Skip to main content

ACTNUM, 21-22-23

Page 1

HOMENATGE AL Dr. LEANDRE VILLARONGA

ACTA NUMISMÀTICA 21-22-23 1991-1992-1993


HOMENATGE AL Dr. LEANDRE VILLARONGA

RESPONSABLES DE L'EDICl6:

M. CRUSAFONT 1 SABATER Anna M. BALAGUER

Pere Pau RIPO LLES

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS

Filial de ]'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

BARCELONA, 1993


NOTA EDITORIAL:

Des de temps enrera s'havia tractat, en l'ambit dels deixebles, amics i col-laboradors del Dr. Leandre Villaronga de dedicar-li un volum d'homenatge. Aquest sentiment

general es concreta en una proposta [ormulada a la reunio general de membres de La Societal Catalana d'Estudis Numismatics, ceLebrada el dia 9.5.]990. Hauria estat

desig de la SeEN poder fer una edicio especifica pero no essent aixo possible hom s'ha decidit per un volum extraordinari d'Acta Numisrnatica. De l'exit de La crida a les col-laboracions en. dona compte la necessitat d'haver d'arribar a un volum triple. Les «specials caracteristiques d'aquesta edicio d'homenatge han. aconsellat de llevar­

li les seccions d' Acta no directament vinculades a l' objectiu actual: Recensions, Tro­ balles Monetaries i Memories. Aquestes darreres

seran

publicades a

Acta 24.

L 'objectiu del volum han fet aconsellable igualment de modificar-ne l'equip editor.

Es propietal deIs autors que han col-laborat a I'edici6 de I'obra. Tots els drets reservats. Aquesta pubIicaci6 no pot esser reprodurda ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'inforrnacio en cap forma ni per cap mirja, sigui mecanic, fotoqufmic, electronic magnetic. electrooptic, per lotocopia 0 qualsevol aItra sense cl permfs previ per escrit de lcdiror i dels COPYRIGHT:

autors.

Dn-osrr LEGAL: B. 23.751-1987. ISSN: 0211-8386. IMPRIMEIX: Marc Castells, Artgralla. Ribot i Serra, 81, 08208 Sabadell. EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona.

REDACCI6: Acta Nurnismatica. Escola Pia, 85.08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 2036.


Sumari

Introducci6: Exemplaritat de Leandre Villaronga per M. Crusafont i Sabater

.

11

Perfil biografic del Dr. Leandre Villaronga i Garriga per Anna M. Balaguer

.

13

Bibliografia del Dr. Leandre Villaronga per Pere Pau Ripolles

Bibliografia

.

17

19

.

Varia

Callatay, F. de. L'estimation du nombre originel de coins: en augmentant [' echantillon

...

31


KROMANN, Anne

-

JENSEN, Jorgen Steen. Numismatic relations between 49

Denmark and Spain from the 18th to the 20th century

57

REECE, Richard. Coins as minted and coins found.

Mon antic

CENTENO, Rui, M.S. A Numismatica Antiga: um balanco da investigaciio em 63

Portugal. SAVIO,

Adriano. Delle tradurioni ed edizioni italiane dei

Dialogos di Don 77

Antonio Agustin.

FLETCHER VALLS, D.

SILGO GAUCHE, L. Notas sobre un plomo iberica de

-

89

procedencia desconocida UNTERMANN, Jurgen. lntercanvi epistolar en un plom iberic? GARCIA GARRIDO, M.

-

93

.

LALANA, Luis. Algunos glandes de plomo con ins-

cripciones laiinas y punicas hallados en Hispania., VISMARA, N. L'emissione Testa (?) di cinghiale/Quadraio lncuso della zecca

109

di Phaselis

RIPOLLES, Pere P. Les Dracmes d'Arse amb anvers Atenea ALFARO ASINS, C. Tagilit, nueva ceca punica en la provincia de Almeria. MORA SERRANO, B. A prop6sito de un divisor de plata con estrella en

117

133

147

reverso

LECHUGA

101

M. La

GALINDO,

presencia punica en Cartagena.

Testimonios 155

numisrruuicos

GARclA-BELLIDO, M" Paz. El'CORA, el 5EKEL y su relaci6n con las monedas de bronce: Cades y otras cecas hispano-punicas

167

.

BELTRAN, Antonio. Nota sobre el «Vogelreiter» de las monedas de Segaisa: plateamiento hist6rico HILDEBRANDT, J.

185

.

Vergleichende Metrologie spanischer und romischer Miin-

Republik aufgrund einer neuen Theorie RICHARD, Jean-Claude. Un oppidum de la Gaule meridionale: Ambrussum zen der romischen

et ses monnaies

.

213

.

LLORENS FORCADA, M". del M. L'emissio de Conduc. mes de la seva atribucio

-

Malleo!. i els proble219

.

AM ANDRY, M. Bilan des recherches recentes Mauretanie

199

sur

Ie monnayage «romain» de 239

.

HUVELlN, Helene. Une emission exceptionnelle en l'honneur de Claude !l it. 247

Siscia, MARTINI, Rodolfo. Note sulla monetazione provinciale

romana.

1

259

CHAVES TRISTAN, F. Consideraciones sobre los tesorillos de monedas de bronce en Hispania. Republica e inicios del Imperio Romano. II

267


KENT, John. The Milan coinage of Honorius

285

PEREIRA, Isabel. Tesouro do Monte do CavaLeiro. Algarve

303

Medieval

DEPEYROT, Georges. Les monnaies des Lois barbares

315

GRIERSON, P. A New Visigothic Mint: Carmona

329

CHA VES, Marfa Jose y Rafael. La moneda visigoda

331

ARsLAN, Ermanno A. La monetazione di Ratchls, re dei Longobardi: Dubbi e

337

problemi

SUCHODOLSKI, Stanislaw. Les debuts de L'obole des defunis en Europe cen347

traLe au haw Moyen Age BOFARULL I COMENGE, A. Nou tresoret de [raccions de dinar dels regnes de

355

Taifes (segle XI). MOLL MERCADAL, B. Sobre Les encunyacions almordvits de Les Balears

365

PELLICER I BRU, J. «Solidus aureis» versus «solid os platee»

379

Rru, Manuel. De metroLogia: La pensa, La iliura, el marc i l'unca Anna M.

BALAGUER,

d'Urgell CRUSAFONT

I

Les

primers

amonedacions

385

.

i comtals

episcopaLs

395

.

SABATER, M. Novetats a la nurruiria tardana del comtat d'Urgell 407

(s. X/If-XIV)

415

DOMINGO SELLART, F. Els obols de Girona del temps de Ferran II

VENTURA, J ordi. M anipulacions monetaries a Valencia a finals del segle XV

417

LEYDA DAMIA, J. M". FaLsificaci6 d'un ducat valencia dels Reis Catolics

435

.

Modern i contemporani GOMES MARQUES, M.

-

ALBUQUERQUE, Fernao. On

expansion,

overseas

sugar intake and human hybridization. FELIU, Gaspar. L'equivalent metal-lic d'aLgunes monedes de compte a l'Edai

455

Moderna.

PIRAS,

437

Enrico. La moneta da 3 cagliaresi e la sua [alsificarione ai tempi di 475

Filippo III di Spagna MONTANEs I BONCOMPTE, J. Piedfort de diner, inedit, de l'any 1610

483

COMAS, Rafael. La moneda de cine rals de Terrassa de data 1641

491

LOPEZ

DE

LOS

.

Mozos, J.R. Datos acerca de La existencia de un cuiio para

monedar plata por Las Juntas de MoLina y Guadalajara durante la Guerra

de La lndependencia.

497


PADRO, F. Unital entre les diverses monedes de coure «En Barcelona» VERDEJO SITGES, J. Coleccion de resellos y curiosidades carlistas .

509 515

LLOBET 1 PORTELLA, I.M. Documents per a La historia del paper moneda de fa Segarra (1937-1939)

.

523

TURRO I MAHTfNEZ, A. Els bullets rniliiars republicans de la guerra 19361939 (11)

533

.

Medallistica

FOHASTER, M. EL terc de Requetes de Ntra. Sra. de Montserrat

551

Tabula gratulatoria

555

.


Introducci6: Exemplaritat de Leandre

Villaronga M. CR USA FONT J SA BATER

Hi ha investigadors que arriben a crear veritables punts d'inflexio en el desen­

volupament de la seva especialitat. En l'arnbit de la historia de la moneda catalana es va operar un d'aquests processos en apareixer la figura de Joaquim Botet i Siso. El cas de Leandre Villaronga te, pero, una trascendencia molt superior. Podrfem dir, sens punt d'exageracio que, en aquest cas, la inflexio es multiple.

Es indubtable que gracies a ell s'ha produit una posada al dia en rigor, meto­ dologia i fins i tot en criteris. L'obertura a l'amplia constel-Iacio internacional, l'aprofundiment en els nous metodes d'analisi, singularment en I'estadistica, l'aplec pacient de milenars d'informacions esparses, serien alguns exemples prou coneguts de l'abast de la seva actuacio. D'altra banda, L. Villaronga ha sostret en gran part l'especialitat d'un cert estil de fer ciencia ben adient al recent parentesi historic. I diem en gran part per­

que sempre restaran alguns recalcitrans, veils 0 joves, pero sens remei condern­ nats, com els dinosaures, a una fatal extincio. Els savis d'aquella escola havien trencat aquella saludable humilitat davant la immensitat de les terres desconegu­ des. Ells ho aclarien tot, ho donaven tot redo. Esmercaven bona part de la seva habilitat en ocultar els «bruts» de les seves incerteses. D'aquf que llurs productes

obliguin ara a una tasca pacient i feixuga de reconstruccio de l'ignot inicial. Per si no en tinguessim prou amb aquesta acumulacio de treball i aquest canvi d'estil, L. Villaronga tambe ha sabut crear escola. Abans d'ell els estudiosos de la


12

M. CRUSAFONT I SABATER

moneda del nostre pais es podien comptar amb els dits d'una rna. Avui la Societat Catalana d'Estudis Numismatics que ell va crear i impulsar els aplega a dotzenes.

Quant una estadistica recent situava les terres hispaniques en un quart, a free d'un tercer lloc mundial, era l'escola

Villaronga la que suportava la major part d'aquest

estorc. Perrneteu-rne, pen), una breu aproximaci6 al vessant huma del nostre home­

natjat. L.

bles,

Villaronga ha estat per a tots nosaltres, els seus afortunats amics i deixe­

el mestre i el company d'inexhaurible

generositat. Podriem parlar d'una

practica habitual del veritable amor cristia si no fos perque temem de que dar-nos mica curts. Perque L. Villaronga acompanya el seu Iliurament d'una nftida lucidesa. Oblideu-vos del fanatisme, de la bondat tova 0 de l'inconsciencia.

encara una

Ell es el mestre capac de servir amb un somriure la seva llico al fals amic, tot i albi­

rar-li el roc a la faixa. L.

Villaronga ha hagut de desenvolupar la seva activitat voltat d'ingratituts,

indiferencies, bastons ales rodes i greuges comparatius. Ell

no

se'n dol, coneix la maledicci6 que pes a sobre el profeta de casa. Se'n

ressent, pen'>, la projecci6 del seu saber. En pateix l'avenc cientific que podria arri­ bar a impulsar. I hom es

pregunta quan serem capac;os de posar L. Villaronga al seu Hoc i

prou hicids, valents i generosos per a envoltar de silenci i menyspreu la mesquinesa i la mal dissimulada apropiaci6 cientffica. quan

serem

Per a la nostra fortuna L. Villaronga es tarnbe un home fort. Quan les ones ensutzades es fan massa altes ell ja es absent, gaudint d'alguna gracil ornamenta­

ci6 modernista 0 de la Hum transparent de les serres de Montmany.


Perfil biografic del Dr. Leandre Villaronga i Garriga ANNA M. BALAGUER

Leandre Villaronga nasque a Barcelona el dia 17 de man; de 1919. Acabada

l'ensenyanca mitjana cursa Ia carrera d'enginyer, estudis que Ia guerra i un llarg perfcde de mobilitzaci6 varen truncar. Despres d'aquests temps diffcils, es feu carrec de la industria familiar en el ram textil i I'any 1945 contrague matrimoni amb Angelina Sanchez Font que ha compres i col·laborat amb molts aspectes de la tasca investigadora del seu marit. A finals de la decada dels anys quaranta comenca a manifestar-se l'interes de Leandre Villaronga per l'arqueologia i entra en contacte amb un grup d'investiga­ dors d'aquest camp encapcalats pel professor J. Serra Rafols. S6n temps d'il-Iusio i de treball, d'excavacions a poblats iberics i vil-Ies romanes.

L'any 1952 L. Villaronga troba a Montmany una moneda iberica de Kese, fet tindra a partir que assenyala I'inici de la seva carrera numismatica. Catalunya

d'aquell moment un incansable, solitari i pacient investigador de les series grega, punica, iberica i romana. Conscient, pen), de l'aband6 en el que es troben els estu­ dis numismatics no dub tara d'introduir-se en el camp de la numismatica medieval i moderna en disposar d'alguna dada important, com es ara la d'una troballa 0 la

d'una moneda inedita, que no pot deixar de fer coneixer. A viat es relaciona amb altres estudiosos i volent enriquir la seva informaci6 i estar al corrent de les tecniques i dels metodes d'investigaci6 mes avancats, s'ins­

criu ales mes

pretigioses societats numismatiques internacionals com s6n les


]4

ANNA M. BALAGUER

seguents: «Societe Francaise de Numismatique», «Royal Numismatic Society», «American Numismatic Society», «Societe Suisse de Numismatique», «Societe Bel­ gue de Numismatique», etc. Es tambe, membre de 1'«Asociaci6n Numismatica Ibe­

rica», de la «Sociedad lbero-Americana de Estudios Numismaticos» i quan es cons­ titueix I' «Asociacion Numismatica Espanola» n'es anomenat vocal d'arqueologia. Per aquests anys inicia el seu arxiu fotografic, que avui aplega mes de 70.000 fotografies de monedes de totes les epoques, pero en especial de les series anti­ gues. Aquest arxiu es un dels exemples rnes clars del treball i de la dedicacio cons­ tant de Leandre Villaronga a la numismatica, en tots els moments lliures que li la seva En investi­ deixa ocupacio a l'empresa familiar que dirigeix. aquest arxiu, gadors estrangers i del nostre pais hi han poat dades irnportantissimes que els han fet rnes planer el seu treball i possibilitat informacions sobre troballes que altra­ ment s'haurien perdut per sempre. Leandre Villaronga, amb una generositat i modestia que conmouen, posa a l'abast de l'investigador aquesta eina de treball que ha elaborat tan sols amb el seu esforc personal. L'any 1956, publica el seu primer treball de numisrnatica i el seu primer llibre, Los denarios con leyenda Icalgusken, apareix l'any 1962. L'any 1971 funda la revista Acta Numismatica, de la qual ri'esdevingue direc­ tor. La labor de Leandre Villaronga en la direccio d'aquesta publicacio, amb un meres cut prestigi internacional, ha estat extra ordinaria i ha aconseguit el concurs de coneguts investigadors. L'any 1979, L. Villaronga, tot recollint el sentiment cornu d'una colla d'inves­ tigadors -col-laboradors d'Acta Numisnuuica- per comptar amb una entitat que els aplegues, inicia una serie de contactes amb l'lnstitut d'Estudis Catalans per a la

fundacio d'una societat dedicada als estudis numismatics en el si de la nostra enti­ tat acadernica. Aixi el dia 31 de gener de 1979 es funda, amb el

suport del Dr.

Miquel Tarradell, la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual Leandre Villaronga en fou elegit president. Alesho­ res

fou integrada a-aquesta societat la publicacio Acta Numismatica, fins

ment editada per la Seccio Numismatica del

aquell

Cercle Filatelic i Numismatic de Bar­

celona. Fou director del «Simposis Numismatics de Barcelona» dels anys 1979 i 1980,

organitzats per Ia Societat Catalan a d'Estudis Numismatics i patrocinats per l'Aso­ ciacion Numismatica Espanola. Amb aquests simposis s'obrf la relacio dels nostres investigadors amb els de mes enlla de les nostres fronteres, que des d'aleshores ha est at continua i molt profitosa per a tots. Leandre Villaronga ha donat, tam be, un bon nombre de conferencies a diver­ ses

entitats numismatiques com son: la «Fabrica Nacional de Moneda y Timbre»

de Madrid, la «Societat Arqueolbgica i Numismatica» de Varsovia i mes recent­ ment al

Museo Arqueologico Nacional de Madrid. Mereix una especial mencio el

«Curs de Numismatica que impartf al Museu Arqueologic de Barcelona al lIarg del curs academic 1975-1976.


PERFIL BIOGRAFIC

15

Ha participat a congress os i col-loquis de numismatica i d'historia de la mone­ da tant al nostre pais com a l'estranger i fou especialment convidat al coloquiurn,

celebrat a Frankfurt l'any 1978; a la taula rodona sobre estadfstica

aplicada a la

numismatica, celebrada a Paris l'any 1980; al col-loqui que tract a dels ritmes de la

producci6 monetaria, organitzat a Paris l'any 1986, i al congres celebrat el 1992 a Mila sobre 1'6s

no

monetari de la moneda i la moneda

com

a

objecte, entre

d'altres. En el Congres Internacional de Numismatica, celebrat a Londres

l'any 1986,

fou elegit membre del consel1 directiu de la Commission Internationale de Numis­

matique, carrec per al qual fou reelegit en el congres de Brussel·les de l'any 1991.

Es

col-laborador de la

publicacio

Numismatic

Literature

de l'American

Numismatic Society i des de l'any 1972 es redactor del Survey of Numismatic Rese­ arch de la Comissi6 Internacional de Numismatica. Per aquesta l1arga i profitosa trajectoria cientffica Leandre Vil1aronga meres­

que el nomenament de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Colonia (Koln, Alemanya) el28 de gener de 1981. La valua de la com

a

Societe

seva

tasca

ha estat reconeguda tarnbe amb els nomenaments

mernbre d'honor de la Societe

Francoise de Numismatique (1984), de la

Belgue de Numismatlque (1984)

i de

l'American

Numismatic

Ha rebut el «Ieton de Vermeil» de la Societe Francoise de

Society

Numismatique

(1989). (1977), la «Silver Medal» de la Royal Numismatic Society (1989) i mes recentment Huntington Medal Award, que concedeix I'American Numismatic Society (1992). Mai cap investigador del nostre pais en el camp de la nurnisrnatica la Archer M.

havia reunit totes aquestes distincions.

En l'arnbit peninsular ha rebut el titol de mernbre d'honor de l'Asociaci6n

Esp a FI.O la, del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona i de la Asociacion Iberica de Numismatica. Ha merescut tarnbe quatre dels premis «Javier Conde Garriga» que concedeix I' Asociacion Numismatica Espanola, corresponents als anys 1967, 1973, 1979 i 1989 i el premi Jose M. Cortes 1988 de l'Asociaci6n Numismatica Zaragoza. Ha estat homenatjat en diverses ocasions i cal recordar molt especialment el calid reconeixement que rebe dels estudiosos hispanics a Madrid el desembre de 1992 en un acte organitzat per la Sociedad Numismatica

lbero-Americana de Estudios Numisnuuicos. Tota aquesta tasca ingent de recerca, de mestratge i de publicaci6 d'uns resul­ per Leandre Villaronga sense suport, ajut, ni retribuci6 de cap mena. El nostre biografiat tampoc espera mai el reconeixement public, ni els tats ha estat realitzada

guardons, que tan merescudament se li han atorgat. EI seu treball ha estat guiat nornes per un veritable esperit cientific.


Bibliografia del Dr. Leandre Villaronga PERE P. RIPOLLES

INTRODUCCI6

Cap al final de la decada dels anys cinquanta, el Dr. Leandre Villaronga inicia el seu perfil bibliografic. Al principi Ii imprimeix una orientaci6 heterogenia, pero ja es veu en ella una clara atracci6 pel m6n de l'Antiguitat i, a poe a poc, dins d'aquest es configurara amb una gran forca el seu decantament cap a la investiga­ ci6 en el camp de la Numismatica. Des de I'inici, els seus treball es poden qualificar de metodics i innovadors, qualitats aquestes que adquireixen una major valua si tenim en compte que en aquestes dates la investigaci6 numisrnatica es tro­ bava en una fase poe expansiva i sense unes referencies dares. La labor que ha desenvolupat durant poc rues de trenta anys esta compresa en una prolffica serie d'estudis que s'acosten als 225 titols, dels quals 12 (rnes dos en

premsa) s6nllibres. EI caracter documental i analftic de la

majoria dels seus treballs i la seva

fecunda producci6, s6n les causes que aquests siguin indispensables i de lectura

obligada per a qualsevol investigaci6 relacionada amb no importa quin aspecte de la investigaci6 sobre la Numismatica Antiga de la Peninsula Iberica. Avui dia es pot afirrnar que els estudis publicats pel Dr. Leandre Villaronga, sens

cap mena de dubtes, han suposat i. al mateix temps,

han encoratjat la renova­

moment en el qual els Espanya. investigaci6 avencos es produien molt lentament, va saber cercar i trobar no us recursos per a

ci6 de la

numismatica

a

En

un


18

PERE P. RIPOLLES

progressar en el coneixement i en la sistematitzaci6 de la numismatica Antiga de la Peninsula Iberica. Tothom reconeix

I'espenta que en Villaronga ha donat a l'aplicacio dels metodes estadistics, aixi com a l'avaluacio de la metrologia com una evidencia util per a la sistematitzaci6 cronologica d'algunes emissions en absencia 0 en conjunci6 d'altres indicadors. La seua labor ha estat centrada en tots els aspectes de la Numisrnatica, pero si haguessim de remarcar algunes parcelles mes especifiques, diriem que una d'elles es la sistematitzaci6 i l'estudi monografic de tallers, per la qual cosa ha aplicat la metodologia mes idonia per a Ioptima obtenci6 de resultats. Una altra parcel·la important i destacable de la seua produccio cientifica es la de la documentaci6 monetaria, especialment de tresors; conscient de la importan­ cia de la informaci6 que proporcionen els tresors a l'hora de sistematitzar la pro­ ducci6 monetaria, ha dedicat una gran atenci6 a documentar, analitzar i publicar totes les troballes de tresors de les quais tingue coneixement. Una fita important dins de la seua trajectoria investigadora i per a la divulga­ de ci6 la Numismatica Antiga de la Peninsula Iberica va ser el seu llibre Numisma­ rica Antigua de Hispania, en el qual va oferir de forma sintetica una aproximaci6 actualitzada al coneixement de la moneda hispanica. Un altre moment important de la seua trajectoria investigadora ho constituira el seu llibre, de proxima aparicio, sobre les encunyacions d'Hispania anteriors al regnat d' August, en el qual es descriuen i il·lustren totes les emissions d'aquesta epoca i que es convertira en una valuosa eina de trebal!. Aquest es un lIibre que havia d'escriure's tenint en compte que des que es publica La Moneda Hispanica, d' Antonio Vives no ha estat editat cap estudi-cataleg exhaustiu i satisfactori sobre la moneda antiga de la Penfnsula Iberica. En definitiva, ens trobem enfront d'un apersona amb una de les rnes fecundes de la nostra recent

produccions

historiografia nismatica i enfront

cientffiques d'un investigador internacionalment reconegut, el qual ha estat capac d'estirnular els estudis de Numisrnatica i de situar la nostra investigaci6 numismatica a l'alcada dels paisos capdavanters.


19

BIBLIOGRAFIA

1- NUMISMA TfCA

A. LLIBRES

1. Los denarios con Leyenda IcaLgusken, ANE, Barcelona, 1962,48 + 5. 2. Las monedas de Arse-Saguntum, ANE, Barcelona, 1967, 180 + XI. 3. Las monedas hispano-cartaginesas, CercIe Filatelic i

Numismatic, Barcelona,

1973, 192 + XXI. 4. La moneda de Barcelona, Barcelona, 1976, 64. 5. The Aes coinage of Emporion, British Archeological Repports, Oxford, 1977, 84+ XV. 6. Los tesoros de Azaila y La circulacion monetaria en el Valle deL Ebro, ANE,

Barcelona, 1977, 65 + 5. 7. Las monedas ibericas de flerda, ANE, Barcelona, 1978, 106 + XIV. 8. Numismatica Antigua de Hispania, CYMYS, Barcelona, 1979, 360 + 1175 f.

9. Les monedes iberiques de Tarraco, Ajuntament de Tarragona, Barcelona, 1983, 254.

10. Estadistica aplicada a La Numismatica, ANE, Barcelona, 1985, 134. 11. Els denaris iberics d'Ikalkusken, Estudis Numismatics Valencians, n° 3, Gene­ ralitat Valenciana, Valencia, 1988, 104 + XVIII. 12. L'argent monnaye d'ALexandre Ie Grand ii Auguste. Cercle d'Etudes Numisma­

tiques, Brussel-les, 1993, 120. Coautors F. DE CALLATAY i GEORGES DEPEYROT. 13. Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August: Repertori i analisi. ANE i SCEN, Barcelona, 1993, 104. 14. Corpus Nummum Hispaniae ante Auguste aetatem. En premsa.

B. ARTICLES

15. Consideraciones a las monedas de Baitolo, IV Exposicion Filatelica y Numis­ matica de Badalona, VlII-1956.

16. La evolucion epigrafica en las leyendas monetales ibericas Numisma, 1958,30, 9-49. 17. Las monedas ibericas con leyenda Lauro Nummus, 20-21, 1960,59-66. 18. EI hallazgo de BalsarenyNumario Hispanico, 19-20,1961,9-102. 19. Copia barbara del denario iberico con leyenda Cese VII Congreso Nacional de

Arqueologia, Barcelona, 1961. emporitana en Herda VI I Estudos Castelo Branco,

20. La intluencia econ6mica

1962,14.


20 21. Las marcas de valor en las monedas de Undicescen VIII Congreso Nacional de

Arqueologia, Sevilla, 1963, 300-310. 22. Primeras acufiaciones de bronce ibero-romanas

en

Catalufia II

Exposicion

Numismatica Catalana, 1963,6-9. 23. Algunas cuestiones entorno

a

los 6bolos rnassaliotas

con

reverso

de rueda

Numisma 69, 1964, 25-36. 24. Los

magistrados en las

Numismatica romana,

amonedaciones latinas de

Emporiae

Estudios de

1964,81-96.

25. Las rnonedas de plata de Arse con anverso de Pallas Numisma, 76,1965,21-30.

26. Los inicios de la acufiacion del denario iberico IX

Congreso Nacional de

Arqueologia, Valladolid, 1965, 301-307. 27. Notas

a

un

hallazgo de denarios en Maluenda (Zaragoza) Ampurias XXVI­

XXVII, 1964-1965, 165-180. 28. La historia a traves de sus monedas. 1. Hispania hasta Sertorio Schola, 6, die.

1965,9-12. 29. La historia a traves de sus monedas. II. Hispania de Sertorio al Imperio, Scho­

la, 7, abriI1966,1l-14. 30. Un as de Galba hispano del mayor interes Gaceta Numismatica, 4, 1966,4.

31. Las monedas de Celse bilingues, posiblemente acufiadas por los pompeyanos

Caesaraugusta, 29-30, 1967, 133-142. 32. La «Lauro» monetal y el hallazgo de Canoves (Barcelona), Ampurias, XXIX,

1967,135-194. Coautor J. ESTRADA. 33. Revisi6n de la

cronologia

del denario

establecida por

Sydenham Ampurias, XXIX, 1967,287-290. 34. Moneda gala reconstruida, Gaceta Numismatica, 5,1967,15. 35. Las antiguas colonizaciones del Mediterraneo occidental Gaceta Numismatica, romano

7, 1967,23-24. 36. Relaciones comerciales entre Ebusus y la Campania Gaceta Numismdtica, 7,

1967,25. 37. Las corrientes econ6micas del nordeste hispanico a la luz de las fuentes nurnis­

maticas Papeles del laboratorio de Arqueologia de Valencia, 5, 1968, 55-62. Coautor A. M. DE GUADAN. 38. Comentarios en torno a las excavaciones y hallazgos monetarios de Enserune

(Narbona) Gaceta Numismatica, 8,1968,19-21. 39. LCual es la justificaci6n de la presencia de

un

denario romano

en

un

sello

comemorativo del segundo bimilenario de Caceres? Gaceta Numismatica, 8,

1968,21-22. 40. Notas sobre unas monedas del Museo Puig de Perpinya Gaceta Numismatica,

9, 1968,22-23. 41. En torno a los 6bolos massaliotas Gaceta Numisrruuica, 9,1968,23-24. 42. Revisi6n de la cronologfa de los hallazgos de Drieves y de Les Ansies Gaceta

Numismatica, 9, 1968,24-25.


21

43. En torno a un hallazgo de denarios de Beligio Ampurias XXX, 1968, 225-236. 44. (, Un sestercio unico atribuible a P. Carisio y a Emerita? Gaceta Numismatica,

10, 1968,21-22. 45. Emisi6n filatelica espanola con la reproducci6n de una moneda Gaceta Numis­

matico, 10, 1968, 22-23. 46. Una variante inedita del denario iberico

con

leyenda Iltirtasalirban Gaceta

Numisrruuica, 11,1968,8-9.

primeras emisiones monetarias de Celse, X Congreso Nacional de Arqueologia, Ma6, 1967, Saragossa, 1969,343-358. 48. El testimoni de les monedes de Tarraco, Setmana Santa, Tarragona, 1969. 49. En torno al uso en epoca imperial de los mismos cufios de anverso por distintas 47. Las dos

ciudades Gaceta Numismdtica, 12,1969,21-22. 50. Hallazgos en Castro de Citania de Sanfines (Portugal) Gaceta Numismatica,

13,1969,17. 51. Hallazgos monetarios

en

el

oppidum de Murviel-Ies, Montpellier (Herault)

Gaceta Numismdtica, 13,1969,17-18. 52. Sobre las monedas descubiertas en Saint-Frichoux en 1856 Gaceta Numisrruiti­ ca, 13,1969,18.

53. Un supuesto retrato de Escipi6n Gaceta Numismatica, 13, 1969,23-24.

augustea con escudo, atribufble a P. Carisio y a la zona

54. Emisi6n monetaria

Norte XI Congreso Nacional de Arqueologia, 1969,591-600. 55. Un denario inedito de Galba, Gaceta Numismatica, 14,1969,23.

56. Unos interesantes guitones de cooperativa, Gaceta Numismatica, 14, 1969,24. 57. Nuevos datos sobre el tesoro de Saint-Frichoux (Aude) Gaceta Numismatica,

15,1969,13. 58. Tesorillo de ve1l6n de los siglos XIII-XV hallado en Barcelona Gaceta Numis­

matico, 15, 1969, 13-14. 59. Un problema de circulaci6 monetaria del segle II a. C. en el Rosse1l6 Cahiers

Ligures de Prehistoire et Archeologie, 18,1969,57-60. 60. Las monedas de Iltirda con lobo en el reverso Ampurias 31-32, 1969-1970,259272. 61. El

peregrinaje galo-romano en Conde-sur-Aisne y sus ofrend as monetales Ampurias 31-32,1969-1970,325-326. 62. Sylloge Nummorum Graecorum, Ampurias, 31-32, 1969-1970,339-341. 63. La moneda de la Antigiiedad, I, Informaci6n Arqueol6gica 2, 1970, 47-50. Coautor J. M. Nurx, 64. Las monedas

con

leyenda iberica Curucuru-atin,

Gaceta Numismatica, 16,

1970, 15-16. 65. Reales de los Reyes Cat6licos aparecidos en un tesoro hallado en Charente Gaceta Numisrruitica, 16,1970, 14. 66. Tres hallazgos monetarios en los Pafses Bajos con monedas espafiolas Gaceta

Numismatica, 16,1970,14.


22

67. Gros tournois inedit de Jaurne roi de Majorque, Gaceta Numismatica, 16,1970, 34-37. Coautor G. SAVES.

68. La moneda en la antiguedad II, Informacion Arqueologica, 4-5,1971,126-129. Coautor I. M. NUIX. 69. Las acufiaciones monetarias arcaicas de Cese y sus

problemas metrol6gicos

Acta Numismdtica, 1,1971,51-70.

70. Marcas de valor en monedas ibericas, XII Congreso Nacional de Arqueologia,

Iaen,1971,531-537. 71. Sistematizaci6n del bronce iberico

emporitano Acta Numismatica, II, 1972,

307-309. 72. Pio Beltran Villagrassa (1889-1971). Necrol6gica, Acta Numismatica, II, 1972, 307-309. 73. Sobre unos ponderales ibericos, Ampurias 33-34,1971-1972,297-298.

74. Tesorillo de Albacete del afio 1906, Ampurias, 33-34,1971-1972,305-320. 75. Las monedas partidas procedentes de las excavaciones de Emporion Numisma 120-131

-

I Congreso Nacional de Numismatica,

Saragossa, 1972, 75-90. Coau­

tors E. RIPOLL i J. M. NUIX.

76. EI sistema

I Congreso metrol6gico semiuncial romano Numisma 120-131 Nacional de Numismdtica, Saragossa, 1972, 155-166. 77. La leyenda iberica ARSAGISCUEGIAR en las dracmas saguntinas Numisma 120-131 I Congreso Nacional de Numismatica, Saragossa, 1972, 191-194. 78. Recherches sur les etalons monetaires en Espagne et en Gaule du Sud ante­ rieurement a l'epoque d' Auguste, Melanges de la Casa de Velas quex, IX, 1973, 81-131 + 21 fig. Coautor I.-C. RICHARD. -

-

79. Sistematizaci6n del numerario iberico del grupo Ausetano Acta Numismatica,

III, 1973, 25-52. 80. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France, Region Midi-Pyrenees, Acta Numismatica, III, 1973, 167-200. Coautor G. SAVES. 81. Comentarios en

torno a

los hallazgos de tesoros monetarios, XIII Congreso

Nacional de Arqueologia, Huelva, 1973,49-54.

82. Presencia rodia en Rosas (Gerona) a finales del siglo III a. C. Ampurias 35,

1973,247-248. 83. Resume: Recherches sur les etalons monetaires

en

Espagne et en Gaule du

Sud anterieurernent a l'epoque d'August, Actes du 8 eme Congres International de

Numismatique,

Nova

York-Washington, 1973,

135-137.

Coautor I.-C.

RICI-IARD.

84. Monnaie a legende iberique CURUCURU-ADIN frappee en France Bulletin

SFN, 6, Juin 1974,567-570. 85. Sestercios y dupondios de cobre de Augusto y Tiberio en Hispania, Quaderni

Ticinesi, 1974,103-120. 86. Sobre unas raras monedas emporitanas, Miscelanea Arqueologica II, 1974,8186. Coautor I. M. NUIX.


23

87. Sistematizacion del numerario iberico del Grupo Centro-Catalan, Acta Numis­

matica, IV, 1974, 15-64. 88. Interpretacion de una leyenda fenicia monetal Gaceta Numismatica, 37, 1974, 27-28. 89. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi­

Pyrenees (II), Acta Numismatica, IV, 1974,235-264. Coautor G. SAVES. 90. Las monedas hispano-cartaginesas (noticia conferencia), Gaceta Numismdtica, 33,1974,78-79. 91. El pecio de l'Illa Pedrosa. Sus monedas Inmersion y Ciencia, 8-9, junio 1975, 73-78. Coautor J.-c. RICHARD. 92. Introduccion al

Catalogo de La

Coleccion de D.

Manuel Vidal

Quadras y

Ramon. Reirnpresion facsimil, Barcelona, 1975, 5. 93. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi­

Pyrenees (III), Acta Numismatica V, 1975, 91-136. Coautor G. SAVES. 94. El prfncep Carles de Viana col·leccionista de monedes, Gaceta Numisrruuica, 39,1975,39-46. 95. Tesorillo de denarios romanos del Baix Llobregat (Barcelona), XIV Congreso

Nacional de Arqueologia, Vito ria, 1975, 871-876.

llegendes singulars en uns croats i mitjos croats de Ferran II, Actas II Congreso InternacionaL de Estudios sobre Las culturas deL Mediterraneo Occi­

96. Unes

dental. Barcelona octubre, 1975, Barcelona, 1978, 469-476. 97. Proleg a la

reimpresio facsfmil de Les monedes catalanes de Joaquim Botet i

Siso, Barcelona, 1976,4. 98. Reacufiacion

cartaginesa sobre un denario romano, Gaceta Numismatica, 40,

1976, 15-18. 99. Cufios monetarios para acuriar moneda falsa espanola encontrados en Francia, Gaceta Numismdtica, 41, 1976,38-42. 100. La moneda de Barcelona, Gaceta Numismatica, 41, 1976,43-44. 101. Comentarios sobre metodologfa en la

138-143, 1976,

investigacion numisrnatica Numisma

II Congreso Nacional de Numisrruuica, Salamanca 1974, 17-

-

37. 102. Monedas de los judios halladas en las excavaciones de

138-143, 1976,

-

Emporion, Numisrna,

II Congreso Nacional de Numismatica, Salamanca

1974, 59-

60. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX. 103. Monnaies de la Periinsule Iberique trouvees

en

France dans

region Midi­

Pyrenees (IV) Acta Numismatica, VI, 1976, 107-130. Coautor G. SAVES. 104. Un denario de Augusto incuso de reverso, Gaceta Numismatica, 42, 1976, 1516. 105. Las monedas partidas procedentes de [as excavaciones de Conimbriga Num­ mus, CLXXXIIl, 34-35, 1976, 3-7.

106. La influencia de les monedes iberiques de Iltirkesken i de Iltirta en el Llengua­ doc Occidental. II Col-loqui lnternacional de Puigcerda, juny 1976, 257-263.


24

107. Coloquio sobre rnetodos

en

la

investigacion nurnismatica, Frankfurt feb.

1976, Gaceta Numismatica, 40, 1976,7-8. 108. Un tesoro con moneda espanola del s. XVI descubierto en Morbiham, Breta­

ria, Gaceta Numismatica, 40, 1976, 11. 109. Nueva

interpretacion a Argentum Oscense, Gaceta Numismatica, 44, 1977,

11-17. 110. Aportacion al estudio de la nueva dobla de Pedro I, Gaceta Numismdtica, 44,

1977,37-39. 111. Les imitacions des monnaies a

legende iberique NERONKEN, Journees

Numismatiques d'Autun, Bulletin de La s.F.N. Juny, 1977,202-204. 112. Falsificacio de florins, Gaceta Numisnuuica, 45, 1977, 59-60. 113. Monnaies de la Peninsule

e

Iberique trouvees en France Region Midi-Pyre­

nees (V), Acta Numismdtica, VII, 1977,181-186. Coautor G. SAVES. 114. Falsificaciones (ardit de 1661), Gaceta Numismatica, 46, 1977, 72. 115. La arnonedacion de Tarraco y su aspecto rnetrologico, Quaderni Ticinesi, VI,

1977, 139-156. 116. Numismatica

Antigua Prelatina, Numisma, 147-149,

1977

-

III

Congreso

Nacional de Numismatica, Barcelona, 1978, 9-33. 117. Sabre una interesante moneda que se ha propuesto como saguntina, Gaceta

Numisnuitica, 49,1978,51-53. 118. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi­

Pyrenees (VI), Acta Numismatica, VIII, 1978,27-46. Coautor G. SAVES. 119. Aportacions ala localizacion de la ceca de lkalkusken, Numus, 2" serie, vol. 1,

1978,5-9. 120. Addenda et Corrigenda, a «La arnonedacion de Tarraco y su

aspecto metro­

logico», Quaderni Ticinesi, VII, 1978, 1979-180. 121. Sabre la localizacion de Segobriga, Gaceta Numismatica, 51, 1978, 13-17. 122. Interpretacion estadfstica maternatica de los dos de Azaila» y su aplicacion al

diagramas de los «Tesoros

hallazgo de Balsareny, Numisma 150-155, 1978

-

111 Congreso Nacional de Numisrnatica, Barcelona, 1978, 127-134.

123. Las monedas de plata encunyades a Catalunya durant la guerra contra Joan

II, 1462-1472, Numisma, 150-155, 1978

-

111 Congreso Nacional de Numismati­

ca, Barcelona, 1978,471-490.

124. Circulacion monetaria en Emporion, Symposium Numisrruitico de Barcelona,

1,1979,45-56. Coautors E. RIPoLL i J. M. Nurx. 125. Consecuencia del estudio estadfstico de las moneclas halladas en las excava­ ciones de

Emporion, Studien zu Fundmunren der Antike, Band 1, Berlin,

1979,241-258. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUlx. 126. Trazado del histograma de pesos de una muestra, can algunas consecuencias, Acta Numismatica, IX, 1979, 11-20. 127. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France, Region Midi-Pyrene­ es

(et VII), Acta Numismatica, IX, 1979, 61-84. Coautor G. SAVES.


25

128. La drachme iberique Iltirkesalir et les rapports avec la Grande Grece au Ills. avo J. Revue

Numismatique, 1979,43-56 + XII.

129. Anornalias metrol6gicas de monedas romanas procedentes de tesoros hispa­ nicos de fin del s. III

a.

C. Aetas, Congres International de Numismatique,

Berna, 1979. 130. Espana/Portugal,

Survey of Numismatic Research, 1972-1977,

Berna

1979,

349-360. 131. La circulaci6n monetaria en Azaila

(Teruel), Symposium Numismdtico de

Barcelona, II, 1979,35-37. 132. La circulaci6n monetaria en Valeria

(Cuenca), Symposium Numismatico de

Barcelona, II, 1979, 38-39. 133. Analisis critico

a

las

representaciones graficas establecidas por Reece para

estudiar la circulaci6n monetaria y trazado de lineas de regresi6n, Symposium Numismatico de Barcelona, II, 1979, 149-154. 134. Consideraciones

en

torno a

la comunicaci6n de G.

Depeyrot «A propos

de la masse monetaire», Symposium Numismatico de Barcelona, II, 1979,157159. 135. Discusi6n y comentarios a «La circulaci6n monetaria en Hispania en el perio­

do romano republicano» de E. Collantes, Symposium Numismatico de Barce­

lona, II, 1979, 167-169. 136. Discusi6n y comentarios

a

«Conclusions

sur

la circulation

en

Languedoc­

Roussillon avant Auguste de J. C. Richard, Symposium Numisrruuico de Bar­

celona, II, 1979, 170-171. 137. Nuevo argumento a favor de la hispanidad de las emisiones de Claudio Sym­

posium Numisnuuico de Barcelona, II, 1979, 172-173. 138. Las monedas de Urso, Ampurias, 41-42,1979-1980,243-256. 139. Addenda a «Las monedas ibericas de Ilerda», Gaceta Numismatica, 56, 1980, 37-39. 140. Tesorillo de bronces de EI Saucejo (Sevilla), Quaderni Ticinesi, IX, 1980, 175180. 141. Un

nou

metode estadistic.

Aplicaci6 ales primeres emissions iberiques de

bronze catalanes i del Pais Valencia. II Simposi Numismatic de

Barcelona,

1980, 157-170. 142. Petit tresor de bronzes iberics Numismatic de Barcelona,

d'UNTIKESKEN, a Empuries. [I Simposi

1980, pp. 175-182. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX.

143. Tresor Idanha-a-velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse, Numisma, 165-167,1980

-

IV Congreso Nacional de Numis­

matico, Alacant, 1980, 103-118. 144. Sistematitzaci6 de les monedes de bronze de Ikalkusken, Kelin i Urkesken, Acta Numismatica, X, 1980,43-59. 145. Les contramarques Doff i DD de les monedes d'Emporion, Rivista di Studi

Liquri, XLVI, 1980, 1-4,53-63. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX.


26

146. Evolucio de les monedes a «Emporion: la ciutat grega

d'Empuries- L'A llenr_;,

38, maig 1981, 42-48. 147. Metrologfa-Estadfstica,

en

EL tesoro de La Pobla de

Majumet, sestercios y

dupondios de Claudio J, Barcelona, 1981. Coautors M. CAMPO, J. C.

RICHARD,

H. M. VON KAENEL. 148. Analisis estadistico de una muestra de monedas. Aplicacion a las monedas de

Cordoba, Quaderni Ticinesi, X,. 1981,273-283. 149. Hallazgo de cuatro dracmas de Arse, de cabeza de Pallas, en Montemolfn,

Saguntum, 16,1981,247-254. 150. Etude statistique des emissions de moyens bronzes ta:

imperiaux de Caesaraugus­

methode et application, PACT,S, 1981, Statistics and Numismatics, 229-251.

151. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de

l'Espagne, Acta Numismatica, 11,1981,29-40. Coautor P. P. RIPoLLEs. (Barcelona)

152. Nuevo testimonio de paso de los Cimbrios. El tesorillo de Sarria

Gaceta Numismatica, 64, 1982,24-30. 153. Comentario a «Roman coinage and currency pay: thecniques for evaluations

statistics», de B. W. Frier, Gaceta Numismatica, 65,1982,8-10. 154. Les seques iberiques catalanes: una sfntesi, Fonaments, 3,1982,135-183. 155. Hallazgo en Utrera (Sevilla) de un tesorillo de monedas de electron

Hispano­ Cartaginesa Studia Paulo Naster Oblata, I, N umismatica anticua, 129-135,

XVIII-xrx, 1982. 156. El tresor IV de Tivisa, Acta Numismdtica, 12,1982, 63-74. 157. Las monedas de TURRI REGINA, Numisma, 177-179

-

V Congreso Nacio­

nal de Numismatica, Sevilla 1982,53-58.

158. Incontro di studio su «State e moneta aRoma fra la tarda Repubblica e il

primo Imperio». Discusione. Roma, 19-4-1982, Annali 29,1982,217-228. 159. Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la 2" guerra punica y los primeros levantamientos de los fberos.

Nummus, 2" serie, vol. IVI VI VI,

1982,119-153, VIII. 160. Monedas de los judfos halladas en Andalucia. Gaceta Numismatica, 68, 1983, 25-26. 161. Cuestiones que plantea una moneda de plata de Gadir Gaceta Numismatica,

69,1983,41-43. 162. Une division inedite de la monnaie a legende iberique KURUKURU-ATIN Bulletin SFN, desembre 1983,414-415. Coautor J.-c. RICHARD. 163. Les monnaies a legende iberique et les imitations des monnaies iberiques a la

Narbonnaise, Languedoc Numismatique, 17, desembre 1983, 3-19. 164. Un tresor de la zona Ebre-Segre, Acta Numisrruuica, 13,1983,47-57. 165. Medalla en record de F. Xavier Calico i

Rebull, Acta Numismatica, 13, 1983,

225-226. 166. Diez afios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa. 1973-1983, Supplemento Revista Studi Fenici, XI, 1983, 57-73, XXXVII-XLI.


27

167. Najstarsze monety Hiszpanii bite do czasow Augusta

(Coin. in Spain until

August). Wiadomosci Numizmatycrne, XXVII, zeszyt 3-4, 1983, 105-106, 200216. 168. La Historia de Tarraco en epoca romano-republicana, Butlleti Arqueologic, n° 4 i 5, 1982-1983,87-100.

169. Las primeras emisiones de monedas de Bronce en Hispania, Papers in iberian

Archaeology, 1984,205-215. 170. Aportacio dels florins de l' Arxiu Villaronga, Gaceta Numismatica, 72, 1984, 83-96.

llibres, Revista de Libreria Antiquaria, 7, 1984,

171. Eis numismatics estimem els 24-28.

172. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de

I'Empague, Numismatique Celtique et Archeologie, Wurzburg, 1981, 339-359. B.A.R.-200, I" Vol. Oxford 1984. Coautor P.P. RIPOLLES. 173. Troballa esporadica de bronzes romans republicans, Gaceta Numismatica, 74-

75,1984,113-117. Coautor P.R. ARRIOLS. 174. Hallazgo de bronces ibericos en Borriol (Castellon), Gaceta Numismatica, 74-

75,1984,41-58. Coautor M. GARciA GARRIDO. 175. Tresor de la segona guerra piinica de la provincia de Cuenca, Quaderni Tici­

nesi, 13,1984,127-138. 176. Les dracmes

iberiques del tipus de Puig Castellar, Acta Numisrruuica, 14,

1984,21-42. 177. Troballes monetaries, V (Denaris d'Ausesken), Acta Numismatica, 14,1984, 287-292. 178. Las monedas del tesoro de Bridiers, Boletin del Seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, L, 1984,220-226.

179. Metodologfa, Numisma, 186-191,1984

-

VI Congreso Nacional de Numismdti­

ca, Oviedo 1984, 15-21.

180. Imitaciones de moneda roman a republicana de bronce en la peninsula Iberi­ ca, Gaceta Numisrruuica, 79, 1985, 33-40.

181. Necessitats financeres

a

la

Catalunya iberica dels segles III-I a. c., Acta

Numismatica, 15,1985,19-32. 182. EI tesorillo de Carisia, III Congreso Nacional de Numisrruuica, Lisboa, 1985, 569-583. 183. Economia monetaria en la Penfnsula Iberica ante la presencia cartaginesa .

durante la 2" Guerra punica, Aula Orientalis, 4, 1986, 157-162.

184. Denario forrado hibrido, testimonio para el

origen del denario iberico de

Sesars, Estudios en Hornenaje al Dr. Antonio Beltran Martinez, 1986,859-861. 185. Una

nueva

ernision de bronce

emporitano con sfrnbolo mariposa, Gaceta

Numismatica, 81,1986,23-25. 186. Espana/Portugal, Survey of Numismatic Research, 1978-7984, Londres 1986, 527-546.


28

187. Imitacions galliques de les dracmes de Rhode i Ernporion, Acta Numismdti­ ca, 16, 1986,21-52.

188. Estimacio del volum de les emissions de rals de cine en el cas de Cervera,

Argentona i Mataro, Acta Numismatica

,

16, 1986, 319-326

-

III Simposium

Numismatic de Barcelona I, 87-94.

189. Estimacio del velum de l'emissio de cine rals ales seques de Barcelona i Giro­ na, Acta Numismatica 16,

1986,328-334

-

III Simp. Numismatic de Barcelona,

96-103 I, 95-102. Coautor M. GARcIA GARRIDO. 190. Monedes de la guerra dels Segadors a l'Arxiu Villaronga, Acta Numismatica,

16,1986,403 -III Simposium Numismatic de Barcelona I, 171-182. 191. Imitations des stateres de Tarente

en

Espagne et en Gaule, Actes du Xe

Congres International de Numismatique, Londres 1986,153-158. 192. Las amonedaciones cartaginesas de la Peninsula Iberica, Monedas en fa His­

toria, 1987,197-203. 193. Un fragment d'un tresor du 3e siecle parvenu en Espagne (266-270), Melon­ ges de Numismatique offerts a Pierre Bastien, Paris, 1987, 117-130.

194. De nuevo la estirnacion del numero original de cufios de una ernision moneta­

ria, Gaceta Numismatica, 85,1987,31-36. 195. Ordenacion cronologica de los denarios de la Celtiberia, Gaceta Numismati­ ca, 86-87, 1987, 9-21.

196. Las monedas de la Celtiberia, Gaceta Numismatica, 86-87, 1987,35-63. Coau­ tor M. GARcIA GARRIDO.

197. Las dracmas ibericas de Kertekunte, Quaderni Ticinesi, 16,1987,161-166. 198. Les monedes massaliotes als

tresors catalans anteriors

a

la segona guerra

punica, Cercle, 1, desembre, 1987, 16-19. 199. Les oboles massalietes a la roue et leurs imitations dans la Peninsule Iberi­ que, Melanges offerts au Dr. 1-B. CoLbert de Beaulieu, Paris, 1987, 769-780. 200. Novetats a la numismatica saguntina antiga, Arse, 22, 1987, 651-656. 201. Uso de la

ceca

de

financieras

en

Emporion por los romanos para cubrir sus necesida­ peninsula Iberica durante la segunda Guerra pu­ nica, Studi L. Breglia. Supp. n° 4 / 1987 (I) del Bolletino di Numismatica, des

la

209-214.

202. Monnaie d'argent en Espagne, de l'arrive des romains ala moitie du lIe s. avo J. C.

Rythmes de La production moneta ire de l'antiquite d nos [ours, 1986, 99-

117. Lovaina la Nova. 1987.

203. EI tipus «petxina» a monedes iberiques catalanes i aragoneses, Cercle, 3, 1988, 100-101. 204. La jerarquizacion de las cecas de Sekaisa y Bilbilis, Espacio,

Tiempo y Forma,

serie II, 1, 1988,333-340. 205. Troballa d'Orista, Acta Numismatica, 17-18, 1987-1988, 41-57. Coautor J. BENAGES. 206. Les dracmes iberiques de Tarraco, Faventia, 10/1/2,1988,143-152.


29

207. Els amics catalans de Victor Lafont, La Pallofa,

«Hommage a Victor Lafont»,

numero especial, maig, 1989,36-39. 208. Metrologia de les fraccionaries anteriors ales dracmes, segle IVa. C. Gaceta

Numismatica, 94-95,1989,17-22. 209. Proleg a l'obra de M.

Crusafont, Barcelona i la moneda Catalana, Barcelona,

1989,9-11. 210. The Tangier hoard, The Numismatic Chronicle, 1989,149-162. 211. EI tresor de Cerro Casal, Utrera, Acta Numismdtica, 19,1989,63-92. 212. Bondad estadfstica de los porcentajes,

Memoria, VII Congreso Nacional de

Numismatica de Madrid, 1989,177-184. 213. P6rtico a la XIII Seman a Nacional de Numismatica, 26, II al 3 III, 1990, Gace­ ta Numismatica, 96,1990,55-56.

214. El

hallazgo de monedas. El caso de Tanusia, Gaceta Numismdtica, 97-98,

1990,79-86. 215. Monedes de Sagunt d'igual

tipologia i de diferent valor nominal, Arse, 25,

1990,1027-1033. 216. Assaig-balanc dels volums de les emissions monetaries de bronze a la Penin­

sula Iberica, Acta Numismatica, 20, 1990, 19-35. 217. Les dracmes d'imitaci6 emporitana amb la llegenda seudo-iberica, E. Arslan

Studia Dicata, vol. I, Mila, 1991,185-196. 218. Peninsula Iberica, Survey of Numismatics Research, 1985-1990. Vol. 1. Brus­

sel·les 1991, 249-258. 219. Les rapports numismatiques ente Massalia et Emporion, Numismatica e Anti­

chitd Classiche Xx, 1991,85-92. 220. Petit tresor de la deuxiemme guerre punique avec une drachme des Bruttians,

Florilegium Numisrnaticum Studia in honorem U. Westermark, 1992,347-350. massa monetaria iberica a Tarraco, Miscel-lania Arqueologica a 1. M.

221. La

Recassens, 1992,183-188. 222. Les monnaies

hispano-carthaginoises du systeme attique. Studia Phoenicia.

IX. 1992,149-152. 223. Les monedes d' Argent d'Ebusus ide Gadir. Un estudi comparatiu. Homenat­ ge a

Miquel Tarradell. Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1993, 303-

307.

Il- TEMES DIVERSOS

A. LLiBRES

1. Els Goigs de fa Mare de Deu de Puiggracios, Barcelona, 1960,44.


30 B. ARTICLES 2. Un forn Iber als Tremolencs. Hoja Acci6n Catolica de La Garriga, 209, 3-8-5l. 3. Notes de la Prehistoria del Montmany, Hoja de Acci6n Catolica de La Garriga,

222,3-8-52. 4. Intent de cronologia del po blat iberic de Montmany, Hoja de Acci6n Cat6lica

de La Garriga, 238,3-8-53. 5. Marca

de

alfarero

punica

en

Burriac, Argentona. Boletin de Informaci6n

Local. Festa Major 1953, n" 8l.

6. En torno a la

interpretaci6n del grafito en un Rhyton de Ullastret. Archivo Espahol de Arqueologia, 109-110,1964,33-39. Coautor A. M. DE GUADAN. 7. Dos plomos romanos, Gaceta Numismatica, 5, 1967, 6-7. 8. Iconograffa de Santa Eulalia en uns goigs. 9. El meu Josep Mauri, Full Parroquial de La Garriga, 452, man; 1977, 5. 10. El testimoni de les targetes posta Is, Butlleti «Cercle Cartofil», I, n° 1, 1984. 11. El teatre de la Natura, Butlletf «Cercel Cartofil», I, n° 2,1984. 12. Lerroux i la Solidaritat, Butlleti «Cercle Cartofil», II, n° 3,1985. 13. El sistema Purrey de vehicles a vapor a Catalunya, Butlleti «Cercel Cartofil», II, n° 4,1985. 14. El cacic maxim, Manuel Planas i Casals, Butlleti «Cercle

Cartofil», III, n° 5-6,

1986. 15. El ranz de les vaques, Butlleti «Cercle Cartofil», IV, n° 7,1987.

16. La visita reial a les caves Codorniu, Butlleti «Cercle Cartofil», V, n° 8, 1988. 17. El doctor Joan Sole i Pia, Butlletf «Cercle Cartofil», VI, n° 9,1989. 18. L'Orfe6 Catala i la Cartofilia, Butlleti «Cercle Cartofil», VII, n° 10, 1990.


L' estimation du nombre originel de coins: en augment ant l'echantillon ...

F. de CALLATAY

L'oeuvre

nurnismatique edifice par L. Villaronga est considerable et poly­

rnorphe. Un des grands apports du savant catalan a certainement ete d'avoir beau­ coup oeuvre en faveur de l'ernploi de la statistique dans le champ des etudes numisrnatiques. Ses ecrits en ce sens sont nombreux.' II etait tout naturel des lors de choisir un theme en rapport avec cette preoccupation pour lui rendre hommage. On le sait: les pretentious des methodes fondees sur Ie calcul de probabilites se

sont surtout

portees sur l'estimation du nombre originel de coins. II s'agit de

determiner, a partir du nombre de coins monetaires recenses dans un echantillon de pieces aussi large que possible, Ie nombre de coins utilises au total dans l' Anti­

quite. Comme il est preferable de travailler avec des coins de droit, on note ces valeurs: "n" pour la taille de l'echantillon, "d" pour le nombre de coins de droit effectivement recenses et "D" pour le nombre de coins originels tel que l'utilisa­

statistique permet de l'estimer. Certaines methodes requie­ rent egalernent de connaitre "Nl" (Ie nombre de coins representes par un seul tion d'une methode

exemplaire dans l'echantillon) et "N2" (Ie nombre de coins representes par 2 exemplaires ).

1. Voir surtout Ie livre Estadistic« aplicada a la numisrruuica. Barcelone 1985.


F. DE CALLATAY

32

Un grand nombre de ces methodes ont vu Ie jour auxquelles on donne Ie nom de leurs auteurs (Brown, Carcassonne, Carter, Esty, Good, Guilbaud, Lyon, Mac­

Govern, Malkrnus, Mora Mas, Muller ou Schroeck). Naturellement, on a ega le­ ment cherche a evaluer la qualite des resultats fournis ainsi

que la vraisemblance des postulats qui les fondent.' Ici encore, Leandre Villaronga a livre un article de reference.' Trois formes de tests ont jusqu'ici ete appliquees.

La premiere forme de test visait I'efficacite relative de ces methodes en con­ frontant leurs resultats a

un ou

quelques cas numismatiques reels pour observer

leurs comportements. On obtient ainsi des observations telles que: "Les methodes Brown et Guilbaud sont tres sensibles aux coins largement documentes"; "La me­

thode Good, en revanche, se montre sensible au nombre de coins attestes par un seul exemplaire"; "Les methodes Esty 1978 et MacGovern ne valent que pour des

indices characteroscopiques tres peu eleves"; "La methode Mora Mas presente un

grand degre de finesse dans Ie traitement de l'information"; etc Au total -cela a ete souligne- on observe cependant une belle coherence entre les differents resul­ ...

tats." La deuxieme forme de test n'a pu etre

appliquee qu'a une seule situation

exceptionnelle: a savoir les deniers republicains de Crepusius, La pretention etait ici de mesurer l'efficacite absolue. Dans ce seul cas, en effet, developpe par Giles

F. Carter, il a ete permis de com parer l'estimation don nee par les methodes statis­

tiques avec ce que 1'0n croit etre la realite puisque les coins de revers de Crepusius sont numerotes.' lci encore, les resultats de cette confrontation se sont reveles plus

qu'encourageants, merne si les donnees de depart n'offrent pas l'absolue precision dont on voudrait pouvoir disposer (existence de plusieurs coins de revers diffe­ rents portant la merne

Plus

numerotation)."

recemrnent, une troisierne forme de test a recouru a la simulation par

ordinateur. Dans un article paru en 1986 et definitif sur bien des points, Warren W.

Esty s'est livre a une simulation en modifiant les differentes donnees de base (n, d, Nl N2, ). L'examen des resultats qu'il obtient Ie conduit a privilegier ,

...

2. G.F. CARTER "Comparison of methods for calculating the total number of dies from die-link statistics". Siaustique et numismatique,

PACT, V, Strasbourg 1981, p. 204-213; W.W. ESTY "Estimation coinage: a survey and comparison of methods". NC, ]46, 1986, p. ]85-215 et F. DE CALLATAY "Statistique et numismatique: les limites d'un apport". Revue des Archeologues et Historiens d'Art de Louvain, 20, 1987, p. 76-95. 3. L. VILLARONGA "De nuevo la estimacion dcl numero original de CUIlOS de una emision mone­ of the size of a

taria". Gnctvum, 85, n" 2, 1987, p. 31-36. 4. F. DE CALLATAY. "A propos du volume des emissions moneta ires dans I'Anriquitc". RBN, 130,

1984, p. 37-48. 5.

G.f. CARTER "Die-link statistics for Crcpusius denarii and calculations of the total number of

Pact, V, Strasbourg 1981, p. 193-203 et "Comparison of methods for calculating the total number of dies from die-link statistics". ibidem, p. 204-213. 6. Les critiques concernant les donnees utilisees par G.F. Carter ont ete resurnees par W.W. Esty, 1986, p. 215 (Append ice 8).

dies". Statisuquc et Numismatique,


NOMBRE ORICINEL DE COINS

33

I'emploi de la methode prop osee par 1.J. Good. Cette methode presente en effet, aux yeux de cet auteur, des resultats aussi val ides que les autres quand l'echantil­ Ion est aleatoire et des resultats netternent meilleurs quand l'echantillon n'est pas aleatoire.' Dernierement, Stewart Lyon a fait connaitre un travail assez similaire tant par les moyens mis en oeuvre que par les conclusions auxquelles il aboutit." Les mises en garde theoriques de ces deux auteurs paraissent excessivement salu­ taires, merne si, Iaute d'etre suffisamment informes par les numismates, les simula­ tions par ordinateur auxquelles ils recourent s'appuient sur des distributions irrea­ listes. II faut sans doute attribuer Ii la grande qualite de la mise au

point de W.W.

Esty la spectaculaire diminution apres 1986 des articles touchant Ii l'estimation du nombre originel de coins. II semble bien que les outils ainsi que leurs seuils de validite aient maintenant ete suffisarnrnent presentes et discutes, S'il est donc de moins en moins necessaire aujourd'hui de defendre I'interet des methodes Iondees sur le calcul de probabilites, la tendance existe cependant au sein de la cornmu­ naute scientifique a juger que, aucune n'etant parfaite, to utes ces methodes se valent plus ou moins.? Si l'on se restreint aux numismates preoccupes de statisti­ que, on constate -sans surprise- l'utilisation privilegiee des deux methodes les plus recornrnandees: a savoir les methodes de G.F. Carter et de 1.1. Good telle que par W.W. Esty." II faut d'ailleurs observer Ie plus grand succes aupres des numismates de la forrnule mise au point par G.F. Carter." Nul doute que sa tres

revue

grande facilite d'emploi y soit pour beaucoup. Tres rares sont ceux qui, comme Mr L. Villaronga, n'ont pas craint Ie (petit) supplement d'effort necessite pour suivre W.W. Esty en recourant a la forrnule corrigee de Good, iaquelle, dans son princi­ pe, paraitra preferable aux statisticiens de metier. Ce u'est pas Ie lieu de revenir en detail sur les postulats qui fondent et oppo­ sent ces deux methodes." Rappelons neanmoins leur principale difference: la met-

7. W.W. EsTY,

1986,p.197.

8. S. LYON. "Die Estimation: Some Expcrimcrus with Simulated Samples of a Coinage", BNJ,

59,1989, p. 1-12. 9. M.R. COWELL. "The application of chemical, spectroscopic and statistical methods of analy­

Survey 0/ Numismatic Research ]978-1984, Londrcs 1986. p. 1032: "What perhaps does emerge from these comparisons is that the simpler methods give results that are about as reliable (within the rat­ her wide confidence limits applicable) as those requiring complex calculations". 10. La preeminence de ces deux methodes avait deja ele souhgnee dans F. DE CAU.ATAY. "L'utili­ saiion des statistiques en nurnismauquc (rnetrologie, estimation du nornbre de monnaies ernises)". Les sis". A

Dossiers de lArcheologie. 33, 1988, p. 10. 11. Si l'on consulte les acres du colloquc Rythmes de la production monetaire de l'Antiquite ii nos [ours, Louvain-Ia-Neuve, 1987. on note les ernplois suivants: T. Hackens (Carter: p. 6. note 1): L. Villa­ ronga (Carter, Carcassonne. Mora Mas. Good ct Guilbaud: p. 103-109); M. Campo (Carter: p. 125); P.P. Ripollcs (Carter ct Carcassonne: p. 133-134): M. Amandry (Carter: p. 224); L. Schmitt (Carter: p. 314); E.A. Arslan (Carter: p. 394); J. Pellicer i Bru (Carcassonne, Carter, Mora Mas et Good: p. 427428).

l2. Voir W.W. EsTY, 1986, p. 203-209.


F. DE CALLATAY

34

hode de G.F. Carter, comme la plupart des autres methodes du reste, entend par­ venir 3 une estimation du nombre originel de coins, que ceux-ci aient ete utilises tres longtemps ou 3

qu'ils aient ete esquintes tres vite. La methode de Good, quant elle, en tend estimer la part de la production totale realisee 3 partir des coins

attestes dans l'echantillon (concept de "coverage" ou "couverture"). Cette secon­ de methode est done plus rapide puisqu'eJle permet d'avoir directement une idee,

exprirnee en pourcentage, du volume de l'ernission alors que la methode de Carter demande pour ce faire de multiplier le resultat, exprirne en coins, par Ie nombre

moyen mesure

d'exemplaires susceptible d'avoir ete frappe par chaque coin. Dans cette -

W.W. Esty a entierernent raison d'insister la-dessus-, la methode de Good

presente I'avantage de pouvoir, pour ainsi dire, faire l'irnpasse sur les coins tres faiblement representes puisque, par definition, ils ont egalernent ete tres peu utili­ ses. D'un autre cote, il semble que Ie numismate soit plus 3 I'aise au satisfait lors­ qu'il peut comparer des nombres de coins que lorsqu'il doit confronter des pour­ centages de productions. Le numismate, precisernent, aurait grand tort 3 se cantonner 3 un role passif d'utilisateur. Le statisticien attend de lui qu'il fournisse les cas exemplaires qui permettront une meilleure rnodelisation theorique. Warren W. Esty, encore lui, est tres explicite 3 ce sujet: "It would be nice if a more realistic set of relative die­ outputs could be tried";'; "The best choice of p depends upon the true die-output distribution. Perhaps future research will help to decide the question?" au encore "It is to be hoped that numismatics authors will include values of NI, N2, in their articles in addition to nand d. This will not only help to indicate the degree of ran­ domness of the data, but will, when many such results are combined, also help to determine the true variation in die-output". Aujourd'hui, apres tant de travaux de statisticiens, Ie principal espoir de progres reside bien 13: dans une meilleure con­ ...

IS

naissance de la distribution de la productivite des coins. C'est exactement le but de cet article.

Pour ce faire, il a ete recouru 3 une quatrieme forme de test, 13 plus valable peut-etre, qui, curieusement, n'avait pas ete exploitee jusqu'ici. II s'agit de compa­ rer les resultats des methodes lorsque ces dernieres sont appliquees, non pas 3 des

monnayages differents, mais, pour un merne monnayage, 3 des tailles croissantes d'echantillons. De fait, si elles sont bien concues, on attend de ces methodes statis­

tiques qu'elles no us renseignent correctement sur le nombre originel de coins et cela

quelle que soit la qualite de I'echantillon sur lequel on travaille. Autrement Ie resultat de cette estimation do it rester stable alors rneme que Ie nombre de dit,

13. W.W. ESTY, 1986, p. 196. 14. W. w. EsTY, 1986, p. 213. 15. W.W. EsTY, 1986, p. 215. 16. F. DE CALLATAi'. Histoire economique et monetaire des guerres mithridatiques. these de docto­ rat inedite, 3 tomes. Louvain-Ia-Ncuve J 988.


35

NOMBRE ORIGINEL DE COINS

pieces connues -et donc sans doute aussi de coins- augmente. II s'agit done de veri­ fier la stabilite du comportement de "0" (nombre de coins originels) pour diffe­ rentes tailles de "n".

En pratique, il a ete fait appel a deux types de donnees. Le premier type de donnees provient de notre these de doctorat. 11 se fait que, entre la soutenance de

publication prochaine, nous avons eu l'occasion d'etoffer -parfois substantiellement- Ie materiel." Cette opportunite per met de comparer pour une dizaine de monnayages les projections en nombre originels de coins. Le deuxierne type de donnees profite d'un debut de projet de recherche. Cherchant Ii rassem­ bier Ie materiel pour de nouveaux monnayages, nous avons de fait systematique­ ment numerote chaque nouvelle monnaie par ordre d'arrivee. II a de la sorte ete possible de realiser des etudes de coins intermediaires pour 10, 20, 30, 40, etc monnaies. On observera que ces deux types de donnees se completent: les premie­ celle-ci et

sa

...

res, a I'inverse des secondes, dormant la mesure de l'evolution pour des echanti­

lions de tailles larges. Les donnees issues et prolongeant Ie doctorat sont les suivantes. La premiere

colonne donne les valeurs trouvees en 1988 pour "n", "d", "n/d", "N1", "N2" et

d'apres les methodes Carter, Good (revue en 1986 par Esty), Guilbaud et Esty. La deuxieme colonne fait etat des valeurs degagees en 1992. La troisierne colonne note la difference entre les deux premieres. On observera que les resul­ "0"

tats des methodes

Carter et Good pour l'echantillon 1988 sont suivis d'un pour­

centage. Ce pourcentage indique I'importance relative du resultat degage en 1988 par rapport Ii celui de 1992 (par exemple: 99,8%

Echanti lion 1988

=

175,4 x 100 I 175,7).

Echantillon 1992

Difference

Tetradrachmes de Mithridate d

=

156

d

=

156

n

=

505

n

=

544

n/d

=

N1

=

3,24

n/d

=

3,49

56

Nl

=

61

(- ) ( +39) ( +0,25)

N2 =27

N2 =27

D/Carter

DICarter

188,6 (+1-4,8)

192,9 (+/-5,3)(102,3%) D/Good 175,4 (167,8<D<183,7)(99,8%) DIGuilbaud 177,6

175,7 (168,4<D<186,3) DIGuilbaud 178,4

Esty 1984

Esty 1984

=

=

=

=

86,9%

D/Good

=

=

=

=

88,8%

( -4,3) ( +0,3) ( +0,8) (+1,9%)

Demiers tetradrachmes royaux de Bithynie (128/7-74/3)

d

=

229

d

=

243

n

=

398

n

=

435

1,74

n/d

=

1,79

132

Nl

=

138

N2=58

N2

=

64

n/d

=

N1

=

( +14) (+37) ( +0,05)


F. DE CALLATAY

36 Echantillon 1988

Echantillon 1992

Difference

O/Carter

O/Carter

( +9,0) (+13,3) (+ 10,8) ( +1,5%)

O/Good

436,0 (+1-22,9)(98,0%) 342,3 (309,1<0<383,4)(96,3%)

=

=

O/Guilbaud

Esty 1984

=

325,8 66,8% =

O/Good

445,0 (+1-21,7)

=

355,6 (323,2<0<395,2)

=

D/Guilbaud

Esty 1984

=

336,6 68,3% =

Derniers alexandres d'Odessos d

=

32

d

=

35

n

=

169

n

=

226

n/d

5,28

=

n/d

=

6,46

N1=9

Nl=8

N2

N2

4

=

O/Carter O/Good

36,5 (+/-1,3)(97,9%) 33,8 (32,2<0<35,6)(93,1 %)

=

=

D/Guilbaud

Esty 1984

=

41,2 94,7% =

=

(+3) ( +57) (+ 1,18)

1

O/Carter O/Good

37,3 (+/-1,0)

=

36,3 (35,3<0<37,4)

=

D/Guilbaud

Esty 1984

=

47,8

96,5%

=

( +0,8) ( +2,5) ( +6,6) (+1,8%)

Derniers alexandres de Mesembria d

=

41

d

=

52

n

=

243

n

=

490

n/d

=

N1

=

N2

=

5,93

n/d

II

NI

7

N2=7

O/Carter O/Good

9,42 11

44,2 (+/-1,2)(83,2%)

O/Carter

42,9 (41,2<0<44,8)(80,6%)

O/Good

=

=

=

=

O/Guilbaud

=

Esty 1984

95,5%

=

54,0

(+ 11) ( +247) (+3,49)

=

53,] +1-1,0

53,2 (52,1<0<54,3)

=

O/Guilbaud

Esty 1984

=

=

86,5

97,8%

( +8,9) (+10,3) ( +32,5) (+2,3% )

Derniers lysimaques de By zance d

=

155

d

=

177

n

=264

n

=

315

n/d

=

1,70

n/d

=

N1

=

86

NI

=

102

N2

=

47

N2

=

43

O/Ca rter O/Good

O/Carter

229,4 (201.6<0<266.2)(87.8%)

O/Good

O/Guilbaud

Esty 1984

1,78

303,2 (+1-20,1 )(92,8%)

=

=

=

225,1 67,4% =

(+22) (+51) ( +0,08)

326,9 (+/-18,8) 261,4 (234,1<0<295,9)

=

=

D/Guilbaud

Esty 1984

=

=

246,4

( +23,7) ( +32,0) (+21,3)

67,6%

(+O,3%)Derniers cistophores d'Ephese d

=

110

d

=

141

n

=

169

n

=

255

n/d

=

1,54

n/d

=

1,81

(+31) ( +86) ( +0,27)


37

NOMBRE ORIGfNEL DE COINS

Echantillon 1988

Echantillon ]992

Nl

N1

=

64

Difference

82

N2= 32

N2=22

D/Carter

=

252,9 (+1-23,9)(99,0%)

176,6 (150,4<D<213,8)(85,l %) D/Guilbaud 181,7

D/Good

=

=

Esty 1984

=

D/Carter D/Goocl

255,4 (+/-16,1) 207,5 (184,3<D<237,5)

=

=

=

D/Guilbaud

62,1 %

Esty 1984

=

193,4 67,8% =

( +2,5) ( +30,9) (+11,7) (+5,7% )

Drachmes d'Ariarathe IX de Cappadoce d

=

35

d =40

n

=

128

n

=

( +5) (+31) ( +0,32)

159

n/d

=

3,66

n/d

=

N1

=

13

N1

=

3,98 16

N2=7

N2 =8

D/Carter

D/Carter

41,7 (+1-2,1)(89,3%)

=

D/Good

=

46,7 (+1-2,0)

38,9 (35,7<D<42,8)(87,6%) D/Guilbaud 40,2

44,4 (41,4<D<48,0) D/Guilbaucl 46,6

Esty 1984

Esty 1984

D/Good

=

=

=

89,5%

=

=

=

89,9%

( +5,0) ( +5,5) (+6,4) (+0,4% )

Tetradrachmes de Tigrane le Grand d

=

49

cI

=

49

n

=

218

n

=

239

n/d

=

4,45

n/cl

==

Nl

=

17

N1

==

N2

=

9

N2== 8

D/Carter D/Goocl

=

=

55,7 (+/-1,9)(101 ,8%) 53,1 (50,1<D<56,6)(1 00,8%)

D/Guilbaud

=

Esty 1984

91,7%

=

58,6

(- ) ( +21) ( +0,43)

4,88 17

D/Carter

=

(-1.0)

54,7 (+/-1,7)

52,7 (50,2<D<55,6) D/Guilbaucl 60,1 Esty 1984 92,9%

D/Goocl

==

=

=

(-0,4) (+1,5) (+1,2% )

Quant aux donnees reprises a une etude en cours, elles se presentent comme suit: la premiere colonne donne la taille de I'echantillon (n), la seconde Ie nombre de coins de droit (d), la troisierne l'indice characteroscopique (n/d), la quatrierne Ie nombre de coins representes par un seul

exemplaire (N1), la cinquierne celui (en

Les colonnes suivantes donnent les estimations

par deux

exemplaires (N2). souligne) et les intervalles de confiance d'apres les methodes de Carter et de Good, soit, respectivement, la methode la plus utilisee par les numismates et celIe

qui leur est la plus conseillee. Ces estimations sont suivies d'un pourcentage. Ce pourcentage exprime I'importance relative des resultats interrnediaires par rap­ port

au

resultat final

(valeur de 100%

l'echantillon Ie plus large).

pour I'estimation

obtenue a

partir de


F. DECALLATAY

38

/7

d

/7/d

NI

N2

D/Carter

%

D/Cood

(69,1 ) (90,0) (90,7) (110,0) (100,0)

[7,4<13,4<71,5] [12,7 <19,5<41,8] [J 3,1 <17,0<24,3] [17,7<21,6<27,5] [20,6<23,6<27,6]

(100,0)

[15,O<40,5<infini] [24,5<44,4<234,9]

(91,2) (100,0)

[3,8<5,0<7,3]

(125,0) (110,0) (100,0) (]OO,O)

%

Abydos 10

7 ]2

1,43 1,67

5

20

8

3

30

15

2,00

4

6

40

19

2,11

5

5

62

21

2,95

7

5

[9,7<18,6<27,5] [17,9<24,2<30,5] [20,3<24,4<28,5] [25,5<29,6<33,7] [24,6<26,9<29,2]

10

9

1,1 ]

8

20

16

1,25

13

2

[6,5<65,8<125,1] (] 05,4) [36,5<62,4<88,3] (100,0)

10

4

2,50

2

20

4

5,00

2

(56,8) (82,6) (72,0)

(91,5)

Cvzique

Egee

(136,6) (107,3) (102,4) (100,0)

30

4

7,50

2

36

4

9,00

1

[4,1<5,6<7,1] [3,9<4,4<4,9] [3,9<4,2<4,5] [3,9<4,1 <4,3]

10

8 ]0

1,25 2,00

6

20

[11,8<31,2<50,6] (111,0) [12,8<16,2<19,6] (57,7) [18,1 <21,5<24,9] (76,5)

[3,9<4,4<5,2] [3,5<4,0<4,6] [3,7<4,0<4,3]

Heraclee

6

30

14

2

15

2,14 2,67

7

40

7

3

50

18

2,78

8

3

60

19

9

3

117

25

3,16 4,68

10

5

2,00 3,33 6,63

2

4

2

1

[17,9<20,2<22,5] (7],9) [21,3<23,7 <26,1] (84,3) [21,7<23,7<25,7] (84,3) [26,8<28,1 <29,4] (100,0)

[9,5<18,9<2.963,0] [11,1<14,3<20,2] [14,4<18,2<24,7] [15,0<18,1<22,8] [18,3<21,4<25,7] [19,5<22,3<26,1] [25,2<27,3<29,7]

(69,2) (52,4) (66,7) (66,3)

(78,4) (81,7) (100,0)

Lebedos"

10

5

20

6

53

8

2

[5,5<8,1<10,7] [6,4<7,4<8,4] [8,0<8,5<9,0]

(95,3) (87,1) (100,0)

[3,3<5,6< 18,6]

[5,5<6,6<8,4] [7,4<8,0<8,6]

(70,0) (82,5) (100,0)

[9,7<18,6<27,5] [9,1<11,1<13,1]

(131,0)

[4,6<7,9<10,8] [8,0<10,6<15,5] [7,1 <8,8<11 ,6J [8,2<9,4<11,] ] [11,2<12,5<14,1] [12,4<13,4<14,5]

(59,0) (79,1) (65,7) (70,1) (93,3) (100.0)

Smyrne (Tyche/Smyrnaiont 10

7

20

8

30

8

40

9

50

12

71

13

] ,43

2

4

2,50 3,75 4,44

5

1

3

4

2

3

4,17 5,46

2

3

2

3

[8,5<9,5<10,5J

(78,2)

(66,9) (71,8) [12,7 <13,8<14,9J (97,2) [13,4<14,2<15,0] (100,0)

[9,4<10,2<11,0]

17. Pour Ie total de 53, voir M. AMANDRY "Les terradrachmes a la couronne de Ieuillage a Lebedos (Ionic)".

Kraay-Morkholrn Essays, Louvain-la-Neuve 1989, p. 1-7, pI. J.

frappes


NOMBRE ORICINEL DE COINS d

n

nld

39 %

Nl

N2

DICarler

%

DICood

[7,4<12,1 <16,8] [25,2<37,2<49,2] [28,8<36,3<43,8] [30,4<35,9<41,4] [37,8<44,4<51,0]

(27,3) (83,8) (81,8) (80,9) (100,0)

[4,8<9,0<69,0] [14,7<21,2<38,0] [19,1<25,5<38,0] [22,9<28,8<38,8] [29,0<36,9<50,7]

(24,4) (57,5) (69,1) (78,0)

[9,7<18,6<27,5] (50,0) [23,9<37,2<50,5] (100,0)

[7,4<13,4<71,5] [14,8<25,0<81,5]

(53,6) (100,0)

[1'1,8<31,2<50,6] [21,2<29,8<38,4] [22,7 <27 ,8<32,9] [23,4<27,0<30,6] [20,7<22,7 <24,7]

[8,4<18,0<.i nfini] [12,1<18,0<35,0] [16,0<20,7<29,1] [19,9<24,0<30,1] [18,2<20,6<23,7]

(87,4) (87,4) (100,5) (116,5) (100,0)

Smyrne (Tyche/Lion] 10

6

1,67

4

3

20

'14

1,43 1,67

7

2

9

3

1,90 1,84

11

3

15

4

1,43 1,38

5

1

9

3

30

18

40

21

46

25

(100,0)

Syros'" 10

7

18

13

Tenedos

10

8

2

13

1,25 1,54

6

20

6

4

30

l6

1,88

7

3

40

18

2,22

10

1

55

18

3,06

7

2

(137,4) (131,3)

(122,5) (118,9) (100,0)

[I apparait tres clairement de La confrontation de ces donnees que, pour s'en tenir aux resultats principaux sans considerer les intervalles de confiance, La me­

thode de Carter propose, dans tous les cas sauf un, des estimations en nombres de coins plus elevees que celles de Good, L'exception qui confirrne la regie est ici represente par les derniers alexandres de Mesernbria tels que docurnentes en 1992,

Encore, s'agit-il d'une difference mini me puisque Le nornbre originel de

coins est evalue a 53,1 seLon Carter et 53,2 seLon Good, La raison de cette excep­ tion est du reste facile a determiner: elle reside dans la frequence anormalement haute de coins attestes par un seul exernplaire (N1

-roscopique aussi eleve (n/d

=

=

11) pour un indice characte-

9,42), Cela rappelle le cas deja cite par W.W. Esty 540; d 79; nld 6,83 et N1 16).1"

des tetradrachrnes a la couronne de Cyme (n

=

=

=

=

Le comportement des resultats des deux methodes evolue surtout differern­ ment en fonction de L'augmentation de l'echantillon. Une bonne maniere de visua­

liser ce fait est sans doute de construire un graphique

qui reprend, en abscisse,

L'indice characteroscopique (n/d) et, en ordonnee, Je pourcentage obtenu a diffe­ rents moments de la construction de l'echantillon, etant entendu que La valeur de

100% est attribuee au dernier de ces moments,

18.

Lc total de

18 ajoute

un

cxernplaire aux resultats exposes par H. NICOLET-PIERRE et M. Florilegium Numismaticurn. Studio in Honorem U. Wes­

AMANDRY. "Lcs monnaies d'argent de Syros".

terrnark Edita. Stockholm 1992, p. 295-306. 19. W.W. ESTY, 1986, p. 211.


40

F. DE CALLATA Y

Pour la methode de G.F. Carter, il

est tres

remarquable d'observer que le

resultat de I'estimation tend a diminuer dans un nombre significatif de et a mesure que I'on se

rapproche de I'indice 3 (n/d

=

cas au

fur

3), pour augmenter ensuite.

Soit la courbe suivante:

140%

POllrcentages intermediaires de D/CARTER 130%

W%l

80%

i

70%1 I

60%1 I

50%�

old

1.

_

Ce profil ne surprend pas. II correspond aux donnees intiales utilisees par G.F. Carter. Rappelons que Ie cas des deniers de Crepusius sur lequel est batie cette methode ofIre

un

indice characteroscopique proche de 3 (2,88

=

1.075/373).

On obtient ici Ie decalque en negatif de la courbe d'une distribution gamma telle

qu'utilisee par G.F. Carter." Pour la methode de 1.1. Good arnelioree par W.W. Esty, on constate que tou­ tes les estimations finales

CI 00%), sans exception, sont superieures aux estima­

tions initiales. D'une maniere generale, on observe d'ailleurs, a de tres rares cas

pres, un accroissement systematique de I'estimation au fur et a mesure que l'indice

characteroscopique augmente. Cet accroissement ne semble pas constant: Ia pente de la courbe connait un adoucissement perceptible apres I'indice 3 ou 4.

20. G.F. CARTER, "A simplified method for calculating the original number or dies from die link

stotialics».ANSMN,28.1983,p.198,fig.1.


41

NOMBRE ORIGINEL DE COINS

140%

Pourcentages intermediaires de D/GOOD 130%

if'

120%

\ //-."��

110%

100%

90%

%;

-'

�.

%

7J/]�

-

� ��

-

-

-

_}

100% -

-I

80%

70%

60%-

50%

old

La

principale

observation de cet

exarnen

ernpmque

vaut pour

les deux

methodes: d'une maniere generale, le resultat de I'estimation continue de croitre alors merne que I'indice characteroscopique (n/d) est eleve. Sur les 17 rnonnayages

consideres, 3 tombent en-dehors de ce constat: les tetradrachmes de Mithridate

Eupator (n/d

=

3,49), de Tigrane le Grand (n/d

=

4,88) et d'Egee (n/d

=

9,00).

Dans ces 3 seuls cas, l'augmentation de l'echantillon n'a pas perm is de decouvrir de nouveaux coins."

Encore

une

fois, Ie numismate ne sera pas autrement surpris: cela tient all

grand nombre de coins tres peu utilises et dont un exernplaire (Nl ) peut apparai­ tre subitement dans un echantillon pour lequel les coins paraissent deja tres bien documentes. En realite, qui examine les etudes de coins a indices characteroscopi­ tres large majorite de cas. ques cleves est frappe par l'importance de Nl dans une Dans un precedent article, nous avions deja evoque plusieurs de ces cas rernarqua­ bles." Nous avons voulu aller plus loin. On trouvera ici les donnees pour S2 mon­ un nayages d'indice characteroscopique superieur a 3 et comptant, saul' exception,

21.

L'obscrvation est plus etonnarue pour Mithridate et Tigrane que pour la ville dEgce don! on

pcut penser dctenir Lin exernplairc <Ill mains de tous les coins de droit 22.

F.

DE

CALLATAY. 1987, p. 88-89.

utilises.


F. DE CALLATA Y

42

minimum de 10 coins de droit dans l'echantillon. Pour ne pas alourdir la presents-

tion, la denomination de ces monnayages est souvent somrnaire. On se reportera

done, pour une meilleure information, aux references qui accompagnent.' Monnayages

n

d

n/d

NI

Drachmes de la ligue eubeenne"

1109

28

3

Tetradrachrnes de Lilybaion (3)"

573

37

Tetradrachmes puniques de Sicile"

351

26

Drachmes d'Antiochos III"

77

6

41,07 15,49 13,50 12,83

Tetradrachmes de Macedoine"

81

7

11,57

Tetradrachrnes de Lilybaion (2)")

362

34

10,65

alexandres de Mesernbria

490

52

Tetradrachrnes d'Athenes (2)"

3853

474

9,42 8,13

Trioboles de Megapolis"

305

42

Tetradrachmes de Cyme"

537

79

Tetradrachmes cle Magnesic"

242

36

alexandres d'Odessos

226

alexandres de Myriandros" Drachmes de Chalcis"

118 de stateres de Philippe I I"

195

N2

Nl+N2/d

4

2

16,2%

5

1

23,1%

1

1

33.3%

14,3%

28,6% 6

20,6%

11

7

34,6%

41

38

16,7%

7,26

12

3

35,7%

17

9

32,9%

6

35

6,80 6,72 6,46

8

1

19,4% 25,7%

L53

25

6,12

8

2

40,0%

435

75

17

5

35

5,80 5,57

11

1

29,3% 34,3% 55,4%

Tetradrachrnes d' AesillasJ7

506

92

5,50

37

14

Tetradrachmes de Smyrne

71

13

5,46

2

3

Drachmes d' Athenes (1,2,3)

702

132

5.32

32

22

38,5% 40,9%

50 litrae cle Syracuse"

L61

32

5,03

13

5

56,3%

23. Les rnonnayagcs qui debut de ccue etude.

ne

sont

pas suivis dun appcl de note sont ccux prescntes en detail en

24. W.P. WALLACE. The Euboian League and lIS Coinage, (NNM,

134), New York 1956.

25. G.K. JENKINS. "Coins of Punic Sicily. Part 3". SNR, 56. 1977. p. 5-65. pl. 1-22 (seric 3). 26. G.K. JENKINS. "Coins of Punic Sicily. Part I". SNR, 50. 1971. p. 25-78. pl. 1-24. 27. A. HOUGHTON. "The Elephants of Nisibis·'. A NSMN, 31. 1986, p. 107-124. pl. 27-29. 28. P.A. MAcKt\Y "Maccdonian Tetradrachrns of 148-147 B.C.". II NSMN. 14, J968. p. 15-40, pl.

4-8. 2'). G.K. JENKINS. 1977. 30. M. TIIOMPSON. The New Style Silver Coil/age ofAthens.

(NS. '10). New York 1961.

31

13, J 967, p. 57-110, pl. 20-28.

.

.I.A. DENGATE. 'The Triobols of Mcgapolis" A NSMN,

32. J.H. OAKLEY, «The autonomous wreathed ieuadrachms or

Kyrne, Acolis». A NSMN,

27.

1982,p. 1-37, pl. 1-14. 33. N.F.

.JONES.

"The

Autonomous

Wreathed

Tctradrachrns

of

Magnesia-on-Maeander".

II NSM N, 24. 1979. p. 63-109. pl. 20-26.

34. E.T. NEWELL. "Myriandros

Alexandria Kar'Isson". Ai N, 53 (2). 1919. p. 1-42, pl. 1-2. 35. O. PICAIW. Chalcis ella confederntion eubeenne. Elude de nurnisnuttique et dhistoire (IVe-ler -

siecle). Paris 1979. 36. G. LE RIDH. Le l1Ionn(l),oge dargent et d'or de Philippe l tjrnpp« ell Macedoine de 359 (i 2')4. Paris 1977 (memc reference pour les autrcs series de Philippe II). 37. F.

DE

CALLATAi'. "Les monnaies au nom dAesillas".

Melanges Clain-Stefnnelli. Louvain-Ia­

Ncuvc 1992 (3 paraitrc).

38. G.K. JENKINS. "Electrurn Coinage at Syracuse". Essays in Creek Coinage Presented to Stan tev Robinson. Oxford 1965, p. 145-16L pl. 14-15.


NOMBRE ORIGINEL DE COINS

43

n/d

Nl

N2

N1+N2/d

1

40

5,00 4,95

2 8

2

30,0% 25,0%

153

31

4,94

8

5

41,9%

1006

204

4,93

35

36

alexandres de Rhodes?

182

37

4,92

16

4

Hernidrachrnes de Chalcis

122

25

4,88

7

6

34,8% 54,0% 52,0%

Tetradrachrnes de Tigrane Ie Grand

239

49

4,88

17

8

Tetradrachrnes d'Heraclee

117

25

10

5

51,0% 60,0%

Stateres de Mithridate"

51

11

4,68 4,64 4,53

3

1

36,4%

5

2

36,8%

13

8

38,2%

22

20

43,3%

102

59

41,7% 57,5% 45,0%

Monnayages

n

d

Didrachmes des Epirotes"

50

10

Cistophores d' Apamee"

198

alexandres de Miler" Drachmes de Chalcis

Tetradrachrnes de Ptolernee V"

86

19

Tetradrachrnes d' Antiochos IV"

244

55

Tetradrachrnes de Myrina"

415

97

Stateres de Philippe Il

1642

386

4,44 4,28 4,25

Drachmes d' Ariarathe IX

159

40

3,98

16

7

alexandres de Pergame

75

20

5

4

Decadrachrnes de Ptolernee lIT"

107

29

3,75 3,69

7

8

Stateres d'Alexandre (Milet)

160

44

3,64

13

5

Tetradrachrnes d'Antiochos Hierax"

58

16

3,63

6

2

51,7% 40,9% 50,0%

Trioboles de Megalopolis"

122

34

12

5

50,0%

alexandres de Sardes

172

48

3,62 3,58

15

8

Tetradrachrnes d' Athenes (3)

1320

375

98

80

alexandres de Chios"

269

77

3,52 3,49

32

6

47,9% 47,5% 49,4%

Tetradrachmes dAthenes (1)

1003

287

56

Tetradrachrnes de Mithridate Eupator

544

156

3,49 3,49

69 61

27

Tetradrachmes de Philippe II

]539

451

3,4J

122

102

43,6% 56,4% 49,7%

39. P.R. FI�ANKE. Die antiken Miinren von Epirus. f: Poleis, Stiimme und epirotischer BLind bis 27 v.

Chr. Katalog und Untersuchungen. Wiesbaden 1961. 40. FS. Kl.EINER. "The Late Cistophori of Apameia". Essays in Honor of M.

Thompson. Wette­

ren1979, p. 119-130, pI. 12-14. 41. M. THOMPSON. Alexander's Drachm Mints. 1: Sardes and Mile/us.

NS, 16, New York 1983

(vaut cgalernent pour les autres series de Sardes et de Milet). 42. FS. KLEINER. "The Alexander Tetradrachms of Pergamum and Rhodes". ANSMN, 17, 1971, p. 95-125, pI. 21-34 (vaut egalernenr pour Pergame). 43. F DE CALLATA)'. Histoire economique el moneuures des guerres mithridatiques. These inedite. Louvain-la-Neuvc 1988. 44. O. MORKHOLM. "The Portrait Coinage or Ptolemy V. The Main Series". Essays in Honor oj Thompson. Wetteren 1979, p. 203-214, pI. 23-24. 45. O. MORKHOLM. Studies in the Coinage of Antiochus IV of Syria. Copenhague 1963. 46. K.S. SACKS. "The Wreathed Coins of Aeolian Myrina". ANSMN, 30, 1985, p. 1-43, pI. 1-22. 47. V. VAN DRIESSCHE. Ptolemee III Evergete, Ptolemee IV Philoptuor. Essai historique et numismatique. Mernoire inedit. Louvain-Ia-Neuve 1987. 48. A. HOUGHTON. "The Seleucid Mint at Lampsacus". ANSMN, 23, 1978, p. 59-68, pI. 8. 49. I.A. DENGATE. "The Triobols of Megalopolis". ANSMN, 13,1967, p. 57-110, pI. 20-28. 50. R. BAUSLAUGH. "The Posthumous Alexander Coinage of C1lios". ANSMN, 24, 1979, p. 1-45, M.

pI. 1-17 (vaut egalernent pour les drachmes de Chios).


F. DE CALLATAY

44

d

n/d

NI

N2

NI+N2/d

75

22

4

20

3,41 3,40

8

68

8

2

54,5% 50,0%

3,23 3,19

19

11

53,6%

37

19

60,2%

3,17 3,13 3,06

9

9

5

2

60,0% 46,7%

7

2

3,05

8

Monnayages

n

Bronze de Rhodes'] Drachrnes d'Alexandre (Chios) Stateres d'Alexandre (Sardes)

181

56

alexandres de Corinthe"

297

93

Drachrnes rhodiennes de Macedoine"

95

30

alexandres du Peloponnese"

47

15

Tetradrachmes de Tenedos

55

18

1/12 de stateres de Philippe II

61

20

50,0% 45,0%

quelques exemples sont edifiants. La derniere colonne, en particulier, donne la mesure de l'importance de Nl et N2 pour des echantillons a indice cha­ racteroscopique eleve. Ces cas numismatiques reels sont porteurs d'un enseigne­ ment de premiere importance pour le statisticien: de maniere paradoxale, la nor­ malite n'est pas la ou il Ie pense. Contrairement a ce qu'estimait W.W. Esty done pour les tetradrachrnes de Cyme, un echantillon a haut indice characteroscopique et forte valeur pour Nl et/ou N2, loin d'etre biaise par une particularite constituti­ ve qui le rend non-aleatoire ("non-randomness"), nous parait bien au contraire etre Ie ternoin d'un prelevement aleatoire. Le resultat obtenu pour Cyme est en to us cas parfaitement conforme a la norme ainsi qu'il apparait dans Ie graphique ci-dessous, lequel place les indices characteroscopiques (n/d) en abscisses et les pourcentages representes par Nl + N2 en ordonnees: Ces

70%

Pourcentages des coins representes par 1 ou 2 exemplaires

I

1 60%

I"

I

I: I50%

: ...

I

'

••

40%

Q Cyme 30%

20%

10%

wd

10

51.

R.H.]. ASHTON. "Rhodian Bronze

12

13

Coinage and the Earthquake of 229-226 BC". NC, 146,

1986, p. 1-18, pI. 1-4. 52. E.T. NEWELL et S.P. NOE. The Alexander Coinage of Sicyon. NS, 6. New York 1950. 53. R.H.J. ASHTON, "A Series of Pseudo-Rhodian Drachms from Mainland Greece". NC, 148, 1988, p. 21-32, pI. 4-6. 54. H.A. TROXELL. "The Peloponnesian Alexanders". ANSMN, 17,1971, p. 41-94, pI. 9-20.


45

NOMBRE ORIGINEL DE COINS

decroit

de percoit nettement combien Ie pourcentage affecte a Nl + N2 cas rnaniere progressive. Si l'on peut se tier au resultat du exceptionnel represente la ligue eubeenne, il faudrait merne en conclure a une virtue­ drachmes de les par lle stabilisation du pourcentage a partir de I'indice 15 plus ou moins (difference de 1,9% entre les indices 15,49 et 41,07). II est clair, de toute maniere, que la propor­ tion de coins attestes par 1 ou 2 exemplaires depasse pour les echantillons a haut On

indice characteroscopique to utes les distributions qui fondent les methodes statis­

tiques existantes. theorique que nous avons propose ailleurs: la une productivite des coins, en fonction de ce qui peut etre observe, parait adopter II faut ici ressortir Ie modele

distribution assez comparable a celle de la mortalite humaine (avant, du moins, les

progres de ce siecle dans la lutte contre la mortalite infantile

conjonction

...

):15 II s'agit de la

de deux courbes: une, declinante, pour la forte mortalite infantile, sui­

vie d'une autre, relativement syrnetrique ou gaussienne, pour les individus ayant survecu a cette rnortalite. En effet, a l'instar de ce qui se passe pour bien des pro­ cessus

industriels, il parait assez vraisemblable de penser qu'un grand nombre de

coins aient du etre ecartes tres rapidement en raison d'un vice de fabrication. Des

lors, la distribution qui nous parait Ie mieux repondre aux donnees empiriques

adopte une courbe du type suivant: Distribution probable de la productivite des coins Taux de rnortalite

En attendant que l'on puisse un jour developper une forrnule en rapport avec cette distribution, il faut revenir aux methodes de Carter et de Good. Non seule­

merne rnaniere selon

ment, en effet, les resultats de celles-ci ri'evoluent pas de la encore constate-t-on, dans l'absolu, une diffe­ que l'on accroit l'echantillon, mais

qui conduit a des estimations systematiquernent plus hautes dans le cas de la methode de G.F. Carter. Comme on l'a vu, cette regie souffre une seule exception: les alexandres tardifs de Mesernbria d'apres l'echantillon de 1992.

rence

de resultats

Ce n'est pas un hasard. II s'agit de l'echantillon dont l'indice characteroscopique Si l'on attribue pour chaque taille d'echantillon la eleve est le

plus

(n/d

==

9,42).

55. F. DE CALLATAY, 1987, p. 89-90.


46

F. DE CALLATA Y

valeur de 100% a l'estirnation fournie par la methode deGiF. Carter, on obtient pour la methode de 1.1. Goodie decalage suivant:

130%

Pourcentages de D/GOOD par rapport a D/CARTER 120%

110% 100% !.._

100%

-

---

.. . '

90%

80%

.

..

.'

70%

60%

50%

40%

n/d

IO

Ces donnees peuvent etre resumees ainsi:

nld Plus de 6

% de DICood par rapport Ii DICarter Plus de 97%

Entre 3 et 6

Entre 90% et 97%

Entre 2,5 et 3

Entre 88% et 92%

Entre 2 et 2,5

Entre 70 et 89%

Entre 1,5 et 2

Entre 70% et 80%

Entre 1,25 et 1,5

Entre 60% et 72%

Ici encore, il s'agit d'une courbe exponentielle au les valeurs medianes sont

proches de: 60% pour 1,25; 70% pour 1,50; 78% pour 1,75; 84% pour 2,00; 87% pour 2,25; 89% pour 2,50; 90% pour 2,75; 91% pour 3,00; 95% pour 4,00; 97% pour 7,00 et 100% pour 9. Cette situation n'est pas sans danger. On vient de voir que toutes les methodes, merne celie pourtant genereuse de G.F. Carter, sous-esti­ maient Ie nombre originel de coins utilises. Or ce dernier tableau indique un net

decrochage des resultats obtenus par la methode de Good par rapport a ceux de


47

NOMBRE ORIGINEL DE COINS

Carter. C'est particulierement vrai pour les echantillons d'indice characteroscopi­ inferieur a 2. On se mefiera donc de I'utilisation de la methode de I.J. Good

que

en-deca de cette limite (qui est de loin superieure a la limite fixee par W.W. Esty basse couverture" ("very low coverage"), lorsque Nl/n pour les echantillons a "tres est superieur ou ega I a 0,9, c'est-a-dire lorsque n/d est inferieur ou egal a 1,05 l)." Au-dela de 3, en revanche, la difference de resultats tend a devenir negligeable. evoquer les intervalles de confiance. On I'aura note: la discus­ sion a porte jusqu'ici sur les valeurs moyennes des estimations. Or, cela a ete suffi­ 11 faut, enfin,

samment reclame par les statisticiens, il s'agit de prendre en compte les intervalles

de confiance. L'examen des donnees illustre a

nouveau

cornbien, pour un indice

characteroscopique superieur a 3, les resultats des deux methodes tendent a se valoir merne si la fourchette proposee par JJ. Good reste plus large. La divergen­ ce

augmente, en revanche, au fur et a mesure que l'on a

eleve, W.W.

affaire a

Esty ainsi que d'autres ont severernent critique

un

indice peu

I'intervalle de

con­

fiance mis au point par G.F. Carter. De fait, la fourchette qui en resulte se revele

regulierement derisoirernent petite en rapport de I'incertitude. Elle fait abusive­ ment croire en une precision de la methode. Ainsi, lorsque un echantillon de 10 monnaies perrnet de recenser 9 coins de droit difterents, il est illusoire de fixer la limite superieure de D a 125,1

(cas de Cyzique). Ou'en est-il cependant de I'inter­

valle de confiance de 95% propose par W.W. Esty pour la methode de I.J. Good? Il s'agit en tous cas d'un outil plus prudent pour les echantillons a faible indice. On voit merne qu'il n'a pas honte d'avouer son incapacite pour les indices les plus fai­

bles en

ne

fixant

aucune

limite superieure a la valeur de D

(cas de Cyzique et

Tenedos). Cette honnetete embarasse evidemmerit Ie numismate. Notons au pas­ confiance fixe des limites inferieures Iantaisistes, beau­ sage que cet intervalle de Ie coefficient de Carter. Ces limites inferieu­ coup moins realistes en tous cas que res sont tres souvent en-dessous du

naturellement impossible. Prises contre toute

nombre de coins recenses (Drnin-cd), ce qui est

litteralement, elles nous font egalernent croire,

vraisemblance, qu'il pourrait nous manquer peu de coins. Prenons

l'exemple de I'ernission "Smyrne (Tyche/Lion)": lorsque I'on distingue 21 coins de droit (d) sur 40 exemplaires (n), il est clair que, jamais, Ie nornbre originel de coins (D) n'a de chance d'etre aussi peu eleve que 22,9 (Dmin/Good). On preferera net­ tement une valeur de 30,4 (Dmin/Carter). Cet irrealisme apparaitra neanmoins comme

un

inferieure

moindre mal. De

fait, pour beaucoup, la vraisemblance de la limite

(Dmin) importe moins que celie de la limite superieure (Dmax), la

crainte du numismate etant souvent d'abord de

ne

pas surestimer la production.

Mais, precisement, la limite superieure proposee par Esty un

n

'apparait pas cornme

les exemples presentes ici, la limite superieure

garde-fou a toute epreuve: (Dmax/Good) se revele a 7 occasions inferieure au nornbre de coins sur

de Good

56. W.W

ESTY. 1986, p. 209-210.


48

F. DE CALLATA Y

effectifs

finalement

recenses

(Ix Mesernbria;

3x

Heraclee

et

3x

Smyrne

"Tyche/Smyrnaion"). La encore, il s'agit d'une aberration. La cause de cet irreali­ provient de la Iormule 1(2/n) ,f(N I + 2xN2 [N12/n])) qui accorde trop d'importance a la taille de l'echantillon (n). II est interessant d'observer que Ie nornbre d'aberrations de ce type (ou d > Dmax) n'est pas superieur en pratique chez Carter (7 occurrences egalernent: Lx Mesernbria; 3x Heraclee; Ix Smyrne "Tycbe/Smyrnaion" et l x Smyrne "Tyche/lion"). On hesitera des lors a recom­ sme

-

mander unilateralement I'intervalle de con fiance de Good par rapport a celui de Carter. Confronte a la realite, il semble en effet cet intervalle de confiance, que certes plus large, est moins realiste pour la limite inferieure et autorise les memes

depassernents absurdes pour la limite superieure. La conclusion de cet article peut

se

Iaire

sous

forme de mise en

garde. En

sous-estirnant le nombre de coins ayant ete tres peu utilises, les methodes statisti­ ques, quelles qu'elles soient, se meprennerit sur la distribution reelle de la produc­ tivite. En consequence, si Ie but est de parvenir a une estimation du nombre

origi­

nel de coins (D), toutes les methodes sous-estiment la realite. La methode de ].J.

Good, telle que soutenue par W.W. Esty, presente en particulier un ecart d'autant plus grand que I'indice characteroscopique est peu eleve. Dans cette optique et faute de

mieux, il ne parait pas falloir renoncer a I'utilisation de la methode de G.F. Carter, laqueIle, pour paraphraser W.W. Esty de maniere paradoxale, livre des resultats aussi valides que les autres pour les echantillons a indices eleves et meilleurs pour les echantillons a faibles indices. D'un autre cote, si Ie but veritable concerne,

non

coins, rnais bien le volume de la production, il apparait

pas Ie nombre originel de que la methode de Good

pronee par W.W. Esty presente Ie maximum d'attrait. Enfin, si, cornme c'est pro­ bable, Ie resultat le plus desirable pour le numismate est de pouvoir exprimer sa recherche en

un

nombre de monnaies frappees et done en kilogs ou en tonnes de

metal, les resultats des deux methodes discutees dans cet article ne sont

pas force­

ment inconciliables. II taut bien voir cependant qu'elles necessitent de

passer par

des valeurs differentes pour ce qui est du nombre moyen

d'exemplaires suscepti­

bles davoir ete frappes par un merne coin. Cette valeur sera moins elevee chez G.F. Carter qui, en ambitionnant d'estimer tous les coins -y

compris ceux ayant Good/Esty qui

tres peu servis-, fait inevitablement tornber la moyenne que chez s'en tiennent aux coins ayant eu une "productivite norrnale",

partant de l'evidence

que les coins ayant peu servis contribuent de maniere negligeable �l la quantite totale de monnaies ernises.

Enfin, la valeur de l'indice characteroscopique (n/d) ayant une importance demon tree non seulement son

sur

resultat absolu, il serait

la precision relative de l'estimation mais aussi sur plus correct en bonne methode de comparer des

echantillons d'indices similaires. Est-il raisonnable de rever voir un jour les nurnis­ mates Caire

accompagner leurs etudes de coins d'cstimations interrnediaires pour differents indices de reference?


Numismatic relations between Denmark and

Spain from the 18th to the 20th century

ANNE J<ROMANN

JDRGEN STEEN JENSEN

In our century the Iberian peninsula stands as a sort of earthly paradise to the northern mind, and it would be difficult to come across a Dane who never visited

Spain and enjoyed her sun, her wine and her lovable population. But the Spanish influence is also felt in more sober fields; the rich wave of numismatic Iitterature which flows north from the Iberian peninsula -not least owing to Dr. Leandre Villaronga-' is considered an essential source of informa­ tion in our daily work. We shall, however, find quite a different attitude, if we go a few cen turies backwards in time. I n the early ] 8th century the Spanish culture occupied no central place in the Danish society. It is not, as if the Danes had no sense of southern Europe -many young sons of the upper classes went south on educations tours but the lands they visited were normally France and Italy. Few people went as far as Spain.

1.

His inlluence was especially Iclt during the preparations of our Spanish sylloge. Sylloge NUI11'

The Royal Collection of Coins and Medals Danish National Museum, vol. 43, Spnin-Guut.ea. by G.K. .Jenkins with the assistance or Anne Krornann, Copenhagen 1979. niortun

Graecorum


A. KROMANN

50

IS. JENSEN

-

THE COLLECTING OF COINS The same attitude is reflected

by the collections of antique coins which some

of the travellers formed on such occasions. Thus the young count Christian Dan­ neskiold-Sarnsoe (1702-28) had not one Spanish coin among his 250 Greek ones. One of the reasons was that Spanish issues at that time were not considered part of the Greek world. But when they had got a natural place in the geographical sys­ tem of Joseph

Eckhel (1737-98), most private collections came to include a few

Spanish coins. Both the collection of the learned statesman Otto Thott (742 Greek coins, sold 1789) and that of the historian c.F. Suhm (198 Greek coins, sold 1800) contained about 20 coins from Spain. In the Royal Coin Cabinet it appears that there were no Spanish issues at all among the 492 Greek coins listed in the handwritten catalogue from 1737. But in Christian Ramus' printed catalogue from 1816, the total amounts to 139.2 Some of these may have been acquired from auctions in Denmark, but the main part was

probably sent from Rome, where the Danish scholar Georg Zoega (1755-1809) had undertaken to provide antique coins missing in the Royal Cabinet. His grea­ test acquisitions were two private collections belonging to the lawyer J.B. Bondac­ ca (11,000 items) and the count Alessio di Recupero (c. 1,800 items). There exists no list of the Alessio collection, but it appears that 47 Spanish coins were acquired from Bondacca. Even if the survey gives no individual description of the coins, it is possible to identify a few of them such as the Tiberius coins from Turiaso (Fig. 2, SNG 607) and Romula (SNG 423). After the publication of Ramus' catalogue, the collection of Greek coins kept

growing, and in 1851 it was united with the private collection of King Christian VIII, which included ca. 250 coins from Spain. In the Sylloge Nummorum Graeco­ rum, Copenhagen vol. 43 (1979) the total of Spanish coins amounts to 669, most of which came from a fairly small number of men, who had provided coins both for king Christian VIII and for the Royal Coin Cabinet. One of them, Christian Tuxen Falbe Consul in Tunis, who

(1791-1849), at one time the Danish

was general charge of the king's collection, supplied 60 Spanish coins. 100 were bought from the coin dealer Rollin in Paris (in the period ca. ·1841-46), but as much as 233 originated from the Spanish collector Don Joa­ quin Rubio, the secretary of the Archeological Academy of Cadiz. Rubio was a contact of Falbe, and they may have been acquainted through the good officers of the Spanish diplomate in Copenhagen, Juan Ximenes de Sandoval.' Our knowlecl-

2. CIII,ISTIAN RAMUS.

Catalogus

in

NlII1711l0rlll'l1

v eterum

Graecorum

et

Latinorum Musci

Regis

Dnniae, I-II, Hafniac 1816: the Spanish coins arc dealt with in vol. L pp. 1-13. 3.

Cl. JORGEN STEEN JENSEN. The Danish Numismatist Chr. JUrgensen Thomsen and the lorma­

tion 0[" the ancient and medieval Iberian Collection of Coins in the Danish National Museum. Pro­

bletns of Medieval Coinage in the Iberian Arell, Saniarcm J 988, p. 572 note 7.


DENMARK AND SPAIN

51

ge of Rubio is-somewhat limited. We know that he was a highly esteemed citizen of Cadiz, and when the ayuntamiento of Cadiz in 1845 reprinted the Historia de fa

ciudad de Cadiz

by Agustin de Horozco it had an appendix by Rubio Medallas antiguas gaditanas In one of his letters' to C.T, Falbe Rubio made the noble offer of donating part of his Spanish collection to the Danish king Christian VIII: 4

...

«It is my intention for the benefit of the King's cabinet and for its enlar­

gement and splendor to donate the chosen part of my colonial collec­ tion

...

»

On second thought, however, Rubio fears that he has been too forward, and that the king will resent the

obligation which such an unselfish present would put

upon him, and thus he tactfully proposes another procedure, namely to exchange his coins with some of those from the king's collection after a taxation according to Mionnet's

prices. The third possibility to sell his coins for current money, does him for «In such cases where one cedes for money in order to buy for money again the prices tend to be as high as those paid at public sales». It seems, nevertheless, that the king and Falbe preferred this third solution, not

appeal to

...

and Falbe settles the matter as follows in a letter to the king: «

..

Now that I have gone

through the 435 antique Spanish coins which the

secretary of the Archeological society of Cadiz don I. Rubio has sent and put to the gracious disposal of your Majesty, and after having consulted the director of

the Coin Cabinet and chosen the coins that were best and most suitable for the

Cabinet, I have reached the following conclusions: 95 have turned out to be dou­ blets, which are sent back together with 59 items which are in fact missing in the Cabinet, but which are not so well preserved as to be included in the collections. The remaining part, 281 items, is divided in such a way that your Majesty's archeo­

logical cabinet will keep c. 171 coins estimated at the (fixed) price of 780 franc, whereas the Royal Coin and Medal Cabinet will get c. 110 coins for about 650 franc. The total is 1313 franc or 520 Rigsbankdaler».' Hence the noble intention of Rubio was never fullfilled. Still Falbe suggested to the king that Rubio be rewarded with the medal «Ingenio et Arti». Christian VIn seemed willing enough, but on further consideration he prefered to do Rubio a still greater honour and made him a knight of the Dannebrog' instead.

4.

This appendix had 15 pages and 7 double engraved plates.

5.

We know this letter Cadiz of April 15 th 1847 [rom a translation by Falbe. It belongs to the Royal resolution of November 10 th 1847 about the medal «Ingenio et Arti». We thank the Historian of the Royal Orders Professor Tage Kaarsted [or drawing our attention to the papers, which are among the non recorded letters of the secretary to the privy council of Christian VIII, J.G. Adler.

6. Falbe to the king November 4 th 1847, vide supra ref. 5. 7. Tage Kaarsted For Videnskab og Kunst. Medaljen Ingenio et Arli 1841-97, Odense 1991, p. 15. The order of Dannebrog was at that time apparently in higher esteem than the «Ingenio et Arti».


A. KROMANN .i.s. JENSEN

52

J"t.\<'u.-..,,, \<I\.cW �"",-),cUM ."

tJAi��",�",",:\4vl\ ,t �:w.,,�

0

"tI\-t���o. Jfo Je-t) l\u

�"C��:"'1..',\NI.£. 0'r.u..<,,,,,,os

\�"'''�\.x"" 1,\:" ,\"",- 'to

,--s

tow

�I,.\ :>\C��C-�(\O a �b� Ac o�0c � Wj C\A.\XO n. �J.,J �.£.S'c.O!I."".QC-'I..h.f"\'" 11��.�\-� s� tOSAe-¢I\,..ONI %)"'��5�\o�'-l�0.-� .l\.)�?�, _':v>Ml �""'- "I\e" v''""''o'" J�

t.

..

..... .f'

....

\.iI

••

L

n.·

e,\..\-.'bW-V1A-1. �",-'\.:.o

D

0

...

.s

\0 bd",J

IC�&�"'C�""N"""""'�<"i"'s ;''''H'''''�,\''''''�o�

,,",,'\..$ bi's

�"':"'' 'IM-<l;r, A\ """'>'OJ' 'b,

(\vvt'�\AM'�O.J'1 e'\.\.<\\QS

M

..

tAos

M''''�'''W.;lA)s. ttA:cs oMOS

OMi\�Ne..r s« ()A-\-�vte.."''-I'J'Q' '\- �-If\;C\AA>\'{"""\'k:t.-,

3�'\,;"�"""",,,�O""'S\NWt��\u s� b".j)""1 �l- eN.v,,��"'v �o.v.A"J"'_""'\,()M,\iV

'\\ CN�e.cvr'\f.-w�os N"�/IA(I�-, :�c.,._.;,�'() �\'\..l.I"vO ..

"''''IM,,"S

JMJ,,,,oW, ,\>W SN'I� oV�J�"""'lw, '\ �"'Q''''o" �C'v�

\\:�ICI L.�.e. 9I\��.e. ..

t� Ol:w\Ac�

U ult,��o n .\.H OS ..

n

eMt\.R.c..,�OI

4;"" -\.'"

'\"''''

"."", �

cJ. J'AAW

....

oS

;w,,\,-­

Qh�"

'�Vl-V\)'vs A"",c-t.o,'l<'(. •

."

o-\;-\£)', \.-\. O\;\.OA,.\,."I

�w,,�"" Ot�.

lv

iZ M ..

�J�o<-"\'c:, , ,\'IoC'k•

I'

.\)"\..VV\I'-\.OJ'J 'lt� ",'.,

...

..

'\ \,;�,

"",<l,vW!>\""c·w'c<>s

,s

...

W\wcc">vo��� k,�-

Fig. 1


53

DENMARK AND SPAIN

THE SCHOLARS It appears that Christian Ramus was the first Danish scholar to write about coins. In 1801, after he was appointed leader of the Royal Coin Cabinet,

Spanish

he also applied for and got a post as «public teacher of Numismatics at the Cabi­ net». The idea of giving numismatic lectures for «students and other learned

ple»

came

peo­

from Eckhel and the lectures given by Ramus were also inspired by

Eckhel. Thus the 21 pages he wrote about Spain -at a very early stage of his care­ er- are little more

than a translation of Eckhel's work."

After their publication in 1816 Ramus' two catalogues of antique coins" were

reviewed by the learned bishop J.e. MUnter, who appears to have been very well informed of the things that went on in Spanish numismatics in his own time: ..

The Cabinet has no abundance of coins with Phoenician writing, for of the

possible to find some of the coins from Kanaka among those attributed to Gades, since only the name of �:lp of Gades is mentioned. It may, however, be

town

keeps them apart from one another, which Perez Baier" was the first to obser­ ve

..

»11

special preference for Phoenician letters; in 1824 he published a Carthaginian grave inscription, which C.T. Falbe had copied and sent MUnter himself had

a

him from Tunis. Still, it was not MUnter who solved the riddle of Kanaka, but his

co-operator J.e. Lindberg (1797-1857).12 Lindberg, a Danish theologian and orien­

talist," was working on a book of Phoenician inscriptions; and it was while going

through the material that he found the solution of this problem which had occu­

pied many contemporary scholars. The interpretation of )"t jf

as

Canaca or Concanae was never quite satisfac­

tory. For whereas the other identified Spanish mints were well known towns situa­ ted at the south coast of the Peninsula, Canaca and Concanae were small villages

lying in the inland or on the north coast respectively -as expressed by a contempo­ write about them». The

rary scholar: «They were so small that no one bothered to suggestion of Lindberg is surprising but at the same time convincing. The town of Seks or rather Seksi was situated on the south coast between Malaga and Almeria

8.

Manuscript in the Royal Collection of Coins and Medals, Danish National Museum, Copenha-

gen. 9. Cf. ref. 2. 10. Cf. FRANC. Perez Bayer, Del alphabeto y lengua de los Fenices y de sus colonias, Madrid, 1772. 1:1. Cf. MUnter, Review of the catalogue of Ramus, Danske Litteraturtidende for 1817 p. 34. 12. MUNTER published the Phoenician grave inscription in the Scriptures of the Royal Society of Science and Leiters in 1824, in the preface he mentions the assistence of J.e. Lindberg. 13. Cf. ANNE KROMANN & JORGEN STEEN JENSEN, JACOB CHRISTIAN LINDBERG og numismatikken, Nationalmuseets Arbejdsmark 1983, pp. 175-186. 14. J. C. LINDBERG, Commentatio de numis Punicis Sextorum, ohm Canaca et Cocanae tribuiis, Hauniae 1824.


54

A. KROMANN

-

./.5. JENSEN

=in fact it is the present Almunecar. And the coins are in

style and types closely

related to other issues from this area." It may well astonish a modern observer that the scholars of past days were so much in the darkness as to mistake Canaca for

Seksi. But since Phoenician like other Semitic languages is written without vowels, and since it is easy to confuse the letters C, Sand N, it is not so difficult to reach a very wrong result, when your are trying to read a name with only tree letters.

Lindberg's booklet about the issues of Seksi was internationally recognized in his own time and the results are still valid. The author's merits lies first and fore­ most in

the fact that instead of studyi ng each

legend separately he used all the

known legends as frame of reference in his research. In the 19. century other

important Spanish acquistions were made. They are bought from Rubio, a third of the present holdings of Arabic-Spanish coins (93 out of 284) were bought at the Jose Garcia de la Torre sale in Madrid 1852, and 24 Spa­ nish-Arabic coins were bought from the Joseph Gaillard collection 1854. Impor­ dealt with more detailed in other places:" 55 medieval Spanish coins were

tant

parts of the famous Lorichs collection are in Copenhagen, too, i.a. 50 Roman

gold coins from the Constantine hoard."

Returning to our own century we also change the subject to a more recent branch of numismatics. As far as we know it happened only once that a Danish numismatist took part in

a

discussion about

a

Spanish medieval question. Some

forty years ago Dr. Rudi Thomsen, at that time assistant keeper at the Royal Collection of Coins and Medals, got the idea that it was possible to use some sty­ listic elements in a Danish coin issued about 1030-40 in a discussion on the date of

Spanish coins, presumably emitted by Garcia III. With his usual energy Rudi acquired sufficient knowledge of Spanish to present a paper about his ideas, sketching the development in the 11th and early 12th century of the oldest some

Thomsen

denars and half-denars from Navarra and

Aragon at a meeting in the, Sociedad at The Mint in Madrid during the

Ibero-americana de Estudios Numismaticos'

spring of 1956. The paper was soon published under the title» Suggestion for sys­ tematization of coins from Navarra and Aragon of the 11. and 12. centuries. Preli­

minary study»." 15. Ct. ref. 3 and ANNE KROMANN & JbRGEN STEEN JENSEN, The Monetary Collection of Gustaf Daniel Lorichs in Stockholm and Copenhagen, Florilegium Numismaticum. Studia in honorem U. Wes­

termark edita, Numismatiska Meddelanden,

vol. 38, Stockholm 1992, pp. 203-217. 16. We thank DR. TERENCE VOLK, Cambridge. for drawing our attention to the fact that in the opinion of Spanish numismatists the Constantine hoard (1817), which is the provenance of most of these gold coins, is not from Algeria (which we believed), but from a homonymous place, Constantina, in the Northwest of the Seville province. The references are F. MATEU y LI..OPIS, Numario Hispanico I,

1952, p. 248, hoard no. 558 and J.-P. BOST, MARTA CAMPO, & J.M. GURT, communication at the 5th national numismatic congress, Sevilla 1982, NVM ISMA 180-]85,1983, p. 153, hoard no. 59. The lnven­ tario de Tesoros Monetarios will have the

following code for this hoard: l' A l'ESP'01'41 '033'00001

(personal communication from T.V.). 17. RUDI THOMSEN, Ensayo de sisternatizaci6n de las moneclas navarras y aragonesas de los siglos XI Y XII. Estudio prelirninar, NVMISMA, VI (20), Madrid 1956, pp. 43-77.


55

DENMARK AND SPAIN

The paper of Rudi Thomsen was

a

rather critical response to

some

sugges­

tions by the well-known Spanish numismatist Gil Farres. As no one in Copenha­ as Rudi Thomsen gen since then has studied Spanish medieval coins so intensely did at the time, we turned to Spanish colleagues to hear about the fate of the attri­

butions by our colleague. And it appeared they were no longer the final word, but

only steps towards greater numismatic knowedge." As to the relevance

of the ico­

nography of the Danish coin in the discussion, we should add that a more thro­ rough discussion is needed before a perhaps superficial resemblance in the moti­ ves

of the Danish coin and the coins of the

Spanish series is used as a conclusive

Spanish coins." Nevertheless it is not without importance that the Danish numismatist managed to collect illustrations from Spanish sources, the quality of which still impresses the specialist. element for Danish imitation of

DANISH FINDS OF SPANISH COINS ]t should be noted that very few Spanish coins are actually found in Denmark.

period we have a couple of Spanish Ornayads," but to our knowledge there was never found any coins from the Christian parts of Spain. In the 16. andl7. century Spanish silver and gold played an enormous role in

From the medieval

the world economy, but most of the metal arrived not as Spanish coins, but re­ struck as thalers from the Netherlands. Thus among hundreds of hoards from the 17. century found in Denmark we can point out only one, which includes original

Spanish coins -the hoard of Bredebro found 1985 in South Western Slesving. It was deposited during the Swedish war 1644-45 and contained 328 thaler-coins, 10 of which are Spanish (-American).21 The composition is quite atypical, and nor­ mally never found in Denmark, it probably belonged to persons who were directly active in sea-borne trade to South-Western Europe." The find material includes five gold coins, all excellen.tes. With the portraits of «Ferdinand and Isabella»."

18. We thank D«. M. CiWSAFONT 1 SA BATER [or drawing our anent ion to the study by Pio Beltran and Villagrasa, Notas sobre monedas aragonesas in his Obra Completa, II. Zaragoza 1972, pp. 5l9-520 Numismatica Navarro-Aragonesa M. La and Anna the himself 527 as well as BALAGUER, study by p. alto medieval. Nuevas hipotesis, Gaceta Numismatica 19, 1986 (no. 82), p. 36. J 9. A more thorough treatment of the problem was promised, op. cit., p. 76 rei'. 1. but it never appeared. 20. See ANNE KROMANN, Finds of Iberian Islamic Coins in the Northern

Lands, Problems (cL ref.

3), pp. 243-253. 21. There

were

eight 8 pesos, one from Sevilla. two from Potosi, four fr0111 Mexico, while the

mint of one cannot be identified: finally there were two 2 pesos, both fr0111 Potosi. 22. The hoard is not yet published. 23.

Four double excellentes were round as stray finds in the period 1869- 1923. cf. Anne Jacobsen

& Otto Morkholrn, Danske guldmontfund fra Middelalderen. Aarbogerjor nottiisk

Oldkyndighed og


56

A. KROMANN

-

1.5. JENSEN

As for the copper coins we can only point out a single case, an 8 maravedisse from Filip IV, Madrid 1622 with later countermarks. It may have been lost by a sai­

lor -probably near to the time of its origin, since it is surprisingly well preserved." Two medals depicting «El Gran

Capitan», Gonzalo Fernandez de Cordoba y

Aguilar (1453-1515), winning a battle in Italy, were found in Greenland. When the medals were published, it was suggested that the surname of Gonzalo Fernandez de Cordoba «El Gran Capitan» made the pieces interesting to Dutch and other sailors of the following centuries. So they were copied and sold -perhaps as some sorts of amulets- and by way of exchange they came into native hands in Green­ land. The most recently acquired was found by accidence by a Danish geologist at an

Eskimo settlement at the remote island of Disko!" These stray-finds underline the importance of personal connections between

the numismatists of our two countries. Here Dr. Villaronga is of great inspiration.

J LLUSTRA nONS

Fig. 1 Handwritten notes, probably in the hand of J. Rubio, to tile lntroduction to «Meda­ lIas antiguas Gaditanas», 4 pages, in the appendix to the reedition of Agustin de Horozco, «Historia de la Ciudad de Cadiz», Cadiz 1845 (Library of the Royal Collection of Coins and Medals. National Museum, Copenhagen, sign. Va 95).

Fig. 2 Bronze coin, probably From Bondacca's collection. Turiaso. Obv. Tiberius 14-37 AD. Rev. Bull. SNG 607.

Fig. 3 Bronze coin from Rubios collection. llipa. Obv. Fish. Rev. Corn ear. SNG. 149.

Histone, 196(0. p. 93 seq. The fifth one is probably late 16. century, type «Scrooskcrkc VI!». Obverse as Vidal y Quadro 6504. Found in Southern Sjaelland c. J 940 and came to the National Museum 1982. Illustrated in the report [or this year. Nordisk Numismotisk Aarsskri]t 1983-84. p. 177. 24. Found at the small island of Sejro in Kancgat c. 1945: Register of Finds of the Royal Collec­ tion of Coins and Medals National Museum, FP 4335. ..

25. JORGEN STEEN JENSEN. La MedalJa de «EI Gran

Capitan» en Groenlanclia. translated from

Danish by Anne Steen Jensen, Goceta Numismatica vvci. 38. 1975. pp. 59-64.


Coins as minted and coins as found

RICHARD REECE

A tribute to Leandre Villaronga is a good opportunity to try to think about a

detailed aspect of numismatics. His work has been so thorough and so broad that

proportion of his work has been con­ study production from known centres -mints, series of coins, particular issues, and broad areas of coinage, or the study the choice of subject is difficult. Yet a high

cerned with either the detailed

of coin

of coin distributions and the methods involved. This I would summarise as the

study of the coins as struck and the study of the coins as found. My aim is to set out some of the differences between these two types of study in order to give back to Dr. Villaronga a little of what he has given to both myself and my pupils in help and encouragement. The study of Roman coins as struck has a much longer history than the study of their distribution. The early collection aimed for one coin of each type for each emperor and this produced the catalogue arranged in alphabetical order of types. Further study divided the coins up into different groups struck in different places,

produced basic studies of mint production. This work only became firmly based when it was recognised that the fundamental unit of study was the die rather than the coin. It was no longer good enough to note that Constantinus Max Aug which

struck the reverse Gloria Exercitus with two soldiers and two standards. First the mint-mark had to be quoted, and now we want to know how many different dies were

engraved for exactly that ruler, that type, and that mint-mark.


58

R. REECE

I have moved now beyond our present knowledge, for no one has yet done a die study for any of the common fourth century bronze coinage, so far as I know. The

temptation is to cut corners by estimating production from a count of coins

found. In some cases this might give a correct answer; in other cases the answer

quite wrong. In all cases the estimate remains just that, a refined guess, until the basic work of counting the dies has been done. It is the gap between may be

these two studies and the differences between them which I want to examine.

In its simplest form the study of the production of a coin series involves gat­

hering together a cast or photograph of every known example, together with dimensions, weight, and metal content if known, to form a corpus. Ideally the obverse of every coin is compared with the obverse of every other coin and this produces a list of obverse dies. The reverse dies are likewise tabulated, and the combinations of different dies noted. This can lead to a diagram in which each die is represented by a number or letter and obverses and reverses are put into the order which involves least complication. Warren Esty (1990) has recently questio­ ned this method by asking the very simple question «Is it right to assume that the mint worked in the simplest, most efficient, and most logical way?» Using the die studies and any other evidence of coin types, weight standards or metal standards the dies are put into a sequence and any coin from that series can then be placed in a mint, a run of striking, possibly even a year or a season. Finally, if the dies can be grouped by time-spans the relative number of dies at different periods in the series can be counted, year by year, for example, and varying output can be given to the historians for more general assimilation and use. Provided only that the ini­ tial gathering of surviving examples of the coinage has been efficient, that there is a reasonable survival of coins from a majority of dies cut, and that the work has been well done, it is possible to study that coin series and produce a firm series of facts. Studies of coin distributions through coin finds are much more recent than the studies outlined above. It is probably fair to say that we are still in process of lear­ ning just what they do and can tell us. The distribution study involves a much grea­ ter amount of work in gathering the material because, unless it is published it is far too general in its aims to ask for information to be sent in by fellow workers. It is reasonable to ask a large museum, or even a small museum or a private collector, to

send

a

cast of each of the

five denarii of Otho in the collection. Because the

request is reasonable it has a good chance of success. It is unreasonable to ask for full details of aJI the Roman coins in a museum which were found locally. If such a

request were made it would, in the best circumstances, be answered with an invita­ tion to work in the museum for a month or so to list the coins for yourself. If the scale of work is so large, what returns may be expected from it, and are

they worth it? There is a curious sense by which the information that comes from the study of coin finds is valuable because it explains why coins as found are such a bad guide to coins as minted. A coin minted in Rome and found in Barcelona has had to be sent out by the mint, delivered, put into circulation, used and lost.


59

COINS AS MINTED AND COINS FOUND

Clearly, only some of the coins minted in Rome were sent to Barcelona. Dif­ ferent coins were put into circulation by different people and in different ways and they were used very differently. Some coins had long lives, others, short; some coins of low value were lost without great worry, the loss of others may have cau­

sed family crises. Let us look at the

negative side of distribution studies first. As soon as the

work of David Walker (1988) on the coins from the Sacred Spring and Temple at Bath (near Bristol, SW England) appeared, something that had been suspected for

long time was proved. Some issues struck by the Roman mint in the second the Empire. Once in tury were sent, perhaps in their entirety, to one province of that province, if they were bronze coinage, they did not circulate to other provin­ ces. It is therefore now impossible to carry out any study on Roman coinage on material gathered from a limited area of the empire because the coinage lost cen­

a

throughout the Empire at any date is not homogeneous. If only one denomination of the coinage that was produced at a totally cons­ tant standard for a short time was under study then it might be reasonably accura­ te to work on the coins found rather than go through the whole process of a die con­ study. It would of course be necessary to make sure that the sample gathered tained coins from all parts of the empire. Even then, the study of the coins found would have limitations. If the series under study was from one mintmark of bronze

coins of 337 to 340 there would be several emperors included -the three surviving of Constantine I. It would be possible to count the numbers of coins for each

sons

survivors do not emperor, Constantine II, Constantius II and Constans, but these relate to the number of dies cut for each emperor, nor the

necessarily

directly

number of coins actually struck. It might be, as Dr. Kent (pers. comm) has sugges­

ted, that equal numbers of dies were cut, but that coins were held in the mint for some

time before being issued so that only a proportion of coins struck for Cons­

tantine II were sent out before his death in 340 and the rest were melted down. If coins were sent out in the order in which they were minted, but with a time lag, we can

never

know this, for the produce of some dies would have been totally recy­

cled. But if, as is much

more

likely, a proportion of all coins was let out, a die

study would show a roughly equal number of dies for the three brothers, but a much lower survival rate of coins per die for Constantine II. The moment that coins of different denomination or standard

come

under

study the evidence of coin finds is clearly poor. The state produced a system of denominations and standards which made sense to itself; there is little chance that

system was known, understood, or approved of by any number of coin users in dif­ ferent parts of the empire. There is not even any hope that all denominations and standards were distributed uniformly throughout the empire, so even if the people

had wanted to use the coins equally they would probably not have had the chance. The type of problem at issue here is the differential distribution of semisses and

quandrantes throughout the provinces in the first century AD, the minting and


60

R. REECE

distribution of radiates and denarii from 214 to 222, and the distribution and use of large and small denominations of bronze coins, when both were produced at the same

time, in the fourth century.

But the factors which prevent the use of coins as found as direct evidence on the coins as struck are not only negative; in each case their bad aspects have good

sides. The knowledge that the distribution of coins over the empire is not uniform holds the key to the differential distribution of coins, and therefore leads in to a

study of what was distributed, when, and to where, and this might lead on to a knowledge of why. The fact that the numbers of coins of Constantine II of 337 to 340 found is surprisingly low leads us to a study of whether the disparity comes in the numbers struck, the numbers distributed, or the numbers lost.

Whatever the answer, it leads us on to a consideration of the mechanisms for coins production, distribution, use and loss. It might even bring in an element of

Imperial politics. The fact that different denominations and standards of coins tra­ vel

different places, and are used and lost in different ways and to different degrees is annoying only when we want to study the coin as struck. It is exciting to

and informative when

we

want to

study how coins were used, and how coin use

differed from place to place and through time. There are two

points which have been implicit so far that need now to be brought general, from which an issue might be collected and a die study made, must derive almost completely from coin finds. It is just possible that some Roman coins have never been lost. The possibility is intriguing, but it would be pointless to spend much time on it. It could be that a European cabinet con­ tains some gold coins which derived from a noble Venetian family who, in turn, received them from members of the family who shared in the booty from Constan­ tinople of 1204, and that booty might have been seized from rambling palaces in which bags of jumbled old gold coins were found, some of which dated back to the out. Coins in

fifth century. Such occurrences are, so far as I know, undocumented and must be a

tiny proportion of modern collections. If coins known are generally coins found why have I separated the two groups and insisted that they are different? One rea­ son is the reason given above of the difference in dealing with, and obtaining information about, such coins and the other is what Erik Christiansen (1987, 15-6) has called the stamp-collectors principle. Nearly all the great collections are for­ med on this principle of having at least one specimen of as many different types of coin as humanly possible. The great collections are therefore a highly selective dis­ tillate of coins as found. They concentrate types and categories and thereby totally

distort every picture of production or distribution. But if your study is of the dena­ rii of Otho most of your best material will be in the great collections, for they will all have at least a few of them, one of each reverse, and a survey of SO great collec­

tions will give a reasonable idea of their qualitative nature. A survey of SO large collections of site-finds might not reveal more than five denarii of Otho, and those will probaly all be of the most common type.


61

COINS AS MINTED AND COINS FOUND

But surveys of material in great collections also include hoards of coins, many

of which may be the same and therefore an exception to the stamp-collectors prin­

ciple, though even stamp collectors will save a choice envelope which has twenty stamps which are all the same, plastered all over it. And hoards are a category of coins as found which have so far not been dealt with separately.

Hoards, in their usefulness fall somewhere between the distributional truthful

variety of site-finds, and the qualitative variety of collections, for they are ancient selections from circulation. This means that they are different from the general pool of circulation, and may well be different from the general pool of production, but those differences have a lot of evidence to give on the distribution and use of coins in the ancient world. The factors which bias hoards, and make them highly unsuitable as

a source

from which to write the monetary history of an area, are intrinsic value, and polici­ tal and economic expediency, in addition to the regional problems which affect all

coin finds. If there are different denominations in circulation at one time, the ten­

dency, is usually to bury in a hoard coins which have the highest intrinsic value.

example might be the preferential burial of denarii rather than asses. Hoards

An

from a given period are therefore very bad indicators of the relative frequency of denominations in circulation or in production. If there is circulation of coin betwe­ en

different coin

producing states there will be preferred currencies and coins for

inter-state trade. Hoards which

moved about from

are

area

to

area

may well

represent preferred means of exchange rather than the coinage of any given area or

country. An example might be the currency of the Mediterranean area

in the

changing quickly it is obviously more sensible to bury only recent issues rather than a sample of the mixed circulation pool. An example might be the hoards of single phases during the reduction of the follis or nummus between 294 and 317. As in the previous sec­ last

two

centuries Be.

If,

inside

a

state, the

coinage

is

tion, all these barriers to the use of coin hoards as samples of either production or

study of the differential use of denomina­ tions, coinage of competing states, and the rate of change of coinage in circulation. The obvious conclusion to these thoughts must be that if we are to unders­ tand the whole life of coins, birth, life and death, we must study all types of coin available. Only a broad coverage of a majority of known examples will lead to a and without proper understanding of the actual production process at the mint, that everything that we say about hoarding, distribution, use and loss is on very unsure foundations. But once the process of production is known, we must go on distribution

are

in fact entries to the

to see how the idea

of a few administrators about what the state needed fares in

practice as the coins are sent out and used with enthusiasm or total disdain. Leandre Villaronga has contributed many studies to every aspect of the pro­ cesses that I have been describing, and has almost certainly thought through these ideas already. In presenting them to him now I will only claim to be clearing my own mind in preparation for what 1 hope will be many years of joint action.


62

R. REECE

REFERENCES

CHRISTIANSEN, ERTK. The Roman coinage of Alexandria, Aarhus, 1987. EsTY, WARREN E. The theory of linkage, Numismatic Chronicle 150,205-221,1990. WALKER, DAVID. THE ROMAN COINS in B CUNLIFFE, ED., THE TEMPL.E OF SULIS MINERVA AT BATH II, 281-359, Oxford, 1990.


A Numismatica Antiga: urn balance da

investigacao em Portugal RUl u.s. CENTENO*

I.INTRODUC;AO A pouca relevancia que a investigacao numismatics tem no momenta presen­

Portugal, nao e uma situacao meramente conjuntural mas, pelo contrario, sera uma consequencia da reduzida importancia que entre nos sempre se atribuiu a est a disciplina. Na verdade, uma analise da bibliografia nurnisrnatica portuguesa te em

evidencia com clareza que, ate aos finais do seculo XVIII, 0 estudo da moeda pou­ cos

cultores encontrou no nosso pais.' Somente na segunda metade da centuria

seguinte aparecerao as prirneiras obras dignas de registo -os livros de Fernandes [1857] e Aragao [1870 e 1874-80]- fruto do grande desenvolvimento que a Numis­ matica teve durante este seculo em toda a Europa. Foi efectivamente durante 0 seculo XIX que a Numismatica adquiriu um estatuto de ciencia historica. A investigacao nurnismatica, impulsionada peJa publicacao da obra monumental de Eckhel [1792-98], atinge grande dinamismo, assistindo-se entao a edicao de importantes trabalhos da especialidade, a [or-

':'

Professor da Universidade do Porto, Faculdadc de Letras, P-4'J 00 Porto.

1. Vasconcellos 1923 p. B-48, 69-87 e 99-137.


64

RU! u.s. CENTENO

macae, ampliacao e estudo de grandes coleccoes publicas e privadas e, por ultimo, a fundacao de associacoes e revistas de nurnisrnatica.' Este progresso dos estudos numismaticos, como

ja se disse, chegou tambern a

Portugal ainda que de modo mais tenue e com repercussoes

pouco duradouras. Na

verdade, durante 0 seculo XIX institucionaliza-se 0 ensino cia Nurnismatica entre nos,' constituem-se alguns nurnofilacios importantes enquanto outros sao conside­ ravelrnente aumentados

com

novas

relevo" e, enfim, surgern

em

Lisboa

aquisicoes,' publicarn-se algumas obras de de 1895 e 1898 as duas primeiras sociedades de numismatics do nosso Pats, am bas com a designacao de Centro Numismatico mas infelizmente de duracao efernera.' Pese a irnportancia do labor produzido nesta centuria, verifica-se que ele resultou de lima serie de esforcos individuais, sem qualquer enquadramento ou apoio institucional, 0 que obstou a criacao de condicoes que perrnitissem a prossecussao de todo 0 trabalho de inves­ tigacao en tao iniciado. Assim se explica que apos um perfodo de incontestavel flo­ rescimento dos estudos numisrnaticos que ainda entra pelo seculo XX, morrnen­ nos anos

-

te, devido

chegado

aos

a urn

trabalhos de J. Leite de Vasconcellos

e

A. Lamas

estado de quase totalletargia qlle vern afectando a

-

se

tenha

investigacao e 0

ensino desta ciencia durante uma boa parte do nosso seculo. A situacao em que se encontrarn a grande maioria dos gabinetes de numisma­ tica existentes no nosso pars e lIl1l bom testemunho, entre outros, do que acaba­ mos de referir. de e com as suas pessoal especializado Desprovidos

coleccoes

estagnadas e, em alguns casos, delapidadas, estes gabinetes pouco mais sao que «arrnazens de moedas», em lugar de verdacleiros centros cle investigacao, en sino e divulgacao cia Numismatica a sernelhanca clo que se veri fica por quase tocla a Europa. Particularmente preocupante e a situacao do Museu Nurnismatico Portu­ gues (na Casa cia Moeda) e do Gabinete de Numismatica e Antiguidacles cia Biblioteca Nacional, instituicoes possuicloras cle excelentes coleccoes de moeclas e com possibilidades de urn desernpenhar papel primordial na dinarnizacao dos estudos numisrnaticos.' Cabe tarnbern aqui uma breve reterencia a

proposito do contributo das asso­

ciacoes numismaticas e das universidades para 0 progresso desta ciencia. Em

2.

Sobrc 0 assunio cl. Babclon 1961 p. 373-K1.

3.

Vasconcellos 1923. p. 255-6,

4.

Para Lll11 panorama das coleccocs de mocdas, publicus e privadas. cxisrcntcs em scculo passado, vcja-se Vasconcellos 1923 p. l85-253. 5.

Particular realce

rncrecc a

Portugal 110

obra de Teixeira de Aragao sobre a numaria portuguesa

[Aragao

IS74-80J, 6. Vasconcellos 1923 p. 263-64. 7.

Futuro auspicioso podera ter 0 reccm-inaugurado Gabinere de Numismaiica cia Camara Municipal clo Porto. instalado na Casa Tail e albcrgando a colcccao do exiinto Museu Municipal. Acre­ diiarnos que, com as razoaveis condicoes cie trabalho aciualmcntc disponfveis e se a Camara invcstir na adrnissao de pcssoal especializado. estc Gabinetc rapidarnente sc transformara num importantc polo de invcstigacao.


INVESTIGA(:AO EM PORTUGAL

65

relacao as primeiras, e justo salientar 0 papel relevante da Sociedade Portuguesa de Numisrnatica, fundada no Porto em 1952, que dentro das suas limitadas dispo­ nibilidades humanas e financeiras, tem sido uma das poucas instituicoes a desen­ volver uma accao merit6ria 110 ambito da divulgacao da Numisrnatica e de apoio a

investigacao, nomeadamente, com a publicacao da revista Nummus' e com 0 fran­ queamento da sua biblioteca especializada, porventura a melhor do genero em

Portugal. Quanto a investigacao e ao ensino da Numisrnatica na Universidade podemos dizer que desde a sua criacao nas Faculdades de Letras, em

1911,� nern sempre se

atribuiu a esta disciplina, assim como a outras, a importancia que realmente mere­ ce, situacao ainda hoje verificavel, por exemplo, no Curso de Hist6ria da Faculda­

de de Letras do Porto onde a Numismatics nao integra, nem como opcao, 0 actual

curriculum

elesta

licenciatura." Se

isto

a

acrescentarmos

a

inexistencia

de

coleccoes ele moedas para apoio a componente pratica da elisciplina e 0 deficiente apetrechamento das bibliotecas nesta area," facilmente se cornpreendera que estas lirnitacoes comprometem a eficacia do ensino da Numisrnatica -situacao ja denunciada em 1970 por Hip6lito ao duvidar do seu «[ J poder formative e des­ pertador de vocacoes-v- e sobretuelo da pesquisa ao nivel universitario. Sobre ...

este ultimo aspecto e sabido que poucos foram ate hoje os docentes universitarios os que a que desenvolveram alguma investigacao nesta area" e, muito menos, escolheram para realizar trabalhos destin ados as suas provas acadernicas," 0 rnesmo acontecendo com os

alunos na escolha do tema para a dissertacao de Iicen­

ciatura ate a sua extincao em 1974.'5 Tal panorama tao pouco anirnador parece

8. A primeira serie desta revista e constitufda por LO volumes publicados entre 1952 e 1976; a segunda seric, iniciada em '1978, tern presentementc no prelo 0 volume XIV, referente a 1991. 9. De curso trimestral passou a serncstral em 1918 [Vasconcellos 1923 p. 261]. As reforrnas curri­ culares decorrentes do 25 de Abril de 1974 pouco beneficiararn est a disciplina. urna vez que mantive­ ram a sua duracao scrnestral, registando-se apenas um case, 0 da Faculdade de Letras de Coimbra. onde passou a curso anual. 10. 0 ensino da Numismatica apenas existe

na

variante de

Arqueologia com

uma

duracao

sernestral. I I. A Faculdade de Letras de Coirnbra e

a

unica

excepcao, dado que, desde 0 ana lectivo de

1971172, dispoc de lima Sa!a de Numisrnatica com lima pequena biblioteca e Lima boa coleccao de moe­ das. 12.

Hip61ito 1971 p. 562. os ja desaparecidos devernos destacar os nomes de Jose Leite de Vasconcellos e

13. Entre

Damiao Peres, os unicos que tern obra significativa nesta area, sem esquecer Vergilio Correia e Manuel

Heleno; para 0

memento

presente apenas podcrnos relerir Mario de Castro Hip6lito, Maria Jose

Pimenta Ferro Tavares enos pr6prio.

14. Ao nfvel de doutoramente conhecernos a dissertacao cornplementar de M.J.P. Ferro Tavares [Tavares 1981] e a nossa dissertacao [Centeno 1987], trabalhos apresentados a FLU L e FLUP, respec­ tivamente. 15. Temos notfcia das dissertacoes de licenciatura de M. de Castro Hipolito [Hip6lito 1959], M.l. Sousa Pereira [Pereira 1967] e T.L.A. Marques da Silva [Silva 1979J, as duas primciras apresentadas a FLUC e a ultima a FLUP.


66

RU! u.s. CENTENO

sugerir que 0 contributo da Universidade para 0 desenvolvimento da investigacao numismatica nao devera ser, pelo menos nos tempos mais proxirnos, rnuito dife­ rente do que tem sido ate ao presente.

2. OS ESTUDOS DE NUMISMATlCA ANTIGA EM PORTUGAL

2.7. Os primordios Perante

uma

situacao do tipo que se acaba de descrever em traces gerais,

agravada pela inexistencia de uma grande tradicao em estudos relacionados com a Historia da Antiguidade Classica, bem se compreende que as achegas portuguesas para um melhor conhecimento da Nurnaria Antiga sejam pouco relevantes, quase sempre confinadas a publicacao de achados de moedas, coisa em que 0 nosso pats e Iertil. Anteriormente ao seculo XIX merece referencia, nao pela irnportancia do seu

conteudo mas pelo ineditismo que teve entre nos, 0 livro de Morganti [1737]

cuja primeira parte e (mica publicada foi consagrada ao estudo das moedas em aura e prata do Imperio Romano. 0 catalogo da coleccao do rei Luiz J, elaborado por Aragao [1870), e urn dos raros testernunhos em Portugal do florescimento por que passou a nurnaria rornana ao longo do seculo XIX e que se traduziu na publi­

cacao de obras de grande importancia na epoca, como sejam as de Mionnet [1807-

37], Cohen [1857; 1859-62], Mommsen [1860], Bourlier [1864-69] e Babelon [1885-

86] entre outras; se mais nao tivesse, 0 trabalho de Aragao teve sobretudo 0 merito de fornentar 0 gosto peJa numaria romana entre os coleccionadores portu­ gueses que 0 utilizararr: como obra de reterencia obrigatoria ate ha bem poucos anos.

Entre a imensa

bibliografia produzida por J. Leite de Vasconcellos figuram

alguns trabalhos dedicados a N umismatica

Antiga, em geral noticias de achados

de moedas+ou pequenos estudos relacionados

com

a

numaria da Lusitania

[v.g.

Vasconcellos 1901; 1905], sendo manifesta a falta de um trabalho de folego sobre esta

ternatica a sernelhanca dos que produziu nas areas da Arqueologia, Historia

Antiga, Filologia e Etnografia.

2.2. 0 seculo XX ate 7970

No

nosso

seculo, apos os trabalhos de Leite de Vasconcellos e ate aos finais

da decada de cinquenta, pouco se produziu de assinalavel. Porern, devemos salien­ que e durante este perfodo que se publicarn as primerias listagens de tesouros monetarios romanos encontrados em Portugal [Paco 1953 e Viana 1955] e se

tar

16. Publicadas ao longo clos 30 vols do Archeologo Portugues (ct. elenco dos artigos publicados por Vasconcellos ncsta revista em Ribeiro 1973 p. 41-48). Para urna matica de Leite de Vasconcellos e uti I a consulta de Martins 1958.

panorarnica cia actividade numis­


INVESTIGAC;AO EM PORTUGAL

67

comenca a ter tambern urn maior cui dado na classificacao das moedas de tesouros, como se

pode verificar nas publicacoes respeitantes aos depositos do Poio (Sabro­

sa) [Cortez 1952], da Borralheira (Covilha) [Heleno 1953] e da Citania de Sanfins (Paces de Ferreira) [Paco de Jalhay 1955]. Dentro deste periodo tambern merece uma referencia 0 inventario das moe­ das gregas,

romanas

e

hispanicas, entre outras, pertencentes ao extinto Museu

Municipal do Porto, entao depositadas no Museu Nacional Soares dos Reis [Peres

1942]; este livro, base ado numa relacao manuscrita realizada por ocasiao da trans­ ferencia das moedas para 0 Museu Soares dos Reis, e sobretudo importante por­ que permitira avaliar ate que ponto foi delapidada coleccao monetaria do Museu Municipal durante 0 perfodo de cerca de 50 anos que mediou entre 0 encerramen­ to deste museu e a

inauguracao do Gabinete de Numismatics da Camara Munic­

pal do Porto. A

apresentacao e posterior publicacao da dissertacao de licenciatura de M.

Hipolito [1959] constitui um avanco significative da investigacao numisrnatica entre nos. Pela primeira vez se divulga um inventario digno deste nome dos tesou­ [OS monetarios romanos aparecidos em Portugal (139 registos), relacao ainda hoje de consulta obrigatoria a todos os interessados no estudo deste tipo de achados monetarios; na segunda parte do seu trabalho Hipolito analisa em pormenor os tesouros do perfodo 260-282 e a sua possivel relacao com as invasoes gerrnanicas da segunda metade do seculo III. Ate 1970, para alern das outras duas dissertacoes de licenciatura ja referidas [Pereira 1967 e Silva 197017], pouco mais se produziu na area da Numismatica Antiga, havendo no entanto dois livros que devem ser men­

cion ados: 0 catalogo das moedas em ouro romanas, bizantinas, suevas e visigodas da excelente

coleccao Pinto de Magalhaes -hoje integrada no patrimonio da Uniao de Bancos Portugueses [Centeno 1982]- elaborado por Mario Ramires [1963], publicacao cui dada e com 0 particular interesse de uma boa parte das pec;as catalogadas ser oriunda do territorio portugues ou espanhol; 0 segundo livro, da autoria de Arnaldo Brazao [1963], nao e propriamente uma obra de numisrnatica, mas antes uma listagem muito completa de artigos e referencias de caracter numismatico dispersas por 135 revistas nacionais dos seculos XIX e XX, instrumento de trabalho fundamental a quem queira fazer um estudo numismatico para qualquer perfodo da nossa historia.

17. Com base oeste trabalho Pereira e Bost

[1979] apresentaram ao Simp6sio Nurnismatico de

Barcelona urn ensaio sobre a circulacao monetaria durante 0 seculo IV a norte do Douro cuyas con­ clusoes devem ser questionadas, dado que uma parte das moedas utilizadas pertenceria ao tesouro de S Joao (Vila cia Rua, Moimenta da Beira), ou seja, e proveniente de .

Douro [Silva 1970 p. 239-41]'

urn

sftio iocalizado a sui do rio


RUI u.s. CENTENO

68 2.3. De 1971 a 1980

A decada de serie Fouilles de

setenta

vai

Conimbriga

ser

marcada

pela edicao do excelente volume da

dedicado as moedas encontradas

no

decurso das

escavacoes realizadas nesta cidade romana [Pereira; Bost; Hiernard 1974]. Os deste livro nao se limitaram a fazer um catalogo minucioso das moedas

auto res

das escavacoes luso-francesas e mas,

com

a

estudar circulacao monetaria em

Conimbriga

base em inventarios -nem sempre muito precisos- de achados avulsos e

tesouros, procuraram abordar alguns aspectos do

entesouramento e

circulacao

monetaria da Hispania romana. 0 impacto desta obra ultrapassou largamente as nossas

fronteiras sendo bern visfvel a sua influencia, por exemplo, no desenvolvi­

mento dos estudos sobre a circulacao monetaria na Antiguidade que se vern publi­

cando na vizinha Espanha. Ate a 1980, apesar do exemplo de Conimbriga, a publi­

cacao cuidada de moedas encontradas em trabalhos arqueol6gicos continuou a ser

praticamente ignorada pelos responsaveis excepcao teno

os

das escavacoes, constituindo

uma

estudos das moedas do Castro de Fiaes (Santa Maria da Feira) [Cen­

1975], Citania de Monte Mozinho (Penafiel) [Centeno 1977a] e Citania de

Sanfins (Paces de Ferreira) [Silva; Centeno 1980]. Durante este perfodo assiste-se a uma significativa melhoria na qualidade dos estudos relativos a tesouros monetarios ao mesmo tempo que se torna mais fre­

quente este tipo de publicacao; quanto ao ultimo aspecto e de registar a accao da Sociedade Portuguesa de Numismatica que, consciente da necessidade de promo­ va a

publicacao de tesouros e outros tipos de achados de moedas, passou a incluir

na sua

revista Nummu.s, desde 1979 (2" serie, vol. II. p. 61 e segs.),

uma

seccao

denominada de «Achados Monetarios» que foi 0 retomar de uma iniciativa tam­ ben

sua

merecem

de 1953

(Nummus 1-3 p. 206 e segs.). Alguns dos tesouros publicados

aqui

referencia, seja pela sua excepcionalidade ou pelo interesse do

uma

estudo de que foram objecto: os dep6sitos do Alto do Corgo (Valenca) [Centeno

1977b] e da Quinta da Madeira (Covilha) [Hip6lito 1979] que permitiram uma dis­ cussao da cronologia e possiveis causas do ocultamento dos tesouros augustan os

da Peninsula Iberica; 0 importante conjunto de aurei aparecido na regiao de Braga

[Centeno 1978] urn dos raros tesouros peninsulares de moedas em ouro a ser publicado quase na integra; 0 enorme tesouro do Castro de Alvarelhos (Santo Tirso), infelizmente disperso por ocasiao da sua descoberta em 1971, cuja compo­ sicao e suficientemente conhecida gracas ao labor de J. Torres [1979]; e, por fim, tesouro de ldanha-a-Veha (Idanha-a-Nova) composto por mais de mil moedas romanas e ibericas em prata, ilegalmente saidas do pais e que L. Villaronga [1980] teve a felicidade de estudar.

Ao longo destes

pertado

anos 0

grande interesse

estudo de coleccoes monetarias parece nao ter des­

aos

estudiosos, apenas havendo a registar a primeira

parte do excelente catalogo das moedas greg as da Coleccao Gulbenkian [Robin­ son; Hip6lito 1971] e as relacoes das moedas hispanicas do Museu de Antropolo-


INVESTIGA9AO EM PORTUGAL

69

gia «Dr. Mendes Correa» [Centeno 1976] e do Gabinete de Numismatica da Camara Municipal do Porto [Pereira 1980]. o contributo nacional para 0 progresso que a Numismatica Antiga da Penin­ sula Iberica entao experimentou e praticamente nulo mesmo em relacao aos cen­ tros

emissores localizados no territ6rio actualmente portugues, Pelo contrario, os

novos

dados sobre as ernissoes destas casas da moeda devem-se fundamentalmen­

investigacao realizada no pais vizinho como se pode verificar no manual de Villaronga [1979] ou no estudo de Chaves Tristan [1979-81] a prop6sito das moe­ te a

das de Ebora. Os trabalhos produzidos em Portugal sobre est a ternatica revelam normalmente

a

falta de

preparacao dos seus autores para tratar tais assuntos,

pode cons tatar, por exemplo, no artigo de S. e O. da Veiga Ferreira [1971-72] a prop6sito das ernissoes oriundas das casas da moeda da Lusitania.

como

se

2.4. De 1981 a 1990 A

producao nurnismatica ao Ion go desta decada nao foi muito diferente da

anterior apesar do maior numero de trabalhos publicados e da revelacao de novos autores. A

pesquisa continuou orientada fundamentalmente para 0 estudo de

tesouros monetarios, merecendo uma referencia os achados

seguintes: 0 conjunto

de denarii e pecas de ourivesaria encontrado em Santana de Carnota

republica (Alenquer) [Viegas; Parreira 1984]; a publicacao das moedas republicanas do tesouro tiberiano (?)18 da Menoita (Guarda) [Faria 1986]; 0 dep6sito julio-claudia­ no de Mosteiro (Vila Real) [Parente 1983]; 0 tesouro de nummi tetrarquicos da Citania de Monte Mozinho (Penafiel), recuperado por S. Lira [1984-85]; 0 conjun­ no

de 17.851 pe<;as pertencentes a urn tesouro multiple, da segunda metade do seculo IV, aparecido em Setubal no ana de 1957, cuja publicacao por cadernos ini­ to

ciada em 1986 ainda esta longe de terminar [Fernandes 1986-]; 0 dep6sito de solidi

dos seculos IV e V da regiao de Beja [Souto; Leite 1986-87]; por fim, 0 importante tesouro do inicio do seculo V descoberto em Sta. Maria de Emeres

(Valpacos) que integraria mais de 100.000 moedas, das quais apenas foi possivel estudar ate ao momenta 3646 exemplares, dada a rapida dispersao do tesouro pel os seus achado­ res, perante a incapacidade (passividade?) mais uma vez manifestada pelas autori­

dades

competentes

em

impedir tais situacoes [Albuquerque 1984-85; Hip6lito

1985-86; Marques, Amaral 1986; Oliveira, Camilo, Luna 1986-87; Maciel 1987; Centeno, Souto 1988]. Neste grupo podemos incluir ainda alguns trabalhos que nao sao ou nao se confinam a meros estudos de urn tesouro como: 0 estudo de A.

