RCMIC, 39 by Institut d'Estudis Catalans

REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

Volum 39, 2018

Revista Catalana de Micologia

revista@micocat.org

ISSN: 1135-1225

D.L: B.28772-1995

Editors:

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Consell de Redacció:

Josep Girbal (Societat Catalana de Micologia)

Xavier Llimona (Universitat de Barcelona)

Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona)

Pere Navarro-Rosinés (Universitat de Barcelona)

Jordi Rius (Societat Catalana de Micologia)

Sergi Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona)

Societat Catalana de Micologia

Carrer de la Marina, 94, 1r 4a; E-08018, Barcelona scm73@micocat.org. http://www.micocat.org/

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS (ESPANYA). XXIV.

SIQUIER, J.L.1; SALOM, J.C.2; VEGA, M.3; PINTOS, A.4 & LLISTOSELLA, J.5

1- Carrer Major, 19. E-07300-Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com

2- Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. C/ Gremi Corredors, 10. E-07009-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com

3- Kohlhoefen 17, D-20355 Hamburg. E-mail: tomprodukt@web.de

4- Carrer Son Peretó, 50 baixos. E-07013-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: info@cultivospima.com

5- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO). Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu

RESUM: Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIV. Se citen 65 tàxons de fongs, dels quals un és primera citació per a l’estat espanyol: Asterodiscus tamaricis Voglmayr, Gardiennet & Jaklitsch., i 13 són primeres citacions a les Illes Balears: Hysterobrevium mori (Schwein.) E.W.A. Boehm & C.L. Schoch, H. smilacis (Schwein.) E.W.A. Boehm & C.L. Schoch, Mytilinidion acicola G. Winter, Lamprospora dictydiola Boud. s.l., L. hispanica Benkert, L. miniata De Not. s.l., Octospora gyalectoides Svrèek & Kubička s.l., Paratricharina poiraultii (Boudier) Van Vooren, U. Lindemann, M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec, Leptosphaeria obesa (Durieu & Mont.) Sacc., Propolis leonis (Tul. & C. Tul.) Rehm, Hebeloma anthracophilum Maire, Hygrocybe subpapillata Kühner, Russula cistoadelpha M.M. Moser & Trimbach. També 4 tàxons són primeres citacions a Mallorca, 3 a Menorca, 1 a Eivissa i 1 a Formentera. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia.

Paraules clau: Ascomycota, Basidiomycota, Illes Balears. Espanya.

ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXIV 65 taxa of fungi found in the Balearic Islands are reported and discussed. After the information avalaible to us, 1 of them seems to be a new record for Spain: Asterodiscus tamaricis Voglmayr, Gardiennet & Jaklitsch., 13 of them seem to be new records for the Balearic Islands: Hysterobrevium mori (Schwein.) E.W.A. Boehm & C.L. Schoch, Hysterobrevium smilacis (Schwein.) E.W.A. Boehm & C.L. Schoch, Mytilinidion acicola G. Winter, Lamprospora dictydiola Boud. s.l., L. hispanica Benkert, L. miniata De Not. s.l., Octospora gyalectoides Svrèek & Kubička s.l., Paratricharina poiraultii (Boudier) Van Vooren, U. Lindemann, M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec, Leptosphaeria obesa (Durieu & Mont.) Sacc., Propolis leonis (Tul. & C. Tul.) Rehm, Hebeloma anthracophilum Maire, Hygrocybe subpapillata Kühner, Russula cistoadelpha M.M. Moser & Trimbach. Also 4 of them are new records in Mallorca island, 3 in Minorca island, 1 in Eivissa island and 1 in Formentera island. Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included.

Key words: Ascomycota, Basidiomycota, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Amb aquest treball continuam contribuint al coneixement i catalogació de la funga de les Illes Balears. Aquesta vint-i-quatrena contribució se centra en l’illa de Mallorca, tot i que algunes mostres van ser trobades a la campanya de tardor de FCB a l’illa de Menorca, i complementa anteriors treballs micològics referits a les Illes Balears (tots recollits als catàlegs de SIQUIER & SALOM (2013) i LADO & SIQUIER (2014) i en altres treballs posteriors. També s’hi inclouen altres tàxons que estaven pendents d’estudi als herbaris dels autors, que varen ser recol·lectats tant a campanyes anteriors de FCB com en diverses sortides de camp. A més de les noves citacions de les Illes Balears, de Mallorca o de les altres illes, també s’assenyalen aquells tàxons que són

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 4

addicions als catàlegs dels Espais Naturals Protegits següents: Reserva natural de s’Albufereta (Alcúdia i Pollença), Monument natural de les Fonts Ufanes (Campanet) i Parc natural de Mondragó (Santanyí). Així mateix, a propòsit d’alguns tàxons interessants prèviament citats a l’illa, s’assenyalen noves localitats, amb el propòsit de donar a conèixer millor la seva distribució. Per acabar, volem esmentar que si sumam els tàxons que citam com a novetats en aquest article amb el ja citats anteriorment, el total de tàxons de fongs i mixomicets actualment catalogats a les Illes Balears és de 2100, a Mallorca de 1681, a Menorca de 866, a Eivissa de 478, a Formentera de 174 i a Cabrera de 135.

MATERIAL I METODOLOGIA

Les espècies estan ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada classe, i duen menció de la localitat, la quadrícula UTM, l'altitud, l'hàbitat on han estat recol·lectades, la data de recol·lecció i el número, i l'herbari on es conserven. A l’apartat d’observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa o a les illes on s’ha recol·lectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells. Tot el material descrit es troba dipositat en els herbaris particulars JLS (J. L. Siquier), JCS (J. C. Salom) o al BCN (Universitat de Barcelona), amb el número de referència que s’indica en cada cas, excepte les mostres de Lamprospora i Octospora, que estan dipositades en l’herbari MV (Marcel Vega) i les de Dothideomycetes en l’AP (Àngel Pintos); també alguns fragments extrets per a seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D700 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900. Per actualitzar la nomenclatura dels tàxons s’ha seguit, en general, l’Index Fungorum (http://www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org), durant tot l’any 2017.

ESPÈCIES ESTUDIADES

MYXOMYCOTA

Mucilago crustacea F.H. Wigg.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes a la vorera del camí, 02-I-2017, JLS 4029.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

ASCOMICOTS

GEOGLOSSALS

Trichoglossum hirsutum (Pers.) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, na Burgesa UTM: 31DD6480, alt. 300-400 m, sobre restes d’Ampelodesmos mauritanica i molses, 02-I-2017, leg. R. Mas, JCS 196A.

OBSERVACIONS. Espècie trobada a Eivissa (SIQUIER et al., 2011) i a Menorca (MIR et al., 2017); ara se cita per primera vegada a Mallorca.

HIPOCREALS

Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’ itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, sobre excrements de ca enmig del camí, 02-I-2017, JLS 4024.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

HISTERIALS (DOTIDEOMICETS)

Hysterobrevium mori (Schwein.) E.W. A. Boehm & C.L. Schoch

DESCRIPCIÓ. Histerotecis primer erumpents, després superficials d’1-2 mm de llarg, 220-240 µm d’ample i 170-350 µm d’alt, des d’el·lipsoïdals a cilíndrics, gregaris o formant grups densos, longitudinalment estriats. Peridi de parets gruixudes, molt pigmentades. Pseudoparàfisis cel·lulars, septades i ramificades, hialines, formant un epiteci amb matriu gelatinosa sobre els ascs. Ascs de 50-80 × 10-18 µm, bitunicats, de cilíndrics a claviformes. Ascòspores de 14-26 × 5-11 µm, dictiòspores, pigmentades, bru-groguenques, verrucoses, des d’el·lipsoides a obovoides, amb els extrems obtusos, amb un nombre de septes molt variable (3-7 transversals i 1-2 longitudinals), constrictes al septe primari.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sóller, finca Can Ruat, UTM: 31SDE472452, alt. 198 m, sobre tiges llenyoses mortes d'Hedera helix, 10-I-2017, AP 10117.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

Hysterobrevium smilacis (Schwein.) E.W. A. Boehm & C.L. Schoch

DESCRIPCIÓ. Histerotecis de 0,4-1,6 mm de llarg, 270-400 µm d’ample, 180-250 µm d’alt, primer erumpents, després superficials, disposats en grups sobre el substrat, longitudinalment estriats. Peridi de 25-50 µm d’ample, més estret a la base de l’histeroteci, carbonós i trencadís. Pseudoparàfisi d’1-1,5 µm d’ample, cel·lular, septada, des de hialina a groc pàl·lid, formant un epiteci obscur. Ascs de 64-97 × 16-21 µm, bitunicats, des de cilìndrics a claviformes. Ascòspores de 17-25 × 6-11 µm, dictiòspores, asimètriques, hialines, amb una beina gelatinosa que es desfà quan maduren, amb un nombre de septes molt variable (3-8 transversals i 1-3 longitudinals) i constrictes a cada septe transversal.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, Portals Vells, UTM: 31SDD457905, alt. 80 m, sobre tiges mortes d’Erica multiflora, 16-XI-2016, AP 161116C.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

MELANOSPORALS

Melanospora zamiae Corda

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, entapissant l’himeni de Geopora arenicola (Lév) Kers., 01-XI-2017, JLS 4062.

OBSERVACIONS. També sobre l’himeni de Geopora arenicola, a Mallorca, s’ha citat M. brevirostris (Fuckel) Höhn (PANCORBO & RIBES, 2010). No obstant aquesta espècie presenta unes espores generalment més grans i amb forma més de plàtan, mentre les de M. zamiae són el·lípticocitriniformes i de mides més petites, com s’ha observat a la mostra estudiada. A CANNON & HAWKSWORTH (1982) s’assenyala que M. zamiae també pot trobar-se parasitant moltes altres espècies de fongs. Nova localitat a l’illa.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

MITILINIDIALS (DOTIDEOMICETS)

Mytilinidion acicola G. Winter

DESCRIPCIÓ. Ascoma 225-325 × 225 µm, superficial amb la base submergida dins el substrat, un xic allargat, en forma d’escut, el·lipsoïdal vist de dalt, amb l'àpex crestat, que s’obre per una ranura longitudinal. Peridi carbonós, trencadís. Hamateci amb pseudoparàfisis trabeculars. Ascs de 70-120 × 11-15 µm, bitunicats, des de cilíndrics a claviformes, uniseriats o irregularment biseriats. Ascòspores de 18-22 × 5-6 µm, el·lipsoïdals, fragmòspores, amb 3 septes tranversals, inicialment hialines, més grogues i pàl·lides quan maduren.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, Portals Vells, UTM: 31SDD458285, alt 78 m, sobre tiges de Juniperus phoenicea, 25-II-2017, AP 25217.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

PEZIZALS

Geopora arenicola (Lév.) Kers.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, semihipogeu sobre molses vora un camí forestal, 01-XI-2017, JLS 4062.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Lamprospora

dictydiola Boud. s.l.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, zona verda vora la plaça dels Rentadors, UTM: 31SDD6980, alt. 7,5 m, entre molses dels gèneres Aloina i Barbula, 22-I-2017, MV 20170122-01.

Fig. 1.- Hysteriobrevium mori (Schwein.) E.W. A. Boehm & C.L. Schoch. A) asc bitunicat. B) ascòspora muriforme. C) histeroteci.

Fig. 2. - Hysteriobrevium smilacis (Schwein.) E.W. A. Boehm & C.L. Schoch. A) ascòspora muriforme. B) asc bitunicat. C) histeroteci (secció). D) histeroteci

OBSERVACIONS. Aquest tàxon presenta apotecis ataronjats i ascòspores subglobuloses, ornamentades amb una fi reticle; el seu hoste normalment és el briòfit Tortula muralis Hedw., que creix sobre les roques i parets. No obstant, en aquesta ocasió, els exemplars recol·lectats es varen trobar entre molsa terrestre del gènere Aloina Kindb., i el color dels apotecis era més aviat rogenc (igual que altres mostres trobades sobre aquest gènere de briòfit a molt de llocs d’Europa). Malgrat que les dades microscòpiques de totes les mostres descrites d’aquests dos eco-morfotips són semblants, sí que es podria pensar, que aquest binomi pot englobar dos tàxons diferents, cosa que seria interessant estudiar en un futur amb tècniques moleculars. A Espanya, s’ha citat a DE LA TORRE (1975, sense informació del briòfit), a ORTEGA & VIZOSO (1991) sobre T. muralis, i a RUBIO et al. (2002) sobre T. muralis. Primera citació a les Illes Balears.

Lamprospora hispanica Benkert

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, zona verda vora la plaça dels Rentadors, UTM: 31SDD6980, alt. 7,5 m, entre molses del gèneres Aloina i Didymodon, 22-I-2017, MV 20170122-03.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie fou descrita a partir d’una mostra recol·lectada per M. De la Torre en els Jardins d’Aranjuez (Madrid) el 6-III-1975 (BENKERT, 1987). Es caracteritza pels apotecis ataronjats, amb els marges més clars i per infectar els rizoides dels briòfits del gènere Aloina Kindb. Les seves ascòspores presenten una ornamentació del tipus seaveri, formant una xarxa d’alvèols. Malgrat que es una espècie molt poc citada en tot l’estat espanyol (ORTEGA & VIZOSO, 1991; MARTINEZ-GIL & CABALLERO, 2015), en realitat fructifica amb freqüència. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Lamprospora maireana Seaver

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, bosc del Castell de Bellver, UTM: 31SDD6779, alt. 60-91 m, sobre hepàtiques del gènere Fossombronia, 22-I-2017, MV 20170122-04.2, MV 20170122-6.3, MV 20170122-08.4, MV 20170122-11.

OBSERVACIONS L. maireana si es considera en sentit ampli, actua com a paràsit sobre hepàtiques del gènere Fossombronia Raddi, però també s’ha descrit com a paràsit de la molsa Archidium alternifolium (Hedw.) Mitt. Aquest fet fa necessari que es realitzin estudis moleculars per delimitar aquest complex (BENKERT, 2002). Nosaltres l’hem trobada sobre aquests dos hostes i hem pogut constatar força diferències morfològiques entre les mostres estudiades, cosa que ens duu a pensar en la possible existència d’almenys dos tàxons diferents, reunits sota el mateix epítet específic. Una altra col·lecció, determinada com a L. tuberculata per AEBERHARDT (2010), i revisada com a L. maireana per Benkert, presentava ascòspores massa petites comparades amb les que s’atribueixen a aquesta espècie. A més, cal esmentar que fructificava sobre una molsa, no pas sobre Fossombronia, per la qual cosa segurament es tractaria d’una nova espècie, en la nostra opinió. Nova localitat a Mallorca.

Lamprospora miniata De Not. s.l.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, zona verda vora la plaça dels Rentadors, UTM: 31SDD6980, alt. 7,5 m, entre molses dels gèneres Aloina i Barbula, 22-I-2017, MV 20170122-02.2. Bosc del Castell de Bellver, UTM: 31SDD6779, alt 75 m, entre molses del gènere Aloina, 22-I-2017, MV 20170122-14.

OBSERVACIONS. Aquest tàxon, igual que el següent, el podem trobar parasitant diferents briòfits, i es considera que cada un d'ells forma part d'un complex diferent d'espècies (BENKERT, 2001, 2007), per la qual cosa, seria necessari realitzar estudis moleculars per saber realment quantes espècies formen part de cada un d’aquests complexos. Primera citació a les Illes Balears.

Octospora gyalectoides Svrèek & Kubička s.l.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, bosc del Castell de Bellver, UTM: 31SDD6779, alt. 77 m, entre molses del gènere Barbula i altres molses, 22-I-2017, MV 20170122-12.

OBSERVACIONS. Tampoc hi ha dubte que, si prenem aquest tàxon en sentit ampli, el seu nom reuneix probablement un complex d'espècies que fructifiquen sobre briòfits diferents (BENKERT, 2007). Si fem un petit resum dels caràcters macro i microscòpics de les tres col·leccions abans assenyalades, podríem dir el següent:

- Els apotecis de L. miniata s.l. són de color ataronjat-rogenc, amb el marge ben diferenciat i de coloració diferent, molt més clara, mentre que la col·lecció de O. gyalectoides s.l. presenta apotecis d’un color ataronjat lluminós, sense cap tipus de marge.

- L’ornamentació de les ascòspores globuloses de L. miniata és en forma de reticle areolat.

- O. gyalectoides s.l. presenta unes ascòspores el·lipsoïdals i llises.

Cap de les espècies assenyalades és rara a l’estat espanyol.

En el context anterior, voldríem assenyalar que a LINDEMANN et al. (2014), es troba una menció d’Octosporopsis nicolai (Maire) U. Lindemann, M. Vega & T. Richter recol·lectada sobre l’hepàtica Lunularia cruciata (L.) Lindb., vora la població d’Inca (Mallorca) el 2014 i que representà la primera citació per a les Illes Balears; no obstant, cal a dir que es té constància que aquesta espècie de pezizal s’està estenent pel centre i sud d’Europa.

Otidea bufonia (Pers.) Boud.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Maó, parc natural de s’Albufera des Grau, UTM: 31SFE0823, alt. 0-5 m, a les dunes consolidades amb Pinus halepensis, 27-XI-2017, JLS 4009.

OBSERVACIONS. Nova localitat a Menorca.

Paratricharina poiraultii (Boud.) Van Vooren, U. Lindemann, M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec = Lachnea poiraultii Boud.

DESCRIPCIÓ. Apotecis fins a 30 mm de diàmetre, inicialment sèssils i cupuliformes que, amb el temps, es van obrint i es tornen plans; marges un xic crenulats i blanquinosos, amb pèls atapeïts i més aviat curts; zona externa ataronjada clara, amb pèls hialins més o menys llargs; himeni llis, ataronjat, més clar amb l’edat; carn taronja clar. Ascs de 270-310 × 6-12 µm, cilíndrics, octospòrics, uniseriats i operculats. Paràfisis de fins a 4 µm de diàmetre, cilíndriques, primes, amb l’ àpex arrodonit i no més ample que la resta, des de hialines a taronja pàl·lid; no reaccionen a verdós amb els reactius iodats. Ascòspores (13) 14,8-19,6 × 8,4-10,2 µm el·líptico-allargades, amb una, dues o més gútules lipídiques situades als pols. Pèls marginals de fins a 180 × 8 µm, septats i de parets gruixudes, de groguenc-ataronjats a un poc brunencs; alguns donen la sensació de ser un poc verrucosos. Pèls exteriors groc- brunencs, de fins a 600 µm de llarg i amb les parets de fins a 3 µm de gruix. Subhimeni de textura intrincata. Exciple ectal de textura globulosa a globulosasubangularis

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’ itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, més o menys gregari entre herbes i molses del grup de les Pottials, a la vorera del camí, 02-I-2017, JLS 4030, ALV 10111.

OBSERVACIONS. Espècie molt rara, inicialment descrita com a Lachnea poiraultii per Boudier, i que durant més de cent anys no va ser retrobada; a VAN VOOREN et al. (2015) es torna a trobar citada i, després d’estudis moleculars, els autors la recombinen en el gènere nou Paratricharina. Al treball esmentat hi ha una acuradíssima descripció d’aquesta espècie. Actualment es va trobant cada vegada més freqüentment. Cal esmentar que la nostra mostra ha estat seqüenciada, i la seqüència obtinguda concorda amb les dipositades al Genbank. Primera citació a les Illes Balears i novetat al catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

PLEOSPORALS (DOTIDEOMICETS)

Leptosphaeria obesa (Durieu & Mont.) Sacc. = Heptameria obesa (Durieu & Mont.) Sacc.; = Sphaeria obesa Durieu & Mont.

DESCRIPCIO. Ascocarps peritecioides, subepidèrmics o erumpents a l’escorça de les tiges, de 450850 µm de diàmetre, aïllats o alineats en grups, des de globosos a subglobosos, glabres, amb l’ostíol papil·lat. Peridi de 90-175 µm de gruix, format per cèl·lules isodiamètriques. Ascs de 126160 × 15-22 µm, bitunicats, claviformes, octospòrics, bi -triseriats. Ascòspores 42-55 × 10-14 µm, fusiformes, rectes o algunes amb els extrems lleugerament corbats, constituïdes per una regió central muriforme bruna, formada per 5 septes transversals i d’1-3 septes longitudinals; els extrems són hialins i septats transversalment, amb 2-3 septes a cada extrem.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Llucmajor, s’Arenal, UTM 31SDD479555, alt. 35m, sobre tiges mortes de Dittrichia viscosa, vora un camí, 17-I-2017, AP 17117.

OBSERVACIONS. Primera citació a les Illes Balears.

RITISMATALS

Propolis leonis (Tul. & C. Tul.) Rehm

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma de Mallorca, parc Bit, UTM: 31SDD6986, alt. 50-100 m, sobre escorça de pi en descomposició, 01-III-2016, JCS 194A.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Fig. 3. - Mytilinidion acicola G. Winter. A) ascòspora. B) asc bitunicat. C) ascoma.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie de Propolis es caracteritza per presentar ascomes amb el marge bru-vermellós (lleonat); ascs octospòrics amb la base llarga i gradualment atenuada; ascòspores 1924 (27) × 9-13 µm, més sovint ineqüilaterals dins els ascs i més el·líptiques i simètriques a l’exterior, no amiloides i amb paret gruixada de fins a 2 µm; paràfisis filiformes, septades, amb els àpexs ramificats. Primera citació a les Illes Balears.

STIGMATODISCALS (DOTIDEOMICETS)

Asterodiscus tamaricis Voglmayr, Gardiennet & Jaklitsch

DESCRIPCIÓ. Ascomes apotecioides immersos dins el còrtex de les tiges mortes, inicialment coberts per l’escorça, després emergeixen com a protuberàncies negres, de 200-600 µm de diàmetre, agrupats o confluents; quan maduren els hi apareix una clivella radial. Paràfisis de 80-150 × 2-3,5 µm, cel·lulars, hialines, septades; l’àpex pot ser inflat, cobert per incrustacions amorfes, de color verd olivaci. Ascs de (70-) 90-150 (-165) × (32-) 40-60 (-75) µm, des de fusiformes a sacciformes, bitunicats, octospòrics, de bi a triseriats. Ascòspores (33-) 40-47 (-49) × (12-) 12-16 (-18) µm, asimètriques, en les que primer es forma un septe, després dos dictioseptes addicionals, fins que es converteixen en triseptades al madurar, força constrictes en el septe primari, hialines de joves, brunes quan maduren, amb els àpexs arrodonits (poden estar envoltades per un halo gelificat).

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Llucmajor, s’Arenal, UTM: 31SDD479340, alt. 33 m, sobre tiges mortes de Tamarix gallica, 29-08-2016, AP 29816A.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 11

OBSERVACIONS. Espècie que forma part d’un gènere, família i ordre de recent creació (VOGLMAYR et al., 2016). S’ha trobat sobre tamarells (Tamarix spp ) a Àustria, Itàlia, França i Croàcia. Molt freqüent sobre el substrat esmentat. Primera citació a l’estat espanyol.

BASIDIOMICOTS

AGARICALS

Agaricus bernardii Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes en el camí, 15-XI-2016, JLS 3994.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’ itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes vora el camí, 22-IX-2017, JLS 4042. MENORCA: Ferreries, polígon industrial, UTM: 31SEE8626, alt. 100-150 m, en un jardí entre gespa, 8-XI-2016, JLS 4014.

OBSERVACIONS. Noves localitats a les dues illes, i nou registre al catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Fig. 4. - Paratricharina poiraultii (Boud.) Van Vooren, U. Lindemann, M. Vega, Ribes, Illescas & Matoèec. A, B) carpòfors. C) himeni en KOH. D) himeni en aigua. E) pèls exteriors de l’apoteci. F) cèl·lules del marge de l’apoteci. G) pèls. H) excíple ectal. I) excíple ectal i pèls. C, D i I: barres = 20 µm; E, F, H: barres = 50 µm i G: barra = 10 µm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Agaricus sylvaticus Schaeff.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari de ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes al camí, 02-I-2017, leg. G. Seguí, JLS 4018.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou al catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Agrocybe ochracea Nauta

MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Torrent de cala Saona, UTM: 31SCC608, alt. 20-50 m, bosquet de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Juniperus phoenicea, 5-XII-2014.

OBSERVACIONS. Hi ha una descripció detallada d’aquesta espècie a SIQUIER et al. (2017). Cal destacar que, en aquesta ocasió, els exemplars estudiats presentaven una proporció important de basidis bispòrics i queilocistidis lageniformes molt allargats. Primera citació a Formentera.

Agrocybe fimicola (Speg.) Singer = Agrocybe pediades var. fimicola (Speg.) Nauta

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Selva, predi Meca, UTM: 31SDE9100, alt. 200-250 m, sobre excrements d’ase, 1XII-2016, leg. L. Coll, JLS 4016.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Agrocybe vervacti (Fr.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Ciutadella, Torretrencada, UTM: 31SEE7926, alt. 75-100 m, a l’aparcament, 28XI-2016, JLS 4012. Alaior, poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, UTM: 31SEE9517, alt. 75-100 m, a l’aparcament, 28XI-2016, JLS 4013.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a Menorca.

Arrhenia obscurata (D.A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, reserva natural de s’Albufereta, Can Cuarassa, camí de l’itinerari ses Basses, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, entre herbes, en el camí, 15-XI-2016, JLS 4025.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Bovista

limosa Rostr.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, a la pineda de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3989.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Callistosporium luteo-olivaceum (Berk. & M.A. Curtis) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Valldemossa, camí des Cairats-Son Moragues, UTM: 31SDD6696, alt. 450-500 m, sobre socó de Pinus halepensis en descomposició, 12-X-2016, JCS 1457B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 13

Crinipellis pedemontana Vizzini, Antonín & Noordel.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Maó, parc natural de s’Albufera des Grau, UTM: 31SFE0823, alt. 0-5 m, en un camí a la pineda de Pinus halepensis, sobre restes de gramínies, 27-XI-2016, JLS 4007, JCS-1494B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Cyathus olla (Batsch) Pers.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Hebeloma anthracophilum Maire

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Es Mercadal, s’Arangí-sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en una carbonera, 24-XI-2016, BCN JL20161124-01. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 550600 m, en una carbonera, 17-XI-2017, JLS 4069.

OBSERVACIONS. Primeres citacions a les Balears.

Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic de la reserva natural de s’Albufereta.

Hygrocybe subpapillata Kühner

DESCRIPCIÓ. Píleu de 11-19 mm de diàmetre, inicialment d’hemisfèric a amplament cònic i amb un umbó papil·lat, més aplanat amb el temps, fins i tot deprimit en el centre i amb el marge un poc alçat; cutícula viscosa en temps humit, llisa i estriada per transparència fins quasi la meitat del radi; color de vermell intens a mesclat amb taronja, més pàl·lid vers el marge i amb l’edat. Làmines separades, un poc gruixudes, de llargament adnates a un poc escotades, ventrudes, inicialment groguenques i, amb el temps, més rogenques i amb el marge més clar. Estípit de fins a 35 × 3 mm, cilíndric, de sec a un xic viscós en temps molt humit i color rogenc amb la base groguenca, finalment roig groguenc. Carn minsa, higròfana, rogenca en el píleu i groc-taronja a l’estípit, sense olor ni gust destacables. Espores 7,1-10,8 × 5,5-7,2 µm, des d’el·lipsoïdals a oblongues, rarament constrictes al mig. Basidis de fins a 52,9 × 12,6 µm, llargs, majoritàriament tetraspòrics i algun bispòric. Trama laminar regular. Pileipel·lis amb ixocutis, amb alguna transició cap una ixotricoderma.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, en un talús amb molses, a la vorera d’un camí forestal en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 17-XI-2016, JLS 3995.

OBSERVACIONS. Les mides màximes de les espores i dels basidis excedeixen lleugerament a les que apareixen a la bibliografia consultada (BOERTMANN, 2010). Primera citació a les Illes Balears.

Inocybe cervicolor (Pers.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: S’Arangí-sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 24-XI-2016, BCN JL 20161124-02.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Fig. 5. - Leptosphaeria obesa (Durieu & Mont.) Sacc. A) ascòspora muriforme a la part central. B) ascs. C) ascocarps peritecioides.

OBSERVACIONS. Primera citació a Menorca.

Inocybe tenebrosa Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, cala Llenya, UTM: 31SCD7720, alt. 10-20 m, a la pineda de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i prop de Cistus monspeliensis, 5-XII-2009, JLS 2921.

OBSERVACIONS. Primera citació a Eivissa.

Lyophyllum fumosum (Pers.) P.D.Orton

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, parc Bit, UTM: 31SDD6986, alt. 50-100 m, en un terreny erm, vora un camí empedrat, 20-III-2016, JCS 1418B.

OBSERVACIONS. Tot i que hi ha autors que consideren que L. fumosum i L. decastes (Fr.) Singer són sinònims, seguim el criteri de MycoBank i els consideram com a dues espècies independents. Nova localitat a l’illa.

Lyophyllum littorale (Ballero & Contu) Contu

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, en una pineda de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3990.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 15

Mycena polyadelpha (Lasch) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, parc Bit, UTM: 31SDD6986, alt. 50-100 m, sobre fulles indeterminades en descomposició, 01-III-2016, JCS 1420B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Pluteus nanus (Pers.) P. Kumm.

MARTERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Alaior, poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, UTM: 31SEE9517, alt. 75-100 m, a l’aparcament de l’entrada al poblat, aparentment sobre terra nua, 28-XI-2016, JLS 4015.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Pholiota conissans (Fr.) Kuyper & Tjall.-Beuk.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, a la vorera d’un xaragall, sota Pinus halepensis i Eucaliptus sp., 17-XI-2016, JLS 3996.

OBSERVACIONS. Primera citació a Mallorca.

Theprocybe anthracophila (Lasch) P.D. Orton

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: S’Arangí-sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en una carbonera, 24-XI-2016, leg. J. Planes, BCN JL 20161124-12.

Fig. 6. - Propolis leonis (Tul. & C. Tul.) Rehm. A) ascòspora (detall paret gruixuda). B) ascòspora el·líptica-simètrica fora de l’asc. C) asc i ascòspores ineqüílaterals. D) detall de les ramificacions als àpexs de les paràfisis. E) pedicels atenuats dels ascs. F) paràfisi. G) ascoma. A, D, E i F: Blau de lactofenol. B i C: Melzer. A, B i C barres = 10 µm; D, E, i F barres = 50 µm.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 16

OBSERVACIONS. Primera citació a Menorca.

Tulostoma fimbriatum Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, en una pineda de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3993.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Tulostoma kotlabae Pouzar

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Felanitx, sa Bassa des Camí Fondo, UTM: 31SED1469, alt. 100-200 m, terrícola, en una pineda de Pinus halepensis amb presència de Quercus ilex, vora un camí forestal, 19-XI-2000, JLS 1190.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie rara a les Illes Balears, només trobada en una ocasió a Formentera (SIQUIER, 2000) i una altra a Mallorca (CALONGE et al., 1992). Nova localització a Mallorca.

Tulostoma lloydii Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Alaró, Los Damunt, UTM: 31SDD8096, alt. 400-450 m, en una cavitat d’una paret seca on s’acumula terra i matèria orgànica, 8-II-2017, leg. X. Lillo, JCS 1520B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

BOLETALS

Coniophora olivacea (Fr.) P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santanyí, parc natural de Mondragó, camí des Mirador, UTM: 31SED1656, alt. 10-50 m, sobre fusta de Pinus halepensis en descomposició, 3-XII-2016, JCS 1501B.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa, i nou pel catàleg micològic del parc natural de Mondragó.

GEASTRALS

Geastrum coronatum Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Calvià, es Tramuntanal (finca pública des Galatzó), UTM: 31SDD5484, alt. 200300 m, entre fullaraca de Pistacia lentiscus, 7-XI-2015, leg. M. Ruiz, JCS 1416B. OBSERVACIONS. Nova localitat a Mallorca.

Geastrum lageniforme Vittad.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, en una pineda de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3992.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Geastrum meridionale J.C. Zamora

OBSERVACIONS. Espècie de recent creació (ZAMORA et al., 2015), citada a Mallorca anteriorment com a Geastrum pectinatum Pers. Al treball anterior s’assenyala de les localitats següents: MALLORCA. Artà, Son Forté, 9-XI-1991, leg. J.L. Siquier, MA-Fungi 27662. Esporles, Port d’es Canonge, 22-XI-1987, leg. J.L. Siquier, MA-Fungi 20651. Pollença, predi ca na Magdalena Noia, leg. J.L. Siquier, MA-Fungi 20834. Hem revisat altres mostres i hem arribat a la conclusió que es

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 17

tracta de la mateixa espècie. Aquestes, juntament amb les anteriors, es recullen a SIQUIER & SALOM (2013). Les mostres revisades són de les localitats següents: MALLORCA: Santanyí, parc natural de Mondragó, camí des Mirador, UTM: 31SED1656, alt. 10-30 m, Pinus. halepensis, Pistacia. lentiscus i Cistus. monspeliensis, 14-XII-2004, JCS 500B, JLS 1931. Can Feo Gran, UTM: 31SED1556, alt. 20-50 m, entre Brachypodium retusum, sota Pinus halepensis, 12-XI-2004, JCS 475B. Esporles, Son Tries, UTM: 31SDD6390, alt. 300-400 m, Quercus ilex i Pinus halepensis, 24-X-2009, JLS 2809. Per tant, cal incloure aquesta espècie al Catàleg Micològic Balear esmentat.

Myriostoma coliforme (Diks.) Corda

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Colonya d’Enfront, UTM: 31SEE0015, alt. 100-150 m, en un alzinar de Quercus ilex, 6-X-2017, JLS 4056.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

FAL·LALS

Colus hirudinosus Cavalier & Séchier

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, a una pineda de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3991.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

POLIPORALS

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Ciutadella, Son Felip-Alfurí de Dalt, UTM: 31TEE8332, alt. 60-70 m, sobre Quercus ilex, 25-XI-2016, BCN JL 20161124-13.

OBSERVACIONS. Primera citació a Menorca.

Sparassis crispa (Wulfen) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, sa Comuna- comellar d’en Cupí, UTM: 31SDD7695, alt. 550-650 m, sobre socó de Pinus halepensis, 07-X-2016, JCS 1433B.

OBSERVACIONS. Espècie trobada a Menorca (MELIS et al., 2017), ara se cita per primera vegada a Mallorca.

RUSSULALS

Lactarius cistophilus

Bon & Trimbachç

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: S’Arangí-sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, sota Cistus monspeliensis en un alzinar de Quercus ilex, 24-XI-2016, BCN JL 20161124-03.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Lactarius decipiens Quél.

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campanet, Gabellí Petit- Monument natural de les Fonts Ufanes, UTM: 31SDE0706, alt. 150-200 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 15-X-2016, JCS 1442B. Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 16-XI-2017, JLS 4064.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

7. - Asterodiscus tamaricis Voglmayr, Gardiennet & Jaklitsch., Carpòfors.

Fig. 8. - Asterodiscus tamaricis Voglmayr, Gardiennet & Jaklitsch. A) ascòspora. B) asc. C) ascomes.

Fig.

OBSERVACIONS. Es tracta d’una espècie que es pot considerar rara a Mallorca. Només es té constància de la seva presència a KAJAN et al. (1995) sense que s’indiqui cap localitat. Per contra, a Menorca sol ser més freqüent per mor de la presència de sòls silícics (MIR et al., 2016). Es pot identificar per la seva olor de gerani i pel seu làtex abundant, blanc, acre i amargant, que no deixa pràcticament cap taca sobre las làmines però si el dipositem sobre un mocador de paper o roba, al poc temps es torna de color groc més o menys viu. També és característica la reacció groc verdosa de la cutícula del píleu amb el KOH. Noves localitats a Mallorca. Nou pel catàleg del Monument natural de les Fonts Ufanes.

Lactarius mairei Malençon

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Lactarius subumbonatus Lindgr.

OBSERVACIONS. A la mateixa localització ha estat prèviament citat a MELIS et al. (2017).

9. - Hygrocybe subpapillata Kühner. Carpòfors.

Fig.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Lactarius tesquorum Malençon

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Margalida, Son Serra de Marina, UTM: 31SED1997, alt. 50-75 m, en una pineda de Pinus halepensis amb Cistus monspeliensis, Pistacia lentiscus i Erica multiflora, 12-XI-2016, JLS 3988.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Lactarius zugazae G. Moreno, Montoya, Bandala & Heykoop

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Santa Rita (Ferreries), UTM: 31SEE8928, alt. 125-150 m, en un alzinar de Quercus ilex, 26-XI-2016, leg. A. Febrer, BCN JL 20161124-14. MALLORCA: Pollença, Colonya d’Enfront, UTM: 31SEE0015, alt. 100-150 m, en un alzinar de Quercus ilex, 6-X-2017, JLS 4051.

OBSERVACIONS. Noves localitats a les dues illes.

Russula amoenicolor Romagn.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula cistoadelpha M.M. Moser & Trimbach

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: S’Arangí-sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, sota Cistus monspeliensis, en un alzinar de Quercus ilex, 24-XI-2016, BCN JL 20161124-07.

OBSERVACIONS. A MATEO-ALVAREZ (2002), trobam una Russula sp. Amb la indicació que podria ser R. cistoadelpha. En aquesta publicació no hi figura material d’herbari, però es comenta la necessitat de retrobar-la per poder confirmar la seva presència a Menorca. Per tant ara la citam com a nova per a l’illa i per a les Illes Balears.

Russula graveolens Romell

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula grisea (Batsch) Fr.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula pallidospora J. Blum ex Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Ciutadella, s’Almudaina, UTM: 31TEE8031, alt. 75-125 m, en un bosc de Quercus ilex, 26-XI-2016, leg. J. Melià, BCN JL 20161124-15.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula parodorata Sarnari

MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, Colonya d’Enfront, UTM: 31SEE0015, alt. 100150 m, en un alzinar de Quercus ilex, 6-X-2017, JLS 4043. Banyalbufar, sa Cimentera, UTM: 31SDD6093, alt. 300-400 m, en un alzinar de Quercus ilex, 8-X-2017, JCS-1534B, OBSERVACIONS. Primeres citacions a Mallorca.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018. 21

Russula persicina Krombh.

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

Russula seperina Dupain

OBSERVACIONS. Nova localitat a l’illa.

AGRAÏMENTS

Els autors volem agrair a tots els companys de FCB, del Cercle Micològic Dr. Saurina de Menorca i a F. Orfila, l’ajuda en la recol·lecció d’algunes mostres, la seva companyia i els fantàstics moments compartits durant la campanya del 2016 a Menorca i a l’exposició de bolets de Ferreries. A J.C. Zamora els seus valuosos comentaris sobre les espècies que s'inclouen del gènere Geastrum. També a A. Febrer, Ll. Coll, R. Mas, J. Melià, J. Planas, M. Ruiz i X. Lillo l’aportació de mostres; a la família Rebassa Salas per deixar-nos recol·lectar a la seva propietat de Colonya d’Enfront, i finalment a J. Planas les magnífiques composicions fotogràfiques que apareixen a aquest article.

BIBLIOGRAFIA

AEBERHARDT, H. (2010). Ein seltener Moosling (Lamprospora maireana). Schweizer Zeitschrift für Pilzkunde 88: 222224.

BENKERT, D. (1987). Beiträge zur Taxonomie der Gattung Lamprospora (Pezizales). Zeitschrift für Mykologie 53 (2): 195271.

BENKERT, D. (2001). Neotypisierung von Lamprospora miniata De Not. (Ascomycetes, Pezizales) und die Problematik des Lamprospora miniata-Komplexes“. Micologia 2000: 47-61.

BENKERT, D. (2002). Beiträge zur Kenntnis bryophiler Pezizales 10. Variabilität und Verbreitung von Lamprospora maireana Seaver und L. tuberculatella Seaver. Feddes Repertorium 113: 80-95.

BENKERT, D. (2007). Zur Kenntnis des Vorkommens bryophiler Pezizales (Ascomycota) in Südost-Europa. Mycologia Montenegrina 10: 7-21.

BOERTMANN, D. (2010). The genus Hygrocybe (2nd revised edition). Fungi of Nothern Europe 1. Ed. J. Vesterholt & al. 200 pp.

CALONGE, F.D., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO. C. (1992). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. IV. Adiciones al catalogo de Gasteromycetes. Bol. Soc. Micol. Madrid 16: 61-71.

CANNON, P.F. & HAUWKSWORTH, F.L. S. (1982). A re-evaluation of Melanospora Corda and similar Pyrenomycetes, with a revision of the British species. Botanical Journal of thc Linnean Society 84: 115-160.

DE LA TORRE, M. (1975). Estudio sobre discomycetes operculados: Clave y géneros nuevos para la flora Española peninsular. Anales Inst. Botán. A.J. Cavanilles 32 (2): 85-101.

KAJAN, E., MULLER, K. & HANS, J. (1995). Pilzfunde auf Mallorca. Mitt. Arbeitgemeinschaft Pilk. Niederrhein 13 (2): 141-150.

LADO, C. & SIQUIER, J.L. (2014). Myxomycetes de las Islas Baleares. Catálogo de especies. Ed. C. Lado & J.L. Siquier. 65 pp.

LINDEMANN, U., VEGA, M., RICHTER, T. & ALVARADO, P. (2014). Octosporopsis nicolai - ein rätselhafter Vertreter aus der Familie der Pyronemataceae. Zeitschrift für Mykologie 80 (2): 565-592.

MARTINEZ-GIL, R. & CABALLERO, A. (2015). Ascomicetos raros o interesantes de La Rioja, España (I). FAMCAL 10: 73-88.

MATEO-ALVAREZ, B. (2002). Aportación al conocimiento de los hongos de Menorca (Baleares), especies recogidas bajo Cistus Bol. Soc. Micol. Madrid 26: 161-164.

MELIS, J.LL., MIR, G. & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catalogo micológico de las Illes Balears. Menorca. II. Micobotánica-Jaén, Año XII, nº 1.

Catalana de Micologia, vol. 39: 3-22; 2018.

Fig. 10. - Geastrum meridionale J.C. Zamora. Detall que mostra el pseudostípit robust, l’endoperidi amb apòfisi solcada radialment i el perístoma, format per solcs fins.

http: //www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLMelis/MenorcaII/MenorcaII.pdf.

MIR, G., MELIS, J.LL. & PRATS, M.C. (2017). Aportación al catalogo micológico de las Illes Balears. Menorca. III. Micobotánica-Jaén, Año XII, nº 2:

Ihttp: //www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/GMir/MenorcaII/MenorcaIII.pdf.

MIR, G., MELIS, J. LL. & MASCARÓ, C. (2016). Bolets de Menorca. Ed. Agència Menorca Reserva de biosfera, Consell Insular de Menorca i Institut Menorquí d’Estudis. Maó. 384 pp.

ORTEGA, A. & VIZOSO, M.T. (1991). Fragmentos taxonómicos, corológicos, nomenclaturales y fitocenológicos. Adiciones al catálogo micológico (Pezizales) de Andalucía. Acta Botanica Malacitana 16 (2): 471-490.

PANCORBO, F. & RIBES, M.A. (2010). Setas de dunas mediterráneas. Bol. Soc. Micol. Madrid 34: 271-294.

RUBIO, E., SUÁREZ, A. & MIRANDA, M.A. (2002). Estudios preliminares sobre los géneros Lamprospora De Notaris y Ramsbottomia W.D. Buckley (Ascomycetes, Pezizales) en Asturias. Bol. Soc. Micol. Madrid 26: 61-82.

SIQUIER, J.L. (2000). Contribución al conocimiento micológico de la isla de Formentera (Islas Baleares, España). II. Bol. Soc. Micol. Madrid 25: 83-88.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C.B. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2011a). Notes corològiques sobre la flora micològica d’Eivissa (Illes Balears). II. Rev. Catalana Micol., 33: 1-14.

VAN VOOREN, N., LINDEMANN, U., VEGA, M., RIBES, M.A., ILLESCAS, T., MATOÈEC, N. & KUŠAN, I. (2015). Lachnea poiraultii (Pezizales), rediscovered after more than one hundred years. Ascomycete.org (7): 3: 105-116.

VOGLMAYR, H., GARDIENNET, A. & JAKLITSCH, W.M. (2016). Asterodiscus and Stigmatodiscus, two new apothecial dothideomycetes genera and the new order Stigmatodiscales. Fungal Divers., 80 (1): 271-284.

ZAMORA, J.C., CALONGE, F.D. & MARTIN, M.P. (2015). Integrative taxonomy reveals an unexpected diversity in Geastrum section Geastrum (Geastrales, Basidiomycota). Persoonia 34: 130-165.

ADDICIONS AL CATÀLEG MICOLÒGIC D’ANDORRA. II.

NIELL, M.1; VALVERDE, A.2 & GIRBAL, J.2

1 - Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Av. Rocafort, 2123. Edifici Molí, 3r. Sant Julià de Lòria AD600. E-mail: mniell.cenma@iea.ad

2 - Societat Catalana de Micologia. C. Marina 94, 1r 4a; 08018 Barcelona.

RESUM. Addicions al catàleg micològic d’Andorra II. Es presenten els resultats de les prospeccions realitzades durant els anys 2008-2009. També s’inclouen les dades de les jornades de Micologia 2016 organitzades pel CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra) de l’IEA (Institut d’Estudis Andorrans). En total s’esmenten 112 espècies de les quals 24 són noves per Andorra de les quals 4 són Ascomicots i 108 són Basidiomicots. S’han de destacar les següents espècies: Helvella acetabulum (L.) Quél., Agaricus moelleri Wasser, Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys, Cantharellus amethysteus (Quél.) Sacc., C. subpruinosus Eyssart. & Buyck, Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser, E. vernum S. Lundell, Hygrocybe coccineocrenata (P.D. Orton) M.M. Moser, Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr., Lepiota magnispora Murrill, Myxomphalia maura (Fr.) Hora, Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginns, Pholiota flammans (Batsch) P. Kumm. i Ramaria botrytis (Pers.) Ricken. Paraules clau: fongs, noves cites, Ascomycota, Basidiomycota, corologia.

RESUMEN Adiciones al catálogo micológico de Andorra II. Se presentan los resultados de las prospecciones realizadas durante los años 2008-2009. También se incluyen los datos de las jornadas de Micología 2016 organizadas por el CENMA (Centro de Estudios de la Nieve y de la Montaña de Andorra) del IEA (Instituto de Estudios Andorranos). En total se mencionan 112 especies de las cuales 24 son nuevas para Andorra. De estas, 4 son Ascomicotes y 108 son Basidiomicotes. Se deben destacar las siguientes especies: Helvella acetabulum (L.) Quél., Agaricus moelleri Wasser, Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys, Cantharellus amethysteus (Quél.) Sacc., C. subpruinosus Eyssart. & Buyck, Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser, E. vernum S. Lundell, Hygrocybe coccineocrenata (P.D. Orton) M.M. Moser, Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr., Lepiota magnispora Murrill, Myxomphalia maura (Fr.) Hora, Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginn, Pholiota flammans (Batsch) P. Kumm. y Ramaria botrytis (Pers.) Ricken. Palabras clave: hongos, nuevas citas, Ascomycota, Basidiomycota, corología.

ABSTRACT Additions to the mycological catalogue of Andorra II. New records for the Mycobiota of Andorra are presented as a result of the research carried during the years 2008-2009 and the workshop "Mushrooms of Andorra" organized by CENMA (Centre of the Study of the Snow and the Mountain of Andorra) of the IEA (Andorran Research Center) that took place the 15-16th October 2016. A list of 112 species is presented, 24 of them are new citations for Andorra, 4 of them are Ascomycota and the other 108 are Basidiomycota. Some species are highlighted: Helvella acetabulum (L.) Quél., Agaricus moelleri Wasser, Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys, Cantharellus amethysteus (Quél.) Sacc., C. subpruinosus Eyssart. & Buyck, Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser, E. vernum S. Lundell, Hygrocybe coccineocrenata (P.D. Orton) M.M. Moser, Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr., Lepiota magnispora Murrill, Myxomphalia maura (Fr.) Hora, Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginns, Pholiota flammans (Batsch) P. Kumm. and Ramaria botrytis (Pers.) Ricken.

Key words: fungi, new records, Ascomycota, Basidiomycota, chorology, Andorra.

INTRODUCCIÓ

Aquest article ve a complementar el catàleg d’espècies de fongs d'Andorra publicades en anteriors treballs (NIELL et al. 2008 i 2017). Es citen un total de 124 tàxons, dels quals 33 són noves

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018. 24

citacions a Andorra. Tots els tàxons que corresponen a una nova localitat a Andorra són precedits per un asterisc, i totes les espècies que són noves al catàleg andorrà s’indiquen amb dos asteriscs.

MATERIAL I MÈTODES

Aquest article és el resultat de la revisió del material recollit i identificat, així com de la revisió d'altre material d’herbari, durant diverses prospeccions de camp realitzades principalment als anys 2008-2009 a 4 localitats: Arinsal, Collada de Beixalís i Cortals de Sispony (La Massana) i Font de la Navina (Ordino). També s’hi ha inclòs material recollit en altres indrets, tot i que els mostreigs no s’han efectuat de manera exhaustiva. Finalment, s’ha inclòs també els resultats del curs de micologia 2016 que es va celebrar a Naturlandia, a la Rabassa de Sant Julià de Lòria.

Al tractar-se de material procedent de diverses localitats hi ha diversos hàbitats mostrejats: hi predomina el bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum) i bedoll (Betula pendula), les avetoses (Abies alba); boscos mixts de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris); boscos de ribera de trèmol (Populus tremula); avellanoses (bosquines de Corylus avellana) i boscos mixts, de freixes (Fraxinus excelsior); congesta amb Salix herbacea; també hi ha material de prats de gespet (Festuca eskia) i de pèl caní (Nardus stricta) amb bruguerola (Calluna vulgaris); prats amb Festuca nigrescens, Plantago media, Galium verum. A les zones més termòfiles també s’ha mostrejat els boscos de carrasca (Quercus rotundifolia) o boscos mixtes de carrasca i roures (Quercus × cerrioides, Q. pubescens).

La nomenclatura dels tàxons ha estat estandarditzada seguint els criteris proposats per Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org/), consulta feta al desembre de 2016.

Per identificar les espècies s’han consultat les següents obres: BON (1988), BREITENBACH & KRÄNZLIN (1984-1991), COURTECUISSE & DUHEM (2005), EYSSARTIER & ROUX (2011), GERHARDT (2009), GERHARDT et al. (2000), MONEDERO (2012), MOSER (2000), PALAZÓN (2001) i ROUX (2006).

Les mostres estudiades han estat dipositades a l'Herbari de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA).

ESPÈCIES ESTUDIADES

ASCOMICOTS

** Helvella acetabulum (L.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT Fontaneda, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 373741, 4701277; 1250 m; marges de bosc de Quercus rotundifolia i prats; 05/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-317.

