ACTNUM_20

ACTA NUMISMATICA - 20

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDAccr6: Miquel CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCr6: Anna M BALAGUER

ACTA NUMlSMATICAfoufundada l'any 1971 sota els auspicis de la Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edicio de l'obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicacio no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap mitja, sigui mecanic, fotoquimic, electronic magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permis previ per escrit de l'editor i dels autors.

DIPOSlT LEGAL: B. 23.751-1987.

ISSN: 0211-8386.

IMPRIMEIX: Marc Castells, Artgrafia. Ribot i Serra, 81, 08208 Sabadell.

EDlTA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona.

REDACCI6: Acta Numismatica, Escola Pia,85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 2036

Sumari

Introduccio: Vint anys d'Acta Numismatics per L. Villaronga 9

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant I'any 1989 (A. M. B.) 11

Mon antic

GARCIA-BELLIDO, M. Paz Elplomo de Pech-Maho 15 VILLARONGA, L. Assaig-balanc dels volums de les emissions monetaries de bronze a la Peninsula Iberica d'abans d'August 19

GARCIA GARRIDO, M. El hallazgo de Villarrubia delos Ojos 37 Medieval

DOMINGO, A. Sobre la autenticidad delos trientes visigodos 79

BALAGUER Anna M. Troballes i circulaci6monetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya (s. VIII-XIII) 83

BOFARULL I COMENGE, A. Tresoret defraccions de dinar dels regnes de Taifes (s. XI) 111

MOLL Bernat, Un diner del comtat de Forcalquer (Provenca) trobat a Menorca. 123

RIPOLLES Pere P - LLORENS, Maria del Mar. El tresor de La Reina Mora: monedes de laume 1. 125

CRUSAFONT I SABATER, M. Pesals catalans senzills i multiples. 141

Modern i Contemporani

COMAS, Rafael. Els diners agramuntesos dela Guerra de Separacio 165

VENTURA I SUBIRATS, J. Les regles per al comput de lareduccio de monedes a mitjan segle XVI 175

TURRO I MARTINEZ, A Els bitllets militars republicans dela guerra 19361939 (1) 189

Medallistica

CRUSAFONT I SABATER, M. Clemencia Isaura i la medalla tolosana dels lacs Florals

Troballes monetaries IX

Troballa d�gramunt(M. Crusafont i Sabater)

Troballa de Cubells (AM. Balaguer)

Introduccio: Vint

anys d'Acta Numismatica

L. VILLARONGA

En iniciar Acta Nurnismatica volguerem seguir l'exemple donat pels homes del «Memorial Numisrnatico Espafiol» de finals del segle passat. Enguany en complir-se els vint anys de la nostra publicacio ens preguntem si hem pogut realitzar-lo i veiern que els hem superat puix que ells no arribaren a la fita dels vint anys que nosaltres hem aconseguit.

Els vint anys d'Acta Numismatica son prou anys per girar-nos enrera i veure el que ha succeit en el camp de la numismatica en aquestes dues decades.

Dels diversos aspectes que podem contemplar en la numisrnatica es en el cientific on s'han assolit cotes rnes altes, puix que aquests darrers vint anys han estat molt ben aprofitats.

Per nosaltres el fet mes important ha estat la constitucio l'any 1979 de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics com a filial de I'Institut d'Estudis Catalans, i la integracio a ella de la nostra publicacio Acta Numismatica, Aquesta situacio, ara amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, ens permet mirar el futur amb optimisme, perque els maldecaps que hem passat semblen haver acabat.

Hem d'assenyalar l'obertura de la nostra numismatica a l'estranger a partir dels dos Simposis de Barcelona, dels anys 1979 i 1980, organitzats per nosaltres amb el suport de 1'«Asociacion Numismatica Espanola», assolint niveJls internacionals en totes les especialitats. La nostra presencia als Congressos Internacionals de Numisrnatica dels anys 1979, 1986 i 1991 ha estat prou nombrosa per a provar-ho.

No sols ens estern referint als numismatics catalans sino tarnbe a tots els de la Peninsula, ja que Portugal tarnbe hi compta.

EI volum dels treballs publicats es important. N'hem cornptabilitzat 197 per l'any 1990 i 133 pel 1991, en la nostra col-laboracio a «Numismatic Literature» de I'vAmerican Numismatic Society».

L. V1LLARONGA

Del mon antic s'han donat a coneixer nombrosos tresors, s'ha estudiat la circulacio monetaria de lloes excavats pels arqueolegs i s'han publicat nombroses monografies. Cada vegada sabem mes del missatges de les monedes antigues.

Pel que fa als periodes medievals i modern, s'ha aprofundit en l'estudi de les nostres monedes amb obres de mestratge i fins i tot la numismatica arab de laPeninsula coneix un floriment.

Pero, no solament hem de posar en relleu l'esforc realitzat en aquests anys sino tambe els nous metodes emprats, especialment els d'aplicacio de l'estadistica, l'estimacio del volum deles emissions monetaries i l'analisi del metall de les monedes.

La nurnismatica ha anat fent cada cop mes historia. Dels estudis de la numismatica pura s'ha passat a treure conseqiiencies historiques fonamentades en les recerques.

Siha estat satisfactori el balanc deles activitats passades, ara mirarem endavant cap al futur, cap al proper segle.

L'esperanca en l'esdevenidor es assegurada vistos els resultats optims aeonseguits. Les mans joves que esperavern, per prendre el relleu d'Acta Numismatica, son ara una realitat i una munio de joves numismatics estant treballant per crear la numismatic a del derna.

Si la mirada endarrera era satisfactoria, la mirada cap el futur no sols es esperancadora sino plena de confianca.

Memoria de les activitats de la

Societat Catalana d'Estudis Numismatics

durant l'any 1989

ANNA M. BALAGUER

Gran part de l'activitat de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, durant l'any 1989, s'ha encaminat a consolidar lesbases existents i a gestionar diverses actuacions a realitzar en un futur proximo Es per aixo que bona part de la tasca efectuada en aquest exercici no es reflectira fins als anys immediatament posteriors. Tot i aixi l'entitat ha mantingut les seves activitats habituals de les quals donarem compte tot seguit.

IV TROBADA D'ESTUDIS NUMISMATICS (FEBRER DE 1989)

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics, juntament amb l'Asociaci6n Numismatica Espanola, han organitzat aquesta trobada d'estudiosos. En aquesta edicio el tema d'estudi proposat ha estat el de la metrologia i dels ponderals monetaris. Hom acceptava tambe aportacions de tema lliure.

Ha dirigit la trobada el Sr. Josep Pellicer, especialista en el tema metrologic, aetna com a Secretari el Sr. Manuel Garcia Garrido, iel comite cientific era integrat pel Dr. Leandre Villaronga, el Dr. M. Crusafont i Sabater i la Dra. Anna M. Balaguer.

La trobada fou un gran exit. Foren presentades mes de vint comunicacions, que han estat pubJicades a «Gaceta Nurnismatica» null. 94-95, setembre-desembre 1989.

ANNA M BALAGUER

JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS

NUMISMATICS

El dia 26 de juny es celebra Junta General Ordinaria amb el segiient ordre del dia: Lectura de l'acta de la reuni6 anterior ide la memoria. Aprovaci6 dels comptes. Elecci6 de la Junta de Govern. Admissi6 de nous socis. Informaci6 de les activitats cientifiques i sobre Acta Numismatica. Precs i Preguntes.

Es tracta tarnbe de la necessitat de donar un nou impuls a la vida social de l'entitat i per aixo hom proposa de celebrar convenientment alguna eferneride important per la SCEN, com es ara l'aparici6 d'Acta Numismatica; 17-18, en premsa.

L'Assemblea manifesta la seva satisfacci6 per la medalla de plata que la Royal Numismatic Society acabava d'atorgar el nostre President, Dr. Leandre Villaronga, en reconeixement dels seus merits cientifics i de mestratge.

Al mateix temps volgue fer constar les seves congratulacions pel grau de doctor assolit recentment pel nostre vice-president M. Crusafont i Sabater amb la seva tesi La Moneda Catalana Local, s.xIII-XVIII, llegida a la Universitat Autonorna de Barcelona, el dia 13 de juny i per la nostra secretaria AM. Balaguer amb la tesi, Historia de la Moneda dels Comtats Catalans, llegida a la mateixa Universitat el 21 de juny.

ASSISTENCIA I PARTICIPACIO A CONGRESSOS

III Symposium on Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area. EI mes d'octubre aparegueren les actes d'aquest Simposi, celeb rat a Santarem els dies 4-8 d'octubre de 1988. Aquestes reunions representen un important punt de referencia per a tots els historiadors de la moneda medieval peninsular. La nostra Societat sempre ha tingut un paper destacat i molt actiu en la realitzaci6 d'aquests Simposis, tant per la irnportancia dela participaci6 i de les aportacions dels seus membres, com per haver merescut, ja des de la primera edici6 el 1985, de formar part del Comite d'honor del Simposi.

VII Congreso Nacional de Numismdtica, celebrat el desembre a Madrid i organitzat, en aquesta ocasi6, per la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. La Societat Catalana d'Estudis Numismatics delega, en la persona dela seva secretaria, la representaci6 de l'entitat en eilloc que aquesta te en el comite d'aquests congressos.

La presencia i aportacions de membres de la nostra societat fou tambe forca apreciable.

Simposi Internacional sobre els origens de Catalunya, celebrat el desembre i organitzat per la Reial Academia de Bones Lletres com a cloenda dels nombrosos actes academics celebratsamb motiu del Mil-lenari del Naixement Politic de Catalunya. La numismatica hi fou present amb una aportaci6 especialment encarregada pel director d'aquell Simposi, Dr. Frederic Udina, ados membres de la Junta Directiva de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

CONFERENCIES

El mes de gener la S.C.E.N. adreca una invitaci6 a tots els seus membres per a assistir a la conferencia: El Millenari de Catalunya: bases historiques i numismatiques, que pronuncia Anna M. Balaguer el 17 d'aqueII mes a la seu de 1'i\.N.E.

COMISSIO INTERNACIONAL DE NUMISMATICA

El president de la nostra societat, Leandre ViIIaronga, forma part, des de l'any 1986, de la Junta directiva d'aquesta Comissi6 que aplega a mes de 110 entitats interessades en l'estudi de la numismatica i de la historia de la moneda. L'esmentada comissi6 organitza els Congressos Internacionals de Nurnismatica (dels quaIs hom preveu de celebrar l'onzena convocatoria a Brussel-es l'any 1991), publica el Survey ofNumismatic Researchi realitza tasques de coordinaci6 entre les diferents societats.

Es per ala Societat Catalana d'Estudis Numismatics un veritable reconeixement a niveII internacional que el nostre president Dr. Leandre Villaronga tingui un carrec de gran responsabilitat dins la Junta directiva del mes ait organisme del nostre camp d'estudi.

Cal assenyalar, tambe, que els apartats corresponents a la Peninsula Iberica del Survey ofNumismatic Research han estat encarregats a especialistes dels diferents periodes de la historia de la moneda, membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

PUBLICACIONS

La SocietatCatalana d'Estudis Numismatics gestiona prop de la Diputaci6 de Barcelona un ajut economic per a la publicaci6 delllibre de Miquel Crusafont i Sabater, La moneda catalana local (s. XIII-XVIII). L'obra correspon a una sintesi de la tesi doctoral de l'autor, llegida a la Universitat Autonoma de Barcelona (juny 1989), davant un tribunal presidit per Emili Giralt i Ravent6s.

La participacio de la Diputacio de Barcelona es confirma el dia 7 de desembre (1989) i tot seguit s'iniciaren els tramits per a materialitzar aquesta realitzaci6.

El plomo de Pech-Maho*

M PAZ GARCiA-BELLIDO

Un plomo aparecido hace mas de treinta afios en el yacimiento de Pech-Maho (Sigean) junto al rio Aude, a quince kilornetros de Narbona, ha sido objeto de la publicacion de los articulos citados. El plomo, depositado en el rnuseo junto a los otros materiales de excavacion procedentes de la fase Pech-Maho I, se tuvo como un vulgar peso de red de pescar. Yves Solier, sensibilizado con los importantes materiales epigraficos que ha proporcionado el yacimiento recientemente, 10 hizo desenrollar y tras la restauracion se ha podido ver que el plomo esta escrito en griego por un lado y en etrusco por el otro, pero no es un bilingiie. Gracias a que procede de excavacion se fecha antes del 450 a.c., tiempos en que el Languedoc meridional debio contar con habitantes iberos aunque muy cerca de asentamientos foceos como Agde y Emporion.

Pech-Maho esta situado precisamente entre estas dos ciudades, y la ultima sale a colacion en el texto que nos ocupa. EI plomo esta escrito por las dos caras que sin embargo pueden ser contemporaneas, El texto etrusco, quizas tambien comercial, fue llevado a Pech-Maho -0 a Emporion como propone Chadwickdesde algun punto toscano que no consta en el texto 0 todavia no se ha podido interpretar porque de momenta esta cara del plomo presenta muchas dificultades. El texto estrusco es mas antiguo que el griego puesto que este ha reutilizado

M. LEJEUNE & 1. POUlLlOUX. «Une transaction commercial ionienne a Pech-Maho»,Comptes Rendus de L4.cademie des Inscriptions & Belles-Lettres Juillet-Octobre 1988, pp. 526-5346

1. CHADWICK, "The Pech-Maho lead»,Zeitschriftfur Papirologie und Epigraphie, 82, 1990, pp. 161-166

M. LEJEUNE & 1. POUIlLOUX & YVES SOllER, «Etrusque et ionien Archaiques sur Ie plomb de Pech Maho (Aude)», Rev. Arch de Narbonnaise 21, 1988, 19-59.

M. PAZ GARCfA-BELLlDO

uno de los margenes de la cara etrusca para escribir un nombre propio, posiblemente la direccion 0 la firma de la carta griega. El texto griego es jonio y, tanto desde el punto de vista epigrafico como linguistico, se deja fechar bien a mediados del S. V, 10 que coincide con los otros materiales arquologicos de la misma fase I cuya cronologia final se fija en el-450.

El epigrafe griego es un documento de comercio de caracter legal donde consta la compra 0 alquiler de una, 0 unas barcas a los emporitanos a traves de un intermediario que es quien firma el documento y relata sus pagos: uno en concepto de arras y otro al recibir la mercancia. Al final constan cuatro testigos algunos de cuyos nombres son claramente ibericos, dato concorde con 10 que ya sabiamos sobrelos habitantes de Pech-Maho. Desde luego parte del dinero, 0 quizas la totalidad, se ha pagado en moneda, y esto es 10 que aqui mas nos interesa. A continuacion copio la traduccion de Pouilloux:

([KiJ]JtQLO�?) a achete (ou loue) un akation chez les Emporitains; il l'a achete (ou loue) (bateau et cargaison?); a moi, il m'en a donne en participation la moitie au prix de deux huitains (octania) et demi; j'ai donne comptant la somme de deux sizains (hectania) et demi, et personnellement (aiJ"t6�) a titre de gage (tyyu'Il"tijQLOV) une tierce (trite) (ou le tiers de cette somme); et ce gage (ksrvo) ill'a recu sur le fleuve; mais l'acompte je le lui ai fait remettre a l'endroit OU les akatia sont amarres; temoins: Basigerros et Bleuras et Golo.biur et Sedegon. Ce sont ceux-ci qui etaient temoins quand j'ai remis l'acompte, mais quand j'ai fini de payer la somme due (XQf]!-la), soit deux huitains et demi, (les temoins etaient): .anaruas, Nalbe n.

Y la traduccion de Chadwick:

'So-and-so (perhaps Kyprios) bought a boat [from the] Emporitans. He also bought [three (?) more] (i.e. from elsewhere). He passed over to me a half share at the price of 2 1/2 hektai (each). I paid 2 1/2 hektai in cash, and two days later personally gave a guarantee. The former (i.e. the money) he received on the river. The pledge I handed over where the boats are moored. Witness(es): Basigerros and Bleruas and Golo.biur and Sedegon; these (were) witnesses when I handed over the pledge. But when I paid the money, the 21/2 hektai, auras, Nab n.'

Desgraciadamente la traduccion del texto no parece segura en su totalidad, presentando mayores dificultades precisamente en los terminos monetales, y ella ocurre porque las palabras utilizadas para describir la cuantia del pago son terminos griegos no atestiguados hasta ahora, y por tanto sin paralelos que ayuden a la correcta interpretacion. Pouilloux traduce oktania como «huitains», es decir un multiplo de ocho, y hektania como «sizains» (multiplo de seis), mientras que Chadwick interpreta que ambos terminos son variantes foneticas posiblemente de una misma palabra, que debia ser el apelativo de la moneda local, indicativo para el indudable de un valor divisor de seis. Ambos comentaristas opinan que la unidad monetal debe ser el statero, pero Chadwick precisa mas al escoger el de electro de Focea, de la que eran colonias tanto Massalia como Emporion, incluso precisa que sus divisores de 2,6 g (en realidad 2,33) corresponden a 1/6 de state-

EL PLOMO DE PECH-MAHO

ro, conocidos como hektai[okaides, siendo quizas las hektania del texto de PechMaho el nombre local para estas moneditas.

Creo que son correctas las sugerencias de los comentaristas franceses respecto a la moneda de cuenta implicita en el terrnino hektania. Los divisores del stater de electro foceo fueron efectivamente muy utilizados a juzgar por los numerosos ejemplares que nos han quedado de ellos, como por ejemplo las hektai [okaides de electro de c. 2, 60 g. Pero hay que advertir que en Occidente no existio moneda de electro aunque sf de plata y basicamente de patron foceo, (para los patrones metrologicos cf. H.A. Cahn, Knidos Die Munzen des sechsten und fiinften lahrhunderts, Berlin 1970, 185-86). Porello existen tres posibilidades si fue el patron foceo el utilizado: 1 a) que la moneda de cuenta sea el stater foceo de electro de c. 16 g, 2a) que la moneda de cuenta sea la plata, la dracma de 5,5 g, o la didracma, tambien en casos Ilamada por nosotros stater, aun cuando no tengamos ninguna referencia literaria de que el terrnino stater en Focea se utilizara para la plata y 3a) que la referencia sea el peso del stater de electro pero pagada en plata. Creo que esta ultima es la opcion mas verosimil, aunque no podemos 01vidal' que Furtwangler supone que tambien el patron milesio se utilize en estas fechas que nos ocupan.

Primera opcion: estatero de electro. Ratio del electro con la plata 1: 10 2 oktania 1/2=20 stateros de electro de 16 g=320 el. x 10ag.=3.200 g de ag.=581 dracma de 5,5 g. Es un precio excesivamente alto.

Segunda opcion: dracma

2 oktania 1/2=20 stateros (dos dracmas)=40 dracmas de 5,5 g=220 g. de ago

Tercera opcion: el peso del estatero de electro pagado en plata 2 oktania 1/2=20 stateros de 16 g. de ag=320 g=58 dracmas.

Ladiferencia entre la opcion segunda y tercera no es muy grande, pero el valor stater no solo corresponde a la moneda sino en origen al sistema de pesos, 10 que se aplico a la primera moneda de electro, creo que es preferible pensar que aqui en Occidente donde solo se acufio plata, se utilizaba el patron del peso del stater pero como valor de cuenta para la plata. Es incluso posible que la diferencia de nomenclatura entre hektai y hektania se deba precisamente a que las primeras se refieren a las monedas de electro y las hektania reciban el nombre occidental para esa misma moneda en plata, pero ello es una conjetura. No es factible, sin embargo, la interpretacion de Chadwick de que el terrnino oktania y hektania sean val ores equivalentes a las hektai pues la cantidad seria minima, y en cambio si es verosimil que se trate de multiplos como Lejeune y Pouilloux opinan.

Muy interesante, y no comentado por los autores, es que el plomo este escrito precisamente en etrusco, griego y en el se haga referencia al comercio emporitano, puesto que son justamente estos tres arnbitos geograficos los que estan inmersos en esta misma red comercial testimoniada por la unidad de moneda, monedas que llamamos «tipo Auriol» por el nombre del tesoro, cercano a Mar-

L. VILLARONGA

4. En fer comparances, algunes vegades, dividim pel nombre d'anys el nombre d'encunys estimats d'una ernissio, sense que aixo impliqui per la nostra part acceptar la regularitat del ritme de les emissions.

5. Una emissio pot durar un mes 0 una setmana, amb un, dos 0 tres encunys, pero pot alimentar la circulacio durant anys.

6. La nostra exposicio va dirigida ales seques importants, pero tambe presentem les menys abundoses, sempre que no es tracti d'una raresa.

Pel que fa als divisors, no els tenim en compte quan corresponen a unitats amb nombroses monedes. En canvi, els tindrem en compte quan faltin les unitats, a sigui que l'ernissio estigue formada solament per divisors.

La reduccio dels materials que aixo representa no creiem que afecti gaire el nostre assaig d'estirnacio del volum de les emissions dela moneda de bronze.

7. Els materials que en serveixen per aquest estudi son diversos, pero incomplets. Per realitzar aquest treball seria necessari que estiguessin estudiades totes les emissions monetaries amb metodes moderns, que deurien incloure la sequencia dels encunys i l'estimacio del volum de les monedes emeses.

Aixo, s'ha realitzat parcialment. D'algunes emissions tenim treballs complets, d'altres estimacions parcials que son valuoses i aprofitables, pen) de la majoria no en tenim res.

Per les que no tenim estudis, d'algunes hem fet una rapida analisi de la sequencia dels encunys per estimar el volum de la moneda emesa, seguint un metode probabilistic. 1

Per les altres, hem assajat fer una estimacio per mitja d'una regressio linial.? Fern la regressio amb les dades que coneixem i a partir de la linia de regressio resultant estimem el nombre d'encunys deles altres emissions.

La regressio la fern entre dues variables, el nombre de monedes del nostre arxiu i l'estimacio del nombre d'encunys. Pel coeficient de deterrninacio resultant, veurem si existeix una dependencia entre el nombre de monedes dela mostra i l'estimacio del nombre original d'encunys.

La regressio linial amb el grup de 19 dades', ens dona un coeficient de determinacio R2 0.719, ben acceptable.

La formula de la linia de regressio es:

y - 0.157 + 0.479 x

D'aquest calcul resulta aproximadament un encuny original per cada 2.08 monedes del nostre arxiu.

l. L. VILLARONGA, De nuevo La estimaci6n deL numero originaL de cufios de una emisi6n 1110netaria. Gaceta Numismtuica, 85,1987, pp. 31-36.

2 L. VILLARONGA, Numismatica aplicada a fa estadistica. BarceLona, 1985.

3. Vegi's l'Annex on es desenvoLupa aquesta questio.

El tracat grafic dela linia de regressio, es el seguent:

Y= .479x - .157, R-squared: .719 �40 § u 5 30 S Z 20 20 40 60 Nurn, exemplars 80 100120 so 10

Per calcular el nombre d'originals d'encunys estimats d'una emissio aplicarem la formula anterior prenent el nombre de monedes del nostre arxiu.

8. Per l'estudi deles emissions cal establir un ordre cronologic per periodes, i dintre de cada periode una distribucio geografica.

Ens servirem de la nostra Numisrnatica Antigua de Hispania,4 i del Corpus,' en els quaIs se sistematitzen les emissions establint uns periodes cronologics i a mes en la darrera donem el nombre d'exemplars del nostre arxiu, que serveix per fer la regressi6 i trobar l'estimacio del nombre original d'encunys de l'ernissio.

9. Com a punt de referencia de la importancia d'una emissio prenem el cost d'una legi6 romana durant la segona guerra punica, estimada per Crawford? en l'us de20 encunys i per Marchetti? en 33/40.

PERioDES CRONOLOGICS

Establim els segiients periodes cronologics:

Fi del segle IIIA. C. Aquest perfode cornpren les emissions de la segona guerra punica i les dels aixecaments dels ibers, fins a Cato, l'any 195 a.c.

Primerameitat del segle II a.c. Despres de la pacificacio de Cato fins ales lluites contra Numantia, l'any 155 a.c.

4. L. VILLARONGA, Numismatica Antigua de Hispania. Barcelona, 2 ed. 1987.

5. En redacci6 avancada «CO/pus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatern».

6. M. CRAWFORD, Roman. Republican Coinage. Cambridge, ] 974.

7. P MARCHETTI, Histoire economique de fa deuxieme guerre punique. Bruxelles, ] 978.

L. VILLARONGA

Lluites entorn a Numantia. 155-133 a.C Emissions monetaries encunyades per les necessitats de les lluites que finalitzen amb la conquesta de Numantia.

Segona meitat del segle II a.C Els romans estenent la conquesta per la Peninsula.

Pi del segle II a.C EI pas dels Cimbris l'any 104 iels aixecaments dels ibers dels anys 98-94 a.c., van acompanyats de noves emissionsmonetaries.

Son dificils de separar de les del periode anterior.

Segle I a. C Cornpren principalment les guerres sertorianes de 80-72 a.c. Despres quasi han acabat les emissions iberiques, pen) hi ha una revifalla ales seques d'Emporion i en altres de l'Ulterior.

GRUPS GEOGRAFICS

A cada un dels periodes fern les segiients divisions geografiques:

Catalunya

Edetania i seques proximes

Sedetania, Suessetania, Barksunes. Celtiberia.

Ebusus.

Ulterior, incloent Obulco i Castulo.

Emissions amb llegenda fenicia, algunes empren despres l'escriptura llatina.

CLASSES DE SEQUES

Podem classificar les seques en tres grups:

A) Seques amb continuitat d'emissions.

B) Seques amb emissions puntuals.

C) Seques amb emissions abundants, pero sense continuitat,

Son seques amb continuitat, les situades en capitals de regio 0 de zones geografiques.

A Catalunya: Emporion (Untikesken), Tarraco (Kese), i Ilerda (Iltirta).

A l'Interior: Sekaisa, Kelse, Seteisken i Areikoratikos.

A l'Edetania: Saguntum (Arse), Saiti i Ikalkusken.

A l'Ulterior: Castulo, Obulco, Ursone,Carmo, Ilipense i Gadir.

VOLUM DE LES EMISSIONS

Expressem el volum de les emissions pel nombre d'encunys utilitzats, seguint el metode assenyalat a l'apartat 7.

Fi del segle III a. C. 8

Catalunya, sistema uncial (cant.)

Kese. Arse. EbuSlIS

Hisp-cart. Gadir Sexi. Malaka Castulo Obulco

Primera

II a. C. 9

A I'Ulteriar

Sistema 31 g. Castulo Obulco Ursone

Carbula Ventipo Celtitan Dipo Oripense Osset Corduba

8. Bibliografia: L. VILLARONGA, Las primeras emisiones de monedas de bronce, en Papers in Iberian Archaeology, BAR International Series 193, Oxford, 1984, 205-215; Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983: Las monedas Hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973: Diez afios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa, Supplemento Rivista di Studi Fenici, vol. XI, 1983, 57-73; Necesidades financieras en la Peninsula Iberica, durante la segunda guerra punica y primeros levantamientos de los iberos, Nummus, IV/V/VI, 1981-1983, 119-153; Econornia monetaria en la Peninsula Iberica ante la presencia cartaginesa durante la segunda guerra punica, Aula Orientalis, 4, 1986, Universidad de Barcelona; Uso de la ceca de Emporion por los romanos, para cubrir sus necesidades financieras en 1a peninsula Iberica durante la segunda guerra punica, Studi per Laura Breglia, Supplemento al n.4/1987 (Parte I) del Bolletino di Numismatica, 1987, 209-214.

9. Bibliografia: No repetim la donada anteriorment. Especifica per la Celtiberia tenim ames: L VILLARONGA, Ordenacion y cronologia de los denarios de la Celtiberia, Gaceta Numismdtica, 8687,1987,9-22; M. GARCIA GARRIDO, L. VrLLARONGA, Las monedas de la Celtiberia, Gaceta Numismdtica, 86-87, 1987,35-63.

L. VILLARONGA

Catalunya (cont.)

Tltirkesken 48

Ieso 7

Baitolo 12

Ausesken 7

Eusti 83

Ore 22

Suessetani a-Barskunes

Bolskan 114

Sekia 13

Iaka 17

Barskunes 52

Arsaos 40

Kaiskata 18

Turiasu 20

Catalunya

Uncial

Untikesken 33

Sistema meitat uncial

Kese 45

Iltirta 145

Baitolo 21

Arketurki 37

Lauro 11

Ilturo 53

Saiti 13

Grup 3 dofins

Kelse 210

Seteisken 57

Saltuie 45

Alaun 45

Iltukoite 19

Lakine 52

Orosi 39

Suessetania-

Barskunes

Sekia 33

Barskunes 13

Kueliokos 13

Turiasu 5

Celtiberia

Arekorata 25

Kalakorikos 9

Kontebakom Bel. 23

Konterbeia Kar 50

Sekaisa barbada 16

Llegenda fenicia

21

6

37

9

13

Celtiberia: meitats

Arekorata 19

Oilaunes 16

Aratikos 15

Arkailikos 17

Belaiskom 10

Konterbia

K 58

Ekualakos 22

Erkauika 8

Sekobirikes 48

Sekotias 21

Titiakos 11

Uarakos 4

Urouias 16

Usamus 16

Bilbilis 100

Bursau 24

Borneskon 21

Tamaniu 67

Tabaniu 9

Tanusia 15

Nertobis 31

Unanbaate 7

Ulterior: uncial Obulco 71

20

30

3

4

3

56

Lleg.fen. meitat

2 Sexi 4

Abdera 20

Asido 28

Sis. 50 man. lliur

Ebusus 182

L. VILLARONGA

Pot ser que algunes de les emissions de la Celtiberia d'aquest periode hagin d'anar a l'anterior.

Segle I a.e.

Catalunya: meitats

Sues-Barsk: meitats Ulterior: asos

Untikesken, Bolskan 11

Castulo 12

ib. 47 Belikiom 112 meitats 102

Emporia as. 199

Iaka 5

Obulko 17

Kese 131 Arsaos 4 meitats 102

Iltirta 84 Bentian 15

Eso 25 Turiasu 13

Baitolo 14

Ieso 18 Grup 2 do]: meitats

Carmo 32

Ilipense 3

Ilturir 8

Carbula 7

Iltirkesken 25 Sekaisa 80 Laelia 11

Grup fenici Tabaniu 13

Onuba 16

Searo 8 Kontebakom.

Gadir 191 B. 13

Orippo 20 Osset 39 Malaka 39 Belaiskom 11

Ituci 18 Karalus 5

Irippo 31

Acinipo 21

Olont 12 Metuanium 7 Carisa 21 Okalakom Lascuta 25 13

Cartago-

Asido 9 Orosi 4 45

Bailo 6 Otobesken 9 nova

Carteia

Iputci 8 Samala 6 (1/2) 229

Abdera 5 Terkakom 8

Valoracio en nombre d'encunys.

Distingim les emissions del sistema rorna, uncial i despres uncial reduit de les iberiques, les quals son la meitat d'aquelles.

Ames, donem l'equivalencia en nombre d'encunys-denari. A la primera meitat del segle II a.c. en la relacio d'l denari 10 asos, i a la segona meitat d'l denari 16 asos.

Com a referencia de la importancia de les emissions es pot prendre el cost d'una legio romana durant la segona guerra punica. Per Crawford es el de la produccio de 20 encunys-denari i per Marchetti de 33/40, com hem assenyalat a I'apartat 9.

Classifiquem com a monedes fenicies, aquelles que les segueixen amb llegenda lIatina.

sist.8/9 sist. 8/9 S. 8/9q 8/9 20 1 116 his-car.125 altres.124

sist. Ltlil l 5

L. VILLARONGA

COMENTARIS

Fi segle III A. C.

Abundants emissions de monedes de plata i poques de bronze, les quais son batudes pels cartaginesos a partir de J'any 220 a.c., en estabilitzar-se l'ocupacio de la Peninsula. El seu volum es l'equivalent ala produccio de 170 encunys.

Les altres seques de l'Ulterior tenen el volum de la produccio de 124 encunys. Extraordinaries les emissions del sistema sextatntal d'Obulco amb 16 encunys ila de Florentia amb 1.

A Catalunya s'encunya poe bronze, 25 encunys, pero en canvi molta moneda de plata. Solament tenim un encuny per l'Edetania,

A Ebusus, amb l'estimacio exagerada de 630 encunys, encara que son de pes petit, la qual reduida a monedes de 8/9 gr resulta de 116 encunys.

Pensem que les monedes de plata d'aquest periode son suficients per financar les necessitats de l'exercit i que les monedes de bronze estaven dedicades a cobrir les necessitats del sector serveis, en forrnacio ales ciutats conquerides i organitzades.

Primera meitat del segle II a. C.

Les seques de continurtat encunyen abundants emissions. A Catalunya tenim Emporion, Tarraco i Ilerda. Especialment Tarraco, l'antiga capital dela Citerior utilitza 225 encunys i la resta de Catalunya 159 encunys uncials i 12 de valor meitat.

Si dividim els 225 encunys de Tarraco per 40 anys, resulta 5,6 encunys-any de monedes d'un pes de la meitat de l'as rorna, La seva equivalencia es de 0,28 encunys-denari-any, quantitat petita, que solament podia arribar a resoldre les necessitats del sector de serveis.

Per Catalunya el volum es de 159 encunys uncials i 237 meitats, fan en total 277 encuny-as uncial, els quais repartits per un periode de 50 anys, resulta 5.55 encunys-uncial-any.

Per l'expansio des de Catalunya cap a l'Interior, al principi del segle II a.c., tenim les seques de Kelse i Seteisken, amb un petit volum d'emissions, solament 12 encunys, equivalents a 6 asos uncials i 4 encunys per Sekaisa a la Celtiberia. Mes importants son les emissions deles seques de continuitat de l'Edetania, Arse, Saiti i Ikalkusken, amb 146 encunys, equivalents a 73 asos uncials romans i a 7 encunys-denari.

Les seques amb la llegenda fenicia estenen llurs emissions, especialment Gadir, amb la utilitzacio de 338 encunys del sistema de 10/11 gr de les altres Malaka amb 72, Sexi amb 48, Ituci amb 7 i Olont amb 10.

A l'Ulterior, apareixen moltes seques noyes, el motiu potser es no haver encunyat moneda de plata. Tenim emissions dels sistema de l'as rorna de31 grs en els tallers de continuitat: Castulo 39, Obulco 15, Ursone 11, Ilipense 9 i a mes en els altres amb Mirtilles 7, Laelia 6 i Ilurco 3.

Despres es continuen les encunyacions dintre del sistema de l'as uncial rorna als tallers de continuitat: Castulo 121, Obulco 151, Ursone 18, Ilipense 59 i Carmo 53. Per als altres tallers de no continuitat, tenim emissions de certa importancia a Ulia 36, Carbula 18, I1ipla 9, Dipo 11, Ventipo 16, Oripense 5, Celtitan 6, Osset 10i Corduba amb els seus quadrants 146/4 36.

EI volum de les emissions de I'Ulterior en els tallers de continuitat es el resultat de la utilitzacio de 74 encunys del sistema de31 gr i de 402 uncials.

A mes en els tallers de no continuitat tenim 16 encunys mes del sistema de 31 gr i 147 per l'unciaI. Si ajuntem el volum de les emissions de les antigues colonies fenicies de 475 encunys del sistema de 10/11 gr tenim el volum total de 877 encunys uncials, els quaIs dividits per un periode de50 anys, resulten 17 encunys uncials anuals, quantitat superior a la batuda a Catalunya de 5.55, en el mateix periode.

Si valorem el volum de les emissions en encunys-denari en Hoc de fer-ho en encunys de moneda de bronze, tindrem per Catalunya 28 encunys-denari, per l'Edetania 7, per l'Interior 0.2, per Ebusus 1.6 i per la Ulterior 87,6 encunys denari.

EI volum mes important es el de la Ulterior i pot ser degut a mes de no haver encunyat moneda de plata, a haver-se produit una rornanitzacio mes intensa ial fet d'hivernar-hi l'exercit rorna.

Resumint, a la Citerior les necessitats militars son resoltes amb la moneda de plata, essent la de bronze un complement, al contrari de la Ulterior, on tot s'ha de resoldre amb la moneda de bronze, la qual deu servir pel sector de serveis i per les necessitats militars, essent aquestes darreres petites.

Periode de 155-133 a.C Lluites entorn de Numantia

Hi incloem les monedes batudes per cobrir les necessitats derivades de les lluites dels romans en la conquesta de la Peninsula, simbolitzades per les tingudes entorn a Numantia.

Les necessitats financeres de I'exercit foren resoltes amb l'encunyacio de moneda de plata ales seques que s'anaven obrint paral-lelarnent a l'avancarnent de l'exercit roma. Pero, tarnbe s'encunya moneda de bronze en aquells tallers i en alguns d'altres de menor irnportancia.

Els primers tallers seguint el cam! de l'exercit foren: Sesars amb 16 encunys, Bolskan amb 1, Arsaos 28, Kueliokos 6, Barskunes 11, Erkauika 5 i Kelse 31. Fent un total de 98 encunys, equivalent a 4,9 encunys-denari.

A la Celtiberia els primers tallers a batre moneda son: Areikoratikos 11 encunys, Oilaunikos 6, Kalakorikos 3, Louitiskos 10 i Sekaisa 39. Despres ala mateixa Celtiberia encunya Arekorata amb 4 encunys, Kalakorikos 9, Konterbia 4. En total 86 encunys. Dels quals son uncials iels altres 78, son meitats dels sistema de 31 gr. Equivalent a 4.7 encunys-denari. De molta importancia per esser batuda enun periode de temps molt curt.

L. VILLARONGA

Tot aquest conjunt representa l'equivalent a 4,9 encunys-denari per FArago i 4.7 encunys-denari per la Celtiberia.

Segona meitat del segle II a.c.

Les emissions monetaries continuen a la segona meitat del segle II a.c. despres de la conquesta de Numantia, s'estabilitzen les zones ocupades i les accions militars passen a altres llocs de la Peninsula.

A Catalunya tenim pels tallers de continuitat 145 encunys d'uncial reduit i 199 encunys meitat d'aquells; pen) el que es mes extraordinari es que els tallers sense continuitat arribin als 334 encunys. En total per Catalunya tenim l'equiva­ lent a 26 encunys-denari.

A l'Edetania, els tallers de continuitat, Arse amb 75 encunys, Saitibi amb 31 i Ikalkusken 33. Els altres, Valentia amb 44 i Urkesken 7. En total 190 encunys, equivalents a 12 encunys-denari.

La Sedetania presenta nombroses emissions, les del grup dels tres dofins, les quals arriben fins a la fi del segle, amb 467 encunys, equivalents a 14,6 encunysdenari.

La Suessetania-Barskunes presenta 274 encunys, equivalents a 8,6 encunysdenari.

De la Celtiberia les emissions arriben ala fi de segle, un total de 678 encunys, equivalents a 21 encunys-denari.

A Ebusus, son nombroses les emissions dels sistema meitat del rorna, 182 encunys, equivalent a 5,6 encunys-denari.

A l'Ulterior, trobem menys emissions que en el periode anterior, son de l'ordre de 342 encunys uncials reduits, els quals juntament amb els 86 de les emissions de llegenda fenicia fan un equivalent a 24 encunys-denari,

Pi del segle II a. C.

:Es dificil separar les emissions propiament de fi del segle II a.c. de les emissions de la segona meitat abans exposades. Aqui deixem les que no han estat incloses en el periode anterior per ser especfficament de la fi del segle.

Per Catalunya tenim 33 encunys uncials reduits i 312 de valor meitat, equi- valents tots ells a 12 encunys-denari.

Per l'Edetania 13 encunys, equivalent a 0,4 encunys-denari.

Les emissions de la Sedetania han quedat incloses en el periode anterior.

Per la Suessetania i Barskunes tenim 63 encunys equivalents a 2 encunys-de­ nari.

La Celtiberia i Ebusus han quedat incloses en el periode anterior.

L'Ulterior presenta 187 encunys, els quals conjuntament amb els 73 de les emissions originariament en llegenda fenicia fan un equivalent a 14 encunys-denari.

Si comparem conjuntament el volum de les emissions dels periodes de la segona meitat i fi del segle II a.c., veiem que el volum de Catalunya i el de I'Ulterior son coincidents, amb 38 encunys-denari i tarnbe son comparables els de l'Edetania amb 12.4, Sedetania amb 14.6, Suessetania-Barskunes amb 10.6 i quelcom superior el de la Celtiberia amb 21 encunys-denari.

Segle I a.C

El volum deles emissions de les monedes de bronze disminueix molt en aquest periode, i quasi solament cornpren les emeses durant les guerres sertorianes de 80-72 a.c.

Per fer l'equivalencia de les monedes de bronze en encunys-denari en aquest periode devem determinar quantes d'aquestes monedes son compreses enun denari. Es una qiiestio que mereix un estudi puntual i de moment dintre del nostre treball de «possibilitats», les comptarem com a meitats de l'as rorna 0 sigui 32 en denari.

A Catalunya s'encunya el volum resultant de l'us de 344 encunys, equivalents a 10,7 encunys-denari. Excepcionalment Ernporion encunya moneda amb inscripcions llatines en el sistema metrologic establert per August, per tant aquestes monedes no haurien d'estar compreses aqui, perc com que no porten titulatures imperials les hi hem incloses, tenint en compte ames la seva importancia, essent 199 els encunys usats, equivalents a 12,4 encunys-denari, quantitat que pot ser poc important si pensem que cobriren un periode d'almenys 60 anys, per al qual resultaria de 0.2 encunys-denari-any.

A la Sedetania i a la Celtiberia s'encunyaren les monedes del grup delsdos dofins amb 169 encunys, equivalents a 5,2 encunys-denari.

Eis Suessetans i els Barskunes usen solament 160 encunys equivalents a 5 encunys-denari. Tenim present el problema de les emissions de Bolskan que podrien ser mes nombroses del que assenyalem.

A l'Ulterior, les emissions amb abundancia de divisors a Castulo, Obulco i Carteia, arriben a un volum de 507 encunys i afegint els 313 del grup originariament de llegenda fenicia, fan un total de 820, equivalents 25,6 encunys-denari.

Sintesi

Anteposem als comentaris una taula resum amb les dades referents al volum d'encunys-denari. Donem conjuntament el periode de les guerres entorn a Numantia amb el de la primera meitat del segle II a.c., i el de la fi del segle II a.c. amb el de la segona meitat.

L. VILLARONGA

Cata!. Edeta. Sedet. Suess. Celtib. Ebusus Ulterior Bask.

1a. meitat

s. II a.c.

2a. meitat

s. II a.c.

s. I a.c.

A Catalunya comencen les emissions de la moneda de bronze a la fi del segle III a.c. Durant el segon les segues de continuitat encunyen molta moneda, pero a la segona meitat altres segues comencen les seves emissions encunyant gran guantitat de moneda.

Ens preguntem per que aquest f1oriment? Si fos degut a la percepcio d'impostos, per que no succeeix el mateix en el segle I a.C? Quan al contrari es en aguest en que es van tancant guasi tots els tallers monetaris. No essent substituida per la moneda de bronze romana gue continua esent escassa.

A l'Ulterior, la intensa rornanitzacio ja des del principi de l'ocupacio romana, gue es manifesta en l'us de l'escriptura lIatina de les monedes i en l'existencia de nombroses emissions del sistema rorna de 10 monedes en Iliura, crea una situacio en la gual era necessaria la moneda de bronze.

I aixi trobem a la primera meitat del segle II a.c. gue a l'Ulterior s'encunya el triple de moneda que a Catalunya. La gual cosa pogue esser motivada pel fet gue a Catalunya s'encunya molta moneda de plata i a l'Ulterior gens.

A Catalunya les necessitats militars ocasionen les emissions de moneda plata i a l'Ulterior son les necessitats del sector de serve is juntament amb l'hivernacia de l'exercit gue motiven l'encunyacio de la moneda de plata.

A la segona meitat del segle II a.c. els volums de les emissions entre Catalunya i l'Ulterior s'equilibren. Les necessitats deuen ser molt sembiants.

Les segues de l'Interior es a la segona meitat del segle II a.c. guan tenen un gran floriment en les seves encunyacions. EI motiu es la conguesta dela Celtiberia.

AI segle I a.c. les coses canvien, a l'Ulterior es continua encunyant bastant moneda de bronze, en canvi a Catalunya disminueix, fet excepcio del cas d'Emporion.

CONCLUSIONS

EI model gue presentem de recerca fora molt important si les dades gue el suporten fossin exactes, pero com ja hem exposat, son molt pogues les seques

que han estat estudiades pel seus encunys i perque es puguin deduir el volum de les seves emissions.

Hem fet uns suposits sobre cronologia i metrologia, a partir dels quais desenvolupem aquest treball, el qual pot servir ara per tenir una idea aproximada del volum de les emissions de les monedes de bronze i mes endavant, seguint aquest metode, quan es tinguin unes bases mes solides, arribar a resultats mes segurs.

Per suplir aquesta manca de dades, hem fet amb les conegudes una regressio lineal iamb ella estimem el nombre original d'encunys de les emissions no estudiades.

Hem seguit l'ordenacio i la cronologia proposada en les nostres obres «Numisrnatica Antigua de Hispania» i el corpus en estat avancat de redaccio «Corpus Nummum Hispaniae ante Augustum aetatem».

Distribuirn el valor de les emissions monetaries per periodes cronologics i regions geografiques, donant el nombre d'encunys utilitzats per les seves emissions i la seva equivalencia en encunys-denari, La cornparanca dels volums monetaris ens permet fer algunes consideracions.

1. Les emissions de moneda de plata son destinades a financar l'exercit rorna en la seva conquesta de la peninsula Iberica.

2. Les primeres monedes de bronze son batudes pels cartaginesos a la Peninsula cap a l'any 220 a.c. Poe despres segueixen les d'altres seques. La seva finalitat principal es per servir al sector de serveis, els quais no tenen bens per fer el troc.

3. Les seques de continuitat, situades en llocs caps de regia, encunyen abundosament per cobrir les necessitats del sector de serveis. A Catalunya, Emporion, Tarraco, i IIerda. A l'Edetania, Arse i Saiti, i mesal sud Ikalkusken. A l'Interior, Sekaisa, Kelse, Seteisken i Areikoratikos. A l'Ulterior, Castulo, Obulco, Ursone,Carmo, Ilipense i Gadir.

4. Les altres seques, de no continuitat, encunyen en moments puntuals, quan hi ha necessitats, algunes potser derivades dels pagaments del «stipendiurn».

5. A la primera meitat del segle II a.c. s'encunya mes moneda de bronze a l'Ulterior que a la Citerior. Podria ser degut a no haver-se encunyat moneda de plata a l'Ulterior i al fet d'estar fortament romanitzada.

6. A la segona meitat del segle II a.c., el volum de la massa monetaria a Catalunya es comparable amb la de l'UIterior. Significa aixo un avenc en la rornanitzacio a la Citerior en aquest periode.

7. Les emissions de moneda de bronze carni de la Celtiberia i en ella mateixa, son conseqiiencia dels fets militars derivats de la seva conquesta,

8. AI segle I a.c. tenim les emissions originades per les guerres sertorianes, despres s'acaben les emissions monetaries, excepte a Catalunya a la seca d'Emporia i a l'Ulterior a carrec de les segues mes romanitzades.

L. VILLARONGA

ANNEX

que serveixen per tracar la Iinia de regressio.

Les dades estan preses de les segiients obres: Per Kese, L. VILLARONGA; Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983. Per Laiesken, Ilturo, Lauro, Ausesken, Eusti, Ore i Iltirkesken, L.VILLARONGA, Necessitats financeres ala Catalunya Iberica dels segles III-I a.c., Acta Numismatica, 15, 1985, 19-31.

Per Corduba, R. KNAPP, The Coinage of Corduba, Colonia Patricia, Annali, 29,1982, IstitutoItaliano de Cultura, Roma, 183-202.

Per Sekaisa, M. GARCIA GARRIDO, La ceca de Sekaisa, en redaccion. Per Valentia, P.P. RIPOLLES, La ceca de Valentia, Valencia 1988.

Per Kelse, per les primeres emissions: L. VILLARONGA, Les dues primeres emissions monetaries de Celse, X Congreso Nacional de Arqueologia, Mahon, 1967,343-3358. Per la mes nombrosa la de tres dofins, L. VILLARONGA, M. GARCIA GARRIDO, Hallazgo de bronces ibericos de Borriol (Castellon), Gaceta Numisnuuica, 74-75, 1984,41-58.

Fern la regressio entre les 27 dades conegudes, obtenint un coeficient de deterrninacio de R2 0.604, el qual podria esser acceptable, pen) no es massa boo

Analitzant les dades veiem que es formen dos grups d'unes caracteristiques diferents. El primer format per 19 dades, correspon a una estimacio feta amb les dadesdel nostre arxiu (d'unes 60.000 monedes antigues de la Peninsula Iberica). Son mostres aleatories formades amb un criteri uniforme per a totes.

EI segon grup, del 27 al 20, es compon d'unes mostres formades amb un altre criteri. A la nostra mostra s'ha afegit dades d'altres procedencies.

La regressio lineal del primer grup de 19 dades, ens dona un coeficient de deterrninacio R2 0.719, quelcom millor que l'aconseguit amb la mostra de les 27 dades.

Per tant assajarem la regressio lineal que dona un coeficient de determinacio millor, ben acceptable.

La formula de la linia de regressio es: y - 0.157 + 0.479 x

D'aquest calcul resulta aproximadament un encuny original per cada 2.08 monedes del nostre arxiu.

Hem assajat altres regressions, per si obteniem resultats millors. La potencial (R2=0.819), la logaritmica (R2=0.616) i la exponencial (R2=0.671), sempre amb resultats pitjors, exceptuant la regressio potencial que els dona lleugerament millors. Donada la poca diferencia en aquest darrer cas ens limitem a proposar la regressio lineal, mes simple de manipular.

EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos*

(Segunda Guerra Punica, final siglo III a.Ci)

M GARCiA GARRIDO

A principios de 1990 pudimos fotografiar y pesar un lote de divisores de plata, algunos ejemplares de dracmas ampuritanas e ibericas, asf como unas pocas piezas hispano-cartaginesas y romanas que formaban parte de un hallazgo ocurrido afios antes en Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real). El descubrimiento se produjo de manera circunstancial y dispersa en la finca denominada Casas Altas, dentro del terrnino municipal de Villarrubia de los Ojos, cerca de Manzanares.

Desconocemos mas circunstancias sobre el hallazgo. A pesar de los obstaculos que representa el trabajar con LIn material encontrado hace varios afios, de manera poco clara y fuera del contexto, el conjunto es 10 suficientemente coherente e importante, adernas de la novedad que presenta su cornposicion, que creemos justificado su estudio y poblacion.

De unos 180 ejemplares que constaba el hallazgo, pudimos catalogar 136. El resto se habia dispersado antes. Parece ser que este resto 10 formaban divisores de los tipos mas comunes en el ocultamiento.

COMPOSICION

La importancia del hallazgo de Villarrubia no estriba en los magnfficos ejemplares del conjunto. No existen trishekels, dishekels 0 un mimero estimable de dracmas ibericas 0 ampuritanas, sino en todo 10 contrario. El «tesoro» de Vi-

':' Agradecernos especialmentc al Doctor Villaronga, J. Montanes Boncornpte, 1. Bosch Pedro, Jose Miguel Diego, Jaurne Vivo y Ana Gerez, sus consejos y ayuda en la realizacion de este estudio.

M. GARCIA GARRIDO

llarrubia esta formado mayoritariamente por divisores de poco valor y peso. Su proporci6n es de 117sobre los 136 ejemplares, de que consta el hallazgo. Su interes radica precisamente en estos divisores, ineditos 0 poco conocidos que forman el grueso del tesoro y que en otros ocultamientos de la Segunda Guerra Punica, suelen estar representados por pocos ejemplares.

N' de ejemplures

cnsnco I

He Gr Ro Am Ib Dv

Distribucion delos ejemplares aparecidos en Vil/arrubia

En el grafico se aprecia claramente la distribuci6n del hallazgo de Villarrubia. La columna de los divisores destaca sobre las distintas series representadas en este tesoro.

N'dc cjelllp/(ircs (;R.iIFiCU 2

Distrihucion de los divisores oparecidos ell Villarrubia

En este grafico representamos la distribuci6n de los divisores. El que denominamos Tipo V-b, valor 1/24 de dracma, es el grupo mas numeroso, con 32 ejemplares. Le sigue el tipo Creciente/Astro con 15 monedas. A continuaci6n los Tipos V-A, valor doble del Tipo V-b, con 9 ejemplares y el Tipo Creciente y delfin con 6.

Cuando dabamos por concIuido este trabajo, pudimos fotografiar y pesar un nuevo lote de 16 divisores, pertenecientes a este mismo tesoro. Aunque hemos incluido las fotografias y pesos en la addenda al catalogo, estos ejemplares no han sido incluidos, por falta de tiempo, en la estadistica que hemos realizado en este estudio. De todas maneras estos ultimos divisores pertenecen a los grupos mas numerosos del tesoro, por 10 que creemos que no alteran sustancialmente los datos metrol6gicos.

Abreviaturas usadas en el catalogo y que despues seran tomadas como referencias en los graficos y tablas de los distintos apartados de este estudio: I-A=

Imitacion emporitana

Imitacion emporitana. Mitad I-A

Imitacion emporitana con sirnbolos

Imitacion emporitana. Mitad II-A

Imitacion emporitana. Rizos

Irnitacion emporitana. 00 /cabiro

Imitacion emporitana. 00 Isin cabiro

Imitacion emporitana. 00 I sin cabiro. Mitad V-A

Creciente y Astro

Creciente y delfin, Mitad CIA

Tanit y caduceo

Caballo yR

Estos ultimos aiios se han publicado unos pocos estudios, algunos de ellos realizados por nosotros,' sobre los divisores de plata del periodo de la Segunda Guerra Punica que complementan el panorama de la circulaci6n monetaria en estos decisivos afios, Esperamos que el estudio y discusion de este nuevo hallazgo colabore en la clarificaci6n de esta apasionante epoca.

CATALOGO

En esta catalogaci6n solamente describimos la tipologia de los divisores. Creemos que el resto de las piezas a excepci6n de la moneda siciliana, son 10 suficientemente conocidas para que el catalogo de fotografias y las referencias de catalogaci6n basten para su correcta identificaci6n.

En la primera columna, el mimero de orden. En la segunda, el valor. En la tercera, el peso en gramos (*Peso reconstruido). En la cuarta, el cufio horario. Por ultimo, en la quinta, la referencia de catalogaci6n.

Referencias bibliograficas:

RRC MICHAEL H. CRAWFORD, Roman Republic Coinage, Cambridge, 1974.

SNG SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM, Danish Museum. Sicily n? 109. He L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973.

1. En las notas siguientes iremos comentanclo la bibliografia sobre el lema.

M GARCIA GARRIDO

GUADAN A.M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona, XII y XIII, 1955-58.

MOGENTE M. PAZ GARCIA-GARRIDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Publicaciones de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia, num, 5, Valencia 1990. CAMPO MARTA CAMPO, Los divisores de dracma ernporitana, ACTA NUMISMATlCA, II, Barcelona 1972, pp. 19-48.

HISPANO-CARTAGINESAS

1 1/4 Shekel 1.6912h. HC III-IV

2 Shekel 6.07 12h. HC XI-I-VII

3 1/4 Shekel 1.8312h. HC XI-I-l

4 Shekel partido 3.20 HC Xl-III-1

SICILIA

5 Litra 0.58 6h. S.N.G.nG 109, 279/241 a.c.

ROMANAS

6 Sextercio 1.05 3h. RRC 44/7, Roma, 211 aC.

7 Denario partido 12h.

8 Victoriato 3.52 3h. RRC 44/1, Roma, 211 aC.

9 Victoriato 3.05 6h. RRC 44/1, Roma, 211 aC.

10 Victoriato 3.07 12h. RRC 83/1b, S Italia, 210 aC.

11 Victoriato L 2.92 RRC 97/1b, Luceria, 211-08

12 Victoriato Estrella 3.08 11h. RRC 105/1, Etruria, 209 aC.

13 1/2 Victoriato R 1.3312h. MOGENTE

EMPORION

14 Dracma 4.60 9h. Guadan 581, IX-VIII-II

15 Dracma 4.64 6h. Guadan 426, IX-II-I

IBERICAS

16 Dracma 4.60 3h. Guadan 823, XII-lV-XII

17 Dracma 4.55 9h. Guadan, XII-lV-VII

18 Dracma ETOKISA 4.45 12h. Guadan 856, XII-lV-XXIX

19 Dracma Anepig, 4.59 10h. Guadan, XII-II

Hispano-cartaginesas

Romanas

Sicilia

DIVISORES EMPORION

Anv: Cabeza femenina a dcha.

Rev: Pegaso a derecha

20 21 22 23 2425 E

M. GARC/A GARRIDO

0.34 2h. 0.50 10h.

0.45 7h. Campo, III-I 0.49 12h. Campo, III-I

0.50 1h. Campo, II0.60 11h. horiz.

En la primera columna el numero de orden. En la segunda y tercera los curios de anverso y reverso, as! como los enlaces de cufios. En la cuarta, el peso en gramos C'Peso reconstruido). En la quinta eJ cuiio horario.

IMITACIGN EMPORITANA

Tipo I-A 1/12 de dracma.

Anv: Cabeza femenina a dcha. GrMila de puntos.

Rev: Pegaso a dcha.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de imitacion emporitana, ACTA NUMISMATICA, 17-18, Barcelona, 1987-88, pp 29-40.

Tipo I-b 1/24 de dracma.

Anv: Cabeza masculina a dcha. Grafila de puntos.

Rev: Pegaso a dcha. Gnifila lineal.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de imitaci6n

Emporion

Divisores

Todos los divisores estan ampliados al doble de su tamano real

M. GARCiA GARRIDO

Tipo II-A (con simbolos) 1/12 de draema.

Anv: Cabeza femenina a deha. Detras de la eabeza delfin en los nrs. 38 y 39. Grafila de puntos.

Rev: Pegaso a deha, debajo simbolo.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de irnitacion

Tipo II-b 1/24 de draema.

Anv: Cabeza femenina a deha. Debajo dela barbiIJa, ereeiente en los nrs. 42 y 43. Grafila de puntos.

Rev: Pegaso a deha. T debajo del Pegaso en los nrs. 44 y 45

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de imitacion

42

10h. 43 0.21* 10h. 44 T

0.15 6h.

45 T 0.13'" 6h.

Tipo III 1/12 de draema.

Anv: Cabeza femenina con rizos de ganehos muy mareados. Grafila de puntos. Rev: Pegaso a deha.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de irnitacion

10h.

Tipo IV (Dos circulos-cabeza Pegaso eabiro) 1/12 de draema.

Anv: Cabeza femenina a deha. Delante palma 0 delfin muy estilizado. Grafila de puntos.

Imitaciones emporitanas

Tipo I-A

Tipo f-b

Tipo ff-A

M. GARCiA GARRIDO

Rev: Pegaso con eabeza de eabiro a deha. Debajo dos cireulos.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de imitacion

Tipo V-A (Dos circulos-cabeza Pegaso normal) 1/12 de draema.

Anv: Cabeza femenina a deha. Delante palma 0 delfin muy estilizado. Grafila de puntos.

Rev: Pegaso a deha. debajo dos cireulos.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO, Divisores de plata de imitacion

59

Tipo V-b 1/24 de draema.

Anv: Cabeza maseulina a deha. Grafila de puntos.

Rev: Pegaso a deha. Grafila lineal. Debajo dos circulos. Ref. bibliografica: PP RIPOLLES, EI tesoro de la Plana de Utiel (Valencia), ACTA NUMISMATICA X, Barcelona 1980, pp 15-25.

Tipo Il-b

Tipo III

Tipo IV

GARCiA GARRIDO

C-A, Creciente y Astra

1/10 del sistemadel victoriato 01/2 de dracma.

Anv: Cabeza de Apolo a dcha. Grafila de puntos.

Rev: Creciente y astro central.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisores de plata con tipologia helenico-punica, ACTA NUMISMATICA, 16, Barcelona 1986, pp 53-64.

Tipo V-A

Tipo V-b

M. GARCiA GARRIDO

C-d, Creeiente y Delffn.

1/20 del sistema del vietoriato 0 1/24 de draema.

Anv: Cabeza de Apolo a deha. Grafila de puntos.

Rev: Creeiente y en medio delfin.

Ref. bibliografica: INEDITOS.

l.M, Imitacion Massalia

1/8 de draema.

Anv: Cabeza femenina a deha. en los nrs. 121 y 122. Cabeza maseulina a izq. en eI 123 y a deha. en e1124.

Rev: Creeiente y M.A entre los radios de Ia rueda. Creeiente y AM. en los nrs. 121, 122 Y 123. M.A y ereeiente en e1124.

Ref. bibliografica: L. VILLARONGA, Les oboles massalietes a Ia roue et leurs imitations dans la Peninsule Iberique, Melanges offerts au Docteur I.E. COLBERT DE BEA ULIEU, Paris 1987.

T-C, Tanit/ Caduceo

1/10 del sistema del vietoriato 01/2 de draema.

Anv: Simbolo Tanit. Grafila de puntos en eI nr. 125 y lineal en el resto.

Rev: Cadueeo. Grafila de puntos.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisores de plata con tipologia helenico-piinica

Tipo C-A

Tipo C-d

f.M. TIC

VARIOS

(R), Zona Incierta.

Anv: Cabeza con casco y cimera a dcha. Grafila con puntos.

Rev: Cabeza al galope a dcba. Debajo R.

Ref. bibliografica: INEDITOS.

ARSE

1/24 de dracma.

Anv: Cabeza masculina a dcba.

Rev: Protorne de caballo a dcha.

Ref. bibliografica: GABlNETE NUMISMATICO DEL c.A.S., Divisores de plata de Arse, ARSE,21, Sagunto 1986, pp 25-30. 132 0.14 3b.

1/10 del sistema del victoriato 01/2 de dracma.

Anv: Cabeza femenina a dcba. Grafila de puntos.

Rev: Estrella de ocbo puntas.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisores de plata con tipologia helenico-punica

GADIR

1/12 de dracma.

Anv: Cabeza de Hercules a la izq.

Rev: Atun a izq. Grafila de puntos.

Ref. bibliografica: CARMEN ALFARO ASINS, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid 1988. 134 0.38 8b.

ZONA INCIERTA

Anv: Cabeza con casco a dcba.

Rev: Cabeza de Satiro de frente con cuernos y disco solar en la frente.

Ref. bibliografica: M. GARCIA GARRIDO - J. MONTANES, Divisores de plata ineditos, ACTA NUMISMATICA 19, Barcelona 1989, pp. 45-52.

Arse

Zona incierta

Cospel 136

Addenda

Cades

ADDENDA AL CATALOGO

Tipo I-A

Tipo II-A 138 T 0.35 7h.

Tipo V-b

12h.

llh.

Tipo C-A

Tipo C-e, Inedito

ANOTAClONES AL CATALOGO

Hemoscolocado el divisor Dr. 25 dentro delas emisiones de Emporion, con todas nuestras reservas, par su elevado peso (0.60 g.), mas que por su estilo, bastante degenerado. Detras de la cabeza tiene una E horizontal.

Los divisores DrS. 31, 32, 33 pertenecientes al tipo I-A, tienen un defecto en el cufio de reverso que crea un semicirculo entre las alas del pegaso. Este curio nos era conocido.

EI tipo I-b esta formado por unos ejemplares de buen arte. Fijese ellector en el n. 35 y el Dr. 37. El tipo II-b, de valor 1/24, es la unica serie de este valor que tiene cabeza fernenina en el anverso. EI nr. 43 debajo de la barbilla de la cabeza femenina del anverso, tiene un creciente.

M. GARCIA GARRIDO

El simbolo que hay delante de la cabeza femenina, en los tipos IV Y V-A, nos hacia dudar entre una palma y un delfin, Nuestra eleccion del delfin se debe, por una parte, en creer que copian la dracma emporitana que si los Ileva, y pOl' otra, porque el simbolo en su parte baja se bifurca en dos, creemos que para representar la cola del delfin, algo que no tendria razon de ser si este simbolo fuese una palma.

El divisor nr. 68 del tipo V-b, con dos circulos debajo del pegaso, se aparta bastante del resto de divisores con su misma tipologia.

La decision de poner el creciente del tipo C-A, con las puntas hacia abajo, ha sido tomada despues de observar las distintas representaciones del creciente en estelas, monedas de esta epoca, etc., que mayoritariamente se representan de esta manera. No hemos sido consecuentes, aplicando los anteriores criterios con su divisor, el tipo C-d, por principios esteticos.