Faria [1987a] para 0 vale do Tejo a prop6sito do relacionamento de alguns tesou­ ros

monetarios com tempos de guerra ou de instabilidade polftica e/ou social; 0

contributo, do mesmo autor, para urn inventario dos achados monetarios do distri-

18. Centeno 1978b p. 56, nota 11.


70

RUI M.S. CENTENO

to da Guarda

[Faria 1985]; a nossa abordagem a problematica da circulacao das

moedas do tipo Divus Claudius na Peninsula Iberica [Centeno 1981-82] ou mesmo o nos so

estudo sobre a possibilidade de alguns pequenos conjuntos monetarios do

seculo IV tidos como tesouros, mais nao serem que simples dep6sitos funerarios

[Centeno 1990]. monograficos do material monetario avulso exumado em esca­ vacoes arqueol6gicas, fundamentais para 0 conhecimento da circulacao monetaria numa dada regiao, foram praticamente ignorados pel a investigacao, pouco mais havendo a registar do que 0 pequeno artigo de A. Faria [1984-85] dedicado as Os estudos

moedas do acampamento romano da Lomba do Canho (Arganil). A nossa dissertacao de doutoramento [Centeno 1987]19 constitui uma primei­ ra

tentativa de estudo da circulacao da moeda

e

do entesouramento em todo 0

noroeste peninsular ate aos finais do seculo II, com ros e

base num inventario de tesou­

achados avulsos anteriormente publicados ou ineditos. Esta obra e mais um

contributo para uma melhor cornpreensao do processo de rornanizacao do Noro­

este, esperando n6s que sirva de estimulo a realizacao de novas investigacoes que cubram primordialmente os seculos III a V para os quais a quantidade cle material

disponfvel e imensamente superior. Durante os anos oitenta a investigacao referente a numaria cia Hispania na Antiguidade e, de modo particular, as ernissoes oriundas das casas da moeda loca­ lizadas em territorio actualmente portugues, manteve-se em niveis rnuito incipien­ tes bern patentes na qualidade confrangedora da quase totalidade dos trabalhos clados a estampa que, por isso, nos abstemos cle citar. Salva-se 0 estudo sobre a casa

cla moeda de

Ipses, com localizacao provavel nas ruinas de Vila Velha

(Alvor, Portimao), cujas ernissoes se poderao colocar grosso modo na primeira metade do seculo I a C. [Faria 1987-88], as interessentes observacoes de A. Faria

[1987b] a proposito das pecas em chumbo cunhaclas na Lusitania e, apesar das deficiencias que evidencia, 0 estuclo das ernissoes plumbeas cle Balsa e Ossonoba efectuado por R. e M. Gomes [1981-83]' Aincla dentro deste sector sao clignos cle nota

dois recentes artigos cle A. Faria [1989b; 1989c], um sobre as moedas batidas

Cantnipo, toponirno sugerido por este investigador para 0 povoaclo que no tempo cle Sextus Pompeius passara a designar-se Salacia (hoje Alcacer do Sal), e, o outro, a proposito das ernissoes octavianas cle Pax Iulia (Beja). Por ultimo, uma referencia ao artigo cle J.-P. Bost e M. Campo [1990] oncle se faz uma analise com­ parativa de tres casas da moeda lusitanas -Pax Iulia, Ebora e Emerita- com base na dispersao das suas ernissoes. em

o estuclo moclelar clas cluas tetradracmas encontraclas na Serra clo Pilar (Vila Nova cle Gaia), realizaclo por M. Hipolito [I 98] -83], cleve ser tam ben aqui referen­

ciaclo. Para alern cia analise cletalhada clas moedas, 0 citado autor coloca, de modo

19.

Veja-se tam bern a recensao crftica de A. Faria [1989a] a esre livro.


INVESTIGAr;Ao EM PORTUGAL

7l

pertinente, algumas reticencias a possibilidade do achado ter ocorrido em Portu­ gal, hipotese que dados recolhiclos posteriorrnente nao parecem confirrnar." Ainda a proposito cia numaria grega nao poclemos esquecer a recentissima publi­ cacao da seguncla e ultima parte clo catalogo clas moeclas gregas da Coleccao Gul­ benkian [Jenkins; Hipolito 1990], sem duvida, mais uma obra de grande interesse a acrescentar a bibliografia cia especialiclacle. de todas as limitacoes Apesar ja apontadas, 0 trabalho desenvolviclo ao longo de todos estes anos, mormente 0 clas duas ultimas decadas, foi lancando alguma luz sobre a difusao e 0 comportamento cia moeda nesta regiao mais ocidental da Peninsula Iberica durante 0 dorninio romano, permitinclo mesmo ligeiras aborcla­ gens a esta tematica, ate ha poucos anos ignoracla, ern duas recentes edicoes COJ1sagraclas a Historia de Portugal."

INVESTIGAr;AO NUMISMATICA: QUE FUTURO?

3. A

A panoramica nada animadora que acabamos de dar daquilo que, em

nossa

fez cle mais significativo no ambito da Nurnismatica Antiga em Portu­

opiniao, gal, parece prenunciar que as perspectivas da investigacao nesta area para os an os se

mais

proximos nao serao

as

melhores ou,

pelo menos, muito diferentes clas

actuais. Na verdade, se nao se imprimir um maior clinamismo ao ensino e a pesqui­

criacao cle estruturas cle apoio a investi­ gacao -necessidade sentida por M.e. Hipolito [1971] ja ha vinte anos- de pre­ sa

nesta clisciplina, nomeaclamente com a

ferencia

em

Numismatico

instituicoes

que

possuam

bons

monetarios

(v.g.,

0

Museu

Portugues) possibilidades integracao formacao pessoal especializado, muito dificilmente se ultrapassara 0 estadio actual de desenvolvi­ e

de

e

de

mento dos estudos nurnisrnaticos,

No campo cia investigacao numismatica relacionada com a ocupacao pelos Romanos clo territorio actualmente portugues muito ha para Iazer. Uma priorida­ de sera a

inventariacao dos tesouros monetarios e seu tratamento inforrnatico a semelhanca do que se vem Iazendo em divers os pafses europeus, como na vizinha Espanha cujo programa NUMTES, da responsabilidacle do Ministerio da Cultu­ ra," engloba tambern a inforrnatizacao clos achados ocorriclos em territorio portu­ gues, facto bern elucidativo do nosso atraso nesta materia, agravaclo pela ine­ xistencia de qualquer projecto similar da parte da entidade nacional competente (0 IPPC?). A curto prazo corremos 0 risco de assistir a uma situacao bizarra como

20. Centeno] 987 p. 1987 p. 190-1 e 281 21.

Centeno 1983 p.197-200; Alarcao L990 p. 437-4].

22.

Este projecto espan hal e bastante arnbicioso, prevendo tarnbem a informatizacao dos acha­ dos estratigrafados de estacoes arqucologicas (NUMYAC), dos achados isolados (NUMAIS) e dos

nurnofilacios existentes em muscus (NUMCOL). Sobre este projecto e sen desenvolvimento cf. Volk.

Campo, Tarradell-Font 1983 e MartinBueno, Volk, Campo 1984.


RUI u.s. CENTENO

72

esta: os dados referentes aos tesouros monetarios aparecidos

em

Portugal estarao

centralizados em Madrid que podera instalar um terminal de computador em Lis­ boa para os investigadores e outros interessados portugueses terem acesso a estes dados! Esta observacao nao significa que rejeitemos quaisquer contactos e partici­

pacao em program as internacionais no ambito da investigacao neste sector, 0 que alias sempre temos defendido, mas serve tao somente para chamar a atencao da necessidade de contactos com as entidades responsaveis espanholas para negociar a

nfvel oficial os moldes de uma eventual participacao portuguesa nesta iniciativa

o

que, pensamos, sera benefice para 0 nosso pais e sobretudo para 0 pr6prio pro­

jecto. tipos de achados monetarios tambern se deveria incentivar a sua inventariacao, estudo e, dentro das possibilidades, publicacao, No referente

com o

aos

outros

particular destaque para 0 material oriundo de escavacoes, fundamental para

estudo da circulacao monetaria, isto sem esquecer 0 seu importante contributo

no

estabelecimento de cronologias mais rigorosas das respectivas estacoes arqueo-

16gicas. Urna outra vertente da investigacao incidiria na realizacao urgente de estudos

monograficos sobre as diterentes casa da moeda que terao funcionado na Antigui­ dade em territ6rio actual mente portugues. Este tipo de trabalhos, recorrendo a uma inventariacao muito minuciosa do material, ao registo de achados, ao estudo de cunhos e, entre outras, a analises ponderais e metalograficas, perrnitira un me­ Ihor conhecimento destas cunhagens nos seus multiples aspectos, em muitos casos ainda hoje ignorados, tais como a localizacao de alguns centros emissores, os siste­ mas ponderais e tipos de metal utilizados, 0 numero e cronologia das ernissoes, as quantidades de moeda produzida e a area de ditusao do nurnerario procedente de cad a casa da moeda. Acreditamos que esta sera a area onde terernos capacidade para realizar uma investigacao de ponta e com resultados muito relevantes para 0 progresso dos estudos da numismatics da Hispania Antiga.

Enfim, urn outro carninho a seguir seria a da exploracao cientffica das grandes coleccoes de rnoedas existentes no pais, quase sempre votadas ao abandono e mui­ tas vezes delapidadas. Por precaucao proceder-se-ia numa primeira fase a microfil­

magem de todos as nurnofilacios publicos, ou pelo menos dos mais desprotegidos, o

infe­

fundamental seria a estudo das coleccoes que, para alern de constituir mais

uma

que permitiria controlar e desencorajar quaisquer accoes fraudulentas que, lizmente, poderao ser mais frequentes do que estamos a imaginar. Mas a etapa

rnanifestacao importante da valorizacao do nosso patrim6nio cultural, poderia tra­ zer

algumas novidades e contribuicoes

Numisrnatica.

de relevo para

a

desenvolvimento da


INVESTIGAr;AO EM PORTUGAL

73

BIBLIOGRAFIA

ALARCAO, J. de 1990, Nova Hisioria de Portugal, l. Portugal das origens ii romaniaciio, coordenacao de

Jorge de Alarcao, Lisboa. ALBURQUERQUE, E. 1984.85, ,,0 tesouro monerario do lugar de Torre. Subsfdio para 0 seu estudo», Nummus 2" serie VIlIVIlI p. 83-130.

ARAGAO, A.C. TEIXEIRA

DE

r870, Descripciio historica das moedas romanas existentes no Gabinete

Numismatico de Sua Magestate El-Rei 0 Senhor Dom Lui; 1, Lisboa.

ARAGAO, A.C. TEIXEIRA DE J874-80, Descripciio geral e historica das moedas cunhadas em nome dos reis, regentes e governadores de Portugal, 3 vols., Lisboa. BABELON, E. '1885-86, Description historique et chronologique des monnaies de la Republique Romaine vulgairemeru appelecs des monnaies consulaires, 2 vols., Paris-Londres. BABELON, J. 1961, «Numismatique», in L 'Histoire et ses methodes, dir. de Ch. Sarnaran, (Encyclopedic de la Pleiade), Paris, p. 329-92.

BOST, J.-P.; CHAVES, F. J990 «Le rayonnement des ateliers de Pax lulia, Ebora et Emerita: essai de geo­

graphie monetaire cles reseaux urbains cle la Lusitanie romaine a l'epoque julio-claudiennc, Les villes de Lusitanie romaine: hierarchies et terriioires. Table ronde iniernationale du CNRS (Talence, Le 8-9 decembre /988), Paris 1990 p. 115·2'1.

BOURLlER, P.P. 1864·1969, Recherches sur La monnaie romaine, 4 vols., Lyon, BRAZAO, A. 1963, Numismologos contemporiineos e a sua actividade cultural, Lisboa. CENTENO, R.M.S. 1975, Moedas romanas do Castro de Fides, Relat6rio clo Seminario de Arqueologia apresentado a FLUP, Porto (trabalho daetilografaclo incdito). CENTENO, R.M.S. 1976, Moedas hispano-romanas no Museu de Antropologia «Dr. Mendes Correa»

(Porto), (Trabalhos do Instituto de Antropologia «Dr. Mencles Correa» 32), Porto. CENTENO, R.M.S. 1977a, «As moedas», in C.A.F. de Almeida, Escavacoes no Monte Morinho, iJ: 19757976, Penafiel, p. 39-46. CENTENO, R.M.S. 1977b, «0 tesouro de denarii clo Alto clo Corgo (eoneelho de Valenca)», Conimbriga XVI p. 93-101.

CENTENO, R.M.S. 1978a, «Um tesouro de aurei do Norte de Portugal», Nummus 2" serie I p. 37·98 CENTENO, R.M.S. 1978b, «Quatro denarii cle Monte Mozinho (Penafiel)», Boletim do Ginasio Clube Vilacondcnse 3 p. 55·59.

CENTENO, R.M.S. 1981-1982, «A circulacao clos Divo Claudio na Peninsula Iberica: notas sobre urn tesouro do eoncelho cle Amarante», Ponugalia Nova serie lIIllI p. 121-29 CENTENO, R.M.S. 1982, «A coleccao nurnismatica cia Uniao de Bancos Portugueses», l" Exposiciio Naciona! de Numismatica, Casa do lnfante 26 de Junho a 4 de Julho, Porto, p. 101-104. CENTENO, R.M.S. 1983, «A dominacao rornana», Historic de Portugal, vol. I, dir. J.H. Saraiva, Lisboa, p. 149-211.

CENTENO, R.M.S. 1987, Circulaciio monetaria no noroeste de Hisptinia ale 192, (Ancxos Nummus n° 1), Porto.

CENTENO, R.M.S. 1990, «Urn eonjunto cle moedas rornanas cle Valinho (Bostelo, Amarante): tesouro ou deposito funerario?», Entrernuros. Revista Cultural de Amarante 1 p. 21-30. CENTENO, R.M.S.; SOUTO J.M.V. 1988. «Noucia de urna rnoeda helenistica do tesouro cle Torre (Santa Maria de Emercs, Valpacos)», Nummus 2" serie XI p. 91-93. CHAVES TRISTAN F. 1979-1981, «Las cecas hispano-romanas de Ebora, lulia Traducta y Colonia Romu­

la», Nurnisma XXIX p. 9-91; XXXI p.33·7)' COl-lEN. H. ] 857, Description generate des monnaies de /a Republique Romaine communement appelees medailles consulaires. Paris-Londres.

COl-lEN, H. 1859-62, Description historique des monnaies [rappees SOLIS l'Empire Romain, 6 vols., Paris (2" ecl 8 vols., Paris 1880-92). ..

CORTEZ. F. RUSSELl. 1952, «0 tesouro monetario clo lugar do Poio (Paradcla cle Guiaes), Contributo numismatico para 0 cstudo da rornanizacao da regiao do Douro», NW111l1US ]-1 p. 6-37.

ECKI-IEL, J. 1792-98, DOC/J'ina nU./11morUI1l veterum, 8 vols Viena. FARIA. A.M, cle 1984·85, «As moedas do acarnparncnto romano cia Lomba do Canho (Arganil)», Num­ ..

mus

2' serie VI I/Vili p. 37-42.

FARIA, A,M. 1985, «Subsidios para urn invcnrario clos achados monetarios Bibliotecas, Arquivos e Museu» J (2) p. 679-89.

no

clistrito da Guarcla»,


74

RUI M.S. CENTENO

FARIA, A.M. 1986 «0 resouro monetario cia Menoira (Guarda)», Numismatica Xli 42-43 p. 18-23. FARIA, A.M. 1987a «Guerras e conflitos no vale clo Tejo na Antiguiclacle: 0 testernunho clos tesouros monetarios», Arqueologia no vale do Tejo, Lisboa p. 60-61. FARIA, A.M. 1987b, «Moeclas cle churnbo, cia epoca rornana, cunhaclas no actual ierritorio portugues», Nurnismatica XIV 47 p. 24-28.

FARIA, A.M. 1987-1988, «Ipses, uma ceca hispauo-rornana clo Sudoeste», Acla Numismatica 17-18 p. 101-104.

FARIA, A.M. 1989a «Sobre a moeda no Noroeste cia Hispania. Alguns cornentarios ao recente livro clo Doutor Rui Centeno», Arqueologia 20 p. 90-6.

FARIA, A.M. 1989b, «A numaria cle +Contnipo», Conimbriga XXVIII p. 71-79. FARIA, A.M. 1989c, «Sobre 3 clata cle lundacao cle Pax tulia, Conimbriga XXVTTI p. 101-109. FERNANDES, J.A. DE e. L986, Tesouro monet/irio romano da area urbana de Setubol, Lisboa (publicacao em

caclernos anexos a revista Numismtuica clescle 0 n" XII 40-4:1, JaneiroJunho 1986; ate ao momenta

apenas Iorarn cditados 5 caclernos num total de 50 paginasl) FERNANDES, M.B. LOPES 1857, Memoria das moedas correntes em Portugal, desde 0 tempo dos Roma­ nos

ale ao ano de 7856, Lisboa.

FEJ{REIRA, S. EO. DA VEIGA 1971-1972, «Nurnaria lusitana», Boleum Cultural da Junta Distritat de Lis­ boa serie I 1175178 p. 47-79. GOMES. R. EM. VARELA 1981-1983. «Novas mocdas hispanicas cle Balsa

e

Ossonoba», Nummus 2a

serie lVNNI p. 155-82.

HELENO, M. 1953, «0 tesouro cla Borralheira (Teixoso)», 0 Arqueologo Portugues 2" serie II p. 213-26. HIPOLITO, M. DE CASTRO 1959, Dos tesouros de moedas romanas em Portugal, em especial de alguns cia segunda me/a de do sec. III d. c., Coimbra (=Con.im.briga II-llI 1960-61 p. 1-166). Hu-oi.rro, M. DE CASTRO 1.91'1, «A necessidade de urn centro univcrsiiario cle estudos de numismatica», Aclas do 11 Congresso Nacional de Arqueologia (Coimbra,

7970), II. Coimbra. p. 559-70 (=Numi11us X­

l 1973 p. 39-51).

HIPOUJ'O, M. DE CASTRO 1979, «Tesouro mouetario cia Quinta cia Madeira (Ferro, Covilha)», Nummus 2" serie II p. 65-71.

HIPOLITO, M. DE C\STRO 198'1-1983, «As mocdas gregas cia Serra clo Pilar (Vila Nova cle Gaia)» Num­ mus 2'

serie rV/VNI p. 81.-90 (= Arqueologia 8 1.983 p. 75-82).

HIPOUJ'O, M. DE CASTRO 1985-1986, «Achado rnonctario de Torre: mais LIm caso modelar de arqueolo­ gia nurnismatica ern Portugal», Moeda X p. 86-7, 123-25, 151-54; XI p. 36-8, 165-68. JENKINS, G.K.: HIPOLITO, M.e. 1990, A catalogue of the Calouste Gulbenkian Collection o[ greek coins. Part II: Greece to East, 2 vols., Lisboa.

LIRA, S. 1984-85. «Urn tesouro monetario romano clo Monte Mozinho. Nummus 2" serie VIINIIJ p. 59-75.

MACIEL, MJ.P. l. T.O,P. 1.987, «0 tesouro monetario romano cle Santa Maria de Emercs (Valpacos)», Da Pre-Historic it Historia. Homenagem a Octavia Veiga Ferreira, Lisboa p. 309-19, MARQUES, ,J.A.M.; AMARAL, L.M.e.G. 1986, «Moedas roman as de Sarna Maria cle Emeres (Valpacos)», Revista de Ciencias Historicas I p. '101-25.

MARTIN-BUENO, M.; VOLK, T.R.; CAMPO, M. '1984, «Base cle clatos para los hallazgos rnonetarios», Gace­ ta Numisnuuica 74-75 p. 31-9.

MAJnlNS, A.P. 1958, dose Leite de Vasconcellos e a Nurnismatica», Nummus V-l p. 3-9. MIONNET, T.E. 1807-37, Description des medailtes antiques grecques et romaincs, 15 vols., Paris. MOMMSEN, TI-l. 1860, Die Geschichtc des romischen Miinrwesens, Berlim (ecl. Irancesa pelo Duque de Blacas e A. de Witte, Histoire de la monnaie romaine, 4 vols., Paris 1865-75). MOHGANTl, B. 1737, Nummismalogia ou breve recopilacao de algumas medolhas dos empcradores roma­ nos de ouro, prata, e cobre, que estao no Museu de Lourenco Morganti, Lisboa. OLiVElRA, F., CAMlLO, F., LUNA, l. 1986-87, «Mais clois lotes de moedas clo tesouro de Torre (Santa Maria de Emeres, (Valpacos)», Nummus 2" serie IX/X p. 115-48.

PAyO, A. 1953, «Citania cle San fins, IIl- Breve notfcia de lim tesouro monetario», Broteria LVI p. 673-89. Pxco, A. 1955, «Tesouro moneiario cia Citania cle Sanfins», Annis cia Academia Portuguese cia Historia n serie 6 p. '189-275.

PARENTE, J. '1982, «Tesouro numismatico do Reguengo, Vila Pouca de Aguiar», Revista de Guimaraes XCII p. 231-315.


fNVESTfGA(:AO EM PORTUGAL

75

PARENTE, J. 1983, «Tesouro de denarios de Mosteiro», Revista de Guimariies XCIII p. 246-67. PEREIRA, M.I.S.1967, Moedas das termas de Conimbriga, Coimbra (trabalho policopiado inedito). PEREIRA, M.I.S. 1980, «Moedas hispano-rornanas do Gabinete de Nurnismatica cia Camara Municipal do Porto», Conimbriga XIX 1980 p. 129-45. PEREIRA. M.I.S. ; BOST, J.P. 1979, «Aspects de la circulation monetaire du 4e siecle au nord du Douro», Symposium Numismatico de Barcelona II, Barcelona p. 87-94. PHETRA, I. ; BOST, J-P.; HIENARD, J. 1974, Fouilles de Conimbriga, fII. Les monnaies, Paris. PERES D. 1942, Museu Nacional Soares dos Reis. Relaciio das moedas gregas-rornanas-biraruinos, bar­ baras e arabes, Porto. [RAMIRES, M.]1963, Colecciio numismatica Pinto de Magalhiies. Catalogo, vol. 1, Porto. RIBEIRO, M. 1973, a Arqueologo Portugues. indices dos volumes I-XXX (1885-1938), Tomo T, Lisboa. ROBINSON, E.S.G.; HIPOLITO, M.e. 1971, A catalogue of the Calouste Gulbenkian Collection of greek coins. Part I: Italy, Sicily, Carthage, 2 vols., Lisboa. SILVA, A.e.F. DA; CENTENO, R.M.S. 1980, «Escavacoes arqueol6gicas na Citania de San fins (Pacos de

Ferreira), 1977-1978», Portugalia Nova serie ] p. 57-78. SILVA, T.L.A.M.

DA

1970, Moedas romanas do Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto (trabalho

policopiado inediro). SOUTO, J.M.Y.; LEITE, J.M.F. 1986-1987, «Noticia de um tesouro de solidi aparecido em Beja», Nurnmus 2" s. lX/X P 111-14.

TAVARES, M.J.P. FERRO 1981, Subsidies para 0 estudo da Historic Monetaria do seculo XV (1448-1495), Lisboa (= Nurnrnus 2" serie lVNN] 1981-1983 p. 9-59).

TORRES, J. 1979, «Tesouro monetario do Castro de Alvarelhos. Estudo numismatico-seriacao cronolo­ gica e historica», Santo Tirso. Boletim Cultural Concelhio I 2-3 p. 3-250. VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1901, «Les monnaies de la Lusitanie Portugaise», a Archeologo Portugues VI p. 8J-89.

VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1905, «Signification religieuse, en Lusitanie, de quelques monnaies percees cI'un trou», a Archeologo Portugues X p. 169-75 (= Opusculos, V. Etnologia (Parte I), Lisboa 1938 p.

111-22). VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1923, «Da Numismatica em Portugal», Arquivo da Universidade de Lisboa IX.

VIANA, A. 1955 «Denarii do Museu Regional de Beja», Arquivo de Be]a XII p. 140-63. VIEGAS, J.R.; PARREIRA, R. 1984, «Der Schatzfund von Santana da Car nota (Alenquer/Portugal)», Madrider Mitteilungen 2S p. 79-91.

YILLARONGA, L. 1979, Numismatica Antigua de Hispanio. lniciacion a su. estudio, Barcelona. VILLARONGA, L. 1980, «Trcsor de Idanha-a- Velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, ibe­ rics i dracmes d'Arse», Numisma XXX 165-167 p. 103-117. YOLK, T.R.; CAMPO, M.; TARRADELL-FONT, N. 1983, «Tesoros monetarios de Hispania Antigua: proyec­ to para un banco de datos e inventario», Numisma XXXIII p. 9-41.


Delle traduzioni ed edizioni italiane dei Dialogos di Don Antonio Agustin*

ADRIANO SA VIO

EDIZIONI E TRADUZIONI CONSULTATE

1) 1587 Dialogos de Medallas, inscriciones, y otras antiguedades. Ex bibliotheca Ant. Augustini Archiepiscopi Tarraconen., En Tarragona por Felipe Mey. 2) 1952 Dialoghi di Don Antonio Agostini Arcivescovo di Tarracona intorno alle medaglie inscrittioni et altre antichita tradotti di lingua spagnuola in italiana da Dionigi Ottaviano Sada e dal medesimo accresciuti con diverse annotazioni, e illustrati con disegni di molte Medaglie e d'altre figure, Roma Appresso Gugliemo Faciotto, 1592.

"

non

Ringrazio la prof. Ida Calabi Limentani per i preziosi consigli e suggerimenti che ovviamente

la coinvolgono in miei eventuali errori.


78

A. SAVIO

3) 1592 Discorsi del S. Don Antonio Agostini sopra Ie medaglie et altre anticaglie divisi in Xl dialoghi. Tradotti dalla lingua Spagnuola neU'Italiana con I'aggiunta di molti ritratti di belle

et

rare

Medaglie. All'Illmo et Rmo S.R. Card. Caetano

Cameriingo di S. Chiesa, in Roma, Presso Ascanio et Girolamo Donangeli 1592. 4) 1592? I discorsi del S. don Antonio Agostini sopra Ie

meclaglie et altre anticaglie, lingua spagnuola nell'italiana. Con la giunta cI'alcune annotazioni et molti ritratti di belle e rare medaglie. Si e messo in piu divisi in XI dialoghi tradotti dalla

l'originale spagnuolo per soddisfattione di molti, Venezia? 1592? 5) 1617 Antoni Augustini Archiepisc. Tarracon. Antiquitatum Romanarum Hispania­ rumque in Nummis Veterum Dialogi XI, Latine redditi ab Andrea Schotto Societ. Iesus: Cuius accessit Duodecimus De Prisca Religione, Diisque Gentium. Seorsim eclitae Nomismatum Icones a Iacobo Biaeo aeri graphice, Antverpiae, 1617.

6) 16,25 Dialoghi di D. Antonio Agostini arcivescovo di Tarracona Intorno alle Meda­ glie, Inscrittioni, et altre antichita, tradotti di lingua Spagnuola in Italiana cia Dio­

nigi Ottaviano Sacla et di nuovo accresciuti con diverse annotazioni, e illustrati con disegni di moJte Medaglie e d'altre figure. All'IlIustrissimo e Reverenclissimo Sig. Card. Lodovico Lodovisio Vicecancelliere di S. Chiesa, Stampati cia Andrea Fei ad istanza di Pompilio Trotti e di Andrea Montano, l'anno del Giubileo 1625 in Roma.

7) 1650 Dialoghi di D. Antonio Agostini Arcivescovo di Tarracona sopra Ie medaglie iscrittioni, e altre antichita tradotti cia lingua spagnola in italiana da Dionigi Otta­ viano Sada e dal medesimo accresciuti con diverse annotazioni istoriche, e nova­ mente

illustrati con i

disegni di molte Meclaglie. In Roma, Appresso Filippo cle

Rossi, l'anno clel Giubileo 1650.

8) 1698 Medesimo titolo del precedente, presso MIchel'Angelo e Pier Vincenzo Rossi, Librari alia Salamandra, Roma 1698.

9) 1736 Dialoghi di D. Antonio Agostini, Arcivescovo di Tarragona sopra la meda­ glie, inscrizioni, ed altre antichita tradotti dalla Lingua spagnuola nell'italiana da Dionigi Ottaviano Sada e clal medesimo accresciuti con diverse annotazioni istori­ che, e nuovamente illustrati con molte medaglie, declicati all'Illustrissimo e Reve-


DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTiN

79

rendissimo Monsignor Carlo Maria Sacripante, della Santita di Nostro Signore, e sua

Rev. Camera Apostolica Tesoriere Generale, delle Galere, Torri,

Marittime Commissario

e

Fortezze

Generale, 0 Castellano di Castel S. Angelo, In Roma

1736 Da Girolamo Mainardi Stampatore Carnerale.

10) 1744 Augustini Archiepiscopi Tarraconensis Opera Omnia quae multa adhibita diligentia colligi potuerant, volumen octavum, guo Antiguitatum Rorna­ narum Hispaniarumgue in numrnis veteris dialogi Hispanice, et Latine ex inter­ pretatione Andreae Schotti Luccae, 1774 Typis Josephi Rocchii. Antonii

...

,

2. LA TRADUZIONE DI DIONIGI OTTA VIANO SADA I «Dialogos de medallas, inscriciones, y otras antiguidades» furono pubblicati a

Tarragona nel15871 da Felipe Mey. Non so quante copie del volumetto giunges­

sero

in Italia, ma temo che

non

fossero molte. Esso manca, infatti, in molte fra le

piu antiche biblioteche italiane, compresa guella Vaticana, sita nella citra che pill di ogni altra dirnostro nei secoli di apprezzare la figura e l'opera dell'arcivescovo di Tarragona.' Una copia,' comungue, certamente giunse viano Sada disse di

avere

a

Rorna, quella che Dionigi Otta­

ricevuto in dono dal «Signor Martino Bailo, segretario

gia dell'istesso Monsignore mio grande amico »4 e che costitui la base della sua traduzione intrapresa «a richiesta di alcuni rniei Signori,a' guali son tenuto non to a cornpi­ pur di sodistare, rna d'ubbiclire », II Sada aggiungeva di avere porta mento la traduzione in pochi giorni, facilitato dal fatto di essere «per origini Spagnuolo, pero di nascimiento Italiano», qualita senza clubbio validissime per il compito che si era prefisso. ...

...

...

l.ANDREA SCHOTT. nella Vi/a di

D.A.A., sostenne che la prima edizione spagnola sarcbbe staia

data alle stampc nel 1575, rna risulta obiettivarnerue difficile il crederlo. anche perche nellXl Dialogo

Agustin citava opere uscite negli anni '80. E' piu probabile si tratti di una banale errore: 1575 per 1585. Sullargomenro si veda DAVID CLE­ MENT, Biliotheque curieuse historique, Gottingen 1750, II, pp. 253 SS., nola 66. Ouanto alia stampa di Felipe Mey, che usc! posturna per la premura degli amici dell'arcivescovo, va ricordato che fu anticipata da una pubblicazionc curata dal medesirno Agustin. «il che gli fu molto agevole, havendo la Starnpa in casa per dar luce i suoi componimenti piu gravi. (Dionigi OrrAvlANo SADA, A vviso ai leuori, nell'cdizione del 1592. 2. 11 nurnero delle ristampe dell'opera di Agustin nella traduzionc del Sada e gi11 un indice suffi­ successo di cui I'opera dell'arcivescovo gcdeue in Rorna. Lo den uncia poi

ciente per commisurare il

Baldan­

apertamente 10 «Starnpatore Mainardi» nella dedicatoria all'edizione del 1736. Anche Marco za, numismatico romano del 1600, «scoperto» da ANDREW BURNET!" (Marco Baldania's lnstruuione

...

in «Medals and Coins. From Bude 10 Mornmseu», Warburg London ]990, p. 78) lcneva in grande COI1-

siderazione I'opera di Agustin-Sada. 3.

Probabilmcnle almeno due, se la lraduzione dell' Anonimo venne redatta a Rorna.

4. SADA, Avviso, p. 3.


80

A. SAVIO

Sulla infedelta della traduzione del Sad a mi sofferrnero pili avanti. Ora osser­ viamo la struttura della trecento pagine, una

pubblicazione. II volume cornprendeva, oltre al testo in

parte introduttiva suddivisa fra la dedicatoria iniziale, la pre­

fazione del traduttore, gli epigrammi Ie dediche di vari autori ed un elenco in due tavole con i «Norni degli autori citati nella presente opera».' A fine testo seguiva una rassegna compilata dal Sada medesirno «delle cose notabili che si contengono nei dialoghi di D.A.A », estesa in 30 pagine, la cui pili ...

come prima apperidice' il Sada aggiunse un discorso su una moneta di Costantino dovuto a Lelio Pasqualini da inserire «a carte 18 dei dialoghi.' Lelio Pasqualini, insieme a Fulvio Orsini, Giovan Vincenzo della Porta e il P. Alfonso Ciaccone, costituiva la schiera de «gli honoratissimi e dottissimi Signori» aile cui collezioni il tracluttore si era rivolto per supplire «al mancarnento della mia» al fine di «accrescere in gran numero le medaglie» nella pubblicazione." Ricordo infatti che i Dialogos originali comprenclevano solamente le illustrazioni riguarclanti i primi due capitoli. voce

consisteva in AAAF.F.

...

e

I'ultirna in Zecchieri;

»

...

La

traduzione, invece, era corredata da un rilevante apparato iconografico

(fra l'altro rispettoso delle poche tavole dell'originale), collocato luogo per luogo nella «dichiaratione.

e non

separato dal testa come in Agustin, fatto che costrinse

il Sada ad interpolare per inserire la presentazione delle monete nel linguaggio

dialogico; inoltre il clialogo quarto, quello dedicato ai «Rovesci degli edifici», era archi, acquedotti etc Un calibro, 0 meglio una serie di cerchi digradanti da K a A clenominata «Misura delle medaglie» (toto), cui illetto­ re avrebbe dovuto rifarsi per calcolare la «grandezza delle medaglie», chiudeva la prefazione del traduttore a pagina pressoche piena. Vedremo che questa elemen­ iJlustrato da incisioni di

...

to, pur modificato 0 spostato, rimarra una costante di tutte le edizioni successive. II Sada, che come si puo dedurre clalla prefazione, apparteneva alia tolta schiera

dei collezionisti rornani, dichiarava di avere aggiunto alcune [rasi all'originale ma di aver voluto che «quelle poche cose sieno fatte per differenziarle dalle altre, con lettere minori, soddisfazione di chi legge e anche per la mia particolare riverenza verso

la persona dell'autore»." Non dichiarava invece, ritenendola cosa di scarsa

S. Ad opera presumibilmcnte ciel Sada. lnfatti manca ncll'originale.

6. Non nc faceva menzicne, infatti, nellAvviso ai lettori. 7.

L'appcndice di Lelio Pasqualini. senza titolo preciso. consisteva in ciociici paginc numerate era csprcssa in forma ciialogica mutuando i personaggi dall' Agustin. Venne stampata, anziche cia Guglielmo Faciotto come per il resto dell'edizione, «in ROl11a presso gli Stampa­ solamcnte nel recto eci

tori camerali». 8. Desiderio quesio del Sada. che probabilmente non Iu cornplctamcnte appagato ciall'eciizione del 1592. Nell'Avviso, infatti, cgli ciichiarava: «io inlencio poi di voler risiamparc quando chc sia. i pre­ senti dialoghi con l'accrescimento cii molte altre antichita pertinenti alia 101'0 dichiaratione

...

»,

9. SADA. A \lviso, p. 4. Per una inrcgrazione interessante del Sacia cii monctazione greca, materia poco trattata daU'Agustfn, si veda LUIGI TONDO, La scoperta della monetarione rli Jaws negli studi nurnismatici, ill «Studi su Iasos eli Carla». Supplernento al «Bolleuino dArte- 31.-32. pp. 163 SS.


D1ALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN

81

irnportanza, il fatto di avere eliminato l'utilissima scansione per paragrafi compiu­ dall'autore all'interno dei dialoghi e contraddistinta da numeri romani. Insom­

ta

ma:illettore dei dialoghi in versione italiana avrebbe conosciuto il verbo genuino di Agustin solo se: 1. Non avesse considerato l'appendice del Pasqualini; 2. Non

avesse

tenuto conto

delle interpolazioni del Sada necessarie per pre­

sentare Ie incisioni di monete assenti nell' origin ale;

3. Non

avesse

assunto come di

Agustin Ie non poche osservazioni del Sada

scritte, e vero, in caratteri picceli. Ma anche ammesso che il lettore italiano ave sse tenuto fede

a

tutte

queste

precauzioni, non avrebbe potuto, se non confrontando I'originale, venire a conos­ cenza di alcuni tagli del Sada, argomento su cui ritornero. Comunque sia l'operazione del Sada ebbe fortuna, se e vero che gia ne11625, se non addirittura nel 1600, la sua traduzione venne ristampata aRoma. L'edizio­ ne del 1625, si deve avvertire, usciva dopoche il padre gesuita Andrea Schott, nel 1617, aveva pubblicato ad Anversa una traduzione latina dei Dia/ogos, destinati La seconda edi­ ad influire sulla composizione delle edizioni italiane del 1650 etc sostanza una molto in zione italiana consisteva in ristampa rispettosa della versio­ ne del Sada in undici dialoghi, ovviamente con diversa dedicatoria nel titolo, rna con Ie medesimi epigrammi al traduttore dell'edizione del 1592, l'avviso al lettori, i «Norni degli autori citati», l'appendice del Pasqualini etc Anche la posizione del calibro, uguale a quello del Sada, era rispettata in quinta pagina non numerata. Cost, e questa risulta pili importante, la scelta di caratteri piccoli per le osservazioni del traduttore; in definitiva si puo dire che l'operazione del 1625 non modificava, ne superava, ne per pregi ne per difetti, quella del 1592. Molte cose sarebbero invece mutate con la successiva edizione del ...

...

1650. Si e detto che nel 1617

era

stata

pubblicata I'interpretatio

in latino della

Schott, traduzione che non ho controllato nei particolari rna che, nel suo comples­ so, rni sembra essere consistita maggiormente in una versione dall'italiano in lati­ no con

qualche attenzione per il testo spagnolo." Ora questa traduzione, le cui

finalita Girolamo Mainardi ricordo nella dedicatoria dell'edizione italiana del

J O. Si

traua

solo di un sospeuo. Lo Schott infaui denunciava cli

conoscerc

benissimo il tesio

spagnolo, come a p. 13 quando cirava il morne di Erasrno. presente nell'originale (p. 32). rna trascurato dal Sada (p. 26).

no.

In alcunc occasioni pen) (come a p. 12) forniva limprcssione cli tradurre clircttamentc clall'italia­ Si veclano i titoli del Dialogo XI: in spagnolo (p. 443): «De las medallas y letrcros falsos. y de los

que han escrito de mcdallas y inscriciones»: in italiano il Sacla (p. 288), travisanclo: «Delle medaglie et inscrittioni er eli quelli che dell'une et dell'altre han no scrirto»: 10 Schott (p. 259): «De Falsis et Nurnmis et

lnscriptionibus: et harum rerum Scriptoribus».


82

A. SAVIO

1736, ovvero «afinche non vi fosse almeno in Europa, alcuna Nazione, che profit­ tare non

potesse con la lettura eli si degri'Opera», venne inserita elallo Schott in un

volume eli ampio respiro contenente prima elei clialoghi un lungo avviso «Candido

Lectori», una vita di Agustin tratta dalla «laudatio funerale», una bibliografia delle opere latine dell'arcivescovo, guidizi di vari autori etc

...

Seguivano gli undici dialoghi traclotti, cui 10 Schott aggiunse un dodicesimo, in cui gli interlocutori venivano modificati a favore di esponenti culturali del mondo delle Fiandre; il traduttore avvertiva, nell'introduzione, non solo di avere

apportato alcune integrazioni, ma anche di avere mantenuto Ie aggiunte del Sada che nel testa sarebbero state segnalate dalla chiave Additamentum Sadae 0 simila­

re." Infine

un

«Index Rerum

Verborumque

...

»

diverso, al di la delle lingua, da

quello del Sada, un «Index auctorurn» citati nell'opera comprendenti quelli inseriti dallo Schott... Separate Ie tavole, non attinenti al testo."

L'operazione del gesuita, che clovette goclere di una certa fortuna a giudicare clalle ristampe, nonostante sovvertisse completamente I'originale, servi da modello per la eelizioni italiane successive. Nel

1650, anna clel Giubileo, in Rorna, usciva infatti una nuova eclizione, che

gia nella titolatura significava di volersi presentare come diversa. Si trattava di una quarta edizione, a detta di una nota che accompagna la copia presente nella Biblioteca Marciana di Venezia, il che dovrebbe prevedere probabilmente la fan­ tomatica edizione del 1600. Prima del testo, anziche I 'avviso ai lettori del Sada, che venne pretermesso, si

sei pagine numerate contenenti un epitaffio ineelito in memoria di Agustin e la bibliografia delle opere dell'arcivescovo tratte dall'edizione latina con un riferimento pure in latino ai Dialogi undecim. Seguivano alcuni «Iudicia et Elogia Doctorum» sulla scorta di quelli inseriti

trovavano

nell'edizione dello Schott, un indice delle abbreviazioni, l'indice dei dialoghi, dodi­ cesimo compreso, e, in posizione fondamentale, la «Vita» dell'arcivescovo redatta dallo Schott e ora tradotta in italiano.

Poi finalmente la versione del Sada in trecento pagine, ripresa molto fedel­ mente nelle parole, se si pensa che un errore dell'edizione del

Sada a p. 89, ovvero

la dicitura sula testatura SECONDO [elialogo,] anziche TERZO, veniva mantenu-

11. La rncdesima scelta [u adorrata nel 1774 dal Rocchi. cditorc lucchese dell' Opera Omnia di

D.A.A., quando non solo mise in due colonne sulla medesima pagina loriginale spagnolo e la traduzio­ nc

latina. rna anche: «ego hetruscarn Sadae interpretationem cum

hispanis Dialogis diligenter contuli.

eaquc omnia, quae ab illo addita fuissc animadvcrti, paginis, quibus oportebat, subjeci; tum pauca qua­ edam, quae Schottus etiam addiderat. eodcrn subjeci modo» (dalla Praefatio. VIII. p. VI). di

12. Lo Schott, nell'introduzione, avvertiva i lettori di non avere reperito ne Ie Imagines originali Agustin in rame che avevano cambiato propietario. nc quelle del Sada in legno. Quindi aggiunse

come

tavole, del tuuo avulse dal contesto. Ii Nomismata l mpcrotoruin Romanorum aurea, argentea,

aenea.

A Julio Caesare usque ad v olentiniannm Aug.

sa CII/11

ill dice copioso, Antverpiae 1617.

Opera l acobi Biaei Antverpiani aeri graphice inci­


DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN

83

to; rna con una differenza molto importante: in alcune occasioni i caratteri piccoli, che nelle intenrioni di Sada avrebbero contraddistinto le sue aggiunte, venivano eli­

minati e sostituiti da caratteri normali. Al tennine dei dodici come

rati

dialoghi, l'ultimo dei quali correttamente segnalato

di autore diverse, un nuovo elenco di scrittori citati e una rassegna di lette­

«qui de Nurnismatis Scripserint, et icones exhibuerint ex Antonii Augustin

Dialogo Undicesimo »che comprendeva anche i numismatici citati dal Sada e dallo Un'avvertenza a proposito delle edizioni italiane precedenti etc... dell'opera di Agustin ci interessa in modo particolare perche riferisce di due tra­ duzioni italiane, la prima di Venezia nel 1592, la seconda di Roma «interprete Schott

Octaviano Sada», la prima corredata da tavole in rame, la seconda da tavole in

legno. E' la prima volta, credo, che veniva fatto un accenno ad una seconda tradu­ zione italian a dell'opera di Agustin. Seguivano altri elenchi, come quello degli autori per nazionalita, rna veniva eliminata l'appendice di Lelio Pasqualini. Del Sada erano mantenute la tavola il calibro, ripreso direttarnente rna trasportato dall'ini­ «delle cose pili notabili» e ...

zio del volume alia fine.

Dunque a questa punto il lettore italiano veniva allontanato vieppiu dalla cognizione dell'originale, in quanta in alcune occasioni, e fra le pili importanti, era caduta la differenziazione fra caratteri normali e caratteri piccoli. Insomma: un let­ tore italiano, ad esempio, avrebbe potuto pensato che l'undicesimo dialogo, quello fondamentale dell'opera dell'arcivescovo di Tarragona, in cui veniva compilata una bibliografia scelta delle opere di Numismatica del 1500, [osse completamente opera di Agustin, senra potere minimamente tenere conto delle inierpolazioni (a questa punto) del Sada, cioe non avrebbe potuto avvalersi dell'acume critico di Agustin. 13

E non mi pare poco.

Il 1698 e la citta di Roma videro l'uscita di un' ulteriore ristampa del Sada secondo le

regole dell'edizione del 1650. La «Vita di Monsignore don Antonio

13. A proposito del Dialogo Xl conviene ricordare che Agustin (p. 466) aveva citato Goltzio solo II traduttore, per «tres libros grandes de medallas», i quali in Sada (p. 289) erano diventati cinque. infatti, aveva inserito un'opera su Augusto, i «ritratti- e il «Thesaurus Rei Antiquariae». Quanto ad

Occo, definito da Sada «l'ultimo libro cia me veduto», era stato passato sotto silenzio clall'arcivescovo. Lo Schott

poi nell'edizione latina stravolse compIetamente il senso del dialogo introclucenclo

anche autori e notizie della sua epoca; interessante la sua aggiunta all' Agustin, il quale, a proposito di «Pyrrho Ligori napolitano» (p. 131), aveva seritto: «conoeiclo myo gran antiquario y pintor, el qual sin saber Latin ha escrito mas de quaranta libros cle medallas y edificios

...

»,

Il testo del gesuita (p. 51) inve­

reciiava: «P.L.N., amicus lsi veda Sacla (p. 117): «amico mio»] dum viveret, meus, Antiquarius insig­ nis et pictor, qui quamvis Latinae linguae ruclis esset, quaclraginta fere libros Antiquitatum cle Nom is­

ee

reliquerat, utinam heredes evulgassent». Sull'aceusa di Agustin al (Anonirno, p. 66) si vecla GINETTE VAGENHEIM, Les inscriptions ligoriennes, in «ltalia rnedioevale e umanistica», XXX, 1987, pp. 199 55. Per una disamina degli autori eitati da Agustin nel Dialogo Xl: DAVID H. DARST, La bibliografia numismatica de D. Antonio Agustin, in matis

et

Aeclifieiis

quos

«conoseente» Pirro Ligorio

«Numisma- 1985-1986, pp. 73 ss.


84

A. SAVIO

Agostini, arcivescovo di Tarragona,

cavata

dall'Oratione Funerale del Padre

Andrea Scotti di Anversa della Compagnia di Gesu», in dieci pagine, costituiva la

parte pili significativa dell'antetesto. La ristampa, ovviamente, non contemplava alcuna differenza fra caratteri.

Si doveva pero arrivare fino al 1736 per avere l'ultima pubblicazione della serie. Lo

«Stampatore Carnerale» Girolamo Mainardi, nella dedica al Cardinal Sacripante, notava che i dialoghi «primieramente scritti dal suo Autore in Lingua Spagnuola, indi resi italiani, [furono1 due volte pubblicati con Ie Stampe «il che ...

lascia pensare che Mainardi conoscesse sola mente Ie edizioni del 1650 e del 1698

...

cui l'opera si rifaceva completamente. Lo stampatore nell'avvertenza si mostrava fiero del fatto di avere ristampato I'opera, ormai rara, operazione che non era rius­ cita ad alcuno in

quanta non si riuscivano a reperire i rami e Ie impronte delle

monete.

3. LA TRADUZIONE DELL'ANONIMO

Un'altra copia dell'originale dei Dialogos sicuramente pervenne a Rorna, oltre a quella donata al Sada, altrimenti non si vede come avrebbe potu to lavorare I' Anonimo che nel rnedesimo 1592 diede alle

stampe

una

diversa traduzione

dell'opera. La seconda traduzione non venne pili ristarnpata nell'Urbe, nonostante il testo risultasse molto pili fedele nei confronti dell'originale (0 forse proprio a causa della sua maggior fedelta) e non dovette godere di una grande diffusione neppure nel resto d'Italia." E'vero che una ristarnpa, sotto Ie mentite spoglie di una nuova edizione, venne data alia luce probabilrnente a Venezia in un anna da stabilire, rna rimane cornunque l'impressione che si sia trattato di un'operazione

destinata a pochi. Si e visto che l'edizione roman a del 165015 la citava anche se con qualche stra­ nezza, in quanta la considerava come traduzione come

precedente a quella del Sada e

apparsa primieramente a Venezia; dal che si potrebbe evincere una divers a

cronologia rispetto a quella evidenziata, ovvero la traduzione potrebbe essere

14.

CLEMENT, citando P. Niceron, sosteneva che la traduzione dell' Anonimo era gia molto rara in

Italia nel 1592 (p. 255, nota 67). 15. Si noti che l'edizione «veneziana» riportava nel titolo: Si e messo in piu l'originale spagnuolo per soddisftutione di molti, Ma la copia da me consultata alia Biblioteca Marciana di Venezia non com­

prende alcun testo in spagnolo. Del resto la medesima osservazione era gia stata Iatta nel Catalogo della libreria Capponi, Roma 1747, p. 5 e dal CLEMENT, p. 255, nota 6. Anche dal BRUNET, Manuel du libraire et de l'amateur de livres, Paris, 1860, I, col. 567 A

onor

del vera si deve aggiungere che il medesimo BRUNET (Ioc.

dell'Anonimo a Firenze ne11803. Ma non ho travato notizie.

cil) presumeva una ristampa


DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN

stata approntata a

85

Venezia" negli anni 1587-1592 e solo in un secondo momenta

ripresa aRoma ne11592. La notevole differenza nellessico e nella grafia dei voca­ boli che si riscontra nei due lavori, in realta, potrebbe far propendere per questa

ipotesi. Comunque sia la versione dell' Anonimo non era conosciuta dallo Schott; sicuramente non consultata da Eckhel" e ignota al Babelon;" risulta che fosse nota prevalentemente ai catalogatori di librerie" e ai compilatori di manuali per biblio­ fili." Dei nostri contemporanei non mi consta che qualcuno I'abbia mai scorsa in modo scientifico con I'eccezione forse del Tond021 che l'ha citata in un suo articolo su

alcune epistole scritte dall'arcivescovo di Tarragona.

Quanto alla possibilita che Sada la conoscesse prima di intraprendere il suo

lavoro, deve esser senza dubbio esclusa nel caso la prima edizione fosse quella roman a,

in quanta i due avrebbero lavorato in contemporanea, se non in conftitto.

Si penso solo che la traduzione del Sada venne licenziata in data 13 marzo a la seconda in data 1 maggio. Nel caso in cui la prima edizione dell' Anonimo fosse

quella cosiddetta di

Venezia, sarebbero sussistiti i tempi tecnici per i quali Sada avrebbe potuto conos­ ceria, magari biasimarla e

pensare di cimentarsi.

Ma, suggerisce, il Clement,

«Sada .il ne dit pas un mot de celle-ci: ce qu'il n'auroit pas manque de faire, s'il ..

avoit connue e s'il avoit simplement Ie dessein de mieux faire»." L'edizione dell' Anonimo, veneziano 0 romano che fosse, conteneva duecen­ totrentanove pagine di testa tradotto assai fedelmente dall'originale, di cui veniva­ no

rispettate le scansioni in paragrafi eliminate dal Sada. I dialoghi, 0 meglio i discorsi, erano anticipati da una ricca serie di tavole,

incise, come si e detto, in rame: Ie prime sette tavole risultavano attinenti agli argomenti del primo dialogo e miglioravano pur rimanendo fedeli, quelle spagno­ Ie. La settima comprendeva dei «caratteri nelli circoli [che] mostrano la grandezza

16. A conferma di tale ipotesi va detto che la scheda della Biblioteca Marciana di Venezia, a pro­

posito dell'Anonirno, dichiara senza dubbi: Venezia 1592. Secondo il BANDURJ, Bibliotheca numaria, sive auctorum, qui de re numaria scripserunt, Hamburg

1719, p. 13: «Prima editio hunc titulum praefert: I discorsi romana.

...

in Vinegia».

Ma egli non conosceva l'edizione

CLEMENT (p. 254) riportava la tradizione secondo la quale vi sarebbe stata una versione italia­

ne11579, rna ponendo I'originale spagnolo ne11575. 17. II quale non avrebbe altrimenti scritto «etsi facile hodie praeclaro opere A.A carearnus, quia pleraque posteri antiquarii scriptis suis inseruere scriptis suis inseruere (PROLEGOMENA, p. 154), rna avrebbe apprezzato la politezza dell' Anonimo. na

...

18. E. BABELON (Traite des Monnaies Grecques et Romaines, Paris 1901, I, I, col. 110, nota 3) cita­ va solo

la traduzione del Sada.

19. CAPPONJ, loc. cit.: CLEMENT, loc. cit. 20. BRUNET, loe. cit. Per altri riferimenti si verda c.E. Dekesel, Bibliothecae Universitatis Gan­ danensis Numismatica Selecta (1514-1599), Gand, 1992, p. 43. 21. TONDO, Doll'epistolario di Antonio Agostini, in «Studi Breglia», p. 227. 22. CLEMENT, loc. cit.


86

A. SAVIO

delle Medaglie» degradanti da f-1 ad A, completamente diversi dalla «rnisura delle

medaglie» deL Sada. Alla fine dei Discorsi spiccava

«Tavola ne

'

discorsi delle

medaglie, et anticaglie deL S. Don Antonio Agostino, fatta da Venanzio Mazzuttilli», personag­ gio sconosciuto. La tavoLa analitica non aveva riscontri con Ie molteplici della serie Sada-Schott-Mainardi, e, in quattordici pagine dichiarava argomenti da A et Q a una

Vuolfang Lazio. 4. ALCUNI CONFRONT! FRA L'ORIGINALE SPAGNOLO E LE DUE

TRADUZIONI ITALIAN£.

(CON RIFERIMENTIANCHE ALLA

VERSIONE LATINA) DJALOGO JJ

Agustin pp. 29. «Roverso es palabra Italiana y quiere dezir reyes 0 afforro; viene de revers us paLabra Latina, porque se revuelve la medalla y se muestra primero la cara y des­ pues las espaldas 0 el enues. En Latin mas elegantemente se dira Aversus Num­ mus, como quando dixo Ciceron: adversus, et aversus impudicus: Lo qual no se puede dezir en otra lengua tan elegantemente» Sada p. 22 «Rovescio e parola italiana, che significa, che la medaglia si rivolta, e si vede

prima la faccia, e poi il rovescio. In Latino si direbbe: A versus Numrnus» [Non tra­ duce da como a tan elegantemente] Anonimo p. 15 «Rovescio e parola italiana, che vuol dire reves, 0, afforro che viene da reve­

parola latina, perche si rivolta La medaglia e si mostra prima la testa, di poi Ie spalle, 0 parte posteriore, in latino pili elegantemente si dira aversus nummus, sus

quando disse Cicerone, adversus, aversus impudicus, il che non si puo dire in altra lingua piu elegantemente». Schott p. 12 «Pars

Aversa, quam Roversam Itali hodie vocant,

a

vertendo dicta,

quod

facies primo atque effigies exhibeatur: dein pars altera fuit. Latini melius A versus Nummus appellant. [Non traduce da como a tan elegantemente].

DIALOGO II

Agustin p. 32 «Aldo Manucio 0 Erasmo 0 Enea Vico quica tuvieron alguna tal medalla de

Augusto, 10 que no ha venido a my noticia».

Sadap.26 «Aldo Manuzio 0 Enea Vico, 0 altri hebbero per avventura di cotali medaglie d' Augusto che non son venute a mia notitia»


DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN

fa tutta alia

87

rVofir41Jti/ita, @'-ricrea!ior;�, rt) leggendo ei rileggmdlJ it

libro viuet» lieti.

,

.

,:�J j ':

'_J

� .•

'}


88

A. SA VIO

Anonimo pp. 16 s. «Aldo Manuzio, Erasmo, 0 Enea Vico forse hebbero una di questa medaglie d' Augusto; ma tal cos a non l'ho saputa io»

Schott p. 13 «Aldus Manutius, Erasmus Roter aut Aenea Vicus Parmensis aliive fortasse tales Augusti nacti sunt nU1ll11l0S, mihi videre nondurn contigit»

DIALOCO III

Agustin p. 113 «En la figura de Belveder hai muchas cosas de que hablar. porque 10 primero para mostrar la creciente que haze este rio tantos codos en unos nifios

Pigmeos de un coda cada uno

...

alto, hizo el maestro

»

Sada, p. 105 «Della figura di Belvedere sarebbono molte altre cose da dire; e in particola­ re, che per dimostrare la

crescenza

che fa questa fiume di tanti cubiti in alto, il

maestro Ieee certi fanciullini nani di un cubito I'uno ce

...

»

[Anche Schot (p. 44) tradu­

solo «puerulos- 1

Anonimo p. 57 «per rnostrare la crescenza, che fa

questa fiume tanti cubiti in alto, it mastro

fece certi fanciullini Pigmei, ciascuno alto un cubito, che montana addosso alia sta­ tua del fiurne»

..

»

Lo scopo eli queso confronto limitatissimo a tre soli passi vuole dimostrare non tanto che la traduzione dell'Anonimo e piu fedele di queUa del Sada," cosi di quella in latino, ma che Sad a

taglia, cost come in parte 10 Schott, cia che nome di un qualche personaggio malvisto a Roma a riferimenti considerati poco rispettosi 0 troppo esotici. Insornma la tradu­ come

ritiene in

modo sconveniente: dal

zione del Sacla si sforzo di adattarsi alla rnentalita clella Roma controriformistica. Se questa ipotesi ha fortuna della traduzione

qualche fondarnento, non dovra meravigliare la scarsa dell'Anonimo, prima 0 seconcla che fosse, in quanto il

traduttore si astenne clall'intervenire sui testa lascianclo alcuni

passi che sarebbe piu idoneo eliminare per renclere I'opera graclita all'ambiente romano. Non meravigliera neppure che questa tracluzione, e non quella del Sada, venga ripresa a Venezia, citta in cui vigeva una maggiore tolleranza nei confronti di quanta veni­ stato

va

stampato; 0 acldirittura che questa tracluzione fosse reclatta a Venezia e poi ris­

tampata aRoma senza avere successo.

23. Un altro escrnpio interessante nel Dialogo XI: Agustin (p. 451): «yen uempo de Papa Leon y de Clemente

imprimieron un libro que ereo que rue el primero que se ha impresso de medallas: alii ponen allcndc de las de los Ernpcradores. en las quales hai algunas crradas ». Sada (p. 292) traduceva erradas con [alse travisando: I' Anonimo (p. 230) corrcttamerue con enate: 10 Schott (p. J 61) si lauciava: ...

«

...

quarull1 nihil quidquarn veri unquam reperias».


N otas sobre un plomo Iberico de procedencia desconocida EN HOMENAJE ALADMIRADO PROFESOR DR. LEANDRO VILLARONGA

D. FLETCHER VALLS L. SILCO CA VCHE

Hace ahara diez afios llegaron a manos de uno de nosotros fotograffas de un

pequefio plomo iberica de ignorada procedencia. Como se nos informaba, al pro­ abstuvimos pia tiempo, que tambien habian sido remitidas a otros estudiosos, nos de hacer usa de las mismas quedando a la espera de que alguien, can mas oportu­ nidad que 110S0troS,

pudiera conocer directamente el plomo y diera noticia del

mismo, aportando los elementos de juicio de los que, par nuestra parte, no dispo­ niamos.

Pero habiendo transcurrido este largo periodo sin que apareciera su menci6n ni en monografias ni en los mas recientes Lexicos de voces ibericas,' nos decidimos a

redactar estas lineas mas can el prop6sito de darla

a conocer

que de llevar a

L. J. SILES. Lexico de inscripciones ibericas. Madrid, 1985. 1. UNTERMANN. Monumenta Lingnarum Hispanicarum. Band III. Die lberischen lnschriften ({US Spanien. Wiesbaden, 1990. J. VELAZA. Lexico de inscripcioncs ibericas (1976-1989). Barcelona, 1991.


90

D. FLETCHER VALLS

-

L SILGO GAUCHE

cabo un estudio definitive, 10 que presenta no pocas dificultades,

pues aun siendo buenas Las fotograffas de que disponemos, es necesario un examen directo del ori­

ginal para identificar algunos signos que, a causa de las rugosidades de Ja superfi­ cie del pLomo, no nos ha sido posible descifrar.

Son, por tanto, estas lineas la presentaci6n de un nuevo texto iberico, cuyo

origen no nos ha sido posible averiguar. Confiamos que alguno de los especialistas que tarnbien recibieron estas fotograffas tenga a su disposici6n el original y pueda darnos una lectura correcta. EI plomito en cuesti6n, de forma

rectangular, mide unos 80 por 67 mm. En la leyendose La primera con Iacili­

fotograffa pueden contarse cinco Ifneas de texto,

dad y con grandes dudas las cuatro restantes, acrecentandose la dificultad

porque

parecen aflorar algunos signos procedentes de un texto anterior.

Nuestra Lectura, total mente provisional y a Ja espera del estudio que algun dta

pueda hacerse del original, es: LInea 1".

-

LInea 2°.

-

LInea 3".

-

LInea 4°. LInea 5°

-

-

BE-L-O-R-TI-N BE-S-O-S-OU-R I-N-KI-S-U KE-TEIIITE KIL- R

Seguidamente y sin agotar referencias, dadas Las vacilaciones de nuestra lee­ tura, serialarnos algunos paralelos con otros textos.


PLOMO IBERICO

91

BELORTIN Parece nombre personal; esta compuesto por dos elementos: BEL y ORTIN. Para el primero tenemos grafitos de Azaila y llega a documentarse en documentos Garda BEL, Johan BEL, etc., y en el medievales vascos en Navarra

(ano 1330):

actual apellido BEL, aunque en este caso tal vez no tenga el mismo origen. contamos con ORDENNAS, de la Turma Salluita­ Para el

segundo elemento, tambien en escritos ibericos: na, que pudiera ser el equivalente fonetico en latin, y NERSEORTINTCA ASORTIN (Mal Paso), (Plomo Villaronga 1),2 OLOSORTIN (moneda), ORTIN (Alloza), ORTINE (Pico de los Ajos), ORTINSETCICA (Sta. Perpetua de la Moguda), ORTINTEWBARSAR (Castelillo de Alloza),

ASORTIN (Canet 10 Roig), etc. Alfonso Irigoyen, en con

su

tesis doctoral (inedita) compara est a palabra iberica

los nombres medievales vascos Ordinisio (s. XI, Huesca); lohan Ordina (1330,

Navarra); Pero Ordinso (1350, Navarra); en toponimia Urdyain (1366, Burunda); con doble diminutivo Churdincho (s. XIV, Navarra); en toponimia Churdinaga (Bilbao), Churdiiiena (Araoz, Onate). Existen hoy, tcdavia, los apellidos Ordeiia­ Ordeha (Arteta, Galdaca­ na, Ordinitana; los top6nimos Ordenana (Galdacano),

no), a los que podrfamos afiadir los Ordinas, Ordiner, Ortin, Ordihana, tan fre­ se traduciria por el vasco por tierras valencianas. Para el citado autor, «Urdin=azul», aunque tal vez fuera preferible «Urdeecerdo» (como en latin «Por­

cuentes

cius») que en derivados es Urdan. BES

Se lee claramente al comienzo de la segunda linea. Es elemento relativamente frecuente

en

nombres

personales, bien como primer miembro: BESUMINCUE­

GIAR (Liria XVIII), con su variante BASUMI (Liria IX), pero es mas habitual al final: ARGIBES (Liria XXV), BASIBES

(Serreta VI), BIURTIBES (Ullastret).

IN

Al cornienzo de la tercera linea. Es corriente en final de palabra: ORDIN,

AIUNIN, etc, Independiente se encuentra en grafitos de Azaila, Ullastret y Ense­ rune.

Si fuera posible leer INKI (en el doblez del plomo parece existir otra letra)

podria relacionar con UNGI que aparece en ASARUNGI (Pico de los Ajos D). se

I

2. J. UNTERMANN. «Nuevos textos ibericos sobre plorno». Aero Numisnuitica 75. Barcelona, 1985,

pags. 33-46.


92

D. FLETCHER VALLS

-

L. SILGO GAUCHE

CETE Se lee con claridad al comienzo de la cuarta linea. Podrfarnos relacionarlo

con

CATETALSCO, con cambio de vocal en la primera silaba (Sagunto 2). La alter­ nancia 1 a 1 -I e 1 es frecuente, sefialandose,

por ejemplo, en el BIDAN/BIDEN de

EI Solaig. EI resto del

plomo es de dudosa lectura, por 10 que no juzgamos necesario

intentar hallar nuestras

de

paralelos, ya que el examen directo del plomo podrfa modificar lecciones. Unicarnente mencionaremos que de leerse KER el comienzo

la cuarta ifnea, tendrfa

su correspondencia con IKORISKER (Enguera), ILDIRTIKER (Pech Maho), BAKONTEKER (Palamos), BILOSTEKER (ViJla­ res VI), etc.

El «aspecto» del plomo podrfa sugerir que nos encontramos ante un docu­ relacion de nombres personales y cifras, que indican deudas 0 comercial, pagos, documento bastante cornun entre los plomos ibericos, nada men to

pero puede exfguo de los resultados obtenidos. Finalizamos est a sucinta informacion en honor al Profesor VILLARONGA, haciendo votos por una lectura total y correcta de este plomito por parte de quien tenga la posibilidad de acceder a su conocimiento directo. concretarse con certeza en este caso, dado 10


Intercanvi epistolar en un pl am iberic?' JORGEN UNTERMANN

1.

Fa poc

em varen

donar a coneixer la fotografia i el calc d'un

nou

plom

amb inscripci6 iberica, probablement trobat ocasionalment. No se m'ha comunicat ni el lloc de la troballa ni les circumstancies ni ellloc on ara es conserva.' La fotografia es molt nitida pen) extremadament fluixa de con­ trastos

de manera que no pot esser reprodurda. M'he de cenyir a donal'

dos dibuixos. Un d'ells

(fig. 1) es la copia exacta del calc que em varen

donar i l'altre (fig. 2) correspon a allo que em sembla visible a la fotogra­

que disposo. Aparentment nomes una cara de la lamina conte escriptura: l'informador desconegut no diu res sobre el que hagi pogut fia de

veure 0 no a l'altra cara

2.

de la lamina.

La copia te aproximadament la mida real: 19 centimetres de llarg i entre 3

d'ample. El contorn, amb els extrems arrodonits recorda la forma d'altres ploms escrits ja coneguts; el de El Solaig (F. 7.1)

i quatre centimetres

abreujaclament: Hom. TovareJ. Untermann. Tubingensis. Studia in honorem Antonii Tovar. Tubingen :1984,377-388; Col. Vitoriae J. Untermann, La grarnatica de los plornos ibericos, Studia Palacohispani­ Veleia 2-3, ca. Aetas del IV Coloquio sobre lcnguas y cU/W/'{IS paleohisponicas. Vitoria-Gasteiz 1985. J. Untermann. Repertorio antroponfmico ibcrico. A PL. 17 (1987) 289-318; 1987, 35-36; APL. 17 Monumenta Linguarum Hispanicarum. I-lsg. von J. Untermann. Band TTL Wiesbaden 1990. MLH III Agraeixo a la meva alumna Luisa Garcia Garcia cI'haver revisat la versio castellana d'aquest article, de la qual n'ha fet la versio catalana el Sr. Crusafont i Sabater al qual Iaig extensiu el rneu agrauncnt. 2. Recenrrnent varen apareixer dos plorns al jaciment iberic EI Castellet de Banyoles (Tivissa): v. J. Benages i Olive, Butlleti de la R.S. Arqu. Tnrraconense V, 12 (1990) 41; no em sernbla impossible que el nostre plom procedeixi d'aquesta mateixa regio. 1.

A mes de les sigles habituals de revistes es citcn

Del' iberische Buchstabe Y. En: Navicula

=

=

=


94

o

1. UNTERMANN

el de Lliria (F. 13.2). La fotografia fa veure que havia estat plegat cine vegades.

Malgrat que el metall es perfectament conservat hi ha dues profundes esquerdes al llarg d'un dels plecs longitudinals. Em sembi a gairebe segur que siguin poste­ riors a la incisi6 del text i es deuen ala poca cura de la persona

plom, pen')

no

que va desplegar el

puc dilucidar si es tracta d'una persona de l'antiguitat 0 del desco­

bridor de la peca als nostres dies. 3.

Crida particularrnent l'atenci6 el fet que hi hagi dos textos escrits per dues mans diferents i que, pel seu contingut, fan referencia l'un a l'altre.

Evidentment, un dels textos, A, es una lletra dirigida per una per­ sona

(a) a una altra (b) i l'altre text, B, es la resposta del destina­ (a). Correspon perfectament al mal costum

tari (b) al remitent d'avui

d'aprofitar I'espai lliure d'una carta que un rep per a escriure-hi la res posta i tornar-la al seu autor. Per a que sigui mes tacil distingir els dos textos els he separat a les figs. 3 i 4. 4.

Les lletres d' A s6n molt menys visibles que les de B. Sembla que aquesta diferencia no es deguda a un esborrament intencionat (els traces d' A s6n febles pen') nitids) sin6 al fet que la persona (a) feia menys Iorca en gra­ var

(b). Per altra banda, el ductus de A es mes

els signes que la persona

compacte i la mida de les lIetres un xic mes redurda si ho comparem amb B. Finalment, observem unes desigualtats ben paleses pel que fa a la forma de les lletres, en particular de les: t, .1:, te, ka, i ki (fig. 5). Cal assen­

yalar tarnbe que trobem la lletra iberica que sol transcriure's per rn, pen') hi manca la 111, (i grega 0 les seves variants ).3

Malgrat que cap de les formes admet una atribuci6 indubtable a una zona determinada, la majoria troben les seves corresporidencies mes properes en les inscripcions del segle III a.c. de la costa catalana i en els textos pin­ tats sobre cerarnica de LUria. Donat que

no

sembla

rnassa

versemblant

que el nostre plom comparteixi amb els vasos de L1fria la rnoda arcaitzant dels seus artistes, ens apareix com a mes plausible la hipotesi d'un lloc de 5.

procedencia en la franja costanera entre el delta de l'Ebre i el Pirineu. Anem tot seguit a donar la transcripcio' i a fer algunes observacions sobre I'estructura del text. A

salaiarkistenai

ari"'etesui.lakuiltum.ka."'sain.[ ]ta//taie* salaiarkiste.ikar.arikalv=aia] ]*.salai***

3. AI Nordest iberic, III apareix en documents mes antics i acaba essent substituida per In (segle II i I aproximadament): MLH Ill, J 137 sg Hom. Tovar 381.

fase «classica4.

Segons les convencions cle MLH: [1

=

la

lIetra no iclentificable per fragrncntacio del metall;" fotografia); subrattlat lIetres 0 interpun­

malmeses superficials (en aqucst cas iarnbe per clefcctes cle la

cions diFicilment recognoscibles.

a

..

=

=


N

-/

...

1.1..

.,6.\/ ..

-E "

o

-6 '-z-


96

1. UNTERMANN

5.1 EI text A s'inicia arnb l'encapcalament salaiarkistenai: la pen ultima lletra es una a molt clara sobreposada a una i, anticipada erroniament, que el gravador repeteix al final a mida mes gran. Coincideix de forma molt sorprenent amb la formula escrita travessant les primeres lletres de Ia cara A. del gran plom de la Serreta

(G.1.1.)" sakaiiskei

arnai, compost del nom personal Sakarisker/ un sufix -ar' i la «parti­ cula

possessiva»

-nai

(Vid. mes avail 16.1). Tot recolzant-nos en

pel que fa a l'estructura com en la posici6 particular d'ambd6s sintagments, podem suposar que salaiarkis sigui un antroponim i te un sufix d'un valor semblant a -ar (Vid. mes avaIl 6.1). Cornenca, doncs, la carta per esmentar el remitent, la qual cosa recorda d'alguna manera les formes epistolars llatines amb la seva aquesta coincidencia,

tant

f6rmula inicial Cicero Attica suo a Tullius Tironi suo. En continuar, el que escriu deixa lliure l'espai de la dreta de l'encapcalament i fa passar el que vol transmetre a la lfnia seguent. B

salaiarkiste.berkebes.ari kaler.eianir.afikaler.tesur.tikirsur.akiarko. torsinkere

5.2 En canvi, qui respon tan sols s'anomena a si mateix arnb la signatura

torsinkere, que subscriu a sota de la darrera linia. AI principi dona el del remitent cle A amb el sufix -te,

pero, naturalment, sense la particula -nai. Com veurern resulta ben clar que va procurar cle servir­ se cle I'espai lliure: despres d 'haver escrit sis lletres, es va adonar que anava a entrar en conflicte amb el final de la primera linia clel text A, nom

va

rectificar cap avall i continua fins arribar davant de la darrera lletra

de l'encapcalarnent clel text A. Tot comencant una altra linia al marge

esquerre del plom va acabar abans d'arribar a l'extrem clret.

Sernbla, doncs, que ens trobern davant d'un afer entre dues persones, salaiarkis i torsinkere, que es resol mitjancant I'intercanvi de dues car­ tes, cadascuna de vuit 0 nou paraules. 6.

En lloc d'intentar

una

sfntesi del

contingut d'aquests textos, cosa que

sernbla prematura, farern un cornentari sobre les paraules mes importants. 6.1. Text A:

salaiarkis, com hem vist, (5.1) deu esser un nom de persona, pero tan sols el segon element, arkis, pertany al repertori clels elements

5. Aprofiio, aquf tam be. l'oportunitat de fer notar que a MLH 111,2566. en el calc d'aqucsra ins­ cripci6 s'hi va introduir un error imperdonable: l'octava lIetra de la cara B no es una s de I'alfabet ibe­ ric meridional sin6 la sigma normal de I'escriptura jonia.

6.

MLH 11[, 1 230, APL. 17,306.

7.

MLH 1lI, 1 l58 sg., Col. Vitoria 40,


INTERCANVI EPISTOLAR EN UN FLOM

FIG.3

FIG. 4

A

B

r

Qq>

�<{

s

� ?

7

te

�(1)

<Z>

ka

A

f:A

ki

1,

/"

FIG.5

97


./. UNTERMANN

98 onomastics

corrents;" salai per la seva estructura recorda els elements asai, berai

(variant de beri) i isikai (variant de sike). No es impossible que salai sigui una variant de sale que apareix a saletar (F. 17.6 Caudete de las Fuentes), que podria, per tant, esser interpretat com antroponim compost." EI sufix te,

com

l'ar

(v. 5.1), es troba sovint en noms de persona i

algunes vegades tambe en els toponims." Perc mentre que ar, per la seva frequent combinaci6 amb la particula possessiva pren un valor proper al del genitiu, el sufix te sembI a que tingui una funci6 compa­ rable a la de l'ablatiu Ilati," ja que tant fa referencia al lloc 0 pre­ cedencia com ala menci6 de l'agent es a dir, amb ergativitat." nai, variant grafica de la particula mi en inscipcions iberiques d'epoca arcaica (A. 18-2 monedes d'llerda, C.7.1 Cabrera de Mar, menys segur C, 2.5 Ullastret) en escriptura grega (C. 1.9 Ernpuries, G. 1.1., v.

5.1 mes amunt)" que sembla remetre al

propietari de l'objecte en

questio." ari+etesui es composa potser dels segments ali, element x «auxliar»

(v. arikaler mes avaIl) i etesui que s'assembla a tesur. lakuiltum.ka planteja un problema particular: els dos elements laku i i1tum en

(indubtable variant grafica de iltun), els trobem testificats tant

la funci6 d'elements antroponfrnics" com

en

la

toponfrnia." En

favor que fos un nom de persona podrfem adduir .ka, en el cas que

sigui el sufix ben conegut que apareix sobre tot acompanyant e1s antroponirns." En canvi, en la cara B del plom F.9.7 de Orleyl s'hi troba la sequencia lakunrniltirte composta per lakun" i iltir, variants

8.

13 restimonis a MLH Ill, 1211. V. tarnbe APL 17,297.

9.

Precedeix is, com a la sequencia is-betartiker (F. 11. 3 Sagunt): cp. MLH. ][I, I 166,202, Col. a tar v MLH. III, 1, 233 i APL. 17,307. Cal revisal' el § 580 de MLH HI, I (p.

Vitoria 50. Pel que fa

.

1(2) on names vaig comptar arnb un valor apel·latiu per sali, 10. MLH.lIl, 1 ]77, Col. Viloria 39. 11. A Col. Vitoria 39 vaig pensar en una funci6 sernblant a 13 del daiiu lIatf per a interpretar for­ mules que semblen expressar que\com com lice! a/inti 0 be oportet alicui pero, certament, aquesta [UD­ ci6 la pot cornplir igualment un cas de tipus locatiu.

12. Es dona en diferents casas entre un antroponim i ekiar que significa quelcorn com llat. fecit 0 «es

obra de»; 1.

Siles, Lexica de inscripciones ibencas. Madrid 1985,215, D. Fletocher Valls, Arse 21

(1986) 535-549, J. Velaza, Lexico de inscripciones ibericas (1976-1989). Barcelona 1991,67, Unterrnann, MLH. III, 1 186 arnb nota 18].

13. J. Siles Emerita 49 (1980) 76-78, Unrermann Hom. Tovar 381. 14.

MLH. III, 1 224, APL, 17,303,305.

l6. laku en noms de ciuiats iberiques (p.e. Lacurris, Lacim.urgi), iltun en toponims i com a apcla­ tiu arnb significat «ciutat» 0 «castell» (MLH III, 1, 17.

l87-189).

MLH. HI, 1

]66-168, Col. Viloria 37 sg.; sorpren la seva posicio entre punts, la qual cosa fa pensar en ka en Iuncio dabreviatura d'una paraula encara sense identificar, seguida de xifres, en un

plom procedent de Caudete de las Fuentes ( F. 17,]). 18. La lletra addicional, rn, porser vol denotar un tret particular de la nasal despres de u: Hom. Tovar 384.


INTERCANVI EPISTOLAR EN UN PLOM

99

dels mateixos elements que es reuneixen a lakuiltum, proveit a mes del sufix te, es

troba tant amb antroponims com amb noms de lloc. Donat que a F. 9.7 segueixen dos antroponims, m'inclino a veure en lakunmiltirte un nom de lloc, encara que no seria

impossible tenir tres antroponirns que denominarien dues 0 tres persones. a donar preferencia a una de les dues interpretacions possibles a la respecte paraula lakuiltum del nostre text. No m'atreveixo

ikar sembla seguir el sufi x te, potser per recordar auskeikar al final de la inscripcio del rhyton d'Ullastret (C2.8) i arikar (F. 9.5 on sembla

Orleyl)

unir-se amb el segment ari (v. 6.2 mes avall).

arikal=", potser arikaler (v. 6.2 mes avail). 6.2. Text B:

arikaler es repeteix despres de la paraula seguent i potser pugi esser restituit en la darrera ltnia del text A. Es ja conegut, per la inscripcio de la petita lamina de bronze de S. Antoni de Beti (F. 7.2), desgracia­ dament en un context molt fragmentari. ari ja l'hem trobat a la linia 2 de

A, torna a apareixer entre els elements «auxiliars»!" i potser es

identic a are, a aretake, areteki que en les inscripcions sepulcrals te el sentit de llat. hie situs est." Si Ios lfeit classificar

a

are, ar] com a

adverbis 0 preverbs, podriem afegir kaler a un grup de segments fre­

quents que apareixen arnb sufixs molt variats com: baser, basir, biter, borar, ekiar, eriar." tesur, amb la mateixa terrninacio que la paraula seguent, admet d'esser cotejat tant amb etesui del text A, com amb etesur d'un plom

procedent d'Ullastret (C 2.4).22 De tota manera no en derivem res, del significat d'aquestes paraules. tikirsur te l'aspecte d'un

antroponim compost dels elements tikir i

sur, variant de sor:" noti's la cornposicio inversa en el nom personal sortike(r) testificat en el plom de Palamos (C 4.1). Si acceptem

aquesta interpretacio, la coincidencia de les terminacions tesur i tikir­ sur seria casual

i sense valor morfologico

akiarko: el sufix ko nomes s'utilitza per a forrnar antroponims abreu­ jats (<<Kurznamen» ),24 com per exemple Austinco a la turma Saluda

19. MLH Ill, 1181, Col. Viloria 52. 20. MLH III, 1182, 193. 21. MLH III, 1 183-187; per a ekiar v. abans, num. 12. M'inclino a creure, encara que amb totes les reserves, que tals paraules podrien esser considerades com segments verbals de la lIengua iberica (v. tarnbe mes endavant akiarko); v. ames les observacions sabre baites a Col. Vitoria 48. 22.

Potser un antroponirn: MLH III, 1 231 nota 108, III, 2 47.

23. MLH JII, 1 231, APL. 17,306. 24. MLH 1Il, 1204, APL.17, 296.


1. UNTERMANN

100

na, bartasko a Ullastret (c. 2.3), 0, amb menys seguretat olekarko

a

LUria (F. 13.3).25 D'altra banda si s'interpretes ko com a variant grafi­ ca 0 fonetica

de ku, seria possible adduir ekia (r) ku (F. 13.29 Lliria),

borariku (F. 20.1 Iatova), borbeliorku, es a dir, incJoure akiar en el grup de paraules reunit abans en comentar arikaler.

torsinkere, nornes per la seva posici6 com a «signatura»," es, sens dubte, antroponim. Es ben conegut l'element kere," mentre que tor­ sin resol un antic dilema: en el bronze d'Ascoli" el scriba rom a

va

escriure TCRSINNO per a documentar el nom d'un genet hispanic procedent de Salluia-Caesaraugusta, evidentment un error ortografic,

ja sigui per TECERSINNO 0 TICIRSINNO amb els elements ben cone guts teker 0 tikirs" 0 be per TORSINNO, com ja va sospitar Schuchardt." Aquesta hipotesi es veu confirmada perfectament pel nostre text: testimonia un element onomastic torsin, aqui compost amb un altre element, kere, en el bronze d' Ascoli, proven d'un sufix

de «Kurznarnen» testificat tarnbe per dos altres antroponims de la turma Salluiana,

25. En

una

Biurno i Gurtarno.

inscripci6 ordenada en forma de roda (v. MLH III, 2 444 sg.); segueix eki, potser

abreviatura de ekiar (v. abans 11. 21). 26. V. abans 5.1 i MLH III, I 199 arnb n. 18. 27.

MLH III, 1 226, APL. 17.304.

28. V. MLH III, ] 195-197 arnb la bibliografia anterior. 29. Preferit a MLH UI, 1 234,235 arnb 11. 126. I. 30. RJEV.3 (l912) 247; el varen seguir, entre altres, M.L. Albertos Firmat La onotrutstica perso­ na/ primitiva de la f-lispania. Tnrraconense y Betica. Salamanca 1966,232. J. Gorrochategui, Onomasti­ ca

indigena de Aquitania. Bilbao 1984,281.


Algunos glandes de plomo con inscripciones latinas y punicas hallados en Hispania M.

GARCiA GARRIDO Y LUIS LALANA

La inclusi6n de un tema como este, el estudio de unas balas de plomo con ins­

cripciones, en el volumen homenaje a nuestro admirado Doctor Leandre Villaron­ ga, est a dictado por las relaciones evidentes que tienen estas piezas con los hallaz­ destacado en algunos de sus gos monetarios y que el propio homenajeado ha trabajos. Nuestra dedicaci6n por separado a distintas actividades numismaticas estos ultimos afios, nos ha permitido fotografiar y fichar estas piezas que ahora presen­ taremos.

Con este trabajo s610 pretendemos referenciar estas balas de plomo con

inscripciones. Otros, mas conocedores del tema, seran los que debe ran estudiar en profundidad estos glandes. Los proyectiles para honda en arcilla 0 plomo, se conocen desde el siglo V a. C.' Las balas de arcilla (glandes latericiae], fragiles para su uso militar, han sido encontradas en Henna (Sicilia), Cartago y en la propia Peninsula. Parecen ser car­

taginesas y se empleaban para la caza de pequefios animales y raramente en la guerra. Las balas fundidas de plomo (glans, glans plumbea, plumbum), que aquf nos

ocupa, eran un arma terrible,

l. CH. DAREMBERG-EDM.

superior segun algunos autores a la flecha 0 a la

SAGLlO, Dictionnoire des Antiquites Greques et Romaines., Torno 11-

Segunda parte F-G. Graz/Austria 1896.


M. GARCiA GARRIDO

102

-

M. LA LANA

jabalina. En Grecia son corrientes desde el siglo TVa. c., pero seran los romanos, a partir de la Segunda Guerra Punica, los que la usaran de una manera regular en sus ejercitos, Todos conocemos la fama que esta arma otorgo a los balearicos, Las inscripciones con leyendas 0 sfrnbolos en los glandes son frecuentes desde sus inicios. Estas se pueden dividir, segun el Diccionnaire des Antiquites en varias categorias: 1. Nombre 0 monograrna del estado beligerante. 2. Nombre deljefe de la armada, en nominativo en el caso de las inscripciones rornanas.

3. Nombre de la legion. 4. Apostrofe de recomendaci6n. Llega lejos, hiere, etc. 5. Invocaci6n a los dioses.

6. Apostrofe injuriando 0 amenazando al enemigo, como es el caso de la bala con

leyenda ACIPE (atrapalo).

7.0tras.

CATALOGO En la primera linea: el numero del ejemplar, el peso en gramos y la longitud del proyectil. No describimos la forma, creemos que con la fotografia es suficiente. En la segunda Iinea: la leyenda 0 leyendas de una 0 de ambas caras separadas par una linea

inclinada. En la tercera, ellugar don de ha sido hall ada.

N°l

100,5 grs.

43mm.

L. XIII / Q

Gandul, Alcala de Guadaira (Sevilla) N°2

59,5 grs.

38 mm.

A

Palmar de Troya (Sevilla) La bala con inscripci6n L. XIII / Q y la que tiene una A en una de sus caras,

pertenecen al mismo contexto y suelen encontrarse en el campamento de Gandul y sus alrededores.

Villaronga- publica un ejemplar como el n° 1. Cornenta, creemos que acerta­ damente, que la Legi6n XIII al mando de T. Otacil Crassus, despues de su salida de Sicilia en el afio 210 a. C. vino a la Peninsula y que estos glandes son pruebas de su

paso por ella, aSI como el hecho de que el campamento de Gandul sea el unico

lugar donde aparecen juntos estas balas y monedas cartaginesas de Sicilia.

2. LEANDRE V1LLARONGA, Die: ahos de novedades en fa nurnismatica hispono-cartaginesa 19731983, Rivista di Studi Fenici, Vol. Xl. Roma 1983.


GRANDES DE PLOMO

N° 3

39,2 grs.

103

40 mm.

Q. SERT PRO COS I FIDES Navarra N° 4

33,4 grs.

38 mm,

Q. SERT PRO COS I Simbolo Timon Navarra N° 5

58 grs.

45 mm.

Q. SERTO PRO COS I Simbolo Ancla Provincia de Zaragoza N° 6

37,8 grs.

40 mm.

Q. SERTOR PRO COS ISimbolo Timon Navarra W 7

39,8 grs.

40 mm.

Q. SERTORI PRO COS I PIETAS Navarra Estos proyectiles pertenecen al ejercito de Quinto Sertorio en su lucha contra el

poder establecido en Roma. Todos eUos tienen la leyenda. Q. SERTORIUS

PRO CONSULE abreviada:

Q. SERT PRO COS Q. SERTO PRO COS Q. SERTOR PRO COS Q. SERTORI PRO COS Como curiosidad, destacar que el

ejemplar con leyenda Q. SERTORI PRO

COS, en la otra cara tiene la inscripcion PIET AS, imagen acufiada por su oponen­ te Metelus en sus emisiones de plata durante el confticto en Hispania. Estas balas

han sido halladas en Navarra, menos la n° 5 que procede de la provincia de Zara­ en Uson, en el yacimiento goza. Se conoce un ejernplar como el n° 4 encontrado han sido publica­ de Huesca. Tarnbien en la como Gabarda conocido P, provincia dos dos glandes como nuestro n° 7, hallados en Aracena (Huelva).' W 8

69 grs.

5-mm.

CN MAG/IMP

Osuna N° 9

73 grs.

45mm.

CAE / III CA Provincia de J aen

3. Carta Arqueologica de Espana (Huesca), Institute de Estudios Oscenses. Huesca 1982. GENARO CHIC GARCIA, Q. Sertorius, Proconsul, Reunion sobre Epigralfa Hispanica de epoca

4.

rornano-republicana, Aetas. Zaragoza 1983.


M. GARCiA GARRIDO

704

-

M. LALANA

Las balas n° 8 y n° 9, correspond en al conflicto entre Cesar y Los pompeyanos. La n° 8, con la inscripci6n CN MAG IMP pertenece a Cneus Pompeyo y tiene La misma leyenda que la emisi6n en bronce, con cabeza de jano en

anverso

1 proa y

leyenda en reverso, acufiada por Cneus durante esta guerra. Villaronga' considera que esta emisi6n de bronce se emitira durante el ana 46/45 a. C. La n° 9, creemos que pertenece al bando cesariano. WI0

26 grs.

30mm.

81 grs.

45mm.

MEP/NA Osuna N° 11

T. EEIV 1 PEOIO Puebla de Cazalla (Sevilla) W 12

30 mm.

29,6 grs.

ANIKIM 0 MIKINA 1 Sirnbolo Tim6n

Osuna No tenemos informaci6n sobre los nombres que aparecen en

estos

res, aunque creemos, por el lugar en que han sido hallados, podrian

ejempla­

pertenecer al

conflicto entre Julio Cesar y los hijos de Pompeyo. N° 13

60 grs.

45 mm.

Leyenda neopunica: "" II; It Andalucfa W 14

105 grs.

Letra punica M retrograda:

50 mm.

rv

Puerto de Santa Marfa (Cadiz) La inclusi6n de letras 0 leyendas neopunicas

en

estos

gLandes no indica una

antigtiedad. Como todos sabernos, estas eran de uso corriente en Las erni­ siones que se acufiaron, mayoritariamente en La provincia de Cadiz, durant el sigLo mayor

I a. C. con eL mal llamado aLfabeto «libiofenicio».

N° 15

64,5 grs.

40 mm.

47,6 grs.

45 mm.

IOVIS Andalucfa W 16

IOVI VICT 1 Leyenda en la otra cara? Andalucfa

5. LEANDRE VILLAIWNGA, Numismtuica antigua de Hispania, Barcelona 1987.


105

GRANDES DE PLOMO

2

6

8

11


M. GARCiA GARRIDO

706

-

M. LALANA

W 17 79 grs. ACIPE / Haz de rayos Extremadura W 18

105,5 grs.

60mm.

ACIPE / ACIPE Puebla de Cazalla (Sevilla)

Villaronga' publica una como la n° 17 hallada en el campamento de Gandul. Otra igual, hallada tarnbien en la Penfnsula y perteneciente, segun los autores, al confiicto entre Julio Cesar y Pompeyo publicada en Diction/wire des Antiquites. La leyenda ACIPE se puede traducir por «Atrapalo», La Pesta invertida.

Todos estos proyectiles pertenecen a un amplio periodo de tiempo, compren­ dido entre la Segunda Guerra Punica' y la guerra entre Julio Cesar" y los pornpe­

yanos. La importancia, creemos, que estos glandes tienen para los numismaticos esta fuera de duda. Algunas de las leyendas de estos glandes son iguales 0 pareci­ das a las acufiadas en las emisiones de las guerras sertorianas 0 pompeyanas. Por

hallazgos coinciden, por pertenecer a estos perfodos belicos antes enunciados, con los tesoros monetales. otra parte, sus

ADDENDA W19 LEG. II / Haz de rayos Andalucfa W20

43,50 grs.

Leyenda iberica retrograda ISABeLiKaR

6. LEANDRE VILLARONGA, Die: ahos de novedades obra citada nota n° 2. 7. A. SCIIULTEN, FHA, III. Pg. 38. Barcelona 1935. Schulten cementa el hallazgo de cinco plornos ...

,

de honda encontrados en Sagunto con las inscripciones IV1l<iJloa (SNETHIDA) y ApUiHX (ARNIA), Cl L, II, 6 248,10, que proccden probablemente de honderos griegos del ejercito de Anibal, y que el nornbre de Syethidas se encuentra en la ciudad de Roda, cuyos honderos eran famosos. 8. MICHEL AMANDRY, Roman Provincial Coinage, Pg. 161, volumen I, parte l. British Museum, Bibliotheque Nationale. Paris. Arnandry publica un glande con leyenda L. XI DIVOM

Londres y

IVLlVM, usada por el partido de Octavio contra L. Antoninus (herrnano de Marco Antonio) en el ano 41/403. C.


107

GRANDES DE PLOMO

12

14

15

17

19

20


L'emissione Testa (?) di cinghiale / Quadrato Incuso della zecca di Phaselis

NOVELLA VISMARA

In occasione

degli studi in onore di Leandre Villaronga vorrei riprendere e

discutere con maggior respiro, uno dei gruppi di monette dal tipo di D. caratteriz­ zato da Testa (?) di Cinghiale ed al R. Quadrato Incuso, che avevo avuto gia mo­

do di evidenziare nel corso della pubblicazione della collezione Winsemann Falg­ hera.' in

stilizzata,' tipo del D. e caratterizzato da un'incisione che anatomici tecnica.' I diversi realizzata con scars a particolari molti casi perizia le e le «mascelle», setole, compongono il muso, (il profilo degli occhi, gli «zigorni» il lungo grugno) so no incisi a rilievo, mentre gli altri piani sono ad un livello infe­ riore, come se l'incisore avesse risparmiato gli elementi anatomici, incidendo pro­ fondamente il resto del tondello; il risultato e una testa di cinghiale che sembra molto grossa, gli «zigomi» con la una «silhouette». Gli occhi, con la pupilla spesso estremamente

Il

1. N. VISMARA, Monetazione arcaica della Lycia. II. La collezione Winsemann Falghera, Glaux 3, 307-309, analizzavo, in un'appendice tipologica, alcune emissioni con il tipo

Milano 1989 (= WF), pp.

TESTA di CINGHIALE che non ritenevo essere !icie e che avevo diviso in tre grandi gruppi: in questa sede ho intenzione di affrontare il I gruppo. 2. Eccezione il

primo esemplare (cat. n. 1) che, con il nominale minore (cat. n. 2),

un'emissione di buon livello qualitativo,

3. Ad esempio, si veda la moneta n. 17.

constituisce


110

N. VISMARA

parte inferiore del muso e Ie setole particolarmente alte e verticali, sono gli ele­ menti che finiscono per delineare, e caratterizzare, il tipo. Il R e privo di una tipologia ben definita: alcune volte un

compare la traccia di

punzone quadrato piuttosto regolare;' aitre, lettera «L»;5 ed ancora, in certi casi sembra che per il R sia stato utilizzato un

ancora, il punzone ha la forma di

una

conio di misure maggiori;" infine, nella maggior parte dei casi, il R,

privo di margi­

ni netti, e attraversato da linee verticali od orizzontali, senza una precis a organiz­ zazione spaziale. Lo stile, nel suo complesso, quindi, e molto

singolare, piuttosto tipologia.' Le prime discussioni relative a questa emissione risalgono alia pubblicazione del ripostiglio di Santorini (Thera) 1821.8 Poco tempo dopo altri esemplari simili vennero rinvenuti a Melos;" nel di ed infine in Rahineh'? ripostiglio Myt quello del lontano da quello delle monete licie con analoga

Delta 1887."

L'attribuzione rimaneva, in genere incerta: gli autori tendevano ad attribuire l'emissione all'area greca poiche il ritrovamento numericamente pili consistente era stato quello di Santorini (Thera). La dispersione del ripostiglio di

Santorini," rese piuttosto comune il tipo nelle diverse collezioni: K. Regling, pub­ blicando la collezione Warren, ne illustro un

esemplare che colloco tra gli «incerti

dell' Asia Minore» e che date tra il VII ed VI secolo a. c.; in base al dero I'esemplare una dracma euboica." L'argomento venne lezza da E. Babelon:"

4.

Cfr. catalogo nn.1

egJi insert Ie monete tra

gli

ripreso

peso, consi­

con

autorevo­

«incerti dell' Asia Minore»,

e 2.

5. Cfr. catalogo n. 20. 6. 7.

Catalogo n. 18. ad esempio. Ben diverso e I'aspetto di un altro gruppetto: TESTA di CINGHIALE / QUADRATO a

CROCE di MALTA: esso costituisce un gruppo di frazioni ai tipi con PROTOME di CINGHIALE /

QUADRATO a CROCE eli MALTA. Per realizzare questi nominali minori si Ieee uso di conii giit approntati per gli stateri e q uindi solo parte del tipo rimase impressa. AI riguardo si deve sottolineare solo la cura che ebbe il coniatore nel centrare il grugno e la testa dell'anirnale nel tondello di ridorte dimcnsioni. 8. W. WROTH, The San/orin Find of 1821, in: The Numismatic Chronicle 1884, pp. 260-280; M. THOMPSON, O. M0RKHOLM, C.M. KI�AAY, An Inventory of Greek Coin Hoards, New York (The Ameri­ can

Numismatic Society), 1973

(= IGCH), n. 7. Tra Ie monete di questo ripostiglio, uno statere con

TESTA di CINGH[ALE di gr. 14,50 (attribuito a Methymna) ed 82monete del tipo che stiamo analiz­ zanelo. Pur non avendo visto elirettamente 10 statere, non ritengo che esso sia ela mettere ill relazione con

Ie frazioni.

9. IGCH n. 8. 10.

IGCH, n. [636; M.J. PRICE, The My! Rnhineti Hoard, in: Coin Hoard III (1977), pp, 6-8. 11. IGCH 1638: si trova una frazione che viene attribuita, elai curatori elell'IGCH alia Lycia. 12. Queste monere entrarono a far parte eli diverse collezioni e

pubbliche private, irnpegnando, quindi, nell'opera eli riconoscimento i catalogatori. Dal ripostiglio eli Santorini, ael esempio, provengo­ no Ie monete catalogo nn, 4, 22; ed inoltre due degli esemplari della collezione McClean, anche se il curatore non

indica quali.

l3. K. REGLlNG, Die Griechischen Munzen der Sammlung Warren, (=

WARREN) Berlin 1906, n.

1402: egli inoltre, nota: «auf der Stirn kniet ein nacker Mann, 1. gewandt.» 14. E. BABELON, Traite des monnaies grecques et romaines, (= BABELON), Paris TOl11o II, coll. 625-626 n. 983, il n. 984 non e, stilisticamente, riferibile al tipo ora analizzato.

1907-1932,


III

ZECCA DI PHASELIS

precisa quale negando che fosse possibile attribuire gli esemplari ad una a Creta, oppure ad una determinata regione, quale la Lycia." B.W. Head," Lyttos, introducendo la monetazione delle Isole dell'Egeo, illustro numerose tipologie, anche quella qui analizzata, per Ie quali era difficile identificare l'area di produzio­ ne." II fatto che numerosi esemplari fossero stati ritrovati net ripostiglio di Santo­ zecca

da rini, ed altri in quello di Melos, rendevano pili probabile che la zecca fosse ricercasi tra Ie divese operanti nelle isole egee, verosimilmente agli esordi della coinvolti" lora produzione monetale. Ugualmente, pero, la grande varieta di tipi la­ in zecca dell'area escludere nessuna sostanza, di greca. Egli, non

permetteva

alia

problema. L'unico, importante elemento di novita aportato discussione e da addebitasi a L. Forrer," it quale, studiando per la publicazione i sciava aperto il

materiali della collezione Weber, attribui alia

zecca

di Phaselis

una

moneta

di

la descrisse come «Prow of gallery to 1., in form of boar's head».

questa tipo," Questa attribuzione, pero, non convinse Sir Weber" ed altre tre rnonete sirnili," e

vennero

schedate tra gli «incerti dell'Asia Minore». S.W. Grose" inseri le monete

Minore». In seguito, monete di questa tipo furono sempre tra gli «incerti d' Asia Minore» sia dal curatore della Sylloge di Copenha­ «incerti d' Asia tra collocate gli due monete di

questa gen," sia da Hans von Aulock." A. Baldwin Brett, insert d'Asia Minore." M.J. «incerta tra di probabilmente catalogazione», quelle tipo

L'ipoiesi, secondo il BABELON, era staia avanzaia cia PINDER c FRfEDLAENDER, Munrkabinet, p. 54, n. 12 e 13 (non vidi). BABELON, col. 626, nota 9. '15.

Das Konigl.

]6. B. W. HEAD, Historic Numorum, London 1911', p. 480-481. Santo­ 17. La Head si era giiI sofferrnato sui problema delle monete provenienti dal ripostiglio di rini: B. V. Head,

Catalogue of Greek Coins in the British Museum. 16. Ionia,

London

1892, pp. xxxii­

XXXIII.

18. HEAD 1911, p. 480 ricorda, Ira gli altri, i tipi di diritto caratterizzati da: RANA, i DUE DEL­ FINI incrociati ecc. II quaelrato incuso e sernpre eli tipo rozzo.

19. L. FORRER, The Weber Collection. Ill. Greek Coins. II. Asia-Africa,

(= FORRER), pp. 563-

564, n. 7292. La stesso Forrer pero, tra gli errata indico che la moneta forse meglio

gli esemplari incerti, ove,

nn.

andava inserita tra

8570-8573 descriveva altri 3 esernplari eel uno del gruppo II (VISMARA

1989). 20. Cfr. catalogo, n. 1. 21. FORREI� p. 942, nota alia moneta n. 8570. 22. Si tratta degli esernplari nn. I, 12, 19,23. 23. S. W. GROSE, Catalogue of the McClean Collection of Greek Coins. III. Asia Minor, Farther

Asia, Egypt, Africa, (= GROSE), Cambridge 1929, nn. 9585-9589. 24.

docia,

Sylloge Nummorum Graecorum. Danish National Museum Copenhagen. 34. Cyprus-Cappa­ Imperial cistophori (= SNG Cop.), Danish National Museum, Copenhagen

Uncertain coins.

1956, nn.359-360. 25.

[a cura eli H. von AULOCKj, Sylloge NUl17l17.orul17 Graecorum. Collection Hans

von

Aulock. ]4.

und Alexander Tetra­ Galaticn, Kappadokien, Kaiserzeitliche Kistophoren, posthume Lysimachus n. 6663. Berlin Deutsches ]967, Institut, Archaologisches drachmen.Tnccrti, (= SNGAul). 26. A. BAl.DWIN BREH, Catalogue of Greek Coins, Museum of Fine Arts, Boston, New York -

1974. nn. 2315-2316. I due esernplari provengono elalla collezione Weber. Come gia Regling, anche la Baldwin Brett descrive 2315), sopra la testa del cinghiale, un «uorno nudo inginocchiato».

(n.


112

N. VISMARA

Price" attribui dubitativamente alia

Lycia un esemplare proveniente dal ripostiglio Waggoner" colloco l'esernplare della collezione Rosen tra gli «incerti dell'Asia Minore»; mentre H. Nicolet," catalogando la colle­ zione Delepierre, attribut uno dei due esemplari pubblicati ad una «zecca incerta di

Myt Rahineh. Ed ancora, N.

delle isole

clell'Egeo» e I'altro dubitativamente alia Lycia, richiarnando Ie clue

monete con rimandi

interni nel testo. Infine S. Hurter e L. Mildenberg,"

pubbli­

cando l'esemplare della collezione Dewing, ripresero parte dell'analisi condotta da B.W.Head e 10 attribuirono ad

una

«zecca

incerta delle Isole dell'Egeo» e 10

datarono tra il 500 ecl 480 a. c.. Gli elernenti critici dei

degli studi,

sono

quali disponiamo, come si evince dalla breve storia

piuttosto scarsi.

I dati forniti dai ritrovarnenti, di estrema utilita per inquadrare la

produzione

delle monete tra i1510 a.c. ed il490 a.c., non sono altrettanto univoci

per quanta

concerne

I'individuazione della zecca di appartenenza: infatti, come gia notato da

B.Y. Head," Ie rnonete ritrovate nei ripostigli di Santorini" e di Melos" no

anche dalla costa dell'Asia Minore; ugualmente, svariate

proveniva­ provenienze avevano

Ie monete clei due ripostigli egiziani, nei quali sono state ritrovate anche monete di

questa tipo: Myt Rahineh ed il Delta." I ritrovamenti ci permettono di datare con relativa sicurezza la serie tra il 510 a.c. ed il 490 a.c. circa, ma non ci consentono di identificare la zecca. L'analisi critica, quindi, deve forzatamente muoversi dall'ana­ lisi tecnica, stilistica e da quella ponderale. Un elemento di estrerna importanza 10 si ricava cia una piu accurata osserva­ zione dell'esernplare catalogo n. 1: in esso risulta abbastanza evidente che la linea che deterrnina 10 zigorno e la parte inferiore del muso del cinghiale altro non e che la zampa anteriore clell'animale, estremamente stilizzata. Osservando secondo questa ottica i diversi esemplari, ci si rende conto che Ie linee estrernamente mar­ cate dello

zigorno e della mascella sono dovute alla successiva, estrerna stilizzazio­ del cinghiale che viene a sovrapporsi aile altre parti del muso. Inol-

ne della zampa

27.

PI�ICE 1977. p. 2. n. 20. Si tratta dclla moneta catalogo n. 10 provcniente dal ripostiglio di Myt

Rahinet. 28. N. W. WAGGONEH. Early Creek Coinsfrom the Collection of Jonathan P. Rosen, (= ROSEN). ACNAC (Thc American Numismatic Society). New York 1983. n. 373. 29. J-l. NICOLET, Syllogc NUI'I11110rUI11 Graecoruni France, Collection Jean et Marie Delepierre, (= SNG Par.) Bibliotheque National. Cabinet des Medailles. Paris J983. nil. 216l, 3799. 30. L. MILDENIlEI�G-S. HUlnEH. The Arthur S.

Dewing Collection of Creek Coins, (= DEWING)

ACNAC (The American Numismatic Society), New York 1985, n. 1973. 31. J-lEAD1911.p.480. 32. 33. 34.

IGCH, 11. 7. IGCH, n. 8. IGCH I1n.1634. 1636. AI riguardo. basti osservare la cornposizione estrcmamcnte disomoge­

anche eli altri

ripostigli cgiziani eli pcriodo arcaico (lGCH, nn. 1637-1640). Si veda anche M. M. Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, Suppl. 2. 1970. pp. 37-40. nea

AUSTIN. Greece and Cgypt ill the Arcaic Age. UI. The coins Hoard, in:


ZECCA Dr PHASELlS

]]3

tre, seguendo la suggestione offerta dal Forrer, trova una sua spiegazione anche il muso

estremamente allungato del cinghiale e Ie setole esageratamente alte e verti­

cali: non si tratterebbe, infantti, deLla realizzazione di una testa di cinghiale, quan­ to

piuttosto dell'estrema stilizzazione del motivo di una prua di nave a forma di

proto me di cinghiale. La zecca, quindi, protrebbe essere effettivamente Phaselis." Diversi sono i particolari stilistici che avvicinano le emissioni di questa zecca e

quelle di questo gruppo. Innanzi tutto, l'uso della «silhouette» per rendere la prua della nave, che viene impiegato anche a Phaselis; l'abitudine a realizzare l'occhio dell'animale di grandi dimensioni grazie ad una linea continua per I'arcata sopraci­ liare

superiore ed una per quella inferiore, con la pupilla globulare ed isolata nell'ovale Iormato dalle due linee;" il grugno e generalmente aperto con Ie zanne ben evidenziate. Ugualmente, anche i R. delle ernissioni di Phaselis del periodo arcaico sono caratterizzati da rettangoli incusi attraversati da linee nel campo, che richiamano alcuni R. del tipo che stiamo analizzando. Ed ancora, probabilmente, gli elementi descrittivi che K. Regling e A. Baldwin Brett avevano individuato su alcune monete, e che si ritrovano anche in un esemplare di S.W. Grose," e sicura­ mente I'accenno

dell'incisore per descrivere gli scudi che ornano la fiancata della

in molti esemplari della successiva produzione monetale della zecca di Pha­

nave

selis. L'attribuzione quindi alla zecca di Phaselis mi sembra altamente probabile anche se resta da definire il rapporto ponderale eventualmente avrebbe legato le due

produzioni. La serie che stiamo analizzando denuncia un peso medio di gr.

4,15 circa che richiama alla memoria le dracme di tipo euboico, mentre la zecca di Phaselis impiegava, nel periodo arcaico, uno statere che oscillava tra i gr. 11,09 ed i gr.

11,17 (uno statere di tipo persia no ). La grande variabilita di peso che si ris­

contra

negli stateri, da un lato, e nelle frazioni che stiamo studiando, dall'altro,'

sembra un chiaro indice della scarsa attenzione delle maestranze di Phaselis aile

questioni ponderali. Inoltre, l'analisi dei conii, che si intrecciano strettamente tra di loro, denuncia un ritmo di produzione piuttosto serrate, che non sempre si accornpagna, da un lato, con una buona esecuzione stilistica e, dall'altro, con il rigore ponderale. Infine andrebbe valutata con attenzione l'ipotesi, per altro pro­

babile, che la serie presentata costituisca una delle emissioni pili arcaiche della zecca

di Phaselis e che i tipi sin ad oggi noti (gii stateri di piede persiano) si riferis-

35. Phaselis e una colonia rodia di VII secolo a. C chc rnantenne, durante la sua storia. la pro­

pria indipendenza ed autonomia dall'entrorerra licio. Su questa rnonetazione, poco siudiata. si veda HEAD 1911, p. 696; CM. KRAAY, Archaic and Classical Greek Coins, Berkeley and Los Angeles 1976. p. 273. Con vcrosirniglianza, le ernissioni di questa ciua corninciarono verso il 520 a. C 36. Si veda al riguardo SNGAul., 11. 4389. 37.

Caialogo nil. 31-32, e nota n. 26. Lo stile del conio di D. (DIS) e molto vicino al Dl3.

38. I

pesi, oscillano tra i gr. 3.55 e i gr. 4,16. In pariicolare. le oscillazioni sono presenti anchc

nell'ambiio di

uno

stesso conio,

coppia eli coni DI2-R9.

come

illustrano Ie monete 1111. 22 (gr. 4,J7) e 25 (gr. 3,93) della stcssa


N. VISMARA

114

cano

ad

fase

una

cronologicamente successiva." Capire i motivi clell'emissione

delle monete con TESTA(?) DI CINGHIALE / QUADRATO INCUSO e l'esat­

ponderale che legava gli stateri a questi nominali, 0 valutarne la corretta sequesnza cronologica, sono problemi che esulano dai miei interessi: meglio potra ta ratio

affrontarli chi si occupera delle emissioni della zecca di Phaselis. II catalogo, che segue, non e un corpus degli

esemplari del tipo, ma una sele­

zione significativa dei materiali, sufficiente a puntualizzare i problemi che l'emis­ sione presenta. Ugualmente, il catalogo e stato presentato ordinato sulla base dei conn, per serra tta.

visualizzare, in maniera cliretta,

la scansione

temporale che sernbra

"0

CATALOG041 gr. 3,74; SNG Par. n. 3799 (= Naville, Asra VII (Geneve, 23-4.06.1924),

DI-R1

1*

D2-R2

2

D3-R3

3

D3-R3

4'- gr. 4,11 BABELON II. I, n. 983, t. xxviii, n. 7 (dal ripostiglio di Santorini)

D3-R4

5

D3-R5

6

-

11.1924)

7

=

FORRER 7292).

gr. 0,74; Naville, Asta V (Geneve, 18.06, ] 923), n. 2692

-

gr. 4,10 Naville, Asta V (Geneve, 18.06. 1923),11.269]

-

gr. 4,05 Mi.inzsammlung der Universitat Tubingen

-

gr. 4,05 GROSE, 11.9589

-

gr. 4,01 SNG Cop., n. 361 gr. 3,98 Staatliche Munzsammlung, Munchen

-

D4-R5

8

D5-R6

9*

D6-R6 (?)

10- gr. 3,97 PRICE 1977, n. 20 (dal ripostiglio di Myt Rahineh)

-

gr. 4,0'1

-

WF, p. 307, n.a

D7-R6

11- gr. 4,09 Sternberg, Asta XIX (Zi.irich, 18-19. 11. 1987), n. 180

D7-R6

12- gr. 4,05 FORRER, n. 8571

D8-R6 (?)

1Y

D9-R6

]4- gr. 4,04 SNG Cop., n. 359

D9-R6

15- gr. 4,06 Boston, n. 2316

D10(?)-R7 D10-R7 (?) Dll-R7 (?)

16- gr. 4,09 GROSE, n. 9588

-

gr. 4,02 SNG Cop., n. 360

] 7- gr. 4,00 Kunsthistorisches Museum, Wien, n. inv. 18.690 ]8- gr. 3,93 Miinzen und Medaillen (Basel), liste 176 (2.1958), n. 37

DIl-R8

19- gr. 4,13 FORRER, n. 8573

Dll-R8(?)

21- gr. 3,94 GROSE, 11. 9586

Dll-R9

22"- gr. 4,16 BABELON II. I, t. xxviii, n. 6 (dal ripostiglio di Santorini)

39. A sostegno di questa ipotesi si deve tener presente che nella madre patria (Rodi), la zecca di

Carnirus, dopo una prima rase in cui impiego il picdc eginetico, inizio, con i primi del V secolo a.C., a coniare utilizzando il piede persia no. Oato che gli stateri di Phaselis non si trovano associati nei riposti­ gli con il tipo che stiamo analizzando, rna cornpaiono solo nei ripostigli successivi al 480 a.C. circa, si

potrebbe cffettivamcntc ritenere che il tipo TEST A (?) di CING H [ALE costituisca la fase inizialc della produzione monetale della zccca di Phaselis. 40. Coni 01O-D14. R7-R9 41. ':'indica gli esernplari riprodatti nella tavola,


If5

ZECCA DI PHASELlS

4

13

22

i.t�,.

28

27


N. VISMARA

lJ6

D12-R9

23- gr. 4,17 FORRER, n. 8572

D12-R9 D12-R9

24-gr. 4,16 POZZI, n. 2074 25- gr. 3,95 Royal Ontario Museum

D12-R9

26- gr. 3,93 SNG Par. n. 2161

D12-R7

27"- gr. 4,15 Hess-Leu, Asta 31 (Luzern-Zlirich, 6-7.12.1 966), n. 380

D13-R8

28*- gr. 4,054 Numismatic Fine Arts Winter Mail Bid Sale (Beverly Hills,

18.12.1987), n. 380

=

ROSEN, n. 373

D14-R9

29- gr. 4,02 GROSE, ll. 9587

D14-R9

30- gr. 3,86 DEWING, n. 1973

DI5-RIO

31- gr. 4,13 GROSE, ll. 9585

D15-RI0

32- gr. 4,09 Boston, ll. 2315

D16-Rll

33- gr. 3,55; WF, p. 307, n.b.

=

=

SNGA ul., ll. 6663

WARREN, n. 1402


Les Dracmes d' Arse amb anvers Atenea

PERE P. RIPOLLES*

No hi ha cap

mena

de dubte que el

progres i la renovaci6 dels estudis

numismatics a la Penfnsula Iberica, en gran mesura, es deuen a la tasca efectuada

pel Dr. Leandre Villaronga. Volem destacar dos aspectes, el primer d'ells es refe­ reix a la seua producci6 cientffica, sempre a I'avantguarda metodologica, amb la qual s'han anat assentant bona part de les bases de l'ordenaci6 actual de la Numismatica Antiga de la Penfnsula Iberica; el segon aspecte, no menys impor­ tant, ha estat, i continua estant, I'estfmul i la passi6 per la Numismatica que ha sabut transmetre i la seua disposici6 a facilitar als investigadors la valuosa infor­ maci6 que allotgen els seus celebres fitxers. A l'hora d'escollir el tema de la merescudament

es

meua

contribuci6 al

homenatge, que tan

tributa al Dr. L. Villaronga en aquestes pagines, hem decidit

de la ciutat d'Arse, que seria apropiat un estudi relacionat amb les encunyacions

especial vinculaci6 a .aquesta seca, demostrada mit­ jancant els seus diversos assajos, d'entre els quaIs ressorteix l'estudi monografic' que va publicar al 1967, el qual a hores d'ara encara constitueix una obra de referencia obligada. tenint

en

compte la

seua

Nosaltres reprenem, ara, l'emissi6 de drames amb anvers Atenea per analit­ zar

alguns dels seus aspectes a la llum de la informaci6 que puga proporcionar

*

Universitat de Valencia. Departament de Prehistoria i Arqueologia.

1.

L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967.


PERE P. RIPOLLES

718

l'estudi dels encunys. Aquesta es una emissi6 que planteja moltes incognites i que ha generat opinions controvertides, fins el punt que per a prou aspectes es pot afir­ mar

que s'ha dit tot el que es possible. La investigaci6 de questions tan importants

com

la seua cronologia, el missatge que els seus tip us pretenen transmetre 0 el sig­

nificat de les seues

llegendes, es troben en un punt mort, com a consequencia de I'absencia de noyes dades i evidencies que permetin una valoraci6 mes ajustada a la realitat de tots aquests aspectes. Malgrat tot aixo, l'estudi dels seus encunys constitueix una aproximaci6 diferent i inedita al coneixement d'aquesta emissi6, el qual perrnetra apreciar de quina manera es va efectuar materialment la seua encunyaci6, estimar el nombre d'encunys originals que s'usaren i, amb aixo, deter­ minar de forma aproximada la seua magnitud. ELS ENCUNYS A la

sequencia d'encunys (fig. 1) s'observa que names dos dels sis encunys d'anvers s'enllacen mitjancant l'us compartit d'un mateix encuny de revers. Per conseguent, l'ordenaci6 proposta, excepte per a l'ordre de successi6 d' A4 i AS, es

opinable i pod ria ser just la contraria. En el cas d' A4 i AS creiem que el seu ordre es prou probable, degut a que el desgast que manifesta l'encuny A4, quant s'aco­ pia amb RIO, es mes elevat que el que s'aprecia a la resta de monedes emeses amb l'encuny A4. La moneda que documenta la relaci6 entre A4 i AS, malauradament no permet comparar I'estat de conservaci6 de. RIO en el moment en el qual s'aco­ amb A4 i a es en un pesim estat de conservaci6, com a troba AS, degut que pla consequencia dels avatars als que presumiblement s'ha vist sotmesa. Una deducci6 que es deriva de la sequencia dels encunys A4 i AS es que, en aquest cas, I'us de la Ilegenda doble antecedeix al de la llegenda simple, la qual cosa d6na peu per a creure que els encunys amb una llegenda podrien haver-se utilitzat en iiltim lloc. L'ordenaci6 de la sequencia d'encunys ha tingut en compte aquesta circumstancia, ja que l'escassesa d'erillacos no permet altres considera­ cions; aixi doncs, l' ordre d'intervenci6 dels diferents encunys seria el seguent: (a) encunys amb doble Ilegenda, (b) encunys amb llegenda simple i sfmbol creixent i

(c) encunys amb llegenda simple i sense sfrnbol. De I'analisi detallada de Is diferents encunys es

despren que els artesans van deis en l'us dels algun quaIs es distingeixen sue­ perllongar prou encunys d'anvers, cessives fases de retocs, Ia complexitat deis quals requereix un comentari detallat;

pel contrari, sorpren que eis reversos es mantinguen sempre frescos i nitids, sense arribar mai a aconseguir el grau de desgast que es manifesta ais anversos. L'encuny Al sembla que es el que perdura rnes temps; els seus detaIls es van desfigurant i per perllongar el seu us es retoca de forma molt basta i poe habil, la qual cosa no passa amb els reversos, suggerint que estaven ben proverts d'ells. Aquests fets, que tornaran a manifestar-se en altres encunys d'anvers, suggereixen que els encunys pogueren haver arribat gravats a Arse, perque de no haver estat


lJ9

DRACMES D'ARSE Rev.

Anv.

1

�� 5

2

========

6 7

S

3

9 4

10 5

6

11

------------

12

Fig. I. Sequencia de Is enllacos d'encuny

aixf, hauriem d'esperar que la qualitat del retoc de l'encuny Al hagues estat millor

almenys, similar a la perfcia que es dedueix del gravat dels reversos amb els quals s'acobla. L'encuny A2 no es menys complex. Es deteriora progressivament, es retoca amb menys habilitat i continua en us, percebent-se el seu lent desgast en algunes monedes. De totes les evolucions progressives de desgast, tal vegada aquesta es la mes problernatica. La segona Iase d'aquest en cuny (una vegada retocat), conegu­ 0,

da a traves de cine monedes, sempre s'uneix amb un mateix en cuny de revers i pot

que es tractara d'un encuny distint abans que d'un retoc; pen), el fet que en altres monedes d'aquesta ernissio, els encunys d'anvers amb evidents senyals ser

d'haver estat retocats, s'acoblen amb encunys de revers que s'utilitzen

vament,

un

progressi­

darrere de l'altre, Ii resta pes a aquesta consideracio. Aixf, doncs, s'ha

tingut en compte la possibilitat que el que nosaltres considerem com un retoc siga un encuny diferent; pero, la irnpressio que ofereixen les monedes es que tots dos son molt sirnilars i que l'un podria ser l'evolucio de I'altre. Es obvi que un encuny retocat de forma

basta no guarda similitud, en tots i cadascun dels detalls, amb

l'encuny del que originariarnent procedeix. L'A3 es

un

en

cuny que s'uneix amb

un

unic

mitjancant dues monedes. Pel seu corresponen a l'etapa inicial de la seua produccio. nomes

revers

(RS) i que coneixern

estat de conservacio deduirn que

no


PERE P. RIPOLLES

120

L'encunya A4 es tarnbe molt interessant, ja que ales monedes s'aprecia amb tota claredat el seu progressiu desgast i la desfiguraci6 dels detaUs menuts, romanent

perceptibles unicament les parts arnb un gravat mes profund. A mes ames, aquest en cuny

te l'interes que, cap al final de la

seua

vida

(el desgast de l'encuny aixi ho

indica), s'acobla amb I'encuny de revers RIO, el qual es caracteritza per ser, segons la nostra ordenacio, el

primer encuny que posseeix una unica llegenda, ja que arnb anterioritat tots els reversos pertanyien al tipus arnb dues lIegendes. L'encuny AS no es menys peculiar que els anteriors, a excepci6 d'una moneda amb RIO, la resta de les monedes conegudes (11 peces) s'acoblen amb s'uneix que el Rll, el qual en totes les monedes mostra un excel-lent estat de conservacio, Pel

que fa a l'evolucio de I'encuny AS, s'han distingit tres Eases sobre la base de petits

details, els quais fan que siguen diferents els uns dels altres, perc no fins el punt de considerar-los distints. La impressi6 que suggereix la seua analisi es que aquest encuny ha estat retocat dues vega des abans que arribara a tenir un grau de desgast semblant als que

aconseguiren alguns dels anteriors encunys d'anvers. Per altra

banda, la qualitat dels retocs demostra que qui els va fer era prou mes expert que aq uell que va retocar els anteriors encunys d'anvers. Pero les sorpreses no acaben

aquf, perque el Rll dernostra en totes les monedes que no va ser necessaria cap rnena de retoc, mantenint-se en un bon estat de conservaci6, fins i tot en els detalls, els quais s6n mes susceptibles d'estar sotrnesos a un rapid desgast com, per exem­ pie, les lIetres, malgrat que el nombre de monedes conservades dona a entendre que el

seu

us es

va

perllongar prou. Aixf, doncs, mentre el Rll no es va retocar

gens, el AS va necessitar de dos retocs, la qual cos a es diftcil d'explicar, perque nor­ malment succeeix tot el

contrari, son els encunys de d'una rapida substitucio i els que tenen una vida

revers

eJs que requereixen

mitjana inferior a la dels anversos.

Per ultim, el R6 nornes es combina amb el RI2 i tots

dos, al llarg de la seua

produccio, manifesten un grau de desgast sembi ant. EI RI2 pertany al tipus que te una

unica

Uegenda sense creixent davant del toro, el qual

estava

present als

encunys RIO i RIl. La sequencia dels revers

que

tuar en un

no

enllacos, encara tenint en compte el nombre d'encunys de

coneixem, dona la impressi6 que la seua encunyacio no es va efec­

unic moment i que tal vegada hem de pensar en un perfode de temps,

diffcil de precisar, durant el qual intermitentment s'emitiren

aquestes monedes. El

fet que nornes dos anversos es troben enllacats, que els anversos es retoquen Ire­

quentment i de forma basta i que es perl longue el seu us, quan el seu estat de con­ servacio es deficient, sernbla indicar-nos que la ciutat va encunyar aquestes rnone­ des intermitentment i que per a cada ocasio es procuraria els encunys que estirnara

necessaris. VOLUM D'EMISSI6 L'estimacio del nombre d'encunys utilitzats en origen s'allunya molt poe dels que coneixem a l'actualitat.' Pel que fa als encunys d'anvers els calculs indiquen


DRACMES D'ARSE

121

que per encunyar aquestes dracmes s'utilitzaren 6,30 ± 0,37 encunys; si es te en compte que s'han diferenciat 6 encunys d'anvers, es deduira que unicarnent ex is­

teix la possibilitat que en desconegam nomes un. Per als reversos la situaci6 no es molt diferent, ja que les estimacions indiquen que l'emissi6 es va batre mitjancant

14,39 ± 1,30 encunys, dels quais en coneixem 12. Per conseguent, podem concloure que disposem d'un coneixement molt ajustat dels encunys que s'utilitzaren per a aquesta emissi6, la qual cosa ens pennet avaluar aproximadament el seu vol urn. La magnitud del nombre de monedes emeses, en conjunt, no es gens menys­

preable, sin6 tot el contrari. Qualsevol que siga la quantitat de monedes que pre­ sumiblement poguera batre un encuny (20.000030.000), l'emissi6 aconseguiria un volum entre 120.000 i 180.000 dracmes. Dins d'aquest marge es troben algunes de les quantitats d'argentu.m oscense que, segons Livi,' foren traslladades aRoma com a boti, al principi del segle II a. C., aixo pot donar una idea de la importancia de la suma de dracmes emeses. Una altra referencia comparativa poden ser els preus del segle II a. C, que per a determinats productes coneixem per Polibi;' aixf, per exemple, una metreta (39 litres) de vi costava 1 dracrna,' una ovella 2 dracmes, un vedell

5 dracmes i un bou de llaurar 10 dracmes.

METROLOGIA A l'hora de comentar el pes rnitja que es deriva dels 37 exemplars amb pes conegut, el que primer crida l'atenci6 es el fet que aquest es mante invariable res­

pecte al q LIe L. Villaronga" va establir al 1967, malgrat que, aleshores, la mostra estava formada per un nombre inferior de monedes, aproximadmaent la meitat. Nornbre d'exernplars'

37

Pes mitja

3,00 g.

Desviaci6 estandard

0,20 g.

Pes minim

2,45 g.

Pes maxim

3,36 g. 6,975

Coeificient de variaci6

2. G.F. CARTER, «A Simplified Method for Calculating the Original Number of Dies from Die­ Link Statistics», Museum NOles 28, 1983, pp. 195-206. La correcci6 d'aquest metode proposat per W. Esty, «Estimation of the Size of a Coinage: A Survey of Comparison of Methods», NC 1986, p. 204, for­ mula HI, proporciona una estimaci6 sernblant: 6,33 (anv.) i

14,27 (rev.).

3. e.g. M. Het.vius. al195 a. c, porta a Rorna 119.439 monedes (Livi 34, 10, 3) i Q. Fulvius Flac­ cus, al 180 a. c., en porta 173.000 (Livi 40,43,6). 4.

XXXIV, 8.7-8.

5. La dracma a la qual es refereix Polibi valia mes que la d' Arse i s'equiparava a 12 asos romans,

vegis A. BUI{NETT, «The Currency of Italy from the I-1annibalic War to the Reign of Augustus», Annali 1982, p. 133. 6. L. VILLARONGA, art. cit. a la nota J, p. 117. 7. No s'han inclos les dracmes lragmentades i perforades, tarnpoc Ja moneda 13 f.


PERE P. RIPOLLES

722

EI pes mitja de l'ernissio es, doncs, de 3,00 g. i la major part de les monedes no ofereixen signes d'haver estat sotmeses a una circulacio arnpla en el temps a inten­ sa, tot i que alguna d'elles puga rnostrar desgast per 1'6s. L'estudi dels encunys manifesta que el desgast aparent, preferentment dels anversos, es consequencia del desgast dels encunys, els quais, despres de successius retocs, es varen mantenir en

(is fins que el disseny, en algun cas, fou practicarnent irreconeixible.

Pel que fa a la procedencia del patro metrologic emprat per a aquesta emis­ sio, estem d'acord amb l'argurnentacio de M. P. Garcia-Bellido:" que amb tota

probabilitat el pes d'aquestes monedes s'ajusta a una valua ponderal iberica. Dos fets afavoreixen aquesta consideracio: a.

La inadequacio metrologica amb la resta de monedes de plata conegudes.

Les encunyacions batudes a la Peninsula Iberica' i fora d'ella,'? al a.

llarg del segle TTl

C, no coincideixen metrologicarnent amb l'emissio saguntina. b. L'existencia de

pesals iberics trobats a la Bastida (Moixent, Valencia)" amb pesos inedits als de les dracmes que ara comentem: 3,1; 2,99 i 2,9 g. La utilitzacio d'un sistema de pesos iberic, si es certa, implicaria

una

descon­

nexio amb la resta de les encunyacions i una autonomia i localitat d'aquestes emis­

sions, la qual cosa afavoriria una datacio anterior als esdeveniments de la 2" Gue­ rra

Punica.

DISPERsro En aquest punt tarnbe aportern novetats substancials. Fins fa poe de temps, aparegudes a Montemolfn (Sevilla) eclipsaven, pel seu nom­

les quatre dracmes

bre, a les dues que es coneixien procedents de Sagunt." En el transcurs de la reco-

8.

M.P. Gil.RcfA y BELLlDO, EI tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia,

9.

Rhode: dracma de ca.

1990, pp. 98-9.

4,76 g. (J.C.M. RICI'IARD I L. VILLARONGA, «Recherches sur les etalons mcnetaires en Espagne Cl Gaule du Sud antericurcmenr a l'epcque d' Auguste- Melanges de la Casa de Velazquez IX, 1973, p. 93). Emporion: dracma inicial de ca. 4,70, devaluant-se aillarg del s. III fins arri­ bar als 4,50 i en algunes emissions als 4,16 g. (A.M. GUADI\N, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968, pp. 221-6). Ebusus: dracma de 2,45 g., (M. Cil.MPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona 1976, pp. S4 Y 90). Gades: dracrna de 4,80-4,63 g., que posteriorment es redueix a 4,50-4,10 g. (C. ALFAIW, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid, 1988, pp. 74-5. 126). Emissions hispano-cartagine­ ses: shequcl de 7,20 g. i una rara ernissio arnb un pes de 4,50 g. (L. VILLAIWNGA. Las monedas hispano­ cartaginesas, Barcelona, :1973, pp. 97-102). 10. Massalia: primer dracma d'uns 3,75 g. i despres de 2,65 g. (J.N. BARRANDoN y C. BRENOT, «Recherches sur Ie monnayage d'argcnt de Marseille». Melanges d el'Ecole Francoise de Rome 90. 1978. pp. 653-5. Rorna: didracrnes de 7,29-6,75 g.; victoriati de 3.40 g.; denarii de 4,50 g. (M.H. CRAW­ FOllO, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974). Carthage: perfode 241-238 a. c., shequel de 7,316,79 g. (G.K. KENKINS, SNG Copcnhage, North Africa, Syrtica, Mauretania, Copenhage, 1969). '11. D. FLETCHER i C. MATA, «Aportacion al conocimiento de los pondcrales ibcricos», Saguntum 16.1981. l65-75. 12. Es coruabilirza la dracma que es conscrva al Museu

Arqueologic de Sagum, la qual, malgrat

que no coneixern la seua exacta proccdencia, scns e1ubte ha estar trobaela a la rodalia, tcnint en compte que el moneran s'ha format arnb troballes locals.


DRACMES D'ARSE

123

pilacio sistematica que estern fent, recentment hem tingut acces a dues col·leccions privades de Sagunt, que ens varen permetre de docurnentar algunes troballes locals de dracrnes del tipus Atenea. El resultat modifica substancialment el pano­ rama

que fins ara es tenia i queda de la segi.ient manera: 10 dracmes procedeixen

de la ciutat d' Arse 0 de la rodalia; 4 es varen trobar al jaciment de Monternolin i ] dracma procedeix d' Archidona. La irnpressio que ofereix aquesta dispersio es la d'una circulacio mes 0 menys

normal, on predomina UD us prou local. El fet que es tracta de monedes de plata comporta el que puguen viatjar a distancies irnportants; no obstant aixo, la COl1centracio de troballes a I'area de la propia ciutat indica que fou alii on van circular

preferentment. Per una altra banda, hi ha que dir que la practica totalitat dels divi­ sors de plata que presumptament es relacionen amb aquestes dracmes i per als que es coneix la seua procedencia, es localitzen al voltant de la ciutat, a l'area que es coneix com el Camp de Morvedre." El panorama que ofereixen aquestes troballes, desbarata prou la hipotesi que sobre la finalitat d'aquestes dracrnes va forrnular M.P. Garcia-Bellido." L'autora,

procedents de l'area de Sagunt i front a l'absencia va suggerir que les monedes d'aquestes de Montemolfn serien el residu d'un tribut pagat per Arse i imposat pels cartagi­ nesos, els quais el distribuiren entre l'exercit que despres s'aquartera a Montemo­ lin; pero, el notable predornini de les troballes locals Ii resta versernblanca a aquesta hipotesi i reforca la idea que si no apareixen als tresors de l'epoca de la 2" Guerra Punica es perque son anteriors, ja que no existeix cap dubte de que aques­ desconeixent les troballes

dracmes als tresors valencians i catalans,

tes monedes circularen per Arse i pel seu terri tori.

CRONOLOGIA

cronologia d'aquesta ernissio ha estat una questio molt debatuda per l'absencia de evidencies; de fet s'han proposat totes les solucions possibles: abans, durant i despres de l'ocupacio cartaginesa de la ciutat. Per a L. Villaronga aques­ tes encunyacions correspondrien al perfode posterior a l'alliberament de la ciutat pels romans, es a dir, s'encunyarien despres del 212 a. C. Els raonarnents que Ii considera que porten a aquesta consideracio son de tipus metrologic," ja que aquesta ernissio i les de les clases II i IIl-l, segueixen un patro de pesos coincident arnb el victoriat rorna; per conseguent proposa una data d'acord amb l'aparicio La

13. L'unic divisor que no procedeix de la rodalia d'ATSe, apareguc al tresor de Villarrubia. Vegeu M. GARciA GARRIDO. «EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos», Acta Numismtitica 20, 1990, pp.

53-4, n° 132. 14. art. cit. a la nota 8, p. 69. 15. L. VlLLARONGA. art. cit. a la nota 1, pp. '1 n iss.


PERE P. RIPOLLES

124

d'aquest tip us de moneda i el seu pes estandard. Malgrat tot aixo, la coincidencia amb el pes mitja del victoriat no es compleix per a l'emissi6 que estern estudiant, ja que aquest queda prou per baix del pes mitja del victoriat. L'autor, tot i que ja va observar que el seu pes mitja era inferior al de la resta de les emissions amb les que la va agrupar, va atribuir aquest fet al gran desgast, a la improvisaci6 i a l'escassa cura de la seua encunyaci6. Nosaltres entenem, pero, que el desgast que

s'aprecia en algunes monedes no correspon a un desgast per us sin6 a un desgast dels encunys, la qual cosa no implica per ales monedes una perdua de pes. P. Marchetti" proposa una segona hipotesi cronologica, segons la qual aquests dracmes haurien de datar-se amb anterioritat a

l'ocupaci6 barquida de la ciutat.

M.H. Crawford" recolza la idea que l'emissi6 poguera ser anterior al 218 a.c., tot i

que no va assumir cap dels dos raonaments que aquell va exposar; ja que va pen­ dre en consideraci6 la suposada dracma iberica de imitaci6 emporitana amb Ile­

genda Arsaken, l'existencia de la qual esta per demostrar, perque l'unic exemplar conegut te la llegenda tan gastada que admet altres lectures: tampoc fou convin­ cent

la suposada influencia de Massalia en aquesta emissi6, tan metrologica com

tipologica. La tercera opci6 ha estat recentment praposada per M.P. Garcia-Bellido." Per aquesta autora, l'emissi6 es va encunyar durant els anys en que la ciutat esti­

gue a sota el domini cartagines i justifica la seua dataci6 raonant (1) que les tin i­ ques dracmes amb localitzacio procedeixen de Montemolin, la qual cosa la porta a considerar que aquestes monedes foren un tribut impost pels cartaginesos a la ciu­ tat i utilitzades a Andalusia; (2) que l'us d'una gamma abundant de divisors d'argent i de bronze degue d'implantar-se a instancies dels cartaginesos." Pero, a aquests raonaments se Ii poden fer algunes objeccions que li resten prau forca. En primer lloc, la presencia de quatre dracmes d'aquesta emissi6 a Montemolin no implica necessariament que aquestes dracmes s'encunyaren durant l'ocupaci6 car­ taginesa, perque al nostre parer, el grau de desgast es superior al que presenten les dracmes d' Emporion, Ebusus i Cades, suggerint un ampli perfode de circulaci6 i perque entre les monedes trobades en aquest jaciment n'hi ha que, sens dubte, tenen una cranologia anterior al 218 a.c., com son la imitaci6 de la dracma de Rhode, les monedes de Gades de la serie po i, sobretot, la fraccionaria ernporitana. Per que les dracmes d'Arse no poden ser tarnbe anteriors? L'absencia de les dracmes d'aquesta emissi6 als tresors del perfode de la 2a Guerra Piinica, que de moment han estat recuperats, suggereix que no s'encunya-

16. P.

MARCHETTI, Historie economique et monetaire de fa deuxieme guerre punique, Bruseles,

1978, pp. 386-394. 17.

M.H. Crawford. Coinage and Money under {he Roman Republic, Londres. J 985, p. 343.

18. Art. cit. a la nota 8, pp. 68-70. 19. Vincula l'emissi6 de divisors de bronze amb les dracmes iamb els divisors d'argent, els quais

presumiblemenl s'asocien arnb elles. 20. C. ALFARO, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid, 1988, p. 92.


125

DRACMES D'ARSE

ren durant

el seu transcurs, ja que l'emissi6 de dracmes amb revers toro corrent, la

qual fou molt mes reduida en volum (aixo es despren del nombre de

monedes con­

servades), la trobem a tres tresors. Sembla evident que si no s'atesoren es perque darreries del

segle aquestes dracmes no eren un mitja de pagament corrent ales III a. C. Per una altra banda, la procedencia de les troballes que coneixem a hores d'ara, amb un predomini de procedencies locals, li resten protagonisme ales qua­ tre dracmes trobades a Montemolfn i contribueixen a reforzar la idea que si no es

atresorar, durant la 2a Guerra Punica, fou perque s'encunyaren i circularen

varen

epoca anterior. Tampoc no sembla convenient argumentar la pertenencia de les dracmes amb la suposada existencia cap d' Atenea al periode d'ocupaci6 de la ciutat, mitjancant d'una arnplia gamma de divisors d'argent i bronze, perque no esta demo strada la en una

contemporaneitat i pertenencia dels divisors de bronze a l'emissi6 0 grup d'encun­

yacions d'argent." Al nostre parer, el divisor de bronze amb

211, moment

a

partir del qual

revers

proa seria posterior a l'any

apareix, per primera vegada, el disseny rorna de la

al detail, el dis­ proa tal i com es co pia en els divisors d'Arse. Aquests copien quasi convencional de la proa de nau seny esquematitzat i -el que es mes importantromana; prova del que diem es el fet que ales monedes romanes el que presumi­ blement es el porta-rems de la fila superior de remers (parexeiresia], es representa

amb una X dins d'un quadrat i aquest mateix convencionalisme apareix als divi­ sors

d' Arse. L'unic

nex

que

connecta els

divisors de bronze amb les monedes

d'argent consisteix en l'us cornu de la llegenda arseetar, pero el valor d'aquesta coincidencia dependra de la importancia que vulguem concedir-li. En general no veiem suficientment justificats cap dels tres raonaments cro­ nologics i, a dir veri tat, no hi ha arguments coneloents; no obstant aixo, si tingue­ rem que optar per algun d'ells ho farfem pel perfode anterior a l'ocupaci6 cartagi­ de la ciutat, avaluant els segiients fets:

nesa

a) sembla que les dracmes metrologicament s'ajusten a un patr6 ponderal indfgena, el qual s'abandonara en les emissions posteriors. b) l'absencia de monedes d'aquest tipus als tresors de la 2a Guerra Piinica. Malgrat tot el que hem dit, hi ha que fer constar que la dataci6 per la qual ens decantem tampoc es segura i que l'absencia d'evidencies elares es la causa que, pel

moment, la cronologia d'aquestes dracmes siga un aspecte opinable i controvertit.

2:1. Pel que fa ales monedes d'argent ens referim a: a. dracmes anvers Atenea; b. hemidracma divisor Atenea/cap de cavall i Ilegenda cap de cavall; c. divisor Atenea/cap cava II i Ilegenda; d.

anvers

arscctarkiterter, e. divisor Atenea/cap de caval I (anepigrafu j.f divisor dofi sobre ones (7) Illegenda Les deuominacions {/-e estan totes elles relacionades ternaticarnent, mentre que el divisor /; d'inscriure tipologicamcnt s'aparta d'aqueixa concepci6 unitaria, per la qual cosa no es segur que s'hagi dins d'aquest grup. Totes aquestes monedes es poden veure al Ilibre de M.P. Garcia-Bellido, art. cit. a

arsetar.

la nota 8, pp. 65-68.


PERE P. RJPOLLES

726

CATALEG a.

Abreviatures

ANS

American Numismatic

A rse-Saguntum

L. Villaronga, Las monedas de

BM

British Museum. Londres.

BN

Bibliotheque Nationale. Paris.

Dembski

G. Dembski, Kunsthistorisches Museum Wien. Katalog

Society. Nova York. Arse-Saguruum, Barcelo­

na,1967.

del' antiken Munren. A. Griechen. 1.

Hispanien und die

romischen Provinzen Galliens, Viena, 1979. FNMT

Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid.

GNC

Gabinet Numismatic de Catalunya. Barcelona.

HSA

Hispanic Society of America. Nova York.

IVDJ

lnstituto Valencia de Don Juan. Madrid.

Macdonald

G. Macdonald, Catalogue of Greek Coins in the Hunte­ rian Collection,

University of Glasgow, vol. TIl, Glasgow,

1905. MAN

Museo Arqueol6gico Nacional. Madrid.

NAH

L. Villaronga, Numismatica Antigua de Hispania. Barce­

Mogente

M.P.

S. de C.

M.P. Garcia-Bellido y M.

lona,1979.

Garcia-Bellido, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia, 1990. Garcia, Album de la antigua

colecei6n Sanchez de la Cotera, Madrid, 1986. SNG Cop.

G.K. Jenkins, Sylloge Nummorum Graecorum. Danish National Museum. Spain-Gaul, Copenhague, 1979.

b. Cataleg Anv. Cap ferneni galetjat a der.

Rev. Taro androsop caminant a dreta. Les llegendes i el sirnbol creixent determi­ nen tres

grups d'encunys: a.

Taro, darnunt llegenda arseetar i davant en arc llegenda arsakis­ kuekiar

b. Taro, darnunt

llegenda arseetar i davant creixent. c. Taro, darnunt llegenda arseetar 1.

Anv.1. Rev.l

,

L'encuny pertany al grup a. La Ilegenda arsakiskuekiar sembla que dobla en angle recte. *a. Copen hague (= SNG Cop. 250).3,36 g., 1-2 h. *b. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 3,00 g., 11 h.


727

DRACMES D'ARSE

la

Ib

2a

2b

3a

3b

4a

4b

Sa

5b

5c

6a

7a

7b

7c


728 2.

PERE P. RIPOLLES

Anv.1. Rev. 2.

L'encuny pertany al grup a. *a. Sub. Herrero 17/10/1991, n° 3.3,24

"'b. Madrid. IVDJ (= Mogente, lam. 3.

g., 6 h.

V-5).

Anv.1 Rev.3.

L'encuny pertany al grup a. =a. Londres. BM 520, 2,99

g., 3 h. *b. R. Petit, Las cecas valencianas, Valencia, 1981, p. 73, n° 1. 3,25 4.

Anv.l Rev. 4. ,',

*

5.

g.

L'encuny pertany al grup a. Glasgow (= Macdonald, p. 62, n" 1). 3,04 g. Marca de cisalla.

a.

b. Madrid. MAN. 2,65 g., 6 h.

Anv.2. Rev. 5.

L'encuny pertany al grup a. "'a. Nova York. ANS HSA 12.538

(= NAJ-J 220).3,10 g., 7 h. "'b. L. Villaronga, Saguntum 16, p. 248, n° 1. Trobada a Montemolfn "c.

6.

(Sevilla). 2,30 g. (fragrnentada), 5 h. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 2,85 g., 3 h.

Anv.2. Rev. 6.

L'encuny pertany al grup a. Sagunt. Col. S. Vela. 3,10 g., 7-8 h.

"'a.

7.

Anv.2. Rev. 7.

L'encuny pertany al grup a. *

Antiga col. Sanchez de la Cotera, (s. de C. n° 1746 Vives lam. VI-15 Hill lam. XXI-l0) (motile del BM). Perforada. *b. Antiga col. Sex (motile del BM). *c. Berlfn. Staatliche Museen (= L. Villaronga, Arse-Saguruum, lam. a.

=

=

IV-4). 3,03 g., 7-8 h. "'d. Paris. BN 961A. 2,99 g., 7 h.

8.

Anv.3. Rev. 8.

L'encuny pertany al grup a. =a. Sub. ANE 6-7/1956, n° 107 (= L. Villaronga, Arse-Saguntum, n° 3 =

A.M.

Guadan, La moneda Iberica, Madrid, 1980, n° 186). 3,14

g.,6 h. ':'b. Berlin. Staatliche Museen, col. Rauch

IV-3). 2,89 g., 7-8 h.

(= Arse-Saguntum, lam.


129

DRACMES D'ARSE

7d

8a

8b

9a

9b

9c

9d

lOa

11a

12a

12c

12d

12e

12g


130

9.

PERE P

RIPOLLES

Anv.4. Rev. 9.

L'encuny pertany al grup a. a. Sagunt. Col. Ripolles-Adelantado. Trobada a Sagunt. 3,13 g., 3 h. "b. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 2,80 g., 3 h. "'c. Arxiu L. Villaronga, n° 660-25 (= Nummus IV-VI, 1981-83, lam. *

[V-39). 2 h. ':'d. Arse-Saguntum, lam. V-8. 2,45 g., 6 h.

10.

Anv.4. Rev. 10.

L'encuny pertany al grup b. *a. Barcelona. GNC 20.973.3,07 g. 7 h.

11.

Anv.5. Rev. 10.

L'encuny pertany al grup b. '�a. Barcelona. GNC 20.971.2,93 g., 6 h.

12.

Anv.5. Rev. 11.

L'encuny pertany al grup b. s. Vela (= Saguntum 19, p. 339, n° 145). Trobada a 7 h. Sagunt. 2,60 g., b. Antiga col. Sex (motile del BM). =c. Arxiu L. ViUaronga, n° 1146-39-1. Trobada a Archidona. 2,70 g., 7 "a. Sagunt. Col.

h. "d. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 3,25 g., 12 h. "e. Copenhague (= SNG Cop. 251).3,22 g., 1-2 h. 'f. Madrid (IVDJ (= Mogente, lam. V-5). Perforada. "'h. Londres. BM 521, 3,134 g., 1 h. *i. Barcelona. GNC 33.857. 3,03 g., 6 h.

*j. Arxiu L. Villaronga, n" 611-29.2,94 g., 6 h. 'k. Viena (= Hill lam. XXI-9 13.

=

Dembski 194). 3,01 g., 6 h.

Anv.6. Rev. 12.

L'encuny pertany al grup c. "'a. L. Villaronga, Sag un tum 16, p. 248, n° 2. Trobada a Montemolfn

(Sevilla). 2,85 g., 11 h. "b. Sagunt.

Col. Ripolles-Adelantado. Trobacla a Sagunt. 3,02 g., 3 h.

*c. L. Villaronga, Saguntum 16, p. 248, n° 3. Trobada

a

(Sevilla). 2,67 g., 2 h. "d. Barcelona. GNC 20974.2,82 g., 11 h. e.

Nova York. ANS, col. Newell. 2,93 g., 1 h.

"f. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 1,60 g., 3-4 h.

'g. Budapest (= SNG Hungary, vol. I, n° 97),3,01,12 h.

Monternolin


DRACMES D'ARSE

131

12h

12i

12-I

I2k

13a

13b

13e

13d

13f

13g

Dubtosa


PERE P. RIPOLLES

132

ALTRES EXEMPLARS 1. Nova York. HSA 12.582. 3,13 g., 5 h. Encuny d'anvers n° 1. 2. Sagunt. Col.

Ripolles-Adelantado, Trobada a Sagunt. 3,14 g., 6 h. Encuny

d'anvers n° 1. 3. Madrid. FNMT (= L. Villaronga, Arse-Saguntum, lam. V-7). 3,22 g., 6 h. 4. L. Villaronga, Saguntum 16 p. 248, n" 4. Trobada a Montemolfn

(Sevilla).

2,45 g. (perforada), 12 h. Encuny d'anvers, n° 4 (?). 5. L.

Villaronga, Arse-Sagunium, n° 9 (no ilustrada). 3,35 g., 7 h. Encuny

d'anvers n° 5.

EXEMPLARS DUBTOSOS "'

1. Madrid. MAN. 2,34 g., 6 h. (lam. III-a). No estern segurs de la seua auten­

ticitat: les bores estan creiem que model.

pot

Ilimades, el gruix es molt irregular i la superffcie porosa;

tractar-se d'una moneda

fosa, tot i que no s'ha identificat el seu


Tagilit, nueva ceca punica en la provincia de Almeria

C. ALFARO ASINS

Entre 1931 Y 1935

ingresaron en el Museo Arqueologico Nacional una serie

de materiales procedentes de las excavaciones arqueologicas efectuadas par Luis

Siret en la antigua Baria (Villaricos, Almeria), fundamentalmente en la necropo­

lis, entre finales del siglo pasado y los primeros alios de este.' Ademas ingresaron 51 diarios de excavacion, su biblioteca y otros manuscritos con el estudio y la des­

cripcion de muchos de estos materiales, entre ell os las monedas. Con posteriori­ dad a estas fechas cabe destacar los trabajos de M. Astruc' y las excavaciones que desde 1974 viene realizando M.J. Almagro en el yacimiento.' El material nurnismatico de estas antiguas excavaciones que ha llegado a nosotros tiene un gran interes, aunque la mayarfa de las piezas no sabemos exacta­ mente en que contexto se hallaron dentro del yacimiento. Algunas de estas mone­ das sin

contexto

conocido fueron descritas por J. Mil Vidal que, inicialmente,

publico 9 divisores de la ceca de Baria hasta ese momento desconocidos, despues 82 monedas de cobre de gran peso de la misma ceca y, por ultimo, describe otras

1.

SIRET, L., Villaricos

y Herrerfas, antigUedades punicas, rornanas, visigoticas y arabes, Memo­

rias de la Real Academia de la Historic, XIV, 1909, pp. 380-478.

ASTRUC, M., La necropolis de Villaricos, Madrid, .1951. (En adelante citado como ASTRUC). Arqueoiogia 79. Memoria de las actuaciones programadas en el 0.110 1979, Madrid, 1.979, p. 37, n° 25. Arqueologia 80. Memoria de las actuaciones programadas en el ano 1980, Madrid, 1981, p. 38, n" 25. Arqueologia 83. Memoria de las actuaciones programadas en. el aho /983, Madrid, 1984, p. 14, n'' l. 3. ALMAGRO GOllI3EA, M. J., La necropolis de Baria (Almeria}. Campanas de 1975-78, Madrid, 1984. ALMAGIW GOIUlEA, M. J., La necropolis de Villaricos, campaha de ]983, (en prensa). De las excavacio­ nes de este ultimo afio cabe destacar un tesorillo de 19 monedas de Castulo halladas junto a una de Gadir. Cfr. ALMAGRO GORSEA, M. J., Un tesorillo de monedas ibericas y punicas de la antigua Baria, 2.

3.

Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 11,1986, pp. 331-353.


134

C. ALFARO ASINS

157 monedas halladas en el yacimiento, de ellas 85 de Baria, las mismas anteriores, a

las que

se

anaden tres

nuevos

ejemplares, los 9 divisores tambien de Baria, 2

punicas, 13 ibericas, 7 hispano-romanas, 8 romanas republicanas y 33

monedas

irnperiales.' Adernas de estas monedas sin contexto recogidas por Vidal, hemos

podido

clasificar 105 nuevas piezas, aunque se han desestimado otras 188, practicarnente frustras. Por ultimo, ellote mas interesante 10 forman 143 monedas que conservan el importante dato de la tumba en que se hallaron y que daremos a conocer proxi­ marnente. Entre todo el material nurnismatico

procedente de Villaricos, desde punto de vista, destacan una serie de monedas de tipo punico desconoci­ das hasta la fecha. Algunas de estas piezas parecen estar en la linea de las acufia­ ciones hispano-cartaginesas, pero otras, las que han captado nuestra atenci6n desde hace varios afios y hoy damos a conocer una vez esclarecida su filiaci6n, corresponden a una nueva ceca punica, Tagilit, 0 Tagilis en su versi6n latina, como nuestro

intentaremos demostrar a continuaci6n.

TIP 0 1

Anv.

-

Cabeza Iernenina?

a

derecha

(Tanit?), cubierta por una espeCle de

tocado 0 sombrero. Rev.

-

Delfin a derecha, encima

leyenda punica eMP

,

L), debajo sobre linea

de exergo leyenda punica T G L T 1

2,32

14-15

11

MC

MAN, Siret Villaricos'

2

1,87

15,00

12

RC

MAN, Siret

Villaricos, 52 Los dos ejemplares que conocemos de este primer tipo de monedas presentan una

conservaci6n muy deficiente, aunque nos parece observar un mismo curio de

anverso

y claramente distintos cufios de reverso, diferenciables tanto en la forma y

tamafio del delfin como en la leyenda.

La

tipoLogfa, el reducido tamafio e incluso 1a leyenda de estas monedas

recuerdan fundamentalrnente a algunos divisores de Olontigi con cabeza masculi-

4.

VIDAL BARDAN, J. M", Moneda inedira de Baria, Acra Numismtitica, IX, 1979, pp, 37-39.- Id.: Baria, 11 Simposi Numisnuuic de Barcelona, Barce­

La circulacion monetaria de Villaricos: La ceca de

lona, 1980, pp. 151-155.- Id.: La circulacion monetaria de Villaricos scgun los Iondos del Museo Arque­ ologico Nacional, Museos-Z, 1982, pp. 15-23. 5. Esta moneda no podernos clecir que este publicada, pues se atribuyo a Gades y no se ofrecio fotograffa. Cfr. VfDAL, J. M'., La circulacion monetaria de Villaricos segun los fondos del Museo Arqueologico Nacional, citado, p. 17, Monecla punica n° 1. su


TAClLIT, NUEVA CECA PUNICA

135

TIPO I

(x 2)

1

2

TIPO II

(x 2)

1

2

3

4


136

na

C. ALFARO ASINS

y delfin

cuentes

a

derecha," aunque estos rnisrnos tipos de anverso y reverso son fre­

tarnbien

en

otros

talleres

punicos de Hispania como Abdera,' Seks,"

Gadir? y Asido,'? del Norte de Africa como 101 Caesarea," asi como tambien utili­ zados en otras cecas del sur de Ia Peninsula" y cuadrantes ibericos." Esta similitud tipologica con monedas piinicas de otras cecas bien conocidas y su

reducido tamafio ha

podido ser quizas la causa de que no conozcamos mas

ejemplares de esta nueva ceca que, si existen en otras colecciones, se han podido clasificar con el numerario de alguna de las ciudades citadas, fundamentalmente Gadir y Olontigi, como sucedio con la pieza n° 1 atribufda erroneamente a Gadir por Vidal Bardan. Sin embargo, creo poder identificar estos ejemplares con una moneda recogi­ da

primero por Delgado" y despues por Vives entre las «inciertas». Este ultimo investigador ya no via directarnente la pieza por 10 que se lirnito a reproducir y describir el dibujo de la obra de Delgado sin transcribir la leyenda, comentando solo que quizas podfa ser una moneda de Gades mal vista." Esta moneda recogida por Delgado y Vives que, al parecer, se conservaba en la coleccion de D. Eduardo Navarro de Malaga, se describe en ambos autores con cabeza femenina con tocado especial

en

anverso, y, en reverso, el delfin con ere­

ciente y globule debajo se situa entre dos hneas de leyenda punica. Este creciente con

globule que citan Delgado y Vives no es otra cosa, desde nuestro punto de

vista, que la aleta pectoral mal interpretada. La leyenda superior,

segun Rodriguez de Berlanga, esta forrnada par cuatro beth, 'ayin y lamed, yes igual a la que se encuentra en monedas de Gadir, Seks, Tingis y Lixus; es decir, se trataria de la conocida formula MpcL como tarnbien se desprende de la graffa de los sign os del dibujo. La leyenda inferior, a su juicio, es de seis letras que transcriben en: la pri­ mera una 'ayin, la segunda una taw, la tercera una lamed, la cuarta una nun, la quinta dud a entre beth-daleth-zayin y la sexta una girnel ('TLN B-D-Z G).'6 letras que transcribe al hebreo en men,

6. VIVES y ESCUDERO. A., La monee/a hispanica. Madrid, 1926. LXXXIX- 4 Y 7 (En adelante citado como VIVES). 7. VIVES. LXXXI-8. 8. 9.

VIVES, LXXXlI-12. VIVES, LXXIV-li.

10. JENK1NS. G.K., Sylloge Numrnorum Graecorum. The Royal Collection. of Coins and Medals Danish National Museum. North Africa Syrnca-Mouretania,

Copenhagen, 1969, n° 106. (En adclante

citado como SNGCop). ll

.

MAZAIW. J

..

Corp liS Nummorum Numidiae Mauretaniaeque, ParIS, \955. n° 566 y 567. (En

adclante citaclo como MAZARD). 12. 13. 14.

Carteia, VIVES, CXXVI, 11-13, CXXVII, 4 Y 8. CXXVIII, 8 y La. Salacia, VIVES, LXXXIV-I!. VIVES, XXJll-4, XXIV 7-12, XXXI 7-10, XXXII 12-6, XXXTTl3-14, LXVII-5. DELGADO, A., Nuevo metoda de clasificacion de las medallas autonomas de Espana, Sevilla.

IS73, Apendices, p. 387-388. n" 5, LXXXV,S (En aclelante citado como DELGADO). 15. VIVES, p. '120, n" 22, CXX-S. 16. DELGADO, p. 387-388, n? S.


TAGILIT, NUEVA CECA PUNICA

737

La leyenda superior no es visible en ninguna de las dos monedas que presen­

tarnos, aunque es muy posible que este r6tulo exist a y contenga la conocida for­ mula MpcL, habitual en algunas cecas punicas hispanas y norteafricanas, con sen­

tido

de

«acufiacion

de».

Por

otra

parte,

esta

hip6tesis

se

afianza

en

el

convencimiento de que estas monedas son simi lares a la recogida entre las incier­ tas por Delgado y

Vives, antes citada, que se reproduce con esta leyenda superior,

claramente dibujada e interpretada.

1

2

r0

Fig. 1. Leyendas de las monedas del Tipo I: TGLT En cuanto a-la leyenda inferior, que es la que hemos podido observar directa­ mente en los

ejemplares hallados en Villaricos, cabe destacar que se trata de una epigraffa normalizada sin apenas problemas de lectura (Fig. 1). EI primer signo es taw neopunica similar a la que aparece en Olontigi," en algunas de en de divisores tardios Gadir" y en abundantes cecas nortea­ Abdera," piezas una

clara letra

fricanas. Esta letra en la primera moneda, la de mayor peso, presenta un trazo muy grueso en su parte superior por 10 que pudiera parecer la cabeza cerrada de la letra, a la manera de una beth en negativo (Fig. 1.1). La segunda letra

tam bien clara gimel

neopunica, en ambas monedas representada por angular igual longitud." Este tipo de gimel Lo tarnbien encontramos en algunas monedas de Olontigi," en Ebusus" y en algu­ un

nas cecas

es

una

doble trazo

de

norteafricanas.