* Helvella solitaria P. Karst.

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 373759, 4701319; 1800-1825 m; bosc Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb bedoll (Betula pendula); 04/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-316.

* Leotia lubrica (Scop.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-098.

* Spathularia flavida Pers.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-062. Sant Julià de Lòria, Font dels Bullidors, àrea d’esbarjo, prop de Canòlic; UTM: 31T 372685, 4702497; 1775 m; sota Pinus uncinata; 19/08/2009; leg. M. Niell; IEAMyco-169.

BASIDIOMICOTS

* Agaricus moelleri Wasser = A. praeclaresquamosus A.E. Freeman

MATERIAL ESTUDIAT. Camí de Sant Vicenç d’Enclar, Santa Coloma, Andorra la Vella; UTM: 31T 375922, 4706266; 1225 m; bosc mixt de Quercus rotundifolia i Quercus × cerrioides, Q. pubescens; 01/10/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco163.

* * Agrocybe pediades (Fr.) Fayod

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 04/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-324.

* Amanita excelsa (Fr.) Bertill.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-050.

OBSERVACIONS. Citada en anterioritat com Amanita spissa (Fr.) P. Kumm en NIELL et al. (2008).

Amanita muscaria (L.) Lam.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; pineda de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Amanita submembranacea (Bon) Gröger

MATERIAL ESTUDIAT Riu del Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-051. (Nova localitat). Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 02/09/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco198. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Ampulloclitocybe clavipes (Pers.) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys

* Armillaria bulbosa (Barla) Kile & Watling

MATERIAL ESTUDIAT. Direcció al Bony de les Neres, Carretera del Coll d’Ordino, Ordino; UTM: 31T 379326, 4711971; 1350 m, jardí de gespa d’una casa particular; 25/09/2007; leg. J. Guillamet. IEA-Myco-136.

* * Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-096.

Auriscalpium vulgare Gray

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

* Baeospora myosura (Fr.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 06/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-237. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Boletopsis leucomelaena (Pers.) Fayod

MATERIAL ESTUDIAT. Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 21/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-117.

* Boletus edulis Bull.

MATERIAL ESTUDIAT. Coll de la Gallina, Fontaneda, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 372254, 4702175; 1900 m; bosc de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum; 27/09/2016; leg. L. Trapero.

* Boletus erythropus Pers.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-077. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Cantharellus amethysteus (Quél.) Sacc.

MATERIAL ESTUDIAT. Direcció del Bony de les Neres, Coll d’Ordino, Ordino; UTM: 31T 382613, 4712344; 1975 m; pinedes de Pinus uncinata; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-162.

Cantharellus cibarius Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; pinedes de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Cantharellus subpruinosus Eyssart. & Buyck

Chalciporus piperatus (Bull.) Bataille

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Chroogomphus helveticus (Singer) M.M. Moser

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716; 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-087.

Clavulina rugosa (Bull.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 01/10/2009, 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-264, IEA-Myco-029.

* Clitocybe gibba (Pers.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-061. Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM:

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 26/10/2009, 23/09/2010; leg. M. Niell; IEAMyco-242, IEA-Myco-203. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716; 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 02/09/2010, 23/09/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco-193, IEA-Myco-195.

Clitocybe nebularis (Batsch) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Clitocybe odora (Bull.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell, IEA-Myco-063.

* Clitocybe phaeophthalma (Pers.) Kuyper

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-018.

* * Clitocybe phyllophila (Pers.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. IEA-Myco-347.

Clitopilus prunulus (Scop.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716; 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-088.

* Cortinarius croceus (Schaeff.) Gray

MATERIAL ESTUDIAT Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 05/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-296. Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 21/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-125.

* Cortinarius semisanguineus (Fr.) Gillet

MATERIAL ESTUDIAT Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 14/10/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco-211. Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009, 21/09/2009, leg. M. Niell; IEA-Myco-012, IEA-Myco-121.

* Cystoderma amianthinum (Scop.) Fayod

MATERIAL ESTUDIAT. Cortals d’Encamp, Encamp; UTM: 31T 385844, 4709930; 1850 m; pinedes de Pinus uncinata; 29/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-147. (Nova localitat). Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 04/11/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-290. (Nova localitat). Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 21/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-103. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-039. (Nova localitat).

Cystoderma carcharias (Pers.) Fayod

MATERIAL ESTUDIAT Cortals d’Encamp, Encamp; UTM: 31T 385844, 4709930; 1850 m; pinedes de Pinus uncinata; 20/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-132. Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009, 21/09/2009; leg M. Niell; IEA-Myco-005 i IEA-Myco-110.

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

* * Entoloma cetratum (Fr.) M.M. Moser

* Entoloma conferendum (Britzelm.) Noordel.

* * Entoloma vernum S. Lundell

MATERIAL ESTUDIAT Bassa de les Salamandres, Soldeu, Canillo; UTM: 31T 390374, 4717626; 2325 m; prats de Festuca eskia i de Nardus stricta amb Calluna vulgaris; 21/05/2016; leg. M. Niell; IEA-Myco-213.

* Flammula pinicola (Jacobsson) Noordel. = Pholiota pinicola Jacobsson

MATERIAL ESTUDIAT Direcció del Bony de les Neres, Coll d’Ordino, Ordino; UTM: 31T 382613, 4712344; 1975 m; pinedes de Pinus uncinata; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-161.

Galerina marginata (Batsch) Kühner

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Geastrum fimbriatum Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Aixàs, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 374035, 4704841; 1525 m; Boscos mixts de Quercus pubescens i Pinus sylvestris; primera setmana octubre 2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-175.

* Gomphidius roseus (Fr.) Fr.

* Gomphus clavatus (Pers.) Gray

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-057. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-079. (Nova localitat).

* Gymnopilus penetrans (Fr.) Murrill

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-021. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Hygrocybe coccineocrenata (P.D. Orton) M.M. Moser

MATERIAL ESTUDIAT Estany de Baix del Siscaró, Soldeu, Canillo; UTM: 31T 393610, 4715788; 2325 m; prats de Festuca eskia; 18/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-188.

* Hygrophoropsis aurantiaca (Wulfen) Maire

MATERIAL ESTUDIAT Camí direcció dels llacs de l’Angonella, Llorts, Ordino; UTM: 31T 378566, 4717489; 1650 m; pinedes de Pinus sylvestris; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-172. (Nova localitat). Fontaneda, Sant Julià de Lòria; Coll de la Gallina; UTM: 31T 372254, 4702175; 1900 m; Pinedes de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum; 27/09/2016; leg. L. Trapero; IEA-Myco-342. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Hygrophorus hypothejus (Fr.)

Fr.

* Hygrophorus pudorinus (Fr.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-035.

Imleria badia (Fr.) Vizzini

= Boletus badius Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Infundibulicybe geotropa (Bull.) Harmaja

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc de Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-047.

OBSERVACIONS. Nova localitat per aquesta espècie ja citada a Andorra com Clitocybe geotropa (Bull.) Quél. (NIELL et al. 2008).

Inocybe geophylla (Bull.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc de Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-040.

Lactarius albocarneus Britzelm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-027.

* Lactarius aurantiacus (Pers.) Gray

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009, 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-053, IEA-Myco-028. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. (Nova localitat).

OBSERVACIONS. Citada a NIELL et al. (2008) com Lactarius mitissimus (Fr.) Fr.

Lactarius deliciosus (L.) Gray

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Lactarius picinus Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 01/10/2009, 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-277 i IEA-Myco-030. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 02/09/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco-190. (Nova localitat).

* Lactarius quieticolor Romagn.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí als llacs de l’Angonella, Llorts, Ordino; UTM: 31T 377503, 4718227; 1925 m; pinedes de Pinus uncinata; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-189.

Lactarius rufus (Scop.) Fr.

* * Lactarius scrobiculatus (Scop.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-060. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 01/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-289. Font dels Bullidors, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 372685, 4702497; 1775 m; bosc d’Abies alba i algun P. uncinata amb Betula pendula; 19/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-168.

Fig. 1. - Sparassis crispa Fot. A. Valverde

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018. 31

* Lactarius spinosulus Quél. & Le Bret.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 16/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-261.

* Lactarius turpis (Weinm.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Camí direcció dels llacs de l’Angonella, Llorts, Ordino; UTM: 31T 378616, 4717389; 1625 m; pinedes de Pinus sylvestris; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-173.

OBSERVACIONS. Citada com L. plumbeus (Bull.) Fr. a NIELL et al. (2008).

* * Lactarius vellereus

(Fr.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-099. Direcció al Bony de les Neres, Coll d'Ordino, Ordino; UTM: 31T 379326, 4711971; 1975 m; Pinedes de Pinus uncinata; 24/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-142.

* * Lepiota magnispora Murrill

MATERIAL ESTUDIAT Vall del Serrat, Ordino; UTM: 31T 379791, 4719576; 1550 m; boscos de ribera de Populus tremula i Betula pendula, i boscos de Pinus uncinata; 09/10/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-146.

Lepista nuda (Bull.) Cooke

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

Fig. 2. - Pholiota lenta Fot. A. Valverde

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

* Lycoperdon nigrescens Pers.

MATERIAL ESTUDIAT Sant Julià de Lòria, Font dels Bullidors; UTM: 31T 372685, 4702497; 1775 m; bosc d’Abies alba i P. uncinata amb Betula pendula; 19/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-170. (Nova localitat).

OBSERVACIONS. Citada com Lycoperdon foetidum Bonord. a NIELL et al. (2008).

* Lycoperdon perlatum Pers.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-084.

* Lycoperdon utriforme Bull.

MATERIAL ESTUDIAT Fontaneda, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 373741, 4701277; 1250 m; marges de bosc Quercus rotundifolia i prats; 05/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-308. (Nova localitat).

OBSERVACIONS. Citada a Andorra com Calvatia utriformis (Bull.) Jaap a NIELL et al. (2008).

* * Gymnopus androsaceus (L.) Della Maggiora & Trassinelli

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 01/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-263.

* Macrolepiota procera (Scop.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Melanogaster broomeanus Berk.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de Sant Vicenç d’Enclar, Santa Coloma, Andorra la Vella; UTM: 31T 375922, 4706266, 1200 m; bosquines de Corylus avellana i boscos mixts de Fraxinus excelsior, Betula pendula i Populus tremula; 27/06/2007; leg. J. Girbal. IEA-Myco-359.

* * Melanoleuca brevipes (Bull.) Pat.

MATERIAL ESTUDIAT Aixàs, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 374035, 4704841, 1550 m; boscos mixts de Quercus pubescens i Pinus sylvestris; 21/05/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-212.

* * Melanoleuca melaleuca (Pers.) Murrill

MATERIAL ESTUDIAT Font de Sant Vicenç d’Enclar, Santa Coloma, Andorra la Vella; UTM: 31T 375922, 4706266, 1200 m; bosquines de Corylus avellana i boscos mixts de Fraxinus excelsior, Betula pendula i Populus tremula; 11/06/2007; leg. M. Niell; IEA-Myco-139.

* Melanoleuca subalpina (Britzelm.) Bresinsky & Stangl

MATERIAL ESTUDIAT Coll de Cabús, La Massana; UTM: 31T 371596, 4712869; 2150 m; prats amb Festuca nigrescens, Plantago media, Galium verum; 24/07/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-206.

* Mycena alcalina (Fr.) P. Kumm.

* Mycena aurantiomarginata (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 11/10/2008; leg. M. Niell, det. J Girbal. IEA-Myco177. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 01/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-268.

* Mycena epipterygia (Scop.)

Gray

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-010. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 01/10/2009; leg M. Niell; IEA-Myco-255. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

Mycena pura (Pers.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-064.

Mycena rosella (Fr.) P. Kumm.

* * Myxomphalia maura (Fr.) Hora

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; marge de la carretera en un bosc de Pinus uncinata; 17/10/2004; leg. J. Girbal, M. Niell; IEA-Myco178.

* * Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead & Ginns

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. IEA-Myco-345.

* Paxillus involutus (Batsch) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-086. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Phellodon tomentosus (L.) Banker

* Pholiota lenta (Pers.) Singer

MATERIAL ESTUDIAT. Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 05/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-302. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. IEA-Myco-344.

* * Pholiota flammans (Batsch) P. Kumm.

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

* * Ramaria botrytis (Pers.) Ricken

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 01/09/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-156.

* Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Sant Julià de Lòria, Font dels Bullidors; UTM: 31T 372685, 4702497; 1775 m; bosc d’Abies alba amb algun Pinus uncinata amb Betula pendula; 04/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-304.

Rhodocollybia butyracea (Bull.) Lennox

= Collybia butyracea (Bull.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* * Rickenella fibula (Bull.) Raithelh.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-095.

* Russula aeruginea Lindblad ex Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-006. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg M. Niell; IEA-Myco-070. (Nova localitat).

* Russula badia Quél.

* Russula chloroides (Krombh.) Bres.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-081. (Nova localitat). Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-041. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Russula integra (L.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 15/09/2010, 30/09/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco-199 i IEA-Myco-204. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg M. Niell; IEA-Myco-059. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-080. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Russula laccata Huijsman = R. norvegica D.A. Reid

MATERIAL ESTUDIAT Llacs de l’Angonella, Llorts, Ordino; UTM: 31T 376007, 4718134; 2325 m; congesta amb Salix herbacea; 24/09/2008; leg. Marta D. IEA-Myco-184.

* Russula mustelina Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Russula vesca Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Fontaneda, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 373741, 4701277; 1250 m; marges de bosc Quercus rotundifolia i prats; 05/06/2008; leg. M. Niell; IEA-Myco-150.

* Russula xerampelina (Schaeff.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-004. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-058. Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2010; leg. M. Niell; IEA-Myco-192. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. (Totes les localitats esmentades, excepte la de la Rabassa, són noves).

Sparassis crispa (Wulfen) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Stropharia aeruginosa (Curtis) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 26/10/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-221. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-037.

* Suillus granulatus (L.) Roussel

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-048.

Suillus luteus (L.) Roussel

MATERIAL ESTUDIAT Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

Suillus variegatus (Sw.) Richon & Roze

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-008. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Tricholoma bufonium

(Pers.) Gillet

MATERIAL ESTUDIAT Collada de Beixalís, Anyós, La Massana; UTM: 31T 380703, 4709749; 1825 m; bosc de Pinus uncinata amb poc sotabosc; 07/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-100.

Tricholoma equestre (L.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Cortals de Sispony, Sispony, La Massana; UTM: 31T 374862, 4708927; 1800-1825 m; bosc de Pinus uncinata i Rhododendron ferrugineum amb Betula pendula; 21/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-108. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018.

* * Tricholoma gausapatum (Fr.) Quél.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-073.

Tricholoma imbricatum (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Tricholoma portentosum (Fr.) Quél.

* Tricholoma saponaceum (Fr.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-090. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-043. (Nova localitat).

* Tricholoma sejunctum (Sowerby) Quél.

* Tricholoma sulphureum (Bull.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT. Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i algun Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-034.

Tricholoma terreum (Schaeff.) P. Kumm.

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 15/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-056. Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde.

* Tricholoma virgatum (Fr.) P. Kumm.

* Tylopilus porphyrosporus (Fr. & Hök) A.H. Sm. & Thiers

MATERIAL ESTUDIAT Riu de Galliner, Arinsal, La Massana; UTM: 31T 374959, 4713846; 1775 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 24/09/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-226.

* Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara

MATERIAL ESTUDIAT Fontaneda, Sant Julià de Lòria; Coll de la Gallina; UTM: 31T 372254, 4702175; 1900 m; Pinedes de Pinus uncinata amb Rhododendron ferrugineum; 27/09/2016; leg. L. Trapero. IEA-Myco-349.

* Xeromphalina cauticinalis (Fr.) Kühner & Maire

MATERIAL ESTUDIAT Font de la Navina, Ordino; UTM: 31T 381716, 4712354; 1800-1825 m; bosc d’Abies alba i Pinus uncinata; 29/08/2009; leg. M. Niell; IEA-Myco-085. (Nova localitat). Naturlandia cota 2000, La Rabassa, Sant

Catalana de Micologia, vol. 39: 23-37; 2018. 37

Julià de Lòria; UTM: 31T 378368, 4698953; 2025 m; bosc de Pinus uncinata; 15-16/10/2016; leg. J. Girbal, M. Niell i A. Valverde. Citada com Xeromphalina fellea Maire & Malençon a NIELL et al. (2008).

AGRAÏMENTS

Agraïm a la direcció de Naturlandia haver-nos cedit les instal·lacions per poder fer les jornades de Micologia de 2016, així com a totes aquelles persones que ens han acompanyat a les sortides i han ajudat en l’elaboració d’aquest catàleg.

BIBLIOGRAFIA

BON, M. (1988).- Guia de Campo de los Hongos de España y Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. 352 pp. BREITENBACH, J. & KRÄNZLIN, F. (1984-1991).- Champignons de Suisse. Tome I, II, III, IV i V. Edit. Mykologia. Lucerna.

COURTECUISSE, R. & DUHEM, B. (2005).- Guia de los hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de África Ediciones Omega. Barcelona. 486 pp.

EYSSARTIER, G & ROUX, P. (2011).- Le guide des champignons. France et Europe. Éditions Belin. France. 1119 pp.

GERHARDT, E. (2009).- Guia de los hongos de España y Europa. Omega. Barcelona. 718 pp.

GERHARDT, E., VILA, J. & LLIMONA, X. (2000).- Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega. Barcelona. 956 pp.

MONEDERO, L.C. (2012).- El Género Rússula en la península Ibérica. Centro de Estudios Micológicos de Euskadi, Cáritas. Bizkaia. 436 pp.

MOSER, M. (2000).- Guida alla determazione dei funghi. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. Vol. 1. Saturnia. Trento. 565 pp.

NIELL, M., RADUAN, G & GIRBAL, J. (2008).- Els fongs d’Andorra. Monografies del CENMA. Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra. Andorra. 216 pp.

NIELL, M., VALVERDE, A., GIRBAL, J. (2017).- Addicions al catàleg micològic d’Andorra I. Revista Catalana de Micologia 38: 21-30.

PALAZÓN, F. (2001).- Setas para todos. Guia práctica de identificación. Editorial Pirineo. Huesca. 654 pp.

ROUX, P. (2006).- Mille et un champignons. Éditon Roux. Sainte-Sigolène - France. 1224 pp.

PRIMERA APROXIMACIÓ A UNA LLISTA VERMELLA

DELS FONGS D’ANDORRA.

NIELL, M. & PLADEVALL, C.

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Av. Rocafort, 21-23. Edifici Molí, 3r. Sant Julià de Lòria AD600, Andorra. E-mail: mniell.cenma@iea.ad

RESUM. Primera aproximació a una llista vermella dels fongs d’Andorra. S’ha avaluat el grau d’amenaça d’un total de 502 fongs d’Andorra, basant-nos en dades de la bibliografia i en observacions de camp. La informació obtinguda en aquests treballs ha estat comparada amb la de les bases de dades de biodiversitat i les llistes vermelles dels països veïns. Posteriorment s’han avaluat els diferents tàxons amb la metodologia de la IUCN, per determinar el seu grau d’amenaça. S’ha comprovat que moltes de les espècies que cal incloure en les categories més amenaçades formen part de la micoflora de les congesteres, tant pel seu grau d’aïllament com per l’amenaça que suposa el canvi climàtic per les comunitats vegetals de les congesteres. El resultat de l’avaluació de 502 espècies ha estat el següent: en Perill Crític (CR) no s’ha detectat cap espècie; En Perill (EN) hi ha 7 espècies, que és 1,39% del total; com Vulnerables (VU) hi ha 23 (4,58% del total); com Quasi Amenaçades (NT) hi ha 30 (5,97%). Hi ha 392 espècies en la categoria de Preocupació Menor (LC) que són un 78,08%. En la categoria de Dades Insuficients (DD) i No Avaluades (NE) hi ha 44 espècies (8,76%). Finalment, hi ha 6 espècies (1,19%), la presència de les quals no ha estat confirmada.

Paraules clau: macromicets, IUCN, congesteres, Pirineu

RESUMEN. primera aproximación a una lista roja de los hongos de Andorra. Se ha evaluado el grado de amenaza de un total de 502 hongos de Andorra basándonos en datos de la bibliografía y en observaciones de campo. La información obtenida en estos trabajos ha sido cotejada con las bases de datos de biodiversidad y las listas rojas de los países vecinos. Posteriormente se han evaluado los diferentes taxones con la metodología de la IUCN para determinar su grado de amenaza. Se ha comprobado que muchas de las especies a incluir en las categorías más amenazadas forman parte de la micoflora de los neveros, tanto por su grado de aislamiento como por la amenaza que supone el cambio climático para las comunidades vegetales que los pueblan. El resultado de la evaluación de 502 especies ha sido el siguiente: en Peligro Crítico (CR) no se ha detectado ninguna especie; En Peligro (EN) hay 7 especies, que es 1,39% del total; como Vulnerables (VU) hay 23 (4,58% del total); como Casi Amenazadas (NT) hay 30 (5,97%). Hay 392 especies en la categoría de Preocupación Menor (LC) que son un 78,08%. En la categoría de Datos Insuficientes (DD) y No Evaluadas (NE) hay 44 especies (8,76%). Finalmente, hay 6 (1,19%), la presencia de las cuales no ha sido confirmada. Palabras clave: macromicetos, IUCN, neveros, Pirineos

SUMMARY. First approach to a red list of the andorran fungi. The level of threat of 502 fungi from Andorra has been evaluated according to the data obtained from the bibliography and field observations. The information from these works has been compared with the biodiversity databases and the red lists of neighbouring countries. Subsequently, the different taxa were determined with the IUCN methodology in order to assess their level of threat. It has been found that many of the species in the highest threatened categories are part of the mycoflora of the snowbeds, both because of their degree of isolation and the effect of the climate warming. The result of the evaluation of 502 species is: in Critically Endangered (CR) no species has been detected; Endangered (EN) 7 species, which is 1.39% of the total; Vulnerable (VU) 23 (4.58% of the total); Near Threatened (NT) 30 (5.97%). There are 392 species in the category of Least Concern (LC) that are 78.08%. In the category of Data Deficient (DD) and Not Evaluated (NE) there are 44 species (8.76%). Finally, there are 6 species (1.19%), whose presence has not been confirmed.

Key words: macromycetes, IUCN, snowbed, Pyrenees

INTRODUCCIÓ

Per l’elaboració de la present llista vermella s’han avaluat 502 espècies de fongs recollides fins el moment a Andorra incloses en NIELL et al. (2008, 2017, i 2018 en premsa), centrant-nos sobretot en els macromicets. No s’han tingut en compte els zigomicets ni gran part dels ascomicets, exceptuant els discomicets i, dins dels basidiomicets, n’hem exclòs els uredinals, els ustilaginals i altres fragmobasidiomicets paràsits. El catàleg de les espècies de fongs d’Andorra s’actualitza anualment. El resultat d’aquestes prospeccions és un llistat d’espècies que s’ha convertit en una eina de gran utilitat per la valoració de l’estat de conservació de les poblacions de fongs, ja que ens indiquen les localitats i els moments en els quals els carpòfors es desenvolupen. Si aquests estudis es perllonguessin en el temps amb una mínima metodologia, ens podrien donar una idea dels canvis que es van produint en la diversitat fúngica del país. Malgrat tot, per conèixer com són veritablement les comunitats de fongs s’ha tornat indispensable l’anàlisi del DNA del sòl. Segons HORTON et al. (2001), existeixen grans diferències entre la diversitat d’espècies si la comunitat fúngica s’analitza molecularment o a partir del recompte dels carpòfors. Això suposa un problema a l’hora de crear una llista vermella, ja que algunes espècies es poden trobar en el terreny i no ser localitzades fins al cap d’anys de mostreig ja que no s’hi ha donat les condicions necessàries perquè hi fructiquin.

Les espècies de bolets que només han estat localitzades en una ocasió no són necessàriament rares. Pot ser que simplement no s’hagin trobat per diversos motius: per tenir un cossos fructífers molt febles, amb un temps de pervivència molt reduït (com en el cas dels fongs sapròfits tipus Mycena, Marasmius o Coprinus), o perquè durant els anys d’estudi no s’han donat les condicions idònies per la seva fructificació. Per exemple, tot i que alguns hàbitats han estat mostrejats moltes vegades, encara ara apareixen espècies que no havien estat citades a Andorra, com és el cas de Gyroporus cyanescens (NIELL et al. 2017). Per un altre costat, les espècies que viuen lligades a determinats hàbitats poden veure’s amenaçades per llur mateixa fragilitat (SENN-IRLET et al., 2007a). En el nostre cas, això s’ha pogut constatar en les espècies de congesteres, que sovint formen micorrizes amb plantes com els salzes nans (Salix herbacea L. o S. reticulata L.), com molts Inocybe o Cortinarius com, per exemple, Inocybe geraniodora Favre, Cortinarius croceoconus Fr. o C. favrexilis Bon.

El grau d’amenaça s’estableix a partir de les directrius de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) organisme internacional que dona unes pautes estandarditzades per ajudar a definir les diverses categories en les quals es pot avaluar una espècie en funció del número d’individus, del nombre de poblacions, del grau d’aïllament d’aquestes i dels perills dels hàbitats (IUCN, 2016). També ens hem ajudat amb les guies de treball de DAHLBERG & MUELLER (2011). Segons DAHLBERG & MUELLER (2011), la importància en l’elaboració de llistes vermelles estaria en mostrar que existeix un entramant de relacions on totes les espècies hi són incloses. Per aquesta causa, si no existissin llistes vermelles de fongs, es donaria la falsa impressió de que aquests tàxons no es troben en perill. Un cop es disposa d’aquests estudis, es poden elaborar polítiques de protecció. A més a més, la seva confecció ens ajuda a conèixer millor la taxonomia i l’ecologia dels fongs.

Tot i que disposem de poques dades, especialment de les dimensions de les poblacions i la seva evolució, la IUCN (2016) indica que malgrat que no es disposin de dades de qualitat, això no ens hauria de dissuadir d’intentar aplicar els criteris de la IUCN. En base a aquesta observació, s’ha decidit establir una aproximació a una primera llista vermella dels fongs, com a eina de treball per a dissenyar estudis futurs. Les llistes vermelles són una cosa més que llistes de taxons amenaçats, ja que ens serveixen per veure quins tàxons són més escassos i preguntar-nos perquè ho són. A més, ens permeten establir línies de treball dirigides a la seva conservació.d’amenaça. Malgrat tot, també tenen les seves limitacions ja que són el producte d’una valoració minuciosa però puntual, del moment de l’avaluació. Per això cal fer-hi actualitzacions periòdiques, per poder conèixer l’evolució (positiva o negativa) de l’estat de conservació de les espècies.

METODOLOGIA

S’apliquen els criteris IUCN (2016) per avaluar el grau d’amenaça de les diferents espècies de macromicets. Donades les mides del territori, es fa una anàlisi regional (IUCN, 2012a). Atès l’escàs nombre de citacions i de mostrejos poblacionals anteriors a l’any 2000, no es pot realitzar una anàlisis poblacional de la gran majoria de tàxons. Per això, es proposa una avaluació de les poblacions, tenint en compte les dades recollides en els territoris veïns (França i Espanya).

ESPÈCIES AVALUADES

S’han avaluat només espècies de macromicets, ja sigui ascomicets o basidiomicets, deixant de banda gran part dels micromicets, per la manca de dades i la complexitat taxonòmica.

INFORMACIÓ TAXONÒMICA

Pel fet que la que la nomenclatura micològica és especialment inestable, s’ha seguit la proposada a Index Fungorum (http://www.indexfungorum.org/names/names.asp). Algunes de les fonts bibliogràfiques, com la llista vermella dels fongs de Midi-Pyrénées, segueixen la nomenclatura de TAXREF (https://inpn.mnhn.fr/programme/referentiel-taxonomique-taxref). Sempre que hi ha hagut alguna discrepància, entre les bases de dades nomenclaturals, s’ha indicat expressament en la nostra valoració, ja que en alguns casos la nomenclatura pot afectar al grau d’amenaça d’una espècie, quan alguns autors la divideixen en dos tàxons vàlids mentre d’altres en consideren un de sol i sinonimitzen el nom de l’altra. En la majoria dels casos en que això ha succeït, ens hem decantat per deixar les espècies en la categoria de Dades Insuficients (DD).

VALORACIÓ DEL GRAU D’AMENAÇA

Es segueix la metodologia IUCN per avaluar el grau d’amenaça de les diferents espècies (IUCN, 2016). Les categories establertes es basen en diferents paràmetres objectius: disminució de la població, observada o inferida en el temps; la distribució geogràfica; les dimensions de la població i la probabilitat d’extinció. Segons la IUCN (2016) el grau d’amenaça de les espècies avaluades pot ser (de menor probabilitat d’extinció a major): preocupació menor (LC), quasi amenaçat (NT), vulnerable (VU), en perill (EN), en perill crític (CR) i, per últim, extingit en estat silvestre (EW) i extingit (EX). També existeix la categoria de dades insuficients (DD) o no avaluat (NE) i per criteris regionals també hi ha les categories de NA (No Aplicable) i RE (Extingit Regionalment) La IUCN (2016) classifica les especies en diferents categories d’amenaça, en base a diversos criteris (FIG 1).

- Criteri A: fa referència a la reducció de les dimensions de la població durant els darrers 10 anys o bé a la que es preveu que tingui lloc en els següents 10.

- Criteri B: considera la reducció en la distribució geogràfica avaluada mitjançant l'extensió de presència (àrea continguda al polígon dibuixat unint els punts perifèrics que corresponen als llocs on viu l'espècie) o mitjançant l'àrea de ocupació (extensió real que ocupa l'espècie).

- Criteri C: fa referència al nombre d’individus i a la seva disminució.

- Criteri D: considera només el número d’individus madurs.

- Criteri E: requereix d’un anàlisi que valori la probabilitat d'extinció.

De tots aquests criteris hem d’indicar que només s’ha pogut aplicar el criteri B, ja que no disposem de dades de com han variat les dimensions de les poblacions, però tenim dades de la distribució de les espècies a Andorra i de poblacions properes a Andorra, de Catalunya i a la regió francesa de Midi-Pyrenees. Pel criteri D, s’ha aplicat el criteri D2 en el cas de les espècies en la categoria de

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Vulnerables (es pot consultar el resum dels criteris de la IUCN en el document: http://s3.amazonaws.com/iucnredlist-newcms/staging/public/attachments/3099/redlist_cats_crit_sp. a les pàgines 30-31). El altres criteris, no els hem pogut tenir en compte ja que pel criteri A no disposem de dades poblacionals i, per tant, no podem avaluar si les poblacions augmenten o disminueixen. Pel que fa al criteri C, en el cas dels fongs macromicets només tenim les fructificacions, i desconeixem com és la població en el sòl. Per tant, aquest criteri tampoc pot seguir-se. Pel criteri E, tampoc es disposen de dades per aplicar-lo. Per altre costat, al ser Andorra un territori de reduïdes dimensions, no es poden aplicar els criteris de la IUCN globals i s’han d’aplicar els criteris a nivell regional. Això implica que poblacions properes als països veïns podrien ser part de la mateixa metapoblació més gran. La IUCN ho soluciona abaixant una categoria d’amenaça quan es considera que hi ha flux poblacional més enllà de les fronteres, de manera que si una espècie estava en perill crític (CR), segons l’avaluació regional es valoraria com en perill (EN). Aquest canvi ve acompanyat del símbol “º” per indicarho. En aplicar els criteris regionals, aquesta avaluació ha de basar-se en les dades d’Espanya i França, per tenir constància de les poblacions properes o del grau d’amenaça que se’ls ha assignat en els estats veïns, assumint que si una espècie ha estat catalogada amb algun grau d’amenaça, ja sigui en base a la IUCN o en base a altres criteris, és perquè les seves poblacions poden veure’s reduïdes o tenen una extensió reduïda o un cert grau d’aïllament.

OBTENCIÓ DE LES DADES

Les dades d’Andorra han estat recollides de NIELL et al. (2008, 2017, i 2018, en premsa) on es recullen totes les citacions bibliogràfiques dels fongs recollits a Andorra, des d’articles científics, obres de divulgació o tesis. També es tenen en consideració les nostres observacions de camp, hagin estat publicades o no. Pel que fa a les citacions de les espècies dels Pirineus catalans s’ha seguit la base de dades de Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, mòdul fongs (LLISTOSELLA, 2017). Per les citacions dels Pirineus francesos, s’ha seguit a CORRIOL et al (2014) en el que s'hi pot trobar la check-list i la llista vermella dels fongs de la regió de MidiPyrénées (a partir d’ara citada com LVMP), amb totes les espècies recollides en tota la regió francesa, tot i que no s’indica si són fongs recollits en els Pirineus o en altres territoris de més al nord. En el cas dels bolets alpins, hem disposat del treball de CORRIOL (2008) que recull observacions de camp i totes les citacions de les espècies de bolets alpins en tots els dos vessants dels Pirineus.

AVALUACIÓ DE LES DIMENSIONS DE LES POBLACIONS

La següent avaluació pretén calcular la probabilitat que una espècie sigui comuna a Andorra a partir de les citacions dins del territori andorrà, junt amb les recollides als dos costats de la frontera i que es poden considerar com a metapoblacions o bé, com a poblacions que potencialment poden colonitzar el territori. A cada espècie se li assigna un valor numèric, cada cop més elevat si apareix en nombroses localitats o el seu grau d’amenaça és menor.

El valor numèric provindrà del sumatori entre diferents avaluacions parcials, mesurades en funció de:

- El número de localitats on els fongs han estat trobats a Andorra (Taula I).

- Les citacions properes localitzades als Pirineus de Catalunya (quadrícules UTM que envolten Andorra, dades obtingudes de LLISTOSELLA, 2017) i que potencialment poden colonitzar el país (Taula II).

- Si l’espècie es troba catalogada com amenaçada a la bibliografia catalana (ICHN, 2010) o a la llista vermella de les espècies espanyoles (CALONGE, 2004; ADESPER, 2008, tot i que aquesta darrera no va arribar a consensuar-se i no té suport oficial, RIBES et al. (2016)) (Taula III).

Taula I: número de localitats andorranes i valors assignats

Número Valor

Taula II: valors segons els quadrats UTM de Catalunya propers a Andorra

Localització

Valor

1 1 no existeixen mencions en tots els Pirineus catalans 0

2-3 2 mencions en els UTM pirinencs, però no propers a Andorra 1

4-5 3 mencions als UTM que envolten directament Andorra 2

>5 4

Taula III: valors segons el grau d’amenaça a Catalunya

Grau d’amenaça Valor

Taula IV: valor assignat pel grau d’amenaça a la LVMP

Grau d’amenaça segons la categoria IUCN

Valor

Amenaçat 0 no apareix a la llista 0

No amenaçat 1 apareix a la llista en alguna de les següents categories: CR (perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (quasi amenaçat) o DD (Dades Insuficients). 1 apareix a la llista com LC (poc preocupant) 2

- Si apareix citada a la llista vermella de Midi-Pyrénées, se li assignen diversos valors numèrics (Taula IV). Avaluar la presència d’un tàxon als Pirineus de França és més difícil, ja que no existeix un mapa com els que es troben a LLISTOSELLA (2017) que indiqui la localitat precisa. Només es disposa de la llista vermella, on hi ha el llistat de totes les espècies trobades a la regió de Midi-Pyrénées i el seu grau d’amenaça segons les categories IUCN.

S’és conscient que s’està comparant una valoració del grau d’amenaça (llistes vermelles de Catalunya, d’Espanya i de Midi-Pyrénées) amb una de localitats (Catalunya i Andorra) i que això pot generar artefactes que falsegin resultats, infravalorant algunes espècies. En el cas de MidiPyrénées, al no conèixer si les dades han estat agafades als Pirineus o més al Nord, no sabem si els tàxons citats en aquest llista són comuns o rars as Pirineus. Malgrat tot, serà l’abundància dins d’Andorra la dada que tindrà més pes en la valoració final, ja que les espècies tindran un valor més alt en funció del nombre de localitats en les quals hagin estat recollides a Andorra.

RESULTATS

Segons NIELL et al. (2008, 2017, i 2018 en premsa), hi ha un total de 502 macromicets. D’aquests 272 només han estat citats o observats una vegada. Per tant, del total d’espècies observades tenim que un 52,71 % podrien ser considerades com a “rares”, almenys pel que fa a les seves fructificacions. De tota manera, que no hagin estat observades, no és una indicació de que no hi fructifiquin. Per l’elaboració de les llistes vermelles és important tenir en compte no només els llocs on l’espècie ha estat observada, sinó també els possibles hàbitats i localitats on pot créixer (DAHLBERG & MUELLER, 2011). Per altre banda, hi ha grups taxonòmics infravalorats, ja sigui perquè hi ha pocs micòlegs que els hagin estudiat, com passa amb els fongs corticioides i altres lignícoles, o bé per la complexitat taxonòmica, com en els gèneres Cortinarius, Entoloma, Russula, etc. Una altra causa d’infravaloració pot ser l’insuficient esforç de mostreig d’habitats com ara les mulleres.

Els resultats de la valoració ens han donat puntuacions entre 2 i 11. Les espècies que han obtingut un valor inferior a 4 són aquelles espècies que: o bé no han estat trobades ni a Catalunya ni a la

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018. 44

regió de Midi-Pyrénées o bé, si hi han estat citades, han estat catalogades en alguna categoria de perill en les aquests territoris. Si s’han recollit en tan sols una ocasió a Andorra, això indica que són poblacions potencialment aïllades. Per aquest motiu, s’ha decidit agrupar aquestes espècies en alguna de les categories de perill. Per contra, les espècies que tenen una puntuació superior a 5 es considera que són prou comunes a Andorra o als països veïns i en general s’han agrupat en la categoria de poc preocupants (LC). S’ha decidit seguir els resultats de la valoració de les espècies obtinguts durant la seva avaluació i mostrats en la taula V .

Una consideració important a tenir en compte és que moltes d’aquestes espècies amb el grau d’avaluació més baix formen part de la micobiota de les congesteres, uns hàbitats amb unes condicions ambientals molt peculiars, ja que es mantenen cobertes de neu durant una gran part de l’any; hi creix una vegetació també molt específica, composta de comunitats vegetals on hi predominen, entre d’altres, diverses espècies de salzes nans, a diferència dels prats alpins, on hi ha un predomini de les plantes graminoides, herbàcies. Molts dels fongs específics d’aquests ambients es troben associats amb els salzes. És d’esperar que, amb l’escalfament global que comporta el canvi climàtic, el temps de permanència de la capa nival es reduirà, afectant a tots els organismes que s’hi troben associats i permetent la intrusió i desplaçament de les plantes autòctones de les congesteres per part de les plantes dels prats veïns (BJÖRK et al., 2007). Per aquest motiu, s’ha cregut adient agrupar les espècies de congestera en la categoria de En Perill (EN), en alguns casos, independentment del valor numèric atorgat, ja que la IUCN (2016) incorpora en els seus criteris d’avaluació la disminució contínua de la qualitat de l’hàbitat. En el cas de les espècies de congestera, s’indica expressament en els comentaris de cada espècie. En el cas d’algunes espècies de fongs, la baixa puntuació durant l’avaluació és símptoma d’aïllament i d’una possible vulnerabilitat per factors ambientals, però al no disposar de dades poblacionals, no hem acabat de decidir-nos a incloure’les en una categoria de En Perill (EN), i s’ha preferit deixar-les com Vulnerable (VU), habitualment pel criteri IUCN (2016) VU D2, que implica un número de localitats inferior a 5 o una àreea d’ocupació inferior als 20 km2, fets que es complien per aquestes espècies. DAHLBERG & MUELLER (2011) indiquen que, amb l’elevat poder de dispersó de les espores, pot existir flux genètic fins a una distància de 500 km. Seguint aquest criteri, l’efecte rescat s’ha tingut en compte en nombroses espècies que, tot i trobar-se en punts allunyats dels Pirineus, poden col·lonitzar el Principat.

Taula V: assignació de la categoria IUCN en funció de la valoració obtinguda en la valoració del grau d’amenaça

Número obtingut en la valoració

Categoria IUCN

2 Perill crític (CR)

3 i 4, espècies d’hàbitats sensibles En Perill (EN)

3 i 4

> 5

Vulnerable (VU)

Preocupació menor (LC)

AVALUACIÓ DE LES ESPÈCIES

EN PERILL (EN)

Amanita oreina (J. Favre) Heim ex M. Bon

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Espècie de congestera citada a Andorra per BALLARÀ (1997) i al Pirineu francès, apareix en la LVMP, tot i que la cita correspon a Gavarnie (CORRIOL, 2008) quasi al centre dels Pirineus.

Segons les prescripcions de la IUCN a nivell regional, aquesta població faria baixar el nivell d’amenaça. Publicada en NIELL et al. (2008) com Amanita nivalis, al considerar-la un sinònim heterotípic. Les actuals bases de dades Index Fungorum i TAXREF les consideren dues espècies separades. Malgrat tot, VILA et al. (1997) consideren aquesta cita de Ballarà com Amanita arctica Bas, Knudsen & Borgen. En tot cas, la seva valoració no canvia, ja que és l’única mostra recollida.

Cortinarius croceoconus Fr.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Espècie de congestera només trobada als Pirineus a Andorra per BON & BALLARÀ (1995). El registre més proper es troba a més de 500 km (citació consultada al GBIF), tot i que no es pot descartar que sigui una espècie més comuna en les congesteres properes. Tot i la manca de dades, s’infereix que l’espècie pot creixer en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Cortinarius favrexilis Bon

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Espècie de congestera, només trobada als Pirineus a Andorra per BON & BALLARÀ (1995). Tot i que no s’han trobat més poblacions, inferim que en poden existir d’altres no detectades que, a més, poden actuar com a font d’espores.

Cortinarius phaeopygmaeus J. Favre

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Espècie de congestera citada a Andorra per BON & BALLARÀ (1995) i al Pirineu francès. CORRIOL (2008) recull una cita de Beaucens, en el centre est dels Pirineus francesos. Segons les prescripcions de la IUCN pel nivell regional, aquesta població faria baixar el nivell d’amenaça.

Cortinarius subtilior J. Favre

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Espècie de congestera només trobada als Pirineus a Andorra per BALLARÀ (1997). Tot i la manca de dades, s’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria, atenent als criteris regionals.

Inocybe borealis J. E. Lange

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

A diferència de les altres espècies de congestera, no apareix citada per CORRIOL (2008). Tot i que no és una espècie estrictament de congestera i pot aparèixer en diferents ambients relacionats amb condicions alpines o subalpines (KOKKONEN & VAURAS, 2012) ha estat inclosa en aquest grup, ja que la dada d’Andorra només es menciona en associació amb Salix herbacea (BALLARÀ 1997). Tot i la manca de dades, s’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria, atenent als criteris regionals.

Lactarius argillascens A. Pearson

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: ENºB2ab(iii)

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Espècie citada per BALLARÀ & ESCÀNEZ (1999), segons aquests autors lligada a Betula pendula L. No s’ha reportat ni als Pirineus catalans ni als francesos. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres localitats dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

VULNERABLES (VU)

Agaricus semotus Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie no recollida als Pirineus catalans. Avaluada com a poc preocupant (LC) a la LVMP.

Arrhenia auriscalpium Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera citada a Andorra per ROCABRUNA et al. (1994). Trobada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra, localitzada a la zona de Midi-Pyrénés en dues localitats: Bagnères-de-Bigorre i Gavarnie (CORRIOL 2008). S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Clitocybe subspadicea (J.E. Lange.) Bon & Chevassut

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie no citada als Pirineu catalans (LLISTOSELLA, 2017) ni tampoc recollida a la LVMP.

Conocybe subovalis Kühner & Watling

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No trobada als Pirineus catalans. A la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD).

Cortinarius favrei D. M. Hend.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera, citada a Andorra per BON & BALLARÀ (1996) i a Ulldeter (VILA et al. 1998). Citada per CORRIOL (2008) a Maniportet, Barèges. Es cataloga com vulnerable VU D2 en la LVMP. Segons Index Fungorum és sinònim de Cortinarius alpinus Boud. Segons TAXREF es tracta d’espècies diferents. Hem decidit mantenir el nom antic, ja que és el nom en el qual va ser citat originàriament. En tot cas, la seva avaluació no varia, ja que es tracta d’una espècie de congestera sotmesa a la mateixa amenaça que la resta d’espècies d’aquest hàbitat. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Cortinarius polaris Høïl.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera citada a Andorra per BON & BALLARÀ (1995) i a la Vall de Núria (VILA et al., 1998), però no a les zones properes a Andorra. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Cortinarius stenospermus Lamoure

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera, citada a Andorra per BON & BALLARÀ (1995) i a la Vall de Núria (VILA et al., 1998) però no a zones properes a Andorra. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Entoloma alpicola (J.Favre) Bon & Jamoni

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera, citada a Andorra per BON & BALLARÀ (1996) i a Ulldeter (VILA et al., 1998), però no a zones properes a Andorra. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Exidia umbrinella Bres.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Cita de ROCABRUNA et al., (1996). No citada als Pirineus catalans, a la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD).

Galerina badipes (Fr.) Kühner

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie no trobada als voltants del Pirineu d'Andorra, però segons LLISTOSELLA (2017) sí que està citada en altres parts dels Pirineus catalans. No recollida a la LVMP.

Galerina subclavata Kühner

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No trobada als Pirineus catalans. Espècie catalogada com Quasi Amenaçada NT D2 a la LVMP. Com sigui que el seu hàbitat alpí és susceptible de rebre l’efecte del canvi climàtic, es considera espècie en perill. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres localitats dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Helvella pezizoides Afzel.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No trobada als Pirineus catalans. En la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD).

Inocybe catalaunica Singer

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Espècie no citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però segons LLISTOSELLA (2017) sí que ha aparegut en altres parts dels Pirineus catalans. No recollida a la LVMP. Aquesta espècie sembla ser ubiqüista, però a l’estatge alpí apareix associada a Dryas i Salix, (VILA et al., 2001). L’escassetat de cites i el fet que a l’estatge alpí visqui associada a espècies lligades a medis de congestera, ens fa qualificar aquesta espècie amb l’amenaça de Vulnerable (VU). S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Inocybe geraniodora Favre

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VU B2ab(iii)

Espècie de congestera citada a Andorra com Inocybe geraniodora Favre var. gracilenta Favre (BON & BALLARÀ, 1995) i I. geraniodora var. gracilenta f. salicis-herbaceae (BON & BALLARÀ, 1996), segons Index Fungorum cal tractar-los tots com a sinònims d’ I. geraniodora Trobada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. No avaluada a la LVMP. CORRIOL (2008) cita un conjunt de tàxons que segons Index Fungorum són sinònims de I. geraniodora: Inocybe geraniodora J. Favre var. geraniodora, I. geraniodora var. depauperata J. Favre, I. geraniodora var. gracilenta J. Favre, I. geraniodora f. salicis-herbaceae Bon & Ballarà. Si tots són el mateix tàxon, ens trobaríem en el cas d’una espècie bastant citada. Malgrat tot, el seu hàbitat a les congesteres indica que es tracta d’una espècie vulnerable.

Inocybe whitei (Berk. & Broome) Sacc.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Inocybe pudica Kühner. Espècie no recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant a la LVMP, sota el nom de I. pudica.

Iodophanus carneus (Pers.) Korf

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Espècie no recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant a la LVMP.

Ischnoderma resinosum (Schrad.) P. Karst.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als Pirineus catalans. Qualificada com vulnerable (VU) B(1+2)ab(iii) a la LVMP.

Lactarius nanus J.Favre

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera, citada per BON & BALLARÀ (1996) a Andorra i als Pirineus catalans (VILA et al., 2001), però no a zones properes a Andorra. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Orbilia vinosa (Alb. & Schwein.) P. Karst.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als Pirineus catalans. Catalogada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Perrotia flammea (Alb. & Schwein) Boud.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VU D2

Citada a Andorra per ROCABRUNA et al. (1996). No trobada als Pirineus catalans. Catalogada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Psilocybe chionophila Lamoure

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera només trobada als Pirineus a Andorra (BALLARÀ & ESCÀNEZ, 1999). S’infereix que l’espècie pot viure també en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria, atenent als criteris regionals.

Russula nana Killerm.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Espècie de congestera, citada per BON & BALLARÀ (1996). Citada als Pirineus catalans (VILA et al., 1997 i BON & BALLARÀ, 1996), però no als volts d'Andorra, citada per CORRIOL (2008) a Couflens. Catalogada com a vulnerable (VU D2) a la LVMP. S’infereix que l’espècie pot trobarse en altres congesteres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

Tephrocybe palustris (Peck) Donk

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: VUºB2ab(iii)

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No trobada als Pirineus catalans. Catalogada com vulnerable VU D2 a la LVMP. Es tracta d’una espècie de molleres, un grup d’habitats que podrien veure’s alterats pel canvi climàtic. S’infereix que l’espècie pot trobar-se en altres molleres dels Pirineus i se n’apuja la categoria atenent als criteris regionals.

QUASI AMENAÇADES (NT)

Les espècies agrupades en aquest apartat, en general són rares a Andorra, però degut a que s’han trobat als Pirineus, s’infereix que pot existir migració d’individus i s’aplica el criteri regional.

Armillaria cepistipes Velen.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha aparegut en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No té categoria a la LVMP.

Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie considerada a Espanya com amenaçada (ADESPER, 2008), però sense indicar grau d’amenaça. A la llista vermella del País Basc (IHOBE, 2011) s’indica que des del 2003 el nombre de citacions ha disminuït de manera dràstica i l’avaluen com a vulnerable (VU). La LVMP indica que està en preocupació menor (LC). Trobada als Pirineus, però no als voltants d'Andorra.

Clavulinopsis fusiformis (Fr.) Corner

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. Catalogada en la LVMP com Quasi Amenaçada (NT B2ab(iii)).

Clitocybe inornata Sowerby

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. Catalogada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Clitocybe radicellata Gillet

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per VILA et al. (1996). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. No es cita a la LVMP.

Coprinus ephemeroides (DC.) Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

VILA & ROCABRUNA (1996). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Cortinarius cyanites Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citat a Andorra per ESTEVE-RAVENTÓS (2001). Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Cortinarius orellanus Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie considerada a Espanya com amenaçada (ADESPER, 2008) sense indicar categoria d’amenaça, tot i que a la LVMP indiquen que està en preocupació menor (LC). Trobada als Pirineus, però no als voltants d'Andorra.

Cyanoboletus pulverulentus (Opat.) Gelardi, Vizzini & Simonini

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018. 51

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Boletus pulverulentus Opat. Espècie considerada a Espanya com amenaçada (ADESPER, 2008). A la llista vermella del País Basc (IHOBE, 2011) s’indica que des del 2003 el nombre de citacions ha disminuït lleugeranent i l’avaluen com a vulnerable (VU), tot i que en la LVMP indiquen que està en preocupació menor. Trobada als Pirineus, però no als voltants d'Andorra.

