ACTNUM, 19

ACTA NUMISMATICA-19

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCIO: Miquel CR USAFONT

SECRETARIA DE REDACCIO: Anna M BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS Filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

ACTA NUMISMATICA foufundada l'any 1971 sota els auspicis de la Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de l'obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicaci6 no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap rnitja, sigui mecanic, fotoguimic, electronic magnetic, electrooptic, per Iotocopia 0 qualsevol altra sense el permis previ per escrit de I'editor i dels autors.

DIPGsrr LEGAL: B. 23.751-1987.

rSSN: 0211-8386.

IMPRIMEIX: Marc Castelis, Artgrafia. Ribot i Serra, 81, 08208 Sabadell.

EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona.

REDACCIO Acta Numisrnatica. Escola Pia,85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 20 36

Sumari

Introduccio: Crisi de creixement per M. Crusafont i Sabater. 9

Memoria de les activitats dela Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1988 (A. M. B.) 11

Varia

LEYDA I DAMIA, J. M. Un segle d'estudis numismatics i sigil-lografics ales pagines de dues publicacions centenaries. 15

Mon antic

UNTERMANN, I. Nova inscripcio iberica sabre plom, procedent del pais dels Ilergetes 39

GARCiA GARRIDO, M. MONTANES, I. Divisores de plata ineditos a poco conocidos de La Hispania antigua. 45

CRUSAFONT I SABATER, M. Dos hemiobols inedits de la zona del Segre 53

MARTiNEZ HINOJOSA, B. Moneda Hispano-cartaginesa de bronce inedita 59

VILLARONGA, L. El tresor de Cerro Casal, Utrera 63

Medieval

PIRAS, ENRlCO. Un ripostiglio di monete d'oro bizantine. Nuove ipotesi sulfa monetazione aurea sardo-bizantina

CHAVES, Maria Jose y Rafael. Nueva aportacion al corpus de la moneda visigada.

BOFARULL I COMENGE, A Els dirhems perforats

CRUSAFONT I SABATER, M. Elflorid'or cataldo La marca de Barcelona

DOMINGO I SELLART, F. Naves aportacions al «Cataleg dels Croats de Barcelona, 1285-1706» (VIII)

Modern i Contemporani

COMAS, Rafael. Algunes novetats de la moneda cerverina

TURRG I MARTINEZ, A La moneda de lespresons catalanes durant la guerra 1936/1939

Medallistica

BALAGUER, A M. Les medalles montserratines del segle XV

BUCH I PARERA, J. Els senyals montserratins. Segles XV-XVI

BALAGUER, Anna M. Medalla de distincio referent al calera de 1885

FORASTE, Manuel. Les condecoracions montserratinesdel Sometent

Troballesmonetaries - VIII

AN.26. Troballa de S. Llorenc de Montgai (Artur Bofarull).

AN.27. Troballa a Vilajuiga a l'Alt Emporda (Artur Bofarull)

AN.28. Troballa de Sanaiija (Artur Bofarull).

AN.29. Troballa de la Noguera (Artur BofaruU)

Introduccio: Crisi de creixement

Acta Numisrnatica no ha estat mai una empresa facil de realitzar.

EI seu llencarnent des d'una entitat amb migrats medis economics com ho es la Seccio Numisrnatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona ja fou tot un desafiament. Com en tantes de les iniciatives llancades des del nostre petit terrer, hom feia abstraccio d'unes logiques dificultats i s'enfrontava I'adversitat nornes amb les febles armes de la il-lusio. EI treball personal i les col-laboracions escrites, tot dins el rnes pur altruisme, ja es donaven per descomptades. Hi hague un brillant primer embat, on tothom rivalitza en assegurar el lIancament de la nova publicacio. Acta I i II s'exhauriren rapidament, Com sol sueceir, aviat hom s'hague d'encarar a un repte molt mes serios: el de la continuitat. Tradicionalment hom sol acarnissar-se contra aquests moments d'ansia de volada i de voluntarisme pur. Son breus primaveres, en les quais l'encornanadis entusiasme fa moure molts braces. No crec que calgui biasmar aquestes belles arrencades amb la facil constatacio que no tenen continuitat. Aquesta embranzida inicial ha estat, malgrat la seva superficialitat, en l'origen de moltes iniciatives que han fet llarga historia.

Una historia que, certament, han hagut de sostenir altres persones. Homes de tremp, de constancia, de preparacio i de responsabilitat.

L'etapa entre Acta III i Acta VIII fou la mes perillosa per la feblesa dels suports i la necessitat de crear-ho tot entorn de la publicacio. Fou un periode que posa a prova la tenacitat de Leandre Villaronga. Pero des que fou creadalaSocietat Catalana d'Estudis Numismatics alsi de l'Institut d'Estudis Catalans i el Cerde Ii cedi la responsabilitat de la continuitat d'Acta, s'obre una altra etapa no menys dificil. Mancaven ara, del tot, els medis economics.

M CRUSAFONT I SABATER

M. CRVSAFONT

Passats uns anys dela rnes angoixant precarietat (Acta IX-II), l'ajut que cornenca a poder donar-nos I'LE.e. obria finalment el que semblava una situacio de normalitzacio. Aixi sortiren Acta 12 a 15, recuperant els retards acumulats en el periode anterior.

Un nou ensurt feu suspendre del tot la regular cadencia d'Acta, Sobtadament l'Lf'.C. passava el seu pitjor moment i no podia ajudar-nos. Abocats per sorpresa dins la crisi, amb dificultats assolirem de treure Acta 16, tot incorporant-hi les aportacions al III Simposi Numismatic de Barcelona.

Per fortuna l'Lli.C. ha sortit reforcat d'aquesta etapa vacil-lant i en conseqiiencia tarnbe la S.e.E.N. pot reprendre la visio optimista del seu futuro Hem passat, dones, el que podria anomenar-se una crisi de creixement.

Resta ara la responsabilitat de reprendre el temps perdut i correspondre a la paciencia dels nostres socis, subscriptors i entitats que fan habitualment intercanvi arnb nosaltres.

Llancarern, ara fa un any, el doble 17.18 i ara apareix Acta 19. El nostre program a preveu la sortida d'Acta 20 a primers de l'any 92 i d'un doble 21.22 en encetar el 1993. Si assolim a complir aquest pia haurem restablert la data habitual de sortida dActa.

Entretant la viaascendent de la S.e.E.N. creiem que es demostra, no solament per la represa amb nova empenta d'Acta sino, entre altres coses, per un primer pas, ja fet, d'un programa de publicacions numismatiques paral·leles que caldria envigorir. L'aparicio de La moneda catalana local amb el patrocici dela Diputacio de Barcelona es, no tant sols un avenc important sino tambe la mostra del reconeixement obtingut.

Memoria de les activitats de la Societat

Catalana d'Estudis Numismatics

durant l'any 1988

Donarem compte tot seguit de les activitats realitzades per la nostra Societat durant I'any 1988.

CONFERENCIES

EI dia 19 de gener la Societat Catalana d'Estudis Numismatics programava amb la col·laboraci6 de la Secci6 Nurnismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona un acte academic amb motiu de la presentaci6 dela nova publicacio periodica CERCLE, editada per aquesta entitat.

L'esmentat acte academic fou a carrec del nostre president Dr. Leandre VilIaronga el qual disserta sobre «Les monedes antigues catalanes».

Tots els membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics foren especialment convidats a celebrar amb aquest acte el naixement de la mes jove deles nostres publicacions nurnismatiques i foren obsequiats amb el primer numero d'aquesta revista.

JUNTA GENERAL DE LA SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMAl1CS

EI dia 16 de juny es celebra Junta General Ordinaria amb el seguent ordre del dia: Lectura de I'acta de la reuni6 anterior i de la memoria. Aprovaci6 dels comptes. Eleccio de la Junta de Govern. Adrnissio de nous socis. Inforrnacio de les activitats cientifiques i sobre Acta Nurnismatica. Precs i preguntes.

ANNA M. BALAGUER

Es tracta tarnbe dela necessitat de prendre alguna determinacio respecte aquells socis amb endarreriments notables en I'abonament de les quotes. L'assemblea acorda de considerar-los de baixa despres de reiterats avisaments. Fou proposat al Dr. Mario Gomes Marques per a esser elegit com a membre d'honor de la nostra societat. L'assemblea consiera que els seus merits cientifics com a investigador i la seva tasca com a propulsor i director dels Simposis sobre els amonedaments medievals peninsulars el feien creditor d'aquesta distincio. Per tant fou elegit el Dr. M. Gomes Marques soci d'honor de la nostra Societat.

ASSISTENCIA I PARTICIPACIG A CONGRESSOS

El mes d'octubre es celebra a Santarem el III Simposi sobreProblems ofMedieval Coinage in the Iberian Area, organitzat pel Instituto de Sintra i per la Sociedade Numismatica Scalabitana. Tots els membres de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics foren especialment convidats a participar-hi. Com en anteriors convocatories el nostre president Dr. L. Villaronga es comptava entre els membres del cornite d'honor del simposi en qualitat de president de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

L'assistencia i participacio a aquest congres per part dels nostres socis fou certament important, presentant-hi aportacions els Srs.: M. Crusafont i Sabater, A. Canto, M. Barcelo, J. Pellicer, M. Gomes Marques, i A. M. Balaguer.

AI final el sopar de cIoenda del Simposi, celebrat a Santarem fou lliurat al Dr. Mario Gomes Marques el titol i medalla de soci d'honor de la nostra Societat, que els hi havien estat atorgats a I'assemblea del 16 de juny.

El Dr. Gomes Marques agrai aquesta distincio que rebia de mans del nostre vice-president, Sr. Miquel Crusafont i Sabater.

COLLABORACIG DE LA SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS EN ELS ACTES DE CELEBRACIG DEL MILLENARI

Amb motiu dels diferents actes i manifestacions de tipus cultural i de recuperacio de la nostra historia que propicia la celebracio de' Mil·lenari de Catalunya, fou requerit en diverses ocasions I'assessorament de la Societat Catalana d'Estudis

Numismatics per part de la Cornissio del Mil·lenari i tarnbe d'altres entitats.

Fruit d'aquestes collaboracions itasca assessora foren la indusia d'una mostra de la troballa de moneda comtal feta a Orrius i d'un text explicatiu a I'exposicio i al cataleg Millenum i tarnbe el text, de la segona edicio i segiients, sobre tema monetari en la publicacio Catalunyafa mil anys, editat per la Generalitat de Catalunya (1988).

Un altre exemple fou la reproduccio del diner de Ramon Borrell, acompanyat d'un text explicatiu, que fou realitzada pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

COMISSIO INTERNACIONAL DE NUMISMATICA

Com recollirem ja oportunament a la nostra memoria 1986, el Dr. Leandre Villaronga com a president dela Societat Catalana d'Estudis Numismatics fou elegit membre dela junta directiva de la Cornissio Internacional de Numismatica, amb el carrec de tresorer. Aquesta Cornissio Internacional agrupa mes de 110 entitats estudioses dela numismatica de 33 paisos i es l'organitzadora dels Congressos Internacionals de Nurnismatica i editora del Survey of Numismatic Research, entre d'altres activitats.

Des de la seva eleccio com a membre de junta, l'any 1986, fins l'actualitat el Dr. Leandre Villaronga ha estat exercint i complint amb les seves tasques inherents al seu carrec i assistint a totes les reunions anuals dela Cornissio. L'any 1988 la reunio de la Cornissio es celebra a Copenague.

A.M.B.

Un segle d'estudis numismatics i sigil-lografics ales pagines dedues publicacions centenaries

JOSEP M LEYDA 1 DAMIA

La relacio cronologica dels articles, informes, memories, noticies i notes bibliografiques referents a la Nurnismatica, Sigillografia i Medallistica publicats al Boletin de la Real Academia de la Historia i a la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos ens ofereix una visio de trajectoria d'aquestes ciencies auxiliars de la historia durant els darrers cent anys.

A partir de I'any 1960 els treballs sobre aquestes ternatiques comencen a ferse escassos en aquestes dues publicacions, segurament com a consequencia de l'aparicio de diverses revistes especialitzades en aquestes disciplines. Es cert, que alguns dels treballs, que aniran apareixent en aquesta relacio, han estat avui superats i alguns poden qualificar-se fins i tot d'obsolets, perc tambe es cert que en tots ells hi ha queicom a aprendre. Te especial interes la informacio que se'n deriva referent ales troballes monetaries. Volem, tarnbe, assenyalar que la qualitat literaria de molts dels escrits fan molt agradable la seva lectura.

Tant el Boletin de la Real Academia de la Historia com la Revista de Archives Bibliotecas y Museos solen apareixer en forma de dos volums per any; ometrem en la nostra relacio aqueUs vol urns que no continguin articles 0 noticies de les ternatiques del nostre interes.

En atencio a la dificultat de poder localitzar ambdues col·leccions completes per a la seva consulta, ens pIau d'informar als possibles interessats que les examinades en aquest treball es troben ala Biblioteca de la Facultat de Filosofia i LJetres dela Universitat d'Alacant.

J. M LEYDA I DAMIA

INDEX D'ARTICLES, INFORMES, I NOTICIES RELACIONATS AMB LA NUMISMATICA, MEDALLlSTICA I SIGIL-LOGRAFIA PUBLICATS

AL BOLETiN DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA

TOM 1 (1877)

Una tesera celtibera. Datos sobre las ciudades celtibericas de Ergdvica, Munda, Certima, y Contrebia. Per Aureliano FERNANDEZ-GUERRA Y ORBE. Pag.: 129.

Sobre reduccion de antiguos maravedises a lamoneda corriente. Per Javier DE SALAS Y Juan de Dios delaRADA Y DELGADO. Pag.: 366.

Necrologica del Sr. D. Antonio Delgado y Hernandez. Por A.M. FABlE. Pag.: 40.

Sobre La obra titulada Numismatique de D4ncienne Afrique, de L. MULLER. Per Francisco Codera. Pag.: 476.

Tratado de numismdtica Ardbigo-espaiiola; del Sr. D. Francisco CODERA. Per Eduardo Saavedra. Pag.: 480.

TOM2 (1883)

Informe sobre el libro titulado: Medallas de Proclamacion y Juras de los Reyes de Espana, de D. Adolfo HERRERA. Per J. de la Rada. Pag.: 338

TOM 3 (1883)

Monedas ineditas de tipo iberico. Per Celestino PUJOL Y CAMPS. Pag.: 67.

TOM4 (1884)

Monedas de La Ilergecia. Per Celestino PUJOL Y CAMPS. Pag.: 159. Informe dado al GobiernoProvisional sobre el Escudo de Armas y atributos de La moneda. Per S. de OLOZAGA, C. ROSELL, A. FERNANDEZ-GUERRA Y E. SAAVEDRA. Pag.: 186

Informe dirigido al Gobierno de la Republica sobre el Escudo de Armas, leyenda y atributos de fa moneda. Per J. AMADOR DE LOS RIOS, A. FERNANDEZ-GUERRA, E. SAAVEDRA, P PONZANO Y V. PALMAROLI. Pag.: 192.

Tesoro de monedasdrabasdescubierto en Zaragoza. Per Francisco CODERA. pag.: 312.

Monedas Ibericas. Per C. PUJOL Y CAMPS. Pag.: 320.

TOM 5 (1884)

Monedas Ibericas. Per C. PUJOL Y CAMPS. Pag.: 22

Monedas Ibericas Per C. PUJOL Y CAMPS. Pag.: 346.

EI reino arabe de Tudela segun las monedas. Per F. CODERA. Pag.: 354

TOM 6 (1885)

Monedas Ibericas. Per C. PUJOL Y CAMPS. Pag.: 336.

TOM 7 (1885)

Arab metrology. Autor: V. EZ-ZAHRAWY. Traduccio de M. H. Sauvaire. Per F Codera. Pag.: 21

Monedas autonomas de Segisa. Per C. PUJOL Y CAMPS. Pag.: 30

Monedas arabes donadas a fa Academia por D. Francisco Caballero Infante. Per Francisco CODERA. Pag.: 359.

TOM 9 (1886)

Dinar inedito y raro de Almotamid de Sevilla Per F CODERA. Pag.: 7.

TOM 10 (1887)

Donativo de monedas drabes hecho a la Real Academia de fa Historia par D. Francisco Caballero Infante. Per Francisco CODERA. Pag.: 17.

Monedas drabes regaladas a la Academia par el Sr. D. Celestino Pujol, academico de numero. Per Francisco CODERA Y ZAlDtN. Pag.: 435.

TOM 12 (1888)

Monedas arabes donadas par el Sr. D. Celestino Pujol, academico de numero. Per Francisco COD ERA Y ZAIDIN. Pag.: 325.

TOM16 (1890)

La epigrafia numismdtica iberica. Per Celestino PUJOL. Pag.: 321.

Numismdtica y metrologia musulmanas. Per Francisco CODERA. Pag.: 361. Mas datos sabre epigrafia iberica. Per Celestino PUJOL Y CAMPS. Pag.: 515.

TOM 17 (1890)

Numismatica de Urgel y de Rivagorza. Per Mariano PANO. Pag.: 160. Una medalla masonica. Per Vicente de la FUENTE. Pag.: 166. Cortes de Madrid de 1655-1658. Moneda: Real Decreta delll-IX-1658. Per Manuel DANVlLA. Pag.: 278.

TOM 19 (1891)

Numismatica antigua de Aragon. Per Celestino PUJOL Y CAMPS. Pag.: 516

TOM20 (1892)

Tesoro de monedas arabes descubierto en Alhama de Granada. Per Francisco CoDERA. Pag.: 442.

Informes de Numismdtica Espanola. Per Fidel FITA.

1. Indicador manual de la Numismdtica Espanola. Per Alvaro CAMPANER Y FUERTES. Pag.: 623.

2. Sigilografia. Cinco improntas de sellas del Archivo de la Catedral de Zaragoza. Pag.: 632.

3. Catalogo de monedas ardbigas espanolas que se conservan en el Museo Arqueologico Nacional. Per Juan de Dios de la RADA Y DELGADO. Pag.: 633.

4. Catalogo de la coleccion de monedas y medallas de Manuel Vidal Quadra y Ramon, de Barcelona. Pag.: 633.

5. Estudiohistorico acerca de la moneda de Segovia desde los celtiberos hasta nuestros dias. Per D. Carlos de LECEA Y GARCIA. Pag.: 633.

6. El tesoro de la Capilia. Pag.: 634.

TOM 22 (1893)

Tesoro de monedas drabes descubierto en la provincia de Cuenca. Per FranciscoCoDERA. Pag.: 433.

TOM 23 (1893)

Informe acerca del libra titulado «Monedas de las dinastias Arabigo-espanolas». Autor: Antonio VIVES Y ESCUDERO. Per Francisco Codera. Pag.: 279.

1. M LEYDA! DAM!A

TOM 26 (1895)

Memories numismatiques de L'Ordre Souverain de St. Jean de Jerusalem; de el Baron E.H. FURSE. Per el Marques de la Vega de Armijo. Pag.: 29.

TOM 31 (1897)

Tesoro de monedas drabes descubierto en Belalcdzar (Cordoba). Per FranciscoCoDERA. Pag.: 449.

TOM35 (1899)

Valor delos sueldos barceloneses de terno. Per Fidel FITA y Vicente VIGNAU. Pag.: 218.

TOM 38 (1901)

Igualacion de pesos y medidas por D. Alfonso el Sabio. Per Ramon ALVAREZ DE LA BRANA. Pag.: 134.

TOM42 (1903)

Discursos de Medallas y Antiguedades compuesto pOl' D. Martin de Guerra y Aragon. Per Adolfo HERRERA. Pag.: 426.

TOM 47 (1905)

Inventario de las Medal/as Espanolas queposee la Real Academia de la Historia. Per Juan CATALINA GARCIA. Pag.: 152.

TOM 48 (1906)

Sello con inscripcion arabe yflor de lis descubierto en Toledo. Per Francisco CODERA. Pag.: 462.

TOM 51 (1907)

Noticias de Espanoles aficionados a monedas antiguas. Per Carlos GONZALEZ DE POSADA. Fag.: 452.

TOM 53 (1908)

Lote de monedas drabes. Per Antonio VIVES. Pag.: 341

TOM 56 (1910)

D. Vincencio Juan de Lastanosa. Apuntes bio-bibliograficos. Per Ricardo del ARco. Pags.: 301, 387 y 506.

Hallazgo numismdtico de Mogente. Per D. Luis GESTOSO Y ACOSTA. Pag.: 460.

TOM 57 (1910)

Monedas de oro de la epoca visigotica halladas en la provincia de Santander: Per Eduardo JOSUE. Pag.: 482.

Los falsos reales de a ocho de Birminghan. La [abricacion en Birminghan el aho 1796, de [alsos reales de a ocho, y la imposicion de China de contramarcas sobre el numerario extranjero. Per P. BORDEAUX. Pag.: 488.

TOM 59 (1911)

Un bronce mediano de Antonia Augusta, hal/ado en la villa de Pinto (Madrid) y regalado a la Academia .Per Fidel FITA. Pag.: 525.

TOM 62 (1913)

Dos monedas drabes de oro halladas en Lebrija. Per Francisco eODERA. Pag.: 564.

TOM 63 (1913)

Monedas drabes orientales encontradas en Aragon. Per Francisco CODERA. Pag.: 552.

TOM 64 (1914)

Monedas (denarios ibericos y romanos) encontradas en Tricio (Logrono). Per Jose Ramon MELIDA. Pag.: 129.

TOM 65 (1914)

Noticias ineditas acerca de la famosa biblioteca de D. Vincencio Juan de Lastanosa. Per Ricardo del Aaco, Pag.: 316.

TOM 66 (1915)

Medal/a de los bombarderos de Fernando VI. Per Jose Ramon MELIDA. Pag, 200.

TOM 67 (1915)

Las Casiterides y el comercio del estaiio en la Antigiiedad. Per Antonio BLAzQUEZ Y DELGADO-AGUILERA. pags.: 164,496,579.

TOM 72 (1918)

Informe sobre el Catdlogo de monedas hispanocristianas y de medallas conmemorativas en oro, de D. Antonio LOPEZ. Per Adolfo Herrera. Pag.: 431. Memoria sobre la Orden de Caballeria de fa Banda de Castilla. Per Dn. Lorenzo Toledo VILLANUEVA. Pags: 436 y 552.

TOM 73 (1918)

Los numismdticos argentinos. Per Jose Ramon MELTDA. Pag.: 203.

La medalla de Mommsen, firmada por B. Kruse. Per Juan PEREZ DE GUZMAN y GALLO Y lR. MELIDA.

TOM 75 (1919)

Elogio historico de D. Antonio Agustin, Arzobispo de Tarragona; leido en la Real Academia dela Historia el dia 3 de diciembre de 1830. Per Pedro SAINZ DE BARANDA. pag.: 77.

TOM 77 (1920)

Valor de los maravedieses en 1487 y su equivalencia de la moneda en 1800. Per Manuel de PENARREDONDA. Pag.: 422.

Copia reservada del Informe del Ensayador Mayor de laCasa de la Moneda (sabre el tema anterior). Per Manuel LAMAS. Pag.: 423.

Informe de la Real Academia (sabre el mateix tema). Per Joaquin TRAGGIA y Fray Liciniano SAEZ. Pag.: 427.

Incorporacion de la Junta de Historia y Numismatica de Buenos Aires a la RealAcademia de la Historia de Madrid, como su Correspondiente en la Republica Argentina (segueix acceptacio i nomen aments). Per R. Levillier. Pag.: 453.

TOM 78 (1921)

Informe acerca de «cual de los tres escudos sea el que mas exactamente corresponde a Aragon». (Amb estudi sigil-lografic i numismatic). Per Eduardo Iborra y Rodriguez. Pags.: 200 y 289.

TOM 79 (1921)

Medallon de oro de Augusto. Per Jose Ramon ME,UDA y Antonio VIVES. Pag.: 5

El Sistema Monetario Espanol desde 1868. Per salustiano de OLOZAGA, Cayetano

ROSELL, Aureliano FERNANDEZ GUERRA y Eduardo SAAVEDRA. Pag.: 449.

1. M LEYDA 1 DAM/A.

TOM 84 (1924)

El Usatge «Solidus Aureus» de D. Pio BELTRAN VILLAGRASA. Per Ramon Menendez Pidal. Pag.: 305.

Apuntes sobre un tesoro de denarios romanos hallado en la Sierra Morena, en el sur de Espaiia. Per Horacio SANDARS. Pag.: 489.

TOM 85 (1924)

Apuntes sobre la apellidada «Mina de la Plata» proxima a Baeza, en la provincia de Iaen. Per Horacio SANDARS. Pag.: 123.

TOM 86 (1925)

Necrologicas:

Don Antonio Vives y Escudero. Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 409.

El Excelentisimo Sr. D. Adolfo Herrera y Chiesanova Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 1 del suplement, segueix a la pagina 408.

TOM 88 (1926)

Teruel en el siglo XV La vida economica y la cuestion monetaria. Per Antonio FLORIANO. Pag.: 785.

TOM 89 (1926)

Biblioteca del Excelentisimo Sr. D. Adolfo Herrera, donada por su viuda la Excelentisima Sra. Diia. Magdalena Gil. No consta la Pagina,

TOM 90 (1927)

Un hallazgo de moneda valenciana en Cuart de Poblet. Per F MATEU Y LLOPIS. Pag.: 667.

TOM 96 (1930)

El tesoro de monedas arabes de Elche. Per Jose LAFUENTE VIDAL. Pag.: 846.

TOM 99 (1931)

Una singular merced nobiliaria del Principado de Cataluiia. Medalla acuiiada en honor de Juan Bautista Balanzo. EL MARQuEs DE LA C1ADONCHA. Pag.: 60.

TOM 1 00 (1932)

Numismatica Granadina. Per Antonio PRIETO VIVES. Pag.: 305.

TOM 101 (1932)

Observacionessobre las primeras monedas de Cadiz. Per Cesar PEMAN. Pag.: 184.

TOM 103 (1933)

Catalogo de las monedas y Medallas de la Biblioteca de San Lorenzo de EI Escorial. Per Fray Arturo GARCIA DE LA FUENTE. Pag.: 463.

TOM 104 (1934)

Necrologica. Al Excelentisimo Sr. D. Jose Ramon Melida. Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 5

Catdlogo de las Monedas y Medallas de la Biblioteca de San Lorenzo de El EscoriaL Per Fray Arturo GARCIA DE LA FUENTE. (Continuacion), Pag.: 219 y 581.

TOM 105 (1934)

Catalogo de las Monedas y Medallas de San Lorenzo de El Escorial. (Continuacion). Per Fray Arturo GARCIA DE LA FUENTE. Pag.: 189.

TOM 106 (1935)

Catdlogo de las Monedas y Medallas de la Biblioteca de San Lorenzo de EI Escorial. (Conclusion). Per Fray Arturo GARCIA DE LA FUENTE. Pag.: 532. Manuscritos e impresos referentes a numismdtica existentes en dicha biblioteca. Pag.: 562.

TOM 110 (1942)

In memoriam Dn. Antonio PRIETO Y VIVES. Pag.: 21.

TOM 111 (1942)

1nforme de la ponencia de las Reales Academias de la Historia y Bellas Artes deSan Fernando sobre acuiiacion monetaria. Per Manuel ESCRIBA DE ROMANi, Conde de Casal; el Marques de RAFAL; M. LOPEZ OTERO; Pio ZABALA LERA; el Marques de CIADONCHA, A.c.; Jose M" de HUARTE, A.c. Pag.: 7

Informe sobre la solicitud del Ayuntamiento de Gerona para reproducir la Medalla dela ciudad. Per Francisco ALVAREZ OSSORIO. Pag.: 87.

TOM 112 (1943)

La escritura iberica. Per Manuel GOMEZ MORENO. Pag.: 251.

TOM 113 (1943)

Sello delAyuntamiento de Tiana (Barcelona). Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 7. La matri; del sella concejil de CuellarPer el MARQuEs DE LOZOYA. Pag.: 13

TOM 114 (1944)

Medallas conmemorativas del Ayuntamiento de Granada. Per Manuel GOMEZ Mo RENO. Pag.: 149

TOM 116 (1945)

Medalla de la Ciudad de Baena. Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 199. Medalla de la Facultad de Veterinaria de Madrid. Per al MARQUES DE SALTILLO. Pag.: 207. (NOTA)

TOM117 (1945)

Recuerdos del Concilio de Trento: Algunas Medallas de los Papas y Cardenales del Concilio, conservadas en el Museo Arqueologico Nacional. Per Francisco ALvAREZ OSSORIO. Pag.: 201.

TOM 121 (1947)

Notas bibliograficas.

MATEU Y LLOPIS F :La Moneda Espanola (Breve Historia Monetaria de Espana. Per Francisco Alvarez Ossorio. Pag.: 231.

TOM 123 (1948)

Los Austrias del siglo XVI en las medallas conservadas en el Museo Arqueologico Nacional. Per Francisco de P. ALVAREZ OSSORIO. Pag.: 245.

TOM 124 (1949)

La moneda dela tierra y de cuenta en el Regimen Monetario Colonial Hispano-americano. Per Humberto F BURZIO. Pag.: 201.

TOM 125 (1949)

Cartas Numismdticas de Dn. Jacobo Zobel de Zangroni; a Dn. Alvaro Campaner y Fuertes (1862-1881). Seleccionadas y anotadaspor F. Mateu y Llopis. Pag.: 87.

J M LEYDA I DAMIA

NOTA

A partir d'aquesta data, a practicarnent tots els toms, apareixen sollicituds i aprovacions de multiples medalles i segells municipals, aixi com de medalles de ciutats, corporacions, entitats, etc. Donat el seu elevat nombre i el seu escas interes ometem la seva relacio,

TOM 127 (1950)

EI Monetario de la Real Academia de la Historia en el siglo XVIII: Intimidades de la vida corporativa. Per Vicente CASTANEDA. Pag.: 95.

TOM 129 (1951)

EI CardenalGranvela en las medallas que tiene el Museo Arqueologico Nacional. Per Francisco ALVAREZ OSSORIOTOM. Pag.: 251.

TOM 131 (1952)

Los medicos de los siglos XVy XVI en las medallas que conserva el Museo Arqueol6gico Nacional. Per Francisco ALVAREZ OSSORIO. Pag.: 321.

TOM 134 (1954)

Epistolario del P Enriquez Florez con Don Patricio Gutierrez Bravo (1753-1773).Per A. RODRIGUEZ MONINO. Pag.: 395.

TOM 136 (1955)

EI Tosal de Manises (Alicante). (Con hallazgos de rnonedas). Per A. GARCIA BELLIDO. Pag.: 31.

TOM 138 (1956)

Sellodelos lurados y Balilia de Sueca de 1363. Per Felipe MATED Y LLOPIS. Pag.: 67

TOM 140 (1957)

Sello del Subjusticia de Valencia de 1364. Per Felipe Mateu y Llopis. Pag.: 171.

TOM 142 (1958)

Sello de la Villa de Alpuente en el Reino de Valencia. Per Felipe MATED y LLOPIS. Pag.: 287.

TOM 144 (1959)

Sello dela Villa de Manzanera. (Villa aragonesa fronteriza al Reina de Valencia). Per Felipe MATEU y LLOP[S. Pag.: 103.

TOM 145 (1959)

Nota Bibliografica: Hurnberto F BURZIO. Diccionario de la Moneda Hispano-americana. Per Joaquin rna de Navascues. Pag.: 287.

TOM 146 (1960)

Homenaje al Excmo. Sr. Don Manuel Gomez Moreno. Per FS. Sanchez CANTON. Pag.: 19.

TOM 154 (1964)

Sello del Iusticia de EI Forcall, en el Arciprestargo de Morella, de 1428. Per Felipe MATEU Y LLOPIS. Pag.: 127.

TOM 165 (1969)

El sello, divisa, nota y medalla de fa Academia. Per Julio GUILLEN. Pag.: 7.

TOM 166 (1970)

Con motivo del XC cumpleanos de nuestro Decano, Don Manuel Gomez Moreno. Pag.: 21.

TOM 168 (1971)

Sello de Villafranca «delCid» en el Reino de Valencia en 1413.Per Felipe MATEU Y LLOPTS. Pag.: 121.

Cronologia monetaria Caesaraugustana (siglo I a.C). Per Joaquin M" de NAVASCUES. Pag.: 621.

TOM Z69 (1972)

Las monedas Artesanas del sistema griego. Comentario. Per Joaquin M" de NAVAScurs, Pag.: 327.

Juan II de Castilla en la RealAcademia de la Historia. Sus doblas de la Banda. Per Marfa RUIZ TRAPERO. Pag.: 509.

TOM 170 (1973)

Conquista y romanizacion de Espana. Narracion Numismdtica: Per Aljandro LIFCHUZ CLASKO. Pag.: 447.

Tom 172 (1975)

Necrologica: Excmo. Sr. Don Joaquin M" de Navascues y de Juan. (1900-1975). Per Jesus PAB6N. Pag.: 257.

NOTA

La colleccio del B.R.A.H. de la Universitat d'Alacant acaba en el quadern II de maigagost 1982.

INDEX D'ARTICLES, INFORMES I NOTICIES RELACIONATS

AMB LA NUMISMAnCA, MEDALLISTICA I SIGIL-LOGRAFIA

PUBLICATS A LA REVISTA DE ARCHIVOS BIBLIOTECAS YMUSEOS

REVISTA DE ARCHIVOS,B1BLIOTECAS YMUSEOS PRIMERA EPOCA

TOM 1 (1871)

Ingreso en la Selecci6n de Numismdtica del Museo Arqueol6gico Nacional de las medallas que figuraron en las Exposiciones de Londres 1851 y Paris 1855 (Noticia). Pag.: 9

Morabitis cerinis. Acepci6n y correspondencia. Per V VIGNAU. Pag.: 47 Y 175 Enrique viejo, valor de esta moneda. Per Jose M" ESCUDERO DE LA PENA. Pag.: 4 Arieruo 0 argenceo. Significacion del vocablo. Per V VIGNAU. Pags.: 79 y 95. Prieto. Acepcion y corespondencia. Per V VIGNAU. Pags.: 141 y 175. Moneda de Molino. Explicacion. Per A. PAZ Y MELIA. Pag.: 254. Denarios. Valor de esta moneda y su relacion can el dinar. Per V VIGNAU. Pags.: 254 y 271.

J. M. LEYDA I DAMIA

TOM2 (1872)

Suplica hecha al Papa (Juan XXII) para que absolviese al rey de Castilla D.Alfonso X, deljuramento de no acunar otra moneda que los dineros prieto (aiio 12 77). Pag, 58.

Jucefia. Clase de esta moneda. Per V VIGNAU. Pags.: 306 y 339. Don Fernando el Catolico y una medalla desconocida. Per A. RODRIGUEZ VILLA. rag.: 341.

TOM 3 (1873)

Publicacion del Boletin Numismdtico en Valencia (noticia). Pag.: 86.

Maravedis ayadinos. Explicacion. Per V VIGNAU BALLESTER. Pags.: 175 y 192. Balanzas de hierro, volante de acuiiacion, peso romano, etc., de los siglos XVI at XVIII, cedidos por el Superintendente de la Casa de la Moneda al Museo Arqueologico Nacional Pag.: 229.

Maravedi de la moneda blanca, de die: dineros coronados; su valor. Per Jose M" SBARBI. Pag.: 319.

TOM 4 (1874)

Descubrimiento en la City de Londres de varias medallas de bronce que datan de 1306 y 1361 (Noticia). rag.: 66.

Cecas ardbigo-espaiiolas. Per F CODERA. Pags.: 195,211,227,342,358 Y 374.

Maravedi de la moneda blanca, de die: dineros coronados; su valor. Per Jose M'' SBARBI. Pag.: 435.

TOM 5 (1875)

Sello de cera de Don Alfonso VII de Castilla. Sello de CeytAbuzeit, Rey moro de Valencia. Per D. J.M. ESCUDERO. Pags.: 17,93,277 y 389.

Documentos relativos al busto y monedas halladas en el termino de la villa de Palafrugell (Gerona). Per Francisco PEREZ BAYER. Pag.: 99.

Sceaux des Archivesdu Deppartament des Basses-Pyrenees. Per Paul RAYMOND. (Nota bibliografica). Pag.: 135.

Tesoro de monedas arabes. Per F CODERA. Pags.: 341 y 357.

Donativo del Sr. Selgas de una moneda de oro de Recadero, at Museo Arqueologico Nacional(Notfcia). Pag.: 378.

Catalogo de monedas orientales del Museo Britdnico redactado por Mr. Stanley Lane Poole (Notabibliografica). Pag.: 396.

TOM 6 (1876)

Acunaciones de monedas y medallas Carlistas (Noticia), Pag.: 21 Monedas y medallas de oro y plata, procedente de la recamara de la Reina Catolica. «Que se cargan a Bartolome de Culuaga que recibio de Violante de Albion, criada de la Reina (Catolica) las medallas y monedas de oro y plata que adelante seran declaradas en fa forma y manera siguiente». Ano 1505. Transcripcion de Patricio FERRER. Pags.: 67 y 82.

Sello de cera de Don Alfonso VII de Castilla. Sello de CeytAbuzeit, Rey moro de Valencia. Per D. J.M. ESC1.JDERO. Pags.: 169 y 185.

Tesoro de monedas descubierto en Ossolaro. (Griegas y romanas) (Noticia). Pag.: 253.

ESTUDIS NUMISMATICS DE DUES PUBLlCAClONS 25

Ingreso en el Archivo Historico Nacional, de una coleccion de sellos, procedentes de todas las dependencias del Estado. Ano 1876. Per Toribio del CAMPILLO y CASAMOR. Pags.: 269 y 287.

SEGONA EPOCA

TOM 9 (1883).

Ensayo de sfragistica espanola. Preliminares. Per J. MUNOZ y RIVERO. Pag.: 84.

BOLETINDEARCHIVOS, BIBLIOTECAS Y MUSEOS(Any 1896)1

Donacion de trece diners y cinco obolos, moneda barcelonesa, al Museo Provincial de Antigiiedades de Barcelona. Ano 1896. Pag.: 61.

Monedas ineditasdel monetario de Don Antonio Pedrales. Punicas, Emporitanas, Ibericas, Navarras, Aragonesas y Castellanas. Per Antonio ELIAS DE MOLINS. Pag.: 89.

NOTA

1. Titol amb el qual aparegue la Revista en aquell moment.

TERCERA EPOCA

TOMI (1897)

Las monedas romanas del Valle de Bidasoa y dela Nivella. Per D. Pedro M" de SoRALUCE. Pags.: 86 y 228.

Monedas drabes. (Descubrimiento de moneda de oro arabe en Belalcazar; C6rdoba). Pag.: 92.

Lamina: Sello deplaca de la Santa Hermandad Vieja de Talavera. Pag.: 98.

Sello de cera de D. Martin, rey de Aragon. Per D. Juan MENENDEZ PIDAL. Pags.: 246 y 309.

Marcas de taller 0 zeca de las monedas hispano-cristianas. Per D. Manuel GIL Y FLORES. Pag.: 379.

Estudios numismaticos. Una antigua moneda inedita de Espana. Per C.M.R. de BERLANGA. Pig.: 433.

TOMII (1988)

Nota Bibliogrdfica: Reforma monetaria de los Reyes Cat6licos. Per Antonio VNES. Pig.: 142.

TOMIII (1899)

Orden para precaverse contra los efectos de los sellos de cartas de los anarquistas. Ano 1831. Per la transcripcion D. Antonio PAZ y MELIA. Pag.: 433.

Numismdtica americana. La Ceca de Santo Domingo. Per D. Antonio VIVES. Pig.: 671.

TOMIV (1900)

Sellos cereos de Alfonso VII Sancho III de Castilla.Per D. Manuel FERNANDEZ MOURILLO. Pig.: 240.

.1. M LEYDA J DAMlA

Adquisicion para el Gabinete Numismatico de Bruselas de la coleccion del Conde Alberic du Chastel de La Howardie (Noticia). Pag.: 36l. Letras de cambio valencianas. Per D. Luis Tramoyeres Blasco. Pag.: 489. Ingreso en el Museo Arqueologico Nacional del Monetario de La Escuela de Diplomatica (Noticia). Pag.: 572.

TOMV (1901)

D. Juan de Dios de la Rada y Delgado.Per D. Narciso SENTENACH Y CABANAS. Pag.: 638.

Documentos: Numismatica. Per D. Antonio ELIAS DE MOLlNS. Pag.: 815.

1°_ Seca de Barcelona. Edificio que antes habia pertenecido al Temple, 1328.

2°_ Acufiacion de florines.

3°_ Monedas croat de Barcelona y de Perpignan, 1418.

TOM VI (1902)

Benito Arias Montano (Medalla). Per D Adolfo HERRERA. Pag.: 168. Un documento inedito referente a Juan de Arfe de Villasaiie.(29 de noviembre de 1598). Per la copia Manuel SERRANO y SANZo Pag.: 387.

Sello del Consejo de Zamora en el siglo XlII. Per D. Juan MENENDEZ PIDAL. Pag.: 486.

TOM VlI (1902)

Medallas y piedras grabadas que la Marquesa del Cenete lego en su ultimo testamento a D. Diego Hurtado de Mendoza. Per la copia D. Antonio PAZ Y MEllA. Pag.: 310.

TOM VIII (1903)

Medalla de Mateo Vazquez Lecca, secretario de Felipe Il. Per A. HERRERA. Pag.: 17.

Sello del Conde de Urgel, Armengol VIII. Per D. Juan MENENDEZ PlDAL. Pag.: 407.

Nota Bibliografica: Per D. Manuel SERRANO y SANZo Pag.: 508.

Discursos de Medallas y Antiguedades. Per D. Martin de GURREA Y ARAG6N, Du QUE DE VrLLAHERMOSA.

TOMIX (1903)

Vida y escritos de D. Jose Antonio Conde. Per Pedro Roc». Pag.: 279 y 338.

TOM X (1904)

Vida y escritos de D.JoseAntonio Conde. Per Pedro ROCA. Pag.: 27

Sellos cereos salmantinos. Por M. G6MEZ MORENO. Pag.: 51. Donacion al Archive Historico Nacional de una coleccion de improntas de distintos sellos espaiioles por ei Sr Osma. Pag.: 232.

Sello del Consejo de Fuenterrabia (Guipuzcoa). Per Vicente V1GNAU. Pag.: 302.

TOMXl (1904)

Nota Bibliografica: Per F.N.S. Pag.: 209. Manuale di Numismatica de Solone Ambrosoli. Descripcion de una medalla de Pio X, con motivo de su primer confirmando. Per N.J. de LINAN. Pag.: 466. Museo Arqueologico Nacional. Seccion de Numismdtica. Inventario general topogrdfico. Pag.: 468.

TOMXII (1905)

Vida y escritos de D. loseAntonio Conde. Per Pedro ROCA. Pag.: 139.

El maravedi, su grandeza y decadencia. Per Narciso SENTENACH. Pag.: 195. Medallas del Principe D. Felipe y de Iuanelo Turriano. Per Adolfo Herrera. Pag.: 266.

Nota Bibliografica: Par L.H. Pug.: 282. Une medaille Savoyarde inedite. Museo Arqueologico Nacional. Seccion de Numismdtica. Inventario general topogrdfico. Pag.: 480

TOMXIII (1905)

Nota Bibliografica: Par N. Pug.: 143. Atlantino di monete Papali moderne a sussidio del Cinagli, de Solone Ambrosoli. Monedas de oro castellanas. La dob/a. El excelente 0 ducado. El escudo. Per Narciso SENTENACH. Pug.: 180

Sellos del Reino de Ierusalen. Pag.: 297.

Algunas notas sobre medallones ineditos y raros del Museo Arqueologico Nacional. Per N.J. LINAN Y HEREDIA. Pug.: 402. Museo Arqueologico Nacional. Seccion de Numismdtica. Ingresos. Pag.: 458.

TOMX1V (1906)

Monedas deplata y de vellon castellanas. Per Narciso SENTENACH. Pag.: 329. Museo Arqueologico Nacional. Seccion de Numismdtica. Ingresos. Pag.: 407. Les precedes de reproduction des medailles el des monnaies. Autor Frederic Alvin.

Nota Bibliograjica: Per L.H. Pug.: 514.

TOMXV (1906)

Canas del P Francisco Ravage S.J., acerca del PM. Fray Enrique Florez. Per R.S.M. Pug.: 454.

Nota Bibliogrdfica: Per L.H. Pug.: 456.

Appunti di Numismatica Romana. In torno ai medaglioni. Le tre monete. Autor Francesco Gnecchi.

TOMXVI (1907)

Nota Bibliografica: Per L.H. Pug. 141.

Monete moderne. Autor Solone Ambrosoli

TOMXVII (1907)

Noticias acerca de la Orden militar de Santa Maria de Espana. (Sellos del Maestre de la Orden y Capitular de Cartagena). Per Juan MENENDEZ PIDAL. Pag.: 161.

TOMXVIII (1908)

Nota Bibliografica. Per L.H. Pag.: 304.

Monete Romane. Autor Francesco Gnecchi. El seLLo del Cardenal de Valencia Don Rodrigo de Borja (Alejandro VI). Per Elias TORMa MONZO. PUg.: 315.

TOMXXIII (1910)

Laminas. Medalla en honor de Menendez y Pelayo. Pag.: 523.

M. LEYDA / DAM/A

TOMXXIV (1911)

Medallas acuiiadas durante la guerra[ranco-alemana. Per Julius FRANK. Pag.: 577.

TOMXXV (1911)

Nota Bibliografica. Per J.P Pag.: 305.

Revue Internationale de sigillographie dirigeepar AJ Corbierre.

TOMXXVI (1912)

Ensayo de un catdlogo para las medallas del Museo Arqueologico Nacional. Per Ignacio Calvo. Pag.: 118

Nota Bibliografica. Per N.J. de L. y H. Pag.: 507.

I Medaglioni romani descritti ed illustrati. Autor FrancescoGnecchi.

TOMXXVII (1912)

Medallas conmemorativas de la batalla de Villaviciosa.Per Ignacio CALVO. Pag.: 389.

TOMXXX (1914)

Nota Bibliografica. Par L.H. Pag.: 147.

Salon de Numismatica del Museo Arqueologico Nacional.

Autor Ignacio Calvo y Sanchez.

TOMXXXI (1914)

Hallazgo de monedas hispano-musulmanas. Per Antonio PRIETO Y VIVES. Pag.: 362.

TOMXXXII (1915)

Nota Bibliografica. Per N.S. Pag.: 171.

El Duro. AutorAdolfo Herrera.

Nuevo hallazgo de monedas hispano-musulmanas. (Jaen y Cordoba). Per Antonio PRIETO Y VIVES. Pag.: 310.

TOMXXXV (1916)

Nota Bibliografica. Per r.c. Pag.: 448

Del Tesoro de moneda de Algara. Autor: Andres Martinez de Salazar.

TOMXXXVIII(1918)

Ellngenio de la Moneda de Segovia Per Casto M" del RIVERO. Pag.: 20-191.

TOMXXXIX (1918)

Ellngenio de la Moneda de Segovia. Per Casto M" del RIVERO. Pag.: 28-288. Conferencia sabre las Medallas acuiiadas par los ingleses en el siglo XVIII, conmemorativas de hechos navales en America, en los que intervinieros los colosos de la Marina de guerra, el Almirante Ingles Mr. Edward Vernon y el Almirante espanol Blas de Lezo. Nota Bibliografica. Per Luis L6pez SANTISTEBAN DE LEZo. Pag.: 133.

TOMXL (1919)

El Ingenio de la Moneda de Segovia. Per Casto rna del RIVERO. Pag.: 141.

Notas Bibliogrdficas. Per e.M.R. Pag.: 157.

Doscientas cuatro monedas de Fernando III

Autor: Manuel Chaves y Jimenez. Casa de Moneda. Legislacion. Sistemas monetarios. Estadistica de [alsificacion de moneda espanola. Autor: Adolfo Plaiiiol.

TOMXLI (1920)

Las primeras acuiiaciones de los Reyes Catolicos. Per Claudio SANZ ARIZMENDI. Pag.: 68.

TOMXLIII (1922)

La imagen de la Virgen en los sellos (estudio de sigilografia espanola de los siglos XIII, XIVyXV). Per Benito FUENTES ISLA. Pag.: 495.

Nota Bibliografica. Per e.M.R. Pag.: 673.

Un medaillon inedit de Charles Quint au Cabinet des Medailles. A propos de la Monnaie de Segovie. Autor: Jean Babelon.

TOMXLIV (1923)

La imagen de la Virgen en los sellos (estudio de sigilografia espanola de los siglos XIII, XIVyXV). Per Benito FUENTES ISLA. Pags.: 153 y 320.

Nota Bibliografica. Per r.c Pag.: 450.

Hallazgo de monedas de vellon en el sitio llamado Palacio de fa Galiana. (Cordoba). Autor: Martin de fa Orden.

TOMXLV (1924)

Nota Bibliografica. Per I.e. Pag.: 166

La coleccion de monedas ibericas del Museo Arqueologico Nacional. Autor Casto Ma del Rivero.

TOMXLVT (1925)

Los realesde a cuatro. Per Ignacio CALvo. Pag.: 420.

Nota Bibliografica. Per B.F.I. Pag.: 507.

La coleccion Sigilografica del Archivo de la Catedral de Valencia. Autor: Antonio de la Torre y del Cerro.

TOMXLVII (1926)

Nota Bibliogrdfica. Per vc.x. Pag.: 228.

Una leyenda mas destruida. La coleccion de medallas del doctor Strany. Autor Francisco Martinez y Martinez.

TOMXLVIII (1927)

La Numismatica del reinado de Felipe II. Per Casto M" del RIVERO. Pags.: 234 y 317.

Nota Bibliogrdfica Por I.e. Pag.: 285. Los reyes de Taifas. Autor: Antonio Prieto Vives.

TOML (1929)

El extrajerismo espaiiol en la Numismdtica Per Ignacio CALVO. Pag.: 78. Nota Bibliografica. Pag.: 217. Segovia numismdtica. Estudio general dela Ceca y de las monedas de esta ciudad. Autor: Castro M" delRivero

TOMLI (1930)

Privilegios de los monederos de la Casa de la Moneda de Toledo. Per Antonio SIERRA CORELLA. Pag.: 409.

TOMLII (1931)

El Monetario Arabigo Hispano. Elementos para el estudio de esta serie numismdtica:

J. M. LEYDA I DAMIA

Per Casto M" del RIVERO. Pag.: 49.

Nota Bibliografica. Per C.M.R. Pag.: 131.

Ensayo sabre una Casa Real de Moneda de uno de los Estados de la Corona de Aragon. La Ceca de Valencia y las acunaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII

Autor: Felipe Mateu y Llopis.

NOTA

Eis anys 1934 i 1935 en lloc de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos es publica l'Anuario de Archives Bibliotecas y Museos. Per no interferir l'ordre en la relacio numeral de laRevista hem situat l'index de l'Anuario al final.

TOMLIlI (1947)

Emerita no disfruto del «Jus Italicum». Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 127.

La coleccion de pesas en bronce (exagia) de epoca bizantina del Museo Arqueologico Provincial de Sevilla. Per Concepcion FERNANDEZ CHICARRO. Pag.: 361.

TOML1V (1948)

EI arte moneta rio en la Espana musulmana. Ensayo de tipologia numismatica. Per Casto Ma del RIVERO. Pag.: 51. El «Tesorillo de las Alcantarillas» del Museo Arqueologico Hispalense. (Once escudos de Felipe II, dos doblas de La primera dinastia). Per Concepcion FERNANDEZ CHICARRO. Pag.: 309.

Nota Bibliografica. Pag.: 367. Identijicacion de Cecas ibericas pirenaicas. Ensayo de localizacion de toponimos monetarios altoaragoneses. Per Felipe Mateu LLopis.

TOM LV (1949)

Nuevo metoda para la restauracion de sellas. Per A. BOUSSE. Pag.: 367.

Nota Bibliografica. Pag.: 627.

Museu Numismatico Portugues (Casa de Maeda). Monedas arabes. Par Ioaquim Figamer.

TOMLVI (1950)

Medallas papales de los siglosXVyXVI, que tiene el Museo Arqueologico Nacionaly que conmemoran elAno Santo. Per F. ALVAREZ-OSSORIO. Pag.: 345.

The coinage of the Umayyads ofSpain. Nota Bibliograjica. Per D.F. MATEU. Autor: George C. Miles. Pag.: 531.

Monedas cristianas de vellon, de Alfonso VIy dona Urraca, en el Museo Arqueologico Nacional. Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 637

TOMLVII (1951)

Nota bibliogrdfica. Catalogo de las medallas de los siglos XV y XVI, conservadas en elMuseo Arqueologico Nacional, de Don F Alvarez-Ossorio. Pag.: 230.

Nota bibliografica. The American Numismatic Society. Numismatic Notes and Monographs. Nota de D. F. MATEU y LLOPIS. Pag.: 237.

Cuartos y Ochavos can leones y castillos del Museo Arqueologico Nacional a nombre de los Reyes Catolicos. Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 599.

TOMLVIII (1952)

La 11Exposicion Nacional de Numismdtica: Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 91.

TOMLIX (1953)

Congreso Internacional de Numismatica Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 355.

TOMLX (1954)

Contribucion a la sigilografia navarra del siglo XIII Per SANTOS GARCiA LARRAGUETA. Pag.: 395.

TOMLXI (1955)

Notas sabre el latin de las inscripciones monetarias godas. Per Felipe MATEU y LLOPIS. Pag.: 293.

EI numerario dureo de las antiguas Maniolas. Por l.P BANTUG. Pag.: 317.

El sella de los Senores y Condes de Norena de la Casa de Trastamara. Per 1. URIA. Pag.: 427.

Las monedas barcelonesas de plata durante la Casa de Austria. Suprolongacion bajo Felipe Vy el Archiduque Don Carlos. Por D. GIL FARRES. Pag.: 601.

TOM LXII (1956)

Nota bibliografica. Catalogue ofgreek coins par Agnes Balwin Brett. Pag.: 942. Breve pero documentada y veridica noticia historica de la existencia y principales vicisitudes de lo que en los pasados siglosfoe Casa de la Moneda Burgalesa. Pag.: 943.

TOMLXIII (1957)

El particularismo cataldn durante la francesada y la expresion «cinco pesetas» en el numerario espaiiol. Por Octavio GIL FARRES. Pag.: 337. Sobrefalsificaciones de monedas. Por Clarisa MILLAN. Pag.: 347.