EL tercer signo es una lamed con distinta gratia en cada moneda. En el primer

ejempLar la Letra adopta una grana punica pero trazada en negative, forma erro­ nea similar a la que documentamos en una moneda de la primera serie de Gadir" (Fig. 1.1). En la segunda pieza La Letra adopta una forma claramente neopunica

17. SOLA SOLI", 1.M., Acuriaciones rnonetarias de Olontigi, Numisma, 74, 1965, p. 23, lam. 1. 18. JENKINS, G.K., Spain-Gaul, Sylloge Numrnorm Graecorum. The Royal Colection of coins and medals Danish National Museum, Munksgaard- Copenhagen, 1979, n" 69. (En adelante citado como

SNGCop Spain). 19. ALFARO ASINS, C, Las monee/as de Gadir/Gades, Madrid, '1988, p. 60, leyendas n° 3.1,3.2 Y p.

62, leyenda anomala n" 8. (En adelante citado ALFAIW). 20. FRIEDRICH, F. Y ROLLlG, W., Phoniiisch-punische gramatik,

Rorna, 1970, n° 45, 46 Y 47. (En

adelante citado FRfEDR1CH). 21.

SNGCop Spain, n° 167.

22. En casi todos los

reverses

del grupo XIX de CAMPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona,

1976. 23. ALFARO ASfNS, C, Variante en moneda de Gadir, Numisma, 177-179,1982, pp. 59-63.


138

C. ALFARO ASINS

que sobresale por encirna del resto de la leyenda (Fig. 1.2), graffa tam bien docu­ mentada en monedas tardfas de Gadir," Seks," Malaca" y Olontigi." La cuarta letra parece ser otra taw de graffa similar a la anterior, aunque no se

aprecia c1aramente en el primer ejemplar y en el segundo los dos trazos que la

forman no estan unidos por el vertice, como es habitual. Es posible que pueda haber algun otro signo a continuaci6n de los resefiados como

opinaba Rodriguez de Berlanga, aunque no parece probable dado el impor­

tante relieve de los trazos que se conservan y el escaso campo moneta I

que queda

libre hasta el borde de la pieza. Por 10 expuesto, la transcripci6n TGLT que proponemos es bastante clara, incluso tam bien aplicable a los tres primeros signos del dibujo de la obra de Del­

gado, despues recogido por Vives. Esta leyenda podrfa vocalizar en TaGyLaT 0 TaGyLiT, con una estructura similar al 'BDRT 0 ABDeRaT de la cercana ceca de Abdera. Los pesos de las dos monedas que conocemos son de 2,30 y 1,87 grs., 10 que

parece evidenciar que el valor de estas piezas serfa el de cuartos de

una

unidad

tanto de

8-9 grs. como de 10-11 grs., aunque por la tipologfa que presentan nos inclinamos a pensar que siguen el ultimo, mas reciente y que en otras cecas como Gadir presenta divisores tipol6gicamente

exactos a estos.

Es pues 16gico pensar

que estas peq uefias monedas fueran divisores de otras de mayor tamafio que bien no han lIegado a nosotros 0 no somos capaces de relacionar entre sf.

0

Asf pues estas monedas tanto por tipologfa, como por metrologfa y sobre todo por presentar la leyenda neopunica MpcL I TGLT, estan en la linea de las

acuiiaciones municipales que conocemos en otras ciudades punico-hispanas, fun­ damentalmente Gadir. Por comparaci6n con las series de la citada ceca y por la

epigrafta neopunica aunq ue norrnalizada de estas monedas, podemos situar su emisi6n entre finales del siglo III y mediados del II a. C. TfP02 Anv. Rev. "I

-

-

Palmera sin frutos.

Creciente, encima estrella de 4 rayos y debajo leyenda piinica T G Y L T ( 7) ..

3

3,37 3,05 3,00

4

2.84

2

18,00

RC

Archivo Villaronga"

18,00

12

RC

MAN Siret Villaricos, 8"

18,00 17,00

9

RC

IVDJ IX-l0-9, Gomez Moreno"

6

RC

MAN, Siret Villaricos, tumba 937

24.

ALFARO. p. 60. leyenda n" 3.2 y p. 61. D. 25. ALFARO ASINS. C, Observaciones sobre las monedas de Seks segun la colecci6n del M.A.N., A lmuiiecar, A rqueologia e Historic, J II, 1986, pp. 75-103.

26. CAMPO, M., Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca, A lila Orientalis, 4, 1986, p. 144. 27. SOLA SOLl� .I.M., Acuriacioncs monctarias cle Olontigi, citado, p. 23, lam. l. .

28. Esta moneda, sin procedencia conocida, nos ha siclo arnablernenre proporcionada por el Dr.

Villaronga. 29. Al parecer hallada en los alrededores de los hipogeos.


TAGILlT, NUEVA CECA PUNICA

139

De las cuatro monedas que actual mente conocemos de este tipo, las dos pri­ meras estudiamos, conservadas en la colecci6n del M.A.N., proceden de Vil1a­ que

ricos y una de ellas, la n? 4, se hall6 como unico material numismatico en la tumba n° 937. Esta tumba corresponde a un enterramiento colectivo dentro de una gran camara hipogea de forma rectangular con corredor de acceso, excavada en la coli­ na

denominada «El Garbanzal», dentro de la zona de «Los Conteros». Este tipo

de hipogeos albergaban inicialmente inhumaciones pero a partir del siglo III a. C se

suelen reutilizar por 10 que contienen tambien incineraciones."

hipogeo n° 937 se hal1aron, adernas de la moneda, una cascara de huevo de avestruz entera sin decorar, una larnpara rodia, copitas de barro, un amuleto de barro con forma de racimo, un anillo de plata, estrfgilas de hie­ Con cretamente en el

rro, varillas yaros de bronce, clavos y espiguiUas circulares

de hueso adornadas con

trazos radiados incisos, as! como restos de unos catorce esqueletos sin quemar."

En general, los materiales de estos hipogeos de Villaricos son datables entre los siglos IV a.C, y I d.C, aunque es dificil diferenciar los ajuares de cada enterra­ miento debido

a

los revueltos provocados por las reutilizaciones, los antiguos

carnaras." saqueos y los derrumbes de los techos de las Como en el caso anterior, las monedas presentan una conservaci6n deficiente, aunque es posible apreciar su tipologia y leyenda, por 10 que parecen proceder

de

un mismo par de cufios.

Tipol6gicamente estas monedas est an en la linea de las emisiones cartagine­ caballo el tipo mas representado y, en espe­ sas, ya que la palmera es despues del a las acufiaciones son punicas de la antigua Baria, de donde cial, muy pr6ximas q uizas tomaran el modelo. En la Peninsula Iberica la palmera como tipo principal la encontramos en los reversos

de la ceca de Baria, tanto en el valor superior" como en su divisor, cuarto

del anterior." Tarnbien aparece en los reversos de dos emisiones de bronce hispa­

no-cartaginesas, aunque en todos estos casos se representa con frutos." Como tipo principal y casi siempre representada con frutos, la palmera es muy frecuente en

las monedas del Insti­

Agradecemos esta informacion ala Dra. Garcia-Bellido que catalogo Don Juan gracias a una beca de la Fundacion March. 31. ASTRUC, p. 67, tipo J. 32. Estos son los materiales que de manera imprecisa y aislada cita ASTRUC, p. 70, 71, 72, 76, 77, de excavaciones de Siret, redactados por su capataz Pedro Flores, figuran 79 78, Y 80. En los diarios 30.

tuto de Valencia de

aproximadamente las mismas piezas con algunas variaciones eo las denominaciones La idcntificacion de los materiales de cada tumba y el estudio detallado de la esia, como se puede observar, por hacer.

33. ALMAGRO, MJ., Las excavaciones en la Sire! (1934-1984), Sevilla, 1986, pp. 629-632.

0

interpretaciones.

necropolis de Villaricos

necropolis punica de Villaricos, Homenaje a Luis

34. VILLARONGA, L., Las monedas Hispano-Canaginesas, Barcelona, 1973, Clase XII. (En ade­ lante citado como VILLARONGA).

35. VIDAL, I.M., Moneda inedita de Bano, citado, pp. 37-39. 36. VILLARONGA, Clase VIlI. Tipo I. Grupo III A n? 113 y Clase X. Tipo II, n° 126 y 127.


140

C. ALFARO A SINS

emisiones

cartaginesas

de

plata y bronce

de

Sicilia," y de

oro

y

bronce de

Cartage." EI tipo de reverso, un creciente con estrella de cuatro rayos, esta en evidente relaci6n

con el uraeus con creciente y astro que aparece en los an versos de los divisores de Baria que adernas presentan tambien, como hemos dicho ya, una

pal­

mera en reverso.

EI creciente con 0 sin astro como tipo secundario es muy frecuente en el numerario hispanico y norteafricano, especialmente en emisiones de tipo punico, pero es muy raro como tipo principal. En la Penfnsula Iberica como tipo principal s610 utiliza la ceca de Malaca en los anversos de unas escasas monedas cercanas al cambio de Era,39 aunque tam bien 10 encontramos como tipo de reverse en unos

pequefios divisores de plata de finales del siglo III a. C que aparecen en el Levan­ te

peninsular." En el Norte de Africa el creciente con 0 sin astro aparece en el

reverse con

de algunas monedas punicas de Bulla Regia y Macomada." El creciente

estrella de seis rayos, en la misma disposici6n que el de las monedas de Tagi­

lit, 10 encontramos tambien en ejemplares mucho mas recientes de Juba II y Ptolo­ meo." En Italia este tipo principal de reverse 10 encontramos exactamente igual; es

decir con estrella de 4 rayos, en monedas etruscas." EI creciente con 0 sin gl6bulo central acompafiado de estrellas tam bien aparece en uncias semilibrales an6nimas, acufiadas en Roma en 217-215 a. C, en denarios de L. Lucretius Trio del 76 a. C y en

aureos y denarios der P. Clodius del 42 a. C44 Por ultimo el tipo de reverse de

tres crecientes con estrella de 12 rayos dentro de cada uno es habitual en algunos

quadrans de Venusia y los tres crecientes con gl6bulos en semuncias de Caelia, en monedas de Tarento" y de Crotona."

37.

SNGCop, n° 70-72,73-74,102-106,107-108,124-125,126-127. SNGcop, n° 130, 132-133 Y 415. Una excepcional y nueva moneda de oro con reverso palmera descrita en MILD ENBERG, L.: Punic Coinage on the eve of the First War Against Rome a reconside­ 38.

ration, Studia Phoenicia X Punic Wars, Leuven, 1989, p. 12. 39.

VIVES, LXXXV-5. CAMPO, M., Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca, citado

Periodo IV. Post c. 45 a.c. Serie VII' B. 40. GARciA GARRIDO, M. Y COSTA, S., Divisores de plata con tipologia helenico-punica, Acta Numismatica, 16,1986, pp. 53-56. Para GARciA- BELUDO, M.P., Las religiones orientales en la Peninsu­ la Iberica: documentos numismaticos, I, AEArq, 64,1991, p. 48, figura 13, y Las relaciones econornicas y la monecla entre Massalia, Emporion y Gades, Simposio Intemacional sobre Griegos e Iberos, ss. VI­ IV, Ampurias, 1991 (en prensa), estas moneclas son agorah, valor citado en algunos textos antiguos que

equivalen a 1/20 del shekel. 41. MAZARO, n° 515-516 y 522. 42. MAZARO, n° 189-192, 299-300 Y 504-505. 43. SAMBON, A., Les monnaies antiques de l'ltalie, I, Paris, 1903- 1904, n? 60, 65 y 67. 44. CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coinage, Cambridge, 1976, n° 39/4, n° 390/1 y 494/20. 45. Sylloge Nummorum Graecorum. The Collection of the American Numismatic Society, 1,1969, n° 755-765, 678 Y 1582-1595. 46. Sylloge Nummorurn Graecorum. The Collection of the American Numismatic Society, 3, 1975, n? 444-446. Este tipo tarnbien aparece en otras acuriaciones mas lejanas del mundo griego como Eucar-


TACILlT, NUEVA CECA PUNICA

141

El creciente junto con el disco solar, la luna y las estrellas, motivos proceden­ tes de antiguos cultos orientales, son atributos de Tanit como divinidad astral que

Su elecci6n en est a

figuran en abundantes manifestaciones religiosas cartaginesas. a la diosa, a la que sabemos se ceca parece estar en relaci6n con el posible culto veneraba

en

la Baria punica." La asociaci6n de la palmera y el creciente con astro

tarnbien parece tener un simbolismo funerario, como se interpreta en las pinturas de Kef-el-Blida.'8 En conclusi6n, vemos que tanto la palmera como el creciente, tipos elegidos utilizan en la Peninsula solamente en para las monedas de la Tagilis punica, se acufiaciones que se circunscriben a la zona Mediterranea y son frecuentes en emi­ siones cartaginesas y norteafricanas.

Fig. 2. Leyenda de las monedas del Tipo II: TGYLT En como en

cuanto a

la

leyenda de estas monedas, que transcribimos en TGYLT,

el caso anterior vemos que se trata de una escritura normalizada que, en

sus

sign os visibles, no presenta problemas de lectura (Fig. 2). El primer signo es

una

clara letra taw neopunica, similar a la inicial de las monedas que forman el

tipo 1. La segunda letra es tambien una clara gimel neopunica que, como unica dife­ rencia con la de las monedas del tipo 1, presenta el trazo derecho prolongado en su

parte superior, sobresaliendo del angulo a manera de apice."

letra es tambien parecida

a

La graffa de esta

la shin neopunica de algunas monedas de Shemesh,"

Asido y otras cecas convencionalmente denominadas «libiofenices», aunque tam­ bien es similar a la waw que aparece en una rara emisi6n de Malaca." El tercer signo es una yod neopunica similar a la que encontramos en algunas monedas de Ebusus. Esta letra

puede ser una matres lectionis con funci6n de

vocal, tfpica del neopunico, que representa un intento de vocalizaci6n respecto

a

la leyenda de las monedas del tipo 1.

en algunas monedas partas y en pia, Cydonia en Creta, Atenas, Sigeium en Troas, Thespiae en Boecia, piezas imperiales de Soland us en Lydia, Alejandrfa y Carrhae en Mesopotamia. 47. ALMAGRO GORBEA, M.J., Un deposito votivo de terracotas de Villaricos, Homenaje al Prof Martin Almagro Basch, II, Madrid, 1983, pp. 291-307. 48. FERRON, I., La peinture funeraire de Kef-el-Blida, Archeologia, 20, 1968, pp. 52-55.

49. MAZARD, p. 6. FRIEDRICH, n° 46. 50. MARION, I., Les rnonnaies de Shemesh et des villes autonomes de Mauretanie tingitane au Musee Louis Chatelain a Rabat, Antiquites africaines, 6, 1972, p. 69, n" 22. 51. ALFARO ASINS, C, Epigraffa monetal punica y neopunica en Hispania. Ensayo de smtesis,

Glaux, 7, (Ermanno A. Arslan studia dicata), Parte I, Milano, 1991, pp. 122 Y 130.


142

C. ALFARO ASINS La cuarta letra es una lamed

neopunica similar a La de la segunda moneda del

tipo 1. Por ultimo, en Las monedas n° 2 y 3 nos parece vel' un quinto signo que podrfa ser una letra nun 0 una taw, probablemente est a ultima pOI' comparaci6n con

Las monedas del tipo 1. En la moneda n'' 3 aun parece que pudiera continual' La

leyenda pues se aprecian restos de posibles sign os apenas perceptibles. con so

Las consonantes TGL que forman La leyenda, quizas puedan estar en relaci6n «descubrir 0 reveler»," como hipotetica alusi6n a las minas de la zona 0 inclu­

al manantial termal de Cela.

En cuanto a metrologfa las cuatro monedas que conocemos tienen un

peso de

3,37, 3,05, 3,00 Y 2,84 grs., con una media de 3,065 grs., por 10 que podrfan ser tanto mitades de poco peso del sistema de 8-9 grs. como, mejor, cuartos del

patr6n

de 10- 11 grs.

Dada la similitud tipoL6gica con los divisores de Baria, nos

preguntamos si no

podria tratarse tambien de una misma denominaci6n aunque mas Ligera. La posi­ ble perdida de peso de las monedas de Tagilit quizas

pudiera deberse al predomi­

nio del plomo en su cornposicion." Por el contrario en los divisores de Baria pre­ domina el cobre." Lo que parece evidente despues del analisis de los dos tipos de monedas

atribuimos

que

punica es que las dos series que presentamos no ser entre sf, pues difieren en tipos, pesos y especialmente parecen contemporaneas una en distinto estadio evolutivo. Asf en las monedas del pri­ presentan leyenda mer

a

esta nueva ceca

tipo algunas letras adoptan aun una forma punica y todos Los sign os son con­

sonanticos frente a las del segundo tipo, cuyas letras son todas neopunicas, quizas

algo mas evolucionadas, y se introduce una yod con intenci6n de vocalizar el nom­ bre de la

ciudad, 10 cual es el unico argumento que poseemos para obtener una

cronologfa relativa de las monedas entre sf. En este sentido, encontramos un paralelismo entre los dos tipos de leyenda que documentamos en las monedas de est a ceca y las de Tingis. En la ceca africa­ na

tambien hallamos una Jeyenda en su forma reducida TNG' y otra en su forma

plena TYNG',55 aunque este criterio epigrafico no parece tener caracter diferen­ ciador para la ordenaci6n cronoL6gica de las monedas."

52. FUENTES, MJ., Vocabulario fenicio, Barcelona, 1980, p. 246 Y p. 97. 53. El anal isis metalografico de dos monedas ha dado un alto porcentaje de plomo del 56-57%,

seguido del cobre con eI38%, estano con 3-5%, hierro con 0,10- 0,20%, niquel con 0,13-0,19%, antirno­ nio con 0,08-0,09% y plata con 0,017- 0,067%. 54. EI analisis de una moneda ha proporcionado un 79,80% de eobre, 12,22% de plomo, 7,55% de estafio, 0,219% de antimonic, 0,046% de plata y 0,03% de hierro. 55. MAZARD, pp. 222-223, leyendas n° 70 y 78. SOLA SOLE, J.M., Los r6tulos monetarios punicos de Numidia y Mauritania, Numisma, 35, 1958, p. 22-23. 56. BELTRAN, A., Las monedas de Tingi y los problemas arqueol6gieos que su estudio plantea, Numario Hisptinico, 1952, I, pp. 89-114. MAZARD, pp. 180-184, n" 589-611. SNGCop, n° 720-741.


TAGILIT, NUEVA CECA PUNICA

143

LA CECA EMISORA

En cuanto a la ceca que ernitio estas monedas, en un principio pensamos que los rotulos TGLT

0

TGYLT, se pod fan corresponder con el autentico nornbre Esci­

punico de la actual Villari cos, ciudad que a rafz de la conquista pion en el 209 a. C. 0 algo despues, pudo haber perdido el toponimo punico para romana con

tomar el mea

de Baria, nombre latino con el que la citan, entre otros, Ciceron, Ptolo­

y Plinio." Ante esta posibilidad, la ciudad punica de Villari cos habria emitido dos emi­

siones para fines distintos, puesto que no parece que un as y otras monedas pudie­ formal' parte de una pertenecer a un mismo sistema, momento cronologico, ni de los la misma escala de valores. Por una parte, cartagineses impulsaria presencia ran

la acufiacion de

unas

emisiones de cobre

anepfgrafas, como es habitual en su

numerario, de alto peso y valor adquisitivo intercambiables con pequefios diviso­ Obul­ res de plata, como ocurre con las series conternporaneas de Seks, Castulo y POl' otra, unas emisiones municipales de acunacion, formadas por piezas de

CO.58

ernision. poco valor adquisitivo y escaso volurnen de la Pero esta primera hipotesis se desvanecio ante la evidencia de que este tope­

nimo monetal que transcribimos en TGLT 0 TGYLT, Y que podrfa vocalizar en

inscripcion romana apa­ recida en 1976 en el terrnino municipal de Tfjola (Almeria), que, segun Resina y TaGYLaT 0 TaGYLiT, se hallaba documentado en

una

Pastor, dice: «Voconia Avita hija de Quinto, construyo unas termas en terrenos de su pro­ un pied ad para la Republica Tagilitana. Las dedico despues de haber ofrecido celebrado unos juegos circenses. Para la conservacion y manteni­ banquete y de las tennas entrego a la Republica Tagilitana la cantidad miento

perpetuo

de dos mil quinientos denarios de plata»."

En efecto, en est a lapida de marrnol de Macael de finales del siglo I 0 princi­ hasta

mornento, pios del II d. c., se cita un nuevo toponirno, desconocido T romano de TAGILI 0 al alude AGILIS, cuyo T AGILIT ANAE, que municipio ese

57. TAPIA GAIH�IDO, l.A., Historia General de Almeria y .I'Ll provincia. Tomo If. Coloniraciones, His­

Almeria, 1982, p. 304. Scgun SOLA SOLE, 1.M. Toponimia fenicio-punica, Enciclopedia Lingitistica panica, 1, Madrid, 1960, p. 499, es I1lUY poco probable una erimologta Ienicio-punica para este lop6ni1110 de

Baria.

58. VILLARONGA, L., Las primeras ernisiones de monedas de bronce en Hispania, Papers in [be­ rian Archaeology, BAR lruerruuional Series, 193,

I, 1984,205-215.

59. RESINA SOLA, P. Y PASTOR MUNOZ, M., Inscripci6n romana aparecida en Armuna del Alman­ romanas zora (Almeria), Zephyrus, XXVlIl-XXIX, 1978, pp. 333-336. LAZARO PEREZ, R., Inscripciones de Almeria,

Almeria, 1980, pp. 91-93. En la zona de Tijola han aparecido tarnbien recientemente, 1978

Almeria. inscripciones latinas de tipo funerario. Cfr. LAZARO, R. Municipios rornanos de al Padre Tapia, (Fuentes literarias Y epigraficas). 1 Encuentro de Culiura Mediterranea. Homena]e Almeria (1986)1988, p. 124. Hispania Epigraphica, 2, 1990, p. 22, n? 23. RESINA, P. Inscripci6n rornana aparecicla en Tijola (Almeria), Zephyrus, 32-33, 1981,213-215.

Y 1979,

otras


Fig. 3. Mapa de situacion de Tagilit/Tagilis (segun Sillieres)

500

leoo

XJ()Om�lros

Fig. 4. Plano de la zona de Tijola (segun Pellicer-Acosta)


TAG/LIT, NUEVA CECA PUNICA

145

nornbre, por el extraordinario parecido Ionetico, vemos se ha perpetuado en la actual localidad de Tijola, donde se hall6 la pieza, situada a unos 60 kms. de Baria.

(Fig. 3). AI parecer son muy abundantes los hallazgos arqueol6gicos de la zona de Tfjola, donde hay constancia de numerosos yacimientos arqueol6gicos desde el

paleolitico a epoca moderna. Desde el punto de vista de las monedas que presen­ tamos, destaca una enorme factorfa punica emplazada en la Muela del Ajo, cerro

irregular situado a unos 1.800 m. al Norte-Noreste de Tijola, en la margen izquierda del rfo Almanzora. (Fig. 4). Se trata, segun Pellicer y Acosta, de una gran nucleo punico industrial y comercial de los siglos VI-III a. C, formado por la penetraci6n de gentes punicas de contorno

venidas de Baria que ascenderfan por el valle del Almanzora en busca de minera­ les de cobre (Cueva de la Paloma) y hierro (Ser6n). Adernas otros atractivos de la

serfan tarnbien su riqueza agrfcola y el manantial natural de Cela. La superfi­

zona

cie del yacimiento de un os 100.000 m', segun los citados autores, esta repleta de

fragmentos ceramicos, predominando las anforas punicas con formas arcaicas y los grandes vasos de la misma tradici6n. Tambien abundan las escorias de hierro, plomo y cobre. En la zona igualmente hay constancia de otros yacimientos roma­ nos posteriores, desde finales del siglo III a. C, de tipo eminentemente minero e industrial." Esta facto ria punica tierra adentro," era paso obligado desde el Mediterraneo ala altiplanicie granadina que conducfa a la zona minera de Jaen. La via, jalonada

de yacimientos arqueo16gicos de todas las epocas, unia desde antiguo los centres mineros donde se extraia el oro de sierra Nevada y el plomo argentffero de Sierra

Morena, con Baria, puerto de embarque del mineral. La cuenca del Almanzora y del Guadiana Menor fue probablemente el cami­ no

mas utilizado para las relaciones entre el litoral del Levante mediterraneo y el

alto Valle del Guadalquivir. Esta antigua via de penetraci6n, utilizada ya en epoca

argarica, partiendo de Baria, remontaba el valle del rio almanzora, pasaba por Tagilis, Basti, Castellones de Ceal, Tugia, Ubeda la Vieja, Ibros y finalmente llega­ ba a Castulo, desde donde continuaba hacia otras direcciones."

60. PELLICER, M. Y ACOSTA, P., Prospecciones Arqucologicas en el Alto Valle del Almanzora (Almerfa), Zeph.yrus, XXV, 1974, pp. 155-176. Tarnbien se seiialan otras prospeccioncs mas recientes en

CRESSlER, P., Prospeccion arqueologica en

la sierra cle los FiJabres y el alto valle del Almanzora

(Almerfa), 1985, Anuario Arqueologico de An dalucia, 1985, Sevilla. 1987, p. 73, U. CRESSlER, P., Segun­ cia carnpafia cle prospeccion arqueologica en la sierra cle los Filabres y el alto valle clel Almanzora (Almerfa), Anuario Arqueotogico de Andalucia, 1986, Sevilla, 1988, p. 113, n" 14. 6'1. EI tenorneno colonizaclor scrnita bien pudiera ser que no tuviera Ull caracter tan marcada­ mente

literal: sus vestigios ernpiezan a encontrarse a mas de 150 Krns. cle la costa, como hall senalado

FORTEA. J. Y BERNIER. J., Recintos yjonificaciones ibericos en la Betica, Salamanca, 1970, p. '133.

62. SI LLiERES, P., Les voies de communication. de I' Hispanie Meridionale, Parfs, '1990, pp. 552-553.


C. ALFARO ASINS

146

Esta via, de principio a fin, esta jalonada de ricas necropolis y yacimientos en los que se ba constatado

una

fuerte presencia de cerarnicas griegas de

importa­

cion. Asf en la Muela del Ajo de Tfjola, donde los materiales muestran una ocupa­ cion desde el siglo V al II a. c., segun Rouillard, se hallo un fragrnento de pie de cratera de figuras rojas datado en la primera mitad del

siglo IVa. C. Tarnbien en

la mina de cobre de la Cueva de la Paloma, situada 800 111. al Sur de Tijola la

Vieja, una prospeccion de C. Domergue ha proporcionado materiales que penni­ ten datar la explotacion entre principios del siglo TVa. C. y el siglo VI d. c., entre estes un fragmento de cerarnica atica de barniz negro fechado entre 380-330 a. C.63

punica de Tagilit 0 Tagilis que debi6 ser 10 suficientemente prospera para importar cerarnicas griegas y acuriar moneda. De esta ciudad no queda mas testimonio de su pasado punico que los fragmentos cerarnicos que citan Pellicer-Acosta y estas monedas que nos pro­ porcionan su autentico nombre punico, toponimo que permanece inalterado en epoca romana, como vernos por la inscripcion de epoca flavia de Voconia Avita. No sabemos que suerte corrio la ciudad ante la conquista romana, si fue Estamos pues ante las monedas de la factorfa como

tomada por la fuerza como Baria en el 209 a. c., 0 se sometio libremente como otras cecas punicas. Probablemente la segunda opcion esta mas de acuerdo con la

permanencia del toponimo punico de la ciudad en epoca romana. La poblacion punica de esta zona debio estar bastante iberizada 0, al menos, muy en contacto con gentes ibericas como se ve tam bien en Villaricos, ciudad que

estaba en el lfrnite de 10 que para Ptolomeo (II, 4, 6) eran los «bastulos lIamados

punicos» que habitaban desde el Estrecho hasta Baria. Tambien se trata de una zona muy romanizada despues, proxima ala ciudad de Acci (Guadix) que albergo C. pas6 a for­ a los veteranos de dos legiones de Cesar, que entre los afios 7 y 2 a .

mar

parte de la Tarraconense. La ciudad

tenia terrnas,

rornana

un

de Tagilis

tam bien

debio tener cierta

importancia pues

bosque sagrado y celebraba juegos circenses, segun la citada ins­

cripcion, aunque su nombre no figura en ninguna fuente latina. La primera vez que se cita este toponirno es en El Idrisi, lefdo por Saavedra como Torchela y Tayula, de don de, al parecer, procede el nombre actual de Tijola.?'

63. ROUILLARD, P Les grecs ella Peninsule lberique du VI]' A U IV'" siecle avant Jesus-Christ, Paris, 1991, pp. 125 Y 658-659. 64. LAZAIW PEREZ, R., Inscnpciones romanas de Almeria, citado, pp. :I 9-20. TOVAR, A., lberische Landeskunde, 2" parte, las tribus y las ciudades de la antigua Hispania, t0l110 3, Tarraconensis, Baden­ Baden, 1989. pp. 159-:160. ..


A prop6sito de un divisor de plata con

estrella en reverso

B. MORA SERRANO*

Esta breve aportaci6n con la que contribuimos al homenaje al Dr. Villaronga,

puede considerarse, en cuanto a su tematica un pretexto para resaltar una de las much as facetas de la investigaci6n numismatica en la que la contribuci6n de Lean­ dre Villaronga es sin duda muy relevante, como es aquella que concierne al estu­ dio de materiales numisrnaticos novedosos 0 ineditos. Un tema este tan atractivo y

sugerente como complejo y arriesgado, ante la carencia de datos fiables que per­ mitan situar tales piezas en un contexto nurnismatico y arqueol6gico minimamen­ te definido.

Sin duda un acontecimiento numismatico notorio, es la relativa frecuencia con la que, en los ultimos aiios, han ido apareciendo -0 quizas mejor se van dando a conocer- como zas

procedentes de hallazgos hispanos, una serie de monedas 0 pie­

monetiformes que, en su diversidad de tipos y metrologia, presentan, no obs­

tante como

rasgos

en

cornun, la originalidad 0 exotismo de sus tipologias, y el

metal que sirve de base a su acufiacion, plata y plorno.' Procedentes en men or medida de hallazgos en los que se cuenta con

alguna

indicaci6n de su contexto arqueol6gico, la mayor parte de estas piezas monetales,

"

Universidad de Malaga.

1. La necesidad de Ilevar a cabo anal isis metalograficos para la autentificaci6n de tales piezas, se muestra cada vez mas evidente.


B. MORA SERRANO

148 son fruto

de hallazgos de caracter esporadico, y donde este tipo de informaci6n, ya

trate de tesorillos

de

hallazgos casuales es inexistente 0 razonablemente dudosa, impidiendo situar tales monedas en unos limites cronol6gicos y ambiente se

0

monetario definidos. Dentro de este interesante conjunto de monedas, destacan sobremanera una serie de pequefios divisores de plata, caracterizados por mostrar una cabeza mas­ culina

0

fernenina en anverso, y una estrella de variable numero de rayos en el

reverso.

A los ejemplos hispanos ya conocidos con esta tipologia, parece responder, en

principio, la pieza monetal objeto de este comentario,' y cuya descripci6n es como sigue: (Lamina I) Anverso Dentra de

una

ejecuci6n, aparece,

grafila compuesta por veinticinco globules, de muy irregular en

el centro del campo monetal, una cabeza -de rasgos asexua­

dos- mirando a la

derecha, y tocada por 10 que parece tratarse de un casquete hemisferico, bien diferenciado en su base por una nitida incisi6n que 10 separa de la frente, y rematado en sus extremos superior y lateral inferior por sendas protu­ berancias, la primera de las cuales quizas podrfa identificarse, sin mucha dificultat, con un

remate puntiagudo del mencionado tocado.

El rostra de este personaje, presenta

una

6rbita ocular nitidarnente diferen­

ciada de la frente y la nariz, mediante una marcada incisi6n que corre para lela a

aquella que separa el tocado de la frente. Un ment6n y p6mulo bien marcados, una nariz prominente y unos labios insinuados a base de sendos gl6bulos, confor­ man una composici6n, cuyo distanciamiento de los canones clasicos, es quizas su caracterfstica mas sobresaliente.

Se observa tambien, en la mitad posterior del bonete con el que aparece toea­ da esta figura,

un doble contorno que une el apice de este, en principio extrafio tocado, con la protuberancia apreciable en su extrema inferior, a la altura de la unos rasgos que quizas podrfan interpretarse como una primitiva rectificaci6n del curio. Se aprecia, en suma, una falta de cuidado en la ejecuci6n

nuca;

del tipo, de la que ciertamente tarnbien participa la elaboracion de la grafila, como

queda de manifiesto en la diferencia de tarnafio y separacion de los gl6bulos que la conforman, as! como en las imperfecciones que evidencian algunos de ellos. Reverso Mucho mas simple, el tipo de reverso, consta unicamente de una estrella for­ mada por ocho rayos de forma alanceolada, que parten de un gl6bulo central.

2. Debo eJ conocimiento de esta moneda -hoy en coleccion particular-, as! como la posibilidad

de su publicacion, ala amabilidad de D. Gonzalo Gozalez Rivas, a quien deseo expresar mi agradeci­ miento.


DIVISOR DE PLATA

08mm.


B. MORA SERRANO

150

Tiene esta pieza un peso de 0,21 gr. y un diarnetro maximo de 8 mm. Apenas

desgastada, present a un ligero desplazamiento de curios, mas acusado en la impre­ si6n del tipo de reverso. Aun cuando no se ha tenido la posibilidad de llevar a cabo un examen deteni­ do de la pieza, una serie de detalles parecen indicar que ha sido obtenida por acu­ fiaci6n. As! parece deducirse de la concavidad apreciable en el reverso (estrella), y del desplazamiento de los motivos de este. Los paralelos existentes en la amonedaci6n antigua para este ejemplar -esto es

la combinaci6n de una cabeza en an verso y astro en reverso-, son muy numero­

sos

y por conocidos no parece necesario sacarlos aquf a colacion.'

Por 10 que respecta a los hallazgos hispanos con esta tipologia (cabeza mascu­ lina 0 femenina en anverso y estrella de variable nurnero de rayos en el reverso), son

de obligada menci6n los divisores con este esquema compositivo, documenta­

dos en

un

primer momenta en los tesoros de Valeria (Cuenca)" y La Plana de

Utiel (Valencia),' ambos Iechados entre la Segunda Guerra Punica y los levanta­ mientos indfgenas de la primera decada del siglo II a.Ci," y que recientes hallazgos han

permitido relacionarlos, con algunas reservas' con las amonedaciones de

Arse." Fuera ya del ambito peninsular, pero participes de esta misma composici6n, encontramos unos pequefios divisores de

plata, quizas atribuibJes a la Cyrenaica,"

y que fueron justificablemente relacionados con los ejemplares de procedencia hispana,'? hoy atribuidos a la regi6n levantina. Estos ejemplares son, junto con un interesante divisor tambien de plata, adscrito por Jenkins a la ceca de Panormo"

sin duda significativos paralelos -pero no los unicos- de 10 que parece una cornun combinaci6n de cabeza humana y astro en la amonedaci6n

argentea del Medite­

rraneo antiguo, en cuyo contexto cabe situar la pieza de la que aquf se trata,

Pero, excepci6n hecha de esta coincidencia en el esquema compositivo, es bien palpable el distanciamiento existente entre el tipo adoptado en el anverso de

ejemplares antes aludidos, Tampoco existe relacion tipol6gica alguna -exceptuando la comun presencia de la estrella en reverso-, entre la pieza que aquf se estudia y unos pequefios divisores, tambien de plata, de nuestra moneda y el de los

3. Cfr. M. GAHciA GARRIDO, S. COSTA, (1986a) 57 55. 4.

CHAWFORD (1969) mim. 109; VILLARONGA (1973) 174.

5. RIPOLLES (1980) 15-26; (1982) 46-7. 6. BLAzQuEz (1987-1988) ]08, 113-114; Recienternente, crt'. GARciA-BELLIDO (1990) 69-70. 7. GARciA-BELLIDO (1990) 61-65. 8. GARciA GARRIDO, S. COSTA (1986b) 21-3; GABINETE NUMISMATICO DEL C.A.S. (1986) 25-30. Vid nota anterior.

9. ROBINSON (1927) pl. XXV, 8N, 9N. 10. Sobre la procedencia

hispana de estas rnonedas, cfr. RIPOLLES (1980) 19, con la bibliograffa

anterior. 11. JENKINS (1971) 74, pI. 24.


DIVISOR DE PLATA

151

proeedeneia andaluza, y que ofreee una clara tipologfa orientalizante en el anver­ so y un astro de eatoree rayos en el reverse," que se ha querido atribuir sin exeesi­ vo

fundamento al taller monetario de Malaca." Es cierto, empero, que la constante combinaci6n cabeza/astro que presenta la

tipologfa metal malacitana, ha servido de argumento principal para tales atribucio­ nes." Sin embargo, aun sin encontrar una relaci6n directa con los tipos monetales de Malaca, es quiz as con las iconograffas de esta ceca, con las que, en un primer momento, presentan los tipos de la pieza aquf deserita, una mayor semejanza. Excluyendo de estos comentarios la referencia al motive de reverse de esta moneda, por la simpleza de su ejecuci6n, y 10 extendido de su usc, es el tocado que cubre la cabeza del tipo de an verso, el que, por su forma y la marcada protu­ berancia que 10 remata en su parte superior, podria recordar de lejos un pileus tal y como

se muestra en

ciertos tipos monetales malacitanos, y encuadrabJes en la

ultima fase de la amonedaci6n de la ceca." Pero si la inclusi6n de esta pieza en el capitulo de las amonedaciones de plata

hispanas de tipologfa punica, cornunrnente ubicadas en el contexto de la Segunda Guerra Punica parece, en principio, asumible," es bien poco es 10 que puede dedu­ cirse a partir del unico ejernplar con el que se cuenta, en cuanto a su relaci6n con un sistema rnetrologico concreto. En todo caso y admitiendo como hip6tesis que el peso de esta moneda (0,21 gr.) sea representativo del conjunto al que pertenece, podna pJantearse su relacion con dos ambientes metrologicos 10 suficientemente relevantes, como son el circulo gaditano, por un lado, y eJ grupo de divisores de

plata levantinos con tipologfa punica, por el otro. Asf, las monedas del tipo Valeria y Plana de Utiel, con cabeza femenina y peso medio de 0,24 gr., y que son interpretadas Garda Bellido, como 1110 de una «dracma de tipo saguntino»," no pare­ por M". P. astro de ocho rayos, presentan un

cen, en un principio, muy distanciadas del peso que presenta nuestro ejemplar.

Otra

posibilidad estriba en plantear una hipotetica adecuacion de nuestra

moneda al sistema de peso seguido por las principales amonedaciones argenteas de sur peninsular; esto es con las dracmas y hernidracmas gaditanas, acufiadas bajo el controvertido «patron hispano»" de c. 4,70 gr. En estas acufiaciones, las herni-

12. VILA ([985) 74-5. Tarnbien GARciA GARR[DO, MONTANES (J 989) 47; conla publicaci6n de nue­ vas

piezas. 13. Clr. M. CAMPO, B. MORA, «Monedas de dudosa atribuci6n a Malaca». Recienternerue ALE­ (1981) 148, admitiendo csta posible atribuci6n.

XANDROPOULOS

14. Y a las que, por ejernplo, tam poco han escapado los divisores de plata con ahora atribuidos a Arse. Cfr. VILLARONGA (1981-1983) 123, 125.

reverse

estrella

15. Cfr. VIVES (1926) lam. 85.8; CAMPO (1986) 146.

16. Para la definicion y ambiente de estos divisores cfr. CHAVES (1990); GARclA-BELLIDO (1990) 5955. 17. Clr. GARCIA-BELLIDO (1990) 94-95. Sobre el hallazgo de este tipo de monedas «ibero-levanti­ nas-

ell

yacimientos audaluces cfr. CHAVES (1990) 616 ss. y GARCIA-BELLIDO (J990) 6],69.

18. Recienrcmcnre CHAVES (199'la) 40-41; (1991b) 163-164.


752

B. MORA SERRANO

dracmas gaditanas de la Serie TIA'Y de peso 2,40 gr., que parece ser el nominal mas

acufiado," cuenta como divisores con rnonedas de unos 0,34 gr.; mientras por su parte, las hernidracmas de la Serie Il8,21 que deben seguir un patron algo mas redu­

cido," presentan un peso medio de 2,17 gr. y unos divisores de 0,20 gr. Un peso este ultimo que podria ser tambien relacionado con el de nuestra moneda

(0,21 gr.).

Es sin embargo en el marco de la dificil problernatica que plantea la existen­

cia de una compleja serie de piezas monetiformes fabricadas en inscribe

graffa

plorno, don de se

grupo de pi om os monetales, cuya semejanza tipologica con la icorio­ de los bronces de Malaca es sin duda muy marcada, pero relacion un

cuya directa con la produccion monetal de esta ceca hispano-punica debe ser seriarnen­ te puesta en duda," donde hallamos un capitulo sobresaliente

para el caso que nos

ocupa. Y es precisamente en este grupo de plornos «pseudomalacitanos», donde se

halla, no obstante, el paralelo mas cercano al ejemplar que aqui se cementa. En efecto, en la interesante recopilacion de plomos rnonetiforrnes publicada

recienternente," hallamos un ejernplar que, a pesar del notorio inconveniente de no ofrecer reproduccion fotograficas sino un dibujo bastante esquernatico del mismo" resulta de especial in teres para el estudio de nuestra rnoneda. La descripcion de esta moneda" es como

sigue:

19. ALrARo ASINS (1988) 74-75. 20. Para CHAVES (1991a) 41 relacionable con el shekel hispano-carragines en razon de 1/3; una ratio esta que cs lam bien apuniada para la plata de Ebusus (CAMPO, 1976,54-55) por GARciA-BELLIOO (1990) 103-105. 21.

Ai.rARO ASINS (1988) 75-76.

22.

Quizas acorde tarnbien con la reduccion de peso que experimenta el shekel hispano-cartagi­

nes c. 6.80/6,70 (VILLARONGA, J 973,

100,101).

23. err. M. CAMPO, B. MOI�A, «Monedas de dudosa atribuci6n a Malaca», 24. La prirnera publicacion de una de esias interesantes piczas sc debe a GONZALEZ RIVAS (1983) 9-10), recogida lucgo, junto con restantes ejernplares de similares caracteristicas en el caialogo de plo­ rnos monetilormes. de CASAR1EGO, C01�ES, PLiEGO (:1987) [Caialogo] pp. B-4, nurns. 1-3. Nuevas apor­ taciones en COZALBES CRAVIOTO (1987-1989) J 11-112. Conviene resaltar aquf la publicacion de nuevos plomos, de pcquenas dimensiones, y que mucstran en su reverso tipos tales como crecicnie y gl6bulo (num. 4 de Gozalbes) 0 creciente solo (num. 5 de Gozalbes). Unas piczas sin duda de dificil atribucion

-si excluimos aquella mas socorrida atribucion a la ceca de Malaca, zas recuerdan los reversos de cicrtos divisores de plata, dados

ya cornentada supra- pero que qui­ por GAI�clA GARRIDO, COSTA

a conoccr

(1986a) Tipo III p. 59, Y comcntados con mas detalle por GARciA-BEI.I.IDO (1990) 60-61 Lam. V,2. 25.

Ciertamente es cstc un inconvenieruc que presenian cl

rnancjo de estc inicresante corpus.

Vid., la recension de GARcfA-BEU.lDO (1987-1988), pp. 346-7. Son igualrnentc de interes a csie respecio los cornentarios de Vives (1926) CLXVIlI, a proposito de la inconvcnicncia de las ilusiraciones de

pie­ exclusivamenre, de dibujos, por csiar est os sujetos en buena mcdida a un mayor 0 rnenor grado de interpretacion subjeuva. 26. CASA1�IEGO, COI�ES, PLiEGO (1987) [Caralogojl d, num. 2.

zas

nurnismaticas a base.


DIVISOR DE PLATA

-en

que

anverso, muestra

una

se remata en un marcado -en

cabeza

a

153

derecha tocada con

un

bonete

0

pileus,

apice.

reverso, presenta una estrella de ocho rayos, quedando los cuatro secun­

darios reducidos a simples gl6bulos, que rodean a uno central. Manteniendo serias

reservas

acerca

de la

adscripci6n maJacitana de esta

pieza, resulta no obstante muy llamativa Ja reJaci6n existente entre eJ pJomo pseu­ domalacitano que acaba de ser descrito -a pesar de s610 contar con un dibujo del

rnismo-, y el singular divisor de plata objeto de estas Ifneas, hasta el punto que las cuestiones hasta ahora sefialadas quizas debieran aconsejar la adopci6n, cuanto menos, una postura de prudente cautela respecto ala valoraci6n de esta intersante

pieza que aquf se da a concocer, y que, en to do caso, deberia quizas ratificarse con el

detenido de este ejemplar, por ahora unico y carente de necesarios y

examen

precisos paralelos." BIBLIOCRAFiA CITADA J. ALEXANDllOPOULUS (1991). La cite phenico-punique de Malaga d'apres la numisrnatique, en J. GRAN

AVMERICII, Mala phenicienne et punique. Recherches franco-espagnolcs 1981-1988, Paris. pp. 147-151. C. ALFARO ASINS (1988). Las monedas de Gadir/Gades, Madrid. C. Bu\zQuEz

(1987-1988).

Tesorillos de moneda republicana

en

la Peninsula Iberica.

Addenda

a

Roman Republican Coin Hoards, Acta Numismatica, '17-18, pp. 105-142. M. CAMPO (1976). Las monedas de Ebusus, Barcelona. M. CAMPO (1986). Algunos cuestlones sabre las monedas de Malaca, Aula Oriental is, 4. pp. M. CAMPO, B. MORA. Monedas de dudosa atribucion a Molaca, Las monedas de Malaca (en prcnsa). A. CASARIEGO, G. CORES, G. PUEGO (1987), Catalogo de plomos monetiforrnes de la Hispania Antigua,

Madrid. C. COZALilES O�AVIOTO (1987-1989). Nuevas aportaciones al catalogo de los plornos nionetijormes hispa­ no-romanos,

Nurnisma, 204-221, pp. 109-123.

M.H. CRAWFOIW (1969). Roman Republican Coin Hoards, Londres. P. 0 IA VES (1990). Los hallazgos numismaticos y e/ desarrollo de la segunda guerra punica en el SUI de la Peninsula Iberica, Latornus. XLIX,3, pp. 613-622. P. CHAVES (1991a). Elementos numismaticos de indole griega en la Peninsula Iberica, Habis, 22. pp. 27-

48. P. CIIAVES (l991b). Reflexiones en lorna al area comercial de Cades: Estudio numismatico y economico, Hornenaje al Dr. Michel Ponsich (Gerion), Madrid. pp. 139-168. M. GARcfA GARIUDO, S. COSTA (1986a). Divisores de plata con tipologia heleno-punica, Acta Numisma­ tica, 16, pp. 53-64. M. GAI�cfA GMI�IDO, S. COSTA (1986b). Divisor ineiido de Arse, Arse, 21. pp. 21-23. M. GARCiA GARllIDO, J. MONTANES

(1989). Divisores de plata ineditos a poco conocidos de La Hisponia

antigun. Acta Numismatica, 19, pp. 45-52. M". PAZ GARCiA BELLIDO (1987-1988). [Recension a A. Casariego et al. (1987)], Acta Nurnismatica, 17-

\8, pp. 346-247.

27. No esta de mas recordar aqui, para concluir, el «hallazgo», a principios de la decada de los anos seicnta, de una singular pieza aurea, cuya extraiia tipologia cle inspiracion hcrculca, su aspecto y

metrologia, lIevaron a Sll editora a calificarla de «rnoneda inventada». Cfr. Rurz TllAPERO (1967) 11522. Se trata de una extrana moneda acunada en oro (10,32 gr.) y procedente, al pareccr de un hallazgo malagueno.


154

B. MORA SERRANO PAZ

M". GAI{CIA BELLIDO (1990). EI tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia. G. GONZALEZ RJVAS (1983). Una pieza [enicia inedita, Gaceta Numisrnauca, 69, pp. 9� 10. G.K. KENKINS (1971). Coins of Punic Sicily, PartI, Revue Suisse de Numismatiquc, 50, pp. 23�78. G,\IlINETE NUMISMATICO DEL C.A.s. (1986). Divisores de plata de Arse. Arsc, 21. 1986, pp. 25�30. P.P. RIPOI..LES (1980). El tesoro de la Plana de Utiel. Valencia, Acta Nurnismatica, 10, pp. 15�27. P.P. RIPoLLEs (1982). La circulaci6n rnoneraria en la Tarraconense mediierranea, Valencia, 1982.

E.S.G. ROBINSON

(1927), Catalogue of Greek Coins in the British Museum. Cyrenaica, Londres

[Reirnp. J975]. M. Rurz TllAPERO (1967). ;, Una moneda inventada/ Numario Hispanico, XI, pp. 115�122. ,

L. VILA (1.985). Un possible obol de Matacur, Acta Numismatica, '15. pp. 73-74. L. VILLARONGA (1973). Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973. L. VILLAIWNGA (1981-1983). Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante fa Segundo Guerra

Pttnica y los prlmeros levantarnientos de los iberos, NUIllIllUS, lV� VI. pp. 119-154. A. VIVES (1926). La moneda hispanica, Madrid.


La presencia punica en Cartagena. Testimonios numismaticos

M. LECl-fUGA GALINDO

E1 gran avance en la investigacion arqueologica que de un tiernpo a esta parte se viene

produciendo en la ciudad de Cartagena, al cornpas de su renovacion urba­

rustica, ha permitido sacar a 1a luz nuevos e interesantes datos relativos a su histo­ ria. De entre ellos destacan, sin duda, los que se refieren a dos de los periodos his­ toricos peor conocidos, como son el dorninio punico y 1a conquista bizantina.

En el primer caso, el numeroso material recuperado, aun en fase de estudio y

catalogacion, incluye toda una serie de halIazgos numisrnaticos bien docurnenta­ dos, de los que hasta ahora se carecia. Asf pues, en e1 marco del homenaje que la S.C.E.N rinde a la tarea investigadora del Dr. L. Villaronga, hemos creido oportu­ no dar a conocer dichos hallazgos, siquiera de forma preliminar, en espera de que el estudio global y la redaccion de la memoria definitiva de las excavaciones lleva­ das a cabo, nos permita conjugar los datos arqueologicos y numismaticos con una mayor precision. De sobras es conocido, Sureste en nares

a

nivel de fuentes literarias, el decisivo papel que el

general, y la zona de Cartagena, en particular, jugaron en los prelim i­

y el desarrollo de la Segunda Guerra Punica. Sin embargo, tan solo algunos

tesoros

(Mazarron, La Escuera) y escasos hallazgos esporadicos testificaban esa

importancia. Una vez mas, la investigacion arqueologica se reservaba la ultima palabra a este respecto, y en ese sentido, desde comienzos de los anos 80, la inten­ sificacion de las campanas de excavaciones de urgencia Ilevadas a cabo por el


156

M. LECHUGA GALlNDO

Museo Arqueologico Municipal de Cartagena, comenzaron a dar los

primeros fru­ legada por la etapa barcida.' As!, en 1983, la excavacion de un solar situado al norte de la ciudad (cl Serre­ ta), proporciono, entre otros, un primer contexto relacionable, incluso, con el momenta de la conquista romana (209 c.C}. A nivel numismatico, sin embargo, tan solo se registro el hallazgo de un divisor de ae con reverso de palmera (ViII. X­ JI).2 Ese mismo afio, el solar de cl Soledad-c/ Nueva, donde se exhumaron los res­ tos en la reconstruccion de la cultura material

tos de muralla

bizantina, proporciono un ae del tipo TanitiCabeza de caballo, de

estilo tosco (ViII. VIII-II-I).3 En 1986 se hallo un nuevo aunque de buen estilo

ejemplar del mismo tipo, (ViII. VIII-I-II), en un solar excavado en la plaza de San

Gines, donde se docurnento una interesante continuidad urbarnstica desde epoca punica a epoca rornana.' Por otra parte, las excavaciones que con caracter ordina­ rio venia dirigiendo el Dr. Perez Ballester en el Anfiteatro romano, habian aporta­ do dos nuevos ejemplares, en este caso divisores del tipo Taniticasco, de estilo tosco, uno de los cuales se inscribe plenamente en un contexto de fines del s. III a. C.' De ese mismo lugar (anfiteatro) y depositado en los fondos del Museo Arqueologico Municipal, procedia un ae cartagines con reverso de caballo con cabeza vuelta, muy deteriorado.' Por ultimo, los fondos del Museo Municipal tan solo contaban con un ejemplar del tipo ViII. X-I como unica representacion de toda la serie hispano-cartaginesa. Estos eran, pues, los escasos y esporadicos hallazgos documentados de los que teniamos noticia hasta que, entre los afios 1988 y 1990, se llevaron a cabo dos nuevas

excavaciones en la zona oriental y central de la ciudad. En el primer caso

1. Ouerernos agradecer especial mente a D. Miguel Martin Camino, coordinador de las excava­

ciones arqueol6gicas de urgcncia en el terrnino municipal de Cartagena, asf como a los directores de las diferentes actuaciones realizadas,

algunas de elias aun ineditas, el que nos permiiieran estudiar los cjernplares citados en el texto, asi como sus inforrnaciones referentes al contexte arqueol6gico en que se hallaron. Una recopilaci6n de las investigaciones llevadas a cabo acaba de apareccr en el torno IV-I de la Hisioria de Cartagena: MARTiN CAMINO, M. Y ROLDAN BERNAL, B: Aspectos arqueologicos y urba­ nisticos de fa Cartagena punica, pp. 108-149. 2.

MARTiN CAMINO. M. Y ROLDAN

n° 124

BERNAL, B., «Punicos en Cartagena», Revisra de Arqueologia,

(agosto 1991), pp. 18-24. Id.: ob. cit. en nota 1, pp. 124-129. La catalogaci6n de los ejernplares hispano-cartagineses esta referida a la obra de L. VILLARONGA: Las monedas hispano-cartaginesas. Bar­ celona, 1973, citada en adelante como MHC. Dcsgraciadarnente, sin embargo, dada la pesima conser­ vaci6n de las piezas. en la mayoria de los casos s610 cabe referirse a elias mediante la menci6n de la clase y el tipo, ya que resulta imposiblc apreciar cualquier letra 0 marca de ernision. 3. MARTiNEZ ANDREU, M., «La muralla bizantina de Carthage Nova». Antiguedad y Cristianismo, /I (1985), pp. 129-151; LECHUGA GALINDO, M. Y MI±NDEZ ORTIZ. R., Numismatica biuintina de Cartage­ na.

En Historic de Cartagena, vol. V. p. 72. 4.

MARTiN CAMINO, M. Y ROLDf\N BERNAL. B

5.

Una noticia de los mismos

..

ob. cit. en nota 1, pp. 130-134.

puede verse en MARTiN CAMINO, M. Y PEREZ BALLESTER, J.: «Los niveles punicos de Carthage Nova». III Congres Internacional des Etudes Pheniciennes et Puniques. Tunis, 11-16 novernbre 1991 (en prensa). 6. ACQuARo, E., Le monete puniche del Musco Nazionule de Cagliari. Roma, 1974, 1518-1521. VILLARONGA, L., MHC, Incicrtas I), p. 173.


LA PRESENCIA PUNICA EN CARTAGENA

157

(patio del Hogar-Escuela de La Milagrosa), quedaron al descubierto los restos de muralla encajada entre dos de los cerros que segun la tradicional descripci6n

una

de Polibio marcaban la lfnea defensiva de la ciudad. Se trata, adem as, de la zona donde se localizaba una de las puertas que comunicaba la ciudad con el exterior a traves del itsmo.' Por 10 que respecta al solar excavado en la plaza de San Gines, si bien

no se

hallaron estructuras, pudo documentarse

un

potente nivel de relleno

fechado a fines del s. III a. C." El material nurnismatico recuperado

en am bas

actuaciones asciende a

un as

148 monedas, 55 de ell as ilegibles, y el resto en bastante mal estado, como viene siendo habitual dadas las caracterfsticas del subsuelo de la ciudad. A continuaci6n,

pues, pasamos a describir y analizar brevemente los dos conjuntos.

J-IALLAZGOS NUMISMATICOS DEL PATIO DEL HOGAR-ESCUELA DE LA MILAGROSA En esta zona se llev6 de

ellos,

como

a

cabo una actuaci6n dividida en dos sectores. En uno

ya hemos sefialado,

se

documentaron

una

serie de

estructuras

defensivas relacionables con la muralla punica que cerraba la ciudad por el E. El

otro, situado mas al interior, di6 como resuJtado el hallazgo parcial de una posible vivienda de epoca romano-republicana. Del primer sector contamos con un total de 87 ejemplares, desglosados de la

siguiente manera: Serie hispano-cartaginesa

21

Cartago Numidia Serie romano-republicana

12

Serie hispano-punica

3

Serie iberica Serie hispano-Iatina

2

Serie romano imperial Modernas y conternporaneas

7

Ilegibles

38

Una nota caracterfstica de este yacimiento es el hecho de que la ocupaci6n de la zona parece no prolongarse mas alia de la segunda mitad del s. II a. e., segun se

refleja tanto por los hallazgos ceramicos como por los numismaticos, Asi, respecto a estos ultirnos, su punto algido se centra en el s. III a. e., con las emisiones hispa­ no-cartaginesas, y el s. II a. e., con las emisiones romano-republicanas (dos ases

7. MARTiN CAMINO, M. Y ROLDf\N BERNAL, B., ob. cit. en nota J, pp. J 16-124. 8. Excavacion aun inedita, dirigida por D' Blanca Roldan Bernal en '1990.


158

M. LECHUGA GALINDO

de peso elevado -38,32 g. Y 29,84 g.- Y varios

ejemplares de trientes -4- y cuadran­

tes -5-

cuyos pesos medios -4,92 g. Y 3,13 g., respectivamente-, podrfan corres­ ponder, teniendo en cuenta el fuerte desgaste y su mala conservacion, a esa uni­ dad de peso ligero apuntada

por Crawford para la segunda mitad del s. II a. C.).9

A partir de aqui parece establecerse un claro hiatus que llega

practicarnente hasta piezas hispano-latinas (Carthago Nova y de un as Claudio, procedentes de niveles superficiales, alteran esa Emerita) y la Edad Moderna, don de tan s610 dos

secuencia. Ello afiade, por tanto,

un

nuevo

elemento de interes a ese grupo de

hallazgos, al configurarse casi como un conjunto «cerrado». Analizando el total de 10 recuperado, queda clara la masiva presencia de acu­ fiaciones hispanicas, por cuanto que tan s610 un posible divisor de ae con reverso de caballo parado con cabeza vuelta (no se aprecia el anverso), de 1,75

g., de peso y

14,85 mm. de m6dulo, podna corresponder a una ceca extrapeninsular, junto con de Numidia," si bien este ultimo se inscribe ya en un contexto mas tardio. Ya en el siglo II a. c., como hemos sefialado, hay que situar el otro gran volu­

un ae

men

de emisiones, las romano-republicanas, a las que acornpafian dos

ejemplares

de Ebusus (Campo XVIII y Campo XVIII-55)," 1 pequefio divisor de Malaka, del

sistema de 30 monedas en libra (Vives LXXXVII-9) y un cuadrante de Kese

(ViII.

9,3°).12 Presentamos a continuaci6n

un

inventario abreviado de los

hallazgos de la

serie hispano-cartaginesa, ordenados por su valor y referencia, baciendo constar el ruimero de inventario, peso, m6dulo y direcci6n de cufios (cuando esto ultimo ha sido posible):

Ae Tipo ViII. VIII-i-II

84

6,25 g.;

88

8,32 g.;

Divisores Ae Tipo Vill. VlJi-i-illB

21,65 mm.;

6

17

1,54 g.;

23,7 mm.;

12

18

1,13 g.;

13ml11.; 13,5 mm.;

31

1,86 g.;

]3,05 mm.;

12

32

1,27 g.; 1,30 g.;

40

1,35 g.;

13,9 mrn.; 13,05 mm.; ]3,5 mm.;

12

36

Ae Tipo vui VIlI-I-i/B 4 7 42

7,43 g.;

22,1 111m.;

12

5,04 g.;

22,5 mm.;

12

6,24 g.;

23,8 mm.;

12

Ae Tipo Vill. vtu.ut 43

85

6,01 g.; 4,66 g.;

20,25 mm.; 20,8 mm.;

9. C�AWFORD. M.H

..

6

Roman Republican Coinage. Cambridge. 1974, p. 596.

]0. ACQUARO. E., La monetazione punica. Milano, 1979, 67-7:1. 1'1. CAMPO, M., Las monedas de Ebusus. Barcelona, 1976. 12.

V[LLA�ONGA, L., Les monedes iberiques de Tarraco. Barcelona, ] 983.

6


LA PRESENCIA P(JNICA EN CARTAGENA

159

Divisores Ae Tipo vui VIll-J/-IJ

6

1

1,07 g.;

11,9 mm.;

15

1,27 g.;

12,75 mm.;

16

1,27 g.;

11,4 mm.;

6 11

28

1,31 g.;

12,1 mm.;

29

1,37 g.;

12,5 mm.;

30

1,24 g.; 1,07 g.;

11,35 mm.;

35

6

13,4 mm.;

Divisor Ae Clase Xl?

12

1,14 g.;

10?

12,9;

pieza la incluimos con reservas, al presentar la particularidad de que mientras el anverso muestra una cabeza viril semejante a la moneda ViiI. 283, en el reverso parece figurar una palmera. Teniendo en cuenta la existencia de ejem­ pia res mixtos cabeza virillcabeza de caballo y palmera/cabeza de caballo," apunta­ Esta

mos,

pues, la posibilidad de que nos encontremos ante una

completaria esa tipologia.

No

obstante,

dado el

desgaste

nueva

variante que

de la pieza, habra que

confirmar dicha hipotesis con el conocimiento de nuevos haJlazgos.

Por 10 que se refiere al otro sector excavado en este mismo Ingar (denomina­ do ala oeste), ha ofrecido, hasta el momento, una secuencia cronologica que difie­ re

del anterior en la inexistencia de ese nivel de fines del s. III a. C. As), contraria­

mente a

10 que ocurrfa en la excavacion de la muralla punica, en este caso son las

emisiones romano-republicanas las que se encuentran mayoritariamente represen­

tadas, como demuestra el siguiente desglose: 1

Serie hispano-cartaginesa:

1

I ncierta hispano-cartaginesa:

Serie romano-republicana:

17

Serie iberica:

2

Serie hispano-Iatina:

4

Modernas Y conternporaneas:

5

Ilegibles:

7

De las 37 monedas recuperadas, tan solo un ae del tipo ViII. VIIl-IJ-I, de 7,69 g. de peso y

22,55 mm. de modulo, y un divisor de ae, en muy mal estado, con

reverso de caballo parado con cabeza vuelta y anverso de posible cabeza con casco

ala izda., de 2,66 g. de peso y 17,5 mm. de modulo

I'

se adscriben a la serie

cartagi­

nesa, aunque muy probablemente se trate, adernas, de una circulacion residual en un

contexto mas tardio.

13. VILLARONGA, L., «Diez afios de novedades

en

la nurnisrnatica

hispano-cartaginesa

1983». Rivista di Studi Fenici, Supl., vol, XI (1983), p. 67. 14. VILLARONGA, L., MJ-IC, ineiertas J-I; J-2. Id.: ob. cit. en nota 13, p. 68.

1973-


760

M. LECHUGA GALINDO

A este

respecto, las emisiones romano-republicanas bien datadas (dena rio

RRC 26111; cuadrante RRC 26114 Y cuadrante RRC 277/2), Iecha de finales del s. II a.

parecen

marcar una

c., que igualmente confirman los datos arqueologicos

para el conjunto excavado. Por 10 dernas, el res to de los ejemplares -ases en su

mayoria (11 en total)- presentan unos pesos comprendidos entre los 31 g. Y los 20 g., excepcion hecha de un ejernplar de la ernision RRC 119/3 Y otro de 42,23 g., sin duda muestras tambien de una circulacion residual. Por ultimo, y como ya ocurria en el otro sector excavado, las cecas

hispanicas

aparecen de una forma muy esporadica en su papel de cornplernento a las emisio­ de la

nes

Arse,

con

metropolis. En este caso, son Carteia, con 3 (1 sextante y 2 semises) y 2 (1 as y 1 cuadrante), las que aportan los unicos ejemplares recupera­

dos, Un dato significativo en el que vienen a coincidir ambos sectores viene a ser, de nuevo, la inexistencia de rnateriales situados entre ese final del s. II a. C. (tal vez, comienzos del s. I a. C.) y la Era Moderna, 10 cual parece incidir una vez mas en

esa

reduccion del recinto urbano intramuros de

su

propia linea defensiva.

Resultana interesante, por ello, dadas las consecuencias que sobre el desarrollo y la vida econornica de la ciudad pudieran deducirse, constatar en ese momento el inicio de una progresiva disrninucion que

llegara a su punto algido en epoca tardo­

rrornana."

HALLAZGOS NUMISMATICOS EN EL SOLAR DE LA PLAZA SAN

GINES En este solar, situado a los pies de la ladera norte del Monte Sacro 0 Cerro del

Castillo de la Concepcion, y excavado en varias Eases, se habia hallado un

ejernplar

al que ya nos hernos referido anteriormente. Varios an os despues, en 1990, con motivo de una nueva actuacion arqueologica de pudo documentarse un

urgencia,

potente nivel de relleno muy hornogeneo, tal vez de aterrazamiento, fechado a fina­ les del s. III a. C. Esa misrna

homogeneidad se refleja, como vamos a ver, en el

material numismatico recuperado, que asciende a un total de 24 monedas: Serie hispano-cartaginesa:

13

Cartago-Sicilia?:

1

I1egibles:

10

Una vez mas nos encontramos con la casi exclusividad de las emisiones

hispa­

no-cartaginesas en 10 que a ese periodo se refiere. La unica pieza que, con las con-

15. A este respecto. puede verse: RAMALLO ASENSIO. S.F La ciudad romano de Carthago Nova: la documentacion arqueologica. Murcia. 1989. La posible desaparicion clel habitat urbane en este area oriental no es obsiaculo, sin embargo. para que la ciuclacl sc monumental ice en otras zonas. basicarnen­ ..

le

durante cl perfoclo augusieo, tal y como viencn confirmando los ultimos clescubrimientos.


LA PRESENCIA P(JNICA EN CARTAGENA

161

sabidas reservas par su deteriorado estado, podna ser considerada como extrape­

ninsular, es, nuevamente, un pequefio ae con anverso de cabeza femenina a la

izquierda y reverso de caballo parado con cabeza vuelta, de 1,21 g. de peso y 13,9 mm. de modulo. El inventario abreviado de los ejemplares hispanicos es el siguiente: Divisores Ae Tipo vui VIII-II-II

Ae Tipo Vill. VIII-I-II

9

6,22 g.;

21,1 mm.;

12

1

20

6,47 g.;

22,35 mm.;

6

2 4

Ae Tipo ViII. VIlI-II-I 21

6,61 g.;

5

8

19,9 mm.;

8

6

0,87 g.;

10

12,95 mm.;

11

0,71 g.; 0,75 g.; 0,78 g.;

12

13

10

Divisores Ae Tipo ViII. VIlI-I-fIlB

0,90 g.; 0,46 g.; 0,94 g.; 0,40 g.;

12mm.;

11

11,3 mm.

11,6 mm.; 10,8 mm. 11,5 mm.

3?

12,1 mm.;

6

10,25 rnrn.;

11

0,30 g.;

14,7 mm.;

6?

0,86 g.;

13,55 mrn.;

12

CONSfDERACIONES FINALES

Ya expusimos al principio el caracter preliminar del presente articulo, en 10 que

se

refiere a la disfusion de estos hallazgos, que considerabarnos de interes par

cuanto aun siendo una muestra

reducida, se trata de uno de los escasos testimo­

nios disponibles de circulacion monetaria en una de las ciudades mas representati­ vas

de la presencia barcida en la Penfnsula. Por otra parte, constituye igualmente

uno

de los pocos conjuntos hallados en el marco de una excavacion sistematica y

que, por tanto, cuentan

con

un

contexto

lamentar, sin embargo, que el retraso

en

arqueologico. En este sentido es de el estudio de los restantes materiales

arqueologicos no nos permita, por el momento, extraer conclusiones definitivas sobre aspectos tales como pervivencia en circulacion de las distintas especies, pre­ cisiones cronologicas referidas, fundamentalmente, a los ejemplares hispanicos, etc." Con todo, a la luz de los datos expuestos, creemos que pueden sefialarse algunas consideraciones: En primer lugar, destaca el hecho, ya sen ala do par algunos autores para la moneda de plata, de la escasa presencia de numerario extrapeninsular tarnbien para el bronce. Ello llama aun mas la atencion si tenemos en cuenta aspectos tales como

el caracter portuario de la ciudad, y sus innegables relaciones con la costa

norteafricana, aSI como su funcion de base militar y campamento de tropas, some­ tida, sin duda, a un constante flujo y reflujo de las mismas al compas de los aconte­ cimientos belicos. Resulta extrafio, par ello, que no exista hasta el momento

un

16. Algunos ejemplos de este tipo de estudios pueden verse en: AA.VV.: La moneta nei contesti archeologici. Esempi delgi seavi di Roma. Alii dell' incontro di Studio. Roma, 1986. 1st. Ital. di Num. Studi e materiali 2. Roma, J 989.


162

M. LECHUGA GALINDO

mayor refiejo de esa amonedaci6n en la circulaci6n monetaria de la ciudad, tal y como ocurre

por ejemplo con el probable campamento punico situado en Gandul

(Alcala de Guadaira, Sevilla)." En segundo lugar, y centrandonos ya

en

las emisiones hispanas, la practica

totalidad de las mismas, como se observa en el cuadro-resumen adjunto, pertene­ cen a la

clase VIII de L. Villaronga, en sus distintas variantes (unidades y divisores

de buen estilo y de arte tosco). Este hecho puede constituir, pues, un acerca

nuevo

dato

de su atribuci6n a esta zona del sureste, 0, al menos, de su emisi6n tal vez

simultanea con la de otros talleres de Andalucfa 0 Levante. Lo que nos interesa ahora es destacar la escasa presencia de ejernplares de las clase X y, sobre todo, de las clases IX y XI, un dato que se repite, basicarnente para estas ultimas, en otros

repertorios conocidos en la zona, como es el caso de los fondos del Museo de Mur­ cia," los del Museo de Alicante" y la colecci6n del Medagliere Vaticano." Si bien somos conscientes del riesgo que este tipo de argumentos ex absentia conlleva, la de apuntamos posibilidad que no se trate de un mero hecho casual, y quizas la haya que plantearse hip6tesis de ubicar, bien en otra area geografica, bien en al una fecha posterior 0, menos, muy pr6xima a la toma de la ciudad, la emisi6n de las mismas. Un

aspecto a tener en cuenta, tal vez, en

este

sentido, es el del paulatino

aumento en el peso de los ejemplares que se produce entre las clases IV y XI. Esta

ultima, de hecho, es considerada como la del paso de un sistema de 8/9 g. a otro de 10/11 g.," variaci6n que Ia Dra. Garcia-Bellido interpreta como una consecuencia del encarecimiento de la plata en su relaci6n con el bronce." Si bien dicho proceso

inscribe dentro de la dinamica generada por el propio confiicto, la perdida del control de la zona minera que rodeaba a Carthago Nova pudo ser un factor deter­ se

minante que

quizas haya que relacionar con este hecho metrol6gico. Como un

argumento mas, finalmente, podrfa sefialarse, incluso, la misma superioridad que las monedas de la clase VIII presentan en los unicos tesoros conocidos en la zona inmediata: Mazarr6n, para la plata, y La Escuera, para el bronce, los cuales pare­ cen

indicar, cuanto menos, una menor difusi6n de las acufiaciones mencionadas.

17. Vn.LARONGA, L., ob. cit. en nora 13. pp. 62-64. RlPOLLES, P P., La circulacion monetaria ibero­

punica. En Historic de Cartagena, vol. IV-I, pp, 270-278 18. A este rcspecto, de los 6 ejernplares alii depositados, 2 correspond en a la clase VIll y 4 a la c1ase X. Asf: LECHUGA GAUNDO, M., «EI Monctario del Musco de Murcia. II. Series hispanicas». Ver­

dolay, 3 (eo prensa). 19. RIPOLLES ALEGRE. P.P

..

La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterranea.

Valencia,

1982, pp. 415-426. 20. RIPOLLES ALEGRE, P.P., «Corpus Numrnorum

Hispanorurn. L Medagliere Vaticano». Iuilica,

16 (1982), pp. 86-154. 21. VILLARONGA, L., «Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la Segunda Guerra Punica y primeros levantamientos de los iberos». Nummus, 4-6 (1981-83), pp. 124-125.

22. GARciA-BcLLlDO, M" PAZ, El tesoro de Mogerue y su entorno monetal. Vatencians, n° 5. Valencia, 1990, pp, 99-106.

Estudis Numismatics


LA PRESENCIA

Pt)NICA EN CARTAGENA

763

Tipos

Cartagena Lugar de hallazgo

Ae

Ae

tn«

tn:

Ae

tu«

in».

VIII

VIIl

VIfl

VIII

X

X

XI?

I-ll

1/-1

l-lIIB

II-I/

II

1

C/ Serreta C/ Soledad

1

Pza. S. Gines (I 986)

1

La Milagrosa

5

3

6

7

Pza. S. Gines (1990)

2

1

1

9

Anfiteatro

1

2 1

Museo Arqueologico 8

TOTALES

5

]8

7

1

1

1

Cuadro-resurnen de las difererues ernisiones hispano-cartaginesas halladas en los ultimos anos en la ciudad de Cartagena, agrupadas segun la tipologfa de L. Villaronga.

conjunto de divisores Tanit/casco hall ados en los diferentes solares analizados, los cuales constituyen, con un total de 25 ejemplares (a 10 que habrfa que sumar, tal vez, unos 17 mas que por su m6dulo y peso se les asemejan, aunque han perdido completamente los tipos de anverso y reverso) el grupo mas numeroso de entre todas las piezas halladas. Ello resulta 16gico, pOI' una parte, si tenemos en cuenta sus propias caracterfsticas; asi, el hecho de tratarse de piezas de pequefio tamafio y escaso valor facilitaria, sin duda, su perdida y la no recuperaci6n posterior." Con todo, sin embargo, creemos que esa abundante presencia supone una nueva constataci6n de 10 que tradicional­ Vamos

a

ocuparnos

a

continuaci6n del

mente se ha considerado como el momento de estabilizaci6n y «normalizaci6n» de

la conquista. La utilizacion de estos pequefios divisores, junto al resto de la mone­ da de bronce que por primera vez es acufiada, ciudad

inmersa,

apenas

unas

el

marco

de

a

fines del

s.

III a. C, en

una

nos

muestra el panorama de una

economia monetaria introducida

pocas decadas antes. Hay que resaltar, pues, este acontecimiento en una

regi6n, el Sureste, acostumbrada desde antiguo a las relaciones

comerciales y de intercarnbio." Destaca, igualmente, el hecho de que buena parte de ell os procedan de un contexto de tipo militar, factor considerado como decisivo en

la afirmaci6n de ese proceso de monetizacion.

Hasta el mornento, esos divisores eran conocidos, fundamental mente, a traves del cercano hallazgo de La Escuera," y, sabre todo, de la gran cantidad de piezas

23. En este scntido, CASEY, J., Understanding ancient coins. London. 1986, pp. 68-1J3. 24. EI tema ha quedado bien expuesto poria Dra. Garcfa-Bellido en un articulo, aun en prensa, que dicha autora ha ienido la gentileza de faciliiarnos: Garcfa-Bellido, M" Paz: «EI proceso de moneti­ zacion en el Levante y sur peninsular». Igualmente, Ripolles, P.P.: ob. cit. nota 17. 25. LLOBREGAT, E., «Un hallazgo de moncda punica de Alicante». pp. 71-75. VILLARONGA, L., MJ-IC, p. 83.

Caesaraugusta, 27-28 (1966),


M. LECHUGA GALINDO

164

procedentes del yacimiento de Montemolfn (Sevilla)." En base a estos datos pare­ cia establecerse una clara diferenciacion geografica entre aquellos ejemplares de buen estilo, hallados masivamente en Andalucia, y los ejemplares toscos integra­ dos en el tesoro de La Escuera." Por nuestra parte, la muestra que aquf presenta­ mos

ofrece, como hemos podido cornprobar, piezas de ambos estilos, en porcenta­

jes muy similares en el caso de los hallazgos de La Milagrosa, mientras que los recogidos en el solar de la Plaza de San Gines y Anfiteatro pertenecen al grupo de los ejemplares toscos. No parece, por tanto, que se pueda ac1arar demasiado el tema de su procedencia, si bien resulta sugestivo pensar, aceptando la hipotesis mencionada, que los divisores recuperados en La Milagrosa, pertenecientes a un contexto militar, pudieran reftejar una mezcla de ejemplares traidos de fuera, como moneda de bolsillo de la tropa, con aquellas piezas autoctonas de estilo tosco. Estas, por contra, serian las predominantes en otros puntos de la ciudad. La misma teorta podna extenderse, incluso, a las piezas con valor unidad, si bien en este caso se cuenta con un menor numero de ejernplares.

No queremos concluir el presente articulo, dedicado basicarnente a la presen­ cia punica en Cartagena, sin mencionar el cambio cualitativo que se produce con la lie gada y el establecimiento en la ciudad de las tropas romanas. Tras una politi­ ca

clara de acufiaciones en el territorio conquistado, consecuencia

afan de independencia

respecto de la capital africana que la

quizas de ese

historiograffa tradi­

cional ha visto en la familia barcida, el Sureste asiste, desde entonces, a la intro­ duccion masiva de moneda rornano-republicana, practicamente en todos sus valo­ res.

Es un tern a que ya tuvimos ocasion de exponer en otro trabajo," y que estos

hallazgos, que esperamos matizar con la ayuda de los datos arqueologicos a fin de precisar las fechas de llegada y de circulacion de los mismos, parecen con­ firmar. Se rompia asi una tradicion que no volvera a recuperarse hasta bien entrado el s. I a. C, a la par que esta zona, de innegable interes econornico para la propia nuevos

Roma, se convierte, de acuerdo con 10 que tienden a indicar los restantes datos

arqueologicos, en un apendice muy cercano al mundo italico de epoca republicana. Como ya sefialabamos al principio, el proceso de recuperacion de la historia de la antigua ciudad de Carthago Nova, no exento de las dificultades que entrafia la problernatica de la

arqueologfa urbana en nuestra sociedad, ha comenzado a dar sus primeros resultados. Tal es el caso de 10 que en el presente trabajo hemos pretendido dar a conocer: los primeros datos que se poseen, hasta el mom en to, sobre la circulacion monetaria de la etapa mas remota de esa historia y el proceso

de introduccion de la moneda en esta region dellevante peninsular. Queda mucho

26. COLLANTES, E., «Muestra de divisores hispano-cartagineses hallados en Montemolin

(Sevi­

lla»>. Acta Numisnuitica, X (1980), pp. 29-39. 27.

VIUARONGA, L.: ob. cit. en nota 13, pp. 70-71.

28. LECHUGA GALINDO, M., La moneda iberica. En Histone de Cartagena, vol. Ill, pp. 448-452.


LA PRESENCIA P(;NICA EN CARTAGENA

par recorrer, sin embargo, y en ese

165

sentido es de lamentar no haber dispuesto de

hallazgos de moneda de plata (par otro lado, como sabemos, siempre mucho mas rara en el circuito

monetario habitual) que complementaran esa informaci6n. S610

exhumados y la realiza­ que el analisis global de los materiales ci6n de nuevas actuaciones en el casco urbano de la ciudad permitan avanzar deci­ nos

resta esperar

sivamente en el conocimiento de las circunstancias hist6ricas rroll6 ese proceso.

en

las que se desa­


El 'gara, el sekel y su relaci6n con las monedas de bronce: Gades y otras cecas

hispano-punicas

*

MG PAZ GARCiA-BELL/DO

Agradezco muy de veras la invitacion para colaborar en el hornenaje al Dr. extraordinaria al

Villaronga, cientffico que ha contribufdo de manera tam­ avance de la numisrnatica hispanica, desde luego con sus publicaciones, pero bien con su apoyo y ayuda a los estudiosos que necesitaran de sus consejos 0 de deuda con el sus archivos, siendo ya proverbial su generosidad en este campo. Mi testimonio son solo un es arnplia por ambas cuestiones, y las lfneas que siguen

Leandre

pequefio de mi gratitud. La sistematizacion metrologica de las acufiaciones barquidas en la Peninsula fue lIevada a cabo por Villaronga en 1974 en su celebre monograffa Las Monedas

':'

He utilizado cn el titulo las transcripciones del hebreo puesto que los texios que en el articulo el fenicio (piinico) en cuya

comento son en su mayona bfblicos. Naturalmente no son las correctas para

Para no incluir escrirura rarnbien tenernos testimonios de terminos monetales -Ia Tarila de Marsella. variantes a 10 largo del articulo he normalizado las rranscripciones, vocalizado los sonidos y suprimido siclo los sign os diacriticos. Para el sekel-en griego: siglos, siklos; en latin sic/us, sicel (he ahf el siglo 0 numis­ en akadio: siklll- uso la transcripci6n hoy mas cornun en los estudios de las

lenguas romances);

uti­

maticos: shekel. A continuaci6n doy una transcripcion al hebreo (biblico) y fenicio de los terrninos lizados: 'g,6ra-'fJ.6r6L (en fenicio 'gr- 'grt), gerti-gerot, peru/a- perutoi. EI zar s610 se cita en punico: zr,


Ma.P. GARCIA-BELLlDO

168

Hispano-cartaginesas donde lIegaba a conclusiones capitales, no solo para la com­ prension del sistema general del shekel, sino tarnbien para las fluctuaciones que el patron sufre en el curso de la Segunda Guerra Punica al adaptarse a la moneda mas ligera -quadrigatus-, fenomeno este ultimo que ha servido de paradigma al estudiar el comportamiento del shekel en ltalia. Ambas sisternatizaciones han per­ mitido con tar con datos tan seguros como que el shekel de plata implantado por los Barquidas en Iberia es de 7,20 g. en lugar de los 7,60 de la moneda cartaginesa, facilitando una fecha ante quem importante como veremos. Ello, mas la devalua­ cion ponderal del shekel al fiel del cuadrigato romano, constituyen las coordena­ das cronologicas claves donde ir ordenando las piezas nuevas surgidas reciente­ mente en la zona levantina -Edetania y Contestania- e incluso en Carpetania, amen de aclarar ciertas incognitas metrologicas todavia latentes para emisiones como

las de Gades y Ebusus.'

Con anterioridad a estos trabajos de Villaronga, G.K. Jenkins habra sistemati­ zado el patron monetal cartagines, y mas tarde precisando y sus

sorio de 1 shekel de 7,60 g. 112 shekel y 1/4 de shekel, en

corregido algunas de

anteriores propuestas.' Jenkins opina hoy -1984- que junto a un sistema divi­ to do el

ejemplificado profusamente

ambito mediterraneo y muy especialmente en Iberia, existe otro siste­

de 5 shekels, 2'5, 1'114 y 5/8 acuiiado en Carthago

yen Cerdefia por ejemplo, siendo marcadas algunas de estas monedas con un signa numeral que debe indicar ma

las agora que la pieza contiene.

l,Que es un agora? En el Viejo Testamente -Exodo 30,13- se habla de una gera como la

vigesima parte de un shekel: «Esto entregaran: cada uno que pase por el empadronamiento, medio siclo, segun el siclo del Santuario, de veinte gerot

por siclo». Tambien en Levitico 27,25 se dice «Toda su estimacion sera segun el siclo del Santuario; el siclo sera de veinte gerot, y en Numeros se cita dos veces la misma informacion: -3,47- «

...

los tornaras segun el siclo del Santuario, de veinte

gerot por siclo», y en 18,16 «cinco siclos de plata, segun el siclo del Santuario, que vale veinte gerot. En EzequieI45,12, se dan norm as categoricas sobre cuales deben ser

las medidas justas del

puebo de Israel: «El siclo sera de veinte gerot. Veinte

siclos, mas veinticinco siclos, mas

quince siclos constituiran entre vosotros una

mina». Esta gera es muy posiblemente la misma moneda que la citada en Samuel

1,2,36 como agora «Sucedera entonces que todo el que haya quedado de tu familia vendra a prosternarse ante el por una moneda de plata» (agora}.' Este mismo ter-

1. L.

VILLARONGA, Las monedas Hispono-canaginesas, Barcelona 1973; Id. «Diez afios de nove­ L983, Suplemento, pp. 57-73. 2. G.K. JENKINS & R.B. LEWIS, Carthaginian gold and electrum coins, Londres 1963, pp. 13-17; G.K. Jenkins, «Varia punica», Festschrift fur Leo Mildenberg, Wetteren-Belgium 1984, pp. 127-132. dades en la nurnismatica hispano-cartaginesa, 1973-1983», RSF XI,

3. Las traducciones proceden de cdicion Biblioteca de Autores Cristianos: F. Cantera Burgos,

Sagrada Biblia Madrid 1979, quien mantiene en todas las traducciones el terrnino gem pero en el texto de Samuel La palabra bebrea agora la traduce por «moneda de plata». En los textos griegos y latinos


EL 'cORA, EL SEKEL

169

mino es el reconstruido en la celebre Tarifa de Marsella, que aunque hallada en la ciudad francesa se supone procedente de

Carthago y fechable en el s. -III.4 Esta

famosa inscripcion contiene una serie de precios fijados oficialmente para la cele­ bracion de los sacrificios en honor a Baal-saphon. Todos los valores estan, como es

natural, dados en el patron del shekel, y asi los sacerdotes deberan cobrar 10 fijado

segun la calidad y cuantfa de los sacrificios ofrecidos por el fiel. Los terrninos monetales referidos en el texto y enumerados en valores decrecientes son de 10

sh., 5 sh., 1 sh. Y 2 zar (moneda esta que no hemos localizado), 3/4 de sh. y dos zar

(en dos casos), y 10 agorot de plata. Estos valores han sido recientemente revisa­ dos por G.K. Jenkins quien identifica muchos de ellos con monedas reales hoy en nuestras manos, pero no ha encontrado ejemplos

pensando que, aunque citadas su escaso

en

ni para el zar, ni para el agora,

plata, fueran valores acufiados

en

bronce dado

valor, similar al obolo griego como las versiones griega y latina de la

Biblia testimonian. Segun el texto de Samuel equivalia en especie a una torta de pan, un valor pequefio enormemente util en las economfas dornesticas y sagradas. Esta agora, que es la vigesima parte del shekel, fue desde luego utilizada como

moneda de cuenta a juzgar por los textos ya citados, pero tam bien, segun Jenkins, por la marca de valor 25 en unos ejemplares posiblemente de Carthago de 1-114 shekel, referida a las agorot que la pieza contiene (fig. 1 ).5 Suposicion confirmada, yo, por la presencia de la marca 20 en unos shekels hispano-cartagineses con peso devaluado de c. 5'50-6'00 gs., que sin duda hubieron de legalizarse asf, mar­

creo

candolos, puesto que en realidad no contenian en gramos las 20 agorot debidas

(fig. 2).6 Se trata, segun Villaronga, de las ultimas monedas de plata acuiiadas en Hispania,' es decir, cuando las finanzas cartaginesas estan en situacion desespera­ perdidos ya los centros min eros hispanicos mas importantes como Castulo y Carthagonova. Estas piezas ternan un alto valor fiduiciario, conteniendo en plata 1,20 g. menos de 10 debido, por ella el Estado se responsabilizaba legalizando su da

valor teo rico.

correspondientes se habla de 6bolo. ct. R. de Vaux. Les institutions de l'Ancient Testament, 2 vols. Paris 1957. Vol. I, pp. 309-312. Agradezco a la Ora. Josefa Azcarraga del CSIC su ayuda en la busqueda de estos

ierminos monetales en los textos biblicos.

4. CIS I, 165; G.A. Cooke, A text-book of North-semitic inscriptions, Oxford 1903, p. 121; J. G. Fevrier, «Rernarques sur le grand tarif dit de Marseille», Cahiers de Byrsa 8. 1958-59, pp. 35-43, G.K. Jekins, cit. (n. 2), pp. L28-130; H. Donner & W. Rollig. Knaaniiische und aramaische lnschriften, Band II, Wiesbaden 1968, pp. 83-87. 5. G. K. JENKINS, «Varia », cit. (n. 2), pp. 127-128. 6. Aparentemente el signo puede leerse como la letra z ayin 0 a veces ka] pcro en realidadno es ...

tal. EI sistema

Icnicio-punico tradicional no usaba las letras como numerales. Los numerales punicos,

que nos son en general mal conocidos, consisten en trazos verticales similares a los rornanos para las unidades, y trazos horizontales, a veces curvos, para las decenas que. cuando son varias, se unen por otro oblicuo.

De todas form as, la direccion del signo no es fija y oscila facilmente en un angulo de 90".

De todos cstos signos numerates los que mejor conocemos son precisamentc el de 20 y el de las un ida­

des, par ello podemos asegurar con Jenkins que esa supuesia rayin 0 k a] es un signo cuyo origen nada ticnc que ver con la letra.

7. Citt. (n. 1) clase Xl. en «Dicz aries

...

»

p. 69.


Ma.P. GARCiA-BELL/DO

17()

Fig. 2

Fig. 1 EI agora de plata

pesar de la clara

no

Fig. 3

parecta haberse acufiado nunca en el mundo punico, a

precision de «agora de plata» de la Tarifa de Marsella, 0 de su

homologacion con el obolo de plata griego. Sin embargo yo creo que pueden iden­ tificarse en las monedas hispanicas de Gades (fig. 3) Y de otras cecas punicas -figs. 9, 12, 18-, cuya identificacion facilita sobrernanera la comprension del sistema monetal punico. Veamos el ejemplo de Gades para que sirva de paradigma.

CADES Una de las muchas cuestiones que desconocemos de la historia cle la moneda

peninsular es el patron monetal al que pertenecieron las acufiaciones de plata y de bronce de Gades, induelablemente al del shekel, pero (,cual, como, cuando? Los bronces gaditanos anepfgrafos se han tenielo de siempre par muy antiguos, sus pri­ meras series serian anteriores a la entrada de los Barquidas en la peninsula.' Las platas, aunque correspondientes todas a epoca pre-romana si por ella entendemos el perfodo anterior al transite de los ss. II Y I en que Roma reorganiza la conquista peninsular, se acufiarian a partir del desernbarco aquf de la familia Barquida en el 237. Ambas ernisiones -bronce y plata- deben corresponder a un sistema metrolo­ gico fenicio-punico, pero nunca hemos encontrado la exacta relacion con el, ni siquiera la interconexion de los propios valores gaelitanos, llamando «dracmas» y «hernidracmas. a unas piezas que son dobles y mitades reciprocamente, pero sin que el nombre elracma tenga nada que ver con ninguno de los patrones griegos que conocemos, ni con el shekel, y sin poder encajar otros muchos de los valores emitielos. El tema ha sielo estucliado a fondo pOl' su gran interes en todos aquellos tratados sobre moneela peninsular e incluso sobre monecla fenicio-punica en gene­ ral. Nombres como Zobel, Muller, Vives, Guadan, Jenkins, Villaronga, Alexan­ elropoulus, Alfaro, etc. se encuentran en la bibliografta, siendo el ultimo citado el

S. A. DE GUADAN, Las monedas de Cades, Madrid 1963, p. 56: C. ALFAlW, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid ]988, pp. 125-6 consideran que el bronco es de los inicios del s. Ill, basandose csta ult ima en el en

hallazgo de unas piezas en el yacimiento de Las Reeles (Cadiz) en un estrato lechado s. III: L. Villaronga 10 juzga todo del 237, Numismatica Antigua de Hispania,

el primer cuarto del

Barcelona 1979. p. 101.


EL 'cORA, EL SEKEL

171

mas reciente recogiendo con arnplitud la discusi6n sobre el terna, 10 que me permi­ te remitir al lector a sus paginas, tanto para el est ado de la cuesti6n como para las

tablas de pesos y formaci6n de los grupos." La plata de Gades -cf. «dracmas» de

Apendice y fig. 4- esta representada par las Ilamadas

4,75 gr y un as «hernidracmas» de 2,40, adem as de un as piezas de

3,33 gr y otras de 2,17, mas unos «obolos» de 0,34-0,37 y otros de 0,20.

primer grupo -serie IlA- habian sido halladas s610 en el horizonte de la Segunda Guerra Punica, pero hoy en Ourique (Sur de Portugal) se ha encontrado una pieza en contexto arqueol6gico que se fechana en la primera mitad del s. III, 10 que nos perrnite defender su cronologfa mas antigua Las monedas gaditanas del

fundamentada, como verernos, en otros argumentos." Los dos valores prirneros -Serie IIA de Alfaro- forman LIn grupo que encaja bien, creo yo, dentro del siste­ ma

estudiado por Jenkins para Carthago y Cerdefia de 5 shekels, 2-1/2,1-114, Y 5/8,

siendo este ultimo el valor gaditano y todos ellos basad os en un shekel de 7,60 g.11 Estos misrnos valores los encontramos adernas

-grupo IIf y lUj de Jenkins & Lewis- y,

a

en

moneda

cartaginesa del s. IV Capua y

mi entender, en moneda de

Bruttium bajo la dominaci6n anibalica, con pesos de 4,60-4,90 para los 5/8 de she­ kel -cf.

Apendice-, al igual que las piezas acufiadas allf mismo con pesos de 5,40-

5,80 deben ser 3/4 de shekel," similares al tipo SNGCop. 143, que ejemplifica el valor citado en la Tarifa de Marsella." Tambien al grupo mas antiguo -Serie IIA- adjudica C. Alfaro una serie de divisores de 0,34 g. de peso medio que yo considero como agora (fig. 3), pero que dada la gran variedad de pesos -0,65 a 0,18 g.- sea

posible que estemos ante una

larga emisi6n que contiene dos grupos metro16gicamente diferentes aunque C011tl­ nuos: uno ma

prirnero con peso te6rico medio de 0,38 g. correspondiendo a la vigesi­

parte de un shekel de 7,60, ejernplificado en la moneda aparecida en Villarubia

de 0,38 g.,14 Y otro mas tardfo de 0,34 g. correspondiente al shekel de 6,80 que vere­ mos

infra.

9. C. ALFARO, cr. nota anterior. pp. 73-79. 10. MELA VEIRAO. «Urn deposito votive de II iclacle clo ferro no sui cle Portugal, c as suas relacoes com as culturas cia meseta», Veleia 3, 1985-6,207-221. La presencia de la rnoneda de Gadcs obligaba al excavador a bajar la Iecha hasia fines clel s. III aunquc el resio de los mareriales aconsejaba pensar en el eierre del dep6sito durante la primcra mitad del mismo siglo.

11. JENKINS, «Varia » cit. (n. 2). p, 128. L2. P. MARCI-IETrI, Histoire econoniique et monetaire de la duexieme guerre punique, Bruselas ...

1978, p. 439 doncle se reeonoee que son acunaciones anibalicas metrologia denarial con la que no coin­ cide, pero se supone que aunquc contemporaneas una corresponde al cuaclrigato y la otra a un dena rio sobrevaloraclo. M. Crawford en CMRR, pp. 63-69 las da como didracrnas pero reconocc que habrfa de los Breuii, exactarnente los rnismos que los que clevaluarlas; en p. 69 recoge los pesos de 4.80 y 2,40 ltalia y ell Espana usan de una misma y «hernidracrna» gaditanas! Los punicos ell metrologia. el shekel. COIllO era de cspcrar. 13. JENKINS, «Varia cit. (n. 2). p. 128 doncle los juzga 3/4 de sh. corrigiendo el valor 2/3 que de la «dracma-

...

»

habra dado ell la SNG. 5.40-5.80. 14. M. GAI�cfA-GARRII)O, «EI Hallazgo de Villarrubia de los Ojos», AN 20, I 990 (1992), n° 134.


Ma.P. GARCiA-BELL/DO

172

Tras esta primera fase, se iniciaria una nueva emisi6n -serie IIB de Alfaro-,

que

con

seguridad pertenece a la Segunda Guerra Piinica, cuando el shekel se ha

devaluado hasta los 6,80 grs. del cuadrigato, como ha demostrado Villaronga para toda la moneda hispano-cartaginesa. Creo que esta serie contempJarfa como valo­ res de

plata: el agora de 0,34 g., 1120 de un shekel; 112 shekel (3,33 g.); una «herni­ (grupos 2.1 y 2), mitad de 4,34 que corresponderia a los 5/8 de shekel, y que ademas coincide con el peso de las monedas hispano-cartaginesas

dracma» de 2,17 g.

que comentamos infra. Unos divisores de 0,20 g. vendrian a facilitar la relaci6n con el bronce cf. figs. 6 y 8. Conviene recordar que el peso de 0,20 g. coincide con el de

unos

divisores saguntinos emitidos bajo la ocupaci6n anibalica del 218 al

212.'5 SERlE II. A

Valor

Grupo

Sub- N.0 EJEMPLARES

PESOS

Pesados

Maximo Minima

v

s

grupo Incluidos

1

5

Medio

(%)

Peso media

valor

5

4,75

4,52

4,63

0,10

2

4,63

2,93 0,65

1,90

2,40 0,34

0,26 0,11

11

0,18

32

2,40 0,34

2

18

18

3

29

28

SERIE II. B Valor

Grupo

PESOS

Sub- N.0 EJEMPLARES grupo

1

Incluidos

Pesados

Maximo

v

s

Minima Media

(%)

2

2

3,50

0,16

9

42

41

2,70

3,17 1,60

3,33

1

2,09

0,25

12

2

8

2,50 10

2,25 0,] 3

0,19 0,20

8

10

1,95 0,27

2

Peso medio

valor

3,33 2,17

3

0,04

20

0,20

Figura 4. Metrologia de la plata de Gades, segun C. Alfaro

Aunque por su diferente tipologfa no pertenezca posiblemente a las series ciudadanas de Gades, poseemos la emisi6n de Tanit/caballo parado (fig. peso de

c.

5) con

4,33 g., que Villaronga ha desgajado muy justamente del resto de las

hispano-cartaginesas poniendolas primero en relaci6n con el patr6n «hispanico» de Gades y Ampurias, y mas tarde

con

la dracma ateniense." Creo que efectiva­

mente son piezas acufiadas por el mismo patr6n que las dracmas de en el sistema del

Gades, pero shekel acoplado al quadrigatus de 6,80 g. Los 4,35 serian pues 5/8

de un shekel de 7,20-6,80, igual que los 4,75 10 son de uno de 7,60 -cf. apendice. Y

15. M. PAZ GA](ciA-BELLlDO, EI tesor de Mogente y su entorno monetal, Valencia 1990, p. 66 s., mas ejemplares en el hallazgo de Villarrubia, op. cit. nota 14. 16. op. cit. (n. 1), p. 99.; id. en «Diez arios de novedades

..

»

cit. (n. 1), p. 6S.


EL 'cORA, EL SEKEL

deben

173

corresponder a un perfodo que comprende los dos patrones porque

«dracma» correspondiente

la

a un shekel de 7,20 deberia tener 4,50 y 4,25 la de un

shekel de 6,80.17 Esta misma continuidad existe en los dos grupos -2.1, 2.2 de Alfa­ de las «hernidracmas» de Gades de este periodo con pesos de 2,25 (correspon­ de 2,09 (correspondientes a otros de 6,80). Ella nos dientes a un shekel de

ro-

7,20) y

da una cronologfa para las piezas hispano-cartaginesas (fig. 5) de entre el 218 y el

206, y una procedencia que podria ser la de la propia Gades, canstituyendo en este mantuvieron siempre los mismos tipos, sino caso, no acufiaciones municipales, que

propios Barquidas para necesidades econornicas en la de adaptacion region de Gades, donde el valor usual era de 4'75-4'30. Esta politica italicas 0 grie­ a los valores locales cuenta con frecuentes paralelos en las ciudades

moneda emitida por los

acuiiaron conjuntamente moneda ciudadana gas ocupadas por Hanibal, donde se e incluso metrologfa distinta." Sin embargo, cual­ y moneda militar con tipologfa

tambien haber sido

quier otro lugar de la zona ocupada por los Barquidas padrfa su ernision. su ceca. Solo procedencias seguras podran precisar ellugar de

Fig. 5

Cronologia de la plata. Es opinion cornun que la prirnera plata gaditana comenzarfa con el desembarco cartagines en la peninsula en el 237, aun cuando el dracmas

los

primer horizonte en el que se encuentran atesoradas sus recordar sin embargo correspondientes a la Segunda guerra Piinica." Conviene a tiempos de inestabili­ que solo se recuperan los atesoramientos correspondientes dad social 0 poiftica, y que por 10 tanto poseemos grandes vacios document ales de la entre las lineas de horizontes de inestabilidad. La precision en la metrologia una primera plata gaditana proporciona algunos argumentos que podrian apoyar acufiacion de plata mas temprana a 10 hasta ahora supuesto:

sea

en

1°) una hemidracma

de la primera ernision ha aparecido, como hernos visto, en una favissa del santua­ rio portugues de Ourique, con materiales que el excavador fecharfa en la primera mitad del s. III si no fuese por la presencia de la moneda de Gades que le obliga, de cierre," 2°) su patron metrologico inicial a retrasar la sin

cronologia

razon,

68, se da un peso medio de 4,45 -cercano al correspondiente al shekel mucho mas bajo. de 7,20- y otro con mas ejemplares de 4,35,10 que implica que hay monedas de peso 17. Ibm. «Diez afios

...

», p.

18. M. CRAWFORD, Coinage and Money under the Roman Republic, Londres ] 985, pp. 62-70. 19. cf. nota 8.

20. cf. nota 10.


M".P. GARCfA-BELLlDO

174

corresponde a un shekel fenicio de 7,60 y no al hispano-cartagines de 7,20 que, como muy bien ha demostrado Villaronga, imponen aquf los Barquidas en toda la amonedaci6n desde su lJegada, al que Gades se hubiera adaptado;" 3°) el valor elegido por Gades de 4,70 g. corresponde a fechas previas, de paz y comercio con el NE Catalan." Si los cornienzos hubieran sido durante la etapa barquida es indu­ dable que dentro del sistema del shekel, Gades habrfa elegido un nominal acorde con su

el sistema de valores acufiados por los cartagineses en la

peninsula: el shekel,

medio 0 su cuarto, como 10 hace luego en los afios de guerra-d. apendice; 4°)

existe una

irnportante diferencia entre los dos grupos tradicionalmente aceptados las dracmas gaditanas -cf. apendice: el primer grupo se basan, creo yo, en el shekel tenicio de 7,60, el segundo en un shekel de 7,20 y de 6,80. Esta devaluaci6n progresiva la ha comprobado Villaronga para toda la plata hispano-cartaginesa de en

los arios de contienda, dernostrando que en los ultimos momentos el shekel Ilega

hasta incluso los 6 y 5 g.D Bronee pre-romano de Cades Para el estudio metrol6gico de las tres primeras series de bronce gaditano

son

que las que corresponden con seguridad a epoca pre-romana, sigo aquf la tesis mas

aceptada hoy dfa, que contempla una ratio entre la plata y el cobre de 1:120, y con ello continuo los calculos que publique en 1990.24 Su aplicaci6n para el bronce his­ pano-cartagines di6 resultados que parecen fiables, aunque entonces no incluia el agora por no haberla identificado, pieza que en el sistema de valores de Gades es trascendente, pues tiene una funcion claramente epicentrica. He aquf los valores generales. Shekel de 7,60 gramos

Shekel de 6,80 gramos

1 g. de ag

120 g. de ae

"I ag

120 ae

7,60

912 g. de ae

100 monedas de 9.12 g.

6,80

816

0,38

45,6 g. de ae

10 rnonedas de 4,56 g.

0.34

40,8

0,20

24 g.

=

=

=

Shekel de 7,20 gramos

100 monedas de 8,16 g. 10 monedas de 4,08 g.

10 monedas de 2,40 g.

(6 12 de 2,00)

1 ag

120 ae

7,20 0,36

864 g. de ae

100 monedas de 8,64 g.

43,2 g. de ae

10 monedas de 4,32 g.

Fig. 6: Valores y equivalcncias entre la plata y el bronce punicos.

21.

L. VII.LARONGA, cit. (n.

22.

He dclcndido

I), pp. 97-101.

lugar que las relacioncs cconornicas entre Ampurias y Gades. atesti­ guadas tarnbicn por materiales arqucologicos. tienen su mejor comprobante en la clcccion de los mis­ mos valores monetales en una y otra ciudad, amen de en los hailazgos de moneda emporirana anterior en

otro

las dracmas por el levanie peninsular. estudiados par M. Campo. cf. mi articulo «Las relaciones eco­ n6micas entre Massalia. Emporion y Gades a traves de la moneda». Aetas de Congreso sobre

a

Griegos

e iberos:

siglos V/-IV a. C, Huelva Arqueologica XIII. en prcnsa. 23. op. cit. (n. 1), p.100s y C. Alfaro, cit. (n. 3), pp. 74-76. 24. M.P. GARciA-B£LLlDO, op. cit. (n. 15), pp. 99-106.


EL 'coRA, EL SEKEL

175

7,60 g. contiene 100 bronces de 9,12 6 10 de 91 g., bien conocidos ambos valores en las acufiaciones cartaginesas. Segun eso una Un shekel cartagines de

contiene

7,20 'agora de 0,38 es equivalente a 10 piezas de 4,56 g.; el hispanico contiene la de la dracma de -bajo ocupaci6n carta­ 100 bronces Sagunto 8,64 grs.; de

bronces de 7,20

ginesa de la ciudad, iinico momenta en que se acufia bronce- 50 g., intercambiables

can el

shekel hispano-cartagines de 7,20 g.,

a la ratio

1:120.

Equivalencias entre fa plata y el bronce gaditano Las emisiones de Gades mas antiguas corresponden, segun todos los autares,

epoca anterior de los Barquidas en la Peninsula. Los abundantes ejemplares han permitido a C. Alfaro hacer un recuento de piezas amplio y par tanto fiable que yo voy a seguir aquf. a una

SERlE I

Valor

1

Grupo

Sub-

grupo Incluidos

v

s

(%)

Pesados

Maximo

Minima

Media

0,71 0,67

17

1

78

72

6,23

2,70

2

20

20

6,00

3,29

4,21 4,44

3

2

2

5,90

4,75

5,32

0,57

11

4

1

5

5

4

4,84

3,60

11

17

5,15

0,56

13

125

113

3,59

3,23 1,14

4,29 4,33

0,47

15

18

1

47

42

1,25

0,44

2

26

26

0,96

3

52

48

1,14

0,35 0,44

0,84 0,65

0,37 0,16 0,16

0,73

0,14

19

6 2

3

PESOS

N.0 EJEMPLARES

Peso media valor

15

4,52

-

2,01

2,01

19 24

0,74

SERIE III

Valor

Grupo

grupo

Incluidos

Peso

PESOS

Sub- N.0 EJEMPLARES

v

(%)

valor

0,65

9

6,99

0,52

12

4,24

1,81 2,09

0,30 0,Q2

16

0,20 0,17

25

0,18 0,10

19

Pesados

Maximo

Minima

Medio

6,46 3,46

6,99 4,24

1

3

3

7,90

2

29

28

5,50

1

14

12

2,19

2

2

2

2,12

1,13 2,07

9

9

1,04

0,47

0,80

2

8

7

1,02

0,45

1

3

2

1

1

4

11

11

2

1

5

5

1,26 1,22

0,60 0,92

0,71 1,39 0,93 1,06

2

2

1

1

3

1 1

1

media

s

1

24

9

1,17

Figura 7. Metrologfa del bronce gaditano -primeras series- segun

C. Alfaro.

1,95


776

Ma.P.

GARCiA-BELL/DO

Quiero insistir sin embargo en los pequefios desajustes que, dados los niveles de

aproximaci6n en que nos movemos, result an insoslayables. Es indudable hoy que la ratio 1 :120 fue la mas cormin entre la plata y bronce, pero cualquier explo­ taci6n coyuntural de uno de los dos metales, 0 simplemente el descubrimiento de nuevas vetas, conllevaba fluctuaciones en dicha relaci6n. Es muy posible, como ya he definido, que el encarecimiento de la plata en los ultimos afios de la contienda

rornano-punica obligara a una ratio cercana a 1:150.25 ElIo, mas la incorrecci6n inevitable de los pesos medios que utilizarnos, conlleva pequenos desajustes en las cifras. Observense en los cuadras de C. Alfaro las gran des diferencias de peso existentes entre los maximos y minimos de cada serie, 0 entre los grupos de una de elias. En otros como es

casos la escasez de ejmplares hace inutil el tomarlos en cuenta, el caso del primer apartado de la serie III. Amen de que frecuentemente

olvidamos que las series debieron pasar de un patr6n de peso a otro sin cambiar en

much os casos de tipologfa, y nuestros calculos, englobando todos los ejempla­

s610 peso medic, proporcionan datos falsos. Este es el caso, a mi juicio de las agorot de Gades, de las dracmas hispano-cartaginesas y de las hemidracmas res en un

-Serie lIB, grupo 2 de Alfaro- que si se desglosan en dos grupos como ha hecho

Alfaro, encajan perfectamente en los dos patrones consecutivos. La que presento ahara es pues el primer intento para conocer c6mo intercambiaban los ses, y

con

cartagine­

elias los gaditanos, sus monedas, basicarnente los valores de shekel y

agora, que como se observara fue la unidacl de plata menor a la que se acopl6 en primer Iugar Ia acufiacion del bronce, y par ella no fue necesario emitirla constan­ temente pues se disponfa cle brances equiparables. Es facil comprender que s610 en suelo peninsular, rico en plata, se acufiaran piezas tan pequefias y faciles cle perder,

aunque par otro lado mas transportables que el bronce par su mayor valor intrfnse­ co.

Sin embargo, tanto en Italia como en Carthago, carentes ambos cle plata, prefi­

rieron acuiiar el valor en bronce. Para 10 que sigue cf. tarnbien

figuras 6 y 7.

Shekel de 7,60 (series I y ITA de Alfaro)

4,75 ag «<dracma») 12-1/2 agora! ] 25 bronces de c. 4,52 g. 2,40 ag «<hemidracma») 6-114 agorot 62 bronces de c. 4,52 g., + 1 de c. 2,0] a 10 bronces de c. 4,52 0,38 ag (agora) g. =

=

=

=

=

0,75 ae x 6 piezas

=

1 ae de 4,5 g. (60 monedas de 0,75

=

1 agora)

Shekel de 6,80 (series II B Y III)

4,35 ag «<dracma hispano-cartaginesa») 12-] 12 agorot 125 bronces cle 4,08 g, (12 agorot + 5 ae) 2,17 ag «<hemiclracma») 6-1/4 agorot 62 bronces cle 4,08 g., Y 1 cle 2,01 (6 =

=

agorot

+

2 ae de

=

=

4.08 + I ae de 2,01)

3,33 ag (1/2 shekel) 10 agorot I 00 bronces de 4,08 g. 0,34 ag (1 agorat) 10 bronces de 4,08 0,20 ag (?) 12 monedas cle 2,00 cle ae (1,95 en la Serie Ill). =

=

=

=

Figura 8. Equivalencias entre los valores gaditanos cle plata y bronce.

25. Ibl11. p. 102s.


EL 'cORA, ELSEKEL

177

DIVISORES HISPANO-PUNICOS tLEVANTINOS?

Otras birse a

un

tres

ernisiones hispanicas podrfan denominarse

ambiente piinico tanto por su

como

agorot y adscri­

iconograffa como por su metrologfa, 10

que permitina sumarlas a los muchos e importantes testimonios que la ocupaci6n

punica ha dejado en Espana. EI problema es que, como la inmensa mayoria de las monedas punicas, las nuestras son anepfgrafas y por 10 tanto discutimos cual pueda ser su ceca. De las tres emisiones que nos ocupan, una es sin dud a acuiia­ ci6n de caracter punico; las otras dos han sido mas discutidas, como verernos." Estos divisores, que cada vez mas abundantemente estan apareciendo en la antigua Edetania y Contestania e incluso mas al interior, deben corresponder a las postrimerfas de la Segunda Guerra Piinica. Hasta ahora tenfamos s610 piezas esporadicas, pero el nuevo hallazgo de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real), publicado por Garcia Garrido, proporciona un numero considerable de ejempLa­ res que permite discutir ciertas cuestiones metrol6gicas con base mas firme. Voy a presentarlas segun un probable orden cronol6gico, teniendo en cuenta la disminu­ ci6n de pesos entre las tres series y La posibLe secuencia cronol6gica de los hallaz­ gos en que han aparecido:" en Mogente con abundante moneda cartaginesa y vic­ toriatos, Villarrubia con denarios muy antiguos y Valeria con denarios mas tardios.

I. agora Y SLlS divisores. Ceca incierta. Figs. 9-10

A) Signo de Tanir, en uno de los casos la cabeza est a formada por una roseta (fig. 10). R) Caduceo, a veces con sfrnbolos en campo -rosetas, astros. Tipologia clara mente punica que no necesita discusi6n. Sf debemos sen alar la semejanza del

tipo de La pieza de Villarrubia en que la cabeza esta formada por roseta, con la estela del Museo del Bardo del s. III a. d C. (fig. 11), de las mismas fechas que tie­ nuestras

nen

piezas." Pesos de los nueve ejemplares: 0'50, 0'46, 0'39, 0'37, 0'35,

0'33, 0'33, 0,'32, 0'28. Su peso medio es de 0'37 g., cercano al peso de un agora

(0'38), la vigesima parte de un shekel de 7'60 g. Hallazgos: Mogente (V), Bufiol (V), Ecija (S), Amposta (T) y cinco ejempla­ res en Villarrubia (CR). La emisi6n nos era conocida por la pieza del hallazgo de Mogente, Vives la consider6 por su tipologfa de Ebusus, y con el todos los autores que han tratado sobre la pieza con posterioridad; sin embargo, los hallazgos posteriores, siempre

26. M. GARCiA GARRIDO & S. COSTA, «Divisores de plata con upologia helcno-punica». AN 16, 1986, pp. 53-64: M.P. GARciA-BELLlDO, cit. (n. 15). pp. 59-64 Y 95-97: M. GARciA GAlmIDO, cit. n. 14 pp. 37-78. 27. Cf. Tesoro de Mogente, cit. (n.

15) cuadro pp.llO-J 11.

28. C. GI LBERT PICARD. Catalogue du musee Alaoui. Nouvelle serie. s.d., Cb 685.


u-». GARCiA-BELLlDO

178

• Fig. 9

Fig. 10, escala 1:4

Fig. 11 peninsulares, y un estudio metrol6gico me llevaron a defender que fuera acuiia­ ci6n levantina, aunque de claro cariz punico." Y sin embargo no bay que olvidar, y a favor de Vives, que la factura y el arte de estas piezas son muy similares a los ebusitanos: flanes muy pianos con tipos configurados pOl' Iineas, horror a la des­ cripci6n antropomorfa, usando abundantes simbolos que acornpafian al icono para describirlo. Tanto el caduceo con signos estelares, como el simbolo de Tanit con rosetas ceca

s610 aparecen en Las monedas ebusitanas. Se debe tratar por tanto de una

levantina en intimo contacto cultural con Ebusus, sigo pensando que la candi­

data mas adecuada es la ciudad de llici.

tt.:

Fig. 12

A) Cabeza apolfnea a dcha. R) Creciente cuyos extremos terminan en punto; dentro astro. Buen arte. Conociamos tres piezas y en Villarrubia han aparecido

quince mas. Sus pesos oscilan entre 0,49 a 0,30, con un peso medio total de 0,34 g. Hallazgos: 1 ejern. en La Lentejuela (SE), quince en Villarrubia y el resto sin pro­ cedencia segura.

29. Defendida por llli en op. cit. (n. 15), pp. 595 y 965. Hoy, G". Garrido acepta tambien una pro­ cedcncia levaruina, cit. (n. 14). p. 76.


EL 'cORA, EL SEKEL

179

lIb. Fig. 13

A) Similar al anterior. R) Creciente con delffn dentro. Arte y estilo sernejan­ tes al valor anterior. Indudablemente, como opina Garcia Garrido, son divisores de las piezas anteriores. Los pesos de los seis ejemplares son 0'15, 0'16, 0'17, 0'17,

0'18, 0'19, con peso medio de 0'17, mitad de 0,34 g. que pesa el valor anterior. Hallazgo: todos los ejern. de Villarrubia (CR).

Fig. 13, escala 1:4

Fig. 12, escala 1:4

Fig. 14 lle. Fig. 14

escala 1:5

A) Similar al anterior. R) Creciente con roseta de cinco puntas en la boca del Hallazgo:

creciente. Arte y factura similar a los valores anteriores. Pesos: 0'12. unico ejemplar en Villarrubia (CR).

De esta serie no conociamos hasta ahora sino el divisor mayor, el IIa. Su ico­

nograffa, juzgada por mi como claramente punica, ha sido discutida por Garcia Garrido quien la tiene por definitivamente romana, representando a Apolo Delfi­ nios y acuiiada en Sagunto donde el dios tendna culto al lado de Artemis." El ballazgo de Villarrubia ha proporcionado dos nuevos valores, mitad unos y cuar­ tos los otros, con tipos nuevos que amplfan nuestros horizontes. Ami juicio, tanto ellIa como el IIc pertenecen a la iconograffa paradigmaticarnente punica, presen­ te en estelas, terracotas, colgantes, etc. Temas tan conocidos y, repito, clasicarnen­ te punicos, que no merecen discusi6n. Sin embargo, el tipo del IIb -delffn entran-

30.

Las abundantes piezas de Villarrubia, y su buena eonservaci6n disipan mis dudas respecto a

la efigie del anv., que es claramerue masculina. exteriorizadas en «Las religiones orientales en la Penin­ sula Iberica: documentos numismaricos I», A EspA, 1991. p insisto pucs en la posibilidad de que se ..

trata de una imagen de Eshrnun cf. op. cit.

(n. 15), p. 60 s.


Ma.P. GARCiA-BELL/DO

180

do en un creciente 0 sernicfrculo- es desconocido en esa exact a disposicion." Muy

posiblemente la lectura la tengamos que hacer conjuntamente como muestra la conocidisima estela punica, fig. 15.32 Creciente con astra, roseta 0 delfin dentra, no es un lenguaje utilizado en el mundo greco-romano, y sin embargo paralelos puni­ cos, elegidos entre decenas, son las figs. 16 y 17.33 Pero el mejor ejemplo, por ser

Fig. 15

Fig. 16

31. EI unico po sible paralelo formal -no de contenido- que

conozco es

el de las monedas de

(Messina), donde un delfin entra en puerto, efigiado este como la hoja de una hoz [zanklon (griego-siciliano)=hoz]. Un tipo parlante en que se simboliza la ciudad con su puerto. No creo que Zancle

tenga nada que ver con elnuestro, dados los otros tipos. senta

220. Tambien en S. Moscati (edit.), I. Fenici, Milan 1988, p. 306. Repre­

32.

Op. cit. (n. 28) Cb

un

sacerdote sacrificandoun nino a una divinidad uranica como muestran los simbolos del fron­

-

t6n. 33. Ibm. (n. 28) Cb-924 y 976.


EL 'G6RA, EL SEKEL

187

hispanico y conternporaneo de unas de nuestras piezas, 10 constituyen las monedas con epfgrafe punico que estudia e ilustra en este mismo volumen C. Alfaro. Una de las caras es precisamente un creciente con astra dentro; la otra una palmera. La metralogia, con 0'34 g. para la pieza mayor, 0'17 la media y 0'12 -el unico

ejemplar que poseemos-, parece indicar que efectivamente, puede adscribirse al valor del agora de un shekel de 6'80, al igual que las agorot de Cadiz del mismo peso. Su ceca me parece que no puede ser Sagunto, pues ni los tipos, ni la factura,

ni el arte, ni el hecho de que sean piezas anepfgrafas parece apoyar tal conjetura. De momento no sabemos d6nde pudo ser acufiada.

Ill. agora (,:). Ceca incierta. Fig. 18 Esta emisi6n nos era conocida por la pieza hallada en Valeria a las que se han sumado las de Utiel, otras de la zona de Sagunto, mas la aparecida ahora en Villa­ rrubia.

A) Cabeza femenina coronada de espigas. R) Estrella de ocho puntas. Estilo esquematico y factura mala. Conocfamos cinco ejemplares, ahora uno nuevo en Villarrubia. Los pesos de los seis ejemplares son: 0'19, 0'19, 0'24, 0'25, 0'29, 0'30, con peso medio de 0'24 g. Hallazgos: Valeria (Cu), Plana de Uti I (V), Villarrubia (CR) y el resto de la zona de Sagunto (V).

Fig. 18 escala 1:2

iconografia, fue adscrita por Villaronga a las acufiaciones punicas de Malaca donde la estrella es frecuentemente utilizada como tipo." Los La pieza, por

su

0'24 g. de peso medio son bajos para constituir una agora, aunque la ultima serie emitida por los cartagineses en Hispania y marcada con el signa 20 (fig. 2) emite, como

mas arriba hemos comentado, un shekel de 5,60-6,00 g., 10 que designa una

agora de 0,29 g. Precisamente en el hallazgo de mente uno de estos shekel y un

Villarrubia se atesoran conjunta­

ejemplar del divisor de estrella que nos ocupa.

Una cronologia tardia podria justificar un peso tan bajo y la mala calidad de las

piezas, pero creo que tanto la adscripci6n a una metrologia como a una ceca con­ creta deben quedar en suspenso.

34.

«Diez aDOS de novedades

...

»

cit. (n. 1), p. 68.


M".P. GARCiA-BELL/DO

182

CONCLUSJ6N Si la interpretaci6n metrol6gica que he propuesto fuese correcta tendrfamos por fin en nuestras manos el agora, ese «obolo» fenicio-punico del que nos hablan tanto las fuentes literarias como eptgrafas, constituyendo efectivamente una uni­ dad de cuenta basica para el sistema del shekel. Habria sido acufiada en plata la citan las Iuentes escritas- en el mundo punico occidental, en Gadir y en

-corno

varias cecas hispanas cuya ubicaci6n hoy nos es todavia incierta. Su equiva­ lencia en bronce serfan diez monedas de c. 4'5-4'00 g., 0 cinco de c.9-8 g. Estos una 0

pesos son, como sabernos, los mas comunes dentro de todas las emisiones punicas, tanto

en

Cerdefia

como

en

Gades, entre las hispano-cartaginesas, e incluso en

Ebusus donde se acufiaria una mitad." Respecto a los bronces de Rhode, que tie­ nen

este mismo peso, conviene precisar que todos ellos, procedentes en su mayo­

rfa de las excavaciones dirigidas por I.

Maluquer y A. Martin, son reacufiaciones

sobre moneda sarda" e incluso ha aparecido uno de los bronces originales sardos, de manera que esta emision -rinica de bronce de nuestras cecas griegas- debe juz­ garse con cautela, pues no es propia sino apropiada." De la acuriacion del agora en Oriente sabemos poco. Es cierto que hubo gran­ des variantes en los pesos de shekel, desde los 5-6 g. de los dareicos, Ilamados pOI' Ienofonte -An. 1, 5, 6- «siglos

medikos», a la equipaci6n con las didracmas 0

tetradracrnas, 10 que conlleva diferencias enormes que dificultan su identificaci6n. El peso mas aceptado para el shekel ligero allf es el de 8,4 g., pero existe el shekel

pesado de 13,8 g. utilizado basicarnente en las ciudades fenicias de Tyro, Sid6n y Biblos. Por ello las equiparaciories con la moneda griega en los textos helenicos oscilan entre una didracma y una tetradracma." Sin embargo resulta muy tentador el identificar las primeras y pequefias platas de Tiro -de c. 0,69 g.- con agorot feni­

cias, peso que resultarfa exactamente 1/20 del shekel." Sin embargo, el tema es de tal envergadura que no puede tratarse aquf. EI agora l1a resucitado en 1960, incluida en el sistema monetal israelita, es moneda basica en el sistema del shekel, un centavo. Desde entonces se acurian cuatro

denominaciones, de 1, de 5, de 10 y de 25 agorot en aluminio y cobre-

35. En los calculos hechos sobre moncda

hispano-cartaginesa llcgu« a la conclusion de que a un

shekel de 7.20 Ie correspondian 10 bronces de 8.68 grs., cr. cit. (n. l5). pp. 99-106. 36. E. ACQUARo, Le monete puniche de/ Musco Narionale eli Cogliari, Roma 37. En

1974, nos. 425-762.

parte fueron publicadas porI. Maluquer. «Monedas de cobre de Rhodes (Rosas. Gerona), Pyrinae 2,1966, pp. 65-75. L. M/\NFREDI. Riconiarione ed error! di couio ne/ mondo punico, Supplemento della RSF 18, 1990. pp. 203-206. Aprovecho para agradccer a Dna. Aurora Martin, direc­ tora

una

del M. de Gerena, las facilidadcs que me ha dado para el cstudio y publicacion de las piezas que

csta en prcparacion. 38. K. REG LING, «syglos», en RE, IA', cols. 2316-2322. 39.

BMC, Phoenicia, p. 227s, nos. 3-10 tienen un peso medio de 0,60 grs: J. EL.�VY & A. Li\MAIRE. petites monnaies de Tyr au dauphin avec inscription» Qtic Nurn XIX, 1990, pp. 99-116. rccogen en dos grupos piczas similares que los AA. irucrpretan como 1124 del shekel. «Les


EL 'cORA, EL SEKEL

183

niquel-aluminio, habiendo sido emitidas en los comienzos en Utrecht y Berna. S610 desde 1967 se hizo cargo la ceca del Tel-Aviv. Con anterioridad a 1960, y desde 1949, se habia acufiado otro sistema de moneda basado en la libra, -iguala­ da

despues con el shekel- con piezas menores que constituian milesimas de la

libra, a las que se les denornino perutot; con un terrnino que aparece frecuente­ mente en la literatura

talrnudica, pero cuyo valor ex acto no conocemos aunque

equivalencias a valores monetales romanos. Sin embargo hoy al preferido el valor biblico menor de plata: el agora:"

existan ciertas

peruta se ha

APENDICE monedas, c. 300-237 7,60

monedas, c.237-215

shekel

shekel Cartag.

shekel hisp-cart. 7,20

uno

7,60 Carthago 4,75 Gades, Brettii (216-2)

7,20 Hisp-Cart.

5/8, «dracma» medio

3,8 Carthago

«hernidracma»

2,40 Gades 0,37 Gades, piinico-hisp.

valores

agora �-?

4,50 Hisp-Cart, fig.' 3,60 Hisp-Cart 2,25 Gades

valores

monedas, c. 215-209

shekel

shekel 6,80

monedas, c. 209-206 shekel 5,80-6,00

uno

6,80 Hisp-Cart

Hisp-Cart. (mineral)

5/8, «dracma­ medio

4,3 Hisp-Cart-fig.:' 3,33 Gades

«hemidracma­

2,09 Gades

agora �-?

0,34 Gades, punico-hisp.

0,24, piinico-hisp.

0,20, Gades, Sagunto

Metrologfa de la plata de Gadir en relaci6n con otras acufiaciones hispano e italo-punicas,

40. «Coins anci currency»

en

Enciclopedia J udaica. 5 vols. Jerusalem 1972. eels. 697-733.


Nota sobre el «Vogelreiter» de las monedas de Segaisa M planteamiento hist6rico

'Vr\) tv> p:

ANTONIO BELTRAN

Como homenaje a la ingente obra numismatica de Leandro Villaronga quere­

participar en el que se Ie dedica aportando una breve nota historico-arqueo­ logica que se relaciona con los problemas de interpretacion humarustica de las monedas en general y concretamente con el aparentemente anornalo tipo del «caballero del ave» que aparece en la moneda «iberica» de M 'U:irv�p ,1 dejando de lado los problemas de esta ceca tratados par Pujol y Camps y Almudena Domin­ guez monograficarnente y por todos los autores con relativa extension,' aunque no se ocupen especialmente del tipo del «ave», y tarnbien exclufrnos las cuestiones generales acerca de la moneda Hamada «celtiberica-? que tratamos ampliamente mos

1. Usamos la forma grafica Segaisa partiendo de su identificaci6n con la Segeda citada en los tex­ de repetir en 10 posible los sonidos en las inscripciones indfgenas que conser­

tos y nuestra costumbre

los romanos. Por este motivo no escribimos Saltuie 0 Iltirta y tampoco Secaisa, aunque es evi­

varon

dente que unificando el valor Ionetico se simplifican las cuestiones; pero en todo caso esto no deja de convencional como el modo que adoptamos. 2. M" ALMUDENA DOMINGUEZ ARRANZ, «Ensayo de ordenaci6n del moneta rio de la ceca de

ser tan

Secaisa», La moneda aragonesa. Mesa redonda. Zaragoza 1983, p. 23. 3. M" ALMUDENA DOMINGUEZ ARRANZ, «La moneda celtiberica», en Los Celtiberos, Zaragoza 1988, p. 155 y .I. F. llLANCO GARCIA «Numismatica celtiberica: Analisis y problernatica» Revista de Arqueologia, VIII, 70. Madrid, 1987, p. 48 Y con el acertado titulo de «Las acunaciones de la Celtibe­ ria», una sintesis en Los Celtas, Madrid] 991, p. 123.


A. BELTRAN

186

en

otro lugar," si bien es preciso repetir que los celtfberos, inclependientemente de

los

problemas de su personalidad etnica y linguistica, tomaron prestado del

mundo iberico el alfabeto, la metrologfa y los tipos de las monedas acuiiadas en cecas

de su territorio en una epoca en que los fen6menos alucliclos habian perdido

buena parte cle su significaci6n diferencial como clenuncia el estuclio cle la farnosa tabula contrebiensis' hallada en Botorrita (Zaragoza) e insistir en la idea general cle los peligros que acarrea el hacer interdependientes etnia, lengua y cultura.

EL TIPO EN LA OBRA DE VIVES Y EN EUROPA CENTRAL La obra de Vives" form6 con

Segaisa su ceca 89, apoyandose en las moneclas Calatayud incluyendo las monedas de Bilbili y Segaisa en laminas inmediatas; sefialo como procedentes de las colecciones Jordana y Barril, cle Zaragoza, cerca cle marca

c1efinitoria cle Jas ocho ernisiones en las que c1asifica por razones estilfsticas

las piezas de esta ceca, con la leona clel campo ante 0 detras de la cara del an verso en

las tres primeras series. Todos los ases de estas series tienen en el reverso el sirn­

bolo que llama «aguila» afiadiendo su situaci6n «delante del caballo»

0

«encima»

clel jinete con cetro' sin que haya ninguna referencia concreta 0 explicativa de la

presencia cle este animal que no figura en otras cecas y que pensamos primero que pucliera corresponcler a una ensefia militar de las Ilamaclas «aguilas- y que clebe ser un ave cle cetrerfa del tipo clel Vogelreiter cle las convencionalmente apodadas

4.

A.

BELTRAN, Planteamientos historicos sobre las emisiones monetarias de los celtiberos. Qua­

derni Ticinese.

1992, XXIX, p. 203-224.

5. GUILLERMO FATAS, Contrabia Belaisca If. La tabula contrebiensis, Zaragoza .1 980. CIs. tambicn sobre el bronce «iberico» de esta ciudad celtiberica A. BELTRf\N Y A. TOVAll, Contrebia Belaisea l. EI bronce iberica de Botorrita, Zaragoza, 1982. como

6. ANTONIO VIVES, La moneda hisponica, Madrid, 1924, I, p. 156 Y Lam. LXIV. Citamos la obra Iue publicada aunque es sabido que solamente el pro logo rue redactado completamente por

Vives y el resto lue una ordenacion de las notas y papeles y del material grafico del eximio numismaii­ co

por el austriaco Zotter al que corresponden afirrnaciones mas que discutibles y que nada tienen que el autor de la obra. Conocemos el proccso de publicacion del libro a costa y por iniciativa de la

ver con

Real Academia de la Historia a traves de don Manuel Gomez Moreno encargado de la gestion y por IMber estado los materiales entregados por don Antonio Vives en

poder de mi padre Pio Beltran, a

quicn poco antes de morir con flo la tarea de ordenarlos (textualmcntc «haga con csto 10 que quiera y si no sirve. tfrelo por el balcon») cosa que por razones que no Ie fueron impuiables no hizo, ni ordenar los papeles ni mucho menos inutilizarlos. 7. La 111. LXIV. uiims. I a 8 del Museo Arqueologico Nacional. coleccion Barril. coleccion Jorda­ na, coleccion Sanchez de la Cotera y coleccion Cervera. No hay rcfcrencias a csie tipo. sino simple ano­ i acion de la presencia del «aguila» en las obras clasicas de Antonio Delgado. Adolf Heiss, Zobel de

Zangroniz 0 Hill, ni tam poco en el articulo de Celestino PUJOL Y CAMPS. «Monedas autonomas de Segisa», Boletin de la Real Academia de la Historia, VII, Madrid, 1885, p. 30. Tarnpoco en obras modcr­ nas importantes C0l110 la de L. VILLARONGA, Los tesoros de Azaila y la circutacion monetaria durante la Antiguedad, Barcelona, 1977. 0 .l. UNTERMANN, «Zur Gruppierung de4r hispanischen Reiterrnunzen mit Legenden in iberischer Schrift», Mar/rider Mitteilungen 5, Madrid 1964, p. 91.


"VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAlSA

1. Vogelreiter con el

ave

de cetrerfa

187

posada sobre el extrema de la lanza 0 asta, Segun

Vives.

2. Detalle del

ave

de cetreria sobre un palo 0 asta y en ningun modo una enseria, puesto

que el jinete 10 !leva bajo el brazo clerecho y sujeto por el.


A. BELTRAN

188

monedas celticas aunque tampoco en las obras dedicadas a estas acufiaciones se especifique mas sobre este jinete que lleva en su hombro 0 mana 0 delante del caba­ llo quiza posado sobre un asta 0 cetro 10 que bien podria ser un azor 0 un halcon." Los tetradracmas de Filipo de Macedonia fueron imitados entre otras zonas de la Europa central limftrofes con el mundo romano en Serbia y en la zona de los

Carpatos adoptando divers as actitudes el jinete del reverso que han motivado la asignaci6n de los nombres convencionales de «Helmsschweifreiter», «Triskeles Typ», «Schnabelpferd», «Barkranzavers» etc. y, en 10 que nos interesa, del «Vogel­ reiter» cuya

reproducci6n en Alfoldi 206 muestra, sin la menor posibilidad de

duda, que el jinete lleva en su mana izquierda un pequefio ave de cetreria, halc6n 0 azor, sin otra cosa en su mana derecha, que gobierna el caballo mediante la rienda,

mientras que otras imitaciones de las piezas helerusticas Jlevan los caballeros atri­ butos 0 armas (por ejemplo Alfoldi 205). Ciertamente existen estateras «celticas» imitadas del tipo de Filipo con la cabeza de Zeus que tiene un ave en el campo

(Forrer fig. 265) Y podria tratarse de alusiones al aguila que figura como atributo de Zeus y en sus manos en tales piezas. Pero los ejemplos que hemos aducido son claros y postulan que se utilizasen como modelo directo 0 mediato para las acufia­ ciones de Segaisa, siempre con los complicados problemas de la cronologia de las acufiaciones «celticas» para las que tenemos las fechas post quas de la difusi6n de las acufiaciones maced6nicas y de sus imitaciones «barbaras» en los afios posterio­ res a

las campafias de Filipo II en Peonia e Iliria

(358) y Thesalia (352) y, sobre

todo, la gran diferencia cronol6gica entre unas y otras acufiaciones; es necesario admitir que las monedas «celticas» que hemos citado son de muy buen arte y, por

consiguiente, corresponden a las primeras imitaciones" anteriores a las degenera­ ciones que conocemos bien en sucesivas acufiaciones entre el Danubio y el Rin, entre los

siglos III Y I como orfgen y base de un importante papel de la moneda en

las tierras centroeuropeas que introduciran nombres latinos bien conocidos, en un

proceso semejante al seguido por la administraci6n romana en Iberia especialmen­ te a

partir del afio 132 a. C. favoreciendo la emisi6n y circulaci6n de piezas «indige­ de metrologfa romana sujetas a las normas del denario y del as."

nas»

8. R. FORRER, Keliische Numismatik. der Rhein und Donaulande, Estrasburgo, 1908, eelici6n ele 1<. Casteliz, Graz 1968. D. ALLEN, An Introduction to Celtic Coons, Lonelres 1978 sin aluelir al «Vogel­ -

reiter- cuanelo habla ele las aves en general 0 concretamente elel jinete con sus atributos (p. 139). J. B. COLBERT DE BEAULIEU, Traite de Numismatique Celtique, Paris, 1973. Una sfntesis en MARIA R. ALFOL­ DI, «Die sogenante keltische Munzpragunt», en Antike Numismatil I, en

Mainz, 1978 citando en el texto y

la lamina el «Vogelreiter». 9. La ordenaci6n de las imitaciones de los tetradracmas de Filipo 11 ha dado lugar a terrninos

convencionales para cada «fase» a los que se llama «tipos-

con

nornbres gcograficos como puede verse,

por ejernplo, para las piezas geto-dacias en CONSTANTIN PREDA, Monedele Geto-Ducilor, Bucarest 1973. lams, I-LXX. 10. A. BELTRAN,

«i,Ineligenislllo y nacionalismo en la moneda antigua espanola? Bases histori­

cas», Semana Numismauca AN£. 27

Octubre, Barcelona 1990. Gaceta Numismatica 94-95, III-IV, Bar­

celona 1989, p. 121-124. FRANCISCO BELTRAN LLORls, «Un espcjismo historiografico, Las «organizacio-


"VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA

189

EL AVE INDICATIVA DE UN MODO DE CAZA. ORiGEN Y DIFUSI6N DEL TIPO

Respecto de la interpretacion del ave en las monedas que nos ocupan, pensa­ que es forzoso partir de una explicacion realista y no simbolica del tipo mone­ tario. EI ave que aparece en las monedas galas sobre un caballo sin jinete" 0 los buitres pintados en cerarnicas numantinas suponen expresiones rituales cuyo signi­ ficado hay que desentrafiar, pero la aparicion del tipo del jinete, por los estfmulos mos

o

imposiciones que se qui era, nada tiene que ver con el mundo intelectual 0 reli­

gioso de los celtfberos de Segaisa, sino que resulta de una aculturacion de elemen­ tos exteriores semejante a la del alfabeto, la ceramica 0 la misma moneda, por 10 que nos inclinarnos a pensar que el «Vogelreiter» se introduce por el mismo cami­ no y segun las mismas pautas de los tipos habituales ibericos de los denarios, de los ases y de sus divisores y concretamente de los de esta ceca y, des de luego, por presion efectiva 0 intelectual del mundo y la adrninistracion romanos. Puede arguirse ala hora de llevar a la practica el estudio tipologico que en las monedas de Segaisa la mana del jinete y que parece estar en el extremo superior de un asta, cetro 0 palo, sobre el hombro, 0 bien en el extremo de la lanza que se dirige hacia adelante, cosa que resulta poco correcta en relacion con la practica de la caza con aves de cetrerfa tal como la conocemos desde los tiempos medievales y con la accion de los halconeros. Hace tiempo pensamos que el jinete podfa ser portador de una ensefia terminada en un aguila, pero nos disuadio de esta idea la posicion de la supuesta aguila en las monedas, nunca sobre el hombro, y aun mas absurda cuando aparece del ante del caballo y

nos

llevo a estos nuevos plantea­

mientos la moneda geto-dacia don de es evidente la actividad de cetreria. En Vives 2 no se ve la parte delantera de la lanza ni su punta, pero la postura de los brazos

resulta extrafia en relacion con el modo normal de presentar esa arm a en actitud de desfile 0 parada; en Vives 8 se advierte el brazo doblado sujetando las riendas, del pero una debil linea indicativa del palo se prolonga hasta el punto de situacion En todo a este respecto, el asta el brazo. ave 3 se nota en Vives caso, sujeta bajo y tendrfamos que plantearnos con caracter general todos los problemas de aberra­ ciones 0 simplificaciones en la imitacion y la modi fica cion de los modelos. Por otra

parte el dato aportado por la cerarnica de Cieza a que nos referiremos despues eli­ mina cualquier riesgo en la interpretacion. Sin este ejemplo y la evidencia del de la moneda Alfoldi 206 el ave de las monedas de Segaisa deberfa considerarse como un

sirnbolo afiadido a la leona y situado en el campo monetal en dos lugares dis­

tintos del mismo 0 que algunas de las monedas la llevan como enseiia portada por

nes

gentilicias hispanas», Aetas dell Congreso Peninsular de Historia Antigua, Santiago de Compostela

1988, p. 197 Y «Culto a los lares y grupos de parentesco en la Hispania indoeuropea», en Coloquio Culto y Sociedad en el Occidente romano,

11. ALLEN. op. cit. p. 142.

Tarragona 1988.


A. BELTRAN

190

un

jinete como hallamos en otras cecas y como mero simbolo cuando el ave esta

ante el caballo.

La singularidad que el tipo puede suponer se combina con la forma anornala de la letra

() sernejante remota mente a la de:it ('jV\ r/i rv', pero estas variantes

paleograficas respecto del alfabeto tipo se producen en muchas otras cecas en otras letras y en Bolscan respecto de la citada y no sola mente en Segaisa y no sir­ yen como argumento para ningun razonarniento que apoye la peculiaridad de una conducta grafica en Segeda. Los contactos culturales nurnismaticos se producen, en general, a consecuen­ cia de fenomenos economicos de circulacion monetaria en areas econornicas acce­

sibles bien por aportacion directa de monedas (como es el caso de los botines y

rapifias 0 de los recuerdos de los mercenarios) 0 a consecuencia de razones histo­ ricas apoyadas en penetraciones culturales 0 politicas, invasiones y dom.inio de un pueblo 0 estado sobre otro. Ninguno de estos supuestos sirve para explicar la identidad de tipos de las monedas centroeuropeas con las de Segaisa. El unico vfn­ culo cornun entre ambos territorios es la dependencia delmundo romano y la poll­ tica de la adrninistracion romana que tiende a que las poblaciones indfgenas acu­ fien su propia rnoneda, sujeta a las pautas de la circulacion del deriario 0 del as 0 de las monedas acreditadas helerusticas en otros ambientes en la forma que vere­ mas adelante. EI que las piezas de la Europa centrailleven nombres latinos afiadidos copiados de los denarios, como el de BIATEC en Eslovaquia, y que en mos

carnbio en la Citerior y concretamente en la Celtiberia se conserve el alfabeto ibe­ rico

puede depender exclusivamente de que los pueblos danubianos 0 renanos

carecfan de alfabeto propio. Por otra parte resulta asombroso que, frente al particularismo de los grupos

indfgenas a 10 largo de toda la II Edad del Hierro, se adopten normas metrologi­ cas coincidentes con las romanas en la plata (cuando se acufia) y en el bronce y que se establezca un tipo unico para todas las cecas, admitierido las variantes de estilo que se quiera y con indudables particularidades en algunas cecas. Parece evidente que la politica economica de Roma propulsando las acufiaciones de muchos de los territarios dominados que les ahorraban los problemas de acopio de metal y de ernision y que, al mismo

tiernpo, facilitaban la regularizacion del

cobro de impuestos, debio estar en la raiz de este «indigenismo» aparente y que la

popularidad de algunos tipos en todos los territorios vecinos del limes, como el jinete de las piezas macedonicas y en el area mediterranea el de algunas monedas tarentinas 0 del lancero de Hieron II de Siracusa, debio ser la causa de seleccion

del tipo de

un modo «oficioso» par la administracion romana, pues la irnitacion directa de estos modelos par contactos econornicos 0 politicos se separa demasia­

do en el tiernpo." Resulta impensable que las ciudades 0 comunidades ibericas y

12. A. BELTRr\N, «Netas sobre los tipos mouetarios de las monedas ibericas» Quaderni Ticinese, XI, Turin 1982, p. 161.


«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA

2

/')/

206

3. Vogelreiter geto-dacio, en imitacion de piezas de plata de Filipo II de Macedonia, con el ave

llevada en la rnano segun modo correcto de la caza de cetreria. Moneda 206 segun M.

Alfoldi.

4. Fotograffa frontal de la pintura cerarnica de la necropolis de Boltax, Cieza, con el ave en la rnisma posicion que en la rnoneda de la fig. 2. Segiin Joaquin Salmeron.


192

A.

BELTRAN

celtibericas se pusieran de acuerdo para adoptar tipos monetarios comunes y las mismas norm as metrologicas,

aun

aceptando la dependencia de las primeras acu­

fiaciones de las piezas griegas de las que fueron imitacion,

EL VASO PINTADO DE CIEZA La aparicion de un vasa pintado iberico en las recientes excavaciones

arqueo­

logicas realizadas por J. Salmeron y sus colaboradores del Museo Arqueologico de Cieza (Murica)," en la necropolis del poblado de Bolvax, en este terrnino munici­

pal en donde con absoluta claridad se advierten las figuras de varios jinetes llevan­ do en sus manos palos, cetros 0 astas pintados con lfneas levemente onduladas y en uno

de ellos al extremo de este palo y no sobre la mano, de un ave de propor­

ciones mas aproximadas a un azor 0 un halcon que a un aguila, con el pica corvo

y

potentes garras, exactamente igual que puede advertirse en las monedas de Segai­ sa

viene a aportar un testimonio de gran importancia a la tesis que sostenemos. EI

venablo 0 el

tema

floral que

cumplen en los huecos el respeto a la norma del

«horror va cui» de los pintores ceramistas ibericos se separan clarament del

ave

que forma parte del «Vogelreiter» de la cerarnica de Cieza, indudablemente data­ ble en una fecha proxima al cambio de Era y mostrandonos la misma representa­ cion en el mundo iberico que hallamos en las piezas de Segaisa en el territorio eel­

tiberico, 10 que demuestra el orfgen comun de la representacion. Queda claro que la representacion no es un convencionalismo simbolico monetario, sino ce en la

que apare­

pintura cerarnica como representacion de una actividad normal.

ALGUNOS PLANTEAMIENTOS HISTORICO-NUMISMATICOS Naturalmente 10 dicho no resuelve los problemas del momento y modo de la

aportacion del tipo del «Vogelreiter» a Segaisa y de la singularidad del mismo, aunque podemos asegurar que no es producto de una imitacion directa de los modelos centroeuropeos. Nada importa para tratar de establecer las relaciones la situacion de esta ciudad, la Segeda de los Belos, situada tradicionalmente

en

el

despoblado de Belmonte sobre el rio Peregil, en la comarca de Calatayud, segun las referencias de Schulten y de otros aut ores apoyadas en el hallazgo de un tesori110 de setenta denarios y en excavaciones del conde de Samitier a cuya coleccion pasaron algunos de los materiales ibericos que publico Bosch Gimpera. EI que se

situe en otros lugares proxirnos (Martin Bueno) 0 relativamente proxirnos de EI

13. JOAQuiN SALMERON JUAN Y M' JOSE RUIlIO MARTiNEZ, «Algunos rnateriales ineditos del poblado iberico de Bolvax (Cieza, Murcia)», en el Congreso Nacional de Arqueologfa, Teruel, octubre 1991. La cornunicacion aun inedita y en prensa en las aetas del congreso comprenclfa material grafico que por gentil entrega y autorizaci6n de los autores, que agradecemos, reprodueimos aquf.


«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAlSA

5. Fotografia de los fragmentos del vasa iberico de Boltax, Cieza con el Vogelreiter. J. Salmer6n.

193

Segun


A. BELTRAN

194

Poyo del Cid (F. Burillo) no importa en este caso puesto que las determinaciones nacidas de la comarcalizaci6n de las manifestaciones de la cultura material en las que podrfan incluirse las variantes de los tipos monetarios, de la ceramica y de otras elementos de la cultura iberica en territorio celtiberico, no separarian cual­

quiera de las ubicaciones propuestas tal como veremos mas adelante al mostrar la amplia extensi6n de las acufiaciones semejantes a las de Segaisa." Esta fuera de los prop6sitos de la presente nota el comentar las ordenaciones hasta ahora propuestas para las emisiones de la ceca de Segaisa cuyas singularida­ des se aprecian con la simple contemplaci6n de las rnonedas" aunque es indudable que las que lIevan el «Vogelreiter» corresponden a las series mas antiguas de esta ceca y que la modificaci6n del tipo desaparece con las que lIevan los del fines junto a

la cabeza del anverso y las letras iniciales M las referencias de los textos

V

.

ayudan a desentrafiar el sentido que

Tarnpoco pudo tener la adopci6n del excepcional tipo, cuando se refieren a la construcci6n de la farnosa muralla «casus belli» con Roma y ongen 0 pretexto de la guerra numantina. Las citas de Estrabon" se limitan a incluir Segida entre los Arevacos «que tocan por un costado a los Carpetanos y que por el opuesto se extienden hasta las fuentes del Tajo» y la identificaci6n de Segaisa con Segeda, capital de los Belos y aliada de Numancia, parece fuera de duda. Por su

parte Appiano" refiriendose a sucesos los afio 179 y 154-154 afirrna

que «Segeda es una ciudad de los celtfberos llamados Belos, grande y potente que habia adherido al pacto de Sempronio Graco. Esta ciudad atrafa a sf a los

se

pobladores de las otras ci udades menores y de este modo prolong6 sus murallas en un

circulo de cuarenta estadios; los Titos, pueblo vecino, fueron obligados tal11-

14. CONDE DE SAMITIER, «La necropolis de Belmonte», Anuari de t'Institui d'Estudis Catalans, I, 1907, p. 470. P. BOSCH GIMPEI�A, «Notes de prchistoria aragonesa», Butlleti de l'Associacio Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoric, I, Barcelona, 1923, p. IS a 68. Realmente la primera identifica­ cion con Belmonte la hizo Pujol y Camps en 1883, la rarifico HUbner partiendo de un tesorillo de dena­ rios hallado en el despoblado cercano a Belmonte, sobre el rio Peregil y la apoyo ADOLF SCHULTEN, «Segeda- Homenagem a Marlins Sarmento, Guirnaraes, 1933, aunque se atribuya la identificaci6n

«<hasta ahora la posicion de Scgcda era descoriocida por completo») ariadiendo un plano del despobla­ do de Belmonte por el general Larnmerer y el verdadero alcance de los hallazgos monetarios: «Supe que cerca de 70 monedas de plata con "Segisa" se han obtenido hace unos veinte anos al norte y fuera del recinto amurallado». M. MARTiN BUENO, «Sobre Scgeda», Estudios de las Departamentos de Prehis­

toria y Arqueologia, Ill. Zaragoza. 1977. p. 105 y con T. ANDRES, «Nuevos despoblados ibero-romanos en Azuara (Zaragoza)». Caesaraugusta 35-36. 1971-72, p. 167, sobre los antiguos hallazgos monetarios de est a localidad. F. BURILLO, «Avance al estudio del yacimienio de San Esteban del

Poyo del Cid

(Teruel), Symposion de Ciudades Augusteas II. Zaragoza, 1976. p. 7. 15.

PIO BELTRAN

VILLAGRASA, «La cronologfa del poblado iberico de Azaila segun las monedas

alii parecidas- Boletin Arqueologico del Sudeste Espahol, 2, Cartagena, 1945, p. 135, reproduccion en Obra completa, I, Zaragoza. J 972, p. 202; al reelactar esta rcedicion discutimos los problemas de esta ceca y llegarnos a conciusiones que en su elia expondremos y cuya sfntesis figura al final de esta nota. 16. Estrabon ur, 4. n. '17,

Iberica, c. 44, Fontes Hispaniae Antiquae, 1Il, p. 222 Y 374 Y IV 7 Y 256.


195

«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA

unirse a ellos. Enterado de ello el senado primero les prohibio construir

bien

a

una

muralla; despues les reclamo el impuesto establecido por Graco; finalmente

les ordeno que luchasen allado de los romanos pues el pacto de Graco 10 disponia

Respecto del muro contestaron que Graco habia prohibido a los celtfberos construir nuevas ciudades, pero no fortificar las antiguas; en cuanto a los tributos y al auxilio militar alegaron que el mismo Graco habia renunciado a ellos». asi.

Corrobora esta informacion Diodoro Siculo" refiriendose a los afios 154-153; «habia en Celtiberia una pequefia ciudad lIamada Segeda, que obligada por el ere­ cimiento de su poblacion determine ampliar su recinto. Pero el sen ado recelando de

su

fuerza, envio emisarios para impedirlo en nombre de los tratados

...

y

no

habiendo accedido los segedanos el sen ado considero rota el pacto y consideran­ dose muy superiores a los iberos, despreciaron a sus enemigos y fue principalmen­ decidio la por esta causa por 10 que la multitud reunida en publica asamblea actitud sen ado frente a romanos». condeno la del contra los Floro" guerra te

Numancia arguyendo «A decir verdad, de ninguna otra guerra fue tan injusta la razon. Habfan acogido a sus aliados y consangufneos los seguidenses que se habi­ an

escapado de las guerras de los romanos, pero no les valio

...

».

El asunto de la construccion de la muralla (que dificilmente puede identificar­ se

estilftica y cronologicamente con la descubierta en Belmonte) se completa por

Appiano" «Y asf se envio contra ellos a Nobilior con un ejercito de casi 30.000 hombres. Cuando los segedanos conocieron su lIegada, no habiendo min termina­ do el muro (ano 153) se refugiaron con mujeres y nirios en el territorio de los Are­ vacos, rogandoles que los acogiesen; y no solo fueron acogidos, sino que como caudillo se eligio a Caro, de Segeda, famoso por su valor». Segeda fue destrufda en estas circunstancias. Aun aparecen citados los Arevacos el afio 152 entre los com­

ponentes de la embajada enviada por los celtfberos aRoma, siendo situados, como temidos enemigos en un campamento allende el Tiber y mas tarde, segun Paulo Orosio, citada como ciudad sertoriana, conquistada por Pompeyo el afio 76

(?) quien la destruyo definitivamente.

LA SECUENCIA

CRONOLOGICA DE PIO BELTRAN Y NUESTRAS

CONCLUSIONES Pio Beltran" resumio la secuencia de las monedas de tv1 'U:)

fV) P en la forma

que sintetizamos: De la gran cantidad de monedas agrupadas en muchas series las

18. Fontes Hispaniae Antiquae IV p. 8 y 257. 19. 1,34,3 Fontes Hisponiae Antiquae IV, p. 9 y 257. 20. Iberica 45, Fames Hispaniae Antiquae III, p. 1] y 258, afio 159. 2]. Loc. cit. p. 292-203, con algunas correcciones sobre el texto original en la redacci6n que pre­ paramos conjuntamente para la edici6n de su obra cornpleta.


196

A.

BELTRAN

mas antiguas tienen la leona detras de la cabeza del anverso y gran m6dulo en los

algunos de 26 mm. muy parecidos a los mayores de * ('jv1 (/](1 con cabeza barbuda muy caracterfstica que Schulten public6 como procedentes del campa­ ases,

mento III de Renieblas, en Numancia. Son anteriores al133.

Otros ases de gran m6dulo con las letras I'v1 II

detras de la cabeza y 25

mm.

de m6dulo

aparecieron en Azaila en buen estado de conservaci6n, no mucho antes de la destrucci6n del poblado, pero entre el conjunto de veinticinco piezas de est a ceca la mayorfa son de pequefio m6dulo y con la cabeza del anverso entre dos delfines, con la leyenda del anverso bajo una linea horizontal, del tipo de las emisiones mas modernas con todas las gradaciones del arte desde el bueno al degenerado. Resumiendo

nuestras

ideas sobre los factores hist6ricos las monedas de

Segaisa pens amos que se diferencian bien dos series en Ia que la mas antigua es la de los denarios con cabeza imberbe, leona y ave sobre palo, con un ejemplar del tesoro de Salvacafiete,

(como los ases Vives 3 y tam bien 5-6), 0 los de cabeza bar­

buda como el publicado por G6mez Moreno" produciendose un cambio a ases de gran m6dulo y jinete con palma, de los que aparecieron tres ejemplares en Azaila en

excelente estado de conservaci6n, terminando con

un

tercer grupo de pequefio

m6dulo y muy variado arte. En una ordenaci6n hipotetica que no podernos justifi­ car

aqui y que, en todo caso, es conjetural, podria ensayarse la siguiente secuencia: 1. Las piezas con el ave situada ante las patas del caballo son las mas antiguas

conocidas, del tiempo de las antiguas de Cese y datables hacia e1154. 2. Inmediatamente posteriores serfan las piezas con la cabeza imberte y la leona como sfmbolo tras ella, ases y denarios de entre los afios 152 a 143. 3. Las piezas de la cabeza barbuda que siguen a las anteriores son con tempo­

raneas de las mayores y mas antiguas de Bolscan, aunque faltan los denarios que ciertamente debieron acufiarse. 4. No parece posible ordenar los divisores de esta ceca y su prirnera epoca a causa

de los pocos ejemplares conocidos.

5. No se conocen los denarios de estas series y si con la Marca I'v1 II

.

6. Los denarios con I'v1 II tienen ases correspondientes a su serie de 26 mrn. de

m6dulo, aparecido a flor de curio en Azaila (segun G6mez Moreno). 7. Los ases conM M v(;1 > 8. Los

ases con

-

z.. 'r de buen arte podnan ser de la prirnera epoca,

la cabeza entre dos delfines y buen arte son posteriores

a

la

destrucci6n de Numancia y corresponden a la reorganizaci6n de los territo­ rios conquistados por los legados del senado romano. Despues del ano 132

22.

Notas de nurnisrntuica hispana, lam. 40,] 5.


197

«VOCELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA

comienza

una

acuriacion

general

uniforme de

buen

arte

con

el rotulo

!v11iJ\1 rv� {>, bajo el pleno dominio de los romanos. 9. Las piezas de mal arte 0 degenerado, intermedias a las citadas, correspon­ den a las epocas de independencia de la ciudad. 10. Las ultimas series de arte degenerado han de corresponder al tiempo de las guerras sertorianas. 11. Con estas caractensticas puede formarse un grupo de cecas que incluiria con Segaisa a Caraues, Danusia, Samala, Ocala-com y Terga-com. 12. Hay que sen alar la gran semejanza entre las piezas de Segaisa de la ultima

epoca y las de Ocalacom. piezas de la segunda epoca de Segaisa aparecen por toda Espana y aventurada la localizacion de la ceca por los hallazgos (Cartagonova segun Zobel, Cordoba y otros disparates). Vives asigno la ceca 13. Las

por 10

tanto resulta

al valle del Jalon, Hubner se refirio al tesorillo de Belmonte con estas mone­ das y Schulten aludio al hallazgo de 70 denarios en Belmonte y ya nos hemos referido a otras ubicaciones que no se apoyan en las monedas a las que habria que afiadir la de Val deherrera, en Calatayud, propuesta por A. Dominguez.

importante inscripcion iberica hallada en Bflbilis, recogida por Perez de Nueros y hoy perdida," en el tercer renglon palabra 3 se lee M'\/ 1/ N [> pero teniendo en cuenta que el copista no puso <l ni (0 algunos de los signos P' deben ser otros y la lectura correcta /VI '(i) fV-;, 14. En

una

,

.

Finalmente hay que afiadir que los denarios de Segaisa no aparecieron en los tesoros enterrados entre los afios 96-93,

segun los datos de Gomez Moreno y que

de Turiaso, Arsaos, Bascunes, Segobirrices, Boiscan (de

corresponden las buena ley), Aregorrada, Conterbia y Bentian, fuesen consecuencia de la reorgani­ zacion administrativa y economica consiguiente al envfo en el afio 132 a.c. (segun cuenta Appiano) de los diez senadores encargados de esta tarea, tras el analisis de la situacion de los pueblos recien conquistados. a

cecas

23. PEREZ DE NUERos, Historia de Calatayud, ms. N. SENTENACH Memoria de fa Junta Superior de Excavaciones, 3, 1917, encontrada por un labrador de Huermeda el 23 de diciembre de 1680 (vara y 3 palmos de larga y vara y cuarto de alta) trasladada a Calatayud por el Dr. Miguel Romero, superior y canonigo del Santo Sepulcro, quizas al Seminario de Nobles de los P. Jesuitas, de Calatayud. AEMILIUS HUBNER. Monumenta Linguae Ibericae, Berlin, 1893, la publico entre las «Ialsae vel alienae», num. IX,

suponiendola autentica pero mal copiada e interpolada por los copistas. Lamentablemente la piedra se ha perdido y las posteriores publicaciones copian la ya citada.


Vergleichende Metrologie spanischer und romischer Munzen der rornischen Republik aufgrund einer neuen Theorie J. HILDEBRANDT

STATISTlK UND METROLOGIE

Seit Beginn der wissenschaftlichen antiken Numismatik im letzten Iahrhun­ dert werden die Munzen aus Funden und alten Sammlungen gewogen.