Echinoderma asperum (Pers.) Bon

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Cystolepiota aspera (Pers.) Bon. Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). No citada a la LVMP.

Exidia saccharina Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Gomphidius roseus (Fr.) Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2018, en premsa). Catalogada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Considerada a Espanya com amenaçada (ADESPER, 2008) sense indicar categoria d’amenaça.

Gomphus clavatus (Pers.) Gray

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Inclosa dins la llista dels fongs amenaçats d’Espanya (ADESPER, 2008) i la de Catalunya (ICHN, 2010). Considerada com Quasi Amenaçada (NT A4c) a la LVMP.

Gyroporus cyanescens (Bull.) Quél.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra en NIELL et al. (2017). Considerada com amenaçada a Espanya (ADESPER, 2008). En la LVMP es considera com preocupació menor (LC).

Hebeloma leucosarx P. D. Orton

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Hyalopeziza nectrioidea (Rehm) Raschle

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per GALÁN et al. (1997). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). No citada a la LVMP.

Hysterangium separabile Zeller

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per VIDAL & VILA (1994) i ROCABRUNA et al. (1994). Espècie no citada als voltants del Pirineu d'Andorra però, segons LLISTOSELLA (2017), sí que ha estat citada en altres parts dels Pirineus catalans. No recollida a la LVMP.

Inocybe abjecta P. Karst.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Catalogada com a Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Inocybe calospora Quél.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per ESTEVE-RAVENTÓS (2001). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com a Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Macrolepiota permixta (Barla) Pacioni

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Espècie no recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant (LC) en la LVMP.

Mycena alcalina (Fr.) Quél.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als voltants dels Pirineus d'Andorra, però sí que ha aparegut en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP.

Mycena rosella (Fr.) Quél.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Orbilia sarraziniana Boud.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Otidea alutacea (Pers.) Massee

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha estat citada en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No citada a la LVMP.

Paxina queletii (Bres.) Stangl

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per ROCABRUNA et al. (1994) com Helvella queletii Bres. Citada a diversos punts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). Catalogada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Pluteus atromarginatus (Konrad) Kühner

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha estat citada en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). En la LVMP es segueix TAXREF, on es considera sinònim de Pluteus tricuspidatus Velen. i hi apareix catalogada com quasi amenaçada NT B2ab(iii).

Rhizopogon rocabrunae M. P. Martín

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als voltants dels Pirineus d'Andorra, però sí que han aparegut en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP.

Russula rhodopoda Zvára ap. Melz. & Zvára

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per LLISTOSELLA (1997). No citada als voltants dels Pirineus d'Andorra, però sí que ha estat citada en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP.

Rutstroemia elatina (Alb. & Schwein.) Rehm.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada per ROCABRUNA et al. (1996). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que es coneix en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP.

Scutellinia umbrorum (Fr.) Lambotte

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NTºD2

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

DADES INSUFICIENTS

(DD)

Dins d’aquest apartat hi ha les espècies que, pel motiu que sigui, taxonòmic, manca de registres o altres, necessiten de més dades per poder ser classificades.

Amylocorticium subsulphureum (P. Karst.) Pouzar

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per MELO et al. (1991). No recollida als Pirineus catalans. No té categoria a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Amylostereum chailletii (Pers.) Boidin

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per MELO et al. (1991). No té categoria a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Calathella eruciformis (P. Micheli ex Batsch) D. A. Reid

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie no trobada als Pirineus catalans i no recollida a la LVMP. Població potencialment aïllada, que ocupa un ambient fràgil, en els boscos de ribera. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Cortinarius variicolor (Pers.) Fr.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Citada a diversos llocs dels Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). No citada a la LVMP com a C. variicolor, però existeix una entrada com C. variecolor (Pers; Fr.) Fr. que deu correspondre a una altra grafia de la mateixa espècie. Avaluada com Dades Insuficients (DD) per les complicacions taxonòmiques i nomenclaturals que sembla presentar aquest tàxon.

Cystoderma terryi (Berk. & Broome) Harmaja

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Sinonimitzat a Index Fungorum com Cystodermella terryi (Berk. & Broome) Bellù. Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Sense categoria a la LVMP. Aquesta espècie sembla molt comuna a Catalunya, on ha estat citada en nombroses ocasions (LLISTOSELLA, 2017). La manca de citacions a Andorra pot ser una conseqüència de problemes d’identificació o perquè es tracta d’una espècie termòfila. El fet de no tenir informació sobre l’ecologia de l’espècie fa que la seva avaluació hagi estat ajornada fins que no es disposin de més dades.

Dacryobolus karstenii (Bres.) Oberw. ex Parmasto

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018. 55

Citat en MELO et al. (1991). Espècie no recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant (LC) en la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Genabea fragilis Tul. & C. Tul.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per VIDAL et al. (1991). Citada també als Pirineus catalans, al Ripollès (VIDAL, 1997). Espècie hipogea, de difícil mostreig. Per aquest motiu es decideix avaluar-la com dades insuficients (DD).

Geopora arenosa (Fuckel) S.Ahmad.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada en ROCABRUNA et al. (1994). No citada als Pirineus catalans ni a la LVMP, però sí a l’Arieja, amb una citació del 1998 recollida a TAXREF. Trobada en només una localitat, però en no tenir dades de la fluctuació ni de la disminució de les poblacions, s’ha de catalogar en dades insuficients (DD).

Hymenochaete fuliginosa (Pers.) Lév.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per MELO et al. (1991). Catalogada com a poc preocupant a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Hyphoderma argillaceum (Bres.) Donk

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per MELO et al. (1991). No recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant (LC) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Hyphodontia alutaria (Burt) J. Erikss.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per DUEÑAS et al. (1992) i VALLDOSERA (1991). No recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant (LC) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Hyphodontia pallidula (Bres.) J. Erikss.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per DUEÑAS et al. (1992). No recollida als Pirineus catalans. En la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD). Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Hypochnicium eichleri (Bres.) J. Erikss. & Ryvarden

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Dels Pirineus només es coneix aquesta citació de DUEÑAS et al. (1992). Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Incrupila dennisii (Müller) Müller

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Cita de GALÁN et al. (1997). Citada per VILA et al. (2004) a la Vall d’Alinyà. No citada a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Inocybe patouillardii Bres.

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per ROCABRUNA et al. (1994). El nom acceptat a Index Fungorum és Inocybe erubescens A. Blytt. A TAXREF apareix com I. patouillardii. Com I. erubescens ha estat citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra. Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Degut als problemes nomenclaturals no es segueix Index Fungorum, i es decideix deixar l’espècie com Dades Insuficients (DD).

Laeticorticium polygonioides (P. Karst.) Donk

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Catalogada com Dades Insuficients (DD) al ser un grup poc estudiat.

Lasiobolus papillatus (Pers.) Sacc

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008) com Lasiobolus ciliatus (J. C. Schmidt) Boud. No recollida als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant (LC) en la LVMP. Catalogada com Dades Insuficients (DD) al ser un grup poc estudiat.

Lentaria patouillardii (Bres.) Corner

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha estat citada en una ocasió en el Pirineu català (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP. El fet de no disposar de suficient informació sobre la biologia de l’espècie fa que la seva avaluació hagi estat ajornada fins que no es disposi de més dades.

Lycoperdon caudatum J. Schröt.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018. 57

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Lycoperdon pedicellatum Peck. No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que hi ha registres en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP. El fet de no disposar de suficient informació sobre la biologia de l’espècie fa que la seva avaluació hagi estat ajornada fins que no es disposi de més dades.

Lycoperdon decipiens Durrieu & Mont.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha estat citada en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP. El fet de no disposar de suficient informació sobre la biologia de l’espècie fa que la seva avaluació hagi estat ajornada fins que no es disposi de més dades.

Melanoleuca nauseosa (Boekhout) Bon

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada en ROCABRUNA et al. (1997). Index Fungorum indica que és un sinònim de Melanoleuca cognata (Fr.) Konrad & Maubl. Segons TAXREF es tracta d’espècies diferents. No s’ha acceptat el nom proposat a Index Fungorum pels problemes nomenclaturals exposats. En la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD). Avaluada com Dades Insuficients (DD) degut a les complicacions nomenclaturals.

Microglossum olivaceum (Pers.) Gillet.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Microglossum fuscorubens Boud. Citada en la LVMP com M. olivaceum (Pers.) Gillet, en la categoria de Quasi Amenaçat (NT D2). Trobada en només una localitat, però al no tenir dades de la fluctuació ni de la disminució de les poblacions, s’ha de catalogar en dades insuficients (DD).

Panaeolus fimicola (Pers.) Gillet

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD,) ja que els fongs copròfils han estat poc estudiats a Andorra.

Peniophora violaceo-livida (Sommerf.) Massee

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus catalans però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Phanerochaete tuberculata (P. Karst.) Parmasto

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Citada per DUEÑAS et al. (1992). Citada als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Piloderma bicolor (Peck) Jülich

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Piloderma croceum J. Erikss. & Hjortstam. Espècie no citada als Pirineus catalans. Catalogada com a poc preocupant a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Phlebia tristis (Litsch. & S. Lundell) Parmasto

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Del Pirineus només es coneix aquesta cita de DUEÑAS et al. (1992). Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Polyporus varius Pers.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Segons Index Fungorum, l’actual nom acceptat és Cerioporus varius (Pers.) Zmitr. & Kovalenko. En aquest cas no hem acceptat la proposta de Index Fungorum, ja que hi ha un problema nomenclatural. Alguns dels sinònims que Index Fungorum accepta per C. varius, segons TAXREF són sinònims de Polyporus leptocephalus f. nummularius (Bull. : Fr.) Courtecuisse. Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No citada als voltants dels Pirineus d'Andorra, però sí que hi ha registres en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD) degut a les complicacions nomenclaturals.

Pseudoomphalina compressipes (Peck) Singer

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Index Fungorum accepta aquesta espècie, però segons la base de dades TAXREF en la qual es basa la LVMP, aquest tàxon és un sinònim de Pseudoomphalina graveolens (S. Petersen) Singer ex Contu & La Rocca. Avaluada com Dades Insuficients (DD) degut a les complicacions nomenclaturals.

Psilocybe coprophila (Bull.) P. Kumm

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que els fongs copròfils han estat poc estudiats a Andorra.

Psilocybe fimetaria (P.D. Orton) Watling

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

39-64; 2018. 59

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No trobat als Pirineus catalans. A la LVMP es cataloga com Dades Insuficients (DD). Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que els fongs copròfils han estat poc estudiats a Andorra.

Sarcodon versipellis (Fr.) Quél.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a NIELL et al. (2008). Citada en la categoria de Dades Insuficients (DD) a la LVMP. No present a Catalunya. Trobada en només una localitat, però al no tenir dades de la fluctuació ni de la disminució de les poblacions, s’ha de catalogar com en dades insuficients (DD).

Sistotrema brinkmannii (Bres.) J. Erikss.

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada per DUEÑAS et al. (1993). No trobada als Pirineus catalans. A la LVMP es cataloga com a Dades Insuficients (DD). Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Scopuloides hydnoides (Cooke & Massee) Hjortstam & Ryvarden

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a a Dueñas et al. (1993). Segons la base de dades TAXREF en la qual es basa la LVMP, aquest nom és un sinònim de Scopuloides rimosa (Cooke) Jülich. Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra, i per les complicacions nomenclaturals esmentades.

Sistotremastrum suecicum Litsch. ex J. Erikss.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a NIELL et al. (2008). No citada als Pirineus catalans. Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Stropharia dorsipora Esteve-Rav. & Barrasa

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a NIELL et al. (2008). No citada ni a Catalunya i a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que els fongs copròfils han estat poc estudiats a Andorra.

Tapesia lividofusca (Fr.) Rehm

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a NIELL et al. (2008) amb el nom de Tapesia melaleucoides Rehm. Avaluada com Dades Insuficients (DD) ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

Tuber rapaeodorum Tul.

Avaluació: 2.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

Citada en VIDAL & VILA (1994) i ROCABRUNA et al. (1994). Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que les espècies hipogees han estat rarament mostrejades a Andorra.

Xylodon sambuci (Pers.) Þura, Zmitr., Wasser & Spirin

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: DD

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008) com Lyomyces sambuci (Pers.) P.Karst. No citada als voltants del Pirineu d'Andorra, però sí que ha registres en altres parts dels Pirineus catalans (LLISTOSELLA, 2017). No recollida a la LVMP. Avaluada com Dades Insuficients (DD), ja que es tracta d’un grup taxonòmic poc estudiat a Andorra.

NO AVALUADES (NE)

Clavaria fumosa Pers.

Categoria d’amenaça IUCN: NE

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). No citada als Pirineus catalans. Considerada com Quasi Amenaçada (NT B2ab(iii)) a la LVMP. Creix en prats i pastures tot i que, a Andorra, va ser trobada en una pineda de pi negre (Pinus uncinata).

Lactarius ilicis Sarnari

Avaluació: 4.- Categoria d’amenaça IUCN: NE

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). Citada als Pirineus, però no als voltants d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017), catalogada com VU (D2) a la LVMP.

Postia tephroleuca (Fr.) Jülich

Categoria d’amenaça IUCN: NE

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008) com Spongiporus tephroleucus (Fr.) A. David. Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Ramaria flavescens (Jul. Schäff.) R. H. Petersen

Categoria d’amenaça IUCN: NE

Citada a Andorra en NIELL et al. (2008). Espècie recollida als Pirineus catalans, però no als volts d'Andorra (LLISTOSELLA, 2017). Classificada com Dades Insuficients (DD) a la LVMP.

Suillus bellinii (Inzenga) Watling

Avaluació: 3.- Categoria d’amenaça IUCN: NE

Citada a Andorra per NIELL et al. (2008). No citada als voltants dels Pirineus d'Andorra. No recollida a la LVMP.

CONSIDERACIONS ESPECIALS

Durant aquesta revisió també ens han aparegut sis espècies citades a la bibliografia i que no han pogut ser confirmades per cap observació de camp. Són espècies que apareixen en una obra més de divulgació que en un estudi de diversitat (FOLCH, 1984). En cap cas s’indica localitat o número d’herbari i caldria recollir material per assegurar la seva existència a Andorra: Auricularia auricula-judae (Fr.) J. Schröt., Calvatia gigantea (Batsch) Lloyd, Hygrophorus dichrous Kühner & Romagn., Lactarius piperatus (Scop.) Fr., Lactarius sanguifluus Fr. i Morchella esculenta (L.) Pers.

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

Durant l’elaboració de la present llista vermella ens hem trobat amb diferents tipus de complicacions. La principal ha estat la manca de citacions i de dades poblacionals, sobretot perquè pràcticament no existeixen dades anteriors a l’any 2000. Hi ha anotacions puntuals que es refereixen sovint a espècies rares o poc comunes; gràcies a aquestes citacions sabem d’espècies que, d’altra manera, ni en coneixeríem la seva existència. En canvi, pel que fa a les espècies més comunes, hi ha poques dades publicades i es fa difícil poder avaluar el grau d’amenaça, ja que que no es coneixen la presència ni l’extensió de la gran majoria de tàxons. És per això que els llistats d’espècies es converteix en una eina molt valuosa per poder tractar d’esbrinar les dinàmiques poblacionals.

Un altre problema està en el fet que les dinàmiques poblacionals, en el cas dels fongs, sense l’ajut de tècniques moleculars que identifiquin les espècies al sòl, només es poden basar en els carpòfors, amb totes les limitacions que això comporta. El cas seria fins a un cert punt anàleg a l’intent de fer estudis poblacionals de plantes contant els fruits. En treballs de camp basats en la identificació de carpòfors, sovint en condicions ecològiques lluny de les òptimes, se subestimen les espècies que no produeixen carpòfors o ho fan molt esporàdicament, i se sobreestimen les que estaven en condicions de produir-ne en gran quantitat quan es van fer les prospeccions.

Durant l’elaboració de la llista vermella hem trobat que hi ha hagut una diferent intensitat de mostreig dels diferents grups taxonòmics. Per exemple, el grup dels fongs corticioides, els fongs hipogeus o els fongs copròfils. Tots tres grups han tingut tendència a donar nivells molt baixos durant l’avaluació. Això és degut a que a Andorra han estat només mostrejats de manera puntual. Els resultats obtinguts han de ser considerats amb moltes reserves.

Taula VI: catalogació de les espècies segons els seu grau d’amenaça

Categoria UICN

Perill Crític (CR)

Bolets amb consideracions especials

Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

La taxonomia i la nomenclatura d’algunes de les espècies també ha generat complicacions, sobretot tenint en compte que diferents autors tenen opinions diferents. Així, per exemple, hi ha espècies acceptades per uns autors que segons d’altres són sinònims, com és el cas de Cortinarius favrei D.M. Hend. Això genera un gran problema quan es comparen amb les llistes vermelles d’altres països.

Malgrat tots els problemes esmentats, els resultats obtinguts de l’actual llista vermella, tot i les mancances esmentades, són prou vàlids com per mostrar algunes futures línies de recerca. En total s’han avaluat 502 espècies de fongs, en la seva majoria macromicets (Taula VI) En Perill Crític (CR) no s’ha detectat cap espècie; En Perill (EN) hi ha 7 espècies, que és 1,39% del total; com Vulnerables (VU) hi ha 23 (4,58% del total); com Quasi Amenaçades (NT) hi ha 30 (5,97%). Hi ha 392 espècies en la categoria de Preocupació Menor (LC) que són un 78,08%. En la categoria de Dades Insuficients (DD) i No Avaluades (NE) hi ha 44 espècies (8,76%). Finalment, hi ha 6 espècies (1,19%), la presència de les quals no ha estat confirmada. En total, el percentatge final d’espècies en algun tipus de categoria d’amenaça (CR, EN, VU) és de 5,97 %, un valor molt per sota del 20-60 % que apareixen a les llistes vermelles d’altres països (DAHLBERG & MUELLER, 2011). Aquest percentatge inferior a altres països pot ser conseqüència de diferents factors, com per exemple: que es tracta d’una llista vermella de característiques regionals; que tenim poques dades per fer inferència de les dimensions de les poblacions de fongs i en saber quines seran les projeccions en el futur. Però també podria tenir influència la permanència de boscos vells, la no explotació forestal i la recuperació de la massa arbòria, el no tractament amb fertilitzants de moltes pastures de muntanya i la gran diversitat d’ambients.

BIBLIOGRAFIA

ADESPER, (2008).- Lista Roja de Hongos a proteger de la Península Ibérica. León. http://www.adesper.com/ biodiversidadfungica/docs/Folleto.pdf [22-XII-2015]. 16 pp.

BALLARÀ, J. (1997).- Nou estudi d’espècies interessants dels estatges alpí i subalpí dels Pirineus Catalans. Revista Catalana de Micologia, 20: 1-24.

BALLARÀ, J. & ESCÀNEZ, L. (1999).- Nou estudi de fongs alpins interessants dels Pirineus Catalans. Revista Catalana de Micologia, 22: 39-46.

BJÖRK, R. G. & MOLAU, U. (2007).- Ecology of alpine snowbeds and the impact of global change. Arctic, Antartic and Alpine Research 39 (1): 34-43.

BON, M. & BALLARÀ, J. (1995).- Aportació a l’estudi de la micoflora alpina dels Pirineus (1a part). Revista Catalana de Micologia, 18: 39-50.

BON, M. & BALLARÀ, J. (1996).- Aportació a l’estudi de la micoflora alpina dels Pirineus (2a part). Revista Catalana de Micologia, 19: 139-153.

CALONGE, F. D. (2004).- Apuntes para la futura lista roja de hongos españoles. Bol. Soc. Micol. Madrid 28: 391-395.

CORRIOL, G. (2008).- Checklist of Pyrenean alpine-stage macrofungi. Sommerfeltia 31 (2008) 29-99.

CORRIOL, G.; HANNOIRE, C. & HAMDI E. (2014).- Réalisation de la liste rouge d'espèces menacées de champignons en Midi-Pyrénées selon la méthodologie IUCN – Rapport final. Conservatoire botanique National des Pyrénées et MidiPyrénées, 212 pp.

DAHLBERG, A. & MUELLER, G. M. (2011).- Applying IUCN red-listing criteria for assessing and reporting on the conservation status of fungal species. Fungal Ecology 4: 147-162.

DUEÑAS, M.; MELO, I.; SALCEDO, I.; TELLERÍA, M. T. (1992).- Bases corológicas de Flora Micológica Ibérica, números 133-249. Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, Vol. 4. Madrid: Real Jardín Botánico. Servicio de publicaciones del CSIC.

DUEÑAS, M.; MELO, I.; SALCEDO, I.; TELLERÍA, M. T. (1993).- Bases corológicas de Flora Micológica Ibérica, números 250-375. Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, Vol. 6. Madrid: Real Jardín Botánico. Servicio de publicaciones del CSIC.

ESTEVE-RAVENTÓS, F.; VILA, F. J.; LLISTOSELLA, J. (2001).- Algunos hongos interesantes del piso subalpino de los Pirineos de Cataluña. Revista Catalana de Micologia, 23: 79-90.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018. 63

FOLCH, R. [dir.] (1984).- El patrimoni natural d’Andorra. Els sistemes naturals andorrans i llur utilització. Ketres. Barcelona. 446 pp.

GALÁN, R.; RAITVIIR, A.; VILA, J. (1997).- On some noteworthy alpine or subalpine Hyaloscyphaceae (Leotiales) found in the Pyrenees. Revista Catalana de Micologia, 20: 137-146.

HORTON, T.R. & BRUNS, T.D. (2001).- The molecular revolution in ectomycorrhizal ecology: peeking int the black box. Molecular Ecology 10: 1855-1871.

IHOBE (2011).- Evaluación del grado de amenaza de los macromicetos de la Lista Roja preliminar del País Vasco (Fase II) Sociedad Pública del Departamento de Medio Ambiente, Planificación Territorial, Agricultura y Pesca del Gobierno Vasco. Bilbao. 42 pp.

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (2010).- Fongs, líquens i briòfits que requereixen mesures de conservació a Catalunya [en línia]. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona. 160 pp.

IUCN. (2012a). Directrices para el uso de los Criterios de la Lista Roja de la UICN a nivel regional y nacional: Versión 4.0. Gland, Suiza y Cambridge, Reino Unido: UICN. iii + 43pp. Originalment publicat com Guidelines for Application of IUCN Red List Criteria at Regional and National Levels: Version 4.0. (Gland, Switzerland and Cambridge, UK: IUCN, 2012).

IUCN. (2012b). Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN: Versión 3.1. Segunda edición. Gland, Suiza y Cambridge, Reino Unido: UICN. vi + 34pp. Originalment publicat com IUCN Red List Categories and Criteria: Version 3.1. Second edition. (Gland, Switzerland and Cambridge, UK: IUCN, 2012). http://s3.amazonaws.com/iucnredlistnewcms/staging/public/attachments/3099/redlist_cats_crit_sp.pdf

IUCN Standards and Petitions Subcommitee (2016).- Guideline for using the IUCN Red List Categories and Criteria. Version 12. Prepared by the Standards and Petitions Subcommitee. http://www.iucnredlist.org/documents/RedListGuidelines.pdf

KOKKONEN, K. & VAURAS, J. (2012).- Eleven new boreal species of Inocybe with nodulose spores. Mycological Progress. 11(1): 299-341.

LLISTOSELLA, J. (1997).- Russulals de Catalunya i de les Illes Balears. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Unitat de Botànica.

LLISTOSELLA, J. (2017).- Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html,

MELO, I.; SALCEDO, I.; TELLERÍA, M. T. (1991).- Bases corológicas de Flora Micológica Ibérica, números 1-132. Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, Vol. 3. Madrid: Real Jardín Botánico. Servicio de publicaciones del CSIC.

NIELL, M., RADUAN, G & GIRBAL, J. (2008).- Els fongs d’Andorra. Monografies del CENMA. Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra. Andorra. 216 pp.

NIELL, M., VALVERDE, A., GIRBAL, J. (2017)- Addicions al catàleg micològic d’Andorra I. Revista Catalana de Micologia, 38: 31-30.

NIELL, M., VALVERDE, A., GIRBAL, J. (2018)- Addicions al catàleg micològic d’Andorra II. Revista Catalana de Micologia. (en premsa)

RIBES, M.A.; HERNANZ, J.; TELLO, S.; CAMPOS, J.C.; PAZ, I.; SÁNCHEZ, G.; PANCORBO, F. & SERRANO, F. (2016).- Contribución al conocimiento de la biodiversidad fúngica del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido I. Pirineos, 171, e021. doi: http://dx.doi.org/10.3989/Pirineos.2016.171005

ROCABRUNA, A.; TABARÉS, M.; BALLARÀ, J. & VILA, J. (1994).- Primera aportació al coneixement de la micoflora dels Pirineus i Prepirineus de Catalunya. But. Soc. Catalana Micol., 16-17: 47-86.

ROCABRUNA, A.; VILA, J.; TABARÉS, M.; BALLARÀ, J. (1996).- Aportación a la micoflora de los Pirineos y Prepirineos de Cataluña. II. Algunas especies asociadas al abeto (Abies alba). Revista Catalana de Micologia, 19: 155-168.

SENN-IRLET, B.; BIERI, G. & EGLI, S. (2007a).- Liste rouge des espèces menacées en Suisse. Office fédéral de l'environnement OFEV. Série L'environnement pratique. 94 pp.

VALLDOSERA, M. (1991).- Contribución al estudio de los hongos coprófilos -Ascomycotina- en España. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

VIDAL, M. (1997).- Algunos hongos hipogeos nuevos o poco citados de Cataluña (Zygomycotina, Ascomycotina y basidiomycotina). Revista Catalana de Micologia 20: 25-62.

VIDAL, J. M.; ROCABRUNA, A.; TABARÉS, M. (1991).- Algunos hongos hipogeos (Ascomycotina y Basidiomycotina) interesantes para la micoflora española. But. Soc. Catalana Micol., 14-15: 131-142.

VIDAL, J. M; VILA, J. (1994).- Algunos hongos hipogeos de Andorra. But. Soc. Catalana Micol., 16-17: 213-220.

VILA, J. & ROCABRUNA, A. (1996).- Aportación al conocimiento del género Coprinus Pers. en Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 19: 73-90.

VILA, J.; ROCABRUNA, A.; LLIMONA, X.; TABARÉS, M.; LLISTOSELLA, J. & SIERRA, D. (1996).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. I. Revista Catalana de Micologia 19: 25-46.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 39-64; 2018.

VILA, J.; ROCABRUNA, A.; LLISTOSELLA, J.; TABARÉS, M.; LLIMONA, X. & HOYO, P. (1997).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. II Revista Catalana de Micologia, 20: 105-124.

VILA, J.; LLISTOSELLA, J. & LLIMONA, X. (1998).- Contribució al coneixement dels fongs de l'estatge alpí dels Pirineus de Catalunya. II. Revista Catalana de Micologia 21: 93- 113.

VILA, J.; ESTEVE-RAVENTÓS, F.; LLISTOSELLA, J. & LLIMONA, X. (2001).- Contribución al conocimiento de los hongos del piso alpino de los Pirineos de Cataluña. III. Revista Catalana de Micologia 23: 51-65.

VILA, J.; LLIMONA, X.; CORTÉS, C.; HOYO, P. & ALENTORN, R. M. (2004).- Els fongs de la vall d’Alinyà (primeres dades). In: GERMAIN, J. [ed.]. Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 14), p. 167-196.

VVAA. Global Biodiversity Information Facility. https://www.gbif.org/.- Consultat el 2017.

VVAA. Index Fungorum. Royal Botanic Gardens Kew http://www.indexfungorum.org/names/Names.asp. (INDEXFUNGORUM).- Consultat el 2017.

VVAA Muséum national d’Histoire naturelle [Ed]. 2003-2017. Inventaire National du Patrimoine Naturel. https://inpn.mnhn.fr. (TAXREF).- Consultat el 2017.

AGARICUS FREIREI BLANCO-DIOS, PRIMERA CITACIÓ A LES ILLES BALEARS.

SIQUIER, J.L.1; SALOM. J.C.2 & MELIS, J.L.3

1 - Carrer Major, nº 19. E-07300-Inca (Illes Balears). E-mail: pepemycete@hotmail.com

2 - Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Carrer Gremi Corredors, 10. E-07009-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com

3 - Foners de Balears, 13, 2º, 1ª. E-07760. Ciutadella (Illes Balears). E-mail: beplluis@gmail.com

RESUM: Agaricus freirei Blanco-Dios, nova citació a les Illes Balears D’unes mostres recol·lectades a Menorca i Mallorca, se cita com a nou per a les Balears A. freirei. S’inclou una completa descripció macro i microscòpica, acompanyada de fotografies dels exemplars estudiats, així com algunes dades ecològiques d’interès.

Paraules clau: Basidiomycota, Agaricus, Menorca, Illes Balears.

ABSTRACT: Agaricus freirei Blanco-Dios, new record for the Balearic Islands. Agaricus freirei is here reported as new record in the Balearic Islands, A description macro and microscopic, pictures and ecology of samples found in Menorca island are afforded.

Key words: Basidiomycota, Agaricus , Menorca, Balearic Islands, Spain.

INTRODUCCIÓ

Durant la jornada organitzada pel Cercle Micològic Dr. Saurina de Menorca (Mostra de Bolets de Menorca 2016) es va recol·lectar un grup d’exemplars del gènere Agaricus que, una vegada estudiats i identificats, es varen seqüenciar per confirmar la determinació que s’havia realitzat: Agaricus freirei. Posteriorment, el novembre de 2017, el mateix fong ha estat recol·lectat també a Mallorca. Es tracta d’una espècie que era inicialment inclosa a la secció Sanguinolenti Jul. Schäff. & F. H. Møller ex L. A. Parra, però que actualment s’enquadra en la secció Xanthodermatei Singer en base a l’olor de iode o iodoform i la reacció de la seva carn, que pren un color groc ocraci amb KOH. És poc freqüent, però els darrers anys sembla experimentar una certa expansió a la Península Ibérica, a França i a Itàlia.

MATERIAL I METODOLOGIA

Tot el material estudiat es troba dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier) i JCS (J. C. Salom). Les fotografies macroscòpiques varen ser realitzades al camp, amb llum natural amb càmeres Nikon D700 i D7000 muntades amb trípodes. Les descripcions macroscòpiques es varen realitzar sobre el material fresc recol·lectat, i les microscòpiques, sobre les mostres d’herbari, que s’havien obtingut deshidratant prèviament els carpòfors frescs mitjançant una font d'aire calent. Per a les preparacions i descripcions microscòpiques s’ha utilitzat un microscopi Olympus BX40 i els reactius adients; per fer les microfotografies càmeres Panasonic Lumix DMC-TZ 40 i Amscope MU-900.

El DNA de la mostra ha estat extret, amplificat, purificat i seqüenciat en el laboratori ALVALAB (Oviedo) seguint la metodologia que es descriu a SIQUIER & SALOM (2017).

Catalana de Micologia, vol. 39: 65-68; 2018.

Agaricus freirei Blanco-Dios Doc. Mycol. 31 (121): 28. 2001.

DESCRIPCIÓ: Píleu de 35-55 mm de diàmetre, inicialment hemisfèric, després progressivament obert fins a plano-convex, amb el centre més o menys deprimit. Cutícula uniforme en el disc central, i més dissociada a la resta, en forma d’esquames esfilagarsades o que recorden petites metxes que, en el marge, es presenten finament fibril·loses. Làmines nombroses, denses, amb lamel·les intercalades, de lliures a un poc distants, més estretes que el gruix de la carn del píleu, inicialment de color beix-rosat, amb el temps xocolata; aresta sempre més blanquinosa. Estípit de fins a 90 mm de llargària, fins a 12 mm de diàmetre a la part mitjana i de 16 a 18 mm a la base, cilíndric, dilatat vers la base, llis, sense esquames (exemplars de Menorca) o amb una mena de banda brunenca vers la base (exemplars de Mallorca), de color blanquinós però un poc brunenc vers la base, fistulós amb l’edat; anell present, marcat, gruixut, doble, amb la part superior de color blanquinós i la inferior amb una banda bruna característica, dissociada en esquames concolors amb l’edat. Carn gruixuda en el píleu, on es torna un poc rogenca al tall, però a l’estípit, a la pressió, es torna un poc groc ocràcia, més tard brunenca, i fa una clara olor fenòlica o de iode, amb un fons farinós-espermàtic difús, especialment a la base. Reaccions químiques: Schäeffer negativa; amb KOH, de quasi nul·la a groc pàl·lid o groc brut, lleugerament més intensa en els exemplars de Mallorca.

Espores de 4,6-5,8 x 2,7-3,7 µm, Q=1,5-1,7 (1,9) µm, d’el·líptiques a oblongues, de color bru fosc en aigua. Queilocistidis de 13,3-27,6 x 5,6-11,2 µm, molt abundants, de claviformes a piriformes, rarament globulosos, alguns amb un septe vers la base.

Seqüència obtinguda de la regió ITS (nrADN) en format FASTA, després de la seqüencia “GGAAGGATCATTA” comença la regió ITS (ITS1-5,8S-ITS2). 2017-723-ALV12155 JLS 4002 --> ok, 100% Agaricus freirei (DQ185554) GTAAAAGTCGTAACAAGGTTTCCGTAGGTGAACCTGCGGAAGGATCATTATTGAACT ATGTTTTCTAGATGGGTTGTAGCTGGCTCCCAGGAGCATGTGCACGCCTGTCTGGACT TCATTTTCATCCACCTGTGCACCTTTTGTAGTCTTTGTTGGGTATTTGAGGAAGTGGTC AACCTATCAGCCCTTGCTGGATATGAGGACTAGCAGTGTGAAAGCGCTGCTGTCCTT TACTTGGCCATGGAATCTTTTGCCTGCCAGAGTCTATGTCTTTCATTATACCCTATAG AATGTCATTGAATGTCTTTACATGGGCTTCTACGCCTATGAAAAATTGTAATACAACT TTCAGCAACGGATCTCTTGGCTCTCGCATCGATGAAGAACGCAGCGAAATGCGATAA GTAATGTGAATTGCAGAATTCAGTGAATCATCGAATCTTTGAACGCATCTTGCGCTC CTTGGTATTCCGAGGAGCATGCCTGTTTGAGTGTCATTAAATTCTCAACCCTCCTATA CTTTGTTGTAAAGGAGAGCTTGGATTGTGGAGGCTTGCTGGCCACTTGTCGAGGTCA GCTCCTCTGAAATGCATTAGCGGAACCATTTGCGATCTGCCACAAGTGTGATAATTT ATCTGCACTGGCGAGGGGATTGCTCTCAGTGTTCAGCTTCTAATCGTCTCAGTTTT.

MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Ciutadella, Alfurí de Dalt, UTM: 31TEE8331, alt. 50-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 26-XI-2016, leg. X. Lillo, JLS 4002, JCS-1493B. MALLORCA: Escorca, es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 500-600 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 16-XI-2017, JLS 4066.

OBSERVACIONS: El material estudiat coincideix amb les descripcions que per aquesta espècie figuren a PARRA (2013), especialment en les característiques següents:

- Mides dels carpòfors dins l’interval de l’espècie, però inferior a la mitjana.

- Forma i color de la cutícula, de l’estípit i de l’ anell, sobretot amb la banda de color bru característica.

- Color rogenc de la carn del píleu al tall. No obstant, en els nostres exemplars aquesta característica no era tan marcada. Cal esmentar el color groc ocraci que va adquirir la carn de la base de l’estípit a la pressió, característica discordant amb el treball abans esmentat.

- Olor fenòlica o de iode, que nosaltres també hem percebut, però amb un fons farinós-espermàtic.

- Queilocistidis similars.

- Mides de les espores uniformes, amb poques diferències, si més no un xic més estretes.

1. - Agaricus freirei Blanco-Dios JLS-4002. A) espores. B-C) basidis i queilocistidis. D-K) queilocistidis. A barra = 5 m; B-K barres =10 m.

2. - Agaricus freirei Blanco-Dios. Carpòfors (JLS-4002 i JCS-1493B)

Fig.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 65-68; 2018.

La seqüencia obtinguda de la regió ITS va ser 100 % coincident amb les d’aquesta espècie que estan dipositades al Genbank, cosa que ens confirmà la identificació realitzada.

Agaricus freirei és nova citació per a la funga de les Illes Balears i, segons SIQUIER & SALOM (2013), representa la vint-i-novena espècie del gènere Agaricus que s’ha trobat a les Balears.

AGRAÏMENTS:

Volem agrair a F. Lillo la localització dels exemplars de Menorca. Especialment dos dels autors (J.L. Siquier i J.C. Salom), volen agrair a tots els companys del Cercle Micològic Dr. Saurina de Menorca les atencions que varen tenir amb ells i amb la resta de components de FCB, en la campanya realitzada a Menorca el 2016. També a L. A. Parra, la seva disponibilitat permanent a l’hora d’aclarir dubtes, així com les seves constants lliçons de micologia i, finalment a J. Planas, la composició de les fotografies microscòpiques.

BIBLIOGRAFIA

PARRA, L. A. (2013).- Agaricus s.l. Fungi Europaei 1A. Candusso Edizioni s.a.s. Alassio. Italia

SIQUIER, J. L. & SALOM, J. C. (2013).- Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C. B. Sóller.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2017).- Aportación al conocimiento del género Conocybe en las Islas Baleares. I. Riv. di Micol. (en premsa).

SOBRE LA PRESENCIA DE PSEUDOPYRENIDIUM

TARTARICOLA

(EUROTIOMYCETES, HONGOS LIQUENÍCOLAS) EN LOS PIRINEOS.

NAVARRO-ROSINÉS, P.1 & ETAYO, J.2

1 - Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. ES-08028 Barcelona, España. E-mail: pnavarro@ub.edu

2 - Navarro Villoslada 16, 3 dcha., ES-31003 Pamplona, España. E-mail: jetayosa@educacion.navarra.es

RESUMEN. Sobre la presencia de Pseudopyrenidium tartaricola (Eurotiomycetes, hongos liquenícolas) en los Pirineos. Se menciona la presencia de Pseudopyrenidium tartaricola en los Pirineos, en la provincia de Huesca (España). P. tartaricola es un hongo liquenícola de distribución predominantemente ártico-boreal que crece sobre diferentes especies terrícolas y muscícolas de Ochrolechia. La cita aportada constituye la primera mención para la micoflora española, y representa la localidad europea más meridional conocida para este hongo. Esta nota florística se complementa con iconografía original del hábito y de las ascósporas de la especie.

Palabras clave: Adelococcaceae, Verrucariales, Weddellomyces tartaricola, España, Aragón.

RESUMO. Pri la ĉeesto de Pseudopyrenidium tartaricola (Eurotiomycetes, likenloĝaj fungoj) en Pireneoj. Oni mencias la ĉeeston de Pseudopyrenidium tartaricola en Pireneoj, pli precize en la provinco de Huesca (Hispanio). Ps. tartaricola estas likenloĝa fungo kun ĉefe arkta-boreala disvastiĝo, kiu kreskas sur diversaj specioj de Ochrolechia grundo- aŭ musko-loĝaj. La indikita loko estas la unua mencio koncerne al la hispana fungoflaŭro, kaj estas la plej suda disvastiĝloko konata en Eŭropo de ĉi tiu fungo. Ĉi tiun noton oni kompletigas per originalaj ilustraĵoj de la ĝenerala aspekto de ĉi tiu fungo kaj de ties askosporoj.

Ŝlosilvortoj: Adelococcaceae, Verrucariales, Weddellomyces tartaricola, Hispanio, Aragono.

ABSTRACT. About the presence of Pseudopyrenidium tartaricola (Eurotiomycetes, lichenicolous fungi) in the Pyrenees (Spain). The presence of Pseudopyrenidium tartaricola is mentioned in the Pyrenees, specifically in the province of Huesca (Spain). Ps. tartaricola is a lichenicolous fungus with predominantly arctic-boreal distribution, which grows on different terricolous or muscicolous species of Ochrolechia. The provided record is the first mention for Spanish mycoflora, and corresponds to the southernmost European locality known for this fungus. This floristic note is complemented with original iconography of the habit and ascospores.

Key words: Adelococcaceae, Verrucariales, Weddellomyces tartaricola, Spain, Aragon.

INTRODUCCIÓN

El género Pseudopyrenidium (Adelococcaceae, Verrucariales) es un género monospecífico descrito por NAVARRO-ROSINÉS et al. (2010) para incluir una única especie, P. tartaricola. Previamente, esta especie fue tratada por ALSTRUP & HAWKSWORTH (1990) en el género Weddellomyces, un género de Dothideales con características morfológicas diferentes a las de Pseudopyrenidium, las cuales se discuten detalladamente en NAVARRO-ROSINÉS et al. (2010). P. tartaricola se diferencia de las especies típicas del género Weddellomyces principalmente por carecer de placas cefalotecoides en la pared del ascoma, por una composición diferente del hamatecio, y por tener una ontogenia diferente de la septación y maduración esporal.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 69-76; 2018.

Pseudopyrenidium tartaricola es un hongo liquenícola que crece sobre diferentes especies terrimuscicolas de Ochrolechia, y que se conocía hasta ahora de diferentes localidades circumboreales del hemisferio norte y de una localidad alpina en Colorado, EE. UU. (NAVARRO-ROSINÉS et al., 2010). En el transcurso de la revisión que se está llevando a cabo del género Pyrenidium, en el que intervienen los autores de esta nota, se ha podido constatar la presencia de P. tartaricola en una nueva localidad de los Pirineos de Huesca (Aragón, España). Este ejemplar había sido atribuido provisionalmente a Pyrenidium sp. en un trabajo previo del segundo autor (ETAYO, 2010).

Consideramos que el hallazgo de P. tartaricola en los Pirineos tiene interés corológico por haberse encontrado fuera del área de dispersión habitual, y por constituir el punto más meridional conocido para esta especie en Europa.

MATERIAL Y MÉTODO

Para el estudio al microscopio óptico (con un aumento máximo de 1600 ×), se han realizado secciones a mano alzada de los ascomas y se han montado en agua o, para aumentar el contraste, en lactofenol-azul de algodón (LAA). Las medidas se han tomado en preparaciones acuosas. En las dimensiones de las ascósporas se indica: el valor medio en cursiva, encuadrado por los valores máximos y mínimos que resultan de descartar el 10% de los valores más altos y bajos, y, entre paréntesis, se indican los valores extremos absolutos. El número total de ascósporas medidas se indica entre corchetes [n]. Las fotografías al estereomicroscopio, se han realizado con una cámara PIXERA PRO150ES incorporada, y se han integrado digitalmente con ayuda del programa HELICONFOCUS (Helicon Soft Inc.). Las fotografías de los caracteres microscópicos se han tomado con una cámara OLYMPUS SC30 incorporada al microscopio óptico.

NOMENCLATURA Y MORFOLOGÍA DE LA ESPECIE

Pseudopyrenidium tartaricola (Lindsay) Nav.-Ros., Zhurb. et Cl. Roux, Bull. Soc. linn. Provence, 61: 131 (2010). - [Mycobank: MB519029].

BAS.: Verrucaria tartaricola Lindsay, Trans. Linn. Soc. Lond., 27: 342 (1871).

= Weddellomyces tartaricola (Lindsay) Alstrup et D. Hawskw., Meddelelser om Grönland, Bioscience, 31: 74 (1990).

MATERIAL ESTUDIADO: ESPAÑA, Aragón, provincia de Huesca, Ibón de Paderna (bajo) desde la Renclusa, 2240 m alt., 2004/07/26, leg. J. Etayo (Herb. J. Etayo 21728). Crecía sobre una Ochrolechia muscícola no fructificada, con talo C+ (carmín) y K+ (amarillo).

ICONOGRAFÍA: ALSTRUP & HAWKSWORTH (1990: fig. 45): ascósporas. NAVARROROSINÉS et al. (2010: fig. 1-12): hábito, sección de ascoma, excípulo, hamatecio, ascos y ascósporas.

CARACTERÍSTICAS MACROSCÓPICAs (fide NAVARRO-ROSINÉS et al., 2010). Hongo liquenícola que crece en talos de especies de Ochrolechia terrícolas o muscícolas, a los que generalmente deforma levemente. Las granulaciones talinas del liquen son un poco más grandes cuando están parasitadas, y pueden ser consideradas pequeñas agallas. Sin embargo, en algunos especímenes de Ochrolechia con talo muy delgado y que crecen sobre musgos o restos de plantas, las agallas, con varios ascomas (hasta 50 como máximo) en su interior, pueden ser más aparentes, casi globosas, con un diámetro de 1-6 mm. El color de las agallas mantiene la misma tonalidad que el resto de talo del hospedante.

ASCOMAS peritecioides, globosos o subglobosos, generalmente con un tamaño comprendido entre 250-310 × 250-290 μm en la madurez, pero excepcionalmente pueden ser más grandes, llegando a alcanzar los 400 μm de diámetro; en su mayoría casi totalmente inmersos en las granulaciones del talo, pero cuando éste es muy delgado, en la madurez pueden llegar a sobresalir hasta la mitad y son entonces claramente visibles en superficie por el color negro carbón de la pared del ascoma.

Fig. 1. - Pseudopyrenidium tartaricola (Huesca, Herb. Etayo 21728). A-C) Hábito, donde se observan los ascomas del hongo más o menos inmersos en el talo de Ochrolechia. Escalas: AC = 200 µm.

EXCÍPULO de (30) 40-50 μm de espesor, formado por dos capas, la exterior de 25-30 μm de grosor, de color marrón oscuro, con células poco diferenciables por la pigmentación, de luz largamente elipsoidal, de 2,5-5,5 × 1-2 μm; y la interior de 15-20 μm de grosor, incolora o marrón pálido, formada por células alargadas, con luz de 2,5-14,5 × 1-4 μm. Pigmento de la pared celular del excípulo amorfo (no granular) al microscopio óptico. Las células superficiales del ascoma observadas tangencialmente tienen estructura intermedia entre los tipos angularis y epidermoidea (según la nomenclatura de KORF, 1958), con células de 4-10 μm de diámetro. En la parte superior del excípulo se observan apéndices hifoides (Substrathyphen de MATZER & HAFELLNER, 1990) cortos o muy cortos, de 5,5-19,5 × 2,5-7,5 μm, de color pardo oscuro, formados por 1-4 células, y que pueden pasar fácilmente desapercibidos.

HIMENIO incoloro, I-, KI-. HAMATECIO formado por paráfisis, pseudoparáfisis cortas y perífisis. Las paráfisis son simples o raramente ramificadas, libres, de 2,5-3,5 μm de grosor, y emergen del subhimenio. Las pseudoparáfisis cortas son generalmente simples, raramente ramificadas o anastomosadas y están formadas por tres células, la basal significativamente más corta y más ancha que las restantes, de (15) 18-25 × 2-5 μm; están situadas entre la base del canal ostiolar y la parte superior del subhimenio, y emergen del suprahimenio. Las perífisis tienen aspecto similar a las

Catalana de Micologia, vol. 39: 69-76; 2018.

pseudoparáfisis, pero son más largas y más estrechas, de 20-30 × 1,5-2,5 μm; se localizan en el canal ostiolar y salen de la pared del ascoma, y solamente las de la formación externa están pigmentadas.

Ascos subcilíndricos o largamente claviformes, de (45) 65-95 (120) × 8,5-14 (16) μm [n = 30], con la pared bastante gruesa, provistos de un tolo apical poco o ligeramente desarrollado y una cámara ocular a menudo claramente visible en los ascos maduros o submaduros; en su mayoría con un pie visible, a veces bastante alargado, bilobulado en la base, I-; aparentemente bitunicados, aunque no se ha observado la dehiscencia, y generalmente tetrasporados, raramente con 1-2 esporas, muy raramente octosporados, con las esporas en disposición uniseriada o en diagonal en el asco, raramente biseriadas. ASCÓSPORAS. Las ascósporas al principio son prácticamente incoloras, pero se vuelven pardas en la madurez, de (14) 18-22,5-27 (39) × (6) 7-8,6-10 (13) μm, [L/A = (1,5) 2,0-2,6-3,4 (4,3), n = 283], al principio simples, luego con (1)2 septos transversales, pero al final desarrollan 3-4-septos transversales o, incluso, submurales, con un solo tabique longitudinal u oblicuo; no constrictas en los septos y con la superficie de aspecto groseramente granuloso al microscopio óptico. En algunos ejemplares, incluyendo el tipo, se pueden observar algunas esporas de menor tamaño, de solo 1017 μm de largo, subglobosas u ovoides, con 1-2 septos transversales o con tabiques irregularmente inclinados. Pared esporal gruesa, sin reacción metacromática con azul de cresilo, formada por varias capas, desde el exterior hacia interior: períspora externa en forma de halo incoloro y no granular; períspora interna parda, muy granulosa, especialmente en su parte externa, cuya superficie es desigual; pared propia ( = epíspora) y endóspora incoloras, no granulosas. Septo con la lamela septal y los toros claramente visibles en las ascósporas maduras o submaduras.

ESPOROGÉNESIS

Como se discute en NAVARRO-ROSINÉS et al. (2010), Pseudopyrenidium tartaricola presenta una esporogénesis claramente diferenciada de otros géneros con ascósporas de color pardo y triseptadas con los que puede ser confundido, en particular de Weddellomyces (NAVARROROSINÉS & ROUX, 1995) y de Pyrenidium (NAVARRO-ROSINÉS et al., 2011), géneros de la familia Dacampiaceae (Dothideomycetes, familia incertae sedis; HIDE et al., 2013), donde los septos de las esporas aparecen todos al mismo tiempo, o el tabique medial aparece primero. Como ya se ha indicado, en Pseudopyrenidium tartaricola las esporas más jóvenes inicialmente son incoloras y carentes de septos, primero tienen la pared sin gránulos, pero rápidamente la pared adquiere un aspecto granuloso en su parte externa (fig. 2A). En una segunda etapa, las esporas siguen siendo prácticamente incoloras pero se forman ya uno o dos septos, aunque éstos raramente aparecen en la zona medial de la célula, sino que se forman algo desplazados hacia los extremos (fig. 2B-C). Finalmente, en una tercera etapa, las esporas adquieren la pigmentación característica, la granulación se hace más marcada y visible, y se llega a formar un tercer o cuarto septo, o incluso más septos en algún caso (fig. 2D-F); en esta última etapa, la lamela septal y los toros de los septos son particularmente visibles, aunque a veces ya lo son en la segunda etapa.