En la moneda nr. 125, tipo T-C, Tanit y caduceo, la cabeza del simbolo Tanit esta formada por una roseta de puntos con un punto central. Oebajo de la cabeza hay una raya vertical, como una «corbata», y a su derecha, una estrella de ocho puntas.

Como addenda hemos afiadido los 16 nuevos ejemplares que pertenecientes a este hallazgo, pudimos fotografiar y pesar antes de entregar este estudio. En este lote hay una moneda del tipo I; uno del tipo II-A, con el mismo curio que los ejemplares nrs. 38 y 39; 8 del tipo V-b; 5 del tipo Creciente./Astro y un divisor de este tipo con tipologia inedita: creciente y roseta de cinco puntos con punto central. En algunos divisores de laserie Creciente/Astra, en el curio de reverso el punto apenas se insimia, debido quizas, a una obstruccion del curio.

TIPOLOGiA

Cuando en un hallazgo como este, aparecen emisiones con tipologia inedita o poco conocida, el estudio tipologico de estas raras series, adquiere una importancia especial. La frontera tipologica es tan sutil, que solo la descripcion correcta de una divinidad puede decantar, si no hay otras razones, una ernision al bando correcto. El caso de la serie con cabeza de Apolo / Creciente y Astro que estudiamos a continuacion, es el caso mas caracteristico. �Eshmun2 0 Apolo? �Cartagines 0 romano? Gracias a la providencia, hay otros datos como el mimero de ejemplares, relacion con otros divisores que aparecen en este hallazgo, que afiadidos a las razones tipologicas aducidas inclinan la emision allado romano. Solo estudiaremos aquellos divisores que consideramos novedosos 0 poco conocidos: 2. M." P GARCIA-BELLIDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Publicaciones de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educacio, Ciencia, Nr, 5, Valencia 1990.

- Cabeza de Apolo / Creciente y Astro - Imitaciones emporitanas - Cabeza de Marte / Caballo con R. - Cabeza galeada / Cabeza de satiro de frente - Otros tipos

Cabeza de Apolo / Creciente y Astra

a) Tipologia apolinea

Los divisores con cabeza laureada / creciente y astra 0 bien cabeza femenina o cabeza masculina / estrella de ocho puntas, estudiados por nosotros, han sido considerados por M. Paz Garcia-Bellido', en su trabajo sobre el tesoro de Mogente, como emisiones locales bajo dominio punico. Segun la A. la cabeza masculina del anverso no representa a Apolo, sino al Eshmun punico y la femenina a Tanit, con 10 que el Dios punico tiene una evidente relacion. Poco convincentes nos parecen sus argumentos, sobre todo cuando se omiten las razones que podrian inclinar la balanza hacia ellado romano.

b) El culto en Sagunto

En Sagunto existia un culto a la divinidad femenina, quizas de origen indigena, pero que a finales del siglo III a.c. tiene todas las caracteristicas de la Artemis griega, y las fuentes asi la denominan (Plinio, XVL, 216). Este culto estaria compartido con Apolo, su hermano, como intentaremos analizar a continuacion. EI doble culto a Artemis (Diana) / Apolo es bastante frecuente en el Mediterraneo Occidental y en la misma Roma. La ciudad de Arse/Sagunto era un emporion en el levante espafiol y su puerto seria destino 0 escala de una ruta que enlazaba los puertos mas importantes de occidente. En la ciudad de Massalia, con la que Sagunto mantenia relaciones evidentes, existia un templo dedicado a Artemis y a Apolo." La devocion de los massaliotas por estos dioses les Ilevo a representarlos en sus monedas: Cabeza de Artemis en las dracmas y cabeza de Apolo en sus divisores. En estos divisores tambien acufiaron en el reverso la rueda solar del carro con el que Apolo cada amanecer y atardecer recorda el cielo. Aunque las fuentes no hablan de un culto a Apolo en Sagunto, sf 10 hacen de un templo dedicado a Arternisa.' Pero hay razones de peso para pensar que sf existia esta devocion a la pareja divina. El delfin, uno de los simbolos mas corrientes de

3. GARCiA·BELLIDO, Obra cit. nota nr.2; GARCiA GARRIDO Y SALVADOR ACOSTA, Divisores de plata con tipologia helenico-punica, ACTA NUMISMATICA 16, Barcelona 1986, pp. 53-64.

4. L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Sagunto, Barcelona 1967; A.M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Anales y Boletines de Los Museos de Arte de Barcelona, XII y Xlll, 1955-1958 Y del mismo autor Comentario Historico-Numismdtico sabre La campaha de Escipion en Hispania, ANE, Barcelona 1974, donde el auto I' estudia las distintas Fuentes que tratan sobre el lema.

S. L. VILLARONGA, Obra cit. nota anterior y tarnbien Guadan en nola anterior.

M. GARCiA GARRIDO

la tipologia de Sagunto, esta unido al Apolo Delfinos, patron de la navegacion y del comercio. Se han encontrado capiteles con delfines en Sagunto" que parece indicar una devocion apolinea. Sin embargo, a nuestro entender no se ha analizado suficientemente la que seria la primera ernision de esta ciudad antes de su torna pOl' los cartagineses. Nos referimos a la pieza de plata de la coleccion Lorichs, que se conserva en el Museo de Estocolmo.?

Anv: Cabeza de Apolo laureada, con el pelo suelto sobre los hombros, a derecha. Tiene collar. Grafila de puntos.

Rev: Rueda con boton central grueso y seis radios. En los espacios signos ibericos AR.S.E.S.Ke.N. p 2.95 gr. con agujero.

Nosotros, recientemente, hemos publicado, unos divisores" que creemos que pertenecen a esta ernision.

Anv: Cabeza de Artemisa con collar, de buen estiIo, a derecha. Grafila de puntos.

Rev: Rueda dividida en cuatro cuadrantes. En dos de ellos signo iberico Ke, en su forma mas antigua, y R.

6. L. VILLARONGA, Obra cit. nota nr. 4; M. GARCiA GARRIDO Y SALVADOR ACOSTA, Divisor inedito de Arse, ARSE21, Sagunto 1986, pp. 21-23; GABINETE NUMISMATICO DEL CAS., Divisores de plata de Arse, ARSE21, Sagunto 1986, pp. 25-30.

7. L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Sagunto del mismo autor, La dracma iberique ILTIRKESALIR et les rapperts avec la Grande Grece au III s. av.J.c., REVUE NUMISMATIQUE, 6serie, tomo 21, 1979, pp. 43-56. El autor relaciona esta dracma de ILTIRKESALIR can la dracma de ARSESKEN y considera que ambas emisiones pueden ser anteriores al desembarco romano.

8. M. GARCiA GARRIDO Y 1. M, Divisores de plata ineditos, ACTA NUMISMATICA 19, Barcelona 1989, pp. 45-52.

x2

x2

Sus pesos son 0.39 gr. agujereada y hallada en Mengibar (Jaen) y 0.43 gr. hallada en la provincia de Valencia. Las dos en colecciones privadas.

La pieza de Estocolmo con cabeza de Apolo y sus supuestos divisores con Artemisa llevan en el reverso la rueda de Apolo. Ambos valores, tiene el eje central de la rueda muy gruesa y con bastante relieve, el estilo de los anversos es excelente y distinto de las emisiones posteriores. Las influencias de Massalia y de la Magna Grecia sobre esta ernision son claras, y sobre todo de Massalia parecen haber tornado la tipologia: Artemis, Apolo, rueda.

Si Sagunto torno de Massalia una tipologia y la hizo propia, para ello necesitaba que en la ciudad existente este doble cuito, a Apolo y Artemis y que fuese 10 suficientemente importante para emitir moneda con sus efigies. Querer identificar esta representacion del Apolo saguntino con otro dios punico 0 griego es desconocer los detalles y caracteristicas que determinan su clasificacion y que son comunes en la numismatica griega.

Estas caracteristicas en su representacion no dejan lugar a dudas: joven imberbe, pelo largo y con rizos sobre los hombros y sobre todo la corona de laurel, tan unida a la simbologia de este dios. Aunque se Ie puede mostrar con el pelo mas corto la forma mas usual en esta epoca es la anteriormente anunciada.

Exactamente igual se representa en la Magna Grecia, Nola, Cales, Neapolis (Campania), Taras (Calabria), Thourion (Lucania), Beneventum (Samnium), y en emisiones de Bruttium. En Sicilia en Syracusa, Tauromenion, Agrigentum y en Lilybaion despues del 241, ya bajo dominio romano, y en la misma Roma, eso solo refiriendose al Mediterraneo occidental.

No existe confusion con ningiin otro dios, basta repasar cualquier manual de nurnismatica griega, para ver que esta forma de representar a Apolo es clara y determinante.

Asi pues, encontramos que antes de la toma de Sagunto por los cartagineses:

- En Massalia existia un templo dedicado a Artemis y a Apolo.

- Massalia acufia sus emisiones con cabeza de Artemis en la dracma y cabeza de Apolo y rueda en el obolo,

- En Sagunto segun las fuentes, existe un templo dedicado a Artemis. Se conocen dos capiteles con delfines, simbologia tarnbien relacionada con el culto de Apolo.

- Emision en Sagunto de la pieza de plata, de la coleccion Lorichs con cabeza de Apolo y leyenda ARSESKEN entre los radios de una rueda.

- La forma de representar a Apolo en esta epoca y en esta emision es caracteristica del mundo griego en general y del Mediterraneo occidental en particular y no ofrece dudas en cuanto ala atribucion a este dios.

e) ApolojDiana en Roma

En la Roma del siglo III a.c. Apolo y Diana (Artemis), eran considerados, dos, de los doce dioses principales del panteon romano. Estos dioses griegos

M. GARCiA GARRIDO

eran conocidos y adorados en Roma desde la monarquia, pero su culto se populariz6 en el siglo IV y III a.c. Existen emisiones de plata con efigie de Apolo en didracmas con leyenda ROMAN09 desde 275 a.c.

Los romanos en el 217 a.c., tras sufir varias derrotas por los cartaginese deciden congraciarse con los dioses y organizar juegos y ofrendas en honor a estos. Tito Livio describe en su libro XXII, X, estos tragicos momentos, asi como las ceremonias que terminaron con:

« Luego tuvose durante tres dias un convite sacro, dirigiendolo los decenviros de los sacrificio. Bubo a la vista seis cojines: uno para Jupiter y Juno, otro para Neptuno y Minerva, un tercero para Marte y Venus, el cuarto para Apolo y Diana, el quinto para VuIcano y Vesta, el sexto para Mercurio y Ceres » Poco despues y como consecuencia de derrotas a manos cartaginesas, adernas de sefiales funestas, como el caso de las dos vestales acusadas de estrupo, una de las cuales se suicid6 y a la otra se la enterr6 viva, el senado de Roma decidi6 hacer, despues de consultar los libros profeticos, sacrificios extraordinarios como enterrar vivos a una pareja de galos y otra de griegos.

Asimismo se envi6 a Q. Fabio Pictor a Delfos para que consultase al oraculo con que preces y rogativas se podria apaciguar a los dioses (Livio, Libro XXII, LVII).

Como vemos, Apolo y su hermana Diana, formaban una pareja divina, adorada y respetada por los romanos. Esclarecedor es el hecho de que los romanos enviaran un delegado al 6raculo de Apolo en Delfos, y muestra el reconocimiento de este santuario como centro espiritual y de culto a dicho dios.

Mas tarde, en el 205 a.c., los embajadores roman os M. Pomponius Matho y Quintus Catius ofrecen a Apolo en Delfos una corona de 200 libras y reproducciones en plata de trofeos obtenidos a los cartagineses con un peso de millibras (Livio XXVIII, XLV), como agradecimiento de los romanos al dios por las victorias obtenidas a los cartagineses. Guadan!" aparte de tratar de estos y otros textos, comenta la relacion que la familia de los Escipiones tenia con el cultodelfico y mas concretamente Escipi6n el Africano. Es interesante la referencia que hace al largo cabello 0 melena =ademas de ser segura mente el «primer romano» que se afeitaba diariamente- de Escipi6n (Livio XXVIII-XXXY,), al estilo alejandrino y comenta que estas deben ser las caracteristicas que tengan cualquier retrato a el asignado.

9. M.H. CRAWFORD, Roman Republic Coinage, Cambridge 1974.

10. A.M. DE GUADAN, Comentarios Historicos-Nurnismaticos Obra cit. en la nota nr. 4; MARTA CAMPO, Los divisores de dracma emporitana, ACTA NUMISMATICA II, Barcelona 1972, pp. 19-48. La autora al publicar los divisores emporitanos mezcla con ell os los ibericos, con el resultado metrol6gico conocido de10 divisores en dracma. Creemos necesaria una nueva revisi6n, sepa­ rando las distintas emisiones, asi como un estudio de curios de todas las series, que arrojaria nueva luz sobre esa extrafia metroIogia en este perioclo.

Como hemos apuntado antes, Roma emite moneda de plata en el 275-270 a.c. con cabeza laureada de Apolo a izquierda, delante leyenda ROMANO en el anverso y caballo galopando a derecha, encima estrella de ocho puntas en el reverso (RRC 15/1a). En el 234/231 a.c. vuelve a emitir con esta misma tipologia, pero con leyenda ROMA encima del caballo galopando del reverso, con valores didracma, dracma, libra y media litra (RRC 26/1, 26/2, 26/3, 26/4).

Resumiendo, la ciudad de Sagunto ya habia acuriado una ernision con cabeza de Apolo en anverso y leyenda ARKESEN entre los radios de una rueda, asi como unos raros divisores con cabeza femenina en anverso y leyenda KER entre los radios de la rueda en reverso. La moneda con leyenda ARSESKEN, es considerada mayoritariamente por los estudiosos, como la primera ernision de Arse, anterior a la toma de esta ciudad por los cartagineses. Nosotros pensamos, que los ejemplares por nosotros publicados, II, con leyenda KER en reverso, son divisores de esta primera ernision. Sagunto, pues, antes de la toma por Anibal, acufia con la efigie de Apolo. Nada extrafio seria que despues de su liberacion por los romanos, en este area se emitiesen divisores con esta tipologia, mas, si tenemos en cuenta que este Dios era querido (y representado en sus monedas) por los roman os en general y Escipion en particular.

Imitaciones emporitanas

Aunque algunos autores habian notado el caracter «iberico» de ciertos divisores con tipologia emporitana, 12 no ha side hastahace poco, cuando se han empezado a estudiar estas piezas. Estos ejemplares, adernas de estilos diferentes poseen pesos distintos. Y si conociarnos pocas de estas monedas,el desconocimiento es mayor respecto a sus divisores, es decir el valor 1/24. Habian side publicados cuatro ejemplares aparecidos en La Plana de Utiel,13 y asignados a un taller galo. Sobre sus patrones y metrologiaprofundizarernos en el apartado correspondiente.

En los herniobolos 0 valor 1/2, imitan en el anverso la tipologia emporitana, en algunas series como los tipos IV y el V-A, copian hasta un delfin delante de la cabeza. En losvalores 1/24, de los que desconociamos todo, las series imitadas se amplian. Estos divisores de tan poco peso, tienen un estilo muy degenerado, pero creemos que la cabeza es masculina, y que se trata en concreto de Apolo (ver el tipo I-b y los nrs. 73/80 del tipo V-b). Hay excepciones como el tipo II-b, que parecen cabezas femeninas.

11. M. GARCiA GARRIDO Y J. MONTANES, Obra cit. nota nr, 8.

12. AM. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode Obra cit. nota nr.4.

13. P.P. RIPOLLES, El tesoro de la Plana de Utiel (Valencia), AC7A NUMfSMATICA X, Barcelona 1980, pp.lS-27.

M. GARCiA GARRIDO

No tiene nada de extrafio que estas acufiaciones ibericas usen como alternativa a la cabeza femenina de la deidad emporitana, una cabeza masculina, el Apolo massaliota, del que recibian influencias por areas distintas: De la misma Massalia, a traves de Emporion, y que daria lugar en los pueblos ibericos catalanes, sobre todo los ilergetes, a las emisiones de imitacion rnassaliotas," con la rueda caracteristica y a veces M y A en el reverso; y de la zona de influencia de ArsejSagunto, en la que se emiten divisores de plata con cabeza de Apolo. Estos pueblos ibericos, acufian desde unas raras dracmas ibericas con cabeza masculina en anverso y leyenda ILTIRTAR 15 en reverso, divisores de imitacion massaliota (lj8) y valores mas pequefios, como los recientemente publica­ dos por Crusafont;"; con cabeza masculina en anverso y posible fibula semicircular con creciente y punto en su interior en el reverso, con un peso apro­ ximado de 0.30 g., aparecidos en Carnarasa."

Imitaciones Emporitanas

Emporion

Area de Arse "'<--- Massalia

Roma

Sur de Italia

En resumen, aunque la tipologia principal la reciben de Emporion (cabeza femenina, delfin delante de la cara en algunos ejemplares y sobre todo el pegaso en el reverso), el valor mas pequefio (1/24), toma del area de Sagunto, la cabeza masculina que segun nuestro criterio, representa a Apolo.

Cabeza de Marte / Caballo con R

Anv: Cabeza de Marte con casco a dcha.

Rev: Caballo a galope a dcha., debajo R latina.

Estos divisores, ineditos, complican un poco mas el aparentemente confuso panorama de las fraccionarias de plata del fin de la Segunda Guerra Punica. Por su tipologia, cabeza cubierta de casco con cimera a derecha en anverso y caballo

14. L. VILLARONGA, Las monedas ibericas de Ilerda, Barcelona 1978; del mismo autor, Les oboles rnassalietes a la roue et leurs imitations dans la Peninsule Iberique. Melanges offerts au Docteur l.B. COLBERT DE BEAULIEU, Paris 1987.

15. L. VILLARONGA ha publicado numerosa bibliografia sobre estos ejemplares y sobre csta epoca: Un tresor de la zona Ebre-Scgre, ACTA NUMlSMATlCA XIII, Barcelona 1980, pp. 47-57; Las dracmas ibericas de KeRTeKunTe, Quaderni Ticinesi de numismatica e antichita classiche, Vol. XVI, pp. 161-166, Lugano 1987; Les dracmes iberiques de Tarraco, Revista Faventia U.B.A. Nume1'010, pp.143-152, Barcelona 1988.

16. M. CRUSAFONT I SABATER, Dos herniobols inedits de la zona del Segre, ACTA NUMlSMATlCA 19, Barcelona 1989, pp. 53-58.

17. Tenemos en estudio este hallazgo.

al galope en reverso, podia pertenecer por igual a una ernision cartaginesa que una romana. Claro que la R latina debajo del caballo parece indicar que es romana0 permitida su ernision por ellos. Esto no simplifica su atribucion, mas bien plantean muchas dudas. �Es un divisor romano? �Divisor de que? Si no es romano. �Que es? �Iberico?

Los romanos en esta epoca no acufian divisores de plata de tan poco peso (0.30 g.) en Italia 0 fuera de ella. Sin embargo si acufia piezas mayores, un poco antes de este periodo, con una tipologia similar. En el 241/235 a.c.la ceca de Rorna'" emite didracmas, dracmas y litras (Crawford 25/1, 25/2 Y 25/3) con cabezade Marte con casco corintio a derecha en anverso y cabeza de caballo a derecha, debajo Roma en reverso. Mas tarde, en el 230/226 a.c. acufia didracmas (6,75 g.) y litras (Cr. 27/1 Y 27/2) con la misma tipologia en el anverso y caballo galopando a derecha, encima maza y debajo Roma en el reverso. Como vemos estas ultimas emisiones son muy similares en cuanto a la tipologia con nuestros divisores.

Cada vez se hace mas evidente que algunos victoriatos se acufiaron en Hispania durante la Segunda Guerra Punica.!? No vamos a entrar en la polemica de si los victoriatos, doble-victoriato y medios victoriatos considerados hispanicos, fueron acufiados en Cartagonova con flanes frustros de 1/2 shekel y 1/4 shekel por los mismos toreutas que abrieron los cufios de las emisiones cartaginesas. Independientemente de su lugar de ernision estos victoriatos si los consideramos, como defiende Garcia-Bellido, hispanicos, La autora al estudiar el hallazgo de Mogente.i" publica por primera vez con fotografia el medio-victoriato aparecido en este tesoro. En las anteriores publicaciones del tesoro de Mogente, al describir el medio-victoriato no se sefialaba la presencia de Ja letra R, que ahora ha sido puesta de relieve por Garcia Bellido. La Victoria del reverso corona una R, que la autora considera la inicial de Roma. Esta letra latina es igual que la que se encuentra en los divisores aqui estudiados. En el hallazgo de Villarrubia aparece tarnbien un rnedio-victoriato como el de Mogente. �Son entonces estas piezas divisores del victoriato hispanico? Eso parece, sin embargo hay que tener en cuenta otras circunstancias. A nuestro parecer, la mayoria de estos divisores de plata de tipologia diversa, son emisiones militares romanas para ajustar las soldadas con monedas de poco valor, al faltar en este bando, en Hispania, un numerario de bronce del que si disponian, sin embargo los cartagineses. La tolerancia tipologica de Roma en las emisiones acufiadas por 0 para sus aliados y mercenarios es evidente al observar las diferentes tipologias que circulan en estos momentos en el banda romano: Dracmas emporitanas, ibericas, de Arse y sus divisores jun-

18. M.H. CRAWFORD, Roman. Obra cit. nota nr. 9

19. M." P. GARciA-BauDo, The half-victoriatus from the Mogente Hoard, ACTA NUMfSMATICA 15, Barcelona 1985, pp. 65-72.

20. M." P. GARCiA-BELLI DO, EI tesoro de Mogente Obra cit. nota nr, 2.

M GARCiA GARRIDO

to a cuadrigatus, denarios y victoriatos. Si esto es asi, z,Por que no acufiar un divisor dentro del mismo sistema que los dernas, pero con tipologia romana, en un momento de necesidad, sin que esto indique que sea un divisor en concreto del victoriato?

Cabeza galeada / cabeza de sdtiro de frente

Anv: Cabeza con casco globular y visera a derecha/

Rev: Mascara de satiro de frente con cuernos y disco solar en la frente.

Hemos estudiado dos ejernplares " como este aparecidos en Andalucia en hallazgos esporadicos. Posiblemente pertenezcan al area de influencia de Gadir, y sean emisiones mas antiguas que los divisores que le acompafian en este tesoro. El resto de divisores, como las imitaciones ibericas de los obolos de Massalia,22 han sido estudiadas por Villaronga. Los cufios de los ejemplares de este hallazgo ya son conocidos. La emision con simbolo Tanit/Caduceo/? es suficientemente conocida tipologicamente, aunque existan distintos criterios de asignacion a un area geografica determinada. Los divisores con cabeza femenina/rnasculina en anveros y estrella de ocho puntas en reverso (nr. 133) 0 la pieza con cabeza masculina en anverso y protome de caballo en reverso (132) son emisiones saguntinas y han sido estudiadas por nosotros y por el Gabinete Numismatico del C.A.S.24

METROLociA

De las 136 piezas de este hallazgo, 117 son divisores de poco peso. Las 19 piezas restantes son dracmas, victoriatos, shekels y otras que estan descritas en el catalogo, Su estudio rnetrologico en este caso no es representativo. Estudiaremos pues, los divisores que por su novedad y mimero resulta una muestra interesante y suficiente.

Divisores Emporitanos

Emporion: N° 6 x 0.48 s 0.085 v 17% IC=0.391/0569

21. M. GARCiA GARRIDO Y J. MONTANES, Obra cit. nr. 8.

22. L. VILLARONGA, Obra cit. nota nr. 14.

23. P.P. RIPOLLES, Un nuevo hallazgo de un divisor de plata, simbolo Tanit caduceo, GACETA NUMISMATfCA 60,1981, pp. 11-13; M. GARCiA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Obra cit. nota nr. 3; A. VIVES ESCUDERO, La moneda hispdnica, Madrid 1926; A. PLANELLS FERRER, La rnoneda antigua de Ibira, Barcelona 1980.

24. M. GARCiA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Obra cit. nota nr. 3; GABINETE NUMISMATICO DEL c.A.S., Obra cit. nota nr. 6.

Divisores Ibericos:

Tipo I-A: N°= 8 x 0.40 s 0.048 v 11% IC 0.362/0.443

Tipo I-b: N°= 4 x 0.147 s 0.017 v 11% IC 0.12/0.17

Tipo II-A: N°= 4 x 0.295 s 0.093 v 31% IC 0.147/0.443

Tipo II-b: N°= 4 x 0.172 s 0.039 v 17% IC 0.111/0.234

Tipo III: N°= 8 x 0.325 s 0.057 v 17% IC 0.278/0.372

Tipo IV: N°= 5 x 0.326 s 0.059 v 18% IC 0.253/0.399

Tipo V-A: N°= 9 x 0.300 s 0.06 v 19% IC 0.258/0.35

Tipo V-b: N° 32 x 0.149 s 0.032 v 21% IC 0.137/0.16

Tipo C-A: N° 15 x 0.363 s 0.043 v 11% IC 0.34/0.387

Tipo C-d: N°= 6 x 0.17 s 0.014 v 8% IC 0.155/0.185

Tipo T-C: N°= 5 x 0.348 s 0.068 v 19% IC 0.264/0.432

Tipo R: N°= 2 x 0.24 s 0.028 v 12% IC 0.14/0.49

Imitaciones de Massalia

A las cuatro piezas encontradas en este hallazgo, podemos sumar las publicadas por Villaronga y las que tenemos ahora en estudio, sobre los divisores encontrados en Camarassa y otros, sumando un total de 49 ejemplares.

Intervalos de confianza y Test de 'l-Student

Aplicamos el test de la T de Student para verificar los tipos que pertenecen a la misma poblacion. Primero estudiaremos comparativamente sus intervalos de confianzas y a continuacion las relaciones entre sus grados de libertad.

cnsrico 3

25. L. VILLARONGA, Obras cit., en notas nrs. J 4 Y J 5_ 26_ Estamos estudiando un hallazgo ocurrido haee arios en el terrnino de Carnarassa, de medio centenar de piezas. Este tesoro esta cornpuesro mayoritariarnente pOl' imitaciones de Massalia.

M. GARCiA GARRIDO

Sus distintas relaciones se aprecian muy bien en el grafico anterior. En el, vemos, que los divisores de Emporion se apartan claramente del resto. El tipo I-A, no se relaciona con los divisores de Emporion, ni con el grupo siguiente. Las demas emisiones forman dos grupos, hornogeneos y separados. En el primero, los tipos II-A, III, IV, V-A, C/A y T«: En el segundo grupo, sus divisores, tipos I-b, II-b, V-b Y C/d. Eldivisor con R latina en el reverso, con s610 dos ejemplares, no esta demasiado definido.

T-Student sobre los distintos tipos representados en este hallazgo

Relaciones entre las distintas emisiones en relacion a sus grados de libertad

TIC (13.8%)-R (5.1%)

III (25%) �

IV (28%)

II-A � V-A (41%)

TIC (19.5%)

R (24%)

IV (48.8%)

V-A (23.6%)

TIC (30%)

V-A (26.1%) �

TIC (33.3%)

CIA (7.2%)

R (9.4%) � TIC (23.4%)

I II-b (14.2%)

V-b (9.7%) � ct« (6.3%) � Cld (45.5%)

J-b � V-b (45.2%)

Cuando el nivel de significacion es 5% 0 mayor, este se considera aceptable. Del estudio de las T-Student27 para analizar silas distintas muestras pertenecen a la misma poblacion, vemos que las series II-A, III, IV, V-A, TjC Y R guardan una relacion bastante aceptable. CjA Y TjC aceptable entre si. CjA solo guarda una relacion buena con la serie IV de imitacion emporitana. Las mitades de estos divisores guardan muy buena relacion entre si.

Volumen de las emisiones

Seguimos el metodo de Good28 para determinar el mimero posible de curios. Para estimar el mimero original de curios de una emision existen diferentes metodos estadisticos. Las diferencias en cuanto a resultados son pequefias. Tomamos de Villaronga.i? de su obra de divulgacion sobre estadistica, la informacion necesaria para realizar estimaciones, Para hallar el mimero de cufios ausentes de una muestra, que sumados a loscufios conocidos, daran los cufios probables de una ernision, en los metodos de Carcassone, Carter y Guilbaud es suficiente conocer el mimero de monedas y el mimero de cufios. En los metodos de Mora Mas, Muller, Brown y Good es necesario ademas el numero de repeticion de cufios, La presentacion -estamos siguiendo a Villaronga-, de los datos para la aplicacion de estos iiltimos metodos, consiste en dar el numero de monedas conocidas de un solo cufio, el numero de pares de monedas que presentan los mismos cufios, el mimero de tripletes de monedas que presentan los mismos curios y asi sucesivamente. Si tomamos como ejemplo los curios de anverso del

27. L. VILLARONGA, Estadistica aplicada a La numismatica, Barcelona 1985.

28. L. VILLARONGA, Obra cit. nota anterior.

29. L. VILLARONGA, Obra cit. nota nr. 27. Despues de analizar los diferentes metodos propuestos par Villaronga, asi como los resultados que todos ellos proporcionan, hemos decidido usar solo el metoda de Goods, que proporciona una estimacion de curios osriginales a la alta, al contrario que los metod as de Mora Mas a Carcassone que los proporciona a la baja.

M. GARCiA GARRIDO

tipo I-A, vemos que frente al nr. 1 se eneuentra el numero de monedaseonoeidas de un solo cuiio, frente al dos el mimero de pares de monedas que presentan el mismo cufio, Debajo de los totales, a la izquierda, 8 monedas y a la dereeha, 7 cufios, La division del numero de monedas por el numero de cufios nos da un eoefieiente de monedas por curio, que si es 2 0 mayor, es bastante determinante.

Tipo I-A: A

1 8 7 R ill 1 8 6

Good: Anverso 28; Reverso 16. Faltan muehos cuiios por eonoeer.

Tipo l-b:

Good: Anverso 2,67; Reverso 6.

Tipo II-A:

Tipo II-b:

Good: Anverso 2,22; Reverso 2,22. Aeeptable, se eonoeen easi todos los curios.

Tipo III A

Good: Anverso 1; Reverso 1. Se eonoeen todos los curios.

Tipo IV:

Good:

Good: Anverso 3; Reverso 4,50. Se conocen casi todos los curios.

Tipo V-b:A

Good: Anverso 9,93; Reverso 11,03. Se conocen casi todos los cufios.

Good: Anverso 4,29; Reverso 4. Se conocen casi todos los curios.

Tipo

Good: Anverso 3,60; Reverso 3,60. Se conocen casi todos los curios.

De los tipos II-b, V-A, V-b, C/A y C/d se conocen casi todos los curios de ernision, no asi de los tipos I-A, I-b, II-A y el IV Lo que consideramos como el grupo III esta formado por monedas que tienen todas el mismo cufio. Si convertimos los divisores de este hallazgo en numero de curios de anverSO,30 que siempre suele haber menos que de reverso y 10 multiplicamos por el numero de monedas que se podrian fabricar por curio (la rnayoria de autores consi-

30. L. VILLARONGA, Necesidades financieras en la Peninsula Iberica, durante la Segunda Guerra Punica y primeros levantamientos de los iberos, NUMMUS, volumen IVIVlVI, Oporto 1981-83, pp. 119-153. Tarnbien del mismo autor, Les dracmes iberiques de Tarraco, REVISTA FAVENTlA, U.S.A., nurnero 10, pp. 143-152, Barcelona 1988 y lmitacions Galliques de les dracrnes de Rhode i Ernporion, ACTA NUMISMATICA XVI, pp. 21-51, Barcelona 1986. En todos estos estudios el autor analiza el volurnen de las emisiones de ambos bandos, cartagines y romano.

M GARCiA GARRIDO

deran un volumen de 10.000/20.000 monedas por cufio, nosotros hemos preferido ser cautos, y tomaremos como base la cifra de 10.000 monedas por cufio, sobre todo si tenemos en cuenta, la dificultad que representaria acufiar monedas de tan poco volumen y peso), tendriamos un volumem aproximado de emision de estas series.

Del valor 1/12 tendriamos 26 cufios de anverso, es decir 260.000 monedas de este valor. Del valor 1/24, 16 curios que harian 160.000 monedas. Si convertimos el valor 1/24 en 1/12 tendremos un volumen de 80.000, que sumaremos a las 260.000 dando un total de 340.000 de valor 1/12.

340.000/12 28.333 de valor unidad

Esto representaria solo tres cufios de dracmas, si la convertibilidad la hacemos con los cufios probables segun el metodo de Good, que serian 45/46 de valor 1/12 y 18 del valor 1/24, saldran 4.5 cufios de dracmas, ernision tambien bastante pequefia que parece corresponder mas a un momenta de necesidad que a una circulacion monetaria concreta.

CIRCULACION MONETARIA

Durante los ultimos afios de la segunda guerra punica, los diferentes sistemas metrologicos se han adaptado ados iinicos patrones, facilmente intercambiables entre si. Por un lado, las cecas que acuiian el denominado «patron iberico» de 4.80/4.70 g., como Emporion, algunas dracmas ibericas, Gadir " y EbussUS32 (2.40 g., mitad de 4.80 g.), disminuyen su peso hasta alcanzar el teorico del denario, 4.50 g. y mas tarde el practico de 4.25 g. (ver recuadro).

Por otro lado, el shekel desciende hasta los 6.80 g., equiparandose al cuadrigatus y al victoriato (3.40 g.). Sagunto " inicia sus emisiones dentro de este patron.

Vemos, pues, que los romanos usan los dos sistemas, el de 4.50 g. con el denario y el de 6.80/3.40 g. con el cuadrigatus y el victoriato. Todas las cecas que acufian en la Peninsula Iberica a excepcion de Sagunto, Saetabi y una rara emision de Gadir de 3,20 g., acufian en estos momentos bajo el patron del denario. Aunque esto parece evidente, algunos autores parecen olvidarlo y buscan distintos patrones de pesos locales, que nadie discute que existieran en las transaccio-

3 L C. ALFARO ASINS, Las monedas de GadiriGades, Madrid 1988.

32. M. CAMPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona 1976; L. VILLARONGA, Les monedes d'argent d'Ebusus i de Gadir. Estudi comparatiu, HOMENATGEAL DR. TARRADELL, en prensa.

33. L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona 1973; del mismo autor, Diez afios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa, 1973-1983, REVISTA DI STUDI FENICI, vol. XI, Roma 1983; P. MARCHETII, Histoire economique et monetaire de fa Deuxieme Guerre Punique, Bruselas 1978.

34. L. VILLARONGA, La monedas de Arse-Sagunto, obra cit. nota nr. 4, tambien y del mismo autor, Novetats a la numismatica saguntina antiga. ARSE, 22, Sagunto 1987, pp. 37-42.

nes mercantiles, pero aplicarlos a los sistemas monetarios, justificando una pervivencia que poco tiene que ver con una economia, seguramente impuesta, de financiacion militar.

Nos gustaria insistir en la diferencia de peso que suele existir, entre el peso teorico y el peso medio practico, EI denario antiguo, por ejemplo, tiene un peso teorico de 4.50 g., cuando en realidad su peso medio no pasa de 4.25/4,20 g. Igual sucede con el victoriato. Al lector interesado, le recomiendo que mire las emisiones romanas del periodo de la segunda guerra punica 0 poco despues en el manual de Crawford." sobre las emisiones romanas 0en cualquiera de los dedicados a las monedas griegas.

Antes 212 a.c.

SISTEMA 4.80 g.

Finales s. III a.c. SISTEMA 5.0837 g.

Finales s. III a.c.

SISTEMA DEL SHEKEL 6.80/3.40 g. VICTORIATO Hisp-cartagines 6.80 3.40

212 a.c.

SISTEMA DENARIO PESADO 4.50 g.

35. J. PELLICER I BRU, Eis «Ratios bimetal-lics i els estandarts monetaris paral-lels, GACETA NUMISMATICA 62, Barcelona 1981, pp. 21-27; H. DE NANTEUIL, Le frai des monnaies d'or et d'argent. COURRIER NUMISMATIQUE, nr. 16, Paris 1928.

36. M.B. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge 1974.

37. L. VILLARONGA, Les monedes d'argent d'Ebusus i de Gadir... obra cit. nota nr. 32.

M GARCiA GARRIDO

En Sagunto se acufian dracmas y divisores dentro dels sistema del victoriato. Los divisores con cabeza de Apolo tienen un peso medio de 0.36 g y encajan perfectamente como 1/10 dentro del sistema de 3.40 g. del victoriato. Tambien podrian ser 1/12 de dracma, y entonces pertenecerian al sistema del denario pesado de 4.50 g.

Agradecemos a Villaronga su ayuda en la confeccion de este cuadro. Como hemos indicado anteriormente desconfiamos de la exactitud del patron metrologico que pueda resultar cuando se juega con divisores de plata de tan poco peso. Lo que si parece claro es la distribuci6n y seriacion a groso modo de los divisores de este hallazgo. A mediados de la Segunda Guerra Punica, en el territo rio sur y oeste de 10 que es hoy Catallufia y tarnbien la provincia de Castellon se acufian dracmas ibericas y divisores de imitacion emporitana. Estos primeros divisores tienen un peso mayor (0.40 g. de peso medio). Pertenecen al sistema de 4.80/4.70 g. Y son hemiobolos, es decir un 1/12 de dracma. Mas tarde, a finales del conflicto, el peso de estos divisores desciende, as! como la dracma, que llega a pesar 4.15 g., estando el peso medio de estos divisores por debajo del 0.35 g. Los Ilegertes empiezan a emitir divisores de imitacion massaliota que continuaran durante el periodo de los levantamientos ibericos, no as! los de imitacion emporitana.

COMENTARIOS

EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos, es importante por su composicion, as! como su oportunidad en unos momentos de discusion sobre estos divisores que creemos que aclaran un poco mas este importante periodo de nuestra historia.

EI tesoro que estudiamos esta formado mayoritariamente por divisores de plata de poco peso, 117 ejemplares sabre 136 piezas que componen el hallazgo.

kl;\PA I

Las 19 piezas mayo res hispano-cartaginesas; 1 divisor griego; 8 romanas (1 sextercio; 1 denario partido; 5 victoriatos y 1/2 victoriato) considerados por Crawford" emitidas entre el 211/209 a.Ci); 2 dracmas de Emporion e ibericas (una con leyenda corrupta, una con leyenda no legible; una con leyenda ETOKISA y una anepigrafa).

Todas estas piezas son emitidas antes del 209 a.c. y son coherentes dentro del conjunto de hallazgos '? de finales de la Segunda Guerra Punica, Villaronga en su estudio sobrelos tesoros hispanicos antes de Augusto." publica una tabla sobre los tesoros comprendida entre el 237 al 194 a.c. Agradecemos a dicho autor gue nos permita reproducirlo aqui, Los tesoros aparecidos en la mitad sur de la Peninsula estan compuestos por piezas hispano-cartaginesas en su mayoria, las piezas romanas son escasas. Los hallazgos de la zona centro estan formados por monedas ibericas y romanas, las cartaginesas son aqui escasas. Por ultimo en los tesoros de la zona Noreste no existe moneda cartaginesa.

sur, con circulaci6n

DE TESOROS DEL

Eb

de monedas hispano-cartaginesas

38. M.H. CRAWFORD, Roman. Obra cit. nota nr. 35.

39. CRUCES BLAZQUEZ, Tesorillos de moneda republicana en la Peninsula Iberica. Addenda a Roman Republic Coin Hoards, ACTA NUMISMATICA 17-18, Barcelona 1987-1988, pp. 105142.

40. L. VILLARONGA, Tresors mooetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August: Repertori i Analisi, en prensa.

TABLA

237/194

M GARCiA GARRIDO

de monedas hispano-cartaginesas

Zona nordeste, sin circulacion de moneda hisEano-cartaginesa

HC hispano-cartaginesa; Ga Gades; Eb Ebusus; Q quadrigato; DV denario y victoriato; Em Emporion; Ib ibericas; Ar Arse; In inciertas; Gr griega. MA/�4 2

Como vemos en el mapa de la distribuciorr" y en el cuadro de los tesoros se aprecian tres areas con influencia muy diferentes. El sur, claramente cartagines. El centro, cuya influencia parece bascular, aunque el predominio, en el momento de los ocultamientos es romano y el area norte, bajo influencia romana. Los teso41. L. VILLARONGA, ver nota anterior.

ros del cuadro anteriormente mostrado pertenecen ados periodos diferentes de la historia aunque muy cercanos en el tiempo. Los de la zonasur y centro al final de la Segunda Guerra Punica y los del Nordeste a levantamientos ibericos contra los romanos, una vez acabado el conflicto entre cartagineses y romanos en Hispania.

Los tesoros de plata de la II Guerra Punica no son determinantes de la circulaci6n monetaria del lugar donde se ha producido el hallazgo. Algunos autores incluso afirman, que si en un ocultamiento aparecen dos monedas del mismo cufio, estas piezas demuestran que se emitieron cerca dellugar del descubrimiento, pasando por alto la movilidad del soldado 0 mercenario que 10 ocult6. Interesa resaltar esto, porque la composici6n del tesoro de Villarrubia y otros tesoros de este periodo, es debido mas a los distintos asentamientos 0 acampadas del soldado, en su ruta hacia el sur. En estos campamentos se les pagaria sus soldadas. La acumulaci6n de estos formarian algunos de estos tesoros. Por tanto no indican la circulaci6n monetaria dellugar del hallazgo, sino la de su formaci6n.

EI mirnero considerable de monedas con el mismo curio en el tesoro de Villarrubia, como el tipo III (8 monedas) el tipo V-A (9 monedas con 3 curios de anverso y de reverso) el V-b (32 monedas con 9 curios de anverso y 10de reverso) y la emision de Creciente/Astro (14 monedas con 4 cufios de anverso y reverso) mas que un atesoramiento parece sefialar un ahorro de las distintas soldadas, aunque por supuesto la inclusion de algunas de las piezas de este tesoro pueden deberse a otras causas.

Nunca nos ha parecido claro y que conste que estamos hablando de la Segunda Guerra Punica, el concepto iinico de ceca referido a la ciudad 0 pueblo emisor de monedas de plata con 0 sin divisores. Sin negar aquellos pueblos que emitiesen moneda propia, casos de Emporion, Arse, Iltirta, Tarakonsalir, etc., creemos que muchas de las emisiones de plata de este periodo son acufiadas en cecas moviles, quizas en campamentos militares. Esto aclararia muchos de los puntos oscuros con que nos encontramos al intentar explicar tipologias, metrologia, adscripcion a cecas fijas, etc.

Como hemos comentado en apartados anteriores, estas piezas pertenecen a un momenta de necesidad, de ahi la rareza de estos divisores antes de este hallazgo, de los valores 1/24 solo se conocian cuatro ejemplares," de algunos tipos como el divisor con creciente y delfin, 0 caballo corriendo con R debajo, ninguno. Hasta ahora no se conocian tantos divisores, en un tesoro de este periodo.

Habian aparecido ejemplares sueltos de divisores ibericos de imitaci6n emporitana, en Ecija, Martos, Plana de Utiel y Mogente, pero nunca formando el grueso principal del tesoro. Garcia Bellido " al estudiar el tesoro de Mogente llega a unas conclusiones cuando menos atrevidas, al considerar ese tesoro como

42. P.P. RlPOLLES, El tesoro de la Plana de Utiel... Obra cit. nota nr. 13.

43. M." P. GARCfA-BELLlDO, El tesoro de Mogente Ohm cit., nota nr. 2, p. 56 Y ss.

M GARCiA GARRIDO

formado en el area del ocultamiento, y no traido por los soldados de distintoslugares, y consecuentemente Ileva hasta el sur del Pais Valenciano, las emisiones de divisores de irnitacion emporitanas, preguntandose, despues de pasar el problema a los lingiiistas, si no se acufiaron dracmas ibericas en el sur de Alicante. Nosotros no consideramos acufiados los divisores del tesoro de Villarrubia de los Ojos en Manzanares 0 Ciudad Real.

Tiene parte de razon la autora cuando dice que los divisores de imitacion emporitana no se encuentran en los tesoros catalanes, no asi en sus deducciones de que estos sean exclusivamente levantinos. Los tesoros del area nordeste pertenecen la mayoria, por no decir todos, a los levantamientos de los pueblos ibericos contra Roma, periodo en el cual, posiblemente, no se emitieron estas piezas. Despues de nuestra publicacion sobre los divisores de irnitacion ernporitana'" hemos visto y sabido de otros ejemplares hallados esporadicamente en varios lugares de Catalufia. En Camarassa tarnbien se han encontrado 2 0 3 ejemplares de imitacion emporitana muy estropeados.

Todos estos divisores tienen poco peso y escaso diarnetro, dificiles de hallar, si no son en tesoros, por 10 que sacar conclusiones excluyentes por los pocos datos conocidos es por 10 menos atrevido.

Los prim eros divisores de la dracma iberica que se acufia son los de imitacion emporitana de valor 1/12, peso medio de 0.40 g. Mas tarde se reduce el peso medio de estos ejemplares a 0.32/0.30 g. Y emiten por primera vez 1/24 de dracma. Frontera con estas acufiaciones y dentro del area de influencia de Arse, se acufian los divisores con cabeza de Apolo en anverso y creciente y Astro en reverso con peso medio de 0.36, y sus divisores, con creciente y delfin en reverso con un peso medio de 0.17 g. Y con creciente y roseta de cinco puntos con punto central.

Dentro de este area de influencia saguntina, se acufia tambien el divisor Tanit/Caduceo. De todos los divisores hispanicos, estos son los que plantean mayores dificultades. Depues del mimero y distribucion de sus hallazgos, rectificamos nuestra atribucion a Ebussus;" aunque si creemos que guarda una relacion con la amonedacion de esta ceca. Si como pensamos, muchas de estas acufiaciones son ernisiones militares para los soldados 0 mercenarios del ejercito romano, (,Son estas monedas acufiadas para los honderos balearicos? No consta que estos militasen en esta epoca en el banda romano, pero a veces las fuentes, como todos sabernos, son interesadas y partidistas.

Al final dela Segunda Guerra Punica y durante los levantamientos ibericos se acufian los divisores de imitacion massaliota, 1/8 de dracma y algunos raros

44. M. GARCiA GARRIDO, Divisores de plata de irnitacion emporitana, ACTA NUMISMATICA 17-18, Barcelona 1987-1988, pp. 29-40.

45. M. GARCiA GARRIDO, Divisores de plata con tipologia helenico-punica Obra cit. nota TIr.3.

ejemplares de valor 1/12, publicados por Crusafont." EI autor estudia 3 divisores ineditos de 0.28, 0.29 Y 0.28 g. aparecidos en Camarassa. Los dos primeros tienen en el anverso cabeza masculina a izq. y un sector semicircular con un ereciente y punto en su interior (pueden ser fibulas), y el tercero cabeza femenina a derecha y creciente y punto entre dos delfines. Estos ejemplares con muy buena conservacion han aparecido junto a divisores ibericos de irnitacion massaliota. Creemos que solo las ultimas emisiones de imitacion emporitana coincidirian con las primeras de imitaci6n massaliota,

En Villarrubia aparece un medio-victoriato como el publicado por GarciaBellido47, perteneciente al tesoro de Mogente, adernas de un trozo de denario, 5 victoriatos y los dos raros divisores con caballo galopando y R latina debajo. La autara mantiene la teoria de que algunos victoriatos, el doble-victoriato y el medio se acuriaron en Cartagonova despues de su toma por Escipi6n en el 209 a.c. Para estas emisiones se aprovecharian losflanes de shekels, medio-shekels y 1/4 de shekels, las emisiones cartaginesas mas abundantes. Y que los grabadores, segun la autora, serian los mismos que habian tallado los cufios punicos, pero fabricandolos esta vez mas pianos, al gusto romano. La autora justifica su teoria, poniendo en duda: la datacion del denario romano; la reacufiacion del shekel sobreel denario romano, estudiado par Villaronga -dice «si fuese cierto»>; la seriaci6n de las emisiones hispano-cartaginesa; lleva las acufiaciones de las dracmas ibericas casi hasta Murcia," etc. El cartagonismo de los victoriatos hispanicos es una idea sugestiva de la autora, que se merece todo nuestro respeto y admiracion, aunque son posibles otras posibilidades.

Como comentamos al estudiar la tipologia, los divisores con cabeza de Marte galeada en anverso y caballo corriendo y R latina debajo en el reverso, estan relacionados con el medio-victoriato. En ambos valores, en el reverso hay una R latina del mismo estilo y caracteristicas. Esta letra puede ser la inicial de Roma, como bien dice Garcia-Bellido. Sin embargo nos cuesta aceptar a estas pequefias piezas como divisores del victoriato.

Si consideramos que la mayoria de las fraccionarias de este hallazgo son emisiones de necesidad. lPor que no aceptar que estos divisores de la R, desconocidos hasta ahora, tambien 10 sean? En este caso, la tipologia serfa bastante circunstancial y al gusto romano, pero sin pretender ser un divisor del victariato. En resumen, el tesoro de Villarrubia corresponde mas a una acumulaci6n de soldadas, que a un atesoramiento. Estos divisores provienen de dos zonas distin-

46. M. CRUSAFONT I SABATER, Dos herniobols de la zona del Segre, Obra cit., nota nr. 16.

47. M." P. GARCIA-BELLIDO, The half-victoriatus from the Mogente Hoard Obra cit. nota nr. 19, tarnbien, EI tesoro de Mogente citado varias notas.

48. M." P. GARCIA-BELLIDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Obra cit., nota nr. 2, no cito la foliaci6n de la paginas donde plantea todos estos temas, son demasiadas. Aconsejo la leetura de este imprescindible estudio a todos los interesados en este periodo de nuestra historia.

M. GARCiA GARRIDO

tas: De Catalufia y Castellon los divisores de imitacion emporitana y de la zona de ArsejSagunto los divisores con cabeza de Apolo en anverso y creciente en reverso. Todos estos divisores son acufiados bajo la influencia de los romanos, que necesitan moneda de poco valor para ajustar las soldadas. Este ocultamiento debio producirse entre el 209-206 a.c.

Sobre la autenticidad de los trientes visigodos

A. DOMINGO

La dificultad de distinguir entre los trientes visigodos genuinos y algunas de sus falsificaciones es tema de continua discusion entre los expertos, que no siempre Began a un acuerdo.

Solo la practica continuada en el examen de muchas de estas monedas y su detenido estudio permiten alcanzar cierta seguridad en los dictamenes de autenticidad.

Hace algun tiempo venimosobservando unas marcas en ciertostrientes visigodos que solo se presentan en monedas con seguridad genuinas y que nunca hallamos en las falsificaciones. En el presente trabajo vamos, pues, a comentar estas marcas,

En ningun tratado de la moneda visigoda se ha hecho referencia al tema por 10 que creemos constituye una aportacion nueva.

Presentamos los siguientes trientes con marcas, ampliados al doble de su tamario.

1. SUINTHlLA, Acci, Miles 218(a), figura 1. AY, 1.40 gr

AI Cabeza de frente RI Cabeza de frente

+SUINTlLAR +IVSTVSACC:

2. SUINTHlLA, Astorga, Miles 239, figura 2. AY, 1.32 gr

AI Cabeza de frente RI Cabeza de frente

+SVINTlLARE +ASTORICAPI

3. CHINTILA, Castulo, Miles 284, figura 3. AV, 1.27 gr

AI Cabeza de frente

RI Cabeza de frente

+CHINTlLA R +CASTL·NAPI

4. CHINTILA, Lugo, Miles 296, figura 4. AV, 1.3 gr

Aj Cabeza de frente

Rj Cabeza de frente +CHINTlLAR +LVCVPIVS':'

Antes de pasar al comentario de estas marcas es necesario conocer la mecanica que origina las llamadas piezas incusas, relativamente corrientes en emisiones ibericas y romanas. Este fenorneno, en realidad un error 0 si se quiere un accidente que tiene lugar en el proceso de acuiiacion, es 10 que los ingleses denominan brockage.

EI procedimiento de acufiacion de una moneda en la antigi.iedad era el siguiente:

En el yunque se fija el curio de anverso de la moneda, sobre el se coloca el cospel, y con el cufio de reverso fijado en un punzon se da el golpe de martillo, que fijara los tipos de anverso en la cara inferior y el de reverso en la superior del cospel.

Este es el procedimiento adecuado, pero algunas veces por descuido del operario la acufiacion no resulta correcta. Se trata que la moneda acabada de acufiar queda adherida al curio superior, el rnovil, el de reverso, 10 cual no es observado por el operario.

Entonces, este procede a acufiar la siguiente moneda, repitiendo las anteriores operaciones. Deposita un nuevo copsel sobre el curio de anverso, da a continuacion el golpe de martillo, pero ahora se da la circunstancia de que el cufio superior, no es el de reverso sino la moneda que Ie ha quedado adherida. Entonces, el anverso de la moneda adherida actua como curio, y es el que da el golpe sobre el copsel, pero siendo de relieve, quedara el tipo fijado en incuso.

En conseduencia se obtiene una moneda, que en una cara presenta el tipo de anverso en relieve y en la otra el mismo tipo en incuso.

Como ejemplo damos un par de monedas incusas. Un denario iberico de BOLSKAN, figura 5 y un denario romano de Pompeyo. figura 6.

Estas monedas no son abundantes pero tampoco rarfsimas.

Tambien puede suceder, pero mas raramente, que la moneda acabada de acufiar quede adherida al cufio inferior, el de anverso. En este caso el descuido del operario es mayor, pues al depositar el nuevo cos pel parece que se hall a en mejores condiciones de advertir el error. Cuando esto sucede se acufia una moneda con dos reversos, uno en relieve y el otro incuso.

Las monedas incusas siempre presentan un excelente estado de conservacion, porque siempre estan acufiadas con cufios nuevos. Posiblemente el curio nuevo favorece la adhesion de la moneda.

Al aplicar este procedimiento de acufiacion a las monedas visigodas, que con toda seguridad seria el usado, pues los visigodos continuan con la tradicion romana, resultara que al no separar el operario la moneda adherida al cufio superior, obtendremos una moneda con el tipo de anverso en ambos lados, uno en relieve y el otro incuso.

A. DOMINGO

Este hecho que sucedia en las monedas antiguas, mas frecuentemente al usar cufios nuevos, en las visigodas al ser abiertos los cunos con una tecnica de punzones triangulares y tener unos perfiles muy pronunciados aun deberia ser mas corriente.

Entonces al observar el operario el error procede a acufiar de nuevo la moneda. En el anverso habra coincidencia de cufio y no habra variacion, pero en el reverso, sobre el tipo de anverso incuso se acufiara el de reverso en relieve, sobreponiendose este a aquel, del cual solo seran visibles algunos trazos. En aquellos que no haya habido superposicion.

Esto es 10 que ha sucedido en las monedas que aqui publicamos y que a continuacion comentamos.

1. Las marcas se advierten en el anverso: a) encima de la N y entre esta y la T; b) delante de la Ados marcas triangulares; c) otras dos, una delante de la R y otra detras. Tambien se adivinan algunas pequefias marcas en el reverso.

2. En el reverso advertimos diversas marcas; a) entre la R y la I; b) delante, detras y por encima de la segunda A; c) por encima de la ultima I y de la cruz. Las marcas a) corresponden ala L; la b) extremo de la T y toda la H; la c) marca de SV, del anverso.

3. En el anverso las marcas afectan a CAST y son seguramente el resultado de la impresion de la HI y algo de la N. Ademas encima de la segunda A.

4. En el anverso resultado dela segunda Ventre la L y la A, y algo de la C, detras de la A.

CONCLUSIONES

Creemos que las monedas en que aparecen estas marcas son con toda seguridad genuinas, pues son el resultado de una acufiacion del taller visigodo en la que el operario, por descuido, no retiro la moneda acabada de acufiar y sobre la nueva moneda se ven los restos de la acufiacion incusa equivocada.

Sera, por tanto, la presencia de estas marcas un argumento en que apoyar la autenticidad de las monedas que las presentan.

BIBLIOGRAFiA

GEORGE C. MILES, The coinage of the Visigoths ofSpain. Leovigild to Achila II, The American Numismatic Society, Hispanic Numismatic Series, Monograph number 2, New York, 1952.

Troballes i circulacio monetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya (segles VIII-XIII)*

ANNA M BALAGUER

Presentem avui el recull tan complet com ens ha estat possible de les troballes de moneda arab realitzades a Catalunya. Aquest aplec constitueix una part de l'estudi de les troballes de la Catalunya Comtal realitzada a la nostra tesi doctoral sobre «La historia dela moneda dels comtats catalans».'

L'evidencia de les troballes es sempre una dada important en l'estudi dels fenomens de la circulacio monetaria, En el cas que anem ara a analitzar la informacio de les troballes no sera, pen), l'unica font que ens proporcionara dades sobre el circulant. La documentaci6 dels comtats catalans entre els segles IX-XIII ens donara una idea, a voltes molt mes precisa que les troballes, de la freqiiencia i volum de transaccions saldades en les diferents especies de moneda arab, en especial la d'or, al llarg de tot aquest periode. El buidatge pacient i laborios dels esments d'una mostra molt amplia de documents del periode es el treball que hem realitzat a la nostra tesi i que ens ha perrnes de poder donal' una panorarnica tant

El present treball fou presentat i llegit per l'autora a la [If Jarique de Numismdtica Hispano-Arabe organitzada i celebrada al Museo Arqueologico Nacional de Madrid, els dies 13-16 de desembre de 1990.

1. Un recull mes ampli de l'evidencia de les troballes de moneda arab i que comprenia les efectuades en tot l'arnbit peninsular fou realitzada per nosaltres i conclosa l'any 1976. Inicialment era prevista una part introductoria a carrec delDr. M. Barcelo. L'any 1988 de cornu acord fou decidit que A. Canto realitzes una posta al dia dels repertoris,

ANNA M. BALAGUER

de la historia de la rnoneda dels corntats catalans, com de la circulacio monetaria.? A l'hora de comentar les troballes de rnoneda arab a Catalunya ens referirern sovint als resultats obtinguts per via documental a la tesi.

A la documentacio escrita veurem apareixer els primers esments referents a dinars arabs en el darrel' quart del segle X (978). Vel's la segona decada del segle XI, aquestes monedes son emeses a Barcelona imitant els tipus arabs, situacio que es mante amb algunes modificacions tipologiques i sobretot metodologiques almenys fins a11076. Es tracta dels mancusos de Barcelona que proveiran el circulant d'aquest periode.

Entre les decades del 1070 al 1090 apareix a la documentacio una nova especie monetaria d'origen arab i que es anomenada mancusos d'or de Valencia, roballs, or de robaIls, or de Valencia, etc. Tots aquests termes fan referencia als petits divisors, generalment d'or baix, que encunyaren molts dels Regnes de Taifes. Aquesta especie monetaria arab es la que trobem preferentment en el periode 1070-1090 en el circulant auri dels comtats catalans.

Poe despres, entrarem ja al periode del morabati d'or almoravit. Eis esments d'aquesta moneda en la documentacio son molt abundosos i s'estendran entre el 1098 fins a la meitat del segle XII.

Les dobles i masmudines almohades les comencem a trobar referenciades vel'S el 1175 i apareixen amb frequencia fins a meitat del segle XIII. Malgrat tot no sembla que la seva circulacio pels corntats catalans arribes ales elevades proporcions abans assolides pel morabati,

Podem certament parlar de centenars de cites de mancusos 0 dinars, roballs, de mancusos d'or de Valencia, de morabatins 0 de masmudines a la documentacio catalana dels segles X-XIII; en canvi els esments de rnoneda arab de plata els podriem comptar gairebe amb els dits de les mans.

Hem cregut necessari fer aquesta breu panorarnica de la visio que ens dona la documentacio cristiana del circulant musulma 0 d'imitacio musulmana als comtats catalans, en els segles X-XIII3 basicament, abans de passar a presentar les troballes de moneda arabiga realitzades a Catalunya, ja que a l'hora de fer.-ne la interpretacio haurem de referir-nos necessariarnent a l'evidencia documental.

2. A. M. BALAGUER, La historia de lamoneda dels corntats catalans, tesi doctoral, inedita, 5 vols., llegida a la Universitat Autonorna de Barcelona e12! de juny de 1989. Per a un resum rnes dels objectius i resultats d'aquesta tesi, vid. A.M. BALAGUER, «Historia de la moneda de los condados catalanes», Numisma, 204-221,1987-89, pp. 213-16.

3. A part de la nostra tesi, encara inedita a per tant poe accessible pot consultar el nostre treball "The influence of Moslem coinages upon the monetary systems of Medieval Iberian Kingdoms», Problems of Medieval Coinages in the Iberian Area, edited by M. Gomes Marques, Santarem 1984, pp. 307 -334. La versi6 castellana d'aquest treball amb el titol «Influencias de las acuiiaciones musulmanas en los sistemas monetarios de los Reinos Ibericos Medievales» fou publicada a Gaceta Numismatica, 92, marzo 1989, pp. 29-47.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

L'EVIDENCIA DE LES TROBALLES DE MONEDA ARAB:METODE

D'ANALISI

Per a poderinterpretar el sentit d'aquestes descobertes cal tenir present que el territori, que avui entenem per Catalunya, en els periodes histories aqui estudiats 0 be era part integrant d'al-Andalus en la seva totalitat 0 gairebe en la seva totalitat (segle VIII), 0 be es dividia en dues zones: la dominada per l'imperi carolingi primer i pels comtes autonorns despres, i per la zona que restava encara sota el domini musulma, Aquestes dues zones no tenen uns limits estables, sin6 que estan subjectes als avances i ocasionals retrocessos de la conquesta cristiana. En conseqiiencia haurem de situar i interpretar l'evidencia que ens donen les troballes segons la seva situaci6 dintre 0 fora d'al-Andalus. No te, certament, el mateix significat trobar un dirhem del periode de les Taifes a la Barcelona de Ramon Berenguer I que un dirhem del mateix periode a la Lleida Musulmana, posem per cas.

La manca d'estudis sistematics sobre la situaci6 dela frontera en cada moment i tambe el desconeixement del moment exacte en que es va perdre 0 ocultar determinada moneda 0 conjunt de monedes dificultaran la nostra tasca, pero haurem d'intentar definir el mes aproximadament possible quan cal considerar que una moneda fou perduda en zona musulmana, i per tant forma part del circulant propi, 0 quan ho fou en zona dels comtats, i per tant correspon al numerari rnusulma circulant en aquella zona.

Naturalment les troballes individuals seran les que ens oferiran mes dificultats per a establir el moment de la seva perdua. En el cas dels tresors se sol considerar que el moment de la seva ocultaci6 es immediatament posterior, 0 pocs anys anterior, a la data de la moneda mes moderna que contingui. En el cas de les troballes individuals no disposem de cap pauta, pero donat que normalment es considera que una moneda sol estar entre 25i 50 anys en circulaci6, com a maxim, prendrem com a referenica la data de la moneda aplicant-hi una correcci6 d'uns 25 a 50 anys.

Per a facilitar l'analisi i comentari de les troballes les hem trobat en grups cronologics 0 tematics; per als quais realitzarem una catalogaci6 critica de cadascuna de les troballes, de les fonts d'informaci6 ideles interpretacions que han merescut.

Les troballes de cada periode han estat cartografiades en els seus mapes corresponents que ens ajudaran a veure la seva distribuci6 geografica,

A. TROBALLES DE MONEDA DEL PER/ODE DE LA CONQUESTA ARAB I DELSPRIMERS TEMPS DEL SEU DOMINI

La cronologia de les monedes d'aquestes troballes s'esten des de l'any 712 a I'any 804 i es correspon basicarnent amb els anys de domini rnusulma pie, a la zona que avui anomenem Catalunya.

ANNA M BALAGUER

Hi trobem representades les series de dinars transicionals d'or tant d'Hispania com del Nord d'Africa en les troballes de Castell Rossello (A 1) i a la de Tarragona (A 2).

EI coure tradicional encunyat a Orient el trobarem a Banyoles (A 3) i a Balaguer (A 4).4

La important, i desafortunadament tan mal estudiada troballa de Garraf, avui dispersa, ens donara una mostra molt interessant de dirhems de plata anteriors 0 coetanis a la conquesta d'Hispania, juntament amb dirhems encunyats ja a al-Andalus. Aquesta troballa de mes de 200 dirhems es, sens dubte, una de les mostres mes completes i representatives del circulant dels primers temps de la conquesta, i que, segons sembla devia estar integrat per numerari oriental i per una proporcio, encara reduida, deles produccions andalusines i africanes.