Nota Bibliografica. Corpus Nummorum Numidiae Mauritaniaque par Jean Mazard. Paris, 1955. Pag.: 398.

Politica y sistema monetarios del Archiduque Carlos de Austria en Barcelona. Por Pedro VOLTES. Pag.: 727.

TOMLXIV (1958)

El «Aureum opus». (Indice de su contenido). Por Josefina MATEU IBARS. Pag.: 617. La introduccion de la «Corona» en el Reina de Valencia. (Notas y documentos sabre el reinado de Carlos V). Per Felipe MATEU y LLOPIS. Pag.: 583.

TOMLXV (1958)

Medalla del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueologos. Pag.: 707.

TOMLXVI

Indice de la obra hasta lafecha.

TOMLXVIJ (1959)

Monedas aureas romanas y visigodas del Museo Arqueologico Hispalense Per Concepcion FERNANDEZ-CHICARRO. Pag.: 347.

Los croats barceloneses desde su origen hasta el reinado de Fernando el Catolico. Per Octavio GIL FARRES. Pag.: 351.

Tesorillo de denarias republicanos encontrados en Orce (Granada). Per Gratiniano NIETO GALLO. Pag.: 843.

J

M LEYDA I DAMIA

Notas Bibliograficas: Bibliografia de la Historia Monetaria de Espaiia. Felipe MA­

TEU Y LLOPIS.

Inventaire de la Jointe des Monnaies. L. DANHIEUX.

TOMLXVIII (1960)

La coleccion de numismatica de los Reyes Catolicos en el Museo Arqueologico de Sevilla. Por Concepcion FERNANDEZ-CHICARRO. Pag.: 781.

TOMLXX (1962)

Medallas que conmemoran a Lope de Vega. Per Maria Isabel MORALES VALLESPf. pag.: 413.

TOM LXXI (1963)

El monetario de El Escorial y el padre Arturo Garcia de laFuente. Per Felipe MA­

TEU y LLOPIS. Pag.: 281.

Medalla editada con motivo del IV Centenario del Monasterio de EI Escorial. Per Marfa RUIZ TRAPERO. Pag.: 459.

TOMLXXIII (1966)

Origen de la seccion de Sigilograjia del Archivo Historico Nacional y los sellas municipales. Per Araceli GUGLIERI NAVARRO. Pag.: 321.

TOMLXXVIII(1975)

Denarios en el Castro de EI Raso de Candeleda (Avila). Per Fernando FERNANDEZ

G6MEZ. Pag.: 437.

TOMLXXIX (1976)

Nuevas piezas del Tesoro de Salvacaiiete en el Museo de Cuenca. Per Manuel OSUNA RUIZ. pag.: 389.

TOM LXXX (1977)

Nota Bibliografica. Per Xavier Barral Altet. La circulation des monnaies sueves et visigotiques.

NOTA

La col-leccio de la RA.B.M. de la Universitat d'AJacant acaba amb el tom LXXXII, corresponent a l'any 1979.

ANUARIO DEARCHIVOS, BIBLIOTECAS YMUSEOS J

ANY 1934

VOLUMI

Medalla del Cardenal Espinosa. (1498-1572). Per Castro M" del RIVERO. Pag.: 383.

VOLUMII

El «ducado», unidad monetaria internacional oro, durante el siglo Xv, y su aparicion en la Peninsula Iberica. Notas a proposito del hallazgo de Puerto de Santa Maria (Cadiz). Per D. Felipe Mateu. pag.: 1

Arqueologia y la Numismatica en las obras de Castellanos. Per R. de AGUIRRE. Pag.: 97.

NUMISMATICS DE DUES PUBLlCACTONS 33

La gran dobla de Fernando III, elSanto. Por P. BELTRAN. Pag.: 129. Natas sabre Numismdtica Hispana. Por M. G6MEZ MORENO. Pag.: 173. ANY 1935 VOLUMJIl

Medalla conmemorativa del casamiento de Carlos IV Por M. Gomez Campillo. Pag.: 237.

1. Nom que prengue la Revista en els anys indicats. Vid. nota despres del tom LII de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos.

Abreviatures

iNDEXALFABETICD'AUTORS IPERSONALITATS

RAH.= Boletin dela Real Academia de la Historia. AB.M.= Revista de Archivos, Bibliotecas y Mu�eos.

A

AGUIRRE, Ricardo de. Anuario, Volumen II.

AGUSTIN, Antonio. RAH. Tom: 75.

ALVAREZ DE LA BRANA, Ramon. RAH. Tom: 38. ALVAREZ-OSSORIO, Francisco. RAH. Tom: 111,117, 121,123,129,131.

AB.M. Tom: LVI, LVII.

ALVIN, Frederic. AB.M. Tom: XIV AMBROSOLI, Solone. AB.M. Tom: XI, XIII, XVI. ARCO, Ricardo del. RAH. Tom: 56, 65.

ARFE DE VILLASANE, Juan. AB.M. Tom: VI. ARIAS MONTANO, Benito. AB.M. Tom: VI.

B

BABELON, Jean. AB.M. Tom: XLIII.

BALANZO, Juan Bautista. RAH. Tom: 99. BANTUG, I.P. AB.M. Tom: LXI.

BARRAL ALTET, Xavier. AB.M. Tom: LXXX. BELTRAN VILLAGRASA, Pio. RAH. Tom: 84.

Anuario AB.M. Volumen II. BERLANGA, D.M.R. de. AB.M. Tom: I. BLAZQUEZ Y DELGADO-AGUILERA, Antonio. RAH. Tom: 67.

BORDEAUX, P. RAH. Tom: 57.

BOUSSE, A AB.M. Tom: LV BRETT, Agnes Balwin. AB.M. Tom: LXII. BURZIO, Humberto F. RAH. Tom: 124, 145.

C

J M. LEYDA I DAMIA

CABALLERO INFANTE, Francisco. RAH. Tom: 7,10.

CALVO Y SANCHEZ, Ignacio. AB.M. Tom: XXVI, XXVII, XXX, XLVI, L. CAMPANER Y FUERTES, Alvaro. RAH. Tom: 20, 125.

CAMPILLO Y CASAMOR, Toribio del. AB.M. 1" Epoca, Torno: 6.

CASTANEDA, Vicente. RAH. Tom: 86,104,113,116,127.

CATALINA GARCIA, Juan. RAH. Tom: 47.

CHASTEL DE LA HOWARDIC, Alberic duo AB.M. Torno: IV

CHAVES Y JIMENEZ, Manuel. AB.M. Tom: XL.

CIADONCHA, El Marques de. RAH. Tom: 99, 111.

CODERA Y ZAIDIN, Francisco. RAH. Tom: 1,4,5,7,9,10,12,16,20,22, 23,31,48,62,63.

AB.M. 1 a Epoca, Torno: 4,5.

CONDE, Jose Antonio. AB.M. Tom: IX, X, XII. CORBIERRE, AJ. AB.M. Tom: XXV

D

DANHIEUX, L. AB.M. Tom: LXVII. DANVILA, Manuel. RAH. Tom: 17.

DELGADO Y HERNANDEZ, Antonio. RAH. Tom: 1.

E

ELIAS DE MOLINS, Antonio. Boletin AB.M. AB.M. Tom: V

ESCRIBA DE ROMANI, Manuel. RAH. Tom: 111.

ESCUDERO DE LA PENA, Jose Ma. AB.M. i- Epoca, Tom: 1,5,6.

EZ-ZAHRAWY, V RAH. Tom: 7.

F FABlE, AM. RAH. Tom: 1.

FERNANDEZ CHICARRO, Concepcion. AB.M. Tom: LIII, UV LXVII, LXVIII.

FERNANDEZ G6MEZ, Fernando. AB.M. Torno: LXXVIII.

FERNANDEZ-GUERRA Y ORBE, Aureliano. RAH. Torno: 1,4, 79.

FERNANDEZ MOURILLO, Manuel. AB.M. Tom: IV

FERRER, Patricio. AB.M. 1 a Epoca, Tom: 6. FIGANIER, Joaquim. AB.M. Tom: LV

FITA, Fidel. RAH. Tom: 20, 35, 59.

FLOREZ, Padre Enrique. RAH. Tom: 134.

AB.M. Tom: XV

FLORIANO, Antonio. RAH. Tom: 88.

FRANK, Julius. AB.M. Torno: XXIV

FUENTE, Vicente de lao RAH. Tom: 17.

FUENTES ISLA, Benito. AB.M. Tom: XLIII, XLIV

FURSE, E.H. RAH. Tom: 26.

G

GARCIA BELLIDO, A RAH Tom: 136.

GARCIA DE LA FUENTE, Fray Arturo. RAH. Tom: 103, 104, 105, 106.

AB.M. Tom: LXXI.

GARCIA LARRAQUETA, Santos. AB.M. Tom: LX.

GESTOSO Y ACOSTA, Luis. RAH. Tom: 56.

GIL FARRES, Octavia. AB.M. Tom: LlII, LVI, LVII, LVIII, LIX, LXI, LXIII, LXVII.

GIL Y FLORES, Manuel. AB.M. Tom: I.

GNECCHI, Francesco. AB.M. Tom: XV, XVIII, XXVI.

G6MEZ DEL CAMPILLO, M. Anuario AB.M., Volumen: III.

G6MEZ MORENO, Manuel. RAH. Tom: 112,114, 146, 166.

AB.M. Tom: X.

Anuario AB.M., Volumen: II.

GONZALEZ DE POSADA, Carlos. RH.A Tom: 51.

GRANVEL/\. II Cardenal. RAH. Tom: 129.

GUGLIERI NAVARRO; Araceli. AB.M. Tom: LXXIII. GUILLEN, Julio. R.AH. Tom: 165.

GURREA Y ARAG6N, Martin de. RAH. Tom: 42.

AB.M. Tom: VIII.

GUTIERREZ BRAVO, Patricio. RAH. Tom: 134.

H

HERRERA Y CHIESANOVA, Adolfo. RAH. Tom: 2, 42, 72, 86, 89.

AB.M. Tom: VI, VIII, XII, XXXII.

HUARTE, Jose M" de. RAH. Tom: 111.

I

IBORRA Y RODRIGUEZ, Eduardo. RAH. Tom: 78.

J

mSUE, Eduardo. RAH. Tom: 57.

K

KRUSE, B. RAH. Tom: 73.

L

LAFUENTE VIDAL, Jose. RAH. Tom: 96.

LAMAS, Manuel. RAH. Tomo: 77.

1. M. LEYDA I DAMIA

LANE-POOLE, Stanley. AB.M. 1 a Epoca, Tom: 5.

LASTANOSA, Vincencio Juan de. RAH. Tom: 20.

LECEA Y GARCIA, Carlos. RAR. Tom: 20.

LEVILLIER, R RAH. Torno: 77.

LIFCHUZ CLASKO, Alejandro. RAR. Torno: 170.

LINAN Y HEREDIA, N.J. AB.M. Tom: XI, XIII, XXVI.

LOPEZ, Antonio. RAR. Tom: 72.

LOPEZOTERO,M.RAH. Tom: 111.

LOPEZ SANTISTEBAN DE LEZO, Luis. AB.M. Tom: XXXIX.

LOZOYA, EI Marques de. RAH. Tom: 113.

M

MARTINEZ Y MARTINEZ, Francisco. AB.M. Tom: XLVII.

MARTINEZ DE SALAZAR, Andres. AB.M. Tom: XXXV

MATEU IBARS, Josefina. AB.M. Tom: LXIV.

MATEU Y LLOPIS, Felipe. RAH. Tom: 90,121,125,138,140,142,144,154, 168.

AB.M. Tom: LII, LIV, LVI, LVII, LXI, LXI\!, LXVII, LXXI.

Anuario AB.M., Volumen: II.

MAZARD, Jean. AB.M. Torno: LXIII.

MELIDA, Jose Ramon. R.AH. Tom: 64,66, 73, 79,104.

MENENDEZ Y PELAYO, Marcelino. AB.M. Torno: XXIII.

MENENDEZ PIDAL, Juan. AB.M. Tom: I, VI, VIII, XVII.

MENENDEZ PIDAL, Ramon. RAH. Tom: 84.

MILES, Georges C. AB.M. Torno: LVI.

MILLAN, Clarisa. A.B.M. Tom: LXIII.

MOMMSEN. RAH. Tom: 73.

MORALES VALLESPIN, Maria Isabel. AB.M. Tom: LXX.

MULLER, L. RAH. Tom: 1

MUNOZ Y RIBERO, 1. AB.M. 23 Epoca, Tom: 9. N

NAVASCUES Y DE mAN, Joaquin Ma de. RAR. Tom: 145,168, 169, 172.

NIETO GALLO, Gratiniano. AB.M. Tom: LXVII.

OLOZAGA, Salustiano de. RAR. Torno: 4, 79.

ORDEN, Martin de lao AB.M. Tom: XLIV

OSMA, Senor. AB.M. Torno: X

OSUNA RUIZ, Manuel. AB.M. Tom: LXXIX.

P

PABON, Jesus. RAH Tom: 172.

PALMAROLI, V. RAH. Tom: 4.

PANO, Mariano. RAH. Tom: 17

PAZ Y MELIA, Antonio. AB.M. 1 a :Bpoca, Tom: 1. AB.M. Tom: III, VII.

PEDRALS, Antonio. Boletin AB.M.

PEMAN, Cesar. RAH. Tom: 101.

PENARREDONDA, Manuel de. RAH. Tom: 77.

PEREZ BAYER, Francisco. AB.M. 1 a Epoca, Tom: 5.

PEREZ DE GUZMAN Y GALLO, Juan RAH. Tom: 73.

PLANIOL, Adolfo. AB.M. Tom: XL.

PONZANO, P RAH. Tom: 4.

PRIETO Y VIVES, Antonio. RAH. Tom: 100, 110.

AB.M. Tom: XXXI, XXXII, XLVIII.

PUJOL Y CAMPS, Celestino. RAH. Tom: 3,4,5,6,7,10,12,16,19.

R

RADA Y DELGADO, Juan de Dios de lao RAH. Tom: 1,2,20. AB.M. Tom: Y.

RAFAL, El Marques de. RAH. Tom: 111.

RAVAGO, Francisco S.J. AB.M. Torn:XY.

RAYMOND, Paul. AB.M. 1 a Epoca, Tom: 5.

RIOS, Amador de los. RAH. Tom: 4.

RIVERO, Casto Ma del. AB.M. Torno: XXXVIII, XXXIX, XL, XLV, XLVIII, L, LII, LIY.

Anuario AB.M. Vol urn: I.

ROCA, Pedro. AB.M. Torno: IX, X, XII.

RODRIGUEZ MONINO, A RAH. Tom: 134.

RODRIGUEZ VILLA, A AB.M. 1 a :Bpoca, Tom: 2. ROSSEL, Cayetano. RAH. Tom: 4, 79.

RUIZ TRAPERO, Marfa. RAH. Tom: 169. AB.M. Tom: LXXI.

S SAAVEDRA,Eduardo. RAH. Tom: 1,4, 79.

SAEZ,Fray Liciniano. RAH. Tom: 77.

SAINZ DE BARANDA, Pedro. RAH. Tom: 75.

SALAS, Javier de. RAH. Tom: 1.

SALTILLO, El Marques de. RAH. Tom: 116.

SANCHEZ CANTON, FS. RAH. Tom: 146.

SANDARS, Horacia. RAH, Tom: 84, 85.

SANZ ARIZMENDI, Claudio. AB.M. Tom: XLI.

SBARBI, Jose M". AB.M. 1 a Epoca, Tom: 3,4.

SENTENACH Y CABANAS, Narciso. AB.M. Tom: V, XII, XIII, XIY.

1. M. LEYDA 1 DAMIA

SERRANO Y SANZ, Manuel. AB.M. Tom: VI, VIII. SIERRA CORELLA, Antonio. AB.M. Tom: LI.

SORALUCE, Pedro M". AB.M. Tom: 1.

T

TORMO MONZO, Elias. AB.M. Tom: XVIII. TORRE Y DEL CERRO, Antonio de la. AB.M. Tom: XLVI. TRAGGIA, Joaquin. RAH. Tom: 77. TRAMOYERES BLASCO, Luis. AB.M. Tom: IV

U

URIA, Juan. AB.M. Tom: LXI.

V

VEGA DE ARMIJO, Marques de la. R.AH. Tom: 26.

VIDAL QUADRAS Y RAMON, Manuel. RAH. Tom: 20. VIGNAU BALLESTER, Vicente. RAH. Tom: 35.

AB.M. 1" Epoca, Tom: 1,2,3.

AB.M. Tom: X.

VILLANUEVA, Lorenzo Tadeo. RAH. Tom: 72.

VIVES Y ESCUDERO, Antonio. RAH. Tom: 23, 53, 79, 86.

AB.M. Tom: II, III. VOLTES, Pedro. AB.M. Tom: LXIII.

Z

ZABALA LERA, Pia. R.AH. Tom: 111.

ZOBEL DE ZANGRONIZ, Jacobo. RAH. Tom: 125.

Nova inscripcio iberica sobre piom,

procedent del pais dels

Ilergetes

J UNTERMANN

Donem a coneixer un nou text eserit sobre una lamina de plom, estudiat sobre diverses fotografies i un dibuix prou reeixit.

Ens es deseonegut el 1I0e de la troballa, pen'> ereiem que ha de busear-se a la regia Ebre-Segre, en territori Ilerget.'

Pel que fa a l'autentieitat, solament un estudi direete i la informacio de la seva procedencia podrien determinar-la,? pen'> la forma de les trencadures, la interrelacio entre elles i la mateixa escritura exclouen que es tracti d'una falsificacio,

La placa molt prima porta el text per les dues cares, del qual es conserven 15 o 16 lletres en la cara que anomenem A i 34 en la eara B. Es de forma quasi rectangular i fa 8.0x5.5 ems. aproximadament.

Deuria estar doblegada, i en obrir-la una linia profunda de treneadura la dividi en dues parts. Un dels costats esta bastant deteriorat i un dels seus angles esta separat, mentre que I'altre esta doblegat. Aixi Ies primeres lletres del text de la cara B san visibles des de la cara A.

EI text de la eara A eonsta dedues sequencies de lIetres, Ia mes extensa comenca poe abans del final de la part lIarga de la lamina, seguint el marge en el

1. Fins a la data nornes tenim coneixement d'una altra inscripcio iberica sobre plorn -encara no publicada- d'aquesta mateixa regie. D'ella son el grafit de la paret de la cova de Cogul (0.8.1), arnb mes de 60 lletres i la lapida sepulcral de Fraga (D.10.1), la qual es compon de 42 lletres, essent els textos rnes extensos de la llengua iberica.

2. La sospita d'una falsificacio podria despertar-la, la paraula iumstir en I'ortografia dels va50S de Liria, pen) entre les altres paraules del text no hi ha res que semble copiat d'un altre text conegut.

UNTERMANN

costat menor i acaba amb una Iletra (i, 0 dues? vegi's mes endavant) escrita a l'angle superior. L'altre serie, de tres lletres, es col-locada en sentit oposat cap a l'interior de la superficie.

En la cara B veiem un text continu (interromput solament per les ruptures del plom) el qual es desenvolupa aillarg dels quatre costats del plom i una segona serie de 6 lletres a l'interior, per dessobre de la sequencia de signes que sembla correspondre a la secci6 inicial del text. A la cara B hi ha signes compostos de dos 0 tres punts que asenyalen la separacio deles paraules.

A judicar per la forma de les lletres e, bi, site, i de l'existencia dela lletra m, el text fou fet per un gravador de la mateixa tradicio dels que feren les inscripcions sobre plom de tipus «arcaic» de la costa catalana, es a dir dels grans ploms d'Ullastret i el del CasteII de Palarnos.'

Segons les fotografies i els dibuixos disponibles, proposem la seguent lectura:

A: bastubarerterokag / utur

B: iumstir ikosarka."]-]siko.en.salir.biteian.banturer[

Les 4 i 5 lletra de A estan situades en eilloc on la direccio de I'escritura gira cap a dalt en un angle de 90°. Ens sembla que es tracta d'una ba la qual segueix la mateixa direccio de les lletres procedents, tallant l'arc de la lletra I; la posicio de la qual en canvi, correspon al deles lletres posteriors. No puc excloure la possibilitat de llegir tiba 0 bake en lloc de bar.

Davant dela lletra n en l'angle oposat es veu un trac vertical que podria esser un trencament causal a la superficie del plom. En el cas que es tractes d'un signe intencional, s'hauria de llegir kaban en Hoc de kan.

En B, la lletra de darrera de la primera interpuntuaci6 podria ser no s; 0 tal volta I. A la trencadura que segueix s'han perdut un 0 dos signes. Al final del text les lletres tu i r solament son visibles parcialment.

No hi ha dubte que es tracta d'una inscripcio iberica, la qual pertany al tipus ben conegut dels ploms dels Paisos Catalans.

A I'inici del text A, en segmentar una paraula bastubar; s'han de comparar els segments bastike,bastiki, bastir; els quais es troben als ploms de Pech-Mah6 i de Lliria (B.7.34,6 i 22/33, F.13.2, A-la) sempre en contextos que no tenen res en cornu amb el de la nostra inscripcio. A mes, no sembla impossible pensar en un antroponim compost per els elements bastu' i mbar (en ortografia llatina seria

3. Per aquests documents, I'estratigrafia d'Ullastret exigeix una data anterior al final del segle Ill a.c. Hem de fer observar que totes les formes, inclos el signe m apareixen tarnbe en les inscripcions pintades sobre cerarnica de Lliria (Tal vegada de la segona meitat del segle I a.C}, pero la distancia geografica no aconseJia de buscar models del gravador del nostre plom a la zona valenciana.

4. Cp. bastokitor F.4.1. (Coves de Vinrorna). Bastugitas en el bronze d'Ascoli; UNTERMANN 1987.1,299 MLH.III § 7.28.

S. UNTERMANN 1987.1,309 MLH.1Il § 7.137.

Cara A

1. UNTERMANN

Bastuman, suposant que el so representat per la lletra iberica 111 entre u i b, hagi desaparegut 0 quedat sense realitzaci6 grafica, Respecte a erterokan; comparin-se els segments erter[ i ertiketor dels ploms de Yatova ide Lliria (F20.3, B-II,2, F20.1,A-II,lO, Fl3.2,B-la) i biterokan, bitirokan en un nou plom de Pech-Mah6 (B.7.38.). Utur per la seva estructura recorda kutur; conegut per tres vasos pintats de Lliria (F13.3,.13 i .3S) i per ploms de Pech-Mah6 i d'Orleyl (B.7.38,II-8, F9.S,3). Rernarquern en particular les sequencies kutur.bitefoke(F9.S) i kutur-bitefokan(B.7.38)

A la cara B, iumstir sembla ser la primera paraula del text, igual que en els plorns de EI Solaig (F.7.1.) i de La Serreta (G.1.l,B).6 Basant-nos en l'observaci6 que al costat de iumstir acostumen a apareixer noms de persones i que el sufix en es combina sovint amb antroponirns? ens atrevim a suposar que ikos-arka. ',/-Jsiko sigui la denominaci6 d'una persona mitjancant el seu nom individual ikosarka i e] nom de] seu pare ''/-1siko. El primer podria esser un antroponim compost pels elements iko:h arka/' el segon te I'aspecte d'un nom abreujat ((Kurzname») format a traves d'un sufix -ko 0 -iko.1O

Es el tercer cop (al costat de F9.6, Orleyl, i G.1.l, La Serreta de Alcoi) que saIiI; paraula ben coneguda, el significat del qual te a veure quelcom amb el concepte de diner, l1 que es troba junt a iumstir'? biteian es semblant al segment biter; ja citat anteriorment, i la seva combinaci6 amb salir recorda les seqiiencies salirbiter] i salir-bitirokan dels ploms B.7.38 (Pech Mah6) i F9.l (Orleyl) formes que acaben per n.bitan, biten es troben en el plom de El Solaig (F7.1). Per a banturer; podriem pensar en una segmentaci6 en ban, 13 element molt corrent, pero de funcio desconeguda, i turer que recorda la paraula turane, turanei dels grans ploms d'Orleyl (F.9.S,1.2,F9.7.1).

BIBLIOGRAFIA

Michelena 1976 LUIS MICHELENA, Iberica -EN. Aetas dell Congreso sobre lenguas y culturas prerromanas de fa Peninsula Iberica (Salamanca 1974), Salamanca 1976,353-361.

6. UNTERMANN 1987.2,45 s; MLH.I11 § 575.

7. MICHELENA J 976,359 s; MLH.l11 § 521.

8. i,Variant de ikori ikon (UNTERMAN 1987.1,302; M LH.II1, § 7.60)? En una lapida de Canet 10 Roig (F. 2.1.) podriern cornpletar l'antroponim ilkosortin. Cp. a Illes l'etnic icositani arnb el testimoniatge de Plini N.H.3, 19, sense localitzacio exacte.

9. i,Variant de arki, arker (UNTERMANN 1987.1, MLH.III § 7.14)? Cpo arkaibe] (C2.4, Ullastret) arkatibas (CI8.4, Tarragona), possiblernent noms cornpostos c1e persones, pero les clues inscripcions son poe Ilegibies.

10. UNTERMANN 1987.1, 296 MLH.lll § 614. Cpo bartasko, saltuko C2.3 (Ullastret). Edeea Polibi 19,34 (nom c1'un princep edeta).

11. SILES 1985,305, UNTERMANNMLH.m § 579.

12. UNTERMANN 1987.2,47, posat al c1ia en MLH.TII § 575, 579.

3. MLH:1lI § 514.

Cara B

Siles 1985

Untermann1987.1

Untermann 1987.2

MLH.lII

J. UNTERMANN

JAIME SILES. Lexica de lnscripciones Ibericas. Madrid, 1985.

JURGEN UNTERMANN, Repertorio antroponimico iberico, Archive de Prehistoria Levantina, 17, (1987), 289-318.

JURGEN UNTERMANN, La gramatica de los plomos ibericos, Studia Paleohispanica, Aetasdel IV Coloquio sobre lenguas y culturas paleohispanicas, (Vitoria 1985), Vitoria 1987,35-36.

Monumenta linguarum hispanicarum.Herausgegeben von

JURGEN UNTERMANN Band III, Die iberischen Inschriften aus Spanien. Wiesbaden 1990.

Divisores de plata ineditos 0 poco conocidos de la Hispania antigua

M GARCiA GARRIDO 1. MONTANES BONCOMPTE

En los ultimos anos hemos mostrado interes por el estudio de los divisores de plata de finales del siglo III a.c. a principio del siglo II a.c. Se nos ha permitido el acceso a coleciones privadas tanto del Sur como del Norte, sin encontrar dificultades para el desarrollo de nuestro trabajo. Hemos contado tambien con el apoyo de nuestro maestro el Dr. Leandre Villaronga, asi como todas las facilidades para trabajar en su archivo. A todos ellos nuestro agradecimiento mas sinceroo

Al estudiar los divisores de plata de este periodo, encontramos varios divisores de dificil sisternatizacion, algunos de los cuales habian sido publicados de manera breve, como es el caso del divisor de plata con rueda de cuatro radios con leyenda KeR en el reverso. Del tipo con estrella de catorce rayos solo se conocia un ejemplar, y por ultimo el divisor con leyenda KuEKiAR en el reverso, estaba mal publicado. Los otros dos tipos que estudiamos son ineditos. Estos divisores de plata pertenecen a la circulacion monetaria de dos areas geograficas distintas. Los dos primerostipos se encuentran en Andalucia y pertenecerian a la zona de influencia de Gades. Los tres tipos restantes, al area valenciana 0 catalana. Nuestro interes, es solodar a conocer estos pequefios ejemplares y esperamos que la aparicion de nuevos divisores permita profundizar mas en su conocimiento y clasificacion.

M.

GARCiA GARRIDO - .I. MONTANES

TlPOI

Anverso: Cabeza con casco globular y visera a izquierda. Arte esquernatico. Sin grafila.

Reverso: Mascara de satire de frente con cuernos y encima disco solar.Sin grafilao

Nr.1: peso=O,67 gr.; agujereada. Encontrada en Andalucia.

Nr.2: sin peso; agujereada. Encontrada en Andalucia.

Lasdos piezas en colecciones privadas.

2

La tipologia del anverso es corriente en todo el Mediterraneo y tarnbien aparece en la peninsula, en las fraccionarias anteriores a las dracmas que circulan por Valencia y Cataluiia y tiene su maxima concentracion en Empuries,

En el reverso, mascara 0 rostro humano con cuernos y disco solar. Cuesta definir esta representacion sin ser consciente de las dificultades que ella conlleva. De cara grotesca, con grandes ojos que salen fuera del rostro, labios gruesos y nariz prominente, parece mas una mascara de satire que un rostro humano. En la frente lleva un tocado que podria identificarse con uraei con disco solar 0 bien unos cuernos y disco solar. No creemos que sea uraei con disco solar, simbologia limitada a la realeza y dioses principales del panteon egipcio y mas tarde fenicio. En la amonedaciones cartaginesas se uso solo como sirnbolo secundario y nunca asociado a una divinidad. En cuanto a los cuernos y disco solar tambien es problernatica su asignacion, limitada en este periodo casi exclusivamente a las representaciones de las diosas Hator 0 Isis. No conocemos paralelos en la nurnisrnatica de esta epoca, Las relaciones mas cercanas se encuentran en los escarabeos punicos provinientes de Ibiza. El escarabeo nr. 211, del M.AN. representa una cabeza de satire de frente con barba y bigote -aunque no son raras las representacioones de satires inberbes- y unos pequeiios cuernos en la frente. Nosotros con todas las reservas nos inclinamos a considerar la cara del reverso como una mascara de satiro con cuernos y disco solar entre ellos.

B1BLlOGRAFiA

JOHN BOARDMAN, MIRIAM ASTRUCH Y JORGE H. FERNANDEZ. Escarabeos de piedra procedentes de Ibiza. M.A.N. Catalogos y monografias nr. 8, Madrid 1984; tambien JORGE H. FERNANDEZ Y JOSEP PADRO. Escarabeos delMuseo Arqueologico de Ibira-T, Ministerio de Cultura, Madrid 1982.

TlPO II

Seguimos la descripcion del Sr. Lluis Vila, cornplementandola.

Anverso: Cabeza masculina a izquierda con barba. Lleva sombrero troncoconico invertido y de su centro sobresale casquete esferico. Al cuello collar. Detras de la cabeza �signos punicos? 0 �Adornos del sombrero? Sin grafila,

Reverso: Estrella de catorce puntas partiendo de un globulo central que representa una pequefia cabeza humana. Grafila de puntos.

Nr.1: peso=0,57 gr. Hallada en Ubeda la Vieja? Publicada por L. Vila.

Nr.2: sin peso conocido. Hallada en Andalucia. Las dos piezas en colecciones privada. Hemos visto un tercer ejemplar agujereado y en mala conservacion en el mercado numismatico, aunque no hemos podidofotografiarlo ni pensarlo.

Lluis Vila cree que podria tratarse de una primera ernision de Malaca y dentro del sistema monetario fenicio-punico, con un shekel de 7,20 gr. Tambien 10 relaciona con los divisores de plata con reverso de estrella de ocho puntas estudiados por nosotros y que consideramos como perteneciente a series emitidas en la zona de Sagunto, y con los divisores de bronce con estrella de 70 14 rayos en el reverso y que aparecen dentro del contexto de la Segunda Guerra Punica. La mayoria de estos divisores de bronze han sido hallados en Montemolin. Siendo conscientes de la semejanza de estas pequefias monedas de bronce y lasde plata aqui tratadas, no creemos que sean, a pesar de todo, coetaneas.

Los divisores de plata son de un arte excelente, de fuerte influencia oriental, y parecen pertenecer al inicio delas acufiaciones Barcidas en Hispania. Los divisores de bronce han sido hallados casi exclusivamente en Montemolin, por 10 que su atribucion a Malaca ha sido a nuestro entender de manera poco solida, al no existir una monografia, que estudie sistematicamente todas las emisiones de esta ciudad y los enlaces cronologicos a partir de estudios estilfsticos, metrologicos, hallazgos que son necesarios para enlazar estos divisores de bornce con el resto de series de Malaca. Nosotros tenemos nuestras dudas.

Rectificamos nuestra opinion expresada en el estudio sobre los divisores de plata con estrella de 8 puntas en el reverso, en el que opinabarnos que la pieza estudiada por L. Vila no era hispanica. La existencia de tres ejemplares hall ados en Andalucia nos obliga a ello.

M GARCIA GARRIDO - 1. MONTANES

Detras de la cabeza del anverso hay unos adornos 0 letras punicas poco definidas. Sin conocer nuevos ejemplares, no nos atrevemos a una interpretacion de estos motivos, que en este momenta creemos seria un poco arriesgado.

BIBLIOGRAFIA

L. VILA CASAS, Un posible aboI de Malaca (?), Acta Nurnismatica Xv, Barcelona 1985, pp. 74-75; M. GARCiA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisores de plata can tipologia helenico-punica, Acta Numismatica XVI, Barcelona 1986, pp. 53-64.

TIPO III

Anverso: Cabeza de Gorgona de frente con la boca cerrada. EI pelo suelto. Grafila de puntos.

Reverso: Lobo con la lengua entre los dientes sobre linea de exergo. Encima leyenda con caracteres ibericos KeS (?) Ku. Grafila de puntos.

Un solo ejemplar conocido de peso=O,50 gr. Con agujero. Hallada en la provincia de Jaen. Coleccion particular.

La cabeza de Gorgona de frente es conocida en emisiones de plata en PopuIonia (Etruria) y en Sicilia en las cecas de Kamarina e Himera, ademas de cecas tracias y macedonicas (Neapolis). En Hispania tarnbien aparece en la ceca de Ernpuries en divisores pre-dacma.

En Empuries, la cabeza de Gorgona se encuentra como tipologia en el reverso de la Clase II, tipo II, Grupo III de Guadan y difiere del que presentamos, en que muestra la lengua. Existe una variante de estos abolos emporitanos en los que la cabeza, esta rodeada de ornamentos lineales a modo de cenefa.

El arte de la cabeza en el ejemplar que publicamos, es diferente. Aunque copia la tipologia antes descrita, presenta un estilo iberizado. En cuanto a su reverso, se hallan paralelismos tipologicos en las emisiones de Iltirda. Ellobo en esta ceca es representado abundantemente. Aparece en las dracmas de imitacion emporitana de leyendas Iltirtar, Iltirtasalir, e Iltirtasalirustin, debajo del pegaso y orientado hacia la derecha. Tambien en obolos de imitacion de Massalia entre los radios dela rueda del reverso, acompafiado de leyenda 0 no y orientado a derecha 0 izquierda. En definitiva solo aparece representacion del lobo en el numerario de los pueblos ilergetes. Cabe sefialar el

energico estilo en la resolucion tecnica del cuiio, con las costillas muy marcadas, la lengua entre los dientes etc

Leyenda:

Signo N° 1: Ke

1 2 3 4

Ke S ? Ku

En forma de media luna, Con esta forma se encuentra abundantemente en inscripciones sobre ceramica iberica en Lliria y Enserune, sobre plomos en todo el levante espafiol. Se ha considerado esta forma como la mas antigua de las representacionesdel signa Ke. Aparece en leyendas monetales delas dracmas de imitacion emporitana, como la dracma de Barkeno y tambien en el divisor de plata Tipo IV, que publicamos en este mismo estudio.

Signo N°2: S

Signo N°3: Por el espacio que deja el agujero nos hace suponer su existencia. Su situacion entre la S y el signa Ku, indica que es una vocal 0 signo silabico.

Signo N°4: Ku.

Debemos esperar la aparicion de otros ejemplares de este tipo para una transcripci6n correcta de la leyenda entrera.

Sin atribuirla a una ceca conocida, su tipologia tiene una gran influencia ilergete. Cronol6gicamente la podriarnos enmarcar en la segunda mitad del siglo III a.c.

BIBLIOGRAFiA

DOMINGO FLETCHER VALLS. Inscripciones ibericas del Museo de Prehistoria de Valencia.lnscripcion XVI, Valencia,1953; 1. MALUQUER DE MOTES. Epigrafiaprelatina de La Peninsula Iberica. Barcelona 1968; JAIME SILES. Lexica de Inscripciones ibericas. EPIGRAFIA HISPANICA. 2, Ministerio de Cultura, Madrid 1985.

TIPOIV

Anverso: Cabeza femenina con collar, de buen estilo, a derecha. GrMila de puntos.

Reverso: Rueda dividida en cuatro cuadrados. En dos de ellos, signo iberico Ke, en su forma mas antigua, y R.

Nr.1: peso=O,39 gr.; agujereada. Hallada en Menjibar (Jaen)

Nr.2: peso=O,43 gr.; muesca que parece rectificacion de peso que corta el signa R. Hallada en la provincia de Valencia.

M. GARCiA GARRIDO - .1. MONTANES

Lasdos piezas en colecciones privadas.

Villaronga en la Addenda de su estudio sobre los obolos massaliotas de la rueda y sus imitaciones en la Peninsula Iberica, descarta que sea una irnitacion iberica de dichos obolos e insinua que podria ser el divisor de una ernision de imitacion de la dacma de Rhode. Nosotros creemos que habria que relacionarla mas bien con la dracma ligera, con leyenda ARSESKeN entre los radios de la rueda. En el ejemplar nr. 2, se aprecia muy bien el excelente estilo de la rueda asi como los detalles del encaje de los radios con la cubierta y con el eje central, este, muy prominente. De los dos caracteres, el primero ha sido interpretado por Villaronga como un creciente, nosotros, como el signo iberico Ke en su variante antigua. Existen precedentes numisrnaticos con esta forma en otras piezas, La dracma de Barkeno y el divisor del lobo anteriormente indicado, son una buena muestra de ello.

La cabeza de la dracma con leyenda ARSESKeN general mente interpreta como cabeza femenina, creemos que representa c1aramente a Apolo, y que el reverso de la rueda esta relacionada al culto de este dios. Los nuevos hallazgos de divisores con reverso creciente y punto, estucliados por nosotros y relacionados con Arse, tienen en el anverso cabeza de Apolo, representado de forma clasica. EI divisor que aqui estudiamos con cabeza femenina en el anverso quizas sea la diosa Artemis. Villaronga en su estudio sobre las monedas de Arse, ya intuye esta dualidad de culto a ambos dioses, Artemis y Apolo como ocurriria en Massalia. Nos parece que estas piezas son fraccionarias de la dracma ligera con leyenda ARSESKeN 0 bien imitaciones de esta. En todo caso, pertenecientes al ambito levantino valenciano cuyo centro seria Arse. La sernejanza del arte de estos divisores con dicha dracma son asombrosos, ambos cufios parecen estar realizados por el rnismo grabador.

BIBLIOGRAFIA

L. VILLARONGA Les oboles rnassaitetes a fa roue el leurs imitations dans fa Peninsule Iberique. Melanges offerts au Docteur 1. B. COLBERTDE BEAULIEU, Paris, 1987. Tambien del mismo autor, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona 1967; M. GARCIA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisores de plata con tipologia helenico punica, Acta Nurnismatica XVI, Barcelona 1986, pp. 53-64; JAIME SILES, Lexica de inscripciones ibericas. EPIGRAFTA HIspANICA, Ministerio de Cultura, Madrid 1985; DOMINGO FLETCHER VALLS, Inscripciones ibericas del Museo de Prehistoria de Valencia, Valencia 1953.

TIPO V

Anverso: Serpiente marina con A y U en caracteres ibericos a izquierda y derechao Sin grafila.

Reverso: Leyenda iberica KuE-KiAR de forma circular. En el centro gl6bulo. Sin grafila.

Nr.1: peso=0,35 gr.; agujereada. Hallada en Andalucia

Nr.2: peso=0,32 gr.; Hallada en la zona de Empuries. En colecciones particulares.

Nr.3: peso=0,39 gr. Hallada en Empuries. G.N.C. n'' 30.009. Publicada por Amor6s y Guadan. 2 3

El ejemplar Nr. 3 fue publicado por Amoros Y Guadan. Arnoros (n" 93. fig. 77) no la describe y como (mica informacion, indica que se hallo en Ernpuries. Guadan (n? 17) considera el anverso (nuestro reverso), como irreconocible por defecto de curio y en el reverso (nuestro anverso), animal de cuerpo alargado, volviendo la cabeza a izquierda. Dice que pertenece al hallazgo de Empuries, aunque Arnoros solo indica que fue hallada en esta ciudad, cosa bastante diferenteo

Leyendas:

M GARCiA GARRIDO -

1. MONTANES

En la leyenda Nvl) el palo superior de la A no es visible.

En la leyenda N°2) la letra R es maciza y de pequefio tamaiio. EI signo Ki no es seguro.

Somos conscientes de la dificultad que entraiia la eleccion de una de estas transcripciones (A 0 B). EI punto entre signos generalmente indica el comienzo dela lectura 0 la particion de dos palabras; sin embargo la transcripcion 2)B es conocida como terminacion de parablas en inscripciones ibericas sobre cerarnica en Lliria y en emisiones monetales. La dracma de Arse, Clase I de Villaronga, can cabeza de Palas/Toro androcefalico y leyendas: ARSEETaR y ARSAKiSKuEKiAR lleva esta terminacion 2)B.

Villaronga interpreta esta ultima leyenda:

ARS-, «Losde Arse»

-AKiS-, en vasco, es vigoroso.

-KuEKiAR, accion a que hace referencia la palabra principal «Losde Arse han realizado una accion vigorosa», refiriendose a Ia defensa heroica del ante los cartagineses.

Si esta transcripcion es valida, 10 que nos parece bastante 16gico, nuestra moneda se podria interpretar:

AU-, Abreviaci6n de un gentilicio.

-KuEKiAR, Hecho realizado.

«Hecho realizado por los AU. (?)>>.

No nos atrevemos a terminar el gentilicio, que a todos rapidamente se nos ocurre pensar, sobretodo, y a pesar que dos de estos divisores han aparecido en Catalufia, porque estas piezas resultan tipol6gicamente extraiias en las acufiaciones de plata de los pueblos ibericos, asentados en 10 que hoy es Cataluiia. No sucede as] con los divisores de Arse. Ultimamente se han publicado dos ejemplares de un divisor de plata con un delfin en el anverso y leyendas ARSE/TaR en dos lineas en el anverso. Tanto en esta pieza de Arse como en la que publicamos los reversos s610 presentan caracteres ibericos.

BIBLlOGRAFiA

1. AMOR6s Lesmonedes empuritanes anteriors ales dracmes G.N.C., Serie A, Num, 3, Barcelona 1934; AM. de GUADAN. Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona 1968-1970; L. VILLARONGA, La leyenda Arsakiscuegiar en las dracmas saguntinas NUMfSMA, XXIII-XXIV, N° 120-131,1973-74. Del mismo autor, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona 1967; M. GARCIA GARRIDO Y SALVADOR COSTA, Divisor inedito de Arse. pp. 21-23 Y tambien GABlNETE NUMISMATICO DEL C.AS. Divisores de plata de Arse, ARSE 21, pp. 25-30, Sagundo 1986; DOMINGO FLETCHER VALLS Inscripciones ibericas del Museo de Prehistoria de Valencia, Valencia 1953; 1. MALUQUER DE MOTES. Epigrafia prelatina de la Peninsula Iberica, Barcelona 1968; JAIME SILES. Lexica de Inscripciones ibericas. EPIGRAFtA HISpANICA 2, Ministerio de Cultura, Madrid 1985.

Dos hemiobols inedits de la zona del Segre

M CRUSAFONT I SABATER

Hi ha un excavador que mai no para. Ens refeim, es clar, a l'aigua de la pluja.

L'acci6 combinada dels conreus, l'erasi6 iles pluges fan que moltes monedes siguin arrassegades pels aiguats i les torrentades i vagin a raure aillit delsrius. Aixi, hem pogut observar que molts dels petits coures visigots trabats al sud peninsular ho han estat en les ribes fluvials.

Darrerament hi ha hagut forca novetats en l'interessant apartat dels obols d'argent, divisors de la dracma, amb particular abundancia de les irnitacions dels tipus de Massalia dits de la roda. Es tracta d'un divisor d'argent que porta una efigie de perfil a I'anvers ial revers deles lletres MiA en dos espais seguits d'un cercle partit en quatre sectors iguals.

Un conjunt important d'aquestes imitacions afegeix un tercer element als espais del revers: un creixent. Trobern aixi diferents combinacions M-A-creixent, a voltes amb la A alterada fins a semblar un triangle. Tarnbe hi ha altres varietats amb lletres 0 simbols en algun dels espais, aixi com casos en els quais trabern, a mes de la Mila A uns altres dos simbols omplint d'aquesta manera els quatre espais.'

En un altre grup d'obols d'entre els descoberts recentment, el creixent pren rnes relleu en ocupar la meitat del cercle mentre que a l'altra rneitat, que apareix

1. Seguim sobretot les dades de L. Villaronga «Les oboles massalietes a la roue et leurs imitations dans la peninsule iberique», Melanges offerts au D,: J-B. Colbert de Beaulieu. Paris 1987, pp.769-780. Ha publicat tarnbe nombroses novetats dins l'arnbit dels obols M. Garcia Garrido. Vid, per exemple, «Divisores de plata de imitacion emporitana», Acta Numismatica 17/18. Barcelona 198788, pp. 29-40.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

partida hi ha punts 0 anells. Efigies molt semblants a I'anvers i troballes conjuntes mostren que no hi deuhaver pas allunyament geografic entre els tallers productors d'aquests dos grups d'obols que poden esser, fins i tot, el mateix.? Darrerament han aparegut dos exemplars d'unscuriosos divisors mes petits, un herniobols, corresponents al tip us que te el creixent com a element principal. Responen ala segiient descripcio:

Tipus I Exemplar 1. Hemiobol d'argent.

aj Efigie masculina a l'esquerra. Orla de punts.

rj Sector semicircular amb un creixent d'arcuacio oposada a la delcercle exterior. Entre els dos arcs, un punt. A la meitat de la corda un petit indici de trac vers l'exterior.

pes: 0,28 gr

0: 9 mm

Tipus I Exemplar 2. Hemiobol d'argent.

Inedit

aj Efigie semblant a l'exemplar anterior. Orla de punts.

rj Semblant a I'anterior pero el semicercle sembla ara mes aviat una U taocada per dalt. Al punt mitja de la tanca hi sorgeixen dos traces corbats d'origen cornu i direccions oposades.

pes: 0,29 gr

0: 8 mm

Inedit

Si els tipus massaliotes han estat inspiradors de moltes imitacions iberiques, tarnbe ha estat assenyalada una arnplia projeccio dels amonedaments emporitans, fins i tot en l'arnbit dels divisors. Aixi Villaronga presenta un obol amb dos dofins davant l'efigie de l'anvers que conceptua de clara influencia ernporitana.' En aquesta mateixa linia sembi a que cal situar l'herniobol que descrivim tot seguit, ben semblant als obols emporitans dels dos dofins amb l'afegit pero d'un creixent enmig d'ells.

Tip us II Exemplar unic. Hemiobol d'argent.

aj Efigie femenina de bell art, amb pentinat complex i arracades. Oria de punts.

rj Dos dofins en posicio exterior giratoria en sentit contrari al rellotge. Entre ells un punt i un creixent.

pes: 0,28 gr 0: 8 mm

Inedit

2. Vid tipus i troballes al treball de L. Villaronga citat.

3. Ibid. pag, 772 i tipus 20, lamina de la pag. 779.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

Aquests hemiobols segueixen la norma forca usual en els tipus amb M-Acreixent iamb creixent dins sector, de dur les efigies femenines tombades a la dreta i les masculines a l'esquerra.

La seva adscripcio metrologica com a mitjos obols 0 hemiobols sembla clara atenent que mostren tenir un pes molt proxim als 0,3 gr, meitat de I'obol massaliota que resulta esser una fraccio de 1/6 dela dracma d'aquellaprocedencia que pesa 3,6 grams. Aixi doncs:

Aquest obol divisor seria homologable, segons Villaronga, amb les peces emporitanesd'argent en equivaler a 1/8 de la dracma emporitana de 4,8 grams." Aquesta constataci6 enllaca amb les hipotesis de Guadan i desmenteix per tant l'erronia conclusio de Marta Campo en la seva Tesi de Llicenciatura on atribuia a aquest grup una metrologia equivalent a 1/10 de la dracma emporitana.'

Tota ulterior reflexio sobre aquestes noyes peces hauria de poder comptar amb altres dades que ens configuressin un context on encaixar-les, context que ens hauria de donar, es clar, l'arqueologia. Malauradament en aquest aspecte el panorama es desolador. Disposem de molt poques dades que ens asociin peces semblants a aquestes amb els respectius acompanyaments d'altres vessants d'usos i de cultura. Com deia M. Tarradell amb preocupacio «a hores d'ara no tenim ni un poblat iberic publicat integrament» i encara dels mes excavats amb prou feines hom troba altra cosa que breus «noticies preliminars»." Pel que fa ales monedes, rar es el Museu que disposa de dades de procedencia, La situacio es molt semblant amb el que succeeix amb els coures visigots a que abans al-ludiem: coneixem prop de 300 exemplars d'aquesta serie i encara no ens n'ha portat cap exemplar l'arqueologia.?

En aquestes circurnstancies la tasca d'interpretaci6 es fa dificil i poe segura i hom s'ha de refiar de vagues dades de procedencia, no sempre verificables. L'observaci6 tipologica de les peces que hem descrit ens porta a constatar la importancia que hi adquireix el creixent, que es converteix en gairebe distintiu unic, Villaronga, en presentar un conjunt de tipus d'obols amb creixent s'interroga sobre la possibilitat d'un taller monetari caracteritzat per aquest element i acaba per descartar-ho per l'existencia de creixents en altres obols clarament atribuibles a Lleida com els delllop i/o lIegenda ILTIRTA mes 0 menys completa.

4. Ibid. pag. 773.

5. S'hi refereix L. Villaronga a Numismatica antigua de Hispania Barcelona 1979, pag. 1] O.

6. MIQUEL TARRADELL. Les arrels de Catalunya. Barcelona 1982, pag. 250.

7. M. CRUSAFONT. «The copper coinage of the Visigoths of Spain». Problems ofMedieval Coinage in The Iberian Area. 3. Santarem 1988. pp. 35-70. S'hi referencien 110 exemplars, quantitat que s'ha incrementat molt en els darrers temps.

No cal dir que la preeminencia que pren en aquests dos nous tipus al creixent, que es converteix, sobretot en el primer, en l'unic element caracteristic ens porta novament a aquella hipotesi.

Aquesta problematica enllaca amb la qiiestio de la ubicacio del taller emissor aixi com tambe ens porta a comparar aquestes peces amb altres tipus coneguts i de diferents procedencies, que tambe porten el creixent.

EI creixent pot haver estat, en un primer moment, un element diferenciador afegit a un dels camps del revers d'un obol que, al marge de questions estilistiques, apareixia igual que un de Massalia. Aixo no desdiria, pero, que rnes endavant i en un determinat taller no arribes a adquirir la funcio d'element caracteristic i propi.

Cal observar que aquest creixent es diferent del que trobem als exemplars de la Vall del Roine, mes afuats iamb dos punts al centre" 0 d'altres del sud peninsular, molt mes tancats i arrodonits fins a aproximar-se mes a un «torque», com hom els ha tambe denominat,? Si un creixent, inicialment diferenciador de Massalia adquireix per a un taller el valor de simbol caracteristic, no vol dir que per a un altre, per exemple Iltirta, no acabi essent un element secundari enun tipus on el llop 0 fins i tot la llegenda son els que decanten la identificacio de la seca emissora.

En qualsevol dels casos, la possibilitat d'un segon taller emissor diferent d'Iltirta mateix, sembla molt probable a la vista de la varietat d'estampes i de les diferents formes d'evolucio dels tipus.

Si observem Ia cartografia realitzada per Villaronga referent als nous tipus d'obols d'irnitacio massaliota darrerament apareguts," el grup que sembla marcar un origen situat alllarg dels cursos baixos del Segre i de l'Ebre sembla tenir forca coherencia. Al marge dels tipus clarament d'Iltirta (lIop, llegenda al·lusiva), resten els dos grups M-A-creixent i derivats i el de creixent dins semicercle, la major part dels quals amb uns punts als extrems del creixent.

Segons noticies que semblen fiables aquests herniobols i un conjunt notori d'obols dels dos grups alludits aparegueren, ames d'altres peces iberiques de bronze amb predomini d'Iltirkesken, alllit del riu, en el panta de Sant Llorenc, prop de Camarasa. L'implacable excavador natural a que al-ludiem al principi les hauria arrencat del seu lIoc d'origen i s'haurien perdut, aigiies avail, sens l'accio d'un observador atent. Aquestes peces, que hom ha trobat tarnbe seguint els cursos fluvials, prop de Tivissa 0 fins i tot a Tortosa, procedeixen d'algun poblat pro-

8. Vid. L. Chabot. «Le monnayage peri-rnassaliete et la pseudo-chota». Melangesofferts au D,: J-B. Colbert de Beaulieu. Paris 1987, pp. 195-210. En reprodueix un exemplar i es refereix a un treball de Deroc sobre la seva descoberta.

9. Vegeu els tipus 7 a 10, pag. 61 a M.Garcia Garrido-Salvador Costa. «Divisores de plata con tipologia heleno-punica». Acta Numismdtica 16. Barcelona 1986, pp. 53-64. 10. «Les oboles » op. cit. pag. 777.

M CRUSAFONT [SABATER

per a Camarasa ? Potser el que sembla important de Montero] 1 ? I seguint el fil de suposicions; podria esser Montero la I1tirkesken d'ignorada ubicacio 0 qui sap si una primera ubicacio l'Iltirkesken que ara hom s'inclina a situar a Solsona, no pas tan allunyada de Montero ?

Es ben cIar que aquestes hipotesis sorgides de febles indicis nornes les podrien arribar a confirmar els treballs arqueologics portats fins al final, convenientment estudiats i completament publicats.

Per la nostra banda podem assenyalar que si la hipotesi d'iitirkesken fes cami, potser s'explicaria millor la presencia del creixent en els dos tallers. Tanmateix, dues seques iberiques de noms tan acostats be pogueren tenir algun genere de vinculacio.