DISCUSIÓN

La descripción incluida es este trabajo está basada en la aportada por NAVARRO-ROSINÉS et al. (2010), realizada esencialmente en base al estudio detallado de un ejemplar procedente de Colorado (EE. UU.), y se completó con observaciones de ejemplares procedentes de Rusia. También se estudió el ejemplar tipo de Verrucaria tartaricola, un ejemplar muy reducido conservado en el Museo Británico (BM). Debido a su tamaño, fue examinado solo superficialmente, sin embargo, sé observó que la mayoría de las ascósporas del ejemplar tipo concuerdan con las observadas en el resto de ejemplares estudiados, aunque en el tipo son particularmente abundantes los ascos que contienen únicamente ascósporas de forma subglobosa u ovoidea, de tamaño menor del habitual, con una longitud comprendida entre los 10-17 μm, y

provistas solo de 1-2 septos o con septación irregular. Estas esporas reducidas se encontraron también en alguno de los ejemplares procedentes de Rusia y en el ejemplar pirenaico (véase fig. 2L), aunque en éste son excepcionales. Opinamos que estas esporas de menor tamaño podrían corresponder a ascósporas mal desarrolladas, que abortaron en el curso de su maduración, por lo que no se han incluido en las medidas del tamaño esporal. Este dimorfismo en las ascósporas ya fue puesto de manifiesto por ALSTRUP & HAWKSWORTH (1990), autores que también estudiaron el ejemplar tipo y al que combinaron en el género Weddellomyces, a pesar de carecer de placas cefalotecoides en la pared del ascoma, una característica típica de este último género.

Aparte de las ascósporas de tamaño reducido, NAVARRO-ROSINÉS et al. (2010) también observaron en el ejemplar tipo algún asco con únicamente 1-2 ascósporas, con la particularidad de que éstas alcanzaban un tamaño inusualmente grande, de 27-31 × 8,5-10,5 μm, mayor que el tamaño esporal habitual. Estas esporas tenían más septos de los habituales, incluso podían ser submurales, con 1-2 septos longitudinales en algún caso. Algunas ascósporas irregulares parecen corresponder con esporas deformadas o que habrían quedado mal separadas durante su formación. Estas esporas de mayor tamaño también se observaron, raramente, en algunos ejemplares procedentes de Rusia y, excepcionalmente, también en el ejemplar que hemos estudiado de los Pirineos (véase fig. 2J).

Las ilustraciones de las ascósporas del trabajo de ALSTRUP & HAWKSWORTH (1990: fig. 45) son poco representativas de la especie, pues corresponden en su mayoría a esporas de tamaño reducido o bien anormalmente grandes, no siempre presentes en otros ejemplares. La ornamentación de la pared esporal de P. tartaricola es marcadamente granulosa o microrrugulada, no finamente verrucosa como la describen ALSTRUP & HAWKSWORTH (1990), y constituye otra característica importante que distingue este género de Weddellomyces

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Por los datos previos disponibles de su distribución (ALSTRUP & HAWKSWORTH, 1990; ALSTRUP et al., 2008 y 2009; BERGER, 2000; BRACKEL, 2010; KARATYGIN et al., 2003; KIRSTINSSON, 2010; LINDSAY, 1871; NAVARRO-ROSINÉS et al., 2010; SANTESSON, 2003; SVANE & ALSTRUP, 2004; ZHURBENKO, 2007 y 2013; ZHURBENKO & ZHDANOV, 2013), P. tartaricola se puede considerar como una especie típicamente ártico-boreal, y que, sin llegar a ser un taxón abundante, era conocido de diferentes localidades del norte de Rusia, tanto en la parte europea como en la siberiana, del norte de Europa (Escandinavia, Islandia y Spitsbergen), de Groenlandia y de Norteamérica (Canadá y Estados Unidos, de Colorado). A la vista de la nueva localidad aportada de los Pirineos, se pone de manifiesto que puede alcanzar también las zonas alpinas de regiones más meridionales de Europa. La localidad de Colorado (EE. UU.) y la nuestra de los Pirineos, son las más meridionales donde se ha recolectado esta especie, lo que hace suponer que también pueda existir, pero haya pasado desapercibida, en otras zonas alpinas del hemisferio norte. (Véase mapa de distribución en fig. 3).

En relación a su hábitat, P. tartaricola es un hongo liquenícola aparentemente parasimbionte al no producir daños visibles en el talo del hospedante, que crece específicamente en el talo de diferentes especies terrí-muscícolas de Ochrolechia, entre las que predomina O. frigida, pero también ha sido mencionado sobre O. androgyna, O. inaequatula y O. tartarea. En la localidad aportada de los Pirineos crece sobre una Ochrolechia muscícola, no fructificada y sin propágalos, por lo que no ha podido ser identificada, pero cuyo talo presenta reacción C+, carmín, y K+, amarillo, por lo que podría corresponder a O. tartarea.

AGRADECIMIENTOS

Los autores quieren agradecer Dr. Claude ROUX (Mirabeau) y al Dr. Xavier LLIMONA (Barcelona) la lectura crítica de manuscrito.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 69-76; 2018.

Fig. 2. - Pseudopyrenidium tartaricola (Huesca, Herb. Etayo 21728). A-I) ascósporas en diferente grado de maduración y septación. J) ascóspora de tamaño aberrante y septación irregular. K) asco tetrasporado con ascósporas inmaduras. L) asco con ascósporas de diferente tamaño, dos de ellas de tamaño reducido. Escala: A-J = 5 µm, K-L = 10 µm.

Fig. 3. - Distribución de Pseudopyrenidium tartaricola en el hemisferio norte.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

ALSTRUP, V. & HAWKSWORTH, D.L. (1990).- The lichenicolous fungi of Greenland. Meddel. Greenland, Biosci., 31: 190.

ALSTRUP, V.; GRUBE, M.; MOTIEJŪNAITĖ, J.; NORDIN, A. & ZHURBENKO, M.P. (2008).- Lichenicolous fungi from the Skibotn area, Troms, Norway. Graphis Scripta, 20: 1-8.

ALSTRUP, V.; KOCOURKOVÁ, J.; KUKWA, M.; MOTIEJŪNAITĖ, J.; BRACKEL, W.v. & SUIJA, A. (2009).- The lichens and lichenicolous fungi of South Greenland. Folia Cryptog. Estonica, 46: 1-24.

BERGER, F. (2000).- Beitrag zur Kenntnis der Flechten und lichenicolen Pilze Islands. Acta Bot. Isl., 13: 69-82.

BRACKEL, W.v. (2010).- Some lichenicolous fungi and lichens from Iceland, including Lichenopeltella uncialicola sp. nov. Herzogia, 23: 93-109.

ETAYO, J. (2010).- Líquenes y hongos liquenícolas de Aragón. Guineana, 16: 1-501.

HYDE, K.D.; JONES, E.B.G.; LIU, J.-K. et al. (2013).- Families of Dothideomycetes. Fungal Diversity, 63: 1-313.

KARATYGIN, I.; NEZDOIMINOGO, E.; NOVOZHILOV, Y. & ZHURBENKO, M.P. (2003). Checklist of fungi and lichenicolous fungi of the Russian Arctic. [http: //www.binran.ru/infsys/ra_fun/].

KRISTINSSON, H.; ZHURBENKO, M.P. & HANSEN, E.S. (2010).- Panarctic checklist of lichens and lichenicolous fungi. CAFF Technical Report No. 20, CAFF International Secretariat, Akureyri, Iceland. LINDSAY, W. (1871); Observations on lichenicolous micro-parasites. Quart. J. Micr. Sc. 9: 351.

MATZER, M. & HAFELLNER, J. (1990). Eine Revision der lichenicolen Arten der Sammelgattung Rosellinia (Ascomycetes). Bibliotheca Lichenologica, 37: 1-138.

NAVARRO-ROSINÉS, P. & ROUX, C. (1995).- Le genre Weddellomyces (Dothideales, Dacampiaceae) en Catalogne et en Provence. Mycotaxon 53: 161-187.

NAVARRO-ROSINES, P.; ROUX, C. et coll. (2011).- Aproximación a la revisión del género Pyrenidium (Dothideales, Dacampiaceae). 18th Symposium on Cryptogamic Botany, Abstracts Book, pag.: 106. Barcelona.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 69-76; 2018.

NAVARRO-ROSINÉS; P.; ZHURBENKO, M.P. & ROUX, C. (2010).- Pseudopyrenidium nova genro por inkludi Weddellomyces tartaricola (nelikeniĝinta fungo likenloĝa, Ascomycota) - Pseudopyrenidium un nouveau genre pour inclure Weddellomyces tartaricola (champignon lichénicole non lichénisé, Ascomycota). Bull. Soc. linn. Provence, 61: 129-140.

SANTESSON, R. (1993).- The lichens and lichenicolous fungi of Sweden and Norway. SBT-förlaget. Lund.

SVANE, S.J. & ALSTRUP, V. (2004).- Some lichenicolous fungi from Iceland. Acta Bot. Isl., 14: 53-58.

ZHURBENKO, M.P. (2001).- Lichenicolous fungi from Murmansk region of Russia. Mikologiya i Fitopatologiya (St.Petersburg), 35(1): 34-40.

ZHURBENKO, M.P. (2007).-The lichenicolous fungi of Russia: geographical overview and a first checklist. Mycologia Balcanica, 4: 105-124.

ZHURBENKO, M.P. (2013).- Lichenicolous fungi and some allied lichens from the Canadian Arctic. Opuscula Philolichenum, 12: 180-197.

ZHURBENKO, M.P. & ZHDANOV, I.S. (2013).- Melaspilea galligena sp. nov. and some other lichenicolous fungi from Russia. Folia Cryptog. Estonica, 50: 89-99.

APROXIMACIÓ A LA MIXOBIOTA DE GAVÀ (BAIX LLOBREGAT, BARCELONA).

MUÑOZ-BÁGUENA, X.1; GRÀCIA, E.2 & OLTRA, M. (†)

1 - Montflorit, 112, 1r 3a E-08850 Gavà (Barcelona). E-mail: xmunoz@xtec.cat

2 - Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. E-08028 Barcelona. E-mail: egracia@ub.edu

RESUM: Aproximació a la mixobiota de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).Es presenta un llistat de 96 espècies de mixomicets trobades al terme de Gavà (Baix Llobregat) en sortides de camp i en cambra humida, realitzades entre 2011 i 2014, indicant el seu substrat, data de recol·lecció, ecologia i descripcions. D’aquestes, 13 són citacions noves a Catalunya i 7 més son noves a les comarques de Barcelona. S’inclouen com a referència citacions anteriors al mateix terme municipal, amb la intenció de fer una aproximació a la diversitat dels mixomicets dels diferents ambients mediterranis.

Paraules clau: Mixomicets, corologia, fenologia, Península Ibèrica, Catalunya

ABSTRACT: An approach to myxobiota in Gavà (Baix Llobregat, Barcelona, Spain). 96 taxa of myxomycetes from Gavà (Baix Llobregat), found on the field and in moist chamber cultures between 2011 and 2014 are listed here. We include substrate, collection date, ecology and brief descriptions. 13 taxa are new records in Catalonia and 7 more taxa are new records in Barcelona province. We also report previous records from this same area, in order to give an approach to the Myxomycetes diversity of the mediterranean environments.

Key words: Myxomycetes, chorology, phenology, Iberian Peninsula, Catalonia

INTRODUCCIÓ

Situat a 15 Km de la ciutat de Barcelona, el terme municipal de Gavà ocupa una superfície de 30,9 km2 que s’estén des de la costa mediterrània fins al massís del Garraf. Amb una població de 45.000 habitants, ens trobem davant d’un territori força humanitzat, que inclou, no obstant, al nord-oest 9,3 km2 del Parc Natural del Garraf, i al sud-est, 5 km2 del Parc Agrari del Baix Llobregat, tots dos entorns protegits per la Diputació de Barcelona. Això fa d’aquesta localització un enclavament amb una gran diversitat d’ambients.

El massís de Garraf, format per un conjunt de relleus que s’estén entre el mar, la depressió del Penedès i el curs inferior del Llobregat, es troba comprès en la Serralada Litoral Catalana. La zona estudiada inclou a la seva banda nord-occidental els darrers contraforts d’aquest massís, mentre que la zona sud-oriental està constituïda per la plana deltaica del Llobregat.

El territori estudiat es troba emmarcat en un clima sec-subhumit (C1), segons la classificació de Thornthwaite, tot i que existeixen variacions pel que respecta a determinats paràmetres entre les dues zones abans indicades. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 i els 700 mm, amb un mínim meridional a la plana deltaica i la zona de la serra de Can Perers i el Puig de l’Olla; i un màxim a Eramprunyà, la Desfeta i serra de les Ferreres. Pel que fa referència al règim pluviomètric estacional, s’hi observa la presència d’un període àrid que se situa als mesos d’estiu, seguit pel màxim de precipitacions dels inicis de la tardor. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 14ºC de l’extrem nord-occidental i els 17º C a la meitat sud-oriental, coincident en part amb la zona de precipitacions més baixes. Es tracta doncs d’un clima força càlid, amb hiverns suaus.

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Gavà es troba dins del domini de l’alzinar típic, a la terra baixa mediterrània. La zona septentrional, en gran part integrada al Parc Natural del Garraf es troba dominada bàsicament per bosquines i prats a la part occidental, mentre que la oriental presenta una predominança de boscos d’aciculifolis. La plana deltaica està dedicada gairebé en exclusiva als conreus herbacis de regadiu. Aquesta zona queda majoritàriament inclosa en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Entre els conreus i la vegetació dunar de platja podem trobar una zona de pinedes litorals d’amplada variable, molt humanitzada.

ESTUDIS ANTERIORS SOBRE ELS MIXOMICETS A LA ZONA

El terme municipal de Gavà ha estat inclòs en diversos estudis sobre la distribució dels mixomicets a l’àmbit mediterrani. Les primeres citacions corresponents a aquesta localitat són les de GRÀCIA (1978, 1981). Al 1985, el Fons del Fangar va ser un dels objectius del 1r 'Mini Foray' de la British Mycological Society a Catalunya, que va permetre aportar la major part dels mixomicets i dels fongs localitzats fins al moment al terme municipal (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

El treballs d’ ÀNGEL & PASCUAL (1990), MAYORAL & ÀNGEL (1995), VIDAL et al. (1998), CASTILLO et al. (2000) i OLTRA & GRÀCIA (2009 a i b) van fer arribar el catàleg de mixomicets del territori aquí estudiat a les 29 espècies.

MATERIAL I MÈTODES

Les mostres objecte d’aquest estudi provenen de materials recol·lectats a la zona indicada entre el gener de 2011 i el març de 2014. La recol·lecció de mostres ja fructificades es duia a terme fixant el substrat amb màstic adhesiu reutilitzable a plaques de Petri, pots de recollida de mostra o recipients de vidre de manera que no es malmetés en el trasllat. Un cop al laboratori, com a màxim un parell d’hores més tard, es procedia a l’examen de la mostra i la seva fixació en caixes de cartolina de 10 × 6 × 2,5 cm amb doble fons, amb un adhesiu universal de polivinil.

Aquestes caixes eren etiquetades amb un codi en el qual s’indicava el terme municipal, el punt de recollida i el número de mostra. Pel que fa al material per incubar en cambres humides, es recol·lectava el mateix dia de preparació de la cambra, en bosses de 28 × 28 cm amb tancament hermètic, retolades amb el codi de l’estació, el tipus de substrat i la data de recollida.

En funció de la mida dels materials objecte de la investigació, aquests es disposaven dins de plaques de Petri de 9 cm de diàmetre o safates de plàstic per a ús alimentari 17 × 12 × 4 cm. En el cas de les plaques, prèviament s’havia disposat a l’interior de la placa un disc de paper de filtre sobre el qual es polvoritzava aigua fins a la seva saturació. En el cas de les safates, el recobriment de la base es feia amb vàries capes de paper de cel·lulosa, també saturat amb aigua. Un cop dipositat el material en el seu interior, s’hi polvoritzava aigua novament fins assolir una humectació homogènia.

Les cambres humides s’obrien i examinaven als tres dies, a la setmana i, a partir d’aquest moment, setmanalment, a la recerca de plasmodis o fructificacions, amb una lupa binocular Motic ST-30C2LOO a 20 × i 40 × totals. Quan es detectava alguna fructificació, es deixava assecar a l’aire i es procedia a posar-la en capseta i registrar-la, tal i com ja s’ha explicat més amunt.

Per a l’observació microscòpica, s’ha treballat amb un microscopi Motic F-1110 LED amb objectius de 4x, 10x, 40x i 100x, amb un ocular WF 12x.

Per realitzar les mesures esporals, alçades, mides de peus, diàmetres d’esporoteques, etc. s’ha fotografiat la mostra amb una càmera Moticam 352 connectada a la lupa o al microscopi i s’ha treballat amb el software Motic Images Plus v.2.0.

Les preparacions dels esporocarps han estat muntades en medi de Hoyer. Totes elles han estat etiquetades amb el número d’herbari i el codi de la mostra i segellades amb laca d’ungles

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 79

transparent. Tant les mostres com les preparacions es conserven a l’herbari particular de Xavier Muñoz-Bàguena.

En la determinació de les espècies, s’ha fet servir pricipalment l’obra de POULAIN et al. (2011) i, quan ha estat aplicable, la de LADO & PANDO (1997); i en casos particulars, les obres clàssiques de NANNENGA-BREMEKAMP (1974), NEUBERT et al. (1993), FARR (1976 i 1981), MARTIN & ALEXOPOULOS (1969), LISTER (1911), KELLER & BRAUN (1999), HAGELSTEIN (1944), MACBRIDE (1922), MACBRIDE & MARTIN (1934), ING (1999), LAKHANPAL & MUKERJI (1981) i LODHI (1934), a banda d’altres treballs monogràfics que apareixen citats a la bibliografia. Les indicacions de color fan referència a la carta de colors de PETERSEN (1996).

ESTACIONS DE MOSTREIG I DISTRIBUCIÓ DE LES MATEIXES

La recollida de mostres ha estat duta a terme en un total de 51 estacions, distribuïdes per tot el terme municipal. Estan assignades a una estació les mostres recollides en un radi d’uns 50 metres al voltant del punt indicat. Cadascuna de les estacions ha estat localitzada sobre el mapa i s’hi ha determinat les coordenades UTM 31N / ED50 i la seva altitud, mitjançant l’aplicació Vissir v3.5 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Vegeu mapa I.

Mapa I. - Distribució de les estacions de mostreig. Els codis corresponen a les indicacions SXX al text. Mapa realitzat a partir de l’aplicació Vissir, de l’ICGC.

LLISTA ANOTADA D’ESPÈCIES

Les indicacions SXX es refereixen a les localitats de recol·lecció, totes elles al municipi de Gavà. Els números a continuació són les mostres d’herbari, totes elles XMB. Segueix el substrat. La indicació Ch fa referència a exemplars apareguts en cambra humida. Al final, s’hi consigna el mes i any de recol·lecció o d’aparició a la cambra humida.

Arcyria afroalpina Rammeloo

MATERIAL ESTUDIAT. Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre Equisetum sp sec; 4/2012 (Ch; XMB 346, 351, 362).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles de Populus nigra caigudes; 6/2012 (Ch; XMB 276, 306).

Esporocarps estipitats, amb esporoteca subglobosa, blanc-grisenca, calicle som, aplanat; alçada 750-1200 µm amb estípit 2/3 de l’alçada total, pàl·lid, grisós, esvelt, amb cists a la base de 16 × 12 µm. Calicle amb plecs radials. Filaments del capil·lici delicats (1,5-1,8-2 µm), fixats al calicle, molt finament espinulosos. Espores hialines, 8,5-9-9,5-10-10,3 µm de diàmetre, amb espines escasses, molt marcades, distribuïdes irregularment.

OBSERVACIONS. Citació nova per a Barcelona. La única citació a Catalunya de l’espècie és la de VIDAL & GRÀCIA (1990) a La Tallada, Girona, sobre fulles d’Arundo donax.

Arcyria cinerea (Bull.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre branqueta caiguda; 2/2011 (Ch; XMB 1). Ibid., sobre escorça de soca; 2/2011 (Ch; XMB 8).- Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre branqueta caiguda; 3/2011 (Ch; XMB 17). Ibid., sobre escorça de soca; 3/2011 (Ch; XMB 35, 37). - Barnasud, vores de l'autopista C-32 (S09); UTM 417456.5, 4572097.5; 2 m. Sobre tija seca d’umbel·lífera a terra; 5/2011 (Ch; XMB 74, 81). Ibid., sobre branqueta caiguda de Populus alba; 5/2011 (Ch; XMB 75).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre branca de Cupressus sempervirens; 8/2011 (Ch; XMB 109).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca caiguda, escorçada, de Pinus pinea; 9/2013 (XMB 1029, 1030).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre branqueta caiguda; 2/2012 (Ch; XMB 232). Ibid., sobre Equisetum sp. sec; 7/2012 (Ch; XMB 373, 377, 384). Torrent Bergelit N (S19); UTM 414800.2, 4573058.4; 77 m. Sobre tronc caigut; 12/2011 (XMB 172). Ibid., 2/2012 (Ch; XMB 237).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre gramínia seca desconeguda; 2/2012 (Ch; XMB 235).- Can Amat (S21); UTM 414510.2, 4574758.0; 95 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 4/2012 (Ch; XMB 314).- Torrent de les Comes (S24); UTM 413869.7, 4573912.7; 115 m. Sobre branca caiguda, desconeguda; 3/2012 (Ch; XMB 255).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles de Populus nigra caigudes; 4/2012 (Ch; XMB 285, 292, 294, 297). Ibid., sobre gramínia seca desconeguda, en fulla, 4/2012 (Ch; XMB 296), en tija, 5/2012 (Ch; XMB 323).- Penya Cabridera (S27); UTM 411542.6, 4574155.7; 385 m. Sobre fulles de gramínia seques desconegudes; 7/2012 (Ch; XMB 379).Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre fulles de gramínia seques desconegudes 6/2012 (Ch; XMB 341, 350), 7/2012 (Ch; XMB 393).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre escorça de branqueta de Pinus sp. caiguda; 12/2012 (XMB 750).

OBSERVACIONS. La diferenciació entre A. cinerea i A. pomiformis, especialment en les mostres obtingudes en cambra humida pot ser complexa. En aquest cas, ens hem basat en les indicacions de FARR (1962) i ROBBRECHT (1974), centrades en la ornamentació del calicle, més marcada en A. pomiformis, i la del capil·lici, amb diferenciació de la ornamentació, especialment entre la part interna del calicle i l’apical, en el cas d’A. cinerea

La mostra XMB255 sembla una forma intermèdia, que portaria cap a la varietat annulifera, amb capil·lici amb grans dilatacions ornamentades i connectades per filaments prims. Això ens faria pensar que aquesta varietat és termòfila, i que fructifica sobre substrats amb molt poca capacitat per emmagatzemar aigua.

A la mostra XMB314, el calicle apareix lleugerament reticulat, però el capil·lici basal, i gran part de l’apical, són llisos.

Citada anteriorment al Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Arcyria ferruginea Saut.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre arrels de Pinus sp. abatut pel vent; 3/2013 (XMB 854).

Esporangis curtament estipitats (0,3 mm), de color vermell brunnenc, en grups compactes; peridi fugaç, excepte en la part inferior on queda com un calicle profund, amb la superfície interior ornamentada amb petites berrugues disperses, connectades a crestes molt fines, que no arriben a formar un reticle. Capil·lici caduc, en massa.

OBSERVACIONS. Els filaments del capil·lici, espinosos i reticulats, presenten alguns engruiximents nodulars espinosos de 14-18 µm de diàmetre als encreuaments o intercalats, que ens portarien a situar-la dins Arcyria nodulosa (T. Macbride) T. Macbride, actualment sinonimitzada amb A. ferruginea Saut. segons LADO a NOMENMYX (actualitzat a 6 de setembre de 2013). Plasmodi de color taronja intens.

A. ferruginea Saut. havia estat citada amb anterioritat a Bruguers, sobre Pinus halepensis (GRÀCIA, 1974 i 1981).

Arcyria incarnata (Pers. ex J. F Gmel.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Torrent Bergelit N (S19); UTM 414800.2, 4573058.4; 77 m. Sobre escorça de tronc caigut desconegut; 2/2012 (Ch; XMB 240).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre fusta de branca caiguda de Pinus pinea, força descomposta; 9/2013 (XMB 1021).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre branca caiguda, desconeguda, força descomposta; 12/2012 (Ch; XMB 717).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branca caiguda de Pinus pinea; 12/2013 (XMB 1067, 1076).

Esporangi de color rosat. Capil·lici unit únicament a l’extrem de l’estípit, no al calicle, expandit en totes direccions. Calicle intern amb papil·les connectades en un fi reticle. Espores verrucoses de 7µm de diàmetre.

OBSERVACIONS. Citada al Calamot, sobre tronc de Quercus ilex escorçat (OLTRA & GRÀCIA, 2009b).

Arcyria major (G.Lister) Ing

OBSERVACIONS. Citada a Bruguers (GRÀCIA, 1981); i a la riera de Canyars, sobre tronc escorçat de Populus nigra (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Arcyria minuta Buchet

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre branca caiguda de Pinus sp; 4/2011 (Ch; XMB 41).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre branca caiguda de Pinus sp; 5/2011 (Ch; XMB 94) i 8/2011 (Ch; XMB 96).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branquilló de Pinus halepensis; 8/2013 (XMB 966).

Esporangis rosa-salmó, ocracis amb el temps. Estípit de 0,5 mm, interior del calicle amb berrugues o espines disperses, interconnectades, i filaments del capil·lici de 3µm de diàmetre, amb anells, semianells, espines i espines de base ampla. Espores amb una mitjana de 6,8 µm de diàmetre, amb grups de berrugues més prominents.

OBSERVACIONS El diàmetre esporal és inferior a les 8-9 µm que dona POULAIN (2011) com a normals, però s’ajusten al límit de 6 µm. NANNENGA (1991), que presenta un marge de mides esporals (6)-8-10-(12) µm de diàmetre, associa A. minuta amb A. gulielmae (actualment sinonimitzades), diferenciant-les per la mida de les espores, i assignant les mides més grans (8-10 µm de diàmetre) a A. minuta, i les més petites a A. gulielmae. Igualment, indica que l’ornamentació del calicle a A. minuta és exclusivament espinosa, mentre que a A. gulielmae és densa i complicada.

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

En el nostre cas, les mostres presenten caràcters d’ambdues: espores petites i calicle espinós, amb fines crestes que les interconnecten.

Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg

MATERIAL ESTUDIAT. Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branca caiguda, engruixida i escorçada de Pinus pinea; 12/2012 (XMB 760).

Esporangis de color groc-brunnenc, amb capil·lici amb anells, semi anells, espines, espines de base ampla i en alguns punts reticulacions, que es desprèn del calicle a la maduresa deixant-lo buit. Calicle ample, amb espines, algunes unides per crestes, i estructures semblants a embuts, buits, dirigits cap a l’interior. Estípit molt curt. Espores groc pàl·lid, de 7-8µm de diàmetre, amb grups prominents d’espines o berrugues.

OBSERVACIONS. Citada anteriorment, en la seva varietat spinosissima a la Font del Ferro, Fons del Fangar, sobre tronc escorçat de Pinus halepensis (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Arcyria oerstedii Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre tronc caigut escorçat; 10/2012 (XMB 464).

Esporangis de color bru-vermellós, agrupats. estípit 0,5-0,6 mm d’alçada. Capil·lici que es desprèn del calicle en la maduresa. Mitjana de les espores 8,8 µm de diàmetre. Filaments del capil·lici de 33,5 µm, recoberts d’espines fins a 3µm de llarg, algunes amb base ampla.

Arcyria pomiformis (Leers) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 2/2011 (Ch; XMB 4, 5). Ibid., sobre escorça de soca tallada desconeguda; 2/2011 (Ch; XMB 2), 3/2011 (XMB 18) i 5/2011 (XMB 86).- Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre branca caiguda desconeguda, coberta de molsa; 3/2011 (Ch; XMB 26). Ibid., sobre branquetes caigudes desconegudes, 3/2011 (Ch; XMB 29, 30), 4/2011 (XMB 55) i 5/2011 (XMB 84). Ibid., sobre branqueta caiguda de Pinus pinea; 4/2011 (XMB 69).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre branqueta caiguda desconeguda; 5/2011 (Ch; XMB 95).Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre branca caiguda de Pinus sp; 3/2013 (XMB 855, 858). Ibid., sobre tronc molt descompost; 12/2013 (Ch; XMB 1087).-Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus sp; 1/2012 (Ch; XMB 204, 205, 206). Ibid., sobre branqueta caiguda de Pinus sp; 3/2012 (Ch; XMB 273). Ibid., sobre escorça de Pinus pinea viu; 9/2011 (Ch; XMB 120); 11/2011 (XMB 132, 133); 12/2011 (XMB 149). Ibid., sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda, força descomposta; 9/2013 (XMB 1027, 1028).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre branqueta caiguda desconeguda; 10/2012 (Ch; XMB 463).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut desconegut; 12/2011 (XMB 147).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre escorça; 2/2012 (Ch; XMB 241). Ibid., sobre branqueta caiguda desconeguda; 3/2012 (Ch; XMB 264).- Torrent Bergelit N (S19); UTM 414800.2, 4573058.4; 77 m. Sobre tronc caigut desconegut 12.2011 (Ch; XMB 174).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fusta de tronc caigut desconegut; 4/2012. (XMB 280).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branca de Pinus pinea escorçada, caiguda; 8/2013 (XMB 965). Ibid., sobre branca en descomposició de Pinus pinea; 12/2013 (XMB 1074).

Esporangis de color groguenc o crema, 1,2 mm d’alçada, amb estípit 0,5 mm. Esporoteca de globosa a el·lipsoïdal. Capil·lici subjectat fermament al calicle, groc, filaments de 3-4 µm de diàmetre, amb espines i anells. Espores 7,5-8 µm de diàmetre, amb grups de berrugues o espines més prominents. Calicle ornamentat amb berrugues unides formant un reticle incomplert, molt tènue a XMB264.

Badhamia affinis Rostaf.

OBSERVACIONS Citada a la riera de Canyars, sobre escorça de Populus nigra (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 83

Badhamia foliicola Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre escorça de branqueta de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 727). Ibid., sobre escorça caiguda de Pinus pinea; 12/2012 (XMB 729). Ibid., sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 745).

OBSERVACIONS Esporocarps sèssils, subglobosos i agrupats, amb peridi translúcid, irisat, a través del qual es poden veure els tubs del capil·lici. Espores subgloboses (10)-12-13 µm de diàmetre, en el cas de la mostra XMB727, el·lipsoidals 13 × 10 µm. Mida excessiva segons les indicacions de la bibliografia (9-11 µm a POULAIN, 2011 i 10-12 µm a NANNENGA, 1991). No obstant, la ornamentació esporal, bastant més marcada, amb espínules uniformement distribuïdes, sense agrupacions, així com el peridi lleugerament calcificat, confirmen la determinació.

Badhamia gracilis (T. Macbride) T. Macbride

MATERIAL ESTUDIAT. Canal Negre (S15); UTM 412405.4, 4571471.8; 135 m. Sobre cladodis d’Opuntia sp. caiguts; 10/2011 (XMB 122).

OBSERVACIONS Seguim el criteri de NANNENGA-BREMEKAMP (1991), que diferencia Badhamia gracilis de B. melanospora Speg. Aquesta autora considera com a característiques diferencials les seves espores, marcades amb fines línies fosques, més petites (12-16 µm de diàmetre, contra 15-18 µm de diàmetre a B. melanospora), i per un estípit que pot depassar la meitat de l’alçada total. La mida esporal de les nostres mostres (mitjana 13,4 µm de diàmetre), l’ornamentació de les espores i la presència d’esporangis d’estípit llarg portaria a B. gracilis. El criteri que hem seguit contradiu el de NOMENMYX, que actualment sinonimitza aquesta espècie amb B. melanospora

Badhamia panicea (Fr.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre branca caiguda de Cupressus sempervirens, resta de poda; 4/2011 (XMB 57).

Esporangis sèssils, subglobosos, aïllats o formant cadenes curtes, de color cineri. Peridi incrustat de carbonat càlcic, formant petites crestes i grànuls. Capil·lici tubular, farcit de grànuls de carbonat càlcic. Espores de 14,5 µm de diàmetre, molt constants. Ornamentació esporal molt tènue, amb berrugues, algunes agrupades, visibles amb l’objectiu de 40x.

OBSERVACIONS. La calcificació del peridi, que impedeix qualsevol mena d’irisacions, la fina ornamentació de les espores i el seu diàmetre diferencien aquesta espècie de Badhamia foliicola.

Calomyxa metallica (Berk.) Nieuwl.

MATERIAL ESTUDIAT. Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre escorça de Quercus sp. viu, amb molsa; 3/2011 (Ch; XMB 19).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 1/2012 (Ch; XMB 220).

OBSERVACIONS La mostra XMB19 presenta espores espinuloses de 11,5-12,5 µm de diàmetre, amb una ornamentació de 0,6 µm, a mig camí entre la varietat metallica (9-12 µm de diàmetre) i la varietat megaspora (13-14 µm de diàmetre) (POULAIN 2011). Els filaments del capil·lici, massissos, tenen un diàmetre d’1 µm. Tant aquests com les espores presenten color groc pàl·lid al microscopi. La mostra XMB220, amb espores lleugerament menors (10-11,5 µm de diàmetre), és d’un color molt més pàl·lid, gairebé hialí. Els filaments del capil·lici són més abundants, de 1-1,5 µm de diàmetre.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Ceratiomyxa fruticulosa (O. F. Müll.) T. Macbr.

MATERIAL ESTUDIAT. Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea; 8/2013 (XMB 958).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre fusta de Pinus halepensis molt descompota; 8/2013 (XMB 950).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut molt descompost de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 441). Ibid., sobre fusta de Pinus halepensis molt descomposta; 8/2013 (XMB 951).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre tronc de Pinus halepensis en descomposició; 11/2013 (XMB 1063).- Caseta d'En Nicasi (S29); UTM 418576.2, 4569838.9; 1 m. Sobre branca de Pinus caiguda, escorçada; 9/2012 (XMB 430).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre tronc molt descompost de Pinus halepensis caigut; 10/2013 (XMB 1040).

OBSERVACIONS. Incloem aquesta espècie de protostèlid en aquest treball, ja que és tractada tradicionalment en els treballs sobre mixomicets. Citada anteriorment al Calamot sobre tronc escorçat de Pinus halepensis (OLTRA & GRÀCIA, 2009b) i, sense concretar localitat, dins del terme municipal, en branca, per ROCABRUNA & GRÀCIA (1986); i en la seva varietat porioides, al Fons del Fangar, sobre branca de conífera (MAYORAL & ÀNGEL, 1995) i sobre escorça de Pinus halepensis (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986);

Collaria arcyrionema (Rostaf.) Nann.-Bremek.

ex Lado

MATERIAL ESTUDIAT. Can Amat (S21); UTM 414510.2, 4574758.0; 95 m. Sobre branquetes caigudes 4/5.20 (Ch; XMB 279, 319).12.

Esporangis de 0,9 mm d’alçada, estípit 2/3 de l’alçada total, amb collar de restes de peridi molt marcat; la columel·la arriba al centre de l’esporoteca, on es divideix en ramificacions que originen els filaments del capil·lici, flexuosos i anastomitzats. Espores verrucoses, amb porus germinatiu molt clar, 7-7,5 µm de diàmetre. Algunes berrugues més marcades.

Comatricha anomala Rammeloo

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre branqueta desconeguda caiguda; 11/2013 (XMB 1055).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 9/2013 (XMB 1001, 1002, 1023).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre branca caiguda de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 451, 455).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre branca caiguda de Pinus halepensis; 12/2013 (XMB 1093). Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2012 (Ch; XMB 300).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 8/2013 (XMB 953, 954, 961, 963).

Esporocarps estipitats, d’entre 1,3-2,5 mm d’alçada, en grups. Esporoteques cilíndriques, de color bru fosc, amb estípit bru fosc a negre, opac al microscopi, entre 1/4 i 1/5 de la mida total. Peridi fugaç, sovint amb restes d’un collar basal romanent (XMB953 i XMB455) Capil·lici bru, anastomitzat. Espores de 9 µm de diàmetre, verrucoses amb grups de berrugues més fosques, algunes formant reticle incomplert.

OBSERVACIONS Citació nova per a Catalunya.

Comatricha elegans (Racib.) G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre fragments d’escorça caiguts; 12/2011 (Ch; XMB 157). Ibid., sobre estella de fusta caiguda; 12/2011 (Ch; XMB 163). Ibid., sobre tronc molt descompost; 1/2014 (Ch; XMB 1099).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 7/2013 (XMB 912).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 449).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, molt descompost; 10/2012 (XMB 439, 442).- Fons del Fangar (S22); UTM 414318.2, 4574442.0; 124 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis; 1/2012 (XMB 215).- Turó del Calamot-2 (S23); UTM 416017.2, 4572945.5; 34 m. Sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis escorçada; 10/2013 (XMB 1039).- Riera de les Parets/ carrer Argila (S42); UTM 415454.2, 4573285.2; 35 m. Sobre branca caiguda escorçada de Pinus halepensis; 6/2013 (XMB 906).

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 85

Esporocarps de 0,5-1 mm d’alçada, amb estípit fibrós, 2/3-3/4 de l’alçada total (4/5 a XMB449), esvelt. Esporoteca subglobosa, amb peridi fugaç. Sovint no queden restes de collar. Filaments del capil·lici flexuosos i abundants, que s’originen a partir d’una columel·la molt curta, ràpidament ramificada. Espores verrucoses de 9-10 µm de diàmetre.

Comatricha ellae Härk.

MATERIAL ESTUDIAT. Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 3/2011 (Ch; XMB 13, 15).- Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre branqueta desconeguda caiguda; 11/2013 (XMB 1056, 1057).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca caiguda escorçada de Pinus pinea; 7/2013 (XMB 910).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre branca desconeguda caiguda; 12/2013 (XMB 1094).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre fusta molt descomposta de branca de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 754).- Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre branqueta de Pinus halepensis escorçada; 12/2013 (XMB 1084).

Esporocarps estipitats, de 0,6-1 mm d’alçada, amb estípits de més de la meitat de l’alçada total. Esporoteca subglobosa, amb columel·la que arriba fins a la seva meitat. Capil·lici flexuós, formant una xarxa gairebé completa a l’exterior, sense extrems lliures. Espores de 7-10 µm de diàmetre, verrucoses.

Comatricha laxa Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre branqueta caiguda; 3/2011 (Ch; XMB 16).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branqueta escorçada de Pinus pinea, caiguda; 9/2013 (XMB 1003, 1004, 1005, 1006, 1020, 1024, 1025).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre branquetes de Pinus halepensis caigudes; 12/2011 (Ch; XMB 164). Ibid., sobre branqueta caiguda; 10/2012 (Ch; XMB 453, 462).- Serra Ferreres E (Ch; S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre tronc desconegut caigut; 11/2011 (XMB 129) i 9/2012 (XMB 425). Ibid., sobre branquetes caigudes de Quercus coccifera; 12/2011 (Ch; XMB 148). Ibid., sobre branca desconeguda caiguda; 12/2011 (Ch; XMB 151).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc desconegut caigut; 12/2011 (Ch; XMB 146).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre branca desconeguda caiguda; 2/2012 (Ch; XMB 231).- Turó del Calamot-2 (S23); UTM 416017.2, 4572945.5; 34 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 3/2012 (Ch; XMB 253).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 457, 458, 459, 460, 461).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branca caiguda escorçada de Pinus pinea; 8/2013 (XMB 952, 955, 960) i 12/2013 (XMB 1078).- Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis escorçada; 9/2013 (XMB 1034).

OBSERVACIONS Les mostres d’aquesta espècie recol1ides a la zona presenten molta variabilitat pel que fa a la forma de l’esporocist, que pot anar des de formes esfèriques fins a curtament cilíndriques, fins i tot en el mateix grup d’esporocarps. La mostra XMB129 presenta tres formes diferents d’esporocist: globós, subglobós i el·líptic. El mateix passa amb la presncia de restes de collar o al grau d’anastomosi dels filaments del capil·lici. L’alçada total oscil·la entre 0,7-1,5 mm, amb estípit entre 1/2 i 2/3 de l’alçada total. La columel·la, amb molta freqüència es divideix a partir de la seva meitat. Tot i això, la inserció de les principals ramificacions del capil·lici acostumen a ser perpendiculars a la columel·la. Les espores són verrucoses, sense porus germinatiu aparent i de (8,5)-9-10-(12) µm de diàmetre. Citada anteriorment al Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Comatricha nigra (Pers. ex J.F. Gmel.) J. Schröt.

MATERIAL ESTUDIAT. Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 7/2013 (XMB 907, 908, 909).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre branquetes de Pinus sp. caigudes; 12/2011 (Ch; XMB 164).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre branqueta caiguda escorçada; 12/2013 (XMB 1089).- Torrent Bergelit N (S19); UTM 414800.2, 4573058.4; 77 m. Sobre tronc caigut, molt descompost de Pinus; 12/2011 (XMB 171, 173). Ibid., sobre tronc caigut; 2/2012 (Ch; XMB 238).- Fons del Fangar (S22); UTM 414318.2, 4574442.0; 124 m. Sobre tronc caigut de Pinus sp; 1/2012 (XMB 214).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre soca tallada de Pinus pinea; 3/2012 (XMB 265).- Sobre escorça de

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 86

Populus nigra viu; 5/2012 (Ch; XMB 317).- Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre branca escorçada de Pinus halepensis caiguda; 3/2013 (XMB 861, 862, 863).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre fusta escorçada de branca de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 718, 719, 722, 735, 736). Ibid., sobre branca gruixuda, escorçada, de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 761). Ibid., sobre branca de Pinus pinea caiguda; 12/2013 (XMB 1068, 1069, 1070, 1072, 1073, 1075, 1077, 1079).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre branca de Pinus halepensis escorçada, caiguda; 12/2012 (XMB 821, 822, 826, 832) i 5/2013 (XMB 892, 893).- Torre de la Riera 2 (S41); UTM 415367.0, 4572600.0; 51 m. Sobre escorça de Pinus halepensis caiguda; 1/2013 (XMB 843).- Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre fusta de Pinus halepensis molt descomposada; 9/2013 (XMB 1033).

OBSERVACIONS Citada anteriorment al Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986) i a la Font del Ferro, Fons del Fangar, sobre tronc escorçat de Corylus avellana, i tronc escorçat de Pinus halepensis (OLTRA & GRÀCIA, 2009a) i, al mateix lloc, sobre tronc escorçat de Pinus pinea (OLTRA & GRÀCIA, 2012).

Comatricha pulchella (C. Bab.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre tiges seques de Rubus sp; 5/2011 (Ch; XMB 90) i 2/2012 (Ch; XMB 91).- Capçalera Fons del Fangar (Ch; S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre restes de fulla caiguda, inidentificable; 11/2012 (XMB 527).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre fulles seques de gramínia; 4/2012 (XMB 282). Ibid., sobre branca escorçada de Pinus pinea; 6/2013 (XMB 911).

Esporocarps de mida total 1,2-1,8 mm, amb estípit negre, opac al microscopi, entre 1/4 i 1/2 de la mida total. Esporocists ovoides, alguns amb tendència a cilíndrics, amb una columel·la que arriba a l’àpex, gradualment atenuada, amb l’extrem lleugerament sinusoide. Capil·lici llis, abundant i flexuós, gairebé sense extrems lliures. Espores verrucoses, de 6,5-9-(9,5) µm de diàmetre. El color bru rosat de l’esporoteca ens portaria a assignar-les a la var. pulchella.

Comatricha tenerrima (M. A. Curtis) G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre tija caiguda de gramínia; 4/2012 (Ch; XMB 301) i 5/2012 (Ch; XMB 320, 327).

Esporocarps de 2,5-3 mm, amb estípit 2/3 a 4/5 de l’alçada total. Esporoteca fusiforme, de color bru-rosat. Columel·la que arriba a l’àpex i capil·lici pàl·lid, prim i flexuós, sense extrems lliures. Espores pàl·lides, finament verrucoses, amb grups de berrugues més fosques, de 6,5-7,5 µm de diàmetre. La mostra XMB327 presenta la columel·la amb engruiximents, en forma de rosari.

Craterium aureum (Schumach.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp.; 10/2012 (XMB 488). Ibid., sobre acícules i branqueta de Pinus halepensis caigudes; 10/2012 (XMB 496). Ibid., sobre branqueta caiguda; 10/2012 (XMB 499). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis i fulla caigudes; 11/2012 (XMB 485).

Esporocarps estipitats, d’ 1mm d’alçada, amb esporoteca de globosa a obovoide, de 0,5 mm de diàmetre. Peridi simple, membranós, més prim a la part superior, blanc a la base de l’esporoteca i més o menys empolsinat de groc (flavus 31 PETERSEN) a la meitat apical. Dehiscència irregular, per plaques, als 2/3 superiors de l’esporoteca, deixant la part inferior en forma de calze, de vegades petaloide. L’estípit mesura 0,5 mm de longitud, ample en la base, comprimit a la part central (100 µm de diàmetre) i gradualment dilatat fins a esdevenir esporoteca. Part inferior de l’estípit de color groc-ataronjat (aurantiacus 24 PETERSEN), que s’ origina a partir d’un hipotal·lus circular de 600 µm de diàmetre; la meitat superior és color crema (luteolus 22 PETERSEN). Tot l’estípit apareix fortament solcat en sentit longitudinal. Observat al microscopi és translúcid, presenta, especialment a la part superior, partícules de carbonat càlcic i taques de color taronja més intens. Capil·lici abundant, fisaroide, amb nòduls irregulars blancs o grocs (flavus 31 PETERSEN), de 20-70 µm, de

vegades agrupats al centre, originant una pseudocolumel·la de color crema (luteolus 22 PETERSEN). Espores bru molt fosc (fuscus 3 PETERSEN), gairebé negres en massa, bru-violaci (brunneo-vinosus 1 PETERSEN) al microscopi, de 10-10,5 µm de diàmetre, espinuloses, amb grups d’espínules més marcades.

OBSERVACIONS. Les mostres recollides encaixarien bé amb C. aureum en les seves formes menys pigmentades, de no ser per les mesures esporals, per sobre dels valors (8-10 µm de diàmetre) d’ aquest darrer i, sobretot, per l’ornamentació amb grups d’espínules molt marcades, un caràcter molt constant i que no consta a la bibliografia. Pel que fa a la pseudocolumel·la, MARTIN & ALEXOPOULOS (1969) i POULAIN et al. (2011) indiquen que és de color taronja, mentre que en les nostres mostres és color crema. De les altres espècies del gènere Craterium amb dehiscència irregular, l’únic que presenta color groguenc és C. aureomagnum Hoof & Nann.-Bremek., però aquest té esporangis de forma subcilíndrica, sèssils o d’estípit molt curt (extensió de l’hipotal·lus) i el peridi és doble. Pel que fa als gèneres propers, el capil·lici fisaroide l’allunya de les espècies del gènere Badhamia; en comparació amb les espècies de Physarum, es diferencia de P. flavidum (Peck) Peck en les espores, d’ornamentació uniforme i més grans en aquest i en el peridi simple. P. sulphureum Alb. & Schwein. presenta un estípit curt, molt calcificat, i les seves espores no tenen grups d’espínules, tot i que de vegades poden aparèixer arrenglerades en línies.

Craterium concinnum Rex

OBSERVACIONS Citada per VILA et al. (1998) a Gavà marítima, sobre branques seques.

Craterium leucocephalum var. leucocephalum (Pers. ex J.F. Gmel.) Ditmar

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre branqueta caiguda; 10/2012 (XMB 529). Ibid., sobre fulla caiguda; 11/2012 (XMB 500).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre acícules de Pinus halepensis i tija seca de gramínia, a terra; 11/2012 (XMB 486).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre fulla caiguda, recollit en forma d’escleroci; 1/2012 (Ch; XMB).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre tiges seques de gramínia; 12/2011 (XMB 175). Ibid., sobre fulles seques de gramínia; 12/2011 (XMB 183, 190). Ibid., sobre fulla de Quercus sp; 12/2011 (XMB 188). Ibid., sobre fulla caiguda, no identificada; 12/2011 (XMB 189). Ibid., sobre fulles de gramínia, branqueta i fulla de Quercus sp. i branqueta de Rubus sp. a terra; 11/2013 (XMB 1059).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre tija seca de gramínia a terra; 11/2012 (XMB 566).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulles de Quercus sp. caigudes; 11/2012 (XMB 614, 619, 625, 627, 630, 631, 652) i 3/2013 (XMB 847, 849, 848). Ibid., sobre fulles de Quercus sp. i acícules de Pinus halepensis caigudes; 11/2012 (XMB 622). Ibid., sobre fulla i branqueta de Quercus sp. caigudes; 11/2012 (XMB 626) i 10/2013 (XMB 1048).- Turó del Calamot-3 (S34); UTM 415688.4, 4572889.5; 48 m. Sobre fulla seca de gramínia a terra; 11/2012 (XMB 660).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp.; 12/2012 (XMB 784, 785).

OBSERVACIONS Citat anteriorment al Fons del Fangar, sobre fulla, (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986); i a la Font del Ferro, Fons del Fangar, sobre fulles de Quercus cerrioides (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Craterium leucocephalum var. scyphoides (Cooke & Balf.) G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre acícules de Pinus pinea caigudes; 12/2012 (XMB 720, 748). Ibid., sobre escorça de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 730, 732, 733, 734, 738, 740). Ibid., sobre escorça de branqueta caiguda de Pinus pinea; 12/2012 (XMB 723, 724, 725, 743). Ibid., sobre fusta escorçada de Pinus pinea; 12/2012 (XMB 739, 752, 758, 759). Ibid., sobre fusta i escorça de branca de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 757, 763). Ibid., sobre fulla caiguda d’Arundo donax; 12/2013 (XMB 1081).

OBSERVACIONS Les mostres estudiades presenten estípit llarg, en molts casos per sobre del 50% de l’alçada total de l’esporocarp (total mitjana 900 µm, mín. 700 µm, màx.1200 µm), esporoteca globosa i unes espores amb mitjana de 9,3 µm de diàmetre, amb ornamentació més marcada que la varietat usual, però menys que la que indica la descripció del tipus d’aquesta varietat, amb

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

berrugues no identificables amb l’objectiu de 40 x. La longitud de l’estípit és superior al que mostra la majoria de la iconografia (NANNENGA-BREMEKAMP, 1991; NEUBERT et al., 1993; LISTER, 1911). Pel que fa a les dimensions de l’estípit, les nostres mostres només coincideixen amb la figura 9 de la planxa 102 d’EMOTO (1977).

Craterium minutum (Leers) Fr.

Citat per OLTRA & GRÀCIA (2010) a la Font del Ferro, Fons del Fangar, sobre branques d’Erica multiflora.

Cribraria aurantiaca Schrad.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre tronc caigut molt descompost de Pinus halepensis; 10/2013 (XMB 1041, 1042).