En aquest mateix periode del domini musulrna hade correspondre el dinar andalusi de l'any 106 A.H. (724 A.D.) aparegut a Barcelona (A 6) mateix. Hem posat en relacio la perdua d'aquesta peca amb el moment de la conquesta de la ciutat per Lluis el Pietos (801). Aixo sembla molt mes versemblant que no relacionar aquest fet amb la destruccio de Barcelona per aI-Mansur, gairebe doscents anys despres, com ha estat dit.'

EI dinar de l'any 155 (771) trobat a Castell Rossello (A 7) pot esser tambe una mostra de circulant dels anys entorn de la conquesta franca de la zona. Recordem que Narbona passa al poder dels francs el 759 i es considera que a finals del regnat de Pipi el Breu la frontera havia arribat als Pirineus.

Una nova mostra de circulant andalusi a Barcelona ens la dona un dirhem d'Abd ai-Rahman 1(755-788). Es tracta probablement d'un exemple del circulant dels darrers temps del domini musulma 0 fins i tot dels primers anys carolingis (A 8).

Les troballes de dirhems andalusins dels anys 162/778 i del 188/804 a Sant Llorenc de Montgai i a Ulldecona han de representar mostres de circulant dintre de territori andalusi (A 9; A 10; A 11). Recordem que el castell de Montgai fou adquirit per Ramon Berenguer I (1035-1076) a Almudafar de LIeida i que el vei castell de Gerp fou bastit per Ermengol IV l'any 1082 per a fer-ne la base per a conquerir Balaguer, que no caigue fins l'any 1105.6

Ulldecona, per la seva banda, no degue passar a mans cristianes fins despres de la presa de Tortosa el 1149, essent donada el 1173 per Guillem de Montcada als hospitalers.

4. Les troballes de moneda trasicional arab-musulmana a la Peninsula varen mcreixcr al seu dia un treball especific, vid. A.M. BALAGUER, «Nuevos datossobre la moneda transicional arabe-musulmana de Hispania y Africa», Gaceta Numismdtica, 42, 1976, pp. 27-41. Vid. tarnbe nota de redacci6 a Gaceta Numismdtica 43,1976, p. 62

5. Discutim mes detalladament aquest afer en el Corpus de Troballes al final d'aquest treball nurn. A.6.

6. P. SANAHUJA, Historia de la ciutat de Balaguer. Balaguer 1984. La Gran Enciclopedia Catalana forneix tambe dades en cadascuna de les entrades d'aquests toponims.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

MAPA A

T ARRAGONA

B"ARCELONA

• Troballes individuals or

* Troballes individuals plata

o Troballes individuals coure

* Tresoret plata

A. Troballes de moneda del pertode de la conquesta arab dels primers temps del seu domini.

MAPAB

* Troballes individuals plata

• Troballes individuals or

• Tresorets or

• Tresorets plata

B. Troballes de moneda arab del periode califal

ANNA M BALAGUER

Tenim, dones, que les monedes d'aquest grup A representen una mostra de la moneda arab circulant a la zona, que coneixerem despres com Catalunya, i que en aquells moments, basicarnent el segle VIII, forma part d'al-Andalus.

Cal assenyalar que el numerari d'or, el de plata ielde coure son representats forca equilibradament per 4, 5 i 3 troballes respectivament.

B. TROBALLES DE MONEDA ARAB DEL PERfODE CALIFAL

Les monedes que composen aquestes troballes corresponen, fonamentalment al periode califal i per tant al segle X. Les uniques excepcions son la troballa de Vilajuiga (B 1 bis) amb un dirhem de l'any 250 H /864 AD. i alguna de les monedes de la troballa de la Pobla de Mafumet amb unes dates limit entre el 758 i e1978 (B 1).

La data del dirhem trobat a Vilajuiga correspon a una cronologia en que aquesta part de 1'Alt Emporda havia ja estat conquerida i formava part del comtat d'Empuries-Peralada. Dintre d'aquest apartat aquesta troballa sera l'unica evidencia disponible a traves de les descobertes monetaries de presencia de numerari de plata arab a la zona cristiana.

Les troballes de dirhems d'aquest periode efectuades a la zona de Tarragona (B 1 i B 5) cauen clarament en zona andalusina i les de la part occidental de Santa Linya, Sant Llorens: de Montgai (912-961) i Sanaiija (969) (B 2, B 3, B 4) se situen igualment en territori d'al-Andalus, pen) en una zona de marca. Recordem que Santa Linya es esmentada en una carta de poblacio que concedi Ermengol II el 10367 i que el castell de Gerp, en una posicio mes meridional que elde Sant Llorens: de Montgai foubastit vers el 1082.8

Les troballes de moneda de plata andalusina 0 arab en general no denoten la presencia d'aquest circulant dintre dels comtats catalans. Aquesta absencia esta en consonancia amb les escasses ocasions en que la documentacio catalana express a pagaments amb moneda musulmana d'argent, ben al contrari del que sueceira amb la moneda d'or.?

La documentacio escrita cornencara a referir-se als dinars d'or musulmans, als quais designa sempre amb el nom generic de mancusos, afegint-hi ocasionalment els qualificatius de iafaris, hamudis, de Spania, espanescos, etc., a partir de finals del segle X. Entre els anys 950-1000 al comtat de Barcelona els pagaments realitzats en or son d'un 25% i d'un 40% entre el 1001-10501°. Aquestes xifres son nornes per a donar una idea de la importancia i del paper creixent de l'or mu-

7. FONT r Rrus, Canas de poblacion yfranquicia de Cataluna, 2 vols., Barcelona, 1969.

8. SANAHUJA, op. cit.

9. Totes aquestes afirmacions sobre l'evidencia documental del circulant troben justificaci6 en la nostra tesi doctoral.

10. Vid la nostra tesi, vol. II, p. 636 i el grafic quantitatiu mim. 2, p. 755.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

sulrna als comtats catalans. Mostra d'aquesta circulaci6 continuada i abundosa de moneda andalusina d'or es, sens dubte, la troballa d'un dinar d'Hixem del 977 a Olerdola, punt fortificat de la zona de marca meridional del comtat de Barcelona (B 6).

971- 980

981- 990 991-1000

1191-1200

Mancusos andalusins

Mancusos barcelonins

• Mancusos d'or de Valencia

Morabatins andalusins

ANNA M BALAGUER

Tenim encara la troballa d'Odena, una mica rnes tardana, i en la qual es troben associats mancusos de Barcelona, del tipus que es considera fabricat pel moneder Eneas, i un dinar del hammudita Yahya al-Mutali de Ceuta, que era precisament el prototipus de dinar arab imitat per Eneas en fabricar els mancusos barcelonins. L'associaci6 en un mateix tresor del prototipus i de les imitacions no fa mes que confirmar tant el fenomen mateix de la imitaci6 dels dinars arabs com la circulacio conjunta de l'or musulma ideles seves imitacions cristianes.

Per acabar d'arrodonir aquesta visio oferim una grafica en la qual s'expressen les proporcions deles diferents especies monetaries arabs d'or 0 be d'imitacio arabiga circulants a Catalunya entre el971 i e11200, construida sobre la base de les dades documentals.

F. TROBALLES DE MANCUSOS DE BARCELONA

En l'apartat F hem catalogat i cartografiat les troballes de mancusos de Barcelona, que tot seguit comentarem, ja que seguint una sequencia cronologica es aquest el lloc indicat.

Avui es ben establert que durant el govern de Berenguer Ramon I (10181035) l'orfebre i prestamista Bonhom, d'origenjueu, cornenca a imitar els dinars andalusins, que circulaven ja amb forca profusio als comtats catalans.

EI pes dels mancusos de Bonhom es entre els 3,92 gr. i els 3,55 gr., proxim als pesos que donen els dinars califals, i prenen per model diferents tipus califals i hammudites, en els quals sol afegir-se la lectura BONNOM en llati, que no deixa cap dubte sobre el seu origenY La documentacio catalana ens diu que eren tallats a 7 mancusos per unca.

Enneas degue succeir Bonhom en la fabricacio de mancusos de Barcelona vers el 1030. Aquests prenen invariablement per model els dinars de Yahya alMutali de Ceuta. El pes del mancus barceloni es redueix ara tot passant a una talla de 10 peces per unca, Els exemplars coneguts pesen entorn dels 2,60 gr. Aquestes peces degueren encunyar-se durant bona part del govern de Ramon Berenguer 1(1035-1076).

A finals d'aquest periode fan la seva aparicio els mancusos anomenats biligues i en els quals per primera vegada apareix el nom del governant en llati RAIMUNDUS COMES. El model tipologic es encara el dels dinars hammudites, pero hi ha hagut una nova i sensible reduccio de pes, passant a la talla de 14 mancusos per unca. Les monedes donen pesos al voltant de 1'1,92 gr. Cal situar

11. Els mancusos de Bonhom poden veure's tots publicats a l'obra de M. CRUSAFONT I SABATER, Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid, 1982, mims. 45-48. Vid. tambe A.M. BALAGUER, «Primeres conclusions en l'estudi de la moneda corntal», J Symposium Numismatico de Barcelona, 1979, vol. II, pp. 297-327, especialment pp. 311-318.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

MAPAF

MAPAC

* Tresorets de rnancusos

• Troballes individuals

• Troballes individuals de dirhems

* Tresorets de dirhems

F. Trohalles de mancusos de Barcelona

C. Troballes de moneda de les Taifes.

ANNA M. BALAGUER

l'emissi6 d'aquest tipus entre el 1065 i la mort de Ramon Berenguer lei 1076, coincidint amb el control, que segons sembla, cornencaren a exercir els comtes Barcelonins sobre la fabricacio de mancusos.'?

Eis mancusos de Barcelona circularan abundantment pels comtats catalans, especialment pels del grup Barcelona-Ausona-Girona, que esdevindra hegemonic. Tenim, per exemple, que entre el1050 i el1100 rnes del90% dels pagaments efectuats a Barcelona se salden en moneda d'or; el100% a Girona i el 90% a Ausona, Rossello i Empuries, segons es despren de I'estudi de la documentacio.P

Les troballes per la seva banda no deixaran de reflectir aquesta realitat, confirmant-Ia per via arqueologica.

Tenim noticia de la descoberta de tres importants tresors de mancusos barcelonins a Odena (F 1); Besalu (F 2) i a Barcelona mateix (F 3). Disposem, tambe, d'inforrnacio indirecta sobre un conjunt descobert a Empuries (F 4) i d'una possible troballa a Girona (F 5).

C. TROBALLES DE MONEDES DE LES TAIFES

Si observem el mapa veurem que gairebe totes les troballes es concentren a Barcelona 0 als seus voltants, amb l'excepcio de lade Lloret de Mar (C-6), al comtat de Girona.

Hi ha tambe noticia de dues troballes a Lleida que en aquells moments era encara musulmana i que, per tant, reflecteix el circulant propi dela zona. (C3 i C3 bis).

En aquest perfode l'evidencia de les troballes lluny de corroborar per via arqueologica el que coneixem per via documental el que fa es completar-nos la visio del que devia esser la realitat del circulant monetari. Ens explicarem: fins ara hem vist que si la documentacio ens parlava d'un circulant important de dinars 0 de mancusos, ales troballes ens aflorava «la punxa de l'iceberg» d'aquesta realitat i s'hi confirmava. En el cas de les Taifes, en canvi, deixem de trobar ales des cobertes monetaries la presencia de les fraccions de dinar taifal que amb el nom d'or de Valencia, or de roballs, etc. circulaven amb certa profusio pels comtats catalans en el darrer quart del segle XI, segons la documentaci6. En canvi aflora la presencia, no reflectida per les escriptures, dels dirhems taifals de coure 0 de baix contingut d'argent. EI fenomen no es sorprenent i molt menys contradictori. Les petites i mitjanes transaccions, les que poden saldar-se en xifresreduides de monedes de coure 0 bi1l6 no s'escripturen, no passen per la notaria i, per tant no ens

12. A.M. BALAGUER, La historic de la moneda dels comtats catalans, tesi doctoral abans citada. Pot veure's tambe A.M. BALAGUER, «Influencias », art. cit. a la nota 3. 13. Vid. la nostra tesi, vol. II, pp. 636 iss. i el grafic quantitatiu ruirn. 2, p. 755. P. BONASSIE, La Catalogne du milieu du Xe a lafin du Xle siecle, 2 vols, Toulouse 1975-6, arriba a resultats similars.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

en resta constancia escrita. Les troballes, en canvi, revelen fidelment la seva presencia, desvetllant el seu paper en el circulant de les operacions mes quotidianes.

No resulta tampoc sorprenent que les descobertes d'aquest numerari es concentrin entorn de Barcelona, tal com veiem en la cartografia. Barcelona era, sens dubte, un centre important al qual acudien gent de moltes bandes i on el nombre de transaccions devia esser mes elevat.

L'absencia de troballes de fraccions no ha de causar sorpresa, ja que les descobertes de moneda d'or en general son de per si prou escasses i en cas de produir-se la seva noticia no sol tenir difusio 0, com les dels altres metalls, resten llargament silenciades i carents d'estudi i publicacio en els fons dels museus.

D. TROBALLES DE MONEDA ALMORAvIT

La documentacio escrita registra la presencia del morabati almoravit en el circulant del comtat de Barcelona en la darrera decada del segle XI. Les cites de morabatins s'incrementaran molt notablement a partir del 1105 i son abundosissimes en les decades segiients fins a finals de segle en que comencen a minvar.

Les troballes no revelen ni de lluny la intensitat amb que el morabati alrnoravit circula pels comtats catalans. Es cert que dues trobalies, la del Monestir del Camp (Rosse1l6) (D 1) i la de Comiols a la Noguera (D 2), ens confirmen la circulacio i la presencia del morabati als comtats catalans, pen') la seva evidencia prou puntual i excentrica no remarca l'abundosa circulacio que assoli el morabati a tots els comtats i en especial al de Barcelona amb la zona que coneixem per Catalunya Nova i els comtats d'Ausona i Girona del grup barceloni.!"

El tresor del Monestir del Camp, amb una arnplia varietat de morabatins andalusins i nord-africans, conte tambe dinars fatimides':' i la seva presencia en aquell indret guarda, sens dubte rnes relacio amb els afers administratius i financers del Monestir que no pas amb l'abundancia de circulacio de moneda d'or almoravit a la zona, ja que les mostres del circulant de morabatins al Rosse1l6, segons la documentacio, no revel en xifres elevades.

L'altre indret on s'ha produit Ja descoberta d'un morabati, en aquest cas una troballa individual, tampoc coincideix amb una de les zones mes afavorides pel circulant auri almoravit. Es tracta de la troballa de Comiols (D 2), en els limits del comtat d'Urgell amb el del Pallars Jussa.

14. Per a un estudi quantitatiu de la circulacio del morabati a Catalunya pot consultar-se el treball exemplar realitzat per M. CRUSAFONT I SABATER, «Del rnorabatin almoravide al florin. Continuiclad 0 ruptura en la Catalunya Medieval». I Jarique de Estudios Numismdticos Hispano-drabes, Zaragoza, 1988, pp. 191-200.

15. Crida l'atenci6 que C. MARTiNEZ SALVADOR, «Moneda fatimf en los hallazgos peninsulares», Gaceta Numismatica, 97-98,1990, pp. 135-141 no esmenti 0 no taci tan sols referencia a la troballa del Monestir del Camp, al comtat del Rossel16 que fins a la Pau dels Pirineus (1660) es compta entre els comtats catalans.

ANNA M. BALAGUER

La important circulacio del morabati als comtats catalans testificada per la documentacio escrita," no sembla reflectir-se de manera prou segura ni prou tipica en l'evidencia que ara per ara ens donen les troballes conegudes. Cal assenyalar tambe que ni I'evidencia documental ni la de les troballes ens donen testimoni de presencia d'altra moneda alrnoravit que la d'or. Es a dir que, ara per ara, no hi ha constancia que eventualment circulessin als comtats catalans els quirats d'argent emesos pels almoravits.

E. TROBALLES DE MONEDA ALMOHADE

L'any 1174 trobem el primer esment de masmudines ala documentacio catalana, 17 malgrat tots aquests no els trobarem amb certa freqiiencia fins al segle segiient, quan la presencia del morabati ha minvat i tendeix a desapareixer. En el segle XIII, la moneda almohade d'or no sols circulava a Catalunya, com demostren la documentacio escrita i les troballes, sino que es realitzaren a Catalunya, Valencia, Mallorca, Arago i Montpeller emissions d'imitacio de la moneda almohade de plata i d'or. Es tracta de les anomenades millareses que copiaven els models del dirhem i de les dobles i masmudines «contrafactas». Sembla esser, perc, que totes aquestes produccions tenien continguts baixos de metall precios i que es dedicaven a l'exportacio."

Les troballes del penode no semblen reflectir la presencia de peces d'imitacia.

L'evidencia de les descobertes de moneda almohade registra, com en el pe­ riode almoravit, tan sols la presencia de moneda d'or.

Ara la inforrnacio disponible ens donara tres troballes: el tresoret del carrer de Sant Sever de Barcelona, el de Seros i una noticia d'una descoberta en un lloc indeterminat (E 1, E 2, E 3).

Aquesta vegada les troballes coincideixen en remarcar indrets on la circulacia de les especies monetaries almohades ens es ben coneguda per la documentacio, com es el cas de la troballa de Barcelona. Tampoc sorpren la presencia d'or almohade a Seros als plans del sud de Lleida.

La documentacio mostra que durant el segle XIII corrien a Catalunya, ames de les especies monetaries musulmanes d'or, maravedis castellans. En el periode 1218-1269 hem detectat pagaments en maravedis alfonsins a Catalunya, fet que

16. M. CRUSAFONTI SABATER, «Del morabatin almoravide », art. cit. a la nota 14.

17. AM. BALAGUER, «Influencias », art. cit. a la nota 3.

18. Per un estat de la qiiestio i bibliografia sobre el tema, vid. AM. BALAGUER, «Descoberta d'un encuny monetari probablement per a batre millareses», Acta Numismatica; IX, 1979, pp. 137150. Vid. tambe AM. BALAGUER, «Influencias », art. cit. a la nota 3, pp. 38-9 de la versio castellana i 332-23 de l'anglesa.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

MAPAD

MAPAE

• Troballa individual or

• Tresoret or

• Tresors or

D. Troballes de moncda alrnoravit

E. Troballes de moncda almohade

ANNA M BALAGUER

era fins ara practicament desconegut 19 i que sembla indicar un volumrelativament elevat d'aquestes produccions castellanes. Les troballes no registren la seva presencia tot i que algun dia la circulaci6 relativament important del maravedi a Catalunya pot trobar la seva confirmaci6 arqueologica.

CORPUS DE LES TROBALLES DE MONEDA ARAB A CATALUNYA (Segles VIII-XIII)

Abreviatures emprades en les cites bibliografiques:

ON Gaceta Numismatica

N Numisma

NH Numario Hispanico

RN Revue Numismatique Francaise

A) TROBALLES DE MONEDA DEL PER/ODE DE LA CONQUESTA ARAB I DELS PRIMERS TEMPS DEL SEU DOMINI

A1. CASTELL-ROSSELL6, Antiga RUSCINO.

En el mes de maig de 1841, fou trobat a I'antiga Ruscino, al peu de la torre, un dinar bilingiie Nord-africa, de I'any 97 AH. / 716 A.D.

Es tracta possiblement de la mateix moneda descrita per Colson al sell lIibre.

BIBLIOGRAFlA

A. COLSON, Notice sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon», Perpignan 1853, p. 39, num. 1. A. M. BALAGUER, «Nuevos datos sobre la moneda transicional arabe-rnusulmana de Hispania y Africa», G.N. 42, set. 1976, pp. 27-41.

A2. TARRAGONA

EI Sf. Hernandez Sanahuja ens dona una curiosissirna descripcio d'una moneda transicional arabiga d'Hispania, trobada a Tarragona com indica ell mateix. Transcrivim la descripcio i passarem despres a comentar-la.

«Felons de cobre, acuiiado en Espana por los ultimos Walies Gobernadores enviados por los Califas de Oriente, durante los primeros aiios de la conquista. La inscripcion en ambas caras es latina, y en el reverso dice:

SLDFRT IN SP AN XC IN III (solidus [eritus in Spania anna nonaginta inditione tercia). En el centro monograma indescifrable. En el reverso estas letras:

IN N DMIN DS N DS (In nomine Domini Non est Deus nisi Deus). En el centro astra. Es muyposible que esta moneda, encontrada en Tarragona, existiese en ella desde la epoca de la Conquista, en el intermedio de los anos de la Hegira 95 al250 (713-767 de 1. C. (sic)). Es curiosisimo este ejemplar raro en bronce».

19. Aquesta circulaci6 fou assenyalada per nosaltres a «Influencias », art. cit. pp. 37-39 de la versio castellana i pp. 318 i 321 de l'anglesa.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

La primera cosa que crida l'atencio es que la peca sigui de bronze, cosa de la qual sembla estar molt convencut el Sr. Hernandez Sanahuja, nosaltres no ho estern tant. Totes les monedes d'aquest tipus conegudes son d'or, en rares excepcions son de plata, i tan sols coneixem fins ara un exemplar de coure, conservat al J.vDJ.1 Aquest fet no ens permet pas de descartar que sigui efectivament una moneda de coure, ara be n'hi ha d'or de tan baixa lIei i fins i tot de plata, amb un aspecte tan poe lluit, que be podia enganyar-s'hi el autor, segurament poc avesat a veure aquestes monedes tan escasses.

EI segon punt es que la leetura de l'anvers deu tenir alguns errors; segurament seria aixi:

N SLD FRT IN SP AN XCnIl.

Pel que fa al monograma indesxifrable que esmenta, aquest no es tal, sino que es tracta de la data de la indiccio abreujada. Segons la interpretacio que hem fet de la lIegenda marginal es tractaria de la Indiccio XI, que per altra banda es la mes corrent.

Res tenim a dir de la lectura i interpretacio de I'autor de la cara que ell considera el revers i que porta una lIegenda religiosa.

Aquesta moneda i altres de la colleccio privada del Sr. Hernandez Sanahuja, director del Museu de Tarragona, passaren ala seva mort al Museu per eompra ales seves filies. Aquesta moneda es deu trobar, doncs, al Museu Arqueologic de Tarragona, tot i que en eonsultes efeetuades no ens en sapigueren donar rao,

BIBLlOGRAFIA

B. HERNANDEZ SANAHUJA, Catdlogo del Museo Arqueologico de Tarragona con la clasificacion hecha en 1878. Continuada hasta elpresente y precedido de una reseiia historica sobre su [uncion, vicisitudes y acrecentamientos, por Angel del Areo y MoIinero, Tarragona, 1894, pp.312-313.

1. Vid. A.M. BALAGUER, Las emisiones transicionalcs arabe-musulmanas de Hispania, A.N.E., Barcelona, 1976, pp. 136-137, num. 29.

A3. BANYOLES

Fals en el qual figura en el revers un oeell amb les ales esteses. Es tracta d'una moneda oriental arab de transicio (Walker num, 592, p. 202).1

B1BLlOGRAFIA

MATEU I LLOPIS, «Hallazgos Numismaticos Musulrnanes» Al-Andalus, 1956, p. 191. ibid. «Hallazgos Monetarios XIIh, N.H. 1955, num. 838. A.M. BALAGUER, «Nuevosdatos sobre la moneda transicional arabe-rnusulmana de Hispania y Africa», G.N. 42, setiembre 1976, pp. 27-41. Vid. tarnbe apendix a aquest darrer article a G.N., rnim, 43, desembre 1976,p.62.

1. WALKER, A Catalogue of the Arab-Byzantine and Post-Reform Umaiyad Coins, dins A Catalogue of the Muhammadan. coins in the British Museum, vol. II, Londres 1956.

A4. BALAGUER, Castell de Vers I'any 1964, foren trobades al castell de Balaguer diverses monedes de coure, dues d'elles resultaren esser fulus orientals omeies, una era un fals dels Mamluks, periode Otorna, mitjan segle XIII, i la resta (6 monedes) eren coures jueus del segle I a.e.

ANNA M BALAGUER

La descoberta fou donada a coneixer per Mateu en els seus «Hallazgos Monetarios», perc la seva informaci6 era confusa i desorientadora, ja que ni tan sols arriba a identificar els sis coures jueus com a tals.

La cornposicio d'aquest conjunt sembla indicar clarament que es tracta de troballes individuals aillades i no pas d'un tresoret 0 conjunt. Es molt possible que finsi tot les monedes arabs 0 les jueves fossin trobades una per una, separadament.

D'aquest conjunt interessen al nostre treball:

1 fals, encunyat a al-Ramla (690-750 AD.). (Walker, mim. 855).

1 fals, encunyat a Balk (690-750 AD.). (Walker, num. 778).

Es tracta, doncs, de dos fulus encunyats a l'Orient, a l'epoca de la conquesta 0 primer periode arab d'Hispania.

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU y LLOPIS, «Hallazgos .Xx», NH, 1967, pp. 55-66, mim. 1.150. Per un estudi detingut i noticia exacta de les monedes, vid.: AM. BALAGUER, «Troballa de sis coures jueus i de tres fulus orientals al castell de Balaguer». Revisi6 del «Hallazgo Monetario» rnimero, 1.150, Sympsium Numismdtico de Barcelona I, 1979, vol. II, pp. 381-385.

A5. GARRAF

Disposem de la segi.ient noticia de dirhems orientals anteriors 0 coetanis a la conquesta arab d'Hispania (711) trobats juntament amb dirhems encunyats ja a al-Andalus en les primeres decades de la conquesta, es a dir del periode de I'emirat dependent de Damasc.

La informaci6 fou recoilida per Mateu y Llopis i es la segi.ient: «GARRAF (Barcelona). En un campo del termino de Garrafhan sido hallados, en mayo de 1954, alrededor de unos 200 dirhemes orientales; de ellos, vistos, por mediacion de D.Antonio Villoldo, en Barcelona, en julio del mismo aiio, 176, cuyo escrutinio de las cecas de Wasit, Hamadan, Damasco, Ramhurmuz, Kirman, Al-Mubarikah, Alkufa, Al-Basrah, Maysan, Bajara, Istakhar; Sabur, Iundisabur; Fil, Altaimara, Alfarab, Barthpur, Lar; Yangishar; Adrinah, Arminiyah, Arran, Alabadan, Ardashir, Maru y tambien Al-Andalus.»

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU I LLOPIS, «Hallazgos », N.H. III, num, 731, p.253.

A6.

BARCELONA, Placa de sant Iu

En les excavacions de I'any 1950, fou trobat un dinar d'al-Andalus de l'any 106 de la Hegira / 724 AD. En el lloc on fou descobert sembla que s'ubica I'antic «palatium- visigot. Es diu tambe que es troba en el nivell de la destruccio de Barcelona per ai-Mansur. Molt interessant ladescoberta i la moneda, certament ben rara, que ens confirma per via arqueologica la circulacio a Barcelona de I'or musulrna. De tota manera el fet que es tracti d'unamoneda ben reculada i la manca d'encunyaci6 d'or musulma entre els anys 127 AB. / 744 AD. i el 316/928 AD. fa mes plausible pensar en una perdua en el mateix segle VIII, en que fou encunyada la moneda, i quan Barcelona era encara en poder

MONEDA ARAB A CATALUNYA

arab. Caldria llavors saber en que es basa l'arqueologia per considerar aquest nivell com el de la destruccio d'al-Mansur, de finals del X 0 principi del segle XI. En aquest sentit les nostres recerques han estat infructuosesdonat eillarg temps que ens separa de la realitzacio de l'excavacio, feta per Duran i Santpere. De tota manera si I'argument per a la datacio de I'estrat es la moneda, com sol succeir, 0 el fet de trobar un nivell de destruccio, seria potser mes plausible pensar en la conquesta de Barcelona per Lluis el Pietos i'any 801. Aixo seria en millor consonancia amb la data de la moneda, que d'altra manera hauria d'haver estat en circulacio durant mes de 200 anys.

BIBLJOGRAFIA

MATEU I LLOPIS, «Hallazgos IX», N.H. 1953, pp. 275-296. M. TINT6, «EI monetario del Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona», N. 138-143,1976, p. 117-128. AM. BALAGUER, «La circulacio monetaria al Pia de Barcelona a l'epoca medieval». El Pta de Barcelona i la seva Historia, Barcelona 1984, p. 215-219.

A 7. CASTELL-ROSSELL6, antiga RUSCINO

Al mateix lloc on fou trobat el dinar bilingiie (vid. mim. 1), anys mes tard hi fou trobat un dinar de I'any 155 AH. / 771 AD. sense nom de seca ni de governant. Tarnbe, provenen cl'aquest lloc: dos dirhems de la colleccio Colson i un fals «tres ancient» que fou de M. de Saint-Malo.

BIBLIOGRAFIA

A COLSON, op. cit., p. 39. 1. DUPLESSY, «La circulation des monnaies orientales arabes en l'Europe Occidentale du VIIIe au XIIIe siecle», R.N., 1956, p. 121.

A8. BARCELONA, Catedral

Entre els anys 1964-1969foutrobat ales excavacions de I'antiga basilica paleocristiana, sobre el paviment del baptisteri un dirhem d'al-Andalus de I'emir Abd-al-Rahman I (755-788).

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU I LLOPIS, «Hallazgos », N. 1972, num, 1.406. M. TINT6, op. cit. p. 117-128. AM. BALAGUER, «La circulacio monetaria al Pia de Barcelona », op. cit., p. 218-9.

A9. SANT LLOREN<;: DE MONTGAI

Prop d'aquesta poblacio fou trobat un dirhem cl'Abd al-Rahrnan, encunyat a al-Andalus l'any 162 H. (778-779 AD.). Vives 60.

Tarnbe en la zona de Sant Llorenc de Montgai ens consta la descoberta d'un amulet arab.

BIBLIOGRAFIA

A BOFARuLL I COMENGE, «Troballa deSant Llorenc de Montgai», a Troballes Monetaries VIII, Acta Numisnuuica 19, mim., AN. 27, pp. 193-4.

ANNA M. BALAGUER

A10. ULLDECONA

Dirhem d'al-Andalus de l'any 188 (7) AH. / 804 AD. (7) d'al-Hakarn, trobat al camp. Sense que tinguem altres details.

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU y LLOPIS, «Hallazgos nurnismaticos musulmanes VI!», Al-Andalus, 1953, p. 200, num.Bd,

All. SANT LLOREN(: DE MONTGAI

En la seva rodalia foren trobades diverses peces arabs. No es tractava d'un tresoret, sino d'algunes troballes individuals efectuades a la zona. EI conjunt es integrat per vuit peces, gairebe totes son fragments i nornes dues podran esser identificades. Tenim:

1. Un fragment de dirhem de l'Emirat, encunyat a al-Andalus data no visible. Te una clivella intencionada en el camp.

2. Fragment de dirhem d'Abd al-Rahman III, seca i any no visibles.

De les altres sis peces, dues son fragments molt petits de dirhem i quatre son petites monedes 0 fragments de coure, tan gastats i oxidats que no es possible la seva identificacio.

NOT/CIA INEDITA.

Vid. B. Troballes de moneda arab del periode Califal a aquest mateix treball.

B) TROBALLES DE MONEDA ARAB DEL PER/ODE CALUAL

Bl. POBLA DE MAFUMET, Mas de la Sinia

Tresoret descobert abans de 1923.Es desconeixen circurnstancies de la troballa i quanti tat de monedes que composaven el tresoret.

Hom n'estudia 11 monedes que donen unes dates limit de 140 (7) AH. / al 368 AH. (758-978 AD.), el primer any clarament il·legible es de 155 AH. Totes elles son andalusines.

Les monedes foren vistes per Mateu i Llopis, I'any 1950 en poder del Sr. Mas Miro de Vilanova.

BIBLIOGRAFJA

F. MATEU y LLOPIS, «Hallazgos nurnismaticos musulmanes IV», Al-Andalus, 1951 pp. 205-206, mirn, 45.

Bl. (bis) VILAJUIGA, Alt Emporda

En uns camps de conreu propers al castell de Roca Miralles a la rodalia de Vilajuiga i no Iluny de Querrnanco, foutrobat un dirhem de Muhhamad I encunyat a al-Andalus I'any 250 H. (864 AD.). Vives 258.

BIBLlOGRAFIA

MONEDA ARAB A CATALUNYA

A BOFARULL I COMENGE, «Troballa a Vilajuiga», Troballes Monetaries VIII, Acta Numismatica, 19, num., AN. 27, pp. 194-195.

B2. SANTA LINYA

Ala seva rodalia fou trobat un fragment de dirhem en forca mal estat, pen) que ha esta possible de classificar com d'Abd aI-Rahman III (300-350 H /912-65 AD.) i encunyat a Madinat al-Zahra. Malauradament no es veu I'any. Vives 414-431.

B3. SANT LLOREN<; DE MONTGAI

Diverses monedes arabs de plata i de coure, entre elles un fragment de dirhem d'Abd al-Rahrnan III (300-350 H / 912-961 AD.), sense seca i any visibles.

NOT/CIA INEDITA

Vid. A9 «Troballes de moneda del periode de la conquesta arab i dels primers temps del seu domini» a aquest mateix treball.

B4. SANAUJA, la Segarra

Dirhem d'al Hakam II, encunyat a Madiant al-Zahara, de l'any 359 H. (969-970 AD.) trobat en un camp de conreu proper.

BIBLlOGRAFIA

A BOFARULL I COMENGE, «Troballa de Sanaiija», Troballes Monetaries, Acta Numismatica, 19, Num., AN. 28, pp. 195-6.

B5. TARRAGONA (1)

Noticia que tenim a traves de la curiosa relacio de monedes de la col-leccio Hernandez Sanahuja, en entrar al Museu Arqueologic de Tarragona.

Transcrivim la seva descripcio:

«Dirhem de plata perteneciente al celebre Almanzor (Mohamet-ben-Abi-Ahmer) ya su hijo Alb-el Malek, ambossucesivamente Wasires 0 primeros ministros de Hixem II, Califa de Cordoba. EI anverso dedicado al padre, lleva una inscripcion ciifica en cuatro renglones, que dicen: Almanzor -No hay Dios sino Dios unico- No tiene socio. En tor se lee: Mohamed enviado de Dios, que Ie en via con la direccion y Ley verdadera para manifestarla victoriosa sobre toda ley a pesar de los infieles. En el reverso en cinco lineas dice: Aben (hijo de) Almanzor-El principe Hishem-Almu-yaobillah-Modhafer. En torno ha de haber el nombre de Zeca y el afio de la acufiacion que no pueden leerse». Tot seguit fa referencia a una segona moneda, tarnbe, d'Hixem II i a nom del seu ministre Al-Manzur, aquesta vegada sense que esmenti el seu fill Abd-al-Malik, la qual cosa permet pensar que es mes antiga. Es ben sabut que entre els anys 356-392 / 966-1001 el nom d'AI-Manzur figura a la moneda com a Amir.

ANNA M BALAGUER

Ambdues monedes foren trabades a Tarragona ales excavacions.

L'autor relaciona la presencia d'aquestes monedes amb les «Ratzies» d'al-Manzur a Catalunya (984-1001) i la del seu fill (1003).

BIBLJOGRAFIA

B. HERNANDEZSANAHUJA, op.cit., p. 313, nums. 3-4.

1. Suposem que es tracta de la mateixa inforrnacio que publica Hernandez Sanahuja en el Bole/in del Centro Numismdtico, p. 105, segons la referencia de Rada y Delgado Bibliografia Numismatica, p. 303, malgrat que all! es parli de que es tracta d'un dinar.

(F MATEU I LLOPIS, «Hallazgos numisrnaticos musulmanes II» Al-Andalus, 1950, p. 218-226).

B6. OLERDOLA

Dinar d'Hixem II de I'any 387 A.H. / 997 A.D., trabat a Olerdola. Interessant traballa que ens confirma per via arqueologica I'abundosa circulacio de la moneda d'or en els comtats catalans, en especial en el de Barcelona. Malauradament les traballes de moneda d'or arab son prau minses i sovin! passen silenciades pels seus descobridors.

BIBLIOGRAFlA

F. MATEU y LLOPIS, «Hallazgos monetarios IV», Ampurias, 1945, num. CLXII, p. 262.

B7.0DENA

Tresor de mancusos de Barcelona entre els quais hi havia 1 dinar de Yalhya al-Mutali de Ceuta. (412-427 A.H. /1021-1026 A.D.), model tipologic dels primers.

BIBLJOGRAFlA

F. MATEU y LLOPIS, «Dinares de Yahya al-Mutali de Ceuta y mancusos barceloneses hallados en Odena (Igualada, Barcelona)» Al-Andalus XI, 2, pp. 389-394.

C) TROBALLES DE MONEDA DE LES TAIFES

Cl. BAIX LLOBREGAT

Tresoret d'uns 15 dirhems, trabat vers el 1938. La seva cornposicio era com segueix: Dirhems dels regnes de Taifes musulmans

Denia: 2 dirhems dels anys 1056-1057 A.D. / 448-9 A.H.

Almeria: 2 dirhems dels anys 1041 i 1052 AD. / 433-444 A.B.

Al-Andalus: 2 dirhems dels anys 1052-1055 A.D. / 444 A.B. / 447 AH.

Granada: 4 dirhems dels anys 1038-1074 AD. / 430 A.H.-467 A.H.

Incertes: 5 dirhems, possiblement de Granada.

Les dates limit d'aquest tresoret son, doncs, de 1038 a 1074, data despres de la qual es degue amagar.

Aquesta traballa, en pie comtat de Barcelona, sembla evidenciar la circulacio del depauperat dirhem musulma (gairebe de coure a aquesta epoca) en els comtats catalans 0 al-

MONEDA ARAB A CATALUNYA

menys a la zona de Barcelona, malgrat que els documents no esmentin en general altra moneda que la d'or 0 els dirhems de plata rnes antics.

Aquesta manca de referencies documentals pot entendre's si pensem que les citesde moneda que ens han arribat son compra-venda, definicions, etc. Es a dir transaccions de certa importancia que mereixen d'esser escripturades i, en general, hi intervenia moneda d'or musulmana 0 no, 0 tarnbe els sous de diners corribles en el comtat. Es logic que l'escas valor intrinsec, 0 fins i tot de circulacio d'aquesta xavalla, gairebe de coure pur, no la fes viable per a cap compra 0 transaccio d'importancia i per tant escripturable. Les dues troballes que descriurem seguidament demostren que aquesta troballa del Baix Llobregat no es pas un fet aillat, i que el dirhem de les taifes corria a Barcelona.

BIBLTOGRAFIA

A GINER, EI tesorillo de dirhems de las Taifas del Llobregat, AN., 1981, en premsa. Una primera noticia vegeu-Ia a Coin Hoards, vol. 1,1975, p. 76, num, 287.

C2. BARCELONA, arc de Sant Cristofol, carrer de Regomir

En el mes de desembre de 1861, fou enderrocat l'anomenat, arc deSant Cristofol i aparegue un dirhem musulma, Es tractava d'un dirhem de reieto de la taifa de Toledo-Valencia, Yahya al-Mamun, que fou rei de Toledo des de I'any 1043 i de Valencia-Toledo des de 1065-1076.

En la noticia que tenim d'aquesta descoberta no consta si la moneda era de la seca de Toledo 0 de la de Valencia. De tota manera el fet important per a nosaltres es que aquesta troballa ens confirma la circulacio al comtat de Barcelona de la moneda de les taifes musulmanes, i no pas la de rnes valor, fet que es prou conegut i documentat per les repetides mencions de I'eaurum Valencie».

EI 1I0c on fou trobada Ia moneda, ens diu l'arqueoleg Hernandez Sanahuja, era una de les portes de Ia ciutat. Segons aquest autor aquesta troballa i Ia que seguira (C4) demostra que I'anomenada «Torre de Cato» fou construida pels arabs i restaurada per Ramon Berenguer r.

BIBLIOGRAFIA

B. HERNANDEZ SANAHUJA, op. cit. p. 313, num, 6. AM. BALAGUER, «La circulacio monetaria alPIa de BarceIona », op. cit., p. 219.

C3. LLEIDA

Es tracta de dues monedes adquirides a Lleida, per I'arabista i numismatic F Codera, i procedien amb tota probabilitat d'alguna troballa de la zona.

Aquest autor en fa un estudi detingut i Ies atribueix a al-Muzaffar, de la familia dels Banu Hud, segon reieto de Lleida (c. 431-473 AH. /1040-1080).

BIBLIOGRAFIA

F. CODERA, «Moneda arabe de Almutaffar de Lerida», Revista Historico Latina, 1874, pp. 3-6.

ANNA M BALAGUER

C3 bis. LLEIDA, Barri de la Magadalena

Sobre aquesta descoberta disposem unicarnent de la informacio confosa que transcriurem: «La excavaci6n en el barrio de la Magdalena de Lleida ha hecho posible recuperar un dirham inedito, que nos permite situar; con mucha probabilidad, el inicio de las acunaciones monetales de at-Muzaffar en el aiio 438».

Es tractaria, doncs, d'un dirhem potser de I'any 438 H. (1046 AD.)

BIBLIOGRAFIA

M. SOLER BALAGUERO, «Emisiones en la Marca Superior de al-Andalus», II Iarique de Numismdtica Hispano-Arab, L1eida 1988, les actes han estat editades el 1990, pp. 39.

C4. BARCELONA, carrer Ferran

Antiga muralla, 1I0c anomenat «Torre de Cato»

L'any 1848, fou trobat a la paret de formigo molt dur de I'edifici que aleshores anomenavaen «Torre de Cato», un «almirez de bronce» que contenia diverses monedes. Hernandez Sanahuja, a qui devem la noticia, tan sols ens descriu una d'aquestes monedes. Es tracta d'un dirhem de la taifa de Saragossa i del reieto, Ahmad I al-Muqtadir (10461081). Desconeixem completament la cornposicio de la resta del tresoret la qual cosa seria ben interessant de saber avui. De tota manerano seria pas sorprenent que les altres monedes fossintambe dirhems del regnes de taifes.

BIBLIOGRAFIA

B. HERNANDEZ SANAHUJA, op. cit., p. 313, num. 5. AM. BALAGUER, «La circulacio monetaria al PIa de Barcelona », op. cit. p. 219-20.

C5. BARCELONA

Segons noticia de l'antiquari frances del segle passat J. Gaillard foutrobat a Barcelona la segiient moneda: un quart de dinar de Moad abu Temin al-Mostancer billah (427487 AH. /1036-1094 AD.)

BIBL/OGRAFIA

J. GAILLARD, Catalogue de monnaies antiques et du Moyen Age recullies en Espagne, dans illes Ba/eares et Portugal de 1850 d 1854, num 1.117. (Es tracta d'un curios i interessant cataleg de venda d'aquest comerciant frances, ben especialitzat en la moneda arabiga i antiga i al qual devemaltresobres com ara la descripcio de la col-leccio de moneda musulmana de J. Garcia de la Torre). AM. BALAGUER, «La circulacio monetaria al Pia de Barcelona », op. cit., p. 220.

C6. LLORET DE MAR

Troballa segurament individual d'una moneda musulmana. La noticia la devem a Mateu i Llopis que tan sols ens diu que es tracta d'un «felus de las Taifas». No sabem pas de quina taifa, ni de quina cronologia, ni si tan sols podem estar segurs que es tractid'un

MONEDA ARAB A CATALUNYA

fals, 0 moneda de coure, com es preten. En el periode de les Taifes el dirhem de plata es devalua detal manera que acaba essent d'un billo tan baix que a vegades es ja coure pur. Pensem que en realitat la monedatrobada a Lioret, si realment es de les Taifes, ha d'esser un dirhem.

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU Y LLOPIS, «Hallazgos IIh, Ampurias, 1944, num. CVI., p. 231; ibid, «Hallazgos numisrnaticos musulmanes I», Al-Andalus, 1949, num, 11, p. 204.

D) TROBALLES DE MONEDA ALMORAvIT

D1. MONESTIR DEL CAMP, Rossello

Tresoret amagat en un mur de la capella. FOLi descobert vers el 1851. Aquest es composava de 100 monedes d'or arabigues d'Espanya, Magreb i Egipte segons el detail segiient:

Fatimides d'Egipte

9 dinars compresos entre els anys 965 i 110l.

1 dinar amb Ilegendes molt degenerades d'al-Mansur-b. Illah (334-341 AH. / 946953 AD.). Imitacio cristiana (?).1

Almoravits Nord Africa

7 dinars de les seques de: Aghmat, Fez, Sijilmasa, Naul-Lamta, Tlemcen, Beni Tawda i Aghamat, encunyats entre els anys 484-513 AH. /1091-1119 AD.

Almoravits d'al-Andalus

58 dinars de les seques i anys segiients:

1 dinar Granada

1 dinar Alcantara

2 dinars Valencia

15 dinars Algeciras

7 dinars Algeciras

1 dinar Malaga

1 dinar Granada

1 dinar Murcia

2 dinars Murcia

2 dinars Murcia

2 dinars Murcia

3 dinars Valencia

1 dinar Valencia

4 dinars Valencia

4 dinars Valencia

Fragments

493 AH.

496 AH.

499-500A.H.

500 AH.

508 AH.

502 AH.

504-508-509 AH.

501-502-504 AH.

505 AH.

508 AH.

509 AH.

504 AH.

504 AH. dif. Ilegenda

509 AH.

512 AH.

20 fragments de dinar que no foren c1assificats i es dispersaren. Les dates extremes del tresoret van del354 AH., primera data segura, al 512 AH. / 965-1119 A.D.

ANNA M BALAGUER

Es possible que el tresor fos amagat despres del 1120. Aquest tresor, important per la seva quantitat de moneda, evidencia per via arqueologica la circulaci6 del dinar almoravit o morabeti, que trobem tan sovint a la documentaci6 i en les compra-vendes del segle XII. Mes curiosa es la presencia de moneda dels fatimides d'Egipte, malgrat que no es pas un fet sorprenent, sobretot si observem que representa una petita part del conjunt, tractant-se, segurarnent, de monedes que haurien entrat a la Peninsula a traves dels almoravits.

B1BLlOGRAFlA

A COLSON, «Note sur les dynars trouvees, en 1851, dans l'ancienne Chapelle du monastere del Camp», R.N. 1853, pp. 240-3. Referenciat per J. DUPLESSY, op. cit., p. 128, num, 26.

1. EI dinar d'al-Mansur-b. IIlah amb llegendes degenerades pensem que pot correspondre al califa d'aquest nom que regna del 334 al341. Colson no lIegi la data d'aquest dinar amb llegendes degenerades, que a nosaltres ens fan pensar en una imitaci6 cristiana.

D.2 LA NOGUERA, zona de Comiols

En un camp de la zona de Comiols, a la comarca de la Noguera, fou trabat prop d'un corral el morabati que tot seguit descriurem.

Es tracta d'un morabati d'Ali b. Yusuf encunyat a Sevilla I'any 517 H (1122-1123 AD.). Pes: 4,070 gr., diarnetre: 25,10 mm. Vives 1.659.

Es mes habitual que les troballes de moneda d'or apareguin en conjunts 0 tresorets, en aquest cas pero es tracta d'una troballa individual.

B1BLlOGRAF1A

A BOFARULL I COMENGE, «Troballa de la Noguera» a Troballes Monetaries VIII, Acta Numismatica, 19, Num., AN. 29, pp. 196-197.

E) TROBALLES DE MONEDA ALMOHADE

E1. BARCELONA, carrer de Sant Sever

EI dia 3 d'agost del 1833, en ensorrar la casa del fuster, Josep Botey, fou trobada una olla que contenia monedes i boletes d'or.

Tan sols 8 monedes pogueren esser estudiades i llegides pel Pbre. Vilardell. Sembla esser que es tractava de divisors de la dobla almohade d'Abd-al-Mumin (1130-1163).

Segons Mateu i Llopis, a qui devem la publicaci6 de la noticia, cal identificar aquestes rnonedes com a quarts de dobla, tot donant referencia de Vives (vl.a reforma numismatica de los almohades», mim, 2, p. 34).

Aquesta interessant noticia fou trabada per J. Flaquer de Mah6 entre els papers del Dr. Rarnis, i comunicada a Mateu i Liopis.

B1BLlOGRAFlA

F. MATEU y LLOPIS, «Hallazgos IV», Ampurias, VII-VIII, 1945-1946, pp. 251-253. AM. BALAGUER, «Circulacio monetaria al Pia de Barcelona », op. cit., p. 220.

MONEDA ARAB A CATALUNYA

E2. SER6s

Abans de l'any 1947, fou trobat un petit tresoret a la cuina d'un mas, anomenat Torre ViolL

Mateu i Llopis pogue estudiar-ne tres monedes i resultaren esser dobles almohades.

1 dobla de Yusuf (610-620 AH. /1213-1224 AD.)

2 dobles d'Umar (646-665 AH. / 1248-1266 AD.)

Ignorem altres details sobre la troballa que degue esser mes quantiosa. Les monedes classificades ens donen una cronologia 1213-1266 AD.

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU I LLOPIS, «Hallazgos numismaticos musulmanes», Al-Andalus, 1947, p. 483, ibid. «Hallazgos nurnismaticos musulmanes 1», Al-Andalus, 1949, num, 19, p. 205.

E3. CATALUNYA (?)

La Reial Academia de les Bones Lletres de Barcelona te en el seu monetari dues semidobles de 0 masmudines de Yusuf 1(558-597 AH. / 1163-1190 AD.) una de Siyilmassa i l'altre sense seca.

Mateu ens diu que foren trobades a Catalunya, sense donar, pen), cap justificaci6 0 indicar quins indicis te per pensar aixi.

BIBLIOGRAFIA

F. MATEU Y LLOPIS, «Hallazgos nurnismaticos musulmanes 1», Al-Andalus, 1949, mim, 20 i mim. 21, pp. 205-206.

F) TROBALLES DE MANCUSOS

Fl. ODENA (Igualada)

Fou trobat a la pedrera d'aquesta vila (1943), un cert nombre de mancusos i un dinar de Yahya al-Mutali, l'any d'aquesta darrera peca no es pot llegir per estar repicada. Poe despres de la troballa, F Mateu en publica 3 mancusos i el dinar que llavors poseia M. Ball, d'Igualada, el qual digue que el nombre total de monedes fou de 100 12. Poe despres el Gabinet Numismatic de Catalunya adquiri 11 de les monedes trobades. Segons informaci6 de Mateu (<<Hallazgos XII», Numario Hispanico, 1955, n? 797) en resta una en poder de M. Ball. Tenim per tant un total de 13 monedes segons la segiient composici6:

Barcelona 12 mancusos del tipus d'Eneas, atribuits a Ramon Berenguer 1(1036-1076).

Hammudites de Ceuta 1 dinar de Yayha al-Mutali de Ceuta (1021-1025).

Hi cap, pen), la possibilitat que la troballa fos molt rnes nombrosa donava la relativa abundancia d'aquesta moneda avui.

EIfet que aquests mancusos apareguessin juntament amb el dinar de Ceuta, es a dir, el seu model tipologic, es ben interessant, ja que confirma la imitaci6 d'aquest tipus i remarca la circulaci6 a Catalunya de i'or musulma.

ANNA M. BALAGUER

Tot sembla indicar que a la troballa no hi havia mancusos de tipus bilingue mes tardans.

BIBLIOGRAFIA

F MATEU Y LLOPIS, «Dinares de Yahya al-Mutali de Ceuta y mancusos barceloneses hallados en Odena (Igualada, Barcelona)», Al-Andalus, XI, 2, pp. 389-394. A.M. BALAGUER, «Primeres conclusions de l'estudi de la moneda catalan a corntal», Symposium Numisnuuico de Barcelona, 1979, vol.II, p. 302-305 i 321.

F2. BESALU

Sembla esser que a principi del segle passat hi hague una troballa de mancusos de Barcelona, a Besalu, Els dos mancusos conservats avui a IAcademia de Bones Lletres de Barcelona, provenen d'aquesta troballa, segons una nota del sell antic posseidor, el canonge Ripoll. La troballa es degue produir amb anterioritat a l'any 1844, data en que mori l'erudit canonge. Botet per la seva banda ens informa que, exceptuant els mancusos de la Biblioteca Nacional de Paris, els de la Reial Academia de la Historia de Madrid, els de la col-lecio Vidal Quadras i els de la col-leccio F Martorell Pefia (avui en el Gabinet Numismatic de Catalunya) totes les pecesque coneix proven en d'aquesta troballa i de la del carrer del Call de Barcelona. A aquesta llista d'excepcions Botet oblida d'afegir-hi el rnancus de P. de Gayangos, trobat a Ernpiiries i el de la seva col-leccio comprat a Girona.

Sobre la troballa de mancusos a Besalu, Mateu afegeix que en una collecio formada al segle XIX, hi figura un mancus de Barcelona trobat a la zona de Besalu, segons una inforrnacio del Sr. J.M.Sola Morales. Cal pensar que prove de la mateixa troballa a la qual es refereix Botet.

En aquest tresoret hi havia mancusos de tipus arabic i de tipus bilingiie.

Les dates del limit del tresoret son, per tant 1036-1076.

La circulacio de moneda d'or barcelonina al comtat de Besalu es prou ben docurnentada i la presencia d'aquest tresoret no causa cap mena de sorpresa. Es tan sols la confirmacio arqueologica d'un fet que podem avui demostrar arnpliament per via documental.

La seva cornposicio seria per tant:

Barcelona

maneusos del tipus d'Eneas, atribuits a R. Berenguer I (1038-76) rnancusos de tipus bilingiie, atribuits a R. Bernguer 1(1036-76).

B1BLIOGRAFIA

BOTET, op. cit., vol. I, pp. 82. MATEU, «Hallazgos XX», N.H. XI, nO 21, 1967, n°1.157. Vid. AI-AndalusXIV, p. 205-6.

F3. BARCELONA, carrer del Call

En enderrocar una casa fou trobat un eert nombre de maneusos que adquiri F. Bolos, d'Olot, Desconeixem la data precisa de la descoberta, pero fou abans de 1843, data en que mori el Sr. Bolos. En una nota manuscrita de Botet, se'ns informa que n'hi havia 7, dels quais 5 eren del tipus arab d'irnitacio de Yahya al-Mutali i 2 eren bilingiies, amb pe-

MONEDA ARAB A CATALUNYA

sos de: 2,55 gr., 2,70 gr., 2.50 gr., i 1,90 gr. pels dosdarrers. Botet indica que gairebe tots els mancusos que coneix provenen d'aquesta troballa i d'una altra feta a Besalu.

Aixi dones, la cornbinacio del tresoret seria:

Barcelona

5 mancusos del tipus d'Eneas, atribuits a Ramon Berenguer 1(1036-1076).

2 mancusos del tipus bilingue, atribuits a R.Berengur 1(1036-1076).

BIBLIOGRAFlA

BOTET, I, pp. 81-82. BOTET, Notes manuscrites inedites.

F4. EMPURIES

Segons F Codera, un dels exemplars bilingi.ies que posseia l'il-lustre arabista P. Gayangos provenia d'una troballa feta a Empuries, Aquesta peca de la col-lecio de Gayangas es possiblement la conservada a la Hispanic Society of America, ja que recentment varern descobrir que molts dinars arabs transicionals d'aquesta colleccio avui formen part dels fans de la dita institucio americana.'

Barcelona mancusos bilingiies, atribuits a R. Berenguer 1(1035-1076).

BIBLIOGRAFIA

F CODERA, «Monedas de los Hammudies de Malaga y Algeciras», Museo Espanol de Antigiiedades, VIII, pp. 441-48.

1. A.M. BALAGUER, «Early Islamic gold coins issues» Museum Notes, 24,1979, pp. 225-242.

F5. GIRONA

Botet i Siso ens infonna que el mancus bilingue de la seva colleccio fou adquirit a Girona "de primera rna». Sembla, dones, que la peca podria procedir d'una troballa de Girona a de la seva zona.

BIBLIOGRAFIA

1. BOTET I SISO, Les monedes catalanes, vol. I, 1908, p. 82.

Tresoret de fraccions de dinar dels regnes de

Taifes (segle XI)

A. BOFARULL 1 COMENGE

L'estudi de les troballes monetaries s'ha mostrat com una font importantissirna per al coneixement de la moneda d'epoques preterites. Aixi l'interes per a l'estudi de les descobertes monetaries creix dia a dia entre els investigadors. Es cert que una noticia isolada 0 fins i tot la publicacio d'un tresoret, per important 0 per ben estudiat que sigui, no resoldran per ells mateixos la problernatica que plantegen les emissions de determinat periode, pen) es segur que el recull sisternatic i exhaustiu de totes les informacions d'aquesta mena esdevindra un punt de partenca de primer ordre a I'hora de realitzar la interpretacio historica, econornica 0 social de la moneda.'

En el present treball farem una aportacio en aquest sentit en donar a coneixer el contingut d'una troballa de fraccions de dinar de les primeres taifes andalusines. Les descobertes de conjunts monetaris d'or son ben escasses en aquest periode en el qual les emissions auries solen materialitzar-se unicament en l'encunyacio de fraccions de llei molt baixa. Dos fenornens sembla que conflueixen i que aboquen a una creixent manca d'or. Per una banda, hom ha assenyalat dificultats en l'aprovisionament de metall procedent de Nord-Africa. Per l'altra es produeix un continuat flux de metalls preciosos i d'altres productes cap el man cristia per a saldar el pagament de les paries 0 tributs que aquests reeiteradament exigeixen amb la forca de les armes.'

1. Sobre la metodologia per al estudi i interpretaci6 de les troballes monetaries pot consultar-se, A.M. BALAGUER i M. CRUSAFONT I SABATER, Los hallazgos monetarios, tratamiento e interpretaci6n, Arqueologia Medieval Espanola, vol. II, Madrid, 1987, pp. 13-24.

2. Per a aquesta qiiesti6 Vid. A.M. BALAGUER, Parias and myth of the mancus, Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area, 3, Santarem, 1988, pp. 499-545.

A. BOFARULL I COMENGE

C/RCUMSTANCIES DE LA TROBALLA

Aquest tresoret fou descobert en un Hoc no determinat de la provincia de Conca. Les altres circumstancies de la troballa no arribaren al nostre coneixement, pero poguerern classificar, i prendre les dades ponderals i les mesures de les 230 fraccions de dinar que contenia.

Donarem compte tot seguit de totes aquestes dades que anirem comentant.

COMPOS/C/O GENERAL DE LA TROBALLA

Regne de Valencia

Abd al-Aziz ai-Mansur (412-452 H/1021-1060 AD.).

Abd ai-Malik ai-Muzaffar (453-457 HI 1061-1064 AD.).

Total 61 fraccions. 73 fraccions. 134 fraccions.

Regne de Toledo i Valencia

Yahya al-Ma'mun (435-468 H. 11043-1075 AD.) 92 fraccions.

Regne de Denia i les Balears

Iqbal al-Dawlah (436-468 H. 11044-1075 AD.) 1 fraccio,

Regne de Taifa per determinar

Taifa per determinar 3 fraccions.

Cal recordar que totes les fraccions de dinar no tenen lectures marginals i per tant no hi apareix men cia de seca ni d'any.

Per aixo es dificil fer precisions sobre la data de I'amagatall que normalment ens dona la darrera moneda datada, deixant sempre un cert marge de temps durant el qual aquesta podia haver estat circulant abans d'entrar en el conjunt del tresoret. Tot i aixi podem estimar que les cronologies mes tardanes ens les donaranles monedes del Regne de Toledo-Valencia (435-468 H I 1043-1075), ja que com veurem en tractar de la pe<;a, que considerem inedita, de Denia-Mallorca hi ha raons per a pensar que es anterior al 455 H. Resten, naturalment, les tres fraccions indeterminades que ara per ara no ens donen cap indici d'ordre cronologic. Amb les dades disponibles tindriern, doncs, unes dates limit per aquest conjunt compreses entre el 435 HI 1043 AD. i el 468 H I 1075 AD. Per tant l'ocultament del tresoret es produiria vers el1080-1085.

Totes les monedes emeses d'aquest conjunt tenen I'aspecte, habitual en aquest tipus de peces, d'haver estat fabricades en or molt baixo Es a dir, en el que solem anomenar electro. Examinades algunes d'aquestes peces per un argenter se'ns confirma que han estat emeses a una llei de 8 0 9 qui rats. Segons apreciacions del mateix professional els altres metalls presents en l'aliatge serien argent en un 50% i coure en un 15%. Aquestes dades son en plena consonancia amb els

resultats obtinguts per P. Ripolles i J. Lopez? en estudiar un tresoret de composicio similar al que ara presentern,

Les peces marcades amb asterisc (*) son les que reproduim ales lamines.

Regne deValencia. Catalogacio

Abd al-Aziz ai-Mansur (412-425 H /1021-1060 A.D.). Grup I.

Fraccions de dinar d'electro,

Referencies: Vives 1065; Prieto Vives 158. Miles 168.4

Num. Pes o mig

Num. Pes o mig gJ: min. gl: mm. 1 1'38

Comentaris

Les fraccions d'aquest grup presenten cospells irregulars que s'aproximen, perc'> a la forma circular.

Eis adorns que presenten les peces d'aquest grup son bastant uniformes: adorn vegetal d'estil arabesc a la part superior de la primera area i estrella de sis raigs amb un punt intercalat a cada raig, a la part inferior. La segona area no presenta adorns.

En conjunt, i'estat de conservacio d'aquestes peces es forca boo

Abd al-Aziz al Mansur. Grup II.

Fraccions de dinar d'electro.

Referencies: Vives 166; Prieto Vives 159; Miles no cita.

3. Un tresorillo de fracciones de dinar hallado en Benicassim, Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense, 4,1977, pp. 203-241.

4. A. VIVES y ESCUDERO, Monedas de las dinastias arabigo-espanolas, Madrid, 1893.A. PRIE· TO VIVES, Los Reyes de Taifas. ESLUdio historico-numismatico de los musulmanes en el siglo V de la Hegira, Madrid, 1926. G.c. MILES, Coins of the Spanish Muluk al Towaij, Nova York, 1954.

A. BOFARULL I COMENGE

Nurn. Pes 0 mig g/: mm.

Comentaris

La forma i llei d'aquestes fraccions es similar a les del grup anterior. Adorns de la primera area similars als del grup 1. En la segona area, petit cercle a la part superior, a la part inferior lletra arab que sembla laHa. EI seu estat de conservacio es boo

Abd al-Aziz ai-Mansur. Grup III.

Fraccions de dinar d'electro.

Referencies: Vives 1072; Prieto Vives, 162; Miles 171.

Comentaris

FRACCJD DE DINAR DE TAIFES

La forma d'aquestes fraccions es irregular pen) s'aproxima mes a un rectangle que a la forma circular habitual en la moneda. Eis adorns que presenten les monedes d'aquest grup son bastant uniformes tot i que hi ha petites variacions i que nornes en un 25% dels casos hem pogut observar tot I'ornament complet, a causa de les nombroses peces descentrades.

Abd ai-Malik al-Muzaffar (453-457 H. /1061-1064 AD.)

Fraccions de dinar d'electro.

Referencies: Vives 1078; Prieto Vives 165; Miles 182 var.

I COMENGE

Comentaris

Num. Pes o mig

Num. Pes o mig gr. mm. gl: mm.

126 0'85 9.5 131 0'70 9'7 127 0'82 10'0

128 0'80 8'7

0'62 9'0

0'62 9'5 129 0'80 10'5

0'57 10,0 130 0'77 11,2*

La forma de les fraccions d'aquest grup es completament irregular, tant en trobem de formes arrodonides, com de rectangulars i fins i tot n'hi ha de quadrangulars.

Els adorns son tots a la primera area. A la part superior adorn vegetal i a la part inferior estrella de sis raigs amb punts intercalats, excepte en els mims. 77, 93, 128 i 134 que en eilloc de I'estrella hi apareix una poncella oberta 0 flor de lis.

EI seu estat de conservacio es bo. Regne de Toledo iValencia. Catalogaci6

Yayha al-Ma'mun (435-468 H. /1043-1075 A.D.)

Fraccions de dinars d'electro.

Referencia:Vives 1.100; Prieto Vives 335; Miles 518-519.

A. BOFARULL I COMENGE

FRACCIONS DE DINAR DE TAIFES I19

Comentaris

La forma d'aquestes fraccions es irregular.

Les monedes d'aquests grups presenten adorns en les dues cares. Observem multiples combinacions d'ornaments en una i altra area. Aquests adorns solen consistir en motius vegetals (principalment a la segona area), estrelles, puntes de fletxa, punts i cercles. Aquests dos darrers apareixen entre un i quatre i adopten diferents disposicions.