1 J. Fou descobert pel sacerdot escolapi S. Pubill l'any 1930. Vid. "EI poblat prehistoric del Mor-Mur». Memoria del Centre Exursionista Balagueri. Curs 1930-31. Balaguer 1931, pp. 4-13. Ja s'hi fa referencia a la pag. 13: "Montero, serra enmig de Llorens i Camarasa, eneolitic-iberic ». L'any 1953 Pita Merce es refereix a la diaspora del material recollit per Pubill, una part a l'escola de Camarasa l'altra a la seu delja desaparegut Centre Excursionista Balagueri. "Datos arqueologicos ilerdenses». Ilerda XVII, pp. 99-100. Ala pag. 108 diu «Esperarnos poder ampliar en breve las referencias que darnos de las estaciones ibericas y ramanas en la zona de Carnarasa» pero no hem trobat noves dades en els treballs seguents d'aquest autor. Tarnbe es refereix al poblat Fra Pere Sanahuja a Historia de la Ciutat de Balaguer. Balaguer 1984 (la. edicio 1965). A la pag. 16 diu que el poblat es important que s'hi han trobat monedes.

Moneda Hispano-cartaginesa de bronce inedita

B. MARTiNEZ HINOJOSA

Tras el desembarco de Anibal en Gades, en el afio 237 a.c., para restablecer el dominio cartagines en el Mediterraneo y obtener oro y plata con que pagar el impuesto de guerra a los romanos, los cartagineses dejaron numerosas muestras de su estancia en la Peninsula Iberica. Un ejemplo de estas, es una moneda hispano-cartaginesa de bronce, que como apreciaremos es con toda seguridad inedita.

DESCRIPCION

Anverso: Cabeza de una deidad femenina que mira a la izquierda, tratandose posiblemente de Persefone-Tanit,

Reverso: Caballo saltando a la derecha, encima de el una estrella de ocho puntas.

M6dulo 16.5 m/rn. Peso 3,20 gr. Posici6n de cufios 6 h. Figura 3.

ESTILO

La tipologia de la moneda es sud-italica y su estilo propiarnente hispanico. En el anverso aparece la diosa Persefone-Kore con sus atributos, las espigas de trigo y la hoja. Su importancia para los cartagineses, para los cuales es casi {mica deidad, nos hace referirnos a ella en la forma doble de Persefone-Tanit.

B. MARTINEZ HINOJOSA

Su representacion es similar a la del shekel, figura 1, y al cuarto de shekel, figura 2, de plata, clase VII de Villaronga,l pero mostrando un arte mas tosco y menos cuidado, debido posiblemente a ser pieza de menor valor.

EI tipo de cabeza recuerda mucho a la ninfa Arethusa delas monedas siracusanas, pero aqui la Persefone-Tanit aparece con el peinado hacia atras, recogido en la nuca y con espigas adornandolo. Los pendientes son de tres colgantes similares a los de la Arethusa siciliana.

En el reverso, el tipo de caballo saltando con estrella, sigue el modelo de las emisiones sud-italicas. Parece que el caballo fue adoptado como emblema nacional cartagines y copiado en diversas acufiaciones.

EI caballo ha sido atribuido al culto solar 0 se ha puesto en relacion con Neptuno, aunque Jenkins 10 asocia al culto de la diosaTanit.

Estilisticamente el shekel y cuarto de shekel de caballo saltando con estrella, figuras 1 y 2, tienen Ja misma soluci6n del peinado y una gran similitud en la posicion dela cabeza y el cuello, con esta pieza de bronce, figura 3. Por tanto se puede aceptar que pertenecen todas a la misma ernision y que la moneda de bronce es un divisor de esta serie.

Podemos afirmar que la moneda es inedita por no figurar ninguna de parecida en los trabajos de Villaronga,? ni en los repertorios de moneda cartaginesa de Cartage, Cerdeiia y Sicilia, como por ejemplo en elde Jenkins? que es uno de los mas completos. Tampoco lahemos encontrado en ninguna coleccion espanola y en los catalogos de ventas.

METROLOCfA

Con una sola moneda de este tipo no se pueden sacar conclusiones sobre su metrologia.

Segun la opinion de Villaronga el bronce hispano-cartagines empieza a acufiarse en la clase VIII,4 que es posterior a la del cabalo saltando con estrella, clase VII. Como nuestro divisor pertenece a esta ultima serie, seria con el que empezaria a acufiarse moneda de bronce, pudiendo ser un ensayo, de ahi su gran rareza.

Villaronga," para la clase VIn encuentra un peso para la unidad de 8,33 gr. y para su mitad elde 4,90 gr. con la moneda de peso minimo de 3.45, muy proximo a la nuestra de 3,20. Pudiendo ser nuestra moneda de un valor similar al que sera despues el de la mitad de la serie VIII.

1. V 73, p. 149-150, nurneros 71 a 81.

2. V 73 yV 83.

3. GK. JENKINS, Sylloge Nummorum Graecorum, The Danish Museum, Norh Africa-SyrticaMauretania, Copenhague, 1969.

4. V 73, p. 127.

5. V73,p.101·102.

Las tresfiguras de La lamina van al doble de su tamaiio.

B. MART/NEZ HINOJOSA

CONCLUSIONES

En conclusion la moneda que presentamos es inedita, y corresponde a un divisor de bronce de valor mitad dela serie de plata del caballo saltando con estrella. Corresponde a la primera ernision de bronce hispano-cartaginesa, de volumen pequefio por tratarse de un ensayo.

BIBLIOGRAFiA

V 73 L. VILLARONGA, Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973.

V 83 L. VILLARONGA, Diez afios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa, Supplemento, Rivista di Studi Fenice, vol. XI, 1983, p. 57-73.

El tresor de Cerro Casal, Utrera

L. VILLARONGA

Fa uns anys en un viatge a Andalusia poguerern fotografiar i estudiar un conjunt de denaris romans trobats casualment per un avantpassat del propietari, els quais foren trobats als voltants del Cerro Casal, a Utrera.

El conjunt estava format per 4 denaris romans republicans, 14 diversos d'August i 266 d'August de Caius i Lucius.

Hem anat ajornant la publicacio esperant fer I'estudi dels encunys, feina laboriosa pen) necessaria. L'hem fet per I'anvers i esperant fer-lo tambe pel revers han anat passant els anys fins que ens hem decidit a la publicacio nomes amb I'estudi dels encunys d'anvers.

Sentim aquesta frustracio, pen) pens em que milior es la seva publicacio sense l'estudi dels encunys de revers, que no pas no fer-Ia. Ben mirat amb I'estudi dels encunys de I'anvers podem arribar a una estimacio del volum de l'ernissio, la qual cosa es ben interessant.

CATALEG

REPUBLICA

Bibliografia: M. H. Crawford, The Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

1. C Pulcher, Cr. 300/1. 3.60. 5h. 110/109 a.C

2. L. Piso L.F L.N. Frvgi, Cr. 340/1, 3.35, 4, 90 a.c.

3. Q. Pompei Rvfi, Cr. 434/2, 3.78, 9, 54 a.C

4. Mn. Cordvs Rvfvs IIIVIR, Cr. 463/1,3.35,10,46 a.C

L. VILLARONGA

AUGUST

Bibliografia: J.B. GIARD, Catalogue des monnaies de l'Empire Romain, I, Auguste, Bibliotheque Nationale, Paris, 1976. C.H.V SUTHERLAND, The Roman Imperial Coinage, vol.l, Revised edition, London, 1984.

Roma

AI Bust alat de Victoria a dreta.

RI CAESAR DIVLF Octavi dempeus a esquerra, el peu sobre un globus i aguantant I'aplustre iel ceptre. G. 12-17, RIC.256, 29 aC.

5. 3.20.2h.

A/Q. RVSTIVS FORTVNAE ANTIAT. Dues efigies de costat, una amb case i I'altra amb diadema, sabre una base acabada amb caps de borrego.

RI CAESARI AVGVSTO, a l'exergue EX.SC, altar dessobre FOR.RE

G. 221-228, RIC.322, 19 a.c.

6. 3.67,2h.

Nimes

AI Cap lIorejat d'August a drecta.

RI CAESAR I SPQR AVGVSTVS.Escut entre dues branques de lIorer Sobre I'escut CL.V

G.1333-6, RIC.54a, Pel RIC es Colonia Patricia. 200-19 a.c.

7. 3.60, 6h. Graffiti.

Seca incerta 2 - Colonia Patricia

AI CAESAR AVGVSTVS. Cap d'August a dreta.

RI SIGNIS RECEPTIS, Mars dempeus de cara mirant a dreta, soste una aguila i una insignia.

G.1115-7,RIC.82b, 19/18 a.c.

8 3.61,5.

AI CAESAR AVGVSTVS. Cap d'August a dreta.

RI OB I CIVIS I SERVATOS dintre de corona. G.1154-61. RIC.77a 19/18 a.c.

9. 2.90 (falta tros), 3.

AI CAESARI AVGVSTO a I'exerg. Ouadriga triomfal a dreta.

RI S.P.Q.R.PARE I CONS.SVO. aguila romana, toga picta i corona. G.1196-7, RIC. 96,19/18 a.c.

10. 3.62,6.

Lugdunurn

AI AVGVSTVS DIVI.F, cap d'August a dreta.

RI IMP.X a I'exerg, Drusus i Tiberi presenten llorers a August sentat, a esquerra, sobre una tarirna.

G.1366-69, RIC 164b, 15 a.c.

11. 3.62,5.

12. 3.70,6.

AI AVGVSTVS DIVI.F, cap d'August a dreta.

RI IMP X I SICIL. Diana dernpeus a esquerra girada a dreta apoiada sobre un basta, tenint a la rna esquerra un arc ials seus peus un gos.

G.1392-93, RIC 173a, 15 a.c.

13. 3.63,6.

AI AVGVSTVS DIVI. F, cap d'August a dreta.

RI IMP X I ACT, Apolo dernpeus de cara, te a la rna dreta un plectre i a I'esquerra una lira.

G.1396-1401, RIC 171a, 15 a.c.

14. 3.50,2.

15. 3.60,2.

AI AVGVSTVS DIVI.F, cap d'August a dreta.

RI IMP XII I ACT. Apolo dernpeus a dreta, porta una lira a la rna esquerra.

G.1445-50, RIC 193a, 11 a.c.

16. 3.67,5.

A AVGVSTVS DIVI.F, cap d'August a esquerra.

RI IMP. XIIII, August assegut a I'esquerra sobre una estrada rep un infant que li presenta un barbar, G.1456, RIC 291b, 8 a.c.

17. 3.67,4.

AI AVGVSTVS DIVI.F, cap d'August a dreta.

RI C.CAES I AVGVS.F, Caius Cesar galopant a dreta, darrera una aguila entre dues ensenyes.

G.1461, RIC 199, 8 a.c.

18. 3.72,5.

Lugdunurn i tallers auxiliars

AI CAESAR AVGVSTVS DIVI F PATER PATRIAE, cap llorejat d'August a dreta.

RI AVGVSTI.F.COS.DESIG.PRINC.IVVENT, a l'exerg C L CAESARES. Caius i Lucius, princeps de la joventut, dernpeus de cara, arnb toga apoiats sobre escut, darrera de I'escut una asta, a sobre lituus a I'esquerra i sirnpulurn a la dreta.

G.1659-61, RIC 210, 2 a.C.-4 d.C.

L. VILLARONGA

Cap gran:

30. 3.60,1l. 19. 3.70,7. 31. 3.50,10.

20. 3.56, 1. 32. 3.70,2. 21. 3.55, 1. 33. 3.65,9.

22. 3.50,5. 34. 3.71,7.

23. 3.57,12.

Cap petit: 24. 3.64,5. 35. 3.67,4.

Cap normal: 36. 3.67,7.

25. 3.56,3. 37. 3.55,6.

26. 3.60,5. 38. 3.70,10.

27. 3.60,6. 39. 3.62,2.

28. 3.68, l. 40. 3.75,1l.

29. 3.50,4.

Aj CAESAR AVGVSTVS DIVI F PATER PATRIAE, cap llorejat d'August a dreta.

Rj AVGVSTLF.COS.DESIG.PRINC.IVVENT, a I'exerg C L CAESARES. Caius i Lucius, princeps de la joventut, dempeus de cara, amb toga, apoiats sobre escut, darrera d'ell asta, a sobre simpulum a l'esquerra i lituus a la dreta. G.1651-57. RIC 207.

Cap normal:

61. 3.62,9.

4l. 3.65,10. [ 62. 3.54, 1l.

42. 3.60,10. 63. 3.60,5.

43. 3.54,3. [ 64. 3.71, 1.

44. 3.68,5. 65. 3.61,8.

45. 3,60,2. [ 66. 3.70,5. [

46. 3.52,5. 67. 3.60,7.

47. 3.48,5. 68. 3,57,8. [

48. 3.60,12. 69. 3,54,2.

49. 3.63,10. 70. 3.70,10. [ ]

50. 3,45, 10. 71. 3.64,2.

51. 3.48,7. 72. 3,59,3. [ ]

52. 3.78,2. 73. 3.57,12.

53. 3.57,6. 74. 3.62,1. [

54. 3.67,5. 75. 3.59,8.

55. 3.72,6. 76. 3.67,10. [

56. 3.42,2. 77. 3.68,1.

57. 3.72,10. 78. 3.63, 11. [

58. 3.65,7. 79. 3.67,5.

59. 3.53, 1. 80. 3.84,3. [

60. 3.75,5. 81. 3.63,7.

82. 3.68,7.

125. 3.52,12. 83. 3.63,4. 126. 3.65,10.

84. 3.75, II.

127. 3.71,9. 85. 3.72, l. 128. 3.67,10. 86. 3.65,12.

129. 3.53, l. 87. 3.65,5. 130. 3.59,10. 88. 3.65,12. 13I. 3.61,5. 89. 3.67, II.

132. 3.50,6. 90. 3.72,7.

9I. 3,52, I.

133. 3.57,4.

134. 3.55,9. 92. 3.57,2. 135. 3.60,12. 93. 3.52, II.

136. 3.50, I. 94. 3.53,7. 137. 3.60, I.

95. 3.65,5.

138. 3.48, 12. 96. 3.69,10. 139. 3.65,3.

97. 3.70,8.

140. 3.60,2. 98. 3.73,8. 14l. 3,65,7.

99. 3.78,10.

142. 3.62,2. 100. 3.61,2. 143. 3.66,8. 10l. 3.53,1.

144. 3.61,4. 102. 3.62, II.

145. 3.65,10. 103. 3.64,12. 146. 3.46, 12. 104. 3.72,3. 147. 3.81,2. 105. 3.70,7.

148. 3.60,12. 106. 3.77,12. 149. 3.64,3. 107. 3.55,7 150. 3.60, II. 108. 3.60,2. lSI. 3.55,7. 109. 3.65,10. 152. 3.59,2. 110. 3.65,10. 153. 3.83,5. l1l. 3.68,12. 154. 3.70,7. 112. 3.75,7. 155. 3.67, II. 113. 3.67,5. 156. 3.60,9. 114. 3.65,2. 157. 3.73,12. 115. 3.57,2. 158. 3.71,10. 116. 3.60,11. 159. 3.75,10. 117. 3.53,7. 160. 3.67,12. 118. 3.48,10. 161. 3.62, II. 119. 3.70, 1. 162. 3,65,2. 120. 3.45,2. 163. 3.61,4. 12l. 3.65,2. 164. 3.60,11. 122. 3.59,10. 165. 3.62,3. 123. 3.65,6. 166. 3.63,7. 124. 3.50,8. 167. 3.60,2.

L. VILLARONGA

168. 3.60,2.

21l. 3.58,6. 169. 3.54,5. 212. 3.55,10. 170. 3.69,3. 213. 3.70,2. 17l. 3.55,2. 214. 3.60,10. 172. 3.55, I. 215. 3.67,6. 173. 3.64,9. 216. 3.77,3. 174. 3.65,4. 217. 3.77,5. 175. 3.62,7. 218. 3.67, II. 176. 3.74,2. 219. 3.59,5.

177. 3.70, II. 220. 3.69,3. 178. 3.58,9. 22I. 3.60,10. 179. 3.65,1. 222. 3.70,3. 180. 3.62,5. 223. 3.48,11.

18l. 3.70,10. 224. 3.65,11. 182. 3.62,12. 225. 3.75,9.

183. 3.70,4.

Cap gran: 184. 3.52, I. 226. 3.57,lI.

185. 3.77,4. 227. 3.67,6. 186. 3.70,3. 228. 3.57, II.

187. 3.77,4. 229. 3.65,10. 188. 3.70,5. 230. 3.53,6. 189. 3.51,5. 23I. 3.62,12. 190. 3.65,5. [ 232. 3.55,2. 19I. 3.58,7. 233. 3.51,4. 192. 3.60,4. [ ] 234. 3.55,9. 193. 3.67,5. 235. 3.60,6. 194. 3.60,4. 236. 3.66,6. 195. 3.67,3. 237. 3.87,1.

196. 3.57,7. 238. 3.57,3. [ 197. 3.65,6. 239. 3.51,6. 198. 3.60,5. 240. 3.65,3. 199. 3.68,7. 24I. 3.59,10. 200. 3.75, II. 242. 3.67,10. 20l. 3.65, II. 243. 3.75,2. 202. 3.55,7. 244. 3.70,5. 203. 3.70,10. 245. 3.92,2. 204. 3.63,3. 246. 3.52,10. 205. 3.63,9. 247. 3.52, 11. 206. 3.65,8. 248. 3.65,7. 207. 3,55,2. 249. 3.60,5. 208. 3.62,4. 250. 3.58,4. 209. 3.48,8. 25I. 3.58,4. 210. 3.72,1. 252. 3.60,10.

EL TRESOR DE CERRO CASAL

253. 3.68,9.

262. 3.65,5. 254. 3.72,4. 263. 3.65,11.

255. 3.72,2.

264. 3.75,11. 256. 3.67,6.

257. 3.60,2.

258. 3.70,5.

265. 3,57,1.

266. 3.57,9.

267. 3.73,2. 259. 3.54,2.

Cap petit:

260. 3.60,2.

261. 3.65,1.

268. 3.72,2.

269. 3.55,4.

270. 3.60,7.

Monedes amb incrustacions, no es precisen details (no entren en l'estudi metrologic):

271. 3.96,3. 272. 3.54,4.

273. 3.72,3.

274. 3.72,3.

275. 3.82,3.

276. 3.72,9.

277. 3.90,8.

278. 3.77,9.

279. 3.90,6.

280. 3.80, 1.

281. 4.00,4.

282. 3.87, 12.

283. 3.90,7.

284. 3.90, 12.

COMENTARI AL CATALEG

Netejada va pesar 3.60 g.

Netejada va pesar 3.54 g.

Netejada va pesar 3,75 g.

1-4. Monedes romano-republicanes gastades, procedents d'una circulaci6 residual.

5-18. Monedes d'August de tipus divers, escalonades entre I'any 29 al 8

a.c. Solament dues monedes presenten el mateix tipus, la n° 11 i 12, essent de diferents encunys.

L'atribuci6 a determinades seques no es sempre coincident entre Giard i el RIC:

Est Roma Nimes CO.Patr. Lugdunum

L. ViLLA RONGA

Remarquem la presencia important de les monedes atribuides a la seca incerte 2, Colonia Patricia, lIoc proper al dela troballa, i mes si tenim en compte la sevararesa.

Pel que fa a la raresa, tenim una de R.4, cine de R2, tres de R, i duesd'escasses i tres de corrents. Les rareses son les que assenyala el RIC. La qual cosa assenyala per les nou monedes rares una presencia molt important, especialment pel que fa referencia a la seca de Lugdunum.

De la seca incerta 1 de Caesaraugusta no hi ha cap moneda.

La petitesa de la mostra no permet treure cap conclusio important, pen) segurament continua essent mes prudent parlar dela seca incerta 2, que no pas de Colonia Patricia, com proposa Mattingly.

Denaris de Caius i Lucius. Segons Giard ames d'esser encunyats a Lugdunum ho foren en tallers auxiliars, com sembi a assenyalar la gran varietat d'estils i la troballa a prop de Calahorra (Logrofio) de dos encunys d'aquesta ernissio que Giard considera autentics i de taller oficial.

Hem separat en dos grups aquests denaris per la posicio del simpulum i ellituus. Dintre de cada grup sembla que l'ordenacio deuria fer-se per l'estil. Ho hem intentat sense assolir un resultat satisfactori. La dificultat es obvia, la interpretacio de I'estil es cosa subjectiva, i les apreciacions poden i seran diferentes segons les persones i adhuc per un mateix segons el moment en que ho miri. Voliem aplicar un metode mes impersonal i despres de donar voltes a la questio, hem seguit el seguent cami per fer-ne una classificacio i trobar els enllagos d'encunys.

Primera divisio: posicio del simpulum i el Iituus.

Segona: per la grandaria del cap d'August en fet el grup de «Cap gran», «Cap normal» i «Cap petit». Mes que en les mides, que poden anar de 8x12 a 9x14, es en I'aspecte de conjunt el que pot definir la grandaria. Tornem a esser a la cosa subjectiva. Potser el cap gran quedi definit per una major distancia horitzontal entre el darrera i el nas.

Tercera: per la posicio de la inscripcio de davant de la efigie d'August, el final de CAESAR AVGVSTVS. La S davant del front, davant del pentinat de sobre el front, sobre la laurea, i la V sobre la laurea.

Quarta: fern una altra ordenacio segons la posicio del final de la Ilegenda DIVI F PATER PATRIAE arran del coli i de les infules.

Fent les agrupacions corresponents hem arribat a establir la igualtat d'alguns dels encunys d'anvers. Com deiern al principi no hem fet la mateixa cosa amb els de revers, solament donem la igualtat d'alguns dels seus encunys quan coincideixen elsde l'anvers.

Del tipus amb el Iituus a l'esquerra hi han 22 monedes, de l'altre amb el lituus a la dreta son 244. Bona representacio per determinar I'escassedat del primer tipus davant del segon.

POSICIO DELS ENCUNYS

Hem cregut interessant fer l'estudi de la posicio dels encunys tota vegada que la mostra es nombrosa.

Per les 22 monedes amb ellituus a l'esquerra i el simpulum ala dreta, resulta la segiient taula de frequencies:

Traslladant aquestes dades ala seguent grafica, tenim:

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Tant per la taula de frequencies com per la grafica veiem que la distribucio dela posicio d'encunys es del tot irregular. No hi ha cap preferencia per una determinada posicio, Per exemple, per la posicio vertical, si prenem les frequencies 11,12 i l , en total sumen 27.27%, si ho fern amb les 5, 6 i 7, sumen 36.36%.

L. VILLARONGA

Amb les monedes amb el simpulum a I'esquerra i el lituus a la dreta, podem formar la segiient taula deles frequencies.

Traslladant aquestes dades a la segiient grafica, tenim:

Veiem tarnbe que la distribucio dels encunys es completament aleatoria. Per tant arribem a la conclusi6 de que el treball al taller monetari es fa sense cap mesura per mantenir una regularitat en la posicio dels encunys.

METROLOGIA1

Per l'estudi metrologic prescindim dels quatre denaris romans republicans desgastats i de pes baix per pertanyer a una circulaci6 residual.

1. L.V Estadistica aplicada a la Numisnuuica, Barcelona, 1985.

Pels denaris d'August establim tres grups: primer els de tipus diversos els quaIs son els mes antics; segon els de lituus a l'esquerra i tercer els de simpulum a l'esquerra.

Els parametres dels tres grups son els seguents:

August diversos: N=13, x=3.601, s=0.133, v=3.7%, IC=3.512j3.681, kurtosis=7.678, skewness=-2.296

Lituus a I'esquerra: N=22, x=3.617, s=0.075, v=2%, IC=3.584j3.65, kurtosis=1.889, skewness=0.61.

Simpulum a l'esquerra: N=230, x=3.63, s=0.081, v=2.2%, IC=3.62j3.641, kurtosis=3.357, skewness=0.23.

Per veure si pertanyen els tres grups a la mateixa poblacio hem fet el test de la T de Student de dos en dos, amb els seguents resultats:

Entre «August diversos» i «lituus a esq.: tenim una t=-0.716 amb 33 graus de Ilibertat, acceptable al 24%.

Entre «August diversos» i «simpulum a esq.» tenim una t=-1.281 amb 241 graus de !libertat, acceptable al 10%.

Entre «lituus a esq.» i «simpulurn a esq.» tenim una t=-0.724 amb 250 graus de !libertat acceptable al 23%.

Veiem que els tres grups pertanyen a la mateixa poblacio amb diferencies de pes petites, pen'> que permet suposar una ordenacio metrologica: August diversos, despres eIs de lituus a esquerra i finlment els de simpulum a esquerra.

Fent l'analisi de variacions entre els tres grups obtenim una F=0.95 amb 2 i 262 graus de !libertat, acceptable al 39%.

Pel pes del denari d'August en el RIC2 se'ns diu que el denari era encunyat a 84 peces la Iliura, que ve a resultat un pes de 3.89 g. Per Walker;' la mitjana de pes era de 3.70 g, quelcom superior a la nostra mostra, de la qual obtenim un interval de confianca de 3.62 a 3.64 g.

Donem a continuacio els parametres obtinguts juntant les dues mostres de Caius i Lucus amb lituus a dreta i a esquerra.

N=252, x=3.629, s=0.081, v=2.2%, IC=3.619j3.639, kurtosis=3.289 i skewness=0.217.

La normalitat de la mostra es acceptable pel test de la skewness i del de la kurtosis per dessobra del 5 5%.

Podem establir una taula de frequencies, amb un interval de 0.04 g, 12 classes i partint del pes inferior de 3.42 g.

2. C.H. V SUTHERLAND, The Roman imperial Coinage, Revised edition. London, 1984, p. 3. 3: D.R. WALKER, Metrology ofthe Roman Silver Coinage, Part 1, BAR, Supplementary Series, 5 Oxford, 1976.

L. VILLARONGA

Podem construir el segiient histograma:

Pel trac de l'histograma veiem la normalitat del conjunt.

La nombrosa mostra de denaris de Caius i Lucius que presentem permet deduir pel seu baix coeficient de variacio, de 2.2%, que la seva fabricacio obeeix a una bona tecnica, tota vegada que la dispersio de lIurs pesos es molt baixa.

L'interval de confianca de la mitjana, amb un probabilitat del 95%, es troba situada entre 3.62 i 3.64 g.

ALTRES ASPECTES TECNICS

L'encunyacio no es molt acurada, son molt poques les monedes en les quaIs tota la llegenda quedi dintre del cospell. Cosa dificil d'aconseguir si tenim en compte la llargada de la llegenda, especialment la del revers ocupant tot el perfmetre.

El modul de les monedes, consequencia dela grandaria del cospell es molt variable. Des dels denaris, els quaIs a vegades no arriben al 17 mm. fins als de cospell gran amb quasi 19 mm. de diametre, en trobem de totes les mides. En canvi la diferencia de diarnetre no influeix pas en el pes de les monedes, que tenen una dispersio de pesos molt petita, com ja hem dit abans.

ESTIMACI6 DEL NOMBRE ORIGINAL DELS ENCUNYS

Malgrat que Ia mostra es molt nombrosa, els enllacos d'encunys que hem trobat es molt reduit, la qual cosa ens dona al fer l'estudi del nombre original dels encunys una certa indeterrninacio.

Aixi, pel tipus amb els Iituus a esquerra, del qual coneixern 22 monedes no hi ha cap encuny repetit d'anvers. No podem esperar cap resultat.

Per I'altre tipus, amb el simpulum a l'esquerra, hem estudiat 230 monedes, havent trobat alguns denaris dels mateixos encunys. Aixo, ens perrnetra fer-ne l'estudi encara que sera dintre d'un grau d'indeterminacio, el qual ve assenyalat pel nombre de monedes per encuny, que es de 1,139, xiframolt baixa, la qual ocasionara un interval de confianca molt ampli.

Nosaltres seguim el metode Good aplicant I'interval de confianca deduit per ESty.4 1 186 2 14 8 2

Fets els calculs obtenim una estimacio del nombre d'encunys original de l'emissio de 1056, amb un interval de confianca de 775 a 1656. El resultat es incert, puix com veiem I'interval es gran, perc el que sabem es que es tracta d'una ernissio molt important.

Si amb un encuny es podien encunyar de 20.000 a 30.000 denaris i sabem que en aquesta epoca un soldat rorna cobrava 225 denaris anuals, podem deduir la irnportancia de l'emissio.

4. W.w. Esrv, Estimating the size of a coinage, Numismatic Chronicle, 1984,180-182.

L. VILLARONGA

CRONOLOGIA

Els divuit primers denaris ens donen un escalat de datacio:

110/109 a.c. 1

90 a.c. 1

54a.C. 1

46 a.c. 1

29 a.c. 1

20/19 a.c. 1

19 a.c. 1

19/18 a.c. .)

15 a.c. 4

11 a.c. 2

8 a.c. 2

Pels 266denaris restants tenim Ja dataci6 de la seva emissi6 de 2 a.c. a 4 d.C.

EI tresor va esser amagat despres d'aquesta data, perc) no sabem quants anys despres, la falta de monedes posteriors a les de Caius i Lucius fa pensar que els anys passats deurien esser pocs.

CONCLUSIONS

El tresor per la seva composici6 no sembI a el resultat d'un estalvi, que s'ha anat acumulant progressivament, rnes aviat podria ser el resultat d'una quantitat presa de la circulaci6 monetaria del moment, per fer un pagament d'un servei militar 0 d'una altra classe, com podria esser la compra d'uns bens mobles 0 d'altres.

La tecnica en que treballa el taller que fabrica els denaris de Caius i Lucius es bona pel que fa al pes amb una dispersi6 molt petita com assenyala el seu coeficient de variaci6 de 2.2 %.

En canvi, el centratge dela llegenda dins el cospell no es massa acurat.

L'interval de confianca de la mitjana de pes es de 3.62/3.64 g, inferior a la que assenyalen el RIC de 3.89 g i Walker de 3.70 g.

EI fet de donar-se pocs encunys repetits no ens permet el precisar el nombre original d'encunys de l'emissi6, el qual deu esser molt gran.

No es pot treure cap conclusi6 sobre l'activitat de les seques peninsulars, les quals val mes continuar assenyalant com les seques incertes 1 i 2.

L. VILLARONGA

EL TRESOR DE CERRO CASAL

L. VILLARONGA

L. VILLARONGA

L. VILLARONGA

Un ripostiglio di monete d'oro bizantine.

Nuove ipotesi sulla monetazione aurea

sardo-bizantina

ENRICO PIRAS

Alcuni anni or sana ho avuto la fortuna di entrare in possesso di una collezione di monete d'oro bizantine facente parte di una raccolta appartenuta ad un nota collezionista e apprezzato studioso di numismatica sarda, ormai scomparso da alcuni decenni.

Oltre che essere entrato in possesso delle monete, ho potuto esaminare i documenti attestanti la provenienza di esse. La piccola rna importantissima raccolta si compone di 25 pezzi, solidi e tremissi bizantini, di cui ben 19 provenienti da un ripostiglio rinvenuto, ormai molti decenni oro sana, nella Nurra di Sassari, in un punta imprecisato fra le localita di Portotorres e Stintino. Secondo alcune notizie che il vecchio proprietario mi riferi personalmente prima della sua scomparsa e da alcuni suoi appunti da me esaminati, il gruzzolo comprendeva anche un notevole rna imprecisato numero (forse oltre 200 pezzi) di tremissi longobardi di Cuniperto, Ariperto e Liutprando. La collezione, seguendo la recente e autorevole opera «Moneta Imperii Byzantini» di W. Hahn,l e COS] composta:

1. GIUSTINIANO II, 1 REGNO, 685-695

Solido d'oro g.3,60 0 mm. 16

D/ D IYSTIANSPEX

Busto di fronte

1. W. HAl-IN, Moneta Imperii Byzantini, vol. III. Vienna, 1981, pagg. 610/720.

E. PlRAS

R/ VICTORI AVGVS in esergo, CONOB

a d., nel campo, S Croce potenziata su tre gradini

Hahn, -

2. LEONZIO II 695-698

Tremisse d'oro

3. id. g.0,80 0 mm.11

D/ LEOWNTA

Busto di fronte

R/ VSTA A.. VII in esrgo, CONOB

a d., nel campo, S

Croce potenziata su base

Hahn, III, pag. 267, n.6 (con ?)

Tremisse d'oro

D/ LEOWNTA

Busto di fronte

R/ VSITA A..vI

inesergo CONOB

a d., nel campo, S

Croce potenziata su base

Hahn, come la precedente

0 mrn. 10,5

N.B. In. 2 e 3 provengono, al 0/, dallo stesso conio

4. TIBERIO II- 698-705

Tremisse d'oro g. 1,20 0 mm. 11

D/ .TIBERI VS PEAV

Busto di fronte

R/ VICTORIA AVGY in esergo, .NOB as., nel campo, piccola croce

a d., nel campo, S

Croce potenziata su base.

Hahn, 17-18

S. id.

Tremisse d'oro

D/ P AV

Busto di fronte

g. 1,20 0 mm. ] 1

R/ RIAAVGY in esergo, B as., nel campo, piccola croce

a d., nel campo, S

Croce potenziata su base

Hahn, 17-18

N.B. I n. 4 e 5 provengono dallo stesso conio.

6. GIUSTINIANO II, 2 REGNO, 705-711

Solido d'oro

Dj

g.4,25 0 mm. 14,5

Busti di Giustiniano e di Tiberio; fra essi un globo crucigero su cui vi e la scritta PAX

Rj VICTORIA AVGY in esergo, CONOB a d., nel campo, S

Groce potenziata su tre gradini

Hahn, 8

7. id

Tremisse d'oro

Dj ETIE

Busti di Giustiniano e di Tiberio; fra essi un globo crucigero su cui vi e la scritta PAX

Rj VICTORI AVYST

g.1,18 0 mm. 12 in esergo, CONOB a d., nel campo, S

Croce potenziata su base

Hahn, 9

8. id

Tremisse d'oro

Dj ET

come la precedente

Rj VICTORI AVYST

come la precedente

Hahn, 9

9. id.

Tremisse d'oro

Dj ET

come la precedente

Rj VICTORI AVYST

come la precedente

Hahn, 9

10. id.

Tremisse d'oro

Dj come la precedente

Rj VICTORI AVYST

come la precedente

Hahn, 9

g.1,18 o mm.11

g.1,08

g.1,05 o mm.11

11. id.

Tremisse d'oro

Dj ET.

come la precedente

R/ VICTORl AVYST

come la precedente

Hahn, 9

E. PlRAS

g.I,OO 0 mm.ll

N.B. I n. 7, 8, 9,10 e 11 provengono dallo stesso conio

12. id.

Tremisse d'oro

D/ ET.

come la precedente

R/ VICTRA AVYST

come la precedente Hahn, 9

g.1,15 0 mm. 11

13. ARTEMIO ANASTASIO 713-715

solido d'oro globurare

D/ DN A. S M Y

Busto di fronte

R/ VICTOR VYA in esergo, CONOB

a d., nel campo, S Croce potenziata su tre gradini

Hahn, 8/1

14. id

Tremisse d'oro

D/ OTMY

Busto di fronte

R/ CTOVSYA

0 mm. 14

g.1,20 0 mm. 10

as., nel campo, N a d., nel campo, S in esergo ONOB Croce potenziata su base

Hahn,-

15. TEODOSIO III 716

Tremisse d'oro

D/ EOSDN

g.1,25 0 mm.ll

Busto di fronte in «loros»

R/ VICTORIA ACUS

a d., nel campo, S in esergo, CONOB Croce potenziata su base

Hahn, - (l'esemplare N5 e da attribuire ad Artemio)

MONETAZIONE AUREA SARDO-BIZANTINA

16. LEONE III 7] 7-720

Solido doro �, �." 'i 0mm.14

Dj flAMU�

Busto di Ir.nuc

Rj R- VSYEC

a d., nel campo, S in esergo, CONOB Croce potenziata su tre gradini

Hahn, -

17. id

Solido d'oro

Dj AMYS

come la precedente

Rj VICTOR - VSYEC

come la precedente

Hahn, -

18. id.

Tremisse d'oro

Dj DN nll�I() di il"OIlil'

R/ VI:JTCVL

g.2,25 0mm.14

g.0,98 o mm. 9,5

d d IlL'1 Glllljl(). '-, in esergo, CONOB Croce potenziata su base

Hahn, 5

19. id.

Tremisse d'oro

Dj DNOLE

Corne la Pl"l'l'l'lil'llll'

R/ VIQTOAV ACV.

Come l.: IHl'l'l'lk'lllL'

Hahn, 5

20. id.

Tremisse d'oro

Dj DNOLE

come la precedente

Rj VCTO A

come la precedente

Hahn, 5

21. id.

Tremisse d'oro

Dj DNOLEO.MYS

come la precedente

g.0,98 0mm.9,5

g.0,84 o mm.l0

g.0,84 0mm.12

E. PIRAS

Rj CTOR-VSY

come la precedente

Hahn, 5

22. id.

Tremisse d'oro

Dj D

come la precedente

Rj VLO (¥.J as., nel campo 6 in esergo (CONO)B

g.0,84 o mm. 9,5

Croce potenziata su base

Hahn, 5

23. Dopo il 720

Tremisse d'oro g 0,70 o mm.10,5

Imitazione barbarica

D/ D[!1

Busto di fronte

Rj IAIV a d., nel campo, S in esergo, CONO

Croce potenziata su base

24. id.

Tremisse d'oro

Imitazione barbarica

Dj (segni indecifrabili)

Busto di fronte

Rj (segni indecifrabili)

Croce potenziata

25. id.

Tremisse d'oro

Imitazione barbarica

Dj (segni indecifrabili)

Busto di fronte

Rj (segni indecifrabili)

Croce potenziata

g.0,65 o mrn. 12

g.0,60 omm.12

Di queste monete, quelle contrassegnate con i n. 3, 4, 5,6, 23,24, 25 non erano cornprese nel ripostiglio della Nurra; esse provengono da localita non identificate della Sardegna e, alcune, da vendite pubbliche.

A quanta pare il gruzzolo, contenuto in una anforetta andata distrutta non comprendeva tremissi longobardi precedenti al regno di Cuniperto, per cui bisogna ritenere che la sua cornposizione sia avvenuta dopo il 688 e che esso sia stato interrato subito dopo il 720.

MONETAZIONE A UREA SARDO-BJZANTINA

La splendida conservazione di tutti gli esemplari (molti a fior di conio) dimostra che essi circolarono poco 0 nulla. II fatto, poi, che alcuni pezzi dello stesso tipo siano provenienti dal medesimo conio, sta a dimostrare che di essi fu fatta una esigua tiratura, cosa che giustifica, se ce ne fosse bisogno, I'estrema rarita di tali monete.

Ci troviamo quindi di fronte al nueleo pili numeroso e piu completo oggi esistente di monete d'oro bizantine di zecca sarda. Secondo il Ricotti Prina? e il Meloni? l'emissione di monete bizantine d'oroin terra sarda ha inizio nel periodo della crisi delle istituzioni giustinianee, e cioe sotto Maurizio Tiberio (582-602).

Ma non vi e nessuna prova che cia sia avvenuto in quegli anni, come giustamente dicono Campazzi e Graziano." Seppure entro in funzione una zecca a Cagliari, cia non e documentabile in quanta tali monete di probabile conio sardo non sarebbero distinguibili mancando di contrassegni particolari.

II problema che qui si pone non e tanto quello di stabilire se alcune delle emissioni successive a Maurizio Tiberio, prive di contrassegni particolari, siano sarde 0 no, quanto di dare una collocazione e una attribuzione quanta pili attendibili a quelle monete che recano nel campo del rovescio il contrassegno S e che, allo stato attuale delle conoscenze in campo storico-numismatico, sono Ie sole aIle quali si puo dare, quasi con certezza, una paternita sarda.

Tralascero pertanto in queste mie note tutte quelle emissioni senza il contrassegno S attribuite alia Sardegna da vari autori e con giustificazioni pili 0 meno valide e che, a mio avviso, non sono sufficienti a trarre conclusioni certe e definitive.

Mi riferisco in particolar modo al Ricotti Prina' che ipotizza siano di zecca sarda moltissime emissioni di Maurizio Tiberio (582-591), di Focas (602-608), di Eraclio (610-640), di Costante II (641-661) e di Costantino IV Pogonato (668-684), senza offrire un valido supporto scientifico a sostegno di tale tesi.

Non esistono neanche notizie di ritrovamenti in terra sarda di questi tipi monetaIi, ritrovamenti che, se esistenti, sarebbero serviti almeno come punto di partenza per un'ipotesi di attribuzione ad una zecca sarda.

Lo stesso Hahn,6 non tiene conto delle conclusioni del Ricotti Prina per quanta concerne Ie monete fino a Costantino IV e attribuisce alia Sardegna, e spesso, come vedremo, in maniera dubitativa, un numero molto esiguo di monete.

2. D. RICOTTI PRINA, La moneunione aurea delle zecche minori birantine dal VI al IX secolo. Rorna, 1972, pag. 18.

3. C. MELONI, La Sardegna: monetazione di Bisanzio, in: Bollcttino Numismatico di L. Simonetti, Firenze 1969 Vi, 3, pag. 6. Dello stesso Autore, v. anche; Le monete muti testimoni degli eventi della dorninazione bizantina in Sardegna, in: L'Unione Sardo, Cagliari, 22.5.69.

4. G. CAMPAZZI, G. GRAZIANO, Contributo all'inquadramento storieo della monetazione sardo-bizantina. Quaderno n. 2 a eura dellAssociazione Nurnisrnatica Sarda, Sassari 1975.

5. op. cit. pagg. 58/63. 6. op. cit. pagg. 83/208 (Kornrnentare).

E. PlRAS

A rendere pili difficile una sistemazione del nucleo sardo di monete d'oro nel contesto delle emissioni auree dell'impero bizantino vi e anche il fatto che ancora molto c'e da scoprire e da studiare circa le emissioni di rame attribuibili alia Sardegna. Ed e noto che molti problemi riguardanti le emissioni di solidi e tremissi si sono risolti grazie alia soluzione dei problemi inerenti alle monete coeve di rame, veri capisaldi, per dirla col Laffranchi,? per l'identificazione degli aurei di stile identico.

A parte i folies del I regno di Giustiniano I, recanti in esergo il misterioso motto PAX, che comunque sembrano essere indubbiamente sardi, molte perplessita sorgono circa il follis assegnato a Costantino IV (Hahn, 99) e soprattutto circa i tre mezzi folies attribuiti a Leonzio II (Hahn, 3), Tiberio III (Hahn, 78) e ad Artemio Anastasio (Hahn, 30); il dubbio e rivolto non tanto al fatto che essi siano di zecca sarda cosa che pare provata sia dai pochi rna sicuri ritrovamenti di essi sul suolo sardo e dal fatto che sulloro rovescio recano la lettera S: il dubbio, dicevo, riguarda l'attribuzione di questi esemplari all'uno 0 all'altro imperatore e la possibile esistenza di monete di rame ancora sconosciute.

Che molta confusione ci sia ancora in proposito e dimostrato dal fatto che molti studiosi non siano d'accordofra loro; solo per fare un esempio, si veda il mezzo follis considerato da Hahn (n. 30) e da Ricotti Prina (n. 52) di Artemio Anastasio e invece assegnato dal Wrodt8 a Tiberio III (n. 9) e dal Grierson? al II regno di Giustiniano. E che cosa pensare di un esemplare che ho avuto modo di esaminare, di un mezzo follis di Leonzio II, chiaramente ribattuto su un follis del I regno di Giustiniano II, su cui sono ancora evidenti Ie tracce del motto PAX?

Con queste premesse e chiaro che gli unici dati attendibili che attualmente si hanno a diposizione, per quanta riguarda le monete di rame, sono i seguenti:

a) sono indubbiamente di zecca sarda gli esemplari che recano al rovescio la lettera S (=Sardinia);

b) sono quasi certamente di zecca sarda gli esemplari che riportano il motto PAX.

Al di la di questi due punti fermi non si puc, almena per ora, dire di pili in proposito se non sotto forma di ipotesi.

Non avendo ancora elementi sufficienti a mia disposizione per quanta riguard a Ie emissioni di rame, limitero la mia indagine aile sole emissioni auree, ad iniziare dal I regno di Giustiniano II (685-695).

Di questa imperatore vengono assegnati alla Sardegna due solidi: a) il primo (Hahn, 19) ha al diritto l'effigie del sovrano e al rovescio la croce potenziata su tre gradini. Esso non ha segni di zecca;

7. L. LAFFRANCHI, La numismatica di Leonzio II. Studio su un periodo della monetazione italo-bizantina in: Numismatica, Y, 1, 1939, capo I.

8. W. WRODT, Catalogue ofthe Imperial byzantine coins in the British Museum, Londra 1908.

9. P. GRIERSON, Byzantine coins in the Dumbarton Oaks Collections, Washington, 1968.

MONETAZIONE A UREA SARDO-BIZANTINA

b) il secondo reca al diritto il busto di Cristo e al rovescio I'imperatore di fronte con croce potenziata. (Hahn, 20/1,20/2).

Ne l'una ne I'altra di tali monete ha la caratteristica S.

L'attribuzione alla zecca isolana (probabilmente Cagliari che costituiva il centro politico, culturale ed economico piu importante della Sardegna) vienefatta su varie basi, sia esaminado 10 stile degli esemplari, sia perche, procedendo per esclusione, non rimane che la zecca della Sardegna alla quale si possano attribuire Ie monete in questione.

Nel ripostiglio della Nurra vi e pen) un esemplare del solido del I tipo (foto n. 1) che reca al rovescio la lettera S.

Sorge spontaneo, a questa punto, un interrogativo: e possibile che nell regno di Giustiniano II la zecca di Cagliari abbia emesso due solidi della stesso tipo (e cioe con I'effigie dell'imperatore al diritto) rna di stile completamente diversi tra loro e, soprattutto, uno con il simbolo S della zecca e l'altro senza questa simbolo? 10 suppongo che cia non sia possibile anche perche se e vero che l'imperatore precedente, cioe Costantino IV, aveva gia emesso un follis con la lettera S, non mi sembra credibile che il suo successore faccia coniare in una medesima zecca due monete della stesso tipo ma differenti nello stile e nel segno di zecca.

Percio attribuendo alia Sardegna l'esemplare con la S, si affaccia il nuovo problema dellacollocazione nel mosaico delle zecche dell'impero di Bisanzio di quel solido che fino ad oggi era ritenuto sardo. Conseguentemente il problema si pone anche per la moneta del II tipo recante l'effigie di Cristo che, come si e detto, non hala lettera S.

10 concludo ipotizzando che sia coniato in Sardegna il solido recante la S e che non siano sardi ne l'esemplare simile ma senza Ia S, ne quello con I'effigie di Cristo.

Queste due monete sono probabilmente da attribuire alle ultime coniazioni della zecca di Cartagine prima della sua chiusura definitiva in seguito alia caduta nelle mani degli Arabi (695); il WrodtlO infatti, non conoscendo logicamente questo esemplare con la S, fa iniziare la serie sarda con Leonzio II.

Passiamo ora ad esaminare Ie monete di un aItro imperatore.

Sia il Grierson 11 che la Morrisson'? non includono fra le emissioni sarde di Leonzio II (695-698) alcuna moneta d'oro. Hahn (n.35) cita sol tanto un mezzo follis di rame e riporta in modo dubitativo (n.6) un esemplare d'oro citato in una nota apparsa sulla RI.N.13

10. op. cit.

11. op. cit.

12. C. MORRISSON, Cataloguedes monnaies byzaruines, Parigi, 1970.

13. R.I.N., 21,1908.

E. PlRAS

II Ricotti Prina attribuisce alia zecca di Cagliari un tremisse d'oro di Leonzio appartenente ad una collezione privata rna non ne riporta la fotografia ne da indicazioni utili perche 10 si possa rintracciare presso il proprietario."

I due esemplari che presento (foto n.2) danno la prova inconfutabile che anche Leonzio II fece coniare in Sardegna tremissi a suo nome.

Essi sono al diritto della stesso conio e uno, perfettamente leggibile, reca la leggenda, in parte anti-oraria, LEO NT A Dopo LEO e visibile una lettera che sembrerebbe una M capovolta, simile a una W (foto n.3). Uno dei due esemplari non fa parte del ripostiglio della N urra e sembrerebbe sia stato ritrovato nell'entroterra della costa centro-orientale dell'isola.

Quindi anche Leonzio fece battere tremissi d'oro dalla zecca sarda. In effetti creava molte perplessita un'interruzione delle coniazioni auree per un periodo di circa tre anni, tanto quanta dura, appunto, il regno di Leonzio II. Come vedremo, dal I regno di Giustiniano II sino a Leone III I'Isaurico Ie emissioni della Sardegna si susseguono senza soluzione di continuita, se si eccettua la breve parentesi di Filippico Bardane; non e esciuso, caso non nuovo in numismatica, che un giorno si possa colmare anche questa lacuna con nuove scoperte.

11 successore di Leonzio II, Tiberio III (698-705) e stato senza dubbio il pili prolifico per quanto riguarda la quantita di esemplari da lui emessi nei due nominali d'oro (solidi e tremissi), tanto che essi sono noti in buon numero in rapporto a quelli degli altri sovrani.

Tiberio III conio il solido (che purtroppo manca in questa collezione) e il tremisse, qui rappresentato da due esemplari (foto n.4); nessuna di queste due monete faceva parte del ripostiglio della Nurra essen do state acquistate da listini di vendita.

Tutti gli autori sono d'accordo sulle emissioni sarde di Tiberio III, D'altronde non avrebbe senso porre dei dubbi, dal momenta che I'attribuzione alia Sardegna e suffragata sia dal contrassegno S del rovescio presente in tutti gli esemplari noti, sia dalla provenienza sarda di essi, per 10 pill chiaramente documentata.

Le emissioni di Tiberio III possono essere divise in due periodi: nel primo periodo sono da collocare quegli esemplari che han no al rovescio, a sinistra della croce, un simbolo variante (stella, croce, punto); al secondo periodo vanno assegnati gli esemplari che hanno al rovescio una lettera indicante, secondo 10 Hahn'> I'anno di regno. Lo Hahn ci fa sapere che sino ad oggi si conoscono Ie lettere I', E e S, corrispondenti agli anni di regno 700-701 e 702-704. I nostri esemplari appartengono quindi al primo periodo giacche hanno tutti e due una piccola croce. Nel 705, dopo una sanguinosa vendetta, ritorna sui trono Giustiniano II dando inizio al suo II periodo di regno che dura sino al 711.

14. op. cit. pag. 61, n. 33. 15. op. cit. pag, 186.

E. PIRAS

Le monete di Giustiniano coniate in Sardegna in questa periodo sono due, un solido e un tremisse della stesso tipo: essi differiscono soltanto per la croce potenziata del rovescio che, nel solido, poggia su tre gradini mentre nel tremisse esso poggia su una semplice base.

AI diritto tanto il solido che il tremisse hanno i busti affiancati di Giustiniano e del figlio Tiberio; fra essi vi e un globo crucigero su cui vi e la scitta PAX.

II ripostiglio della Nurra cornprendeva un solido (foto n.5) e 6 trernissi. Da notare che dei 6 tremissi ben 5 provengono dallo stesso conio sia del diritto che del rovescio, il che dirnostra ancora una volta sia la loro scarsa circolazione, sia l'esigua tiratura e, di conseguenza, I'estrema rarita (foto n.6-6/a).

A proposito del solido, 10 Hahn dice che il suo peso (circa g. 3,75) sta ad indicare una riduzione di esso col quale si voleva forse raggiungere una certa «ass imilazione» con le monete mal fuse dell'Italia Centrale; 16 rna questa sua deduzione si fonda sui due esemplari da lui esaminati, tanti quanti se ne conoscevano prima di questa terzo esemplare che pen) pesa g.4,20. Bisogna notare che uno dei due esemplari conosciuti fino a ieri ha tracce evidenti di montatura e che I'altro, per quanta in buono stato, non e a fior di conio come I'esemplare del ripostiglio della Nurra qui illustrato. Quindi anche una certa usura puo aver contribuito, seppure in minima parte, ad abbassare il peso dei due solidi citati dallo Hahn.

II peso di g.4,20 di questa terzo esemplare non suscita per il momenta importanti questioni sotto il profilo puramente ponderale rna fa pittosto riernergere una vecchia tesi del Grierson il quale considerava il sottomultiplo non un tremisse, cioe un terzo di solido, rna 1/4 di solido, sulla falsariga dei quarti di solido dei Costantini emessi con carattere cerimoniale. Considerando che il peso medio dei sottomultipli conosciuti, compresi i 6 esemplari del ripostiglio della Nurra, e di poco piu di g.1,10, a me pare che la tesi del Grierson vada rivalutata e ancora analizzata.

La riduzione del solido non avviene nemmeno sotto Artemio Anastasio che succede a Giustiniano nel 713 e dura sino a tutto il 715; infatti I'esemplare del ripostiglio della Nurra, che attribuisco a questo imperatore, supera ancora i 4g. Nell'Asta Ratto del 193017 fu presentato un solido chiaramente di Artemio in quanta la leggenda del diritto inizia con DN A. attribuito in base aile conoscenze di allora in questo campo specifico, alia zecca di Cartagine rna poi definitivamente assegnato alia Sardegna dal Grierson!" e dal Ricotti Prina.!?

Nel 1975 Campazzi e Graziano/? aggiungevano a questa esemplare altri due aurei che anche 10 Hahn (n. 8/2) assegna ad Artemio assieme a quello dell'Asta

16. op. cit. pag. 192.

17. R. RATTO, Monnaies Byzantines, Lugano 1930, n. 1723.

18. op. cit. pag. 679. n. 10.

19. op. cit. pag. 62, n. 51.

20. op. cit. pag. 17.

Ratto. Sia Campazzi e Graziano che Hahn non avevano certo elementi sufficienti per fare diversamente. Ma gia prima d'oggi alcune considerazioni potevano, a mio avviso, quantomeno porre dei dubbi nell'attribuire allo stesso imperatore due tipi di monete molto differenti fra loro sotto vari punti di vista:

a) il solido dell'A.sta Ratto e di tipo «globulare», come e chiaramente detto nel testo del catalogo, mentre le altre monete descritte da Campazzi e Graziano so no di modulo pili largo e certamente non globurari, dato il loro peso intorno ai g.2,5;

b) I'effigie del sovrano e del tutto diversa;

c) la leggenda del rovescio termina, nell'esernplare Ratto con MYLT.AN mentre nei due solidi presentati da Campazzi e Graziano essa termina con Ie lettere Ee.

Nel ripostiglio della Nurra sono presenti sia un esemplare del tipo «globulare», come quello dell'Asta Ratto, sia due esemplari come quelli pubblicati da campazzi e Graziano di cui uno addirittura dello stesso conio.