Esporocarps estipitats, erectes, en grups, de 1,8-2,3 mm d’alçada total. Esporoteca subglobosa, de 0,6-0,8 mm de diàmetre, de color taronja per les espores, amb punts de color brunenc a causa dels nodes de la xarxa peridial. Copa bru-ataronjada, amb plecs radials molt suaus. Nodes de la xarxa peridial més o menys arrodonits, de 10-15 µm de diàmetre; alguns lleugerament allargats; engruixits i ben delimitats, amb 2-5 filaments hialins, a vegades 1 o com a molt 2 de lliures. Espores de color groc-taronja en massa, gairebé hialines al microscopi, reniformes en sec, de 6-7 µm de diàmetre, amb inclusions olioses de color groc-verdós.

OBSERVACIONS. El material recol·lectat ho va ser sobre el mateix tronc en el qual es van recollir les mostres de Cribraria vulgaris Schrad. (XMB 986, 988, 990, 992, 994 i 995) el setembre de 2013.

Cribraria cancellata (Batsch) Nann.-Bremek.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre tronc caigut, molt descompost; 10/2012 (XMB 427, 445, 446, 447) i 12/2013 (XMB 1090).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis molt descompost; 9/2013 (XMB 1014).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre soca de Pinus halepensis molt descomposta; 9/2013 (XMB 968).- Sobre tronc escorçat de Pinus halepensis caigut; 9/2013 (XMB 969, 970, 971, 972, 974, 977, 980, 982).

OBSERVACIONS. La mostra XMB1014 presenta un calicle més desenvolupat, que permetria assignar-la a la varietat fusca. Tot i això, a la resta de mostres hi ha un alt grau de variabilitat pel que respecta a la mida del calicle. Citada anteriorment al Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Cribraria violacea Rex

MATERIAL ESTUDIAT. Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre escorça de Pinus halepensis viu; 6/2012 (Ch; XMB 371).

OBSERVACIONS La mostra estudiada presenta una copa fonda, al voltant dels 2/3 del total de l’esporoteca, nodes poc abundants, grans, per sobre de 25 µm, clars, translúcids a la part central, amb acumulació de grànuls de dictidina a les vores. El color també és més fosc i l’estípit és concolor. Tot això fa que quedi perfectament emmarcada en la descripció d’aquesta espècie i la diferencia de C. cancellata.

Cribraria vulgaris Schrad.

MATERIAL ESTUDIAT. Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, molt descompost; 9/2013 (XMB 986, 988, 990, 992, 994, 995).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, molt descompost; 9/2013 (XMB 1007, 1008, 1009, 1010, 1011, 1012, 1013, 1015, 1017, 1018).

Esporocarps en fructificacions extenses, d’1,5-2 mm d’alçada. El calicle presenta plecs radials, concèntrics i grànuls de dictidina concentrats a les vores. Els nusos de la xarxa peridial són grans i aplanats. Les espores, verrucoses, de 6-8 µm de diàmetre, són lleugerament anguloses, amb marques de plecs.

OBSERVACIONS. Tots aquests caràcters la diferencien de C. oregana H.C. Gilb., amb la qual hi podria haver confusió, i de C. aurantiaca, recol·lectada a Carretera de l’Abocador S30 sobre els mateixos troncs, l'octubre de 2013. Primer registre de l’espècie a la província de Barcelona.

Diachea leucopodia (Bull.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre branquetes caigudes desconegudes; 10/2012 (XMB 473, 474, 475). Ibid., sobre fulles verdes de Foeniculum vulgare; 10/2012 (XMB 465). Ibid., sobre fulles verdes de Clematis flammula; 10/2012 (XMB 466). Ibid., sobre fulles verdes d’herbàcia; 10/2012 (XMB 467). Ibid., sobre fulles verdes de gramínia; 10/2012 (XMB 468). Ibid., sobre fulles verdes de labiada; 10/2012 (XMB 469). Ibid., sobre fulla seca de Smilax aspera; 3/2013 (XMB 856).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre fulla caiguda; 11/2012 (XMB 476). Ibid., sobre escorça de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 477). Ibid., sobre fulla seca de Smilax aspera; 11/2012 (XMB 478). Ibid., sobre fulla i tija seques de Smilax aspera; 11/2012 (XMB 493).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre branqueta de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 741, 742). Ibid., sobre tiges vives de Rubus sp; 12/2012 (XMB 744). Ibid., sobre acícules caigudes de Pinus pinea; 12/2012 (XMB 747).

Diderma cinereum Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre molsa i acícules caigudes de Pinus halepensis; 9/2013 (XMB 1035).

Esporocarps blancs o grisosos, sèssils, en grups compactes, barrejats amb plasmodiocarps curts, lobulats. Peridi aparentment simple, amb dehiscència irregular i, en el cas de les formes plasmodiocàrpiques, per lòbuls. El peridi està poc calcificat, i presenta arrugues i plecs. Columel·la de color crema, pulvinada als esporocarps, aplanada als plasmodiocarps. Filaments del capil·lici flexuosos, prims, poc ramificats, hialins, no anastomitzats. Espores finament verrucoses, de 11-(12) µm de diàmetre, amb grups de berrugues més fosques.

OBSERVACIONS. La mida esporal queda per sobre del rang 9-11 µm de diàmetre indicat per la bibliografia. Citació nova a la província de Barcelona. L’única citació a Catalunya és la de VIDAL & GRÀCIA (1990), a Sant Sadurní de l’Heura (Girona), sobre fulla de Quercus pubescens

Diderma hemisphaericum (Bull.) Hornem.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre tiges seques de Rubus sp; 11/2012 (XMB 502, 511). Ibid., sobre fulles caigudes; 11/2012 (XMB 516). Ibid., sobre branquetes caigudes; 11/2012 (XMB 520). Ibid., sobre branqueta caiguda i herbàcia viva; 11/2012 (XMB 530).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre fulles de Corylus avellana caigudes; 1/2012 (Ch; XMB 216) i 2/2012 (Ch; XMB 228, 233). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis caigudes; 10/2012 (XMB 1051).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre tija de gramínia seca; 12/2011 (XMB 198).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla caiguda de Rubus sp; 11/2012 (XMB 701). Ibid., sobre fulla caiguda; 11/2012 (XMB 708).

OBSERVACIONS. A la mostra XMB701, els estípits són extremadament curts, fent que semblin formes sèssils. Citada anteriorment al Fons del Fangar per LLISTOSELLA & AGUASCA (1986) en fulla i branca, i a la Font del Ferro per OLTRA & GRÀCIA (2009a), en tiges i fulles de gramínia i en got de plàstic abandonat.

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Diderma saundersii (Berk. & Broome ex Massee) E. Sheld.

MATERIAL ESTUDIAT. Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulla de Quercus sp. caiguda; 1/2013 (XMB 838).

Plasmodiocarp blanc, molt prim, que forma una placa perforada, sense columel·la; interior del peridi de color bru ataronjat, amb filaments del capil·lici prims, llisos i hialins, ramificats i amb poques anastomosis. Espores 8,8-8,7-9,1 µm de diàmetre, ornamentades amb berrugues molt fines, amb grups de berrugues més fosques.

OBSERVACIONS. Aquesta espècie es diferencia de D. effusum pels seus plasmodiocarps molt més deprimits, l’absència de columel·la i una ornamentació esporal molt més delicada. Primera citació a Catalunya. A la península Ibèrica, citada una sola vegada, a Cáceres per MORENO et al. (1990).

Diderma spumarioides (Fr.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre fulles de gramínia seques; 5/2012 (XMB 890).

OBSERVACIONS. Citada anteriorment a les dunes darrera la platja del Francès sobre sorra, en acícules i branquetes de Pinus halepensis; a Pine Beach en dunes fixades, sobre branquetes de Pinus pinea; al Calamot, sobre Hypnum cupressiforme (molsa) al terra, i sobre branquetes de Quercus ilex i Pinus halepensis; a la riera del Fangar, sobre tiges i fulles de Rubia peregrina (OLTRA & GRÀCIA, 2009a); al Calamot, sobre fulles de Quercus ilex i sobre Hypnum cupressiforme i Pseudoscleropodium purum (molses) (OLTRA & GRÀCIA, 2009b); i a Pine Beach sobre tiges i fulles d’herbàcia desconeguda (OLTRA & GRÀCIA, 2012).

Diderma subdictyospermum (Rostaf.) G.Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre fruit de Medicago sp. a terra i sobre restes de fulla d’Hedera helix molt descompostes; 12/2012 (XMB 764).

Esporocarps blancs, sèssils o sobre un estípit molt poc desenvolupat, pulviniformes, de 0,5 mm de diàmetre. Peridi clarament doble, amb la capa externa calcificada, en forma de closca d’ou, blanca i llisa i la interna, membranosa, translúcida, blanca a la cara externa però bru-vermellosa a la cara interior, que se separen amb certa facilitat, amb la dehiscència, irregular. Columel·la gran, pulviniforme, de color bru groguenc, igual que la cara interna del peridi. Capil·lici rígid, fosc, originat a la columel·la, ramificat dicotòmicament i amb algunes anastomosis vora els extrems. A la mostra, les espores de tots els esporangis muntats per observació són de mida molt variable (1224 µm de diàmetre), i presenten totes una ornamentació amb crestes amples, de 1-1’5 µm d’alçada, que formen un subreticle a tota la superfície. En alguns casos, semblen formades per la unió de berrugues.

OBSERVACIONS. Malgrat la diversitat de mides esporals, les mostres estan aparentment ben fructificades: les espores no presenten formes intermèdies i hi ha una constància en els caràcters dels esporocarps.

Didymium anellus Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre fulla caiguda de Platanus sp; 10/2012 (XMB 525).

Plasmodiocarp de color gris, a causa de l’escassetat de cristalls a la seva superfície. Peridi membranós, hialí amb tints bru groguencs molt tènues. Sense columel·la. Capil·lici abundant, ramificat i anastomitzat, formant una xarxa. Espores de color bru fosc en massa, bru violaci al microscopi, de 7,5-8,5 µm de diàmetre, finament verrucoses, amb grups de berrugues més fosques.

OBSERVACIONS. Apareix juntament amb Lamproderma scintillans

Didymium bahiense Gottsb.

Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre tiges seques de gramínia; 5/2011 (Ch; XMB 92).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulla seca de gramínia; 12/2011 (XMB 176b). Ibid., sobre branqueta caiguda; 12/2011 (XMB 195). Ibid., sobre fulles seques d’Arundo donax; 11/2012 (XMB 536, 537, 539, 542) i 12/2011 (XMB 197).

Alçada total de l’esporocarp 1 mm, amb estípit sense cristalls, de 750 µm de longitud, taronja a la part alta, més fosc a la base per acumulació de materials de rebuig; esporocarp de 0,3 mm de diàmetre, globós, amb peridi hialí i filaments del capil·lici prims, amb engruiximents. Espores entre 9,6 i 12 µm de diàmetre, verrucoses, amb grups de berrugues més marcades.

OBSERVACIONS. Citada amb anterioritat per OLTRA & GRÀCIA (2009a) a la Font del Ferro, sobre escorça de Corylus avellana.

Didymium clavus (Alb. & Schwein.) Rabenh.

Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre branca caiguda i escorçada de Pinus halepensis; 3/2013 (XMB 864).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 11/2012 (XMB 676).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 12/2012 (XMB 783, 789).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre branqueta caiguda; 12/2012 (XMB 805). Ibid., sobre fulla de Ceratonia siliqua caiguda; 12/2012 (XMB 806).

OBSERVACIONS La mostra XMB805 es tracta de dos exemplars sèssils. Totes les altres presenten un estípit ben diferenciat.

Didymium columellacavum Hochg., Gottsb. & Nann.-Bremek.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulla seca de gramínia; 12/2011 (XMB 176a). Ibid., sobre tija seca de gramínia; 12/2011 (XMB 177). Ibid., sobre fulla seca de Smilax aspera; 11/2011 (XMB 556).- Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre tija de Clematis flammula; 11/2012 (XMB 604).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre acícula de Pinus halepensis caiguda; 11/2012 (XMB 673). Ibid., sobre fulla caiguda d’Hedera helix; 11/2012 (XMB 700). Ibid., sobre fulles seques, a terra, de Chamaerops humilis; 11/2012 (XMB 677, 696, 697, 698, 714, 715).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre estròbil caigut de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 746).

Esporocarps estipitats, entre 0,5-1 mm d’alçada, amb esporoteca globosa, blanca, de base umbilicada. Peridi hialí, groguenc a la part inferior. Estípit de més de la meitat de l’alçada total, farcit de material amorf en la part inferior i amb cristalls de carbonat càlcic; de color ocre a la part superior, enfosquint-se fins a ser gairebé negre a la base, eixamplada. Columel·la calcificada, blanca, de prolata a clavada o truncada, de vegades gairebé subcilíndrica (XMB697), buida. Filaments del capil·lici de color bru pàl·lid, flexuosos. Espores pàl·lides, verrucoses, amb grups de berrugues més fosques, de 9-10 µm de diàmetre.

OBSERVACIONS. La característica més distintiva d’aquesta espècie és la columel·la buida (fistulosa). Aquest detall és força visible en les preparacions de XMB677, XMB696 o XMB698, en les quals apareix trencada. Entre els representants del gènere amb el estípit amb cristalls de carbonat càlcic, aquesta espècie també es diferencia de D. karstensii i D. muscorum per les seves espores més petites i el seu estípit més llarg. D. squamulosum té, a més, l’estípit més robust, de color blanc o ocraci. Les espores de les mostres examinades són lleugerament més grans que els 7,5-9,5 µm de diàmetre indicades a la descripció original. Primera citació a Catalunya. No hem trobat cap referència prèvia de la seva presència a la península Ibèrica. Ha estat trobada a França, Brasil i Japó.

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Didymium difforme (Pers.) Gray

MATERIAL ESTUDIAT. c/Tellinaires / Palafrugell (S04); UTM 417525.6, 4568921.9; 2 m. Sobre fulles seques de gramínia; 4/2011 (Ch; XMB 43, 56); 7CH; 5/2011 (XMB 2, 78). Ibid., sobre fulles seques d’Eryngium maritimum; 3/2011 (Ch; XMB 34); 4/2011 (XMB 54).- Carrer Palafrugell (S04b); UTM 417525.6, 4568921.9; 2 m. Sobre escorça d’Eucalyptus globulus; 2/2012 (Ch; XMB 224).- Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre fulles seques d’Eryngium maritimum; 6/2011 (Ch; XMB 93).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre tiges caigudes d’Arundo donax; 4/2011 (Ch; XMB 70).; 8/2011 (Ch; XMB 100, 101). Ibid., sobre branquetes caigudes; 5/2011 (Ch; XMB 76).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus pinea; 2/2012 (Ch; XMB 252).- Camí de la Pedrera (S14); UTM 412361.4, 4571271.8; 150 m. Sobre tiges seques de Foeniculum vulgare; 2/2012 (Ch; XMB 230).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre Equisetum sp. sec; 7/2012 (Ch; XMB 382).- Caseta d'En Nicasi (S29); UTM 418576.2, 4569838.9; 1 m. Sobre fragment d’escorça caigut; 9/2012 (XMB 431).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre fulles seques d’Eryngium sp. a terra; 12/2012 (XMB 837).

Didymium floccosum G.W. Martin, K.S.Thind & Rehill

MATERIAL ESTUDIAT. La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles de Populus nigra caigudes; 4/2012 (Ch; XMB 283, 295).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre branca caiguda de Pinus halepensis, escorçada; 8/2013 (XMB 985).

Esporocarps estipitats, subglobosos, de base umbilicada, 0,8-1 mm d’alçada total. Peridi translúcid, empolsinat de cristalls agrupats; al microscopi areolat, amb arèoles brunes i cobertes de cristalls. Estípit robust, fortament solcat, amb gran quantitat de cristalls de carbonat càlcic, de color ocre, amb la part inferior més fosca. Columel·la fosca, en forma de cúpula. Capil·lici flexuós, ramificat i anastomitzat, amb engruiximents nodulars; de color fosc. Espores negres en massa, brunes al microscopi, verrucoses, amb algunes berrugues organitzades en curtes línies. El diàmetre esporal oscil·la entre 8-9-10 µm.

OBSERVACIONS. En la mostra XMB985, les espores no han arribat a dilatar-se totalment i presenten un contorn angulós, els plecs del qual semblen coincidir amb algunes d’aquestes línies de berrugues. Només hi ha un altre Didymium que presenti el peridi amb arèoles brunes i l’estípit amb acumulació de cristalls. Es tracta de D. floccoides Nann.-Bremek. & Y. Yamam. que es diferència de D. floccosum per l’esporocarp umbilicat, l’estípit més fosc i les espores més pàl·lides, més finament ornamentades, i de diàmetre menor (7-8-(9) µm). MARTIN & ALEXOPOULOS (1969) indiquen que l’estípit de D. floccosum és llis, mentre que en el nostre cas té plecs molt marcats. No obstant, els mateixos autors, a la il·lustració 340 de la làmina XXXVIII de la mateixa obra, mostren l’estípit lleugerament plegat, i tant l’hàbit, com les espores i el peridi s’ajusten als de l’exemplar XMB985.

Citació nova a Catalunya.

Didymium minus (Lister) Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 596, 601).- Turó del Calamot-3 (S34); UTM 415688.4, 4572889.5; 48 m. Sobre fulla seca de gramínia, a terra; 11/2012 (XMB 668, 669).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre fulla de Ceratonia siliqua caiguda; 12/2012 (XMB 808, 811). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis caigudes; 12/2012 (XMB 813).- Torre de la Riera 2 (S41); UTM 415367.0, 4572600.0; 51 m. Sobre fulla de Quercus sp. caiguda; 1/2013 (XMB 840). Ibid., sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis; 1/2013 (XMB 841, 842).- Baixada Fangar (S48); UTM 413927.2, 4574204.2; 178 m. Sobre fulla seca de falguera, fulla i tija verda de Rhamnus alaternus, i branquetes caigudes; 11/2013 (XMB 1062).

OBSERVACIONS. Els principals factors de diferenciació entre aquesta espècie i D. nigripes són, pel que fa a la primera espècie, l’esporoteca umbilicada i la longitud i opacitat de l’estípit. La mostra XMB808 presenta un peridi bru amb arèoles molt marcades.

Didymium nigripes (Link) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulles seques de gramínia desconeguda; 11/2012 (XMB 550).- Can Amat (S21); UTM 414510.2, 4574758.0; 95 m. Sobre fulla de Quercus ilex caiguda; 1/2012 (XMB 209).- Torrent de les Comes (S24); UTM 413869.7, 4573912.7; 115 m. Sobre fulla de Quercus ilex caiguda; 2/2012 (XMB 245).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fulla seca de Smilax aspera; 11/2012 (XMB 551). Ibid., sobre fulla viva de Smilax aspera; 11/2012 (XMB 584). Ibid., sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 562, 587). Ibid., sobre la base de fulla seca de gramínia desconeguda, a la planta; 11/2012 (XMB 585).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla seca de gramínia desconeguda; 11/2012 (XMB 680). Ibid., sobre fulla viva de gramínia desconeguda; 11/2012 (XMB 672). Ibid., sobre fulles seques d’Helleborus foetidus, sobre la planta viva; 11/2012 (XMB 675, 703). Ibid., sobre fulles caigudes; 11/2012 (XMB 707, 710, 711, 712). Ibid., sobre tija d’herbàcia seca, a terra; 11/2012 (XMB 681). Ibid., sobre branqueta caiguda de Quercus sp; 11/2012 (XMB 683). Ibid., sobre tija caiguda; 11/2012 (XMB 705).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 12/2012 (XMB 777, 779, 782, 786, 788).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre branqueta caiguda; 12/2012 (XMB 804). Ibid., sobre fulla de Ceratonia siliqua caiguda; 12/2012 (XMB 810).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre branca de Pinus halepensis escorçada, caiguda; 12/2012 (XMB 829). Ibid., sobre fulla de gramínia seca a terra; 12/2012 (XMB 830). Ibid., sobre fulles seques d’Eryngium a terra; 12/2012 (XMB 835, 836).

OBSERVACIONS. Citat anteriorment al Fons del Fangar, sobre fulla d’ Hedera helix, Smilax aspera, Ulmus minor i Quercus ilex per LLISTOSELLA & AGUASCA (1986).

Didymium serpula Fr.

Citada per LLISTOSELLA & AGUASCA (1986) al Fons del Fangar.

Didymium squamulosum (Alb. & Schwein.) Fr. & Palmquist

MATERIAL ESTUDIAT. Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre fulles i branquetes caigudes; 5/2011 (Ch; XMB 80). Ibid., sobre fulles de planifoli caigudes; 8/2011 (Ch; XMB 98). Ibid., sobre fulles caigudes d’arbust; 8/2011 (Ch; XMB 116).- Barnasud, vores de l'autopista C-32 (S09); UTM 417456.5, 4572097.5; 2 m. Sobre acícules de Pinus sp. caigudes; 5/2011 (Ch; XMB 88).- Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre tiges de gramínia seques; 11/2012 (XMB 514, 531, 533). Ibid., sobre fulles de gramínia seques; 11/2012 (XMB 519). Ibid., sobre fulles verdes de gramínia; 11/2012 (XMB 509). Ibid., sobre branquetes caigudes; 11/2012 (XMB 505, 528). Ibid., sobre tija seca de Rubus sp; 11/2012 (XMB 523).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Branca de Pinus pinea caiguda, escorçada; 9/2013 (XMB 1026).- Camí de la Pedrera (S14); UTM 412361.4, 4571271.8; 150 m. Sobre fulles i branquetes caigudes; 12/2011 (Ch; XMB 165).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre acícules de Pinus halepensis caigudes; 10/2012 (XMB 491) i 11/2013 (XMB 1052).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulles seques de gramínia; 12/2011 (XMB 178, 184) i 2/2012 (Ch; XMB 236). Ibid., sobre fulles de Quercus sp. caigudes; 12/2011 (XMB 181, 186, 187). Ibid., sobre fulles seques de Quercus; 2/1012 (Ch; XMB 234). Ibid., sobre branqueta caiguda; 12/2011 (XMB 185, 194). Ibid., sobre fulla d’Hedera helix seca, a terra; 12/2011 (XMB 182). Ibid., sobre tija de gramínia viva; 12/2011 (XMB 191).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles caigudes de Populus nigra; 4/2012 (Ch; XMB 275).Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre fulles seques de Carpobrotus edulis; 5/2012 (Ch; XMB 325); 6/2012 (Ch; XMB 355, 369). Ibid., sobre fulles i inflorescències seques d’Eryngium maritimum 5/2012. (Ch; XMB 329, 336), 6/2012 (Ch; XMB 339, 343, 348) 7/2012 (Ch; XMB 390).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre fulles de Quercus sp. i acícules de Pinus halepensis caigudes; 12/2012 (XMB 772).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre branquetes caigudes; 11/2012 (XMB 555). Ibid., sobre fulla caiguda; 11/2012 (XMB 590). Ibid., sobre fulla viva d’Hedera helix; 11/2012 (XMB 594).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre acícules de Pinus halepensis caigudes, fulla seca de Smilax aspera, bràctea d’estròbil de Pinus halepensis i fulla viva Hedera helix; 12/2012 (XMB 775).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre tija d’herbàcia seca al terra; 11/2012 (XMB 682). Ibid., sobre fulla caiguda; 11/2012 (XMB 690). Ibid., sobre fulla seca de Chamaerops humilis; 11/2012 (XMB 695, 699, 713).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre fusta a terra; 8/2013 (XMB 964).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre fulla de Quercus sp. caiguda; 12/2012 (XMB 780, 781).- Torre de la Riera 2 (S41); UTM 415367.0, 4572600.0; 51 m. Sobre fulles de gramínia seca a terra; 1/2013 (XMB 839).

OBSERVACIONS. Citat anteriorment al Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986), i sobre acícules de Pinus pinea a Gavamar i a les Pinedes de Nou Rals (OLTRA & GRÀCIA, 2012).

Didymium verrucosporum A.L. Welden

Citada a Gavà, sense concretar localització, en fulles de Populus alba (CASTILLO, ILLANA & MORENO, 2000).

Echinostelium apitectum K.D. Whitney

MATERIAL ESTUDIAT. La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus pinea; 4/2012 (Ch; XMB 277, 278).

Esporocarps aïllats, estipitats, erectes, de 180 µm d’alçada total, blancs. Estípit reblert per material granulós en les dues terceres parts, gradualment atenuat vers l’àpex i acaba en un cos esporiforme subglobòs de 9-10 µm de diàmetre. Capil·lici absent. Espores globoses, hialines, de 8 µm de diàmetre, amb la paret llisa, sense superfícies articulars.

OBSERVACIONS. Troballa nova a Catalunya.

Echinostelium minutum de Bary

MATERIAL ESTUDIAT. Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre escorça; 3/2011 (Ch; XMB 14).Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre escorça de soca; 3/2011 (Ch; XMB 36). Ibid., sobre branca seca de Rubus sp.; 3/2011 (Ch; XMB 53).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre branqueta caiguda; 1/2012 (Ch; XMB 223).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre escorça de Pinus sp., coberta de líquen; 12/2011 (Ch; XMB 156).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre branqueta de Pinus halepensis caiguda; 5/2012 (Ch; XMB 321).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre branca escorçada de Pinus halepensis caiguda; 12/2012 (XMB 823).

Alçada total de les mostres, entre 320-500 µm. Estípit esvelt, al voltant de les 4/5 de l’alçada total, ple de material de rebuig. Les espores són globoses, hialines, de 6,5-7 µm de diàmetre, llises.

OBSERVACIONS La mostra XMB156, va ser classificada originalment com a E. arboreum H.W. Keller & T.E. Brooks. Presenta esporocarps aïllats, blancs, 130-200 µm d’alçada total. Estípit erecte, relativament curt, 2/3 de l’alçada total, que s’aprima gradualment cap a l’àpex, acabant en un petit collar de 5 µm de diàmetre, sobre el qual es troba una columel·la quasi cilíndrica, de 4 µm d’alçada, que origina al seu àpex un únic filament de capil·lici de 15 µm de longitud, que es ramifica dicotòmicament 1-2 vegades. Espores subgloboses de 7 µm de diàmetre, hialines, d’ornamentació aparentment llisa, i de gruix de paret heterogeni.

Enerthenema

papillatum

(Pers.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Fusta de branca de Pinus pinea caiguda; 9/2013 (XMB 1022).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre tronc caigut; 12/2011 (Ch; XMB 145).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc de Pinus halepensis escorçat, molt descompost; 8/2013 (XMB 944).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre fusta molt descomposta de branca de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 728, 753, 755, 756). Ibid., sobre branca escorçada de Pinus pinea caiguda; 8/2013 (XMB 956, 962). Ibid., sobre branca de Pinus pinea en descomposició; 12/2013 (XMB 1064, 1065, 1066).

OBSERVACIONS. La mostra XMB956 presenta ramificacions del capil·lici al llarg de tota la columel·la, i no únicament a l’extrem apical.

Fuligo septica (L.) F.H. Wigg.

Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre soca de Pinus halepensis força descomposta; 6/2013 (XMB 899, 902).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre soca tallada de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 436).- Parc del Mil·lenari 2 (S47); UTM 415589.2, 4572888.2; 41 m. Sobre soca tallada de Pinus sp; 9/2013 (XMB 998).

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 95

OBSERVACIONS Actualment no es reconeixen varietats dins d’aquesta espècie (LADO, 2005 i 2014). No obstant, el material recollit a Parc del Mil·lenari (S01) (XMB 899 i 902) presenta etalis blancs i de capil·lici blanc, per la qual cosa hauria de ser assignat a la varietat candida. La mostra XMB899 va aparèixer acompanyada de Reticularia lycoperdon Bull. La mostra XMB436 presenta etalis de color groc viu, amb capil·lici groc, mentre que la XMB998 té el còrtex ocraci, però el capil·lici groc. Totes dues anirien assignades per tant a la varietat flava. Citat a La Pava, sobre restes vegetals (VILA et al., 1998) en la seva varietat flava.

Hemitrichia minor G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 3/2011 (Ch; XMB 25).- Serra de Can Perers (S06); UTM 411881.0, 4572109.2; 230 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2011 (Ch; XMB 65) i 5/2011 (Ch; XMB 73).- Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre tija floral d’Orobanche sp. seca; 6/2012 (Ch; XMB 345); 7/2012 (Ch; XMB 378).

Esporocarps sèssils, subglobosos, de 0,2-0,5 mm de diàmetre, de color bru-ataronjat. Peridi doble, aparentment simple. La part externa bru-ataronjada, amb molt material inclòs, la interna membranosa, de color groc clar. Filaments del capil·lici buits, ramificats, de 2 µm de diàmetre, amb espines i espirals poc marcades i amb engruiximents nodulars esparsos de 15-25-(30) µm de diàmetre. Espores de color taronja en massa, espinuloses, 10-11 µm de diàmetre.

OBSERVACIONS Citació nova a les comarques de Barcelona.

Hemitrichia minor var. pardina G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles de gramínia desconeguda seques; 4/2012 (Ch; XMB 298), 6/2012 (Ch; XMB 372) i 7/2012 (Ch; XMB 391). Ibid., sobre fulles de Populus nigra caigudes; 4/2012 (Ch; XMB 305).

Esporocarps aïllats, estipitats, de 0,4 a 0,8 mm d’alçada total, amb estípit curt, 0,2 mm, eixamplat a la base i progressivament atenuat vers l’esporoteca, molt fosc amb llum reflectida, bru al microscopi, ple de material de rebuig. Esporoteca subglobosa, de 0,2-0,7 mm de diàmetre, amb peridi groc-ocraci, cobert de protuberàncies negres o bru fosc. Espores ocres-ataronjades en massa, de 8-10 µm de diàmetre, espinuloses.

OBSERVACIONS Citació nova a Catalunya.

Lamproderma arcyrioides (Sommerf.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre tija de gramínia seca desconeguda a terra; 10/2012 (XMB 532).

Esporocarp estipitat, de 1mm d’alçada total, amb esporoteca globosa, de 0,3 mm de diàmetre. Peridi hialí al microscopi, persistent a la part inferior de l’esporoteca en forma de collar. Columel·la que arriba a una mica menys de la meitat de l’esporoteca, truncada. Capil·lici dens, amb filaments de color bru fosc, gruixuts i rígids, anastomitzats, de 2 µm de diàmetre, gruix que es manté fins a l’àpex on s’aprima sobtadament fins a generar filaments hialins. Espores de color bru-violaci al microscopi, de 9 µm de diàmetre, uniformement verrucoses.

OBSERVACIONS Citació nova a Catalunya.

Lamproderma scintillans (Berk. & Broome) Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre branquetes caigudes; 11/2012 (Ch; XMB 472). Ibid., sobre branquetes caigudes; 10/2012 (XMB 479, 513). Ibid., sobre fulla caiguda; 10/2012 (XMB 480). Ibid., sobre fulles vives de Parietaria officinalis; 10/2012 (XMB 482). Ibid., sobre tiges caigudes; 10/2012 (XMB 506). Ibid., sobre tiges seques de Rubus sp; 10/2012 (XMB 510). Ibid., sobre tiges de gramínia seques; 10/2012 (XMB 515, 521). Ibid., sobre fulla d’Hedera helix i tija de gramínia; 10/2012 (XMB 526).- Font de l'Avellanosa (S17);

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 96

UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre fulla caiguda de Platanus sp; 10/2012 (XMB 470).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulla seca d’Arundo donax; 11/2012 (XMB 541).- Can Amat (S21); UTM 414510.2, 4574758.0; 95 m. Sobre branqueta de Quercus sp. caiguda; 3/2012 (Ch; XMB 257).- La Murtra (S25); UTM 419829.2, 4569703.0; 2 m. Sobre fulles seques de gramínia; 4/2012 (Ch; XMB 284, 299) i 5/2012 (XMB 318).- La Sentiu 3 (Ch; S39); UTM 413914.1, 4573261.6; 85 m. Sobre fulla seca de Phoenix sp. en pila de brossa vegetal; 12/2012 (XMB 793, 794, 795, 796, 797, 798, 799). Ibid., sobre acícula de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 801).

OBSERVACIONS Citada anteriorment sobre branca no identificada, en el Fons del Fangar (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Leocarpus fragilis (Dicks.) Rostaf.

Citat per VILA et al. (1998) a Les Maioles i el Calamot, sobre acícules de Pinus i restes herbàcies; i per OLTRA & GRÀCIA (2009a) a Les Pinedes de Nou Rals, en acícules de Pinus pinea.

Licea biforis Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2012 (Ch; XMB 312).

Esporocarps sèssils, allargats, fusiformes, alguns ramificats, de 0,4-0,5 mm de llargada, de color bru-groguenc, amb dehiscència mitjançant una fissura longitudinal apical. Peridi cobert de material de rebuig, bru-groguenc al microscopi. Espores hialines, de globoses i de 10-11 µm de diàmetre, a el·lipsoïdals i de 10 × 12 µm. Ornamentació molt tènue, gairebé llises.

Licea kleistobolus G.W. Martin

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre fusta de tronc caigut; 12/2011 (Ch; XMB 152).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre Equisetum sp. sec; 7/2012 (Ch; XMB 385).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2012 (Ch; XMB 311).

OBSERVACIONS. Citada anteriorment en el Fons del Fangar, sobre escorça d’Olea europaea (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Licea minima Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut de Pinus sp; 10/2012 (XMB 443).

OBSERVACIONS Esporangis dispersos, acompanyant a Stemonitopsis hyperopta.

Licea operculata (Wingate) G.W. Martin

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre fulles de Quercus ilex caigudes; 8/2011 (Ch; XMB 104).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus pinea; 11/2011 (Ch; XMB 125).

Esporangis estipitats, de 0,6-1,2 mm d’alçada total. Esporoteca subglobosa, de 0,2-0,35 mm de diàmetre, amb dehiscència operculada. Estípit 3/4 de l’alçada total, cilíndric o lleugerament atenuat vers l’esporoteca, negre, gairebé opac pel material de rebuig en el seu interior. Espores subgloboses, hialines, de 9-10 µm de diàmetre, llises.

OBSERVACIONS CItació nova a Catalunya.

Licea pygmaea (Meyl.) Ing

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre tronc molt descompost de Pinus halepensis; 1/2014 (Ch; XMB 1096).

OBSERVACIONS. Esporocarps sèssils, de 0,1-0,5 mm de diàmetre, de color bru molt fosc, gairebé negres, amb dehiscència per plaques poligonals, 4-6 per esporocarp. Espores en massa de color bru molt fosc, al microscopi brunes, amb àrea germinativa més pàl·lida, de 12-13 µm de diàmetre, clarament verrucoses.

Lycogala epidendrum (L.) Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre arrel al descobert d’arbre tallat; 9/2012 (XMB 426).- La Sentiu 3 (S39); UTM 413914.1, 4573261.6; 85 m. Sobre tronc caigut escorçat de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 800).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre soca tallada de Pinus halepensis; 5/2013 (XMB 894).

OBSERVACIONS. Citada anteriorment al Fons del Fangar i a Les Maioles (MAYORAL & ÀNGEL, 1995); a la Font del Ferro, sobre estròbil de Pinus halepensis (OLTRA & GRÀCIA, 2012); i sobre tronc escorçat de Corylus avellana (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Lycogala exiguum Morgan

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut molt descompost de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 438). Ibid., sobre tronc caigut de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 448).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre branca caiguda, amb escorça, de Pinus sp; 9/2013 (XMB 999).La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre tronc caigut de Pinus sp , escorçat, molt descompost; 9/2013 (XMB 1019).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis escorçat; 8/2013 (XMB 973).

Etalis subglobosos, de 3-6 mm de diàmetre, amb dehiscència apical, molt foscos, gairebé negres. Còrtex esquamulós, amb esquàmules agrupades, fosques. Pseudocapil·lici de 2-2,5 µm de diàmetre, anellat o arrugat transversalment. Espores en massa de color ocre, hialines al microscopi, de 5-6 µm de diàmetre, reticulades.

OBSERVACIONS. Citada a la riera del Fangar, sobre tronc escorçat de Corylus avellana (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Macbrideola cornea (G. Lister & Cran) Alexop.

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre fil·lidi de molsa desconeguda, en escorça; 3/2011 (Ch; XMB 21).

OBSERVACIONS. Esporocarp aïllat, estipitat, erecte; alçada total 370 µm. Esporocist subglobós, de 145 µm de diàmetre, color bru fosc. Peridi fugaç, amb un romanent en forma de petit collar a la base de l’esporocist. Estípit brunenc, fistulós, 2/3 de l’alçada total. Columel·la que arriba al centre de l’esporocist, on es ramifica en les branques del capil·lici, engruixides (2-2,5 µm de diàmetre), ramificades 2-3 vegades dicotòmicament. Espores lliures, de 9-10 µm de diàmetre, verrucoses.

Macbrideola lamprodermoides G. Moreno, Lizárraga & Illana

MATERIAL ESTUDIAT. Torrent de les Comes (S24); UTM 413869.7, 4573912.7; 115 m. Sobre fulles seques de Quercus sp. caigudes; 4/2012 (Ch; XMB 303, 309).

Esporocarps aïllats, estipitats, de 520-670 µm d’alçada total. Esporoteca ovoide 330 × 280 µm. Estípit lleugerament superior a meitat de d’alçada total, fistulós, negre, de base groc-ataronjada. Capil·lici gruixut, originat al llarg de tota la columel·la, ramificat dicotòmicament, anastomitzat en la perifèria. Espores pàl·lides, de 9-9,5 µm de diàmetre, verrucoses.

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

OBSERVACIONS En cap de les nostres mostres s’hi observa restes de peridi, a diferència del que s’indica a la descripció original. Citació nova a Barcelona. Havia estat trobada anteriorment per OLTRA & GRÀCIA (2009b) a Sant Hilari Sacalm i a Arbúcies (Girona), sobre el mateix substrat.

Macbrideola synsporos (Alexop.) Alexop.

MATERIAL ESTUDIAT. Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 12/2011 (Ch; XMB 222).- Turó del Calamot-2 (S23); UTM 416017.2, 4572945.5; 34 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 2/2012 (Ch; XMB 242, 243, 244, 249, 272).

Esporocarps aïllats, de 0,4-0,5 mm d’alçada total, amb esporocists globosos de color bru fosc. Peridi fugaç. Estípit fistulós, bru, de gairebé la meitat de l’alçada total. Columel·la que arriba vora la meitat de l’esporoteca. Capil·lici originat en tota la longitud de la columel·la, anastomitzat i amb algunes espines. Espores en grups compactes, de 12-15, de 9-10 µm de diàmetre, notablement verrucoses en la superfície exterior, menys ornamentades a la interior.

Mucilago crustacea F.H. Wigg.

MATERIAL ESTUDIAT. Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453.8; 44 m. Sobre tija seca de Rubus; 11/2012 (XMB 686).

Perichaena chrysosperma (Curr.) Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Garden Center Bordas (S02); UTM 417688.4, 4571321.1; 2 m. Sobre escorça; 4/2011 (Ch; XMB 42).- Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre branquetes caigudes; 8/2011 (Ch; XMB 99). Ibid., sobre fulles caigudes d’arbust; 8/2011 (XMB 115).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre branquetes caigudes; 11/2011 (Ch; XMB 134).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus pinea; 2/2011 (Ch; XMB 226) i 5/2011 (XMB 322).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre branqueta de Ceratonia siliqua caiguda; 12/2011 (XMB 167).- Torrent de les Comes (S24); UTM 413869.7, 4573912.7; 115 m. Sobre escorça d’arbust; 5/2012 (Ch; XMB 328).- Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre fulles de Pistacia lentiscus caigudes; 5/2012 (Ch; XMB 332); 6/2012 (Ch; XMB 356).- Riera de les Parets/ carrer Argila (S42); UTM 415454.2, 4573285.2; 35 m. Sobre tija de gramínia; 10/2013 (Ch; XMB 1036).

Esporocarps sèssils de 0,2-0,5 mm de diàmetre, amb alguns plasmodiocarps curts, de vegades en forma d’anell, aïllats o en petits grups, de color bru-ataronjat. Peridi doble, amb dehiscència irregular. Filaments del capil·lici ornamentats amb espines de 2-5 µm de llargada. Espores grogues en massa, subgloboses, de 8-11 µm de diàmetre, espinuloses.

Perichaena corticalis (Batsch) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. c/Tellinaires / Palafrugell (S04); UTM 417525.6, 4568921.9; 2 m. Sobre branques i fulles de gramínies seques; 4/2011 (Ch; XMB 44, 45, 48).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2012 (Ch; XMB 310). Ibid., sobre fulles de Cistus caigudes; 4/2012 (Ch; XMB 313).Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre fulles caigudes de Pistacia lentiscus; 6/2012 (Ch; XMB 364, 370); 6/2012 (Ch; XMB 392).- Sobre escorça caiguda de Pinus halepensis; 6/2012 (Ch; XMB 375).

Esporocarps globosos, aïllats o en petits grups (2-3), de color bru vermellós, sense dipòsits càlcics. La línia de dehiscència és rarament observable. Filaments del capil·lici ramificats, de 2-3 µm de diàmetre, verrucosos, irregulars, amb algunes constriccions. Espores en massa grogues, de subgloboses a ovalades, de 11-15 µm de diàmetre, uniformement verrucoses.

OBSERVACIONS. Tots els exemplars assignats a aquesta espècie han aparegut en materials mantinguts en cambra humida. El substrat de fulles no és l’habitual per a aquesta espècie.

Perichaena depressa Lib.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra de Can Perers (S06); UTM 411881.0, 4572109.2; 230 m. Sobre ritidoma d’Arundo donax; 8/2011 (Ch; XMB 106).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre Equisetum sp. sec; 7/2012 (Ch; XMB 380).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 3/2012 (Ch; XMB 267, 271); 4/2012 (Ch; XMB 308).- Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre tija d’Eryngium sp. a terra; 8/2012 (Ch; XMB 424).

Esporocarps sèssils, habitualment en petits grups densos, angulosos per la pressió mútua, en alguns casos aïllats per fructificació minsa i aleshores subglobosos. Peridi bru ataronjat, amb línia de dehiscència clara. Filaments del capil·lici de 1,5-2,5 µm de diàmetre, llisos o verruculosos, amb constriccions regulars. Espores en massa de color groc, subgloboses, de 9-12 µm de diàmetre, espinuloses.

Perichaena vermicularis (Schwein.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre escorça desconeguda; 3/2011 (Ch; XMB 22).- Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre fulles i branques caigudes, sota arbust; 4/2011 (Ch; XMB 59); 5/2011 (Ch; XMB 79). Ibid., sobre tiges d’herbàcia desconeguda; 1/2014 (Ch; XMB 1097, 1098, 1100).- Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de Pinus pinea; 12/2011 (Ch; XMB 169).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre Equisetum sp sec 6/2012 (Ch; XMB 352, 363) i 7/2012 (Ch; XMB 380, 388).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 2/2012 (Ch; XMB 225).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 4/2012 (Ch; XMB 302).- Carrer Pals (S28); UTM 419422.0, 4569299.6; 1 m. Sobre branqueta caiguda de Pinus sp; 5/2012 (Ch; XMB 326).- Sobre branqueta caiguda 5/2012 (Ch; XMB 331, 344) i 6/2012 (Ch; XMB 349, 357, 365).- Sobre inflorescències seques d’Eryngium maritimum 5/2012 (Ch; XMB 338) i 6/2012 (Ch; XMB 340, 347); Ibid., sobre Rosmarinus officinalis caigut; 6/2012 (Ch; XMB 342). Ibid., sobre gramínia, seca; 6/2012 (Ch; XMB 358). Ibid., sobre escorça caiguda de Pinus halepensis 6/2012 (Ch; XMB 359) i 7/2012 (Ch; XMB 376). Ibid., sobre fulles seques de Cortaderia sp. 6/2012; (Ch; XMB 374) i 7/2012; (Ch; XMB 394). Ibid., sobre fulles de Pistacia lentiscus caigudes; 8/2012 (Ch; XMB 399).- Riera de les Parets/ carrer Argila (S42); UTM 415454.2, 4573285.2; 35 m. Sobre tija i fulles de gramínia; 9/2013 (Ch; XMB 1000).

OBSERVACIONS. Totes les mostres recollides presenten espores entre 10-15 µm de diàmetre, per la qual cosa haurien de ser assignades a Perichaena vermicularis var. vermicularis

Physarum album (Bull.) Chevall.

MATERIAL ESTUDIAT. Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre fulla de Quercus sp. caiguda; 4/2011 (Ch; XMB 46). Ibid., sobre escorça de Pinus sp; 4/2011 (Ch; XMB 51). Ibid., sobre tronc de Pinus sp. caigut, escorçat; 12/2012 (XMB 776).- Camí de la Pedrera (S14); UTM 412361.4, 4571271.8; 150 m. Sobre escorça de Spartium junceum; 12/2011 (Ch; XMB 141).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre tronc caigut escorçat de Pinus halepensis; 3/2013 (XMB 845). Ibid., sobre tronc caigut escorçat de Pinus halepensis; 3/2013 (XMB 846).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis escorçada; 12/2012 (XMB 824, 825). Ibid., sobre branca caiguda de Pinus halepensis escorçada; 12/2012 (XMB 827, 828, 833). Ibid., sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis escorçada; 10/2013 (XMB 1037).

Physarum auriscalpium Cooke

MATERIAL ESTUDIAT. La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre fulla caiguda de Ceratonia siliqua; 12/2012 (XMB 803).

Esporocarps sèssils o molt curtament estipitats, subglobosos o allargats longitudinalment, de color groc-taronja. Peridi simple, membranós, cobert amb esquames de color taronja. Columel·la absent. Nòduls del capil·lici grans i irregulars, de color groc pàl·lid. Espores 9-10 µm de diàmetre, verrucoses.

OBSERVACIONS A diferència del que s’indica a la bibliografia, els nòduls del capil·lici són de color groc pàl·lid. Citada anteriorment al Fons del Fangar, sobre escorça d’Olea europaea (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Physarum bivalve Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre fulla viva i branqueta seca, caiguda; 10/2012 (XMB 507). Ibid., sobre branquetes caigudes desconegudes; 10/2012 (XMB 471, 512, 522).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fulles seques i verdes de gramínia desconeguda; 11/2012 (XMB 561).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 613, 650). Ibid., sobre branqueta i fulla seca de Quercus sp; 11/2012 (XMB 632). Ibid., sobre fulles vives d’Hedera helix; 12/2012 (XMB 773). Ibid., sobre branqueta caiguda de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 774). Ibid., sobre fulla i branqueta caigudes de Quercus sp; 10/2013 (XMB 1046).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre fulles de gramínia desconeguda seques; 12/2012 (XMB 816).

Plasmodiocarps agrupats, de vegades ramificats, fortament comprimits lateralment, en el cas dels més curts, clarament flabel·lats sobre una base restringida. Peridi doble, amb l’exterior calcificat, de color blanc a grisenc; l’interior és membranós; amb dehiscència diferenciada. Capil·lici amb nodes irregulars, blancs. Espores de 9-10 µm de diàmetre, verruculoses.

Physarum cinereum (Batsch) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Ermita de Bruguers (S05); UTM 413066.6, 4574285.5; 265 m. Sobre cladodi d’Opuntia sp. caigut; 11/2013 (XMB 1054, 1083).- Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre fulles caigudes d’Arundo donax; 5/2011 (Ch; XMB 87).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre branca de Pinus halepensis i fulles de Cistus monspeliensis caiguts, sota aquest darrer; 12/2013 (XMB 1091).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre tiges i fulles de gramínia seques; 1/2012 (XMB 180, 199). Ibid., sobre fulles de gramínia seques; 11/2012 (XMB 554). Ibid., sobre fulla seca d’Hedera helix; 1/2012 (XMB 179).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fulla viva de gramínia; 11/2012 (XMB 549). Ibid., sobre fulles seques de gramínia; 11/2012 (XMB 573, 582, 592). Ibid., sobre tija viva de gramínia; 11/2012 (XMB 575). Ibid., sobre tiges seques de gramínia; 11/2012 (XMB 569, 570, 574). Ibid., sobre fulles seques de gramínia i Rubia peregrina; 11/2012 (XMB 591). Ibid., sobre tija caiguda; 11/2012 (XMB 593). Ibid., sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 579). Ibid., sobre fulla viva de Rubia peregrina; 11/2012 (XMB 547). Ibid., sobre fulla viva d’Hedera helix; 11/2012 (XMB 580, 588, 589). Ibid., sobre fulles caigudes de Rubus sp; 11/2012 (XMB 546, 564). Ibid., sobre fulla viva de Rubus sp; 11/2012 (XMB 577).- Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre fulles seques de gramínia; 11/2012 (XMB 603).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 620, 645) i 10/2013 (XMB 1047, 1049).- Turó del Calamot-3 (S34); UTM 415688.4, 4572889.5; 48 m. Sobre fulla viva de gramínia; 11/2012 (XMB 662). Ibid., sobre fulles caigudes de gramínia; 11/2012 (XMB 663, 665, 670). Ibid., sobre tija i fulles de gramínia seca, erecta; 11/2012 (XMB 671).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m Sobre tija d’herbàcia desconeguda viva; 11/2012 (XMB 679). Ibid., sobre fulla viva de Smilax aspera; 11/2012 (XMB 685). Ibid., sobre fulles vives de Rubia peregrina; 11/2012 (XMB 691). Ibid., sobre fulles vives de Ruscus aculeatus; 11/2012 (XMB 694).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre acícules de Pinus halepensis i fulles de gramínia desconeguda, caigudes; 12/2012 (XMB 815). Ibid., sobre branca caiguda de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 818). Ibid., sobre fulles de gramínia desconeguda, caigudes; 12/2012 (XMB 819).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre escorça de branqueta caiguda de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 831).

Esporocarps subglobosos, de 0,3-0,5 mm de diàmetre, sovint amb formes plasmodiocàrpiques; blancs, en alguns casos irisats per manca de calcificació. Peridi únic, amb dehiscència irregular. Nòduls del capil·lici petits, angulosos i blancs. Espores de 9-11 µm de diàmetre, verrucoses, amb grups de berrugues més marcades.

OBSERVACIONS. A les mostres recollides s’hi ha observat una variabilitat important en la forma i mida dels nòduls del capil·lici, anant des de formes petites i arrodonides a formes grans, irregulars i anguloses.

Physarum compressum Alb. & Schwein.

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre branquetes caigudes; 10/2011 (Ch; XMB 123).- Camí de la Pedrera (S14); UTM 412361.4, 4571271.8; 150 m. Sobre tiges seques i erectes de Foeniculum vulgare; 12/2011 (Ch; XMB 142), 1/2012 (Ch; XMB 202, 203, 217, 218) i 3/2012 (Ch; XMB 266).- Canal Negre (S15); UTM 412405.4, 4571471.8; 135 m. Sobre cladodis d’Opuntia ficus-indica caiguts; 12/2011 (Ch; XMB 153, 160).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulles caigudes d’Arundo donax; 11/2012

(XMB 534, 535, 538, 540, 543, 544, 557).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 11/2012 (XMB 678).