L'estat de conservaci6 de les monedes d'aquest grup es boo Regne de Denia i les Balears

Ali Iqbal al-Dawlah (436-468 H / 1044-1075 A.D.)

Referencia: Vives no publica; Prieto Vives no publica; Miles no publica. Inedita ?

Fraccio de dinar d'electro.

Num. Pes 0 mig gr. mm.

227 1'05 9'7 :i._) ..ul :) .r+: \r .;____) 1 � ��. ill 1 -"

MOIZODDAULA

NO (HI HA) DEU SIN6

ALLAH SOLS ELL AHMED (?)

Comentaris

,.01 :)

IKBALO

EL IMAM HIXEM

AMIR DELS CREIENTS

DDAULA

La seva forma es irregular tirant a ovalada. Es tracta possiblement d'una moneda inedita 0 que almenys no apareix en cap dels catalegs sistematics del periode.

Sembla que aquesta maneda ha de correspondre a un periode compres entre I'any 436 al 455, ja que en aquest darrer deixa d'invocar al suposat imam Hixem, per a invocar a partir del 457 H, segons l'evidencia numismatica conservada, a I'indeterminat Abd-Allah, invocacio que es mantindra fins a final del regnat.

Ali en aquesta fraccio pren els titols de Iqbal al-Dawlah ide Mu'izz al-Dawlah.

En la primera area porta, a la part superior, el nom Mu'izz al-Dawlah i en la inferior un nom que ha quedat fora del cospell en part, pero que sembla dir Ahmad. Es cert que no coneixem cap personatge d'aquest nom per aquestregnat, pero sf que el coneixem en el del seu suposat germa Hasan.

En la segona area el titol es Iqbal al-Dawlah que apareix partit, en la part superior Iqbal i a sota Dawlah.

No porta cap adorn iel seu estat de conservacio es molt boo

Regne de Taija per determinar

Fraccions de dinar d'electro,

Referencia: Vives no publica; Prieto Vives no publica; Miles no publica. Ripolles-Lopez.' publiquen 6 peces similars a aquestes nums, 2-7.

5. P RIPOLLIOS, J. LOPEZ, art. cit. a la nota 3.

A. BOFARULL I COMENGE

Num. Pes o mig gr. mm.

228 0'80 12

229 0'72 10'3

230 0'65 11'5

NO (HI HA) DEU SIN6 ALLAH

MAHOMA (ES) EL MISSATGER D'ALLAH

PER ALLAH (Lectura desconeguda)

La particularitat de les peces d'aquest grup es que a la segona area presenten la llegenda envoltada per una estrella de 8 puntes. El fet que hagi aparegut en altres troballes de la zona de Valencia a de moneda valenciana, com es la publicada per Ripolles-Lopez, fa pensar que s'ha de tractar d'una moneda encunyada per aquest regne 0 per algun dels Estats musulmans veins.

La principal dificultat per a la seva atribuci6 es deguda al seu caracteranonim. Es a dir que no presenta nom de rei 0 tito!.

De moment cal esperar que tants arabistes estudiosos com sembla tenir avui la numisrnatica andalusina dediquin una mica d'atenci6 a aquesta peca i puguin aclarir la seva procedencia.

Un diner del Comtat de Forcalquer

(Provenca) trobat a Menorca

Ales Balears, la troballa de monedes encunyades als territoris cristians abans de la conquesta catalana del segle XIII es un fet poe usual; de Menorca hom coneix tan sols els diners de Melgueil i de Sancho Ramirez (en total quatre exemplars) apareguts juntament amb unes mil dues-centes peces islarniques a Binisaid, conjunt datat cap a l'any 1114. (CAMPANER, 1879).

Pel que fa a Mallorca, hi ha publicada la troballa d'un diner de Ramon Berenguer I juntament amb un obol i un altre diner del Vescomtat de Beam (BALAGUER, 1979), mentre que d'Eivissa no conec cap referencia.

A tot aixo afegim ara la peca objecte de la present noticia, de la qual desconee el lloc exacte de la troballa pero es indubtable que fou a Menorca, molt probablement a la zona rural del centre de l'illa.

Es tracta d'un diner del Comtat de Forcalquer que respon a la segiient descripcio:

Anvers: + VILELMUS

En el camp, COME, en creu entorn d'un punt central.

Revers: + PROENCIE

En el camp, creu amb un punt al segon espai.

Metall: billa

Diametre: 17 mm

Pes: 0,5590 grs.

BERNAT MOLL

BERNAT MOLL

La conservacio es acceptable, encara que el relleu pac accentuat i la manca d'un petit fragment en dificulten una mica la lectura.

No hi ha dificultats per cIassificar aquesta moneda com pertanyent a Guillern II d'Urgell (1150-1209), similar al tipus 31 variant d Rolland 4 (CRUSAFONT, 1979) pen'> amb prou diferencies com per considerar-la una altra variant:

a) Sembla haver-hi VILELMUS en lIoc de VVILELMUS; malauradament la ruptura no permet una lectura segura.

b) La lletra E de Vilelmus i la segona E de Proencie tenen la forma € com les que apareixen al diner de Bertran d'Urgell, Comte d'Embrun (1150-1207).

La diferencia en el pes (la variant d pesa 0.7 grs) es deguda al desgast ial petit fragment que hi falta.

Queda per explicar la presencia d'aquesta moneda a Menorca; no sembIa probable la seva arribada arran dela conquesta catalana del 1287, ates el Ilarg periode transcorregut entre aquest any i la seva encunyacio. Ames, pod em assegurar que el numerari cristia del segle XIII, es forca rar a I'illa, en contrast amb les encunyacions del Regne de Mallorca que son molt corrents.

Hom ha suggerit (BALAGUER, 1979) que les peces comtals trobades a Mallorca formarien part d'un boti de la pirateria musulmana basada a les Illes, si no es un rastre de l'expedicio catalano-pisana de 1114 perque la circulacio de la moneda de cada comtat es restringia a la seva area geografica, essent precisament una excepcio les troballes de les Balears. En el cas del diner de Focalquer creiem poder atribuir-li un origen semblant: els almoravits de les Balears llencaven incursions periodiques contra les castes catalanes i del Sud de Franca i en concret l'any 1178 Abu Ibrahim Ishaq b. Muhammad b. Ganiya va saquejar Tolan (CAMPANER, 1888 - ROSSELLO, 1968)1 captivant entre d'altres Hug Gaufred, vescomte de Marsella iel seu net. Tolan es troba a uns 90 km de la capital del comtat, Forcalquer, de manera que no es improbable la circulacio de numerari comtal en el seu ambit.

BIBLIOGRAFIA

BALAGUER, A.M. 1979. Primeres conclusions de l'estudi de la moneda catalana comtal. Symposium Numisrnatico de Barcelona. TII pp. 297-327.

CAMPANER, A. 1879. Numismatica Bedew: Palma. pp. 255-258.

CAMPANER, A. 1888. La dominacion Islamita en las Islas Baleares. Palma. pp. 144

CRUSAFONT, M. 1979. Les monedes catalanes del Llenguadoc i Provenca. Symposium Nurnismatico de Barcelona. T II pp. 251-277.

ROSSELLQ BORDOY, G. 1968. L'l,lam a les JIles Sri/ears. Palma. pp. 77.

1. Aquesta noticia es troba al Cronico de Victor Massiliense, recoil it pel P Florez a «Espana Sagrada», Madrid 1759, T 28. Campaner i Rossello Bordoy fan una transcripcio, gairebe identica, perc citen pagines diferents: la 346 segons Campaner i la 338 segons Rossello. No ha estat possible consultar l'original.

El tresor de La Reina Mora:

monedes de Jaume I

MARIA

PERE P. RIPOLLES

DELMAR LLORENS (Universitat de Valencia)

El 1953, el Sr. Victoriano Vercher Plana troba d'una manera casual, al Castell de La Reina Mora, de Benifairo de la Valldigna, un tresor constituit per mes d'un centenar de monedes de billa batudes a Barcelona i a Valencia. El secretari de l'Ajuntament, Sr. Francisco Ricart, en va recollir 83, que lliura a la «Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueologicas», la cual les diposita en el Museu de Prehistoria de Valencia, el 30 de maig d'aquell mateix any, on encara avui es conserven.'

Si be el tresor no es inedit -ja se n'ha parlat i escrit en diverses ocasions, especialment per part de Mateu i Llopis en les seues croniques d'el-Iallazgos Monetarios-''>, mai no ha estat publicat amb el deteniment i la minuciositat que la troballa es mereix, ni ha estat, tampoc, convenientment il-lustrat.

L'estudi de la part conservada del tresor presenta el problema d'identificarne el contingut, perquel'any 1958, el Centre Excursionista d'Alzira va fer donaci6 al Museu de Prehistoria de tres diners de Jaume I, batuts a Valencia, que ha-

1. D. FLETCHER. La Labor delServicio de Investigacion Prehistorica y su. Museo en el pasado (//701953, Valencia, 1953, pp. 41-2.

2. Aprofitem l'ocasi6 per agrair al Dr. Bernat Marti Oliver, Director del Museu de Prehistoria de Valencia, I'amabilitat, la bona disposici6 i les facilitats donades per al seu estucii.

3. F. MATEU I LLOPIS, «Hallazgos Monetarios IX», Nurnario Hispanico n, 1953, p. 277 i 2945, nurn. 686.

PERE P RIPOLLES-MARIA M. LLORENS

vien trobat al mateix lloc: el Castell de la Reina Mora.4 Tot fa pensar que aquestes tres monedes han de formar part del tresor i, de fet, Mateu escrigue que pertanyien a la mateixa troballa. Avui no es possible identificar aquestes tres monedes, ja que es van integrar dins el conjunt. Ames, encara que la quantitat de monedes coincideix, 86 exemplars, si comparem, en canvi, el que es conserva al Museu de Prehistoria i la relacio publicada per Mateu, hi trobem un diner de mes de Barcelona i un de menys de Valencia. Tot iamb aixo, ad considerarem els 86 exemplars com el conjunt del tresor, ja que, fos com fos, res no modificaria les conclusions d'aquest estudi.

La cornposicio del tresor queda, doncs, de la segiient manera:

1 diner de tern de Valencia, amb el cap a dreta.

70 diners de tern de Valencia, amb el cap a esquerra.

4 obols de Valencia.

11 diners de tern de Barcelona.

Son diverses les raons que justifiquen la publicaci6 amb detall d'aquest tresor. Hom hi pot adduir que, malgrat que s'ha donat noticia de troballes d'aquest tipus de moneda, en cap dels casos no s'han publicat com caldria. Es ben present de tothom la problernatica de la identificacio dels rals" de Valencia que pertanyen a les emissions de 1247-9 i 1271, per la qual, tot i que cada dia resta mes clara, no hi ha dubte que l'estudi d'un tresor com aquest aportara nous elements cara a la valoracio de les propostes d'ordenacio i d'adscripcio dels tipus monetaris a cadascuna d'aquestes dues emissions de Jaume I. De fet, la historia de la investigacio demostra que el que ens cal es mes material a l'abast, tant pel que fa a aquesta qiiestio com per a moltes altres.

La proposta mes recent per distingir entre els exemplars de l'emissio del 1247-9 i la del 1271, i que es confirma com la mes solida presentada fins aquest moment, es la realitzada per Crusafont." Quan yam comencar l'estudi del tresor de La Reina Mora, n'exarninarem amb cura cadascuna de les monedes a fi de verificar l'adequacio de tots els elements de la proposta de diferenciacio de Crusafont, i hem de dir que no hem trobat pas contradiccio entre cap dels elements que

4. D. FLETCHER, La Labor del Servicio de lnvestigacion Prehistorica y su Museo en el pasado aiio 1958, Valencia, 1963, p. 58. F. MATEU I LLOPIS, «Hallazgos Monetarios XV!», Numario Hispdnico VII, 1957, p. 184, num, 686.

5. En aquest treballles denominacions ral i diner son equivalents.

6. M. CRUSAFONT, «Diners de Valencia i diners d'Alacant, Les primeres emissions (1247- 1296»), Numisma 165-7, 1980, pp. 303-313. Per a una major comoditat del lector, reproduim tot seguit les caracteristiques de totes dues emissions, segons la pro posta de Crusafont. Emissi6 del 1247-9: efigie a dreta 0 a esquerra; rnodul proxirn als 18 mm; cercle interior aprox. d'll mm; corona rectangular 0 apuntada; arbre de branques altes; lletres A obertes 0 normals. Emissi6 del 1271: efigie a esquerra; modul proxim als 17 mm, cercle interior aprox. de 8,5 mm; corona apuntada; arbre de branques altes 0 baixes; lletres A normals.

fa servir per difereneiar-les. Aquest tresor ratifiea els seus postulats pel fet que no els eontradiu.

L'analisi de les monedes que ara publiquem no permet d'afegir moltes novetats substaneials a tot el que ja se n'ha dit. EI que, a nosaltres, pen), ens agradaria saber es si aquestes earaeteristiques delimiten la totalitat dels eneunys emprats per batre la primera ernissio 0 nornes en eonstitueixen una part, i eneara falten per identifiear-ne uns altres. I ens preguntem aixo perque, si d'alguna manera la quantitat de monedes que han sobreviseut esta en relacio a la quantitat batuda, sembla que els exemplars que avui s'atribueixen ala primera ernissio, seguint els arguments de Crusafont, eneara no s'ajusten ales expeetatives derivades del volum de metall que encunya la seea. Aquest raonament de la raresa, que Crusafont va apliear als diners amb el cap a dreta en revisar els arguments que utilitza Mateu per a distingir totes dues emissions, nosaltres l'estendriern tambe a tots els diners batutsamb els eneunys de revers que tenen l'arbre de branques altes. Tot i que amb la proposta de Crusafont s'aixampla eonsiderablement el eonjunt de diners que podem atribuir a la primera emissio, eneara son una reduida quantitat si els eomparem amb els que s'atribueixen ala del 1271.

No hi ha dades sabre la quantitat de metall eneunyat en l'emissio del 124797. Podem aeeeptar, pero, la quantitat de 9.000 mares de plata fina proposada per Mateu per a l'any 1249, basada en el fet que el rei, en l'encunyacio d'abril de 1271 obtingue un guany de 21.000 sous per l'encunyacio de 3.000 mares de plata," eonsegiientment, es versemblant que si en 1249 el guany va ser de 60.000 sous, la quantitat emesa fos de 9.000 mares. Tots aquests raonaments ens porten a la conclusio que l'emissio del 1247 va representar el 28% de tota la produccio de la seea de Valencia durant el regnat de Jaume I,9 cosa que ens fa pensar, pel seu torn, que poden no haver estat identificades totes les caracteristiques definitories dels encunys atribuibles a la primera ernissio i que, entre els que fins ara hem atribuit a la segona, n'hi haja que formen part d'aquesta emissio,

7. No hi ha arguments per creure que se n'encunyaren dues, el 1247 i el 1249, com en alguna ocasio ha proposat Mateu, «Del dinero de vellon al gros, en Catalufia, Valencia y Murcia, de 1291 a 1327 (notas y documentos)», Homenaje al Prof Cayetano de Mergelina, Murcia 1961-2, (separata), p. 26, i que contradiu el que va escriure uns anys abans a l'article «Sobre la politica rnonetaria de Jaime I y las acufiaciones valencianas de 1247 y 1271», Anales Centro de Cultura ValencianaXV, 1947, pp. 244-5.

8. Vegeu la documentacio d'aquestes emissions i del guany que el rei en trau en F Mateu, «Sobre la politica », op. cit. (nota 7), pp. 245-255-8.

9. No estern d'acord amb les cifres de monedabatuda que dona Mateu «<Del dinero de vellon », op. cit. (nota 7), p. 26) i que Crusafont tam be recull «<Diners de Valencia », op. cit. (nota 6), p. 306), perque aquestes xifres surten de multiplicar els mares de plata fina per la talla de 216 diners, la qual cosa implica que les monedes serien de plata i no de billo. Per tant, aquestes propostes de moneda batuda serien correctes si es rnultipliques per quatre, ates que la llei de les monedes es de tres diners, el que vol dir que en cadascuna de les monedes nornes entra un 25% de plata.

PERE P. RIPOLLES-MARIA M. LLORENS

De tots els trets que indica Crusafont!? per diferenciar les emissions del 47-9 i del 71, nornes en trobem d'excloents les diferencies del modul (18 i 17 mm, respectivament) ide diametre (11 i 8,5-9 mm, respectivament) del cercle interior, perque els altres no son del tot significatius a l'hora de la seua identificacio, ja que coincideixen i poden apareixer en ambdues. Ara be, la quantitat de monedes que podem discriminar amb aquestes caracteristiques es reduida i sovint es tracta dels diners amb el cap mirant a dreta. Per tant, tornem a qiiestionar la possibilitat, que les caracteristiques proposades per Crusafont per diferenciar la produccio de 47-9 i 71, siguen exhaustives. Podrien aquests trets (rnodul de 18 mm i cercle interior d'll mm) haver estat abandonats en el transcurs de l'emissio del 47-9, com ho van ser el cap mirant a dreta, la Iletra A oberta i la corona rectangular? Es dificil de donar-hi una resposta convincent, pen) podria ser.

Preocupats per aquesta qiiestio i cercant d'ampliar els trets que permeten la identificacio dels encunys dela primera emissio, hem trobat un petit detail que podria ser-hi significatiu. Hi ha al revers d'alguns encunys un adornament que sembla estar unit a la que fins ara es considerava com la primera emissio, Es tracta d'una linia que travessa pel mig el globul rnes extern, situat al centre de la bifurcacio de cadascuna de totes dues branques. Hem vist aquesta linia en totes les monedes que fins ara, i aplicant els criteris de Crusafont, s'atribueixen a la primera ernissio, la qual cosa els ratifica, pero tambe en unes altres monedes que, seguint els criteris assenyalats, haurien de pertanyer a la segona.

Al tresor de La Reina Mora, de 72 exemplars, 17 corresponen a monedes que porten l'adornament esmentat; aquesta quantitat representa el 24% de totes les monedes de Jaume I del tresor, percentatge que es troba ben proxim al 28% en que s'ha estimat la produccio de Jaume I per a la primera ernissio. En aquests 17 exemplars les branques de l'arbre naixen com a minim a un mil·lfmetre del cercle interior i es freqiient trobar-ne exemplars amb una diferencia de dos i tres mil-limetres. Les branques mai no naixen des delcercle interior, com es el cas dels encunys que no tenen l'adornament del globul traspassat per una linia i que corresponen al que normalment s'anomena arbre ple. Es evident que dir «branques altes» 0 «baixes» es simplificar molt, perque, de fet, hi ha una subtil evolucio de la posicio de les branques amb una ampla gradacio de posicions interrnedies. La inclusio d'aquests exemplars dins la primera emissio ens sembla bastant versemblant, i aixi ho proposem ad.

Prou mes dificil ens resulta diferenciar els obols, ja que el material que tenim es forca reduit, i, de moment, deixarem aquesta qiiestio per mes endavant, quan tindrem mes quantitat de monedes.

Tot fa pensar que la consolidacio del tipus del ral de Valencia va seguir una progressiva evolucio, fins que queda definitja als encunys del batiment del 47-9,

10. Vegeu aquestes caracteristiques en la nota 6.

MONEDES DE JAUME I

129

amb els trets que caracteritzen les monedes de l'ernissio del 1271. Aixi doncs, ad proposem que l'abando del modul de 18 mm i del cercle interior d'll mm es va produir en el transcurs de la primera emissio.

Pel que fa a l'evolucio i la consolidacio dels tipus, no tenim gens clar que les monedes amb el cap mirant a dreta i la corona rectangular puguen ser considerades com un error del gravador, ja que cada un dels exemplars que hem pogut examinar!' ha estat batut amb encunys diferents. De mes a mes, no coneixem cap moneda amb corona rectangular mirant a l'esquerra, la qual hauria d'existir si realment aquestes monedes fossen un error. La moneda que publica Crusafont en el seu cataleg.P amb el num. 160-1, la podriern considerar com el nexe d'unio en l'evolucio del tipus entre les monedes que miren a la dreta amb corona rectangular i aquelles altres que miren a I'esquerra amb corona apuntada.

La cornprovacio de tots els raonaments anteriors no es possible de fer en els altres tresors de rals de Valencia de Jaume I que coneixem, perque mai no han estat publicats pec;:a per pec;:a ni il·lustrats integrament. L'unica inforrnacio que se'n pot deduir, fa referencia a l'escassetat delsrals amb el cap mirant a dreta. Aquests son:

a). Castell de Chio, Llutxent ':' (Valencia). Aquest tresor aparegue el 1930 i el formaven rnes de 400 monedes, la major part de les quais eren peces del tipus de cap a I'esquerra i «en minoria las de cabeza a derecha». Les 8 monedes que d'aquesta troballa il-lustra la lam. II, malgrat el fet de ser empremptes de grafit, pertanyen totes a l'emissio del 1247-9, ja que s'ajusten als criteris proposats per Crusafont, especialment pel que fa al modul i al diarnetredel cercle interior, que, com hem vist, son les uniques caracteristiques excloents que delaten la pertinenca dels exemplars amb el cap mirant a l'esquerra a la primera emissio, Desconeixem sila petita mostra il-lustrada es representativa de la globalitat del conjunt, pero, ates el que fins ara en coneixem, aconsella de creure que es tracta d'un tresor de monedes de la primera ernissio, amagat, per tant, abans del 1271. b). Almenara-Benavites (Castello-Valencia). Publicat!" el 1929, el componien 38 monedes de billa:

11. GNC 10765-6. 2018. R. PETIT, Las cecas Valencianas; Valencia 1981, nurn. 176-7, l'exernplar de La Reina Mora, les monedes del tresor de Llutxent, F. MATEU, «Sobre la politica », op. cit. (nota 7), lam. II-I a 3, M. CRUSAFONT, Numismatica de fa Corona Catalano-Aragonesa, Madrid 1982, num. 160, M. CRUSAFONT, «Diners de Valencia », op. cii. (nota 6), lam, I-I.

12. M. CRUSAFONT, Numismatica de la Corona op. cit. (nota 11), (=idem, «Diners de Valencia », op. cit. (nota 6), lam. 1-2.

13. F. MATEU, «Hallazgos Monetarios», Ampurias rv, 1942 p. 220 I1l11lJ. XXVI (= F. MATEU, «Sobre la politica », op. cu. (nota 7), p. 260).

14. F. MATEU, «Troballa de moneda de Jaurne 1», Boletin de la Sociedad Castellonense de Cullura X, 1929, pp. 69-75.

PERE P RIPOLLES-MARIA M LLORENS

mig diner melgares, 17 rals de Valencia, de Jaume I.

19 diners de Barcelona, de Jaume I. 1 obol de Barcelona, de Jaume I.

Com abans, nornes posseirn 8 monedes il-lustrades del conjunt. D'acord amb el seu contingut, ja que incIou diners de Barcelona emesos el 1258, i per les monedes reproduides, sembla que es tracta d'un tresor amagat despres del 1271, i per tal com hi ha rals de Valencia de I'ernissio d'aquest any ". Cal dir, pen'>, que tambe s'il-lustra, si mes no, una moneda'? de l'emissio del 1247-9, ates que te al revers el globul travessat per una linia. De fet, ha de ser dificil trobar un tresor de moneda de Jaume I, amagat despres del 1271, que no continga monedes de la primera ernissio ja que nornes hi havien passat poe mes de 20 anys.

c). Valencia. En aquesta ciutat aparegue un tresor de mes de 215 monedes catalanes i valencianes. Mateu 17 en pogue estudiar 106, les quaIs, segons la seua relacio, es distribueixen de la seguent manera:

28 diners de Valencia de Jaume I.

24 diners de Barcelona de Jaume I.

49 diners de Barcelona de Jaume II.

2 diners de Barcelona dePere III.

3 croats de Barcelona de Pere III.

De les tres troballes ressenyades, aquesta es la mes tardana, ja que el terminus post quem per la seua ocultacio el dona l'encunyacio dePere III (1336-87). L'unic diner de Valencia reproduit en la lamina que publica Mateu pertany a la segona ernissio.

Com ja hem avancat al principi, es desolador que no es puga extraure cap mena d'informaci6 d'aquests tresors i que haguem que conformar-nos amb una impressio general, ja que haurien servit d'ajut per a la cornprovacio dels criteris proposats cara a la separacio de la produccio dels anys 1247-9 i 1271.

La talla dels rals de Valencia es coneix pel document'" de creacio de la moneda valenciana de 8 de maig de 1247. S'hi diu que els diners han de tenir una lIei de tres diners i, de cada marc, se'n batiran divuit sous (=216 diners); i els seus

15. La primera moneda de la columna de l'esquerra de la lamina de Mateu.

16. La tercera moneda de la columna de l'esquerra de Mateu; es probable que tarnbe la segona, pen'> no ho podem assegurar.

17. F. MATEU, «Les relacions monetaries entre Catalunya i Valencia des de 1276 a 1376», Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura XII, 1931, pp. 33-4.

18. J. TEIXlDOR, Aniigiiedades de Valencia. Observaciones publicas, Valencia 1895, vol. I, p. 113. Mes bibliografia en 1. BOTET, Les Monedes Catalanes, Barcelona 1908-11 vol. II p. 47. F. MA· TEU, «Documentos monetarios de Jaime I del Ms. Real, 9 del Archivo de la Corona de Aragon», Estudios en Homenaje al D,: Antonio Beltran Martinez, Zaragoza, 1986, pp. 969-81. A. Huret, D. CABA· NES, Documentos de Jaime I de Aragon,Valencia, 1976, num, 458-9.

divisors, la malla 0 obol, tindran la mateixa 11ei, pero reduiran una mica el pes, perque la seua ta11a es de 20 sous (=480 obols), dos sous mes per marc. En les encunyacions del 1271 es rnantindra la mateixa 11ei i ta11a,19 despres d'haver confirmat el rei, eI1266, la qualitat dela moneda del 1247.20 Tot i que coneixem, pero, el pes d'aquestes encunyacions amb les mesures de l'epoca, tenim greus dificultats per traduir-les a l'actual sistema metric decimal; de fet, son diverses les propostes que en grams valoren el marc-! de Valencia. Heiss suggereix 230,5 g; Botet22 239 g; i P. Beltran+' 237,278 g.

Nosaltres, interessats pel tema, no hem pogut resistir la temptacio de seguir el camf invers i veure, a partir del pes mitja de les monedes del tresor, quin se'n dedueix per al marc utilitzat en el batiment de Jaume I, a la seca de Valencia; yam abandonar, pero, rapidament l'intent per la deforrnacio que hi introdueix el desgast de les monedes. La metrologia de les monedes del tresor de La Reina Mora s'ha fet per a tot el conjunt de moneda valenciana." sense diferenciar les diferents encunyacions, ates que, com tothom sap, durant el regnat de Jaume I no es va variar la llei ni la ta11a.

Els parametres estadistics de la moneda valenciana son els seguents:

nombre de monedes: 71 mitjana: 0.931

pes de la moneda mes 11eugera: 0,67 pes de la moneda rnes pesant: 1,26 coeficient de variacio: 14.422 desviacio tipica: 0.134

variancia: 0.018

El pes del marc deduit de les monedes del tresor es de 200,88 grams. Aquest resultat difereix de totes les propostes valoratives del pes del marc. L'explicacio

19. Vegeu-ne la documentacio en F. MATEU, «Sobre la politica », op. cit. (nota 7), pp. 255-8.

20. op. cit. nota anterior, pp. 249-52.

21. Vegeu com a bibliografia de caracter general sobre les mesures de pes, F. MATEU, Numisrna 120-131, p. 397-428.

22. J. BOTET, Les Monedes op. cit. (nota 18), p. SO. tot seguit diu, pen), que el marc usat a Valencia per a l'encunyacio de moneda de billo i de plata podria pesar un poe menys, ja que son diverses les equivalencies documentades en que es dona a la moneda de tern barcelonina un valor major que als rals de Valencia.

23. P. BELTRAN. «Introduccion al estudio de las monedas medievales hispano-cristianas desde la invasion de los arabes en el 711», Obra Completa» vol.lI, Zaragoza, 1972, pp. 347 iss.

24. No hi hem afegit unes altres monedes conegudes a fi de preservar l'homogeneitat del conjunt que no presenta excessius senyals de circulacio atesa la seua excel·lent conservacio. Hem fet l'estadistica separada de les monedes que aci considerem que pertanyen a la primera ernissio i les de la segona i els resultats no demostren cap reduccio de pes, que en algun cas podria adduir-se per explicar la diferencia entre les diferents propostes de pes del marc de Valencia i el que es dedueix del pes mitja de les monedes del tresor. Vegeu infra.

PERE P RIPOLLES-MARIA M LLORENS

per a aquesta voluminosa discrepancia ha de trobar-se en el desgast de les monedes. Estudis per a la moneda romana imperial de plata estimen el desgast anual per us en 0.0043 grams." Si acceptem l'estimaci6 del pes del marc feta per P Beltran, de 237,278 grams, resulta un pes per als diners d'1.10 grams. Ladiferencia entre el pes rnitja de les monedes del tresor iel teoric, es de 0,17 gr. Aquesta quantitat representa el desgast d'una mica rnes de 40 anys." De fet, un periode de 50 0 60 anys, comptadors a partir de la primera emissi6 del 47-49, per al moment de la seua ocultaci6 seria perfectament acceptable.'?

Quant als diners de tern de Barcelona, la curta quanti tat de monedes que hi ha al tresor no permet de fer-ne excessius comentaris metrologies. Unicament direm que el pes mitja de les 11 monedes es de 0,95 grams. La composici6 del tresor permet de situar el terminus post quem per datar la seua ocultaci6 el 1271, ja que les monedes mes modernes s'encunyaren aquest any. El que es molt mes dificil de dir es quan de temps passa des d'aquest moment. Mateu " va proposar que la troballa havia de datar-se entre el 1271 iel 1276, any en que morf Jaume 1. A mes ames, aquest autor gosa concretar-ho encara mes i llanca la hipotesi que el tresor es va amagar al liarg de l'ultirna epoca del regnat de Jaume I, durant les sublevacions dels moros, que van ser combatuts des de Xativa. Aquesta hipotesi tan precisa de Mateu, si be es probable, es dificil de demostrar, perque no hi ha arguments solids. El que sf que es pot suggerir es que el tresor s'amaga durant els ultims anys del regnat de Jaume I 0 els primers del regnat de Pere II, sempre que l'alimentaci6 del tresor s'haja produit regularment. Altrament, es podria proposar una data qualsevol dins l'iiltim terc d'aquest segle.

CATALEG29

Jaume 1.

Rals de Valencia. Emissi6 del 1247-9

a.- Anv. :IACOBVS REX. Cap coronat mirant a la dreta; corona de costats rectes. Grafila i cercle interior de punts.

25. R. P. DUNCAN-JONES, «Weight-loss as an Indexof Coin-wear in Currency of the Roman Principate», Rythmes de fa production monetaire, de l'Antiquete a nos jours, Louvaine-La-Neuve, 1987, pp. 237-56. Obviament aquesta cornparacio es fa a titol purament informatiu.

26. 0,17 grams/O,0043 grams de desgast anual 39,53 anys.

27. El diferent desgast que tenen les monedes de la primera emissi6 (pes mitja 0,91 g. calculat a partir de 16 exemplars) i de la segona (0,94 g. amb 55 exemplars) ratifica el major desgast de les monedes mes antigues.

28. F. MATEU, «Hallazgos », op. cit. (nota 3), p. 277.

29. Abreviatures utilitzades: p=pes; p.e.=posici6 dels encunys; num=numero d'inventari del Museu de Prehistoria de Valencia.

Rev. + VALE-NCrE. Arbre; el globul mes extern, situat al centre de la bifurcaci6 de cadascuna de totes dues branques, es travessat pel mig per una Iinia. GrMila i cercle interior de punts.

1. p: 1,05 g;p.e: 4h; num: 8587

b. Anv. iRev. com l'anterior, pero amb el cap mirant a l'esquerra i la corona apuntada.

2. p: 0,71 g; p.e: 2 h; mim: 8567

3. p: 0,75 g; p.e: 10 h; num: 8524

4. p: 0,80 g;p.e: 11 h; mim: 8580

5. p: 0,81 g;p.e: 11 h; mim:8539

6. p: 0,83 g; p.e: 11 h; num: 8548

7. p: 0,83 g; p.e: 10 h; num: 854230

8. p: 0,83 g; p.e: 6 h; mim: 8527

9. p: 0,87 g; p.e: 7 h; ruim: 8568

Rals de Valencia. Emissi6 del 1271

Anv. com les anteriors (n? 2-16)

10. p: 0,87 g; p.e: 8 h; num: 8562

11. p: 0,91 g; p.e: 8 h; num: 8577

12. p: 0,95 g; p.e: 9 h; num: 8549

13. p: 1,01 g; p.e: 7 h; num: 8559

14. p: 1,06 g; p.e: 7 h; num: 8517

15. p: 1,12 g; p.e: 4 h; mim: 8520

16. p: 1,14 g; p.e: 4 h; num: 8519

Rev. com les anteriors (n" 2-16), pero sense la Iinia que travessa el globul mes extern, situat en la bifurcaci6 de cadascuna de totes dues branques.

17. p: 0,67 g;p.e: 6 h; ruim: 8555

18. p: 0,72 g;p.e: 11 h; mirn: 8551

19. p: 0,74 g; p.e: 11 h; mim: 8585

20. p: 0,75 g;p.e: 12 h; num: 8578

21. p: 0,76 g; p.e: 10 h; mim: 8538

22. p: 0,77 g; p.e: 7 h; num: 8573

23. p: 0,79 g; p.e: 1 h; num: 8521

24. p: 0,79 g; p.e: 11 h; num: 8579

25. p: 0,81 g; p.e: 11 h; num: 8565

26. p: 0,81 g; p.e: 1 h; mim:8581

27. p: 0,82 g; p.e: 5 h; mim: 8547

28. p: 0,82 g; p.e: 7 h; num: 8560

29. p: 0,82 g; p.e: 7 h; mim: 8564

30. p: 0,83 g; p.e: 2 h; mim:8530

31. p: 0,83 g; p.e: 8 h; num: 8534

32. p: 0,83 g; p.e: 1 h; mim: 8537

33. p: 0,83 g; p.e: 11 h; num: 8544

34. p: 0,84 g; p.e: 8 h; num: 8526

35. p: 0,85 g; p.e: 6 h; num: 8574

36. p: 0,86 g; p.e: 11 h; num: 8535

37. p: 0,87 g; p.e: 8 h; num: 8532

38. p: 0,87 g; p.e: 10 h; ruim: 8552

39. p: 0,88 g; p.e: 9 h; num: 8557

40. p: 0,91 g; p.e: 2 h; mim: 8525

41. p: 0,91 g; p.e: 3 h; mim: 8541

42. p: 0,92 g; p.e: 10 h; mim: 8571

43. p: 0,92 g; p.e: 7 h; mirn: 8584

44. p: 0,93 g; p.e: 12 h; mim: 8516

45. p: 0,94 g; p.e: 3 h; num: 8572

46. p: 0,96 g; p.e: 10 h; mim: 8546

47. p: 0,96 g; p.e: 12 h; mim: 8550

48. p: 0,97 g; p.e: 10 h; num: 8523

49. p: 0,97 g; p.e: 2 h; num: 8540

50. p: 0,97 g; p.e: 11 h; mim: 8563

51. p: 0,99 g; p.e: 3 h; mim: 8569

52. p: 0,99 g; p.e: 4 h; mim: 8583

53. p: 1,00 g; p.e: 2 h; mim: 8570

54. p: 1,01 g; p.e: 10 h; mim: 8556

55. p: 1,02 g; p.e: 11 h; mim: 8518

56. p: 1,02 g; p.e: 4 h; mim: 8528

57. p: 1,03 g; p.e: 7 h; mim: 8543

58. p: 1,04 g; p.e: 7 h; num: 8554

59. p: 1,04 g; p.e: 11 h; mim: 8575

60. p: 1,04 g; p.e: 7 h; mim: 8582

61. p: 1,05 g; p.e: 6 h; ruirn: 8533

62. p: 1,05 g; p.e: 10 h; mim: 8545 30. Les monedes nurn. 7 i 8 comparteixen el mateix encuny d'anvers.

PERE P RIPOLLES-MARIA M LLORENS

63. p: 1,07 g; p.e: 2 h; nurn: 8531

64. p: 1,12 g; p.e: 7 h; num: 8553

65. p: 1,13 g; p.e: 5 h; mim: 8522

66. p: 1,13 g; p.e: 1 h; num: 8529

67 p: 1,14 g; p.e: 6 h; num: 8561

Obols de Valencia.

68. p: 1,14 g; p.e: 9 h; num: 8566

69. p: 1,17 g; p.e: 7 h; num: 8576

70. p: 1,21 g; p.e: 11 h; mim: 8558

71. p: 1,26 g; p.e: 12 h; mirn: 8536

Anv. :IACOBVS REX. Cap coronat mirant a la dreta; corona apuntada. Grafila i cercIe interior de punts.

Rev. + VALE-NCIE Arbre. GrMila i cercIe interior de punts.

72. p: 0,37 g; p.e: 1 h; num: 8591

73. p: 0,40 g; p.e: 8 h; num: 8590

Diners de tern de Barcelona. Any 1258.

74. p: 0,42 g; p.e: 1 h; num: 8588

75. p: 0,51 g; p.e: 10 h; mim: 8589

Anv. + BARQINO : (0 i). Bust coronat mirant a I'esquerra. Grafila i cercIe interior de punts.

Rev. IA-CO-B'R-EX : Creu tallant la lIegenda; anell al lr i 4t quadrant i tres punts al 2n i 3r en les monedes 76-7, 0 adornaments en espais canviats, tres punts als quadrants lr i 4t i an ell al 2n i 3r en les monedes 78-86.

76. p: 0,90 g; p.e: 8 h; num: 8586

77. p: 1,04 g; p.e: 6 h; num: 8509

78. p: 0,71 g;p.e: 5 h; mirn: 8506

79. p: 0,82 g;p.e: 10 h; Bum: 8508

80. p: 0,87 g; p.e: 10 h; num: 8510

81. p: 0,92 g; p.e: 3 h; mim: 8515

82. p: 0,94 g; p.e: 1 h; mim: 8514

83. p: 0,95 g; p.e: 6 h; mim: 8507

84. p: 1,01 g; p.e: 3 h; mim: 8511

85. p: 1,15 g; p.e: 6 h; mim: 8512

86. p: 1,16 g; p.e: 9 h; mim: 8513

.84. 85. 86.

Pesals catalans senzills i multiples

M. CRUSAFONT I SABATER

Els pesals, peces complementaries dins el m6n de la moneda, ens poden donar elements ben utils per a comprendre la historia monetaria, Malauradament no ha tingut el nostre pais la persona que en fes un estudi aprofundit. Cal dir que la monografia d'ambit hispa que realitza F. Mateu y Llopis, tot i els seus merits, presenta aspectes prou confusos, com veurern.'

PESALS I PROVES

EI primer punt per aclarir es la distincio que cal establir entre pesals i proves. A causa, en part, a I'al-ludit treball de Mateu, sovint quan un numismatic s'ha enfrontat a una peca monetiforme que per metall, pes 0 dimensions no encaixava dins els patrons usuals, arribava ala conclusio que es tractava d'un pesal. Aixi, hem vist qualificar de pesals les rnes variades peces monetiformes com falsos d'epoca, fantasies, trossos de metall i, el rnes sovint, les proves 0 piedfords. Per a destriar les proves dels pesals creiem que pot esser convenient de recordar alguns criteris basics assenyalats ja per Dieudonne.?

1. F. MATEU I LLOPlS. Cauilogo de los pondcrales monetarios del Museo Arqueol6gico Nacional. Madrid 1934. Aquests aspectes, que tot seguit comentarem, no s'aclareixen pas en articles posteriors de l'autor sobre el tema, ni tan sols en el seu panegiric «Cornentarios a mi Catalogo de los Ponderales del Museo Argueol6gico Nacional. Addenda despues de medio siglo». Gaceta Numismdtica 94-95, 1989, pp. 103-113. En aguest darrer transcriu correccions aportades per Lavagne i una de significativa de Le Gentilhomme que la hi assenyala com a piedfort el num. 140.

2. A. DIEUDONNE. Manuel des poids Monetaires. Paris 1925. Aguest autor dedica uns aclaridors capitols introductoris a l'us i funcio dels pesals.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

1. Des de sempre hi ha hagut pesos i potser s'han comprovat en determinats moments els pesos de les monedes, pen) l'us de pesos fets expressos per a pesar monedes en el men cristia occidental (hi ha antecedents antics, bizantins, arabs, etc.) no es pot situar abans del segle XIV

2. Els pesals s'inspiren en els tipus de la moneda que han de comprovar i sovint en prenen alguns elements d'estampa, pen) no copien exactament aquella moneda. Els pesals solen esser empremtats en una sola cara i el metal! emprat es predominantment l'aram 0 el llauto,

Aquests criteris son orientatius i no es compleixen pas sernpre tots ells. Aixi, per exemple, per be que es cert que molts pesals son unifaces, els nostres ponderals de croat i de flori no ho son pas. Malgrat tot, el conjunt de caracteristiques anotades ens permeten de definir prou be que es un pesal i que es una prova. Aplicant aquests criteris caldra que tinguem com a proves els tipus 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13 i 16 del cataleg de ponderals de Mateu, es a dir, la major part dels exemplars medievals castellans que publica. Vegem ara alguns exemples de proves 0 piedfords catalans.

Prova de diner de tern. Jaume I (1213-1276). Tipus del diner Botet-167, Crusafont 153-1. Metall: billo. Pes: 7,65 grams, 0=18 mm, gruix: 3,5 mm. Lamina, A. Inedita. Col. L. Olabarria.'

Prova de diner de tern. Pere III (1336-1387). Tipus del diner Crusafont-241. Metall:billo, Pes: 2,8 grams, 0=17 mm. gruix: 1,8 mm. Lamina, B. Es tracta de la peca que Vidal-Quadras dona com a ponderal" qualificacio a la qual Botet, rnes caut, afegeix un interrogant. L'exemplar que publiquem es de l'Instituto Valencia de D. Juan de Madrid. En coneixem un altre exemplar que pesa 3 grams.

Prova de croat. Jaume II (1291-1327). Tipus del croat Crusafont-l78B. Metall: aram. Pes: 7,0 grams, 0=25 mm. Lamina, C (reproduim nornes l'anvers per malmesa accidental del clixe del revers). Col-leccio Balsach, Sabadell. Inedita.

Facil es de veure que aquests tres tipus encaixen dins el grup deles proves 0 piedfords per cronologia, per tipologia 0 be per les dues coses. Les proves solen esser molt mes gruixudes que els tipus monetaris corresponents. Si trobem una peca de tipologia igual que un croat 0 un diner 0 altre tipus noble (flori, ducat, etc), pen) feta d'aram pot tractar-se d'una prova, pen) tambe podria esser una falsificacio sobretot si el gruix no es exagerat iel pes concorda amb la peca model. Sovint I'art de la peca ens aclarira el dubte, pen) no sempre

3. Les referencies corresponen ales obres J. BOTET r Siso. Les monedes catalanes. Barcelona 1908-1911 i M. CRUSAFONT. Numismatica de la Corona catalano-aragonesa medieval. Madrid 1982. 4. M. VIDAL-QUADRAS. Catalogo de monedas y medal/as. Barcelona 1892. Num. 5622.

PESALS CATALANS

Lamina 1

A - Prova de diner de Jaume I.

B - Proves de diner de Pere III. El primer exemplar es de l'I.Y.D.J.

C - Prova de croat de Jaume II (anvers).

D - Dos exemplars de pesals de seca per al sou de diners jaquesos del temps de Pere III.

E- Pesal de mig sou de diners, per ala seca, del regnat de Jaume II.

M CRUSAFONT I SABATER

pot esser determinant. Un altre indici poden esser les restes de dam'at 0 d'argentat, si es copiaven tipus d'or 0 d'argent, pen) no sempre ens podrem valer d'aquest indici perque els banys poden haver desaparegut completament. En general caldra pensar en una falsificacio si coincideix el pes i si ens manquen altres elements d'identificacio,

PESALS DE SOU I DE MIG SOU?

La nombrosa documentacio que esmenta les comprovacions amb pesals de les monedes i la fabricacio i us d'aquests instruments es refereix sempre ales monedes d'or i d'argent. En general el billa corria a la peca i, si era molt curt de pes, perdia taxacio de mercat respecte ales altres monedes, pen) no coneixem disposicions que parlin de pesar els diners de billo. Es per aixo que no sembla avinent l'existencia de pesals per ales monedes de billa i aquesta seria una altra rao per a rebutjar com a pesals els dos tipus abans descrits els quais, a mes, no concorden amb cap pesada multiple de diners.

Un grup de peces ens posa, pero, un dubte raonable, Ens referim a uns grossos exemplars monetiformes de llauto 0 be d'aram que no responen exactament a la tipologia dels tipus de billa pero que semblen inspirar-s'hi. EI rnodul es molt mes gran i els pesos tambe. Caracteristica d'aquest grup de peces es la seva extremada raresa.

Coneixem dins aquest grup i en l'ambit que tractem:

Dues varietats que s'acosten als tipus del diner jaques de Pere III, pero amb llegendes singulars, moduls com de croat i pesos 12,9 i 13 grams en els dos exemplars que hem pogut cornprovar, Lamina, D.s

Un exemplar de Jaume II, descrit per Badia entre els croats.? que te, pero el tipus iles llegendes del diner, gran modul i pes de 6,22 grams.

En aquest cas hem de descartar que siguin proves ja que no existeix el tipus monetari corresponent. Observem, a rnes, que el tipus de Jaume II no presenta pas les llegendes del croat (aixo ens hauria pogut fer pensar en una prova de mig croat) sino les del diner.

A la talla de18 sous el marc, que es la disposada per als diners tindriem per al mig sou (6 diners) iel sou (12 diners) els pesos de 6,51 grams i 13,02 grams respectivament, molt acostats al de les peces anterior.

Son, doncs, aquestes peces pesals del sou i del mig sou de diners de bill6? Hi ha molts inconvenients per a adrnetre-ho. D'una part la cronologia, De I'altra

5. S'hi refereix P. Beltran a «Los dineros jaqueses ». Obra campleta. Vol. II. Saragossa 1972. Pag. 446. Parla d'un exemplar que pesa 10,5 grams.

6. A. BADIA I TORRES. Cataleg dels croats de Barcelona. Barcelona 1969. Tipus 67, pag. 58. Badia creu que es tracta d'un assaig.

l'extrema raresa. Recordem que els pesals monetaris eren d'us public i ens han arribat amb relativa abundancia, Els documents del rei Marti l'Hurna que donen disposicions sobre els pesals de flori indiquen el seu preu de venda: tres diners els pesals de flori i dos els de mig flori, Es clar, doncs, que el pesal d'us public es degue generalitzar.

Hi ha finalment un inconvenient que ens sembla el mes greu de tots: l'excessiu ajustament entre el pes legal i el real. Ja veurem rnes endavant que aixo no es d6na pas per als ponderals d'us public.

Al nostre entendre aquestes peces podrien esser pesals de la seca per a comprovar les seves produccions. Recordem que en les diferents reglamentacions sobre el funcionament dels tallers monetaris que ens han arribat es parla de comprovar els pesos de cada fabricaci6.Certament que davant dels guardes de la moneda la comprovaci6 es faria en pesades d'un marc, pero es molt probable que previarnent el mateix taller fesles seves comprovacions mes a la menuda. Aquesta seria una de les feines del «pesador» que «tinga la balanca».?

Creiem, doncs, que cal considerar pesos de la seca per a comprovaci6 interna aquestes peces i no pas monedes ni pesals publics. No cal dir que l'extrema raresa d'aquestes peces s'avindria molt rnes amb aquesta funci6. D'altra banda la llegenda CIVITAS CESARAUGUSTA que porta una de les varietats de Pere III coincideix amb la seca del regne aragones, que era llavors a Saragossa.

CRITERIS D'IDENTIFICACIO

Podem resumir tot el que hem dit proposant, com a norma practica, d'encarar tota pec;a dubtosa a l'enquesta seguent:

1. El tipus coincideix amb el d'una moneda coneguda.

a) El pes es superior: PROVA

b) El pes coincideix: FALSIFICACI6

2. El tipus s'inspira amb el d'una moneda pero no es igual

a) Pes molt ajustadament igual: PESAL DE SECA

b) Pes lleugerament inferior: PESAL PUBLIC

c) Pes inferior i multiple: PESAL MULTIPLE PUBLIC

Insistim en el fet que no es tracta d'una prova matematicarnent exacta sin6 d'uns criteris generals orientatius i que cal tenir tarnbe presents altres criteris historics, de cronologia, d'estil, etc.

7. BOTET, op. cit. pag. 270. Vid. tarnbe MATEU, op. cit. pag. 2 i el capitol V de l'obra citada de Dieudonne, «Usage des po ids monetaires dans la fabrication».

M CRUSAFONT T SABATER

FUNCH) DELS PESALS

En parlar de pesals ens referirem, en endavant, als pesals publics 0 d'us public, ja que els pesos de la seca constitueixen peces prou excepcionals.

Malgrat que els numismatics han intentat reiteradament de fer coincidir els pesos dels pesals amb els que oficialment havien de tenir les monedes, es un fet ben conegut que no es produeix pas tal coincidencia. Hom s'ha abocat llavors a explicacions de diferent caire, la mes usual de les quais ha estat el factor desgast, curiosament nomes aplicat al pesal, quan la moneda era la que corria mes i, per tant, en podia sofrir molt meso

No fa molt varem tenir ocasio de mostrar que els pesals indiquen, en realitat pesos minims i no pas pesos oficials. Aquests pesos minims eren els mes baixos tolerats per a una circulacio de la peca i solien acostar-se molt als realment aplicats ala fabricacio, No cal dir que les monedes no es fabricaven pas al pes oficial sino a d'altres d'inferiors i que les desviacions varien segons les circumstancies. Aquest fet no era pas dificil de descobrir perque hi ha com a minim dos documents del temps de Pere III i japublicats per Botet i Siso que son ben reveladors en aquest sentit:

1. Document de la seca de Perpinya en el qual s'explica que la talla donada al flori, que oficialment havia d'esser de 68 el marc, era de69 0 de 71 el marc segons el preu de l'or adquirit per a la seva fabricacio. Aquesta oscil-lacio de la talla permetia mantenir intacte el marge de guany"

2. Document de Pere III manant que davant els problemes sorgits pel retallat dels croats, aquests siguin pesats amb un pes que correspongui a la talla de76 el marc i que si compleixen aquest pes es considerin bons i corrin a la peca. Recordem que la talla oficial del croat era de 72 el marc.?

A la vista d'aixo ja no ens pot estranyar que malgrat les protestes de legalitat del rei Marti en establir la Taula de cornprovacio dels florins iles ordres de crear pesals de flori i de marcar-Ios curosament, el pes real d'aquests no sigui el corresponent a la talla oficial de68 el marc sino de73 el marc.

La necessitat dels pesals va sorgir amb l'aparicio d'un negoci privat i, en consequencia, il·legal: el retallat 0 toriscat (aquesta es l'expressio emprada) de les peces d'or i d'argent. La necessitat d'enfrontar aquest problema porta els sobirans a fer fabricar els pesals de comprovacio, Aquests, pero, podien revelar el negoci «legal» que hi feia el rei aplicant una talla mes alta de la oficial. Es per aixo que els pesals van haver d'esser fabricats tot incorporant en la seva minva, la diferencia de pes.

8. BOTET, op. cit. vol. III. doc. XXXII.

9. Ibid, doc. XXV

Aquest aclariment es essencial no tan solament per a la identificacio dels pesals i la comprensio de Ilur funcio sino tarnbe per a poder assajar qualsevol hipotesi metrologica a partir dels pesos de les monedes que ens han arribat.

Pel que fa ales monedes catalanes basiques, els pesos habitualment emprats foren els segiients:

peces el marc peces el marc

La fabricacio es feu a diferents talles segons les circumstancies del moment. Aixi el pes minva als inicis del croat, aprofitant l'efecte favorable del llencament d'una moneda d'argent en un mercat que nomes disposava de diners de billo. Hague d'esser ajustat un xic, mes endavant, quan cessa I'efecte immediat d'aquesta innovacio i s'ajusta gairebe del tot al pes oficial quan, a mitjans del segle XV fou el municipi barceloni el responsable de l'encunyacio. Aquest proces, que hem analitzat amb mes deteniment en altre lloc'" cal que sigui tambe conegut i interpretat en cada cas.

Les monedes en circulacio es movien, dones, en una gamma amplia de pesos, resultat de les actuacions mes 0 menys agosarades de retail at dels monarques. Latalla minima, la del pes del pesaI, cobria, en principi, aquestes desviacions. Si una peca resultava encara inferior de pes al minim acceptat hi havia penalitzacio: 0 be la peca passava a valer segons el seu contingut de metall (valor intrinsec) 0 be s'avaluavala diferencia i es disposava una desvaloracio en funcio de la perdua de pes.

Es per aquesta rao que les capses de pesos solen contenir, ames dels pesos d'unitats i multiples unes petites Ilaunes que eren designades com a minves i que tenien per funcio avaluar aquestes diferencies de pes.

Conve aclarir que si be resulta evident que la talla oficial no era pas respectada amb l'objectiu d'assegurar 0 d'incrementar els beneficis d'emissio, en canvi la Ilei 0 percentatge de metall precios era respectada escrupulosament.!' Significativament, les ordinacions sobre el regiment de la seca posen molt mes emfasi en la qiiestio de la llei que no pas en el pes."

ELS PESALS CATALANS IDENTIFICATS

Botet nornes aportava els pesals medievals de croat i de flori. Mateu hi afegi alguns pocs tipus sicilians i mallorquins, pero salta dels temps medievals al segle

10. M. CRUSAFONT. Barcelona i la moneda catalana. Barcelona 1989. Pp. 156-171.

11. Vegeu M. CRUSAFONT. «Primers resultats d'algunes anlisis per via quimica sabremonedes catalanes», l Simposi Numismatic de Barcelona. Barcelona 1979 vol. II. p. 344-347.

12. Vid. apendix documental al vol. III de l'obra de Botet citada.

M CRUSAFONT I SABATER

XVII. On son els pesals del periode intermedi? On els pesals de 100,50,20,5 i 2 florins previstos pel rei Marti, a mes de 1 i mig flori?

Cal tenir present, en primer Hoc, que des dels Austries l'ernissio de peces grans d'or i d'argent gairebe deixa de produir-se a Catalunya, on circula amb abundancia I'or i I'argent castella. EI que fa predominantment Catalunya es desmonetitzar peces de 4i 8 rals catellans per a batre croats i sobretot mitjos croats d'argent i despres ralets. L'or es bat poe i encara en escuts «de la creueta» 0 en trentins, dos tipus de tipologia castellana.

Probablement, doncs, haurern de cercar els pesals catalans dels segles XVI i XVII dins el grup de tipologia castellana. Nornes les petites marques de la ciutat o de l'argenter ensen revelaran I'origen.

Al s. XVIII el panorama s'aclareix perque els argenters que obren pesals solen disposar-Ios en capses amb el seu nom i marquen clarament cada peca, Tambe sol constar la data en el text d'instruccions de la capsa que conte, ames, la balanca. Naturalment, ara els pesals son per a comprovar la serie de I'escut d'or castella, principalment.

Resta, perc'>, molt per a fer i la catalogacio dels pesals catalans no ha estat encara mai intentada.

ELS PESALS MULTIPLES

Les disposicions del rei Marti eren molt explicites pel que fa a la tipologia dels pesals de flori. D'una banda havien de dur les armes reials i de I'altra una creu.':' Empremtar aquestes estampes resultava facil en les petites peces dels pesals d'un flori i de mig flori, pen') devia resultar practicament inviable per ales peces grans de 20,50 0 100 florins. No sembla que es pogues encunyar a martell sobre peces tan grans 0 gruixudes.

Es per aixo que, probablement, es respecta I'ordre donada pero adaptant-Ia a cada cas. Aixi els pesals petits foren empremtats en totes les seves cares mentre que els grans porten petits punxons amb les marques disposades a I'ordenament. Darrerament hem trobat dos grossos pesals que, ben probablement, han de correspondre a peces de constrast de caracter multiple. Anem a descriure'ls:

1. Pesals de 20 peces. Forma troncoconica amb les parets lleugerament abalmades. A sobre les marques segiients: :XX: (amb les X gotiques), escudet catala en cairo i creueta equilateral de braces eixamplats a la part de dalt i floreta de 5 petals a la part de baixo Porta tambe uns cercles que semblen fets al torn. Pes: 68,50 grams. 0 a baix= 30 mm 0 a dalt=26 mm. Alcada: 14 mm.

2. Pesal de 5 peces. Forma semblant al tipus anterior, mes petit i sense les marques circulars. A dalt les marques segiients: U gotica que sembla voler

13. BOTET, op. cit. Vol. II. pag. 203.

expressar V(cine), escudet catala en cairo i .B. en punxo rodo, Sense marques a sota. Pes: 15,88 grams. 0 a baix=20 mm. 0 a dalt=18 mm. Alcada: 7 mm.

Som davant d'uns pesos normals per a mercaderies 0 be cal que els considerem pesals monetaris?

Observem que el primer conte el numeral 20, un dels previstos pel rei Marti i tambe les dues marques (creu i escudet) que es disposaven a l'ordenament dels florins. D'altra banda les lletres gotiques ens mostren que la peca ha d'esser del s. XV 0, com a molt tardana, de principis del XVI. Tambe la U 0 V gotica del segon tipus ens porta a una cronologia semblant. En aquest cas hi trobem tambe la marca .B., tan usual en els pesals de croat i en punxo rodo tal com ho trobem en els pesals senzills del rei Marti, Recordem que en els del rei Alfons el punxo es en cairo i en els de Ferran II sembla quadrat. No hi ha, en canvi, en aquest segon tipus, la creueta que haurien de dur els pesals de flori, Aquests dos pesals es poden relacionar amb un altre grup de quatre peces mes petites que porten la marca II, acompanyada de creu 0 escudet catala en cairo a be totes dues marques. Al revers, igualment com en el pesal de 20, hi ha la marca d'una rosa, ara, pero de 6 petals. D'aquestes peces, tres son rodones i troncoconiques, una d'elles amb cercles i una de costats abalmas com elde la marca 20. La quarta es poligonal de 7 costats cisellats i cares principals iguals.

Si reduim els pesos d'aquestes sis peces ales unitats que s'obtenen dividint el pes total pel numeral que porten gravat tindrem:

1. Peca de 20 68,5 unitat de 3,425

2. Pe<;a de 5 15,88 unitat de 3,176

3. Pe<;a de 2 6,40 unitat de 3,20 costats abalmats

4. Peca de 2 6,78 unitat de 3,39 costats rectes

5. Peca de 2 6,57 unitat de 3,285 cercles

6. Peca de 2 6,62 unitat de 3,31 poligonal

Les marques i aItres caracteristiques d'aquestes noyes quatre peces son les seguents:

3. Marques :II: i escudet catala en cairo a dalt i punt a sota. 0 9 i 12. Gruix: 7 mm.

4. Marques II i creueta a dalt.Rosa de 6 petals a baixo 0: 12 i 14. Gruix: 6 mm.

5. Marques II, escudet catala en cairo, creueta, punt central i cercle a dalt. Rosa de sis petals a baixo 0: 12 i 15. Gruix: 4 mm.

6. Marques :II:, escudet catala en cairo i creueta a dalt. Rosa de sis petals a sota. Mides. 7 costats de 7 mm. Gruix: 3,5 mm.

Totes quatre peces son de llauto. EI numeral II es gotic en els nums 3, 4 i 6, com ho revelen les bifurcacions dels extrems i llatins en el num. 5. Les reproduim a la lamina amb el seu num.

M CRUSAFONT 1 SABATER

Vegem ara com podem interpretar cada un dels pesals. EI segon podria esser un pesal de 5 croats. No es coneixen les disposicions referents als pesals de croat pen) la seva identificacio fou feta facilment per Botet en base a la tipologia.!" Per les dificultats tecniques abans esmentades es probable que els pesals multiples fossintambe d'estampa mes senzilla. EI fet es que aquest pesal porta les marques :B: i escudet catala en cairo, usuals al centre de la creu dels pesals simples de croat. EI seu pes s'ave tambe amb la tall a 76, minima tolerada i tambe amb els pesos dels pesals senzills coneguts.

Vegem-ne alguns exemples:

Pes a talla 76: 234,3 3,08 76

Pesos de diferents pesals senzills coneguts:

Marti-Badia.1. 2,96

Col.p. 2,85 .2. 3,10 .3. 3,01 .4. 2,90

Alfons-Badia.l. 3,15 Col.p. 3,02 .2. 3,16 GNC 3,12 .3. 3,08 Col.p. 3,15 GNC 2,95 GNC 3,05

Ferran-Badia1.1 3,07 * IVDJ 3,0815

EI pes reduit del nostre pesal, 3,176, encaixa be en I'ordre de pesos dels pesals senzills. El pes mitja de tots ells dona 3,04, ben proper als 3,08 grams de la talla 76 indicada abans.

Tres dels pesos dobles abans descrits, en concret els 3,5 i 6 podrien correspondre al pesal de dos florins. Tots tres porten les marques d'escudet catala i creueta. Si prenem pesos de ponderals senzills de flori tindrem:

GNC

GNC

GNC

Col.p. 3,28 GNC 3,23 3,37 Col.p. 3,37 (talla 71)

3,28 Col.p. 3,13 (3,20) reduit d'un pesal de mig flori de 1,6 grams.

EI pes mitja d'aquests pesals es de 3,26, ben apropat a la talla 73 que era probablement la minima. Eis pesals dobles donen els pesos reduits ben proxims a aquesta xifra:

14. Ibid. pp. 206-207.

15. BADlA op. cit. Els pesos marcats amb asterisc han estat modificats per nosaltres un cop comprovats sobre les peces reals, ONC indica Gabinet Numismatic de Catalunya i IVDJ, Instituto Valencia de D. Juan de Madrid. CoL p. colleccio particular.

Lamina 2

1 - Pesal multiple de 10 ducats.

2 - Pesal multiple de 5 croats.

3 - 4 - 5 - 6 - Pesals multiples de 2 florins.

7 - Pesal de croat de Marti amb la B en punxo rodo, igual que el del pesal multiple 2.

8 - Pesalde croat de Ferran II amb la contramarca de l'escudet al revers, ben semblant a la que trobem als pesals multiples.

9 - Pesal de flori amb la contramarca al revers de la flor de sis petals que trobem a la major part dels pesals multiples anteriors.

M. CRUSAFONT I SABATER

pesal3

pesal5

pesal6

Hem deixat pel final dos ponderals; elde 20 unitats i el doble mirn. 4. Tots dos es caracteritzen per tenir pesos notablement mes alts i per portar cercles concentrics que semblen fets amb un torn. EI torn de ballestaexistia ja el s. XVI, pen) no sabem si era ja conegut al s. Xv' Pel que fa als pesos tenim:

1. Peca de 20

4. Peca de 2

68,5 que es redueix a 3,42

6,78 que es redueix a 3,39

Aquests pesos s'avindrien be amb una talla 70, potser la minima acceptada per al ducat, que oficialment havia de tenir una talla de67 el marc. Els ducats de Joan II i de Ferran II es mouen, ben ajustadament, entre els 3,4 iels 3,5 grams.

Serien, doncs, pesals de la serie del ducat d'or i, en conseqiiencia, de finals del s. XV 0 primers anys del s. XVI, cronologia maxima que ens permet la forma gotica de les lletres 0 numerals X del ponderal 20.

La reiteraci6 de disposicions preses pel municipi barceloni demostren que la Taula del pes dels florins disposada pel rei Marti l'any 140716 es mantingue llargament i que es va reglamentar la fabricacio i afinat de pesos ide balances. L'any 1574 es parla ja de pesos per a florins, ducats, pacifies i escuts.'? Com veiem, hom distingia perfectament, dins els marges de tolerancia establerts, els diferents tipus de pesos per a monedes que tenien unes talles ben apropades.

Els consellers havien de tolerar un marge de benefici per al rei, pero aquest restava perfectament controlat.