Dabei wird versucht, aus den Gewiehten einer Munzsorte auf metrologische

Zugang zu den antiken Gewichtssystemen, zur alten Geldwirtschaft, sowie zur Chronologie und zur Exe­ gese antiker Schriftquellen. So sehr man die Bedeutung dieses Zweiges der anti­ ken Numismatik erkannte, stehen jedoch seiner Nutzung bis in die jungste Zeit erhebliche methodische Schwierigkeiten entgegen. Das liegt nieht nur an dem auch heute noch verbreiteten Mangel an Kenntnissen der Methoden der Statistik. Haben wir es doeh beim Umgang mit den auf uns gekommenen Munzen mit den Stich proben grofser Grundgesamtheiten zu tun, die nur uber die Statistik zugangig Gesetzrnafsigkeiten

zu

schlielsen.

Man

erhalt

so

sind. Einen Problemkreis eigener Art bilden fur die anti ken Munzen die dureh den Herstellungsprozels, die Abnutzung im Geldumlauf und den Entzug aus dem

Geldumlauf, wie z. B., die Hortung, bedingten Faktoren.


200

1. HILDEBRANDT

Zitiert sei Th. Mornmsen, 1860,' der u. a. tiber die Funde von Oliva, Cazlona und Liria arbeitete: «Aber die Nurnisrnatiker, namentlich die mit dem Alterthume

sich beschaftigenden, scheinen irnmer noch nicht einsehen zu wollen, dass Schrot und Korn bei der Werthrnunze mindestens ebenso wichtige

Eigenschaften sind

wie Bild und Schrift». Der Erstbearbeiter der Fundmi:inzen

von

Nurnantia E.J.

Haeberlin sch rieb bereits 1910:2 «Mi t der Ermittlung des Durchschnittsgewichts allein aber ware noch wenig gewonnen, sofern dadurch nicht festzustellen ware, unter welches anderweit bereits

nachgewiesene Gewichts

-

bzw. Wahrungssystern

die betreffende Schwergeldsorte zu subsumieren sei. Hier also muf die Metrolo­

gie zu Hiilfe kommen.. Trotz diesel' fruhen ZieJsetzung stellt P. Grierson' als Pra­ sident der Royal Numismatic Society 1963 grundlegend zur Berechnung von Miinzgewichten fest: «One can even, if one is mathematically minded, go on, by means of alarming formulae, to calculate such things as mean deviation, standard deviation, and coefficient of variation. Is any or all of this worth doing, or are we

just engaged in the agreeable task of pulling the wool over the eyes of our fellow numismatists?» Und weiter: «But in general the numismatist must rely less on sta­ tistics than on his own judgement, and be guided by the nature of the material he is using and the objects he wishes to attain». M.H. Crawford stimmt dieser Auffas­ sung ZLl und hat in seinem inzwischen zum Standard-Katalog avanzierten Werk «Roman

Republican Coinage»,

1974 auf eine statistische

Bearbeitung seines

immensen Materials fast vollig verzichtet. Desto uberragender aber ist das numismatisch-statistische Werk von Leandre

Villaronga i Garriga

-

nicht nul' fur die Numismatik Spaniens, sondern in seiner

Methodik fur die gesamte antike Numismatik. Dieses Werk ist besonders auch deshalb hervorzuheben, wei I es nicht selten von

unberechtigter Kritik getroffen

wird. In der Besprechung der Monographic «Les Monedes Iberiques de Tarraco.

Leandre

Villaronga, 1983 durch T.P.A. Hillgartlr' findet sich nach einer gerechten Wurdigung des Buches die Meinung: «There is a danger of spurious accuracy in a series where weights often vary enormously in coins of the same issue and, while statistical methods are important, they should not be overempha­ von

sized». Statistische

Methodik

finder

ihre

Anwendungsgrenzen

nicht

in

einer

Uberschatzung, die ihr von Unwissenden oft Ialschlich nachgesagt wird. Die Grenzen werden von der Mathematik als einer exakten Wissenschaft gesetzt, die {rei ist von Meinungen und Vorbehalten. In der Statistik gilt es nicht, zu glauben,

sondern mit ihrer fehlerfreien

Anwendung aus einem vorhandenen Material das

.I. Th. Mornmsen, Geschichte des rornischcn Munzwesens, 1860, XVIII. 2. E. J. Haeberlin, Aes grave, 1910, VII. 3.

The President's Address, NC, 1963, I.

4.

T.P.A. Hillgarth, NC 145,1985,274.


MUNZEN DER ROMlSCHEN REPUBLlK

207

verborgenen Informationen zu gewinnen. Das groBe Ver­ dienst von Leandre Villaronga ist es, bei der jungen Generation spanischer Numismatiker dafur Selbstverstandnis geweckt zu haben. Einen beachtlichen Schritt auf dem Wege zur Problernlosung, der jedoch Maximum

an

darin

wenig Resonanz fand, setzte J.W. MUller' 1977. Er betrachtete den Gewichtsver­ lust, den frisch gepragte Munzen wahrend ihrer Umlaufzeit im Geldverkehr infol­

Abnutzung erfahren, als stochastisch und zeitabhangig. Er verwendete dafur aus der theoretischen Physik das Modell der Diffusion idealer Gase bei der ge

Brown'schen Molekularbewegung. Die Differentialqleichung, die er nach Wiener und Levy hierfur aufstellte, enthalt als Konstanten die Zentralmomente, die eine

Gauss'sche Normalverteilung der Munzgewichte definieren. FUr das Integral der

Differentialgleichung erhalt er nur unter der Bedingung, daB die Streuung dieser Normalverteilung null ist, eine vorn Anwender akzeptable Losung, Mit anderen Worten, man erhalt aus dem Mittelwert (la media) der Gewichte einer Munzsorte,

zuganglich sind, durch Addition eines nach .LW. Muller berechneten Abnutzungswertes das gesuchte Sortengewicht der pragefrischen so

wie sie

uns

heute

Munzen.

Anwendung der Muller'schen Methode steht jedoch die von ihm gesetzte Losungsbedingung im Wege. Die Gewichte der heute von uns gewogenen Munzen einer Sorte mussen statistisch betrachtet einer symmetrischen Verteilung folgen. Nur dann egalisieren sich die Abweichungen vom Mittelwert der einzelnen Munzgewichte nach oben und unten, und ihre Summe wird null. Die Schiefe (Skewness) dieser Verteilung ist dann ebenfalls null, und die Verteilung ist sym­ metrisch. In der numismatischen Praxis ist diese Bedingung aber nur aufserst sel­ ten erfullt. Die Gewichte fast aller Munzsorten bilden asymmetrische, schiefe Ver­ teilungen mit einer mehr oder weniger von null abweichenden Schiefe. Der breiten

ASYMMETRISCHE VERTEILUNG

-

URSACHE UND TRANSFORMATION

Jahrelange eigene Arbeiten zu diesem Problem haben nunmehr ergeben, die Schiefe der Verteilungen der Munzgewichte in unseren Stichproben ist nicht etwa ein rein rechnerisches Mil3geschick. Es zeigt sich, die Sortengewichte der Silber­ munzen sind meist linksschief verteilt. Also ist die Symmetrie der Gewichtsvertei­ lung durch relativ zu viele leichtgewichtige Munzen gestort. Wurden die «uberge­ wichtigen» Munzen vom rechten, dem oberen Teil del' Verteilung vielleicht dem Munzumlauf entnommen oder ihm gar nicht erst zugefuhrt? Die Sortengewichte der Aes- Munzen hingegen sind meist rechtsschief verteilt. Also ist die Symmetrie der Gewichtsverteilung durch relativ zu viele schwergewichtige Munzen gestort.

5.

J. W. MOiler, RN VlIJ9, 190, 1977.


202

./. HILDEBRANDT

Vielleicht

spricht das fur die grofsere Beliebtheit der «untergewichtigen» Aes­

Munzen vorn linken, dem unteren Teil der Verteilung als Wegbereiter der Schei­

dernunzen (fiduciary coins, monedas fraccionarias). Das kann aber nur vermutet werden. Die Losung des Problems muf letztlich mathematisch sein.

Nach J.W. MUller ist del' abnutzungsbedingte Gewichtsverlust cler Munzen

stochastisch verteilt. Ich gehe weiter und stelle fest. Stochastisch verteilt sind nur die Abnutzungsereignisse, cler zufallsbedingte Umgang, der mit jeder einzelnen Munze der groBen Menge der Munzen einer Sorte geschieht. Unabhangig von die­

Zufalligkeiten ist das Ausmaf cler Abnutzung zusatzlich vom Primargewicht, Pragewicht jeder Munze abhangig. Dieses Prirnargewicht legt auch die Grobe der Oberflache einer Munze fest. Das Primargewicht ist eine implizite sen

dem frischen

Grobe fur clen abnutzungsbedingten Gewichtsverlust. Aus dem Gewichtsverlust resultiert das Sekundargewicht einer Munze, das wir beute auf cler Waage bestim­ men rer

konnen. Auf die mathernatische Formulierung dieses Vorgangs, die an ancle­

Stelle erfolgen wircl, sei hier verzichtet. Aus den Sekundargewichten der ein­

zelnen Munzen einer Sorte, einer Stichprobe, resultiert, wie oben angegeben, eine schiefe Verteilung mit einer Schiete grofser oder kleiner als null. Diese Verteilung wird transformiert zu einer symmetrischen Verteilung mit der Schiefe null. Dazu wird die schiefe Verteilung ZLI einer symmetrischen Verteilung gestutzt: Jedes Ein­

zelgewicht wird ersetzt durch den Logarithmus der Differenz dieses Einzelge­ wichts zu einer numerischen Grofse, clie aufserhalb del' Verteilung liegt. Diese numerische Grobe, die Parallaxe-Konstante, Cp ist fur aile Einzelgewichte del' Stich probe gleich. Sie ist so zu wahlen, daf sich mit ihr rechnerisch die Schiefe der neuen Verteilung der Grofse Null nahert. Die Naherung, die erreicht werden mull, hangt von der gewunschten Genauigkeit des Rechenvorgangs abo Antike Miinzge­ wichte werden sinnvollerweise auf Centigramm, 0.01 g genau dokumentiert. Daher rnussen die numerischen Werte fur die zulassige Schiefe in der Grofsenord­

nung von 1 x 10' liegen. Zum Vergleich liegen die Werte in der Schiefe-Tabelle bei L. Villaronga" in der Grofienordnung von 1 x 10." Dieser sehr erhebliche Gewinn an Prazision bezieht sich auf die Prirnargewichte aller in der numismatis­ chen Praxis vorkornmenden Stichproben von Munzsorten. Mit dieser Genauigkeit lassen sich nunmehr auch die fur ein Munzsystern so wichtigen Stanclardgewichte

berechnen, die bisber nur abgeschatzt werden konnten. Anstelle der von J.W. MUlier angegebenen um

den

Ursprung

des

Koordinatensystems

Zentralmomente, del' Momente

der Normalverteilung, verwende ich

die k-Statistiken von RA. Fisher,' die fur kleine Stichproben bessere Schatzwerte der entsprechenden Momente liefern,

Selbstverstandlich ist der sehr erhebliche Rechenaufwand

nur

mit Hilfe der

elektronischen Datenverarbeiiung durchfuhrbar. Es mufste eine vollig neue Soft-

6.

L. Villaronga. Estadistica aplicada a la Nurnismarica. 1985.121.

7. vgl. P. Ihm. Siatistik in der Archaologic, archaeophysika 9, IJ5. 1978.


203

MUNZEN DER RQMISCHEN REPUBLlK

ware

hierzu geschaffen werden. W. Boehmer' hat fur diese Problernatik das Sys­

tem NUMIS. F 77 auf der Basis

von

Fortran 77 bis zur Anwendungsreife entwi­

ckelt. Im Anwendungsteil wird die neue Methode an Beispielen demonstriert.

BEISPIELE ZUR ANWENDUNG DER METHODE

Im Folgenden sind die angegebenen Mittelwerte mit ihren Streuungen jeweils numerischer Ausdruck fur das mittlere Gewicht der Munzen der Stichprobe einer Munzsorte. Die

Streuung ist die mit Studen's t multiplizierte Mittelwertstreuung (95%) fur einseitiges t. Auf

(error tfpico de la media) im Vertrauensbereich 0.05

die Angabe des Umfangs der Stichprobe (n, mimero de elementos) kann verzich­ tet werden, da clie Grobe n bereits in cler Streuung impliziert ist. Die mit Streuung

angegebenen Mittelwerte sind Primargewichte, Sortengewichte. Das Sortenge­ wicht ist das Primargewicht (Gewicht cler frischen Pragung, pesos de monedas no usadas y antes de clesgaste) einer Munzsorte. Das Stanclardgewicht (Munzfufi) ist ein Bestandteil des metrologischen theoretischen Systems cler Gewichte und Mun­

zeinheiten, cler Nominate. Es ist stets der ohne Streuung angegebene Wert. Ihm wird das jeweilige Sortengewicbt zugeorclnet. Oft liegt das Sortengewicht etwas unter dem Stanclardgewicht, da clie Sorten bereits in cler Antike in geringem MaBe

und an einzelnen Munzen nicht feststellbar subaerar gepragt wurden.? Besonclers

bei Silbermunzen kann clas aus einer Stichprobe errechnete Sortengewicht aber auch uber dern Stanclarclgewicht liegen, da es praktisch nicht gelingt, eine Vertei­

lung genau mit cler Schiefe Null zu berechnen. Die geringste Abweichung der Schiefe von Null ergibt aber bereits ein erhohtes Sortengewicht.

VERGLEICH VON GEWICl-ITEN EINER MONZSORTE Aus einer Stich probe lassen sich von cler Munzsorte kese," Villaronga: Emis­

sion 2, Inventar 4, Vives 31-3 errechnen.

Sekundargewicht der Stich probe

17.24 ± 0.73 g,

Schiefe

> 1.0 x

Villaronga, Primargew, (+5%-Methode)

18.11 ± 0.73 g,

Schiefe

>

Primargewicht nach MUlier neue Methode, Primargew, I. Naherung neue Methode, Primargew. 2 Naherung

18.29 ± 0.62 g,

Schiefe

17.64 ± 0.81 g,

Schiete

17.40 ± 0.75 g,

Schiefe

2.5 x 10"

-

5.6 x 10'] -

4.7 x 10"

8. W. Boehmer bereitet die Publikation des Programmpakets numis. F77 z. Zt. vor. 9. siehe hierzu H. J. Hildebradt, Chiron 9, 113, 1979. 10.1. Villaronga, Les monedas iberiques de Tarraco, 1983, ]41.

10"'

1.0 x 10"


204

J. HILDEBRANDT

Das Sortengewieht, das Mittelgewieht mit del' geringsten Sehiefe (del'

grofsten Symmetrie) in der Normalverteilung ist 17.40 ± 0.75 g. Es gehort zu einem Stan­ dardgewieht von 17.411 g, das weiter unten noeh definiert wird. Die Abweiehung betragt nur 0.06% in diesem Beispiel. Mit den Primargewichten von Villaronga und naeh Muller konnte man annehmen, daf Standardgewieht betruge 18.192 g 2 agyptische Kite. Dabei wilrde man abel' die relativ groBe Sehiefe ubersehen und damit einen sehwerwiegenden Fehler begehen. Oft erst bei einer Schiefe unter 1 x 10" ist die Abweiehung von del' Symmetrie der Normalverteilung so gering, daf sie keinen EinfiuB mehr auf die vorgegebene Genauigkeit des Sortengewiehts hat. Dazu ein wei teres Beispiel: iltirta, Villaronga:" Serie 6, Inventar 34 =

Sekundargewicht del' Stichprobe VilJaronga, Prirnargew. (=5% -Methode)

11.61 ± 0.19 g,

Schiefe

12.19 ± 0.19 g,

Schiefe

3.5 X 10'

Prirnargewicht nach MOiler

12.35 ± 0.16 g,

Schiefe

3.5 X 10'

3.5 X 10"

neue

Methode, Primargew, 1. Naherung

11.75 ± 0.20 g,

Schiefe

7.9 X 10'

neue

Methode, Primargew, 2. Naherung

11.55 ± 0.20 g,

Schiele

8.0 X 10.5

Standardgewicht vom

=

Denar 4.548 g

Die

1 Chalkos =

11.370 g,

Schiefe 1 Semiunze vom Pfund 272.880 g

0.0

Sehiefe, das SymmetriemaB einer Verteilung von Milnzgewiehten ent­

seheidet uber die Gute einer

Stiehprobe. Mittelgewiehte von Stiehproben aus

Munzsorten, bei denen nieht zugleieh vom Bearbeiter als Gutekontrolle die Sehie­ fe bereehnet wurde, sind ungeeignet Sortengewiehte zu bereehnen und Standard­

gewiehte festzulegen. Ebenso sind aIle Stiehproben mit Schiefen herkommlicher Grofsenordnung (grofser als 1 x 10-2) nieht reprasentativ fur die Munzsorte, aus der sie stammen. Sie mussen zuvor naeh der hier

dargestellten neuen Methode trans­

formiert werden. Ohne Transformation sind die herkomrnlichen Stiehproben aber aueh nieht

konsistent. Die erreehneten MIttelwerte sind

gegenuber Erweiterungen oder Einengungen dureh Hinzufilgen oder Herausnehmen von weiteren Munzgewich­ ten derselben Sorte nieht bestandig, sondern verandern sieh mit diesen Anderun­ gen. Die neue Methode dagegen fuhrt bei hinreiehend kleiner Sehiefe, bei genu­ gend groBer Symmetrie aueh bei eingreifenden Veranderungen an der Stiehprobe selbst immer wieder zum gleiehen Sortengewieht. Tatsachlich fallen bei der Sehie­ fe 0, bei volliger Symmetrie das modifizierte Sekundargewicht und das erreehne­ te Primargewicht (Sortengewieht) ineinander. Sie sind identiseh unter dieser Bedingung. Dazu folgendes Beispiel: ikalkunsken, Villaronga: Serie 7; Vives 66-10 =

11. L. Villaronga, Las monedas ibericas de Ilerda, 1978.


MVNZEN DER RGMISCHEN REPUBLlK

Sekundargewichi Villaronga, 5% -Methode

13.79

Methode nach MUlier

13.79

205

Sortengewicht

g

14.52

g

15.22

Schiefe ?

g

8.8 X 10'

neue

Methode, 1. Nanerung

13.3198 g

g 13.6205 g

-1.4 X 102

neue

Methode, 2. Naherung

13.3231 g

13.3259 g

1.3 X 10.8

13.644

13.644

0.0

Standardgewicht =

g

g

1 Semiunze vom Pfund 327.456 g

Abnutzungstheorie von Munzen im Geldumlauf entwi­ ckelte neue Methode der Berechnung von Sortengewichten wird damit von einer Die

aus

der

neuen

Methode zur Berechnung der Mtinzabnutzung zu einem Naherungsverfahren der

Modifikation von Stichproben der Munzgewichte mit dem Ziel die Schiefe ihrer

Verteilung gegen Null streben zu lassen."

STANDARDGEWICHTE ROMISCHER UND SPANISCHER DENARE

Der 211

v.

ChI. eingefuhrte romische Denar mit dem Standardgewicht von

4.548 gist mit seinem metrologischen System hinlanglich bekannt. Vielleicht bedingt durch die

Schwierigkeiten des zweiten punischen Krieges Sortengewicht gepragt, Wie

aber wurde niemals wirklich ein Denar mit diesem

sich zeigte, wichen die Sortengewichte der Pragungen immer starker vom Stan­

dardgewicht ab und das metrologische System verfiel zunehmend. In den spani­ schen Provinzen Roms hatten wah rend des zweiten punischen Krieges Standard­ gewicht und Sortengewicht der Silbermunzen in Geldumlauf und Handel keine praktische Bedeutung. MaBgebend war das Hacksilber, wie jetzt gezeigt werden konnte." So, wie der Denar von 4.548 g 1172 des romischen Pfundes von 327.456 g

bildet, ist der Denar von 3.790 g 1172 des rornischen Pfundes von 272.880 g. Beide Denare stehen wie ihre Pfunde zueinander im Verhaltnis

von

5/6. Romische

Denare mit einem Standardgewicht von 3.790 g treten im Zeitraum ab 179- 170 v.

Chr. zuerst vereinzelt auf, so Crawford, Cr. 159/2. Mit dem Wiederbeginn einer

regelmafiigen Denarpragung ab 157 v. Chr. wurden 20 Jahre lang bis 138 v. Chr. romische Denare einheitlich in diesem Standardgewicht gepragt. Auch unter den

spanischen Denaren finden sich, wie gezeigt werden wird, Sortengewichte, die ses Standardgewicht von 3.790 g bestatigen. Standardgewicht Denar 155-137 v. Chr.:

3.790 g

=

1172

Pfund

die­

von

272.880 g

12. Auf die mathematische Darstellung wird

aus

Grunden allgemeinen Verstandnisses an dieser

Stelle verzichtet. 13. H. J. Hildebrandt, Madrider Mitteilungen 34, im Druck.


206

1. HILDEBRANDT

v.Chr

romische Denare

Chr.

v.

romische Denare

179-170

Cr. 159/2

3.82 ± 0.03 g

141

Cr. 226/1

ISS

Cr. 20011

3.80 ± 0.07 g

140

Cr. 228/2

3.81 ± 0.02 g

150

Cr. 206/1

3.76 ± 0.05 g

139

Cr. 230/1

3.78 ± 0.07 g

147

Cr. 21711

3.81 ± 0.05 g

138

Cr. 233/1

3.79 ± 0.07 g

Ab 137

v.

ChI'. wurden Denare in dies em

3.78 ± 0.06 g

Standardgewicht einheitlich nicht Standardgewicht von 3.869 g.

mehr fabriziert. An seine Stelle trat fur lange Zeit das Dieser zeitlich

pragnant festgelegte Wechsel bildet eine Marke, die bei genauer

Bestimmung der jeweiligen Sortengewichte eine Pragezeit

vor

Zuordnung der Denare in eine

137 v. Chr. oder nach 138 v. Chr. errnoglicht.

Standardgewicht Denar ab 137 v. ChI'.: 3.869 g v.Chr

romische Denare

ChI'.

v.

romische Denare

137

Cr. 23411

3.89 ± 0.03 g

135

Cr. 242/1

137

Cr. 23511 a-c

3.88 ± 0.02 g

134

Cr. 24511

3.89 ± 0.02 g

137

Cr. 236/1a-f

3.87 ± 0.01 g

133

Cr. 247/1

3.87 ± 0.03 g

136

Cr. 23811

3.86 ± 0.01 g

132

Cr. 24911

3.88 ± 0.02 g

3.85 ± 0.03 g

Dieses Standardgewicht entsteht aus dem Denar von 3.790 g durch Gewicht­

serhohung um einen Chalkos

=

1/48 Denar

=

0.079 g:

1 Denar 3.790 g + 1 Chalkos 0.079 g

=

1 Denar 3.869 g

Gewichtsveranderungen nach oben odern unten um den definierten Betrag eines Kleingewichts des gleichen metrologischen System waren im anti ken Munz­ wesen ublich. Es

kann hier jedoch nicht naher darauf eingegangen werden.

Wie die folgenden

Beispiele zeigen, wurde das Standardgewicht von 3.869 g.

fur den rbmischen Denar bis 70 V. ChI'. beibehalten: v.Chr

romische Denare

v.

ChI'.

romische Denare

125

Cr. 269/1

3.90 ± 0.02 g

95

Cr. 327/1

3.87 ± 0.01 g

120

Cr. 280/1

3.86 ± 0.02 g

90

Cr. 340/1

3.90 ± 0.02 g

115/114

Cr. 28711

3.87 ± 0.01 g

85

Cr. 35211 a-c

3.85 ± 0.01 g

1101109

Cr. 300/1

3.87 ± 0.01 g

80

Cr. 379/1

3.86 ± 0.02 g

3.87 ± 0.05 g 3.89 ± 0.03 g

105

Cr. 316/1

3.88 ± 0.01 g

75

Cr. 391/3

100

Cr. 31911

3.89 ± 0.02 g

7l

Cr. 401/1

Erst nach 70 v. Chr. waren die Sortengewichte wieder grofseren Schwankun­

gen unterworfen: v.Chr

romische Denare

v.

Chr.

romische Denare

64

Cr. 412/1

3.91 ± 0.01 g

54

Cr. 434/2

3.89 ± 0.04 g

60

Cr. 420l1a

3.90 ± 0.04 g

49

Cr. 440/1

3.96 ± 0.03 g


207

MUNZEN DER ROMJSCHEN REPUBLIK romische Denare

v.Chr

v,

romische Denare

Chr.

60

Cr. 420/2a, b

3.98 ± 0.04 g

45

Cr. 474/1 a

3.86 ± 0.07 g

54

Cr. 43411

3.78 ± 0.09 g

39

Cr. 53211

3.64 ± 0.18 g

=

Vives 136-1

Will man die spanisehen Denare in diese Ordnung eingliedern, so sind neben den hier zu bearbeitenden

metrologisehen Beweisen selbstverstandlich die Evi­

denzen der Munzfunde und die zur Zeit noch uberbewerteten stilistischen" Diffe­ renzen

mit

zu

berucksichtigen. Die Beispiele der folgenden Ubersicht haben

daher argumentativen Charakter:

Standardgewicht Denar 155-138 v. Chr.: 3.790 g

=

1172 Pfund von 272.880 g

spanische Denare il tirtasal i rban

ViII. 7.

Vives 26-2

3.78 ± 0.03 g

ausesken

ViII. 18.

Vives 22-1,2

3.82 ± 0.06 g

ikalkusken

ViiI. I

Vives 66-1

3.8] ± 0.06 g

ikalkunsken

ViII. IV

Vives 66-2

3.80 ± 0.03 g

arekor-atas

ViII. 681.-684.

Vives 41-1

3.81 ± 0.06 g

sesars

ViiI. 477.-478

Vives 43-1

3.79 ± 0.07 g

Standardgewieht Denar 137-70 v. Chr.: 3.869 g spanische Denare kese

ViiI. 17-5

Vives 31-11

3.89 ± 0.03 g

ikalkusken

ViiI. IT

SNG Cop 245

3.87 ± 0.04 g

ikalkusken

ViII. III

SNG Tiibingen 104

3.86 ± 0.05 g

sekaisa

ViiI. 575

Vives 65-1

3.89 ± 0.06 g

bolskan

ViII. I

Jenkins J

3.93 ± 0.04 g

bolskan

Vill. II, II1

Jenkins J I, lIT

3.89 ± 0.02 g

oiJaunes

ViII. 694.,695

Vives 41-4

3.88 ± 0.08 g

Standardgewieht Denar, naeh 70 v. Chr., wechselnd. Die folgende Gliederung spanischer Denare ist in dieser Gruppe metrologisch, nicht ehronologiseh ausge­ richtet:

Stanclarclgewieht 4.027 g

=

3.790 g-Denar + 3 Chalkoi

beJikiom

ViI]. 496

Vives 44-1

4.07 ± 0.12 g

konterbia

ViII. 586

Vives 39-1,2

4.03 ± 0.02 g

14. Z. B. hairstyling zur chronologischen Bcweisfuhrung.


208

.I. HILDEBRANDT

Standardgewicht Denar 3.790 g bolskan

ViiI. Prae-Palenzuela unci Palenzuela

3.78 ± 0.05 g

arekoratas

ViiI. 685.-688

Vives 40-1-,11

3.82 ± 0.04 g

arsaos

ViiI. 525.-527.

Vives 47-1,2

3.81 ± 0.06 g

bentian

ViiI. 515.-517.

Vives 44-1

3.81 ± 0.11 g

Standardgewicht 3.711 g

=

3.790 g-Denar

1 Chalkos

-

ikalkunsken

ViiI. V

Vives 66-3,4

3.72 ± 0.05 g

baskunes

ViiI. 510.-514.

Vives 45-1,2

3.72 ± 0.05 g

Standardgewicht 3.533 g

=

3.790 g-Denar

3 Chalkoi

-

sekobirikes

ViiI. 689.-693.

Vives 37-1

3.54 ± 0.06 g

turiasu

ViiI. 518.-521.

Vives 51-7

3.54 ± 0.06 g

METROLOGISCHE BEZIEHUNGEN ZWISCHEN SILBER- UND AES­

MONZEN Bisher gelang es meist nicht Beziehungen zwischen den Standard- und Sor­

tengewichten spaniscber Mi.inzen unterschiedlichen Metalls aufzuzeigen, da die Genauigkeit dieser Gewichte nicht vorlag. Die neue Methode errnoglicht es nunmehr, das gesamte System der Metrologie ZLI erarbeiten. Hier kann das nur in wenigen Beispielen erfolgen. erforderliche

Bekanntlich wurden 211

v.

Chr. dem Denar zu 4.548 g 10 As zu je 54.567 g

gleichgesetzt. Das Silber/Aes-Verhaltnis betrug 11120. Dem bereits oben vorge­ fi.ihrten Denar zu 3.790 gals 1172 des Pfundes ZLI 272.880 g entsprechen 10 As zu je 22.740 g. 12 dieser Asse bilden ein Pfund von 272.880 g. Wie die folgende Aufste­

Hung zeigt, ist dieses Standardgewicht bereits seit dem 5. Ih. v. Chr. in Gebrauch fur Aes-Mi.inzen:

Stanclarclgewicht

22.740

a b

Himera, Hemilitron, SNG Cop. 313

445-430 v. Chr.

22.68 ± 0.83 g

Aegypten, Ptolemaios II.

285-116 v. Chr.

22.65 ± 0.33

0 c>

Messana, Mamertiner, SNG MUn. 685

278-270 v. Chr.

22.84 ± 0.90

0 b

Karthago, SNG Cop. 255.

241-221

23.14 ± 0.72

0 b

Rom, ex Luceria, Apulia, Cr. 97/22a

ab 211

-

VIII.

v.

v.

Chr.

Chr.

22.41 ± 0.90 g

Kese, ViiI. 3, V. 31-1

22.55 ± 2.23

ausesken, ViiI. 290, V. 22-3, 4, 5

22.70 ± 0.71

arcikoratikos, ViiI. 672, V. 40-2

22.69 ± 1.97 g

arsc, vni VII[, JI, V. 17-2

22.74 ± 1.05

0 b

saiii, Vill. 787, v. 20-1

22.74 ± 1.00

0 b

g 0 b


MUNZEN DER RGMlSCHENREPUBLlK Das Hemilitron

von

209

Himera zeigt als Reversmotiv 6 Punkte wie bei einern

Wurfel. 1 Hemilitron zu 22.740 g

=

6 As. Damit hat 1 As

=

3.79 g.

Das Standardgewicht des Denars von 3.790 g findet sich also hier bereits sehr fruh als Standardgewicht fur Aes.

Beginnend 141 v. ChI. und zuletzt 125 v. ChI. wurden romische Denare mit dem Wertzeichen XVI versehen. Davor trugen sie das Wertzeichen X. Es stand

fur 10 Sextantalasse

von

je 54.576 gals Gegenwert fur 1 Denar von 4.548 g mit von 11120. Analog dazu wird das Wertzeichen 16 so

dem Silber/Aes-Verhaltnis

interpretiert, daB nunmehr 16 Asse auf einen Denar kommen. Es muhten daher bezogen auf den 4.548 g-Denar 34.110 g-Asse oder bezogen auf den 3.790 g-Denar 28.425 g-Asse aus den Jahren 141- 125 v. ChI. existieren. Es gibt diese Asse aber nur aus

wesentlich fruherer Zeit. Asse wurden in Rom von 141 v. ChI. bis 114 v.

Chr. gar nicht gepragt.

Soil ein Anachronismus vermieden werden, so rnussen fur die Interpretation die Semisses, Trientes und Quadrantes dieser Zeit herangezogen werden. Sie aber fuhren auf ein As von 17.055 g. 16 dieser Asse ergeben ein Pfund von

von

272.88 g,

dern 1172 in Silber den Denar bis vor 137 v. Chr. von 3.790 g mit dern Zeichen

16 ergeben. Von 137-125 v. Chr. tritt an desssen Stelle, wie oben bereits nachge­ wiesen wurde, der Deriar von 3.869 g. Das zugeordnete As hat ein Standardge­ wicht von 17.411 g. Das Denarzeichen 16 kann also nur so gedeutet werden, daB von

dem zu den Denaren gehorigen Aes 16 Asses auf ein Pfund

von

anfanglich

272.88 g, ab 137 v. Chr. auf ein Pfund von 278.565 g kamen. Ein As von z.B. 17.055 g und damit auch ein Semis von 8.528 g sind also durchaus romisch und mussen nicht a priori in vorrornische Zeit gesetzt werden. Ein in Rom nicht ausgegebenes As von 17.411 g wurde mit dem zugehorigen Semis von 8.705 g im spanischen kese

gepragt. Der Denar von kese in einern Sortengewicht von 3.89 ± 0.03 g und einern

Standarc!gewicht von 3.869 g paBt metrologisch unter Anpassung an die rornische Situation sehr gut zu diesem As. Stilistische Unterschiede mussen jedoch ein­ geraumt werden. Weitere Asse dieses Stanc!arc!gewichtes, jedoch ohne

Verbinc!ung zu Silber-

munzen, wurc!en in kastilo und OBULCO gepragt. Aes-Munzen zur Denar-Wertrnarke 16 Ort Rom

Chr.

katalog

141-137

Cr. 226/2-

v.

Sortengewicht Sm

Standardgcwicht

8.63 ± 0.44 g

As

17.055g

235/2 Kese

ab 137

ViII. 4

As

17.40 ± 0.75 g

As

17.411 g

Kese

ab 137

ViII. 5

S111

8.76 ± 0.84 g

As

]7.411 g

Rom

135

Cr. 242/2

Sm

8.63 ± 0.62 g

As

17.411 g

Rom

135

Cr. 24112

Sm

8.79 ± 0.49 g

As

17.411 g

Rom

130

Cr. 257/2

Sm

8.82 ± 0.58 g

As

17.411 g

Rom

128

Cr. 262/2

Sm

8.61 ± 0.57 g

As

17.411g


.I. HILDEBRANDT

210 Chr.

Sortengewicht

Standardgewicht

art

v.

Rom

127

Cr. 263/3a, b

Sm

8.62 ± 0.46 g

As

17.411 g

Rom

126

Cr. 267/2

Sm

8.84 ± 0.84 g

As

17.411 g

Rom

125

Cr. 269/2

Sm

8.72 ± 0.99 g

As

17.411g

katalog

In einem metrologischen System stehen die Standardgewichte in einer exak­

Proportion zueinander, die per definition em frei ist von Abweichungen. Aes ist zur Zeit der Munzpragung im rornischen Spanien ein Metall von geringerem Wert. Die Pragung erfolgte daher al marco." Dabei wurden Abweichungen der Sortengewichte von mehreren Prozent geduldet, seien sie nun gewollt oder zufa­ llig entstanden. Diese Abweichungen lassen sich jetzt quantitativ nachweisen, wenn zu der betreffenden Aes-Munzsorte eine parallele Silber-Munzsorte existiert. Dabei wird aus dem praziseren Standardgewicht der Silberrnunzen uber die jeweils zutreffende Proportion das gesuchte Standardgewicht der Aes-Miinzsorte abgeleitet. Dieses wird dann mit dem Sortengewicht verglichen und daraus die antike Prageungenauigkeit errechnet. Als Beispiel soil en Sorten- und Standardge­ wichte einiger Chalkoi bereits oben besprochener Denare hinsichtlich ihrer Abweichung voneinander verglichen werden. Zu jedem Grundnominal aus Silber ten

gehort ein Chalkos aus Aes. Der Chalkos ist in Silber 1148 einer Drachme oder eines Denars. Multipliziert mit dem Aes/Silber- Verhaltnis von z.B. 120 erhalt man den Aes-Chalkos.

So hat der Chalkos ZUIl1 Denar von 4.548 g ein Gewicht von 11.370 g, der Chalkos zurn Denar von 3.790 ghat ein Gewicht von 9.475 g und der Chalkos ZUI11 Denar von 3.869 ghat ein Gewicht von 9.673 g.

spanische Chalkoi, Abweichungen Sortengewicht I Stanclardgewicht Sorten a rekor-a tas

bentian

turiasu

3.790 g 3.869 g 4.027 g

9.31 ± 0.46 g / 9.475 g

-1.7%

9.39 ± 0.29 g / 9.673 g

-2.9 %

9.89 ± 0.20 g / 10.068 g

-1.8 %

Vives 37-3 3.533 g

9.73 ± 0.40 g / 8.833 g

+

10.2 %

+

10.2 %

Vives 51-9 3.533 g

15 Siche hierzu H .r. Hildebrandt, Zitat 9. .

1.3%

Vives 39-3

Vives 51-7 3.54 ± 0.06 g

9.60 ± 0.42 g / 9.475 g

Villaronga 2

Vives 37-] 3.54 ± 0.06 g

+2.2 %

Vives 44-4,5,6

Vives 39-1,2 4.03 ± 0.02 g

sekobirikcs

3.790 g

Villaronga II 3.87 ± 0.04 g

konterbia

9.68 ± 0.41 g / 9.475 g Vives 40-12

Vives 44-1

3.81 ± 0.11 g ikalkusken

3.790 g

Vives 40-'10, 11 3.82 ± 0.04 g

Deviation

Vives 41-4,5

Vives 41-1

3.81 ± 0.06 g arekoraras

Chalkos

Denar

9.75 ± 0.52 g / 8.833 g


MUNZEN DER RGMISCHEN REPUBLIK

211

FUr sekobirikes und turiasu ergibt sich hieraus, daf die Chalkoi nicht am rea­

len

Standardgewicht der Denare, sondern am Standardgewicht der romischen

Denare bis 70 v. Chr. von 3.869 g orientiert sind.

ZAHLENANGABEN AUF SPANISCHEN MUNZEN

Einige spanische Munzen zeigen Inschriften, die als Zahlen gelesen werden, L. Villaronga." Das betrifft besonders Asse von untikesken mit der Angabe 15. So soilen 15 Asse ein romisches Pfund von 327.456 g bilden. Die Sortengewichte der Munzen mUJ3ten diese Annahme bestatigen konnen.

Standardgewicht der Asse von untikesken mit Wertzahl15 Katalog

Sortengewicht

Katalog

Sortengewicht

Vill.2,13 ViiI. 3,15

As 20.68 ± 1.05 g

ViiI. 8,39

As 21.02 ± 0.44 g

As 24.18 ± 3.05 g

ViiI. 9,42

As 21.12 ± 0.58 g

v.u. 5,25

As 20.68 ± 0.60 g

vui 9,45

As 21.31 ± 1.50 g

Standardgewicht: 1 As 21.830 g x 15

=

1 rom. Pfund 327.456 g

Im Bereich der Genauigkeit, die in der Antike von Aes-Pragungen zu erwar­ ten

ist, bestatigen die Sortengewichte das durch die Wertangabe 15 vorgegebene

Standardgewicht. lnsgesamt bestatigen die hier angefUhrten Beispiele die Richtigkeit del' neuen Methode zur Berechnung von Sortengewichten antiker Munzsorten. Die Prazision der damit erzielten Ergebnisse und die uneingeschrankte Anwendbarkeit ubertrifft aile bisherigen Method en sehr erheblich. Alle fruher mit anderen Methoden erzielten Ergebnisse mussen nunmehr revidiert werden. Der Erfolg im Anwendungsbereich der numismatischen Metrologie beruht auf der Entwicklung einer neuen Theorie, die den Vorgang der durch den Geld­ umlauf verursachten MUnzabnutzung gewichtsmatiig vollstandig und exakt besch­ reibt.

ZUSAMMENFASSUNG Eine neue Theorie uber den Gewichtsverlust von Munzen wahrend des Geld­ umlaufs wird

allgemeinen Verstandniss auf eine nicht mathematische Weise hergeleitete Anwenclungsverfahren zur Berechnung von Sortengewichten aus Stichproben von Munzsorten wircl aufgezeigt. zum

clargestellt. Das claraus

16. L. Villaronga, Numismatica antigua de Hispania, 1979,75[,


J. HILDEBRANDT

212

Der Gewichtsverlust von Munzen durch den Gebrauch ist stochastisch. Er ist zusatzlich abhagig vom Ausgangsgewicht der Munzen. Die durch diese Abhangig­ keit verursachte Abweichung der Miinzgewichte von einer statistischen Normal­

verteilung, die Schiefe oder Skewness wird durch ein Naherungsverfahren mit inplizitem Losungsansatz transformiert. Mittels elektronischer Datenverarbeitung und einer

neu

entwickelten Software, Numis. F77 auf der Basis

von

Fortran 77

werden dadurch die Werte fur die Schiefe bis unter ± x 105 gegen Null minimiert. Das Verfahren ist gegeniiber Veranderungen der Stich proben konsistent, Die

Beispielen

mit rornischen und

spanischen

Munzen

aus

an

der Zeit der romischen

Republik erzielten Ergebnisse sind besonders prazise. Die errechneten Sortenge­ metrologisch LInd chronologisch wesentliche Anderungen des bisherigen Wissens von den Miinzsystemen dieser Zeit nach sich wichte liefern Informationen, die ziehen.


Un oppidum de la Gaule meridionale:

Ambrussum et ses monnaies

JEAN-CLAUDE RICHARD

Le site d'Ambrussum (commune de Villetelle, Herault)! n'est jamais sorti du

«souvenir» local moins en raison des vestiges visibles de la ville antique que du

pont qui, a ses pieds, permettait a la Via Domitia de franchir le fleuve du Vidourle dont les «vidourlades» de l'automne sont

susceptibles d'emporter tout sur leur

passage. Le nom antique de ce site jouit d'une longue tradition en raison merne de son role de mutatio qui figure sur les itineraires romains: gobelets de Vicarello, Table

de Peutinger (Fig. 1). Itineraire d'Antonin ou Itineraire de Bordeaux a Jerusalem.' Les recherches archeologiques des annees 1970 et des annees 1980 (<<Deves»:

quatier haut, et «Sablas»: quartier bas en boudure du fleuve) ont permis de mettre en evidence les phases principales de l'occupation humaine et des constructions: -

-

Neolithique final, Premier Age du Fer: occupation sporadique. fin TVeme-debut Iflerne siecle: creation de l'oppidum (fortifie?, tours qua-

drangulaires?) avec constructions en murs de pierres (secteur I).

1. Sur Ie site on se reportera it : J.L. FICHES, Un ouvrage d'art sur la voie Domitienne: Ie pont d'Ambrussum, Revue d'Etudes Ligures, 36, 1970, p. 142-157; J.L. FICHES, M. FENOUILLET, CHR. WUJEK, Sept ans de recherches a Ambrussum (1968-1974), CAVEIRAC, 1976; J.L. FICHES, X GUHIERZ, J.CL. Roux, Sondage au sommet de la colline d'Ambrussum (Villetelle, Herault), I, Etude archeologique, Documents d'Archeologie Meridionale, 2, 1979, p. 27-50; J.L. FICHES, L'occupation prerornaine d' Ambrussum apres la fouille du secteur IV, Documents d'Archeologie Meridionale, 6,1983, p. 79-100; J.L. FICHES, Les maisons gallo-romaines d'Ambrussum (Villetelle, Herault), la [ouille du secteur TV, 1976-1980, Paris, 1986; J.L. Fiches, L'oppidum d'Ambrussum et son territoire, Fouilles au quartier du Sa bias (Villetelle, Herault): 1979-1985), Paris, 1989. 2 Sur ces sources antiques, leur datation et leur valeur, cf. J. eM. RICHARD, La region montpe­ llieraine a l'epoque preromaine (750-121 avant i.C), Bruxelles, 1973, p. 34-36.


214

i.c. RICHARD

-

-

-

vers

250/225: rempart a tours arrondies avec une tour de guet; quartier bas:

espace funeraire jusqu'a la premiere moitie du Heme siecle. debut Heme siecle: creation du quartier bas en bordure du Vidourle. debut Ier siecle:

au

sommet

arnenagements de terrasses; quartier bas: urba-

nisation. -

-

-

seconde moitie du Ier siecle: au sommet, portique en bordure d'une place et rues

pavees; developpement de I'habitat du quartier bas.

vers

40 ap. I.e.: vastes habitations avec cour interieure qui existent jusque

vers

100, epoque de I'abandon definitif du sommet.

vers

230/250 apres I.e.: fin de l'occupation du quartier bas.

Grace aux fouilles recentes il est possible

aujourd'hui de bien distinguer les

differentes phases d'occupation et les developpernents differencies entre Ie site de hauteur et les nouveaux quartiers en bordure du fleuve. Les decouvertes monetai­ res

s'inscrivent dans une stratigraphie generale et dans I'histoire d'un quartier ou

d'une maison. Le site d' Ambrussum

a

livre a ce jour quatre cents quarante six monnaies

clans les fouilles de 1970 a 1985 et cent autres clans cles prospections cle surface.

Quatre catalogues" ont ete publies, de 1976 a 1989, et certaines monnaies ant recu une

publication particuliere: un statere arverne, fourre, en 19784 et deux divisions

a legende locale AMBR, en 1985.'

Quelles sont donc les composantes cle cet ensemble en regroupant les exern­

plaires selon les categories habituellernent reconnues dans les medailliers du Sucl cle la Gaule?

A. PERIODE PREA UGUSTEENNE

-

Monnaies de Marseille: 83 exernplaires (oboles: 8; moyen bronze taureau: 6;

trepied: 2; petits bronzes au taureau cornupete: 61; petits bronces au taureau pass ant: 4; caducee: 1; lion: 1).

3. Catalogue des monnaies par J.e. RICHARD, (n" 1-69) dans Fiches-Fenouillet-Wujek, op. cu., p. 113-122; J.L. FICHES, G. DEPEYROT, J.C. RICI-IARD, Les decouvertes rnonetaires de l'oppidum dAmbrus­ sum, Bulletin de l'Ecole Antique de Nimes, 11-13. 1976-1978, p. 111-141 (monnaies n" 70-112 et mon­

naies de deux collections privees: n" C 1 it C 100); Catalogue des monnaies par J.e. Richard (n° 113-'163 et

245-246) dans Fiches, Muisons gallo-romaincs, 1986, op. cit.,

p.

45-48; Les mouuaies, par J.F.

RICHARD (n° 164-244 et 247-446) dans Fiches, L'oppidum d'Ambrussum, 1989, op. cit., p. 130-133. 4. J.L. FICHES, F. lvlALACHER. J.e.M. RICHARD, Un statere arverne d'Ambrussurn (Villetelle, Herault) et son contexte archeologique (Zeme moitie duler siecle avant notre ere), Revue Archeologi­ que du Centre, 17,1978, p. 69-77. (exernplaire n° 1(2).

5. J.L FICHES et .l.C, RICHARD, L'ernission monetaire d'Ambrussum (Villetelle, Herault)

au

ler

siecle avant notre ere, Revue Archeologique de Narbonnaise, 18, 1985, p. 381-387 (exemplaires n" e.26 et

119).


AMBRUSSUM ET SES MONNAIES

215

Figure 1 La Table de Peutinger avec I'indication Ambrusium XV sur la Via Domuia.

4xl

Figure 2 Les monnaies a legende AMBR (N" ] 19 et C.26)

(echelle 4 x l ). Au droit, Llne tete casquee

a droite; all revers, dans les cantons d'une roue, de

gauche a droite, les lettres: A M B R.


216

i.c. RICHARD

-

-

-

-

Series «nimoises»: 46 exernplaires tNamarat: 9; Volques AREC: 24; VOLC

aigle: 5; division: 1; NEM COL: 7) indigenes regionales: 21 exemplaires (monnaies a la croix: 6; Sam­ nagetes: 1; monnaies au cavalier: 2; Cavaillon: 1; Potins: 10; Ambrussum: 2). Series des regions voisines: 19 exemplaires (monnaies celtiques: 13; Hispani­ ques: 5; Grecque d'Italie du Sud: 1). Series

Series de la Republique romaine: 22 exemplaires. Ce qui

represente un total de: 191 exemplaire, soit (apres avoir exelu les 55

monnaies frustes) les deux cinquiernes de l'ensemble. II est clair que c'est bien Ie monnayage de Marseille qui a la premiere place dans la circulation locale d'ambrussum (un peu plus de 40% pour la periode) mais ce

role est concurrence, proximite

obligue, par les series voisines de Nimes (un

peu plus de 20%) alors que les autres series restent marginales que ce soient celles du domaine

iberique (y compris les emissions de la zone Beziers-Narbonne) ou

celles de la Republique romaine. Nous savons d'aiUeurs qu'un bon nombre de ces monnaies provient, en reali­

te, d'horizons chronologiques du debut de l'Empire romain OU elles ont constitue les divisions de series du Haut Empire qui en etaient depourvu.

L'interet de cet ensemble reside dans la presence d'une emission autochtone a

legende AMBR(ussum) qui, tres probablement, dans le courant du troisierne quart du ler siecle avant I.e., signe les transformations importantes en cours tant du point de vue econornique que du point de vue social, politique et culturel. (Fig. 2)

B. PERIODE ROMAINE, D'AUGUSTE AU Is/erne SIECLE APRES i.c. -

-

-

Asses de Nimes au crocodile: 63 exemplaires Asses de Lyon a l'autel: 5 exernplaires

Monnaies de I'Empire romain: 232 exernplaires

Ce

qui represente

un

total de 300

exemplaires (les 55

monnaies frustes

exel ues). Des le dernier quart du 1er siecle avant I.e., le monnayage des asses de Nimes au crocodile' est Ie plus present: il represente un cinquierne du monnayage

remain mais plus de 90% des monnaies de la periode julio-claudienne. Les rnon­ naies de l'atelier de Lyon, rares ici comme sur les autres sites de la bordure medi­

terraneenne, sont negligeables car elles sont directement eliminees par Ies series aux monnaies romaines, on distingue netternent celles qui ont

nirnoises. Quant

6. Sur les morinaies de Nimes au crocodile 011 se reportera it: H. ZEllNACKER, J.C. R1CI-lA1W, ET J.N. BARRANDON, La trouvaillc de la Villcneuve-au-Chfttelot (Aube), Tresors Monetaires, 6, 1984, p. 992, pi. I-XXII, qui publient un ensemble de pres de 400 excmplaires.


AMBRUSSUM ETSES MONNA1ES

217

accornpagne les etablissernents du haut et du bas du site, jusqu'au milieu du IHe­ me siecle, de celles qui, plus recentes, ne marquent que des pasages sporadiques: leur nombre est proportionnel a la multiplication considerable des series ernises au

TVeme siecle. L'ensemble de 546 monnaies mises au jour sur le site d' Ambrussum presente

plusieurs interets qui depassent le site Iui-rneme. II s'agit s'une base statistique suffisante pour faire apparaitre les grandes ten­ dances de la circulation monetaire (500 a 1000 monnaies representent des ordres de grandeur dont on dispose aujourd'hui pour plusieurs sites du Sud de la Gaule). Pour la periode preaugusteenne ou les phenomenes sont plus difficiles a saisir en

raison du nombre de facteurs qui interviennent (multiplication des emissions,

chronologie, durees d'utilisation ) les 191 exemplaires font site qui se place dans la moyenne des circulations: cette moyen­ ne est calculee entre les sites cotiers (par exemple 80% de monnaies de Marseille problernes

de

d' Ambrussum

...

un

a Lattes) et ceux de l'interieur, d'une part, et entre les sites de la zone Est et ceux de la zone Ouest (d'Entremont a Mailhac et Ruscino), d'autre part.

Pour la periode romaine, Ambrussum est integre aux circuits rnonetaires de

l'Empire et offre nne bonne representation des series ernises du Ier au Il leme sie­ cleo Ici, la longueur de l'occupation humaine sur les memes espaces permet d'iso­ ler Ambrussum non seulement des nombreux sites preaugusteens qui ne sont plus reellernent occupes a partir de l'Empire, mais encore d'autres sites qui restent occupes sous l'Empire mais ou la vie cesse a la fin du Heme siecle (Murviel-les­

Montpellier, Lattes ) ...

realite, grace a un exploration systematique d'un site modeste, mais bien situe au coeur de la region nimoise et traverse par la Via Domitia, il a ete possible En

de mettre au jour les structures essentielles d'une agglomeration antique en utiJi­ sant to utes

les

disciplines de l'archeologie. Tous les objets archeologiques ant

apporte leur part d'informations et de datations: Ja monnaie a concourru a l'eta­ blissement de la chronologie, plus largement il est vrai pour l'Empire romain, mais les series preaugusteennes ont vu leur clatation plus fortement cornprirnees. La decouverte cl'une emission locale a legende AM BRa non seulement recompen­ se les quinze annees de fouilles archeologiques mais elle a defintivernent assure la localisation geographique d'Ambrussurn.'

7. Nous remercions tres sincerernent ici M.1.L FICHES el to us ses collaborateurs qui nous ont per­

mis, depuis 1968, d'etudier et de publier leurs decouvertes monetaires tres regulierernent.


34

L'emissi6 de Conduc.-MalleoZ. i els problemes de la seva atribuci6 Ma DEL MAR LLORENS FORCADA

La

1949,

publicacio del treball d' A. Beltran, Las monedas latinas de Cartagena el significar un pas important en el coneixement de la seca de Carthago

va

Nova perque era el primer cop que es realitzava un estudi monografic de les emis­ romana. Posteriorment, la major part dels investi­ ciutat en sions

epoca

d'aquesta

gadors que han fet referencia ales encunyacions de Carthago Nova han mantingut les hipotesis de Beltran, tot i que hagin discrepat sovint en l'atribucio a Carthago Nova de totes les emissions incloses dins d'aquesta

seca

per l'autor esmentat, i

tambe sobre la seva cronologia. Ambdos aspectes es troben entrellacats i la revisio d'un d'ells implica necessariarnent estudiar de bell nou totes les emissions. La revisio que hem fet de l'atribucio de les emissions en les quals no apareix el nom de la seca emissora, basada en la cronologia, la tipologia, l'onornastica dels

magistrats i la circulaci6 monetaria, indueix a pensar que potser cal excloure algu­ nes

emissions de

Carthago Nova.' De totes, les que presenten mes problemes per

admetre la seva atribucio a aquesta ciutat son les emissions efectuades a nom de Cn. Stati. Libo praef? i Conduc-Malleol. L'article que presentem ara, en merescut al Dr. Leandre Villaronga, fa referencia a aquesta darrera ernissio.

homenatge

l. M. M. LLORENS FORCADA, Ordenacion y sisternatizacion de las acunaciones de la ciudad hispoNova (Cartagena), tesi de doctoral (inedita), Universitat de Valencia 1992. de

110-1"0111ana

Carthago

2. M. M. LLORENS FORCADA, «La ernision de Cn. Statio Libo praef.», Saguntum 22, 1989, p. 319342. Mes recentrnent, L.

Villaronga ell una recensio d'aquest article (Acta Numismatica 20, 1990, p.

236) ha donal a coueixer la troballa de monedes (sic) de l'emissi6 de Cn. Stati. Libo praef a prop Centro de Alcolea, a Arcos de la Frontera, provincia de Cadis.

del


220

Ma. M. LLORENS FORCADA

PROBLEMES D'ATRIBUCIO Per a molts investigadors pot semblar

l'ernissi6 de Conduc=Malleol.,

car

estrany que es quetioni l'atribuci6 de

que des de Delgado s'havia inclos sernpre en

Carthago Nova. Fins i tot Grant' havia mantingut aquesta ernissi6 en la ciutat, tot i que n'havia exclos d'altres que -probablement- sf que hi havien estat encunyades. El fonament principal del nostre discurs es recoLza en la

cronologia d'aquesta

ernissi6, encunyada amb probabilitat en la decada dels anys 30 a. C. Totes les emissions atribuides a Carthago Nova corresponents a aquesta epoca proporcio­ evidencies segures per afirmar que pertanyen a aquesta seca. L'esment de la

nen

magistratura de Ilvir quinquennalis en l'emissi6 de Conduc.-Malleol. impedeix la ordenaci6 dins d'un dels quinquennis corresponents a la decada dels anys 30 a. c., ja que la resta d'emissions atriburdes a la colonia' cobreixen cornpletament aquest perfode. D'altra banda, es podria considerar que aquesta emissi6 va ser encunyada en una seca proxima a Carthago Nova, com ara Iiici, car aquesta es trobava en fun­ seva

cionament en la mateixa epoca i hi tenim documentada tambe l'existencia de la

magistratura de Ilvir quinquennalis.

Vegem ara la informaci6 que proporcionen les monedes corresponents a aquesta ernissio.

TlPOLOGIA L'anvers dels semis de l'emissi6 de Conduc.-Malleol. representa una rna este­ sa, potser

inspirada en els auris i denaris de L. Pinarius Scarp us, encunyats a la

Cirenaica l'any 31 a. C.

(RRC 546/5-7). La rna oberta no es coneguda ales encun­

yacions provincials dels anys 40 i 30 a. C. Tot i aixo, a la primera emissi6 d'Ilici,

encunyada ales darreries de la decada dels anys 40 a. c., apareixen dues mans que es donen els palmells (RPC 187-188),5 la qual es tract a ciarament de la copia d'un disseny d'epoca romano-republicana.

3. La seva assignaci6 a la seca de Carthago Nova, proposacla per Granl, va cstar fonamentada en l'estil i la procedencia de les monedes. Va consiclerar

que es tractava de la primcra ernissio cncunyada per aquesta scca (FITA, p. 216). 4. Tambc seria possible pensar que clues de les emissions c1e Carthago Nova van ser

encunyades

el rnateix any quinquennal. Es

podria donar el cas que l'ernissio a nom c1e C. Maecius i L. Acilius (RPC 154) los encunyada cn el mateix any que l'emissi6 de C. Maecius i L. Appuleius Rufus (RPC 155156). Aquesia hipotesi, Iorca problernatica per cert, poclria estar fonamentada en el petit volum de en

monedes cncunyat per la prirnera emissi6 (que nornes va emetre semis) i en el volurn considerablernent

superior de la segona (amb cmissi6 de semis i quadrants). EI canvi de magistral s'hauria produit per la mort 0 baixa de L. Acilius, fet que podria explicar l'absencia de la rnencio iter, utilitzada de manera habitual en l'Epigrafia i la Numismatica per indicar que un magistral repeteix en el carrec. 5. M.M. LLORENS, La ceca de Ilici, Valencia 1987, p. 20, rnim. 1-2 del catalog.


L'EMfSSIO DE CONDUC.

-

MALLEOL.

221

EI revers representa un brau a dreta, sense cap atribut 0 sfrnbol complemen­ tari.

Aquest bovid va ser utilitzat ampliament en les encunyacions hispaniques,

amb una llarga tradici6 que apareix documentada en els m6ns punic i iberic.' Tan­

mateix, el brau es troba representat en les seques locals romanes d'Hispania amb una

tipoJogia molt variada,' fet que ha provocat diverses interpretacions. Alguns

investigadors han associat el brau amb simbols astrals del culte de Baal Amm6 0 Tanit." D'altres han optat per una identificaci6 religiosa mes general, sense rela­ cionar-ho amb una divinitat concreta 0 un culte deterrninat." Tarnbe s'ha interpre­ tat la figura del brau com un tipus militar vinculat a la presencia de legionaris en la fundaci6 d'una colonia.'? Aixf mateix, s'ha considerat la possibilitat que vulgui simbolitzar la riquesa ramadera d'una zona determinada." En un sentit rnes con­ cret, Grant va explicar la presencia del brau en determinades emissions hispani­ ques com una al·lusi6 al cognomen de T. Statilius Taurus. Aquesta hipotesi Ii va permetre de datar als anys 29-28 a. C. les primeres emissions de seques que pre­ sentaven

aquest motiu, com ara Calagurris, i evidentment la de Conduc.-Malleol.,

atribuida per ell a Carthago Nova."

Malgrat aixo, la representaci6 del brau en l'emissi6 de Conduc.-Malleol. es molt diferent a la resta d'encunyacions d'aquella epoca. En aquest sentit, caldria tenir en compte la troballa d'una inscripci6 en el jaciment de I' Alcudia d'Elx (Ilici) en

que es fa referencia a T. Statilius Taurus com a patronus de la ciutat." La inclu­

si6 d'aquesta emissi6 en Ilici faria pensar, seguint les hipotesis de Grant, que el brau seria el sfmbol parlant de T. Statilius Taurus. A l'anvers dels quadrants apareix un martell 0 malleus. Aquest instrument no es

troba representat en cap de les emissions provincials del moment. Unicament es

6.

Un

repertori detallat de les seques puniques i iberiques que van fer servir el brau com a dis­ Lopez Monteagudo, «EI toro en la Nurnismatica iberica e ibero­

seny monetal pot consultar-se en G.

rornana», Numisma 120-131, 1973-1974, p. 233-243.

7. Referent ales nornbroses rcpresentacions del brau de l'encunyaci6 provincial hispana vegeu l'index dels tipus de revers en R PC p. 798. 8. J.M. SOLA-SOLl�, «Miscclanea punico-hispana», Sejarad 16, 1956, p. 344: A. GARCiA y BELUDO, «Deidades sernitas en la Espana Antigua», Sejarad 24,1968, p. 38: C.

Lopez Monteagudo, «EI 10[0

...

»,

op. cit. nola 6, p. 241-243.

9. A. BLANCO, «EI toro iberico», Homena]e al Profesor Cayetano de Mergelina, Murcia 1963, p, 163-195, especialment p. 194; F. CHAVES T1USTAN, M.e. MAHiN CEBALLOS, «EI elernento religioso en la amonedaci6n hispanica antigua», 9 CIN (Berna 1979), Louvain-Le-Neuve 1982, p. 666-668. 10. M. BELTRAN, A. MOSTALAC, J.A. LASHERAS, Colonia Victrix tulia Lepida Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). I. La arquiiectura de la «Casa de /0.1 Delfines», Zaragoza 1984, p. 16. II. J.M. BLAzQuEz, «Aportaciones al estudio de las religiones primitivas de Espana». AEA 95,

1957, p. 30. 12. FITA, p. 165 i 217.

Ttito] Staulio / Tauro imp(eratorc) / III co(n)s(ulatu) II / p(a)tr(o)n(0), vegeu: CfL II, 3556 provincia de Alicante­ Lucentum IV, 1985, p. 224-225, nurn. 64. Alfoldy data l'estada de T. Staulius Taurus com a proconsol de la Hispania Citerior entre els anys 29 i 28 a. e. (G. Alfoldy, Fasti Hispanienses, Weisbaden 1969, p. 4). 13.

M.A. RAIlANAL ALONSO, 1.M. AIlASCAL PAI..AZ6N, «Inscripcioncs romanas en la

=


222

Ma. M. LLORENS FORCADA

troba documentat en els denaris republicans de l'any 96 a. C. com a sirnbol parlant de C. Publicius Malleolus (RRC 335). En consequencia, es podria considerar ver­ semblant que el martell sigui un tipus parlant del magistrat Malleolius), El revers dels quadrants presenta un objecte circular que ha estat identificat per Beltran com

patera" i per Grant com un escut." Opinem que es tracta d'un escut perque creiem que les cercles que apareixen en el centre volen repre­ sen tar el seu umbo. L'escut tambe apareix en altres encunyacions provincials com ara en del les monedes nord-oest peninsular (RPC 1-4), d'ltalica hispaniques ide Romula tot i (RPC 61) (RPC 75), que amb un disseny ben diferent. una

ELS MAGISTRA TS A l'anvers dels semis i

quadrants es fa esment dels dos magistrats monetals

encarregats de l'ernissio: Conduc.! Contuc. i Malleol. El primer magistrat apareix amb una petita variant en la llegenda: CONTVC en

els encunys AI, A2 i A9, i CONDVC en la resta d'encunys. Conduc./Contuc.

no

es un nomenllati,16 ni un cognomen grec." Si fos un cognomen llati, aquest seria

Conductor. mentats

18

Tambe podria tractar-se d'un nom celtiberic, ja que han estat docu­

noms

Tarraconense:

amb la mateixa arrel -Contuc- en inscripcions de I'interior de la a

Valeria

va

apareixer una lapida amb el text Octavia Am/mica

Contu/ci" i en una inscripcio trobada a la basilica visigotica de Segobriga es pot lIe­

gir Iulius Hilario / et / Montana Cont/ucianco / I-J S E / lulius Hilario." Tanmateix, a Roma s'han documentat els noms de Contuccius" i Contucius". Grant," Holder" i

Albertos" han considerat que els noms amb l'arrel Contuc. son celtiberics,

14.

J 5.

num

BeLTRAN, Cartagena, p. 37. FITA, p. 216.

16. No s'ha documentat cap nomen amb aquesta arrel (H. Solin, O. Salomies. Repertorium nomi­ gentilium et cognominurn Latinorum, Hildesheim-Zurich-New York 1968). 17. No apareix en els repertoris de cognomina grecs (H. Solin, Die griechischen. Personennamen

in Rom. Ein Namenbuch, Berlin-New York 1982).

18. r. KAJANTO, The Latin Cognomina, Helsinki 1967 (rcirnp. 1982), p. 18 i 321. Aquest cognomen ha estat documentat 12 vegades a l'Africa pero no es conegut a Hispania. Potser ens podrfem explicar el canvi grafic de Conduc per COnlUC si els encunys haguessin estat gravars per un artesa que tenia el costum d'escriure en iberic. Aquesta informaci6 ha estat proporcionada pel professor J. Velaza.

19. ClL II, 3"198

=

20. ClL Il, 3120

=

M. Osuna et alii, Valeria Romano I, Cuenca 1978, p. 113, nLIJ11. 27.

M. Almagro Basch, Segobriga I I. lnscripciones ibericas, latinas paganas y laticristianas, EAE J27, 1984, p. 215-216, num. 85. 21. CI LVI, 555. 22. CIL VI, 1706. 23. Grant va pensar que CONTVC representava el nom celtiberic de Contuccius, Contucius 0 Coniuciancus, Coniouca 0 Contoutos (FlTA, p. 216). 24. A. HOLDER, Ali-Celtischer Sprachsat r, 3 vols., Graz 1961-1962, s. v.

nas

25. Albertos va relacionar els noms de Contuci i Contucianco de les inscripcions de Valeria i Segobriga amb noms iberics 0 celtiberics composats de -touca (M. L. ALBERTOS FtRMAT, La onomastica personal primitive de Hispania Tarraconcnse y Betica, Salamanca 1966, p. 94).


L'EMlssr6 DE CONDUC.

-

223

MALLEOL.

magistrat apareix citat amb la llegenda MALLEOL en els semis i MALL en els quadrants. Malleolus es un cognonem llati", documentat com a tal en les monedes romano-republicanes: C. (Publicius) Malleolus C.! (RRC 282) i C. L'altre

(Publiciusi Malleolus (RRC 335).

METROLOGIA

L'emissi6 a nom de Conduc-Malleol. esta forrnada per semis i quadrants. Eis semis tenen un pes mitja de 5.08 g. amb un modul aproximat de 22 mm. i els qua­ drants un pes rnitja de 2.84 g. i un modul de 18 mm,

Com que estern discutint si l'emissi6 de Conduc.-Malleol. va pertanyer a Ilici o a

Carthago Nova, vegem quins s6n els parametres metrologies de les emissions

d'arnbdues seques encunyades en dates proximes a l'emissi6 que ens interesa. A Carthago Nova, els semis encunyats entre les decades dels anys 40 i 20 a. C.

presenten un pes rnitja que oscil·la entre 4.91 g. i 6.46 g. (emissions IIJ- VIII).27 A

Ilici, en la primera emissi6 encunyada al final de la decada dels anys 40, 0 al cornencament de la dels 30 a. c., els semis tenen un pes de 6.12 g. i els encunyats en

epoca d'August 5.58 g. i 5.48 g.28 D'aquesta manera, si ens basem unicament en

el criteri metro logic per a intentar atribuir l'emissi6 de Conduc.-Malleol.,

aquesta

tant podria pertanyer a Carthago Nova com a Ilici, perque el pes dels seus semis es

molt sernblant al que presenten els d'ambdues seques. Tot i aixo, si fos inclosa en

Ilici es tractaria de l'unica emissi6 de la ciutat que encunya quadrants, ja que fins ara no s'ha documentat en

aquest taller l'emissi6 del valor esmentat.

VOLUM DE L'EMISSIO

importancia de l'emissi6 de Conduc.-Malleol. es necessari esbrinar de rnanera aproximada la quantitat d'encunys originals que es van fer ser­ vir en la seva encunyaci6. Per estimar el nombre d'encunys originals utilitzem els metodes desenvolupats per Carter," Esty" i Good," car proporcionen les estima­ cions mes acceptades per tots els investigadors. Per

a

valorar la

26. I. KAJANTO, The Latin Cognomina, op. cit. nota 18, p. 342. 27. Les dades de Carthago Nova s6n inedites i pertanyen al nostre treball citat en la nota 1. 28. M. M. LLORENS, La ceca de llici, op. cit. nota 5, p. 40-43. 29. G.F. CARTER, «A Simplified Method for Calculating the Original Number of Dies from Die­ Link Statictics», ANSM N 28,1983, p. 195-206.

30. W. W. ESTY, «Estimation of the size of a Coinage: a survey and comparison of methods», NC 1986, p. 185-215, formula H1. Aquesta formula clesenvolupada per Esty millora el model establert per Carter. 31. W W. EsTY, «Estimation of the size

...

», op. cit. nota

rnetode de Good que Lambe ha estat rnodificat per Esty.

30, Iorrnules 12 i Kl. Fonamentat en el


224

M"- M. LLORENS FORCADA

En el quadre 1 s'assenyalen els encunys identificats en aquesta emissio i l'esti­ macio del nornbre d'encunys obtinguts en l'aplicacio dels diterents metodes."

Valor

N

da

d,.

Carle!"

Esty

Good

Int. Good

semis

70

23

·15

29.0 ± 2.3

28.9

25.1

22.5

quadranl

8

1

I

1.0 ± 0.1

1.0

1.0

1

-

28.4

-

1

Quadrc I. Estimacio dcl nornbre original d'encunys d'anvers de l'ell1issi6 de Conduc=Malleol.

La

primera observacio que cal rernarcar es la utilitzacio d'un nombre mes

d'encunys danvers que de revers en aquesta ernissio, fet que si be no es

gran

massa

corrent tampoc no es excepcional."

EI nornbre

original d'encunys danvers podria fer perisar en un important volum de monedes encunyades en aquesta ernissio. Cal fer, pero, dues observa­ cions. En primer lIoc, el petit nombre de monedes conservades per encunys d'anvers (N/da 3.04) indica que el volum encunyat de monedes no va ser molt =

gran, En segon Hoc, I'escassa que

qualitat tecnica i artistica de les monedes fa pensar

l'equip d'artesans que realitza l'ernissio va donar un baix rendirnent als

cncunys.

CIRCULAC16 MONETARfA Les troballes casuals de monedes

poden ajudar a coneixer la seca que va

encunyar aquesta ernissio. Les monedes arnb procedencia son les seguents: El Monastil. Elda (monedes 19a, 19f i 32c).

semis:

EI Tossal de Manises. Alacant (moneda OE3).

Verdu. Elx,.14

Cartagena. C/ Cuatro Santos, 40, testimoni 2, nivell V.'S Regie de Murcia (moneda 25a).

32. Les abreviatures del quadre corrcsponcn a: N tificats els encunys: da

guts; Carter

=

=

nornbre de monedes de lcs quais tenirn iden­

nornbre dcncunys danvers coneguts: dr

=

nornbre d'encunys de revers cone­

nombre d'encunys d'anvers estimats segons el rnetodc de

tfpica segons Cartcl] i desviacio d'Esty; Good nornbre dcncunys d'anvers estirnats segons les Iorrnules J2 i Kl; Int. Goodi interval de confianca la .Iormula

=

D..JD/N-l; Esty

=

nombre d'encunys d'anvers estimats segons la formula HI

=

=

segons la formula J3 (W.W. EsTY, «Estimation of the size » op, cit. nota 30). 33. Succeeix el maieix en els semis de les emissions 2, 4 i 6 d'Ilici (M. M. LLORENS. La ceca de llici, op. cit. nota 5, p. 96-101, J22 i l48) i en els semis de la 2" ernissio de Valentia (P. P. RIPOLLES, La .

...

ceca

de Valentia, Valencia 1')88, p. 82). 34. R. RAMOS FOLQUES, «Mapa arqucologico dcl termino municipal de Elchc (Alicantc)». AEA

XXVI, 1953, p. 354. lnlormacio inedita lacilitada amablement per M. Lechuga Galindo. I

35.


L'EMISSIO DE CONDUC.

quadrant:

-

MALLEOL.

225

Regi6 de Cartagena (moneda 19.) Elx. L' Alcudia, estrat C36 Elx. L'Alcudia, estrat D.37

Un aJtre quadrant es citat en els estrats C-D de l'Alcudia d'Elx." Segons la

opini6, es tracta d'un dels dos anteriors, ja que es molt estrany, tenint en compte el redurt volum de quadrants encunyats, que apareguin a Ilici tres exem­ plars d'aquest valor, mentre que no hagi estat documentat encara cap semis en el nostra

jaciment, tot i el seu superior volum encunyat." La informaci6 proporcionada per aquestes dades permet assegurar que aquesta emissi6 va ser encunyada en la zona del sud-est peninsular. Les troballes mostren una concentraci6 mes gran en la zona ilicitana que en la zona de Cartage­ na, fet que -tot i la seva rellevancia- hem d'agafar amb precauci6 perque les tro­ balles d'aquesta darrera zona encara no han estat publicades."

CRONOLOGIA

Beltran,'! en la seva ordenaci6 de les rnonedes de Carthago Nova, va datar aquesta emissi6 l'any 22 a. C No obstant, l'unica informaci6 cronologica concre­ ta42 procedeix de la data del model en que es van inspir ar eJs gravadors. Aixi, si els auris i denaris que van servir de prototipus per a aquesta emissi6 van ser encun­

yats l'any 31 a. C (RRC 546/5-7), la nostra emissi6 ha d'esser posterior a aquest any. Si fos correcta la relacio del brau representat a l'anvers amb T. Statilius Tau­

podriern suposar que va ser encunyada pels volts dels anys 29-28 a. C, quan aquest va ser proconsol de la Hispania Citerior. rus,

36. R. RAMOS FERNANDEZ. A. RAMOS FOLQuES, «Excavaciones en la Alcudia de Elche durante los aries 1968-1973», EA E 91,1976, p. 23 (= CMTM, p. 100). Aquest quadrant va ser trobat l'any 1968 a I'estrat C. 37. R. RAMOS FEI�NANDEZ, La ciudad romana de Ilici, Alicante 1975, p. lSI (= CMTM, p. 38. R. RAMOS FHNANDEZ, La ciudad.

..

,

101).

op. cit. nota 37, p. 180 (= CMTM, p. 102).

39. En la nostra visita al Museu Arqueologic Municipal d'Elx, efectuada l'any 1987 per a consul­ tar el seu monetari, mcnt

no yam poder documentar cap exemplar pertanyent a aquesta emissi6, probable­ perque encara no havien estat separades les monedes de la resta dels materials procedents de

l'excavacio arqueologica. 40. Sens dubte. l'estudi de la circulaci6 monetaria de la zona de Cartagena, que en I'actualitat esta portant a terme M. Lechuga Galindo, aclarira molts dels interrogants que presenta encara la seca de Carthago Nova. Gracies a aquest autor hem pogut incorporar al nostre treball les tres monedes ine­ dites trobades en aquesta zona. 41.

BELTRAN, Cartagena, p. 37.

42. Hem de considerar aquesta informaci6 arnb molta precauci6. La cronologia fonamentada en els models de les monedes es, en gran part, una apreciaci6 subjectiva dels investigadors actuals, perc constitueix l'unica font que perrnet esrablir un punt de partenca valid per a cia tar aquesta emissi6.


Ma. M. LLORENS FORCADA

226

CONCLUSIONS Les dades que

proporciona la circulaci6 moneta ria demostren que aquesta

emissi6 va ser encunyada amb tota seguretat en Ia zona del sud-est peninsular. El

problema rau en esbrinar si va ser encunyada a Ilici 0 a Carthago Nova, perque s6n les iiniques seques en funcionarnent en aquesta zona i perque, a mes ames, es d6na en arnbdues la coincidencia de presentar magistrats monetals desenvolupant el carrec de Ilvir quinquennalis.

43

Carthago Nova, mantinguda per tots els investigadors des del final del segle passat," presenta en l'actualitat nombrosos problernes, ja que no te cabuda entre les seves emissions conegudes. En canvi, si tenim en compte els valors encunyats concorda perfectament amb les caracteristiques d'aquesta seca, que tarnbe encunya quadrants. En qualsevol cas, l'atribucio a aquesta seca com­ portaria necessariarnent l'exclusio d'una de les emissions de Carthago Nova L'atribucio

a

encunyada en la decada dels anys 30 a. c., fet que amb la informaci6 que tenim a hores d'ara no sembla gens aconsellable. La seva inclusio en Ilici, pel contrari, no significaria cap problema. S'insereix

perfectament entre la primera emissi6 efectuada al final de la decada dels anys 40 a. C.45 i les emissions encunyades en epoca d' August. Una serie de dades poden afavorir l'adscripcio d'aquesta emissi6 a llici. Prirnerarnent, tant si admetem que la

grafica del cognomen Conduc./Contuc. es deguda a un artesa indfgena com si es tracta d'un antroponim d'origen celtiberic, la seva atribuci6 a Ilici seria mes idonia perque va ser una important ciutat iberica fins a mit jan segle I a. C. En segon Hoc, la utilitzaci6 de la rna com a tipus monetal ja havia estat emprada en la variaci6

primera emissi6 ilicitana. En tercer 1I0c, si el brau fa esment a T. Statilius Taurus, aquest va ser anomenat patronus de la ciutat. Finalment, la circulaci6 monetaria sembla indicar, de moment, que va ser encunyada a Ilici. En resum, l'encunyaci6 d'aquesta emissi6 va ser efectuada a Ilici 0 a Cartha­ go Nova. La informaci6 que tenim en l'actualitat permet questionar, si mes no, la

encunyaci6 a Carthago Nova i -malgrat que tenim dades que fan pensar que va ser emesa a Ilici- creiem que a hores d'ara es mes prudent de mantenir-Ia incer­

seva

ta entre un d'aquests dos tallers.

43. A excepcio d'aquests dos tallers, en la Nurnismatica hispanica nornes ha estat docurnentada

aquesta magistratura -i encara de mauera indirecta- en Celsa, arnb l'aparici6 de dos PR IIVQ (RPC

261). 44. Nemes en el llibre RPC es dubta respecte a !'atribuci6 d'aquesta ernissio a Carthago Nova, tot i que els autors la inclouen dins d'aquest taller

45.

legenda COS en el simpulum no la podern aclmetre (RPC, p. 97). No obsta nt, es mante la cronologia, encunyacla poe despres cle I'any 42 a. C.

tura de la seva

(RPC, p. 91).

La relaci6 de la primera ernissio ilicitana amb el consular cle Lepidus, fonamentacla en la lee­


L'EMISSIO DE CONDUC.

-

MALLEOL.

227

CATALEG Abreviatures CH.V. Sutherland, CM. Kraay,

AMC

Roman

Empire

in

Catalogue of the Coins of the

the Ashmolean

Museum.

1.

Augustus,

Oxford 1975. R. Arroyo, Numario de La Universidad de Valencia.

BU

Valencia,

1984.

Copenhague, SNG Sylloge

Numrnorum

Graecorum.

The

RoyaL

Collection

oj

Coins and Medals, Danish National Museum, 43, Spain-Gaul,

Copenhagen, 1984. R. Martini, B. Fischer, N. Vismara, Sylloge Nummorum Grae­

Mila, SNG

corum.

Italia, Milano Civiche Raccolte Numismatiche. Volume

1. Hispania-Gallia anellenica, Milano, 1988.

Sylloge Nummorum Graecorum. Staatliche Miinrsammlung. Miinchen, I Heft. Hispania-Gallia Narbonensis, Berlin, 1968. L. Villaronga, Numismdtica Antigua de Hispania, Barcelona,

Munic, SNG NAH

1979. M. Paz Garcia-Bellido; M. Garda, Album de la Antigua CoLee­

S de C

cion Sanchez de la Cotera de moneda lbero-romana,

Madrid,

1986.

Vatica, Biblioteca Apost6lica

P.P.

Ripolles, «Corpus

Nummorum

Hispano-

rum.I. Medagliere Vaticano», Italica 16, 1982, pp. 87-118, lams.

I-XXXVI. G. Dembski, Katalog der antiken Munzen. A Grieche I,

Viena, SNG

Hispa­

nia und die romische Provinzen Galliens, Wien 1979.

Semis. 22 mm. pes mitia 5.08 g. (68 exemplars) Anv.

CONDUC (0 CONTVC) MALLEOL Ma estesa.

Rev.

a.

CONDVC

b.

CONTVC

II VIR QVINQ Brau a dreta.

Ref. B.: Vives CXXX, 3; Beltran, Cartagena 15; NAH 920; RPC 158. 1.

Al

CONTVC

Rl *

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional col. Sastre 10367, 5.86g. 8h.

b.

Munic, SNG n" 64, 5.60g. 9h.


u: M. LLORENS FORCADA

228

bi

2

1

b2

3

2

al

2

3

a2

1

4

a3

1

a4

1

8

5

2

7

6

6

3

2

as

3

7

4

7

a6

4

8

b3

6

9

5

6

a7

3

10

6

4

a8

2

11

a9

1

12

a10

1

13

7

2

all

7

14

8

10

a12

6

15

9

6

a13

3

16

a14

4

17

10

3

a15

5

18

11

3

a16

1

19 �

12

3

a17

2

20

13

2

a18

3

21

14

2

a19

1

22

15

5

a20

3

23

Figura 1. Sequencia dels enllacos d'encuny de la ernissio de Conduc=M alleol.

2

A2

CONTVC

R1 "

a.

Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre (= Sub. ANE

25/5/1957,157), 5.75g. 10h. b. c.

3

A3

Madrid, lnstituto Valencia de Don Juan, 4.63g. 12h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8835, 5.30g. 12h.

CONDVC

Rl 'i'

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8815, 5.51g. 10h.

b.

Col Barril, ? ?


L'EMISS]O DE CONDUC.

-

MALLEOL.

229

2a

3a

4a

5a

6a

6c

7a

8a

lOb

11a

12a

1a


Ma. M. LLORENS FORCADA

230

4

A4

CONDVC

R1 ",

a.

Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 23585, 4.15g. 8h.

5

A5

CONDVC

R2 '"

6

A6

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8826, 6.07g. 2h.

CONDVC

R2 "a.

b. "c.

d.

Londres, British Museum 1188, 4.66g. 8h. S de C 1171 (= Sub. Calic618-19/6/1979, 326), 5.66g. 3h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8833, 6.01g. 11h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional col. Sastre 10368, 4.10g. 3h.

7

A6 R3 ",

a.

Col. Villaronga, 5.40g. 10h.

b.

Barcelona,

Gabinet Numismatic de

Catalunya 30762, 5.13g.

8h. 8

A7

CONDVC

R2 '"

a.

Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8834, 7.21g. 7h.

b.

Nova York, American Numismatic Society HSA 21121, 5.91g. 10h.

9

A7 R4 a.

10

A8

Col. Balsach, 5.15g. 11h.

CONDVC

R4 a.

"b. c.

d.

11

A9

Sub. ANE 7-9/3/1989,127, 4.50g. 9h.

Londres, British Museum 1187, 4.73g. 4h. Col. Cardim, 4.10g. 9h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8824, 5.26g. 6h.

CONTVC

R4 "a. b.

Col. Johnson (motile British Museum), 5,50g. 6h.

Berlin, Staatliche Museen 17455 (= RPC 158/1), 6,29g. 6h.


L'EMISSIO DE CONDUC. 12

-

MALLEOL.

231

A9 R5 *

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8828, 5.69g. 8h. Anv.: en cuny reavivat.

13

b.

Sub. Herrero 24/5/1990, 31, 5.93g. ?

c.

NAH 920, ? ?

d.

Viena, SNG n° 74, 6.00g. 6h.

AIO CONDVC R5 a.

Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 23584, 5.82g. 10h.

*

14

b.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8818, 5.49g. 10h.

a.

Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 5.87g. 7h.

AIO R6 *

15

A11 CONDVC R6 *

16

a.

Paris, Biblioteque Nationale 812, 5.47g. 11h.

b.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8819, 7.21g. 1h.

A12 CONDVC R6 a.

17

Berlfn, Staatliche Museen 17456, 5.74g. 10h.

A13 CONDVC R7 *

18

a.

Sub. Calic6 18-19/6/1979,325, 6.62g. 4h.

A14 CONDVC R7 a.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 5.24g. 5h.

19

AlA R8 *

a.

Elda, Museu Arqueologic Municipal 32, 4.85g. 9h. Trobada a El Monastil (Elda).

b.

Nova

York, American Numismatic Society, Anderson 1425,

3.09g.4h. c.

d. e.

f.

Valencia, BU 236, 4.90g. 3h. Albacete, Museo de Albacete 1850, 5.90g. 4h. Sub. Vi co 5/1985, 84, 4.95g. ? Elda, Museu Arqueologic Municipal 33, 7.31g. 7h. Trobada a EI Monastil (Elda).


u: M. LLORENS FORCADA

232

20

A15 R8 *

'"

Oxford, Ashmolean M. (= AMC 958

b.

Lonclres, British Museum 1190, 4.50g. 2h. Berlin, Staatliche Museen 27920, 4.32g. 7h.

c.

d.

21

RPC 15SI11), 5.03g. 2h.

a.

=

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8829, 4.92g. 12h.

A15 CONDVC

R9 .;.

a.

b. 22

Madrid, Instituto Valencia de Don Juan, 4.60g. 9h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8822, 3.95g. 2h.

A16 CONDVC

R9 .,.

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalS820, 3.69g. 10h.

b.

Valencia, Servei d'lnvestigaci6 Arqueologica Municipal, 5.34g.

c.

Paris, Biblioteque Nationale 811, 4.07g. 2h.

lOh.

23

A17 CONDVC

R9

24

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8825, 3.85g. 12h.

a.

Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 4.74g. Sh. Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 14798, 4.S6g.

A17

Rl0 '"

b.

9h. c.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 3.96g. Sh.

25

A18 CONDVC

Rll

26

a.

Col. Meseguer, 4.00g. ? Trobada en la regi6 de Murcia.

b.

Col. Nuix, 3.65g. 2h.

c.

Sub. ANE 25-27/611974, 20, 4.2Sg. ?

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8823 (= Vives CXXX,

A18 R12 ;::

3), 4.45g. 2h. b. 27

Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalS816, 4.8Sg. 3h.

A19 CONDVC R12 *

Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalSS17, 5.03g. 9h.


L'EMISSIO DE CONDUC.

-

MALLEOL.

233

l3b

14a

15a

17a

19a

20a

20b

21a

22a

24a

26a

28a


Ma. M. LLORENS FORCADA

234

28

A20 CONDVC R13 *

a.

Murcia, Museo Arqueol6gico 536/847 (= M. Lechuga Galindo, G. Matilla Seiquer, «EI monetario del Museo de Murcia

(1).

composici6n. Series hispano-Iatinas», Verdolay 2, 1990, p. 235), 5.78g. 11h. Mila, SNG n° 228, 4.19g. 2h. Historia y

b. 29

A21 CONDVC R14 a.

Vatica, Biblioteca Apost6lica (= Italica 16, 1982, n° 330), 5.75g. 12h.

30

b.

Berlin, Staatliche Museen 17135, 4.49g. 12h.

a.

Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8831, 4.25g. 11h.

A21 R15 e-c

31

A22 CONDVC R15 "a.

32

Londres, British Museum 1189, 4.65g. 11h.

A23 CONDVC R15 "a.

b.

Sub. Numismatica Ars Classica 29-30/3/1989, 320, 4.94g. ? Nova York, American Numismatic Society HSA 21122, 5.33g. 9h.

c.

Elda, Museu Arqueologic Municipal 34, 3.66g. 12h. Trobada a El Monastil (Elda).

Quadrant. 18 mm. pes muja 2.84 g. (8 exemplars) Anv.

COND[ ]MALL Martell.

Rev.

II VIR QVIN[Q] Escut.

Ref. B.: Vives CXXX, 4; Beltran, Cartagena 16; NAH 921; RPC 159. 1.

Al R1 "'

a.

Paris, Biblioteque Nationale 813 (= Vives CXXX, 4

=

RPC

159/1), 2.73g. ? b. "c.

NAH921,2.80g.1h. Madrid, Instituto Valencia de Don Juan (= S de

2.36g.12h. *

d.

Paris, Biblioteque Nationale 814, 3.10g. 811.

C

1237),


L'EMISSIO DE CONDUC.

29b

la

-

30a

Ie

32a

31a

Id

moneda falsa

235

MALLEOL.

If

Ih


236

Ma. M. LLORENS FORCADA

*

e.

Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 3.39g. ?

f.

Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8836, 3.19g. 10h. Col. P. de la Cova, 2.91g. ? Trobada en la regia de Cartagena.

g. *

h.

Nova York, American Numismatic Society HSA 11886, 2.43g. 4h.

Altres exemplars

2.

Alacant, Museu Arqueologic Provincial (= CMTM n° 251), 3.85g. 11h. Alacant, Museu Arqueologic Provincial col. Isidro, 4.24g. 2h.

3.

Alacant, Museu Arqueologic Provincial, ? ? Trobada a el Tossal de Mani-

1.

ses

4.

(Alacant), el1979 (A7)

5.

Albacete, Museo de Albacete 1941, 4.20g. 2h. Sub. ANE 20-21110/1972, 46, ? ? (R9)

6.

Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 4699, 3.50g. 9h.

7.

Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 30761, 5.05g. 8h. (R8) Berlin, Staatliche Museen col. A. Lobbecke, 4.94g. 12h. (R9) Berna, Bernisches Historisches Museum 3450, 4.46g. ?

8. 9. 10.

Sub. Calico 8-9/11/1978,230, 6.00g. ?

11.

Copenhague, SNG n° 490, 4.37g. 4h.

12.

Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 6.11g. 12h. Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 5.53g. 3h. Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8821, 3.98g. 9h.

13. 14. 15.

Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8827, 7.76g. 9h. (R5) Moneda doblement encunyada.

16.

Madrid, Museo Arqueologico Nacional8832, 4.56g. 6h. (R12).

17.

Malaga, Museo de Malaga (= B. Mora Serrano, «La coleccion Temboury de los fondos monetarios del Museo de Malaga», Mainake VI-VII, 198485, n° 245), 4.66g. 3h. Nova York, American Numismatic Society HSA 11891, 4.96g. 7h. Nova York, American Numismatic Society HSA 21120, 6.65g. 5h. Nova York, American Numismatic Society HSA 23697, 5.18g. 6h. (R7) Nova York, American Numismatic Society HSA 57.5173, 5.02g. 1h. (R15) Nova York, American Numismatic Society Newell 66215, 5.26g. 10h.

18. 19.

20. 21. 22.

(R13) 23.

Nova York, American Numismatic Society Newell 66223, 6.70g. 5h. (A7)

24.

Oxford, Ashmolean Museum (= AMC 959), 4.44g. 3h.

25.

Paris, Biblioteque Nationale 810, 5.20g. 9h. (R5).

26.

Col. P.V., 5.98g. 1h. (R2).

27.

Valencia, BU 333, 4.20g. 12h.

28.

Valencia, BU 334, 5.90g. 3h. Valencia, BU 335, 3.90g. 3h. Valencia, BU 337, 4.40g. 4h.

29. 30.


L'EMlSSI6 DE CONDUC.

-

MALLEOL.

237

31.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, ? ?

32.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.18g. 10h.

33.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueolcgica Municipal, 4.20g. llh. Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.22g. 2h. (R2)

34.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.68g. 6h. Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.70g. llh.

35.

36.

40.

Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.73g. 4h. (A6) Vatica, Biblioteca Apostolica (= Italica 16, 1982, n° 329), 5.80g. 3h. (R3) S de C 1172, ? ? (R12) Col. Privada, ? ? (A20)

41.

Col Ferrer, 4.70g. 8h. (Rll)

37. 38.

39.

42.

Col. Tiz6n, 5.40g. 12h. (A17)

43.

Col. Sanz, ? 9h. (R12)

Moneda falsa La moneda conservada en el Museo Arqueol6gico Nacional de Madrid amb el numero d'inventari 8830 (4.63 g. 12 h.) ha estat obtinguda mitjancant el proces de fusi6

a

partir de la moneda 29b del cataleg, S'aprecia com en ambd6s exem­

plars les llegendes CONDVC, a l'anvers, i II VIR, al revers, es troven sense relleu. S'ha d'afegir, tarnbe, que la peca falsificada reprodueix els petits forats que aparei­ xen

al revers de l'original. Platejada.

"

Les abreviatures que hem fet servir en aquest article s6n: Beltran, Cartagena

monedas latinas de

Cartagena,

Murcia 1949; CMTM

=

=

A. Beltran, Las

P.P. Ripolles, La circulacion monetaria en La

M. Grant, From Imperium 10 Auctoritas, Cambrid­ A. Burnett, M. Amandry, P.P. Ripolles, Roman Provincial Coinage, Vol. I: From the ge 1946; RPC M.H. Crawford, Roman death of Caesar to Vitellius (44 BC to AD69), London-Paris 1992; RRC Republican Coinage, Cambridge 1974. Aquest estudi ha estat possible gracies a la col·laboraci6 de C. Alfaro (Madrid), M. Amandry (Paris), A. Burnett (Londres), M. Campo (Barcelona), M.L. Delgado (Elda), R. Duran (Madrid), M.P. Garcia Bellido (Madrid), C.1. Howgego (Oxford), E.A. Llobregat (Alacant), M. Lechuga (Murcia),

Tarraconense Mediierranea, Valencia 1982; FITA

=

=

=

*,.

1.M. Garcia Cano (Murcia), B. Mora (Malaga), A. Ribera (Valencia), P.P. Ripolles (Valencia), H.D. Schultz (Berlin), R. Sanz (Albacete) i L. Villaronga. Elnostre agraiment mes sincer a tots ells.


Bilan des recherches rcccntes sur le monnayage «romain» de Mauretanie MICHEL AMANDRY

A la mort de Bocchus I (81 avant J.-c.) (?), Sosus monta sur Ie trone de Mau­ retanie et y demeura jusqu'en 50/49 avant J.-c.1 A cette date, la Mauretanie fut divisee en 2 royaumes, lorsque Cesar et Ie Senat reconnurent Bocchus II et Bogud Mauretanie occidentale, a pour allies et amis du peuple romain. A Bogud revint la Bocchus la Mauretanie orientale. Vers 40, Bogud prit Ie parti cle Marc Antoine contre Octave. En

passa

so us

38, la cite de Tingi se rebella contre Bogucl et son royaume

l'autorite de Bocchus. Octave

octroya probablement alors Ie clroit

romain a Tingi et elle clevint municipe. Entre la mort de Bocchus II

en

33 et I'installation cle Juba

sur

le trone cle

Mauretanie en 25, cette region devint province romaine. Octave y fonda 12 colo­ nies: 3 dans l'Ouest, portant Ie titre cle Iulia, et 9 clans l'Est, portant, lorsqu'il est connu, Ie titre de lulia Augusta. Dans l'Ouest, lulia Constantia Zilil, Iulia Campes­

Iris Babba et Iulia Valentia Banasa. Dans

Saldae, Igilgi, Succhabar, ces

l'Est, Cartenna, Gunugu, Rusguniae,

Aquae et Tubusuptu. La difference de titre suggere que

colonies furent fondees en 2 groupes, les colonies de 1'Ouest avant 27, celles cle

1. M. EUZENNAT, «Le roi Sosus et la dynasticmaurctanienne», Melanges 1. Carcopino, 1966, p. 333-9; G. Camps, «Sosus ou Mastanesosus, roi de Mauretanie 80? 49? avo .l.vC.», Encyclopedie berbe­ re, cahier 11" 5, '1972. -


240

M. AMANDRY

l'Est entre 27 et 25. Tingi fut probablement elevee au rang de colonie lorsqu'Octa­ ve

crea les 3 colonies de l'Ouest.

Le monnayage de ces cites, si toutefois elles ont fait trapper monnaie, a bene­ ficie d'un renouveau d'interet ces dernieres annees et la synthese de ces travaux

vient de paraitre dans Ie Roman Provincial Coinage.' Que I'on et de les dedier a

me

permette ici

L.

RPC, d'apporter quelques complements Villaronga, en ternoignage d'admiration pour Ie savant et d'arnitie pour l'hornme. au

I.

CITES DE MAURETANIE OCCIDENTALE

A. TINGI

Sept emissions ont ete frappees, Rappelons la structure de ce monnayage: Q. Fabius Fabullus, L. Aurelius Seneca IVVir, 38-33 (RPC 857-8);

1.

Q. Fabius Fabullus, C. Iulius Atticus IVVir, L. Aemilius et L. Valerius Aed.,

2.

38-33 (RPC 859); 3.

Fabullus, Antistius (7) IVVir, L. Baebius Cosa (7), M. Curius L. M. (7) Aed., 33-27 (RPC 860);

4.

Maior, Simint. nv, Aemilius, Pollio Aed., 33-27 (RPC 861);

5.

[] A Allienus [ ] nv, Auguste, ca. 27 (RPC 862);

6a.

Auguste, 19 (7) (RPC 863);

6b.

Auguste, 19 (7) (RPC 864);

7.

Tibere, 23-29 (RPC 865). Aux exemplaires cites dans Ie RPC, il taut ajouter deux mormaies conservees

a l'Instituto Valencia de Don Juan a Madrid: l'une appartient a l'ernission 3 (fig. 1:

8,61 g; 12 h), l'autre a l'ernission 6b (fig. 2: 13,86 g; 12 h). La metrologie de ces sept emissions est la suivante:

Em.

Nb.

TaiILe

Moyenne

d'exs.

Denomination

dufian

Coins de droit

I.

2

17,40 g

(1 )

28 m m

As oncial

2.

8

10,22 g

24-6 mm

Semis oncial

3.

6

11.30 g

(7) (4)

23 111m

Semis oncial

1

4.

6

12,18 g

25-6 mm

As (?)

2

2. A. BURNET. M. AMANDI(Y ct P.P.

Caesar to the death ojVitellius (44 BC dres

-

Paris, 1992. p. 210-215.

-

RIPOLLES, Roman Provincial Coinage. I. From {he death of

AD 69), British Museum Press

-

Bibliothcquc Naiionale, Lon­


MONNAYAGE «ROMAIN" DE MAURETANIE

Em.

Nb.

Taille

Moyenne

d'exs. 5.

1

6a.

4

6b.

9

7.

5

Denomination

247

Coins de droit

duflan 14,71 g 30,90 g

27mm

As (7)

1

32-4 mm

Sesterce

1

17,60 g 13,96 g

26-8 mm

Dupondius

1

25mm

As

1

(7)

B. COLONIA IULIA CONSTANTIA ZJLlL

Un des acquis importants de ces dernieres annees est la decouverte d'un men­ nayage de fondation de la colonie.' Celui-ci se compose de deux denominations: RPC

Nb.

Moyenne

d'exs. 866A 866

3

Taille

Denomination

Coins de droit

duflan 18,39 g

26 111m

As oncial (?)

8,04 g

23-4 mm

Sern is oncial (?)

C. COLONIA JULIA CAMPESTRIS BABBA

frappe par cette colonie se compose d'une serie autonome (estris) et d'une emission portant uniquement l'eth­ Ie nique Julia, frappee par prefet C. Mar. Ambatus, attribuee a Babba,' forrnee de 2 denominations. II est du reste possible que la serie autonome fasse partie de Le monnayage

portant l'ethnique Iulia Camp

l'emission d'Ambatus, datee de ca. 19 avant J.-c. La structure de ce monnayage est la suivante: Nb

RPC

Taille

Moyenne

d'exs. 868

2

869

4

867

VANT,

2

Denom.

32,03 g 10,27 g 3,99 g

(1 )

Coins de droit

duflan 32-3 mm

Sesterce

1

21-3 111m

As

1

15 111111

Quadrans (7)

3. A. AKERRAZ, M. AMANDin'. G. DEPEYROT, N. EL KI-IATIB-BOUJlIli\R, A. HESNARD. A. KERMOR­ E. LENOIR, M. LENOIR et G. MONTIIEL «Recherches archcologiqucs rccentcs il Dchar Kdid

(Zilil): les decouvertes mouctaires». BSFN 1989/2. p. 510-515: Id., «Dehar Jdid (Zilil): les decouvertes monctaires. I1», BSFN 1991/4. p. 65-69; RPC 866 et 866A.

nurnismatique africaine, I. 2. Le monnayagc elu prelct Arnbatus a (Maurcianie Tingitanc)?», RN 1984, p. 88-94 ct pI. VIII.

4. A. AMANDI�Y, «Notes de Babba


242

M. AMANDRY

II. MAURETANIE ORIENTALE A. LE MONNAYAGE DE BOCCHUS II Le pretendu monnayage de ete

l'interregne doit etre attribue a Bocchus II.s II a

frappe a ToL entre 49 et 33, plus probablement apres que Bocchus ait pris Ie

parti d'Octave, car La tete janiforme au droit de La denomination la plus lourde de monnayage pourrait figurer les traits de Bocchus et d'Octave.

son

Ce monnayage se compose de 4 denominations: RPC

Nb.

Taille

Moyenne

d'exs. 873

8

874

2

875

3

876

Aux six

Denom.

du fian

12,67 g 10,31 g 6,51 g 2,50 g

(5)

24-31

Coins de droit

As oncial

4+

24-8 111111

Se111is oncial

2

18-22111111

Ouadrans oncial

2+

14-5 mrn

Sextans oncial

1

111111

exemplaires cites dans Ie RPC, il faut ajouter les deux conserves au

Musee du Bardo a Tunis (fig. 3: 9,85 g; 8/9 h; fig. 4: 10,03 g; 8/9 h).

B. LA PROVINCE ROMAINE

Entre 33 et 25 fut frappe a 101 un monnayage provincial. Celuici cornprend 3 denominations: RPC

Nb.

Taille

Moyenne

d'exs. 877

1

878

9

879

3

Denom.

24,18 g 8,58 g 7,81 g

(8)

Coins de droit

dufian 33-4 mm

As oncial

1

24-5 mm

Semis oncial

1+

21-2 mrn

Quadrans oncial

1+

Aux huit exemplaires de la serie IMP CAESAR, tete nue d'Octave/DIVI F, buste de I' Afrique (RPC 878), il faut ajouter celui qui est entre recemrnent dans la

collection PY (fig. 5: 6,80g; 11 h).

c. CITES 1. Cesaree A cote du monnayage royal de Juba II, Cesaree produisit un monnayage local

qUl

se

compose de 2

denominations, si toutefois I'on accepte l'attribution de

5. A. AMANDRY, «Notes de nurnismatique africainc, IV. 6. Le monnayage de Bocchus, fils de Sosus, ou le prerendu rnonnayage de l'interregne de Mauretanie», RN 1989, p. 80-85 et pI. VII.


MONNAYAGE «ROMAlN» DE MAURETANIE

2

1

4

5

243

3

6

9

7


244

M.AMANDRY

l'enigmatique sene SITVM CAESARIS, buste de Tyche a g./Capricorne avec corne d'abondance, globe et gouvernail a dr. (RPC 880) a cet atelier. RPC

Nb.

Moyenne

Taille

d'exs.

Denom.

du flan

Coins de droit

880

6

13,82 g

25mm

As?

?

881/3

11

3,54 g

16-7 mm

Quadrans?

?

Aux 9 exemplaires des series RPC 88113, il faut

ajouter deux monnaies con­

servees au Musee du Bardo a Tunis: I'une appartient a la serie RPC 881

(fig. 6:

3,03 g; 9 h), avec la graphie tres claire CAESAREA et non KAESAREA; I'autre ala serie RPC 882 (fig. 7: 4,46 g; 2 h).

b. Cartenna Un monnayage de fondation a ete attribue par M. Amandry et D. Nony a Cartenna." Frappe par les magistrats C. Al, et M. F. il ne Vic., Pomp. comprend

qu'une denomination: RPC

Nb

Taille

Moyenne

d'exs.

884/5

13

Denom.

Coins

dufian 21,64 g

(12)

de droit

29-31 mm

As oncial

4

Le Musee du Bardo conserve deux exemplaires de la serie RPC 884: l'un 8: 26,48 g; 9 h) est de memes coins que les monnaies RPC 884/3 et 5; I'autre

(fig. (fig. 9:

18,39 g; 9110 h) de memes coins que les monnaies RPC 884/1 et 4. Au terme de ce rapide survol,' on notera les points suivants: Si Ie monnayage «romain»

rornanise apparait

Mauretanie

plus tot

qu'en Proconsulaire, il disparait egalernent plus tot, car la seule emission

que I'on

-

ou

en

puisse attribuer de facon certaine au regne de Tibere est celle qui represente Dru­ sus Cesar et Neron Cesar a Tingi (RPC 865); ce monnayage a ete produit en quantites extremement limitees, comme I'indique Ie nombre de coins repertories, toutes les fois qu'il a ete possible de -

mener

a bien

une

etude de coins. II

ne

joue done aucun role dans les circuits

d'echanges;

6. A. AMANDRY, et D. NONY, «Une emission preaugusteenne it Cartenna ne

(Mauretanie cesarien­

)?», RN 1983, p. 57-62 et pI. XI.

7. Mes remerciements vont it MARIA PAZ GARCIA-BELLIDO pour m'avoir procure les photos des monnaies de Tingi conservees a l'Instituto Valencia de Don Juan a Madrid et a Khaled Ben Romdha­ ne, Conservateur du Cabinet des medailles du Musee national du Bardo it Tunis, pour m'avoir accueilli liberalerncnt et permis d'etudier to us les rnonnayages relevant du volume du RPC.

premier


MONNAYAGE «ROMAIN» DE MAURETANIE

-

enfin la metrologie semble bien se conformer au modele romain:

oncial pour les monnayages frappes

avant ca.

245

systeme

20 avant J.-c., systerne augusteen

Plus que le poids, le diametre du flan doit pour les series frappees apres cette date. nous guider dans la determination des denominations. Les series suivantes appartiennent au systerne oncial:

AS RPC

Diametre

Moyenne

857/8

28mm

17,40g

866A

26mm

18,39 g

873

24-31 mm

877

33-4 mm

12,67 g 24,18 g

884/5

29-31 mm

21,64 g

RPC

Diametre

Moyenne

859

24-6 mm

10,22 g

860

23mm

11,30 g

866

23-4 mm

8,04 g

874

24-8 mm

10,31 g

878

24-5 mm

8,58 g

SEMIS

QUADRANS RPC

Diametre

Moyenne

875

18-22 mm

6,51 g

879

21-2 mm

7,81 g

RPC

Diametre

Moyenne

876

14-5 mm

2,50 g

SEXTANS

Les series suivantes appartiennent au systeme augusteen:


246

M. AMANDRY

SESTERCE

RPC

Diametre

Moyenne

863

32-4 rnrn

868

32- 3 mm

30,90 g 32,03 g

RPC

Diametre

Moyenne

864

28-8 mm

17,60 g

RPC

Diametre

Moyenne

865

25 mm

13,96 g

869

21-3 mill

10,27 g

880

25 111m

13,82 g

RPC

Diametre

Moyenne

867

15 rnrn

3,99 g

881/3

16/7 mm

3,54 g

DUPONDJUS

AS

QUADRANS

Bien entendu, devant la rarete de ce materiel, it faut continuer a reunir Ie plus de documentation

possible, et je sera is heureux davoir acces a de nouvelles

collections, privees ou publiques, jusqu'a present inexploitees.


U ne emission exceptionnelle en l'honneur de Claude II a Siscia

HELENE HUVELIN

La creation de la Monnaie de Siscia en 261-262 correspondrait, selon Michel

Christol.I a la remise en ordre du monde danubien. Gallien, profitant du repit que lui accordait momentanernent la pression barbare, renforca alors son systerne defensif en s'appuyant sur sence de

un

certain nombre de positions strategiques ou la

pre­

garnisons militaires entraina l'ouverture d'ateliers monetaires.

Alfoldi,' divise Ie monnayage de l'atelier de Sis­ cia, sous Ie regne de Gallien, de 262 a 268, en trois peri odes. Chaque periode se R. Gobl,' suivant en cela A.

subdivisant ensuite en plusieurs phases. Alors que les deux

comptent l'une

comme

premieres periodes: fin 262/debut 264 et 264/fin 266 ne l'autre que trois phases seulement, la derniere: debut

267/mi-268, n'en totalise pas moins de huit. Cet accroissement de l'activite de l'atelier

a

sans

doute

une

double raison: a

partir de 267 l'invasion combinee,

terrestre et maritime, des Goths et des Herules oblige Gallien a se porter dans les

provinces de l'Illyricum a la tete de troupes de renfort, puis, alors qu'il achevait de l'atelier de nettoyer le secteur, survient la revolte d' Aureolus qui le prive de Milan, cette place forte etant tombee aux mains de l'usurpateur. Certes le nombre

1.

M. CHRISTOl, Arrnees et Iiscalire dans Ie monde

antique. Colloques Nationaux du CN RS n"

936, Paris, octobre 1976. p. 244. 2. R. GOBl, Del' All/ball. del' romischen Munzprtigung in del' Kaiserreii, V/2 Gallienus als Allein­ herrscher, NZ, 1935, p. 23-27. 3. A. ALFOlDI, Siscia I, Dic Pragungen des Galliens, NK 26-27 (1928-29) 1931, p. 14-48.


248

H. HUVELlN

des officines de I'atelier de Rome fut alors augmente et

passa de six a neuf puis a

douze mais Siscia dut egalement etre mis a contribution pour

pallier aux difficultes

que cette situation ne manqua pas de susciter. A l'avenernent de Claude II les douze officines de Rome

poursuivent leur tra­

vail et ernettent en abondance. L'atelier de Milan, repris a A ureolus

qui y faisait

battre rnonnaie au nom de Postume, frappe desorrnais pour I 'ernpereur

legitime et

Siscia perd une partie de son importance. Alors que dans la cite danubienne le

sigle d'atelier ST eta it apparu sur les antoniniani debut 268 pour etre bient6t rem­ place par de simples marques d'officine P (rima) et S (ecunda) d'abord puis I et II, la premiere emission pour Claude II ne comporte que des exernplaires non signes. Cette emission se decompose en trois phases: la premiere est caracterisee par la titulature IMP CLA VDIVS CAES A VG a six revers: AS A VG, AEQVTT couplee FELl CITAS

SAECVLI, FORTVNA RED, RESTITVTOR ORBIS, SALVS

A VG et VICTORIA A VG. Dans la deuxierne phase la titulature devient IMP

CLA VDIVS PF A VG, connue pour trois revers seulement: AEQVITAS A VG,

FORTVNA RED et SALVS A VG. Ces revers sont tous repris des emissions de Gallien. Dans la derniere phase

maintenue, inchangee, jusqu'a

apparait la titulature IMP CLA VDIVS AVG,

la fin du

regne.

On reutilise

encore

Ie

revers

FORTVNA RED et on lui adjoint ORIENS A VG lui aussi deja employe sous Gallien ainsi que deux autres revers nouveaux: AETERNITATI AVG, Saturne debout a droite, tenant un sceptre et une faux et ROMAE AETERNAE, Rome assise a gauche tenant un sceptre transversal. A cette

phase se rattache sans doute l'unique exernplaire au type MARS VICTOR, Mars marchant a droite

aussi tenant

une

lance

transversale

et

un

bouclier, conserve

au

Kunsthistorisches

Museum de Vienne. Durant cette premiere emission le portrait est encore celui de Gallien, les effi­

gies sont larges et tiennent tout Ie champ. On trouve principalement des bustes radies, drapes, cuirasses, vus de dos et aussi (plus rarement) vus de face, des teres radices et, a partir de la 3eme phase, des bustes radies et cuirasses. Taus les exern­

plaires sont rares particulierernent ceux des deux dernieres phases. Cette emission d'antoniniani est certainement conternporaine d'une courte serie d'aurei et de deniers qui portent au droit une tete lauree, a gauche, qu'entou­ re

la

legende caracteristique IMP CLA VDIVS CAES A VG et dent Ie revers est

celui de Rome assise a gauche et probablement aussi d'un aureus, d'une tout autre facture cependant, conserve au Musee des Therrnes, a Rome

qui se decrit: IMP I'epaule gauche

CLA VDIVS A VG, buste laure et cuirasse a droite, l'egide sur

R/PAX PVBLlCA, Paix assise a gauche, tenant un rarneau d'olivier de la droite et un

sceptre tranversal de la gauche.' Si cette premiere emission et ses diverses pha-

4.

H. HUVEI.IN, L'atelicr de Siscia sous Claude II Ie Gothique: Aurei ct deniers,

p.723-725.

8SFN, 10, IY85,


CLAUDE /I A SfSCIA

ses

sont assez faciles a cerner,

249

il n'en va pas de merne pour la suite du monnayage

de Siscia. En effet Ie numeraire non signe continue a etre frappe en relative abon­ dance mais de nombreux exemplaires portent les marques I dans le champ,

et

II tantot a droite

tantot a gauche et aussi parfois a I'exergue. Le classement d'apres

la dimension des effigies allant des tetes ou bustes qui tiennent tout Ie champ du droit a celles qui apparaissent comme miniaturisees est utile mais non determinant d'abord parce qu'il y entre une part de subjectivite et ensuite parce que l'evolution de la maniere des differents graveurs n'a pas ete forcernent synchrone. Deplus R. Gobi, il semble qu'a l'atelier de Siscia on ait fait comme l'a mene

une

rernarque deja conservation et de rernploi des coins/ certainement pour de politi que

les coins de revers et peut-etre aussi pour ceux de droits. Mon propos n'est pas de detailler ce classement point par point mais seule­ ment d'en tracer

les grandes lignes de maniere a pouvoir arriver a bien situer Ie ainsi de le dater avec

petit groupe de pieces qui est I'objet de cet article et tenter precision. On discerne une premiere phase marquee 1 et II a droite dans Ie champ. La premiere officine, en quantite notable, ne frappe qu'un seul revers, semble-t-il: ANNONA

A VG.

Deux

revers

PROVIDEN

A VG,

et

moins

abondamment

FIDES MILITVM sont issus de la seconde officine. Un certain nornbre d'exem­

pIa ires continuent a ne pas etre marques. Dans la deuxierne phase, les memes marques, I et II, sont placees a gauche dans le champ. Les trois memes types SPES A VG, PAX et VICTORIA A VG sont em is indifferernment par les deux officines. Ici encore on retrouve des exem­

plaires sans marque. Vient alors une troisierne phase OU les marques sont a nouveau a droite dans Ie champ. Les deux officines continuent la frappe des types PAX AVG et SPES A VG de la phase precedente. Au

revers

VICTORIA A VG on substitue, dans la

VIRTVS premiere officine celui de LAETITIA A VG et dans la seconde celui de A VG.

Deplus dans la premiere officine on emet trois types supplernentaires:

AEQVITAS AVG, LIBERALITAS AVG et MARS VLTOR. Enfin l'emission se termine par une courte serie ou les marques sont placees a

l'exergue. On ne connait que deux revers: VIRTVS A VG, cavalier chargeant a droite et VOT A ORBIS, deux Victoires accrochant un bouclier inscrit SC a

un

indistinctement palmier. Le premier est frappe clans la seule officine II, Ie second dans les deux officines. Dans les deux dernieres phases les exemplaires non mar­

ques se font moins nombreux rnais persistent cependant.

sence

5. R. Goui., op. cu., p. 11. C'est par Ie rernploi de coins de revers de Gallien que s'explique la pre­ de marques d'officine sur certains excmplaires de la premiere emission de Claude II, voir par Ie n" 3279 du tresor de Blackmoor (CI-IRB Ill, Londres 1982) ou Ie n° 2272 de celui de Cune­

exemple tio (British Museum Publications, J 983).


250

H. HUVELlN

C'est a partir de la deuxierne phase de cette emission que I'on voit apparaitre,

frappes successivement avec les marques d'officine a gauche, puis a droite et enfin a l'exergue toute une serie de bustes exceptionnels: A. Tete radie a gauche avec une variante, Aa, au on distingue un pan de dra-

perie sur l'epaule droite, B. Buste radie, drape et cuirasse a gauche,

C. Buste radie, drape et cuirasse a droite, avec lance sur l'epaule g., D. Buste radie, drape et cuirasse a gauche avec lance sur l'epaule dr. et bou­

clier, E. Buste radie drape et cuirasse a gauche, avec trophee sur l'epaule droite, et

boucher,' F. Buste

radie, torse nu, baudrier en travers de Ja poitrine, lance en avant, bouclier, a gauche,

G. Buste cuirasse avec casque corinthien,' H. Buste

casque, radie, drape et cuirasse a gauche avec lance sur l'epaule

droite et boucher.' Taus ces antoniniani sont rares. Ainsi sur les 172 exemplaires de I'atelier de Siscia ernis pour Claude II que compte Ie tresor de Canakkale on n'en denombre que 3; 1 sur 117 dans la trouvaille d'Evreux; 1 sur 145 dans celie de Baldersdorf; 2 241 dans Ie depot de Normanby et 0 sur 106 dans celui de Cunetio. Soit dans

sur

l'ensemble un peu moins de 1 % Y Cette rarete rend evidernment tout commentaire aleatoire aussi est-ce tenterai de dater

avec

prudence que je petit hornogene duquel on note de nombreuses liaisons de coins de droit. A. Alfoldi suppose que le buste cuirasse, a droite, coiffe du casque corinthien ce

groupe bien

a l'interieur

que l'on remarque sur un antoninianus de Gallien emis a Siscia en 266 a du etre grave initialement pour les monnaies d'or. Il n'est pas impossible que sous Claude II aussi

ce

type d'effigie ait ete initialement utilise pour l'emission d'aurei, bien

qu'aucun exemplaire ne nous soit connu.

6. Ce buste rarissime dans la nurnismatique romaine et qui disparaltra avec Claude II a ete cree a Siscia pour Gallien, d. A. Alfoldi, op. til, pI. V, n" 16. 7. Ce bustc, le seul de la serie it n'etre pas radie, a deja ete utilise il Siscia pour Gallien, mais tourne it droite, cl. A. Alfoldi, op. cit. pI. V, n'' 14.

8. Les boucliers des bustes D, E, F et H sont tous ornes d'une Gorgone. 9. H.G. PFLAUM et P. BASTIEN, La trouvaille de Cauakkale (Turquie) NR IV, 1969; Le tresor d'Evreux, TAF IV, Eure n? 30; F. DICK, Der Schatzfund von Baldersdorf', Fundmiinren der romischen Zeit in Osterreich, II, 2, Klagenfurt, ·1976; R. BLAND et A. BURNEIT, The Norrnanby Hoard, CRRS VllI, Londres J 988; E. BESLEY et R. BLAND, The Cunetio Treasure, British Museum Publications, 1983.


CLAUDE /I A SIS CIA

En effet il a ere frappee a Siscia une serie d'aurei,

251

contemporaine de la deu­

xieme emission d'antoniniani si 1'0n en jugue par le portrait tres miniaturise repre­ sentant I'empereur laure, drape et cuirasse, vu de dos et tourne a droite au

qui figure

droit de l'unique exemplaire dont nous devons la connaissance au tresor d'un

navire romain decouvert face entre deux

copie

sur

en

Mediterranee." Le revers,

prisonniers n'appartient pas

au

une

Victoire debout de

repertoire de Siscia mais a ete

celui des aurei, quinaires, moyens bronzes et antoniniani ernis a Milan a

l'occasion de la victoire remportee sur les Alamans au lac de Garde."

Apres cette victoire, la production de l'atelier de Milan se ralentit alors que celle de Siscia, jusqu'alors mediocre, tous les exemplaire de la premiere emission sont rares, s'accroit netternerit, peut etre a la suite du transfert d'une partie du per­ sonnel d'un atelier a l'autre et surernent en raison des preparatifs de I'expedition militaire qui se terminera par la glorieuse bataille de Naissus. En depit de ses bustes guerriers, la deuxierne emission ne presente pas specia­

belliqueux. II n'y est fait qu'une tres discrete allusion a la VICTORIA. PAX et davantage encore SPES qui n'est plus la Spes Pvblica de Gallien mais bien la Spes aug (usti) et surtout LAETITlA, revers qui fait alors sa premiere apparition a Siscia, en sont les themes preferes auxquels un autre type,

lement

un

caractere

inconnu jusque la, VOTA OREIS

(deux Victoires accrochant un bouclier inscrit

SC a un palmier) confere une dimension universelle. A. Alfoldi

pensait que la serie avec bustes speciaux avait ete ernise des Ie nous avons vu qu'en realite elle n'apparait

debut de la deuxierne emission, mais

qu'au cours de la deuxierne phase de l'ernission c'est-a-dire au moment te de l'atelier

prend son essor a la fin de I'hiver

OU l'activi­

ou au commencement

du prin­

temps 269.

que

R. Bland et A. Burnett, dans leur etude du tresor de Norrnanby," ont montre la troisierne et derniere emission de Claude II a Siscia avait dfl se terminer fin

269 ou, a l'extrerne rigeur, debut 270. Cette emission est caracterisee par les nou­ velles marques d'officine

P, S, T, Q, apposees soit a gauche dans Ie champ soit,

dans un second temps, a l'exergue, comme elle est bien representee dans to us les tresors on peut admettre qu'elle a connu une certaine duree, six mois sans doute, et qu'elle a donc etait mise en oeuvre au debut de l'ete 269.

Nous aurions donc une fourchette de quelques semaines entre Ie printemps et l'ete 269 pour placer Ie groupe des bustes exceptionnels, groupe qui aurait ete ernis entre la victoire sur le lac de Garde et celle de Naissus. C'est a l'atelier de Cyzique, recernment ouvert que sera donne de cornmemo­ rer ce

succes decisif. On y retrouve, sur des monnaies d'or cette fois, Ie type, repris

10. J. LAFAURIE, Tresor d'un navire remain, I?N, 1958, p. 100 n? 2. 11. H. HUVELlN, La victoire du lac de Garde de Claude II, NAC, 1982, p. 283. 12. R. BLAND et A. BURNETT, The Norrnanby Hoard, p. 137.


252

H. HUVELIN

de Siscia, du cavalier chargeant a droite, avec, ici, trois ennemis a terre." Plusieurs serie d'antoninini se succederont fetant les victoires toire germanique par des revers montrant deux

gothiques d'abord puis la vic­

prisonniers assis de part et d'autre

d'un trophee. Pas plus a Rome qu'a Milan Ie monnayage ne fera directement allusion a cet evenement. Peut-etre attendait-on pour le celebrer avec faste le retour dans la Capitale de l'ernpereur victorieux, mais celui-ci, avant d'avoir atteint l'Italie, moura de la

peste a Sirmium a la fin de 269.

CATALOGUE Serie sans marque ou marquee I et II a gauche dans le

champ.

Sans marque 1.

IMP CLAVDIVS AVG

RI SPES A VG,

Spes

B-

-

deb out a g. brandissant

un

epi et tenant Ie pan de sa

jupe. Alf., pI. VI, n" 6 et 12. 2.

IMP CLA VDIVS A-VG

-

0-

RI Idem.

Alf., pI. VI, n° 16 et 17.

a.

Baldersdorf, n° 1070, 2,42 g.

f 3.

IMP CLAVDlVS AVG

-

B-

RI SPES A VG, Spes debout a

gauche tenant un epi et relevant le pan de sa jupe.

Alf., pI. VI, n° 7.

a.

BM, 1987-8-13-1

=

Canakkale n° 2256,

2,29 g. 4.

IMP CLA VDlVS A VG

-

G

-

RI PAX A VG, Paix courant a gauche, brandissant un rarneau.

Alf., pl. VI, n° 27 et 28.

a.

Oxford

=

Alf., pl. VI, n° 27,3,53 g.

If

5.

IMP CLA VDIVS A VG

-

Aa

-

RI SPES A VG, cornme au n° 1.

Alf., pI. VI n° 1.

a.

BM, 1980-3-16-12 3,43 g.

13. H. HUVELIN, L'atelier de Siscia sous Claude de Gothique,

=

Maltby Hoard,

p. 725 et pI. n? ll..


CLAUDE IIA SISCIA

4a

3a

6b

9a

6c

9b

253

Sa

6a

7a

8a

lOa

12a


254

6.

I-f. f-fUVELJN

IMP CLAVDIVS A- VG

D

-

-

RI Idem.

Alf., pI. VI, n° 18 et 19.

a.

CMP n° 11623

=

Alf., pI. VI, n° 19,

3,28 g. b. BM, 1982-1-6-1,3,67 g. c.

Liste J acquier n° 10, n° 395

=

liste J ac­

quier n° 8, n° 291. d. Normanby, n° 1089, 3,86 g. 7.

IMP CLADIVS A VG

(sic)

D

-

-

RI Idem.

Alf., pI. VI, n° 20.

a.

Catalogue Schulten, oct. 1987, n° 924, 3,55 g.

8.

IMP CLAVDIVS A-VG

-

RI Idem. Alt. 9.

-

IMP CLA VDIVS AVG

a.

Cannakale, n° 2279,3,65 g.

a.

BM. 1923 -1-11-2, 3,05.

-

RI Idem.

Alf., pl. VI, n° 29,30 et 31.

b. Liste Jacquier, n° 8, n° 292. Serie sans marque ou marquee I et II a droite dans Ie

champ.

Sans marque 10.

IMP CLA VDIVS A VG RI AEQVIT AS A VG, corne

B

-

-

Equite debout a gauche tenant une balance et une

d'abondance.

Alt., pl. VI, n° 9. 11.

a.

IMP CLA VDIVS A VG

-

B

Canakkale, n° 2217, 3,56 g.

-

RI LAETITIA A VG, Laetitia debout a gauche tenant un collier et une corne d'abondance.

Alf., pI. VI, n" 8. 12.

IMP CLA VDIVS A VG

-

C

-

RI Idem.

Alt., pI. VI, n° 32.

a.

Vente

Sternberg, avril 1985, n" 590,

2,41 g. 13.

IMP CLA VDIVS A VG

-

D

-

RI VIRTVS

A VG, Soldat deb out a g. Alf. pI. VI, n° 22. J

14.

IMP CLA VDIVS A VG

-

A

-

RI LAETITIA, comme ci-dessus.

Alf., pI. VI, n° 2 et pI. I, n° 19.

tenant

une

lance et

un

bouclier.


255

CLAUDE 11 A SISCIA

15.

IMP CLA VDIVS A VG

Aa

-

-

RI Idem.

Alf., pl. VI n° 3 et 4. 16.

IMP CLAVDIVS AVG

-

RI Idem.

Alf., pl. VI, n° 10 et 11. 17.

IMP CLAVDTVS AVG

-

RI Idem.

Alt., pl. VI, n° 33. 18.

IMP CLAVDIVS A-VG

D

-

-

RI Idem.

Alt., pl. VI n° 14.

a.

CMP, 1991119, 3,40 g.

b. Normanby, n° 1077, 3,26 g. 19.

IMP CLAVDIVS A-VG

-

RI Idem.

Alt., pl. VI, n° 23. 20.

IMP CLA VDIVS A VG

G

-

-

RI Idem. Alt.

21.

a.

-

IMP CLA VDIVS A VG

G

-

coil. privee.

-

RI LIBERALIT AS A VG, Liberalite debout a gauche, tenant une tess ere et une corne

d'abondance.

Alt., pl. VI, n° 26. 22.

IMP CLAVDIVS AVG

G-

-

RI MARS VLTOR, Mars debout a gauche tenant un globe et une lance.

Alt.

a.

-

colI. privee.

II 23.

IMP CLA VDIVS A VG

A

-

-

RI SPES A VG, Spes deb out brandissant un epi comme ci-dessus.

Alt., pl. VI, n° 17 et 18. 24.

IMP CLA VOIVS A-VG

D-

-

RI SPES A VG, Spes debout a gauche tenant un epi et Ie pan de sa jupe.

Alt., pl. VI, n° 15. 25.

IMP CLAVDIVS A-VG

D

-

-

RI VIRTVS A VG, Soldat casque debout a g. tenant une lance et un bouclier.

Alf., pl. VI, n° 21.

a.

Oxford

=

Alf., pI. VI, n° 21,4,58 g.

b. Tresor d'Evreux, 3,52 g.

26.

IMP CLAVDIVS A-VG

-

RI Idem.

Alt., pl. VI, n° 25.

a.

CMF 1983/53,2,49 g.

Serie non marquee ou marquee I et II a l'exergue.


256

H. I-IUVELIN

11 27.

IMP CLA VDIVS A-VG

E-

-

RI VIRTVS A VG, Cavalier chargeant a droite. Alf.

28.

Glasgow (RICHCC n° 68), 2,85 g.

a.

-

IMP CLAVDTVS A-VG

-

RI Idem. AIL pI. VI, n° 13.

29.

IMP CLAVDIVS A-VG

-

D-

RI VOT A ORBIS, deux Victoires accrochant a un palmier un boucher inscrit

Sc. Alt.

30.

-

IMP CLAVDIVS A-VG

-

a.

CMP 1979/119,2,86 g.

a.

Vente Aufhauser, oct. 1990, n° 689,

RI Idem.

Alf., pI. VI, n° 24.

3,09 g. Les 56 exernplaires cites dans Ie catalogue sont issus de 21 coins de droit. Le

buste le plus frequernment utilise (D) est represente par 19 exemplaires

portant

I 'empreinte de 8 coins de droit differents, On releve ensuite 4 coins de droit avec Ie

pour 9 buste B. Pour les teres radices (A et Aa), so it 8 exemplaires (4

exemplaires + 4) on s'est servi de 4 (2 + 2) coins de droit. On ne connait chaque fois qu'un seul coin de droit pour les exernplaires qui presentent les bustes E (2 exernplaires, 2 types de revers), F (5 ex. tous du merne type de revers, 3 coins de revers diffe­ rents), G (5 ex., 4 revers differents, 4 coins de revers) et H (5 ex. 3 revers diffe­ rents). Le cas Ie plus interessant est celui du buste C: les trois exernplaires connus ont ere frappes a partir de trois paires de coins distinctes bien que Ie type de revers soit toujours Ie merne, LAETlTIA A VG. Le poids moyen du groupe s'etablit a 3,20 g,

un

peu plus, eleve que celui de

l'ensernble de l'emission qui est de ± 3,00 g (moyenne obtenue a partir d'es donne­ es

des tresors de Canakkale, Evreux et Baldersdorf). Cette difference ne peut etre

consideree

comme

vraiment

significative en raison du faible nombre (20) des

poids utilises. ABREVIATIONS AIr.

A. Alfoldi, Siscia. Vorarbeiten zu einem Corpus del' in Siscia gepragtcn Romerrnunzen. Die

3M

British Museum, Londres.

CMP

Cabinet des Medailles, Bibliotheque Nationale, Paris.

Glasgow

Hunterian Museum.

Oxford

Ashmolean Museum, Heberden Coin Room.

Pragungen von Claudius und Quintillus, Nt<, 38-39, 1939- 1940.


CLAUDE If II SISCIA

18a

18b

2Sb

26a

20a

2Sa

27a

29a

30a

xl,S

22a Dx2

257


Note sulla monetazione provinciale romana. I

RODOLFO MARTINI

Durante la sistemazione e publicazione della collezione Winsemann Falghera di monete provinciali

romane,' ho avuto I'occasione di schedare alcuni esemplari

di notevole interesse critico: nella stesura catalogica dei diversi volumi non e stato

possibile affrontare singolarmente tutti i problemi e Ie questioni che venivano, a mana a mano, presentandosi. Colgo I'occasione dell'invito a partecipare agli studi in omaggio di Leandre Villaronga per proporre alcune di queste monete, nella speranza di offrirgli testimonianza di personale, profonda stima e di apportare un contributo, sia pur minuscolo, alIa storia monetale delle province romane e, nello stesso tempo, cogliere l'occasione per correggere un errore compiuto nella catalo­ gazione delle monete di Dornitianus.

1. EMISSIONl Dl ALABANDA DI CARlA Df CLAUDIUS A NOME DI I ootuio <; Le due monete appartengono alla

zecca

di Alabanda in

Caria, a firma del

magistrato Ioottuoc, una delle quali, la n. 1, sembra apparentemente inedita.'

1. R. MAlnlNI mann

-

N. VISMARA [a cura di], Monetazione provinciale romano. II. Collezione Winse­

Falghera, voll, 1-6 (Octavianus Augustus

-

Aurelianus

-

semi autonomei, Glaux 8, Milano 1992.

2. In precedenza un esemplare simile al nostro n. 2 era stato pubblicato da F. IMHOOF-BLuMER, Karische Munren, in: Numismatische Zeitschrift XLV (1912). pp. 193-208, in particolare, p. 13, n. 3, anche se l'Autore descriveva il nome al D. come blicata dal Pellerin (tav.

lGE] OTlMOC e ricordava un'emissione simile pub­

LXV, 1) senza leggenda del D. II nome del magistrato non era noto, al contra­

rio, al Munsterberg (R. MUNSTER BERG, Die Beamtennamen auf den griechische Miinren geographisch und alphabetisch geordner, in: Numismatische Zeitschrift XLV (1912), pp. 1-111, in particolare p. 47). I

esemplari, come per il magistrato Iconuoc, non sana schedati nel recente A. BURNEH M. P. P. RIPOLU:S, Roman Provincial Coinage, vol. I-If (From the death of Caesarto the death of Vitellius) (44 BC-AD 69). due

AMANDRY

-

-


R. MARTINI

260

D. I�OTlMO� (in basso)

Busto ramo

drappeggiato, laureato, di Apollo a d.; nel campo, a d., di alloro.

R. AAABA Nt.EQN

Apollo nudo, stante as., regge con la d., gallo(?) e con la S., arco; in basso, as., ariete a s.

Tetrassaria/");' gr. 16,87; 0 mm 30,5; 7 25

D. Simile al precedente R. AAABA t.EQN

Cerere as., regge con Ie mani protese, due spighe di grano e due papaven.

Diassaria (?); gr. 8,41; 0 mrn 23; 6 Le raffigurazioni delle due emissioni, entrambe coniate da un magistrato il cui nome

fino ad ora non era perfettarnente noto, Iooruior; erano in precedenza sco­

nosciute: il tipo del D., la testa di Apollo Kissios a d., e ampiamente attestata per la zecca durante il periodo giulio-claudio;" il R. della moneta n. 1. Apollo stante, e

ripreso da un'emissione sempre dell'epoca di Claudius, a nome di Britannicus;' mentre la raffigurazione della moneta n. 2, Cerere stante con spighe e papavero, e nota dalla descrizione fornita dal Mionnet, per un'emissione a nome eli Livia."

Contrariamente il magistrato che firma le due

emissioni, Iconuoc, non com­

pare associato ad emissioni monetali nei principaJi repertori prosopografici." Occo­ rre

specificare che la lettura clel nome, soprattutto nell'esemplare n. 2, sembra dar

adito a qualche dubbio: le prime clue lettere, IC, potrebbero essere lette come una

3.

R. MAIn-INI, op. cit., vol. I. p. '197. n. 446.

4. In RPC, p. 463 viene affrontato il zccca:

problema dello standard delle emission: alto imperiali della

dopo aver accennato ai pesi medi delle emissioni semi autonornc. si afferrna che «The large coins

as if they were supposed to be sestertii as they have the same diameter as imperial sestertii; alt­ hough they are rather light in weight, they are very much the same weight as is found [or the similar «scstcrtii» in Bithynia or in Thrace at Perinthus.»,

look

R. MARTINI, op. cit. vol. I, p. 197, n. 447. 6. RPC, n. 2817 [Claudius]; n. 2819l Claudius, Britannicus?]; n. 2822 [Nero, Apollo"]. 7. RPC, n. 2818 (con relariva nota bibliografica). 5,

8. T.E. MJONNET. Description de medailles antiques grecques et romaines, vol. Ill. Paris 1808. p. 306, n. 16 [al D., leggenda e testa di Livia a d., al R., EO.r.ANT.IOY.NIKQN Ceres debout, le bras droit cicndu, et tenant des pavots dans la main gauche]; n. 17 [al D., leuere illeggibili e testa di Livia a d., al R., AAABANAffiN (Sic). Femme iourrelee et debout, tenant des pavots]. MIONNET, op. cit., Suppl. vol. VI, Paris 1833, p. 435, n. 4 scheda un esernplare d'epoca irnperiale [al D" testa di Apollo. al R AAABAN. Femme tutulee (sic), debout, tenant de la main droite des epis et un pavor, et de la gau­ ..

,

..

che des epis.] ed a pp. 436-437, llil. 15-17 tre esernplari a nome di Livia COil al R" tre diversi magistrati e

Cerere [il n. 15, con «epis, flambeau»; il 11.16, con «epis, pavots» ed il n, 17, COil «un epi, deux pavots»] 9. Cfr. R. MUNSTERBE1{G, op. cit., in: Numismarische Zeitschrift XLV (1912), p. 47.


MONETAZIONE PROVlNCIALE ROMANA

2

4

3

261


R. MARTINI

262

lettera K, con la parte lunata leggennente staccata dall'asta verticale.'" Comunque la leggenda del moneta n. 1 dissipa completamente qualsiasi problema.

raffigurazioni dei R. delle emissioni a nome di Claudius (RPC, n. 2817) e di Britannicus (RPC, n. 2818) e strettamente correlabile a queJlo dei due esemplari studiati, relazione che consente, sia pure con qualche incertezza, di attribuire all'epoca del regno di Claudius la coniazione delle due monete." NeJla discussione relativa aile emissioni giulio-claudie della zecca eli Alaban­ da, in RPC si accolgono alcune ernissioni, soprattutto semi autonorne," in relazio­ ne alla forma eli alcune lettere, in particolare della E (al posto elelJa E caratteristi­ ca delle emissioni a partire dal regno di Antoninus Pius; della � (sulle emissioni di Augustus), della C (su quelle di Britannicus) e della E (su quelle di Claudius, Bri­ tannicus, Nero ed Agrippina Minor)." Un ulteriore elernento a favore della datazione delle emissioni di 1(011).10<; al Indubbiamente Ie

regno di Claudius 10 troviamo nella particolare trattazione del contorno delle nell'esernplare n. 2 risulta evidente che il contorno e di tipo «a corelone»,

monete:

particolarmente evidente per il R. II contorno degli esemplari RPC, nn. 2817-2818, 2822-2823 e di tipo «a cordone» (rnolto simile al nostro, anche se quest'ultimo e meno «sgranato»); di tipo «a perline. nella moneta RPC, nn. 2819 e di tipo «linea­ re»? nella moneta RPC, n. 2820. Se le lettere E ed � sembrano

appartenere ai tipi usuali per le emissioni

d'epoca giulio-claudia, con particolare riferimento alle monete di Claudius e Bri­ tannicus, una lettera, la A resta marcatarnente differente. Le lettere A (RPC, nn. 2817 -2818, 2822-2823) non hanno la linea eli mezzo orizzontale, ma frastagliata, a forma di v; solo l'esernplare RPC, 11. 2819 (a nome di Claudius e Britannicus?) ha Ie lettere A eli forma norrnale. Nei nostri esemplari, le lettere A hanno la linea eli mezzo non

orizzontale, ma ascendente dall'apice di basso, as.

Indubbiamente molti motivi, soprattutto legati alla raffigurazione del ritratto di Apollo Kissios e eli Apollo stante e la forma delle lettere E eel � oltre che al par­

ticolare tipo di contorno monetale usa to, inducono a ritenere le elue monete conia­ te nella zecca di

Alabanda durante il regno di Claudius, anche se pennangono

alcune perplessita soprattutto in relazione alla particolare resa grafica della lettera

10. L'effetto di lettera «k» e acuito dalla dirnensione, relativarnenre ridotta

rispetto alia I clella

lcttera C. 11. Indubbiarnente 10 stile delle nostre due monete e leggermente differente cia quelle cli Britan­ nicus e, soprattutto, di Claudius. In mente arnpio

quest'ultima I'incisore ha propos to nel R., su un modulo relativa­

(RPC, n.2817, 0 mm 31), il busto laureato di Apollo e la qualita dell'incisione e indub­

biamente peggiore rispetto all'esernplare ramo

n.

I: il colla e rigido,

verticale; 121 corona di alloro, come il

eli alloro davanti al busto, e descritta sommariamente, eosl come il profile del clio, senza partico­

lari interessi Ilsiognomiei.

12. RPC, p. 462 e nn. 2806-2815. 13. RPC, p. 462, parlando di Lin esernplare eonservato presso il British Museum afferma che «( is a candidate for the Julio-Claudian period since it has E and C (

...

)>>.

..

)


MONETAZlONE PROVINelALE ROMANA

A del tutto dissimile da

263

quella utilizzata dagli incisori per le emissioni di largo

modulo di Claudius e di Britannicus.

II. SESTERTIUS DEL BOSPORUS PER NERO

Per quanta riguarda il terzo esemplare in esame occorre sottolineare che non si tratta di una moneta inedita quanta della correzione di un errore di attribuzione che ho effettuato"

riguardante un'esernplare di Nero pubbJicato come Dornitia­ dell'esemplare e la seguente:

nus. La descrizione corretta

D. NEPQNOL: KAA Y�IOY KA IL:APOL: L:EBAL:TOY

315

Testa laureata di Nero a d

..

Cp.

R. MH in corona di alloro.

}E, sestertius (?); gr. 15,07; 0 mm 28; 0

All'epoca della stesura del catalogo di Domitianus ebbi la sensazione che l'esemplare effiggiasse effettivamente l'imperatore e che l'esemplare di Nero pub­ blicato dal Zograph fosse da ritenere un'altra emissione. Non disponevo di alcun confronto con altre monete: la fotografia del Zograph e di brutta qualita ed il cata­ logo del British Museum non illustra l'esemplare. Ouindi, pur con qualche incer­ tezza, rimandai l'approfondimento del problema alia stesura del presente articolo: nel frattempo una leggera pulitura meccanica dell'esemplare e, soprattutto, la cor­ tesia di un collezionista privato che mi ha messo a disposizione altri due esemplari della stessa serie mi hanno convinto dell'errore di attribuzione.

Se all'inizio avevo pensato di giustificare la non usuale trattazione del ritratto di Dornitianus ponendola in relazione all'area periferica in cui operavano gli inci­ sori della zecca del

Bosporus, dinnanzi all'evidenza dell'aumentata possibilita di esemplari, di discreta conservazione, reperiti non e

lettura della leggenda ed agli

possibile non attribuire l'emissione a Nero. Non resta che scusarmi per l'errore commesso.

14. R. MARTINI, Monetarione Provinciale Romano. II. Collezione Winsel71ann. Falghera, vol. II Commodus), Milano (Glaux 8) 1992, p. 325, n. 625. 15. A.N. ZOGRAPI-I, Ancient Coinage, Part ii: The Ancient Coins of the Northern Black Sea Littoral

(Vesposianus

-

[translated from the Russian by H. Bartlett Wells], Oxford (British Archaeological Reports Supple­ mentary Series 33 (ii) 1977, p. 318, tav. XLVI, 14. Per I'integrazione della leggenda del D., si veda P.O.

BURACI-IKOV, Obshchii Katalog Monet, prinadlerhoshchim ellenskim Koloniyam, sushchestvovavshim v v predelakli nyneshnei Yuzhnoi Rossii [Catalogo gene­

drevnosti na severnom beregu Chornago Morya, rale delle emissioni

pertinenti le colonie greche esistenti in antichita sui Ie coste settentrionali del Mar

Nero entro i confini dell'attuale Russia meridionale], part I, Odessa 1884, tav. XXVII, n. 114 ed anche, BMC (Pontus), p. 53, n. 11

(non illustrato) e RPC, 1932.


R. MARTINI

264

Ill. EMISSIONI DI AUGUSTA TRAIANA PER GALLIENUS

Le due monete successive vogliono essere un piccolo aggiornamento al cor­ pus delle monete della zecca di Augusta Traiana di recente pubblicato dalla Scho­ nert-Geiss:

417

16

D. rAAAIH NOLA vr Testa radiata a d

..

Cp.

R. A YrOYLTHLTPAIAN

Divinita fluviale sdraiata as., regge con la d., canna e poggia la s. su

anfora rovesciata che spande acqua. All'esergo: HE. Cp.

IE; gr. 13,34; 0 mrn 25,5; 6

L'esemplare e inedito al corpus della Schonert-Geiss ed il anch'esso inedito, sembra vicino ai

nn.

512

e

518,1'

anche

se

conio del D.,

la conservazione

dell'esemplare illustrato non consente un preciso confronto tra i due conii. 11 tipo del «flume sdraiato» per la zecca di Augusta Traiana per I'epoca di Gallienus e sconosciuto anche allavoro dell'Irnhoot-Blumer."

yo

D.

iAAAIH NOLA vr Testa radiata a d

..

Cp.

R. A YrOYL Tl-ILTPATAN

Giove as., regge con la d., patera e con la S., scettro; in basso, as.,

aquila a d., retrospicente. Cp. IE; gr. 10,37; 0 rnm 24,5; 6 La moneta, come la precedenta, e inedita al corpus della Schonert-Geiss ed e dello stesso conio di D. del precedente."

16. E. SCHONERT-GE1SS, Griechisches Munzwerk. Die Mitnzprtigung von Augusta Traiana und Traianopolis, Berlin-Amsterdam (Zentralinstitut lur Geschichte LInd Archaologie Schriftcn zur Ges­ chichte LInd Kultur del' Antike 3'1) 1991. per le emissioni di Gallienus, pp. 134-136, tavv. 32-33 N. VISMARA, Monetazione provinciale romano. II. Collerione Winsenwnn Glaux 8. Milano 1992. p. 1123. n. 2582. .17.

.

Flaghera, vol. 5,

18. SC1-[ONERT-GElSS, op. cit., p. 135 (n. 512) e p.136 (n. 518). '19. IMHOOF-BLUMER, Fluss- Lind Meergotter auf griechisehen unci romischen Munr.en unci numis­ matische Mist.ellen, in: Revue Suisse de Numismatique XX III (,1923), pp. 247-249, nn. 190-194 [monete da Marcus Aurelius a Caracalla]. 20. N. V1SMA1�i\, op. cit., vol. 5. Glaux 8, Milano 1992, p. 1124, n. 2586.

meglio conservato del precedente anche se si evidenzia il logora­ allargato il foro centrale di trattenirucnto del tonelello ed i tratti superiori della lcuera H, nel campo, in alto a s., si sono dcfinirivarnente fusi con il conlorno perlinato. 21

II diritto dell'esemplare e

mento elel conio eli d.: si e


MONETAZIONE PROVINelALE ROMANA

5

6

265


266

R. MARTINI

IV. EMISSIONE CONTROMARCATA DI LEPCIS MAGNA PER TlBERIUS La serie e nota in

bibliografia," mentre sembra apparentemente inedita la

contromarca apposta sui D.:

D.

623

[imp tiCb) cal ES [AYG COS Ill] Cp. R. [AYGYSTA MATER PATRIA] Testa laureata a d

..

Livia velata, seduta a d., regge con la d., patera e con la s., scettro.

Cp. JE; gr. 14,43; 0 mm 31; 9.

Sull'ernissione, come per un'altra simile," e consueto trovare, davanti a! colla di Tiberius, una contrornarca, C<AESAR>.25 In questa caso, al contra rio, il diverso: <TIB>C<AE>.26

tipo e

Accogliendo quanta afferma !'Howgego, che identifica

nelle monete contrornarcate le ultime serie

em esse

dalla zecca di Lecpis Magna,

in

un momenta successivo all'apposizione della pensare che C<AESAR>.27 l'amrninistrazione cittadina sceg!iesse una contromarca che indi­

potremmo casse con

22.

maggior chiarezza l'autorita imperiale: <TIBCerivs»C<AE(sar».

RPC, n. 850.

23. L'ernissione collezionista private la veda RPC, 24.

n.

c parte della collezione Winsemann Falghera: debbo alia cortesia di un segnalazione dell'interessante csernplare. Per I'integrazione delle leggende si

non

850.

RPC, n. 849.

25. C.J. HOWGEGO. Creek Imperial Counterrnarks. Studies in {he provincial Coinage of the roman Empire, London (Royal Numismatic Society Special Publication No. 17) 1985. p. 233, n. 647: Ie lettere sono in nesso (con ire possibili cornbinazioni grafiche). 26 HOWGEGO,--. La contrornarca non C neppur segnalata in RPC. 27. Per l'cmissione in RPC, p. 208 vienc proposta, anche in relazione al quarto consolato di Tibc­

rius, una data comprcsa tra il21 d. C. ed iJ 30 d. C.


Consideraciones sobre los tesorillos de monedas de bronce en Hispania. Republica e inicios del Imperio Romano. II.

Hasta hace muy poco tiempo era diftcil encontrar en la bibliograffa al uso alguna publicaci6n de tesoros de bronce hallados en el Sur de la Peninsula Iberica

pertenecientes a la Republica 0 inicios del Imperio. En un artfculo muy reciente' hemos comentado este hecho sefialando las posibles causas de ello. A su vez insis­ tfamos en la necesidad de recoger todos los datos que actualmente nos indiquen la ocultaciones ya que la siste­ segura 0 al menos probable existencia de una de estas suelo esta haciendo que monedas nuestro de matica extracci6n de toda suerte de un

material interesantfsimo y clave para el mejor conocimiento de nuestra histo­

ria, escape inedito la rnayorfa de las veces al atento estudio del investigador. Ciertamente los datos con los que contamos no son muy numerosos y, 10 que

plantean una serie de dud as en ocasiones irresolubles, desde el mimero de sus componentes a la procedencia real del hallazgo. EI problema no es solo hispano porque se encuentra igual en los ocultamientos localizados en Italia los tesoros compuestos por monedas de y, en un grado ligeramente menor, en plata. es

mas grave,

Departamento de Arqueologia. Universidad de Sevilla. 1. F. CI-IAVES TRISTAN, «Tesaurizaciones de monedas de bronce en la Peninsula Iberica. La Repu­ blica y el inicio del Imperio: nuevos datos, 1», Homenaje al Prof F. Presedo, Sevilla, 1992.


F. CHAVES TRISTAN

268

Sin embargo y a pesar de 10 fragmentario de la informaci6n, cuando se siste­ matiza el material conocido en Italia, y las provincias se observan

Hispanas Citerior y Ulterior,

algunos matices y puntos de reftexi6n interesantes.

La escasez de

hallagos nos ha hecho resumir en tres los perfodos de oculta­

ci6n que sefiala Crawford:' I, del 150-92 a.C; II, del 91 alSO a.c. y

III, del 50 al

cambio de era aproximadamente. Pero, teniendo en cuenta que todos los fen6me­ nos

po

culturales que en mayor 0 menor grado impulsa Roma, tardan un cierto tiem­ carta de

naturaleza en la Penfnsula Iberica, hemos considerado opor­ incluir como punto de comparaci6n, un cuadro con los tesoros italianos del

en tomar

tuno

perfodo 208-150 a.c. Los tesoros que se han incluido en el cuadro III referidos a hallazgos de la Ulterior han sido varios publicados despues de tener en la mana y poder estudiar

directamente las· monedas. Sin embargo hemos podido recoger noticias orales de que en la actualidad son inaccesibles 0, en la mayorfa de los casos, se han diseminado en el mercado. Las personas que han facilitado la informaci6n mere­ otros

cen

confianza en cuanto a los datos aportados, coincidiendo en repetidas ocasio­

nes

varias de ell as acerca del mismo tesorillo. Naturalmente gran parte del valor

de estos ocultamientos se ha

perdido al no poder examinar individualmente las piezas ni conocer su numero ex acto pero, al menos, sirven como indicador acerca de las

posibilidades de circulaci6n que tenia el material de algunas cecas y, en especial, para saber cuales son las monedas preferidas para tesaurizaci6n en cier­ tos momentos y de

que otras suelen acompafiarse.

De la zona de Jaen, sin especificar, se nos habla de un

hallazgo de 8 piezas de

Obulco, todas con leyendas ibericas que deberian formal' un pequefio ocultamien­ to por estar adheridas. EI peso oscilaba entre 20,5 y 18 grs. con elletrero de magis­ trado TUITIBOREN-NKV ANTONI, adaptandose asf a la serie IV de C. Arevalo

que la aut ora fecha entre 150-120 a.c.

(3a). Se nos dice que tan solo en una de

elias se observaba X tras la cabeza del anverso, con 10 que podrfa ser un caso simi­

lar al registrado personalmente por nosotros en el tesorillo de Montemolfn (3 b). En los alrededores de Pinos Puentes (Jaen), lugar donde los hallazgos de pri­ mera

epoca de la Republica en Hispania y atin cartagineses son frecuentes,' se

encontr6 un tesoro de 25 ases de Jano con reverso proa. Sus pesos oscilaban alre­ dedor de 30 gr de media. Habrfa por tanto que pensar en un sistema sextantal reducido que debi6 utilizarse avanzado el primer tercio del S. II a.C.'

2.

M. CRAWFORD, Roman Republican Coins Hoards, London, 1969.

3.

Vide F. CHAVES TRISTAN, «Los hallazgos nurnisrnaticos y el desarrollo de la Segunda Guerra

Punica en el Sur de la Peninsula Iberica», Latomus, XLIX, 3,

1990, p. 613-622, passin y mapa en p. 619. 3a. «Las Monedas de Obulco», rev. Arqueologia 74,1987, p. 33. 3b. 4.

F. CHAVES, op. cit. n. 1, n" 11 del hallazgo de Montemolin. M. CRAWFORD, Roman Republican Cambridge, 1974,

Coinage,

p. 51.


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

En la

zona

de

269

Antequera aparecio un tesoro con un mimero notable de

monedas -se habla de cerca de 1.000- compuestas por las cecas de Osset,

Irippo,

Acinipo, Malaca y Sesx.

Ecija, parece que se encontraron unos 45 ejemplares de Osset e Irippo formando tambien conjunto. En la «Torre del Bolio», (Utrera, Sevilla) aparecieron unidos 10 ejemplares de Carmo, con tipos variados de las de mayor modulo y peso (V.c. 4,5,6). Seria asf En el termino de

piezas de una sola ceca, similar a los de Posadas 0 Baeza lugar es muy interesante vienen demostrando y en el realizadas como las prospecciones arqueologicas varias ocasiones hemos nuestras noticias acerca de hallazgos monetales que en podido constatar observando directamente el material extraido de alii, requieren ocultamiento

un

con

ambos formados por amonedaciones de Carbula. Este

un

estudio aparte del rnisrno.' Gibal­

Muy proximo a Jerez de la Frontera yen las estribaciones de la Sierra de bin, tuvieron lugar dos hallazgos que consideramos por su composicion, de gran importancia y que conocemos con mas detalle gracias a la informacion de dos perso­ nas que las tuvieron en su momenta y cuya informacion escrita transcribimos aqui." «El primer hallazgo se produjo de forma fortuita en la zona de Jerez, en las

estribaciones de la Sierra de Gibalbln. Se cornpoma de monedas de Carteia entre las que predominaban los sernises con delfln-tridente y reverso timon (V. CXXIX, Les seguian en cantidad las de cabeza de Jupier con delfin en el reverso y

5).7

magistrado C. CVRMAN (V. CXXVI, 12).8 En mucha menor cuantfa se observa­ ban algunas con cabeza femenina torreada en anverso y Neptuno en el reverso (V. CXXIX, 2).Y EI hallazgo se componfa de algo mas de 70 piezas, pertenecientes ala ceca de

Carteia exclusivamente».

Acerca tambien de este hallazgo hemos contado con otra persona que tuvo en

dibujo minucioso de 16 de elias que luego, amablamente, nos paso. Entre elIas la mas antigua e interesante es el semis con timon en anverso y pro a con CARTE retrograde en reverso (V.CXXVII, 11) de la que en su momento, solo logramos catalogar tres ejernpla­ sus man os

ciertas piezas y la precaucion de hacer un

res." Se dibuja una pieza de V.CXXVIII, 8" Y otra de V-CXXVIII, 912 adernas de

5. Por el momento contarnos con la prospeccion superficial realizada por M. Oria; J. Mancebo y 47-55. otros, EL Poblamiento aniiguo en la Sierra Sur de Sevilla: Zona de Montellano, Sevilla, 1991, p. 6. Queremos agradecer desde estas paginas a todas aquellas personas que nos han proporciona­

do desinteresadamente todos estos datos. 7.

F. CHAVES TRISTAN, Las Monedas

Hispano-romanas de Carteia, Barcelona, 1979: Per IV, Em.

27, cuadrante, 20 a.e.? 8. ibid. Per. I, Em. 6 B, semis, 105 a.e. 9. ibid. Per. rv, Em. 29, semis, fin s. I a.C; inicio s. I d.e. 10. ibid. p. 70, 132; Per. II, Em. 14 B b, semis, 85 a.e. 11. Ibid. Per. Ill, Em 20 A, semis, 55 a.e. 12. Ibid. Per.lII, Em. 20 B, semis, 5S a.C.


F. CHAVES TRISTAN

270

cinco variantes en cuanto a la posicion de la leyenda de V.CXXVIII, 5,6,7.13 Cro­

nologicarnente, Ie siguen 6 monedas de V.CXXVIII, 10,14 para terminar con una de V.CXXVIII, 1.15

Unificando la informacion observamos que el tesorillo se ses

comporua de semi­

y cuadrantes carteienses acufiados entre 105 a.C y el cambio de era

pero sin

llegar a las claramente tiberianas con los nombres de Gerrnanico y Druso. Predo­ min an los tipos de nuestros Perfodos III y IV, es decir, los que se emiten a partir de mediados del S. I a.C con solo algunos ejemplares que perduran en circulacion, Creemos que esta clara la maxima formacion del tesorillo a finales del siglo y su ocultamiento hacia el cambio de Era. EI mencionado informe que aqui transcribimos, continuaba asi: « Proximo al

lugar anterior, aparecta un pequeno caldero de bronce con dos orejetas y un asa de alambre entre elias, cuyo mayor contenido consistia

dupondios

de Cades predominando entre ell os el de

en

40 0 50 sestercios y

anverso

Hercules y reverso

instrumentos sacerdotales y BALBVS PONT (V. LXXV, 2). No obstante estaba

representada en el mismo la casi totalidad de las acufiaciones gaditanas como, por ejemplo la de Agripa con el acrostolio (V. LXXIX, 1), la de rayo alado con AVGUSTUS DIVIF

(V. LXXVI, 4), los dos sestercios con Tl CLAVDIVS­

NERO (V. LXXVII, 3 Y V. LXXIX, 2) Y varias clases de dupondios (V. LXXVI,

2, V. LXXVII, 1,3,5, todos ellos de epoca de Augusto. Al contra rio que en el caso

anterior, aquf sf habia mezcladas algunas piezas que no eran de Cades sino de Carteia y tarnbien

unos

10 0 12 denarios romanos republicanos tardios y tres de

Adriano y Trajano ». ..

Alguien que tarnbien tuvo en la mana parte de estas piezas insiste en las mis­ clasificaciones de los ejemplares gaditanos en que habia otros de Carteia con anverso cabeza torreada y tridente y reverso Neptuno de pie (V. CXXIX, 2). Si mas

tenemos en cuenta

que estas fueron acufiadas hacia fin del 'S I .a.C, 0 cambio de

Era y las monedas de Cades son de epoca

..

Augustea, no resultan obstaculo los

pocos denarios republican os tardios que nos dicen acompariaban el total, para fechar su ocultamiento a finales del S. I a.C 0 en el cambio de Era." Sin embargo no deja de extraiiar la aparicion de tres denarios de Trajano y Adriano que nos aseguran haberlos extrafdo de la misma «masa» que con ten fa el interior del recipiente, asf como el dato de que encontraron restos de un

posible

ajuar funerario -ffbula, anillo- al lado."

13. Ibid.

Per.III, Em. 21, semis, 50 a.e. Per.IlI, Em. 22, cuadrante. 45 a.e. 15. Ibid Per.IV, Em. 23 B a, semis, 40 a.e. 14. Ibid.

16. Por esta epoca se clan OlI'OS casos de tesaurizaciones de bronces con plata, asf RRCH. 17. Un hallazgo publicado no hace mucho y que presenta un problema similar reterente a la posibilidad de ser una tesaurizaci6n an6mala 0 contener mas de Lin tesorillo, en P.P. Ripolles, «EI hallazgo de Monforte (Alacant) Parte 1. Monedas griegas», A CUI Num 14, 1984, p. 62-64.


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

271

Sea como fuere esta claro que hay una tesaurizacion cerrada que tiene lugar a fin del S. I a C. y se compone de monedas entonces en circulacion normal. Los

podido sufrir mas adelante creemos que son otro tern a y no influyen para nada en las conclusiones que puedan obtenerse a partir del material que haya

avatares

cuya cronologfa forma un todo coherente.

CONSIDERACIONES DE CON./UNTO

Se observa en los cuadros antes mencionados que, en ltalia, la mayoria de los

hallazgos compuestos solo por moneda de bronce, pertenecen a ocultamientos verificados durante la primera mitad del S. II a.c. Se situan preferentemente en zonas alejadas de Roma-Sicilia, Campania, Cosa, Veneto y su composicion -

...

suele

ser

de monedas oficiales romanas, pero

en

algunos pocos casos aparecen

bronces locales como los de Panormo en el hallazgo de Bisacquino (RRCH, 137).

Aunque hay algunos de muy pocas piezas, normal mente suelen rebasar los 100 el mas numeroso el de Giulianova que ases, incluso superarlos con una cifra alta,

llega a 612 (RRCH n" 130).

PERioD 0 150-92 A.C. Solo constata M. Crawford tres tesoros en

ltalia, uno muy mal conocido en

Cerdefia y, ahora sf, uno en Roma y otro en el Lacio, con una forrnacion practica­ mente exclusiva de material procedente de la ceca oficial romana.