11 solido di tipo globulare (foto n.8) e certamente di Artemio Anastasio sia perche leffigie corrisponde esattamente a quella dell'esemplare Ratto, sia perche la leggenda del diritto inizia con DN A. (foto n.9). II suo peso e gA,10.

Bisogna quindi assegnare ad un altro imperatore i quattro solidi (i due gia noti e i due del rispostiglio -foto n.10-) erroneamente attribuiti ad Arternio. Non resta, a questo punto, non essendo visibile in ness una delle 4 monete l'inizio delIa leggenda del diritto, che procedere per esclusione. Rimangono cioe due soli imperatori ai quali assegnare le 4 monete: Teodosio III e Leone III l'Isaurico.

Non si potrebbe, oltre tutto, tornare indietro oltre questi monarchi perche il peso degli esemplari, in media intorno a g.2,5, ci porta ormai altre Artemio il cui solido, come abbiamo visto, supera ancora i4 g. E' possibile un'attribuzione a Teodosio III? E' noto che nei solidi e nei tremissi questo imperatore e sempre rappresentato col «loros», mentre il busto delle 4 monete in questione non 10 ha; inoltre il raffronto delle effigi con la monete sicuramente di Teodosio, mi sembra possa escludere un'attribuzione delle 4 monete a questo imperatore.

Non rimane che Leone III al quale verosimilmente esse vanno assegnate. II ripostiglio della Nurra comprendeva ben 5 esemplari del tremisse diLeone III (foto n.11-11/a-12) coi quaJi e possibile fare un raffronto diretto con i due solidi in discussione: mi pare che da tale raffronto (foto n.13-13/a) salti fuori, con molta evidenza, che siamo di fronte alle emissioni di uno stesso sovrano, sia per quanto riguarda i dati ponderali (i tremissi pesano infatti in media g. 0,94), sia per quanta riguarda Ie effigi e sia per quanto concerne le lettere finali delle leggende del diritto che terminano sia nel solido che nel tremisse (vedi ancora la foto n.13) con MY

Ma vi e ancora un elemento che accomuna il solido al tremisse: nella leggenda del rovescio dei solidi, prima delle lettere VS, vi e un trattino orizzontale; ebbene, tale trattino e chiaramente visibile nella stessa identica posizione e prima

P1RAS

delle lettere VS anche in uno dei trernissi, proprio nell'esemplare in cui sono pit) chiare le leggende sia del diritto che del rovescio (foto n.11/a-14).

Torniamo un attimo su uno dei tremissi di Leone lTI (foto n.12) per notare che esso presenta una caratteristica che si riscomr.: i 11 ulcuni mezzi folles sardo bizantini, e cioe il simbolo di zecca S rovesciaio: 2

Restano ancora da esarninare due moncic l\c-I II h 1.\[ iglio.

La prima (foto n.15) e certamente un tremissc di Teodosio: la perfetta corrispondenza dello stile dell'effigie con quella di esemplari sirnilari di altre zecche e il fatto che il busto e col «loros» e la rnappa non mi pare possa far dubitare su tale attribuzione; a cia si aggiunga la lettura della parte finale della leggenda del diritto che dice EOS DN seguito da un'altra lettera che probabilmente e una A

Sernpre a Teodosio III viene attribuito da Campazzi e Graziano" un trernisse che pero, secondo me, va assegnato ad Arternio per i seguenti motivi:

a) esso ha una perfetta analogia coll'esernplare del ripostiglio della Nurra (foto n.16).

b) esso ha molti punti in comune anche con il solido, sia nello stile che nei particolari del busto (si vedano soprattutto i capelli); (foto n.17).

c) nell'esemplare del ripostiglio sono leggibili, al diritto, le lettere OT MY Ritengo che una plausibile ricostruzione sia VOT MYLT, leggenda augurale che non deve meravigliare dal momenta che proprio Artemio e il primo sovrano di questa periodo ad introdurre sulla leggenda del diritto i voti augurali, esernpio seguito poi dai suoi successori.

Non resta, per conciudere, che fare una tavola riassuntiva delle ernissioni auree sardo-bizantine, cosi come risulta dalle attribuzioni da me fatte.

Al primo dei regni di GIUSTINIANO II appartiene un solo solido d'oro, con la lettera S nel campo del rovescio, inedito, non citato in nessun testo.

A LEONZIO II va attribuito quel tremisse che Ricotti Prina assegna a Leone III.

A TIBERIO III van no un solido e un trernisse (Hahn, 9-16 e 17-18).

Del secondo regno di GIUSTINIANO II abbiamo un solido e un tremisse 0, secondo il Grierson, un quarto di solido (Hahn 8 e 9).

Ad Arternio Anastasio vanno attribuiti un solido globulare (Hahn, 8/1, Ratto 1723) e un tremisse assegnato da Campazzi e Graziano e da Hahn a Teodosio III (Hahn NS).

A TEODOSIO III vanno assegnati un solido (Hahn, 5) e un tremisse non riportato finora da alcun testo.

Infine sono di LEONE III il solido sino ad oggi reputato di Artemio (Hahn, 8/2) e il tremisse (Hahn, 5).

Sotto Leone III nel 720 terminano Ie coniazioni ufficiali della zecca bizantina in Sardegna. Di fatto l'autorita imperiale non era pit) presente nell'isola che,

21. op. cit. pag. 18, fig. 16.

j13a

llaj14

E. PIRAS

abbandonata a se stessa, resto in baliadelle incursioni sernpre pili frequenti degli arabi.

Si era ritenuto sino ad oggi che in Sardegna dopa Leone III la produzione di moneta (e in particolare moneta aurea) fosse cessata del tutto. Ma la presenza di tre trernissi (foto n.18-I8/a) di conio chiaramente «barbarico» ci dice oggi che una certa attivita monetaria continuo, orrnai del tutto autonoma, nell'isola, seppure sulla falsariga delle ultirne ernissioni bizantine.

La prima di queste monetine e di fattura ancora accettabile e reca al rovescia la solita lettera S; gli altri due esemplari so no ormai di fattura molto pili rozza e han no perso la caratteristica S, iniziale della zecca.

Che tali rnonete siano di conio sardo, mi pare non si possa dubitare, anzitutto per la presenza, in una di esse, della sigla della zecca sarda, poi per il fatto che esse furono sicurarnente ritrovate insieme in un punta purtroppo imprecisato della Sardegna centro-orientale, ed infine perche nella stile di esse, per quanta scarno e rozzo, e seppure ricalcante quello degli ultirni tremissi sardi di Leone III, mi pare addirittura di intravvedere il tratto spigoloso, duro e rude degli incisori sardi medievali che traccerano i visi dei loro re nei sigilli giudicali. Nella foto n.19 ho rnesso a confronto una di queste monete col diritto di un sigillo giudicale diBarisone di Gallura.

Concludo queste mie note riprendendo un'ipotesi affacciata da Campazzi e Graziano nel loro studio sulla numismatica sardo-bizantinar? essi dicono che «un rinvenimento occasionale di monete longobarde in terra sarda non avrebbe significato. Ma la scoperta di due (ora tre) ripostigli in diverse localita della stessa zona costituisce un documento storico di primo piano Sarebbe naturale la presenza di tali monete arnmettendo una conquista temporanea da parte dell'esercito longobardo del Nord Sardegna». II ripostiglio della Nurra, ricco di ben oltre 200 tremissi longobardi, da oggi maggior valore a questa suggestiva ipotesi, degna di maggiore attenzione e approfondimento da parte degli specialisti della materia.

Nueva aportacion al corpus de la moneda visigoda

MARfA JOSE Y RAFAEL CHAVES

En los nurneros 17 Y 18 de Acta Numistatica, Barcelona 1988, dabarnos a conocer unas piezas numismaticas del periodo visigodo que no habian sido conocidas hasta aquel momenta al objeto de ir contribuyendo a cornpletar en 10 que fuere posible el CORPUS DE LA MONEDA VISIGODA; por este mismo motivo traemos estas lineas, que habran de aparecer en el numero 19de lamisma revista, Acta Numismatica, unas piezas que tampoco aparecen publicadas por G.c. Miles en su monografia-catalogo «The Coinage of the visigoths of Spain. Leovigild to Achila Il», New York, 1952, piezas que asimismo no aparecen en 10 publicado por nosotros bajo el titulo «Acufiaciones previsigodas y visigodas en Hispania (desde Honorio a Achila II»), editado en Madrid, 1984, por la editorial Vico-Segarra.

Por considerar pudiera ser de interes para los coleccionistas 0 estudiosos de este periodo historico terminaremos este trabajo con una referencia bibliografica a los temas que hemos dado a conocer entorno a la moneda visigoda. En 10 que respecta a nuestra referida monografia-catalogo hemos de hacer resaltar que en la misma se publicaron numerosas piezas que hasta aquel momenta eran desconocidas en sf mismas 0 variantes de otras en cuanto a su leyenda, tarnbien desconocidas con anterioridad, a fin de seguir con nuestra intencion de ir aportando novedades a 10 que en su dia pudiera ser un mas completo Catalogo General de la Moneda Visigoda. Al respecto se ha de hacer constancia que ya Miles habia recopilado todo 10 publicado sobre el terna hasta el momenta y teniendo como base la mas importante coleccion conocida: la de la «American Numismatic Socie-

MARfA JOSE - RAFAEL CHAVES

ty»; fue por este motivo por 10 que nuestros trabajos tienen su punto de partida en la referida monografia-catalogo de Miles.

Las reproducciones fotograficas que figuran en esta cornunicacion aparecen reducidas en 3 m/rn. con respecto a los correspondientes originales.

LJUVIA II (601-603)

1. ELIBERRI (Elvira, Granada). Provincia Bctica. Leyenda.

Anverso:

Reverso:

Peso: 1,47 gr. Diarnetro: f Sm/rn. Posicion de cunos: H

Conservacion: Esplendida. Tipo: 5 a, de Miles. Rareza: 5.

Localizacion:Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Hallazgo casual cerca de Ubeda (Jaen). Variante de leyenda inedita en el reverso, can 2 R. Recordamos que la primera pieza conocida de Liuva para esta ceca de Eliberri, fue dada a conocer por nosotros enun trabajo publicado en Acta Numisrnatica n'' 16, revista editada por la Sociedad Catalana de Estudios Numismaticos, Barcelona 1986.

WITERICO (603-609)

2. ISPALI (Sevilla). Provincia Betica. Leyenda:

Anverso:

Reverso:

Peso: 1,46 gr. Diarnetro: 19111/111. Posicion de CLlll0S: i/ Conservacion: Esplendida, Tipo: 5 e de Miles. Rareza: 2. Localizacion: Coleccion particular, Madrid. Observaciones. Variante del busto en el anverso, debajo (ver Miles n° 140 y Chaves n° 99).

SISEBUTO (612-621)

3.ISPALI (Sevilla). Provincia Betica. Leyenda:

Anverso:

Reverso:

APORTACION MONEDA VISIGODA

MARiA JOSE - RAFAEL CHAVES

Peso: 1,41 gr. Diarnetro: 19m/m. Posicion de curios: H

Conservacion: Flor de curio. Tipo: 5 e de Miles. Rareza: 2.

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de cufio con leyenda carente de la letra B en su anverso y de laR en el reverso; tarnbien la letra P aparece incompleta.

4. GEORRES 0 GIORRES (Puebla de Vall de Orras, Orense). Provincia Gallaecia.

Leyenda:

Anverso:

Reverso: * SISI BViV2 �RE � C'I OJ R EUl P1V2,

Peso: 1,41 gr. Diarnetro: 19111/111. Posicion de CLll10S: t'\.

Conservacion: Esplendida, Tipo: 5 e de Miles. Rareza: 5.

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de leyenda del n? 202, por llevar una estrella al final de la leyenda del anverso, tarnbien variante de tipo; en su reverso varia por llevar la S final de Giores tumbada y tipo 5 I. Similar a Chaves n? 160 (pieza del Gabinete Numismatico de Catalufia n? 9.906). Esta pieza fue hallada casualmente en un huerto proximo a la localidad de Ecija (Sevilla).

SUINTHILA (621-631)

5. CESARAGUSTA (Zaragoza). Provincia Tarraconensis, Leyenda:

Anverso:

Reverso: XSv\ v1iHI �l\REX ;( CE/\�;"o; T;\Iv';X

Peso: 1,37 gr. Diarnetro: 21m/m. Posicion de curios: t'\. Conservacion. Muy buena (falta un pequefio trozo y tiene otro soldado). Tipo: Tarraconense. Rareza: 4.

Observaciones: Anverso, Miles 213 a; reverso, variante de miles 213b.

6. MENTESA (La Guardia, Jaen). Provincia Carthaginensis. Leyenda:

Anverso:

Reverso: � sy I HTH1L· f<E � PIYS ME'HT·SI\

Peso: 1,36 gr. Diametro: 20m/m. Posicion de curios: H Conservacion Esplendida. Tipo: 5 e de Miles. Rareza: 2.

APORTACION MONEDA VISIGODA

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de leyenda, tipo A, en anverso y reverso (Miles 219, Chaves 177).

CHINTILA (636-639)

7. TIRASONA 0 TlRASONE (Tarazona, Zaragoza). Provincia Tarraconensis.

Leyenda:

Anverso:

� CrtlV1TIi//III/Rex

If// r. RI\; ') Y1;\ I, Reverso:

Peso: 1 gr. Diarnetro: 20m/m. Posicion de curios: )"

Conservacion: Falta trozo, sino muy buena. Tipo: Tarraconense: Rareza: 5.

Observaciones: inedita, no apareza publicada por Miles ni tampoco 10 habia sido por nosotros. Hasta este momenta es desconocida la esistencia de esta ceca en el reinado de Chintila.

8. CORDOBA. Provincia Betica,

Leyenda:

Anverso:

Reverso:

� CH lI',rn fllR I:.

� (,0 R. A 0 51'r PI V5 *

Peso: 1,09 gr. Diarnetro: 19m/m. Posicion de cufios: t/

Conservacion: Muy buena. Tipo: 5 e de Miles.

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de leyenda en anverso y reverso, con estrella de cinco puntas al final de la leyenda del anverso. No aparece como publicada por Miles ni por Chaves.

WITIZA (702-71 0)

9. MENTESA (La Guardia, Jaen). Provincia Carthaginensis. Leyenda:

Anverso: :1· yy, Til J.A&:­

Reverso:

*Ml:r-!·Te..S'(\ Pl'v.S

Peso: 0,90 gr. Diametro: 20m/m. Posicion de curios: H

Conservacion: Muy buena. Tipo: 2 bb de Miles. Rareza: 4.

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de leyenda y cufio del anverso de Miles n? 196 b; variante de leyenda en el anverso de Chaves n? 369.

MARfA JOSE - RAF-A EL CHAVES

10. CORDOBA. Provincia Betica.

Leyenda:

Anverso: X ll>NllYv'ITTi.I.l.­

*coRpo\3/\ PJ\T�I(\A

Reverso:

Peso: 0,95 gr. Diarnetro: 19m/tn. Posicion de cufios: tt

Conservacion: Esplendida. Tipo: Variante del 2 bb de Miles. Rareza: 3.

Localizacion: Coleccion particular, Madrid.

Observaciones: Variante de la leyenda del anverso, tipo B de Miles, n? 372 de Chaves. EImetal del flan es de color plata en su totalidad.

REFERENCIA BIBLIOCRAFICA

A) Ceneral

Miles G.c. «The coinage of the visigothic of Spain. Leovigil to Achila II» The American Numismatic Society. New York, 1952. «Notes on the visigothic coins in the Gabinete Nurnismatico de Catalufia» Numisma N° ] 6, Madrid 1955.

Chaves, Maria Jose y Rafael. Acufiaciones previsigodas y visigodas en Hispania desde Honorio a Achila II» Editorial Vico-Segarra. Madrid, 1984.

B) Particular

Chaves, Maria Jose y Rafael. «Un triente inedito de Recaredo con leyenda retr6grada. Descripci6n completa de otro de Petra». Acta Numismatica n." 13. Barcelona, 1983. «Triente inedito de ceca Georres, a nombre de Gundernaro». Acta Numismatica n." 14. Barcelona, 1084.

«Un triente visigodo de Witize, ceca TY inedito». Caceta Numismdtica n.? 76. Barcelona,1985.

«Aportaciones al catalogo de la monecia visigoda». Gaceta Numismatica n.? 83. Barcelona, 1986.

«Nuevas aportaciones al catalogo de la moneda visigoda». Acta Numismdtica n.? 16. Barcelona, 1986.

«Un triente inedito de Chintila, ceca Caliabria.» Revista delMuseo Arqueologico Nacional. Madrici,1987.

«Monedas en la Historia. EI monetario barbaro-visigodo», Catdlogo-monograjia de La [J/ Exposicion Numismdtica. Madrid, 1987.

«Aportacion al Corpus cie la Moneda Visigoda. Un triente inedito de Chintila, ceca de Caliabria». Boletin del Museo Arqueologico Nacional. Madrid, 1987.

«Notas para un Catalogo cie la Moneda Visigoda». Gaceta Numismatica n.? 88. Barcelona, 1988.

«Una ceca visigoda inedita, TURICO, en el reinado de Sisebuto. Otras aportaciones al Catalogo de la Moneda Visigoda». Boletin del Museo Arqueologico Nacional. Madrid, 1988.

«Aportaciones al Corpus de la Moneda Visigoda». Acta Numismatica nvs, 17 y 18. Barcelana, 1988.

Els dirhems perforats

A. BOFARULL i COMENGE

Als que ens interessem per l'estudi de la moneda andalusina sempre ens ha sorpres trobar, juntament amb els dirhems complets, d'altres de perforats. Aquest fet es forca freqiient i en alguna troballa s'ha arribat fins i tot a una presencia del 45,45% de dirhems perforats 0 punxonats, com tarnbe els anomenarem alguna vegada.'

La major part de dirhems que presenten aquest fenomen son del periode del Califat 0 de les Taifes i en menor proporcio de l'Emirat i tarnbe de l'epoca Almoravida.

La forma de la perforacio es variada, pero gairebe totes presenten la rebava a la cara oposada de manera que no hi ha una perdua de metall. Trobem perforacions rodones, triangulars, rectangulars 0en forma de clivella. Sembla com si haguessin estat produides segons els casos per un punxo rodo, triangular, rectangular 0 be per una escarpa.

El nombre de perforacions per moneda sol variar entre una i quatre. La majoria de dirhems, pen'>, en porta dues i generalment a poca distancia l'una de l'altra.

La situacio dels forats en les peces es tarnbe variable, pen) observem que segons les epoques adopten un 0 altre esquema. Aixi veiem que en els dirhems de l'Emirat son mes aviat cap al cercle interior dela moneda, mentre que en els del Califat i de les Taifes se situ en vers la zona marginal.

1. J. PELLICER [ BRU, HEI tresoret de moneda arab LR-P dels anys 331-418 H», Acta Numismatico, 15, pp.1985, pp. 157-182.

A. BOFARULL 1 COM�"""'NGE

Hom ha tracat moltes hipotesis sobre el motiu 0 finalitat de la perforaci6 deJs dirhems, pero cap d'elles ha resolt la qiiestio. Hem cregut, pero, interessant de recollir aqui les diferents teories i opinions dels autors que han tractat del terna per tornar a reflexionar sobre un dels problemes que la numisrnatica andalusina te plantejats.

Anirem, doncs, sintetitzant les opinions dels diferents autors.

C.C MILES

Un deIs primers autors que va tractar dels dirhems perforats de l'Emirat fou G.c. Miles en estudiar un tresoret de 79 dirhems trobat a Silves (Portugal) i en el qual hi havia 12 peces amb retalls inserits en llargues esquerdes practicades a la peca i que quedaven adherides com si fos una grapa 0 una argolla. En altres sis peces s'hi observaven esquerdes 0 perforacions, pero no presentaven afegits de metall, com si haguessin caigut.?

Miles feu al respecte les segiients hipotesis sobre la finalitat de les perforacions i adherencies:

a) Les perforacions eren per a passar-hi una anella de suspenci6 i esser emprades com a penjol!.

b) Eis tails i les esquerdes podien haver estat fetes per a invalidar les monedes.

c) Les peces podien presentar tot aquell aparell de punts de sustentaci6, forats, anelles, fisures, etc., per tal d'esser penjades com amulets.

d) L'autor apunta tarnbe a raons d'ajustaments metrologies. Per G.c. Miles aquesta es la ra6 mes plausible. Aixi explica que les grapes retails de dirhem 0 fils gruixuts de plata afegits eren per a incrementar el pes d'uns dirhems retallats 0 mancats de pes. Es cert que les transaccions es devien fer a pes, pero al voltant de I'any 260 H. eren ja acceptats pel seu valor d'unitat i per tal d'equiparar-Ies al valor oficial de 2,65 gr. els haurien inserit els esmentats retalls.'

Miles pensa, tambe, que aquesta practica es propia d'aquesta zona onun tal lahia iel seu fill Bakr, durant l'emirat de Muhammad I (238-273 HI 852-886 AD.), varen independitzar-se tot organitzant a Silves la capital d'una petita cort,

2. G. C.MILES "A hoard of arab dirhems from Algarve (Portugal)» Museum Notes, 1960. 3. Un cas certament curios de dirhem al qual s'ha afegit un retail es el que presenten A. M. BAI..AGUER i A. CANTO «Al-Andalus los carolingios un singular testimonio monetario» a Caccia Numismatica, num, 85, 1987, pp. 4] -49. Es tracta d'undirhem del 230 H. al qual s'ha associat un fragment de diner de Lluis el Pietos de tipus Cristiana religio. Cal rernarcar, tambe, que el treball no te pas per objectiu de tractar el tema de les perforacions 0 dels afegirs fets ales monedes, sino de veure les relacions entre al-Andalus el man carolingi que reflecteix aquesta peca i altra evidencia nurnismatica coetania.

que regia la zona d'Ossonoba, i que comptava amb departament de finances i exercit.

J. RODRIGUES MARINHO

Aquest autor dedica al tema un estudi especific" i tot comentant el treball, anterior de Miles, accepta les raons d'envelliment metro logic proposades per aquest autor tot i que dubta en observar que alguns dirhems amb retails adherits fan un pes superior al patr6 de 2,65 gr.

Seguint els comentaris de Marinho, veiem que abans del 240 H. era practica corrent retallar fraudulentament els dirhems. Aixo obliga a la seva circulaci6 a pes i no per unitats. Aquesta mesura feu no rendible l'operacio de retailat, ja que despres s'havia de suplementar el pes amb retalls, i la practica fou abandonada. Segons Miles5 el dirhem torna a circular pel seu valor d'unitat vers I'any 260 H.

Marinho descriu un tresoret trobat a Arriolos de 150 dirhems i fragments, dels quais 22 peces presentaven retalls adherits ales perforacions i 12 tenien unicament perforaci6 0 clivella, Despres de fer la classificacio i ordenaci6 del material, comprova que un bonnombre de peces erenman cades de pes per culpa del retallat i opina que els 13 fragments de dirhem que hi havia en el tresoret eren per a completar el pes de la totalitat de la troballa.

TAWFIQ IBRAHIM

La publicaci6 d'un amulet de plata amb Ilegendes coraniques (sura 112 i 113), trobat a Alcala del Rio (Sevilla) i que presenta indicis d'haver tingut un primer cercol de subjecci6, que en malmetre's fou substituit per dues perforacions, porta I'autor a tractar d'aquest tema.?

Les dues perforacions uniformes i a escassa distancia que presenta l'amulet Ii recorden que el mateix fenomen es observat en la moneda andalusina, des de primers del segle IV fins a mitjans del segle VI de la Hegira, i pensa que aquesta analogia pot donar-nos la claudela questio. En despendre's la primera forma de subjecci6 de l'amulet deuria perdre's iel nou propietari devia improvitzar una nova manera de penjar-lo, cosa que feu en practicar-li dos orificis. Ha sorpres el fet d'esser dos i no un, pero l'explicaci6 es senzilla: si en fem un necessitarem a mes una anella perque en penjar-la al colll'amulet quedi pla sobre el pit, pero si

4. .I. RODRIGUES MARINHO, «Una practica singular em moedas do Emirado de Andalus» 0 Arqueologo Portugues, 1983, pp. 347-374.

5. MILES, op. cit. p.

6. TAWFIQ IBRAHIM, «Netas sobre un amuleto andalusi y la problernatica de las monedas pertoradas», Boleun de Arqueologia Medieval, 1988, pp, 137-140.

LIS

A. BOFARULL I COMENCE

en ferndos podem passar el cordo directament i sense cap altre element obtindrem Ia col-Iocacio adequada.

Pensa I'autor que els dirhems son objectes idonis per a esser convertits en amulets, ates el contingut de les seves lectures religioses (la professio de la fe ila basmala a I'anvers i la missio profetica al revers).

A favor de la hipotesi de la conversio de dirhems en amulets tenim I'observacio que, en general, les perforacions son practicades amb la cura de no afectar ni la basmala ni la professio de la fe.

EI costum de fer dues perforacions properes per a passar-hi un cordo de la forma que hem dit es diferencia, com remarca T. Ibrahim, del costum encara vigent al Magreb rural de perform' les monedes en dos 1I0cs oposats de la moneda per tal de cosir-Ies als vestits femenins.

A. CANTO

L'autor tracta el tema i a diferencia de la majoria d'autors, que se n'han ocupat veu dificil que Ies monedes foradades puguin esser ornaments per a penjar,? Segons Canto en els tresorets Ies monedes apareixen gairebe sempre soles i si haguessin estat ornaments apareixerien juntament amb altres ornaments d'or i de plata. Pensa, tambe, que alguna moneda tindria encara algun fil de plata 0 d'altre metall per a subjectar la peca a robes 0 cuiros. En el cas que realment pogues haver estat aixi sorpren que no es trobin monedes d'or emprades per a la mateixa funcio. EI cas es que no s'ha detectat cap moneda Califal 0 de les Taifesamb aquestes caracteristiques, sempre segons aquest autor.

Canto diu, tarnbe, que Ii sembI a observar que les perforacions son mes frequents en monedes dels darrers anys del Califat i dels principis de les Taifes.

Despres de fer una valoracio dels diferents tresorets, del seu nombre de dirhems foradats de Califat i Taifes i de donar els percentatges en cada troballa i regnat, arriba ales segiients conclusions:

a) La composicio dels tresors, formats exclusivament per moneda i sempre incloent altres proporcions de moneda intacta, Ii fan pensar que les peces foradades eren considerades monedes de canvi i que la seva circulacio era subjecta a algun tipus de lirnitacio. Tambe apunta que fossin emprades en transaccions privades, malgrat que no fossin acceptades per als pagaments a l'Estat.

Rebutja la idea que fossin ornaments perque no te constancia de presencia de moneda d'or foradada en tresors d'orfebreria i per no comptar tam poe amb evidencia de moneda foradada en aquesta mateixa epoca.

7. A. CANTO GARCIA, "Perforations in coins of the Andalusian UmayyadCaliphate: A form of demonetizaton?, Problems ofMedieval Coinage in the Iberian Area, 2, Aviles, 1986, pp. 345-360.

Diu que aixo Ii fa dificil de reconciliar amb la idea que les perforacions tinguessin com a finalitat penjar les monedes com ornaments a la roba, etc.

b) La practica de perforar les monedes de plata sembla comencar els primers temps del Califat, pero segons les dades de que disposem, Ii sembla que la incidencia d'aquest fenomen fou modesta. La perforacio es tradui en una practica frequent en els anys de colapse del Califat. Es en aquest periode i durant l'epoca Hammudita que troba rnes perforacions, es a dir en les monedes encunyades amb parametres mes alts de qualitat.

c) Canto pensa que la perforaci6 dels dirhems fou una forma de desmonetitzar-los que no ana acompanyada d'un canvi obligatori per les noves monedes. Aleshores el public preferia seguir utilitzant les monedes perforades tot iamb alguna reduccio en el seu valor que no haver de plegarse a perdues, potser mes importants, que podrien resultar del tribut de canvi.

Li sembla igualment raonable admetre que si la desrnonetitzacio fou ordenada, la perforacio podia haver estat el metode emprat per assenyalar les peces que, almenys oficialment, havien deixat d'esser moneda de canv!.

d) L'autor considera que, en aquest context, la desmonetitzacio intensiva es converti en una cosa facil i fou una operacio avantatjosa per I'Estat que incrementa els seus ingressos en retenil' com a taxa d'encunyacio una gran proporcio de la plataportada a la seca per a fer les noves emissions.

J. LAFUENTE VIDAL

Tracta el tema incidentalment en publicar la troballa d'Elx.8 Despres de fer una comentaris sorprenents sobre el motiu de l'enterrament i de constatar que moltes de les peces presentaven perforacions, s'explica aquest darrer fenomen com a orificis realitzats per a ocultar el numerari tot cosint-Io a robes.

F eODERA

No podem deixar de fer constar en aquest recull l'opinio de tan il·lustre arabista i numismatic com fou Codera,? tot i que no hem pas trobat que dediques massa espai a comentar aquest fet. EI seu parer sembla, pen), senzill i racional, tal com fou ja qualificat per T. Ibrahim.

8. J. LAFUENTE VIDAL, "EI tesoro de monedas arabes de Elche», Boletin de !a Rea! Academia de La Historia, XCVI, 1930. pp. 846-7.

9. F CODEI<A, "Tesoro de monedas arabes de la Alhambra» Bole/in de la Real Academia de la Historia, 20, 1892, pp. 442-9, ell especial 445.

A. BOFARULL 1 COMENGE

El parer de Codera es que: «En las monedas de plata de casi todos los tesoros se nota que las anteriores al reinado en cuyo tiempo se escondieron, tienen uno 0 dos agujeros, hechos con el objeto de ensartar monedas que sirvieron como adorno»

M. BARCELO

Tambe aquest autor fa referencia als retallats, perforacions, doblecs 0 llimadures de les monedes del periode de les Taifes especialment. Per a l'autor tots aquests fenornens, units a l'habitual diversitat de pesos deles peces, son indicis reveladors que la moneda tendia a circular a pes. Aquest fet que fou ja asenyalat per Miles i per Marinho pel que feia a l'Emirat, es ara assimilat ales Taifes per M. Barcelo.'?

Es tractaria, doncs, que els dirhems no circularien per unitats, sino que hom pesaria les unitats i/o fragments necessaris fins a obtenir el pes equivalent aldela unitat nominal. Per tant, el fraccionament seria un dels resultats d'aquesta forma de circulacio,

L'autor contempla tarnbe la fragmentacio deliberada dels dirhems de les Taifesdes de l'optica d'una demanda de moneda menuda 0 fraccionaria, fenomen que posa en relacio amb una absencia d'emissions de fulus en aquest perfode.

COMENTARIS

Despres d'haver exposat les hipotesis i opinions dels diferents autors hem intentat tambe, recollir les opinions dels estudiosos i afeccionats a la moneda andalusina. En base a tot aixo farem ara alguns comentaris. Dedicarem un primer apartat a la problernatica de la moneda de l'Emirat i un altra a la del Califat i Taifes. Com ja hem indicat tant la tipologia deles perforacions, com probablement la seva funcio, es diferent en un cas i en un altre. Aixo justifica, doncs, que en tractem separadament.

DIRHEMS DE L'EMIRAT AMB PERFORACIONS I CLIVELLES

L'evidencia de les troballes d'aquest periode mostra que juntament amb peces intactes n'apareixen d'altres amb retalls adherits en forma de grapa 0 en forma d'argolla. Sembla ben convincent l'explicacio, donada per Miles 11 i reexaminada per Marinho,'? que devia tractar-se d'una forma de reajustar un pes minvat

10. M. BARCELO «Assaig d'un corpus de la Taifa Amirida de Danya-Mayurga (436-468»>. Aetas del IV Coloquio Hispano-Tunecino, Mallorca, 1979. Madrid, 1983, p. 44-5 especialment. 11. op. cit. nota 2. ] 2. op. cit. nota 4.

pel retallat fraudulent. EI costum d'adherir el retail complementari a la peca sorgiria de la necesitat que no es perdessin 0 barregessin un cop aparellats correctament dos pesos que es complementaven. Es cert que tambe trobem dirhems amb fisures i clivelles preparades per a rebre un metall, pero que no el contenen. Es probable que l'hagin perdut 0 que algu l'hagues tret.

S'ha dit que aquesta practica sol trobar-se en tresors apareguts en la zona de 1'Algarve potrugues amagats en temps de l'Emirat de Muhammad 1(238-273 H./852-886 AD.), pero el fenomen es molt rnes ampli, ja que es produeix tarnbe en altres troballes de la zona de Badajoz i de l'Andalusia Occidental.

DIRHEMS DEL CALIFAT I DE LES TAIFES PERFORATS

a) La hipotesi que sembla tenir mes partidaris es, sens dubte, la que explica la presencia de perforacions com a conseqiiencia d'haver emprat les peces com a ornaments, penjolls, 0 be incrustats en cinturons 0 altres cuiros de selleteria, etc. La tradicio d'emprar monedes amb aquesta finalitat es conserva encara avui al Magreb rural com a complement del vestit ferneni. L'objeccio que hom 13 ha fet a aquesta hipotesi es que els dirhems perforats apareguts no tenen en cap dels casos coneguts an ella d'unio. Aquesta objeccio resulta, pero, negligible si pensem que la unio d'unes monedes a les altres 0 de la moneda amb la roba, altre mena de material 0 fins i tot al cos huma podia haver-se fet amb un cordo de fibra textil, que el temps ha corrumput. Si en algun cas podia haver-se subjectat amb una an ella metal-lica, ben segur que en tallar-Ia per separar-Ia de l'objecte que ornava hauria caigut per si sola partida en dues meitats i tampoc s'hauria conservat acompanyant la moneda.

b) Una altra explicacio que sembla ben plausible, i que te bastants partidaris, es la de la utilitzacio de les rnonedes com a amulets i d'aqui la seva perforacio. Naturalment, aquesta segona hipotesi no descarta en absolut la primera, sino que es complementen. La descoberta d'amulets amb un esquema de perforacions analeg al dels dirhems i tambe la cura, que generalment s'observa en els dirhems, per no mal metre la lectura de la professio de fe ide la basmala son arguments molt decisius.!"

Es cIar que hom pot argumentar que en algunes ocasions hi ha perforacio d'aquestes lectures religioses, pero cal fer-se el carreg tambe que, ni tots els musulmans devien saber de Iletra, ni tots els dirhems foradats devien esser amulets. Ja hem dit que aquesta segona hipotesi no excloia la primeraon la perforacio es devia a una utilitzacio com a ornament.

13. CANTO, op. cit. nota 7.

14. Devem aquesta notable aportacio a Tawfiq Ibrahim en l'obra citada a la nota 6.

A. BOFARULL 1 COMENGE

c) Una tercera explicacio que tampoc no esta renyida amb les anteriors es la que podriem anomenar de «camuflatge». Segons aquesta els forats respondrien a la necessitat d'amagar les peces tot cosint-les a les robes. Hom evitava aixi el soroll, es podien distribuir milor tot evitant gruixos sospitosos 0 molestos. En definitiva una precaucio del viatger 0 del nomada contra el lladrocini 0 la perdua ocasional.

En realitatcreiem que les tres hipotesis fins aqui assenyalades no s'exclouen, sino que es complementen be, sobretot a la vista de I'elevada proporcio de monedaforadada que ens ha arribat. Per altra banda observem que totes tres tenen un cornu denominador: els forats son practicats amb el proposit de penjar 0 de subjectar la moneda damunt de quelcom.

d) La hipotesi mes discutible es la que intenta explicar la presencia de perforacions per l'accio deliberada del poder emissor per a desmonetitzar la moneda.'? Resumirem les objeccions que s'ha fet 16 i que raonablement pod en fer-se a aquesta teoria.

1. Si admetem que l'Estat el que volia era desmonetitzar la moneda i que la invalidava tot fent-li un, dos 0 tres forats, (ho hagues pogut fer amb mes eficacia i menys cost tallant-Ies pel mig) haurem d'admetre tambe que es el mateix Estat el que torna a reintroduir la moneda en el circulant. Altrament no podem explicar-nos la seva presencia relativament elevada en els tresorets i en les mostres del circulant que ens han arribat.

2. Si el que es pretenia amb el perforat era desmonetitzar, es a dir sustreure-li el seu valor intercanvi, hem de convenir que amb aquests mitjans era dificil de poder-li arrabassar un valor metal-lic en plata vinculat intrinsecament al seu pes i lIei.

3. Ha sorpres tambe el fet que aquesta politica en materia monetaria, que sens dubte hauria causat reaccions negatives i desaprovacio entre els usuaris, no hagi deixat rastre en cap de les croniques conegudes. Sempre acceptant, naturalment, la hipotesi d'una desmonetitzaCIO.

4. Un altre fet que tampoc consona massa be amb I'esmentada teoria es l'existencia de perforacions de pobrissirnes monedes de les taifes 0 be almoravides per a les quaIs es dificilment creible que l'Estat es prengues la molestia de desmonetitzar i, encara menys, de fer-ho tant pulcrament. Som conscients de les dificultats que presenta el tema tractat en aquestes pagines i tarnbe que hom haura de reunir encara nova evidencia i tomar a analitzar la qiiestio abans que poguem donar-Io per resolt.

15. Es tracta de la que sustenta A. Canto en I'article citat a la nota 7.

16. Vid T. IBRAHIM, op. cit. p. 139 i notes 7 i 10 especialment.

ELS DIRHEMS PERFORATS

En cap moment hem volgut fer un judici critic del treball dels diferents autors, sin6 exposar de forma sintetica les diferents hipotesis formulades, les objeccions iles opinions que han suscitat, per a posar novament aquest tema a la consideraci6 d'aquells que s'interessen per la moneda andalusina.

Classificacio i comentaris sobre els dirhems fotografiats que illustren els diierents tipus de perjoracions dels quals hem tractat.

Emirat

1. Abd aI-Rahman II. AI-Andalus, Dirhem 217 AH. Vives 148.2.74 gr. Clivella intencionada de 13 mm. de llargada en la part central del cercle interior.

2. Muhamad 1. Al-Andalus. Dirhem, 243 AH. Vives 247.3.00 gr. Presenta tres fragments de dirhem inserits en t2es clivelles, dos d'ells inserits entre si.

3. Muhammad 1. AI-Andalus. Dirhem. 248. AH. Vives 256. 2,62 gr. Clivella rnes oberta que 1<1 de la peca num, 1.

4. Muhammad I. Al-Andalus.Dirhem. 249. AH. Vives 257. 2,05 gr. Tres forats semirodons formant triangle a la part central.

5'. Muhammad 1. AI-Andalus, Dirhem. 254 AH., Vives 268,2,76 gr. Perforaci6 semirectangular a la llegenda marginal.

6. Muhammad I. AI-Andalus. Dirhem 255 AH., Vives 271. 2,70 gr. Un fragment de dirhem de forma rectangular doblegat en forma d'anella es inserit a la llegenda marginal.

7. Muhammad I. AI-Andalus. Dirhem. 255 AH. Vives 271. 1,80 gr. Un fil de plata de 1,2 mm. de gruix inserit en una perforaci6 realitzada en la part central del cercle interior de l'altre. El fil es recargolat d'una part i aplanat de l'aItra.

Calijat

8. Abd aI-Rahman III. Madinat al-Zahra. Dirhem. 337 AH. Vives.417. 3,12 gr. Forat semirod6 en la llegenda marginal.

9. Abd aI-Rahman III. Madinat al-Zahra. Dirhem. 344 AH. Vives 427. 3,25 gr. Tres perforacions entre el cercle interior de l'area i la llegenda marginal.

10. AI-Hakam II. Madinat al-Zahra. Dirhem. 351 AH. Vives 448.3,19 gr. Dos forats rodons a 7 mm. l'un de I'altre i en la zona de la llegenda marginal.

11. Hixam II.Madinat Fas. Dirhem. 389 AH. Vives 614. 4,50 gr. Dos forats radons a 9 mm. l'un de l'altre, en la llegenda marginal.

12. Hixam II. al-Andalus. Dirhem. 392 AH. Vives 569. 3,80 gr. Dues perforacions ovalades en situaci6 oposada, en la llegenda marginal.

13. Hixam II. Madinat Fas. Dirhem. 396 AH. Vives 642. 3,12 gr. Forat semirod6 en la Ilegenda marginal.

14. Muhammad II. Al-Andalus,Dirhem. 399 AH. Vives 682. 3,24 gr. Dos forats petits a una distancia de 7 mm. l'un de l'altre, situats entre l'area central ila llegenda marginal.

A. BOFARULL I COMENGE

ELS DlRHEMS PERFORATS

A. BOFARULL T COMENGE

15. Sulaiman. Madinat Al-Zahra, Dirhem. 400 A.H. Vives 696. 3,57 gr.

Dues perforacions rectangulars a una distancia de10 mm. l'una de l'altra, situades en la llegenda marginal.

16. Yahya al-Mutali. Ceuta. Dirhem. 421 A.H. Vives 769. 2,92 gr.

Dos forats rectangulars a una distancia de 8 mm., situats entre l'area central i la Ilegenda marginal.

17. Muhammad al-Mahdi. AI-Andalus. s/d. V 856 var. 2,57 gr.

Dues perforacions rodones a 5 mill. de distancia, situades a la llegenda marginal.

Regnes Taifes

Abbadites de Sevilla

18. Abbad al-Mu'tadid. Al-Andahis. Dirhem. 437 A.B. Vives 886. 2,65 gr.

Dues perforacions irregulars ala llegenda marginal.

19. Abbad al-Mu'tadid. Al-Andalus. Dirhem. 445 A.H. Vives 904.1,96 gr. Una perforacio a la lectura marginal.

Tortosa

20. lala.Tortosa. Dirhem. 445 A.H. Vives 1289.2,90 gr. Petita perforacio entre l'area central i la llegenda marginal.

Alrnoravits

21. Ali b. Iusuf. Sense seca. Quirat. Vives 1703.0,80 gr.

Dos petits forats a una distancia de 5 mm. l'un de I'altre, en la lectura marginal.

Almohades

22. Abd al.Mu'min b. Ali. Sense seca. Mig dirhem. Vives 2.113. 0,75 gr.

Dos petits forats a 4 mm. de distancia l'un de l'aItre i situats a la part inferior de l'area.

23. Probable irnitacio cristiana del dirhem almohade (millaresa). 1,35 gr.

Dos foratsrodons a 8 mm. de distancia, situats a un costat de l'area.

NOTA

Totes les perforacions i clivelles descrites han estat executades percutint Ull punxo 0 una escarpa da!TIU nt de la peca, COIll mostra la rebaba que observern a la part oposada.

EI flori d'or catala, La marca de Barcelona

M. CRUSAFONT 1 SABATER

EI flori, una de les monedes basiques del sistema monetari catala, segueix presentant facetes de dificil interpretacio. Malgrat tot, podem constatar avencos prou remarcables en els darrers anys.

EI primer pas important en aquesta tasca de descobrir i interpretar el paper i les atribucions del flori catala la feu Botet i Siso amb el seu copiosisim recull documental/ encara ampliat despres per altres autors.'

Malauradament, una bona part d'aquest recull no havia estat estudiada prou seriosament i aixi han passat molts anys alllarg dels quaIs l'ampliacio dels nostres coneixements sobre el flori ha estat molt migrada. Les tres monografies que se Ii han dedicat han fet aportacions parcials, pen) no han assolit pas un quadre d'interpretacio de les marques, pas previ indispensable per a poder fixar correctament les atribucions."

I. EI flori catala designat historicarnent com a «flori d'or d'Arago» en base a la titulacio primera dels reis que els feren emetre. Fou, perc, essencialment una moneda catalana. La seva ernissio, iniciada a Perpinya es mantingue durant un segle i mig als tallers de Barcelona, Valencia, Perpinya i Mallorca. L'intent de batre florins a Saragossa, del temps de Pere III, aboca al refus i a l'aturada al cap de tres anys. Es clardoncs que la denorninacio historica es tan confusionaria que acaba essent anti h istorica.

2. 1. BOTET I SISO. Les monedes catalanes. Barcelona 1908-1l.

3. Vid. per exernple, F. UDINA MARTORELL. "La ceca de Barcelona en tiempos de Fernando de Antequera y de Alfonso el Magminimo en relacion con la situacion econornica de la ciudad», Numisma 34,1958, pp. 34-47.

4. Ens referim a F. MATEU Y LLOPIS. Eljlori d'or d.Aragt). Valencia 1937. F. XAVIER CALICO. Florines de Aragon. Barcelona 1966. M. RUEDA. Losflorincs del Museo Arqueotogico Naciona! (Madrid). Barcelona 1984. Cal tenir presents tambe les aportacions a la I Trobadod'Estudis Numismatiesdel 1984, publicades a Gaceta Numismatica 72. Barcelona 1984, pp. 9-110.

M CRUSAFONT 1 SABATER

Quan iniciarern la classificacio dels florins en la nostra Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval 5 trobarern un camp ple de dificultats i dubtes. En aquella ocasio i en base a l'estudi atent de l'aplec documental de Botet i Siso assolirem de posar un xic d'ordre en les emissions dePere III. Avui podem afegir que almenys dues de les marques atribuides per nosaltres a Perpinya han trobat una indubtable confirrnacio. D'una banda la marca espasa, ja documentada per un text coetani? ide l'altra la marca creixent, recentment verificada per una analisi de contingut d'or.'

Darrerament varern emprendre de nou l'estudi dels florins en un altre punt conflictiu: les marques mallorquines del segle XV La pluralitat de marques en tot un seguit de florins a nom de Marti era realment desconcertant. Ja Campaner havia assanyalat que el grup havia de distribuir-se entre els regnats de Marti, Ferran I i Alfons IV, pen) el repartiment no es podia realitzar sens arribar a una interpretacio completa de les rnarques.f Aquest fou el nostre intent, arribant ala conclusio que hi ha unes marques que corresponen als Mestres de la seca de Mallorca i unes altres que es poden relacionar amb els Tresorers Generals, seguint en aixo les disposicions donades pel rei Marti I'any 1398 manant que a totes les mondes hi constes la marca del seu tresorer Joan Despla.9

Aixi aquelles misteriores marques de cervol, cavall, marc i estrella que feien barrinar Botet i Siso es corresponen amb les heraldiques dels Tresorers Generals de nom Sirvent, Cavalleria, Mercader i Sarcola. Aixo ens pennet fixar la cronologia dels florins que l'ostenten. Aixi els florins amb cavall han d'esser de Ferran I perque Ferran de la Cavalleria ens consta com a tresorer entorn del 1414 i els que porten estrella, cervol i marc son dels temps d'Alfons IV i respectivament dels tresorers:

Francese Sarcola

Bernat Sirvent

Perot Mercader vers 1426 1431 1448 1431 143501436 145601458

5. Madrid 1982.

6. Vegeu J. VILARET I MONFORT. "Florins de I'espasa enun inventari d'Avinyo del 1366». Gaceta Nurnisrnatica 72. Barcelona 1984, pp. 81-82. Nosaltres haviem basat l'atribucio en el fet d'esser l'espasa l'heraldica dels Blan, arrendadors de la fabricacio dels florins a Perpinya, i en una analisi de contingut d'or.

7. L'any 1987 el Sr. Mark Blackburn ens trametia el resultat de l'analisi de I'exemplar del flori marca creixent de la colleccio del Prof. Philip Grierson. Analitzat pel Dr. Oddy al British Museum la peca mostra tenir un contingut d'or del 91,5 %, per la qual cosa es indubtable que pertany ales primeres emissions perpinyaneses. Volem manifestar des d'acf el nostre agrarmenr al Dr. Oddy, al Prof. Grierson i al Sr. Blackburn, conservador del Fitzwilliam Museum de Cambridge per lIur desinteressada collaboracio.

8. M. CRUSAFONT. "Problems of chronology in the coinages of the Catalan-Aragonesc crown: the series of the florins of Majorca issued in the name of Marti» Problems of Medieval coinage in the Iberian area II. Aviles 1986, pp. 103-140. A. CAMPANER. «Algunas noticias sobre el florin de Aragon, especial mente el acufiado en Mallorca». Almanaque del Ysleno 1879. pp. 153-164.

9. BOTE1'. Les monedes op. cit. vol. II, pag, 188.

Amb aquestes basesi altres dades complementaries poguerern fer una ordenacio i classificacio d'aquest complex grup de florins que compren una trentena de tipus basics.

Avui tenim, doncs, unes hipotesis generals que donen rao de dos grups complexos: el de Pere II iel mallorqui a nom de Marti. No podem pas dir, pero, que dins aquests dos grups tot estigui perfectament resolt. Aixi, resten per confirmar alguns tipus perpinyanesos de Pere III, cosa que names es pot obtenir per analisi i tambe hi ha algun cas dubtos com ara el del flori ambestrelles fanquejant s. Joan i sense marca de seca, que sembla de Sarcola i de Mallorca, pero no ho sabem amb total seguretat.

Fora d'aquests dos grups mes a menys ac!arits resten encara forca incognites. Basicament les seguents:

1. Interpretacio del document de marques de seca de Joan 1.

2. Flori a nom de Marti i marca B.

3. Florins d'Alfons i marques torre, marc, estrella i B ajaguda.

4. Florins d'Alfons sense marca de seca.

5. Florins valencians d'Alfons amb dues marques cantonant s. Joan.

6. Flori de Joan II i marca de gas a cavall vora el cap de s. Joan.

Abans d'entrar en problemes concrets potser sera bo de fer uns comentaris generals que ens permetin enquadrar millor la qiiestio.

LA SIGNIF!CACIO DE LES MARQUES °

El primer punt fonamental es la diversitat de significacia deles marques segons la cronologia, el taller i la posicio dins la moneda.

En un primer periode, que abraca els regnats de Pere III i Joan I (a excepcio de Mallo rca) hi ha una unica marca situada a l'esquerra del cap de s. Joan. En una primera etapa aquesta marca es d'ernissio pen) al llarg del regnat de Pere III es cornenca a afirmar la tendencia a convertir aquesta marca en indicatiu dela seca. Si les marques decada emissio anaven variant, es normal que la marca de seca tendeixi a fixar-se. L'any 1370 el rei Pere III mana que les marques de cada taller siguin diferents. Aixo no impedeix que, rnes endavant, reapareguin marques d'ernissio en el mateix regnat, com la d'un cap hurna indicativa de l'encunyacio feta per Perpinya Blan a Perpinya el 1373-74. En tot aquest proces, per a cada peca d'una ernissio concreta hi haura una sola marca (indicativa d'ernissio 0 de taller) situada sempre a l'esquerra del cap de s. Joan.

10. La major part de les dades d'aquest apartat i els seguents es bas en en la documentaci6 de Botet, Les monedes op. cit. i en les nostres aportacions ales obres citadesNumismatica de la Corona i "Problems of chronology ».

M. CRUSAFONTISABATER

Joan I disposa que, en endavant, es fixin les marques com de taller i determina quines han d'esser les de Barcelona (creu), Perpinya (elm) i Valencia (corona). En inaugurar l'ernissio de florins a Mallorca, Ii assigna la marca de taller M gotica. Es en aquest darrer taller on es produeix la innovacio d'apareixer unes altres marques acantonant les figures de l'anvers i del revers. Es tracta d'un distintiu que al·ludeix al Mestre de la Seca. La disposicio d'unes marques acantonant s. Joan i/o tarnbe elllir esdevindra tipica deles produccions mallorquines de florins d'or.

En entrar al regnat de Marti l'Hurna s'introdueix un nou tipus de marca: la del Tresorer General.

Cal advertir que no podem guiar-nos per unes normes fixes 0 immutables. Ja hem dit que en temps de Pere III conviuen clarament marques de taller i marques d'ernissio, Ara hem de dir que niles marques del mestre de la seca ni les del tresorer apareixen sempre ni tampoc en tots els tallers.

La inexistencia d'unes normes fixes i immutables es un fet que cal acceptar si voJem avancar una mica mes en Ja cornprensio de les marques. Recordem que fou el prejudici que les marques prop del cap de s. Joan havien d'esser sempre de taller el que irnpedi entendre els florins de Pere III.

Aixi les marques de mestres de seca son habituals a Mallorca, les trobem en algun cas a Valencia i sonabsents a Barcelona i a Perpinya. De la mateixa manera, la marca del Tresorer General apareix de forma prou generalitzada ran de I'ordre de Marti l'Huma, pero es fa ocasional despres. Sembla poder endevinar-se que el cos urn es perd i nornes reaflora quan aquella ordre es novament invocada.

Certament, moltes ordres i disposicions referents a aquestes marques ens son desconegudes i cal suplir aquesta manca amb un assaig de reconstruccio, no sempre facil,

LES POSSIBLES BASES DE PARTEN(:A

Malgrat el que hem dit abans, es indubtable que els diferents tallers adoptaren unes normes d'actuacio, uns certs costums propis que ens poden servir d'orientacio davant els casos dificils.

Aixi, per exemple, sabem que I'ordre de Marti l'Hurna de gravar la marca del tresorer Despla ales monedes fou executat de formes diferents a cada taller:

Valencia afegeix aquesta marca de forma simplificada (cairo partit per aspa) ala dreta dels peus de s. Joan.

Mallorca substitueix una de les marques del mestre de seca que acantonen les figures de cada cara per una marca de Despla, Si l'espai es ampli (cara de s. Joan) hi posa la marca completa, es a dir, I'escac i si l'espai es reduit (cara de lIir), hi posa la marca simplificada del cairo tall at per aspa.

Perpinya, ignorem si arriba a encunyar despres de I'ordre, ja que no ens son conegudes emissions de florins a nom de Marti 0 de Ferran.

Barcelona posa la marca de Despla completa (escac) en substituci6 de la marca de seca. Aquest cas el comentarem mes arnpliament despres.

Aquests costums generals, no exactament iguals sempre, ens donen una orientaci6 per ales atribucions.

Aixi un dels casos problernatics pot esser resolt amb l'observaci6 d'aquestes normes. Ens referim al flori a nom d'Alfons, marca de seca torra i una estrella del tresorer Sarcola a la dreta dels peus de s. Joan. Si tenim present que cap altra seca fora de Valencia assenyala aixi la marca del tresorer, hem de convenir que el mes probable es que el flori sigui valencia. Cert es que des dels darrers anys de Pere III la marca de seca de Valencia havia estat sempre una corona, la qual es mantindra fins els temps de Ferran II, pen) tarnbe cal tenir present que abans d'aquesta marca, Valencia havia marcat precisament amb torre. Ignorem quin motiu feu reaflorar ara aquesta marca pen) la suma dels dos factors es prou eloquent, Conve afegir aqui un aItre element que considerem essencial per ales hipotesis que plantejarem: la lirnitacio del nombre de seques. La proliferacio de marques amb Pere III i el convenciment errat que eren l'expressio de tallers diferents havien creat la falsa impressio que les seques emissores de florins podien haver estat molt nombroses. Enrealitat els tallers clarament documentats i de produccio permanent son unicament quatre: Perpinya, Barcelona, Valencia i Mall orca. Al marge d'ells nomes tenim el brevissim temps d'emissi6 de Saragossa en temps de Pere III, perfectament caracteritzat per la marca C gotica i diferents emissions fraudulentes, d'ernergencia 0 de guerra. Per a aquestes darreres l'evidencia nurnismatica es escassissima 0 nula. Pensem, per exemple, amb el taller de Girona, actiu amb Joan II i del qual nornes ens ha arribat un exemplar, perfectament identificat per l'expressio literal del taller: GERUNDE. Fora d'aquests casos nomes resten algunes noticies de projectes d'emissio que no s'ha pogut comprovar si arribaren realment a port.

Aquest criteri de «sobrietat de tallers. tarnbe ens ajuda en l'atribucio del flori d'Alfons amb marca torre i estrella de Sarcola. Efectivament, situats en la disjuntiva d'escollir entre els quatre assenyalats, certament que Valencia es molt mes probable que els altres tres.

ELS FLORINS VALENCIANS D'ALFONS IV

Fora de les excepcions que hem comentat, les emissions valencianes de florins son facilment identificables per la marca de seca corona que fou inaugurada als darrel's anys del regnat de Pere III. La corona sera fixada per Joan I i s'anira gravant en els florins dels regnats segiients fins als darrers batiments d'aquesta moneda, fets en temps de Ferran II. Encara la corona apareixera com a distintiu de seca en els primers ducats de Ferran II i fins i tot en alguns rals d'argent de Carles I.

M CRUSAFONT 1 SABATER

Ja hem dit tambe que Valencia aplica l'ordre de marcar l'heraldica del tresorer afegint una petita marca a la dreta dels peus de s. Joan. Es per aixo que trobarem florins de Marti i de Ferran amb la marca de Joan Despla, que fou tresorer dels dos reis. Novament trobarem florins valencians amb les mateixes marques en el regnat d'Alfons IV i que cal suposar que corresponen a Joan Despla, fill de l'anterior i tarnbe tresorer. Florins semblants pen:' amb la marca d'una estrella a la dreta dels peus de s. Joan els trobem tarnbe en aquest darrer regnat. Es tracta ara de la marca del tresorer Sarcola i cal relacionar-lo amb el tipus abans comentat, que porta per marca de seca, excepcionalment, la torre de l'heraldica antiga valenciana.

En entrar dins el regnat d'Alfons IV sembla que s'establi un increment del nombre de marques. Aixo determina els responsables de la monederia de Valencia de disposar-ne dues cantonant el s. Joan, deixent la corona distintiva de la seca al seu lloc habitual, al costat del cap del sant. Valencia adoptava aixi el sistema mallorqui.

Amb aquesta disposicio coneixem timbres d'or i florins valencians que porten respectivament els grups de marques puig cimat de llir-B i marc-brot vegetal cantonant el sant, ila corona de marca de seca ailloc habitual.l1 �Que sigfiniquen aquestes noyes marques? Mateu i Llopis, amb la seva sernpre perillosa seguretat, les lIegeix puig-B i marc-card iles atribueix de la segiient manera:

plllg B

marc card

Batlle General de Valencia, Nicolau Pujada.'?

Escrivent de la seca de Valencia, Basella.

Batlle General de Valencia, Berenguer Mercader.

Escrivent de la seca de Valencia, Cardona.

A primera vistasembla com si Mateu hagues anat cercant per la monederia i el regne de Valencia gent a qui penjar l'atribucio, Resultat efectivament sorprenent l'aparicio de personatges fins ara del tot aliens a le marques dels florins com el Batlle General 0 I'escrivent de la seca. D'altra banda sembi a incomprensible la

11. EI grup de marques puig i B no es conegut per als Florins mentre que el de marc-brot vegetal no ho es per als timbres. Eis dos grups de marques apareixen, en canvi, als rals d'argent i als diners de billo. Cal dir, pen}, que aquestes marques son molt escasses i que el gruix de la produccio d'argent i billo es feu sense marques.

12. El flor! d'or.: op. cit. En general Mateu atribueix a Nicolau Pujada la marca del puig. Vid, per exemple, «El flori d'or dArago. La ceca de Valencia" (Acta Numismatica VI. Barcelona 1976, pp. 167-185, vid. pag. 178). Aquesta atribucio es impossible perque Nicolau Pujada va morir el 1409 i en el regnat, doncs, de Marti l'Hurna com afirma el mateix Mateu en El(lorf. pag. 29. En general Mateu no es preocupa d'aquesta contradiccio excepte en Elflon. on diu que un tal Mateu Pujada 0 Pujades fou despres Tresorer General del rei Alfons i que el puig «fa referencia als Pujades» aixi en general (eljlori: op. cit. Pag. 29). Quan es feren les emissions arnb el puig, que Mateu situa despres del 1427 el veritable batlle de Valencia era Berenguer Mercader.

marca de l'escrivent mancant-hi la del principal responsable de la seca, es a dir, el Mestre.':'

Al nostre entendre seria logic que les dues marques al·ludissin al Tresorer General i al Mestre dela seca, tal com s'havia fet a Mallorca. Ja veurem, d'altra banda, que es a partir del tresorer Sarcola (vers 1426-1431) quan reapareixen en aItres tallers les marques de Tresorer General i, despres d'ell, les trobem sovint fins al final del regnat (1458).

En el cas dels timbres que ens ocupen, les dues primeres marques, puig i marc podrien referir-se amb mes logica als dos tresorers Generals successius Mateu Pujades (1439-1448) i Perot Mercader (1448-1458). L'atribucio coincideix be amb les heraldiques corresponents.

Conve fer un aclariment referent al tresorer Perot Mercader. Nosaltres I'haviern pogut documentar actuant el 1448 i creiem que havia estat substituit despres per Andreu Catala.!' En realitat Mercader, nomenat vers abril/juliol de 1448 en substitucio de Mateu Pujades era el Tresorer General, el qual menava en aquell moment la tresoreria a Napols, que era la veritable capital. Andreu Catala era el seu lloctinent i menava les altres tresoreries. Aquesta situacio sembla que es mantingue fins al final del regnat del Magnanim. 15 A la seva mort, Joan II nomena Catala mestre de la seca de Valencia, mantenint-Io, pero, en el carrec de lloctinent del tresorer." Tot plegat ens obliga a esborrar Andreu Catala de la llista de tresorers generals! 7 i ens ajuda a comprendre el paper important de Mercader, fins ara no tingut en cornpte-"

l,De qui son les altres dues marques, la B i la mata vegetal? Si Valencia seguis els mateixos costums que Mallorca haurien de correspondre als Mestres de la se-

13. Mateu genera tota mena d'hipotesis sobre l'atribucio que cal donr a les marques dels florins. Si en aquest cas alludeix al Batlle General i a l'Escrivent de la seca, en d'altres parla del Tresorer General, del Mestre de la seca 0 del Mestre Racional (Vid, per exemple, «Los recursos econornicos de Juan II en Lerida y Tarrega, durante las turbaciories del Principado en 1465» Hispania VIII, 1942, Pags. 8 i 9 de la separata).

14. M. CRUSAFONT. «Problems of chronology » op. cit. Pag. 113.

15. L'any 1456 consta encara Perot Mercader en possessio del seu carrec, Vid. Alan Ryder. El Reina de Napoles en la epoca de Alfonso el Magnanimo. Valencia 1987, Pag. 230. Alfons mori I'any 1458.

16. Catala consta igualment com a lloctinenr el ] 456 (Ryder, EI Reina de Napoles op. cit.) i reiteradament amb aquest carrec a principis del regnal de Joan 1I, en concret els anys 1460,1461 i 1462 (Joan-F Cabestany. «Repertorio de Cartas Reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia». 1-1269-1458. Documentos y Estudios Vol. XVI. Barcelona 1966 y II-1458-1479. Documentos y Estudios XVll, Barcelona 1967. Pags. ] 44 (I) i 155, 156,158, 164 (II).

17. En elaborar la nostra Ilista ens basavern en els seguents treballs que citen Andreu Catala com a Tresorer General entre el 1453 i 1456: Mateu y Llopis «Los recursos econornicos op. cit.» Pag.4 (1454). Carrne Batlle, La crisis social y economica de Barcelona a mediados del s. XV Barcelona 1973. Pag. 260 (1453) Pag. 311 (1466). la rnencio de Carrere es un error de transcripcio,

18. Cal destacar I'excellenr estudi de A. Rydercitat, que dona arnplies informacions sobre la questio.

CRUSAFONTlSABATER

ca. Hi ha, pen), una dificultat. Des de l'actuacio de Mateu Pujades com a Tresorer General i fins a la fi del regnat d'Alfons el Magnanim, el mestre dela seca es Arnau Cabugarda, Certament aquest cognom podria escriure's tarnbe Ca Bugarda 0 Sa Bugarda i potser la B fa referencia a aquest mestre, pen) no tenim cap altre mestre que ens pugui donar rao de la marca card 0 brat vegetal. Naturalment ens resistim a atribuir-lo a I'escrivent Cardona sens una explicacio minimament convincent.

Mateu diu que «Pedro Basella, el escribano de la ceca fue sucedido por Francese Cardona, este, ausente muchas veces, pues Berthomeu Matoses aparece como su lugarteniente en 1456».19

De la frase anterior sembla poder interpretar-se que Mateu suposa les absencies de Cardona en base al fet que se Ii nornenes un lloctinent (ausente pues). En realitat potser l'absent era Ca Bugarda i Cardona l'havia de substituir, situacio que exigiria el nomenament d'un Iloctinent que fes les funcions d'escrivent trans itoriament. Cal aclarir que I'escrivent era, certament, un carrec important a la seca. Era l'administrador que havia de rendir comptes al rei i, segons les ordinacions de la seca de Mallorca, el que havia de substituir el mestre si es produia la vacant de forma imprevista. En aquestes circumstancies sembI a logic que si el mestre Ca Bugarda era absent el seu substitut fos Cardona. Si la nostra hipotesi fos certa lIavors podriern acceptar amb mes facilitat que el card al-ludis a Cardona, com a Mestre en funcions.i''

EL DOCUMENT DE JOAN I

Ja hem parlat abans del document de Joan I que fixava unes marques per a cada seca i el desconcert que la seva lectura ha produit entre els numismatics. Efectivament, el rei disposa les marques de creu sobre pal, corona i elm respectivament per a Barcelona, Valencia i Perpinya, en substitucio, segons diu, de les d'una rasa de 6 petals (Perpinya) i d'una rasa de 8 petals (Valencia i Barcelona). Aquestes disposicions semblen en desacord amb l'evidencia nurnismatica.

Els florins mes abundants de Pere III porten precisament les marques d'elm, rasa de 6 petals i torre, atribuibles respectivament a Perpinya, Barcelona i Valencia. Es clar, dones, que en el regnat de Pere III ja s'empraven l'elm i la torre i no

19. F. MATEU 1 LLOPIS: La ceca de Valencia y las acunaciones valencianas de los siglos XIII al XVIll. Valencia 1929. Pag, 73. En aquesta ocasio Mateu atribueix el puig a Nicolau Pujada; "puig 0 promontorio emblema parlante del Baile general Nicholau Pujada" (Pag. 68), mort en el regnat de Marti l'Hurna, 20. La questio resta, pen), en peu. D'altra banda no es segur que Sabugarda actues fins al final del regnat. Mateu, sempre confus, ho dona a entendre, pen) sembla que ho dedueix del nomenament de Catala al cornencarnent del regnat segiient. Certament la qiiestio dels Mestres de seca i dels Tresorers generals exigeix una reconstruccio rigorosa no exempta de dificultats.

pas les roses de 6 petals que el rei Joan diu, ni tampoc la de 8 petals que ens es desconeguda com a marca de taller.

Nosaltres pensem que el document podria tenir una possible explicaci6. D'una banda, es probable que la gran massa dels florins de Pere III es produis entre e11470, data en que es mana que cada taller marqui diferent, i el 1477, any en que l'heraldica valenciana es canviada, passant del castell a l'escut catala en cair6 entre L-L coronades. Ja ham dit en altre Iloc que aquest canvi heraldic pogue propiciar la substituci6 de la torre dels florins per la corona."

Aquestes emissions dels 1470-1477 que cessarien aviat nornes a Saragossa explicarien l'actual abundancia dels florins amb les marques elm, torre i rosa de 6 punts 0 petals de Perpinya, Valencia i Barcelona aixi com al relativa presencia de florins de Saragossa, perfectament identificables per la marca C gotica. Aquestes emissions, que encara podrien haver-se iniciat uns cine anys abans, s6n les primeres que es fan legalment a 18 quirats despres dels acords de les Corts de Tortosa del 1365. Es molt probable que tambe es refonguessin els antics florins de llei mes alta, aixi com moltes altres monedes foranes de bona llei.22 Tot plegat ofereix unes circumstancies particularment favorables per a una emissi6 massiva.

Passat aquest moment es probable que les emissions siguin mes esporadiques i que les marques tornin a canviar en funci6 d'arrendaments 0 d'altres circurnstancies. Recordem, per exemple, que el 1473-74 es produia l'emissi6 de Perpinya Blan, un arrendament per un any que degue produir poca moneda ates que nomes coneixem un testimoni d'aquesta encunyaci6 que porta per marca el cap huma heraldic de I'arrendador.

Les marques de rosa potser es feren a finals del regnat i tal volta pel fet que el tresorer era Desvalls, l'heraldica del qual es una rosa de sis petals." La distinci6 entre les dues menes de roses podria esser inexacta en el document i tal vegada vol indicar la diferencia entre les dues menes de roses que nosaltres varern assenyalar: la que es formada per petals en forma de punts i la que te petals en forma d'anells. En aquest cas podria esser que Perpinya hagues repres la rosa d'anells ja emprada en una emissi6 anterior d'alta llei." La rosa de punts seria la marca

21. M. CRUSAFONT. Numismatica de la Corona op. cit. Pag, 89. Mateu al seu Elf/ori... feu la desfortunada atribuci6 del flori amb torre a Tortosa. Vid. discussi6 d'aquesta atribuci6 ales pagines 86-90 de la nostra obra citada aqui.

22. EI flori catala de lIei feble era introduit arnb profit a Castella on circula abundantment. Vid. A. M. Balaguer. "La circulaci6 del flori de la corona Catalano-Aragonesa segons les troballes i les noticies docurnentals». Gaceta Numismatica 72. Barcelona 1984, pp. 97-110.

23. Vid. el seu segell personal on consta el seu carrec de «Tresorer del Senyor rei». Segell 2261 a F de Sagarra. SigiiIograjia Catalana. Vol. II. Barcelona 1922.

24. No hi hem afegit unes altres monedes conegudes a fi de preservar l'homogeneirat del conjunt que no presenta excessius senyals de circulaci6 atesa la seua excel-lent conservaci6. Hem fet l'estadistica separada de les monedes que aci considerern que pertanyen a la primera emissi6 i les de la segona i els resultats no demostren cap reducci6 de pes, que en algun cas pod ria adduir-se per explicar la diferencia entre les diferents propostes de pes del marc de Valencia i el que es dedueix del pes rnitja de les monedes del tresor. Vegeu infra.

M. CRUSA FONT I SABATER

d'una darrera emissio de Barcelona i Valencia. Si les hipotesis plantejades fossin certes el document de Joan I deixaria d'esser un misteri.

LA MARCA DE BARCELONA

Les disposicions de Joan I manaven que Barcelona marques amb una creu sobre pal. Han arribat, efectivament, florins a nom de Joan iamb aquesta marca, pero mai mes la trobarem en els regnats posteriors.

Com que es ben documentat que Barcelona seguia emetent florins, els diferents autors que han estudiat la questio han conclos que la marca de Barcelona havia passat a esser un escacen cairo, figura que en certa manera recordava la creu anterior."

Mes endavant nosaltres ja varern assenyalar la possibilitat d'identificar aquest escac amb l'heraldica de Despla i la seva aparicio com una conseqiiencia de I'ordre de Marti l'Huma del 1398 que disposava que es poses la marca del seu tresorer i Mestre General de totes les seques ales monedes. Aquesta identificacio de l'escac amb Despla es basava en I'heraldica personal d'aquest personatge que es efectivament un escac en cairo encara que en els documents del rei Marti se la dibuix de forma breujada com un cairo partit en aspa. Amb la identificacio que nosaltrs provosavem es resolia el fet de l'aparicio d'aquesta marca a Barcelona i a Mallorca i hom podia suposar que el taller de Barcelona havia optat per a substituir la marca de seca per la de Despla, Com quecap altre taller havia pres aquesta solucio, sino que en diferentsformes havien afegit la marca Despla a mes de la de la seca, les produccions barcelonines restaven perfectament identificades.

Ja hem dit abans que l'atribucio de l'escac a Barcelona havia estat feta per exclusio i no pas explicada raonadament pel fet que Despla ungues aquesta heraldica. Aixo ha fet que ningu hagi extret les logiques conseqiiencies per a cronologies rnes tardanes. Efectivament, si la marca escac correspon al tresorer, fa marca de Barcelona haura d'anar canviant a cada canvi de tresorer

Aquesta hipotesi, l,es correspon amb la sequencia de tresorers coneguts i concorda amb allo que ens mostra l'evidencia numismatica? Anem-ho a comprovar.

En primer lloc i com a aspecte preliminar podem dir que el rarissim florf de Marti l'Huma i marca de seca B pot correspondre facilrnent a Barcelona i al periode 1396-1398, es a dir, als anys del reg nat anteriors a I'ordre de posar la marca de Despla. El criteri de «sobrietat de seques» abans comentat ens porta tarnbe a aquesta solucio, que amb l'encaix cronologic proposat te una explicacio coherent. Tanmateix, si per a Mallorca s'havia disposat una marca M, potser era avinent per a Barcelona la marca B rnes que no pas la creu sobre pal que es confonia amb el ceptre que porta el sant Joan a l'altra rna."

25. La hipotesi fou plantejada per F X. Calico a Florines de Aragon, op. cit.

26. Recordem que tarnbe Saragossa havia marcat amb C.

Seguint eI fiI de Ia hipotesi abans pIantejada, la resta de florins barcelonins de Marti haurien de dur la marca de I'escac, com aixi es compleix. L'unica excepcio no fa mes que confirmar la hipotesi. Ens referim aI flori que porta per marca de seca un cairo tallat en aspa, embIema que, com sabem, correspon aI dibuix esquematitzat de l'heraldica de Joan Despla, tal com ho demostren els dibuixos gravats en eIs documents del rei Marti.

Com que Despla fou tambe tresorer de Ferran I no ens ha pas d'estranyar que els seus florins barceIonins portin iguaIment la marca de I'escac. Nemes ens haurem de preguntar per que no hi ha tambe florins amb la marca del successor de Despla, de nom Cavalieria, tal com ho trobem a Mallorca.

Aquest es un problema delicat que tambe se'ns plantejara amb Alfons IV i que comentarem al final. Diguem nomes que pot no baver-nos-en arribat cap exemplar, pero que tambe hi ha altres possibles explicacionsEn entrar en el regnat del Magnanirn trobem florins amb Ies marques Despia, estrella i marc. Facilment podem identificar-Ies amb eIs periodes de Ies tresoreries de Joan Despla fill, Francese Sarcola i Perot Mercader." Restarien encara els florins amb la marca d'una B ajaguda, fins ara atribuits a Valencia," pero que probabIement corresponen a Barcelona i algun altre tresorer d'Alfons IV d'heral-

27. Poques dades hem trobat de Joan Despla II, «fill deJoan Despla i, com ell, tresorer reial» fora d'aquesta afirrnacio que fa Armand de Fluvia a la Gran Enciclopedia Catalana. Sembla indubtable, en canvi que hi ha d'haver un altre Despla en temps del Magnanirn puix que a Valencia hi ha florins d'Alfons amb la marca de Despla. Ignorern quan va exercir el carrec pero degue esser als primers anys del rei Alfons perque la serie dels Tresorers reials dels darrers anys (1426-1458) es ben establerta i enllacen els noms coneguts. Hi ha tambe florins barcelonins en els quais I'escac es disposat no pas en cairo com en els regnats anteriors sino en quadrat. Pot esser un simple error de gravador, pero tarnbe pod ria esser que alludis a un altre tresorer. Potser a Marti Diez d'Aux? EI personatge d'aquest nom que fouJusticia d'Arago (1434-1439) te com a heraldica segons Blancas un sol radiant, perc un probable descendent d'ell, Lluis Diez d'Aux de Armendareiz, bisbe d'Urgell a principis del s. XVII empra un escut amb tres faixes d'escac. EI nostre tresorer pensem que ha d'esser el fill de Marti, de nom tambe Marti, que consta com a cambrer del rei Alfons el1454 i l'heraldica del qual ens es desconeguda. Vid. Jeronimo de Blancas. Comentarios de las cosas de Aragon. Saragossa 1879, Pag. 451. Ferran de Sagarra. Sigiilograiia op. cit. vol. Il l, Pag. 123. Als index de Zurita es confonen pare i fill Marti. Pel que fa al valencia Francese Sarcola, el trobarem anys rnes tard (14311433) exercint el carrec de Justicia d'Arago amb el castis nom de Francisco Zarzuela (Blancas, Comentarios op. cit Pag. 450). EI mes curios es que en obtenir de I'infant Joan, el futur Joan II, I'any 1431 el senyoriu sobre Xerica els Sarcola/Zarzuela varen aterrar de nou a Valencia amb el seu nou cognom i han passat a la historia d'aquest regne aixi, en els sorollosos plets que es mogueren en no acceptar els de Xerica altre senyoriu que el del rei. Vid. Escolano/Perales. Historia de Valencia. Vol. ll. 1879, pp. 330-335. Per al Flori amb marca estrella vid. M. Rueda, Los Florines op. cit. nums. 192 i 193.

28. Botet i Siso ja va sospitar que la B tombada podia alIudir a Barcelona. Mateu cregue que la B tombada era una corona «evolucionada». Aquesta darrera interpretacio no es soste perque la corona de base oval i Ilorons ben rnarcats la trobem abans, durant i despres del regnat dAlfons i arriba fins a Carles I, la qual cos a no permet suposar una evolucio 0 transforrnacio estillistica. Vid. J. Bo TET. Les monedes op. cit. vol. II. Pag. 263. F. MATEU. El Flori: op. cit. Pag. 30 i nota 50, M. CRUSAFONT, Numismatica de la Corona op. cit. Pag. 109.

M. CRUSAFONT I SABATER

dica encara no identificada. Hi ha tambe els florin sense marca, que podrien correspondre a periodes en que resta vacant el carrec de tresorer com la que es crea, per exemple, entre Sirvent i Pujades.?? Aquests florins sense marca de seca tarnbe podrien esser dels primers temps de la Guerra dels Remences, quan ens consta que els croats d'argent es feien a nom d'Alfons, Recordem que tarnbe els florins d'Enric de Castella i Pere de Portugal son mancats de marca de seca, la qual cosa afavoreix que una ernissio inicial encara a nom d'Alfons tarnbe ho fos. En qualsevol dels casos es dar que aquests florins haurien estat batuts a Barcelona

Aixi doncs, la hipotesi de marca de tresorer equivalent a marca de seca per a Barcelona permet donar explicacio a un grup de florins fins avui inexplicats. Son els que parten allloc de la marca de seca els distintius seguents: cairo tallat en aspa, marc i estrella. Tambe ens permet encaixar els florins sense marca, igualment barcelonins.

Resta en peu la qiiestio abans apuntada: per que nomes apareixen aquests tresorers i no els altres? Per que Despla si i Cavalleria no en temps de Ferran I? Per que manquen Sirvent, Pujades i d'altres anteriors del regnat del Magnanirn?

Al nostre entendre l'unica explicacio a aquest fet es la que ja hem apuntat abans: la norma es compli ampliament despres del 1398 ran de l'ordre del rei Marti pero names esporadicarnent i potser en funcio d'instruccions concretes, tal vegada dels mateixos tresorers, mes endavant. Aixi trobem de forma molt generalitzada la marca de Sarcola (Barcelona, Valencia, Mallorca i Perpinya) 0 de Mercader (Barcelona, Valencia i Mallorca), pero ja menys les de Despla fill (Barcelona, Valencia), Sirvent (Mallorca), Cavalleria (Mallorca) i Pujades (Valencia). En cap cas apareixen les dels altres tresoreres: Fivaller, Diez d'Aux i L1orach. Seria fins i tot possible que la marca d'escac s'acabes formalitzant a immobilitzant per a Barcelona com a distintiu de seca des dels temps de Ferran I i fins que ordres emanades per Sarcola no la fessin canviar. Aixo explicaria l'abundancia de florins amb aquesta marca en temps de Ferran I i Alfons IV ila manca de les marques dels tresorers del periode intermedi: Cavalleria, Fivaller, Diez d'Aux i Llorach. Les manques en algun taller concret de les marques dels tresorers posteriors (Sirvent, Pujades ) ja podrien respondre als atzars de la fabricacio, Cal dir, finalment, que des l'optica deles noyes hipotesis resulta pac coherent l'existencia d'un flori deJoan II i marca escac. Aquest tipus fou publicat per L. Doruingo.l'' pero te el greu inconvenient que la lletra indicadora del rei es tallada pel mig. Es una I deJoan 0 la base d'una F de Ferran i per tant de Ferran I? Nosaltres ens inclinem a pensar en aquesta segona possibilitat.

29. EI periode de vacant fou cobert per Jloctinents, la lJista dels quais ha estat perfectament establerta per A. Ryder: Joan Safont, Joan de Gallach i Jaurne Amigo. Tambe una absencia temporal de Mateu Pujada fou coberta per Guillem Pujada, familiar seu. A. Ryder. El Reina de Napoles op. cit. pag. 203.

30. L. DOMINGO. «Los diez mejores ejemplares de cada coleccion», Gaceta Numismatica 21. Barcelona 1971, pp. 9-24.

EL FLORI DE JOAN III MARCADE GOS 0 CAVALL

Aquest es el darrer dels punts que plantejavem al principi i que sembla demanaruna nova explicaci6.

El flori de Joan II amb marca caval! 0 gos situada alllop habitual del distintiu de seca no ha estat fins ara satisfactoriarnent atribuit, Mateu provosava d'identificar l'animal amb un l!op i atribuir-lo al mestre Llobet, responsable de la seca itinerant de Joan II alllarg dela Guerra dels Remences.I' Nosaltresconsiderarem que aquest flori i el seu mig potser podien assimilar-se al mig flori que porta un animal semblant a l'esquerra de s. Joan i tot suposant que es tractava d'un gos el donavem a Descatllar i, per tant, a Mallorca. Recordem ue Deseatllar havia marcat amb dos gossos amb Alfons IV pero que ocasionalment marca amb un sol gos amb Joan II i Ferran II. D'aquesta manera posavern punt final a les emissions a nom de Marti, ates que aquest flori amb gos ja es a nom del rei Joan.

Hem pogut examinar darreramentdiferents exemplars d'aquests rars florins i hem de reconeixer que en algun eas l'animal6 que hi ha a l'esquerra del cap de s. Joan sembIa que porta sella i, per tant ha d'esser efectivament un cavall i no pas un gos 0 un 1I0p.

Podem deixar dones com de Mallorca i de Deseatllar les peces que tenen probablement un gos a l'esquerra del sant, pero cal que trobem altra explicaci6 pels florins que porten caval! en ellloe de la marea de seca.

Seguint les hipotesis plantejades abans sobre la seea de Barcelona es clar que aquestes peces s'assimilen a les emeses per aquest taller, essent la marca de cavall la que hauria de correspondre al Tresorer General. Recordem que ja abans habiern trobat una marca cavall en temps de Ferran I i a Mallorca, la qual cosa eneaixava perfeetament amb l'actuaci6 del tresorer Ferran de la Cavalleria, documentad el 1414. Tingue Joan II algun tresorer general d'aquest llinatge?

Certament que si: Lluis de la Cavalleria era tresorer general el 1466 i probablement ho era des de molt abans ja que en deixer aquest carrec el 1469 es diu que I'havia exercit durant molts anys.

EI flori amb la marea de LLuis de la Cavalleria te, doncs, tota l'aparenca d'un 110ri normal de Barcelona, d'acord amb els criteris exposats, per be que no es pot descartar una emissi6 de guerra en algun taller ocasional."

31. F. MATEU L-LOPIS. «Relaciones monetarias entre Perpifian, Gerona y Valencia en el siglo XV». Analcs del Instituto de Estudios Gerundenses. 1948. Pag, 13.

32. F. MATEU I Li.orts amb la seva habitual incongruencia cita Lluis de la Cavalleria corn a Tresorer, pen) no I'afegeix ala Ilista de Tresorers que dona en el mateix articlearticle (Vid. "Los recursos econornicos » op. cit. Llista de tresorers a la pag. 4 i mencio de Lluis de la Cavalleria a la pag, 8). En transcriure que Lluis Sanchez obtingue el carrec de Tresorer el 1469 ho relaciona amb el cessament de Lluis de la Cavalleria el 1469 i conclou: «Bajo Fernando el Catolico nos hallamos pues con Luis Sanchez como tesorero de Aragon », Un bon embolic ja que l'any 1469 no regnava pas Ferran II sino el seu pare Joan II i Lluis Sanchez, tresorer del princep Ferran com diu el mateix Mateu en aquest article i a la pag, 5 mal podia substituir un tresorer deJoan IT en el seu carrec, D'altra

M CRUSAFONT 1 SABATER

Hi ha tarnbe florins de Joan II sens cap mena de marca. Com que ignorem a nom de qui batia florins Barcelona quan Joan de Beaumont va manar que s'hi graves el nom del rei Enric, candidats a unes possibles emissions revolucionaries inicials tant ho son els d'Alfons com els de Joan. Malgrat tot es mes probable que es bates a nom d'Alfons (si es va arribar a batre), ja que aixi consta que es feia amb els croats de plata. EI flori sense marca de Joan podria, doncs esser fruit d'alguna ernissio del sell taller ambulant feta potser a L1eida 0 a Balaguer. Mantenim aquests florins en els seus regnats respectius a manca de dades mes concloents.

banda tant Mateu com Serrano Sanz, d'on obre aquell la informaci6 atribueixen a Lluis de la Cavalleria el carrec de «Tesorero de Aragon», es a dir, tresorer del regne estricte d'Arag6. Soluci6 de I'embolic: Lluis Sanchez era tresorer del primogenit Ferran el 1465, carrec que mantingue fins que aquest passa a regnar i el nornena batlle d'Arag6. Llavors la tresoreria passa al seu gerrna Gabriel Sanchez. Tot aixo no re gairebe res a veure amb els carrecs de Joan II. Lluis de la Cavalleria fou efectivament Tresorer General (i no d'Arag6) de .Joan II, almenys des del 1466 al J 469, pero es molt probable que tingues aquest carrec des de molt abans del1466 si, com diu Serrano Sanz en el text transcrit per Mateu, havia tingut molts anys el carrec. Era lloctinent de la Tresoreria General, Guillem de Peralta. Aquest ocupa aquest carrec fins a la mort deJoan II excepte en el periode 14721475 en el qual per haver obtingut Peralta el nomenament de virrei a Sicilia ocupa el carrec de Tresorer General, Lluis Pex6. La distincio entre els carrecs de Lluis de la Cavalleria i Guillem de Peralta es ben clara en un document reial del 1466:

Guillermo de Peralta, regenti nostram generalem thesaurariam Ludovico de la Cavalelria, magnifico et dilecto consiliario et generali thesaurario nostro

Vid. NuriaColi Julia. Dona Juana Enriquez. Vol. II. Madrid 1957, pag. 409. Es clar, doncs, que la menci6 regent significa Iloctinent i que el veritable Tresorer General era Lluis de la Cavalleria. Com que sernbla que el carrec de Cavalleria coincideix arnb la guerra, durant la qual Joan II no disposava del taller de Barcelona, es possible que sigui una emissi6 de la sevaseca ambulant. Si Cavalleria mantingue el carrec fins el nornenarnenr de Peralta, entre la capitulaci6 de Barcelona davant Joan IT i el canvi de tresorer es van escolar nornes cine dies (del 17 al 22 d'octubre de 1472). L'emissi6 a Barcelona mateix es dificil pero no impossible. Tambe pod ria esser anterior a la guerra, si Lluis de la Cavalleria era ja en possessi6 del carrec, L'actuaci6 de Lluis de la Cavalleria pot donar tam be explicaci6 a les marques que trobem a la plata j el bill6 mallorqui. D'una banda hi ha una notable diferencia en els dibuixos dels animalons que ocupen els espais del revers de la creu en l'unic ral d'argent de Joan II fins avui conegut del taller mallorqui. Es molt probable que en comptes de quatre gossos siguin dos cavalls a l'esquerra i dos gossos a la dreta, alludint aixi al Tresorer General, Lluis de la Cavalleria i al mestre de la seca Descatllar. En els billons mallorquins de Joan [I Ia marca mes frequent es la de dos escudets als costats de l'efigie reial, pero tambe hi ha la rnarca dels gossos. En la major part dels casos els gossets s6n disposats de forma rampant als costats de la Figura pero hi ha uns rars doblers on l'animal de I'esquerra sembla un cavall, mentre que el de la dreta segueix essent rampant i amb Figura mes acostada al gos. Seria, altre cop, el binomi Cavalleria-Descatllar, ara als billons. Amb aixo trobariern una explicaci6 als billons existentsamb nornes un gos a la banda dreta 0 esquerra del rei, que correspondria a una emissio posterior al cessament de Cavalleria, arnb la qual cosa les emissions de Joan II a Mallorca es podrien ordenar aixi:

1. Marca escudets (despossessi6 de Descatllar)

2. Marca gossos (represa de Descatllar)

3. Marques cavall-gos (actuaci6 Cavalleria-Descatllar)

4. Gos sol (del cessament de Cavalleria a la fi del regnat).

Cal comentar, finalment, els florins d'Enric de Castella i de Pere de Portugal emesos a nom dels sobirans respectius. Malgrat que Enric de Castella nomenes Guillem Setanti tresorer el mes de gener de 1463 i que aquest fos despres succeit per Lluis Setanti, no aflora pas la marca als florins. En aquest cas, potser la situaci6 bel-lica pot justificar aquesta absencia, En qualsevol cas l'atribuci6 a Barcelona sembla segura.

Resumint, tindriem per al taller de Barcelona (0 la seca ambulant en el cas de Juan II) els florins segiients:

Rei Marca de seca Tresorer

Marti Ferran I Alfons IV

Joan II

Enric de Cast. Pere de Port.

CONCLUSI0

Cronologia

B (no hi al-ludeix) 1396-1398

cairo tallat aspa

escac en cairo

escac en cairo

escac en cairo

DespEI T 1398-1410

Despla I 1398-1410

Despla I 1412-1414

Despla II ?

escac quadrat { Despla II? } ? 01420-1421 D'Aux?

B ajaguda ? ? sense marca vacants? ? estrella Sarcola 1426-1431

marc Perot Mercader 1448-1456 (0 1458)

cavall Ll. de la CavalIeri a abans 1466-1469 (0 1472)

sense marca ? ?

sense marca Guillem Setanti 1463-1464

sense marca LIllis Setanti 1464-1466

Amb aquest treball no cloem pas la problernatica dels florins catalans. Pensem, pen), que despres de fixar l'atenci6 en els periodes conflictius de Pere III i de Marti I el problema mes greu que restava era el de la marca de Barcelona.

En cap dels tres grans temes hem exhaurit el problemes pendents, pen) probablement sf que hi hem pogut fer algunes clarificacions.

El dia que disposem de llistes completes i fiables dels tresorers i dels carrecs de la seca aixi com de les seves heraldiques personals, de segur que molts dels problemes pendents trobaran la seva explicaci6.

Noves aportacions al «Cataleg dels Croats de Barcelona, 1285-1706»

F DOMINGO I SELLART

VIII

EI cataleg dels Croats de Barcelona, d'Antoni Badia i Torres, 1 es va veure ampliat any rera any a Acta Nurnismatica fins el 1976 de la rna del seu redactor, i l'any 1979 a Acta Numismatica IX, per Sebastia Datzira. EI deces d'aquest incansable historiador numismatic ens deixa durant molts anys sense coneixer noves variants de croats a tots aquells que sentiem veritable interes per aquesta moneda catalana.

Creient que la tasca de continuar aquestes aportacions es del maxim interes per a tots els col-leccionistes i historiadors numismatics, ens plau moltissim esser els afortunats de poder fer-ho.

Seguint els criteris emprats fins ara en la catalogacio, descrivim les peces, fins ara no catalogades, de que hem tingut coneixement.

Num.SB Anv.: Rev.: :PETRUSDEIGRACIAREX: :CIUI-TAS:-:BACK-NONA

Croat de Pere el Gran, del tipus II, variant dels catalogats per la diferent puntuacio deles llegendes i per comptar amb sis anelletes al vestit i dues ales manigues. Es de revers tipus A, i pesa 3,09 gr. Raresa: RRR.

Num. 48 A Anv.: Rev.: .+IACOBUSDEIGRACIAREX CIUI-TAS:B-ARCK-NONA

F DOMINGO I SELLART

Croat de Jaume II, el Just, del tipus II. Difereix dels que figuren en el cataleg, per nombre d'anelletes que adornen el vestit i les manigues, sis i tres respectivament. Es de revers tipus B, pesa 3,20 gr., i el considerem d'una raresa RR.

Nurn. 51 A Anv.:

Rev.:

O+IACOBUSDEIGRACIAREX

CIUI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Jaume II, del tipus III, amb cine anelletes al vestit i dues a les manigues, diferent dels catalogats pel seu revers del tipus A. Pesa 2,87 gr. Raresa: R.

Num. 84 A Anv.:

Rev.:

+IACOBUSDEIGRACIAREX

CIUI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Jaume II, del tipus V a, que a diferencia de tots els catalogats no presenta cap signe de separacio entre CI i VI a la llegenda del revers. Es de revers tipus A i pesa 2,84 gr. Un croat amb les mateixes caracteristiques fou descrit per Botet i Siso? amb el n'' 189. Badia no el va catalogar per creure veure signes de separacio entre CI i VI a la fotografia publicada per Botet. Si be els croats d'aquest tipus son corrents, aquesta variant la considerem molt rara: RR.

Num. 100 A Anv.:

Rev.:

+IACOBVSDEIGRACIAREX

CIVI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Jaume II, tipus Vc, de revers varietat B, que com l'anterior no presenta signes de separacio entre CI i VI. Botet? el descrigue ala seva obra amb el mim. 190, fotografiant tan sols el revers. Badia cregue que aquesta fotografia podia pertanyer a un croat d'un altre tipus d'anvers, i a falta d'una peca real opta per no catalogar-lo. L'exemplar que presentem pesa 3,04 gr., i es de raresa: RR.

Num. 156 A Anv.:

Rev.: +ALFONSVSDEIGRACIAREX

CIVI-TASB-ARCI-NONA

Croat dAlfons III el Benigne, del tipus I e, revers variant B i un pes de 3,11 gr., que presenta un error ala llegenda del revers: BARCr per BARCK. El considerem rar: R.

Nurn, 337 A Anv.: Rev.: PETRUS � DEI � GRACIA REX CI � UJ-TASB-ARCK-NONA

Croat dePere III, tipus IX b, revers variant A, i un pes de 2,86 gr., que ames de la manca de creuetes separant GRACIA i REX, te la particularitat de presentar CJ i VI separat per dues creuetes, cosa que no observem en cap deIs croats del tipus IX catalogats. El considerem molt rar: RR.

Num, 350 A Anv.: +PETRUS � DEI � GRACIA � REX � Tipus IX g Rev.: CIUI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Pere el Cerimonios, del tipus IX, de revers variant B i un pes de 2,99 gr. Les flors son de sis puntes i les tes de la llegenda son lIatines a l'anvers i al

F DOMINGO J SELLART

revers. Per aquestes caracteristiques hem de catalogar un nou subtipus del tipus IX, en aquest cas el G. Es de raresa: R.

Num.434A Anv.: +:MARTINUS:DEI:GR'A:REX: Rev.: CIUI-TAS:B-ARCK-NONA

Croat de Marti l'Hurna, tipus V, que presenta les mateixes particularitats del num. 434, a excepcio del quarterat del revers, que es de la variant A. Pesa 3,02 gr. i el considerem rarissirn: RRR.

Num. 546 A Anv.: Rev.: sense Ilegenda BAR-CK-NO-NA

Terc de Croat d'Alfons IV, del tipus V, que amb un anvers molt similar al del mim. 546 (probablement es tracta del mateix encuny), es de diferent quarterat de revers, el variant A. Pesa 1,00 gr. i hem de considerar-lo molt rar: RR.

Num.984A Anv.: Rev.: PHIL.. D· G· R· HISPANIA BARCT-NO CI- - 0.9

Mig Croat de Felip II, tipus I i any 1609, desconegut per l'acabament de la llegenda de I'anvers en HISPANIA. De revers tipus B i pes de 1,73 gr., es de raresa:R.

Num. 1.000 A Anv.: Tipus IIId Rev.:

PHILIPP· 9 D G HISPANI R

BARC-INOC-IVITA-S 16·11

Mig Croat de Felip II, pertanyent al Tipus III, arnb acabament dela lIegenda de l'anvers en HISPANT R, a diferencia dels exemplars catalogats. Encetem amb aquest exemplar el tipus III d. De revers B, pesa 1,57 gr. Raresa: RR.

Agraim als bons amics col-leccionistes, que ens han facilitat les fotografies d'aquests croats, la seva valuosa col-laboracio, i agrairem la d'aquells que en endavant ens facin arribar inforrnacio sobre nous croats i divisors no catalogats.

B1BLlOGRAFIA

1. A. BADIA I TORRES. Cataleg dels croats de Barcelona 1285- J 706, publicat arnb el patrocini de la Seccio Nurnismatica del C.F.N. de Barcelona, 1969.

2. J. BOTET I Siso, Les monedes catalanes. Volum II. 1909.

Algunes novetats de la moneda cerverina

RAFAEL COMAS

L'abundor de troballes de moneda menuda en els darrers temps ens fa coneixer un considerable nombre de novetats en numisrnatica que fins ara romanien ignorades. Aquestes descobertes son forca importants en el camp de la moneda local, tant medieval com moderna.

Ens proposem aqui descriure algunes novetats que hem conegut i que van tenir per seca la vila de Cervera. Ens referirem a un nou senyal d'aram, a una prova de fabricad'un sise datat el 1642 i aprofitarem l'avinentesa de referir-nos a la moneda cerverina per fer una mes completa catalogacio dels diners emesos per la vila durant el periode dela guerra de separacio, incorporant-hi les nombroses variants darrerament aparegudes. Botet i Siso ' el1911 va catalogar 5 dinerets diferents. Llobet i Portella? el1973 va afegir-hi una nova variant i Anna Balaguer el 1980 va publicar un tipus nou' i posteriorment una nova data." En total, dels 8 diners catalogats fins avui hem passat als 24 que hem recopilat i ressenyem aqui. Era obvia, dones, la necessitat d'aquesta nova catalogacio.

VN NOV SENYAL DE LA VILA DE CERVERA

Segons es despren dels documents amb referencies numismatiques de I'Arxiu Historic de Cervera, publicats per L1obet, diverses son les vegades que en els

1. BOTET I SIs6 «Les monedes catalanes» Vol. III. Barcelona 1911. Pag. 144-145.

2. 1. BOTET I Stso, Les mon.edes catalanes. Barcelona 1908-1I.

3. A. M. BALAGUER «n Simposi Numismatic de Barcelona». Barcelona 1980. Pag, 87-90.

4. A. M. BALAGUER «III Simposi Numismatic de Barcelona». Barcelona 1986. Pag. 127-133.

COMAS

segle XV la vila encunya moneda rnenuda: «plorns que queada hu valga hun diner», «plorns», «rnaylles 0 plorns», «malles», «senyals 0 pI oms». Dels textos publicats es dedueix que s'encunyaven de plom. Miquel Crusafont en l'addenda ales monedes civils que fa en el seu darrer llibre-sobre moneda local identifica dos d'aquests ploms amb els nums. 2512 i 13; a I'anvers dels quaIs figura I'escut catala, voltat de linies divergents. En consequencia creu tarnbe probable que la incusa de llauto que porta nomes les armes catalanes superades de corona a I'anvers i que havia estat classificada com a pellofa eclesiastica sigui tarnbe un diner de caracter civil.

Sembla clar que el plom com a moneda no donava massa bon resultat. EI 31 de gener de 1484 els paers de la ciutat fent referencia a la llicencia reial atorgada per fer senyals 0 ploms exposen" «E com experiencia ha mostrat e mostre que de los dits ploms se'n perden molts en dany de les gents e per semblants que aquells no's prenen sino en la vila de Cervera e no per les circunstancies de aquella e serie pus saludable a la vila que dits senyals se mudassen faent aquells de coure eo aram ab 10 senyal de la vilaaixi com en Tarragona, Tarrega e en altres parts ne fan e es prenen per totes aquestes circunstancies per que soplicara 10 dit senyor vulle donar llicencia e facultat a la dita universitat e regidors d'aquella que puixen levar a fer levar los dits senyals de ploms e fer mudar aquells faent-Ios de coure eo aram ab 10 senyal dela vila fins en quantitat de vuytanta 0 cent Iliures » Llobet afegeix «no sabem si es va autoritzar aquest canvi, en faltar el llibre de Consells d'aquest any; en tot cas de senyals de coure de Cervera no en coneixern». Recentment, hem pogut examinar un nou senyal d'aram que esclareix afirmativament aquest dubte. Aquest senyal, com el de llauto que havia estat considerat com a pellofa fins la rectificacio de M.Crusafont, no porta inscrita cap llegenda que pugui identificar la vila que l'ha encunyat; es incus i duu gravat solament I'escut d'armes catala. Aquest escut ha estat usat en distints moments de la historia de la vila com a emblema de Cervera pel fet d'esser vila reial. La troballa de la moneda a la rodalia dela vila corrobora aquesta adscripcio,

Descripci6: Senyal incus d'aram (Foto 0)

Anvers: Escut d'armes catala de 3 pals dins d'orla lineal.

Diarnetre=If mm.

Pes=1,03 gr.

UN TESTIMONIDE LA MBRICA DEMOLINETDE SISENS CERVERINS. UNA PROVA DE SISt DE PLOM.

De Cervera i dela guerra dels Segadors n'ha estat de sempre coneguda I'encunyaci6 de monedes de V Rals i V Sous de plata i de dinerets d'aram. Amb la

5. M. CRUSAFONT «La moneda catalana local». Barcelona 1990.

6. 1. M. LLOBET Art. cit. Pag. 216.

NOVETATS DE LA MONEDA CERVERINA

segona tanda de publicacio per Llobet de documentacio numismatica extreta de l'Arxiu Historic de Cervera/ s'introdueix una novetat sorprenent, la possible fabricacio de sisens a la vila de Cervera. Aquesta possibilitat no havia estat fins aleshores considerada en no coneixer-se cap moneda d'aquesta caracteristica.

La moneda d'aram que decidi fabricar inicialment la vila fou el diner, malgrat que la seca que va servir de model 0 d'escola als cerverins fou la de Manresa que com sabem amb molinet nomes va encunyar sis ens. Al Consell de Vintiquatrena del 9 de juny de 1641 fou determinat'' «que s'envie una persona d'intilligentia en la ditaciutat de Manresa per a saber ab quin orde y ab quina forma baten la moneda que baten y quina moneda baten y que la present universitat vist que no troban ningun remey per a poder sustentar los soldats en 10 camp en servey de la provintia, que la present universitat fassa rnoneda de plata y de altres rnetalls »

EI 22 de febrer de 1642 segons nova trasnscripcio de Llobet de Consells de Vintiquatrena 1635-16439 «fou proposat que volent fabricar sis ens an vist 10 quant dany seria per a la universitat que haguessen de donar als fabriciers 10 terc com donen dels menuts y que per so sien servits de dir son parer a quin partir se poran concertar ab los dits fabriciers e ab altres, que 10 que determinaran se posara ab executio, ab que facen norninatio de certes persones per a estar-los en tot y per tot.

Sobre la qual prepositio fou determinat que's deixa en rna dels sennors de paers nous y veils per a que ells ho tracten ab los dits fabricers si's poden concertar 0 ab altres».

Era decidida doncs, la intencio dels paers de tirar endavent la fabricacio de sisens amb I'actual «concessionari» de la fabricacio de diners 0 amb un altre si hi assolien un acord satisfactori.

Es confirmat que aquest acord devia reeixir, encara que 0 es va retardar excessivament 0 es va endegar rnassa tard, ja que segons sernbla quan el 5 de desembre de 1643 la universitat va deixar de fabricar moneda per prohibicio reial, el molinet no n'havia cornencat la fabricacio. Aixi sembla deduir-se de la suplica de cornpensacio presentada per mossen Pau Janer al Consell de Vintiquatrena de 30 d'octubre de 164310 en la qual demana «que los magnifichs sennors de pahers donaren a dit Janer la fabrica de sisens y juntament 10 fer del molinet per a fabricar aquells y que dit Janer a fet fer dit molinet y li costa 80 lliures y com ara hajan prohibit 10 fer monedes, que per so que sien servits de pagar-li dites 80 lliures, attes que aquelles a gastades».

7. J. M. LLOBET «Nova aportacio sobre les monedes i pellofes de Cervera». Acta Numisrnatica VI. Pag. 221 a 230. Barcelona 1976.

8. J. M. LLOBET Art. cit. Acta VI. Pag. 223.

9. J. M. LLOBET Art. cit. Acta VI. Pag, 224. 10. 1. M. LLOBET Art. cit. Acta VI. Pag, 226.

R. COMAS

La troballa d'aquest sise de plom, en el qual hi manca aproximadamcnt una tercera part ens confirma que el molinet estava ja enllestit i que adhuc va realitzar proves, ja que una prova ires rnes ha d'esser la peca trobada d'aquest metal!. El tall at en forma d'arc circularfou possiblement per assegurar-ne la inutilitzacio.

Prova de sise en plom (Foto 00)

Data: 1642

Anvers: Escut d'armes catala coronat. 4 Florons en forma de trevol. PR. CA­

TALO.Llegenda entre doble cercles de punts.

Revers: V- RV-+-ARIE 1642.Escut igual al dels sisens de Manresa i Solsona sobre la Creu de Santa Eulalia.

Pes=4,64 grs.(sencera pesaria uns 7 grams)

Diametre=Zd mm.

ELS DINERS CERVERINS DE LA GUERRA DE SEPARACIO

L'ordenacio cronologica que va fer Anna Balaguer en publicar el diner d'escut amb data del 1641 al revers, deixava la serie coneguda ben lligada i coherent. Primer s'hauria emes el diner d'escut ambdata 1641, despres els d'escut i data 1642 a l'anvers i finalment els del bust del rei, frances amb data incompleta primer i sense data despres.

La publicacio per la mateixa Anna Balaguer d'un nou diner amb bust i data 1641 va esquerdar aquesta hipotesi. Com justificar-lo i on encabir-lo? Balaguer creu que aquest diner va fabricar-se despres de la prohibicio del 1642 amb data endarrerida.

Posteriorment i com es veura al final de la nova catalogaci6 han aparegut diners de bust de Lluis XIII amb data de 1642, els quaIs plantegen nous interrogants. Si els diners ambbust del 1641 es van fer amb posterioritat a la crida de Breze del marc de 1642 per que no es van fer amb data 1642 com els que s'havien encunyat, immobilitzant la data com es devia fer a Tarrega. () simplemenl sense data 0 amb la data 164 com tarnbe se'n van encunyar?

Tenim l'opinio que les emissions de diners amb escut iamb bust reial van intercalar-se i simultanejar-se. Avui, exigim un excessiu grau de coherencia a unes seques locals que la irnprovisacio ila guerra no oferien.

Les incoherencies d'aquestes emissions locals de la guerra de Separacio sobrepassen l'anecdota, Recordem els diners de Vic de 1642 amb la llegenda del rei frances i el bust del seu enemic el rei Felip,11 el diner de Tarrega amb bust del rei Felip i llegenda Principatus Catalonia d'esperit republica;'? el sise sense data

11.BOTET I S1s6 Obra citada IllIlTI. 934 i 935.

12. R. COMAS i 1. MONTANES «Nous diners targarins de la guerra dels Segadors. Revista "CERCLE» num. 2. Juny 1988.

R. COMAS

de seca anonima amb el bust del rei frances en una cara i l'escut d'armes catala i la llegenda independentista en l'altra.l el sise de Solsona del Principat del 1642 quan existeix el del 1641 del rei L1ufs;14 els diners de 1641 i 1642 dAgramunt+ amb el bust del rei frances, quan existeixen tambe amb el bust del rei Felip.

Creiem que la causa d'aquestes incoherencies es la ignorancia en general de les viles i en especial de les autoritats locals i la falta d'experiencia i rigor en els gravadors. Sembla, doncs, innecessari buscar justificacions per exemple als canvis en els escuts dels sisens de Terrassa, 16 Bellpuig!? (on la flor de lIis te diverses col·locacions), Besahi (on la creu patriarcal se situa a la dreta 0 a l'esquerra), Vilafranca19 (on l'escut varia de forma i es sobreposa unes vegades sf i d'altres no sobre la creu de Santa Eulalia). Igualment podriern dir dels canvis de llegenda (p. ex. Terrassa" (Univercis Taraca 0 Castrum Tarca) 0 del seu ordre p. ex. Manresa21 (Civitas Mino i Minoris-civi) 0 en l'ortografia dels noms (Gerunda 0 Gerunde), Cervaria 0 Cervarie, i CVASTRM per CASTRUM a Terrassa.F ruimeros invertits, el 2 en un sise del 1642 a Terrassa" i en un diner de Cervera, el 4 en un diner de 1641 de Solsona, del 1642 de Vic. Escuts catalans barroers i desgarbats (sisens de Manresa, V Rals d'Igualada i Vilafranca i d'altres. Podriem encara enumerar mes detalls.

Aixo ens resumeix un quadre d'improvisacio i Ileugeresa, que fa inutil buscar raonaments histories 0 logics que trobarfem en les seques reials en moments de pau iamb personal experimentat.

Creiem, doncs, com hem dit abans, que les emissions d'escut i bust son sirnultanies i que aixo podria correspondre a raons tan elementals com al fet d'utilitzar tots els encunys 0 els punxons disponibles, sense donar a aquest fet cap sentit especial.

En qualsevol cas aquesta convivencia d'emissions d'anversos escut catala/ bust reial no equival aqui a la dicotomia independentisme/reconeixement del rei frances. L'escut d'armes catala no te en el cas cerveri el significat republica 0 independentista que es trasllueix de les emissions de plata i de sisens d'altres viles. A mes de no anar acompanyat de la Ilegenda Principatus Catalonia, I'escut d'ar-

13. BOTETl SISO. Obra citada nurn. 749.

14. BOTETl SISO. Obra citada nurns. 898 i 899.

15. BOTET I SISO. Obra citada nurns, 783 i inedits.

16. R. COMAS. III Simposi Numismatic de Barcelona». Barcelona 1986. Pags. 161 a 170, ruims. 12 i 13.

17.BOTET I SISO. Obra citada nurn, 794 a 796.

18. BOTET I' SISO. Obra citada nums, 807, 808 i inedits.

19. BOTETl SISO. Obra citada nurns. 945 a 947.

20. R. COMAS. III Simposium. Art. cit.

21. BOTET 1 SISO. Obra citada nurn. 867 a 871.

22. R. COMAS. III Simposi. Art. cit. nums, 5 i 6.

23. R. COMAS. III Simposi. Art. cit. mims. 10 a 13.

mes catala es emprat com escut d'armes de la vila. Cervera era vila reial i l'us de l'escut d'armes catala com a emblema de la vila ja tenia precedents en encunyacions de ploms i senyals fetes quasi dos segles abans.

D'altra banda sembi a logic suposar que les emissions posteriors a la Crida del Marques de Breze." I'll de marc del 1642 que va deixar sense base legalles emissions cerverines fins el 5 de setembre del 1643 que consta va funcionar la seca, corresponen a les emissions de bust sense data. La manca de data que nornes es repeteix en un sise anonim al qual ja ens hem referit abans i a un dels sisens de Terrassa despistava el moment d'encunyacio. D'altra banda, els diners sense data son de molt els mes nombrosos, fet que lliga amb la durada mes llarga d'aquest periode.

Els diners ambdata incompleta (164) (nums. 10 i 13 al 16) no son pas un cas unic de la moneda cerverina. El fet es repeteix amb alguns diners d'Agramunt i Camprodon " i tambe en un diner de Barcelona i un sise de Besahi, ambdos inedits, que hem tingut oportunitat de veure: Es arriscat d'asseverar si la causa fou, la voluntat expressa de no concretar la data, la deixadesa, 0 simplement la manca d'espai per encabir-la sencera com a consequencia d'usar numerals de mes grandaria, En el cas dels diners cerverins comprovem com en tres dels quatre casos (n"ms. 10, 14 i 16) coincideix en que el mot Cervaria es tambe incomplet (CERV-AR) circumstancia que no es repeteix en cap meso Es de suposar, doncs, que la data va restar incompleta per una manca de rigor de l'encunyador. Hem comprovat tarnbe com els anversos corresponents als diners amb bust a l'esquerra i llegenda retrograda «nums. 8 al 10) son del mateix encuny, la qual cosa confirma que fou una errada del gravador. L'estil del bust, cap mes gros i effgie mes plebea, diferent de la resta dels altres diners, delata que son obra d'un sol i inexpert gravador.

CATALOGACIO IRARESES

Fem tot seguit una descripcio de totes les variants fins avui conegudes. No hem considerat variants les diferencies de puntuacio en la llegenda, abundoses en els exemplars del nO 11. Hem d'agrair la col-laboracio de diversos col·leccionistes i en especial els Srs. Bofarull, Camats, Crusafont, Domingo Sellart, Escuder, Ricard Font, J. Muntafies, Antoni Merino i J. Vilaret: Hem qualificat les rareses de, corrent (C), escassa (E) i rareses d'un a quatre, corresponent aquesta ultima a aquelles variants de les quals nomes hem pogut comprovar l'existencia d'un sol exemplar.

24. « desta hora en avant nols sie licit ni permes fabricar ni fer fabricar sots les mateixes penes, ninguna especie de moneda de aram ni bello, sino seran aquelles Ciutats Viles y llochs de dit Principat y Comtats que tindran privilegis per poder fabricar no exint en manera alguna de la serie y forma que abs dits privilegis los es stat concedit..»

25. BOTET I Siso, Obra citada nums. 782 i 817.

COMAS

a) Diners amb escut d'armes catala i data al revers

1) Anvers: CERVARlAE. Escut coronat de Catalunya.

Revers: Creu equilateral amb un anell en el seu centre. Data 1641. Un numeral a cada espai de la creu.

Anna Balaguer II Simpos. n.? 1 Raresa: R3

b) Diners d'escut d'armes catala i data a l'anvers

2) Anvers: Escut coronat de Catalunya entre 16 i 42.

Revers: CE-RV-AR-IAE. En el camp creu equilateral. En el primer i quart espai tres punts i en el segon i tercer un anell.

Vidal Quadras 8791. Raresa: E

3) Anvers:Id. n.? 2.

Revers: CE-RV-AR-IA. En el primer i quart espai en un anell. En el 2n i 3r tres punts.

Inedit Raresa: R1

4) Anvers:Id. n.? 2.

Revers: CE-RV-AR-IE. Creu cantonada com el n.? 2.

Inedita, Raresa: R4

5) Anvers:Id. n.? 2.

Revers: CE.RV-E. Creu cantonada com el n.? 2.

Inedita Raresa: R4

6) Anvers:Id. n." 2.

Revers: CE-VA-RI-AE. Creu cantonada com el n.? 2.

Inedita Raresa: R,

7) Anvers:Id. n.? 2.

Revers: CER-VA-RI-AE. Creu cantonada com el 11." 2.

Botet 831 Raresa: R4

(No hem pogut comprovar cap exemplar arnb aquesta variant (CER) Botet l'arrossega de Heiss amb el dibuix corresponent. Les transcripcions i dibuixos del Heiss no s6n de vegades massa rigorosos. A mes en el dibuix de la moneda la R de CER es rnes encongida que la resta de lletres. No seria, doncs, d'estranyar que aquesta variant no fos mes que una mala lectura de l'anterior (6).

c) Diners amb bust que mira a l'esquerra i Llegenda retrograde

8) Anvers: LVDV:XIII (retrograd), Bust rnes gran que mira a l'esquerra.

Revers: CE-RV-AR-IE: Creu cantonada com el n.03.

Llobet: Acta N. III n.? 24 Raresa: R3

9) Anvers: Id. n.? 8.

Revers: CE-RV-AR-IE. Creu cantonada com el n.? 2. Botet 830 Raresa: R3

10) Anvers: Id. n.? 8.

Revers: CE-RV-AR-164. Creu cantonada com el n.? 2. Inedita. Raresa: R3

d) Diners amb bust reial que mira a La dreta.

d.) Sense data.

11) Anvers: LVD· XIII· D· G· R· F· B Bust del rei que mira a la dreta.

Revers: CE-RV-AR-IE. Creu cantonada com el n.? 2.

Botet 828 Raresa: C

12) Anvers: LVD·XIII·D·G·R·FId.n.011

Revers: Id n.? 10

Inedita Raresa: RI

d2) Data imcompleta (164)

13) Anvers: LVD· XIII· D· G· R· F· C ,B, Id. n.? 11

Revers: CER-VAR-IE' - -164. Creu cantonada com el n.? 2.

Botet 829 Raresa: R2

14) Anvers: LVD· XIII· D· G· R· F· C· B· AId. n.? 11

Revers: CE-RV-AR-164. Creucantonada com el n.? 3

Inedita Raresa: R3

15) Anvers: LVDV· XIII· D· G· R· F· C· B. Id. n.? 11

Revers: CER-VAR-IA-164. Creu cantonada com el n.?2.

Inedita Raresa: R2

16) Anvers: LVD· XIII· D G R F· C. Id. n." 11

Revers: CE-RV-AR-164. Creu cantonada com el n.?2

Inedita Raresa: R3 d3) Data 1641

17) Anvers: XIII· D· G· R· F· C· B. Id n.? 11

Revers: CER-VAR-IAE-1641. Creucantonada com el n.? 3.

Inedita Raresa: R3

18) Anvers: D· G· R· C· B. Id. n.? 11

Revers: CER-------.RIE-1641. Creu cantonada com el n.? 3.

Inedita Raresa: R3

19) Anvers: LVDV· XIII· D G· R· F· C· B. Id. n.? 11

Revers: CEV-ARI-E' VI-1641. Creu cantonada com el n.? 2.

Inedita Raresa: R3

20) Anvers: LVD· XIII D G R F B. Id n." 11

Revers: CER-VAR-IE' -1641. Creucantonada com el n.02.

Inedita Raresa: R3

21) Anvers: LVDV· XIII· D· G· R· F· C. Id. n.O 11

Revers: ld. 11.° 20.

Inedita Raresa: R3

22) Anvers: LV DG FCB. Id. n.? 11

Revers: CER-VAR- -1641. Creu cantonada com el n.? 2.

Balaguer AN. 16 n.? 4 Raresa: R4

d4) Data 1642

23) Anvers: LVDV· XIII DG CB. ld n.? 11

Revers: CER. .IAE: -1642 (dos invertit). Creu canton ada com el n.? 2.

Inedita Raresa: R3

24) Anvers: LVDV·XIII·D·G·R·F·C.Id.n.ol1

Revers: CER-VAR-IE '1-642. Id. n.? 23

Inedita Raresa: R3

La moneda de les presons catalanes

durant la guerra 1936/1939

A. TURRQ I MARTiNEZ

De tot temps ha estat prohibit als reclusos de conservar, a sobre, diners legals a fi d'evitar, entre altres coses, que se'ls juguessin, que se'ls robessin entre ells 0 subornessin algun guardia.

Els que en tenien, de diners, els havien de dipositar a la direccio de la preso, la qual els remetia una quantitat determinada cada setmana, en forma de vals 0 tiquets de curs interior que els servien per a fer compres a l'economat. Aixi si es donava algun dels casos assenyalats, les quantitats eren minimes i a mes era un diner que no tenia cap valor a l'exterior.

Aquests vals ja existien doncs abans de la guerra, existiren durant la guerra civil (que precisament es el periode que ens proposem d'estudiar en aquest trebaIl), han existit despres de la guerra i continuen existint actualment.

Aquests vals tenien i tenen una validesa en el temps, variable segons les circurnstancies 0 les epoques i en caducar, els que encara estaven a les mans dels presoners eren canviats pels nous.

PREVENTORI JUDICIAL 0 PRESQ MODEL DE BARCELONA (carrer d'Entenca, 155, cantonada al carrer de Rossello)

En esclatar la guerra que segui la insurreccio militar espanyola del juliol del 1936, continuaren valids els vals que ja existien anteriorment.

Aquests vals eren nominatius 0 sigui personals car hi constava el nom del rechis i a vegades tambe els seu numero.

A. TURRO J MARTiNEZ

Coneixem els valors de 5 pessetes, 3 pessetes i 1 peseta pen) es possible que existeixin altres valors.

Escrits en castella, estan impresos per una sola cara i a una sola tinta, en negre, sobre cartolina de color diferent a cad a valor. EI nom del pres esta escrit a rna amb tinta negra i la signatura de l'administrador que els avala es estampillada en violeta.

La data de creacio esta escrita amb datador violeta i err tenim datats del 27 de desembre 1936, del 20de gener 1937 i del 27de gener 1937 pen) tots son de la mateixa ernissio, No coneixem l'import ernes.

Mides: 48 x 77 mrn,

A I'anvers estan legalitzats per un segell tempo violeta rodo que diu «Serveis Correccionals de Catalunya-Preventori Judicial de Barcelona- Adrninistracio» amb les 4 barres al camp central i, al revers, per una colla de petits segells rodons en tampa violeta que emplenen tot I'espai del bitllet, amb la lIegenda «Prision Celular de Barcelona-Adrninistracion» amb I'escut d'Espanya amb corona mural i columnes al camp central.

Els vals de 5 pessetes son en cart olina blanca.

Eis vals de 3 pessetes son en cartolina lila pal-lid.

Els vals de 1 pesseta son en cartolina verda. i son de format rectangular de mides 48x77mm.

Emissio de ['1 d'octubre 1937

Eis precedents vals foren substituits 1'1 d'octubre del 1937 per uns altres bitllets, ja escrits en catala, amb els valors de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims, 10 centirns i 5 centims marcats respectivament amb les series

A.B.C.D.E. i F. per un import total que no coneixem exactament pen) que podria ser d'unes 20.600 pessetes que correspondrien a un tiratge de 2.000 bitllets per a cada un dels valors de 5 ptes. i 2 ptes. i de 4.000 bitllets pels d'l pta. 50 cts. 10 cts. i 5 cts.

Impresos per una sola cara i a una tinta, en negre, sobre paper, aquests bitIlets ja no son nominatius i estan avalats per la signatura estampillada en violeta del Sots-Director- Administrador i legalitzats al dors amb el segell rodo en tampa negre «Serveis Correccionals de Catalunya-Preventori Judicial de Barcelona-Adrninistracio» amb les 4 barres al camp central.

El seu format es rectangular amidant 57x81 mm. i son numerats amb numerador negre.

Eis vals de 5 pessetes son en paper blanc, serie A.

Els vals de 2 pessetes son en paper lila, serie B.

Eis vals de 1 pesseta son en paper crema, serie C.

Els vals de 0'50 pessetes son en paper blau, serie D.

Els vals de 0'10 pessetes son en paper blanc, serie E.

Els vals de 0'05 pessetes son en paper blanc, serie F.

La validesa d'aquests bitllets fou fixada en tres mesos 0 sigui fins el31 de desembre del 1937.

Emissi6 de 1'1 de gener 1938

Per aquest motiu el dia 1 de gener del 1938 es posa en curs una nova ernissio de vals amb els rnateixos valors de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims, 10 centims i 5 centims, suposem pel mateix import total de 20.600 pessetes. Aquests no us bitllets son d'identica presentacio, caracteristiques, format, mides i series que els anteriors pen) ara en paper de barba gruixut iamb la nova data d'ernissio i de venciment, tarnbe fixat a tres mesos 0 sigui fins el 31 de marc del 1938 i tots no son impresos en negre. Assenyalem que el titol de Sots-Director ha estat barrat a rna amb tinta negra, quedant doncs solament valid el carrec d'Administrador, pen) no son signats.

Estan legalitzats amb el mateix segell tampa rodo dels precedents en tampa vermell 0 negre acompanyat de diversos dels petits segells en tampa negre 0 ver-

A. TURRD I MARTINEZ

mell «Prision Celular de Barcelona-Adrninistracion» i I'escut d'Espanya amb corona mural al centre, tots a I'anvers.

Els vals de 5 pesetes son en paper blanc, impres en negre, serie A.

Els vals de2 pessetes son en paper lila, impres en negre, serie B.

Els vals de 1 pesseta son en paper crema, irnpres en negre, serie C.

Els vals de 0'50 pessetes son en paper blanc, irnpres en blau, serie D.

Els vaIsde 0'10 pessetes son en paper blanc, irnpres en negre, serie E.

Els vals de 0'05 pessetes son en paper blanc, impres en vermeil, serie F

Emissi6 de 1'1 d'abril1938

Al seu venciment els bitllets anteriorsforen reernplacats pels d'una nova ernissio datada de 1'1 d'abril 1938 iamb venciment el 30 de juny 1938 0 sigui tambe per una validesa de tres mesos.

Aquests nous bitllets son completament diferents a tots els anteriors i comprenen els valors de10 pessetes, 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centirns, 25 centims i 10 centirns per un import total que podria ser d'unes 94.250 pessetes que correspondrien a un tiratge de 5.000 bitllets decada valor.

Es pot pensar que aquest considerable augment de I'import emes correspondria a un fort increment de la poblacio penitenciaria i es molt possible que aquest fos el cas, pen) potser tambe pel considerable augment dels preus i la inflacio galopant deguda a la guerra.

Impresos tarnbe per una sola cara i a una sola tinta, en negre, sobre cartolina de color diferent a cada valor, tarnbe son de format rectangular pen) una mica mes petits, carara amiden 40x62 mm. no porten derie i no s'hi ha previst cap signatura d'aval, pen) estan legalitzats a l'anvers pel ja ressenyat segell rodo en tampo vermeil «Serveis Correcionals de Catalunya-Preventori Judicial de BarcelonaAdministracio» amb les4 barres al camp central. Els valors de10 pessetes, 5

pessetes, 2 pessetes i 1 pesseta estan, ames, legalitzats amb un segell en sac semi-ovalat «Preventori Judicial de Barcelona-Administracio» amb l'escut catala al centre.

Els vals de 10 pessetes son en cartolina blau fort.

Els vals de 5 pessetes son en cartolina lila-vinos.

Eis vals de 2 pessetes son el cartolina verda.

Els vals de 1 pesseta son en cartolina gris clar.

Eis vals de 0'50 pessetes son en cartolina groc clar.

Eis vals de 0'25 pessetes son en cartolina lila palid.

Els vals de 0'10 pessetes son en cartolina blanca.

Emissio de ['1 d'octubre 1938

Malgrat que, teoricament, els precedents bitllets caducaven el 30 de juny 1938, ignorem per quins motiu (potser perque a causa de la gran quantitat de bitIlets emesos, encara en quedaven molts sense circular) no foren reernplacats fins el primer d'octubre 1938 en que es posa en circulacio una nova ernissio de vals per una prevista durada de 3 mesos es a dir que caducaven el 31 de desembre del 1938.

Aguests darrers bitllets impresos tarnbe per una sola cara pero ara a dues tintes del mateix color a tots els valors, sobre cartolina de color, tarnbe son de format rectangular pero una mica mes petits que els anteriors car fan 40x62 mm. i com tots els anteriors estan numerats amb numerador negra ea l'anvers.

Comprenen els valors de10 pessetes, 5 pessetes, 1 pesseta, 50 centims, 25 centims i10 centims per un import total que podriem avaluar en unes 33.700 pessetes que correspondrien a un tiratge de 2.000 bitllets de cada valor.

El mes remarcable d'aquests darrers vals es que, contrariament a tots els precedents, estan emmarcats per una ampla banda de color vermell i una fina ratlla blava. Part del text esta irnpres en vermeil i part en blau amb les xifres del valor sempre impreses en vermeil. No estan avalats per cap signatura pero si legalitzats, a l'anvers a al revers, amb un nou segell tampo regre redo «Preventori Judicial de

A. TURRO 1 MARTINEZ

Barcelona-Administracio-Serveis Correcionals de Catalunya» amb un escut catala rombal al camp central i/o amb un segell en sec semi-ovalat «Preventori Judicial de Barcelona- Adrninistracio» i l'escut catala al centre.

Els vals de 10 pessetes son en cartolina verda.

Els vals de 5 pessetes son en cartolina taronja.

Els vals de 1 pesseta son en cartolina lila fort.

Els vals de 0'50 pessetes son en cartolina lila pal-lid.

Els vals de 0'25 pessetes son en cartolina gris clar.

Els vals de 0'10 pessetes son en cartolina groc clar.

Per culpa dels adversos avatars de la guerra per a les forces de la Republica, aquests son els darrers bitllets catalans de la preso de Barcelona que caigue en poder de les tropes franquistes el 26 de gener de 1939.

Com ja hem dit, amb el franquisme les presons continuaren emetent vals de curs interiors, ara amb l'escut de «la Espana Imperial» pero ja no corresponen al periode que hem establert per aquest treball.

CORRECIONAL PROVISIONAL DE FIGUERES (Alt Emporda]

(Castell de Figueres)

AI castell de la ciutat de Figueres s'instal-la, durant els anys de la guerra, un preventori provisional que tarnbe feu una emissio de bitllets de curs inferiors per a us dels empresonats.

Estan datats del 20de marc 1938 amb una validesa prevista de 9 mesos 0 sigui fins el31 de desembre del 1938.

D'identic model, caracteristiquess i format que els vals de la preso de Barcelona de 1'1 d'abril 1938, consten dels valors de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centirns, 25 centims i 10 centims per un import total que desconeixem pen) que podriem suposar en unes 8.850 pessetes que correspondrien a un tiratge de 1.000 bitllets de cad a valor.

Estan impresos en negre sobre cartolina de color diferent a cada valor i fan 40x62 mm.

LA MONEDA DE LES PRESONS CATALANES

No estan avalats per cap signatura pen) sf legalitzats a I'anvers i al revers amb un segell tampo vermeIl 0 violeta rodo «Serveis Correccionals-Catalunya-Establiment Correccional-Figueres» i la rnencio CONFORME estampillada en vermeil o en violeta al revers 0 a l'anvers i al revers.

Els vals de 5 pessetes son en cartolina verda.

Els vals de 2 pessetes son en cartolina groc clar,

Els vals de 1 pessetason en cartolina gris clar,

Els vals de 0'50 pessetes son en cartolina lila pallid.

Els vals de 0'25 pessetes son en cartolina blanca.

Els vals de 0'10 pessetes son en cartolina lila-vinos.

Aquests son els unics bitllets emesos a la preso de Figueres durant els anys de la guerra.

PRESQ CELLULAR DE VALENCIA

(carrer de Quart (extramurs)

Amb data del 12 de juny del 1938 la Preso Model de Valencia posa en circulacio entre els reclusos, una missio de vals a utilitzar a l'Economat de la preso, amb els valors de 5 pessetes, 2 pessetes, 1 pesseta, 10 centirns i 5 centirns per un import total que ens es desconegut. Es possible que esisteixin altres valors pen) no en tenim esment.

En principi aquests vals eren nominatius i personals, pen) no s'hi anota el nom del reclus i serviren per a tots.

De format rectangular de 48x81 mm. estan impresos per una sola cara i a una sola tinta sobre paper de color.Els avala la signatura estampillada en violeta o manuscrita amb tinta negra de l'Adiministrador i estan legalitzats a l'anvers amb un segell tarnpo violeta ovalat «Prision Celular de Valencia-Administracion» amb un escut d'Espanya ovalat, amb corona mural, al camp central i al revers amb un segell tampo violeta rectangular amb la data d'ernissio «Prision Celular de Valencia-12 Jun.1937-Adrninistracion».

A. TURRO [ MARTINEZ

Assenyalem que en la prevista inscripcio de la data d'ernissio en el text, n'hi ha encapcalades amb el nom dela ciutat (Valencia) i n'hi ha d'altres on ellIoc previst esta en blanc.

Prisi6n Cetular de Valencia

LE po� cen.tlmos de peseta a fa r del 4--

recluso

Administrai:lor,

PB I S I tJtt C flULit. ,;.. I), V:41.tNCI�

Mides: 40 x 80 rnm,

Els vals de 5 pessetes son en paper rosa a I'anvers i blanc al revers, impresos en negre.

Eis vals de 2 pessetes son en paper verd, irnpres en negre,

Els vals de 1 pesseta son en paper verd pal-lid, irnpres un negre.

Eis vals de 10 centims son en paper groc ciar, irnpres en blau fort

Eis vals de 5 centims son en paper blanc, impres en vermeil.

Emissio de ['I de desembre 1938

Amb aquesta data del primer de desembre del 1938 coneixem el sol valor de 2 pessetes, pen) es molt possible que existeixin altres valors.

EI cos del bitllet es identic als anteriors pen) tenen, a sota, una segons part dividida en 20 quadrets impresos amb el numero 10 al centre de cada quadret. Suposem que aquest mimero 10 equival a centims i que segons el valor de la compra, I'Economat devia talIar els quadrets corresponents i al final el bitlIet devia quedar sense valor. Les seves mides son de 80x95 mm.

Tambe estan signats en estampilla, pen) en tampa negre, per l'Administrador i legalitzats a l'anvers pel segell ovalat en tampa violeta, amb l'escut d'Espanya

LA MONEDA DE LES PRESONS CATALANES 165

ovalat al centre «Prision Celular de Valencia-Administracion» ial revers per un segel! tampa violeta oval at amb la data d'emissio «Prision Celular de Valencia-l Dic,1938-Administracian»,

Mides: 95 x 80 rnm.

Aquests vals de 2 pessetes san en paper blanc, impres en blau-mari. Amb la perdua de la guerra ila desaparicio de la Republica Espanyola, s'acaben les emissions monetaries de les presons catalanes que hem intentat estudiar en aquest treball, corresponent als anys de la guerra civil.

Les medalles montserratines del segle XV

ANNA M BALAGUER

En escriure la seva contribucio fonamental a l'estudi de la medalla montserratina Josep Buch i Parera feia una seriede consideracions preliminars que, tot i el temps transcorregut, mes de quinze anys, continuen vigents. Es referia l'autar a la manca d'estudis sobre medallistica religiosa amb unes paraules tan justament escrites que potser cal recordar. Deia aixi:

«La historia de la medallistica religiosa resta inedita; La seva branca major, la medallistica (en general), es integrada per petits monuments manuals que ens memoren la vida dels grans genis, les grans gestes, els actes fastuosos i importants del passat; les medalles son sempre recercades i estudiades amb afany.

Pero la medalla religiosa -excepte les series papals- ha quedat dins l'estudi investigador de la numismatica completament negligit. No en sabem gairebe res, nornes voluntarioses suposicions. La bibliografia referent a aquesta especialitat es de fet inexistent; per tant, no tenim cap treball on pouar ni tesi a comentar; per consegiient, ens trobem orfes dela historia d'aquestes petites i belles efigies tan estimades i venerades.»!

Es cert que despres del treball modelic de J. Buch hi ha hagut una contribucio remarcable de Manuel Foraste.? sobretot per la gran quantitat i varietat de ti-

1. 1. Bucu PARERA, «Les medalles antigues de Montserrat», Acta Numismatica IV, 1974, p. 301.

2. M. FORASTE, «Les primeres medalles de Montserrat», Acta Numismatica, 17-1819871988, pp. 299-305.

ANNA M. BALAGUER

pus nous que aporta a la catalogacio de la medalla montserratina. EI repertori de Foraste es per aixo mateix el complement ineludible del cataleg construit per Buch aquell ja llunya 1974.

Hi ha, pero, en el treball de Foraste un punt a revisar completament despres de l'aparicio d'una nova i magnifica medalla d'un art gotic pur i a I'hora exuberant, que tot seguit descriurem, juntament amb dos fragments dedues peces semblants.

DESCRIPCID DE LES NOVES MEDALLES DE MONTSERRAT

1. Plaqueta rectangular de la qual sobresurt una prorninencia central en forma d'espadanya flanquejada per dues petites torres acabades amb ornament trilobulat. El cos central de les torres laterals es perforat i deixaria passar una cinta per penjar la peca, Manca la torre dela dreta que per simetria devia esser analoga a la de I'esquerra, perfectament conservada. Al centre de la plaqueta, emmarcada per una capelleta formada per una arc ada trilobulada, flanquejada per dues fletxes gotiques iamb petits ornaments a la part superior, veiem una imatge de la Verge amb el nen, La figura es de cos sencer, dreta, lleugerament inclinada cap a la banda que soste l'infant. La figura es sobreposa a una serra. Als peus de la Verge representacio dels turons. Mare i nen porten corona de nimbe.A banda i banda de la capelleta cartel a amb llegendes escrites amb caracters plenament gotics i acabades a la part inferior amb un escudet amb una faixa.

Cartela de la dreta: SANTA MAR (escudet amb una faixa)

Cartel a de I'esquerra: AD MOSER (escudet amb una faixa)

Mides: 66mmx37mm (Ilargades i amplades maxirnes). Metall: Plom.

2. Fragment d'una plaqueta similar. Nornes es conserva la part de la figura de la Mare de Deu. En aquest cas la serra es mes gran i es sobreposa a la imatge. EI conjunt no te la delicadesa artistica de l'anterior. Es visible una petita p! rt de la cartel-la de l'esquerra que deixa veure la factura gotica de les lletres. La figura presenta la Verge dreta de cos sencer.

Mides del fragment: 44mmx35mm. Metall: Plom

3. Fragment de plaqueta: de factura similar als anteriors, perc amb notables diferencies tipologiques i estilistiques. LaMare de Deu apareix asseguda amb el nen a la falda. L'infant soste una serra i esta enfeinat serrant turons. La Verge porta una corona formada de pedes molt caracteristica que retrobaren en medalles forca posteriors.

La plaqueta que podia haver estat de foma simplement rectangular 0 potser en forma de capell eta (no tenim indicis suficients per inclinar-nos a favor d'una 0 altra possibilitat), no porta cartel-les laterals, sino una lectura a la part inferior. Ais costats veiem una orla de punts que devia emmarcar la peca,

LeslIetres son plenament gotiques. A la part de lectura conservada llegim:

ON:SER.

La figura de la Verge es una representacio molt mes fidedigna que les anteriars de la imatge rornanica que es venera a la Muntanya de Montserrat.

Mides del fragment: 34mmx19mm. Metall: Plom.

TECNICA DE FABRICACIO

Aquestes tres plaquetes han estat realitzades en plom al qual s'haura afegit certa quantitat d'estany, com es documentat. No disposem de l'analisi de contingut metal-lic per a poder donar la cornposicio i percentatges de la lliga, pero podem afirmar amb seguretat que no san fabricades unicarnent amb plom. Aquest metall treballat en solitari es poe consistent i presenta aviat oxidacions blanquinoses que corrompen les peces amb relativa rapidesa.

Aquestes medalles foren fabricades per fusio en motlles preparats per a aquesta funcio, La tecnica emprada devia esser similar a la que s'utilitzava per a fabricar els segells de cera 0 tambe de plom que acompanyaven els documents.

CRONOLOGIA DE LES PECES PRESENTADES I ALTRES DADES SOBRE

LA SEVA DESCOBERTA

I ATRIBUCIO

Amb l'evidencia que aquest exemplar, gairebe complet, i els fragments corresponents a altres dues peces similars a aquesta, creiem que no es pot continuar sostenint l'atribucio, a principis del segle Xv, que proposa Foraste per la primera medalla del seu recull

L'autor en considerar la medalla que publica com de primers del segle XV vol identificar-la amb aquelles medalles, que segons es documentat, adquiri la reina Maria en la seva visita a Montserrat I'any 1416. Aquesta identificacio tan concreta no es fonamentada amb cap argumentacio raonada, ni hi ha cap dada objectiva que permeti enllacar la medalla en qiiestio amb la noticia documental que ens proporciona el pelegrinatge de la trista esposa del Magnanim a Montserrat.'

Una detinguda observacio de les caracteristiques tipologiques i estilistiques de la medalla publicada per Foraste" i, sobretot, del tipus de lletra ens porten a considerar la qiiestio de forma ben diferent.

En primer lloc, veiem que les representacions de la Mare de Deu i del Nen no presenten una figuracio tan marcada dins l'estil gotic, com les de les medalles

3. Per a una sernblanca biografica de la Reina Maria Vid. F. SOLDEVlLA, «La Reyna Maria muller del Magnanirn» a Sobiranies de Catalunya, recull de monografies publicades per la R.A.B.L. de Barcelona, 1928, pp. 213-345.

4. FORASTE, op. cit. tipus I, p. 300.

ANNA M. BALACUER

que abans hem presentat. Tampoc els ornaments, molt mes senzills, son tan caracteristics,

Aquestes consideracions, hem encara d'afegir-hi una altra, I'estil en l'execucio dels caracters de les Iletres, que en la medalla que Foraste son netament lIatins i no gotics, com correspondria a la primeria del segle XV, periode en el qual I'autor situa aquesta produccio.

Efectivament comprovem a traves de les monedes que els caracters llatins no es generalitzan fins al regnat de Carles I (1516-1556). Es cert que amb anterioritat trobem ocasionalment lletres llatines ales monedes. Un cas coneret i molt primerenc es el dels pacifies d'or creats per Pere IV, infant de Portugal, l'any 1464. Malgrat exemples puntuals, especialment en moneda d'or, la lletra gotica continua en la moneda de plata i billo, tot constituint el tipus de lIetra predominant durant els regnats de Joan II i de Ferran el Catolic (1458-1515).

Totes aquestes consideracions ens porten, doncs, a pensar que cal situar la peca pubJicada per Foraste en el segle XVI 0, en tot cas, molt a la fi del segle XV

Passem ara a completar la inforrnacio sobre la peca que hem descrit amb el num. 1 i a fer algunes consideracions de tipus cronologic a la Hum de les dades disponibles.

La peca que hem descrit fou trobada prop d'una antiga i imponent masia de la comarca de Bages, a la vista de la muntanya de Montserrat.

Fou el mateix propietari de la finca, persona de gran sensibilitat i cultura, qui la troba fa mes de vint anys. EI mes curios es que la descoberta es produi de nit a la lIum d'un gran clar de Iluna, quan ell tornava al mas.

Pel que fa als dosaltres fragments (nums.1 i 2) no ens consta procedencia exacte, pero ambdos trocos foren trobats amb seguretat a Catalunya.

Aquestes referencies sobre la procedencia de les peces no ten en, evidentment, en el cas de les medalles el mateix interes que podrien revestir si es tractes de monedes, pero en tot cas completen la inforrnacio disponible.

Anem ara a tractar de la seva possible cronologia.

La primera noticia coneguda sobre les medalles de Montserrat continua essent la que publica Carreres Candi I'any 1911.5 Es tracta dels comptes efectuats per Pere Eres l'any 1421 de les despeses fetes per la reina, entre les quaIs s'esmenten les realitzades l'any 1416 amb motiu de la peregrinacio de la reina Maria a Montserrat. La part que interesesa del document diu aixi:

« E mes li son deguts per vint e huyt fils de pater nostres de boix que compra, qui a raho de dotze diners 10 fil, fan ab sis sols huyt diners que Ii costaren Quarente senyals destany e plom ab emprenta de Sacta Maria en casal de aquells, a mho de dos diners la peca

5. F. CARRERES CANDI, Narracions montserratines, Barcelona 1911, p. 290-291, amb referencia al document de l'arxiu de la Corona dArago, reg. 311 0 fol. 61.

El document continua, en una part no reproduida per Buch," pen) molt interessant on diu:

«los quals pater nostres e senyals la dita senyora decontinent dona e comparti entre sues companyes per (:0 q�le aquells aportassen en demostracio de venguda de Romiatge, trenta quatre sous huyt diners: e aixi munten en suma totes les dites quantitats al dit Pere Eres degudes»,'

Algunes dades de gran interes per a la medallistica montserratina es desprenen aquest document, a part de la dela visita reial.

Per una banda, ens explicita la funcio de la medalla com a testimoni de peregrinatge. Per l'altra, ens fa saber una altra dada important, el seu preu de dos diners.

Molt importants son tarnbe les informacions sobre el material amb que eren fabricades les rnedalles. Segons es diu un aliatge d'estany i plom. Tambe es important la precisio que fa que les medalles tenien la imatge de Santa Maria, la qual cosa fa pensar que nomes tenien, efectivament, una cara, com es el cas de les rnedalles que presentem.

Evidentment, no podem identificar, sense altres dades, el tipus netament gotic de la medalla num, 1 amb les medalles que la reina Maria adquiri per a ella i per al seu seguici, l'any 1416. Hem de considerar, tarnbe, la possibilitat que coexistissin diferents mides 0 models de medalles, la qual cosa faria encara mes dificil d'encertar una identificacio tan exacte. Hi ha, pero, en la propia plaqueta un element que ens perrnetra datar amb exactitud inusitada aquesta peca.

Es tracta delsescudets que acaben les lectures dels costats. Arnbdos son identics i presenten una sola faixa en un camp His. Aquesta heraldica es correspon amb la de Marc de Villalba, el primer abat que tingue Montserrat en deseixir-se de l'autoritat de Ripoll. L'esmentat abat tenia en el seu escut una faixa de giiella en camp d'or," L'abaciat de Marc de Villalba cornpren des de l'any 1410, en que fou concedida per Benet XIII la categoria d'abadia al monestir de Montserrat, fins l'any 1439. Dintre d'aquest periode 1410-1439 de l'abat Marc de Villalba s'escau l'anada de la reina Maria a Montserrat, efectuada l'any 1416.

6. BUCH, op. cit. p. 302 conegue aquest document a traves del lIibre de Carreres Candi, que hem citat, pen) a I'hora de donar-ne la referencia, a la seva nota 3 de la pagina 302, dona equivocarnent el titol del Capitol XIV deillibre «Visites dels nostres reys a Montserrat», com si es tractesdel titol de I'obra.

L'altre equivoc que es depren de l'obra de Buch i que es rnante en la de Foraste que segueix a aquella, es l'afirmaci6 que la reina Maria efectua la seva visita a Montserrat I'any 1421. La peregrinacio es realitza el 1416 i la data 1421 correspon a la presentacio d'uns comptes que inclouen les despeses d'aquest desplacament reia!.

7. F. CARRERES CANDI, op. cit. p. 290-1.

8. P. CRUSELLAS, Nueva historia del santuario y monasterio de N. S. de Moruserrat. Barcelona, 1896, p. 398.

ANNA M. BALAGUER

Ens trobem, doncs, en l'afortunada circumstancia de poder datar amb una extraordinria precisio aquesta prcduccio montserratina, gracies a l'heraldica que presenta. Atenent, doncs, al fet que els seus escudets han de correspondre a l'Abat Marc de Villalba (1410-1439), gairebe podriern afirmar que aquest era el tipus de medalla vigent en el moment del peregrinatge dela reina Maria al santuari.

EI fragment descrit arnb el num. 2 presenta unes caracteristiques molt similars a les de la peca completa. Les diferencies s'evidencien, en canvi, pel que fa a l'execucio artistica, menys acurada. Cal remarcar, tarnbe, que la representacio i posicio de la serra montserratina es solucionada de forma menys elegant en aquesta segona pe�a. Observem que la serra es molt grossa i se situa per davant de la figura de la Mare de Deu i no per darrera, tot adoptant la posicio d'un tron com veiem a la peca num. 1

Malgrat aquestes diferencies tot fa pensar que es tractava d'una peca en conjunt molt similar a Ia mim.l tant per la disposicio dels seus elements com perque s'encaixa igualment dins de les caracteristiques figuratives, cal-ligrafiques i ornamentals de l'estil gotic,

Aquesta peca ha de correspondre a una cronologia no massa lIunyana de la primera peca que hem presentat.

Aquesta opinio no recolza unicament en la seva inferior qualitat artistica, sino tarnbe en la tipologia.

Es coneix un segel! de l'abat de Montserrat, Pere Antoni Ferrer (14551470)9 que presenta una Verge amb una serra sobreposada a la seva figura. Aquest segell presenta una notable analogia tipologica i estilistica amb la representacio de la nostra peca mim. 2. En arnbdos casos la Mare de Deu apareix ben dreta, havent desaparegut aquella graciosa lieu inclinacio del seu cos que observavern a la peca num. 1. La similitud de la peca num. 2 amb l'esmentat segell de l'abat Pere Antoni Ferrer constitueix un important argument per a situar-Ia a Ia segona meitat del segle XV

EI tipus del fragment de medalla num. 3 hauriern de situar-lo a continuacio, encara dintre el segle XV 0 molt a primers del segle segiient.

La seva forma de lletra es encara plenament dintre de la cal·ligrafia gotica, perc hi ha raons per a pensar que es mes tardana.

Per una banda veiem que la serra ha passat a mans de l'Infant Jesus que s'afanya a serrar turons. Aquesta representacio tant curiosa la trobem en un incunable montserrati, impres l'any 1499 per Joan Luschner, quan treballava a Montserrat. 10 La figuracio del Nen assegut a la falda de la Mare amb una serra a les mans i en actitud de serrar la trobem despres repetidament en medalles del segle XVI i

9. F. SAGARI'-A, Sigil-lograjia Catalana, vol. Ill, nurn. 4786.

10. Per a una reprcduccio d'aquest gravat Vid., per exemple, R. SUBIRANA I Ou.E:, Elogis de la Muntanya de Montserrat i als llibres, Sabadell, 1983, lam, 9, sense numerar.

Medalles montserratines, segle xv, nums, 1,2 i 3. Segell de l'abat Pere Antoni Ferrer (1455-1470), num, 4.786 de l'obra de F. Sagarra que guarda similituds tipologiques amb aquestes medalles, en especial amb la nurn. 2.

ANNA M BALAGUER

primers del segle XVII, com assenyala ja Buch.11 Sembla, doncs, que aquestes peces enllacarien tipologicament amb el nostre fragment num. 3.

Per altra banda, la representaci6 mes realista de la imatge montserratina que presenta aquesta medalla (mim. 3) ens situa, tarnbe, en una epoca mes tardana que les dues anteriors. Es a dir a finals del segle XV 0 molt a primers del XVI, com hem dit.

En conseqiiencia amb tot el que hem exposat haurern de convenir que I'exemplar considerat per Foraste 12 com de primers del Xv, haura de correspondre en realitat al segle XVI probablement vers la segona meitat.

11. BUCH, op. cit. p. 308.

12. Les primeres medalles op. cit. Vid. p. 299:«Medalles de 1421... no es coneixia ara sortosament se n'ha trobat un exemplar i aixi podem estudiar aquesta curiosa peca».

Els senyals montserratins. Segles XV-XVI

J eocn I PARERA

Han transcorregut 16 anys, de la primera aportaci6 ala medallistica montserratina,' i podem dir amb satisfacci6 que aquest espai de temps, no ha estat perdut. Gracies a la dedicaci6 entusiasta i persistent de l'estudi6s col-leccionista senyor Manuel Foraste, avui podem continuar aquell estudi que deixarern inacabat, per manca dels exemplars primitius, dels quais teniem noticia documental, pen) no en teniem els testimonis materials,

Amb una tenacitat prodigiosa el senyor Foraste, ha reunit un conjunt excepcional d'exemplars primitius del tipus «Senyals- i fins i tot ha publicat les seves troballes.'

Amb lIur estudi, podrem donar gairebe per completa l'evoluci6 de la medallistica montserratina.

En aguella ocasi6 ferem 0 millor dit intentarernfer la seva historia i sols poguerern estudiar, a partir de la medalla de la Confraria, de primers del segle XVII al final del XVIII.

En el nostre treball anterior sols poguerern comentar un «Senyal» que anomenarem «Una medalla del segleXVI», car fins aleshores era l'unica montserratina que coneixiern en bon estat.'

1. J. BUCH J PARERA. «Les medalles antigues de Montserrat» Acta Numismaiica. IV 1974. Circulo Filatelico y Numisrnatico,

2. M. FORASTE «Les medalles antigues de Montserrat» Quadern. de les Arts i de les Lletres. Sabadell mim. 56. Sant Jordi 1987. M. FORA.STE «Les primeres medalles de Montserrat. Acta Numismatica. 17-18. Societat Catalana d'estudis numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

3. J. BUCH J PARERA. Obra citada. Pag. 308. Nota 13.

1. BUCH I PARERA

Perla seva peculiar configuracio, ens atrague a esbrinar el perque dels tres pivostets del volt de la peca, D'antuvi pensarem que podria ser un creuer de rosaris, pen:' aviat desdonarern la utilitat.

Tambe feiem constar que ens havien dit, que en una pintura antiga, un pelegri amb capa portava damunt la valona, una medalla cosida per mitja dels tres pivotets.

Totes les nostres deduccions, ens feren expressar que les medalles amb pivostets, eren per a ser cosides damunt la roba.

Estranyavern, que si havien d'anar fixades a la roba, tinguessin imatge en el revers!

En cloure el comentari, proposavem, encara que fos provisionalment, anomenar aquell tipus d'exemplar «Medalles de Pelegri»

ELS SENYALS MONTSERRATlNS

Mn. Gudiol justificava que els pelegrins tenien necessitat d'un testimoni per certificar les lIargues caminades recorrent els grans santuaris."

Eisfidels tarnbe pretenien quelcom per demostrar la seva fe i estima de les seves devocions.

Els pioners personals d'expressar la seva fe damunt del pit foren els pelegrins de Santiago, que recollien petxines ales platges proxirnes iles cosien damunt de la valona i tambe en el capell. Mes tard, en el mateix santuari, els facilitaven petxines de plata 0 metall, degudament preparades per a ser fixades. Per tant podem considerar els pelegrins, com a promotors dels «senyals».

Amb els «senyals» damunt del pit, els pelegrins testimoniaven el seu pelegrinatge, i ames manifestaven conjuntament amb els fidels, la seva devocio i alhora un goig i un anhel d'esperanca i salvaguardia.

Cal indicar que els «senyals» no eren exclusius de Montserat, sino que el seu us fou general, obert a totes les advocacions.

Constitueixen unes plaquetes de metall on son empremtades les imatges venerades.

La seva caracteristica es que al seu volt hi ha uns elements sobresortints utils per a poder-Ios cosir damunt la roba.

Tenint per referencia el «senyal» (a), podem dir que en dissenyar-lo per a ser fixat a la roba hi adoptaren res menys que sis punts d'atac, compostos de quatre anelles i dos bolats. Aviat s'adonaren que amb tres pivostets i el pem superior en tenien be prou. Cal admirar que un dels exemplars (d) per talde dissimular els pivostets, foren suplerts per unes flors de lis.

4. MN. J GUDIOL "De pelegrinatges i peregrinatges religiosos catalans» Analeeta Sacra Tarraconensia. Pag. 116. Barcelona, 1927.

Generalment son de forma ovalada, pen) elmes arcaic (a) es rectangular i piramidal.

Les seves mides son molt reduides, el mes gran dels «senyals» mesura uns 25 mil-limetres iel rnes reduit en fa sis, sense comptar les parts sobresortints.

EL TESTIMONI DE LA REINA MARIA

El seu nom, no te cap dubte d'esser l'original i ben documentat, per la mateixa reina Maria muller d'Alfons IV, l'any 1421, en una curiosa anecdota.'

La reina Maria en marxar de peregrinatge, per passar la setmana de la Mare de Deu a Montserrat, s'ernporta diners, per alguna eventualitat. Tot just arribada a Montserrat, troba alii molts pobres, de tal manera que fent caritats, es queda sense un diner.

El Santuari acollia i mantenia tots els peregrins, durant tres dies. Sols hi havia una bustia per recollir la voluntat, que hom donava, per les atencions rebudes.

La reina Maria demana a Mn. Pere Eres, del seu acompanyament que Ii deixes diners per contribuir ales despeses del Santuari, i al final de l'estada en marxar, que Ii pagues les compres d'uns «fils de pater nostres de boixsi uns «senyals» «destany e plom ab fa empremta de Sancta Maria».

Fins i tot ens dona els preus dels records comprats, els «fils de paters nostres» li costaren dotze diners cadascun i els «senyals» dos diners la peca. Tambe ens aclareix que els «senyals» eren destany e plom, ab la empremta de Sancta Maria, en casal d'aquells.

Tambe ens dona una data molt important, la de 1421, perque Mn. Gudiol? indicava que els pelegrins portaven testimonis, com la palma, petxines 0 creus de Montserrat: i acabava dient que ja hi havia medalles representatives dels Santuaris en el segle XVI, 0 sigui que amb el testimoni de la reina Maria, queda avancat un segle i mig l'us dels citats «senyals».

Ames justifica la compra d'aquells records, « dita senyora dona e comparti entre les seues companyes per �o que aquells aportassen en demostracio de venguda de Romiatge»

El testimoni d'aquest document es valuos, en tot el seu contingut, especialment el nom de «senyals. no aparegut en cap altre document, 0 sigui sense el citat testimoni, hauriern quedat llecs.

Un cop a palau, la reina Maria hague de fer un document a tresoreria per tal de pagar els diners manllevats a Mn. Pere Eres.

s. F CARRERAS y CANDI.« Visites de nostres Reis a Montserrat» Pags, 41 i scgucnts. Barcelona, 1911.

6. P DE Tous DE CIRERA. «Les medalles, La sev! historia i el seu nom» Revista Alba. Parroquia de la Coocepci6. Sabadell, V-1961.

1. BUCH I PARERA

Gracies a aquesta circumstancia, hem il·lustrat documentalment la nostra historia medallistica montserratina.

LES EMPREMTES

Quant ales representacions, cal dir que tots els «senyals» tenen els anversos estampats, amb el tipus classic del segell Xv, 0 sigui la Mare de Deu de Montserrat, dempeus 0 asseguda, sostenint l'Infant, que serra un penyal, decantat generalment cap a I'esquerra.

En reversos cal assenyalar quatre variants:

(a) De moment es el rnes arcaic, es inchis, -tal com preveniern que hauria de ser-.

(b) Tenen el revers variat amb diferents devocions. En alguns hi figuren, el calze, angels, escenes de la Passio, com tarnbe hi son representats alguns sants.

(c) Hi es representada la Purissirna Concepcio. Hi ha noticia documental, que Fra Pierres Foquet e11661, fonia Senyals destany e plom, d'aquests tipus.

(d) Aquests darrers porten al revers sant Benet, representant l'Ordre Benedictina, custodia del Monestir, i per tant controlats i venuts exclusivament pels citats monjos, en virtut de diversos privilegis atorgats pels SantsPares.

Donades les reduides mides dels exemplars, les llegendes son inexistents 0 abreujades. En la mes antiga (a) a l'exerc consta el nom de MARIA.

ELPERN

Cal observar que tots els «senyals» i medalles encunyats abans del segle XVII, obrats aRoma, tenen el pern girat. Aquesta caracteristica es patent en totes les peces obrades en plata 0 bronze.

Perla peculiar forma dels «senyals» calia previament fondre el cospelJ, que donava la plaqueta amb els corresponents pivots i el pern situat al cim de la peca.

El pern era un element imprescindible per poder-lo encunyar. De fundicio sortia pia i del mateix gruix que la plaqueta. Aleshores l'havien de repicar de testa, per girar-lo ben recte i vertical en relacio al pIa de la pastilla, a fi de poder-lo subjectar amb unes tenalles treure'l de la fornal, en el punt just i roent i posar-Io damunt del motllo fix i rebre el cop de l'altra part mobil del motlio, que baixava al seu damunt, quedant encunyada la peca.

Les peces sostingudes en empremtar-Ies, tenien per objectiu, que les figures quedessin dretes i centrades per les dues cares. En canvi les monedes de la mateixa epoca, fetes amb altres procediments es veuen molt descentrades, per no tenir-les subjectes en rebre el cop de l'estampacio.

ELS «SENYALS DESTANY E PLOM»

Els «senyals» originals en plata i bronze, eren obrats aRoma, els «destany e plom», pel seu poe valor i per la facilitat de reproduir-Ios, amb simples elements casolans, eren obra dels ermitans.

La reina Maria els compra, destany e plom, perque eren mes barats?

Amb tota seguretat que a Montserrat en venien de plata i de bronze, pero es possible que en aquell moment els haguessin exhaurit, i no tingue altra sortida que quedar-se amb els de plom.

Mes tard el1661, tenim el testimoni confirmat de l'ermita de Santa Caterina, Fra Pierres Foquet, que els fonia amb un contremotllo d'un «senyal» original del segle XVI ben caracteristic, amb el revers de la Purissima Concepcio, 0 sigui que quan ja era iniciada l'epoca medallistica, a Montserrat continuaven fonent «seriyals» corresponents al segle anterior.

Els «senyals» destany e plom que hem pogut examinar, no duen el pem girat, i en canvi s'hi troba una anella plana, que a primera vista es veu massa gran en relacia a la peca de mides reduides.

Aixo vol dir que hi havia dificultats, en moldejar les peces antigues amb el pern girat, perque sobresortien de les mides del gruix del cos de la peca, Tant es aixi, que es veieren obligats a eliminar el pem i a acoblar-hi una anella plana per poder sortir la peca completa. L'anella en aquest cas era aprofitada com un punt rnes per cosir-Ia.

APARIcro DE LA MEDALLA

Eis «senyals» estigueren en us del segle XV al XVI. Aleshores la seva vigencia s'ana acabant per motius que desconeixem, entre altres, potser per esser poc vistosos, com tarnbe per la feina de cosir-los.

Algu tingue la idea que els «senyals», tambe podien portar-se damunt del pit, sostinguts per un cordo 0 cinta, passada pel coIl.

L'adaptacio fou rapida i nasque la Medalla.

Em piau de transcriure les segiients lletres de la senyora Pilar Tous de Cirera," «La paraula Medalla la prenem del segle XVI, de l'italia «Medaglia», que en el seu origen era sinonim d'obol, i precisament per recerques i guiats per diversos estudis sobre medalles, ens atreviriem a senyalar l'aparicio de la medalla religiosa amb aquest nom, a darreries del segle XV!».

Eis «senyal» perderen els pivots, i al pem Ii feren un petit forat per adaptar-hi una anelleta per tal de passar-hi un cordo 0 cinta per ser sostinguda pel coil. Sorpren de moment que les primeres medalles continuessin essent petites, aprofitant els «senyals» sense els pivots. Poe a poe anaren guanyant grandaria fins arribar a les dela Confraria de Montserrat.

Els «senyals» foren els antecessors de les medalles, i Ia medallistica montserratina ha imperat res menys que sis-cents anys, produint medalles en tota classe

de metalls i materials, de totes formes i figures. Els artistes tambe hi tenen la seva part produint magnifies exemplars -especialment en l'art modernista-, i naturalment en el seu temps fou mecanitzada la produccio, produint milions de medalles.

La medalla ha viscut la seva edat d'or, dues vegades, al segle XVII en el pedode barroc, i modernament en els anys del 1910 al 1935. Actualment l'us de la medalla s'ha anat reservant, i els fidels, porten al voltant del coll, unes fines cadenetes que sostenen una creueta, 0 unes petites medalles de la Mare de Deu de Montserrat, d'or 0 plata.

Una medalla regular de plata, damunt el pit sostinguda per la bella cad eneta, no sols exposava la fe del seu portador, sino que en feia lIuiment. A l'ensems que honorava a la seva devocio, era un goig admirat.

CLOENDA

Ens cal fer esment, que amb les col-leccions medallistiques existents, es pot certificar que tenim una completa idea de la seva irnportancia iconografica junt amb la corresponent cronologia, que inclou el pas de sis-cents anys, dintre dels estils gotic, renaixement, barroc i actual, produint tantes facetes que sols pot presentar Montserrat, per l'antigor del seu Santuari.

Ales medalles montserratines, no hi cal cap lletra per ser reconegudes. Tothom culte, veient tan sols la Verge sostenint !'Infant serrant un penyal, ja en te prou per reconeixer Montserrat.

La Muntanya i la Mare de Deu de Montserrat, formen un conjunt magnific de tradicio i cultura, per major esplendor de Catalunya.

Esb6s cronologic de La medallistica montserratina

Senyals

Medalles

"

1400 - 1550

1550 - 1600

1600 - 1690

1690 - 1790

1780 - 1800 (1810 - 1844)

1850 - 1880

1860 - 1880

1880 - 1900

1900 - 1935

1910 - 1925

1915 - 1925

1925 - 1990

Verge amb l'Infant, serrant la muntanya Transicio entre «Senyals» i les Medalles.

Barroques. Anella girada. Barroques. Anella plana. Decadencia. imatge acampanada sense escolans Monestir tancat al culte.

«Isabelines» (paper i vidre).

Epoca pobre. Imatge allargada, amb escolans. Trona carrada: Imatge coronacio, Imatge amb «paperina», Escolania.

Sols a mig cos, amb les joies. Els dos tipus anteriors, en alumini. Seguint el moment actual. Imatge romanica.

Medalla de distincio referent al calera

de 1885

ANNA M BALAGUER

L'objectiu d'aquest nota es la de fer una petita aportaci6 ala medallistica catalana, donant a coneixer la medalla de distinci6 concedida al metge manresa Josep Sola i Abadal, per l'Ajuntament d'aquella ciutat en reconeixement a la seva abnegada labor durant el calera de 1885.

La seva descripci6 es la seguent:

Anvers: Medalla ovalada de la qual sobresurten ornaments i encapcalada per un escut de Manresa cononat i llorejat amb una cartel-la on es Ilegeix: EL COLERADE 1885.

AI centre: MANRESA AGRADECIDA.

AI voltant: A LA SOLICITUD Y DESINTERES DE LA CLASE MEDICA.

Revers: D. Jose Sola Abadal. Gravat amb burl. A la part superior una anella a la qual es subjecta el cord6.

Metall: Plata, Plata daurada i esmalts.

Mides: 63mmx37mm.

L'any 1885, quan es produi l'esmentada epidernia colerica, el Dr. Sola tenia 62 anys, ja que havia nascut a Manresa el 1823, i no era la primera pesta de calera que havia contribuit a combatre. S'havia destacat ja pels seus serveis professionals i humanitaris en el «calera morbo» de 1854. Preocupat per els problemes d'higiene i de mesures a aplicar per a la prevenci6 de l'epidemia de calera publica l'opuscle titulat: El medico improvisado en tiempo de calera epidemico, Manresa, 1885.

ANNA M BALACUER

Aquest mateix any es produi un serios enfrontament entre el Dr. Sola, aleshores sots-delegat de medicina de la ciutat, i l'alcalde Manuel Oms de Prat a causa de la manca d'higiene i de prevencio. Segons un estudi recent, el Dr. Sola dimiti del seu carrec per no haver-se de trobar implicat en la responsabilitat davant l'epidemia de calera que envoltava la ciutat.Mes endavant l'alcalde Manuel Oms de Prat tambe fou cessat.'

Josep Sola i Abadal a part de la seva labor com a metge, que desenvolupa a traves dels seus carregs de metge forense, sots-delegat de sanitat, metge militar, de l'hospital, de la preso i de la fabrica de polvora, tingue una notable intervencio en altres facetes dela vida ciutadana. Fou professor i director del Col-legi de Sant Ignasi, durant l'absse.ncia del Pares Jesuites, fou regidor de l'Ajuntament, un dels iniciadors de la Caixa d'Estalvis de Manresa, President de les Conferencies de Sant Vicenc de Paul i academic correspponent de diverses corporacions cientifiques nacionals i estrangers. Es tambe autor d'una breu ressenya historica de l'esglesia de Nostra Senyora de la Guia.

EI metge i patrici manresa Josep Sola i Abadal moria a Manresa I'any 1887. A aquestes concises dades biografiques, fruit de la recerca realitzada per Dr. J. Gasol.? hi afegim avui la d'aquesta condecoracio, Hem accedit a la coneixenca i fotografia gracies a I'amabilitat d'un descendent del Dr. Josep Sola i Abadal.

1. A. RUILLAN, «Aspectos de levolucio sanitaria a Manresa durant el segle XIX», Misceilania d'Estudis Bagencs, 7, 1990, p. I 88-9.

2. 1. GASOL Caja de Ahorros de Manresa 1863-1873. Historia de una institucion centenaria. Manresa, 1974, p. 58.

Les condecoracions montserratines

del Sometent

MANUEL FORASTE

Al segle XIII i per talde garantir la propia seguretat 0 en cas de perill d'invasio del teritori per un exercit enemic, es va formar una Germandat de gent civil, pero preparada amb armes per si de cas els era necessari. Aquesta agrupacio fou anomenada «Sagramental» per rao del jurament de fidelitat religiosa que feien en ingressar l'Orde armada. Quan hi havia algun perill eren avisats a toe de campana i aixi es reunien alhora tots els militants de tots els pobles veins. Aquest toe de campana s'anomenava toe de sometent, nom que s'imposa mes tard per a denominar els grups civils de gent armada.

El Sagramental va desapareixer al final de la Guerra de Successio amb el Decret de Nova Planta, on es perderen ames moltes de les altres llibertats de la nostra terra.

L'any 1794 iamb motiu de la Guerra Gran, el Capita General de Catalunya, Comte de la Union, va reinstaurar el Sometent per tal d'aportar forces contra la invasio francesa. Aquest cos armat li fou de gran ajuda.

Durant la Guerra dela Independencia, el Sometent es mostra molt actiu, ja que destorba en diverses ocasions l'atac del frances, com en el cas de Roses, de Barcelona 0 del Bruc.

A mitjans del segle XIX iamb les mateixes finalitats propies es va refondre de nou la seva fundacio i s'adopta el nom de «Sornetent Armat de la Muntanya de Catalunya»: Ellema escollit seria el de «Pau, Pau i sempre Pau» que defineix la seva actitud.

La Primera Republica del 1873 aboli aquesta institucio, encara quepoe despres fou refeta de nou amb la Guerra dels Carlins.

MANUEL FORASTE

L'any 1904 es va proclamar la Verge de Montserrat com a Patrona del Sometent i des de lIavors totes les medalles i insignies del Cos fan referencia a la Mare de Deu 0 a la seva muntanya, i aixi trobem les seguents condecoracions.

MEDALLES DEL PATRONATGE DE MONSERRAT

Existeixen dues variants de la mateixa condecoracio, encunyades respectivament per la casa Castells i pels tallers Vallmitjana.

Tipus JA

Anvers: Bustdel rei vastit de militar de gala i a I'entorn la Ilegenda, ALFONSO XIII 10 Abril 1904, envoltat d'un cercle de perles.

Revers: talla rornanica de la Verge de Montserrat voltada d'escolans. Al fons la muntanya i el monestir. Al voltant i entre dos cercles la Ilegenda PATRONA DE LOS SOMATENES DE CATALUNA. Anella, passador i cinta amb la bandera espanyola.

Escultor: Maura, taller: Castells, metall: coure, rnides.oe 30.

TipusJ B

Condecoracio de solapa de les mateixes caracteristiques descrites pen) de mida mes reduida (0 13), metall: plata.

Tipus t c

Igual a I'anterior pen) de coure.

Tipus ID

Prova d'encuny del tipus I A pen) feta d'alumini iamb la variant de l'escultor que firma PONS.

Tipus II

Bonica medalla d'estil modernista i variant de l'anterior.

Anvers: Irnatge vestida de la Verge de Montserat sobre un fons de muntanyes amb ellIiri i el ceptre reial. Al costat una rama de lIar i la inscripcio de SOMATENES ARMADOS DE CATALuNA 1904. Llegenda PAZ Y TREGUA:

Revers: Escut del Sometent format per les barres de Catalunya i superat per una corona reial. Al voltant una corona de 110r. A l'exerg i sobre una cinta PAZ Y TREGUA. AI voltant la seguent inscripcio PROCLAMACT6N DEL PATRONAZGO DE Ntra Sra DE MONTSERRAT PRESIDENCIA DE S. M. EL REY. Anella, passador, i cinta amb la bandera espanyola.

Taller: Vallmitjana, metall: plata, rnides.cJa

Tipus II B

EI mateix exemplar en coure.

I-A

Ill-A

II

I-B

III-B

MANUEL FORASTE

MEDALLA DE LA CONSTANCIA DELS SOMETENTS DE CATALUNYA

Condecoracio creada per Reial Decret de 6 de febrer del 1918 i feta per a premiar els vint anys de servei.

Tipus III

Creu esmaltada entre quatre rams d'olivera i boto central amb la Verge de Montserrat. La Mare de Deu va sobrevestida amb els atributs reials i coronada per l'Esperit Sant. Fons de muntanyes sobre un eel de color blau. AI voltant la segiient inscripcio SOMATENES ARMADOS DE CATALUNA.

Revers: Boto esmaltat de vermeIl amb la consigna del Sometent en tres Iinies CONSTANCIA PATRIOTISMO Y ABNEGACI6N.

Aquesta condecoracio porta corona articulada, passador i cinta de color morat. Taller: Castells.

D'aquesta medalla es coneixen diferents variants:

IlIA

Creu esmaltada de color vermeil amb la inscripcio gravada en els braces de la creu i escrit en catala, PAU PAUY SEMPRE PAD. Corona reial.

III B

Creu esmaltada de color verd i sense cap inscripcio, Corona reial.

IIIC

Igual a ['anterior pen) amb corona mural.

Durant la Dictadura del General Primo de Rivera (1923-1930), veient l'eficacia que tenia el Sometent arreu de Catalunya, aquest l'estengue a la resta de l'Estat Espanyol castellanitzant la divisa del Cos i aixi trobem aquesta altra condecoracio.

IIID

SembI ant al tipus descrit pen) variant la llegenda que diu SOMATENES ARMADOS DE ESPANA i la inscripcio dels braces dela creu que passa a ser de PAZPAZ Y SIEMPRE PAZ.

Totes aquestes condecoracions es troben en metall daurat pero tambe n'existeixen d'or.

MEDALLA DELS SOMETENTS EN EL xx ANIVERSARI DEL REGNAT D'ALFONS XIII

Condecoracio creada per Reial Ordre de 17 de marc del 1924 per com memorar els vint anys de la presidencia de Sa Majestat el rei Alfons XIII.

Tipus IV

Anvers:Els bustos dels reis d'Espanya sobreposats i la segiient inscrpcio: ALFONSO XII Y VICTORIA EUGENIA. A l'exerg BARCELONA 11 DI-

IV-B

rvc

IV-A

lV-E

IV-F

MANUEL FORASTE

CIEMBRE MCMXXIII. Tot el conjunt envoltat per una corona de llor i escortat per dues columnes amb la seva divisa de PAZ PAZ.

Revers: La Verge de Montserrat del tipus rornanic i de talla sencera entre els escuts de Barcelona i del Sometent. (Sembla ser que hi hague discussions sobre la figura dels escuts del revers, ja que existeixen proves que a l'encuny presentat hi havia solament la Mare de Deu de Monsterrat rodejada de muntanyes). AI voltant la inscripcio:

CONMEMORACION POR LOS SOMATENES DEL XX

ANO DE SU REINADO. Tot el conjunt envoltat per una corona de 1I0r i escortat per dues columnes amb la seva divisa de PAZ PAZ. Les medal!es son de coure i porten cinta morada amb un lIista central on hi hala bandera espanyola i passador.

D'aquestes condecoracions, totes elles superades per una corona reial articuiada es coneixen diferents variants:

IVA: Firmada per I'escultor SOCIES. Corona daurada.

IV B: Firmada per l'escultor E. Arnau. Corona daurada. Taller: Castells

IV C: Firmada per I'escultor R. Masdemont. Corona daurada.

IVD:Firmada per l'escultor R. Masdemont. Corona de coure.

IVE: Condecoracio de solapa. Mides: 18x10. Corona daurada.

IVF Prova d'encuny del revers pen) feta de plom. La mateixa Verge de Montserrat rodejada de muntanyes. Als peus I'escut delSometent.

MEDALLA DE LES PADRINES

DE BANDERA DEL SOMETENT

Quan es fundava un nou Cos de Sometents els era lIiurada una bandera i record d'aquestes efernerides es la condecoracio que s'atorgava a la Padrina de Bandera en el dia del seu padrinatge. Decret reial del 6 de febrer del 1928.

Tipus V

Anvers: Figura femenina en actitud d'oferir la bandera. Als peus un Ilea. A la part superior I'escut d'Espanya amb corona reial iles armes de la Casa de Borba. Al costat la seva divisa PAZPAZ Y SIEMPRE PAZ. Rodeja mig conjunt una corona de llor.

Revers: La Verge de Montserrat aureolada. Porta el mantel! i els atributs reials i esta envoltada per l'escolania. Fons de muntanyes amb el monestir i la Santa Cova un a cada costat. Rodeja el conjunt mitja corona de liar.

La medalla que era feta pel taller Castells anava acompanyada d'un llac amb els colors dela banderanacional.

Se'n coneixen diferents qualitats:

VA: De plata daurada.

VB: D'or.

V C: D'or amb diamants sobre plati,

VD: D'or amb brill ants sobre plati.

MEDALLA DE LEs PADRINEs DEL sOMETENT DE TOLEDO

Una altra condecoracio del Sometent encunyada fora de Catalunya. Es tracta d'una medalla feta a Toledo pellliurament d'una bandera del Sometent.

Tipus VI

Anvers: Bust de la reina Victoria Eugenia mirant a la dreta i envoltada per la segiient inscripcio: ENTREGA DE LA BANDERA AL SOMATEN DE TOLEDO.

Revers: Imatge de la Verge de Montserrat enmig dels escuts d'Espanya i del Sometent. Fons amb un sol radiant on apareix la seva divisa de PAZ PAZ PAZ. A I'exerg la data 9 DE MAYO DE 1926.

Metall: Bronze, mides: 0 30. A sobre corona reial articulada amb cinta espanyola i passador.

MEDALLA DEL MERIT AL SOMETENT

Fou creada per Reial Ordre del 17 de gener del 1930 per premiar les acions mes distingides.

Tipus VII

Anvers: Escut reial d'Espanya envoltat d'una corona de 1I0r. A la part superior i continuant a la part inferior la seva divisa de PAZ PAZ Y SIEMPRE PAZ.

Revers: Imatge sencera dela Verge de Montserrat asseguda sobre un fons de muntanyes. AI voltant una corona de 1I0r amb la seva divisa de PAZ PAZ Y SIEMPRE PAZ.

Es conta d'aquesta medalla, que es de coure, que fou encunyada per la industria privada i tanmateix es tracta d'una peca molt dificil.

La Segona Republica va mantenir les activitats de l'Arma que es mantingueren durant tota la guerra civil.

Acabada la campanya, les noyes ordenances varen dissoldre el Cos, encara que I'any 1945 es va revifar als pobles de frontera amb motiu de lluitar contra els escamots del maquis.

L'any 1978 el Sometent hague de lIiurar les armes i fou reduit a una simple agrupacio, encara que molt activa actualment, tant aqui com ala resta de l'Estat Espanyol.

EI Sometent es va dissoldre, pero ens ha quedat aquesta curiosa mostra d'unes condecoracions militars fetes per a premiar el zel dels seus afiIiats, pero que duen com a simbol de fe, la imatge de la seva venerada Patrona, la Verge de Montserrat.

Troballes Monctaries VIII

ARTUR BOFARULL

TROBALLA DE SANT LLOREN( DE MONTGAI

Num.: AN. 26

L1oc: Sant Llorenc de Montgai (la Noguera).

Tipus de troballa: Esporadica.

Composicio: AR, un dirhem.

Data limit: Segle VIII.

Data de la perdua: Segle VIII.

Localitzacio: Casual en la superficie d'un terreny.

Data de la troballa: En 1975.

194 ARTUR BOFARULL

Circurnstancies: Desconegudes.

Descripcio: Emirat de Cordova. Abd ai-Rahman I, encunyada a AI-andalus, any 162. H (778-779.AD), valor un dirhem, VIVES. Nurn, 60.

Localitzacio actual: Perduda.

Bibliografia: Antonio VIVES I ESCUDERO. Monedas de las dinastias Arabigo-Espaiiolas, Madrid 1893.

TROBALLA A VILAJUiCA A L'ALT EMPORDA

Num.: AN. 27

L1oc: Vilajuiga (Alt Emporda)

Tipus de troballa: Esporadica,

Composicio: AR, un dirhem.

Data limit: Segle IX.

Data de la perdua: Segle IX.

Localitzacio: Trobat al castell de Roca Miralles prop de Quermanco.

Data de la troballa: Vers 1960.

Circumstancies: Desconegudes.

Descripcio:

TROBALLES MONETARIES-VIIJ

Emirat de Cordova. Muhammad 1. Encunyada a AL-ANDALUS, any 250. H (864-865. A. D), valor un dirhem, VIVES. Num. 258.

Localitzacio actual: Col-leccio particular.

Bibliografia:

Antonio VIVES y ESCUDERO. Monedas de las dinastias Ardbigo-Espanolas. Madrid 1893.

TROBALLA DE SANAUJA

Num.:

A.N.28

L1oc: Sanahuja (la Segarra).

Tipus de troballa: Esporadica.

Composicio: AR, un dirhem.

Data limit: Segle X.

Data de la perdua: Segle X.

Localitzacio: En un camp de conreu.

Data de la troballa: En 1963.

Circumstancies: Desconegudes.

Descripcio:

Califat de Cordova. AI-Hakam II. Encunyada a Madinat al-Zahra any 359. H 969-970. AD. valor un dirhem, VIVES, mim. 460.

Comentaris:

ARTUR BOFARULL

Les monedes d'or i les de plata musulmanes circulaven tambe a les zones cristianes de Catalunya.

Localitzacio actual: Perduda.

Bibliografia: Antonio VIVES I ESCUDERO. Monedas de las dinastias Arbigo-Espaiiolas. Madrid 1893.

TROBALLA DE LA NOGUERA

Nurn.: AN. 29

L1oe: Prop de Comiols (Ia Noguera)

Tipus de troballa: Esporadica i individual.

Composicio: AU, un morabati.

Data limit: Segle XII.

Data de la perdua: Segle XII-XIII.

Localitzacio: En un camp prop d'un corral.

Data de la troballa: Vers l'any 1945.

Circumstancies:

Desconegudes. Hi ha, pen) la certesa que la troballa fou individual. No formaya part d'un tresoret.

Descripcio: Morabati Almoravit d'ALI ben IUSUF 500-537.H. (1l06-1142.AD.), encunyat a SEVILLA I'any 517.H. (1l22-1123.AD). Pes: 4,070 grams. Diarnetre: 25,10 mm. VIVES Num. 1.659.

Comentaris:

TROBALLES MONETARIES-VIII

Les troballes de moneda musulmana no son pas molt frequents a Catalunya. Sabem, pen'>, per la documentacio, que la moneda islamica, especialment la d'or, circula arnpliament en els comtats catalans. Malgrat tot les informacions de troballes de monedes d'or musulmanes son ben escasses. Podem ara afegir-hi aquest morabati,

El fet d'haver estat trobat enterrat a uns 6 ems. de profunditat i a sota d'una pedra, la qual es trobava a poca distancia d'un antic corral, fa pensar mes en una ocultacio intencionada que en una perdua casual.

El numerari d'or musulma era acceptat i apreciat en els diversos comtats calans on circulava abundantment, pero quan escassejaven els dinars del Califat i de les Taifes, van esser imitats pels comtes de Barcelona, Berenguer Ramon 1. 1018-1035, i Ramon Berenguer 11035-1076. Aixi com tambe pel comte de Besalu Bernat I Taliaferro 988-1020, son els nostres mancusos.

En els documents del segle XIII, el dinar morabati es important en les transaccions numeraries del circulant catala,

Localitzacio actual: Perduda.

Bibliografia:

Antonio VIVES y ESCUDERO. Monedas de las dinastias Ardbigo-Espaiiolas. Madrid 1893.

Miquel CRUSAFONT I SABATER. «Del morabatin Almoravide al florin. Continuidad 0 ruptura en Catalunya medieval». I Iarique de Estudios Numismdticos Hispano-Arabes.

Recensions bibliografiques

VARIA

BLANCO GARCIA, J.F Moneda y CirculacionMonetaria en Coca, Caja de AhoITOS de Segovia, Segovia, 1987.

Estudi de 1070 monedes trobades esporadicament a Coca (Segovia), les quais son estudiades per deduir-ne la circulacio i importancia econornica.

CERCLE 3, desembre de 1988, Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

En el tercer mimero d'aquesta nova revista numismatica es publiquen els seguents treballs sobre numismatica antiga.

M Garcia Garrido y J Montaiies i Boncompte: Apuntes sobre el coste de la vida en la Republica romana, p. 96-98.

Ll. Vila Casas: Dracma emporitana amb el simbol i Ilegenda inedits, p.99. EI simbol es un cap de cavall transformat a I'estil de les dracmes iberiques i la llegendail·legible.

L. Villaronga: El tipus «Petxi na» a monedes iberiques catalanes i aragoneses, p. 100-101. Divisor de LAURO amb petxina/dofi i de LAKINE amb petxina/tonyina,

1. Benages i Olive: La llegenda KESSE, el pas dels Cimbris i les monedes contramarcades, p. 102-103. Moneda de KESSE amb el simbol BE contramarcada amb S C puntejades.

F. Bistuer; Les dracmes amb Ilegenda ILTIRDAR amb cap baronivol, p. 104-105. Son les dracmes amb cap d'home, dues amb el cap del pegas sense modificar.

A. M Balaguer; Troballa d'una siliqua de Maxim Tira a la «Revista de Arqueologia», p. 106-107. Assenyala que s'ha publicat una siliqua trobada ales excavacions de la Fonollera, Emporda, atribuint-la a Valens, quan es de Maxim Tira,

L.V

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

A mes, hi ha I'article de A. Turro i Martinez, EI President Macia en els bitllets de la guerra 1936-1939, p.108-109.

CRUSAFONT i SABATER, M. i BALAGLJER, A. M. Monedas Olimpicas. Mensajes al Mundo ed. Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, Madrid, 1990,66 pp. ilus.

Eis autors presenten una sintetica panoramica de les emissions monetaries de les Olimpiades Classiques, i tarnbe de les relacions entre els diferents paisos mediterranis, fins a formar una veritable patria mediterrania al pas dels segles. Fets com I'arribada dels grecs a Empuries i I'anada dels catalans a Grecia son contemplats, juntament amb d'altres, com a exponent de I'antiga relacio del nostre pais amb el man helenic, Finalment, I'obra tracta dels Jocs Olimpics avui i d'aquesta gran ocasio que ens proporciona la propera celebracio a Barcelona dels XXV Jocs Olimpics l'any 1992.

Aquest treball fou especialment encomanat als autors per la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid amb motiu de les presentacio oficial de les emissions de les series monetaries de les properes Olimpiades de Barcelona 1992. L'edicio, patrocinada per la mateixa Fabrica Nacional de Moneda y Timbre es molt cuidada, les illustracions, en la seva major part en color, son molt representatives, s'acoblen perfectament al text i tenen una gran qualitat. Es tracta, en definitiva, d'una obra que respon plenament als objectius pels quais fou concebuda, oferir una inforrnacio sintetica, planera, amena i didactica de la significacio dels Jocs Olimpics, en general, i de les manifestacions monetaries que aillarg de la historia han comportat.

FALC6 FuERTES, V EI monetario del Museo Municipal Arqueologico de Vall d'Uxo (Castellon), Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense, Castellon, n? 11, 1985, 167-183.

Cataleg de 71 monedes trobades en la zona i guardades en aquell museu, amb histogrames per seques i cronologia.

SAINZ VARONA, FA., Hallazgos monetarios en la provincia de Burgos, Gaceta Numismatica; 83,1986, pp. 37-57; segona part a Gaceta Numismdtica, 91,1988, pp. 33-46; tercera part a Gaceta Numismatica, 93,1989, pp. 43-54.

Lloable, pacient i util labor la de FA. Sainz Varona en el seu recull de les informacions sobre troballes casuals i disperses de la zona de Burgos. Inventaria monedes de totes les epoques i el seu treball va prosperant a mesura que obte noves informacions. Les descripcions del material son minucioses. Esperem encara la publicacio d'un quart lliurament per publicar a Gaceta Numismatica durant el 1990. No hi ha dubte que

L.V

A.N.

L.V

BIBLJOGRAFIQUES

treballs com aquest seran de valor inestimable a I'hora de fer estudis de circulaci6 0 d'interpretaci6 dels fenomens monetaris. Tant de bo poguessirn comptar amb forca experts com el Sr. Sainz Varona disposats a fer aquesta tasca en altres zones de I'Estat Espanyol on tantes informacions sobre troballes es perden irremissiblement per a l'estudi.

Anna M. Balaguer

MONANTIC

ABAD VARELA, M. Ceuta y su entorno en el Estrecho relaciones econ6micas durante la antiguedad a traves de la numisrnatica, Congreso Internacional «EI Estrecho de Gibraltar», Ceuta, noviembre 1987, pp. 1003-1016.

S'estudien 584 monedes romanes imperials del Museu de Ceuta, les quais assenyalen una circulaci6 caracteristica d'Occident.

ABASCAL J.M., La circulacion monetaria del Portus Ilicitanus. Estudis Numismatics Valencians, n? 4, Generalitat Valenciana, Valencia,1989, 150 pgs. i XIII lams.

Les monedesestudiades han estat trobades ales excavacions de la Vil·la romana de EI Palmeral, a la zona urbana de Santa Pola (Alacant), i a la zona portuaria d'aquesta ciutat. Ames s'han afegit les monedes guardades al Museu de Santa Pola, trobades casualment ales seves rodalies.

Com es usual als estudis de circulacio monetaria es treballa amb els materials que es tenen a I'abast, els quaIs generalment son reduits i dificilment son una mostra de la veritable circulacio monetaria,

Les435 monedes estan catalogades minuciosament, essent estudiades per grups i es reparteixen de la seguent manera. De la republica 5, hispanoromanes 36, Juli-Claudis 27, Flavis 10, Antonins 23, indeterminades dels segles I i II 18, segle III 64 i segles TV-V 252.

La distribucio en taules i mapes permet veure de manera practica la seva reparticio i els seus percentatges.

Podem comentar el fet de la falta de monedes d'epoca republicana. Solament 3 de romanes i 5 d'hispaniques. Ens preguntem si, aquesta escassetat es deguda al mostreig 2. Creiem que si, puix els asos romans antics assenyalen una circulacio monetaria antiga que no es fa evident a la mostra.

Unaltre aspecte interessant es el de la presencia de les monedes d'Ilici i de Cartagonova. D'aquests 20 exemplars enfront als 4 d'Ilici, lIoc rnes proper, pero de menor volum d'emissions.

L'autor amb encertats comentaris arriba a les conclusions, les quais per altra banda son dificils d'assegurar davant l'escassetat dels materials. Un exemple: del periode 96-192 solament tenim 23 monedes.

En conjunt es un bon trebalilimitat per la petitesa de la mostra, del qual se'n treu tot el profit possible.

L. Villaronga

L.V

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

ACQUARO, E. - MANFREDI, L.I. Rassegna di numismatica punica 1986-1988. Studi di Egittologia e di Antichita Puniche, 5, 1989, Pisa, 5-65.

Noticia bibliografica dels treballs sobre nurnismatica punica. En els mirneros 50 a 62 van comentats els referents a la Peninsula Iberica.

AQUARO, E. Le monete neo-puniche di SKS. Nota epigrafica. Studi per laura Breglia; I. Supplemento Bollettino di Numismatica, n? 4/1987, 235-238.

Interpretacio de la primera part de la lIegenda neo-punica de Sexi, com MB'L, en oposicio a MP'L com es considerava actualment, que fa que es torni a la forma antiga. EI seu significat es «poble».

ALFARO ANSIS, C. Los denarios del tesoro de Chao de Lamas. Gaceta Numismatica; 9495,1989,131-134.

Tresor trobat prop de Conimbriga, compost per un denari iberic d'Ikalkunsken isis de romans, el darrer de Cr. 324 de I'any 101 a.c.

ALFARO ANSIS, C. Monedas con indicacion de procedencia recientemente integradas en la Seccion Numisrnatica del M.AN., III. Boletin del Museo Arqueologico Nacional. Madrid, VI, 1-2, 1988,59-79.

EI conjunt mes important es el procedent de ARCOBRIGA Monreal de Ariza, Zaragoza, les quais junt ales publicades d'aquest iloc per I.M. Vidal Bardan (Acta Nurnismatica 1981, 67-70), formen un total de 273 monedes. Es presenten unes taules amb la distribucio de les monedes i s'arriba a algunes conclusions.

ALFARO ANSIS, C. Las monedas de Gadir/Gades, Fundacion para el Fomento de los Estudios Nurnismaticos, Madrid, 1988.

Estudi de les monedes Gadir sobre un conjunt de 3.271. Despres dels antecedents bibliografics, son estudiats els aspectes tipologic, epigrafic, reencunyacions i contrarnarques, la metrologia, les trobailes, arribant a la cronologia. Les monedes d'argent son estudiades pels seus encunys.

L.v.

L.v.

L.v.

L.V

AMANDRY, M. Le monnayage des Duovirs Corinthiens, Ecole Francaise dAthenes, Bulletin de correspondance hellenique, Supplement XV, Paris, 1988.

L'estudi realitzat per I'autor compren 2.500 monedes, emeses en el periode que va de I'any 44 aJ.c. al69 d.J.C., 0 sigui des de Juli Cesar a Galba. Son unes emissions de monedes molt abundants, repartides entre 24 parells de magistrats, els duovirs de la ciutat, en un periode de 113 anys.

Situada Corint a mig carni entre Roma i Orient, rep les influenciesd'ambdos costats, pen) en les monedes es palesa una fidelitat a Roma, en usar els seus tipus i presentar la seva iconografia molts membres de la familia imperial. Ames, l'us del sistema monetari d'August es evident.

Es un estudi critic series i profund per datar i establir l'ordre de les emissions, les quaIs son estudiades pels metodes moderns, I'estudi dels encunys i els rnetodes estadistics.

La illustracio en 48 larnines es extraordinariament bona, mes si tenim en compte que le monedes son de bronze i la majoria de grandaria petita. En conjunt tenim una obra molt important pel seu contingut i metode seguit.

L. Vi!laronga

AREVALO GONzALEZ, A. Las monedas bilingiies de Obulco, Gaceta Numismatica, 94-95, 1989,143-147.

Repas de les inscripcions indigenes de les monedes d'Obulco i la seva lectura.

ARROYO ILERA, R. Analisi numisrnatica del conjunt monetari de laPuntade l'Arenal (Col. Segarra Llamas), Xabiga; 4,1988,26-37, (Alacant)

S'estudien 81 monedes romanes imperials, de les quaIs 20 son inclassificables, en relacio a la circulacio rnonetaria,

ARROYO ILERA, R. - MATA PARRENO, C. - RIBERA I LACOMBA, A. Aproximacion a la circulacion monetaria de las comarcas interiores de la provincia de Valencia, Saguntum, 22,1989,363-381.

S'analitzen 152 monedes provinents de diversos !locs de les comarques interiores de Valencia per deduir-ne la circulacio monetaria, Trenta-set son iberiques, nou d'Ikalkusken i quatre de Kelin, confirmant-se la localitzacio d'aquestes seques en llocs propers als estudiats. Trenta-una romano-republicanes i 76 imperials.

Es comenten els diversos percentatges.

L.v.

L.V

L.V

RECENSIONS BIBLIOcRAFIQUES

BASTIEN, P Monnaie et Donativa au Bas Empire. Numismatique Romaine. Essais, Recherches et documents, XVII, Wetteren, 1988.

El donativum es una distribucio de moneda 0 metall precios entre els soldats i llurs oficials, que cal distingir del congiarum, regal de queviure 0 especies destinades a la plebs. La crisi del segle III disminui el valor del stipendium i augrnenta els donativa, la qual cosa feu que l'exercit estigues fidel, esperant sempre la propera distribucio, Aquests presents que l'emperador feia als seus soldats podien esser-ho en dates ben definides 0 de manera circumstancial, entre les primeres I'aniversari anual dels natalis imperii, festes quinquenals i d'altres incertes. Pel que fa ales segones, els esdeveniments politics i militars, com tambe els que fan referencia a la familia imperial. Despres d'una revisio dels donativa de 1'Alt lmperi passa a estudiar els del Baix Imperi a traves dels textos supervivents, establint una llista dels esdeveniments per justificar-los.

Pels numismatics, potser la cosa mes important es amb quines monedes es donaven els donativa. Eren encunyades especialment? Segurament ho foren les d'alt valor, les d'or i argent, puix que per les distribucions mes modestes eren utilitzades les monedes corrents, Eisvalors deIs donativa son rarament precisats. Tenim els 20 aurei de Claudi II, els 5 solidi i la lliura d'argent de l'elevacio de Julia, els 5 solidi dels aniversaris quinquenals, etc.

Per altra banda sabem que les peces grans d'or i argent, multiples de10 aurei, de 9, 18, i 40 solidi, eren destinades a regals.

Acaba I'autor, despres d'aquest nou treball, amb el qual ens torna a demostrar la seva gran capacitat de treball i els seus profunds coneixements de numismatica romana, dientnos amb la mcdestia caracteristica dels savis: «Notre espoir est que cet essai sera modifie, ameliore et complete dans I'avenir pour une etude plus large et plus precise du materiel connu auquel s'ajouteront certainement de nouvelles decouvertes».

BEREND D. Sylloge Numrnorum Graecorum. The Collection of the American Numismatic Society. Part 5. Sicily III: Syracuse-Siceliotes, Addenda. New York, 1989.

Amb aquest volum, el cinque, s'acaba el repertori de les monedes del sud d'Italia i Sicilia, emprant el format anterior, puix en els success ius volums es passara a la mida reduida, com el que es publica, el volum 7. Els index recullen els materials de tots cine volums, i es reparteixen en geografic, governants, noms personals, tipus d'anvers i de revers, contramarques, reencunyacions i tresors.

EI conjunt rues important esta format per les monedes de Siracusa, amb 1.106 exemplars, dels quais] 9 corresponen a les belles tretradracmes, signades per Kimon i Evainetos, de principis del segle IV a.c.

Crida l'atencio que la norninacio de les monedes d'or sigui donada pel seu valor en dracmes de plata.

A l'apendix hi van incloses les monedes siracusanes adquirides despres de la redaccio del text, i en e12, les addicions als cine volums d'una colleccio adquirida recentment. LailJustracio ha resultat molt reeixida per la seva bona qualitat.

EI projecte de la American Numismatic Society de publicar el seu fons de materials va adquirint una realitat que a tots ens omple de goig, puix que es una aportacio molt im-

L. Villaronga

BIBLlOGRAFIQUES

portant que resultara ben profitosa per a tots els que treballin en les series de monedes gregues.

L. Villaronga

BLANCO JIMENEZ, FJ. Las monedas de la necropolis romana de Cadiz de epoca imperial, Congreso Internacional delEstrecho de Gibraltar, Ceuta Nov. 1987, Aetas, tomo I, Universidad a Distancia de Madrid, 1988, 1033-1045.

Conjunt de 287 monedes, les quais son estudiades estadisticament,

BLANCO JIMENEZ, FJ. Una contramarca inedita un as de Gades, Archivo Espaiiol de Arqueologia, 61, 157-158,1988,335-336.

Es tracta de la contramarca COL, que podriajustificar el fet d'esser Gades una Colonia.

BLAZQUEZ CERRATO, c., Nuevo magistrados monetales en Bilbilis, Kalathos, 7-8, Seminario de Arqueologia y Etnologia Turolense, Teruel, 1987-1988, 115-122.

Es publica una moneda inedita de Tiberi a nom dels magistrats G.MAL.SERA MAL.BVCCO.

BOUDET, R. L'ag« defer recent dansla partie meridionale de l'estuaire Girondin (Du Ve au Ier siecle avantnotre ere), Col. Archeologies n'' 2, Perigueux, 1988.

Important obra d'arqueologia que analitza el material arqueologic provinent de la Gironda, en els cine segles anteriors a la nostra era, el qual presenta un aspecte interessant pel que fa a la numismatica, especialment per les imitacions de les dracmes de Rhode i Emporion, les quais han estat trobades en alguns dels tresors estudiats per 1'autor, essent el principal el de Lacoste, on es trobaren vuit imitacions de Rhode i cine d'Emporion, junt amb nombroses monedes «a la croix».

Son molt interessants les noticies i comentaris en la part dedicada a la numismatica que tracta de nombrosos tresors de la comarca estudiada. Hem de remarcar pel que fa a la cronologia, que no es pot basar en els resultats d'aquesta obra, com afirma l'autor a la pagina 193. «Les ensembles ferrnes ne sont pas encore assez nombreux pour preciser une chronologie plus fine». Aleshores l'autor segueix la cronologia de l'escola francesa, que per les monedes anteriors a August, es al nostre parer excesivament baixa.

RECENSIONS BIBLIOGRAFlQUES

A rnes de l'aspecte arqueologic, forca important, es el de mes gran interes el numismatic, per Ie monedes gal-les estudiades i per les que estan estretament lligades amb les nostres, de les quais son irnitacions.

La publicacio d'aqueta tesi, representa una bona aportacio i ames po sa a les mans dels estudiosos molts materials, ara reunits en un excel-lent lJibre.

L. Villaronga

CAMPO, M. Las monedas de los tesoros de Pont de Molins, Tarragona y Rosas del Gabinet Numismatic de Catalunya (s. IV a.Ci), Studi per Laura Breglia, I, Supplemento Bollettino di Numismatica, n. 4/1987,139-160.

Finalment ens ha arribat un estudi puntual d'un dels fons del Gabinet Numismatic de Catalunya, eI qual si be era ja conegut per les publicacions d'Amoros i de Guadan, fins ara no ha estat tractat de manera concreta amb una bona illustracio que fa ben visibles les caracteristiques de les monedes.

S'estudien els tresors de Pont de Molins, Tarragona i Roses, guardats al Gabinet Numismatic de Catalunya.

Ens crida particularment l'atencio, l'atribucio d'algunes de les monedes a la «Zona Emporion-Rhode»,

Se sap que Emporion encunya monedes de les dites fraccionaries anteriors ales dracmes puix n'hi ha que porten les seves inicials, E i M. Pero, no n'hi ha cap que porti referencia a Rhode. Per tant les anepigrafes poden esser batudes a Ernporion 0en un altre Hoc, pero no hi ha cap fonarnent per atribuir-les a Rhode.

Arnb aquest estudi sembla que s'inicia l'estudi dels fons del Gabinet Numismatic de Catalunya i esperem que segueixi l'estudi de la troballa d'Empuries de 1926, amb una gran quantitat de fraccionaries amb el tipus del mussol.

Son aquestes les monedes rnes antigues de la Peninsula iamb el seu estudi pod rem plantejar l'esquema de les nostres primeres encunyacions.

CENTENO, RUI, M.S. Circulacao monetdria no Noroeste de Hispdnia ate 192, Nummus, Anexos n° 1, 1986-87, Sociedade Portuguesa de Nurnismatica, Porto, 302 pgs.

S'estudia la circulacio rnonetaria a la zona portuguesa per dessobra del riu Duero, a Galicia, Asturies, Lleo i Zamora fins a l'any 192.

S'estudien 84 tresors monetaris, 28 d'auris isolats, 164 troballes esporadiques, i les monedes hispaniques en els museus de la zona estudiada.

Al11b aquests materialss'analitza la penetracio de la moneda al noroest, amb representacions grafiques estadistiques i per mitja de mapes.Alliconador es el mapa 19 on es veu la gran majoria de monedes d'August, que venim anomenant del NO, senseseca amb el revers d'escut. Es el punt mes important de l'inici de la circulacio monetaria al NO.

La troballa de tresors no posa de manifest les lluites de les guerres civils, les quais no afectaren significativament la vida al noroest.

L.V

Les conclusions son que la utilitzacio de la moneda fou tardana, mai d'abans de mitjans del segle I a.c., la primera i unica encunyacio a la zona es de temps d'August, amb els tipus d'escut, del temps de les guerres cantabres. Despres ve un aprovisionament de moneda d'Augustus a Caligula de les seques de la Vall de l'Ebre, essent petites les provinents del sud, de la Lusitania.

En el periode del segle I a finals del II, s'intensifica la circulacio de moneda d'or. Els tresors no semblen obeir a periodes de violencia a inestabilitat, exceptuant els de les guerres cantabres,

A mes de la trascendencia de l'analisi de la circulacio, es molt important la quantitat de material que es posa a l'abast de l'investigador, resultat del gran treball de Rui Centeno.

CHRISTIANSEN, E. The Roman Coins of Alexandria, Quantitativi Studies, l, Nero, Trajan, Septimius Severus, Aarhus University Press, Aarhus, 1988, 2 vol.

Aquests dos volums de 312 i 180 pagines, son una breu mostra de l'extens treball que esta realitzant l'autor sabre les monedes imperials romanes d'Alexandria, a partir de l'any 30 a.c., en el qual els romans conqueriren Egipte, convertint-la en una Provincia de l'Imperi.

Potser la caracteristica mes important d'aquestes monedes, com ho demostren els tresors, es que mai sortiren d'Egipte, i molt poques monedes estrange res hi entraren.

Egipte constitui un sistema de circulacio monetaria completament tancat.

De les seves extenses investigacions I'autor, es limita a donar-nos el contingut de tres regnes: Nero, Traja i Septimi Sever. El primer escollit com a profilic, el darrer per escas, i el de Traja a mig cami dels altres ens dona una visio variada.

Ha recollit el material de 41 col-leccions publiques, les quaIs relaciona.

No comentarem el repertori de monedes, creiem mes interessant exposar el metode seguit per l'autor i algunes de les seves conclusions.

Eis tres capitols dedicats als tres emperadors esmentats, comencen amb I'estudi dels retrats i de les llegendes.

La llista de monedes, de la qual diu no espera que sigui totalment llegida, comenca primer per les de billa i despres les de bronze, dividides en tres seccions: col-leccions, tresors i troballes (stray finds groups). Dintre d'elles, l'ordre es: any, tipus d'anvers i de revers, referencies a Mionnet, Dattari i Curtis.

Segueix la seccio d'analisi, amb I'estudi dels encunys per arribar a trobar el possible nombre original d'encunys utilitzats. Presentant en l'apendix II l'estadistica emprada.

Segueix a Sellwood acceptant una produccio de billa de 8.000 monedes per encuny de revers i 16.000 perencuny d'anvers, essent pel bronze la produccio rnes curta.

Diu l'autor que no vol assegurar els resultats dels calculs, puix que el nombre de monedes de billa encunyades per Neroforen de 206.944.000, en 12 anys, equivalents a 3.542 tones d'argent, pen) el que si es important es la cornparanca que en resulta entre la produccio de Nero ila de Septimi Sever.

Son diverses i molt interessants les conclusions a que arriba Christiansen, les de caracter mes general son:

1. Lacirculacio de lamoneda alexandrina era exclusivament per Egipte. Tot estranger devia canvair a l'entrada la moneda romana per l'alexandrina i inversament ala sortida.

L. Villaronga

RECENSlONS BIBLlOGRAFlQUES

2. Dintre de l'any, s'encunyava rnes moneda a l'epoca en que arribaven els vaixells a carregar el blat, puix que deviencanviar la seva moneda per l'alexandrina.

3. Per altra part, en no sortir la moneda de l'Egipte, que se'n feia de tanta com era encunyada? La batuda els anys 63/64-68 d.C. fou per substituir la moneda ptolomaica, aconseguint un bon profit d'argent que foudestinat a Roma. A continuacio, de manera continuada la refosa de moneda antiga i l'encunyacio de nova, de llei mes baixa, fou un guany considerable.

El treball de l'autor ha estat considerable pel gran volum d'aquestes emissions, de les quais afirma que fer un Corpus Alexandrinorum continua essent impossible. Ha buscat les conclusions de caracter economic, rebutjant-ne altres de rnes facils com es escriure la historia antiga solament amb els tipus de monedes i arriba a una darrera tesi: el sentit que ha dictat aquestes emissions s'habasat en consideracions politiques i econorniques amb les quais els emperadors han cregut servir de la millor manera el CAM! ROMA.

L. Villaronga

DOMiNGUEZ ARRANZ, M.A. La moneda Celtiberica, en «Celtiberos», editor F. Burillo, 1.A. Perez, M.L. de Saez, Diputacion de Zaragoza, 1988, 155-169.

Generalitzaeions sobre la moneda celtiberica,

DOMINGUEZ ARRANZ, M.A. Nuevos hallazgos de bronees con leyenda celtiberica AREKORATA, Bolskan, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca, 5, 1988, 249262.

Publicacio de dos divisors amb el tipus de gall de Arekorata, repassant-ne la bibliografia i estudiant-se la distribucio de les troballes de les monedes d'aquesta seea i el signifieat simbolic del gall.

GARCIA BELUDO, M.P LColonia Augusta Gaditana?, Archivo Espaiiol de Arqueologia, 61, 157-158,1988,324-335.

Publica la moneda gaditana amb inscripcio fenicia AGDR i llatina COL A GAD, justifieant la seva genuitat, puix abans es ereia que tenia la llegenda retoeada.

GARCIA BELUDO, M.P Las mareas de valor en las monedas eeltiberas, Gaceta Numismatica; 94-95, 1989, 55-64.

S'estudien les marques de valor de les monedes celtiberes arribant a la conclusio que indiquen el nombre d'elles necessaries per fer una unitat, que correspon a un semis roma.

GARCiA JIMENEZ, S., Las monedas del jinete iberico aparecidas en la provincia de Caceres, Caceta Numismdtica, 94-95,1989,139-142.

Estudi d'un conjunt de 214 monedes trobades a Ika provincia de Caceres, amb una majoria de Tanusia 49,5%, Sekaisa 17,7% i Titiakos 13,6%.

GIARD, J.B., Catalogue des Monnaies de l'Empire Romain, II, De Tibere a Neron, Bibliotheque Nationale, Paris, 1988.

Es el segon volum del cataleg de monedes romanes imperials de la Bibliotheque nationale de Paris. El primer fou publicat I'any 1976 a carrec del mateix autor.

Com ferem parlant del volum anterior, ens cal remarcar que I'obra amesd'un cataleg cornpren un precis, concis i complet estudi preliminar de les emissions monetaries de l'irnperi, de Tiberi a Nero, excloent les monedes colonials.

La produccio es anonirna, sense el nom dels magistrats monetaris, i va dirigida ales necessitats de l'exercit. Ames serviren per cobrir les necessitats derivades de la distribucio de diner al poble de Roma i als ingressos del tresor public.

Aquests emperadors foren indulgents, tolerant la fabricacio de moneda d'imitacio en els lIocs de deficient aprovisionament monetari.

No fou necessaria la marca del taller rrionetari, pero sila seva existencia, especialment en els lIocs que devien aprovisionar les guarnicions de les fronteres, com Lio i Cesarea de Capadocia,

Per distingir les monedes fabricades en els diferents tallers, l'autor, presenta unes hipotesis les quais en part son contraries a les de Mattingly.

De fet les semblances d'alguns encunys, diu, s'expliquen per la transferencia del personal d'un taller a l'altre.

Estudia les particularitats de les monedes per assignar-les als tallers de Roma, Lio, Cesarea de Capadocia, Tracia, Commagene, Efes i Pergarn, Sols es distingeixen per Ilur marca les monedes de Nero emeses a Lio, pel globus, que fou introduit a les emissions de quinaris d'or de Tiberi.

Giard remarca la gran quantitat d'encunys per fabricar sestercis, els quais produeixen veritables obres mestres.

Dona un extens repertori de contramarques, discutint despres l'ordenacio de les monedes per fer-ne el cataleg, en el qual son repertoriades 173 monedes de Tiberi, 165de Caligula, 307 de Claudi i 453 de Nero, a mes de 15 falsos moderns. En conjunt, 1.113 monedes, que quasi totes van il·lustrades en unes larnines perfectes.

Diversos indexs fan I'obra d'acces rapid i practic,

L.y.

L.y.

RECENSIONS BIBLlOcRAFIQUES

Veiem que el desig expressat en els comentaris al primer volum es van acomplint i de nou desitgem la continuacio de tan interessant i important obra.

L. Villaronga

GONzALEZ PRATS, A. - ABASCAL PALAz6N, 1M., EI tesorillo de denarios romanos de Cachapets (Crevillente, Alicante), Monografias delMuseo Arqueologico Municipal de Crevillente,1. Crevillente, 1989, 58 pags. XXIII lam.

Troballa de l'any 1982, son estudiats 266 denaris romans i 2 victoriats. El denari mes modern es de l'any 101 a.c.

Crida l'atencio el pes dels victoriats de 2,99 i 3,90 gr i la presencia d'un denari hibrid, d'anvers el num, 215 de Crawford i de revers el num, 216.

Nova aportacio de materials per estudiar.

HERBERT, K. assisted by CANDIOTTI, K., The John Max WUlfing Collection in Washington University ROMAN REPUBLIC COINS, Ancien Coins in North American Collections, N° 7, The American Numismatic Society, New York, 1987.

EI cataleg de la colleccio cornpren 769 monedes, classificades amb tota cura, totes illustrades, amb referencies ales obres de Sydenham i Crawford.

El conjunt presenta un bon equiJibri de les monedes de les diferents epoques, aeonseguint-se una bona representacio, la qual sera ben util per a tothom que s'inicii a I'estudi de la nurnismatica romana republicana.

Cal insistir en les monedes mes antigues, les d'or i els bronzes del segle III a. C.

HEBERT, H. Monnaies a la croix a legende iberique, Languedoc Numismatique, n? 27, Dec. 1988,21-29.

S'estudien les monedes «a la croix» amb les llegendes iberiques AKEREKONTON i UNTIKIA amb les seves arees de dispersio.

HILDEBRANDT, H.J. Die Miinzen aus Caceres el Viejo, Madrider Beitrage, Band 11, de Giinter Ulbert «Caceres el Viejo», 257-297, 41amines.

Estudi de les monedes trobades al campament de «Caceres el Viejo» corresponent a Catra Caecilia, destruit l'any 78 a.c. Noranta-quatre son romano-republicanes i 192hispaniques antigues.

L'autor segueix un metode estadistic agrupant totes les monedes pel seu pes, prescindint del valor, cronologia 0 sistema cronologic al qual pertanyen. Dedueix una cronologia, en la qual curiosament Balsareny queda entre Azaila II i Azaila 1.

Dona una taula de mitjanes de pes de les emissions trobades a «Caceres el Viejo», atribuint-Ies a uns sistemes multiples d'una dracma romana (sic) de 3,41 go d'una altra ptolomaica de 3,64 g.

L. Villaronga

JOUSSEMET, 1. Monnaies gauloises de Musee Puig, Ville de Perpignan, Musee Numismatique Joseph Puig, Perpignan, Mai 1988.

Cataleg de 524 monedes, entre elles algunes de Rhode, i lIurs imitacions, a rues van incloses les monedes del Llenguadoc amb inscripcions iberiques. L.V

KOLNIKOVA, EVA, Keltske mince na Slovensku, Bratislava, 1978, 108 pags, (Monnaies eeltiques en Slovaquie)

Nous signalons avec un grand retard l'ouvrage de Mme E. Kolnikova qui concerne les monnaies celtiques de Slovaquie. A la suite d'una preesentation generale des monnayages, I'auteur nous offre un catalogue illustre de46 rnonnaies, avec agrandissements photographiques, et textes en russe, en allemand et en francais pour ceux qui, comme nous, ne lisent pas directement la langue originale.

Ces monnayages issus, a l'origine de rnodeles grecs, se sont developpes du III erne siecle avant J.e. jusqu'aux debuts de l'Empire romain et ils offrent une grande variete de meraux (or, argent, bronze) et de types. Les legendes en caracteres latins sont nombreuses et la typologie rapprochent les emissions de celJes des Celtes de l'Ouest.

II convient done de remercier Mme Kolnikova d'avoir ainsi mis a notre disposition un bel echantillon des series de son pays pour lesquelles des mono-graphies sontattendues par tous les celtisants.

Jean Claude Richard

LLORENS, M. DEL M. - RIPOLLES, PP, Saguntum: Las acufiaciones de Tiberio, Homenatge

A. Chabret, 1888-1988, Generalitat Valenciana, Valencia, 1988, 157-236.

Estudi exhaustiu de les monedes de Tiberi batudes a Sagunt, s'hi cataloguen 207 exemplars. Ames dels aspectes numismatics usuals son estudiats l'aspecte metrologic, la sequencia dels encunys, i l'estimacio del nombre original d'encunys arribant al volum total de l'ernissio.

Es comenta el perque d'aquesta emissio,

RECENSIONS BIBLIOCRAFlQUES

MARTi I GARCIA, C. Nurnisrnatica de «El diposit del sector occidental del poblat iberic de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme). Una aportacio al coneixement de l'epoca iberica tardana al Maresme,Laietania, 4, 1988, Museu Comarcal de Mataro, 149158.

Es publiquen i estudien 31 monedes iberiques trobades ales excavacions. Formen un conjunt no representatiu de la circulacio local.

MORA SERRANO, B. La Coleccion Temboury de los Fondos Monetarios del Museo de Malaga, Historia y Arqueologia de Malaga, 1987, 187-202.

Es descriuen 10 monedes romano-republicanes i 46 d'imperials.

MORA SERRANO, B. i OJEDA MARTIN, M. Un tipo monetal de Acinipo y su relacion con la numismatica Norteafricana, Congreso Internacional del Estrecho de Gibraltar, Ceuta, Nov. 1987, Aetas, tomo I, Universidad a Distancia de Madrid, 1988,593-600.

L.v.

MORA SERRANO, B. i SEDENO FERRER, D. Monedas romano-republicanas yaltoimperiales del Museo de Malaga (Seccion Arqueologica), Baetica, 10, 1987, Universidad de Malaga, 211-217.

Cataleg de 105 monedes descrites acuradament amb referencies al RRC i al RIC.

OLCINA, P i RIPOLLES, PP, Analisis metalograficos de las cecas de Saitabi, I1ici, y Carthago Nova, Saguntum, 21,1987-1988,417-426.

Interessants son els resultats de les analisi de la cornposicio metal-rica de les monedes iberiques del Pais Valencia i mes si pensem el poe que s'ha treballat en aquest camp a la Peninsula Iberica.

Les monedes analitzades de Saitabi donen unes composicions d'arnplia variabilitat, el coure entre el56 i el 90%, el plom entre el 7 i el 30%.

En canvi, per I1ici tenim per les d'August una variabilitat reduida i de coure quasi pur per les de Tiberi.

De Carthago Nova s'analitzen 20 monedes, les quais presenten aliatges ternaris. Es important el fet que les emissions amb atributs sacerdotals, en discussio per la seva perti-

L.V

L.v.