Addenda

Des de la redacci6 de «Pesals catalans senzills i multiples»? ha aparegut un bon nombre de nous exemplars que be justifiquen de tornar sobre el tema. Ho aprofitarem per a donar a coneixer un fons que varem fotografiar fa anys i que no haviern publicat per manca d'elements d'identificacio.' Encara que alguns d'ells

16. BOTET, op. cit. vol. II. pag. 203.

17. M. CRUSAFONT. Barcelona op. cit. pag. 220.

1. Previst per l'Acta 19 i retirat per nosaltres per exces de material, surt publicat a Acta 20. Aixo ha eixamplat l'espai de nova recerca.

2. Es tract a d'un aplec de pesals del Gabinet Numismatic de Catalunya que ferern quan preparavern materials per a la nostra Numismatica defa Corona catalano-aragonesa medieval. Madrid 1982. Agraim a la lIavors bibliotecaria del GNC, Josepa Ballada, el seu interes en donar-nos a coneixer el fons i en facilitar-nos-en l'estudi.

segueixin presentant incognites, la cornparacio amb els fons ara coneguts i algunes noves dades documentals permeten d'aclarir-ne la major part.

ALTRES PESALS MULTIPLES DE CROAT

Tenen caracteristiques molt sembiants al multiple de cine croats de la nota anterior.

Pesall. Multiple de 5 croats. Forma troncoconica. Aram. A sobre, les marques U gotica, escudet catala en cairo i una B entre dos punts dins un punxo redo. Base sense marques. Pes: 15,08 grams, que reduit a unitat dona 3,016.

Pesal 2. Multiple de 3 croats. Forma tronconica amb els costats abalmats i petites cavernes. Llauto. A sobre, les marques III, escudet catala en cairo i la B entre punts dins cercle rodo. Base sense marques. Pes: 8,92 grams que reduit a unitat dona 2,973.

Ja hem assenyalat que les marques d'escudet catala en cairo i de la B entre punts les trobem com a contramarques al centre de la creu del revers dels pesals senzills de croat.

ELS DISTINTIUS MONETARIS DE LA SECA DE BARCELONA

La forrnalitzacio de l'heraldica de la ciutat de Barcelona amb un quarterejat de creus i 4 pals 0 barres no es realitza fins el s. XIV, tal com ens ho fan veure els segells publicats per Sagarra. EI mes antic, del 1289, presenta una gran creu presidint el camp i uns escudets reials 0 catalans als espais. En els segells del s. XIV, hi trobem ja l'escut quarterejat que perviura.'

Aixo fa pensar que l'emblema inicial de la ciutat degue esser la creu i que les armes en 4 pals son una consequencia d'esser ciutat reial.

Aquesta forrnalitzacio de l'heraldica ciutadana no es trasllui ales monedes fins molt mes tard. Recordem que els florins de Pere III la marca rosa era el distintiu de Barcelona, que en els de Joan I ho fou justament una creu i que en els primers de Marti l'Huma ho havia estat la B que trobarem tarnbe en alguns quarts de croat de Ferran II i en els diners-senyals d'aquest temps i de Carles i Joana."

3. F. DE SAGARRA. Sigillografia catalana. Vol II. Barcelona 1922. EI segel! antic es del 916. Del 917 en endavant, arnb cronologia des del 1332, tots porten ja el quarterejat indicat, 4. Hom pot veure aquests tipus a 1. BOTET [ Srso. Les monedes catalanes. Barcelona 190811. L'arribucio de la marca B de Marti a Barcelona a M. CRUSAFONT. "EI flori d'or carala. La marca de Barcelona». Acta Numismatica 19. Barcelona 1989, pp. 127-142.

M CRUSAFONT I SABATER

Es evident, dones, que la seca emprava uns emblemes propis per a designar la ciutat i que aquests eren la rosa, la creu i la B.

No te res d'estrany, dones, que aquests mateixos distintius els trobem tarnbe en els pesals monetaris. Ja hem vist que la creu i la rosa apareixen gairebe sistematicament en els pesals multiples dels florins i la B en els pesals multiples de croat i, com a contramarca, en molts dels pesals senzills de croat. Tambe la rosa apareix contramarcada en molts pesals senzills de f1ori.

EI distintiu de rosa, que es presenta en forma de punxo rodo amb una rosa de sis petals, sembla anar particularment vinculat als florins. Es molt probable, doncs que dos pesals que porten marca de rosa iel dibuix d'una flor de llir, siguin barcelonins. Son els segiients:

Pesal 3. Senzill de flori, Forma troncopiramidal sisavada irregular. A dalt, una flor de Ilir i a la base, marca de rosa de sis petals. Llauto, Pes: 3,42 grams.

Pesal 4. Doble de f1ori. Forma troncopiramidal quadrada. A dalt, una flor de IIir, la rosa de sis petals i II en xifres romanes amb els extrems bifurcats (elements gotitzant). Llauto. Pes 6,61 grams que reduit a unitat dona 3,305 grams.

Aquestes peces, com a pesals del flori catala tenen, pen), dos inconvenients. D'una banda la seva tipologia, ben apartada dels tipus coneguts i de les disposicions del rei Marti i de l'altra el seu pes, excessivament alt, sobretot en el primer exemplar. Arnbdos inconvenients resten salvats si suposem que son pesals del flori florenti, Aquesta moneda era ben coneguda a Barcelona on arribava sovint com a resultat dels canvis comercials. Res d'estrany que hom es proveis del pesal corresponent. El flori florenti havia de pesar 3,55 grams, amb una tolerancia fins a 3,45 grams' i els pesals de flori italians que ens han arribat donen pesos entre 3,41 i 3,51.6 Els nostres pesals serien dins d'aquest ordre de magnituds.

ALTRES PESALS DEL FLORi

Coneixem un altre pesal de flori molt sembiant al mim. 3 abans descrit pen') que porta al revers una marca ben diferent. Respon ala seguent descripcio:

Pesal 5. Senzill de flori. Forma troncopiramidal sisavada irregular. A dalt, flor de Ilir. A la base, escut partit amb T a dalt i barres catalanes a baixo Llauto. Pes 3,27 grams. GNC-34.806.

EI pes d'aquesta peca encaixa be dins els pesals catalans del flori, pen') la incognita resideix en la marca del revers.

5. A. DIEUDONNE. Manuel des Poids monetaires. Paris 1925. Pag. 138.

6. P. BORZONE. I pesi monetari di monete italiane. Milano 1988. Nurns. 322-333.

M. CRUSAFONT I SABATER

Nosaltres pensem que l'explicacio d'aquesta marca es troba en I'ordre donada pel rei Jaume II de Mallorca l'any 1300 referent als pesals corresponents a Eivissa, on compartia els senyoriu amb l'arquebisbe de Tarragona. EI rei disposa que siguin emprats a Eivissa els pesos iles mesures de Mallorca i que «els balles del senyor Arquebisbe e Peborde hi posen 10 senyal del senyor Arquebisbe e Paborde ensems de 10 senyal del senyor Rei».? Com que la T es senyal de I'arquebisbe de Tarragona i el rei rnallorqui emprava les armes catalanes sens aditaments, com es visible als seus segells," sembla clar que la peca respon a la disposicio anterior i que es per tant un pesal eivissenc de flori. De quin flori, pen)? Si es del florenti el pes sembla una mica baixo Res no impediria que fos del flori catala ja que quan el rei Joan I l'introdui ales illes en substitucio del ral d'or creat per Jaume II la situacio de condomini persistia i per tant la marca hi seguia essent avinent.

Dieudonne descriu com a pesal d'«Espagne» un pesal de flori rodo que porta la flor de llir i la menci6 especifica FLOR-D'ARA al voltant. Que la peca serveix per a pesar florins catalans sembla fora de dubte pen) l'al-lusio dela llegenda porta a creure que ha d'esser un pesal estranger, on la distinci6 sabre els diferents tipus de florins seria mes necessaria. Nosaltres pensem que es probablement frances, ates que consta la circulaci6 dels nostres florins al sud frances." A mesde la peca de Dieudonne, 10 que pesa 3,05 grams, nosaltres en coneixem altres dues que responen ala segiient descripcio,

Pesal6. Senzill de flori. Rod6. Flor de llir i llegenda FLOR-D'ARA al voltant. Revers llis i un xic abalmat. Llaut6. 3,20 grams.

Pesal6a. Senzill de flori. Com I'anterior, sens l'abalmat. Pes: 3,25 gr.

Aquests pesals, malgrat esser probablement estrangers s'adapten be a la gamma de pesos dels nostres pesals per al flori catala.

Una altra serie de pesals te forma rodona i perfil troncoconic i porta a dalt un escut catala en cairo. A la base hi ha en alguns casos una flor de quatre petals nomes perfilada. Tots els que coneixem han estat trobats a Catalunya. N'hi ha de dos pesos:

Pesal 7. Unital. Amb flor-3,30 gr.

Pesal 8. Unitat. Sens flor-3,13 gr.

Pesal 9. Unitat. Sens flor-3,02 gr.

PesallO. Meitat. Sens flor-1,63 gr. Pesalll. Meitat. Amb flor-1,56 gr. Donen unitats de 3, 26 i 3,12 gr.

Malgrat la certa similitud entre l'anvers d'aquestes peces i els ponderals de flori aixo no seria pas argument suficient per a considerar-Ies ponderals moneta-

7. A. PONS. Llibre del Mostassafde Mallorca. Mallorca 1949. Pag. 225.

8. F. DE SAGARRA. Sigiilografia op cit. Vid. segells 260-274

9. A.M. BALAGUER. "La circulaci6 del flori de la corona catalano-aragonesa segons les troballes i les noticies documentals». Gaceta Numismatica 72. Barcelona 1984, pp. 97-110.

10. Manuel.: op. cit. Es tracta del num. 12 de la lam. IX.

ris. Recordem que els sobirans havien concedit en alguns casos l'us de les armes reials per als pesos comuns. Aixi, per exemple, l'any 1399 el rei Marti concedia als consols de la Vall d'Aran que poguessin revisar els pesos i mesures i que els poguessin marcar amb les armes reials.' I Cal doncs analitzar amb compte cada cas.

En aquesta ocasi6 podem pensar que som davant d'uns pesals monetaris perque les xifres ponderals de les peces no s'ajusten a cap dels pesos comercials usuals, elmes proper dels quaIs es l'argenc amb un pes de 2,08 grams. Tampoc els pesos medicinals s'hi apropen ja que el mes semblant es la dracma de pes 2,77 grams. 12 D'altra banda en els pesos medicinals hi sol haver un millor ajustament ponderal.P En canvi podem observar que l'ordre de pesos de les peces anteriors concorda plenament amb els pesals de florf i de mig flori. Potser fins i tot la flor del revers hi vol al·ludir. Tenint present la factura de les peces i la desaparicio dels florins a partir de mitjans del s. XV ens inclinem a pensar que aquests pesals serien del s. XV i potser d'alguna ciutat concreta. No tenim dades suficients sobre les troballes per a poder-ho precisar.

ELS PESALS BARCELONINS DE L'EDAT MODERNA

Una disposicio donada l'any 1506 ens perrnetra de separar de forma bastant precisa els pesals barcelonins medievals i moderns.

Efectivament, el 5 de maig d'aguest any els consellers acorden que tots els pesos que fabriqui l'afinador des d'aguell moment hagin de portal' «la marca de la ciutat i la del Mostassaf»!"

En aguesta data les armes de Barcelona ja feia dos segles que eren perfectament determinades. Si fins ara s'havien emprat elements paraheraldics relatius a la seca de Barcelona, la disposici6 del 1506 no deixava pas lloc als eguivocs.

Per aquestes dates els consellers barcelonins havien ja creat el carrec d'argenter afinador de pesos, pagat per la ciutat des del 1490, n'havien definit les funcions i havien decidit que el carrecfos vitalici.'>

Sembla ciar, doncs, que els pesals barcelonins emesos des del1506 han de dur tots l'heraldica barcelonina del quarterejat de creus i guatre pals. Es probable

11. F. VALLS TABERNER. Privilegis i Ordinacions de les Valls Pirinenques.L Vall d/Aran. Barcelona 1915. Pag. 143.

12. Vid. una amplia gamma de pesos catalans no monetaris a M. Llados i Rius. Sistema metrico-decimal y monetario espaiiol. Barcelona 1871. Pags. 57-60.

13. Vid. alguns exemples a P. Borzone. I pest monetari di monete non italiane. Mila 1988, on inclou pesos no monetaris medicinals.

14. Rubriques de Bruniquet: Vol. IV Barcelona 1915, pp. 120-128. Cap. Mostassaf i Afinador, 15. Ibid., veure tarnbe el capitol de monedes. El caracter vitalici apareix al cap. del Mostassaf (vol. TV) en data 24.11.1461 i en el cap. dels Oficials de la ciutat (vol. Ill, pag. 15) segons acord del 15.1.1509.

M CRUsAFONT I SABATER

que altres poblacions prenguessin iniciatives semblants ja que se'n coneixen amb l'heraldica de Tarragona i un dels que descriurem porta un sol, possible marca de Castelltercol,

A mes de la marca de Barcelona els pesals havien de dur la marca del Mostassaf. Quina era aquesta marca? Ni Sagarra ni Sampere i Miquel" que aporten multitud de segells del municipi i dels carrecs municipals barcelonins ens donen la marca d'aquest carrec. Es probable, pen'> que fos un escudet catala apuntat, perque aquesta marca la trobem sisternaticament acompanyant la de la ciutat en una munio de pesals que semblen situables al s. XVI.

Un dels pesals que porten I'escudet de la ciutat associat amb la marca catalana en escudet apuntat es el segiient:

Pesal12. Doble escut de la creueta. Redo. Llauto. Dalt, creu patada en orla lobulada d'arcs fins i molt entrats. Marques de Barcelona i catala apuntat, nornes a la base. Pes 6,72, que dona un pes per escut de 3,36.GNC-34.807.

Aquest pesal pot esser dels que la ciutat fabrica el 15460, millor encara pos­ terior al 1602, data a partir de la qualla ciutat comenca la fabricacio d'escuts de la creueta. Recordem que amb anterioritat els barcelonins s'havien oposat no solament a la seva fabricacio sino fins i tot a la seva circulacio.!?

De la primera meitat del s. XVII ha d'esser tambe el pesal segiient, que correspon sens dubte al trenti:

Pesal13. Trenti 0 doble ducat. Troncoconic. A sobre, efigies reials enfrontades i dalt, entre elles, una estrella. A la base, armes de Barcelona en cairo. Llauto, Pes: 6,98 gr.

La factura d'aquesta peca s'aparta de les ben conegudes que corresponen als dobles excel-lents dels Reis Catolics i I'estrella a dalt, sistematica en els trentins, es un altre argument per a creure-Ia un pesal d'aquestes peces. L'escudet de Barcelona ho acaba de reforcar, Recordem que la marca posada als trentins des del 1640 era un escudet barceloni en cairo, molt semblant al del nostre pesal.

Un altre pesal, igualment de doble escut, porta la marca barcelonina en cairo:

Pesal 14. Doble escut. Quadrat troncopiramidal. A sobre, dibuix de I'escut de la creueta d'arcs tancats i fins. A la base, armes de Barcelona en cairo. Llauto. Pes: 6,68 grams.

En canvi hi ha pesals de doble escut, probablement ja dels temps de Carles II, quan la ciutat havia abandonat definitivament el trenti i tornava a batre escuts de la creueta, en que I'escut de Barcelona ja es arrodonit per baix:

16. Sigillografia op. cit. S. Sampere i MiqueJ. Fin de la Nacion Catalana. Barcelona 1905. 17. Vid. M. CRUSAFONT. Barcelona i la moneda catalana. Barcelona 1989. Pp. 174-177.

M CRUSAFONT 1 SABATER

Pesal 15. Doble escut. Redo, troncoconic. dalt, dibuix de I'escut amb arcs gruixuts, afuats als extrems i poe marcats. A la base, escudet de Barcelona de base arrodonida. Llauto, Pes: 6,7 grams.

La tipologia dels arcs en els escuts d'or esdeve tambe menys marcada i mes gruixuda per a cronologies mes modernes.

L'escut arrodonit de Barcelona el trobarem tarnbe en pesals dels segles XVIII i XIX, de manera que I'escudet en cairo, element gotitzant, deu arribar fins a mitjans del s. XVII.

Resten encara dos pesals amb la marca barcelonina en cairo i que son dificils d'encaixar. Son els segiients:

Pesal16. Troncopiramidal. A sobre, marca de Barcelona en cairo, V i flor de lIir petita. A la base, armes de Barcelona. Llauto. Pes: 2,71 grams.

Pesal17. Troncopiramidal. Semblant a I'anterior pero el lIir tarnbe a la base. Llauto. Pes: 2,91 grams.

Si la V sembla que ha d'al·ludir a I'argenter que feia aquests pesos (no sembla que aquest feble pes es pugui dividir per 5), la flor de lIir encaixa malament amb els florins. D'una banda pel pes excessivament feble ide I'altra perque siles armes de Barcelona ens marquen una cronologia posterior al 1506 ja feia temps que el flori catala havia passat a un paper secundari substituit pel ducat. Per tant, o be hem de creure en uns pesals molt permissius aplicables a florins veils ja molt desgastats 0 hem de cercar alguna altra explicacio.

Una hipotesi plausible fora que el lIir no fes referencia al flori sino a la reialesa. Serien lIavors pesals del periode 1641-1652, temps durant el qual Catalunya estigue sota la sobirania de Lluis XIII (fins eI1643) i de L1uis XIV EI lIir al·ludiria a aquesta sobirania. A quina peca correspondrien? Es ben documentat que durant la Guerra dels Segadors circularen abundantment a Catalunya els lluisos 0 lluises d'or i que fins se n'arribaren a fabricar a Barcelona. EI lluis, amb els seus 3,31 grams tenia un pes oficial inferior al flori (que a talla 68 havia de pesar 3,53) i un pesal a 2,91 equivaldria al marge concedit abans al flori, Cert es que I'altre pesal nomes dona 2,71, pero te uns retocs a una de les cares que semblen haver-Ii lIevat pes.

La darrera serie de pesals, tots datables al s. XVII semblen indicar que el costum d'acompanyar la marca de Barcelona amb la del Mostassaf ja s'havia perdut a poe d'haver entrat en aquest segle. Mes endavant veurem una altra serie de pesals que si la porten. Abans, pero, centrarem la nostra atencio en dos nous pesals 0 peces que semblen pesals i que son tarnbe de dificil encaix.

Pesal 18. Armes catalanes coronades entre dos globus. Revers lIis. Llauto. Pes: 7,42 grams. GNC-sjn.

Pesal19. Redo. Armes catalanes que semblen coronades i apuntades de costats. Al revers, gravat toscament: XI g 0 61X 0 XI9. Llauto. Pes: 28,23 grams. GNC-34.792.

El primer recorda molt l'aspecte de les peces de 5 rals i 5 sous de la Guerra dels Segadors. EI pes es pen) massa alt, fins i tot per a una peca de 5 sous ja que dona un pes per al ral de 2,968 que correspondria a una talla de 79 al marc quan sabem que des del 1636 hom aplicava ja la talla 80.IS Aquesta peca nornesseria explicable si als inicis de la Guerra dels Segadors hom hagues tingut la intencio de retornar a la vella talla de 76, cosa que no ens consta 0 be que la talla s'hagues situat a 79 i fos un pesal de seca. Es tracta d'un cas dubtos i si be no encaixa en la gamma dels pesos cornercials ni en els medics tampoc es segur que el poguem qualificar de pesal monetari.

El segon pesal tarnbe resulta problematic. La forma de l'escut ens recorda el revers dels dobles principiats de Carles i Joana. Si alludis al principat 0 ducat ens donaria una unitat de 3,52 grams i seria un multiple de vuit molt ajustat al pes oficial que es de 3,58. Es tractaria, doncs, d'un pesal de seca en el qual els mims. del revers potser volen indicar XI grans i volen expressar la tolerancia ponderal. La peca tampoc encaixa en altres gammes de pesos i com a pesal monetari presenta tarnbe els seus dubtes.

Vegem ara, finalment, una gamma de pesals molt completa que porten tots la marcaR.

ELSPESALS DE MARCA R

Els pesals d'aquesta serie es caracteritzen per portar la marca de Barcelona en cairo, I'escudet apuntat catala que hem atriburt al Mostassaf i una R. L'unica excepcio es el pesal de dos que porta un sol en comptes de l'escudet de Barcelona i no te l'escudet catala, Tots son de llauto, de forma troncopiramidal i porten les marques a dalt a excepcio de l'escudet catala que sistematicarnent el trobem a la base. Tabulem les seves caracteristiques principals:

Marca de valor Pes Pes de la unital

Pesal 20. Peca de50 XXXXX 170,82 3,416

Pesal 21. Peca de 20 XX 68,4 3,42

Pesal 22. Peca de 8 VIII

Pesal 23. Peca de 4 IIII

3,35

Pesal 24. Peca de 4 nn 13,44 3,36

Pesal25. Peca de 2 n 6,62 3,31

Pesal 26. Peca de 1 I 3,32 3,32

Pesal 27. Peca de 1 I 3,31 3,31

Pesal 28. Peca de 1 I 3,45 3,45

Pesal29. Peca de 1 I 3,21 3,21 18. Ibid, pag, 166.

M CRUSAFONT I SABATER

El num, 20 porta les X llatines mentre que el 21 les te amb els extrems trifoIiats, encara que menys gotitzants que en els multiples rodons perque els traces son rectes. El mim. 25 es el que porta el sol i es mancat de l'escut catala. El mim. 26 es aprofitat d'un pesal de la gamma del ral castella, l'estampa del qual (feix de fletxes) es visible a la base.

Sembla dar que aquesta gamma de pesals correspon als principats 0 ducats i que foren obrats a partir del 1506 que es quan es mana la inclusio de l'escudet barceloni. L'escut catala apuntat seria la marca del Mostassaf i els dos escudets, aixi com les X del mirn. 21 aporten restes d'elements gotitzants que, com hem indicat, s'arrosseguen fins a l'entrada del s. XVII. Pel que fa a laR sembla molt probable que correpongui a l'argenter Pere Riambau, elegit afinador vitaIici l'any 1532, sens que tinguem dades de nova eleccio fins el 1611.19 El pesal amb el sol potser fou obrat pel mateix Riambau per a Castelltercol 0 una altra vila amb aquesta heraldica, pen) tarnbe podria esser obra d'un altre argenter amb la mateixa iniciai.

L'oscil-lacio de pesos del grup es adient dins els parametres dels ducats que a una talla de 67 el marc i per tant a un pes oficial de 3,58 s'hi ha de deduir una tolerancia probable fins a 70 el marc, que dona un pes de 3,43. Ja sabem que molts dels pesos excedeixen, pen), la tolerancia marcada.

La reutilitzacio del pesal del ral castella en el num. 26 es ben avinent si tenim present que el ducat a talla 70 pesava el mateix que el ral de Castella segons els pesos oficials:

Ral castella:

Ducat catala:

Marc de Castella 230 4 6767 - 3, 3

Marc de Perpinya 240 70 70 3,43

Pel que fa als pesals multiples, que fins ara eren desconeguts, no ens ha pas d'estranyar que arribin a xifres tan altes com les 50 unitats. Recordem que les instruccions del rei Marti ja preveien la fabricacio de pesals de flori d'unitats i mitjos, pen) tambe de 20, de 50 i fins de 100. Aquestes instruccions encara foren ultrapassades ja que en un inventari del 1413 hom registra l'existencia de pesals per a pesar d'un sol cop 500 florins i 1.000 florins."

19. Rubriques de Bruniquer, op. cit. Cap. Mostassaf i afinador. Acords del 3.2. 1532 i 6.7.1611.

20. Disposicions del rei Marti: 1. BOTET. Les monedes op. cit. vol. II. pp. 203-205. Inventari de la Taula: A. DURAN I SAMPERE. Barcelona i la seva his/aria.Vol. II. Barcelona 1973, pag, 458.

M CRUSAFONT I SABATER

ASSAIG DE CRONOLOGIA

Les dades recollides ens permeten d'assajar unes primeres bases per a situar cronologicarnent els pesals, essencialment els barcelonins:

1. Pesals medievals. Els coneguts de croat i flori iels que porten les marques de Bode rosa de6 petals.

2. Pesals del 1506 a mitjans del s. XVII. Porten l'escudet barceloni en cairo. Si la R al-ludeix a Pere Riambau els d'aquesta serie comencarien el 1532 i potser acabarien el 1611. Els que no porten l'escudet catala apuntat sembla que han d'esser, dins aquest grup, del s. XVII.

3. Pesals de mitjans del s. XVII en endavant: l'escudet de Barcelona deixa la forma en cairo i es grava de forma arrodonida per baix, 0 be en quadrat arrodonit.

Des de mitjans del s. XVIII la cronologia dels pesals es fa molt mes facil d'establir perque es generalitza l'iis de les caixes, les quaIs porten indicacio de l'argenter que lesha fabricades i l'any. Tarnbe s'ha estereotipat la forma dels pesals que son troncopiramidals regulars 0 be rodons iamb porn.

A tall d'exemple donem les dades segiients:

Barcelona - Joan Crusats

Barcelona - Josep Planes

Barcelona - Josep Farriols

Barcelona - Nards Christia

Barcelona - Baltasar Farriols 1730 1760 1817, 1818 1832, 1836 1852, 1853

I encara trobariern els Menaya, Cavalier, Barbera, etc., que fins ara no sabem que ningu s'hagi dedicat a sistematitzar.

Paralel-lament hi haels cubilets 0 piles de pesos amb una amplada cronologica molt extensa i dels quaIs alguns han estat objecte d'estudi.

Certament som lIuny encara d'un coneixement sumari dels pesals catalans pero potser aquesta aportacio doni alguna Hum sobre un periode particularment obscur: l'espai entre la fi de l'epoca medieval i els explicits pesos del s. XVIII.

Els diners agramuntesos de la Guerra de Separacio

RAFAEL COMAS

«Agramunt es una de les viles mes importants de Catalunya pel que fa a la moneda.Fou el taller monetari dels Comtes d'Urgell, la moneda dels quais s'encunya fins al segle Xv»

«La moneda com tal urgellesa fou coneguda per agramuntesa. EI comtat d'Urgell fou el que mantingue per mes temps la seva moneda privativa. Si en temps anteriors corrien a Catalunya moltes monedes comtals i episcopals, des del 1322 nomes restaven les monedes urgellesa i barcelonina. A partir del segle Xv, les emissions monetaries eren considerables, i es per aixo que la moneda agramuntesa arriba a tenir un paper de gran relleu i ens han arribat exemplars en abundancia.»

«Agramunt es potser l'iinic cas de taller, monetari on convisqueren emissions comtals i emissionslocals. Es probable que les emissions de moneda local arribessin fins a la Guerra de Separacio.»!

Com es sabut a la Guerra de Separacio, Agramunt encunya moneda de plata - V rals- i diners d'aram.

Quant ales rares monedes de plata, no ens conta que hagi aparegut cap variant des de la recopilacio que d'aquestes monedes va fer Josep Pellicer? el 1965. Per contra les abundoses troballes de moneda menuda, els darrers anys, si que

1. Extret de La Moneda catalana local (5. XllI-XVlJI), M. CRUSAFONT I SABATER, Barcelona 1990, pp. 81-84

2. Los reales de a cinco, 1. PELLICER I BRu, Barcelona 1965, pp. 53-54

RAFAEL COMAS

han afectat Agramunt com a altres poblacions," la qual cosa ens ha mogut a fer una recopilacio i una nova catalogacio dels diners d'aquesta vila.

Eis menuts agramuntesos de la Guerra de Separacio fins avui coneguts son per ordre cronologic de publicacio aquests quatre:

lr. 1818 Salat." Puig cimat de llir. 1643 (Anell sota e143)

2n. 1865 Heiss.' Bust a I'esquerra. 164 (punts sota e1164)

3r. 1892 Vidal-Quadras." Bust a la dreta. 16-42 (Anell sota e142)

4t. 1979 M.Crusafont? Bust a la dreta. 16-41 (Anell sota el 41)

Des del 1979, doncs no s'havia publicat cap nou exemplar, ni tan sols en el III Simposi Numismatic de Barcelona de 1985 que estava dedicat a la numismatica de la Guerra de Separacio.

Per a la nova catalogacio que hem portat a terme hem rebut la col-laboracio, que agraim, dels Srs. Artur Bofarull, Miquel Crusafont, Francese Domingo Sellart, Josep Escude, Ricard Font, Joan Muntanyes, Antoni Merino, Joan Noguera i Joan Vilaret. La recopilacio ha permes augmentar les variants publicades de menuts agramuntesos, de quatre a catorze com a minim.

I remarquem que catorze es el minim perque amb seguretat hi ha rnes variants que per prudencia no hem catalogat definitivament ja que 0 la data 0 altres dades basiques son de lectura dubtosa. Aquestes variants insegures les descrivim (pic) al lloc que els correspondria en la catalogacio, pendents que en el futur apareguin exemplars de lectures mes clares que confirmin la seva correcta catalogacio.

Hem qualificat les rareses en E (Escassa) i rares de R (1) a R (4), corresponent aquesta ultima a aquelles variants de les quais nomes hem pogut comprovar l'existencia d'un sol exemplar. Malgrat que aquestes monedes son avui molt mes nombroses que fa 10 anys, no hem considerat cap variant com a corrent.

3. Per exemple el cas de Cervera que vam publicar en [,ACla Numismatica 19, «Algunes novetats de la moneda cerverina» els menuts de la guerra de separacio publicats foren 24, contra els 8 coneguts fins aleshores.

4. J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluna, Barcelona 1818, Tom.1, p.265, Taula 4, mim.l

5. A. HEISS, Descripcion general de las monedas Hispano-cristianas desde 10 invasion de los drabes, Madrid 1865, p.124, mirn. 3, tom. 2, lam. 87.

6. M. VIDAL QUADRAS I RAMON, Catdlogo de la coleccion de monedas y medal/as de Manuel Vidal Quadras y Ramon, Barcelona 1982, p.382, num. 881, lam. 50, num, 9.

7. M. CRUSAFONT I SABATER, «Diner inedit d'Agramunt del 1641», Gaceta Numismatica 55, Desembre 1979, pp. 56-61. La lecturadubtosa de la xifra 4 de les desenes de l'exernplar que publicava Crusafont, s'ha vist confirmada posteriorment en altres exemplars.

RAFAEL COMAS

CATALOGACIG I RARESES

a) Bust a l'esquerra del Rei Felip a l'anvers

1) a/ + ACRIMONTIS.

r/

VI-LL-Al-64 (punts sota 64)

Heiss T.2. Lim. 87 n'' 3. Botet 782. Raresa R

2) a/ + .ACRIMONTIS.

r/

VI-LL-Al-642 (anell sota 642)

Inedita. Raresa R(2)

3) a/ +.ACRIMONTIS.

r/

VIL-LA-16-42 (Punts sota 42)

Inedita. Raresa R(2) pic) (I) a/ +.ACRIMONTIS.

r/

VI-LL-AI-64 (anell sota 64 )

De l'ultirna xifra de la data nomes es veu la base rodona, que podria ser un 0, un 6 mes petit que el primer 6 0 un 8)

b) Bust ala dreta de Lluis XIII a l'anvers

4) a/I a/2

ACRIMONTI

ACRIMONTI (La llegenda s'inicia a la part de darrera del cap)

VI-LL-Al-64 (punts sota el 64)

Inedites, Raresa R

5) a/I a/2 r/

6) a/ r/

7) a/ r/

8) a/ r/

pic) (2) a/ r/

9) r/

a/ r/

ACRIMON··

ACRIMONTIS

VI-LA-16-4l (Anell sota el 41)

a/I M. Crusafont. Gac. Num. 55. a/2 Inedita. Raresa R.

ACRIMONTI·

VI-LA-16-4l (Punts sota el 41)

Inedita. Raresa R(3)

ACRIMONTI:

VIL-LA-16-42 (Anell sota el 42)

Vidal Quadras 8881. Botet 783. Raresa R (2)

ACRIMONTI·

VI-LA-16-42 (Punts sota e142)

Inedita, Raresa R(2)

ACRIM

VI-LA-16-4C (punts sota 4C)

La darrera xifra sembla una C. Possiblement correspongui a un 2 invertit.

ACRIMONTI·

(VI) - (LL) - Al-643 (Anell sota 643)

Inedita. Raresa R(4)

10) al rl

11 ) al rl

pic (3)al rl

RAFAEL COMAS

ACRIMONTI (N invertida,La llegenda s'inicia al elatell)

VI-LL-A- 1-643 (3 invertit) (Punts sota 643)

Inedita. Raresa R(3)

ACRIMONTI

VI-LA-16-46 (Anell sota 46)

Inedita. Raresa R(3) .IMON

V - - - 48 (?)

La darrera xifra es desfigurada. Sembla un 8 mal fet.

c) Puig cimat de llir a l'anvers

12) 13) 14)

COMENTARIS al rl

ACRIMONTIS (N invertida)

VIL-LA-16-43 (Anell sota e143)

Salat T.l L.4 n" 1. Botet 784. Raresa E

Inedita. Raresa R. al rl al rl

ACRIMONTIS (N invertida)

VI-LL-A.1-643 (Anell sota 643. Flor llir sota VI)

Inedita, Raresa R(2)

ACRIMONTIS (N invertida)

VIL-LA-16-43 (Anell sota 43. Flor de lIir sota VIL)

Despres d'una acurada observacio dels bustos que miren a dreta i esquerra en totes les variants, podem assegurar que el bust a la dreta pertany a Lluis XIII i el bust a I'esquerra al rei Felip III de Catalunya. Aquesta conclusio coincideix amb els parers dels autors esmentats (Heiss, Vidal Quadras i Crusafont). Botet que a «Les monedes catalanes» es va limitar a transcriure els 3 diners agramuntesos fins lIavors coneguts, va identificar, per contra arnbdos bustos amb els del rei Lluis XIIJ.8

Si la tesi de Botet fos la correcta, fer una ordenacio cronologica dels diners agramuntesos fora una tasca elemental. Com hem dit abans, pero, el bust a l'esquerra pertany sens dubte al rei Felip, la qual cosa es un escull insuperable per fer aquesta ordenacio amb congruencia. Evidentment, els diners amb la data incompleta (164) poden ser anteriors, coetanis 0 posteriors amb els de qualsevol data i encaixar-los on convingui. EI que no lliga pero es que s'encunyin diners amb el bust del rei Felip i any 1642, quan en aquesta data no era reconeguda, sino com-

8. J. BOTET r Siso, Les monedes catalanes, vol. III, pp. 130-131, nums. 782 a 784. Pag. 186, "Sense nom de rey, pen) ab el cap de Lluis XIII primer a la dreta y despres a l'esquerra, encunya Agramunt menuts »

batuda, l'autoritat del rei espanyol i quan I'any anterior ja s'havien encunyat menuts amb el bust del rei frances. Com en altres cases? que mostren aquesta incoherencia, creiem que l'unica resposta possible es que en momentsconcrets van tornar a ser usats corrons antics amb combinacio de nous, amb ignorancia 0 indiferencia pels simbolismes d'autoritat reial que les monedes comporten.l?

Un altre canvi que costa d'entendre, que ja vam veure a Cervera el 1642 i que a Agramunt es repeteix el 1643 es la substitucio del bust reial pels simbols locals, Aquest canvi sobta, i mes en un periode de guerra, on remarcar l'autoritat reial sembla que hauria de ser primordial. Una hipotesi que llencem que podria justificar aquest canvi del bust reial pels escuts de les viles podria ser la intencio de desmarcar les emissions posteriors a la crida del Marques de Breze, de les nombroses emissions originades per la guerra i justificar-les amb els privilegis d'encunyacio que ja tenien aquestes viles, amb anterioritat al conflicte bel-lie.'!

La moneda de data 1646, que malgrat la seva raresa, no es gens dubtosa introdueix algunes questions que queden sense resposta. Va ser una emissio esporadica? Fins quan van durar les emissions? Va treballar la seca entre el 1643 iel 1646? Si va treballar quins son els menuts fabricats? Eis de data 164? Els de 1643 amb la data immobilitzada? Son incognites que un cop rnes seguiran pendents de resposta a I'espera que la tan necessaria tasca d'estudi i publicacio dels arxius locals aportin bases que ajudin a esclarir-les, De la vila d'Agramunt no ens consta fins avui que s'hagi publicat documentacio d'aquest periode.

9. Vegin-se uns quants casos que citem a «Novetats de la moneda Cerverina», obra citada, pp.150-151.

10. Recordem que aquests diners eren fabricats amb molinet on un corro portava els encunys del anversos i I'altre els dels reversos.

11. Fixem-nos amb el text literal de la Crida de Breze de I'll de man; del] 642 <<...desta hora en avant nols sie licit ni permes fabricar ni fer fabricar sots les mateixes penes ninguna especie de moneda de aram ni bello, sino seran aquelles Ciutats Viles y llochs de dit Principat y Comtats que tindran privilegis per poder fabricar no exint en manera alguna de la serie y forma que abs dits privilegis los es stat concedit », Efectivament, Cervera i Agramunt no havien encunyat abans de la guerra moneda amb el bust reial. Solsona i Vic, que si ho havien fet, van continuar encunyant despres del 1642 menuts ambla figura del rei a I'anvers.

Les regles per al comput de la reducci6 de monedes a mitjan segle XVI

1 VENTURA I SUBIRATS

En els darrers anys he escrit quatre articles referents al tema de les equivalencies monetaries de diversos paisos peninsulars.' Com es logic, tine la intencio d'aplegar-ne les conclusions en un sol treball i afegir-hi el resultat d'aItres estudis i recerques que, mentrestant, he anat portant a terme. I que, prau afortunadament, van donant encara un seguit d'aclariments als sistemes de calcul utilitzats en els anys anteriors a la florida de les ciencies exactes durant l'Edat Moderna.

En el curs de les recerques que he anat prasseguint, de forma ininterrornpuda, fa pocs anys que vaig tenir la sort de poder desenfonyar un manual manuscrit, de mitjans del segle XVI, que en tres centenars llargs de folis, praporcionava 71 regles generals per a la reduccio de monedes.? El manual havia estat preparat per a us dels oficials del reial patrimoni a Barcelona i, d'una manera molt practica, els fornia totes les regles que podien necessitar durant l'exercici de la seva tasca. No es tractava, dones, d'unes instruccions merament generals i abstractes sino

1. «Les equivalencies monetaries oficials a Catalunya a principis de l'Edat Moderna». Primer Congres d'historia moderna de Catalunya, 1984, volum I, pp. 435-441.

«Paridades de la moneda navarra, desde finales del siglo XVIII hasta la creacion de la peseta», I Congreso de historia de Navarra de los siglos XVIII, XIX Y XX. Principe de Viana, anejo 4, 1986 (any XLVII), pp. 467-484.

«Equivalencia de las monedascastellanas en la corona de Aragon, en tiempos de Fernando el Catolico». Misceldnea en homenaje a Federico Udina Martorell.

«La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III». Segon congres d'historia moderna de Catalunya, Pedralbes, any VIII, 1988, n". 8/1, pp. 499-508.

2. Arxiu de la Corona dArago, Reial Patrimoni, M.R., X-125.

J VENTURA / SUB/RATS

que, ames, els donaven tot calculat operacio per operacio, 0 sigui que mantenien minuciosament assenyalades les computacions que els calia fer, en passar d'una moneda a I'altra, quan es trobaven en la necessitat de fer aquells calculs que, donades les condicions de l'epoca iels contactes que Barcelona encara mantenia, devien sovintejar. Tenint en compte els coneixements maternatics de l'epoca, mes aviat senzills, es logic que busquessin I'establiment d'unes regles que, fent us de l'aritmetica, els facilitessin la reduccio d'unes monedes ales altres.

Resumint degudament les regles, els calculs de que disposaven eren els que anirem veient a continuacio.

CGMPUT DEL PAS DE MONEDA BARCELONESA A MONEDES FoRANIES3

SOUS d�rag6. Per fer de sous de Barcelona sous aragonesos, en primer lloc tenien en compte que el ducat valia oficialment a Barcelona 24 sous i a Arago 22 sous. I aconsellaven procedir de la forma seguent: de la quantitat de sous barcelonins proposats per a la reduccio, «traure'n 10 dotze; y 10 que's trobara en dit dotze restar-o del numero dels sous de Barcelona y a 10 que's trobara en dita resta, aquells seran sous de Arago.»

Donaven com a exemple la quantitat de 6.194 sous barcelonesos.

6.194 S.: 12 516 s. 2 d. 16.194 - 516 s. 2d. 5.677 s. 10 d. AO.

I acabaven l'operacio explicant que «per ella se veu que 10 dotze se'a tret son 516 s. 2d. que, restats de dits6.194 s. restan 5.677 s. 10, que aquells son sous de Arago; y de la matexa manera se'a de fer qualsevol mimero de sous sian.»

Per als Sous de Valencia, tenien en compte que el ducat valia a Valencia 21 sous. Treien el vuite del nombre de sous de Barcelona, i el restaven d'aquesta mateixa xifra. L'exemple era amb 5.080 sous barcelonesos.

5.080: 8 635. I 5.080 - 635 4.445 s. B",

Per a la moneda rossellonesa (lD. 40 s. RO.) l'operacio era calcular els dos tercos dels sous barcelonesos que s'oferien per a la reduccio i sumar-Ios a la xifra anterior. Per exemple, 3.894 s. B'',

3.894: 3 1.283. I 3.894 + 1.283 + 1.283 6.415 s. RO.

Encara que per als sous rossellonesos disposaven d'una regia addicional. Treien la meitat i el ten; de la meitat de la quantitat de sous de Barcelona i ho sumaven tot alhora amb la xifra inicial.

Tenim 3.894 s. : 2 1.924 s. 6 d. 11.924 s. 6d.: 3 641 s. 6d.

Per tant, 3.849 s. + 1.924 s. 6 d. + 641 s. 6 d. 6.415 s. RO.

Per a passar de sous barcelonesos a sous de Sardenya, dits tambe calleresos, prenien el nombre de sous barcelonesos, el duplicaven i en treien el terc, Sumayen el doble del nombre inicial amb el terc, iel total era la xifra buscada.

3. Regles 1 a 10 i regIa 71. Folis. 279 1'0. a 283 1'0 i 314 r".

Per a 4.936 s. B''., tenim : 4.936 : 3 1.645 s. 4 d.

Per tant, 4.936 s. + 4.936 s. + 1.645 s. 4d. 11.517 s. 4d. C.

Per a passar de sous barcelonesos a sous de Mallorca, l'operacio consistia a treure el ten; i sumar-lo al nombre proposat inicialment.

Aixi per exemple, el terc de 7.258 s. B" es 2.419 s. 4d. que, sumat a la xifra inicial, ens dona 9.677 s. 4 d. M".

Per a fer de sous de Barcelona maravedis de Castella, afegien un zero a la xifra inicial, i calculaven llavors la meitat, el dese de la meitati el quart del dese, Tot sumat donava la xifra buscada de maravedis de Castella.

Amb un exemple de 3.982 s. Ba., tenim:

38.920 + 19.460 + 1.946 + 486,5 60.812 ms. ca.

Pen) disposaven d'una altra manera de calcular-ho, que consistia a afegir tambe el zero al nombre inicial, treure'n la meitat i el vuite d'aquesta meitat. La suma conjunta donava el nombre de maravedis.

Aixi:

38.920 + 19.460 + 2.432,5 60.812 ms. ca.

Per a l'operacio de convertir sous de Barcelona en tarins de Sicilia, cal tenir en compte les equivalencies internes de la moneda siciliana, en la que 1 ducat valia 13 tarins, 1 tari valia 20 grans iel gra 6 piccioli 0, dient-ho tambe en catala, pixolls (forma no recollida pels nostres diccionaris).

Els procediments que utilitzaven eren tres. Un era el calcul de la quarta part del nombre que s'oferia per a la reduccio, la meitat i el terc del quart. La suma la restaven del mimero inicial de sous de Barcelona i el resultat eren els tarins sicilians que es buscaven.

Aixi, per a 10.502 s. BO., el calcul era:

10.502: 4 2.625,5 t. Aquest nombre dividit per 2 i despres per 3 donava, respectivament, 1.312,75 i 875,1667. Sumades les tres xifres, donaven 4.813,4167.

Restant-los de 10.502, que era la xifra dels SOlIS de Barcelona, resultaven finalment 5.688,5833; 0 sigui, 5.688 tarins 11 grans 4 piccioli.

Una altra manera consistia a treure el terc, el quart del terc i la meitat del quart del terc, sumar aquestes xifres i el resultat, en restar-Ios del nombre inicial de sous, donava els tarins de Sicilia.

Aixi, per a 10.502 s. Ba.:

10.502: 3 3.500,6667 3.50,6667: 4 875,1667 i 875,1667 : 2 437,8335. Sumades aquestes tres xifres, ens donen 4.813,4168. Restat de 10.502, tenim novament el nombre de 5.688 tarins 11 grans 4 piccioli.

Com deiem, disposaven fins i tot d'una tercera manera: treien el terc iel vuite dels SOlIS barcelonins proposats per a la reduccio, sumaven els resultats i, quan els restaven de la xifra inicial, obtenien la quantitat buscada de tarins sicilians.

10.502: 3 3.500 t. 13 grans 2 piccioli

10.502: 8 1.312 tarins 15 grans

3.500 t. 13 gr. 2 p. + 1.312 t. 15 gr. 4.813 t. 8 gr. 2 p. 110.502 - 4.813 t. 8 gr. 2 p. 5.688 t. 11 gr. 4 piccioli.

1. VENTURA I SUBlRATS

CONVERs/O DE LA MONEDA ARAGONESA4

Com que el patrimoni reial a Barcelona havia de tractar, de fet, amb tota mena de monedes, de vegades sense ni tan sols passar per la del pais, disposaven tarnbe dels computs per ales monedes aragoneses, les valencianes, les mallorquines, les sardes, les rosselloneses, les castellanes, les sicilianes i, fins i tot, les portugueses.

Per a passar de sous jaquesos a sous de Barcelona, el procediment era treure l'onze del nombre de sous d'Arago i sumar-los amb aquesta mateixa xifra. Per a 592 sous jaquesos tenim, dones:

592 + 53 s. 9 9/11 d.O sigui, 592 + 53,818182 s. 645,81818 s. Es a dir, 645 s. 9 9/11 d.

En el pas dels sous jaquesos als valencians, dividien la xifra per la meitat, en treien l'onze iel restaven de la xifra original.

Per a 369 s. AD, tenim:

369 s. : 2 184 s. 6 d. L'onze d'aquesta xifra son 16 s. 9 93/11. 0 el que es el mateix, 369: 2 184,5 i 184,5: 11 16,772727.

En fer la resta, obtenim el resultat de 352 s. 2 8/11 d.

Per a passar a sous mallorquins, treient l'onze de la xifra inicial, i el sumaven amb el nombre de la xifra proposada per a la reducei6. Treien el terc del resultat i el sumaven amb l'addici6 anterior. El resultat era el nombre de sous mallorquins que es buscaven. Aixi, per a 1.200 sous aragonesos, tenim:

1.200 S.: 11 109 s. 11/11 d.

1.200 s. + 109 s. 11/11 d. 1.309 s. 11/11 d.

1.309 s. 1 1/11 d.: 3 436 s. 4 4/11 d.

11.200 + 1.309 s. 11/11 d. + 436 s. 4 4/11 d. 1.745 s. 55/11 d. M".

Vegem el pas dels sous de Sardenya en les propies paraules del manual: «prendre 10 mimero dels sous seran de Arag6 y del numero seran duplicarlos y traure la mitat del mirnero y 10 onze de la mitat; y del que sera, sumar-o tot junt y 10 que's trobara en dita suma aquells seran sous de Sardenya..

Per a 2.582 sous aragonesos, tenim:

2.582 + 2.582 = 5.164

2.582: 2 1.291 i 1.291: 11 117 s. 4 4/11 d.

2.582 s. + 2.582 s. + 1.291 s. + 117 s. 4 4/11 d. 6.572 s. 4 4/11 d. que eren els sous calleresos.

En el pas de so us aragonesos a sous rossellonesos, treien l'onze iel sumaven a la xifra oferta per a la reduccio; del resultat, en treien dos tercos, que sumaven a l'addicio anterior i obtenien aixi la quantitat que bus caven:

961: 11 87,363636

87,363636 + 961 1,048,3636

4. Regles 11 a 19. Folis 284 r". a 288 r",

1.048,3636 x 2/3 698,90907; i 698,90907 + 1.048,3636 1.747,2727.0 sigui, 1.747 sous 33/11 diners.

Tenien una altra manera de calcular-ho, que consistia a prendre la meitat de la xifra proposada, els seus tres onzens i la meitat d'un onze, i sumar el tot amb el nombre de sous d'Arago.

961: 2 480,5; 961: 3/11 262,09091; 961: 11 87,363636 i 87,363636: 2 43,681818. Finalment, 961 + 480,5 + + 262,09091 + 43,681818 1.747,27270 sigui 1.747 sous 33/11 d.

De moneda aragonesa a moneda castellana, recorrien un cop mes al procediment d'afegir un zero al mimero proposat per a la reduccio; es a dir, que el multiplicaven per 10. En treien la meitat i el quint (era el mot que preferien usar) aixi com el quart del quint i l'onze del quart del quint. Encara que el quart del quint nornes els servia com a procediment de calcul, de manera que avisaven: «passant-ne una linea per ell, per so que no serveix sino per traure dit onze». I ho sumaven tot juntament amb el nombre de sous aragonesos.

Per a 6.194 sous d'Arago, els calculs donen:

(6.194 x 10) 61.940; (61.940: 2) 30.970; (61.940: 5) 12.388; (12.388: 4) =3.097; i (3.097: 11) 2816/11.

Feta l'addicio de les xifres que cal sumar: 105.579 6/11 maravedis.

Per aquest calcul, disposaven d'un altre procediment: afegien el zero al mimero original, en treien la meitat, dos onzens i un quart d'onze, i ho sumaven tot a la xifra de sous d'Arago.

(6.194 x 10) 61.940; (61.940: 2) 30.970; (61.940 : 11)

5.63010/11; (5.63010/11: 4) 1.4078/11.

61.940 + 30.970 + 5.63010/11 + 1.407 8/11 105.579.

Per a passar de sous jaquesos a tarins sicilians, sumaven la xifra proposada per a la reduccio amb la seva onzena part; treien el quart i la meitat d'aquesta addicio, i ho sumaven; i el resultat el restaven del nombre de sous jaquesos:

6.900 + 627 t. 5 gr. 2 8/11 piccioli 7.527 t. 5 gr. 2 8/11 p. 1.881 t. 16 gr. 2 2/11 + 940 t. 18 gr. 11/11 p. 2.822 t. 14 gr. 33/11 p. I finalment, 6.900 - 2.822 t. 14 gr. 3 3/11 4.077tarins 5 grans 28/11 piccioli.

CONVERSIO DE LA MONEDA VALENCIANA'

En el pas de sous valencians a sous barcelonesos, treien el sete del nombre de sous de Valencia i el sumaven amb ell mateix.

Ex.: 3.849 s. ya + 549 s. 102/7 4.389 s. 102/7 B".

Per al pas a sous d'Arago, treien el sete i el terc del sete; el sete nornes havia servit per al calcul d'aquest darrer, que el sumaven amb el nombre de sous valencians proposats per a la reduccio, 5. Regles 20 a 27. Folis 288 v", a 292 r",

1. VENTURA I SUBIRATS

Ex.: 2.517 s. V". : 7 (359 s. 6 6/7 d.). Finalment, 2.517 + 119 s. 102/7 2.636 s. 102/7 AD.

De sous valencians a sous de Mallorca, en treien el ten; iel sumaven amb el mimero original. Treien el sete de la suma, que era el que de debo els interessava per al calcul i sumaven juntament la quantitat de l'exemple, el seu ten; iel sete de la suma.

Ex.:1.136 s. V". + 378 s. 8 d. + (1.514: 7 =) 216 s. 4 4/7 1.731 s. 04/7.

Per a la regIa del pas a sous de Sardenya, que exposaven amb un error d'explicaci6 treien dos tercos del numero proposat que, sumats amb el numero de l'exempleduplicat, els donava el resultat:

Ex.: 2.714 s. V".: 3 904 s. 8 d.; i 2.714 + 2.714 + 904 s. + 8 d. + 904 s. 8 d. 7.237 s. 4 d. sa.

En passar a SOLlS rossellonesos, treien dos tercos i un sete i dos tercos del sete del mimero proposat, al qual els sumaven per al resultat final.

Ex.:1.973 s. RO + 657 s. 8 d. + 657 s. 8 d. + 281 s.10 2/7 + 93 s. 113/7 + 93 s. 113/7 3.758 s. 11/7 RD.

Pen) per aquest cas tenien encara un altre procediment de calcul, que consistia a treure el sete del mimero proposat i sumar-Io amb ell mateix, i de l'addici6 resultant, treure'n dos tercos que sumaven juntament amb el mimero de sous valencians.

1.973: 7 + 281 s. 102/7 2.254 s. 102/7; i 2.254 s. 102/7 + 751 s. 7 3/7 + + 751 s. 73/7 3.758 s. 11/7 RD.

De sous valencians a moneda de Castella, seguien utilitzant el procediment de multiplicar per lOla quantitat proposada, de la qual despres treien la meitat i dos setens, que finalment sumaven amb el mimero inicial multiplicat per 10.

Ex.: 5.011 s. V". X 10 50.110; i 50.110 + 25.055 + 7.158 4/7 + 7.158 4/7 89.482 1/7 maravedis.

De moneda valenciana a moneda siciliana, recordant sempre que 1 ducat equivalia a 13 tarins, 1 tad a 20 grans i 1 gra a 6 pitxolls, el procediment consistia a treure el terc iel sete del terc, resultats que sumaven juntament i despres els restaven del mimero de sous valencians proposats.

Ex.: 10.820 s. V"; i 3.606 t. 13 gr. 2 p. + 515 t. 4 gr. 4/7 4.121 tarins 18 grans 4/7 p.

CONVERS/O DE LA MONEDA MALLORQUlNA6

De sous mallorquins a SOLlS de Barcelona, a la xifra proposada li restaven senzillament el quart.

Ex.: 5.371 s. M" - 1.342 s. 9 d. 4.028 s. 3 d. B". 6. Regles 28 a 35. Folis 292 v", a 296 r",

En passar a sousjaquesos, treien el quart iel quart del quart, i els sumaven; i totes tres xifres les restaven de la quantitat proposada.

Ex.: 2.036 s. M", - 509 s. + 127 s. 3 d. + 636 s. 3 d. 1.399 s. 9 d. AD.

Per al calcul de sous valencians, treien el quart, el quart del quart i la meitat del quart del quart. La suma d'aquestes quantitats les restaven de la xifra de sous mallorquins.

Ex.: 4.826 s. M". 1.206 s. 6 d. + 301 s. 7 2/4 d. + 150 s. 9 3/4 d. 1.668 s. 11 1/4 d. I 4.826 s. - 1.668 s. 111/4 d. 3.167 s. 0 3/4 d. V",

Per a la moneda sarda, treien la meitat i la remeitat; i, en sumar aquesta xifra amb la dels sous mallorquins, obtenien el resultat que buscaven.

Ex.: 4.107 s. + 2.053 s. 6 d. + 1.026 s. 9 d. 7.187 s. 3 d. sa.

Pen) tenien una altra manera de calcular-ho. Sumaven la xifra de moneda mallorquina amb les seves tres quartes parts.

Ex.: 4.107 s. + 1.026 s. 9 d. + 1.026 s. 9 d. + 1.026 s. 9 d. 7.187 s. 3 d. de Sardenya.

Per a obtenir sous rossellonesos, sumaven la xifra de maned a mallorquina amb el seu quart.

Ex.: 5.837 s. + 1.459 s. 3 d. 7.296 s. 3 d. RD.

Per a lamoneda castellana, multiplicaven sempre per 10 i treien el vuite, el quart del vuite i la meitat del quart del vuite. Sumaven l'addici6 d'aquestes xifres amb la quantitat multiplicada per 10.

Ex.: 7.903 s. M", 79.030 + 9.8786/8 + 2.469 22/32 + 1.234 27/32 92.613 9/32 rnaravedis.

I per a la moneda siciliana, treien la meitat, el vuite de la meitat i la meitat del vuite de la meitat, ho sumaven juntament i ho restaven de la xifra de sous mallorquins.

Ex.: 12.038 s. M'', 6.019 + 752 t. 7 gr. 3 p. + 376 t. 3 gr. 4 1/2 p. 7.147 t. 11 gr. 11/2 p.

112.038 - 7.147 t. 11 gr. 11/2 p. 4.890 t. 8 gr. 41/2 piccioli.

CONVERSIG DE LA MONEDA DE SARDENYA7

En el pas cap a moneda barcelonesa, treien la meitat iel sete de la meitat; i la suma d'ambdues xifres la restaven de la quantitat de sous de Sardenya.

Ex.: 5.907 s. sa. 2.953 s. 6 d. + 421 s. 111/7 d. 3.375 s. 51/7 d.

I 5.907 - 3.375 s. 5 1/7 d. 2.531 s. 6 6/7 d. barcelonesos.

Per al calcul de moneda aragonesa, treien la meitat, el sete de la meitat i la meitat del sete. La suma de les tres xifres la restaven del nombre de sous de Sardenya.

7. Regles 36 a 43. Folis 296 YO.a 300 I'D.

1. VENTURA I SUBIRATS

Ex.: 6.109 sa. 3.054 s. 6 d. + 436 s. 4 2/7 d. + 218 s. 2 1/7 d. 3.709 s. 0 3/7 d.

i 6.109 - 3.709 s. 03/7 d. 2.399 s. 11 4/7 AO.

Tambe ho caiculaven d'una altra manera. Treien quatre setens iel quart d'un sete i restaven la suma d'ambdues xifres de la quantitat de moneda sarda.

Ex.: 6.109 s. sa. 872 s. 8 4/7 d. + 872 s. 8 4/7 d. + 872 s. 8 4/7 d. + 872 s. 84/7 d. + 218 s. 21/7 d. 3.709 s. 0 3/7 d.

i 6.109 - 3709 s. 0 3/7 d. 2.399 s. 11 4/7 d. A".

Per a obtenir moneda valenciana, treien la meitat i el quart de la meitat; i la suma d'ambduesxifres la restaven de la quantitat de sous de Sardenya.

Ex.: 8.095 s. sa. 4.047 s. 6 d. + 1.011 s. 10 1/2 d. 5.059 s. 41/2 d. i 8.095 - 5.059 s. 41/2 d. 3.035 s. 71/2 d. V",

En el pas a moneda mallorquina, restaven de la quantitat de sous de Sardenya les tres setenes parts.

Ex.: 7.918 s. sa. 1.131 s. 15/7 + 1.131 s. 15/7 + 1.131 3.393 s. 5 1/7 d. i 7.918 s. - 3.393 s. 5 1/7 d. 4.524 s. 6 6/7 d. M",

Per a obtenir sous rossellonesos, restaven de la quantitat de moneda sarda les seves dues setenes parts.

Ex.: 3.762 s. sa. 537 s. 51/7 d. + 537 s. 5 1/7 d. 1.074 s. 102/7 d. i 3.762 s. - 1.074 s. 102/7 d. 2.687 s. 1 5/7 d. R.0.

Com sempre en el pas a moneda castellana, multiplicaven la xifra per 10, i despres en treien la meitat, un quart de la meitat, dos setens del quart de la meitat i la meitat d'un sete del quart de la meitat. La suma de les quantitats caiculades, tret de la primera, era el resultat que buscaven.

Ex.: 4.930 s. sa. x 10 49.300. 124.650 + 6.162 s. 2/4 d + 880 s. 5/14 d. + 880 s. 5/1 d. + 440 s. 5/28 d. 33.013 1/28 maravedis.

Per a la moneda siciliana, treien la meitat, un sete i un vuite. La suma la restayen de la quantitat de moneda sarda.

Ex.: 15.700 s. sa. 7.850 + 2.242 t. 10 gr. 0 6/7 p. + 1.962 t. 10 gr. 12.055 t. 0 6/7 p. i 15.700 - 7 gr. 0 6/7 p. 3.644 tarins 12 grans 5 1/7 piccioli.

CONVERS/O DE LA MONEDA ROSSELLONESA8

Per a convertir la moneda rossellonesa en moneda barcelonesa, ala xifra proposada per a la reducci6 Ii restaven els seus dos quints.

Ex.: 10.704 sous rossellonesos.

2.410 s. 9 3/5 d. + 2.140 s. 9 3/5 d. 4.281 s. 7 1/5 d. i 10.704 s. - 4.281 s. 7 1/5 d. 6.422 s. 4 4/5 d. RO.

Per a la moneda aragonesa, restaven el quart iel quint de la xifra proposada.

8. Regles 44 a 51. Folis 300 v", a 304 r''.

COMPUT DE LA REDUCCIO DE MONEDES 183

Ex.: 11.091 s. rossellonesos.

2.772 s. 9 d. + 2.218 s. 2 2/5 d. 4.990 s. 11 2/5 d. i 11.091 s. - 4.990 s. 112/5 d. 6.100 s. 0 3/5 aragonesos.

Pen)tarnbe ho calculaven d'una altra manera. Restaven de la xifra proposada dos quints i un quart del quint.

2.218 s. 2 2/5 d. + 2.218 s. 2 2/5 d. + 554 s. 6 3/5 d. 4.490 s. 11 2/5 d. i 11.0191 s. - 4.990 s. 11 2/5 d. 6.100 s. 0 3/5 d. aragonesos.

Per a obtenir l'equivalent en moneda valenciana, sumaven el quart, la meitat del quart iel dese de la xifra proposada ili restaven l'addici6 resultant.

Ex.: 6.987 sous rossellonesos.

1.746 s. 0 3/4 d. + 873 s. 4 5/10 d. + 698 s. 8 4/10 d. 3.318 sous 9 9/10 d. 6.987 - 3.318 s. 9 9/10 d. 3.668 s. 21/10 d. valencians.

Per ala moneda mallorquina, li restaven a la xifra proposada el seu quint.

Ex.: 7.654 s. - 1.503 s. 9 3/5 d. 6.123 s. 2 2/5 d. M", En el pas a moneda sarda, li sumaven a la xifra proposada els seus dos quints.

Ex.: 6.123 s. + 1.224 s. 71/5 d. + 1.224 s. 7 1/5 d. 8.577 s. 2 2/5 sa.

Quan es tractava d'obtenir equivalencies en moneda castellana, sempre multiplicaven per lOla xifra proposada. Despres en treien la meitat, la remeitat, la remeitat de la remeitat, i novament la meitat de la darrera xifra. L'addici6 de totes aquestes xifres era el resultat. Ex.: 8.592 s. RO. x 10 85.920 i 42.960 + 21.480 + 10.740 + 5.370 80.550 maravedis.

Per a obtenir l'equivalencia siciliana, treien la meitat, el quart de la meitat i el dese (deue] de la meitat. Ho sumaven juntament i ho restaven de la quantitat proposada per a la reducci6.

Ex.: 14.080 sous rossellonesos.

7.040 + 1.760 + 704 9.504 i 14.080 - 9.504 4.576 tarinssicilians,

CGMPUT DE LA MONEDA CASTELLANA9

De maravedis a sous barcelonesos, calculaven dos tercos, un quint, el terc del quint, el quint del terc del quint i el quint del quint del terc. EI quint del terc del quint nomes els servia per a calcular la darrera quantitat, el quint del quint del terc. Ex.: 594.810 maravedis

198.270 + 198.270 + 118.962 + 39.654 + (7.930 s. 9 3/5 d.: 5 =) 1.586.1 23/25 556.742.123/25 123/25 556.742.123/25

i 584.810 1 23/25 38.607 s. 10 2/25 d. B" quart i un terc del quint, un quint del quint i un quint del quint del quint. El quint del quint nomes els havia servit per als calculs i no el comptabilitzaven en fer la suma total, que despres restaven de la quantitat de maravedis proposada. Ex.: 473.914.

9. Regles 52 a 60. Folis 304 v", a 308 v".

1 VENTURA 1 SUBIRATS

157.971.4 + 157.971.4 + 94.782. 9 3/5 + 31.594.3 1/5 + (18.956.6 18/25 : 5=) 3.791.393/125 446.111. 068/125.

i 473.914 - 446.111.068/125 27.802 s. 11 65/125 d. AD.

En passar a sous valencians, treien dos tercos, un quint, un terc del quint, un quint del quint, un quint del quint del quint, i un terc del quint del quint del quint. EI quint del quint nornes el necessitaven per als calculs. No el sumaven, dones, en ealcular la suma, que restaven de la quantitat de maravedis proposada.

Ex.: 205.080 maravedis.