En Hispania es el perfodo en el que se constata mayor numero de tesoros, al estudiados

publicados. De la Citerior (cuadro II) la mayorfa estan bien conocen por referencias. Se aunque algunos -Corromput, la Coronela- solo se con algunas pocas piezas oficiales de moneda indfgena componen practicarnente Corone­ romanas en los de la zona de Empuries y la excepcion del ilicitano de «La menos

la» vuelve a con

ser

especial lIevando en exclusiva sernises. Normalmente se forman

amonedaciones de la ceca local- si la hay 0 las mas cercanas y el numero total

de ejemplares al contrario que en el perfodo anterior en Italia, no rebasa 100 salvo el de Balsereny y el apenas conocido de Corromput.

pubJicados de la Betica. Su principal caracterfstica es el pequefio numero de piezas que los configura. Cuatro de ellos Por ahora contamos

son

can

solo

cuatro

monograficos de una ceca y de los otros, uno !leva solo moneda republican a

oficial romana (Pinos Puente) y dos la tienen en su composicion y a la vez mas de una ceca

te eran

indfgena (Ecija y EI Saucejo), repitiendose las mismas que probabJemen­

de las pocas que acufiaban en ese momenta: Castulo, Carmo, Urso, Carbu­

lao Son tesaurizaciones breves pero homogeneas en cuanto a valores de las piezas


F. CHAVES TRISTAN

272

contenidas" y, al mismo tiernpo, configuradas por un circulante bien

aceptado carnpifia sevillana. No se observan inge­ rencias del area econ6mica que desde las serranfas malacitana y gaditana vert fa desde la cabecera del Guadalquivir a la

hacia el mar, donde el numerario utilizado era tos. Es interesante la en

presencia

muy diferente en todos los aspec­

de moneda oficial

romana como

hemos sefialado

otro lugar" mas potente aun en los abundantes tesoros de denarios

hallados en

la Betica pertenecientes a este

perfodo de ocultaciones." Aunque estos ultimos tienen unas causas de ocultarniento y/o perdida bastante probables y relacionadas con fen6menos de crisis y disturbios," los pequefios escondrijos con piezas de bronces hablan de un ahorro menor, muy casero y, ni por composici6n ni por emplazarniento, se los puede relacionar con ningun acontenimiento social 0 politi­ co. En todo caso se podria pensar en ahorros de indfgenas que se alistan durante este periodo agitado entre los auxilia, y no consiguen regresar, pero esto es una mera sugerencia sin mayor fundamento. Lo importante es constatar la valoraci6n de un ahorro en pequefia escala, es decir realizado por clases sociales de un nivel modesto, muy probablemente no la previa aceptaci6n de la moneda local, fuera ademas de su ceca origi­

roman as, y

naria. Desde el punto de vista geografico-econornico el area de los hallazgos se concentra en las orillas y valle del Betis con un

alguna ramificaci6n, en una zona con

desarrollo fundamentalmente agricola y un alto nivel de contactos con la colo­

nizacion y presencias romanas.

PER/ODO fl, 91-50 A.c. De los tesoros sefialados por M. Crawford no puede sacarse ninguna conclu­ si6n por ser po cos y dudosos. Cierto que el bronce tendi6 a no acufiarse en este perfodo aunque circulase el emitido anteriormente, pero las tesaurizaciones de

plata sf fueron muy abundantes. Tampoco el panorama de Hispania se presenta muy expresivo en ninguna de sus dos provincias al menos con los datos publicados que disponemos hasta ahora. Lo mas interesante es el doble hallazgo de Azaila, bien estudiado en repetidas ocasiones. L. Villaronga, que ha comentado mas 0 menos ampliamente los tesori1I0s

en

cuesti6n

-Azaila, Borriol y Puebla de los Infantes- relaciona su oculta­

miento y no recuperaci6n con las guerras sertorianas."

18. Solo el de Baena, quizas el ultimo, tiene moncdas que aunque perteneeen a la 111is111a ceca de Carbula. clan modules Y pesos Illuy difcrenres de emisiones vide F. C1IAvEs.

probablcmcnte succsivas,

0/]. cit. n. I.

19. F. C1IAvEs. M.P. GARCiA Y BELLIDO, op. cit. en 20.

F. CHAVES. E. GARdA

21.

Ibid.

22.

vide 0/]. cit. en bibliograna cuadro 11.

bibliograffa cuadro III. p. l73-174.

VARGAS, «Ritrovarnenti eli monete Repubblicane nella Bciica: Pcriodo 124-92 a.C» Conv. 1111. Vila e soppraviven zu delle Monete Antiche, Ravello. 1990 (en prensa).


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

273

Pero hay tam bien otros datos que nos parecen dignos de ser mencionados. Uno es el aumento del numero de piezas tesaurizadas que siguen teniendo una infima presencia de moneda oficial rom ana. El otro serfa la irrupci6n de las piezas

pesar de ser cuadrantes con el valor claramente indicado, se tesaurizan junto a una mayoria de ases. EI tesoro de Puebla de los Infantes, en la de Corduba que,

a

privincia de Cordoba, se compone monograficamerite de dichas piezas, pera tam­ bien aparece en dos de los otros tres conocidos, en Azaila II y en Borriol, muy ale­

jadas de su lugar originario de emisi6n. La fuerte presencia de monedas de Cordu­ ba en los Castra extremefios" activos durante la guerra de Sertorio, nos reafirma en nuestra idea" de cara a

que estas piezas se acuiiaron con una Iuncion muy concreta de

los gastos de la guerra y por impulso de las autoridades rornanas aunque se

eligiese el lugar concreto de Corduba como ciudad importante de la Betica a la que con frecuencia bajaban a invernar las tropas de turno.

PERioDO Ill, 49-CAMBIO DE ERA En Italia s610 recoge Crawford dos tesoros de muy divers a composici6n aun­

que con un numero en

parecido de piezas y en ambos cas os perifericos. Aunque no se

el cuadro, queremos recordar los RRCH 515, 516, 517 y 518, exteriores

recogen a la Penfnsula Italiana y ubicados Galia

...

provinciales y alejadas (Germani a, ) A veces, entre sus materiales se encuentran tambien denarios tesauriza­ en

zonas

dos (RRCH). Las tesaurizaciones publicadas hasta

hoy procedentes de la Citerior no son

tampoco abundantes en este periodo y resalta la carencia de moneda oficial roma­

composici6n. Una vez mas y tal como insisteremos al hablar de la Ulte­ rior, se comprueba el papel basico que representaban estos bronces locales para la na en su

fluidez de la circulaci6n monetaria del momento. Cuando se desmonetizan la crisis es

evidente viendose abocados en ciertos casos a realizar imitaciones locales de la

moneda oficial, caso concreto de las imitaciones de Claudio y, justa de estas mone­ das se compone basicamente el tesoro de la Pobla de Mafumet ya

no incluimos

23.

aqui

M. BELTRAN

por ser

(Tarragona)" que

posterior ala techa que nos hemos fijado como Ifmite.

LLORIS, «Problemas de la arqueologfa cacereria: cl camparnento

romano

de

Caceres el Viejo Caceres). Estudio numismatico», A eras ICNN, Zaragoza, 1972, Numisma, 120-131, p. 255-310. Tam bien se constatan piezas cordobesas en J.L. Sanchez Abal, J Esteban Ortega, «Monedas

procedentes de Tanusia», Acras del Congo 1n.1. E/ Estrecho de Gibraltar, Ceuta, 1981, I, Madrid, 1988, p. :I017-103\. La cronologia alta que M. Beltran atribuya al abandono de estes camparncntos -90 a.e.- rechazando la epoca sertoriana propuesta por Schulten, es de nuevo rebajada a Ia decada de los 70 pOl' J. Esteban, J.L. Sanchez Abal, «Sertorio y Metello en Lusitania: nuevos plante­ amientos», Aetas I Congr. Ceiua, I (Ceuta, 1987), Madrid, 1988, p. 749-755, y tambien pOI' H.I. HILDE­ BRANDT, «Die Munzen aus Caceres el Viejo», Madrider Beitrage, 11, p. 257-297. 24. F. CHAVES TRfSTAN, La Cordoba Hispano-romana y sus monee/as, Sevilla, 1977, p. 87. 25. M. CAMPO; I.e. RICHARD; H.M. VON KAENEL, EI iesoro de La Pobla de Majumet (Tarragona}, de cecas andaluzas

Barcelona, 1981.


F. CHAVES TRISTAN

274

Estos lotes de monedas aunque pocos en nurnero, merecen por si mismos un breve comentario. EI de Ablita, conocido de mas antiguo, es el unico con una pro­

bable cronologfa de ocultamiento en el final del S.I. a.c. Su cornposicion deja sen­ tir la pervivencia de

unas

pocas piezas aun de leyenda iberica aunque la mayorfa

de los ejemplares se repartan entre seis talleres, especialmente los que por enton­ ces

evidenciaban una fuerte produccion, Celsa y Caesaraugusta, seguidos de Bilbi­

lis y Calagurris. Por su nurnero, que rebasa el centenar, estarfa mas proximo que los otros tres al volumen de las tesaurizaciones del perfodo anterior, pero aunque se

ha sugerido como causa de su no recuperacion las guerras cantabras" nos pare­

ce

que el ocultamiento debio de ser posterior al final de las mismas. Los otros tres lotes tienen como denominador com un, a diferencia de 10 que

veremos ocurre

en

la

Ulterior, haber sido ocultados ya en epoca de Tiberio. Se

caracterizan tambien por la escasez del numero de ejemplares, por la carencia de divisores

en su

composicion y por haber sido todos hallados en el curso de una

excavacion arqueologica. Mientras el de Alconcher parece ser una pequefia bolsa -n1UY pobre- disimulada entre las piedras de una casa," el de Castromao no ofrece

seguridad a sus exhumadores de ser un «tesorillo» y, releyendo su primera publi­ cacion," a nosotros nos parece que pudo ser una ofrend a no muy generosa por cierto. De las condiciones y circunstancias arqueologicas de la exhumacion del hallazgo de Segobriga no conocemos nada pero destaca por ser casi monografico de esta ceca ubicada sin dud a alli.

hallazgos las cecas que aparecen en tres ocasiones -Castromao, Alconcher y Ablitas- son Celsa con -35 ejemplares- Calagurris -20- seguidas muy de lejos de Turiaso que se da en Ablitas, Castromao y Segobriga pero con la pre­ En estos

sencia de solo 5 monedas. Un punto interesante es la ausencia total de amonedaciones procedentes de la Betica, al igual que ocurre a la inversa como verernos enseguida. Esto confirma los primeros avances sobre circulacion moneta ria en la Peninsula que, basados en

hallazgos esporadicos, se aventuraron en el estudio rnonografico sobre Belo." Se vislumbraba ya que esas cecas, potenciadas por el propio gobierno imperial, con una propaganda de la dinastia en el poder en gran parte de los casos, tenfan por mision el abastecimiento de unas areas amplias pero concretas y, asi, los lirnites provinciales eran efectivos en este caso. La presencia de monedas de un area encontradas

en

otra

Belo y referidos

a

que se observa en los cuadros elaborados en el estudio de

hallazgos esporadicos, es una presencia escasa y puede en

.I.M. VIDAL, op. cit. bibliografia cuadro 11, p. 76. 27. J. MILLAN. op. cit. en bibliogalfa cuadro II, p. 330.

26

28

.

.

.I. FERRO CaNSELa; J.L. LORENZO, «La tessera hospitalis del Castrornao», Bol Auriensc T, 1971,

p. 11.

29 46.

.

.I.P. BaST; F. CHAVES, «Le haut Empire», Belo IV Les Monnaies, Madrid, 1987, cuadro 12, p,


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

buena parte responder a trasiego de una en uso de

275

�poca posterior debido a la permanencia

piezas viejas.

Acerca de las ocultaciones en monedas de bronce de la Betica durante este

periodo no se sabia absolutamente nada hasta que en 1989 publicabarnos el hallaz­ go de Riotinto. Race poco se han podido estudiar directamente dos mas y de otros cuatro tenemos noticias mas 0 menos

fragment arias y exactas pero 10 suficiente­

fidedignas como para incluirias en la lista de ballazgos y aprovechar algu­ nos datos muy Miles (Cuadro III). mente

Como era de esperar a causa de la casi nula producci6n de bronce durante el S. I a.C. enla ceca de Roma, la composici6n de estos tesorillos es exclusivamente de cecas locales. Es cierto que ases del S. II a.e. podian circular y de hecho debian hacerlo" pero

parece que,

no

con

se

consideran interesantes para tesaurizar. De todas formas

la relativa

excepci6n del de Montemolin, se prefieren piezas

recientes, al menos que no remonten al siglo anterior. En otro lugar" hemos razo­ nado la aparente distancia cronol6gica y beterogeneidad del hallazgo de Monte­ molin que no nos resulta tan anornala. Una simple ojeada sobre el material de estos tesoros indica la mayor acepta­ ci6n

integraci6n del sistema econ6mico basado en buena parte en el funciona­ miento de la moneda. Las especias tesaurizadas mezclan ahora valores diferentes e

desde sestercios a cuadrantes e incluso estas denominaciones ya puramente fiduciarias vienen a mezclarse en algun caso con plata, como hemos visto supra que ocurre en otroslugares del Imperio, Esa plena conciencia de la moneda de bronce como objetoutil y necesario aunque con un valor intnnseco muy diferente

aquel con que circula, se expresarnuy bien en el tesoro de Riotinto. Es cierto que en ese caso se cuenta con una masa principal de puras imitaciones -de algun denario romano y de piezas castulonenses-" pero en realidad esto no invalida 10 a

dicho porque el fen6meno de «improvisar» moneda al haber autentica necesidad de ella, se inserta en el mismo ambiente que da lugar a las monedas partidas, con­

tramarcadas, etc. Se observa un desplazamiento hacia el sur oeste de los lugares donde se efec­ tuan las ocultaciones, a menudo en puntos que son nudo de comunicaciones como

Antequera" 0 lugares claves de Montemolin a Ecija. Tambien hay una tendencia Carteia, Malaca, Sexi-, 0 pr6ximas a vias

al predominio de cecas costeras =Gades,

30. La pervivencia de moneda «vieja» en uso durante la edad antigua es un fen6meno clara men­ te

constatado por diversos caminos como las mismas excavaciones arqueol6gicas donde piezas «desrno­

netizadas» aparecen en niveles muy posteriores. Sin embargo, es muy interesante con respecto concre­ tamente a los ases republicanos, su presencia -aunque escasa» en un hallazgo pompeyano que en este momenta tenemos en estudio, circulando libremente junto a las recientes series flavias,

31. F. CHAVES, op, cit. n.l ; ibid. "La ceca de Uros

32. F CHAVES, «Hallazgo

...

Riotinto

...

», op.

...

», p.

123.

cit. bibliografia cuadro II, 868 5S.

33. vide E. SERRANO R. ATENCIA, Jabega 31, 1980, 15 ss.; R ATENCIA, «EI poblamiento antiguo en la Depresi6n de Antequera», Acta 11 Cong. Andaluz de Est. Clasicos II, Malaga, 1987, 207 S5.


F. CJ-lA V ES TRISTAN

276

fluviales 0 zonas de esteros -Colonia Patricia, ltalica, Osset, Irippo? Si

a

ella se

afiade el numero y valor mayor de las piezas tesaurizadas, puede pensarse en una

ruptura con el tipo de ahorro del periodo anterior y quiza tambien con el proceso de este ahorro e incluso con las causas de su no recuperaci6n. En efecto, la cronologfa con la que se cierran todos estos tesoros -con las con­ sideraciones que hemos hecho lfneas arriba sobre el de Sierra de Gibalbfn II- es en

torno al cambio de

momentos no es tan causa

Era, es decir, durante el gobierno de Augusto. En esos

facil recurrir a explicar la no recuperaci6n de las monedas a

de muerte producida por revueltas 0 enfrentamientos belicos. Sin embargo,

el numero de tesoros

hoy hallados es relativamente notable, tarnbien en 10 que

respecta a la plata." Para los tesoros de denarios del cambio del S. II al I a.c. ya

explicaci6n en otro lugar" que respondla a la justificaci6n tradicional

dimos

una

ace rca

de la perdida de tesorillos, y lfneas arriba apuntabarnos la posibilidad de

que estos bronces no recuperados entre 150-92 a.c. fueran la bolsa mornentanea y por tanto breve, de alguien que la esconde al alistarse en el ejercito y no regresa. Para este otro grupo de ocultamientos, ya de inicios del Imperio, hemos suge­ rido en el caso de la plata" un ahorro mas continuado, es decir, una «capitaliza­ ci6n» que no se utiliza ni recupera por muerte debida a causas naturales, «capitali­ zaci6n» potenciada por la intensiva colonizaci6n, auge del comercio, etc, que tiene

lugar durante el gobierno de Augusto, tras estabilizarse la sociedad al finalizar el largo periodo de guerras civiles. El mismo razonamiento nos parece coherente para los tesoros de bronce aunque en menor escala, utilizados por clases sociales cuya economia hace uso cotidianamente del bronce y de manera excepcional de la

plata. Pero hay que considerar que si las piezas del hallazgo del «Cortijo de Juan G6mez» llegan a alcanzar tan solo el valor equivalente a un os dos denarios y medio, el tesorillo de Antequera no baja de un equivalente a 62 denarios en piezas de bronce, siempre que se ajusten a la realidad las noticias recibidas. En 10 que respecta a las cecas tesaurizadas es interesante que encontremos ya las acufiaciones s610 con leyendas latinas en cecas donde antes las tuvieron con letreros indfgenas -Obulco, Castulo- y, en el caso de Cades, de la unica serie en alfabeto punico que C. Alfaro fecha en el S. 1. a.c. Con relaci6n a este ultimo taller hay que insistir en el valor de las grandes piezas

gaditanas con Augusto,

34. J.L. ESCACENA. «Aproximaci6n a la arqueologfa del Bajo Guadalquivir: el antiguo estuario», El Rio. EI Baja Guadalquivir, 1985, Madrid, p. 78-80; en el mismo vol. A. Caro, «Aproximaci6n a la

arqueologfa del Bajo Guadalquivir: la marisma», p. 74-77. 35. C. BLAZQUEZ, «Tesorillos de moneda republicana en la Penfnsula Iberica. Addenda a Roman Republican Coins Hoards», ACla Num. 17-18,1987-88,130 5S. F. CHAVES; E. GARciA, op. cu. n. 20. 36. Ibid. 37. F. CHAVES, «Tesoros de rnonedas ineditos ocultados en la Betica durante la Republica rorna­ na

1I: Linares y Cortijo de Cosrnes», Homena]e (II Prof D. Antonio Blanco,

Madrid, 1989, p. 229-230.


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

277

Balbo, Agripa, etc., que fueron consideradas como medallones conrnernorativos"

aqui se comprueba su circulacion como monedas con valores de sestercios y dupondios, y con un aprecio notable. Hubieramos esperado una presencia mas numerosa de las cecas con ernisiones «nuevas» dedicadas a Augusto y, con toda probabilidad, potenciadas por el gobierno central como «valvula de escape» a su propio suministro." Esto parece mas claro en la Citerior donde las cecas locales ya

y

no amonedan

si no es conmemorando a la casa imperial.

Sin embargo, en la Betica hay aun talleres que parecen llevar algunas emisio­ nes de su

produccion hasta epoca augustea, 0 al menos octaviana, aunque no hagan

constar el nombre imperial, como con Osset, Irippo y buena parte de Carteia.

El tema

es

muy interesante y, aunque rebasa los hmites propuestos

en

este

trabajo, nos parece oportuno plantear los dos puntos problernaticos que presentan interrogantes a estudiar. Por una parte habrfa que desmenuzar los talleres de Osset e Irippo que tienen unas emisiones supuestamente inspirada en un posible «retrato»

de Octavio pero sin que en ningun momento se sefiale ni su nombre ni

tam poco el estatuto de

la ciudad, rasgo caracteristico de las cecas «oficialistas».

Una serie de datos acerca de la dispersion de estas cecas que expondremos en otro

lugar,

muestran como

estos

talleres abastecen

ampliamente y con

emisiones

numerosas, buena parte de la Ulterior, en especial naturalmente, la Betica.

Otro punto susceptible de analisis es la carencia tanto de la constatacion del

permiso imperial, caracterfstica clave de las cecas beticas del momenta con nom­ bres y retratos imperiales de tipo puramente «oficialista», El permiso no aparece en lrippo ni Osset, pero tampoco 10 lleva Cades que sf alude a nombres y lleva en ocasiones retratos de personajes relacionados con casa gobernante, ni Carteia que solo en una emision tardia de la ceca recuerda a Germanico y Druso. En principio podemos suponer que tanto Irippo como Osset pusieron en cir­ culacion unas ernisiones que cubrieron un periodo «vacio» de numerario anterior ala organizacion y control mas efectivo de Octavio, es decir, al 27 0 23 a.c., por tanto

anterior tambien al momenta en que se hacen constar los permisos en las

cecas

de la Ulterior. Las series de Cades y Carteia del ultimo cuarto del siglo e ini­

cios de la Era son perduraciones de talleres en pleno funcionamiento que no nece­

permisos especiales, mientras que ltalica, Iulia Traducta y Colonia Romula son cecas creadas ex novo y acompariados de su permiso imperial

sitan hacer constar

38. A.M. de Guadan, Las monedas de Cades, Madrid, 1963, p. 50; ibid. «Gades como heredera de Tartessos en sus amonedaciones conmemorativas del praefectus classis», A. Esp.A.

XXXIV, 1961, p.

53-89. 39. Sabre la posibilidad de la intervenci6n estatal en un programa coherente de establecimiento de talleres, vide J.P. BOST; F. CHAVES, op. cit. n. 29, 46 ss. Contra, P.P. RIPOLLES, «Circulaci6n moneta­ ria

en

Hispania durante el perfodo republicano y el inicio de la dinastfa Julio-Claudia», VIII CNN,

Aviles, 1990 (en prensa).


F CHAVES TRISTAN

278

y, casi 10 mismo Colonia Patricia que hacia mucho tiempo habra cesado sus amo­ nedaciones con leyenda CORDYBA las cuales, a nuestro parecer, 10 unico que

tenfan de «ciudadanas» era el toponimo."

presentado algunos datos nnevos y hernos tratado de dar algunas posibles interpretaciones. Somos conscientes, como desde el inicio de este Hasta aquf hernos

articulo venimos

diciendo, de que s610 contamos con materiales dispersos y pOl'

ello, 10 expuesto hasta aquf mas que conclusiones son meras sugerencias suscepti­ bles de carnbios al engrosarse el cuerpo de los datos. S610 una labor paciente e incansable, arropada por una verdadera «persecuci6n» de las maximas inforrna­ ciones tal como ha venido haciendo y en ella continua con eficacia y desvelo el Dr. L. Yillaronga, podra arrojar luces mas nftidas en este campo tan difuso.

CUADRO I: TESOROS HALLADOS EN ITALIA COMPUESTOS POR BRONCES

PERIODO 208-150 a. C. TESORO

RRCH

OF. ROM

I 119

5

Avo/a

122

2

Ansedonia

123

I ltalia

I Biancavilla I

I

TOTAL

REGION

ROM ltalia

I

NO OF.

5 33

sulu;

8

8

Cosa

125

86

86

127

60

Avola

]28

Giuliano va Roch.eta a

31

49

111

Sicilia (Adranum)

185

185

Sicilia

130

612

612

Piceno

J33

143

Sulmona

134

440

Bisacquino

137

38

Can/one tre Miglia

138

5

I

I

1

144

Mus. Nar.

440

Lacio-Campagnia

65

Sicilia

Napoli

Volturno

I

40. F. CHAVES, op. cit. n. 24, p. 87.

27

5


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

TESORO

RRCH

OF. ROM

NO OF.

279

TOTAL

REGION

112

Cosa

ROM

Feniglia

112

112

Fontanarosa

141

339

3

342

Aeclanum Mus. Naz; Napoli

Montoro lnferiore

143

337

337

S. Giorgio

144

206

206

Veneto

559

117

117

Arpino

TOTAL

REGION

1

119

Lacio-Campania

.?

.? /.,.

Cerdeha

99

Roma

TOTAL

REGION

ot Nogiario

Arpino

1

PERIODO I: 150-92 a.e. TESORO

RRCH

OF. ROM

NO OF.

ROM Lacco Ameno

148

118

Sulcis

187

/.,.

Tordiquinto

214

99

.?

/.,.

PERIODO n 9J-50 a.C TESORO

RRCH

OF. ROM

NO OF. ROM

ltalia

244

/.,.

.')

/.,.

.')

.') /.,.

Pompeya

245

25

67

92

Campania

PERfODO III: J-lASTA CAMBIO DE ERA TESORO

RRCH

OF. ROM

NO OF.

TOTAL

REGION

37

Siracusa

44

Ravenna

ROM

Campobello

494

7

514

42

30

eli Licata

Ravenna

Este Cuadro I est a elaborado a partir de los datos recogidos por M. Crawford en

Roman Republican Coins Hoards, London 1969. No se han tenido en cuenta

los

hallazgos que ademas de bronces tienen un numero muy alto de denarios

I


F. CHAVES TRISTAN

280

-RRCH n" 129: Citta S. Angelo- aquellos encontrados fuera de Italia -RRCH n"

142, Mazin en Yugoslavia, 0 RRCH n° 515 a 518- y el RRCH n° 230 que no se trata de un tesorillo. En efecto, consultada su primera publicaci6n co

(Giornale Stori­

della Lunigliana, 1961,59 ss.) se comprueba que son monedas varias pertene­

particular, la Fabbricotti, compuesta por plata y bronce pero no procedentes de un s610 hallazgo. cientes

a

una

colecci6n

CUADRO II: TESOROS HALLADOS EN J-1ISPANIA CITERIOR COMPUESTOS POR BRONCES

PERIODO 1.150-92 a.e. TESORO

OF

INDIG.

TOTAL

ROM

FECHA

CON

APROX.

DIVISORES

Balsereny

1

420

420

104 a.C

Canoves

2

36

41

104 a.c.

REGION

Balsereny ( Barcelona) 2 sernises

Canoves

( Barcelona) La Coronela

3

27

27

27 sernises

Elche

(Alicante) Corrumpt

4

+

de

J .000

Corrumpt

1.000 Cova de les

5

7

(Tarragona) 7

Encantades

Emporion A

6

3

4

7

(II)

2a mitad

3 sernises

Martis

s.II a.c.

(Geron a)

Mitad

Escombrera

s.Il a.c.

Marti

Empuries

(Gerona) Emporion B

6

7

6

I

Emporion C

8

2

40

42

(IV)

I

Alto

2" mitaci

Empuries (Gerona)

s.II a.c.

(! II)

9

3

14

17

Mitaci

2 sernises

Empiiries

2" mitad

Emporda (Gerona)

s.II a.c.

Emporda

Puerto de

s.Il a.c.

(/987) Iniesta

10

5

5

2" mil ad

2 cuadrantes

lniesta

s.Il a.c.

I sextante

(Cuenca)

.,


TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE

TESORO

OF.

INDIG.

TOTAL

ROM Zuera a

11

91

91

PECHA

CON

APROX.

DIV/SORES

Mitad

281

REGION

Zaragoza?

s.1I a.c.?

Azuera Solsona

22

]2

22

id. ?

Solsona

PERIODO u. 9]-50 «c. N°

TESORO

OF.

INDIG.

TOTAL

ROM

Azaila I

13

5

91

109

PECHA

CON

APR Ox.

DIVISORES

REGION

Guerras

1 cuadrante

Teruel

2 sernises

Teruel

sertorianas 75-76 a.C.

Araila II

14

8

610

620

iel.

1 cuadrante Borriol

15

1

60

62

1 cuadrante

id.

Borriol

(Castellon)

PERIODO III: 49 a.C AL CAMBIO DE ERA

TESORO

OF.

INDIG.

TOTAL

ROM Ablitas

Alconchel

]6

17

104

12

104

12

(HASTA TIBERIO)

PECHA

CON

APROX.

DrVISORES

REGION

Anter.

Tudela

14 a.C

(Navarra)

Augusto

Cuenca

Inicio s.I d.C.

Segobriga

18

21

21

Tiberio

Cuenca

78 d.C Castro mao

19

6

6

Tiberio

Galicia

CLA VE TESOROS CITERIOR: BIBLIOGRAPiA 1. L. VTLLARONGA, «El hallazgo de Balsereny», Num.

Hisp X, 19-20, 1961, p.

9-102.

VJLLARONGA, «La Lauro monetal y el hallazgo de Canoves (Barcelona)», Ampurias XXIX, 1967, 136 ss.; J. ROMAGOSA, «Monedas ibericas del hallazgo de Canovas (Barcelona)», Acta Num. 1,1971, p. 79-80. 2. J. ESTRADA, L.


F. CHAVES TRISTAN

282

3. A. RAMOS FOLGUES, «Mapa arqueol6gico del termino municipal de Elche,

(Alicante)», A.Esp.A. XXVI, 1953, p. 347. 4. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, Estudio hist6rico de la moneda antigua espanola

desde su origen hasta el Imperio Romano, vol. 1, Madrid, 1878, p. 278; L. VILLA­ RONGA, «Las acufiaciones monetarias arcaicas de Cese y sus problemas metro16gi­ cos», Acta Nurn.

5. E.

1,1971, p. 57.

RIPOLL; 1.M. Nuix; L. VILLARONGA, «Petit tresor de bronzes iberics

d'Untikesken, a Empuries», II SNB, Barcelona, 1980 p. 181. 6. M. ALMAGRO BASCH,

«Hallazgos numismaticos ampuritanos», Ampurias

IX-X, 1947-48, p. 320-322. 7. Ibid. p. 320-322.

8. E. RIPOLL; J.M. NUIX; L. VILLARONGA, citados en n. 5, p.175-181. 9. P. LOPEZ SANCHEZ, «Tesorillo de monedas de bronce Alt Ernporda II, 1987», Gaceta Num. 97-98,1990, p. 87-94. 10. P.P. RIPOLLES, «EI tesoro de Iniesta (Cuenca)», Saguntum 15, 1980, p. 119-126. 11. A.M. DE GUADAN, Numismatica iberica e ibero-romano, Madrid, 1969, p. 101-102, n. 77, cit a a su vez a Z6bel (p. 198). Sobre este problematico hallazgo vide

tambien las dudas de A. Dominguez Arranz, MedaLLas de la Antigicedad. Las acu­ laciones ibericas y romanas de Osca, Huesca, 1991, p. 183. 12. L. VILLARONGA, op. cit. en el n° 1, p. 63. 13 Y 14. J.

CABRE, «Dos tesoros de monedas de bronce aut6nomos de la

Acr6polis iberica de Azaila

(Teruel)>>, MNE n, 2, 1921, p. 25-33. J. ROMAGOSA,

«Azaila, dos tesoros, dos mensajes», Acta Num.

I, 1971, p. 79-81; L. VILLARONGA,

Los tesoros de Azuila, Barcelona, 1977. 15. L.

VILLARONGA; M. GARcIA GARRIDO, «Hallazgo de bronces ibericos en

Borriol (Castell6n), Gaz. Num. 74-75, III-IV, 1984, p. 41-51. 16. F. MATEU

LLOPIS, «Hallazgo monetario iberico-rornano (Tudela, Navarra), Principe de Viana XXI, 1945, p. 694. I

17. J.M. MILLAN

en

Ablitas

MARTINEZ, «Un tesorillo de bronces hispano-latinos

en

Alconchel de la Estrella (Cuenca)», Mem. VII CNN, Madrid (1989) 1991, p. 329338. 18. J.M. VIDAL BARDAN, «Tesorillo de bronces

hispano-latinos hallado en

Seg6briga (Cuenca)», Acta Num. 16,1986, p. 73-77. 19. J. FERRO

COSTELO; M. CAVADA NIETO,

«Las monedas de

Castromao»,

Boletin Auriense, VI, 1976, p. 149-168. En este cuadro II

no se

han incluido hallazgos con moneda s610 punica -La

Escuera- extrapeninsulares -IlIa Pedrosa- los que

composici6n como

es brance

-Longares-

0

no

tenemos

seguridad si su

aquellos hallazgos que aun recogidos a veces

tesorillos nos parecen mas bien reuni6n de monedas halladas esporadica­

mente en

un

yacimiento.

Asi

Solsona, Botorita, Clunia, Inestrillas, Muela de


283

TESORfLLOS DE MONEDAS DE BRONCE

Garrag, Numancia 0 Uxama. Por otra parte hemos vis to mencionado en J. Millan -citado supra- el de Villar del Humo, cuya publicacion serfa muy interesante, Tarnbien cita el autor el de pero no sabemos siquiera si es de bronces 0 denarios. Tiermes (Soria) pero nuestra unica referencia es de A. Dominguez Arrana- op. cit. para el n° 11 del cuadra II- que en

su

p. 188 recoge uno de Tiermes del que

solo tiene noticia oral y se conserva en el Museu numantino de Soria. Sin embargo adernas de componerse de monedas de plata da una composicion anormal, desde denarios de Bolskan a un triente de Teodora.

CUADRO Ill: TESORILLOS f-1ALLADOS EN HISPANIA ULTERIOR COMPUESTOS POR BRONCES

PERJODO 1: 150-92 a.e. TESORO

OF.

INDIG.

TOTAL

ROM

Ecija

1

12

6

78

PECHA

CON

APROX.

DIV/SORES

ult. tercio S.

El Saucejo

2

4

5

9

REGION

I I a. e.

Ecija (Sevilla)

id.

El Saucejo

(Sevilla) Posadas

3

9

9

2" mitad

Posadas

II a.c.

(Cordoba)

S.

Baena

7

4

7

id.

Baena

(Cordoba) 10

Torre del

10

id.

Utrera

(Sevilla)

Bolla Provo de

:::

7

Jaen

7

(Sevilla)

Jaen Pinos Puente

:::

25

Granada

25

PERIODO If: 91-50 a.e. TESORO

OF

INDIG.

TOTAL

ROM Puebla de los Infantes

5

26

26

PECHA

CON

APR Ox.

DIVISORES

Guerras

26 cuadrante

REGION

Puebla de

sertorianas

los Infantes

76-76 a.c.

(Cordoba)

I


F. CHAVES TRISTAN

284

PERIODO Ill: 49 a.e. AL CAMBIO DE ERA TESORO

OF.

INDIG.

TOTAL

ROM Montemolin

Riotinto

6

7

18

2 den.

18

89

87

PECHA

CON

APROX.

DIV/SORES

REGION

Fin s.

Marchena

I a.c.

(Sevilla)

id.

sernises

Huelva

cuadrant?

Cortijo

22

8

22

id.

1 semis

Juan Gomez

Utrera

(Sevilla)

Antequera

;i;

1000

1000

id.

?

Malaga

Ecija

*

45

45

id.

?

Sevilla

Sierra

*

70

70

id.

Gibalbin I Sierra

con

Gibalbin II

den

+

de

+

60

de

id.

80

sernises

Jerez

cuadrant.

(Cadiz)

semises

.Jerez

(Cadiz)

CLAVE TESOROS ULTERIOR: BIBLJOCRAFJA 1. F. CHAVES TRISTAN; M.P. GAHclA Y BELUDO, «Tesorillo de bronces del s. II

a.c. hallado en el terrnino de Ecija», II SNB, Barcelona, 1980, p. 171-174. 2.

L. VTLLARONGA, «Tesorillo de bronces de El Saucejo (Sevilla)», Quad. Tic

IX, Lugano, 1980, p. 175-179. 3. J. PELLICER I BRu, «Hallazgo de ases de Carbula», Gac. Num. 74-75, III-IV,

1984, p. 59-62. 4. F. CHAVES TRISTAN, «Tesaurizaciones de monedas de bronce en la Peninsu­ la Iberica. La

Republica y el inicio del Imperio: Nuevos datos 1», Homen.aje al Prof F. Presedo, Sevilla, 1992 (en prensa). 5. L. VILLARONGA, «Anal isis estadfstico de una muestra de monedas. Aplica­

cion a las monedas de Corduba», Quad. Tic. X, Lugano, 1981, p. 273-283. 6. F. CHAVES TRISTAN, «La

ceca

de Urso: Nuevos

testimonios»,

Estudios

sobre Urso, Sevilla, 1990, p. 123 Y 128; ibid. iden a n" 4. 7. F. CHAVES TRISTAN, «Hallazgo de monedas en Riotinto (Huelva)», Home­

naje al Pof A. Beltran, Zaragoza, 1986, p. 863-872. 8. F. CHAVES TRISTAN, idem al n° 4.

':'

Vide texto.


The Milan coinage of Honorius JOHN KENT

Even if the vaunted links with the families of Trajan and Hadrian existed lar­

gely in the imagination of court flattery, the House of Theodosius certainly stem­ med from Spain, and there great numbers of its coins are found. It seems appro­ priate to offer a Theodosian paper to the scholar who has done so much to preserve and expound the numismatic heritage of his country, and advance the understanding of it both nationally and internationally. For the first three years of their joint reign, Valentinian I and Valens main­ REI PVBLlCAE, in all the mints tained a single solidus type, RESTITVTOR striking gold throughout their empire. The reform of the gold coinage, part of a wide-ranging series of administrative changes carried out between 366 and 368, restored purity of metal, and virtually restricted issues of gold and silver to the imperial residences for the time being. Another outcome was that, as far as the precious metals were concerned, the former typological unity of the empire disap­ -

I

peared; policies of East and West for the next hundred years in this respect com­ pletely and definitively parted company. There were already three Augusti when the reforms took effect, but the design (or the western solidi had presumably been determined before the elevation of Gratian (24 August 367) and was not correc-

1. J.P.c. KENT, «Gold coinage in the later Roman Empire», Essays in Roman coinage presented to

Harold Mauingly, ed, R.A.G. & c.RY. SUTHERLAND, Oxford 1956, pp. 190-204; C. MORRISSON et al.,

Purification et alterations de Rome a Byzunce, L'or monnaye 1, Cahiers Ernest-Babelon 1, Paris 1985, pp.85-111.


286

1. KENT

ted. It presented the image of two enthroned emperors crowned by Victory, and a

corresponding legend, VTCTOR-IA A VGG. With minor modifications this type and legend were retained immobilised by western rulers until the downfall of Eugenius (6 September 394), though there were seldom fewer than three, and sometimes as many as four reigning emperors. In the East, the principal solidus types of Valens, GLORIA ROMANORVM, Roma and Constantinopolis enthroned, and VICTORIA AVGVSTORVM, Vic­ tory seated on cuirass and pointing to vota, were replaced on the accession of The­ odosius I (19 January 379) by CONCORDIA A VGGG, Constantinopolis enthro­ ned, holding spear and globe. This type, too, underwent successive modifications, but contrary to western practice, this legend was constantly updated at Constanti­ nople (though not consistently at Thessalonica) to match the changing numbers of emperors. The last emission, following the death of Valentinian II (15 May 392), was

inscribed CONCORDI-A A VGG i.e. Theodosius I and Arcadius.' It was per­

haps the usurpation of Eugenius (22 August 392) that led to a radical change of the

inappropriate «Concordia» type before the end of the year at Theodo­ sius's principal mint, though not at Thessalonica.' The new design (pI. I. 1), semi­ now

nal to western solidus typology for generation, was as follows: VICTOR-IA A VGG, sometimes with terminal officina number. Emperor in

military dress standing to right, holding standard and Victory on globe; with his left foot he tramples a kneeling, bound and bearded captive. Whereas Theodosius's

principal gold mint had hitherto undoubtedly been

situated at Constantinople, the mint of the new coinage was denoted by the letters

SM, and the problem of its identification has not finally been resolved; however, after initial strong influence from the style and typology of Thessalonica, the bulk of the coinage after the accession of Honorius (22 January 393) was entirely Cons­

tantinopolitan in style, wherever the mint may have been physically sited. In accordance with eastern comitatensian practice, the legend was altered to read A VGGG after the new emperor was proclaimed. The revised legend passed through two phases, distinguished by the division of VICTORIA, viz. R-I and I-A, and the corresponding effigies of Honorius show an increase in size from small to medium to normal as the issue progressed (pI. I. 2, 3, 4). ...

2.

RIC. IX p. 231 note 71(b); A.R. BELLINGER et ai., «Late Roman gold and silver coins at Dum­

barton Oaks: Diocletian to Eugcnius», DOP.

18, p. 231 no. 276; Sotheby, 9-10 April 1992, lot 269. See I.P.C. KENT, «Constantinopolitan "Concordia" solidi of Theodosius I: a reappraisal», NC forthcoming. 3. J.P.c. KENT, «The coinage of Arcadius (395-408)>>, NC 1991, pp.35-57.


MILAN COrNAGE OF HONORlUS

287

394-395 It was the practice of emperors to introduce their characteristic types at newly

acquired mints. Theodosius had struck CONCORDI-A A VGGG solidi at Milan and Aquileia between 388 and 391, and Eugenius in turn re-introduced the wes­ tern VICTOR-IA A VGG, Two enthroned emperors, at Milan

after his occupa­

tion of Italy in 393. The introduction of Theodosius's VICTORI-A A VGGG at

Milan, where he resided after the overthrow of Eugenius, was therefore in line

practice, and it is worthy of note that a few of the earliest reverse (though not obverse) dies appear to be by a hand close to that which engraved the contemporary S M solidi. These early dies retain, for example, the X on the stan­ dard, which had begun to be replaced by \/ on the reverses of characteristic wes­ tern style struck even before Theodosius's death, and even in a very few cases the kneeling rather than the later seated captive. The earliest Milan solidi of the Theo­ dosian type name all three emperors, and grade the size of their busts in order of Honorius are dielinked, and we may probably age and seniority; Theodosius and conclude that the latter's medium-sized effigy matches the one then in use on the S

with usual

M coinage. The mint-mark MD /

COMOB, is a simple adaptation of the eastern SM /

COMOB, and is a form unknown to earlier western issues. The close initial rela­

tionship between S M and M D is emphasised by the pairing, already noted by Pearce,' of a Milan style obverse of Theodosius with a purely «Constantinopoli­ tan» S M reverse(pl. I. 5). A range of gold denominations, not all of which may yet be known to us, was struck at Milan in the four months between the fall of Eugenius (6 September 394) and the death of Theodosius (17 January 395).

9.- SOLIDUS PIECE RESTLTVTOR REI-PVBLICAE. Emperor, nimbate, in military dress stan­

ding facing, raising a kneeling, turreted figure (Res Publica) holding cornuco­ piae, and with the left hand holding a standard with Chi-Rho on the banner. Theodosius I only (pl. 1. 6). This is

a

purely western type, so far as we know, previously used for Valens

and others at Trier and Aquileia.' Corresponding eastern multiples of both earlier and later date showed the emperor standing facing in a chariot.

4. RIC. IX p. 157. 5. Trier: RIC. IX p. 23. no. 48(a)

Aquileia: RIC. IX p. 98 nos. 28(a), (b).

-

surely earlier in date than Pearce suggests; p. 24 nos. 48(b), (c);


1. KENT

288

SOLIDI VICTORI-A A VGGG. Emperor in military dress standing to right, holding a

Victory on globe; with his left foot he tramples a (almost always) seated, bound and bearded captive.

standard and

Theodosius I, Arcadius and Honorius (pi. 1. 7, 8, 9).

SEMlSSES Coins of Arcadius and Honorius with their respective vota X-XV and V-X are

probably to be dated after the death of Theodosius, in spite of the small bust

of Honorius; they will be discussed below.

TREMISSES VICTORIA-A VGVSTORVM. Victory advancing to right, holding wreath in

right hand and cross on globe on the left hand. Theodosius I, Arcadius and Honorius (pi. T. 10, 11, 12). This is an eastern Victory type, with the goddess proceeding to right rather than to

left, and holding cross on globe in place of a palm-branch. It retained,

however, the western gold mint-mark MD/COM. This type was replaced in the east, shortly before the death of Theodosius, by a variant on which the head of

Victory was turned to the left (pi. 1. 13). This new design was to remain essentially unchanged far into the sixth century, but had presumably not yet been introduced at the time of Eugenius's fall. Pearce believed that half-siliquae were struck at Milan in this period, but it will be argued below that no silver was coined there between the downfall of Eugenius and the death of Theodosius.

395-402 Honorius's court can be shown to have been in almost unbroken residence at Milan between the death of his father and the early part of 402, and no doubt the

greater part -though, as we shall see, certainly not a11- of the post-Theodosian coi­ nage of its mint was struck during these years. Alaric invaded Italy on 18 Novem­ ber 401, and for thirteen months the western civil administration effectively disap­

pears from view. The third, fourth and fifth consulships of Honorius fall within these years, and the first two were

certainly celebrated in Milan. A consular solidus showing the imperial bust facing to the left, wearing consular robes and carrying mappa and eagle-tipped sceptre was struck at least on each of the two earlier occasions.


MILAN COINAGE OF HONORlUS

289

The third consulship, of 396, was held in conjunction with the fourth of Area-

dius; it retains a comparatively small bust for Honorius (pt. 1. 14). VOTA

PV-BLICA. Two emperors,

-

nimbate, enthroned facing, wearing

consular robes, each holding mappa and eagle-tipped sceptre; between them, a

palm-branch.

This type is based on previous western solidi; the palm-branch is an intrusion from the regular «two emperors» coinage not found on earlier consular issues.' The fourth consulship, of 398, was held without an imperial colleague, and the

imperial bust is the normal size (pt. I. 15). GLORIA RO-MANORVM.

Emperor, nimbate, enthroned facing, wearing

consular robes, and holding mappa and eagle-tipped sceptre. A special issue of solidi with normal bust, known in his name alone, marked

Honorius's decennalia (pl. II. 16). VICTOR-IA A VGG. Emperor, nimbate, in

military dress, standing facing, holding standard inscribed VOT X and shield inscribed MVL XX; with his left foot the tramples a seated, bound captive. The type is based on that of the normal solidi, but differs in several significant

respects. The emperor's head is turned to the front instead of to the right, and is nimbate. The standard bears the legend VOT X, and in place of Victory on globe the emperor supports a shield inscribed MVL XX. Finally, the legend corrects the

immobilised

...

A VGGG that had remained unchanged after the death of Theodo­

sius, and which was immediately to reappear on the resumption of the non-vota

coinage. It is possible, even if unlikely, that the revival of the old legend in and after 402 reflects the advancement of Theodosius II; but even if this were the case,

immobilisation reasserted itself upon the death of Arcadius in 408. Late January

402, after the consular celebrations, is the most likely date, for the common coinci­ dence of vota and consulship has been convincing argued,' and it appears that this too was the time of Arcadius's vicennalia. The battle of Pollentia

(6 April 402) was

amongst other things fought, according to Claudian (de bell. Gel. 561), to avenge the obsessi principis nejas. The emperor had almost certainly never left Milan; Sti­

licho, it was said (de bell. Gel. 296-315), had instilled courage into a court contem­

plating tlight. He brought relief (de VI cons. Han. 455-61) by coming from the north with his forces and crossing the River Addua (some 25 krn to the east of

6.

P. BASTIEN, «Les solidi de "Vota Publica" de Valentinien I a Theodose 1», QT. XIV (1985),

pp. 305-41. The only exceptions are his numbers 4* and 5, without consular obverses; 5 in particular is a

typological curiosity. The dating of 13 to 395, a year without an imperial consulship, is not acceptable. 7. R. BURGESS, «Quinquennial vota and the imperial consulship in the fourth and fifth centuries», NC 1988, pp. 77-96.


290

1. KENT

Milan). Although Claudian (de bell. Gel. 450-4) strangely seems to locate emperor and court in Rome itself, where extensive restorations to the defences were being

made at this very time (Dess. ILS. 797; de Vi cons. Han. 531-4), he is quite explicit

(de VI cons. Han. 53-76,392-5) that during the one hundred years preceding 404 only three emperors had entered Rome in triumph/ and that Honorius had not seen the city since the visit as a little boy with his father in 389. Thus consulship and decennalia will have been celebrated, perhaps with less than the customary pomp, in the relative security of Milan, which the court is unlikely to have left before the Goths, defeated far to the west at Pollentia, had recrossed Lombardy and left Italy. The first certain indication that the court had moved to Ravenna, soon to

become

Of all the cities in Romanian lands The chief and most renowned ...

Adorned.

..

with arms and arts;

(Dryden) and resumed its normal functions is a law of 6 December 402 (CTh. VII 13, 15); it remained there throughout the following year, and no doubt the earliest issues of

gold and silver from its mint belong to this period. The termination of the VICTORIA legend on solidi of the eastern empire was altered after the death of Theodosius I to

the rule of but two emperors, but legend

as

...

A VGG, to accommodate itself to

well as type remained

unchanged on

their western counterparts.

SOLIDI VICTORI-A A VGGG. Emperor in

military dress standing to right, holding standard and Victory on globe; with his left foot he tramples a seated, bound and bearded captive. Arcadius and Honorius (pl. II. 17, 18). In the aulae

(de

West, the representation of the emperor as Latiae sublimis signifer

VI cons. Han.

22) continued down to 425. Coinage in the style used

under Theodosius seems not to have ceased immediately upon his death, for simi­ lar pieces naming Honorius are more numerous than those naming his father, and we

have seen that the small bust characteristic of this period was still in use on the

consular solidus of 396. We will find it also on semisses and on vota siliquae. The

8.

Emperors made triumphal entries into Rome in 312 (Constantine I), 357 (Constantius II) and

389 (Theodosi us I).


MILAN COINAGE OF HONORIUS

later Milan solidi of the same

291

general type show not only an enlarged effigy of

Honorius, indistinguishable from that of his brother, but a considerable increase in the size of the reverse figures, and a style both coarser and bolder. On thse later

pieces there is much variation of detail, especially in the representation of the cap­ tive, though how far these varieties have chronological significance is

unsure.

Under Theodosius, the captive always appears to have two legs; these may be a) both stretched out or b) the left leg stretched out, the right sharply bent at the knee (but very rarely crossed over the other, as may be found on some later issues at other nese

mints). Both legs are often to be seen on later reverses in the purely Mila­ style, but the bend of the right knee, where visible, is less sharp. A few dies

show one leg only, often with the knee drawn up. Since this posture is commonly found on solidi of Rome and Aquileia, and on early pieces of Ravenna (pI. II. 19,

20,21), as well as on the Milan vota solidi of 402, such dies may be assumed to be the latest in this Milan sequence.

Several multiples are shown by style and mint-mark to belong to this period.

4112- SOLIDUS PiECE GLORIA RO-MANORVM. Roma, helmeted, enthroned

facing, holding

globe and inverted spear. Honorius only (pI. II. 22) This type of Roma enthroned is purely western; corresponding eastern multi­

ples have a left-facing representation of Constantinopolis.

TRIPLE SOLIDUS This denomination has been reported, but its typology and very existence are

doubtful."

SESQ UISOLID US ADVENTV-S DNA VG. Emperor, nimbate, in military dress, riding to left,

raising right hand. Honorius only (pI. II. 23) This is the traditional type and legend for the denomination.

9. See I.-P. Callu and X. Loriot, La dispersion des aurei en Gaule romaine so us l'empire, L'or rnonnaye II, Cahiers Ernest-Babelon 3, Paris 1990, p. 161 no. 56.


292

J. KENT

AUREUS VICTORIA -A VGVSTORVM.

Victory advancing to left, holding wreath

and palm-branch.

Arcadius only (pI. Il. 24) VICTORIA

-

ROMANORVM. Type as before.

Honorius only Thre seem to have been two Milan issues of aurei ofl/60 lb., both with the eas­ tern

type of Victory to left. VICTORIA ROMANORVM appears to have occu­

rred in the Parma (Via Mazzini) hoard," though no weight is given, and the piece

is described as a solidus. If the Parma piece is in fact an aureus, it will probably be the later of the two, since this legend is subsequently used for the aureus at Raven­ na." The

question

is somewhat

complicated by the fact that the VICTORIA

ROMANORVM legend had been used in the east for aurei as early as the 380 s.

SEM1SSES It is not completely out of the

question that some western-pattern semisses were struck at Milan between the fall of Eugenius and the death of Theodosius I, for the pieces naming Arcadius and Honorius are so rare that the apparent absen­ ce of the father is in itself scarcely significant. However, the ssmall bust sometimes employed for Honorius was, as we shall see, used on the silver siliquae bearing the same vota, and certainly struck after Theodosius's death; these corresponding semisses probably therefore belong to the same period. VICTORIA A VGVSTORVM. Victory seated to right on cuirass, supporting on

her left knee with the aid of a small

vota, VOT X MVLT XV

(Arcadius)

genius a shield; on this are inscribed

or

VOT V MVLT X

(Honorius), to

which she points.

Arcadius and Honorius (pI. n. 25,26,27) As also on

heavy miliarenses with these vota, Honorius is found both with a

small bust and with one of normal size; it seems likely that the enhancement of his

effigy took place on the occasion of his quinquennalia, but there is no direct evi­ dence as to when these were celebrated. 397 or 398 are possible years; the latter was a year in which he held a consulship, but its choice would mean a very heavy concentration of coinage in the precious metals between 398 and 401. Arcadius seems to have celebrated his corresponding vota in 397 without associating tham with a consulship.

10. G. BERMOND MONTANARI, AllN 9/11 (1962/4), p. 251 no. 193. 11..

Sternberg X, 25-26 November 1980, lot 625; F.S. KNOBLOCH, «Aureus or medallion?», Journ.

Soc. Anc. NUI11. 12 (1981),58.


MILAN COINAGE OF HONORIUS

293

VICTORIA A VGVSTORVM. As before, but shield inscribed VOT X MVLT XX for both emperors. Arcadius and Honorius (pl. II. 28) This issue should be contemporary with the

vota

solidus, and have been

struck for the decennalia, January 402.

TREMISSES VICTORIA-A VGVSTORVM.

Victory advancing to right, holding wreath,

and cross on globe. Arcadius and Honorius (pI. II. 29). Eastern type Milan tremisses of Theodosius, and of Arcadius and Honorius with small

busts, show Victory's right arm bent at the elbow in a right-angle, and

the right leg virtually straight. Pieces struck after Theodosius's death show the arm much less bent, and the leg perceptibly bent at the knee. There is no sign of a pro­

gression in the treatment of Victory, and J conclude that the issue of tremisses was intermittent at this period. Silver coin, all with mint-mark MDPS except the half-siliqua (MD) was struck at

this time in several denominations, and, in the case of the VIRTVS ROMA­

NORVM siliquae, in great abundance.

WITH SMALL AND NORMAL EFFIGIES OF HONORIUS

395-397/8 HEA VY MILlARENSES

VOT V MVL T X within wreath. Honorius only (pI. II. 30,. 31) Both small and

large busts are found. This issue was struck no later than siliquae suggest that a corresponding X-XV for Area­ dius is to be expected.

Honorius's quinquennalia;

SILIQUAE Milan vota siliquae of Theodosius J fall between 388 and 391, and bear the

figures X-XX. There are similar reverses for Valentinian II, and corresponding V­ X siliquae for Arcadius.". The wreath typical for this issue is formed of pairs of

12. J.W.E. 225.

PEARCE, «The gold coinage or the reign or Theodosius I», NC 1938, pp. 205-46, esp.


J. KENT

294

leaves sharply diverging from a central stem from the

arrangement found

on

(pI. III. 32, 33), and is quite distinct

coins of Honorius. Even

vota

on

those with

a

small bust, the usual style shows triple groups of leaves, sometimes with the outer

pair diverging, but often with all three parallel to one another. VOT X MVLT XV (Arcadius) or VOT V MVLT X (Honorius), within wreath. Arcadius and Honorius (pl. III. 34, 35)

examples of a Honorius obverse coupled with the reverse been appropriate to Honorius at proper to Arcadius. Vota X-XV would not have There

are a

few

any time before his decennalia, and in view of the ded simply as mules,

even

though

no

small bust these must be regar­

undoubted instance of the converse coupling

has yet been recognised.

WITH NORMAL BUST FOR HONORIUS

397/398-402

MULTIPLES OF 1/24 LB TRIVMF ATOR-GENT BARB.

had to left, holding

a

Emperor in military dress standing facing,

standard with

Chi-Rho, and globe; at his right side is a

crouching, bound captive. Honorius only (pI. III. 36) To the best of our knowledge, such large silver pieces were struck only in the west for most of the fourth century, and this is a purely western type.

HEAVY MILlARENSES VOT X MVLT XX within wreath.

Arcadius and Honorius (pI. III. 37)

LIGHT MILlARENSES VIRTVS

-

EXERCITVS or

..

VM. Emperor in military dress standing facing,

head to left, holding spear and resting left hand upon a shield. Arcadius and Honorius (pI. ITI. 38, 39)

This is a western type and legend, and marks the definitive abandonment of the eastern GLORIA ROMANORVM that had seen some use in the west bet­ ween

388 and 394. All multiples are very rare, and the rather crude effigies suggest

that all may be associated with the decennalia and the Gothic war.


MILAN COINAGE OF HONORIUS

295

SILIQUAE Theodosius I's Milan siliquae of the VIRTVS ROMANORVM, Roma seated to right,

type are linked by die or variety with Arcadius and Eugenius, but not, so

far as has been recorded, with Honorius." Dies matched with obverses of Theodo­ sius and Eugenius (pl. III. 40) are distinguished by what appears to be the second

leg of the Victory on globe held by Roma. On all dies of Honorius and most of those of Arcadius, this is replaced by a swirl of drapery. A smail, well-formed point to Roma's spear is an invariable characteristic of the «Eugenius» style; this is only one of several variants to be found with the «Honorius» style, which may instead have a large, spread point, no point at all, a rather formless single spur, or a large hook about halfway up the shaft. VIRTVS RO-MANORVM. Roma, helmeted, seated to left on cuirass, hol­ ding Victory on globe and invertes spear. Arcadius and Honorius (pl. III. 41, 42, 43, 44, 45) The

type was probably coined intermittently from the cessation of the vota

siliquae in 397/8. Output may have ceased by 402, for although the type was perpe­ tuated at Ravenna, Rome and Aquileia, emissions from these mints are scarce, even

rare, and show no stylistic or detail continuity.

VOT/X/MVLT/XX within wreath Arcadius This hitherto unknown issue of 402 has been revealed by the recently dicove­

red Hoxne hoard.

HALF-SILIQUAE Pearce believed that this denomination was struck at Milan for Theodosius, Arcadius and Honorius in

394/5, but on present evidence this is unlikely to have

been the case. The type remains the same throughout, Victory moving to the left, but the legend may be VICTORIA A VGG or

...

A VGGG, and the division may

be R-I or I-A. On pieces naming Theodosius and Eugenius the legend is divided

only by Victory'S head, and her left foot is ahead of the right (pI. III. 46); on those of Arcadius and Honorius the legend-break begins at Victory's wreath, and the right foot is always the foremost. The latter layout also characterises Honorius's A VGGG half-siliquae of Rome (where both divisions are found) and Ravenna ...

(divided I-A only). All the recorded busts of Honorius are of the normal size, and

13. I.W.E. PEARCE, «Eugenius and his eastern colleagues», NC 1937, pp. 1-27, esp. 25-27; RIC. IX

p.74.


.I. KENT

296

the conclusion seems to be that after the death of Eugenius the striking of this denomination was not resumed until after Honorius's vota siliquae had ceased to

be minted. VICTOR-JA

(or I-A) A VGGG. Victory advancing to left, holding wreath

and palm-branch. Arcadius and Honorius (pI. III. 47)

VICTOR-IA (or I-A) AVGG. As before. Arcadius and Honorius (pI. III. 48)

Although issues from Ravenna and Rome employ the formula A VGGG, pieces with A VGG have been put into second place, since they seem to match the vota solidi of 402. Later half-siliquae revive the legend acknowledging three emperors after the proclamation of Theodosius II. Unlike the solidi, they ...

the

...

revert once more to a two-emperor formula after the death of Arcadius.

iSSUES SUBSEQUENT TO 402 The principal Milan coinages of Honorius are no doubt restricted to between

394 and 402, but a few solidi and perhaps some siliquae were struck there from

reign. First come some very rare solidi whose reverses most nearly resemble a group of Rome dies, themselves not far removed in style from the first coinage of Priscus Attalus (pI. IV. 49, 50, 51). The court was briefly in Milan during the summer of 408, around the time of the mutiny of the army and the death of Stilicho, and this date is perhaps the 1110st likely. Yet later solidi may be distinguished by the letter G, which on coins struck in Italy after about 410 has a marked drooping tail to the cross-stroke. Milan has three main groups of such coins, all very rare, in the contemporary styles of the Ravenna mint. The earliest retains the backward-leaning imperial figure that first came into use at Ravenna shortly before Arcadius's death, but is shown to be somewhat later by the lettering and the heavy bust (pI. IV. 52, 53). Then comes a group with the limp imperial time to time later in the

figure characteristic of reverses of between about 410 and 421 (pl. IV. 54,55). The latest has the large imperial bust and high-stepping emperor of the very end of the

reign. As with the corresponding very much more numerous Ravenna solidi (pI. IV. 56, 57), this last group includes a piece naming Theodosius II (pI. IV. 58, 59), which is best dated between the death of Honorius and the accession of Johannes

(15 August

-

20 November 423). Johannes, too, has a unique Milan solidus in the

style of Ravenna (pI. IV. 60, 61). Both Milan and Ravenna solidi die-link Theodo­ sius II and Johannes," and the possibility that the latter struck gold as well as

14. O.

ULRICH-BANSA, «La monerazione di Giovanni (423-425)>>, QT V (1976), pp. 277-90.


297

MILAN COINAGE OF HONORIUS

(Rome) bronze in the name of his eastern «colleague» must be entertained. However, one must note that at least one Ravenna tremissis die is shared by Honorius, Theodosius II and Johannes; die-linkage does not necessarily denote

strictly contemporaneous minting. Milan VRBS ROM A siliquae of Honorius have been reported," and if regu­ should lar, probably be dated to 408. The type of Roma seated to left on a throne, be similar to Ravenna siliquae of around that date. The legend to appears VIRTVS ROMANORVM was never again used for Roma-type siliquae after the death of Arcadius, and it perhaps worth recalling that Zosimus (Hist. 5. 41) records the destruction in the aftermath of Alaric's first siege of Rome of the pre­ cious statue known to the Romans as Virtus. Down to the death of

Arcadius, western issues in the precious metals can

generally be attributed to periods of residence of the court at Ravenna (402-403, 405-406) and Rome (404, 407-408). Coinage at Aquileia (solidi and siliquae only) is stylistically related to part of the Ravenna output. It is traditionally ascribed to 402, principally on the grounds that there is no other year with so long an exten­ ded period during which the location of the court is unknown. But the Aquileia pieces resemble neither late Milan nor early Ravenna and Rome issues, and if the other possible dates -the second presence of the court is in fact essential, there are and 406 and the summer autumn of half of 403 or 407, for example. The apparent Ravenna issues that shortly follow the stylistic relationship of Aquileia solidi with death of Arcadius lead me to prefer the latest possible date. In 407, Honorius to Ravenna (April) and then back appears to have journeyed from Rome (March) There time for the court to visit Aquileia, was to Rome (November). ample though the motivation for such a trip, or indeed if it actually took place, cannot now be known. The coinage of solidi at Aries, including pieces in the name of Arcadius," must have taken place before its occupation by Constantine III in 407/8, and was perhaps motivated by a need for the legitimate government to make urgent payments following his usurpation and entry into Gaul; there is no question of an imperial visit.

15. C.E. KING, Roman silver coins V: Carausius 10 Romulus Augustus, Londoo

1987, p. 18500.

70td. 16. J. Lafaurie, «Solidus d'Arcadius frappe it l'atelier d'Arles», BSFN. May 1969, pp. 392-3.

\.

\


298

J. KENT

ILLUSTRA TlONS Unless otherwise stated, from British Museum 1. Numismatic Fine Arts XXVI, 14 August 1991,562. 3. Zunfthaus zur Zimmerleuten, 22 November 1989, 337. 4. Di Nicola, List, December 1969, 8.

6. Freer Gallery of Art, Washington, DC. 7. Bank Leu 28,5-6 May 1981, 596.

8. Numismatica Ars Classica I, 29-30 March 1989, 1012. 9. Peus 294, 15-17 March 1978, 816. 10. Private collection. 11. Bank Leu 28, 5-6 May 1981, 608.

16. Vienna, Kunsthistorisches Museum. 22. 24.

Berlin, Staatliche Museen. Stack, 5 May 1984, 1471.

25. Paris, Bibliotheque Nationale. 27.

Glasgow, Hunterian Museum.

28. O. Ulrich-Bansa, Moneta Mediolanensis, 82 31. do.

,78

36. Paris, Bibliotheque Nationale. 37.

Bourgey (Drouot), 18 December 1913, 778.

38. St. Petersburg, Hermitage. 39.

Hull, ex South Ferriby hoard.

49. Lanz (Munich) 16,24 April 1979, 670. 51-52.

Paris, Bibliotheque Nationale. 53, 54. Stockholm, Kung!. Myntkabinettet. 55. Sotheby, 29 September-S October 1988, 980. 56. Bank Leu, List 12, October 1975, 49. 58-59. Aes Rude 6, 10-11 April 1981, 199,200. 60.

Glendining, 16-21 November 1950, 2093.


21.)C)

MILAN COINAGE OF t-IONORIVS

1

2

3

4


300

MILAN COINAGE OF HONORJUS

23

24 29

30

31


301

MILAN COINAGE OF HONORIUS

40

46

48

41

42

43

44


302

MILAN COINAGE OF HONORIUS

49

51

54

55

59

56

60

61


Tesouro do monte do Cavaleiro. Algarve

ISABEL PEREIRA

1.

CONDI(X]ES DO ACHADO No livro de inventario elaborado pelo dr. Joao da Cruz e Silva, a 2 de Marco

de 1938, e relativo ao registo de «rnoedas e medal has existentes ou a adquirir para de do Cacem», encontra-se a inscricao de 87 especies o Museu

Municipal

Santiago

-26 antoniniani e 1 denarius- com a anotacao de terem sido encontradas pr6ximo do sftio «Herdade do Monte Cavaleiro, Algarve». Outras fontes indicam que a propriedade pertenceu ao Exm", Sr. dr. Faleira, casado com uma irma do dr. Joao da Cunha e Silva. conhecido

par propriedade denominada «herdade» localiza-se no lugar do limi­ do Ameixial, pr6ximo Monte do Cavaleiro, concelho de Tavira, freguesia A

te desta com a concelho de Almodovar.

Nao foi possivel coligir outras inforrnacoes, mesmo que orais. Nao rejeitamos,

contudo, que 0 regis to 139 de Mario Hipolito possa relacionar-se

com

este achado,

segura entre ambos.

ligacao pesa embara as imprecisoes que impossibilitam Nao e de excluir que moedas do conjunto se tenham dispersado, embora uma

estrutura deste outro

aparente sernelhancas com outros que sabemos completos.

lado, poderemos admitir que

os

a

Por

familiares do dr. Joao da Cruz e Silva lhe

tivessem oferecido todos os exemplares encontrados na sua propriedade.


304

I. PEREIRA

lOUlE

,�

o

Povo

o

Freguesia

o

Conselho

Caminho _

Estrada

Carninho de ferro -a Est.° Caminho de ferro 2&

=

DICIONARIO COROGRAFICO

Rios


TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO

305

Il. CATALOGO

1. GALLlENVS

ROMA

N° ordem

Anverso

Reverso

GALLlENVS AVG -K-

PAX AVG

lnv.

261, 6 oficinas

.Y.L.

194

Conirnbriga 381 2

-

GALLIENVS AVG -F-

86

PAX AVG

191

Carnakkale 10

83

263, 6 oficinas 3

GALLIENVS A VG -F-

LIBERAL A VG _S

_I

186

_

RIC 227

-

78

266, 7" consulado, 12 oficinas 4

GALLIENVS A VG -K-

MARTI PACIFERO

AL

RIC 236

5

GALLIENVS AVG -K-

L56

ABVNDANTIA AVG

nl.,

RIC 157

6-7

GALLJENVS A VG -K-

171

63

AETERNITAS A VG

I..L

RIC 160

8

264

181 73

IMP GALLIENVS A VG-K- PAX AETERNA AVG

L

183

R1C252

9

GALLlENVS AVG-K-

VBERITAS AVG

j£_

RIC

10

11

GALLIENVS A VG-K-

GALLIENVS AVG-K-

FORTVNA REDVX

172

64

_IS_

192

Carnakkale 120

84

lOVIS STATOR

182

RIC 216

74


f. PEREIRA

306

12

13

14

GALLlENVS AVG-K-

GALLlENVS A VG-K-

GALLIENVS AVG-K-

ORIENSAVGL

180

RIC 249

72

ORIENS AVG

200

RIC 249

92

VICTORIA AET

L

187 79

RIC 297

15

GALLIENVS A VG-K-

SECVRIT PERPET

___It!_

193 85

RIC 280

16

GALLlENVS AVG-K-

INDULGENTIA A VG

__l&

17

GALLIENVS AVG-K-

lOVI PROPVGNAT

xil..

188 80

RIC 214

-

231 123

RIC 206

267-268, emissiio do bestiario 18-19

GALLIENVS AVG -K-

LIBERO P CONS A VG

__

B

RIC 230

20-21

IMP GALLlENVS AVG -K- DlANAE CONS AVG

__

E

RIC 176

22

GALLIENVS A VG -K-

DIANAE CONS A VG

23

GALLIENVS A VG -K-

E

APOLLINI CONS A VG

24

GALLIENVS A VG -K-

Z

APOLLlNI CONS AVG

__

H

RIC 164

25-26

GALLIENVS AVG -K-

APOLLINI CONS A VG

GALLIENVS AVG -K-

DIANAE CONS AVG

RIC 181

28

GALLIENVS A VG -K-

DIANAE CONS A VG

RIC 181

177 69

173 65

174 66

199

190

N

91

82

XI

70

__

RIC 245

27

198 90

81

__

RIC 163

176 68

189

__

RIC 177

185 77

__

__

178

195 87


TESOURO DO MONTE DO CA VALEJRO

307

SlSCIA

-

262-264, sem rnarca 29

-

GALLTENVS A VG -K-

PAXAVG

179

RICS76

71

268, 2 oficinas 30

GALLIENVS A VG -K-

SALVSAVG

JL

225

RICS81

117

FECVNDIT AS A VG

271

169

Conimbriga 599

163

61

2) SALONINA ROMA

-

266, J 2 oficinas 3l-32

SALONlNA AVG -A-

3) CLAVDlVS {f ROMA

-

268, 7" emissiio 33

34-35

36

-

IMP C CLA VDIVS A VG

SALVSAVG

260

-A-

RIC 98

152

IMP C CLA VDIVS A VG

SALVS AVG

230

237

-F-

RIC 98

122

129

IMP C CLA VDJVS A VG

IOVI STATORI

-A-

RIC52

__

272 164

269, 12 oficinas, legenda do anverso longa 37

38

39

40

IMP C CLAVDIVS A VG

VICTORIA A VG

-F-

Carnakkale 1060

IMP C CLA VDIVS A VG

VICTORIA A VG

-F-

RIC 104

Al__

268 160

__

259 151

IMP C CLAVDIVS A VG

FELlCTTAS A VG

-F-

RIC32

IMP C CLAVDIVS AVG

VIRTVS AVG

-A-

RIC 109

__

229 121

__

246 138


I. PEREIRA

308

4J

42

43-44

45-46

-

IMP C CLAVDIVS AVG

VIRTVS A VG

-F-

RIC 109

270

__

162

IMP C CLA VOIVS A VG

AEQVITAS AVG

-K-

RIC 14

IMP C CLA VDIVS A VG

GENIVS EXERCI

-F-

RIC48

223

__

115

__

IMP C CLAVDIVS AVG

PM TR P If COS PP

-F-

RIC 10

__

250

124

142

269

254

16J

156

269, 12 oficinas, legenda do an verso curta 47

48

49

50

51

IMP CLAVDTVS AVG

VICTORIA AET

-F-

RIC 105

AL

52-53

IMP CLAVOIVS AVG

FELICITASAVG

-K-

RIC 33

sl.

IMP CLA VOIVS A VG

FELICITASAVG RIC 33

IMP CLAVOlVS AVG

MARS VLTOR

-K-

RIC67

IMP CLA VDlVS A VG-K-

MARS VLTOR

LIBERT AVG

.Ia

IMP CLA VOIVS A VG-K-

265 157

.In

258 158

234

__

126

_h

RIC63

54

253 145

-K-

IMP CLA VDIVS A VG-K-

249 141

RIC67

PVOVIDENT A VG

__lm

RIC 92

-

232

256

257

148

]49

240 132

269,12 oficinas, legenda do an verso duvidosa 55

1 OIVS A VG -K-

GENIVS AVG

JL

RIC 45 au 46

56-57

1 DIVS A VG -K-

GENIVS A VG

134

__

RIC45 au 46

58

59

1 DIVS AVG -F-

1 DIVS AVG-K-

IOVI VICTORI

242

J1i

278

233

170

125

243

RIC54 au 55

135

LIBERT AVG

262

RIC 62 au 63

154


TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO

60

] DIVS AVG -K-

VIRTVSAVG

241

RIC 109 ou 110

-

269

-

309

133

270, 120ficinas

61

IMP CLA VDIVS A VG -K-

FIDES MfLITVM

_j£_

Carnakkale 2017 62

63

IMP CLA VDIVS A VG -K-

IMP CLAVDIVS A VG -K-

137

PROVIDENT A VG

__

IMP CLA VDWS A VG -F-

S

144

FORTVNA REDYX

.Is.

267 159

AETERNIT A VG

244

266

N

136

158

K.L

235

__

RIC 16

66

67

IMP CLAVDIVS A VG -K-

IMP CLA VDIVS A VG -F-

252

RIC-

RIC41

64-65

245

MARTI PACfF RIC 68

127

LAETITIA A VG

248

Camakkale 2061

145

236

251

128

193

MILAO

-

269, 3 oficinas (exergo ou sem marca} 68-69

70

-

IMP CLA VDIVS PF A VG

PAX AVG

-A-

RIC 157

IMP CLAVDIVS PF AVG

PAXAVG

239

Carnakkale 2173

131

T

269 -270,3 oficinas (exergo) 71

72

IMP CLAVDIVS PF A VG

FORTVNA REDVX

-A-

RIC

IMP CLA VDIVS PF A VG

PROVIDAVG

-A-

RIC 163

__

247 139

_

261 T

153

SIS CIA

-

268 -269, 2 oficinas (no campo au sem marco} 73

IMP CLA VDlVS A VG -A- SPES A VG

RIC 191

!!.L

238

130


I. PEREIRA

310

269 -270, 4 oficinas (no campo () direita au sem marco}

-

74

IMPCLAVDIVSAVG-F- 'VBERITASAVG

__lQ_

RIC 1.93

255 147

Posiumas de Claudio /I (tipo tiguia e altar)

-

75-76

77-79

DIVO CLA VDIO -K-

DIVO CLAVDIO -K-

CONSECRATIO

175

224

Aguia

67

116

CONSECRATIO

226

227

Altar

118

119

228

120 4.

QVINTlLLVS

ROMA

-270,12 oficinas (no exergo) 80

fMPCMAVR CL

MARTI PACIF

QVINTILLVS AVG -A-

RIC24

279

X

171

_m_

276

270, 72 oficinas (no campo r) direita ou () esquerda)

-

81

82

83

IMPCM AVRCL

VIRTVS AVG

QVINTILLVS AVG -A-

RIC35

IMPCM AVR

PROVIDENT A VG

QVINTILLVS AVG -C-

Carnakkale 2556

IMPCMAVR

LAETlTIA AVG

QVINTILLVS AVG -C-

Camakkale 2604

168

.Is.

277 169

__jXU_

275 [67

5. AVRELlANVS SISCIA

270,4 oficinas (exergo)

-

84

IMP C AVRELIANVS A VG

[CONCORDIA MIll OU

184

-A-

MILlT]

76

RIC 199

Q

CYZICUS

-

271 -272, sem. rnarca 85

IMP AVRELlANVS A VG

GENIVS EXERClTl

-A-

RIC 345

__

280 172


TESOURO DO MONTE DO CA VALEIRO

311

6. SEVERINA

ROMA

-

Dendrios

-

274-275, 6 oficinas no exergo 86

SEVERINA AVG -B-

VENVS FELIX

28] S

RIC6

173

PROBVS ROMA

-

-

Denarios

281, sem marca 87

PROBVS PF A VG -E-

PM TR P COS V PP

283

RIC25]

175

Ill. ESTRUTURA DO TESOURO

Galieno Salonina Claudio II Postumas Quintilo Aureliano Severina 28

Roma

2

35

Milao Siscia

2

4

Probo Total

1

71

5

5

2

5

Cfzico

1

Tndeter.

2+3 30

Total

2

42

5

5 4

2

1

87

1

o tesouro compoe-se de oitenta e sete moedas -oitenta e seis antoniniani e urn

denarius- distribuidas de Galieno a Probo, com vinte e oito antoniniani cunha­

das em Roma e dois na Siscia, no nome de Galieno; dois em Roma, emitidas no nome

de Salonina; trinta e cinco em Rorna, cinco em Milao, dois na Siscia e cinco

posturnas, cunhadas no nome de Claudio II; quatro em Roma cunhadas sob Quin­ tilo; uma na Siscia e outra em Cizico emitidas com Aureliano; uma de Severina cunhada em Roma e, finalmente, um denarius de Roma emitido com 0 nome de Probo.

GALIENa E SALONINA

Cronologia Centro emissor

26J

263

Roma

2

]

2641265

266

266-267

r Consulado

Bestuirio

14

11+2

Siscia Total

2

14

13

Total 268 30 1

2

1

32


312

I. PEREIRA

Para Galieno, datadas de 261 e cunhadas em Roma enumeraremos dois anto­

niniani; de 263, de Roma,

um

antoninianus; datadas de 264-265 aparece outro

antoninianus cunhado na Siscia; por outro lado, da ernissao do 7° Consulado apa­ recem

catorze moedas cunhadas em Roma e da ernissao conhecida por «bestiario»

e, tarnbern de

Roma, aparecem treze moedas sendo onze de Galieno e duas de

Salonina. Finalmente, da ernissao de 268, de Siscia, aparece um antoninianus.

CLAUDIO II

268

Cronologia

2681269

Postumas

Total

269

2691270

24

7

3

2

5

1

2

Centro emissor 4

Roma

Milao Siscia Indeterminado Total

4

27

1

10

35

5

5

5

47

Para Claudio II, de Roma, datadas de 268, temos quatro antoniniani; da Sis­

cia, de ernissao de 268-269, um antoninianus; igualmente de Roma, de ernissao de 269, anotamos vinte e quatro antoniniani e da mesma data, de emissao de Milao tres antoniniani; das ernissoes de 269-270 aparecem sete moedas de Roma, duas de

Milao e uma de Siscia. Finalmente, proveniente do centro emissor indeterminado aparecem cinco especies de Claudio II, posturnas, duas tipo aguia e tres tipo altar.

QUINT/LO, AURELIANO, PROBO 270

Cronologia

270

2711272

2741275

281

Total

Centro emissor 6

4

Roma

1

Siscia

1

1

Cfzico 4

Total

1

1

1

8

Finalmente, para Quintilo apareceram quatro antoniniani, datadas de 270 e cunhadas

em

Roma; para Aureliano, uma moeda de 270 cunhada em Siscia e

outra de Cfzico datada de 271-272; para

cunhada

em

Severina uma especie datada de 274-275,

Roma e para Probo um denarius, datada de 281.

Concluiremos que, no tesouro, as pec;as mais antigas sao de Galieno, datadas

de 261 e a mais recente e um denarius de Probo, data do de 281. 0 conjunto encon­ tra-se em razoavel estado de conservacao.


313

TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO

IV. CONCLUSOES

Embora os nossos conhecimentos sobre as condicoes do achado sejam escas­ sas, pois limitam-se

ao

conteudo do Livro de Registo de Moedas pertencentes ao

Museu de Santiago do Cacern, Alentejo, e a inforrnacoes orais de familia res do dr. Joao da Cruz e Silva, fundador e primeiro director do Museu, poderemos concluir

conjunto devers encontrar-se intacto. Entrou no Museu gracas aos esforcos do dr. Joao da Cruz e Silva junto de familiares com propriedades no Monte do Cavaleiro, Louie, Algarve.

que este

Desconhecemos outras

condicoes do seu achamento, nomeadamente 0 seu

contexto arqueologico.

E de notar a proximidade geografica deste achado com um outro

-

Tesouro de

Almod6var-localizado na margern do Vascao, cujo estudo de urn lote de moedas,

compreendido entre Galieno e Aureliano, se deve a Mario Hipolito. o mesmo autor regista sob os numeros 138 e 139 notfcias de outros achados -«Em Fevereiro de

1840, se tinha achado na Serra de Tavira uma porcao de

medalhas de prata, do tamanho dos nossos antigos tostoes, com bustos, em relevo,

imperadores romanos, da primeira epoca do Imperio. Estavam todas muito bem conservadas e as legendas muito legfveis. Quase todas foram vendidas em Tavira e Faro»-. A epoca deste achado e, pois, muito duvidosa. o registo 139 e, pOI sua vez, muito laconico. Refere-se ao aparecimento de outro Tesouro, na Serra, nao precisando a localidade, e composto pOl' bronzes de varies imperadores, das quais 0 mais moderno era Galieno. Por imprecisao, des­ de varies

conhecemos se esta noticia se refere a Serra do Algarve.

Maria Luisa Estacio da Veiga Affonso dos Santos, no trabalho «Arqueologia Romana do Algarve», refere

aparecimento de um tesouro de 300 moedas, na

0

Quinta da Torre de Ares, Tavira, de Claudio n.

E, pois, evidente uma relativa quantidade de achados na serra divisoria das provfncias Alentejo -Algarve, estendendo-se ate a zona costeira. Relativamente

ao tesouro

do Monte do

Cavaleiro, dada a presenca de uma

moeda de Probo, cunhada em Roma, em 281 e em razoavel estado de conservacao, e provavel que 0 tesouro tivesse sido enterrado na ultima decada do seculo III.

BIBLlOGRAFIA BAUL. A. Las invasiones germ/micas

en

Hispania durante fa segunda mitad del sig!o III d. de l.C; in

Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espanola de Historia y Arqueologia en Rorna, IX, 1957, p. 97-143. CALLU, J.P. La politique monetaire des empereurs romains de 238 c) 31 I, Paris, 1969 (B EFA R 214).

HIPOLITO, M. DE. CASTRO Dos tesouros de moedas romanas em Portugal, in Conimbriga, II-Ill, 19601961, p. 1-165. ELMER. G. Verzeichnis del' romischen Reichspriigungen von Augustus bis Anastasius, Graz, 2" ed., 1956. GOEBL, R. Der Aufbaii der romischen Mitnrpragung in der Kaiserzeit, V/I. in NZ, LXXIV, 1951, p. 8-45. GRICOURT, J. Tresors monetaires et plaques-boucles de la Gaule romaine, Bavai, Montbouy, Checy. Gallia, Xl! Suppl., Paris, p. 3-U8. Paris. 1958 (XII suppl, il Gallia), p. 3-118.


314

I. PEREIRA

PFLAUM, H.G.; BASTIEN, P. La trouvaille de Canakkale (Turquie), deniers ei «antoniniani» emis de 261 ii 284, Wetteren, 1969 (Numismatique romaine, Essais, Recherches et Documents, IV). RACHEl', M.; BOST, J.P.; PEREIRA, l. A propos d'un tresor monetaire decouvert Ii Conimbriga, Portugal, in no Congresso Nacional de Arqueologia, Coimbra 1970, 1971, p. 543-557, pI. [-TIT.

WEBB, P.H. The Roman Imperial Coinage, vol. V, 1: Valerian to Florian Loudres, 1987.


Les monnaies des lois barbares (LOIS SA LlCA, GOMBEITE, WISIGOTHE, RIBUARIA, ALAMANORUM, BAVAROISE)

GEORGES DEPEYROT

La metrologie a de au centre de tres nombreux travaux de Leandre Villaron­ Nous voudrions lui offrir en

d'amitie

gage gao Ils sont mentionnes dans ce volume. La recherche barbare. notes de appliquee a quantitative numismatique quelques

des textes anciens permet de decouvrir des informations souvent peu visibles.

1. INTRODUCTION Les documents juridiques n'ont que tres rarement donne lieu a des etudes detaillees en matiere de numismatique, si l'on excepte les quelques passages expli­ citement consacres a la monnaie, a ses titres ou a son pouvoir liberatoire.

1983, lors du Congres national de Seville, j'ai pu depouiller les diverses lois du Code Theodosien, et mettre en evidence des phenomenes tels que le deve­ En

loppement de la demande d'or dans les amendes.' La poursuite de mes travaux vers d'autres periodes plus recentes, m'a invite a reprendre l'examen des autres textes juridiques.

1.

G. DEPEYROT, "L'or et la societe du Bas-Empire (IVe-Ve siecles)", Numisma, 33, 1983, p. 81-

116. Cette etude a ete reprise et cornpletee dans Crises et inflation entre Antiquite et Moyen-Age, Paris, 1991.


316

C. DEPEYROT

Ces documents offrent l'avantage de donner un nombre reIativement tant de mentions monetaires, lis ont ete d'autre

impor­

part au centre de tres nombreux

debars, dans Ia mesure ou Ies numismates ont souvent estime que les sous d'or

(solidi) souvent mentionnes dans ces textes ne pouvaient etre Ies monnaies d'or connues

du temps des Romains, pesant 4.54 g environ, dont Ia

frappe avait cesse (mis a part peut-etre quelques rares exernplaires), en Gaule. L'absence de decouvertes de nombreux exemplaires frappes en Orient a a laisse (principalement Constantinople) penser, a juste raison sans doute, que au

milieu du Ve siecle

l'arret des emissions occidentales

et

l'absence d'un flot de monnaies orientales

s'etaient conjugues pour Iaire disparaitre le solidus du stock monetaire

antique.'

Les mentions de sous d'or ont done ete surtout percues comme des archais­

juridiques davantage que comme des mentions pouvant correspondre a la realite de la circulation monetaire. En effet, les emissions monetaires occidentales mes

ne comprenaient guere que de petites monnaies, les tremisses. Ces pieces pesaient environ 1.54 g, soit le tiers du sou d'or dans les premieres annees qui sui­ virent l'Empire romain. Dans Ies annees 570-580, divers peuples (Wisigoths, Francs) reduisirent au merne moment Ie poids des tremisses a environ 1.3 g. Par la en or

suite, Ies titres des monnaies ernises en Gaule chuterent et les frappes des mon­ naies d'or furent suspendues vers 680.3 Certains recueils de lois ont du etre

rediges salique, gombette, wisigothe), tan dis que d'autres ont dfl l'etre alors qu'elles venaient de disparaitre (lois ripuai­ re, alamane, bavaroise). L'historien econornique ne pouvait se desinteresser des questions soulevees aIors que circulaient encore des monnaies d'or (lois

par Ie problerne des especes circulantes dans les periodes de redaction des lois. Si ces

recueils faisaient allusion a une circulation monetaire

largement dominee par

Ie solidus, nous pouvons penser que ces amendes et diverses sommes ri'etaient des archaismes juridiques. Si l'etude des mentions faisaient

apparaitre

un

que resultat

different, il nous serait alors possible de penser que ces recueils refletent une cir­ culation monetaire differente, plus proche de la rea lite du moment que de celie d'un archaisrne juridique. D'un autre cote, les lois recueillies la

apres

disparition

des monnaies d'or pouvaient contenir des articles faisant allusion a la circulation de rnonnaies d'or. Ces lois sont les temoins d'une circulation monetaire ancienne

qui nous interesse ici.

2. Les emissions d'or barbares ont fail l'objet de quelques unes de nos etudes, en particulier G. DEI'EYROT. "Les solidi gaulois de Valentinien Ill", Revue Suisse de Numismatique, 65, 1986, p. 111-131;

"Les emissions wisigothiques de Toulouse

(Ve siecle)", Acta Nurnismarica, 16, 1986, p. 79-104; "Le sysicme moneraire de Diocletien it 13 fin de l'Empire remain", Revue Beige de numismatique, 1992. sous presse. L'ensemble a cte synthetisc dans Crises et inflation entre Antiquiie et Moyen-Age, Paris, 1991. 3. PH. GRIERSON, M. l Oth centuries), Cambridge,

BLACKBURN, Medieval European Coinage, 1, 1986, p 50, 102.

The Early Middle Ages (5Ih­


MONNAJES DES LOIS BARBARES

317

2. LA LO] SAL/QUE La loi salique" datee des annees 507-511, est surtout connue pour ses equiva­ lences entre le sou et les 40 deniers d'argent.' Le recueil

comprend 240 lois ou articles de lois mentionnant des amendes en

monnaies. Nous

avons

elimine de nos calculs les quelques lois ne faisant allusion

qu'a des amendes chiffrees en deniers." Sous

Nbre de lois

1

2

Il2

3

27

II

Reference I, III J, IV 2, V 1, VI 3, VIII, VIIS, V116, VII 7,

VIII 1, XIll 1, XXVII 1, XXXVI 3, XXXVI 4, XXXVIII 2, XXXVIII 3, XXXIX 2, XLI 3, XLIX

3, XLIX 5, XLIX 6, LVIII, LXIV 2, LXIV 3, LXXXVI 2, LXVIII 2, LXXXIX 2. 5

1

XIV2

6

7

VII 4, XlII 2, XXIII 1, XXXVI 5, LXVIII 4, LXXXIX 3, LXVIU 8

XXII 5

9 15

70

11, 12, n 3, II 7, III 2, V 2, VII, VI 2, Vll 2 VII 8, VIlT 2, VIII 3, VITI4, IX 2, X 1, X 2, X 4, X 5, X 7, XI 3, XI 4, XII 1, XVIII 2, XXI 2, XXVI 1, XXVII

2, XXIX 2, XXX, XXXVII, XXXVIII 1, XXXIX i, XL 2, XL 3, XLII, XLII, XLIII 1, XLIV 1, XLIV 2, XLV 2, XLVII, XLVI 3, XLVIII 7,

XLVIIlIJ, XLVlJIJ3, XLIX 1, XLIX 2, L 1, LII 1, LIl2, LIT 3, LIII, LIV, LV, LVIl2, LXIIl 5, LXIII 6, LXV, LXVIII 1, LXXV 2, LXXXIII 1, LXXXIII 2, LXXXIV 1, LXXXIV 3, LXXXV 2, LXXXV 3, LXXXVI], LXXXVIII, LXXXIX 2, XCI 2, XCil 3 II 4, II 5, I I 6

17,5

3

25

2

IV 3, XLVIII 6

30

20

X 8, XI 1, XII 4, XIV 1, XVI 3, XVII 1, XXII 3,

XXVI 2, XXXVI 2, XLVI 2, Ll1, LVIl J, LXII 3, LXlII 4, LXIII 7, LXIV 1, LXXVII, LXXX 3, LXXXIX 4, XCV 1

3S

14

II 8, III 3, X 3, Xll 2, XXVI. 3, XXXVII 2, XLVIII

4, XLVIII 5, LX, LXVI], LXVIII 3, LXXXIX 3, XCV2

4.

Lex Salica, K. A. Eckhardt, Berlin, 1953.

5.

Sur cette loi et les problernes qu'elle souleve, voir en dernier lieu Ph. Grierson, M. Blackburn,

Medieval European. Coinage, I, The Early Middle Ages (5I1t-lOth centuries),

6. Deux cas de 7 et 10 deniers (IV I, et X 6).

Cambridge, 1986.


318

c. DEPEYROT SOLlS 45

Nbre de lois

Reference

22

111 4, VII 3, IX 1, XII 3, XV 3, XXIX 1, XXVI 4,

XXVIII 1, XXXV 2, XL 1, XLI 2, XLIII 2, XLV 1, XLVIII 1, XLVIII 3, XL VlIl 8, XLIX 4, L 2, LT 2, LXIII 1, LXIII 2, LXVIlI 5, LXX 4, LXXV 1

60

1

62

3

62,5

26

XI2 II 9, III 5, IV 5

XIV 4, XIV 5, XIV 8, XV 2, XVII, XVI 2, XIX 1, XIX 2, XIX 3, XX 1, XXI 1, XXII 1, XXII 2, XXII

4, XXIV, XXV 2, XXV 3, XXXV 1, XLVII 1, XLVII 2, LVI, LXIII 3, LXXIX 1, XCVI, XCVII, XCIX 70

LXIX 8

90

1

100

11

LXX 4 XVI 5, XXXI 3, XXXIII 2, XXXVII 1, XLVIII 2, XLVIII 9, XLVIII 10, XLVlIl12, LXIX 7,

LXXIV, XCVIII 120

LXV III 3

200

14

XIV 9, XV 1, XVI 4, XVII 2, XVIII 1, XX 2, XXV 1, XXXIII 1, XLVIII 14, LXVII, LXIX 1, LXXII,

300

4

XXXI 2, LXIX 6, LXXVIII 2, XC 1, XC 2

600

7

LXXVI, LXXXVII 1 XXXI 1, XXXII, LXIX 2, LXrX 3, LXIX 4, LXX

2, LXXVIII 1, XC 3 1800

LXIX 5, LXX 1

2

Dans cet ensemble

apparaissent plusieurs regroupements. Il semble impor­ superieures a la moyenne, c'est a dire les sommes

tant d'en extra ire les frequences

citees plus de 10 fois dans Ie total des 240 lois. SOLlS

Nbre de tremisses

3

9

Nbre de lois 27

15

45

70

30

90

20

35

105

14

45

135

22

62,5

112,5

26

100

300

11

200

600

14

Mis a part l'amende de 62.5 sous, to utes les amendes sont divisibles par 3 ou 5. La majorite des amendes sont des multiples de 3 (178 sur les 204 de ce table­ par au

soit 87 %). Le

systerne rnonetaire decrit par la loi salique est donc un systerne parfaite­

ment compatible avec la circulation dominante de tremisses. Les sommes n'appar-


MONNAIES DES LOIS BARBARES

319

tenant pas directement au systerne des tremisses sont celles ou la valeur en deniers

semble

avec

ete deterrninante. Ainsi 62.5

sous

font exactement 2.500

deniers,

impossible a obtenir avec des tremisses de 13,33 deniers. Encore peut-on remarquer que 62,5 sous ne sont que la moitie de 125 sous, somme payable en tre­ somme

misses.

L'examen de la loi salique permet de constater que son systerne d'amendes ne

peut etre percu comme incompatible avec le systerne moneta ire: presque to utes les amendes de ces lois etaient payables en tremisses. II n'y a done pas d'archaisme

juridique dans l'emploi du mot solidus. Le solidus est compris ici comme Ie multi­ ple du tremis. Le systerne monetaire auquel la Lex Salica renvoie est donc un systerne dornine par-le tremis.'

3. LA LO! GONBETTE. La Lex Burgundionum.' contient Ie Liber constitutionum sive lex Gundobada

recueil de textesjuridiques date du regne de Gondebaud (474?

-

513), ou loi Gon­

bette. Cette loi du tout debut du VIe siecle offre un nouveau panorama des men­ tions monetaires dans

une

region voisine des zones controlees par les Francs. La

loi Gonbette contient 139 lois avec mention de sommes se ventilant entre 24 som­ mes differentes,

Sous

Nbre de loi

Reference

tremis

3

1

10

B7, IV3, XCV IV 1, IV 3, V 7, VII, XXIII 5, XXVII 4, XXVIII 2, LVIU, XCV, cm 1

2

11

IV 1, V 4, VI 1, XIX 3, XXVI 5, XCII 3, XCIV,

3

15

XCV, XCVII, XCVIII, cm 1 IV 1, V 2, V 3, V 4, XXIII 3, XXVI, XXVII 7, XXXII 3, XXXIII 3, XXXV[fJ 1, XXXVIII 7, XXXVIII 10, LXX 3, LXXVI, XCV

4

2

XIX 4, XCIV

5

4

IV 1, VI 4, XXVI 3, XCV

6

19

V 1, V 4, VIIl 4, XV 1, XVII. 4, cm 5, XXIII 1, XXVIII 3, XXXII 2, XXXIlI 2, XXXVIII 2, XXXVIII 3, LXX 4, LXXXIX 5, XC, XCII 3,

10

7.

4

XCIII, XCVIII, em 6 B7, IV 1, XXVI 2, XCII 5

La commutation de ces sommes en deniers correspond a une simplification, peut-etre plus tar­

dive comme en temoigneraicnt les erreurs de correspondance entre sommes en or et en argent. 8. Lex Burgundionum, MGH Leges II, I, Hannovre 1892.


C. DEPEYROT

320 Sous 12

Nbre de loi 30

Reference B12, IV 3, X 1, XII 1, XII 2, XV 1, XIX 1, XIX 11, XXII, XXVII 3, XXX 1, XXXII 1, XXXIII 1, XXXIV 2, XXXVI, XXXVII, XXXVIII 6, L4, LV

15

5

3, LVII, LXX 1, LXXI 2, LXXXI 2, XC, XCII 1, XCIV, CI 2, cn 2, cm 6, CV VI 7, XX 4, XXVII, XLIV 1, XCllI

20

1

XVII 3

24

1

CV

25

2

IV 1, XLVI 25

30

5

Bll, II 5, VI 8, X 1, XCIII

36

2

XXV 1, CT 1

40

1

X5

45

1

el2

50

1

X4

60

1

Xl

75

2

11 2, CIl2

100

5

II 2, V 6, X 3, XV 2, L 2

150

6

II 2, xxvn 9, XXX 2, L 1, LII 4

200

3

X 2, LXXIII 2, LXXXIX 6

300

5

IV 4, VI 10, LII 3, LXUI, XCI

Cette loi mentionne

explicitement la circulation du tremis qui etait done sommes les plus souvent notees fait imrne­ diatement apparaitre une dispersion de la majorite des lois (85 lois sur 139, soit 61 %) sur un tres petit nombre de sommes (5 soit 21 % des sommes). volontairernent decrit. L'examen des

Sous

Nbre de trernisses

Nbre de lois

1

3

10

2

6

11

3

9

15

6

]8

19

L2

36

30

Les amendes dernandees dans les diverses lois

pouvaient rnajoritairernent

etre payees avec un systerne de tremisses.

4. LA LOl WISIGOTHE

La loi des Wisigoths est un tres long recueil d'abord etabli vers 654 par Reces­

vinthe, puis complete par Ervige en 681.9 Nous avons traite les informations de la merne facon que pour les autres lois.

9. Lex Wisigolhorum edita ab Rcccesvindo rege c. a. 654 renovaia ab Ervigio rege a 687, MGH Leges 1,1, Hannovre, 1902.


MONNAfES DES LOIS BARBARES Sous

Nbre de loi

tremis

12

321

Reference VII 2.11, VII 4.4, VII 6.5, VITI 3.7, VIII 3.10, VIII

3.12, VIIl 3.15, VIII 4.11, VTlI 4.26, VIII 4.31, IX J .9, IX 1.14 2 tremisses

1

VII 2.11

] SOLI

17

II 1.19, II 1.26, II 5.12, IV 4.3, VI 4.3, VII 2.11, VII

6.5, VIII 3.5, VIII 3.10, VIII 3,]2, VIJl3.15, VIII 4.1, VIII 4.10, VIII 4.3], IX 1.14, IX 1.21, IX 2.3 VIII 3.1

2 SOLIS 2 SOLLS & semis

1

II 2.9

3 SOLIS

5

VI 4.3, vrn 3.1, VlIl5.S, VIII 6.3, xi 3.4

5 SOLIS

20

n 1.19, II 2.5, II 2.6, VI 4.1, VI 4.4, VII 2.22, VII

4.], VIII 1.6, VIIl 3.1, VIII 3.6, vrn 3.14, VIIl4.S, VIIl4.29, VIII 4.29, VITI 6.2, IX 2.1, IX 2.5, IX 204, XI 1.5, XII 3.16

6 SOLIS

2

II 2.6, V 4.22

S SOLIS

4

Euric CCLXXXV, V 5.S, VIlI 3.14, VIII 4.25

10 SOLLS

21

I 12.2, II 2.6, II 2.9, IV 3.3, IV 5.6, VI 3.6, VI 4.1, VI

4.2, V14.3, VI 4.6, VI 4.9, vn 2.22, V1Il3.6, VIII 4.24, VIII 4.29, VIII 4.29, IX 1.2, IX 2.1, IX 2.3, IX 204, X11.1 12 SOLLS

4

V 4.22, VI 4.3, XI 1.7, XI 2.2

15 SOLLS

3

VIII 1.4, VIII 4.25, IX 2.1

20 SOLLS

11

Euric CCLXXIII, 111.19, lIT 4.16, VI 3.4, VI 4.1,

30 SOLLS

6

VI4.3, VI 4.S, VIII 4.24, VIII 4.30, IX 2.1, X 3.2 IT 1.19, II[ 4.17, VI 4.3, VII[ lA, IX 2.9, IX 3.3

40 SOLLS

1

VI4.3

50 SOLLS

4

111.19, VI 4.3, VI 5.4, VI 5.12

60 SOLLS

]

VIII 4.16

70 SOLLS

1

VIII 4.16

SO SOLLS

1

VIlT 4.16

90 SOLLS

1

VIII 4.16

]00 SOLLS

12

III 1.5, III 3.9, VI 1.5, VI 3.3, VI 4.1, VI 4.3, VISA,

110 SOLLS

1

120 SOLLS

1

VIII 4.16

130 SOLLS

1

VIII 4.16

140 SOLLS

1

VIII 4.16

150 SOLLS

6

VI 1.5, VI 3.3, VI 5.14, VII 3.3, VIII 4.16, XI 1.6

200 SOLLS

2

VI 1.5, VIII 4.16

250 SOLLS

1

VIII 4.16

300 SOLLS

7

V 1.2, VI 1.1.3, VI 1.5, VII 3.3, VIII 1.4, VIII 4.16,

500 SOLLS

2

V 1.2, VIII 4.16

600 SOLLS

1

VI1.I.3

vrn 4.16, IX 3.3, XII 3.6, XII 3.S, IV 4.11 VIlI 4.16

IX 2.3


322

c. DEPEYROT So us

Nbre de loi

1000 so us

2

10000 sous

1

III 1.5

1 once

3

II 1.26, II 1.26, VII 6.1

Reference III 1.5, III 1.5

6 onces

2

III 3.12, V 6.5

1 livre

16

Euric CCLXXVII, II 1.18, II 1.26, III 1.2, VI 4.3,

2 livres

3

VI 5.3, VI 5.7, VI 5.5, VII 3.6, IX 1.21, IX 2.9, IX 2.3, XI 2.1, XI 3.3, XII 2.14, XlI 3.24 II 1.26, II 2.8, III 4.18

3 livres

3

II 1.33, XII 2.18, XII 3.22

4 livres

4

III 5.2

5 livres

1

III 3.11

101ivres

2

XII 1.2, XII 3.17

301ivres

1

II 1.11

Les lois wisigothes mentionnent aussi explicitement les tremisses qui devaient encore

circuler. Dans ce corpus, 34 sortes de mentions monetaires sont citees 190

fois, soit, en moyenne 5.59 occurrences de mentions de somme. Comme pour les autres lois, nous avons reI eve les frequences superieures a la moyenne. Cette

analyse fait apparaitre un systeme decimal. Une autre particularite de ces lois est la frequence importante des mentions de livres et d'onces d'or. SOLIS

Nbre de tremisses

Nbre de lois

1

3

17

5

15

20

10

30

21

20

60

11

30

90

6

100

300

12

150

450

6

300

900

7

Dans ces textes, 64 % des lois (avec mentions de monnaies) faisaient done reference a

systerne decimal. Ce systerne wisigoth se distingue du systeme des autres peuples barbares. 11 s'integre dans le cadre decimal, continue a faire refe­ rence aux livres d'or, to utes choses issues du systerne romain. un

Cette difference doit etre mise en relation avec la localisation des Wisigoths

peninsule iberique, encore largement en relation avec le monde romain, moins soumise aux intluences germaniques que Ie monde gaulois. en


MONNAIES DES LOIS BARBARES

323

5. LA LOI RIPUAIRE La loi

ripuaire" est generalernent datee du VIle-VIlle siecle, Elle contient

aussi un certain nombre de mentions de sommes. La loi est souvent citee pour sa mention de la valeur du sou en denier (un sou valant 12 deniers)." Nbre de loi

Reference

3

1,20.1,24

2

3

1,24,40.11

3

9

5

6

6

19

1,20.2,20.3,24,25,38.1,38.2,40.11,40.11 21.1,21.2,25,26,49.3,53 2,3,8,20.1,20.2,20.3,21.1,22,28,29,31,40.11,

7

1

40.11

9

4

12

7

15

18

2,22,23,27 6,7,9,10.1, 13, 15,40.11 10.2,36.1,36.2,36.3,46.1,47.1,47.2,58,61.5,61.16,

25

2

52.1,52.2

30

11

39.3,43,44,45.1,46.3,55.1,68.2,68.3,71.1,89.1,90

36

12

45

7

3,5.7,5.9,8,14,19.2,19.3,23,28,29,30,31 36.3,46.2,47.3,60.2,60.3,61.5,87

50

13

5.1,5.2,5.3,5.4,5.5,5.8,39.2,40.3,40.5,40.10,41,

60

10

55.2,62.3 42,59,61.12,61.13,62.3,68.1,76.1,76.2,76.4,90

70

6

12.1,16,16,17,19.1,40.10

72

3

80

2

11.2, 12.2, 18 40.2,40.4

Sous

40.11,55.1,55.2,71.1,76.3,81,83,85.2

62.3,62.3,69.1,71.3,79,83,85.1,85.2

90

1

67

100

12

5.1,5.2,5.3,5.4,5.8,9,10.1,15,64.2,86.2,88.1,89.2

125

1

5.5

200

10

300

3

6,7,13,17,39.1,40.1,40.6,54.1,65.2,88.2 11.1,14,40.7

500

1

54.2

600

8

11.1,12.1,16,17,17,18,19.1,40.8

900

1

40.9

Nous avons effectue les memes calculs que pour la loi anterieure. Sur les 173

lois, nous avons selectionne celles qui redonnaient le plus frequernment la merne somme.

10. Lex Ribuaria, MGH Leges I, Ill, 2, Hannovre 1954. 11. Cette mention est explicite en 40.12:

Quod si cum argento solve coruigerii pro solido duode­ irnplicite en 24 au line glose precise pour Ie

cim denarios SiCUl aruiquus est constitutum. Elle est aussi mot tremisse: tremissem id est 4 denarios.


324

C. DEPEYROT

Sous

Nbre de trernisses

Nbre de lois

3

8

9

6

18

19

12

36

7

15

45

18

30

90

11

36

108

12

45

135

7

50

150

13

60

180

10

100

300

12

200

600

10

600

1.800

8

Comme anterieurernent les sommes les plus frequentes de la loi ripuaire peu­ vent appartenir a un systerne base sur le tremis.

6. LA LO! ALAMANE Les lois alemaniques" offrent un problerne nouveau. Elles peuvent etre date­ es

des annees 717-719,13 c'est a dire a un moment ou les monnaies d'argent domi­

naient la circulation monetaire. En admettant que ces lois aient un siecle d'age, il faut admettre qu'elle n'avaient ete contemporaines que des pieces res plus legeres et les plus faibles en titre."

A

priori, on peut penser que ces lois concernaient des mesures autant des

monnaies

d'argent, cornptabilisees en so us que des monnaies d'or, res reels SOliS

d'or. SOilS

Nbre de loi

2 saigas

1

Reference XXXVIII 2

1 tremis

3

XXIV 1, XXXV 1II 1, XXXVIII 5

1/2 sou

4

Illl, XXIII 2, XXIV 2, XXXVIII 4

1 sou

3

II 9, XXIII 3, XXXVIIl 3

1

Il8

2 sous

2

II 7, XXXII 5

3 SOLIS

26

I 5, VII 2, VII 4, VII 5, IX 2, IX 3, X 5, X 7, X 9, XI 5, XI 7, XI 8, XVIII 3, XX 2, XX 3, XX 5, XXIII 4,

sou

1 tremis

XXIV 3, XXV 4, XXVII, XXVII, XXXI 4, XXXII 4, XXXVlI 2, XL 3, XLII 2

12.

Leges Alamanorum, K. A. Eckhardt, Berlin, 1958.

13. PH. GJ{lEI{SON, M. BLACKBURN, Medieval European Coinage, 1, The Early Middle Ages (Sth­ l Oth centuries}, Cambridge, ·1986, p. 106. 14.

Les monnaies d'or des annees 660 avaient vu leur titre tornber de 60 %

30-40 % au grand maximum.

ou

80 % a quelque


325

MONNAIES DES LOIS BARBARES Sous

Nbre de loi

4 SOLIS

3

XI 6, XVIII 2, XVIII 6

5 SOLIS

4

VI, X 4, X 8, X 11

6 SOLIS

29

13, I 4, VII 1, VII 3, VIII 3, IX 1, X 2, X 6, X 12, XI 4, XIV 4, XVIII 1, XX 1, XX 4, XXI 2, XXIII 5, XXIV 4, XXV 1, XXV 2, XXV 3, XXVI 5, XXXI 5, XXXII 3, XXXVI 1, XXXVI 2, XXXVII 1, XL

8 SOLIS

1

XVIII 5

9 SOLIS

1

XXII 2

10 SOLIS

2

X 3, X 10

12 SOLIS

17

11, VIII 1, X 1, XIII 2, XIII 1, XVI 2, XVII 4, XVIII 4, XXII, XXI 4, xxm 1, XXXI 1, XXXI 3,

Reference

4, XL 6, XL 7

XXXI 6, XXXV 2, XL 5, XLIII 13 s. ] tr.

1

XVII 3

15 SOLIS

2

XIV 2, XLI 3

20 SOLIS

3

VI 1, IX 4, XI 2

24 SOLIS

2

VIII 2, XV

25 SOLIS

1

XI3

26 S. 2 tr.

40 SOLIS

1

XVII 6

24

V 2, VI 2, IX 5, X 13, XII, XII 1, XIV 3, XVI 1,

XVII 2, XXII 1, XXXI 2, XXXII 2, XXXV 1, XXXIX 1, XU 1 50 SOLIS

80 SOLIS

XLI 2 3

200 SOLIS 240 SOLIS

XIV7 1

XIV 8

XIV9

320 SOLIS

400 SOLIS

XIV 1, XVI 3, XVII 5 XIV 6

160 SOLIS

2

XIV 10, XIV 11

Si nous dressons le meme tableau que pour la loi salique, nous retrouvons les memes constatations et les memes tendances. J'ai synthetise les lois des Alamans

selon les memes criteres que la loi salique, c'est a dire les sommes qui sont citees

plus que Ja moyenne (5 citations par somme). Le tableau ci-dessous met en evi­ dispersion que celie obtenue pour la loi salique, c'est a dire l'importance des sommes pouvant etre payees en tremisses.

dence la merne

Nbre de lois

Sous

Nbre de tremisses

3

9

26

6

18

29

12

36

17

40

120

24

Ce tableau regroupe 96 lois sur 141 soit 68 %. La difference notable entre les deux documents pourrait etre expliquee par la difference de Ja periode de redac-


326

C. DEPEYROT

tion des documents. Peut etre que certaines lois alernaniques faisaient allusion au

(de compte) compose de 12 deniers d'argent et non plus au sou de tradition

sou

romaine (Ie solidus d'or).

Quoiqu'il en soit, la mention d'amende ou de sornmes de 2 saigas (mention­ nee 1 fois), 15 ou de sornmes de 1

sou

1 tremis (1

occurrence), 13 sous 1 tremis (1

occurrence) ou 23 sous 1 tremis (1 occurrence), prouve qu'au debut du VIne sie­ cle, il etait possible de faire la distinction entre les deniers (?) d'argent, les tremis­ ses

et les sous.

7. LA LOl BAVAROISE La loi des sous

Bavarois," est un autre recueil de documents juridiques collectes

Charles Martel vers 725-728. Un de ses interets numismatique est de preciser

la definition de la saiga (IX 21) equivalant a 3 deniers, le solidus valant toujours 3

tremisses," Le document conserve 221 lois avec mention de sommes. Les sommes mentionnees sont au nombre de 35. Somme

Nbre de loi

2 saigas

4

13, XIII 4, XIV 9, XIV 10

8 saigas, semis

1

V2

1 tremis

9

u 15, I 3, I 13, IX 12, VII, XIV 9, XIV 12, XIV 13,

2 semis

3

V 1, VI 2, XIV 12

1

13

II 15, IV 1, VI 3, VI 7, VI 9, VI 11, X 2, X 11, X 16,

1 et semis

6

IV 2, VI 4, VI 9, VI 10, VI 11, V 3

2 tremis

2

II 15, IX 12

4 tremis

1

13

2

3

V 7, VI7, XIV 14

Reference

XXIl4

X 17, XIV 11, XXI 3, XXI 7

2 et tremis

IV 11

2 et semis

1

VI8

3

27

II 15, IV 3, IV 12, IV 14, IV 15, IV 27, V 4, V 7, VI

5, VI 7, VI 10, IX 13, X 2, X 3, X 9, X 10, X 12, X 13, X 15, X 21, XI 1, XI 4, XX 2, XX 5, XX 8, XX 9, XXI 2 4

4

III 1, VI 11, VIII 13, VIII 22

5

1

IV 11

6

34

1115, 1II 1, IV 4, IV 5, IV 8, IV 12, IV 14, IV 16, IV

15. Voir la loi des Bavarois pour les autres mentions de cette monnaie d'argent de 3 deniers. 16. Lex Baiwariorum, MGH Leges, V,]f, Hannovre 1926. 17. Cette courte mention permel de decouvrir Ie systerne rnonetaire compose du sou divise en 3 tremisses ou en 4 saigas.


MONNAIES DES LOIS BARBARES Nbre de loi

Somme

327

Reference ] 8, IV 27, V 5, V 7, V 8, VIII 3, X 2, X 8, X 20, X

22, XI 2, XII 1, XII 6, XIII 3, XIII 6, XIII 7, XVII 1, XVII 2, XVII 6, XX 1, XX 3, XX 4, XX 7, XXI], XXII 4, XXII 6 9

5

II 15, III 1, IV 11, IV 11, IV 13

10

6

IV 11, IV 15, V 6, VIII 23, IX 9, X 1

12

35

III 1, IV 6, IV 7, IV 11, IV 11, IV 16, IV 17, IV 19, IV 20, IV 21, IV 22, IV 24, IV 26, IV 27, IV 28, VII

4, VIII 1, VIII 4, VIII 5, VIII 8, VII 115, VIII 20, IX 3, IX 15, X 2, X 7, X 18, XIII 2, XIII 8, XIII 9, XVI 17, XVII 2, XVIII 1, XIX 2, XIX 5 15

4

18

2

14, II 12, II 13, II 14 III 1, XXII 4

20

9

II 11, IV ] 0, IV 14, VI 12, VIII 2, VIII 12, VIII 17,

24

2

40

26

XVIII 1, XXII 1

16, VIII 15 [ 6, I 9, II 3, II 5, II 6, II 10, II 11, 1116, IV 9, IV 14,

IV 15, IV 23, IV 25, V 9, VII 5, VIII 6, vur 7, VIII

10, IX 4, X 6, XIII 2, XIII 3, XVI 5, XIX 1, XXII 1, XXII 11 48

1

VIII 14

53 et tremis

1

VIIl17

60

1

VII 5

80

5

TV 29, IV 32, VIII 7, VIII 16, IX 4

160

5

IV 29, IV 31, VIllI, VIII 16, XVI 5

180

1

XIX3

200

2

19, II 3

300

1

[ 9

600

2

If 3, II 4

640

1

TIll

940

1

III 1

3 onces

1

[ 2

Le recueil mentionne explicitement des divisionnaires itremis, semis) dans 15 lois. A ces articles, il conviendrait d'ajouter les 144 lois qui mentionnent les S0111mes

les plus courantes, La aussi 65 % des lois font reference a 17 % des sommes.

La concentration est tout aussi claire que dans les autres recueils.

Nbre de tremisses

Nbre de lois

tremis

4

9

1 sou + semis

6

6

Somme 1

sou +


C. DEPEYROT

328 Sous

Nbre de trernisses

Nbre de lois

1

3

13

3

9

27

6

18

34

12

36

35

20

60

9

40

120

26

8. CONCLUSION L'etude des recueils juridiques barbares offre l'interet de nous laisser decouv­ rir un systerne monetaire complet.

Deux groupes apparaissent nettement: 1. Ie premier (constitue par les lois wisigothes, en

particulier) s'inscrit dans la

lignee du systerne monetaire romain. Les amendes sont souvent citees en onces et en

livres, les montants les plus sou vent utilises sont des montants s'inscrivant dans

un

systerne decimal. 2. Ie second est constitue de la masse des lois barbares de I'ancienne Gaule.

Le systerne des amendes est un systeme duodecimal, permettant l'integration faci­ le des tremisses. L'examen statistique des lois des annees 511

(loi salique) a 720 environ per­

met de mettre en evidence Ie role du tremis dans la circulation monetaire. Ces

rediges ou collectes a plusieurs siecles d'intervalle, revelent ce que les pouvaient imaginer depuis longtemps: l'utilisation du trernis durant toute cette periode comme monnaie d'usage courant. Les lois plus anciennes pou­ recueils

numismates

vaient

encore

servir de

reference, dans la mesure OU les amendes et les sommes

pouvaient etre facilement converties en nouvelles monnaies sur la base d'un tremis =

4 deniers. Cette reference tomba en desuetude apres les reforrnes monetaires de

Pepin le Bref et celles de Charlemagne, lorsque Ie denier rernplaca l'ensemble des aut res monnaies dans la circulation monetaire et lorsque des emissions importan­ tes en argent reconstituerent Ie stock monetaire,

II apparait done que les sommes mentionnees vieilles lois romaines ont ete

rernplacees (sauf pour les lois wisigothiques) par la reference a de nouvelles som­ mes plus compatible avec Ie systerne du tremis. Les mentions de sous de ces lois ne sont que des mentions de multiples de tremis. L'or devait ou pouvait done conti­ nuer a circuler. Le systerne juridique s'etait donc adapte au nouvel etat de la circu­ lation monetaire dans les zones d'infiuence germanique.


ANew Visigothic Mint: Carmona PHILIP GRIERSON

The following coin of the Visigothic king Erwig (680-7) appears to be unpu-

blished: Obv. +L'HNMERVIGIVSRX (the RX ligatured) Bust facing. Rev. +*KARMONAPIVS Cross on three steps, with 3 pellets beneath. Base Av. S.G. 13.98

=

54% gold. 20 mm. 1.41 g. Die-axis 9 o'clock. Fig. a

A

B


330

P. GRIERSON

The coin has recently been acquired by the Fitzwilliam Museum,

Cambridge.

It was offered for sale by the London firm of A.H. Baldwin & Sons in a list enti­

tled The Successor States to Rome (September 1993), no. 45, but attributed to Nar­ bonne. This is impossible, for quite apart from the

legend being KARMONA, not not facing busts. The facing bust is of the Seville type (Miles and the use of a type 11n), NARBONA, the mint of Narbonne at this period used profile and

Greek delta instead of a Latin D in the formula IDINM (for In Dei nomine) is limi­ ted to Seville. Coins of Seville also have the reverse legend often preceded by a star, and one variety (Miles no. 410) has the unusual feature of three pellets bene­ ath the steps of the cross. A specimen of this in the Fitzwilliam Museum 4

=

MEC 1.269) is illustrated here

as

(Miles (a) Fig. b. The resemblance between it and the

Karmona coin is so close that one can scarcely avoid the conclusion that both are

the work of the same die-sinker.

Carmona, some 30 km north-east of Seville, is the obvious mint for the new coin. It had been an important city in Republican times and under the early

Empi­

re, as it was to be again under the Arabs and the kings of Castile. In the Visigothic

period nothing is known of its history -in westgotischen Zeit nie genannt according to the Kleine Pauly- but since the name was preserved it must have had a conti­ nuous existence even if overshadowed by neighbouring Seville. Presumably, for reasons

that we do not know, the mint was moved there briefly from Seville at

some moment

in Erwig's reign. The place is spelled Carmo or Kanno in

antiquity

-it is Karmonia in Ptolemy- so there is nothing irregular in finding Karmona on the coin. The curious form of the K, made with two strokes, one forked, instead of with three as one would expect, is noteworthy; it is varied from a form of L

having

the horizontal stroke half-way up the vertical, instead of at its base, that someti­ mes occurs.

BIBLIOCRAPI-IY

MILES, G.c., The Coinage of/he s/isigoths of Spain. New York. 1952. MEC

=

GRIERSON, P. and BLACKBURN, M. Medieval European Coinage, vol. 1, The Early Middle Ages

(5/h-IOrh centuries} Cambridge, 1986.


La moneda visigoda MARfA JOSE Y RAFAEL CHA YES

Desde que en 1984 publicamos a traves de la Editorial Vico-Segarra nuestra VISIGODAS EN

monograffa/catalogo ACUNACIONES PREVISIGODAS Y HISPANIA (desde Honorio a Achila II), trabajo de investigacion que tuvo como a objeto el dar a conocer las piezas numismaticas correspondientes aquel periodo historico que no habian sido publicadas en el amplio trabajo que bajo el titulo de

THE COINAGE OF THE VISIGOTHS OF SPAIN. LEOVIGILD TO ACHI­ LA II, realize el conocido tratadista de temas numismaticos G. C.

Miles, trabajo

Numismatic Society en Nueva York (1952). Des­ que fue editado por la American el afio

tuvimos

1984, pues de nuestra monografia catalogo ya citada, publicada en la posibilidad de estudiar nuevas piezas desconocidas hasta ese momento; piezas a su catalogacion bien par ser total­ que nos parecieron eran de in teres en cuanto variantes de mente ineditas 0 por suponer tipo 0 leyenda. Tales piezas las hemos ido publicando en las siguientes revistas especializadas: ACT A NUMISMA TICA

Barcelona, nums. 13 (1982), 14 (1984), 16

(1986), 17 y 18 (1988) Y 19 (1989).

GACETA NUMISMATICA, Barcelona, nurns. 83 (1986) Y 88 (1988). BOLETIN DEL MUSEO

ARQUEOLOGICO NACIONAL, Madrid, ruims. 1 y 2 (1987) Y

tarnbien los mims. 1 y 2 de 1988. historia­

Siguiendo con este criterio de dar conocimiento al coleccionista y al dor 0, simplemente a todo aquel que tenga curiosidad por conocer todo 10 concer­ niente a esta interesante serie nurnismatica traemos hoy a estas Iineas otra nueva descono­ aportacion al Catalogo de la Moneda Visigoda, que estudia nueve piezas cidas 10 que supone una variacion 0 total novedad respecto a trientes ya publica-


MARIA JOSE

332

dos. Recordaremos que el triente es la serie que denominaremos

en

-

RAFAEL CHAVES

una

como

moneda de oro con un diarnetro medio,

previsigoda, de 12,5 milfmetros, serie que peninsula con imi­

esta integrada por acufiaciones de los invasores barbaros de la

taci6n de los trientes bizantinos,' as! como por los que acufiaron en la Gallaecia

(actual Galicia) los reyes suevos; Ilegandose en las acufiaciones propiamente vis i­ god as a un diametro de 21 milfmetros. El triente correspondfa en su metrica a un tercio del s61ido aureo bizantino, correspondiendole por 10 tanto un peso medio de 1'516 gramos, aunque hemos conocido aun estando piezas que completas, ape­ nas

rebasaban el gramo de peso. EI metal empleado en los ftanes de acufiacion fue

de oro aventajado en los primeros reyes, llegandose a partir de Egfca hasta la acu­

fiacion de piezas de baja ley 10 cual se dio, con mayor frecuencia durante el reina­ do de su sucesor Witiza.

Si mas preambulo pasaremos a describir las piezas que suponen una novedad nurnismatica:

1. WITERICO (ahos 603 a1609)

Ceca: TOLETO (Toledo), provincia Cartaginensis.

� WITERICUS REX Reverso: � TOLETO PIVS Anverso:

Peso: 0,86 gramos. Diarnetro: 21'5 milfmetros. Posici6n de curios: t J. Rareza: 3. Conservaci6n: Muy buena. Tipo: Emeritense. Citada por Miles con el n° 37 a,

y

por Chaves con el n° 96. Localizaci6n de la pieza: Colecci6n particular, Madrid. Observaciones: La citamos como variante por ser una pieza forrada acunada, a

nuestro juicio, con curios autenticos,

2.

GUNDEMARO (aiios 609 aI612). Ceca: TUDE (Tuy), provincia Gallaecia

(Galicia).

Anverso:

� GVNDEMAR VS R Reverso: t:iI TVDE IVSTVS

Peso: Desconocido. Diametro: 19 milfmetros. Posici6n de curios: Desconoci­ da.

Conservaci6n:

Esplendida.

Rareza: 5. Localizaci6n:

Colecci6n

particular,

Valencia.

1. EI fndice de rarezas de las piezas que publicamos se ha establecido de acuerdo con el criterio siguiente: 5, rarisirna; 4, muy rara; 3, rara; 2, escasa y 1 comun.


333

LA MONEDA VIS/GODA

Observaciones: Esta pieza, (mica conocida en la ceca de Tude para este reina­

do, nos fue presentada para su expertizacion, si bien no se nos

facilito su fotograffa

ni los dernas datos.

3. SISEBUTO (anos 612 a[621) Ceca: AVRIENSE (Aurense, Orense) provincia Gallaecia (Galicia). Anverso: SISEBVTVS R Reverso: A VRIENSE PIVS Peso: Desconocido. Diarnetro, 19 milfmetros. Posicion de curios: Desconoci­

da. Conservacion:

Esplendida.

Rareza: 5. Localizacion:

Coleccion

particular,

Valencia. Observaciones: Esta pieza, junto con la anteriormente descrita, nos fue pre­ sentada tambien para su expertizacion, careciendo de su fotograffa y de los dernas datos. Puede ser considerada como pieza iinica.

4. CHINTILA (ahos 636 a[639). Provincia Betica. Ceca: BARBI (Martos, Jaen). Anverso:

til CH/v\TIl�AI'

Reverso:

� PI YS n X Roll :

Peso: 1,36 gramos. Diarnetro: 21 milfmetros. Posicion de curios: i 1 Conserva­ cion: Muy buena. Rareza: 5. Localizacion: Subasta de Jesus Vi co S.A.

(4 Marzo,

1992). Observaciones: Esta ceca es inedita para este reinado; al

respecto solo tene­

CHITILAR. y rever­ mos notfcias de otra pieza, variante de leyenda, con anverso so PIVS

Eo>RB. desconociendose los dernas datos de la misma.

5. EGICA

(ahos 687 a[702).

Ceca: SALMANTICA (Salamanca). Provincia Lusitania.

'/11/>H�l>ICI\ 1"/"

Anverso:

tis

Reverso:

+ ." L M 1\ T T'f( 1\ II

J D

Peso: 1,40 gramos. Diarnetro: 19 milfmetros. Posicion de cufios: T]. Rareza: 5. Conservacion: Buena, tiene dos orificios tapados en epoca antigua (probablernen­ te formo parte

cular, Madrid.

de un joyel). Tipo: Busto nimbado. Localizacion: Coleccion parti­


MARIA JOSE

334

-

RAFAEL CHAVES

1 4

5

6 7

8 9


LA MONEDA VIS/GODA

335

de plata

(los curios son autenticos).

Observaciones: El flan de esta pieza

Supone

una variante de

es

Miles n° 452 y de Chaves n° 337.

Al no ser de buena calidad la fotograffa, damos un dibujo de este triente.

6. EG1CA Y WITIZA (aiios 698 aL 702, en trono compartido), Ceca: EGABRO (Cabra), provincia Betica. Anverso:

t!DtHMMVVI T IleX

Reverso:

&j:a I tv I> H ..., WEE 11//1

Peso: 1,08 gramos, correspondiendo a una pieza a la cualla faltan dos trozos. Diametro: 20 milimetros. Posici6n de cufios:

.

Rareza: 5. Conservaci6n: aun tra­

tandose de un fragmento, dentro de est a circunstancia

puede considerarse como

Madrid.

muy buena. Localizaci6n: Colecci6n particular, Observaciones: Supone una variante de leyenda del triente n° 475, tarnbien del 476, de Miles, anverso y reverso, asimismo es variante de la citada por Chaves con

el n° 350, tanto en su anverso como en el reverso.

7. W1TIZA (ahos 702 al 710). Ceca: GERYNDA (Gerona). Provincia Tarraconense. .,

Anverso:

� -lSI! N V V, 11/11/

Reverso:

tilll,JYt I? VioID/I/I

Peso: Como se observara en la fotograffa, se trata de un fragmento, 0,58 gra­ mos.

Diarnetro: 20 milfmetros. Posici6n de cufios:

i J. Rareza: 5. Conservaci6n:

Aun tratandose de un fragmento, dentro de esta circunstancia, puede ser conside­

rada como esplendida.

Tipo: Busto nimbado. Localizaci6n: Colecci6n particular,

Madrid. Observaciones: Es

una

variante del triente citado por Mateu y Llopis en su

Catalogo de la Colecci6n de Monedas Yisigodas del Museo Arqueol6gico Nacio­ nal, con el n° 92, asi como tambien de los citados por Miles y Chaves con los mims. 494 b Y 367, respectivamente. La variante corresponde a las letras del anverso que aparecen sincopadas, precediendo al nombre del rey, asf como por cruz y

el tamafio de la

gradas del reverso.

8. W1TlZA (anos 702 aL 710) Ceca: TARRACO (Tarragona), capital de la provincia Tarraconense. Anverso:

rf1: D: V\ VV rr rc /I PI-

Reverso:

� T ARRACO PlY


MARIA JOSE

336

-

RAFAEL CHAVES

Peso: 1,10 gramos. Diarnetro: 20 milfmetros. Posicion de cufios: II. Rareza: S.

Conservacion: Tiene una pequena grieta, de no ser por esta circunstancia

pudiera parti­

considerarse como muy buena. Tipo: Tarraconense. Localizacion: Coleccion

cular, Madrid. Observaciones: Variante de leyenda del triente n° 495 de Miles, en anverso reverso.

Por no haber podido disponer de su

y

fotografia damos un dibujo de esta

pIeza.

9. WITIZA (aiios 702 aI7IO) Ceca: TVCCI (Martos, Jaen). Provincia Betica. Anverso: WITTIZA 1111. Reverso: TVCC!. PIVS Peso: 0,85 gramos, corresponde a un fragmento de triente

ya que le falta un

trozo del flan. Diarnetro: 20 milimetros. Posicion de cunos:T 1. Rareza: 5.

Conser­

vacion: A falta de un pequefio trozo y estando

partida en tres partes puede consi­ derarse en los demas como buena. Su tipo corresponde con el que da Miles con el

n° 2 bb

(frecuente en los trientes de la ceca de Cordoba).

Observaciones: Basta el momento actual no era conocida esta ceca en el rei­ nado se Witiza.

Segtin nuestras notfcias procede de un hallazgo casual en algtin Lugar de Andalucia, acornpanada de un triente del mismo reinado, ceca de Cordo­ ba y de otro en Emerita. Al no disponer de su fotograffa incluimos un dibujo de esta pieza.


La monetazione di Ratchis, re dei longobardi:

Dubbi e problemi ERMANNO A. ARSLAN

Alcune fasi della monetazione longobarda in It alia I

appaiono appoggiate ad una documentazione COS! drammaticamente ridotta da rendere la segnalazione di un nuovo

con

esemplare occasione di una completa rivisitazione di tutta la materia, opinioni consolidate

la possibilita di revisioni talvolta di notevole portata di

da generazioni. E' il caso delle due serie emesse da Ratchis, re dei longobardi una prima volta

dal 744 al 749 ed una seconda volta, in un contesto di vicende cui solo accennere­ mo nella

sviluppo del discorso, dal dicembre del 756 al marzo del 757.

Della prima serie, caratterizzata dal Diritto con la rappresentazione del busto

del re frontale, il

Bernareggi conosceva due esemplari, uno conservato al Mo­ uno in Collezione privata.'

netiere Nazionale presso il Museo delle Terme ed

L Per la monetazione longobarda in genere vds. E.A. ARSLAN, Le monete di Ostrogoti, Longo­ bardi e Vandali, Catalogo delle Civiche Raccolte Nurnismatiche di Milano, Milano 1978; E. BERNAREG­ GI, Moneta Langobardorum, Milano 1983; PH. GRIERSON, M. BLACKBURN, Medieval European Coinage,

i, Cambridge 1986 (MEC I). 2. E. BERNAREGGI, [] sistema economico e la monetazione dei Longobardi nell'ltalia Supcriore, Milano 1960, p. 160, nil. 138-139; E. BERNAREGGI, Le monete dei Longobardi nell'Italia padana e nella Tuscia, in RIN, 1963, pp. 51-52; BERNAREGGI 1983, pp. 66 (con bibl. precedente in nota 137), 163; ARS­ I_AN 1978, p. 17. II Tremisse, ora a Roma, venne trovato nell'alveo del fiume Lambro, presso Landria­ no, ne11907, insieme ad un Tremisse di Aistulf.


ERMANNO A. ARSLAN

338 In

un

secondo

tempo egli pero metteva in dubbio l'autenticita di quest' ultimo

pezzo.' Della seconda, caratterizzata dal Diritto con caratteri esclusivamente epigrafi­

ci,

con

al centro un misterioso monogramma (sui quale torneremo), il Bernareggi

esemplari, ambedue forse dal Ripostiglio di Mezzomerico, uno a Milano ed un altro in collezione privata.' Chi scrive conosceva solo l'esem­ plare di Milano. Questa situazione, tale da impedire qualsiasi sviluppo dell'indagine, e stata recentemente modificata da una serie di segnalazioni,' che sembrano tutte riguar­ dare materiali provenienti da un unico ripostiglio ritrovato in passato ed immesso conosceva

a

pure due

lotti sui mercato.

Soprattutto un gruppo di tremissi, battuto da Ratchis, arricchisce in termini stupefacenti I'archivio disponibile. Tanto stupefacenti da porre seriamente il pro­ blema dell'autenticita eli alcuni dei pezzi. Pure se ne propongono Ie schede:

MONETAZIONE DI RATCHIS CON BUSTO FRONTALE

A)

DI Busto frontale del re con lunga barba a doppio apice. Intorno dmra tchis

(con mr in nesso). Ai lati del busto a (senza barra orizzontale) t Sui petto in alto ant he (an in nesso). Sui petto in basso +rx (in nesso). RI San Michele alato con scuelo rotondo e stendarelo (?) a s. lntorno scs iiiiil -

-

Nel c. a d. in basso stella a cinque punte. gr. 1,28, diam. mrn. 22, asse coniig Gabinetto Numismatico Nazionale. Coil. eli Vittorio Emanuele III.

B)

DI Simile. Intorno dmrat chis Ai lati del busto s-e Sui

petto in alto [.}e

-

no

(?). Sui petto in basso +rx (in nesso). RI Simile. Intorno scsm ihail Nel c. a d. in basso trifoglio. gr. 1,21, diam. mm. 20, asse conii 9 Moneta riconiata con tipo precedente non riconoscibile. Coil. privata.

e)

DI Testa frontale maldestramente stilizzata, con barba a spazzola e vistose orecchie laterali. Intorno +dmrauicis.p.aso+ (?)

3. E. BERNAREGGI, I falsi nella serie rnonetale dei Longobardi in Italia, in Melanges de Numisma­ tique, d' Archeologie et d'Histoire offerts a Jean Lafaurie, Paris 1980, p. 176. Conseguentemente la moneta non viene presa in considerazione in BERNAREGGI 1983, p. 163. Vi e da chiedersi pero come sia accettabile una Ialsificazione che, pur riproponendo la visione frontale di Ratchis, si allontani in termi­ ni COSt vistosi dal prototipo. lnoltre c'e da chiedersi se il Trernisse da Landriano ora aRoma sarebbe stato accettato come autentico se non ave sse avuto una provenienza COSt documentata. 4. BERNAREGGI 1983, pp. 73, 166. I due esemplari pesano gr. 1,07 e 1,06. Se ne conosce la riprodu­ zione solo per il prirno, che e conservato nclle Civiche Raccolte Numisrnatiche di Milano (Arslan 1978, p. 17, n. 58). 5. Ringrazio il Sig. Clelio Varesi, di Pavia, che mi ha generosarnente segnalato i materiali inediti in suo possesso e che me ne ha perrnesso la segnalazione in ambito critico.


2:1


ERMANNO A. ARSLAN

340

RI Simile. Intorno scs iiiiil gr. 1,20, diam. mm. 22, asse conii 0 CoIl. privata. Autenticita da verificare.

D)

DI Testa frontale maldestramente stilizzata, con barba a doppio apice e visto­ se orecchie

laterali. Intorno leggenda riportata dal Bernareggi come dmratchis"

RI Simile. Intorno scs iiiiil gr. 0,92, diam. mm.20,s, asse conii 7 Mezzomerico (7). Coll, privata.

Da

Autenticita

negata dal Bernareggi,

comunque da verificare, analogamente alia moneta C.

MONETAZIONE DI RATCHIS CON MONOGRAMMA

E)

DI Monogramma

(si leggono d rovesciata, r, x), sotto +d in c. perl. Intorno

-vdnratchisprin RI Simile. Intorno scs iiiil Nel c. a d. in basso globetto. gr. 1,07, diam. mm. 22, asse conii 4 Milano, Civiche Raccolte Numismatiche.

F)

DI Monogramma (si leggono d rovesciata 0 c, i [7], a, n, s, e, una stella in alto) in c. perl. Intorno -vdnratchisrex (s coricata ed e che sembra una k) e stella a

cinque punte. RI Simile. Intorno scsi iiiiil Nel c. a d. in basso s gr. 1,20, diam. mm. 23, asse conii 6 Coll. privata.

G)

DI Monogramma come E con sotto +v in c. perl. lntorno +dnratchisprin RI Simile. gr. 1,06, diam. mm. 22,3, asse conii 7 Moneta citata dal Bernareggi' e non riprodotta. Coll. privata. Un primo gruppo di Tremissi, di Liutprando, forse della medesima prove­

nienza dei Tremissi B-C-F, ha recentemente documentato l'esistenza della figura

del «rnonetiere» nel regno longobardo, almeno nell'ultima fase di Liutprando, con una

sequenza di nomi

presenti sul

Diritto delle monete:

[.Jodeb (0 [.Jodeh),

ambrosi, lopo, anthemo,"

6. BERNAREGGI 1963, p. S1. In realta la leggenda non appare decifrabile nelle foto dispooibili. 7. BERNAREGGI1960, p. ]61, n. 14l. 8. E.A. ARSLAN, Un incontro

inaspettato: i monetieri del re longobardo Liutprando, in «Die

Muenze. Bild -Botschaft- Bedeutung, Festschrift fuer Maria R.- Alfoeldi, Frankfurt 1991, pp.1-19. La

prima moneta, con una seconda della medesima c1asse praticamente illeggibile, venne trovata a Wartau SG, Burg, in Svizzera. Le successive mi vennero segnalate da C. Varesi. A questa gruppo si e aggiunto ora un

ulteriore Tremisse, con diverse lettere sui petto, eli difficilissima lettura, forse comoad 0 somoad

(con ad in nesso). Chi scrive non elispera di sciogliere questa eel altri elubbi raggiungendo un nucleo di altri tremissi analoghi eli cui conosce l'esistenza.


MONETAZIONE Dr RATCHfS

E

2:1

341


ERMANNO A. ARSLAN

342

Tralasciando in questa sede la problernatica, trattata nella della funzione

pubblicazione dei

del significato dei monetieri nella zecca

pezzi, (0 in una zecca) longobarda, in questa sede interessa la possibilita di collegare il nome anthemo con

e

le lettere ant he pre senti sui busto di

Ratchis, nel tremisse dall'alveo del Lam­

bro. Sembrerebbe trattarsi del medesimo nome. Liutprando, nell'ultima fase delle

proprie emissioni, e Ratchis, nella prima delle sue, avrebbero utilizzato il medesi­ mo

monetiere. Cia ci permette non solo di collocare Ie emissioni liutprandee con il nome del

monetiere a ridosso elel 744, ma anche eli confermare l'ipotesi, gia del Bernareggi," che la monetazione con il busto eli prospetto appartenesse al primo regno di Rat­

chis, subito dopo il 744. Non solo. Si dimostra clle la zecca reale non aveva modificato la propria orga­

nizzazione ela Liutprando a Ratchis. Anzi le monete di Ratchis permettono eli completare l'elenco elei monetieri

noti, anche se il nome [.}e no (?) elel Tremisse B, sulla cui autenticita non avan­ zerei elubbi, non appare per noi attualmente comprensibile. -

Cia anche se come

non

tutti i conii di Diritto

portavano il nome del monetiere,

si constata nelle monete C-D. La qualita molto scaelente elella figurazione eli

queste monete, che si stacca nettamente elalle prime due," oltre a renderne insicu­ ro

il riconoscimento dell'autenticita (in mancanza di dati certi di

ritrovamento),

riapre anche il problema dell'unicita elella zecca reale longobarela 0 della circola­ zione abbondante in antico di falsi 0 imitazioni, II fatto che i due gruppi eli figura­ zioni appaiano tanto diversi, oltre a farmi cautamente propendere per l'autenticita dei pezzi con figurazione pill stilizzata, mi convince ad accettare pill volentieri la prima ipotesi, cioe l'esistenza eli pill eli una zecca attiva con Ratchis. lpotesi che renele anche insicura l'attribuzione del

tipo con busto frontale alla prima fase e

quella monogramma alia seconda." Seconda fase che oggi ci appare anche troppo breve, non pill eli quattro mesi, da permettere una emissione che appare con

abbastanza importante, come veelremo pill avanti.

Cia appare tanto pill convincente se si considera che il principaIe inelizio per la collocazione del tipo a monogramma nella seconda fase, cioe la qualifica di Rat­

chis come print ceps), appare rneno probante, con la presenza nella moneta F eli una

definizione come rex (anche se la lettura non appare del tutto sicura),

Sara forse quineli pill prudente oggi considerare la monetazione di Ratchiss

tipo con busto frontale, forse battuto in due zecche, eel un tipo con monogramma, battuto in una zecca specifica, 0 precedente 0 successi­ vo al primo. nella sua globalita, con

un

9. BERNAIIEGGI 1983, p. 64. 10. BERNAREGGI .1963 pp. 51-5210 soltolinea. 'l l Come in E. BERNAREGGI, Conclusioni sulle diverse Iasi della RIN, LXXIH, 1971, p. 143. .

monerazione

longobarda, in


MONETAZIONE DI RATCHIS

343

Se la deduzione e valida, la crisi del dato figurativo suI Diritto delle monete

longobarde si sarebbe sviluppata integralmente durante il primo regno di Ratchis, con l'adozione del tipo a monogramma dopo la proposta effimera del tipo con ritratto frontale.

L2

Aistulf non avrebbe quindi innovato rna avrebbe adottato il tipo del fratello, che sarebbe stato fatto proprio anche da Desiderio nella sua prima monetazione, con

il S. Michele al Rovescio."

Comunque il nuovo Tremisse con monogramma segnalato in questa sede

ripropone, come e stato accennato, la problematica della titolatura di Ratchis, che si definisce indifferentemente

quanta

aveva

come

«principe» 0 come «re», contrariamente a

propos to il Monneret,", seguito dal Bernareggi," che voleva la tito­

«principe» esclusiva del secondo regno. 11 significato della carta, l'unica datata al secondo regno, nella quale Ratchis viene definito «principemsr deve quindi venir riconsiderato, a meno che il tipo con monogramma sia stato emesso gia nel primo regno e ripreso nel secondo, mutando il titolo. II peso della moneta F, di gr. 1,20, appare poi piuttosto alto, tanto da indebo­ lire la proposta del Bernareggi" di una recenziorita del tipo a monogramma per la caduta dei pesi in rapporto a quelli medi del tipo con busto frontale. In realta it latura

come

numero

troppo ridotto di esemplari noti non ci permette di elaborare statistiche

ponderali affidabili. I nuovi Tremissi

proposti, indipendentemente dalla sicurezza nel riconosci­ dell'autenticita, ripropongono, senza dame soluzione, il problema della presenza di simboli 0 lettere, sia al Diritto che al Rovescio, non pertinenti ne alia leggenda che individua I'autorita emittente, ne al nome del monetiere." Nel tipo con busto frontale in A e B si hanno al Diritto, ai lati del volto, due mento

lettere variabili: a-t e s-e. Al RI si ha invece, nel campo in basso a destra, un simbo-

10: una stella e un trifoglio. Chiaramente si ha

un

sistema codificato per fornire delle informazioni

su

realta variabili. Realta che non sono il nome del monetiere, che vediamo altrove. Si tratta quindi di una indicazione della zecca 0 relativa ad aspetti della produzio­ ne.

La prima ipotesi potrebbe essere sviluppata forse per B, con s-e che potrebbe

12. L'ipotesi che il tipo con il monogramma sia pertinente alia prima rase di regno e quella con il busto fronrale alia seconda, considerata tra Ie possibilita in ARSLAN 1978, p. 17, Don appare particolar­ mente forte, anche se non e da escludere

a

priori.

13. ARSLAN 1978, n. 62. 14. U. MONNERET DE VILLAIW, La monetazione nell'Italia barbarica, in RIN, 1921, p. 195.

15. BERNAREGGI 1983, p. 74. 16. CDLC. 124 757, Iebbraio, Pisa. -

17. BERNAREGGI 1983, pp. 74-75. 18. Il problema e tra i pill dibattuti dalla critica di ogni tempo. Vds. per ultirni BERNAREGGI 1983, p. 68 ss., con ricca bibliografia, e ARSLAN 1991, p. 3 ss., con posizioni sensibilmente diverse.


344

ERMANNO A. ARSLAN

riferirsi, tra Ie citta flavie presenti nella successiva monetazione di Desiderio e Carlo, a Castelseprio (Sebrio). Operazione impossibile per A. A mio avviso un simile sviluppo logico appare troppo fragile per potere essere, per ora, accettato. Conviene quindi riconoscere l'impossibilita di dare un senso aile lettere, mentre i simboli di Rovescio sembrano pili facilmente essere riferiti ad aspetti tecnici della

produzione. Ancora pili difficile risulta ]'interpretazione delle lettere al termine della leg­

genda di C, tra l'altro di non facilissima lettura. Abbiamo pero nella monetazione successiva, di Desiderio, casi di una 0 pili lettere, costantemente incornprensibili, alla fine delle leggende." In questi ultimi esempi non si tratta, ad evidenza, di un riferimento alla zecca, citata nei tipi. Forse non sbaglieremo quindi ad interpretare Ie lettere, sempre che la moneta sia autentica, come riferite a momenti tecnici della produzione, pili che al nome del monetiere, la cui collocazione nella leggenda del Diritto non appare molto opportuna. II problema delle lettere e dei simboli appare di ancora pili difficile approccio

nei tipi con monogramrna. Nelle monete di Ratchis, come, d'altra parte, in queUe di Aistulf e Desiderio, si e soliti interpretare in termini autonomi la lettera che segue la

croce

collocata sotto il monogramma al Diritto. In E sarebbe +d. In G

pero sul presupposto, errato, che il monogramma" sia immutabile in tutti i conii. II Bernareggi, nel suo ultimo contribute," scioglieva sarebbe

+v.

La lettura si basa

il monogramma in CRX 0 DRX, cioe, nel secondo caso, con «dominus noster rex». A parte il fatto che si reintrodurrebbe COSI, nella presunta seconda monetazione di

Ratchis, la definizione di «rex», che dove va essere alternativa a quella di «prin­ ceps», il monogramma appare una variabile, come e stato da tempo notato per Aistulf, con alcune lettere che sicuramente si ripetono sempre ed altre di volta in volta diverse." La nostra moneta F confenna questa variabilita, con un monogramma diverso

da quelli noti anche nella struttura, con molte lettere che non e possibile collocare in una sequenza in qualche modo comprensibile. Manca, in questo caso, la lettera

inferiore con la croce. Ancora

volta converra astenersi da

ipotesi affrettate, quali potrebbero quelle che potrebbero riferire il monogramma al nome dei monetieri, che, obiettivamente, non compaiono in questa classe di emissioni, ne essere

con

una

forse anche

Ratchis, ne con Aistulf, ne con Desiderio. Nei Rovesci, sempre nella medesi-

19. Per una serie di esernpi vds. BERNAREGGJ

1983, p. 186 5S.

20. Sui problema del monogramma ARSLAN 1991, p. 5. 2J. BERNAREGGI 1983, p. 74, con citazione delle ipotesi precedenti. 22. Ad esempio ARSLAN 1978, n. 61, con I'inserimento di una Jl1 e in G. SAMBON, Repertorio generale delle monete coniate in Italia, Parigi 1912, Tav. V., n. 344, con l'inserimento di una s.


345

MONETAZfONE Df RATCHlS

ma

collocazione

(sotto l'ala del S. Michele), appare in E un globetto, in F una s.

Anche in questa caso non andremo errati collegando i segni a comunicazioni tee­ niche di zecca. Il quadro delle conclusioni che si possono trarre con un riesame della moneta­ zione di Ratchis dopo

gli ultimi ritrovamenti, oltre ad essere reso insicuro dalla

non del tutto provata autenticita di alcuni dei pezzi segnalati (C-D, forse anche F),

addirittura molti­ appare certamente entusiasmante. I nuovi dati hanno forse plicato gli interrogativi, indebolendo anche ipotesi apparentemente stabilizzate da non

tempo. Pure il proporsi di coppie di conii sempre diverse (nessuna identita e stata finora rilevata ne per i Diritti, ne per i Rovesci, anche se rende impossibile il calco10 del numero presunto dei conii utilizzati nella zecca, pero ci indica possibili volu­ mi di coniazione superiori a quelli che ci attenderemmo con monete cost rare.

Abbiamo infatti sette conii noti di Diritto e di Rovescio, che possono essere

paragonati ai 16 di Diritto finora noti di Aistulf" e che, se appaiono pochi in con­ fronto agli 89 (con 293, 28+-43, 30 presunti) liutprandei (con un regno pen) molto lungo), non 10 sono in confronto con i 24 di Aripert II (con 40,709+-5,77 presunti) e

soprattutto con i 15 ipotizzati per la seconda fase delle emissioni di Cunincpert." Anche se si ha solo per Cunincperte, Aripert II un calcolo affidabile," pure i

volumi delle coniazioni longobarde tra Cunincpert e Desiderio

(escluso) sernbre­

rebbero abbastanza costanti. La rarita delle monete di Ratchis e, anche se

sensibile, di quelle di non

meno

Aistulf, e quindi da attribuirsi ad una uscita dal mercato e

ad una riduzione delle ernissioni." Uscita dal

mercato che non

avvenne

in

aumentato la documentazione a nostra

seguito a tesaurizzazione, che avrebbe anzi disposizione. Si puo pensare a fenomeni di rarefazione 0 di ritiro per la cad uta dei valori intrinseci delle monete di Desiderio, che rendeva appetibile la fusione dei materiali pili antichi.

grande rarita di tutti questi tipi, compresa la prima emissione di Desiderio, conservata in un esemplare unico," ma non per questa Cio ha portato ad una

necessariamente documento di una emissione ridotta.

23. Si ha una sola identira di conio. Il numero di conii originaria non e quindi calcolabile ed E sicurarnente sensibilrnenre pili alto.

24. E. A. ARSLAN, Una riforrna monetaria di

Cunincpert re dei Longobardi (688-700), in NAC

XV, ] 986, p. 256. Si propongono 15,14±1, 15 conii di Diritto e 21,42± 1,94 conii di Rovescio, calcolat: con il metodo di G.F.A. CARTER, A simplified method [or calculating the original number of dies Iron: die-link statistics, in ANSMN, 28,1983, pp. 195-206. 25. L'archivio delle monete di Liutprando appare appesanrito da moltissimo materiale irregolare non ufficiale. Cia anche se Ie identita di conio appaiono frequenti nel rnateriale ufficiale

di emissione

contrariamente a quanta afferrnato da BERNAREGGI 1983, p. 75. 26. Contra BERNAREGGI I 983, p. 75, che vede invece una effettiva riduzione delle emissioni. 27.

ARSLAN 1978. n. 62.


Les debuts de l'obole des defunts en Europe

centrale au haut Moyen Age STANISLAW SUCHODOLSKI

Le phenomene appele l'obole des defunts, autrernent dit Ie fait de doter les morts d'une monnaie pour leur voyage posthume, etait connu dans presque toute

l'Europe et merne hors de ses frontieres (Chine, Asie centrale), depuis l'Antiquite jusqu'aux temps qui nous sont a peu pres contemporains. Cornme on le sait, dans la Grece antique la monnaie placee dans la bouche du cadavre devait servir d'obole pour Charon, qui passait dans sa barque sur le Styx les ames des defunts et les conduisait au royaume des morts. Pour cette raison justement les monnaies decouvertes dans les tombes et provenant d'epoques plus recentes et d'autres territoires, sont-elles frequernment appelees, quoique conventionnellement, «obole a Charon».' Les monnaies

l'Italie,

et merne

apparaissent egalernent dans les tombes sur le territoire de

plus tot qu'en Grece. En Europe, hors des limites de l'Empire,

l'usage de doter les morts de monnaies etait connu de differents peuples encore plus ou moins fortement lies a celui-ci: les Celtes, les Germains, les Sarmates, puis ensuite les Avars et les Magyars, nomades venus d'Asie.'

1. CL O. WASER dans R.E. PAULY-WISSOWA, Ill', s.v. Charon, coil. 2176-2179; K. REGLING dans F. SCHROlTH, Worterbuch der Munzkunde, Berlin, 1930, p. 100; C. D' ANGEL", L'obolo a Caronte. Usi funerari medievali tra paganesimo e Cristianesimo, Quaderni medievali 15, Bari, 1983, p. 82-91. 2. K. CASTELlN, K otazce «oboff mrtvych» u stedoevropskych Kelif [Totenobole bei dern Kelten

Mitteleuropa's], Numisrnaticky sbornik 15, Praha, 1977-78, p. 69-101; H. STEUH, Zur Gliederung frilh­ geschichtlicher Graberfelder am Beispiel der Munzbeigabc, Neue Ausgrabungen und Forschungen in Niedersachsen 6, Hildesheim, 1970, p. 146-190; I. BONA, Studien ZUIll fruhawarischen

Reitergrab von Szcgvar, Acta Archaeologica Academiae Scientiarurn Hungaricae 32, Budapest, 1980, p. 74-91.


348

S. SUCHODOLSK]

Parmi les Slaves, les plus anciennes traces de I'obole des defunts ont ete mises au

jour sur Ie territoire de l'actuelle Croatie (a partir de la 2e moitie du VIne s.),

de l'Etat de la Grande-Moravie (en Moravie et en Slovaquie, IXe_Xe), et un

peu

plus tard en Boheme egalernent (2e moitie du Xe s.). Dans la Russie de Kiev, les monnaies font leur apparition a partir du VIne s., mais selon V.M. Potin ce fait est

principalement lie a des colonies non slaves: finnoises et normandes. C'est a dater du VIUe/IXe s. qu'on rei eve en Suede ce phenornene particulierement visible au cirnetiere de Birka. Dans le Danemark historique (Schleswig-Holstein) et en Alle­ magne, les morts furent dotes de monnaies, abstraction faite de la periode de la

migration des peuples, a partir du VIlle S.3 La situation sur les territoires polonais ne se differencie pas d'une maniere fondamentale de celie ici presentee et que l'on trouvait dans les pays limitrophes. Des monnaies, ou plus exactement leurs fragments,

apparaissent pour la premiere fois a la peri ode du haut Moyen Age dans des tombes du VIUe/lXe s. II s'agit ici de tombes a incineration decouvertes dans des tumulus de Swielubie, pres de

Kolobrzeg en Pomeranie, qui sont certainement lies a une colonie de Wikings. Les exemplaires suivants d'oboles des defunts proviennent deja du Xe s., et plutot de la fin de ce siecle. Jusque voila peu on n'en connaissait que cinq: sur le territoire de la Pomeranie (Cieple, anc. district de Tczew, un dirham arabe de provenance

indefinie; Strzykocin, anc. distr. de Gryfice, deux fragments, dont un sachsenpfen­

nig Dbg 1325), sur le territoire de la Grande-Pologne (Biale Piatkowo, anc. distr. de Wrzesnia, fragment de monnaies en cuivre? du Xe s.; Ostr6w Lednicki, anc. district de Gniezno, dans deux tombes 2 deniers d'Otton II et d'Otton III et en Silesie (Tyniec Maly, anc. distr. de Wroclaw, denier d'Otton et d'Adelaide, a par­ tir de 991 ).4

3.

V.S. JOVANOVIC, Prilozi hronologiji srednjevekovnih nekropola Jugoslavije i Bugarske [Contri­

bution it la chronologie des necropoles medievales de Yougolsavie et de Bulgarie], I, Balcanoslavica 6,

Prilep, 1977, p. 141·187, Il, ibidem, 8,1979, p. 115·169; J. SEJBAL, K pocatkdrn penczn! srneny ve velko­ moravske RiSi [Zu den Antangen der Geldwirtschalt im Grossmahrischen Reich], Casopis moravskeho rnusca

45, Brno, 1960, p. 73·82; idem, Nalczy dcnarii z pohrebiste na sadske vysine velkomoravskeho

Siareho Mesta [Denarfunde aus dern Graberteld auf cler Anhohe Sady des grossmahrischen Siedlungs­ zenrrums Stare

Mesto], clans Dcnarova mena na Morave. Sbornfk pracf z III. numismatickeho syrnpo­ sia 1979, Brno, 1986, p. 98·'183; E. KOI.NlKOVA, Obolus mrtvych vo vcasnostrcdovckych hroboch na Slo­ vensku [Totcnobolus in frlihmillelaltcrlichen Grabern cler

Slowakei], Slovenska Archeol6gia XV, 1,

Nitra 1967. p. 189-254; P. Radornersky. Obol mrtvych u Siovanfi vCechach a na Morave [The dead-obo­ Ius by the Slavs of Bohemia and Moravia], Sbornfk Narodnfho musea v Praze IX-A, N° 2, Praha, 1955; V.M.

POTIN, Monety v pogrebeniyach drevnei Rusi i ich znacenie dla archeologii i etnografii [Coins

from olcl Russian burials and their importance as archaeological and ethnographical evidence], clans

Trudy gosudarstvennogo Errnitaza XII, Numizmatika 4, Leningrad, 1971, p. 49·119; A.·S. GRiisLUND, Charonsmynr i vikingaticla gravar?, Tor XI, Uppsala, 1965-1966, p. 168·197; W. HiivERNICK, Munzen als Grabbeigaben 750·L815, Hamburger Beitrage WI' Nurnismatik 27/29, Hamburg, 1973175 [1982]' p. 27-51. 4. W. LOSINSKI, Monety arabskie z Bard i Swielubia, pow. Kolobrzeg, [Arab coins from Bardy and Swielubie], Wiadomosci Numizrnatyczne 10, Warszawa, 1966, p. 176·179; T. et R. KIERSNOWSCY, Wczes· nosredniowieczne skarby srebrne z Pornorza [Tresors c1'argent du haut Moyen-Age en Porneranie. Inventaire], Warszawa-Wroclaw, 1959, Nos 18,163; J. SLASKI, S. TAIlACZYNSKI, Wczesnosredniowieczne


L'OBOLE DES DEFUNTS

349

Les fouilles menees dernierernent au cimetiere de Niemcza dans la voivodie de Walbrzych en Silesie, ont mis au jour de nouveaux materiaux fort interessants.

Dans la tom be n° 155, pres de la main droite du defunt, a ete trouve un denier du

prince Otton de Souabe (976-982) frappe a Nabbourg. Par contre dans la tombe 91, on a decouvert, entre les os de la paume droite et Ie bassin, un petit tresor compose de fragments de 2 ornaments, d'un flan non monnaye et de 16 monnaies: 4 dirhams arabes, 1 demibracteat de Hedeby 1, denier attribuable a Reims, au roi Lothaire et a l'archeveque Adalberon, 1 sachsenpfennig, 5 deniers bavarois et souabes, enfin 3 provenant de Boheme. On peut sur la base de la chronologie des monnaies situer aux environs de 980-985 la date de leur enfouissement. Le tout

pesait 7,126 g, ce qui correspond approximativement (compte tenu des pertes cau­ sees par la corrosion et ensuite la conservation) au poids de six deniers neufs ou d'un dirham et de 4 deniers. Selon les relations legerernent anterieures d'un voya­ geur arabe Ibrahim ibn Ya'qub, originaire d'Espagne (Tortosa), on pouvait acque­ rir pour cette somme a Prague, situee non loin de la, 60 poulets ou le ble necessai­ re a

la subsistance d'un homme pendant six mois.' On trouve beaucoup plus rarement dans les tombes un plus grand nombre de

monnaies que de pieces isolees.