Physarum decipiens M.A. Curtis

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre escorça de soca desconeguda; 2/2011 (Ch; XMB 3, 10) i 3/2011 (Ch; XMB 12).- Can Llong (S03); UTM 414313.4, 4572711.1; 50 m. Sobre escorça de Pinus sp; 2/2011 (Ch; XMB 40).- Turó del Calamot (S18); UTM 415945.7, 4572829.1; 41 m. Sobre escorça de Ceratonia siliqua; 1/2012 (Ch; XMB 219).- Turó del Calamot-2 (S23); UTM 416017.2, 4572945.5; 34 m. Sobre fusta desconeguda en descomposició; 3/2012 (Ch; XMB 270). Ibid., sobre escorça de Ceratonia siliqua 2/2012 (Ch; XMB 246, 248), 3/2012 (Ch XMB 254, 263, 274) i 4/2012 (Ch; XMB 304).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre escorça de branca de Pinus pinea caiguda; 12/2012 (XMB 731).- Sobre branca de Pinus sp. escorçada, caiguda; 12/2012 (XMB 749).

OBSERVACIONS Les mostres recollides al camp (XMB731 i XMB749) estan colonitzades per fongs miceliars. Citada anteriorment al Fons del Fangar (LADO, 1993), sobre escorça d’Olea europaea

Physarum didermoides (Pers.) Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Cal Soberano de Dalt (S10); UTM 418233.0, 4570974.0; 2 m. Sobre tronc de Cupressus sp; 8/2011 (Ch; XMB 110, 111).

Esporocarps globosos, 0,5 mm de diàmetre, sèssils, de vegades subplasmodiocàrpics o concrescents, densament superposats, blancs. Peridi doble, amb la capa externa calcificada, llisa, mat i la capa interna membranosa. Capil·lici de nodes petits i arrodonits, blancs, densificats formant una pseudocolumel·la. Espores fosques en massa, de 12,5-16 µm de diàmetre, fortament espinuloses, amb línies més pàl·lides que corresponen a zones de plec.

OBSERVACIONS Primera citació per a Catalunya.

Physarum

globuliferum (Bull.) Pers.

MATERIAL ESTUDIAT. Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre molsa desconeguda i acícules de Pinus halepensis caigudes; 9/2013 (XMB 1032).

Esporocarps estipitats, agrupats, de 1,5-1,7 mm d’alçada total. Esporoteca globosa, de 0,3-0,7 mm de diàmetre. Peridi de blanc a grisenc. Estípit esvelt, subulat, de 3 a 4 vegades la mida de l’esporoteca, blanc, farcit de material granular amorf. Capil·lici reticulat, dens, de nòduls arrodonits, blancs; columel·la petita, cònica. Espores 7-8,5 µm de diàmetre, verrucoses, amb grups de berrugues més fosques.

OBSERVACIONS Primera citació de l’espècie a Catalunya.

Physarum hongkongense

Chao H. Chung

MATERIAL ESTUDIAT. Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulles caigudes de Quercus ilex; 3/2013 (XMB 851).

Plasmodiocarps ramificats, lleugerament comprimits lateralment, de color blanc ocraci a groguenc. Peridi doble, l’exterior calcificat, l’interior membranós, amb dehiscència per una fissura longitudinal patent en la part superior. Capil·lici amb nòduls d’arrodonits a el·líptics, de 20-40 µm, blancs. Espores de 8-9 µm de diàmetre, verruculoses.

OBSERVACIONS Primera citació de l’espècie a Catalunya.

Physarum leucophaeum Fr.

MATERIAL ESTUDIAT. Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre tiges de gramínia desconeguda; 2/2014 (Ch; XMB 1101).

Esporocarps estipitats, amb esporoteca subglobosa, sovint amb base aplanada, de color blanc. Estípit bru fosc, cilíndric, de la meitat de l’alçada total, calcificat i gairebé opac al microscopi. Capil·lici de nodes allargats, angulosos. Espores de 10-11 µm de diàmetre, pàl·lides, verrucoses.

Physarum leucopus Link

MATERIAL ESTUDIAT. Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre fullaraca a terra; 10/2012 (XMB 503). Ibid., sobre tiges seques d’Smilax aspera; 10/2012 (XMB 504, 508). Ibid., sobre branquetes caigudes; 10/2012 (XMB 517). Ibid., sobre fulla d’Smilax aspera caiguda; 10/2012 (XMB 524).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre fulles de Corylus avellana, Pinus halepensis, tiges d’herbàcia.. caigudes; 12/2011 (XMB 154). Ibid., sobre tija viva d’Smilax aspera; 1/2012 (XMB 210); 211, 213 Ibid., sobre fulles caigudes de Corylus avellana; 1/2012; Ibid., sobre tija seca de Rubus sp; 1/2012 (XMB 212). Ibid., sobre fulla caiguda de Rubus sp; 10/2012 (XMB 483). Ibid., sobre fulles caigudes d’Hedera helix; 10/2012 (XMB 484, 495). Ibid., sobre tija de gramínia desconeguda seca; 10/2012 (XMB 487). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 489, 497). Ibid., sobre fulles seques de gramínia desconeguda; 10/2012 (XMB 492). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis i tija de Rubus sp; 10/2012 (XMB 494). Ibid., sobre fulla caiguda desconeguda; 10/2012 (XMB 498).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre acícules de Pinus halepensis i fulla viva de Rubia peregrina; 11/2012 (XMB 558). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis i fulles de Quercus sp. caigudes; 11/2012 (XMB 559).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre branqueta caiguda d’Smilax aspera; 12/2012 (XMB 766). Ibid., sobre branca i fulles de Pistacia lentiscus viva; 12/2012 (XMB 767). Ibid., sobre acícules, branqueta i escorça caigudes de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 768). Ibid., sobre branquetes caigudes; 12/2012 (XMB 769). Ibid., sobre fulles seques d’Smilax aspera caigudes; 12/2012 (XMB 770, 771).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fulles vives de Rubia peregrina; 11/2012 (XMB 548, 595). Ibid., sobre fulles seques de Quercus sp. i Smilax aspera; 11/2012 (XMB 552). Ibid., sobre restes estròbil de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 553). Ibid., sobre fulla seca d’Smilax aspera; 11/2012 (XMB 563). Ibid., sobre fulla seca de gramínia; 11/2012 (XMB 565, 571, 581, 583, 586). Ibid., sobre acícules caigudes de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 568, 572). Ibid., sobre fulla de gramínia seca i d’Smilax aspera; 11/2012 (XMB 576). Ibid., sobre fulla seca de Rubus sp; 11/2012 (XMB 578).- Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre acícules de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 598, 599). Ibid., sobre fulla caiguda de Ceratonia siliqua; 11/2012 (XMB 602). Ibid., sobre fulla de Ceratonia siliqua i acícules de Pinus halepensis caigudes; 11/2012 (XMB 605).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre estròbil i acícules de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 609). Ibid., Sobre branqueta de Pinus halepensis caiguda; 11/2012 (XMB 610, 621, 635, 636, 638, 640, 657). Ibid., sobre tija seca d’Smilax aspera; 11/2012 (XMB 611). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis i branquetes caigudes; 11/2012 (XMB 612, 617, 623). Ibid., sobre fulles seques de gramínia desconeguda; 11/2012 (XMB 616). Ibid., sobre acícules de Pinus halepensis i branqueta d’Smilax aspera; 11/2012 (XMB 618). Ibid., sobre Rubia peregrina viva; 11/2012 (XMB 629). Ibid., sobre branqueta de Quercus sp. caiguda; 11/2012 (XMB 634); obre tija en descomposició de Rubus sp; 11/2012 (XMB 641). Ibid., sobre fulla de Pistacia lentiscus viva; 11/2012 (XMB 642). Ibid., sobre fulla seca d’Smilax aspera; 11/2012 (XMB 643, 644, 648, 653, 654, 659). Ibid., sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 646). Ibid., sobre fulla caiguda de Viburnum tinus; 11/2012 (XMB 647). Ibid., sobre fulles de Ceratonia siliqua i gramínia caigudes; 3/2012 (XMB 850).- Turó del Calamot-3 (S34); UTM 415688.4, 4572889.5; 48 m. Sobre acícules de Pinus halepensis caigudes; 11/2012 (XMB 661). Ibid., sobre fulles de Ceratonia siliqua i acícules de Pinus halepensis caigudes; 11/2012 (XMB 664). Ibid., sobre fulles caigudes de Ceratonia siliqua i gramínia seca; 11/2012 (XMB 666). Ibid., sobre fulles caigudes de Ceratonia siliqua; 11/2012 (XMB 667).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 11/2012 (XMB 674, 706, 709). Ibid., sobre fulla seca d’Helleborus foetidus, sobre la mateixa planta; 11/2012 (XMB 687, 704). Ibid., sobre fulla caiguda, desconeguda; 11/2012 (XMB 689).- La Sentiu/ Can Llong (S37); UTM 414260.6, 4572867.3; 46 m. Sobre acícula de Pinus halepensis caiguda; 12/2012 (XMB 778). Ibid., sobre fulla de gramínia seca; 12/2012 (XMB 787). Ibid., sobre fulla de Quercus sp. caiguda; 12/2012 (XMB 790, 791, 792).- La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre fulla caiguda de Ceratonia siliqua; 12/2012 (XMB 807, 809). Ibid., sobre acícules caigudes de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 814). Ibid., sobre fulles de gramínia desconeguda caigudes; 12/2012 (XMB 817).- Capçalera torrent del Matar (S40); UTM 415825.6, 4572554.0; 24 m. Sobre fulles i tiges de gramínia seques i fulles vives de Rubia peregrina; 12/2012 (XMB 834).- Torre de la Riera 2 (S41); UTM 415367.0, 4572600.0; 51 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 10/2013 (XMB 1045).

Esporocarps estipitats, de 1,2 mm d’alçada total. Esporoteca de globosa a lleugerament obovoide, amb gradacions de color groc pàl·lid a blanc. Peridi rugulós per concrecions calcàries, sempre blanques; irisat quan la calcificació és deficient. La part inferior del peridi és engruixida i estriada, i

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 103

persisteix en forma de calicle. Estípit de la meitat o més de l’alçada total, calcificat, solcat i fràgil, en alguns casos cilíndric; blanc o amb tints ocracis. Columel·la cònica i menuda. Capil·lici format per nòduls grans, irregulars i angulosos, blancs; agrupats al centre de l’esporoteca formant una pseudocolumel·la de blanca a crema, connectada a la columel·la. Espores de 8,5-9,5 µm de diàmetre, uniformement verrucoses.

OBSERVACIONS. Les nostres mostres es diferencien de la descripció original de P. leucopus Link per les tonalitats groguenques de l’esporoteca i el seu port més esvelt. La coloració l’aproparia a P. melleum (Berk & Broom) Massee, però es diferencia d’aquest per la presència de pseudocolumel·la, per la forma clarament globosa de l’esporoteca, de vegades obovoide, el peridi més delicat, i l’alçada total, més gran (per sobre de 700 µm). A les mostres s’observen gradacions en la intensitat del tint groguenc, des de mostres molt lleument tacades a la base de l’esporoteca fins a d’altres clarament de peridi groc. A diferència del que succeeix amb P. melleum, aquest color mai destenyeix en el medi de Hoyer. Mentre que les mostres trobades de P. melleum sovint presenten parelles d’esporocarps amb els estípits fusionats, no hem trobat cap de les mostres de P. leucopus que presenti aquesta característica. Citació nova a Barcelona; ha estat citada a Lleida i a Tarragona (LLIMONA et al., 1998).

Physarum luteolum Peck

MATERIAL ESTUDIAT. Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fulla desconeguda caiguda; 11/2012 (XMB 567).- Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre herbàcia desconeguda i fulla caiguda de Ceratonia siliqua; 11/2012 (XMB 597). Ibid., sobre escorça de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 600).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre fulles caigudes de Quercus sp; 11/2012 (XMB 649, 651, 656).La Sentiu 2 (S38); UTM 414135.1, 4572996.6; 60 m. Sobre fulles caigudes de Ceratonia siliqua; 12/2012 (XMB 802). Ibid., sobre acícules caigudes de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 812).

Esporocarps de globosos, de 0,5-0,8 mm de diàmetre, a subplasmodiocàrpics; sèssils, dispersos, de color groc mel (PETERSEN 11 melleus). Peridi únic, cobert de grànuls de carbonat càlcic de color groc mel, amb dehiscència irregular. Capil·lici de nòduls angulosos de color groc molt pàl·lid. Espores de 8-9 µm de diàmetre, pàl·lides al microscopi, verrucoses.

Physarum melleum (Berk. & Broome) Massee

MATERIAL ESTUDIAT. Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre escorça de branca caiguda de Pinus pinea; 10/2011 (Ch; XMB 121). Ibid., sobre placa en cambra humida; 4/2012 (Ch; XMB 287, 288).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. A partir d’escleroci taronja sobre escorça caiguda; 2/2012 (Ch; XMB 227).- Torrent Bergelit N (S19); UTM 414800.2, 4573058.4; 77 m. Sobre fusta caiguda; 4/2012 (Ch; XMB 286).Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulles i tiges de gramínia desconeguda seques; 12/2011 (XMB 192, 193). Ibid., sobre branqueta caiguda; 12/2011 (XMB 196).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre acícules de Pinus halepensis, branquetes caigudes, fulles caigudes d’Smilax aspera i fulles verdes; 10/2012 (XMB 456).- Torre de la Riera (S33); UTM 415020.5, 4572421.0; 33 m. Sobre acícules caigudes de Pinus halepensis; 11/2012 (XMB 658).- Riera Seca (S35); UTM 413880.8, 4572453. 8; 44 m. Sobre fulla caiguda de Quercus sp; 11/2012 (XMB 692, 693).- Pineda la Murtra (S36); UTM 419667.2, 4569679.5; 2 m. Sobre fulla d’Arundo donax a terra; 12/2013 (XMB 1080).

Esporocarps estipitats, de 700 µm d’alçada total, freqüentment fusionats en parelles. Esporoteca de suboblata a reniforme, de vora 450 µm de diàmetre, de base aplanada. Peridi de superfície rugosa, de color groc intens a ataronjat, que destenyeix en Hoyer. Estípit de gairebé la meitat de l’alçada total, de subulat amb base eixamplada a cilíndric, calcificat, fràgil, blanc. Columel·la petita, cònica. Capil·lici de nòduls grans, allargats, irregulars i angulosos, blancs. Espores de 9-10 µm de diàmetre, uniformement verrucoses.

OBSERVACIONS. L’espècie ha estat citada a Gavà s.l. sense precisar localitat, sobre fulles de Populus alba (CASTILLO et al., 2000).

Physarum pusillum (Berk. & M.A. Curtis) G. Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre escorça de Pinus halepensis; 1/2011 (Ch; XMB 6). Ibid., sobre branquilló caigut de Pinus halepensis; 1/2011 (Ch; XMB 9).- c/Tellinaires / Palafrugell (S04); UTM 417525.6, 4568921.9; 2 m. Sobre Eryngium maritimum sec, erecte; 4/2011 (Ch; XMB 49, 63). Ibid., sobre fulla seca de Pancratium maritimum encara unida a la planta; 5/2011 (Ch; XMB 85).- Serra de Can Perers (S06); UTM 411881.0, 4572109.2; 230 m. Sobre tija seca d’umbel·lífera desconeguda; 4/2011 (Ch; XMB 71) i 5/2011 (Ch; XMB 82, 89).- Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre tiges d’herbàcia desconeguda; 2/2014 (Ch; XMB 1102, 1104).- Camí de la Pedrera (S14); UTM 412361.4, 4571271.8; 150 m. Sobre tiges seques de Foeniculum vulgare; 12/2011 (Ch; XMB 143), 1/2012 (Ch; XMB 200) i 2/2012 (Ch; XMB 229, 250, 258).- Canal Negre (S15); UTM 412405.4, 4571471.8; 135 m. Sobre cladodis secs d’Opuntia ficus-indica caiguts; 12/2011 (Ch; XMB 159, 161).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tiges seques, gruixudes, de gramínia desconeguda a terra; 9/2012 (Ch; XMB 434) i 10/2012 (Ch; XMB 454).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6, 4574337.7; 120 m. Sobre branquilló de Pinus sp. caiguda; 1/2012 (Ch; XMB 201). Ibid., sobre fulla de gramínia desconeguda seca; 11/2012 (XMB 490).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre fulla seca d’Arundo donax; 11/2012 (XMB 545).

OBSERVACIONS. Citada anteriorment al Fons del Fangar, en branca desconeguda (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Physarum spectabile Nann.-Bremek., Lado & G. Moreno

MATERIAL ESTUDIAT. Passeig marítim (S08); UTM 417900.8, 4568940.5; 2 m. Sobre branquillons caiguts; 8/2011 (Ch; XMB 118). Ibid., sobre fulles seques de Pancratium maritimum unides a la mateixa planta; 3/2014 (Ch; XMB 1132).

Esporocarps globosos, sèssils, agrupats, de color blanc. Columel·la absent, capil·lici reticular, amb nodes nombrosos, petits, arrodonits i blancs. Espores de 12,5-13,5 µm de diàmetre, poligonals, amb línies que marquen els plecs, fosques i verrucoses.

OBSERVACIONS. Primera citació a Barcelona. Citada anteriorment a Girona, a l’illa Meda Gran, sobre fulles d’Agave americana (OLTRA & GRÀCIA, 2012).

Reticularia lycoperdon Bull.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre soca de Pinus halepensis, força descomposta; 6/2013 (XMB 898, 900, 901, 903, 904, 905).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre soca de Pinus halepensis; 9/2012 (XMB 432). Ibid., sobre soca de Pinus halepensis; 12/2012 (XMB 765).Les Bòbiles (S32); UTM 415037.8, 4572964.0; 60 m. Sobre soca de Pinus sp; 3/2013 (XMB 865).- Can Llong 2 (S43); UTM 414540.2, 4572553.2; 42 m. Sobre soca de Pinus halepensis; 7/2013 (XMB 918, 919).

OBSERVACIONS Citada anteriorment a l’àrea d’estudi, sobre restes cremades de Pinus sp., a Les Maioles (VILA et al., 1998).

Reticularia splendens var. jurana (Meyl.) Kowalski

MATERIAL ESTUDIAT. Turó del Calamot-2 (S23); UTM 416017.2, 4572945.5; 34 m. Sobre branca escorçada i en descomposició de Pinus halepensis; 10/2013 (XMB 1038).

Etali solitari de 1,6 cm de diàmetre. Còrtex fràgil, translúcid, que deixa veure el color bru-ocre de la massa esporal. Pseudocapil·lici format per plaques perforades i filaments. Espores reticulades en les seves 2/3 parts de la superfície, en la resta, verrucoses, de 8-8,5 µm de diàmetre, 7 µm de diàmetre sense comptar la reticulació.

OBSERVACIONS Citació nova per a la província de Barcelona.

Stemonitis axifera (Bull.) T. Macbr.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre tronc caigut de Pinus, molt descompost; 10/2012 (XMB 450).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc de Pinus halepensis escorçada molt descompost; 8/2013 (XMB 945, 946).- Font de l'Avellanosa (S17); UTM 414259.6,

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 105

4574337.7; 120 m. Sobre tronc de Pinus halepensis caigut, escorçada; 8/2013 (XMB 967).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre tronc de Pinus halepensis caigut, escorçada; 8/2013 (XMB 975, 981).- Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre tronc de Pinus halepensis molt descompost; 12/2013 (XMB 1085).

Esporocarps 6-9 mm d’alçada total, agrupats, bruns. Peridi evanescent. Estípit 1/5-1/3 de l’alçada total, engruixit. Columel·la com a continuació de l’estípit, que arriba clarament fins a l’àpex, sense eixamplament final. Àpex de la columel·la fugaç. Xarxa capil·licial amb expansions membranoses. Xarxa superficial densa de (6)-15-25-(30) µm. Espores de 6-7 µm de diàmetre, lliures, globoses, finament verruculoses.

OBSERVACIONS La mostra XMB967 presenta esporocarps estipitats, de (4)-6 mm d’alçada, amb estípits de 1/5 del total, però amb columel·la expandida a l’extrem en forma d’embut, com a S. flavogenita.

Stemonitis flavogenita E. Jahn

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre soca de Pinus halepensis; 12/2013 (XMB 1092).

Esporocarps agrupats, de 8-9 mm d’alçada total. Estípit 1/4 de l’alçada total. Columel·la sinuosa a la part superior, acabant en una expansió apical infundibuliforme. Xarxa interna del capil·lici amb expansions axil·lars. Espores de 7-8 µm de diàmetre, verrucoses.

Stemonitis marjana Y.

Yamam.

MATERIAL ESTUDIAT. Torrent de les Comes (S24); UTM 413869.7, 4573912.7; 115 m. Sobre escorça desconeguda; 2/2012 (Ch; XMB 281).- Fondo Vall de Joan (S26); UTM 411756.4, 4572047.0; 225 m. Sobre branca desconeguda caiguda; 4/2012 (Ch; XMB 307). Ibid., sobre branca escorçada de Pinus halepensis caiguda; 4/2012 (Ch; XMB 315, 316).- Can Vinyes (S31); UTM 412864.6, 4573101.2; 90 m. Sobre fusta amb escorça, a terra; 11/2013 (XMB 1060).

Esporocarp de 3,25 mm d’alçada. Estípit aproximadament la meitat de l’alçada total. Xarxa superficial del capil·lici irregular i amb espines. Espores de 7-7,5 µm de diàmetre, reticulades, amb reticulacions irregulars formades per espines connectades per crestes.

OBSERVACIONS La mida petita dels esporocarps, molt constant, tant en cambra humida com al material recollit al camp, la xarxa superficial irregular, amb espines apuntant cap a l’exterior i la mida relativament petita de les espores ens permeten separar S. marjana de S. fusca. Citació nova a Catalunya.

Stemonitis pallida Wingate

MATERIAL ESTUDIAT. Parc de bombers (S44); UTM 415614.2, 4572704.2; 39 m. Sobre soca de Pinus halepensis desarrelada; 8/2013 (XMB 943).- Les Bòbiles 2 (S46); UTM 415474.2, 4572855.2; 49 m. Sobre soca en descomposició; 9/2013 (XMB 997).

Esporocarps agrupats, de 5-6 mm d’alçada total, bruns. Estípit 1/3-1/2 de l’alçada total. Columel·la sense expansions a l’àpex. Xarxa superficial del capil·lici de malla de 12-18 µm, amb petites berrugues o espines, poc abundants. Espores lliures, de globoses a subgloboses, 7-7,8 × 6,2-7 µm, finament verrucoses.

OBSERVACIONS. Primera citació de l’espècie a Catalunya.

Stemonitis smithii T. Macbr.

MATERIAL ESTUDIAT. El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis escorçat; 8/2013 (XMB 976, 979).

Esporocarps de 2,5-4 mm d’alçada total, estípit lleugerament per sota de la meitat del total. Xarxa externa del capil·lici molt prima, amb espines curtes. Espores de 5-6 µm de diàmetre, gairebé llises.

de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

OBSERVACIONS Es diferencia de S. axifera per la mida total de l’esporocarp, més petita, i al nivell esporal, pel menor diàmetre i per l’ornamentació molt fina. Primera citació a Catalunya.

Stemonitis splendens Rostaf.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre soca i acícules de Pinus halepensis; 10/2013 (XMB 1044).- Capçalera Fons del Fangar (S11); UTM 413892.2, 4574275.2; 164 m. Sobre soca de Pinus halepensis; 3/2013 (XMB 859).- Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, poc descompost, en esquerda; 8/2013 (XMB 947).- Serra Ferreres E (S16b); UTM 415435, 4573876; 134 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, escorçat; 8/2013 (XMB 948).- Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut molt descompost de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 440).- Font de la Sentiu (S20); UTM 412960.8, 4572913.9; 85 m. Sobre soca de Pinus halepensis; 11/2013 (XMB 1061).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre fusta de soca de Pinus halepensis; 9/2012 (XMB 433) i 10/2012 (XMB 452).- Parc de bombers (S44); UTM 415614.2, 4572704.2; 39 m. Sobre soca i acícules de Pinus halepensis; 10/2013 (XMB 1043).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre tronc de Pinus halepensis escorçat; 8/2013 (XMB 983). Ibid., sobre escorça en tronc caigut de Pinus halepensis; 8/2013 (XMB 984).

Esporocarps grans, 10-15 mm; en grups. Xarxa peridial ampla. Ramificacions primàries del capil·lici gairebé perpendiculars a la columel·la, en ocasions amb expansions axil·lars. Espores lliures, globoses, de 8,5-9-(10) µm de diàmetre, verrucoses.

OBSERVACIONS. La mostra XMB452, molt feta malbé, respon a la classificació per la tipologia esporal. Citada anteriorment al Fons del Fangar, sobre fusta (MAYORAL & ÀNGEL, 1995); sense concretar localització, sobre calcinal en descomposició (ÀNGEL & PASCUAL, 1990); i a la Font del Ferro, Fons del Fangar, sobre tronc escorçat de Pinus halepensis (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Stemonitopsis amoena (Nann.-Bremek.) Nann.-Bremek.

MATERIAL ESTUDIAT. Pine Beach (S12); UTM 417509.0, 4569334.0; 2 m. Sobre branca escorçada de Pinus pinea; 8/2013 (XMB 957, 959).- Riera de les Parets/ carrer Argila (S42); UTM 415454.2, 4573285.2; 35 m. Sobre branca escorçada de Pinus halepensis; 8/2013 (XMB 896).

Esporocarps 3,5-4,5 mm d’alçada total, amb estípit fibrós, opac, de 1/4-1/3 de l’alçada total. Columel·la que arriba fins a l’àpex de l’esporocist. Xarxa interna del capil·lici amb expansions membranoses axil·lars. Espores de 9,5-10 µm de diàmetre amb ornamentació (8-9,5 µm de diàmetre, sense), reticulades, amb reticulacions formades per espines unides per crestes.

OBSERVACIONS Citada anteriorment al Fons del Fangar sobre escorça de Corylus avellana (OLTRA & GRÀCIA, 2009a).

Stemonitopsis hyperopta (Meyl.) Nann.-Bremek.

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis; 10/2012 (XMB 444).- Carretera Abocador (S30); UTM 414982.2, 4572622; 46 m. Sobre tronc caigut, molt descompost, escorçat; 9/2013 (XMB 987, 989, 991, 993, 996).- El Fangar 2 (S45); UTM 414437.2, 4574426.2; 117 m. Sobre tronc caigut de Pinus halepensis, escorçat; 8/2013 (XMB 978).

Alçada total de l’esporocarp 670 µm, esporocist ovoide 340 µm × 180 µm. Hipotal·lus irregular, de 250 µm de diàmetre, translúcid. Estípit 360 µm, la meitat de l’alçada total, negre, fibrós a la base, opac a la resta, massís, aprimant-se gradualment, continuat en una columel·la opaca que arriba gairebé fins a l’àpex de l’esporocist. Peridi evanescent, persistint a l’estípit en forma de collar rudimentari. Àpex de la columel·la sinuós. Ramificacions primàries del capil·lici de 2-3 µm de diàmetre al seu naixement, laxes, dicotòmiques, poc anastomitzades, flexuoses, amb alguns engruiximents o berrugues molt espaiades a prop de la columel·la. A la perifèria, els filaments són molt aprimats (0,5 µm), gairebé transparents, i presenten engruiximents o grups de berrugues. S’anastomitzen formant una xarxa peridial incompleta, molt fràgil. Espores globoses, de 6-6,5 µm de diàmetre, molt pàl·lides, reticulades (5 malles sobre el diàmetre, al voltant de 30 per hemisferi).

Trichia affinis de Bary

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16c); UTM 415337, 4573899; 133 m. Sobre branca caiguda de Pinus sp; 3/2013 (XMB 852).

Esporocarps sèssils, subglobosos de color groc daurat-ataronjat. Elàters de 4,5-5 µm de diàmetre, amb 4 bandes espirals que presenten algunes espines disperses, algun cop ramificats. Espores de 10,5 µm de diàmetre (13 µm amb ornamentació), reticulades amb reticle molt ample, tres o quatre reticulacions per hemisferi, en alguns casos incomplet.

OBSERVACIONS. Les nostres mostres coincideixen amb les trobades a Holanda per NANNENGABREMEKAMP (1991); en aquest treball es comenta que el color de l’esporocarp de Trichia affinis a les mostres holandeses no és groc brillant com assenyala la bibliografia, sino que presenta tonalitats ocràcies. Aquest caràcter seria més propi de T. persimilis, però el fet de presentar espínules poc freqüents als elàters i el fet que els reticles esporals es mantinguin íntegres en la major part dels casos ens fan coincidir amb l'autora a assignar-la a T. affinis

Trichia decipiens var hemitrichioides Brandza

OBSERVACIONS Citada a la riera del Fangar, sobre escorça de Corylus avellana (OLTRA & GRACIA, 2009a).

Trichia lutescens (Lister) Lister

MATERIAL ESTUDIAT. Serra Ferreres E (S16a); UTM 415597, 4573892; 105 m. Sobre tronc caigut de Pinus sp; 11/2011 (XMB 127, 128).

Esporocarps sèssils, subglobosos de 0,3-0,6 mm de diàmetre, generalment solitaris, a vegades en grups de 2 o 3, de color groc brillant. Elàters de 4 µm de diàmetre, amb 3-4 espirals, amb extrems curts. Espores grogues, de 10 µm de diàmetre, espinuloses.

OBSERVACIONS. Primera citació a la província de Barcelona.

Trichia munda (Lister) Meyl.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre escorça de soca; 4/2011 (Ch; XMB 64).

Esporocarps estipitats, d’alçada total 1,5 mm. Esporoteca lleugerament obovoide 450 µm Χ 400 µm, bru fosc amb línies de dehiscència de color groc, que delimiten plaques més o menys poligonals. Plaques peridials llises, sense papil·la central. Estípit allargat, al voltant d’1 mm, que representa 2/3 o més de l’alçada total, reblert de material amorf. Elàters de 4 µm de diàmetre, marcats amb 3 bandes espirals. Espores grogues en massa, de 9-12 µm de diàmetre, verrucoses.

Trichia varia (Pers. ex J.F.Gmel.) Pers.

OBSERVACIONS Citada a la Urbanització Pine Beach, platges de Castelldefels i Gavà (LLISTOSELLA & AGUASCA, 1986).

Tubifera ferruginosa (Batsch) J.F. Gmel.

MATERIAL ESTUDIAT. Parc del Mil·lenari (S01); UTM 415883.4, 4572981.1; 40 m. Sobre soca; 12/2011 (XMB 166).

Pseudoetali sèssil, 13 mm de diàmetre, format per esporocarps de color bru ferruginós, comprimits, sobre un hipotal·lus esponjós. Peridi intern verruculós, gairebé llis. Pseudocolumel·la absent.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018.

Filaments pseudocapil·licials escassos. Espores de color groguenc al microscopi, molt pàl·lides, de 6-7 µm de diàmetre, parcialment reticulades.

AGRAÏMENTS

A Ann Bogaerts, del Nationale Plantentuin van België, i Maria Valdez, de la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen per facilitar-nos l’accés a articles del fons de les biblioteques respectives; a David W. Mitchell, per proporcionar-nos material i claus de determinació pròpies; a Fred Spiegel de la University of Arkansas pel seu ajut amb la clarificació de determinades mostres; a Henrik F. Gøtzsche per fer-nos arribar les taules de color de PETERSEN; a Harold W. Keller, del Botanical Research Institute of Texas, per les seves orientacions, a Antonio Gómez-Bolea pel seu suport continuat, i a la Mònica Vidiella pel seu acompanyament en les sortides de camp.

BIBLIOGRAFIA

ÀNGEL, F. & R. PASCUAL (1990).- Stemonitis splendens In: Societat Catalana de Micologia (ed.) Bolets de Catalunya IX, Làmina 441, Barcelona.

CASTILLO, A.; ILLANA, C. & G. MORENO; (2000).- Nuevas citas de Myxomycetes de España. I. Bol. Soc. Micol. Madrid, 25: 145-156.

EMOTO, Y. (1977).- The myxomycetes of Japan; I.M.R. Series of Microbiology, Sangyo Tosho Publishing Co. Ltd. Tokyo.

FARR, M.L. (1962).- Arcyria cinerea and A. pomiformis revised. Mycologia 54: 516-520.

FARR, M.L. (1976).- Flora Neotropica. Monograph No.16 Myxomycetes. The New York Botanical Garden, New York.

FARR, M.L. (1981).- How to know the true slime moulds. The Pictured Key Nature Series, WCB/McGraw-Hill, Dubuque, Iowa.

GONZÁLEZ FRAGOSO, R. (1923).- Contribución a la flora micológica lusitánica. Bol. Soc. Brot., Sér. 2, 2: 3-83.

GRÀCIA, E. (1978).- Contribución a la flora de mixomicetes de Cataluña. Mediterránea 2: 79-87.

GRÀCIA, E. (1981).- Estudio sobre la flora, fitosociología, ecología y corología de los mixomicetes de España. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. http: \\hdl.handle.net\2445\36124.

HAGELSTEIN, R. (1944).- The mycetozoa of North America. Publicat per l’autor, Mineola, New York.

HERNÁNDEZ-CRESPO, J.C. (2006).- SIMIL, Sistema de Información Micológica Ibérica en Línea. Real Jardín Botánico de Madrid, C.S.I.C. Proyecto Flora Micológica Ibérica I-VI (1990-2008). Ministerio de Educación y Ciencia, España. http: //www.rjb.csic.es/fmi/sim.php.

ING, B. (1999).- The myxomycetes of Britain and Ireland. The Richmond Publishing Co. Ltd., Slough, England.

KELLER, H.W. & K.L. BRAUN (1999).- Myxomycetes of Ohio: Their Systematics, Biology and Use in Teaching. Ohio Biological Survey, Columbus, Ohio.

LADO, C. & F. PANDO. (1997)-Flora Mycologica Iberica Vol. 2 Myxomycetes, I. Ceratiomyxales, Echinosteliales, Liceales, Trichiales. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.

LADO, C. (1993).- Bases corológicas de Flora Micológica Ibérica. Números 376-692.; Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, vol. 7. Real Jardín Botánico.

LADO, C. (2005-2014).- An on line nomenclatural information system of Eumycetozoa. http: //www.nomen.eumycetozoa.com (2014).

LADO, C. (1987).- Fragmenta chorologica occidentalia (Fungi), 592-608. Anales Jard. Bot. Madrid 43 (2): 431-433.

LAKHANPAL, T.N. & K.G. MUKERJI (1981).- Taxonomy of the Indian Myxomycetes. J. Cramer, Vaduz.

LISTER, A. (1911).- A monograph of the Mycetozoa. 2a edició revisada per G. Lister, British Museum, London.

LLISTOSELLA, J. & M. AGUASCA (1986).- El 1r 'Mini Foray' de la British Mycological Society a Catalunya (1985). Revista Catalana de Micologia 10: 19-34.

LODHI, S.A. (1934).- Indian slime-moulds. The University of the Panjab, Lahore.

MACBRIDE, T.H. & G.W. MARTIN (1934).- The Myxomycetes. The MacMillan Company, New York.

MACBRIDE, T.H. (1922).- The north american slime-moulds. The MacMillan Company, New York.

MAIRE, R. (1937).- Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l'étude de la Flore Mycologique de la Catalogne. Publ. Inst. Bot. Barcelona 3 (4): 1-128.

MARTIN, G.W. & ALEXOPOULOS, C.J. (1969).- The Myxomicetes. University of Iowa Press, Iowa city.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 77-109; 2018. 109

MAYORAL, A. & F. ÁNGEL (1995).- Primera aportació al coneixement dels macromicets de la zona del Garraf. Revista Catalana de Micologia, 18: 51-88.

MORENO, G., C. ILLANA & M. HEYKOOP (1990).- Contribution to the study of the myxomycetes in Spain. II. Mycotaxon 37: 1-24.

NANNENGA-BREMEKAMP, N.E. (1991).- A Guide to Temperate Myxomycetes. Biopress Ltd, Bristol.

NEUBERT, H., W. NOWOTNY & K. BAUMANN (1993).- Die Myxomyceten. Karlheinz Baumann Verlag, Gomaringen.

OLTRA, M & E. GRÀCIA (2012).- Myxomycetes ibéricos VI. Butll.Soc.Micol. Valenciana 17: 3-53.

OLTRA, M. & E. GRÀCIA (2009a).- Myxomycetes ibéricos III; Butll. Soc. Micol. Valenciana 14: 3-37.

OLTRA, M. & E. GRÀCIA (2009b).- Myxomycetes ibéricos IV; Revista Catalana de Micologia. 31: 1-21.

OLTRA, M. & E. GRÀCIA (2010).- Myxomycetes ibéricos V; Butll. Soc. Micol. Valenciana, 15: 213-256.

OLTRA, M. (1995).- Primeras citas de Myxomycetes en el Principado de Andorra. Bol. Soc. Micol. Madrid 20: 85-90.

PETERSEN, J.H. (1996).- The Danish Mycological Society’s Colour-chart.

POULAIN, M., MEYER, M. i BOZONNET, J. (2011).- Les Myxomicètes. Fédération mycologique et botanique DauphinéSavoie, Sevrier.

ROBBRECHT, E. (1974).- The genus Arcyria Wiggers (Myxomycetes). Bulletin du Jardin Botanique National de Belgique / Bulletin van de National Plantentuin van België (National Botanic Garden of Belgium) 44 (3/4): 303-353.

ROCABRUNA, A. & E. GRÀCIA (1986).- Ceratiomyxa fruticulosa var porioides In: Societat Catalana de Micologia (ed.) Bolets de Catalunya V, Làmina 212, Barcelona.

SACCARDO, P.A. (1893).- Florula mycologica Lusitanica, sistens contributionem decimam ad eamden floram nec non Conspectum fungorum omnium in Lusitania hucusque observatorum. Bol. Soc. Brot. 11: 9-70.

TORREND, C. (1909).- Catalogue raisonné des Myxomycetes du Portugal. Bol. Soc. Portug. Ci. Nat. 2 (1/2): 55-73.

VIDAL, J.M. & E. GRÀCIA (1990).- Aportació al coneixement de la micoflora del Baix Empordà i rodalies (Catalunya). II. Myxomycetes. I. Butl.Soc.Catalana Micol. 13: 43-59.

VILA, J., F. ÀNGEL, A. MAYORAL & P. HOYO (1998).- Segona aportació al coneixement dels macromicets de la zona de Garraf. Revista Catalana de Micologia, 21: 45-61.

PLUTEUS VARIABILICOLOR BABOS, PRIMERA CITA PARA LA PENÍNSULA IBÉRICA.

SÁNCHEZ, L.1 & MUÑOZ, G.2

1 - Avda. Turó 3, 7è 3a, 08390 Montgat (Barcelona). E-mail: leasan59@hotmail.com

2 - Avda. Valvanera 32, 5º dcha. 26500 Calahorra, La Rioja, España. E-mail: guillermomunoz1981@gmail.com

ABSTRACT. Pluteus variabilicolor Babos, first citacion for the Iberian Peninsula This paper illustrates and describes morphologically Pluteus variabilicolor Babos, a very rare species collected in Montseny Natural Park. According to our available current data, this is the first record in the Iberian Peninsula. Information on chorology, nomenclature and similar taxa is also provided.

Key words: Pluteus, taxonomy, chorology, Montseny Natural Park, Iberian Peninsula.

RESUMEN. Pluteus variabilicolor Babos, primera cita para la Península Ibérica. Se describe e iconografía macro y microscópicamente Pluteus variabilicolor Babos, una especie muy poco frecuente recolectada en el Parc Natural del Montseny y que, según nuestros datos, es primer registro para la Península Ibérica. Se aporta también información sobre corología, nomenclatura y taxones similares.

Palabras clave: Pluteus, taxonomía, corología, Parc Natural del Montseny, Península Ibérica.

RESUM. Pluteus variabilicolor Babos, primera citació per a la Península Ibèrica. Es descriu i iconografia macro i microscòpicament Pluteus variabilicolor Babos, una espècie molt poc freqüent recol·lectada en el Parc Natural del Montseny i que, segons les nostres dades, és el primer registre a la Península Ibèrica. S’aporta també informació sobre la corologia, nomenclatura i tàxons similars.

Paraules claus: Pluteus, taxonomía, corologia, Parc Natural del Montseny, Península Ibèrica.

INTRODUCCIÓN

El género Pluteus Fr., creado por Fries en 1836, clásicamente se ha dividido en tres secciones, basándose en las características morfoestructurales de la pileipelis y de los pleurocistidios (HOMOLA, 1975; ORTON, 1986; CITÉRIN & EYSSARTIER, 1998; MALYSHEVA et al., 2009; MINNIS & SUNDBERG, 2009, 2010): la sección Pluteus Fr., con pleurocistidios de gruesas paredes y ápice dividido en varias puntas o ganchos (metuloides), la sección Hispidoderma Fayod, con pileipelis formada por hifas alargadas en cutis o tricodermis y ausencia de pleurocistidios metuloides y la sección Celluloderma Fayod, sin pleurocistidios metuloides y con pileipelis formada por células globosas, subglobosas o esferopedunculadas, en himenodermis. Además, SINGER (1956 y 1986), propuso una subdivisión en esta última sección, creando la subsección Eucellulodermini Singer, en la cual se emplazaron las especies cuya pileipelis sólo posee células globosas, subglobosas o esferopedunculadas y la subsección Mixtini Singer, en la que además se observan hifas alargadas o fusiformes, lo que da un aspecto más heterogéneo al revestimiento. Esta clasificación fue seguida por diferentes autores posteriormente y aceptada hasta hace relativamente poco tiempo.

Los últimos estudios moleculares llevados a cabo por JUSTO et al. (2011) demuestran que el género Pluteus Fr. es monofilético y, en general, que las características morfológicas usadas para separar secciones y especies son correctas. Entre las novedades más relevantes, merece la pena destacar que la subdivisión de la sección Celluloderma Fayod, según la presencia o ausencia de elementos cistidioides o alargados en la pileipelis no queda respaldada molecularmente, de forma que las especies con este tipo de pileipelis mixta se incluyen o en la sección Celluloderma Fayod o

Catalana de Micologia, vol. 39: 111-116; 2018.

en la sección Hispidoderma Singer. Una de las especies que ha sido recolocada en otra sección es Pluteus variabilicolor Babos; más adelante explicaremos esto más detalladamente, además de mostrar las características morfológicas más relevantes de esta especie, que es particularmente llamativa por el color amarillo-anaranjado del píleo, poco frecuente en el género; además comentaremos las diferencias que la separan de otros Pluteus de color y aspecto similares.

MATERIAL Y MÉTODOS

Los ejemplares han sido fotografiados in situ con una cámara digital Sony α6000 + Micro NIKKOR 60 mm. El estudio macroscópico y microscópico ha sido realizado a partir de material fresco, con un microscopio Optika B-353-PL. Para las preparaciones se ha empleado agua, rojo congo SDS y reactivo de Melzer. Las fotografías microscópicas se han realizado con una cámara Optikam/B5 acoplada al microscopio y conectada a un ordenador personal. Posteriormente, se han tratado convenientemente con un programa informático para imágenes (Adobe Photoshop). Para las mediciones se ha utilizado el programa Optika Vision Lite, debidamente calibrado. El material deshidratado está depositado en el herbario personal de uno de los autores, indicado aquí como LSS. Para la nomenclatura de los autores se ha seguido la propuesta en la web de INDEX FUNGORUM (s. d.) en Authors of Fungal Names.

DESCRIPCIÓN

Pluteus variabilicolor Babos, Annls hist.-nat. Mus. natn. Hung., 70: 93 (1978) (Fig. 1 y 2).

Sombrero de 30-85 mm de diámetro, convexo, con umbón central; margen estriado desde 1/3 a 1/2 del diámetro, característica que se observa mejor en ejemplares maduros e hidratados; cutícula amarillo-anaranjada, con la zona central más oscura, a veces radialmente rugosa en la madurez, higrófana. En estado hidratado presenta un color pardo anarajando y, a medida que se deshidrata, adquiere tonos amarillentos. Láminas libres, con presencia de laminillas y lamélulas, ventrudas, inicialmente blancas para acabar rosadas, arista concolor. Estípite de 38-75 × 5-12 mm, cilíndrico, ensanchado hacia la base, de color amarillento, con fibrillas longitudinales anaranjadas, dispuestas por toda su superficie. Carne amarillenta bajo la cutícula y crema en el resto, sin olor ni sabor destacables. Esporada rosada. Esporas desde anchamente elípticas a subglobosas, lisas, de 5,8-6,7 × 5,0-5,6 µm; media esporal de 6,2 × 5,3 µm; Q = 1,09-1,24, Qm = 1,16. Basidios tetraspóricos, claviformes de 23-28 × 7-8 µm. Queilocistidios abundantes por zonas, desiguales en tamaño y morfología, generalmente fusiformes y, en menor medida, claviformes, algunos levemente mucronados, de 39-85 × 9-33 µm. Pleurocistidios muy escasos, también desiguales en tamaño y morfología, generalmente fusiformes y levemente mucronados, de 58-77 × 14-18 µm. Estipitipelis en cutis, formada por hifas paralelas de 2-4 µm de diámetro, con caulocistidios fasciculados presentes en toda la longitud del pie, generalmente claviformes, algunos mucronados, de 37-46 × 9-21 µm. Pileipelis en himenodermis, formada por una mezcla de elementos cortos y claviformes de 40-45 × 11-16 µm y elementos fusiformes de 49-76 × 11-15 µm, ambos con pigmento intracelular amarillo, en proporción variable de unas zonas a otras de la cutícula. Fíbulas no observadas en ninguna de las estructuras estudiadas.

MATERIAL ESTUDIADO. GIRONA, Viladrau, Bosc de Pujolar, UTM 31T 450448 4631980, 980 m, 05-10-2017, una veintena de ejemplares que crecían sobre múltiples restos de madera triturados provenientes de una limpieza forestal y acumulados en una zona libre de arbolado, llegando el apilamiento a adquirir más de 50 cm de altura; los árboles cercanos eran Quercus ilex, Q. suber y, esporádicamente, Pinus sylvestris Leg J.L. Martín, C. Magrasó y L. Sánchez. Herbario LSS20171005-2.

COMENTARIOS

Pluteus variabilicolor Babos es un taxón poco frecuente, descrito originalmente en Hungría (BABOS, 1978) y citado también en Austria (LOHEMEYER et al., 1994), Rumanía (BÉRES, 2012), Eslovenia (JOGAN et al., 2012), Italia, Rusia y Japón (LEZZI et al., 2014). Según nuestros datos, se trata del primer registro para la Península Ibérica. Esta bonita especie se caracteriza, macroscópicamente, por los vistosos colores amarilloanaranjados del sombrero, que contrastan con el tono rosado de las láminas. Los tonos amarillentos del estípite observados en nuestra colección no se describen en la diagnosis original de BABOS (1978), ni tampoco se observan en ilustraciones como la de COURTECUISSE & DUHEM (1994) o LUDWIG (2007), aunque sí están reflejados en la descripción de las colecciones austríacas (LOHMEYER et al., 1994) y en el trabajo de LEZZI et al. (2014). Tanto BABOS (1978) como autores posteriores (LOHMEYER, 1994; COURTECUISSE & DUHEM, 1994; LUDWIG, 2007; LEZZI et al., 2014) señalan la presencia de arrugas o venaciones en la superficie del píleo; en nuestra colección, aunque poco marcadas, también estaban presentes. Por otro lado, tanto en la descripción original como en trabajos posteriores como el de LOHMEYER et al. (1994), se describen tonos pardos, mostaza o marrones en ejemplares jóvenes, algo que no hemos observado en nuestra recolecta, aunque esto podría ser debido a la ausencia de primordios; estos tonos marrones o mostaza en ejemplares jóvenes también pueden observarse en los dibujos de COURTECUISSE & DUHEM (1994) o LUDWIG (2007). Microscópicamente, presenta cistidios fusiformes con el ápice habitualmente mucronado y, sobre todo, destaca la estructura de la pileipelis, compuesta por una mezcla de elementos claviformes cortos, en disposición himeniforme, entremezclados con otros alargados, subcilíndricos o subfusiformes; la proporción entre los diferentes elementos es variable de unas zonas a otras del sombrero.

La especie fue incluida inicialmente por Babos en la subsección Mixtini Singer, dentro de la sección Celluloderma Fayod, posición también aceptada más tarde por otros autores (COURTECUISSE & DUHEM, 1994; CITÉRIN & EYSSARTIER, 1998). No obstante, a partir de los estudios moleculares llevados a cabo por JUSTO et al. (2011) y LEZZI et al. (2014), se concluye que pertenece a la sección Hispidoderma Fayod. Hay algunos taxones que pueden parecerse macroscópicamente, principalmente Pluteus leoninus (Schäeff. : Fr.) P. Kumm. y P. flavofuligineus G.F. Atk., esta última especie descrita por ATKINSON (1902) y sólo citada en América, probablemente coespecífica con P. leoninus (JUSTO et al., 2011), pero microscópicamente ambas son fáciles de diferenciar de P. variabilicolor, por la composición de la pileipelis, que sólo presenta elementos fusiformes dispuestos en empalizada (fig. 3) y sin caulocistidios. Pluteus chrysaegis (Berk. & Broome) Petch, una especie descrita en la India y citada también en el continente africano, se diferencia por los elementos más cortos de la pileipelis (de hasta 40 µm de longitud) y los cistidios no mucronados (HORAK & HEINEMANN, 1978; PRADEEP et al., 2012). Pluteus chrysophlebius (Berk. & M.A. Curtis) Sacc., nombre aceptado como correcto actualmente (JUSTO et al., 2011) para denominar las colecciones europeas determinadas como Pluteus chrysophaeus (Schäeff. : Fr.) Quél., se separa fácilmente por la estructura de la pileipelis, formada por células globosas o subglobosas, que la colocan, por lo tanto, en la sección Celluloderma Fayod. Pluteus castri Justo & E.F. Malysheva, especie descrita en 2011 a partir de colecciones procedentes de Rusia Central y Japón (JUSTO et al., 2011), ha resultado ser coespecífica de P. variabilicolor según LEZZI et al. (2014).

En cuanto al hábitat, nuestra recolección, sobre restos de madera triturados y amontonados (posiblemente de Quercus ilex, Q. suber y Pinus sylvestris), encaja bien con el hábitat descrito en la diagnosis original de Babos, que lo cita en restos de madera (serrín) en descomposición, además de sobre un tocón muerto. La misma autora, en un trabajo posterior (BABOS, 1980), comenta que estos restos de madera en descomposición proceden de un bosque con presencia principalmente

Fig. 2. - Pluteus variabilicolor Babos, A) esporas, B) caulocistidos, C) queilocistidios y D) pleurocistidios. (Microfotografías L. Sánchez).