L.v.

nenca a la seca de Carthago Nova 0 Ilici, presentin una cornposicio analoga ales d'August d'Ilici, la qual cosa sembla demostrar, juntament amb altres raons numismatiques, que pertanyen ala seca d'Ilici.

Esperem que altres treballs dintre d'aquesta problernatica vinguin a aclarir molts dels problemes que tenim plantejats.

PLANAS PALAU, A, PLANAS PALAU, J. i MARTiN MANANES, A Las monedas de la ceca de A'BSM (Ibiza). «Sa Nostra» Caixa de Balears, Eivissa, 1989, 180 pags.

Aquest llibre es una aportacio de nou material presentat sense metode, ni discussio que justifiqui les afirmacions que es fan.

Aixi, veiem que totes les dades de cronologia son fruit segons els autors de «prueba logica, fruto de razonarnientos», els quaIs no ens fan coneixer,

Abundant la il-lustracio a color, pen) una tercera part de les monedes nomes son illustrades per una de les cares, fet cientificament no acceptable.

Original quan diuen que el martell que porta el BES serveix per clavar un clau en el cap de la serp.

Potser les noticies mes interessants que ens donen son la trobada a Eivissa de set monedes amb el tipus de cap a la dreta i toro al pas al revers, que atribueixen a Claudi i a Ebusus i la publicacio del quadrant amb llegenda llatina i neopunica ilIustrada amb la referencia40-10.

Tenim doncs uns materials per estudiar i molt per a discutir.

R1POLL, S. EI atun en las monedas antiguas del Estrecho y su simbolismo econornico y religioso, Congreso Internacional del Estrecho de Gibraltar, Ceuta Nov. 1987, Aetas, tomo I, Universidad a Distancia de Madrid, 1988,481-486.

R1POLLES, PP, La ceca de Valentia, Estudis Numismatics Valencians, N° 2, Conselleria de Cultura, Valencia, 1988.

La numismatica d'Hispania continua avancant, i un nou pas important es ara la publicacio de les monedes de Valentia obra de PP Ripolles, que continua els seus treballs d'investigacio,

Les monedes de Valentia son estudiades en tots els seus aspectes, des de les causes historiques de la obertura de la seca, I'estudi dels magistrats i un acurat i modelic trebal! numismatic, amb la sequencia dels encunys. Resulta una obra completa.

Ens es explicat el perque de l'us dels tipus del denari rorna de Q. Fabius, la qual permet un precis «post quem» per la datacio d'aquestes monedes.

L. Villaronga

L.V

L.V

RECENSIONS BIBLIOCRAFIQUES

El seu encaix metrologic i un profund estudi de la produccio del taller, amb l'us dels encunys i l'estimacio del volum total de les emissions, permet arribar a l'autor a exhaurirne les possibilitats de mes investigacions.

Una bona investigacio, la qual permet seguir la sequencia dels encunys, tanca aquest excel-lent monografia.

RIPOLLES, P.P., Fraccionarias ampuritanas. Estado de la investigacion, Archivo de Prehistoria Levantina, XIX 1989, Homenaje a D. Domingo Fletcher, tomo III.

Cornunicacio presentada al X Congres Internacional de Nurnismatica, de Londres de l'any 1986, en la qual es fa una analisi de l'estat de la investigacio d'aquestes petites monedes de plata del segle IV a.c.

Son molt encertats els comentaris de l'autor, malgrat !'escassa inforrnacio de que es disposa. Els tresors son pocs iamb molt poques monedes, i les troballes esporadiques, escasses.

Pel que fa a la metrologia, l'escassetat dels materials es determinant enno poder arribar a cap resultat efectiu.

Sobre la finalitat d'aquestes petites monedes, a les dues hipotesis que es cornenten, potser es pugui rebutjar la idea d'una finalitat exclusivament financera i acceptar la que proposa Furtwangler per les del tresor d'Auriol, de ser un instrument per comerciar amb l'hi nterland ernporita.

SANCHEZ ABAL, J.L. i ESTEBAN ORTEGA, 1., Monedas de cecas andaluzas procedentes de Tanusia, Congreso Internacional del Estrecho de Gibraltar, Ceuta Nov. 1987, Aetas, tomo I, Universidad a Distancia de Madrid, 1988, 1017-1031.

Son descrites 103 monedes de la Ulterior trobades ailloc que qualifica l'autor com a Tanusia, en realitat es Botija, de la provincia de Caceres. Les rnes abundants les d'Obulco i Castulo. Atribueix als moviments militars l'abundancia d'aquestes monedes.

SANCHEZ REAL, J.L. i GARCiA JIMENEZ, S., La ceca de Tanusia, Aetas del Primer Congreso Peninsular de Historia Antigua, Santiago de Compostela Julio de 1986, Santiago de Cornpostela, 1988, 149-190.

Son conscients els autors de la dificultat d'acceptar la seva conclusio que la seca de Tanusia es troba a Extremadura, malgrat el gran nombre d'exemplars alii trobats.

Les monedes d'aquesta seca son estudiades valorant les diferencies entre els coils, pentinats i dofins de l'anvers. Pel revers ho son per la posicio i llargada de la llanca, potes

L.V

L.V

L.V

del cavall i peu del genet. No arriba a cap conseqiiencia, nosaltres creiem que hauria d'haver arribat a I'estudi dels encunys i estimar el volum original de l'ernissio. EIfet del gran nombre d'aquestes monedes trobades a Extremadura es pot explicar per un moviment de l'exercit rorna i fins i tot de poblacio des de la Vall de l'Ebre, on amb tota seguretat foren batudes aquestes monedes.

L. Villaronga

VEGA DE LA TORRE, J.R., Hallazgos nurnismaticos de epoca romana en Palencia, Burgos y Cantabria, Sautola, V, Estudios en homenaje al Padre Carballo, Santander, 19861988,257-270.

Son descrites 27 monedes romano-imperials.

VILLARONGA, L., Uso de la ceca de Emporion por los romanos, para cubrir sus necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la segunda guerra punica, Studi per Laura Breglia, I, Supplemento Bolletino di Numismatica, n. 4/1987, 209-214.

En comparar els volums de les emissions rnonetaries de plata hispano-cartagineses amb el de les dracmes emporitanes, veiem que son similars, la qual cosa interpretem de manera que si els cartaginesos amb la moneda encunyada a la Peninsula sostingueren el seu exercit durant la preparacio i el desenvolupament de la segona guerra punica, la plata emporitana degue servir per resoldre les necessitats financeres dels romans a la Peninsula.

A.N.

VILLARONGA, L., Metrologia de les fraccionaries anteriors ales dracmes, Gaceta Numismatica, 94-95,1989,17-22.

Es formen dos grups, un de 0,945 g i un aItre de 0,74/0,77 g. El primer es elliS i el segon 1/6 del que despres sera la dracma de Rhode i Emporion.

A.N.

VILLARONGA,L. Els denaris iberics d'Ikalkusken, Estudis Numismatics Valencians, num. 3, Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia de la Generalitat Valenciana, Valencia ] 988,104 pags. XVIII lam.

La aparicion de nuevo material numismatico durante estos ultimos afios ha sido con stante, y ha obligado a los estudiosos a revisar sus trabajos anteriores. Consciente de elIo, el Doctor Villaronga, 25 afios mas tarde de la publicacion de su estudio sobre los de-

L.V

RECENSIONS BIBLTOCRAFlQUES

narios de la ceca de Ikalkusken y habiendo recopilado el doble de material del que contaba entonces (410 denarios frente a los 201 que conocia en 1962), publica una excelente y nueva monografia sobre la plata de esta ceca.

Despues de los antecedentes, bibliografia y tipologia, en el capitulo cuarto, el autor estudia las leyendas Ikalkusken y Ikalkunsken asi como la epigrafia de estos denarios. Villaronga discrepa en el valor del cuarto signo respecto a Untermann, de Hoz y otros, que proponen E 0 0, y basandose en criterios especificamente numisrnaticos -por la relacion evidente que existe entre estos denarios y los de cecas cataLanas, Kese, Ausesken, etc.- interpreta este signo como Ku, transcribiendo la leyenda como IKaLKuSKen y IKaLKuNSKeN en la serie mas moderna.

EI capitulo quinto esta dedicado a las tecnicas de acufiacion, en el estudia los curios, fisuras, posibles monedas forradas (el autor no conoce ninguna), falsas, asi como la posicion de cufios, En el capitulo sexto estudia la metrologia de cada clase y las relaciones entre elias y los denarios de cecas catalanas. Las semejanzas entre sus pesos medios son evidentes: Ikalkusken I, II, III, IV 3,801 gr; Kese 3,865 gr; Iltirta 7 3,574 gr; Iltirta 14 3,801 gr; Ausesken 3,798 gr. La Clase V emitida en el siglo I aC., de peso mas bajo que las clases anteriores, la relaciona con las emisiones en plata de Sekobirikes y Turiasu.

EI apartado siguiente, el capitulo septimo esta dedicado a los hallazgos y la circulacion moneta ria. A los tesoros ya conocidos de Areas, Cordoba, Granada, Palenzuela y Salvacafiete, el autor afiade los dos publicados por el de Carisia y Idanha-a-Velha asi como los hallazgos esporadicos de los que ha tenido noticias. Despues de estudiar las relaciones entre las distintas emisiones que componen estos tesoros propone la siguiente cronologia: Carisia 115/114 a.C.; Cordoba y Granada 109/108; Idanha 100; Areas y Salvacafiete 82/81 y Palenzuela 72 a.c. En este capitulo estudia asi mismo la distribucion de los hallazgos de denarios y bronces de lkalkusken, aceptando la hipotesis de la 10calizacion de esta ceca en la provincia de Cuenca, frontera con Valencia, quizas en Iniestao

El capitulo octavo esta dedicado a la estimacion del volumen de las emisiones rnonetarias, tomando como base que con un cufio se podia acufiar entre diez y treinta mil monedas, un parentesis demasiado amplio a nuestro entender. Las cuatro primeras clases han sido acufiadas con 29-31cufios de anverso y 43-48 de reverso. La V con 18-25curios de anverso y 17-22 de reverso. Al doblar el material de estudio respecto al publicado en 1962 el aumento de mirnero de cufios de anverso ha sido del 15% y de 20% de reverso. El numero de combinaciones de curio se ha incrementado en un 26%.

Los capitulos siguientes, el noveno y el decirno, estan dedicados a la ordenacion y cronologia, El autor, al ordenar las emisiones que forman las distintas clases, reconoce, 10 poco clara que queda la separaciori entre la Clase II y III, con estilos y pesos bastante parecidos, 3,840 gr de peso medio la Clase II y 3,864 gr la Clase III. El resto queda bien definido. La Clase I de buen estilo y peso alto; la IV con N intercalada en La leyenda y peso alto y la V con peso bajo y N intercalada. Como cronologia, Villaronga propone: Clase I, a principios del siglo II a.C,: Clases II y III hasta el afio 150 a.C.: la Clase IV, despues del 140 hasta 109/100 a.c. y por ultimo la Clase V despues del 100 hasta el82 a.c.

La segunda parte dellibro la forma un completo y esmerado catalogo. Hay que agradecer al Doctor Villaronga el cuidado que siempre pone en la parte grafica de sus obras, repitiendo si fuera necesario las copias fotograficas hasta conseguir un excelente resultado. En las primeras diezlaminas el autor ilustra y numera todos los cufios de anverso y reverso conocidos. Las monedas estan ampliadas al doble de su tarnafio por 10 que se apre-

cian claramente los detaIIes. En el resto de laminas los denarios estan reproducidos a tamana natural y numerados por ejemplares, cufio de anverso y curio de reverso.

Felicitamos muy merecidamente al autor de esta monografia sobre los denarios de Ikalkusken asi como a la Conselleria de Cultura, Educaci6 i Ciencia de la Generalitat Valenciana con el deseo de que los siga publicando.

M. Garcia Garrido

MEDIEVAL

BALAGUER, ANNA M., Influencias de las acufiaciones musulmanas en los sistemas monetarios de los reinos ibericos medievales, Gaceta Numismdtica, 92, marzo 1989, pags. 29-47.

Es tracta d'un complet estat de la qiiestio de les imitacions i circulaci6 de la moneda arab en els estats cristians peninsulars durant l'Edat Mitjana. Es la primera vegada que es presenta un estudi de sintesi sobre el fenomen, incorporant els avances sobre el tema.

L'autora tracta, en primer Iloc, la questio de l'or a 1'0ccident europeu en l'Alta Edat Mitjana, per a passar a tractar seguidament dels comtats catalans i dels seus diferents periodes, avui ben establerts, d'emissions auries d'imitaci6 musulmana 0 de circulaci6 de les diferents especies monetaries islarniques.

En un quadre cronologic I'autora d6na les dates en que determinada especie monetaria cornenca a esser citada en la documentaci6 comtal catalana, la qual cosa permet determinar unes cronologies per la circulaci6 decada especie monetaria, entre els segles X-XIII.

A continuaci6 tracta de les irnitacions de dobles i dirhems (millareses) a Catalunya i al Llenguadoc en els segles XII-XV

Segueix un estat de la qiiestio de les encunyacions auries aragoneses de la fi del segle XI, els «mancusos iacensis monetae» i una completa panoramica de les emissions castelIanes, lleoneses i portugueses d'imitaci6 arabiga 0 influides pel sistema andalusi.

La versi6 anglesa d'aquest treballfou publicada a Problems ofMedieval Coinage in the Iberian Area, edited by M. Gomes Marques, Santarem, 1984, pags. 307-334.

M.C.S.

BALAGUER, A.M., «Grado de monetarizaci6n en la Catalufia Altornedieval», Rythmes de fa production monetaire de l'Antiquite a nos jours, «Actes du Colloque International» Organise a Paris 10-12 janvier 1986, Louvain-La-Neuve, 1987, pags, 412-424.

L'autora presenta un nou metode d'estudi basat en el despull sisternatic de repertoris documentals per extreure'n els esments monetaris dels pagaments. Sobre la base de 3.069 pagaments extrets de la documentaci6 catalana dels segles IX-XIV s'analitza en quina

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

proporcio apareix el simple troc 0 el que es equivalent, expressions de preu en monedes acompanyades de la forma in rem valentem, indicatiu de que es paga en especie, L'estudi demostra que cal abandonar la visio desmonetitzada i d'economia natural per a aquests segles (IX-XI) i tarnbe que el grau relatiu de monetitzacio varian! d'un comtat a l'altre, fet que l'autora posa en relacio amb l'existencia 0 no d'emissions monetaries propies a cada comtat iamb altresfactors.

M. Crusafont i Sabater

BALAGUER, AM. i CANTO GARCiA, A, Al-Andalus y los carolingios, un singular testimonio numismatico, Gaceta Numismdtica, 85,1987, pags. 41-49

El veil tema de les relacions entre l'Imperi Carolingi i l'lslam, que tant preocupa els historiadors de decades passades des de la presentacio de l'avui ja forca desacreditada tesi de H. Pirenne, troba una mena d'encarnacio simbolica en la peca que presenten els autors. Es tracta d'un dirhern d'al-Andalus 230 AH. que porta inserit per una fisura central un fragment de diner de Lluis el Pietos del tipus Cristiana Religio. La modalitat d'insercio es ben coneguda entre monedes andalusines d'aquesta epoca, tot i que la funcio d'aquesta curiosa practica no ha estat del tot aclarida. Ara be, el rnes extraordinari es l'associacio en aquest cas d'un dirhem andalusi amb un diner carolingi coetani. Aixo permet als autors de considerar les relacions entre al-Andalus i l'Imperi Carolingi tot referint-se als tresors de l'Europa Occidental i d'al-Andalus amb associacio de monedaandalusina i carolingia. Tarnbe es revisen les troballes de moneda carolingia a la Peninsula. La conclusio final es l'evidencia d'uns contactes entre el man andalusi i l'irnperi carolingi, prou considerables.

M. Crusafont i Sabater

CHAVES, RAFAEL Y Mil lost, Aportacion al catalogo de la moneda visigoda, Gaceta Numismatico, 83, 1986, pags, 59-67. Ibid. Notas para un catalogo de la moneda visigoda, Gaceta Numismdtica, 88, 1988, pags. 5-8.

Els autors prossegueixen en la seva tasca pacient i util de donar a coneixer les monedes visigodes no publicades pels autors classics, Miles especialment. En el primer article publiquen sis nous triens de: Gundemar (Tarraco); Sisebut (Acci), (Egitania), (Braccara) i (Nandolas).

En el segon recullen: Leovigild triens d'Italica amb lectura CVMDEOETALICA Sisenand de Girona; Witiza de Barcelona; Recared de Barcelona; una altra de Sisenand de Girona i un Recesvint tarnbe de Girona. Algunes d'aquestes peces procedeixen de la colleccio Soler Cabot subhastada a Basileae11987.

Anna M.

Balaguer

CHAVES RAFAEL Y M" JOSE, Aportacion al corpus de la moneda visigoda. Un triente inedito de Chintila (634-640), Ceca de Caliabria», Boletin del Museo Arqueol6gico Nacional; t.V, 1987, pags. 87-88.

Ibid. «Una ceca visigoda inedita,Turico, en el reinado de Sisebuto. Otras aportaciones al catalogo de la moneda visigoda», Boletin del Museo Arqueologico Nacional1988, t. VI, pags. 81-84.

Importants aportacions al corpus de la moneda visigoda amb la publicacio acurada d'aquests nous materials apareguts. El triens completament desconegut fins ara pel regnat de Chitila de la rara seca de Caliabria, de la qual nomes es coneixia una peca de Witeric, es el que ens presenten en el primer article.

En el segon una seca visigoda inedita, Turico, pel regnat de Sisebut a la qual s'afegeixen algunes variants inedites: Acci de Suintila escrit Haci; una altra variant de lectura d'aquest regnat i seca; Emerita de Chindasvint, varietat de lectura i execucio de bust; lspali d'Egica Witiza tambe variant de lectura desconeguda. Arnbdos articles son ben documentats i indiquen procedencia de les peces quan es coneguda.

Anna M. Balaguer

COMAS, R. Una moneda inedita del comtat d'Urgell. I.:Ardit, 4. Barcelona 1989, pags. 136-137.

Poques han estat les novetats que hom ha pogut afegir al recull de Botet sobre el corntat d'Urgell. En aquest treball R. Comas descriu l'obol inedit del comte Guerau que resulta util tarnbe per a confirmar la lectura de l'anvers: GERALD COMES. Rarissirns eren ja els diners d'aquest comte de manera que trobar l'obol, sempre molt mes escas, semblava un repte insuperable. Cal felicitar, doncs, R. Comas per la seva important descoberta.

M.C.S.

CRUSAFONT i SABATER, M. i BALAGUER, A.M. El Mil·lenari de Catalunya. EI punt de vista numismatic. L'Ardit, 4, desembre 1989, pags. 130-132.

Els autors analitzen els origens de les emissions autoctones als comtats catalans i tots els seus condicionaments, per treure'n les conseqiiencies que es deriven d'aquesta realitat monetaria a I'hora de fer balanc dels origens de Catalunya en el mil-lenari ara celeb rat.

L'article te el valor d'una sintesi clara i rigorosa dels fets, acompanyada d'una interpretacio raonada i plausible. En definitiva un treball util, accessible i sintetic.

A.N.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

CRUSAFONT i SABATER, M. i BALAGUER, AM., La nurnismatica Navarro-Aragonesa Alto Medieval. Nuevas Hipotesis, Gaceta Numismdtica; 81,1986, pags. 35-66.

La numisrnatica navarresa-aragonesa altmedieval es, sens dubte, un dels sectors mes foscos de la numisrnaticamedieval peninsular. Mancats d'un treball solid de base ba estat sovint objecte d'estudis i d'interpretacions poe fonamentades que, lluny d'aproximar-se a l'aclariment, han contribuit a enfosquir encara mes les cronologies, les atribucions, en definitiva, totes les circurnstancies d'aquestes emissions.

Els autors es proposen de fer l'ordenacio i l'atribucio de les emissions de forma raonada i explicitament justificada tot partint de les dades numisrnatiques i historiques disponibles, tasca fins ara no realitzada per al conjunt del periode.

Despres d'una minuciosa analisi, regnat per regnat, dels motius que decanten les atribucions d'un 0 altre tipus monetari, els autors ofereixen un cataleg complet dels tipus monetaris coneguts, construit segons l'ordre d'atribucions que han establert.

Aquest cataleg a partir d'ara sera el que caldra emprar per a ciassificar el material d'aquesta serie, tant perque es construit en bases tan solides com es possible ara, com per esser exhaustiu. Excellents il-lustracions acompanyen les descripcions de les monedes, tot facilitant la classificacio i permetent visualitzar molts dels trets en l'evolucio estilistica dels tipus que es refereixen en el text.

CRUSAFONT i SA BATER, M., EI «negrete» navarro de Fernando el Catolico, Gaceta Numismatica; 79,1985, pags, 67-69.

L'autor publica un valor fins ara inedit de la numisrnatica navarresa del regnat de Ferran el Catolic, el negrete 0 mig cornado, L'exemplar que dona a coneixer fou trobat en unes excavacions realitzades per l'arqueoleg frances Mr. Gaudeul al sud de Saint Jean de Pie de Port. Una traduccio d'aquest article al frances fou publicada a Bulletin du Musee Basque, 115,1987i 120,1988.

AM.B.

CRUSAFONT i SABATER, M. i COLOME, 1., Pugesa inedita d'Agramunt, Gaceta Numismatica, 83,1986, pags. 63-67.

EI treball dona a coneixer una nova moneda local amb heraldica d'Agramunt i del comtat d'Urgell, ambit en el qual solien tenir curs aquest tipus de peces. El nou tipus recorda molt la pugesa de Balaguer d'Arnau de Cervera i podria esser una conseqiiencia de la concessio d'Alfons III de l'any 1331.

AM. Balaguer

CRUSAFONT i SABATER, M. i COLOME, J., Moneda inedita de Ponts, Gaceta Numismdtica; 84,1987, pags, 57-64.

Es tracta de la identificacio d'una nova moneda local, la de Ponts, que els autors publiquen per primera vegada.

Les emissions de Ponts poden haver comencat el 1328, per una concessi6 d'Alfons III, i consta que e11564 encara s'hi batiamoneda.

Es situa, dones, aquesta moneda dintre d'aquestes fites cronologiques.

A.M.B.

CRUSAFONT i SABATER, M., «Dobias de Barcelona (1282)>>, Gaceta Numismdtica, 91, 1988. pags, 47-49.

L'autor realitza una concisa panoramica de la problernatica de les imitacions cristianes de moneda arab, en especial de la millaresa i de la dobla. Les dificultats que presenta la identificacio d'aquestes imitacions no han estat pas resoltes, tot i algunes aportacions puntuals.

M. Crusafont en aquest treball dona a coneixer una cita d'un inventari de l'abat de Montearagon el 1282 en el qual es parla de vint-i-tres dobles de Barcelona i 10 d'alrnir, EI mes extraordinari no son les dobles de Barcelona, ja que sabem que se n'havien fabricat en aquesta epoca, segons es ben documentat, sino que rabat de Montearag6n devia saber distingir-les de les d'Almir.Tot plegat porta a I'autor a qi.iestionar-se per la identitat dels signes diferenciadors de les dobles barcelonines, alhora que fa vots per una major atencio dels arabistes per aquesta qi.iesti6.

A.M. Balaguer

CRUSAFONT i SABATER, M. Barcelona i la moneda catalana. Barcelona 1989. Editat per la Caixa de Pensions.

Aquesta obra te dues vessants ben diferenciades. D'una banda, hi tenim la presentaci6 de la colleccio de monedes catalanes de la Caixa i de l'altra l'estudi que dona titol al llibre. «La Caixa» va tenir I'encert de no Iimitar l'obra a una simple presentaci6 d'un fons, sino que en acceptar el segon text, I'hi dona un doble interes. La primera part s'obre arnb una breu panoramica sobre la historia de la moneda catalana, amb cornentaris relatius als grups de peces de la col-leccio que represeneten cad a periode. La representacio propiament dita del fons s'obreamb una seleccio d'ampliacions a tot color de les peces mes importants, per raresa 0 per bellesa i es completa amb un cataleg breu acompanyat de nombroses fotografies en blanc i negre i a mida real. La segona part inclou, com hem dit, I'estudi sobre Barcelona i la moneda catalana, que recull inforrnacio mai no utilitzada des de l'optica de la historia de la moneda i que correspon a la documentacio municipal barcelonina sintetitzada en les denominades Rubriques de Bruniquer. Essent el municipi barceloni el responsable de les emissions monetaries per a Catalunya, ja es pot comprendre l'interes d'aquest fons documental. L'autor el posa en relacio amb l'evidencia numismati-

RECENSIONS BIBLlOGRAFIQUES

ca i la docurnentacio reial i pot aixi obtenir moltes noyes dades i aclariments. Les Rubriques abracen una cronologia que s'obre a la fi del s. XII i es clou amb la Guerra de Successio, pen) com que la cornpilacio fou iniciada a la fi del s. XVI ja es cornpren que vagi guanyant en irnportancia a mesura que anem avancant dins I'espai analitzat.

Aclariments importants son donats per a questions com l'origen del nom croat, la unificacio monetaria de la plata, la caiguda del billa en temps de Pere lola significacio dels pesals monetaris. Aquest darrer punt es interessant ares que aclareix que els pesals expressen pesos minims i no pas pesos legals. Els apartats de mes amplitud corresponen a l'evolucio del croat i les seves variacions de talla, el conjunt de la historia moneta ria del s. Xv, la Guerra dels Segadors i el proces vers la fiduciaritat total de la petita moneda. Son importants els aclariments sobre l'enfrontament entre la Busca i la Biga en I'aspecte monetari, mai fins ara ben interpretat i tot I'apartat de l'Edat Mcderna per la manca gairebe total d'antecedents. Enriqueix l'obra un magnific aparell d'illustracions i un disseny acurat i creatiu.

AM. Balaguer

CRUSAFONT i SABATER, M. i COLOME, 1. Eis senyals de Talarn. Cercle 2. Barcelona 1988. pags.52-53.

La pacient tasca de sembra que feu Botet i Siso va donant els seus fruits. Sovint les noyes descobertes es poden documental' immediatament gracies a I'aplec documental d'aquell autor. Aquest es el cas de les recentment aparegudes monedes de Talarn, objecte d'aquest article i que troben la seva justificacio en la concessio del] 482 publicada per Botet. Els autors donen a coneixer un nou tipus amb T-A, probablement atribuible a Talam i que seria posterior al que dona a coneixer Victor de Val amb l'heraldica de la vila i la dels comtes de Pallars a I'altra cara.

CRUSAFONT i SABATER, M. «The copper coinage of the Visigoths of Spain». Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area. Santarem 1988, pags. 35-70.

L'existencia d'un numerari fins ara desconegut d'epoca visigoda i batut amb coure fou plantejat com a hipotesi per I'autor I'any ] 984. Amb noyes dades referents a troballes, nous exemplars i tipus rnes explicits s'aferma ara en l'existencia d'una nova serie monetaria visigoda que situa en una fase avancada dins el seu periode de domini peninsular i que mornentaniament sembla centrar-se en una area betico-lusitana predominantment. Despres de demostrar l'atribucio a Sevilla dels coures amb lIegenda SP sobre la base de I'acumulacio de troballes entorn de la ciutat i a l'existencia d'un coure amb lectura SPL (Ispali) l'autor suposa que aquesta ciutat degue esser la que inicia aquesta mena d'amonedaments que despres s'estendrien a altres llocs relativament proxirns com Emerita, Toleto, i potser encara Cordova 0 altres, d'atribucio mes problernatica. El coure visigot s'hauria originat en una area que probablement va emprar petits coures bizantins arran de l'ocupacio d'un ampli territori del sud peninsular i seria en connexio amb la necessitat d'un element per a petits intercanvis ales ciutats importants.

AM. Balaguer

AM.B.

CRUSAFONT i SABATER, M. Nova inclusa comtal d'Urgell. L'Ardit 4. Barcelona 1989 pags, 133-145.

Les recents troballes han convertit I'abans rarissima pugesa de Teresa d'Entenca en una peca abundant. Aixo confirma l'amplia extensi6 de la seva circulaci6. En aquest treball l'autor presenta una curiosa variant que omet el nom de la comtessa i que nornes diu COMS. Despres de descartar una emissi6 d'Alfons, l'autor es decanta per creure en una primera emissi6 de la comtessa, encara anonirna. Es basa en la major dificultat tecnica de la fabricaci6 d'aquesta varietat, que la fa adient com a prirnera fabricacio. L'autor interpreta I'abreviatura enla forma COM(ITI)S(SA).

AM.B.

CRUSAFONT i SA BATER, M. EI veritable ral d'argent de Jaume II de Mallorca. Cercle 1. Barcelona 1987, pags. 22-23.

La poca distancia quesepara els regnats deIs reis mallorquins Jaume II (1276-1311) i Jaume III (1324-1349) ha creat sempre dificultats a l'hora d'atribuir les monedes respectives. L'autor, que en un anterior treball havia donat a Jaume III el ral d'argent tradicionalment atribuit a Jaume II troba ara un tipus de ral que amb argumentacions paleografiques pot atribuir a Jaume II. Amb aquest nou tipus resten doncs c1arament diferenciats els rals d'argent dels dos reis del mateix nom.

AM.B.

DOMINGO SELLART, F. Eis diners perpinyanesos de Ferran II. Diner inedit de Carles I. Cercle 2. Barcelona 1988. pags. 54-60.

Entre les tasques que cal anar realitzant per a revisar el treball de Botet i Sis6 resulta de gran interes la sistematitzaci6 de les variants. Es una labor que pot donar resultats molt positius. En aquest cas I'autor no solament troba una interessant varietat del diner perpinyanes de Ferran II amb orla lobulada sino que amb l'ordenaci6 de la serie permet fer una descoberta important. Es tracta del diner de tipologia semblant pero atriburble a Carles I, hipotesi que es pot reforcar tot relacionant el tipus amb la llicencia d'encunyaci6 donada per aquest rei e11523. L'autor distribueix les nombroses varietats de Ferran II en sis grups i fa tambe la identificaci6 de les falsificacions. La fotografia sistematica dels exemplars complementa la utilitat del treball.

M. Crusafont

GUIDO, FRANCESCO. «Moneta dalla necropoli medievale di Posada (Nuoro)», Gaceta Numismdtica94-95. Barcelona 1989, pags. 161-164.

Les excavacions de I'antic nucli habitat de Posada han aportat 43 rnonedes, el gruix principal de les quais, d'epoca medieval.

RECENSIONS BIBLlDGRAFIQUES

L'autor relaciona les troballes amb la persistencia del costum paga de I'eobolo a Carente», encara vigent rnes enlla del Concili de Trento. Dins el conjunt medieval destaca el numerari catala, enfront de nornes I'exemplar genoves, 1 de pisa i un de venecia, Aixi, a mes d'un diner barceloni de Jaume II i un dobler mallorqui de Sane hi ha abundancia de moneda menuda emesa a Sardenya des dePere III a Ferran II i encara dels temps dels Austria. Destacable es la presencia del rarissirn diner de Pere III.

HAHN, W. i METCALF, w.E. Studies in Early Byzantine Gold Coinage, Numismatic Studies n" 17, The American Numismatic Society, New York, 1988, 144 pgs. 24 lam.

Continua la «American Numismatic Society» la publicacio de la serie «Numismatic Studies», aquesta vegada reunint un conjunt de treballs dels primers especialistes en numismatica bizantina a carrec dels editors W. Hahn i E. Metcalf, que don en una noticia general per paisos de les darreres novetats, i pel que fa a Espanya recullen el treball de Perez Sindreu, «Catalogo de monedas y medallas de oro, Gabinete Nurnismatico Municipal, Sevilla, 1980».

Eis treballs publicats son els seguents:

WE. Metcalf, The Joint Reign Gold of Justin I and Justinian I.

N. Fairhead and W Hahn, The Monte Judica Hoard and the Sicilian Moneta Auri under Justinian I and Justin II.

e Morrison, Carthage: The Moneta Auri under Justinian I and Justin 11, 537-578.

D.M. Metcalf, The Minting of Gold Coinage at Thessalonica in the Fifth and Sixth Centuries and the Gold Currency of IIIyricum and Dalmatia.

1. Smedley, Seventh-Century Byzantine Coins in Southern Russiaand the Problem of Light Weight Solidi.

W Hahn, Microchemical Analysis of the Metal Content of some Eighth-Century Coins of Rome andRavenna.

WA. Oddy; The debasement of the provincial Byzantine Gold Coinage from theSeventh to Ninth Centuries.

Als metodes classics s'ajunten els nous, la qual cosa per met arribar a conclusions mes definitives i avancar en els coneixements de la nurnismatica bizantina.

LEYDA DAMIA, J.M., Sobre una posible acufiacion del rey navarro, Carlos III el Noble, Gaceta Numismdtica 89, junio 1988, pags. 37 -43.

L'autor presenta la suggestiva i tarnbe plausible hipotesi que Carles III de Navarra, que com es sabut es comprornete al principi del seu regnat a no encunyar moneda tot rebent 30.000 florins en compensaci6, bates algunes monedes per la cerimonia de la seva coronaci6. Leyda es basa, entre altres consideracions que fa, en la Cronica dels reis de Navarra del malaguanyat Princep de Viana, net de Carles el Noble. EI princep Carles explica detalladament la cerirnonia de coronacio del seu avi, on fa constar que en el seu curs fou escampada moneda la qual «el de nuevo habiamandado batit».

M. Crusafont

L. Villaronga

Com a possible identificaci6 d'aquesta emissi6 I'autor proposa el tipus heraldic (Vidal Quadras 5653) fins ara atribuit a Carles el Dolent.

M. Crusafont i Sabater

LIZARRAGA, J. En que fecha mand6 batir moneda el Principe de Viana, Gaceta Numismatica; 90,1988, pags. 41-47.

L'autor publica el document de 25 de juny de 1455 pel qual el Princep de Viana disposa l'emissi6 de moneda. Afegeix altra documentaci6 monetaria de Joan II i correspondencia del Princep de Viana de la qual conclou que disposa des del 25 de juny de 1455 al 28 de maig de 1456 per a batre moneda.

L'interes de l'aportaci6 es centra especialment en la publicaci6 del document de 25 de juny de 1455, ja conegut per Pio Beltran.

Crida l'atenci6 que l'autor ignori 0 pretengui ignorar tots els treballs anteriors, ben documentats i en els quais es justificava ja l'encunyaci6 de moneda per part del Princep Carles i es feia la identificaci6 de les seves monedes. Per aquest motiu sembla, doncs, completament fora de lloc la seva frase: «No seria justo, que si hasta ahara hemos estado clasificando las monedas del Principe, como de Carlos II, ahara y despues de leer dichodocumento, hicieramos lo contrario, es decir, clasificar monedas de Carlos II, como del Principe de Viana».

Per a la identificaci6 de les monedes de Carles de Viana vid. M. Crusafont, «Les monedes del Princep de Viana» II Simposi Numismatic de Barcelona, 1980, pags. 281-290, lam. 47-48.

A.M. Balaguer

PUJOL i SALELLAS, Pere de, El Bovalar (Seros, Segria). Conjunt d'epoca paleocristiana i visigotica; Diputaci6 de Lleida, Generalitat de Catalunya, 1989,28 pags.

Pel que fa a la numisrnatica es important la publicaci6 dels 19 trients visigotics trobats, tretze de la Tarraconense i un d'inedit d'Akhila de Cesaragusta, que prova el domini d'aquest rei sobre aquesta ciutat.

PEREZ DE SAN ROMAN, A. «EI pilar crucifero y mariano en Sancho III de Parnplona». Artes pldsticas y monumentales 5. Donostia 1988. pags. 9-13.

L'autor qi.iestiona la identificaci6 plantejada per Mateu i Llopis dels arbres navarroaragonesos de les monedes amb un «arbor ad modum floris» expressiu de la Creu i planteja una nova hipotesi. Aquesta consisteix a creure que som davant un pilar de pedra superat d'una creu, probablement relacionable amb el cami de Santiago. L'explicaci6 es plausible i la dificultat major rau en demostrar-la cientificament. Es cert que l'autor dona arguments, pero es tracta de simples deduccions.

M.C.S.

L.V

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

SAINZ VARONA, F.A i ELORZA GUINEA, LA, Eltesorillo de la Juderia de Briviesca, Gaceta Numismatica, 79,1985, pags. 47-63.

Els autors publiquen un tresoret de monedes de billa castellanes medievals trobat el mes d'abril de 1985. Es tracta de 32 monedes que comprenen els regnats d'Alfons X al de Pere I de Castella. Els autors realitzen un estudi correcte del material, mostren un coneixement de la bibliografia i en fan una descripcio acurada, Anna M. Balaguer

SPAULDING, lE., El epiteto «pius» en las monedas visigodas, Numisma 192-203,1985-6, pags.33-38

L'autor presenta una concisa visio de l'us i significacio del terme «pius» en epoca romana quan acompanya tarnbe el nom de I'emperador. Observa que en el Baix Imperi esdeve un titol forca convencional i fa referencia al respecte ales tradicions, a la legitimitat o a la qualitat del regim.

L'autor relaciona l'aparicio de l'epitet «pius» en la moneda visigoda amb tot l'afer de les lluites de Leovigild contra el seu fill Hermenegild, que convertit al catolicisme es revolta contra el seu pare. Aixi troba aquest epitet emprat per primera vegada en lectures triomfals, relacionades amb aquestes campanyes, de monedes: d'Emerita, ltaliea, Ispali. L'autor veu que l'aplicacio de l'epitet «pius» en Leovigild no fa referencia a l'administraciadel regne, sino que vol denotar el seu servei a lafe arriana, en bona consonancia amb les lectures triomfals de les seques del Sud. Spelding troba, pen), dificultats per a explicar-se en aquest mateix sentit l'aparicio de «pius» en una moneda de Narbona.

Recared i els sobirans que el succeiren s'aplicaran usualment el qualificatiu de «pius», ara clararnent en el sentit convencional de legitimitat, bon govern, etc., que tenia en epoca rornana. Aquesta circumstancia i la lectura no triomfal amb «pius» de Narbona semblen restar forca a la hipotesi de l'autor.

A.M. Balaguer

TODESCA, J. The monetary history of Castille-Leon (ca. 1100-1300) in light of the Bourgey hoard, Museum Notes, 33,1988,129-204.

Extens cornentari sobre el sistema monetari castella del periode 1100 a 1300.

WALKER, A The identification of the coinage of Reccared II, New evidence from the visigothic mints of Emerita and Eliberri, La Numismatique Temoin de l'Histoire, IAPN, publication num. 8, Wetteren, 1986, pags. 72-86, lam. 16-18.

Recared II, fill de Sisebut regna molt breument, tan sols un mes 0 dos, l'espai que va del dia de febrer del 621 en que rnori el seu pare a un dia de maig del mateix any en que

L.V

RECENSIONS BlBLIOCRAFIQUES

fou elegit Suinthila. En aquest treballl'autor es planteja els interrogants si Recared II arriba a batre rnoneda en aquest curt espai i en cas afirmatiu com diferenciar aquestes emissionsde les de Recared 1.

L'autor condou amb arguments plausibles que Recared II pogue encunyar moneda malgrat el seu breu regnat. La questio es buscar criteris per a diferenciar aquestes produccions de les de Recared 1. Per a aixo analitza l'evidencia numismatica de dues seques de produccions prou regulars i abundants per a establir, des del final del regnat de Leovigild al de Suinthila, una cadena en l'evolucio estilistica de les peces. Per aquest cami i mitjancant alguns enllacos d'encunys Walker arriba a poder identificar les monedes batudes per Recared II. Aquesta es, sens dubte, una important contribucio al coneixement de la moneda visigoda d'or.

AM.B.

CORES, G. i CASARIEGO, A «Netas sobre las monedas de Recaredo Il», Numisma num, 192-203, enero-diciembre, 1985-6, pags. 39-46.

Els autors presenten l'evidencia de noyes peces que confirmen tarnbe la identificacio feta per A Walker, en l'artide ressenyat rues amunt, de les monedes de Recared II. Es tracta de tres peces, una de Toledo, una segona de Barbi i una tercera d'Ispali, amb la qual cosa s'incrementa el nombre de seques identificades per aquest breu regnat de Recared II.

AM.B.

MODERN J CONTEMPORANI

BARRERA CORONADO, L. La moneda de necesidad en la provincia de Sevilla, Sevilla 1989, 53 pags.

L'autor realitza un estudi rnetodologicament exemplar de la moneda de necessitat emesa a la provincia de Sevilla durant la Guerra Civil. La seva recerca es exhaustiva ja que des pres d'haver acudit a tots els arxius municipals ambresultats molt migrats, es dirigeix a l'arxiu del Govern Civil, on se l'informa que res no es conserva d'abans de 1950. No per aixo defalleix Barrera en la seva investigacio i assaja d'obtenir inforrnacio a traves de persones que visqueren aquells fets. Visita segons un pia perfectament establert diferents residencies i institucions d'acolliment de pensionistes amb resultats tarnbe poe engrescadors. Gairebe ningu recorda res i quan hi ha alguna inforrnacio es molt parcial. Les experiencies realitzades en aquest mateix sentit a Catalunya han donat resultats ben similars.

Ara be, no tota la labor de recerca de Barrera ha estat imitil, sino que ha aconseguit trobar probablement tot allo que podia esser retrobat. Aixi dona a coneixer una Acta Capitular de Cazalla de la Sierra, document que resultara precios idel qual es derivaran algunes dades indirectes per altres municipis, i tarnbe poder coneixer el nom del fabricant que s'ocupa de produir les monedes. L'autor no deixa tampoc de vi sitar aquest establiment, amb l'esperanca de trobar alguna constancia escrita de l'encarrec, algun punxo, alguna mostra. Nornes pogue trobar algunes peces de50 cts. Arahal entre les mostres. El

RECENSIONS BIBLIOCRAFTQUES

gran esforc realitzat per Barrera en dur a terme aquesta investigacio ha donat, pen'>, els seus fruits, ja que les dades recollides tot i fragmentaries Ii han perrnes de reconstruir tant com es avui possible la historia d'aquestes emissions sevillanes, que cataloga curosament, assenyalant les falsificacions modernes.

A.M. Balaguer

BISCHOFF, Wl.; editor deThe Coinage ojEl Peru, The American Numismatic Society, Proceedings n'' 5, New York, 1989.

L'«American Numismatic Society» organitza els dies 29-30 d'octubre de I'any 1988 una reunio, la quinta, per tractar del «Coinage of the Americas», amb el tema concret de «The coinage of the Viceroyalty of Peru and its successor states».

Les comunicacions presentades han estat editades en el lIibre que ara comentem i a mes es a disposicio dels interessats una col-leccio de 36 diapositives en color, sobre el tema amb un fullet explicatiu.

Els quinze treballs recullen les idees dels investigadors americans i europeus especialitzats en el tema.

Freeman Craig ens dona una visio general de les emissions monetaries de les colonies espanyoles del sud d'America, exposant I'entorn politic i economic, amb les multiples variacions existents en les diverses seques durant dos segles i mig.

La moneda d'or es tractada per Frank Sedwick. Les contribucions de J.R. Lasser i Adon A i Jeanne P. Gordus fan us dels metodes mes moderns d'analisi de metalls per precisar I'origen dels rnetalls.

En el sentit mes classic de la numisrnatica son els treballs d'E. Dargent Chamot, K.A Dyl11 i A. Cunnetti-Ferrando, els quais tracten dels primers anys d'encunyacio de monedes al Virregnat del Peru.

A temes que podriem classificar d'enigmatics van dedicats els articles de Barry W. Stallard i Robert D. Leonard, el primer amb les marques AP. i el segon amb les contramarques.

Glenn S. Murray publica dades de l'Arxiu d'Indies per la reconstruccio de les seques peruanes i lIur maquinaria,

Les peces de proclarnacio son presentades per Richard G. Doty i la moneda «Feble. per H.P. Flatt.

Les monedes del Peru independent son tractades per William B. Christensen i George Lill III ens parJa d'algunes «monedes especials».

Un important esforc col-lectiu representa la reunio i la publicacio de les comunicacions, les quaIs ens donen un nou avanc en I'estudi de les monedes colonials de Sud-America.

L. Villaronga

CALICO, F. i X. «La onza de Valladolid», La Numismatique Temoin de l'Histoire; LAN.P., publication num. 8, Wetteren, 1986, pags. 167-8, lams. 31-32.

Els autors presenten la peca de vuit escuts de Valladolid del regnat de Felip IV que havia restat practicarnent ineditafins el moment.

EI valor de 8 escuts no es encunyat fins aquest regnat i hom creia que seques com Burgos, Toledo 0 Valladolid, prou actives durant Felip II, pen) que havien deixat de batre monedes d'or en regnats posteriors no haurien encunyat aquest valor. Per ara hom coneix monedes de 8 escuts de Toledo per l'any 1655 i l'ara presentada de Valladolid, {mica de moment.

Carlos III Y La Casa de Moneda, editada pel «Ministerio de Economia y Hacienda» i «Fabrica Nacional de Moneda y Timbre», Madrid, 1988,293 pags. ilus.

Cataleg extraordinariament ben presentat de l'exposici6 que, amb aquest titol, es mostra a les dependencies del Museu de la Casa de la Moneda de Madrid els mesos de desembre i gener de 1988-1989.

Conte articles sobre I'economia en temps de Carles III de Gonzalo Anes y Guillermo Cespedes. Ruiz Trapero tracta de la moneda circulant en aquest regnat i Reyes Duran conjuntament amb Mercedes de Arriba presenten una interessant panorarnica de la trajectoria i treballs realitzats a laCasa de la Moneda de Madrid durant el regnat de Carles III.

A continuaci6 segueix un cataleg convencional de l'exposici6 descrivint les monedes i els altres objectes que s'hi mostraren com retrats reials, mobiliari, documentaci6 escrita, dibuixos, etc.

Anna M. Balaguer

COEKELBERGHS, A Ordonnances monetaires sous Philippe II de 1563 (/ 1598, Dossiers du CEN (Cercle d'Etudes Numismatiques), num. 1, Brusselles, 1984,354 pags.

L'objectiu d'aquest important treball es el de la publicaci6 de les ordres monetaries de Felip II als Paisos Baixos. L'autor acompanya l'edici6 d'aquests documents d'una concisa visi6 dels esdeveniments del periode, de taules cronologiques, una relaci6 de les labors monetaries extretes dels registres de la Chambre des Comptes a partir de 1563, un glosari i taules de valors monetaris i pesos.

Es tracta, doncs, de la publicaci6 d'un conjunt important i coherent de documentaci6 monetaria inedita que sera fonamental a l'hora de construir la historia de les emissions monetaries de Felip II als Paisos Baixos.

AM. Balaguer

COMAS, RAFAEL i MONTANES, Joan «Nous targarins de la Guerra dels Segadors», Cercle 2. Barcelona 1988, pags. 63-64.

Presentaci6 de dos exemplars d'un intressant diner inedit de Tarrega, que a diferencia de tots els fins ara coneguts porten I'efigie de Felip III i la llegenda PRIN9 CHATA-

RECENSIONS BIBLIOCIMFIQUES

LONI. Com diuen els autors si be l'efigie expressa la fase de I'aixecament en la qual encara no es feia rebuig expres del rei Felip, la llegenda s'acosta a la fase republicana que cobreix el breu espai entre el rebuig de Felip i l'acceptacio forcada del rei frances. La moneda descoberta no es, doncs, nornes un nou tipus sino tarnbe l'expressio d'una fase de I'aixecament.

M.C.S.

CRUSAFONT i SABATER, M. i MONTANES i ALTURA, 1. Diner inedit de Vilanova de Meia. Caceta Numismatica, 82,1986, pags. 71-74.

Els autors realitzen la identificacio del diner, fins ara inedit, de Vilanova de Meia, Aquesta localitat era una de les 24 viles que apareixen al repertori d'Antic Roca, de l'any 1564, com a emissores de numerari local.

Consideracins de tipus historic, paleografic, estilistic i numismatic porten els autors a situar l'ernissio del tip us monetari aparegut en una data no massa allunyada de la redacci6 de I'obra d'Antic Roca.

A.M.B.

DARGENT CHAMOT, E. La primera ceca de Lima (1568-1592), Revista de Indias, C.S.I.c. vol. XLVIII, enero-agosto 1988, nums: 182-3, pags. 161-186.

En aquest treballl'autor va reconstruint tota la historia del taller monetari de Lima durant la primera etapa d'activitat d'aquesta seca entre els anys 1568 i 1592.

Un estudi ben documentat, concis i aclaridor que constitueix, juntament amb els altres del mateix autor, una inestimable contribucio a la historia de la moneda colonial hispana.

A.M.B.

DARGENT-CHAMOT, E. Oficiales y operarios de la ceca de Lima (1570-1590). Caceta Numismatica; 96, marzo 1990, pags, 19-36.

En aquest treball l'autor aconsegueix reconstruir la nomina completa del personal que treballa a la seca de Lima entre 1568 i 1569, aixi com el repertori quasi complet des del final de 1569 i des de la reobertura de 1577 a 1590. EI treball ha estat possible gracies a I'estudi de nova documentacio exhumada de l'Arxiu de Sevilla i de la pacient recerca prop dels Libras del Cabildo de Lima.

L'autor va donant per oficis (tresorer, assajador, tallador, etc.) els noms de les persones que els exerciren, les dates i les incidencies, Es un treballveritablement remarcable, justificat amb un aparell de 123 notes, on es dona la referencia de la documentacio i de la bibliografia consultada. En definitiva un estudivalues que parteix tant de les dades documentals com de les numismatiques estrictes i encaixant aquestes informacions construeix amb solidesa part de la historia de la moneda colonial hispanica,

Anna M.

Balaguer

DARGENT, E. La ceca espanola de Cuzco, Gaceta Numismdtica; 76, 1985, pags. 63-71

Important i aclaridor article sobre la creacio del taller de Cuzco, despres d'haver desmuntat la seca de Lima, per part de les tropes espanyoles, durant el periode de lluites per la independitzacio de les colonies americanes. El treball es basa en docurnentacio d'arxiu de primera rna i a partir d'aquestes realitza una completa panoramica de la labor i vicissituds de la seca durant l'any 1824, en que resta a mans dels realistes, i durant els primers anys de la independencia,

DAREGENT-CHAMOT, E. Condicionamientos geograficos para el establecimiento de las cecas peruanas en el siglo XVI, Gaceta Numismdtica; 90,1988, pags, 49-55.

lnteressant i documentat treball de l'autor sobre la historia de la ubicacio de les seques en el virregnat del Peru al segle XVI. L'autor exposa els condicionaments objectius d'equipament, cornunicacio, presencia d'autoritats, aprovisionament de metall, etc. per a I'establiment d'un taller monetari al Peru, les propostes dels diferents virreis i la decisio final del rei per a establir-Ia a Lima.No sembla pas que aquesta elecci6, per la seva llunyania dels centres d'aprovisionament de metall, ni la de Potosi, on el problema era el de I'aprovisionament de Ilenya per a la fosa, fossin gens encertades. En aquesta darrera hom es va veure obligat a emprar els excrements de les llames (taqlla), segons sembla d'altes propietats calorifiques pero de rapida cornbustio, per a fer anal' e1s forns de la seca mes productiva del Nou Mon.

MENZEL, SEWALL, La misteriosa casa de moneda colonial en Panama, Gaceta Numismdtica, 93, 1989, pags. 55-64.

Important estudi en el qual l'autor aconsegueix aclarir amb evidencia documental que les monedes amb marca A P corresponen ala indicaci6 Audiencia de Panama, segon es disposa en una reial cedula de22de man; de 1579. Les troballes venen a confirmar Panama com a 1I0c d'emissi6 d'aquestes monedes, Es conclou, doncs, que la interpretaci6 de AP com Alto Pences erronia i cal abandonar-Ia. No hi ha dubte que el trebal! de Sewall Mencel que comentem tan ben documental i amb una exposici6 clara es una de les mes notables aportacions a la historia de la moneda colonial hispana dels darrers anys.

Anna M. Balaguer

MENZEL, SEWALL Confirrnacion de una macuquina de un cuarto de real de 1750 de la casa de Lima, Gaceta Numismiuica. 83, 1986, pags, 31-2.

RECENSlONS BlBLIOGRAFIQUES

Estudi d'un segon exemplar d'aquest quart de ral de Lima 1750 amb assajador R. L'autor realitza I'estudi comparatiu d'ambdues peces, forca malmeses.

A.M.B.

PEREZ-SINDREU, FP Casa de la moneda de Sevilla. Su construccion y reforrnas posteriores. Gaceta Numismdtica, 85,1987, pags. 37-40. (Amb una addenda sobre I'assajador D. Francisco Anton y Ravacho).

L'autor realitza una breu sintesi de la construccio del nou edifici de la seca de Sevilla, acabat al final de 1586, i de les posteriors reformes que hom hi realitza fins a la seva clausura l'any 1868 i posterior venda en subhasta publica de I'immoble.

En I'addenda l'autor fa I'aclari ment al treball de J.Pell icer (Glosario de maestros de ceca y ensayadores, Barcelona, 1975) sobre el fet que Francisco Anton Ravacho Figura en la nomina d'assajadors de Sevilla els anys 1866, 1867 i 1868.

A.M. Balaguer

PEREZ SINDREU, FP La marca del ensayador TI en las acufiaciones de la casa de moneda de Sevilla. Gaceta Numismatica, 89, junio 1988, pags. 45-7.

Nota breu de l'autor per a aclarir de forma, creiem que definitiva, la identificacio de la mal anomenada P tumbada del taller de Sevilla, que apareix en les amonedacions d'aquella seca de la segona meitat del segle XVI. Es tracta, simplernent, d'una D i fa referencia a l'assajador Melchor Damian, unic funcionari amb aquest carrec a la seca que apareix a la documentaci6 entre els anys 1560 i 1590.

Anna M. Balaguer

VILLARONGA, GABRIEL Senyal inedit de Balaguer. Cercle2. Barcelona 1988. pags. 61-62.

La nurnaria local catalana ha estat una de les rnes beneficiades per les recents descobertes. En aquesta ocasio I'autor presenta un tipus nou clarament atribuible a Balaguer tant per la llegenda com per l'heraldica, Amb argumentacions sigillografiques i tenint en compte les petites dades documentals disponibles situa l'emissi6 del nou senyal als primers anys del s.XVI, allargant aixi considerablement la durada de les emissions locals balagueri nes.

M.C.S.