Quelques exemplaires ou des tresors entiers ont

ete mis au jour sur divers territoires, aussi bien a des epoques plus reculees que

beaucoup plus recentes. A titre d'exemple on peut citer la tombe du roi franc Child eric a Tournai (+481), ou la tombe royale symbolique a Sutton Hoo en Angleterre. Un seul ensemble funeraire de cette sorte du Xe s. est connu sur les actuelles terres polonaises, a savoir a Grajewo-Prostki (limite septentrionale de la voivodie de Lomza), ou I'on a denornbre 16 dirhams arabes du debut de ce siecle. Le tresor de l'une des tombes du cimetiere de Libice en Boheme qui, comme on Ie

suppose, a ere enfoui peu apres 995, constitue toutefois une analogie plus proche au point de vue territorial et temps." D'autres exemples de dotation des defunts en un plus grand nornbre de mon­ naies proviennent du Xle s. ACaslav en Boheme, Hodonin en Moravie et Gorys­ lawice en Petite-Pologne, on a chaque fois decouvert 3 monnaies. Dans le premier

skarby srebrne Wielkopolski [Les tresors d'argenr du haut Moyen-Age en Grande-Pologne. Inventaire], Warszawa- Wroclaw, 1959, Nos :I, 1:1 (Annexe); M. HAISIG, R K1ERSNOWSKI, 1. REYMAN, Wczesnosred­ niowieczne skarby srebrne z Malopolski, Slaska, Wannii i Mazur [Tresors d'argent du haut Moyen-Age de la Petite-Pologne, de la Silesie, de Wannia et Mazury], Wroclaw, 1966, p. 59, N° 49. 5. S. SUCHODOLSKI, Skarb monet i ozd6b z X w. oraz inne rnonety znalezione na cmeutarzysku w Niemczy [The tenth-century hoard or coins and jevellery from the cemetery at Niemcza], Wiadornosci Numizrnatyczne 28, Warszawa, 1984. p. 92-105; Relatio Ibrahim ibn Ja'kub de itinere slavico, quae tra­ ditur apud al-Bekri, ed. T. Kowalski, Monumenta Poloniae Historica, nova series, t. I, Cracoviae, :1946,

p.146. 6. Cf. F. DUMAS. Le tombeau de Childeric, Paris [s.d.]: R. BRUCE-MITFORD, The Sutton Hoo Ship­ Burial, I, London, 1975; A. GUPIENIEC, T. et R. KIERSNOWSCY, Wczesnosredniowieczne sk arby srebrne z Polski Srodkowej, Mazowsza i Podlasia [Tresors d'argenl du haul Moyen Age de 1'1 Pologne centrale, de la Masovie et de la Podlaquie, Wroclaw, 1965, No 33; RADOMERSKY, op. cit., N° ll.


S. SUCHODOLSKI

350

(1003-1012), dans Ie second d'Etienne rer sachsenpfennige de la seconde moitie du xr' s.

cas, c'etaient des deniers de Yaromir

(997-1038)

et dans le troisieme des

Dans l'une des tombes de Debreste,

en

Macedoine, 5 miliaresia de Michel II

(1071-1078), ont ete voila peu mis au jour. A Rokytna (district de Moravsky Krumlov) en Moravie, on aurait trouve 7 deniers de la seconde moitie du xre s., et a Goleni6w, anc. distr. de Zabkowice Slaskie, en Silesie -5 ou 8 monnaies, malheu­ reusement de provenance non definie.

Par contre les lots des fragments de monnaies,

avec

parfois des exemplaires

entiers, sont avant tout connus en Scandinavie et dans le nord de la Russie de Kiev. Par exemple ils apparaissent a plusieurs reprises au cimetiere de Birka, a Tofta (paroisse de

Krokstade) sur l'ile de Gotland (4 fragments de dirhams dans (paroisse de Silte) egalernent sur l'ile de Gotland

a Stora Halvards

etoffe), (dans une bourse en cuir 4 fragments de deniers allemands, 3 dirhams ou leurs fragments, des poids), a Selebovo dans la region de Rostov-Souzdal (4 dirhams, des fragments et 2 poids). une

II n'y a aucune raison d'interpreter ces lots comme

plus importants autrement que

I'obole des defunts, surtout s'ils apparaissent dans les memes lieux que des

exemplaires isoles (dans la main, ou pres de la main). Dans ces cas-la, la valeur des dons etait evidernment de plusieurs fois superieure a celie d'une piece unique qui symbolisait simplement l'argent permettant d'effectuer les paiements indispensa­ bles ou les achats dans la vie de l'au-dela. Dans l'intention des personnes qui les deposaient, les «tresors- devaient remplir cette merne fonction, neanrnoins d'une maniere, si I'on peut s'exprimer ainsi, moins symbolique, beaucoup plus reelle et par consequent plus efficace. Les riches dotations en argent de certains morts peu­ vent etre comparees aux riches dotations en objets d'usage courant ou symboli­ ques et pouvaient etre effectuees pour les memes raisons. Les monnaies des deux tombes de Niemcza constituent les cas les plus anciens du haut Moyen Age, connus aujourd'hui, de dotation des morts en monnaies en Silesie et elles sont parmi les plus anciennes sur les terres polonaises et merne dans toute l'Europe centrale. Anterieurernent sur Ie territoire de la Pologne, on placait dans Jes tombes uniquement des dirhams arabes ou leurs fragments (Swielubie, Grajewo-Prostki, eventuellement Cieple), peut-etre egalement des sachsenpfenni­ ge du type le plus ancien (Strzykocin). En Moravie et en Siovaquie, seuls quelques cas peu nombreux d'oboles des defunts sont plus anciens. lis datent de l'epoque

(Mikulcice, Nitra) et en Boheme du 3e quart du Xe s. (Budec, denier bavarois des annees 948-967). de la Grande-Moravie

Chose egalement capitale, les trouvailles de Niemcza decrites ici sont proba­ blement aussi les plus anciens cas connus datant du haut Moyen Age en Europe centrale ou des monnaies etaient placees dans la main du defunt ou a proximite de celle-ci. Les sepultures plus anciennes etaient ou bien a incineration, ou bien elles renfermaient des monnaies placees dans Ja bouche du mort ou pres de la tete de ce

dernier (Mikulcice, Nitra, Budec, Strzykocin).


L'OBOLE DES DEFUNTS

A la lumiere de

351

ceci, les decouvertes de Niemcza prennent de l'importance

dite «obole des defunts», pour la discussion sur la genese et la chronologie de la

Radomersky et 1. Bona, cet usage se serait repandu en Moravie et en Boheme sous I'infiuence hongroise.' Ce jugement a ete appuye par V.M. Potin qui a fait remarquer que la majorite des trouvailles tombales en Pologne se situent dans le sud du pays, a une distance relativement peu importante des centres hon­ grois.' Par contre selon E. Kolnikova, les monnaies faisant fonction d'argent sont Moravie ou.en apparues dans les tombes en Hongrie plus tard qu'en Siovaquie, en Selon P.

Boheme. Sur cette base elle a conclu que les influences occidentales furent decisi­ yes

pour l'introduction de ce rite, tout d'abord de la part des Francs

de l'Est sur la

Grande-Moravie, et ensuite de l'Empire germanique aussi bien sur les Slaves que sur

a

les Magyars." Conforrnement a la these de P. Radornersky, l'obole' des defunts

du se repandre au fur et a mesure que se propageait le christianisme, rernplacant

les dons tombaux interdits par l'Eglise. L'ancienne tradition de la Grande-Mora­ vie

a

joue, selon E. Kolnikova, un role fondamental dans ce processus. Pour sa

part V. Vavrinek, sur la base d'analyses de sources ecrites, se prononce pour l'ori­

gine byzantine de l'obole des defunts." C'est dans un merne esprit, que A.-S. Gras­ lund s'est exprime anterieurernent en ce qui concerne la Scandinavie." Les avis des chercheurs qui ont precede, et plus particulierement de E. Kolni­ kova, ont ete fortement attaque par 1. Bona, qui estime que Ie fait de placer des monnaies dans les tombes etait dans l'arc des Carpathes un usage indigene ayant un caractere paten. II etait generalernent pratique deja sous l'Empire. II fut ensui­ te

poursuivi par les Sarmates, les Lombards et les Avars, avec ceci que pour ces

derniers cet usage aurait ete connu dans leur patrie asiatique. Selon 1. Bona, tant les habitants de la Moravie que de la Hongrie auraient pris des Avars la coutume de l'obole des defunts." W. Havernick a exprime une opinion diametralernent opposee sur la base des

analyses des cartes des trouvailles. II estimait notamment que l'usage de placer des monnaies dans les tombes etait venu du nord-ouest du fait du commerce avec les

Saxons et les Frisons. Par l'interrnediaire des grands comptoirs commerciaux de

Hedeby et de Birka, OU l'obole des defunts apparait deja au IXe S., ce rite aurait ete transfere au sud, aussi bien sur les territoires de la Russie de Kiev, que sur

d'Allemagne et de Pologne d'ou il est parvenu en Boheme, en Moravie, en Slovaquie et en Hongrie." ceux

RADOMERSKY, op. cit., p. 56 5.; B6NA. op. cit., p. 91. 8. PCJTIN, op. cit., p. 70 s. 9. KOLNiKOVA, op. cit., p. 212 ss. 7.

10. V. VAVRINEK,«Char6nBv obolos» na Velke Morave [The Lise of «Charon's obolMoravia], Numismaticke Listy 25, Praha, 1970, p. 33-41. 11. GR.;';'SLUND, op. cit., p. 193. 12. B6NA, op. cit., p. 82 5S. 13. HAVEI(NICK, op. cit., p. 38 5S.

in Great


S. SUCHODOLSKf

352

La

question semble toutefois plus compliquee que ne l'ont consideree les

chercheurs la traitant jusq'a present. Elle doit coup plus

etre examinee

sur

un

fond beau­

large, surtout dans la zone byzantine la moins connue, tout en tenant

compte egalernent de nouveaux materiaux. Les terres polonaises en ont fourni relativement

beaucoup ces vingt dernieres annees, surtout en Silesie (Stary Zamek, Gliniany, Nowy Kosciol, Tomice et 9 sites anciens dont il ri'est pas ques­ tion dans les «Inventaires»), mais aussi en Masovie et en Pologne centrale (Brzeg, Lubien, Maslowice, Pokrzywnica, Radom). En Roumanie et en Hongrie ont ega­ lement ete mis au jour des lots aux origines plus anciennes que ceux jusqu' ici con­ nus (p. ex. a Detta, judo Timis, monnaie de bronze de Leon VI, 886-912, dans la bouche du defunt, et a Szeged-Csongradi ut au meme endroit un miliarens des annees 948-959) .14

L'usage largement repandu temporellement et territorialement de mettre des monnaies dans les tombes incite a penser que ce phenornene a pu apparaitre d'une maniere convergente sur les anciens fondements datant de l'Antiquite ou merne sans eux.

D'une part, la richesse des croyances liees au passage a une vie dans l'au­

dela et, d'autre part, les

proprietes magiques que I'on attribuait aux monnaies

etaient une raison suffisante. Les Slaves occidentaux et orientaux n'ont, semble-t­

il, pas applique a une large echelle ces usages mortuaires jusqu'au declin duXe s., done par consequent avant la christianisation Les vertes

cas

jusqu'ici connus de decou­

de monnaies dans les tombes d'une epoque anterieure sont tres peu nom­

breux et d'autre part la dispersion etant grande, ceci incie a supposer que c'est Ie

fait de diverses influences. En Grande-Moravie,

ces

influences

provenaient de

Byzance ou de l'Occident, ou meme de la region occupee par les Avars; en Bohe­ me, en Silesie et en Grande-Pologne probablement de l'Occident, en Pomeranie de Scan dina vie, la merne chose pour la Russie de Kiev ou de plus sont visibles les influences finno-ougriennes et baltes. On ne peut enfin exciure la possibilite que dans certaines de ces tombes isolees, dotees de monnaies, on ait en terre des gens

d'origine etrangere. L'obole des defunts n'est apparue plus nombreuse parmi les Slaves qu'avec la

propagation du christianisme au xre s., avec ceci qu'elle eta it plus repandue chez les Slaves occidentaux qu'orientaux. On cornmencait presque en rnerne temps a mettre des monnaies dans les tombes sur Ie territoire de la

Siovaquie, de la Mora­ (Slovaquie, Mora-

vie et de la Boheme ainsi que sur les terres polonaises. Au sud

14. Cf. K. WACHOWSKI, Obol zrnarlych na Slashl i W Malopolsce we wczesnym sredniowieczu [Obol der Gestorbenen in Schlesien und Kleinpolen], Przeglad Archeologiczny 39, Wroclaw, 1992. p. 123-138: L. GAJEWSKI lOt alii, Skarby wczesnosredniowieczne z obszaru Polski. Atlas [Early mediaeval hoards in Poland. Atlas], Wrociaw, 1982; L. KovAcs, Munzen aus der ungarischen Landnahrnezeit.

Archaologische Untersuchungen der arabischen, byzantinischen, westeuropaischen und rornischen Munzen aus dern Karpatenbecken des 10. Jahrhunderts, Budapest, 1989, Nos 77, 322, "1"114 et dautres, cf. p. 112, 167.


L'OBOLE DES DEFUNTS

353

vie, Petite-Pologne?) ceci eut lieu en effet principalement sous l'influence magya­ re, mais certaienement pas sans la participation de l'ancienne tradition de la Gran­

de-Moravie. A l'ouest (Boheme, Silesie et Grande-Pologne), les stimulants de l'Empire pouvaient prevaloir, quant a la Porneranie, a part ces derniers, principa­ lement ceux de Scandinavie.

Le plus frequernment les monnaies etaient placees pres de la tete ou pres des mains des morts,

avec ceci que la premiere position prevaut durant la periode ancienne (IXe_Xe s.); quant a la seconde, elle domine plus tard (xre_xne s.). La

question se presente toutefois differernment sur divers territoires. Pour autant qu'en Hongrie et en Slovaquie les cas de monnaies pres de la tete apparaissent

plusieurs fois plus nombreux dans les trois premiers quarts du Xle s. qu'a cote de la main, en Moravie la situation est contraire et pour chaque decouverte pres de la tete il y en

a trois ou quatre pres des mains. En Boheme par contre une monnaie dans la bouche du defunt n'a ete decouverte que dans la plus vieille sepulture

(Budec). Pour ce qui est de la Pologne, les squelettes avec une monnaie aux envi­ rons

de la tete sont

assez

rares

-

ils ont ete decouverts relativement le plus fre­

quemment en Petite-Pologne et en Silesie. Ensuite leur nombre diminue sur les territoires places plus loin a l'ouest et au nord (Grande-Pologne, Masovie ).15

En resume, on peut affirmer qu'il n'y avait pas en quelque sorte un centre unique a partir duquel I'usage de l'obole des defunts se serait repandu a toute

l'Europe centrale. Les impulsions sont venues aussi bien du nord que des pays de culture latine et byzantine, de merne que de l'arc des Carpathes occupe par les A vares. Pour pouvoir les suivre, il ne suffit certainement pas de se limiter a analy­ ser les cartes dapparition des monnaies dans les tombes. W. Havernick a presume a juste titre, sans en tirer toutefois de conclusions, qu'il est possible que ce soit la continuation dans la conscience sociale de l'idee de l'obole des defunts sans son

application dans la pratique. La convergence de l'apparition et de la propagation de I'usage de doter les morts d'une monnaie avec l'apparition et les progres de la christianisation est par trop evidente pour n'etre qu'un hasard. Mais d'autre part la convertion au christianisme n 'etait pas une condition suffisante pour l'introduc­ tion de cet usage. On a l'impression que des conditions particulierement favora­ bles a sa continuation existaient sur les territoires fraichement christianises (non seulement en Moravie, en

Hongrie, en Boheme et en Pologne, mais egalement precedernrnent chez les Germains a l'epoque de la migration des peuples et plus tardles Slaves de l'Elbe ainsi que les peuples baltes)." Evidemment on

ne

peut

exclure aussi l'eventualite d'une certaine influence aussi des anciennes traditions

vivantes sur ces territoires ou les territoires limitrophes a l'epoque anterieure parmi les peuples patens. L'exemple des Wi kings, des Finnois ou des Avars indi-

15. Cf. WACI10WSK1, op. cit., p.128. 16.

HiivERN1CK, op. cit., p. 43 s. et passim.


354

S. SUCHODOLSKI

que du reste qu'au haut Moyen Age l'obole des defunts s'est enracinee egalernent parmi les non-chretiens. Les raisons econorniques etaient certainement un autre motif pour doter les morts de

monnaies. Deja R. Kiersnowski a rernarque le lien entre cet usage mor­

developpernent des echanges marchandises-argent." Dans les tombes les monnaies rernplacaient d'autres dons que le defunt pouvait acquerir grace a elles. Cette idee semble convaincante. Neanrnoins l'intensite avec laquelle appa­ rait l'usage de l'obole des defunts n'etait simplemet pas proportionnelle au degre d'avancement du developpernent econornique. II serait done difficile d'admettre que dans le haut Moyen Age les rapports marchandises-argent dans l'Etat hon­ grois fussent beaucoup plus developpes qu'en Boheme ou en Pologne, sans parler deja de l'Empire germ ani que ou la dotation des morts en monnaies ne s'est repan­ due qu'au Xne-XIUe s., dans une grande mesure du reste sur les territoires slaves. tuaire et le

17. R. KIERSNOWSKJ, 0 tzw. «luznych. znaleziskach monet wczesnosredniowiecznych w Polsce [«Loose» early mediaeval monetary finds in Poland], Wiadomos ci Archeologiczne 25, Warszawa, 1958,

p.181-196.


N ou tresoret de fraccions de dinar dels

regnes de Taifes (segle XI) A.BOFARULLICOMENGE

En la Ifnia de la tasca encetada d'anar recopilant les informacions disponibles

sobre les troballes monetaries de les series andalusines i musulmanes en general,

presentarem la catalogacio i estudi d'un tresoret de fraccions de dinar de les pri­ meres taifes

andalusines.

CIRCUMSTANCIES DE LA TROBALLA Aquest conjunt, com el que donarern a coneixer anteriorrnent,' prove d'un indret no determinat de l'actual provincia de Conca. Descobertes d'aquest periode i de composicio similar sembla que no son pas excepcionals en l'area de l'antic regne de la taifa de Toledo- Valencia.' EI conjunt que presentem es integrat per 90 fraccions de dinar.

1. BOFAIWLL I COMENGE, A., Tresoret de fraccions de dinar dels Regnes de Taifes (s. XI), Acta Numismatica, 20, 1990, pp, 111-12.

2, Dintre d'aquesta zona tenim constancia de troballes de composicio similar a la que ara presen­ tem i

a

la que varern

publicar a Acta Nurnisnuuica 20, Es tracta de les segUents: «Alcariiz el Viejo»

(Alcafiiz, Terol), descrita per LASA, C." «Hallazgos Nurnismaticos de epoca islamica: Alcaniz y Zarago­ za», II Jarique de Numismatica Hispano-Arab, L1eida 1990, p, 250. «Benicasirn» (Castello de la Plana) meticulosament estudiada i publicada per RIPoLLEs, PP. i LOPEZ, I"� «Un tesorillo de fracciones de dinar hallado en Benicassim. Cuademos de Arqueologia Castellonense, 4,1977, pp. 243-261. «Bonete»

(Albacete), reconsiderada per SAENZ DIEZ, J, 1., «Hallazgos Hispano-Arabes en el Musco de Albace­ te», Gaceta Numismatica 80, 1986, pp, 35-9 amb referencia a l'estudi inicial de SANCHEZ JIMENEZ, .l.,

«Trabajos realizados por la Comisarfa Prov. de Excavaciones Arqueologicas en 1944, Excavaciones y trabajos arqueologicos en la provincia de Albacete de 1942-1946» Informes y Memorias, 15, 1947, pp, 81-83, «Aranzucque» (Guadalajara) troballa esmentada per A, Canto com a integrant d'un recull en curs.


A. BOFARULL I COMENGE

356

COMPOS/CIO GENERAL DE LA TROBALLA

Regne de Valencia Abd al-Aziz al-Mansur (412-452H.l1021-1060 A.D.)

21 fraccions

Abd aI-Malik al-Muzaffar (453-457 H.l1061-1064 A.D)

29 fraccions.

Regne de Valencia i Toledo Yahya al-Ma'rnun (435-468 H.l1043-1075 A.d.)

38 fraccions.

Regne de Taifa per determinar 2 fraccions

Taifa per a determinar. Totes les peces tenen

I'aspecte d'haver estat Iabricades en or de molt baixa

lIei. Aquesta migradesa de contingut metal-lic es habitual en aquest perfode i sem­ bla respondre a dificultats en el proveiment de 1'01' africa i al progressiu exhauri­ ment dels «stocks»

paries

0 tributs en

disponibles ocasionat, en bona part, per els pagaments de

aquest metal! als estats cristians.'

9 quirats es la que solen tenir aquestes fraccions de dinar. Aixo significa tan sols un 30 0 35% de contingut d'or. Una llei de 8

0

EI pes d'aquestes fraccions del dinar varia molt substancialment d'una peca a

l'altra. Les oscil·lacions s6n

tan

importants que moltes vegades hi ha diferencies

del doble 0 del triple entre els pesos d'una 0 altra peca, sense que s'observin pero, unes

constants de pesos que ens permetin encaixar 0 definir grups ponderals. Sern­

bla que cal posar inevitablement en relaci6 aquesta constataci6 amb la practica pagaments solien saldar-se pesant les monedes i no comp­

documentada que els

tant-les.' Totes aquestes fraccions de dinar no tenen lectures marginals i la menci6 de la seca i de l'any s6n absents. Per aixo es dificil de fer les precisions que la moneda

musulrnana, gairebe sernpre datada, habitualment ens perrnet de fer. Tot i aixi

podem estimar que les cronologies mes tardanes ens les d6na el regnat de Yahya al-Ma'rnun (435-68 H.l1043-75 A.D.). Resten, naturalment, les dues fraccions indeterminades que per ara no ens donen cap indici cronologic. Amb les dades disponibles tindriem, doncs, unes dates limit per a aquest conjunt compreses entre els anys 412 H.1102l A.D. i el 468 HI1075 A.D. Sernbla, dones, que l'ocultament del tresoret es pot situar vers ell080 0 el 1085 A.D., com a maxim.

3. Per a una visi6 d'aquesta problernatica Vid. BALAGUEI�, A., «Parias and the myth of the man­ CUS», Problems of Medieval Coinage in {he Iberian Area. 3, Santarem 1988, pp.499-545. 4. MILES, G.c., Coinage of {he Umayyads of Spain, Nova York, 1950, vol. 1, p. 90, al-ludeix ales

nornbroses refcrencies que es troben a les fonts escrites de pagarnents realitzars a pes.


TRESORET DE FRACCIONS DE DINAR

2

357

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

20

21

23

19


358

A. BOFARULL 1 COMENGE

Regne de Valencia. Catalogacio Abd al-Aziz ai-Mansur (412-425 A.H.!1021:=1060 A.D.). Grup I Fraccions de dinar d'electro. Referencies: Vives 1065; Prieto Vives 158. Miles 1685 NUIn.

Pes

o mig

gr.

m/m.

NUIn.

Pes

o mig

gr.

m/m.

1

1'61

11'5

4

1'20

11'4

2

1'21

11'5

5

1'16

11'3

3

] '24

13'7

6

0'96

11'6

Totes les peces presenten orla de punts entre dues de lineals malgrat que els

cospells d'aquestes monedes tenen formes forca irregulars. Eis adorns, en canvi, son bastant similars, ja que en la part superior de la pri­ mera

area solen presentar un motiu vegetal d'estil arabesc i a l'inferior una estre­

lIa de sis raigs amb un punt intercalat a cada raig. A la segona area no solen pre­ sen tar adorns.

Abd al-Aziz al Mansur Grup IT Fraccions de dinar. Referencies: Vives 1072; Prieto Vives 162. Miles 171. Pes

o mig

gr.

/11lm.

7

2'27

12'3

15

] '21

10'5

8

] '72

11'6

16

1'12

11'3

9

1 '62

11'4

17

1'10

10'8

]0

] '60

11'5

18

1 '10

10']

11

] '42

10'7

19

0'96

10'0

12

1'40

11'5

20

0'82

9'7

13

1'25

10'7

21

0'65

10'6

14

1 '27

11'8

NUn1.

Num.

Pes

o mig

gr.

/11/m.

Comentaris Els cospells de les monedes d'aquest grup son tarnbe de formes irregulars que

s'aproximen, pen'>, a la forma circular.

5. Vrvss, A., Monedas de las dinastias arabigo-espanoias, Madrid, 1893. PRIETO VIVES, A., Los Reyes de Taijas. Estudio historico-numisrnatico de fos musulmanes en el siglo V de fa Hegira, Madrid, 1926. MILES, G.c., Coins a/the Spanish Muluk al-Tawai], Nova York, 1954.


TRESORET DE FRACCLONS DE DINAR

25

35Y

26

27

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45


360

A. BOFARULL 1 COMENGE

Els adorns son tarnbe bastant uniformes i s'ajusten al model dels del grup anterior.

Observem que la dispersio de pesos es important i que oscil·la entre el 0,65 gr. als 2,27 gr. Abd ai-Malik al-Muzaffar (453-457H.I 1061-64 A.D.) Fraccions de dinar d'electro. Referencies: Vives 1078; Prieto Vives 165. Miles 182 var. Pes

o mig

gr.

m/m.

22

2'48

14

23

2'18

12'5

24

1'75

25

1 '73

26 27

Num.

Pes

o mig

gr.

m/m.

37

1'17

10'9

38

1'09

11 '7

11'5

39

1'05

10'5

11 '2

40

1'05

10'5

1'65

11'7

41

1'07

11'4

1'58

11'6

42

1'05

10'3

28

1 '58

11 '7

43

0'95

10'6

29

1'46

13'3

44

0'94

10'2

30

1'52

11'5

45

0'94

10'0

31

1'40

U'5

46

0'90

9'3

32

1 '37

11'5

47

0'90

10'6

33

1'35

11'0

48

0'85

11'2

34

1'37

11'0

49

0'81

11'0

35

1'30

11 '3

50

0'77

10'0

36

1'23

1'00

Num.

Comentaris

S'observen mes irregularitats en la forma dels cospells, pen) com en les mone­ des deJs grups anteriors les orles son de punts entre dues linies. Eis adorns presenten eJ mateix esquema que en els grups abans descrits, excepte la mim. 48 que no presenta punts intercalats en l'estrella i la num. 45 que en eilloc

de l'estreJla porta una flor de lis.

Novament les dispersions de pesos son import ants amb gran varietat entre els

2,48 gr. de la rnes pesada i els 0,77 gr. de la mes Ueugera.

Regne de Toledo i Valencia. Catalogacio Yahya al-Mamun (435-468 H.l1043-1075 A.D.) Fraccions de dinar d'electro. Referencia: Vives 1100; Prieto Vives 335. Miles 518-519.


361

TRESORET DE FRACCIONS DE DINAR

47

48

50

49

52

51

53

57

55

56

58

59

61

64

54

62

65

67

60

63

66


362

A.BOFARULLICOMENGE Num.

Pes

o mig

gr.

m/m.

Num.

Pes

o mig

gr.

m/m.

51

2'02

15'3

70

1'16

12'5

52

1 '88

15'2

71

] '14

12'6

53

1'90

14'5

72

1'10

13'7

54

1'85

14'7

73

1'03

]0'8

55

1'70

14'2

74

0'96

12'2

56

1'72

13'8

75

1'0

12'0

57

1'62

14'1

76

0'95

12'5

58

1'63

12'8

77

0'94

11'7

59

1'51

13'8

78

0'9]

13'0

60

1'42

13'5

79

0'94

11'8

61

1'38

14'2

80

0'85

13']

62

1'36

13'5

81

0'84

12'2

63

1'40

13'0

82

0'82

]3'0

64

] '23

13'5

83

0'80

11'3

65

] '25

12'8

84

0'74

12'7

66

1'27

12'9

85

0'67

9'5

67

] '24

12'3

86

0'55

9'7

68

1 '25

13'5

87

0'50

10'0

69

1 '13

12'0

88

0'46

10'4

Comentaris Tambe els cospells d'aquestes monedes son de formes irregulars. Les orles segueixen el mateix model que les dels anteriors grups, pen) els ornaments son molt rnes rics i variats. Trobarem multiples cornbinacions en una i altra cara. Eis motius vegetals son

potser els mes abundants, pen) trobem tarnbe grups de punts formant diferents

figures, estrelles, anells, puntes de fletxa, etc. La diversitat ponderal es tambe important, entre els 2,02 gr. i els 0,46 gr., i observem que en les de menor pes la Ilegenda resta sovint incompleta per manca

d'espai. Regne de Taira per a determinar Fraccions de dinar d'electro. Referencia: Vives, Prieto Vives i Milles no les

publiquen. Ripolles-Lopez" en publiquen sis de similars a aquestes, mims. 2-7 i Bofarull' en dona a coneixer tres tarnbe similars, nurns. 228-230.

6.

RIPOLLES, PP. i LOPEZ, J., art. cit.

7.

BOFARULL j COMENGE, A., art. cit.


TRESORET DE FRACClONS DE DINAR

68

363

70

69

71

74

75

77

79

78

80

82

81

83

85

84

86

87

89

90


364

A. BOFARULL I COMENGE Num.

Pes

o mig

gr.

m/m.

89

0'85

12'3

90

0'67

10'7

Comentaris

nom

La principal dificultat per a l'atribuci6 d'aquestes peces es que no present en de governant, ni titol, ni tampoc seca. La constancia que van donant-nos les troballes d'associaci6 d'aquestes peces

amb les fraccions de dinar de les taifes de Valencia 0 de Valencia-Toledo, fan pen­ sar en una emissi6 dintre

Aquestes en

d'aquest territori 0 en tot cas en algun reialme vel.

monedes porten

a

la primera area la missi6 profetica de Mahoma

dues lfnies, amb un punt en la part superior d'una d'elles i un anell en l'altra.

En la part inferior veiem en les dues monedes un adorn vegetal. En la segona area tenim la lectura «Per Allah» i una segona lectura per ara no

interpretada, tot dintre d'una estrella de vuit puntes.


Sobre les encunyacions Almoravits de les Balears

B. MOLL MERCADAL

EL MARC HISTORIC}

des;

El periode Almoravit ales Balears pot dividir-se en dues parts ben diferencia­ des de La presa de possessi6 a nom de 'AlTb. Yusuf, l'any la primera,

compren

croada

509/1115, a petici6 dels seus habitants que havien patit l'agressi6 d'una Pisano-catalana, fins a l'any 543/1148. En aquesta data, un dels governadors

almoravits, Muhammad b.' All b. Ganiya lligat per vincles familiars als Banu converteix, Tasfin, arran de l'esfondrament del poder almoravit a la Peninsula, de fet, en sobira independent, inaugurant el govern ales Balears de la dinastia es

Banu Ganiya:

Muhammad b.'An (543/1148-546/1151?) Ishaq b. Muhammad (546/1151 ?-58011184) Muhammad b. Ishaq (580/1184)

te

1. No es aquest el lloc per tracrar extensament la fascinant historia dels Banu Ganiya. Al respec­ dominaci6 Islamita en las Islas Baleares» Reimp. 1987.

vegeu: CAMPANER Y FUERTES, A. 1888. «La

pp. XXXII-XXXVI; 120-125; Apend. VI,

VIII i IX.

LEvl-PRovENC;:AL, E. 1941. «Un rrecueil de lettres

officielles Almohades» Hesperis. XXVIII. pp. 67. ROSSELL6 BORDOY, G. 1968. «L'Islarn a les Illes Bale­ Z. ] 972. «Consideraciones sobre los intentos de restauraci6n del ars». 65-97.

pp.

SUMANE-MuSTAFA,

poder Almoravide en el Magrib Central y Oriental». II coloquio Hispano-tunecino. pp.191-199.

Rev. Mayurqa XII,


366

B. MOLL MERCADAL

'AlI b. Ishaq (580/1184-584/1188)

Muhammad b. Ishaq (2" vegada) (548/1188) 'Abd Allah b. Ishaq (584/1188-599/1203) Muhammad b.' All i Ishaq mai no van portar tftols de sobira, adoptant el molt humil de «Faqi»

probablement com a mostra de fidelitat als Banu Tasfin i a la vegada com un intent d'evitar un confticte frontal amb els almohades, els quaIs, de manera

,

insistent sol·licitaven la

submissio de les Illes

ja

des d'els temps de

Muhammad b.' All. A part de les conftictives reJacions amb els

mantenir relacions amb les

almohades, els Banu Ganiya van republiques comercials italianes (Genova i Pisa), amb

les quais van signar tractats comercials. La polftica d'equilibri amb els almohades es trenca a la mort de

Ishaq; el seu

successor, Muhammad b. Ishaq va optar per la submissio, que provoca el seu des­ tronament i la reaccio

anti-almohade de 'AlI b. Ishaq que el porta a intentar la

conquesta de Ifriqiya i del Magrib central. EI seu successor en el govern de les Illes, 'Abd Allah b. Ishaq, va continuar la mateixa politica, que el porta a mantenir relacions amb la Corona d' Arago per tal de fer front als atacs almohades, que finalment van conquerir les Illes (599/1203).

LA

NUMISMATlCA; ASSAIC DE SISTEMATITZACI6 No coneixem, per ara, peces

a nom

de 'All b. Yusuf 0 dels seus

successors

encunyades ales Balears; totes les encunyacions alrnoravits cal situar-les dins el perfode dels Banu Ganiya. Hom pot establir tres series: or, plata i billa; les dues

primeres son de tipologia tfpicament almoravit, mentre que les de billa poden con­ siderar-se de tipus taifa. A.

Encunyacions d'or' Dinar. Anonim. Escriptura cufica; punts diacrftics. IIA

r

TA

L... ") I

J.

_)\

� _y-l \ /.:"'"

\

JJI':l1 J

l'i

.1J I J Y".J

J...;:u

.JJ .J...S .r'J I

.r-)�

2. Les fotografies, pesos i mides dels dinars ens han estat Iacilitats pel Gabinet Numismatic del Museu Arqueologic Nacional, El meu agrairnent a la seva Directora, la Dra. Carmen Alfaro per la seva col-laboracio.


367

ENCUNYACIONS ALMORA VITS

lAM: Q.3, 85/79 HAM: data i seca (<<bi Mayurqa» '-' J� Num. 1. Vives 1984/MAN 104.123. p: 3.96 grs. d: 26.5 mm. Any 565/1169. La paraula any escrita «sanat». (Lam. I n° 1). Num. 2. Vives 1985/MAN 104.124. p: 3.88 grs. d:26.4 mm. Any 567/11 71.

La paraula any escrita «'am»; Vives transcriu equivocadament «sanat», men­

(1879, Lam. I n° 5) transcriu «'am», seguint a Codera (MATEU Y LLOPIS F. 1954. Carta n° 7) (Lam. I n° 2). Num. 3. Vives 1985/Kassis (1990) 157. p: 4.00 grs. d:26.5 grs. tre que Campaner

Sense il·1 ustraci6. Semi-dinar.

(?) Anonirn. Sense seca ni data.

IA i IIA com el n" 1; sense marges. Num. 4. Vives 1986. Segons aquest autor, l'unic exemplar conegut era propie­ tat de Campaner; a la correspond en cia entre aquest i Coder a no hi

ha cap referen­

cia d'aquesta moneda. B.

Encunyacions de plata Dirham (doble quirat). A nom de 'All b. Ishaq. Escriptura nasji. Sense data ni

seca

IA

II A.

�r�1 t.i�\ LY. � j.cLK�tY.

Sense marges. Niim. 5. Rodriguez Lorente/lbrahim, T. 1987. n° 222. p.: 2.17 grs. d: 16 mm. Kassis

(1190) considera aquesta moneda com a quirat, malgrat el seu pes i

diarnetre; sembI a mes adequat considerar-la un dirham, 0 mes propiament, un doble quirat, atesa la seva tipologia clarament almoravit.

Quirat. Anonim. Escriptura nasji amb alguns elements

cufics, Sense data ni

seca.

IA

IIA

rL.'l1 I \

..

�y--

�,

.r-:

I

..J I

,J.JI� Sense marges.

JjI'11 Jtj JJ I J r-:J

.u

J.,v..,

�S _r'X I

y)c4


368

B. MOLL MERCADAL

Num. 6. Moll 1989. n° 53. p: 0.6964 grs. d: 11.5 mm. Pes molt allunyat del valor teoric del

(Lam. I n03) quirat; suposem que es degut a la forta

corrosi6 que afecta a la moneda i al retail dels marges.

Semi-qirat. Anonim. Sense data ni seca. IIA llisa

lA

Sense marges. Num. 7. Moll 1989. n° 54. p:0.3130

Tampoc

en

grs.d:8.5 mrn. (Lam. I n° 4)

aquest cas el pes no s'ajusta al valor teoric del 112 quirat; Ia IIA

llisa recorda al1l8 quirat, pero eI pes es molt

superior i el mateix podem dir del 114 vegada a causa de la corrossi6 que

quirat. El suposem 112 quirat mancat de pes, tal afecta a la moneda.

Hi ha altres 112 quirat amb una de les cares llises, encara que no sigui corrent (Lamines Delgado num. 35-d). C. Encunyacions de bi1L6 Dirham. Anonirn, Escriptura nasji a la IA i Cufica a la IIA. Punts diacritics. HA

IA

rL-'i1

.u I

)II JI)A .h) .JJI ,J� ..r.').

.l_......_.L.

�,_.J I .r.=" I

..

.J lAM: seca (xbi Mayurqa»

('iJ)) � ). Data

no visible.

HAM: Q. 61,9 -

seca

N°.8 Ibrahim, T. 1988. n° 4. p: 3.60 grs. d:19 mm. IA transcrita erroniarnent; transcrita sense la lletra «waw».

Fraccions de dirham. Anonims. Escriptura nasji a la IA i ciifica a la TIA. lAM i HAM generalment absents 0 molt incompletes, pero pel que pot lIegir-se ten en el mateix contingut que el dirham.

Distingim quatre tipus basics, alguns dels quais amb les seves variants; mal­ grat que sembli un conjunt molt heterogeni, presenten unes caracterfstiques comuns pel que fa a la tecnica d'encunyaci6: Cospells irregulars, obtinguts a partir d'una gota de metall retail ada fins aconseguir el pes desitjat. -


ENCUNYAC10NS ALMORAvlTS

3(1)

Lam. I

I

2

(xl,3)

4

6

5

(xl,8)


B. MOLL MERCADAL

370

EI metal! utilitzat es un bi1l6 amb un apreciable contingut de plata.

-

A les dues cares, doble grafila, de punts I'exterior i continua l'interior.

-

Tipus l. Correspon ales fraccions del dirham N° 8, amb la particularitat de que als exemplars, on es conserva la part superior de la lA, al damunt de la prime­ ra

linia hi ha una mena de «tasdid» ( 0..)

).

Encunyaci6 acurada, amb lletres 11101t elegants. W 9.

Mitchiner, M. 1977. n° 423, p:l. 2565 grs. d:l1 x 10 mm. Transcripci6 i

classificaci6 erronies (encunyaci6 nasri de Abu Abd Allah Muhammad). N° 10. Moll. 1989 n° 40. p: 0.7340 grs. d: 10 x 10 mrn. (Lam. II n° 28).

C�. la

N° 11. Moll. 1989. n° 41. p: 0.9406 grs. d: 9. 5 x 9 mrn. Data 5xx

...

)

(Lam. I n° 5). W 12. Moll. 1989. n° 42. p: 0.7140 grs. d: 10 x 10 mm. (Lam. II n° 7).

W 13. Moll. 1989. n° 43. p: 0.7537 grs. d: 10 x 9.5 mm. W 14. Moll 1989. n° 44. p:0.9350 grs. d: 11 x 10 mm. N° 15. Moll 1989. n° 45. p: 0.6930 grs. d: 10 x 10 mm. W 16. Moll 1989. n° 46. p: 0.3730 grs. (gastat). d: 8 x 7 mm. N° 17. Moll 1989. n° 47. p: 0.7404 grs. d: 9 x 9 mm. Seca

(.� ))� (Lam. I

n° 6). W 18. Moll 1989. n° 48. p: 1.8576 grs. d: 14 x 11.5 mm. (Lam. II n° 9).

W] 9. Moll 1989. n° 49. p: 1.2565 grs. d: 11 x 10 mm.

Tipus II. Cospells mes gruixuts que el Tipus I; lletres mes grans,. tracades amb certa tosquedat. IA

IIA com el N° 8

y.

.

.JJI)! .JI

W 20. Moll. 1989. n° 50. p: 1.0743 grs. d: 10 x 9 mm. (Lam. II n? 11). W 21. Inedit. p: 1.1270 grs. d: 11

x

10 mm. (Lam. II n° 10).

Variant II-a: IA com el N° 8

ITA com el N° 8 N° 22. Moll. 1989. n° 51. p: 1.2420 grs. d: 10

x

10 mm. (Lam. II n° 12).

Variant II-b: IA

IIA

�)\ ....

JJI

...

r(�) I)

�(,,_..J I .rr: I)

JJI .....

.....


ENCUNYACIONS ALMORAvITS

371

Lam. II

7

8

10

9

11

12

13

(xl,8)

15

(x26)


B. MOLL MERCADAL

372

W 23. Inedit. p: 0.6890 grs. d: 8. 6 x 8.3 nun. (Lam. II n° 13). Variant II -c: IIA com el N° 8

IA

.............

J

,.

......

(�.r�) ,lJ1

N° 24. Inedit. p: 1.3795 grs. d: 10 x 9.5 nun. IIAM seca. .

(iG.J) � (Lam. II

n° 15).

Tipus Ill. Semblant a I'anterior en quant a cospell i tosquedat en l'encunya­ cio; diferencies substancials en el tipus de lletra, especialment en els lIigams Lam­ Alif. Simbol en forma de roseta a la part inferior de la IIA; IIAM anepfgrafa iamb doble grafila. IIA

IA

') 1

J I �

W 25. Moll. 1989. n° 52. p: 1.5430 grs. d: 11 x 10 mm. (Lam. II n° 14).

Tipus IV. Escriptura cufica. La lletra «rnim» final d'Imam similar ala quepot veure's a molts dinars almoravits.

IIA com el N° 8

IA

JI .JJI'}

.

(I)

J �r('J) N° 26. Inedit. p: 1.900 grs. d: 11.5 x 11.5 mm. (Lam. III n? 16).

CRONOLOGIA, PARAL·LELS 1 CIRCULACIO MONETARIA Eis dinars son per ara les uniques encunyacions que ens proporcionen dates, el que

permet situar-los en temps de Ishaq b. Muhammad. Aquesta encunyacio

probablement te a veure amb el manteniment d'un cos de mercenaris cristians, documentat en aquesta epoca. Malgrat tractar-se d'encunyacions molt proximes en el temps, els dos exem­ plars del MAN van ser batuts amb encunys diferents, com ho demostren una serie de diferencies de caire estilfstic i la manera d'escriure la paraula «any». Les Ilegendes utilitzades son les corrents als dinars almoravits, excepte la que figura a la tercera i quarta Ifnies de la lA, lloc on a la majoria de dinars apareix el nom del sobira que orden a l'encunyacio. En el nostre cas trobem unicament


ENCUNYAClONS A LMORA VITS

Lam. III

16

(x1,8)

17

(x1,2)

18

(x2)

373


374

B. MOLL MERCADAL

l'invocaci6

y

)

ck / t.lJ tJS .r:'j I (EI Poder es tot d' Allah, que sigui enal­

tit i honorat); hom podria suposar que es tracta unicament d'una f6rmula religio­ sa, sense mes trascendencia, si no fos perque al tractat comercial signat entre Ishaq

Muhammad i Genova (any 577/1181), constitueix la seva firma, tracada amb grans lletres enllacades (GUICHARD, P 1990). Cal suposar per tant que es una rneria de lema caracteristic d'Ishaq, el qual en substituir el seu nom per aquesta mantindria un relatiu anonimat ales encunyacions, que creiem motivat expressi6 fonamentalment per la postura contemporitzadora que mantingue amb els almo­ b.

hades.

Per altra part, aquesta invocaci6 figura, parcialment, als dirham(s) almohades. A la IA del quirat i del serni-quirat es repeteix la mateixa f6rmula; aquest fet i el caracter anonim permet suposar que

es

tracta tarnbe

d'encunyacions d'Ishaq. La

IIA del quirat presenta la particularitat que no s'especifica el nom de l'Imarn, de manera

similar a encunyacions considerades de transicio entre les almoravits i les

almohades

(Vives 2014); en canvi, figura un titol, «AI Muavyad bi Nasr Allah» (l'enfortit d'Allah) que en principi pod ria considerar-se califal amb la Victoria

pero que ha estat portat per algun sobira taifa i per un sobira Hafs 1 tots dos molt allunyats en el temps d'aquesta moneda. No correspon a cap califa de Bagdad en concret, com caldria esperar atesa la fidelitat dels Banu Ganiya als califes d'Orient; el titol es prou generic i poe cornpromes per poder ser assumit per qualsevol, fins i tot pel califa aJmohade, de manera que ens trobarfem amb una altra mostra de la calcuJada ambiguitat d'Ishaq. El tipus d'escriptura es gairebe totalment nasji, conservant alguns elements cufics. Cos a que suggereix una cronologia posterior als dinars; no obstant cal recordar que eJ nasji s'introdueix de manera primerenca ales peces de plata, men­ tre que als dinars contemporanis es segueix utilitzant el cufic, mes 0 menys evolu­ cionat (IBRAHIM, T. 1990). El dirham de 'All b. Ishaq representa una clara ruptura respecte de les encun­

yacions anteriors, ja que figura el seu nom seguit del titol «Amir al Muslimin», tfpic dels sobirans almoravits (KASSIS, H. E. 1988). Aixo es

ja

no

perfectame!lt coherent amb la seva politica anti-almohade, a la qual

hi havia lIoc per ales arnbiguitats d'Ishaq.

La seca ens es desconeguda; podria suposar-se africana, perque 'All va desen­

volupar gairebe tota la seva activitat a Ifriqiya i al Magrib Central, pero res no s'oposa a un origen rnallorquf. EI

gerrna i successor el'AIY ales BaJears, 'Abd Allah, va continual' amb la

mateixa polftica; podem suposar que tarnbe va batre moneda en

neguda per

nom

seu, desco­

ara.

La serie mes nornbrosa i de moment de mes

temps es la constituida per les encunyacions de

problernatica ubicaci6 en el

bi1l6, considerades de tipus taifa

pero amb uns trets propis que li donen un aspecte caracteristic. La major dificultat


ENCUNYAClONS ALMORA VITS

375

que trobem radica en que cap exemplar ens ha proporcionat la data

i les llegendes

s6n tan corrents que no permeten fer cap atribuci6 a personatges coneguts.

degue estar constituida per dirham(s) i les seves fraccions; de moment coneixem un sol exemplar de dirham, la qual cosa aconsella no intentar per ara un estudi metrologic, La

serie

Les fraccions estan batudes sempre amb encunys de dirham; com hem vist, hi ha almenys quatre tipus de fraccio, a cadascuna de les quais correspon el seu dir­

ham, desconeguts de moment excepte el del tip us I. A l'igual que en els dinars, la seca s'indica sempre «bi Mayurqa», que repre­ senta un canvi respecte als

dirhams(s) de la taifa, on figura «Madinat Mayurqa».

Aquest tipus de moneda, especialment les fraccions degue ser de poe valor, utilitzant especialment per les petites transaccions comercials; el nombre relativa­ ment

elevat d'exemplars coneguts i els nombrossos tipus i variants suggereixen

una massa monetaria

elevada.

cronologia, T. Ibrahim (1990) situa el dirham n° 8 i per tant les fraccions Tipus I en un moment posterior a l'any 541, basant-se en arguments prou a Ja

Pel que fa

consistents.

Comparant l'escriptura utilitzada a la IIA del tipus I i a la IIA dels dinars, hi trobem prou semblances per aventurar-nos a considerar que ambdues encunya­ cions s6n proximes en elternps. 'Nopassa el mateix amb la l A, nasji al Tipus J i cufic als dinars, pero' la lA'M torna a mostrar la mateixa sernblanca.

Alhora, el nasji del quirat es el mateix del Tipus I, especialment el de les lle­ tres

que formen

l'expressi6 «La ilaha ila Allah», cos a que situa tarnbe aquesta

la mateixa cronologia aproximada.

encunyaci6 Eis tip us II i III podrien tenir una cronologia anterior a la del Tipus J a causa en

de l'escriptura, menys evolucionada; encara que hi ha evidents punts de contacte amb el Tipus 1, sembJa clar que formen unes series, amb personalitat propia, fins i tot en els pesos, sensiblement superiors.

El tipus IV, amb una escriptura gairebe totalment cufica deu ser el mes antic;

podria suposar-se una encunyaci6 netament taifa si no fos per les llegendes i la forma de la lletra "mim» final de «Imam», identica almoravits.

a com

apareix a molts dinars

Estilfsticament, sembla una encunyaci6 clarament inspirada

en

els

dirham(s) de Al Murtad a (480-486), com pot veure's a Ja Lam. III, n° 17 (dirham aixo resulta

de

I'any 484);

de

temps transcorregut

molt sorprenent si considerem

entre

unes

i altres

encunyacions,

el

entre

llarg periode les quais, hi

ha ames, les de Mubassir (486-508), que per contra, s6n molt diferents estilistica­ ment.

Del tipus IV sembi a haver derivat el tip us I, que conserva encara alguns dels drets caractenstics dels dirham(s) de Al Murtad a.

Malgrat la sernblanca arnb el tipus J, els tipus II i III semblen en canvi inspi­ rats en models peninsulars, com ara el N° 18 (Lam. III):


376

B. MOLL MERCADAL

IIA

"

\

IA

I.

6-.P \A,.

•.•

......... �

...

.J

J)

(�r"" No conserva marges. p.:l.450 grs. d: 13 x 13 mm. Procedencia: Menorca.

Aparentment es una fracci6 de dirham, segons sembi a amb Ia IIA identica als dinars alrnoravits; la seca, malgrat esser incompleta, no trobem dificultats a consi­ derar-Ia «(Garjnata». La seva situaci6 a la part superior de la IIA, separada de la resta per una mena de grafila es poe coneguda (vegi's Hazard 1038). L'epigrafia de la IA es semblant a la dels Tipus II i III, mentre que l'expressi6 «La ilaha ila Allah» es semblant a la corresponent del tipus 1. Per tractar d'explicar aquesta possible influencia peninsular, hem de recordar que les darreres encunya­ cions de tipus alrnoravit batudes a Granada i a Cordova es feren en temps dels Banu Ganiya (Vives 1978-1983), quan Yasya b. 'All, germa de Muhammad, era governador general de al-Andalus i els seus nebots 'Abd Allah i Ishaq ocupaven importants carrecs a l'administraci6. Hem de reconeixer, pero, que estilisticament aquestes encunyacions (Lam. Delgado XVIII, n° 4,5,6 i fot. n° 34) no mostren cap sernblanca amb les illenques. En canvi, l'adorn en forma de roseta que figura a la part inferior de la IIA del Tipus III, es molt semblant als que veiem als dirhams de tipus taifa encunyats a nom de 'Ali b. Yusuf a Granada (any 519) (Lam. Delgado XVI n° 14/Hazard 949IVives 1837). Les llegendes utilitzades als quatre tipus s6n molt corrents a la numismatica

islarnica de totes les epoques, incloses les encunyacions a nom de 'All b. Yusuf de

tipus taifa (Hazard 908-9, 939, 947-9, 951-6, 966, 968-70, 972, 993-4). Un cas parti­ cular es el de la variant II-b; la llegenda no la interpretem completament pero guard a ceta sernblanca amb la d'un qirat de Cordova (any 502) (Hazard 958). Es destacable la presencia, a la part inferior de la IIA del Tipus I d'una lletra aillada, que no encertem a distingir si es tracta d'una «Lam» 0 de la combinaci6 «Lam-Ha»; es aquesta una caracterfstica descrita fins ara unicament als dinars

(KASSIS, H.E. 1988). La llegenda de la IJA es la mateixa que figura als dinars, distribuida, pero, en tres linies en lloc de quatre; les monedes de la Taifa de Mallorca tarnbe la porten,

distribuida en aquest cas en dues Iinies per deixar 1I0c al nom i titol del sobira. Monedes amb les mateixes lIegendes a IA ilIA, amb la mateixa distribuci6 les trobem a Vives 1397 i Lavoix 484-85, pero no semblen tenir res a veure amb les que estudiem aqui. Un fet diferenciador respecte ales altres

bern

en

el metal! utilitzat, que en

encunyacions de tipus taifa el tro­

aquestes es bil!6 molt baix, de vegades coure i


377

ENCUNYACIONS ALMORA. VlTS

ocasionalment electr6, mentre que en les peces balears es bil16 ric en plata, que les la Taifa. apropa novament als dirham(s) de recorda les En conjunt, aquesta serie

encunyacions semblants de Ibn Mar­

(542/1147-566/1171), contemporanies en part de Muhammad b. 'All i de Ishaq, si be estilfsticament hi tenen poe a veure. Estan constituides per dirham(s), danis

del qual es coneix

un

sol

exemplar (IBRAHIM, T. 1991) i nombrosses fraccions

tingudes per fragments de dirham, encunyades sobre cospells irregulars, mes petits agrupades en nou tipus diferents (LA VOIX, H. 18911RODRI­ GUEZ LORENTE, J.J. 1984). La serie es sincronica d'encunyacions de tipus Almoravit. Hi ha una important diferencia respecte ales peces dels Banu Ganiya, com es la presencia habitual del nom del sobira; el motiu es troba en el proposit de que l'encuny,

Ibn Mardants de constituir un estat independent de caracter marcadament anda­

lusi, enfront del poder Almohade. (KASSIS, H.E. 1988). Un darrel' aspecte a tractar es el de la circulaci6 monetaria; la informaci6 dis­

ponible sobre troballes es molt reduida; els dinars formen part del MAN desde els temps de Codera i no ens consta la procedencia. El semi-dinar, segons Vives, era propietat de Campaner, que no el recull a la seva «Numismatics Balear»; potser va arribar ales seves mans despres de 1879. Molt probablement fou una troballa mallorquina. Els dirham(s) N° 5 i N° 8 procedeixen del mercat numismatic, motiu pel qual no disposem de dades fiables sobre la procedencia. EI qirat N° 6 i el semi-qirat N° 7 procedeixen de troballes casuals a Menorca

igual que la totalitat de les fraccions de dirham exepte el N° 9; es tracta en tots els casos

de troballes individuals arreu de l'illa.

El N° 9, descrit per Mitchiner, formava part de la seva col-leccio, sense indica­

ci6 de procedencia. A la correspondencia Codera-Carnpaner creiem detectar la presencia d'algun

exemplar a la col·lecci6 Campaner que Codera no encerta a classificar (MATEU Y LLOPIS. F. 1954. Carta n° 22).

BIBLlOCRAFJA CAMPANER y FUERTES, A. 1879. «Numismatica Balear». Palma de Mallorca.ppSo-ou Lamn" 5.

GUICHARD, P. 1990. «L'Espagne et la Sicile rnusulmanes aux Xl" et Xll" siecles». Presses universitaires de Lyon. pp.175-177; 181-183.

HAZARD, H. W. 1952. «The numismatic History of Late medieval North Africa». Numismatic Studies N° 8. The American Numismatic Society. New York. pp. 236-263.

IBRAHIM, T. 1990. «Nuevas monedas Alrnoravides de tipo Taifas». II Jarique de Numismatica Hispano­ Arab. L1eida 1988. pp. 259-264. 1991. «Uri dirham inedito de Muhammad b. Sa'd b. Mardanis». Gaceta Numismatica ANE N° 100.

-

Barcelona. pp. 43-44.

KASSIS, H. E. 1988. «Notas hist6ricas sobre las rnonedas Alrnoravides». l Jarique de estudios

Numisma­

ticos Hispano-Arabes, Zaragoza. pp. 55-66. 1988. b. «The coinage of Muhammad ibn Sa' d (Ibn Mardanis) of Mursiya. An attempt at iberian isla­ -

mic autonomy'>,


378

B. MOLL MERCADAL

Problems of Medieval Coinage in the iberian Area. Santarcrn. pp. 209-229. -

1990. «Les Taifas Almoravides».

II Jarique

...

pp. 51-91.

LAVOIX, H. 1891. «Catalogue des monnaies musulmanes. Espagne et Afrique». Reimp.

A. Forni Ed.

1977. pp. 284-292. Lam V. MATEu

y LLOPIS, F. 1954. «Canas de D. Francisco Codera a D. Alvaro Campaner sobre numismatica hispano-arabe (1875-1891»>. Numario Hispanico. T.H], pp. 55-86. Cartes 2 i 7.

MrTcHINER. M. 1977. «The World of Islam». London. pp. 103, n° 423. MOLL MERCADAL, B. 1989. «Contribucio a I'estudi de la circulaci6 rnonetaria a la Mcnorca musulmana».

1I Trobada d'Historiadors i Arqueolegs de Menorca. Ma6 (En premsa). PRIETO Y VIVES, A. 1926. «Los Reyes de Taifas». Madrid. pp. 241-243. RODRiGUEZ LORENTE, 1.1.1984. «Nurnismatica de la Murcia musulmana». Madrid. pp. 37-79. RODRiGUEZ LORENTE, J.1. / IBRAHIM, T. 1985. «Laminas ineditas de D. Antonio Delgado». Madrid, pp. 83-92. Lam. XVI-XVIII. -

1987. «Numismatica de Ceuta musulrnana». Madrid, pp. 180. Lam. XX E. n° 222. VIVES ESCUDERO, A. 1893. «Monedas de las dinastfas Arabigo-espanolas». Madrid. Reimp. J. R. Cayon.

19786', pp. LXXIII-LXXVlII; 329-338.


«Solidus aureis» versus «solidos platee» UN DOCUMENT DE L'ANY J064

.I. PELLICER I BRU

DOCUMENT

L'any 1064, seguint Gil Farres,', existeix un document prau important per fer­ ne una indicaci6 metrologica mes extensa. L'extracte del document llati, que anotem al peu de la lIetra seguint Gil. Fanes, diu aixf:

«Quia leges iudicant homicidium esse compositum in CCC solidus aureis qui valent duo milia CCCC solidos platee». De la lectura planera del mateix, podem entendre que 2400 eren

«sous

d'argent»

l'equivalent de 300 «so us d'or», a 8 sous de diners d'argent el «sou d'or». De tota manera sorgeixen tres questions importants:

1. Que hi feia aquella clara indicaci6 d'una moneda obsoleta, d'una moneda sense

curs, a un document de mitjans del segle OI1Ze?

1. GIL FARRES. «Historia de la moneda espanola». Madrid, p. 128. na en

(Elmes probable es que correspongui aquest document a F. FITA. Cortes y usatges de Barcelo­ 1064. Textos ineditos [B.R.H.A. 1890], i per tant als Usatges de Barcelona de l'epoca).


380

J. PELLICER 1 BRU

2. Perque, a mes ames, se la igualava a un

pes exacte de plata? de amb els «so us moneda» de corresponia aquest pes plata

3. Es

(curribiles) i en aquest cas, amb quin moment s'acoblava

curs

legal

aquesta proporci6?

METROLOGIA DEL 1019 FINS EL 1067 La

qiiesti6 metrologica esta estudiada fa ja temps' i no hi han hagut noyes modifiquin els parametres histories adjudicats ales amonedacions

dades que

d'aquell moment. Per tant, prendrem els mateixos com a norma textual. TAULA DE PARAMETRES HISTORICS

Any

Moncus drab

Sous de

Diners

Pes argent

a comtal

moneda corrent

plata

d'un diner

991-1040

1

1050/52 1052/65

1

1052/1065

1

1065/endevant

1

(7) (10) (14)

6

73

62/3

80

0.566

gr.

7

84

0.544

gr.

5

60

0.544

gr.

3417

42617

0.544

gr.

0.647619 gr.

(7) Encunyats a 7 en unca. (JO) 10 en unca. (14) 14 en unca. Com podem comprovar, no hi ha cap equivalencia de 8 sous que correspongui a moneda

d'or circulant al segle Xl.

Fins el 1052 l'us d'un mancus de 7 en unca, copia del «dinar» andalusi de 3.88 grams d'or, es documentat i acceptat.'

Empero, el document es ben dar: Es tracta d'un calcul penalitzador efectuat en

«solids auris» i no en la moneda d'or «curribile», en

«mancusos».

Es a dir, el

document parla de moneda molt anterior a la dedaraci6 0 articulat dels «Usualia». La taula de pesos teorics, de l'or encunyat a Barcelona, es la segiient: OR

Any

-

MANCUSOS Pes unitari

Ponderal

grams

lliura

Bonhom (7 en unca)

331/35

1184

Enneas (7 en unca)

331/35

1184

2.72

marc 1/100

1 33/35

11140

Caracteristique

1019

I" emissi6

1036

2" emissi6

104811052

3" emissi6

1067

4" emissi6

2.

JOSEI' PEL.LlCER.

-

-

-

-

(retrog") 14 en unca

«Metrologia Comtal», «Symposium numismarico de Barcelona». Barcelona

1979. p. 290/1. 3.

10 en unca

PELLICER. OJ). cit. p. 278.


381

"SOLIDUS AUREIS" VERSUS «SOLlDOS PLATEE»

ESTUDI DEL DOCUMENT Com ja hem dit, el document ens parla de «solids auris» i no de «mancusos». Fa molts

�nys que «solid

auri»

no

existeix mes que als papers i es usat simplernent

com a moneda de compte.

pogut veure mes amunt, mai no hi ha hagut, durant aquest temps

Com hem

cap valoracio d'una moneda d'or de curs legal Per tant, estem

llegint

una

que encara es calculada arnb

a 8 sous.

penalitzacio arcaica mantinguda als «Usualia» i

«solids auris», a l'estil visigot. Aixf la pena monetaria

resultava rnes dura. Un sou mes d'argent per cada moneda d'or imputada.

Si no anern errats, els calculs ens ajudaran a veure la realitat del seu valor en

plata: CALCULS DE V ALORS 300 solids auris x 4.5333 gr. x 12 (can vi) 2400 sous x 12 diners

16320 : 28800

=

=

=

16320 grams plata

28800 diners corrents

0.56666 grams de plata

un diner corrent.

4.53 grams

3.88 grams

=

=

1 solid auri

1 mancus auri

=

8 sous plata

=

=

7 sous plata

54.4 grams

=

46.66 grams

Canvi 1 : 12

Caldra nomes cercar

a

quina data correspon aquest pes de la moneda per

sapiguer si aquesta es correct a 0 porta alguna desviacio. En aquest cas concret la fixacio no sembla que sigui prau encertada i trobem semblaria millor haver­

petita diferencia cronologica d'uns 10 0 12 anys, doncs la situat abans del 1052, seguint la taula que tenim mes amunt. una

ELS «USATGES» Tal com diu Rovira i Errnengol' els «Usatges» son el primer codi feudal escrit, que apareix a Europa i es un monument d'interes excepcional per dret europeu de l'alta Edat Mitjana. Els antecedents juridics, molt inestables als segles X i

ala historia del

XI, son millorats per

Ramon Berenguer I el Vell, afegint-hi, als primers 50 articles i escaig dels «Usua­ lia», cap a l'any 1060 (data aproximada), una nova edicio d'articles, els quals Valls i Taberner' qualifica de la «gran constitucio de Ramon Berenguer 1». No tenim al nostre abast les coleccions d'Usatges per tal darribar a aprofun­ dir en aquesta recerca, purament metrologica.

4. 5.

ROVIRA I ERMENGOL, JOSEP. «Usatges de Barcelona». Barcelona, 1933. dels Usatges» «Revista de I TABERNER. «£1 Problema de la

F. VALLS

gener 1925.

[ormacio

Catalunya»,


382

1. PELLICER I BRU

Malgrat tot, sf que deurem de llegir i valorar l'article 141 [Solidus aureus]' el qual es troba a l'apendix oficial, on es parJa ja de «morabatins» deixant constancia que la seva redacci6 no ha pogut esser realitzada abans del segle XII. Les

primeres encunyacions dels almoravits a la Peninsula sembla que no

comencin fins a finals dels anys 80 (1088-1090).

CONCLUSJ6 En els darrers estudis realitzats sobre moneda castellana hem trobat alguna

petita diferencia entre els valors monetaris i els valors dels «mencals» quan es parla de penalitzacions. De tota manera, el sou de moneda efectiva no deixa d'actuar com un «ponderal» 0 un pesal representatiu de la suma de la plata contin­ guda en 12 diners. Perc, creiem que, no es aquest el mateix cas. Pes, d'altra banda, que segueix el valor intrfnsec de cada emissi6 monetaria, i, evidentment, els seus canvis de contingut de metall. Val a dir, doncs, que els sous monetaris canviaven de pes a cada emissi6 de moneda si aquesta era modificada en

el seu contingut de metall noble.

Tambe haurem de dir que el document del qual s'ha tret aquesta

penalitzaci6, probablement els «USATGES», no es equivocat ja que els calculs partint d'un «solid auri» s6n actualitzats dins del seu moment historic i correctes, coincidint amb les dades rnetrologiques i historiques que li corresponen. La realitat es ben clara. Mentre circula una moneda d'or de menys pes, l'or futur 0 real els el sistema andalusf, usual antic, «mancus», ja «Usatges», seguint

penalitzen encara amb el «solid auri» moneda de mes pes valorant-lo en plata, moneda aquella d'or ernpero ja fora de la circulaci6 feia mes de 300 anys. El lligam metrologic d'ambdues monedes d'or era de 7 sous de plata un «rnancus» per 8 sous de un «solid auri», i aixf consta al document plata que ens ha servit d'excusa per a escriure aquestes breus linies. Si acceptaven de modificar les «solid auri»

penalitzacions dels «Usatges», canviant el

pel «mancus», es produia immediatament una rebaixa en les penes

d'un sou de plata, situaci6 amb la qual suposarem

que el Comte no deuria d'estar

gens d'acord. La prova d'aquesta veritat la trobern als mateixos articles dels «Usatges» on continua fent-se servir el sistema antic. A mes ames, perque no hi

pugin haver-hi enganys, la moneda d'or es tipifica don ant -li el seu valor en «sous de plata». Aixo vol dir que el pagament deuria de fer-se en forma. Amb tot aixo veiem que el «solid auri»,

en

plata-moneda i no d'altra

aquestes dates actua nornes de

«moneda de compte». Adelantant el temps, aquest sistema «dual» de dues mone-

6. ROVIHA I ERMENGOL. «Usatges de Barcelona». p. 245/6.


«SOLIDUS AUREIS» VERSUS «SOLIDOS PLATEE»

383

diferent, arribara a crear problemes d'estructuraci6 prou impor­ l'articulat dels tants, que no cal assenyalar ara i act, que obligaran a incloure a des d'or de pes

«Usatges», en l'anornenat «Solidus aureus», tota l'explicaci6 de la valoraci6 del «morabati», situaci6 que torna a crear nous interrogants. De tota manera, resulta evident que, un

nou

estudi de 1'«Usatge SOLIDUS

AUREUS» partint d'aquest altre punt de vista, ens tara pensar si aquest article 141 estava muntat solament pel compliment de les exaccions dels articulats penals i no intentava ser un tractat sabre moneda.' Lentament pero, la configuraci6 metrologica de la documentaci6 que tenim a

l'abast, va realitzant-se, malgrat l'obstacle de la seva datacio, propiciat, a vegades, els per les dificultats que trobem

adient,

en

mancar,

no sempre, les

investigadors en la fixaci6 d'una cronologia

dades mestres on suportar les teories que es dis­

cuteixen."

7. lOSEP PELLICER.

«Metrologia

Comtal» «IT.

Symposium de Barcelona». Barcelona 1979.

p.

279/82. 8. J. PELLlCER I BRu. «Nuevas precisiones metrol6gicas a tres documentos de los siglos Xl y XlI». Caceta Numismatica ruirn. 85. Barcelona 1987. pp. 23/9. J. PELLICER I BRu. «Metrological considerations the «PARIAS» paid by Ahmad al-Muktadir of Saragossa 10 Sancho IV Gar­ on a document

concerning

ces of Navarre». «Problems of medieval

coinage in the

Iberian Area" num. 3. Santarern l 988. pp.

191/208.

Vegi's tarnbe: «Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya», Isabel Escandell i Proust a ternatica dels «Catalunya medieval», Barcelona 1992, un recull enriquidor de dades sabre aquesta Usatges.


De metrologia: la pensa, la lliura, el marc i

l'unca MANUELRIU

He escrit aquestes notes d'hornenatge

a

Leandre Villaronga, pensant

en

els

historiadora joves de l'economia, no pas en els especiaJistes en numismatica que coneixen prou be els arriscats problemes que comporta I'enunciat.

El problema dels pesos,

I

a

l'Edat Mitjana, hauria de constituir una preocupa­

ci6 preferent de Is investigadors. Quan

apareix la paraula pensa, pesal 0 pesa a Ja

documentaci6, hom la sol traduir per «pes», sense pensar massa que es referida a una «unitat de pes» i que pot esser equivalent ala lIiura, en espacial a I' Alta Edat

Mitjana, en els segles anteriors a la diversificaci6. La lliura com unitat de pes, si es la lliura de tradici6 romana, hauria de pesar 327 grams, com es cos a sabuda. I no obsta nt, com es ben sabut tarnbe, a l'Edat Mitjana, la lliura no fou una unitat uni­

forme, ni es subdividia en grams, sin6 preferentment en unces, entre altres subdi­ visors,

EI

marc 0

marca,

usat en

masculf i femenf indistintament, era tam be divers.

Unitat de pes per a l'encunyaci6 i el recompte de monedes, hi hague diversos mares en us. El que ens interessa ara, per la seva perduraci6 i influencia a tot Cata­

lunya i als territoris de Valencia i Mallorca, es el marc de Barcelona, unitat ponde-

I. I. BOTET

I

SISO. Les monedes catalanes. LEe. Barcelona, 1908/ Reed. Puvill, Barcelona, \976/,

vol. I, pags. XXII-XXV, epfgraf pes.


386

M.RIU

ral que pesava 234 grams i es cornponia de vuit unces de plata fina. L'unca consti­ tuf el

nexe

principal que relacionava la Iliura amb el marc, com veurem tot seguit,

pen'> no pas l'exclusiu. I tampoc es pot equiparar el marc a un sol nombre fix de vegada que la seva equivalencia en so us depenia del tipus de diners amb lIeis diverses (diners de quatern, de doblenc, de tern ), com recor­ encunyats sous, tota

...

darem tam be. La llei i el pes dels diners seguirien essent dos aspectes fonamentals

i complementaris.

1. LA PENSA, PESAL 0 PES

Pel que fa a la pensa, pesal, pes 0 peca, unitat de pes emprada en ben diversos

sentits, sobretot a la Baixa Edat Mitjana, el que ens di uen eJs diccionaris en us es ben poca cosa; caldra rec6rrer a la documentaci6 medieval. Els diccionaris de la Real Academia de la

Lengua solen dir-nos que «qualsevol de les peces amb les

quais es pesen les monedes d'or i de plata», constitueix una pesa dineral. Perc tret de Ia identificaci6 peso amb la «moneda imaginaria que en el

uso

comun se supo­

nfa valer quince reales de vellon» (no indica quan), no ens proporciona pas quin

podia haver estat el pes-base 0 pes-tipus. I aixo no obsta nt, a l'Edat Mitjana degue existir un pes-tip us basic, relacionat amb la lliura i el marc, car d'altra forma no tindrien sentit certes expressions docu­

mentals. En el m6n llatf la veu pensa podia significar la «reccio de queviures per a una

persona i dia» i pensum la «quantitat de lIana per a treballar durant un dia». Hom dona va, doncs, al fernenf i al neutre de la paraula dos sentits diferents pero, ben

mirat, complementaris,

perfilant-se

en

la

en

penombra

relaci6 arnb

les necessitats

que l'auteritic

patr6

era

de

la vida

quotidian a,

l'horne. A la «romana», i

tarnbe ala balanca, la lliura representaria aquesta unitat proporcional de pes, amb

multiples i submultiples necessaris. Des de quan? El cert es que hi hauria un -els primers segles de l'Edat Mitjana- en el qual pensa significaria la «unitat de pes», potser sirnplificant un xic les necessitats basiques, i aquest aunitat

els

moment

seria la lliura.

Pesar, compensar i recompensar, i la pensi6 0 paga, tenen quelcom a veure amb el sentit etirnologic de pensa, com pot tenir-lo l'expressio «pinso», arnb voca­

litzaci6 diversa. Si en algun moment, pero, la paraula pensa tingue un sentit unf­ voc, ben aviat degue perdre'l per a major confusio dels historiadors.

Eis pesals han estat objecte recentment d'un acurat i esclaridor estudi, publi­ cat a aquesta mateixa revista,' on

2.

hom en destria la funci6 i els usos practics, espe-

M. CRUSAFONT I SABATI�. Pesals catalans senzills i multiples. «Acta Nurnismatica»

nLIITI. 20 (1990). pags. 141-164.

(Barcelona),


DE METROLOGIA

387

cialment en relaci6 amb la talla de les monedes iamb la Baixa Edat Mitjana on la diversitat ja es ben evident -i continuara diversificant-se-, per a pesar cad a tipus de moneda (almenys les d'or i de plata), all1arg de l'Edat Medema.'

2. LES LLIURES Sobre la lliura, l'article corresponent del llibre de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Llufs

Marquet, proporciona abundosa informacio,' pen) no ens acJareix alguns

aspectes, i fins conte certes confusions entre la lliura comuna, la tendera 0 de taula i la carnissera, en dir-nos que la !liura pot tenir 12, 16, 18, 30, 32, 34 i 36 unces, corresponent aquesta darrera a la lliura carnissera de tres terces. La terca, 0 terce­ ra

part de la lliura carnissera de 400 grams, hauria de tenir 12 unces i pesar 133,3

grams. La lliura romana, unitat de pes equivalent a 327,450 grams, restava subdividi­ da en 12 unces, de 27,2875 grams cada una, 0 de 640 grans de Paris. La lliura de

taula, botiguera 0 carnissera, de 15 unces romanes, era de 408,75 grams, pero cada unca carnissera equivalia a 34,0625 grams.' Aquesta lliura de 408 grams es genera­ litzaria

a

Mallorca i a tot el litoral de Llevant" des de la segona meitat del segle

XIII. La Iliura carolingia,

ampliada respecte de la roman a, passa a pesar fins I'any 779 uns 336,600 grams inftuint en el m6n musulrna (Tortosa), i despres d'un nou augment pesa 367,128 grams, dividint-se en 20 sous 0 en 240 diners. El diner deu­ ria pesar llavors 1,53 grams. Poe despres el pes de la Uiura ana diversificant-se i augmentant, pesant 392 grams (Perpinya), 400 (Girona, Barcelona, Andorra), 408-

410, 416 (Marsella, Tarragona), 460 i fins 490 grams,' tendint a estabilitzar-se en 408 grams de plata fina (Palma de Mallorca). Des de Carle many (+814) la

repartida

en

lliura, unitat de pes de 408 a 410 grams, restaria 20 sous i cada sou en 12 diners." Recordem que el papa Joan VIII,

l'any 878, envia una butlla als bisbes de Hispania et Gotia reunits en el sfnode de Troyes, en la qual fixava la composici6 pel sacrilegi en 30 lliures de plata (triginta

3.

M. CRUSAFONT, M. GARCIA, A. M. BALAGUER. Historic de la moneda catalana. Caixa de Barce­

lona. Barcelona, 1986, pags. 259. 4.

C. ALSINA, G. FEUU, LL. MARQUET. Pesos, mides i mesures de!s paisos catalans. Eds. Curial

(Biblioteca de Cultura Catalana, mirn. 67). Barcelona, 1990, pags. 169-172, sub voce. Vegeu tarnbe terca, pag, 238. 5. P. BELTRAN. Introduccion al estudio de las monee/as hispano-cristianas.

Zaragoza, 1971, pag.

355. E. FOURNIAL. Histoire monetaire de l'Occident medieval. Paris, 1970, pags, 162-163.

6. J. PELLICER. Les interpolacions de parametres metrologies. «Acta Nurnismatica.

(Barcelona),

num.Tl (1981), pags. 19-28 arnb referencies tarnbe alpondus 0 lliura antiga de 510 grams. 7. R. SPRANDEL. Das Eisengewerbe im Miuelalter. Stuttgart, 1966, pag. 406. 8. H. Wrrrnorr. Les ordonnances metrologiques carolingiennes: Verite et legende. A «Les mesu­ res et

l'histoire» (Cahiers de Metrologie, numero special). CNRS. Paris, 1984, pags, 25-36.


M. RIU

388

Libras examinati argenti) i assenyalava que aquestes 30 lliures equivalien a sexcen­ torum solidorum sous

argenti purissimi (600: 30) 0 sigui, que una Iliura equivalia a 20

de plata fina. Aquesta equivalencia es mantindria durant l'Edat Mitjana, con­

servant el sou com a unitat de compte i la lliura com a unitat de pes.

3. ELS MAReS 0 MARQUES Entrem

problema: el marc, pes 0 patro ponderal emprat en l'encunyacio de monedes per l'or i la plata, i en la comptabilitat bancaria a traves dels canviadors. EI marc sol dividir-se en vuit unces, l'unca en vint-i-quatre diners, el diner en vint-i-vuit grans i el gra en quatre quarts," pero cal precisar sempre quan i on, car l'origen d'aquesta doble divisio en unces i en diners no resta pas en

altre

un

prou clar. El marc de Colonia, d'us

I' Arago, tambe dividit

a

en

8 unces, subdividia

quatre argenros (=arienzos) 0 adarmes, i l'unca quatre quarta en 32 granos, essent el de dit marc de 233,769 grams a 233,89 grams, I'argenzo pes cuartas, la

en

en

III

usat tarnbe, com veurem, com a marc de Barcelona

(de 234 grams) encara que no

fossin ben be iguals.

Segons Pegolotti (c. 1340), el marc vell de Barcelona era el mateix marc de Montpelier que pesava de 233,33 grams a 239,120 grams, compost de vuit de les 12 unces de la lliura d' Arago de 350 grams (0 be 351,38 grams), i es dividia en vuit unces, cada unca

en

quatre quartos, cada quarta en dos ternals, i cada ternal en

tres diners."

Tenim aixi tres tipus de subdivisions del marc: 1 marc

=

8 unces

1 marc

=

=

192 diners

8 unces

=

=

5376 grans

32 quarts

=

=

21.504 quarts de gra.

128 argenzos 0 adarmes

=

4076 grans d' Arago.

1 marc

=

8 unces

32 quarts

=

=

64 ternals

=

192 diners.

El ternal s'anomenava aixf per q ue es componia de 3 diners dels vint-i­

quatre en que es dividia I'unca. Hom sol dir que aquest marc veil de Barcelona fou abandon at del tot el1442 i substituit per un nou marc de Barcelona, compost de vuit de les 12 unces de la lliu­ ra

mercantil de Barcelona, la qual restava composta de 15 unces romanes occiden­

tals i pesava 401 grams. El nou marc de Barcelona s'establi, doncs, amb un pes que

9.

F. MATEU. Glosario hispanico de numismatica. CSIC. Barcelona, 1946, pag. l20.

10. F. MATEU. Glosario

...

pag, 121. P. LARA IZQUIERDO. Sistema aragones de pesos y medidas.

Zaragoza, 1984, pags. 156-158. 11. E. FOURNIAL. Histoire monetaire nes,

vol. II, pags, 13-22.

...

pags, 165-166. Vegeu tarnbe J. BUrET. Les rnonedes caialo­


DE METROLOGJA

oscil·laria de 267,333 grams (pes efectiu)

a

389

271,947 grams (pes teoric). Pero cal

advertir que aquest marc nou de Barcelona pogue cornencar a utilitzar-se des de la segona meitat del segle XIII,12 pero no ens consta que s'utilitzes abans. Antonio Beltran" pensa que fou des de I'inici del govern del comte de Barce­

lona, Ramon Berenguer IV (1137-1162), prfncep d'Arag6, que s'introdui per pri­

vegada el marc de plata a la ceca de Barcelona i que el maravedi mercader (0 marchant, merchant), encunyat des de Ilavors a Barcelona, tingue una gran difu­ si6 per totes les terres del comte-prfncep. EI marc de La piLa, en or fi, equivaldria a 84 mancusos nous 0 maravedis mercaders." Aquest marc d'Arago-Barcelona, mera

segons el mateix autor" consta ser quatre setenes parts (4/7) de la lliura barcelone­ sa, i cine setenes (5/7) parts de la lliura romana de 327 grams, resultant un nou pes teoric de 233,571 a 233,3 grams que, amb l'expansi6 catalano-aragonesa passaria el

segle XIII a Valencia i Mallorca. Una lliura de dotze unces de marc resultava de 350,357 grams, i

emprada

a

era

la Iliura

Lleida, Tarrega, Saragossa (350 gr.) i a Osca (351 gr.), entre altres ban­

des. El marc antic de Barcelona, de vuit unces, fou una unitat de compte i de pes

principalment per a la plata, usat en argenteria, i corresponia de fet ados tercos de !liura 0 dues terees. Si fos la lliura romana de 327 grams, el

sols 218

(de

fet 217,92

grams),

i si fos la lliura

carolfngia

marc

n'hauria pesat

de 367 grams, hauria

d'haver pesat 244,6 grams. I no obstant, el marc veil de Barcelona pesava sols uns 234 grams

perque era les dues terce res parts de la !liura de 351 grams a la qual

acabem de referir-nos, Si s'hagues tractat de la lliura de 408 grams, llavors el marc hauria pesat, efec­

tivament, 272 grams. Botet i Sis6 indica" que el marc de Barcelona pesava 271, 94 grams, 0 sigui els 272 esmentats, emprats per a la talla de monedes. Perc deu voler

12. No sabem si el marc de Barcelona dd 272 grams existia ja I'any 1048, 0 be si es fruit d'una serie de confusions la suposicio de la seva existencia la primera meitat del segle XI (vegeu arnb tot la nota

3J). Les prirneres encunyacions barcelonines del periode podrien proporcionar-nos la solucio a

aquest dilerna que nosaltres, per ara, no hem pogut resoldre. Vegeu J. PELLICER: Metrologia comtal.

«Symposium Numismarico de Barcelona», 1979, pags. 270-272. 13. P. BELTRAN. lntroduccion

pag. 384. Despres el marc d'or de Barcelona, considerat mes gran que el de plata, pesa 237,320 grams i contenia 68 florins. La diterencia entre el marc d'or i el de plata oscilla entre els 3 i els 4 grams a favor del primer. Pero no Iou pas sempre aixi. Quan el 1174 el bisbe de Vic Pere de Redorta restaura la moneda local, fixa la llei de quatre diners d'argent pur i de pes legitim, de manera que sortissin de la rnarca divuit sous de diners. Quan, cent anys desprcs, e11256, el bisbe Bernat restaura de nou la mone­ da de Vic, assenyala la mateixa llei de la plata (quatre diners), pero Iha que sortissin vint sous de cada maroa. Cornputar la marca a vint sous de diners podia significar idcntificar-la arnb la lliura. No sembla ...

14.

pas, amb tot, aquesta la intencio, sino que mes aviar deuria conduir a rebaixar-ne el pes en augmentar el nornbre de diners per marc i mantenir la mateixa llei. 15.

P. BELTIV\N. Iruroduccion

...

pag. 372.

16. J. BOrEl'. Les monedes catalanes

...

vol. II, pag. 15.


390

M.RIU

referir-se al marc nou i

hagues hagut

una

al veIl. Es possible, amb tot, que en pIe segle XIII, hi modificaci6 del establint un marc nou a partir de primera marc, no

la Iliura de 408 grams. En tot cas, el marc de taula, usat pels canvistes i banquers des del

segle XIII, a vuit de la unces lliura de 267,33 pesava alguns grams menys: grams equivalent 401 grams, i tambe 266,68 grams efectius, com escassa

ens

diu Botet. La diferencia

era

respecte dels 272 teorics, pero tractant-se de metal Is nobles, 4,61 grams de

menys, uns quatre grams i mig, ja representaven un guany ben estimable. A Mallorca s'usa, des del primer terc del segle XIII, el marc veil de Barcelona arnb un pes de 234,7916 grams i, posteriorrnent, el

marc nou de 271,94 grams; a Valencia hom prefer! el marc de 233,571 grams, equivalent a marc de Colonia com

hem vist i anomenat marc veil, que hom ernpra tam be a Perpinya i en

a

Montpeller,

aquest darrer lJoc arnb Ull pes de 239 grams efectius, uns cine grams meso Amb tot, a Barcelona tampoc seria rar trobar encara en pie segle XIV, com

unital de pes per a I'argent, el com ens

marc

de 234,2748, assimilable al marc de Colonia,

diu Manca." La marca de plata 0 «marc veil» de Barcelona degue usar-se,

doncs, almenys des de la primera meitat del segle XII fins a mig segle XIII amb Ull caracter exclusiu, i continua en us despres encara fins a mig segle XV. Vegem ara

alguns dels seus valors. EI marc 0 marca de plata de Barcelona la trobem documentada el 1147 i valo­

rada en 43 sous. Des del 1148 fins el 1192 el valor del marc de plata barceloni resta

computat a 44 sous de diners." J I'any 1198 el marc d'argent fi de Perpinya era computat per 48 sous de Barcelona," considerant-Ios equivalents. El 6 d'octubre de 1198 en un reconeixement de deute, hom diu que la marca d'argent de Barcelo­ na

val 48 sous de diners de moneda barcelonina."

De fet cal tenir present que la !lei s'havia mantingut entorn dels quatre diners

(diners de quatern, ambel 30% de plata). Encara el 1212 consta que Pere II el Catolic encunya diners de quatern a 44 SOLlS per marc. EI Cronicon Barchinonen­ sis indica que el 21 d'abril del 1213 hom orden a als notaris de Barcelona que als documents computessin el marc a 44 SOUS.21 Circumstancies molt especials, imme­ diates al trasbals de Muret, feren que el 2 d'agost del mateix any hom fes compu­ tar als notaris el rnarc a 75 so us i encara, el

10 d'abril del 1214, els hi fes cornputar

la marca a 88 sous. Que havia passat? La degradaci6 de la moneda era evident. A nom a

del nou rei Jaume I hom ordenava encLlnyar diners de doblenc, baixant la lIei

dos diners (15% de plata) i computant-los a 88 so us per marc.

] 7.

C. MANcA. Notes sobre l'administracio de la Sardenya caw/ana. A «Estudis d'Historia Medie­

val», IV (1972), pag. 75. 18

.I. BAl.ARI [JOVANY.

Origenes historicos de Cataluita. Barcelona, 1899, pag. 670. F. MATEu. pag. 120. 19. Perpinya. Archives des Pyrenees-Orientales, CaL, pag. 32. .

Glosario

...

20. Arxiu de la Cateclral de Barcelona, Diversorum C, doc. 394. Reconeixernent de deute que fa Guillern d'Alfou a Arnaldeta, esposa de Guerau de Valldoreix.


391

DE METROLOG1A

Un manuscrit de I' Academia de la Historia de Madrid,"

procedent de la

col-Ieccio de Jaime Villanueva, indica que, entre 1214 i 1218 la marca de plata es

computava a 50 sous, pen) documents dels anys 1226-1243 precisen que la marca

d'argent fi era computada a 50 sous de Melgueil" dintre del terri tori de Santa Maria de Roses, amb la qual cosa comprovem que el diner de Barcelona i el de Melgueil pas identics, encara que ho fossin de vegades per als canvistes, com no ho tampoc el diner de Jaca. Aixf hom computa el marc de plata de Barcelona,

no eren era

l'any 1286, a 60 sous de Jaca i a 80 sous de Barcelona, indicant-nos la fortalesa del diner jaques i del diner melgores pel damunt dels diners de Barcelona." En diversos documents del 1224, 1253 i 1256 el marc de plata de Barcelona el trobem computat a 88 sous, mentre apareix un marc fi de peca 0 trencat computat a

60 sous de Barcelona els anys 1284 a 1288.25 Que hauria passat? Si be Jaume I, el

1258, havia iniciat l'encunyaci6 de diners de tern (llei de tres diners, amb el 25% de plata), la circulaci6 dels diners de doblenc no hauria facilitat la millora econo­ mica proposada i el marc seguia computant-se a 88 sous.

Mentre, a Mallorca, Ia lliura de taula mallorquina, de 408 grams, es converti en 87,5 SOLlS de diners de Barcelona (0 sigui: 88 sous) i el marc de taula 0 de con­ tracte, emprat al cornerc, fou la meitat de la lIiura (0 sigui: 44 so us ). Sembla, doncs, que el marc de contractes barceloni, computat a sols sis unces barceloneses, valdria 44 sous de diners i es considerava la meitat i no les dues terceres parts de la lIiura. Eis mateixos anys, la marca d'argent a Catalunya segueix computant-se a vuit unces, mentre la unces.

marca

de

plata d'Arag6, el 1278, la trobem computada a deu

Tot fa pensar que la crisi econornica

es

manifesta de forma diferent als

diversos ambits de la Corona des de mig segle XIII, i que no aconseguf superar-la la millora que suposava l'encunyaci6 del diner de tern. A Castella, en l'Ordenarniento de Alcala de Henares, del 8 de marc de 1348,

Alfonso Xl va prescriure l'us del marc de Colonia, de vuit unces, per a pesar l'or, la plata i la moneda de bill6, establert en 230,04 grams, car es considera que el marc era

la meitat de la lIiura de 460, 093 grams. Aquest marc castella, 0 de Tole­

do, es podia considerar tambe equivalent al de Montpelier, com ho feien els can­ vistes. Tot i les diverses varietats de lliures i de mares segueixen havent-hi unes constants i unes incluencies mutues que garviten sobre l'evolucio de l'economia en

expandir-se el comerc internacional.

21. P. DE MARCA. Morea Hispanica sive limes hispanicus. Paris, 1688, col 755. 22. Madrid. Archivo de la Academia de la Hisioria. Coleccion Villanueva. Leg. 4578, s. L 23. J. M" MARQUES. Cartoral de Santa Maria de Roses. I EC. Barcelona, '1986, pags. 43-44, doc. 17;

pags, 96-97, doc. 83; pag. 121, doc. 110. 24. M. SANTMART1. El llibre del «Manijest» de Cervera! Memoria de Liicenciatura, Barcelona, 1974 I, vol. I, pags. 129 i 70. 25. Madrid. Archivo de la Academia de la I-listoria. Col. Villanueva. Leg. 4563, s. f.


392

M.RIU

Un text de 1405, reproduit per Beltran," diferencia clarament el marc de l'or i el de la plata. Diu: «el march del or f es uniforme per totes els regnes de Arago, de Valencia, de Mallorques e per tot 10 principat de Catalunya, e es apellat march de Perpenya; mas 10 march del argent es desegual, car Lo march de Valencia es major quel de Barchinona, tres diners per cascun march e per co jatsia quels marchs del

argent de Valencia e 10 march de Barchinona contenguen cascu 8

unces, ernpero Les unces del march d'argent de Valencia son majors que les onces

del march de Barchinona

EI

marc us at a la Corona d' Arago per a pesar l'or presenta certes variacions el segle XIV en introduir-se els florins. Mentre el florf de Florencia era de 64 peces per marc, el florf que s'encunya a Perpinya es feu, segons la talla oficial, de 68 per marc, i el marc usat a Perpinya pesava 240,5089 grams 0 be 240,788 grams" i no els 234 grams, amb una diferencia de mes de sis ...

».

grams i mig. Ja hem dit que fins el 1442

no substituf del tot el marc nou de 267,333 a 271,947 grams, el marc veil de Barcelona, emprat durant mes de tres segles. Els

historiadors que obliden totes aquestes diferencies, i altres tam be, ens proporcio­ nen uns estudis

economics bon xic allunyats de les realitats que tracten d'assimilar,

q uan fan valoracions sobre els preus i els saLaris, els guanys 0 les perdues i el cost de la vida. I els numismatics poden ajudar decisivament per tal de resoldre molts

d'aquests problemes aquf breument esmentats.

4. LES UNCES

Tampoc en l'unca hi hague uniforrnitat. Hom distingeix l'unca de lliura i l'unca de marc, entre altres. Cal que siguin diferents? Ja des del segle XI es troba una gran varietat d'unces d'or cuit 0 d'or jaari, les unces almasurfs, les ceutfs, les les les almuctenis, almecdfs, Les alcaronis, etc totes les quais apa­ saragencianes, reixen en la docurnentacio barceLonina de la primera meitat d'aquell segle, mos­ ...

trant-nos la influencia de l'Islarn i el pes de la seva economia sobre la nostra.

EI problema que presenten no es facil, Beltran ens diu que, entre 1018 i 1026, a

Catalunya una unca d'or equival a 50 sous de pLata cazimf, hi ho explica aixf:

que el cambio del oro se habfa reducido en estos afios a 3,4285 aproximadamente, resulta que el solido de plata aquf nornbrado es el «Teniendo en

cuenta

mismo argenta de 14 en onza rornana»." No obstant, un document del Liber Feu­ do rum Maior," datable entre aquells anys, valora I'espasa Tizona en «quinze mil

26. P. BELTRAN. lntroduccion.

..

pag, 386.

27. E. FOURNIAL. Historic monetaire

pag. 166. F. MATEU. Glosario pag, 122. 28. P. BELTRAN. Notas sobre monedas aragonesas. Addenda et corrigenda. Zaragoza, 1972, pag. ...

...

478. 29. F. MIQUEL ROSELL, editor, Barcelona,

1945, vol. I, pag. 162, doc. 157.


DE METROLOGIA

sous de

393

plata kacimi de Ispania» 0 be en «cent unces d'or», repetint l'equivalencia

dues vegades, amb la qual cosa ens fa pensar que una unca d'or equival a 150 sous

d'argent cazimf d'al-Andalus. Tres vegades mes del que suposava Beltran aproxi­ mant-nos a la relaci6 or/plata considerada normal. Pen) la hipotesi de Beltran recolza en

un

altre document del Liber Feudorum Maior, ,() datable

vers

el 1050,

qual 10.000 sous barcelonesos de plata equivalen a 200 unces de bono probablement «en moneda de Barcelona», la qual cosa fa equivalent a 50 sous de plata l'unca d'or. L'equivalencia express ada pel document pot cornpletar­ se amb la que proporciona un tercer text del mateix recull," datat el 27 de juliol de I'any 1067, segons el qual mil unces d'or equivalen a 7.000 mancusos de moneda barcelonina (Barchinonensis monete). Aixf dones, l'unca d'or equival a set mancu­ sos 0 be a 50 sous de plata, i el mancus d'or a 7,1428 sous de plata, establint-se la relaci6 plata/or en 117,1428, proporci6 mes generalitzada. No obstant, el document de vers 1050, tan sols ens diu que les unces siguin de «bon or», i els 10.000 solidos ni tan sols precisa que siguin de moneda barcelonina, car el qui els ha de pagar es el comte Ermengol d'Urgell. Els problemes no acaben pas aqui. L'any 10821'un<;a d'or de Barcelona s'ano­ mena octava, probablement per considerar-la equivalent a la vuitena part d'una segons el auro,

(i,la Iliura?, 0 potser el marc? 0 be la moneda bizantina?), es d'or cuit optim, pur, de 24 quirats." Quan tornem a trobar equivalencies, segons Balari, es unitat

33

els anys 1093-1095. Un document del 1093 ens indica que hom paga deu unces auri

rouallensis (si be no aclara el sentit de la paraula «roualles») d'or «roualles» que llavors corria

(qui hodie currit]

per

Catalunya. Un altre document, del 1095,

adduit pel mateix Balari, precisa que 100 unces d'or de royals de Valencia equiva­

plata fina». Una unca valdria, dones, tres sous i mig de hauria succeit ara, haurfern de preguntar-nos una vegada mes? Balari plata. Que len a 350 sous «de bona

ja ens diu que I'or de rovals de Valencia era de 19 quirats i no de 24; tenia, per tant, 1/5 menys de valor que l'or cuit optim, Mentre 'unca d'or cuit bo valia 7 rnorabatins (com indica l'Usatge 141), la d'or de Valencia tan sols en valia dos. L'un(-"a d'or equivalia a la Mediterrania oriental a 8,9 hyperperes 0 nomismata, moneda d'or bizantina que havia substituit al sou d'or constantinia, essent una fracci6 d'aquest. Horn diu que pels dos anys 1303 i 1304 els components

l'emperador Andranic II prop d'un mili6 d'hyperperes, quantitat que equivaldria, aproximadament, a la meitat de les ren­ des que l'emperador obtenia anualrnent." de la Companyia Catalana reberen de

30. 10., vol. I, pags.142-143, doc. 147. 31. !D., vol. r, pag, 153, doc. 152. 32. 1. BALARI. Origenes pags, 664-665. 33. J. BALAI�1. Origenes

pag. 665.

34. A. E. LAIOU. Constantinople and the Latins. Cambridge, Mass., '1972, pag, :187, 110la 108,


394

M. RIU

Diverses fonts ens indiquen que l'hyperpere, els anys 1289-1290 equivalia a 18

baricats, 0 a dues liiures de Genova," per6 d'un mes a I'altre els valors podien canviar. Ax! Dionysios Zakythinos" ens diu que el 1274 un hyperpere era equivalent a 26 sous venecians, pero el 1281 valia 11 sous i 6 diners de plata de aspres

Genova i el 1304, 12

sous

genovesos 0 be 12 sous venecians grosses." EI 1305

retrobem l'hyperpere valorat en 10 sous barcelonins la

qual valoraci6 suposaria

l'unca d'or equivalent a 85 sous a sigui 4 lliures i 5 sous, 0 be a 5 florins de Floren­ cia, i el florf de Florencia hom el valorava en 17 sous barcelonins.

Aquestes valoracions en les equivalencies finals tan sols pretenen esser una de molts problemes enunciats. Caldra retornar sobre els problemes i les relacions aquf apuntades i confio que els amics d'«Acta Numisrnatica», i en parti­ cular Leandre Villaronga a qui avui homenatgem, ens hi puguin ajudar durant mostra

molts anys, car hem vist que pensa, Iliura, marc i unca poden representar, i de fet

representaren, valors molt variables en moments i ambits diversos. No es estrany,

dones, que per als historiadors siguin diffcils de quantifiear i de relacionar amb els mod uls aetuals.

35. M. BALARD, pag. 62. 3(,. Crise monetaire

...

Arenas, 1948, pag, 160.

37. J. RUBIO. Diplomotari de l'Orient catala,

pag. 13, cloc.12.


Les primeres amonedacions episcopals i

comtals d'Urgell ANNA M. BALAGUER

La

panoramica de la historia de la moneda i de la numismatica del comtat

d'Urgell ha variat prou substancialment, fins i tot despres de la presentaci6 de la nostra tesi doctoral i encara d'altres aportacions puntuals que ban enriquit el seu coneixement.

I

Avui la descoberta dels no us tip us monetaris que presentarem en aquest tre­ ball

ens

perrnetra de reconsiderar l'etapa inicial de les amonedacions del comtat perspectiva de la nova documentaci6 escrita considerada, com de les

tant des de la

recents novetats en l'evidencia numismatica.

EL PRIMER TALLER MONETARJ DEL COMTAT D'URGELL: BALAGUER 0 AGRAMUNT

L'aparici6 d'un esment de moneda agramuntesa en un contracte de cornpra­ venda de l'any 10992 fa que baguem d'abandonar la suposici6 de Monfar;' seguida pels autors posteriors, que les primeres emissions urgelleses es feren a Balaguer. Aquest esment tan reculat tarnbe desfa definitivarnent la visi6 de Botet en relacionar els inicis de la seca d' Agramunt amb la carta de poblament que concedi Ermengol VI l'any 1163.· a aquella localitat.

1. BALAGUER, A.M., Historic de la Moneda dels Comtats Catalans,S vols. Tesi doctoral presenta­ la Universitat Autonoma de Barcelona, Bellaterra. juny 1989. Inedita. Prerni Prosper Botarull 1990, concedit per lInstitut d'Estudis Catalans.

da

a

Per ales

nove tats

d'un perfode Illes tarda dintre de la serie

urgellesa vegeu en aquest mateix

velum el treball de CRUSAFONT I SABATER, M., Novetats a la numaria tardana del corntat d'Urgell.

2. Archivo Historico Nacional (Madrid), Clero, perg. Poblet, carp. 1994, nurn. 15. 3. MONFAI� y SORS, DIEGO, Historic de los condes de Urgel, Barcelona. 1852,2 vols. Sobre moneda veure

especialmcnt vol. II, pp. 283-324. 4. Avui I'estudi de FONT I RIUS, 1. M.,

(Canas de Poblacion y Franquicia de Cataluha, Madrid­

Barcelona, 1969, vol. II, p. 708) ha mostrat que la carta d' Agramunt, com la de Balaguer, com tantes d'altres concedides en aquesta epoca pels comtes urgellesos son inspirades en la de Lleida, atorgada la de Tortosa. per Ramon Berenguer IV i Ermengol Vl l'any 1150, la qual es encara una derivacio de


396

ANNA M. BALAGUER

EI fet es que abans de l'any 1099 es batia ja moneda a la vila d' Agramunt que hauria d'esser durant tres segles la seca de la moneda urgellesa.

EMlSSIONS EPlSCOPALS A URGELL: LA MONEDA DE SANAOiA Pel que fa a Urgell hi havia indicis d'una participaci6 episcopal en els benefi­ cis de l'encunyaci6 de moneda del com tat, pero mai no s'havia pogut pensar en l'existencia d'unes amonedacions propies del bisbat.' Avui l'evidencia de dos documents demostra que el bisbe d'Urgell havia batut moneda al segle Xl i pri­ del XII i, tambe, que el seu taller monetari s'ubica a Sanauja.

mers

Podem, doncs, afegir una serie episcopal eo l'ambit d'Urgell. Entre finals del segle XI i els primers anys del XII tindrem per taot constancia de l'existencia de dues seques a UrgeJl: l'una de caracter episcopal treballant a

Sanauja i una altra de comtal a Agramunt. L'esquema d'una duplicitat de monedes, comtal i episcopal, apareotment sense una mutua interrelaci6 de concessions previes 0 de pactes entre comtes i bis­ bes, resulta completameot original en l'arnbit de la moneda de Is com tats catalans." A Girona' 0 a Vic," per exemple, els bisbes tenen una participaci6 d'un ten; eo els beneficis de l'ernissi6 de moneda que es bates en aquells comtats. A Besalu? i pro­ bablement a Barcelona,'? en canvi, el dret de fabricaci6 de la moneda ha passat per

pactes i concessions de mans de l'esglesia 0 del bisbe a mans del comte, el qual continua cedint, pero, el delme del seu benefici a l'autoritat religiosa. De l'existencia de dues seques a Urgell, en el transit del segle XI al XII, a la

configuraci6, suggerida per Bonnassie," d'un comtat d'Urgell curull de petits mer-

No sernbla pas que la importancia d'una localitat

provingui de la seva carta de poblarnent, sin6 que

aquesta sol sorgir de la necessitat d'un estatut basic regulador de la vida jundica-publica que s'origina localitat en pie desenvoluparnent.

en una

5. BOTET I SISO, J., entreveie ja una certa participaci6 del bisbe en la moncda i, despres de consig­ nar

que I'abat de Poblet en rebe el delrne per donaci6 d'Ermengol VIII, I'any 1208, afirmava: « Eis bisbes d'Urgeli hi tenien algun dret sense que sapiguem en que consistia aquest dret i quin ...

fou son origen»

(Les Monedes Catalanes, Barcelona, 1908, I, p. 152).

6. Sobre els inicis de I'autonomia monetaria Vid. CRUSAFONT I SA BATER, M. i BALAGUER, A.M., «De les encunyacions carolfngies a l'autonornia monetaria» Symposium lnternacionnl sobre els origens de Catalunya, I, Barcelona, 1991, pp. 463-475. 7.

BALAGUER, A.M. i CRUSAfONT I SABATER, M., «La moneda del comtat de Girona» a Catalunya

Romanica, Barcelona, 1991, vol. V pp. 65-75. 8. Ibid. «La rnoneda del comtat d'Osona», a

Catalunya Romanica, Barcelona, 1984, vol. II, pp.

105-126. 9. Ibid. I «La moneda del comtat de Besalu-

a

Catalunya Romanica, Barcelona, 1990, vol. IV, pp.

95-8. 10. Ibid. «La moneda del com tat de Barcelona» Catalunya Romanica,

Barcelona, 1992, vol. XX

pp.111-125 11.

Aquest autor afirma:

«

...

depuis Raimond Berenguer I, les comtes entourent les marches

d'une sollicitude agissante. lis placents negociants et acheteurs so us leur sauvegarde, indiquent la con-


397

PRIMERES AMONEDACIONS D'URGELL

cats i tallers monetaris, dels quais Agramunt 0 Sanauja serien nomes un exemple,

hi ha un abisme.

Cal esborrar aquesta visi6 de Bonnassie, com tantes altres de I'autor frances sobre la Catalunya Comtal, ja que sovint tan sols s6n transposicions de fets 0 a altres moments i a altres realitats. La seva visi6 d'idees solen que

correspondre

monolftica, i des de Barcelona, de la realitat que presenta un mosaic de comtats trasllueix

independents, pen') interrelacionats, es d'una simplicitat racionalista que mes una ideologia que una veritable comprensi6 de l'estructura politica, economi­ Xl.12 ca i social del model que ofereixen els com tats catalans al segle que

Fetes aquestes precisions anem a exposar eI contingut dels dos documents ens porten a l'existencia d'una seca de caracter episcopal a Sanauja.

EI primer es un inventari, del temps del bisbe Guillem Guifre (1042-1075), en del castre de Sanauja la meitat del bene­ el bisbat es constata

el qual

que

percebia

fici de la moneda, entre d'altres honors que tenia per us i per dret." es un conveni entre el bisbe Ot i Pere Ramon, del dia 1 de setembre El segon

de 1106,14 en el qual s'encomanen a aquest darrer els castres de Sanauja, Paladol i Guissona pels quais s'obliga a donar potestat al bisbe i Ier-li cavalcada. Es diu que els havien tingut Erima i castells en les mateixes condicions tindra

que

aquests

Pone amb els bistes anteriors i, finalment, es fa cons tar que compartiran per tats els guanys

mei­

derivats de la moneda i del servei del forn.

Realment ambdues referencies semblen

apuntar l'existencia d'una seca

a

tan elevada

Sanauja sobre la qual el bisbe tindria la meitat del guany, proporci6 Recordem com a Girona, per exemple, el que gairebe significava la seva possessi6. bisbe tan sols te un terc del benefici de la moneda i aixo represent a practicament el control i resposabilitat de la seva fabricaci6. Per altra

banda, Sanauja es una localitat en la qual el bisbe exerceix

important domini i jurisdicci6, ja que

en rep

un

tarnbe la meitat dels plets.

Tot plegat configura la idea que la moneda batuda a Sanauja tindria un carac­ ter episcopal.

SembI a que aquestes emissions, que es realitzaven ja en temps del bisbe Gui­ Hem Guifre (1042-1075), pero que podien haver-se iniciat amb anterioritat, degue­ ren

finalitzar el 1118 0 poc abans. Aquesta data ens ve donada per un segon con­

veni, de 1'1 de setembre del 1118, entre el biste Ot i el mateix Pere

Ramon sobre

auto­

Agramunt Sanahuja que pourrient faire des marches voisins, parfois a La fin du rissent la creation d'un petit atelier monetaire», BONNASSIE, P., La Catalogne milieu du Xi!

currence

merne comme

ou

xu siecle, Toulouse 1976, vol. II, p. 837.

12. Per a una justificacio Vid. la nostra tesi doctoral citada a la nota 1 mes arnunt. document es 13. Cartulari de la catedral de la Seu d'Urgell, I, [01174, v., doc. 525. Avui aquest l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell» de documents dels 1076-1092, «Els c., anys publicat per BARAUT, Urgellia, 7, 1984-1985, pp. 29-30, doc. 899. 14. Cartulari de la Seu d'Urgell, I, fol. 175, doc. 527. El document es tam be publicat per BARAUT, C. a Urgellia, 9,1988-1989, p. 67, doc. 1239.


398

ANNA M. BALAGUER

els castres de Sanauja, Paladol i Guissona, redactat en termes similars a

I'anterior, pero en que no es fa ja reterencia a la moneda." No coneixem avui cap exemplar de les monedes de caracter episcopal, que segons tots els indicis en fabricaren a Sanauja, pero cal esperar que noyes desco­ bertes les donin a coneixer algun dia. Disposem tarnbe d'un possible indici d'emissions de moneda episcopal a la Seu. Es tracta de I'esment de solidos Xll de denarios de Vicco, 16 -que ha de voler referir-se pel context a la Sede Vicco Urgelli i no a Vic d'Ausonatestament de l'any

procedent d'un

1051 del sacerdot Vives. Aquesta menci6 sembla efectivament

confirmar l'existencia d'una moneda episcopal en circulaci6. El fet d'anomenar-la de Vicco

podria al-Iudir al seu caracter episcopal 0 tarnbe a la circumstancia que aquell moment (1051) es bates a la Seu d'Urgell. Un posterior trasllat de la seca a Sanauja, potser arran de la donaci6 d'aquest castell atorgada per Ermengol IVaI en

bisbe, harmonitzaria les dues informacions. De tota manera no es pot descartar que la cita, unica que coneixern, vulgui fer referencia simplement a la moneda cir­ culant a la Seu.

APARICIO DE NO US T1PUS MoNETARIS PRIMERENCS DE LA SERlE URGELLESA I LA SEVA oRDENACIO La descoberta de no us tipus monetaris, completarnent

desconeguts fins ara i

la serie

que corresponen inequfvocament urgellesa primerenca ens porta a fer una reconsideraci6 de l'ordenaci6 d'aquest primer perfode de les emissions. a

I. Les primeres monedes conegudes del comtat d'Urgell. Atribucio a

Ermengol

V (1092-1102).

Fins

ara

l'inici de les emissions comtals

urgelleses es situava en temps

d'Ermengol VI, amb una moneda que era, perc, a nom del seu avi i tutor ei noble lleones, Pedro Ansurez, que intervingue decisivament a la conquesta definitiva de

Balaguer. No deixava de sorprendre que les emissions moneraries comencessin durant

periode de regencia, pero

hi havia

cap constancia documental 0 numisrnatica anterior. Avui la descoberta d'un document de compra-venda de

aquest

no

l'any 1099,17 transacci6 que es salda amb 205 solidos denariorum agrimontensium, ens

permet variar amb solides bases aquesta visi6.

IS. Arxiu Capitular de Ia Seu. perg. 848. Publica! per BARAUT. C. a Urgellia. 9, p. 138, doc.13Il. 16. Cartulari de la Seu d'Urgell, I, Iols. 152r=153r, doc. 446. Publica: per BARAUT, C. a Urgellia 6,

1983, pp.24-6. doc. 642. 17. Referenciat a la nota 2.


399

PRIMERES AMONEDACIONS D'URGELL

els

de

primers mig segle Aquest document no tan sols fa recular en mes esments coneguts fins ara de moneda d' Agramunt (Botet" donava el 1174 i Prim Bertran" el 1163), sin6 que demostra que les encunyacions es feien a Agramunt i no

Balaguer, com volia Monfar i acceptaren els autors posteriors. Cal tambe

a

considerar que aquesta darrera ciutat no era encara conquerida e11099.20

EI fet es que almenys a partir d'aquell any (1099) iamb Ermengol V (1092-

1102) s'emetia moneda a Urge II. Es cert que aquesta noticia es encara prou tardana si la comparem amb les de I'inici de les emissions rnonetaries a altres comtats catalans: Ausona, Barcelona,

Girona, Besalu, Rosse1l6 0 Empuries, les encunyacions dels quals s'inicien, segons els casos, entre el segle IX i primers del segle Xl. De tota manera, el fet que tro­ de pagaments in rem valentem, es a fins al XII, un elevat

segle

bem,

percentatge

dir en especie, a la documentaci6 urgellesa, sembla abonar la idea que les amone­ dacions s'iniciaren tardanament al

com tat

0

be

eren

molt febles."

L'escassa

evidencia numismatica inicial, representada gairebe sempre per peces uniques, ens

ratifica tambe en aquesta opini6. I'inici i

defugim Sigui com sigui el fet es que hem avancat la data de encara documentals monetaries i descobertes algun dia por­ puguin pas que noves no ens

tal' mes enrera les emissions.

D'entre els tipus monetaris fins

ara

coneguts tenim el que presenta effgie a

l'anvers i un crismo en el revers que pot correspondre a Ermengol V. Es cert que avui l'evidencia documental, fent recular mes Botet l'atribui a VI,

Ermengol

pero

de mig segle I'inici de les emissions urgelleses i l'aparici6 de no us tip us, que mes endavant descriurem (que semblen mes adients per ala majoritat d'Ermengol VI)

donen suport

aquesta atribuci6. Per altra banda, el pes rnes

a

elevat

d'aquesta

favorable. peca tarnbe representa un argument Anem ara a descriure la moneda que atribuim a Ermengol V. ERMEGAU COMES (M i E nexades) Effgie a I'esquerra.

Anvers:

:

Revers:

+:

URGILO. Crism6 amb alfa i omega.

Diner Pes: 1,1 gr. Diametre: 19 mm. Moneda unica existent a l'Instituto Valencia de Botet 123. Don Juan tipus 2,2AI.22 Crusafont 100.20

(Madrid)

Corpus,

18. BOTET I SISO, op. cit. p. 147-164. 19.

BERTRAN, P., «Notes sobre I'origen i cxpansi6 de la moneda d'Agramunt», Urgellia Ill, 1980,

pp.307-319. SANAHUJA, P. His/aria de la ciutat de Balaguer, Balaguer 1965 (reedici6), 1984. Rh yt­ BALAGUER, A.M., «Grado de monetarizacion en la Cataluna Altomedieval» Coloque 1-424 4] Production de la Paris, 1987, mes Monetaire, pp. 22. CRUSAFONT I SABATER. M., BALAGUER, A.M., i PUIG FER RATE, I., «Els comtats catalans: les Numismatic de Barcelona, 1979, 1, pp. seves encunyacions i arees d'influencia. I Corpus», Symposium 20.

21.

377-508. 23. CRUSAFONT I SABATER, M. Numismatica de la Corona Catalano-Aragoncsa Medieval,

1982.

Madrid,


400

ANNA M. BALAGUER

Darrerament han aparegut dues noves peces

urgelleses, que semblen esser

d'argent, i que responen a la seguent Anvers:

descripci6. Effgie a la dreta, davant la cara les lIetres CLO, disposades verti­ calment. Sota la barb a sembla haver-hi

una

altra lIetra que

no

podem interpretar. Revers:

Creu doblada d'aspa, amb terminacions patades i una d'elles aca­ bada

en

anella. EI

conjunt forma una especie de crism6 d'art (E)LL CO +

degenerat. Al voltant:

...

Pes: 0,31 gr. Diametre: 13 mm. Inedita. Argent (?). Lamina mim. 1.

1

2

(x2) Anvers:

Efigie

a

I'esquerra, mes petita que I'anterior, tallant la Ilegenda

per dalt iamb indicaci6 de coli desplacat cap enrrera. Al voltant

ERMENG(O)C. Revers:

Especie de crism6, similar al descrit a la peca anterior. Llegenda degenerada, il·legible, on sembla poder-se identificar el fragment CON.

Pes: 0,25 gr. Diametre: 13 mm. Inedita. Argent (?). Lamina num. 2. Les lIetres visibles a I'anvers de la primera peca es podrien interpretar OLC i

podrien correspondre al final d'una lIegenda retrograda (ERMENG)OL C. Aquestes dues peces tenen un parentiu tipologic amb l'anteriorrnent descrita d 'Ermengol V

(effgie-crism6). Dos punts fonamentals no ens permeten suposar tracti de que simples divisors d'aquesta. D'una banda, s'observa una factura ben diferent tant en la figura com en les lIetres i de l'altra, es evicient que els seus es

pesos no s'adapten pas a la

meitat, com corresponciria almig diner 0 obol, i tam­

poc sembla logic que poguern pensar en un divisor de quart de diner 0 pugesa.


PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL

401

Les dues peces

aparegudes tenen, d'altra banda, un inequfvoc aspecte de plata i mostren un evident parentiu amb les series d'argent de pes feble de Barce­ lona i Girona. Tot plegat porta a pensar que aquestes dues monedes poden esser immediatament anteriors al diner que abans hem descrit, sens que es pugui asse­ gurar, pero, que haguin de pertanyer a un comte anterior a Ermengol V. Tenim per via negativa la manca d'esments amb anterioritat al govern d'aquest comte, en canvi, podem considerar positivament el gran parentiu tipologic entre aquestes peces i les d'Ermengol V. En qualsevol cas el que aixo denota es l'existencia d'una serie primitiva d'argent, que s'acabaria amb els dos tipus que ara presentem, i una nova serie de bil16 que incrementaria el pes global de la pe<;a, pero potser no n'alteraria el con­ tingut d'argent. Aquesta hem de suposar que s'iniciaria justament arnb el tipus del crism6 que abans hem atribuit a Ermengol V. Aquest proces tindria un paral-lel en la serie barcelonina en la que passem dels petits diners de Berenguer Ramon I (1018-1035) (Crusafont 49 i 50) de 0,3 gr. a uns tipus mes pes ants de 0,5 gr. amb Ramon Berenguer I (Crusafont, 53), per arribar despres a uns diners, ja de bill6, de 0,8 gr., tambe de Ramon Berenguer I, (Crusafont 54). 2. Moneda urgellesa a nom de Pere. Pedro Ansurez avi i tutor d'Ermengol VI.

(1102-1108). Anem primer a descriure aquesta pe<;a a nom de Pere i a justificar la seva atri­

buci6 a aquest noble lleones que juga un paper tan important en la vida polftica dels diferents estats cristians peninsulars en el transit dels segles XI al XII. Anvers:

PETRUS COMES, al voltant d'una creu equilateral.

Revers:

+URGELLODVS, al voltant d'una T, entre alfa i omega. Pes: 0,98 gr. diarnetre: 17 mm.

Diner:

Exemplar unic existent a la col·lecci6 Vidal Quadras. Botet 99. Corpus tipus 1, 1Al. Crusafont 99. La primera pregunta que hom pot fer-se es: Lcom una moneda que es a nom de Pere pot esser atribuida precisament a aquest Pere, que en realitat no fou mai comte d'Urgell, sin6 que degue actuar com a regent? Es cert que a Urgell tenim 4 comtes de

nom

Pere: Pedro Ansurez

(1102-1106-8 (?», regent d'Ermengol VI;

Pere el Catolic (1209-1213); Pere, infant de Portugal (1231) i Pere, infant d'Arag6

(1347-1408). El darrer

pot clarament descartar-se ja que d'aquest

comte en

coneixem

monedes de dues emissions diferents clarament atribuides. a Pere el Catolic disposem d'un tipus monetari que com varern ja ha de correspondre-li i podem tarnbe ara deixar de considerar." argumentar,

Pel que fa

24. BALAGUER, A.M., «Redescoberta del diner urgelles de Pere el Catolic- AC/a Numismatica, 12, 1982, pp. 167-171.


ANNA M. BALAGUER

402

Respecte a Pere, infant de Portugal, marit i hereu d' Aurernbiaix hem de dir que segurament no encunya moneda al seu nom, ja que en vida de la seva muller, la comtessa, es feien a nom d'ella i quan hereta el com tat tan sols eJ possei pocs mesos, permutant-Jo amb Jaume I pel senyoriu vitalici del Regne de Mallorca. Ens resta, doncs, Pedro Ansurez, a qui Botet" atribuf ja aquesta peca i han acceptat els autors posteriors. Les objeccions que a primera vista podien fer-se a aquesta atribucio s'esvaeixen en analitzar els arguments de Botet i la reconsidera­ cio que hem fet de la questio no fa altra cosa que ratificar-Ia i cornpletar-la.

Les formes emprades en la moneda de Pedro Ansiirez no volen pas indicar,

podria semblar, que el regent es titulava comte d'Urgell, cos a que mai feu als documents. Recordern, pero, que Pedro Ansiirez era comte, per be que de Zamo­ com

ra, Saldana i altres llocs de Lleo," i per aixo

podia utilitzar lliurement el titol de

cornte, sense que s'atribueixi necessariarnent el de comte d'Urgel!. M. Crusafont" ha fet observar un cas similar ales monedes carcassoneses de Pere, bisbe de Giro­

Aquest personatge en encunyar moneda a Carcassona, com tat que compartia, es titula Petrus Episcopus, dignitat que no te pas al lloc d'emissio, sino a Girona. na.

EI fet es que l'un es bisbe i l'altre es cornte i aixf ho fan constar. Mes

problernatica es l'estranya terrninacio amb DVS de la forma VRGE­

LLODVS del revers. L'explicaciomes clara es p�nsar que DVS es l'abreviatura de Domin VS. Es a dir que

interpretarfern les.lleg�nges de I'anvers i el

PETRVS COMESIVRGELLO 'Domin V'S. Sembla

revers com:

que el comte pren la forma

mes reservada de senyor d'Urgell com veiem tarnbe en aquest document: Hec est conveniencia quam facio ego comes Petrus et nos seniores de

Urgello

vobis domino Raymundo Barchinonensi comiti et uxori vestre,"

Es clar que si Pero Ansurez s'hagues volgut titular comte d'Urgell ho hauria fet adopt ant una forma mes explfcita, similar a l'emprada per designar el comte de Barcelona, i no s'hauria buscat la forma mes ambigua i reservada del «nos seniores de Urgello», que sembI a al·ludir 0 incloure el net. Cal, dones, oblidar les condiera­ cions de Botet sobre

aquest punt, ja que ]'autor no accepta la interpretacio de

25. BOTET I SISO, J., op, cit. 1, pp. 159-160. 26. MANECO, M. i ZURITA NIETO, J., en editar els documents de Santa Maria de Valladolid, funda­

cio del mateix Pero Ansurez, troben justificacio pels seguents: Conde de Caberon, Carrion, Saldana y Liebana. Menendez Pidal, M., accepta aquestes afegint-hi la de conde de Zamora i la inforrnacio que Pero Ansurez fou preceptor d' Alfons VI. Vid. MANECO VILLALOBOS, M. Y ZURITA NIETO, J., Documen­ LOS de la Iglesia Colcgial de Santa Marfa de Valladolid. Valladolid, 1917, 3 vols. vol. T, pp. 3-4 i p. 370.

M., El Cid Campeador, col. Austral, Madrid 1950, (recdicio 1973), pp. 36. Es cert, pen), que hi ha un document que anomena a Pero Ansurez com a cornte d'Urgell, Vid. VILLANUEVA, Memorias cronologicas de los condes de Urgel. Balaguer 1976, ap. XVII, pp. 313-4. 27. CRUSAFONT I SABATER, M. Numismotica de La Corona (op. cit.) p. 62. 28. Es tracta de la donacio de la meiiat de la suda de Balaguer a Ramon Berenguer III, feta per Pero Ansurez I'any 1105. MIQUEL ROSELL, F., Liber Feudorum Maior, Barcelona, 1945-47, doc. 159. MENENDEZ PIDAL,

...


PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL

403

DVS per Domin VS, pel convenciment que Pero Ansurez no es titula mai senyor

d'Urgell. La nova reconsideraci6 i matisacions que hem fet no fan mes que reforcar l'atribucio a Pero Ansurez d'aquesta moneda que, per altra banda, presenta la lee­ tura VRGELLO, proxima a l'URGILO de la moneda d'Ermengol V.

3. Menci6 de La seca Agramunt a La moneda. Majoritat d'Ermengol VI (1108-1118). Una moneda amb menci6 explfcita d'Agramunt, completament desconeguda fins ara, es la que creiem que pot correspondre al perfode c. 1108-1118 del govern

d'Ermengol VI. Descriurem primer la peca i justificarem tot seguit aquesta atribu­ ci6.

3

(x2) Anvers:

ERMENGO CO(M?), creu alcada entre creixents.

Revers:

AGREMONTlS, creu equilatera interior. Gbo!. Pes: 0,65 gr. Diametre: 17 mm, Inedita. Lamina mim. 3.

Entre els anys 1106-1108, consolidada ja la conquesta de Balaguer (1105) con­

clou la intervenci6 de Pero Ansurez, avi i

tutor d'Ermengol VI, en els afers d'Urgell. Aleshores, Ermengol VI, encara jovenet, es assistit en el govern pel ves­ comte Guerau Pon�.29 Es logic, doncs, que a partir d'aquest moment les monedes portin el nom del comte efectiu, Ermengol, i no el del seu tutor Pere. Aquesta moneda acompleix aquesta condici6 i al mateix temps presenta una serie de trets tipologics que l'assi­ milen a les de l'encapcalament d'aquesta serie urgellesa. El rnes notable es l'absencia de bacul, tema tan caracteristic com inseparable de les monedes de la serie urgellesa posterior, en conjunt perfectament encaixades en unes datacions i en unes

atribucions prou segures.

En parlar de les emissions episcopals que els bisbes de la Seu feien a

hem vist que aquestes s'extingien entorn del 1118.

29. MONFAI�, op. cit. p. 373. SANAI-IUJA, op. cit. p. 119.

Es

Sanauja, probable que en aquest


ANNA M. BALAGUER

404 moment bisbes i comtes

moneda.

arribessin a algun acord sobre l'encunyaci6 conjunta de

del bacul

L'aparici6

en

els tipus monetaris

en

seria

una

manifestaci6

descrit, encara sense bacul, pen) amb la especffica de la seca, Agramunt, clouria l'etapa

externa. Per tant la moneda que hem novetat important de la menci6

primerenca i estrictament comtal de la serie urgellesa. L'aspecte d'un alt contingut d'argent de la peca i tarnbe el seu pes elevat, 0,65 gr. per un obol, que ens donaria un diner entorn de 1 gr. 0 1,2 gr., tambe aboguen per la seva antiguitat. 4. El primer diner amb bacul. Conveni entre el comte i el bisbe per l'encunyacio de

moneda. (1118-1154) Una altra de les importants novetats de la serie d'Urgell es, sens dubte, la que ens

ofereix la peca, fins ara desconeguda, que respon a la seguent descripci6:

5

4

Anvers:

URGEL COMTE. Bacul de base plana

entre

un

creixent i

un

anell. Revers:

AG-RE-MO-TE. Creu equilatera passant.

Obol. Pes: 0,43 gr. Diarnetre 15 mm. Inedita. Lamina num. 4.

mao

Aquesta peca en la qual hi figura ja el bacul caracterfstic resulta esser anoni­ Es a dir les seves Uegendes no consignen el nom del comte, com es habitual,

sin6 que al·ludeixen tan sols al titol d'Urgell i a la seca d'Agramunt. Aquesta peculiaritat unida a l'aparici6 d'un bacul en el seu anvers, fa pensar que aquest

tipus monetari pugui correspondre al moment en que es produiria el conveni 0 l'acord entre comtes i bisbes per a la fabricaci6 de moneda. EI bacul seria la mos­ tra extern a de la participaci6 episcopal, mentre que la lectura URGEL COMTE

faria referencia a la part comtal i a l'ambit politic, el comtat d'Urgell, on tenia curs la moneda. En el revers, s'hi mante la menci6 de la seca,

Agramunt, com a la

moneda precedent. Recordem que la

participaci6 conjunta de comtes i bisbes en l'emissio de

moneda es documentada indirectament per un contracte del 1303, entre J. de Finestres i altres dos personatges, tenint el primer el convenciment que sera nomenat

mestre de la moneda que el comte i el bisbe

d'encunyar." Botet,

en

d'Urgell es proposen

consignar aquest aCOId es preguntava sobre el moment en

30. BOTET, op. cit. I, p. 151 amb reterencia a l'Arxiu de la Cateclral de Barcelona, pergami isolat

pendent de classificaci6.


405

PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL

que s'origina la partieipaei6 del bisbe i acaba eoncloent que podia haver estat en el moment de la donaei6 del delme del benefiei de la

moneda, atorgada per Guerau

de Cabrera al bisbe l'any 1223.31

Aquesta eonclusi6 deixava, pero, sense explicaei6 l'aparici6 del bacul a la moneda urgellesa. EI mateix Botet havia argumentat que

no

podia esser conse­

quencia de la donaci6 d'una part del benefiei de la moneda a Poblet del 1208, per­ que aquest mateix any moria el comte, Ermengol VIII, que l'havia atorgat i la seva moneda, certament eneunyada abans d'aquest any, ja ostentava un bacul. Es evi­ dent, dones, que alguna partieipaci6 episcopal 0 abaeial havia d'haver ja preeedit la donaei6 del 1208.32 L'existencia d'una moneda de Sanauja del bisbe de la Seu, d'una banda, i l'evidencia d'una intervenei6 del bisbe en la moneda corntal urge­

llesa, eneara que tardana (1303), permeten suposar amb fonament que el bisbe

degue renuneiar a la seva moneda a eanvi d'una partieipaci6 en els beneficis de la moneda corntal. La donaci6 de Guerau de Cabrera no dels drets del bisbe, sin6 que en seria

una

marcaria, dones, I'origen

simple confirmaci6, mes justificada enca­

pel fet d'original aquest comte una nova dinastia comta!. Sembla que aquest possible aeord entre el bisbe de la Seu i el cornte per la fabricaci6 de moneda degue produir-se el1118 0 poe abans. Recordem que ell106 el bisbe de la Seu incloia la rnoneda entre els bens i drets del castell de Sanauja ra

que arrendava

a

Pere Raimon" i que

en

renovar

l'arrendament el 111834

no

s'esmenta ja la moneda. Es probable que aquest darrer document, elirninant de l'eseritura el referent a la moneda, respongui al fet que el bisbe i el comte han establert ja uns acords per a la fabricaci6 d'una moneda conjunta i compartida a

Agramunt. Tindrfern, dones, que el conveni entre l'episcopat i el eomte es produiria el 1118, 0 poe abans, i el seu resultat seria la moneda que acabem de presentar. El seu pes

de 0,43 gr. per l'obol, unic exemplar conegut fins ara, ens donaria un diner

de 0,86 gr., pes un xic inferior al de l'emissi6 precedent.

Es cert que entre el 1118 i la mort d'Ermengol VI (1154) s'escolen trenta-sis emissions amb variaeions anys, perfode prou llarg per haver produit eneara altres es ara la del nou tipus que presentarem a l'apartat seguent i que com tipologiques, revela encara

una

situaci6 de tempteig en la reeerca d'un tipus monetari adient

despres dels acords entre comtes i bisbes per la fabricaci6 de moneda. De tota manera el fet que tinguem ja tres tipus monetaris atribuits al temps d'aquest cornte i l'absencia d'un tipus monetari especffie atribuible a Ermengol VII ens porta a donar-la a aquest darrer.

31. BOTET, I, pp. 151 i 152. Tarnbe BOTET, III, p. 546. 32. CRUSAFONT (Nurnismatica de la corona Op. cit. p. 66) aventura que el bacul podia haver-se iniciat quan Ermengol prengue Poblet sota la seva protecci6, en un intent d'harmonitzar i donar certa ...

coherencia a l'argumentacio de Botet. 33. Document referenciat a la nota 14. 34. Document referenciat a la nota 15.


ANNA M. BALACUER

406

5. Nou tipus amb bacul i a nom d'Ermengol. atribucio a Ermengol VlJ

Es tracta tarnbe d'una moneda de tipologia completament desconeguda fins ara

que respon ala seguent descripci6: Anvers:

ERMGOCOMS.

Bacul acabat mena

en

petit triangle, entre una

de tau 0 alfa, formada per tres trian­

gles, i una creu equilatera. Revers:

AGEMONTIS.

Creu interior amb creixent i anell als espais primer 1 segon.

Obol, Pes: 0,58 gr. Diarnetre: 15 mm. Inedita. Lamina mim. 5. La factura d 'aq uesta moneda te un indubtable parentiu amb l'anterior, con­ servant, per be que en el revers,. els sfmbols del creixent-anel!. L'execuci6 de les lletres es tarnbe similar i ens trobem encara en

uns

parametres metrologies d'un

diner en torn d'un gram, tot i que la sola existencia d'obols, i encara unics, fa molt

diffcils Ies precisions en aquesta materia. La questio fonamental es que en aquest tipus monetari reapareix el nom del

timideses que el

comte, que ometia I'anterior, potser per certes reticencies

0

recent acord amb els bisbes podia

nom

comportar. En endavant el

del comte sera

una constant.

En la pe(_(a que acabern de descriure s'observa tam be un acabat del bacul en

forma de triangle que tal vegada suggeri de convertir-Io en

una V 0 U capital, Urgell, en la qual reposa el bacul, de les emissions posteriors. Aquest sera la soluci6 tipologica que s'adoptara i es consolidara en la moneda urgeJlesa, tot sintetitzant i simbolitzant el comtat i l'episcopat. Com es sabut les primeres monedes en que apareix un bacul damunt d'una V han estat atribuides al temps dels comtes Ermengol VII i Ermengol VIII. La gran abundancia d'aquestes peces i l'absencia d'altres tipus rnonetaris feien pensar en una immobilitzaci6 d'aquest tipus al llarg del govern d'aquests dos comtes. L'atri­ buci6 que acabem de fer a Ermengol VII del tip us inedit que presentern no ens ha de portar, pero, a descartar absolutament l'anterior possibilitat, ja que la nostra peca ha de situar-se molt a principis del sell govern i el tipus possiblement immo­ bilitzat pot omplir un perfode mes tarda, fins a enllacar amb el comte seguent que continuaria encunyant-lo. L'evoluci6 tipologica de les amonedacions urgelleses que ara tenim presenta remarcables paral-lelisrnes amb altres series coetanies i, molt especialment, amb la del corntat de Tolosa. Tot i aixi sense una seguretat en les atribucions d'aquella serie, ni unes bases historiques que permetin justificar en guin sentit es produiren les influencies es fa dificil de construir una argumentaci6 de derivacions tipologi­

al·lusiva

ques.

a


N ovetats a la numaria tardana del comtat

d'Urgell (s. XIII-XIV) M. CRUSAFONT I SABATER

Un conjunt de novetats de certa importancia recomanem una breu recapitula­

ci6 d'aquest sector de La serie comtal urgellenca. La farem seguint aproxirnada­ ment l'ordre cronolcgic dels tituLars. I ho fem nornes amb aproximaci6 cronologi­ ca

perque les interposicions i duplicitats no ajuden a una ordenaci6 estricta.'

ERM ENGOL Vlll (1184-1209) La gran escassetat deLs tipus mes antics del com tat

d'Urgell i l'abundancia

actuaL del tip us del bacul sobre una V recomanen, ni que sigui de forma cautelar, de

no

rebutjar totaLment La hipotesi d'immobilitzaci6 d'aquest tipus al

llarg dels

dos comtes success ius ErmengoL VII i ErmengoL VHF Conve tarnbe recordar que l'aparici6 de tipus mes antics que porten igual­ ment el bacul i sobretot la descoberta de les emissions episcopals urgelleses invali-

1.

Des de la mort d'Ermengol YIlI fins a l'entronitzaci6 de Pone de Cabrera, la Iluita pel poder i

les duplicitats corntals son constants. 2.

Es tracta del tipus Botet-124, Crusafont-l Ol Botet l'atribura a Ermengol VII 0 be a Ermengol possibilitat d'una immobilitzacio. Seguircm les obres de relerencia .l. ,

VITI. Nosaltres plantejarem Ia

BOTET 1 51S6, Les monedes catalanes, Barcelona 1908-1911; M. CRUSi\FONT, Numismiuica catolano-ara­

medieval, Madrid 1982; A. HEISS, Monedas hisp ano-cristianas, Madrid 1867; MANUEL VIDAL­ QUADRi\S, Catalogo de fa coleccion de moneda,s y medal/as, Barcelona 1892.

gonesa


408

M. CRUSAFONT I SABATER

den les

hipotesis anteriors que feien derivar el bacul de la donaci6 del del me a

Poblet en temps

d'Ermengol VIII 0 del fet que el seu antecessor Ermengol VII hagues pres sota la seva protecci6 aquest mateix monestir.' Darrerament ha aparegut una petita varietat del tipus atribuible a Ermengol VIn amb la particularitat de tenir la V amb una petita base, de manera que s'acos­ ta rues a Ia U del tipus d' Aurembiaix. Malgrat aquesta similitud, el tipus de les A rectilini i el major modul mes aviat fan pensar que correspondria ales primeres emissions d'aquest tipus.

Vegem-ne la descripci6: 1.

Diner de Bi1l6. Ermengol VIn a/

AGRIMONT VRGL

Bacul de base bifurcada sobre U d'ales obertes.

r/

+ERMENGO COMES

(M i E nexades) Creu interior amb trevols als espais 2 on i 3er.

pes: 0,86 gr.

0: 18 mm.

Cal aclarir que la lectura correcta de la terminaci6 de la

d'aquestes peces,

tant en

Ilegenda d'anvers

la varietat ara descrita com en les altres es VRGL i no

pas VRGI com fins ara s'havia llegit. Un cop examinats nombrosos exemplars es fa evident que la pretesa 1 te un petit peduncle a baix, a voltes no exactament a !'extrem inferior, pero que indubtablement vol expressar una L.

EI diner d'Ermengol VIIIVIII s'ha fet, com hem dit, Iorca abundant i aixo ha

permes d'apreciar diferents grafies i altres details reveladors de moltes varietats d'encuny. Tarnbe de l'obol d'aquest tipus, descrit fa poe temps, n'han aparegut despres altres exemplars.'

3. Sobre aquest terna hi ha hagut diferents hipotesis. Botet pensa de primer en els bisbes d'Urgell, en contraposici6 a Alvar Campaner que en base a la donaci6 del delrne a Poblet del 1208 creia que el bacul podria al·ludir a aquesta pcrcepcio de drets. Botet, pero, rectifica la seva opinio a l'Apendix (vol. Ill) sobre Iii base dun document publicat per Ferran de Segarra pel qual es veia que I'any 1223 Grau de Cabrcbra donava cl delrnc de la moneda d' Agramunt a la Seu d'Urgell. Botet pcnsa que aixo marcava linici de la intcrvenci6 dels bisbes de la Seu i per rant s'afegf a l'opini6 de Carnpaner que cl bacul al·ludiria a Poblet. En fer aixo Botet es contradeia perque ellmateix ja s'havia adonat que mal pod ria alludir cl bacul a Poblet si la figura apareixia a la moneda d'Ermengol VIII i la donaci6 a Poblct corresponia ;1 lany 1208, que era el de la seva mort. Nosaltres crcguerem poder supe­ rar aquesta contradiccio ell base a un document pel qual era ja Ermengol VII qui prenia sota la seva protecci6 el moncstir de Poblet. Aquesta hipotesi era plausble pero s'ha vist desplacada per la nova de les emissions primitives episcopals d'Urgell. Tot fa creme, com pcnsa A.M. Balaguer,' que els bisbes deixarien de barre a Sanauja a canvi d'una participaei6 en els beneficis de l'ernissio comtal i el bacul al·ludiria. doncs, a aquesta participacio. Vid. A.M. BALAGUER, Historia de /a monetta dels comtats cata­ tans. Tesi doctoral inedita. Universitat Autonorna de Barcelona, 1989. 4.

Descrit per primera vegada per F. DOMINGO I SELLART,

L 'ArdiI5. Barcelona 1990, pag, 176.

«Obol inedit del comtat d'Urgcl!».


NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URGELL

409

PERE EL CATOLIC (1209-1213) El diner atribuit al comte-rei Pere havia estat introbable durant molts anys i nornes es coneixia per una descripci6 sense dibuix d' Alvar Campaner. Finalment l'unic exemplar

conegut fou retrobat a la colleccio Vincke i publicat per A.M.

ara assenyalar l'aparici6 d'un segon exemplar de caracteristi­ Balaguer.' ques generals semblants perc) que es d'encunys diferents, tant d'anvers com de

Podem

revers.

2.

El descrivim a continuaci6: Diner de Bi1l6. Pere el Catolic

a/

Creu

PETRVS COME

interior

patada

amb

un

punt

en

un

horitzontalment amb Ifnia a sota i sobre

un

espai (M i E nexades) VRGEL

rl

arbre.

0: 19 mm

pes: 1,02 gr.

Aquesta pe<;a i la que atribuim a Guillem de Cervera com a tutor d'Aurem­ biaix s'aparten completament de la tipologia urgellesa per a acostar-se a I'arago­ nesa. Ja hem plantejat la possibilitat que fossin batudes a Lleida i qui sap si, pel que fa

a

Pere I

moneda jaquesa

es a

pot relacionar amb les confoses notfcies sobre emissions de

Lleida que menciona Salat i que Botet assaja d'aclarir amb exit

relatiu." Recordem que Lleida era

en

l'area de circulaci6 de la moneda jaquesa

perc que el seu domini era compartit pel rei i el comte d'Urgeli el qual hi tenia a GuilJem de Cervera com a castla. Que els comtes d'Urgell preveien la possibilitat d'emetre en altre Iloc ames d'Agramunt es clar per la donaci6 del delme a Poblet el 1208 per Ermengol VIII tot declarant que el monestir ho percebria per a la moneda emesa a Agramunt «0 en altres 1I0cs del corntat».' Tarnbe cal tenir pre­ sent el document de confirmaci6

dels privilegis de la vila d' Agramunt donat per

Pere I l'any 1209, es a dir,justament quan es feia carrec del comtat d'Urgell. En ell es

compromet a no batre ni perrnetre que es bates moneda a Agramunt mentre ell

fos comte." Cert es que aquestes declaracions solen formular-se immediatament despres d'una emissi6, pero tarnbe podria reforcar la idea d'un batiment a Lleida. Botet transcriu aquest interessant document pero no en fa cap comentari.

5. A. M. BALAGUER, «Redescoberta del diner com tal urgelles de Pere el Catolic- Acta Numisnui­ tica 12. Barcelona] 982, pp. 139- j 66.

6. Salat parla d'una emissio de diners jaquesos a Lleida el1254 i en altres documents referents a veu els prohoms de Llcida. Sernbla doncs que el fet de tenir Lleida la propia els donava dret a opinar sobre la seva ernissio 0 fins i tot a actual' com a seca. Com que Borer desconegue les emissions de baixa Ilei de Pere I, intercalades dins les regulars de quatern, la seva interpretaci6 no es pas clara. Hi ha la possibilitat d'una ernissio jaqucsa de mala quali­

la moneda jaquesa hi tenen moneda jaquesa com

a

tat en temps de Pere

I i a Lleida.

document, transeril per Botet, s'hi Ilegeix «nee cudamus nee eudi perrnitarnus unquam quarndiu nobis Iuerit vita comes » (pags. 151, vol I). 8. BOTH, vol. I, pag. 151. 7.

En el

...


410

M. CRUSAFONTISABATER

AUREMBIAIX (1228-1231)

EI brevissim regnat d' Aurembiaix es el que ens donara mes novetats. Conve aclarir que es molt probable que les emissions de la comtessa no es fes­ sin fins a la seva reposici6 al comtat l'any 1228. Cal tenir present que Ermengol VIII

en

morir deixava la regencia vitalfcia del

corntat a la seva muller

Elvira de

Lara, dita de Subirats. Davant l'agressi6 dels Cabrera, Elvira cerca la protecci6 del rei Pere T, a qui cedia la regencia. Aquesta situacio s'allarga fins la mort de Pere I e11213. Un any abans Elvira s'havia maridat amb el poder6s Guillem de Cervera. Aixo no Ii evita la perdua transitoria del comtat, novament

Cabrera pero encarnina la

usurpat per Grau de

recuperaci6 posterior d' Aurembiaix el 1228, quan ja

feia vuit anys que Elvira havia mort. Abans del 1220, es a dir, de la data de la mort de la seva mare no podia pas, de dret, ernetre Aurembiaix, com tampoc ho podia haver fet en els anys de la regencia del rei Pere. Des del 1220 fins el1228 Aurem­

biaix era lluny dels seus dominis, envaits d'altra banda per Grau de Cabrera. En retornar e11228 i esser restituida en unes

emissions, que

no

els seus drets i sobirania corntal degue iniciar

podrien allargar-se mes de dos anys perque I'any 1231 va

monr.

Quines peces va emetre Aurembiaix? Fins fa poc nornes es coneixia el dibuix d'un obol unic, existent

a

la inaccessible col-Ieccio

varem donar aconeixer un segon

Vidal-Quadras, Darrerament

exemplar d'un obol fragmentat, que era variant

de revers respecte a 1'exemplar conegut." Avui tenim la satisfaccio de poder donar a

coneixer dos

nous

exemplars complets, un de cada varietat de revers. S6n els

seguents: 3.

Obol de bi1l6. Aurernbiaix. al

:

COMTESA VRGL

(cornencant a baix, E i T gotiques) Bacul sobre U

rl

+:

AVRENBIAX:

Creu interior patada amb 3 punts a Ir i 3rt i creixent al 2n.

pes: 0,33 gr. 4.

0= l4mm. Vidal-Quadras-5430. Crus-lOS.

Obol de bill6. Aurembiaix. al

Igual a l'exernplar anterior, de diferent encuny. Un punt entre la S i la A.

rl

+:

A VRENBIAX:

Creu interior patada amb 3 punts a 2n i 3r i creixent al 4rt.

pes: 0,45 gr.

0= 14 mm Crus.

Aguestes descripcions presenten algunes petites variacions en les llegendes respecte a la lectura donada per Vidal-Quadras. Aquest autor omet els punts a

9. M. CRUSAFONT I SABATER. «Aurernbiaix, retrobada». L'Ardit 8. Barcelona 1991 pp. 22-25.


NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URCELL

1

2

3

4

6 5

8

7

9

411


412

M. CRUSAFONT I SABATER

inici de lIegenda tant a I'anvers com al revers. Es tracta,

pen) d'un error perque

aquesta puntuaci6 apareix al dibuix de Heiss i nosaltres ja la varern tenir present en

transcriure les llegendes." La novetat mes interessant es la N al revers en Hoc

de la M, detail que no poguerern corregir en descriure !'exemplar anterior incom­

plet perque justarnent el trencat partia aquesta lletra. Ara podem assegurar que la lectura bona es A VRENBIAX, en coincidencia amb la forma

emprada als segel Is

de la

corntessa," i que abona les possibles interpretacions de A UR-ENVIATS (envieu or 0 be or enviat] i de AUR-EN-BIAX (or en biaix equivalent a or mas­

sis). Els dos obols descrits a dalt i el que publicarern darrerament tarnbe tres encunys diferents, tant d'anvers com de revers. En publicar l'obol a ernetre

ens

aporten

fragmentat ens preguntavern si Aurembiaix hauria arribat haguessin arri­

diners. Era efectivament una mica estrany que nomes ens

bat dos obols, quan el

proces habitual es que aparegui primer el diner, que sol

esser mes abundant. No cal dir que en sorgir els altres dos obols

que mes amunt hem descrit havfern passat de la sospita a la quasi certitud. Pero anavern errats i la cosa

te la seva anecdota. Un pages havia trobat varies monedes al

hort i mostra un

fragment de Aquest, en albirar uns ornaments als espais del revers pensa en el tipus d' Aurembiaix i digue al pages: «La pe<;a es rara, llastirna que estigui tant incompleta!» I el que l'havia tro­ bat, creient que es tractava d'un exemplar despreciable digue, «oi que si?» i la feu miques entre els dits. EI crit d'horror del nostre amic arriba tard. I fou per aixo que quan nosaltres manifestavern el nostre escepticisme sobre els diners d' Aurern­ biaix el nostre amic ens contradeia. Nosaltres pensavem, pero, que tambe s'havia pogut confondre amb un diner d'Ermengol Vll/VHl. Finalment, pero, el temps Ii ha donat la ra6 i el diner d' Aurembiaix ha aparegut. De primer un altre fragment, una sencera. La descrivim tot seguit: despres pe<;a seu

diner a un amic nostre, bon coneixedor de la moneda catalana.

S.

Diner de bill6. Aurernbiaix. al

i rl com l'obol primerament descrit, num. 3.

pes: 0,61 gr. (un xic rnalmes) 6.

0

=

Fragment de diner. Pennet lIegir:a/

17 mm. Inedit

...

TES

...

tl.

..

BIA(X)

...

Resta

com

l'obol num. 4. EI fragment aporta com a element d'interes, l'altre manera que

quarterejat del revers, de

tenim per al diner les dues varietats de l'obol (Vid. fotografia).

EI diner sencer confirma tarnbe la correcta lectura A VRENBIAX, amb la N en

lIoc de la M considerada fins ara.

10. 11.

Vid, per excmple M. CRUSAFONT, Numismatica catalano-aragonesa citada. Vegeu M. CRUSAFONT, «Aurcmbiaix ...

»

..

citada.


413

NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URCELL GRA U a GERARD DE CABRERA (1208-1209 i 1213-1228)

Be que les emissions de Gerard degueren esser batudes entre e11213 i el1228 hem fet passar davant Aurembiaix per les connexions dinastiques i tarnbe tipologi­ numerari respecte al del seu pare Ermengol VIII. ques que mostra tenir el seu Una prova Grau 0 Gerard emetia en la cronologia indicada es I'enpenyora­

que

ment que feu de la moneda I'any 1226.12

La novetat mes interessant de Gerard ha estat la recent descoberta i descrip­ cio de I'obol corresponent al diner de bi1l6 ja conegut." Mes tard n'han aparegut altres exemplars. Nosaltres podem fer aportaci6 d'una curiosa varietat del diner que omet una de les lIetres segons podem veure a la descripci6: 7.

Diner de bi1l6. Gerard de Cabrera. al

+ GERAD9:COMES

(cornenca a baix)

Bacul de base bifurcada sobre V d'extrems

car­

golats enfora. rl

+

VRGELLENSIS

pes: 0,78 gr. 0

=

Creu interior patada.

19 mm. Inedita.

Podem veure que manca la L de GERALD a l'anvers.

PERE D'URGELL (1347-1408) Entre Gerard de Cabrera i Pere

d'Urgell les novetats mes interessants han

estat dins les noyes varietats de les incuses de Teresa d'Entenca, la mes notable de

les quals porta llegenda COMS i es, per tant, anonima, encara que nosaltres pen­ com a abrevia­ sem que correspon igualment a la comtessa i que cal interpretar-Ia tura de Ha estat recentment," aixf com tarnbe la siste­

COM(ITI)S(A).

matitzacio

de

publicada

les nombroses varietats de

les incuses al

seu

nom.

Tarnbe la

localitzaci6 de les abundants troballes de Ilautons incusos abonen per la seva emis­ si6 a Balaguer i no pas al taller habitual d' Agramunt. Jaume I

Seguim doncs mancats de numerari atribuible a Alvar (1243-1267), a darrer d'Urgell (1328-1347) i a Jaume II d'Urgell (1408-1413) encara que a aquest com a rei un d'Arago." varern atribuir, de forma molt hipotetica, tipus jaques dies a de I'effmer tenim monedes IX, sobrevisque pocs Ermengo[ que Tampoc Pone de Cabrera (1236-1243) i si en aquest darrer cas [a brevetat del regnat expli­ ca l'absencia, en els altres tres cas os resulta forca singular. Aixo fa pensar que encara ens

manquen monedes urgelleses.

12. BOTH, vol. I. pag. lSI. 13. R. COMAS, «Una moneda inedira del comiat d'Urgcll». L'Ardil4. Barcelona 1989 pp. 136. «Nova incusa del corntat d'Urgell», L'ArdiI4. Barcelona 1989, pp. '133-135. 14. M.

CIWSAfONT,

15. M. CIWSAFONT. Numismatica catalano-aragonesa

...

op. cit. Tipus 355.


414

M. CRUSAFONT I SABATER

Hi ha hagut, en canvi, una interessant novetat en el regnat del comte Pere i ha estat

l'aparicio de l'obol corresponent al seu escas tipus heraldic. El descrivim a

continuacio:

Obol de billo. Pere d'Urgell.

8.

al

+.P.DEI.GRACIA:

rl

+

Escut en cairo amb armes catalanes i d'Ur-

gell partides verticalment. COMES: VRGELLI Creu interior patada amb punts als espais.

pes: 0,36 gr.

0= 13 mm. Inedita,

Un segon exemplar respon a la mateixa descripcio encara que es de diferents encunys (Vid. nurn. 9). Pesa 0,34 gr. i el 0 es de 12,8 mm. Cosa excepcional d'aquest obol son les considerables

simplificacions de la lIe­

genda en relacio al diner. Aixf a I'anvers el PETRVS ha quedat reduit a unica­ ment la

Pial revers ha

desaparegut la part final ET VI al-lusiva al vescomtat Aquestes supressions han perrnes al gravador de poder disposar rnes comodarnent les Ilegendes dins una peca tan petita i I'art hi ha guanyat perque en resulta un tipus molt elegant. Aquests obols son, que sapiguem, els unics coneguts i del diner n'han apare­ gut alguns exemplars, pero segueix essent molt escas. Aquest tipus monetari heral­ d' Ager.

dic del comte Pere trenca amb la tradicional figura del bacul i sembla

correspondre

a la

que ha de documentada emissio a Barcelona de I'any 1374, autoritzada pel

rei Pere el Cerimonios."

CONCLUSJO Fa pocs anys

tinguerem ocasio de meravellar-nos per I'increment dels tipus

atribuibles al com tat d'Empuries. Dels 9 tipus coneguts per Botet haviern

passat

rapidarnent als 14. Si ara la dotacio emporitana sernbla que s'ha estabilitzat, l'embranzida de les descobertes al comtat d'Urgell encara ha superat aquella rapida

progressio. Hem

passat, efectivament, de Is 12 tipus basics coneguts per Botet als 23 actuals. Encara hi podem afegir la importantissima descoberta documental que ens assegura l'ernissio de moneda pels bisbes d'UrgeU, amb tip us que avui encara ens son des­ coneguts. Si observem que tenim encara 4 diners sens l'obol corresponent i dos obols sense

que

el diner, si pensem en el cas d'Aurembiaix i considerem el vessant

ens obre

ten encara moltes descobertes a fer. EI com tat ta

ampliarnent obert.

16.

episcopal

la dada documental abans comentada, s'imposa la conclusio

BOTEr, vol I. pag, 152.

que res­

d'Urgell es un tema que es manifes­


Els obols de Girona del temps de Ferran II F. DOMINGO SELLART

Les encunyacions de moneda local fetes per la ciutat de Girona en les darre­

segle XV foren especialment conegudes per Botet i Sis6, que ens d6na arnplfssima informaci6 en la seva magna obra Les monedes catalanes. D'aquesta obra extraiem que a I'empara de la llicencia obtinguda de l'Infant ries del

I

Enric el 25 de juny del 1482 per a fabricar dues-centes lIiures de menuts, es fabrica­

obols, ja que a l'entrega de peces encunyades realitzada el dia 23 d'agost d'aquell any hi figuren 10 lIiures, 17 sous i 8 diners en «obolos sive rnaylles». ren tam be

D'altra part sabem que el dia 4 d'agost de 1483, s'obri la caixa on es desaven els encunys, (per tal de procedir a l'encunyaci6 autoritzada el21 de juliol de 1483)

la qual contenia entre altres «altre encuny de batre de les maylles derrerament batu­ des».

Arnb aquestes dues notfcies sobre encunyaci6 d'obols a Girona, que ens d6na Botet i

Sis6, sabem que s'encunya una petitfssima quantitat d'obols, pero no

sabem amb quins tipus foren encunyats. Hem de suposar que es varen emprar els mateixos tipus de menuts, es a dir una G gotica en una cara i l'escut en cair6 arnb les armes de Girona a I'altra. Aquests obols no ens s6n actualment coneguts.

Botet, en un text inedit escrit a finals del segle XIX anomenat Numismatica Gironina, en un full solt intercalat a la pagina 69, transcriu un document que es troba al full 50 del Lligall I de Moneda de l'Arxiu Municipal de Girona, que diu aixf: «Dicta die (22 de novembre de 1483) honorabili Bernardus de belloch, ffran­ ciscus camos, Anttonius Ginesta, Poncius Julia et Petrus Carles Jurati anni presentis

Civitatis Gerunde, ordinarunt quod cudantur de presenti in dicta Civitate quinqua-

l. JOAQUIM BOTET I SISO, Les monedes catalanes. VOIUlll II. Barcelona, 1909.


416

F. DOMINGO SELLART

ginta Libre obolorum vigore licencie cuius vigore nunc cuduntur minuti, que ordina­

ciofuitfacta Is (?) presente me notarii et testis prejatis» i copia un dibuix, que hi ha al damunt i al marge esq uerre del document, d'una petita moneda que rnostra en una de les cares un escut reial en cair6 (poe clar), i a l'altra una creu d'extrerns eixamplats amb un punt a cada angle. Botet ens diu que ment

aquest es el tipus dels obols que es manava encunyar. Per aquest docu­

sabern, doncs, que s'ordenava l'encunyaci6

d'acord amb

la llicencia

obtinguda

de

de

cinquanta lliures d'obols

1'ln£ant Enric el 6 d'octubre de 1483

d'encunyar 400 lliures de menuts. ALes monedes catalanes, Botet ens inforrna d'aquest document, i ens diu el dibuix

que

podia correspondre al tipus dels obols ja que creia mes logic que aquests tinguessin els mateixos tipus dels diners, i que nornes se'n distingissin pel no

pes i el modul. ta a na,

Ultimarnent, hem tingut la fortuna de coneixer una petita moneda que s'ajus­ la descripci6, excepci6 feta de que les armes no s6n les reials sin6 les de Giro­ Crusafont, a «La moneda catalana local (s. XIII-XVIII)>>,' a la nota numero 6

de la pagina 173, ja ens advertia d'aquesta possibilitat. Aquesta moneda

correspon

ala seguent descripci6:

Anvers: Escut en cair6 arnb les annes de Girona. Un punt a cada buit. Orla

triple? de punts (no es veu la mes exterior), la central de punts rnes grossos i mes separats. Revers: Creu d'extrems eixamplats amb un punt a cada

angle. Triple orla de

punts, la central de punts mes gross os i mes separats. Es de billo, pesa 0,31 gr., i el diametre es de 9 mrn. Creiem que no es pot pas dubtar que aquest obol

pertany a aquesta emissi6

(llicencia del 6 d'octubre de 1483, i ordre del 22 de novembre del 1483), la possibilitat que els tipus d'aquesta ernissio fossin els mateixos

pero cap de l'emis­ els que

si6 de llicencia del 2S de juny de 1482. EI fet que en el document on s'ordena l'encunyaci6 d'obols hi figuri un dibuix amb els tip us que havien de tenir, ens fa pensar en un canvi de tipus respecte a la

primera encunyaci6, ja que com diu Crusafont' «atesa La tosquedat deLs senyaLs de Girona d'aquest primer periode hauria estat moLt dificil sense un canvi de tipus de distingir diners d'obols».

2.

MIQUEL CRUSAFONT I SABATER. La monetta catalana local (5. XIII-XVIII). Barcelona, 1990.


Manipulacions monetaries a Valencia a finals del segle XV JORD! VENTURA

Una

manipulaci6 monetaria que sembJa haver-se donat correntment entre

nosaltres, almenys al llarg del segle XV, fou la del trafic de peces fraccionaries. Les transportaven d'un

pais a un altre, segons que el seu valor en el mercat fos

superior en un lloc 0 en un altre. Les feien circular 0 les fonien, segons igualment que resultes convenient per als operadors, que solien ser personatges situats en llocs clau de les institucions monetaries. D'altra banda, amb mes 0 amb menys

autoritat; pero tenint sempre a les mans la decisi6 ultima damunt del curs de les peces encunyades. Just abans de la primavera del 1437, Arnau de tractat de les monedes catalanes per tal

Capdevila ja cornpongue un

d'aconseguir que les autoritats barceloni­ art de La billoneria pel qual, taJ estiguessin l'aguait mateix com ell ho explicava, un regne podia ser rabat e gas ta t. Una de les seves diverses conclusions era que negun [abricador de les Seques no deuen entrevenir en alguna ordinacio e moderacio de les monedes,' I es que, efectivament, els qui es trobaven facultats per la monarquia per a indicar el valor de la moneda, podien decidir que, en un moment donat, havien de modificar-se les equivalencies monetaries i ser declarades invalides les peces que, fins a aquell moment, estaven nes

a

del que ell

circulant.

1.

A.H.C.B., Diversorum, 6, folis 62 a 94.

anomenava


1. VENTURA

4]8

segle XV, el regne de Valencia hague de patir sovint aquell estat de coses. Els canvis monetaris, i les manipulacions, duraren mes de vint anys. E11480, hi hague l'anomenat abatiment de fa moneda. Es a dir, que la Durant el darrer quart del

moneda antiga, la del regnat anterior i d'altres, fou totalment desvaloritzada i can­ viada. L'ordre causa tota men a de problernes, que a nivell popular es traduiren en

avalots, fins al punt que calgue crear setze lloctinents de .i usticia per a reprirnir-Ios. En termes economics, la supressi6 brutal de la moneda defectuosa, comporta que

l'encunyament ordenat de la nova no es fes tan rapidament com tenia lloc la desa­ parici6 de l'antiga. El proces deflacionari que el fenomen provoca cristallitza una enorme

escassetat de

n umerari

valencia. De tal

manera

que, tres anys mes tard,

patia les consequencies, havia minvat el cornerc i, per tant, havien disminuit de manera considerable els ingress os de la tot el sistema creditici del Pafs Valencia en

mateixa ciutat de Valencia.' r si be tot el poble en resulta perjudicat, fins la Corona i els seus oficials no en sortiren indemnes. Ho sabem per Jes protestes, i les ordres de protecci6 reial, que en

resultaren. Un dels perjudicats havia estat Ramon Torrelles, canceller i justfcia criminal

de Valencia

l'any de Yabatimeru. «Per ra6 de la administraci6 del (seu) ofici», el

magnific mossen Torrelles es troba que tenia en poder seu «certes quantitats de monedes naccies e minvades. que li havien causat la perdua de 43 !liures i 14 sous. mestre racional Joan Ram Escriva que se ri'encarregues, sense

EI rei orden a al

pero precisar ni donar rnes details de quines rnonedes es tractava.' Earl J. Hamilton,' com es natural, s'ocupa del cas i arriba a unes conclusions que, fins a un cert punt, ara podem matisar. Es tracta d'un altre cas que he trobat, que ens ajuda a fer aquestes matisacions. De fet, el document que transmet el cas ens fa adonar fins a quin punt havia arribat el retard a resoldre algun dels punts secundaris de l'abatiment de la moneda. Resultava que, sis anys despres, el juny del 1486, encara hi havia algu que procurava ser compensat per les perdues sofer­ tes en el canvi del

valor de la rnoneda. Es tractava, ben entes, d'un oficial del

govern. Mes concretarnent, era eilloctinent del batlle de Valencia, Galcera Gom­

bau, que en l'exercici de les seves funcions havia rebut unes quantitats relativa­ ment altes de «monedes naccies 0 minves».'