Fig. 1.- Pluteus variabilicolor Babos (Fotografía L. Sánchez.)

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 111-116; 2018. 115

de caducifolios (Quercus, Robinia, Fagus, Populus, etc.) mezclados con algunas coníferas, más escasas (Pinus, Picea). Otros trabajos también coinciden en su aparición sobre madera triturada o serrín. El de LOHMEYER et al. (1994), especifica que la madera es posiblemente de álamo, y el de LEZZI et al., (2014), lo señala sobre madera de Quercus cerris y Castanea sativa.

BIBLIOGRAFÍA

ATKINSON, G.F. (1902). Preliminary notes on some new species of fungi. J. Mycol. 8: 110-119.

BABOS, M. (1978). Pluteus studies, I. (Basidiomycetes, Pluteaceae). Ann. Hist. Nat. Mus. Nat. Hung. 70: 93-97.

BABOS, M. (1980). Mycological examination of sawdust depots in Hungary. Studia Bot. Hung. 15: 31-44.

Fig. 3. - Comparativa de cutículas A) Pluteus variabilicolos Babos; B) Pluetus leoninus (Schäeff. : Fr.) P. Kumm. (Microfotografías L. Sánchez).

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 111-116; 2018. 116

BÉRES, M. (2012). Macromycetes species included in Bern Convention Appendix in the Red List for Romania, and rare presence in historical Maramures area (Romania). Acta Oecol. Carpat. 5: 19-38.

CITÉRIN, M. & G. EYSSARTIER (1998). Clé analytique du genre Pluteus Fr. Doc. Mycol. 28: 47-67.

COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994). Guide des Champignons de France et d’Europe. Ed. Delachaux et Niestlé. Paris.

HOMOLA, R.L. (1975). Phylogenetic relationships within the genus Pluteus Nova Hedwigia 51: 139-144.

HORAK, E. & P. HEINEMANN (1978). Flore Illustré des Champignons d´Afrique Centrale. Vol. 6. Pluteus & Volvariella. Ministère de l´Agriculture - Jardin botanique national de Belgique. Bruxelles.

INDEX FUNGORUM (s. d.). www.indexfungorum.org [consultada el 19-II-2018]

JOGAN, N., T. BACIC & S. STRGULC-KRAJSEK (2012). Neobiota Slovenije: Invazivne tujerodne vrste v Sloveniji ter vpliv na ohranjanje biotske raznovrstnosti in trajnostno rabo virob. [Kroncno porocilo projekta CRP, Konkurencnost Slovenije 2006-2013]. Univerza v Ljubljani, Biotehniska fakulteta. Ljubljana.

JUSTO, A., A.M. MINNIS, S. GHIGNONE, N. MENOLLI, M. CAPELARI, O. RODRÍGUEZ, E. MALYSHEVA, M. CONTU & A. VIZZINI (2011). Species recognition in Pluteus and Volvopluteus (Pluteaceae, Agaricales): morphology, geography and phylogeny. Mycol. Progress 10: 453-479.

LEZZI, T., A. VIZZINI, E. ERCOLE, V. MIGLIOZZI & A. JUSTO (2014). Phylogenetic and morphological comparison of Pluteus variabilicolor and P. castri (Basidiomycota, Agaricales). IMA FUNGUS 5 (2): 415-423.

LOHMEYER, T.R., J. CHRISTAN & O. GRUBER (1994). Ein Nachweis von Pluteus variabilicolor in Oberösterreich. Öst. Zeitschr. f. Pilzk. 3: 95-100.

LUDWIG, E. (2007). Pilzkompendium 2. Ed. Fungicon. Berlin.

MALYSHEVA, E.F., V.F. MALYSHEVA & A.A. KRASILNIKOVA (2009). Morphological and molecular approaches to study the genus Pluteus Fr. Mikol. Fitopatol. 43: 216-231.

MINNIS, A.M. & W.J. SUNDBERG (2009). Preliminary notes on Pluteus phylogeny. Nova Hedwigia 89: 303-319.

MINNIS, A.M. & W.J. SUNDBERG (2010). Pluteus section Celluloderma in the USA. N. Amer. Fung. 5: 1-107.

ORTON, P.D. (1986). British Fungus Flora Agarics and Boleti. Vol. 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden Edinburgh. Edinburgh.

PRADEEP C.K., A. JUSTO, K.B. VRINDA & V.P. SHIBU (2012). Two new species of Pluteus (Pluteaceae, Agaricales) from India and additional observations on Pluteus chrysaegis. Mycol. Progress 11: 869-878.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018. 117

SPHAERELLOTHECIUM PUMILUM COMB. NOV. (HONGOS

LIQUENÍCOLAS,

DOTHIDEOMYCETES), UN NOMBRE PRIORITARIO SOBRE S. AIPOLIUM.

NAVARRO-ROSINÉS, P.1; ROUX, C.2 & HAFELLNER, J.3

1 - Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Facultat de Biologia. Av. Diagonal, 643. ES-08028, Barcelona. E-mail: pnavarro@ub.edu

2 - Chemin des Vignes-Vieilles, FR-84120 Mirabeau, France. E-mail: claude.roux21@wanadoo.fr

3 - Institut für Pflanzenwissenschaften, NAWI Graz, Karl-Franzens-Universität, Holteigasse 6, A-8010 Graz, Austria. E-mail: josef.hafellner@uni-graz.at

RESUMEN Sphaerellothecium pumilum comb. nov. (hongos liquenícolas, Dothideomycetes), un nombre prioritario sobre S. aipolium. Por las características del hamatecio, se propone como nueva combinación Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner, para incluir Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer et Hafellner. Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux es considerado un sinónimo de este taxón. Se comenta la repartición geográfica conocida de esta especie y se discuten algunos aspectos de su morfología. Sphaerellothecium pumilum se menciona por primera vez para Liechtenstein, Rumanía, Armenia, Mongolia, Nepal y Canadá. Palabras clave: hongos liquenícolas, Mycosphaerellaceae, Sphaerellothecium pumilum comb. nov., Stigmidium pumilum, Sphaerellothecium aipolium

RÉSUMÉ. Sphaerellothecium pumilum comb. nov. (champignons lichénicoles, Dothideomycetes), un nom prioritaire sur S. aipolium. En raison des caractéristiques de l'hamathécium, nous proposons la nouvelle combinaison Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner, pour inclure Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer et Hafellner. Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux est considéré comme un synonyme de ce taxon. La répartition géographique connue de cette espèce est commentée et certains aspects de sa morphologie sont discutés. Sphaerellothecium pumilum est signalé comme nouveau en Liechtenstein, Roumanie, Arménie, Mongolie, Népal et Canada.

Mots clés: champignons lichénicoles, Mycosphaerellaceae, Sphaerellothecium pumilum comb. nov., Stigmidium pumilum, Sphaerellothecium aipolium

ABSTRACT Sphaerellothecium pumilum comb. nov. (lichenicolous fungi, Dothideomycetes), a prioritary name over S. aipolium. Because of the characteristics of the hamathecium, Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner is proposed as a new combination, to include Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer and Hafellner. Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux is considered a synonym of this taxon The current distribution of this species and some unclear aspects of its morphology are discussed Sphaerellothecium pumilum is reported as new for Liechtenstein, Romania, Armenia, Mongolia, Nepal and Canada.

Key words: lichenicolous fungi, Mycosphaerellaceae, Sphaerellothecium pumilum comb. nov., Stigmidium pumilum, Sphaerellothecium aipolium

INTRODUCCIÓN

Los dos primeros autores (P.N.-R. y C.R.), al estudiar el herbario de L. VOUAUX constataron la presencia de un pliego de un hongo liquenícola identificado como Didymella aipoliae. Este hongo crecía sobre Physcia phaea (identificada por L. VOUAUX en el pliego como Physcia aipolia, en un concepto más amplio de la especie). El estudio de este ejemplar puso de manifiesto que en realidad

Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018. 118

correspondía a un Sphaerellothecium, pero no coincidía con ninguna de la especies conocidas para este género. Teniendo en cuenta esta circunstancia, y al hecho de que por un error de impresión en las publicación de VOUAUX (1913) este taxón no fue en su momento válidamente publicado, se propuso en NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017) la publicación de esta especie con el nombre de Sphaerellothecium aipolium, reconociendo la autoría original del epíteto de la especie a L. VOUAUX.

Con posterioridad a la aparición de esta publicación, los autores fueron advertidos por el tercer autor de esta nota (J.H.), de la existencia de un nombre previo y válidamente publicado para esta especie: Stigmidium pumilum (MATZER & HAFELLNER, 1990), un taxón atribuido a un género diferente del nuestro. Confirmada, con el estudio de las respectivos tipos, la coespecifidad de Sphaerellothecium aipolium y Stigmidium pumilum, proponemos en esta nota la combinación de Stigmidium pumilum al género Sphaerellothecium y la sinonimización en esta especie de Sphaerellothecium aipolium.

NOMENCLATURA

Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner comb. nov.

MYCOBANK: 824235

BASIÓNIMO: Rosellinia pumila Lettau, Feddes Repert. 61 (2): 150 (1958). [MYCOBANK: 102604].

(NOTA: Mencionado, previamente a su publicación válida, como: “Rosellinia sp. nova? auf Physcia caesia” en LETTAU 1918: 109).

= Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer et Hafellner, Bibliotheca Lichenologica 37: 115 (1990). [MYCOBANK: 128814].

HOLOTIPO.- Suiza: Schweizer Alpen, Oberhalb Hospenthal (Gotthard), an serizitischem Schieferfelsen, 151600 m, auf Physcia caesia, 1912/08/10, leg. G. Lettau. (B-holotipo, 60 0063265). [Vidimus!]

HOSPEDANTE TÍPICO.- Physcia caesia (Hoffm.) Fürnr.

SINÓNIMO: Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux, Bull. Soc. linn. Provence, 68: 143 (2017). [MYCOBANK: 823266].

= Didymella aipoliae Vouaux nom. nud., Bull. Soc. Mycol. France, 24: 80 (1913). [MYCOBANK: 543612].

HOLOTIPO.- Rusia: Óblast de Sejalín, Isla de Sejalín, Okhotskoye: “Lichens de Segalien, In infibus Tonaichan”. 1908/09, leg. U.J. Faurie (comunicado por M. Harmand). (MARSSJ, Herb. Vouaux, holotipo, sub Didymella aipoliae). [Vidimus!]

HOSPEDANTE TÍPICO.- Physcia phaea (Tuck.) J.W. Thomson

¿SINÓNIMO?: Thelidium parvum C.W. Dodge & G.E. Baker, Ann Missouri Bot. Gard. 25: 526 (1938). [MYCOBANK: 370730].

HOLOTIPO: Antártida: Marie Byrd Land, Edsal Ford Range, Skua Gull Peak, growing over “Parmelia variolosa” [¿Physcia caesia?], leg. P. Siple & S. Corey 72W-4. [Non vidimus!. Holotipo no localizado por HAWKSWORTH & ITURRIAGA, 2006. Véanse los comentarios en el trabajo de estos autores].

HOSPEDANTE TÍPICO.- Physcia caesia (Hoffm.) Fürnr.

DESCRIPCIÓN Y ILUSTRACIONES

Para una detallada descripción e iconografía detallada de Sphaerellothecium pumilum véase el trabajo de NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017). Otras descripciones aportadas para este hongo, bajo el nombre de Stigmidium pumilum, son las que se encuentran en los trabajos de MATZER & HAFELLNER (1990), COLE & HAWKSWORTH (2001) y TRIEBEL & CÁCERES (2004), pero en estas faltan detalles de las características del hamatecio o los datos mencionados sobre éste son erróneos. Este aspecto se discute en el apartado siguiente.

OBSERVACIONES MORFOLÓGICAS Y COMENTARIOS

CARACTERÍSTICAS DEL HAMATECIO Contrariamente a la afirmación indicada por MATZER & HAFELLNER (1990) y HAFELLNER & ZIMMERMANN (2012), de que Sphaerellothecium pumilum carece de hamatecio, al estudiar los ascomas de este hongo hemos podido observar claramente la presencia de filamentos interascales. Estos filamentos se han sido descritos detalladamente por NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017) en la descripción bajo en nombre de Sphaerellothecium aipolium, y coinciden morfológicamente con el concepto de parafisoides observados en el género Sphaerellothecium por ROUX & TRIEBEL (1994). Según estos autores, los parafisoides faltan en Stigmidium, un género que únicamente presenta pseudoparáfisis, más o menos rudimentarias, en la zona del suprahimenio.

Fig. 1. - Hábito de Sphaerellothecium pumilum (B, holotipo). A) aspecto general del holotipo sobre Physcia caesia, y ésta sobre Phaeophyscia endococcina. B) detalle de los ascomas y de las hifas vegetativas sobre el talo del hospedante. Escalas: A = 1 mm, B = 0,2 mm.

de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018.

Como ya se ha comentado, en la descripción de Stigmidium pumilum aportada por MATZER & HAFELLNER (1990), se indica que esta especie carece de hamatecio en la madurez, pero hay que tener en cuenta que este trabajo es anterior a la revisión de ROUX & TRIEBEL (1994), en el que se detallan y diferencian claramente las características morfológicas de los géneros Stigmidium y Sphaerellothecium, por lo que es de suponer que la presencia de los escasos filamentos interascales les pudo pasar fácilmente desapercibida. No obstante, en Sphaerellothecium pumilum la red de parafisoides, que es poco visible sin ninguna tinción, se manifiestan claramente después de la tinción con azul de lactofenol.

Contrariamente a lo comentado en el párrafo anterior, en el trabajo de TRIEBEL & CÁCERES (2004), referente a la flora de líquenes de Sonora, se incluye una descripción para Stigmidium pumilum, en la que se menciona, aparentemente con duda al incluir un interrogante al final de la frase, la presencia en este taxón de pseudoparáfisis del tipo a, siguiendo la nomenclatura adoptada por ROUX & TRIEBEL (1994). Fue este dato lo que llevó a NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017) a descartar la posible coespecificidad de Stigmidium pumilum con Didymella aipoliae (VOUAUX, 1913), a pesar de crecer ambos taxones sobre Physcia, y a describir Sphaerellothecium aipolium, al no estar Didymella aipoliae válidamente publicada. Las características del hamatecio descritas por TRIEBEL & CÁCERES (2004), no se han observado en ningún caso en los ejemplares estudiados por nosotros.

TAMAÑO Y FORMA DE LAS ASCOSPORAS. En relación al tamaño y la forma de las ascosporas de Sphaerellothecium pumilum, existe cierta discrepancia entre las medidas aportadas por los diferentes autores. En NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017) el tamaño de ascosporas observado es de 9,5-10,1-10,5 (11) × 3,5-4,4-5 µm [L/A = (1,8) 2,0-2,3-2,7 (2,8); n = 22], dimensiones más parecidas a las aportadas por LETTAU (1958), con 8-11 × 5-5,5 µm, que a las mencionadas en la descripción por MATZER & HAFELLNER (1990), que indican un tamaño algo más amplio, de (8) 9-11,4-13 (16) × 3-5,1-7 µm [L/A = 2,2]. En la descripción aportada por TRIEBEL & CÁCERES (2004), parece que se limitaron a copiar el tamaño indicado por MATZER & HAFELLNER (1990), dada la coincidencia exacta de las medidas.

En COLE & HAWKSWORTH (2001), por las ilustraciones que aportan, parece ser que las ascosporas, de 9-13 × 5,5-6,5 µm, tienen una forma oval y más ancha. Estos autores mencionan también que su ejemplar tiene comportamiento cecidiógeno, y que los ascomas se agrupan en cecidios bulados, un hecho no mencionado por ningún otro autor, ni observado en ningún caso por nosotros.

SOBRE LA SINONIMIZACIÓN DE THELIDIUM PARVUM. HAWKSWORTH & ITURRIAGA (2006) consideraron Thelidium parvum como un posible sinónimo de Stigmidium pumilum, pero, según indican, no pudieron localizar el tipo de esta especie y confirmar con certeza esta sinonimia. Si tenemos en cuenta que Thelidium parvum, descrito por DODGE & BAKER (1938), es previo a Rosellinia pumila (LETTAU, 1958), de confirmarse la sinonimia, el epíteto parvum tendría preferencia si se tratase esta especie en el género Sphaerellothecium, pero hay que tener en cuenta que existe también Stigmidium parvum (Henssen) R. Sant. comb. ined. (= Pharcidia parva Henssen) (SANTESSON, 1993; VITIKAINEN, 1997) ), un hongo que crece sobre Ephebe lanata, y con el cual podría entrar en conflicto nomenclatural.

Con todo, hay ciertas diferencias morfológicas en Thelidium parvum a tener en cuenta, principalmente el menor tamaño de las ascosporas aportado por DODGE & BAKER (1938), de únicamente 7,5-9 × 3-3,5 µm. HAWKSWORTH & ITURRIAGA (2006) atribuyen este menor tamaño de las ascosporas a la posibilidad de que DODGE & BAKER (1938) estudiaran ejemplares con esporas inmaduras.

DISTRIBUCIÓN

Sphaerellothecium pumilum, bajo el nombre de Stigmidium pumilum, es un taxón que ha sido citado frecuentemente en los trabajos en los que han participado J. HAFELLNER (Graz) y M. ZHURBENKO (San Petersburgo), autores que, entre otros, han aportado respectivamente abundantes citas de Austria y de Rusia, territorios en los que principalmente han centrado sus estudios. En Austria a sido ditado por BERGER et al. (1998), HAFELLNER (1991, 2000, 2002, 2003 y 2007), HAFELLNER & OBERMAYER (2007), HAFELLNER & TÜRK (1995), HAFELLNER et al. (2004, 2005, 2008), PRIEMETZHOFER (2005), MATZER & HAFELLNER (1990), SANTESSON (1998), WILFLING & HAFELLNER (2010 a), y de Rusia, tanto europea como asiática, disponemos de las citas de ALSTRUP et al. (2005), URBANAVICHUS & URBANAVICHENE (2014), WILFLING & HAFELLNER (2010 b), ZHURBENKO (2004, 2007, 2009, 2012), ZHURBENKO & HIMELBRANT (2002), ZHURBENKO & KOBZEVA (2014, 2016), ZHURBENKO et al. (2012, 2016). Contrariamente, Sphaerellothecium pumilum ha sido en general poco citado o ha pasado desapercibido en otras regiones, probablemente debido a su reducido tamaño y, también, a una errónea comprensión de esta especie por otros autores. Así, en las diferentes ediciones del catálogo de los líquenes de Francia (ROUX et coll., 2014 y 2017), bajo el nombre de Stigmidium pumilum, se recogen únicamente las referencias a las dos citas para Francia incluidas en el trabajo de MATZER & HAFELLNER (1990), que se complementan con la mención a dos pliegos inéditos conservados en el Herbario de P. DIEDERICH (Luxemburgo). En la segunda edición del catálogo se añadió una nueva referencia, la de ROUX & POUMARAT (2015), que crece, sin embargo, sobre Physcia gr. adscendens, un hospedante no habitual. Esta referencia, publicada posteriormente a la primera edición del catálogo, constituía la única cita de autores franceses para este taxón.

Tampoco para España, en la edición electrónica del catálogo de los líquenes peninsulares (LLIMONA & HLADUN, 2002-2007), se recoge ninguna referencia a Stigmidium pumilum. Pero, aunque son escasas, existen de algunas citas españolas para este taxón, como las menciones de CALATAYUD (1998) y de ETAYO (2010 b) respectivamente, de las provincias de Cuenca y Teruel, ambas sobre Physcia vainioi. A estas citas comentadas de España y Francia, hay que añadir para este hongo las aportadas recientemente por NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017), bajo el nombre de Sphaerellothecium aipolium, que contribuyen a ampliar la distribución de esta especie en ambos países. Para Alemania e Italia, también son raras las citas de este hongo. En Alemania, según BRACKEL & KOCOURKOVA (2006) y BRACKEL (2014), únicamente se conoce de varias localidades de Baviera. La citas de Italia se recogen en el catálogo de los hongos liquenícolas de Italia de BRACKEL (2016), que incluye los datos previos publicados por el mismo autor (BRACKEL, 2008 y 2015). Las citas italianas de BRACKEL (2016) corresponden a cuatro localidades distintas, pero hay que tener en cuenta que los hospedante mencionados en dos casos, Phaeophyscia orbicularis (BRACKEL, 2015) y Physconia perisidiosa (BRACKEL, 2008), no son los habituales de este hongo, por lo que consideramos que sería necesario revisar estos ejemplares que no crecen estrictamente sobre Physcia, como se comenta más adelante. A estas citas de Italia hay que añadir la aportada recientemente por NAVARRO-ROSINÉS & ROUX (2017), Aparte de los países mencionados, en Europa se conocen citas dispersas de Sphaerellothecium pumilum, en su mayoría bajo el nombre de Stigmidium pumilum, procedentes de Albania (SVOBODA, 2012; STRASSER et al., 2015), Bulgaria (NAVARRO-ROSINÉS & ROUX, 2017), Estonia (RANDLANE & SAAG, 1999; RANDLANE et al., 2005; SUIJA, 2005), Finlandia (PUOLSAMAA et al., 2008), Gran Bretaña (HITCH, 1997 y 2001, HAWKSWORTH, 2003), Lituania (MOTIEJŪNAITĖ et al., 2008), Noruega (SANTESSON, 1993), Portugal (VAN DEN BOOM, 2017), República Checa (KOCOURKOVÁ, 2000), Suecia (THOR, 1992; ERIKSSON, 1992; SANTESSON, 1993), Suiza (LETTAU, 1958; MATZER & HAFELLNER, 1990; BRACKEL, 2013; GRONER, 2016) y Ucrania (FEDORENKO, 2007). En nuestro trabajo se

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018.

complementa la distribución en Europa con citas de S. pumilum para Liechtenstein y Rumanía (véase en el apartado: Material adicional estudiado).

Fuera de Europa se dispone también de algunas citas. En América ha sido citado de Alaska (DILLMAN et al., 2012), Groenlandia (ALSTRUP et al., 2009), U.S.A (COLE & HAWKSWORTH, 2001; HAFELLNER et al., 2002; TRIEBEL & CÁCERES, 2004; ETAYO et al., 2007; KNUDSEN & KOCOURKOVÁ, 2012), Chile (WEDIN, 1994; ETAYO & SANCHO, 2008) y Perú (ETAYO, 2010 a). En Asia, aparte de diferentes citas de la parte asiática de Rusia, mencionadas anteriormente, ha sido citado de Irán (SOHRABI & ALSTRUP, 2007) y Turquía (HAFELLNER & JOHN, 2006).

Fig. 2. - Sphaerellothecium pumilum (B, holotipo). A y B) secciones de ascoma, donde se aprecia los restos de parafisoides entre los ascos (tinción com LAA). C) asco con ascosporas. D) Hifas vegetativas pardas visibles en la superficie de la capa epinecral del cortex del hospedante. Escalas: A, B, D = 10 µm; C = 5 µm.

Fig. 3. - Sphaerellothecium pumilum (B-holotipo). Etiqueta con anotaciones manuscritas sobre la morfología de Rosellinia pumila hechas por G. LETTAU, y conservada junto al pliego. A destacar el error en la observación de LETTAU (1918, 1958), al considerar la ascósporas como simples en sus anotaciones.

Existe también una cita de la India, aportada por ZHURBENKO (2013), pero la consideramos dudosa, al crecer sobre Phaeophyscia, como se comenta en el apartado siguiente. En nuestro trabajo se aportan también citas para Canada, Armenia, Mongolia y Nepal que complementan la distribución de este hongo en Norteamérica y Asia (véase en el apartado: Material adicional estudiado). Para complementar la distribución conocida de Sphaerellothecium pumilum, falta indicar las citas de las Islas Canarias (Tenerife) (MATZER & HAFELLNER, 1990; HAFELLNER, 1995), de Nueva Zelanda (MATZER & HAFELLNER, 1990; HAFELLNER & MAYRHOFER, 2007), y de la Antártida, en la Tierra de Marie Byrd, (DODGE & BAKER, 1938; HAWKSWORTH & ITURRIAGA, 2006).

CITAS SOBRE PHAEOPHYSCIA Y PHYSCONIA.

Consideramos necesario poner en duda las menciones de Sphaerellothecium pumilum sobre hospedantes diferentes de Physcia pues, teniendo en cuenta la diversidad reconocida para el género, podrían corresponder a especies distintas. Como ejemplo de la diversidad del género, puede consultarse la clave de identificación de GARDIENNET & ROUX (2013), aunque en ella faltan algunas especies descritas con posteridad a su publicación. Entre estas citas a reconsiderar están las ya comentadas de Italia, sobre Phaeophyscia orbicularis y Physconia perisidiosa, aportadas por BRACKEL (2015), de las que el autor no comenta sus características morfológicas, y la de la India, sobre Phaeophyscia ciliata (ZHURBENKO, 2013; JOSHI et al., 2015), la qual según la descripción aportada por ZHURBENKO (2013) tiene las ascosporas verruculosas, más largas que las observadas por nosotros, de (11) 12,5-14,5 (15,5) × 44,5 µm [L/A = (2,8) 2,9-3,5 (3,7) ] y, si tenemos en cuenta la relación largo/ancho indicada, con

Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018.

una forma más largamente elipsoidal. Lo mismo ocurre con la citas de Ecuador sobre Phaeophyscia endococcionodes y Phaeophyscia sp. mencionadas por ETAYO (2017). En este caso, el tamaño de ascosporas indicado, de 12-15,5 × 4-4,5 µm [L/A = 3-3,5], coincide perfectamente con el tamaño indicado por ZHURBENKO (2013) sobre el mismo género de hospedante.

MATERIAL ADICIONAL ESTUDIADO

Para complementar la distribución de Sphaerellothecium pumilum, incluimos en este apartado un conjunto de ejemplares adicionales, procedentes de países para los que este hongo no había sido mencionado previamente.

EUROPA. LIECHTENSTEIN: Eastern Alps, Rätikon, Malbun, at the southern edge of the village, 47°05’55’’N / 09°36’45’’E, elevation c. 1640 m, wall of loose stones in a subalpine pasture, on inclined rock faces of calcareous stones, on Physcia dubia (th.), 2008/08/27, leg. J. Hafellner no. 72817 (GZU). - Eastern Alps, Rätikon, mountain ridge between Augstenberg and Nospitz, SSW above the village Malbun, S above Vaduzer Täli, 47°05’20’’N / 09°36’15’’E, elevation c. 2060 m, small cliffs of calcareous rock in alpine vegetation, on inclined rock faces of calcareous rocks, exposed to the S, on Physcia dubia (th.), 2008/08/27, leg. J. Hafellner no. 72835 (GZU). RUMANÍA: Südkarpaten, Bucegi-Massiv, NW über der Ortschaft Sinaia, Umgebung der Caraiman-Hütte, ca. 2150 m, auf Bucegi-Konglomerat, on Physcia caesia (th.), 1966/08/23, leg. H. Muhle (ex herb. Hafellner no. 41686 in GZU).

ASIA. ARMENIA: Shirak province, Artik, northern slope of Mt. Aragats, SE of the village Mets Mantash, 40°35.501’N / 044°04.356’E, c. 2440 m alt., on sun-exposed basaltic rocks, 2006/07/22, leg. S. Harutyunyan no. 17-591a & M. Mayrhofer, det. J. Hafellner (GZU). MONGOLIA: Ulan-Bator, Bogd-Ul, N-Hang, auf Felsblöcken in einem Gebirgsbach, on Physcia phaea (th.), 1978/07/27, leg. S. Huneck, det. J. Hafellner (GZU). NEPAL: Central Himalaya, Langtang area, Chisedang Lekh, Palpa (Papal), ca. 3500 m, on Physcia dubia (th.), 1986/09/07, leg. J. Poelt no. N86L1209, det. J. Hafellner (GZU). - Central Himalaya, Langtang Area, Chisedang Lekh, N-exposed very humid slopes S above Palpa (Papal) towards Palphu, 3500-4000 m, on siliceous boulders, on Physcia caesia (th.), 1986/09/07, leg. J. Poelt no. N86-L1196a, det. J. Hafellner (GZU).

NORTEAMÉRICA. CANADÁ: Ontario, Thunder Bay District, 15 miles W of Marathon, at Ney Provincial Park on Lake Superior at the Little Pic River, 48°45’N / 86°35’W, rocky exposed shoreline, on rocks 3 ft. above the water, on Physcia aipolia (th.), 1965/08/31, leg. I.M. Brodo no. 6571a, det. J. Hafellner (GZU).

AGRADECIMIENTOS

Queremos agradecer a M.P. ZHURBENKO (San Petersburgo, Rusia) y a Y. OHMURA (Tsukuba, Japón) la ayuda facilitada que nos ha permitido precisar la localidad original de Didymella aipoliae.

BIBLIOGRAFÍA

ALSTRUP, V.; KOCOURKOVÁ, J.; KUKWA, M.; MOTIEJÜNAITÉ, J.; BRACKEL, W.V. & SUIJA, A. (2009).- The lichens and lichenicolous Fungi of South Greenland. Folia Cryptog. Estonica, 46: 1-24.

ALSTRUP, V.; ZAVARZIN, A.A.; KOCOURKOVÁ, J.; KRAVCHENKO, A.V.; FADEEVA, M.A. & SCHIEFELBEIN, U. (2005).- Lichens and lichenicolous fungi found in the northern Ladoga Lake region (Republic of Karelia) during the international field excursion in August 2004 prior to the fifth congress of the International Lichenological Association: Preliminary report. [Title translated from Russian original]. Trudy Karel’skogo Nauchnogo Tsentra RAN, 7: 3-16.

BERGER, F.; PRIEMETZHOFER, F. & TÜRK, R. (1998).- Neue und seltene Flechten und lichenicole Pilze aus Oberösterreich, Österreich IV. Beitr. Naturk. Oberösterreich, 6: 397-416.

BOOM, P.P.G. van den (2017).- Lichens and lichenicolous fungi of Estremadura, Portugal, collected in 2015. Acta Botanica Hungarica, 59 (3-4): 449-458.

BRACKEL, W.V. (2008).- Zwackhiomyces echinulatus sp. nov. and some other lichenicolous fungi from Sicily, Italy. Herzogia, 21: 181-198.

BRACKEL, W.v. (2013).- Einige flechtenbewohnende Pilze aus den Schweizer Alpen. Meylania, 51: 7-13.

BRACKEL, W.V (2014).- Kommentierter Katalog der flechtenbewohnenden Pilze Bayerns. Bibliotheca Lichenologica, 109: 1-476, 13 fig.

BRACKEL, W.V (2015).- Lichenicolous fungi from Central Italy with notes on some remarkable hepaticolous, algicolous and lichenized fungi. Herzogia, 28: 212-281.

Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018. 125

BRACKEL, W.V (2016).- Preliminary checklist of the lichenicolous fungi of Italy. Not. Soc. Lich. Ital., 29: 95-145.

BRACKEL, W.V. & KOCOURKOVA, J. (2006).- Endococcus karlstadtensis sp. nov. und weitere Funde von flechtenbewohnenden Pilzen in Bayern - Beitrag zu einer Checkliste II. Ber. Bayer. Bot. Ges., 76: 5-32.

CALATAYUD, V. (1998).- Líquenes y hongos liquenícolas de rocas no carbonatadas en el Sistema Ibérico oriental e Islas Columbretes. Tesis doctoral, Universitat de Valencia. 385 pp.

COLE, M.S. & HAWKSWORTH, D.L. (2001).- Lichenicolous fungi, mainly from the USA, including Patriciomyces gen. nov. Mycotaxon, 77: 305-338.

DILLMAN, K.L.; AHTI, T.; BJÖRK, C.R.; CLERC, P.; EKMAN, S.; GOWARD, T.; HAFELLNER, J.; PÉREZ-ORTEGA, S.; PRINTZEN, C.; SAVIĆ, S.; SCHULTZ, M.; SVENSSON, M.; THOR, G.; TØNSBERG, T.; VITIKAINEN, O.; WESTBERG, M. & SPRIBILLE, T. (2012).- New records, range extensions and nomenclatural innovations for lichens and lichenicolous fungi from Alaska, U.S.A. Herzogia, 25: 177-210.

DODGE, C.W. & BAKER, G.E. (1938).- Botany of the second Boyd Antarctic Expedition. II. Lichens and lichen parasites. Annals of the Missouri Botanical Garden, 25: 517-718.

ERIKSSON, O. (1992).- The non-lichenized pyrenomycetes of Sweden. Lund.

ETAYO, J. (2010 a).- Hongos lichenícolas de Perú. Homenaje a Rolf Santesson. Bull. Soc. Linn. Provence, 61: 83-128.

ETAYO, J. (2010 b).- Líquenes y hongos liquenícolas de Aragón. Guineana, 16: 1-501.

ETAYO, J. (2017).- Hongos lichenícolas de Ecuador. Fundación Miguel Lillo, Ministerio de Educación y Deportes de la Nación, Tucomán Argentina. 535 pp.

ETAYO, J. & SANCHO, L.G. (2008).- Hongos liquenícolas del sur de Sudamérica, especialmente de la isla de Navarino (Chile). Bibliotheca Lichenologica, 98: 1-302.

ETAYO, J.; KOCOURKOVÁ J. & KNUDSEN K. (2007).- New records of lichenicolous fungi for California. Bull. California Lichen Soc., 14: 37-39.

FEDORENKO, N.M.; NADEINA, O.V. & KONDRATYUK, S.Y. (2007).- New and rare lichenicolous fungi from Ukraine [title translated from Ukrainian]. Ukrayins’kyi Botanichnyi Zhurnal, 64 (1): 47-56.

GARDIENNET, A. & ROUX, C. (2013).- Sphaerellothecium leratianum Gardiennet et Cl. Roux sp. nova, champignon lichénicole non lichénisé sur Brodoa Bull. Ass. Fr. Lichénologie, 38: 99-109.

GRONER, U. (2016).- Flechten und assoziierte nicht lichenisierte Pilze des Bödmerenwald-Silberen-Gebietes im Muotatal, Kanton Schwyz (Schweiz). Cryptogamica Helvetica, 22: 1-156.

HAFELLNER, J. (1991).- Die Flechtenflora eines hochgelegenden Serpentinitstockes in den Ostalpen (Österreich, Steiermark). Mitt. naturwiss. Vereins Steiermark, 121: 95-106.

HAFELLNER, J. (1995).- A new checklist of lichens and lichenicolous fungi of insular Laurimacaronesia including a lichenological bibliography for the area. Fritschiana (Graz), 5: 1-132.

HAFELLNER, J. (2000).- Zur Biodiversität lichenisierter und lichenicoler Pilze in den Eisenerzer Alpen (Steiermark). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 130: 71-106.

HAFELLNER, J. (2002).- Zur Diversität lichenisierter Pilze und ihrer Parasiten in den Seckauer Tauern (Ostalpen, Niedere Tauern, Steiermark). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 132: 83-137.

HAFELLNER, J. (2003).- Ein Beitrag zur Flechtenflora des Jogllandes (Steiermark). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 133: 81-97.

HAFELLNER, J. (2007).- Lichenicolous Biota (Nos 1-20). Fritschiana (Graz), 60: 35-49. -

HAFELLNER, J. & JOHN V. (2006).- Über Funde lichenicoler nicht-lichenisierte Pilze in der Turkei, mit einer Synopsis der bisher im Land nachgewiesenen Taxa. Herzogia, 19: 155-176.

HAFELLNER, J. & OBERMAYER, W. (2007).- Flechten und lichenicole Pilze im Gebiet der Stubalpe (Österreich: Steiermark und Kärnten). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 136: 5-59.

HAFELLNER, J. & MAYRHOFER, H. (2007).- A contribution to the knowledge of lichenicolous fungi and lichens occurring in New Zealand. Bibliotheca Lichenologica, 95: 225-266.

HAFELLNER, J. & TÜRK, R. (1995).- Über Funde lichenicoler Pilze und Flechten im Nationalpark Hohe Tauern (Kärntner Anteil, Österreich). Carinthia II, 185/105: 599-635.

HAFELLNER, J. & ZIMMERMANN, E. (2012).- A lichenicolous species of Pleospora (Ascomycota) and a key to the fungi invading Physcia species. Herzogia, 25: 47-59.

HAFELLNER, J.; HERZOG, G. & MAYRHOFER, H. (2008).- Zur Diversität von lichenisierten und lichenicolen Pilzen in den Ennstaler Alpen (Österreich: Steiermark, Oberösterreich). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 137: 131-204.

HAFELLNER, J.; KOCOURKOVÁ, J. & OBERMAYER, W. (2004).- Records of lichenicolous fungi from the northern Schladminger Tauern (Eastern Alps, Austria, Styria). Herzogia, 17: 59-66.

HAFELLNER, J.; OBERMAYER, S. & OBERMAYER, W. (2005).- Zur Diversität der Flechten und lichenicolen Pilze im Hochschwab-Massiv (Nordalpen, Steiermark). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 134: 57-103.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018.

HAFELLNER, J.; PETUTSCHNIG, W.; TAURER-ZEINER, C. & MAYRHOFER, H. (2005).- Über einige bemerkenswerte Flechtenfunde in Kärnten, hauptsächlich in den Gurktaler Alpen. Carinthia II, 195: 423-440.

HAFELLNER, J.; TRIEBEL, D.; RYAN, B.D. & NASH, T. III (2002).- On lichenicolous fungi from North America. II. Mycotaxon, 84: 293-329.

HAWKSWORTH, D.L. (2003).- The lichenicolous fungi of Great Britain and Ireland: an overview and annotated checklist. Lichenologist, 35 (3): 191-232.

HAWKSWORTH, D.L. & ITURRIAGA, T. (2006).- Lichenicolous fungi described from Antarctica and the subAntarctic islands by Carroll W. Dodge (1895-1988). Antarctic Science, 18 (3): 291-301.

HITCH, C.J. B. (ed.) (1997).- New, rare and interesting lichens and lichenicolous fungus records. Brit. Lich. Soc. Bull., 80: 46-58, 81: 42-52.

HITCH, C.J. B. (ed.) (2001).- New, rare and interesting lichens. - Brit. Lich. Soc. Bull., 89: 70-81.

JOSHI, Y.; UPADHYAY, S.; SHUKLA, S.; NAYAKA, S. & RAWAL, R.S. (2015).- New records and an updated checklist of lichenicolous fungi from India. Mycosphere, 6 (2), 195-200.

KNUDSEN, K. & KOCOURKOVÁ, J. (2012).- The annotated checklist of lichens, lichenicolous and allied fungi of Channel Islands National Park. Opuscula Philolichenum, 11: 145-302.

KOCOURKOVÁ, J. (2000).- Lichenicolous fungi of the Czech Republic. (The first commented checklist). Acta Mus. Nat. Pragae, Ser. B., Hist. Nat., 55: 59-169.

LETTAU, G. (1918).- Schweizer Flechten. I. Hedwigia, 60 (2): 84-128.

LETTAU, G. (1958).- Flechten aus Mitteleurope XIII-XIV. Fedes Repert., 61: 1-73, 105-171.

HLADUN, N. & LLIMONA, X. (2002-2007).- Checklist of the Lichens and lichenicolous Fungi of the Iberian Peninsula and Balearic Islands. [http: //botanica.bio.ub.es/checklist/checklist.htm]

MATZER, M. & HAFELLNER, J. (1990).- Eine Revision der lichenicolen Arten der Sammelgattung Rosellinia (Ascomycetes). Bibliotheca Lichenologica, 37: 1-138.

MOTIEJŪNAITĖ, J.; ALSTRUP, V.; RANDLANE, T.; HIMELBRANT, D.; STONČIUS, D.; HERMANSSON, J.; URBANAVICHUS, G.; SUIJA, A.; FRITZ, Ö.; PRIGODINA-LUKOŠIENĖ, I. & JOHANSSON, P. (2008).- New or noteworthy lichens, lichenicolous and allied fungi from Biržai district, Lithuania. Botanica Lithuanica, 14 (1): 29-42.

NAVARRO-ROSINÉS, P. & ROUX, C. (2017).- Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux sp. nov. (Mycosphaerellaceae, Dothideomycetes), un hongo liquenícola no liquenizado que crece sobre Physcia Bull. Soc. linn. Provence, 68: 141-149.

PRIEMETZHOFER, F. (2005).- Silikat- und bodenbewohnende Flechten im mittleren und unteren Mühlviertel (Oberösterreich, Austria). Beiträge zur Naturkunde Oberösterreichs, 14: 71-146.

PUOLSAMAA, A.; PIPPOLA, E.; HUHTINEN, S. HYVÄRINEN, H. & STENROOS, S. (2008).- One lichen and eleven lichenicolous species new to Finland. Graphis Scripta, 20: 35-43.

RANDLANE, T. & SAAG, A. (eds.) (1999).- Second checklist of lichenized, lichenicolous and allied fungi of Estonia. Folia Cryptog. Estonica, 35: 1-132.

RANDLANE, T.; SAAG, A. & SUIJA, A. (2005).- Lichenized, lichenicolous and allied fungi of Estonia. URL: [http: //www.ut.ee/lichens/fce.html].

ROUX, C. et coll. (2014).- Catalogue des lichens et champignons lichénicoles de France métropolitaine. Édit. des Abbayes. Fougères (Ille-et-Vilaine, 1525 pp.

ROUX, C. et coll. (2017).- Catalogue des lichens et champignons lichénicoles de France métropolitaine. 2e édition revue et augmentée (2017). Édit. Association française de lichénologie (A.F.L.), Fontainebleau, 1581 pp.

ROUX, C. & POUMARAT, S. (2015).- Découverte de Buellia patouillardii (Hue) Zahlbr. (syn. Buellia zoharyi Galun) dans les Bouches-du-Rhône (Provence, France), Bull. Ass. Fr. Lichénologie, 40 (1): 11-20.

ROUX, C. & TRIEBEL, D. (1994).- Révision des espèces de Stigmidium et de Sphaerellothecium (champignons lichénicoles non lichénisés, Ascomycetes) correspondant à Pharcidia epicymatia sensu Keissler ou à Stigmidium schaereri auct. Bull. Soc. linn. Provence, 45: 451-542.

SANTESSON, R. (1993).- The lichens and lichenicolous fungi of Sweden and Norway. SBT-förlaget. Lund.

SANTESSON ,R. (1998).- Fungi lichenicoli Exsiccati, Fasc. 11 &12 (Nos 251-300). Thunbergia, 28: 1-19.

SOHRABI, M. & ALSTRUP, V. (2007).- Additions to the lichen mycota of Iran from East Azerbaijan Province. Mycotaxon, 100: 145-148.

STRASSER, E.A.; HAFELLNER, J.; STEŠEVIĆ, D.; GECI, F. & MAYRHOFER, H. (2015).- Lichenized and lichenicolous fungi from the Albanian Alps (Kosovo, Montenegro). Herzogia, 28 (2): 520-544.

SUIJA, A. (2005).- Lichenicolous fungi and lichens in Estonia I. Ascomycota. Nova Hedwigia, 80: 247-267.

SVOBODA, D.; BOUDA, F.; MALÍČEK, J. & HAFELLNER, J. (2012).- A contribution to the knowledge of lichenized and lichenicolous fungi in Albania. Herzogia, 25 (2): 149-165.

THOR, G. (1992).- The 9th meeting of the Nordic Lichen Society, Sweden 1991. Graphis Scripta 4: 19-43.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 117-127; 2018. 127

TRIEBEL, D. & CÁCERES, M.E.S. (2004).- Stigmidium. - In: NASH, T.H. III.; RYAN, B.D.; DIEDERICH, P.; GRIES, C. & BUNGARTZ, F. (eds). Lichen Flora of the Greater Sonoran Desert Region 2. pag : 703-707. Lichens Unlimited, Arizona State University. Tempe.

URBANAVICHUS, G. & URBANAVICHENE, I. (2014).- An inventory of the lichen flora of Lagonaki Highland (NW Caucasus, Russia). Herzogia, 27 (2): 285-319.

VITIKAINEN, O.; AHTI, T.; KUUSINEN, M.; LOMMI, S. & ULVINEN, T. (1997).- Checklist of lichens and allied fungi of Finland. Norrlinia, 6: 1-123. Botanical Museum, Finnish Museum of Natural History.

VOUAUX, L. (1912-1914).- Synopsis des champignons parasites de lichens. Bull. Soc. Mycol. France, 28 (1912): 177-256; 29 (1913): 33-128, 395-494; 30 (1914): 135-198, 281-329.

WEDIN, M. (1994).- New and noteworthy lichenicolous fungi from southernmost South America. Lichenologist 26: 301-310.

WILFLING, A. & HAFELLNER, J. (2010 a).- Lichen diversity on marble outcrops at high altitudes in the Eastern Alps (Austria). - In: HAFELLNER, J.; KÄRNEFELT, I. & WIRTH, V. (eds.). Diversity and ecology of lichens in polar and mountain ecosystems. Bibliotheca Lichenologica, 104: 339-371.

WILFLING, A. & HAFELLNER, J. (2010 b).- Zur Diversität der Flechten und lichenicolen Pilze auf Böden über Marmor in den Hochlagen der Ostalpen (Österreich). Mitt. naturwiss. Ver. Steiermark, 140: 85-120.

ZHURBENKO, M.P. (2004).- Lichenicolous and some interesting lichenized fungi from the Northern Ural, Komi Republic of Russia. Herzogia, 17: 77-86.

ZHURBENKO, M.P. (2007).- The lichenicolous fungi of Russia: geographical overview and a first checklist. Mycologia Balcanica, 4: 105-124.

ZHURBENKO, M.P. (2009).- Lichenicolous fungi and lichens from the Holarctic. Part II. Opuscula Philolichenum, 7: 121186.

ZHURBENKO, M. (2012).- New records of lichenicolous fungi from state nature reserve „Stolby“ (Krasnoyarsk Territory) (English subtitle). Novitates Systematicae Plantarum non Vascularium (Sankt-Peterburg), 46: 92-95.

ZHURBENKO, M.P. (2013).- A first list of lichenicolous fungi from India. Mycobiota, 34: 19-34.

ZHURBENKO, M.P. & HIMELBRANT, D.E. (2002).- Lichenicolous fungi from the Kandalasksha Gulf, Karelia Karetina, Russia. Folia Cryptog. Estonica, 39: 51-59.

ZHURBENKO, M.P. & KOBZEVA, A.A. (2014).- Lichenicolous fungi from Northwest Caucasus, Russia. - Herzogia, 27: 377-396.

ZHURBENKO, M.P. & KOBZEVA, A.A. (2016).- Further contributions to the knowledge of lichenicolous fungi and lichenicolous lichens of the Northwest Caucasus, Russia. Opuscula Philolichenum 15: 37-55.

ZHURBENKO, M.P.; CHESNOKOV, S.V. & KONOREVA, L.A. (2016).- Lichenicolous fungi from Kodar Range, TransBaikal Territory of Russia. Folia Cryptogamica Estonica 53: 9-22.

ZHURBENKO. M.P.; HIMELBRANT, D.E.; KUZNETSOVA, E.S. & STEPANCHIKOVA, I.S. (2012).- Lichenicolous fungi from the Kamchatka Peninsula, Russia. Bryologist, 115: 295-312.

ÍNDEX DE TAXONS, COMBINACIONS I NOMS NOUS CONTINGUTS EN AQUEST VOLUM

Index of new taxa, combinations and names included in this issue

Tàxons / Taxa pàg. Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner comb. nov....... 118

PARANECTRIA

OROPENSIS (HONGOS LIQUENÍCOLAS, HYPOCREALES) EN CATALUÑA

NAVARRO-ROSINÉS, P. & LLIMONA, X.

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA), Secció de Botànica i Micologia. Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. ES-08028 Barcelona. E-mail: pnavarro@ub.edu

RESUM. Paranectria oropensis (hongos liquenícolas, Hypocreales) en Cataluña. Se comenta la presencia de una segunda localidad catalana para Paranectria oropensis, un hongo liquenícola que crece parásito sobre diferentes líquenes, principalmente crustáceos y foliáceos, que se ha hecho relativamente abundante en Europa. El estudio de los diferentes ejemplares recolectados en Cataluña, junto con otros procedentes de exsiccata, pone de manifiesto la existencia de una diversidad morfológica en esta especie, que parece estar mal recogida en la bibliografía existente, principalmente referida a las dimensiones y grado de septación de las ascósporas. Se incluye una clave de identificación para las especies liquenícolas del género Paranectria. Palabras clave: hongos liquenícolas, Bionectriaceae,Paranectria oropensis, Cataluña, España

RESUMO. Paranectria oropensis (likenloĝa fungoj, Hypocreales) en Katalunio. Oni komentas la ĉeeston de dua kataluna loko por Paranectria oropensis, likenloĝa fungo, kiu kreskas parazite sur diversaj specioj de likenoj ĉefe krustecaj kaj foliecaj, kaj kiu lastatempe fariĝis relative abunda en Eŭropo. La studo de la specimenoj kolektitaj en Katalunio, kaj de alialandaj specimenoj konservitaj en eksikadoj, evidentigas la ekziston de morfologia diverseco en ĉi tiu specio, kiu ŝajnas esti malbone indikita en la ekzistanta bibliografio. Ĉiu diverseco ĉefe koncernas al la askosporaj dimensioj kaj al ilia nombro de septo.

Slosilvortoj: likenlogaj fungoj, Bionectriaceae, Paranectria oropensis, Katalunio, Hispanio

ABSTRACT Paranectria oropensis (lichenicolous fungi, Hypocreales) in Catalonia.The presence in Catalonia of a second locality for Paranectria oropensis is mentioned. Paranectria oropensis is a lichenicolous fungus growing in different crustaceous and foliaceous lichens. The study of the different specimens collected in Catalonia, along with others from exsiccate, shows the existence of a morphological diversity in this species, which seems to be poorly described in the existing bibliography, mainly referring to the dimensions and the degree of septation of the ascospores. A key for the identification of the lichenicolous species of Paranectria is included.