68.360 + 68.360 + 41.016 + 13.672 + (8.203. 2 2/5 : 5=) 1640.7 1/25 + + 546.10 42/75 193.595 .66/25.

i 205.080 -193.595. 6 6/25 = 111.484 s. 519/25 d. V",

Per a saber l'equivalent en moneda mallorquina, sumaven dos tercos, un quint, un quint del quint i un quint del quint del quint de la xifra proposada per a la reduccio.

E.: 301.904 maravedis

100.634.8+ 100.634.8 + 60.380.93/5 + 12.076.123/35 + + 2.415.298/125 276.141 .645/125

i 301.904 - 276.141.645/125 25.762 s. 580/125 d. M",

Per a passar a moneda sarda, treien quatre quints, un quint del quint, un quint del quint del quint i un ten; del quint del quint. Ho sumaven, i restaven aquella addicio de la xifra de maravedis proposada per a la reduccio.

Ex.: 402.060 maravedis.

80.412 + 80.412 + 80.412 + 80.412 + 16.082.44/5 + 3.216.5 19/25 + + 1.072 .123/25 342.019.012/25

i 402.060 - 342.019.012/25 60.040 s. 1113/25 d. Sardenya.

Tenien dues maneres per a computar l'equivalencia dels maravedis eastellans en moneda rossellonesa. La primera eonsistia a treure dos tercos, un quint, un quint del quint i dos tercos del quint del quint. EI quint del quint nomes els servia per als calculs, de manera que, en sumar totes les xifres computades no, I'incloien, Aquella addicio la restaven de la quantitat de rnaravedis que s'oferia per a la reduccio.

Ex.: 80.550 maravedis,

26.850 + 26.850 + 16.110 + (2,222: 3=) 1.074 + 1.074 71.958. i 80.550 - 71.958 85.920 sous rosellonesos.

Per a l'altra manera, treien dos tercos, tres quints del terc i dos quints del quint del terc, La suma la restaven dels maravedis.

Ex.: 80.550

26.850 + 26.850 + 5.370 + 5.370 + 5.370 + 1.074 + 1.074 71.958. i 80.550 - 71.958 8.592 s. Rossello,

Per a coneixer l'equivalencia en moneda siciliana, de primer treien dos teryOS i els sumaven. D'aquella xifra en treien dos quints, el quint del quint iel quint del quint del quint. Sumades totes aquelles xifres, les restaven de la quantitat dels maravedis,

E.: 582.700

194.223 t. 6 gr. 4 p. + 194.233 t. 6 gr. 4 p. 388.466,66

388.466 t. 13 gr. 2 p. + 77.963 t. 6 gr. 4 p. + 77.673 t. 6 gr. 4 p. + 15.538 t. 12 gr. 2 p. + 3.107 t. 14 gr. 4 p. 20.200 tarins 5 grans 2 piccioli.

Com era logic esperar-ho, en tractar-se de moneda castellana oferien tambe la seva reduccio a moneda portuguesa. Senzi!lament, sumaven la xifra de maravedis amb el seu quinze, Ex.: 690.381 maravedis : 15 46.0256/15 i 690.381 + + 46.0256/15 736.406 6/15 reis, moneda de Portugal.

EI calcul invers, de moneda portuguesa a moneda castellanal? requeria treure el setze de la quantitat de reis i restar-lo de la mateixa xifra.

Ex.: 736.406 reis.

736.406 - 46.0256/16 690.38010/16 maravedis

CGMPUT DE MONEDA SICILIANAlJ

Per a passar de tarins a sous barcelonesos, a la xifra oferta per a la reduccio li sumaven el seu tretze. Calculaven la meitat d'aquella addicio, el sete ila meitat del sete, i ho sumaven tot juntament.

Ex.: 5.688 tarins + 437 s. 6 6/13 d. 6.125 s. 6 6/13 d. + 3.062 s. 9 3/13 + + 875 s. 82/91 d. + 437 s. 6 42/91 = 10.500 s. 111/13 d. barcelonesos.

Notem, per cert, que el tretze de la quantitat de tarins es identic a la meitat del sete de la suma de la mateixa xifra amb el seu tretze. EI que succeeix, unicament, es que al calcul dels oficials del reial patrimoni aixo quedava un poe disfressat en escriure la fraccio com a 42/91 que, es c1ar, dividida per 7 ens dona 6/13.

Com veurem seguidament, el calcul del tretze el feien servir per a computar totes les reduccions a monedes que seguien el sistema de !liures, sous i diners.

Aixi, per al pas a moneda aragonesa treien el tretze iel sumaven amb la quantitat de tarins proposada. Despres, en treien la meitat iel sete de la meitat, iels sumaven juntament.

Ex.: 4.077tarins + 313.75/13 4.390.75/13. i 4.390.75/13 + 2.195 3 9/13 + 313.75/13 6.899 ss. 6 6/13 d. AO.

De manera consemblant en passar a sous valencians, treien el tretze iel sumaven amb la xifra de tarins. De la suma, en calculaven la meitat, i sumaven totes les xifres juntament.

Ex.: 6.698 tarins + 515.21/13 7.213.2 10/13 + 3.606.75/13 10.819 s. 102/13 d. v-.

Per al calcul de l'equivalencia en moneda mallorquina, tenien dues maneres; sempre a base del comput de la tretzena part. Com sempre, sumaven la xifra pro-

10. Regia 70. Foli 313 v".

11. Regles 61 a 69. Folis 309 1'0. a 313 1'''.

1. VENTURA I SUBlRATS

posada amb el seu tretze. Duplicaven la suma i en treien dos setens; el resultat el sumaven amb les quantitats anteriors.

Ex.: 4.890 tarins + 376. 111/13 5.266.111/13

5.266.111/13 + 5.266.111/13 + 752.363/91 + 752.363/91 12.036 s. 11 1/13 d. mallorquins.

A l'altra manera, despres d'afegir-li a la xifra proposada el seu tretze, duplicaven el resultat d'aquella suma i en treien el tretze, Les dues darreres xifres els donaven la quantitat que buscaven.

4.890 + 376.111/13 5.266.111/13 + 5.266,111/13 10.532.39/13 + + 1.504.75/13 12.036 s. 111/13 M".

Per a sous calleresos, 0 de Sardenya, despres de fer la suma de sempre, la quadriplicaven i allo era el resultat.

Ex.: 3.644 + 280.39/13 3.924.39/13

i 3.924.39/13 x 4 15.697 s. 210/13 sa.

Per a la moneda rossellonesa, triplicaven la quantitat que s'oferia per a la reduccio, en treien un tretze i ho sumaven tot juntament.

Ex.: 4.576 t. x 3 13.728 + 352 14.080 s. RD.

I finalment, per a obtenir l'equivalencia en moneda castellana, tenien dues maneres de fer-ho, sempre multiplicant la xifra inicial per 10. En una manera, duplicaven el resultat de la multiplicacio, treien quatre quints de la xifra resultant de la multiplicacio, un tretze i un dese del tretze, i ho sumaven tot juntament.

Ex.: 20.200 tarins.

202.000 + 202.000 404.000; (202.000 : 5 =) 40.400.

i 202.000 + 202.000 + 40.400 + 40.400 + 40.400 + 40.400 + 15.538.6/13 + + 1.553.11/13 582.692.4/13 maravedis.

A l'altra manera, un cop feta la multiplicacio, en treien el tretze iel sumaven. El resultat de la suma, el duplicaven i en treien la meitat, el sete i el quart del sete. Despres, ho sumaven tot ensems.

Ex.: 202.000 + 15.538.6/13 217.538 6/13

217.538.6/13 + 217.538.6/13 + 108.769.3/13 + 31.076.84/91 + 7.769. 21/91 582.692. 4/13 maravedis.

EQUACIO PER AL CALCUL DE TOTES LES REDUCCIONS MONETARIES

Sens dubte, totes aquestes regles els devien ser prou utils i, amb la practica, devien resultar fins i tot molt mes rapides que qualsevol altra mena de calcul. Aquest estil de camputs pot, tal vegada, semblar-nos sorprenent avui. Tanmateix, hem de tenir ben presents quins eren els coneixements matematics de la majoria de la gent de l'epoca, Aixi com, d'altra banda, hem de recordar que aquests metedes de calcul, distints dels habituals, no han desparegut pas, ben al contrari. Prenem, per exemple, el cornput de 352• Cert, ara com ara farem us de qualsevol de les moltes maquinetes de calcular que el comerc posa al nostre abast. Pero algu

preferiria fer US, no pas de l'obvia multiplicacio, sino del procediment segiient: tenir en compte que si el numero acaba en 5, el quadrat haura d'acabar en 25; i per ala resta de la xifra, multiplicar el numero pel seu immediat superior, 3 x 4 12. o sigui, 1.225.

Pero encara hi ha d'altres maneres de calcular els quadrats. Suposem que es tracta de calcular 952• EI procediment es restar 95 de 100,0 sigui 5; multiplicar aquest mimero per ell mateix, 0 sigui 25, que sera la segona meitat del resultat. Despres, restar el mateix 5 de 95, 0 sigui 90, que es la primera meitat del resultat: 9.025.

De manera consemblant, 962 pot ser calculat igualment: 100 - 96 4; 4 x 4 16; i 96 - 4 92. 9.216.

Personalment, fa temps que he desenvolupat una formula que em permet calcular totes aquestes conversions monetaries a base de l'equacio segiient:

MrxMf, Mb

en que M, es la quantitat de moneda a reduir, M. es l'equivalencia del ducat (0 d'altra moneda terme de cornparacio, de la qual solien coneixer ambdues equivalencies) en la moneda forania a que volem reduir, i M, es l'equivalent en moneda terme de cornparacio de la moneda base de la conversio.

Com en el darrer exemple de la reduccio de 2.020 tarins en moneda castellana, quan sabem que 1 ducat era igual a 13 tarins; mentre que 1 ducat equivalia a 375 maravedis, moneda castellana. Aixi, doncs: 2.020 x 375 : 13 582.692, 31; 0 tarnbe 582.692 4/13 maravedis.

Els bitllets militars republicans de la guerra

1936-1939 (I)

A. TURRO I MARTiNEZ

De tot temps ha sigut forca normal que les unitats militars emetessin valsmoneda per a us exclusiu de la tropa en els seus economats 0 cantines, perc) aquest fet esdevingue absolutament necessari durant la guerra del 1936-1939 per culpa de la gran manca de moneda divisionaria que facilites les petites compres 0 consumicions dels soldats i classes.

Aquest aspecte de la crisi monetaria en l'esfera militar de la zona republicana, durant la guerra civil, que ningu fins ara s'ha decidit a analitzar, a estudiar i a catalogar es el que intentarem efectuar en aquest treball, inventariant, ordenant i descrivint tots els vals-rnoneda militars que s'emeteren i que coneixem.

Som conscients de les moltes llacunes i incognites que queden per aclarir aixi com tarnbe de les mancances referents a altres probables emissions militars que desconeixem, pero pensem haver cornencat a desbrollar el carni i que altres 0 noves aportacions que puguin anar sorgint, ens permetran d'anar completant l'estudi dels bitllets militars de la guerra que cornenca el 19 de juliol de 1936.

En primer lIoc creiem necessari establir una classificacio per ales diverses categories d'estaments militars 0 para-rnilitars que emeteren moneda i per tant dividirem el nostre estudi en:

UNITATS MILITARS DE TERRA

UNITATS MILITARS DE LA MARINA

FORCES MILITARS DEL'AIRE

COSSOS DE SEGURETAT

HOSPITALS MILITARS

FABRIQUES DE MATERIAL DE GUERRA

A. TURRO I MARTINEZ

Creiem necessari incloure en aquest estudi, les fabriques de material de guerra ja que estaven militaritzades.

UNITATS MILITARS DE TERRA

28 DIVISIO - 126 BRIGADA MIXTA - 501 BATALLO

L'any 1937 aquesta unitat feu una emissio de paper moneda d'us interior, amb els valors d'l pesseta, de 50 centirns ide 25 centims per un import total de 3.500 pessetes.

Impresos a dues tintes sobre paper de barba blanc per la impremta Grafiques Unificades de Granollers, els bitllets d'l pesseta estan presidits a l'anvers per un soldat a mig cos, amb el case i la baioneta calada, voltat per una corona triomfal de llorer i emmarcat per una sanefa. Al revers sols hi consten el valor facial i els titols de la unitat, sobre un fons d'espesses orIes.

Eis bitllets de 50 centims estan presidits a l'anvers, dins d'un oval, pel bust d'un soldat amb el case, iel bust d'un paisa, i a l'angle inferior dret es veu la meitat davantera d'un tanc aixafant unes filferrades, el tot emmarcat per una sanefa. AI revers, veiem sobre el fons d'un sol radiant, una noia jove, de mig cos, amb el pit nu, aguantant unes branques de llorer.

Eis bitllets de 25 centims estan presidits, dins d'un cercle a l'anvers, per l'emblema de la Infanteria (dues cornetes i dos fusells). Al revers sols figura el valor nominal i els titols de la unitat.

Tots tres valors estan avalats per les signatures impreses del Comandant (il·legible), del Comissari de Guerra, Ramon Gual i per I'Habilitat Toni Vidal. Assenyalem que han sortit al mercat bitllets falsos de 50 centims d'aquest batallo, exactament iguals als originals pero en colors diferents.

Num. 1 - 1 pesseta. Tiratge: 2.000 Colors: marro a l'anvers. Verd al revers. Numeraci6:doble, impresa en verd al revers. Mides:70 x 100 mm.index:RR. Num. 2 - 50 centims. Tiratge: 2.000 Colors: Verd a l'anvers. Blau-ultramar al revers. Numeracio: impresa en blau al revers. Mides: 55 x 98 ffiffi. index: RR.

Num, 3 - 50 centims. FALS - Colors: marro a l'anvers. Verd al revers. Numeracio: impresa en verd al revers. Mides: 55 x 98 mm.

Num, 4 - 25 centims. Tiratge: 2.000 Colors: morat a l'anvers. Blau al revers. Numeraci6:impresa en blau a l'anvers. Mides: 52 x 92 mm. Index: RR.

28 DIVISIO -126 BRIGADA MIXTA - 502 BATALLO

Aquest batallo pertanyent a la mateixa Brigada i Divisio de l'anterior, feu l'any 1937 dues emissions de paper moneda, totes dues amb els valors d'l pesse­ ta, de 50 centims i de25 centims per un import total global de 5.250 pessetes.

Nurn. J

Num.A

Nums. 6 i 9

Nums.Z i 3

Nums.f i 8

Niims.? i 10

A. TURRD I MARTINEZ

La primera ernissio fou impresa a dues tintes (en tres pel valor d'l pesseta) sobre paper de barba blanc per Grafiques Unificades de Granollers.

Eis bitllets d'l pesseta estan presidits a I'anvers pel cap d'un soldat amb case i la baioneta calada dins d'una corona triomfal de lIorer i emmarcat per una sanefa. AI revers sols consta el valor facial i els titols de la unitat dins d'unes orles ovalades.

Eis bitllets de 50 centirns estan presidits a I'anvers per tres figures a mig cos, amb el brae enlaire, les quaIs representen: un obrer amb un martell a la rna, un camperol amb una falc al puny i un soldat amb un fusell, el tot emmarcat per una sanefa. Al revers, dins d'unes orles ovalades sols figura el valor iels titols de la unitat.

Un gran tanc passant per damunt d'unes filferrades presideix I'anvers dels bitIIets de 25 centims. Com en els altres valors, al revers sols consten els titols de la unitat i el valor facial.

Aquesta emissio s'esgota rapidament i s'encarrega a Ia mateixa impremta de Granollers, una nova ernissio amb les mateixes caracteristiques i dissenys de la primera (a part Ies orles del revers del valor d'l pesseta que son diferents, car ara e1 valor esta entre 4 menes de rodes i a l'anvers hi ha solament una tinta).

Els colors dels tres valors d'aquesta segona ernissio son diferents dels de la primera i estan marcats amb la serie A.

Tots aquests bitllets estan avalats per les signatures impreses del Major en Cap B. Gil, del Comissari de Guerra Josep Cabanas i per la del Tinent Habilitat Eagiies.

Segons que sembla la posta en circulacio d'aquesta segona emissio coincidi amb la gairebe total destruccio en combat d'aquesta unitat, al front d'Osca. Assenyalem que la majoria dels integrants de la 126 Brigada Mixta provenien de les columnes de voluntaris del Valles Oriental.

Num, 5 - 1 pesseta. Tiratge: 1.500. Colors: marro fosc sobre fons groc a I'anvers. Verd fosc al revers. Numeracio: doble, impresa en violeta al revers. Mides: 70 x 112 mm. Index:RR.

Num. 6 - 50 ceniims. Tiratge: 1.500. Colors: verd a l'anvers. B1au-ultramar al revers. Numeracio: doble, impresa en vermeil al revers. Mides: 58 x 100 mm. Index: RR.

Ntim. 7 - 25 centims. Tiratge: 1.500. Colors: morat a I'anvers. Blau al revers. Numeracio: doble, impresa en granat al revers. Mides: 54 x 95 mm. Index: RR.

Niim. 8 - 1 pesseta. Tiratge: 1.500. Colors: morat a I'anvers. Blau al revers. Serie: A. Numeracio: doble, impresa en marro al revers. Mides: 70 x 112 mm. Index: R.

Num. 9 - 50 centims. Tiratge: 1.500. Colors: verd a I'anvers. Morat al revers. Serie: A. Numeraci6: doble, impresa en verd al revers. Mides: 58 x 100 mm. Index:R.

Nurn, 10 - 25 centims. Tiratge: 1.500. Colors: Blau fort a l'anvers. Marro dar al revers. Serie: A. Numeracio: doble, impresa en blau al revers. Mides: 54 x 95 mm. index: R.

33 DIVISID - 138 BRIGADA MIXTA - 3r. BATALLD

Aquest batallo crea l'any 1937 una emissio de bitllets amb els valors d'l pesseta i de 50 centirns per un import total que ens es desconegut. Impresos per una sola cara i a una sola tinta de color diferent a cada valor, sobre cartro blanc, en aquests bitllets no figura cap emblema ni dibuix, solament estan emmarcats per una orIa identica en els dos valors.

Aquest paper moneda esta avalat per una signatura estampillada al dol's i legalitzat, tarnbe al dors, per un segel! rodo en tarnpo negre «138 Brigada MixtaEjercito Popular Regular - Mando», No estan numerats. Tots dos valors son de mides 60 x 117 mm.

Assenyalem l'error comes en el valor de 50 centims escrit en decimals de centim enlloc de decimals de pesseta.

Num, 11 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Color: impresos en negre. index: RR. Num, 12 - 0,50 centims (l). Tiratge: desconegut. Color: impresos en vermeil. index: RR.

33 DIVIS1D - 139 BRIGADA MIXTA - 4t. BATALLD

Aquesta unitat feu l'octubre del1937 una ernissio de paper moneda per a us interior del batallo amb una molt completa gamma de valors ja que consta d'l pesseta, 50 centims, 25 centims, 15 centims, 10 centims i 5 centims, marcats amb les series F. a A. correlativament, per un import total de 5.350 pessetes.

Impresos a una sola tinta, en aquests bitl!ets no hi figura cap dibuix ni emblerna, unicament estan emmarcats per una orIa diferent a cada valor. Al revers sols consta la repeticio del valor nominal.

Solament el valor de pesseta esta avalat per les signatures estampillades pel Cap Militar, del Comissari i la del Caixer, els altres valors no porten cap signatura pen) tots estan legalitzats amb dos segells rodons en tampo violeta que diuen «Ejercito Popular de la Republica - 33 Division - Brigada Mixta 139 - 4° Batallon - Comisario de Guerra» i «Ejercito Popular dela Republica - 33 Division - Brigada Mixta 139 - 4° Batallon- Mando», Tots son en paper blanc menys els d'l pta. que son en paper rosa dar.

Les brigades mixtes 138 i 139 estaven integrades majoritariament per soldats de les co marques tarragonines. EI desembre del 1937 estaven al front de Porcuna (Jaen). L'Estat Major de la Brigada 139 era a Torredonjimeno (Jaen). La 33 Divisio fou traslladada de Porcuna al front d'Arago el febrer del 1938.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Podria ser que els bitllets haguessin estat impresos a Andalusia.

Num. 13 - 1 pesseta. Tiratge: 2.000. Mides: 59 x 106 mm. Color: impresos en vermell. Serie: F. Numeraci6: amb numerador negre al revers. index: RR.

Num, 14 - 50 centims. Tiratge: 2.000. Mides:? Color: impresos en ? Serie: E. Numerador: amb numerador negre al dors. index: RR.

Ntirn. 15 - 25 centims. Tiratge: 4.000. Mides: 58 x 87 mm. Color: impresos en vermell. Serie: D. Numeracio: amb numerador negre a I'anvers. index: RR. Num. 16 - 15 centims. Tiratge: 4.000. Mides:? Color: impresos en ? Serie: c. Numeracio: amb numerador negre al revers. Index: RR.

Num, 17 - 10 centims. Tiratge: 5.000.Mides: 47 x 100 mm. Color: impresos en negre. Serie: B. Numeracio: manuscrita amb tinta negra al revers. Index: RR.

Num. 18 - 5 centims. Tiratge: 5.000. Mides: 42 x 60 mm. Color: impresos en negre. Serie: A. Numeracio: manuscrita amb tinta negre a I'anvers. index: RR.

? DIVISIa - 72 BRIGADA MIXTA

Tenim noticia que aquesta Brigada feu una emissi6 de paper moneda de curs interior, amb els valors d'1 pesseta i de 50 centims, pen) no hem pogut trobar ni veure cap exemplar i per tant, ara per ara, no en podem donar cap informaci6 ni confirmar la noticia.

? DIVISIa - 213 BRIGADA MIXTA

EI servei de perruqueria d'aquesta unitat edita uns vals de 25 centims. Aquests vals, en forma de segells dentats, estan impresos per una sola cara sobre un paper blau tant fosc que el text en negre es gairebe il·legible. No estan numerats ni porten cap signatura ni cap segell de legalitzaci6.

Num. 19 - 25 centims. Tiratge:desconegut. Mides:23 x 52 mm. index:RRR.

? DIVISIa - 78 BRIGADA MIXTA - 312 BATALLa

La Companyia de metralladores d'aquesta Brigada, estacionada a Jerez del Marquesado (Granada), va emetre 1'1 de setembre del 1937 uns vals dels quais coneixem el valor de 50 centims pen) es possible que s'haguessin creat altres valors.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta sobre cartolina de color, estan emmarcats per una simple ratlla recta i avalats per la signatura autografa del Delegat politic.

Num. 19A - 50 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartolina rosa. Color: impresos en negre. Index: RRR.

NumTl

fdlllUnt'IlI!!WUlutl!llltl It)lIl'IIUllfhllllUIUIIIUUIIIIIIH'IIIJllllultUUU.Ulllllllllllltl1l!UlnllIIIfIUIlII� i'" .: .' 1

�IIUllltllllnllll1!l1'IIIJIIII!ln1101f11l1,IHIHIlIIl'lIn�llIlllII.nlllhll!11'�III�III'�II�IIH�IU�Ih�I"'�I�HJI�"'�lIlI'''-UIW�

Num. 13

Num.17

1in��������uUiuii��;mm�::r�lmilu�-�iIti,!,

Num.12

A. TURRO I MARTINEZ

4" DIVISID ORGANICA - 4" COMPANYIA - TRANSMISSIONS

Aquesta Companyia feu una ernissio de vals dels quais sols coneixem el valor de 25 centims, pen) es gairebe segur que s'editaren altres valors. De fabricacio casolana, aquests vals estan fets estampant els segell de la unitat sobre cartro i el valor escrit a rna amb tinta negra damunt del segell i retallats seguint la forma 1'0dona del segell que diu «4" Division Organica - 4a Cornpafiia - Ejercito del EsteTransmisiones», El seu diametre es de45 mm.

Num. 20 - 25 centims. Tiratge: desconegut. Material: carto gris clar. Color: estarnpillat en violeta. index: RRR.

REGIMENT

D'INFANTERIA «ALCANTARA»

La cantina i estanc d'aquesta unitat estacionada a Barcelona, feu una emissio de vals del valor de 10 centims, De fabricacio casolana car son fets amb impremteta manual sobre cartro, en coneixem dos models de diferents mides i color del carto. No estan avalats per cap signatura pen) si legalitzats amb un segell tarnpo violeta rode que diu «Regto. lnfa. ALCANTARA - Cantina y Estanco - A. Luque - Barcelona» al dors.

Num, 21 - 0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto gruixut blanc a l'anvers i blau clar al revers. Mides: 50 x 63 mm. Color: text estampillat en violeta. Segell a l'anvers. index: RRR.

Num, 22 - 0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto gris pal-lid a l'anvers i blanc al revers. Mides: 39 x 52 mm. Color: text estampillat en violeta. Segell al dors. index: RRR.

BATALLD DISCIPLINARI DE L'EXERCIT DE L'EST

Amb aquest batallo de castig, estacionat a Torres del Bisbe (Baixa Ribagorca) emete el 8 d'octubre del 1937 uns vals moneda de25 centims, De fabricacio casolana, sols porten escrit a rna el valor facial sobre rectangles de paper quadriculat provinent de quaderns escolars, amb el nom de la localitat i la data d'emissio estampillats en violeta.

Estan legalitzats amb un segell tarnpo violeta rectangular «Batallon Disciplinario del Ejercito del Este - Jete Militar» al revers i no estan avalats per cap signatura. Es possible que s'emetessin altres valors pen) noen tenim esment.

Num. 23 - 25 centims. Tiratge: desconegut. Color: escrit amb tinta negra. index: RRR.

Nurns. 24 al 26

A. TURR6 1 MARTINEZ

3r. BATALLO ESPECIAL TA. (Treballs Auxiliars) - DEFENSA DE CaSTES

Aquesta unitat crea I'any 1937 una emissio de paper moneda per a us exclusiu a la cantina del Batallo, amb els valors d'l pesseta, de50 centims i de 25 centims per un import total de 3.500 pessetes.

Impresos a dues tintes sobre paper blanc forca gruixut, aquests bitIlets estan presidits al centre de l'anvers per I'emblema deIa unitat format per una roda dentada, una torxa i unes ales. Estan emmarcats per una sanefa identica en els tres valors.

Als 4 angles del revers figuren les inicials S.T.c. (Servei de Tren de l'Exercit) ial centre es veu una gran estrella de 5 puntes. Amiden 58 x 93 mm. i numerats amb numerador negre a I'anvers.

Estan avalats per les signatures impreses del Cap del Batallo Josep Rodriguez, la del Comissari Gerard Agras i la del Capita ajudant F. Bautista i legalitzats amb un segell tampo violeta redo «Servicio de Tren del Ejercito - 3er. Batallon Especial - Defensa deCostas - Jefatura».

Num. 24 - 1 pesseta. Tiratge: 2.000. Colors: vermeIl i blau a l'anvers. Blau al revers. index:RR.

Niim. 25 - 50 centims. Tiratge: 2.000. Colors: blau i verd dar a l'anvers. Verd clar al revers. index: RR.

Num, 26 - 25 centims. Tiratge: 2.000. Colors: marro i salmo a I'anvers. Salmo al revers. index: RR.

Potser perque es devien esgotar els bitllets de50 centims, aquest mateix Batallo feu una altra ernissio de bitllets d'aquest valor de 50 centims, pen) completament diferents deIs primers.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta sobre paper de barba blanc de mides 53 x 85 mm. amb la sola inscripcio del seu valor facial, aquests nous bitllets estan legalitzats amb el mateix segell dels anteriors, al dors. Aquest segell es el sol mitja d'identificacio d'aquests bitllets que estan avalats per una signatura manuscrita amb tinta negra al dors i no estan numerats.

Num. 27 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Color: impresos en negre. Mides: 53 x 85 mm. index: RRR.

ge. BATALLO

DE DEFENSA DE CaSTES

Ens han informat que aquest Batallo que pertanyia a l'Agrupacio Nord (Catalunya) i que estava estacionat a Mataro, va fer una ernissio de paper moneda. No havent pogut trobar ni veure'n cap exemplar, no en podem donar cap descripcio ni tan sols confirmar la seva existencia.

7e. BATALLa DE TRANSPORTS

EI servei de barberia de la 1 a Companyia d'aquest Batallo va emetre uns bitllets de 40 centirns (que suposem era el cost d'un servei), per un import que desconeixem, com tampoc no sabem si s'emeteren altres valors.

Impresos a una tinta per una sola cara sobre paper de color taronja, en aquests bitllets no figura cap emblema ni dibuix ni emmarcament.

Amiden 43 x 66 mm. estan numerats a rna, amb tinta, a I'anvers i no estan avalats per cap signatura, pen) si legalitzats, a I'anvers, per un segell rodo en tampo violeta «Servicio Transporte - 7° Batallon de Transportes - 1 a Cornpafiia de Campana - Cornisariado».Estan dentats pel costat esquerra car son confeccionats en forma de talonari.

Num. 28 - 0,40 pessetes. Tiratge: desconegut. Color: impresos en negre. Index: RRR.

COSDETREN

La cantina del Cos de Tren emete uns bitllets dels quais sols coneixem el valor de 50 centirns (escrit erroniarnent en decimals de centim).

Impresos per una sola cara sobre cartolina blanca de format 53 x 85 mm. aquests bitllets, emmarcats per una fina oria, estan presidits per l'emblema dels Cossos de Treballs Auxiliars (una roda dentada, una torxa i unes ales). No hem pogut identificar a quina unitat superior pertanyia aquest Cos de Tren car aquests bitllets no estan legalitzats per cap segell. No estan numerats pero si avalats per una signatura manuscrita amb tinta vermella al dors.

Niim. 29 - 0,50 centims (I). Tiratge: desconegut. Color: impresos en verrnell. Index: RRR.

COS DE TREN DE LA DIVISIa «LUIS JUBERT»

La cantina d'aquest Cos de Tren de guarnicio al front d'Arago, feu una edicio de bitllets de curs interior del Cos, del valor de50 centims per un import de 2.500 pessetes. Ignorem si s'editaren altres valors.

Impresos per una sola cara i a una tinta sobre cartolina blanca de format quadrat (55 x 55 mm.) en aquests bitllets no figura cap emblema ni dibuix ni emmarcament. Estan numerats i legalitzats, al dol'S, amb un segell tampo vermeIl rodo que diu «Cornisario Delegado de Guerra - Frente de Aragon - Division «Luis Jubert» - Cuerpo de Tren»,

Num, 30 - 50 centims. Tiratge: 5.000. Color: impresos en negre. Index: RRR.

A. TURR6 I MARTiNEZ

BATALLD D'OBRES I FORTIFICACIONS NOM 17

El mes d'octubre del 1937 aquest Batallo, estacionat a Albacete (Murcia), edita una emissio de paper moneda amb els valors d'l pesseta, de 50 centims i de 25 centirns per un import total de 3.500 pessetes.

Impresos a dues tintes sobre paper de barba blanc per la impremta A.G. Hijo Sanchez d'Almansa (Albacete), aquests bitllets que amiden 60 x 88 mm. estan presidits per l'emblema del Cos d'Enginyers (la torre d'un castell) i emmarcats per una simple orIa.

Estan avalats per les signatures impreses del Pagador Habilitat Vicenc Carbonell, la del Major en Cap i la de Comissari Delegat Ferran M pen) no estan legalitzats per cap segell, Tots estan numerats amb numerador negre al revers.

Num. 31 - 1 pesseta. Tiratge: 2.000. Colors: impresos en negre sobre fons violeta pal-lid. Index: R.

Num. 32 - 50 centims. Tiratge: 2.000. Colors: impresos en blau fort sobre fons gris pal-lid. Index: RR.

Num. 33 - 25 centims. Tiratge: 2.000. Colors: impres en marro-torrat sobre fons sepia pal-lid. Index: RR.

LLAR DEL COMBATENT - 127 BRIGADA MIXTA - 28 DIVISID

La Liar del Combatent d'aquesta Brigada,malgrat que ignorem on estava estacionada pensem que era a Catalunya, feu una emissio de vals-moneda amb els valors de 50 centims i de 15 centims, pen) es molt possible que existeixin altres valors que, ara per ara, no coneixem. Del valor de 50 centims es feren dues emissions de les mateixes caracteristiques pen) en carto de color diferent.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta, en negre, en aquests bitllets de mides de 35 x 65 mm. no figura cap emblema ni dibuix, solament estan emmarcats per una fina orIa identica en els dos valors.

No estan avalats per cap signatura pen) si legalitzats amb un segell tampo violeta redo «Hogar del Combatiente - Brigada Mixta 127» i no estan numerats. Aquesta Brigada pertanyiajunt amb la 125 i la 126 ala 28 Divisio.

Num. 34 - 50centims. Tiratge:desconegut. Material.cetus prim blanc. index:RR. Num. 35 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Material: carte prim carbassa. index: RR.

Num, 36 - 15 centims. Tiratge:desconegut. Material: carto prim crema. Index: RR.

Num. 29

��:�,::7�::::1

A. TURRO I MARTiNEZ

COMANDANCIA DE CARABINERS DE RIPOLL

Aquesta Cornandancia crea una emissio de paper moneda amb els valors de 10 centims i de 5 centirns per un import total que ignorem.

Impresos a una sola tinta, en vermeIl, per una sola cara sobre carto de color diferent a cada valor, de mides 30 x 56 mm. amb els angles arrodonits i numerats amb numerador negre, aquests bitllets no estan avalats per cap signatura pero si legalitzats amb un segell ovalat en tampa violeta «Cornandancia de Carabineros de Ripoll - Parque de Intendencia» al dors.

Nurn. 37 - IO centims. Tiratge:desconegut. Material: carte groc. index: RRR. Num. 38 - 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: carto verd. index: RRR.

UNITATS MILITARS DE LA MARINA

CUIRASSAT fA UME I

Per a us exclusiu a bord del vaixeIl, aquesta unitat naval que era la mes important de la flota republicana amb 16,400 tones de desplacarnent i que fou botat e11914, va emetre uns vals del valor d'l pesseta per un import que ignorem.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta sobre paper blanc aprofitat d'uns impresos destinats a altres fins (distingint -se al dors fragments del text impres) en aquests bitllets, que no estan numerats i amiden 72 x 98 mm., no hi figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament.

Estan avalats per les signatures autografes del Vice-President (carrec sorprenent en un vaixell de guerra) i la del Comissari i legalitzats amb dos segells ovalats en tampa violeta «Acorazado Jaime 1- Cornite de Gobierno» i «Acorazado Jaime I - Expendiduria - Habilitacion» a l'anvers.

Num, 39 - I pesseta. Tiratge:desonegut. Color:impresos en negre. index:RRR.

CREUER «LLIBERTAT»

Aquesta unitat naval, vaixell insignia de Ia flota republicana, que fou botat el 1925 i feia 9.385 tones de desplacament, emete uns vals-moneda dels quaIs coneixem el valor de25 centims, pero segurament s'emeteren altres valors.

Impresos per una sola cara sobre paper blanc de mides 50 x 91 mm. en aquests bitllets, emmarcats per una orla, no figura cap emblema ni dibuix.No estan avalats per cap signatura ni n'hem vist cap amb algun segell de legalitzaci6. Estan numerats amb numerador negre a l'anvers.

Num. 40 - 0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Color: impresos en negre. index: RRR.

SUB-SECRETARIA

FORCES MILITARS DE L'AIRE

D'AVIACIO - 3" REGIOAERIA - BARCELONA

EI primer de novembre de 1937, la Prefectura d'Obres de la 3a regio aeria (Catalunya) feu una ernissio de paper moneda amb els valors de25 centims, 15 centims i10 centims, marcats amb la serie A. per un import total de 1.300 ptes.

Impresos a 4 tintes sabre paper blanc demides 50 x 86 mm., aquests bitllets estan presidits a l'anvers per l'emblema de l'aviacio representat per unes ales, una helice i l'estel de 5 puntes. Al revers destaca el valor nominal dins d'un quadrat. No estan avalats per cap signatura ni legalitzats per cap segell, pen) si que estan numerats amb numerador negre al revers.

Num. 41 - 25 centims. Tiratge: 2.000. Colors: impresos en negre i vermeIl sabre fans de seguretat rosa a l'anvers. Impresos en verd sabre fans rosa al revers. index: R. Niim. 42 - 15 centims. Tiratge: 2.000. Colors: impresos en negre i vermeIl sabre fans de seguretat groc pal-lid a l'anvers. Impresos en marro sabre fans groc dar al revers. index: R. Num. 43 - 10 centims. Tiratge: 5.000. Colors: impresos en negre i vermeIl sabre fans de seguretat blau pal-lid a l'anvers. Impresos en blau-rnari sabre fansblau pal-lid al revers. index: R.

CAMP D'AVIACIO DE REUS

EI comandament del camp d'aviacio de Reus que fou militaritzat, emete unes xapes-moneda en cel-luloide opac blanc del valor d'l pesseta per a us interior del camp. En una cara hi ha l'emblema de l'aviacio i les inicials C. A. (Camp d'Aviacio) iel mot «cambia» i a l'altra cara el valor nominal. EI diametre d'aquestes peces es de 25 mm. Ignorem l'import de l'ernissio. Cal destacar que es la primera vegada en tot el mon que es feien monedes de plastic, ja que les materies plastiques estaven encara en els seus inicis.

Num. 44 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Color: impreses en vermeIl a l'anvers i en blau al revers. index: RR.

COSSOS DE SEGURETAT

COS DE SEGURETAT IASSALT

L'Habilitacio d'aquest cos feu una ernissio de paper moneda amb els valors d'l pesseta i de 50 centims, per un import total que ens es desconegut. Aquests bitllets, impresos a dues tintes sobre paper blanc, estan presidits a l'anvers per l'emblema del cos (les inicials C. S. enllacades sota una corona mural

A. TURRO I MARTINEZ

i sobre una cinta republicana espanyola) i emmarcats per una orla. Al revers, dins de tres cercles d'orles, el valor esta flanquejat per I'escut d'Espanya amb corona mural i per I'emblema del cos.

No estan numerats ni avalats per cap signatura ni legalitzats per cap segel!. Les seves mides son 63 x 108 mm.

Num, 45 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Colors: impresos en blau fort sobre fons verd pal-lid. index: RR.

Num, 46 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Colors: impresos en vermel! sobre fons groc.index: RR.

COS DE SEGURETAT INTERIOR DE CATALUNYA

La 31 Companyia Urbana d'aquest Cos edita una ernissio de vals moneda amb els valors de 25 centims i de 10 centims per un import total que desconeixem. Es possible que s'haguessin ernes altres valors.

Impresos a una tinta sobre cartolina blanca de mides 47 x 55 mm. en aquests bitllets, dentats per un costat car son impresos en blocs de dos, no figura cap emblema ni dibuix ni emmarcament.

No estan avalats per cap signatura ni legalitzats per cap segel! i ni tan sols numerats.

Nurn. 47 - 25 centims. Tiratge:desconegut. Color: impresos en marro.index: RRR. Num. 48 - 10 centims. Tiratge:desconegut. Color: impresos en marro.index: RRR.

COS DE SEGURETATDEBARCELONA

La 6a Companyia d'aquest cos posa en circulacio uns vals de fabricacio casolana, escrits a rna sobre retails de paper blanc de mides 40 x 46 mm. amb la sola inscripcio del valor facial i el mimero d'ordre i legalitzats amb un segel! tarnpo violeta oval at «Cuerpo de Seguridad de Barcelona - 6" Cornpafiia».

Sols coneixem el valor de 10 centims que per cert esta mal escrit car ho es en decimals de centim enlloc de decimals de pesseta, pen) es gairebe segur que se'n devien fer amb altres valors.

Num. 49 - 0,10 centims (I). Tiratge: desconegut. Color: escrits amb tinta negra. index:RRR.

COMISSARIA GENERAL D'ORDRE PUBLIC - BARCELONA

La seccio 11 a de la Comissaria d'Ordre Public que corresponia al barri de Sant Gervasi de Barcelona, va emetre uns vals-moneda dels quaIs sols coneixem el valor de10 centims pen) es de suposar que s'emeteren altres valors.

Anvers

Anvers Revers

Nurns.vl l al43

A. TURRO I MARTINEZ

De fabricacio casolana, aquests vals estan fets estampant el segell de la Comissaria a les dues cares d'uns rectangles de cartolina blanca i el valor facial escrit a rna amb tinta negra a una cara. EI segell redo en tampa violeta diu «Comissaria General d'Ordre Public - Seccio 11 a - Sant Gervasi - Comissari Cap» i al camp centralles 4 barres catalanes voltades per la llegenda «Generalitat de Catalunya». El segell de l'altra cara es el mateix, pen) en lloc de dir «Comissari Cap» diu «Secretaria».

Ames aquests vals estan avalats per una signatura manuscrita a cada cara, suposem del Comissari.

Num. 50 - 0,10pessetes. Tiratge:desconegut. Mides: 57 x 83 mm. Index: RRR.

HOSPITALS MILITARS

HOSPITAL

PASIONARIA NUM 1

Les Brigades Internacionals que combatien al costat de la Republica, tenien instal-lats diversos hospitals en el territori republica.

L'Hospital Pasionaria mim. 1, instal·lat a Murcia, feu una ernissio de paper moneda per a us interior de l'hospital, de la qual sols coneixem el valor de 10 centims per un import que caIculem en 1.000 pessetes. Es molt possible que s'haguessin emes altres valors pen) no en tenim esment.

Impresos a una tinta sobre paper de barba blanc de mides 47 x 88 mm. en aquests bitIlets, emmarcats per una orla, no hi figura cap emblema ni dibuix. Estan numerats amb numerador negre a l'anvers, no estan avalats per cap signatura pen) si legalitzats per un segell tampa vermeIl rodo «Brigada Internacional» amb un estel de 5 puntes, amb la falc iel martell a l'interior, al camp central.

Nurn. 51 - 10 centims. Tiratge: 10.000. Color: impresos en verrnell. Index: RRR.

HOSPITAL

ANGLES - SANITAT MILITAR

La cantina d'aquest hospital situat a Hueta (Cuenca) edita uns bitIlets d'l pesseta per un import que no coneixem.

De fabricacio casolana, estan escrits a maquina en violeta per una sola cara, sobre rectangles de paper blanc, estan avalats per una signatura manuscrita i legalitzats amb un segeIl ovalat en tampa violeta «Hospital Ingles - Sanidad MilitarHueta (Cuenca)» al dors.

Niim. 52 - 1 pesseta. Tiratge:desconegut. Mides:? Index:RRR.

FABRIQUES DE MATERIAL DE GUERRA

La gairebe totalitat de fabriques i industries metallurgiques i altres, ames d'un gran nombre de tallers, foren militaritzats i convertits en industries de guerra. Algunesperderen llur nom propi i foren classificades amb les inicials F. G. (Fabriques de Guerra) i un numero. Les destinades exclusivament al material per aviacio foren classificades amb les inicials S. A. F. (Sub-secretaria d'ArmamentFabrica) i un numero,

Per tant, logicament, els signes monetaris que emeteren s'han de classificar entre els bitIlets militars.

EXCLUSIVAMENT PER A MATERIAL I REPARACI6 D'AVIONS

Coneixem bitllets de les fabriques nurneros 4, 8 i 9. Ignorem quines eren les fabriques corresponents als altres mimeros (a part la num. 3) i si emeteren paper moneda propi.

FABRICA S.AF - 3 (ABANS «CONSTRUCCIONS AEREONAUTIQUES»)

Ignorem exactament on estava instal·lada aquesta fabrica (encara que sembla que era a Reus) i no sabem si feu alguna emissio monetaria,

FABRICA

S.AF - 4

Aquesta fabrica instal-lada a Elx, al Pais Valencia, feu una ernissio de paper moneda amb els valors d'l pesseta i de 50 centims per un import total que s'ignora.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta, en negre, en aquests bitllets no figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament. Estan avalats per una signatura manuscrita amb tinta negra al dors i legalitzats, tambe al dors, per un segell tampo violeta ovalat «Aviacion Militar - Fabrica S.A.F. - 4 - Direccion» amb l'emblerna de l'aviacio al camp central. De mides 49 x 78 mm. aquests bitllets no estan numerats,

Num. 53 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Material: paper blanc. Index: RR. Niim. 54 - 0,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper blau clar, Index: RR.

FABRICA S.AP. - 8 (ABANS ((ELIZALDE»)

L'antiga fabrica de cotxes Elizalde, situada a l'illa formada pels carrers de Bailen, passeig de Sant Joan, Rossello i Corsega de Barcelona, es convert! en industria de guerra per a la fabricacio i reparacio de motors d'avio.

A. TURRO T MARTINEZ

EI setembre de 1937 feu una emissio de vals moneda amb els valors de 25 centims, 10 centims i 5 centims, de mides 54 x 80 mm. per un import total de 1.100 pessetes. Estan numerats amb numerador negre a I'anvers.

Impresos per una sola cara i a una tinta, en negre, sobre carte prim groc fosc, aquests bitllets eren datats al dors a mesura que s'anaven posant en circulacio. No hi figura cap emblema ni dibuix ni emmarcament. No estan avalats per cap signatura pero sf legalitzats amb un segell ovalat en tarnpo negre «Fuerzas del AireS.A.F. - 8 - Barcelona» a l'anvers iamb un segell oval at en tarnpo vermell «Elizalde I.e. - la data - Barcelona» al revers.

Cal notar l'error comes en la inscripcio dels valors, escrits en decimals de centim enlloc de decimals de pesseta.

Havent-se esgotat el valor de 10 centirns i havent-se adonat de I'error comes en I'escriptura del valor, el mes de gener del 1938 es feu una nova ernissio d'aquest valor de 10 centims per un import de 500 pessetes amb les mateixes caracteristiques de l'anterior, perc ara en carto blanc iamb el valor correctament escrit.

Niim. 55 - 0,25 centims (I). Tiratge:2.000. Data:21 de setembre 1937. index: RR. Num. 56 - 0,10 centims (I). Tiratge: 4.000. Data: 24 de setembre1937 (en tenim un altre amb data: 1 d'octubre 1937). index: RR.

Num. 57. -0,05 centims tl). Tiratge:4.000. Data: 7 octubre 1937. index:RR. Niim. 58 - 0,10pessetes. Tiratge: 5.000. Data: 6 de gener 1938. index:RR.

LA HISPANO SUIZA - BARCELONA

La fabrica d'Automobils «La Hispano Suissa», creada el 1899, amb factoria al barri i carrer de la Sagrera, 279 de Barcelona i magatzem de vendes al passeig de Gracia, 20 es reconvert! a causa del conflicte bel-lie, en industria de guerra per a les forces aeries.

A principis de l'any 1937 feu una ernissio de monedes metal-liques pel curs interior de la fabrica amb els valors d'l pesseta, 50 centims, 25 centims, 10 centims i 5 centirns per un import total que ens es desconegut.

Encunyades en relleu per una sola cara (menys les d'l pes seta que ho son per les dues) amb la llegenda circular «La Hispano Suiza - I.e. - Barcelona» porten al camp central, un anec estilitzat volant.

Num. 59 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Mides: 0 30 mm. Meta!!: llauto. index: RR.

Num. 60 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Meta!!: llauto, index: RR.

Niim. 61 - 25 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 25 mm. Meta!!: alumini. index: R.

Num. 62 - 10 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Metall: alumini. index: R.

Num. 51

BITLLETS MILlTARS REPUBLICANS

Nums, 53 i 54

..�(,���":l!fI;j oN f'B REPU.BlICA ESPAN(1L.tl; .�

ro'-�ro'�

Hoapl1� f'a.e;fonsr!a (\JliO·. i �

BrIQa.:la t n r e ro a o l o net \i' .:)''-F!wJ'j/t.H'E,;m:;X'}""t:1:�,c''�l'ct:a,x;HDcEl''

Nums. 55 a157

Nurns. 59 al 63

Nums.64 al 67 (' : FUERZAS DEL

: nLA, HIS�ANO'S,UIZA""BarqeloDa ) VALE. POR 5 CENTIMOS

Avlacl6n Sabad.n 13D

VALE por G'JO ptas. Sobodell,. ,�\;:DTC w:,-y

A. TURR6 I MARTiNEZ

Num. 63 - 5 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 18 mm. Metall: alumini. index: R.

A mitjan 1937 aquesta fabrica passa sota el control de la «Subsecretaria de Armamento del Ministerio de Defensa Nacional» al servei de les forces de l'aire i fou classificada en:

FABRICA s.A.F. - 9 «LA HISPANO Su/ZA»

Amb aquesta nova denominacio feu una emissio de paper moneda de curs interior amb els valors de 35,25, 10 i 5 centims per un import total que ignorem. Es possible que s'emetessinaltres valors pen) no en tenim esment.

Impresos en negre per una sola cara sobre paper de color diferent per a cada valor, san escrits a maquina sense cap emblema ni dibuix ni emmarcament. Aquests bitllets que amiden 59 x 99 mm. no estan numerats ni avalats per cap signatura pen) si legalitzats per un segell en sec amb les inicials H. S. (Hispano Suissa) enllacades.

Num. 64 - 35 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper carbassa.index: RR. Nurn. 65 - 25 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper verd-gris clar, Index: RR.

Num. 66 - 10 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper rosa-lilos fort. Index: RR.

Num. 67 - 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper groc-oliva clar, Index: RR.

Aquesta fabrica d'autornobils de Barcelona desaparegue el 1946 absorvida per l'LN.I. (Instituto Nacional de Industria).

TALLERS D'AVIACI(J - SABADELL

Aquests tallers es reconvertiren al servei de l'aviacio militar i emeteren l'any 1937 uns vals -moneda amb el valor i la data en blanc, els quaIs s'anaven complimentant a mesura de les necessitats amb el valor i la data. Coneixem el valor de 10 centims pero en deuen existir amb altres valors i dates.

Impresos per una sola cara, en negre, sobre paper groc clar, en aquests vals no figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament. Estan dentats per 2, 3 0 els4 costats car foren impresos en blocs de 9. De mides 53 x 70 mm. san numerats amb numerador negre a l'anvers. No els avala cap signatura pero estan legalitzats a l'anvers per un segell en tampa violeta que diu «Talleres de Aviacion NavalHabilitacion» amb l'emblema de l'aviacio al camp central.

Num, 68 0,1 0pessetes. Tiratge: desconegut. Data: 31 desembre 1937. index: RR. (continuara)

Clemencia Isaura i la medalla tolosana dels

Jocs Florals

M CR USA FONT I SABATER

«Clemencia Isaura encara de roses i englantines fa cada primavera present als Trobadors»

Joan Almirall transcrivia aquests versos verdaguerians en presentar unamedalla dedicada a Clernencia Isaura que Ii apareixia plena d'incognites, Aquest autor suposa que la medalla, datada e11819, podia al·ludir als Jocs Florals catalans, iniciats al segle XIV pero no pas restaurats fins al1859 despres d'una llarga interrupcio de gairebe quatres segles. Si els Jocs havien repres el 1859, com explicar l'existencia d'unamedalla que semblava referir-s'hi i que duia la data 1819.1 Poe mes tard, R. Calestroupat desvetllava l'enigma aparent de la pec;:a. Aquesta no es referia pas als Jocs Florals catalans sino als de Tolosa de L1enguadoc. Els Jocs tolosans havien estat instaurats el 1323 per set poetes de llengua occitana amb la finalitat de redrecar el conreu literari de la seva lIengua. Els jocs tolosans no es varen interrompremaii encara son vigents d'alguna manera. Des de I'any 1725 el nombre d'organitzadors 0 mantenidors era de 40 i a partir del 1754 cada un d'ells rebia com a jete de presenica una medalla d'argent amb l'efigie de Clernencia Isaura d'una banda i un porn de flors a I'altra banda. En descriure aquesta medalla 0 jeto, Calestroupat diu que porta la data 1323.2

1. J. ALMIRALL. «Dues medalles amb enigmes». ACLG Numismatica TV Barcelona 1974, pp. 297-300.

2. R. CALESTROUPA1: «Notes sur l'Academie des Jeux Floraux de Toulouse 1323-1975». Acta Numismatica V Barcelona 1975, pp. 183-185.

M CRUSAFONT I SABATER

La funcio de la medalla i la seva adscripcio restaven aciarides, pen) hi havia una petita contradiccio: la medalla d'AlmiraIl, reproduida en fotografia, portava la data 1819 mentre que la que descrivia sens reproduir-Ia Calestroupat era datada el1323. GCom explicar aquesta diferencia?

Segons Calestroupat hi hague una primera medalla 0 jeto datat el 1754 que estigue en us fins que I'any 1812 s'acorda d'innovar-ne una altra perque els encunys s'havien perdut «pendant la tourmente revolutionnaire». Llavors hauria sorgit la nova medalla datada el1323.3

Al cap dels anys hem pognt comprovar que hi ha, en realitat, tres tipus diferents de medaIles: la del 1754, la del 1819 i la moderna.

La del 1754 fou reproduida en fotografia per Calestroupat i no presenta cap altre problema d'identificacio. La que s'acorda fer el 1812 deu esser la que va descriure Almirall i que porta la data 1819, segons veiem a la fotografia que en dona. EI retard de set anys te poca irnportancia si tenim present que el jeto del 1754 havia estat projectat gairebe vint anys abans, el 1735.4 Finalment hi ha un tercer tipus, el mes modern, que porta efectivament la data 1323, al-lusiva a la fundacio dels Jocs, i que es la descrita, pen) no pas reproduida per Calestroupat. Es dona doncs la curiosa circumstancia que la medalla amb data mes antiga es la mes moderna, per be que el seu aspecte no pot enganyar ningu.

La medalla d'Almirall, datada el 1819, degue esser creada efectivament en aquesta data i porta la signatura EUGENE DUBOIS F. La bona factura de la peca, el fi tracat deles Iletres i l'alt relleu de les vores la fan ben adient a la data que porta gravada. A mes de l'exemplar d'argent descrit per Almirall nosaltres n'hem pogut veure un altre, fet amb els mateixos encunys pen) obrat en aram.

La medalla tardana mencionada per Calestroupat reprodueix amb tot detaIl el tipus del 1819 pen) la data es ara 1323. Fora d'aquest canvi en la data la resta de l'encuny fou, amb tota seguretat copiat d'un exemplar de la medalla del 1819. Alguns detaIls revelen, pen), la copia. Eis relleus son menys acusats, les parpelles de Clemencia Isaura son menys preeminents i donen uns ulls mes apagats iel rull que penjava davant del cap es recolza ara sobre el front, canviant un xic el perfil de la figura. Tambe les tiges del ram del revers son mes gruixudes, llevant elegancia al conjunt. Com que el copiador, probablement un reproductor mecanic d'encunys, no degue poder transportar els fins traces de la signatura del gravador Eugene Dubois, aquest nom fou gravat de nou amb un altre tipus de lletra, llati i rectilini, ben diferent de I'original. Ames, la F que hi ha al final de la signatura te el travesser de dalt caigut. D'aquestes medalles modernes en coneixem d'argent i de bronze. Les d'argent tenen un toc mes apagat que les antigues, cosa que sembla trair una aliatge mes baixo Al cantell de les antigues d'aram no hi ha marques i ales d'argent hi veiem una especie de llir i la mencio ARGENT. Ales modernes

3. Ibid. pag. 185.

4. Ibid, ibid.

la marca es una bestiola passant a I'esquerra. Les de bronze porten, ames, la mencio BRONZE i ales d'argent hi trobem les variants ARGENT, 1 ARGENT i 2 ARGENT.

Eis pesos de les modernes son lIeugerament superiors que els de les antigues: el bronze modern pesa 21,8 gr contra els 16,3 de l'aram antic iles d'argent modernes oscil-len entre 21 i 23 gr contra els 17/18 de les antigues.

Sembla clar que el proces de creacio de les medalles tolosanes dels Jocs Florals fou el seguent:

1754

1819 abans de 1942

Creacio del primer jeto-rnedalla. Creaciodel segon jeto, de tipus variat. Creacio del tercer jeto que copia !'anterior pen) amb data 1323.

Noconeixem la data exacta de la creacio del tercer jeto. Sabem que fou abans del 1942 perque en un opuscle dedicat als Jocs d'aquell any hi consta reproduit a la portada el dibuix d'aquest tipus." Es molt probable, pen), que fos iniciat molt abans perque els quatre exemplars que coneixem de la medalla del 1819 mostren a la part de dalt de !'anvers, just sobre la primera L de FLORAL una marca reveladora d'un inici de fisura de I'encuny. Si cada vegada s'havien d'emetre 40 jetons de presencia per als mantenidors i potser encara altres medalles complementaries, es evident que la fisura devia acabar per provocar la ruptura de l'encuny.

Tenim doncs tres tip us de medalles 0 jetons i per als dos darrers constatem l'existencia d'exemplars d'argent i altres d'aram 0 bronze. Com que no sembla raonable que hi hagues diferencies entre les peces donades als 40 mantenidors, l'aparicio de medalles d'aram 0 bronze mes aviat sembla indicar que a mes de les 40 tradicionals se'n devien fabricar d'altres per a obsequiar altres persones, potser participants a! certamen, autoritats, etc. 0 potser per destinar a !a venda. Sembla dar, en qualsevol cas, que hi hague una extensio de I'D" de les medalles fora del cercle estricte dels 40 mantenidors.

Totes aquestes medalles (que malgrat el seu us com a jetons tenen totes les caracteristiques de les medalles) porten els mateixos tipus basics iles n-nteixes llegendes. A l'anvers el bust de Clemencia Isaura mirant a l'esquerra i la lIegenda CLEMEN ISAUR LUD FLORAL RESTAURATRIX i al revers unes flors i la lIegenda HIS IDEM SEMPER HONOS. L'execucio, es, en canvi, forca diferent. La medalla del1754 signada C.N.R. es molt matussera en tots els seus dibuixos i porta les flors del revers sorgint d'un parterre. Les del 1819, d'Eugene Dubois son d'un treball molt mes acurat i te les flors recollides en un porn. Altra diferencia d'aquest segon tipus la dona l'addicio d'una lira a la dreta del bust de Clemen-

S. Remerciements de M. Jean Lebrau et reponse deM. Louis Theron de Mountagne. Academic des Jeux Floraux. Toulouse 1942.

cia, a l'anvers. Pel que fa a la copia tardana 0 tercer tipus, ja hem dit que reprodueix, amb menys vistositat els tipus del 1819, canviant la data que passa a esser 1323. Un altre petit detaIl d'aquest tipus es que afegeix un accent sobre la segona e d'Eugene a la signatura de l'artista.

Les caracteristiques fisiques deles medalles son les segiients:

Tipus Data Metall Pes 0 Referenda

Primer 1723 argent 36,5 mm Calestroupat

Segon (A) 1819 argent 18,6 gr 35,5 mm Almirall

Segon (B) 1819 aram 16,3 gr 36 mm

Tercer (A) a. de 1942 argent 21/23 gr 36 mm

Tercer (B) a. de 1942bronze 21,8 gr 36 mm

La bellesa d'aquestes medalles contrasta amb la trista i lamentable desnaturalitzacio dels Jocs Florals tolosans. L'any 1323 els trobadors provencals s'havien proposat donal' impuls a la seva meravellosa llengua, tan adient per al conreu poetic. Era, probablement, un intent de redrec despres de l'ensulsiada de Muret que posava tan greument en perill el seu futur com a poble. Aviat, pero, els Jocs es varen afrancesar. Al s. XVI el Consistori dels Jocs FloraIs s'havia convertit en el Col-legi de Retorica i de Poesia Francesa i atorgava el premi al poeta Ronsard." A l'opuscIe del 1942 que cornentavem rnes amunt es publiquen els discursos de dos mantenidors. Tots dos son integrarnent en frances i es refereixen reiteradament a la poesia francesa. En 48 pagines de text trobem una {mica mencio a l'occita a la pagina 25 quan parla del «bet ceu de Pau», pero aviat cuita a traduir en nota a peu de pagina «beau ciel de Pau» no fos cas que Ii diguessin «patois».

L'escIafament lent pero inexorable dela llengua i dela cultura occitana vingue darrera les hordes carnisseres de Sirno de Montfort a completar l'obra de destruccio. Fins la veu dels poetes ha estat ofegada. Com diu Jordi Ventura «en cap altre pais no es possible de veure un exmple mes cIar d'una civilitzacio ofegada per una altra».?

Davant la tomba occitana, una tomba que somniem flamejant, ens podem preguntar: que hi ha guanyat Franca, tan admirable en tants d'altres aspectes, destruint una de les mes belles i riques cultures que tenia sota la seva sobirania?

6. 1. VENTURA. Les cultures minoruaries europees. Barcelona 1963. Pag. 111.

7. Ibid.pag.13l.

Els emigrants quan deixen llur Patria, s'emporten al cor un tros de la seva terra al pals on van, i aixo tarnbe es compleix amb tota la seva forca en els catalans que radiquen fora de les nostres fronteres. La nostalgia i l'enyor fan que revisquin en altres llocs els nostres signes d'identitat com son l'idioma, els costums o la fe.

Un dels signes religiosos mes universals de Catalunya es sens dubte la Mare de Deu de Montserrat, que a causa de l'emigracio es troba escampada arreu del mon, des d'Europa fins ales Filipines 0 des d'America fins a Australia.

Aquest fenomen tambe es confirma en la partenca dels catalans a l'illa de Cuba ja que sabem que l'any 1677 ja existia una ermita de Montserrat erigida per Esteve Corbera a la mateixa ciutat de l'Havana.

Mes tard es forma la «Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalufia», els estatuts de la qual foren aprovats l'any 1840. Es tracta d'una entitat benefica que es preocupa de l'assistencia dels catalans que arriben a Cuba 0 be paga les despeses dels viatges dels que malauradament han de retornar.

L'any 1884 se celebra un gran aplec amb participacio de tota la colonia catalana que fins i tot va construir en el recinte una imitacio deles muntanyes de Montserrat formant una cova en la qual varen col-locar la Verge Moreneta.

Aquest esclat de catalanisme va incentivar el desig de fer una ermita pels catalans i dedicar-la com era previsible a la Mare de Deu de Montserrat.

Amb aquest intent es van adquirir l'any 1886 uns terrenys anomenats de la Lorna d'en Tandino i que des de llavors es coneixera com la Lorna de Montserrat o la Lorna dels Catalans.

Addenda a l'article del Sr. Joan Almirall publicat a Acta Numismatica III, de l'any 1973.

MANUEL FORASTE

MANUEL FORASTE

L'any 1889 es decideix cornencar les obres de I'ermita sota la direcci6 dels arquitectes Arellano i Mendoza autors del projecte. Les obres quedaren aturades despres de construir la portada monumental i no es varen continuar fins I'any 1920.

EI dia 24 de juliol de 1921 se celebren les festes dela inauguraci6 de l'ermita iamb aquest motiu s'encunya una bonica medalla de plata commemorativa de I'acte. (La n" 8 de I'article del Sr. Almirall i que per fi ja sabem a quina efernerides fa referencia.)

La Societat de Beneficencia de Naturals de Catalunya i degana de totes les associacions fundades a Cuba es va incorporant a la historia de I'illa i sobreviu a totes les vicissituds i a tots els estralls de la guerra, assolint l'any 1940 el centenari de la seva fundaci6. Amb aquest motiu s'encunya una altra medalla commemorativa, pero ara que ja ten en una ermita representativa en Hoc de l'escut de Catalunya com en lesde l'any 1915 hi estampen al seu anvers una imatge dela Mare de Deu de Montserrat.

Medalla num. 10

Anvers: Imatge sencera de la Verge de Montserrat vista de front i asseguda en un tron d'estil neogotic. Al voltant la llegenda: VERGE DE MONTSERRAT PATRONA DE CATALUNYA.

Revers: Inscripci6 envoltada d'una corona meitat de roure i meitat de lIor i en sis ratlles 1840 CENTENARI BENEFICIENCIA CATALANA HAVANA 1940.

Aquesta medalla i la mim. 8 tenen la particularitat que I'escultor que va dissenyar la imatge no coneixia prou be a la nostra Verge i la va dibuixar en posici6 invertida.O sigui que I'infant Jesus beneeix amb la rna esquerra.

Bronze Diarnetre 30 mm. Pes 11 g.

El govern cuba s'apropia dels terrenys on hi havia l'ermita i aquesta fou enderrocada malauradament l'any 1950.

La societat torna a comprar nous terrenys i s'edifica una segona ermita de Montserrat l'any 1954. Aquesta vegada es vol fer una construcci6 que recordi als catalans de Cuba la nostra terra i es copien els planols de l'esglesia de S'Agaro,

obra notable de I'arquitecte Francese Folguera (1891-1960) i d'estil barroc mediterrani. Recorclem cle passada que molts dels catalans emigrats a Cuba eren oriunds dels pobles de la costa, ja sigui del Barcelones, del Maresme 0 del Baix Penedes.