En

prendre les mesures necessaries per aturar la circulaci6 de la mala mone­

da, les autoritats nomenades al res peete manaren que, en el terrne de quatre dies, hom lliures

a

la sala de la

casa

de la ciutat totes les peces defectuoses que hi

3.

ERNEST BEl.ENGUER CEBRIA, Valencia en la crisi del segle xv. Barcelona, [976, pp. to7 i 108. EI 17 de maig del 1482. A.CA., Cancelleria reial, reg. 3615.2". numeracio, falis 12 r", v", i 13

4.

Money, prices and wages in Valencia, Aragon and Navarre (735/-/500). Massachussets, 1936,

5.

A.CA., Cancelleria reial, reg. 3642, folis 12 v", i 13 r", Maclin, 18 de jUIlY del 1486.

2.

-

1'0,

p.31.


MANIPULACIONS MONETARJES A VALENCIA

419

hagues, La ra6 oficial era que, aixi, es podria saber el dany rebut per la moneda. I en obeir l'ordre, Gombau es troba que tenia i hague de lliurar 950 112 rals d'argent curs so us i 9 diners. Es a dir, 18 diners per ra1. el valien 1.425 oficial, que, segons Pero quan, seguint les ordres donades, les peces foren pesades donaren un pes de

6 mares, 7

unces

i 3/4. EJ valor que els fou

atorgat era de 802 sous i 8 diners.

Segons les mateixes declaracions d'una carta reial, la perdua havia estat de 672 sous i 4 diners. 0 sigui, una mitjana de perdua de 8,488 diners per pe<;a. I dit d'una altra manera, nomes una mitjana del 47,15% de recuperaci6 del valor anterior. A prop, pero bastant per sota, dels 52,99% i 50,34% de les mostres de Hamilton. En can vi, i es aixo el que voldria fer notar, la mitjana dels tres percentatges sf que ens d6na un 50,16%, la meitat que venia a proposar I'historiador america.

Es dar que, fet i fet, tampoc no era ben be aixo, perque no semblaven haver tingut en compte el valor intrfnsec en plata dels raJs quan foren encunyats, ni la deducci6 que calia fer per ra6 dels drets de brassatge i de senyoratge, aixi com I'afebliment tolerat de les peces. Perc les autoritats volien mantenir la ficci6 d'un valor de circulaci6 igual a l'intrfnsec. I al capdavall, a la immensa majoria dels ciu­

tadans a la practica aixo no els interessava; i el que de debo els importava era que una

pe<;a que, legalment, havia tingut un vlaor de 18 diners ara, no menys legal­

ment, tan sols li donaven el valor atorgat al seu pes.

Quant ales peces d'or, Gombau es troba amb que 6 timbres, que legalment valien 60 sous, en pesar-Ios donaren 1 un

quart 1 diners i 10 grans, als quaIs atribuiren

valor real de 37 sous i 11 diners. En virtut de les disposicions legals, s'havien

perdut 22 sous i 1 diner. Es a dir, un 63,195% de valor rescabalat, 0 3 s. 9 d. de menys com a mitjana per a cada peca.

Un cop de mes, el percentatge de la mostra que he trobat s'assembJa pero es inferior als percentatges de Hamilton. La mitjana deJs 3 plegats ens resulta d'un

65,83% de recuperaci6. Una perdua del 34,168% com a terme mitja, prou gran certament. Pero sense arribar a la meitat, de

potser

es

que parlava la lletra reial. Encara que

referia, rnes aviat, a la minva dels rals que, efectivament i com hem vist,

sf que semblaven haver estat disminuint fins alSO per cent del seu valor. En el cas de Gombau, el rei considera totalment injust que hagues de supor­ tar una perdua soferta en l'exercici de les seves funcions. Per aixo mana el mestre

racional de Valencia, en Joan Ram susdit, que l'hi tingues en compte i no li fes pagar la diterencia. Tanmateix, i com es obvi, les circumstancies foren molt diver­ ses per a la gran majoria dels valencians.

EL PROCES CONTRA ALFONSO SANCHEZ

El 24 de juliol del 1494, un preg6 general prohibf el curs de la moneda de bi1l6

procedent d' Arag6, el Principat de Catalunya i les ciutats de Florencia i Siena. La moneda fraccionaria de fora del regne havia envait el mercat. Aviat, pero, el13 de febrer del 1498, adduint que la moneda menuda escassejava, el municipi dernana


.I. VENTURA

420

permis per a batre menuts valencians, batiment que no es realitza fins bastant mes tard." De forma que, fins al 1501, no s'encunya la moneda fraccionaria que tant es necessitava. En aquell any, tanmateix, la seca bate 11.969 mares de diners menuts; i la casa de la moneda

fer-la,

prosseguf les seves deslliurances I'any 1502 i e11504. Per a

havien estat fosos els menuts de bill6, majoritariament senesos i

f1orentins,

que circulaven per la ciutat. Aquesta era, almenys, l'estat de la questio, fins que la

proces incoat contra el noble conyers Alfonso Sanchez ens ha

descoberta d'un

revel at la relaci6 detallada del que succei. Tant a ell com al racional de Valencia, Gaspar Amat, els acusaren de diverses malvestats contra la ciutat i el regne. Les malifetes amb que eren

inculpats anaven des de provocar una greu crisi de subsistencies, per tal d'especular amb el preu del blat que agabellaven, fins a manipular de manera ultrancera la moneda fracciona­ ria del pais, passant en I'endemig per provocar la venda obligada del ferro d'una mina posseida per Sanchez. La carestia extremada del preu del bait havia acabat per suscitar un avalot popular dels valencians que, el 6 de maig del 1503, es revoltaren i atacaren els res­

ponsables de I'aprovisionament valencia: «la gent replegadissa, ab crits e avalots ( ) anaren dreta via a casa del Racional, volent invadir aquella e cornencant a tirar-li pedres, dient ab crits e avalot moltes paraules prolixes de recitar. ( ) Ana­ ren per 10 camf de Sant Vicent a la cas a de Joan Albert ( ), furcaren e cremaren una porta que es ales spalles de la casa e ort, e entrant en aquell noy dexaren fulla ...

...

...

ni ramf sancer.i.s

'

La repressio dels avalots per les tropes governatives no impedf que les rernors de la revolta arribessin ala cort. La monarquia hague de tenir en compte les acu­

sacions populars i posar en marxa una enquesta que descobrfs la veritat dels fets, Per tal de dur a terme

persones. Una,

era

aquella inspecci6, I'estiu d'aquell any el rei nornena dues

el fiscal misser Joan Tort. L'altra, de manera ben tfpica, que un

cop de Illes posa en relleu el caracter d'instrument amb que Ferran el Catolic con­ cebe la Inquisici6 espanyola, era I'inquisidor del tribunal Valencia.

Obviarnent, el rei s'interessa forca per la marxa dels processos. L'll d'octubre del 1503 insistia prop de misser Joan Tort perque tomes a anar a Valencia «para los processos que por vos, juntamente con el inquisidor de Valencia, se han principiado»." El rei, que es trobava a Girona, Ii rnanava que, «sin dar conclusion

en

alguna, vos partays y vengays a nos para que, havidas las provisiones necessarias, podays yr a la dicha ciuda de Valencia a fazer los dichos processos, e todo 10 que mas cumpliere a nuestro servicio». dilaci6n

6.

Felip Maieu Llopis, La Ceca de Valencia y las acuiiaciones valencionas de los siglos XI// 01

XI/I!!. Valencia. 1929, p. 95. Arxiu Municipal de Valencia, Llihre de Cartes, anys 1496-1502. A.M.V., Manual de Consells, id., foli 68. I Arxiu del Regne de Valencia, Mestre Racioual, L.D., 1504-1577. 7. O.

A.M.V., Llctres Missives. reg. g3 34. [oli 127 r". Publicat a lapcndix n°. 7 per Ernest Belenguer,

cit., pp. 335-337. 8. A.CA., Cancelleria reial, reg. 3670, r. 50 v".


MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA

421

Ernest Belenguer, que cita el fet perc no reprodueix al seu llibre el text de la carta reial, opina que la convocatoria era

que Ii esqueia

...

«per adoctrinar-los tocant a la conduct a

per portar els seves activitats a bona fi»." I es ben probable; en un

sentit 0 en un altre. En tot cas, misser Tort no tarda a ser retirat del cas, «afligit

oportunament per una indisposicio ffsica», diu Belenguer. Els nous encarregats del

serien els dos

cas

inquisidors del moment, Juan de Loaysa i Justo de San protonotari, i misser Eiximeno

Sebastian, aixf com els juristes misser Ribalter, Ros, procurador.

Com es natural, als encausats els semblava que el proces durava massa. De

fet, calgue reclamar tot el que li pertocava; i la corona ho feu, en rnes d'una ocasio. En base

a un

document del 1506, Ernest Belenguer deduf que, un cop closos els

processos foren duts de Valencia a Barcelona. Efectivament, el 21 d'agost d'aquell any el rei ordena que fos admes pels oidors el compte presentat pel fill del tresorer

general que, temps abans, havia pagat 190 lliures de moneda barcelonesa a misser Joan Tort en concepte de dietes i salari pel seu trasllat de Barcelona a Valencia i els temps que dedica a efectuar els processos, i al notari (inquisitorial) Juan Perez 34 lliures i 2 so us de moneda barcelonesa per 62 dietes que consagra a transportal' de Valencia a Barcelona, on era la Cort, els processos efectuats pel mateix misser Tort i l'inquisidor de Valencia, Justo de San Sebastian."

I, per tant, Belenguer, en no trobar els processos al nostre antic Arxiu Reial, es

demanava: «On son?» Pero es que tal vegada no tota la documentacio ana cap a

Barcelona i, ames, les actuacions processals no foren tan rapides com podia sern­ blar. En

efecte, els registres

d'Inquisicio

ens

de la

correspondencia reial referida a questions

revelem com, encara, el 16 de marc dell 504, els process os

no

mi es venido el racional

insistia a veure'ls: «Inquisidores, a Gaspart Arnat, diziendo que dentro del tiempo de los tres meses que le fue asigna­

estaven closos i el rei

do eJ dio sus

testigos de defensiones y se fizo pol' su parte todo 10 que convenia, su desculpa; y que me supplicava mandasse venir el dicho

por donde parece de

processo a fin que la verdat se vea, e no haya el d'estar aqui gastando. E parecien­ dome cos a razonable, acorde de vos fazer la presente, por Ja qual vos ruego y encargo que si assi es que'l dicho processo esta pOl' parte del dicho racional con­ cluso, e no haviendo otra cosa que fazer en el, cerrado y sellado 10 embieys luego aqua para que 10 mandemos vel' y visto proveer 10 que fuere justicia, a descargo de mi real consciencia»." La carta

era

datada de Medina del

Campo i, par tant, podem suposar que,

almenys, es alia que fou trames el proces de Gaspart Amat. De fet, pel que fa al 1504, el rei Catolic sojorna sempre a Castella, a Medina del Campo especialment.

9. O. cit., p. 251. 10. Ernest Belenguer, o. cit., p. 252, A.C.A., Cancelleria reial, reg. 3602, Ioli 198 r". 11

Archive Historico Nacional de Madrid, lnquisicion, Ilibre 243, Ioli 132 r",


422

J. VENTURA

L'any seguent, 1505, el passa tam be a Castella. I el1506, residi a Castella, a Lleo, a Galicia i a Arago; i no fou fins a principis del mes d'agost que torna a ser a Barce­ lona. Mentre que la tramesa anterior dels processos, feta cap a Barcelona, havia de ser per forca, i segons I'itinerari de Ferran el Catolic, entre I'abril i el novembre del 1503, mesos en que el mona rca estigue ala ciutat."

LA INVESTlGACIO INQUISITORIAL

Les nostres recerques a la documentacio inquisitorial ens feren tenir la sort de

trobar, entre els seus registres, el que havia conservat el proces del Iloctinent de tresorer reial a Valencia, Alfonso Sanchez. Comptat i debatut, la deduccio que un

proces menat per inquisidors es trobaria entre els documents del sant ofici, havia resultat encertada. EI mirnero de registre que te avui el proces, pot donar-nos una idea de la feina que representava trobar-Io: el 5.312, expedient n°. 513 El procediment que utilitzaren per tal de dur a terme la seva investigacio, fou I'usual a totes les inquisicions del tribunal. Convocaren els testimonis, i els interro­

garen, seguint una pauta que havien establert previament, L'anomenaren «Memo­ rial de algunes coses que 10 tresorer y 10 racional han fet en aquesta nostra ciutat de Valencia» que, sens dubte, els havia preparat algun subordinat.

Comprenia els setze punts seguents: 1. «Primerament, se pot pro val' que Esparset, jerrna de hun jove que stava en casa

de Cardona, notari, fon pres perque roba la ymage de nostra Senyora, la

qual esta en Santa Clara. Y, essent pres, y tenint indicis molt clars, 10 feu libe­ rar

10 dit Alonso Sanchez. Y son testimonis micer Bosch; Robiols, notari;

Loys Perez, criat seu; y los de Santa Clara». 2. «Item.

Solsona, Moncada y altres, per les esplanicades que hun escuder dona a Miranda, entraren en Santa Caterina. Y, abracat ab 10 crufici, donaren de coltellades a 10 qui havia donat les esplanicades. Y I'hagueren mort dins la

Sglesia, sino per alguns que'l socorregueren. Los testimonis d'esta brega son Sanchot de Marchallena y son fill. Y 10 dit tresorer los feu exir per la Corona.

Los testimonis de aco poran ser los mateixos de la cort». 3. «Item. Perot Pascual dona de coltellades a mossen Jaume Pelegrf, en Sent

Esteve, abracat ab 10 capella que dehia missa. Y estant los oficials determinats per

a

penjar-Io. 10 tresorer feu 10 donar a la Corona. Testimonis mossen

Jaume Pelegri, y mossen Manuel Exarc, y altres que ells diran».

12. ANTONIO RUMEU

DE

ARMAS,

ITINE/?/IRID

DE

LOS

REYES CA TOLleDS

1974, pp. 291-300 i 302-327. 13.

A.H.N., Madrid, lnquisicion, 11. 5. 312, expedient n". 5.

(I474-J516). Madrid,


MA NIPULA CIONS MONETA RIES A

4. «Item. Fonch

VALENCIA

423

quitat hun censal de la confraria de Sent Jaume, y foren

deposats los dines en la taula. Y 10 tresorer, perque no isquessen de la taula, destorba que, en quants carregaments la ciutat feu, no prengueren aquells dines. Y a la darreria vent 10 sindich que no prenien aquells dines, volgue

saber la causa y digueren-li que 10 tresorer ho havia destorbat. Y tingueren­ los d'esmercar en altra part. Lo sindich deposara, com ho sap». 5. «Item. A mossen

Genovart, prevere, foren quitats setmflia y cinch-cents

so us

de hun censal. Y, segons la voluntat del testador, havien d'estar deposats

la

sagrestia de Valencia. Ha tres mesos que no'ls pot traure de la taula.

en

Testimoni 10 mateix rnossen Jenovart, que es criat del canonge Fira». 6. «Item. A la muller d'en Berthomeu Pin6s fon feta gracia per los majorals de la confreria de Sent Jaume de certa

quantitat per a casar una filla sua.

Rebe-la 10 tresorer en dos 0 tres anyades que la donaren. Testimonis mossen Jeroni Aguilar, Miquel Berenguer y Geroni Belluga. La dita

na

Pinosa diu

que no ha rebut dita quanti tat». 7. «Item. Per provar que la taula es del tresorer, se pot informar del canonge

Sort, qui Ii feu carregament 0 qui li ha arnprat los dines. E axi mateix, se pot informar de Christofol Calbo y de Benito Pinello».

8. «Item. Per provar quant tot 10 regne de Valencia es subhordinat al tresorer, se

pod en informar de rnosen Manuel Exarc, de mossen Gaspar Masco, de

Frances Marti, quin salari paguen de la clauquilla, sense servir 10 ofici, al dido de casa del tresorer».

9. Item. «Ax! mateix, se poden informar de Bonet, 10 baxador, qui es guarda del vi, si dona la meytat del salari a Joan de Sent Boy, criat del tresorer, sense

servir 10 ofici». 10. Item. «Huyt 0 nou anys deu haver que fon comprat per 10 tresorer cert forment podrit de Miquel Perez, a raho de hun florf. Y fon mesclat ab 10 asse­

gurat, que era molt bo, y reparti'l entre la gent a gros preu. Testimoni en PIa, notari, de les paraules que hou dir a'n Pere Marti, de l'almodf. E ax! mateix pot testificar en Jaume Gombau, pellicer, af sob re aco com sobre'l naltracta­ ment que'l tresorer Ii feu perque no volia aderir, essent ell conseller, per huns dines que volia carregar 10 tresorer sobre la ciutat de Valencia». 11. «Item se

poden informar de Joan Li, 10 fuster, quin forment carrega en

Oriola 10 tresorer en l'any. DI.» "12. «Item se poden inforrnar, ax! mateix, de Benito Pinello, quin fonnent 0 farina vene 10 tresorer als de Yvica». 13. «Item. Per saber quant publicarnent compraven los menuts per part del tresorer, ab taules parades en 10 mercat de Valencia, encara que 10 nom fos d'en Bernat Pallas, que era mestre de la sequa y home pobre. Se poran infor­ mar de mossen Loys Masc6 y del canonge Gomiz, que es 10 que repongueren los que tenien les taules parades, reprenent-Ios ells del desorde que fehien en

comprar aquells menuts publicarnent».


424

J. VENTURA

14. «Item. Ax! mateix, se deuen inforrnar del Senyor de Manizes, que fon hu de Is elets en 10 bras militar per fer contradiccio en 10 batre dels

me nuts

y en

presencia sua se feu I'ensayg, de quina liga eren los menuts que alli se fehien. Y per ell

se

poran saber

algunes particularitats que conferixen

molt per

aquest negoci». 15.

«Item, es mester que vostra Senyoria envye per mestre Comte, 10 mestre

della Longa, per a que testefique qui s'eriportava la cals y pedres, y altres cos­ ses per a

obrar ses chasses, les quaIs coses pagava Vallencya yells obraven ses

chases»." 16. «Item, per 10 ferment y altres cosses, dels quais se fan en l'almodu, testyfy­ cara Bardaxf, senyor del molf de na Pelegrina. Esta en l'almodu». Introduccio i difusio de l.a moneda [crania EI sabater mestre loan de Celaya fou molt explfcit:

«Moltes persones, familiars de casa de Alfonso Sanchez, meteren de la dita moneda

estrangera en aquesta ciutat». Segons ell, eren Franci Cases, Lope Fer­

nandez, el factor del tresorer, Llufs Moncada «10 qui cremaren» i Jaumot de Gra­ cia. Es clar que al sabater Ii convenia parlar de manera tan categorica, ja que havia estat pres per haver guardat els menuts que Lope Fernandez li trarnete de Roma.

Per acabar d'encoratjar la seva Iranquesa, hi havia el fet que ni Fernandez, el fac­ tor rorna del

tresorer, ni Jaumot de Gracia, oi cap criat del tresorer,

no

havien

presos per aquell afer i, Celaya notava arnargarnent, el motiu d'aqueLla immunitat era: «per esser del dit thesorer; e ells se passejaven per Valencia». estat

Celaya afegf que havia sentit dir «que en 10 Grau, sobre'l pont, s'esclata hun barril de aquells de la rnoneda, e que caygueren dels dits menuts en la arena. Y los estaven cercant, los quais digueren que eren de Francisco Palomar, 10 qual te com­

panya ab 10 thesorer. E que llavos no ague nengu que posas ernpach en metre dita moneda», I prosseguf: «apres la dita moneda es estada inhibida, y apres cornprada e

torn ada

a

batre altra moneda menuda». Tanmateix, curant-se en salut,

afegia:

«Pero no sab si 10 dit Alfonso Sanchez la ha comprada».

Aixi i tot, donava una bona llista de persones que podien testificar com ell: Johan de Logronyo, i els veins del Grau Sancho Tornos, Johan Perez, Perot Selles, Pedro de Tornos i Pedrol, biscai, A continuacio, hi hagueren les deposicions de dos peraires. Al principi, el pri­ mer, Pere

Valenti, fou bastant clar: «Se ha mes molta moneda en 10 regne, menu­

da. Senesos y florentins, e cathalans, e stats

inhibits,

e

se

son

comprats

dos

perpinyanesos de baxa valua. E apres son diner, palesament, en 10 mercat. E que

a

14. Hem de rernarcar que, a partir de l'article 15. aixf com a116, ernpirjora la calligrafia j l'orto­ grafia del qui escriu el memorial, sens dubre una altra persona.


MANJPULACIONS MONETARIES A VALENCIA

425

Pallas, mestre de la seca, la qual se regex per Alfonso Sanchez, ne cornpra molts». Pen), immediatament, salva les aparences, dient que no sabia «si 10 thesorer e sos factors han rnes de dita moneda en 10 regne». Tot i que insinuava: «Be es veritat fus en la seca»." que sab que de la dita moneda se ha Carles del velluter declaracions Les Capsir, el 5 de juliol, foren

encara

rnes

substancioses: «Trobant-se ell en Roma, en l'any mil cinc-sens e hu, veu per esperiencia que hun factor del dit Alfonso

Sanchez, nomenat Pere Macip, venia les mercaduries

li pagassen en quatrins. E deya palesa­ que venia en Roma, ab pacte que los preus ment que ho feya per trametre'ls a esta ciutat al dit thesorer».

Ames d'aquella incriminaci6 tan directa, en Carles Capsir podia agregar que moneda al

«E en

pais: l'aplec de quattrini havia causat una certa pentiria d'aquella rnossen Marti de lletra de hu rebe una del dit de 10 mes apellat any. 01., gener La rebe a .xv. de estava en Espoleto. qual Bujamant, prevere amic seu, 10 qual gener de dit any, resposta de

un'altra lletra que 10 testimoni havia feta. Entre les

quaIs coses Ii feya avis a ell que havia molt cercat per tota la quatrins. E 10 amich seu Ii

respongue que

no

terra

si's trobaven

se'n trobaven, e que la rah6 era per

quant hun factor del thesorer de Valencia, pochs

dies havia, ne havya tret de tota

aquella terra en suma de quatorze-mflia ducats». La xifra era prou important; ja que, comptant a ra6 de 21 sous per ducat al canvi oficial, allo representava 294.000 sous. 0, el que es encara mes exacte des del no menys que punt de vista de la moneda que el poble feia servir realment,

3.528.000 diners.

L'interrogatori que vingue a continuaci6, valla pena que el reproduim sencer: Quin guany era en portar a esta ciutat los quatrins?» «-

«-

Que en cent ducats se'n guanyavan cinquanta. E la raho es aquesta: per vallo

trenta-dos so us e

ducat quant en aquella terra, contant los quatrins a sous, mich, e en Valencia vallo ducat .xxi. sous». La martingala era, doncs, ben clara. Jugant damunt del fet que l'equivalencia oficial entre el ducat, els quatrins i els so us feia que la moneda de compte donava a

Italia 32,5 sous i a Valencia 21 sous, els factors d' Alfonso Sanchez li feien guan­

yar rnes del 54%

a

cada operaci6 base. I el que es

pitjor, no content amb haver­

aprofitat a Valencia, el testimoni assegurava que el tresorer Sanchez se a aprofitar enviant la moneda novament a Italia, on gairebe havia substancial: repetit l'operaci6 amb un guany, si no semblant, almenys prou se'n

n'havia tornat

Interrogat si sab que apres dita moneda sia estada inhibida». «Dix que sab que fonch prohibida una volta, y apres la tornaren a licenciar. E venian publicament a apres la tornaren a prohibir. E apres de la dita prohibici6 se «-

dos

quatrins a diner. E tots, 0 la major part, s6n venguts a mans del dit Alfonso

15. A.H.N.E

..

5312, 5, foli II r". i v", i foli 15 r".


426

1. VENTURA

Sanchez, e no creu que'ls haja tornat a batre, sino que'ls ha tornat a Ytalia. Per quant, tornant-los a Ytalia, tornava a guanyar mig ducat per ducat, poch mes 0 menys. Y la raho es aquesta: per quant, acf a Valencia, comprant los dos quatrins per hun diner, son per ducat .xxxxii. sous, e alla en Ytalia vallo ducat .xxxii. sous

.vi., axf que la resta y guanyava».

L'operacio es mes senzilla del que sembla. Amb tot aquell seguit de prohibi­ cions, ide noyes autoritzacions per a circular, i d'una nova prohibicio, el resultat era que, per valor d'un

ducat, els factors del tresorer podien adquirir I'equivalent en

quattrini de quaranta-dos sous, quan a Italia la paritat oficial del ducat era nornes de 32,5 sous, com ja abans havfem assenyalat. Aquest cop l'operacio, si be era ben lluny de reportar el percentatge de l'anterior, sf que donava almenys un 29%. EI testimoni

nes

explicava que, en veure aquella mena de negoci, algunes perso­ s'havien adonat de la jugada, I'havien portada a terme pel seu compte; i, que

es c1ar, havien estat empresonades i havien vist els seus bens confiscats.

L'exernple

del tresorer havia bastat per a exculpar-los. EI perjudicat havia estat, com

sempre,

el poble senzill:

«Moltes persones, vist 10 guany que 10 dit the sorer feya en portar a esta terra dita moneda, han usat de dit arbitre; moltes de les quaIs, apres de la ultima prohi­

bicio, foren presos e sos bens secrestats. E perque, per lIur defensa, prenyan e

deyan que fos primer castigat 10 thesorer, que'ls havia rnes en la dita pratica e trac­ te, e que apres castigaven a ells, ha vist 10 testirnoni que nengu de aquells ne ha

hagut dan, sino los del poble, que no y merian mal. Perque 10 que's trobava ab cent

ducats de aquella moneda, apres no's trobava sino ab

cinquanta, perque'ls

havia de donar dos quatrins a diner». El mateix

dia, el corredor d'orella Pascasi Serra corroborava les afirmacions

del testimoni anterior, amb l'addicio d'alguns detalls: «En

poder del dit Alfonso Sanchez arribaren certs barrils de moneda, no

podria dir quants ni quants no, sino que li digueren que'n havian portat deu 0 dotze barrils, dels quais ell ne veu hu pie de dita moneda. E 10 tant que

meneja, que pesava no'l podia moure; e que eren menuts senesos e ftorentins. E sab-ho per­

que li'n feren pagament de certs traballs de correduries que per 10 thesorer havia fet. E 10 dit barril veu en casa del thesorer». «E que Johan del Vinyo, factor del

thesorer, 10 qual esta e habita en casa de

aquell, feu venir dita moneda. E sab 10 testimoni que dita moneda fonch inhibida per dues vega des, e apres se son venuts e encara se venen dos quatrins per hun diner. De manera que 10 qui tenia cent ducats de aquella moneda, no Ii valian sino .L. ducats».

Pero, com daltres, tornava a cobrir-se abans de fer una afirmacio categorica: «Si 10 dit thesorer los ha comprats ni'ls ha fet batre ni no,

que no ho sab 10

testimoni». El 6 de juliol, l'assaonador Lluis Traus tarnbe confirmava les dites dels testi­

monis

anteriors, aclarint una de les maneres en que els menuts italians havien


MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA

427

s'havia prestat, transportats d'Italia a Valencia. Metode al que ell mateix

estat sense

exit -els pirates francesos Ii havien pres tot el que duia-, ra6 per la qual els d' Alfons Sanchez l'havien legalment. Cap al 1500, Traus

perseguit

dependents

havia estat dos anys a Roma, on havia entrat en contacte amb Pere Macip, el fac­ tor d'Alfons

Sanchez que ja hem vist assenyalat, i del qual havia sentit dir ala ciu­

tat «que tenia tracte de ajustar moneda menuda de florentins per a trametre aqui a

Valencia». I

com

«estava

de partida per a venir en aquesta terra, Perot Macip y

Jaumot Gracia, que es un conves d'aci, parlaren a-n-a-quest testimoni, pregant-li que volgues pendre carrech de

LIn

bal6 senyalat e segellat, en 10 qual havia cent

Iibras de quatrins, e que 10 donas a Miranda, 10 del dit Alfonso Sanchez, thesorer, que ell sabia <;0 que de aquells havya de fer». Resulta evident que en Miranda havia estat l'encarregat de dur a terme l'ope­ raci6 d'aplegar la moneda fraccionaria italiana. I es per aixo que, per aquells qua­ trins no lliurats, el mateix Miranda presenta a la Llotja una demanda contra Lluis Traus. Pero el tribunal de la Llotja l'absolgue."

LA

QUESTIO MONETA RIA f L'ESPECULACIO DELS BLATS Quant al tema concret de la moneda, i almenys pel que fa a la documentaci6

conservada, no sembla pas que els investigadors haguessin seguit gaire les instruc­

primer Iloc, havien estat assabentats que, «per saber quant en 10 publicament compraven los menuts per part del tresorer, ab taules parades cions rebudes. En

mercat de

Valencia, encara que 10 nom fos d'en Bernat Pallas, que era mestre de

Loys Masc6 y del canonge Gorniz, que es 10 que respongueren los que tenien les taules parades reprenent-los ells del desordre que fehien en comprar aquells menuts publicarnent». No ens la sequa y home pobre, se poran informar de mossen

consta que ni rnossen Llufs Masco, membre d'una de les families principals valen­ a Valencia, haguessin estat ni el Gornis, molt

cianes,

tampoc

canonge

conegut

questionats pel que sabien. la infor­ tampoc no ho fou el senyor de Manises, Pere BoH, qui, segons contradicci6 en fer 10 batre 10 militar dels elets en bras maci6 rebuda, «fon hu per Com

dels menuts, y en presencia sua se feu 10 ensayg de quina liga eren los menuts que allf se fehien; y per ell se poran saber algunes particularitats que conferixen molt

aquest negoci».

circumspecci6 possible, la majoria dels testimonis allevaven la no pas al qui culpa al responsable real, que era Alfonso Sanchez. I, com era logic, Arnb tota la

donava la cara per ell, Bernat Pallas, que el1499 assumi el carrec de fonedor de la seca.

En realitat, Bernat Pallas era un mer lloctinent d'Alfonso Sanchez i, per tant,

16.- Ibidem, folis 30 v". i 31 r".


428

.I. VENTURA

nomes seguia les seves ordres. Quant a Alfonso Sanchez mateix, successor en el carrec d' Andreu Catala, era mestre de la seca valenciana des del 1488. Per forca, la gent s'havia adonat que el valor intrfnsec de les monedes de

plata era ben superior al que tenien legalment. Aixi, el para ire Francese Orti recorda els esforcos populars perque fos reconegut el valor que els rals tenien de debo al mercat: «10 poble ha fet grant instancia

que pujas 10 real a .xx. dines; y veu, per experiencia, que los reals se compran per a desfer a .xx. dines. «Encara que, de

seguida, declarava amb circumspeccio: «si Alfonso Sanchez ha tret plata 0 no, 0 altres coses, no y sab res». Tant el sobrestant Pere

Sanchez, alias d' Andres, com el cavaller Galcera

d'Eixarch, confirmaren el fet que les autoritats mai no havien volgut fer apujar el valor oficial clels rals fins a 20 diners. Com deia el

primer, «mai han volgut muntar

los rals a .xx. dines. E los argenters e altres los

compran a .xx. clines». Es a dir que, si be el valor oficial es mantenia a divuit, ben dessota de vint diners, el seu valor intrfnsec -reconegut pels

argenters, que els compraven per la plata que contenien­ ja era justarnent de 20 diners. Mentre que, com deia el magnific Galcera d'Eixarc, <<10 mal ne defecte no ve de ara, sino de molt

temps ha». Pero tambe obtemperava,

declarant que «no sab que 10 dit Alfonso Sanchez

haya treta plata»." circumspecta, es el que ja havia declarat l'algutzir de la Inquisicio, el magnific Joan Carrasquer, que havia «vist per esperiencia que los De fet, i de manera molt

rals se venien a .xx. dines per a desfer-Ios e se n'han tans desfets

que en vides se'n troba negun». Apressant-se a ategir, pero: «Si los dits Alfonso Sanchez 0 10 dit racional ne son causa, ne se han tret argent, no Alfonso

y sab res excepto que sab que 10 dit

Sanchez, thesorer, te la sequa». Era un estimoni de dins mateix de la

Inquisicio. Per aixo, la seva actitud, seguida practicament per tots els qui declara­ al respecte, es simptornatica i il·lustrativa de la deferencia, quan no el temor, que inspirava el poder de la familia Sanchez, que tenien un acces tan directe a Ferran el Catolic i disposaven sovint del favor reial. Tan sols els mes poderosos, com ara Carrasquer, s'agosaraven a insinuar lleument el que no acabaven de dir amb paraules ben dares: «excepto Sanchez te la sequa»." que ren

...

...

...

Quedaven d'altres acusacions, com ara l'especulacio amb el proveirnent de blat a Valencia. No tots els testimonis s'hi referiren. Pero els de relleu que algun

qui ho feren, posaren

trafiqueig hi havia hagut.

Aixi, si el jurat Joan Albert «dix que no y sab res», prosseguf tanmateix dient que «es veri tat que se's dit que, ara dos anys, se

trague forment de la terra». Afegf,

ernpero, «que ni sab qui'l trague ni de hon se trague ni per a hon». Un altre jurat, Sirno Sanchez, afirma haver nent de thesorer, com ell tenia

n.

«oyt dir a Alfonso Sanchez, llocti­

provisio real de donar licencia de traure forment de

Ibidem, folis 19 v". i 36 r". i yo.

18. EI 3 de julio!. Ibidem, folis 7 yo. i 8 r".


429

MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA

aquest regne, pagant licencia a alguns

tres sous

per cafiz. E que,

en

virtut de la provesi6 havia donat

de Tortosa. de traure forment, e entre'ls altres al senyor obispo

Lo qual bisbe estava IIf e 10 atorga. Empero que 10 tat

de

forment se'n ha treta ni

testimoni no sab quina quanti­

per quines persones,

ni que le thesorer 10 haja fet

traure».

EI cas es que Alfonso Sanchez i els seus dependents tragueren Valencia com volgueren, I'agabellaren 0 be el vengueren a

tant de blat de

d'altres terres.

en De res no serviren els intents d'aconseguir blat d'altres paisos, Sardenya del de casa de diu Nom hu Deu, que's particular; «Y fonch trames per forment fou vana: «com 10 esperava 10 poble ab grant devoci6, pen­ racional».

L'esperanca

sant

que portava forment, per

res, ans se torna de Serdenya,

10 qual havia

ant Nom de

Deu, arriba y no porta

dient que estava malalt.»

Sense donar-se per vencuts,

«apres hi foren tramesos dos homes, 10 hu

ha

los quais son amichs e familiars dels nom Benet y hun nebot 0 eosin germa seu, dits thesorer y racional, los quais tardaren molt en venyr; y tant, que

ans

que ells

arribassen, arriba una fusta carregada de forment que's deya que vingue tenint hun grant piech de llestres Miranda, segons que Miranda dix a ell y a altres, remesa a

en

la rna, dient: "Aquesta nau de forment que's arribada, es

de huns amichs meus

tantost se digue ptiblicarnent que 10 forment era de dit y ve remesa ami". E que Miranda es factor seu y esta en casa (del tresorer thesorer, e ax! ho creu perque

Sanchez) y viu ab ell». misser Ros, era Per a Pere Sanchez, alias d'Andres, sobrestant de l'almodf de ferments» i «era de «cert y no tori» que «se trague de aquest regne gran quantitat e que aquella es estada fama publica que Alfonso Sanchez feya traure 10 forrnent, la causa de la grant necessitat y estretura de aquest regne». «10 cafiz es muntat En dernanar-li mes details, dona com a exemple el fet que deu

e

en

aquest preu,

sous; que, cent-e-quinze sous, menys de la ajuda, que ciutat». l'alborot aquesta no se'n trobava: «de aquf vengue y's pensa perdre eren

a

EL PODER DE LA

FAMiLIA SANCHEZ

L'acusacio directa era que el noble conyers havia

infringit de manera palesa

els drets valencians. Era l'opinio del sobrestant Pere Sanchez, los privilegis de aquesta ciutat

se

fosen servats,

e

alias d'Andres: «si

les persones (autoritzades] hi

tan grant com era mester, no se aguera seguit aguesen proveyt ab temps, ax! na e

fortu­

fam com se segui». Alfonso Sanchez. Tots eren ben conscients del poder de que gaudia fama es la alias d' Andres, «tal publica en aquesta ciutat, Per a Pere

Sanchez,

te 10 govern e mando absolut de aquesta ciutat». Punt de que ( ) 10 dit thesorer te 10 mando vista que completava Galcera d'Eixarc: «10 racional (Gaspar Amat) molt se regex a la es la fama E que publica absolut de aquesta ciutat de Valencia. ...


430

.I. VENTURA

voluntat de Alfonso Sanchez, thesorer». I confirmava el ciutada Francese Granu­ lies: «E ax! ho ha vist e veu per La practica»." EI

monarca espanyoL dona proves, repetides vegades, de l'estima que sentia per tots els germans Sanchez, 0 millor dit, de La necessitat que tenia d'ells, col·locats a llocs clau de les terres de Is seus dominis. Fins i tot eLs protegi contra els embats de la Inquisici6 espanyola, instrument de poder que ell mateix havia creat i que, algunes vegades, pugnava per a escapar-se-li de les mans. Pen) pel que feia

als

Sanchez, i a alguna altra familia de judeo-conversos, tot i saber com segura­

merit sabia eJs seus entroncs

sospitosos arnb els practicants secrets del judaisme, inquietes." En els processos de la moneda, nornes hi hague un personatge que hi troba la caiguda: el racionaJ Gaspar Amat. Pen) a Alfonso Sanchez no eJ deixa tocar. mai no perrnete que el nou i poder6s tribunal els

De manera que, si ara ja en sabem un poe mes de com anaren, en

processos de la moneda, tarnbe sabem una mica de com acaba el

general, els

proces d'en San­

chez. En primer lloc, fou mantingut en tots els seus carrecs, fet

per ell sol ja prou significatiu. Pen) es que, d'altra banda, el rei sernbla haver donat tot el seu suport al lloctinent de tresorer.

Tot i l'actitud deL monarca, el punt de vista popular a Valencia era ben distint. EI del mestre racional, Joan Ram Escriva, devia ser-ho mes encara, Tant seu

pel

ofici, com pels seus antics contactes amb la Inquisici6 (des dels seus inicis, quan fou

receptor inquisitorial) podia coneixer millor que ningu allo que havien trobat

els inspectors especials del rei. Per aixo, tar el

quan vingue el moment, es nega a accep­ rendiment de coptes que Alfons Sanchez Li en el seu dia; fins i

presenta

tot,

per un batiment de moneda que, molt probablement, no havia estat objecte de cap

investigaci6. En concret, es tractava de Jes emissions de moneda que Alfons San­ chez, com a mestre de la seca, havia manat fet el 1502 i eL 1504. Sabent prou de

que anava tot, Joan Ram reclarnava que Ii most res els rebuts de la massa d'argent i de coure amb que s'havien batut els menuts. 0 be, si no n'hi havia, els rebuts de compra dels «rnenuts florentins 0 seneses, dels quaIs los dits menuts se diu s6n fets». Amb tota logica, el mestre racionalli recordava que, per estil dels mestres de seca, no es podia admetre ni cloure cap compte que no portes, degudament

apuntades, les «rebudes» i les «dates». 0 sigui, Les en trades i sortides, on constes­ sin la llei, el pes i el preu que havia costat, ja fos el metal] en

pasta, 0 massa, ja fos­

sin les monedes estranyes que havien utilitzat. De manera que aixi tot quant la Cort reial havia

podrien saber

guanyat amb aquell batiment de menuts. Es a dir, que

el rendiment de comptes -segons Joan Ram- ho era A tot aixo, Alfons Sanchez nornes

tot, fora legal. replicava -i ho sabem a traves de les parau­

les reials- que «el no ha pogut tenir comte algu dels menuts fiorentins e senesos

19. Ibidem, respectivarnent, foJis 31 rO., 35 r". i 38 r". 20. Vid. els meus articles sabre la questio i, especialment, el lIibre renaixentista al Pars Valenciti., Valencia, 1978, passim.

lnquisicio espanyola i cultura


MANJPULACIONS MONETARIES A

VALENCIA

43]

tenian los aportaban cinch sous ala sequa, que s6n venguts bandejats, aquells que era impos­ menudas per tantas personas, que e altres deu sous. En tantas partidas sible tenir-se compte algu de dits menuts. E de preu, ley 0 valor de aquells.

E que la

ley. Enpero que tot a la suma de aquells menuts venguts n6s fuses e batiments de menuts, a la ley que per privilegi per fetes sequa se s6n no eran

a

tots d'una

atorgat se havien a batre. E que la

dita sequa en aco no havia res guanyat ni auc­

mentat, sin6 tan so lament 10 nostre dret, del qual

se han

pagat les manifecturas»."

CONCLusrONS

Pel que ens deixa veure la documentaci6 que ens ha arribat al respecte, el

problema de la moneda fraccionaria de fet no es resolgue.

I no es menys eert que

el valor oficial del ral mai no varia, i seguf valent 1 sou i 6 diners; 0 sigui, els 18 diners de que es queixava el poble de Valencia. D'altra banda, veiem confirmat un eop de rnes el fet que la moneda menuda circulava en forma de peces de poc valor i la valua intrmseca de la substancia que la componia era sempre ben inferior al valor nominal que Ii atorgaven. Es per a tornar els can­ aixo, justament, que la feien servir per als pagaments petits 0 per ens autoritza a confon­ no res vis les transaccions corrents. Val a dir,

pero, que

de

dre-la en consideraci6 amb la moneda de metalls preciosos que, ja fos en peces 0 tenia exaetament el valor intrinsec de la seva substancia. Podriern dir, fins en

riells,

i tot, que aquest diner menut era una especie de moneda fiduciaria metal-lica. Venia a haver-hi, dones, dos valors de la moneda: el monetari propiament dit, i el valor comercial, 0 metal-lic, el del seu contingut intrinsec. El 0

legal nominal; eren variables. I si diem que primer fixava en aparenca; pero, en realitat, ambd6s el seu valor «facial», la seva es denominaei6, fixava en el primer aparenca, perque era

nomes aparent. I

com

que tant l'encunyacio de

fundici6 de monedes estranyes, eren valors

podien

comcidir

a

voluntat

autoctones, com la

monedes

prerrogativa del mestre de la seca, ambd6s seva.

Fets

que,

en

base

a

aquelJ privilegi

realitat el valor mone­ d'encunyacio i fundici6, ens porten a pensar que, si be a la tari 0 el valor legal no podien elevar-se 0 abaixar-se durablement pel damunt 0 pel mani­ dessota l'un de l'altre, a la practica sf que ho aconseguia passatgerament la

pulaci6 dels qui per autoritat s'ho podien permetre. Era com una aplieaei6 del principi general del mfnim esforc, puix que cadascii amonedat 0 no, alia on podia treure'n el maxim procurava servir-se del metall, fos de benefici. Be es cert que, almenys en teoria, les circumstancies podien imposar­ com es logic, hi un seguit d'atenuaeions. Hi havia les despeses dels batiments que,

del proces i les seves 21. Esmentat unicarnent per Joaquim Botet i Sis6, que desconeixia el fet 1908. Reedici6 facsfmil el 1976,

circurnstancies, aLes monedes caialanes, velum II, p. 3J 8. Barcelona,

supervisada per Leandre Villaronga. A.C.A., Cancelleria reial, registre 3658,

foli 89 r".


432

.I. VENTURA

exigi en els oficials de les seques; aixi com, tarnbe, les limitacions que les autoritats suprernes

irnposaven ales encunyacions, reservades normalment als interessos

propis i els d'aquells als qui ment, el

atrogaven els perrnisos corresponents. Hi havia, igual­

desgast de les peces, ja

que les qui nomes estaven gastades fins a un cert

punt continuaven essent acceptables pel seu pie valor, tot i que el valor comercial o

l'intrinsec, ja es trobava disminuit. Tenim, encara, la prima de que disposava el

metall amonedat per sobre del la

seva

no

arnonedat, a causa de la incertesa que, quant a

llei real, presentava el metall

no

encunyat. 0 be, finalment, les despeses

que gravaven el transport dels metalls enfront de les

despeses del batiment. quan no escassejava

No hi ha dubte que les transaccions es veien facilitades

l'intermediari mes general per als intercanvis. I que, en canvi, la manca de moneda

petita -es a dir, l'interrnediari mes general- podia retardar 0, fins i tot, impedir els intercanvis, ja que a aquests els calia llavors una doble coincidencia de voluntats comercials, que no sempre era facil d'aconseguir. Era ben clar, doncs, que una tee­

nologia eficac de les transaccions requeria una presencia suficient de moneda frac­ cionaria, com a interrnediari general del comerc i dels negocis. Si aquesta moneda

escassejava, els intercanvis es veien aminorats; i, per tant, l'augment 0 fins la pros­ secucio dels trafics mes corrents

depenia, en gran manera, de la quantitat de aquesta moneda i tingues I'origen que tin­ gues. Baldament fos estrangera i, des d'un punt de vista estrictament legal, pogues moneda petita existent. Fos quina fos

ser

considerada com a falsa 0, almenys, no com a bona.

Tinguem present, en tot cas, que dins d'aquest context els conceptes de mone­ da bona 0 de moneda fa/sa eren rnes aviat relatius. Els economistes classics solien

dir que, quan una moneda no estava

proveida alhora de les tres funcions d'unitat

de compte, d'instrument per a conservar els valors i d'interrnediari per als inter­ canvis -Ia segona, sobretot-llavors no era una moneda sino una moneda

variable,

falsa,

Tanmateix, pel, que fa a la gran majoria del poble de l'epoca, els resultava una

eina valida iamb aixo

en

tenia prou. Per aixo,

en

considerar la moneda

propia del regne, que durant tant de temps circula pel Pais Valen­ cia, em sembla que mes valdria que adoptessim les idees desenrotllades pel brita­ nic Sir John Hicks que, en un assaig celebre sobre la teoria monetaria, preferf uti­ Ii tzar per a uns casos paral·lels el terme de «moneda parcial». En el cas d'aquesta mena de canvis, de monedes massa debils -0 es clar, tambe quan eren massa fortes- podern deduir de seguida el acabava que passant. Si la moneda era massa Iorta, i la diterencia de contingut intrfnsec era important, podia eliminar-se tota sola de la circulacio, perque donava mes benefici mitjancant la seva fusio. Es obvi que aquest seria el cas dels rals de plata valencians, aixf que cornenca a predominar la moneda fraccionaria d'origen forani. Si, en canvi, la moneda era massa debil, es cert que cornencaria circulant a base del seu valor nominal. En el ben entes que la diferencia de llei i de pes no fos gaire accentuada. Pero si la feblesa de la moneda era mes aviat notable, el seu poder de compra com estrangera

0 no


MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA

433

podia trobar-se'n afectat. Les condicions basiques del seu valor legal, tant si era el seu pes com si era la seva llei, ja no eren un fet; i no mereixia la deno­ a

moneda

minaci6 que li havien estampat. Es el que succei quan ales autoritats els calgue abatre la moneda l'any 1480; perque, ames, corria un nombre excessiu de peces usades en exces 0 trossejades mes enlla d'un limit determinat.

Veiern, doncs, que a la practica l'esperit de les prescripcions oficials no sem­ pre era obeit. A l'usatge, j per raons diverses, les monedes no adoptaven el valor que la teoria els assignava. L'habitant del Pais Valencia, que anava al mercat por­ tant un nornbre determinat de peces de moneda, s'havia acabat trobant amb el fet

que no sabia per quantes unitats de compte serien rebudes aquelles peces. No era segur que el mercat hagues d'acceptar la moneda me nuda per aquella unitat de

compte decretada oficialment. Es cIar que, comercialment perlant, hi havia un oficial de les monedes. No podia ser de cap mes manera. D'altra banda, pen), la tendencia natural humana tarnbe era la de basar-se en peces de moneda concre­

curs

tes, i negligir les unitats de compte 19a1s, coses al capdavall abstractes, oirnes si

aquest valor variava de la manera en que l'havien anat canviant. Un altre fet era que les diferents especies de moneda que componien el sistema monetari de lla­ vors no mantenien entre elles unes

relacions senzilles de valor.


Falsificaci6 d'un ducat valencia dels Reis Catolics

IMa LEYDA DAM!A.

Fa prop de quinze anys vaig adquirir en

una

joieria de la ciutat de Lle6 una

reproducci6 realitzada en or d'un ducat valencia dels Reis Catolics. Tant el comer­ ciant com jo mateix erern ben conscients de la seva condicio. (num. 1).

Anys despres tot fullejant un cataleg de subhasta vaig trobar una peca similar i des pres de posar-me

en

contacte amb la firma subhastadora fou retirada.

tenir la satisfaccio de constatar que allo que en el seu dia nornes fou

un

Vaig

caprici

havia servit per a una bona finalitat, Fa poe vaig tenir notfcia d'un altre

exemplar existent a Oviedo que resulta esser del mateix encuny que els anteriors (num. 3). Davant d'aquesta situacio he considerat important de fer coneixer aquests exemplars. L'unica moneda autentica que coneixem es la que es reprodueix amb el mim. 151 a l'obra Monedas de oro de la coleccion del Banco de Espana. (rnim 4). Un altre exemplar similar a aquest es tambe descrit i reproduit amb foto arnpliada a la

pagina 109 de la mateixa obra. Aquesta darrera pe<;a es variant de la primera per acabar la lectura del revers en MAlOR!. En comparar ambdues peces autentiques amb les esmentades reproduccions s'esvaeixen tots els possibles dubtes. L'obra de R. Petit i de I.M. .Aledori, Catalogo de monedas valencianas catalo­

ga aquest tipus de ducat arnb el num. 191-d, pero no el reprodueix. El pes rnitja de les peces autentiques es de 3,50 gr., la reproduccio de Lleo pes a 3,63 gr., la d'Oviedo 3,70 i no coneixern el pes de la peca que fou retirada de la subhasta. Ens fou informat que la pe<;a d'Oviedo dona una llei de 22 quirats en


.I. Ma. LEYDA

436

DAM!A

esser comprovada amb la pedra de toc. Si aixo es cert resultaria que d'una simple

no es

tracta

reprcduccio de joieria.La descripcio de la peca es la seguent:

4

2

Anvers: t FER (t) DINANDVS x ELISABET x REX (t) x CA (Ies lletres 0 son

en

forma de delta grega mirniscula i les E son

gotiques). Les creus entre

parentesi corresponen ale extrems de Ia corona. Effgies dels reis enfrontades, i al mig corona com a marca de seca. En posicio d'exerg oSIISo, inicials dellloctinent del tresorer i mestre de seca, Alfons Sanchez. Revers: VALE Nooo ooCIE x MAL

Escut, on hi trobem details sospitosos.

Les armes de Lleo i Sicilia a l'esquerra i les de Sicflia i Lleo de la dreta no tenen

separacio i les armes de Sicilia penetren en el quarter de les de Lleo. Les armes d' Arago son formades nomes per dues banes i la vora dreta de I'escut s'inclina de Sicflia. cap endins fins a confondre's amb, un dels traces de les armes La mes completa de les reproduccions es la de Lleo (23 mm. de diametre). Les altres dues presenten el cantell retallat, la qual cosa afecta la integritat de la peca. La reproduccio que aparegue a la subhasta presentava un cop a I'anvers a l'alcada de la corona i

en

la d'Oviedo el nom de la reina apareix partit per una mena de

rugositat semblant a la marca que deixa un encuny trencat. Totes aquestes altera­ cions semblen haver estat fetes intencionadament per a simular desgast 0 us.


On overseas expansion, sugar intake and

human hybridization MARIO GOMES MARQUES FERNAo ALBUQUERQUE

The onset of Neothermal conditions about ten thousand years ago exerted a

profound influence on the possibilities for the diffusion of both animals and plants. In fact, under those «new» conditions, the great land masses remained separated from each other by vast expanses of water, mountain chains, and desert areas, which opposed movement and mixture. Thus, during the following millennia, when many animal and vegetable species were domesticated and improved through selection and hybridization, the corresponding diffusions outwards from the zones where domestication took place were for long restricted, not only by the need for favourable environmental conditions in the outer zones, but also by the presence of those barriers. The permeability of the different barriers was obviously not the same in every case.

Some of them, although difficult to overcome, were by no means insurmoun­

table, even for people in rather primitive stages of civilization. On the contrary, some

others appeared as virtually unpenetrable, even for those whose technologi­

cal achievements second

type

was

were

already remarkable. A paradigm of the barriers of the

the Atlantic Ocean, which until the last decade of the fifteenth

century, most effectively opposed the exchange of species between the Old and the New Worlds.

Following the discovery of the West Indies by Columbus in 1942 and that of Brazil by Cabral in 1500, the Atlantic barrier lost its «impenetrability», and so a


M. GOMES MARQUES

438

-

F. ALBUQUERQUE

large-scale exchange of species across it became a most important feature of the first period of the European Overseas Expansion. Even if some attempts for the intercontinental transplantation of species resulted in failures, a large part of them

proved, not only successful, but also most rewarding from an economic point of the case of the sugar cane

(Saccharum officinarum), which, being indigenous to India, had been introduced into southern Europe and cultivated there for several centuries, but always with rather modest results. Thus, as some of the American soils in tropical areas became available to the Portuguese and Spa­ niards, they soon decided to introduce the cultivation of the sugar cane into the New World, which proved a most profitable enterprise. However, the first serious attempt of the Portuguese to get a share in the sugar market had began half a century before the discovery of America. It had taken place in the island of Madeira, where a few settlers had developed a model of commercial farming, which was later to be adopted in every sugar plantation in the tropics.(l) In spite of the initial success of that early attempt, Madeira did not keep for long its leading position as sugar supplier to western Europe, achieved during the last decade of the fifteenth century. By the mid sixteenth century, that position was already occupied by Sao Tome, and, by the 1590s, an overwhelming Brazilian production left little room for competition. The relative brevity of the period during which Madeira held a leading posi­ tion as the sugar supplier to Europe was a consequence, not only of competition, but also, and primarily, of a steeply decreasing production, due to impoverishment of the soil, sugar cane disease, orographic limitations to the expansion of the culti­ vated area, and possibly to some idiosyncrasies of the local settlement, which did not adapt well to commercial fanning of the «tropical type». (2) Whatever the cau­ ses might haven been, the fact is that the contribution of that island to the increase in the sugar supply for Europe and the spread of the habit of using the product was mostly confined to a period of nearly seventy years, extending from the mid view. This

was

fifteenth century to the 1520s. On the other hand, the short duration of the «sugar

cycle» in

Madeira

together with

account for the fact that the

those

idiosyncrasies

of the local settlement

island did not suffer from the social consequences

-

l. Capitalist farming based on servile labour was not new, as it had been practised, on both a large and small scale, in several civilizations of the Ancient World. However, it had virtually disap­ peared during the Middle Ages, and so its reinstatement in the aftermath of the Great Maritime Disco­ veries can actually be considered as something developed anew. Besides, there are some major diffe­ rences between the servile labour of Antiquity and that of modern times. Most significant among those differences is the fact that, in Antiquity, slaves were not substantially different from their owners in eit­ her physical appearance or culture, whereas they were much darker in colour and much less civilized in

modern times. 2.

According to C. Fielden Jones" commercial farming of tropical type «began with the coloniza­

tion of the hot humid portions of the Americas» and «involves the growing and processing of a cash crop [or export to temperate countries, chiefly those of the Norhern Hemisphere».


ON OVERSEAS EXPANSION

439

which became characteristic featu­ namely the large-scale human hybridization res of that particular type of commercial agriculture it had helped to create. The purposes of the present paper are (a) to discuss the problem of the con­ tribution of the island of Madeira to the spread of the use of sugar in the Iberian -

Peninsula, and (b) to advance some considerations on the social and economic conditions which locally opposed any large-scale human hybridization.

SUGAR SUPPLY AND SUGAR INTAKE

Throughout the world, the medical profession has held the widespread belief that the amount of sugar intake is closely related to the incidence of several patho­ logical conditions, from dental caries to hypertrygliceridemia. It is, therefore, obvious that the study of the evolution of the sugar intake in different societies may contribute important data to a better knowledge of the history of those condi­ tions. Unfortunately, for the period of the Overseas Expansion and for the dif­ ferent Peninsular kingdoms, or the Peninsula as a whole, estimates of average sugar intakes are far beyond the reach of historians. The available data on produc­ tion, imports and exports are scanty, scattered, and frequently unreliable. Nevert­ heless, it seems reasonable to hope that a simultaneous consideration of the extant data on its production in the overseas settlements and those relating to sugarpri­ ces will eventually supply a fairly sound basis for the construction of logical hypot­ heses on the evolution of the habit of using the product. Consequently, an attempt was made to collect data concerning production in the Portuguese overseas settlements from 1451 to 1650 and also those on sugar prices in Peninsular markets during the period from 1361 to 1650, in which period there are three distinct phases. The first phase (1361-1450) corresponds to the

ninety years which preceded the «sugar cycle» in the island of Madeira, and its consideration is intended to form an opinion on price and consumption trends at a time when the sources of supply to the Iberian markets were still the traditional ones.

The second

phase (1451-1520) corresponds to the seven decades during

which that island was firstly the only and then the more important new source of

supply, and in which its relative contribution to the overall importation into the Peninsula cannot be quantified but was certainly considerable.(3) Finally, the third

phase (1521-1650), which began with a steep decrease in Madeira's production, due to a most successful corresponds, nevertheless, to an epoch during which cultivation of sugar cane in Sao Tome, Canary Islands, West Indies, and funda­ mentally in Brazil- the sugar supply to Iberian markets increased enormously. -

3. Quantitative data concerning imports of sugar [rom the Near East and North Africa as well as local sugar productions are not yet available. Thus, the contribution of the sugar produced in Madeira relative to the overall sugar supply to the Peninsula cannot be estimated.


440

M. GOMES MARQUES

Whenever

-

F. ALBUQUERQUE

possible, data concerning olive oil and pepper prices have also

been collected, with the purpose of comparing their corresponding evolutions with that of sugar price. The choice of these commodities for comparison was dictated

by the facts that (a) as happens with sugar, they are not essential nutrients but condiments, which were only bought when the basic needs were already satisfied, and (b) the conditions of the olive oil and pepper supplies to Iberian markets dif­ fered from each other as well as from those of the product under consideration. In fact, olive oil was, basically, an «European» condiment, locally produced, and there are no reasons to believe that the corresponding supply had undergone any important change throughout the period of the Overseas Expansion.(4) Olive oil was traditionally used, even if in largely different quantities, by people belonging to every social stratum. On the contrary, pepper was an exclusively imported pro­ duct, whose import into the Peninsula increased greatly during that period, but to a proportionally much lesser extent than that of sugar, and under economic condi­ tions which were certainly less favourable. (5) In contrast to olive oil, pepper and sugar were virtually only used by well-to-do people, that is to say, by no more than 15 per cent of the population. Before proceeding with the analysis of the data, and because the number of potential consumers virtually the whole population in the case of sugar and the corresponding average income are always basic factors underlying demand, it seems useful to summarize the demographic evolution as well as the evolution of the real wages in the Peninsula during the different phases under consideration. Even if scanty, the extant demographical data strongly sug­ gest that, throughout the first phase (1361-1450), the lesser pestilences which follo­ wed the Black Death kept the population at the low level to which it had fallen in the early 1350s. Thus, a severe depletion of the workforce led to a sharp rise in real wages which peaked about 1420. From 1420 to 1450, wages were generally kept at steady levels. As the overall price trend was toward a slow decline, the purchasing power of most people still increased, though only in modest propor­ tions. The available data also suggest that there were no significant increases in -

-

4. As happens with every agricultural production, so that of the olive presents important varia­ tions Irorn year to year. Yet, throughout the three centuries under consideration, the available infor­ mation does not suggest that significant changes might have taken place either in extension of the areas where olive trees

were

other hand. there is

cultivated or in the techniques of cultivation and processing the crop. On the

record of any period during which widespread olive tree disease might have resulted in any significant decrease in production. Thus. for the purpose of the present study, it seems no

reasonable to admit that the yearly variations probably had little effect on the average decennial pro­ ductions and average decennial prices, and also that variations in supply would not have been substan­

tial during those centuries. 5. During the period under consideration, pepper was never produced either by Portuguese or Spaniards. It was, therefore, bought by them under conditions which were imposed by producers and

local traders. Although pepper production in the East had increased under the pressure or direct Euro­ pean demand, the truth is that pepper prices at the source hardened teenth to the mid seventeenth centuries.

substantially from the early six­


441

ON OVERSEAS EXPANSION

population during the second phase (1451-1520). On the other hand, wages lagged behind falling prices, and so the workers' purchasing power continued to display a slow rising tendency. By the 1520s, the demographic trend seems to have changed, and a progressive increase in population possibly in the order of 30 per cent -

-

apparently occurred until 1598, but its effects were virtually nullified by a most epidemic which raged in 1599-1600. After the epidemic, demographic

severe

growth was soon resumed, and it seems reasonable to admit that, in 1650, the population was at nearly the same level it had reached in 1598. During the third phase (1521-1650), there were several significant oscillations in real wages, which began with a drastic fall in the early 1520s. Thereafter, they did not return to the previous level, except for the period from 1605 to 1625, when the workers' purcha­ sing power was almost restored to the high levels of one hundred years before.(6) Although based on a small number of sources, namely the expense accounts of the royal household, the best available price series for the first phase (1361-

1450) is still that concerning Navarre, and which was published by Hamilton" in 1936. For the case of sugar, that series is almost continuous, as it includes entries for 74 out of the 90 years clustered. Besides, it seems

considered, and the missing years are

not densely fairly representative, as the total number of entries amounts to 684, with an average of 3.1 entries per year for the period from 1361 to 1385, and 11.2 per year for that from 1386 to 1450. The price series concerning pepper and olive oil seem also fairly representative. From the figures tabulated by Hamilton, and using as bases (value 100) the average prices obtained for the deca­

de 1401-10, index numbers for sugar, pepper, and olive oil were estimated for the

different decades and the corresponding evolutions were graphically represented in a semilogarithmic chart (figure 1).

glance at figure 1 will reveal, among the three products consi­ putting aside a slight downward increased progressively throughout the first deflection in the decade 1421-30 phase. However, it is important to note that the entries were reckoned in money of account, and that, during that phase, the Navarrese coinage suffered from pro­ gressive debasement, which, in 1450, had brought the gold equivalent of the mone­ tary unit to exactly one third of the value it had in the decade 1361-70. Thus, consi­ dering that the olive oil index number which was estimated for 1441-50 is equal to 2.8 times that estimated for 1361-70, it seems reasonable to admit that the price evolution was, in the main, a consequence of the debasement and not of a signifi­ cant change in the ratio between supply and demand. This means considering As

a

cursory

dered, olive oil was the only one whose price

-

-

-

6. The available information on demographic evolution is both scanty and vague. On the other

hand, the extant continuous wage series concern only some regions. However, some scattered data

concerning other regions strongly suggest that those series are fairly representative of the general trends in the Peninsula.


442

M. GOMES MARQUES

that substantial

period

changes in

olive oil

of the Overseas Expansion

-

-

F. ALBUQUERQUE

supply seem improbable throughout the that the price evolution points to a fairly

constant demand. And, considering that

-

except in situations of severe economic

depression substantial reductions in average intakes of traditional foodstuffs are also highly improbable in conservative societies with ingrained eating habits, the logical conclusion is that the number of people using olive oil must have been vir­ tually constant from 1361 to 1450. The evolution of pepper prices was somewhat more complex. Until the deca­ de 1411-20, the general trend was to a progressive rise, with only a not very impor­ tant downward deflection in 1401-10, which may well have been due to a transitory increase in supply. Even the fact that pepper prices hardened more than those of olive oil from 1361-70 to 1411-20 is not difficult to understand, when one appreci­ ates that the concurrent depreciation of Navarrese money of account on the foreign exchange had a heavier influence on the prices of imported goods than on those of local products. But, from 1411-20 until 1431-40, pepper prices remained at -

almost the same level, and then suffered from a drastic decline in the decade 1441-

SO. Remembering that the Navarrese coinage continued being debased during the last decades of the first phase, and considering that reductions in average intake within an universe of habitual consumers is highly improbable, it is obvious that the only logical explanation of that evolution is that, throughout the second quar­ ter of the

fifteenth century, the pepper supply to the Peninsula increased to a pro­

portionally much greater extent than that of any eventual increase in number of the consumers.

Interestingly, the evolution of sugar prices reinforces the hypothesis of an increase in supply of imported condiments throughout that period, but indicates that the increase in sugar supply had already begun some twenty-five years before that of pepper. Tn reality, the evolution was virtually parallel for both products until 1401-10, but, from then on, sugar prices declined progressively, to the point that, in 1441-50, they were nearly at the same level as that of 1361-70, or, at nearly a half of the value which had been reached in 1391-1400. Even if admitting large increases in supply, such an important decline in prices is difficult to reconcile with a substantially growing market, and so the available data strongly suggest that, at least in Navarre, the number of sugar consumers did not significantly increase from the mid fourteenth to the mid fifteenth centuries.(7) Some scattered data

7.

Although a diminutive, mountainous kingdom with no access to the Mediterranean, Navarre

should not be considered as atypical from the point of view of the evolutions of eating habits. In fact,

throughout the Late Middle Ages, Navarre always kept intensive political and commercial intercourse with other countries, namely France and Aragon, and so the Navarrese, or, at least, a significant num­ ber of them were well acquainted with and certainly adopted the eating habits and fashions of those nations which had a more direct contact with the sources of supply of sugar and spices.


443

ON OVERSEAS EXPANSION

concerning other kingdoms, although insufficient to form a definite opinion, point to the hypothesis that the same happened in the rest of the Peninsula. 1000 t=====c====r====�==�=====C==��==�====�1

SUGAR PEPPER

OL. OIL

"-"

�.

��------�----�----�----�----�-----+------I

10

�----�-----+----�----�------�----+-----4---�

1361

1381

1401

1421

1441

1370

1390

1410

1430

1450

Fig. 1. Index numbers of the prices of sugar, pepper, and olive oil in Navarre from 1361 to ]450 (base: 1401-10).

The fact which marked the beginning of the second phase (1451-1520) was the appearance of a new

source

of sugar supply to Europe: the island of Madeira.

Even if there can be no doubt that the local cultivation of sugar cane and produc­ tion of modest quantities of sugar through

rudimentary techniques began during

the second quarter of the fifteenth century, it was only in 1452 that Prince Henry

granted to Diogo de Teive an authorization to build the first water mill specifically intended to process sugar cane, whilst the earliest mention of sugar produced in Madeira for export purposes is dated 1454 (Ca da Mosto'). To judge from the information supplied

by Ca da Mosto, it seems that the volumes of production

during the decade 1451-60 stood probably at levels of about 50 tons per year. During the next half century, the volumes of production steeply increased, to


444

reach

M. GOMES MARQUES a

-

F. ALBUQUERQUE

peak value of about 2,000 tons per year in the decade 1501-10. This fast

evolution is graphically

represented in figure 2, which summarizes the available sugar production in Portuguese overseas settlements from 1451-60 to 1641-50. (8) According to these data, Madeira did not profit long from such relati­ vely high production, as a most severe decline was already evident in 1511-20, which proceeded at a precipitate pace from then on. However, from the point of view of the sugar supply to Europe, the consequences of that decline were not very important, as they were compensated by steeply increasing productions in Sao Tome, Canary Islands, West Indies, and also in Barbary, not to speak of those modest and contributions of Azores and relatively yet significant Cape Verde. This does not mean that some reduction in supply might not have occurred in the 1520s. Besides, it also seems reasonable to admit that subsequent increases in supply were moderate until the last quarter of the sixteenth century, when the Brazilian sugar began flooding the European markets. From then on, sugar supply grew skywards, as may be calculated from the production in Portuguese settle­ ments alone, which, during the first quarter of that century, probably stood at be­ data

on

tween 2,000 and

3,000 tons per year and reached over 20,000 tons per year in the

decade 1631-40.

Unfortunately, in the second phase (1451-1520) of the period under conside­ ration, there are no three continuous price series, comparable with those used in discussing the first phase. In fact, the only available continuous price series which can be used in the discussion of the second phase is that concerning olive oil, which

was

plied by

constructed

by Hamilton' on the basis of the abundant material sup­

expense accounts of several

Valencian institutions. Besides, there are a

few fragmentary sugar and pepper price series, which, although discontinuous and biased by the fact that tbey concern different markets, can, nevertheless, be used

complementarity, as they display fairly consistent general trends. The figures published by Hamilton reveal that, in Valencia, olive oil prices were kept at a relatively steady level from 1451 to 1500, and that a definite, al­ though moderate, price increase took place during the last two decades of the second phase. By using as base (value 100) tbe average price which was estimated for the decade 1481-90, and comparing the index numbers corresponding to the different decades, it is easy

to

conclude that the average index number for the

8. The estimates of sugar production in Portuguese settlements which were used to construct figure 2 were fundamentally based on data published by different authors. namely Rau and Macedo", Magalhaes Godinho-'', Sousa Miguel', Amorim Parreira'", Jasmins Pereira". Ferreira de Gouveia", Vianna", and Prado Junior". Because those estimates were mostly derived from imprecise statements round in narrative sources, as well as on indirect documentary data concerning quantities of sugar received by the Crown in payment or taxes on sugar production, it is obvious that figure 2 does not represent the evolution of the average values or actual productions, but only a rough approximation of that evolution.


445

ON OVERSEAS EXPANSION SUGAR PRODUCTION TN METRIC TO

S PER YEAR

Decennial averages

10' 1451

1481

1511

1541

1571

1601

1631

1460

1490

1520

1550

1580

1610

1640

--

OVERALL

-

-

-

-

-

-

MADEIRA

--

SAOTOME

BRAZIL

Fig. 2. Sugar production in Portuguese overseas settlements from 1451 to from

1650.

to 1520

is

1501 period from 145] to 1500 is 94.3, whilst that for the period evolution is fairly representa­ 111.4, which means a difference of 17.1 points. This tive of the general price trend in the Peninsular states during the phase under con­ sideration. In reality, in terms of moneys of account, that general trend can be des­

corresponding to a stagnation during the second half of the fifteenth of those commodities century, followed by a modest but definite increase in price which were locally produced and consumed by the greater part of the population. cribed

as

This increase

was

the first sign of that economic

phenomenon which has been

called the Price Revolution of the sixteenth century.

Space does not permit individual consideration of the fragmentary pepper what price series which were collected. But, for the purposes of the present paper, to an evolution which seems to have been charac­ is matters that they point really terized by relative stability throughout the second half of the fifteenth century, followed by a downward deflection during the period from 1501 to 1520. This


446

M. GOMES MARQUES

-

F. ALBUQUERQUE

deflection, which is in contrast with the general price trend, was certainly a conse­ quence of an increasing supply in the aftermath of the early Portuguese direct con­ tacts with the centres of

production. However, despite its importance, the increase

in supply remained far from h uge, and the decline in prices indicates that, from 1501 to 1520, the consumption of pepper in the Peninsula and in the whole west­ -

ern

Europe

1000

-

did not substantially increase.

------�------�----�------�----�------,

1---------+-------+--------+----+---1

MADEIRA

� LONDON

�-------'

....

'.

-�................ '.

'

.

100t=====�===+==���.�.�+===����� ..

..

"..

�---�----+----+----.�. M••

" -

••

'��

---+--.�

..

'"

'

",

..

10 �------�-----+------�------+-----�------�

1451

1471

1491

1511

1460

1480

1500

1520

Fig, 3. Index numbers of the prices of sugar in Madeira from 1451 to 1520. The evolution of the sugar prices in London during the same period is shown for purposes of comparison. It is interesting to note that there is a rough parallel in the evolution of those markets.

Interestingly, the evolution of sugar prices differs from both that of commodi­ common use and that of pepper. Remembering that, during the second Madeira was the phase, virtually only new source of sugar supply to Europe, local must reflect the prices accurately price evolution in the European markets, and so ties in

they were chosen to illustrate the European trends. The available data on sugar

prices in Madeira during the period from 1451 to 1520 are graphically represented


447

ON OVERSEAS EXPANSION

in figure 3, and prove that, from the decade 1451-60 to the decade 1501-10, sugar continued to the downward tendency, which had been already evi­

prices

display

dent throughout the first half of the fifteenth century. That tendency was reversed in the decade 1511-20, when a sharp decrease in Madeira's production gave rise to serious concern on the availability of the product. The order of regional increases in sugar

price was in strict accordance with

logical expectations. The increase was only of about 33 per cent in Madeira

-

the

main center of production -, whilst it was of 41 and 43 per cent respectively in Valencia and Andalusia, which were in relatively close commercial contact with that center, and reached 68 per cent in Castile, due to its greater geographical between separation from the island. (9) It is obvious that the increase in the ratio

supply and demand which certainly underlay the decline in prices from c.1450 to c.1510 may theoretically have been due to three different possible combinations of changes in those variables, and that one of them is the possibility of a simultane­ until ous increase, greater in supply than in demand. However, remembering that, still was in the decade 1481-90, the increase sugar supply, although significant, moderate, it seems reasonable to admit that any eventual increase in average in­ take or in number of consumers may only have been quite modest. For the purposes of the present paper, the price data available for the third for phase (1521-1650), unlike those for the preceding phases, leave little room

controversy on the probable evolution of the habit of using sugar.

price series concerning Castile which were collected by Hamilton'

The splendid are

virtually

continuous for olive oil, pepper and sugar, and the available data concerning other Peninsular regions indicate that, although some regional differences certainly exist­

ed, the Castilian series can be accepted as fairly representative of the general trends. The evolutions of those series, which are graphically represented in figure

4, reveal that, putting aside some minor downward deflections of little significance, the tendency of olive oil prices was toward progressive increase at a fairly steady after having increased until pace. On the other hand, pepper and sugar prices, 1601-10, stagnated during the next two decades, and then resumed an upward ten­ This dency. In the case of sugar, the late increase in price proved quite important. in obtain­ difficulties can be related to late increase as the is not surprising, steep French against ing sugar from Brazil, due to the attacks made by the Dutch and that colony and also against Portuguese and Spanish ships. It seems reasonable to believe that the evolution of the olive oil price reflects effects of the inflation which underlay the Price Revolution in the particular the case

of a locally produced condiment, whose supply and demand were, most pro-

Valencian

al­

zone, 9. Local production of sugar in Mediterranean Spain, particularly in the in sugar prices during the deca­ though modest, may also have contributed to the tact that the increase de 1511-20 was much greater in Castile than in Valencia and Andalusia.


448

M. GOMES MARQUES

-

F. ALBUQUERQUE

bably, fairly constant throughout the phase under consideration. And, if one accepts this premise, one has to conclude that the order of the increases in price of the three products points to different evolutions of the corresponding average intakes. In fact, remembering that during the third phase pepper supply increased substantially and sugar supply increased enormously, the increase in olive oil pri­ ces should be proportionally greater than those of tbe other products, and that of pepper prices should be greater than the increase in sugar prices. However, the truth is that the ratios between the average prices in the decades 1621-30 and 1521-30 (10) are 3.1 to 1 in the case of olive oil, 1.9 to 1 in that of pepper, and 2.3 to ]

in the case of sugar. This means that the increase in average pepper intake, if

it actually took place, was proportionally much smaller than that of sugar.

1000

-------------------------------------

SUGAR PEPPER

OLOIL

v � ..

..

1 00

-l..----l---l---l--

..

;.:.:.;�.:.:.; ._: _.:

.,:

_

]/"- c,,·:/.._'.,-l-_--'--

1--_-"-_-'-_....

...

_

_

_. _.""_-_

_

L./�,:::.:=:-v _"_"_"-I"_"_"_'-I--"-"-'

;_.._"_"_"-I'

__j__---+-_--+_---'

__

>' .l----I

.l--_-l-_____,

�,:�-.-'

-l----+---+---+--f__-+----I---l---

t.-.�

1 0

4---:f__-+�--+�---+�--f--I-+I--+---+I--If---+--4--�

1521

1551

1581

1611

1641

1530

1560

1590

1620

1650

Fig. 4. I ndex numbers or the prices of sugar, pepper, and olive oil in Castile from 1521 to 1650 (base 1581-90).

10. Due to the fact that sugar prices in the decades 1631-40 and 1641-50 most probably reflect an anomalous situation, it seemed advisable to use the values corresponding to the decade 1621-30 for cal­

culating the ratios.


ON OVERSEAS EXPANSION

449

Besides, considering that the sugar supply in the decade 1621-30 exceeded that of 1521-30 in

a

ratio which was certainly much greater than that of 2.3 to 1,

which was estimated for sugar prices, there is at least a good reason to believe that the average sugar intake increased considerably during the third phase. And if one realizes that most probably, in the the upper limit of their sugar

1520s, well-to-do people had already reached

demand, it is obvious that the increase in average

sugar intake must have been a consequence of the spread of the habit of using the

product among people belonging to other economic groups. From the above, and to summarize, it seems reasonable to conclude that the

available evidence strongly suggests that (a) in the Peninsula, the habit of using sugar, which, in the mid fourteenth century, was virtually confined to the members

of the privileged classes, did not substantially spread until the 1520s, (b) from then on, it must have been progressively adopted, at a not slow pace, by many members

of other classes,

(c) the production of Madeira, although steeply increasing from

the mid fifteenth century to the first decade of the sixteenth century, did not playa direct role in the spread of the habit of using sugar, but (d) by determining a most

significant decline in sugar prices, paved the way for that spread.

SETTLEMENT PATTERNS AND HUMAN HYBRlDIZA TION

During the first period of the European Expansion, the Portuguese overseas settlements did not conform to a uniform model. In order to achieve the best pos­ sible adaptation to specific purposes and different local conditions, they were con­ ceived

-

or

evolved

-

according to, at least, five basic patterns, distinct from each

other in external contacts, dimension, economic structure and social organization. A brief consideration of the characteristics of each pattern will clearly reveal why one no

of them led to large-scale human hybridization, whilst another had virtually

significant or durable effects in what concerns the mixture of races, and the

remaining played no more than modest roles in that mixture. In Morocco, there were basically «military» settlements, founded in a few for­ tifieci cities conquered from the Moors. Governors, officers and soldiers were mostly «professionals», ready to serve for some years for the regular pay and their share of eventual booty, although there was little to be expected in the way of plunder, for any operations in which they engaged would probably be on a petty scale. Besides the members of the «armed forces», there were a few civil servants,

merchants, artisans, and that usual gang of disreputable persons always parasitic in

military areas. Because the countryside around the Portuguese strongholds conti­ nued under the domination of the Moors, grants of land were out of the question, and Portuguese peasants never came to Morocco with the hope of improving their

economic condition through agricultural work. Although most Europeans serving in those strongholds, even when

married, did not bring their families to Morocco,


M. GOMES MARQUES

450

F. ALBUQUERQUE

-

cohabitation with native females was

certainly not frequent, as antagonistic reli­ gious beliefs opposed the matrimony of bachelors, and concubinage would be a serious offence to the Muslims, and thus a potential source of conflict, which was best avoided. This did not mean, of course, that some more or less permanent liai­ did not

exist, but their number was probably always small, and infanticide was an easy way to eliminate many unde­ by then a common practice in Islam sired products of a racial mixture. On both coasts of tropical Africa, where no urban centers existed, the typical Portuguese settlement was the fortified factory, ruled by a captain, who kept disci­ pline in the small garrison, provided assistance to Portuguese ships calling at the fortress, and directed affairs through a factor, whose prime duty was to carry out the king's business. During the first period of the European Expansion, except in the small areas where there were factories and in some islands, there was virtually no territorial occupation in tropical Africa, and so no agricultural settlement took place. Although there was probably little constraint to interbreeding between nati­ ves and Europeans, the facts are, throughout the period under consideration, that the Portuguese were few in number, and their contact with African tribes tended sons

-

-

to be limited to the minimum necessary occurrence

for trade purposes, which allowed the

of hybridization but always on

a

relatively small scale. The resulting

infants were either diluted in their mothers' tribal world, or integrated in the social structure of the factories. In the latter case,

hybrid females preferentially mated with Europeans, whilst hybrid males tried to mate with lighter-coloured hybrid women. The final result of such tendencies was the formation of small, but slowly of variable in features and in and around colour, growing groups hybrid people, the Portuguese settlements in tropical Africa. A third type of settlement was that adopted in India and certain zones of the Far East, where urban centers existed, freq uently overcrowded with people in comparatively advanced stages of civilization. Wherever the Portuguese were able to impose their will on local rulers or depose them, they built a fortress and man­ aged to hold direct authority over the adjacent town and the dependent territory. Each fortress commanded by a captain who reported to the governor-general or of India was required to guard a viceroy port from which the Portuguese fleets could sail against their enemies, and so give the Portuguese the supremacy of the -

-

seas, which

was

essential to

a

successful trade. Most upper rank officers who

embarked for the East

regarded their posts as being no more than transitory which would assignments, give them economic advantages and prestige on a not too distant return to the motherland. Low ranking officers, soldiers, and civil ser­ vants were frequently young and unmarried, but, even when married, they had neither the means nor the will to travel to the East in company with their families. Because around some fortresses there

was

available cultivable land

acquired by

right of conquest and some more could be acquired by the way of marriage with Indian women, some governors, namely Afonso de Albuquerque, resumed the old


ON OVERSEAS EXPANSION

dream of Alexander of creating a to marry

men

451

hybrid local society, and so encouraged their

native women and become settlers. The basic idea was that the ele­

ments of that hybrid society would be Portuguese by the male line, and so would

contribute toward the consolidation of the Portuguese power in Asia. In order to encourage the project, grants of land were conferred upon the men who agreed to do so. However, the system did not work out very successfully. The number of mixed marriages was never high enough to give rise to a dominant hybrid society, some

places never attracted settlers, and those Portuguese who entered the pro­

ject tended to claim privileges, which went far beyond the limits of reasonability. Even if

policy favouring hybridization had been pursued by the Portuguese throughout the long period of their stay in India, the fact is that no durable effects resulted, as most hybrid products were progressively diluted, either in the Portu­ guese society or, in a much greater proportion, in the gigantic Indian world. There are, nevertheless, several Luso-Indian families whose members, through frequent inbreeding, have kept hybrid characteristics, as well as the traditions of a distinc­ tive Luso-Indian culture. However, their number is small, and so they barely have a significance in terms of hybridization of human races. a

The fourth settlement pattern had its full

from the fact that the system of factories did World. In reality, in their contacts with

expression in Brazil, and resulted not

work in that part of the New

tropical zones, the main purpose of the

Portuguese was to gain the monopoly or, at least, a dominant parcel of the trade of those local products which had good markets in Europe, and there can be no doubt that, through that system, they were able to bring about the results intended in most places where they came across more or less elaborate structures of pro­ duction. In Brazil, nothing of the sort existed, and the natives proved refractory in accepting new styles of life, which were a requisite for productive organization. Consequently, the import of a workforce became imperative, but it was soon real­ ized that the Portuguese did not show much enthusiasm for the idea of engaging in agricultural work on those newly found lands, which, besides being far from home, were reputed both dangerous and unhealthy. Through a process, the description of which is far beyond the limits of the present paper, the solutions which were found to those problems led to a type of settlement where the essential charac­ teristics were the formation of very large estates, capitalist farming, monocultiva­ tion, and an almost exclusive resort to servile labour. Because the natives proved unsuitable as estate workers, ever increasing imports of African slaves took place, and, by the last quarter of the sixteenth century, the pattern of «great house», slave

quarters and sugar cane fields was perfectly established. Because many ot

the estate owners, Portuguese skilled workers and foremen working at the «great

houses», as well as those who ran the military, administrative, and trade activities on the petty urban centres had tailed to bring their own wives to Brazil, sexual intercourse with Negro female slaves and occasionally with Amerindian females became the rule. Hybridization reached proportions which had no parallel in any


M. GOMES MARQUES

452

-

F. ALBUQUERQUE

phenomenon was further intensified by wide­

other Portuguese possession. This

spread Negro and mulatto concubinage and prostitution. Finally, a fifth type of settlement was that adopted in the archipelagos of Madeira and Azores, both situated in the Temperate Zone and formed only of uninhabited islands. Thus, the Portuguese always regarded them as a sort of extension of the motherland, where they could settle with virtually no change in their traditional living patterns. Within a few decades, agricultural societies had become established there, which were identical in social and economic structures

metropolis. Although considerably differing in individual size, usually small, and, in order to increase their modest in­ some come, peasant proprietors had to work, on a more or less regular basis, as hired labourers to the relatively few great landlords. Besides, there were mer­ whose number increased substantially during chants some of them foreigners to

those of the

farms and estates were

-

-

the "sugar cycle", artisans, and even indentured workers with no other means of subsistence beyond those resulting from the contracts by which

they were bound

to service.

This was the general scene into which a few landowners decided to introduce the extensive cultivation of sugar cane, by using servile labour to ensure the profit­

ability of the undertaking. The first slaves to be imported were Moors and Guan­ cbos, the latter in greater numbers, but the West African Coast soon became the main source of supply of servile labour. During a few decades, whilst a steeply

increasing sugar production was bringing wealth to Madeira, the presence of sla­ not generally considered as an evil. But, when the combined effects of falling sugar prices and decreasing production led to recession, there was a drastic change in the Portuguese settlers' attitude towards slaves. The «poor whites» began seeing them as unfair competitors in a shrinking work market, and their reaction was identical to that of the present-day proletariat when faced with situa­ tions of mass immigration. Slaves began to be detested, regarded as unsocial, and considered to be by their own nature inclined to criminal activities. Consequently, the authorities were insistently requested to put a halt to the import of slaves, and even to expel from Madeira many of those already working on the island. On the other hand, with the end of the «sugar cyble», the «wealthy shires», who were the slave owners, came to the conclusion that servile labour was no longer profitable. Slaves were expensive and had to be fed and housed even during the periods when they had no work to to. They were, therefore, profitable at sugar plantations, ves was

where they had permanently some work to perform, but no so when other crops formed the basis of farming. In the latter case, it was much more profitable to use

according to seasonal needs, and so having to required. The final result of all this was a virtual of the of Negroes to Madeira from the early sixteenth century stoppage entry exact onwards. And, although figures are not available, the extant data strongly

free workers, most of them hired care

for themselves when

not

suggest that, in Madeira, at the time the import of Negro slaves came to a halt, the


ON OVERSEAS EXPANSION

453

ratio between white and coloured people was higher than 6 to 1. From then on, the immigration of Europeans never ceased, and, due to the fact that racial

segre­

gation was never strict, the Negro element was diluted progressively into the dominant white element to the point when its contribution is at present barely dis­ cernible. The long-term effects of that burst of human hybridization which came about in the aftermath of the Great Maritime Discoveries were obviously conditioned by the

strength of the prejudices against sexual intercourse with people of other races, the colour-related social and economic advantages which led to preferential trends in mating, specially of hybrid people (11), the racial composition of later immigration and emigration, and, last but not least, the proportions between the numbers of individuals of the different races who came into permanent contact with each other. The many possible combinations of all these variables led to dif­ ferent evolutions in different

places, and gave birth to present-day societies, which, although being large extent hybrid, present externally the racial cha­ racteristics of either virtually pure, or clearly hybrid but with frank predominancy of one race, whereas, in other cases, they led to the formation of present-day societies which display every possible gradation of colour and associated racial to a

traits. Paradigmatic cases of those different situaitons are, respectively, the pre­

sent-day societies of Madeira, Cape Verde, and Brazil. The hybridization between Caucasians and Negroes allows for no doubt that, throughout the first period of the European Overseas Expansion, its magnitude was determined by the settlement patterns and types of agriculture which were adopted in different places, and also that it was most specially favoured by the set­ tlement based

on

the formation of those

large estates, whose European owners

had, for centuries, the main purpose of producing the greatest possible quantities of sugar at the lowest possible production costs, by using African slaves as a work­ force. Had not the Europeans developed a true lust for sugar from the mid sixte­

enth century onwards, had not the Portuguese decided to profit from that lust, by

adopting that settlement pattern and that type of agriculture, then Brazil would certainly not have become that most outstanding example of peaceful cohabita­ tion and mixture of different races which it is today.

11. Until the end of World War JI, colour-related social and economic advantages were entirely on

the side of the whites, and so, in most colonies, a widespread aim of hybrid people was to mate with

Europeans or, in case this proved impossible. with lighter-coloured hybrids. The result of such prefe­ progressive increase in white ancestry and, consequently, of fair skins amongst the privi­ leged classes. But, with independence, hidden prejudices against the whites came to light, and in many new countries, a fair skin has become an impediment to political and social success. Thus, there has been a reversal in mating preferences, which will certainly lead to progressive darkening of the hybrid rences was a

element in those societies.


M. COMES MARQUES

454

-

F. ALBUQUERQUE

REFERENCES 1. Cft. DA

MOSTO, A., Relation des voyages d la cote occidentale d'Afrique, Hakluyr Soc., London,

1937. 2. GODINHO, V. MAGAUIAES, Os Dcscobrimenios e a Economia Mundial,

Arcadia, Lisbon. J 963. 11,5,\ da Costa, Lisbon, 1968. Mercadoria, Utopia e Pratica de Navegar. Seculos XI/l­

3. GODINHO, V. MAGALHAES, Ensaios, vols. I and

4. GODINHO, V. MAGALIIAES, Mito e XVI/I, Direl, Lisbon, ]990. 5. GOUVEIA, D. FERREIRA DE, «0 acucar e a cconomia Madcirense (1420-1450) (Producao e acu­ mulacao)», Atldntico, 1988,4, pp. 262-283. 6. HAMILTON, E. J., Money, Prices and Wages in Valencia, Aragon and Navarre, 135/-1500, 2nd cd., Porcupine Press, Philadelphia, 1975. 7. HAMILTON, E.J., American Treasure and the Price Revolution in Spain, 1501-1650. 4th ed., Octa­ New York, 1977. Books, gon 8. JONES, c.F., Economic Geography, New York, 1941. 9. MIGUEL. C.FM. DE SOUSA, «Acucar», in Dicionario de Hist6ria de Portugal, Inieiativas Edito­

riais, Lisbon, 1971. 10. PARREII�A, H.G., de AMORIM, «Hisroria do Acucar em Portugal», Anais da Iunta das Missoes

Geograficas e de Investigacoes do Ultrarnar, 1952,7, pp.1-319. II. PHEIRA, F. JASMINS, «0

Acucar Madeirense de 1500 a 1537. Producao c prccos», Rev. Estu­

dos Politicos e Sociais, ] 969. 7, (1) pp. 81-141, (2) pp. 441-528. (3) pp. 725-50. 12. PRADO JUNIOR. c..

Formacao do Brasil Contempordneo, 9th ed., Ed. Brasiliense. Sao Paulo,

1969. 13. RAU, V. AND MACEDO, J., 0 Aft/car da Madeira nos Fins do Seculo Xv. Problemas de Pro­

duciu: e Comercio, Junta Geral do Distrito Autonorno do Funehal, Funchal, 1962. 14. ROGEI�S. J.E., THOROLD, A

History ojAgriculture and Prices in England, Oxford, 1866-87.

15. VIANNA, H., Historic do Brasil, 71h cd., Ed. Melhoramentos, Sao Paulo. J970.


L'equivalent metal-lic d'algunes monedes de compte a l'edat moderna GASPAR FELlU

En l'origen d'aquestes pagines hi ha un treball de propera publicacio sobre preus i salaris a la Catalunya de l'edat moderna (Feliu, en premsa) i el desig de comparar les dades obtingudes amb les disponibles en altres zones de la peninsu­

la, especialment les publica des per Hamilton (1934 i 1947); cornparacio impos­ sible si no es coneix Ia relacio de valor entre les diferents monedes implicades. Amb aquesta finalitat vaig emprendre l'estudi de l'equivalencia metallica de les monedes de compte d'Andalusia, ambdues Castelles, Valencia, Mallorca i Cata­

lunya. La intencio no es per tant de caire numismatic, sino monetari, sense altra 1

preocupacio que els canvis en l'equivalencia en plata de la moneda de compte deguts a variacions en la llei, la talla 0 la valoracio de les especies en moneda de compte, atenent fins on sigui possible no les cotitzacions oficials, sino les cotitza­ cions de mercat, d'acord amb la finalitat proposada: estimar quina quantitat de plata podia ser obtinguda en cada moment per una unitat de moneda de compte. L'intent de reduir les monedes de compte a la seva equivalericia en plata i de portar a terme les comparacions a partir de les dades obtingudes es arriscat i de vegades considerat inutil i fins i tot contraproduent per diversos autors," pen) ens

I.

Tot i que hem recollit tambe dades de les monedes d'or, les equivalencies es donen no­

mes en plata. Encara que la utilitzacio de la plata com a base de comparacio pot ser discutida en el cas catala on, com a

minim fins a la guerra de Separacio la circuiacio va ser basicameru de moneda

d'or, creiern que intentar una doble cornparacio (or i plata) represenraria mes cornplicacio que ajuda. 2.

Un bon

resum

de la

polernica i dels arguments d'uns i altres es pot veure en Baehrel

(1953: 541-544), un dels mes aferrissats contraris a la transtormacio.


C. FELIU

456

sembla practicarnent imprescindible a I'hora de portar a terme comparacions en­ tre preus expressats en monedes

diferents. En definitiva, com afirma Morineau

(1985: 587-588), el valor intrinsec de la moneda es la referencia darrera.' Nornes molt escadusserament el treball es obra de recerques propies, 0 mil­ lor dit, de dades recollides al fil d'altres investigacions; el nostre proposit era ob­ tenir, i oferir, una relacio ordenada de les dades utils i disponibles. Aixi i tot, l'empresa es presenta plena de dificultats i de tram pes. Es prou sabut que a una mateixa denorninacio monetaria Ii poden correspondre equivalencies diverses en metal I noble segons l'ernissio, segons que es tractes de peces grans 0 petites, en bon estat 0 retallades pero mes que de la banda de les monedes els problemes ...

venen

de part dels estudiosos, que sovint s'obliden d'informar-nos sobre la talla i

la llei de les emissions, dades fonamentals per a un estudi com aquest." Sens dub­ te alguna

de les propostes podra ser corregida 0 completada, pero confio haver

obtingut una primera aproximacio de conjunt suficient per a comprendre l'evolu­ cio a termini mitja 0 llarg, que es la que m'interessava.' Ben segur els moments rnes flacs corresponen als anys de les guerres de Separacio i de Successio i a

l'ocupacio francesa de Barcelona el 1696-1697; sobretot durant la guerra de Se­ paracio, la inflacio galopant i la seva incidencia diferent sobre l'or i la plata fan incerta qualsevol pro posta, sobretot si, com la nostra, s'expressa en mitjanes anuals.

LA MONEDA CASTELLANA Per a l'estudi de l'equivalencia del real castella? he utilitzat principalment les

pagines dedicades al tema per Hamilton (1934 i 1947) i les obres de Mateu i Llopis (1946) i de Gil Farres (19762) El punt de partida es la reforrna monetaria empresa pels Reis Catolics el 1497, en que va ser creat el excelente de La granada 0 doble ducado d'or, de llei de 989.58 mil-lesirnes i talla de 65 peces per marc castella de 230.046 gr, amb un va­ lor de 375 maravedis i un contingut d'or pur de 3.4845 gr que representa un equi­ valent or de 0.3159 gr per real (Quadre I). Per a la moneda de plata la unitat va

3.

En el mateix sentit favorable a la urilitzacio de les equivalencies plata per ales cornpara­

cions poden

el Comito Internacional d'Historia dels Preus el 1929 (Judges, 1951: 530) i (1930 i '1943), Bloch (1939), Parenti (1939), Goubert (1960) i Meuvret i Baulant

ser citats

autors com Usher

(1962). 4. Per exernple Gil Farres (1976)2, tot i ser el millor resum general disponible, tracta de rna­ dispersa i fins i tot confusa un terna tan basic com el dels mares. S. Precisament perque el nostre interes rau en l'evolucio a termini mitja, no ens hem preocu­ pat de datar arnb precisio els canvis: qualsevol variacio es aplicada a l'any seguent d'haver-se pro­ nera

duu. Per aix» tam be, en anys amb mes d'un canvi, hem anotat nornes el darrer. 6.

Hem deixat en castella i en cursiva les rnonedes castel lanes per a evitar confusions; tambe

per a evitar l'us d'excessius decimals no hem utilitzat com a unitat el maravcdi, sine) el real.


L'EQVlVALENT METALLIC ser

457

el real, de Ilei 930,66 mil-lesimes i tall a de 76 peces sobre el mateix marc que

a 1686. En canvi el ducado per 1'0r, moneda que es mantindria sense canvis fins resultaria massa apetible i calgue substituir-Io el 1537 per Yescudo 0 corona

(molt sovint utilitzat sota la forma doble escudo 0 doblon, conegut en catala com a

dobla).? EI ducado, abandonat com a moneda real, es va mantenir com a unitat

de compte amb el valor de 375 maravedis. L'escudo de 1537 era una peca de lIei 916.66 millesimes i tall a de 68 peces per marc, amb un contingut or de 3.102 gr

(un 11% inferior al ducado), cotitzat en 350 maravedis, cosa que reduia I'equiva­ lent or del real de compte a 0.301 gr. Tant la moneda d'or com la de plata tingueren Ilarga vida: com ja s'ha dit les

caracteristiques del real no van sofrir cap canvi fins el 1686, fora d'una alteracio momentania el 1642, quan la tall a de les peces inferiors (el real i els seus divisors)

augmentada a 83.25 peces per marc, sense tocar pen) els multiples, sobre­ tot el molt difos real de a ocho. L'episodi no te importancia" sino es com a prece­ va ser

dent de la reforma de 1686, que amb els reales marias i mes tard amb la denomi­ nada plata provincial (encunyada a la peninsula) i plata nacional 0 columnaria

(encunyada a America) establia una doble circulacio, rebaixant la moneda inte­ rior (la provincial) en un 20%, encara que com fa observar Vilar (1966b: 72) la diferenciacio no va ser efectiva fins a11716. L' escudo es va mantenir intocat fins el 1772, quan la seva Ilei fou rebaixada a

900.1 mil-lesimes, que el 1786 serien nomes 875; mentrestant pen), s'havia intro­ durt (1742) una nova especie auria, el vein ten, equivalent a vint reales de vellon, amb un contingut or lIeugerament inferior al de l' escudo. EI veinten de 1742 era una

amb un equivalent peca de 906.3 millessirnes de Ilei, tall ada a 128 per marc, rea/de compte (0 de vellon) de 0.0785 gr (un 3.5% menys que I'escudo).

or del

Pel que fa a la valoracio, els primers canvis es van produir en la moneda d'or; l'escudo va passar a valer 400 maravedis el 1566,440 el 1609; durant la Guerra de Separacio va ser elevat a 612 maravedis (1653) i encara va ser revalorat el 1728, fins a arribar a valer 1280 maravedis, que passarien a ser 1360 el 1779 i 1365 el 1786. Amb aquestes variacions el real de compte va perdre un 24% del seu

equivalent or entre 1497 i 1609, un 62% entre 1609 i 1726 i un altre 20% en­

tre 1726 i

1786, de manera que l'equivalent or del real de compte de finals del s.

XVIII nornes era un 20% del que tenia e11497.

Respecte a la plata el real de compte va mantenir la paritat durant el s. XVI (34 maravedisy, que van passar a ser oficialment 45 el 1642 i 64 amb la reforma monetaria de 1686, per a estabilitzar-se el1737 en la cornoda equivalencia de 68 maravedis, 0 sigui dos reales de vellon per real de plata. Aquesta descripcio es pen) enganyosa, ja que

7.

no

es

pot tractar de la moneda castellana a l'Edat Moderna

Com que la paraula doblo s'utilitzava a Catalunya per a designar el doble ducat, el doble

escudo va ser conegut com a dobla.

S.

Per aixo no I'hem tingut en compte a l'hora de fixar l'equivalencia del ral en plata.


458

C. FELIU

sense tenir

present el problema de la prima de la plata 0 sigui la diferencia entre

la cotitzacio oficial de la plata i la del mercat 0, dit d'una altra manera, el diferent

poder alliberador de la moneda segons s'utilitzes plata 0 billo per a fer els paga­ ments. La prima de la plata a la Corona de Castella va ser estudiada per Hamil­ ton, pen) desgraciadament nornes va publicar (Hamilton, 1936: 106-108; 1947: 28, 34, 53, 77) una relacio completa per a Castella la Nova, mentre que per a Castella la Vella i Andalusia solament va donal' a coneixer els anys 1602 a 1650; per al periode posterior no podem fer mes que acceptar com a aproximacio de la prima de la plata per ala resta de la Corona de Castella les dades corresponents a Castella la Nova. EI contingut en plata del real de vellon, d'acord amb les indica­ cions del Quadre Ii les estimacions de Hamilton per a la prima de la plata, es po­ den veure al Quadre II.

D'acord amb aquestes dades el real de compte va mantenir la seva equivalen­ cia en plata alllarg del s. XVI i va perdre a Castella la Nova un 47% alllarg del s. XVII i un 29% al segIe segiient: el real de vellon del 1800 nornes representava un

37,5 del ral de 1500.

LA MONEDA CATALANA La reconstruccio de I'equivalent de plata del sou de compte catala a l'Edat Moderna I'hem fet utilitzant principalment I'obra de Botet (1908-1911), el sum

re­

d'Usher (1943: 434-436, 459-463,507-511), les dades recollides per Car­

rera Pujal (1947: vol. II, cap. 1) i per Pierre Vilar (1962a, 1962b), i els treballs de Mateu i Llopis (1946), Gil Farres (19762) i Crusafont (1989), aixi com equiva.

lencies obtingudes de documents de l'epoca. EI punt de partida son els canvis ocorreguts entre 1491 i

1493, tant en la

moneda de plata com en la d'or, encara que al Quadre III s'inclouen algunes equi­

valencies anteriors. EI1493 el croat 0 ral, creat el1426 amb el valor d'un sou, va passar a valer dos so us i a continuacio fou creada una nova moneda d'or, el prin­ cipat, que seria coneguda normalment amb el nom de ducat, cornu ales monedes d'altres llocs a les quais venia a equivaler, i que rnes tard seria utilitzat sobretot en la forma de doble ducat, primerament amb el nom de doblo i rnes endavant arnb el de trenti, EI ducat va apartar de la circulacio els florins i pacifies de tradicio medieval. EI croat de 1491 tenia una Ilei de 958.33 mil-lesimes (11.5 diners) i una talla de 72 peces d'un marc de 234.27 gr, de forma que el contingut plata de la peca de 3.1182 gr i el valor plata del sou de compte d'1.5591 gr. EI ducat era de llei de 989.58 rnil-lesimes (23.75 qui rats) i del marc d'or de Perpinya de 237.02 era

grams se'n tallaven 67 peces, cos a que donava al ducat un pes fi de 3.5008 gr i al

equivalent teoric en or de 0.1459 gr. EI croat va mantenir les seves carac­ teristiques alllarg del s. XVI; a cornencaments del s. XVII Barcelona va demanar rebaixar el croat augmentant-ne la talla i rebaixant-ne la !lei per equiparar-Ia a la sou un


459

L'EQUrvALENT METALLIC

lIei de la plata castellana (1616), pen) la monarquia no va acceptar incremental' la talla fins als 80 rals per marc sol·licitats, sino nornes fins a 76 i la Ciutat de mo­ ment no va fer Lis d'aquest privilegi,? pel qual tant havia lluitat (Vilar, 1962a: lIT,

338-346), segurament no perque l'operacio no fos beneficiosa, sino per conside­ rar-lo massa limitat i potser fins i tot un precedent perillos.'

0

La Ciutat doncs, in­

sisti en les seves demandes; tot i el silenci de la docurnentacio, degue tenir exit, donat que el

1626, coincidint amb un discurs «sobre la necessitat de moneda de

plata y la raho per que no ley ha en Cathalunya, y 10 medi ab que la tinga»,"? cornencaren

a batre rals

encunyar rals a talla de 72 i lIei tradicional catalana, a partir 1636 el ral rebaixat va ser l'unic encunyat.'?

es van

es

d'acord amb el privilegi reial. Tot i que el 1632 i el 1633

tornar a

de

Deixant de banda els canvis en la cotitzacio de mercat, que hem recollit al

Quadre III quan ens ha estat possible, el valor del ral va ser elevat oficialment a 2.33 sous a I'inici de la guerra de Separacio i a 3.5 al final d'aquesta (1654), si be el valor de mercat continua durant un cert temps essent superior; de fet la guerra

separa definitivament la moneda de plata de la de billa 0 ardits. Una nova refor­ rna tingue Hoc a partir de 1673 amb la idea de batre ralets, peces que havien de contenir vint diners (0 sigui l'equivalent de vint diners en lloc dels vint-i-quatre del raj de plata normal), pen) que serien encunyades finalment a entre 18.5 i 19.5 diners i a les quais es donaria un valor de tres sous i mig (Vilar, 1962b: 71, Crusa­ font, 1989: 166-167); una nova ernissio el 1698 rebaixaria el contingut de la pla­ ta de 16 a 17 diners (Crusafont, 1989: 166). Amb I'arribada al tron de Felip V de Castella es feu una darrera ernissio de croats, amb una tall a inferior, segurament de 86 per marc. EJ pretendent Carles d'Austria encunya tarnbe ralets el 1706, pe­

ro la Ciutat es queixa que havia superat la talla de 86 a 88 permesa, portant-Ia fins a 96 (Manual, 1972).13

Aquesta fou la darrera ernissio de moneda de plata: Carles d'Austria feu en­ cara una altra encunyacio a Barcelona, perc de reales de ados castellans, si be amb un contingut plata amb un 20% de merma, moneda que rebe el nom de pes-

9.

La questio no es massa clara; pero Crusafont (1989: 165-166), qui sembla haver-hi posat

ord reo 10.

L'explicacio oficial es que el Consell de Cent no accepta el privilegi perque era limitat a

cent mil

ducats i havia de ser controlat pel mestre racional de la corona. Rubrica 156 de Bruniquer,

publicada per Crusafont (1989: 224). 11. Rubrica 186 de Bruniquer, citada per Crusafont (1989: 226). 12. Aixo ens planteja el problema de quina es la valoracio correcta del ral durant aquests a no ser passada per alt, al me­ anys; es evident que la rebaixa d'un 9 per cent era prou important per del el ral ala ara es considerava Pensem, no sense en balanca? be, quin pes just nys grans quantitats; dubtes, que a parti r de la pri mera encunyacio de rals de pes baix (J 626) cal acceptar el pes d'aques­ tos com a normal.

13. Resposta de la Ciutat a una carta de Carles lIT (el pretendent austriac) de 5 de juny de 1707 dernanant de continuar l'encunyacio, que topa arnb el refus de la Ciutat. Crusafont (1989: cita la resposta de la Ciutat, pero sense data. La carta del rei es pot veure a Manual (1972: 1:\5)

167)


460

C.FELlV

que venia a tenir un

seta

1 962b:

contingut plata semblant al del ralet catala (Vilar,

73).14

Pel que fa a la moneda d'or, no va canviar les seves

caracteristiques rnetrolo­

giques fins a la seva desaparicio durant el regnat de Felip IV de Castella. En canvi si que varia repetidament de valor: els 24 sous inicials del ducat eren oficialment 66 sous i en el mercat 83 el1643 per a arribar a 340 sous en el moment de maxi­ ma

inflacio, si be en aquestmoment I'or circulant a Catalunya ho feia gairebe ex­

clusivament en peces castellanes.

Perque cal recordar que el numerari catala era nornes una part de la moneda usada al Principat on, des de la seva aparicio, veiem circular tant l' escudo d'or com

(sota la forma de doble escudo 0 dobla) com el real de a ocho castellans, ba­

sics sobretot per als pagaments exteriors, de forma que el seu estudi no

pot ser

deixat de banda a l'hora de considerar la depreciacio de la moneda de

compte

catalana; per aixo en el Quadre IV hem recollit les noticies sobre les monedes, tant catalanes com castellanes, que circulaven a Catalunya. Finalment per a valorar l'equivalencia en plata del sou no es pot deixar de banda la prima de la plata. Es cert que no s'acostuma a usar l'expressio prima de la plata en referencia a la moneda catalana,'> possiblement perque el tern a no ha estat estudiat, pero no hi ha dubte que existi, iamb dues variants cronologica­ ment separades: prima sobre I'or, a la decada 1610-1620, motivada per I'escasse­ tat de plata i la incomoditat de la moneda d'or, disponible en peces massa grans 16 als molt mes per pagaments corrents; i, important, prima sobre la moneda d'ar­ es observar des de la dits, que pot segona decada del segle XVII i culmina amb la inflacio dels darrers anys de la guerra de Separacio, Les xifres

disponibles no te­

per desgracia suficient continuitat, pero permeten entreveure l'evolucio ge­ neral. Aquesta pot ser completada tambe amb l'evolucio del preu de compra de de a la seca." l'unca plata nen

Amb aquestes dades s'ha composat el Quadre V, en el

qual hem resumit la

proposta d'equivalent plata del sou catala, Des de 1491 a 1611 el calcul del croat 2 sous ens dona una equivalencia plata del sou de 1.5991 gr; la decada de 1610 fou rnonetariament turbulenta; hem recollit la cotitzacio del ral a 2.12, que feia a

14. nom de

Com recorda tarnbe Vilar, el mateix any 1707 Felip V torna a encunyar reales de nuevo cuiio; les tres monedes venien a ser

marias, amb el

equivalents.

15. Els documents de l'epoca s'hi refereixen arnb el nom d'interes: el sobrepuig que cal pagar per a obtenir moneda de plata 0 d'or. 16. Per exemple en els Ilibres de comptes del convent dels mercedaris de Barcelona dels anys 1614 a 1618 abunden les mencions com es ara «de canviar 15 trentins 36 rals». Arxiu de la ...

Corona d'Arag6, Monacals, serie Hisenda, num. 2813, s.f. 17. EI valor de l'unca de plata (1 /8 de marc) era, un cop arnonedada, de 18 sous (72 rals per marc) i el preu tradicional de cornpra a la seca era de 17 SOUs; la seca carregava per tant un 5.88 so­ bre la pasta, percentatge que hem aplicat per a obtenir el valor un cop amonedada de la plata com­ prada a altres preus; tot i que no podem assegurar que aquest percentatge es rnantingues fix, els re­ sulr.us obtinguts semblen molt coherents.


L'EQUIVALENT METAL·LIe

461

baixar l'equivalent plata del sou a 1.4708, pen) no la mencio de l'unca de plata a 19 so us, que segons Vilar fou una cotitzacio puntual. L'encunyacio de rals a talla 76 a partir de 1626 feu baixar el sou a 1.4343, i a 1.2311 quan el 1640 el ral fou valorat en 2.33 so us. Pels anys de la guerra disposem de diverses noticies par­ si be l'evolucio de les equivalencies fou sens dubte molt rnes complexa: hem

cials,

escollit el valor corresponent a l'unca a 24 so us el 1643 (1.0724 gr) i a 27.5 l'any i la valoracio del real de a aeha a 36 sous el1646 i a 32 el1648 i, altra ve­

seguent 18 no hem re­ gada, l'unca a 40 sous el 1651 i el real de a aeha a 80 sous el 1652; Crusafont enunciades les raons (1989: per collit en canvi el ral obsidional per dona un

180). De 1654 a 1674 hem acceptat el valor del ral a 3.5 sous, que ralet hem preferit cal­ equivalent plata de 0.8196 grams. A partir de la creacio del cular l'equivalent plata del ral catala d'acord amb la seva valoracio en moneda castellana. La rao es que el ralet significava la introduccio d'una doble circulacio monetaria, interior i exterior, la interior amb un contingut plata rebaixat pen) convertible en moneda exterior. Per aixo Vilar (1972b: 72), a pesar dels canvis ens

soferts pel ral i el ralet," defineix els anys 1674 a 1707 com un periode d'equili­ valor immutat del real de a oeha castella a 28 sous. Hem accep­ bri

representat pel

tat aquesta

equivalencia per a estimar el contingut teoric en plata del sou

aquests anys.

publicats tarnbe per Vilar (1962a: II, 437).20 A partir de 1715 els calculs

18.

durant

Pels anys 1708-1716 m'he servit dels calculs de la prima de la plata

L'unca i el real de a ocho mostren petites diferencies en el seu

s'han fet

valor per un mateix any, pe­

que ro no sempre en el mateix sentit: les dades recoil ides pel 1644 donen avantatge l'unca, d'evolucio tan rapida aixo pot ser les de 1648 ho fan al real de a ocho; pensem pero que en una etapa al moment en que es produi cada valoracio i que es millor deixar les dades sense cap c1asse de a

mentre

degut

correccio i reconeixer que durant aquestas anys la serie flaqueja mes que no desitjariem. Encara que sembli estrany, no hi ha massa acord en la caracteritzacio dels ralets. La base 19. de les Rubriques de Bruniquer, que parlen de rals de 20 diners i rnes tard de 16 a 17 la mencio es 1989: 166-167), mentre que Carrera Pujal (1947: vol. II, cap. J), seguit per Vilar (1962a:

(Crusafont, era d'un 20%. Crusa­ HI, 375) parlen de 18.5 a 19.5 i aquest afegeix que la perdua en contingut plata diner a la font (1989: 167) opina que els 20 diners s'han d'entendre com a «contingut argent d'un de la talla del veil diner com a tern, es a dir tot 1.5 diners), lIei del moment (es a prenent pes d'aquest sino dir a 18 sous el marc»; el problema es que amb el ral a 3.5 sous no hauriem de parlar d'1.5 d., d'1.75. AI

meu

entendre es tracta de

20/24 parts de I'antic ral, pero encunyat amb la !lei castellana

del ral antic era de 3.11 grams de fi, de manera que s'havia introduit el 1626. En efecte, el contingut al ralet serien 2.598 gr. Ara be, per a contenir 2.598 gr de plata, el les 20/24 corresponents parts que ral hauria de pesar, a la llei de 930.6 millesirnes, 2.79 gr, cosa que ens porta a una talla de 84. EI que la talla 86 trobem citat per aquests anys son talles de 86, 96 i 105; interpretant el ralet com ho fern, a la nova moneda; la realment donat fou el d. Carrera de 19.5 donaria el contingut Pujal que segons corres­ a 17.5 d., contingut tarnbe esmentat, i la talla 105, incofessa, pero real, talla 96

correspondria 2.44 i 2.23 gr respectivament i mos­ pondria a un contingut de 16 d. Aquestes peces pesarien 2.72, Crusafont: 2.72, 2.64, 2.58, 2.44, 2.38, tren una bona correspondencia amb els pesos assenyalats per 2.11 i 2.08 per ralets de Carles II, els dos darrers de 1698, cosa que indicaria que aquesta encunya­ cio es va fer encara a una talla rnes alta (un contingut de 2.1 diners demanaria una tall a de 111.5). d'un 6% e11710; hem acceptat aquesta 20. Augment del ral de vuit a 29 so us e11708, prima prima fins e11714, si be molt segurament durant els mesos del setge degue

ser rnes alta.


462 a

C. FELID

partir del ral provincial i de les estirnacions de Vilar (1962a: II, 391-392), basa­

des en la relacio entre la moneda catalana i la castellana, i les variacions de l'equi­ valent plata del maravedi castella calculades per Hamilton.

Resurnint, el sou catala de compte va mantenir la seva equivalencia plata de 1500 a 1610; des d'aquesta data fins a 1714 va perdre un 53% del seu valor i en­ cara un

altre 12.5% durant la resta del segle XVIII, de manera que el sou de 1800

nornes representava en plata un 41 % del sou de 1500.

LA MONEDA VALENCIANA

L'estudi de la moneda valenciana a l'Edat Moderna te com a base les obres de Hamilton (1934), Gil Farres (19762)

i Mateu i Llopis (1946 i 1955), espe­ cialment aquesta darrera. EI punt de partida de la moneda valenciana de l'Edat Moderna es la reforrna del ral de plata el 1480 i la creacio de I'excel·lent 0 doble ducat d'or el 1485. EI ral de 1480 era una peca de 916.67 rnil-lesimes de Ilei, arnb talla de 72 peces per marc de 237.02 gr; el ral contenia per tant en teo ria 3.076 gr de plata i, com que era tarifat a I 8 diners, el sou equivalia a 2.012 gr de plata pura. A partir del rnateix marc I'excel·lent era de tall a de 33.5 peces (67 per una

ducat) i de lIei de 994.79 millesirnes. Tant la moneda d'or com la de plata varen

perdre repetidarnent contingut

metal-lic: el ral va perdre pes els anys 1502, 1522, 1554, 1609, 1665, 1682, l 693 i

1706, mantenint en canvi intactes valor i llei; en dos segles el seu contingut en plata es va reduir gairebe a la meitat (54%) de l'original (Quadre VI). Pel que fa a la moneda d'or, I'excel·lent va ser substituit per la corona,

corresponent a l'escudo

castella. Introduida el 1554, la seva lIei era de 911.46 rnillesimes arnb una talla de 69.33 i, tot i haver estat tarifada a 19 so us i 8 diners, va COLTer imrnediatarnent per 20 sous. Acceptant aquest darrer valor, el sou equivaldria a 0.1558 gr d'or, arnb una perdua de l'ordre del 7% respecte a l'excel·lent. L'or torna a de va­

pujar

lor el 1556, quan la tarifa de 21 sous, vigent al mercat.fou acceptada fins i tot

per la seca (Hamilton, 1934; 126), fent abaixar aixi l'equivalencia or del sou a 0.1484 gr. EI 1591 la corona sofri una doble transforrnacio: la seva lJei fou augmentada a 916.67 millesimes (Ia lIei de la plata) sense canviar la talla. Aquest increment de valor va comportar una nova equivalencia a 22.5 SOUS, que correpon a un contin­

gut or del sou de 0.1393 gr, que serien 0.1205 e11614, quan la corona passa a va­ ler 26 sous. Entre 1483 i 1614 el sou valencia perde per tant, en termes d'or, un

20%. Hamilton (1934: 335) diu que la circulacio de plata a Valencia estava forma­ da basicarnent per plata castellana; per aixo, donat que el real castella va estar ta­ rifat a 23 diners de 1501 a 1609, proposava l'equivalencia plata del diner valen­ cia en 0.1389 gr. Segons aquesta equivalencia, el 1502 el real estava sobrevalorat en un 4.7%, donat que la seva equivalencia en plata era de 22 i no de 23 diners. Pero amb la disminucio del ral valencia el 1522, el real passava a estar lIeugera-


463

L'EQUlVALENT METALLIC

(1.3%), donat que equivalia a 23.3 diners, que el 1554, amb considerar aques­ una nova rebaixa de I'ordre del 4.7%, eren 24.01. Podem pen) ment sots-valorat

tes

diferencies com Ia prima normal de la moneda

trangera,

propia sobre la moneda es­

rao per la qual hem calculat I'equivalent plata del sou valencia d'acord

amb el seu contingut metal-lic (Quadre VII).

La nova disrninucio del contingut en

plata del ral valencia el 1609 va fer

canviar la situacio: la i nfravaloracio del real resultava ara de I'ord re del 18.5°/r" de manera que el seu valor en

podia

ser eliminada per la

plata equivalia a rues de 27 diners, diferencia que no prima amb que era acceptat (Hamilton, 1934: 145),

de la decada del 1630 supera el 10%. EI re­ que nomes en alguns anys esparsos sultat d'aquest desfasament va ser segurament la recollida de la plata castellana i en moneda valenciana; si ens fixem en les quantitats encu­ la seva

reencunyacio 1596-1600 nyades, aquest fenomen es devia cornencar a produir el quinquenni la 1934: 1626-1630 plata encunyada el 140): (Hamilton, per a culminar en 1596-1600 gairebe quadruplica la del quinquenni anterior, proporcio que es va mantenir en el conjunt dels anys 1596 a 1630;21 en el quinquenni 1626-1630 van al total encu­ ser encunyats mes de cent viI mil mares, xifra segurament superior nyat de 1501 a 1625.22 EI ral valencia torna a perdre plata el 1685, quan la talla es va elevar a 100 ser portada a 110, que eren 115 el1693 i final­ peces per marc, i e11668, quan va ment 133 en les encunyacions manades fer el1706 per I'arxiduc Carles d Austria, si be aquesta encunyacio arnb prou feines tingue virtualitat. De fet el valor plata de la moneda valenciana de compte no es pot separar a de del s. XVII de les equivalencies donades ales monedes castella­

rnitjans

partir

nes, alguna de les quaIs tingue llarg

arrelament popular, com el quinzet. Com ex­

anteriors, equi­ plica molt be Mateu i Llopis (1955: 39) desfent equivocs del quinzet s'ha de vocs que s'han perpetuat en obres de divulgacio.P I'origen buscar en la Reial Ordre de 1685 que fixava el valor del real de vellon en quinze diners valencians; com que el ral de plata valia 30 diners, el quinzet establia una relacio facil entre ambdues monedes: dos reales de vel/on 0 dos quinzets per ral d'autors

de plata." EI real maria 0 «ral de plata nova» castella, encu nyat el 1686, va ser cotitzat a 24 diners valencians, mentre que el ral de plata vella ho era a 2725 el 1687 i a 30 En 1591-1595 s'encunyaren 2988.2 mares de metal! pur; en 1596-1600,11418.5; la mitjana quinquennal dels anys J 596-1625 fou de 12278.4 mares. les xifres 22. La quantitat es superior ala recollida per Hamilton (1934: 140), pen) manquen 21.

d'alguns quinquennis. Es poden veure en aquest sentit els articles sobre els quinzet a la Gran Enciclopedia Cata23. la Gran Enciclopedia Larousse, redactats bastant mes tard de la publicacio de I'obra de Ma­ 10/10 0 a teu i

Llopis. 24.

neguda

Donat que aquest Illig ral de plata era la quarta part de la peca de dos reales, que seria co­ a explicada la denorninacio del ral 0 quarta part de pesseta com quin­

com a

pesseta, queda

zet, popular a Valencia fins a temps recents.

25.

Segons equivalencia de 18 sous per al real de a ocho de plata vella.


464

C. FEUU

el J 702. A partir d'aquesta data ens limitarem a

l'equivalencia del sou valencia en

plata provincial 0 plata nova: els 24 diners del 1702 van passar a 30 el 1718 i a 32 el

dis).26

1733, quan es va fer coincidir el diner valencia amb l'ochavo (dos marave­

Aquesta equivalencia no es va mantenir gaire temps, donat que quan el real maravedis, el diner valencia va mantenir la seva equivalencia plata anterior, fixada en 2.133 maravedis, tarifa que conserva la resta del segle i a partir de la qual hem calculat I'equivalent plata del sou al de plata va passar de valer 64 a valer 68

Quadre VII. En conjunt el sou valencia de del seu equivalent en

compte va perdre entre 1500 i 1600 un 21 %

plata, al s. XVII un altre 21 % i al XVIII un 28%: el sou de

1800 era nornes, en termes de

plata, un 48% del de 1500.

LA MONEDA MALLORQUlNA L'obra basica per al coneixement de la moneda

mallorquina continua essent alguns de­ tails aportats per Mateu i Llopis (1947) i per Gil Farres (1976).2 Segons Campa­ ner la moneda mallorquina de plata te com a base el marc barceloni, del qual es tallen 60 rals amb una lIei de 916.66 rnil-lesimes, EI ral mallorqui fou creat per Jaume II de Mallorca l'any 1300 i valorat en 16 diners, que el 1343 serien ja 24. Per a I'estudi de I'Edat Moderna partim del ral de Ferran el Catolic, de tall a de el veil, pen) solid, lIibre de

Campaner (1879), al qual es poden afegir

96 per marc, talla que s'incrementaria fins a 102 el 1562 i 115 el 1600, mante­ nint sempre el valor de 2 sous. EI 1556 Felip II de Castella feu encunyar a Mal­ lorca moneda castellana, de manera que la rnallorquina va anar quedant reduida ales encunyacions de billa. La moneda d'or era encunyada a partir del marc de Perpinya, de 237.02 grams i la seva unitat basica era el ral d'or, creat el 1343, amb una talla de 60 per marc,

igual que la de la moneda de plata, una lIei de 958.33 mil-lesimes i valor

d'una 11iura. EI ral d'or tot just si va arribar a l'Edat

Moderna, donat que el 1508 fou substituit pel ducat, de ta11a 67 per marc, Ilei de 989.58 millesimes i valorat a 32 sous. Sense canviar les seves

caracteristiques, el ducat va anar augmentant de

valor: 32.5 sous el 1544,33 el 1547 i 34 el 1556. AI mateix temps circulava a Mallorca I'escudocastella, taxat a 29.5 sous a 30 sous el1547 i a 32 sous

e11544,

e11556.

Aquest darrer any Felip II ordena l'encunyacio a Mallorca d'cscudos caste11ans; sembla pero que l'ernissio no es feu fins el 1558 i tallats no ala talla cas­ tellana de 68 per marc, sino a 67, amb un valor de 34 sous. A

partir d'aquesta dis-

26.

Amb aquesta equivalencia el real de plata passava a valer 32 dinerets valencians, que significava una rebaixa del 6.66% de I'equivalcnt plata de la moneda valenciana de

compte.

cosa


L'EQUIVALENT METALLIC

465

posicio, la moneda mallorquina nornes pot ser valorada a traves de la seva equi­ valencia amb la moneda castellana, com hem fet al Quadre IX.27

Comparativament el sou mallorqui perde menys contingut metal-lic que let resta de les monedes estudiades: disminui un 8% de 1500 a 1600, un 7% de 1600 a

1700 i un 15% alllarg del segle XVIII, de manera que el 1800 conservava un

poder alliberador en plata que era un 73% del que tenia el 1500.

BIBLIOGRAFIA BAEHREL (1953). Rene BAEHREL, «Economic et histoire a propos des prix». Eventail de l'his­ toire vivante. Hommage it Lucien Febvre. Vol. T, Paris, p. 287-310.

BLOCH (1939). Marc BLOCH, «L'Histoire des prix. Quelques remarques critiques». Annales d'Histoire Sociales, IX. BOTET (1908-1911). Joaquim BOTET I Srso, Les monedes catalanes. 3 vol. Barcelona.

CAMPANER (1879). Alvaro CAMPANER, Numismatica balear Palma de Mallorca, 1879. CARRERA PUJAL (1947). Jaime CARRERA PUJAL, Historia politica y economica de Cataluna. Barcelona. CRUSAFONT (1989). M. CRUSAFONT 1 SA BATER, Barcelona i la moneda catalana. Barcelona. FELlU (en premsa). Gaspar FELlU, Precios y salarios en la Cataluna moderna. Banco de Espana.

Servicio de Estudios. Estudios de Historia Econornica. Madrid. GIL FAR RES (19762). Octavio GIL FARRES, Historia de la moneda espanola. Madrid. GOUBERT (1960). Pierre GOUBERT, Beauvais et le Beauvaisis de 1600 it 1730. (Contribution il

l'histoire sociale de la France au XVIIe siecle). Paris. HAMILTON (1934). Earll. HAMILTON, American Treasure and the Price Revolution in Spain,

1501-1650. Traduccio castellana: EL tesoro america no y La revolucion de los precios en Es­ pana. Esplugues de Llobregat, 1975. Citem per la traduccio. HAMILTON (1947). Earl J. HAMILTON, War and Prices in Spain, 1651-]800. Cambridge (Mass.). Traduccio castellana: Guerra y precios en Espana. Madrid, 1988. JUDGES (.1951). AV JUDGES, «Scopi e metodi della Storia dei prezzi». Rivista Storica Italia­ na.

LXIIL

MANUAL (1972). Manual de Novells Ardits vulgarmeru apellat Dietari del Antich Consel! Bar­

celoni. vol. XXV Barcelona. MATEU y LLOPIS (1946). Felipe MATEU y LLOPIS, Glosario hispanico de Numismatica. Barce­ lona. MATEU y LLOPIS (1955). Felipe MATEU y LLOPIS, Aportacion a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVlIl. Valencia .

.

MEUVRET I BAULANT (1962). 1. MEUVRET I M. BAULANT, Prix des cereals extra its de la Mereu­

riale de Paris (1520-1698). 2 vol. MORINEAU (1985). Michel MORINEAU, Incroyables Garretes et Fabuleaux Metaux. Les retours

des tresors americaines d'apres les Garzetes Hollandaises (XVr-XVIll" siecle).

Cambridge­

Paris.

27.

Hem utilitzat la doble cotitzaci6 de l'escudo en maravedis i en diners mallorquins per a

inferir l'evoluci6 del contingut plata teo ric dels sou mallorqui.


C. FELJU

466

PARENTI (J939). Giuseppe PARENTI, Prime ricerche sulfa rivoluzione dei prezzi a Firen­ ze. Florencia.

ROMANO (1967). Ruggiero ROMANO, I prezri in Europa dal Xlll secolo a oggi. Saggi di storia dei prezzi raccolti e presentati da

...

Torino.

USHER (J 943). Abbot Payson USHER, The early Deposit Banking in Mediterranean Eu­ rope. Vol. 1. Cambridge (Mass.). VILAR (J962a). Pierre VILAR, La Catalogne dans l'Espagne Moderne. Recherches sur les [ondements economiques des structures nationales. 3 vol. Paris. Traducci6 cata­ lana: Catalunya dins l'Espanya Moderna. 4 vol. Barcelona, 1964-68. Citem per la

traducci6. VILAR (J962b). Pierre VILAR, Le «Manual de la Companya Nova de Gibraltar». Paris.

QUADREI MONEDA CASTELLANA

Moneda

Any Or 1497

escudo

1566

escudo

J609

escudo

real

1642 1653

escudo

67,00 68,00 68,00 68,00 67,00 68,00

J686

real de a 8

1686

real marla

84,00

1707

real provo

75,00

]709

real n.ac.

67,00

1726

escudo real de a 8

1726 J728

escudo

J728

real provo

1728

real nac.

]737

real provo real naco

]737 1742

veinten

1750

veinten

1772

escudo real provo

J772

real n.ac.

J 772

vein ten escudo

1779

vein ten

1786

vein ten

1786

escudo

8,37

68,00 8,37 68,00 77,00 68,00 77,00 68,00

128,00 130,56

1772

1779

Mrvs.

Valor del rat (gr)

Or

65,33 real

1537

Llei

Plata

ducado

1497

Talla

68,00 77,00 68,00 128,00 68,00 128,00 ] 31,60 68,00

989,60 930,60 9] 6,70

9]6,70 916,70 930,60 916,70 930,60 930,60 833,30 930,60 916,70 930,60

375,00 34,00 350,00 400,00 440,00

0,316

3,195 0,30 I

0,264 0,240 2,414

45,00 6] 2,00

Plaia

0,172

512,00

1,698

51,00 64,00

1,698

1,358 1,358

80,00 1152,00

0,092

916,70

608,00 1280,00

0,082

826,40

64,00

1,312

916,70 826,40

80,00

1,318 1,234

902,70 906,30 906,30 901,00

85,00 680,00 680,00 1275,00

8]2,50

68,00

902,70 901,00 891,00

85,00 680,00 1360,00 722,50

849,00 875,00

680,00 1365,00

891,00

1,430

68,00

J,222 0,081 0,080 0,081 J,214 J,222 0,078 0,076 0,075 0,074 0,074


L'EQUIVALENT METALLIC

467

QUADRE IT VALOR PLATA DEL REAL CASTELLA I Contingut teoric del real ell gr de plata. II Contingur teoric del real de billa a Andalusia, d'acord arnb la prima de la plata. Ilf Igual que TI, per a Castella la Nova. IV Igual que II, per a Castella la Vella.

Anys

J

II

1lJ

IV

1501-1602

3,1952 3,1952 3,1952

3,1952 3,1636 3,1326 3,1636 3,1326

3,1952

3,1952

3,1636

3,1636

3,1326

3,1326 3,1636 3,1326 3,1326 3,1022 3,0413

1603 1604-1615 1616 16J8

3,1952 3,1952 3,1952

1619

3,1952

1620

3,1952

1621

3,1952 3,1952

1617

3,1326

3,1022 3,0723 3,0723 3,0292

3,1636 3,1326 3,1326 3, I 022

2,9119

1625

3,1952 3,1952 3,1952

1626

3,1952

2,2671

1627

3,1952

1628

3,1952

2,3306 2,3398

3,0779 3,0442 3,0203 2,9008 2,8478 2,59J 6 2,1439 2,2481 2,3262

1629

2,7354

2,7032

2,6374 2,6794 2,6964 2,5996 2,5084

2,6494 2,6968

1622 1623 1624

1630

3,1952 3,1952

1631

3,1952

1632

1635

3,1952 3,1952 3,1952 3,1952

2,8669 2,8465

2,6991

1636

3,1952

2,5531

2,5749 2,5278 2,4998 2,5033

1637

3,1952

2,4694

2,4834

1638

2,3537

1639

3,1952 3,1952

1640

3,1952

1641

3,1952 3,1952 3,1952

2,4258 2,3682 2,1764 1,9400 1,4491

1633 1634

2,5498

2,4224

1649

3,1952 3,1952 3,1952 3,1952

2,1589 1,9640 1,4483 2,4039 2,4153 2,3527 2,2532 2,2908 2,2655 2,2294

1650

3 1952

21293

1642 ]643 1644 1645 1646 1647 1648

3,1952 3,1952

3,0967 3,0238

2,8703 2,8201 2,5399 2,0647 2,1169

2,3680 2,7760 2,6562

2,7014 2,6934 2,6064 2,5535 2,5139 2,5446 2,4700 2,3572 2,3020

2,2947 1,8809

1,3758

2,5309

2,5411

2,4597 2,3524

2,4947

2,2851

2,5149 2,3619

2,3740 2,2846 2,2248

2,2792 2,2307 2,1502

21003

2 ] 318


468

c. FELIU

Anys

I

II

fl1

1651

3,1952

2,0883

1652

3,1952

1653

3,1952

1654

1658

3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952

2,1264 2,1301 2,1230 2,1301

1659

3,] 952

1660

1666

3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952

1667

3,1952

1668

1,2621 1,1706

1670

3,1952 3,1952 3,1952

1671

3,1952

1672

3,]952

1,1213 1,1.115

1673

3,1952

1,1115

1674

3,] 952

1675

1680

3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952

1,1040 1,0632

1681-1685

3,1952

1686

3,1952

1687-1707

3,1952

1708-1728

2,5560

1729

2,4690 2,4690 2,4431

1655

1.656 1657

1661 1.662 1663 1664 1665

1669

1676 1677 1678 1679

1730-1737 1738-1772 1773 1774-1786

1787 1788-1800

2,4274 2,4274 2,4274 2,4274

2,] 301

2,0448 1,9414 1,9727 2,0247 1,9292 1,7653 1,6228 1,5375 1,5960 1,3909 1,3165

1,1618

1,0346 1,0224

1,0023 0,9646 1,7231

2,1301 2,0233 1,6990 1,3580 1,3399 1,3114 1,2634 1,2223

1,2138 1,2060 1,1982

IV


L'EQUIVALENT METAL·LIe

469

QUADRE III MONEDA CATALANA

Any

I

Moneda

1426 1456

Talla

croat

110ri

1456

croat

72,00 68,00 72,00

1472

pacific

68,00

1475

ducat

1491

flori

67,00 68,00 72,00 67,00 72,00

1491 1493

croat

ducat

1493

croat ,

1552

dobl6

33,50

1562

doblo

1585

dobl6

1599

trenti

33,50 33,50 33,50 72,00

16] 1

croat

3,1182 2,6142

1,00 13,00

·1,00

3,1182

] ,SO 20,00 21,00

] ,SO 20,00 21,00

17,00 2,00 24,00 2,00 42,00

17,00 2,00 24,00 2,00 42,00

0,1 538

48,00 48,00

52,42 48,00

0,1336

60,00 2,00 70,00

60,00 2,12

0,1] 67

64,80 66,00

66,00 33,00

0,1080 0,1061 0,1061 0,1061

78,00

0,0898

83,00 120,00 120,00 150,00 160,00 300,00 340,00

0,0844

2,8965 3,5008

2,6142 3,1182

3,5008 3,1182 7,0015

7,0015 7,0015

989,58 989,58

7,0015 7,00] 5

70,00 70,00

76,00

989,58 930,60

3,5008 2,8686

33,00 2,00

33,50

989,58

7,0015

66,00

76,00 33,50

trenti

33,50

16]8

trent!

33,50

1618

ducat

67,00

1643

trent!

1648

trent!

1648

dobla

33,50 34,00

930,60 989,58 989,58 916,66

]649

trent!

33,50

989,58

1649

trent!

33,50

989,58

2,8686 7,0015 7,0015 7,0015 7,001 5 7,0015

1651

trenti

33,50

989,58

7,0015

1652

trenti

33,50

989,58

7,0015

ral

1640

1654

ral

76,00

930,60

2,8686

1674

ralet ralet

930,60 930,60

2,5350

1678

86,00 96,00

1698

ralet

105,00

1702

ral

930,60 930,60

1705

ralet

76,00 96,00

930,60

Or

Mercat

3,1182 7,0015

1614

ral

958,33 989,58 958,33 989,58 989,58 989,58

Grams per sou

Oficia!

958,33 989,58

33,50

trent!

989,58 750,00

Valor en so us

metallie

7,0015

trenti

1640

958,33 750,00 958,33 831,00

Contingut

989,58

1614

1626

Plata

Or

2,2710 2,0763 2,8686 2,2710

3,1182 0,2011 2,0788 0,1448 0,1667 1,5591 0,1459 1,5591 0,1667 0,1459

1,4708

1,4343

2,33

66,00 120,00 55,17 150,00

160,00 300,00 340,00 3,50 3,50

3,50 3,50

Plata

1,2311

3,50

0,0583

0,0533 0,0467 0,0438 0,0233

0,0206 0,8196 0,7243 0,6488

3,33

0,6235

3,50

0,8196

3,50

0,6488


G. FELIU

470

QUADRE IV MONEDA CIRCULANT A CATALUNYA

Moneda

Any Or 149J

Prima Plata

ducat escudo

1552

doblo

1553

escudo real de a 8

1553 1562

doblo

1585

doblo

1599

escudo

1599

trent!

1603

escudo

1607

escudo

161 1

Valor en sous

Ojicial

escudo

1614

trent!

1614

trent!

1,5591

1,5986

22,08 60,00

1614

24,00 25,50 2,12 28,15

un<;:a

trent!

Plata

0,1459 0,1409 0,1667 0,1470

48,00

70,00 70,00 19,00

Valor del sou

Or

0,1538

52,42

croat

1614

Mercat

17,00 2,00 24,00 22,00 42,00 21,00 16,00

croat

1537

1618

Unca Plata

flori

1491 1493

PLata

65,40 20,12 66,00

0,1336 0,1459 0,1404 0,1167 0,1292 0,1216 1,4708 0,1098 0,1080 0,1071 1,3943 0,1061

1626

ral

2,00

1,4343

1640

ral

2,33

1,2311

1640

dobla

1640

dobla lluis

1640

trenti

1643

dobla lluis

1643

escudo

1643

trenti

56,00 66,00

78,00 64,00

1643

55,00

dobla real de a 8

1644

27,50

unca

1644

prima

1645

dobla

1645

escudo

1646

escudo

55,21

real de a 8

1646 1647

dobla

1648

dobla Iluis

1648

trent!

55,21

real de a 8

32,00 83,00 25,41

0,0954 0,0470 0,0898 0,0969 0,0969 0,0844 1,0724 0,9892

45%

prima

1644

1648

24,00

unca

1643 1644

67,00

120,00 32,00

87,00 26,25 29,12 55,19% 90,00 46,00 54,00 36,00 108,00 112,00

0,0713 0,9744 0,9910 0,9242 0,0689 0,0674 0,0620

0,7105 0,0574 0,0547 0,0583 0,7993


L'EQUIVALENT METAL·Lle

Moneda

Any

Plaia

Or 1648

Unca

Prima

Plata

Plata

un<;a

471

Valor en sous

Oficial 34,00

Mercat

Valor del sou

Or

36,00

0,7570

1649

dobla

138,00

0,0449

1649

trenti

J 55,00

0,0542

1650

escudo

1651

dobla

90,00 210,00 120,00

0,0345 0,0295 0,0258

300,00

0,0233

1651

escudo

]651

trenti

55,21

1651

unca

1652

dobla

1652

trenti real de a 8

1653

ral

32,00 10,00

340,00 80,00 120,00

dobla

1654

ral

1654

real de a 8

0,6435

42,35 320,00

1652

1654

40,00

0,0194 0,0206

0,3197 0,2869 0,0517

0,8]96 0,7993

3,50 32,00

J658

dobla

] 04,00

0,0596

1661

escudo

0,0574

1667

dobla

54,00 1 J 0,00

1673

real de 08

]674

real de a 8

1674

ralet

1676

ralet

3,5 3,5

ralet

3,5

1697 ]698

dobla

1702

ral

1705

ralet

3,50 3,50

]707

pesseta

7,00

1715

r.8 provo

1707

0,0564 0,8820 0,9135 0,7243 0,6488

29,00 28,00

dobla

1698

122,50

0,0506

3,33 111,50

0,0556

0,6235 0,8J 96 0,6488

112,00

dobla

Plata

1716

dobla

29,33 120,00

1718

dobla

124,00

0,0554

0,7304 0,6968 0,0517 0,0500


c. FELlU

472

QUADRE V VALOR DEL SOU CATALA EN GRAMS DE PLATA

1491

-

1611

1627 1641

-

-

1640 1643

1644 1645 1647-1648 1649 -1651 1652 1653 1654

-

1675

1,5591 1,4708 1,4343 1,2311 1,0724 0,9910 0,7105 0,7993 0,6435 0,3197 0,8196

1612-1626

1674

1708 1715 1720

-

-

-

-

1707 1714

0,9134 0,7304

1719

0,7142

1727

0,7301 0,7204 0,7050

1728 1729

-

1736

1737

0,6795

1738 -1771

0,6583 0,6518

1772 1773

1787

-

-

1786

0,6472

1808

0,6389

QUADRE VI MONEDA VALENCIANA

Any

Moneda Or

excel·lent

1502

ral

1522

ral

1544

corona

ral

]554 ]556

corona

1591

corona

1609 1614

ral corona

1619 1665

ral

916,67 994,79 916,67 916,67

69,33 91,00 69,33

911,46 916,67 911,46

69,33

916,67

103,00 69,33

916,67 916,67

100,00

916,67

110,00

916,67

115,00

916,67

133,00

916,67

maria

1687

real pl. ral

1702 1706

72,00 33,5 83,00 88,00

real vn.

1686 1693

Llei

real pI. ral

1665

1682

Talla

Diners

Valor del sou Or

ral

1480 ]483

Equival.

Plata

real pl. ral

1707

25.6 mrv.

1718

real provo

1733

real provo

1737

25.6 mrv.

18,00 504,00

18,00 18,00 240,00 18,00 252,00

270,00 18,00 312,00 30,00 18,00 15,00 18,00 24,00 27,00 18,00 24,00 18,00 12,00 30,00 32,00 12,00

Plata

2,0120 0,1676 1,7453

1,6462 0,] 558 1,5919 0,1484 0,1393 1,4064 0,1205 ] ,278]

1,4486 1,3466 1,3169 1,2345 1,4201 1,2597 1,2345

1,0892 1,0184 0,9876 0,9259 0,9513


L'EQU[VALENT METAL-LIe

473

QUADRE VII VALOR PLATA DEL SOU VALENCIA

1500 1503 1523 1555

1661 1666 1683 1694 1708

1502

1733

0,9837

1734-1737

0,9259

1738

0,9513

1729

-

1610

-

1665

-

1682

2,0120 1,7453 1,6462 1,5919 1,4064 1,4486

1693

1,3169

1787

1707

1,2597

1788

1728

1,0184

-

1522

-

1554

-

-

-

-

1739

-

-

1772

0,9295

1773

0,9203

1774-1786

0,9139 0,9080

-

1800

0,9021

QUADRE V[JI MONEDA MALLORQUINA

Moneda

Any Or

Equival.

TaLla

ral plata

60

1343

ral plata

60

1343

1482

ral d'or ral plata

1500 1508

60

240

0;1646

64

833,33

240

0,1543

96

916,67 989,58 916,67 989,58 989,58 916,67 989,58 916,67 916,67 916,67 916,67 916,67

24

67

ducat escudo

1537

68

1544

ducat

67

1547

ducat

67 escudo

1547 1556

67

ducat escudo

1556 1558 1562

68 67

escut

102

ral plata escudo

1566 1600

68

ral plata

68 115

1654

maravedi

1675

real pI.

1689

real pI.

1723

maravedi

1726

maravedi

1728

maravedi

1737

maravedi

24

0,1893

24

384

1,4913

1,1185

390

0,1072 0,1051 0,0954

396

0,0940

360 384

0,1034 0,0912 0,0954

408

0,0950

354

408

24

384

Plata

2,6843 1,7896

16 240

72

ral plata ral d'or

Valor del sou (gl)

916,67 916,67 958,33 916,67 833,33

60

ral d'or

1422

Diners

Or

1300

J422

Llei

Plaia

1,0527 0,0987

24

0,9337

1

0,8521 1,1277

34 40

0,6 0,56 0,63 0,53

0,9586 0,7990 0,8558 0,7348 0,8137


474

c. FELIU

QUADRE IX VALOR DEL SOU MALLORQUI EN GRAMS DE PLATA

1500

1537

] ,1185

1538-1547

1,1 J49

1548 -1556

1,0963 1,0279 1,0527 1,0279 0,9337 0,8521

-

1557

-

1562

1563 -1566 1567

-

1600

J601- 1654 1655 1676

1690 1724 1727

-

-

-

-

-

1675 1689

1,1277

] 723

0,9586 0,8858 0,8558 0,7348 0,8137

1726 1728

1729- J737 1738

-

18 I 2


La moneta da 3 cagliaresi e la sua falsificazione ai tempi di Filippo III di Spagna ENRICO PIRAS

Una collezione di 58 monete di regno

rame

da 3

cagliaresi, falsificate durante il

di Filippo III di Spagna, mi da l'opportunita di riprendere il discorso su un

argomento gia iniziato da Maria Dolores Mateu [bars con un interessante

articolo

articoJo riguarda aJcuni dOCLl­ apparso nel 1986 su Archivio Storico Sardo.' Tale menti sulla falsificazione delle monete sarde di rnistura e i provvedimenti che il re

Filippo IV invoca contro i Ialsari negli anni 1644-1651. La raccolta che rni accingo a esarninare e composta da 58 esempJari che ven­ descritti in ordine di peso: gono qui appresso elencati e 1. 01

4. 01

Busto a testa (?). Alcunc lettere

RI

indecilrabili RI

Busto coronate a d.; a s. 3 globeni.

01 Testa molto rozza: a s. 3 globen i RI

Tracce eli let tcre RI 3. 01

RI

Come la precedente

6. 01

g.0,60

Come la prccedenie rna

anepigratc

g.0,60

Busto rozzo a s.; tracce eli lettere Come la precedente

g.0,60

g.0,60 5.

2.01

Come la precedente; tracce di lettere

Croce con toglie elle estrernita, accanronaie da 4 anellini

Busto rozzo coronate, di fronte

RI

g.0,65

Busto rudirnentale: a d. 3 globeui Come la precedentc

g.0,70

1. M. D. MATEU IBAI�s, Documenios sabre el valor y la falsificacion del vellon sardo en 1644'1651. In: Archivio Storieo Sardo. XXXV. Cagliari 1986, pp. 193- 202.


476

E. PIRAS

7. DI Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti RI

Come la precedente

26. DI Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti

8. 01 Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti RI

RI

g.0,70

27. DI

Come la precedenie; lettere indccifrabili

RI

g.0,75

28. DI

9. 01 Testa rozza a S.: a d. 3 globetti RI

RI

g.0,80

JO. 01 Testa rozza eoronata a d.; a d. 3

RI

g.0,80 g.0,80

13. 01

RI

g.0,90

31. DI

14. 01 RI

J5. 01 RI

Come la precedcnte

RI

Come la prccedenre ma (J

o-

1,00

Busto a s.; a d. 3 globetti. Leuere

Come la precedente. Tracce di lcuere indecilrabili

32

DI

Busto a S.; a d. 3 globetti

RI

Come la precedente rna

g.0,90

Busto malta rona; a s. 3 globetti

Come la precedcnte

g. 1,00

Busto rozzo a d.; a s. 3 globetti

c»:

1,10

g.

J,IO

(J

g.0,90

Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti Come la preeedentc

d. 3 globetti. Leuere indecilrabili

i ndccifrabi I i

Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti. Tracce di lettere

RI

1,00

Come la prccedente. Leggenda

anepigrafc

globetti Come la preeedente

g.

indeeifrabile 30. DI

12. 01 Testa barbuta ('7) a s.; a d. 3 RI

Come la precedenie. Lettere

a

RI

Busto a s.; traeee di letiere Come la precedente

g. '1,00

Busto a s.; a d. 3 globetti. Lettere

indecifrabili

Come la preeedente rna

anepigrale 11. 01

Busto a s.; ad. 2 globetti Come la precederue

29. DI Testa coronata rudirnentale a s.;

globetti RI

g. J ,00

i ndecifrabi I i

Come la preccderue; lettere

indeeifrabili

Come la precedente

g.0.90

anepigrafe 33. DI

Busto rozzo a s.; a d. 3 globcu i

RI

Come la precedente. Tracce di

16. 01 Testa rozza a S.: a s. un globetto.

lcuere indeeifrabili

g.I.IO

Tracce di lettere RI 17. 01 RI

Come la precedente

RI

Come la preeedenle. Traeee di

g.0.90

RI

g.I.IO

Busto a testa (?); ad. 3 globcui Come la precedente. Leuerc indecifrabili

g.0.90

Come la preeedente

Come la preeedente

RI

g.0,95

g.I,ID

Busto rudimentale a s.; a d .3 .

g.0,95

RI 38. DI

g. L,OO

Come la precedente rna

ancpigrate 37. DI

Busto rudimentale Come la preeedente

36. DI

globetti

globetti

RI

Come la prccederue rna

Come la precedente rna

20. 01 Busto malta rozzo; a s. 3

21. 01

35. DI

Busto rozzo a S.: a d. 3 globetti

anepigrafe

RI

Busto molto rozzo; a s. 3 globetti

anepigrafe

19. 01 Testa rozza eoronala a s. RI

RI

Busto razz a a s. lettere

18. 01

g.0,90

34. DI

RI

Busto rozzo a s.; a d. 3 globelti Come la prccedente

RI

23. 01 RI

24. 01 RI 25. DI RI

Come la preeedente

g.1.00

Come la precedenre. Leuere

indeeifrabili

RI

g.1.00

Busto rozzo a S.: a d. 3 globetti Come la precedente

g.l,OO

g. 1,20

BUSlO molto rozzo a s.; a d. 3

globctti RI

g.I,OO

Come la precedcnte. Lettere indecifrabili

40. 01

Busto rozzo a S.; a d. 3 globetli Come la precedente

g.1.I5

Busto rozzo as.: leuere indecifrabili

Busto rozzo as.; tracce di lettere

Come la precedente

g.I,IO

Busto rozzo a s.

22. 01 Testa rozza coronaia a d. 39. DI

g. 1.10

Come la preeedente rna

anepigraf'e

g. 1.20


1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21


478

E. PIRAS

41. OJ

RJ

Testa eoronata a S.; a d. 3

50. DJ

globetti. Lettere indeeifrabili Come la preeedente. Lettere

RJ

indeeifrabili 42. OJ

0 c»

Busto rozzo a S.; ad. 3 globetti.

Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti

RJ

Come la precedente. Tracce di lettere indecifrabili

anepigrafe

g.1,30

Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti.

RJ

Leggenda indecifrabilc Come la precedente. Traece di

3 globetti. Lettere indeeifrabili

RJ

Come la preeedente

OJ

Busto rudimentale a s.; ad. 3

leggencia inciecifrabile

g.1.30 53. OJ

Busto 0 testa (?); leuere

RJ

Come la precedente rna

globetti 45.

Come la prececiente

OJ

Busto ruciimentale a ci.; a s. 3

g.I,30

anepigrafe

globetti RJ

54. DJ

Come la precedentc

IT o

1,30 55. DJ

Come la precederue

g.1,35

48. OJ RJ

49. DJ

Come la precedeute

g.I,40

56. DJ RJ

g.I,40

57. OJ

RJ

Come la precedente. Traece cii leuere indecifrabili

Come la precedente

g.2,20

Busto 0 testa (?); traeee di

Come la precedente

g.2.35

Busto rudimentale a S.; a d. 2

globeui

Busto rozzo as.; tracce di lettere

inciecifrabili RJ

g. 1,90

Busto rudimentale a s.; a d. 3

lettere indecifrabili

Busto rozzo a s.; a ci. 3 globetti.

Leggencia indecifrabile Come la prccederue

Come la prececiente

globeui RJ

47. OJ Testa rudimentale a s. RJ

g.1,65

Busto molto rozzo a S.: a d. 3

globetti RJ

Busto rozzo a s.; Ieuere indecifrabili

RJ

g.1,60

indecifrabili

RJ

46. OJ

g.1,60

52. OJ

43. DJ Testa coronata molto rozza a d.;

44.

g.1,60

51. DJ

Come la precedente rna

as.

Come la preeedente. Lertere indeeifrabili

l,25

Leggenda indecilrabile RJ

Busto molto rozzo a S.; a d. 3

globetti

58. OJ

g.1,60

RJ

Come la precedente

g.2,35

Busto 1110lto rozzo; a s. 3 globcui Come la prececiente

g.2,35

Dalla descrizione dei

pezzi un dato emerge immediatamente: essi sono in alcuni maggioranza anepigrafi; presentano tracce pili 0 meno apprezzabili di leg­ gende (n. 1,8,28,29, 38, 48, 50, 52), ma queste non sono leggibili in quanta le let­ tere

non

trovano

(ingrandimenti re

n.

assolutamente riscontro

con

quelle

delle monete

originali

59 e 60); sono quindi «imitazioni» della scrittura originale, lette­

copiate malamente alia rinfusa, senza senso, talvolta incise al eliritto suI conio,

tanto che sulle monete

risultano

speculari e spesso addirittura capovolte. Cia certa abilita artigianale, erano analfabeti che cercavano eli imitare Ia scrittura copianelola malamente come se fosse un eliseg­ no, senza comprenelerne il significato. II falsaro ben sapeva che quelle monete dimostra che i falsari, pur elotati eli una

avrebbero circolato in ambienti di analfabeti come loro; quel che importava era che, a «col po d'occhio», la moneta avesse l'aspetto elel 3 cagliaresi: una testa e tre

globetti, una croce e 4 anellini. II conio maldestro e approssimativo poteva essere benissimo confuso con una normale usura dei pezzi. A cia si aggiunga che gli

origi­

nali, per quanta di conio regolare e con le leggenele perfettamente leggibili, non


22

25

28

24

23

27

26

29

31

34

38

40

41

42


480

E. PIRAS

erano certo di fattura

rnolto fine.' Un busto appena abbozzato, una croce irregolare

i bracci non perpendicolari

(n. 8, 11,21,26,36,37,42), un viso appena accen­ percio, per il falsaro, poca importanza. Pili rilevante e, invece, un altro particolare: alcuni esemplari (n. 2, 4, 10, 19, al diritto una testa coronata. I documenti 22, 29, 41, 43) presentano pubblicati da o con

nato rivolto a destra 0 a sinistra avevano

Maria Dolores Mateu Ibars si riferiscono esclusivamente agli anni 1644-1651, cioe a

undici anni dellungo regno di Filippo IV; le dieci monete allegate ai documenti

hanno

pero una cosa in comune con tutte Ie 58 rnonete qui esaminate, e cioe la Filippo III. Questo fatto fa supporre che i conii eli tali 10 falsi siano stati preparati gia ai tempi eli Filippo III; non ci sarebbe stato alcun motive per un Ialsaro che si fosse messo all'opera sotto Filippo IV ricorrere, per eseguire I'imitazione, a monete di un re ormai la scomparso; stragranele maggioranza dei nostri falsi ha, infatti, la testa del re senza corona, COS! come e suI 3 cagliaresi originale di Filippo III. Ricordiarno che Ie monete di Filippo IV hanno tutte la testa coronata e che in particolare il 3 cagliaresi ha il rovescio completamente diverso sia per quanta riguarela la croce che per i quattro «6» che la accantonano, al posto dei quattro anellini che appaio­ no sull'analoga moneta eli Filippo III. Si puo spiegare la presenza di otto esemplari con testa coronata, fra i 58 in esame, facendo elue ipotesi: 0 sono esemplari «sba­ gliati», il cui conio del eliritto fu inciso ricordando Ie monete precedenti eli Filippo II (e non di Carlo V), pur riportando al rovescio la croce di Filippo III; oppure so no esemplari il cui conio elel eliritto fu preparato successivamente durante il regno eli Filippo IV irnitando la testa coronata di questa sovrano, rna continuando a usare, per il rovescio con la croce, i conii preceelenti non anocra logorati. II fatto che i documenti riguardanti il problema della falsificazione elel «ve1l6n» siano in maggioranza degli anni eli regno di Filippo IV non deve meravigliare: il Ienomeno della falsificazione aveva avuto inizio molto prima, gia sotto Filippo II, dilagando sotto Filippo III; il fatto e che elurante il regno eli Filippo IV se ne avvertono mag­ giormente Ie conseguenze economiche e Ie autorita corrono quindi ai ripari.' Si deve prendere in consielerazione anche un altro dato importante: ben 39 esemplari su 58 hanno, nel campo elel diritto, i tre globetti indicanti il valore di 3 cagliaresi. Si han no buoni motivi per ritenere che Ie monete su cui sono visibili due globetti,o uno solo, e quelli su cui non compaiono affatto siano difettose eli conio e che comunque siano state coniate elai falsari tutte come nominali ela 3 cagliaresi. Una conferma viene anche dall'analisi dei pesi che, anche se approssimativamente, i falsari elovevano pur rispettare. II peso legale dei 3 cagliaresi si aggira intorno a g. 1,52. Non si conosce al riguarelo alcun documento che riporti i pesi teorici ufficiali; tale valore di g. 1,52 si ricava ela un documento del 31 gennaio 1601 che riporta il croce

elel rovescio che e sempre quella del 3 cagliaresi eli

2. E.

3.

PJRAS, Monete della Sardegna, Sassari 1985,11.74-83.

M. D. MATEU IBARS. op. cit.


46

49

S5

50

S6

58

Sl

57


E. PIRAS

482 risultato di

un

esperimento fatto nella Regia Zecca di Cagliari dai visitatori del

Real Patrimonio. II peso medio dei 58 esernplari in esame e di g. 1,156 che rientra

piu 0 meno in un peso accettabile, considerando anche il fatto che nelle monete ori­ ginali esso presenta notevoli oscillazioni che vanno cla g. 0,85 a g. 2,10. II metaUo usato e quasi sempre il rarne. Soltanto in clue esemplari (n. 33 e 52) i riflessi argentei fanno supporre che si tratti eli mistura. L'uso quasi esclusivo elel rame per coniare i falsi non eleve, peraltro, meravigliare se e vero che, come rife­ risce I' Aleo," venivano usati elai falsari, per ricavare i tondelli su cui irnprirnere i simboli elelle rnonete, paioli e padelle eli tame rastrellati nelle case,' utensili che offrivano una lamina gia quasi pronta per l'uso. Le nostre monete offrono un cam­ pionario straorelinario elerivante ela questa fenomeno, soprattutto per quanta riguarela 10 spessore elei tonelelli che va ela alcuni decirni eli millimetro (n. 1,2,3,4,

16,18,42) a circa un millimetro (n. 41, 46, 49,55,56,57,58). Un altro problema interessante e quello relative alla elislocazione delle zecche

clanelestine. L' Aleo"

parla genericamente eli zecche nascoste nei boschi e nelle montagne aggiunge, specialmente nei Capi eli Gallura e eli Sassari: "Sono i elove luoghi impunernente eel in gran numero poveri e ricchi, uomini e donne si alia eleelicano falsificazione elelle monete eli fame. Si verfica il caso che eli villaggio in villagio si prestino i conii falsi".' Anche i elocumenti pubblicati ela Maria Dolo­ res Mateu Ibars parlano elel danno subito dalle casse elello Stato e proveniente soprattutto elalla Gallura e elalla Corsica; evielentemente qualche falsaro trova piu sicuro e piu comoelo coniare i falsi fuori dall'isola eli Sardegna. Per coloro che hanno grane con la giustizia c'e poi Ull altro rifugio sicuro, e cioe le chiese, tanto che il re scrive al suo arnbasciatore a Roma per chieelere che i falsari che si rifugia­ no nelle chiese non goelano dell'immunita ecclesiastica ma possano essere conse­ al gnati giudice." rna,

Francesco Manconi" riporta un documento del 1650 che da un quadro realisti­ "fosco dei cosrurni del clero sarelo e dellincontrollabile situazione monetaria

co e

che proprio gli ecclesiastici hanna contribuito ad aggravare", con la compiacente e interessata ospitalita offerta a intere famiglie di Ialsari. Nonostante il susseguirsi eli

«gride», eli interventi giuc1iziari e eli svalutazioni della moneta, il fenomeno della falsificazione

vena c1ebellato

non

se

non

con

la raelicale riforma monetaria eli

Carlo II.