Key words: lichenicolous fungi, Bionectriaceae, Paranectria oropensis, Catalonia, Spain

INTRODUCCIÓN

Paranectria oropensis (Bionectriaceae, Hypocreales) es un hongo liquenícola con una amplia distribución en Europa, donde ha sido abundantemente citado (BRACKEL, 2014). Puede llegar a crecer sobre un considerable número de especies de líquenes (HAFELLNER & OBERMAYER, 2009; BRACKEL, 2014), principalmente foliáceos y crustáceos, pero también escuamulosos y leprarioides. En contraste con su frecuencia en Europa central, en la Península ibérica disponemos de escasas citas. En Cataluña se conocía únicamente de una localidad, cerca de Beuda, en la provincia de Girona (LONGAN & GÓMEZ-BOLEA, 1999). En el resto de España peninsular ha sido mencionada de Navarra (ETAYO, 1998), donde crecia sobre Agonimia octospora, epífita de Fraxinus sp., en una zona con clara influencia atlántica, de Guipúzcoa (ETAYO, 2010), sobre una Micarea estéril, sobre Fagus, y del Parque Nacional de Monfragüe, Cáceres (ETAYO & PÉREZ-ORTEGA, 2016), sobre Parmelina cryptotiliacea. En Portugal, según nuestros datos, se conoce únicamente de la Serra do Gerês, Trás-os-Montes (van den BOOM

de Micologia, vol. 39: 129-139; 2018.

& ETAYO, 2000), sobre Megalospora tuberculosa y Cladonia sp., que crecian respectivamente sobre Quercus robur y sobre rocas. En el territorio español también se conoce de Tenerife, Islas Canarias (ERTZ & DIEDERICH, 2008), donde crece sobre una Lecanora saxícola, no identificada.

Al estudiar el nuevo ejemplar de Catalunya, procedente de una localidad cercana a Port de la Selva (Girona), se pudo observar que sus características morfológicas no eran del todo coincidentes con las descritas en la bibliografía, especialmente con las mencionadas en las principales claves de identificación de hongos liquenícolas (CLAUZADE et al., 1989; HAWKSWORTH, 1983; HAWKSWORTH et al., 2010). Pero, después de realizar un repaso bibliográfico exhaustivo de los trabajos que citan esta especie e incluyen datos morfológicos, y tener en cuenta las discrepancias en los datos aportados por los diferentes autores, hemos constatado que Paranectria oropensis se muestra como un taxón relativamente variable; variabilidad que, en algún caso, se ha intentado recoger a nivel taxonómico. Por ello, también se procedió a estudiar de nuevo el ejemplar previamente conocido de Cataluña, junto con otros dos ejemplares procedentes de Austria y conservados en el herbario BCN (Universidad de Barcelona). Su estudio nos ha permitido hacer una valoración de las diferencias morfológicas que existen entre estos ejemplares, principalmente en relación con el tamaño y la septación de las ascósporas.

Dado el interés corológico para Cataluña, y considerando que un mejor conocimiento de Paranectria oropensis puede facilitar, tanto por parte de micólogos como de liquenólogos, la localización de nuevas localidades en el territorio, aportamos en este trabajo los datos de la nueva cita de este hongo, e incluimos una descripción detallada de la especie, basada en nuestros ejemplares, y la acompañamos con iconografía original. Como complemento, se discute también la variabilidad observada en la especie, tanto por nosotros como por otros autores, y si ésta puede tener interés taxonómico o no.

MATERIAL Y MÉTODO

Para estudiar al microscopio óptico (con un aumento máximo de 1600 ×) los ejemplares de Paranectria oropensis, se han realizado secciones a mano alzada de los ascomas y se han montado en agua o, para mejorar el contraste, en lactofenol-azul de algodón (LAA). Totas las medidas se han tomado en preparaciones montadas en agua. En las dimensiones de las ascósporas se indica: el valor medio en cursiva, encuadrado por los valores máximos y mínimos que resultan de descartar el 10% de los valores mas altos y mas bajos y, entre paréntesis, se indican los valores extremos absolutos. El número total de ascósporas medidas se indica entre corchetes [n], junto con la relación largo/ancho de las esporas [L/A]. Las ilustraciones se han realizado con ayuda de una cámara clara para dibujo incorporada al microscopio. Las fotografías del aspecto macroscópico de los ejemplares se han realizado con una cámara PIXERA PRO150ES incorporada al estereomicroscopio, y se han integrado digitalmente con ayuda del programa HELICONFOCUS (Helicon Soft Inc.). Las fotografías de los caracteres microscópicos se han tomado con una cámara OLYMPUS SC30 incorporada al microscopio óptico.

NOMENCLATURA

Paranectria oropensis (Ces. in Rabenh.) D. Hawksw. & Piroz., Canad. J. Bot. 55 (19): 2555 (1977). - [Mycobank: 319195].

= Sphaeria (Nectria) oropensis Ces. in Rabenh., Bot. Zeitung 15: 406 (1857). - [Mycobank 176592].

= Nectria oropensis (Ces. in Rabenh.) Tul. et C. Tul., Sel. Fung. Carp. 3: 95 (1863).[Mycobank, ¡no recogida y sin número asignado!].

Fig. 1. Paranectria oropensis (Port de la Selva, BCN-Lich.). A-B) Ascomas sobre diferentes líquenes crustáceos alterados (A, hidratados, y B, sin hidratar). Escala: A, B = 200 µm.

= Dialonectria oropensis (Ces. in Rabenh.) Cooke, Grevillea 12 (64): 111 (1884).[Mycobank 530610].

= Cucurbitaria oropensis (Ces. in Rabenh.) Kuntze, Rev. Gen. Plant. 3(2): 461 (1898).[Mycobank 524812].

= Ciliomyces oropensis (Ces. in Rabenh.) Höhn., Sitzungsber. Kaiserl. Akad. Wiss. Math.Naturwiss. Kl. Abt. I, 115: 673 (1906). - [Mycobank 232256].

TIPO: ITALIA, prov. Vercelli, “Prov Bugelleusis, Pedemont, prope amplissimum Sanctuarium Stae. Mariae Deiparae in Monte Oropa”, 09/1856, Leg. V. Cesati (M, Isotipo). [Klotzschii Herbar. vivum mycol. sistens Fungorum per totam Germaniam crescentium collectionem perfectam. Edito nova. Cent. V, no. 524). [Non vidimus!]. HOSPEDANTE TÍPICO: Sobre un liquen no identificado, de talo escuamuloso, no fructificado (fide TRIEBEL, 1989, HAFELLNER, 2007), no “in thallo Biatorae (decolorantis ?)” [= Trapeliopsis granulosa, fide TRIEBEL, 1989], como se indica en RABENHORST (1857). EXSICCATAS: Cesati’s Erbar. Crittogam. Ital., núm. 540; Lichenicolous Biota, núm. 6 (HAFELLNER 2007); Lichenicolous Biota, núm. 85 (HAFELLNER, 2010). = Paranectria oropensis subsp. parviseptata M. S. Cole & D. Hawksw., Mycotaxon 77: 324 (2001). - [Mycobank 466500].

HOLOTIPO: TAIWAN, Hualien Hsien, Kuanynan, on Parmelia (Hypotrachina) sp., on Pinus , 2370 m alt. Leg D.L. Hawksworth (K(M) 69600). [Non vidimus!].

Catalana de Micologia, vol. 39: 129-139; 2018.

= (¿?) Nectria lichenicola Crouan et Crouan, Flor. Finistère.: 256 (1867). - [Mycobank 213376].

= Pleonectria lichenicola (Crouan et Crouan) Saccardo, Michelia 1: 325 (1878). - [Mycobank 243839].

HOLOTIPO: ¡no asignado!. LOCALIDAD ORIGINAL: FRANCIA, Finistère, sur le thalle granuleux d’un lichen, sur le tronc d’un hétre. [Non vidimus!].

= (¿?) Pleonectria appendiculata Vouaux, Bull. Soc. Mycol. France 28: 193 (15 juliol 1912).[Mycobank 248408].

HOLOTIPO: ¡no asignado!. LOCALIDAD ORIGINAL: FRANCIA: Sur un thalle mince indŽterminable, sur vieux chêne près Docelles dans les Vosges, (leg. J. HARMAND). [Non vidimus!].

MATERIAL ESTUDIADO.

ESPAÑA, Cataluña, prov. de Girona, Alt Empordà, Port de la Selva, cerca de la fuente del Monestir de Sant Pere de Rodes, al lado de la carretera, 90ºN, en sitio húmedo, 2012/04/06, leg. X. Llimona y A. Argelés (BCN-Lich. 21678). Sobre los talos de Lecanora campestris y de Lepraria sp., que crecian sobre esquistos húmedos.– Alta Garrotxa, Beuda, vertiente sur de La Mare de Déu del Mont, DG7677, 500 m alt., 1995/03/02. leg. T. Azuaga, A. Gómez-Bolea, E. Jiménez y A. Longan (BCN-Lich. 13166). Sobre Physcia adscendens, que crecia sobre una rama expuesta de Quercus ilex

AUSTRIA, Styria, Oststeirisches Hügelland, 7 km E of the centre of Graz, 2.9 km SW of Hünigtal, forested area between Ragnitzstrasse and Höhenstrasse, 47º04’45’’N / 15º31’45’’E, 460-480 m alt., GF8959/1, mixed lowland forest with Fagus sylvatica, Pinus sylvestris, and Picea abies, on bark of Carpinus betulus, 2006/09/25, Leg. W. Obermayer (11358), (BCN-Lich. 15944, Hafellner J. 2007: Lichenicolous Biota, núm. 6). Sobre un liquen crustáceo corticícola, no fructificado.– Styria, Graz, Schubertstrasse avenue near junction with Holteigasse, 47º04’55’’N / 15º27’30’’E, c. 375 m alt., GF8958/2, roadside trees, on bark of Aesculus hippocastanum, 2006/05/15, Leg. J. Hafellner (73127), (BCN-Lich. 17351, Hafellner J. 2010: Lichenicolous Biota, núm. 85). Sobre Phaeophyscia orbicularis

DESCRIPCIÓN DE LA ESPECIE.

ASCOMAS (peritecios) ovoides, ligeramente papilares en la zona ostiolar, de 0,14-0,26 (0,3) mm de diámetro, que crecen totalmente superficiales en el talo del hospedante, totalmente recubiertos por un denso tomento de hifas blanquecinas, hialinas al microscopio, de 4-5 µm de grosor, que dejan entrever poco la pared del ascoma. La superficie de la pared del ascoma es única y claramente visible alrededor del ostíolo, donde está libre de tomento y muestra una coloración anaranjada, pálida, que puede oscurecerse algo al hidratarse. Pared del ascoma (excípulo), en sección, prácticamente incolora, de 20-30 µm de grosor, con estructura prosoplectenquimática, formada por un gran número de capas de células aplanadas, de 7-12 × 1-2 µm, con la luz celular muy reducida, prácticamente colapsadas. HAMATECIO en la madurez constituido únicamente por perífisis pluricelulares, de 20-35 × 2-3 µm, visibles en todo el canal ostiolar. ASCOS claviformes, cortamente pedunculados, unitunicados y de pared fina, que se desvanece en la madurez, normalmente octosporados, pero excepcionalmente con algún asco con solo 4 esporas visibles. En nuestros ejemplares, la mayoría de los ascos son maduros, con la pared ya evanescente, y solo ha sido posible medir algunos ascos inmaduros, de aproximadamente 85-110 × 18-22 µm. ASCÓSPORAS de (21) 25-30,8-37,5 (45) × (7) 8-9,8-12 (14) µm, [L/A = (1,9) 2,4-3,2-4,0 (5,0), n = 97], en su mayoría más o menos largamente fusiformes, pero son frecuentes las esporas asimétricas, con forma más o menos marcadamente sigmoidea. La mayoría de las esporas se prolongan en los extremos con una caudícula, de 3-8 µm de longitud, formada únicamente por la pared esporal, con aspecto de apéndice rígido, recto o arqueado; de forma excepcional, algunas con algún extremo provisto de doble caudícula. También abundan las esporas con los extremos solo atenuados y acuminados, no prolongados en caudícula, y no son raras las esporas con uno de los extremos redondeado, pero nunca en los dos extremos. Por la septación, la mayoría de esporas son

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 129-139; 2018. 133

típicamente (sub) murales, con un total de (8) 9-14 (15) células visibles, provistas de (3) 4-7 (8) septos transversales y (0) 1 (2) septos longitudinales por sección, presentes en (0) 2-4 (7) de las secciones transversales, generalmente en las mediales; las esporas son incoloras, pero pueden adquirir, observadas al microscopio óptico, cierta tonalidad amarillenta debido a la refringencia de la pared y a la presencia de abundantes gútulas lipídicas. La descripción aportada está basada en los ejemplares recolectados en Cataluña, y complementada con los ejemplares estudiados de Austria.

DISCUSIÓN Y AFINIDADES

Si tenemos en cuenta las características morfológicas que se recogen en los trabajos de los diferentes autores, podemos considerar que Paranectria oropensis es una especie relativamente variable en ciertos caracteres. El concepto actual más seguido para esta especie es el recogido en el trabajo de HAWKSWORTH (1982), en el que se tiene en cuenta principalmente los caracteres morfológicos de un ejemplar de Escocia, que crece sobre Parmeliella atlantica. El tamaño de las ascósporas indicado por este autor para este ejemplar, es de (22) 25-32 (36) × (9) 11-14 (15) µm, con una caudícula en los extremos de las esporas que alcanza los 12 µm de largo. Estas dimensiones son las que posteriormente se han ido repitiendo para esta especie en diferentes floras y claves de identificación de otros autores (CLAUZADE et al., 1989; HAWKSWORTH, 1983; ERTZ, 2004).

Por lo que se desprende de los datos de otros autores, en general previos al trabajo de HAWKSWORTH (1982), el tamaño de las ascósporas de Paranectria oropensis no es siempre coincidente con el indicado por éste último. En la descripción aportada por SAMUELS (1976), que según indica está basada en la de HÖHNEL & LITSCHAUER (1906), un autor que estudió el material original distribuido en exsiccata por V. de CESATI (Cesati’s Erbar. Crittogam. Ital., núm. 540), el tamaño esporal es menor que el mencionado por HAWKSWORTH (1982). Estos autores encuentran ascósporas que son marcadamente más estrechas, de 28-40 × 9-11 µm, con 6-7 septos transversales y un septo longitudinal (es de suponer que para cada sección transversal), y con caudículas de unos 8 µm de largo. Las medidas mencionadas por SAMUELS (1976), son las que recogen ROSSMAN et al. (1999) y HAFELLNER & ZIMMERMANN (2012) en sus claves de identificación. En nuestro caso, las medidas de las ascósporas que hemos observado en nuestro material, principalmente por la anchura, coinciden mejor con las del material original que con las indicadas por HAWKSWORTH (1982).

Para intentar plasmar las diferencias que observaron en el tamaño y la septación esporal de Paranectria oropensis, COLE & HAWKSWORTH (2001) describieron una subespecie, con el nombre de P. oropensis subsp. parviseptata, en la que incluyeron los ejemplares con menos septos de lo habitual, procedentes de localidades muy distantes entre ellas (Gran Bretaña, Taiwán y EE. UU.). Esta subespecie se caracterizaba por las ascósporas de solo (21) 23-27 (29) × (10) 1114 µm, y con únicamente (2) 3-4 (5) septos transversales y uno solo longitudinal por sección, no presente en todas las secciones, provistas, según las ilustraciones incluidas en el trabajo, de un total de (8) 6-11 células por espora, y con caudículas de 5-8 (10) µm de largo. Ascósporas parecidas, con escasa septación, pueden observarse en las ilustraciones del trabajo de DAM & DAM (2012) sobre la distribución de P. oropensis en Holanda, pero estos autores no incluyen dimensiones esporales. DRISCOLL et al. (2016), también menciona, de Canadá, ejemplares con ascósporas que concuerdan con las de la subespecie parviseptata, con un tamaño de (16,5) 19,5-26 (29,5) × (9) 10-13 (14,5) µm [L/A = (1,6) 1,7-2,3 (2,5); n= 21], y provistas de 3-6 septos transversales y un septo longitudinal en una o mas secciones.

Fig. 2. Paranectria oropensis (Port de la Selva, BCN-Lich.). A-G) ascósporas con diferentes grados de septación (tinción con LAA). A) ascóspora con un estremo redodeado. B-G) ascósporas con caudículas. Escala: A-G = 5 µm.

DIEDERICH (2003), con el estudio de diferentes ejemplares procedentes de Norteamérica, pone en duda el valor taxonómico de la subespecie de COLE & HAWKSWORTH (2001), al observar en sus ejemplares ascósporas con características tanto de la subespecie típica como de la subespecie parviseptata. Según DIEDERICH (2003), las diferencias de tamaño y de septación que se observan en las ascósporas podría ser debida únicamente al hecho de proceder éstas de ascos con diferente grado de maduración, que crecen juntos en un mismo ascoma.

Nosotros, igual que DIEDERICH (2003), en los ejemplares estudiados también hemos observado que existen grandes diferencias en el tamaño y la septación de las ascósporas en ascomas procedentes de un mismo ejemplar, que implicarían las características de las dos subespecies comentadas, por lo que consideramos que resulta difícil aceptar la subespecie parviseptata de COLE & HAWKSWORTH (2001). En los ejemplares estudiados hemos observado abundantes ascos maduros, ya con pared poco aparente, pero que aún mantienen las esporas agrupadas. En cada asco las esporas mantienen cierta constancia en la relación del tamaño y la septación, por lo que, al ser todos los ascos maduros, resulta difícil atribuir estos caracteres a un diferente estadio de maduración, como sugiere DIEDERICH (2003).

En relación a los posibles sinónimos heterotípicos asignados a Paranectria oropensis, conviene subrayar que, según indica SAMUELS (1972), en la descripción original de Pleonectria appendiculata (VOUAUX, 1912), las características de los ascomas coinciden con las típicas del género, pero las ascósporas, con un tamaño menor, de solo 20-23 × 9-12 µm, quedarían justo en el límite inferior del tamaño observado para Paranectria oropensis. La septación indicada para Pleonectria appendiculata es también menos marcada, con solo (1) 3 septos transversales y un único septo longitudinal. Como VOUAUX (1912) no indica en cuantas secciones transversales esta presente el septo longitudinal, es difícil determinar el número total de células de las esporas, pero suponiendo que se presenta en la mayoría de secciones, esto representaría como máximo solo 6-8 células por espora, un número inferior al que hemos observado en Paranectria oropensis. En el caso de Nectria lichenicola, los caracteres de los ascomas mencionados en la descripción original por CROUAN & CROUAN (1867) corresponden a los del género Paranectria, pero los caracteres microscópicos aportados son insuficientes para precisar si se corresponden o no con los de Paranectria oropensis. Los autores indican únicamente que los ascos son octosporados, las ascósporas subfusiformes, murales (“mérenchymatiques”), atenuadas en una punta aguda en los extremos, pero no aportan información relativa al tamaño y a la septación esporal. Los escasos caracteres mencionados por CROUAN & CROUAN (1867) fueron posteriormente recogidos, solo en parte, en la descripción de Pleonectria lichenicola por SACCARDO (1878). Existe otra cita posterior de Pleonectria lichenicola de Bélgica (MOUTON, 1897) y, en este caso, por la detallada descripción que este autor incluye de las ascósporas, no hay duda de que éste ejemplar se corresponde plenamente con Paranectria oropensis

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Sin entrar en valorar el gran número de citas conocidas, podemos considerar Paranectria oropensis como una especie de amplia distribución en el hemisferio norte, donde se conoce principalmente de Europa, pero también en Asia y Norteamérica. Las citas europeas están recogidas en los trabajos de HAFELLNER & OBERMAYER (2009) y BRACKEL (2014), a los cuales remitimos para más detalle. Paranectria oropensis es una especie plurívora, poco específica en relación a sus hospedantes, y que ha sido encontrada sobre un gran número de especies de líquenes, preferentemente en diferentes comunidades epífitas, en las que este hongo parece que juega un papel importante en su dinámica (HAFELLNER & OBERMAYER, 2009).

En la nueva localidad aportada por nosotros, Paranectria oropensis crece sobre líquenes saxisilicícolas alterados, que se encuentran en un ambiente húmedo, aguas abajo de una fuente; entre los líquenes dominantes destacan Lecanora campestris, acompañada de una Lepraria no identificada.

Paranectria oropensis es un hongo que parece que se ha hecho mas abundante en Europa Central en los últimos tiempos. Este hecho lo ponen de manifiesto los trabajos de CEZANNE et al. (2008a) y HAFELLNER & OBERMAYER (2009). En el estudio realizado en la ciudad de Graz (Austria) por HAFELLNER & OBERMAYER (2009) sobre la dinámica de las comunidades liquénicas en las que crece Paranectria oropensis, los autores consideran que esta especie que ha ido adquiriendo, al menos en su ámbito regional, una presencia cada vez mayor hasta convertirse en una epidemia endémica, debido a la frecuencia y la severidad de los ataques observados. Consideran también, que la actual abundancia de este hongo podría estar relacionada con el cambio climático y con el hecho de que se den actualmente series sucesivas de inviernos más suaves de lo habitual, lo que puede tener efecto sobre la tasa de supervivencia del micelio o de les diásporas del hongo, las cuales estarían después disponibles para iniciar la infección, en el periodo de vegetativo siguiente.

Otra hipótesis que también podría explicar el hecho de que Paranectria oropensis sea actualmente más frecuente, es la expuesta por CEZANNE et al. (2008), recogida y comentada tambien por HAFELLNER & OBERMAYER (2009). La argumentación de CEZANNE et al. (2008) se basa en que la propagación de este hongo liquenícola podría ser solo consecuencia de una mayor presencia de sus hospedantes mas habituales (diferentes especies de líquenes nitrófilos epifíticos), líquenes que actualmente también se ven favorecidos por un aumento de los hábitats eutrofizados. Con todo, HAFELLNER & OBERMAYER (2009) se muestran prudentes y consideran que, para poder llegar a una conclusión definitiva al respecto, sería necesario un seguimiento del problema durante un periodo de tiempo mas largo.

CLAVES PARA LA IDENTIFICACIÓN DE LAS ESPECIES LIQUENÍCOLAS DE PARANECTRIA

En las claves, el tamaño indicado para las ascósporas hace referencia únicamente al tamaño del cuerpo esporal, sin incluir la longitud de las caudículas.

1. Ascósporas triseptadas, de 21-38 × 5-7 µm. Ascos con 8 esporas. Ascomas de 0,2-0,3 mm de diámetro, globosos, con tomento únicamente en la base de los ascomas. Sobre Ephebe lanata. – Europa – Paranectria affinis (Grev.) Sacc.

1. Ascósporas submurales o murales, con anchura superior a 7 µm. Ascomas con tomento que recubre totalmente la pared. ............................................................................... 2

2. Ascósporas (sub) murales, con (8) 9-14 (15) células por espora, pero en algunos casos con esporas con solo septos transversales, fusiformes, de (21) 25-38 (45) × (7) 812 (14) µm, con (3) 4-7 (8) septos transversales y (0) 1 (2) septos longitudinales por sección, y con caudículas de 3-8 µm de largo, en muchos casos con los extremos de las esporas solo atenuados o incluso redondeados. Ascos con 8 esporas. Ascomas de 0,140,26 (0,3) mm de diámetro, ovoideo-piriformes. Sobre diferentes especies de líquenes. –Europa, Norteamérica y Asia – Paranectria oropensis (Ces. ex) D. Hawksw. et Piroz.

NOTA: Formas de Paranectria oropensis, probablemente sin valor taxonómico, discrepantes de nuestras observaciones, por tener ascósporas de tamaño y septación algo diferente al indicado por nosotros.

A.- Paranectria oropensis subsp. parviseptata M.S. Cole et D. Hawksw. (COLE & HAWKSWORTH, 2001): Ascósporas de (21) 23-27 (29) × (10) 11-14 µm, con (5) 6-11 células, provistas de (2) 3-4 (5) septos transversales, y un septo longitudinal solo en alguna de las sección, y caudículas de 5-8 (10) µm de largo. Sobre Hypotrachina, Bacidia y Lepraria. – Escocia, Minnesota (EE. UU.) y Taiwán –

B- Paranectria oropensis sensu HAWKSWORTH (1982): Ascósporas de (22) 25-32 (36) × (9) 11-14 (15) µm, con (8) 12-19 (21) células, provistas de (5) 6-7 (9) septos transversales, y (0) 1-2 (3) septos longitudinales por sección, y caudículas de hasta 12 µm de largo. Sobre Parmeliella atlantica. – Escocia –

Catalana de Micologia, vol. 39: 129-139; 2018.

2(1). Ascósporas claramente murales, con más de 20 células en las esporas maduras. Ascos con (2) 4 esporas. ...................................................................................................... 3

3(2). Ascósporas de (45) 54-75 (92) × (17) 23-33 (40) µm, con más de 50 células en las esporas maduras, con caudículas de 10-40 µm de largo. Ascomas de 0,25-0,6 mm de diámetro, piriformes. Sobre diferentes Cladonia sp., Fuscopannaria sp., Leptogium laceroides, Psoroma hypnorum y Stereocaulon sp. (ZHURBENKO, 2009) –Alemania (Baviera), Groenlandia y Nueva Zelanda – .................. Paranectria alstrupii Zhurb.

3. Ascósporas con anchura menor, comprendida entre 10-20 µm, con 20-50 células en las esporas maduras......................................................................................................... 4

4(3). Ascósporas de (16) 31-60 (72) × (9,5) 12-18(21) µm, con caudículas no medidas. Ascomas de 0,17-0,3 mm de diámetro, subglobosos. Sobre Fuscopannaria laceratula (ZHURBENKO & DILLMAN, 2010) – Alaska (EE. UU.) –..................................... Paranectria aff. alstrupii Zhurb.

4. Ascósporas de (23) 30-46 × (10) 13-18 (21) µm, con caudículas de (10) 15-18 (23) µm de largo. Ascomas de 0,3-0,4 mm de diámetro, globosos. Sobre Peltigera rufescens (HAWKSWORTH, 1982). – Gran Bretaña – ........ Paranectria superba D. Hawksw.

AGRADECIMIENTOS

Los autores quieren agradecer Dr. Claude ROUX (Mirabeau) la lectura crítica de manuscrito.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

BRACKEL, W.V. (2014).- Kommentierter Katalog der flechtenbewohnenden Pilze Bayerns. Bibliotheca Lichenologica, 109 : 1-476, 13 fig.

BOOM, P.P.G. van den & ETAYO, J., (2000).- Contribution to the knowledge of lichenicolous fungi and lichens from Portugal and Spain. Österr. Z. Pilzk. 9: 151 -162.

CEZANNE, R.; EICHLER, M.; KIRSCHBAUM, U. & WINDISCH U. (2008b).- Flechten als Anzeiger des Klimawandels. Lichens as indicators of climate change. - In: Facetten der Flechtenforschung. Festschrift zu Ehren von Volkmar Wirth. Sauteria 15: 159 -174.

CEZANNE, R.; EICHLER, M.; HOHMANN, M.-L. & WIRTH, V. (2008a).- Die Flechten des Odenwaldes. Andrias 17: 1520.

CLAUZADE, G.; DIEDERICH, P. & ROUX C. (1989).- Nelikeniĝintaj fungoj likenloĝaj. Ilustrita determinlibro. Bulletin de la Société Linnéenne de Provence, num. spécial 1: 1-142.

COLE, M.S. & HAWKSWORTH, D.L. (2001).- Lichenicolous fungi, mainly from the USA, including Patriciomyces gen. nov. Mycotaxon, 77: 305-338.

CROUAN, P.L. & CROUAN, H.M. (1867).- Florule de Finistère, contenant les descriptions de 300 espèces nouvelles de Sporogames, de nombreuses observations et une synonymie des plantes cellulaires et vasculaires, qui croissent spontanément dans ce département. F. Klincksieck édit., Paris, et Lefournier édit., Brest, 262 pp. i 32 pl.

DAM, N. & DAM, M. (2012).- Een verdwaald Meniezwammetje [A Nectria lost between lichens]. Coolia 55(2): 68-70.

DIEDERICH, P. (2003).- New species and new records of American lichenicolous fungi. Herzogia, 16: 42-90

DRISCOLL; K.E.; CLAYDEN, S.R. & HARRIS, R.C. (2016).- Lecanora insignis (Lecanoraceae) and its lichenicolous fungi in North America, including a new species of Skyttea (Helotiales). The Bryologist, 119 (1): 39-51.

ERTZ, D. (2004).- Paranectria. - In: NASH T. III. RYAN B. D., DIEDERICH P., GRIES C. & BUNGARTZ F. (eds.).- Lichen Flora of the Greater Sonoran Desert Region, Vol. 2. Lichens Unlimited, Arizona State University, Tempe, Arizona, pp. 678679.

ERTZ, D. & DIEDERICH, P. (2004).- Lichens and lichenicolous fungi new for Tenerife. (Canary Islands). Cryptogamie, Mycologie, 29 (4): 389-396.

ETAYO, J. (1998).- Some hypocrealean lichenicolous fungi from Southwest Europe. Nova Hedwigia, 67: 499 -509.

Revista Catalana de Micologia, vol. 39: 129-139; 2018. 139

ETAYO, J. (2008).- Estudio de los líquenes y hongos liquenícolas de Aiako-Harria. Documento: Life Aiako Harria, Proyecto LIFE-Naturaleza 2005-2009, Dirección General de Montes y Medio Natural. Depart. de Desarrollo del Medio Rural. Diputación Foral de Gipuzkoa. [http://www.lifeaiakoharria.net/documentos.asp?padre=0]. (consulta 28/01/2018).

ETAYO, J. & PÉREZ-ORTEGA, S. (2016).- Lichenicolous lichens and fungi from Monfragüe National Park (western Spain). Herzogia, 29: 315-328.

HAFELLNER, J. (2007).- Lichenicolous Biota (Nos 1-20). Fritschiana, 60: 35-49.

HAFELLNER, J. (2010).- Lichenicolous Biota (Nos 81-100). Fritschiana, 67: 11-26.

HAFELLNER, J. & OBERMAYER, W. (2009).- The role of Paranectria oropensis in community dynamics of epiphyte synusia on roadside trees. Herzogia, 22: 177-190.

HAFELLNER, J. & ZIMMERMANN, E. (2012).- A lichenicolous species of Pleospora (Ascomycota) and a key to the fungi invading Physcia species. Herzogia, 25: 47-59.

HAWKSWORTH, D.L. (1982).- Notes on British lichenicolous fungi: IV. Notes from the Royal Botanical Garden Edinburgh, 40: 375-397.

HAWKSWORTH, D.L. (1983).- A key to the lichen-forming, parasitic, parasymbiotic and saprophytic fungi occurring on lichens in the British Isles. Lichenologist, 15: 1-44.

HAWKSWORTH, D.L. & PIROZYNSKI, K.A. (1977).- The generic names Paranectria and Paranectriella and their synonyms. Canadian Journal of Botany. 55(19): 2555-2557.

HAWKSWORTH, D.L.; ATIENZA, V. & COPPINS, B.J. (2010).- Artifical Keys to the Lichenicolous Fungi of Great Britain, Ireland, the Channel Islands, Iberian Peninsula, and Canary Islands. Documento de trabajo. 104 pp. [http://www.ascofrance.com/uploads/forum_file/LichenKeys2010-0001.pdf]. (consulta 28/01/2018).

HÖHNEL, F.v. & LITSCHAUER, V. (1906).- Fragmente zur Mykologie (II. Mitteilung, Nr. 64 bis 91). Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften Math.-naturw. Klasse Abt. I., 115: 649-695

LONGAN, A. & GOMEZ-BOLEA, A. (1999).- Líquenes y hongos liquenícolas epífitos de Quercus ilex L., poco conocidos en encinares de Cataluña (España). Cryptogamie, Mycol., 20(1): 49-55.

MOUTON, V. (1897).- Troisieme notice sur des Ascomycetes nouveaux ou peu connus. Bull. Soc. Roy. Belgique, 36(2): 1021, pl. A.

RABENHORST, L. (1857).- Herbar. vivum mycologicum sistens Fungorum per totam Germaniam crescentium collectionem perfectam. Edito nova. Cent. V. Bot. Zeitschr., Berlin, 15: 405-408.

ROSSMAN, A.Y.; SAMUELS, G.J.; ROGERSON, C.T. & LOWEN, R. (1999).- Genera of Bionectriaceae, Hypocreaceae, and Nectriaceae (Hypocreales, Ascomycetes). Studies in Mycology, 42: 1-248.

SACCARDO, P.A. (1878).- Enumeratio Pyrenomycetum Hypocreaceorum hucusque cognitorum systemate carpologico dispositorum. Michelia, 1(3): 277-325.

SAMUELS, G.J. (1976).- A revision of the fungi formerly classified as Nectria subgenus Hyphonectria. Memoirs of the New York Botanical Garden 26 (3): 1-126.

TRIEBEL, D. (1989).- Lecideicole Ascomyceten. Eine Revision der obligat lichenicolen Ascomyceten auf lecideoiden Flecthen. Bibliotheca lichenologica, 35: 1-278,

VOUAUX, L. (1912-1914).- Synopsis des champignons parasites de Lichens (Suite). Bulletin de la Société Mycologique de France, 28(1912): 177-208, 209-256; 29(1913): 33-128, 395-494; 30(1914): 135-198, 281-329.

ZHURBENKO, M. (2009).- New and interesting lichenicolous hypocrealean fungi from the Northern Hemisphere. Sydowia, 61(1): 177-188.

ZHURBENKO, M. & DILLMAN, K. (2010).- Polycoccum hymeniicla comb. nov. (Dacampiaceae) and other interesting lichenicolous fungi from southeastern Alaska. The Briologist, 111(2): 260-266.

NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micologia (d'ara endavant RCM) accepta treballs escrits preferentment en català, castellà i anglès, però també en francès o italià. Els treballs no tindran límit d'extensió, però restarà a criteri del consell de redacció l'acceptació de treballs que excedeixin les 20 pàgines impreses. Per tal de facilitar la feina dels autors, a continuació mostrem en una llista tabulada, els criteris que han de seguir per elaborar el seu treball. S'aconsella als autors que marquin les caselles a mesura que les van complint i que ho adjuntin amb la seva tramesa.

Els originals, més aquest full amb les caselles marcades, s'enviaran en format electrònic a: revista@micocat.org

En el cas de que els arxius siguin massa pesants (sobretot fotografies) i superin la quota es podrà optar per usar sistemes alternatius (tipus "Dropbox"). L'ús del correu ordinari, CDs, DVDs, etc, no s’accepta.

El text s'haurà de redactar en format *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipus de lletra de tot el text serà Times New Roman mida 11. S'haurà d'utilitzar un interlineat de 1,5.

El format de pàgina serà DINA4, amb marges superior i inferior de 2,5 cm, esquerra i dreta de 3 cm.

En el text s'evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors, els marges entrats i el tipus de lletra negreta.

Només (vegeu excepció en l'apartat de Bibliografia!) es posaran en cursiva els noms de les espècies i dels gèneres. Les categories taxonòmiques superiors a les de gènere portaran la primera lletra en majúscula, sempre que el tàxon estigui escrit en llatí; si el tàxon es vulgaritza anirà sempre en minúscules (exemple: Tricholomataceae, tricolomatàcies).

Els títols dels diferents apartats aniran en majúscules (INTRODUCCIÓ, MATERIAL I MÈTODES, BIBLIOGRAFIA, etc.).

La primera pàgina del treball haurà de contenir i per aquest ordre:

Títol del treball en majúscules.

Nom/s del/s autor/s i les seves adreces. El "corresponding author" ha d'indicar una adreça de correu electrònic.

Resum en l’idioma de l'article, que no excedeixi les 15 línies. Acabat per un màxim de 6 paraules clau (que no estiguin incloses en el títol del treball).

Un segon resum ("Abstract") en anglès, encapçalat pel títol del treball i acabat per 6 paraules clau ("key words") en anglès, amb els mateixos criteris que el resum en l’ idioma original.

Resum, Abstract, Paraules clau i Key Words aniran encapçalats pels corresponents títols, en majúscules (RESUM, ABSTRACT, etc).

Bibliografia

L'apartat de la bibliografia anirà encapçalat pel títol: BIBLIOGRAFIA. Cal seguir els següents models:

KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439.

Les citacions d'autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: 'segons FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bé: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Totes les referències bibliogràfiques hauran d’estar esmentades dins del text.

Descripció de nous tàxons i combinacions noves

És condició prèvia a l'acceptació de la novetat per part de la revista que el autor registri el seu nou tàxon o nova combinació a Mycobank i que aporti el nombre del seu registre per tal d'incloure'l en la publicació. Sense aquest requeriment la "novetat" seria invàlida segons s'indica en el nou Codi.

Recordeu de seguir estrictament les normatives que estableix el nou Codi (exemple: per un nou tàxon ja no cal una diagnosi llatina però si una en anglès, sigui quin sigui l'idioma original del treball).

Il·lustracions, fotografies, figures, taules

Les fotografies (en blanc i negre o color) hauran d'enviar-se en format electrònic (jpg, tiff), preparades per ser reproduïdes directament i sempre en fitxers separats del text original.

La resolució emprada ha de ser de 350 dpi.

Els dibuixos en blanc i negre hauran de ser enviats en format electrònic, seguint els mateixos criteris que les fotografies. Utilitzeu sempre l'opció 'Escala de grisos', mai 'Duotono'.

Prepareu i composeu les fotografies o dibuixos d'acord amb la mida de la caixa de la RCM, que és de 13,5 x 18 cm (pàgina sencera) o 13,5 x 9 cm (mitja pàgina). Quedarà a criteri de l'edició de la revista la modificació final de les mides dels originals per adaptar-los a la caixa.

No barregeu en la mateixa làmina fotos en blanc i negre, en color i dibuixos.

Els números i signes de les figures (fletxes, escales, etc) s'incorporaran directament en elles mitjançant l'ús de programes d'edició d'imatges (es recomana el Photoshop).

Les escales han d'incorporar-se sobre la figura en forma d'una barra. En el peu de figura s'haurà de fer esment de la magnitud de la barra. No s'accepten indicacions d'escala del tipus: 400x.

Les fotografies macroscòpiques dels diferents tàxons no han d’anar nurerades en cap cas.

Totes les altres figures i taules han de tenir referència en el text de l’article i s'incorporaran dins d'ell segons aquests criteris: 'vegeu Fig. 1', 'taula 2', 'Figs. 2-5', etc.

Les Taules es presentaran en el mateix document del text, però en pàgina a part.

Figures i taules hauran d'incorporar els corresponents peus en un apartat titulat 'PEUS DE FIGURES' o 'PEUS DE TAULA' en el document del text de l'article, i després de la Bibliografia.

Un cop els treballs siguin rebuts s'enviaran per revisió al o als especialistes que el Consell de Redacció cregui oportuns. Les correccions així com els comentaris dels revisors seran retornades als autors perquè en facin les consideracions oportunes. El seguiment estricte d'aquestes normes de publicació de la RCM és condició prèvia per tal d'iniciar el procés de revisió del treball.

NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA

La Revista Catalana de Micología (en adelante RCM) acepta trabajos preferentemente escritos en catalán, castellano e inglés, pero también en francés o italiano. Los trabajos no tendrán límite de extensión, pero queda a criterio del consejo de redacción la aceptación de trabajos que excedan las 20 páginas impresas. Para facilitar la labor de los autores, a continuación se muestran en una lista tabulada, los criterios que deben seguir para elaborar su trabajo. Se aconseja a los autores que vayan marcando las casillas del margen a medida que se cumplan y que lo adjunten todo junto a su envío.

Los originales, más esta hoja con las casillas marcadas, se enviarán en formato electrónico a: revista@micocat.org. Suponiendo que los archivos sean demasiado pesados (en especial las fotografías) y superen la cuota se podrá optar por el uso de sistemas alternativos (tipo “Dropbox”). El uso del correo ordinario, CDs, DVDs, etc., no se acepta.

El texto deberá redactarse en formato *.doc o *.docx de Microsoft Word.

El tipo de letra de todo el formato será Times New Roman tamaño 11. Se deberá utilizar un interlineado de 1,5.

El formato de página será DIN A4, con margen superior e inferior de 2,5 cm, izquierda y derecha de 3 cm.

En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores, los sangrados y el tipo de letra negrita.

Solo (ver excepción en el apartado de Bibliografía) se pondrán en cursiva los nombres de las especies y de los géneros. Las categorías taxonómicas superiores a las de género llevarán la primera letra en mayúscula, siempre que el taxón esté escrito en latín; si el taxón se vulgariza irá siempre en minúsculas (ejemplo: Tricholomataceae, tricolomatáceas).

Los títulos de los distintos apartados irán en mayúsculas (INTRODUCCIÓN, MATERIAL Y MÉTODOS, BIBLIOGRAFÍA, etc.).

La primera página del trabajo deberá contener y por este orden:

Título del trabajo en mayúsculas.

Nombre/s del/de los autor/es y sus direcciones. El "corresponding author" debe indicar una dirección de correo electrónico.

Resumen en el idioma del artículo, que no exceda las 15 líneas. Acabado con un máximo de 6 palabras clave (que no estén incluidas en el título del trabajo).

Un segundo resumen ("Abstract") en inglés, encabezado por el título del trabajo y acabado por 6 palabras clave ("key words") en inglés, con los mismos criterios que el resumen en el idioma original.

Resumen, Abstract, Palabras clave y Key Words irán encabezados por los correspondientes títulos, en mayúsculas (RESUMEN, ABSTRACT, etc.).

Bibliografía

El apartado de la bibliografía irá encabezado por el título: BIBLIOGRAFÍA. Se seguirán los siguientes modelos: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439. Las citas de autores dentro del texto, seguirán los criterios que recogen los siguientes ejemplos: 'según FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996)', '(MALENÇON et al., 1975)', o bien: '(PEGLER, 1974: 234)'.

Todas las referencias bibliográficas deberán estar mencionadas en el texto.

Descripción de nuevos taxones y combinaciones nuevas

Es condición previa a la aceptación de la novedad por parte de la revista que el autor registre su nuevo taxón o la nueva combinación en Mycobank y que aporte el número de su registro para incluirlo en la publicación. Sin este requerimiento la “novedad” seria inválida según se indica en el nuevo Código.

Recuerden seguir estrictamente las normativas que establecen el nuevo Código (ejemplo: para un nuevo taxón ya no es necesaria una diagnosis latina pero sí una en inglés, sea cual sea el idioma original del trabajo).

Ilustraciones, fotografías, figuras, tablas:

Las fotografías (en blanco y negro o en color) se enviarán en formato electrónico (jpg, tiff), preparadas para ser reproducidas directamente y siempre en ficheros separados del texto original.

La resolución utilizada será de 350 dpi.

Los dibujos en blanco y negro se enviarán en formato electrónico, siguiendo los mismo criterios que las fotografías. Se utilizará siempre la opción ‘Escala de grises’, nunca ‘Duotono’.

Se prepararán y compondrán las fotografías o dibujos de acuerdo con el tamaño de la caja de la RCM, que es de 13,5 x 18 cm (página entera) o 13,5 x 9 cm (media página). Quedará a criterio de la edición de la revista la modificación final de las medidas de los originales para adaptarlos a la mencionada caja.

No mezclar en la misma lámina fotos en blanco y negro, en color y dibujos.

Los números y signos de las figuras (flechas, escalas, etc.) se incorporarán en ellas mediante el uso de programas de edición de imágenes (se recomienda Photoshop).

Las escalas se incorporarán sobre la figura en forma de una barra. En el pie de figura se deberá hacer mención de la magnitud de dicha barra. No se aceptan indicaciones de escala del tipo: 400x.

Las fotografías macroscópicas de les distintos taxones no tienen que ir numeradas en ningún caso.

Todas las otras figuras y tablas deben tener referencia en el texto del artículo y se incorporarán dentro de él según los criterios: 'ver Fig. 1', 'tabla 2', 'Figs. 2-5', etc.

Las Tablas se presentarán en el mismo documento de texto, pero en una página aparte.

Las figuras y tablas incorporarán los correspondientes pies en un apartado titulado ‘PIES DE FIGURA’ o ‘PIES DE TABLA’ en el documento de texto del artículo, y después en la Bibliografía.

Un vez los trabajos se hayan recibido se enviarán para revisión al o a los especialistas que el Consejo de Redacción considere oportunos. Las correcciones así como los comentarios de los revisores serán devueltos a los autores para que hagan las consideraciones oportunas. El seguimiento estricto de estas normas de publicación de la RCM es condición previa para iniciar el proceso de revisión del trabajo.

INSTRUCTIONS TO AUTHORS

The Revista Catalana de Micologia (RCM) accepts articles preferably written in Catalan, Castilian or English although French and Italian are also accepted. Although there is no limit to the size of the paper, articles longer than 20 pages are subject to approval by the Publication Committee. Below is a tabulated list of the requirements for the preparation of the manuscript. We advise authors to tick the boxes on completion of the recommendations/ requirements and send them on a separate sheet as an attachment to the manuscript.

The originals and the check sheet should be sent electronically to: revista@micocat.org. If the work is too heavy (especially photographs) for normal electronic mail, alternative systems (e.g. Dropbox) could be used. Post office mail, CD’s, DVD’s, etc. will not be accepted

The text should be written in *.doc or *.docx formats of Microsoft Word

Articles should be written in “Time New Roman” characters, body 11 and space 1,5

Page size DIN A4, with margins of 2,5 cm. (upper and lower) and 3 cm. (right and left)

Underlining, tabulations, bold letters and indentations should be avoided

Only (see exceptions in the “Bibliography”) genus and species names should be in italics. For supra generic categories, only the first letter is in upper case if the taxon is written in Latin. Otherwise it should it be in lower case (e.g. Tricholomataceae, tricolomataceas).

The titles of the different sections will be in capitals (INTRODUCTION, MATERIALS AND METHODS, BIBLIOGRAPHY, etc.).

The first page of the article should mention in the following order:

The title of the article in capital letters

The author(s) with a complete postal address, email and telephone number

A SUMMARY in the original Language of the article not to exceed 15 lines with a maximum of 6 KEY WORDS (in capitals) which should not be in the article’s title.

A second ABSTRACT in English with the title of the article and 6 key words with the same criteria as for the original language.

Bibliography:

This section should be capitalized: BIBLIOGRAPHY. The following models should be followed:

KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs.Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439

Citations in the text should be as follows: “according to FRIES (1937)”, “BON & BELLU (1966)”, “MALENÇON et al., 1975)”, or: (PEGLER, 1974: 234)”

Only the papers mentioned in the text should be referred to. The final bibliographic list should be arranged alphabetically by the authors name and their papers listed chronologically.

New taxons and combination descriptions:

All new descriptions of taxons or combinations proposed in the article should be previously registered at Mycobank and the author(s) should provide the registration number to the editors of the RCM. Otherwise the new name is not valid according to the new Nomenclatural Code.

The new regulations of the Nomenclatural Code, should be followed strictly (e.g. for a new taxon an English description should be provided, not a Latin one as it was before).

Illustrations, photographs, figures, tables

Photos either in black and white or in colour will be sent electronically (jpg, tiff), ready to be reproduced directly. They should be sent separately from the text with a minimum resolution of 350 dpi.

Drawings should also be sent electronically but with a minimum of 600 dpi resolution. They should be in “Scale of Grays”, never in “Duotono”.

Composition of the plates should conform to the RCM format 13,5 x 18 cm (whole page) or 13,5 x 9 cm (half page). The Publication Committee will adapt other sizes in case these instructions are not followed.

A mixture of black + white photos, colour photos + drawings should not appear in the same sheet.

Numbers and signs on the figures (arrows, scales, etc.) should be incorporated using imaging editing techniques. We recommend Photoshop.

The scales should be in the form of a bar and the magnitude of it indicated in the figure explanation. Indications such 400x will not be accepted.

The macroscopic photographs of different taxa must not be numbered in any case

All figures and tables should be referenced in the text and will be referred to as “see Fig. 1, Table 2, Figs. 2-5” etc.

The tables should be presented with the text but on a separate sheet.

The figures and tables explanations should be presented in separate sections as “FIGURE CAPTIONS or TABLE CAPTIONS” together with the text as well as at the end of BIBLIOGRAPHY.

Upon receiving the articles, they will be submitted to the Publication Committee specialists for revision. Corrections and comments made by the specialists will be returned to the author(s) for their consideration. The acceptance of this condition is unavoidable to start the revision of the article.

Contribution to the knowledge of the funga of the Balearic Islands (Spain). XXIV. 3

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; VEGA, M.; PINTOS, A. & LLISTOSELLA, J.

Additions to the mycological catalogue of Andorra II. 23

NIELL, M.; VALVERDE, A. & GIRBAL, J.

First approach to a red list of the andorran fungi.

NIELL, M. & PLADEVALL, C.

Agaricus freirei Blanco-Dios, new record for the Balearic Islands.

SIQUIER, J.L.; SALOM. J.C. & MELIS, J.L.

About the presence of Pseudopyrenidium tartaricola (Eurotiomycetes, lichenicolous fungi) in the Pyrenees (Spain).

NAVARRO-ROSINÉS, P. & ETAYO, J.A

An approach to myxobiota in Gavà (Baix Llobregat, Barcelona, Spain).

MUÑOZ-BÁGUENA, X.; GRÀCIA, E. & OLTRA, M.

Pluteus variabilicolor Babos, first citacion for the Iberian Peninsula

SÁNCHEZ, L. & MUÑOZ, G.

Sphaerellothecium pumilum comb. nov. (lichenicolous fungi, Dothideomycetes), a prioritary name over S. aipolium.

NAVARRO-ROSINÉS, P.; ROUX, C. & HAFELLNER, J.

Paranectria oropensis (lichenicolous fungi, Hypocreales) in Catalonia.

NAVARRO-ROSINÉS, P. & LLIMONA, X.

111

117

129

ÍNDEX

Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIV. 3

SIQUIER, J.L.; SALOM, J.C.; VEGA, M.; PINTOS, A. & LLISTOSELLA, J.

Addicions al catàleg micològic d’Andorra II. 23

NIELL, M.; VALVERDE, A. & GIRBAL, J.

Primera aproximació a una llista vermella dels fongs d’Andorra.

NIELL, M. & PLADEVALL, C.

Agaricus freirei Blanco-Dios, nova citació a les Illes Balears.

SIQUIER, J.L.; SALOM. J.C. & MELIS, J.L.

Sobre la presencia de Pseudopyrenidium tartaricola (Eurotiomycetes, hongos liquenícolas) en los Pirineos.

NAVARRO-ROSINÉS, P. & ETAYO, J.A

Aproximació a la mixobiota de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

MUÑOZ-BÁGUENA, X.; GRÀCIA, E. & OLTRA, M.

Pluteus variabilicolor Babos, primera cita para la Península Ibérica.

SÁNCHEZ, L. & MUÑOZ, G.

Sphaerellothecium pumilum comb. nov. (hongos liquenícolas, Dothideomycetes), un nombre prioritario sobre S. aipolium.

NAVARRO-ROSINÉS, P.; ROUX, C. & HAFELLNER, J.

Paranectria oropensis (hongos liquenícolas, Hypocreales) en Cataluña.

111

117

129

NAVARRO-ROSINÉS, P. & LLIMONA, X. Índex de tàxons, combinacions i noms nous continguts en aquest volum 128

Normes de publicació de la Revista Catalana de Micologia 140