La inauguracio de la nova ermita es va fer el dia 10 de desembre de 1954 i l'entronitzacio es va portar a terme a I'any seguent. Amb aquest motiu es va encunyar una altra medalla.

Tipus 11

Anvers: Bust cle la Mare de Deu de Montserrat mirant a la dreta i obra dels tallers Ribera de Barcelona amb la segiient inscripcio AVE REGINA CATALAUNIAE

Revers: Escut de Montserrat amb les muntanyes i la serra i escut de Catalunya envoltats per la seguent lIegenda SOCIETAT DE BENEFICIENCIA DE NATURALS DE CATALUNYA. En el centre i en sis ratlles la seguent inscripcio. ENTRONITZACIQ DE LA VERGEDE MONTSERRAT EN LA NOVA ERMITA ABRIL DE MCMLV L'HAVANA

Platejacla Diametre 30 mm. Pes l3,6 g. EI mateix motile es va fer servir per fer medalles identiques pen) de diferent metal!.

Tipus 12

Alumini Diametre 30 mm. Pes 4g.

La Societat de Beneficiencia de Naturals de Catalunya te poca activitat 0 be esta en perill de desaparicio, pen) ens han quedat com a record aquestes curioses medalles de la seva existericia i encara avui el cam! que va des de I'aeroport a l'Havana trobem una singular ermita dedicada a la Verge clels catalans. L'ermita dela Mare de Deu de Montserrat.

BIBLJOGRAFIA

CARLES MARTf. Los catalanes en America. Cuba, 1918 lOSEr Ma. POI3LETElllibre d'or de la Societal de Beneficiencia de Naturals de Catalunya. 1940.

JOAQUIM Roy. Catalunya a Cuba. 1988

Troballes Monetaries IX

TROBALLA D'AGRAMUNT

Num.: AN. 30 Lloc: Agramunt (Urgell)

Composici6:

1 bronze hispano-cartagines (s. III a.C)

Tipus de troballa: 2 individuals

1 diner comtal urgelles de Pere d'Urgell (s. XIX-XV)

Dates limit, dates de perdua: segons cronologia de les peces

Localitzacio: Camps de conreu prop d'Agramunt

Data de la troballa: 1942

Circumstancies de la troballa: Casual, en superficie.

Descripcio:

Bronze hispano-cartagines.

e] Cap d'estil tose de Persefone-Tanit a l'esquerra

i] Cap de eavall, d'estil tose, a la dreta p: 7,95 grams 0: 20 mm. Villaronga-115

Diner de billa dePere d'Urgell (1347-1408)

e] + PETRVS:DEI:GRACI

t] A COMES:VRGELLI p: 0.65 grams 0: 17 mm

Bacul entre trebols Creu interior. Besants a espais. Crusafont-lll

Comentaris: A la zona d'Agramunt hi apareixen sovint troballes de monedes de tota mena, arnb abundancia dels senyals i menuts de la vila i esporadiques aparicions de diners comtals agramuntesos 0 del corntat d'Urgell. Aqui hem agrupat

M CRUSAFONT 1 SABATER

M CRUsAFONT I SA BATER

dues antigues troballes, de fet individuals, que nornes tenen en cornu el lloc de procedencia. EI bronze punic te interes perque aquest tipus de peces, comuns al sud peninsular, no abunden pas ales troballes catalanes on, de fet, sembla que nornes han estat assenyalades a Ullastret. Pel que fa al diner comtal, es tract a d'una troballa perfectament normal dins els limits de l'antic comtat d'Urgell, d'un tipus relativament cornu, circulant dins la seva zona legal i usual.

Localitzacio actual: desconeguda.

Bibliogratia:

L. VILLARONGA. Las monedas hispano-cartaginesas. Barcelona 1973.

M. CRUSAFONT. Numismdtica catalano-aragonesa medieval. Madrid 1982.

A. M BALAGUER

TROBALLA DE CUBELLS

Num.: A.N. 31 Lloc: Cubells (La Noguera) Tipus de troballa: Individual

Composicio:

Undiner comtal d'Urgell de Pone; de Cabrera.

Dates limit: Pone; de Cabrera (1236-1243)

Localitzacio: descoberta en un indret no determinal del municipi de Cubells.

Data de la troballa: 1970.

Circumstancies de la troballa: Casual, aillada i en superficie.

Descripcio:

al + PONCl', COMES (S ajaguda) bl + VRGELLENSIS (S ajaguda) pes: 0,84 gr. 0: 16 mm.

Bacul entre trebols, Creu interior amb punts als espais. Ref. Crusafont 106

M. CRUSAFONT I SA BATER. Numismatica catalano-aragonesa medieval. Madrid 1982.

Comentaris:

Afegim aquesta nova troballa a l'evidencia disponible de descobertes de diners comtals d'Urgell. Aquesta s'ha produit a Cubells, poblacio situada entre Balaguer i Agramunt en posicio septentrional respecte a aquestes dues. La peca ha estat, doncs, descoberta en un punt ben interior del comtat d'Urgell i ve a sumarse al nombre de troballes reveladores de la circulacio generalment circumscrita a l'area del propi comtat que tingueren aquestes peces.

Localitzacio actual: desconeguda.

Recensions bibliografiques

v;4RIA

ACTAS DEL PRIMER COLOQUIO DE SIGILOGRAFTA. Direccion de los Archivos Estatales. Madrid 1990.

Amb notable retard apareixen les actes d'aquest col-loqui del 1987 en el qual podem destacar la col-laboracio interdisciplinar ja que ames dels interessants treballs especfficament sigillografics hi hague tres aportacions sobre relacio entre sigil-lografia i numismatica. El de M. Crusafont i Anna M. Balaguer aporta dades concretes sobre casos de resolucio de problemes numismatics gracies a la sigil·lografia. Mes de tipus general son els de A. Orol i el de Blanco Garcia, aquest darrer tornat a publicar a Gaceta Numismatica 102 amb retocs d'inici de paragrafs perque no es noti. Un procedir ben blasmable.

M. Crusafont

ACTES DU JOeme CONGRES INERNATIONAL DE NUrvllSMATIQUE, London, September 1986, edited by I. A. CARRADICE, International Association of Professional Numismatists, publication 11, Wetteren, 1989.

EI lIibre ens dona la llista de totes les comunicacions presentades al Congres de Londres, de les quaIs solament han estat publicades 106, havent estat les altres retirades pels seus autors i publicades en altres 1I0cs, dels quaIs es dona la referencia d'alguns. Pel que fa a temes relacionats amb la nostra numisrnatica han estat publicats els seguents:

L. Villaronga, Imitations des stateres de Tarente en Espagne et el Gaule

.l. L. Lopez Castro, Las monedas punicas de la ceca de Sexs (Almufiecar, Espana).

1. Cayon, Plomos monetiformes de Hispania.

C. Blazque: Cerrato, The distribution of Emeritan coins and terra sigillata.

F Chaves Tristan; Aspectos de la circulacion monetaria de las cuencas mineras andaluzas: Riotinto y Castulo (Sierra Morena)

.I. Leyda Damia, Novedades en las acufiaciones medievales del reino de Navarra.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

A. Canto Garcia, An extraordinary issue of 'Abd al-Rahrnan III. I I Saenz Diez; The Khazrumids: Mas'nd Ben Wanudin. I Gimeno, La crisis de la medalla espanola, 1840-1860. Altres articles presenten aspectes molt importants principalment pel que fa referencia al metode, L. Villaronga

VII CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA (Madrid 12-15 desembre 1989), MEMORIA, Madrid, sense data, 587 pp.

Amb I'inusual i confusionari apel-latiu de «Memoria» han aparegut les actes d'aquest congres que es celebra l'any 1989 ala Fabrica Nacional de Moneda y Timbre» de Madrid. El treball conte sis ponencies i 36 comunicacions, centrades basicarnent en la numaria hispana i que abracen totes les epoques. El seu interes es desigual. Despres de les paraules de la Dra. M. Ruiz Trapero que encapcalen el sector d'Antic i de dues aportacions importants de caire metodologic de 1. Hildebrandt sobre metrologia i del Dr. L. Villaronga sobre estadistica, passem ales aportacions sobre Hispania Antigua. Cal destacar pel seu caracter interpretatiu la del Dr. P.P. Ripolles sobre la cronologia d'emissions d'Italica i Rornula i la del Dr. M.Abad Varela que marca unes directrius importants per a l'estudi, fins ara tan negligit, dels atresorament del segle IV d.C. a Hispania. Algunes variants i details tipologics en monedes d'Obulco, Acinipo, i en diferents emisions hispano-llatines son tractats per A. Arevalo, B. Mora i M. Llorens respectivament. Segueix la publicacio de tresors i troballes a la Vall d'Uxo, Granada, Gijon, Cabrera, Palmar de Troya, Alconchel (Cuenca) i Honacalada (Valladolid) desgudes respectivament als Srs.: V Falco, N. Marin, V Sanchez de Arza, J. P. Bost-M. Campo, F. 1. Velasco, J. M. Millan, 1. Martin-Gil. Cal destacar pel seu interes la publicacio per C. Alfaro d'un tresor de solids d'Arcadi i Honori trobats a Jerez. Sobre circulacio monetaria tenim aportacions sobre la vall del Duero, Asturica Augusta, Cantabria, i Barcino. En aquesta darrera s'ignora bibliografia recent. Aquests treballs de circulacio son deguts a: L. Sagredo, P. Alegre, 1. R. Vega, i T. Marot. Cal afegir-hi el de 11. Cepeda sobre la circulacio de la moneda de Magnenci a Hispania.

Sobre nurnismatica romana tenim el documentat estudi de la Professora C. HerreroAlbifiana sobre un extraordinari medallo de Maximia i dos treballs en el terreny tipologic de D. Lopez ide C. Marcos.

En aquesta ocasio la directiva del congres tingue bona cura en donar a la numismatica medieval del Regne de Navarra el mateix tracte que els altres regnes cristians de la Peninsula havien merescut en altres congresos, ja que per a tots ells, inclos Portugal, s'havien encomanat, amb mes 0 menys encert, potencies encaminades a donar un estat de la qiiestio. La ponencia referent a Navarra ha estat encomanada al Dr. M. Crusafont i Sabater que traca una concisa, pero actualitzada panorarnica de les emissions navarreses i la seva circulacio, que sera punt de partenca obligat i utilissim per a posteriors estudis. El ponent ens ofereix tambe un cornpletissim repertori bibliografic que hem d'agrair.

Per al periode medieval trobem les comunicacions de P. Galve sabre una moneda visigoda trobada a Saragossa i de F. Gimenez sobre la troballa a Cadis d'un tremis de Maurici Tiberi d'atricucio hispana. Segueixen tres treballs dedicats a la numaria musulmana

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

225 de R. Arroyo, J. I. Saenz-Diez i de P. Cano. La nurnaria medieval castellana compta amb una aportacio sobre la simbologia reial en monedes de Pedro I, de F. Castillo i un segon treballd'O. Diaz amb l'unic objectiu de classificar una sola moneda, la qual es erroniament atribuida a Joan I de Castella quan, en realitat, es de Joan II. L'equivocacio fou ampliament comentada i el gran especialista en moneda castellana A Orol dona amplies explicacions sobre el per que de la seva atribucio a Joan II. Tenim finalment un treball de F. Mateu sobre heraldica i un altra de J. I. San Vicente sobre la descoberta de falsificacions escoceses en un tresoret d'Alava del s. XVI.

En aquesta ocasio la Nurnismatica Moderna s'ha vist enriquida amb un estudi iamb una descoberta excepcional. Es la que ens ha fet el Sr. Antonio Orol Pernas en la seva ponencia tot donant a coneixer i documentant l'existencia d'un taller fins ara desconegut: "La casa de molinos de la Puerta de Alcala» que treballa durant el regnat de Felip IV i fou inaugurada el 1662.

La moneda hispano-americana fou el tema de la ponencia del director dels congresos Dr. A Beltran Martinez, qui assenyala diversos punts de partenca per a un debat sobre el tern a amb mires al proper aniversari 1492-1992.

L'estudi de lamoneda conternporania, sempre forca negligit, ha trobat aquesta vegada el seu lloc en el congres merces a la ponencia que fou encoman ada a la Dra. A M. Balaguer. EI treball es una guia que ofereix criteris i informacio de caire metodologic, bibliografic, documental i numismatic fruit d'una continuada recerca de I'autora en aquest camp. Per a aquest periode tenim dues interessants aportacions, ambduesreferents a Sevilla. Es tracta de la cornunicacio del Dr. F. P. Perez Sindreu sobre l'amonedacio de tresors procedents de la desarnortitzacio de Mendizabal i de l'excellent treball del Sr. L. Barrera Coronado sobre les monedes de necessitat sevillanes de la guerra 1936-1939.

Les actes d'aquest congres contenen a mes una ponencia dividida en dues parts sobre el tema preocupant de l'organitzacio de les colleccions numisrnatiques als nostres muse us i gabinets, de les exposicions de monedes i en definitiva de la funcio i utilitat publica i de cara a la investigacio d'aquestes institucions. Eis autors Dr. M. Beltran Lloris i el Sr. R. Feria fan un complet i documentadissim estat de la qiiestio, tot assenyalant nous camins possibles 0 qiiestionant-se I'efectivitat de programes com els recents NUMCOL que afortunadament sembien avui haver caigut en I'oblit fins i tot dels que els patrocinaven.

AN.

V ENCUENTRO DE ESTUDIOS NUMISMATICOS, actes publicades a Gaceta Numismatica 9798, 1990. (Seccio segona)

Ressenyarem a continuacio aquells treballs presentats dintre de la segona seccio que corresponen al periode medieval 0 modern. Es publiquen quatre troballes de moneda musulrnana. La primera deguda a Vc. Navarro Oltra dona a coneixer un conjunt de16 monedes de les que 15 eren de l'Emirat (222 H/836-257H/870) i una del califat (338 H./949). Totes elles son d'al-Andalus i foren trobades a Xativa, Segueix la publicacio de la troballa, segurament incompleta com assenyala l'autora, de dirhems califals andalusins als quais s'associaven, com es forca frequent dirhems fatimis. Les seves cronologies extremes son 330-395H/941-1004. Segons es manifesta hi havia tarnbe en el conjunt una peca oriental orneia mes antiga 101 H./718 i potser una peca del califa az-Zahir (1021-1036).

RECENSIONS BIBLIOcRAFlQUES

Ambdues trenquen absolutament la coherencia cronologica del conjunt de forma preocupant i sospitosa. Aquest segons indica I'autora C. Domenech, fou trobat al terme d'A.lmoradi i es conserva al Museu Arqueologic d'Alacant.

Segueix una sinopsis de les monedes fatirnites trobades en els tresors peninsulars, realitzada per C. Martinez. EI recull es encara Iluny d'esser cornplet, tot i la seva meritoria intencio, i te manques tan notables com significatives. Un exemple seria el de la important trobalia del Monestir del Camp (Rossello) publicada al segle passat i arnpliament divulgada en reculls i treballs actuals. No creiem pas que la Pau dels Pirineus pugui justificar la seva no indusia.

Entre els treballs de numismatica musulmana tenim finalment el de S. Fontenla que dona a coneixer un tresoret de dirhems de tradicio almohade procedent de Melilla.

Clou el conjunt d'aportacions medievals el treball de F. A. Sainz Varona que aporta un nou capitol a la seva serie «Hallazgos monetarios en la provincia de Burgos IV», amb la qual l'autor esta realitzant un pacient, utiI i no sempre prou reconegut servei als estudis numismatics.

A. M. Balaguer

II JARIQUE DE NUMISMATICA HISPANO-ARAB, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 1990, 310 pp.

A finals de 1990 varen veure la llum les actes d'aquesta trobada d'estudiosos que s'havien reunit a Lleida el juny de 1988. Donarem compte tot seguit del seu contingut:

Ponencies

.Jorge de Navascues, Taifas Califales.

Maria Soler Balaguero, Emisiones en la Marca Superior de AI-Andalus.

Hanna E. Kassis, Les Taifas Almoravides.

Felipe Mateu y Llopis, Morabetinos lupinos y alfonsinos desde Ramon Berenguer IV de Barcelona a Jaime I de Aragon (1131-1276)

JoseRodrigues Marinho, As moedas dos Reinos de Taifas nas Coleccoes Porguesas

Salvador Fontenla Ballesta, Un hallazgo nurnisrnatico en la «Huerta del Nublo» (Lorca, Murcia)

Comunicacions

Rafael Frochoso, Estudio de tipologias de las amonedaciones califales en Medina Zahara. Pierre Guichard, Quelques reflexions sur le monnayage des premieres taifas andalouses (1009/400 -1059/451).

Encarnacion MatosGuirao i Amador Diaz Garcia, Hallazgo en Tignar (Granada) de Feluses de tipo AI-Aglab de finales del Emirato

.Jorge de Navascues y de Palacio, De los almoravides y las cecas de Zaragoza y Tudela. (En torno a un libro sobre la moneda en Navarra).

Francisco Pellicer y Juan I Saenz-Diez; Anotaciones monetarias, de pesos y de precios, en documentos mudejares valencianos.

Josep Pellicer i Bru, GUna moneda hibrida en las fuentes? Dirham andalusi 0 Qurtubi, Dirham Dahl Arba-in, Arba-in 0 Arba CInya. Sintesis de una valoracion metrologicocronologica,

Felix Retamero i Serralvo, Sobre els ocultaments de peces almoravits.

Juan I Saenz-Diez; Nueva coleccion de monedas islarnicas del Museo de Albacete.

Carmelo Lasa, Hallazgos nurnismaticos de epoca islarnica: Alcafiiz y Zaragoza.

Tawfiq Ibrahim, Nuevas monedas almoravides de tipo taifas.

Tawfiq Ibrahim, Nota sobre el posible origen del Mancuso de Bonnom.

G. Rossello Bordoy, Nuevos Fulu nazaries hallados en el Castillejo de los Guajares (Granada).

Luz Can/ito, Carmen Martinez y Covadonga Sevilla, Un hallazgo de moneda islarnica en Baena (Cordoba).

S. Fontenla Ballesta, Moneda inedita de tipo almohade.

LA MONETA NEI CONTESTI ARCHEOLOGICE. ESEMPI DAGLI SCAVI DI ROMA, Atti dell'incontro di Studio, Roma 1986, Istituto Italiano de Numismatica, 1989.

La trobada de Roma decidi limitar el sprimers estudis a tres arees de la ciutat. La zona del Foro rorna al darrera del temple de Saturn, una part de la Cripta dels Balbi i dues zones d'Ostia.

Els resultats son tractats en els seguents estudis.

M. C. Molinari, II valore e il significato dei rinvenimenti monetari nell'ambito dei siti pluristraficati. II caso de via del Foro Romano.

L. Sagui, L. Paroli, La Crypta Balbi. La sequenza stratigrafica.

A. Rovelli, La Crypta Balbi. I reperti numismatisce. Appunti sulla circolazione a Roma del Medioevo.

A. Martin, La datazione di due sequenze stratigrafica di Ostia: confronto tramoneta e ceramica. Ostia nellaTaberna presso il muro del Castrum (Regio I, Insula X, 3). Suggestius son els temes tractats amb metodes originals, que ellector podra aprofitar i aplicar als seus treballs.

Representa un bon pas en el plantejament metodic del que ha de ser l'estudi de les monedes trobades en un 1I0c arqueologic,

L.V

NVMvs. Sociedade Portuguesa de Numismatica. Porto 1989-1990, 110 pp.

EI volum de NVMVS del qual donem compte es un homenatge postum a l'il-lustre numismatic 1. Ferraro Vaz. EI seu contingut es el segiient: Valdemar Cordeiro, Modesta Homenagem ao MestreFerraro Vaz. Nestor Fatia Vital, 0 Amigo, 0 Mestre Numismatico ea sua obra. Antonio Manuel S. P Silva, Um pequeno Tesouro Monetario Tardo-Romano de Arouca (Aveiro).

H V Livermore, The Coinage of the Suevic Period.

John Stewart Huffstot, Report of a Visigothic tremissis found near Idanha-a-Velha.

Jose Rodrigues Marinho, As moedas Muculrnanas da coleccao Francisco Inacio de Mira.

RECENSIONS BIBLIOcRAFIQUES

Anna M Balaguer, La media dobla de la banda de Juan II de Castilla (1406-1454).

Felipe Mateu y Llopis, En torno del Sao Vicente de Dom Joao III y Dom Sebastiao (15211557-1578).

Mario S. de Almeida, Apolices do Real Erario mandadas emitir por D. Joao, Principe Regente. 0 problema das Apolices falsas.

RYTHMES DE LA PRODUCTION MONETAIRE, DE L'ANTIQUITE A NOS JOURS, edite par G. DE­

PEYROT, T. HACKENS et G. MOUCHARTE, Actes du Colloque International organise a Paris du 10 au 12 Janvier 1986, Louvain-La-Neue, 1987,776 pgs. XIII pI.

Foren 51 les comunicacions presentades al dit Colloqui, tingut a Paris. Totes son molt interessants pel metode i el contingut. Citarem la referencia de les que fan referencia ala nostra numismatica,

J C. Richard, Des imitations de Rhode et d'Emporion aux monnaies a la croix: arrnees ou economies.

L. Villaronga, Les monnaies d'argent en Espagne de l'arrivee des Romains jusqu'a la moitie du IIe s. avo J.c.

M Campo, La ceca de Ebusus: produccion y funcion,

P P Ripolles, Estimaciori delnurnero de curios originales utilizados en la ceca de Valentia. A. M Balaguer; Grado de monetarizacion en la Catalufiaaltomedieval.

J Pellicer i Bru, Al-andalus. Estudio de cufios diferenciados de la ceca de Madinat al-Zahra, y estimacion de las acufiaciones de moneda (afios 340-351, 941/2-962/3).

M Crusafont i Sabater, Estimacion de los vohimenes de acufiacion a partir de un hallazgo monetario.

TH. N Bison,La monnaie fiscale: les structures regionales a l'aube de l'etat medieval (1150-1250).

Sentim no poder donar la referencia total, pen) si que la donem sobre l'article del professor T. HACKENS, «Rythmes de la production monetaire: les monnayages archaiques et classiques de Grece», pels conceptes generals sobre el tema del colloqui que son ben alliconadors,

L. Villaronga

SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. ITALIA. MILANO, Civiche Raccolte numismatiche, Comune de Milano.

Vol. I. Hispania-Gallia enellenica (1988).

Vol. II. Gallia ellenica-Guerra Sociale (1990).

Vol. III. Campania-Calabria (1989).

Vol. XIII. Aegyptus. 1. Ptolomaci (1989).

Vol. XIV: Cyrenaica-Mauretania (1989).

A un ritme accelerat s'estan publicant el volums del primer Sylloge italia, En dos anys son cine els vol urns publicats. El seu director, el Dr. Ermanno A. Arslan, compta amb

un bon equip de col·laboradors: Rodolfo Martini (vol. I, XIII i XIV), Brigitte Fischer (vol. I) i Novella Vismara (vol. I, II i III).

Un cataleg acurat, una bona il-lustracio i uns encertats index de llegendes llatines, gregues i puniques, d'autoritats i magistrats, de les seques i contramarques, fan I'obra util, manejable i practica.

Per nosaltres el volum I que conte les monedes hispaniques resulta el mes interessant. S'afegeix nou material al publicat abans per P.P. Ripolles, arribant ales 436 rnonedes.

S'insisteix que son representacions d'August l'efigie que troben en algunes monedes de Castulo, Urso i altres, parer que no compartim.

Les monedes gal-liques no gregues estan dividides en dues parts. La primera a carrec de B. Fischer ens dona una visio general de les monedes no romanes. La segona a carrec de N. Vismara cornpren les monedes de Lugdunum, Narbo, Nemausus i Viene.

EI volum II, obra de N. Vismara, tracta de les monedes massaliotes, son 83, segueixen les imitacions «padanes» mes nombroses amb 124 exemplars. Les dracmes «padanes» d'imitacio massaliota pesades son datades del segle IV (n? 58 a 66) i de la fi del III (n? 91 aIlS). Nosaltres no creiem en una duracio tan llarga de les emissions d'imitacio, ni en la cronologia alta per la dracma pesada model de Massalia.

Continua el volum amb les monedes d'Etniria, Umbria, Picenum, Latium, Italia Central, Sammium, Freutani i de la Guerra Social. Amb 26 exemplars d'aquestes ultimes forca interessants:

Segueix el volum III amb les seques gregues d'Italia: de la Campania (316 monedes), Apulia (187 monedes), Calabria (254 monedes), obra de N. Vismara.

Despres d'aquest excel·lent repertori, els volums publicats corresponents a Africa, son el XIII i XlV, a cura de R. Martini.

EI XIII amb les monedes dels Ptolomeus cornpren 556 exemplars, ordenats per rnonarques, i dintre de cada regnat per seques.

Segueix el volum XIV, a cura de R. Martini, que cornpren la Cyrenaica, la Syrtica, Byzacene, Zeugitania, Numidia i Mauritania.

La part rnes extensa es la Zeugitania, amb 851 monedes, primer les propies, despres les puniques d'Italia, de Sardenya i de Sicilia, per acabar amb les romanes de la Zeugitania. Deixant les monedes cartagineses de Sicilia pel volum del Sylloge de Sicilia.

Acaba el volum amb 29 monedes de Numidia i 7 de la Mauritania.

Com podeu veure aquests volums del Sylloge formen un conjunt extens i important, publicat a un ritme extraordinari, per la qual cosa felicitem a la Raccolte i al seu Director el professor Arslan.

L. Villaronga

SYLLOGE NUMMORUM ROMANORUM. ITALIA. MILANO CIVlCHE RACCOLTE NUMISMATICHE, per R. MARTINI, Milano, 1990. Volume I. Giuglio-Claudii.

1. Augustus. Tiberius, 1-224 pgs.Iarn. I-LXXV

2. Caius. Claudius, 225-386 pgs, lam. LXXVI-CXXVI.

3. Nero, 387-576 pgs.Iarn. CXXVU-CLXIX.

Sota la direccio del professor Ermano A. Arslan cornenca l'edicio del Sylloge Nummorum Romanorum seguint el cam! iniciat pel Sylloge Nummorum Graecorum. Es una

RECENSIONS BIBLIOCRAFIQUES

novetat i una bona noticia, aquesta publicacio dins una serie internacional dels fons numismatics de moneda rom ana.

Aquesta serie s'ha proposat per esser patrocinada per la «Cornission Internationale de Numismatique», comja ho fou la de monedes gregues.

La publicacio dels volums que ara comentem es obra de Rodolfo Martini, que demostra una gran capacitat de treball per aquesta obra i altres que esta publicant.

Les monedes romanes guardades a la Col-leccio Municipal de Mila arriben ales 60.000, sense comptar les que es gaurden com formant part de tresors.

El treball sera llarg, pen) ha cornencat amb una gran empenta, com ho es la publicacio alhora dels tres primers volums.

Pel format de l'edicio s'ha escollit el del nove de Sylloge de moneda grega, una mica rnes petit que l'anterior, resultant molt mes manejable.

Per cada emperador hi ha una curta i precisa introduccio i una completa bibliografia. Al final del repertori de monedes trobem les taules de concordancia entre el cataleg i les monedes de l'Ashmolean Museum, del British Museum, de la Bibliotheque Nationale de Paris, Hunterian Museum i I'obra «Roman Imperial Coinage».

Son 591 les monedes d'August, com es usual s'atribueixen a Hispania les mimeros 1 a 52, a Emerita, Caesaraugusta i Colonia Patricia. La 42 presenta un tipus desconegut, essent un problema a resoldre. La n? 144 podria esser hispanica segons Giard. Tarnbe trobern algunes imitacions barbares, 102, 103 i 423.

De Tiberi son 355 les monedes repertoriades i 236 de Caligula.

Per Claudi entre les 440 monedes no trobem imitacions barbares, Per la classificacio es segueix el criteri que les monedes sense el PP ala llegenda son anteriors a141-42 d.C. i les que porten el PP posteriors a dita data.

Per Nero amb 485 monedes, es comenca per les monedes de la seca de Lugdunum, amb 95 monedes. Segueix Roma amb 377, acabant amb 13 de Caesarea.

Son tres volurns als quais seguiran d'altres, proporcionant a la recerca numismatica elements de treball i I'estalvi d'anar a la font a buscar els materials.

Esperem per ben aviat la continuacio de la monumental obra.

VIDAL GONZALEZ, P Los hallazgos monetales del catalogo de J. Gaillard, Sagyntvm, 22, 1989,343-361.

Ordenacio peilloc de la troballa de les monedes de l'obra de J. GAILLARD, Catalogue des monnaies antigues et du moyen age recuillies en Espagne, dans TileBaleares et en Portugal de 1850 a 1854, donant la classificacio i cronologia actual.

MOlY ANTIC

ABAD VARELA, M. Hallazgos numisrnaticos en la villa romana de «La Pila», Altea (Alicante), Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, 1, Homenaje al Prof. E. Ripoll, Universidad Nacional de Educacion a Distancia, Madrid, 1988, 363-376.

L. Villaronga

L.V

BIBLIOGRAFIQUES

Son solament set les monedes trobades, d'Antoninus Pius a Constanci II. EI mateix autor assenyala I'escassetat del material per fer-ne deduccions importants.

AMELA VALVERDE, L.EI nomen Pompeius en la numisrnatica hispana y su relacion con Cneo Pompeyo Magno, Gaceta Numismdtica, 96, 1990, 13-18.

S'estudien els magistrats monetaris que porten el nomen de Pompeius i la seva relacio amb Ceno Pompeius Magnus i els seus fills.

AMELA VALVERDE, L. La circulaciori monetaria rornano-republicana durante la guerra sertoriana segun las ocultaciones de la epoca (82-72 a.C), Gaceta Numismdtica; 9798,1990,19-30.

S'estudien els tresors amagats durant el periode del 85 al 69 a.c., que presentin moneda de plata romana. EI de Torre de Juan Abad es segurament anterior a la data en la qual s'inclou,puix els dos denaris de data baixa deuen esser una interpolacio, S'estableixen per periodes de temps els percentatges de moneda romana, els quais son comparats amb els volums de les emissions establerts per Crawford.La cornparanca deuria corregir la diferencia de criteris, puix Crawford pren les dades d'un conjunt de tresors amagats en diferents epoques i aqui l'autor treballa amb uns tresors amagats tots a la mateixa data.

L'autor treu unes conseqiiencies que interpreta historicament Es un bon treball, ben interessant, i esperem de I'autor que segueixi per aquests camins de la recerca.

BASTIEN, P. - AMANDRY, M. et GAUTIER, G. Le monnayage de l'atelier de Lyon (274-413); P. BASTIEN, Le Medaillon de plomb de Lyon, Numismatique Romaine, XVIII, Wetteren, 1989.

Aquest volum tanca la serie dels sis, obra del Dr. Bastien, sobre les emissions de la seca de Lio des de I'any 274 d.C. En aquest darrer ha comptat amb la col-laboracio de M. Amandry i G. Gautier.

L'obra es monumental, les monedes estudiades son milers, l'esforc considerable i els fruits importantissims, puix tenim perfectament estructurades les emissions d'una de les seques rnes importants de l'imperi Rorna.

Amb tot I'autor ens diu, que res no es definitiu en la reconstitucio de les emissions monetaries del Baix Imperi, essent tan gran el nombre de les monedes desconegudes.

L.v.

L.v.

L.v.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Aixi en aquest volum qualificat de «Supplement», amb 250 monedes noyes, despres dels 18 anys de treball del Dr. Bastien sobre la seca lionesa, inclou unes emissions que abans no foren considerades.

El volum esta dividit en sis capitols, corresponent cadascun a un dels sis volurns editats. La il-lustracio com sempre molt bona.

A continuaci6 del suplement es presenta l'estudi del Dr. Bastien sobre el medallo de plom de Li6. Molt se n'ha escrit despres de la seva descoberta l'any 1862, arribant l'autor ala conclusi6 que es tracta del projecte de revers d'un multiple d'or realitzat possiblement al taller de Treveris,

Sembla impossible que sigui obra d'un sol home el conjunt dels set volums sobre la seca de Li6 de despres de l'any 274, i ames realitzada amb totes les garanties cientifiques i es per aixo que lloem la figura del Dr. Bastiendel qualla numismatica sera per sempre mes la gran deutora.

L. Villaronga

BUTTREY, TH. V - ERIM, K. T. - GROVES, TH. D. - HOLLOWAY, R. R. Morgantina Studies, II, The Coins, Princenton Universitary Press, Princenton, New Yersey, 1989, 246 ps, 49 lamines,

Comentem aquesa important obra per tres raons principals. Pel suggestiu nom de Morgantina, per l'estudi de les monedes amb la llegenda HISPANORUM, i pel seu rnetode.

Morgantina es per als numismatics el nom que tanca definitivament les discussions en torn a la data de l'origen del denari rorna.

A Morgantina en un estrat de destruccio ben datat pels fets histories i altres monedes torbades apareixeren nombroses monedes romanes del sistema del denari, essent doncs aquestes anteriors en poe temps a l'any 211 a.c.

En els apendixs es reprodueixen les versions revisades dels articles sobre aquest terna deK. T. Erim (1958) «Morgantina»; de T. V Buttrey (1965) «The Morgantina excavations and the data of the Roman Denarius»; i el de (1979) «Morgantina and the denarius». En els quais es justifica definitivament l'any 211 a.c., com «ante quem» per I'origen del denari roma.

Afegint Buttrey en el darrer dels articles esmentats, que la mes recent i eficac evidencia ha estat la descoberta per nosaltres d'una reencunyaci6 cartaginesa sobre un denari roma, la qual es anterior a I'any 210 a.c.

EIs Hispanorum, mercenaris que lluitaren a Sicilia durant la segona guerra punica foren establerts pels romans en el lloc de la ciutat rebel de Morgantina, com a recompensa per llurs serveis en el setge de Siracusa. En ella encunyaren moneda durant el segle II i I a.c. recordant el nom del seu origen.

Les monedes amb aquesta llegenda havien estat atribuides a la Peninsula Iberica, pero ara amb la troballa ales excavacions de Morgantina de 706 queda resolt definitivament el problema del seu origen.

Un capitol es dedicat a la seca de Morgantina, pagines 3-67. Trobem encertada la inclusio en aquesta obra de l'estudi de les monedes localsdel 1I0c excavat, en aquest cas les

233 de Morgantina. A mes de les monedes de les excavacions se n'inclouen altres de museus, aconseguint aixi un conjunt rnes complet.

Els tres grups primers comprenen les monedes a nom de Morgantina, del 465 al 317 a.e. Segueixen les que porten la inscripcio SIKELIOTAN, i finalment les de HISPANORUM, dels segles II i I a.e.

Comenta com d'autenticitat dubtosa la moneda de plata amb la llegenda HISPANORUM, publicada a Archivo Espafiol de Arqueologia, 1962, p. 188 iss. Nosaltres sabem l'existencia de cine mes, totes elles a la Peninsula, prova de la seva falsedat.

Quant al metode es per a nosaltres alliconador del que s'ha de fer i del que cal no fer.

Son un total de 9.898 monedes les trobades ales excavacions dels anys 1951-198l. En el cataleg es dona un mimero per a cada tipus de moneda, el que fa que el nombre de tipus catalogats sigui de 777, puix hi ha tipus amb nombroses monedes.

De la Peninsula han estat trobades quatre monedes d'Ebusus i una de Kese, que va descrita com de Kelse.

Segueixen uns comentaris pels tipus de monedes catalogats.

Remarquem que no ens donen cap tipus de percentatges, ni taules, ni es fa cap comparanca amb les monedes trobades en altresllocs. EI treball es sobre el tema concret: les monedes trobades ales excavacions de Morgantina.

Pen) en canvi se'ns donen unes dades que aqui mai no s'han donat de les monedes trobades en unes excavacions, que son la situacio en el pIa de les excavacions, els edificis on s'han trobat, els estrats arqueologics, 0 sigui la situacio cientifica concreta,

La part III es el: "Catalogue of Stratigraphically Related Coins», pagines 155-199.

S'exposa l'evidencia que donen les excavacions per la datacio de les monedes trobades a Morgantina, formant quatre grups: Monedes trobades a sepulcres.

Tresors: grups de monedes trobades juntes en una massa 0un contenidor.

Diposits: a) grup de monedes trobades molt proximes, pero que no formen un tresor. b) grup d monedes relacionades per la seva associacio en la construccio d'un edifici.

Estrats: grup de monedes formant un estrat definit arqueologicarnent.

Aquest cataleg esta ordenat cronologicarnent, donant-se la lIista dels periodes, la qual transcrivim com a model delmetode:

Segle V fins a mitjan IV a.e.

Del s. IV a la mort d'Agatocles (289 a.e.)

Sepulcre de la necropolis III del regne d'Agatocles.

S. III de la mort d'Agatocles a la presa de Morgantina.

Presa de Morgantina, 211 a.e.

Des de I'any 210 a.e. a principis del s. Ia.e.

Segle I al principat d'August, 27 a.e.

L'imperi Rorna, August i Tiberi.

Per cada nurnero del cataleg es dona la situacio dins el pIa de les excavacions, i circumstancies de la troballa. Data d'excavacio i 1I0c de publicacio. A continuacio descripcio de les monedes, pes, amb datacio, numero de cataleg i d'inventari.

Creiem modelica la descripcio i tot estudios podra treure'n profit, a l'estudiar unes emissions monetaries que figurin entre les monedes trobades.

Insistim es un metode que cal sospesar i retlexionar, per seguir-lo en la publicacio de les nostres excavacions, amb la qual cosa guanyaran molt el nivell de les nostres recerques.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Acompanya elllibre una bona il-lustracio amb 49lamines.

Agraim als autors Buttrey, Erim, Groves i Holloway, l'esforc realitzat i les ensenyances que es deriven del seu trebal!.

L. Villaronga

CHAVES TRISTAN, F. Tesoros de monedas ineditos, ocultados en la Beticadurante la Republica: 1. EI conjunto de Puebla de los Infantes (Sevilla), Anas, I, 1988, 133-168.

Tresor de 151 monedes de plata de la republica romana, format per peces en dolenta conservacio, «lotes de desecho» ens diu I'autora, i moltes de foradades, des d"un quadrigatus al denari rnes modern de Crawford n'' 320.

No presenta les monedes mes modernes en bona conservacio, com es natural i corrent, la qual cosa ens fa pensar en un conjunt heterogeni.

L'autora ens diu que es tracta d'un «tesoro de tesoros», la qual cosa veiem ben clara puix sembla ser un conjunt format pels restes de monedes dolentes de diversos tresors.

CHAVES TRISTAN, F. La ceca de Urso: nuevos testimonios, Estudios sobre Urso, Sevilla, 1989, 113-132.

Estudi sobre 196 monedas de Urso, amb la metrologia i l'analisi metal-lic d'algunes d'elles.

EI magistrat de les monedes amb el tipus d'os, llegit com a MARC(ius) Q, despres de l'obra d'Ortiz Barrera, es considerat un Quaestor, relacionant-lo amb el quaestor C. Marcius citat per Apia, cap a l'any 143 a.c.

Publica un tresoret de 18 monedes de bronze, de les quaIs 8 son d'Urso, i que nosaltres no considerem prou homogeni.

Comenta els fets histories del segle II a.c. integrant-hi les emissionsmonetaries.

CHAVES TRISTAN, F. Aspectos de la circulacion monetaria de dos cuencas minerasandaluzas: Riotinto y Castulo (Sierra Morena), Habis, 18-19, 1987-1988,613-637-

El treball es basa en 860 monedes trobades a Riotinto i 350 a Castulo, compreses entre la Republica i el segle IV d.C.

Es fan comparances entre aquestes troballes i les d'altres llocs, mitjancant taules i grafiques, acabant amb les consideracions historiques i economiques.

GARCIA-BELLIDO, M. PAZ, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Estudis Numismatics Valencians N° 5, Generalitat Valenciana, Valencia, 1990.

L.V

L.V

L.V

Aquesta important obra de Garcia-Bellido es pot dividir en dues parts, com tots els treballs de numisrnatica. La primera es l'aportacio de nous materials, la segona es la seva interpretacio i comentaris resultants. La primera, quedara per sempre, la segona pcdra ser discutida i revisada amb el temps.

L'estudi del tresor de Moixent, es el tema de la primera part. Despres de tants d'anys d'haver-se descobert fins ara no ens ha estat possible de coneixer-lo be. I aixo ha estat gracies a l'autora, que n'ha fet un estudi cientific, meticulos i cornplet, en haver-se-li obert les portes del Instituto Valencia de Don Juan, on son guardades la majoria de les monedes d'aquest tresor.

En aquest estudi, a rnes de la descripcio del seu contingut, analitza les interpretacions dels autors que han anat estudiant-lo des de l'any 1910 en que fou descobert.

Una excel-lent il-lustracio fa possible veure a la perfeccio les monedes del tresor.

Una petita objeccio al seu comentari de la pagina 50, on diu que les dades estadistiques que hem fet servir son insegures, puix «se han contabilizado los cufios y no las monedas», No acabem d'entendre el que vol dir, puix per fer l'estirnacio del volum d'una emissio, calen el nombre de monedes a mes de l'estudi dels encunys.

A la segona part, que titula «El paisaje monetal de la segunda guerra piinica. es on trobem les seves interpretacions i hipotesis. 0 sigui, que el tresor de Moixent es la justificacio d'un important treball on es comenten i discuteixen problemes numismatics relacionats amb la segona guerra punica, Abans de tot, hem de considerar com a poe adequat l'anacronisme de l'expressio «Levante», en la qual l'autora dilueix amb vaguetat la precisio que ens donen els noms de les tribus iberiques a la geografia actual.

Tots els comentaris giren entorn de monedes i divisors coneguts en molt pocs exemplars, en aquests darrers anomenats «Divisores argenteos iberico-levantinos», L'aparicio d'altres exemplars, com esta succeint, pot canviat totalment el sentit del seu cornentari, que trobem precipitat.

Comenta la serie mes antiga de Sagunt, amb la seva descripcio, iconografia i llegendes.

En el capitol de metrologia, pel que fa als divisors de plata amb un hipotetic patro «iberico-levantino», creiem que tots els suposits que es facin amb tants pocs exemplars, variaran amb l'aparicio de mes monedes.

Pel que fa al bronze busca les relacions i equivalencies entre el coure i la plata.

Passa a continuacio a tractar de la cronologia de la moneda romana, basant-se en els tresors hispanics de la segona guerra punica.

Entre aquests distingeix tres horitzons cronologics. Sempre s'ha parlat de la dificil separacio, en la majoria dels cas os, entres els tresors amagats durant la guerra i els corresponents als aixecaments dels ibers,

Passa a discutir la data de la creaciodel denari rorna, proposant-ne una de mes baixa, que podria ser de l'any 209a.c.

Es curios el comentari que fa sobre la moneda siculo-cartaginesa reencunyada sobre un denari rorna, que nosalt res publicarern, en dir «si la reacufiacion fuese cierta», Es que la posa en dubte?

L'ultim tema que comenta es el dels victoriats encunyats a la peninsula Iberica, el mig victoriat amb una R, que interpreta com l'inici de Roma, i el doble victoriat guardat al Cabinet de Paris.

RECENSIONS BIBLlOcRAFIQUES

Excel·lent es aquesta obra, amb la visio real del tresor de Moixent i la serie de suggestives hipotesis que presenta, per les quais creiem que falten mes materials per suportar-Ies i que resultin evidents.

L. Villaronga

LOPEZ SANCHEZ, P. Tesorillo de monedas de bronce «Alt Emporda II-1987», Caceta Numismatica, 97-98,1990,87-94.

Conjunt de 14 bronces d'Untilkesken i 3 de romans, que I'autor atribueix a una ocultacio de la segona meitat del segle II a.e.

Creiem que ha de tractar-se d'un lapsus de la impremta qualificar d'eanormalidad» I'histograma, el qual veiem ben normal.

Es fa la cornparanca amb altres tresors catalans.

LLORENS, M. M., La ernision de Cn.Stati.Libo Praef., Saguntum, 22, 1989, Universitat de Valencia, 319-342.

Estudi minucios i exemplar de l'ernissio de Cn.Stati.Libo Praef. amb el revers de SACERDOS.

Criticament estudia l'autora aquesta ernissio arribant a la conclusio que cal apartarla de Cartagonova, corresponent a una altra seca de mes a I'oest.

Efectivament tenim noticies de I'abundant troballa d'aquestes monedes cap el «Cerro de Alcolea» a Arcos de la Frontera, provincia de Cadis.

Es discuteix sobre la procedencia del nom del magistrat. Pel tipus de revers amb la «patera- i el «capis», corregint la qualificacio d'aquest com a «praefericulum», i la llegenda SACERDOS, diu que evidentment fa referencia a un carrec religios.

S'estudia la metrologia, el nombre d'encunys originals i volum de I'ernissio, classificant-se en el cataleg unes 71 monedes, de les quais s'il-lustren 24.

Conclou que possiblement fou encunyada cap els anys 40-30 a.e. dintre del grup d'emissions que al·ludeixen a Lepid, en una seca cap a l'oest de Cartagonova.

LLORENS, M. M., Estimacion del nurnero de cufios originales y volumen monetario de la ceca de Ilici, Luecentum, VI, 1987, Anales de la Universidad de Alicante, 165181.

Bon treball amb un meticulos rnetode, del qual P.P. Ripolles ja ens ha ofert primicies, posa a l'autora a un alt nivell dintre dels camins nous de la recerca nurnismatica.

Es ara l'estudi del volum de les emissions d'Ilici, seca de la qual I'autora ja ens ha ofert una bona monografia, essent el metode i els comentaris de gran interes,

L.V

Cornenca comentant i comparant el diversos metodes per determinar el nombre original d'encunys d'una ernissio rnonetaria, decantant-se pel de Carter. Els resultats de la gual gueden dintre de l'interval de confianca d'Esty-Good.

Un dels suposits en que basa l'estudi es que cadascuna de les combinacions d'encunys d'anvers i revers assenyala un dia de treball de la seca, en el gual s'encunyaren 3.500±800 monedes, deduint-ne el nombre de monedes encunyades i la guantitat de metall emprat.

Aquest i altres suposits fa que el metode sigui discutible, pero el que resulta important son els resultats comparatius amb altres emissions, deduint-se la importancia de les diverses seques.

Repetim que a mes de la irnportancia del treball es de remarcar el metode de trebal!.

L. Villaronga

MATAMOROS, C, Las monedas procedentes de una alfareria piinica de Ibiza, Sagvntvm, 22,1989,267-289.

Interessant estudi de les 88 monedes trobades en una excavacio a Eivissa, de les quaIs 28 pertanyen a un tresoret, el qual potser seria millor qualificar de conjunt.

Malauradament l'estat de conservacio de les monedes es dolentissim, puix solament 32 monedes han pogut esser classificades i 4 del tresoret.

Totes son d'Ebusus, menys 3 de foranes. Son estudiades per cates i periodes cronologics. Potser no es prou valorada l'absencia de les monedes ebusitanes amb revers de llegenda i marca de valor, malgrat que es digui gue el nivell 3 marca una decadencia de I'habitat, la qual cosa podria explicar tal fet.

Trobem un sistema mixt de fer la cronologia servint-se de la cerarnica i de la numismatica.

MEDRANO MARQUES, M. M., Aproximacion a un modelo maternatico para determinar la ubicacion de cecas y estudiar la circulacion de sus emisiones, Caesaraugusta, 65, 1988,169-102.

Cornenca presentant les monedes objecte d'aquest estudi, les quaIs son les emeses per August al NO de la peninsula. No coneix el sesterci (GacNum 10, 1968,21-22), ni el nostre treball sobre aquestes emissions (XI CNArg, 1969, 591-600).

Aplica una regressio a dues variables, les quais son: distancia del Hoc de la trobada de 1a moneda ala sec a emissora i nombre de monedes trobades ailloc.

Aquest metode l'aplicarern nosaltres I'any 1977 (Los tesoros de Azaila y la circulacion monetaria en el Valle del Ebro), l'any 1983 (Les monedes iberiques de Tarraco, p. 110 iss) i el presentarern en la nostra «Estadistica aplicada a la Numismatica» (Barcelona, 1985), pero, amb una variant metodica important. No es el nombre de monedes la variable a considerar, sino el percentatge de monedes de la seca a estudiar en relacio al total de les trobades en ellloc. Aquesta xifra indica la presencia real.

L. Villaronga

L.V

RECENSIONS BIBLIOGR4FIQUES

RIPOLLES, P. P. - MUNOZ, J. - LLORENS, M. del M., Estimacicn del numero original de cufios utilizados en las acufiaciones de Hispania. Avance de resultados, Gaceta Numismdtica, 97-98, 1990, 35-43.

Molt interessant pel metode, malgrat que els autors ens diuen que es solament un avanc, puix que encara es troba en la fase d'estudi.

S'estudien dues variables: l'estirnacio del nombre original d'encunys d'una ernissio i l'index de rareses. Aquest darrel' definit pel nombre d'exemplars guardats en una serie de museus europeus.

S'aplica una regressio, transformant la variable dependent en logaritmica.

S'arriba al calcul del volum total de moneda batuda a la Peninsula Iberica des de I'any 44 a.c.fins al tancament dels tallers peninsulars. Resulta la xifra de 2.184.327 a 6.686.718 denaris, creient els autors que la baixa es mes realista. Si es reparteixen pels anys del periode la xifra anual batuda es petita, puix diuen que solament es podria pagar amb ella una legio.

Treballs com aquest que presenten nous metodes i permeten arriba I' a resultats cornpletament inesperats son els que fan falta a la numismatica per anal' avancant en el seu desenvolupament.

Ross HOLLOWAY, R. Ripostigli del Museo Archeologico de Siracusa, Centro lnternazionale di Studi Numismatici, Napoli, Bibliotheca 2, Istituto Italiano di Numismatica, Roma,1989.

Es el primer volum dedicat al Museo Arqueologic de Siracusa, dintre del programa de la publicacio dels tresors guardats als museus italians.

El publiquen vuit tresors de manera concisa i completa amb referencies als Sylloge Nummorum Graecorum. Una bona il-lustracio de 581amines acompanya al cataleg. Es una eina de treball de primer ordre que facilitara als investigadors els materials, que pod ran obtenir de manera facil i comode,

SAGREDO SAN EUSTAQUIO, L., Circulacion monetaria de la plata en la Hispania del siglo II d.C. Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, 1, Homenaje al Prof. E. Ripoll, Universidad Nacional de Educacion a Distancia, Madrid, 1988,341-362.

S'estudien 183 denaris, la majoria 155 dels Severs (193-235). Per als altres periodes el material es escas,

S'assenyala la disminucio del pes i de la llei de la plata a partir del Septirni Sever.

L.v.

L.v.

L.v.

SERAFiN PETRILO, P., SuI contenuto argenteo di alcune serie Ispaniche, Bolletino di Numismatica, 11, 1988, Roma, 161-167.

Es donen els resultats de l'analisi del contingut d'argent de les monedes de la Peninsula Iberica.

Les emissions mes antigues, les dracmes de Rhode i Emporion, i els denaris de Kese, I1tirta, Ausesken i Ikalkusken tenen un contingut d'argent de mes del 95%.

Dels altres denaris encunyats despres solament no arriben a un contingut del 95% els denaris d'Arsaos, Sekobirikes, Oilaunes i Turiasu, que presenten al voltant del 80%.

Ens estranya el baix contingut de plata dels denaris d'Arekoratas, que podria esser degut a no haver considerat separadament els dos grups que el formen, els que presenten la S final i els que no la presenten.

Ara s'haura de considerar aquest aspecte del contingut de plata, amb altres com son el metrologic i la seva cronologia.

L. Villaronga

TALlERCIO MENSITERI, M., La monetazione di Valentia, Centro Internazionale di Studio Numismatici, Napoli, Bibliotheca 3, Istituto Italiano di Numismatica, Roma, 1989.

EI volum sobre les monedes de Valentia (la del sud d'Italia) es una monografia exeel-lent, amb un detallat cataleg que recull 225 tipus d'un total de 800 monedes estudiades.

Despres de l'estudi dels tipus i dels simbols usats es passa a la cronologia relativa discutint-se'n l'ordenacio,

Son estudiats els encunys, establint-se la seva sequencia, Una bona il-lustracio de XXIII lamines complementa el cataleg,

Per la cronologia, desgraciadament, no hi ha cap troballa on es pugui documentar, seguint I'autora la tradicional, d'assignar les emissions de Valentia al segle II a.C; com a conseqiiencia de les noticies que ens donen les fonts antigues.

EI sistema metrologic emprat, que ve qualificant-se de semiuncial rorna, per a nosaltres no encaixa en els sistemes del segle II a.c. i el veiem mes aviat paral-lel a altres emissions del sud d'Italia, mes 0 menys coetanies de la segona guerra punica.

Pero, de moment fins que no hi hagi noyes raons, hem de seguir amb la cronologia generalment acceptada.

Es una bona monografia, que ens ajudara forca, en el coneixement de la numismatica antiga.

LV

VILLARONGA L., La Jerarquizacion de las cecas de Sekaisa y Bilbilis, Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, 1, Homenaje al Prof. E. Ripoll, Universidad Nacional de Educacion a Distancia, Madrid, 1988,333-340.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Es justifica l'existencia de dues seques importants en situacio molt proxima per l'alternanca de llurs emissions monetaries, les quaIs obeeixen a situacionsalternatives de major 0 menor romanitzaci6. AN.

VILLARONGA, L. El hallazgo de monedas. El caso de Tanusia, Gaceta Numismdtica, 97-98, 1990,79-85.

Es fan presents les precaucions que s'han de prendre en estudiar una troballa de monedes, posant com exemple el succeit amb les de Tamisia.

L'haver-se trobat moltes d'aquestes monedes a Tamuja (Botija, Caceres) ha fet dir que era aquell eilloc de la seca. L'autor discuteix tal cosa, arribant al resultat que aquesta seca deu trobar-se dintre de l'area dels «Dos delfines», en els limits de la Vall de l'Ebre i la Celtiberia.

VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques de Tarraco, Faventia, 10, 1988, Universitat Autonoma de Barcelona, 143-152.

Es publiquen les sis dracmes conegudes amb la legenda iberica TARAKONSALIR, donant els seus antecedents.

Es presenta la hipotesi que foren batudes a Tarraco sota el poder roma,

MEDIEVAL

BALAGUER, Anna M. «A new type of Episcopal Coin from Ausona in the earlyt Twelfth Century» Spink Numismatic Circular. Novembre 1990, p. 311.

Aportaci6 d'un nou diner episcopal de Vic amb tipus proxirns al diner conegut de Ramon Berenguer III. L'estat de la pe<,:a no permet gaires precisions quant a la lectura d'algunes lletres que podrien, potser, assenyalar el bisbe emissor. L'autor situa el diner a principis del s. XII considerant les possibilitats d'atribuci6 al bisbe Ramon Guillem (1109-1146) i, preferentment a Arnau de Malla (1102-1109). Aquest darrer consta documentalment que va encunyar moneda episcopal.

M. Crusafont

BALAGUER, Anna M. «La media dobla de la banda de Juan II de Castilla (1406-1454»).

NUMVS2" s. XII-XIII. Porto 1989-1990, p. 79-82. Lam.

L'autor descriu I'exemplar del Museo Arqueologico Nacional d'aquesta rarissima pe\;a, de fet inedita car un altre exemplar aportat per Inglada sembla c1arament una falsificacio, Assenyala tarnbe les darreres aportacions a la numaria d'aquest regnat i dona a coneixer dos exemplars mes de doblas de la banda sens els caps de lleo als extrems.

M. Crusafont

BOMPAlRE, Marc. «Un livre de changeur languedocien du milieu du Xl'Verne s.. Revue Numismatique. 6e serie. LXXIV 1987, pp. 118-183.

Analisi aprofondida d'un recull de dades sobre monedes fet per un canviador situat a Montolieu(Aude), pen) que maneja numeraris molt diversos. El lIibre, amb aspectes fragmentaris i a voltes dificilment reconstruibles avui, com es habitual en aquest tipus de textos, dona importants informacions sobre la moneda francesa i els valors dels mares de referencia aixi com de les lIeis de nombroses amonedacions feudals i fins estrangeres. Malgrat la relativa fiabilitat que permet el nivell d'inforrnacio inferior pel que fa als amonedaments externs el text mereix una analisi car aporta dades referents a la Corona catalano-aragonesa i a Castella i Navarra.

M. Crusafont i Sabater

CRUSAFONT I SABATER, M. «The Copper Coinage of the Visigoths of Spains: New evidence». Spink Numismatic Circular. Novembre 1990. pp. 303-304. «The copper coinage of the Visigoths: two further comments». Spink Numismatic Circular,Juny 1991. pag. 149.

Resum de I'estat de la qiiestio sobre els coures visigots emesos al sud peninsular. L'autor aporta noyes peces amb llegenda dubtosa CIVITA que pot confirmar a la segona nota i un tipus amb A, desmentit despres per I'autor. La lectura CIVITA es important perque desmostra el caracter paral-lel dels amonedaments de coure i la seva adscripcio ciutadana, fet que ja ha estat assenyalat per a algunes emissions de coures vandals.

A. M. Balaguer

CRUSAFONT I SABATER, M. «Els florins de Perpinya, La marca creixent», I:Ardit 6. Barcelona 1990, p. 210-214.

Noves aportacions sobre el tema del flori, recopilant dades sobre les lleis oficials i realment emprades en base a dades d'analisi i d manuals de mercaderia coetanis. L'analisi de contingut d'or d'un flori de marca creixent del regnat de Pere III per met d'assegurar la seva ja suposada atribucio a Perpinya,

Anna M. Balaguer

RECENSIONS BIBLJOcRAFIQUES

CRUSAFONT I SABATER, M.«Sardegna e Catalogna: aspetti d'historia monetaria» Quaderni Ticinesi. Lugano 1990. Vol. XIX. pp. 345-361.

Diferents aspectes de les relacions monetaries entres Sardenya i Catalunya son considerades. D'una banda l'interes catala per Sardenya, clarament centrat en la irnportacio d'argent i en l'exportacio de teixits. Des I'altre algunes precisions sobre el paper de la plata sarda i de la numismatica de I'illa. S'assenyala el taller monetari de Bonaire, responsable de l'ernissio de gairebe totes els diners de Jaume II i mai tingut en compte. Tarnbe es justifiquen les atribucions dels diners de l'Alguer, alguns deIs quaIs podrien pertanyer al regnat de Ferran II malgrat no constar-hi explicitament el nom d'aquest sobira.

Anna M. Balaguer

DOMINGO SELLART, F. «Obol inedit del comtat d'Urgell». L'Ardit 5. Barcelona 1990, pag, 176.

Nova descoberta en l'arnbit comtal urgelles que ens torna a aparellar un obol inedit a un diner conegut de molt temps enrera. Es tracta, en aquest cas, de l'obol corresponent al diner atribuit per Botet i Siso a Ermengol VIII i que tarnbe podria haver-se iniciat amb el seu antecessor Ermengol VII. L'autor s'inclina per aquesta darrera possibilitat assenyalant la similitud d'aquest tipus amb el d'Hug III d'Empiiries. La tardana descoberta d'aquest 0bol mostra la superior raresa dels divisors i com, gairebe sisternaticament, l'ernissio de diners anava acompanyada d'un cert contingent d'obols.

M. Crusafont

GALYE IZQUIERDO, P Aprxirnacion al estudio de la cerarnica de epoca emiral en la ciudad de Zaragoza, Caesaraugusta, 65, 1988,233-261.

Es publica la trobadad'una moneda visigotica, d'Egica i Witiza, de la seca d'Emerita.

L.v.

IBANEZ, M. - BERGUA, 1. - LIZARRAGA, 1. «Tipologia de las monedas de Sancho VI y Teobaldo I, reyes de Navarra». Boletin de fa Real Sociedad Bascongada de Amigos del Pais. Afio XLIV. Cuad. 3-4. San Sebastian 1988.

Una de les dificultats per a I'estudi de la numaria navarresa es l'escassedat de material.Els autors han arribat a reunir un nombros aplec en base a col·leccions publiques i privades i poden aixi basar les seves conclusions a partir d'un conjunt realment notable. L'estudi es basa en comprovacions tipologiques i paleografiques fetes amb gran cura i conclou subscrivint les atribucions proposades per a aquests dos regnats tot assenyalant que per al de Sancho VI s'aprecia l'existencia de dos grups, amb la qual cosa s'apunten les possibilitats de dues emissions 0 de dos tallers.

M. Crusafont i Sabater

IBRAHIM, T. i JrMENEZ GIL, J., «Bibliografia Hispano-Musulrnana», Numisma, mims. 222227, gener-desembre 1990, pp. 83.123.

Eis autors, especialistes en I'estudi de la moneda andalusina, han ernpres la tasca pacint, extraordinariarnent util, pero sovint poe agraida de facilitar-nos un recull bibliografic. EI seu repertori consta avui de I'estimable xifra de 632 obres referents a la numismatica d'al-Andalus. Les entrades han estat ordenades alfabeticament pre noms d'autors. Amb bon criteri cientific els dos autors adverteixen que el seu repertori no deu pas esser encara complet i s'adonen de la utilitat que hauria tingut un index per materies del seu recull, tot anunciant per un futur proxirn els corresponents annexos i un index tematic, L'esforc realitzat es important i de moment ens ha facilitat una bona eina de treball que hem d'agrair.

Anna M. Balaguer

LEYDA Y DAMIA, 1. M. «Novedades en las acufiaciones medievales del Reino de Navarra». Proceedings of the 10th International Congress of Numismatics, Londres 1986. pp. 379-381. P1.40.

Corregeix l'autor la lectura incorrecta per al diner de Teobald I i expressa el seu escepticisme sobre la distincio de tipus feta per Heiss que suposa una mala interpretacio. Descriu despres l'obol de Teobald I, que correspon als tipus amb estrella a mes de la Iluna. Inclou tarnbe el que anomena un ponderal i que creiem que es un piedford i descriu dos tipus inedits de Carles el Dolent. L'un seria un gros tomes, pero de billo i l'altre un diner, ambbust que tall a la Ilegenda. Arnbdos casos son dubtosos, el primer per manca d'analisi comparatiu de contingut de fi i el segon per la possibilitat d'un gros retallat. Callamentar la poca claredat en la redaccio que dificulta la interpretacio, enun text destinat a la seva exposicio verbal (ecuyas diapositivas vernos») i que no fou adaptat com a article.

M.Crusafont

MARTiN-PENATO LAZARAO, M. L, «Oficiales y ensayadores de la ceca de Toledo: sus privilegios», Gaceta Numismatica, 99,1990, pp. 35-40.

Concisa panorarnica dels privilegis que comportava I'exercici de treballs relacionats amb la fabricacio de moneda a l'Edat Mitjana i a la Moderna. L'autora es circumscriu a la seca de Toledo i aporta dades sobretot dels segles XV-XVII. EI treball forma part d'una investigacio mes amplia sobre el taller de Toledo, encara inedit.

A. M. Balaguer

RODRiGUEZ LORENTE, J. J. - FONTELA BALLESTA, S., Las taifas almohades del Sudeste Peninsular. Estado actual de la numisrnatica, Numisma, 204-221, gener-desembre 1987-1989, pp.125-137.

RECENSIONS BIBLIOCR4FIQUES

Interessant aportaci6 recopilant novetats i peces inedites sobre un dels periodes mes negligits de la numismatica andalusina. El treball inclou quadres amb llegendes i il·lustracions. El resultat del treball assoleix plenament el que els autors es proposaven: posar al dia aquest sector de la numaria almohade.

A. M. Balaguer

SAINZ VARONA, F. A., «Dos libros de visitas a la casa de la moneda de Burgos, Numisma, 204-221, gener-desembre 1987-1989, pp. 139-182.

Important article que desvetlla un aspecte sobre l'organitzaci6 de les seques castellanes del segles XV-XVII fins ara completament inadvertit. Es tracta del control, que mitjancant unes inspeccions periodiques, exercia l'Ajuntament damunt de la seca. Una detinguda recerca porta a l'autor a situar l'inici de la institucionalitzaci6 d'aquesta practica a la segona meitat del s. XV, en el regnat d'Enric IV.

Sainz Varona, incansable investigador de la numaria i de la documentaci6 castellana, ha trobat en el ric arxiu de Burgos dos llibres que contenen les actes d'aquestes inspeccions 0 visites. Aixo Ii permet explicar detingudament el seu procediment, objectius, freqiiencia i derivar-ne altres claricies sobre marques d'assajador, producci6, equivalencies, etc. El primer llibre cornenca el 1578 i acaba el 1607 i el segon compren del 1618 al 1626. El treball es acompanyat d'acurades regestes de totes les visites contingudes en els llibres.

Treballs com el de Sainz Varona faran avancar sobre bases solides el coneixement dels tenomens monetaris a Castella.

A. M. Balaguer

SUCHODOLSKI; S. «La silique du roi Rechiarius et les autres monnaies sueves», Quaderni Ticinesivol. XVIII. Lugano 1989, pp. 353-362.

Les siliques d'argent a nom delrei sueu Rechiarius havien causat dubtes inicialment referent a la seva autenticitat fins que n'aparegue un exemplar en excavaci6. Una altra causa de perplexitat l'aportava l'anvers de la peca, a nom d'Honori i de factura molt perfecta. L'autor discuteix i rebutja les teories drecades sobre la qiiestio, que apuntaven a un obridor d'encunys fora per a aquesta cara 0 a l'aprofitament d'un encuny supervivent. Situant la peca enun context mes ampli conclou que l'asincronia invocant Honori no es pas excepcional i que el rei sueu potser tambe va batre or, reservant en aquest cas aquest metall per a l'emperador Honori «simbol de la prosperitat del m6n rorna. com diu l'autor i gosant gravar el seu nom nornes a l'argent.

M. Crusafont i Sabater

MODERN I CONTEMPORANI

BALAGUER, Anna M. «Las monedas carlistas. En el 150 aniversario de su primera emisian». Gaceta Numismdtica 99. Barcelona 1990, pp. 67-74.

Escasses varen esserles emissions carlines, tant en tipus com en exemplars. Aixi, fins avui no coneixiem els tipus emesos a Berga mes que pels dibuixos de Botet i Siso, Avui l'autor ens dona fotografies de la mitja pesseta i dels sis quartos emesos a Berga el1840 i aixi pot corregir alguns petits errors de lectura. Es tracta d'exemplars existents a museus de Madrid, sens que s'hagi pogut comprovar l'existencia de peces al GabinetNumismatic de Catalunya per les dificultats ja conegudes d'accedir als seus fons. Un altre aspecte de gran interes referent ales peces berguedanes es que per primer cop l'autor dona dades documentals d'aquestes emissions, podent descartar aixi que es tracte de fantasies 0 emissions de «prova» com moltes altres que hom sol catalogar irresponsablement. Finalment es dona una breu panoramica de tots els amonedaments carlins.

M. Crusafont

LEYDA DAMlA, J. M. «Diners del ram valencianos», Gaceta Numismdtica 99. Barcelona 1990, pp. 59-64.

L'autor constata l'existencia de diferents anomalies en les emissions de diners menuts valencians als darrers temps dels Austria i en Felip V D'una banda aporta diners a nom de Felip IV corresponents als anys 1666 i 1667, dinsdel regnat de Carles II i de l'altra un diner a nom de Carles II del 1660 i un de Felip V del 1711. Pel que fa als primers nosaltres pensem que s'ha de tractar d'errors de data en el gravat dels encunys, de la mateixa manera que hi ha diners amb VAROLVS en lloc de CAROLVS, en clara confusio amb l'inici de la llegenda del revers VALENCIA. Eis altres dos son un xic dubtosos. EI de Carles del 1660 podria resultat del repicat d'una part del 6 acoblada amb un 7 estrafet i el de Felip V te un aspecte sospitos, ames d'esser dificil de justificar historicament, L'autor es ben conscient d'aquestes dificultats que no deixa d'assenyalar. Li hem d'agrair el plantejament d'aquests problemes que demanen cornprovacio en noves peces i l'aportacio de nous materials.

M. Crusafont i Sabater

PEREZ SINDREU, F. P, Hallazgo de setenta monedas de oro en una escombrera publica de Lebrija (Sevilla), Numisma, 204-221, gener-desembre 1987 -1989, pp. 183-200.

Aquest conjunt de monedes d'or espanyoles dels segles XVIII-XIV fou trobat en un abocador al qual havia anat a parar la runa procedent de l'enderroc de diverses cases velles de la poblacio. Les monedes foren casualment recuperades i l'autor ens ofereix la seva classificacio,

Una aportacio mes al coneixement de la circulacio de la moneda de finals de l'Edat Moderna i dels inicis de la Conternporania,

A. M. Balaguer

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

MEDALLisTICA

BALAGUER, ANNA M. «Datacio i significacio d'algunes medalles montserratines». L'Ardit 6. Barcelona 1990. pp. 218-221.

Aportacio d'informacions aclaratories sobre significacio, us i identificacio d'algunes medalles, amb transcripcio dels exorcismes abreujats a la frequent creu de s. Benet. Per a la datacio resulta de gran interes la publicacio d'una medalleta amb poms, semblant a algunes de montserratines recentment publicades per Foraste, pero en aquest cas amb la data 1600 que permet d'aproximar i confirmar les datacions proposades.

M. Crusafont

Index Acta Numismatica Vols. 11-20 (1981-1990)

Index Acta Numismatica Vols. 11-20

(1981-1990)

Amb l'aparicio del volum 20 Acta Numismatica ha acomplert una nova etapa. Dues decades d'existencia per una publicacio, que no ha comptat sempre amb un suport institucional 0 aquest ha estat parcial i a voltes poe estable, son prova d'una ferma voluntat de perseverancia que honora l'entitat editora i a tots aqueUs que d'una 0 altra forma han col-laborat en aquesta realitzacio. Vint anys de vida d'una publicacio que s'ha mantingut i ha crescut en nivell cientific, projeccio i en nombre, qualitat i diversitat de les aportacions que conte, son, sens dubte, una fita a celebrar. Des de la redaccio d'Acta Numisrnatica no hem vist millor manera de fer-ho que oferir als nostres lectors un index per materies de tots els treballs publicats en els volums 11-20. Donem aixi continuitat a l'index redactat amb criteris similars que publicarem a l'Acta Numismatica X.

Per a facilitar la consulta de l'index donarem, a continuacio, un repertori deIs apartats i subapartats establerts.

A. M.

Balaguer

TREBALLS D'INTERES GENERAL

Generalitats

Bibliografia

Metodologia, Estadfstica i Metal-lografia

Metrologia

Fons Monetaris de Museus

Museologia

MONANTIC

Moneda Grega

Moneda de Rhode iEmporion

Moneda Ptinica i de la Invasio Cartaginesa

Moneda iberica

Moneda Iberica del Sud i de la Ulterior

Moneda Hispano-Llatina

Moneda de Gal-lia

Moneda Romana

Moneda Sassanida

Tresor, Troballes i Circulacio

MEDIEVAL

Moneda Bizantina i de l'Orient Llati

Moneda dels Regnes Barbars

Moneda Islamica

Moneda Catalana ide la Corona Catalano-Aragonesa

Moneda Carolingia, delLlenguadoc, Navarra, Castella, Portugal, Italic i Escocia

Tresors, Troballes i Circulacio

MODERN

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

Moneda del Regne de Castella, Ultramar i Imperi, Portugal i Franca (Tresors, Troballes i Circulacio. Vid. aquest apartat a CONTEMPORANI)

CONTEMPORANI

Moneda Catalana ide la Corona Catalano-Aragonesa

Moneda delRegne de Castella i Ultramar

Moneda de Franca, America del N. i Xina

Tresors Troballes i Circulacio (Modern i Contemporani).

MONEDA ECLESIAsTICA A CATALUNYA J CORONA CATALANO ARAGONESA: PLOMS JPELLOFES

MEDALLESICONDECORACIONS

VARIA

Introduccions

Memories de la S.C.E.N.

Noticies

TREBALLSD'INTERES GENERAL

Generalitats

BARCEL6, M. i col·laboradors, De moneta. Notes critiques sobre moneda, peces de moneda i historiadors, 12,1982, pp. 19-29.

LLOBET I PORTELLA, J. M., Segells de placa amb empremtes monetaries, 11, 1981, pp.213-216.

Bibliografia

BALAGUER, A. M., index Acta Numismdtica vols: 11-20, 1981-1990, 20, 1990, pp. 247-271.

BALLADA I SERRA, J., Fons bibliografics sobre la moneda dela Guerra de Separacio (1640-1652) al Gabinet Numismatic de Catalunya, 16, 1986, pp. 253-262.

CRUSAFONT I SABATER, M., Sebastia Daizira i Soler. Introduccio a l'Acta Numismatica 16,1986, pp. 13-16.

LEYDA I DAMIA, J. M., Un segle d'estudis numismatics i sigillografics ales pagines de dues publicacions centenaries, 19,1989, pp. 15-38.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 11,1981, pp. 301-328.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 12,1982, pp. 265-297.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 13,1983, pp. 235-273.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 14,1984, pp. 293-319.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 15,1985, pp. 287-312.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 16,1986, pp. 219-236.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 17-18,1987-1988, pp. 331-337.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 19,1989, pp. 199-232.

RECENSIONS BIBLIOGAAFIQUES, 20, 1990, pp. 223-246.

Metodologia, Estadistica i Metal-lografia

BALAGUER, A. M., L'estudi de les troballes monetaries, Introduccio a !:Acta Numismatica, 13,1983, pp. 13-16.

HYGOUNET, 1. L., Un exemple d'emploi d'un modele statistique multidimensionel en matiere de numismatique antique, 12, 1982, pp. 31-51. Roussrrr, M. i BARRAL, M. Un exemple defragilisation de l'argent (Anexe I), 17-18, 1987-1988, pp. 23-24. (Anexe a l'article de RICHARD, 1. C. i DEPEYROT, Une imitation celtique de ladrachme au pegase d'Empuries, 17-18, pp. 24-25.

Metrologia

PELLICER I BRU, 1., Les interpolacions de parametres metrologies, 11, 1981, pp. 1928.

PELLICER I BRU, J., Metrologia antiga. I Vuit pesals punics de bronze inedits, 12, 1982, pp. 57-61.

PELLICER I BRU, J., Nou intent d'apropament a la metrologia de la Guerra de Separacia, 16,1986, pp. 291-317.

Fons monetaris de Museus

DATZlRA, S., La moneda de la Republica Romana del Museu Comarcal de Manresa, 13,1983, pp. lOS-108.

DATZIRA, S., EI monetari del Museu del Patronat de la Vall de Lord a Sany Llorenc de Morunys, 14, 1984 pp. 227-236.

DHENIN, M., La Guerre des Segadors et la numismatique francaise/ etudes et collections, 16 1986, pp. 335-358.

GARCIA BELLlDO, M. P. i BLAZQUEZ, C. Las monedas celiibericas y sus contramarcas en ellnstituto Valencia de Don Juan, 17-18,1987-1988, p. 59-88.

HILDEBRAND, J., Catdlogo de las monedas antiguas de Hispania de la Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania, 12, 1982, pp. 53-55.

MORGENSTERN, R., Fragmentos de dirhem acuiiados en Madina Mayurca, 14, 1984 pp.151-165.

MORGENSTERN, R., Monedas drabes de bronce y plata del Museo de Menarca, 15, 1985 pp. 191-96.

VIDAL BARDAN, J. M. Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina de la Tarracanense en el Museo Arqueologico Nacional, (1), 13,1983, pp. 75-104.

VIDAL BARDAN, J. M. Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina de la Tarraconense en el Museo Arqueologico Nacional, (II) 15, 1985, pp. 97-116.

VIDAL BARDAN, 1. M. - DE LA CASA MARTiNEZ, C. Catalogo de la moneda antigua del Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

Museologia

BALAGUER A. M. CRUSAFONT I SABATER, M. EI Gabinet Numismatic de Catalunya. Estudi critic i propastes alternatives, 13,1983, pp. 21-46.

MONANTIC

Moneda Grega

GARCIA GARRIDO, M. EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37-78.

RIPOLLES, P. P. EI hallazgo de monedas de Monforte (Alacant). Parte L Monedas griegas, 14, 1984, pp. 59-70.

RIPOLLES, P. P. Las monedas del tesoro de Morella, canservadas en la B.N de Paris, 15,1985, pp. 47-64.

Moneda de Rhode i Emporion

GARCIA GARRIDO, M. EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37-78.

BENAGES, J. - VILLARONGA, L., Troballa d'Orista (Osona, Barcelona), 17-18, 1987-1988, pp. 41-58.

MORAWIECKI, L. Las monedas antiguas de Hispania en Polonia, 14, 1984, pp. 4358.

RIPOLLES, P.P. Las monedas del tesoro de Morella, conservadas en la B.N de Paris, 15,1985, pp. 47-64.

VrLLARONGA, L. Un tresor de la zona Ebre-Segre, 13,1983, pp. 47-58.

Moneda Ptinica i de fa Invasio Cartaginesa

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa d'Agramunt, Troballes Monetaries IX, 20, 1990, pp. 221.

HILDEBRAND, 1. Catalogo de las monedas antiguas de Hispania en la Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania, 12, 1982, pp. 53-55.

GARCIA BELUDO, M. P. Apostillas a EI Alfabeto de las cecas «libio fenices» de 1. M Sold Sole, 11, 1981, pp. 41-55.

GARCIA GARRIDO, M. Reacuiiaciones en la Hispania Antigua (II), 13, 1983, pp. 61-74.

GARCiA GARRIDO, M. Divisores de plata de imitacion emporitana, 17-18, 19871988, pp. 29-40.

GARCiA GARRIDO, M. - COSTA, S. Divisores de plata con tipologia helenico-punica, 16,1986, pp. 53-64.

GARCiA GARRIDO, M. - MONTANES 1. Divisores de plata ineditos 0 poco conocidos de Hispania Antigua, 19, 1989, pp. 45-52.

GARCIA GARRIDO, M. EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37-78.

LOPEZ CASTRO, J. L. EI inicio dela acunacion de moneda en la ciudad de Sexs,.16, 1986, pp. 65-72.

MARTINEZ HINOJOSA, B. Moneda Hispano-cartaginesa de bronce inedita, 19, 1989, pp.59-62.

MORAWIECKI, L. Las monedas antiguas de Hispania en Polonia, 14, 1984, pp. 4358.

PELLICER I BRU, 1., Metrologia antiga. 1. Vuit pesals punics de bronze inedits, 12, 1982, pp. 57-61.

VIDAL BARDAN, 1. M. - DE LA CASA MARTINEZ, c., Catalogo de moneda antigua deL Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

VILA CASAS, L. Un possible obol de Malaca (?), 15,1985, pp. 73-74

VILLARONGA, L. Un tresorde!a zona Ebre-Segre, 13,1983, pp. 47-58.

VILLARONGA, L. Assaig-balanc deLs volums de les emissions monetaries de bronze a la Peninsula Iberica abans d'A.ugust, 20, 1990, pp. 19-36.

Moneda iberica

AGUILERA,1. Un tesoriLLo de denarios indigenas en Trasobares, 12, 1982, pp. 75-77.

ARROYO ILERA, R. i SANCHIZ SOLER, A. Consideraciones sobre el as bilingue de Ikalonscen, 11, pp. 77-80.

BENAGES, J. Tres interessants variants de monedes iberiques catalanes, 14, 1984, pp. 71-74.

BENAGES, J. - VILLARONGA, L, Troballa d'Orista (Osona, Barcelona), 17-18, pp. 51-58.

BISTUER, E, Una moneda inedita de Lauro, 13, 1983, pp. 59-60.

CRUSAFONT I SABATER, M. Dos hemiobols inedits de la zona del Segre, 19, 1989, pp.53-58

DEROC, A - RICHARD, I C; Une monnaie d'argent d legende iberique inedite I-BIN-KIl2, 1982, pp. 127-130.

HILDEBRAND, H. I, Contribucion al estudio de la cronologia de los hallazgos de monedas ibericas, 11,1981, pp. 57-66.

HILLDEBRAND, J., Catdlogo de las monedas antiguas de Hispania de fa Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania, 12,1982, pp. 53-55.

GARCiA BELLIDO, M. P, Elplomo de Pech-Maho, 20, 1990, p. 15-18.

GARCIA BELLIDO, M. Pi BLAZQUEZ, C. Las monedas celtibericas y sus contramarcas en ellnstituto Valencia de Don Juan, 17-18,1987-1988, p. 59-88.

GARCiA GARRIDO, M. Divisores de plata de imitacion emporitana, 17-18, 19871988, pp. 29-40.

GARCIA GARRIDO, M. El hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37-78.

GARCiA GARRIDO, M. - LALANA, L, Reacuiiaciones en la Hispania Antigua, 11, 1981, pp. 81-84.

GARCiA GARRIDO, M. - MONTANES, I, Divisores de plata ineditos 0 poco conocidos de fa Hispanic Antigua. 19, 1989, pp. 45-52.

MONTANES, I - GARCiA GARRIDO, M. Acerca de una rara moneda con leyenda AREIKoRATiKoS 14,1984, pp. 75-78.

MORAWIECKI, L Las monedas antiguas de Hispania en Polonia, 14, 1984, pp. 4358.

UNTERMANN, J. Nuevos textos ibericos sobre plomo, 15,1985, pp. 33-46.

UNTERMANN, J. Nova inscripcio iberica sobreplom, 19,1989, pp. 39-44.

VIDAL BARDAN, J. M. Aportacion a la circulacion monetaria en Arcobriga, Aguilar de Anguita y Luzaga, 11, 1981, pp. 67-76.

VIDAL BARDAN, J. M.; DE LA CASA MARTiNEZ, C; Catdlogo de moneda antigua del Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

VILLARONGA, L Ef tresor IVde Tivissa, 12, 1982, pp. 63-73.

VILLARONGA, L Un tresorde la zona Ebre-Segre, 13, 1983, pp. 47-58.

VILLARONGA, L Les dracmes iberiques del tipus de Puig Castellar, 14, 1984, pp. 21-42.

VILLARONGA, L Troballa de la Cerdanya (AN. 14), 14,1984, p. 287.

VILLARONGA, L Troballa del Maresme (AN. 15),14,1984, p. 288.

VILLARONGA, L Troballa de l'Emporda (AN. 16), 141984, p. 289.

VILLARONGA, L Troballa de Fuentes de Ebro (Saragossa) (AN. 17), 14, 1984, p. 289.

VILl.ARONGA, L. Comentaris ales troballes precedents (AN 14, AN 15, A.N 16, AN 17),14,1984, pp. 290-292.

VILLARONGA, L. Necessitats financeres a la Catalunya iberica dels segles 111-1 a.c., 15,1985, pp. 19-32.

VrLLARONGA, L. Assaig-balanc dels volums de les emissions monetaries de bronze a la Peninsula Iberica abans d'August, 20, 1990, pp. 19-36.

Moneda Iberica del Sud i de la Ulterior

HILDEBRAND, J., Catalogo delas monedas antiguas de Hispania dela Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania, 12,1982, pp. 53-55.

GARCiA GARRIDO, M. Nuevas aportaciones al estudio de las monedas de Abra, 14, 1984, pp. 79-90.

GARCiA GARRIDO, M.; LALANA, L., Reacuiiaciones en fa Hispania Antigua 11, 1981,pp.81-84.

GARCIA GARRIDO, M. Reacuiiaciones en la Hispania Antigua (11), 13, 1983, pp. 61-74.

MORA, B. Reacuiiaciones en la ceca de Acinipo, 17-18, 1987-1988, pp. 89-100.

MORAWIECKI, L. Las monedas antiguas de Hispania en Polonia, 14, 1984, pp. 4358.

VIDAL BARDAN, J. M. Aportacion a la cirtulacion monetaria en Arcobriga, Aguilar deAnguita y Luzaga, 11,1981, pp. 67-76.

VIDAL BARDAN, 1. M. Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina de la Tarraconense en el Museo Arqueologico Nacional, (I), 13,1983, pp. 75-104.

VIDAL BARDAN, J. M. Fondos monetarios de la serie Hispano-Latina dela Tarraconenseen el Museo Arqueologico Nacional, (II), 15,1983, pp. 97-116.

VIDAL BARDAN, 1. M.; DE LA CASA MARTiNEZ, C. Catdlogo de la moneda antigua del Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

VILLARONGA, L. Assaig-balanc dels volums de les emissions monetaries de bronze a la Peninsula Iberica abans d'August, 20, 1990, pp. 19-36.

Moneda Hispano-Llatina

ARROYO ILERA, R.; SANCHEZ SOLER, A. Consideraciones sobre el as bilingiie de Ikalonscen, 11, 1981, pp. 77-80.

GARCIA BELLIDO, M. P.; BLAZQUEZ, C. Las monedas celtibericas y sus contramarcas en ellnstituto Valencia de Don Juan, 17-18,1987-1988, p. 59-88.

HILDEBRAND, J., Catdlogo de las monedas antiguas de Hispania de la Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania, 12,1982, pp. 53-55.

MARQUES DE FARIA, A., Ipses, uma ceca hispano-romana do Sudoeste, 17-18, 1987-1988, pp. 101-104.

MEDRANO MARQUEs, Sabrelos pretendidos denarios de Caesaraugusta, 15, 1985, pp.117-138.

MORA, B., Reacuiiaciones en fa ceca de Acinipo, 17-18,1987-1988, pp. 89-100.

MORAWIECKI, L. Las monedas antiguas de Hispania en PoLonia, 14, 1984, pp. 4358.

VIDAL BARDAN, J. M. Fondos monetarios de La serie Hispano-Latina de la Tarraconense en eL Museo Arqueologico NacionaL, 13,1983, pp. 75-104.

VIDAL BARDAN, 1. M. Fondos monetarios de La serie Hispano-Latina de La Tarraconense en eLMuseo Arqueologico NacionaL, 15,1985, pp. 97-116.

VIDAL BARDAN, J. M. Tesorillo de bronces hispano-Latinos hallado en Segobriga (Cuenca), 16,1986, pp. 73-78.

VIDAL BARDAN, J. M.; DE LA CASA MARTINEZ, C. Catalogo de la moneda antigua del Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

Moneda de fa Gal-Ita

GARCIA GARRIDO, M. Divisores de plata de imitaci6n emporitana, 17-18, 19871988, pp. 29-40.

CHABOT, L., Un tetraobole massaliete surfrappe sur un dernier du Caius Aburius Geminus, 11, 1981, pp. 85-94.

RICHARD J. c.; DEPEYROT, G. Une imitation celtique de la dracme au pegase d'Empuries, 17-18, 1987-1988, pp. 23-4. (Vid. ROUSSET, M; BARRAL, M. Un exemple defragilisation de l'argent, Annexe 1, 17-18,1987-1988, pp. 25-27).

RIPOLLES, P. P.; VILLARONGA, L. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de l'Espagne, 11,1981, pp. 29-40.

ROUSSET, M.; BARRAL, M. Un exemple defragilisation de l'argent (Annexa I), 17-18, 1987-1988, pp. 25-7 (Vid. 987-1988, pp. 25-7 (Vid. RICHARD, 1. c. DEPEYROT, G. Une imitation celtique de la dracme au pegase d'Empuries, 17-18, 1987-1988, pp.23-24).

VILLARONGA, L. Un tresor de la zona Ebre-Segre, 13, 1983, pp. 47-58.

VILLARONGA, L. Imitacions galliques de les dracmes de Rhode i Emporion, 16, 1986, pp. 21-52.

Moneda Romana

ARROYO ILERA, R, Andlisis de dos reacuiiaciones de moneda romana del siglo IV d.C, 14,1984, pp. 131-134.

ARROYO ILERA, R, El tesorillo de monedas tardorromanas de Monforte (Alacant), 15,1985, pp. 139-156.

ARROYO ILERA, R, Estudio numismdtico del yacimiento tardorromano deL Albir (Altea-Alacant), 17-18, 1987-1988, pp. 153-172.

BALAGUER, A. M., Troballa en els limits del Barcelones amb el Maresme a Troballes Monetaries IV, 13,1983, pp. 227-228.

BALIL, A., Un supuesto «medallon» neroniano en el Museo Arqueologico Nacional, 14,1984, pp. 123-130.

BENAGES, J.; VILLARONGA, L. Troballa d'Orista (Osona, Barcelona), 17-18, 19871988, pp. 41-58.

BISTUER, F., Estudi sabre un tresoret de siliques dels emperadors Honori, Gracia i Maxim Tira, 14,1984, pp. 135-138.

BLAZQUEZ, c., Tesorillos de moneda republicana en fa peninsula iberica, 17-18, 1987-1988, pp. 105-142.

CHABOT, L., Un tetraobole massaliete surfrappe sur un dernier du Caius Aburius Geminus, 11,1981, pp. 85-94.

CHINCHILLA, J, Tesorillo de denarios romano-republicanos de Fuente Cantos (Badajoz), 12,1982, pp. 97-125. (Vid. la rectificacio que en feu CRAWFORD, M. H., Selection and rejection in the Fuente Cantos hoard, 15,1985, pp. 75-6).

CRAWFORD, M. H., Selection and rejection in the Fuente Cantos hoard, 15, 1985, pp.75-6.

DATZIRA, S., La moneda de la Republica Romana del Museu Comarcal de Manresa, 13,1983, pp. 105-108.

GARCIA BELUDO, M. P., The half-victoriatus from Mogente Hoard, 15, 1985, pp. 65-72.

GARCIA GARRIDO, M. El hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37 - 7 8.

LECHUGA GAUNDO, M., El tesorillo de victoriatos de Sta. Catalina del Monte (Verdolay, Murcia), 14,1984, pp. 91-122.

MEDRANO MARQuEs, Sabrelos pretendidos denarios de Caesaraugusta, 15, 1985, pp.117-138.

VIDAL BARDAN, J. M. Aportacion a la circulacion monetaria en Arcobriga, Aguilar de Anguita y Luzaga, 11,1981, pp. 67-76.

VIDAL BARDAN, J. M. Tesorillo de denarios romano-republicanos de Torre de Juan Abad (Ciudad Real) en el Museo Arqueologico Nacional, 12, 1982 pp. 79-95.

VIDAL BARDAN, J. M.; DE LA CASA MARTINEZ, C. Catalogo de la moneda antigua del Museo Numantino de Soria, 15,1985, pp. 77-96.

VIDAL BARDAN, J. M. El tesoro de bronces imperiales de Riopar (Albacete), 17-18, 1987-1988, pp. 143-152.

VILLARONGA, L. El tresor IVde Tivissa, 12,1982, pp. 63-73.

VILLARONGA, L. Un tresorde la zona Ebre-Segre, 13,1983, pp. 47-58.

VILLARONGA, L. EI tresor del Cerro Casal, Utrera, 19,1989, pp. 63-92.

Moneda Sassanida MORGENSTERN, R Acuiiaciones de la dinastia Sasdnida, 11,1981, pp. 75-77.

Tresors, Troballes i Circulacio

AGUILERA,1. Un tesorillo de denarios indigenas en Trasobares, 12,1982, pp. 75-77.

ARROYO ILERA, R, El tesorillo de monedas tardorromanas de Monforte (Alacant), 15,1985, pp. 139-156.

ARROYO ILERA, R, Estudio numismdtico del yacimiento tardo-romano del Albir (Altea-Alacant), 17-18,1977, pp. 153-172.

BALAGUER, A. M., Troballa en els limits del Barcelones amb el Maresme a Troballes Monetaries IV, 13,1983, pp. 227-228.

BENAGES, I. - VILLARONGA, L., Troballa d'Orista (Osona, Barcelona), 17-18, 1987-1988, pp. 41-58.

BISTUER, F, Estudi.sobre un tresoret de siliqiies dels emperadors Honori, Gracia i Maxim n-« 14,1984, pp. 135-138.

BLAZQUEZ, c., Tesorillo de moneda republicana en la Peninsula Iberica, 17-18, 1987-1988, pp. 105-142.

CHINCHILLA, I., Tesorillo de denarios romano-republicanos de Fuente de Cantos (Badajoz), 12, 1982, pp. 97-125. (Vid. la rectificacio que en feu CRAWFORD, M. H., Selection and rejection in the Fuente Cantos hoard, 15,1985, pp. 75-6).

CRAWFORD, M.H. Selection and rejection in the FuenteCantos hoard, 15, 1985, pp. 75-6.

CRUSAFONT I SABATER, M. Dos hemiobols inedits de la zona Segre, 19, 1989, pp. 53-58.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballes monetaries IX, A.N. 31 Troballa d'Agramunt, 20,1990, pp. 221.

GARCIA BELLIDO, M. P., The half-victoriatus from Mogente Hoard, 15, 1985 pp. 65-72.

GARCfA GARRIDO, M. EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos, 20, 1990, pp. 37-78.

GARCIA GARRIDO, M.; MONTANES, J. Divisores de plata ineditos a poco conocidos de la Hispania antigua, 19, 1989, pp. 45�52.

HILDEBRAND, H. I. Contribuci6n al estudio de la cronologia de los hallazgos de monedas ibericas de bronce, 11, 1981, pp. 57-66.

LECHUGA GALINDO, M., EI tesorillo de victoriatos de Sta. Catalina del Monte (Verdolay, (Murcia), 14,1984, pp. 91-122.

MORAWIECKI, L. Las monedas antiguas de Hispania en Polonia, 14, 1984, pp. 4358.

MORGENSTERN, R. Fragmentos de dirhem acuiiados en Madina Mayurca, 14, 1984, pp.161-165.

RIPOLLES, P.P. EI hallazgo de monedas de Monforte (Alacant). Parte I Monedas griegas, 14,1984, pp. 59-70.

RIPOLLES, P.P., Las monedas del tesoro de Morella conservadas en la B.N de Paris, 15,1985 pp. 47-64.

RIPOLLES, P.P.; VILLARONGA, L., La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de l'Espagne, 11,1981, pp. 29-40.

VIDAL BARDAN, I. M. Aportaci6n a la circulaci6n monetaria en Arcobriga, Aguilar de Anguita y Luzaga, 11, 1981,pp. 67-76.

VIDAL BARDAN, I. M. Tesorillo de denarios romano-republicanos de Torre de Juan Abad (Ciudad Real en el Museo Arqueol6gico Nacional, 12, 1982, pp. 79-95.

VIDAL BARDAN, I. M. Tesorillo de bronces hispano-latinos hallado en Seg6briga (Cuenca), 16, 1986, pp. 73-78.

VIDAL BARDAN, I. M. EI tesoro de bronces imperiales de Riopar (Albacete), 17-18, 1987-1988, pp. 143-152.

VILLARONGA, L. Eltresor IVde Tivissa, 12, 1982, pp. 63-73.

VILLARONGA, L. Un tresor de/a zona Ebre-Segre, 13, 1983, pp. 47-58.

VILLARONGA, L. Troballes monetaries VAN 14, Troballa de la Cerdanya; A.N. 15 del Maresme; AN 16 de l'Emporda iAN 17 Fuentes del Ebro., 14, 1984, pp. 287289.

VILLARONGA, L. Comentaris ales troballesmonetaries precedents (AN 14, 15, 16 i 17),14,1984, pp. 290-2.

VILLARONGA, L. El tresor del Cerro del Casal, Utrera, 19,1989, pp. 63-92.

MEDIEVAL

Moneda Bizantina i de l'OrientLlati

GUADAN, A M. de, Algunos casos de monedas medievales del Mediterraneo Oriental, solo conocidas porfuentes literarias, 14, 1984, pp. 169-190.

PIRAS, E. Un ripostiglio di monete d'orobirantine. Nuove ipotesi sulla monetazione aurea sardo-bizantina, 19, pp. 93-108.

Moneda de/s regnes barbars

BALAGUER, AM., Elproblema de la localizacion dela Roda visigoda, 13, 1983, pp. 109-118.

CHAVES R i CHAVES, M.J. Aportacion al Corpus de lamoneda visigoda, 13, 1983, pp.119-122.

CHAVES, R; CHAVES, M. J., Triente inedito de ceca Georres a nombre de Gundemaro (609-612),14,1984, pp. 139-141.

CHAVES, M. J.; CHAVES, R, Nuevas aportaciones al Corpus de la moneda visigoda, 16,1986, pp. 105-112.

CHAVES, M. J.; CHAVES, R, Aportaciones al Corpus dela moneda visigoda, 17-18, 1987-1988, pp. 173-176.

CHAVES, M. J.; CHAVES, R, Nueva aportacion al Corpus dela moneda visigoda, 19, 1989, pp. 109-114.

DEPEYROT, G. Les emissions Wisigothiques de Toulouse (Ve steele), 16, 1986, pp. 79-104.

DOMINGO, A, Tipo monetario visigodo inedito: triente de Suintila acuiiado en Tude. Otras aportaciones a la serie visigoda, 11, 1981, pp. 103-107.

DOMINGO, A, Sobre la autenticidad de los trientes visigodos, 20, 1990, pp. 79-82.

Moneda Is/arnica

BALAGUER, AM., Troballa d'Andalusia (AN 11), 13,1983, pp. 229-230.

BALAGUER, AM., Encuny monetari almohade, 17-18,1987-1988, pp. 207-218.

BALAGUER, AM., Troballes i circulacio monetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya, s. XXII-XIII, 20, 1990, pp. 83-110.

BOFARULL, A, Noufulus de Guadix, 14,1984, pp. 167-8.

BOFARULL, A, Una troballa de monedes arabs a Lorca, 15,1985, pp. 183-190.

BOFARULL, A, Una dobla del rei de Granada Mohamed 1 ibn Yusuf 630-672 A.N (1237-1273 A.D.) encunyada a Murcia, 16,1986, pp. 141-2.

BOFARULL, A, Troballa de fragments de dirhems de les Taifes, 17-18,1987-1988, pp.197-206.

BOFARULL, A, Els dirhems perforats, 19,1989, pp. 115-126.

BOFARULL, A, Trobada de Sant Llorenc de Montgai (A.N. 26), 19, 1989, pp. 193.

BOFARULL, A, Trobada de Vilajuiga (AN 27), 19,1989, pp. 194.

BOFARULL, A, Troballa de Sanaiija (A.N. 28),19,1989, p. 195.

BOFARULL, A, Troballa de la Noguera (A.N. 29), 19, 1989, pp. 196.

BOFARULL, A, Tresoret de fraccions de dinar dels Regnes de Taifes, 20, 1990, pp. 111-122.

CHALMETA, P., El dirham arba'ini duhl qurtubi, andalusi: su valor, 16, 1986, pp. 113-126.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (plata), (A.N. 7), 11, 1981, pp. 277-281.

CRUSAFONT I SABATER, M., Troballa de Valencia (or) (AN.6), 11,1981, pp. 270-75.

GINER, A, El hallazgo de dirhems Taifas delLlobregat, 11,1981, pp. 109-119.

MARTiNEZ, A, El tesoro califa! de «Los Villares» (Caudete, Valencia), 17-18, 19871988, pp. 177-196.

MORGENSTERN, R Fragmentos de dirhem acunados en Madina Mayurca, 14, 1984, pp.161-65.

MORGENSTERN, R Monedas drabes de bronce y plata del Museo de Menorca, 15, 1985, pp. 191-196.

PELLICER I BRU, J., Un tresor de dirhems arabs a SiC»), 12, 1982, pp. 139-165.

PELLICER I BRU, J., Un dirhem inedito del califa hamudi al-Kasim al-Ma-Mun, 13, 1983, pp. 123-124.

PELLICER I BRU, J., Suleiman al-Mostain 400-1010/407-1014.14,1984, pp. 143160.

PELLICER I BRU, 1., El tresoret de moneda arab LR-P dels anys 331-418, 15, 1985, pp.157-418.

SAENZ DIEZ, 1. 1.; PELLICER I BRU, 1., Andlisis de cuiios de dirhems del H. 392 de al-Andalus (1001-1002 aci 16, 1986, pp. 127-140.

VALENCIA, R; GALVEZ, M. E.; OLIVA, E., Una propuesta para la sistematizacion de la transcripcion de textos y nombres drabes en los trabajos de numismdtica andalusi, 12,1982, pp. 131-137.

Moneda Catalana ide la Corona Catalano-Aragonesa

ALTURO i PERUCHO, 1., Notes numismatiques de mrxiu de Santa Anna de Barcelona (fans de Santa Anna i de Santa Eulalia del Camp), del 992 a11200, 111981, pp. 121-141.

BALAGUER, A. M., Troballes del Castell de Voltrera, (AN 4), 11, 1981, pp. 262-65.

BALAGUER, A. M., TroballesdeS. PereSacama, (AN 5), 11,1981, pp. 266-69.

BALAGUER, A. M., Redescoberta del diner comtal urgelles de Pere el Catolic, 12, 1982, pp. 167-171.

BALAGUER, A. M., La moneda de oro del Reina de Aragon en las Edades Media y Moderna, 13,1983, pp. 137-166.

BALAGUER, A. M., Troballa de York (Anglaterra) (AN. 12), 13,1983, pp. 231.

BALAGUER, A. M., Reconsideracio de l'amonedatge del comtat d'Empuries en base a un tipus inedit atribuu a PoneHug III (1230-1269),14,1984, pp. 191-214.

BALAGUER, A. M., El diner heraldic del comtat d'Empuries, 15,1985, pp. 197-202.

BALAGUER, A. M., Catalunya, mes d'un milleni? (Introduccio), 17-18,1987-1988, pp.15-16.

BALAGUER, A. M., Diner inedit del comtat de Besalu, 17-18, 1987.1988, pp. 219224.

BALAGUER, A. M., Troballa de Cubells, Troballes Monetaries, IX, 20, 1990, pp. 222.

BALAGUER, A. M., Troballes i circulacio monetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya s. VIII-XIII, 20, 1990, pp. 83-110.

COLLIN, B., Monnaies de foullies provenent de l'Abbaye St. Felix de Montceau, a Gigean (Herault), 12,1982, pp. 177-86.

COMAS, R. Algunes novetats de lamoneda cerverina, 19,1989, pp. 147-156.

CONDE y DELGADO DE MOLINA R., Valor intrinseco y valor de curso en la moneda medieval: conversion de doblas catellanas en fiorines de Florencia en 1376,11, 1981, pp. 165-182.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (or), AN. 6, 11, 1981, pp. 270276.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (plata) AN. 7, 11, 1981, pp. 277281.

CRUSAFONT I SABATER, M. Tipo inedito de Carlomagno de la ceca de Roda,13, 1983, pp. 125-136.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Prats de Rei, AN 13, 1983, pp. 232-233.

CRUSAFONT I SABATER, M. Jaume III de Mallorca (1324-1343), veritable creador delfloricatald, 15,1985, pp. 203-218.

CRUSAFONTl SABATER, M. Troballa d'EsporLes, AN. 18,15,1985, pp. 275-277.

CRUSAFONT I SABATER, M. Dos tipus inedits del Comtat d'Empuries, 16, 1986, pp. 143-8.

CRUSAFONT I SABATER, M. Simo de Montfort i La moneda de Carcassona, 17-18, 1987-1988, pp. 225-256.

CRUSAFONT I SABATER, M. El flori d'or catala. La marca de Barcelona, 19, 1989, pp.127-142.

CRUSAFONT I SABATER, M. Pesals cataLans senzills i multiples, 20, 1990, pp. 141164.

CRUSAFONTI SABATER, M. Troballa d'Agramunt, AN. 30, 20, 1990, pp. 221.

ACTA NUMISMATICA VOLS.I1-20

CRUSAFONT I SABATER, M.; ESCUDERO I BARTROLI, J., Camprodon, Granollers; Puigcerda i Valls: tres tipus inedits i una rectificacio, 16, 1986, pp. 159-174.

CRUSAFONT I SABATER, M.; MONTANE,S, J., Moneda inedita de Cubells (s. XIII), 14, 1984, pp. 215-222.

CRUSAFONT I SABATER, M.; SOLER BALAGUERO, M., Nova moneda del comtat d'Urgell, probablepugesa de Balaguer, 13,1983, pp. 167-175.

DATZlRA, S., Addenda a la troballa de Sta. Perpetua de Mogoda (A.N. 1) a Troballes monetaries II, 11, 1981, pp. 26l.

DOMINGO SELLART, F., Diners barcelonins de Jaume II, 16, 1986, pp. 149-158.

DOMINGO SELLART, F., Naves aportacions al «Cataleg dels Croats de Barcelona, 1285-1706» (VIII), 19,1989, pp. 143-46.

GUADAN, A M. de, Comentarionumismdtico al Manual Mallorquin de Mercaderia (ultimo tercio del s. XV) (2(/ parte), 11,1981, pp. 197-212.

LLOBET I PORTELLA, 1. M., EI ten; de croat de Pere de Portugal encunyat a Cervera l'any 1465 i la seva identificacio: estat de la questio, 17-18, 1987-1988, pp. 25726l.

MOLL MERCADAL, B., Un diner del comtat de Forcalquer (Provence) trobat a Menorca, 20, 1990, pp. 123-124.

PUIG I FERRETE; CRUSAFONT I SABATER, M. Les pugeses de Lleida. Classificacio paleografica i catalogacio, 11,1981, pp. 143-163.

RIPOLLES, P. P.; LLORENS, M. M., El tresor de La Reina Mora, monedes de Jaume 1, 20,1990 pp. 125-140.

VILARET I MONFORT, J. Confirmacio d'un mig croat de Pere el Gran, 13, 1983, pp. 177-180.

VILARET I MONFORT, J. L'obol del Rossello de Joan II, 14,1984, pp. 223-225.

Moneda Carolingia, del Llenguadoc, Navarra, Castella, Portugal, Italia i Escocia

BALAGUER, A M., En torno a los reinados de Juan IIy Enrique IV de Castilla. Tipos monetarios ineditos y comentario documental, 11, 1981, pp. 183-195.

BALAGUER, AM., Troballes del Castell de Voltrera (A.N. 4), 11,1981, pp. 262-65.

BALAGUER, AM., Troballa de Llivia (A.N 20),17-18,1987-1988, p. 317.

BALAGUER, A,. M., Troballa de Vinra (A.N21),17-18,1987-1988, pp. 318.

BALAGUER, AM., Troballa de Girona (A.N. 22)17-18, 1987-1988, pp. 319.

BALAGUER, AM., Troballa del Panta de S. Pone (A.N 23), 17-18, 1987-1988, pp. 320.

BALAGUER, AM. Troballa de la zona de Sevilla, (A.N 25), 17-18, 1987-1988, pp. 322-3.

BALAGUER, AM., Les troballes de moneda carolingia a l'ambit peninsular, (Comenta les troballes A.N. 20 - A.N 25 de troballes Monetaries VII), 17-18, 19871988, pp. 324-330.

COLLIN, B., Monnaies de foullies provenant de l'Abbaye de St. Felix de Montceau, a Gigean (Herault), 12,1982, pp. 177-86.

CONDE Y DELGADO DE MOLINA, R., Valor intrinseco y valor de curso en la moneda medieval: conversion de doblas castellanas en florines de Florencia en 1376, 11, 1981, pp. 165-181.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (plata), (A.N 7), 11, 1981, pp. 277-281.

CRUSAFONT [ SABATER, M. Monedas navarras ineditas de Francisco Febus (14791483) Y de Catalina yluan de Labrit (1483-1512), 12,1982, pp. 187-194.

CRUSAFONT i SABATER, M. Tipo inedito de Carlomagno de la ceca de Roda, 13, 1983, pp. 125-136.

CRUSAFONT i SABATER, M. Troballa a Andalusia, (A.N 24),17-18,1987-1988, pp. 322-323.

CRUSAFONT i SABATER, M. Sima de Montfort i la moneda de Carcassona, 17-18, 1987-1988, pp. 225-256.

GODi-IINO M[RANDA, 1. A P, Monedas de D. Fernando I de Portugal (1367-1383) encontradas en Mallorca, 12, 1982, pp. 173-176.

GUADAN, AN. Comentario numismdtico al Manual Mallorquin de Mercaderia (ultimo tercio del s. XV)(2"parte), 11,1981, pp. 197-212.

MOLL MERCADAL, B., Un diner del comtat de Forcalquer (Provenca) trobat a Menorca, 20, 1990, pp. 123-124.

Tresors, troballes i circulacio monetaria

ALTURO PERUCHO, I. Notes numismatiques de l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona (fans de Santa Anna ide Sta. Eulalia del Camps) del 992-1200. 11, 1981, pp. 121141.

BALAGUER, AM., Troballes del Castell de Voltrera, (A.N 4), Troballes Monetaries, II, 11, 1981, pp. 262-65.

BALAGUER, AM., Troballes de St. Pere Sacama (A.N 5), Troballes Monetaries, II, 11,1981, pp. 266-9.

BALAGUER, AM., Troballa d'Andalusia (A.N 11). Troballes Monetaries IV, 13, 1983, pp. 229.

BALAGUER, AM., Troballa de York (A.N 12) Troballes Monetaries, IV, 13, 1983, pp.231.

BALAGUER, AM., Troballa de Llivia (AN 20), Troballes Monetaries, VII, 17-18, 1987-1988, p. 317.

BALAGUER, AM., Troballa de Vinca, (A.N 21), Troballes Monetaries, VII, 17-18, 1987-1988, p, 318.

BALAGUER, AM., Troballa de Girona (A.N 21), Troballes Monetaries, VII, 17-18, 1987-1988, p. 319.

BALAGUER, AM" Troballa del Panta de St. Pone, (AN 23) Troballes Monetaries, VII, 17-18, 1987-1988, p. 320,

BALAGUER, AM" Troballa dela zona de Sevilla, (A.N 25), Troballes Monetaries, VII, 17-18,1987-1988, p. 322-3,

BALAGUER, AM., Les troballes de moneda carolingia de l'ambit peninsular (Inclou comentaris a.N 20-AN 25), 17-18, 1987-1988, p. 324-330.

BALAGUER, AM., Encuny monetari almohade, 17-18,1987-1988, pp. 207-218.

BALAGUER, AM., Troballes i circulacio monetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya s. VIII-XIII, 20, 1990, pp. 83-110.

BALAGUER, AM., Troballa de Cubells; AN 30, Troballes Monetaries IX, 20, 1990, pp.222.

BOFARULL, A, Una troballa de monedesarabs a Lorca, 15,1985, pp. 183-190.

BOFARULL, A, Troballa de fragments de dirhems de les Taijes, 17-18, 1987-1988, pp.197-206.

BOFARULL, A, Troballa de St. Llorenc de Montgai (AN 26), Troballes Monetaries VIII, 19,1989, p. 193.

BOFARULL, A, Troballa de Vilajuiga (AN27) Troballes Monetaries VIII, 19, 1989, p.194.

BOFARULL, A, Troballa de Sanaiija (AN 28), Troballes Monetaries VIII 19, 1989, p.195.

BOFARULL, A, Troballa de La Noguera (AN 29), Troballes Monetaries VIII, 19, 1989, p. 196.

BOFARULL, A, Tresoret de [raccions de dinar dels Regnes de Taifes, 20, 1990, pp. 111-122.

COLLIN, B., Monnaies de [oullies provenent de l'Abbaye St. Felix de Montceau, a Gigean (Herault), 12, 1982, pp. 177-86.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (or) AN 6, Troballes Moneiaries, II, 11, 1981, pp. 270-276.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Valencia (plata) AN 7, Troballes Monetaries, II, 11,1981, pp. 277-281.

CRUSAFONT I SABATER, M. Tipo inedito de Carlomagno de la ceca de Roda, 13, 1983, pp. 125-36.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa de Prats de Rei (AN 13), Troballes Monetaries, IV, 13, 1983, pp. 232-33.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa d'Esporles (A.N 18), Troballes Monetaries, VI, 15,1985, pp. 275-277.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa a Andalusia (AN 24), Troballes Monetaries, VII, 17-18,1987-1988, p. 321.

CRUSAFONT I SABATER, M. Troballa d'Agramunt (AN 31), Troballes Monetaries, IX, 20,1990, pp. 221.

CRUSAFONT I SABATER, M.; SOLER I BALAGUERO M., Nova moneda del comtat d'UrgeU, probable pugesa de Balaguer, 13,1983, pp. 167-175.

DATZlRA, S., Addenda a la troballa de Sta. Perpetua de Mogoda (A.N I), 11, 1981, p.261.

GINER, A, EI hallazgo de dirhems Taifas del Llobregat, 11, 1981, pp. 109-119.

GODHINO MIRANDA, I. A P., Monedas deD. Fernando I de Portugal (1367-1383) encontradas en Mallorca, 12,1982, pp. 173-176.

MOLL MERCADAL, B., Un diner del comtat de Forcalquer (Provenca) trobat a Menorca, 20, 1990, pp. 123-124.

LLOBET I PORTELLA, I M., El terc de croat de Pere de Portugal encunyat a Cervera l'any 1465 i la seva identificacio: estat de la questio, 17-18, 1987-1988, pp. 257261.

MARTINEZ, A, El tesoro califal de «Los Villares» (Caudete, Valencia), 17-18,19871988, pp. 177-196.

PELLICER I BRU, J., Un tresor de dirhems arabs a s.c.-I., 12, 1982, pp. 139-165.

PELLICER [ BRU, I, El tresoret de moneda arab LR-P dels anys 331-418 A.H, 15, 1985, pp. 157-182.

PlRAS, E. Un ripostiglio di monete d'oro bizantine. Nuove ipotesi sullamonetazione aurea sardo-bizantina, 19, 1989, pp. 93-108.

RIPOLLES, P.P., El tresor de la Reina Mora, 'monedes de Jaume 1, 20, 1990, pp. 125140.

MODERN

Moneda Catalana i de la Corolla Catalano-Aragonesa

BALAGUER, AM., Troballes del Castell de Voltrera (A.N 4), 11,1981, pp. 262-65.

BALAGUER, A M., La moneda de oro del Reino de Aragon en las Edades Media y Moderna; 13,1983, pp. 137-166.

BALAGUER, A M., Un altre tipus inedit de diner de Cervera de la Guerra dels Segadors, 16, 1986, pp. 359-366.

BALLADA I SERRA, J. Fons bibliografics sobre moneda de la Guerra de Separacio (1640-1652) al Gabinet Numismatic de Catalunya, 16,1986, pp. 253-262.

COMAS, R. L'emissio de sisens a Terrassa a la Guerra dels Segadors, 16, 1986, pp. 393-402.

COMAS, R. Algunes novetats de la moneda cerverina, 19,1989, pp. 147-156.

COMAS, R. Elsdiners agramuntesos de la Guerra de Separacio, 20, 1990, pp. 165174.

CRUSAFONT I SABATER, M. Monedes «impossibles» de la Guerra de Successio, 14, 1984, pp. 237-249.

CRUSAFONT I SABATER, M. Les emissions monetaries. Estat de la qiiestio (Moneda GuerraSegadors), 16,1986, pp. 247-252.

CRUSAFONT I SABATER, M. Pesals catalans senzills i multiples, 20, 1990, pp. 141164.

CRUSAFONT I SABATER, M.; ESCUDERO I BARTROLI, J. Camprodon, Granollers, Puigcerda i Valls: tres'tipus inedits i una rectificacio, 16,1986, pp. 159-174.

CRUSAFONT I SABATER, M.; VIDAL, A. Monedes-medalles de proclamacio de Mallorca. Dades inedites 1747,1759,1789,17-18,1987-1988, pp. 269-294.

DATZTRA, S., Troballa delBergueda, (AN 19),15,1985, pp. 278-285.

DATZlRA, S., Les encunyacions a Manresa durant La Guerra de Separaci6. Fons documentals, 16, 1986, pp. 379-384.

DHENIN, M.La Guerre des Segadors et la Numismatiquefrancoise / etudes et collections, 16,1986, pp. 335-358.

DOMINGO I SELLART, E, Noves aportacions al «Cataleg dels Croats de BarceLona 1285-1706» (VIII), 19,1989, pp. 143-146.

GARCIA GARRIDO, M.; VILLARONGA, L. Estimacio del volum de l'emissio de cine rals a Lesseques de Barcelona i Girona, 16,1986, pp. 327-334.

LLOBET I PORTELLA, J. M., Segells de placa amb empremtes monetaries, 11, 1981, pp.213-216.

LLOBET I PORTELLA, J. M., ELprocesjudiciaLper La [abricacio de moneda a Cervera durant La Guerra deLs Segadors encara una incognita, 15,1985, pp. 225-228.

LLOBET I PORTELLA, J. M., L'expedient de l'aurotitzacio d'encunyacio de moneda a Cervera durant la Guerra deLs Segadors, 16, 1986, pp. 367-374.

MATEU I LLOPIS, E, Del comitatus Barchinone al Principatus Cataloniae, 16, 1986, pp.263-278.

PELLlCER I BRu, J., Nou intent d'apropament a la metroLogia de La Guerra de Separacio (1640-1652),16,1986, pp. 291-318.

PLANES I ALBETS, R, Notes sobre Les monedes de Solsona (1599-1615), 15, 1985, pp.219-22.

PLANES I ALBETS, R, L'encunyaci6 de moneda a Solsona durant fa Guerra de Separacio (1640-1652),16,1986, pp. 385-392.

PUIG I FERRETE, L; CRUSAFONT I SABATER, M. Les pugeses de Lleida. Classificacio paleografica i catalogacio, 11,1981, pp. 143-163.

SOLLAI, M. Varianti nelle monete coinate nella zecca di Cagliari durante il regno de Filippo II, re di Spagna, 12,1982, pp. 201-210.

VEGUE, P.; PELLICER, J. Universitas Ville Figue, 16,1986, pp. 375-378.

VENTURA I SUBlRATS, J. Les regles per al comput de La reduccio de moneda a mitjans del segleXVI, 20, 1990, pp. 175-188.

VlLARETI MONFORT, J. L'ardit barcelonide l'any 1635,11,1981, pp. 217-218.

VILARET I MONFORT, J. Els diners barcelonins deL segle XVII, 12, 1982, pp. 195200.

VlLARET I MONFORT, J. EL diner de Barcelona de 1625,15,1985, pp. 223-224.

VILLARONGA, L. Estimacio del volum de les emissions de rals de cine en el cas de Cervera, Argentona i Mataro, 16, 1986, pp. 319-326.

VILLARONGA, L. Les monedes de la Guerra dels Segadors a l'Arxiu Villaronga, 16, 1986, pp. 403-414.

VITAL, N. A Guerra dos Segadores Cataldes e a restauracdo da independencia de Portugal. Historia e Numismatica, 16,1986, pp. 279-290.

Moneda del Regne de Castella, Ultramar i Imperi, Portugal i Franca.

BALAGUER, A. M., Troballes del Castell de Voltrera (AN 4), 11,1981, pp. 262-265.

COLLIN, B., L'atelier monetaire de Perpignan et le trafic des piastres a la fin du XVIII siecle, 17-18,1987-1988, pp. 263-268.

DATZlRA, S., La Troballa de Castellbell i Vilar(A.N 8), 11,1981, pp. 282-289.

DATZLRA, S., El monetari del Museu del Patronat de la Vall de Lord a S. Llorenc de Morunys, 14,1984, pp. 227-236.

DATZlRA, S., La troballa del Bergueda, 15, 1985, pp. 278-85.

THIERRY, F., Les reaux espagnols et les contremarques chinoises, 16, 1986, pp. 175190.

VITAL, N., A Guerra dos Segadores Cataldes e a restauracao da independencia de Portugal. Historia e Numismatica, 16,1986, pp. 279-290.

CONTEMPORANI

Moneda Catalana ide la Corona Catalano-Aragonesa

BALAGUER, A. M., Troballes de St. Pere Sacama, (A.N. 5), 11,1981, pp. 266-69.

OROL PERNAS, A. Nueva moneda mallorquina de doce dineros-1808, 11, 1981, pp. 219-222.

PADRO I DOMENECH, F. Estudi de lamoneda de«6 quartos» del s. XIX, 13, 1983, pp.183-6.

PADRO I DOMENECH, F. EI monetari de peces menors napoleoniques «EN BARCELONA», 14,1984, pp. 249-256.

PADRO I DOMENECH, F. Els ramets de l'anvers en lamoneda de 4 quartos «ENBARCELONA», 15,1985, pp. 229-238.

TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, 11, 1981, pp. 223-4.

TURRO I MARTfNEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, II, Les monedes d'Olot, 12, 1982, pp. 211-213.

TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, III, 13, 1983, pp.187-188.

TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, IV, 14, 1984, pp.257-260.

TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, V, 15, 1985, pp. 261-263.

TURRO I MARTINEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, VI, 16, 1986, pp.191-194.

TURRO I MARTfNEZ, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat, VII, 17-18, 1987-1988, pp. 295-8.

TURRO I MARTINEZ, A. El cinquantenari del paper moneda catala, 16, 1986, pp. 195-98.

TURRO I MARTINEZ, A. La moneda de les presons catalanes durant la guerra, 19361939,19,1989, pp. 157-166.

TURRO I MARTINEZ, A. Els bitllets militars republicans de la Guerra 1936-1939 (I), 20,1990, pp. 189-210.

Moneda del Regne de Castella i Ultramar

DATZlRA, S., Troballa de Castellbell i Vilar (A.N. 8), 11, 1981, pp. 282-289.

THIERRY, E, Les reaux espagnols et les eontremarques chinoises, 16, 1986, pp. 17590.

VIDAL I PELLICER, 1. Una moneda inedita de Fernando VII, 13, 1983, pp. 181-182.

Moneda de Franca, America delN. i Xina

BALAGUER, A. M., Troballa d'Aleoletge (AN 9), 12,1982, pp. 255-264.

COLLIN, B., Monnaies de fouilles provenent de l'Abbaye St. Felix de Monteeau, a Gigean (Herault), 12,1982, pp. 177-86.

COLLIN, B., L'atelier monetaire de Perpignan et le trafie des piastres a la fin du XVIII siecle, 17-18,1987-1988, pp. 263-268.

THIERRY, E, Les reaux espagnols et les eontremarques ehinoises, 16, 1986, pp. 175190.

VIDAL I PELLICER, 1. Compendia historico y geografico de Luisiana y Nueva Orleans, 11,1981, pp. 237-243.

TRESORS TROBALLES I CIRCULACIO (Modern i Contemporani)

BALAGUER, A. M., Troballes del Castell de Voltrera (A.N. 4) Troballes Monetaries II, 11,1981, pp- 262-265.

BALAGUER, A. M., Troballes de St. Pere Sacama (AN 5), Troballes Monetaries, II, 11,1981, pp. 266-269.

BALAGUER, A. M., Troballa d'Aleoletge (AN 9) Troballes Monetaries, III, 12, 1982, pp.255-264.

COLLIN, B., Monnaies de fouilles provenent de l'Abbaye St. Felix de Monteeau, a Gigean (Herault), 12, 1982, pp. 177-86.

COLLIN, B., L'atelier monetaire de Perpignan et le trafie despiastres a lafin du XVIII siecle, 17-18,1987-1988, pp. 263-268.

DATZlRA, S., La troballa de Castellbell i Vilar, (AN 8), Troballes Monetaries II, 11, 1981 pp. 282-289.

DATZlRA, S., Troballa del Bergueda (A.N. 19), Troballes Monetaries, TV, 15, 1985, pp.278-285.

MONEDA ECLESIASTICA A CATALUNYA I CORONA CATALANO-ARAGO­

NESA: PLOMS I PELLOFES

BONET I BOFILL, J. A; CRUSAFONT I SABATER, M. Una pellofa 0 geto hebreu d'Elna, 11,1981, pp. 225-227.

BOTETI SIS0, J. Lespellofes de Girona: La Seu i St. Feliu, 12, 1982, pp. 215-228.

CRUSAFONT I SABATER, M. Pellofes catalanes segons el recull de 1. A. Bonet i Bofill, 13, 1983, pp. 189-224.

CRUSAFONT I SABATER, M. Les pellofes de Barcelona segons el recull de 1. A. Bonet, 15,1985, pp. 239-260.

DATZlRA, S., El monetari del Museu del Patronat de la Vall de Lord a Sant Llorenc de Morunys, 14,1984, pp. 227-336.

MEDALLESICONDECORACIONS

BALAGUER, AM., Les medalles montserratines del segle Xv, 19, 1989, pp. 167174.

BALAGUER, A. M., Medalla de distincio referent al colera de 1855, 19, 1989, pp. 183-184.

BORRAs I COSTA, R. La medalla com manifestacio artistica. Josep Maria Subirachs, 11,1981, pp. 245-257.

BORRAs I COSTA, R. Medalles commemoratives del «Carril de Mataro», 14, 1984, pp.279-286.

BORRAs [ COSTA, R. Medalles i guitons de la Guerra de Separacio i de la Pau dels Pirineus, 16, 1986, pp. 415-431.

BUCH [ PARERA, J. Els senyals montserratins. Segles XV-XVI, 19, 1989, pp. 175182.

CALVO PASCUAL, J. M., Condecoraciones militares en los Paises Catalanes durante la primera mitad del siglo XIX (II), 11,1981, pp. 229-236.

CALVO PASCUAL, J. M., Medallas italianas relativas a la Guerra Civil espanola (1936-1939),12,1982, pp. 229-237.

CASAS I PLA, J. Segona reunio de medallistes: Medalles catalanes 1892-1893, 17-18, 1987-1988, pp. 307-316.

CASAS I PLA, 1.; SUNE, J. M. Medalles que honoren metges i [armaceutics catalans, 15,1985, pp. 265-274.

CRUSAFONT I SABATER, M.La primera reunio de medallistes: Medalles catalanes 1888-1891,16,1986, pp. 199-127.

CRUSAFONT I SABATER, M. Clemencia Isaura, la medalla tolosana delsJocs Florals, 20,1990, pp. 211-216.

CRUSAFONT I SABATER, M.; VIDAL A. Monedes-medalles de proclamacio de Mallorca, dades inedites 1747, 1759, 1789, 17-18,1987-1988, pp. 269-294.

DATZlRA, S., Medalles de la serie «Compendi del Numerari Hispanic», editades pel Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, 12, 1982, pp. 239-253.

DHEN1N, M., La Guerre des Segadors et la numismatiquefrancoise/etudes et collections, 16,1986, pp. 335-358.

FORASTE, M. Les primeres medalles de Montserrat, 17-18, 1987-1988, pp. 299306.

FORASTE, M. Les condecoracions montserratines de Sometent, 19, 1989, pp. 185192.

FORASTE, M. Montserrat a Cuba, 20, 1990. pp. 217-220.

SAINZ VARONA, F. A, Las medallas de proclamaci6n de Burgos, 14, 1984, pp. 261277.

VIDAL I PELLICER, J., Compendio hist6rico geografico de Luisiana y N Orleans, 11, 1981, pp. 237-243.

VILLARONGA, L. Medalla en record de F. X. Calic6 i Rebull, 13, 1983, pp. 225-226.

VARIA

Introduccions

CRUSAFONT I SABATER, M. Introducci6: «Els primers 1 0 anys d54.cta Numismatica, 11,1981, pp. 9-13.

VILLARONGA, L. Introducci6, 12, 1982, pp. 13-14.

BALAGUER, AM., «L'estudi de les troballes monetaries», 13,1983, pp. 13-16.

PAWL, P. de, Introducci6, 14, 1984, pp. 13-14.

MUNDO, M. Introducci6, 15,1985, p. 13.

CRUSAFONTI SABATER, M. «Introducci6: Sebastia Datzira», 16, 1986, pp. 13-16.

BALAGUER, AM., «Introduccio: Catalunya, mes d'un millenir, 17-18, 1987-1988, pp.9-10.

CRUSAFONT I SABATER, M. Introducci6: «Crisi de creixement», 19, 1989, pp. 9-10.

VILLARONGA, L. Introducci6; «Vint anys d/Acta Numismatica», 20, 1990, pp. 9-10.

Memories

BALAGUER, A M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1980,11,1981, pp. 15-18.

BALAGUER, A M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1981,12,1982, pp. 15-7.

BALAGUER, A M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1982,13,1983, pp.17-9.

BALAGUER, A M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1983, 14,1984, pp. 15-9.

BALAGUER, A M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1984, 15,1985, pp. 15-7.

BALAGUER, A. M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1985, 16, 1986, pp. 17-20.

BALAGUER, A. M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1986,17-18,1986-1987, pp. 17-20.

BALAGUER, A. M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1987, 17-18, 1986-1987, pp. 21-22.

BALAGUER, A. M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1988, 19, pp. 11-14.

BALAGUER, A. M., Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1989, 20, 1990, pp. 11-14.

Noticies

CRUSAFONT I SABATER, M. Noticia del III Simposi Numismatic de Barcelona, 16, 1986, pp. 239-246.

BALAGUER, A. M., Leandre Villaronga investit DoctorHonoris Causaper la Universitatde Colonia, 11, 1981, pp. 297-299.

BELTRAN LLORIS, F Cronica del IV Congreso Nacional de Numismdtica, 11, 1981, pp.297-299.