4. J. ALEO. Historia cronologica y verdadera de todos los SLlCCSOS y casos particulates sucedidos en

13 Isla y Reyno de Sardcna del ano 1637 al afio de 1672. rns. del sec. XV[J della Bibliotcca Universi­

taria di Cagliari. 5. stenza

F. MANCONI. 11 disordine moneiario di meta·600. in: [I tempo della nella Sardegna daniico regime, Sassari 1992.

6. J. ALEO, op. cit. 7.

F. MANCONI, op. cit.

8.

M. D. MATEU

11l/\I�S, op. cit.

9. F. MANCONI, op. cit.

penuria. Vomini e sussi-


Piedfort de diner, inedit, de l'any 1610 .J. MONTANES I BONCOMPTE

assaig de diner de Felip II de la seca de Barcelona datat el 1610, desconegut i inedit. Es coneixen monedes que tenen una factura similar pero Presentem

un

pertanyen a dates immediatament posteriors i corresponen a altres valors moneta­

ris, per tant escau suposar que segueixen aquest arquetipus tal com veurem mes endavant. Anern doncs a drescriure-Ia:

A/PHILIPP9 D G HISPAN R, entre dos cercles de punts; en el camp bust de

felip 1I a l'esquerra, vestit iamb coil, entre les lIetres D -1. RI + BARCINO CIVlT AS 1610, entre dos cercles de punts; en el camp sense trencar el cercle interior, creu una

equilateral que recorda a la de malta, en el centre

B, un anell en el primer i quart quadrant, tres punts en el segon i tercer. Pes:

1.90 g. Metall: bill6


1. MONTANES I BONCOMPTE

484

Diametre: 17 mm. Conservacio: bona, malgrat el desgat. (Inica i inedita. Col-leccio particular; procedeix de col. antiga.

Aquesta pe<;a es encunyada a molinet. Les lletres D -I del anvers son el abreujament de mot diner, aixi com poste­ riorment A -R ho foren d'ardit is -1 de sise. Fins aleshores totes les monedes de la seca de Barcelona havien estat encun­

yades a martell i aquesta pe<;a es la primera feta amb el nou sistema de molinet. Aquest enginy ja era emprat a la peninsula per la seca nova de Segovia que des del 1597 va batre monedes de coure de un, dos i quatre maravedfs encara que des de 1586 ja encunyava monedes de plata de vuit rals. L'edifici del «Real

nio de la morieda»

va

Inge­

esser dissenyat per aquesta finalitat el 1583, i ernplacat

a

Segovia perque el cabal del riu Manzanares a Madrid no perrnetia moure les aspes del motor de l'enginy. El rei Felip I va participar activament en aquesta empresa

pagant les obres de I'edifici, la maquinaria i la seva posada en marx a i va sol-Iicitar a

I'arxiduc Ferran,

muntar i

posar

en

comte

del

Tirol, personal alemany qualificat que va servir,

funcionarnent el molinet segovia en el marge esquerra del riu

Eresma I'any 1586. El viatge de l'enginy fins

a

Segovia fou tortuos. A Genova

empresonaren a un dels principals ajudants del trasllat i en arribar a Barcelona va morir Gregori

Guerling, responsable de l'enginy, on va esser enterrat. EI 31 de

desembre de 1596 es disposa: «que se labre en el dicho Ingenio toda la moncda de vellon que se hubiere de labrar, en estos Reynos de Castilla, sin que lleve ni se le eche ninguna liga de plata» fent el segiient raonament: «podna baber seguridad de que no se Ialsificana, por que no se puede contrahacer cantidad considerable sin mucha costa, si no es en otro Ingenio sernejante, que no Ie hay en estos Reynos, ni en

los comarcanos a ellos». Tot i aixo, ben aviat, a febrer de 1597, degut

a

una

mala acollida d'aquesta mesura, es va acordar IIi gar novament plata com tradicio­ nalment es feia. Les altres seques castellanes seguiren bat en moneda a martell. En el Principat, Barcelona rebra

en 1598 facultat de pOSelf en els me nuts la lliga de consideressin convenient i uns anys mes tard a 3 de juny de 1602 a Cas­ plata que

tella es disposa que Segovia encunyi come sense lliga de plata. Tarnbe tenim docurnentacio del molinet de Barcelona que va esser fet el1610 i que s'utilitza

profusament a partir del 1611 erneten monedes de mitjos croats i

amb posteriori tat ardits i diners, i onzens e11618. Extret del «Ceremonial dels Magnifichs Consellers y

Regiment de la Ciutat

de Barcelona» conegut com a «Rubriques de Bruniquer», recull de notfcies sobre

disposicions i privilegis legals de la ciutat de Barcelona per a la seva consulta, se sap: «Al primer de Iuny de 1610, Consell de cent sabre pagar at Mestre de Seca 10 gasto de anar a Castella per fer venir un home per fer moneda ab molinet, com se leu». Indubtablement el destf del Mestre de seca va esser Segovia, i el tecnic que va arribar seria UIl oficial del «Real Ingenio de la moneda» (pag, 138).


PJEDFORT DE DINER fNEDIT

485

Coneixem un informe de D. Hector Pignatelle, lloctinent i capita general del

Principat de Catalunya, datat el 20 de novembre de 1610 que en nom de S.M. el rei Felip II concedeix als consellers de la ciutat la seguent suplica: «-Excelentisim Senyor: Entenent la ciutat de Barcelona lo gran abus que en 10 present Principat de Catalunya se feya en [abricar moneda Boscatera, contrafent la que en La present ciu­ tat se [abricaba ab molt gran desautoritat de la present ciutat y dany grandissim de tot lo present Principal de Catalunya; y desitjant los magnifichs consellers d'aquella de assi al devant dita que dit abus se remedias, sercan nova forma per [abricar moneda de manera qu'aquella no pugues esser contrafeta, sino ab excessiu gasto han fet un molinet al us i cos tum de Segovia, ahont tota La moneda que en la present ciutat [abricara axi de menuts, ardits, sisens, sous y rea Is, y altras monedas se fassan moltissims ducats: Y per quant se y [abriquen gastant en la fabrica de dit molinet poria fer que algunes ciutats, viles, 6 lochs del present voldrien fer fer semblant molinet pera [abricar les monedes acostumen fer, 10 que seria en gran dany no sols de la present ciutat, pero encara de tot La Principtu de Catalunya per ser ocasio que ab major [acilitat se contrafaria dita moneda, y sen [aria malta de Boscatera, desit­ jant perco lo Syndic de La present ciutat obviar dits danys a vas Ira Excelencia humil­ suplica sie de son Real servey manar concedir y otorgar a la present ciutat, que ninguna ciutat, vila 6 loch, eo singulars persones del present Principal en manera alguna y sols pena de sinccents florins d'or y de perdrer los encunys y materials, y aLtres graves penes a Vostra Excelencia benvistes puguen fer dit molinet ni [abricar moneda ab enginy de aquell sino es la present ciutat de Barcelona; ans be si alguna moneda voldran fer, fa hajen a fer [abricar en la present ciutat de Barcelona, perque d'aquesta manera dita moneda Boscatera sie estirpada y La present ciutat reintegra­ da en son pristino estat que estava (Salat: t. I, pag. 148). L'anterior document evidencia que ja disposava la ciutat el molinet abans de la data senyalada de 20 de Novembre de 1610 i que ben be podien haver fet proves d'encuny 0 piedforts per assajar la nova maquinaria. Si mes no, no havien encun­ yat encara monedes ja que el text indica el proposit de fer-ho «de assi al devant», Per altra banda, la suplica concedida per D. Hector Pignatelle en representaci6 ment

..

»

del Rei no tindra vigencia efectiva. Paral-lelarnent al que succei a Castella anys abans altres ciutats del Principat seguiran encunyant amb el tradicional metode de martell 0 «de pich» inclosa la mateixa ciutat de Barcelona, i la ciutat de Vic, si es confirmat,

disposara de procediment rnecanic per obrar els dinerets amb data de 1611. «A 19 de janer de 1617, en lo manual se troba La acte de Preu fet de fer dos Cai­ xas de ferro per lo molinet de La Seca per a fer moneda». (Riibriques de Bruniquer pag. 159). Aquesta anotaci6 ens corrobora l'existencia de l'enginy barcelonf. Les caixes de ferro eren els bastidors del molinet. La fundici6 del ferro en motllos no es feia

aleshores.

«A 11 de Mars de 161 I, en lo manual se troba un acre de Preu [et de un molinet pera [abricar moneda en la Casa de fa Sew». (Rubriques de Bruniquer pag, 159). Pressupost per a disposal' d'un altre molinet. Pot resultar estranya aq uesta


.1. MONTANES f BONCOMPTE

486

referencia, pero no tant si considerern que la sec a segoviana funcionava amb dos III

ali nets. El 19 de juliol de 1611

«

...

se

tracta

de fer moneda ab moline! nou enginy».

(Rubriques de Bruniquer pag. 136). En data 11

d'agost de 1611, autoritzaci6 de Pere Manrique, Lloctinent i

Capita general del Principat a Pere Pau Riba, mestre de seca de Barcelona, per a que en quatre mesas, pogues encunyar amb el molinet 0 «encuny del portugues» moneda de so us (mitjos croats), diners i ardits de la mateixa l!ei, empremptes i modul que era costum en dita seca reial.

en

A 25 de gener de 1612 el Rei ordena amb caracter d'urgencia al seu Iloctinent el Principat l'inforrnes sabre la queixa rebuda de Pere Pau Riba, mestre de seca

de Barcelona, dels abusos que cometien les seques locals, i els greuges i perfurs que la seva activitat produia. En aquests documents es fa constar de que aleshores

doze ciudades, villas y lugares labran moneda». CA.C.A. reg. 5189, f. 98). En dates posteriors la seca barcelonina va adquirir nous molinets i tarnbe locals veins «

..

per a instal·lar-Ios.

ENCUNYACIO AMB MOLINET La

encunyaci6 mecanitzada

va

esser utilitzada des de

principis de l'edat

moderna; fou una mostra rues de l'esprit renaixentista europeu de progres en les arts i els oficis. En temps d'Enric II de Franca es va construir a

Paris el «molin des

Etuves du Palais» aljardi des Etuves. La nova sec a es va dir Monaie du Molin, va

encunyar el 1551, data del seu inici, assaitjos, i rnoneda corrent a partir del 1552. Curiosament les rodes de les larninadores eren instal-lades dins un vaixell amarrat al moll. El modus operandi era el seguent: El metall era laminat uniformement passan entre dos corrons d'una

larninadora a molinet per a laminaci6 varies vegades. Les planxes resultants, si eren de coure a bi116, tenien elevada duresa quedan el metall agre i quebradis, per el que convenia coure-les al forn abans de relaminarles de nou.

La planxa es feia passar entre dos cilindres de ferro 0 corrons en els que esta­

yen

entallats els encunys, normalment varis; al rodar en fase i en sentit contrari

I'un de

l'altre, per presi6, gravaven simultaniarnent arnbdos cares de la moneda.

La peca acabada es separava de la

planxa de metal! amb trucador a una prernsa

talladora manual. Una desfase entre els cilindres provocava

un

descentrarnent de

I'anvers i el revers desigual. Moltes de les monedes aixf realitzades presenten unes

estries paral·leles en direcci6 del moviment dels corrons, i una curvatura caracte­ rfstica.

ma es

EI molinet de Segovia era propulsat per forca hidraulica, mentre que el siste­ barceloni que era semblant deuria funcionar arnb tracci6 animal segons el que

despren de documents posteriors.


PJEDFORT DE DINER fNEDIT

487

VILES QUE ENCUNYEN MONEDA EN AQUELLS TEMPS Hi ha documentacio de perrnfs d'ernissio durant 1611 a: Lloc

Data

v'olum

Medote

Girona

30/6/1611

6000 Lliures (rnenuts)

Martell

Perpinya

\5/4/1611

2000 Ducats en menuts

Martell

9/5/l611

2000 Ducats meso

Martell

J4171161\

3000 Lliures (menuts)

DESCONEGUTS

Tarragona Tortosa

\8/6/16\1

10000 Liiures (menuts i ardits)

DESCONEGUTS

Vic

5/7/1611

3000 Ducats en menuts

Mecanic?

Els menuts de Vic datats en 1611 sernblen fets amb procediment mecanic. Un estudi detallat dels errors que presenten podra aclarir com era realitzada 1 'encun­

yacio. Bateren tarnbe moneda en aquests anys les poblacions de Granollers, Llei­ da i SoJsona, en virtud de permisos obtinguts el 1599, que son efecte de I'activitat legislativa de les Corts Generals de Catalunya d'aquest any reunides a Barcelona. Altres seques catalanes COIll Reus encunyaren moneda en aquell temps.

PECES BARCELONINES RELAClONADES AMB LA QUE PRESENTEM

Piedfort d'ardit: Coneixem tres exemplars amb data de 1610, 1612 i ] 614. A/PHILIPPUS D G HISPANIAR entre cercle lineal i orla de punts;

en

eJ

camp, bust de Felip II a I'esquerra entre AiR. RI + BARCINO CIVIT ATS (any), entre cercle lineal i orla de punts; escut en

cairo amb les arrnes de Ia ciutat, altercant barres catalanes i creu de Sant Jordi. Metall: billo. Diarnetre: 21 mm, -

Exemplar de 1610. Mots separats per punts. Pes: ? Conservacio: Molt bona.

Exemplar nUIll.I7l de la subhasta de Pere R. Arriols. Barcelona, 17-XII-83. -

Exemplar de 1612. Pes: 6.11 g. Conservacio: Bona. Colleccio de Ia Caixa nurn, 676. Procedeix de l'antiga col-leccio Soler Cabot.

descripcio d'un altre exemplar arnb data de 1614 i pes de 7.20 g. conegut des de fa anys. En M. Heiss. que va esser el primer en publicar aquest Tenim la

piedfort (1. II, 1. 82, num. 7); quan descriu el revers indica que es similar a I 'ante­ rior exemplar publicat en eJ seu !libre que es un ardit de la tipologia habitual datat en

1614. Ales larnines deillibre nornes es reprodueix el dibuix de l'anvers. Consi­

derant que en Heiss nomes descriu tipus i no aprofundisa en les variants d'any de


.I. MONTANES I BONCOMPTE

488

les peces, cap un dubte raonable de la data de la pe�a que

conegue. Aquest pied­

fort es el mateix de la col-leccio Vidal-Quadras, cataleg, num,

8192) i descrit per 1.

Botet i Siso reproduint el dibuix d'en Heiss, nurn, 618. Tots

aquests autors consi­

deren que la peca es un model 0 piedfort per a

l'encunyacio dels ardits, tanmateix

la data de 1614 sembla

un

massa

tardana per ser

model tenint

en

compte que es

coneixen ardits del tipus corrent datats en 1612 i 1613. Nosaltres creiem que efectivament aquesta peca es

una

prova

d'encuny 0

piedfort ja que els pesos coneguts de 6.11 g. per una i 7.20 a

per

una

g. per l'altre es exagerat moneda de billo amb valor de dos diners, tenint en compte que la

tendencia del moment era fer creixer el valor de la moneda essent cada vegada mes fiducidaria.

MIG CROAT

De mitjos rals de plata amb data de 1611 se'n coneixen de dos un

fet a martell i l'altre a molinet. El

tipus diferents; primer segueix la tipologia habitual de les

emissions d'argent de Felip I i de Felip Il amb creu tallant la

estilisticament gens relacionat amb la pe�a de

un

lIegenda del revers i

diner que presenten, l'altre

ernpero te forces semblances. Encara que ben conegut anem a descriure'l AI PHILIPP9. D. G. HISPAN. R, entre dos cercles de punts; en el camp bust de Felip II a I'esquerra, vestit iamb el coil al gust de l'epoca, dos cintes darrera el cap. RI + BARCINO CIVITAS 1611, entre dos cercles de

tallar el cercle interior creu

equilateral potada,

un

punts; en el camp sense

anell en el

primer i quart qua­

drant, tres punts en el segon i tercer. Les

analogies amb la peca estudiada son evidents; la factura, arnbdos son fetes a molinet, mateix modul, mateixes llegendes exteriors, cal assenyalar I'abre­ viatura del nom del Rei «US» per «9», i la mateixa

tipologia i estil. A I'anvers el

bust es practicament identic a excepcio de les cintes de darrera el creu

cap, i al revers la

es tarnbe interior.

La documentacio que hi ha relacionada amb el mig croat de 1611 fet a molinet es la

seguent En data d'11 de juliol de 1611 s'acorda dernanar al

virrey

a 8 lliures 10 marc de argent, aixi com ara val 7 lliures 4 sous

niquer pag. 136).

..

»

«

...

pujas la moneda

(Rubriques de Bru­


PIEDFORT DE DINER INEDIT

489

EI 13 d'agost de 1611 el virrey, Pere Manrique, autoritza a Pere Pau Riba, mestre

de seca, la emissi6 amb molinet de

qualsevol moneda de sous diners i

ardits de la mateixa Uei empremtes i modul que era costum fabricar en la seca reial. (De A.c.A. reg: 5189, f. 98). En deduirn que les emissions de molinet de monedes de mig croat 0 sou s6n

posteriors a 13 d'agost de 1611, mentre que les emissions a martell probablement s6n anteriors a aquesta data; si la suplica al virrey prospera les peces a molinet serien de major talla. L'autoritzaci6 de Pere Manrique indica que les peces a moli­ net haurien de tenir la mateixa llei, empremtes i modul, res no diu de que tarnbe la

talla fos la mateixa. De totes maneres en M. Crusafont en la seva obra «Barcelona

i la moneda catalana» explica que la talla oficial no coincidia amb la real en temps dels austries, Les empremtes s6n les mateixes a excepci6 de les diterencies ja des­ crites i en quant a la llei les emissions de croats, mitjos croats, i sisens de Barcelo­ na s6n de

plata fina de 958 rnilesimes.

CONCLUSIONS

La pe<;a que present em es un piedfort 0 prova d'encuny d'un diner fet amb

I'enginy nou de la seca, la seva extrema raresa i la data de 1610 ens ho confirmen; la ciutat de Barcelona no va disposar de molinet per ales seves emissions fins a d'aquest any i no tenim notfcia d'autoritzaci6 per a batre moneda amb aquest procediment fins I'agost de 1611; les seves caracterfstiques, en conjunt

finals

modestes, tampoc la fan apta per a esser una medalla de prestigi, sera doncs un

assaig per a comprovar el correcte funcionament d'una maquinaria desconeguda a Barcelona fins aleshores. A Castella en 1610 era vigent la Real Cedula de novembre de 1608 de suspen­

dre tot tipus de fabricaci6 de moneda de bi1l6 durant vint anys. EI Rei no va per­ metre la seva fabricaci6 a fins al15 de man; de 1612 a Segovia, i per aprofitar unes

planxes laminades que quedaren preparades abans de la prohibici6. Sembla ser que aquesta disposici6 no fou extensiva al Principat, tanmateix sabem que curiosa­ ment en aquells anys els con sellers de la ciutat de Barcelona resolgueren parar la fabrica de menuts i ardits a causa de la confusi6 creada per l'abundant moneda

falsa, mateix argument donat per el Rei. Tot indica que no es reprengue dita fabri­ ca

fins el 1612 no hi han permisos reials per a batre bi1l6 en 1609 i en 1610 en cap

altre seca catalana. Cal destacar que ja

1612, any

en

que

es

es

coneixen piedfords barcelonins d'ardit de 1610 i de

reprengueren les emisions normals

d'ardits, i del Ingenio de

Segovia hom coneix una prova d'encuny de dos maravedfs de 1592, data en la que encara no

habien comencat les emissions de numerari de bi1l6 en la seca nova de

Segovia; la peca es atriburda a la visita de Felip I ales seves instal·lacions. En els

seus

inicis

a

Europa, les naves tecniques d'encunyaci6 foren mes


1. MONTANtS [ BONCOMPTE

490

ernprades per a la fabricaci6 de medal!es de luxe, d'ostentaci6 i prestigi, que per emetre numerari circulant. En els molinets francesos de Paris i de Troyes (1551) en el primer any de funcionament nornes van fer assatjos, es a dir, piedforts. Barcelona amb l'adquisicio de J'enginy volgue obtindre J'exclusivitat d'us sobre les dernes seques locals, privilegi que essent atorgat no fou vigent. Durant la Guerra dels Segadors nornbroses viles i ciutats van utili tzar aquest procediment d'encunyaci6 i es possible que Ja ciutat de Vich em pres un sistema mecanic per a realitzar els menuts de 1611. EI fet de disposar de molinet fou un nou argument per

a

intentar acabar amb les amonedacions locals catalanes i consoli dar la pre­

ponderancia de la seca barcelonina envers les altres del Principal. En 1616 s'encunyaren sous 0 mitjos croats amb molinet que prengueren esti­ listicament com a model de referencia eJ

poderen

piedfort que presentern. Creiem que es

utili tzar els mateixos punxons per

a

entallar les

Ilegendes del corr6

encuny, i possiblement el gravador fos eJ mateix.

Les monedes vigents eren falsificades i les d'or i plata retallades i Jlimades per extreure fraudulentament el seu caren

la

manera

de trobar-hi

un

contingut de metal! precios. En tot moment cer­ rernei efectiu essent castigat severament aquest

delicte, fins i tot amb la pena capital. L'us del molinet per a batre moneda va esser introduit per combatre aquest greuge, ja que la factura rues acurada de les peces aixi fetes dificultava la tasca d'imitaci6 dels falsaris,

BIBLfOGRAFlA

BELTRAN MARTiNEZ ANTONIO. «EI Museo Nurnismatico de Segovia y la primera acufiacion de la ceca ..

segoviana». Nurnisma 138-143. pp. 129-132. Madrid 1976. BOTH I S150. JOAQUIM. «Les rnonedes catalanes». Barcelona 1908. CRUSAFONT I SABATH. MIQuEL «Nurnismatica Catalauo-Aragonesa». Madrid, 1982. ClWSAFONT I SAIlATER, MIQUEL «Barcelona i la moneda catalana». Barcelona, 1989. ClWSAFONT I SABATER, MIQUEL. «La moncda catatalana local. (S. XllI-XVllI). Barcelona 1990. Dxsr. TOMI\S. «Est udio de los reales de a ocho, tambicn llarnados pesos, dolares, piastras, patacones 0 duros espanoles». Valencia, 1950/51.

DURAN, RAFAEL «La acuriacicn en el molino de la ceca de Segovia». Nurnisma 14. 119-158. Madrid, 1955. FONTECIIA Y SANCHE, RAMON DE., «La moneda cle veil on y cobre de la rnonarquia espanola». Madrid, 1968. HEISS. ALOISS.

«Dcscripcion general de las.rnoncdas hispano-cristianas desdc la invasion de los ara­

bes». Madrid, 1865.

RIVERO, CASTO M' DEL. «Segovia nurnisrnatica. Esiudio general de la ceca y cle las monedas de csta ciu­ dad». Segovia, 1928. SALAT. JOSEF. «Tratado de las monedas labradas en el principado de Caialuiia». Barcelona, J818. VILAHET

I

MONrOln, J. «Els ardits barcelonins cle Felip Segon (J598-1621). ACla Numisnuuica II. pp.

222-227. Barcelona, 1972. VILAlwr

I

MONFORT, J. «Els diners barcelonins del scgle XVI!». Acta Numisrruuica XII. pp. 195-200.

Barcelona, 1982.


La moneda de cine rals de Terrassa de data 1641

RAFAEL COMAS

La Universitat de la Vila de Terrassa Iou una de las poblacions catalanes que en

el periode de la guerra de separacio, bateren moneda de plata de V rals 0 mitja

!liura catalana.' La documentaci6 d'aquesta emissi6 fou publicada per primera vegacla el 1951

per l'historiador local Salvador Cardus amb

motiu de la «1

a

Exposici6n Nacional

de Numismatica» celebrada a Terrassa e11949.2 EI dos de desembre clel1641 el Consell General de la Universitat de la Vila es reuneix per acorclar clemanar llicencia de fer moneda i preveure ja els futurs pro­ veidors de la plata j altres metalls.'

1.

Terrassa, estava Ilavors i des de 1562 dividida en dues Universitats, la Universitat de la Vila

monedes de plata de cine rals pel procedi­ que cornprenia el nucli urba de la poblacio que va enc.unyar ment de martell i la Universitat Forana 0 del Terme que abracava les parroquies de I'antic tel' me del castell i que encunya moneda d'ararn concretament sisens pel procediment del molinet. Nacional de Numismatica». Tarrassa 1951. de la 1" 2.

«Cronica-Catalogo

Exposicion

Pag. 86 a 97.

Historia Monetaria de Tarrassa. Salvador Cardus. 3.

«Prirnerament tots concordes han deterrninat que 10 Sr. Conseller Peal vaja

en

Barcelona

a

fer

supplicar als Srs. diputats sia de Ilur vuell<;:a concedir Ilisencias a la present universitat de poder Item donal' la tadiga a Joseph Gui­ moneda asi y de la manera la han concedida a altres universitats tard y Antoni Escuder y Antoni Rovira de que acas se obtingan ditas llissensias proveschan de plata 0 ...

»

altres meralls per a fer dita moneda». Arxiu Historic de Terrassa. Llibre del Batlle 1641.


492

R. COMAS

El 9 de

desembre, es dona eompte que la vila te coneedida la llicencia.'

S'aeorda tirar endavant la fabricacio i es contraeta amb els proveidors del metall

prenent de modelles fabriques de Granollers i Mataro.' Pel proces que segui el juliol de 1645 la Regia Cort contra la Universitat i sin­

gulars persones de la vila i terme de Terrassa per haver fabricat moneda sense posseir el privilegi corresponent i per la declaracio dels ineulpats, sabem que la Iabricacio s'inicia el 20 de desembre del 1641 i que dura fins el 26 de febrer de 1642 que «cessa dita fabrica y no sen a fabricada mes en la dita vila»."

Aixi, dones, la fabrica, si suposem certa la data de tancament, va funeionar nomes 68 dies, 11 dies l'any 1641 i 57 l'any 1642.

EVIDENCIES NUMISMATIQUES DE L'EMISSI6 La primera evidencia numismatica d'aquesta ernissio la dona Alois Heiss el

1869.7 Heiss a l'apartat de «Tarrasa» publica dues monedes de cine rals de data 1642. La seguent mencio ales monedes de plata terrassenques es produira el 1892 en

la

publicacio" de la impressionant colleccio de Manuel Vidal Quadras. En

aquesta col-leccio, avui en Hoe deseonegut, s'inventarien amb els n° 8839 a 8842, quatre monedes de cine rals de Terrassa. La primera de data 1641 i les altres tres de data 1642. Botet i Siso en la publicacio el1911 de «Les Monedes Catalanes»" no afegeix

cap novetat. En la part de la Guerra de Separacio i en les emissions de Terrassa es limita a transcriure amb els n° 900 a 903 les quatre monedes del Cataleg Vidal­

Quadras. A part de la publicacio extractada de la docurnentacio de l'ernissio, per Salva­ dor Cardus, el 1951,10 no es publicara cap referencia mes fins el 1965, quan Josep

4.

«.

...

car moneda

la present universitat te llissencia dels Srs. diputats del present Principat per a fer y fabri­ ab util y profit de la present Universitat que sen fassa

...

»

Arxiu Historic de Terrassa. L1ibre

de consells 1635/1645. 5. « ara ab 10 present consell elegessen en provehidors de dita plata los sobre dits Sr. Antoni Rovira, Antoni Escuder i Joseph Guitard para que proveschan de plata a la present universitat ab los ...

pactes modo y forma se Iabrica en la vila de Granollers i Mataro

...

»

Arxiu Historic de Terrassa. L1ibre

de Consells 1635/1645.

6. Arxiu Historic de Terrassa. Lligalls 1645. 7. Alois Heiss.

«Descripcion General de las Monedas Hispano-Cristianas desde la invasion de

los arabes». Torno segundo. Madrid 1869. Pag. 166 i lamina, 94.

8.

«Catalogo de la Coleccion de Monedas y Medallas de Manuel Vidal Ouadras y Ramon de

Barcelona». Tomo Segundo. Barcelona 1892. Pg. 384. 9.

Joaquim Botet i Siso «Les Monedes Catalanes». Volum III. Barcelona 1911. Pg. 162/163 i

193/194. 10. La part del text de la «Historia Monetaria de Tarrassa» referent a la Guerra de Separacio es transcrita gairebe literalment, si be en catala al llibre postum de Cardus «Terrassa durant la guerra dels

Segadors» Terrassa 1971.


493

CINC RALS DE TERRASSA

Pellicer i Bru publica «Los reales de a cinco»." Pellicer fa una important recopila­

cia de monedes de plata d'aquest valor emeses a Catalunya durant la Guerra dels

Segadors. Concretament de Terrassa, inventaria 14 monedes, tres de les quais arrossegades deillibre de Botet. De les restants 11,!2 nou son de l'any 1642 i en les altres dues la data no es visible i Pellicer les atribueix invertidament com despres veurem una

al1641 i l'altra all642.13

En els darrers anys el que signa ha procedit a una constant recerca i inventari

plata terrassenques. Fruit d'aquesta recerca es haver reunit il-lustracio fotografica empremta 0 referencia de 36 de les 37 0 38 monedes de les quals hem tingut constancia. Despres d'haver estudiat els encunys de totes, hem de les monedes de

tret les conclusions segilents:

a) Per encunyar les 36 monedes van utilitzar-se quatre encunys diferents d'anversos i vuit de reverses."

b) La moneda num. 158 del Cataleg de Pellicer, que no te visible l'ultirna xifra de la data i que l'autor va atribuir al1641 es en realitat de 1642, com podem com­

provar amb una altra moneda dels mateixos encunys tament visible" (lam. 2 i 3).

en

que l'any 1642, es perfec­

c) L'unica moneda del 1641 amb la data visible segueix essent la num, 8839 del cataleg Vidal Quadras.

d) L'altra moneda terrassenca en la qual la data no es gens visible (Pellicer

163) i que l'autor del cataleg va atribuir a l'any 1642, es del 1641. Es, clones, la data i es per avui l'unica de la segona moneda terrassenca de cine rals d'aquesta illustracio. Justifiquern aquesta conclusio:

qual posseun

LA MONEDA DE V RALS DE TERRASSA DE L'ANY 1641

Dels quatre encunys d'anvers que, com hem dit, es van utilitzar per a fabricar a Terrassa, en dos l'escut catala es de mida gran i en els

les monedes de altres

plata

dos, l'escut es molt mes petit. En els dos d'escut gran, la llegencla es la

mateixa: PRINCIPA-T-VS CATAL. Remarquem que la paraula PRINCIPATVS

11. Jose Pellicer Bru. «Los reales de a cinco». Barcelona 1965. Pg. 84 i 85. 12. Malgrat que en les larnines finals del llibre nornes son il·lustrats 3 de Is 11 exemplars, hem

aconseguit les fotos de les restants de l'Arxiu de D, Leandre Villaronga, a qui hem d'agrair les facilitats que sempre hem trobat. 13. 1641 (mirn. 158 del cataleg), 1642 (n" 163) fabricar-se nornes tres encunys. Aixi consta en el document d'atorgacio per haver fabricat «tres encunys de pessa de sinch reals ad opus fabricandi monetari que nunch de presenti faricatur in dicta Universitate Terra­ tiae ». Arxiu Historic de Terrassa. Manual notari J. Peyret. Suposem que en anar-se espatllant 14. Inicialment

d'immunitat

a

van

«Franciscus Via aurifaber civis Barne»

...

fabricar nous

encunys. encunys durant el proces de produccio es van 15. Partint de la base erronia que era de l'any 1641, aquesta moneda ha estat subhastada en dues ocasions en els darrers anys amb uns pre us de sortida molt superiors als que correspondrien.


494

R. COMAS

es escrita amb ce i que entre les as pes de la creu de Santa Eulalia nornes se situa la lletra T. Per contra

els dos encunys d'escut petit la Ilegenda es tambe (mica pero diferent: PRINSIPA-TV-S CATAL. EI mot PRINSIPAT es escrit amb essa i en

entre la creu de Santa Eulalia se situen

dos Iletres la T i la V. Tarnbe es aquesta la

Ilegenda que descriu Vidal Quadras per la moneda del 1641, cosa que en principi suposa que aquesta moneda es d'escut petit. Dels vuit revers os diferents que van ser usats, quatre duen la RVT A- RRAS-1642. Tots

lIegenda CAST­

quatre coincideixen sempre amb els an versos d'escut

(lam. 1). La lIegenda dels tres altres reversos amb data 1642 es diferent:

gran

CAST-RVMT- ARRA i coincideixen sempre amb els anversos d'escut petit (lam. S i

6). EI vuite revers es el que descriu Vidal Quadras per a la moneda del 1641,

CAST-RVTA- RRAS-1641. Podem comprovar la coincida de les Ilegendes de la moneda de Vidal

l'any 1641 de

Quadras amb la 163 del cataleg Pellicer (lam. 4), aixi com el fet que es

l'unica que combina I'escut

llegenda

de

revers

petit i la Ilegenda PRINSIPAT-VS CATAL amb la

CAST-RVTA-RRAS.

D'altra

banda

hem

constatat

que

I'encuny del revers d'aquesta moneda es unic i per tant diferent als altres quatre que duen la mateixa lIegenda. Es evident deduir doncs, que la moneda 8839 de Vidal Quadras de l'any 1641 i la 163 del cataleg Pellicer s6n d'uns mateixos encunys d'anvers i revers. Per no aixi les dues monedes haurien de ser peces uniques dencunys tarnbe unics i diferents i a mes ames arnb la coincidencia de dur la mateixa lIegenda. Massa fac­ ser

tors haurien de

coincidir. L'esrnentada moneda num. 163 de I'inventari Pellicer es

doncs de l'any 1641.

NOTES DE LES LAMINES 1. Moneda de V Rals de Terrassa d'escut gran. Totes les

rnonedes, amb escut gran a I'anvers

duen la llegenda de revers: CAST-RVT A-RRAS-1642. 2. Moneda mim. 158 de l'inventari Pellicer arribuida erroniarnent 3. Moneda dels rnateixos encunys d'anvers i

revers

per l'autor al 1641. que lanterior on s'aprecia la data correcta:

1642. 4. Moneda mirn. 163 del

caialeg Pellicer en la qual la data (1641) no ha quedat gravada. Es l'unica

moneda que cornbina l'escut petit a l'anvers amb la llegenda CAST-RVTA-RRAS- en el revers. i coin­

cideix pleuament amb la descripcio que Vidal Quadras fa de la moneda num. 8839 de lany 1641. 5 i 6. Monedes del mateix encuny d'anvers que l'anterior, pero arnb reversos nous i diferents de I'any 1642 la fabricacio de moneda, l'encuny del revers fou substituit

data 1642. En continuar

per any gravat, menlre en I'anvers se seguia usant el mateix encuny. Le llegendes del revers comics de totes les monedes d'escut petit del 1642 es CAST-RVMT-ARRA 1642. d'altres arnb el

nou


495

CINC RALS DE TERRASSA

1

4

2

3

5

6


Datos acerca de la existencia de un curio para

monedar plata por las juntas de Molina y Guadalajara durante la Guerra de la

Independencia l.R. LOPEZ DE LOS MOZOS*

I A prop6sito del tema que vamos a abardar y el de la requisa de plata para

monedar por las Juntas de Molina y Guadalajara durante la guerra de la Indepen­

dencia, pueden servirnos de introducci6n los datos ofrecidos par don Anselmo Arenas y don Juan Catalina Garda Lopez, a traves de los que parece traslucirse la

idea, primeramente de la Junta de Molina y despues de la de Guadalajara, de crear

sendos cufios para monedar la plata, antes que 10 hiciese el invasar frances.

Garda, en el Dlario de un patriota complu­ tense en La guerra de fa Independencia, recoge los siguientes datos, que considera­ Por su parte, don Juan Catalina

mas de gran in teres:

"Para fines mas santos y con otras formalidades (aunque tarnbien ocurrieron abusos),

recogieron la plata de las iglesias las autoridades espafiolas. Tengo a la vista una certificaci6n expedida en 24 de Junio de 1813 por D. Juan de Carrascosa, contador de

Institucion Provincial de Cultura «Marques de Santillana».


.!.R. L6PEZ DE LOS MOZOS

498 rentas de la

provincia de Guadalajara, y en ella dice que la plata recogida en la tesore­

rfa de la misma fue: 1.110 libras y 8 adarrnes en los pueblos de la provincia pertene­ cientes al arzobispado de Toledo; 2.574 libras, 14 onzas y 8 ada rilles en los del obispa­ do de Siguenza, y 608 libras, 4 onzas y 8 adarmes

en

los de la di6cesis de Segovia.

Ademas de particulares sill asignaci6n a deterrninados duefios, "1.964 libras, 2 onzas y 8 adarrnes. En

total, 6.257 libras y 6 onzas, quedando en dep6sitos escondidos otras

alhajas de importancia, como una coronita de piedras de Nuestra Senora de los Llanos de Hontova, un caliz de oro con patena, cucharilla, vinajeras y campanilla de la parro­

quia de Torrelaguna, y otro caliz y alhajas de oro de la de Tendilla. Otras alhajas lIev6 a vender a Valencia D. Fructuoso Marfa Guerra, y persona que debfa estar muy ente­

rada, como era D. Jose Lopez Juana Pinilla, lntendente espafiol de la provincia, calcu16 en 600 las arrobas de plata recogidas. Asirnismo ten go impresa la instrucci6n que el D. Ramon

prefecto afrancesado de Guadalajara,

Salas, di6 en 7 de Mayo de 1810 a sus delegaelos D. Pascual Calvo y D.

Jaime Rotger. En ella se les manda ante toclo: «En todos los pueblos por donde pasa­ sen

recogeran cuanta plata y oro haya en las iglesias, e1ejando solarnente los vasos mas

precisos para el servicio del culto.» Lo rnismo ordena respecto a los conventos. El Gobierno nacional tarnbien orden6 el secuestro de la plata, aun de los particulares, en 6 de Diciembre de 1809, dando instrucciones para el caso, y no hizo menos el intruso, cuyos generales saquearon las iglesias y catedrales, con vergucnza de sus propios sol­ dados.»!

Parece ser que aquella orden promulgada por el Gobierno Nacional de 6 de Diciembre de 1809 debio

suprimirse, ya que poco despues, en 5 de ] ulio del ario

siguiente, 1810, -vease el documento n"

1-

se

dice: «EI

Consejo Supremo de

Regencia de Espana e Indias acaba de renovar las ordenes que estaban expedidas para recoger entre otras cosas la plata de las iglesias, excepto la muy precis a para la decencia del culto con el fin de que sirva para la defensa nacional, y se quite al

enemigo este cebo de su ambicion». El hecho es que vernos, como se ha indicado, la

Madrid,

cuyo cometido

recogida de la plata en los

encarga a don Dionisio Isidro; a don Rafael Garrido, la de la iglesia de Budia, que previa mente habia escondido su

pueblos proximos

a

se

vicario, y la de Fuentelencina, explicandose de forma 10 mas clara po sible como habria de hacerse tal reguisa, C0l110 queda patente en el documento n" 5, en que se otro comisionado: don

Isidro Manuel del Rio. Los

secuestros se haran en numerosas localidades: Jocar,

Mirabueno, y otras muchas,

ofrece la misma explicacion

no

a

sin que de vez en cuando surjan problemas en su conduccion a la Tesorerta

Principal de Guadalajara, dependiente del Intendente senor Lopez Juana Pinilla.

I.

Diorio de un Patriota Complutense en fa Guerra de la lndependencia con un prologo y n.O{({S de

ICC. Madrid, Tipografia de los Hijos de M.G. Hernandez, 1894. p. 22 (nota). Existe edicion tacsfrnil de la lnstitucion de Estudios Compluicnscs. Alcala de Hen ares, ] 990.


CUNO PARA MONEDAR PLATA

499

Aunque en realidad no aparecen en nuestros documentos menciones a la Junta de Molina, si 10 hara, en cambio, la obra de don Anselmo Arenas, Historia

dellevantamiento de Molina de Aragon y su Sehorio en Mayo de 1808 y guerras de

independencia, que seguiremos en algunos de sus aspectos.' A traves de este algunos datos acerca de la existencia de un troquel para mone­ realizado dar, gracias a las gestiones de la Junta molinesa. Para ello ordenaba a sus diputados sexmeros: don Pedro Valiente, por la sexma del Campo; don Francisco Roa, por la del Sabinar; don Bernardo Bueno, por la del Pedregal, yadon Jose Lopez Pelegrm, por el sefiorio de Cobeta, que averiguasen donde habia plata y recoger toda aquella labrada que hubiera en sus respectivas sexmas, segun se indi­ ca en ellibro de Aetas del4 de Junio de 1810, y en fin, afiade Arenas: «Llegaba su actividad hasta el extreme de modelar un troquel para acufiar moneda, ya que el desbarajuste de la nacion no consentia que la Junta Central pudiera acudir con su

texto conocemos

fondos a las necesidades de las provinciales.»Al final del Acta del 23 de J unio se hallan escritas estas palabras: «Escrfbase al Sf. Intendente de

Guadalajara, rernitiendole, el cuno, que a expensas de esta

Junta se ha hecho en esta villa para fabricar moneda.» Es decir,

segun parece desprenderse de 10 anterior, la Junta de Molina fue

capaz de crear un curio para hacer moneda, antes que la de Guadalajara.

Siguiendo nuevamente a don Anselmo Arenas podemos constatar que en las Cortes de Cadiz, el 27 de Enero de 1811, hubo una proposicion del diputado senor

Lopez Pelegrfn, referente a la subvencion necesaria para las fabricas de fusiles y armamento instaladas

en

la zona molinesa, y que en la discusion que se produjo

intervino otro molines, de Alustante, don Andres Esteban y Gomez, diputado por

Guadalajara, quien elogio los servicios de dichas fabricas, afiadiendo: «Sf, senor. i,Quien podra creer que unos muchachos y un miserable herrero (de Molina) habian de sacar un cufio de Fernando VII, como les presentare? Ahora mismo tengo el honor de presentarlo.» Y 10 entrego al Sr. Presidente del Congreso, segun consta en el Diario de Sesion.es del 27 de Febrero de 1811, p. 445.4

Es tarnbien el diputado Sr. Esteban quien indica: «los trabajos de acufiacion de moneda que habian llevado a cabo.s" Sin embargo parece ser que ni en Molina ni el Sefiorio llego a acufiarse mone­ da 0 al menos no de una manera generalizada. Posiblemente lIegaron a realizarse

algunas pruebas, y quiza a ella se refiera Arenas cuando recoge en su libro citado la anecdota de un amigo suyo: «El varias veces alcalde de Molina, y muy querido

2.

ARENAS L6PEZ Anselmo. Historia del levantamiento de Molina de Aragon y sa Sehorio

Mayo de .1808 y guerras de su. independencia. Valencia, 1913. 4.

Idem. Idem. p. 264. Idem. Idem. p. 265.

5.

Idem. Idem. p. 408.

3.

en


l.R. L6PEZ DE LOS MOZOS

500

amigo y condiscfpulo mio, D. Juan Obregon, me recordaba, no ha mucho tiempo, que su padre poseia un duro acuhado en Molina el ana 1810; monumento numis­ matico para nosotros de inestimable valor, que el, en su ignorancia estudiantil, quito a su papa y 10 vendio en Madrid en una casa de anticuarios de la calle del Carmen.v' Mas adelante, y siempre guiado pOl' su acendrado nas nos

ofrece una

«pista»

patriotismo molines, Are­

sobre el tern a que tratamos: la posible acufiacion de la

plata por parte de la Junta Superior de Guadalajara. Dice as I: «POI' 10 demas, nada extrafio tiene, pues la Junta de Guadalajara nos imitaba, a la vez, recogiendo tam­ bien la plata labrada hasta de los templos, modelaba su cufio y la mandaba acufiar a Valencia, segun se lee en las aetas de sesiones.»? Aunque el mismo se desmienta, mas adelante, de que la acunacion se hiciera en Valencia: «Mas de estos triunfos

(de la Junta de Molina) no corresponde la menor parte a la actividad, talento y (que) en Ablanque acuhaba

constancia que desplego la Junta de Guadalajara

...

moneda.s' Veremos en la documentacion que sigue como habia de recogerse la plata de

las iglesias, que piezas, el por que se hizo el curio y la causa de que dicho cufio fuese a Valencia, pero volviese para �acunar moneda en Ablanque, como se indi­ ca? En realidad nunca debio acufiarse la moneda en

Guadalajara. Posiblemente pasaria 10 mismo que en Molina. �Faltaria el Real permiso? De 10 contrario algu­ na pieza hubiera llegado hasta nuestros dias, y adernas aparecerlan debidamente catalogadas en trabajos especializados en numismatica relativa a las monedas que circularon durante la guerra de la Independencia en distintas provincias espafiolas, tanto acufiadas por el bando frances, con la efigie de Jose I Bonaparte, como por el espaiiol, con la de Fernando VII.9

11

De los documentos que presentamos, dos tienen una gran importancia para el conocimiento de algunos aspectos particulares de la Junta Superior de Guadalaja­ ra y la acufiacion

de moneda: Se trata de los numeros 10 y 13.

6.

Idem. Idem. p. 265.

7.

Idem. Idem. p. 265.

8.

Idem. Idem. p. 290.

9. A. BELTRAN. «Ernisiones monetarias de la Guerra de la Indcpendencia espanola (1808-1814»>,

Congreso Historico lnicrnacional de la Guerra de fa lndependencia y su epoca. Zaragoza, 30 de Marco 4 de Abril de 1959. Ponencia XV. Zaragoza, Instituci6n «Fernando el Cat61ico de la Excma. Diputaci6n Provincial, 1959. Tarnbien 1. LLUfs y NAVAS. «La administraci6n de la moneda espanola durante la Guerra de la Independencia», Numisma, VIII, 24. Madrid, 1957, pp. 67 a 83. /I

-


CUNO PARA MONEDAR PLATA

501

Castilla. Fernando VII. Duros (Segun Pi y Margall, Francisco y Pi Y Arsuaga, Francis­ Historia de Espana en el siglo XIX. Torno II. Barcelona, 1903, pp. 213, 219 Y 223). Don Anselmo Arenas alude a un «duro» acufiado en Molina en 1810.

co:


502

1.R.

LOPEZ DE LOS MOZOS

En el primero, la Junta, compuesta por D. Juan Arias de Saavedra

y Verdugo

de

Oquendo, como Vicepresidente -ya que el Presidente 10 era el obispo de Siguenza, a la sazon en Cadiz, D. Pedro Inocencio Vejarano-; D. Jose Lopez Juana Pinilla, como Intendente de la Provincia de Guadalajara; D. Baltasar Carri­ Llo Lozano Manrique, Regidor de Atienza, yD. Rafael Cuellar y Artacho, primer coronel del Batallon de Voluntarios de Molina, se dirige al Consejo de Regencia, en Cadiz, para exponerle las actividades realizadas desde que comenzo a ejercer sus funciones en 1809 (12 de Agosto). Se habla de los constantes saqueos a que ha estado sometida la poblaci6n de Guadalajara y pueblos de su provincia, que han las al economfas, esquilmado igual que las tropas nacionales, que habfa que sumi­ nistrar constantemente, y en especial a la ida y posterior regreso en retirada desde Navarra. A 10 que habrfa que afiadir las ayudas prestadas a los ejercitos de Ara­ gon y del Centro. Consecuencia de las constantes invasiones enemigas fue la creaci6n de un cuerpo de ejercito arrnado, cuyo mirnero pronto creci6 de tal manera que era casi

imposible su sostenimiento a 10 que se sum6 el aislamiento en que se vieron sumi­ provincias de Andalucia, invadida por las tropas francesas, del resto de Espana. Aunque el Supremo Gobierno confiriese amplios poderes de acci6n a las das las

Juntas Provinciales. Afiade la explicaci6n que, ante la

pueblos, decidio acufiar puede

verse en

imposibilidad de arbitrar irnpuestos a los

plata, correspondiente al sobrante de las iglesias -como

documentos anteriores-, abriendo un cufio con la efigie (busto) de

Fernando V II pOI' un lado y su escudo, por el otro. (Posiblemente tales acufiacio­ boceto no diferirfan mucho de las que, pertenecientes a Castilla, se ofre­ lamina aparte, correspondientes a la moneda de a duro).

nes 0 su cen en

Y evidentemente 10 que hace la Junta es solicitar permiso para poder llevar a efecto la acuiiacion dicha, con el fin de poder sostener las tropas, cornpuestas por el Escuadr6n de

Caballerta, al mando del entonces coronel D. Juan Martin Dfez

«EI Ernpecinado», formado por cuatrocientos hombres; el Batallon de Volunta­ rios de Guadalajara, compuesto por otros mil trescientos cuarenta; el de Tiradores

de

Siguenza con cuatrocientos mas; asf como algunas partidas de guerrilleros,

hasta

un

total de dos mil cuatrocientos hombres, que, segun se indica en el docu­

mento, aun no se han podido vestir por falta de recursos, que en parte se invierten en

gratificaciones de quienes, soldados provenientes del enernigo, se enrolan a

favor de la causa nacional. Finalmente se hace una peticion apurada considerando la dificultad existente la custodia de la planta almacenada y la cercanfa del enemigo, al que, por si fuera poco, habia que afiadir los grupos de salteadores de caminos. en

El segundo documento habla por sf solo. Un tal Jose Segura, al que la Junta de Molina da permiso indefinido a petencion de la Junta Superior de

Guadalajara,

ha de trasladarse a Valencia para aprender tecnicas de acufiacion, en

compafiia de

un

platero -«Vicente»-, ya que en breve establecera un cufio en Ablanque.


503

CURD PARA MONEDAR PLATA

llIAPENDICE DOCUMENTOS Por orden cronologico. 1.

Comision

a

don. Dionisio Ysidro para extraer fa plata de las Yglesias, y cabollos.: EI

Consejo

de renobar las ordenes que supremo de Regencia de Espana e Yndias acaba

estaban

expedidas para recoger entre otras cos as la Plata de las Yglesias, excepto

mui precisa para

nacional, y se quite al Enemigo este cebo a su ambici6n= En su con sequencia fiada Junta

en

la

la decencia del culto con el importante fin de que sirva para la defensa la

la honradez y Patriotismo de Vuestra merced le ha cornisionado para que los Pueblos inrnediatos de la Provincia de Madrid y toda la Campifia extrahi­

pasando a tormara y firma ran los respectivos Curas Parrocos ga bajo el debido inventario que se sin reser­ con expresion de Alhajas y su peso, toda la que haia en las referidas Yglesias, val' otra

que la ordenada pOI' el Govierno.

( ) Dara vuestra merced parte a la Junta ...

Personas que se presten voluntariamente a por mi mana de los Parrocos y demas

un

servicio tan importante para que la Patria les mire con la atenci6n c1 que se hagan acre­

edores, y delmismo modo de los que se opongan para que sufran

el condigno castigo-,

Lo participo a Vuestra merced de orden de S.E. para su inteligencia y cumplirniento.e a vuestra merced muchos afios.= Buen Desvio Junta Superior de Guadala­ Dios

guarde

xara

2.

5 de Julio de 1810= Sr. D. Dionisio Jorge Ysidro."

D. Geronimo Ximeno Moron

..

-

Haviendo pasado el Sr. Yntendente Ia de vuesarnerced

a esta Junta Superior, y emerado de su contenido me orden a decirle, haverle side rnuy extrano el procedirneinto violento de esos Comisionados muy crnpefiados Govierno para la extraccion de la plata de las el cer el orden Establecido en no cono­

pOI'

legitimo

Y glesias.= POl' las ordenes ultirnas que rigen en est a materia no se confia este encargo se haria muy poco favor a la de los R.R. delicado sino a la

obispos y

prudencia

tan

Junta de Soria si se persuadiese esta dimanaban de la misma unas ordenes tan opuestas al buen orden como a la sumisi6n y respeto que deven prestar al Soberano. Esto mismo de vuesarnerced se con otras cosas concernientes a 10 dernas del contesto de su carta hara entender ala misma Junta de Soria, y del reprensible exceso de sus soldados de intentar decidir con la fuerza militar los derechos que se devian ventilar con la mayor

armonia e inteligencia; en cuio supuesto ni la plata de las Yglesias, ni la mas leve razon de Novenos, y Escusados ni otra qualesquiera presenrara vuesarnerced que no sea pOI el conducto que espresamente tieue sefialados el Govierno Aunque sea con espreso mandate de la misma Junta de Soria, y quando se terniese algun insulto en su persona viva asegurado de toda su proteccion= Lo traslado a vuestra merced de orden para

su

de S.E.

a vuestra merced muchos afios.

inteligencia, y cumplimientoe Dios guarde Superior de Guadalaxara 7 de Julio de 1810= Sr. Don Geronimo

Buen desvio Junta

Ximeno."

de 10. Junta Superior de Guadalajara (1.S. Gu., en adelante) Registro General de Oficios rlesdel" Julio de 1870 hasta de Diciembre del mismo. Oficio de 5 de Julio (Buendesvro).

J J. J,S. Gu. Registro General de Oficios

...

7 de Julio (Bucndesvio).


l.R. LOPEZ DE LOS MOZOS

504 3. Don Rafael Garrido> (

) La plata de la Yglesia de Budia esta reservada en parage muy seguro segun inform6 aqui su Vicario; y asi mientras este no se restituya a su Curato no es

...

posible su estraccion ( ) Buen Desvio Junta Superior de Guadalaxara 14 de Julio de ...

I 810. Senor don Rafael Garrido." 4.

( ) Sin embargo, debe decirle que quedan en mi poder (memoriales) y aprovechare la ...

primera ocasion que se presente para su decision y remison; asi como usted 10 hara cuando la tenga segura a manos del Senor Yntendente de la

Fuentelaencina. (

...

plata que ha recogido en

) 23 de Julio de 1810= Senor don Rafael Garrido y Rodriguez."

5. D. Ysidro del Rio.- Para remover las dudas de vuestra merced ha propuesto a la Supe­

rior Junta de esta Provincia e impiden el mas pronto de la comisi6n que Ie tiene fiada el Senor Yntendente de la misma relativa a la extracci6n de

plata de las Yglesias en con­

formidad de las ordenes ultimamente comunicadas por el Supremo Govierno, ha resuelto por acuerdo de este dia que vuestra merced proceda a ella con toda exactitud sin reservar para las mismas otras alajas que las

muy precisas para la celebraci6n de los Divinos oficios entendiendose por tales algun caliz, patena, copon pero de ningun modo las cruces, custodias, vinageras, incensarios, nabetas, y qualesquiera otros ofectos de esta u otra clase que no sean de una absoluta necesidad« Los curas Parrocos y demas personas encargadas en su custodia las manifestaran bajo de las mas severas penas justificada que sea la ocultacion-. Lo participo a vuestra merced de orden de S.E. su inteligencia y cumplirniento« Dios guarde a vuestra merced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guadalaxara 4 de Agosto de 1810= Por habilita­

para

ci6n Manuel Morato= Senor don Ysidro Manuel del Rio."

6. Budia. Don Juan Soriano.- He dado cuenta a la Junta Superior Junta

(sic) de esta Pro­

vincia de la representaci6n de vuestra merced relativa a

proponer elmedio que Ie pare­ ce mas conducente para remitir a su disposici6n la plata que ha quedado en esa Parro­

quial; y en su virtud haviendolo aprovado me manda decir a vuestra merced que a la maior brevedad, y con persona de toda confianza remita dicha plata reservando solo para el

uso de la misma Parroquia, quatro calices, el menor de los dos copones, y la cajita advirtiendole que la custodia, cruz y piezas de oja de plata (las que de estas sean de poco valor) quedaron por aquf custodiaclas para su deboluci6n quando la Divina Providencia permita su libre uso sin riesgo alguno-. Lo participo a vuestra mer­ ced de orden de S.E. para su inteligencia y cumplimiento= Dios guarde a vuestra mer­ ced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guaclalaxara 5 de Agosto de menor

]810. Por Habilitaci6n Manuel Moratoe Senor don Juan Jose Soriano. Morato -rub.>" 7. D. Dionisio Ysidro.- Enteracla S.E. la Junta Superior del oficio de vuestra merced de 3 del corriente, me ruanda prevenirle; que la

plata que manifestava haver dejado al cargo

y custodia de don Diego de Checa Cura de Jocar, y la demas que haia podido recaudar

12. J.S. Gu. Registro General de Oficios

14 de Julio (Buendesvio).

J3. I.S. Gu. Registro General de Oficios

23 de Julio (Saelices).

14. 1.S. Gu. Registro General de Oficios

4 de Agosto

'15. J.S. Gu. Registro General de Oficios

5 de Agosto

(Huertahernando). (Huertahernando).


CUlVO PARA MONEDAR PLATA de disposicion de conducirla inmediatamente

a

505

la del Senor Yntendente de esta Pro­

vincia con el fin de librarla enteramente de riesgo, e inbertirla en los interesantes a que la destin an las urgencias de la patria. Sea vuestra merced el conductor, y supuesto su

que

Comision, en la Provincia de Madrid no puede tener los progresos que se creieron al

conferirsela le confiara la Junta

otra en donde

pueda ser mas util= Lo comunico a inteligencia gobierno y cumplirnienro-. Dios guarde a vuestra merced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guadala­ xara 6 de agosto de 1810.= Por habilitacion Manuel Morato-. Senor don dionisio Jorge vuestra merced de orden de S.E. para su

de Ysidro."

8. Don Rafael Garrido y Rodriguez:

( ) Ygualmente la doy a uno de los Comandantes ...

de nuestras tropas acantonadas a las inmediaciones de Siguenza (orden), para que por

inventario extraigan y remitan la plata qu epertenece ala Yglesia de Mirabueno dejan­ do solo la muy precisa para la celebracion de los oficios Divines (

...

) Huerta Hernando

Superior de Guadalajara 7 de Agosto de 1810.= Senor don Rafael Garrido y Rodriguez."

Junta

9. Don Saturnino Abuin, 6 Don Jose Mondideu.- EI primero de vuestras mercedes que se halle en proporcion pasara a la villa de Mirabueno y exigira de la Justicia y Cura Parro co

del mismo pueblo reunidos una noticia exacta de la plata existente y perteneciente a

su

Y glesia Parroquial. Egecutado asi extraera vajo el devido inventario toda la que no

absolutamente precisa para la celebracion de los divinos oficios, entendiendo por tal, un Caliz, copon, etc. pero de ningun modo las que excediesen de este numero ni sea

menos

la

Custodia, Cruz, incensario, Nabeta, y otras de esta clase, pues la tales las

recogera, y rernitira a dis posicion del Sefior Y n tendente.= Este encargo req uiere mucha prontitud y vigilancia para que se egecute antes que 10 entiendan y burien los enemigos y la mayor atencion y urvanidad para no exasperar los animos, que regular­ mente no lleban a bien estas exacciones por mas que en ellas se interesen el mayor ser­

vicio del Rey y de la Patria, y todo 10 espera la Junta de vuestras mercedes a quien de su

orden 10 comunico para su inteligencia y govierno.= Dios guarde a vuestras merce­

des muchos afios. Huerta Hernando Junta

Superior de Guadalajara 7 de Agosto de

1810.= Senores don Saturnino Abuin 6 don Jose Mondideu."

Consejo de Regencia.- Senor. Yuestra Junta Superior de Guadalaxara princip6 a 12 de Agosto de 1809, quando todos los rescuros de su Provin­ cia estaban apurados no solo por los repetidos saqueos que en casi todos los pueblos hicieron y han repetido despues los enemigos, sino tambien por las cuantiosas suminis­

10. Cadiz.

exercer sus funciones en

traciones hechas a nuestros exercitos a su transito para Navarra, y regreso que ocasio­ n6 su retirada, no siendo menores las sumas que su Yntendente extrajo para rernediar las necesidades de los exercitos de Aragon, y el Centro.= Estas apuradas circunstancias no

fueron obstaculo a sus ernpresas, y anteponiendo a otra consideraci6n el ardicnte

deseo de llenar las justas intenciones de Y.M., arm6 y reuni6 un numero de tropas muy

16. 1.5. Gu. Registro General de Oficios 17. J.S. Gu. Registro General de Oficios

18. 1.5. Gu. Registro General de Oficios

..

6 de Agosto (Huerta hernando). 7 de Agosto (Huertahernando).

...

..

7 de Agosto (Huerta hernando).


t.«. LOPEZ DE LOS MOZOS

506

superior al que podia sostener aun con la mas exacta econornia esperanzada de que podria hallar nuevos recursos 6 recivir algunos auxilios= AI paso que las tropas se aumenraban, escaseaban cada vez mas los rnedios de sostenerlas, y en tan triste situa­ cion tubo csta Junta la amargura de

ver invadidas las Andalucias, y verse privada de toda cornunicacion con el Supremo Govierno al paso que este Ie proporcion6 ali­

algun

vio con la ilimitacion de Facultades que concedio a todas las Juntas

para todos los par­

ticulares de que trata el articulo 6° de su Reglamento= No era facil inventar arbitrios sobre

unos

pueblos agoviados con una infinidad de calamidades, y la Junta no tenia

otro que el acunar una porci6n de plata extrahida del sobrante de las

del Reverendo obispo de Siguenza, su Presidente-.

Adopt6

Yglesias de orden

este medic, y di6 en su vir­

tud las disposiciones para abrir el cufio con el busto y escudo de su rnonarca

augusta y deseacio el Senor D. Fernando 7°, y tom6 las dernas medidas conducentcs al intento.

Todo cstaba corriente y en terminos de poderse dar principio a la acunacion, quando ha tenido la singular satisfacci6n de ponerse en comunicacion con Y.M.,

y no Ie ha per­ mitido su delicadeza y subordinacion Ilcvar adelante esta ernpresa sin solicitar su real

asenso, y hacerle una

sencilla manitestacion de los motivos en que la funda y que cada dia son de mayor urgencia-, Tiene que sostener el Escuadron de Caballeria que ruanda el Coronel D. Juan Martin que consta de 400. plazas: el Yatallon de Voluntaries dc

Guadalajara de 1340; el de Tiradores de Siguenza de 400, y otras diferentes partidas sueltas con que se cornpleta un total de 2400 hombres que aun no ha vestir por podido

Ialta de recursos, y tiene que imbertir crccidas cantidades en pagar las gratificaciones

consignadas a la multitud de soldaclos que abandonando las banderas del eriernigo se Ie presentan= Por otra parte la conservacion de esta plata es arriesgada por las continuas correrias del enemigo. que frecuentemcnte obligan a la Junta a variar de residencia; y todavia

mas peligrosa su conduccion por que circundados de las diferenres columnas mobibles que han establecido, y ocupado la maior parte de las Provincias por gruesas

guarniciones, 6 cuerpos de Exercito, apenas hay un paso que no ofrezca un peligro conocido sin contar con las Quadrillas de Salteadores que infestan los carnincs-. A vista de estc conjunto de circunstancias espera la Junta que Y.M. aprovando sus deterrnina­ ciones hijas de la mas estrecha necesidad Ie concedcra su real permiso para acunar la

rnencionada plata, y ocurrir por este rnedio ala susisrencia de las tropas y su bestuario» Dios guarde la importante vida de Y.M. muchos afios. Huerta Hernando 20 de

Agosto

de 1810.= Senor= A L.R.P. de V.M.= Juan Arias de Saavedra= Jose Lopez Juana Pini­ lla= Baltasar Carrillo Lozano Manrique= Rafael Cuella y Artacho." I I.

Cijuentes su Cum Parroco.- La recoleccion de la plata no nccesaria para Ia Celebracion de los Divines oficios, es UIlO de los

objetos que han llarnado la atencion del Supremo

Consexo de Rexencia. quc la ha ordenado repetidamente en Reales ordenes. Sin con­ trabenirlas y hacerse reo contra la Patria. no puede Y. retener por mas tiernpo la perte­ neciente ala Yglesia de esa villa, y por 10 mismo, ha resuelto la Junta

Superior de esta

Provincia disponga v. cntregarla inmediatamente al conductor de este oficio, sin rcser­ barse otra que Ia mui precisa entendiendose por tal unicamente dos Calices el una

Copon y

Custoclia pero esta reserbada en tales terminos que no pueda caher en poder del

encmigo. y si huviese dos las de rnenor valor.

19. 1.S. Gu. Registro General de Oficios

...

20 de Agosto (Hucrrahcrnando).


CURD PARA MONEDAR PLATA La Junta Espera que no 10 dilatara V. otras

un

momento para no verse

507

precisada a tornar

providencias que Ie sean mas gravosas: Dios guarde a V. muchos afios. Huerta

Hernando Junta

Superior de Guadalaxara 5 de Setiembre de 1810: Por habilitacion

Manuel Morato: Al Senor cura Parroco de la villa de Cifuentes."

12.

Don Pedro Gordo.- Ha siclo de mucha Complacencia a esta Junta la noticia que V.S. la Comunica con Iecha ocho clel Corriente de su eleccion para Vocal de la Superior Pro­ vincial de Burgos, viendo con este paso premiados el zelo y patriotismo cle V.S. por la

Patria, de que ha clado pruebas en la Comision que esta Ie tenia conferida para extraer la plata y Caudales sobrantes de las Yglesias= Al desistimiento que V.S. hace de ella es

consiguiente la dacion de cuentas y entrega cle quanta perteneciente a dicho Ramo se hallase en su poder, y uno y olro debe verificarse a esta Junta que le autorizo al efecto, Dios guarde a V.S. y por 10 mismo espera de V.S. 10 verifique con la posible brevedad. rnuchos afios. Huerta Hernanclo Junta Superior cle Guaclalaxara 16 de Diciembre de 1810= Baltasar Carrillo Lozano Manrique= Rafael de Cuellar y Artacho

=

Senor Don

Pedro Grodo."

13

.

Lose Segura= Deseando esia Junta Superior que al cuno de la fabricaci6n de rnoneda, que tiene acorclado establecer en el Lugar cle Ablanque sc Ie de tocla la perfeccion que es susceptible, Ie ha pareciclo conveniente y aun necesario el que vuestra merced con el

platero Vicente pasen <\ la Ciuclacl cle Valencia a tomar las nociones y eonocimientos que exigen tan delicado estableeimiento en cuya virtud dispondran inrnediatamente su salida, sin que Ie detenga el destino que obtiene, pues la Junta Superior de Molina, por un efecto de su atencion Ie tiene concedida licencia ilirnitada por todo el tiempo que fuese necesario en est a operacion. Dios guarde a Veustra merced muchos afios, Huerta Hernando 22 de Diciembre de 1810. Senor Jose Segura." 14. D. Juan Antonio Lopez Pinilla se queja de varios proeedimientos del Procurador del

algunos ofieios cle! Senor Yntendente a Arciprestazgo del Senorio de Molina, y pide que se Ie da competente satisfaccion, castigando a los que resulten reos= Arcos de Medina. Junta Superior de Guadalaxara 14 de Noviembre

ducado de Meclinaeeli y otros como tarnbien

virtud de la comision que se Ie dio para la recaudacion de la plata en el

de ]811

=

( )." ...

20. I.S. Gu. Registro General de Oficios

..

21. J.S. Gu. Registro General de Oficios

..

22. I.S. Gu. Registro General de 0[7ci05

...

5 de Scpticmbre (Huertahernando).

]6 de Diciernbre (Huertahernando). 22 de Diciembre (Hueriahernando).

23. Acuerdos porticulares de la Junia Superior de /0 Provincia de Gaudalajara que C/(i principia en el dia 26 de Julio, en que se insialo can arreglo al Reglamento Provisional decretado en 18 de Marzo ulii­ rna, y mandado gunrdat en 30 del mismo.

Fob. 600-60 I.


U nitat entre les diverses monedes de coure «En Barcelona»

F.

De coure i d'altres divesos men

PADRO

metalls, caldria dir, per ser ben exactes. Un exa­

meticul6s de les monedes de fosa de la seca catalana-napoleonica, «En Bar­

celona», ens ha fet veure que alguns encunys fets per la Casa de la Moneda,' han estat tarnbe utilitzats per la serie de fosa emesa ales Drassanes.

lara, amb alguns comentaris i fotografies adients, volem demostrar que les monedes d'encuny i les de fosa reproduides en aquest treball, corresponen al mateix disseny. I

aquesta prova d'evidencia grafica, ens pot donar una total confianca respec­ hipotesi de la unitat de control dels dos centres de producci6 monetaria,

te a la

d'aquella epoca de l'ocupacio francesa de Barcelona. Tenim molt poca, per no dir gens, documentaci6 sobre aquesta realitat histo­ rica. Nemes recordo haver

Ferrer,

llegit en la «Barcelona cautiva» del prevere Raimon

i d'aixo ja fa molts anys i

ara no

se

pas exactament, el volum moment determinat, en fer-se una

memorar

capitol i pagina de la ressenya on diu que inspecci6 a la Cas a de la Moneda, explica el sacerdot autor del Ilibre, «que han 0 sia anat tarnbe a fer un peritatge a la foneria de les Drassanes que la visita la feien als dos locals, un despres de l'altre. ] aixo tarnbe em penso haver-ho llegit en un llibre de terna napoleonic de l'historiador Mercader i Riba, que ho reprodueix segurament de I'anterior volum en un

...

...

»

indicat, del Pare Ferrer. Tarnbe E. Goig' fa reterencia a la mateixa circurnstancia.

I. AI carrel' dels Flassaders, canionada al carrcr de les Mosques. Va tancar-se aquesta Seca des­ pres cle la victoria dc Felip V, en la guerra que va acabar-se !'any 1714, una vegacla rendida Barcelona. Es lorna a obrir la Iabrica catalana de moneda -que encara guardava les seves maquines- per I'agost cle 1808, arnb I'entracla a la ciutat clels francesos. 2.

eclici6).

En el seu Ilibre «La Monecla Catalana de la Guerra de la Independencia», any 1974 (prirnera


F. PADRO

5]0 Ara

be, jo crec que la visualitzacio de les monedes reprodurdes, que s6n una moderada mostra de les moltes altres que podrien recollir-se i comparar-se per aquest fi, ens donara confianca i seguretat respecte a la teoria que hi havia una gran relaci6, i un bon intercanvi i comunicaci6, entre la recuperada seca de Barce­ lona i les foneries de les Drassanes, que segurament treballaven sot a una direcci6

unica, a complernentaria, a be amb evidents connexions.

Almenys aixo es cl meu convenciment, despres de tocar i examinar amb gran comprensi6 un lot de prop de 2.000 monedes,' de diferents meta lis, d'aquesta en ,

el termini aproximat d'uns 20 anys! lara venen les fotos i les explicacions d'algunes monedes considerades «iden­

tiques» de dibuix, i que s6n unes d'encuny i les altres de fosa. Sera

una evidencia ocular, tant com les reproduccions fotografiques ho per­ metin, segons seva qualitat i la seva bona tria.

Un ment

Quart de 1t;1O (I) dencuny i un altre, tarnbe (i) de rosa. Monedes total­

identiques. Com tarnbe les que segueixen

del mateix any en disposicio ambudes (j,). 0 sia unes parelles ben iguals de dibuix i diferents de distribucio, aixi com de tractarnent tecnic.' Niirns. 1,2,3 i 4. 4 Quarts de 1808

(j,), un d'encuny i l'altra de fosa. Nrims. 5 i 6.

Observi's l'identitat de les peces. Barres primes. Escut, 21/16.

3. En cl N. de C. van posar-me a disposicio voler consuliar cl sell Ions sobre aqucst nurnerari.

un

lot

d'aproximadament 400 monedes, quan vaig

4. La moncda d'encuny, «no-coincident», no csia rerallada.


COURE «EN BARCELONA»

6

517


512

F. PADR6

Doblec de la tija, en el quadrant dret inferior.' Un doble

posici6 horitzontal respecte a «Quartos»

(N

---

llarg. Les «N» en dis­

N). 0 sia, monedes totalment

iguals excepte la tecnica de fabricaci6.

(i) d'encuny i un altre de fosa (1), ben iguals. Nums, 7 i 8. Obser­

4 Q. 1808

vi's: Barres gruixudes, escut de 21/15. Distribuci6 de les «N», (N

---

N) 0 sia elevaci6 evident. Coincident tambe

el doblec de la tija, etc. 4. Q. 1809

(1) ambd6s, un de fosa i l'altre d'encuny. Nurns. 9 i 10.

Batres gruixudes. Escut de 21117. Hi ha una Iulla petita, fora de programa, en el ram del N

---

quart superior dreta.

N petita elevaci6.

EI doblec en les tiges es quadruple. 0 sia doblec a cada 4 Q. de 1809, tarnbe tots dos

quadrant."

(1), un d'encuny i I'altre de tosa. Nums, 11 i 12.

Barres primes. Escut 21 116. Les dues fulles de la base de Is rams del revers, 1110lt N

---

arrapades a la tija principal.

N, poca elevaci6; quasi horitzontals.

Eis doblecs de les tiges no existeixen.

Monedes, doncs, iguals! 4. Q. de 1810, tots dos

(1), un d'encuny i I'altre de fosa. Nums. 13 i 14.

Observi's la identitat. Banes normals per aquest any, que vol dir una mica amples. Escut: 21116. Les banes horitzontals de l'escut s6n rues N

---

la tija unicarnent en la inferior 4 Q. de

primes que les verticals.

N. Observi's la distribuci6 dels «punts» del4! Tot igual! Doblecs de

esq uerra.

1811, tots dos (1), un d'encuny i I'altre de fosa. Niims. 15 i 16.

Barres primes. Escut, 21 I 16. En els rams del revers, colzades molt fortes. Les fulles queden com arrapades

ala tija. Data estreta, sense punt final.

Dobies tiges, en els dos quadrants inferiors. N 4 Q. de 1811, tots dos

(l),

un

---

N.

d'encuny i I'altre de fosa. Nurns. 17 i 18.

Barres gruix rnitja, que vol dir normals per aquest

any. Escut: 21 117. amb molta finestra. Cua curta vertical. Elnumeral, 4, prim, N

N (la segona N, una mica rnes alta.) Doblecs als dos quadrants inferiors. ---

Colzades dels rams del revers, suaus normals. Data ampla amb punt final. 4 Q. de 1812, ambd6s

(1). Un d'encuny i I'altre de fosa. Nums. '19 i 20.

Falta punt abans del4.

5.

Per el problema dcls doblecs ales tiges dels rams del revers. consulteu, n" 57. de G.N. (ANE). 6. Variant exclusiva de l'any 1809. Molt cscassa.


513

COURE «EN BARCELONA»

22

24


F. PADRO

514

Barres gruixudes. Escut mides iguals. N

---

N (una mica mes baixa la primera N)

4 Q. de 1812, tots dos (lJ Encuny i fosa. Nurns. 21 i 22. Nervis en QUARTOS «R» sobre «B», per corregir un error! N

---

N (una mica baixa la primera N)

Doblecs als quadrants inferiors. 4 Q. de 1812, tots dos

(1). Fosa i encuny. Nums. 23 i 24.

Colpidora variant. 5 fulles a cada ram dels reversos. (Falta una fulla). Falta la segona fulla superior. Doblecs quadrants inferiors. Data sense punt.' 4 Quartos de 1813

(1), fosa i encuny. N urns. 25 i 26.

Falten els punts anterior i posterior del numeral 4 valor de la moneda. En tot

son iguals les peces. 4 Q. de 1814

(1), una de fosa i l'altre d'encuny. Nurns. 27 i 28.

Monedes exactament iguals.

Es tracta d'una variant diffcil. La llegenda EN BARCELONA s'allarga mol­

tfssim, i quasi be s'acosta a tocar la data! Tenim per tant que les N (les «enes»)

queden baixes totes dues i qui-sap-Io. Es una variant molt escassa i no obsta nt, per donar-nos la rao, la trobem en els dos sistemes de produccio de monedes, en en cuny, a la seca i en fosa, a la fone­

ria! Els doblecs en les tiges, inferiors, com sempre passa en les ultimes dates de la serie." Hem mirat be les fotos i sernbla tot plegat una sola cosa, les dues tecniques de fabricacio. Hi ha una unitat que sobresurt entre les diterencies de presentacio, per poc que hom observi. I nornes hem publicat alguns exemples, entre els molts que coneixem. Existeixen altres cornparacions a fer. Tarnbe cal reconeixer que algunes vega des les monedes de fosa, queden llet­

ges i com estrafetes, i no fan goig de veure des, que costen de diferenciar. A rni em sembla que mes 0 menys associats per

uns una

...

Altres en canvi son tan ben manipula­

i altres dels productors d'aquest mateixa feina, que

monetari, anaven

representa posar a l'aparador,

aquells temps turbulents, la imatge de la nostra vella i sornorta Catalunya, sota l'ernbolcall nominatiu de la seva gene rosa Capital. en

7. ell

Em pregunto: si aquesta valuosa variant fos una moncda Ialsa, com hauria quedat «duplicada­

les dues series? Conec 8 peces, de la variant, lalra lulla, de l'any 1812, notabilfssima reducci6!, 3 s6n

de la serie encunyada, i 5 de la fosa, arnb difercnts metalls!.

8. Les monedes de 1 quarto han esiat ampliades 3 1,50.


Colecci6n de resellos y curiosidades carlistas J. VERDEJO SITGES

El terna de los resell os politicos sobre moneda espanola circulante hasta el final de la Guerra Civil, ha tornado

un

auge en los ultirnos tiernpos bastante rele­

vante; fundamentalmente el correspondiente al periodo de la Segunda Republica­ Guerra Civil y los arios precedentes. Este importante periodo historico y su reflejo en la Numismatica, al que llevo dedicado much os afios, quisiera diera origen a unas notas con todo 10 que buena­ mente he

podido reunir. Si hasta la Iecha no hice menci6n al terna ha sido por temor a ponerlo de «mod a» y con ella dar pie a la aparici6n de monedas con rese­ llos espureos, evitando el desanirno que tal cos a provocaria. Emparentado con 10 anterior estana la parcela que ocupa el resello carlista 0 presumiblemente carlista; inicialmente a favor de Carlos Maria Isidro (pre ten­ diente Carlos V), sobre moneda fernandina 0 isabelina y posteriormente apoyan­ do a Carlos VII, D. Jaime, Alfonso Carlos 0 al legitimismo en general sobre moneda del centenario y escepcionalmente isabelina. Este segundo perfodo, con piezas marcadas del centenario, entroncaria con el capftulo comentado al inicio de estas lfneas.

Dentro de mi colecci6n tengo varias monedas que posiblemente podrfan incluirse como propaganda 0 apoyo al Carlisrno, pero solo he decidido presentar

aquellas que menos dudas nos ofrecen en cuanto a la intenci6n de 10 que en ellas reza

y a la autenticidad del resello 0 marcas.


1. VERDEJO SITGES

516

De un total de doce piezas cinco pertenecen al periodo de 1833 a 1840, si se

prefiere hasta la abdicacion en 1845, de Carlos V 0 incluso hasta su muerte, ocurri­ da en 1855; ya que supongo que su hijo y sucesor, Conde de Monternolin, suscito rnenos

entusiasmo. Las siete restantes podemos incluirlas en el segundo perfodo.

PRIMER PERIODO 1. Segovia. 8 maravedis, 1837.

Anverso: Busto laureado con «bigote» del Pretendiente entre marca de ceca y

valor, bajo el.. 1837. Anepfgrafa. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones, AI centro escuson

de los Borbones. Todo dentro de laurea. Canto: EspiguiUa. Peso: 11,5 grs. Modulo: 29 mm. Procedencia: Sevilla. Moneda que se ajusta a las batidas en Segovia. EI anverso podrfa estar retoca­ do a buril sobre una pieza de Fernando VII. 2. Segovia. 8 maravedfs, 1815.

Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre marc a de ceca y valor.

Ley: FERDIN. VII. D. G. HISP. REX. 1815. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones. Escuson de los Borbones al centro. Todo dentro de laurea.

Canto: Espiguilla. Peso: 12 grs. Modulo: 29 mrn. Procedencia: Valladolicl.


RESELLOS Y CURIOSIDADES CARLISTAS

517

Moneda que presenta sobre el busto de Fernando VII un resello en forma de

escudete con las cifras, en bajo relieve, de Carlos V en monograma y en dos lfneas. Recuerda el estilo utilizado en los cobres navarros. Por los especiales vinculos que mantuvo Navarra con la causa legitimista no serfa muy descabellado el adjudi­ car

el presente resello a los carlistas navarros. En la colecci6n de A. Orol existe una pieza de Jubia de 8 mrvs. de 1825 con el

mismo resello sobre el cuello de Fernando VII. Tambien he localizado dos piezas

segovianas de 4 maravedfs que muestran la misma marca sobre el busto del rey. 3. Segovia. 8 maravedis. 1825.

Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre ceca y valor. Ley: FERDIN. VII. D. G. HISP. REX. 1825. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones. En el centro escu­

s6n de los Borbones. Todo dentro de laurea. Canto: Espiguilla. Peso: 11,7 grs. M6dulo: 29 mm. Procedencia: Madrid.

Sobre el busto de Fernando VII muestra la presente pieza un resello en el que

puede leerse: CAB I RER I A, bajo corona. Lo normal para los seguidores de una causa es invocar al maximo representante de la rnisma 0 a sus lemas y signos, pero en un personaje como Cabrera en nada debe extraiiarnos la utilizaci6n de su pro­ pio nombre. Recordemos algunos de sus datos: Ramon de Cabrera y Grifio naci6 en Tortosa en 1806. En 1833 se

une a

las

partidas carlistas del Maestrazgo, donde asciende a coronel a las 6rdenes de Car­ nicer. Tras la muerte de este es nombrado comandante general del Bajo Arag6n. Sus reacciones represivas le valen el sobrenombre de

«Tigre del Maestrazgo».

Acompafio al general G6mez par Andalucfa y Extremadura. Entre los hechos mas sangrientos de su carrera se encuentran la muerte a bayonetazos de los prisioneros de San Mateo y los fusilamientos de Burjasot, que segun el decir hist6rico los con­ ternplo en medio de una orgfa. A partir de 1838 se apodera de Morella y la con­ vierte en capital de su Ieudo, donde trata de organizar los rudirnentos de un esta­ do y una administraci6n. La derrota de Oraa, al tratar este de conquistar Morella, le valen el ascenso a teniente general y el tftulo de Conde de Morella. Finalmente


1. VERDEJO SITGES

518

Espartero toma la plaza el 30 de mayo de 1840 y Cabrera se refugia en Berga, pasando la frontera francesa el 6 de julio de 1840. Inicialmente se instala en Francia y por afecto al Conde de Montemolfn (pre­ tendiente Carlos VI) acepta el cargo de comandante general de Catalufia, Aragon y Valencia. Consigue algun exito aislado, C0l110 el de Pasteral, que le vale el titulo de

marques del Ter, abandonando el cargo el 22 de abril de 1849. Un afio mas tarde conoce en Londres a Marianne Catherine Richards con quien se casa, pasan­ do a vivir como gran senor a la posesion de Wentworth, 10 que poco a poco hace cambiar su manera de sentir y pensar. Tras la muerte de Monternolin se distancia de la gente que rodea a Carlos VII, pretendiente que sentia una profunda antipa­ tfa por Cabrera. A pesar de ello y ante la unica salida de tener credito 10 nombra

jefe de partido y del ejercito el 24 de mayo de 1869. Las grandes diferencias provo­ can la renuncia del conde de Morella en marzo de 1870. Las injurias de la camari­ lla del pretendiente deciden al reconocimiento de Alfonso XII por Cabrera en 1875. Volviendo al resello que nos ocupa apuntare que solamente conozco la refe­ rencia que hace Vidal Quadras y Ramon

Monedas y Medallas»

en

su

«Catalogo de la coleccion de

(Barcelona, 1892), tomo III, numero: 11. 006, lamina 80,

numero: 17.

Posteriormente Ramon de Fontecha y Sanchez en «La moneda de Veilon y cobre de la Monarqufa espanola (1516 a 1931»>, (Madrid con

1968) en la pagina 193,

el mimero 897, reproduce la impronta publicada por Vidal. De este

cosa

-

tipo de resello conozco unas cuatro piezas, con ligeras diferencias,

logica dado 10 rudimentario del punzon. 4. Segovia. 8 mara vedis. 1826.

Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre ceca y valor. Ley.: FERDIN. VII. D.G. HISP. REX

..

1826.

Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con castillos-leones. Escuson borbonico al centro. Todo dentro de laurea. Canto: Espiguilla. Peso:

11,5 grs. Modulo: 29 mm. Proced.: Santander. Sobre

el busto del monarca presenta grabado: c.v. / 1837, en dos lineas.


RESELLOS Y CURIOSlDADES CARLISTAS

519

5. Segovia? 8 mara vedis. 1837 a 1850.

Anverso y reverso: Restos de

una

pieza de 8 maravedfs de Isabel 11 posible­

mente segoviana.

Canto: Estriado, que situa la moneda entre 1837 y 1850. Peso: 9,80 grs. M6du10: 28 mm. Procedencia: Madrid.

Sobre 8 mrvs. isabelinos se puede ver el busto laureado con «bigote» y unifor­ me

del Pretendiente rehecho a buril. En el borde presenta punzonado a modo de

leyenda: .VIVA DON CARLOS. En el

reverso

muestra dos concavidades

que dan forma,

en

el anverso, al

busto de Carlos V.

SEGUNDO PER/ODO EI tenia de la flor de lis, como propaganda carlista, solamente fue abordado por D. Ramon de Fontecha y Sanchez en la obra anteriormente citada (pag. 194, num. 898). He tenido ocasi6n de ver piezas con dicha marca pero diffcilmente atri­ buibles a la facci6n legitimista, sobre manera las posteriores a Fernando VII. Pen­ semos

que este tipo de signo fue profusamente utilizado en

Francia, Puerto Rico,

Antillas Menores, etc. A pesar de 10 dicho =presentare una pieza, encuadrable en este segundo periodo, marcada con una flor de lis y que no considero desaventura­

do atribuirle un origen carlista. L. Madrid. Una peseta. 1876.


520

.I. VERDE.lO SITGES

Anverso y reverso habitual para la peseta de 1876. Canto: Estrias. Peso: 5 grs. M6dulo: 23 mm. Procedencia: Ginebra. La presente moneda, unica en

cuello de Alfonso XII

un

plata de todas las descritas, presenta sobre el

resello ovalado con la flor de lis en

bajo relieve y el

fondo estriado 0 rayado. 2. Barcelona C 8 puntas). 5 cent. de escudo. 1868.

Anverso: Busto laureado de Isabel II rodeado por grafila de puntos.

Ley: ISABEL II POR LA GRACIA DE oios Y LA CONST. "'1868"'. Reverso: Escudo ovalado con castillos y leones y escus6n de los Borbones, coronado y acotado por laurea. Debajo OM (Oeschger, Mesdach y cia.). Todo dentro de grafila de puntos. Ley.: REINA DE LAS ESPANAS. '5

CENTIMOS DE ESCUDO':'. Canto: Liso. Anverso y reverso girados 45°. Peso: 22 grs. M6dulo: 32 rnrn. Procedencia: Barcelona. Sobre el busto de la reina resello con la cifra VII. coronada (Carlos VII?). Las restantes piezas pertenecen al Ilamado centenario por 10 que me limitare a

sefialar el afio y periodo al que pertenecen, centrandome solamente en los clos

resellos 0 marcas que llevan. 3. Barcelona. 10 centimos. Gno. Provisional. 1870.

Anverso: Sobre todo el campo presenta punteado en tres lineas:

!.:::�:. I CARLOS I VII. .


RESELLOS Y CURIOSIDADES CARLISTAS

521

Reverso: En el centro del campo presenta el escudo punteado de Navarra.

Procedencia: Santiago de Compostela. 4. Barcelona. 10 centimos. Alfonso XII. 1877.

Anverso: Punzonado en tres lineas: DIOS / PATRIA / REY.

Procedencia: Barcelona.

Aunque este tipo de resello puede haber sido pun zona do desde la emisi6n de la moneda base hasta el perfodo de la Segunda Republica- Guerra Civil, me incli­ no a situarlo en

el presente siglo. Recuerdo una pieza exactamente igual que hace

afios vi en el Museo Municipal de Cadiz y que situaban como perteneciente a Car­

los VII, 10 cual me parecio un tanto exagerado, a no ser que se refirieran a su vida

(muri6 en 1909) y no a los afios inmediatamente posteriores a la ultima guerra car­ !ista. 5. Barcelona. 10 centimos. Alfonso XII. 1877 a 1879.

Anverso: Punzonado

en

una

lfnea: D-P-F-R.

(DIOS-PATRIA-FUEROS­

REY). Procedencia: Aviles.

Al igual que la pieza anterior supongo la presente moneda como punzonada en

los afios finales del segundo perfodo. Ellema del DIOS, PATRIA, REY inclu­

yendo los FUEROS ya fue invocado durante los inicios dellegitimismo (R. Oyar­ zun.

Historia del carlismo. cap. XXXIII), pero cuando con mas insistencia fue uti­

lizado es en la presente centuria.


J. VERDEJO SITGES

522

6. Barcelona. 10 centimos. Gno. Provisional. 1870.

Reverso: Punzonado en tres Ifneas: VIVA / EL / CARLISMO. Posteriormente ariaden una cuarta linea con: ABAJO. Procedencia: Madrid.

7. Barcelona. 10 centimos. GIlO. Provisional. 1870.

Reverso: Punzonado a modo de leyenda circular: VIVA-EL REY -A- CAR­

LOS. Procedencia: Madrid.

pieza a nornbre de Alfonso Carlos (1849-1936) podemos situarla como perteneciente al corto perfodo en que el pretendiente, para muchos ultimo rey Esta

carlista, ocup6 el cargo, desde la muerte de su sobrino D. Jaime (julio de 1931), hasta su fallecimiento a los 86 an os en 1936.


Documents per a la historia del paper

moneda de la Segarra (1937-1939) JOSEP M. LLOBET I PORTELLA

fNTRODUCCf6 Era ales acabalJes del mes de maig de 1972 -en el moment en que escric, fa,

exactament, vint anys- que el senyor Leandre Villaronga passava per Cervera, visitava el Museu de la ciutat, observava una vitrina on hi havia expos ada

una

petita col-leccio de monedes i bitllets locals i deixava la seva targeta al secretari de la instituci6 per tal que la dories a la persona que havia classificat aquell conjunt de

signes monetaris. Abans de lliurar la targeta, hi escrivf unes lfnies amb les

quais, amablement, convidava a aquell desconegut conservador del Museu cerveri que col-labores amb algun escrit en una publicaci6 recentrnent apareguda: l'Acta Numisnuuica. D'aquesta manera tan senzilla el senyor Villaronga em convert! en un estudi6s

de la moneda.'

Es de justicia, dones, que en aquest volum d'hornenatge al doctor Leandre Villaronga hi hagi un modest treball d'aquella persona que sense l'estimul d'un

1. Fruit

d'aquell contacte «a disiancia» tou una cordial i duradora arnistat i diversos articles

sobre moneda, el primer dels quais aparegue a l'Acta Nurnismiuica de l'any 1973 arnb el titol de «Les monedes i pallofes de Cervera».


524

J.M. LLOBET I PORTELLA

mestre tan

extraardinari possiblement mai hagues publicat res relacionat amb la

numismatica. Precisament perque entre els signes monetaris exposats en l'ocasio esmentada hi havia

alguns exemplars dels bitllets emesos per l' Ajuntament de Cervera l'any 1937 i les planxes que van servir per imprimir-Ios, hem volgut que

aquest treball d'homenatge tractes de les emissions de paper moneda realitzades

pels Consells Municipals de les poblacions de la comarca de la Segarra, de la qual Cervera es capital.' En concret, l'objectiu ha estat oferir la transcripcio de la documentacio con­ servada, per la qual cosa hem portat a cap l'examen d'aquells llibres d'actes muni­ cipals que hem pogut localitzar, els quaIs corresponen ales poblacions 0 municipis segiients: Cervera, Freixenet de Segarra, Guissona, Ivorra, la Manresana, les Olu­ ges, Portell, Sant Guim de la Plana, Talavera i Tarroja de Segarra. En els llibres de Cervera, Freixenet de Segarra, Guissona, la Manresana i Tarroja de Segarra hi hem trobat els acords que transcrivim; en els volums de la resta de poblacions, malgrat que en algunes d'elles -Ivorra i les Oluges- es realitzaren emissions de paper moneda, no hi hem vist cap noticia referent al tema del nostre estudi.'

DOCUMENTS

Cervera 1

1937, maig, 26. Cervera El Consell

Municipal de Cervera acorda l'emissio de paper moneda de cin­

quanta centims i d'una pesseta, per un import total de vuitanta mil pessetes.

Ajuntament de Cervera, Llibre d'actes municipals, 1936-1937, f. 127v. EI senor alcalde dio cuenta de las dificultades que atraviesa el comercio de la

localidad per falta de moneda fraccionaria, que imposibilita las transacciones mer­ cantiles. Propuso que por la corporacion municipal se haga una emision de papel moneda fraccionaria de cincuenta centimos y una peseta, par valor de ochenta mil

pesetas, con el control del Banco Hispano Colonial, sin que el Ayuntamiento

pueda intervenir por ningun concepto la cuenta abierta a tal efecto en el expresa­ do Banco. La corporacion, par unanimidad, aprobo la propuesta del alcalde.

2.

Un catalog general sobre aquestes emissions i les de la resta de poblacions catalanes: Tunxo,

ANTONI: El paper moneda catala, Barcelona, L'Avenc, 1982. 3. Tots els lIibres examinats, !levat dels de Cervera, Guissona i Ivorra, que son als arxius dels

ajuntaments respectius, es troben dipositats a I'Arxiu Historic Comarcal de Cervera. Agraun tant a la directora de l'Arxiu Historic com ales autoritats i personal municipalles atencions que ens han dispen­ sat durant la

consulta dels vol urns.


PAPER MONEDA DE LA SEGARRA

525

2

1938, maig, 14. Cervera Un conseller municipal de Cervera proposa retirar de la circulacio el paper moneda emes per l'Ajuntament cerveri.

AC. Llibre d'actes municipals, 1938-1940, f. 43. En el perfode de precs i preguntes el conseller Fornells expresa la convenien­ cia de canviar el paper moneda de I' Ajuntament per l'emes per l'Estat. L'alcalde digue que el dilluns es traslladara a Igualada un empleat municipal Colonial. per tal de resoldre aquest assumpte al Bane Hispa

Freixenet de Segarra 1

1937, febrer, 21. Freixenet de Segarra El Consell Municipal de Freixenet de Segarra acorda l'emissio de mil tiquets d'una pesseta i mil tiquets de cinquania centims.

Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, Sant Guim de Freixe­ net, Llibre d'actes municipals, 1936- 1937, f. 58v.

Seguidament fou donat compte per l'alcalde president de la manca de canvi amb que es troba aquest districte, per quina circunstancia es troben els comercos i botigues amb I'inposibilitat de tornar canvi en les continues trasaccions que es venen realitzant. Per a suplir aquesta deficiencia no cal pensar en portar canvi de poblacions vemes, ja que es troben amb les mateixes dificultats, fins al punt de que en diverses poblacions veines s'han vist obligats a confeccionar vales per valor d'una pesseta i altres per valor de cinquanta centims a fi de donar facilitat per les trasaccions, propossant identiques mides per part de I' Ajuntament d'aquest dis­ tricte.

Despres d'esser discutida convenientment la proposici6, els consellers, per unanimitat, varen pendre els seguents acords: lr. Emetre i confeccionar una serie de tiquets, que tindran de numeraci6 del un al

mil, de valor d'una peseta cada un, i altra serie tambe de numeraci6 del un al

mil, de valor cinquanta centims de peseta cada un. 2n.

Que l'import de dits tiquets, tan bon punt es vagin posant en circulaci6,

quedara de resguard en la Depositaria d'aquest Ajuntament per a respondre de lIur import, quin diposit no podra esser destin at a altre fi que a respondre dels tiquets esmentats.


526

J.M. LLOBET' PORTELLA 2

1937, maig, 17. Sant Guim (Estaci6). EL Consell Municipal de Freixenet de Segarra acorda l'emissio de mil

tiquets

d'una pesseta i mil tiquets de cinquanta centims.

ACCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936- 1937, f. 90v. Acte

seguit i conforme constava en I'ordre del dia, fou don at compte de la que torna a trobar-se aquesta poblaci6 per haver resultat del tot insuficient l'ernissio dels tiquets de una peseta i cinquanta

falta de moneda division aria amb

centims que fou acordat en sessi6 del dia vint-i-un de febrer darrer, trovant-se els cornercos i les botigues

imposibilit[at]s de tornar canvi en les seves trassaccions mitjans. L'Ajuntament, despres de discutida convenientment la proposici6 i tenint adernes en compte el bon resultat i bona acollida que el public en general va donar a l'emissi6 de abans es varen referida, tiquets pendre per unanimitat els segUents comercials ni tenir manera de procurar-se'l per altres

acords: lr. Emetre i confeccionar una serie de tiquets que tindran de numeraci6 de l'u al

mil, de valor una peseta cada un, i quina serie quedara resenyada amb la lletra

C i data d'aquesta fecha. 2n. Emetre i confeccionar una serie de tiquets que tindran per numeracio de I'u al mil, de valor cinquanta centims de peseta cada un, i quina serie quedara rese[n]yada amb la lIetra 0 i portara la c1ata del dia c1'avui.

3r. Que I'import de c1its tiquets tant bon punt es vagin possant en circulaci6

quedara de resguart en la Depositaria d'aquest Ajuntament per a respondre de lIur import, quin diposit no podra esser destinat a altre fi que al de respondre del valor nominal de Is tiquets de referencia.: 3

1937, agost, 2. Pineda de Segarra EL Consell Municipal de Pineda de Segarra" acorda l'emissio de tres mil bullets d'una pesseta i tres mil bitllets de cinquanta centims, i retirar de La circulacio els

tiquets que es vagin deteriorant.

AHCC, FC, Sant Guim c1e Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 16v.

4, EI municipi de Freixenet de

minar-se Pineda de Segarra

1937, f. 97).

Segarra, per acord municipal del 10 de juny de 1937, passa a deno­ (AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936-


527

PAPER MONEDA DE LA SEGARRA

Seguidament i con forme constava en l'ordre del dia, fou donat compte de que novament es trova aquesta poblaci6 amb gran falta de moneda fraccionaria, pel motiu de la qual es trova aquesta alcaldia impossibilitada de facilitar tiquets als els que foren con­ cornercos i particulars que els demanen, per haver-se acabat ja amb data de 17 de virtud de fou feccionats en l'acord que maig darrer, com pres tarnbe n'hi ha una gran part d'inservibles dels que foren confeccionats en virtud de l'acord pres arnb sessi6 del dia 21 de febrer proppassat. L' Ajuntament, despres de discutida convenientment la proposici6, tenint en les dues

compte el resultat i bona acollida que per part del public foren rebudes emissions ja confeccionades, foren pressos per unanimitat els seguents acords:

lr. D'encarregar a l'empresa Grafos, S.A. de Barcelona 0 en altra casa si el i most res rebu­ preu Ios mes avantatx6s, tenint en compte els programes de preus bitllets d'una la confeccio de tres mil des de dita empresa, peseta cad a un i altra serie de tres mil bitllets mes de cinquanta centims de peseta cada un, 0 sigui en un

quaIs es consideren convenients per a resoldre el fraccionaria moneda de d'aquesta poblaci6, i retirar a I'enserns de la conf[ljicte total de 4.500 pesetes, els

circulaci6 els tiquets confeccionats anteriorment que es vagin destruint, quins bit­ llets podran circular per dintre d'aquest districte municipal hasta tant el govern

resolgui les dificultats actualment existents per la falta de moneda divisionaria, 2n. Que l'import de dits bitllets, tan bon punt es vagin posant en circulacio, aixi com dits tiquets anteriorment confeccionats que vagin circulan, quedara de resguard en la Depositaria d'aquest Ajuntament en compte apart amb el del pres­ supost municipal i no podra esser destinat a altre fi que el de respondre en tot moment del valor nominal dels bitllets que en tot moment estiguin en circulaci6.

4

1938, febrer, 28. Pineda de Segarra El Consell Municipal de Pineda de Segarra acorda delegar la sucursal de la Banca Armis establerta a Cervera per a recollir el paper moneda emes pel municipi.

AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936- 1938, p. 99.

seguit fou donat compte d'un telegrama procedent de la Tresoreria d'Hisenda de L1eida, ordenant ales entitats emisores de vals i tiquets moneda que Acte

encomanin la recollida i cambi dels mateixos amb moneda del govern de la repu­ blica a un establiment bancari de la poblaci6 0 a la mes propera. Enterats els con­ sellers presents, acorden per unanimitat de delegar a la Banca Armis, sucursal de

Cervera, per a la recollida dels bitllets emesos en aquesta poblaci6, comunicant­ ho aixi a dita entitat bancaria, aixf com a la Tresoreria d'Hisenda de Lleida.


528

1.M. LLOBET f PORTELLA

5

1938, agost, 21. Pineda de Segarra EI Consell Municipal de Pineda de Segarra acorda donar un ultim termini de

quinze dies per efectuar el canvi del paper moneda emes pel municipi. AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 148. Acte seguit fou donat compte de que malgrat el tut d'ordre

superior

a

plac que fou concedit en vir­

que fa reterencia I'acord d'aquest Ajuntament de data vint­

i-vuit de febrer darrer, relatiu a la recollida dels vals i

paper moneda emesos pels ajuntaments, es trova aquesta alcaldia que no li ha estat presentada per a canviar amb moneda de I'estat una part dels bitllets emesos, essent proposada la conve­ niencia de donar un nou i ultim plac per a que puguin esser canviats i declarat anul-Iats tots els que no presentin a canviar-se. Discutit convenientment l'afer i a I'objecte de que els tenedors de vals d'aquest Ajuntament no puguin considerar-se defraudats, s'acorda de donar un darrer termini de quince dies per ala presentaci6 i canvi de tiquets i paper moneda, publicant 10 plac concedit per edictes i bans, i adernes el en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, declarant nuls i publicat sense valor els que no es presentin dintre de Is dies assenyalats. 6

1938, setembre, 24. Pineda de Segarra El Consell

Municipal de Pineda de Segarra aprova la liquidacio del paper

moneda emes pel municipi.

AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 165. Fou posada, seguidament, a la consideraci6 de I'

Ajuntament la liquidaci6 feta

pel dipositari de l'Ajuntament en Llufs Losantos Vilaseca amb data 24 d'aquest mes, relativa al paper moneda posada en circulaci6 per aquesta aJcaldia per tal de resoldre la

manca

de moneda

fraccionaria, segons acords de data 22 (sic)

de

febrer, 17 de maig i 2 d'agost de 1937, tota vegada esta acabat amb exces el darrer

plac que fou donat al public per tal de canviar-lo amb moneda del govern de l'Estat en la sessi6 del dia 21 d'agost darrer, publicat per edictes fixats en els llocs de costum i inserit adernes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya n° 242,

corresponent al dia 30 d'agost darrer, posant tambe sobre la taula els bitllets reco­ lIits degudament catalogats. Resultant de dita

liquidaci6 que, abonades les despeses de confecci6 de la l'imprenta Grafos de Bar­

darrera emissi6 que sume 429 pesetes, segons factura de

celona, resulta un benefici de 2.607,50 pesetes i concorda les dades de les emisions emeses

i nombre de bitllets recoil its, I' Ajuntament, per

unanimitat, va acordar


PAPER MONEDA DE LA SEGARRA

529

prestar-li aprovacio, acordant a l'ensems d'ingresar a la caixa municipal, en el capitol Se., article 3r., del presupost ordinari d'ingresos, les 2.607,50 pesetes sobrants.

Guissona 1

1937, febrer, 15. Guissona EI Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de paper moneda d'una pesseta.

Ajuntament de Guissona, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 57. EI conseller Jordana proposa es faci

una

emissi6 de paper moneda local del

valor d'una pesseta per a facilitar el canvi. Apravat.

2

1937, juny, 1. Guissona EI Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de cine mil bitllets d'una pesseta i cine mil bitllets de cinquanta centims, i retirar de la circulacio, en un termi­ ni de tres mesos, els tres mil bitllets d'una pesseta emesos anteriorment.

AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 68. EI conseller Josep Jordana proposa que es faci una nova emissi6 de certificats

representatius de moneda per facilitar el canvi, puix que la [eta per evitar les mol­ tes perturbacions

que ocasionava la falta de moneda divisionaria i que meresque

l'aprovacio del Cons ell Municipal en data del quinze de febrer ultirn resulta insufi­ cient, continuant a diari produint-se dificultats en les transaccions, de tal manera facilitats al public en les que·s fa necessari un altra emissi6 a fi de donar totes les Consell una nova emissi6 de cinc mil i 10 aI fer vendes, que proposa per compres certificats de

una

pesseta i cine mil de cinquanta centims de idem, resultant un

total d'emissi6 de set mil cine-centes pessetes, per a us exclusivament de Guissona. Amb els certificats de la nova emissi6 a realitzar-se, s'amortitzaran les tres mil de una pesseta que estan avui

en

circulacio, concedint aI efecte un plac de tres

mesos per a poder efectuar el canvi de Is nous amb els que actualment circulen.

Enterament d'acord tots els consellers, queda la proposici6 aprovada per una­

nimitat, remarcan la necessitat de que es realitzi quan abans a fi de donar les facili­ tats necessaries als canvis i facultant al con seller de finances per a que la posi a la

practica 10 mes prampte possible, fent a l'efecte un diposit al Bane Hispano Colo­ nial de set mil cine-centes pessetes per garantir dita emissi6 i concedint el plac de tres mesos pel cas d'amortitzaci6.


530

.I.M. LLOBET I PORTELLA

3

1937, juliol, 19. Guissona El Consell Municipal de Guissona acorda adherir-se a la proposta feta per l'Ajuntamenc de Lleida de sol-licitar a La Generaluat que realitzi una emissio de

moneda [raccionaria.

AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 73. Es dona lectura a un comunicat de l'Ajuntament de L1eida en que demana el de Is pobles de les comarques de Lleida per adrecar-se al conseJler de finances de la Generalitat per a que dit organisme fassi una ernissio de moneda fraccionaria que resolgui en caracter general aquest problema. S'acorda adherir-se concurs

a dita

peticio, adrecant instancia a la Conselleria de Finances de la Generalitat.

4

1937, agost, 2. Guissona E! Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de paper moneda de vint-i­ cine centims, cinquanta centims i una pesseta.

AG, Llibre d'actes municipaLs,1936-1938, f. 78v.

El conseller Sanrnarti proposa que

a

requeriment d'alguns industrials s'am­

plihi l'ernissio de moneda fraccionaria, fent paper per valor de 0,25 pessetes, 0,50 pessetes i 1 pesseta, acordant-se per unanimitat fer-ho aixi.

5

1937, setembre, 15. Guissona El Consell Municipal de Guissona acorda La tramesa a La Comissaria General

de Museus de la Generalitat de dos exemplars de cada un dels signes monetaris eme­ sos.

AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 83. El secretari dona lectura

a la correspondencia rebuda, cornenca] n]t per una circular de la Comissaria General de Museus de la Generalitat, en la que sol-licita

l'hi siguin tramesos

exemplars dels signes monetaris emesos en aquest poble pel

municipio S'acorda trametre a la Comissaria General de Museus dos exemplars de cada tipus de paper moneda emitit.


PAPER MONEDA DE LA SEGARRA

---------'"

---

537

__ .--------

-_-_.-

.

.

--'-

4.'�j.

Paper moneda ernes pels Ajuntaments de Cervera i Guissona

6

1939, gener, 22. Guissona L'antic secretari de

l'Ajuntament de Guissona lliura diversa documentacio,

entre ella La relacionada amb

Les emissions de paper moneda, al secretari interi.

AG, Llibre d'actes municipals, 1939, full solter. En la

casa

de la villa de Guisona

a

veintid6s de enero de mil novecientos

treinta y nueve, el secretario saliente por disposici6n del auditor de guerra, Jose


532

1.M. LLOBET I PORTELLA

Bertran

Abreu, hace entrega al secretario interino Anacleto Annengol Cava, nombrado par el mencionado auditor, de toda la documentaci6n de la secretana, archivo y dernas [

...

].

Un recibo de entrega del Banco Hispano Colonial de esta, par pesetas doce mil quinientas en garantfa de la moneda fraccionaria.

Dos documentos que hacen referencia al dep6sito constituido en el Banco

Hispano Colonial para la circulaci6n de la moneda fraccionaria puesta en curso en esta villa.

La Manresana 1

1938, juliol, 31. La Manresana EL Consell Municipal de La Manresana es assabentat del pagament d'una Jactura

corresponent a La recollida de paper moneda. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, La Manresana i Sant

Ramon, Llibre d'actes municipals, 1938-1940, f. 2v. S6n discutides les seguents factures: [

...

). Recollida de paper moneda 766 ptes.

Tarroja de Segarra I

1937, febrer, 20. Tarroja de Segarra EL Consell Municipal de

Tarroja de Segarra acorda l'emissio de mil tiquets

d'una pesseta Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, Tarroja, Llibre d'actes

municipals, 1935-1946, f. 21. Inmediatament manifests l'alcalde que, trobant-se la poblaci6 amb dificultats cambis de moneda degut a la escases que de ella circula, proposabe ala corpo­ per raci6 una moneda especial solament de pesseta per facilitar cambi solsament pel interior de la poblaci6.

Despres de breu discussi6, s'acorda per unanimitat autoritzar a l'alcalde pre­ sident la confecci6 de mil tiquets de pesetas de cartrolina per poder facilitar cambi per moneda dins de la poblaci6. 2

1937, desembre, 6. Tarroja de Segarra El Consell

Municipal de Tarroja de Segarra acorda la renovacio del paper

moneda per una altra emissio.

AHCC, FC, Tarroja, Llibre d'actes municipals, 1935-1946, f. 38.

Despres de breu discusi6 se va pendre els seguents acords: [ ]. Se. Que se ...

renovin els tiquets paper moneda per altra edici6.


Els bitllets militars republicans de la guerra 1936-1939 (11)* ANTONI TURROI MARTINEZ

FABRIQUES DE TOTA MENA DE MATERIAL I MUNICIONS DE GUERRA Tal

com

deixarem dit

en

la

primera part d'aquest treball sobre els bitllets

militars republicans els vals emesos per les industries de guerra s'han d'incloure en

els bitllets militars ja que aquestes fabriques i tallers estaven militaritzats. En efecte, la necessitat de material bel-lie de tota mena per a sostenir la gue­

republica per a comprar armes i municions a l'estranger a causa del bloqueig de les potencies occidentals, fou el que obliga a rra

i les dificultats del govern

reconvertir les industries de pau en industries de guerra. Aixf es que la totalitat de les industries i fabriques metallurgiques i d'altres menes

i tots els tallers mecanics

es

transformaren

a

fi de fabricar 0 reparar el

material de guerra i produir municions. No

totes, ni molt menys, d'aquestes fabriques i tallers feren emissions

monetaries pel seu us interior i com que el que ens interessa ara i aquf son aques­ tes emissions de fraccionari, sols estudiarem les industries que feren, efectivarnent,

alguna emissio de moneda division aria. En la primera part d'aquest treball ja hem estudiat, a mes del monetari emes pels cossos arrnats, les emissions de les fabriques dedicades exclusivament a la

'"

Vegeu: ACTA NUMISMAnCA-20 (pags.189-210).


534

A.

fabricaci6 de

motors i

TURR61 MARTiNEZ

material per a les forces aeries i

doncs veurem les emissions de les ces

terrestres i maritimes.

a

la seva

reparacio. Ara

fabriques de tota mena de material per a les for­

Algunes perderen llur nom d'origen i foren classificades

per la Sots-secretaria d' Armament, en F.G. (Fabriques de Guerra) numero d'ordre. En canvi d'altres conservaren llur nom d'origen i hem classificat per poblacions car ens ha semblat

que

era

seguit d'un aquestes les

la manera rnes practica i

mes planera d'identificar-Ies.

FABRICA: F.G.-O. Yegeu «LA MAQUINISTA TERRESTRE I MARiTIMA» de Barcelona.

FABRICA: F.G.-1.1gnorem on estava situada aquesta tabrica i si feu alguna emis­ si6 monetaria.

FABRICA: F.G.-2. (Electromotora Equitativa

-

ELX (el Baix Yinalop6).

Abans d'esser controlada pel Ministeri de Defensa Nacional, aquesta fabrica edita uns bitllets de curs interior, dels valors d'l pesseta i dels quais coneixem la serie B en els bitllers d'l pesseta; la serie E en els de SO centims, el que pressupo­ que deuen existir altres series que,

sa

ara

per ara,

no

coneixem i per tant ens es

impossible d'avaluar l'import de l'emissio. Impresos a una tinta, en negre, sobre paper blanc per la irnprernta «La Grafi­ ca»

del mateix

Elx, aquests bitllets de mides

54

x

103

mm.

estan

adornats

I'anvers i al revers, per uns motius tipografics i unes orles. No estan avalats

a

per cap

signatura pen) sf legalitzats amb un segell rod6 en tamp6 violeta que diu «Equita­ tiva Elecrrica

-

Nurn. 69 Num, 70

-

-

Elche». J pesseta.

Tiratge: desconegut. Serie: B. index: RR. Tiratge: desconegut. Serie: E. index: RR.

50 centirns.

Suposem que aquests bitllets es devien retirar per massa usats i el mes de maig del 1937 aquesta fabrica feu una nova emissi6 de paper moneda, tarnbe amb els valors d'1 pesseta i de SO centirns, cada valor dividit en series de 1.000 bitllets cada una. Pel valor d'1 tres

pesseta hem trobat les series A. B. C. i D. marcades en lle­

majuscules i les series a. b. c. d. i e. marcades en lletres minuscules. Suposant

que no hi haguessin mes series, farien un total de 9.000 bitllets d'l pesseta. Del valor de SO centirns suposem u.

que s'erneteren, com a minim, les series a. a

(en lletres minuscules) car es la darrera serie que coneixem, tarnbe amb un tirat­

ge de 1.000 bitHets per serie, el que representa 23.000 bitllets de SO centims. Tindrfem doncs un import total de l'ernissio de 20.500 ptes.

Impresos a dues tintes sobre paper de barba blanc, tarnbe per la impremta local «La Grafica», la presentaci6 d'aquests bitllets es dins l'estil dels primers pero sensiblement diferents en els adorns i les aries i son una mica mes grans car fan 70 x

103 mrn.


BITLLETS REPUBLICANS MILITARS

Nurns, 69 i 70

Nums. 71 i 72

; ;

.

i I

I.J ;

Nurns, 73 a 75

.---���-�

�-----��----�.

535


536

TURR6t MARTINEZ

A.

Estan legalitzats per un segell rodo en tarnpo violeta que diu «Electrornotora

Equitativa S.A. Elche Entrada May. 1937 signatura impresa del gerent. -

Nurn. 71

-

-

1 pesseta.

-

...

»

i ames estan avalats per la

Tiratge: 9.000 (1.000 per cada una de les 7 series A. aD.

i a. a e.). Colors impresos en blau fort i carbassa. Index: R. Num. 72

-

50 ceruims. Tiratge: 23.000 (1.000 per cad a una de les 23 series a. a

u.). Colors: impresos en blau fosc i groc. Index: R. En passar sot a control de la Sots-secretaria d' Armament, aquesta Iabrica perde el seu nom propi i es converti en la F.G.-2. Immediatament es retiraren els bitllets anteriors i es feu una nova ernissio de

paper moneda amb la nova denorninacio iamb els valors dI pesseta, de 50 cen­ tims i de 25 centims, per un import total que desconeixem. Tenim la serie D.

en

els valors d'1 pesseta i de 50 centims i la serie H. en el

valor de 25 centims, el que fa suposar que existeixin altres series de cada valor. Tarnbe impresos en dos colors per la impremta local «La Grafica» i tarnbe de mides 70 x 103 mm. el valor d'] pesseta es d'una presentacio i colors identics als

precedents. EI valor de 50 centims es d'un estil molt semblant als anteriors i del mateix color, pero hi figura, com ernblerna, el dibuix d'un obus de cano a I'anvers, emblema que tarnbe figura en el nou valor de 25 centirns.

un

Aquests nous bitllets no estan avalats per cap signatura pero sf legalitzats amb segell ovalat en tampo vermeil que diu «Ministerio de Defensa Nacional Sub­ -

secretaria de Armamento

-

Fabrica N° 2». A rnes tots els bitllets porten

estarnpi­

Ilada en vermellla mencio «Regimen Interior de Cambio». Num, 73

-

1 pesseta.

Tiratge: desconegut. Colors: impres en blau fort i car­

bassa. Index: R. Ntim. 74

-

50 centims.

Tiratge: desconegut. Colors: imp res en blau fosc i groc.

Index: R. Num. 75

-

25 centims.

Tiratge: desconegut.

Colors:

impres en

blau fosc i

salmo. Index: R.

FA.BRIQUES: FC.-3 I F.C.-4

-

NOVELDA (Les Valls del Vinalop6)

Aquestes dues fabriques instal·lades a Novelda fabricaven municions de gue­ rra.

Ignorem si feren alguna emissio monetaria.

FABRIQUES: FC.-5 a FC.-8 Ignorem on eren aquestes Iabriques i si emeteren signes monetaris propis.


537

BITLLETS REPUBLICANS MfLlTARS

FABRICA: F.C.-9

VALENCIA (L'Harta)

-

Aquesta fabrica amb seu a Valencia, feu una emissi6 de vals de Is quais sols coneixem el valor de 20 centims.

lmpresos en negre per una sola cara, sobre cartr6 prim gris, sense cap ernble­ rna

ni dibuix a part una orla d'emmarcament, aquests bitllets estan legalitzats amb

un

segell ovalat en tamp6 violeta que diu «Ministerio de Defensa Nacional

secretaria de Armamento Num. 76

-

-

-

Sub­

Fabrica N° 9».

0,20 pessetes. Tiratge: desconegut. index: RR.

FABRICA: F.G.-22

-

PETRER (Les Valls del Vinalap6)

Els tallers de la UNTO NAVAL DE LLEVANT en esser evacuats de la zona

portuaria de Valencia i instal·lats a principis del 1938 a Petrer, es convertiren en la Fabrica de Guerra F.G.-22 per a la construcci6 de blindats, carros de combat i pro­

jectils de diverses grandaries. No feren cap emissi6 monetaria arnb aquesta denominaci6.

Ignorern quantes altres fabriques de guerra hi havia classificades per mimeros.

UNION NA VAL DE LEVANTE VALENCIA (L'Harta)

-

ASTI LLEROS Y TA LLERES DE

Les drassanes i tallers de la Uni6 Naval de Llevant fundats el1914 i dedicats a

la construcci6 naval, que estaven instal-lats al moll de Ponent del barri maritirn del Grau de Valencia, foren intervinguts per l'Estat i reconvertits en industria de gue­ rra.

Aquesta empresa feu el dia 1 d'octubre de 1937 una emissi6 de paper moneda de curs interior de la factoria, amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims i 25 centims per un import total de 17.000 pessetes.

Impresos a una tinta de color diferent a cada valor sobre paper de barba blanc, aquests bitllets de mides 54 x 87 mm. estan presidits a l'angle superior a l'anvers i al revers per esquerra de l'anvers per l'escut de l'empresa i emmarcats amb un segell en sec rod6 els 4 Estan en valors. unes sanefes, identiques legalitzats

que diu «Unio Naval de Levante

-

Astilleros de Valencia

-

U.N.L.» i avalats per la

signatura impresa de l' Adrninistrador i la del Caixer. Per temor als bombardeigs aeris i marftims de les forces franquistes, als pri­ mers mesos de l'any 1938 aquests tallers foren evacuats de la zona portuaria de Valencia instal-lant-los a Elda (I' Alt Vinalop6) i a Petrer (les Valls del Vinalop6) on es

convertf, com ja hem vist, en la Iabrica de guerra F.G.-22.


538

TURR61 MARTiNEZ

A.

Num.77

-

Nurn. 78

-

Num. 79

-

Nurn. 80

-

Tiratge: 4.000. Colors: impres en marro. index: RR. Tiratge: 5.000. Colors: irnpres en blau. index: RR. 50 centims. Tiratge: 5.000. Colors: impres en verrnell. index: RR. 2 pessetes. 1 pesseta.

25 centims.

Tiratge: 6.000. Colors: impres en violeta. index: RR.

CONSTRUCCIONS DEVIS

-

VALENCIA (L'Hona)

Aquesta Iabrica de construccions metalliques arnb seu al cami Reial de Madrid, 107 de la ciutat de Valencia, es reconvert! en industria de guerra sota el control de

l'Estat, fabricant material pesat i blindats. Aquesta tabrica es l'actual

M.A.C.O.S.A. (Material y Construcciones Sociedad Anonirna). Per al curs interior de la tabrica es feu una ernissio de paper rnoneda amb una

amplia escala de valors que van des de les 2 pessetes als 5 centims, per un import total que desconeixem.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta, en negre, sobre cartro prim de color diferent a cada valor, en aquests vals

no

figura cap ernblema ni dibuix pen'> tampa

estan ernrnarcats per una orla. Estan legalitzats al dors, per un segell ovalat en

violeta que diu «Construcciones Devis -Intervenida par el Estado Num. 81

-

2 pessetes.

index: RR. Num. 82

-

1 pesseta.

-

Valencia».

Tiratge: desconegut. Material: carto prim beige dar.

Tiratge: desconegut. Material: carte prim color? index:

RR.

NUl11. 83

-

0,50 pessetes. Tiratge: clesconegut. Material: cartro prim gris-oliva dar. index: RR.

Niim. 84

NU1ll. 85

-

-

0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto prim gris dar. index: RR. 0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto prim verd dar.

index: RR. NU1ll. 86

-

0,05 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carte prim blanc. tndex: RR.

VALENCIA (L'Horta] Les Iabriques «Industrias Metalurgicas Pesaclas» i «La na»

de la

capital, tarnbe es reconvertiren

en

Maquinista Valencia­

industries de guerra, pero no feren

cap ernissio monetaria,

INDUSTRIES METALLURGIQUEs ALCOIANEs SOCIA LlTZADEs

-

ALCOI (L'Alcoia) '

Les industries metal-lurgiques d AJcoi tarnbe es reconvertiren de guerra.

ell

industries

Aquest agrupament de totes les fabriques i tallers metal-lurgics de la


BITLLETS REPUBLICANS MILlTARS

Nums.77 al 80

Num.76

Nums. 87 al 90

Nums, 81 al86

r.�·

.. :' �".-:'.�?;/7T-�.-.�--

l'�:�=�/

l'�v�:��::r'h '.

0'10

'p·ta�·.·

.. i

���:,;

_'_,

.c_

__

..:.

_.'",.:.�.: ., ,.J

Num.91

Num.93

Nurn. 94

539


540

A. TURROI MARTINEZ

vila feu una ernissio de els valors d'l

paper moneda de curs interior de les seves fabriques, amb

pesseta, 25 centims, 10 centims i 5 ceritims per un import total de

14.000 pessetes.

Impresos a dues tintes de color diferent a l'anvers de cada valor pen') del mateix color a tots els revers, sobre paper gruixut blanc, en aquests bitllets de mides 54 x 104 mm, no figura cap dibuix ni emblema a la sanefa

d'enquadra­

part

ment del revers, identica en tots els valors.

Estan legalitzats arnb mig segell en sec rodo

la

(l'altra meitat quedant gravada a matriu) que diu «Industrias Metalurgicas Alcoyanas Socializadas U.G.T. -

-

C.N.T.

-

Alcoy» i estan marcats arnb la serie A.

NCUTI. 87

-

Niirn. 88

-

1 pesseta. Tiratge: 10.000. Colors: impres en marro fosc sobre fons beix clar a l'invers i en verd al reyes. Index: R.

25 centims.

Tiratge: 10.000. Colors: impres en marro cIar sobre

fons groc a l'anvers i en verd al revers. Index: R. Num, 89

-

10 centims.

Tiratge: 10.000. Colors: impres en blau fort sobre fons

blau pal-lid a I'anvers i en verd al revers. index: R. Num. 90

-

5 centims.

Tiratge: 10.000. Colors: impres en violeta sobre fons

violeta pal-lid a l'anvers i en verd al revers. index: R.

DENIA (La Marina Alta) Les fabriques de joguines de Denia tarnbe es transforrnaren en industries de guerra per a fabricar municions. Sembla que no feren cap ernissio monetaria.

SAGUNT

(El Camp de Morvedre]

-

Eis Alts Forns de

Sagunt passaren tambe a dependre de la Sots Secretaria

d' Armament i treballaren en la fosa de ferro i d'altres metalls,

per a la guerra.

No feren cap ernissio particular de moneda.

VlLLENA

-

(L'Alt Vianlop6)

Tarnbe les industries metalIiirgiques socialitzades locals es reconvertiren en industries de guerra, perc> no teren cap emissi6 de

paper moneda pel seu curs inte­

nor.

CATALUNYA CENTRAL

Despres d'estudiar les emissions rnonetaries de les industries de guerra del Pals Valencia, veurern ara les del

Principat de Catalunya on tarnbe tots els tallers i


541

BITLLETS REPUBLICANS MIL/TARS

fabriques metal-Iurgiques, sobretot a Barcelona, es transformaren en guerra,

industries de

encara que foren molt poques les que feren emissions monetaries pel seu

us particular. En passar sota control del Ministerio de Defensa Nacional, foren classificades en

«Fabrica de Guerra» amb una lletra d'identificaci6 (enlloc d'un numero com al

Pais Valencia).

LA MAQUINISTA TERRESTRE I MARiTIMA

Barcelones).

=

FABRICA

-

-

BARCELONA

(Ef

FC.-O.

Aquesta Iabrica, fundada el 14 de setembre del 1855, especialitzada en la construcci6 de material pesant (locomotores i vagons de tren, vaixells, etc.) fou el resultat de la fusi6 dels tallers Valentf Espar6 i Giralt i de la Societat «La Barcelo­ nesa»

de Tous, Ascacfbar i

Cia, convertint-se en la fabrica mes important de la

industria catalana. La seva

seu

era

pen') tarnbe tenia

al carrer de la Maquinista, 41 del barri de la Barceloneta, grans tallers a la barriada de Sant Andreu

uns

del Palomar de

Barcelona. A l'ocupaci6 franquista el converti en MACOSA i rnes tard en MEIN­

FESA fins a esser absorvida, el 1989, per la multinacional francesa GEC ALST­ HOM i tan cad a definitivament el1991. Als

primers mesos de la guerra fou col·lectivitzada (els propietaris havent

fugit a la zona franquista) i reconvertida en industria de guerra per a la fabricaci6 de material bel-lie pesant. Pel novembre del 1937

passa a esser controlada pel Ministeri de Defensa

Nacional amb el nom de Fabrica FG.-O.

pen') el febrer del 1937 iamb el seu nom d'origen que aquesta factoria feu una emissi6 de paper moneda amb el sol valor d'l pesseta i un import de Fou

10.000 pessetes.

Impresos per una sola cara sobre paper setinat blanc de mides 61 x 109 mm.

d'aquests bonics bitllets, una gran locomotora a vapor del tipus «Santa Fe». Estan legalitzats amb un segell en sec rod6 que diu «La Maquinista

es veu

al fons

Terrestre y Maritima

-

Barcelona» amb una locomotora al camp central i per

Maritima segell rodo en tamp6 violeta que diu «La Maquinista Terrestre y

sejo de Empresa Num. 91

-

-

-

un

Con­

Barcelona».

I pesseta. Tiratge: 10.000. Colors: irnpres en blau sobre tons gris. Index: RR.

TREFILERIA BARCELONASA

-

BARCELONA

(El Barcelones]

Aquesta industria metal-lurgica, com totes, es reconvertf en industria de gue­ la Ronda de Sant rra. Ignorem on tenia els tallers 0 fabriques pen') sabem que a


A. TURROI MARTiNEZ

542

Pere de Barcelona tenia un magatzem i les oficines. A mit jan 1937 edita

Impresos per

una

bitllets de curs interior amb el sol valor d'l peseta.

uns

sola cara sobre cart6 prim de color blau clar i de mides 55 x 90

aquests bitllets no figura cap ernblerna ni dibuix ni emmarcament. Estan avalats per la signatura manuscrita del Caixer. mrn. en

Num. 92

1 pesseta.

-

Tiratge: desconegut. Color: impres en negre. Index: RR.

MATERIAL DE FERROCARRILS I CONSTRUCCIONS

-

BARCELONA (EI

Barcelones) Aquests tallers, reconvertits en industria de guerra, editaren uns vals dels quais sols coneixern el valor de 25 centirns. Impresos per una sola cara sabre cart6

gris sense cap emblema ni dibuix car sol hi figura la sigla de I'empresa i el valor. Aquests vals de mides 34 x 67 mm. estan legalitzats al dors pel segell en tamp6 de l'ernpresa. Ignorem on estaven instal·lats aquests tallers. Num. 93

0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Colors: impres en negre i ver­

-

meil. index: RRR.

TALLER CONFEDERAL N°

...

INDUSTRIES DE LA FUSTA

-

BARCELONA

(EI Barcelones] No sabem en quina part de la ciutat estava situat

C.N.T. que es reconvertf en industria de

aquest taller controlat per la

guerra.

L'any 1937 feu una emissi6 de vals pel seu curs interior dels quais sols conei­ xem

el valor de 50 centims. De fabricaci6 casolana,

pant simplement

segell

en

una

d'uns discos

cara

en

aquests vals estan fets estam­

carte de 33

tamp6 violeta que diu «Taller Confederal N°

Guerra -A.lT. en

en

-

-

...

mm.

C.N.T.

de diametre -

un

lndustrias de

Sindicato Unico de la Madera» i el valor i una rubrica manuscrits

tinta negra. Nurn. 94

-

0,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cart6 gris. Index: RR.

I-fIERROS Y ACEROS

-

s.A.

-

BARCELONA (El Barcelones)

Aquesta empresa que tenia tallers i magatzems al carrer de Lepanto, 10 i 12 i al sal6 de Fermfn Galan, 8 al 14 de Barcelona, fou

incorporada a les industries de

guerra. El Cornite de Proveirnents de seu

l'ernpresa edita uns vals-moneda per a us del

personal, dels quais sols coneixem el valor d'l

pesseta. En forma de discos en

cart6 blanc protegits per un cantell metal-lic, aquests vals estan avalats

per una sig-


543

BfTLLETS REPUBLICANS MIL/TARS

natura manuscrita i numerats tarnbe a mao Amiden 42 mm. de diarnetre i porten

petit Iorat a la part superior, que fa creure que la destinaci6 inicial d'aquests discos era la de ser una etiqueta. Al revers sols consta el valor facial.

un

Num. 95

1 pesseta.

-

Tiratge: desconegut. Color: impres en vermeil. index:

RR.

c.A.M.P.s.A.

CORNELL).. DE LLOBREGAT (EI Baix Llobregat) I

-

TARRAGONA (El Tarragones)

Aquesta societat petrolera constituida el 1927 i que tenia el monopoli estatal de la importaci6, manipulaci6 i venda del petroli i benzina, fou militaritzada al ser­ vei de les forces armades, convertint-se en industria de guerra. La direcci6 i ofici­

Catalunya eren a la Via Durruti, 28 -ler. (ex Via Laietana). Tenia la refineria principal a Comella de Llobregat i diposits al passeig de

nes centrals de

-

Can Tunis, 67 al 8l.

L'any 1937 feu una emissi6 de monedes metalliques per a us del seu perso­ nal, arnb els valors d'l peseta, 50 centims, 10 centirns i 5 centims per un import total que ens es desconegut.

Encunyades en incus per una sola cara amb les lletres i xifres esmaltades en valor facial al camp central voltat per les ini­ negre, aquestes monedes porten el Arrendataria del Monopoli de Petrolis Societat e.A.M.P.S.A. cials (Companyia

Anonima)

-

REFINERIA».

al Aquestes monedes s6n en diversos metalls i se'n troben dors amb les inicials l.C. ja sigui amb majuscules d'impremta 0 amb majuscules contrarnarcades

angleses entrellacades. Es molt possible que aquestes inicials I.e. vulguin significar «Industria Col·lectivitzada». Num. 96

J pesseta.

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: niquel.

index: R. Num. 97

1 pesseta.

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: coure.

Index: R. Num. 98

50 centims.

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: llauto.

index: R. Num. 99

10 centims.

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: zinc

mat. index: R.

Num. 100

5 centims. Tiratge:

-

mat.

Num. 101

-

desconegut. Mides: 0 19 mm. Material: zinc

Index: R.

Tiratge: desconegut. Mides: 19 mm. Material: zinc bri­ l1ant. Index: R.

5 centims.

L'any 1938 aquesta refineria cornpleta I'escala de valors de les seves monedes amb el nou valor de 5 pessetes encunyat ara en relleu per una sola cara i en plastic

(baquelita) iamb la mateixa presentaci6 de les anteriors.


544

A.

Num. 102

-

5 pessetes.

TURROI MARTINEZ

Tiratge: desconegut: Mides: 025 mrn. Material: baque­

lita blau fort. Index: RRR. La factoria de Tarragona d'aquesta Cornpanyia, situada a la Ribera del Fran­

coif, s/nurn. tarnbe ernete uns vals-moneda dels quais sols coneixem el valor de 5 centims pero tot fa creme que s'emeteren altres valors.

Impresos per una sola cara

sobre carte blanc de rnides 36 x 47 mill. no hi emrnarcats per una ratlla recta. No estan

Num. 'lO3

-

5 pessetes.

figura cap ernblerna ni dibuix i estan legalitzats per cap segell.

Tiratge: desconegut. Colors: impres en negre i la men­

cio «Regimen Interior» en vermeil. Index: RR.

EMPRESA ROCA

-

RADJADORS

-

CAvA (EI Baix Llobregat)

=

FABRICA

F. C-£.

Aquesta Iundicio reconvertida en industria de guerra, ernete uns vals del valor de 10 centims per un import de 1.000 pessetes.

Irnpresos per una sola cara sobre carto prim de color blau i de mides 35 x 65 aquests vals presenten la particularitat de no portar escrit el nom de la pobla­ cio. Estan legalitzats al dors per un segell rectangular en tarnpo vermeil que diu «CAJA» i per les inicials perforades c.R.R. (Construccions Roca Radiadors). mm,

Num. 104

-

10 centims. Tlratge: 10.000. Color: impres en negre. Index: RR.

Al passar sota el control del Ministerio de Defensa Nacional tria fou

catalogada

en

Fabrica F.G.-E. i feu una

nova

aquesta indus­

ernissio de vals tarnbe del

valor de 10 centims, per un nou import de 1.000 pessetes. Forca semblants als anteriors pero sense el nom de I'empresa ni el de la i una mica Illes

poblacio

car ara

Ilargs

medeixen 35 x 76 mm. son de carte color verd iamb validesa fixada fins el

15 de marc de 1938. Estan

legalitzats al dors amb un segell ovalat en tarnpo ver­

meil que diu «Ministerio de Defensa Nacional

-

Subsecretaria de Armamento

-

Fabrica E». Num. 104 A -10 centims.

Tiratge: 10.000. Color: impresos en negre. Index:

RR.

ALTS FORNS DE CATALUNYA

-

L'HOSPITALET DE LLOBRECAT (EI

Barcelones) Aquesta ernpresa de laminacions d'acer i de ferro, instal-lada al carrer de Vilumara, 12 de l'Hospitalet de Llobregat fou reconvertida en industria de guerra.

L'any 1937 feu una ernissio de monedes d'alurnini per a curs al seu economat, arnb els valors d'l pesseta, 30 centirns, 25 centirns, 10 centims i 5 centims per un total import que ignorem.


545

B1TLLETS REPUBLICANS MILITARS

Nums. 96 al101

Num.95

Num.102

Num.103 Num.104

[-:��n�: r.� s��-l Mr.

I

tAR���O "",y-

.

pet·

\

I

"

�,'-

",,'it�c CENTIMs· ..

,

;...

::.,

..

, 1 .

J

Num.104A

Ntim.Tj O

Num.Tl l

Nurns. 105 all09.


A. TURRO I MARTiNEZ

546

Amb la llegenda circular «Altos Homos de Catalufia

-

I.e.

Economat

-

-

Hos­

pitalet» i al camp central una simbologia de l'empresa amb una roda dentada, un martell i unes tenalles a l'anvers i eJ valor facial al revers, aquestes monedes son rodones menys les d'l pesseta que son octogonals. Num. 105

-

Num. 106

-

Ntirn. 107

-

Nurn. 108 Num, 109

L.E.1.E.c. Els

-

-

-

1 pesseta.

Tiratge: desconegut. Mides: 25 x 25 mm. index: R.

30 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 25 mm. index: R.

Tiratge: desconegut. Mides: 0 22 mm. index: R. 10 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 20 mm. index: R. 5 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 19 mm. index: R.

25 centims.

TERRASSA (El Valles Occidental)

tallers

de

construccions

Collectivitzada» del

Empresa

electro-rnecaniques

carrel'

del

«La

Industrial

Electra

Panta, 94 de Terrassa, reconvertida en

industria de guerra, va crear uns vals de valor de 10 centims en forma de discos en carte blanc per a us del seu personal. D'un diarnetre de 33

mrn.

i

impresos per una sola cara, aquests va Is estan

legalitzats al dors per un segell rod a en tampa vermeil que diu «La Electra Indus­ trial E.e.

-

e.N.T.

es varen crear

Nurn. 110

-

Construcciones Electro Mecanicas

-

U.G.T.

Tarrasa». Potser

-

altres valors pero no en tenim esment. -

10 centims.

Tiratge: desconegut. Color: irnpres en vermeil. Index:

RR.

OBRADORS COL·LECTIVITZATS DE LA METAL·LURGIA

-

TORELLO

(Osona) Els tallers

metal-Iurgics de Torello foren col-lectivitzats i treballaren en la

fabricacio de material de guerra.

podem precisar de l'any 1937 feren una ernissio de paper interior arnb el valor d'l pesseta. Aquests atractius bitllets en impresos policromia per la imprernta Arts Grafiques Costa del carrer de la Tapineria, 81 de Barcelona, estan presidits a l'anvers per la representacio d'una En data que

moneda pel seu

no

curs

maquina que pot ser una premsa 0 una guillotina mecanica i emmarcats per unes orles aJ revers. De rnides 61 x 100 mm. aquests bitllets estan legalitzats amb un segell en sec rodo que diu «TalJeres Colectivizados de la metalurgia

-

e.N.T.

-

A.I.T.

-

Torello».

SembI a que tarnbe es va ernetre el valor de 50 centirns peri) no ho podem con­ firmar.

Num. I 1]

-

1 pesseta.

Tiratge: desconegut. Colors: negre i vermell sobre Ions

rogenc i blau clar a l'anvers. Blau clar al revers. index: RR.


547

BITLLETS REPUBLICANS MIL/TARS

FA BRIQUES PIRELLI

Aquesta empresa d'origen italia fabricava cables electrics i pneumatics ales fabriques de Comella de Llobregat (el Baix L1obregat), Manresa (El Bages),

seves

Torredembarra (el Tarragones) i Vilanova i la Geltru (el Garraf). La direcci6 cen­ tral era a la Ronda de la Universitat, 18 de Barcelona. Reconvertida en industria de guerra, feu

una

emissi6 de vals-rnoneda de 5 i

de 10 centims que, suposern, devien servir pel curs interior de totes les seves fabri­ ques.

Impresos per una sola cara a dues tintes, aquests vals estan presidits per un recta. Estan legalitzats, al revers, gran estel de 5 puntes i emmarcats per una ratlla per un S.A.

-

segell rectangular en tamp6 vermeIl que diu «C.N.T.

Co mite de Iabricas

-

-

Product os Pirelli

U.G.T.» i marcats per la serie a. stamp iliad a al dors.

Suposem que es devien exhaurir aquests vals i se'n feu una nova emissi6 d'identica presentacio i format pen) amb lleugeres variants de color i de cart6 i ara sense el segell de legalitzaci6 pero sf avalats per una signatura estampillada al dors en tamp6 violeta i marcats amb la serie b. Les mides d'aquests va Is de format qua­ drat s6n de 42 x 42 mm. Num. 112

-

10 centims.

Tiratge: desconegut.

Material: cartolina

beig clar.

Colors: estel rosa i llegenda en negre. Serie: a. index: RRR. Num. 113

NUm. 114 Num. 115

-

-

-

Tiratge: desconegut. Material: cartolina rosa clar. Colors: estel vermeIl i llegenda en negre. Serie: b. index: RRR. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartolina blanca. Colors: estel rosa i llegenda en negre. Serie: a. Index: RRR. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartolina blanca. Colors: estel vermeil i llegenda en negre. Serle: b. index: RRR. 10 centims.

ESTAT ESPANYOL Ara que ja hem vist el monetari ernes per les industries de guerra dels Paisos

Catalans, veurem les poques emissions que coneixem de les industries de guerra

espanyoles.

FACTORIA «NAVAL»

-

CARTAGENA

(Murcia)

Aquesta fabrica de construccions navals fou controlada pel Ministerio de Defensa N acional. Per

a

facilitar el

pagament al seu personal, l'any 1937 edita unes monedes

metal-Iiques anomenades «discos» dels valors de 10 discos, 5 discos i 2 discos que representaven 10 centims, 5 centims i 50 centims ja que el seu reembossament estava estipulat en 1

pesseta per 10 fitxes de 10 discos, en 25 centims per 5 fitxes de

5 discos i en 1 pesseta per 2 fitxes de 2 discos.


A. TURRO I MARTiNEZ

548

Encunyades en reUeu per les dues cares, al camp central de l'anvers hi figura I'anagrama de la fabrica voltat per la lIegenda «Para facil pago a su personal» i al revers el nombre de discos necessaris pel seu reembossament en pessetes. Ntirn. 116

10 discos.

-

Tiratge: desconegut.

Mides: 0 21

mm.

Material:

cupronfquel.index: R. Num. 116A

N urn. 117

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: llaut6 index: R. niquelat.

10 discos.

5 discos.

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: llaut6

niquelat.index: RR. Num.117A

-

Tiratge: desconegut. Mides: 0 24 mm. Material: lIaut6. index: RR.

2 discos.

Mes tard, aquesta mateixa factoria emete uns cartons de mides 37 x 37 mm. dels quais sols coneixem el valor de 10 centirns. De fabricaci6 casolana, estan fets

estampant a l'anvers el segell amb I'emblema de la fabrica, en tamp6 violeta i el valor (sense indicaci6 de la unitat monetaria) amb numerador negre. Al revers hi ha un segell quadrat en tamp6 violeta que diu «Cornite de Control

-

Caja» i una

signatura d'aval. NUl1l. 118

-

0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina verd clar. index: RR.

FABRICA METAU)RGICA DE LA FELGUERA

-

(Agregat de Langreo)­

( Asturies)

una

Aquesta fabrica, reconvertida en industria de guerra, va fer, el maig de 1937, ernissio de paper moneda dels valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims i 25

centims. No hem pogut trobar ni veure cap d'aquests bitllets i per tant no en podem donar cap descripci6 ni detaIl. NUl1l. 119

NUl1l. 120 Num. 121 NUl1l. 122

-

-

-

-

Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. Tiratge: desconegut. Material:'! Colors: ? index: RRR. 50 centims. Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. 25 centims. Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. 2 pessetes. 1 pesseta.

FABRICA STANDARD ELECTRICA

-

MADRID (Castella la Nova)

La Companyia Standard Electrica, fabrica de cables i telefons de Madrid, que tenia les oficines al carrer Ramirez de Prado,S, treballa com a industria de guerra i el mes de desernbre del 1937 feu una emissi6 de paper moneda de la fabrica, amb els valors d'1 pesseta i de 50 centims, per ens es

desconegut.

pel regim interior un import total que


54CJ

BITLLETS REPUBLICANS MILITARS

Num.118 Num, 112 al115 Nurns. 116 i 117

Num.123

Num.125

Num.124


550

A.

TURROI MARTINEZ

Presidits a l'anvers per l'emblema de la fabrica rodejat, en el valor d'1 pesse­

ta, per una ampla corona sostinguda per dos homes nus arrupits i, en el valor de 50

centims, fianquejat per una estatua amb una roda dentada i una enclusa a la dreta i sostenint un mall amb la rna esquerra, simbolitzant la industria. Al revers dels dos valors un dibuix, rodejat per una ampla i artistica orla, reprodueix l'edifici central

de I'empresa. Els dos valors, avalats per la signatura impresa del Caixer, estan emmarcats a l'anvers per una sanefa i al

revers per unes simples ratlles rectes. Els bitllets d'l 112 i els medeixen 66 x mm. de 50 centims 55 x 99 mm. i s6n en paper de pesseta

barba blanc marcats amb la serie A. Num. 123

-

1 pesseta.

Tiratge: desconegut. Colors: impres en blau fort i blau

clar sobre fans blau pal-lid a l'anvers i en marr6 i groc sabre fons groc pal- lid al revers. index: RRR. Num. 124

-

50 centims.

Tiratge: desconegut. Colors: impres en vermeil sobre

fons rosa a l'anvers i en blau fort sabre fons blau pal-lid al revers.

index: RRR.

TREFILERiAS Y DERIVADOS

-

RAMALES (Santander)

Aquesta fabrica reconvertida en industria de guerra, emete ales darreries del 1936 unes monedes en llaut6 del valor d'l pesseta destinades al curs interior de la

fabrica, per un import de 500 pessetes. A l'anvers d'aquestes monedes d'un pes de 5,50 grams,

encunyada en relleu

per les dues cares, hi han les inicials S.A.T.D. (Sociedad An6nima de Trefilerias y

Derivados) i el nom de la poblaci6 RAMALES amb un estel de 8 puntes al camp revers sols consta el valor facial. (Devem aquesta informaci6 al Sr. Javier Verdejo d'Oviedo). central. Al

Niim. 125

-

1 pesseta. Tiratge: 500. Mides: 026 mm. index: RRR.

Fins aqui tot el que coneixem dels bitllets militars emesos a la zona republica­ na

espanyola durant la guerra 1936-1939.

RECTIFICACIO.- El senyor Maurici Sis6 de Lleida ens ha comunicat, molt amablement que les dues emissions de bitUets del 502 Batall6 de la 126 Brigada

Mixta, 28 Divisi6 Ioren impresos per la impremta Proletaria (ex-Mariana) de Llei­ da i no per Grafiques Unificades de Granollers com creiem.


El ten; de Requetes de Ntra. Sra. de Montserrat MANUEL FORASTER

Carlisme, fou un moviment polftic sorgit l'any 1827 amb motiu del plet dinastic a la successio de la corona d'Espanya. Carles Maria lsidre de Borbo, EI

germ a de Ferran VII,

no

accepta la derogaci6 de la Llei Salica que promovia a la

filla del rei a proclamar-se reina i ell mateix es feu nomenar successor amb el nom de Carles V. Absolutistes per una banda i liberals per l'altra es varen enfrontar en la primera guerra carlina, la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Els grups de com­ batents del ten; de Navarra van rebre per primera vegada el nom de requetes,

Isabel II va pujar al tron i aixo va consoli dar el seu partit, pero els carlins no hi estaven d'acrod i cercaren una solucio que hauria estat ideal, la fusio de les dues

branques amb el casament de la reina Isabel i el rei carli Carles Lluis de Borbo comte de Montemolfn. La reina no accepta el projecte i altre cop s'inicia una nova

(1846-1869). Montemolinistes per una banda i Progressistes per l'altra s'enfrontaren de nou, sobretot a Catalunya. guerra, la Guerra dels Matiners

La Revoluci6 de Setembre del 1868 acaba amb el regnat de la reina Isabel II

que passa a Franca perc durant la

interinitat sorgida (Govern Provisional, monar­

quia d'Amadeu de Saboia, J Republica) i davant el fracas de convocar noves elec­ cions legals, el pretendent carlt, Carles Maria dels Dolors de Borbo va fer publica una

declaracio de guerra. Era l'abril del 1872. La tercera guerra carlina. enfrontament civil va durar quatre anys i practicament es va estendre per

nova

Aquest

tot Espanya, fins que s'acaba amb la instauracio de la monarquia en la persona del

rei Alfons XII.


552

M. FORASTER

L'adveniment de la II Republica, reagrupa altre cop les diferents carlines en un partit anornenat Cornuni6 Tradicionalista Carlina, el regim establert amb les forces de xoc anornenades novarnent

branques

que lluita contra

requetes.

Tots aquests esdeveniments que sembla que no Iliguin tenen un fet cornu i es que de la Mare de Deu de Montserrat, es la Patrona dels carlins i encara es fa actualment un aplec que reuneix a un bon nornbre d'afiliats de la rest a que

venen

a

retrobar-se

a

d'Espanya

la nostra serra, amb les boines vermelles i Iluint les

millors condecoracions. Memoria d'un dels aplecs celebrats aqui es una medalla de I'any 1935 arnb la Mare de Deu de Montserrat i el bust del

pretendent Alfons

Carles. Tipus 1. Arribada la Guerra Civil del 1936, els requetes de Navarra varen esser molt,

importants i fins i tot decisius al nord de la Peninsula, encara que despres varen ser inclosos en un altre partir. Durant la confrontaci6 bellica i per reagrupar els tugitius catalans del camp de batalla es va forrnar a Saragossa un cos voluntari de combatents. El de

Terc Requetes de la Mare de Deu de Montserrat. Aquest cos va intervenir a la Batalla de l'Ebre, a Villalba, i sobretot a Codo on es varen distingir per l'aferrissada detensa de la poblacio,

Aquesta gesta els fou recompensada amb la LJorejada de

Sant Ferran col·lectiva que s'atorga a les dues companyies sobrevivents.

Tipus 2.

Es molt notable el cas de que tots els legionaris del terc portaven penjada al pit a tall de condecoracio una medalla de la Verge de Montserrat, amb cinta, pas­ sador i escudet amb la Creu de seva bandera va

Borgonya, i que aquesta imatge brodada sobre la

fer el recorregut per tots els pobles del mats de la nostra terra.

Acabada la guerra, el Ten; es va dissoldre passant

aquestes milicies volunta­

ries a l'exercit.

Posteriorment, a l'any 1956 es va fundal' la Germandat d'Excornbatents del Terc que es mante dipositaria de la seva memoria i que te actualment una cripta a Montserrat des de l'any 1961. A tots els seus associats se'ls va

entregar una meda­

!la. Tipus 3. Hi ha una curiosa variant arnb la mateixa medalla de la

Germandat, pero arnb

el revers !lis iamb una inscripcio de la

qual no en sabem el significat. Tipus 4. Instaurada novament la monarquia actual s'ha diversificat l'idealisrne carli restant-ne solament una part sota el Iligam dels Borbo-Parrna i continuant sota l'advocaci6 de la seva Patrona, la Verge de Montserrat.

DESCRIPCI6 DE LES MEDALLES Tipus 1 Anvers: lmatge sencera de la Verge rornanica envoltada un

per l'escolania iamb

fons on hi ha les muntanyes i el monestir.

LJegenda. APLEC TRADICIONALISTA DE MONTSERRAT 27-10-1935.


EL TERC; DE REQUETES

553

2

4

4

Revers: Bust d'Alfons Carles de Borb6 i d'Austria-Este Duc de Sant Jaume

(1849-1936). Hereu de la corona carlina. Metall: alumini. Mides: 0 26.

Tipus 2 Anvers: Imatge de mig bust de la Verge de Montserrat vestida arnb el mantell

de la reina Isabel iamb la corona, eilliri, el ceptre i les joies. Fans de muntanyes amb el monestir i la Santa Cava. Revers: Creu

Ilorejada de Sant Ferran i la seguent llegenda. TERCIO DE

REQUETES DE N.S. de MONTSERRAT 8-1937 CODO 4-1945. Metall: bronze daurat. Mides: 025.


M. FORASTER

554

Tipus 3 Anvers: Imatge frontal de la talla rornanica de la Verge de Montserrat aureo­

lada i centrada sobre la creu de Borgonya. AI fons la Santa Muntanya. Als peus l'escudet de Catalunya. Al voltant la llorejada de Sant Ferran amb les quatre espa­ ses.

Revers: Llegenda envoltada d'una corona de 1I0r. HERMANDAD EXCOM­ BATIENTES TERCIO REQUETES NTRA. SENORA DE MONTSERRAT. Metall: bronze. Mides: 037.

Tipus 4 Anvers: La mateixa medalla anterior pero arnb anella per a portar-la penjada a tall de condecoraci6.

Revers: En tres ratlles, L. G. C. 16

-

10

-

44 BARCELONA.


TABULA GRATULATORIA

TABULA GRATULATORIA

ASOCIACION ESPANOLA DE NUMISMATlCOS PROFESIONALES Madrid

ASOCIACION NUMISMATICA «ANZAR»

Zaragoza ASOCIACION NUMISMATICA ESPANoLA Barcelona

ASOCIACION NUMISMATICA SABA DELL Sabadell

FUNDA(,;AO CALOUSTE GULBENKIAN Lisboa (Portugal) ISTITUTO DI PAPIROLOGIA Mila (Italia)

MUSEO ARQUEOLOGICO NACIONAL

Departamento de Monedas y Medallas Madrid

MUSEO CASA DE LA MONEDA Fabrica Nacional de Moneda y Timbre Madrid

MUSEU ARQUEOLOGIC Barcelona

MUSEU NACIONAL D' ART DE CATALUNYA

Gabinet Numismatic de Catalunya Barcelona

SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA DE L'INSTTTUT D'EsTUDIS CATALANS Barcelona

SECCIO NUMISMATICA DEL CERCLE FILATELIC I

NUMISMATIC DE BARCELONA Barcelona

SOCIEDAD IBERO-AMERICANA DE ESTUDIOS NUMISMATICOS Madrid

555


556

TABULA GRA TULA TORIA

SOCIEDAD NUMISMATICA AVILESINA Aviles

SOCIEDADE PORTUGUESA DE NUMlSMATlCA Porto (Portugal)

UNIVERSTTAT AUT()NOMA DE BARCELONA

Area de Ciencies i Tecniques Historiografiques UNTVERSIDAD DE SALAMANCA

Departamento de Historia Antigua y Arqueologfa

ABAD VARELA, Manuel

DE CALLATAY, Francois

Madrid

Brussel·les (Belgica)

ALBURQUERQUE, Fernao

CARRERAS ROURA, Daniel

Lisboa (Portugal)

Barcelona

ALFARO ASINS, Carmen

CASAS I PLA, .laume

Madrid

El Prat de Llobregat

AMANDRV, Michel

CASTANO, Diego-Enrique

Paris (Franca)

Oriola

ARSLAN, Ermano

CAVON, Juan Ram6n

Mila (Italia)

Madrid

BALAGUEI�, Anna M.

CENTENO, M. S., Rui

Sabadell

Porto (Portugal)

BELLES SENTELLAS, Alfred

CHAVES, Francisca

Barcelona

Sevilla

BELTRAN MARTiNEZ, Antonio

CHAVES, M" Jose

Zaragoza

Madrid

BENAGES I OLIVE, Jaume

CHAVES, Rafael

Tarragons

Madrid

BLAzQuEZ CEllllATO, Cruces

COLOME JANSA, Josep

Salamanca

Barcelona

BOFARULL I COMENGE, Artur

COMAS EZEQUIEL, Rafael

Sabadell

Terrassa

BOSCI-l l PEDRO, Josep M.

COSTA LOPEZ, Luis

Barcelona

Zaragoza

BRENOT, Claude

COSTILHES, Alain Jean

Paris (Fra nca)

Sao Paulo (Brasil)

BURNETT, Andrew

CRAVEN-BARTLE, Vicente

Londres (Gran Bretanya)

Valencia

CALICO ESTIVI L.L, Ferran

CRAWFOIW, M. H.

Barcelona

Londres (Gran Bretanya)


TABULA GRATULATORIA

CRUSAFONT I SABATER, Miquel

GURT I ESPARRAGUERA, Josep M.

Sabadell

Barcelona

DEPEYROT, Georges

J. A. HERRERO, S.A.

Paris (Franca)

Madrid

DOMENECH MASIP, Joan Santiago

HERVERA, Numismatica

Vinaros

Barcelona

DOMINGO SELLART, Francese

HILDEBRANDT, J.

Sant Pere Pescador

Lohmar (Alemanya)

DOMINGO SORIANO, Agustm

Hoz, Javier de

Barcelona

Madrid

ESTRADA I GARRIGA, Josep

HUVELlN, Helene

Granollers

Paris (Franca)

FALCO FUERTES, Vicente

JENSEN, Jorgen Steen

Vall d'Uxo

FELlU, Gaspar Barcelona FERNANDEZ VALDES

MARTiNEZ-EsTELLEZ, Eloy Pontevedra FLETCHER VALLS, D. Valencia

FORASTER, Manuel Sabadell GALVAN PORRAS, Rodrigo

Badajoz GARdA-BELLIDO, M. Paz Madrid

GARdA-GARRIDO, Manuel Sant Just Desvern

GARdA NIETO, Antoni Barcelona

Copenhagen (Dinamarca) KENT, John P. C. Londres (Gran Bretanya)

KROMANN, Anne

Copenhagen (Dinamarca) LALANA I CULLA, Lluis Barcelona LECHUGA GALINDO, Manuel Murcia LEYDA DAM!''', I.M". Alacant LLOBET I PORTELLA, Josep M. Cervera

LLOBREGAT, Enric Alacant LLORENS I FORCADA, Maria del Mar Valencia

GELIS I BOSCH, Joan

LOPEZ ARIAS, Claudio

Olot

Aviles

P. GODINHo-MIRANDA, Jose Antonio

LOPEZ DE LOS Mozos, LR.

Lisboa (Portugal)

Guadalajara

GOMES MARQUES, Mario

LOPEZ HERNANDEZ, Jose Ratel

Magoito, Sintra (Portugal)

Lorca

GOMEZ UGARTE, Jesus

MARQUES DE FARIA, Antonio Jose

Vitoria

Lisboa

GRIERSON, Philip

MARTi COT, Ramon

Cambridge (Gran Bretanya)

Barcelona

GUARDADO TOMAS, Jose Francisco

MARTINI, Rodolfo

Foz

Mila (Italia)

557


558

TABULA CRA TULA TORIA

MATEU LLOPIS, Felip

RIBOT FORNAGUERA, Antoni

Barcelona

Barcelona

MOLL I MERCADAL, Bernat

RICHARD, Jean-Claude

Mao

Saint Guillem-le-Desert (Franca)

MONTANES I ALTURA, Joan

RIERA MASGRAU, Joan Josep

Sant Joan Despf

Vic

MONTANES I BON COMPTE, Joan

RIPOLLES I ALEGRE, Pere Pau

Barcelona

Valencia

MONTERO, Rafael Francisco

RIU I Riu, Manuel

Castello

Barcelona

MORA SERRANO, Bartolome Malaga

ROMAGOSA I PETIT, Joan

MORRISSON, Cecile

Sf\ENZ-DfEZ, Juan Ignacio

Paris (Franca)

Madrid

NOGUERA MARTORELL, Joan

SAINZ VARONA, Felix-Angel

Calella, Barcelona

Burgos

OCHARAN LARRONDO, Juan Antonio

SANCHO COLAS, Ferran

Bilbao

Barcelona

OCHOA IMAR, Carlos

SAVIO, Adriano

Legazpi

Mila (Italia)

PADRO I DOMENECH, Francese

SCHULTZ, Hans-Dietrich

Manresa

Berlin (Alemanya)

Barcelona

PASCUAL PLA, Josep L.

SERRA, Josep Lluis

Vinaros

Barcelona

PEIRO ISERTE, Francese

SILGO, Gauche, L.

Barcelona

Valencia

PELLICER I BRu, Josep

SOLER FARRES, Joan

Barcelona

Barcelona

PEREIRA, Isabel

SISO DIFUSIONES, S.A.

Figueira da Foz (Portugal)

L1eida

PEREZ

ALVAREZ, Ana M.

SOPENA, Emilio

Valencia

Zaragoza

PEREZ LUQUE, Juan

SUCHODOLSKI, Stanislaw

Castro del Rio

Varsovia (Polonia)

PIRAS, Enrico

TARRADELL I MATEU, Miquel

Sasser (Italia)

Barcelona

PLA Rovo, Victor

TURRO I MARTiNEZ, Antoni

La Senia

Barcelona

PORTA PARCERISA, Manuel

UNTEllMANN, Jurgen

Barcelona

Colonia (Alemanya)

REECE, Richard Londres (Gran Bretanya)

VENTURA I SUBIRATS, Jordi Barcelona


TABULA GRATULATORIA

VISMARA, Novella

VERDEJO SlTGES, Javier Aviles

Mila (Italia)

J. VICO, S.A.

WElLLER, Raymond

Madrid

Luxembourg (Luxembourg)

VILA CASAS, Lluis

WESTERMARK, Ulla

Barcelona

Estocolm (Suecia)

VILARET I MONFORT, Joan Sant Feliu de Gufxols

WITSCHONKE R.B.

VILLARONGA, Gabriel Barcelona

California (USA)'

559


l

1

l I


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook