HOMENATGE AL Dr. LEANDRE VILLARONGA
ACTA NUMISMÀTICA 21-22-23 1991-1992-1993
HOMENATGE AL Dr. LEANDRE VILLARONGA
RESPONSABLES DE L'EDICl6:
M. CRUSAFONT 1 SABATER Anna M. BALAGUER
Pere Pau RIPO LLES
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS
Filial de ]'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
BARCELONA, 1993
NOTA EDITORIAL:
Des de temps enrera s'havia tractat, en l'ambit dels deixebles, amics i col-laboradors del Dr. Leandre Villaronga de dedicar-li un volum d'homenatge. Aquest sentiment
general es concreta en una proposta [ormulada a la reunio general de membres de La Societal Catalana d'Estudis Numismatics, ceLebrada el dia 9.5.]990. Hauria estat
desig de la SeEN poder fer una edicio especifica pero no essent aixo possible hom s'ha decidit per un volum extraordinari d'Acta Numisrnatica. De l'exit de La crida a les col-laboracions en. dona compte la necessitat d'haver d'arribar a un volum triple. Les «specials caracteristiques d'aquesta edicio d'homenatge han. aconsellat de llevar
li les seccions d' Acta no directament vinculades a l' objectiu actual: Recensions, Tro balles Monetaries i Memories. Aquestes darreres
seran
publicades a
Acta 24.
L 'objectiu del volum han fet aconsellable igualment de modificar-ne l'equip editor.
Es propietal deIs autors que han col-laborat a I'edici6 de I'obra. Tots els drets reservats. Aquesta pubIicaci6 no pot esser reprodurda ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'inforrnacio en cap forma ni per cap mirja, sigui mecanic, fotoqufmic, electronic magnetic. electrooptic, per lotocopia 0 qualsevol aItra sense cl permfs previ per escrit de lcdiror i dels COPYRIGHT:
autors.
Dn-osrr LEGAL: B. 23.751-1987. ISSN: 0211-8386. IMPRIMEIX: Marc Castells, Artgralla. Ribot i Serra, 81, 08208 Sabadell. EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000 Barcelona.
REDACCI6: Acta Nurnismatica. Escola Pia, 85.08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 2036.
Sumari
Introducci6: Exemplaritat de Leandre Villaronga per M. Crusafont i Sabater
.
11
Perfil biografic del Dr. Leandre Villaronga i Garriga per Anna M. Balaguer
.
13
Bibliografia del Dr. Leandre Villaronga per Pere Pau Ripolles
Bibliografia
.
17
19
.
Varia
Callatay, F. de. L'estimation du nombre originel de coins: en augmentant [' echantillon
...
31
KROMANN, Anne
-
JENSEN, Jorgen Steen. Numismatic relations between 49
Denmark and Spain from the 18th to the 20th century
57
REECE, Richard. Coins as minted and coins found.
Mon antic
CENTENO, Rui, M.S. A Numismatica Antiga: um balanco da investigaciio em 63
Portugal. SAVIO,
Adriano. Delle tradurioni ed edizioni italiane dei
Dialogos di Don 77
Antonio Agustin.
FLETCHER VALLS, D.
SILGO GAUCHE, L. Notas sobre un plomo iberica de
-
89
procedencia desconocida UNTERMANN, Jurgen. lntercanvi epistolar en un plom iberic? GARCIA GARRIDO, M.
-
93
.
LALANA, Luis. Algunos glandes de plomo con ins-
cripciones laiinas y punicas hallados en Hispania., VISMARA, N. L'emissione Testa (?) di cinghiale/Quadraio lncuso della zecca
109
di Phaselis
RIPOLLES, Pere P. Les Dracmes d'Arse amb anvers Atenea ALFARO ASINS, C. Tagilit, nueva ceca punica en la provincia de Almeria. MORA SERRANO, B. A prop6sito de un divisor de plata con estrella en
117
133
147
reverso
LECHUGA
101
M. La
GALINDO,
presencia punica en Cartagena.
Testimonios 155
numisrruuicos
GARclA-BELLIDO, M" Paz. El'CORA, el 5EKEL y su relaci6n con las monedas de bronce: Cades y otras cecas hispano-punicas
167
.
BELTRAN, Antonio. Nota sobre el «Vogelreiter» de las monedas de Segaisa: plateamiento hist6rico HILDEBRANDT, J.
185
.
Vergleichende Metrologie spanischer und romischer Miin-
Republik aufgrund einer neuen Theorie RICHARD, Jean-Claude. Un oppidum de la Gaule meridionale: Ambrussum zen der romischen
et ses monnaies
.
213
.
LLORENS FORCADA, M". del M. L'emissio de Conduc. mes de la seva atribucio
-
Malleo!. i els proble219
.
AM ANDRY, M. Bilan des recherches recentes Mauretanie
199
sur
Ie monnayage «romain» de 239
.
HUVELlN, Helene. Une emission exceptionnelle en l'honneur de Claude !l it. 247
Siscia, MARTINI, Rodolfo. Note sulla monetazione provinciale
romana.
1
259
CHAVES TRISTAN, F. Consideraciones sobre los tesorillos de monedas de bronce en Hispania. Republica e inicios del Imperio Romano. II
267
KENT, John. The Milan coinage of Honorius
285
PEREIRA, Isabel. Tesouro do Monte do CavaLeiro. Algarve
303
Medieval
DEPEYROT, Georges. Les monnaies des Lois barbares
315
GRIERSON, P. A New Visigothic Mint: Carmona
329
CHA VES, Marfa Jose y Rafael. La moneda visigoda
331
ARsLAN, Ermanno A. La monetazione di Ratchls, re dei Longobardi: Dubbi e
337
problemi
SUCHODOLSKI, Stanislaw. Les debuts de L'obole des defunis en Europe cen347
traLe au haw Moyen Age BOFARULL I COMENGE, A. Nou tresoret de [raccions de dinar dels regnes de
355
Taifes (segle XI). MOLL MERCADAL, B. Sobre Les encunyacions almordvits de Les Balears
365
PELLICER I BRU, J. «Solidus aureis» versus «solid os platee»
379
Rru, Manuel. De metroLogia: La pensa, La iliura, el marc i l'unca Anna M.
BALAGUER,
d'Urgell CRUSAFONT
I
Les
primers
amonedacions
385
.
i comtals
episcopaLs
395
.
SABATER, M. Novetats a la nurruiria tardana del comtat d'Urgell 407
(s. X/If-XIV)
415
DOMINGO SELLART, F. Els obols de Girona del temps de Ferran II
VENTURA, J ordi. M anipulacions monetaries a Valencia a finals del segle XV
417
LEYDA DAMIA, J. M". FaLsificaci6 d'un ducat valencia dels Reis Catolics
435
.
Modern i contemporani GOMES MARQUES, M.
-
ALBUQUERQUE, Fernao. On
expansion,
overseas
sugar intake and human hybridization. FELIU, Gaspar. L'equivalent metal-lic d'aLgunes monedes de compte a l'Edai
455
Moderna.
PIRAS,
437
Enrico. La moneta da 3 cagliaresi e la sua [alsificarione ai tempi di 475
Filippo III di Spagna MONTANEs I BONCOMPTE, J. Piedfort de diner, inedit, de l'any 1610
483
COMAS, Rafael. La moneda de cine rals de Terrassa de data 1641
491
LOPEZ
DE
LOS
.
Mozos, J.R. Datos acerca de La existencia de un cuiio para
monedar plata por Las Juntas de MoLina y Guadalajara durante la Guerra
de La lndependencia.
497
PADRO, F. Unital entre les diverses monedes de coure «En Barcelona» VERDEJO SITGES, J. Coleccion de resellos y curiosidades carlistas .
509 515
LLOBET 1 PORTELLA, I.M. Documents per a La historia del paper moneda de fa Segarra (1937-1939)
.
523
TURRO I MAHTfNEZ, A. Els bullets rniliiars republicans de la guerra 19361939 (11)
533
.
Medallistica
FOHASTER, M. EL terc de Requetes de Ntra. Sra. de Montserrat
551
Tabula gratulatoria
555
.
Introducci6: Exemplaritat de Leandre
Villaronga M. CR USA FONT J SA BATER
Hi ha investigadors que arriben a crear veritables punts d'inflexio en el desen
volupament de la seva especialitat. En l'arnbit de la historia de la moneda catalana es va operar un d'aquests processos en apareixer la figura de Joaquim Botet i Siso. El cas de Leandre Villaronga te, pero, una trascendencia molt superior. Podrfem dir, sens punt d'exageracio que, en aquest cas, la inflexio es multiple.
Es indubtable que gracies a ell s'ha produit una posada al dia en rigor, meto dologia i fins i tot en criteris. L'obertura a l'amplia constel-Iacio internacional, l'aprofundiment en els nous metodes d'analisi, singularment en I'estadistica, l'aplec pacient de milenars d'informacions esparses, serien alguns exemples prou coneguts de l'abast de la seva actuacio. D'altra banda, L. Villaronga ha sostret en gran part l'especialitat d'un cert estil de fer ciencia ben adient al recent parentesi historic. I diem en gran part per
que sempre restaran alguns recalcitrans, veils 0 joves, pero sens remei condern nats, com els dinosaures, a una fatal extincio. Els savis d'aquella escola havien trencat aquella saludable humilitat davant la immensitat de les terres desconegu des. Ells ho aclarien tot, ho donaven tot redo. Esmercaven bona part de la seva habilitat en ocultar els «bruts» de les seves incerteses. D'aquf que llurs productes
obliguin ara a una tasca pacient i feixuga de reconstruccio de l'ignot inicial. Per si no en tinguessim prou amb aquesta acumulacio de treball i aquest canvi d'estil, L. Villaronga tambe ha sabut crear escola. Abans d'ell els estudiosos de la
12
M. CRUSAFONT I SABATER
moneda del nostre pais es podien comptar amb els dits d'una rna. Avui la Societat Catalana d'Estudis Numismatics que ell va crear i impulsar els aplega a dotzenes.
Quant una estadistica recent situava les terres hispaniques en un quart, a free d'un tercer lloc mundial, era l'escola
Villaronga la que suportava la major part d'aquest
estorc. Perrneteu-rne, pen), una breu aproximaci6 al vessant huma del nostre home
natjat. L.
bles,
Villaronga ha estat per a tots nosaltres, els seus afortunats amics i deixe
el mestre i el company d'inexhaurible
generositat. Podriem parlar d'una
practica habitual del veritable amor cristia si no fos perque temem de que dar-nos mica curts. Perque L. Villaronga acompanya el seu Iliurament d'una nftida lucidesa. Oblideu-vos del fanatisme, de la bondat tova 0 de l'inconsciencia.
encara una
Ell es el mestre capac de servir amb un somriure la seva llico al fals amic, tot i albi
rar-li el roc a la faixa. L.
Villaronga ha hagut de desenvolupar la seva activitat voltat d'ingratituts,
indiferencies, bastons ales rodes i greuges comparatius. Ell
no
se'n dol, coneix la maledicci6 que pes a sobre el profeta de casa. Se'n
ressent, pen'>, la projecci6 del seu saber. En pateix l'avenc cientific que podria arri bar a impulsar. I hom es
pregunta quan serem capac;os de posar L. Villaronga al seu Hoc i
prou hicids, valents i generosos per a envoltar de silenci i menyspreu la mesquinesa i la mal dissimulada apropiaci6 cientffica. quan
serem
Per a la nostra fortuna L. Villaronga es tarnbe un home fort. Quan les ones ensutzades es fan massa altes ell ja es absent, gaudint d'alguna gracil ornamenta
ci6 modernista 0 de la Hum transparent de les serres de Montmany.
Perfil biografic del Dr. Leandre Villaronga i Garriga ANNA M. BALAGUER
Leandre Villaronga nasque a Barcelona el dia 17 de man; de 1919. Acabada
l'ensenyanca mitjana cursa Ia carrera d'enginyer, estudis que Ia guerra i un llarg perfcde de mobilitzaci6 varen truncar. Despres d'aquests temps diffcils, es feu carrec de la industria familiar en el ram textil i I'any 1945 contrague matrimoni amb Angelina Sanchez Font que ha compres i col·laborat amb molts aspectes de la tasca investigadora del seu marit. A finals de la decada dels anys quaranta comenca a manifestar-se l'interes de Leandre Villaronga per l'arqueologia i entra en contacte amb un grup d'investiga dors d'aquest camp encapcalats pel professor J. Serra Rafols. S6n temps d'il-Iusio i de treball, d'excavacions a poblats iberics i vil-Ies romanes.
L'any 1952 L. Villaronga troba a Montmany una moneda iberica de Kese, fet tindra a partir que assenyala I'inici de la seva carrera numismatica. Catalunya
d'aquell moment un incansable, solitari i pacient investigador de les series grega, punica, iberica i romana. Conscient, pen), de l'aband6 en el que es troben els estu dis numismatics no dub tara d'introduir-se en el camp de la numismatica medieval i moderna en disposar d'alguna dada important, com es ara la d'una troballa 0 la
d'una moneda inedita, que no pot deixar de fer coneixer. A viat es relaciona amb altres estudiosos i volent enriquir la seva informaci6 i estar al corrent de les tecniques i dels metodes d'investigaci6 mes avancats, s'ins
criu ales mes
pretigioses societats numismatiques internacionals com s6n les
]4
ANNA M. BALAGUER
seguents: «Societe Francaise de Numismatique», «Royal Numismatic Society», «American Numismatic Society», «Societe Suisse de Numismatique», «Societe Bel gue de Numismatique», etc. Es tambe, membre de 1'«Asociaci6n Numismatica Ibe
rica», de la «Sociedad lbero-Americana de Estudios Numismaticos» i quan es cons titueix I' «Asociacion Numismatica Espanola» n'es anomenat vocal d'arqueologia. Per aquests anys inicia el seu arxiu fotografic, que avui aplega mes de 70.000 fotografies de monedes de totes les epoques, pero en especial de les series anti gues. Aquest arxiu es un dels exemples rnes clars del treball i de la dedicacio cons tant de Leandre Villaronga a la numismatica, en tots els moments lliures que li la seva En investi deixa ocupacio a l'empresa familiar que dirigeix. aquest arxiu, gadors estrangers i del nostre pais hi han poat dades irnportantissimes que els han fet rnes planer el seu treball i possibilitat informacions sobre troballes que altra ment s'haurien perdut per sempre. Leandre Villaronga, amb una generositat i modestia que conmouen, posa a l'abast de l'investigador aquesta eina de treball que ha elaborat tan sols amb el seu esforc personal. L'any 1956, publica el seu primer treball de numisrnatica i el seu primer llibre, Los denarios con leyenda Icalgusken, apareix l'any 1962. L'any 1971 funda la revista Acta Numismatica, de la qual ri'esdevingue direc tor. La labor de Leandre Villaronga en la direccio d'aquesta publicacio, amb un meres cut prestigi internacional, ha estat extra ordinaria i ha aconseguit el concurs de coneguts investigadors. L'any 1979, L. Villaronga, tot recollint el sentiment cornu d'una colla d'inves tigadors -col-laboradors d'Acta Numisnuuica- per comptar amb una entitat que els aplegues, inicia una serie de contactes amb l'lnstitut d'Estudis Catalans per a la
fundacio d'una societat dedicada als estudis numismatics en el si de la nostra enti tat acadernica. Aixi el dia 31 de gener de 1979 es funda, amb el
suport del Dr.
Miquel Tarradell, la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual Leandre Villaronga en fou elegit president. Alesho res
fou integrada a-aquesta societat la publicacio Acta Numismatica, fins
ment editada per la Seccio Numismatica del
aquell
Cercle Filatelic i Numismatic de Bar
celona. Fou director del «Simposis Numismatics de Barcelona» dels anys 1979 i 1980,
organitzats per Ia Societat Catalan a d'Estudis Numismatics i patrocinats per l'Aso ciacion Numismatica Espanola. Amb aquests simposis s'obrf la relacio dels nostres investigadors amb els de mes enlla de les nostres fronteres, que des d'aleshores ha est at continua i molt profitosa per a tots. Leandre Villaronga ha donat, tam be, un bon nombre de conferencies a diver ses
entitats numismatiques com son: la «Fabrica Nacional de Moneda y Timbre»
de Madrid, la «Societat Arqueolbgica i Numismatica» de Varsovia i mes recent ment al
Museo Arqueologico Nacional de Madrid. Mereix una especial mencio el
«Curs de Numismatica que impartf al Museu Arqueologic de Barcelona al lIarg del curs academic 1975-1976.
PERFIL BIOGRAFIC
15
Ha participat a congress os i col-loquis de numismatica i d'historia de la mone da tant al nostre pais com a l'estranger i fou especialment convidat al coloquiurn,
celebrat a Frankfurt l'any 1978; a la taula rodona sobre estadfstica
aplicada a la
numismatica, celebrada a Paris l'any 1980; al col-loqui que tract a dels ritmes de la
producci6 monetaria, organitzat a Paris l'any 1986, i al congres celebrat el 1992 a Mila sobre 1'6s
no
monetari de la moneda i la moneda
com
a
objecte, entre
d'altres. En el Congres Internacional de Numismatica, celebrat a Londres
l'any 1986,
fou elegit membre del consel1 directiu de la Commission Internationale de Numis
matique, carrec per al qual fou reelegit en el congres de Brussel·les de l'any 1991.
Es
col-laborador de la
publicacio
Numismatic
Literature
de l'American
Numismatic Society i des de l'any 1972 es redactor del Survey of Numismatic Rese arch de la Comissi6 Internacional de Numismatica. Per aquesta l1arga i profitosa trajectoria cientffica Leandre Vil1aronga meres
que el nomenament de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Colonia (Koln, Alemanya) el28 de gener de 1981. La valua de la com
a
Societe
seva
tasca
ha estat reconeguda tarnbe amb els nomenaments
mernbre d'honor de la Societe
Francoise de Numismatique (1984), de la
Belgue de Numismatlque (1984)
i de
l'American
Numismatic
Ha rebut el «Ieton de Vermeil» de la Societe Francoise de
Society
Numismatique
(1989). (1977), la «Silver Medal» de la Royal Numismatic Society (1989) i mes recentment Huntington Medal Award, que concedeix I'American Numismatic Society (1992). Mai cap investigador del nostre pais en el camp de la nurnisrnatica la Archer M.
havia reunit totes aquestes distincions.
En l'arnbit peninsular ha rebut el titol de mernbre d'honor de l'Asociaci6n
Esp a FI.O la, del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona i de la Asociacion Iberica de Numismatica. Ha merescut tarnbe quatre dels premis «Javier Conde Garriga» que concedeix I' Asociacion Numismatica Espanola, corresponents als anys 1967, 1973, 1979 i 1989 i el premi Jose M. Cortes 1988 de l'Asociaci6n Numismatica Zaragoza. Ha estat homenatjat en diverses ocasions i cal recordar molt especialment el calid reconeixement que rebe dels estudiosos hispanics a Madrid el desembre de 1992 en un acte organitzat per la Sociedad Numismatica
lbero-Americana de Estudios Numisnuuicos. Tota aquesta tasca ingent de recerca, de mestratge i de publicaci6 d'uns resul per Leandre Villaronga sense suport, ajut, ni retribuci6 de cap mena. El nostre biografiat tampoc espera mai el reconeixement public, ni els tats ha estat realitzada
guardons, que tan merescudament se li han atorgat. EI seu treball ha estat guiat nornes per un veritable esperit cientific.
Bibliografia del Dr. Leandre Villaronga PERE P. RIPOLLES
INTRODUCCI6
Cap al final de la decada dels anys cinquanta, el Dr. Leandre Villaronga inicia el seu perfil bibliografic. Al principi Ii imprimeix una orientaci6 heterogenia, pero ja es veu en ella una clara atracci6 pel m6n de l'Antiguitat i, a poe a poc, dins d'aquest es configurara amb una gran forca el seu decantament cap a la investiga ci6 en el camp de la Numismatica. Des de I'inici, els seus treball es poden qualificar de metodics i innovadors, qualitats aquestes que adquireixen una major valua si tenim en compte que en aquestes dates la investigaci6 numisrnatica es tro bava en una fase poe expansiva i sense unes referencies dares. La labor que ha desenvolupat durant poc rues de trenta anys esta compresa en una prolffica serie d'estudis que s'acosten als 225 titols, dels quals 12 (rnes dos en
premsa) s6nllibres. EI caracter documental i analftic de la
majoria dels seus treballs i la seva
fecunda producci6, s6n les causes que aquests siguin indispensables i de lectura
obligada per a qualsevol investigaci6 relacionada amb no importa quin aspecte de la investigaci6 sobre la Numismatica Antiga de la Peninsula Iberica. Avui dia es pot afirrnar que els estudis publicats pel Dr. Leandre Villaronga, sens
cap mena de dubtes, han suposat i. al mateix temps,
han encoratjat la renova
moment en el qual els Espanya. investigaci6 avencos es produien molt lentament, va saber cercar i trobar no us recursos per a
ci6 de la
numismatica
a
En
un
18
PERE P. RIPOLLES
progressar en el coneixement i en la sistematitzaci6 de la numismatica Antiga de la Peninsula Iberica. Tothom reconeix
I'espenta que en Villaronga ha donat a l'aplicacio dels metodes estadistics, aixi com a l'avaluacio de la metrologia com una evidencia util per a la sistematitzaci6 cronologica d'algunes emissions en absencia 0 en conjunci6 d'altres indicadors. La seua labor ha estat centrada en tots els aspectes de la Numisrnatica, pero si haguessim de remarcar algunes parcelles mes especifiques, diriem que una d'elles es la sistematitzaci6 i l'estudi monografic de tallers, per la qual cosa ha aplicat la metodologia mes idonia per a Ioptima obtenci6 de resultats. Una altra parcel·la important i destacable de la seua produccio cientifica es la de la documentaci6 monetaria, especialment de tresors; conscient de la importan cia de la informaci6 que proporcionen els tresors a l'hora de sistematitzar la pro ducci6 monetaria, ha dedicat una gran atenci6 a documentar, analitzar i publicar totes les troballes de tresors de les quais tingue coneixement. Una fita important dins de la seua trajectoria investigadora i per a la divulga de ci6 la Numismatica Antiga de la Peninsula Iberica va ser el seu llibre Numisma rica Antigua de Hispania, en el qual va oferir de forma sintetica una aproximaci6 actualitzada al coneixement de la moneda hispanica. Un altre moment important de la seua trajectoria investigadora ho constituira el seu llibre, de proxima aparicio, sobre les encunyacions d'Hispania anteriors al regnat d' August, en el qual es descriuen i il·lustren totes les emissions d'aquesta epoca i que es convertira en una valuosa eina de trebal!. Aquest es un lIibre que havia d'escriure's tenint en compte que des que es publica La Moneda Hispanica, d' Antonio Vives no ha estat editat cap estudi-cataleg exhaustiu i satisfactori sobre la moneda antiga de la Penfnsula Iberica. En definitiva, ens trobem enfront d'un apersona amb una de les rnes fecundes de la nostra recent
produccions
historiografia nismatica i enfront
cientffiques d'un investigador internacionalment reconegut, el qual ha estat capac d'estirnular els estudis de Numisrnatica i de situar la nostra investigaci6 numismatica a l'alcada dels paisos capdavanters.
19
BIBLIOGRAFIA
1- NUMISMA TfCA
A. LLIBRES
1. Los denarios con Leyenda IcaLgusken, ANE, Barcelona, 1962,48 + 5. 2. Las monedas de Arse-Saguntum, ANE, Barcelona, 1967, 180 + XI. 3. Las monedas hispano-cartaginesas, CercIe Filatelic i
Numismatic, Barcelona,
1973, 192 + XXI. 4. La moneda de Barcelona, Barcelona, 1976, 64. 5. The Aes coinage of Emporion, British Archeological Repports, Oxford, 1977, 84+ XV. 6. Los tesoros de Azaila y La circulacion monetaria en el Valle deL Ebro, ANE,
Barcelona, 1977, 65 + 5. 7. Las monedas ibericas de flerda, ANE, Barcelona, 1978, 106 + XIV. 8. Numismatica Antigua de Hispania, CYMYS, Barcelona, 1979, 360 + 1175 f.
9. Les monedes iberiques de Tarraco, Ajuntament de Tarragona, Barcelona, 1983, 254.
10. Estadistica aplicada a La Numismatica, ANE, Barcelona, 1985, 134. 11. Els denaris iberics d'Ikalkusken, Estudis Numismatics Valencians, n° 3, Gene ralitat Valenciana, Valencia, 1988, 104 + XVIII. 12. L'argent monnaye d'ALexandre Ie Grand ii Auguste. Cercle d'Etudes Numisma
tiques, Brussel-les, 1993, 120. Coautors F. DE CALLATAY i GEORGES DEPEYROT. 13. Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August: Repertori i analisi. ANE i SCEN, Barcelona, 1993, 104. 14. Corpus Nummum Hispaniae ante Auguste aetatem. En premsa.
B. ARTICLES
15. Consideraciones a las monedas de Baitolo, IV Exposicion Filatelica y Numis matica de Badalona, VlII-1956.
16. La evolucion epigrafica en las leyendas monetales ibericas Numisma, 1958,30, 9-49. 17. Las monedas ibericas con leyenda Lauro Nummus, 20-21, 1960,59-66. 18. EI hallazgo de BalsarenyNumario Hispanico, 19-20,1961,9-102. 19. Copia barbara del denario iberico con leyenda Cese VII Congreso Nacional de
Arqueologia, Barcelona, 1961. emporitana en Herda VI I Estudos Castelo Branco,
20. La intluencia econ6mica
1962,14.
20 21. Las marcas de valor en las monedas de Undicescen VIII Congreso Nacional de
Arqueologia, Sevilla, 1963, 300-310. 22. Primeras acufiaciones de bronce ibero-romanas
en
Catalufia II
Exposicion
Numismatica Catalana, 1963,6-9. 23. Algunas cuestiones entorno
a
los 6bolos rnassaliotas
con
reverso
de rueda
Numisma 69, 1964, 25-36. 24. Los
magistrados en las
Numismatica romana,
amonedaciones latinas de
Emporiae
Estudios de
1964,81-96.
25. Las rnonedas de plata de Arse con anverso de Pallas Numisma, 76,1965,21-30.
26. Los inicios de la acufiacion del denario iberico IX
Congreso Nacional de
Arqueologia, Valladolid, 1965, 301-307. 27. Notas
a
un
hallazgo de denarios en Maluenda (Zaragoza) Ampurias XXVI
XXVII, 1964-1965, 165-180. 28. La historia a traves de sus monedas. 1. Hispania hasta Sertorio Schola, 6, die.
1965,9-12. 29. La historia a traves de sus monedas. II. Hispania de Sertorio al Imperio, Scho
la, 7, abriI1966,1l-14. 30. Un as de Galba hispano del mayor interes Gaceta Numismatica, 4, 1966,4.
31. Las monedas de Celse bilingues, posiblemente acufiadas por los pompeyanos
Caesaraugusta, 29-30, 1967, 133-142. 32. La «Lauro» monetal y el hallazgo de Canoves (Barcelona), Ampurias, XXIX,
1967,135-194. Coautor J. ESTRADA. 33. Revisi6n de la
cronologia
del denario
establecida por
Sydenham Ampurias, XXIX, 1967,287-290. 34. Moneda gala reconstruida, Gaceta Numismatica, 5,1967,15. 35. Las antiguas colonizaciones del Mediterraneo occidental Gaceta Numismatica, romano
7, 1967,23-24. 36. Relaciones comerciales entre Ebusus y la Campania Gaceta Numismdtica, 7,
1967,25. 37. Las corrientes econ6micas del nordeste hispanico a la luz de las fuentes nurnis
maticas Papeles del laboratorio de Arqueologia de Valencia, 5, 1968, 55-62. Coautor A. M. DE GUADAN. 38. Comentarios en torno a las excavaciones y hallazgos monetarios de Enserune
(Narbona) Gaceta Numismatica, 8,1968,19-21. 39. LCual es la justificaci6n de la presencia de
un
denario romano
en
un
sello
comemorativo del segundo bimilenario de Caceres? Gaceta Numismatica, 8,
1968,21-22. 40. Notas sobre unas monedas del Museo Puig de Perpinya Gaceta Numismatica,
9, 1968,22-23. 41. En torno a los 6bolos massaliotas Gaceta Numisrruuica, 9,1968,23-24. 42. Revisi6n de la cronologfa de los hallazgos de Drieves y de Les Ansies Gaceta
Numismatica, 9, 1968,24-25.
21
43. En torno a un hallazgo de denarios de Beligio Ampurias XXX, 1968, 225-236. 44. (, Un sestercio unico atribuible a P. Carisio y a Emerita? Gaceta Numismatica,
10, 1968,21-22. 45. Emisi6n filatelica espanola con la reproducci6n de una moneda Gaceta Numis
matico, 10, 1968, 22-23. 46. Una variante inedita del denario iberico
con
leyenda Iltirtasalirban Gaceta
Numisrruuica, 11,1968,8-9.
primeras emisiones monetarias de Celse, X Congreso Nacional de Arqueologia, Ma6, 1967, Saragossa, 1969,343-358. 48. El testimoni de les monedes de Tarraco, Setmana Santa, Tarragona, 1969. 49. En torno al uso en epoca imperial de los mismos cufios de anverso por distintas 47. Las dos
ciudades Gaceta Numismdtica, 12,1969,21-22. 50. Hallazgos en Castro de Citania de Sanfines (Portugal) Gaceta Numismatica,
13,1969,17. 51. Hallazgos monetarios
en
el
oppidum de Murviel-Ies, Montpellier (Herault)
Gaceta Numismdtica, 13,1969,17-18. 52. Sobre las monedas descubiertas en Saint-Frichoux en 1856 Gaceta Numisrruiti ca, 13,1969,18.
53. Un supuesto retrato de Escipi6n Gaceta Numismatica, 13, 1969,23-24.
augustea con escudo, atribufble a P. Carisio y a la zona
54. Emisi6n monetaria
Norte XI Congreso Nacional de Arqueologia, 1969,591-600. 55. Un denario inedito de Galba, Gaceta Numismatica, 14,1969,23.
56. Unos interesantes guitones de cooperativa, Gaceta Numismatica, 14, 1969,24. 57. Nuevos datos sobre el tesoro de Saint-Frichoux (Aude) Gaceta Numismatica,
15,1969,13. 58. Tesorillo de ve1l6n de los siglos XIII-XV hallado en Barcelona Gaceta Numis
matico, 15, 1969, 13-14. 59. Un problema de circulaci6 monetaria del segle II a. C. en el Rosse1l6 Cahiers
Ligures de Prehistoire et Archeologie, 18,1969,57-60. 60. Las monedas de Iltirda con lobo en el reverso Ampurias 31-32, 1969-1970,259272. 61. El
peregrinaje galo-romano en Conde-sur-Aisne y sus ofrend as monetales Ampurias 31-32,1969-1970,325-326. 62. Sylloge Nummorum Graecorum, Ampurias, 31-32, 1969-1970,339-341. 63. La moneda de la Antigiiedad, I, Informaci6n Arqueol6gica 2, 1970, 47-50. Coautor J. M. Nurx, 64. Las monedas
con
leyenda iberica Curucuru-atin,
Gaceta Numismatica, 16,
1970, 15-16. 65. Reales de los Reyes Cat6licos aparecidos en un tesoro hallado en Charente Gaceta Numisrruitica, 16,1970, 14. 66. Tres hallazgos monetarios en los Pafses Bajos con monedas espafiolas Gaceta
Numismatica, 16,1970,14.
22
67. Gros tournois inedit de Jaurne roi de Majorque, Gaceta Numismatica, 16,1970, 34-37. Coautor G. SAVES.
68. La moneda en la antiguedad II, Informacion Arqueologica, 4-5,1971,126-129. Coautor I. M. NUIX. 69. Las acufiaciones monetarias arcaicas de Cese y sus
problemas metrol6gicos
Acta Numismdtica, 1,1971,51-70.
70. Marcas de valor en monedas ibericas, XII Congreso Nacional de Arqueologia,
Iaen,1971,531-537. 71. Sistematizaci6n del bronce iberico
emporitano Acta Numismatica, II, 1972,
307-309. 72. Pio Beltran Villagrassa (1889-1971). Necrol6gica, Acta Numismatica, II, 1972, 307-309. 73. Sobre unos ponderales ibericos, Ampurias 33-34,1971-1972,297-298.
74. Tesorillo de Albacete del afio 1906, Ampurias, 33-34,1971-1972,305-320. 75. Las monedas partidas procedentes de las excavaciones de Emporion Numisma 120-131
-
I Congreso Nacional de Numismatica,
Saragossa, 1972, 75-90. Coau
tors E. RIPOLL i J. M. NUIX.
76. EI sistema
I Congreso metrol6gico semiuncial romano Numisma 120-131 Nacional de Numismdtica, Saragossa, 1972, 155-166. 77. La leyenda iberica ARSAGISCUEGIAR en las dracmas saguntinas Numisma 120-131 I Congreso Nacional de Numismatica, Saragossa, 1972, 191-194. 78. Recherches sur les etalons monetaires en Espagne et en Gaule du Sud ante rieurement a l'epoque d' Auguste, Melanges de la Casa de Velas quex, IX, 1973, 81-131 + 21 fig. Coautor I.-C. RICHARD. -
-
79. Sistematizaci6n del numerario iberico del grupo Ausetano Acta Numismatica,
III, 1973, 25-52. 80. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France, Region Midi-Pyrenees, Acta Numismatica, III, 1973, 167-200. Coautor G. SAVES. 81. Comentarios en
torno a
los hallazgos de tesoros monetarios, XIII Congreso
Nacional de Arqueologia, Huelva, 1973,49-54.
82. Presencia rodia en Rosas (Gerona) a finales del siglo III a. C. Ampurias 35,
1973,247-248. 83. Resume: Recherches sur les etalons monetaires
en
Espagne et en Gaule du
Sud anterieurernent a l'epoque d'August, Actes du 8 eme Congres International de
Numismatique,
Nova
York-Washington, 1973,
135-137.
Coautor I.-C.
RICI-IARD.
84. Monnaie a legende iberique CURUCURU-ADIN frappee en France Bulletin
SFN, 6, Juin 1974,567-570. 85. Sestercios y dupondios de cobre de Augusto y Tiberio en Hispania, Quaderni
Ticinesi, 1974,103-120. 86. Sobre unas raras monedas emporitanas, Miscelanea Arqueologica II, 1974,8186. Coautor I. M. NUIX.
23
87. Sistematizacion del numerario iberico del Grupo Centro-Catalan, Acta Numis
matica, IV, 1974, 15-64. 88. Interpretacion de una leyenda fenicia monetal Gaceta Numismatica, 37, 1974, 27-28. 89. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi
Pyrenees (II), Acta Numismatica, IV, 1974,235-264. Coautor G. SAVES. 90. Las monedas hispano-cartaginesas (noticia conferencia), Gaceta Numismdtica, 33,1974,78-79. 91. El pecio de l'Illa Pedrosa. Sus monedas Inmersion y Ciencia, 8-9, junio 1975, 73-78. Coautor J.-c. RICHARD. 92. Introduccion al
Catalogo de La
Coleccion de D.
Manuel Vidal
Quadras y
Ramon. Reirnpresion facsimil, Barcelona, 1975, 5. 93. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi
Pyrenees (III), Acta Numismatica V, 1975, 91-136. Coautor G. SAVES. 94. El prfncep Carles de Viana col·leccionista de monedes, Gaceta Numisrruuica, 39,1975,39-46. 95. Tesorillo de denarios romanos del Baix Llobregat (Barcelona), XIV Congreso
Nacional de Arqueologia, Vito ria, 1975, 871-876.
llegendes singulars en uns croats i mitjos croats de Ferran II, Actas II Congreso InternacionaL de Estudios sobre Las culturas deL Mediterraneo Occi
96. Unes
dental. Barcelona octubre, 1975, Barcelona, 1978, 469-476. 97. Proleg a la
reimpresio facsfmil de Les monedes catalanes de Joaquim Botet i
Siso, Barcelona, 1976,4. 98. Reacufiacion
cartaginesa sobre un denario romano, Gaceta Numismatica, 40,
1976, 15-18. 99. Cufios monetarios para acuriar moneda falsa espanola encontrados en Francia, Gaceta Numismdtica, 41, 1976,38-42. 100. La moneda de Barcelona, Gaceta Numismatica, 41, 1976,43-44. 101. Comentarios sobre metodologfa en la
138-143, 1976,
investigacion numisrnatica Numisma
II Congreso Nacional de Numisrruuica, Salamanca 1974, 17-
-
37. 102. Monedas de los judios halladas en las excavaciones de
138-143, 1976,
-
Emporion, Numisrna,
II Congreso Nacional de Numismatica, Salamanca
1974, 59-
60. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX. 103. Monnaies de la Periinsule Iberique trouvees
en
France dans
region Midi
Pyrenees (IV) Acta Numismatica, VI, 1976, 107-130. Coautor G. SAVES. 104. Un denario de Augusto incuso de reverso, Gaceta Numismatica, 42, 1976, 1516. 105. Las monedas partidas procedentes de [as excavaciones de Conimbriga Num mus, CLXXXIIl, 34-35, 1976, 3-7.
106. La influencia de les monedes iberiques de Iltirkesken i de Iltirta en el Llengua doc Occidental. II Col-loqui lnternacional de Puigcerda, juny 1976, 257-263.
24
107. Coloquio sobre rnetodos
en
la
investigacion nurnismatica, Frankfurt feb.
1976, Gaceta Numismatica, 40, 1976,7-8. 108. Un tesoro con moneda espanola del s. XVI descubierto en Morbiham, Breta
ria, Gaceta Numismatica, 40, 1976, 11. 109. Nueva
interpretacion a Argentum Oscense, Gaceta Numismatica, 44, 1977,
11-17. 110. Aportacion al estudio de la nueva dobla de Pedro I, Gaceta Numismdtica, 44,
1977,37-39. 111. Les imitacions des monnaies a
legende iberique NERONKEN, Journees
Numismatiques d'Autun, Bulletin de La s.F.N. Juny, 1977,202-204. 112. Falsificacio de florins, Gaceta Numisnuuica, 45, 1977, 59-60. 113. Monnaies de la Peninsule
e
Iberique trouvees en France Region Midi-Pyre
nees (V), Acta Numismdtica, VII, 1977,181-186. Coautor G. SAVES. 114. Falsificaciones (ardit de 1661), Gaceta Numismatica, 46, 1977, 72. 115. La arnonedacion de Tarraco y su aspecto rnetrologico, Quaderni Ticinesi, VI,
1977, 139-156. 116. Numismatica
Antigua Prelatina, Numisma, 147-149,
1977
-
III
Congreso
Nacional de Numismatica, Barcelona, 1978, 9-33. 117. Sabre una interesante moneda que se ha propuesto como saguntina, Gaceta
Numisnuitica, 49,1978,51-53. 118. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la Region Midi
Pyrenees (VI), Acta Numismatica, VIII, 1978,27-46. Coautor G. SAVES. 119. Aportacions ala localizacion de la ceca de lkalkusken, Numus, 2" serie, vol. 1,
1978,5-9. 120. Addenda et Corrigenda, a «La arnonedacion de Tarraco y su
aspecto metro
logico», Quaderni Ticinesi, VII, 1978, 1979-180. 121. Sabre la localizacion de Segobriga, Gaceta Numismatica, 51, 1978, 13-17. 122. Interpretacion estadfstica maternatica de los dos de Azaila» y su aplicacion al
diagramas de los «Tesoros
hallazgo de Balsareny, Numisma 150-155, 1978
-
111 Congreso Nacional de Numisrnatica, Barcelona, 1978, 127-134.
123. Las monedas de plata encunyades a Catalunya durant la guerra contra Joan
II, 1462-1472, Numisma, 150-155, 1978
-
111 Congreso Nacional de Numismati
ca, Barcelona, 1978,471-490.
124. Circulacion monetaria en Emporion, Symposium Numisrruitico de Barcelona,
1,1979,45-56. Coautors E. RIPoLL i J. M. Nurx. 125. Consecuencia del estudio estadfstico de las moneclas halladas en las excava ciones de
Emporion, Studien zu Fundmunren der Antike, Band 1, Berlin,
1979,241-258. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUlx. 126. Trazado del histograma de pesos de una muestra, can algunas consecuencias, Acta Numismatica, IX, 1979, 11-20. 127. Monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France, Region Midi-Pyrene es
(et VII), Acta Numismatica, IX, 1979, 61-84. Coautor G. SAVES.
25
128. La drachme iberique Iltirkesalir et les rapports avec la Grande Grece au Ills. avo J. Revue
Numismatique, 1979,43-56 + XII.
129. Anornalias metrol6gicas de monedas romanas procedentes de tesoros hispa nicos de fin del s. III
a.
C. Aetas, Congres International de Numismatique,
Berna, 1979. 130. Espana/Portugal,
Survey of Numismatic Research, 1972-1977,
Berna
1979,
349-360. 131. La circulaci6n monetaria en Azaila
(Teruel), Symposium Numismdtico de
Barcelona, II, 1979,35-37. 132. La circulaci6n monetaria en Valeria
(Cuenca), Symposium Numismatico de
Barcelona, II, 1979, 38-39. 133. Analisis critico
a
las
representaciones graficas establecidas por Reece para
estudiar la circulaci6n monetaria y trazado de lineas de regresi6n, Symposium Numismatico de Barcelona, II, 1979, 149-154. 134. Consideraciones
en
torno a
la comunicaci6n de G.
Depeyrot «A propos
de la masse monetaire», Symposium Numismatico de Barcelona, II, 1979,157159. 135. Discusi6n y comentarios a «La circulaci6n monetaria en Hispania en el perio
do romano republicano» de E. Collantes, Symposium Numismatico de Barce
lona, II, 1979, 167-169. 136. Discusi6n y comentarios
a
«Conclusions
sur
la circulation
en
Languedoc
Roussillon avant Auguste de J. C. Richard, Symposium Numisrruuico de Bar
celona, II, 1979, 170-171. 137. Nuevo argumento a favor de la hispanidad de las emisiones de Claudio Sym
posium Numisnuuico de Barcelona, II, 1979, 172-173. 138. Las monedas de Urso, Ampurias, 41-42,1979-1980,243-256. 139. Addenda a «Las monedas ibericas de Ilerda», Gaceta Numismatica, 56, 1980, 37-39. 140. Tesorillo de bronces de EI Saucejo (Sevilla), Quaderni Ticinesi, IX, 1980, 175180. 141. Un
nou
metode estadistic.
Aplicaci6 ales primeres emissions iberiques de
bronze catalanes i del Pais Valencia. II Simposi Numismatic de
Barcelona,
1980, 157-170. 142. Petit tresor de bronzes iberics Numismatic de Barcelona,
d'UNTIKESKEN, a Empuries. [I Simposi
1980, pp. 175-182. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX.
143. Tresor Idanha-a-velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse, Numisma, 165-167,1980
-
IV Congreso Nacional de Numis
matico, Alacant, 1980, 103-118. 144. Sistematitzaci6 de les monedes de bronze de Ikalkusken, Kelin i Urkesken, Acta Numismatica, X, 1980,43-59. 145. Les contramarques Doff i DD de les monedes d'Emporion, Rivista di Studi
Liquri, XLVI, 1980, 1-4,53-63. Coautors E. RIPOLL i J. M. NUIX.
26
146. Evolucio de les monedes a «Emporion: la ciutat grega
d'Empuries- L'A llenr_;,
38, maig 1981, 42-48. 147. Metrologfa-Estadfstica,
en
EL tesoro de La Pobla de
Majumet, sestercios y
dupondios de Claudio J, Barcelona, 1981. Coautors M. CAMPO, J. C.
RICHARD,
H. M. VON KAENEL. 148. Analisis estadistico de una muestra de monedas. Aplicacion a las monedas de
Cordoba, Quaderni Ticinesi, X,. 1981,273-283. 149. Hallazgo de cuatro dracmas de Arse, de cabeza de Pallas, en Montemolfn,
Saguntum, 16,1981,247-254. 150. Etude statistique des emissions de moyens bronzes ta:
imperiaux de Caesaraugus
methode et application, PACT,S, 1981, Statistics and Numismatics, 229-251.
151. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de
l'Espagne, Acta Numismatica, 11,1981,29-40. Coautor P. P. RIPoLLEs. (Barcelona)
152. Nuevo testimonio de paso de los Cimbrios. El tesorillo de Sarria
Gaceta Numismatica, 64, 1982,24-30. 153. Comentario a «Roman coinage and currency pay: thecniques for evaluations
statistics», de B. W. Frier, Gaceta Numismatica, 65,1982,8-10. 154. Les seques iberiques catalanes: una sfntesi, Fonaments, 3,1982,135-183. 155. Hallazgo en Utrera (Sevilla) de un tesorillo de monedas de electron
Hispano Cartaginesa Studia Paulo Naster Oblata, I, N umismatica anticua, 129-135,
XVIII-xrx, 1982. 156. El tresor IV de Tivisa, Acta Numismdtica, 12,1982, 63-74. 157. Las monedas de TURRI REGINA, Numisma, 177-179
-
V Congreso Nacio
nal de Numismatica, Sevilla 1982,53-58.
158. Incontro di studio su «State e moneta aRoma fra la tarda Repubblica e il
primo Imperio». Discusione. Roma, 19-4-1982, Annali 29,1982,217-228. 159. Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la 2" guerra punica y los primeros levantamientos de los fberos.
Nummus, 2" serie, vol. IVI VI VI,
1982,119-153, VIII. 160. Monedas de los judfos halladas en Andalucia. Gaceta Numismatica, 68, 1983, 25-26. 161. Cuestiones que plantea una moneda de plata de Gadir Gaceta Numismatica,
69,1983,41-43. 162. Une division inedite de la monnaie a legende iberique KURUKURU-ATIN Bulletin SFN, desembre 1983,414-415. Coautor J.-c. RICHARD. 163. Les monnaies a legende iberique et les imitations des monnaies iberiques a la
Narbonnaise, Languedoc Numismatique, 17, desembre 1983, 3-19. 164. Un tresor de la zona Ebre-Segre, Acta Numisrruuica, 13,1983,47-57. 165. Medalla en record de F. Xavier Calico i
Rebull, Acta Numismatica, 13, 1983,
225-226. 166. Diez afios de novedades en la numismatica hispano-cartaginesa. 1973-1983, Supplemento Revista Studi Fenici, XI, 1983, 57-73, XXXVII-XLI.
27
167. Najstarsze monety Hiszpanii bite do czasow Augusta
(Coin. in Spain until
August). Wiadomosci Numizmatycrne, XXVII, zeszyt 3-4, 1983, 105-106, 200216. 168. La Historia de Tarraco en epoca romano-republicana, Butlleti Arqueologic, n° 4 i 5, 1982-1983,87-100.
169. Las primeras emisiones de monedas de Bronce en Hispania, Papers in iberian
Archaeology, 1984,205-215. 170. Aportacio dels florins de l' Arxiu Villaronga, Gaceta Numismatica, 72, 1984, 83-96.
llibres, Revista de Libreria Antiquaria, 7, 1984,
171. Eis numismatics estimem els 24-28.
172. La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors de
I'Empague, Numismatique Celtique et Archeologie, Wurzburg, 1981, 339-359. B.A.R.-200, I" Vol. Oxford 1984. Coautor P.P. RIPOLLES. 173. Troballa esporadica de bronzes romans republicans, Gaceta Numismatica, 74-
75,1984,113-117. Coautor P.R. ARRIOLS. 174. Hallazgo de bronces ibericos en Borriol (Castellon), Gaceta Numismatica, 74-
75,1984,41-58. Coautor M. GARciA GARRIDO. 175. Tresor de la segona guerra piinica de la provincia de Cuenca, Quaderni Tici
nesi, 13,1984,127-138. 176. Les dracmes
iberiques del tipus de Puig Castellar, Acta Numisrruuica, 14,
1984,21-42. 177. Troballes monetaries, V (Denaris d'Ausesken), Acta Numismatica, 14,1984, 287-292. 178. Las monedas del tesoro de Bridiers, Boletin del Seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, L, 1984,220-226.
179. Metodologfa, Numisma, 186-191,1984
-
VI Congreso Nacional de Numismdti
ca, Oviedo 1984, 15-21.
180. Imitaciones de moneda roman a republicana de bronce en la peninsula Iberi ca, Gaceta Numisrruuica, 79, 1985, 33-40.
181. Necessitats financeres
a
la
Catalunya iberica dels segles III-I a. c., Acta
Numismatica, 15,1985,19-32. 182. EI tesorillo de Carisia, III Congreso Nacional de Numisrruuica, Lisboa, 1985, 569-583. 183. Economia monetaria en la Penfnsula Iberica ante la presencia cartaginesa .
durante la 2" Guerra punica, Aula Orientalis, 4, 1986, 157-162.
184. Denario forrado hibrido, testimonio para el
origen del denario iberico de
Sesars, Estudios en Hornenaje al Dr. Antonio Beltran Martinez, 1986,859-861. 185. Una
nueva
ernision de bronce
emporitano con sfrnbolo mariposa, Gaceta
Numismatica, 81,1986,23-25. 186. Espana/Portugal, Survey of Numismatic Research, 1978-7984, Londres 1986, 527-546.
28
187. Imitacions galliques de les dracmes de Rhode i Ernporion, Acta Numismdti ca, 16, 1986,21-52.
188. Estimacio del volum de les emissions de rals de cine en el cas de Cervera,
Argentona i Mataro, Acta Numismatica
,
16, 1986, 319-326
-
III Simposium
Numismatic de Barcelona I, 87-94.
189. Estimacio del velum de l'emissio de cine rals ales seques de Barcelona i Giro na, Acta Numismatica 16,
1986,328-334
-
III Simp. Numismatic de Barcelona,
96-103 I, 95-102. Coautor M. GARcIA GARRIDO. 190. Monedes de la guerra dels Segadors a l'Arxiu Villaronga, Acta Numismatica,
16,1986,403 -III Simposium Numismatic de Barcelona I, 171-182. 191. Imitations des stateres de Tarente
en
Espagne et en Gaule, Actes du Xe
Congres International de Numismatique, Londres 1986,153-158. 192. Las amonedaciones cartaginesas de la Peninsula Iberica, Monedas en fa His
toria, 1987,197-203. 193. Un fragment d'un tresor du 3e siecle parvenu en Espagne (266-270), Melon ges de Numismatique offerts a Pierre Bastien, Paris, 1987, 117-130.
194. De nuevo la estirnacion del numero original de cufios de una ernision moneta
ria, Gaceta Numismatica, 85,1987,31-36. 195. Ordenacion cronologica de los denarios de la Celtiberia, Gaceta Numismati ca, 86-87, 1987, 9-21.
196. Las monedas de la Celtiberia, Gaceta Numismatica, 86-87, 1987,35-63. Coau tor M. GARcIA GARRIDO.
197. Las dracmas ibericas de Kertekunte, Quaderni Ticinesi, 16,1987,161-166. 198. Les monedes massaliotes als
tresors catalans anteriors
a
la segona guerra
punica, Cercle, 1, desembre, 1987, 16-19. 199. Les oboles massalietes a la roue et leurs imitations dans la Peninsule Iberi que, Melanges offerts au Dr. 1-B. CoLbert de Beaulieu, Paris, 1987, 769-780. 200. Novetats a la numismatica saguntina antiga, Arse, 22, 1987, 651-656. 201. Uso de la
ceca
de
financieras
en
Emporion por los romanos para cubrir sus necesida peninsula Iberica durante la segunda Guerra pu nica, Studi L. Breglia. Supp. n° 4 / 1987 (I) del Bolletino di Numismatica, des
la
209-214.
202. Monnaie d'argent en Espagne, de l'arrive des romains ala moitie du lIe s. avo J. C.
Rythmes de La production moneta ire de l'antiquite d nos [ours, 1986, 99-
117. Lovaina la Nova. 1987.
203. EI tipus «petxina» a monedes iberiques catalanes i aragoneses, Cercle, 3, 1988, 100-101. 204. La jerarquizacion de las cecas de Sekaisa y Bilbilis, Espacio,
Tiempo y Forma,
serie II, 1, 1988,333-340. 205. Troballa d'Orista, Acta Numismatica, 17-18, 1987-1988, 41-57. Coautor J. BENAGES. 206. Les dracmes iberiques de Tarraco, Faventia, 10/1/2,1988,143-152.
29
207. Els amics catalans de Victor Lafont, La Pallofa,
«Hommage a Victor Lafont»,
numero especial, maig, 1989,36-39. 208. Metrologia de les fraccionaries anteriors ales dracmes, segle IVa. C. Gaceta
Numismatica, 94-95,1989,17-22. 209. Proleg a l'obra de M.
Crusafont, Barcelona i la moneda Catalana, Barcelona,
1989,9-11. 210. The Tangier hoard, The Numismatic Chronicle, 1989,149-162. 211. EI tresor de Cerro Casal, Utrera, Acta Numismdtica, 19,1989,63-92. 212. Bondad estadfstica de los porcentajes,
Memoria, VII Congreso Nacional de
Numismatica de Madrid, 1989,177-184. 213. P6rtico a la XIII Seman a Nacional de Numismatica, 26, II al 3 III, 1990, Gace ta Numismatica, 96,1990,55-56.
214. El
hallazgo de monedas. El caso de Tanusia, Gaceta Numismdtica, 97-98,
1990,79-86. 215. Monedes de Sagunt d'igual
tipologia i de diferent valor nominal, Arse, 25,
1990,1027-1033. 216. Assaig-balanc dels volums de les emissions monetaries de bronze a la Penin
sula Iberica, Acta Numismatica, 20, 1990, 19-35. 217. Les dracmes d'imitaci6 emporitana amb la llegenda seudo-iberica, E. Arslan
Studia Dicata, vol. I, Mila, 1991,185-196. 218. Peninsula Iberica, Survey of Numismatics Research, 1985-1990. Vol. 1. Brus
sel·les 1991, 249-258. 219. Les rapports numismatiques ente Massalia et Emporion, Numismatica e Anti
chitd Classiche Xx, 1991,85-92. 220. Petit tresor de la deuxiemme guerre punique avec une drachme des Bruttians,
Florilegium Numisrnaticum Studia in honorem U. Westermark, 1992,347-350. massa monetaria iberica a Tarraco, Miscel-lania Arqueologica a 1. M.
221. La
Recassens, 1992,183-188. 222. Les monnaies
hispano-carthaginoises du systeme attique. Studia Phoenicia.
IX. 1992,149-152. 223. Les monedes d' Argent d'Ebusus ide Gadir. Un estudi comparatiu. Homenat ge a
Miquel Tarradell. Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1993, 303-
307.
Il- TEMES DIVERSOS
A. LLiBRES
1. Els Goigs de fa Mare de Deu de Puiggracios, Barcelona, 1960,44.
30 B. ARTICLES 2. Un forn Iber als Tremolencs. Hoja Acci6n Catolica de La Garriga, 209, 3-8-5l. 3. Notes de la Prehistoria del Montmany, Hoja de Acci6n Catolica de La Garriga,
222,3-8-52. 4. Intent de cronologia del po blat iberic de Montmany, Hoja de Acci6n Cat6lica
de La Garriga, 238,3-8-53. 5. Marca
de
alfarero
punica
en
Burriac, Argentona. Boletin de Informaci6n
Local. Festa Major 1953, n" 8l.
6. En torno a la
interpretaci6n del grafito en un Rhyton de Ullastret. Archivo Espahol de Arqueologia, 109-110,1964,33-39. Coautor A. M. DE GUADAN. 7. Dos plomos romanos, Gaceta Numismatica, 5, 1967, 6-7. 8. Iconograffa de Santa Eulalia en uns goigs. 9. El meu Josep Mauri, Full Parroquial de La Garriga, 452, man; 1977, 5. 10. El testimoni de les targetes posta Is, Butlleti «Cercle Cartofil», I, n° 1, 1984. 11. El teatre de la Natura, Butlletf «Cercel Cartofil», I, n° 2,1984. 12. Lerroux i la Solidaritat, Butlleti «Cercle Cartofil», II, n° 3,1985. 13. El sistema Purrey de vehicles a vapor a Catalunya, Butlleti «Cercel Cartofil», II, n° 4,1985. 14. El cacic maxim, Manuel Planas i Casals, Butlleti «Cercle
Cartofil», III, n° 5-6,
1986. 15. El ranz de les vaques, Butlleti «Cercle Cartofil», IV, n° 7,1987.
16. La visita reial a les caves Codorniu, Butlleti «Cercle Cartofil», V, n° 8, 1988. 17. El doctor Joan Sole i Pia, Butlletf «Cercle Cartofil», VI, n° 9,1989. 18. L'Orfe6 Catala i la Cartofilia, Butlleti «Cercle Cartofil», VII, n° 10, 1990.
L' estimation du nombre originel de coins: en augment ant l'echantillon ...
F. de CALLATAY
L'oeuvre
nurnismatique edifice par L. Villaronga est considerable et poly
rnorphe. Un des grands apports du savant catalan a certainement ete d'avoir beau coup oeuvre en faveur de l'ernploi de la statistique dans le champ des etudes numisrnatiques. Ses ecrits en ce sens sont nombreux.' II etait tout naturel des lors de choisir un theme en rapport avec cette preoccupation pour lui rendre hommage. On le sait: les pretentious des methodes fondees sur Ie calcul de probabilites se
sont surtout
portees sur l'estimation du nombre originel de coins. II s'agit de
determiner, a partir du nombre de coins monetaires recenses dans un echantillon de pieces aussi large que possible, Ie nombre de coins utilises au total dans l' Anti
quite. Comme il est preferable de travailler avec des coins de droit, on note ces valeurs: "n" pour la taille de l'echantillon, "d" pour le nombre de coins de droit effectivement recenses et "D" pour le nombre de coins originels tel que l'utilisa
statistique permet de l'estimer. Certaines methodes requie rent egalernent de connaitre "Nl" (Ie nombre de coins representes par un seul tion d'une methode
exemplaire dans l'echantillon) et "N2" (Ie nombre de coins representes par 2 exemplaires ).
1. Voir surtout Ie livre Estadistic« aplicada a la numisrruuica. Barcelone 1985.
F. DE CALLATAY
32
Un grand nombre de ces methodes ont vu Ie jour auxquelles on donne Ie nom de leurs auteurs (Brown, Carcassonne, Carter, Esty, Good, Guilbaud, Lyon, Mac
Govern, Malkrnus, Mora Mas, Muller ou Schroeck). Naturellement, on a ega le ment cherche a evaluer la qualite des resultats fournis ainsi
que la vraisemblance des postulats qui les fondent.' Ici encore, Leandre Villaronga a livre un article de reference.' Trois formes de tests ont jusqu'ici ete appliquees.
La premiere forme de test visait I'efficacite relative de ces methodes en con frontant leurs resultats a
un ou
quelques cas numismatiques reels pour observer
leurs comportements. On obtient ainsi des observations telles que: "Les methodes Brown et Guilbaud sont tres sensibles aux coins largement documentes"; "La me
thode Good, en revanche, se montre sensible au nombre de coins attestes par un seul exemplaire"; "Les methodes Esty 1978 et MacGovern ne valent que pour des
indices characteroscopiques tres peu eleves"; "La methode Mora Mas presente un
grand degre de finesse dans Ie traitement de l'information"; etc Au total -cela a ete souligne- on observe cependant une belle coherence entre les differents resul ...
tats." La deuxieme forme de test n'a pu etre
appliquee qu'a une seule situation
exceptionnelle: a savoir les deniers republicains de Crepusius, La pretention etait ici de mesurer l'efficacite absolue. Dans ce seul cas, en effet, developpe par Giles
F. Carter, il a ete permis de com parer l'estimation don nee par les methodes statis
tiques avec ce que 1'0n croit etre la realite puisque les coins de revers de Crepusius sont numerotes.' lci encore, les resultats de cette confrontation se sont reveles plus
qu'encourageants, merne si les donnees de depart n'offrent pas l'absolue precision dont on voudrait pouvoir disposer (existence de plusieurs coins de revers diffe rents portant la merne
Plus
numerotation)."
recemrnent, une troisierne forme de test a recouru a la simulation par
ordinateur. Dans un article paru en 1986 et definitif sur bien des points, Warren W.
Esty s'est livre a une simulation en modifiant les differentes donnees de base (n, d, Nl N2, ). L'examen des resultats qu'il obtient Ie conduit a privilegier ,
...
2. G.F. CARTER "Comparison of methods for calculating the total number of dies from die-link statistics". Siaustique et numismatique,
PACT, V, Strasbourg 1981, p. 204-213; W.W. ESTY "Estimation coinage: a survey and comparison of methods". NC, ]46, 1986, p. ]85-215 et F. DE CALLATAY "Statistique et numismatique: les limites d'un apport". Revue des Archeologues et Historiens d'Art de Louvain, 20, 1987, p. 76-95. 3. L. VILLARONGA "De nuevo la estimacion dcl numero original de CUIlOS de una emision mone of the size of a
taria". Gnctvum, 85, n" 2, 1987, p. 31-36. 4. F. DE CALLATAY. "A propos du volume des emissions moneta ires dans I'Anriquitc". RBN, 130,
1984, p. 37-48. 5.
G.f. CARTER "Die-link statistics for Crcpusius denarii and calculations of the total number of
Pact, V, Strasbourg 1981, p. 193-203 et "Comparison of methods for calculating the total number of dies from die-link statistics". ibidem, p. 204-213. 6. Les critiques concernant les donnees utilisees par G.F. Carter ont ete resurnees par W.W. Esty, 1986, p. 215 (Append ice 8).
dies". Statisuquc et Numismatique,
NOMBRE ORICINEL DE COINS
33
I'emploi de la methode prop osee par 1.J. Good. Cette methode presente en effet, aux yeux de cet auteur, des resultats aussi val ides que les autres quand l'echantil Ion est aleatoire et des resultats netternent meilleurs quand l'echantillon n'est pas aleatoire.' Dernierement, Stewart Lyon a fait connaitre un travail assez similaire tant par les moyens mis en oeuvre que par les conclusions auxquelles il aboutit." Les mises en garde theoriques de ces deux auteurs paraissent excessivement salu taires, merne si, Iaute d'etre suffisamment informes par les numismates, les simula tions par ordinateur auxquelles ils recourent s'appuient sur des distributions irrea listes. II faut sans doute attribuer Ii la grande qualite de la mise au
point de W.W.
Esty la spectaculaire diminution apres 1986 des articles touchant Ii l'estimation du nombre originel de coins. II semble bien que les outils ainsi que leurs seuils de validite aient maintenant ete suffisarnrnent presentes et discutes, S'il est donc de moins en moins necessaire aujourd'hui de defendre I'interet des methodes Iondees sur le calcul de probabilites, la tendance existe cependant au sein de la cornmu naute scientifique a juger que, aucune n'etant parfaite, to utes ces methodes se valent plus ou moins.? Si l'on se restreint aux numismates preoccupes de statisti que, on constate -sans surprise- l'utilisation privilegiee des deux methodes les plus recornrnandees: a savoir les methodes de G.F. Carter et de 1.1. Good telle que par W.W. Esty." II faut d'ailleurs observer Ie plus grand succes aupres des numismates de la forrnule mise au point par G.F. Carter." Nul doute que sa tres
revue
grande facilite d'emploi y soit pour beaucoup. Tres rares sont ceux qui, comme Mr L. Villaronga, n'ont pas craint Ie (petit) supplement d'effort necessite pour suivre W.W. Esty en recourant a la forrnule corrigee de Good, iaquelle, dans son princi pe, paraitra preferable aux statisticiens de metier. Ce u'est pas Ie lieu de revenir en detail sur les postulats qui fondent et oppo sent ces deux methodes." Rappelons neanmoins leur principale difference: la met-
7. W.W. EsTY,
1986,p.197.
8. S. LYON. "Die Estimation: Some Expcrimcrus with Simulated Samples of a Coinage", BNJ,
59,1989, p. 1-12. 9. M.R. COWELL. "The application of chemical, spectroscopic and statistical methods of analy
Survey 0/ Numismatic Research ]978-1984, Londrcs 1986. p. 1032: "What perhaps does emerge from these comparisons is that the simpler methods give results that are about as reliable (within the rat her wide confidence limits applicable) as those requiring complex calculations". 10. La preeminence de ces deux methodes avait deja ele souhgnee dans F. DE CAU.ATAY. "L'utili saiion des statistiques en nurnismauquc (rnetrologie, estimation du nornbre de monnaies ernises)". Les sis". A
Dossiers de lArcheologie. 33, 1988, p. 10. 11. Si l'on consulte les acres du colloquc Rythmes de la production monetaire de l'Antiquite ii nos [ours, Louvain-Ia-Neuve, 1987. on note les ernplois suivants: T. Hackens (Carter: p. 6. note 1): L. Villa ronga (Carter, Carcassonne. Mora Mas. Good ct Guilbaud: p. 103-109); M. Campo (Carter: p. 125); P.P. Ripollcs (Carter ct Carcassonne: p. 133-134): M. Amandry (Carter: p. 224); L. Schmitt (Carter: p. 314); E.A. Arslan (Carter: p. 394); J. Pellicer i Bru (Carcassonne, Carter, Mora Mas et Good: p. 427428).
l2. Voir W.W. EsTY, 1986, p. 203-209.
F. DE CALLATAY
34
hode de G.F. Carter, comme la plupart des autres methodes du reste, entend par venir 3 une estimation du nombre originel de coins, que ceux-ci aient ete utilises tres longtemps ou 3
qu'ils aient ete esquintes tres vite. La methode de Good, quant elle, en tend estimer la part de la production totale realisee 3 partir des coins
attestes dans l'echantillon (concept de "coverage" ou "couverture"). Cette secon de methode est done plus rapide puisqu'eJle permet d'avoir directement une idee,
exprirnee en pourcentage, du volume de l'ernission alors que la methode de Carter demande pour ce faire de multiplier le resultat, exprirne en coins, par Ie nombre
moyen mesure
d'exemplaires susceptible d'avoir ete frappe par chaque coin. Dans cette -
W.W. Esty a entierernent raison d'insister la-dessus-, la methode de Good
presente I'avantage de pouvoir, pour ainsi dire, faire l'irnpasse sur les coins tres faiblement representes puisque, par definition, ils ont egalernent ete tres peu utili ses. D'un autre cote, il semble que Ie numismate soit plus 3 I'aise au satisfait lors qu'il peut comparer des nombres de coins que lorsqu'il doit confronter des pour centages de productions. Le numismate, precisernent, aurait grand tort 3 se cantonner 3 un role passif d'utilisateur. Le statisticien attend de lui qu'il fournisse les cas exemplaires qui permettront une meilleure rnodelisation theorique. Warren W. Esty, encore lui, est tres explicite 3 ce sujet: "It would be nice if a more realistic set of relative die outputs could be tried";'; "The best choice of p depends upon the true die-output distribution. Perhaps future research will help to decide the question?" au encore "It is to be hoped that numismatics authors will include values of NI, N2, in their articles in addition to nand d. This will not only help to indicate the degree of ran domness of the data, but will, when many such results are combined, also help to determine the true variation in die-output". Aujourd'hui, apres tant de travaux de statisticiens, Ie principal espoir de progres reside bien 13: dans une meilleure con ...
IS
naissance de la distribution de la productivite des coins. C'est exactement le but de cet article.
Pour ce faire, il a ete recouru 3 une quatrieme forme de test, 13 plus valable peut-etre, qui, curieusement, n'avait pas ete exploitee jusqu'ici. II s'agit de compa rer les resultats des methodes lorsque ces dernieres sont appliquees, non pas 3 des
monnayages differents, mais, pour un merne monnayage, 3 des tailles croissantes d'echantillons. De fait, si elles sont bien concues, on attend de ces methodes statis
tiques qu'elles no us renseignent correctement sur le nombre originel de coins et cela
quelle que soit la qualite de I'echantillon sur lequel on travaille. Autrement Ie resultat de cette estimation do it rester stable alors rneme que Ie nombre de dit,
13. W.W. ESTY, 1986, p. 196. 14. W. w. EsTY, 1986, p. 213. 15. W.W. EsTY, 1986, p. 215. 16. F. DE CALLATAi'. Histoire economique et monetaire des guerres mithridatiques. these de docto rat inedite, 3 tomes. Louvain-Ia-Ncuve J 988.
35
NOMBRE ORIGINEL DE COINS
pieces connues -et donc sans doute aussi de coins- augmente. II s'agit done de veri fier la stabilite du comportement de "0" (nombre de coins originels) pour diffe rentes tailles de "n".
En pratique, il a ete fait appel a deux types de donnees. Le premier type de donnees provient de notre these de doctorat. 11 se fait que, entre la soutenance de
publication prochaine, nous avons eu l'occasion d'etoffer -parfois substantiellement- Ie materiel." Cette opportunite per met de comparer pour une dizaine de monnayages les projections en nombre originels de coins. Le deuxierne type de donnees profite d'un debut de projet de recherche. Cherchant Ii rassem bier Ie materiel pour de nouveaux monnayages, nous avons de fait systematique ment numerote chaque nouvelle monnaie par ordre d'arrivee. II a de la sorte ete possible de realiser des etudes de coins intermediaires pour 10, 20, 30, 40, etc monnaies. On observera que ces deux types de donnees se completent: les premie celle-ci et
sa
...
res, a I'inverse des secondes, dormant la mesure de l'evolution pour des echanti
lions de tailles larges. Les donnees issues et prolongeant Ie doctorat sont les suivantes. La premiere
colonne donne les valeurs trouvees en 1988 pour "n", "d", "n/d", "N1", "N2" et
d'apres les methodes Carter, Good (revue en 1986 par Esty), Guilbaud et Esty. La deuxieme colonne fait etat des valeurs degagees en 1992. La troisierne colonne note la difference entre les deux premieres. On observera que les resul "0"
tats des methodes
Carter et Good pour l'echantillon 1988 sont suivis d'un pour
centage. Ce pourcentage indique I'importance relative du resultat degage en 1988 par rapport Ii celui de 1992 (par exemple: 99,8%
Echanti lion 1988
=
175,4 x 100 I 175,7).
Echantillon 1992
Difference
Tetradrachmes de Mithridate d
=
156
d
=
156
n
=
505
n
=
544
n/d
=
N1
=
3,24
n/d
=
3,49
56
Nl
=
61
(- ) ( +39) ( +0,25)
N2 =27
N2 =27
D/Carter
DICarter
188,6 (+1-4,8)
192,9 (+/-5,3)(102,3%) D/Good 175,4 (167,8<D<183,7)(99,8%) DIGuilbaud 177,6
175,7 (168,4<D<186,3) DIGuilbaud 178,4
Esty 1984
Esty 1984
=
=
=
=
86,9%
D/Good
=
=
=
=
88,8%
( -4,3) ( +0,3) ( +0,8) (+1,9%)
Demiers tetradrachmes royaux de Bithynie (128/7-74/3)
d
=
229
d
=
243
n
=
398
n
=
435
1,74
n/d
=
1,79
132
Nl
=
138
N2=58
N2
=
64
n/d
=
N1
=
( +14) (+37) ( +0,05)
F. DE CALLATAY
36 Echantillon 1988
Echantillon 1992
Difference
O/Carter
O/Carter
( +9,0) (+13,3) (+ 10,8) ( +1,5%)
O/Good
436,0 (+1-22,9)(98,0%) 342,3 (309,1<0<383,4)(96,3%)
=
=
O/Guilbaud
Esty 1984
=
325,8 66,8% =
O/Good
445,0 (+1-21,7)
=
355,6 (323,2<0<395,2)
=
D/Guilbaud
Esty 1984
=
336,6 68,3% =
Derniers alexandres d'Odessos d
=
32
d
=
35
n
=
169
n
=
226
n/d
5,28
=
n/d
=
6,46
N1=9
Nl=8
N2
N2
4
=
O/Carter O/Good
36,5 (+/-1,3)(97,9%) 33,8 (32,2<0<35,6)(93,1 %)
=
=
D/Guilbaud
Esty 1984
=
41,2 94,7% =
=
(+3) ( +57) (+ 1,18)
1
O/Carter O/Good
37,3 (+/-1,0)
=
36,3 (35,3<0<37,4)
=
D/Guilbaud
Esty 1984
=
47,8
96,5%
=
( +0,8) ( +2,5) ( +6,6) (+1,8%)
Derniers alexandres de Mesembria d
=
41
d
=
52
n
=
243
n
=
490
n/d
=
N1
=
N2
=
5,93
n/d
II
NI
7
N2=7
O/Carter O/Good
9,42 11
44,2 (+/-1,2)(83,2%)
O/Carter
42,9 (41,2<0<44,8)(80,6%)
O/Good
=
=
=
=
O/Guilbaud
=
Esty 1984
95,5%
=
54,0
(+ 11) ( +247) (+3,49)
=
53,] +1-1,0
53,2 (52,1<0<54,3)
=
O/Guilbaud
Esty 1984
=
=
86,5
97,8%
( +8,9) (+10,3) ( +32,5) (+2,3% )
Derniers lysimaques de By zance d
=
155
d
=
177
n
=264
n
=
315
n/d
=
1,70
n/d
=
N1
=
86
NI
=
102
N2
=
47
N2
=
43
O/Ca rter O/Good
O/Carter
229,4 (201.6<0<266.2)(87.8%)
O/Good
O/Guilbaud
Esty 1984
1,78
303,2 (+1-20,1 )(92,8%)
=
=
=
225,1 67,4% =
(+22) (+51) ( +0,08)
326,9 (+/-18,8) 261,4 (234,1<0<295,9)
=
=
D/Guilbaud
Esty 1984
=
=
246,4
( +23,7) ( +32,0) (+21,3)
67,6%
(+O,3%)Derniers cistophores d'Ephese d
=
110
d
=
141
n
=
169
n
=
255
n/d
=
1,54
n/d
=
1,81
(+31) ( +86) ( +0,27)
37
NOMBRE ORIGfNEL DE COINS
Echantillon 1988
Echantillon ]992
Nl
N1
=
64
Difference
82
N2= 32
N2=22
D/Carter
=
252,9 (+1-23,9)(99,0%)
176,6 (150,4<D<213,8)(85,l %) D/Guilbaud 181,7
D/Good
=
=
Esty 1984
=
D/Carter D/Goocl
255,4 (+/-16,1) 207,5 (184,3<D<237,5)
=
=
=
D/Guilbaud
62,1 %
Esty 1984
=
193,4 67,8% =
( +2,5) ( +30,9) (+11,7) (+5,7% )
Drachmes d'Ariarathe IX de Cappadoce d
=
35
d =40
n
=
128
n
=
( +5) (+31) ( +0,32)
159
n/d
=
3,66
n/d
=
N1
=
13
N1
=
3,98 16
N2=7
N2 =8
D/Carter
D/Carter
41,7 (+1-2,1)(89,3%)
=
D/Good
=
46,7 (+1-2,0)
38,9 (35,7<D<42,8)(87,6%) D/Guilbaud 40,2
44,4 (41,4<D<48,0) D/Guilbaucl 46,6
Esty 1984
Esty 1984
D/Good
=
=
=
89,5%
=
=
=
89,9%
( +5,0) ( +5,5) (+6,4) (+0,4% )
Tetradrachmes de Tigrane le Grand d
=
49
cI
=
49
n
=
218
n
=
239
n/d
=
4,45
n/cl
==
Nl
=
17
N1
==
N2
=
9
N2== 8
D/Carter D/Goocl
=
=
55,7 (+/-1,9)(101 ,8%) 53,1 (50,1<D<56,6)(1 00,8%)
D/Guilbaud
=
Esty 1984
91,7%
=
58,6
(- ) ( +21) ( +0,43)
4,88 17
D/Carter
=
(-1.0)
54,7 (+/-1,7)
52,7 (50,2<D<55,6) D/Guilbaucl 60,1 Esty 1984 92,9%
D/Goocl
==
=
=
(-0,4) (+1,5) (+1,2% )
Quant aux donnees reprises a une etude en cours, elles se presentent comme suit: la premiere colonne donne la taille de I'echantillon (n), la seconde Ie nombre de coins de droit (d), la troisierne l'indice characteroscopique (n/d), la quatrierne Ie nombre de coins representes par un seul
exemplaire (N1), la cinquierne celui (en
Les colonnes suivantes donnent les estimations
par deux
exemplaires (N2). souligne) et les intervalles de confiance d'apres les methodes de Carter et de Good, soit, respectivement, la methode la plus utilisee par les numismates et celIe
qui leur est la plus conseillee. Ces estimations sont suivies d'un pourcentage. Ce pourcentage exprime I'importance relative des resultats interrnediaires par rap port
au
resultat final
(valeur de 100%
l'echantillon Ie plus large).
pour I'estimation
obtenue a
partir de
F. DECALLATAY
38
/7
d
/7/d
NI
N2
D/Carter
%
D/Cood
(69,1 ) (90,0) (90,7) (110,0) (100,0)
[7,4<13,4<71,5] [12,7 <19,5<41,8] [J 3,1 <17,0<24,3] [17,7<21,6<27,5] [20,6<23,6<27,6]
(100,0)
[15,O<40,5<infini] [24,5<44,4<234,9]
(91,2) (100,0)
[3,8<5,0<7,3]
(125,0) (110,0) (100,0) (]OO,O)
%
Abydos 10
7 ]2
1,43 1,67
5
20
8
3
30
15
2,00
4
6
40
19
2,11
5
5
62
21
2,95
7
5
[9,7<18,6<27,5] [17,9<24,2<30,5] [20,3<24,4<28,5] [25,5<29,6<33,7] [24,6<26,9<29,2]
10
9
1,1 ]
8
20
16
1,25
13
2
[6,5<65,8<125,1] (] 05,4) [36,5<62,4<88,3] (100,0)
10
4
2,50
2
20
4
5,00
2
(56,8) (82,6) (72,0)
(91,5)
Cvzique
Egee
(136,6) (107,3) (102,4) (100,0)
30
4
7,50
2
36
4
9,00
1
[4,1<5,6<7,1] [3,9<4,4<4,9] [3,9<4,2<4,5] [3,9<4,1 <4,3]
10
8 ]0
1,25 2,00
6
20
[11,8<31,2<50,6] (111,0) [12,8<16,2<19,6] (57,7) [18,1 <21,5<24,9] (76,5)
[3,9<4,4<5,2] [3,5<4,0<4,6] [3,7<4,0<4,3]
Heraclee
6
30
14
2
15
2,14 2,67
7
40
7
3
50
18
2,78
8
3
60
19
9
3
117
25
3,16 4,68
10
5
2,00 3,33 6,63
2
4
2
1
[17,9<20,2<22,5] (7],9) [21,3<23,7 <26,1] (84,3) [21,7<23,7<25,7] (84,3) [26,8<28,1 <29,4] (100,0)
[9,5<18,9<2.963,0] [11,1<14,3<20,2] [14,4<18,2<24,7] [15,0<18,1<22,8] [18,3<21,4<25,7] [19,5<22,3<26,1] [25,2<27,3<29,7]
(69,2) (52,4) (66,7) (66,3)
(78,4) (81,7) (100,0)
Lebedos"
10
5
20
6
53
8
2
[5,5<8,1<10,7] [6,4<7,4<8,4] [8,0<8,5<9,0]
(95,3) (87,1) (100,0)
[3,3<5,6< 18,6]
[5,5<6,6<8,4] [7,4<8,0<8,6]
(70,0) (82,5) (100,0)
[9,7<18,6<27,5] [9,1<11,1<13,1]
(131,0)
[4,6<7,9<10,8] [8,0<10,6<15,5] [7,1 <8,8<11 ,6J [8,2<9,4<11,] ] [11,2<12,5<14,1] [12,4<13,4<14,5]
(59,0) (79,1) (65,7) (70,1) (93,3) (100.0)
Smyrne (Tyche/Smyrnaiont 10
7
20
8
30
8
40
9
50
12
71
13
] ,43
2
4
2,50 3,75 4,44
5
1
3
4
2
3
4,17 5,46
2
3
2
3
[8,5<9,5<10,5J
(78,2)
(66,9) (71,8) [12,7 <13,8<14,9J (97,2) [13,4<14,2<15,0] (100,0)
[9,4<10,2<11,0]
17. Pour Ie total de 53, voir M. AMANDRY "Les terradrachmes a la couronne de Ieuillage a Lebedos (Ionic)".
Kraay-Morkholrn Essays, Louvain-la-Neuve 1989, p. 1-7, pI. J.
frappes
NOMBRE ORICINEL DE COINS d
n
nld
39 %
Nl
N2
DICarler
%
DICood
[7,4<12,1 <16,8] [25,2<37,2<49,2] [28,8<36,3<43,8] [30,4<35,9<41,4] [37,8<44,4<51,0]
(27,3) (83,8) (81,8) (80,9) (100,0)
[4,8<9,0<69,0] [14,7<21,2<38,0] [19,1<25,5<38,0] [22,9<28,8<38,8] [29,0<36,9<50,7]
(24,4) (57,5) (69,1) (78,0)
[9,7<18,6<27,5] (50,0) [23,9<37,2<50,5] (100,0)
[7,4<13,4<71,5] [14,8<25,0<81,5]
(53,6) (100,0)
[1'1,8<31,2<50,6] [21,2<29,8<38,4] [22,7 <27 ,8<32,9] [23,4<27,0<30,6] [20,7<22,7 <24,7]
[8,4<18,0<.i nfini] [12,1<18,0<35,0] [16,0<20,7<29,1] [19,9<24,0<30,1] [18,2<20,6<23,7]
(87,4) (87,4) (100,5) (116,5) (100,0)
Smyrne (Tyche/Lion] 10
6
1,67
4
3
20
'14
1,43 1,67
7
2
9
3
1,90 1,84
11
3
15
4
1,43 1,38
5
1
9
3
30
18
40
21
46
25
(100,0)
Syros'" 10
7
18
13
Tenedos
10
8
2
13
1,25 1,54
6
20
6
4
30
l6
1,88
7
3
40
18
2,22
10
1
55
18
3,06
7
2
(137,4) (131,3)
(122,5) (118,9) (100,0)
[I apparait tres clairement de La confrontation de ces donnees que, pour s'en tenir aux resultats principaux sans considerer les intervalles de confiance, La me
thode de Carter propose, dans tous les cas sauf un, des estimations en nombres de coins plus elevees que celles de Good, L'exception qui confirrne la regie est ici represente par les derniers alexandres de Mesernbria tels que docurnentes en 1992,
Encore, s'agit-il d'une difference mini me puisque Le nornbre originel de
coins est evalue a 53,1 seLon Carter et 53,2 seLon Good, La raison de cette excep tion est du reste facile a determiner: elle reside dans la frequence anormalement haute de coins attestes par un seul exernplaire (N1
-roscopique aussi eleve (n/d
=
=
11) pour un indice characte-
9,42), Cela rappelle le cas deja cite par W.W. Esty 540; d 79; nld 6,83 et N1 16).1"
des tetradrachrnes a la couronne de Cyme (n
=
=
=
=
Le comportement des resultats des deux methodes evolue surtout differern ment en fonction de L'augmentation de l'echantillon. Une bonne maniere de visua
liser ce fait est sans doute de construire un graphique
qui reprend, en abscisse,
L'indice characteroscopique (n/d) et, en ordonnee, Je pourcentage obtenu a diffe rents moments de la construction de l'echantillon, etant entendu que La valeur de
100% est attribuee au dernier de ces moments,
18.
Lc total de
18 ajoute
un
cxernplaire aux resultats exposes par H. NICOLET-PIERRE et M. Florilegium Numismaticurn. Studio in Honorem U. Wes
AMANDRY. "Lcs monnaies d'argent de Syros".
terrnark Edita. Stockholm 1992, p. 295-306. 19. W.W. ESTY, 1986, p. 211.
40
F. DE CALLATA Y
Pour la methode de G.F. Carter, il
est tres
remarquable d'observer que le
resultat de I'estimation tend a diminuer dans un nombre significatif de et a mesure que I'on se
rapproche de I'indice 3 (n/d
=
cas au
fur
3), pour augmenter ensuite.
Soit la courbe suivante:
140%
POllrcentages intermediaires de D/CARTER 130%
�
W%l
80%
i
70%1 I
60%1 I
50%�
old
1.
_
Ce profil ne surprend pas. II correspond aux donnees intiales utilisees par G.F. Carter. Rappelons que Ie cas des deniers de Crepusius sur lequel est batie cette methode ofIre
un
indice characteroscopique proche de 3 (2,88
=
1.075/373).
On obtient ici Ie decalque en negatif de la courbe d'une distribution gamma telle
qu'utilisee par G.F. Carter." Pour la methode de 1.1. Good arnelioree par W.W. Esty, on constate que tou tes les estimations finales
CI 00%), sans exception, sont superieures aux estima
tions initiales. D'une maniere generale, on observe d'ailleurs, a de tres rares cas
pres, un accroissement systematique de I'estimation au fur et a mesure que l'indice
characteroscopique augmente. Cet accroissement ne semble pas constant: Ia pente de la courbe connait un adoucissement perceptible apres I'indice 3 ou 4.
20. G.F. CARTER, "A simplified method for calculating the original number or dies from die link
stotialics».ANSMN,28.1983,p.198,fig.1.
41
NOMBRE ORIGINEL DE COINS
140%
Pourcentages intermediaires de D/GOOD 130%
if'
120%
\ //-."��
110%
100%
90%
%;
-'
�.
%
�
7J/]�
-
� ��
-
-
-
_}
100% -
-I
80%
70%
60%-
50%
old
La
principale
observation de cet
exarnen
ernpmque
vaut pour
les deux
methodes: d'une maniere generale, le resultat de I'estimation continue de croitre alors merne que I'indice characteroscopique (n/d) est eleve. Sur les 17 rnonnayages
consideres, 3 tombent en-dehors de ce constat: les tetradrachmes de Mithridate
Eupator (n/d
=
3,49), de Tigrane le Grand (n/d
=
4,88) et d'Egee (n/d
=
9,00).
Dans ces 3 seuls cas, l'augmentation de l'echantillon n'a pas perm is de decouvrir de nouveaux coins."
Encore
une
fois, Ie numismate ne sera pas autrement surpris: cela tient all
grand nombre de coins tres peu utilises et dont un exernplaire (Nl ) peut apparai tre subitement dans un echantillon pour lequel les coins paraissent deja tres bien documentes. En realite, qui examine les etudes de coins a indices characteroscopi tres large majorite de cas. ques cleves est frappe par l'importance de Nl dans une Dans un precedent article, nous avions deja evoque plusieurs de ces cas rernarqua bles." Nous avons voulu aller plus loin. On trouvera ici les donnees pour S2 mon un nayages d'indice characteroscopique superieur a 3 et comptant, saul' exception,
21.
L'obscrvation est plus etonnarue pour Mithridate et Tigrane que pour la ville dEgce don! on
pcut penser dctenir Lin exernplairc <Ill mains de tous les coins de droit 22.
F.
DE
CALLATAY. 1987, p. 88-89.
utilises.
F. DE CALLATA Y
42
minimum de 10 coins de droit dans l'echantillon. Pour ne pas alourdir la presents-
tion, la denomination de ces monnayages est souvent somrnaire. On se reportera
done, pour une meilleure information, aux references qui accompagnent.' Monnayages
n
d
n/d
NI
Drachmes de la ligue eubeenne"
1109
28
3
Tetradrachrnes de Lilybaion (3)"
573
37
Tetradrachmes puniques de Sicile"
351
26
Drachmes d'Antiochos III"
77
6
41,07 15,49 13,50 12,83
Tetradrachmes de Macedoine"
81
7
11,57
Tetradrachrnes de Lilybaion (2)")
362
34
10,65
alexandres de Mesernbria
490
52
Tetradrachrnes d'Athenes (2)"
3853
474
9,42 8,13
Trioboles de Megapolis"
305
42
Tetradrachmes de Cyme"
537
79
Tetradrachmes cle Magnesic"
242
36
alexandres d'Odessos
226
alexandres de Myriandros" Drachmes de Chalcis"
118 de stateres de Philippe I I"
195
N2
Nl+N2/d
4
2
16,2%
5
1
23,1%
1
1
33.3%
14,3%
28,6% 6
20,6%
11
7
34,6%
41
38
16,7%
7,26
12
3
35,7%
17
9
32,9%
6
35
6,80 6,72 6,46
8
1
19,4% 25,7%
L53
25
6,12
8
2
40,0%
435
75
17
5
35
5,80 5,57
11
1
29,3% 34,3% 55,4%
Tetradrachrnes d' AesillasJ7
506
92
5,50
37
14
Tetradrachmes de Smyrne
71
13
5,46
2
3
Drachmes d' Athenes (1,2,3)
702
132
5.32
32
22
38,5% 40,9%
50 litrae cle Syracuse"
L61
32
5,03
13
5
56,3%
23. Les rnonnayagcs qui debut de ccue etude.
ne
sont
pas suivis dun appcl de note sont ccux prescntes en detail en
24. W.P. WALLACE. The Euboian League and lIS Coinage, (NNM,
134), New York 1956.
25. G.K. JENKINS. "Coins of Punic Sicily. Part 3". SNR, 56. 1977. p. 5-65. pl. 1-22 (seric 3). 26. G.K. JENKINS. "Coins of Punic Sicily. Part I". SNR, 50. 1971. p. 25-78. pl. 1-24. 27. A. HOUGHTON. "The Elephants of Nisibis·'. A NSMN, 31. 1986, p. 107-124. pl. 27-29. 28. P.A. MAcKt\Y "Maccdonian Tetradrachrns of 148-147 B.C.". II NSMN. 14, J968. p. 15-40, pl.
4-8. 2'). G.K. JENKINS. 1977. 30. M. TIIOMPSON. The New Style Silver Coil/age ofAthens.
(NS. '10). New York 1961.
31
13, J 967, p. 57-110, pl. 20-28.
.
.I.A. DENGATE. 'The Triobols of Mcgapolis" A NSMN,
32. J.H. OAKLEY, «The autonomous wreathed ieuadrachms or
Kyrne, Acolis». A NSMN,
27.
1982,p. 1-37, pl. 1-14. 33. N.F.
.JONES.
"The
Autonomous
Wreathed
Tctradrachrns
of
Magnesia-on-Maeander".
II NSM N, 24. 1979. p. 63-109. pl. 20-26.
34. E.T. NEWELL. "Myriandros
Alexandria Kar'Isson". Ai N, 53 (2). 1919. p. 1-42, pl. 1-2. 35. O. PICAIW. Chalcis ella confederntion eubeenne. Elude de nurnisnuttique et dhistoire (IVe-ler -
siecle). Paris 1979. 36. G. LE RIDH. Le l1Ionn(l),oge dargent et d'or de Philippe l tjrnpp« ell Macedoine de 359 (i 2')4. Paris 1977 (memc reference pour les autrcs series de Philippe II). 37. F.
DE
CALLATAi'. "Les monnaies au nom dAesillas".
Melanges Clain-Stefnnelli. Louvain-Ia
Ncuvc 1992 (3 paraitrc).
38. G.K. JENKINS. "Electrurn Coinage at Syracuse". Essays in Creek Coinage Presented to Stan tev Robinson. Oxford 1965, p. 145-16L pl. 14-15.
NOMBRE ORIGINEL DE COINS
43
n/d
Nl
N2
N1+N2/d
1
40
5,00 4,95
2 8
2
30,0% 25,0%
153
31
4,94
8
5
41,9%
1006
204
4,93
35
36
alexandres de Rhodes?
182
37
4,92
16
4
Hernidrachrnes de Chalcis
122
25
4,88
7
6
34,8% 54,0% 52,0%
Tetradrachrnes de Tigrane Ie Grand
239
49
4,88
17
8
Tetradrachrnes d'Heraclee
117
25
10
5
51,0% 60,0%
Stateres de Mithridate"
51
11
4,68 4,64 4,53
3
1
36,4%
5
2
36,8%
13
8
38,2%
22
20
43,3%
102
59
41,7% 57,5% 45,0%
Monnayages
n
d
Didrachmes des Epirotes"
50
10
Cistophores d' Apamee"
198
alexandres de Miler" Drachmes de Chalcis
Tetradrachrnes de Ptolernee V"
86
19
Tetradrachrnes d' Antiochos IV"
244
55
Tetradrachrnes de Myrina"
415
97
Stateres de Philippe Il
1642
386
4,44 4,28 4,25
Drachmes d' Ariarathe IX
159
40
3,98
16
7
alexandres de Pergame
75
20
5
4
Decadrachrnes de Ptolernee lIT"
107
29
3,75 3,69
7
8
Stateres d'Alexandre (Milet)
160
44
3,64
13
5
Tetradrachrnes d'Antiochos Hierax"
58
16
3,63
6
2
51,7% 40,9% 50,0%
Trioboles de Megalopolis"
122
34
12
5
50,0%
alexandres de Sardes
172
48
3,62 3,58
15
8
Tetradrachrnes d' Athenes (3)
1320
375
98
80
alexandres de Chios"
269
77
3,52 3,49
32
6
47,9% 47,5% 49,4%
Tetradrachmes dAthenes (1)
1003
287
56
Tetradrachrnes de Mithridate Eupator
544
156
3,49 3,49
69 61
27
Tetradrachmes de Philippe II
]539
451
3,4J
122
102
43,6% 56,4% 49,7%
39. P.R. FI�ANKE. Die antiken Miinren von Epirus. f: Poleis, Stiimme und epirotischer BLind bis 27 v.
Chr. Katalog und Untersuchungen. Wiesbaden 1961. 40. FS. Kl.EINER. "The Late Cistophori of Apameia". Essays in Honor of M.
Thompson. Wette
ren1979, p. 119-130, pI. 12-14. 41. M. THOMPSON. Alexander's Drachm Mints. 1: Sardes and Mile/us.
NS, 16, New York 1983
(vaut cgalernent pour les autres series de Sardes et de Milet). 42. FS. KLEINER. "The Alexander Tetradrachms of Pergamum and Rhodes". ANSMN, 17, 1971, p. 95-125, pI. 21-34 (vaut egalernenr pour Pergame). 43. F DE CALLATA)'. Histoire economique el moneuures des guerres mithridatiques. These inedite. Louvain-la-Neuvc 1988. 44. O. MORKHOLM. "The Portrait Coinage or Ptolemy V. The Main Series". Essays in Honor oj Thompson. Wetteren 1979, p. 203-214, pI. 23-24. 45. O. MORKHOLM. Studies in the Coinage of Antiochus IV of Syria. Copenhague 1963. 46. K.S. SACKS. "The Wreathed Coins of Aeolian Myrina". ANSMN, 30, 1985, p. 1-43, pI. 1-22. 47. V. VAN DRIESSCHE. Ptolemee III Evergete, Ptolemee IV Philoptuor. Essai historique et numismatique. Mernoire inedit. Louvain-Ia-Neuve 1987. 48. A. HOUGHTON. "The Seleucid Mint at Lampsacus". ANSMN, 23, 1978, p. 59-68, pI. 8. 49. I.A. DENGATE. "The Triobols of Megalopolis". ANSMN, 13,1967, p. 57-110, pI. 20-28. 50. R. BAUSLAUGH. "The Posthumous Alexander Coinage of C1lios". ANSMN, 24, 1979, p. 1-45, M.
pI. 1-17 (vaut egalernent pour les drachmes de Chios).
F. DE CALLATAY
44
d
n/d
NI
N2
NI+N2/d
75
22
4
20
3,41 3,40
8
68
8
2
54,5% 50,0%
3,23 3,19
19
11
53,6%
37
19
60,2%
3,17 3,13 3,06
9
9
5
2
60,0% 46,7%
7
2
3,05
8
Monnayages
n
Bronze de Rhodes'] Drachrnes d'Alexandre (Chios) Stateres d'Alexandre (Sardes)
181
56
alexandres de Corinthe"
297
93
Drachrnes rhodiennes de Macedoine"
95
30
alexandres du Peloponnese"
47
15
Tetradrachmes de Tenedos
55
18
1/12 de stateres de Philippe II
61
20
50,0% 45,0%
quelques exemples sont edifiants. La derniere colonne, en particulier, donne la mesure de l'importance de Nl et N2 pour des echantillons a indice cha racteroscopique eleve. Ces cas numismatiques reels sont porteurs d'un enseigne ment de premiere importance pour le statisticien: de maniere paradoxale, la nor malite n'est pas la ou il Ie pense. Contrairement a ce qu'estimait W.W. Esty done pour les tetradrachrnes de Cyme, un echantillon a haut indice characteroscopique et forte valeur pour Nl et/ou N2, loin d'etre biaise par une particularite constituti ve qui le rend non-aleatoire ("non-randomness"), nous parait bien au contraire etre Ie ternoin d'un prelevement aleatoire. Le resultat obtenu pour Cyme est en to us cas parfaitement conforme a la norme ainsi qu'il apparait dans Ie graphique ci-dessous, lequel place les indices characteroscopiques (n/d) en abscisses et les pourcentages representes par Nl + N2 en ordonnees: Ces
70%
Pourcentages des coins representes par 1 ou 2 exemplaires
I
1 60%
I"
I
•
I: I50%
: ...
I
'
••
40%
Q Cyme 30%
20%
10%
wd
10
51.
R.H.]. ASHTON. "Rhodian Bronze
12
13
Coinage and the Earthquake of 229-226 BC". NC, 146,
1986, p. 1-18, pI. 1-4. 52. E.T. NEWELL et S.P. NOE. The Alexander Coinage of Sicyon. NS, 6. New York 1950. 53. R.H.J. ASHTON, "A Series of Pseudo-Rhodian Drachms from Mainland Greece". NC, 148, 1988, p. 21-32, pI. 4-6. 54. H.A. TROXELL. "The Peloponnesian Alexanders". ANSMN, 17,1971, p. 41-94, pI. 9-20.
45
NOMBRE ORIGINEL DE COINS
decroit
de percoit nettement combien Ie pourcentage affecte a Nl + N2 cas rnaniere progressive. Si l'on peut se tier au resultat du exceptionnel represente la ligue eubeenne, il faudrait merne en conclure a une virtue drachmes de les par lle stabilisation du pourcentage a partir de I'indice 15 plus ou moins (difference de 1,9% entre les indices 15,49 et 41,07). II est clair, de toute maniere, que la propor tion de coins attestes par 1 ou 2 exemplaires depasse pour les echantillons a haut On
indice characteroscopique to utes les distributions qui fondent les methodes statis
tiques existantes. theorique que nous avons propose ailleurs: la une productivite des coins, en fonction de ce qui peut etre observe, parait adopter II faut ici ressortir Ie modele
distribution assez comparable a celle de la mortalite humaine (avant, du moins, les
progres de ce siecle dans la lutte contre la mortalite infantile
conjonction
...
):15 II s'agit de la
de deux courbes: une, declinante, pour la forte mortalite infantile, sui
vie d'une autre, relativement syrnetrique ou gaussienne, pour les individus ayant survecu a cette rnortalite. En effet, a l'instar de ce qui se passe pour bien des pro cessus
industriels, il parait assez vraisemblable de penser qu'un grand nombre de
coins aient du etre ecartes tres rapidement en raison d'un vice de fabrication. Des
lors, la distribution qui nous parait Ie mieux repondre aux donnees empiriques
adopte une courbe du type suivant: Distribution probable de la productivite des coins Taux de rnortalite
En attendant que l'on puisse un jour developper une forrnule en rapport avec cette distribution, il faut revenir aux methodes de Carter et de Good. Non seule
merne rnaniere selon
ment, en effet, les resultats de celles-ci ri'evoluent pas de la encore constate-t-on, dans l'absolu, une diffe que l'on accroit l'echantillon, mais
qui conduit a des estimations systematiquernent plus hautes dans le cas de la methode de G.F. Carter. Comme on l'a vu, cette regie souffre une seule exception: les alexandres tardifs de Mesernbria d'apres l'echantillon de 1992.
rence
de resultats
Ce n'est pas un hasard. II s'agit de l'echantillon dont l'indice characteroscopique Si l'on attribue pour chaque taille d'echantillon la eleve est le
plus
(n/d
==
9,42).
55. F. DE CALLATAY, 1987, p. 89-90.
46
F. DE CALLATA Y
valeur de 100% a l'estirnation fournie par la methode deGiF. Carter, on obtient pour la methode de 1.1. Goodie decalage suivant:
130%
Pourcentages de D/GOOD par rapport a D/CARTER 120%
110% 100% !.._
100%
-
---
.. . '
90%
80%
.
..
.'
70%
60%
50%
40%
n/d
IO
Ces donnees peuvent etre resumees ainsi:
nld Plus de 6
% de DICood par rapport Ii DICarter Plus de 97%
Entre 3 et 6
Entre 90% et 97%
Entre 2,5 et 3
Entre 88% et 92%
Entre 2 et 2,5
Entre 70 et 89%
Entre 1,5 et 2
Entre 70% et 80%
Entre 1,25 et 1,5
Entre 60% et 72%
Ici encore, il s'agit d'une courbe exponentielle au les valeurs medianes sont
proches de: 60% pour 1,25; 70% pour 1,50; 78% pour 1,75; 84% pour 2,00; 87% pour 2,25; 89% pour 2,50; 90% pour 2,75; 91% pour 3,00; 95% pour 4,00; 97% pour 7,00 et 100% pour 9. Cette situation n'est pas sans danger. On vient de voir que toutes les methodes, merne celie pourtant genereuse de G.F. Carter, sous-esti maient Ie nombre originel de coins utilises. Or ce dernier tableau indique un net
decrochage des resultats obtenus par la methode de Good par rapport a ceux de
47
NOMBRE ORIGINEL DE COINS
Carter. C'est particulierement vrai pour les echantillons d'indice characteroscopi inferieur a 2. On se mefiera donc de I'utilisation de la methode de I.J. Good
que
en-deca de cette limite (qui est de loin superieure a la limite fixee par W.W. Esty basse couverture" ("very low coverage"), lorsque Nl/n pour les echantillons a "tres est superieur ou ega I a 0,9, c'est-a-dire lorsque n/d est inferieur ou egal a 1,05 l)." Au-dela de 3, en revanche, la difference de resultats tend a devenir negligeable. evoquer les intervalles de confiance. On I'aura note: la discus sion a porte jusqu'ici sur les valeurs moyennes des estimations. Or, cela a ete suffi 11 faut, enfin,
samment reclame par les statisticiens, il s'agit de prendre en compte les intervalles
de confiance. L'examen des donnees illustre a
nouveau
cornbien, pour un indice
characteroscopique superieur a 3, les resultats des deux methodes tendent a se valoir merne si la fourchette proposee par JJ. Good reste plus large. La divergen ce
augmente, en revanche, au fur et a mesure que l'on a
eleve, W.W.
affaire a
Esty ainsi que d'autres ont severernent critique
un
indice peu
I'intervalle de
con
fiance mis au point par G.F. Carter. De fait, la fourchette qui en resulte se revele
regulierement derisoirernent petite en rapport de I'incertitude. Elle fait abusive ment croire en une precision de la methode. Ainsi, lorsque un echantillon de 10 monnaies perrnet de recenser 9 coins de droit difterents, il est illusoire de fixer la limite superieure de D a 125,1
(cas de Cyzique). Ou'en est-il cependant de I'inter
valle de confiance de 95% propose par W.W. Esty pour la methode de I.J. Good? Il s'agit en tous cas d'un outil plus prudent pour les echantillons a faible indice. On voit merne qu'il n'a pas honte d'avouer son incapacite pour les indices les plus fai
bles en
ne
fixant
aucune
limite superieure a la valeur de D
(cas de Cyzique et
Tenedos). Cette honnetete embarasse evidemmerit Ie numismate. Notons au pas confiance fixe des limites inferieures Iantaisistes, beau sage que cet intervalle de Ie coefficient de Carter. Ces limites inferieu coup moins realistes en tous cas que res sont tres souvent en-dessous du
naturellement impossible. Prises contre toute
nombre de coins recenses (Drnin-cd), ce qui est
litteralement, elles nous font egalernent croire,
vraisemblance, qu'il pourrait nous manquer peu de coins. Prenons
l'exemple de I'ernission "Smyrne (Tyche/Lion)": lorsque I'on distingue 21 coins de droit (d) sur 40 exemplaires (n), il est clair que, jamais, Ie nornbre originel de coins (D) n'a de chance d'etre aussi peu eleve que 22,9 (Dmin/Good). On preferera net tement une valeur de 30,4 (Dmin/Carter). Cet irrealisme apparaitra neanmoins comme
un
inferieure
moindre mal. De
fait, pour beaucoup, la vraisemblance de la limite
(Dmin) importe moins que celie de la limite superieure (Dmax), la
crainte du numismate etant souvent d'abord de
ne
pas surestimer la production.
Mais, precisement, la limite superieure proposee par Esty un
n
'apparait pas cornme
les exemples presentes ici, la limite superieure
garde-fou a toute epreuve: (Dmax/Good) se revele a 7 occasions inferieure au nornbre de coins sur
de Good
56. W.W
ESTY. 1986, p. 209-210.
48
F. DE CALLATA Y
effectifs
finalement
recenses
(Ix Mesernbria;
3x
Heraclee
et
3x
Smyrne
"Tyche/Smyrnaion"). La encore, il s'agit d'une aberration. La cause de cet irreali provient de la Iormule 1(2/n) ,f(N I + 2xN2 [N12/n])) qui accorde trop d'importance a la taille de l'echantillon (n). II est interessant d'observer que Ie nornbre d'aberrations de ce type (ou d > Dmax) n'est pas superieur en pratique chez Carter (7 occurrences egalernent: Lx Mesernbria; 3x Heraclee; Ix Smyrne "Tycbe/Smyrnaion" et l x Smyrne "Tyche/lion"). On hesitera des lors a recom sme
-
mander unilateralement I'intervalle de con fiance de Good par rapport a celui de Carter. Confronte a la realite, il semble en effet cet intervalle de confiance, que certes plus large, est moins realiste pour la limite inferieure et autorise les memes
depassernents absurdes pour la limite superieure. La conclusion de cet article peut
se
Iaire
sous
forme de mise en
garde. En
sous-estirnant le nombre de coins ayant ete tres peu utilises, les methodes statisti ques, quelles qu'elles soient, se meprennerit sur la distribution reelle de la produc tivite. En consequence, si Ie but est de parvenir a une estimation du nombre
origi
nel de coins (D), toutes les methodes sous-estiment la realite. La methode de ].J.
Good, telle que soutenue par W.W. Esty, presente en particulier un ecart d'autant plus grand que I'indice characteroscopique est peu eleve. Dans cette optique et faute de
mieux, il ne parait pas falloir renoncer a I'utilisation de la methode de G.F. Carter, laqueIle, pour paraphraser W.W. Esty de maniere paradoxale, livre des resultats aussi valides que les autres pour les echantillons a indices eleves et meilleurs pour les echantillons a faibles indices. D'un autre cote, si Ie but veritable concerne,
non
coins, rnais bien le volume de la production, il apparait
pas Ie nombre originel de que la methode de Good
pronee par W.W. Esty presente Ie maximum d'attrait. Enfin, si, cornme c'est pro bable, Ie resultat le plus desirable pour le numismate est de pouvoir exprimer sa recherche en
un
nombre de monnaies frappees et done en kilogs ou en tonnes de
metal, les resultats des deux methodes discutees dans cet article ne sont
pas force
ment inconciliables. II taut bien voir cependant qu'elles necessitent de
passer par
des valeurs differentes pour ce qui est du nombre moyen
d'exemplaires suscepti
bles davoir ete frappes par un merne coin. Cette valeur sera moins elevee chez G.F. Carter qui, en ambitionnant d'estimer tous les coins -y
compris ceux ayant Good/Esty qui
tres peu servis-, fait inevitablement tornber la moyenne que chez s'en tiennent aux coins ayant eu une "productivite norrnale",
partant de l'evidence
que les coins ayant peu servis contribuent de maniere negligeable �l la quantite totale de monnaies ernises.
Enfin, la valeur de l'indice characteroscopique (n/d) ayant une importance demon tree non seulement son
sur
resultat absolu, il serait
la precision relative de l'estimation mais aussi sur plus correct en bonne methode de comparer des
echantillons d'indices similaires. Est-il raisonnable de rever voir un jour les nurnis mates Caire
accompagner leurs etudes de coins d'cstimations interrnediaires pour differents indices de reference?
Numismatic relations between Denmark and
Spain from the 18th to the 20th century
ANNE J<ROMANN
JDRGEN STEEN JENSEN
In our century the Iberian peninsula stands as a sort of earthly paradise to the northern mind, and it would be difficult to come across a Dane who never visited
Spain and enjoyed her sun, her wine and her lovable population. But the Spanish influence is also felt in more sober fields; the rich wave of numismatic Iitterature which flows north from the Iberian peninsula -not least owing to Dr. Leandre Villaronga-' is considered an essential source of informa tion in our daily work. We shall, however, find quite a different attitude, if we go a few cen turies backwards in time. I n the early ] 8th century the Spanish culture occupied no central place in the Danish society. It is not, as if the Danes had no sense of southern Europe -many young sons of the upper classes went south on educations tours but the lands they visited were normally France and Italy. Few people went as far as Spain.
1.
His inlluence was especially Iclt during the preparations of our Spanish sylloge. Sylloge NUI11'
The Royal Collection of Coins and Medals Danish National Museum, vol. 43, Spnin-Guut.ea. by G.K. .Jenkins with the assistance or Anne Krornann, Copenhagen 1979. niortun
Graecorum
A. KROMANN
50
IS. JENSEN
-
THE COLLECTING OF COINS The same attitude is reflected
by the collections of antique coins which some
of the travellers formed on such occasions. Thus the young count Christian Dan neskiold-Sarnsoe (1702-28) had not one Spanish coin among his 250 Greek ones. One of the reasons was that Spanish issues at that time were not considered part of the Greek world. But when they had got a natural place in the geographical sys tem of Joseph
Eckhel (1737-98), most private collections came to include a few
Spanish coins. Both the collection of the learned statesman Otto Thott (742 Greek coins, sold 1789) and that of the historian c.F. Suhm (198 Greek coins, sold 1800) contained about 20 coins from Spain. In the Royal Coin Cabinet it appears that there were no Spanish issues at all among the 492 Greek coins listed in the handwritten catalogue from 1737. But in Christian Ramus' printed catalogue from 1816, the total amounts to 139.2 Some of these may have been acquired from auctions in Denmark, but the main part was
probably sent from Rome, where the Danish scholar Georg Zoega (1755-1809) had undertaken to provide antique coins missing in the Royal Cabinet. His grea test acquisitions were two private collections belonging to the lawyer J.B. Bondac ca (11,000 items) and the count Alessio di Recupero (c. 1,800 items). There exists no list of the Alessio collection, but it appears that 47 Spanish coins were acquired from Bondacca. Even if the survey gives no individual description of the coins, it is possible to identify a few of them such as the Tiberius coins from Turiaso (Fig. 2, SNG 607) and Romula (SNG 423). After the publication of Ramus' catalogue, the collection of Greek coins kept
growing, and in 1851 it was united with the private collection of King Christian VIII, which included ca. 250 coins from Spain. In the Sylloge Nummorum Graeco rum, Copenhagen vol. 43 (1979) the total of Spanish coins amounts to 669, most of which came from a fairly small number of men, who had provided coins both for king Christian VIII and for the Royal Coin Cabinet. One of them, Christian Tuxen Falbe Consul in Tunis, who
(1791-1849), at one time the Danish
was general charge of the king's collection, supplied 60 Spanish coins. 100 were bought from the coin dealer Rollin in Paris (in the period ca. ·1841-46), but as much as 233 originated from the Spanish collector Don Joa quin Rubio, the secretary of the Archeological Academy of Cadiz. Rubio was a contact of Falbe, and they may have been acquainted through the good officers of the Spanish diplomate in Copenhagen, Juan Ximenes de Sandoval.' Our knowlecl-
2. CIII,ISTIAN RAMUS.
Catalogus
in
NlII1711l0rlll'l1
v eterum
Graecorum
et
Latinorum Musci
Regis
Dnniae, I-II, Hafniac 1816: the Spanish coins arc dealt with in vol. L pp. 1-13. 3.
Cl. JORGEN STEEN JENSEN. The Danish Numismatist Chr. JUrgensen Thomsen and the lorma
tion 0[" the ancient and medieval Iberian Collection of Coins in the Danish National Museum. Pro
bletns of Medieval Coinage in the Iberian Arell, Saniarcm J 988, p. 572 note 7.
DENMARK AND SPAIN
51
ge of Rubio is-somewhat limited. We know that he was a highly esteemed citizen of Cadiz, and when the ayuntamiento of Cadiz in 1845 reprinted the Historia de fa
ciudad de Cadiz
by Agustin de Horozco it had an appendix by Rubio Medallas antiguas gaditanas In one of his letters' to C.T, Falbe Rubio made the noble offer of donating part of his Spanish collection to the Danish king Christian VIII: 4
...
«It is my intention for the benefit of the King's cabinet and for its enlar
gement and splendor to donate the chosen part of my colonial collec tion
...
»
On second thought, however, Rubio fears that he has been too forward, and that the king will resent the
obligation which such an unselfish present would put
upon him, and thus he tactfully proposes another procedure, namely to exchange his coins with some of those from the king's collection after a taxation according to Mionnet's
prices. The third possibility to sell his coins for current money, does him for «In such cases where one cedes for money in order to buy for money again the prices tend to be as high as those paid at public sales». It seems, nevertheless, that the king and Falbe preferred this third solution, not
appeal to
...
and Falbe settles the matter as follows in a letter to the king: «
..
Now that I have gone
through the 435 antique Spanish coins which the
secretary of the Archeological society of Cadiz don I. Rubio has sent and put to the gracious disposal of your Majesty, and after having consulted the director of
the Coin Cabinet and chosen the coins that were best and most suitable for the
Cabinet, I have reached the following conclusions: 95 have turned out to be dou blets, which are sent back together with 59 items which are in fact missing in the Cabinet, but which are not so well preserved as to be included in the collections. The remaining part, 281 items, is divided in such a way that your Majesty's archeo
logical cabinet will keep c. 171 coins estimated at the (fixed) price of 780 franc, whereas the Royal Coin and Medal Cabinet will get c. 110 coins for about 650 franc. The total is 1313 franc or 520 Rigsbankdaler».' Hence the noble intention of Rubio was never fullfilled. Still Falbe suggested to the king that Rubio be rewarded with the medal «Ingenio et Arti». Christian VIn seemed willing enough, but on further consideration he prefered to do Rubio a still greater honour and made him a knight of the Dannebrog' instead.
4.
This appendix had 15 pages and 7 double engraved plates.
5.
We know this letter Cadiz of April 15 th 1847 [rom a translation by Falbe. It belongs to the Royal resolution of November 10 th 1847 about the medal «Ingenio et Arti». We thank the Historian of the Royal Orders Professor Tage Kaarsted [or drawing our attention to the papers, which are among the non recorded letters of the secretary to the privy council of Christian VIII, J.G. Adler.
6. Falbe to the king November 4 th 1847, vide supra ref. 5. 7. Tage Kaarsted For Videnskab og Kunst. Medaljen Ingenio et Arli 1841-97, Odense 1991, p. 15. The order of Dannebrog was at that time apparently in higher esteem than the «Ingenio et Arti».
A. KROMANN .i.s. JENSEN
52
J"t.\<'u.-..,,, \<I\.cW �"",-),cUM ."
tJAi��",�",",:\4vl\ ,t �:w.,,�
0
"tI\-t���o. Jfo Je-t) l\u
�"C��:"'1..',\NI.£. 0'r.u..<,,,,,,os
\�"'''�\.x"" 1,\:" ,\"",- 'to
,--s
tow
�I,.\ :>\C��C-�(\O a �b� Ac o�0c � Wj C\A.\XO n. �J.,J �.£.S'c.O!I."".QC-'I..h.f"\'" 11��.�\-� s� tOSAe-¢I\,..ONI %)"'��5�\o�'-l�0.-� .l\.)�?�, _':v>Ml �""'- "I\e" v''""''o'" J�
t.
..
..... .f'
....
\.iI
••
L
n.·
e,\..\-.'bW-V1A-1. �",-'\.:.o
D
0
...
.s
\0 bd",J
IC�&�"'C�""N"""""'�<"i"'s ;''''H'''''�,\''''''�o�
,,",,'\..$ bi's
�"':"'' 'IM-<l;r, A\ """'>'OJ' 'b,
(\vvt'�\AM'�O.J'1 e'\.\.<\\QS
M
..
tAos
M''''�'''W.;lA)s. ttA:cs oMOS
OMi\�Ne..r s« ()A-\-�vte.."''-I'J'Q' '\- �-If\;C\AA>\'{"""\'k:t.-,
3�'\,;"�"""",,,�O""'S\NWt��\u s� b".j)""1 �l- eN.v,,��"'v �o.v.A"J"'_""'\,()M,\iV
'\\ CN�e.cvr'\f.-w�os N"�/IA(I�-, :�c.,._.;,�'() �\'\..l.I"vO ..
"''''IM,,"S
JMJ,,,,oW, ,\>W SN'I� oV�J�"""'lw, '\ �"'Q''''o" �C'v�
\\:�ICI L.�.e. 9I\��.e. ..
t� Ol:w\Ac�
U ult,��o n .\.H OS ..
n
eMt\.R.c..,�OI
4;"" -\.'"
'\"''''
"."", �
cJ. J'AAW
....
oS
;w,,\,-
Qh�"
'�Vl-V\)'vs A"",c-t.o,'l<'(. •
."
o-\;-\£)', \.-\. O\;\.OA,.\,."I
�w,,�"" Ot�.
lv
iZ M ..
�J�o<-"\'c:, , ,\'IoC'k•
I'
.\)"\..VV\I'-\.OJ'J 'lt� ",'.,
...
..
'\ \,;�,
"",<l,vW!>\""c·w'c<>s
,s
...
W\wcc">vo��� k,�-
Fig. 1
53
DENMARK AND SPAIN
THE SCHOLARS It appears that Christian Ramus was the first Danish scholar to write about coins. In 1801, after he was appointed leader of the Royal Coin Cabinet,
Spanish
he also applied for and got a post as «public teacher of Numismatics at the Cabi net». The idea of giving numismatic lectures for «students and other learned
ple»
came
peo
from Eckhel and the lectures given by Ramus were also inspired by
Eckhel. Thus the 21 pages he wrote about Spain -at a very early stage of his care er- are little more
than a translation of Eckhel's work."
After their publication in 1816 Ramus' two catalogues of antique coins" were
reviewed by the learned bishop J.e. MUnter, who appears to have been very well informed of the things that went on in Spanish numismatics in his own time: ..
The Cabinet has no abundance of coins with Phoenician writing, for of the
possible to find some of the coins from Kanaka among those attributed to Gades, since only the name of �:lp of Gades is mentioned. It may, however, be
town
keeps them apart from one another, which Perez Baier" was the first to obser ve
..
»11
special preference for Phoenician letters; in 1824 he published a Carthaginian grave inscription, which C.T. Falbe had copied and sent MUnter himself had
a
him from Tunis. Still, it was not MUnter who solved the riddle of Kanaka, but his
co-operator J.e. Lindberg (1797-1857).12 Lindberg, a Danish theologian and orien
talist," was working on a book of Phoenician inscriptions; and it was while going
through the material that he found the solution of this problem which had occu
pied many contemporary scholars. The interpretation of )"t jf
as
Canaca or Concanae was never quite satisfac
tory. For whereas the other identified Spanish mints were well known towns situa ted at the south coast of the Peninsula, Canaca and Concanae were small villages
lying in the inland or on the north coast respectively -as expressed by a contempo write about them». The
rary scholar: «They were so small that no one bothered to suggestion of Lindberg is surprising but at the same time convincing. The town of Seks or rather Seksi was situated on the south coast between Malaga and Almeria
8.
Manuscript in the Royal Collection of Coins and Medals, Danish National Museum, Copenha-
gen. 9. Cf. ref. 2. 10. Cf. FRANC. Perez Bayer, Del alphabeto y lengua de los Fenices y de sus colonias, Madrid, 1772. 1:1. Cf. MUnter, Review of the catalogue of Ramus, Danske Litteraturtidende for 1817 p. 34. 12. MUNTER published the Phoenician grave inscription in the Scriptures of the Royal Society of Science and Leiters in 1824, in the preface he mentions the assistence of J.e. Lindberg. 13. Cf. ANNE KROMANN & JORGEN STEEN JENSEN, JACOB CHRISTIAN LINDBERG og numismatikken, Nationalmuseets Arbejdsmark 1983, pp. 175-186. 14. J. C. LINDBERG, Commentatio de numis Punicis Sextorum, ohm Canaca et Cocanae tribuiis, Hauniae 1824.
54
A. KROMANN
-
./.5. JENSEN
=in fact it is the present Almunecar. And the coins are in
style and types closely
related to other issues from this area." It may well astonish a modern observer that the scholars of past days were so much in the darkness as to mistake Canaca for
Seksi. But since Phoenician like other Semitic languages is written without vowels, and since it is easy to confuse the letters C, Sand N, it is not so difficult to reach a very wrong result, when your are trying to read a name with only tree letters.
Lindberg's booklet about the issues of Seksi was internationally recognized in his own time and the results are still valid. The author's merits lies first and fore most in
the fact that instead of studyi ng each
legend separately he used all the
known legends as frame of reference in his research. In the 19. century other
important Spanish acquistions were made. They are bought from Rubio, a third of the present holdings of Arabic-Spanish coins (93 out of 284) were bought at the Jose Garcia de la Torre sale in Madrid 1852, and 24 Spa nish-Arabic coins were bought from the Joseph Gaillard collection 1854. Impor dealt with more detailed in other places:" 55 medieval Spanish coins were
tant
parts of the famous Lorichs collection are in Copenhagen, too, i.a. 50 Roman
gold coins from the Constantine hoard."
Returning to our own century we also change the subject to a more recent branch of numismatics. As far as we know it happened only once that a Danish numismatist took part in
a
discussion about
a
Spanish medieval question. Some
forty years ago Dr. Rudi Thomsen, at that time assistant keeper at the Royal Collection of Coins and Medals, got the idea that it was possible to use some sty listic elements in a Danish coin issued about 1030-40 in a discussion on the date of
Spanish coins, presumably emitted by Garcia III. With his usual energy Rudi acquired sufficient knowledge of Spanish to present a paper about his ideas, sketching the development in the 11th and early 12th century of the oldest some
Thomsen
denars and half-denars from Navarra and
Aragon at a meeting in the, Sociedad at The Mint in Madrid during the
Ibero-americana de Estudios Numismaticos'
spring of 1956. The paper was soon published under the title» Suggestion for sys tematization of coins from Navarra and Aragon of the 11. and 12. centuries. Preli
minary study»." 15. Ct. ref. 3 and ANNE KROMANN & JbRGEN STEEN JENSEN, The Monetary Collection of Gustaf Daniel Lorichs in Stockholm and Copenhagen, Florilegium Numismaticum. Studia in honorem U. Wes
termark edita, Numismatiska Meddelanden,
vol. 38, Stockholm 1992, pp. 203-217. 16. We thank DR. TERENCE VOLK, Cambridge. for drawing our attention to the fact that in the opinion of Spanish numismatists the Constantine hoard (1817), which is the provenance of most of these gold coins, is not from Algeria (which we believed), but from a homonymous place, Constantina, in the Northwest of the Seville province. The references are F. MATEU y LI..OPIS, Numario Hispanico I,
1952, p. 248, hoard no. 558 and J.-P. BOST, MARTA CAMPO, & J.M. GURT, communication at the 5th national numismatic congress, Sevilla 1982, NVM ISMA 180-]85,1983, p. 153, hoard no. 59. The lnven tario de Tesoros Monetarios will have the
following code for this hoard: l' A l'ESP'01'41 '033'00001
(personal communication from T.V.). 17. RUDI THOMSEN, Ensayo de sisternatizaci6n de las moneclas navarras y aragonesas de los siglos XI Y XII. Estudio prelirninar, NVMISMA, VI (20), Madrid 1956, pp. 43-77.
55
DENMARK AND SPAIN
The paper of Rudi Thomsen was
a
rather critical response to
some
sugges
tions by the well-known Spanish numismatist Gil Farres. As no one in Copenha as Rudi Thomsen gen since then has studied Spanish medieval coins so intensely did at the time, we turned to Spanish colleagues to hear about the fate of the attri
butions by our colleague. And it appeared they were no longer the final word, but
only steps towards greater numismatic knowedge." As to the relevance
of the ico
nography of the Danish coin in the discussion, we should add that a more thro rough discussion is needed before a perhaps superficial resemblance in the moti ves
of the Danish coin and the coins of the
Spanish series is used as a conclusive
Spanish coins." Nevertheless it is not without importance that the Danish numismatist managed to collect illustrations from Spanish sources, the quality of which still impresses the specialist. element for Danish imitation of
DANISH FINDS OF SPANISH COINS ]t should be noted that very few Spanish coins are actually found in Denmark.
period we have a couple of Spanish Ornayads," but to our knowledge there was never found any coins from the Christian parts of Spain. In the 16. andl7. century Spanish silver and gold played an enormous role in
From the medieval
the world economy, but most of the metal arrived not as Spanish coins, but re struck as thalers from the Netherlands. Thus among hundreds of hoards from the 17. century found in Denmark we can point out only one, which includes original
Spanish coins -the hoard of Bredebro found 1985 in South Western Slesving. It was deposited during the Swedish war 1644-45 and contained 328 thaler-coins, 10 of which are Spanish (-American).21 The composition is quite atypical, and nor mally never found in Denmark, it probably belonged to persons who were directly active in sea-borne trade to South-Western Europe." The find material includes five gold coins, all excellen.tes. With the portraits of «Ferdinand and Isabella»."
18. We thank D«. M. CiWSAFONT 1 SA BATER [or drawing our anent ion to the study by Pio Beltran and Villagrasa, Notas sobre monedas aragonesas in his Obra Completa, II. Zaragoza 1972, pp. 5l9-520 Numismatica Navarro-Aragonesa M. La and Anna the himself 527 as well as BALAGUER, study by p. alto medieval. Nuevas hipotesis, Gaceta Numismatica 19, 1986 (no. 82), p. 36. J 9. A more thorough treatment of the problem was promised, op. cit., p. 76 rei'. 1. but it never appeared. 20. See ANNE KROMANN, Finds of Iberian Islamic Coins in the Northern
Lands, Problems (cL ref.
3), pp. 243-253. 21. There
were
eight 8 pesos, one from Sevilla. two from Potosi, four fr0111 Mexico, while the
mint of one cannot be identified: finally there were two 2 pesos, both fr0111 Potosi. 22. The hoard is not yet published. 23.
Four double excellentes were round as stray finds in the period 1869- 1923. cf. Anne Jacobsen
& Otto Morkholrn, Danske guldmontfund fra Middelalderen. Aarbogerjor nottiisk
Oldkyndighed og
56
A. KROMANN
-
1.5. JENSEN
As for the copper coins we can only point out a single case, an 8 maravedisse from Filip IV, Madrid 1622 with later countermarks. It may have been lost by a sai
lor -probably near to the time of its origin, since it is surprisingly well preserved." Two medals depicting «El Gran
Capitan», Gonzalo Fernandez de Cordoba y
Aguilar (1453-1515), winning a battle in Italy, were found in Greenland. When the medals were published, it was suggested that the surname of Gonzalo Fernandez de Cordoba «El Gran Capitan» made the pieces interesting to Dutch and other sailors of the following centuries. So they were copied and sold -perhaps as some sorts of amulets- and by way of exchange they came into native hands in Green land. The most recently acquired was found by accidence by a Danish geologist at an
Eskimo settlement at the remote island of Disko!" These stray-finds underline the importance of personal connections between
the numismatists of our two countries. Here Dr. Villaronga is of great inspiration.
J LLUSTRA nONS
Fig. 1 Handwritten notes, probably in the hand of J. Rubio, to tile lntroduction to «Meda lIas antiguas Gaditanas», 4 pages, in the appendix to the reedition of Agustin de Horozco, «Historia de la Ciudad de Cadiz», Cadiz 1845 (Library of the Royal Collection of Coins and Medals. National Museum, Copenhagen, sign. Va 95).
Fig. 2 Bronze coin, probably From Bondacca's collection. Turiaso. Obv. Tiberius 14-37 AD. Rev. Bull. SNG 607.
Fig. 3 Bronze coin from Rubios collection. llipa. Obv. Fish. Rev. Corn ear. SNG. 149.
Histone, 196(0. p. 93 seq. The fifth one is probably late 16. century, type «Scrooskcrkc VI!». Obverse as Vidal y Quadro 6504. Found in Southern Sjaelland c. J 940 and came to the National Museum 1982. Illustrated in the report [or this year. Nordisk Numismotisk Aarsskri]t 1983-84. p. 177. 24. Found at the small island of Sejro in Kancgat c. 1945: Register of Finds of the Royal Collec tion of Coins and Medals National Museum, FP 4335. ..
25. JORGEN STEEN JENSEN. La MedalJa de «EI Gran
Capitan» en Groenlanclia. translated from
Danish by Anne Steen Jensen, Goceta Numismatica vvci. 38. 1975. pp. 59-64.
Coins as minted and coins as found
RICHARD REECE
A tribute to Leandre Villaronga is a good opportunity to try to think about a
detailed aspect of numismatics. His work has been so thorough and so broad that
proportion of his work has been con study production from known centres -mints, series of coins, particular issues, and broad areas of coinage, or the study the choice of subject is difficult. Yet a high
cerned with either the detailed
of coin
of coin distributions and the methods involved. This I would summarise as the
study of the coins as struck and the study of the coins as found. My aim is to set out some of the differences between these two types of study in order to give back to Dr. Villaronga a little of what he has given to both myself and my pupils in help and encouragement. The study of Roman coins as struck has a much longer history than the study of their distribution. The early collection aimed for one coin of each type for each emperor and this produced the catalogue arranged in alphabetical order of types. Further study divided the coins up into different groups struck in different places,
produced basic studies of mint production. This work only became firmly based when it was recognised that the fundamental unit of study was the die rather than the coin. It was no longer good enough to note that Constantinus Max Aug which
struck the reverse Gloria Exercitus with two soldiers and two standards. First the mint-mark had to be quoted, and now we want to know how many different dies were
engraved for exactly that ruler, that type, and that mint-mark.
58
R. REECE
I have moved now beyond our present knowledge, for no one has yet done a die study for any of the common fourth century bronze coinage, so far as I know. The
temptation is to cut corners by estimating production from a count of coins
found. In some cases this might give a correct answer; in other cases the answer
quite wrong. In all cases the estimate remains just that, a refined guess, until the basic work of counting the dies has been done. It is the gap between may be
these two studies and the differences between them which I want to examine.
In its simplest form the study of the production of a coin series involves gat
hering together a cast or photograph of every known example, together with dimensions, weight, and metal content if known, to form a corpus. Ideally the obverse of every coin is compared with the obverse of every other coin and this produces a list of obverse dies. The reverse dies are likewise tabulated, and the combinations of different dies noted. This can lead to a diagram in which each die is represented by a number or letter and obverses and reverses are put into the order which involves least complication. Warren Esty (1990) has recently questio ned this method by asking the very simple question «Is it right to assume that the mint worked in the simplest, most efficient, and most logical way?» Using the die studies and any other evidence of coin types, weight standards or metal standards the dies are put into a sequence and any coin from that series can then be placed in a mint, a run of striking, possibly even a year or a season. Finally, if the dies can be grouped by time-spans the relative number of dies at different periods in the series can be counted, year by year, for example, and varying output can be given to the historians for more general assimilation and use. Provided only that the ini tial gathering of surviving examples of the coinage has been efficient, that there is a reasonable survival of coins from a majority of dies cut, and that the work has been well done, it is possible to study that coin series and produce a firm series of facts. Studies of coin distributions through coin finds are much more recent than the studies outlined above. It is probably fair to say that we are still in process of lear ning just what they do and can tell us. The distribution study involves a much grea ter amount of work in gathering the material because, unless it is published it is far too general in its aims to ask for information to be sent in by fellow workers. It is reasonable to ask a large museum, or even a small museum or a private collector, to
send
a
cast of each of the
five denarii of Otho in the collection. Because the
request is reasonable it has a good chance of success. It is unreasonable to ask for full details of aJI the Roman coins in a museum which were found locally. If such a
request were made it would, in the best circumstances, be answered with an invita tion to work in the museum for a month or so to list the coins for yourself. If the scale of work is so large, what returns may be expected from it, and are
they worth it? There is a curious sense by which the information that comes from the study of coin finds is valuable because it explains why coins as found are such a bad guide to coins as minted. A coin minted in Rome and found in Barcelona has had to be sent out by the mint, delivered, put into circulation, used and lost.
59
COINS AS MINTED AND COINS FOUND
Clearly, only some of the coins minted in Rome were sent to Barcelona. Dif ferent coins were put into circulation by different people and in different ways and they were used very differently. Some coins had long lives, others, short; some coins of low value were lost without great worry, the loss of others may have cau
sed family crises. Let us look at the
negative side of distribution studies first. As soon as the
work of David Walker (1988) on the coins from the Sacred Spring and Temple at Bath (near Bristol, SW England) appeared, something that had been suspected for
long time was proved. Some issues struck by the Roman mint in the second the Empire. Once in tury were sent, perhaps in their entirety, to one province of that province, if they were bronze coinage, they did not circulate to other provin ces. It is therefore now impossible to carry out any study on Roman coinage on material gathered from a limited area of the empire because the coinage lost cen
a
throughout the Empire at any date is not homogeneous. If only one denomination of the coinage that was produced at a totally cons tant standard for a short time was under study then it might be reasonably accura te to work on the coins found rather than go through the whole process of a die con study. It would of course be necessary to make sure that the sample gathered tained coins from all parts of the empire. Even then, the study of the coins found would have limitations. If the series under study was from one mintmark of bronze
coins of 337 to 340 there would be several emperors included -the three surviving of Constantine I. It would be possible to count the numbers of coins for each
sons
survivors do not emperor, Constantine II, Constantius II and Constans, but these relate to the number of dies cut for each emperor, nor the
necessarily
directly
number of coins actually struck. It might be, as Dr. Kent (pers. comm) has sugges
ted, that equal numbers of dies were cut, but that coins were held in the mint for some
time before being issued so that only a proportion of coins struck for Cons
tantine II were sent out before his death in 340 and the rest were melted down. If coins were sent out in the order in which they were minted, but with a time lag, we can
never
know this, for the produce of some dies would have been totally recy
cled. But if, as is much
more
likely, a proportion of all coins was let out, a die
study would show a roughly equal number of dies for the three brothers, but a much lower survival rate of coins per die for Constantine II. The moment that coins of different denomination or standard
come
under
study the evidence of coin finds is clearly poor. The state produced a system of denominations and standards which made sense to itself; there is little chance that
system was known, understood, or approved of by any number of coin users in dif ferent parts of the empire. There is not even any hope that all denominations and standards were distributed uniformly throughout the empire, so even if the people
had wanted to use the coins equally they would probably not have had the chance. The type of problem at issue here is the differential distribution of semisses and
quandrantes throughout the provinces in the first century AD, the minting and
60
R. REECE
distribution of radiates and denarii from 214 to 222, and the distribution and use of large and small denominations of bronze coins, when both were produced at the same
time, in the fourth century.
But the factors which prevent the use of coins as found as direct evidence on the coins as struck are not only negative; in each case their bad aspects have good
sides. The knowledge that the distribution of coins over the empire is not uniform holds the key to the differential distribution of coins, and therefore leads in to a
study of what was distributed, when, and to where, and this might lead on to a knowledge of why. The fact that the numbers of coins of Constantine II of 337 to 340 found is surprisingly low leads us to a study of whether the disparity comes in the numbers struck, the numbers distributed, or the numbers lost.
Whatever the answer, it leads us on to a consideration of the mechanisms for coins production, distribution, use and loss. It might even bring in an element of
Imperial politics. The fact that different denominations and standards of coins tra vel
different places, and are used and lost in different ways and to different degrees is annoying only when we want to study the coin as struck. It is exciting to
and informative when
we
want to
study how coins were used, and how coin use
differed from place to place and through time. There are two
points which have been implicit so far that need now to be brought general, from which an issue might be collected and a die study made, must derive almost completely from coin finds. It is just possible that some Roman coins have never been lost. The possibility is intriguing, but it would be pointless to spend much time on it. It could be that a European cabinet con tains some gold coins which derived from a noble Venetian family who, in turn, received them from members of the family who shared in the booty from Constan tinople of 1204, and that booty might have been seized from rambling palaces in which bags of jumbled old gold coins were found, some of which dated back to the out. Coins in
fifth century. Such occurrences are, so far as I know, undocumented and must be a
tiny proportion of modern collections. If coins known are generally coins found why have I separated the two groups and insisted that they are different? One rea son is the reason given above of the difference in dealing with, and obtaining information about, such coins and the other is what Erik Christiansen (1987, 15-6) has called the stamp-collectors principle. Nearly all the great collections are for med on this principle of having at least one specimen of as many different types of coin as humanly possible. The great collections are therefore a highly selective dis tillate of coins as found. They concentrate types and categories and thereby totally
distort every picture of production or distribution. But if your study is of the dena rii of Otho most of your best material will be in the great collections, for they will all have at least a few of them, one of each reverse, and a survey of SO great collec
tions will give a reasonable idea of their qualitative nature. A survey of SO large collections of site-finds might not reveal more than five denarii of Otho, and those will probaly all be of the most common type.
61
COINS AS MINTED AND COINS FOUND
But surveys of material in great collections also include hoards of coins, many
of which may be the same and therefore an exception to the stamp-collectors prin
ciple, though even stamp collectors will save a choice envelope which has twenty stamps which are all the same, plastered all over it. And hoards are a category of coins as found which have so far not been dealt with separately.
Hoards, in their usefulness fall somewhere between the distributional truthful
variety of site-finds, and the qualitative variety of collections, for they are ancient selections from circulation. This means that they are different from the general pool of circulation, and may well be different from the general pool of production, but those differences have a lot of evidence to give on the distribution and use of coins in the ancient world. The factors which bias hoards, and make them highly unsuitable as
a source
from which to write the monetary history of an area, are intrinsic value, and polici tal and economic expediency, in addition to the regional problems which affect all
coin finds. If there are different denominations in circulation at one time, the ten
dency, is usually to bury in a hoard coins which have the highest intrinsic value.
example might be the preferential burial of denarii rather than asses. Hoards
An
from a given period are therefore very bad indicators of the relative frequency of denominations in circulation or in production. If there is circulation of coin betwe en
different coin
producing states there will be preferred currencies and coins for
inter-state trade. Hoards which
moved about from
are
area
to
area
may well
represent preferred means of exchange rather than the coinage of any given area or
country. An example might be the currency of the Mediterranean area
in the
changing quickly it is obviously more sensible to bury only recent issues rather than a sample of the mixed circulation pool. An example might be the hoards of single phases during the reduction of the follis or nummus between 294 and 317. As in the previous sec last
two
centuries Be.
If,
inside
a
state, the
coinage
is
tion, all these barriers to the use of coin hoards as samples of either production or
study of the differential use of denomina tions, coinage of competing states, and the rate of change of coinage in circulation. The obvious conclusion to these thoughts must be that if we are to unders tand the whole life of coins, birth, life and death, we must study all types of coin available. Only a broad coverage of a majority of known examples will lead to a and without proper understanding of the actual production process at the mint, that everything that we say about hoarding, distribution, use and loss is on very unsure foundations. But once the process of production is known, we must go on distribution
are
in fact entries to the
to see how the idea
of a few administrators about what the state needed fares in
practice as the coins are sent out and used with enthusiasm or total disdain. Leandre Villaronga has contributed many studies to every aspect of the pro cesses that I have been describing, and has almost certainly thought through these ideas already. In presenting them to him now I will only claim to be clearing my own mind in preparation for what 1 hope will be many years of joint action.
62
R. REECE
REFERENCES
CHRISTIANSEN, ERTK. The Roman coinage of Alexandria, Aarhus, 1987. EsTY, WARREN E. The theory of linkage, Numismatic Chronicle 150,205-221,1990. WALKER, DAVID. THE ROMAN COINS in B CUNLIFFE, ED., THE TEMPL.E OF SULIS MINERVA AT BATH II, 281-359, Oxford, 1990.
A Numismatica Antiga: urn balance da
investigacao em Portugal RUl u.s. CENTENO*
I.INTRODUC;AO A pouca relevancia que a investigacao numismatics tem no momenta presen
Portugal, nao e uma situacao meramente conjuntural mas, pelo contrario, sera uma consequencia da reduzida importancia que entre nos sempre se atribuiu a est a disciplina. Na verdade, uma analise da bibliografia nurnisrnatica portuguesa te em
evidencia com clareza que, ate aos finais do seculo XVIII, 0 estudo da moeda pou cos
cultores encontrou no nosso pais.' Somente na segunda metade da centuria
seguinte aparecerao as prirneiras obras dignas de registo -os livros de Fernandes [1857] e Aragao [1870 e 1874-80]- fruto do grande desenvolvimento que a Numis matica teve durante este seculo em toda a Europa. Foi efectivamente durante 0 seculo XIX que a Numismatica adquiriu um estatuto de ciencia historica. A investigacao nurnismatica, impulsionada peJa publicacao da obra monumental de Eckhel [1792-98], atinge grande dinamismo, assistindo-se entao a edicao de importantes trabalhos da especialidade, a [or-
':'
Professor da Universidade do Porto, Faculdadc de Letras, P-4'J 00 Porto.
1. Vasconcellos 1923 p. B-48, 69-87 e 99-137.
64
RU! u.s. CENTENO
macae, ampliacao e estudo de grandes coleccoes publicas e privadas e, por ultimo, a fundacao de associacoes e revistas de nurnisrnatica.' Este progresso dos estudos numismaticos, como
ja se disse, chegou tambern a
Portugal ainda que de modo mais tenue e com repercussoes
pouco duradouras. Na
verdade, durante 0 seculo XIX institucionaliza-se 0 ensino cia Nurnismatica entre nos,' constituem-se alguns nurnofilacios importantes enquanto outros sao conside ravelrnente aumentados
com
novas
relevo" e, enfim, surgern
em
Lisboa
aquisicoes,' publicarn-se algumas obras de de 1895 e 1898 as duas primeiras sociedades de numismatics do nosso Pats, am bas com a designacao de Centro Numismatico mas infelizmente de duracao efernera.' Pese a irnportancia do labor produzido nesta centuria, verifica-se que ele resultou de lima serie de esforcos individuais, sem qualquer enquadramento ou apoio institucional, 0 que obstou a criacao de condicoes que perrnitissem a prossecussao de todo 0 trabalho de inves tigacao en tao iniciado. Assim se explica que apos um perfodo de incontestavel flo rescimento dos estudos numisrnaticos que ainda entra pelo seculo XX, morrnen nos anos
-
te, devido
chegado
aos
a urn
trabalhos de J. Leite de Vasconcellos
e
A. Lamas
estado de quase totalletargia qlle vern afectando a
-
se
tenha
investigacao e 0
ensino desta ciencia durante uma boa parte do nosso seculo. A situacao em que se encontrarn a grande maioria dos gabinetes de numisma tica existentes no nosso pars e lIl1l bom testemunho, entre outros, do que acaba mos de referir. de e com as suas pessoal especializado Desprovidos
coleccoes
estagnadas e, em alguns casos, delapidadas, estes gabinetes pouco mais sao que «arrnazens de moedas», em lugar de verdacleiros centros cle investigacao, en sino e divulgacao cia Numismatica a sernelhanca clo que se veri fica por quase tocla a Europa. Particularmente preocupante e a situacao do Museu Nurnismatico Portu gues (na Casa cia Moeda) e do Gabinete de Numismatica e Antiguidacles cia Biblioteca Nacional, instituicoes possuicloras cle excelentes coleccoes de moeclas e com possibilidades de urn desernpenhar papel primordial na dinarnizacao dos estudos numisrnaticos.' Cabe tarnbern aqui uma breve reterencia a
proposito do contributo das asso
ciacoes numismaticas e das universidades para 0 progresso desta ciencia. Em
2.
Sobrc 0 assunio cl. Babclon 1961 p. 373-K1.
3.
Vasconcellos 1923. p. 255-6,
4.
Para Lll11 panorama das coleccocs de mocdas, publicus e privadas. cxisrcntcs em scculo passado, vcja-se Vasconcellos 1923 p. l85-253. 5.
Particular realce
rncrecc a
Portugal 110
obra de Teixeira de Aragao sobre a numaria portuguesa
[Aragao
IS74-80J, 6. Vasconcellos 1923 p. 263-64. 7.
Futuro auspicioso podera ter 0 reccm-inaugurado Gabinere de Numismaiica cia Camara Municipal clo Porto. instalado na Casa Tail e albcrgando a colcccao do exiinto Museu Municipal. Acre diiarnos que, com as razoaveis condicoes cie trabalho aciualmcntc disponfveis e se a Camara invcstir na adrnissao de pcssoal especializado. estc Gabinetc rapidarnente sc transformara num importantc polo de invcstigacao.
INVESTIGA(:AO EM PORTUGAL
65
relacao as primeiras, e justo salientar 0 papel relevante da Sociedade Portuguesa de Numisrnatica, fundada no Porto em 1952, que dentro das suas limitadas dispo nibilidades humanas e financeiras, tem sido uma das poucas instituicoes a desen volver uma accao merit6ria 110 ambito da divulgacao da Numisrnatica e de apoio a
investigacao, nomeadamente, com a publicacao da revista Nummus' e com 0 fran queamento da sua biblioteca especializada, porventura a melhor do genero em
Portugal. Quanto a investigacao e ao ensino da Numisrnatica na Universidade podemos dizer que desde a sua criacao nas Faculdades de Letras, em
1911,� nern sempre se
atribuiu a esta disciplina, assim como a outras, a importancia que realmente mere ce, situacao ainda hoje verificavel, por exemplo, no Curso de Hist6ria da Faculda
de de Letras do Porto onde a Numismatics nao integra, nem como opcao, 0 actual
curriculum
elesta
licenciatura." Se
isto
a
acrescentarmos
a
inexistencia
de
coleccoes ele moedas para apoio a componente pratica da elisciplina e 0 deficiente apetrechamento das bibliotecas nesta area," facilmente se cornpreendera que estas lirnitacoes comprometem a eficacia do ensino da Numisrnatica -situacao ja denunciada em 1970 por Hip6lito ao duvidar do seu «[ J poder formative e des pertador de vocacoes-v- e sobretuelo da pesquisa ao nivel universitario. Sobre ...
este ultimo aspecto e sabido que poucos foram ate hoje os docentes universitarios os que a que desenvolveram alguma investigacao nesta area" e, muito menos, escolheram para realizar trabalhos destin ados as suas provas acadernicas," 0 rnesmo acontecendo com os
alunos na escolha do tema para a dissertacao de Iicen
ciatura ate a sua extincao em 1974.'5 Tal panorama tao pouco anirnador parece
8. A primeira serie desta revista e constitufda por LO volumes publicados entre 1952 e 1976; a segunda seric, iniciada em '1978, tern presentementc no prelo 0 volume XIV, referente a 1991. 9. De curso trimestral passou a serncstral em 1918 [Vasconcellos 1923 p. 261]. As reforrnas curri culares decorrentes do 25 de Abril de 1974 pouco beneficiararn est a disciplina. urna vez que mantive ram a sua duracao scrnestral, registando-se apenas um case, 0 da Faculdade de Letras de Coimbra. onde passou a curso anual. 10. 0 ensino da Numismatica apenas existe
na
variante de
Arqueologia com
uma
duracao
sernestral. I I. A Faculdade de Letras de Coirnbra e
a
unica
excepcao, dado que, desde 0 ana lectivo de
1971172, dispoc de lima Sa!a de Numisrnatica com lima pequena biblioteca e Lima boa coleccao de moe das. 12.
Hip61ito 1971 p. 562. os ja desaparecidos devernos destacar os nomes de Jose Leite de Vasconcellos e
13. Entre
Damiao Peres, os unicos que tern obra significativa nesta area, sem esquecer Vergilio Correia e Manuel
Heleno; para 0
memento
presente apenas podcrnos relerir Mario de Castro Hip6lito, Maria Jose
Pimenta Ferro Tavares enos pr6prio.
14. Ao nfvel de doutoramente conhecernos a dissertacao cornplementar de M.J.P. Ferro Tavares [Tavares 1981] e a nossa dissertacao [Centeno 1987], trabalhos apresentados a FLU L e FLUP, respec tivamente. 15. Temos notfcia das dissertacoes de licenciatura de M. de Castro Hipolito [Hip6lito 1959], M.l. Sousa Pereira [Pereira 1967] e T.L.A. Marques da Silva [Silva 1979J, as duas primciras apresentadas a FLUC e a ultima a FLUP.
66
RU! u.s. CENTENO
sugerir que 0 contributo da Universidade para 0 desenvolvimento da investigacao numismatica nao devera ser, pelo menos nos tempos mais proxirnos, rnuito dife rente do que tem sido ate ao presente.
2. OS ESTUDOS DE NUMISMATlCA ANTIGA EM PORTUGAL
2.7. Os primordios Perante
uma
situacao do tipo que se acaba de descrever em traces gerais,
agravada pela inexistencia de uma grande tradicao em estudos relacionados com a Historia da Antiguidade Classica, bem se compreende que as achegas portuguesas para um melhor conhecimento da Nurnaria Antiga sejam pouco relevantes, quase sempre confinadas a publicacao de achados de moedas, coisa em que 0 nosso pats e Iertil. Anteriormente ao seculo XIX merece referencia, nao pela irnportancia do seu
conteudo mas pelo ineditismo que teve entre nos, 0 livro de Morganti [1737]
cuja primeira parte e (mica publicada foi consagrada ao estudo das moedas em aura e prata do Imperio Romano. 0 catalogo da coleccao do rei Luiz J, elaborado por Aragao [1870), e urn dos raros testernunhos em Portugal do florescimento por que passou a nurnaria rornana ao longo do seculo XIX e que se traduziu na publi
cacao de obras de grande importancia na epoca, como sejam as de Mionnet [1807-
37], Cohen [1857; 1859-62], Mommsen [1860], Bourlier [1864-69] e Babelon [1885-
86] entre outras; se mais nao tivesse, 0 trabalho de Aragao teve sobretudo 0 merito de fornentar 0 gosto peJa numaria romana entre os coleccionadores portu gueses que 0 utilizararr: como obra de reterencia obrigatoria ate ha bem poucos anos.
Entre a imensa
bibliografia produzida por J. Leite de Vasconcellos figuram
alguns trabalhos dedicados a N umismatica
Antiga, em geral noticias de achados
de moedas+ou pequenos estudos relacionados
com
a
numaria da Lusitania
[v.g.
Vasconcellos 1901; 1905], sendo manifesta a falta de um trabalho de folego sobre esta
ternatica a sernelhanca dos que produziu nas areas da Arqueologia, Historia
Antiga, Filologia e Etnografia.
2.2. 0 seculo XX ate 7970
No
nosso
seculo, apos os trabalhos de Leite de Vasconcellos e ate aos finais
da decada de cinquenta, pouco se produziu de assinalavel. Porern, devemos salien que e durante este perfodo que se publicarn as primerias listagens de tesouros monetarios romanos encontrados em Portugal [Paco 1953 e Viana 1955] e se
tar
16. Publicadas ao longo clos 30 vols do Archeologo Portugues (ct. elenco dos artigos publicados por Vasconcellos ncsta revista em Ribeiro 1973 p. 41-48). Para urna matica de Leite de Vasconcellos e uti I a consulta de Martins 1958.
panorarnica cia actividade numis
INVESTIGAC;AO EM PORTUGAL
67
comenca a ter tambern urn maior cui dado na classificacao das moedas de tesouros, como se
pode verificar nas publicacoes respeitantes aos depositos do Poio (Sabro
sa) [Cortez 1952], da Borralheira (Covilha) [Heleno 1953] e da Citania de Sanfins (Paces de Ferreira) [Paco de Jalhay 1955]. Dentro deste periodo tambern merece uma referencia 0 inventario das moe das gregas,
romanas
e
hispanicas, entre outras, pertencentes ao extinto Museu
Municipal do Porto, entao depositadas no Museu Nacional Soares dos Reis [Peres
1942]; este livro, base ado numa relacao manuscrita realizada por ocasiao da trans ferencia das moedas para 0 Museu Soares dos Reis, e sobretudo importante por que permitira avaliar ate que ponto foi delapidada coleccao monetaria do Museu Municipal durante 0 perfodo de cerca de 50 anos que mediou entre 0 encerramen to deste museu e a
inauguracao do Gabinete de Numismatics da Camara Munic
pal do Porto. A
apresentacao e posterior publicacao da dissertacao de licenciatura de M.
Hipolito [1959] constitui um avanco significative da investigacao numisrnatica entre nos. Pela primeira vez se divulga um inventario digno deste nome dos tesou [OS monetarios romanos aparecidos em Portugal (139 registos), relacao ainda hoje de consulta obrigatoria a todos os interessados no estudo deste tipo de achados monetarios; na segunda parte do seu trabalho Hipolito analisa em pormenor os tesouros do perfodo 260-282 e a sua possivel relacao com as invasoes gerrnanicas da segunda metade do seculo III. Ate 1970, para alern das outras duas dissertacoes de licenciatura ja referidas [Pereira 1967 e Silva 197017], pouco mais se produziu na area da Numismatica Antiga, havendo no entanto dois livros que devem ser men
cion ados: 0 catalogo das moedas em ouro romanas, bizantinas, suevas e visigodas da excelente
coleccao Pinto de Magalhaes -hoje integrada no patrimonio da Uniao de Bancos Portugueses [Centeno 1982]- elaborado por Mario Ramires [1963], publicacao cui dada e com 0 particular interesse de uma boa parte das pec;as catalogadas ser oriunda do territorio portugues ou espanhol; 0 segundo livro, da autoria de Arnaldo Brazao [1963], nao e propriamente uma obra de numisrnatica, mas antes uma listagem muito completa de artigos e referencias de caracter numismatico dispersas por 135 revistas nacionais dos seculos XIX e XX, instrumento de trabalho fundamental a quem queira fazer um estudo numismatico para qualquer perfodo da nossa historia.
17. Com base oeste trabalho Pereira e Bost
[1979] apresentaram ao Simp6sio Nurnismatico de
Barcelona urn ensaio sobre a circulacao monetaria durante 0 seculo IV a norte do Douro cuyas con clusoes devem ser questionadas, dado que uma parte das moedas utilizadas pertenceria ao tesouro de S Joao (Vila cia Rua, Moimenta da Beira), ou seja, e proveniente de .
Douro [Silva 1970 p. 239-41]'
urn
sftio iocalizado a sui do rio
RUI u.s. CENTENO
68 2.3. De 1971 a 1980
A decada de serie Fouilles de
setenta
vai
Conimbriga
ser
marcada
pela edicao do excelente volume da
dedicado as moedas encontradas
no
decurso das
escavacoes realizadas nesta cidade romana [Pereira; Bost; Hiernard 1974]. Os deste livro nao se limitaram a fazer um catalogo minucioso das moedas
auto res
das escavacoes luso-francesas e mas,
com
a
estudar circulacao monetaria em
Conimbriga
base em inventarios -nem sempre muito precisos- de achados avulsos e
tesouros, procuraram abordar alguns aspectos do
entesouramento e
circulacao
monetaria da Hispania romana. 0 impacto desta obra ultrapassou largamente as nossas
fronteiras sendo bern visfvel a sua influencia, por exemplo, no desenvolvi
mento dos estudos sobre a circulacao monetaria na Antiguidade que se vern publi
cando na vizinha Espanha. Ate a 1980, apesar do exemplo de Conimbriga, a publi
cacao cuidada de moedas encontradas em trabalhos arqueol6gicos continuou a ser
praticamente ignorada pelos responsaveis excepcao teno
os
das escavacoes, constituindo
uma
estudos das moedas do Castro de Fiaes (Santa Maria da Feira) [Cen
1975], Citania de Monte Mozinho (Penafiel) [Centeno 1977a] e Citania de
Sanfins (Paces de Ferreira) [Silva; Centeno 1980]. Durante este perfodo assiste-se a uma significativa melhoria na qualidade dos estudos relativos a tesouros monetarios ao mesmo tempo que se torna mais fre
quente este tipo de publicacao; quanto ao ultimo aspecto e de registar a accao da Sociedade Portuguesa de Numismatica que, consciente da necessidade de promo va a
publicacao de tesouros e outros tipos de achados de moedas, passou a incluir
na sua
revista Nummu.s, desde 1979 (2" serie, vol. II. p. 61 e segs.),
uma
seccao
denominada de «Achados Monetarios» que foi 0 retomar de uma iniciativa tam ben
sua
merecem
de 1953
(Nummus 1-3 p. 206 e segs.). Alguns dos tesouros publicados
aqui
referencia, seja pela sua excepcionalidade ou pelo interesse do
uma
estudo de que foram objecto: os dep6sitos do Alto do Corgo (Valenca) [Centeno
1977b] e da Quinta da Madeira (Covilha) [Hip6lito 1979] que permitiram uma dis cussao da cronologia e possiveis causas do ocultamento dos tesouros augustan os
da Peninsula Iberica; 0 importante conjunto de aurei aparecido na regiao de Braga
[Centeno 1978] urn dos raros tesouros peninsulares de moedas em ouro a ser publicado quase na integra; 0 enorme tesouro do Castro de Alvarelhos (Santo Tirso), infelizmente disperso por ocasiao da sua descoberta em 1971, cuja compo sicao e suficientemente conhecida gracas ao labor de J. Torres [1979]; e, por fim, tesouro de ldanha-a-Veha (Idanha-a-Nova) composto por mais de mil moedas romanas e ibericas em prata, ilegalmente saidas do pais e que L. Villaronga [1980] teve a felicidade de estudar.
Ao longo destes
pertado
anos 0
grande interesse
estudo de coleccoes monetarias parece nao ter des
aos
estudiosos, apenas havendo a registar a primeira
parte do excelente catalogo das moedas greg as da Coleccao Gulbenkian [Robin son; Hip6lito 1971] e as relacoes das moedas hispanicas do Museu de Antropolo-
INVESTIGA9AO EM PORTUGAL
69
gia «Dr. Mendes Correa» [Centeno 1976] e do Gabinete de Numismatica da Camara Municipal do Porto [Pereira 1980]. o contributo nacional para 0 progresso que a Numismatica Antiga da Penin sula Iberica entao experimentou e praticamente nulo mesmo em relacao aos cen tros
emissores localizados no territ6rio actualmente portugues, Pelo contrario, os
novos
dados sobre as ernissoes destas casas da moeda devem-se fundamentalmen
investigacao realizada no pais vizinho como se pode verificar no manual de Villaronga [1979] ou no estudo de Chaves Tristan [1979-81] a prop6sito das moe te a
das de Ebora. Os trabalhos produzidos em Portugal sobre est a ternatica revelam normalmente
a
falta de
preparacao dos seus autores para tratar tais assuntos,
pode cons tatar, por exemplo, no artigo de S. e O. da Veiga Ferreira [1971-72] a prop6sito das ernissoes oriundas das casas da moeda da Lusitania.
como
se
2.4. De 1981 a 1990 A
producao nurnismatica ao Ion go desta decada nao foi muito diferente da
anterior apesar do maior numero de trabalhos publicados e da revelacao de novos autores. A
pesquisa continuou orientada fundamentalmente para 0 estudo de
tesouros monetarios, merecendo uma referencia os achados
seguintes: 0 conjunto
de denarii e pecas de ourivesaria encontrado em Santana de Carnota
republica (Alenquer) [Viegas; Parreira 1984]; a publicacao das moedas republicanas do tesouro tiberiano (?)18 da Menoita (Guarda) [Faria 1986]; 0 dep6sito julio-claudia no de Mosteiro (Vila Real) [Parente 1983]; 0 tesouro de nummi tetrarquicos da Citania de Monte Mozinho (Penafiel), recuperado por S. Lira [1984-85]; 0 conjun no
de 17.851 pe<;as pertencentes a urn tesouro multiple, da segunda metade do seculo IV, aparecido em Setubal no ana de 1957, cuja publicacao por cadernos ini to
ciada em 1986 ainda esta longe de terminar [Fernandes 1986-]; 0 dep6sito de solidi
dos seculos IV e V da regiao de Beja [Souto; Leite 1986-87]; por fim, 0 importante tesouro do inicio do seculo V descoberto em Sta. Maria de Emeres
(Valpacos) que integraria mais de 100.000 moedas, das quais apenas foi possivel estudar ate ao momenta 3646 exemplares, dada a rapida dispersao do tesouro pel os seus achado res, perante a incapacidade (passividade?) mais uma vez manifestada pelas autori
dades
competentes
em
impedir tais situacoes [Albuquerque 1984-85; Hip6lito
1985-86; Marques, Amaral 1986; Oliveira, Camilo, Luna 1986-87; Maciel 1987; Centeno, Souto 1988]. Neste grupo podemos incluir ainda alguns trabalhos que nao sao ou nao se confinam a meros estudos de urn tesouro como: 0 estudo de A.
Faria [1987a] para 0 vale do Tejo a prop6sito do relacionamento de alguns tesou ros
monetarios com tempos de guerra ou de instabilidade polftica e/ou social; 0
contributo, do mesmo autor, para urn inventario dos achados monetarios do distri-
18. Centeno 1978b p. 56, nota 11.
70
RUI M.S. CENTENO
to da Guarda
[Faria 1985]; a nossa abordagem a problematica da circulacao das
moedas do tipo Divus Claudius na Peninsula Iberica [Centeno 1981-82] ou mesmo o nos so
estudo sobre a possibilidade de alguns pequenos conjuntos monetarios do
seculo IV tidos como tesouros, mais nao serem que simples dep6sitos funerarios
[Centeno 1990]. monograficos do material monetario avulso exumado em esca vacoes arqueol6gicas, fundamentais para 0 conhecimento da circulacao monetaria numa dada regiao, foram praticamente ignorados pel a investigacao, pouco mais havendo a registar do que 0 pequeno artigo de A. Faria [1984-85] dedicado as Os estudos
moedas do acampamento romano da Lomba do Canho (Arganil). A nossa dissertacao de doutoramento [Centeno 1987]19 constitui uma primei ra
tentativa de estudo da circulacao da moeda
e
do entesouramento em todo 0
noroeste peninsular ate aos finais do seculo II, com ros e
base num inventario de tesou
achados avulsos anteriormente publicados ou ineditos. Esta obra e mais um
contributo para uma melhor cornpreensao do processo de rornanizacao do Noro
este, esperando n6s que sirva de estimulo a realizacao de novas investigacoes que cubram primordialmente os seculos III a V para os quais a quantidade cle material
disponfvel e imensamente superior. Durante os anos oitenta a investigacao referente a numaria cia Hispania na Antiguidade e, de modo particular, as ernissoes oriundas das casas da moeda loca lizadas em territorio actualmente portugues, manteve-se em niveis rnuito incipien tes bern patentes na qualidade confrangedora da quase totalidade dos trabalhos clados a estampa que, por isso, nos abstemos cle citar. Salva-se 0 estudo sobre a casa
cla moeda de
Ipses, com localizacao provavel nas ruinas de Vila Velha
(Alvor, Portimao), cujas ernissoes se poderao colocar grosso modo na primeira metade do seculo I a C. [Faria 1987-88], as interessentes observacoes de A. Faria
[1987b] a proposito das pecas em chumbo cunhaclas na Lusitania e, apesar das deficiencias que evidencia, 0 estuclo das ernissoes plumbeas cle Balsa e Ossonoba efectuado por R. e M. Gomes [1981-83]' Aincla dentro deste sector sao clignos cle nota
dois recentes artigos cle A. Faria [1989b; 1989c], um sobre as moedas batidas
Cantnipo, toponirno sugerido por este investigador para 0 povoaclo que no tempo cle Sextus Pompeius passara a designar-se Salacia (hoje Alcacer do Sal), e, o outro, a proposito das ernissoes octavianas cle Pax Iulia (Beja). Por ultimo, uma referencia ao artigo cle J.-P. Bost e M. Campo [1990] oncle se faz uma analise com parativa de tres casas da moeda lusitanas -Pax Iulia, Ebora e Emerita- com base na dispersao das suas ernissoes. em
o estuclo moclelar clas cluas tetradracmas encontraclas na Serra clo Pilar (Vila Nova cle Gaia), realizaclo por M. Hipolito [I 98] -83], cleve ser tam ben aqui referen
ciaclo. Para alern cia analise cletalhada clas moedas, 0 citado autor coloca, de modo
19.
Veja-se tam bern a recensao crftica de A. Faria [1989a] a esre livro.
INVESTIGAr;Ao EM PORTUGAL
7l
pertinente, algumas reticencias a possibilidade do achado ter ocorrido em Portu gal, hipotese que dados recolhiclos posteriorrnente nao parecem confirrnar." Ainda a proposito cia numaria grega nao poclemos esquecer a recentissima publi cacao da seguncla e ultima parte clo catalogo clas moeclas gregas da Coleccao Gul benkian [Jenkins; Hipolito 1990], sem duvida, mais uma obra de grande interesse a acrescentar a bibliografia cia especialiclacle. de todas as limitacoes Apesar ja apontadas, 0 trabalho desenvolviclo ao longo de todos estes anos, mormente 0 clas duas ultimas decadas, foi lancando alguma luz sobre a difusao e 0 comportamento cia moeda nesta regiao mais ocidental da Peninsula Iberica durante 0 dorninio romano, permitinclo mesmo ligeiras aborcla gens a esta tematica, ate ha poucos anos ignoracla, ern duas recentes edicoes COJ1sagraclas a Historia de Portugal."
INVESTIGAr;AO NUMISMATICA: QUE FUTURO?
3. A
A panoramica nada animadora que acabamos de dar daquilo que, em
nossa
fez cle mais significativo no ambito da Nurnismatica Antiga em Portu
opiniao, gal, parece prenunciar que as perspectivas da investigacao nesta area para os an os se
mais
proximos nao serao
as
melhores ou,
pelo menos, muito diferentes clas
actuais. Na verdade, se nao se imprimir um maior clinamismo ao ensino e a pesqui
criacao cle estruturas cle apoio a investi gacao -necessidade sentida por M.e. Hipolito [1971] ja ha vinte anos- de pre sa
nesta clisciplina, nomeaclamente com a
ferencia
em
Numismatico
instituicoes
que
possuam
bons
monetarios
(v.g.,
0
Museu
Portugues) possibilidades integracao formacao pessoal especializado, muito dificilmente se ultrapassara 0 estadio actual de desenvolvi e
de
e
de
mento dos estudos nurnisrnaticos,
No campo cia investigacao numismatica relacionada com a ocupacao pelos Romanos clo territorio actualmente portugues muito ha para Iazer. Uma priorida de sera a
inventariacao dos tesouros monetarios e seu tratamento inforrnatico a semelhanca do que se vem Iazendo em divers os pafses europeus, como na vizinha Espanha cujo programa NUMTES, da responsabilidacle do Ministerio da Cultu ra," engloba tambern a inforrnatizacao clos achados ocorriclos em territorio portu gues, facto bern elucidativo do nosso atraso nesta materia, agravaclo pela ine xistencia de qualquer projecto similar da parte da entidade nacional competente (0 IPPC?). A curto prazo corremos 0 risco de assistir a uma situacao bizarra como
20. Centeno] 987 p. 1987 p. 190-1 e 281 21.
Centeno 1983 p.197-200; Alarcao L990 p. 437-4].
22.
Este projecto espan hal e bastante arnbicioso, prevendo tarnbem a informatizacao dos acha dos estratigrafados de estacoes arqucologicas (NUMYAC), dos achados isolados (NUMAIS) e dos
nurnofilacios existentes em muscus (NUMCOL). Sobre este projecto e sen desenvolvimento cf. Volk.
Campo, Tarradell-Font 1983 e MartinBueno, Volk, Campo 1984.
RUI u.s. CENTENO
72
esta: os dados referentes aos tesouros monetarios aparecidos
em
Portugal estarao
centralizados em Madrid que podera instalar um terminal de computador em Lis boa para os investigadores e outros interessados portugueses terem acesso a estes dados! Esta observacao nao significa que rejeitemos quaisquer contactos e partici
pacao em program as internacionais no ambito da investigacao neste sector, 0 que alias sempre temos defendido, mas serve tao somente para chamar a atencao da necessidade de contactos com as entidades responsaveis espanholas para negociar a
nfvel oficial os moldes de uma eventual participacao portuguesa nesta iniciativa
o
que, pensamos, sera benefice para 0 nosso pais e sobretudo para 0 pr6prio pro
jecto. tipos de achados monetarios tambern se deveria incentivar a sua inventariacao, estudo e, dentro das possibilidades, publicacao, No referente
com o
aos
outros
particular destaque para 0 material oriundo de escavacoes, fundamental para
estudo da circulacao monetaria, isto sem esquecer 0 seu importante contributo
no
estabelecimento de cronologias mais rigorosas das respectivas estacoes arqueo-
16gicas. Urna outra vertente da investigacao incidiria na realizacao urgente de estudos
monograficos sobre as diterentes casa da moeda que terao funcionado na Antigui dade em territ6rio actual mente portugues. Este tipo de trabalhos, recorrendo a uma inventariacao muito minuciosa do material, ao registo de achados, ao estudo de cunhos e, entre outras, a analises ponderais e metalograficas, perrnitira un me Ihor conhecimento destas cunhagens nos seus multiples aspectos, em muitos casos ainda hoje ignorados, tais como a localizacao de alguns centros emissores, os siste mas ponderais e tipos de metal utilizados, 0 numero e cronologia das ernissoes, as quantidades de moeda produzida e a area de ditusao do nurnerario procedente de cad a casa da moeda. Acreditamos que esta sera a area onde terernos capacidade para realizar uma investigacao de ponta e com resultados muito relevantes para 0 progresso dos estudos da numismatics da Hispania Antiga.
Enfim, urn outro carninho a seguir seria a da exploracao cientffica das grandes coleccoes de rnoedas existentes no pais, quase sempre votadas ao abandono e mui tas vezes delapidadas. Por precaucao proceder-se-ia numa primeira fase a microfil
magem de todos as nurnofilacios publicos, ou pelo menos dos mais desprotegidos, o
infe
fundamental seria a estudo das coleccoes que, para alern de constituir mais
uma
que permitiria controlar e desencorajar quaisquer accoes fraudulentas que, lizmente, poderao ser mais frequentes do que estamos a imaginar. Mas a etapa
rnanifestacao importante da valorizacao do nosso patrim6nio cultural, poderia tra zer
algumas novidades e contribuicoes
Numisrnatica.
de relevo para
a
desenvolvimento da
INVESTIGAr;AO EM PORTUGAL
73
BIBLIOGRAFIA
ALARCAO, J. de 1990, Nova Hisioria de Portugal, l. Portugal das origens ii romaniaciio, coordenacao de
Jorge de Alarcao, Lisboa. ALBURQUERQUE, E. 1984.85, ,,0 tesouro monerario do lugar de Torre. Subsfdio para 0 seu estudo», Nummus 2" serie VIlIVIlI p. 83-130.
ARAGAO, A.C. TEIXEIRA
DE
r870, Descripciio historica das moedas romanas existentes no Gabinete
Numismatico de Sua Magestate El-Rei 0 Senhor Dom Lui; 1, Lisboa.
ARAGAO, A.C. TEIXEIRA DE J874-80, Descripciio geral e historica das moedas cunhadas em nome dos reis, regentes e governadores de Portugal, 3 vols., Lisboa. BABELON, E. '1885-86, Description historique et chronologique des monnaies de la Republique Romaine vulgairemeru appelecs des monnaies consulaires, 2 vols., Paris-Londres. BABELON, J. 1961, «Numismatique», in L 'Histoire et ses methodes, dir. de Ch. Sarnaran, (Encyclopedic de la Pleiade), Paris, p. 329-92.
BOST, J.-P.; CHAVES, F. J990 «Le rayonnement des ateliers de Pax lulia, Ebora et Emerita: essai de geo
graphie monetaire cles reseaux urbains cle la Lusitanie romaine a l'epoque julio-claudiennc, Les villes de Lusitanie romaine: hierarchies et terriioires. Table ronde iniernationale du CNRS (Talence, Le 8-9 decembre /988), Paris 1990 p. 115·2'1.
BOURLlER, P.P. 1864·1969, Recherches sur La monnaie romaine, 4 vols., Lyon, BRAZAO, A. 1963, Numismologos contemporiineos e a sua actividade cultural, Lisboa. CENTENO, R.M.S. 1975, Moedas romanas do Castro de Fides, Relat6rio clo Seminario de Arqueologia apresentado a FLUP, Porto (trabalho daetilografaclo incdito). CENTENO, R.M.S. 1976, Moedas hispano-romanas no Museu de Antropologia «Dr. Mendes Correa»
(Porto), (Trabalhos do Instituto de Antropologia «Dr. Mencles Correa» 32), Porto. CENTENO, R.M.S. 1977a, «As moedas», in C.A.F. de Almeida, Escavacoes no Monte Morinho, iJ: 19757976, Penafiel, p. 39-46. CENTENO, R.M.S. 1977b, «0 tesouro de denarii clo Alto clo Corgo (eoneelho de Valenca)», Conimbriga XVI p. 93-101.
CENTENO, R.M.S. 1978a, «Um tesouro de aurei do Norte de Portugal», Nummus 2" serie I p. 37·98 CENTENO, R.M.S. 1978b, «Quatro denarii cle Monte Mozinho (Penafiel)», Boletim do Ginasio Clube Vilacondcnse 3 p. 55·59.
CENTENO, R.M.S. 1981-1982, «A circulacao clos Divo Claudio na Peninsula Iberica: notas sobre urn tesouro do eoncelho cle Amarante», Ponugalia Nova serie lIIllI p. 121-29 CENTENO, R.M.S. 1982, «A coleccao nurnismatica cia Uniao de Bancos Portugueses», l" Exposiciio Naciona! de Numismatica, Casa do lnfante 26 de Junho a 4 de Julho, Porto, p. 101-104. CENTENO, R.M.S. 1983, «A dominacao rornana», Historic de Portugal, vol. I, dir. J.H. Saraiva, Lisboa, p. 149-211.
CENTENO, R.M.S. 1987, Circulaciio monetaria no noroeste de Hisptinia ale 192, (Ancxos Nummus n° 1), Porto.
CENTENO, R.M.S. 1990, «Urn eonjunto cle moedas rornanas cle Valinho (Bostelo, Amarante): tesouro ou deposito funerario?», Entrernuros. Revista Cultural de Amarante 1 p. 21-30. CENTENO, R.M.S.; SOUTO J.M.V. 1988. «Noucia de urna rnoeda helenistica do tesouro cle Torre (Santa Maria de Emercs, Valpacos)», Nummus 2" serie XI p. 91-93. CHAVES TRISTAN F. 1979-1981, «Las cecas hispano-romanas de Ebora, lulia Traducta y Colonia Romu
la», Nurnisma XXIX p. 9-91; XXXI p.33·7)' COl-lEN. H. ] 857, Description generate des monnaies de /a Republique Romaine communement appelees medailles consulaires. Paris-Londres.
COl-lEN, H. 1859-62, Description historique des monnaies [rappees SOLIS l'Empire Romain, 6 vols., Paris (2" ecl 8 vols., Paris 1880-92). ..
CORTEZ. F. RUSSELl. 1952, «0 tesouro monetario clo lugar do Poio (Paradcla cle Guiaes), Contributo numismatico para 0 cstudo da rornanizacao da regiao do Douro», NW111l1US ]-1 p. 6-37.
ECKI-IEL, J. 1792-98, DOC/J'ina nU./11morUI1l veterum, 8 vols Viena. FARIA. A.M, cle 1984·85, «As moedas do acarnparncnto romano cia Lomba do Canho (Arganil)», Num ..
mus
2' serie VI I/Vili p. 37-42.
FARIA, A,M. 1985, «Subsidios para urn invcnrario clos achados monetarios Bibliotecas, Arquivos e Museu» J (2) p. 679-89.
no
clistrito da Guarcla»,
74
RUI M.S. CENTENO
FARIA, A.M. 1986 «0 resouro monetario cia Menoira (Guarda)», Numismatica Xli 42-43 p. 18-23. FARIA, A.M. 1987a «Guerras e conflitos no vale clo Tejo na Antiguiclacle: 0 testernunho clos tesouros monetarios», Arqueologia no vale do Tejo, Lisboa p. 60-61. FARIA, A.M. 1987b, «Moeclas cle churnbo, cia epoca rornana, cunhaclas no actual ierritorio portugues», Nurnismatica XIV 47 p. 24-28.
FARIA, A.M. 1987-1988, «Ipses, uma ceca hispauo-rornana clo Sudoeste», Acla Numismatica 17-18 p. 101-104.
FARIA, A.M. 1989a «Sobre a moeda no Noroeste cia Hispania. Alguns cornentarios ao recente livro clo Doutor Rui Centeno», Arqueologia 20 p. 90-6.
FARIA, A.M. 1989b, «A numaria cle +Contnipo», Conimbriga XXVIII p. 71-79. FARIA, A.M. 1989c, «Sobre 3 clata cle lundacao cle Pax tulia, Conimbriga XXVTTI p. 101-109. FERNANDES, J.A. DE e. L986, Tesouro monet/irio romano da area urbana de Setubol, Lisboa (publicacao em
caclernos anexos a revista Numismtuica clescle 0 n" XII 40-4:1, JaneiroJunho 1986; ate ao momenta
apenas Iorarn cditados 5 caclernos num total de 50 paginasl) FERNANDES, M.B. LOPES 1857, Memoria das moedas correntes em Portugal, desde 0 tempo dos Roma nos
ale ao ano de 7856, Lisboa.
FEJ{REIRA, S. EO. DA VEIGA 1971-1972, «Nurnaria lusitana», Boleum Cultural da Junta Distritat de Lis boa serie I 1175178 p. 47-79. GOMES. R. EM. VARELA 1981-1983. «Novas mocdas hispanicas cle Balsa
e
Ossonoba», Nummus 2a
serie lVNNI p. 155-82.
HELENO, M. 1953, «0 tesouro cla Borralheira (Teixoso)», 0 Arqueologo Portugues 2" serie II p. 213-26. HIPOLITO, M. DE CASTRO 1959, Dos tesouros de moedas romanas em Portugal, em especial de alguns cia segunda me/a de do sec. III d. c., Coimbra (=Con.im.briga II-llI 1960-61 p. 1-166). Hu-oi.rro, M. DE CASTRO 1.91'1, «A necessidade de urn centro univcrsiiario cle estudos de numismatica», Aclas do 11 Congresso Nacional de Arqueologia (Coimbra,
7970), II. Coimbra. p. 559-70 (=Numi11us X
l 1973 p. 39-51).
HIPOUJ'O, M. DE CASTRO 1979, «Tesouro mouetario cia Quinta cia Madeira (Ferro, Covilha)», Nummus 2" serie II p. 65-71.
HIPOLITO, M. DE C\STRO 198'1-1983, «As mocdas gregas cia Serra clo Pilar (Vila Nova cle Gaia)» Num mus 2'
serie rV/VNI p. 81.-90 (= Arqueologia 8 1.983 p. 75-82).
HIPOUJ'O, M. DE CASTRO 1985-1986, «Achado rnonctario de Torre: mais LIm caso modelar de arqueolo gia nurnismatica ern Portugal», Moeda X p. 86-7, 123-25, 151-54; XI p. 36-8, 165-68. JENKINS, G.K.: HIPOLITO, M.e. 1990, A catalogue of the Calouste Gulbenkian Collection o[ greek coins. Part II: Greece to East, 2 vols., Lisboa.
LIRA, S. 1984-85. «Urn tesouro monetario romano clo Monte Mozinho. Nummus 2" serie VIINIIJ p. 59-75.
MACIEL, MJ.P. l. T.O,P. 1.987, «0 tesouro monetario romano cle Santa Maria de Emercs (Valpacos)», Da Pre-Historic it Historia. Homenagem a Octavia Veiga Ferreira, Lisboa p. 309-19, MARQUES, ,J.A.M.; AMARAL, L.M.e.G. 1986, «Moedas roman as de Sarna Maria cle Emeres (Valpacos)», Revista de Ciencias Historicas I p. '101-25.
MARTIN-BUENO, M.; VOLK, T.R.; CAMPO, M. '1984, «Base cle clatos para los hallazgos rnonetarios», Gace ta Numisnuuica 74-75 p. 31-9.
MAJnlNS, A.P. 1958, dose Leite de Vasconcellos e a Nurnismatica», Nummus V-l p. 3-9. MIONNET, T.E. 1807-37, Description des medailtes antiques grecques et romaincs, 15 vols., Paris. MOMMSEN, TI-l. 1860, Die Geschichtc des romischen Miinrwesens, Berlim (ecl. Irancesa pelo Duque de Blacas e A. de Witte, Histoire de la monnaie romaine, 4 vols., Paris 1865-75). MOHGANTl, B. 1737, Nummismalogia ou breve recopilacao de algumas medolhas dos empcradores roma nos de ouro, prata, e cobre, que estao no Museu de Lourenco Morganti, Lisboa. OLiVElRA, F., CAMlLO, F., LUNA, l. 1986-87, «Mais clois lotes de moedas clo tesouro de Torre (Santa Maria de Emeres, (Valpacos)», Nummus 2" serie IX/X p. 115-48.
PAyO, A. 1953, «Citania cle San fins, IIl- Breve notfcia de lim tesouro monetario», Broteria LVI p. 673-89. Pxco, A. 1955, «Tesouro moneiario cia Citania cle Sanfins», Annis cia Academia Portuguese cia Historia n serie 6 p. '189-275.
PARENTE, J. '1982, «Tesouro numismatico do Reguengo, Vila Pouca de Aguiar», Revista de Guimaraes XCII p. 231-315.
fNVESTfGA(:AO EM PORTUGAL
75
PARENTE, J. 1983, «Tesouro de denarios de Mosteiro», Revista de Guimariies XCIII p. 246-67. PEREIRA, M.I.S.1967, Moedas das termas de Conimbriga, Coimbra (trabalho policopiado inedito). PEREIRA, M.I.S. 1980, «Moedas hispano-rornanas do Gabinete de Nurnismatica cia Camara Municipal do Porto», Conimbriga XIX 1980 p. 129-45. PEREIRA. M.I.S. ; BOST, J.P. 1979, «Aspects de la circulation monetaire du 4e siecle au nord du Douro», Symposium Numismatico de Barcelona II, Barcelona p. 87-94. PHETRA, I. ; BOST, J-P.; HIENARD, J. 1974, Fouilles de Conimbriga, fII. Les monnaies, Paris. PERES D. 1942, Museu Nacional Soares dos Reis. Relaciio das moedas gregas-rornanas-biraruinos, bar baras e arabes, Porto. [RAMIRES, M.]1963, Colecciio numismatica Pinto de Magalhiies. Catalogo, vol. 1, Porto. RIBEIRO, M. 1973, a Arqueologo Portugues. indices dos volumes I-XXX (1885-1938), Tomo T, Lisboa. ROBINSON, E.S.G.; HIPOLITO, M.e. 1971, A catalogue of the Calouste Gulbenkian Collection of greek coins. Part I: Italy, Sicily, Carthage, 2 vols., Lisboa. SILVA, A.e.F. DA; CENTENO, R.M.S. 1980, «Escavacoes arqueol6gicas na Citania de San fins (Pacos de
Ferreira), 1977-1978», Portugalia Nova serie ] p. 57-78. SILVA, T.L.A.M.
DA
1970, Moedas romanas do Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto (trabalho
policopiado inediro). SOUTO, J.M.Y.; LEITE, J.M.F. 1986-1987, «Noticia de um tesouro de solidi aparecido em Beja», Nurnmus 2" s. lX/X P 111-14.
TAVARES, M.J.P. FERRO 1981, Subsidies para 0 estudo da Historic Monetaria do seculo XV (1448-1495), Lisboa (= Nurnrnus 2" serie lVNN] 1981-1983 p. 9-59).
TORRES, J. 1979, «Tesouro monetario do Castro de Alvarelhos. Estudo numismatico-seriacao cronolo gica e historica», Santo Tirso. Boletim Cultural Concelhio I 2-3 p. 3-250. VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1901, «Les monnaies de la Lusitanie Portugaise», a Archeologo Portugues VI p. 8J-89.
VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1905, «Signification religieuse, en Lusitanie, de quelques monnaies percees cI'un trou», a Archeologo Portugues X p. 169-75 (= Opusculos, V. Etnologia (Parte I), Lisboa 1938 p.
111-22). VASCONCELLOS, J. LEITE DE 1923, «Da Numismatica em Portugal», Arquivo da Universidade de Lisboa IX.
VIANA, A. 1955 «Denarii do Museu Regional de Beja», Arquivo de Be]a XII p. 140-63. VIEGAS, J.R.; PARREIRA, R. 1984, «Der Schatzfund von Santana da Car nota (Alenquer/Portugal)», Madrider Mitteilungen 2S p. 79-91.
YILLARONGA, L. 1979, Numismatica Antigua de Hispanio. lniciacion a su. estudio, Barcelona. VILLARONGA, L. 1980, «Trcsor de Idanha-a- Velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, ibe rics i dracmes d'Arse», Numisma XXX 165-167 p. 103-117. YOLK, T.R.; CAMPO, M.; TARRADELL-FONT, N. 1983, «Tesoros monetarios de Hispania Antigua: proyec to para un banco de datos e inventario», Numisma XXXIII p. 9-41.
Delle traduzioni ed edizioni italiane dei Dialogos di Don Antonio Agustin*
ADRIANO SA VIO
EDIZIONI E TRADUZIONI CONSULTATE
1) 1587 Dialogos de Medallas, inscriciones, y otras antiguedades. Ex bibliotheca Ant. Augustini Archiepiscopi Tarraconen., En Tarragona por Felipe Mey. 2) 1952 Dialoghi di Don Antonio Agostini Arcivescovo di Tarracona intorno alle medaglie inscrittioni et altre antichita tradotti di lingua spagnuola in italiana da Dionigi Ottaviano Sada e dal medesimo accresciuti con diverse annotazioni, e illustrati con disegni di molte Medaglie e d'altre figure, Roma Appresso Gugliemo Faciotto, 1592.
"
non
Ringrazio la prof. Ida Calabi Limentani per i preziosi consigli e suggerimenti che ovviamente
la coinvolgono in miei eventuali errori.
78
A. SAVIO
3) 1592 Discorsi del S. Don Antonio Agostini sopra Ie medaglie et altre anticaglie divisi in Xl dialoghi. Tradotti dalla lingua Spagnuola neU'Italiana con I'aggiunta di molti ritratti di belle
et
rare
Medaglie. All'Illmo et Rmo S.R. Card. Caetano
Cameriingo di S. Chiesa, in Roma, Presso Ascanio et Girolamo Donangeli 1592. 4) 1592? I discorsi del S. don Antonio Agostini sopra Ie
meclaglie et altre anticaglie, lingua spagnuola nell'italiana. Con la giunta cI'alcune annotazioni et molti ritratti di belle e rare medaglie. Si e messo in piu divisi in XI dialoghi tradotti dalla
l'originale spagnuolo per soddisfattione di molti, Venezia? 1592? 5) 1617 Antoni Augustini Archiepisc. Tarracon. Antiquitatum Romanarum Hispania rumque in Nummis Veterum Dialogi XI, Latine redditi ab Andrea Schotto Societ. Iesus: Cuius accessit Duodecimus De Prisca Religione, Diisque Gentium. Seorsim eclitae Nomismatum Icones a Iacobo Biaeo aeri graphice, Antverpiae, 1617.
6) 16,25 Dialoghi di D. Antonio Agostini arcivescovo di Tarracona Intorno alle Meda glie, Inscrittioni, et altre antichita, tradotti di lingua Spagnuola in Italiana cia Dio
nigi Ottaviano Sacla et di nuovo accresciuti con diverse annotazioni, e illustrati con disegni di moJte Medaglie e d'altre figure. All'IlIustrissimo e Reverenclissimo Sig. Card. Lodovico Lodovisio Vicecancelliere di S. Chiesa, Stampati cia Andrea Fei ad istanza di Pompilio Trotti e di Andrea Montano, l'anno del Giubileo 1625 in Roma.
7) 1650 Dialoghi di D. Antonio Agostini Arcivescovo di Tarracona sopra Ie medaglie iscrittioni, e altre antichita tradotti cia lingua spagnola in italiana da Dionigi Otta viano Sada e dal medesimo accresciuti con diverse annotazioni istoriche, e nova mente
illustrati con i
disegni di molte Meclaglie. In Roma, Appresso Filippo cle
Rossi, l'anno clel Giubileo 1650.
8) 1698 Medesimo titolo del precedente, presso MIchel'Angelo e Pier Vincenzo Rossi, Librari alia Salamandra, Roma 1698.
9) 1736 Dialoghi di D. Antonio Agostini, Arcivescovo di Tarragona sopra la meda glie, inscrizioni, ed altre antichita tradotti dalla Lingua spagnuola nell'italiana da Dionigi Ottaviano Sada e clal medesimo accresciuti con diverse annotazioni istori che, e nuovamente illustrati con molte medaglie, declicati all'Illustrissimo e Reve-
DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTiN
79
rendissimo Monsignor Carlo Maria Sacripante, della Santita di Nostro Signore, e sua
Rev. Camera Apostolica Tesoriere Generale, delle Galere, Torri,
Marittime Commissario
e
Fortezze
Generale, 0 Castellano di Castel S. Angelo, In Roma
1736 Da Girolamo Mainardi Stampatore Carnerale.
10) 1744 Augustini Archiepiscopi Tarraconensis Opera Omnia quae multa adhibita diligentia colligi potuerant, volumen octavum, guo Antiguitatum Rorna narum Hispaniarumgue in numrnis veteris dialogi Hispanice, et Latine ex inter pretatione Andreae Schotti Luccae, 1774 Typis Josephi Rocchii. Antonii
...
,
2. LA TRADUZIONE DI DIONIGI OTTA VIANO SADA I «Dialogos de medallas, inscriciones, y otras antiguidades» furono pubblicati a
Tarragona nel15871 da Felipe Mey. Non so quante copie del volumetto giunges
sero
in Italia, ma temo che
non
fossero molte. Esso manca, infatti, in molte fra le
piu antiche biblioteche italiane, compresa guella Vaticana, sita nella citra che pill di ogni altra dirnostro nei secoli di apprezzare la figura e l'opera dell'arcivescovo di Tarragona.' Una copia,' comungue, certamente giunse viano Sada disse di
avere
a
Rorna, quella che Dionigi Otta
ricevuto in dono dal «Signor Martino Bailo, segretario
gia dell'istesso Monsignore mio grande amico »4 e che costitui la base della sua traduzione intrapresa «a richiesta di alcuni rniei Signori,a' guali son tenuto non to a cornpi pur di sodistare, rna d'ubbiclire », II Sada aggiungeva di avere porta mento la traduzione in pochi giorni, facilitato dal fatto di essere «per origini Spagnuolo, pero di nascimiento Italiano», qualita senza clubbio validissime per il compito che si era prefisso. ...
...
...
l.ANDREA SCHOTT. nella Vi/a di
D.A.A., sostenne che la prima edizione spagnola sarcbbe staia
data alle stampc nel 1575, rna risulta obiettivarnerue difficile il crederlo. anche perche nellXl Dialogo
Agustin citava opere uscite negli anni '80. E' piu probabile si tratti di una banale errore: 1575 per 1585. Sullargomenro si veda DAVID CLE MENT, Biliotheque curieuse historique, Gottingen 1750, II, pp. 253 SS., nola 66. Ouanto alia stampa di Felipe Mey, che usc! posturna per la premura degli amici dell'arcivescovo, va ricordato che fu anticipata da una pubblicazionc curata dal medesirno Agustin. «il che gli fu molto agevole, havendo la Starnpa in casa per dar luce i suoi componimenti piu gravi. (Dionigi OrrAvlANo SADA, A vviso ai leuori, nell'cdizione del 1592. 2. 11 nurnero delle ristampe dell'opera di Agustin nella traduzionc del Sada e gi11 un indice suffi successo di cui I'opera dell'arcivescovo gcdeue in Rorna. Lo den uncia poi
ciente per commisurare il
Baldan
apertamente 10 «Starnpatore Mainardi» nella dedicatoria all'edizione del 1736. Anche Marco za, numismatico romano del 1600, «scoperto» da ANDREW BURNET!" (Marco Baldania's lnstruuione
...
in «Medals and Coins. From Bude 10 Mornmseu», Warburg London ]990, p. 78) lcneva in grande COI1-
siderazione I'opera di Agustin-Sada. 3.
Probabilmcnle almeno due, se la lraduzione dell' Anonimo venne redatta a Rorna.
4. SADA, Avviso, p. 3.
80
A. SAVIO
Sulla infedelta della traduzione del Sad a mi sofferrnero pili avanti. Ora osser viamo la struttura della trecento pagine, una
pubblicazione. II volume cornprendeva, oltre al testo in
parte introduttiva suddivisa fra la dedicatoria iniziale, la pre
fazione del traduttore, gli epigrammi Ie dediche di vari autori ed un elenco in due tavole con i «Norni degli autori citati nella presente opera».' A fine testo seguiva una rassegna compilata dal Sada medesirno «delle cose notabili che si contengono nei dialoghi di D.A.A », estesa in 30 pagine, la cui pili ...
come prima apperidice' il Sada aggiunse un discorso su una moneta di Costantino dovuto a Lelio Pasqualini da inserire «a carte 18 dei dialoghi.' Lelio Pasqualini, insieme a Fulvio Orsini, Giovan Vincenzo della Porta e il P. Alfonso Ciaccone, costituiva la schiera de «gli honoratissimi e dottissimi Signori» aile cui collezioni il tracluttore si era rivolto per supplire «al mancarnento della mia» al fine di «accrescere in gran numero le medaglie» nella pubblicazione." Ricordo infatti che i Dialogos originali comprenclevano solamente le illustrazioni riguarclanti i primi due capitoli. voce
consisteva in AAAF.F.
...
e
I'ultirna in Zecchieri;
»
...
La
traduzione, invece, era corredata da un rilevante apparato iconografico
(fra l'altro rispettoso delle poche tavole dell'originale), collocato luogo per luogo nella «dichiaratione.
e non
separato dal testa come in Agustin, fatto che costrinse
il Sada ad interpolare per inserire la presentazione delle monete nel linguaggio
dialogico; inoltre il clialogo quarto, quello dedicato ai «Rovesci degli edifici», era archi, acquedotti etc Un calibro, 0 meglio una serie di cerchi digradanti da K a A clenominata «Misura delle medaglie» (toto), cui illetto re avrebbe dovuto rifarsi per calcolare la «grandezza delle medaglie», chiudeva la prefazione del traduttore a pagina pressoche piena. Vedremo che questa elemen iJlustrato da incisioni di
...
to, pur modificato 0 spostato, rimarra una costante di tutte le edizioni successive. II Sada, che come si puo dedurre clalla prefazione, apparteneva alia tolta schiera
dei collezionisti rornani, dichiarava di avere aggiunto alcune [rasi all'originale ma di aver voluto che «quelle poche cose sieno fatte per differenziarle dalle altre, con lettere minori, soddisfazione di chi legge e anche per la mia particolare riverenza verso
la persona dell'autore»." Non dichiarava invece, ritenendola cosa di scarsa
S. Ad opera presumibilmcnte ciel Sada. lnfatti manca ncll'originale.
6. Non nc faceva menzicne, infatti, nellAvviso ai lettori. 7.
L'appcndice di Lelio Pasqualini. senza titolo preciso. consisteva in ciociici paginc numerate era csprcssa in forma ciialogica mutuando i personaggi dall' Agustin. Venne stampata, anziche cia Guglielmo Faciotto come per il resto dell'edizione, «in ROl11a presso gli Stampa solamcnte nel recto eci
tori camerali». 8. Desiderio quesio del Sada. che probabilmente non Iu cornplctamcnte appagato ciall'eciizione del 1592. Nell'Avviso, infatti, cgli ciichiarava: «io inlencio poi di voler risiamparc quando chc sia. i pre senti dialoghi con l'accrescimento cii molte altre antichita pertinenti alia 101'0 dichiaratione
...
»,
9. SADA. A \lviso, p. 4. Per una inrcgrazione interessante del Sacia cii monctazione greca, materia poco trattata daU'Agustfn, si veda LUIGI TONDO, La scoperta della monetarione rli Jaws negli studi nurnismatici, ill «Studi su Iasos eli Carla». Supplernento al «Bolleuino dArte- 31.-32. pp. 163 SS.
D1ALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN
81
irnportanza, il fatto di avere eliminato l'utilissima scansione per paragrafi compiu dall'autore all'interno dei dialoghi e contraddistinta da numeri romani. Insom
ta
ma:illettore dei dialoghi in versione italiana avrebbe conosciuto il verbo genuino di Agustin solo se: 1. Non avesse considerato l'appendice del Pasqualini; 2. Non
avesse
tenuto conto
delle interpolazioni del Sada necessarie per pre
sentare Ie incisioni di monete assenti nell' origin ale;
3. Non
avesse
assunto come di
Agustin Ie non poche osservazioni del Sada
scritte, e vero, in caratteri picceli. Ma anche ammesso che il lettore italiano ave sse tenuto fede
a
tutte
queste
precauzioni, non avrebbe potuto, se non confrontando I'originale, venire a conos cenza di alcuni tagli del Sada, argomento su cui ritornero. Comunque sia l'operazione del Sada ebbe fortuna, se e vero che gia ne11625, se non addirittura nel 1600, la sua traduzione venne ristampata aRoma. L'edizio ne del 1625, si deve avvertire, usciva dopoche il padre gesuita Andrea Schott, nel 1617, aveva pubblicato ad Anversa una traduzione latina dei Dia/ogos, destinati La seconda edi ad influire sulla composizione delle edizioni italiane del 1650 etc sostanza una molto in zione italiana consisteva in ristampa rispettosa della versio ne del Sada in undici dialoghi, ovviamente con diversa dedicatoria nel titolo, rna con Ie medesimi epigrammi al traduttore dell'edizione del 1592, l'avviso al lettori, i «Norni degli autori citati», l'appendice del Pasqualini etc Anche la posizione del calibro, uguale a quello del Sada, era rispettata in quinta pagina non numerata. Cost, e questa risulta pili importante, la scelta di caratteri piccoli per le osservazioni del traduttore; in definitiva si puo dire che l'operazione del 1625 non modificava, ne superava, ne per pregi ne per difetti, quella del 1592. Molte cose sarebbero invece mutate con la successiva edizione del ...
...
1650. Si e detto che nel 1617
era
stata
pubblicata I'interpretatio
in latino della
Schott, traduzione che non ho controllato nei particolari rna che, nel suo comples so, rni sembra essere consistita maggiormente in una versione dall'italiano in lati no con
qualche attenzione per il testo spagnolo." Ora questa traduzione, le cui
finalita Girolamo Mainardi ricordo nella dedicatoria dell'edizione italiana del
J O. Si
traua
solo di un sospeuo. Lo Schott infaui denunciava cli
conoscerc
benissimo il tesio
spagnolo, come a p. 13 quando cirava il morne di Erasrno. presente nell'originale (p. 32). rna trascurato dal Sada (p. 26).
no.
In alcunc occasioni pen) (come a p. 12) forniva limprcssione cli tradurre clircttamentc clall'italia Si veclano i titoli del Dialogo XI: in spagnolo (p. 443): «De las medallas y letrcros falsos. y de los
que han escrito de mcdallas y inscriciones»: in italiano il Sacla (p. 288), travisanclo: «Delle medaglie et inscrittioni er eli quelli che dell'une et dell'altre han no scrirto»: 10 Schott (p. 259): «De Falsis et Nurnmis et
lnscriptionibus: et harum rerum Scriptoribus».
82
A. SAVIO
1736, ovvero «afinche non vi fosse almeno in Europa, alcuna Nazione, che profit tare non
potesse con la lettura eli si degri'Opera», venne inserita elallo Schott in un
volume eli ampio respiro contenente prima elei clialoghi un lungo avviso «Candido
Lectori», una vita di Agustin tratta dalla «laudatio funerale», una bibliografia delle opere latine dell'arcivescovo, guidizi di vari autori etc
...
Seguivano gli undici dialoghi traclotti, cui 10 Schott aggiunse un dodicesimo, in cui gli interlocutori venivano modificati a favore di esponenti culturali del mondo delle Fiandre; il traduttore avvertiva, nell'introduzione, non solo di avere
apportato alcune integrazioni, ma anche di avere mantenuto Ie aggiunte del Sada che nel testa sarebbero state segnalate dalla chiave Additamentum Sadae 0 simila
re." Infine
un
«Index Rerum
Verborumque
...
»
diverso, al di la delle lingua, da
quello del Sada, un «Index auctorurn» citati nell'opera comprendenti quelli inseriti dallo Schott... Separate Ie tavole, non attinenti al testo."
L'operazione del gesuita, che clovette goclere di una certa fortuna a giudicare clalle ristampe, nonostante sovvertisse completamente I'originale, servi da modello per la eelizioni italiane successive. Nel
1650, anna clel Giubileo, in Rorna, usciva infatti una nuova eclizione, che
gia nella titolatura significava di volersi presentare come diversa. Si trattava di una quarta edizione, a detta di una nota che accompagna la copia presente nella Biblioteca Marciana di Venezia, il che dovrebbe prevedere probabilmente la fan tomatica edizione del 1600. Prima del testo, anziche I 'avviso ai lettori del Sada, che venne pretermesso, si
sei pagine numerate contenenti un epitaffio ineelito in memoria di Agustin e la bibliografia delle opere dell'arcivescovo tratte dall'edizione latina con un riferimento pure in latino ai Dialogi undecim. Seguivano alcuni «Iudicia et Elogia Doctorum» sulla scorta di quelli inseriti
trovavano
nell'edizione dello Schott, un indice delle abbreviazioni, l'indice dei dialoghi, dodi cesimo compreso, e, in posizione fondamentale, la «Vita» dell'arcivescovo redatta dallo Schott e ora tradotta in italiano.
Poi finalmente la versione del Sada in trecento pagine, ripresa molto fedel mente nelle parole, se si pensa che un errore dell'edizione del
Sada a p. 89, ovvero
la dicitura sula testatura SECONDO [elialogo,] anziche TERZO, veniva mantenu-
11. La rncdesima scelta [u adorrata nel 1774 dal Rocchi. cditorc lucchese dell' Opera Omnia di
D.A.A., quando non solo mise in due colonne sulla medesima pagina loriginale spagnolo e la traduzio nc
latina. rna anche: «ego hetruscarn Sadae interpretationem cum
hispanis Dialogis diligenter contuli.
eaquc omnia, quae ab illo addita fuissc animadvcrti, paginis, quibus oportebat, subjeci; tum pauca qua edam, quae Schottus etiam addiderat. eodcrn subjeci modo» (dalla Praefatio. VIII. p. VI). di
12. Lo Schott, nell'introduzione, avvertiva i lettori di non avere reperito ne Ie Imagines originali Agustin in rame che avevano cambiato propietario. nc quelle del Sada in legno. Quindi aggiunse
come
tavole, del tuuo avulse dal contesto. Ii Nomismata l mpcrotoruin Romanorum aurea, argentea,
aenea.
A Julio Caesare usque ad v olentiniannm Aug.
sa CII/11
ill dice copioso, Antverpiae 1617.
Opera l acobi Biaei Antverpiani aeri graphice inci
DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN
83
to; rna con una differenza molto importante: in alcune occasioni i caratteri piccoli, che nelle intenrioni di Sada avrebbero contraddistinto le sue aggiunte, venivano eli
minati e sostituiti da caratteri normali. Al tennine dei dodici come
rati
dialoghi, l'ultimo dei quali correttamente segnalato
di autore diverse, un nuovo elenco di scrittori citati e una rassegna di lette
«qui de Nurnismatis Scripserint, et icones exhibuerint ex Antonii Augustin
Dialogo Undicesimo »che comprendeva anche i numismatici citati dal Sada e dallo Un'avvertenza a proposito delle edizioni italiane precedenti etc... dell'opera di Agustin ci interessa in modo particolare perche riferisce di due tra duzioni italiane, la prima di Venezia nel 1592, la seconda di Roma «interprete Schott
Octaviano Sada», la prima corredata da tavole in rame, la seconda da tavole in
legno. E' la prima volta, credo, che veniva fatto un accenno ad una seconda tradu zione italian a dell'opera di Agustin. Seguivano altri elenchi, come quello degli autori per nazionalita, rna veniva eliminata l'appendice di Lelio Pasqualini. Del Sada erano mantenute la tavola il calibro, ripreso direttarnente rna trasportato dall'ini «delle cose pili notabili» e ...
zio del volume alia fine.
Dunque a questa punto il lettore italiano veniva allontanato vieppiu dalla cognizione dell'originale, in quanta in alcune occasioni, e fra le pili importanti, era caduta la differenziazione fra caratteri normali e caratteri piccoli. Insomma: un let tore italiano, ad esempio, avrebbe potuto pensato che l'undicesimo dialogo, quello fondamentale dell'opera dell'arcivescovo di Tarragona, in cui veniva compilata una bibliografia scelta delle opere di Numismatica del 1500, [osse completamente opera di Agustin, senra potere minimamente tenere conto delle inierpolazioni (a questa punto) del Sada, cioe non avrebbe potuto avvalersi dell'acume critico di Agustin. 13
E non mi pare poco.
Il 1698 e la citta di Roma videro l'uscita di un' ulteriore ristampa del Sada secondo le
regole dell'edizione del 1650. La «Vita di Monsignore don Antonio
13. A proposito del Dialogo Xl conviene ricordare che Agustin (p. 466) aveva citato Goltzio solo II traduttore, per «tres libros grandes de medallas», i quali in Sada (p. 289) erano diventati cinque. infatti, aveva inserito un'opera su Augusto, i «ritratti- e il «Thesaurus Rei Antiquariae». Quanto ad
Occo, definito da Sada «l'ultimo libro cia me veduto», era stato passato sotto silenzio clall'arcivescovo. Lo Schott
poi nell'edizione latina stravolse compIetamente il senso del dialogo introclucenclo
anche autori e notizie della sua epoca; interessante la sua aggiunta all' Agustin, il quale, a proposito di «Pyrrho Ligori napolitano» (p. 131), aveva seritto: «conoeiclo myo gran antiquario y pintor, el qual sin saber Latin ha escrito mas de quaranta libros cle medallas y edificios
...
»,
Il testo del gesuita (p. 51) inve
reciiava: «P.L.N., amicus lsi veda Sacla (p. 117): «amico mio»] dum viveret, meus, Antiquarius insig nis et pictor, qui quamvis Latinae linguae ruclis esset, quaclraginta fere libros Antiquitatum cle Nom is
ee
reliquerat, utinam heredes evulgassent». Sull'aceusa di Agustin al (Anonirno, p. 66) si vecla GINETTE VAGENHEIM, Les inscriptions ligoriennes, in «ltalia rnedioevale e umanistica», XXX, 1987, pp. 199 55. Per una disamina degli autori eitati da Agustin nel Dialogo Xl: DAVID H. DARST, La bibliografia numismatica de D. Antonio Agustin, in matis
et
Aeclifieiis
quos
«conoseente» Pirro Ligorio
•
«Numisma- 1985-1986, pp. 73 ss.
84
A. SAVIO
Agostini, arcivescovo di Tarragona,
cavata
dall'Oratione Funerale del Padre
Andrea Scotti di Anversa della Compagnia di Gesu», in dieci pagine, costituiva la
parte pili significativa dell'antetesto. La ristampa, ovviamente, non contemplava alcuna differenza fra caratteri.
Si doveva pero arrivare fino al 1736 per avere l'ultima pubblicazione della serie. Lo
«Stampatore Carnerale» Girolamo Mainardi, nella dedica al Cardinal Sacripante, notava che i dialoghi «primieramente scritti dal suo Autore in Lingua Spagnuola, indi resi italiani, [furono1 due volte pubblicati con Ie Stampe «il che ...
lascia pensare che Mainardi conoscesse sola mente Ie edizioni del 1650 e del 1698
...
cui l'opera si rifaceva completamente. Lo stampatore nell'avvertenza si mostrava fiero del fatto di avere ristampato I'opera, ormai rara, operazione che non era rius cita ad alcuno in
quanta non si riuscivano a reperire i rami e Ie impronte delle
monete.
3. LA TRADUZIONE DELL'ANONIMO
Un'altra copia dell'originale dei Dialogos sicuramente pervenne a Rorna, oltre a quella donata al Sada, altrimenti non si vede come avrebbe potu to lavorare I' Anonimo che nel rnedesimo 1592 diede alle
stampe
una
diversa traduzione
dell'opera. La seconda traduzione non venne pili ristarnpata nell'Urbe, nonostante il testo risultasse molto pili fedele nei confronti dell'originale (0 forse proprio a causa della sua maggior fedelta) e non dovette godere di una grande diffusione neppure nel resto d'Italia." E'vero che una ristarnpa, sotto Ie mentite spoglie di una nuova edizione, venne data alia luce probabilrnente a Venezia in un anna da stabilire, rna rimane cornunque l'impressione che si sia trattato di un'operazione
destinata a pochi. Si e visto che l'edizione roman a del 165015 la citava anche se con qualche stra nezza, in quanta la considerava come traduzione come
precedente a quella del Sada e
apparsa primieramente a Venezia; dal che si potrebbe evincere una divers a
cronologia rispetto a quella evidenziata, ovvero la traduzione potrebbe essere
14.
CLEMENT, citando P. Niceron, sosteneva che la traduzione dell' Anonimo era gia molto rara in
Italia nel 1592 (p. 255, nota 67). 15. Si noti che l'edizione «veneziana» riportava nel titolo: Si e messo in piu l'originale spagnuolo per soddisftutione di molti, Ma la copia da me consultata alia Biblioteca Marciana di Venezia non com
prende alcun testo in spagnolo. Del resto la medesima osservazione era gia stata Iatta nel Catalogo della libreria Capponi, Roma 1747, p. 5 e dal CLEMENT, p. 255, nota 6. Anche dal BRUNET, Manuel du libraire et de l'amateur de livres, Paris, 1860, I, col. 567 A
onor
del vera si deve aggiungere che il medesimo BRUNET (Ioc.
dell'Anonimo a Firenze ne11803. Ma non ho travato notizie.
cil) presumeva una ristampa
DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN
stata approntata a
85
Venezia" negli anni 1587-1592 e solo in un secondo momenta
ripresa aRoma ne11592. La notevole differenza nellessico e nella grafia dei voca boli che si riscontra nei due lavori, in realta, potrebbe far propendere per questa
ipotesi. Comunque sia la versione dell' Anonimo non era conosciuta dallo Schott; sicuramente non consultata da Eckhel" e ignota al Babelon;" risulta che fosse nota prevalentemente ai catalogatori di librerie" e ai compilatori di manuali per biblio fili." Dei nostri contemporanei non mi consta che qualcuno I'abbia mai scorsa in modo scientifico con I'eccezione forse del Tond021 che l'ha citata in un suo articolo su
alcune epistole scritte dall'arcivescovo di Tarragona.
Quanto alla possibilita che Sada la conoscesse prima di intraprendere il suo
lavoro, deve esser senza dubbio esclusa nel caso la prima edizione fosse quella roman a,
in quanta i due avrebbero lavorato in contemporanea, se non in conftitto.
Si penso solo che la traduzione del Sada venne licenziata in data 13 marzo a la seconda in data 1 maggio. Nel caso in cui la prima edizione dell' Anonimo fosse
quella cosiddetta di
Venezia, sarebbero sussistiti i tempi tecnici per i quali Sada avrebbe potuto conos ceria, magari biasimarla e
pensare di cimentarsi.
Ma, suggerisce, il Clement,
«Sada .il ne dit pas un mot de celle-ci: ce qu'il n'auroit pas manque de faire, s'il ..
avoit connue e s'il avoit simplement Ie dessein de mieux faire»." L'edizione dell' Anonimo, veneziano 0 romano che fosse, conteneva duecen totrentanove pagine di testa tradotto assai fedelmente dall'originale, di cui veniva no
rispettate le scansioni in paragrafi eliminate dal Sada. I dialoghi, 0 meglio i discorsi, erano anticipati da una ricca serie di tavole,
incise, come si e detto, in rame: Ie prime sette tavole risultavano attinenti agli argomenti del primo dialogo e miglioravano pur rimanendo fedeli, quelle spagno Ie. La settima comprendeva dei «caratteri nelli circoli [che] mostrano la grandezza
16. A conferma di tale ipotesi va detto che la scheda della Biblioteca Marciana di Venezia, a pro
posito dell'Anonirno, dichiara senza dubbi: Venezia 1592. Secondo il BANDURJ, Bibliotheca numaria, sive auctorum, qui de re numaria scripserunt, Hamburg
1719, p. 13: «Prima editio hunc titulum praefert: I discorsi romana.
...
in Vinegia».
Ma egli non conosceva l'edizione
CLEMENT (p. 254) riportava la tradizione secondo la quale vi sarebbe stata una versione italia
ne11579, rna ponendo I'originale spagnolo ne11575. 17. II quale non avrebbe altrimenti scritto «etsi facile hodie praeclaro opere A.A carearnus, quia pleraque posteri antiquarii scriptis suis inseruere scriptis suis inseruere (PROLEGOMENA, p. 154), rna avrebbe apprezzato la politezza dell' Anonimo. na
...
18. E. BABELON (Traite des Monnaies Grecques et Romaines, Paris 1901, I, I, col. 110, nota 3) cita va solo
la traduzione del Sada.
19. CAPPONJ, loc. cit.: CLEMENT, loc. cit. 20. BRUNET, loe. cit. Per altri riferimenti si verda c.E. Dekesel, Bibliothecae Universitatis Gan danensis Numismatica Selecta (1514-1599), Gand, 1992, p. 43. 21. TONDO, Doll'epistolario di Antonio Agostini, in «Studi Breglia», p. 227. 22. CLEMENT, loc. cit.
86
A. SAVIO
delle Medaglie» degradanti da f-1 ad A, completamente diversi dalla «rnisura delle
medaglie» deL Sada. Alla fine dei Discorsi spiccava
«Tavola ne
'
discorsi delle
medaglie, et anticaglie deL S. Don Antonio Agostino, fatta da Venanzio Mazzuttilli», personag gio sconosciuto. La tavoLa analitica non aveva riscontri con Ie molteplici della serie Sada-Schott-Mainardi, e, in quattordici pagine dichiarava argomenti da A et Q a una
Vuolfang Lazio. 4. ALCUNI CONFRONT! FRA L'ORIGINALE SPAGNOLO E LE DUE
TRADUZIONI ITALIAN£.
(CON RIFERIMENTIANCHE ALLA
VERSIONE LATINA) DJALOGO JJ
Agustin pp. 29. «Roverso es palabra Italiana y quiere dezir reyes 0 afforro; viene de revers us paLabra Latina, porque se revuelve la medalla y se muestra primero la cara y des pues las espaldas 0 el enues. En Latin mas elegantemente se dira Aversus Num mus, como quando dixo Ciceron: adversus, et aversus impudicus: Lo qual no se puede dezir en otra lengua tan elegantemente» Sada p. 22 «Rovescio e parola italiana, che significa, che la medaglia si rivolta, e si vede
prima la faccia, e poi il rovescio. In Latino si direbbe: A versus Numrnus» [Non tra duce da como a tan elegantemente] Anonimo p. 15 «Rovescio e parola italiana, che vuol dire reves, 0, afforro che viene da reve
parola latina, perche si rivolta La medaglia e si mostra prima la testa, di poi Ie spalle, 0 parte posteriore, in latino pili elegantemente si dira aversus nummus, sus
quando disse Cicerone, adversus, aversus impudicus, il che non si puo dire in altra lingua piu elegantemente». Schott p. 12 «Pars
Aversa, quam Roversam Itali hodie vocant,
a
vertendo dicta,
quod
facies primo atque effigies exhibeatur: dein pars altera fuit. Latini melius A versus Nummus appellant. [Non traduce da como a tan elegantemente].
DIALOGO II
Agustin p. 32 «Aldo Manucio 0 Erasmo 0 Enea Vico quica tuvieron alguna tal medalla de
Augusto, 10 que no ha venido a my noticia».
Sadap.26 «Aldo Manuzio 0 Enea Vico, 0 altri hebbero per avventura di cotali medaglie d' Augusto che non son venute a mia notitia»
DIALOGOS DI DON ANTONIO AGUSTIN
fa tutta alia
87
rVofir41Jti/ita, @'-ricrea!ior;�, rt) leggendo ei rileggmdlJ it
libro viuet» lieti.
,
.
,:�J j ':
'_J
�
� .•
'}
88
A. SA VIO
Anonimo pp. 16 s. «Aldo Manuzio, Erasmo, 0 Enea Vico forse hebbero una di questa medaglie d' Augusto; ma tal cos a non l'ho saputa io»
Schott p. 13 «Aldus Manutius, Erasmus Roter aut Aenea Vicus Parmensis aliive fortasse tales Augusti nacti sunt nU1ll11l0S, mihi videre nondurn contigit»
DIALOCO III
Agustin p. 113 «En la figura de Belveder hai muchas cosas de que hablar. porque 10 primero para mostrar la creciente que haze este rio tantos codos en unos nifios
Pigmeos de un coda cada uno
...
alto, hizo el maestro
»
Sada, p. 105 «Della figura di Belvedere sarebbono molte altre cose da dire; e in particola re, che per dimostrare la
crescenza
che fa questa fiume di tanti cubiti in alto, il
maestro Ieee certi fanciullini nani di un cubito I'uno ce
...
»
[Anche Schot (p. 44) tradu
solo «puerulos- 1
Anonimo p. 57 «per rnostrare la crescenza, che fa
questa fiume tanti cubiti in alto, it mastro
fece certi fanciullini Pigmei, ciascuno alto un cubito, che montana addosso alia sta tua del fiurne»
..
»
Lo scopo eli queso confronto limitatissimo a tre soli passi vuole dimostrare non tanto che la traduzione dell'Anonimo e piu fedele di queUa del Sada," cosi di quella in latino, ma che Sad a
taglia, cost come in parte 10 Schott, cia che nome di un qualche personaggio malvisto a Roma a riferimenti considerati poco rispettosi 0 troppo esotici. Insornma la tradu come
ritiene in
modo sconveniente: dal
zione del Sacla si sforzo di adattarsi alla rnentalita clella Roma controriformistica. Se questa ipotesi ha fortuna della traduzione
qualche fondarnento, non dovra meravigliare la scarsa dell'Anonimo, prima 0 seconcla che fosse, in quanto il
traduttore si astenne clall'intervenire sui testa lascianclo alcuni
passi che sarebbe piu idoneo eliminare per renclere I'opera graclita all'ambiente romano. Non meravigliera neppure che questa tracluzione, e non quella del Sada, venga ripresa a Venezia, citta in cui vigeva una maggiore tolleranza nei confronti di quanta veni stato
va
stampato; 0 acldirittura che questa tracluzione fosse reclatta a Venezia e poi ris
tampata aRoma senza avere successo.
23. Un altro escrnpio interessante nel Dialogo XI: Agustin (p. 451): «yen uempo de Papa Leon y de Clemente
imprimieron un libro que ereo que rue el primero que se ha impresso de medallas: alii ponen allcndc de las de los Ernpcradores. en las quales hai algunas crradas ». Sada (p. 292) traduceva erradas con [alse travisando: I' Anonimo (p. 230) corrcttamerue con enate: 10 Schott (p. J 61) si lauciava: ...
«
...
quarull1 nihil quidquarn veri unquam reperias».
N otas sobre un plomo Iberico de procedencia desconocida EN HOMENAJE ALADMIRADO PROFESOR DR. LEANDRO VILLARONGA
D. FLETCHER VALLS L. SILCO CA VCHE
Hace ahara diez afios llegaron a manos de uno de nosotros fotograffas de un
pequefio plomo iberica de ignorada procedencia. Como se nos informaba, al pro abstuvimos pia tiempo, que tambien habian sido remitidas a otros estudiosos, nos de hacer usa de las mismas quedando a la espera de que alguien, can mas oportu nidad que 110S0troS,
pudiera conocer directamente el plomo y diera noticia del
mismo, aportando los elementos de juicio de los que, par nuestra parte, no dispo niamos.
Pero habiendo transcurrido este largo periodo sin que apareciera su menci6n ni en monografias ni en los mas recientes Lexicos de voces ibericas,' nos decidimos a
redactar estas lineas mas can el prop6sito de darla
a conocer
que de llevar a
L. J. SILES. Lexico de inscripciones ibericas. Madrid, 1985. 1. UNTERMANN. Monumenta Lingnarum Hispanicarum. Band III. Die lberischen lnschriften ({US Spanien. Wiesbaden, 1990. J. VELAZA. Lexico de inscripcioncs ibericas (1976-1989). Barcelona, 1991.
90
D. FLETCHER VALLS
-
L SILGO GAUCHE
cabo un estudio definitive, 10 que presenta no pocas dificultades,
pues aun siendo buenas Las fotograffas de que disponemos, es necesario un examen directo del ori
ginal para identificar algunos signos que, a causa de las rugosidades de Ja superfi cie del pLomo, no nos ha sido posible descifrar.
Son, por tanto, estas lineas la presentaci6n de un nuevo texto iberico, cuyo
origen no nos ha sido posible averiguar. Confiamos que alguno de los especialistas que tarnbien recibieron estas fotograffas tenga a su disposici6n el original y pueda darnos una lectura correcta. EI plomito en cuesti6n, de forma
rectangular, mide unos 80 por 67 mm. En la leyendose La primera con Iacili
fotograffa pueden contarse cinco Ifneas de texto,
dad y con grandes dudas las cuatro restantes, acrecentandose la dificultad
porque
parecen aflorar algunos signos procedentes de un texto anterior.
Nuestra Lectura, total mente provisional y a Ja espera del estudio que algun dta
pueda hacerse del original, es: LInea 1".
-
LInea 2°.
-
LInea 3".
-
LInea 4°. LInea 5°
-
-
BE-L-O-R-TI-N BE-S-O-S-OU-R I-N-KI-S-U KE-TEIIITE KIL- R
Seguidamente y sin agotar referencias, dadas Las vacilaciones de nuestra lee tura, serialarnos algunos paralelos con otros textos.
PLOMO IBERICO
91
BELORTIN Parece nombre personal; esta compuesto por dos elementos: BEL y ORTIN. Para el primero tenemos grafitos de Azaila y llega a documentarse en documentos Garda BEL, Johan BEL, etc., y en el medievales vascos en Navarra
(ano 1330):
actual apellido BEL, aunque en este caso tal vez no tenga el mismo origen. contamos con ORDENNAS, de la Turma Salluita Para el
segundo elemento, tambien en escritos ibericos: na, que pudiera ser el equivalente fonetico en latin, y NERSEORTINTCA ASORTIN (Mal Paso), (Plomo Villaronga 1),2 OLOSORTIN (moneda), ORTIN (Alloza), ORTINE (Pico de los Ajos), ORTINSETCICA (Sta. Perpetua de la Moguda), ORTINTEWBARSAR (Castelillo de Alloza),
ASORTIN (Canet 10 Roig), etc. Alfonso Irigoyen, en con
su
tesis doctoral (inedita) compara est a palabra iberica
los nombres medievales vascos Ordinisio (s. XI, Huesca); lohan Ordina (1330,
Navarra); Pero Ordinso (1350, Navarra); en toponimia Urdyain (1366, Burunda); con doble diminutivo Churdincho (s. XIV, Navarra); en toponimia Churdinaga (Bilbao), Churdiiiena (Araoz, Onate). Existen hoy, tcdavia, los apellidos Ordeiia Ordeha (Arteta, Galdaca na, Ordinitana; los top6nimos Ordenana (Galdacano),
no), a los que podrfamos afiadir los Ordinas, Ordiner, Ortin, Ordihana, tan fre se traduciria por el vasco por tierras valencianas. Para el citado autor, «Urdin=azul», aunque tal vez fuera preferible «Urdeecerdo» (como en latin «Por
cuentes
cius») que en derivados es Urdan. BES
Se lee claramente al comienzo de la segunda linea. Es elemento relativamente frecuente
en
nombres
personales, bien como primer miembro: BESUMINCUE
GIAR (Liria XVIII), con su variante BASUMI (Liria IX), pero es mas habitual al final: ARGIBES (Liria XXV), BASIBES
(Serreta VI), BIURTIBES (Ullastret).
IN
Al cornienzo de la tercera linea. Es corriente en final de palabra: ORDIN,
AIUNIN, etc, Independiente se encuentra en grafitos de Azaila, Ullastret y Ense rune.
Si fuera posible leer INKI (en el doblez del plomo parece existir otra letra)
podria relacionar con UNGI que aparece en ASARUNGI (Pico de los Ajos D). se
I
2. J. UNTERMANN. «Nuevos textos ibericos sobre plorno». Aero Numisnuitica 75. Barcelona, 1985,
pags. 33-46.
92
D. FLETCHER VALLS
-
L. SILGO GAUCHE
CETE Se lee con claridad al comienzo de la cuarta linea. Podrfarnos relacionarlo
con
CATETALSCO, con cambio de vocal en la primera silaba (Sagunto 2). La alter nancia 1 a 1 -I e 1 es frecuente, sefialandose,
por ejemplo, en el BIDAN/BIDEN de
EI Solaig. EI resto del
plomo es de dudosa lectura, por 10 que no juzgamos necesario
intentar hallar nuestras
de
paralelos, ya que el examen directo del plomo podrfa modificar lecciones. Unicarnente mencionaremos que de leerse KER el comienzo
la cuarta ifnea, tendrfa
su correspondencia con IKORISKER (Enguera), ILDIRTIKER (Pech Maho), BAKONTEKER (Palamos), BILOSTEKER (ViJla res VI), etc.
El «aspecto» del plomo podrfa sugerir que nos encontramos ante un docu relacion de nombres personales y cifras, que indican deudas 0 comercial, pagos, documento bastante cornun entre los plomos ibericos, nada men to
pero puede exfguo de los resultados obtenidos. Finalizamos est a sucinta informacion en honor al Profesor VILLARONGA, haciendo votos por una lectura total y correcta de este plomito por parte de quien tenga la posibilidad de acceder a su conocimiento directo. concretarse con certeza en este caso, dado 10
Intercanvi epistolar en un pl am iberic?' JORGEN UNTERMANN
1.
Fa poc
em varen
donar a coneixer la fotografia i el calc d'un
nou
plom
amb inscripci6 iberica, probablement trobat ocasionalment. No se m'ha comunicat ni el lloc de la troballa ni les circumstancies ni ellloc on ara es conserva.' La fotografia es molt nitida pen) extremadament fluixa de con trastos
de manera que no pot esser reprodurda. M'he de cenyir a donal'
dos dibuixos. Un d'ells
(fig. 1) es la copia exacta del calc que em varen
donar i l'altre (fig. 2) correspon a allo que em sembla visible a la fotogra
que disposo. Aparentment nomes una cara de la lamina conte escriptura: l'informador desconegut no diu res sobre el que hagi pogut fia de
veure 0 no a l'altra cara
2.
de la lamina.
La copia te aproximadament la mida real: 19 centimetres de llarg i entre 3
d'ample. El contorn, amb els extrems arrodonits recorda la forma d'altres ploms escrits ja coneguts; el de El Solaig (F. 7.1)
i quatre centimetres
abreujaclament: Hom. TovareJ. Untermann. Tubingensis. Studia in honorem Antonii Tovar. Tubingen :1984,377-388; Col. Vitoriae J. Untermann, La grarnatica de los plornos ibericos, Studia Palacohispani Veleia 2-3, ca. Aetas del IV Coloquio sobre lcnguas y cU/W/'{IS paleohisponicas. Vitoria-Gasteiz 1985. J. Untermann. Repertorio antroponfmico ibcrico. A PL. 17 (1987) 289-318; 1987, 35-36; APL. 17 Monumenta Linguarum Hispanicarum. I-lsg. von J. Untermann. Band TTL Wiesbaden 1990. MLH III Agraeixo a la meva alumna Luisa Garcia Garcia cI'haver revisat la versio castellana d'aquest article, de la qual n'ha fet la versio catalana el Sr. Crusafont i Sabater al qual Iaig extensiu el rneu agrauncnt. 2. Recenrrnent varen apareixer dos plorns al jaciment iberic EI Castellet de Banyoles (Tivissa): v. J. Benages i Olive, Butlleti de la R.S. Arqu. Tnrraconense V, 12 (1990) 41; no em sernbla impossible que el nostre plom procedeixi d'aquesta mateixa regio. 1.
A mes de les sigles habituals de revistes es citcn
Del' iberische Buchstabe Y. En: Navicula
=
=
=
94
o
1. UNTERMANN
el de Lliria (F. 13.2). La fotografia fa veure que havia estat plegat cine vegades.
Malgrat que el metall es perfectament conservat hi ha dues profundes esquerdes al llarg d'un dels plecs longitudinals. Em sembi a gairebe segur que siguin poste riors a la incisi6 del text i es deuen ala poca cura de la persona
plom, pen')
no
que va desplegar el
puc dilucidar si es tracta d'una persona de l'antiguitat 0 del desco
bridor de la peca als nostres dies. 3.
Crida particularrnent l'atenci6 el fet que hi hagi dos textos escrits per dues mans diferents i que, pel seu contingut, fan referencia l'un a l'altre.
Evidentment, un dels textos, A, es una lletra dirigida per una per sona
(a) a una altra (b) i l'altre text, B, es la resposta del destina (a). Correspon perfectament al mal costum
tari (b) al remitent d'avui
d'aprofitar I'espai lliure d'una carta que un rep per a escriure-hi la res posta i tornar-la al seu autor. Per a que sigui mes tacil distingir els dos textos els he separat a les figs. 3 i 4. 4.
Les lletres d' A s6n molt menys visibles que les de B. Sembla que aquesta diferencia no es deguda a un esborrament intencionat (els traces d' A s6n febles pen') nitids) sin6 al fet que la persona (a) feia menys Iorca en gra var
(b). Per altra banda, el ductus de A es mes
els signes que la persona
compacte i la mida de les lIetres un xic mes redurda si ho comparem amb B. Finalment, observem unes desigualtats ben paleses pel que fa a la forma de les lletres, en particular de les: t, .1:, te, ka, i ki (fig. 5). Cal assen
yalar tarnbe que trobem la lletra iberica que sol transcriure's per rn, pen') hi manca la 111, (i grega 0 les seves variants ).3
Malgrat que cap de les formes admet una atribuci6 indubtable a una zona determinada, la majoria troben les seves corresporidencies mes properes en les inscripcions del segle III a.c. de la costa catalana i en els textos pin tats sobre cerarnica de LUria. Donat que
no
sembla
rnassa
versemblant
que el nostre plom comparteixi amb els vasos de L1fria la rnoda arcaitzant dels seus artistes, ens apareix com a mes plausible la hipotesi d'un lloc de 5.
procedencia en la franja costanera entre el delta de l'Ebre i el Pirineu. Anem tot seguit a donar la transcripcio' i a fer algunes observacions sobre I'estructura del text. A
salaiarkistenai
ari"'etesui.lakuiltum.ka."'sain.[ ]ta//taie* salaiarkiste.ikar.arikalv=aia] ]*.salai***
3. AI Nordest iberic, III apareix en documents mes antics i acaba essent substituida per In (segle II i I aproximadament): MLH Ill, J 137 sg Hom. Tovar 381.
fase «classica4.
Segons les convencions cle MLH: [1
=
la
lIetra no iclentificable per fragrncntacio del metall;" fotografia); subrattlat lIetres 0 interpun
malmeses superficials (en aqucst cas iarnbe per clefcctes cle la
cions diFicilment recognoscibles.
a
..
=
=
N
-/
...
1.1..
.,6.\/ ..
-E "
o
-6 '-z-
96
1. UNTERMANN
5.1 EI text A s'inicia arnb l'encapcalament salaiarkistenai: la pen ultima lletra es una a molt clara sobreposada a una i, anticipada erroniament, que el gravador repeteix al final a mida mes gran. Coincideix de forma molt sorprenent amb la formula escrita travessant les primeres lletres de Ia cara A. del gran plom de la Serreta
(G.1.1.)" sakaiiskei
arnai, compost del nom personal Sakarisker/ un sufix -ar' i la «parti cula
possessiva»
-nai
(Vid. mes avail 16.1). Tot recolzant-nos en
pel que fa a l'estructura com en la posici6 particular d'ambd6s sintagments, podem suposar que salaiarkis sigui un antroponim i te un sufix d'un valor semblant a -ar (Vid. mes avaIl 6.1). Cornenca, doncs, la carta per esmentar el remitent, la qual cosa recorda d'alguna manera les formes epistolars llatines amb la seva aquesta coincidencia,
tant
f6rmula inicial Cicero Attica suo a Tullius Tironi suo. En continuar, el que escriu deixa lliure l'espai de la dreta de l'encapcalament i fa passar el que vol transmetre a la lfnia seguent. B
salaiarkiste.berkebes.ari kaler.eianir.afikaler.tesur.tikirsur.akiarko. torsinkere
5.2 En canvi, qui respon tan sols s'anomena a si mateix arnb la signatura
torsinkere, que subscriu a sota de la darrera linia. AI principi dona el del remitent cle A amb el sufix -te,
pero, naturalment, sense la particula -nai. Com veurern resulta ben clar que va procurar cle servir se cle I'espai lliure: despres d 'haver escrit sis lletres, es va adonar que anava a entrar en conflicte amb el final de la primera linia clel text A, nom
va
rectificar cap avall i continua fins arribar davant de la darrera lletra
de l'encapcalarnent clel text A. Tot comencant una altra linia al marge
esquerre del plom va acabar abans d'arribar a l'extrem clret.
Sernbla, doncs, que ens trobern davant d'un afer entre dues persones, salaiarkis i torsinkere, que es resol mitjancant I'intercanvi de dues car tes, cadascuna de vuit 0 nou paraules. 6.
En lloc d'intentar
una
sfntesi del
contingut d'aquests textos, cosa que
sernbla prematura, farern un cornentari sobre les paraules mes importants. 6.1. Text A:
salaiarkis, com hem vist, (5.1) deu esser un nom de persona, pero tan sols el segon element, arkis, pertany al repertori clels elements
5. Aprofiio, aquf tam be. l'oportunitat de fer notar que a MLH 111,2566. en el calc d'aqucsra ins cripci6 s'hi va introduir un error imperdonable: l'octava lIetra de la cara B no es una s de I'alfabet ibe ric meridional sin6 la sigma normal de I'escriptura jonia.
6.
MLH 11[, 1 230, APL. 17,306.
7.
MLH 1lI, 1 l58 sg., Col. Vitoria 40,
INTERCANVI EPISTOLAR EN UN FLOM
FIG.3
FIG. 4
A
B
r
Qq>
�<{
s
� ?
7
te
�(1)
<Z>
ka
A
f:A
ki
1,
�
/"
FIG.5
97
./. UNTERMANN
98 onomastics
corrents;" salai per la seva estructura recorda els elements asai, berai
(variant de beri) i isikai (variant de sike). No es impossible que salai sigui una variant de sale que apareix a saletar (F. 17.6 Caudete de las Fuentes), que podria, per tant, esser interpretat com antroponim compost." EI sufix te,
com
l'ar
(v. 5.1), es troba sovint en noms de persona i
algunes vegades tambe en els toponims." Perc mentre que ar, per la seva frequent combinaci6 amb la particula possessiva pren un valor proper al del genitiu, el sufix te sembI a que tingui una funci6 compa rable a la de l'ablatiu Ilati," ja que tant fa referencia al lloc 0 pre cedencia com ala menci6 de l'agent es a dir, amb ergativitat." nai, variant grafica de la particula mi en inscipcions iberiques d'epoca arcaica (A. 18-2 monedes d'llerda, C.7.1 Cabrera de Mar, menys segur C, 2.5 Ullastret) en escriptura grega (C. 1.9 Ernpuries, G. 1.1., v.
5.1 mes amunt)" que sembla remetre al
propietari de l'objecte en
questio." ari+etesui es composa potser dels segments ali, element x «auxliar»
(v. arikaler mes avaIl) i etesui que s'assembla a tesur. lakuiltum.ka planteja un problema particular: els dos elements laku i i1tum en
(indubtable variant grafica de iltun), els trobem testificats tant
la funci6 d'elements antroponfrnics" com
en
la
toponfrnia." En
favor que fos un nom de persona podrfem adduir .ka, en el cas que
sigui el sufix ben conegut que apareix sobre tot acompanyant e1s antroponirns." En canvi, en la cara B del plom F.9.7 de Orleyl s'hi troba la sequencia lakunrniltirte composta per lakun" i iltir, variants
8.
13 restimonis a MLH Ill, 1211. V. tarnbe APL 17,297.
9.
Precedeix is, com a la sequencia is-betartiker (F. 11. 3 Sagunt): cp. MLH. ][I, I 166,202, Col. a tar v MLH. III, 1, 233 i APL. 17,307. Cal revisal' el § 580 de MLH HI, I (p.
Vitoria 50. Pel que fa
.
1(2) on names vaig comptar arnb un valor apel·latiu per sali, 10. MLH.lIl, 1 ]77, Col. Viloria 39. 11. A Col. Vitoria 39 vaig pensar en una funci6 sernblant a 13 del daiiu lIatf per a interpretar for mules que semblen expressar que\com com lice! a/inti 0 be oportet alicui pero, certament, aquesta [UD ci6 la pot cornplir igualment un cas de tipus locatiu.
12. Es dona en diferents casas entre un antroponim i ekiar que significa quelcorn com llat. fecit 0 «es
obra de»; 1.
Siles, Lexica de inscripciones ibencas. Madrid 1985,215, D. Fletocher Valls, Arse 21
(1986) 535-549, J. Velaza, Lexico de inscripciones ibericas (1976-1989). Barcelona 1991,67, Unterrnann, MLH. III, 1 186 arnb nota 18].
13. J. Siles Emerita 49 (1980) 76-78, Unrermann Hom. Tovar 381. 14.
MLH. III, 1 224, APL, 17,303,305.
l6. laku en noms de ciuiats iberiques (p.e. Lacurris, Lacim.urgi), iltun en toponims i com a apcla tiu arnb significat «ciutat» 0 «castell» (MLH III, 1, 17.
l87-189).
MLH. HI, 1
]66-168, Col. Viloria 37 sg.; sorpren la seva posicio entre punts, la qual cosa fa pensar en ka en Iuncio dabreviatura d'una paraula encara sense identificar, seguida de xifres, en un
plom procedent de Caudete de las Fuentes ( F. 17,]). 18. La lletra addicional, rn, porser vol denotar un tret particular de la nasal despres de u: Hom. Tovar 384.
INTERCANVI EPISTOLAR EN UN PLOM
99
dels mateixos elements que es reuneixen a lakuiltum, proveit a mes del sufix te, es
troba tant amb antroponims com amb noms de lloc. Donat que a F. 9.7 segueixen dos antroponims, m'inclino a veure en lakunmiltirte un nom de lloc, encara que no seria
impossible tenir tres antroponirns que denominarien dues 0 tres persones. a donar preferencia a una de les dues interpretacions possibles a la respecte paraula lakuiltum del nostre text. No m'atreveixo
ikar sembla seguir el sufi x te, potser per recordar auskeikar al final de la inscripcio del rhyton d'Ullastret (C2.8) i arikar (F. 9.5 on sembla
Orleyl)
unir-se amb el segment ari (v. 6.2 mes avall).
arikal=", potser arikaler (v. 6.2 mes avail). 6.2. Text B:
arikaler es repeteix despres de la paraula seguent i potser pugi esser restituit en la darrera ltnia del text A. Es ja conegut, per la inscripcio de la petita lamina de bronze de S. Antoni de Beti (F. 7.2), desgracia dament en un context molt fragmentari. ari ja l'hem trobat a la linia 2 de
A, torna a apareixer entre els elements «auxiliars»!" i potser es
identic a are, a aretake, areteki que en les inscripcions sepulcrals te el sentit de llat. hie situs est." Si Ios lfeit classificar
a
are, ar] com a
adverbis 0 preverbs, podriem afegir kaler a un grup de segments fre
quents que apareixen arnb sufixs molt variats com: baser, basir, biter, borar, ekiar, eriar." tesur, amb la mateixa terrninacio que la paraula seguent, admet d'esser cotejat tant amb etesui del text A, com amb etesur d'un plom
procedent d'Ullastret (C 2.4).22 De tota manera no en derivem res, del significat d'aquestes paraules. tikirsur te l'aspecte d'un
antroponim compost dels elements tikir i
sur, variant de sor:" noti's la cornposicio inversa en el nom personal sortike(r) testificat en el plom de Palamos (C 4.1). Si acceptem
aquesta interpretacio, la coincidencia de les terminacions tesur i tikir sur seria casual
i sense valor morfologico
akiarko: el sufix ko nomes s'utilitza per a forrnar antroponims abreu jats (<<Kurznamen» ),24 com per exemple Austinco a la turma Saluda
19. MLH Ill, 1181, Col. Viloria 52. 20. MLH III, 1182, 193. 21. MLH III, 1 183-187; per a ekiar v. abans, num. 12. M'inclino a creure, encara que amb totes les reserves, que tals paraules podrien esser considerades com segments verbals de la lIengua iberica (v. tarnbe mes endavant akiarko); v. ames les observacions sabre baites a Col. Vitoria 48. 22.
Potser un antroponirn: MLH III, 1 231 nota 108, III, 2 47.
23. MLH JII, 1 231, APL. 17,306. 24. MLH 1Il, 1204, APL.17, 296.
1. UNTERMANN
100
na, bartasko a Ullastret (c. 2.3), 0, amb menys seguretat olekarko
a
LUria (F. 13.3).25 D'altra banda si s'interpretes ko com a variant grafi ca 0 fonetica
de ku, seria possible adduir ekia (r) ku (F. 13.29 Lliria),
borariku (F. 20.1 Iatova), borbeliorku, es a dir, incJoure akiar en el grup de paraules reunit abans en comentar arikaler.
torsinkere, nornes per la seva posici6 com a «signatura»," es, sens dubte, antroponim. Es ben conegut l'element kere," mentre que tor sin resol un antic dilema: en el bronze d'Ascoli" el scriba rom a
va
escriure TCRSINNO per a documentar el nom d'un genet hispanic procedent de Salluia-Caesaraugusta, evidentment un error ortografic,
ja sigui per TECERSINNO 0 TICIRSINNO amb els elements ben cone guts teker 0 tikirs" 0 be per TORSINNO, com ja va sospitar Schuchardt." Aquesta hipotesi es veu confirmada perfectament pel nostre text: testimonia un element onomastic torsin, aqui compost amb un altre element, kere, en el bronze d' Ascoli, proven d'un sufix
de «Kurznarnen» testificat tarnbe per dos altres antroponims de la turma Salluiana,
25. En
una
Biurno i Gurtarno.
inscripci6 ordenada en forma de roda (v. MLH III, 2 444 sg.); segueix eki, potser
abreviatura de ekiar (v. abans 11. 21). 26. V. abans 5.1 i MLH III, I 199 arnb n. 18. 27.
MLH III, 1 226, APL. 17.304.
28. V. MLH III, ] 195-197 arnb la bibliografia anterior. 29. Preferit a MLH UI, 1 234,235 arnb 11. 126. I. 30. RJEV.3 (l912) 247; el varen seguir, entre altres, M.L. Albertos Firmat La onotrutstica perso na/ primitiva de la f-lispania. Tnrraconense y Betica. Salamanca 1966,232. J. Gorrochategui, Onomasti ca
indigena de Aquitania. Bilbao 1984,281.
Algunos glandes de plomo con inscripciones latinas y punicas hallados en Hispania M.
GARCiA GARRIDO Y LUIS LALANA
La inclusi6n de un tema como este, el estudio de unas balas de plomo con ins
cripciones, en el volumen homenaje a nuestro admirado Doctor Leandre Villaron ga, est a dictado por las relaciones evidentes que tienen estas piezas con los hallaz destacado en algunos de sus gos monetarios y que el propio homenajeado ha trabajos. Nuestra dedicaci6n por separado a distintas actividades numismaticas estos ultimos afios, nos ha permitido fotografiar y fichar estas piezas que ahora presen taremos.
Con este trabajo s610 pretendemos referenciar estas balas de plomo con
inscripciones. Otros, mas conocedores del tema, seran los que debe ran estudiar en profundidad estos glandes. Los proyectiles para honda en arcilla 0 plomo, se conocen desde el siglo V a. C.' Las balas de arcilla (glandes latericiae], fragiles para su uso militar, han sido encontradas en Henna (Sicilia), Cartago y en la propia Peninsula. Parecen ser car
taginesas y se empleaban para la caza de pequefios animales y raramente en la guerra. Las balas fundidas de plomo (glans, glans plumbea, plumbum), que aquf nos
ocupa, eran un arma terrible,
l. CH. DAREMBERG-EDM.
superior segun algunos autores a la flecha 0 a la
SAGLlO, Dictionnoire des Antiquites Greques et Romaines., Torno 11-
Segunda parte F-G. Graz/Austria 1896.
M. GARCiA GARRIDO
102
-
M. LA LANA
jabalina. En Grecia son corrientes desde el siglo TVa. c., pero seran los romanos, a partir de la Segunda Guerra Punica, los que la usaran de una manera regular en sus ejercitos, Todos conocemos la fama que esta arma otorgo a los balearicos, Las inscripciones con leyendas 0 sfrnbolos en los glandes son frecuentes desde sus inicios. Estas se pueden dividir, segun el Diccionnaire des Antiquites en varias categorias: 1. Nombre 0 monograrna del estado beligerante. 2. Nombre deljefe de la armada, en nominativo en el caso de las inscripciones rornanas.
3. Nombre de la legion. 4. Apostrofe de recomendaci6n. Llega lejos, hiere, etc. 5. Invocaci6n a los dioses.
6. Apostrofe injuriando 0 amenazando al enemigo, como es el caso de la bala con
leyenda ACIPE (atrapalo).
7.0tras.
CATALOGO En la primera linea: el numero del ejemplar, el peso en gramos y la longitud del proyectil. No describimos la forma, creemos que con la fotografia es suficiente. En la segunda Iinea: la leyenda 0 leyendas de una 0 de ambas caras separadas par una linea
inclinada. En la tercera, ellugar don de ha sido hall ada.
N°l
100,5 grs.
43mm.
L. XIII / Q
Gandul, Alcala de Guadaira (Sevilla) N°2
59,5 grs.
38 mm.
A
Palmar de Troya (Sevilla) La bala con inscripci6n L. XIII / Q y la que tiene una A en una de sus caras,
pertenecen al mismo contexto y suelen encontrarse en el campamento de Gandul y sus alrededores.
Villaronga- publica un ejemplar como el n° 1. Cornenta, creemos que acerta damente, que la Legi6n XIII al mando de T. Otacil Crassus, despues de su salida de Sicilia en el afio 210 a. C. vino a la Peninsula y que estos glandes son pruebas de su
paso por ella, aSI como el hecho de que el campamento de Gandul sea el unico
lugar donde aparecen juntos estas balas y monedas cartaginesas de Sicilia.
2. LEANDRE V1LLARONGA, Die: ahos de novedades en fa nurnismatica hispono-cartaginesa 19731983, Rivista di Studi Fenici, Vol. Xl. Roma 1983.
GRANDES DE PLOMO
N° 3
39,2 grs.
103
40 mm.
Q. SERT PRO COS I FIDES Navarra N° 4
33,4 grs.
38 mm,
Q. SERT PRO COS I Simbolo Timon Navarra N° 5
58 grs.
45 mm.
Q. SERTO PRO COS I Simbolo Ancla Provincia de Zaragoza N° 6
37,8 grs.
40 mm.
Q. SERTOR PRO COS ISimbolo Timon Navarra W 7
39,8 grs.
40 mm.
Q. SERTORI PRO COS I PIETAS Navarra Estos proyectiles pertenecen al ejercito de Quinto Sertorio en su lucha contra el
poder establecido en Roma. Todos eUos tienen la leyenda. Q. SERTORIUS
PRO CONSULE abreviada:
Q. SERT PRO COS Q. SERTO PRO COS Q. SERTOR PRO COS Q. SERTORI PRO COS Como curiosidad, destacar que el
ejemplar con leyenda Q. SERTORI PRO
COS, en la otra cara tiene la inscripcion PIET AS, imagen acufiada por su oponen te Metelus en sus emisiones de plata durante el confticto en Hispania. Estas balas
han sido halladas en Navarra, menos la n° 5 que procede de la provincia de Zara en Uson, en el yacimiento goza. Se conoce un ejernplar como el n° 4 encontrado han sido publica de Huesca. Tarnbien en la como Gabarda conocido P, provincia dos dos glandes como nuestro n° 7, hallados en Aracena (Huelva).' W 8
69 grs.
5-mm.
CN MAG/IMP
Osuna N° 9
73 grs.
45mm.
CAE / III CA Provincia de J aen
3. Carta Arqueologica de Espana (Huesca), Institute de Estudios Oscenses. Huesca 1982. GENARO CHIC GARCIA, Q. Sertorius, Proconsul, Reunion sobre Epigralfa Hispanica de epoca
4.
rornano-republicana, Aetas. Zaragoza 1983.
M. GARCiA GARRIDO
704
-
M. LALANA
Las balas n° 8 y n° 9, correspond en al conflicto entre Cesar y Los pompeyanos. La n° 8, con la inscripci6n CN MAG IMP pertenece a Cneus Pompeyo y tiene La misma leyenda que la emisi6n en bronce, con cabeza de jano en
anverso
1 proa y
leyenda en reverso, acufiada por Cneus durante esta guerra. Villaronga' considera que esta emisi6n de bronce se emitira durante el ana 46/45 a. C. La n° 9, creemos que pertenece al bando cesariano. WI0
26 grs.
30mm.
81 grs.
45mm.
MEP/NA Osuna N° 11
T. EEIV 1 PEOIO Puebla de Cazalla (Sevilla) W 12
30 mm.
29,6 grs.
ANIKIM 0 MIKINA 1 Sirnbolo Tim6n
Osuna No tenemos informaci6n sobre los nombres que aparecen en
estos
res, aunque creemos, por el lugar en que han sido hallados, podrian
ejempla
pertenecer al
conflicto entre Julio Cesar y los hijos de Pompeyo. N° 13
60 grs.
45 mm.
Leyenda neopunica: "" II; It Andalucfa W 14
105 grs.
Letra punica M retrograda:
50 mm.
rv
Puerto de Santa Marfa (Cadiz) La inclusi6n de letras 0 leyendas neopunicas
en
estos
gLandes no indica una
antigtiedad. Como todos sabernos, estas eran de uso corriente en Las erni siones que se acufiaron, mayoritariamente en La provincia de Cadiz, durant el sigLo mayor
I a. C. con eL mal llamado aLfabeto «libiofenicio».
N° 15
64,5 grs.
40 mm.
47,6 grs.
45 mm.
IOVIS Andalucfa W 16
IOVI VICT 1 Leyenda en la otra cara? Andalucfa
5. LEANDRE VILLAIWNGA, Numismtuica antigua de Hispania, Barcelona 1987.
105
GRANDES DE PLOMO
2
6
8
11
M. GARCiA GARRIDO
706
-
M. LALANA
W 17 79 grs. ACIPE / Haz de rayos Extremadura W 18
105,5 grs.
60mm.
ACIPE / ACIPE Puebla de Cazalla (Sevilla)
Villaronga' publica una como la n° 17 hallada en el campamento de Gandul. Otra igual, hallada tarnbien en la Penfnsula y perteneciente, segun los autores, al confiicto entre Julio Cesar y Pompeyo publicada en Diction/wire des Antiquites. La leyenda ACIPE se puede traducir por «Atrapalo», La Pesta invertida.
Todos estos proyectiles pertenecen a un amplio periodo de tiempo, compren dido entre la Segunda Guerra Punica' y la guerra entre Julio Cesar" y los pornpe
yanos. La importancia, creemos, que estos glandes tienen para los numismaticos esta fuera de duda. Algunas de las leyendas de estos glandes son iguales 0 pareci das a las acufiadas en las emisiones de las guerras sertorianas 0 pompeyanas. Por
hallazgos coinciden, por pertenecer a estos perfodos belicos antes enunciados, con los tesoros monetales. otra parte, sus
ADDENDA W19 LEG. II / Haz de rayos Andalucfa W20
43,50 grs.
Leyenda iberica retrograda ISABeLiKaR
6. LEANDRE VILLARONGA, Die: ahos de novedades obra citada nota n° 2. 7. A. SCIIULTEN, FHA, III. Pg. 38. Barcelona 1935. Schulten cementa el hallazgo de cinco plornos ...
,
de honda encontrados en Sagunto con las inscripciones IV1l<iJloa (SNETHIDA) y ApUiHX (ARNIA), Cl L, II, 6 248,10, que proccden probablemente de honderos griegos del ejercito de Anibal, y que el nornbre de Syethidas se encuentra en la ciudad de Roda, cuyos honderos eran famosos. 8. MICHEL AMANDRY, Roman Provincial Coinage, Pg. 161, volumen I, parte l. British Museum, Bibliotheque Nationale. Paris. Arnandry publica un glande con leyenda L. XI DIVOM
Londres y
IVLlVM, usada por el partido de Octavio contra L. Antoninus (herrnano de Marco Antonio) en el ano 41/403. C.
107
GRANDES DE PLOMO
12
14
15
17
19
20
L'emissione Testa (?) di cinghiale / Quadrato Incuso della zecca di Phaselis
NOVELLA VISMARA
In occasione
degli studi in onore di Leandre Villaronga vorrei riprendere e
discutere con maggior respiro, uno dei gruppi di monette dal tipo di D. caratteriz zato da Testa (?) di Cinghiale ed al R. Quadrato Incuso, che avevo avuto gia mo
do di evidenziare nel corso della pubblicazione della collezione Winsemann Falg hera.' in
stilizzata,' tipo del D. e caratterizzato da un'incisione che anatomici tecnica.' I diversi realizzata con scars a particolari molti casi perizia le e le «mascelle», setole, compongono il muso, (il profilo degli occhi, gli «zigorni» il lungo grugno) so no incisi a rilievo, mentre gli altri piani sono ad un livello infe riore, come se l'incisore avesse risparmiato gli elementi anatomici, incidendo pro fondamente il resto del tondello; il risultato e una testa di cinghiale che sembra molto grossa, gli «zigomi» con la una «silhouette». Gli occhi, con la pupilla spesso estremamente
Il
1. N. VISMARA, Monetazione arcaica della Lycia. II. La collezione Winsemann Falghera, Glaux 3, 307-309, analizzavo, in un'appendice tipologica, alcune emissioni con il tipo
Milano 1989 (= WF), pp.
TESTA di CINGHIALE che non ritenevo essere !icie e che avevo diviso in tre grandi gruppi: in questa sede ho intenzione di affrontare il I gruppo. 2. Eccezione il
primo esemplare (cat. n. 1) che, con il nominale minore (cat. n. 2),
un'emissione di buon livello qualitativo,
3. Ad esempio, si veda la moneta n. 17.
constituisce
110
N. VISMARA
parte inferiore del muso e Ie setole particolarmente alte e verticali, sono gli ele menti che finiscono per delineare, e caratterizzare, il tipo. Il R e privo di una tipologia ben definita: alcune volte un
compare la traccia di
punzone quadrato piuttosto regolare;' aitre, lettera «L»;5 ed ancora, in certi casi sembra che per il R sia stato utilizzato un
ancora, il punzone ha la forma di
una
conio di misure maggiori;" infine, nella maggior parte dei casi, il R,
privo di margi
ni netti, e attraversato da linee verticali od orizzontali, senza una precis a organiz zazione spaziale. Lo stile, nel suo complesso, quindi, e molto
singolare, piuttosto tipologia.' Le prime discussioni relative a questa emissione risalgono alia pubblicazione del ripostiglio di Santorini (Thera) 1821.8 Poco tempo dopo altri esemplari simili vennero rinvenuti a Melos;" nel di ed infine in Rahineh'? ripostiglio Myt quello del lontano da quello delle monete licie con analoga
Delta 1887."
L'attribuzione rimaneva, in genere incerta: gli autori tendevano ad attribuire l'emissione all'area greca poiche il ritrovamento numericamente pili consistente era stato quello di Santorini (Thera). La dispersione del ripostiglio di
Santorini," rese piuttosto comune il tipo nelle diverse collezioni: K. Regling, pub blicando la collezione Warren, ne illustro un
esemplare che colloco tra gli «incerti
dell' Asia Minore» e che date tra il VII ed VI secolo a. c.; in base al dero I'esemplare una dracma euboica." L'argomento venne lezza da E. Babelon:"
4.
Cfr. catalogo nn.1
egJi insert Ie monete tra
gli
ripreso
peso, consi
con
autorevo
«incerti dell' Asia Minore»,
e 2.
5. Cfr. catalogo n. 20. 6. 7.
Catalogo n. 18. ad esempio. Ben diverso e I'aspetto di un altro gruppetto: TESTA di CINGHIALE / QUADRATO a
CROCE di MALTA: esso costituisce un gruppo di frazioni ai tipi con PROTOME di CINGHIALE /
QUADRATO a CROCE eli MALTA. Per realizzare questi nominali minori si Ieee uso di conii giit approntati per gli stateri e q uindi solo parte del tipo rimase impressa. AI riguardo si deve sottolineare solo la cura che ebbe il coniatore nel centrare il grugno e la testa dell'anirnale nel tondello di ridorte dimcnsioni. 8. W. WROTH, The San/orin Find of 1821, in: The Numismatic Chronicle 1884, pp. 260-280; M. THOMPSON, O. M0RKHOLM, C.M. KI�AAY, An Inventory of Greek Coin Hoards, New York (The Ameri can
Numismatic Society), 1973
(= IGCH), n. 7. Tra Ie monete di questo ripostiglio, uno statere con
TESTA di CINGH[ALE di gr. 14,50 (attribuito a Methymna) ed 82monete del tipo che stiamo analiz zanelo. Pur non avendo visto elirettamente 10 statere, non ritengo che esso sia ela mettere ill relazione con
Ie frazioni.
9. IGCH n. 8. 10.
IGCH, n. [636; M.J. PRICE, The My! Rnhineti Hoard, in: Coin Hoard III (1977), pp, 6-8. 11. IGCH 1638: si trova una frazione che viene attribuita, elai curatori elell'IGCH alia Lycia. 12. Queste monere entrarono a far parte eli diverse collezioni e
pubbliche private, irnpegnando, quindi, nell'opera eli riconoscimento i catalogatori. Dal ripostiglio eli Santorini, ael esempio, provengo no Ie monete catalogo nn, 4, 22; ed inoltre due degli esemplari della collezione McClean, anche se il curatore non
indica quali.
l3. K. REGLlNG, Die Griechischen Munzen der Sammlung Warren, (=
WARREN) Berlin 1906, n.
1402: egli inoltre, nota: «auf der Stirn kniet ein nacker Mann, 1. gewandt.» 14. E. BABELON, Traite des monnaies grecques et romaines, (= BABELON), Paris TOl11o II, coll. 625-626 n. 983, il n. 984 non e, stilisticamente, riferibile al tipo ora analizzato.
1907-1932,
III
ZECCA DI PHASELIS
precisa quale negando che fosse possibile attribuire gli esemplari ad una a Creta, oppure ad una determinata regione, quale la Lycia." B.W. Head," Lyttos, introducendo la monetazione delle Isole dell'Egeo, illustro numerose tipologie, anche quella qui analizzata, per Ie quali era difficile identificare l'area di produzio ne." II fatto che numerosi esemplari fossero stati ritrovati net ripostiglio di Santo zecca
da rini, ed altri in quello di Melos, rendevano pili probabile che la zecca fosse ricercasi tra Ie divese operanti nelle isole egee, verosimilmente agli esordi della coinvolti" lora produzione monetale. Ugualmente, pero, la grande varieta di tipi la in zecca dell'area escludere nessuna sostanza, di greca. Egli, non
permetteva
alia
problema. L'unico, importante elemento di novita aportato discussione e da addebitasi a L. Forrer," it quale, studiando per la publicazione i sciava aperto il
materiali della collezione Weber, attribui alia
zecca
di Phaselis
una
moneta
di
la descrisse come «Prow of gallery to 1., in form of boar's head».
questa tipo," Questa attribuzione, pero, non convinse Sir Weber" ed altre tre rnonete sirnili," e
vennero
schedate tra gli «incerti dell'Asia Minore». S.W. Grose" inseri le monete
Minore». In seguito, monete di questa tipo furono sempre tra gli «incerti d' Asia Minore» sia dal curatore della Sylloge di Copenha «incerti d' Asia tra collocate gli due monete di
questa gen," sia da Hans von Aulock." A. Baldwin Brett, insert d'Asia Minore." M.J. «incerta tra di probabilmente catalogazione», quelle tipo
L'ipoiesi, secondo il BABELON, era staia avanzaia cia PINDER c FRfEDLAENDER, Munrkabinet, p. 54, n. 12 e 13 (non vidi). BABELON, col. 626, nota 9. '15.
Das Konigl.
]6. B. W. HEAD, Historic Numorum, London 1911', p. 480-481. Santo 17. La Head si era giiI sofferrnato sui problema delle monete provenienti dal ripostiglio di rini: B. V. Head,
Catalogue of Greek Coins in the British Museum. 16. Ionia,
London
1892, pp. xxxii
XXXIII.
18. HEAD 1911, p. 480 ricorda, Ira gli altri, i tipi di diritto caratterizzati da: RANA, i DUE DEL FINI incrociati ecc. II quaelrato incuso e sernpre eli tipo rozzo.
19. L. FORRER, The Weber Collection. Ill. Greek Coins. II. Asia-Africa,
(= FORRER), pp. 563-
564, n. 7292. La stesso Forrer pero, tra gli errata indico che la moneta forse meglio
gli esemplari incerti, ove,
nn.
andava inserita tra
8570-8573 descriveva altri 3 esernplari eel uno del gruppo II (VISMARA
1989). 20. Cfr. catalogo, n. 1. 21. FORREI� p. 942, nota alia moneta n. 8570. 22. Si tratta degli esernplari nn. I, 12, 19,23. 23. S. W. GROSE, Catalogue of the McClean Collection of Greek Coins. III. Asia Minor, Farther
Asia, Egypt, Africa, (= GROSE), Cambridge 1929, nn. 9585-9589. 24.
docia,
Sylloge Nummorum Graecorum. Danish National Museum Copenhagen. 34. Cyprus-Cappa Imperial cistophori (= SNG Cop.), Danish National Museum, Copenhagen
Uncertain coins.
1956, nn.359-360. 25.
[a cura eli H. von AULOCKj, Sylloge NUl17l17.orul17 Graecorum. Collection Hans
von
Aulock. ]4.
und Alexander Tetra Galaticn, Kappadokien, Kaiserzeitliche Kistophoren, posthume Lysimachus n. 6663. Berlin Deutsches ]967, Institut, Archaologisches drachmen.Tnccrti, (= SNGAul). 26. A. BAl.DWIN BREH, Catalogue of Greek Coins, Museum of Fine Arts, Boston, New York -
1974. nn. 2315-2316. I due esernplari provengono elalla collezione Weber. Come gia Regling, anche la Baldwin Brett descrive 2315), sopra la testa del cinghiale, un «uorno nudo inginocchiato».
(n.
112
N. VISMARA
Price" attribui dubitativamente alia
Lycia un esemplare proveniente dal ripostiglio Waggoner" colloco l'esernplare della collezione Rosen tra gli «incerti dell'Asia Minore»; mentre H. Nicolet," catalogando la colle zione Delepierre, attribut uno dei due esemplari pubblicati ad una «zecca incerta di
Myt Rahineh. Ed ancora, N.
delle isole
clell'Egeo» e I'altro dubitativamente alia Lycia, richiarnando Ie clue
monete con rimandi
interni nel testo. Infine S. Hurter e L. Mildenberg,"
pubbli
cando l'esemplare della collezione Dewing, ripresero parte dell'analisi condotta da B.W.Head e 10 attribuirono ad
una
«zecca
incerta delle Isole dell'Egeo» e 10
datarono tra il 500 ecl 480 a. c.. Gli elernenti critici dei
degli studi,
sono
quali disponiamo, come si evince dalla breve storia
piuttosto scarsi.
I dati forniti dai ritrovarnenti, di estrema utilita per inquadrare la
produzione
delle monete tra i1510 a.c. ed il490 a.c., non sono altrettanto univoci
per quanta
concerne
I'individuazione della zecca di appartenenza: infatti, come gia notato da
B.Y. Head," Ie rnonete ritrovate nei ripostigli di Santorini" e di Melos" no
anche dalla costa dell'Asia Minore; ugualmente, svariate
proveniva provenienze avevano
Ie monete clei due ripostigli egiziani, nei quali sono state ritrovate anche monete di
questa tipo: Myt Rahineh ed il Delta." I ritrovamenti ci permettono di datare con relativa sicurezza la serie tra il 510 a.c. ed il 490 a.c. circa, ma non ci consentono di identificare la zecca. L'analisi critica, quindi, deve forzatamente muoversi dall'ana lisi tecnica, stilistica e da quella ponderale. Un elemento di estrerna importanza 10 si ricava cia una piu accurata osserva zione dell'esernplare catalogo n. 1: in esso risulta abbastanza evidente che la linea che deterrnina 10 zigorno e la parte inferiore del muso del cinghiale altro non e che la zampa anteriore clell'animale, estremamente stilizzata. Osservando secondo questa ottica i diversi esemplari, ci si rende conto che Ie linee estrernamente mar cate dello
zigorno e della mascella sono dovute alla successiva, estrerna stilizzazio del cinghiale che viene a sovrapporsi aile altre parti del muso. Inol-
ne della zampa
27.
PI�ICE 1977. p. 2. n. 20. Si tratta dclla moneta catalogo n. 10 provcniente dal ripostiglio di Myt
Rahinet. 28. N. W. WAGGONEH. Early Creek Coinsfrom the Collection of Jonathan P. Rosen, (= ROSEN). ACNAC (Thc American Numismatic Society). New York 1983. n. 373. 29. J-l. NICOLET, Syllogc NUI'I11110rUI11 Graecoruni France, Collection Jean et Marie Delepierre, (= SNG Par.) Bibliotheque National. Cabinet des Medailles. Paris J983. nil. 216l, 3799. 30. L. MILDENIlEI�G-S. HUlnEH. The Arthur S.
Dewing Collection of Creek Coins, (= DEWING)
ACNAC (The American Numismatic Society), New York 1985, n. 1973. 31. J-lEAD1911.p.480. 32. 33. 34.
IGCH, 11. 7. IGCH, n. 8. IGCH I1n.1634. 1636. AI riguardo. basti osservare la cornposizione estrcmamcnte disomoge
anche eli altri
ripostigli cgiziani eli pcriodo arcaico (lGCH, nn. 1637-1640). Si veda anche M. M. Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, Suppl. 2. 1970. pp. 37-40. nea
AUSTIN. Greece and Cgypt ill the Arcaic Age. UI. The coins Hoard, in:
ZECCA Dr PHASELlS
]]3
tre, seguendo la suggestione offerta dal Forrer, trova una sua spiegazione anche il muso
estremamente allungato del cinghiale e Ie setole esageratamente alte e verti
cali: non si tratterebbe, infantti, deLla realizzazione di una testa di cinghiale, quan to
piuttosto dell'estrema stilizzazione del motivo di una prua di nave a forma di
proto me di cinghiale. La zecca, quindi, protrebbe essere effettivamente Phaselis." Diversi sono i particolari stilistici che avvicinano le emissioni di questa zecca e
quelle di questo gruppo. Innanzi tutto, l'uso della «silhouette» per rendere la prua della nave, che viene impiegato anche a Phaselis; l'abitudine a realizzare l'occhio dell'animale di grandi dimensioni grazie ad una linea continua per I'arcata sopraci liare
superiore ed una per quella inferiore, con la pupilla globulare ed isolata nell'ovale Iormato dalle due linee;" il grugno e generalmente aperto con Ie zanne ben evidenziate. Ugualmente, anche i R. delle ernissioni di Phaselis del periodo arcaico sono caratterizzati da rettangoli incusi attraversati da linee nel campo, che richiamano alcuni R. del tipo che stiamo analizzando. Ed ancora, probabilmente, gli elementi descrittivi che K. Regling e A. Baldwin Brett avevano individuato su alcune monete, e che si ritrovano anche in un esemplare di S.W. Grose," e sicura mente I'accenno
dell'incisore per descrivere gli scudi che ornano la fiancata della
in molti esemplari della successiva produzione monetale della zecca di Pha
nave
selis. L'attribuzione quindi alla zecca di Phaselis mi sembra altamente probabile anche se resta da definire il rapporto ponderale eventualmente avrebbe legato le due
produzioni. La serie che stiamo analizzando denuncia un peso medio di gr.
4,15 circa che richiama alla memoria le dracme di tipo euboico, mentre la zecca di Phaselis impiegava, nel periodo arcaico, uno statere che oscillava tra i gr. 11,09 ed i gr.
11,17 (uno statere di tipo persia no ). La grande variabilita di peso che si ris
contra
negli stateri, da un lato, e nelle frazioni che stiamo studiando, dall'altro,'
sembra un chiaro indice della scarsa attenzione delle maestranze di Phaselis aile
questioni ponderali. Inoltre, l'analisi dei conii, che si intrecciano strettamente tra di loro, denuncia un ritmo di produzione piuttosto serrate, che non sempre si accornpagna, da un lato, con una buona esecuzione stilistica e, dall'altro, con il rigore ponderale. Infine andrebbe valutata con attenzione l'ipotesi, per altro pro
babile, che la serie presentata costituisca una delle emissioni pili arcaiche della zecca
di Phaselis e che i tipi sin ad oggi noti (gii stateri di piede persiano) si riferis-
35. Phaselis e una colonia rodia di VII secolo a. C chc rnantenne, durante la sua storia. la pro
pria indipendenza ed autonomia dall'entrorerra licio. Su questa rnonetazione, poco siudiata. si veda HEAD 1911, p. 696; CM. KRAAY, Archaic and Classical Greek Coins, Berkeley and Los Angeles 1976. p. 273. Con vcrosirniglianza, le ernissioni di questa ciua corninciarono verso il 520 a. C 36. Si veda al riguardo SNGAul., 11. 4389. 37.
Caialogo nil. 31-32, e nota n. 26. Lo stile del conio di D. (DIS) e molto vicino al Dl3.
38. I
pesi, oscillano tra i gr. 3.55 e i gr. 4,16. In pariicolare. le oscillazioni sono presenti anchc
nell'ambiio di
uno
stesso conio,
coppia eli coni DI2-R9.
come
illustrano Ie monete 1111. 22 (gr. 4,J7) e 25 (gr. 3,93) della stcssa
N. VISMARA
114
cano
ad
fase
una
cronologicamente successiva." Capire i motivi clell'emissione
delle monete con TESTA(?) DI CINGHIALE / QUADRATO INCUSO e l'esat
ponderale che legava gli stateri a questi nominali, 0 valutarne la corretta sequesnza cronologica, sono problemi che esulano dai miei interessi: meglio potra ta ratio
affrontarli chi si occupera delle emissioni della zecca di Phaselis. II catalogo, che segue, non e un corpus degli
esemplari del tipo, ma una sele
zione significativa dei materiali, sufficiente a puntualizzare i problemi che l'emis sione presenta. Ugualmente, il catalogo e stato presentato ordinato sulla base dei conn, per serra tta.
visualizzare, in maniera cliretta,
la scansione
temporale che sernbra
"0
CATALOG041 gr. 3,74; SNG Par. n. 3799 (= Naville, Asra VII (Geneve, 23-4.06.1924),
DI-R1
1*
D2-R2
2
D3-R3
3
D3-R3
4'- gr. 4,11 BABELON II. I, n. 983, t. xxviii, n. 7 (dal ripostiglio di Santorini)
D3-R4
5
D3-R5
6
-
11.1924)
7
=
FORRER 7292).
gr. 0,74; Naville, Asta V (Geneve, 18.06, ] 923), n. 2692
-
gr. 4,10 Naville, Asta V (Geneve, 18.06. 1923),11.269]
-
gr. 4,05 Mi.inzsammlung der Universitat Tubingen
-
gr. 4,05 GROSE, 11.9589
-
gr. 4,01 SNG Cop., n. 361 gr. 3,98 Staatliche Munzsammlung, Munchen
-
D4-R5
8
D5-R6
9*
D6-R6 (?)
10- gr. 3,97 PRICE 1977, n. 20 (dal ripostiglio di Myt Rahineh)
-
gr. 4,0'1
-
WF, p. 307, n.a
D7-R6
11- gr. 4,09 Sternberg, Asta XIX (Zi.irich, 18-19. 11. 1987), n. 180
D7-R6
12- gr. 4,05 FORRER, n. 8571
D8-R6 (?)
1Y
D9-R6
]4- gr. 4,04 SNG Cop., n. 359
D9-R6
15- gr. 4,06 Boston, n. 2316
D10(?)-R7 D10-R7 (?) Dll-R7 (?)
16- gr. 4,09 GROSE, n. 9588
-
gr. 4,02 SNG Cop., n. 360
] 7- gr. 4,00 Kunsthistorisches Museum, Wien, n. inv. 18.690 ]8- gr. 3,93 Miinzen und Medaillen (Basel), liste 176 (2.1958), n. 37
DIl-R8
19- gr. 4,13 FORRER, n. 8573
Dll-R8(?)
21- gr. 3,94 GROSE, 11. 9586
Dll-R9
22"- gr. 4,16 BABELON II. I, t. xxviii, n. 6 (dal ripostiglio di Santorini)
39. A sostegno di questa ipotesi si deve tener presente che nella madre patria (Rodi), la zecca di
Carnirus, dopo una prima rase in cui impiego il picdc eginetico, inizio, con i primi del V secolo a.C., a coniare utilizzando il piede persia no. Oato che gli stateri di Phaselis non si trovano associati nei riposti gli con il tipo che stiamo analizzando, rna cornpaiono solo nei ripostigli successivi al 480 a.C. circa, si
potrebbe cffettivamcntc ritenere che il tipo TEST A (?) di CING H [ALE costituisca la fase inizialc della produzione monetale della zccca di Phaselis. 40. Coni 01O-D14. R7-R9 41. ':'indica gli esernplari riprodatti nella tavola,
If5
ZECCA DI PHASELlS
4
13
22
i.t�,.
28
27
N. VISMARA
lJ6
D12-R9
23- gr. 4,17 FORRER, n. 8572
D12-R9 D12-R9
24-gr. 4,16 POZZI, n. 2074 25- gr. 3,95 Royal Ontario Museum
D12-R9
26- gr. 3,93 SNG Par. n. 2161
D12-R7
27"- gr. 4,15 Hess-Leu, Asta 31 (Luzern-Zlirich, 6-7.12.1 966), n. 380
D13-R8
28*- gr. 4,054 Numismatic Fine Arts Winter Mail Bid Sale (Beverly Hills,
18.12.1987), n. 380
=
ROSEN, n. 373
D14-R9
29- gr. 4,02 GROSE, ll. 9587
D14-R9
30- gr. 3,86 DEWING, n. 1973
DI5-RIO
31- gr. 4,13 GROSE, ll. 9585
D15-RI0
32- gr. 4,09 Boston, ll. 2315
D16-Rll
33- gr. 3,55; WF, p. 307, n.b.
=
=
SNGA ul., ll. 6663
WARREN, n. 1402
Les Dracmes d' Arse amb anvers Atenea
PERE P. RIPOLLES*
No hi ha cap
mena
de dubte que el
progres i la renovaci6 dels estudis
numismatics a la Penfnsula Iberica, en gran mesura, es deuen a la tasca efectuada
pel Dr. Leandre Villaronga. Volem destacar dos aspectes, el primer d'ells es refe reix a la seua producci6 cientffica, sempre a I'avantguarda metodologica, amb la qual s'han anat assentant bona part de les bases de l'ordenaci6 actual de la Numismatica Antiga de la Penfnsula Iberica; el segon aspecte, no menys impor tant, ha estat, i continua estant, I'estfmul i la passi6 per la Numismatica que ha sabut transmetre i la seua disposici6 a facilitar als investigadors la valuosa infor maci6 que allotgen els seus celebres fitxers. A l'hora d'escollir el tema de la merescudament
es
meua
contribuci6 al
homenatge, que tan
tributa al Dr. L. Villaronga en aquestes pagines, hem decidit
de la ciutat d'Arse, que seria apropiat un estudi relacionat amb les encunyacions
especial vinculaci6 a .aquesta seca, demostrada mit jancant els seus diversos assajos, d'entre els quaIs ressorteix l'estudi monografic' que va publicar al 1967, el qual a hores d'ara encara constitueix una obra de referencia obligada. tenint
en
compte la
seua
Nosaltres reprenem, ara, l'emissi6 de drames amb anvers Atenea per analit zar
alguns dels seus aspectes a la llum de la informaci6 que puga proporcionar
*
Universitat de Valencia. Departament de Prehistoria i Arqueologia.
1.
L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967.
PERE P. RIPOLLES
718
l'estudi dels encunys. Aquesta es una emissi6 que planteja moltes incognites i que ha generat opinions controvertides, fins el punt que per a prou aspectes es pot afir mar
que s'ha dit tot el que es possible. La investigaci6 de questions tan importants
com
la seua cronologia, el missatge que els seus tip us pretenen transmetre 0 el sig
nificat de les seues
llegendes, es troben en un punt mort, com a consequencia de I'absencia de noyes dades i evidencies que permetin una valoraci6 mes ajustada a la realitat de tots aquests aspectes. Malgrat tot aixo, l'estudi dels seus encunys constitueix una aproximaci6 diferent i inedita al coneixement d'aquesta emissi6, el qual perrnetra apreciar de quina manera es va efectuar materialment la seua encunyaci6, estimar el nombre d'encunys originals que s'usaren i, amb aixo, deter minar de forma aproximada la seua magnitud. ELS ENCUNYS A la
sequencia d'encunys (fig. 1) s'observa que names dos dels sis encunys d'anvers s'enllacen mitjancant l'us compartit d'un mateix encuny de revers. Per conseguent, l'ordenaci6 proposta, excepte per a l'ordre de successi6 d' A4 i AS, es
opinable i pod ria ser just la contraria. En el cas d' A4 i AS creiem que el seu ordre es prou probable, degut a que el desgast que manifesta l'encuny A4, quant s'aco pia amb RIO, es mes elevat que el que s'aprecia a la resta de monedes emeses amb l'encuny A4. La moneda que documenta la relaci6 entre A4 i AS, malauradament no permet comparar I'estat de conservaci6 de. RIO en el moment en el qual s'aco amb A4 i a es en un pesim estat de conservaci6, com a troba AS, degut que pla consequencia dels avatars als que presumiblement s'ha vist sotmesa. Una deducci6 que es deriva de la sequencia dels encunys A4 i AS es que, en aquest cas, I'us de la Ilegenda doble antecedeix al de la llegenda simple, la qual cosa d6na peu per a creure que els encunys amb una llegenda podrien haver-se utilitzat en iiltim lloc. L'ordenaci6 de la sequencia d'encunys ha tingut en compte aquesta circumstancia, ja que l'escassesa d'erillacos no permet altres considera cions; aixi doncs, l' ordre d'intervenci6 dels diferents encunys seria el seguent: (a) encunys amb doble Ilegenda, (b) encunys amb llegenda simple i sfmbol creixent i
(c) encunys amb llegenda simple i sense sfrnbol. De I'analisi detallada de Is diferents encunys es
despren que els artesans van deis en l'us dels algun quaIs es distingeixen sue perllongar prou encunys d'anvers, cessives fases de retocs, Ia complexitat deis quals requereix un comentari detallat;
pel contrari, sorpren que eis reversos es mantinguen sempre frescos i nitids, sense arribar mai a aconseguir el grau de desgast que es manifesta ais anversos. L'encuny Al sembla que es el que perdura rnes temps; els seus detaIls es van desfigurant i per perllongar el seu us es retoca de forma molt basta i poe habil, la qual cosa no passa amb els reversos, suggerint que estaven ben proverts d'ells. Aquests fets, que tornaran a manifestar-se en altres encunys d'anvers, suggereixen que els encunys pogueren haver arribat gravats a Arse, perque de no haver estat
lJ9
DRACMES D'ARSE Rev.
Anv.
1
�� 5
2
========
6 7
S
3
9 4
10 5
6
11
------------
12
Fig. I. Sequencia de Is enllacos d'encuny
aixf, hauriem d'esperar que la qualitat del retoc de l'encuny Al hagues estat millor
almenys, similar a la perfcia que es dedueix del gravat dels reversos amb els quals s'acobla. L'encuny A2 no es menys complex. Es deteriora progressivament, es retoca amb menys habilitat i continua en us, percebent-se el seu lent desgast en algunes monedes. De totes les evolucions progressives de desgast, tal vegada aquesta es la mes problernatica. La segona Iase d'aquest en cuny (una vegada retocat), conegu 0,
da a traves de cine monedes, sempre s'uneix amb un mateix en cuny de revers i pot
que es tractara d'un encuny distint abans que d'un retoc; pen), el fet que en altres monedes d'aquesta ernissio, els encunys d'anvers amb evidents senyals ser
d'haver estat retocats, s'acoblen amb encunys de revers que s'utilitzen
vament,
un
progressi
darrere de l'altre, Ii resta pes a aquesta consideracio. Aixf, doncs, s'ha
tingut en compte la possibilitat que el que nosaltres considerem com un retoc siga un encuny diferent; pero, la irnpressio que ofereixen les monedes es que tots dos son molt sirnilars i que l'un podria ser l'evolucio de I'altre. Es obvi que un encuny retocat de forma
basta no guarda similitud, en tots i cadascun dels detalls, amb
l'encuny del que originariarnent procedeix. L'A3 es
un
en
cuny que s'uneix amb
un
unic
mitjancant dues monedes. Pel seu corresponen a l'etapa inicial de la seua produccio. nomes
revers
(RS) i que coneixern
estat de conservacio deduirn que
no
PERE P. RIPOLLES
120
L'encunya A4 es tarnbe molt interessant, ja que ales monedes s'aprecia amb tota claredat el seu progressiu desgast i la desfiguraci6 dels detaUs menuts, romanent
perceptibles unicament les parts arnb un gravat mes profund. A mes ames, aquest en cuny
te l'interes que, cap al final de la
seua
vida
(el desgast de l'encuny aixi ho
indica), s'acobla amb I'encuny de revers RIO, el qual es caracteritza per ser, segons la nostra ordenacio, el
primer encuny que posseeix una unica llegenda, ja que arnb anterioritat tots els reversos pertanyien al tipus arnb dues lIegendes. L'encuny AS no es menys peculiar que els anteriors, a excepci6 d'una moneda amb RIO, la resta de les monedes conegudes (11 peces) s'acoblen amb s'uneix que el Rll, el qual en totes les monedes mostra un excel-lent estat de conservacio, Pel
que fa a l'evolucio de I'encuny AS, s'han distingit tres Eases sobre la base de petits
details, els quais fan que siguen diferents els uns dels altres, perc no fins el punt de considerar-los distints. La impressi6 que suggereix la seua analisi es que aquest encuny ha estat retocat dues vega des abans que arribara a tenir un grau de desgast semblant als que
aconseguiren alguns dels anteriors encunys d'anvers. Per altra
banda, la qualitat dels retocs demostra que qui els va fer era prou mes expert que aq uell que va retocar els anteriors encunys d'anvers. Pero les sorpreses no acaben
aquf, perque el Rll dernostra en totes les monedes que no va ser necessaria cap rnena de retoc, mantenint-se en un bon estat de conservaci6, fins i tot en els detalls, els quais s6n mes susceptibles d'estar sotrnesos a un rapid desgast com, per exem pie, les lIetres, malgrat que el nombre de monedes conservades dona a entendre que el
seu
us es
va
perllongar prou. Aixf, doncs, mentre el Rll no es va retocar
gens, el AS va necessitar de dos retocs, la qual cos a es diftcil d'explicar, perque nor malment succeeix tot el
contrari, son els encunys de d'una rapida substitucio i els que tenen una vida
revers
eJs que requereixen
mitjana inferior a la dels anversos.
Per ultim, el R6 nornes es combina amb el RI2 i tots
dos, al llarg de la seua
produccio, manifesten un grau de desgast sembi ant. EI RI2 pertany al tipus que te una
unica
Uegenda sense creixent davant del toro, el qual
estava
present als
encunys RIO i RIl. La sequencia dels revers
que
tuar en un
no
enllacos, encara tenint en compte el nombre d'encunys de
coneixem, dona la impressi6 que la seua encunyacio no es va efec
unic moment i que tal vegada hem de pensar en un perfode de temps,
diffcil de precisar, durant el qual intermitentment s'emitiren
aquestes monedes. El
fet que nornes dos anversos es troben enllacats, que els anversos es retoquen Ire
quentment i de forma basta i que es perl longue el seu us, quan el seu estat de con servacio es deficient, sernbla indicar-nos que la ciutat va encunyar aquestes rnone des intermitentment i que per a cada ocasio es procuraria els encunys que estirnara
necessaris. VOLUM D'EMISSI6 L'estimacio del nombre d'encunys utilitzats en origen s'allunya molt poe dels que coneixem a l'actualitat.' Pel que fa als encunys d'anvers els calculs indiquen
DRACMES D'ARSE
121
que per encunyar aquestes dracmes s'utilitzaren 6,30 ± 0,37 encunys; si es te en compte que s'han diferenciat 6 encunys d'anvers, es deduira que unicarnent ex is
teix la possibilitat que en desconegam nomes un. Per als reversos la situaci6 no es molt diferent, ja que les estimacions indiquen que l'emissi6 es va batre mitjancant
14,39 ± 1,30 encunys, dels quais en coneixem 12. Per conseguent, podem concloure que disposem d'un coneixement molt ajustat dels encunys que s'utilitzaren per a aquesta emissi6, la qual cosa ens pennet avaluar aproximadament el seu vol urn. La magnitud del nombre de monedes emeses, en conjunt, no es gens menys
preable, sin6 tot el contrari. Qualsevol que siga la quantitat de monedes que pre sumiblement poguera batre un encuny (20.000030.000), l'emissi6 aconseguiria un volum entre 120.000 i 180.000 dracmes. Dins d'aquest marge es troben algunes de les quantitats d'argentu.m oscense que, segons Livi,' foren traslladades aRoma com a boti, al principi del segle II a. C., aixo pot donar una idea de la importancia de la suma de dracmes emeses. Una altra referencia comparativa poden ser els preus del segle II a. C, que per a determinats productes coneixem per Polibi;' aixf, per exemple, una metreta (39 litres) de vi costava 1 dracrna,' una ovella 2 dracmes, un vedell
5 dracmes i un bou de llaurar 10 dracmes.
METROLOGIA A l'hora de comentar el pes rnitja que es deriva dels 37 exemplars amb pes conegut, el que primer crida l'atenci6 es el fet que aquest es mante invariable res
pecte al q LIe L. Villaronga" va establir al 1967, malgrat que, aleshores, la mostra estava formada per un nombre inferior de monedes, aproximadmaent la meitat. Nornbre d'exernplars'
37
Pes mitja
3,00 g.
Desviaci6 estandard
0,20 g.
Pes minim
2,45 g.
Pes maxim
3,36 g. 6,975
Coeificient de variaci6
2. G.F. CARTER, «A Simplified Method for Calculating the Original Number of Dies from Die Link Statistics», Museum NOles 28, 1983, pp. 195-206. La correcci6 d'aquest metode proposat per W. Esty, «Estimation of the Size of a Coinage: A Survey of Comparison of Methods», NC 1986, p. 204, for mula HI, proporciona una estimaci6 sernblant: 6,33 (anv.) i
14,27 (rev.).
3. e.g. M. Het.vius. al195 a. c, porta a Rorna 119.439 monedes (Livi 34, 10, 3) i Q. Fulvius Flac cus, al 180 a. c., en porta 173.000 (Livi 40,43,6). 4.
XXXIV, 8.7-8.
5. La dracma a la qual es refereix Polibi valia mes que la d' Arse i s'equiparava a 12 asos romans,
vegis A. BUI{NETT, «The Currency of Italy from the I-1annibalic War to the Reign of Augustus», Annali 1982, p. 133. 6. L. VILLARONGA, art. cit. a la nota J, p. 117. 7. No s'han inclos les dracmes lragmentades i perforades, tarnpoc Ja moneda 13 f.
PERE P. RIPOLLES
722
EI pes mitja de l'ernissio es, doncs, de 3,00 g. i la major part de les monedes no ofereixen signes d'haver estat sotmeses a una circulacio arnpla en el temps a inten sa, tot i que alguna d'elles puga rnostrar desgast per 1'6s. L'estudi dels encunys manifesta que el desgast aparent, preferentment dels anversos, es consequencia del desgast dels encunys, els quais, despres de successius retocs, es varen mantenir en
(is fins que el disseny, en algun cas, fou practicarnent irreconeixible.
Pel que fa a la procedencia del patro metrologic emprat per a aquesta emis sio, estem d'acord amb l'argurnentacio de M. P. Garcia-Bellido:" que amb tota
probabilitat el pes d'aquestes monedes s'ajusta a una valua ponderal iberica. Dos fets afavoreixen aquesta consideracio: a.
La inadequacio metrologica amb la resta de monedes de plata conegudes.
Les encunyacions batudes a la Peninsula Iberica' i fora d'ella,'? al a.
llarg del segle TTl
C, no coincideixen metrologicarnent amb l'emissio saguntina. b. L'existencia de
pesals iberics trobats a la Bastida (Moixent, Valencia)" amb pesos inedits als de les dracmes que ara comentem: 3,1; 2,99 i 2,9 g. La utilitzacio d'un sistema de pesos iberic, si es certa, implicaria
una
descon
nexio amb la resta de les encunyacions i una autonomia i localitat d'aquestes emis
sions, la qual cosa afavoriria una datacio anterior als esdeveniments de la 2" Gue rra
Punica.
DISPERsro En aquest punt tarnbe aportern novetats substancials. Fins fa poe de temps, aparegudes a Montemolfn (Sevilla) eclipsaven, pel seu nom
les quatre dracmes
bre, a les dues que es coneixien procedents de Sagunt." En el transcurs de la reco-
8.
M.P. Gil.RcfA y BELLlDO, EI tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia,
9.
Rhode: dracma de ca.
1990, pp. 98-9.
4,76 g. (J.C.M. RICI'IARD I L. VILLARONGA, «Recherches sur les etalons mcnetaires en Espagne Cl Gaule du Sud antericurcmenr a l'epcque d' Auguste- Melanges de la Casa de Velazquez IX, 1973, p. 93). Emporion: dracma inicial de ca. 4,70, devaluant-se aillarg del s. III fins arri bar als 4,50 i en algunes emissions als 4,16 g. (A.M. GUADI\N, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968, pp. 221-6). Ebusus: dracma de 2,45 g., (M. Cil.MPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona 1976, pp. S4 Y 90). Gades: dracrna de 4,80-4,63 g., que posteriorment es redueix a 4,50-4,10 g. (C. ALFAIW, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid, 1988, pp. 74-5. 126). Emissions hispano-cartagine ses: shequcl de 7,20 g. i una rara ernissio arnb un pes de 4,50 g. (L. VILLAIWNGA. Las monedas hispano cartaginesas, Barcelona, :1973, pp. 97-102). 10. Massalia: primer dracma d'uns 3,75 g. i despres de 2,65 g. (J.N. BARRANDoN y C. BRENOT, «Recherches sur Ie monnayage d'argcnt de Marseille». Melanges d el'Ecole Francoise de Rome 90. 1978. pp. 653-5. Rorna: didracrnes de 7,29-6,75 g.; victoriati de 3.40 g.; denarii de 4,50 g. (M.H. CRAW FOllO, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974). Carthage: perfode 241-238 a. c., shequel de 7,316,79 g. (G.K. KENKINS, SNG Copcnhage, North Africa, Syrtica, Mauretania, Copenhage, 1969). '11. D. FLETCHER i C. MATA, «Aportacion al conocimiento de los pondcrales ibcricos», Saguntum 16.1981. l65-75. 12. Es coruabilirza la dracma que es conscrva al Museu
Arqueologic de Sagum, la qual, malgrat
que no coneixern la seua exacta proccdencia, scns e1ubte ha estar trobaela a la rodalia, tcnint en compte que el moneran s'ha format arnb troballes locals.
DRACMES D'ARSE
123
pilacio sistematica que estern fent, recentment hem tingut acces a dues col·leccions privades de Sagunt, que ens varen permetre de docurnentar algunes troballes locals de dracrnes del tipus Atenea. El resultat modifica substancialment el pano rama
que fins ara es tenia i queda de la segi.ient manera: 10 dracmes procedeixen
de la ciutat d' Arse 0 de la rodalia; 4 es varen trobar al jaciment de Monternolin i ] dracma procedeix d' Archidona. La irnpressio que ofereix aquesta dispersio es la d'una circulacio mes 0 menys
normal, on predomina UD us prou local. El fet que es tracta de monedes de plata comporta el que puguen viatjar a distancies irnportants; no obstant aixo, la COl1centracio de troballes a I'area de la propia ciutat indica que fou alii on van circular
preferentment. Per una altra banda, hi ha que dir que la practica totalitat dels divi sors de plata que presumptament es relacionen amb aquestes dracmes i per als que es coneix la seua procedencia, es localitzen al voltant de la ciutat, a l'area que es coneix com el Camp de Morvedre." El panorama que ofereixen aquestes troballes, desbarata prou la hipotesi que sobre la finalitat d'aquestes dracrnes va forrnular M.P. Garcia-Bellido." L'autora,
procedents de l'area de Sagunt i front a l'absencia va suggerir que les monedes d'aquestes de Montemolfn serien el residu d'un tribut pagat per Arse i imposat pels cartagi nesos, els quais el distribuiren entre l'exercit que despres s'aquartera a Montemo lin; pero, el notable predornini de les troballes locals Ii resta versernblanca a aquesta hipotesi i reforca la idea que si no apareixen als tresors de l'epoca de la 2" Guerra Punica es perque son anteriors, ja que no existeix cap dubte de que aques desconeixent les troballes
dracmes als tresors valencians i catalans,
tes monedes circularen per Arse i pel seu terri tori.
CRONOLOGIA
cronologia d'aquesta ernissio ha estat una questio molt debatuda per l'absencia de evidencies; de fet s'han proposat totes les solucions possibles: abans, durant i despres de l'ocupacio cartaginesa de la ciutat. Per a L. Villaronga aques tes encunyacions correspondrien al perfode posterior a l'alliberament de la ciutat pels romans, es a dir, s'encunyarien despres del 212 a. C. Els raonarnents que Ii considera que porten a aquesta consideracio son de tipus metrologic," ja que aquesta ernissio i les de les clases II i IIl-l, segueixen un patro de pesos coincident arnb el victoriat rorna; per conseguent proposa una data d'acord amb l'aparicio La
13. L'unic divisor que no procedeix de la rodalia d'ATSe, apareguc al tresor de Villarrubia. Vegeu M. GARciA GARRIDO. «EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos», Acta Numismtitica 20, 1990, pp.
53-4, n° 132. 14. art. cit. a la nota 8, p. 69. 15. L. VlLLARONGA. art. cit. a la nota 1, pp. '1 n iss.
PERE P. RIPOLLES
124
d'aquest tip us de moneda i el seu pes estandard. Malgrat tot aixo, la coincidencia amb el pes mitja del victoriat no es compleix per a l'emissi6 que estern estudiant, ja que aquest queda prou per baix del pes mitja del victoriat. L'autor, tot i que ja va observar que el seu pes mitja era inferior al de la resta de les emissions amb les que la va agrupar, va atribuir aquest fet al gran desgast, a la improvisaci6 i a l'escassa cura de la seua encunyaci6. Nosaltres entenem, pero, que el desgast que
s'aprecia en algunes monedes no correspon a un desgast per us sin6 a un desgast dels encunys, la qual cosa no implica per ales monedes una perdua de pes. P. Marchetti" proposa una segona hipotesi cronologica, segons la qual aquests dracmes haurien de datar-se amb anterioritat a
l'ocupaci6 barquida de la ciutat.
M.H. Crawford" recolza la idea que l'emissi6 poguera ser anterior al 218 a.c., tot i
que no va assumir cap dels dos raonaments que aquell va exposar; ja que va pen dre en consideraci6 la suposada dracma iberica de imitaci6 emporitana amb Ile
genda Arsaken, l'existencia de la qual esta per demostrar, perque l'unic exemplar conegut te la llegenda tan gastada que admet altres lectures: tampoc fou convin cent
la suposada influencia de Massalia en aquesta emissi6, tan metrologica com
tipologica. La tercera opci6 ha estat recentment praposada per M.P. Garcia-Bellido." Per aquesta autora, l'emissi6 es va encunyar durant els anys en que la ciutat esti
gue a sota el domini cartagines i justifica la seua dataci6 raonant (1) que les tin i ques dracmes amb localitzacio procedeixen de Montemolin, la qual cosa la porta a considerar que aquestes monedes foren un tribut impost pels cartaginesos a la ciu tat i utilitzades a Andalusia; (2) que l'us d'una gamma abundant de divisors d'argent i de bronze degue d'implantar-se a instancies dels cartaginesos." Pero, a aquests raonaments se Ii poden fer algunes objeccions que li resten prau forca. En primer lloc, la presencia de quatre dracmes d'aquesta emissi6 a Montemolin no implica necessariament que aquestes dracmes s'encunyaren durant l'ocupaci6 car taginesa, perque al nostre parer, el grau de desgast es superior al que presenten les dracmes d' Emporion, Ebusus i Cades, suggerint un ampli perfode de circulaci6 i perque entre les monedes trobades en aquest jaciment n'hi ha que, sens dubte, tenen una cranologia anterior al 218 a.c., com son la imitaci6 de la dracma de Rhode, les monedes de Gades de la serie po i, sobretot, la fraccionaria ernporitana. Per que les dracmes d'Arse no poden ser tarnbe anteriors? L'absencia de les dracmes d'aquesta emissi6 als tresors del perfode de la 2a Guerra Piinica, que de moment han estat recuperats, suggereix que no s'encunya-
16. P.
MARCHETTI, Historie economique et monetaire de fa deuxieme guerre punique, Bruseles,
1978, pp. 386-394. 17.
M.H. Crawford. Coinage and Money under {he Roman Republic, Londres. J 985, p. 343.
18. Art. cit. a la nota 8, pp. 68-70. 19. Vincula l'emissi6 de divisors de bronze amb les dracmes iamb els divisors d'argent, els quais
presumiblemenl s'asocien arnb elles. 20. C. ALFARO, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid, 1988, p. 92.
125
DRACMES D'ARSE
ren durant
el seu transcurs, ja que l'emissi6 de dracmes amb revers toro corrent, la
qual fou molt mes reduida en volum (aixo es despren del nombre de
monedes con
servades), la trobem a tres tresors. Sembla evident que si no s'atesoren es perque darreries del
segle aquestes dracmes no eren un mitja de pagament corrent ales III a. C. Per una altra banda, la procedencia de les troballes que coneixem a hores d'ara, amb un predomini de procedencies locals, li resten protagonisme ales qua tre dracmes trobades a Montemolfn i contribueixen a reforzar la idea que si no es
atresorar, durant la 2a Guerra Punica, fou perque s'encunyaren i circularen
varen
epoca anterior. Tampoc no sembla convenient argumentar la pertenencia de les dracmes amb la suposada existencia cap d' Atenea al periode d'ocupaci6 de la ciutat, mitjancant d'una arnplia gamma de divisors d'argent i bronze, perque no esta demo strada la en una
contemporaneitat i pertenencia dels divisors de bronze a l'emissi6 0 grup d'encun
yacions d'argent." Al nostre parer, el divisor de bronze amb
211, moment
a
partir del qual
revers
proa seria posterior a l'any
apareix, per primera vegada, el disseny rorna de la
al detail, el dis proa tal i com es co pia en els divisors d'Arse. Aquests copien quasi convencional de la proa de nau seny esquematitzat i -el que es mes importantromana; prova del que diem es el fet que ales monedes romanes el que presumi blement es el porta-rems de la fila superior de remers (parexeiresia], es representa
amb una X dins d'un quadrat i aquest mateix convencionalisme apareix als divi sors
d' Arse. L'unic
nex
que
connecta els
divisors de bronze amb les monedes
d'argent consisteix en l'us cornu de la llegenda arseetar, pero el valor d'aquesta coincidencia dependra de la importancia que vulguem concedir-li. En general no veiem suficientment justificats cap dels tres raonaments cro nologics i, a dir veri tat, no hi ha arguments coneloents; no obstant aixo, si tingue rem que optar per algun d'ells ho farfem pel perfode anterior a l'ocupaci6 cartagi de la ciutat, avaluant els segiients fets:
nesa
a) sembla que les dracmes metrologicament s'ajusten a un patr6 ponderal indfgena, el qual s'abandonara en les emissions posteriors. b) l'absencia de monedes d'aquest tipus als tresors de la 2a Guerra Piinica. Malgrat tot el que hem dit, hi ha que fer constar que la dataci6 per la qual ens decantem tampoc es segura i que l'absencia d'evidencies elares es la causa que, pel
moment, la cronologia d'aquestes dracmes siga un aspecte opinable i controvertit.
2:1. Pel que fa ales monedes d'argent ens referim a: a. dracmes anvers Atenea; b. hemidracma divisor Atenea/cap de cavall i Ilegenda cap de cavall; c. divisor Atenea/cap cava II i Ilegenda; d.
anvers
arscctarkiterter, e. divisor Atenea/cap de caval I (anepigrafu j.f divisor dofi sobre ones (7) Illegenda Les deuominacions {/-e estan totes elles relacionades ternaticarnent, mentre que el divisor /; d'inscriure tipologicamcnt s'aparta d'aqueixa concepci6 unitaria, per la qual cosa no es segur que s'hagi dins d'aquest grup. Totes aquestes monedes es poden veure al Ilibre de M.P. Garcia-Bellido, art. cit. a
arsetar.
la nota 8, pp. 65-68.
PERE P. RJPOLLES
726
CATALEG a.
Abreviatures
ANS
American Numismatic
A rse-Saguntum
L. Villaronga, Las monedas de
BM
British Museum. Londres.
BN
Bibliotheque Nationale. Paris.
Dembski
G. Dembski, Kunsthistorisches Museum Wien. Katalog
Society. Nova York. Arse-Saguruum, Barcelo
na,1967.
del' antiken Munren. A. Griechen. 1.
Hispanien und die
romischen Provinzen Galliens, Viena, 1979. FNMT
Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid.
GNC
Gabinet Numismatic de Catalunya. Barcelona.
HSA
Hispanic Society of America. Nova York.
IVDJ
lnstituto Valencia de Don Juan. Madrid.
Macdonald
G. Macdonald, Catalogue of Greek Coins in the Hunte rian Collection,
University of Glasgow, vol. TIl, Glasgow,
1905. MAN
Museo Arqueol6gico Nacional. Madrid.
NAH
L. Villaronga, Numismatica Antigua de Hispania. Barce
Mogente
M.P.
S. de C.
M.P. Garcia-Bellido y M.
lona,1979.
Garcia-Bellido, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia, 1990. Garcia, Album de la antigua
colecei6n Sanchez de la Cotera, Madrid, 1986. SNG Cop.
G.K. Jenkins, Sylloge Nummorum Graecorum. Danish National Museum. Spain-Gaul, Copenhague, 1979.
b. Cataleg Anv. Cap ferneni galetjat a der.
Rev. Taro androsop caminant a dreta. Les llegendes i el sirnbol creixent determi nen tres
grups d'encunys: a.
Taro, darnunt llegenda arseetar i davant en arc llegenda arsakis kuekiar
b. Taro, darnunt
llegenda arseetar i davant creixent. c. Taro, darnunt llegenda arseetar 1.
Anv.1. Rev.l
,
L'encuny pertany al grup a. La Ilegenda arsakiskuekiar sembla que dobla en angle recte. *a. Copen hague (= SNG Cop. 250).3,36 g., 1-2 h. *b. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 3,00 g., 11 h.
727
DRACMES D'ARSE
la
Ib
2a
2b
3a
3b
4a
4b
Sa
5b
5c
6a
7a
7b
7c
728 2.
PERE P. RIPOLLES
Anv.1. Rev. 2.
L'encuny pertany al grup a. *a. Sub. Herrero 17/10/1991, n° 3.3,24
"'b. Madrid. IVDJ (= Mogente, lam. 3.
g., 6 h.
V-5).
Anv.1 Rev.3.
L'encuny pertany al grup a. =a. Londres. BM 520, 2,99
g., 3 h. *b. R. Petit, Las cecas valencianas, Valencia, 1981, p. 73, n° 1. 3,25 4.
Anv.l Rev. 4. ,',
*
5.
g.
L'encuny pertany al grup a. Glasgow (= Macdonald, p. 62, n" 1). 3,04 g. Marca de cisalla.
a.
b. Madrid. MAN. 2,65 g., 6 h.
Anv.2. Rev. 5.
L'encuny pertany al grup a. "'a. Nova York. ANS HSA 12.538
(= NAJ-J 220).3,10 g., 7 h. "'b. L. Villaronga, Saguntum 16, p. 248, n° 1. Trobada a Montemolfn "c.
6.
(Sevilla). 2,30 g. (fragrnentada), 5 h. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 2,85 g., 3 h.
Anv.2. Rev. 6.
L'encuny pertany al grup a. Sagunt. Col. S. Vela. 3,10 g., 7-8 h.
"'a.
7.
Anv.2. Rev. 7.
L'encuny pertany al grup a. *
Antiga col. Sanchez de la Cotera, (s. de C. n° 1746 Vives lam. VI-15 Hill lam. XXI-l0) (motile del BM). Perforada. *b. Antiga col. Sex (motile del BM). *c. Berlfn. Staatliche Museen (= L. Villaronga, Arse-Saguruum, lam. a.
=
=
IV-4). 3,03 g., 7-8 h. "'d. Paris. BN 961A. 2,99 g., 7 h.
8.
Anv.3. Rev. 8.
L'encuny pertany al grup a. =a. Sub. ANE 6-7/1956, n° 107 (= L. Villaronga, Arse-Saguntum, n° 3 =
A.M.
Guadan, La moneda Iberica, Madrid, 1980, n° 186). 3,14
g.,6 h. ':'b. Berlin. Staatliche Museen, col. Rauch
IV-3). 2,89 g., 7-8 h.
(= Arse-Saguntum, lam.
129
DRACMES D'ARSE
7d
8a
8b
9a
9b
9c
9d
lOa
11a
12a
12c
12d
12e
12g
130
9.
PERE P
RIPOLLES
Anv.4. Rev. 9.
L'encuny pertany al grup a. a. Sagunt. Col. Ripolles-Adelantado. Trobada a Sagunt. 3,13 g., 3 h. "b. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 2,80 g., 3 h. "'c. Arxiu L. Villaronga, n° 660-25 (= Nummus IV-VI, 1981-83, lam. *
[V-39). 2 h. ':'d. Arse-Saguntum, lam. V-8. 2,45 g., 6 h.
10.
Anv.4. Rev. 10.
L'encuny pertany al grup b. *a. Barcelona. GNC 20.973.3,07 g. 7 h.
11.
Anv.5. Rev. 10.
L'encuny pertany al grup b. '�a. Barcelona. GNC 20.971.2,93 g., 6 h.
12.
Anv.5. Rev. 11.
L'encuny pertany al grup b. s. Vela (= Saguntum 19, p. 339, n° 145). Trobada a 7 h. Sagunt. 2,60 g., b. Antiga col. Sex (motile del BM). =c. Arxiu L. ViUaronga, n° 1146-39-1. Trobada a Archidona. 2,70 g., 7 "a. Sagunt. Col.
h. "d. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 3,25 g., 12 h. "e. Copenhague (= SNG Cop. 251).3,22 g., 1-2 h. 'f. Madrid (IVDJ (= Mogente, lam. V-5). Perforada. "'h. Londres. BM 521, 3,134 g., 1 h. *i. Barcelona. GNC 33.857. 3,03 g., 6 h.
*j. Arxiu L. Villaronga, n" 611-29.2,94 g., 6 h. 'k. Viena (= Hill lam. XXI-9 13.
=
Dembski 194). 3,01 g., 6 h.
Anv.6. Rev. 12.
L'encuny pertany al grup c. "'a. L. Villaronga, Sag un tum 16, p. 248, n° 2. Trobada a Montemolfn
(Sevilla). 2,85 g., 11 h. "b. Sagunt.
Col. Ripolles-Adelantado. Trobacla a Sagunt. 3,02 g., 3 h.
*c. L. Villaronga, Saguntum 16, p. 248, n° 3. Trobada
a
(Sevilla). 2,67 g., 2 h. "d. Barcelona. GNC 20974.2,82 g., 11 h. e.
Nova York. ANS, col. Newell. 2,93 g., 1 h.
"f. Sagunt. Col. S. Vela. Trobada a Sagunt. 1,60 g., 3-4 h.
'g. Budapest (= SNG Hungary, vol. I, n° 97),3,01,12 h.
Monternolin
DRACMES D'ARSE
131
12h
12i
12-I
I2k
13a
13b
13e
13d
13f
13g
Dubtosa
PERE P. RIPOLLES
132
ALTRES EXEMPLARS 1. Nova York. HSA 12.582. 3,13 g., 5 h. Encuny d'anvers n° 1. 2. Sagunt. Col.
Ripolles-Adelantado, Trobada a Sagunt. 3,14 g., 6 h. Encuny
d'anvers n° 1. 3. Madrid. FNMT (= L. Villaronga, Arse-Saguntum, lam. V-7). 3,22 g., 6 h. 4. L. Villaronga, Saguntum 16 p. 248, n" 4. Trobada a Montemolfn
(Sevilla).
2,45 g. (perforada), 12 h. Encuny d'anvers, n° 4 (?). 5. L.
Villaronga, Arse-Sagunium, n° 9 (no ilustrada). 3,35 g., 7 h. Encuny
d'anvers n° 5.
EXEMPLARS DUBTOSOS "'
1. Madrid. MAN. 2,34 g., 6 h. (lam. III-a). No estern segurs de la seua auten
ticitat: les bores estan creiem que model.
pot
Ilimades, el gruix es molt irregular i la superffcie porosa;
tractar-se d'una moneda
fosa, tot i que no s'ha identificat el seu
Tagilit, nueva ceca punica en la provincia de Almeria
C. ALFARO ASINS
Entre 1931 Y 1935
ingresaron en el Museo Arqueologico Nacional una serie
de materiales procedentes de las excavaciones arqueologicas efectuadas par Luis
Siret en la antigua Baria (Villaricos, Almeria), fundamentalmente en la necropo
lis, entre finales del siglo pasado y los primeros alios de este.' Ademas ingresaron 51 diarios de excavacion, su biblioteca y otros manuscritos con el estudio y la des
cripcion de muchos de estos materiales, entre ell os las monedas. Con posteriori dad a estas fechas cabe destacar los trabajos de M. Astruc' y las excavaciones que desde 1974 viene realizando M.J. Almagro en el yacimiento.' El material nurnismatico de estas antiguas excavaciones que ha llegado a nosotros tiene un gran interes, aunque la mayarfa de las piezas no sabemos exacta mente en que contexto se hallaron dentro del yacimiento. Algunas de estas mone das sin
contexto
conocido fueron descritas por J. Mil Vidal que, inicialmente,
publico 9 divisores de la ceca de Baria hasta ese momento desconocidos, despues 82 monedas de cobre de gran peso de la misma ceca y, por ultimo, describe otras
1.
SIRET, L., Villaricos
y Herrerfas, antigUedades punicas, rornanas, visigoticas y arabes, Memo
rias de la Real Academia de la Historic, XIV, 1909, pp. 380-478.
ASTRUC, M., La necropolis de Villaricos, Madrid, .1951. (En adelante citado como ASTRUC). Arqueoiogia 79. Memoria de las actuaciones programadas en el 0.110 1979, Madrid, 1.979, p. 37, n° 25. Arqueologia 80. Memoria de las actuaciones programadas en el ano 1980, Madrid, 1981, p. 38, n" 25. Arqueologia 83. Memoria de las actuaciones programadas en. el aho /983, Madrid, 1984, p. 14, n'' l. 3. ALMAGRO GOllI3EA, M. J., La necropolis de Baria (Almeria}. Campanas de 1975-78, Madrid, 1984. ALMAGIW GOIUlEA, M. J., La necropolis de Villaricos, campaha de ]983, (en prensa). De las excavacio nes de este ultimo afio cabe destacar un tesorillo de 19 monedas de Castulo halladas junto a una de Gadir. Cfr. ALMAGRO GORSEA, M. J., Un tesorillo de monedas ibericas y punicas de la antigua Baria, 2.
3.
Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 11,1986, pp. 331-353.
134
C. ALFARO ASINS
157 monedas halladas en el yacimiento, de ellas 85 de Baria, las mismas anteriores, a
las que
se
anaden tres
nuevos
ejemplares, los 9 divisores tambien de Baria, 2
punicas, 13 ibericas, 7 hispano-romanas, 8 romanas republicanas y 33
monedas
irnperiales.' Adernas de estas monedas sin contexto recogidas por Vidal, hemos
podido
clasificar 105 nuevas piezas, aunque se han desestimado otras 188, practicarnente frustras. Por ultimo, ellote mas interesante 10 forman 143 monedas que conservan el importante dato de la tumba en que se hallaron y que daremos a conocer proxi marnente. Entre todo el material nurnismatico
procedente de Villaricos, desde punto de vista, destacan una serie de monedas de tipo punico desconoci das hasta la fecha. Algunas de estas piezas parecen estar en la linea de las acufia ciones hispano-cartaginesas, pero otras, las que han captado nuestra atenci6n desde hace varios afios y hoy damos a conocer una vez esclarecida su filiaci6n, corresponden a una nueva ceca punica, Tagilit, 0 Tagilis en su versi6n latina, como nuestro
intentaremos demostrar a continuaci6n.
TIP 0 1
Anv.
-
Cabeza Iernenina?
a
derecha
(Tanit?), cubierta por una espeCle de
tocado 0 sombrero. Rev.
-
Delfin a derecha, encima
leyenda punica eMP
,
L), debajo sobre linea
de exergo leyenda punica T G L T 1
2,32
14-15
11
MC
MAN, Siret Villaricos'
2
1,87
15,00
12
RC
MAN, Siret
Villaricos, 52 Los dos ejemplares que conocemos de este primer tipo de monedas presentan una
conservaci6n muy deficiente, aunque nos parece observar un mismo curio de
anverso
y claramente distintos cufios de reverso, diferenciables tanto en la forma y
tamafio del delfin como en la leyenda.
La
tipoLogfa, el reducido tamafio e incluso 1a leyenda de estas monedas
recuerdan fundamentalrnente a algunos divisores de Olontigi con cabeza masculi-
4.
VIDAL BARDAN, J. M", Moneda inedira de Baria, Acra Numismtitica, IX, 1979, pp, 37-39.- Id.: Baria, 11 Simposi Numisnuuic de Barcelona, Barce
La circulacion monetaria de Villaricos: La ceca de
lona, 1980, pp. 151-155.- Id.: La circulacion monetaria de Villaricos scgun los Iondos del Museo Arque ologico Nacional, Museos-Z, 1982, pp. 15-23. 5. Esta moneda no podernos clecir que este publicada, pues se atribuyo a Gades y no se ofrecio fotograffa. Cfr. VfDAL, J. M'., La circulacion monetaria de Villaricos segun los fondos del Museo Arqueologico Nacional, citado, p. 17, Monecla punica n° 1. su
TAClLIT, NUEVA CECA PUNICA
135
TIPO I
(x 2)
1
2
TIPO II
(x 2)
1
2
3
4
136
na
C. ALFARO ASINS
y delfin
cuentes
a
derecha," aunque estos rnisrnos tipos de anverso y reverso son fre
tarnbien
en
otros
talleres
punicos de Hispania como Abdera,' Seks,"
Gadir? y Asido,'? del Norte de Africa como 101 Caesarea," asi como tambien utili zados en otras cecas del sur de Ia Peninsula" y cuadrantes ibericos." Esta similitud tipologica con monedas piinicas de otras cecas bien conocidas y su
reducido tamafio ha
podido ser quizas la causa de que no conozcamos mas
ejemplares de esta nueva ceca que, si existen en otras colecciones, se han podido clasificar con el numerario de alguna de las ciudades citadas, fundamentalmente Gadir y Olontigi, como sucedio con la pieza n° 1 atribufda erroneamente a Gadir por Vidal Bardan. Sin embargo, creo poder identificar estos ejemplares con una moneda recogi da
primero por Delgado" y despues por Vives entre las «inciertas». Este ultimo investigador ya no via directarnente la pieza por 10 que se lirnito a reproducir y describir el dibujo de la obra de Delgado sin transcribir la leyenda, comentando solo que quizas podfa ser una moneda de Gades mal vista." Esta moneda recogida por Delgado y Vives que, al parecer, se conservaba en la coleccion de D. Eduardo Navarro de Malaga, se describe en ambos autores con cabeza femenina con tocado especial
en
anverso, y, en reverso, el delfin con ere
ciente y globule debajo se situa entre dos hneas de leyenda punica. Este creciente con
globule que citan Delgado y Vives no es otra cosa, desde nuestro punto de
vista, que la aleta pectoral mal interpretada. La leyenda superior,
segun Rodriguez de Berlanga, esta forrnada par cuatro beth, 'ayin y lamed, yes igual a la que se encuentra en monedas de Gadir, Seks, Tingis y Lixus; es decir, se trataria de la conocida formula MpcL como tarnbien se desprende de la graffa de los sign os del dibujo. La leyenda inferior, a su juicio, es de seis letras que transcriben en: la pri mera una 'ayin, la segunda una taw, la tercera una lamed, la cuarta una nun, la quinta dud a entre beth-daleth-zayin y la sexta una girnel ('TLN B-D-Z G).'6 letras que transcribe al hebreo en men,
6. VIVES y ESCUDERO. A., La monee/a hispanica. Madrid, 1926. LXXXIX- 4 Y 7 (En adelante citado como VIVES). 7. VIVES. LXXXI-8. 8. 9.
VIVES, LXXXlI-12. VIVES, LXXIV-li.
10. JENK1NS. G.K., Sylloge Numrnorum Graecorum. The Royal Collection. of Coins and Medals Danish National Museum. North Africa Syrnca-Mouretania,
Copenhagen, 1969, n° 106. (En adclante
citado como SNGCop). ll
.
MAZAIW. J
..
Corp liS Nummorum Numidiae Mauretaniaeque, ParIS, \955. n° 566 y 567. (En
adclante citaclo como MAZARD). 12. 13. 14.
Carteia, VIVES, CXXVI, 11-13, CXXVII, 4 Y 8. CXXVIII, 8 y La. Salacia, VIVES, LXXXIV-I!. VIVES, XXJll-4, XXIV 7-12, XXXI 7-10, XXXII 12-6, XXXTTl3-14, LXVII-5. DELGADO, A., Nuevo metoda de clasificacion de las medallas autonomas de Espana, Sevilla.
IS73, Apendices, p. 387-388. n" 5, LXXXV,S (En aclelante citado como DELGADO). 15. VIVES, p. '120, n" 22, CXX-S. 16. DELGADO, p. 387-388, n? S.
TAGILIT, NUEVA CECA PUNICA
737
La leyenda superior no es visible en ninguna de las dos monedas que presen
tarnos, aunque es muy posible que este r6tulo exist a y contenga la conocida for mula MpcL, habitual en algunas cecas punicas hispanas y norteafricanas, con sen
tido
de
«acufiacion
de».
Por
otra
parte,
esta
hip6tesis
se
afianza
en
el
convencimiento de que estas monedas son simi lares a la recogida entre las incier tas por Delgado y
Vives, antes citada, que se reproduce con esta leyenda superior,
claramente dibujada e interpretada.
1
2
r0
Fig. 1. Leyendas de las monedas del Tipo I: TGLT En cuanto a-la leyenda inferior, que es la que hemos podido observar directa mente en los
ejemplares hallados en Villaricos, cabe destacar que se trata de una epigraffa normalizada sin apenas problemas de lectura (Fig. 1). EI primer signo es taw neopunica similar a la que aparece en Olontigi," en algunas de en de divisores tardios Gadir" y en abundantes cecas nortea Abdera," piezas una
clara letra
fricanas. Esta letra en la primera moneda, la de mayor peso, presenta un trazo muy grueso en su parte superior por 10 que pudiera parecer la cabeza cerrada de la letra, a la manera de una beth en negativo (Fig. 1.1). La segunda letra
tam bien clara gimel
neopunica, en ambas monedas representada por angular igual longitud." Este tipo de gimel Lo tarnbien encontramos en algunas monedas de Olontigi," en Ebusus" y en algu un
nas cecas
es
una
doble trazo
de
norteafricanas.
EL tercer signo es una lamed con distinta gratia en cada moneda. En el primer
ejempLar la Letra adopta una grana punica pero trazada en negative, forma erro nea similar a la que documentamos en una moneda de la primera serie de Gadir" (Fig. 1.1). En la segunda pieza La Letra adopta una forma claramente neopunica
17. SOLA SOLI", 1.M., Acuriaciones rnonetarias de Olontigi, Numisma, 74, 1965, p. 23, lam. 1. 18. JENKINS, G.K., Spain-Gaul, Sylloge Numrnorm Graecorum. The Royal Colection of coins and medals Danish National Museum, Munksgaard- Copenhagen, 1979, n" 69. (En adelante citado como
SNGCop Spain). 19. ALFARO ASINS, C, Las monee/as de Gadir/Gades, Madrid, '1988, p. 60, leyendas n° 3.1,3.2 Y p.
62, leyenda anomala n" 8. (En adelante citado ALFAIW). 20. FRIEDRICH, F. Y ROLLlG, W., Phoniiisch-punische gramatik,
Rorna, 1970, n° 45, 46 Y 47. (En
adelante citado FRfEDR1CH). 21.
SNGCop Spain, n° 167.
22. En casi todos los
reverses
del grupo XIX de CAMPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona,
1976. 23. ALFARO ASfNS, C, Variante en moneda de Gadir, Numisma, 177-179,1982, pp. 59-63.
138
C. ALFARO ASINS
que sobresale por encirna del resto de la leyenda (Fig. 1.2), graffa tam bien docu mentada en monedas tardfas de Gadir," Seks," Malaca" y Olontigi." La cuarta letra parece ser otra taw de graffa similar a la anterior, aunque no se
aprecia c1aramente en el primer ejemplar y en el segundo los dos trazos que la
forman no estan unidos por el vertice, como es habitual. Es posible que pueda haber algun otro signo a continuaci6n de los resefiados como
opinaba Rodriguez de Berlanga, aunque no parece probable dado el impor
tante relieve de los trazos que se conservan y el escaso campo moneta I
que queda
libre hasta el borde de la pieza. Por 10 expuesto, la transcripci6n TGLT que proponemos es bastante clara, incluso tam bien aplicable a los tres primeros signos del dibujo de la obra de Del
gado, despues recogido por Vives. Esta leyenda podrfa vocalizar en TaGyLaT 0 TaGyLiT, con una estructura similar al 'BDRT 0 ABDeRaT de la cercana ceca de Abdera. Los pesos de las dos monedas que conocemos son de 2,30 y 1,87 grs., 10 que
parece evidenciar que el valor de estas piezas serfa el de cuartos de
una
unidad
tanto de
8-9 grs. como de 10-11 grs., aunque por la tipologfa que presentan nos inclinamos a pensar que siguen el ultimo, mas reciente y que en otras cecas como Gadir presenta divisores tipol6gicamente
exactos a estos.
Es pues 16gico pensar
que estas peq uefias monedas fueran divisores de otras de mayor tamafio que bien no han lIegado a nosotros 0 no somos capaces de relacionar entre sf.
0
Asf pues estas monedas tanto por tipologfa, como por metrologfa y sobre todo por presentar la leyenda neopunica MpcL I TGLT, estan en la linea de las
acuiiaciones municipales que conocemos en otras ciudades punico-hispanas, fun damentalmente Gadir. Por comparaci6n con las series de la citada ceca y por la
epigrafta neopunica aunq ue norrnalizada de estas monedas, podemos situar su emisi6n entre finales del siglo III y mediados del II a. C. TfP02 Anv. Rev. "I
-
-
Palmera sin frutos.
Creciente, encima estrella de 4 rayos y debajo leyenda piinica T G Y L T ( 7) ..
3
3,37 3,05 3,00
4
2.84
2
18,00
RC
Archivo Villaronga"
18,00
12
RC
MAN Siret Villaricos, 8"
18,00 17,00
9
RC
IVDJ IX-l0-9, Gomez Moreno"
6
RC
MAN, Siret Villaricos, tumba 937
24.
ALFARO. p. 60. leyenda n" 3.2 y p. 61. D. 25. ALFARO ASINS. C, Observaciones sobre las monedas de Seks segun la colecci6n del M.A.N., A lmuiiecar, A rqueologia e Historic, J II, 1986, pp. 75-103.
26. CAMPO, M., Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca, A lila Orientalis, 4, 1986, p. 144. 27. SOLA SOLl� .I.M., Acuriacioncs monctarias cle Olontigi, citado, p. 23, lam. l. .
28. Esta moneda, sin procedencia conocida, nos ha siclo arnablernenre proporcionada por el Dr.
Villaronga. 29. Al parecer hallada en los alrededores de los hipogeos.
TAGILlT, NUEVA CECA PUNICA
139
De las cuatro monedas que actual mente conocemos de este tipo, las dos pri meras estudiamos, conservadas en la colecci6n del M.A.N., proceden de Vil1a que
ricos y una de ellas, la n? 4, se hall6 como unico material numismatico en la tumba n° 937. Esta tumba corresponde a un enterramiento colectivo dentro de una gran camara hipogea de forma rectangular con corredor de acceso, excavada en la coli na
denominada «El Garbanzal», dentro de la zona de «Los Conteros». Este tipo
de hipogeos albergaban inicialmente inhumaciones pero a partir del siglo III a. C se
suelen reutilizar por 10 que contienen tambien incineraciones."
hipogeo n° 937 se hal1aron, adernas de la moneda, una cascara de huevo de avestruz entera sin decorar, una larnpara rodia, copitas de barro, un amuleto de barro con forma de racimo, un anillo de plata, estrfgilas de hie Con cretamente en el
rro, varillas yaros de bronce, clavos y espiguiUas circulares
de hueso adornadas con
trazos radiados incisos, as! como restos de unos catorce esqueletos sin quemar."
En general, los materiales de estos hipogeos de Villaricos son datables entre los siglos IV a.C, y I d.C, aunque es dificil diferenciar los ajuares de cada enterra miento debido
a
los revueltos provocados por las reutilizaciones, los antiguos
carnaras." saqueos y los derrumbes de los techos de las Como en el caso anterior, las monedas presentan una conservaci6n deficiente, aunque es posible apreciar su tipologia y leyenda, por 10 que parecen proceder
de
un mismo par de cufios.
Tipol6gicamente estas monedas est an en la linea de las emisiones cartagine caballo el tipo mas representado y, en espe sas, ya que la palmera es despues del a las acufiaciones son punicas de la antigua Baria, de donde cial, muy pr6ximas q uizas tomaran el modelo. En la Peninsula Iberica la palmera como tipo principal la encontramos en los reversos
de la ceca de Baria, tanto en el valor superior" como en su divisor, cuarto
del anterior." Tarnbien aparece en los reversos de dos emisiones de bronce hispa
no-cartaginesas, aunque en todos estos casos se representa con frutos." Como tipo principal y casi siempre representada con frutos, la palmera es muy frecuente en
las monedas del Insti
Agradecemos esta informacion ala Dra. Garcia-Bellido que catalogo Don Juan gracias a una beca de la Fundacion March. 31. ASTRUC, p. 67, tipo J. 32. Estos son los materiales que de manera imprecisa y aislada cita ASTRUC, p. 70, 71, 72, 76, 77, de excavaciones de Siret, redactados por su capataz Pedro Flores, figuran 79 78, Y 80. En los diarios 30.
tuto de Valencia de
aproximadamente las mismas piezas con algunas variaciones eo las denominaciones La idcntificacion de los materiales de cada tumba y el estudio detallado de la esia, como se puede observar, por hacer.
33. ALMAGRO, MJ., Las excavaciones en la Sire! (1934-1984), Sevilla, 1986, pp. 629-632.
0
interpretaciones.
necropolis de Villaricos
necropolis punica de Villaricos, Homenaje a Luis
34. VILLARONGA, L., Las monedas Hispano-Canaginesas, Barcelona, 1973, Clase XII. (En ade lante citado como VILLARONGA).
35. VIDAL, I.M., Moneda inedita de Bano, citado, pp. 37-39. 36. VILLARONGA, Clase VIlI. Tipo I. Grupo III A n? 113 y Clase X. Tipo II, n° 126 y 127.
140
C. ALFARO A SINS
emisiones
cartaginesas
de
plata y bronce
de
Sicilia," y de
oro
y
bronce de
Cartage." EI tipo de reverso, un creciente con estrella de cuatro rayos, esta en evidente relaci6n
con el uraeus con creciente y astro que aparece en los an versos de los divisores de Baria que adernas presentan tambien, como hemos dicho ya, una
pal
mera en reverso.
EI creciente con 0 sin astro como tipo secundario es muy frecuente en el numerario hispanico y norteafricano, especialmente en emisiones de tipo punico, pero es muy raro como tipo principal. En la Penfnsula Iberica como tipo principal s610 utiliza la ceca de Malaca en los anversos de unas escasas monedas cercanas al cambio de Era,39 aunque tam bien 10 encontramos como tipo de reverse en unos
pequefios divisores de plata de finales del siglo III a. C que aparecen en el Levan te
peninsular." En el Norte de Africa el creciente con 0 sin astro aparece en el
reverse con
de algunas monedas punicas de Bulla Regia y Macomada." El creciente
estrella de seis rayos, en la misma disposici6n que el de las monedas de Tagi
lit, 10 encontramos tambien en ejemplares mucho mas recientes de Juba II y Ptolo meo." En Italia este tipo principal de reverse 10 encontramos exactamente igual; es
decir con estrella de 4 rayos, en monedas etruscas." EI creciente con 0 sin gl6bulo central acompafiado de estrellas tam bien aparece en uncias semilibrales an6nimas, acufiadas en Roma en 217-215 a. C, en denarios de L. Lucretius Trio del 76 a. C y en
aureos y denarios der P. Clodius del 42 a. C44 Por ultimo el tipo de reverse de
tres crecientes con estrella de 12 rayos dentro de cada uno es habitual en algunos
quadrans de Venusia y los tres crecientes con gl6bulos en semuncias de Caelia, en monedas de Tarento" y de Crotona."
37.
SNGCop, n° 70-72,73-74,102-106,107-108,124-125,126-127. SNGcop, n° 130, 132-133 Y 415. Una excepcional y nueva moneda de oro con reverso palmera descrita en MILD ENBERG, L.: Punic Coinage on the eve of the First War Against Rome a reconside 38.
ration, Studia Phoenicia X Punic Wars, Leuven, 1989, p. 12. 39.
VIVES, LXXXV-5. CAMPO, M., Algunas cuestiones sobre las monedas de Malaca, citado
Periodo IV. Post c. 45 a.c. Serie VII' B. 40. GARciA GARRIDO, M. Y COSTA, S., Divisores de plata con tipologia helenico-punica, Acta Numismatica, 16,1986, pp. 53-56. Para GARciA- BELUDO, M.P., Las religiones orientales en la Peninsu la Iberica: documentos numismaticos, I, AEArq, 64,1991, p. 48, figura 13, y Las relaciones econornicas y la monecla entre Massalia, Emporion y Gades, Simposio Intemacional sobre Griegos e Iberos, ss. VI IV, Ampurias, 1991 (en prensa), estas moneclas son agorah, valor citado en algunos textos antiguos que
equivalen a 1/20 del shekel. 41. MAZARO, n° 515-516 y 522. 42. MAZARO, n° 189-192, 299-300 Y 504-505. 43. SAMBON, A., Les monnaies antiques de l'ltalie, I, Paris, 1903- 1904, n? 60, 65 y 67. 44. CRAWFORD, M.H., Roman Republican Coinage, Cambridge, 1976, n° 39/4, n° 390/1 y 494/20. 45. Sylloge Nummorum Graecorum. The Collection of the American Numismatic Society, 1,1969, n° 755-765, 678 Y 1582-1595. 46. Sylloge Nummorurn Graecorum. The Collection of the American Numismatic Society, 3, 1975, n? 444-446. Este tipo tarnbien aparece en otras acuriaciones mas lejanas del mundo griego como Eucar-
TACILlT, NUEVA CECA PUNICA
141
El creciente junto con el disco solar, la luna y las estrellas, motivos proceden tes de antiguos cultos orientales, son atributos de Tanit como divinidad astral que
Su elecci6n en est a
figuran en abundantes manifestaciones religiosas cartaginesas. a la diosa, a la que sabemos se ceca parece estar en relaci6n con el posible culto veneraba
en
la Baria punica." La asociaci6n de la palmera y el creciente con astro
tarnbien parece tener un simbolismo funerario, como se interpreta en las pinturas de Kef-el-Blida.'8 En conclusi6n, vemos que tanto la palmera como el creciente, tipos elegidos utilizan en la Peninsula solamente en para las monedas de la Tagilis punica, se acufiaciones que se circunscriben a la zona Mediterranea y son frecuentes en emi siones cartaginesas y norteafricanas.
Fig. 2. Leyenda de las monedas del Tipo II: TGYLT En como en
cuanto a
la
leyenda de estas monedas, que transcribimos en TGYLT,
el caso anterior vemos que se trata de una escritura normalizada que, en
sus
sign os visibles, no presenta problemas de lectura (Fig. 2). El primer signo es
una
clara letra taw neopunica, similar a la inicial de las monedas que forman el
tipo 1. La segunda letra es tambien una clara gimel neopunica que, como unica dife rencia con la de las monedas del tipo 1, presenta el trazo derecho prolongado en su
parte superior, sobresaliendo del angulo a manera de apice."
letra es tambien parecida
a
La graffa de esta
la shin neopunica de algunas monedas de Shemesh,"
Asido y otras cecas convencionalmente denominadas «libiofenices», aunque tam bien es similar a la waw que aparece en una rara emisi6n de Malaca." El tercer signo es una yod neopunica similar a la que encontramos en algunas monedas de Ebusus. Esta letra
puede ser una matres lectionis con funci6n de
vocal, tfpica del neopunico, que representa un intento de vocalizaci6n respecto
a
la leyenda de las monedas del tipo 1.
en algunas monedas partas y en pia, Cydonia en Creta, Atenas, Sigeium en Troas, Thespiae en Boecia, piezas imperiales de Soland us en Lydia, Alejandrfa y Carrhae en Mesopotamia. 47. ALMAGRO GORBEA, M.J., Un deposito votivo de terracotas de Villaricos, Homenaje al Prof Martin Almagro Basch, II, Madrid, 1983, pp. 291-307. 48. FERRON, I., La peinture funeraire de Kef-el-Blida, Archeologia, 20, 1968, pp. 52-55.
49. MAZARD, p. 6. FRIEDRICH, n° 46. 50. MARION, I., Les rnonnaies de Shemesh et des villes autonomes de Mauretanie tingitane au Musee Louis Chatelain a Rabat, Antiquites africaines, 6, 1972, p. 69, n" 22. 51. ALFARO ASINS, C, Epigraffa monetal punica y neopunica en Hispania. Ensayo de smtesis,
Glaux, 7, (Ermanno A. Arslan studia dicata), Parte I, Milano, 1991, pp. 122 Y 130.
142
C. ALFARO ASINS La cuarta letra es una lamed
neopunica similar a La de la segunda moneda del
tipo 1. Por ultimo, en Las monedas n° 2 y 3 nos parece vel' un quinto signo que podrfa ser una letra nun 0 una taw, probablemente est a ultima pOI' comparaci6n con
Las monedas del tipo 1. En la moneda n'' 3 aun parece que pudiera continual' La
leyenda pues se aprecian restos de posibles sign os apenas perceptibles. con so
Las consonantes TGL que forman La leyenda, quizas puedan estar en relaci6n «descubrir 0 reveler»," como hipotetica alusi6n a las minas de la zona 0 inclu
al manantial termal de Cela.
En cuanto a metrologfa las cuatro monedas que conocemos tienen un
peso de
3,37, 3,05, 3,00 Y 2,84 grs., con una media de 3,065 grs., por 10 que podrfan ser tanto mitades de poco peso del sistema de 8-9 grs. como, mejor, cuartos del
patr6n
de 10- 11 grs.
Dada la similitud tipoL6gica con los divisores de Baria, nos
preguntamos si no
podria tratarse tambien de una misma denominaci6n aunque mas Ligera. La posi ble perdida de peso de las monedas de Tagilit quizas
pudiera deberse al predomi
nio del plomo en su cornposicion." Por el contrario en los divisores de Baria pre domina el cobre." Lo que parece evidente despues del analisis de los dos tipos de monedas
atribuimos
que
punica es que las dos series que presentamos no ser entre sf, pues difieren en tipos, pesos y especialmente parecen contemporaneas una en distinto estadio evolutivo. Asf en las monedas del pri presentan leyenda mer
a
esta nueva ceca
tipo algunas letras adoptan aun una forma punica y todos Los sign os son con
sonanticos frente a las del segundo tipo, cuyas letras son todas neopunicas, quizas
algo mas evolucionadas, y se introduce una yod con intenci6n de vocalizar el nom bre de la
ciudad, 10 cual es el unico argumento que poseemos para obtener una
cronologfa relativa de las monedas entre sf. En este sentido, encontramos un paralelismo entre los dos tipos de leyenda que documentamos en las monedas de est a ceca y las de Tingis. En la ceca africa na
tambien hallamos una Jeyenda en su forma reducida TNG' y otra en su forma
plena TYNG',55 aunque este criterio epigrafico no parece tener caracter diferen ciador para la ordenaci6n cronoL6gica de las monedas."
52. FUENTES, MJ., Vocabulario fenicio, Barcelona, 1980, p. 246 Y p. 97. 53. El anal isis metalografico de dos monedas ha dado un alto porcentaje de plomo del 56-57%,
seguido del cobre con eI38%, estano con 3-5%, hierro con 0,10- 0,20%, niquel con 0,13-0,19%, antirno nio con 0,08-0,09% y plata con 0,017- 0,067%. 54. EI analisis de una moneda ha proporcionado un 79,80% de eobre, 12,22% de plomo, 7,55% de estafio, 0,219% de antimonic, 0,046% de plata y 0,03% de hierro. 55. MAZARD, pp. 222-223, leyendas n° 70 y 78. SOLA SOLE, J.M., Los r6tulos monetarios punicos de Numidia y Mauritania, Numisma, 35, 1958, p. 22-23. 56. BELTRAN, A., Las monedas de Tingi y los problemas arqueol6gieos que su estudio plantea, Numario Hisptinico, 1952, I, pp. 89-114. MAZARD, pp. 180-184, n" 589-611. SNGCop, n° 720-741.
TAGILIT, NUEVA CECA PUNICA
143
LA CECA EMISORA
En cuanto a la ceca que ernitio estas monedas, en un principio pensamos que los rotulos TGLT
0
TGYLT, se pod fan corresponder con el autentico nornbre Esci
punico de la actual Villari cos, ciudad que a rafz de la conquista pion en el 209 a. C. 0 algo despues, pudo haber perdido el toponimo punico para romana con
tomar el mea
de Baria, nombre latino con el que la citan, entre otros, Ciceron, Ptolo
y Plinio." Ante esta posibilidad, la ciudad punica de Villari cos habria emitido dos emi
siones para fines distintos, puesto que no parece que un as y otras monedas pudie formal' parte de una pertenecer a un mismo sistema, momento cronologico, ni de los la misma escala de valores. Por una parte, cartagineses impulsaria presencia ran
la acufiacion de
unas
emisiones de cobre
anepfgrafas, como es habitual en su
numerario, de alto peso y valor adquisitivo intercambiables con pequefios diviso Obul res de plata, como ocurre con las series conternporaneas de Seks, Castulo y POl' otra, unas emisiones municipales de acunacion, formadas por piezas de
CO.58
ernision. poco valor adquisitivo y escaso volurnen de la Pero esta primera hipotesis se desvanecio ante la evidencia de que este tope
nimo monetal que transcribimos en TGLT 0 TGYLT, Y que podrfa vocalizar en
inscripcion romana apa recida en 1976 en el terrnino municipal de Tfjola (Almeria), que, segun Resina y TaGYLaT 0 TaGYLiT, se hallaba documentado en
una
Pastor, dice: «Voconia Avita hija de Quinto, construyo unas termas en terrenos de su pro un pied ad para la Republica Tagilitana. Las dedico despues de haber ofrecido celebrado unos juegos circenses. Para la conservacion y manteni banquete y de las tennas entrego a la Republica Tagilitana la cantidad miento
perpetuo
de dos mil quinientos denarios de plata»."
En efecto, en est a lapida de marrnol de Macael de finales del siglo I 0 princi hasta
mornento, pios del II d. c., se cita un nuevo toponirno, desconocido T romano de TAGILI 0 al alude AGILIS, cuyo T AGILIT ANAE, que municipio ese
57. TAPIA GAIH�IDO, l.A., Historia General de Almeria y .I'Ll provincia. Tomo If. Coloniraciones, His
Almeria, 1982, p. 304. Scgun SOLA SOLE, 1.M. Toponimia fenicio-punica, Enciclopedia Lingitistica panica, 1, Madrid, 1960, p. 499, es I1lUY poco probable una erimologta Ienicio-punica para este lop6ni1110 de
Baria.
58. VILLARONGA, L., Las primeras ernisiones de monedas de bronce en Hispania, Papers in [be rian Archaeology, BAR lruerruuional Series, 193,
I, 1984,205-215.
59. RESINA SOLA, P. Y PASTOR MUNOZ, M., Inscripci6n romana aparecida en Armuna del Alman romanas zora (Almeria), Zephyrus, XXVlIl-XXIX, 1978, pp. 333-336. LAZARO PEREZ, R., Inscripciones de Almeria,
Almeria, 1980, pp. 91-93. En la zona de Tijola han aparecido tarnbien recientemente, 1978
Almeria. inscripciones latinas de tipo funerario. Cfr. LAZARO, R. Municipios rornanos de al Padre Tapia, (Fuentes literarias Y epigraficas). 1 Encuentro de Culiura Mediterranea. Homena]e Almeria (1986)1988, p. 124. Hispania Epigraphica, 2, 1990, p. 22, n? 23. RESINA, P. Inscripci6n rornana aparecicla en Tijola (Almeria), Zephyrus, 32-33, 1981,213-215.
Y 1979,
otras
Fig. 3. Mapa de situacion de Tagilit/Tagilis (segun Sillieres)
500
leoo
XJ()Om�lros
Fig. 4. Plano de la zona de Tijola (segun Pellicer-Acosta)
TAG/LIT, NUEVA CECA PUNICA
145
nornbre, por el extraordinario parecido Ionetico, vemos se ha perpetuado en la actual localidad de Tijola, donde se hall6 la pieza, situada a unos 60 kms. de Baria.
(Fig. 3). AI parecer son muy abundantes los hallazgos arqueol6gicos de la zona de Tfjola, donde hay constancia de numerosos yacimientos arqueol6gicos desde el
paleolitico a epoca moderna. Desde el punto de vista de las monedas que presen tamos, destaca una enorme factorfa punica emplazada en la Muela del Ajo, cerro
irregular situado a unos 1.800 m. al Norte-Noreste de Tijola, en la margen izquierda del rfo Almanzora. (Fig. 4). Se trata, segun Pellicer y Acosta, de una gran nucleo punico industrial y comercial de los siglos VI-III a. C, formado por la penetraci6n de gentes punicas de contorno
venidas de Baria que ascenderfan por el valle del Almanzora en busca de minera les de cobre (Cueva de la Paloma) y hierro (Ser6n). Adernas otros atractivos de la
serfan tarnbien su riqueza agrfcola y el manantial natural de Cela. La superfi
zona
cie del yacimiento de un os 100.000 m', segun los citados autores, esta repleta de
fragmentos ceramicos, predominando las anforas punicas con formas arcaicas y los grandes vasos de la misma tradici6n. Tambien abundan las escorias de hierro, plomo y cobre. En la zona igualmente hay constancia de otros yacimientos roma nos posteriores, desde finales del siglo III a. C, de tipo eminentemente minero e industrial." Esta facto ria punica tierra adentro," era paso obligado desde el Mediterraneo ala altiplanicie granadina que conducfa a la zona minera de Jaen. La via, jalonada
de yacimientos arqueo16gicos de todas las epocas, unia desde antiguo los centres mineros donde se extraia el oro de sierra Nevada y el plomo argentffero de Sierra
Morena, con Baria, puerto de embarque del mineral. La cuenca del Almanzora y del Guadiana Menor fue probablemente el cami no
mas utilizado para las relaciones entre el litoral del Levante mediterraneo y el
alto Valle del Guadalquivir. Esta antigua via de penetraci6n, utilizada ya en epoca
argarica, partiendo de Baria, remontaba el valle del rio almanzora, pasaba por Tagilis, Basti, Castellones de Ceal, Tugia, Ubeda la Vieja, Ibros y finalmente llega ba a Castulo, desde donde continuaba hacia otras direcciones."
60. PELLICER, M. Y ACOSTA, P., Prospecciones Arqucologicas en el Alto Valle del Almanzora (Almerfa), Zeph.yrus, XXV, 1974, pp. 155-176. Tarnbien se seiialan otras prospeccioncs mas recientes en
CRESSlER, P., Prospeccion arqueologica en
la sierra cle los FiJabres y el alto valle del Almanzora
(Almerfa), 1985, Anuario Arqueologico de An dalucia, 1985, Sevilla. 1987, p. 73, U. CRESSlER, P., Segun cia carnpafia cle prospeccion arqueologica en la sierra cle los Filabres y el alto valle clel Almanzora (Almerfa), Anuario Arqueotogico de Andalucia, 1986, Sevilla, 1988, p. 113, n" 14. 6'1. EI tenorneno colonizaclor scrnita bien pudiera ser que no tuviera Ull caracter tan marcada mente
literal: sus vestigios ernpiezan a encontrarse a mas de 150 Krns. cle la costa, como hall senalado
FORTEA. J. Y BERNIER. J., Recintos yjonificaciones ibericos en la Betica, Salamanca, 1970, p. '133.
62. SI LLiERES, P., Les voies de communication. de I' Hispanie Meridionale, Parfs, '1990, pp. 552-553.
C. ALFARO ASINS
146
Esta via, de principio a fin, esta jalonada de ricas necropolis y yacimientos en los que se ba constatado
una
fuerte presencia de cerarnicas griegas de
importa
cion. Asf en la Muela del Ajo de Tfjola, donde los materiales muestran una ocupa cion desde el siglo V al II a. c., segun Rouillard, se hallo un fragrnento de pie de cratera de figuras rojas datado en la primera mitad del
siglo IVa. C. Tarnbien en
la mina de cobre de la Cueva de la Paloma, situada 800 111. al Sur de Tijola la
Vieja, una prospeccion de C. Domergue ha proporcionado materiales que penni ten datar la explotacion entre principios del siglo TVa. C. y el siglo VI d. c., entre estes un fragmento de cerarnica atica de barniz negro fechado entre 380-330 a. C.63
punica de Tagilit 0 Tagilis que debi6 ser 10 suficientemente prospera para importar cerarnicas griegas y acuriar moneda. De esta ciudad no queda mas testimonio de su pasado punico que los fragmentos cerarnicos que citan Pellicer-Acosta y estas monedas que nos pro porcionan su autentico nombre punico, toponimo que permanece inalterado en epoca romana, como vernos por la inscripcion de epoca flavia de Voconia Avita. No sabemos que suerte corrio la ciudad ante la conquista romana, si fue Estamos pues ante las monedas de la factorfa como
tomada por la fuerza como Baria en el 209 a. c., 0 se sometio libremente como otras cecas punicas. Probablemente la segunda opcion esta mas de acuerdo con la
permanencia del toponimo punico de la ciudad en epoca romana. La poblacion punica de esta zona debio estar bastante iberizada 0, al menos, muy en contacto con gentes ibericas como se ve tam bien en Villaricos, ciudad que
estaba en el lfrnite de 10 que para Ptolomeo (II, 4, 6) eran los «bastulos lIamados
punicos» que habitaban desde el Estrecho hasta Baria. Tambien se trata de una zona muy romanizada despues, proxima ala ciudad de Acci (Guadix) que albergo C. pas6 a for a los veteranos de dos legiones de Cesar, que entre los afios 7 y 2 a .
mar
parte de la Tarraconense. La ciudad
tenia terrnas,
rornana
un
de Tagilis
tam bien
debio tener cierta
importancia pues
bosque sagrado y celebraba juegos circenses, segun la citada ins
cripcion, aunque su nombre no figura en ninguna fuente latina. La primera vez que se cita este toponirno es en El Idrisi, lefdo por Saavedra como Torchela y Tayula, de don de, al parecer, procede el nombre actual de Tijola.?'
63. ROUILLARD, P Les grecs ella Peninsule lberique du VI]' A U IV'" siecle avant Jesus-Christ, Paris, 1991, pp. 125 Y 658-659. 64. LAZAIW PEREZ, R., Inscnpciones romanas de Almeria, citado, pp. :I 9-20. TOVAR, A., lberische Landeskunde, 2" parte, las tribus y las ciudades de la antigua Hispania, t0l110 3, Tarraconensis, Baden Baden, 1989. pp. 159-:160. ..
A prop6sito de un divisor de plata con
estrella en reverso
B. MORA SERRANO*
Esta breve aportaci6n con la que contribuimos al homenaje al Dr. Villaronga,
puede considerarse, en cuanto a su tematica un pretexto para resaltar una de las much as facetas de la investigaci6n numismatica en la que la contribuci6n de Lean dre Villaronga es sin duda muy relevante, como es aquella que concierne al estu dio de materiales numisrnaticos novedosos 0 ineditos. Un tema este tan atractivo y
sugerente como complejo y arriesgado, ante la carencia de datos fiables que per mitan situar tales piezas en un contexto nurnismatico y arqueol6gico minimamen te definido.
Sin duda un acontecimiento numismatico notorio, es la relativa frecuencia con la que, en los ultimos aiios, han ido apareciendo -0 quizas mejor se van dando a conocer- como zas
procedentes de hallazgos hispanos, una serie de monedas 0 pie
monetiformes que, en su diversidad de tipos y metrologia, presentan, no obs
tante como
rasgos
en
cornun, la originalidad 0 exotismo de sus tipologias, y el
metal que sirve de base a su acufiacion, plata y plorno.' Procedentes en men or medida de hallazgos en los que se cuenta con
alguna
indicaci6n de su contexto arqueol6gico, la mayor parte de estas piezas monetales,
"
Universidad de Malaga.
1. La necesidad de Ilevar a cabo anal isis metalograficos para la autentificaci6n de tales piezas, se muestra cada vez mas evidente.
B. MORA SERRANO
148 son fruto
de hallazgos de caracter esporadico, y donde este tipo de informaci6n, ya
trate de tesorillos
de
hallazgos casuales es inexistente 0 razonablemente dudosa, impidiendo situar tales monedas en unos limites cronol6gicos y ambiente se
0
monetario definidos. Dentro de este interesante conjunto de monedas, destacan sobremanera una serie de pequefios divisores de plata, caracterizados por mostrar una cabeza mas culina
0
fernenina en anverso, y una estrella de variable numero de rayos en el
reverso.
A los ejemplos hispanos ya conocidos con esta tipologia, parece responder, en
principio, la pieza monetal objeto de este comentario,' y cuya descripci6n es como sigue: (Lamina I) Anverso Dentra de
una
ejecuci6n, aparece,
grafila compuesta por veinticinco globules, de muy irregular en
el centro del campo monetal, una cabeza -de rasgos asexua
dos- mirando a la
derecha, y tocada por 10 que parece tratarse de un casquete hemisferico, bien diferenciado en su base por una nitida incisi6n que 10 separa de la frente, y rematado en sus extremos superior y lateral inferior por sendas protu berancias, la primera de las cuales quizas podrfa identificarse, sin mucha dificultat, con un
remate puntiagudo del mencionado tocado.
El rostra de este personaje, presenta
una
6rbita ocular nitidarnente diferen
ciada de la frente y la nariz, mediante una marcada incisi6n que corre para lela a
aquella que separa el tocado de la frente. Un ment6n y p6mulo bien marcados, una nariz prominente y unos labios insinuados a base de sendos gl6bulos, confor man una composici6n, cuyo distanciamiento de los canones clasicos, es quizas su caracterfstica mas sobresaliente.
Se observa tambien, en la mitad posterior del bonete con el que aparece toea da esta figura,
un doble contorno que une el apice de este, en principio extrafio tocado, con la protuberancia apreciable en su extrema inferior, a la altura de la unos rasgos que quizas podrfan interpretarse como una primitiva rectificaci6n del curio. Se aprecia, en suma, una falta de cuidado en la ejecuci6n
nuca;
del tipo, de la que ciertamente tarnbien participa la elaboracion de la grafila, como
queda de manifiesto en la diferencia de tarnafio y separacion de los gl6bulos que la conforman, as! como en las imperfecciones que evidencian algunos de ellos. Reverso Mucho mas simple, el tipo de reverso, consta unicamente de una estrella for mada por ocho rayos de forma alanceolada, que parten de un gl6bulo central.
2. Debo eJ conocimiento de esta moneda -hoy en coleccion particular-, as! como la posibilidad
de su publicacion, ala amabilidad de D. Gonzalo Gozalez Rivas, a quien deseo expresar mi agradeci miento.
DIVISOR DE PLATA
08mm.
B. MORA SERRANO
150
Tiene esta pieza un peso de 0,21 gr. y un diarnetro maximo de 8 mm. Apenas
desgastada, present a un ligero desplazamiento de curios, mas acusado en la impre si6n del tipo de reverso. Aun cuando no se ha tenido la posibilidad de llevar a cabo un examen deteni do de la pieza, una serie de detalles parecen indicar que ha sido obtenida por acu fiaci6n. As! parece deducirse de la concavidad apreciable en el reverso (estrella), y del desplazamiento de los motivos de este. Los paralelos existentes en la amonedaci6n antigua para este ejemplar -esto es
la combinaci6n de una cabeza en an verso y astro en reverso-, son muy numero
sos
y por conocidos no parece necesario sacarlos aquf a colacion.'
Por 10 que respecta a los hallazgos hispanos con esta tipologia (cabeza mascu lina 0 femenina en anverso y estrella de variable nurnero de rayos en el reverso), son
de obligada menci6n los divisores con este esquema compositivo, documenta
dos en
un
primer momenta en los tesoros de Valeria (Cuenca)" y La Plana de
Utiel (Valencia),' ambos Iechados entre la Segunda Guerra Punica y los levanta mientos indfgenas de la primera decada del siglo II a.Ci," y que recientes hallazgos han
permitido relacionarlos, con algunas reservas' con las amonedaciones de
Arse." Fuera ya del ambito peninsular, pero participes de esta misma composici6n, encontramos unos pequefios divisores de
plata, quizas atribuibJes a la Cyrenaica,"
y que fueron justificablemente relacionados con los ejemplares de procedencia hispana,'? hoy atribuidos a la regi6n levantina. Estos ejemplares son, junto con un interesante divisor tambien de plata, adscrito por Jenkins a la ceca de Panormo"
sin duda significativos paralelos -pero no los unicos- de 10 que parece una cornun combinaci6n de cabeza humana y astro en la amonedaci6n
argentea del Medite
rraneo antiguo, en cuyo contexto cabe situar la pieza de la que aquf se trata,
Pero, excepci6n hecha de esta coincidencia en el esquema compositivo, es bien palpable el distanciamiento existente entre el tipo adoptado en el anverso de
ejemplares antes aludidos, Tampoco existe relacion tipol6gica alguna -exceptuando la comun presencia de la estrella en reverso-, entre la pieza que aquf se estudia y unos pequefios divisores, tambien de plata, de nuestra moneda y el de los
3. Cfr. M. GAHciA GARRIDO, S. COSTA, (1986a) 57 55. 4.
CHAWFORD (1969) mim. 109; VILLARONGA (1973) 174.
5. RIPOLLES (1980) 15-26; (1982) 46-7. 6. BLAzQuEz (1987-1988) ]08, 113-114; Recienternente, crt'. GARciA-BELLIDO (1990) 69-70. 7. GARciA-BELLIDO (1990) 61-65. 8. GARciA GARRIDO, S. COSTA (1986b) 21-3; GABINETE NUMISMATICO DEL C.A.S. (1986) 25-30. Vid nota anterior.
9. ROBINSON (1927) pl. XXV, 8N, 9N. 10. Sobre la procedencia
hispana de estas rnonedas, cfr. RIPOLLES (1980) 19, con la bibliograffa
anterior. 11. JENKINS (1971) 74, pI. 24.
DIVISOR DE PLATA
151
proeedeneia andaluza, y que ofreee una clara tipologfa orientalizante en el anver so y un astro de eatoree rayos en el reverse," que se ha querido atribuir sin exeesi vo
fundamento al taller monetario de Malaca." Es cierto, empero, que la constante combinaci6n cabeza/astro que presenta la
tipologfa metal malacitana, ha servido de argumento principal para tales atribucio nes." Sin embargo, aun sin encontrar una relaci6n directa con los tipos monetales de Malaca, es quiz as con las iconograffas de esta ceca, con las que, en un primer momento, presentan los tipos de la pieza aquf deserita, una mayor semejanza. Excluyendo de estos comentarios la referencia al motive de reverse de esta moneda, por la simpleza de su ejecuci6n, y 10 extendido de su usc, es el tocado que cubre la cabeza del tipo de an verso, el que, por su forma y la marcada protu berancia que 10 remata en su parte superior, podria recordar de lejos un pileus tal y como
se muestra en
ciertos tipos monetales malacitanos, y encuadrabJes en la
ultima fase de la amonedaci6n de la ceca." Pero si la inclusi6n de esta pieza en el capitulo de las amonedaciones de plata
hispanas de tipologfa punica, cornunrnente ubicadas en el contexto de la Segunda Guerra Punica parece, en principio, asumible," es bien poco es 10 que puede dedu cirse a partir del unico ejernplar con el que se cuenta, en cuanto a su relaci6n con un sistema rnetrologico concreto. En todo caso y admitiendo como hip6tesis que el peso de esta moneda (0,21 gr.) sea representativo del conjunto al que pertenece, podna pJantearse su relacion con dos ambientes metrologicos 10 suficientemente relevantes, como son el circulo gaditano, por un lado, y eJ grupo de divisores de
plata levantinos con tipologfa punica, por el otro. Asf, las monedas del tipo Valeria y Plana de Utiel, con cabeza femenina y peso medio de 0,24 gr., y que son interpretadas Garda Bellido, como 1110 de una «dracma de tipo saguntino»," no pare por M". P. astro de ocho rayos, presentan un
cen, en un principio, muy distanciadas del peso que presenta nuestro ejemplar.
Otra
posibilidad estriba en plantear una hipotetica adecuacion de nuestra
moneda al sistema de peso seguido por las principales amonedaciones argenteas de sur peninsular; esto es con las dracmas y hernidracmas gaditanas, acufiadas bajo el controvertido «patron hispano»" de c. 4,70 gr. En estas acufiaciones, las herni-
12. VILA ([985) 74-5. Tarnbien GARciA GARR[DO, MONTANES (J 989) 47; conla publicaci6n de nue vas
piezas. 13. Clr. M. CAMPO, B. MORA, «Monedas de dudosa atribuci6n a Malaca». Recienternerue ALE (1981) 148, admitiendo csta posible atribuci6n.
XANDROPOULOS
14. Y a las que, por ejernplo, tam poco han escapado los divisores de plata con ahora atribuidos a Arse. Cfr. VILLARONGA (1981-1983) 123, 125.
reverse
estrella
15. Cfr. VIVES (1926) lam. 85.8; CAMPO (1986) 146.
16. Para la definicion y ambiente de estos divisores cfr. CHAVES (1990); GARclA-BELLIDO (1990) 5955. 17. Clr. GARCIA-BELLIDO (1990) 94-95. Sobre el hallazgo de este tipo de monedas «ibero-levanti nas-
ell
yacimientos audaluces cfr. CHAVES (1990) 616 ss. y GARCIA-BELLIDO (J990) 6],69.
18. Recienrcmcnre CHAVES (199'la) 40-41; (1991b) 163-164.
752
B. MORA SERRANO
dracmas gaditanas de la Serie TIA'Y de peso 2,40 gr., que parece ser el nominal mas
acufiado," cuenta como divisores con rnonedas de unos 0,34 gr.; mientras por su parte, las hernidracmas de la Serie Il8,21 que deben seguir un patron algo mas redu
cido," presentan un peso medio de 2,17 gr. y unos divisores de 0,20 gr. Un peso este ultimo que podria ser tambien relacionado con el de nuestra moneda
(0,21 gr.).
Es sin embargo en el marco de la dificil problernatica que plantea la existen
cia de una compleja serie de piezas monetiformes fabricadas en inscribe
graffa
plorno, don de se
grupo de pi om os monetales, cuya semejanza tipologica con la icorio de los bronces de Malaca es sin duda muy marcada, pero relacion un
cuya directa con la produccion monetal de esta ceca hispano-punica debe ser seriarnen te puesta en duda," donde hallamos un capitulo sobresaliente
para el caso que nos
ocupa. Y es precisamente en este grupo de plornos «pseudomalacitanos», donde se
halla, no obstante, el paralelo mas cercano al ejemplar que aqui se cementa. En efecto, en la interesante recopilacion de plomos rnonetiforrnes publicada
recienternente," hallamos un ejernplar que, a pesar del notorio inconveniente de no ofrecer reproduccion fotograficas sino un dibujo bastante esquernatico del mismo" resulta de especial in teres para el estudio de nuestra rnoneda. La descripcion de esta moneda" es como
sigue:
19. ALrARo ASINS (1988) 74-75. 20. Para CHAVES (1991a) 41 relacionable con el shekel hispano-carragines en razon de 1/3; una ratio esta que cs lam bien apuniada para la plata de Ebusus (CAMPO, 1976,54-55) por GARciA-BELLIOO (1990) 103-105. 21.
Ai.rARO ASINS (1988) 75-76.
22.
Quizas acorde tarnbien con la reduccion de peso que experimenta el shekel hispano-cartagi
nes c. 6.80/6,70 (VILLARONGA, J 973,
100,101).
23. err. M. CAMPO, B. MOI�A, «Monedas de dudosa atribuci6n a Malaca», 24. La prirnera publicacion de una de esias interesantes piczas sc debe a GONZALEZ RIVAS (1983) 9-10), recogida lucgo, junto con restantes ejernplares de similares caracteristicas en el caialogo de plo rnos monetilormes. de CASAR1EGO, C01�ES, PLiEGO (:1987) [Caialogo] pp. B-4, nurns. 1-3. Nuevas apor taciones en COZALBES CRAVIOTO (1987-1989) J 11-112. Conviene resaltar aquf la publicacion de nuevos plomos, de pcquenas dimensiones, y que mucstran en su reverso tipos tales como crecicnie y gl6bulo (num. 4 de Gozalbes) 0 creciente solo (num. 5 de Gozalbes). Unas piczas sin duda de dificil atribucion
-si excluimos aquella mas socorrida atribucion a la ceca de Malaca, zas recuerdan los reversos de cicrtos divisores de plata, dados
ya cornentada supra- pero que qui por GAI�clA GARRIDO, COSTA
a conoccr
(1986a) Tipo III p. 59, Y comcntados con mas detalle por GARciA-BEI.I.IDO (1990) 60-61 Lam. V,2. 25.
Ciertamente es cstc un inconvenieruc que presenian cl
rnancjo de estc inicresante corpus.
Vid., la recension de GARcfA-BEU.lDO (1987-1988), pp. 346-7. Son igualrnentc de interes a csie respecio los cornentarios de Vives (1926) CLXVIlI, a proposito de la inconvcnicncia de las ilusiraciones de
pie exclusivamenre, de dibujos, por csiar est os sujetos en buena mcdida a un mayor 0 rnenor grado de interpretacion subjeuva. 26. CASA1�IEGO, COI�ES, PLiEGO (1987) [Caralogojl d, num. 2.
zas
nurnismaticas a base.
DIVISOR DE PLATA
-en
que
anverso, muestra
una
se remata en un marcado -en
cabeza
a
153
derecha tocada con
un
bonete
0
pileus,
apice.
reverso, presenta una estrella de ocho rayos, quedando los cuatro secun
darios reducidos a simples gl6bulos, que rodean a uno central. Manteniendo serias
reservas
acerca
de la
adscripci6n maJacitana de esta
pieza, resulta no obstante muy llamativa Ja reJaci6n existente entre eJ pJomo pseu domalacitano que acaba de ser descrito -a pesar de s610 contar con un dibujo del
rnismo-, y el singular divisor de plata objeto de estas Ifneas, hasta el punto que las cuestiones hasta ahora sefialadas quizas debieran aconsejar la adopci6n, cuanto menos, una postura de prudente cautela respecto ala valoraci6n de esta intersante
pieza que aquf se da a concocer, y que, en to do caso, deberia quizas ratificarse con el
detenido de este ejemplar, por ahora unico y carente de necesarios y
examen
precisos paralelos." BIBLIOCRAFiA CITADA J. ALEXANDllOPOULUS (1991). La cite phenico-punique de Malaga d'apres la numisrnatique, en J. GRAN
AVMERICII, Mala phenicienne et punique. Recherches franco-espagnolcs 1981-1988, Paris. pp. 147-151. C. ALFARO ASINS (1988). Las monedas de Gadir/Gades, Madrid. C. Bu\zQuEz
(1987-1988).
Tesorillos de moneda republicana
en
la Peninsula Iberica.
Addenda
a
Roman Republican Coin Hoards, Acta Numismatica, '17-18, pp. 105-142. M. CAMPO (1976). Las monedas de Ebusus, Barcelona. M. CAMPO (1986). Algunos cuestlones sabre las monedas de Malaca, Aula Oriental is, 4. pp. M. CAMPO, B. MORA. Monedas de dudosa atribucion a Molaca, Las monedas de Malaca (en prcnsa). A. CASARIEGO, G. CORES, G. PUEGO (1987), Catalogo de plomos monetiforrnes de la Hispania Antigua,
Madrid. C. COZALilES O�AVIOTO (1987-1989). Nuevas aportaciones al catalogo de los plornos nionetijormes hispa no-romanos,
Nurnisma, 204-221, pp. 109-123.
M.H. CRAWFOIW (1969). Roman Republican Coin Hoards, Londres. P. 0 IA VES (1990). Los hallazgos numismaticos y e/ desarrollo de la segunda guerra punica en el SUI de la Peninsula Iberica, Latornus. XLIX,3, pp. 613-622. P. CHAVES (1991a). Elementos numismaticos de indole griega en la Peninsula Iberica, Habis, 22. pp. 27-
48. P. CIIAVES (l991b). Reflexiones en lorna al area comercial de Cades: Estudio numismatico y economico, Hornenaje al Dr. Michel Ponsich (Gerion), Madrid. pp. 139-168. M. GARcfA GARIUDO, S. COSTA (1986a). Divisores de plata con tipologia heleno-punica, Acta Numisma tica, 16, pp. 53-64. M. GAI�cfA GMI�IDO, S. COSTA (1986b). Divisor ineiido de Arse, Arse, 21. pp. 21-23. M. GARCiA GARllIDO, J. MONTANES
(1989). Divisores de plata ineditos a poco conocidos de La Hisponia
antigun. Acta Numismatica, 19, pp. 45-52. M". PAZ GARCiA BELLIDO (1987-1988). [Recension a A. Casariego et al. (1987)], Acta Nurnismatica, 17-
\8, pp. 346-247.
27. No esta de mas recordar aqui, para concluir, el «hallazgo», a principios de la decada de los anos seicnta, de una singular pieza aurea, cuya extraiia tipologia cle inspiracion hcrculca, su aspecto y
metrologia, lIevaron a Sll editora a calificarla de «rnoneda inventada». Cfr. Rurz TllAPERO (1967) 11522. Se trata de una extrana moneda acunada en oro (10,32 gr.) y procedente, al pareccr de un hallazgo malagueno.
154
B. MORA SERRANO PAZ
M". GAI{CIA BELLIDO (1990). EI tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia. G. GONZALEZ RJVAS (1983). Una pieza [enicia inedita, Gaceta Numisrnauca, 69, pp. 9� 10. G.K. KENKINS (1971). Coins of Punic Sicily, PartI, Revue Suisse de Numismatiquc, 50, pp. 23�78. G,\IlINETE NUMISMATICO DEL C.A.s. (1986). Divisores de plata de Arse. Arsc, 21. 1986, pp. 25�30. P.P. RIPOI..LES (1980). El tesoro de la Plana de Utiel. Valencia, Acta Nurnismatica, 10, pp. 15�27. P.P. RIPoLLEs (1982). La circulaci6n rnoneraria en la Tarraconense mediierranea, Valencia, 1982.
E.S.G. ROBINSON
(1927), Catalogue of Greek Coins in the British Museum. Cyrenaica, Londres
[Reirnp. J975]. M. Rurz TllAPERO (1967). ;, Una moneda inventada/ Numario Hispanico, XI, pp. 115�122. ,
L. VILA (1.985). Un possible obol de Matacur, Acta Numismatica, '15. pp. 73-74. L. VILLARONGA (1973). Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973. L. VILLAIWNGA (1981-1983). Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante fa Segundo Guerra
Pttnica y los prlmeros levantarnientos de los iberos, NUIllIllUS, lV� VI. pp. 119-154. A. VIVES (1926). La moneda hispanica, Madrid.
La presencia punica en Cartagena. Testimonios numismaticos
M. LECl-fUGA GALINDO
E1 gran avance en la investigacion arqueologica que de un tiernpo a esta parte se viene
produciendo en la ciudad de Cartagena, al cornpas de su renovacion urba
rustica, ha permitido sacar a 1a luz nuevos e interesantes datos relativos a su histo ria. De entre ellos destacan, sin duda, los que se refieren a dos de los periodos his toricos peor conocidos, como son el dorninio punico y 1a conquista bizantina.
En el primer caso, el numeroso material recuperado, aun en fase de estudio y
catalogacion, incluye toda una serie de halIazgos numisrnaticos bien docurnenta dos, de los que hasta ahora se carecia. Asf pues, en e1 marco del homenaje que la S.C.E.N rinde a la tarea investigadora del Dr. L. Villaronga, hemos creido oportu no dar a conocer dichos hallazgos, siquiera de forma preliminar, en espera de que el estudio global y la redaccion de la memoria definitiva de las excavaciones lleva das a cabo, nos permita conjugar los datos arqueologicos y numismaticos con una mayor precision. De sobras es conocido, Sureste en nares
a
nivel de fuentes literarias, el decisivo papel que el
general, y la zona de Cartagena, en particular, jugaron en los prelim i
y el desarrollo de la Segunda Guerra Punica. Sin embargo, tan solo algunos
tesoros
(Mazarron, La Escuera) y escasos hallazgos esporadicos testificaban esa
importancia. Una vez mas, la investigacion arqueologica se reservaba la ultima palabra a este respecto, y en ese sentido, desde comienzos de los anos 80, la inten sificacion de las campanas de excavaciones de urgencia Ilevadas a cabo por el
156
M. LECHUGA GALlNDO
Museo Arqueologico Municipal de Cartagena, comenzaron a dar los
primeros fru legada por la etapa barcida.' As!, en 1983, la excavacion de un solar situado al norte de la ciudad (cl Serre ta), proporciono, entre otros, un primer contexto relacionable, incluso, con el momenta de la conquista romana (209 c.C}. A nivel numismatico, sin embargo, tan solo se registro el hallazgo de un divisor de ae con reverso de palmera (ViII. X JI).2 Ese mismo afio, el solar de cl Soledad-c/ Nueva, donde se exhumaron los res tos en la reconstruccion de la cultura material
tos de muralla
bizantina, proporciono un ae del tipo TanitiCabeza de caballo, de
estilo tosco (ViII. VIII-II-I).3 En 1986 se hallo un nuevo aunque de buen estilo
ejemplar del mismo tipo, (ViII. VIII-I-II), en un solar excavado en la plaza de San
Gines, donde se docurnento una interesante continuidad urbarnstica desde epoca punica a epoca rornana.' Por otra parte, las excavaciones que con caracter ordina rio venia dirigiendo el Dr. Perez Ballester en el Anfiteatro romano, habian aporta do dos nuevos ejemplares, en este caso divisores del tipo Taniticasco, de estilo tosco, uno de los cuales se inscribe plenamente en un contexto de fines del s. III a. C.' De ese mismo lugar (anfiteatro) y depositado en los fondos del Museo Arqueologico Municipal, procedia un ae cartagines con reverso de caballo con cabeza vuelta, muy deteriorado.' Por ultimo, los fondos del Museo Municipal tan solo contaban con un ejemplar del tipo ViII. X-I como unica representacion de toda la serie hispano-cartaginesa. Estos eran, pues, los escasos y esporadicos hallazgos documentados de los que teniamos noticia hasta que, entre los afios 1988 y 1990, se llevaron a cabo dos nuevas
excavaciones en la zona oriental y central de la ciudad. En el primer caso
1. Ouerernos agradecer especial mente a D. Miguel Martin Camino, coordinador de las excava
ciones arqueol6gicas de urgcncia en el terrnino municipal de Cartagena, asf como a los directores de las diferentes actuaciones realizadas,
algunas de elias aun ineditas, el que nos permiiieran estudiar los cjernplares citados en el texto, asi como sus inforrnaciones referentes al contexte arqueol6gico en que se hallaron. Una recopilaci6n de las investigaciones llevadas a cabo acaba de apareccr en el torno IV-I de la Hisioria de Cartagena: MARTiN CAMINO, M. Y ROLDAN BERNAL, B: Aspectos arqueologicos y urba nisticos de fa Cartagena punica, pp. 108-149. 2.
MARTiN CAMINO. M. Y ROLDAN
n° 124
BERNAL, B., «Punicos en Cartagena», Revisra de Arqueologia,
(agosto 1991), pp. 18-24. Id.: ob. cit. en nota 1, pp. 124-129. La catalogaci6n de los ejernplares hispano-cartagineses esta referida a la obra de L. VILLARONGA: Las monedas hispano-cartaginesas. Bar celona, 1973, citada en adelante como MHC. Dcsgraciadarnente, sin embargo, dada la pesima conser vaci6n de las piezas. en la mayoria de los casos s610 cabe referirse a elias mediante la menci6n de la clase y el tipo, ya que resulta imposiblc apreciar cualquier letra 0 marca de ernision. 3. MARTiNEZ ANDREU, M., «La muralla bizantina de Carthage Nova». Antiguedad y Cristianismo, /I (1985), pp. 129-151; LECHUGA GALINDO, M. Y MI±NDEZ ORTIZ. R., Numismatica biuintina de Cartage na.
En Historic de Cartagena, vol. V. p. 72. 4.
MARTiN CAMINO, M. Y ROLDf\N BERNAL. B
5.
Una noticia de los mismos
..
ob. cit. en nota 1, pp. 130-134.
puede verse en MARTiN CAMINO, M. Y PEREZ BALLESTER, J.: «Los niveles punicos de Carthage Nova». III Congres Internacional des Etudes Pheniciennes et Puniques. Tunis, 11-16 novernbre 1991 (en prensa). 6. ACQuARo, E., Le monete puniche del Musco Nazionule de Cagliari. Roma, 1974, 1518-1521. VILLARONGA, L., MHC, Incicrtas I), p. 173.
LA PRESENCIA PUNICA EN CARTAGENA
157
(patio del Hogar-Escuela de La Milagrosa), quedaron al descubierto los restos de muralla encajada entre dos de los cerros que segun la tradicional descripci6n
una
de Polibio marcaban la lfnea defensiva de la ciudad. Se trata, adem as, de la zona donde se localizaba una de las puertas que comunicaba la ciudad con el exterior a traves del itsmo.' Por 10 que respecta al solar excavado en la plaza de San Gines, si bien
no se
hallaron estructuras, pudo documentarse
un
potente nivel de relleno
fechado a fines del s. III a. C." El material nurnismatico recuperado
en am bas
actuaciones asciende a
un as
148 monedas, 55 de ell as ilegibles, y el resto en bastante mal estado, como viene siendo habitual dadas las caracterfsticas del subsuelo de la ciudad. A continuaci6n,
pues, pasamos a describir y analizar brevemente los dos conjuntos.
J-IALLAZGOS NUMISMATICOS DEL PATIO DEL HOGAR-ESCUELA DE LA MILAGROSA En esta zona se llev6 de
ellos,
como
a
cabo una actuaci6n dividida en dos sectores. En uno
ya hemos sefialado,
se
documentaron
una
serie de
estructuras
defensivas relacionables con la muralla punica que cerraba la ciudad por el E. El
otro, situado mas al interior, di6 como resuJtado el hallazgo parcial de una posible vivienda de epoca romano-republicana. Del primer sector contamos con un total de 87 ejemplares, desglosados de la
siguiente manera: Serie hispano-cartaginesa
21
Cartago Numidia Serie romano-republicana
12
Serie hispano-punica
3
Serie iberica Serie hispano-Iatina
2
Serie romano imperial Modernas y conternporaneas
7
Ilegibles
38
Una nota caracterfstica de este yacimiento es el hecho de que la ocupaci6n de la zona parece no prolongarse mas alia de la segunda mitad del s. II a. e., segun se
refleja tanto por los hallazgos ceramicos como por los numismaticos, Asi, respecto a estos ultirnos, su punto algido se centra en el s. III a. e., con las emisiones hispa no-cartaginesas, y el s. II a. e., con las emisiones romano-republicanas (dos ases
7. MARTiN CAMINO, M. Y ROLDf\N BERNAL, B., ob. cit. en nota J, pp. J 16-124. 8. Excavacion aun inedita, dirigida por D' Blanca Roldan Bernal en '1990.
158
M. LECHUGA GALINDO
de peso elevado -38,32 g. Y 29,84 g.- Y varios
ejemplares de trientes -4- y cuadran
tes -5-
cuyos pesos medios -4,92 g. Y 3,13 g., respectivamente-, podrfan corres ponder, teniendo en cuenta el fuerte desgaste y su mala conservacion, a esa uni dad de peso ligero apuntada
por Crawford para la segunda mitad del s. II a. C.).9
A partir de aqui parece establecerse un claro hiatus que llega
practicarnente hasta piezas hispano-latinas (Carthago Nova y de un as Claudio, procedentes de niveles superficiales, alteran esa Emerita) y la Edad Moderna, don de tan s610 dos
secuencia. Ello afiade, por tanto,
un
nuevo
elemento de interes a ese grupo de
hallazgos, al configurarse casi como un conjunto «cerrado». Analizando el total de 10 recuperado, queda clara la masiva presencia de acu fiaciones hispanicas, por cuanto que tan s610 un posible divisor de ae con reverso de caballo parado con cabeza vuelta (no se aprecia el anverso), de 1,75
g., de peso y
14,85 mm. de m6dulo, podna corresponder a una ceca extrapeninsular, junto con de Numidia," si bien este ultimo se inscribe ya en un contexto mas tardio. Ya en el siglo II a. c., como hemos sefialado, hay que situar el otro gran volu
un ae
men
de emisiones, las romano-republicanas, a las que acornpafian dos
ejemplares
de Ebusus (Campo XVIII y Campo XVIII-55)," 1 pequefio divisor de Malaka, del
sistema de 30 monedas en libra (Vives LXXXVII-9) y un cuadrante de Kese
(ViII.
9,3°).12 Presentamos a continuaci6n
un
inventario abreviado de los
hallazgos de la
serie hispano-cartaginesa, ordenados por su valor y referencia, baciendo constar el ruimero de inventario, peso, m6dulo y direcci6n de cufios (cuando esto ultimo ha sido posible):
Ae Tipo ViII. VIII-i-II
84
6,25 g.;
88
8,32 g.;
Divisores Ae Tipo Vill. VlJi-i-illB
21,65 mm.;
6
17
1,54 g.;
23,7 mm.;
12
18
1,13 g.;
13ml11.; 13,5 mm.;
31
1,86 g.;
]3,05 mm.;
12
32
1,27 g.; 1,30 g.;
40
1,35 g.;
13,9 mrn.; 13,05 mm.; ]3,5 mm.;
12
36
Ae Tipo vui VIlI-I-i/B 4 7 42
7,43 g.;
22,1 111m.;
12
5,04 g.;
22,5 mm.;
12
6,24 g.;
23,8 mm.;
12
Ae Tipo Vill. vtu.ut 43
85
6,01 g.; 4,66 g.;
20,25 mm.; 20,8 mm.;
9. C�AWFORD. M.H
..
6
Roman Republican Coinage. Cambridge. 1974, p. 596.
]0. ACQUARO. E., La monetazione punica. Milano, 1979, 67-7:1. 1'1. CAMPO, M., Las monedas de Ebusus. Barcelona, 1976. 12.
V[LLA�ONGA, L., Les monedes iberiques de Tarraco. Barcelona, ] 983.
6
LA PRESENCIA P(JNICA EN CARTAGENA
159
Divisores Ae Tipo vui VIll-J/-IJ
6
1
1,07 g.;
11,9 mm.;
15
1,27 g.;
12,75 mm.;
16
1,27 g.;
11,4 mm.;
6 11
28
1,31 g.;
12,1 mm.;
29
1,37 g.;
12,5 mm.;
30
1,24 g.; 1,07 g.;
11,35 mm.;
35
6
13,4 mm.;
Divisor Ae Clase Xl?
12
1,14 g.;
10?
12,9;
pieza la incluimos con reservas, al presentar la particularidad de que mientras el anverso muestra una cabeza viril semejante a la moneda ViiI. 283, en el reverso parece figurar una palmera. Teniendo en cuenta la existencia de ejem pia res mixtos cabeza virillcabeza de caballo y palmera/cabeza de caballo," apunta Esta
mos,
pues, la posibilidad de que nos encontremos ante una
completaria esa tipologia.
No
obstante,
dado el
desgaste
nueva
variante que
de la pieza, habra que
confirmar dicha hipotesis con el conocimiento de nuevos haJlazgos.
Por 10 que se refiere al otro sector excavado en este mismo Ingar (denomina do ala oeste), ha ofrecido, hasta el momento, una secuencia cronologica que difie re
del anterior en la inexistencia de ese nivel de fines del s. III a. C. As), contraria
mente a
10 que ocurrfa en la excavacion de la muralla punica, en este caso son las
emisiones romano-republicanas las que se encuentran mayoritariamente represen
tadas, como demuestra el siguiente desglose: 1
Serie hispano-cartaginesa:
1
I ncierta hispano-cartaginesa:
Serie romano-republicana:
17
Serie iberica:
2
Serie hispano-Iatina:
4
Modernas Y conternporaneas:
5
Ilegibles:
7
De las 37 monedas recuperadas, tan solo un ae del tipo ViII. VIIl-IJ-I, de 7,69 g. de peso y
22,55 mm. de modulo, y un divisor de ae, en muy mal estado, con
reverso de caballo parado con cabeza vuelta y anverso de posible cabeza con casco
ala izda., de 2,66 g. de peso y 17,5 mm. de modulo
I'
se adscriben a la serie
cartagi
nesa, aunque muy probablemente se trate, adernas, de una circulacion residual en un
contexto mas tardio.
13. VILLARONGA, L., «Diez afios de novedades
en
la nurnisrnatica
hispano-cartaginesa
1983». Rivista di Studi Fenici, Supl., vol, XI (1983), p. 67. 14. VILLARONGA, L., MJ-IC, ineiertas J-I; J-2. Id.: ob. cit. en nota 13, p. 68.
1973-
760
M. LECHUGA GALINDO
A este
respecto, las emisiones romano-republicanas bien datadas (dena rio
RRC 26111; cuadrante RRC 26114 Y cuadrante RRC 277/2), Iecha de finales del s. II a.
parecen
marcar una
c., que igualmente confirman los datos arqueologicos
para el conjunto excavado. Por 10 dernas, el res to de los ejemplares -ases en su
mayoria (11 en total)- presentan unos pesos comprendidos entre los 31 g. Y los 20 g., excepcion hecha de un ejernplar de la ernision RRC 119/3 Y otro de 42,23 g., sin duda muestras tambien de una circulacion residual. Por ultimo, y como ya ocurria en el otro sector excavado, las cecas
hispanicas
aparecen de una forma muy esporadica en su papel de cornplernento a las emisio de la
nes
Arse,
con
metropolis. En este caso, son Carteia, con 3 (1 sextante y 2 semises) y 2 (1 as y 1 cuadrante), las que aportan los unicos ejemplares recupera
dos, Un dato significativo en el que vienen a coincidir ambos sectores viene a ser, de nuevo, la inexistencia de rnateriales situados entre ese final del s. II a. C. (tal vez, comienzos del s. I a. C.) y la Era Moderna, 10 cual parece incidir una vez mas en
esa
reduccion del recinto urbano intramuros de
su
propia linea defensiva.
Resultana interesante, por ello, dadas las consecuencias que sobre el desarrollo y la vida econornica de la ciudad pudieran deducirse, constatar en ese momento el inicio de una progresiva disrninucion que
llegara a su punto algido en epoca tardo
rrornana."
HALLAZGOS NUMISMATICOS EN EL SOLAR DE LA PLAZA SAN
GINES En este solar, situado a los pies de la ladera norte del Monte Sacro 0 Cerro del
Castillo de la Concepcion, y excavado en varias Eases, se habia hallado un
ejernplar
al que ya nos hernos referido anteriormente. Varios an os despues, en 1990, con motivo de una nueva actuacion arqueologica de pudo documentarse un
urgencia,
potente nivel de relleno muy hornogeneo, tal vez de aterrazamiento, fechado a fina les del s. III a. C. Esa misrna
homogeneidad se refleja, como vamos a ver, en el
material numismatico recuperado, que asciende a un total de 24 monedas: Serie hispano-cartaginesa:
13
Cartago-Sicilia?:
1
I1egibles:
10
Una vez mas nos encontramos con la casi exclusividad de las emisiones
hispa
no-cartaginesas en 10 que a ese periodo se refiere. La unica pieza que, con las con-
15. A este respecto. puede verse: RAMALLO ASENSIO. S.F La ciudad romano de Carthago Nova: la documentacion arqueologica. Murcia. 1989. La posible desaparicion clel habitat urbane en este area oriental no es obsiaculo, sin embargo. para que la ciuclacl sc monumental ice en otras zonas. basicarnen ..
le
durante cl perfoclo augusieo, tal y como viencn confirmando los ultimos clescubrimientos.
LA PRESENCIA P(JNICA EN CARTAGENA
161
sabidas reservas par su deteriorado estado, podna ser considerada como extrape
ninsular, es, nuevamente, un pequefio ae con anverso de cabeza femenina a la
izquierda y reverso de caballo parado con cabeza vuelta, de 1,21 g. de peso y 13,9 mm. de modulo. El inventario abreviado de los ejemplares hispanicos es el siguiente: Divisores Ae Tipo vui VIII-II-II
Ae Tipo Vill. VIII-I-II
9
6,22 g.;
21,1 mm.;
12
1
20
6,47 g.;
22,35 mm.;
6
2 4
Ae Tipo ViII. VIlI-II-I 21
6,61 g.;
5
8
19,9 mm.;
8
6
0,87 g.;
10
12,95 mm.;
11
0,71 g.; 0,75 g.; 0,78 g.;
12
13
10
Divisores Ae Tipo ViII. VIlI-I-fIlB
0,90 g.; 0,46 g.; 0,94 g.; 0,40 g.;
12mm.;
11
11,3 mm.
11,6 mm.; 10,8 mm. 11,5 mm.
3?
12,1 mm.;
6
10,25 rnrn.;
11
0,30 g.;
14,7 mm.;
6?
0,86 g.;
13,55 mrn.;
12
CONSfDERACIONES FINALES
Ya expusimos al principio el caracter preliminar del presente articulo, en 10 que
se
refiere a la disfusion de estos hallazgos, que considerabarnos de interes par
cuanto aun siendo una muestra
reducida, se trata de uno de los escasos testimo
nios disponibles de circulacion monetaria en una de las ciudades mas representati vas
de la presencia barcida en la Penfnsula. Por otra parte, constituye igualmente
uno
de los pocos conjuntos hallados en el marco de una excavacion sistematica y
que, por tanto, cuentan
con
un
contexto
lamentar, sin embargo, que el retraso
en
arqueologico. En este sentido es de el estudio de los restantes materiales
arqueologicos no nos permita, por el momento, extraer conclusiones definitivas sobre aspectos tales como pervivencia en circulacion de las distintas especies, pre cisiones cronologicas referidas, fundamentalmente, a los ejemplares hispanicos, etc." Con todo, a la luz de los datos expuestos, creemos que pueden sefialarse algunas consideraciones: En primer lugar, destaca el hecho, ya sen ala do par algunos autores para la moneda de plata, de la escasa presencia de numerario extrapeninsular tarnbien para el bronce. Ello llama aun mas la atencion si tenemos en cuenta aspectos tales como
el caracter portuario de la ciudad, y sus innegables relaciones con la costa
norteafricana, aSI como su funcion de base militar y campamento de tropas, some tida, sin duda, a un constante flujo y reflujo de las mismas al compas de los aconte cimientos belicos. Resulta extrafio, par ello, que no exista hasta el momento
un
16. Algunos ejemplos de este tipo de estudios pueden verse en: AA.VV.: La moneta nei contesti archeologici. Esempi delgi seavi di Roma. Alii dell' incontro di Studio. Roma, 1986. 1st. Ital. di Num. Studi e materiali 2. Roma, J 989.
162
M. LECHUGA GALINDO
mayor refiejo de esa amonedaci6n en la circulaci6n monetaria de la ciudad, tal y como ocurre
por ejemplo con el probable campamento punico situado en Gandul
(Alcala de Guadaira, Sevilla)." En segundo lugar, y centrandonos ya
en
las emisiones hispanas, la practica
totalidad de las mismas, como se observa en el cuadro-resumen adjunto, pertene cen a la
clase VIII de L. Villaronga, en sus distintas variantes (unidades y divisores
de buen estilo y de arte tosco). Este hecho puede constituir, pues, un acerca
nuevo
dato
de su atribuci6n a esta zona del sureste, 0, al menos, de su emisi6n tal vez
simultanea con la de otros talleres de Andalucfa 0 Levante. Lo que nos interesa ahora es destacar la escasa presencia de ejernplares de las clase X y, sobre todo, de las clases IX y XI, un dato que se repite, basicarnente para estas ultimas, en otros
repertorios conocidos en la zona, como es el caso de los fondos del Museo de Mur cia," los del Museo de Alicante" y la colecci6n del Medagliere Vaticano." Si bien somos conscientes del riesgo que este tipo de argumentos ex absentia conlleva, la de apuntamos posibilidad que no se trate de un mero hecho casual, y quizas la haya que plantearse hip6tesis de ubicar, bien en otra area geografica, bien en al una fecha posterior 0, menos, muy pr6xima a la toma de la ciudad, la emisi6n de las mismas. Un
aspecto a tener en cuenta, tal vez, en
este
sentido, es el del paulatino
aumento en el peso de los ejemplares que se produce entre las clases IV y XI. Esta
ultima, de hecho, es considerada como la del paso de un sistema de 8/9 g. a otro de 10/11 g.," variaci6n que Ia Dra. Garcia-Bellido interpreta como una consecuencia del encarecimiento de la plata en su relaci6n con el bronce." Si bien dicho proceso
inscribe dentro de la dinamica generada por el propio confiicto, la perdida del control de la zona minera que rodeaba a Carthago Nova pudo ser un factor deter se
minante que
quizas haya que relacionar con este hecho metrol6gico. Como un
argumento mas, finalmente, podrfa sefialarse, incluso, la misma superioridad que las monedas de la clase VIII presentan en los unicos tesoros conocidos en la zona inmediata: Mazarr6n, para la plata, y La Escuera, para el bronce, los cuales pare cen
indicar, cuanto menos, una menor difusi6n de las acufiaciones mencionadas.
17. Vn.LARONGA, L., ob. cit. en nora 13. pp. 62-64. RlPOLLES, P P., La circulacion monetaria ibero
punica. En Historic de Cartagena, vol. IV-I, pp, 270-278 18. A este rcspecto, de los 6 ejernplares alii depositados, 2 correspond en a la clase VIll y 4 a la c1ase X. Asf: LECHUGA GAUNDO, M., «EI Monctario del Musco de Murcia. II. Series hispanicas». Ver
dolay, 3 (eo prensa). 19. RIPOLLES ALEGRE. P.P
..
La circulacion monetaria en la Tarraconense mediterranea.
Valencia,
1982, pp. 415-426. 20. RIPOLLES ALEGRE, P.P., «Corpus Numrnorum
Hispanorurn. L Medagliere Vaticano». Iuilica,
16 (1982), pp. 86-154. 21. VILLARONGA, L., «Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durante la Segunda Guerra Punica y primeros levantamientos de los iberos». Nummus, 4-6 (1981-83), pp. 124-125.
22. GARciA-BcLLlDO, M" PAZ, El tesoro de Mogerue y su entorno monetal. Vatencians, n° 5. Valencia, 1990, pp, 99-106.
Estudis Numismatics
LA PRESENCIA
Pt)NICA EN CARTAGENA
763
Tipos
Cartagena Lugar de hallazgo
Ae
Ae
tn«
tn:
Ae
tu«
in».
VIII
VIIl
VIfl
VIII
X
X
XI?
I-ll
1/-1
l-lIIB
II-I/
II
1
C/ Serreta C/ Soledad
1
Pza. S. Gines (I 986)
1
La Milagrosa
5
3
6
7
Pza. S. Gines (1990)
2
1
1
9
Anfiteatro
1
2 1
Museo Arqueologico 8
TOTALES
5
]8
7
1
1
1
Cuadro-resurnen de las difererues ernisiones hispano-cartaginesas halladas en los ultimos anos en la ciudad de Cartagena, agrupadas segun la tipologfa de L. Villaronga.
conjunto de divisores Tanit/casco hall ados en los diferentes solares analizados, los cuales constituyen, con un total de 25 ejemplares (a 10 que habrfa que sumar, tal vez, unos 17 mas que por su m6dulo y peso se les asemejan, aunque han perdido completamente los tipos de anverso y reverso) el grupo mas numeroso de entre todas las piezas halladas. Ello resulta 16gico, pOI' una parte, si tenemos en cuenta sus propias caracterfsticas; asi, el hecho de tratarse de piezas de pequefio tamafio y escaso valor facilitaria, sin duda, su perdida y la no recuperaci6n posterior." Con todo, sin embargo, creemos que esa abundante presencia supone una nueva constataci6n de 10 que tradicional Vamos
a
ocuparnos
a
continuaci6n del
mente se ha considerado como el momento de estabilizaci6n y «normalizaci6n» de
la conquista. La utilizacion de estos pequefios divisores, junto al resto de la mone da de bronce que por primera vez es acufiada, ciudad
inmersa,
apenas
unas
el
marco
de
a
fines del
s.
III a. C, en
una
nos
muestra el panorama de una
economia monetaria introducida
pocas decadas antes. Hay que resaltar, pues, este acontecimiento en una
regi6n, el Sureste, acostumbrada desde antiguo a las relaciones
comerciales y de intercarnbio." Destaca, igualmente, el hecho de que buena parte de ell os procedan de un contexto de tipo militar, factor considerado como decisivo en
la afirmaci6n de ese proceso de monetizacion.
Hasta el mornento, esos divisores eran conocidos, fundamental mente, a traves del cercano hallazgo de La Escuera," y, sabre todo, de la gran cantidad de piezas
23. En este scntido, CASEY, J., Understanding ancient coins. London. 1986, pp. 68-1J3. 24. EI tema ha quedado bien expuesto poria Dra. Garcfa-Bellido en un articulo, aun en prensa, que dicha autora ha ienido la gentileza de faciliiarnos: Garcfa-Bellido, M" Paz: «EI proceso de moneti zacion en el Levante y sur peninsular». Igualmente, Ripolles, P.P.: ob. cit. nota 17. 25. LLOBREGAT, E., «Un hallazgo de moncda punica de Alicante». pp. 71-75. VILLARONGA, L., MJ-IC, p. 83.
Caesaraugusta, 27-28 (1966),
M. LECHUGA GALINDO
164
procedentes del yacimiento de Montemolfn (Sevilla)." En base a estos datos pare cia establecerse una clara diferenciacion geografica entre aquellos ejemplares de buen estilo, hallados masivamente en Andalucia, y los ejemplares toscos integra dos en el tesoro de La Escuera." Por nuestra parte, la muestra que aquf presenta mos
ofrece, como hemos podido cornprobar, piezas de ambos estilos, en porcenta
jes muy similares en el caso de los hallazgos de La Milagrosa, mientras que los recogidos en el solar de la Plaza de San Gines y Anfiteatro pertenecen al grupo de los ejemplares toscos. No parece, por tanto, que se pueda ac1arar demasiado el tema de su procedencia, si bien resulta sugestivo pensar, aceptando la hipotesis mencionada, que los divisores recuperados en La Milagrosa, pertenecientes a un contexto militar, pudieran reftejar una mezcla de ejemplares traidos de fuera, como moneda de bolsillo de la tropa, con aquellas piezas autoctonas de estilo tosco. Estas, por contra, serian las predominantes en otros puntos de la ciudad. La misma teorta podna extenderse, incluso, a las piezas con valor unidad, si bien en este caso se cuenta con un menor numero de ejernplares.
No queremos concluir el presente articulo, dedicado basicarnente a la presen cia punica en Cartagena, sin mencionar el cambio cualitativo que se produce con la lie gada y el establecimiento en la ciudad de las tropas romanas. Tras una politi ca
clara de acufiaciones en el territorio conquistado, consecuencia
afan de independencia
respecto de la capital africana que la
quizas de ese
historiograffa tradi
cional ha visto en la familia barcida, el Sureste asiste, desde entonces, a la intro duccion masiva de moneda rornano-republicana, practicamente en todos sus valo res.
Es un tern a que ya tuvimos ocasion de exponer en otro trabajo," y que estos
hallazgos, que esperamos matizar con la ayuda de los datos arqueologicos a fin de precisar las fechas de llegada y de circulacion de los mismos, parecen con firmar. Se rompia asi una tradicion que no volvera a recuperarse hasta bien entrado el s. I a. C, a la par que esta zona, de innegable interes econornico para la propia nuevos
Roma, se convierte, de acuerdo con 10 que tienden a indicar los restantes datos
arqueologicos, en un apendice muy cercano al mundo italico de epoca republicana. Como ya sefialabamos al principio, el proceso de recuperacion de la historia de la antigua ciudad de Carthago Nova, no exento de las dificultades que entrafia la problernatica de la
arqueologfa urbana en nuestra sociedad, ha comenzado a dar sus primeros resultados. Tal es el caso de 10 que en el presente trabajo hemos pretendido dar a conocer: los primeros datos que se poseen, hasta el mom en to, sobre la circulacion monetaria de la etapa mas remota de esa historia y el proceso
de introduccion de la moneda en esta region dellevante peninsular. Queda mucho
26. COLLANTES, E., «Muestra de divisores hispano-cartagineses hallados en Montemolin
(Sevi
lla»>. Acta Numisnuitica, X (1980), pp. 29-39. 27.
VIUARONGA, L.: ob. cit. en nota 13, pp. 70-71.
28. LECHUGA GALINDO, M., La moneda iberica. En Histone de Cartagena, vol. Ill, pp. 448-452.
LA PRESENCIA P(;NICA EN CARTAGENA
par recorrer, sin embargo, y en ese
165
sentido es de lamentar no haber dispuesto de
hallazgos de moneda de plata (par otro lado, como sabemos, siempre mucho mas rara en el circuito
monetario habitual) que complementaran esa informaci6n. S610
exhumados y la realiza que el analisis global de los materiales ci6n de nuevas actuaciones en el casco urbano de la ciudad permitan avanzar deci nos
resta esperar
sivamente en el conocimiento de las circunstancias hist6ricas rroll6 ese proceso.
en
las que se desa
El 'gara, el sekel y su relaci6n con las monedas de bronce: Gades y otras cecas
hispano-punicas
*
MG PAZ GARCiA-BELL/DO
Agradezco muy de veras la invitacion para colaborar en el hornenaje al Dr. extraordinaria al
Villaronga, cientffico que ha contribufdo de manera tam avance de la numisrnatica hispanica, desde luego con sus publicaciones, pero bien con su apoyo y ayuda a los estudiosos que necesitaran de sus consejos 0 de deuda con el sus archivos, siendo ya proverbial su generosidad en este campo. Mi testimonio son solo un es arnplia por ambas cuestiones, y las lfneas que siguen
Leandre
pequefio de mi gratitud. La sistematizacion metrologica de las acufiaciones barquidas en la Peninsula fue lIevada a cabo por Villaronga en 1974 en su celebre monograffa Las Monedas
':'
He utilizado cn el titulo las transcripciones del hebreo puesto que los texios que en el articulo el fenicio (piinico) en cuya
comento son en su mayona bfblicos. Naturalmente no son las correctas para
Para no incluir escrirura rarnbien tenernos testimonios de terminos monetales -Ia Tarila de Marsella. variantes a 10 largo del articulo he normalizado las rranscripciones, vocalizado los sonidos y suprimido siclo los sign os diacriticos. Para el sekel-en griego: siglos, siklos; en latin sic/us, sicel (he ahf el siglo 0 numis en akadio: siklll- uso la transcripci6n hoy mas cornun en los estudios de las
lenguas romances);
uti
maticos: shekel. A continuaci6n doy una transcripcion al hebreo (biblico) y fenicio de los terrninos lizados: 'g,6ra-'fJ.6r6L (en fenicio 'gr- 'grt), gerti-gerot, peru/a- perutoi. EI zar s610 se cita en punico: zr,
Ma.P. GARCIA-BELLlDO
168
Hispano-cartaginesas donde lIegaba a conclusiones capitales, no solo para la com prension del sistema general del shekel, sino tarnbien para las fluctuaciones que el patron sufre en el curso de la Segunda Guerra Punica al adaptarse a la moneda mas ligera -quadrigatus-, fenomeno este ultimo que ha servido de paradigma al estudiar el comportamiento del shekel en ltalia. Ambas sisternatizaciones han per mitido con tar con datos tan seguros como que el shekel de plata implantado por los Barquidas en Iberia es de 7,20 g. en lugar de los 7,60 de la moneda cartaginesa, facilitando una fecha ante quem importante como veremos. Ello, mas la devalua cion ponderal del shekel al fiel del cuadrigato romano, constituyen las coordena das cronologicas claves donde ir ordenando las piezas nuevas surgidas reciente mente en la zona levantina -Edetania y Contestania- e incluso en Carpetania, amen de aclarar ciertas incognitas metrologicas todavia latentes para emisiones como
las de Gades y Ebusus.'
Con anterioridad a estos trabajos de Villaronga, G.K. Jenkins habra sistemati zado el patron monetal cartagines, y mas tarde precisando y sus
sorio de 1 shekel de 7,60 g. 112 shekel y 1/4 de shekel, en
corregido algunas de
anteriores propuestas.' Jenkins opina hoy -1984- que junto a un sistema divi to do el
ejemplificado profusamente
ambito mediterraneo y muy especialmente en Iberia, existe otro siste
de 5 shekels, 2'5, 1'114 y 5/8 acuiiado en Carthago
yen Cerdefia por ejemplo, siendo marcadas algunas de estas monedas con un signa numeral que debe indicar ma
las agora que la pieza contiene.
l,Que es un agora? En el Viejo Testamente -Exodo 30,13- se habla de una gera como la
vigesima parte de un shekel: «Esto entregaran: cada uno que pase por el empadronamiento, medio siclo, segun el siclo del Santuario, de veinte gerot
por siclo». Tambien en Levitico 27,25 se dice «Toda su estimacion sera segun el siclo del Santuario; el siclo sera de veinte gerot, y en Numeros se cita dos veces la misma informacion: -3,47- «
...
los tornaras segun el siclo del Santuario, de veinte
gerot por siclo», y en 18,16 «cinco siclos de plata, segun el siclo del Santuario, que vale veinte gerot. En EzequieI45,12, se dan norm as categoricas sobre cuales deben ser
las medidas justas del
puebo de Israel: «El siclo sera de veinte gerot. Veinte
siclos, mas veinticinco siclos, mas
quince siclos constituiran entre vosotros una
mina». Esta gera es muy posiblemente la misma moneda que la citada en Samuel
1,2,36 como agora «Sucedera entonces que todo el que haya quedado de tu familia vendra a prosternarse ante el por una moneda de plata» (agora}.' Este mismo ter-
1. L.
VILLARONGA, Las monedas Hispono-canaginesas, Barcelona 1973; Id. «Diez afios de nove L983, Suplemento, pp. 57-73. 2. G.K. JENKINS & R.B. LEWIS, Carthaginian gold and electrum coins, Londres 1963, pp. 13-17; G.K. Jenkins, «Varia punica», Festschrift fur Leo Mildenberg, Wetteren-Belgium 1984, pp. 127-132. dades en la nurnismatica hispano-cartaginesa, 1973-1983», RSF XI,
3. Las traducciones proceden de cdicion Biblioteca de Autores Cristianos: F. Cantera Burgos,
Sagrada Biblia Madrid 1979, quien mantiene en todas las traducciones el terrnino gem pero en el texto de Samuel La palabra bebrea agora la traduce por «moneda de plata». En los textos griegos y latinos
EL 'cORA, EL SEKEL
169
mino es el reconstruido en la celebre Tarifa de Marsella, que aunque hallada en la ciudad francesa se supone procedente de
Carthago y fechable en el s. -III.4 Esta
famosa inscripcion contiene una serie de precios fijados oficialmente para la cele bracion de los sacrificios en honor a Baal-saphon. Todos los valores estan, como es
natural, dados en el patron del shekel, y asi los sacerdotes deberan cobrar 10 fijado
segun la calidad y cuantfa de los sacrificios ofrecidos por el fiel. Los terrninos monetales referidos en el texto y enumerados en valores decrecientes son de 10
sh., 5 sh., 1 sh. Y 2 zar (moneda esta que no hemos localizado), 3/4 de sh. y dos zar
(en dos casos), y 10 agorot de plata. Estos valores han sido recientemente revisa dos por G.K. Jenkins quien identifica muchos de ellos con monedas reales hoy en nuestras manos, pero no ha encontrado ejemplos
pensando que, aunque citadas su escaso
en
ni para el zar, ni para el agora,
plata, fueran valores acufiados
en
bronce dado
valor, similar al obolo griego como las versiones griega y latina de la
Biblia testimonian. Segun el texto de Samuel equivalia en especie a una torta de pan, un valor pequefio enormemente util en las economfas dornesticas y sagradas. Esta agora, que es la vigesima parte del shekel, fue desde luego utilizada como
moneda de cuenta a juzgar por los textos ya citados, pero tam bien, segun Jenkins, por la marca de valor 25 en unos ejemplares posiblemente de Carthago de 1-114 shekel, referida a las agorot que la pieza contiene (fig. 1 ).5 Suposicion confirmada, yo, por la presencia de la marca 20 en unos shekels hispano-cartagineses con peso devaluado de c. 5'50-6'00 gs., que sin duda hubieron de legalizarse asf, mar
creo
candolos, puesto que en realidad no contenian en gramos las 20 agorot debidas
(fig. 2).6 Se trata, segun Villaronga, de las ultimas monedas de plata acuiiadas en Hispania,' es decir, cuando las finanzas cartaginesas estan en situacion desespera perdidos ya los centros min eros hispanicos mas importantes como Castulo y Carthagonova. Estas piezas ternan un alto valor fiduiciario, conteniendo en plata 1,20 g. menos de 10 debido, por ella el Estado se responsabilizaba legalizando su da
valor teo rico.
correspondientes se habla de 6bolo. ct. R. de Vaux. Les institutions de l'Ancient Testament, 2 vols. Paris 1957. Vol. I, pp. 309-312. Agradezco a la Ora. Josefa Azcarraga del CSIC su ayuda en la busqueda de estos
ierminos monetales en los textos biblicos.
4. CIS I, 165; G.A. Cooke, A text-book of North-semitic inscriptions, Oxford 1903, p. 121; J. G. Fevrier, «Rernarques sur le grand tarif dit de Marseille», Cahiers de Byrsa 8. 1958-59, pp. 35-43, G.K. Jekins, cit. (n. 2), pp. L28-130; H. Donner & W. Rollig. Knaaniiische und aramaische lnschriften, Band II, Wiesbaden 1968, pp. 83-87. 5. G. K. JENKINS, «Varia », cit. (n. 2), pp. 127-128. 6. Aparentemente el signo puede leerse como la letra z ayin 0 a veces ka] pcro en realidadno es ...
tal. EI sistema
Icnicio-punico tradicional no usaba las letras como numerales. Los numerales punicos,
que nos son en general mal conocidos, consisten en trazos verticales similares a los rornanos para las unidades, y trazos horizontales, a veces curvos, para las decenas que. cuando son varias, se unen por otro oblicuo.
De todas form as, la direccion del signo no es fija y oscila facilmente en un angulo de 90".
De todos cstos signos numerates los que mejor conocemos son precisamentc el de 20 y el de las un ida
des, par ello podemos asegurar con Jenkins que esa supuesia rayin 0 k a] es un signo cuyo origen nada ticnc que ver con la letra.
7. Citt. (n. 1) clase Xl. en «Dicz aries
...
»
p. 69.
Ma.P. GARCiA-BELL/DO
17()
Fig. 2
Fig. 1 EI agora de plata
pesar de la clara
no
Fig. 3
parecta haberse acufiado nunca en el mundo punico, a
precision de «agora de plata» de la Tarifa de Marsella, 0 de su
homologacion con el obolo de plata griego. Sin embargo yo creo que pueden iden tificarse en las monedas hispanicas de Gades (fig. 3) Y de otras cecas punicas -figs. 9, 12, 18-, cuya identificacion facilita sobrernanera la comprension del sistema monetal punico. Veamos el ejemplo de Gades para que sirva de paradigma.
CADES Una de las muchas cuestiones que desconocemos de la historia cle la moneda
peninsular es el patron monetal al que pertenecieron las acufiaciones de plata y de bronce de Gades, induelablemente al del shekel, pero (,cual, como, cuando? Los bronces gaditanos anepfgrafos se han tenielo de siempre par muy antiguos, sus pri meras series serian anteriores a la entrada de los Barquidas en la peninsula.' Las platas, aunque correspondientes todas a epoca pre-romana si por ella entendemos el perfodo anterior al transite de los ss. II Y I en que Roma reorganiza la conquista peninsular, se acufiarian a partir del desernbarco aquf de la familia Barquida en el 237. Ambas ernisiones -bronce y plata- deben corresponder a un sistema metrolo gico fenicio-punico, pero nunca hemos encontrado la exacta relacion con el, ni siquiera la interconexion de los propios valores gaelitanos, llamando «dracmas» y «hernidracmas. a unas piezas que son dobles y mitades reciprocamente, pero sin que el nombre elracma tenga nada que ver con ninguno de los patrones griegos que conocemos, ni con el shekel, y sin poder encajar otros muchos de los valores emitielos. El tema ha sielo estucliado a fondo pOl' su gran interes en todos aquellos tratados sobre moneela peninsular e incluso sobre monecla fenicio-punica en gene ral. Nombres como Zobel, Muller, Vives, Guadan, Jenkins, Villaronga, Alexan elropoulus, Alfaro, etc. se encuentran en la bibliografta, siendo el ultimo citado el
S. A. DE GUADAN, Las monedas de Cades, Madrid 1963, p. 56: C. ALFAlW, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid ]988, pp. 125-6 consideran que el bronco es de los inicios del s. Ill, basandose csta ult ima en el en
hallazgo de unas piezas en el yacimiento de Las Reeles (Cadiz) en un estrato lechado s. III: L. Villaronga 10 juzga todo del 237, Numismatica Antigua de Hispania,
el primer cuarto del
Barcelona 1979. p. 101.
EL 'cORA, EL SEKEL
171
mas reciente recogiendo con arnplitud la discusi6n sobre el terna, 10 que me permi te remitir al lector a sus paginas, tanto para el est ado de la cuesti6n como para las
tablas de pesos y formaci6n de los grupos." La plata de Gades -cf. «dracmas» de
Apendice y fig. 4- esta representada par las Ilamadas
4,75 gr y un as «hernidracmas» de 2,40, adem as de un as piezas de
3,33 gr y otras de 2,17, mas unos «obolos» de 0,34-0,37 y otros de 0,20.
primer grupo -serie IlA- habian sido halladas s610 en el horizonte de la Segunda Guerra Punica, pero hoy en Ourique (Sur de Portugal) se ha encontrado una pieza en contexto arqueol6gico que se fechana en la primera mitad del s. III, 10 que nos perrnite defender su cronologfa mas antigua Las monedas gaditanas del
fundamentada, como verernos, en otros argumentos." Los dos valores prirneros -Serie IIA de Alfaro- forman LIn grupo que encaja bien, creo yo, dentro del siste ma
estudiado por Jenkins para Carthago y Cerdefia de 5 shekels, 2-1/2,1-114, Y 5/8,
siendo este ultimo el valor gaditano y todos ellos basad os en un shekel de 7,60 g.11 Estos misrnos valores los encontramos adernas
-grupo IIf y lUj de Jenkins & Lewis- y,
a
en
moneda
cartaginesa del s. IV Capua y
mi entender, en moneda de
Bruttium bajo la dominaci6n anibalica, con pesos de 4,60-4,90 para los 5/8 de she kel -cf.
Apendice-, al igual que las piezas acufiadas allf mismo con pesos de 5,40-
5,80 deben ser 3/4 de shekel," similares al tipo SNGCop. 143, que ejemplifica el valor citado en la Tarifa de Marsella." Tambien al grupo mas antiguo -Serie IIA- adjudica C. Alfaro una serie de divisores de 0,34 g. de peso medio que yo considero como agora (fig. 3), pero que dada la gran variedad de pesos -0,65 a 0,18 g.- sea
posible que estemos ante una
larga emisi6n que contiene dos grupos metro16gicamente diferentes aunque C011tl nuos: uno ma
prirnero con peso te6rico medio de 0,38 g. correspondiendo a la vigesi
parte de un shekel de 7,60, ejernplificado en la moneda aparecida en Villarubia
de 0,38 g.,14 Y otro mas tardfo de 0,34 g. correspondiente al shekel de 6,80 que vere mos
infra.
9. C. ALFARO, cr. nota anterior. pp. 73-79. 10. MELA VEIRAO. «Urn deposito votive de II iclacle clo ferro no sui cle Portugal, c as suas relacoes com as culturas cia meseta», Veleia 3, 1985-6,207-221. La presencia de la rnoneda de Gadcs obligaba al excavador a bajar la Iecha hasia fines clel s. III aunquc el resio de los mareriales aconsejaba pensar en el eierre del dep6sito durante la primcra mitad del mismo siglo.
11. JENKINS, «Varia » cit. (n. 2). p, 128. L2. P. MARCI-IETrI, Histoire econoniique et monetaire de la duexieme guerre punique, Bruselas ...
1978, p. 439 doncle se reeonoee que son acunaciones anibalicas metrologia denarial con la que no coin cide, pero se supone que aunquc contemporaneas una corresponde al cuaclrigato y la otra a un dena rio sobrevaloraclo. M. Crawford en CMRR, pp. 63-69 las da como didracrnas pero reconocc que habrfa de los Breuii, exactarnente los rnismos que los que clevaluarlas; en p. 69 recoge los pesos de 4.80 y 2,40 ltalia y ell Espana usan de una misma y «hernidracrna» gaditanas! Los punicos ell metrologia. el shekel. COIllO era de cspcrar. 13. JENKINS, «Varia cit. (n. 2). p. 128 doncle los juzga 3/4 de sh. corrigiendo el valor 2/3 que de la «dracma-
...
»
habra dado ell la SNG. 5.40-5.80. 14. M. GAI�cfA-GARRII)O, «EI Hallazgo de Villarrubia de los Ojos», AN 20, I 990 (1992), n° 134.
Ma.P. GARCiA-BELL/DO
172
Tras esta primera fase, se iniciaria una nueva emisi6n -serie IIB de Alfaro-,
que
con
seguridad pertenece a la Segunda Guerra Piinica, cuando el shekel se ha
devaluado hasta los 6,80 grs. del cuadrigato, como ha demostrado Villaronga para toda la moneda hispano-cartaginesa. Creo que esta serie contempJarfa como valo res de
plata: el agora de 0,34 g., 1120 de un shekel; 112 shekel (3,33 g.); una «herni (grupos 2.1 y 2), mitad de 4,34 que corresponderia a los 5/8 de shekel, y que ademas coincide con el peso de las monedas hispano-cartaginesas
dracma» de 2,17 g.
que comentamos infra. Unos divisores de 0,20 g. vendrian a facilitar la relaci6n con el bronce cf. figs. 6 y 8. Conviene recordar que el peso de 0,20 g. coincide con el de
unos
divisores saguntinos emitidos bajo la ocupaci6n anibalica del 218 al
212.'5 SERlE II. A
Valor
Grupo
Sub- N.0 EJEMPLARES
PESOS
Pesados
Maximo Minima
v
s
grupo Incluidos
1
5
Medio
(%)
Peso media
valor
5
4,75
4,52
4,63
0,10
2
4,63
2,93 0,65
1,90
2,40 0,34
0,26 0,11
11
0,18
32
2,40 0,34
2
18
18
3
29
28
SERIE II. B Valor
Grupo
PESOS
Sub- N.0 EJEMPLARES grupo
1
Incluidos
Pesados
Maximo
v
s
Minima Media
(%)
2
2
3,50
0,16
9
42
41
2,70
3,17 1,60
3,33
1
2,09
0,25
12
2
8
2,50 10
2,25 0,] 3
0,19 0,20
8
10
1,95 0,27
2
Peso medio
valor
3,33 2,17
3
0,04
20
0,20
Figura 4. Metrologia de la plata de Gades, segun C. Alfaro
Aunque por su diferente tipologfa no pertenezca posiblemente a las series ciudadanas de Gades, poseemos la emisi6n de Tanit/caballo parado (fig. peso de
c.
5) con
4,33 g., que Villaronga ha desgajado muy justamente del resto de las
hispano-cartaginesas poniendolas primero en relaci6n con el patr6n «hispanico» de Gades y Ampurias, y mas tarde
con
la dracma ateniense." Creo que efectiva
mente son piezas acufiadas por el mismo patr6n que las dracmas de en el sistema del
Gades, pero shekel acoplado al quadrigatus de 6,80 g. Los 4,35 serian pues 5/8
de un shekel de 7,20-6,80, igual que los 4,75 10 son de uno de 7,60 -cf. apendice. Y
15. M. PAZ GA](ciA-BELLlDO, EI tesor de Mogente y su entorno monetal, Valencia 1990, p. 66 s., mas ejemplares en el hallazgo de Villarrubia, op. cit. nota 14. 16. op. cit. (n. 1), p. 99.; id. en «Diez arios de novedades
..
»
cit. (n. 1), p. 6S.
EL 'cORA, EL SEKEL
deben
173
corresponder a un perfodo que comprende los dos patrones porque
«dracma» correspondiente
la
a un shekel de 7,20 deberia tener 4,50 y 4,25 la de un
shekel de 6,80.17 Esta misma continuidad existe en los dos grupos -2.1, 2.2 de Alfa de las «hernidracmas» de Gades de este periodo con pesos de 2,25 (correspon de 2,09 (correspondientes a otros de 6,80). Ella nos dientes a un shekel de
ro-
7,20) y
da una cronologfa para las piezas hispano-cartaginesas (fig. 5) de entre el 218 y el
206, y una procedencia que podria ser la de la propia Gades, canstituyendo en este mantuvieron siempre los mismos tipos, sino caso, no acufiaciones municipales, que
propios Barquidas para necesidades econornicas en la de adaptacion region de Gades, donde el valor usual era de 4'75-4'30. Esta politica italicas 0 grie a los valores locales cuenta con frecuentes paralelos en las ciudades
moneda emitida por los
acuiiaron conjuntamente moneda ciudadana gas ocupadas por Hanibal, donde se e incluso metrologfa distinta." Sin embargo, cual y moneda militar con tipologfa
tambien haber sido
quier otro lugar de la zona ocupada por los Barquidas padrfa su ernision. su ceca. Solo procedencias seguras podran precisar ellugar de
Fig. 5
Cronologia de la plata. Es opinion cornun que la prirnera plata gaditana comenzarfa con el desembarco cartagines en la peninsula en el 237, aun cuando el dracmas
los
primer horizonte en el que se encuentran atesoradas sus recordar sin embargo correspondientes a la Segunda guerra Piinica." Conviene a tiempos de inestabili que solo se recuperan los atesoramientos correspondientes dad social 0 poiftica, y que por 10 tanto poseemos grandes vacios document ales de la entre las lineas de horizontes de inestabilidad. La precision en la metrologia una primera plata gaditana proporciona algunos argumentos que podrian apoyar acufiacion de plata mas temprana a 10 hasta ahora supuesto:
sea
en
1°) una hemidracma
de la primera ernision ha aparecido, como hernos visto, en una favissa del santua rio portugues de Ourique, con materiales que el excavador fecharfa en la primera mitad del s. III si no fuese por la presencia de la moneda de Gades que le obliga, de cierre," 2°) su patron metrologico inicial a retrasar la sin
cronologia
razon,
68, se da un peso medio de 4,45 -cercano al correspondiente al shekel mucho mas bajo. de 7,20- y otro con mas ejemplares de 4,35,10 que implica que hay monedas de peso 17. Ibm. «Diez afios
...
», p.
18. M. CRAWFORD, Coinage and Money under the Roman Republic, Londres ] 985, pp. 62-70. 19. cf. nota 8.
20. cf. nota 10.
M".P. GARCfA-BELLlDO
174
corresponde a un shekel fenicio de 7,60 y no al hispano-cartagines de 7,20 que, como muy bien ha demostrado Villaronga, imponen aquf los Barquidas en toda la amonedaci6n desde su lJegada, al que Gades se hubiera adaptado;" 3°) el valor elegido por Gades de 4,70 g. corresponde a fechas previas, de paz y comercio con el NE Catalan." Si los cornienzos hubieran sido durante la etapa barquida es indu dable que dentro del sistema del shekel, Gades habrfa elegido un nominal acorde con su
el sistema de valores acufiados por los cartagineses en la
peninsula: el shekel,
medio 0 su cuarto, como 10 hace luego en los afios de guerra-d. apendice; 4°)
existe una
irnportante diferencia entre los dos grupos tradicionalmente aceptados las dracmas gaditanas -cf. apendice: el primer grupo se basan, creo yo, en el shekel tenicio de 7,60, el segundo en un shekel de 7,20 y de 6,80. Esta devaluaci6n progresiva la ha comprobado Villaronga para toda la plata hispano-cartaginesa de en
los arios de contienda, dernostrando que en los ultimos momentos el shekel Ilega
hasta incluso los 6 y 5 g.D Bronee pre-romano de Cades Para el estudio metrol6gico de las tres primeras series de bronce gaditano
son
que las que corresponden con seguridad a epoca pre-romana, sigo aquf la tesis mas
aceptada hoy dfa, que contempla una ratio entre la plata y el cobre de 1:120, y con ello continuo los calculos que publique en 1990.24 Su aplicaci6n para el bronce his pano-cartagines di6 resultados que parecen fiables, aunque entonces no incluia el agora por no haberla identificado, pieza que en el sistema de valores de Gades es trascendente, pues tiene una funcion claramente epicentrica. He aquf los valores generales. Shekel de 7,60 gramos
Shekel de 6,80 gramos
1 g. de ag
120 g. de ae
"I ag
120 ae
7,60
912 g. de ae
100 monedas de 9.12 g.
6,80
816
0,38
45,6 g. de ae
10 rnonedas de 4,56 g.
0.34
40,8
0,20
24 g.
=
=
=
Shekel de 7,20 gramos
100 monedas de 8,16 g. 10 monedas de 4,08 g.
10 monedas de 2,40 g.
(6 12 de 2,00)
1 ag
120 ae
7,20 0,36
864 g. de ae
100 monedas de 8,64 g.
43,2 g. de ae
10 monedas de 4,32 g.
Fig. 6: Valores y equivalcncias entre la plata y el bronce punicos.
21.
L. VII.LARONGA, cit. (n.
22.
He dclcndido
I), pp. 97-101.
lugar que las relacioncs cconornicas entre Ampurias y Gades. atesti guadas tarnbicn por materiales arqucologicos. tienen su mejor comprobante en la clcccion de los mis mos valores monetales en una y otra ciudad, amen de en los hailazgos de moneda emporirana anterior en
otro
las dracmas por el levanie peninsular. estudiados par M. Campo. cf. mi articulo «Las relaciones eco n6micas entre Massalia. Emporion y Gades a traves de la moneda». Aetas de Congreso sobre
a
Griegos
e iberos:
siglos V/-IV a. C, Huelva Arqueologica XIII. en prcnsa. 23. op. cit. (n. 1), p.100s y C. Alfaro, cit. (n. 3), pp. 74-76. 24. M.P. GARciA-B£LLlDO, op. cit. (n. 15), pp. 99-106.
EL 'coRA, EL SEKEL
175
7,60 g. contiene 100 bronces de 9,12 6 10 de 91 g., bien conocidos ambos valores en las acufiaciones cartaginesas. Segun eso una Un shekel cartagines de
contiene
7,20 'agora de 0,38 es equivalente a 10 piezas de 4,56 g.; el hispanico contiene la de la dracma de -bajo ocupaci6n carta 100 bronces Sagunto 8,64 grs.; de
bronces de 7,20
ginesa de la ciudad, iinico momenta en que se acufia bronce- 50 g., intercambiables
can el
shekel hispano-cartagines de 7,20 g.,
a la ratio
1:120.
Equivalencias entre fa plata y el bronce gaditano Las emisiones de Gades mas antiguas corresponden, segun todos los autares,
epoca anterior de los Barquidas en la Peninsula. Los abundantes ejemplares han permitido a C. Alfaro hacer un recuento de piezas amplio y par tanto fiable que yo voy a seguir aquf. a una
SERlE I
Valor
1
Grupo
Sub-
grupo Incluidos
v
s
(%)
Pesados
Maximo
Minima
Media
0,71 0,67
17
1
78
72
6,23
2,70
2
20
20
6,00
3,29
4,21 4,44
3
2
2
5,90
4,75
5,32
0,57
11
4
1
5
5
4
4,84
3,60
11
17
5,15
0,56
13
125
113
3,59
3,23 1,14
4,29 4,33
0,47
15
18
1
47
42
1,25
0,44
2
26
26
0,96
3
52
48
1,14
0,35 0,44
0,84 0,65
0,37 0,16 0,16
0,73
0,14
19
6 2
3
PESOS
N.0 EJEMPLARES
Peso media valor
15
4,52
-
2,01
2,01
19 24
0,74
SERIE III
Valor
Grupo
grupo
Incluidos
Peso
PESOS
Sub- N.0 EJEMPLARES
v
(%)
valor
0,65
9
6,99
0,52
12
4,24
1,81 2,09
0,30 0,Q2
16
0,20 0,17
25
0,18 0,10
19
Pesados
Maximo
Minima
Medio
6,46 3,46
6,99 4,24
1
3
3
7,90
2
29
28
5,50
1
14
12
2,19
2
2
2
2,12
1,13 2,07
9
9
1,04
0,47
0,80
2
8
7
1,02
0,45
1
3
2
1
1
4
11
11
2
1
5
5
1,26 1,22
0,60 0,92
0,71 1,39 0,93 1,06
2
2
1
1
3
1 1
1
media
s
1
24
9
1,17
Figura 7. Metrologfa del bronce gaditano -primeras series- segun
C. Alfaro.
1,95
776
Ma.P.
GARCiA-BELL/DO
Quiero insistir sin embargo en los pequefios desajustes que, dados los niveles de
aproximaci6n en que nos movemos, result an insoslayables. Es indudable hoy que la ratio 1 :120 fue la mas cormin entre la plata y bronce, pero cualquier explo taci6n coyuntural de uno de los dos metales, 0 simplemente el descubrimiento de nuevas vetas, conllevaba fluctuaciones en dicha relaci6n. Es muy posible, como ya he definido, que el encarecimiento de la plata en los ultimos afios de la contienda
rornano-punica obligara a una ratio cercana a 1:150.25 ElIo, mas la incorrecci6n inevitable de los pesos medios que utilizarnos, conlleva pequenos desajustes en las cifras. Observense en los cuadras de C. Alfaro las gran des diferencias de peso existentes entre los maximos y minimos de cada serie, 0 entre los grupos de una de elias. En otros como es
casos la escasez de ejmplares hace inutil el tomarlos en cuenta, el caso del primer apartado de la serie III. Amen de que frecuentemente
olvidamos que las series debieron pasar de un patr6n de peso a otro sin cambiar en
much os casos de tipologfa, y nuestros calculos, englobando todos los ejempla
s610 peso medic, proporcionan datos falsos. Este es el caso, a mi juicio de las agorot de Gades, de las dracmas hispano-cartaginesas y de las hemidracmas res en un
-Serie lIB, grupo 2 de Alfaro- que si se desglosan en dos grupos como ha hecho
Alfaro, encajan perfectamente en los dos patrones consecutivos. La que presento ahara es pues el primer intento para conocer c6mo intercambiaban los ses, y
con
cartagine
elias los gaditanos, sus monedas, basicarnente los valores de shekel y
agora, que como se observara fue la unidacl de plata menor a la que se acopl6 en primer Iugar Ia acufiacion del bronce, y par ella no fue necesario emitirla constan temente pues se disponfa cle brances equiparables. Es facil comprender que s610 en suelo peninsular, rico en plata, se acufiaran piezas tan pequefias y faciles cle perder,
aunque par otro lado mas transportables que el bronce par su mayor valor intrfnse co.
Sin embargo, tanto en Italia como en Carthago, carentes ambos cle plata, prefi
rieron acuiiar el valor en bronce. Para 10 que sigue cf. tarnbien
figuras 6 y 7.
Shekel de 7,60 (series I y ITA de Alfaro)
4,75 ag «<dracma») 12-1/2 agora! ] 25 bronces de c. 4,52 g. 2,40 ag «<hemidracma») 6-114 agorot 62 bronces de c. 4,52 g., + 1 de c. 2,0] a 10 bronces de c. 4,52 0,38 ag (agora) g. =
=
=
=
=
0,75 ae x 6 piezas
=
1 ae de 4,5 g. (60 monedas de 0,75
=
1 agora)
Shekel de 6,80 (series II B Y III)
4,35 ag «<dracma hispano-cartaginesa») 12-] 12 agorot 125 bronces cle 4,08 g, (12 agorot + 5 ae) 2,17 ag «<hemiclracma») 6-1/4 agorot 62 bronces cle 4,08 g., Y 1 cle 2,01 (6 =
=
agorot
+
2 ae de
=
=
4.08 + I ae de 2,01)
3,33 ag (1/2 shekel) 10 agorot I 00 bronces de 4,08 g. 0,34 ag (1 agorat) 10 bronces de 4,08 0,20 ag (?) 12 monedas cle 2,00 cle ae (1,95 en la Serie Ill). =
=
=
=
Figura 8. Equivalencias entre los valores gaditanos cle plata y bronce.
25. Ibl11. p. 102s.
EL 'cORA, ELSEKEL
177
DIVISORES HISPANO-PUNICOS tLEVANTINOS?
Otras birse a
un
tres
ernisiones hispanicas podrfan denominarse
ambiente piinico tanto por su
como
agorot y adscri
iconograffa como por su metrologfa, 10
que permitina sumarlas a los muchos e importantes testimonios que la ocupaci6n
punica ha dejado en Espana. EI problema es que, como la inmensa mayoria de las monedas punicas, las nuestras son anepfgrafas y por 10 tanto discutimos cual pueda ser su ceca. De las tres emisiones que nos ocupan, una es sin dud a acuiia ci6n de caracter punico; las otras dos han sido mas discutidas, como verernos." Estos divisores, que cada vez mas abundantemente estan apareciendo en la antigua Edetania y Contestania e incluso mas al interior, deben corresponder a las postrimerfas de la Segunda Guerra Piinica. Hasta ahora tenfamos s610 piezas esporadicas, pero el nuevo hallazgo de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real), publicado por Garcia Garrido, proporciona un numero considerable de ejempLa res que permite discutir ciertas cuestiones metrol6gicas con base mas firme. Voy a presentarlas segun un probable orden cronol6gico, teniendo en cuenta la disminu ci6n de pesos entre las tres series y La posibLe secuencia cronol6gica de los hallaz gos en que han aparecido:" en Mogente con abundante moneda cartaginesa y vic toriatos, Villarrubia con denarios muy antiguos y Valeria con denarios mas tardios.
I. agora Y SLlS divisores. Ceca incierta. Figs. 9-10
A) Signo de Tanir, en uno de los casos la cabeza est a formada por una roseta (fig. 10). R) Caduceo, a veces con sfrnbolos en campo -rosetas, astros. Tipologia clara mente punica que no necesita discusi6n. Sf debemos sen alar la semejanza del
tipo de La pieza de Villarrubia en que la cabeza esta formada por roseta, con la estela del Museo del Bardo del s. III a. d C. (fig. 11), de las mismas fechas que tie nuestras
nen
piezas." Pesos de los nueve ejemplares: 0'50, 0'46, 0'39, 0'37, 0'35,
0'33, 0'33, 0,'32, 0'28. Su peso medio es de 0'37 g., cercano al peso de un agora
(0'38), la vigesima parte de un shekel de 7'60 g. Hallazgos: Mogente (V), Bufiol (V), Ecija (S), Amposta (T) y cinco ejempla res en Villarrubia (CR). La emisi6n nos era conocida por la pieza del hallazgo de Mogente, Vives la consider6 por su tipologfa de Ebusus, y con el todos los autores que han tratado sobre la pieza con posterioridad; sin embargo, los hallazgos posteriores, siempre
26. M. GARCiA GARRIDO & S. COSTA, «Divisores de plata con upologia helcno-punica». AN 16, 1986, pp. 53-64: M.P. GARciA-BELLlDO, cit. (n. 15). pp. 59-64 Y 95-97: M. GARciA GAlmIDO, cit. n. 14 pp. 37-78. 27. Cf. Tesoro de Mogente, cit. (n.
15) cuadro pp.llO-J 11.
28. C. GI LBERT PICARD. Catalogue du musee Alaoui. Nouvelle serie. s.d., Cb 685.
u-». GARCiA-BELLlDO
178
• Fig. 9
Fig. 10, escala 1:4
Fig. 11 peninsulares, y un estudio metrol6gico me llevaron a defender que fuera acuiia ci6n levantina, aunque de claro cariz punico." Y sin embargo no bay que olvidar, y a favor de Vives, que la factura y el arte de estas piezas son muy similares a los ebusitanos: flanes muy pianos con tipos configurados pOl' Iineas, horror a la des cripci6n antropomorfa, usando abundantes simbolos que acornpafian al icono para describirlo. Tanto el caduceo con signos estelares, como el simbolo de Tanit con rosetas ceca
s610 aparecen en Las monedas ebusitanas. Se debe tratar por tanto de una
levantina en intimo contacto cultural con Ebusus, sigo pensando que la candi
data mas adecuada es la ciudad de llici.
tt.:
Fig. 12
A) Cabeza apolfnea a dcha. R) Creciente cuyos extremos terminan en punto; dentro astro. Buen arte. Conociamos tres piezas y en Villarrubia han aparecido
quince mas. Sus pesos oscilan entre 0,49 a 0,30, con un peso medio total de 0,34 g. Hallazgos: 1 ejern. en La Lentejuela (SE), quince en Villarrubia y el resto sin pro cedencia segura.
29. Defendida por llli en op. cit. (n. 15), pp. 595 y 965. Hoy, G". Garrido acepta tambien una pro cedcncia levaruina, cit. (n. 14). p. 76.
EL 'cORA, EL SEKEL
179
lIb. Fig. 13
A) Similar al anterior. R) Creciente con delffn dentro. Arte y estilo sernejan tes al valor anterior. Indudablemente, como opina Garcia Garrido, son divisores de las piezas anteriores. Los pesos de los seis ejemplares son 0'15, 0'16, 0'17, 0'17,
0'18, 0'19, con peso medio de 0'17, mitad de 0,34 g. que pesa el valor anterior. Hallazgo: todos los ejern. de Villarrubia (CR).
Fig. 13, escala 1:4
Fig. 12, escala 1:4
Fig. 14 lle. Fig. 14
escala 1:5
A) Similar al anterior. R) Creciente con roseta de cinco puntas en la boca del Hallazgo:
creciente. Arte y factura similar a los valores anteriores. Pesos: 0'12. unico ejemplar en Villarrubia (CR).
De esta serie no conociamos hasta ahora sino el divisor mayor, el IIa. Su ico
nograffa, juzgada por mi como claramente punica, ha sido discutida por Garcia Garrido quien la tiene por definitivamente romana, representando a Apolo Delfi nios y acuiiada en Sagunto donde el dios tendna culto al lado de Artemis." El ballazgo de Villarrubia ha proporcionado dos nuevos valores, mitad unos y cuar tos los otros, con tipos nuevos que amplfan nuestros horizontes. Ami juicio, tanto ellIa como el IIc pertenecen a la iconograffa paradigmaticarnente punica, presen te en estelas, terracotas, colgantes, etc. Temas tan conocidos y, repito, clasicarnen te punicos, que no merecen discusi6n. Sin embargo, el tipo del IIb -delffn entran-
30.
Las abundantes piezas de Villarrubia, y su buena eonservaci6n disipan mis dudas respecto a
la efigie del anv., que es claramerue masculina. exteriorizadas en «Las religiones orientales en la Penin sula Iberica: documentos numismaricos I», A EspA, 1991. p insisto pucs en la posibilidad de que se ..
trata de una imagen de Eshrnun cf. op. cit.
(n. 15), p. 60 s.
Ma.P. GARCiA-BELL/DO
180
do en un creciente 0 sernicfrculo- es desconocido en esa exact a disposicion." Muy
posiblemente la lectura la tengamos que hacer conjuntamente como muestra la conocidisima estela punica, fig. 15.32 Creciente con astra, roseta 0 delfin dentra, no es un lenguaje utilizado en el mundo greco-romano, y sin embargo paralelos puni cos, elegidos entre decenas, son las figs. 16 y 17.33 Pero el mejor ejemplo, por ser
Fig. 15
Fig. 16
31. EI unico po sible paralelo formal -no de contenido- que
conozco es
el de las monedas de
(Messina), donde un delfin entra en puerto, efigiado este como la hoja de una hoz [zanklon (griego-siciliano)=hoz]. Un tipo parlante en que se simboliza la ciudad con su puerto. No creo que Zancle
tenga nada que ver con elnuestro, dados los otros tipos. senta
220. Tambien en S. Moscati (edit.), I. Fenici, Milan 1988, p. 306. Repre
32.
Op. cit. (n. 28) Cb
un
sacerdote sacrificandoun nino a una divinidad uranica como muestran los simbolos del fron
-
t6n. 33. Ibm. (n. 28) Cb-924 y 976.
EL 'G6RA, EL SEKEL
187
hispanico y conternporaneo de unas de nuestras piezas, 10 constituyen las monedas con epfgrafe punico que estudia e ilustra en este mismo volumen C. Alfaro. Una de las caras es precisamente un creciente con astra dentro; la otra una palmera. La metralogia, con 0'34 g. para la pieza mayor, 0'17 la media y 0'12 -el unico
ejemplar que poseemos-, parece indicar que efectivamente, puede adscribirse al valor del agora de un shekel de 6'80, al igual que las agorot de Cadiz del mismo peso. Su ceca me parece que no puede ser Sagunto, pues ni los tipos, ni la factura,
ni el arte, ni el hecho de que sean piezas anepfgrafas parece apoyar tal conjetura. De momento no sabemos d6nde pudo ser acufiada.
Ill. agora (,:). Ceca incierta. Fig. 18 Esta emisi6n nos era conocida por la pieza hallada en Valeria a las que se han sumado las de Utiel, otras de la zona de Sagunto, mas la aparecida ahora en Villa rrubia.
A) Cabeza femenina coronada de espigas. R) Estrella de ocho puntas. Estilo esquematico y factura mala. Conocfamos cinco ejemplares, ahora uno nuevo en Villarrubia. Los pesos de los seis ejemplares son: 0'19, 0'19, 0'24, 0'25, 0'29, 0'30, con peso medio de 0'24 g. Hallazgos: Valeria (Cu), Plana de Uti I (V), Villarrubia (CR) y el resto de la zona de Sagunto (V).
Fig. 18 escala 1:2
iconografia, fue adscrita por Villaronga a las acufiaciones punicas de Malaca donde la estrella es frecuentemente utilizada como tipo." Los La pieza, por
su
0'24 g. de peso medio son bajos para constituir una agora, aunque la ultima serie emitida por los cartagineses en Hispania y marcada con el signa 20 (fig. 2) emite, como
mas arriba hemos comentado, un shekel de 5,60-6,00 g., 10 que designa una
agora de 0,29 g. Precisamente en el hallazgo de mente uno de estos shekel y un
Villarrubia se atesoran conjunta
ejemplar del divisor de estrella que nos ocupa.
Una cronologia tardia podria justificar un peso tan bajo y la mala calidad de las
piezas, pero creo que tanto la adscripci6n a una metrologia como a una ceca con creta deben quedar en suspenso.
34.
«Diez aDOS de novedades
...
»
cit. (n. 1), p. 68.
M".P. GARCiA-BELL/DO
182
CONCLUSJ6N Si la interpretaci6n metrol6gica que he propuesto fuese correcta tendrfamos por fin en nuestras manos el agora, ese «obolo» fenicio-punico del que nos hablan tanto las fuentes literarias como eptgrafas, constituyendo efectivamente una uni dad de cuenta basica para el sistema del shekel. Habria sido acufiada en plata la citan las Iuentes escritas- en el mundo punico occidental, en Gadir y en
-corno
varias cecas hispanas cuya ubicaci6n hoy nos es todavia incierta. Su equiva lencia en bronce serfan diez monedas de c. 4'5-4'00 g., 0 cinco de c.9-8 g. Estos una 0
pesos son, como sabernos, los mas comunes dentro de todas las emisiones punicas, tanto
en
Cerdefia
como
en
Gades, entre las hispano-cartaginesas, e incluso en
Ebusus donde se acufiaria una mitad." Respecto a los bronces de Rhode, que tie nen
este mismo peso, conviene precisar que todos ellos, procedentes en su mayo
rfa de las excavaciones dirigidas por I.
Maluquer y A. Martin, son reacufiaciones
sobre moneda sarda" e incluso ha aparecido uno de los bronces originales sardos, de manera que esta emision -rinica de bronce de nuestras cecas griegas- debe juz garse con cautela, pues no es propia sino apropiada." De la acuriacion del agora en Oriente sabemos poco. Es cierto que hubo gran des variantes en los pesos de shekel, desde los 5-6 g. de los dareicos, Ilamados pOI' Ienofonte -An. 1, 5, 6- «siglos
medikos», a la equipaci6n con las didracmas 0
tetradracrnas, 10 que conlleva diferencias enormes que dificultan su identificaci6n. El peso mas aceptado para el shekel ligero allf es el de 8,4 g., pero existe el shekel
pesado de 13,8 g. utilizado basicarnente en las ciudades fenicias de Tyro, Sid6n y Biblos. Por ello las equiparaciories con la moneda griega en los textos helenicos oscilan entre una didracma y una tetradracma." Sin embargo resulta muy tentador el identificar las primeras y pequefias platas de Tiro -de c. 0,69 g.- con agorot feni
cias, peso que resultarfa exactamente 1/20 del shekel." Sin embargo, el tema es de tal envergadura que no puede tratarse aquf. EI agora l1a resucitado en 1960, incluida en el sistema monetal israelita, es moneda basica en el sistema del shekel, un centavo. Desde entonces se acurian cuatro
denominaciones, de 1, de 5, de 10 y de 25 agorot en aluminio y cobre-
35. En los calculos hechos sobre moncda
hispano-cartaginesa llcgu« a la conclusion de que a un
shekel de 7.20 Ie correspondian 10 bronces de 8.68 grs., cr. cit. (n. l5). pp. 99-106. 36. E. ACQUARo, Le monete puniche de/ Musco Narionale eli Cogliari, Roma 37. En
1974, nos. 425-762.
parte fueron publicadas porI. Maluquer. «Monedas de cobre de Rhodes (Rosas. Gerona), Pyrinae 2,1966, pp. 65-75. L. M/\NFREDI. Riconiarione ed error! di couio ne/ mondo punico, Supplemento della RSF 18, 1990. pp. 203-206. Aprovecho para agradccer a Dna. Aurora Martin, direc tora
una
del M. de Gerena, las facilidadcs que me ha dado para el cstudio y publicacion de las piezas que
csta en prcparacion. 38. K. REG LING, «syglos», en RE, IA', cols. 2316-2322. 39.
BMC, Phoenicia, p. 227s, nos. 3-10 tienen un peso medio de 0,60 grs: J. EL.�VY & A. Li\MAIRE. petites monnaies de Tyr au dauphin avec inscription» Qtic Nurn XIX, 1990, pp. 99-116. rccogen en dos grupos piczas similares que los AA. irucrpretan como 1124 del shekel. «Les
EL 'cORA, EL SEKEL
183
niquel-aluminio, habiendo sido emitidas en los comienzos en Utrecht y Berna. S610 desde 1967 se hizo cargo la ceca del Tel-Aviv. Con anterioridad a 1960, y desde 1949, se habia acufiado otro sistema de moneda basado en la libra, -iguala da
despues con el shekel- con piezas menores que constituian milesimas de la
libra, a las que se les denornino perutot; con un terrnino que aparece frecuente mente en la literatura
talrnudica, pero cuyo valor ex acto no conocemos aunque
equivalencias a valores monetales romanos. Sin embargo hoy al preferido el valor biblico menor de plata: el agora:"
existan ciertas
peruta se ha
APENDICE monedas, c. 300-237 7,60
monedas, c.237-215
shekel
shekel Cartag.
shekel hisp-cart. 7,20
uno
7,60 Carthago 4,75 Gades, Brettii (216-2)
7,20 Hisp-Cart.
5/8, «dracma» medio
3,8 Carthago
«hernidracma»
2,40 Gades 0,37 Gades, piinico-hisp.
valores
agora �-?
4,50 Hisp-Cart, fig.' 3,60 Hisp-Cart 2,25 Gades
valores
monedas, c. 215-209
shekel
shekel 6,80
monedas, c. 209-206 shekel 5,80-6,00
uno
6,80 Hisp-Cart
Hisp-Cart. (mineral)
5/8, «dracma medio
4,3 Hisp-Cart-fig.:' 3,33 Gades
«hemidracma
2,09 Gades
agora �-?
0,34 Gades, punico-hisp.
0,24, piinico-hisp.
0,20, Gades, Sagunto
Metrologfa de la plata de Gadir en relaci6n con otras acufiaciones hispano e italo-punicas,
40. «Coins anci currency»
en
Enciclopedia J udaica. 5 vols. Jerusalem 1972. eels. 697-733.
Nota sobre el «Vogelreiter» de las monedas de Segaisa M planteamiento hist6rico
'Vr\) tv> p:
ANTONIO BELTRAN
Como homenaje a la ingente obra numismatica de Leandro Villaronga quere
participar en el que se Ie dedica aportando una breve nota historico-arqueo logica que se relaciona con los problemas de interpretacion humarustica de las monedas en general y concretamente con el aparentemente anornalo tipo del «caballero del ave» que aparece en la moneda «iberica» de M 'U:irv�p ,1 dejando de lado los problemas de esta ceca tratados par Pujol y Camps y Almudena Domin guez monograficarnente y por todos los autores con relativa extension,' aunque no se ocupen especialmente del tipo del «ave», y tarnbien exclufrnos las cuestiones generales acerca de la moneda Hamada «celtiberica-? que tratamos ampliamente mos
1. Usamos la forma grafica Segaisa partiendo de su identificaci6n con la Segeda citada en los tex de repetir en 10 posible los sonidos en las inscripciones indfgenas que conser
tos y nuestra costumbre
los romanos. Por este motivo no escribimos Saltuie 0 Iltirta y tampoco Secaisa, aunque es evi
varon
dente que unificando el valor Ionetico se simplifican las cuestiones; pero en todo caso esto no deja de convencional como el modo que adoptamos. 2. M" ALMUDENA DOMINGUEZ ARRANZ, «Ensayo de ordenaci6n del moneta rio de la ceca de
ser tan
Secaisa», La moneda aragonesa. Mesa redonda. Zaragoza 1983, p. 23. 3. M" ALMUDENA DOMINGUEZ ARRANZ, «La moneda celtiberica», en Los Celtiberos, Zaragoza 1988, p. 155 y .I. F. llLANCO GARCIA «Numismatica celtiberica: Analisis y problernatica» Revista de Arqueologia, VIII, 70. Madrid, 1987, p. 48 Y con el acertado titulo de «Las acunaciones de la Celtibe ria», una sintesis en Los Celtas, Madrid] 991, p. 123.
A. BELTRAN
186
en
otro lugar," si bien es preciso repetir que los celtfberos, inclependientemente de
los
problemas de su personalidad etnica y linguistica, tomaron prestado del
mundo iberico el alfabeto, la metrologfa y los tipos de las monedas acuiiadas en cecas
de su territorio en una epoca en que los fen6menos alucliclos habian perdido
buena parte cle su significaci6n diferencial como clenuncia el estuclio cle la farnosa tabula contrebiensis' hallada en Botorrita (Zaragoza) e insistir en la idea general cle los peligros que acarrea el hacer interdependientes etnia, lengua y cultura.
EL TIPO EN LA OBRA DE VIVES Y EN EUROPA CENTRAL La obra de Vives" form6 con
Segaisa su ceca 89, apoyandose en las moneclas Calatayud incluyendo las monedas de Bilbili y Segaisa en laminas inmediatas; sefialo como procedentes de las colecciones Jordana y Barril, cle Zaragoza, cerca cle marca
c1efinitoria cle Jas ocho ernisiones en las que c1asifica por razones estilfsticas
las piezas de esta ceca, con la leona clel campo ante 0 detras de la cara del an verso en
las tres primeras series. Todos los ases de estas series tienen en el reverso el sirn
bolo que llama «aguila» afiadiendo su situaci6n «delante del caballo»
0
«encima»
clel jinete con cetro' sin que haya ninguna referencia concreta 0 explicativa de la
presencia cle este animal que no figura en otras cecas y que pensamos primero que pucliera corresponcler a una ensefia militar de las Ilamaclas «aguilas- y que clebe ser un ave cle cetrerfa del tipo clel Vogelreiter cle las convencionalmente apodadas
4.
A.
BELTRAN, Planteamientos historicos sobre las emisiones monetarias de los celtiberos. Qua
derni Ticinese.
1992, XXIX, p. 203-224.
5. GUILLERMO FATAS, Contrabia Belaisca If. La tabula contrebiensis, Zaragoza .1 980. CIs. tambicn sobre el bronce «iberico» de esta ciudad celtiberica A. BELTRf\N Y A. TOVAll, Contrebia Belaisea l. EI bronce iberica de Botorrita, Zaragoza, 1982. como
6. ANTONIO VIVES, La moneda hisponica, Madrid, 1924, I, p. 156 Y Lam. LXIV. Citamos la obra Iue publicada aunque es sabido que solamente el pro logo rue redactado completamente por
Vives y el resto lue una ordenacion de las notas y papeles y del material grafico del eximio numismaii co
por el austriaco Zotter al que corresponden afirrnaciones mas que discutibles y que nada tienen que el autor de la obra. Conocemos el proccso de publicacion del libro a costa y por iniciativa de la
ver con
Real Academia de la Historia a traves de don Manuel Gomez Moreno encargado de la gestion y por IMber estado los materiales entregados por don Antonio Vives en
poder de mi padre Pio Beltran, a
quicn poco antes de morir con flo la tarea de ordenarlos (textualmcntc «haga con csto 10 que quiera y si no sirve. tfrelo por el balcon») cosa que por razones que no Ie fueron impuiables no hizo, ni ordenar los papeles ni mucho menos inutilizarlos. 7. La 111. LXIV. uiims. I a 8 del Museo Arqueologico Nacional. coleccion Barril. coleccion Jorda na, coleccion Sanchez de la Cotera y coleccion Cervera. No hay rcfcrencias a csie tipo. sino simple ano i acion de la presencia del «aguila» en las obras clasicas de Antonio Delgado. Adolf Heiss, Zobel de
Zangroniz 0 Hill, ni tam poco en el articulo de Celestino PUJOL Y CAMPS. «Monedas autonomas de Segisa», Boletin de la Real Academia de la Historia, VII, Madrid, 1885, p. 30. Tarnpoco en obras modcr nas importantes C0l110 la de L. VILLARONGA, Los tesoros de Azaila y la circutacion monetaria durante la Antiguedad, Barcelona, 1977. 0 .l. UNTERMANN, «Zur Gruppierung de4r hispanischen Reiterrnunzen mit Legenden in iberischer Schrift», Mar/rider Mitteilungen 5, Madrid 1964, p. 91.
"VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAlSA
1. Vogelreiter con el
ave
de cetrerfa
187
posada sobre el extrema de la lanza 0 asta, Segun
Vives.
2. Detalle del
ave
de cetreria sobre un palo 0 asta y en ningun modo una enseria, puesto
que el jinete 10 !leva bajo el brazo clerecho y sujeto por el.
A. BELTRAN
188
monedas celticas aunque tampoco en las obras dedicadas a estas acufiaciones se especifique mas sobre este jinete que lleva en su hombro 0 mana 0 delante del caba llo quiza posado sobre un asta 0 cetro 10 que bien podria ser un azor 0 un halcon." Los tetradracmas de Filipo de Macedonia fueron imitados entre otras zonas de la Europa central limftrofes con el mundo romano en Serbia y en la zona de los
Carpatos adoptando divers as actitudes el jinete del reverso que han motivado la asignaci6n de los nombres convencionales de «Helmsschweifreiter», «Triskeles Typ», «Schnabelpferd», «Barkranzavers» etc. y, en 10 que nos interesa, del «Vogel reiter» cuya
reproducci6n en Alfoldi 206 muestra, sin la menor posibilidad de
duda, que el jinete lleva en su mana izquierda un pequefio ave de cetreria, halc6n 0 azor, sin otra cosa en su mana derecha, que gobierna el caballo mediante la rienda,
mientras que otras imitaciones de las piezas helerusticas Jlevan los caballeros atri butos 0 armas (por ejemplo Alfoldi 205). Ciertamente existen estateras «celticas» imitadas del tipo de Filipo con la cabeza de Zeus que tiene un ave en el campo
(Forrer fig. 265) Y podria tratarse de alusiones al aguila que figura como atributo de Zeus y en sus manos en tales piezas. Pero los ejemplos que hemos aducido son claros y postulan que se utilizasen como modelo directo 0 mediato para las acufia ciones de Segaisa, siempre con los complicados problemas de la cronologia de las acufiaciones «celticas» para las que tenemos las fechas post quas de la difusi6n de las acufiaciones maced6nicas y de sus imitaciones «barbaras» en los afios posterio res a
las campafias de Filipo II en Peonia e Iliria
(358) y Thesalia (352) y, sobre
todo, la gran diferencia cronol6gica entre unas y otras acufiaciones; es necesario admitir que las monedas «celticas» que hemos citado son de muy buen arte y, por
consiguiente, corresponden a las primeras imitaciones" anteriores a las degenera ciones que conocemos bien en sucesivas acufiaciones entre el Danubio y el Rin, entre los
siglos III Y I como orfgen y base de un importante papel de la moneda en
las tierras centroeuropeas que introduciran nombres latinos bien conocidos, en un
proceso semejante al seguido por la administraci6n romana en Iberia especialmen te a
partir del afio 132 a. C. favoreciendo la emisi6n y circulaci6n de piezas «indige de metrologfa romana sujetas a las normas del denario y del as."
nas»
8. R. FORRER, Keliische Numismatik. der Rhein und Donaulande, Estrasburgo, 1908, eelici6n ele 1<. Casteliz, Graz 1968. D. ALLEN, An Introduction to Celtic Coons, Lonelres 1978 sin aluelir al «Vogel -
reiter- cuanelo habla ele las aves en general 0 concretamente elel jinete con sus atributos (p. 139). J. B. COLBERT DE BEAULIEU, Traite de Numismatique Celtique, Paris, 1973. Una sfntesis en MARIA R. ALFOL DI, «Die sogenante keltische Munzpragunt», en Antike Numismatil I, en
Mainz, 1978 citando en el texto y
la lamina el «Vogelreiter». 9. La ordenaci6n de las imitaciones de los tetradracmas de Filipo 11 ha dado lugar a terrninos
convencionales para cada «fase» a los que se llama «tipos-
con
nornbres gcograficos como puede verse,
por ejernplo, para las piezas geto-dacias en CONSTANTIN PREDA, Monedele Geto-Ducilor, Bucarest 1973. lams, I-LXX. 10. A. BELTRAN,
«i,Ineligenislllo y nacionalismo en la moneda antigua espanola? Bases histori
cas», Semana Numismauca AN£. 27
Octubre, Barcelona 1990. Gaceta Numismatica 94-95, III-IV, Bar
celona 1989, p. 121-124. FRANCISCO BELTRAN LLORls, «Un espcjismo historiografico, Las «organizacio-
"VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA
189
EL AVE INDICATIVA DE UN MODO DE CAZA. ORiGEN Y DIFUSI6N DEL TIPO
Respecto de la interpretacion del ave en las monedas que nos ocupan, pensa que es forzoso partir de una explicacion realista y no simbolica del tipo mone tario. EI ave que aparece en las monedas galas sobre un caballo sin jinete" 0 los buitres pintados en cerarnicas numantinas suponen expresiones rituales cuyo signi ficado hay que desentrafiar, pero la aparicion del tipo del jinete, por los estfmulos mos
o
imposiciones que se qui era, nada tiene que ver con el mundo intelectual 0 reli
gioso de los celtfberos de Segaisa, sino que resulta de una aculturacion de elemen tos exteriores semejante a la del alfabeto, la ceramica 0 la misma moneda, por 10 que nos inclinarnos a pensar que el «Vogelreiter» se introduce por el mismo cami no y segun las mismas pautas de los tipos habituales ibericos de los denarios, de los ases y de sus divisores y concretamente de los de esta ceca y, des de luego, por presion efectiva 0 intelectual del mundo y la adrninistracion romanos. Puede arguirse ala hora de llevar a la practica el estudio tipologico que en las monedas de Segaisa la mana del jinete y que parece estar en el extremo superior de un asta, cetro 0 palo, sobre el hombro, 0 bien en el extremo de la lanza que se dirige hacia adelante, cosa que resulta poco correcta en relacion con la practica de la caza con aves de cetrerfa tal como la conocemos desde los tiempos medievales y con la accion de los halconeros. Hace tiempo pensamos que el jinete podfa ser portador de una ensefia terminada en un aguila, pero nos disuadio de esta idea la posicion de la supuesta aguila en las monedas, nunca sobre el hombro, y aun mas absurda cuando aparece del ante del caballo y
nos
llevo a estos nuevos plantea
mientos la moneda geto-dacia don de es evidente la actividad de cetreria. En Vives 2 no se ve la parte delantera de la lanza ni su punta, pero la postura de los brazos
resulta extrafia en relacion con el modo normal de presentar esa arm a en actitud de desfile 0 parada; en Vives 8 se advierte el brazo doblado sujetando las riendas, del pero una debil linea indicativa del palo se prolonga hasta el punto de situacion En todo a este respecto, el asta el brazo. ave 3 se nota en Vives caso, sujeta bajo y tendrfamos que plantearnos con caracter general todos los problemas de aberra ciones 0 simplificaciones en la imitacion y la modi fica cion de los modelos. Por otra
parte el dato aportado por la cerarnica de Cieza a que nos referiremos despues eli mina cualquier riesgo en la interpretacion. Sin este ejemplo y la evidencia del de la moneda Alfoldi 206 el ave de las monedas de Segaisa deberfa considerarse como un
sirnbolo afiadido a la leona y situado en el campo monetal en dos lugares dis
tintos del mismo 0 que algunas de las monedas la llevan como enseiia portada por
nes
gentilicias hispanas», Aetas dell Congreso Peninsular de Historia Antigua, Santiago de Compostela
1988, p. 197 Y «Culto a los lares y grupos de parentesco en la Hispania indoeuropea», en Coloquio Culto y Sociedad en el Occidente romano,
11. ALLEN. op. cit. p. 142.
Tarragona 1988.
A. BELTRAN
190
un
jinete como hallamos en otras cecas y como mero simbolo cuando el ave esta
ante el caballo.
La singularidad que el tipo puede suponer se combina con la forma anornala de la letra
() sernejante remota mente a la de:it ('jV\ r/i rv', pero estas variantes
paleograficas respecto del alfabeto tipo se producen en muchas otras cecas en otras letras y en Bolscan respecto de la citada y no sola mente en Segaisa y no sir yen como argumento para ningun razonarniento que apoye la peculiaridad de una conducta grafica en Segeda. Los contactos culturales nurnismaticos se producen, en general, a consecuen cia de fenomenos economicos de circulacion monetaria en areas econornicas acce
sibles bien por aportacion directa de monedas (como es el caso de los botines y
rapifias 0 de los recuerdos de los mercenarios) 0 a consecuencia de razones histo ricas apoyadas en penetraciones culturales 0 politicas, invasiones y dom.inio de un pueblo 0 estado sobre otro. Ninguno de estos supuestos sirve para explicar la identidad de tipos de las monedas centroeuropeas con las de Segaisa. El unico vfn culo cornun entre ambos territorios es la dependencia delmundo romano y la poll tica de la adrninistracion romana que tiende a que las poblaciones indfgenas acu fien su propia rnoneda, sujeta a las pautas de la circulacion del deriario 0 del as 0 de las monedas acreditadas helerusticas en otros ambientes en la forma que vere mas adelante. EI que las piezas de la Europa centrailleven nombres latinos afiadidos copiados de los denarios, como el de BIATEC en Eslovaquia, y que en mos
carnbio en la Citerior y concretamente en la Celtiberia se conserve el alfabeto ibe rico
puede depender exclusivamente de que los pueblos danubianos 0 renanos
carecfan de alfabeto propio. Por otra parte resulta asombroso que, frente al particularismo de los grupos
indfgenas a 10 largo de toda la II Edad del Hierro, se adopten normas metrologi cas coincidentes con las romanas en la plata (cuando se acufia) y en el bronce y que se establezca un tipo unico para todas las cecas, admitierido las variantes de estilo que se quiera y con indudables particularidades en algunas cecas. Parece evidente que la politica economica de Roma propulsando las acufiaciones de muchos de los territarios dominados que les ahorraban los problemas de acopio de metal y de ernision y que, al mismo
tiernpo, facilitaban la regularizacion del
cobro de impuestos, debio estar en la raiz de este «indigenismo» aparente y que la
popularidad de algunos tipos en todos los territorios vecinos del limes, como el jinete de las piezas macedonicas y en el area mediterranea el de algunas monedas tarentinas 0 del lancero de Hieron II de Siracusa, debio ser la causa de seleccion
del tipo de
un modo «oficioso» par la administracion romana, pues la irnitacion directa de estos modelos par contactos econornicos 0 politicos se separa demasia
do en el tiernpo." Resulta impensable que las ciudades 0 comunidades ibericas y
12. A. BELTRr\N, «Netas sobre los tipos mouetarios de las monedas ibericas» Quaderni Ticinese, XI, Turin 1982, p. 161.
«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA
2
/')/
206
3. Vogelreiter geto-dacio, en imitacion de piezas de plata de Filipo II de Macedonia, con el ave
llevada en la rnano segun modo correcto de la caza de cetreria. Moneda 206 segun M.
Alfoldi.
4. Fotograffa frontal de la pintura cerarnica de la necropolis de Boltax, Cieza, con el ave en la rnisma posicion que en la rnoneda de la fig. 2. Segiin Joaquin Salmeron.
192
A.
BELTRAN
celtibericas se pusieran de acuerdo para adoptar tipos monetarios comunes y las mismas norm as metrologicas,
aun
aceptando la dependencia de las primeras acu
fiaciones de las piezas griegas de las que fueron imitacion,
EL VASO PINTADO DE CIEZA La aparicion de un vasa pintado iberico en las recientes excavaciones
arqueo
logicas realizadas por J. Salmeron y sus colaboradores del Museo Arqueologico de Cieza (Murica)," en la necropolis del poblado de Bolvax, en este terrnino munici
pal en donde con absoluta claridad se advierten las figuras de varios jinetes llevan do en sus manos palos, cetros 0 astas pintados con lfneas levemente onduladas y en uno
de ellos al extremo de este palo y no sobre la mano, de un ave de propor
ciones mas aproximadas a un azor 0 un halcon que a un aguila, con el pica corvo
y
potentes garras, exactamente igual que puede advertirse en las monedas de Segai sa
viene a aportar un testimonio de gran importancia a la tesis que sostenemos. EI
venablo 0 el
tema
floral que
cumplen en los huecos el respeto a la norma del
«horror va cui» de los pintores ceramistas ibericos se separan clarament del
ave
que forma parte del «Vogelreiter» de la cerarnica de Cieza, indudablemente data ble en una fecha proxima al cambio de Era y mostrandonos la misma representa cion en el mundo iberico que hallamos en las piezas de Segaisa en el territorio eel
tiberico, 10 que demuestra el orfgen comun de la representacion. Queda claro que la representacion no es un convencionalismo simbolico monetario, sino ce en la
que apare
pintura cerarnica como representacion de una actividad normal.
ALGUNOS PLANTEAMIENTOS HISTORICO-NUMISMATICOS Naturalmente 10 dicho no resuelve los problemas del momento y modo de la
aportacion del tipo del «Vogelreiter» a Segaisa y de la singularidad del mismo, aunque podemos asegurar que no es producto de una imitacion directa de los modelos centroeuropeos. Nada importa para tratar de establecer las relaciones la situacion de esta ciudad, la Segeda de los Belos, situada tradicionalmente
en
el
despoblado de Belmonte sobre el rio Peregil, en la comarca de Calatayud, segun las referencias de Schulten y de otros aut ores apoyadas en el hallazgo de un tesori110 de setenta denarios y en excavaciones del conde de Samitier a cuya coleccion pasaron algunos de los materiales ibericos que publico Bosch Gimpera. EI que se
situe en otros lugares proxirnos (Martin Bueno) 0 relativamente proxirnos de EI
13. JOAQuiN SALMERON JUAN Y M' JOSE RUIlIO MARTiNEZ, «Algunos rnateriales ineditos del poblado iberico de Bolvax (Cieza, Murcia)», en el Congreso Nacional de Arqueologfa, Teruel, octubre 1991. La cornunicacion aun inedita y en prensa en las aetas del congreso comprenclfa material grafico que por gentil entrega y autorizaci6n de los autores, que agradecemos, reprodueimos aquf.
«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAlSA
5. Fotografia de los fragmentos del vasa iberico de Boltax, Cieza con el Vogelreiter. J. Salmer6n.
193
Segun
A. BELTRAN
194
Poyo del Cid (F. Burillo) no importa en este caso puesto que las determinaciones nacidas de la comarcalizaci6n de las manifestaciones de la cultura material en las que podrfan incluirse las variantes de los tipos monetarios, de la ceramica y de otras elementos de la cultura iberica en territorio celtiberico, no separarian cual
quiera de las ubicaciones propuestas tal como veremos mas adelante al mostrar la amplia extensi6n de las acufiaciones semejantes a las de Segaisa." Esta fuera de los prop6sitos de la presente nota el comentar las ordenaciones hasta ahora propuestas para las emisiones de la ceca de Segaisa cuyas singularida des se aprecian con la simple contemplaci6n de las rnonedas" aunque es indudable que las que lIevan el «Vogelreiter» corresponden a las series mas antiguas de esta ceca y que la modificaci6n del tipo desaparece con las que lIevan los del fines junto a
la cabeza del anverso y las letras iniciales M las referencias de los textos
V
.
ayudan a desentrafiar el sentido que
Tarnpoco pudo tener la adopci6n del excepcional tipo, cuando se refieren a la construcci6n de la farnosa muralla «casus belli» con Roma y ongen 0 pretexto de la guerra numantina. Las citas de Estrabon" se limitan a incluir Segida entre los Arevacos «que tocan por un costado a los Carpetanos y que por el opuesto se extienden hasta las fuentes del Tajo» y la identificaci6n de Segaisa con Segeda, capital de los Belos y aliada de Numancia, parece fuera de duda. Por su
parte Appiano" refiriendose a sucesos los afio 179 y 154-154 afirrna
que «Segeda es una ciudad de los celtfberos llamados Belos, grande y potente que habia adherido al pacto de Sempronio Graco. Esta ciudad atrafa a sf a los
se
pobladores de las otras ci udades menores y de este modo prolong6 sus murallas en un
circulo de cuarenta estadios; los Titos, pueblo vecino, fueron obligados tal11-
14. CONDE DE SAMITIER, «La necropolis de Belmonte», Anuari de t'Institui d'Estudis Catalans, I, 1907, p. 470. P. BOSCH GIMPEI�A, «Notes de prchistoria aragonesa», Butlleti de l'Associacio Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoric, I, Barcelona, 1923, p. IS a 68. Realmente la primera identifica cion con Belmonte la hizo Pujol y Camps en 1883, la rarifico HUbner partiendo de un tesorillo de dena rios hallado en el despoblado cercano a Belmonte, sobre el rio Peregil y la apoyo ADOLF SCHULTEN, «Segeda- Homenagem a Marlins Sarmento, Guirnaraes, 1933, aunque se atribuya la identificaci6n
«<hasta ahora la posicion de Scgcda era descoriocida por completo») ariadiendo un plano del despobla do de Belmonte por el general Larnmerer y el verdadero alcance de los hallazgos monetarios: «Supe que cerca de 70 monedas de plata con "Segisa" se han obtenido hace unos veinte anos al norte y fuera del recinto amurallado». M. MARTiN BUENO, «Sobre Scgeda», Estudios de las Departamentos de Prehis
toria y Arqueologia, Ill. Zaragoza. 1977. p. 105 y con T. ANDRES, «Nuevos despoblados ibero-romanos en Azuara (Zaragoza)». Caesaraugusta 35-36. 1971-72, p. 167, sobre los antiguos hallazgos monetarios de est a localidad. F. BURILLO, «Avance al estudio del yacimienio de San Esteban del
Poyo del Cid
(Teruel), Symposion de Ciudades Augusteas II. Zaragoza, 1976. p. 7. 15.
PIO BELTRAN
VILLAGRASA, «La cronologfa del poblado iberico de Azaila segun las monedas
alii parecidas- Boletin Arqueologico del Sudeste Espahol, 2, Cartagena, 1945, p. 135, reproduccion en Obra completa, I, Zaragoza. J 972, p. 202; al reelactar esta rcedicion discutimos los problemas de esta ceca y llegarnos a conciusiones que en su elia expondremos y cuya sfntesis figura al final de esta nota. 16. Estrabon ur, 4. n. '17,
Iberica, c. 44, Fontes Hispaniae Antiquae, 1Il, p. 222 Y 374 Y IV 7 Y 256.
195
«VOGELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA
unirse a ellos. Enterado de ello el senado primero les prohibio construir
bien
a
una
muralla; despues les reclamo el impuesto establecido por Graco; finalmente
les ordeno que luchasen allado de los romanos pues el pacto de Graco 10 disponia
Respecto del muro contestaron que Graco habia prohibido a los celtfberos construir nuevas ciudades, pero no fortificar las antiguas; en cuanto a los tributos y al auxilio militar alegaron que el mismo Graco habia renunciado a ellos». asi.
Corrobora esta informacion Diodoro Siculo" refiriendose a los afios 154-153; «habia en Celtiberia una pequefia ciudad lIamada Segeda, que obligada por el ere cimiento de su poblacion determine ampliar su recinto. Pero el sen ado recelando de
su
fuerza, envio emisarios para impedirlo en nombre de los tratados
...
y
no
habiendo accedido los segedanos el sen ado considero rota el pacto y consideran dose muy superiores a los iberos, despreciaron a sus enemigos y fue principalmen decidio la por esta causa por 10 que la multitud reunida en publica asamblea actitud sen ado frente a romanos». condeno la del contra los Floro" guerra te
Numancia arguyendo «A decir verdad, de ninguna otra guerra fue tan injusta la razon. Habfan acogido a sus aliados y consangufneos los seguidenses que se habi an
escapado de las guerras de los romanos, pero no les valio
...
».
El asunto de la construccion de la muralla (que dificilmente puede identificar se
estilftica y cronologicamente con la descubierta en Belmonte) se completa por
Appiano" «Y asf se envio contra ellos a Nobilior con un ejercito de casi 30.000 hombres. Cuando los segedanos conocieron su lIegada, no habiendo min termina do el muro (ano 153) se refugiaron con mujeres y nirios en el territorio de los Are vacos, rogandoles que los acogiesen; y no solo fueron acogidos, sino que como caudillo se eligio a Caro, de Segeda, famoso por su valor». Segeda fue destrufda en estas circunstancias. Aun aparecen citados los Arevacos el afio 152 entre los com
ponentes de la embajada enviada por los celtfberos aRoma, siendo situados, como temidos enemigos en un campamento allende el Tiber y mas tarde, segun Paulo Orosio, citada como ciudad sertoriana, conquistada por Pompeyo el afio 76
(?) quien la destruyo definitivamente.
LA SECUENCIA
CRONOLOGICA DE PIO BELTRAN Y NUESTRAS
CONCLUSIONES Pio Beltran" resumio la secuencia de las monedas de tv1 'U:)
fV) P en la forma
que sintetizamos: De la gran cantidad de monedas agrupadas en muchas series las
18. Fontes Hispaniae Antiquae IV p. 8 y 257. 19. 1,34,3 Fontes Hisponiae Antiquae IV, p. 9 y 257. 20. Iberica 45, Fames Hispaniae Antiquae III, p. 1] y 258, afio 159. 2]. Loc. cit. p. 292-203, con algunas correcciones sobre el texto original en la redacci6n que pre paramos conjuntamente para la edici6n de su obra cornpleta.
196
A.
BELTRAN
mas antiguas tienen la leona detras de la cabeza del anverso y gran m6dulo en los
algunos de 26 mm. muy parecidos a los mayores de * ('jv1 (/](1 con cabeza barbuda muy caracterfstica que Schulten public6 como procedentes del campa ases,
mento III de Renieblas, en Numancia. Son anteriores al133.
Otros ases de gran m6dulo con las letras I'v1 II
detras de la cabeza y 25
mm.
de m6dulo
aparecieron en Azaila en buen estado de conservaci6n, no mucho antes de la destrucci6n del poblado, pero entre el conjunto de veinticinco piezas de est a ceca la mayorfa son de pequefio m6dulo y con la cabeza del anverso entre dos delfines, con la leyenda del anverso bajo una linea horizontal, del tipo de las emisiones mas modernas con todas las gradaciones del arte desde el bueno al degenerado. Resumiendo
nuestras
ideas sobre los factores hist6ricos las monedas de
Segaisa pens amos que se diferencian bien dos series en Ia que la mas antigua es la de los denarios con cabeza imberbe, leona y ave sobre palo, con un ejemplar del tesoro de Salvacafiete,
(como los ases Vives 3 y tam bien 5-6), 0 los de cabeza bar
buda como el publicado por G6mez Moreno" produciendose un cambio a ases de gran m6dulo y jinete con palma, de los que aparecieron tres ejemplares en Azaila en
excelente estado de conservaci6n, terminando con
un
tercer grupo de pequefio
m6dulo y muy variado arte. En una ordenaci6n hipotetica que no podernos justifi car
aqui y que, en todo caso, es conjetural, podria ensayarse la siguiente secuencia: 1. Las piezas con el ave situada ante las patas del caballo son las mas antiguas
conocidas, del tiempo de las antiguas de Cese y datables hacia e1154. 2. Inmediatamente posteriores serfan las piezas con la cabeza imberte y la leona como sfmbolo tras ella, ases y denarios de entre los afios 152 a 143. 3. Las piezas de la cabeza barbuda que siguen a las anteriores son con tempo
raneas de las mayores y mas antiguas de Bolscan, aunque faltan los denarios que ciertamente debieron acufiarse. 4. No parece posible ordenar los divisores de esta ceca y su prirnera epoca a causa
de los pocos ejemplares conocidos.
5. No se conocen los denarios de estas series y si con la Marca I'v1 II
.
6. Los denarios con I'v1 II tienen ases correspondientes a su serie de 26 mrn. de
m6dulo, aparecido a flor de curio en Azaila (segun G6mez Moreno). 7. Los ases conM M v(;1 > 8. Los
ases con
-
z.. 'r de buen arte podnan ser de la prirnera epoca,
la cabeza entre dos delfines y buen arte son posteriores
a
la
destrucci6n de Numancia y corresponden a la reorganizaci6n de los territo rios conquistados por los legados del senado romano. Despues del ano 132
22.
Notas de nurnisrntuica hispana, lam. 40,] 5.
197
«VOCELREITER» DE LAS MONEDAS DE SEGAISA
comienza
una
acuriacion
general
uniforme de
buen
arte
con
el rotulo
!v11iJ\1 rv� {>, bajo el pleno dominio de los romanos. 9. Las piezas de mal arte 0 degenerado, intermedias a las citadas, correspon den a las epocas de independencia de la ciudad. 10. Las ultimas series de arte degenerado han de corresponder al tiempo de las guerras sertorianas. 11. Con estas caractensticas puede formarse un grupo de cecas que incluiria con Segaisa a Caraues, Danusia, Samala, Ocala-com y Terga-com. 12. Hay que sen alar la gran semejanza entre las piezas de Segaisa de la ultima
epoca y las de Ocalacom. piezas de la segunda epoca de Segaisa aparecen por toda Espana y aventurada la localizacion de la ceca por los hallazgos (Cartagonova segun Zobel, Cordoba y otros disparates). Vives asigno la ceca 13. Las
por 10
tanto resulta
al valle del Jalon, Hubner se refirio al tesorillo de Belmonte con estas mone das y Schulten aludio al hallazgo de 70 denarios en Belmonte y ya nos hemos referido a otras ubicaciones que no se apoyan en las monedas a las que habria que afiadir la de Val deherrera, en Calatayud, propuesta por A. Dominguez.
importante inscripcion iberica hallada en Bflbilis, recogida por Perez de Nueros y hoy perdida," en el tercer renglon palabra 3 se lee M'\/ 1/ N [> pero teniendo en cuenta que el copista no puso <l ni (0 algunos de los signos P' deben ser otros y la lectura correcta /VI '(i) fV-;, 14. En
una
,
.
Finalmente hay que afiadir que los denarios de Segaisa no aparecieron en los tesoros enterrados entre los afios 96-93,
segun los datos de Gomez Moreno y que
de Turiaso, Arsaos, Bascunes, Segobirrices, Boiscan (de
corresponden las buena ley), Aregorrada, Conterbia y Bentian, fuesen consecuencia de la reorgani zacion administrativa y economica consiguiente al envfo en el afio 132 a.c. (segun cuenta Appiano) de los diez senadores encargados de esta tarea, tras el analisis de la situacion de los pueblos recien conquistados. a
cecas
23. PEREZ DE NUERos, Historia de Calatayud, ms. N. SENTENACH Memoria de fa Junta Superior de Excavaciones, 3, 1917, encontrada por un labrador de Huermeda el 23 de diciembre de 1680 (vara y 3 palmos de larga y vara y cuarto de alta) trasladada a Calatayud por el Dr. Miguel Romero, superior y canonigo del Santo Sepulcro, quizas al Seminario de Nobles de los P. Jesuitas, de Calatayud. AEMILIUS HUBNER. Monumenta Linguae Ibericae, Berlin, 1893, la publico entre las «Ialsae vel alienae», num. IX,
suponiendola autentica pero mal copiada e interpolada por los copistas. Lamentablemente la piedra se ha perdido y las posteriores publicaciones copian la ya citada.
Vergleichende Metrologie spanischer und romischer Munzen der rornischen Republik aufgrund einer neuen Theorie J. HILDEBRANDT
STATISTlK UND METROLOGIE
Seit Beginn der wissenschaftlichen antiken Numismatik im letzten Iahrhun dert werden die Munzen aus Funden und alten Sammlungen gewogen.
Dabei wird versucht, aus den Gewiehten einer Munzsorte auf metrologische
Zugang zu den antiken Gewichtssystemen, zur alten Geldwirtschaft, sowie zur Chronologie und zur Exe gese antiker Schriftquellen. So sehr man die Bedeutung dieses Zweiges der anti ken Numismatik erkannte, stehen jedoch seiner Nutzung bis in die jungste Zeit erhebliche methodische Schwierigkeiten entgegen. Das liegt nieht nur an dem auch heute noch verbreiteten Mangel an Kenntnissen der Methoden der Statistik. Haben wir es doeh beim Umgang mit den auf uns gekommenen Munzen mit den Stich proben grofser Grundgesamtheiten zu tun, die nur uber die Statistik zugangig Gesetzrnafsigkeiten
zu
schlielsen.
Man
erhalt
so
sind. Einen Problemkreis eigener Art bilden fur die anti ken Munzen die dureh den Herstellungsprozels, die Abnutzung im Geldumlauf und den Entzug aus dem
Geldumlauf, wie z. B., die Hortung, bedingten Faktoren.
200
1. HILDEBRANDT
Zitiert sei Th. Mornmsen, 1860,' der u. a. tiber die Funde von Oliva, Cazlona und Liria arbeitete: «Aber die Nurnisrnatiker, namentlich die mit dem Alterthume
sich beschaftigenden, scheinen irnmer noch nicht einsehen zu wollen, dass Schrot und Korn bei der Werthrnunze mindestens ebenso wichtige
Eigenschaften sind
wie Bild und Schrift». Der Erstbearbeiter der Fundmi:inzen
von
Nurnantia E.J.
Haeberlin sch rieb bereits 1910:2 «Mi t der Ermittlung des Durchschnittsgewichts allein aber ware noch wenig gewonnen, sofern dadurch nicht festzustellen ware, unter welches anderweit bereits
nachgewiesene Gewichts
-
bzw. Wahrungssystern
die betreffende Schwergeldsorte zu subsumieren sei. Hier also muf die Metrolo
gie zu Hiilfe kommen.. Trotz diesel' fruhen ZieJsetzung stellt P. Grierson' als Pra sident der Royal Numismatic Society 1963 grundlegend zur Berechnung von Miinzgewichten fest: «One can even, if one is mathematically minded, go on, by means of alarming formulae, to calculate such things as mean deviation, standard deviation, and coefficient of variation. Is any or all of this worth doing, or are we
just engaged in the agreeable task of pulling the wool over the eyes of our fellow numismatists?» Und weiter: «But in general the numismatist must rely less on sta tistics than on his own judgement, and be guided by the nature of the material he is using and the objects he wishes to attain». M.H. Crawford stimmt dieser Auffas sung ZLl und hat in seinem inzwischen zum Standard-Katalog avanzierten Werk «Roman
Republican Coinage»,
1974 auf eine statistische
Bearbeitung seines
immensen Materials fast vollig verzichtet. Desto uberragender aber ist das numismatisch-statistische Werk von Leandre
Villaronga i Garriga
-
nicht nul' fur die Numismatik Spaniens, sondern in seiner
Methodik fur die gesamte antike Numismatik. Dieses Werk ist besonders auch deshalb hervorzuheben, wei I es nicht selten von
unberechtigter Kritik getroffen
wird. In der Besprechung der Monographic «Les Monedes Iberiques de Tarraco.
Leandre
Villaronga, 1983 durch T.P.A. Hillgartlr' findet sich nach einer gerechten Wurdigung des Buches die Meinung: «There is a danger of spurious accuracy in a series where weights often vary enormously in coins of the same issue and, while statistical methods are important, they should not be overempha von
sized». Statistische
Methodik
finder
ihre
Anwendungsgrenzen
nicht
in
einer
Uberschatzung, die ihr von Unwissenden oft Ialschlich nachgesagt wird. Die Grenzen werden von der Mathematik als einer exakten Wissenschaft gesetzt, die {rei ist von Meinungen und Vorbehalten. In der Statistik gilt es nicht, zu glauben,
sondern mit ihrer fehlerfreien
Anwendung aus einem vorhandenen Material das
.I. Th. Mornmsen, Geschichte des rornischcn Munzwesens, 1860, XVIII. 2. E. J. Haeberlin, Aes grave, 1910, VII. 3.
The President's Address, NC, 1963, I.
4.
T.P.A. Hillgarth, NC 145,1985,274.
MUNZEN DER ROMlSCHEN REPUBLlK
207
verborgenen Informationen zu gewinnen. Das groBe Ver dienst von Leandre Villaronga ist es, bei der jungen Generation spanischer Numismatiker dafur Selbstverstandnis geweckt zu haben. Einen beachtlichen Schritt auf dem Wege zur Problernlosung, der jedoch Maximum
an
darin
wenig Resonanz fand, setzte J.W. MUller' 1977. Er betrachtete den Gewichtsver lust, den frisch gepragte Munzen wahrend ihrer Umlaufzeit im Geldverkehr infol
Abnutzung erfahren, als stochastisch und zeitabhangig. Er verwendete dafur aus der theoretischen Physik das Modell der Diffusion idealer Gase bei der ge
Brown'schen Molekularbewegung. Die Differentialqleichung, die er nach Wiener und Levy hierfur aufstellte, enthalt als Konstanten die Zentralmomente, die eine
Gauss'sche Normalverteilung der Munzgewichte definieren. FUr das Integral der
Differentialgleichung erhalt er nur unter der Bedingung, daB die Streuung dieser Normalverteilung null ist, eine vorn Anwender akzeptable Losung, Mit anderen Worten, man erhalt aus dem Mittelwert (la media) der Gewichte einer Munzsorte,
zuganglich sind, durch Addition eines nach .LW. Muller berechneten Abnutzungswertes das gesuchte Sortengewicht der pragefrischen so
wie sie
uns
heute
Munzen.
Anwendung der Muller'schen Methode steht jedoch die von ihm gesetzte Losungsbedingung im Wege. Die Gewichte der heute von uns gewogenen Munzen einer Sorte mussen statistisch betrachtet einer symmetrischen Verteilung folgen. Nur dann egalisieren sich die Abweichungen vom Mittelwert der einzelnen Munzgewichte nach oben und unten, und ihre Summe wird null. Die Schiefe (Skewness) dieser Verteilung ist dann ebenfalls null, und die Verteilung ist sym metrisch. In der numismatischen Praxis ist diese Bedingung aber nur aufserst sel ten erfullt. Die Gewichte fast aller Munzsorten bilden asymmetrische, schiefe Ver teilungen mit einer mehr oder weniger von null abweichenden Schiefe. Der breiten
ASYMMETRISCHE VERTEILUNG
-
URSACHE UND TRANSFORMATION
Jahrelange eigene Arbeiten zu diesem Problem haben nunmehr ergeben, die Schiefe der Verteilungen der Munzgewichte in unseren Stichproben ist nicht etwa ein rein rechnerisches Mil3geschick. Es zeigt sich, die Sortengewichte der Silber munzen sind meist linksschief verteilt. Also ist die Symmetrie der Gewichtsvertei lung durch relativ zu viele leichtgewichtige Munzen gestort. Wurden die «uberge wichtigen» Munzen vom rechten, dem oberen Teil del' Verteilung vielleicht dem Munzumlauf entnommen oder ihm gar nicht erst zugefuhrt? Die Sortengewichte der Aes- Munzen hingegen sind meist rechtsschief verteilt. Also ist die Symmetrie der Gewichtsverteilung durch relativ zu viele schwergewichtige Munzen gestort.
5.
J. W. MOiler, RN VlIJ9, 190, 1977.
202
./. HILDEBRANDT
Vielleicht
spricht das fur die grofsere Beliebtheit der «untergewichtigen» Aes
Munzen vorn linken, dem unteren Teil der Verteilung als Wegbereiter der Schei
dernunzen (fiduciary coins, monedas fraccionarias). Das kann aber nur vermutet werden. Die Losung des Problems muf letztlich mathematisch sein.
Nach J.W. MUller ist del' abnutzungsbedingte Gewichtsverlust cler Munzen
stochastisch verteilt. Ich gehe weiter und stelle fest. Stochastisch verteilt sind nur die Abnutzungsereignisse, cler zufallsbedingte Umgang, der mit jeder einzelnen Munze der groBen Menge der Munzen einer Sorte geschieht. Unabhangig von die
Zufalligkeiten ist das Ausmaf cler Abnutzung zusatzlich vom Primargewicht, Pragewicht jeder Munze abhangig. Dieses Prirnargewicht legt auch die Grobe der Oberflache einer Munze fest. Das Primargewicht ist eine implizite sen
dem frischen
Grobe fur clen abnutzungsbedingten Gewichtsverlust. Aus dem Gewichtsverlust resultiert das Sekundargewicht einer Munze, das wir beute auf cler Waage bestim men rer
konnen. Auf die mathernatische Formulierung dieses Vorgangs, die an ancle
Stelle erfolgen wircl, sei hier verzichtet. Aus den Sekundargewichten der ein
zelnen Munzen einer Sorte, einer Stichprobe, resultiert, wie oben angegeben, eine schiefe Verteilung mit einer Schiete grofser oder kleiner als null. Diese Verteilung wird transformiert zu einer symmetrischen Verteilung mit der Schiefe null. Dazu wird die schiefe Verteilung ZLI einer symmetrischen Verteilung gestutzt: Jedes Ein
zelgewicht wird ersetzt durch den Logarithmus der Differenz dieses Einzelge wichts zu einer numerischen Grofse, clie aufserhalb del' Verteilung liegt. Diese numerische Grobe, die Parallaxe-Konstante, Cp ist fur aile Einzelgewichte del' Stich probe gleich. Sie ist so zu wahlen, daf sich mit ihr rechnerisch die Schiefe der neuen Verteilung der Grofse Null nahert. Die Naherung, die erreicht werden mull, hangt von der gewunschten Genauigkeit des Rechenvorgangs abo Antike Miinzge wichte werden sinnvollerweise auf Centigramm, 0.01 g genau dokumentiert. Daher rnussen die numerischen Werte fur die zulassige Schiefe in der Grofsenord
nung von 1 x 10' liegen. Zum Vergleich liegen die Werte in der Schiefe-Tabelle bei L. Villaronga" in der Grofienordnung von 1 x 10." Dieser sehr erhebliche Gewinn an Prazision bezieht sich auf die Prirnargewichte aller in der numismatis chen Praxis vorkornmenden Stichproben von Munzsorten. Mit dieser Genauigkeit lassen sich nunmehr auch die fur ein Munzsystern so wichtigen Stanclardgewichte
berechnen, die bisber nur abgeschatzt werden konnten. Anstelle der von J.W. MUlier angegebenen um
den
Ursprung
des
Koordinatensystems
Zentralmomente, del' Momente
der Normalverteilung, verwende ich
die k-Statistiken von RA. Fisher,' die fur kleine Stichproben bessere Schatzwerte der entsprechenden Momente liefern,
Selbstverstandlich ist der sehr erhebliche Rechenaufwand
nur
mit Hilfe der
elektronischen Datenverarbeiiung durchfuhrbar. Es mufste eine vollig neue Soft-
6.
L. Villaronga. Estadistica aplicada a la Nurnismarica. 1985.121.
7. vgl. P. Ihm. Siatistik in der Archaologic, archaeophysika 9, IJ5. 1978.
203
MUNZEN DER RQMISCHEN REPUBLlK
ware
hierzu geschaffen werden. W. Boehmer' hat fur diese Problernatik das Sys
tem NUMIS. F 77 auf der Basis
von
Fortran 77 bis zur Anwendungsreife entwi
ckelt. Im Anwendungsteil wird die neue Methode an Beispielen demonstriert.
BEISPIELE ZUR ANWENDUNG DER METHODE
Im Folgenden sind die angegebenen Mittelwerte mit ihren Streuungen jeweils numerischer Ausdruck fur das mittlere Gewicht der Munzen der Stichprobe einer Munzsorte. Die
Streuung ist die mit Studen's t multiplizierte Mittelwertstreuung (95%) fur einseitiges t. Auf
(error tfpico de la media) im Vertrauensbereich 0.05
die Angabe des Umfangs der Stichprobe (n, mimero de elementos) kann verzich tet werden, da clie Grobe n bereits in cler Streuung impliziert ist. Die mit Streuung
angegebenen Mittelwerte sind Primargewichte, Sortengewichte. Das Sortenge wicht ist das Primargewicht (Gewicht cler frischen Pragung, pesos de monedas no usadas y antes de clesgaste) einer Munzsorte. Das Stanclardgewicht (Munzfufi) ist ein Bestandteil des metrologischen theoretischen Systems cler Gewichte und Mun
zeinheiten, cler Nominate. Es ist stets der ohne Streuung angegebene Wert. Ihm wird das jeweilige Sortengewicbt zugeorclnet. Oft liegt das Sortengewicht etwas unter dem Stanclardgewicht, da clie Sorten bereits in cler Antike in geringem MaBe
und an einzelnen Munzen nicht feststellbar subaerar gepragt wurden.? Besonclers
bei Silbermunzen kann clas aus einer Stichprobe errechnete Sortengewicht aber auch uber dern Stanclarclgewicht liegen, da es praktisch nicht gelingt, eine Vertei
lung genau mit cler Schiefe Null zu berechnen. Die geringste Abweichung der Schiefe von Null ergibt aber bereits ein erhohtes Sortengewicht.
VERGLEICH VON GEWICl-ITEN EINER MONZSORTE Aus einer Stich probe lassen sich von cler Munzsorte kese," Villaronga: Emis
sion 2, Inventar 4, Vives 31-3 errechnen.
Sekundargewicht der Stich probe
17.24 ± 0.73 g,
Schiefe
> 1.0 x
Villaronga, Primargew, (+5%-Methode)
18.11 ± 0.73 g,
Schiefe
>
Primargewicht nach MUlier neue Methode, Primargew, I. Naherung neue Methode, Primargew. 2 Naherung
18.29 ± 0.62 g,
Schiefe
17.64 ± 0.81 g,
Schiete
17.40 ± 0.75 g,
Schiefe
2.5 x 10"
-
5.6 x 10'] -
4.7 x 10"
8. W. Boehmer bereitet die Publikation des Programmpakets numis. F77 z. Zt. vor. 9. siehe hierzu H. J. Hildebradt, Chiron 9, 113, 1979. 10.1. Villaronga, Les monedas iberiques de Tarraco, 1983, ]41.
10"'
1.0 x 10"
204
J. HILDEBRANDT
Das Sortengewieht, das Mittelgewieht mit del' geringsten Sehiefe (del'
grofsten Symmetrie) in der Normalverteilung ist 17.40 ± 0.75 g. Es gehort zu einem Stan dardgewieht von 17.411 g, das weiter unten noeh definiert wird. Die Abweiehung betragt nur 0.06% in diesem Beispiel. Mit den Primargewichten von Villaronga und naeh Muller konnte man annehmen, daf Standardgewieht betruge 18.192 g 2 agyptische Kite. Dabei wilrde man abel' die relativ groBe Sehiefe ubersehen und damit einen sehwerwiegenden Fehler begehen. Oft erst bei einer Schiefe unter 1 x 10" ist die Abweiehung von del' Symmetrie der Normalverteilung so gering, daf sie keinen EinfiuB mehr auf die vorgegebene Genauigkeit des Sortengewiehts hat. Dazu ein wei teres Beispiel: iltirta, Villaronga:" Serie 6, Inventar 34 =
Sekundargewicht del' Stichprobe VilJaronga, Prirnargew. (=5% -Methode)
11.61 ± 0.19 g,
Schiefe
12.19 ± 0.19 g,
Schiefe
3.5 X 10'
Prirnargewicht nach MOiler
12.35 ± 0.16 g,
Schiefe
3.5 X 10'
3.5 X 10"
neue
Methode, Primargew, 1. Naherung
11.75 ± 0.20 g,
Schiefe
7.9 X 10'
neue
Methode, Primargew, 2. Naherung
11.55 ± 0.20 g,
Schiele
8.0 X 10.5
Standardgewicht vom
=
Denar 4.548 g
Die
1 Chalkos =
11.370 g,
Schiefe 1 Semiunze vom Pfund 272.880 g
0.0
Sehiefe, das SymmetriemaB einer Verteilung von Milnzgewiehten ent
seheidet uber die Gute einer
Stiehprobe. Mittelgewiehte von Stiehproben aus
Munzsorten, bei denen nieht zugleieh vom Bearbeiter als Gutekontrolle die Sehie fe bereehnet wurde, sind ungeeignet Sortengewiehte zu bereehnen und Standard
gewiehte festzulegen. Ebenso sind aIle Stiehproben mit Schiefen herkommlicher Grofsenordnung (grofser als 1 x 10-2) nieht reprasentativ fur die Munzsorte, aus der sie stammen. Sie mussen zuvor naeh der hier
dargestellten neuen Methode trans
formiert werden. Ohne Transformation sind die herkomrnlichen Stiehproben aber aueh nieht
konsistent. Die erreehneten MIttelwerte sind
gegenuber Erweiterungen oder Einengungen dureh Hinzufilgen oder Herausnehmen von weiteren Munzgewich ten derselben Sorte nieht bestandig, sondern verandern sieh mit diesen Anderun gen. Die neue Methode dagegen fuhrt bei hinreiehend kleiner Sehiefe, bei genu gend groBer Symmetrie aueh bei eingreifenden Veranderungen an der Stiehprobe selbst immer wieder zum gleiehen Sortengewieht. Tatsachlich fallen bei der Sehie fe 0, bei volliger Symmetrie das modifizierte Sekundargewicht und das erreehne te Primargewicht (Sortengewieht) ineinander. Sie sind identiseh unter dieser Bedingung. Dazu folgendes Beispiel: ikalkunsken, Villaronga: Serie 7; Vives 66-10 =
11. L. Villaronga, Las monedas ibericas de Ilerda, 1978.
MVNZEN DER RGMISCHEN REPUBLlK
Sekundargewichi Villaronga, 5% -Methode
13.79
Methode nach MUlier
13.79
205
Sortengewicht
g
14.52
g
15.22
Schiefe ?
g
8.8 X 10'
neue
Methode, 1. Nanerung
13.3198 g
g 13.6205 g
-1.4 X 102
neue
Methode, 2. Naherung
13.3231 g
13.3259 g
1.3 X 10.8
13.644
13.644
0.0
Standardgewicht =
g
g
1 Semiunze vom Pfund 327.456 g
Abnutzungstheorie von Munzen im Geldumlauf entwi ckelte neue Methode der Berechnung von Sortengewichten wird damit von einer Die
aus
der
neuen
Methode zur Berechnung der Mtinzabnutzung zu einem Naherungsverfahren der
Modifikation von Stichproben der Munzgewichte mit dem Ziel die Schiefe ihrer
Verteilung gegen Null streben zu lassen."
STANDARDGEWICHTE ROMISCHER UND SPANISCHER DENARE
Der 211
v.
ChI. eingefuhrte romische Denar mit dem Standardgewicht von
4.548 gist mit seinem metrologischen System hinlanglich bekannt. Vielleicht bedingt durch die
Schwierigkeiten des zweiten punischen Krieges Sortengewicht gepragt, Wie
aber wurde niemals wirklich ein Denar mit diesem
sich zeigte, wichen die Sortengewichte der Pragungen immer starker vom Stan
dardgewicht ab und das metrologische System verfiel zunehmend. In den spani schen Provinzen Roms hatten wah rend des zweiten punischen Krieges Standard gewicht und Sortengewicht der Silbermunzen in Geldumlauf und Handel keine praktische Bedeutung. MaBgebend war das Hacksilber, wie jetzt gezeigt werden konnte." So, wie der Denar von 4.548 g 1172 des romischen Pfundes von 327.456 g
bildet, ist der Denar von 3.790 g 1172 des rornischen Pfundes von 272.880 g. Beide Denare stehen wie ihre Pfunde zueinander im Verhaltnis
von
5/6. Romische
Denare mit einem Standardgewicht von 3.790 g treten im Zeitraum ab 179- 170 v.
Chr. zuerst vereinzelt auf, so Crawford, Cr. 159/2. Mit dem Wiederbeginn einer
regelmafiigen Denarpragung ab 157 v. Chr. wurden 20 Jahre lang bis 138 v. Chr. romische Denare einheitlich in diesem Standardgewicht gepragt. Auch unter den
spanischen Denaren finden sich, wie gezeigt werden wird, Sortengewichte, die ses Standardgewicht von 3.790 g bestatigen. Standardgewicht Denar 155-137 v. Chr.:
3.790 g
=
1172
Pfund
die
von
272.880 g
12. Auf die mathematische Darstellung wird
aus
Grunden allgemeinen Verstandnisses an dieser
Stelle verzichtet. 13. H. J. Hildebrandt, Madrider Mitteilungen 34, im Druck.
206
1. HILDEBRANDT
v.Chr
romische Denare
Chr.
v.
romische Denare
179-170
Cr. 159/2
3.82 ± 0.03 g
141
Cr. 226/1
ISS
Cr. 20011
3.80 ± 0.07 g
140
Cr. 228/2
3.81 ± 0.02 g
150
Cr. 206/1
3.76 ± 0.05 g
139
Cr. 230/1
3.78 ± 0.07 g
147
Cr. 21711
3.81 ± 0.05 g
138
Cr. 233/1
3.79 ± 0.07 g
Ab 137
v.
ChI'. wurden Denare in dies em
3.78 ± 0.06 g
Standardgewicht einheitlich nicht Standardgewicht von 3.869 g.
mehr fabriziert. An seine Stelle trat fur lange Zeit das Dieser zeitlich
pragnant festgelegte Wechsel bildet eine Marke, die bei genauer
Bestimmung der jeweiligen Sortengewichte eine Pragezeit
vor
Zuordnung der Denare in eine
137 v. Chr. oder nach 138 v. Chr. errnoglicht.
Standardgewicht Denar ab 137 v. ChI'.: 3.869 g v.Chr
romische Denare
ChI'.
v.
romische Denare
137
Cr. 23411
3.89 ± 0.03 g
135
Cr. 242/1
137
Cr. 23511 a-c
3.88 ± 0.02 g
134
Cr. 24511
3.89 ± 0.02 g
137
Cr. 236/1a-f
3.87 ± 0.01 g
133
Cr. 247/1
3.87 ± 0.03 g
136
Cr. 23811
3.86 ± 0.01 g
132
Cr. 24911
3.88 ± 0.02 g
3.85 ± 0.03 g
Dieses Standardgewicht entsteht aus dem Denar von 3.790 g durch Gewicht
serhohung um einen Chalkos
=
1/48 Denar
=
0.079 g:
1 Denar 3.790 g + 1 Chalkos 0.079 g
=
1 Denar 3.869 g
Gewichtsveranderungen nach oben odern unten um den definierten Betrag eines Kleingewichts des gleichen metrologischen System waren im anti ken Munz wesen ublich. Es
kann hier jedoch nicht naher darauf eingegangen werden.
Wie die folgenden
Beispiele zeigen, wurde das Standardgewicht von 3.869 g.
fur den rbmischen Denar bis 70 V. ChI'. beibehalten: v.Chr
romische Denare
v.
ChI'.
romische Denare
125
Cr. 269/1
3.90 ± 0.02 g
95
Cr. 327/1
3.87 ± 0.01 g
120
Cr. 280/1
3.86 ± 0.02 g
90
Cr. 340/1
3.90 ± 0.02 g
115/114
Cr. 28711
3.87 ± 0.01 g
85
Cr. 35211 a-c
3.85 ± 0.01 g
1101109
Cr. 300/1
3.87 ± 0.01 g
80
Cr. 379/1
3.86 ± 0.02 g
3.87 ± 0.05 g 3.89 ± 0.03 g
105
Cr. 316/1
3.88 ± 0.01 g
75
Cr. 391/3
100
Cr. 31911
3.89 ± 0.02 g
7l
Cr. 401/1
Erst nach 70 v. Chr. waren die Sortengewichte wieder grofseren Schwankun
gen unterworfen: v.Chr
romische Denare
v.
Chr.
romische Denare
64
Cr. 412/1
3.91 ± 0.01 g
54
Cr. 434/2
3.89 ± 0.04 g
60
Cr. 420l1a
3.90 ± 0.04 g
49
Cr. 440/1
3.96 ± 0.03 g
207
MUNZEN DER ROMJSCHEN REPUBLIK romische Denare
v.Chr
v,
romische Denare
Chr.
60
Cr. 420/2a, b
3.98 ± 0.04 g
45
Cr. 474/1 a
3.86 ± 0.07 g
54
Cr. 43411
3.78 ± 0.09 g
39
Cr. 53211
3.64 ± 0.18 g
=
Vives 136-1
Will man die spanisehen Denare in diese Ordnung eingliedern, so sind neben den hier zu bearbeitenden
metrologisehen Beweisen selbstverstandlich die Evi
denzen der Munzfunde und die zur Zeit noch uberbewerteten stilistischen" Diffe renzen
mit
zu
berucksichtigen. Die Beispiele der folgenden Ubersicht haben
daher argumentativen Charakter:
Standardgewicht Denar 155-138 v. Chr.: 3.790 g
=
1172 Pfund von 272.880 g
spanische Denare il tirtasal i rban
ViII. 7.
Vives 26-2
3.78 ± 0.03 g
ausesken
ViII. 18.
Vives 22-1,2
3.82 ± 0.06 g
ikalkusken
ViiI. I
Vives 66-1
3.8] ± 0.06 g
ikalkunsken
ViII. IV
Vives 66-2
3.80 ± 0.03 g
arekor-atas
ViII. 681.-684.
Vives 41-1
3.81 ± 0.06 g
sesars
ViiI. 477.-478
Vives 43-1
3.79 ± 0.07 g
Standardgewieht Denar 137-70 v. Chr.: 3.869 g spanische Denare kese
ViiI. 17-5
Vives 31-11
3.89 ± 0.03 g
ikalkusken
ViiI. IT
SNG Cop 245
3.87 ± 0.04 g
ikalkusken
ViII. III
SNG Tiibingen 104
3.86 ± 0.05 g
sekaisa
ViiI. 575
Vives 65-1
3.89 ± 0.06 g
bolskan
ViII. I
Jenkins J
3.93 ± 0.04 g
bolskan
Vill. II, II1
Jenkins J I, lIT
3.89 ± 0.02 g
oiJaunes
ViII. 694.,695
Vives 41-4
3.88 ± 0.08 g
Standardgewieht Denar, naeh 70 v. Chr., wechselnd. Die folgende Gliederung spanischer Denare ist in dieser Gruppe metrologisch, nicht ehronologiseh ausge richtet:
Stanclarclgewieht 4.027 g
=
3.790 g-Denar + 3 Chalkoi
beJikiom
ViI]. 496
Vives 44-1
4.07 ± 0.12 g
konterbia
ViII. 586
Vives 39-1,2
4.03 ± 0.02 g
14. Z. B. hairstyling zur chronologischen Bcweisfuhrung.
208
.I. HILDEBRANDT
Standardgewicht Denar 3.790 g bolskan
ViiI. Prae-Palenzuela unci Palenzuela
3.78 ± 0.05 g
arekoratas
ViiI. 685.-688
Vives 40-1-,11
3.82 ± 0.04 g
arsaos
ViiI. 525.-527.
Vives 47-1,2
3.81 ± 0.06 g
bentian
ViiI. 515.-517.
Vives 44-1
3.81 ± 0.11 g
Standardgewicht 3.711 g
=
3.790 g-Denar
1 Chalkos
-
ikalkunsken
ViiI. V
Vives 66-3,4
3.72 ± 0.05 g
baskunes
ViiI. 510.-514.
Vives 45-1,2
3.72 ± 0.05 g
Standardgewicht 3.533 g
=
3.790 g-Denar
3 Chalkoi
-
sekobirikes
ViiI. 689.-693.
Vives 37-1
3.54 ± 0.06 g
turiasu
ViiI. 518.-521.
Vives 51-7
3.54 ± 0.06 g
METROLOGISCHE BEZIEHUNGEN ZWISCHEN SILBER- UND AES
MONZEN Bisher gelang es meist nicht Beziehungen zwischen den Standard- und Sor
tengewichten spaniscber Mi.inzen unterschiedlichen Metalls aufzuzeigen, da die Genauigkeit dieser Gewichte nicht vorlag. Die neue Methode errnoglicht es nunmehr, das gesamte System der Metrologie ZLI erarbeiten. Hier kann das nur in wenigen Beispielen erfolgen. erforderliche
Bekanntlich wurden 211
v.
Chr. dem Denar zu 4.548 g 10 As zu je 54.567 g
gleichgesetzt. Das Silber/Aes-Verhaltnis betrug 11120. Dem bereits oben vorge fi.ihrten Denar zu 3.790 gals 1172 des Pfundes ZLI 272.880 g entsprechen 10 As zu je 22.740 g. 12 dieser Asse bilden ein Pfund von 272.880 g. Wie die folgende Aufste
Hung zeigt, ist dieses Standardgewicht bereits seit dem 5. Ih. v. Chr. in Gebrauch fur Aes-Mi.inzen:
Stanclarclgewicht
22.740
a b
Himera, Hemilitron, SNG Cop. 313
445-430 v. Chr.
22.68 ± 0.83 g
Aegypten, Ptolemaios II.
285-116 v. Chr.
22.65 ± 0.33
0 c>
Messana, Mamertiner, SNG MUn. 685
278-270 v. Chr.
22.84 ± 0.90
0 b
Karthago, SNG Cop. 255.
241-221
23.14 ± 0.72
0 b
Rom, ex Luceria, Apulia, Cr. 97/22a
ab 211
-
VIII.
v.
v.
Chr.
Chr.
22.41 ± 0.90 g
Kese, ViiI. 3, V. 31-1
22.55 ± 2.23
ausesken, ViiI. 290, V. 22-3, 4, 5
22.70 ± 0.71
arcikoratikos, ViiI. 672, V. 40-2
22.69 ± 1.97 g
arsc, vni VII[, JI, V. 17-2
22.74 ± 1.05
0 b
saiii, Vill. 787, v. 20-1
22.74 ± 1.00
0 b
g 0 b
MUNZEN DER RGMlSCHENREPUBLlK Das Hemilitron
von
209
Himera zeigt als Reversmotiv 6 Punkte wie bei einern
Wurfel. 1 Hemilitron zu 22.740 g
=
6 As. Damit hat 1 As
=
3.79 g.
Das Standardgewicht des Denars von 3.790 g findet sich also hier bereits sehr fruh als Standardgewicht fur Aes.
Beginnend 141 v. ChI. und zuletzt 125 v. ChI. wurden romische Denare mit dem Wertzeichen XVI versehen. Davor trugen sie das Wertzeichen X. Es stand
fur 10 Sextantalasse
von
je 54.576 gals Gegenwert fur 1 Denar von 4.548 g mit von 11120. Analog dazu wird das Wertzeichen 16 so
dem Silber/Aes-Verhaltnis
interpretiert, daB nunmehr 16 Asse auf einen Denar kommen. Es muhten daher bezogen auf den 4.548 g-Denar 34.110 g-Asse oder bezogen auf den 3.790 g-Denar 28.425 g-Asse aus den Jahren 141- 125 v. ChI. existieren. Es gibt diese Asse aber nur aus
wesentlich fruherer Zeit. Asse wurden in Rom von 141 v. ChI. bis 114 v.
Chr. gar nicht gepragt.
Soil ein Anachronismus vermieden werden, so rnussen fur die Interpretation die Semisses, Trientes und Quadrantes dieser Zeit herangezogen werden. Sie aber fuhren auf ein As von 17.055 g. 16 dieser Asse ergeben ein Pfund von
von
272.88 g,
dern 1172 in Silber den Denar bis vor 137 v. Chr. von 3.790 g mit dern Zeichen
16 ergeben. Von 137-125 v. Chr. tritt an desssen Stelle, wie oben bereits nachge wiesen wurde, der Deriar von 3.869 g. Das zugeordnete As hat ein Standardge wicht von 17.411 g. Das Denarzeichen 16 kann also nur so gedeutet werden, daB von
dem zu den Denaren gehorigen Aes 16 Asses auf ein Pfund
von
anfanglich
272.88 g, ab 137 v. Chr. auf ein Pfund von 278.565 g kamen. Ein As von z.B. 17.055 g und damit auch ein Semis von 8.528 g sind also durchaus romisch und mussen nicht a priori in vorrornische Zeit gesetzt werden. Ein in Rom nicht ausgegebenes As von 17.411 g wurde mit dem zugehorigen Semis von 8.705 g im spanischen kese
gepragt. Der Denar von kese in einern Sortengewicht von 3.89 ± 0.03 g und einern
Standarc!gewicht von 3.869 g paBt metrologisch unter Anpassung an die rornische Situation sehr gut zu diesem As. Stilistische Unterschiede mussen jedoch ein geraumt werden. Weitere Asse dieses Stanc!arc!gewichtes, jedoch ohne
Verbinc!ung zu Silber-
munzen, wurc!en in kastilo und OBULCO gepragt. Aes-Munzen zur Denar-Wertrnarke 16 Ort Rom
Chr.
katalog
141-137
Cr. 226/2-
v.
Sortengewicht Sm
Standardgcwicht
8.63 ± 0.44 g
As
17.055g
235/2 Kese
ab 137
ViII. 4
As
17.40 ± 0.75 g
As
17.411 g
Kese
ab 137
ViII. 5
S111
8.76 ± 0.84 g
As
]7.411 g
Rom
135
Cr. 242/2
Sm
8.63 ± 0.62 g
As
17.411 g
Rom
135
Cr. 24112
Sm
8.79 ± 0.49 g
As
17.411 g
Rom
130
Cr. 257/2
Sm
8.82 ± 0.58 g
As
17.411 g
Rom
128
Cr. 262/2
Sm
8.61 ± 0.57 g
As
17.411g
.I. HILDEBRANDT
210 Chr.
Sortengewicht
Standardgewicht
art
v.
Rom
127
Cr. 263/3a, b
Sm
8.62 ± 0.46 g
As
17.411 g
Rom
126
Cr. 267/2
Sm
8.84 ± 0.84 g
As
17.411 g
Rom
125
Cr. 269/2
Sm
8.72 ± 0.99 g
As
17.411g
katalog
In einem metrologischen System stehen die Standardgewichte in einer exak
Proportion zueinander, die per definition em frei ist von Abweichungen. Aes ist zur Zeit der Munzpragung im rornischen Spanien ein Metall von geringerem Wert. Die Pragung erfolgte daher al marco." Dabei wurden Abweichungen der Sortengewichte von mehreren Prozent geduldet, seien sie nun gewollt oder zufa llig entstanden. Diese Abweichungen lassen sich jetzt quantitativ nachweisen, wenn zu der betreffenden Aes-Munzsorte eine parallele Silber-Munzsorte existiert. Dabei wird aus dem praziseren Standardgewicht der Silberrnunzen uber die jeweils zutreffende Proportion das gesuchte Standardgewicht der Aes-Miinzsorte abgeleitet. Dieses wird dann mit dem Sortengewicht verglichen und daraus die antike Prageungenauigkeit errechnet. Als Beispiel soil en Sorten- und Standardge wichte einiger Chalkoi bereits oben besprochener Denare hinsichtlich ihrer Abweichung voneinander verglichen werden. Zu jedem Grundnominal aus Silber ten
gehort ein Chalkos aus Aes. Der Chalkos ist in Silber 1148 einer Drachme oder eines Denars. Multipliziert mit dem Aes/Silber- Verhaltnis von z.B. 120 erhalt man den Aes-Chalkos.
So hat der Chalkos ZUIl1 Denar von 4.548 g ein Gewicht von 11.370 g, der Chalkos zurn Denar von 3.790 ghat ein Gewicht von 9.475 g und der Chalkos ZUI11 Denar von 3.869 ghat ein Gewicht von 9.673 g.
spanische Chalkoi, Abweichungen Sortengewicht I Stanclardgewicht Sorten a rekor-a tas
bentian
turiasu
3.790 g 3.869 g 4.027 g
9.31 ± 0.46 g / 9.475 g
-1.7%
9.39 ± 0.29 g / 9.673 g
-2.9 %
9.89 ± 0.20 g / 10.068 g
-1.8 %
Vives 37-3 3.533 g
9.73 ± 0.40 g / 8.833 g
+
10.2 %
+
10.2 %
Vives 51-9 3.533 g
15 Siche hierzu H .r. Hildebrandt, Zitat 9. .
1.3%
Vives 39-3
Vives 51-7 3.54 ± 0.06 g
9.60 ± 0.42 g / 9.475 g
Villaronga 2
Vives 37-] 3.54 ± 0.06 g
+2.2 %
Vives 44-4,5,6
Vives 39-1,2 4.03 ± 0.02 g
sekobirikcs
3.790 g
Villaronga II 3.87 ± 0.04 g
konterbia
9.68 ± 0.41 g / 9.475 g Vives 40-12
Vives 44-1
3.81 ± 0.11 g ikalkusken
3.790 g
Vives 40-'10, 11 3.82 ± 0.04 g
Deviation
Vives 41-4,5
Vives 41-1
3.81 ± 0.06 g arekoraras
Chalkos
Denar
9.75 ± 0.52 g / 8.833 g
MUNZEN DER RGMISCHEN REPUBLIK
211
FUr sekobirikes und turiasu ergibt sich hieraus, daf die Chalkoi nicht am rea
len
Standardgewicht der Denare, sondern am Standardgewicht der romischen
Denare bis 70 v. Chr. von 3.869 g orientiert sind.
ZAHLENANGABEN AUF SPANISCHEN MUNZEN
Einige spanische Munzen zeigen Inschriften, die als Zahlen gelesen werden, L. Villaronga." Das betrifft besonders Asse von untikesken mit der Angabe 15. So soilen 15 Asse ein romisches Pfund von 327.456 g bilden. Die Sortengewichte der Munzen mUJ3ten diese Annahme bestatigen konnen.
Standardgewicht der Asse von untikesken mit Wertzahl15 Katalog
Sortengewicht
Katalog
Sortengewicht
Vill.2,13 ViiI. 3,15
As 20.68 ± 1.05 g
ViiI. 8,39
As 21.02 ± 0.44 g
As 24.18 ± 3.05 g
ViiI. 9,42
As 21.12 ± 0.58 g
v.u. 5,25
As 20.68 ± 0.60 g
vui 9,45
As 21.31 ± 1.50 g
Standardgewicht: 1 As 21.830 g x 15
=
1 rom. Pfund 327.456 g
Im Bereich der Genauigkeit, die in der Antike von Aes-Pragungen zu erwar ten
ist, bestatigen die Sortengewichte das durch die Wertangabe 15 vorgegebene
Standardgewicht. lnsgesamt bestatigen die hier angefUhrten Beispiele die Richtigkeit del' neuen Methode zur Berechnung von Sortengewichten antiker Munzsorten. Die Prazision der damit erzielten Ergebnisse und die uneingeschrankte Anwendbarkeit ubertrifft aile bisherigen Method en sehr erheblich. Alle fruher mit anderen Methoden erzielten Ergebnisse mussen nunmehr revidiert werden. Der Erfolg im Anwendungsbereich der numismatischen Metrologie beruht auf der Entwicklung einer neuen Theorie, die den Vorgang der durch den Geld umlauf verursachten MUnzabnutzung gewichtsmatiig vollstandig und exakt besch reibt.
ZUSAMMENFASSUNG Eine neue Theorie uber den Gewichtsverlust von Munzen wahrend des Geld umlaufs wird
allgemeinen Verstandniss auf eine nicht mathematische Weise hergeleitete Anwenclungsverfahren zur Berechnung von Sortengewichten aus Stichproben von Munzsorten wircl aufgezeigt. zum
clargestellt. Das claraus
16. L. Villaronga, Numismatica antigua de Hispania, 1979,75[,
J. HILDEBRANDT
212
Der Gewichtsverlust von Munzen durch den Gebrauch ist stochastisch. Er ist zusatzlich abhagig vom Ausgangsgewicht der Munzen. Die durch diese Abhangig keit verursachte Abweichung der Miinzgewichte von einer statistischen Normal
verteilung, die Schiefe oder Skewness wird durch ein Naherungsverfahren mit inplizitem Losungsansatz transformiert. Mittels elektronischer Datenverarbeitung und einer
neu
entwickelten Software, Numis. F77 auf der Basis
von
Fortran 77
werden dadurch die Werte fur die Schiefe bis unter ± x 105 gegen Null minimiert. Das Verfahren ist gegeniiber Veranderungen der Stich proben konsistent, Die
Beispielen
mit rornischen und
spanischen
Munzen
aus
an
der Zeit der romischen
Republik erzielten Ergebnisse sind besonders prazise. Die errechneten Sortenge metrologisch LInd chronologisch wesentliche Anderungen des bisherigen Wissens von den Miinzsystemen dieser Zeit nach sich wichte liefern Informationen, die ziehen.
Un oppidum de la Gaule meridionale:
Ambrussum et ses monnaies
JEAN-CLAUDE RICHARD
Le site d'Ambrussum (commune de Villetelle, Herault)! n'est jamais sorti du
«souvenir» local moins en raison des vestiges visibles de la ville antique que du
pont qui, a ses pieds, permettait a la Via Domitia de franchir le fleuve du Vidourle dont les «vidourlades» de l'automne sont
susceptibles d'emporter tout sur leur
passage. Le nom antique de ce site jouit d'une longue tradition en raison merne de son role de mutatio qui figure sur les itineraires romains: gobelets de Vicarello, Table
de Peutinger (Fig. 1). Itineraire d'Antonin ou Itineraire de Bordeaux a Jerusalem.' Les recherches archeologiques des annees 1970 et des annees 1980 (<<Deves»:
quatier haut, et «Sablas»: quartier bas en boudure du fleuve) ont permis de mettre en evidence les phases principales de l'occupation humaine et des constructions: -
-
Neolithique final, Premier Age du Fer: occupation sporadique. fin TVeme-debut Iflerne siecle: creation de l'oppidum (fortifie?, tours qua-
drangulaires?) avec constructions en murs de pierres (secteur I).
1. Sur Ie site on se reportera it : J.L. FICHES, Un ouvrage d'art sur la voie Domitienne: Ie pont d'Ambrussum, Revue d'Etudes Ligures, 36, 1970, p. 142-157; J.L. FICHES, M. FENOUILLET, CHR. WUJEK, Sept ans de recherches a Ambrussum (1968-1974), CAVEIRAC, 1976; J.L. FICHES, X GUHIERZ, J.CL. Roux, Sondage au sommet de la colline d'Ambrussum (Villetelle, Herault), I, Etude archeologique, Documents d'Archeologie Meridionale, 2, 1979, p. 27-50; J.L. FICHES, L'occupation prerornaine d' Ambrussum apres la fouille du secteur IV, Documents d'Archeologie Meridionale, 6,1983, p. 79-100; J.L. FICHES, Les maisons gallo-romaines d'Ambrussum (Villetelle, Herault), la [ouille du secteur TV, 1976-1980, Paris, 1986; J.L. Fiches, L'oppidum d'Ambrussum et son territoire, Fouilles au quartier du Sa bias (Villetelle, Herault): 1979-1985), Paris, 1989. 2 Sur ces sources antiques, leur datation et leur valeur, cf. J. eM. RICHARD, La region montpe llieraine a l'epoque preromaine (750-121 avant i.C), Bruxelles, 1973, p. 34-36.
214
i.c. RICHARD
-
-
-
vers
250/225: rempart a tours arrondies avec une tour de guet; quartier bas:
espace funeraire jusqu'a la premiere moitie du Heme siecle. debut Heme siecle: creation du quartier bas en bordure du Vidourle. debut Ier siecle:
au
sommet
arnenagements de terrasses; quartier bas: urba-
nisation. -
-
-
seconde moitie du Ier siecle: au sommet, portique en bordure d'une place et rues
pavees; developpement de I'habitat du quartier bas.
vers
40 ap. I.e.: vastes habitations avec cour interieure qui existent jusque
vers
100, epoque de I'abandon definitif du sommet.
vers
230/250 apres I.e.: fin de l'occupation du quartier bas.
Grace aux fouilles recentes il est possible
aujourd'hui de bien distinguer les
differentes phases d'occupation et les developpernents differencies entre Ie site de hauteur et les nouveaux quartiers en bordure du fleuve. Les decouvertes monetai res
s'inscrivent dans une stratigraphie generale et dans I'histoire d'un quartier ou
d'une maison. Le site d' Ambrussum
a
livre a ce jour quatre cents quarante six monnaies
clans les fouilles de 1970 a 1985 et cent autres clans cles prospections cle surface.
Quatre catalogues" ont ete publies, de 1976 a 1989, et certaines monnaies ant recu une
publication particuliere: un statere arverne, fourre, en 19784 et deux divisions
a legende locale AMBR, en 1985.'
Quelles sont donc les composantes cle cet ensemble en regroupant les exern
plaires selon les categories habituellernent reconnues dans les medailliers du Sucl cle la Gaule?
A. PERIODE PREA UGUSTEENNE
-
Monnaies de Marseille: 83 exernplaires (oboles: 8; moyen bronze taureau: 6;
trepied: 2; petits bronzes au taureau cornupete: 61; petits bronces au taureau pass ant: 4; caducee: 1; lion: 1).
3. Catalogue des monnaies par J.e. RICHARD, (n" 1-69) dans Fiches-Fenouillet-Wujek, op. cu., p. 113-122; J.L. FICHES, G. DEPEYROT, J.C. RICI-IARD, Les decouvertes rnonetaires de l'oppidum dAmbrus sum, Bulletin de l'Ecole Antique de Nimes, 11-13. 1976-1978, p. 111-141 (monnaies n" 70-112 et mon
naies de deux collections privees: n" C 1 it C 100); Catalogue des monnaies par J.e. Richard (n° 113-'163 et
245-246) dans Fiches, Muisons gallo-romaincs, 1986, op. cit.,
p.
45-48; Les mouuaies, par J.F.
RICHARD (n° 164-244 et 247-446) dans Fiches, L'oppidum d'Ambrussum, 1989, op. cit., p. 130-133. 4. J.L. FICHES, F. lvlALACHER. J.e.M. RICHARD, Un statere arverne d'Ambrussurn (Villetelle, Herault) et son contexte archeologique (Zeme moitie duler siecle avant notre ere), Revue Archeologi que du Centre, 17,1978, p. 69-77. (exernplaire n° 1(2).
5. J.L FICHES et .l.C, RICHARD, L'ernission monetaire d'Ambrussum (Villetelle, Herault)
au
ler
siecle avant notre ere, Revue Archeologique de Narbonnaise, 18, 1985, p. 381-387 (exemplaires n" e.26 et
119).
AMBRUSSUM ET SES MONNAIES
215
Figure 1 La Table de Peutinger avec I'indication Ambrusium XV sur la Via Domuia.
4xl
Figure 2 Les monnaies a legende AMBR (N" ] 19 et C.26)
(echelle 4 x l ). Au droit, Llne tete casquee
a droite; all revers, dans les cantons d'une roue, de
gauche a droite, les lettres: A M B R.
216
i.c. RICHARD
-
-
-
-
Series «nimoises»: 46 exernplaires tNamarat: 9; Volques AREC: 24; VOLC
aigle: 5; division: 1; NEM COL: 7) indigenes regionales: 21 exemplaires (monnaies a la croix: 6; Sam nagetes: 1; monnaies au cavalier: 2; Cavaillon: 1; Potins: 10; Ambrussum: 2). Series des regions voisines: 19 exemplaires (monnaies celtiques: 13; Hispani ques: 5; Grecque d'Italie du Sud: 1). Series
Series de la Republique romaine: 22 exemplaires. Ce qui
represente un total de: 191 exemplaire, soit (apres avoir exelu les 55
monnaies frustes) les deux cinquiernes de l'ensemble. II est clair que c'est bien Ie monnayage de Marseille qui a la premiere place dans la circulation locale d'ambrussum (un peu plus de 40% pour la periode) mais ce
role est concurrence, proximite
obligue, par les series voisines de Nimes (un
peu plus de 20%) alors que les autres series restent marginales que ce soient celles du domaine
iberique (y compris les emissions de la zone Beziers-Narbonne) ou
celles de la Republique romaine. Nous savons d'aiUeurs qu'un bon nombre de ces monnaies provient, en reali
te, d'horizons chronologiques du debut de l'Empire romain OU elles ont constitue les divisions de series du Haut Empire qui en etaient depourvu.
L'interet de cet ensemble reside dans la presence d'une emission autochtone a
legende AMBR(ussum) qui, tres probablement, dans le courant du troisierne quart du ler siecle avant I.e., signe les transformations importantes en cours tant du point de vue econornique que du point de vue social, politique et culturel. (Fig. 2)
B. PERIODE ROMAINE, D'AUGUSTE AU Is/erne SIECLE APRES i.c. -
-
-
Asses de Nimes au crocodile: 63 exemplaires Asses de Lyon a l'autel: 5 exernplaires
Monnaies de I'Empire romain: 232 exernplaires
Ce
qui represente
un
total de 300
exemplaires (les 55
monnaies frustes
exel ues). Des le dernier quart du 1er siecle avant I.e., le monnayage des asses de Nimes au crocodile' est Ie plus present: il represente un cinquierne du monnayage
remain mais plus de 90% des monnaies de la periode julio-claudienne. Les rnon naies de l'atelier de Lyon, rares ici comme sur les autres sites de la bordure medi
terraneenne, sont negligeables car elles sont directement eliminees par Ies series aux monnaies romaines, on distingue netternent celles qui ont
nirnoises. Quant
6. Sur les morinaies de Nimes au crocodile 011 se reportera it: H. ZEllNACKER, J.C. R1CI-lA1W, ET J.N. BARRANDON, La trouvaillc de la Villcneuve-au-Chfttelot (Aube), Tresors Monetaires, 6, 1984, p. 992, pi. I-XXII, qui publient un ensemble de pres de 400 excmplaires.
AMBRUSSUM ETSES MONNA1ES
217
accornpagne les etablissernents du haut et du bas du site, jusqu'au milieu du IHe me siecle, de celles qui, plus recentes, ne marquent que des pasages sporadiques: leur nombre est proportionnel a la multiplication considerable des series ernises au
TVeme siecle. L'ensemble de 546 monnaies mises au jour sur le site d' Ambrussum presente
plusieurs interets qui depassent le site Iui-rneme. II s'agit s'une base statistique suffisante pour faire apparaitre les grandes ten dances de la circulation monetaire (500 a 1000 monnaies representent des ordres de grandeur dont on dispose aujourd'hui pour plusieurs sites du Sud de la Gaule). Pour la periode preaugusteenne ou les phenomenes sont plus difficiles a saisir en
raison du nombre de facteurs qui interviennent (multiplication des emissions,
chronologie, durees d'utilisation ) les 191 exemplaires font site qui se place dans la moyenne des circulations: cette moyen ne est calculee entre les sites cotiers (par exemple 80% de monnaies de Marseille problernes
de
d' Ambrussum
...
un
a Lattes) et ceux de l'interieur, d'une part, et entre les sites de la zone Est et ceux de la zone Ouest (d'Entremont a Mailhac et Ruscino), d'autre part.
Pour la periode romaine, Ambrussum est integre aux circuits rnonetaires de
l'Empire et offre nne bonne representation des series ernises du Ier au Il leme sie cleo Ici, la longueur de l'occupation humaine sur les memes espaces permet d'iso ler Ambrussum non seulement des nombreux sites preaugusteens qui ne sont plus reellernent occupes a partir de l'Empire, mais encore d'autres sites qui restent occupes sous l'Empire mais ou la vie cesse a la fin du Heme siecle (Murviel-les
Montpellier, Lattes ) ...
realite, grace a un exploration systematique d'un site modeste, mais bien situe au coeur de la region nimoise et traverse par la Via Domitia, il a ete possible En
de mettre au jour les structures essentielles d'une agglomeration antique en utiJi sant to utes
les
disciplines de l'archeologie. Tous les objets archeologiques ant
apporte leur part d'informations et de datations: Ja monnaie a concourru a l'eta blissement de la chronologie, plus largement il est vrai pour l'Empire romain, mais les series preaugusteennes ont vu leur clatation plus fortement cornprirnees. La decouverte cl'une emission locale a legende AM BRa non seulement recompen se les quinze annees de fouilles archeologiques mais elle a defintivernent assure la localisation geographique d'Ambrussurn.'
7. Nous remercions tres sincerernent ici M.1.L FICHES el to us ses collaborateurs qui nous ont per
mis, depuis 1968, d'etudier et de publier leurs decouvertes monetaires tres regulierernent.
34
L'emissi6 de Conduc.-MalleoZ. i els problemes de la seva atribuci6 Ma DEL MAR LLORENS FORCADA
La
1949,
publicacio del treball d' A. Beltran, Las monedas latinas de Cartagena el significar un pas important en el coneixement de la seca de Carthago
va
Nova perque era el primer cop que es realitzava un estudi monografic de les emis romana. Posteriorment, la major part dels investi ciutat en sions
epoca
d'aquesta
gadors que han fet referencia ales encunyacions de Carthago Nova han mantingut les hipotesis de Beltran, tot i que hagin discrepat sovint en l'atribucio a Carthago Nova de totes les emissions incloses dins d'aquesta
seca
per l'autor esmentat, i
tambe sobre la seva cronologia. Ambdos aspectes es troben entrellacats i la revisio d'un d'ells implica necessariarnent estudiar de bell nou totes les emissions. La revisio que hem fet de l'atribucio de les emissions en les quals no apareix el nom de la seca emissora, basada en la cronologia, la tipologia, l'onornastica dels
magistrats i la circulaci6 monetaria, indueix a pensar que potser cal excloure algu nes
emissions de
Carthago Nova.' De totes, les que presenten mes problemes per
admetre la seva atribucio a aquesta ciutat son les emissions efectuades a nom de Cn. Stati. Libo praef? i Conduc-Malleol. L'article que presentem ara, en merescut al Dr. Leandre Villaronga, fa referencia a aquesta darrera ernissio.
homenatge
l. M. M. LLORENS FORCADA, Ordenacion y sisternatizacion de las acunaciones de la ciudad hispoNova (Cartagena), tesi de doctoral (inedita), Universitat de Valencia 1992. de
110-1"0111ana
Carthago
2. M. M. LLORENS FORCADA, «La ernision de Cn. Statio Libo praef.», Saguntum 22, 1989, p. 319342. Mes recentrnent, L.
Villaronga ell una recensio d'aquest article (Acta Numismatica 20, 1990, p.
236) ha donal a coueixer la troballa de monedes (sic) de l'emissi6 de Cn. Stati. Libo praef a prop Centro de Alcolea, a Arcos de la Frontera, provincia de Cadis.
del
220
Ma. M. LLORENS FORCADA
PROBLEMES D'ATRIBUCIO Per a molts investigadors pot semblar
l'ernissi6 de Conduc=Malleol.,
car
estrany que es quetioni l'atribuci6 de
que des de Delgado s'havia inclos sernpre en
Carthago Nova. Fins i tot Grant' havia mantingut aquesta ernissi6 en la ciutat, tot i que n'havia exclos d'altres que -probablement- sf que hi havien estat encunyades. El fonament principal del nostre discurs es recoLza en la
cronologia d'aquesta
ernissi6, encunyada amb probabilitat en la decada dels anys 30 a. C. Totes les emissions atribuides a Carthago Nova corresponents a aquesta epoca proporcio evidencies segures per afirmar que pertanyen a aquesta seca. L'esment de la
nen
magistratura de Ilvir quinquennalis en l'emissi6 de Conduc.-Malleol. impedeix la ordenaci6 dins d'un dels quinquennis corresponents a la decada dels anys 30 a. c., ja que la resta d'emissions atriburdes a la colonia' cobreixen cornpletament aquest perfode. D'altra banda, es podria considerar que aquesta emissi6 va ser encunyada en una seca proxima a Carthago Nova, com ara Iiici, car aquesta es trobava en fun seva
cionament en la mateixa epoca i hi tenim documentada tambe l'existencia de la
magistratura de Ilvir quinquennalis.
Vegem ara la informaci6 que proporcionen les monedes corresponents a aquesta ernissio.
TlPOLOGIA L'anvers dels semis de l'emissi6 de Conduc.-Malleol. representa una rna este sa, potser
inspirada en els auris i denaris de L. Pinarius Scarp us, encunyats a la
Cirenaica l'any 31 a. C.
(RRC 546/5-7). La rna oberta no es coneguda ales encun
yacions provincials dels anys 40 i 30 a. C. Tot i aixo, a la primera emissi6 d'Ilici,
encunyada ales darreries de la decada dels anys 40 a. c., apareixen dues mans que es donen els palmells (RPC 187-188),5 la qual es tract a ciarament de la copia d'un disseny d'epoca romano-republicana.
3. La seva assignaci6 a la seca de Carthago Nova, proposacla per Granl, va cstar fonamentada en l'estil i la procedencia de les monedes. Va consiclerar
que es tractava de la primcra ernissio cncunyada per aquesta scca (FITA, p. 216). 4. Tambc seria possible pensar que clues de les emissions c1e Carthago Nova van ser
encunyades
el rnateix any quinquennal. Es
podria donar el cas que l'ernissio a nom c1e C. Maecius i L. Acilius (RPC 154) los encunyada cn el mateix any que l'emissi6 de C. Maecius i L. Appuleius Rufus (RPC 155156). Aquesia hipotesi, Iorca problernatica per cert, poclria estar fonamentada en el petit volum de en
monedes cncunyat per la prirnera emissi6 (que nornes va emetre semis) i en el volurn considerablernent
superior de la segona (amb cmissi6 de semis i quadrants). EI canvi de magistral s'hauria produit per la mort 0 baixa de L. Acilius, fet que podria explicar l'absencia de la rnencio iter, utilitzada de manera habitual en l'Epigrafia i la Numismatica per indicar que un magistral repeteix en el carrec. 5. M.M. LLORENS, La ceca de Ilici, Valencia 1987, p. 20, rnim. 1-2 del catalog.
L'EMfSSIO DE CONDUC.
-
MALLEOL.
221
EI revers representa un brau a dreta, sense cap atribut 0 sfrnbol complemen tari.
Aquest bovid va ser utilitzat ampliament en les encunyacions hispaniques,
amb una llarga tradici6 que apareix documentada en els m6ns punic i iberic.' Tan
mateix, el brau es troba representat en les seques locals romanes d'Hispania amb una
tipoJogia molt variada,' fet que ha provocat diverses interpretacions. Alguns
investigadors han associat el brau amb simbols astrals del culte de Baal Amm6 0 Tanit." D'altres han optat per una identificaci6 religiosa mes general, sense rela cionar-ho amb una divinitat concreta 0 un culte deterrninat." Tarnbe s'ha interpre tat la figura del brau com un tipus militar vinculat a la presencia de legionaris en la fundaci6 d'una colonia.'? Aixf mateix, s'ha considerat la possibilitat que vulgui simbolitzar la riquesa ramadera d'una zona determinada." En un sentit rnes con cret, Grant va explicar la presencia del brau en determinades emissions hispani ques com una al·lusi6 al cognomen de T. Statilius Taurus. Aquesta hipotesi Ii va permetre de datar als anys 29-28 a. C. les primeres emissions de seques que pre sentaven
aquest motiu, com ara Calagurris, i evidentment la de Conduc.-Malleol.,
atribuida per ell a Carthago Nova."
Malgrat aixo, la representaci6 del brau en l'emissi6 de Conduc.-Malleol. es molt diferent a la resta d'encunyacions d'aquella epoca. En aquest sentit, caldria tenir en compte la troballa d'una inscripci6 en el jaciment de I' Alcudia d'Elx (Ilici) en
que es fa referencia a T. Statilius Taurus com a patronus de la ciutat." La inclu
si6 d'aquesta emissi6 en Ilici faria pensar, seguint les hipotesis de Grant, que el brau seria el sfmbol parlant de T. Statilius Taurus. A l'anvers dels quadrants apareix un martell 0 malleus. Aquest instrument no es
troba representat en cap de les emissions provincials del moment. Unicament es
6.
Un
repertori detallat de les seques puniques i iberiques que van fer servir el brau com a dis Lopez Monteagudo, «EI toro en la Nurnismatica iberica e ibero
seny monetal pot consultar-se en G.
rornana», Numisma 120-131, 1973-1974, p. 233-243.
7. Referent ales nornbroses rcpresentacions del brau de l'encunyaci6 provincial hispana vegeu l'index dels tipus de revers en R PC p. 798. 8. J.M. SOLA-SOLl�, «Miscclanea punico-hispana», Sejarad 16, 1956, p. 344: A. GARCiA y BELUDO, «Deidades sernitas en la Espana Antigua», Sejarad 24,1968, p. 38: C.
Lopez Monteagudo, «EI 10[0
...
»,
op. cit. nola 6, p. 241-243.
9. A. BLANCO, «EI toro iberico», Homena]e al Profesor Cayetano de Mergelina, Murcia 1963, p, 163-195, especialment p. 194; F. CHAVES T1USTAN, M.e. MAHiN CEBALLOS, «EI elernento religioso en la amonedaci6n hispanica antigua», 9 CIN (Berna 1979), Louvain-Le-Neuve 1982, p. 666-668. 10. M. BELTRAN, A. MOSTALAC, J.A. LASHERAS, Colonia Victrix tulia Lepida Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). I. La arquiiectura de la «Casa de /0.1 Delfines», Zaragoza 1984, p. 16. II. J.M. BLAzQuEz, «Aportaciones al estudio de las religiones primitivas de Espana». AEA 95,
1957, p. 30. 12. FITA, p. 165 i 217.
Ttito] Staulio / Tauro imp(eratorc) / III co(n)s(ulatu) II / p(a)tr(o)n(0), vegeu: CfL II, 3556 provincia de Alicante Lucentum IV, 1985, p. 224-225, nurn. 64. Alfoldy data l'estada de T. Staulius Taurus com a proconsol de la Hispania Citerior entre els anys 29 i 28 a. e. (G. Alfoldy, Fasti Hispanienses, Weisbaden 1969, p. 4). 13.
M.A. RAIlANAL ALONSO, 1.M. AIlASCAL PAI..AZ6N, «Inscripcioncs romanas en la
=
222
Ma. M. LLORENS FORCADA
troba documentat en els denaris republicans de l'any 96 a. C. com a sirnbol parlant de C. Publicius Malleolus (RRC 335). En consequencia, es podria considerar ver semblant que el martell sigui un tipus parlant del magistrat Malleolius), El revers dels quadrants presenta un objecte circular que ha estat identificat per Beltran com
patera" i per Grant com un escut." Opinem que es tracta d'un escut perque creiem que les cercles que apareixen en el centre volen repre sen tar el seu umbo. L'escut tambe apareix en altres encunyacions provincials com ara en del les monedes nord-oest peninsular (RPC 1-4), d'ltalica hispaniques ide Romula tot i (RPC 61) (RPC 75), que amb un disseny ben diferent. una
ELS MAGISTRA TS A l'anvers dels semis i
quadrants es fa esment dels dos magistrats monetals
encarregats de l'ernissio: Conduc.! Contuc. i Malleol. El primer magistrat apareix amb una petita variant en la llegenda: CONTVC en
els encunys AI, A2 i A9, i CONDVC en la resta d'encunys. Conduc./Contuc.
no
es un nomenllati,16 ni un cognomen grec." Si fos un cognomen llati, aquest seria
Conductor. mentats
18
Tambe podria tractar-se d'un nom celtiberic, ja que han estat docu
noms
Tarraconense:
amb la mateixa arrel -Contuc- en inscripcions de I'interior de la a
Valeria
va
apareixer una lapida amb el text Octavia Am/mica
Contu/ci" i en una inscripcio trobada a la basilica visigotica de Segobriga es pot lIe
gir Iulius Hilario / et / Montana Cont/ucianco / I-J S E / lulius Hilario." Tanmateix, a Roma s'han documentat els noms de Contuccius" i Contucius". Grant," Holder" i
Albertos" han considerat que els noms amb l'arrel Contuc. son celtiberics,
14.
J 5.
num
BeLTRAN, Cartagena, p. 37. FITA, p. 216.
16. No s'ha documentat cap nomen amb aquesta arrel (H. Solin, O. Salomies. Repertorium nomi gentilium et cognominurn Latinorum, Hildesheim-Zurich-New York 1968). 17. No apareix en els repertoris de cognomina grecs (H. Solin, Die griechischen. Personennamen
in Rom. Ein Namenbuch, Berlin-New York 1982).
18. r. KAJANTO, The Latin Cognomina, Helsinki 1967 (rcirnp. 1982), p. 18 i 321. Aquest cognomen ha estat documentat 12 vegades a l'Africa pero no es conegut a Hispania. Potser ens podrfem explicar el canvi grafic de Conduc per COnlUC si els encunys haguessin estat gravars per un artesa que tenia el costum d'escriure en iberic. Aquesta informaci6 ha estat proporcionada pel professor J. Velaza.
19. ClL II, 3"198
=
20. ClL Il, 3120
=
M. Osuna et alii, Valeria Romano I, Cuenca 1978, p. 113, nLIJ11. 27.
M. Almagro Basch, Segobriga I I. lnscripciones ibericas, latinas paganas y laticristianas, EAE J27, 1984, p. 215-216, num. 85. 21. CI LVI, 555. 22. CIL VI, 1706. 23. Grant va pensar que CONTVC representava el nom celtiberic de Contuccius, Contucius 0 Coniuciancus, Coniouca 0 Contoutos (FlTA, p. 216). 24. A. HOLDER, Ali-Celtischer Sprachsat r, 3 vols., Graz 1961-1962, s. v.
nas
25. Albertos va relacionar els noms de Contuci i Contucianco de les inscripcions de Valeria i Segobriga amb noms iberics 0 celtiberics composats de -touca (M. L. ALBERTOS FtRMAT, La onomastica personal primitive de Hispania Tarraconcnse y Betica, Salamanca 1966, p. 94).
L'EMlssr6 DE CONDUC.
-
223
MALLEOL.
magistrat apareix citat amb la llegenda MALLEOL en els semis i MALL en els quadrants. Malleolus es un cognonem llati", documentat com a tal en les monedes romano-republicanes: C. (Publicius) Malleolus C.! (RRC 282) i C. L'altre
(Publiciusi Malleolus (RRC 335).
METROLOGIA
L'emissi6 a nom de Conduc-Malleol. esta forrnada per semis i quadrants. Eis semis tenen un pes mitja de 5.08 g. amb un modul aproximat de 22 mm. i els qua drants un pes rnitja de 2.84 g. i un modul de 18 mm,
Com que estern discutint si l'emissi6 de Conduc.-Malleol. va pertanyer a Ilici o a
Carthago Nova, vegem quins s6n els parametres metrologies de les emissions
d'arnbdues seques encunyades en dates proximes a l'emissi6 que ens interesa. A Carthago Nova, els semis encunyats entre les decades dels anys 40 i 20 a. C.
presenten un pes rnitja que oscil·la entre 4.91 g. i 6.46 g. (emissions IIJ- VIII).27 A
Ilici, en la primera emissi6 encunyada al final de la decada dels anys 40, 0 al cornencament de la dels 30 a. c., els semis tenen un pes de 6.12 g. i els encunyats en
epoca d'August 5.58 g. i 5.48 g.28 D'aquesta manera, si ens basem unicament en
el criteri metro logic per a intentar atribuir l'emissi6 de Conduc.-Malleol.,
aquesta
tant podria pertanyer a Carthago Nova com a Ilici, perque el pes dels seus semis es
molt sernblant al que presenten els d'ambdues seques. Tot i aixo, si fos inclosa en
Ilici es tractaria de l'unica emissi6 de la ciutat que encunya quadrants, ja que fins ara no s'ha documentat en
aquest taller l'emissi6 del valor esmentat.
VOLUM DE L'EMISSIO
importancia de l'emissi6 de Conduc.-Malleol. es necessari esbrinar de rnanera aproximada la quantitat d'encunys originals que es van fer ser vir en la seva encunyaci6. Per estimar el nombre d'encunys originals utilitzem els metodes desenvolupats per Carter," Esty" i Good," car proporcionen les estima cions mes acceptades per tots els investigadors. Per
a
valorar la
26. I. KAJANTO, The Latin Cognomina, op. cit. nota 18, p. 342. 27. Les dades de Carthago Nova s6n inedites i pertanyen al nostre treball citat en la nota 1. 28. M. M. LLORENS, La ceca de llici, op. cit. nota 5, p. 40-43. 29. G.F. CARTER, «A Simplified Method for Calculating the Original Number of Dies from Die Link Statictics», ANSM N 28,1983, p. 195-206.
30. W. W. ESTY, «Estimation of the size of a Coinage: a survey and comparison of methods», NC 1986, p. 185-215, formula H1. Aquesta formula clesenvolupada per Esty millora el model establert per Carter. 31. W W. EsTY, «Estimation of the size
...
», op. cit. nota
rnetode de Good que Lambe ha estat rnodificat per Esty.
30, Iorrnules 12 i Kl. Fonamentat en el
224
M"- M. LLORENS FORCADA
En el quadre 1 s'assenyalen els encunys identificats en aquesta emissio i l'esti macio del nornbre d'encunys obtinguts en l'aplicacio dels diterents metodes."
Valor
N
da
d,.
Carle!"
Esty
Good
Int. Good
semis
70
23
·15
29.0 ± 2.3
28.9
25.1
22.5
quadranl
8
1
I
1.0 ± 0.1
1.0
1.0
1
-
28.4
-
1
Quadrc I. Estimacio dcl nornbre original d'encunys d'anvers de l'ell1issi6 de Conduc=Malleol.
La
primera observacio que cal rernarcar es la utilitzacio d'un nombre mes
d'encunys danvers que de revers en aquesta ernissio, fet que si be no es
gran
massa
corrent tampoc no es excepcional."
EI nornbre
original d'encunys danvers podria fer perisar en un important volum de monedes encunyades en aquesta ernissio. Cal fer, pero, dues observa cions. En primer lIoc, el petit nombre de monedes conservades per encunys d'anvers (N/da 3.04) indica que el volum encunyat de monedes no va ser molt =
gran, En segon Hoc, I'escassa que
qualitat tecnica i artistica de les monedes fa pensar
l'equip d'artesans que realitza l'ernissio va donar un baix rendirnent als
cncunys.
CIRCULAC16 MONETARfA Les troballes casuals de monedes
poden ajudar a coneixer la seca que va
encunyar aquesta ernissio. Les monedes arnb procedencia son les seguents: El Monastil. Elda (monedes 19a, 19f i 32c).
semis:
EI Tossal de Manises. Alacant (moneda OE3).
Verdu. Elx,.14
Cartagena. C/ Cuatro Santos, 40, testimoni 2, nivell V.'S Regie de Murcia (moneda 25a).
32. Les abreviatures del quadre corrcsponcn a: N tificats els encunys: da
guts; Carter
=
=
nornbre de monedes de lcs quais tenirn iden
nornbre dcncunys danvers coneguts: dr
=
nornbre d'encunys de revers cone
nombre d'encunys d'anvers estimats segons el rnetodc de
tfpica segons Cartcl] i desviacio d'Esty; Good nornbre dcncunys d'anvers estirnats segons les Iorrnules J2 i Kl; Int. Goodi interval de confianca la .Iormula
=
D..JD/N-l; Esty
=
nombre d'encunys d'anvers estimats segons la formula HI
=
=
segons la formula J3 (W.W. EsTY, «Estimation of the size » op, cit. nota 30). 33. Succeeix el maieix en els semis de les emissions 2, 4 i 6 d'Ilici (M. M. LLORENS. La ceca de llici, op. cit. nota 5, p. 96-101, J22 i l48) i en els semis de la 2" ernissio de Valentia (P. P. RIPOLLES, La .
...
ceca
de Valentia, Valencia 1')88, p. 82). 34. R. RAMOS FOLQUES, «Mapa arqucologico dcl termino municipal de Elchc (Alicantc)». AEA
XXVI, 1953, p. 354. lnlormacio inedita lacilitada amablement per M. Lechuga Galindo. I
35.
L'EMISSIO DE CONDUC.
quadrant:
-
MALLEOL.
225
Regi6 de Cartagena (moneda 19.) Elx. L' Alcudia, estrat C36 Elx. L'Alcudia, estrat D.37
Un aJtre quadrant es citat en els estrats C-D de l'Alcudia d'Elx." Segons la
opini6, es tracta d'un dels dos anteriors, ja que es molt estrany, tenint en compte el redurt volum de quadrants encunyats, que apareguin a Ilici tres exem plars d'aquest valor, mentre que no hagi estat documentat encara cap semis en el nostra
jaciment, tot i el seu superior volum encunyat." La informaci6 proporcionada per aquestes dades permet assegurar que aquesta emissi6 va ser encunyada en la zona del sud-est peninsular. Les troballes mostren una concentraci6 mes gran en la zona ilicitana que en la zona de Cartage na, fet que -tot i la seva rellevancia- hem d'agafar amb precauci6 perque les tro balles d'aquesta darrera zona encara no han estat publicades."
CRONOLOGIA
Beltran,'! en la seva ordenaci6 de les rnonedes de Carthago Nova, va datar aquesta emissi6 l'any 22 a. C No obstant, l'unica informaci6 cronologica concre ta42 procedeix de la data del model en que es van inspir ar eJs gravadors. Aixi, si els auris i denaris que van servir de prototipus per a aquesta emissi6 van ser encun
yats l'any 31 a. C (RRC 546/5-7), la nostra emissi6 ha d'esser posterior a aquest any. Si fos correcta la relacio del brau representat a l'anvers amb T. Statilius Tau
podriern suposar que va ser encunyada pels volts dels anys 29-28 a. C, quan aquest va ser proconsol de la Hispania Citerior. rus,
36. R. RAMOS FERNANDEZ. A. RAMOS FOLQuES, «Excavaciones en la Alcudia de Elche durante los aries 1968-1973», EA E 91,1976, p. 23 (= CMTM, p. 100). Aquest quadrant va ser trobat l'any 1968 a I'estrat C. 37. R. RAMOS FEI�NANDEZ, La ciudad romana de Ilici, Alicante 1975, p. lSI (= CMTM, p. 38. R. RAMOS FHNANDEZ, La ciudad.
..
,
101).
op. cit. nota 37, p. 180 (= CMTM, p. 102).
39. En la nostra visita al Museu Arqueologic Municipal d'Elx, efectuada l'any 1987 per a consul tar el seu monetari, mcnt
no yam poder documentar cap exemplar pertanyent a aquesta emissi6, probable perque encara no havien estat separades les monedes de la resta dels materials procedents de
l'excavacio arqueologica. 40. Sens dubte. l'estudi de la circulaci6 monetaria de la zona de Cartagena, que en I'actualitat esta portant a terme M. Lechuga Galindo, aclarira molts dels interrogants que presenta encara la seca de Carthago Nova. Gracies a aquest autor hem pogut incorporar al nostre treball les tres monedes ine dites trobades en aquesta zona. 41.
BELTRAN, Cartagena, p. 37.
42. Hem de considerar aquesta informaci6 arnb molta precauci6. La cronologia fonamentada en els models de les monedes es, en gran part, una apreciaci6 subjectiva dels investigadors actuals, perc constitueix l'unica font que perrnet esrablir un punt de partenca valid per a cia tar aquesta emissi6.
Ma. M. LLORENS FORCADA
226
CONCLUSIONS Les dades que
proporciona la circulaci6 moneta ria demostren que aquesta
emissi6 va ser encunyada amb tota seguretat en Ia zona del sud-est peninsular. El
problema rau en esbrinar si va ser encunyada a Ilici 0 a Carthago Nova, perque s6n les iiniques seques en funcionarnent en aquesta zona i perque, a mes ames, es d6na en arnbdues la coincidencia de presentar magistrats monetals desenvolupant el carrec de Ilvir quinquennalis.
43
Carthago Nova, mantinguda per tots els investigadors des del final del segle passat," presenta en l'actualitat nombrosos problernes, ja que no te cabuda entre les seves emissions conegudes. En canvi, si tenim en compte els valors encunyats concorda perfectament amb les caracteristiques d'aquesta seca, que tarnbe encunya quadrants. En qualsevol cas, l'atribucio a aquesta seca com portaria necessariarnent l'exclusio d'una de les emissions de Carthago Nova L'atribucio
a
encunyada en la decada dels anys 30 a. c., fet que amb la informaci6 que tenim a hores d'ara no sembla gens aconsellable. La seva inclusio en Ilici, pel contrari, no significaria cap problema. S'insereix
perfectament entre la primera emissi6 efectuada al final de la decada dels anys 40 a. C.45 i les emissions encunyades en epoca d' August. Una serie de dades poden afavorir l'adscripcio d'aquesta emissi6 a llici. Prirnerarnent, tant si admetem que la
grafica del cognomen Conduc./Contuc. es deguda a un artesa indfgena com si es tracta d'un antroponim d'origen celtiberic, la seva atribuci6 a Ilici seria mes idonia perque va ser una important ciutat iberica fins a mit jan segle I a. C. En segon Hoc, la utilitzaci6 de la rna com a tipus monetal ja havia estat emprada en la variaci6
primera emissi6 ilicitana. En tercer 1I0c, si el brau fa esment a T. Statilius Taurus, aquest va ser anomenat patronus de la ciutat. Finalment, la circulaci6 monetaria sembla indicar, de moment, que va ser encunyada a Ilici. En resum, l'encunyaci6 d'aquesta emissi6 va ser efectuada a Ilici 0 a Cartha go Nova. La informaci6 que tenim en l'actualitat permet questionar, si mes no, la
encunyaci6 a Carthago Nova i -malgrat que tenim dades que fan pensar que va ser emesa a Ilici- creiem que a hores d'ara es mes prudent de mantenir-Ia incer
seva
ta entre un d'aquests dos tallers.
43. A excepcio d'aquests dos tallers, en la Nurnismatica hispanica nornes ha estat docurnentada
aquesta magistratura -i encara de mauera indirecta- en Celsa, arnb l'aparici6 de dos PR IIVQ (RPC
261). 44. Nemes en el llibre RPC es dubta respecte a !'atribuci6 d'aquesta ernissio a Carthago Nova, tot i que els autors la inclouen dins d'aquest taller
45.
legenda COS en el simpulum no la podern aclmetre (RPC, p. 97). No obsta nt, es mante la cronologia, encunyacla poe despres cle I'any 42 a. C.
tura de la seva
(RPC, p. 91).
La relaci6 de la primera ernissio ilicitana amb el consular cle Lepidus, fonamentacla en la lee
L'EMISSIO DE CONDUC.
-
MALLEOL.
227
CATALEG Abreviatures CH.V. Sutherland, CM. Kraay,
AMC
Roman
Empire
in
Catalogue of the Coins of the
the Ashmolean
Museum.
1.
Augustus,
Oxford 1975. R. Arroyo, Numario de La Universidad de Valencia.
BU
Valencia,
1984.
Copenhague, SNG Sylloge
Numrnorum
Graecorum.
The
RoyaL
Collection
oj
Coins and Medals, Danish National Museum, 43, Spain-Gaul,
Copenhagen, 1984. R. Martini, B. Fischer, N. Vismara, Sylloge Nummorum Grae
Mila, SNG
corum.
Italia, Milano Civiche Raccolte Numismatiche. Volume
1. Hispania-Gallia anellenica, Milano, 1988.
Sylloge Nummorum Graecorum. Staatliche Miinrsammlung. Miinchen, I Heft. Hispania-Gallia Narbonensis, Berlin, 1968. L. Villaronga, Numismdtica Antigua de Hispania, Barcelona,
Munic, SNG NAH
1979. M. Paz Garcia-Bellido; M. Garda, Album de la Antigua CoLee
S de C
cion Sanchez de la Cotera de moneda lbero-romana,
Madrid,
1986.
Vatica, Biblioteca Apost6lica
P.P.
Ripolles, «Corpus
Nummorum
Hispano-
rum.I. Medagliere Vaticano», Italica 16, 1982, pp. 87-118, lams.
I-XXXVI. G. Dembski, Katalog der antiken Munzen. A Grieche I,
Viena, SNG
Hispa
nia und die romische Provinzen Galliens, Wien 1979.
Semis. 22 mm. pes mitia 5.08 g. (68 exemplars) Anv.
CONDUC (0 CONTVC) MALLEOL Ma estesa.
Rev.
a.
CONDVC
b.
CONTVC
II VIR QVINQ Brau a dreta.
Ref. B.: Vives CXXX, 3; Beltran, Cartagena 15; NAH 920; RPC 158. 1.
Al
CONTVC
Rl *
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional col. Sastre 10367, 5.86g. 8h.
b.
Munic, SNG n" 64, 5.60g. 9h.
u: M. LLORENS FORCADA
228
bi
2
1
b2
3
2
al
2
3
a2
1
4
a3
1
a4
1
8
5
2
7
6
6
3
2
as
3
7
4
7
a6
4
8
b3
6
9
5
6
a7
3
10
6
4
a8
2
11
a9
1
12
a10
1
13
7
2
all
7
14
8
10
a12
6
15
9
6
a13
3
16
a14
4
17
10
3
a15
5
18
11
3
a16
1
19 �
12
3
a17
2
20
13
2
a18
3
21
14
2
a19
1
22
15
5
a20
3
23
�
Figura 1. Sequencia dels enllacos d'encuny de la ernissio de Conduc=M alleol.
2
A2
CONTVC
R1 "
a.
Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre (= Sub. ANE
25/5/1957,157), 5.75g. 10h. b. c.
3
A3
Madrid, lnstituto Valencia de Don Juan, 4.63g. 12h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8835, 5.30g. 12h.
CONDVC
Rl 'i'
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8815, 5.51g. 10h.
b.
Col Barril, ? ?
L'EMISS]O DE CONDUC.
-
MALLEOL.
229
2a
3a
4a
5a
6a
6c
7a
8a
lOb
11a
12a
1a
Ma. M. LLORENS FORCADA
230
4
A4
CONDVC
R1 ",
a.
Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 23585, 4.15g. 8h.
5
A5
CONDVC
R2 '"
6
A6
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8826, 6.07g. 2h.
CONDVC
R2 "a.
b. "c.
d.
Londres, British Museum 1188, 4.66g. 8h. S de C 1171 (= Sub. Calic618-19/6/1979, 326), 5.66g. 3h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8833, 6.01g. 11h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional col. Sastre 10368, 4.10g. 3h.
7
A6 R3 ",
a.
Col. Villaronga, 5.40g. 10h.
b.
Barcelona,
Gabinet Numismatic de
Catalunya 30762, 5.13g.
8h. 8
A7
CONDVC
R2 '"
a.
Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8834, 7.21g. 7h.
b.
Nova York, American Numismatic Society HSA 21121, 5.91g. 10h.
9
A7 R4 a.
10
A8
Col. Balsach, 5.15g. 11h.
CONDVC
R4 a.
"b. c.
d.
11
A9
Sub. ANE 7-9/3/1989,127, 4.50g. 9h.
Londres, British Museum 1187, 4.73g. 4h. Col. Cardim, 4.10g. 9h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8824, 5.26g. 6h.
CONTVC
R4 "a. b.
Col. Johnson (motile British Museum), 5,50g. 6h.
Berlin, Staatliche Museen 17455 (= RPC 158/1), 6,29g. 6h.
L'EMISSIO DE CONDUC. 12
-
MALLEOL.
231
A9 R5 *
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8828, 5.69g. 8h. Anv.: en cuny reavivat.
13
b.
Sub. Herrero 24/5/1990, 31, 5.93g. ?
c.
NAH 920, ? ?
d.
Viena, SNG n° 74, 6.00g. 6h.
AIO CONDVC R5 a.
Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 23584, 5.82g. 10h.
*
14
b.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8818, 5.49g. 10h.
a.
Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 5.87g. 7h.
AIO R6 *
15
A11 CONDVC R6 *
16
a.
Paris, Biblioteque Nationale 812, 5.47g. 11h.
b.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8819, 7.21g. 1h.
A12 CONDVC R6 a.
17
Berlfn, Staatliche Museen 17456, 5.74g. 10h.
A13 CONDVC R7 *
18
a.
Sub. Calic6 18-19/6/1979,325, 6.62g. 4h.
A14 CONDVC R7 a.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 5.24g. 5h.
19
AlA R8 *
a.
Elda, Museu Arqueologic Municipal 32, 4.85g. 9h. Trobada a El Monastil (Elda).
b.
Nova
York, American Numismatic Society, Anderson 1425,
3.09g.4h. c.
d. e.
f.
Valencia, BU 236, 4.90g. 3h. Albacete, Museo de Albacete 1850, 5.90g. 4h. Sub. Vi co 5/1985, 84, 4.95g. ? Elda, Museu Arqueologic Municipal 33, 7.31g. 7h. Trobada a EI Monastil (Elda).
u: M. LLORENS FORCADA
232
20
A15 R8 *
'"
Oxford, Ashmolean M. (= AMC 958
b.
Lonclres, British Museum 1190, 4.50g. 2h. Berlin, Staatliche Museen 27920, 4.32g. 7h.
c.
d.
21
RPC 15SI11), 5.03g. 2h.
a.
=
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8829, 4.92g. 12h.
A15 CONDVC
R9 .;.
a.
b. 22
Madrid, Instituto Valencia de Don Juan, 4.60g. 9h. Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8822, 3.95g. 2h.
A16 CONDVC
R9 .,.
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalS820, 3.69g. 10h.
b.
Valencia, Servei d'lnvestigaci6 Arqueologica Municipal, 5.34g.
c.
Paris, Biblioteque Nationale 811, 4.07g. 2h.
lOh.
23
A17 CONDVC
R9
24
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional8825, 3.85g. 12h.
a.
Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 4.74g. Sh. Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 14798, 4.S6g.
A17
Rl0 '"
b.
9h. c.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 3.96g. Sh.
25
A18 CONDVC
Rll
26
a.
Col. Meseguer, 4.00g. ? Trobada en la regi6 de Murcia.
b.
Col. Nuix, 3.65g. 2h.
c.
Sub. ANE 25-27/611974, 20, 4.2Sg. ?
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8823 (= Vives CXXX,
A18 R12 ;::
3), 4.45g. 2h. b. 27
Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalS816, 4.8Sg. 3h.
A19 CONDVC R12 *
Madrid, Museo Arqueol6gico NacionalSS17, 5.03g. 9h.
L'EMISSIO DE CONDUC.
-
MALLEOL.
233
l3b
14a
15a
17a
19a
20a
20b
21a
22a
24a
26a
28a
Ma. M. LLORENS FORCADA
234
28
A20 CONDVC R13 *
a.
Murcia, Museo Arqueol6gico 536/847 (= M. Lechuga Galindo, G. Matilla Seiquer, «EI monetario del Museo de Murcia
(1).
composici6n. Series hispano-Iatinas», Verdolay 2, 1990, p. 235), 5.78g. 11h. Mila, SNG n° 228, 4.19g. 2h. Historia y
b. 29
A21 CONDVC R14 a.
Vatica, Biblioteca Apost6lica (= Italica 16, 1982, n° 330), 5.75g. 12h.
30
b.
Berlin, Staatliche Museen 17135, 4.49g. 12h.
a.
Madrid, Museo Arqueol6gico Nacional 8831, 4.25g. 11h.
A21 R15 e-c
31
A22 CONDVC R15 "a.
32
Londres, British Museum 1189, 4.65g. 11h.
A23 CONDVC R15 "a.
b.
Sub. Numismatica Ars Classica 29-30/3/1989, 320, 4.94g. ? Nova York, American Numismatic Society HSA 21122, 5.33g. 9h.
c.
Elda, Museu Arqueologic Municipal 34, 3.66g. 12h. Trobada a El Monastil (Elda).
Quadrant. 18 mm. pes muja 2.84 g. (8 exemplars) Anv.
COND[ ]MALL Martell.
Rev.
II VIR QVIN[Q] Escut.
Ref. B.: Vives CXXX, 4; Beltran, Cartagena 16; NAH 921; RPC 159. 1.
Al R1 "'
a.
Paris, Biblioteque Nationale 813 (= Vives CXXX, 4
=
RPC
159/1), 2.73g. ? b. "c.
NAH921,2.80g.1h. Madrid, Instituto Valencia de Don Juan (= S de
2.36g.12h. *
d.
Paris, Biblioteque Nationale 814, 3.10g. 811.
C
1237),
L'EMISSIO DE CONDUC.
29b
la
-
30a
Ie
32a
31a
Id
moneda falsa
235
MALLEOL.
If
Ih
236
Ma. M. LLORENS FORCADA
*
e.
Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 3.39g. ?
f.
Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8836, 3.19g. 10h. Col. P. de la Cova, 2.91g. ? Trobada en la regia de Cartagena.
g. *
h.
Nova York, American Numismatic Society HSA 11886, 2.43g. 4h.
Altres exemplars
2.
Alacant, Museu Arqueologic Provincial (= CMTM n° 251), 3.85g. 11h. Alacant, Museu Arqueologic Provincial col. Isidro, 4.24g. 2h.
3.
Alacant, Museu Arqueologic Provincial, ? ? Trobada a el Tossal de Mani-
1.
ses
4.
(Alacant), el1979 (A7)
5.
Albacete, Museo de Albacete 1941, 4.20g. 2h. Sub. ANE 20-21110/1972, 46, ? ? (R9)
6.
Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 4699, 3.50g. 9h.
7.
Barcelona, Gabinet Numismatic de Catalunya 30761, 5.05g. 8h. (R8) Berlin, Staatliche Museen col. A. Lobbecke, 4.94g. 12h. (R9) Berna, Bernisches Historisches Museum 3450, 4.46g. ?
8. 9. 10.
Sub. Calico 8-9/11/1978,230, 6.00g. ?
11.
Copenhague, SNG n° 490, 4.37g. 4h.
12.
Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 6.11g. 12h. Madrid, Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 5.53g. 3h. Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8821, 3.98g. 9h.
13. 14. 15.
Madrid, Museo Arqueologico Nacional 8827, 7.76g. 9h. (R5) Moneda doblement encunyada.
16.
Madrid, Museo Arqueologico Nacional8832, 4.56g. 6h. (R12).
17.
Malaga, Museo de Malaga (= B. Mora Serrano, «La coleccion Temboury de los fondos monetarios del Museo de Malaga», Mainake VI-VII, 198485, n° 245), 4.66g. 3h. Nova York, American Numismatic Society HSA 11891, 4.96g. 7h. Nova York, American Numismatic Society HSA 21120, 6.65g. 5h. Nova York, American Numismatic Society HSA 23697, 5.18g. 6h. (R7) Nova York, American Numismatic Society HSA 57.5173, 5.02g. 1h. (R15) Nova York, American Numismatic Society Newell 66215, 5.26g. 10h.
18. 19.
20. 21. 22.
(R13) 23.
Nova York, American Numismatic Society Newell 66223, 6.70g. 5h. (A7)
24.
Oxford, Ashmolean Museum (= AMC 959), 4.44g. 3h.
25.
Paris, Biblioteque Nationale 810, 5.20g. 9h. (R5).
26.
Col. P.V., 5.98g. 1h. (R2).
27.
Valencia, BU 333, 4.20g. 12h.
28.
Valencia, BU 334, 5.90g. 3h. Valencia, BU 335, 3.90g. 3h. Valencia, BU 337, 4.40g. 4h.
29. 30.
L'EMlSSI6 DE CONDUC.
-
MALLEOL.
237
31.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, ? ?
32.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.18g. 10h.
33.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueolcgica Municipal, 4.20g. llh. Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.22g. 2h. (R2)
34.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.68g. 6h. Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.70g. llh.
35.
36.
40.
Valencia, Servei d'Investigaci6 Arqueologica Municipal, 4.73g. 4h. (A6) Vatica, Biblioteca Apostolica (= Italica 16, 1982, n° 329), 5.80g. 3h. (R3) S de C 1172, ? ? (R12) Col. Privada, ? ? (A20)
41.
Col Ferrer, 4.70g. 8h. (Rll)
37. 38.
39.
42.
Col. Tiz6n, 5.40g. 12h. (A17)
43.
Col. Sanz, ? 9h. (R12)
Moneda falsa La moneda conservada en el Museo Arqueol6gico Nacional de Madrid amb el numero d'inventari 8830 (4.63 g. 12 h.) ha estat obtinguda mitjancant el proces de fusi6
a
partir de la moneda 29b del cataleg, S'aprecia com en ambd6s exem
plars les llegendes CONDVC, a l'anvers, i II VIR, al revers, es troven sense relleu. S'ha d'afegir, tarnbe, que la peca falsificada reprodueix els petits forats que aparei xen
al revers de l'original. Platejada.
"
Les abreviatures que hem fet servir en aquest article s6n: Beltran, Cartagena
monedas latinas de
Cartagena,
Murcia 1949; CMTM
=
=
A. Beltran, Las
P.P. Ripolles, La circulacion monetaria en La
M. Grant, From Imperium 10 Auctoritas, Cambrid A. Burnett, M. Amandry, P.P. Ripolles, Roman Provincial Coinage, Vol. I: From the ge 1946; RPC M.H. Crawford, Roman death of Caesar to Vitellius (44 BC to AD69), London-Paris 1992; RRC Republican Coinage, Cambridge 1974. Aquest estudi ha estat possible gracies a la col·laboraci6 de C. Alfaro (Madrid), M. Amandry (Paris), A. Burnett (Londres), M. Campo (Barcelona), M.L. Delgado (Elda), R. Duran (Madrid), M.P. Garcia Bellido (Madrid), C.1. Howgego (Oxford), E.A. Llobregat (Alacant), M. Lechuga (Murcia),
Tarraconense Mediierranea, Valencia 1982; FITA
=
=
=
*,.
1.M. Garcia Cano (Murcia), B. Mora (Malaga), A. Ribera (Valencia), P.P. Ripolles (Valencia), H.D. Schultz (Berlin), R. Sanz (Albacete) i L. Villaronga. Elnostre agraiment mes sincer a tots ells.
Bilan des recherches rcccntes sur le monnayage «romain» de Mauretanie MICHEL AMANDRY
A la mort de Bocchus I (81 avant J.-c.) (?), Sosus monta sur Ie trone de Mau retanie et y demeura jusqu'en 50/49 avant J.-c.1 A cette date, la Mauretanie fut divisee en 2 royaumes, lorsque Cesar et Ie Senat reconnurent Bocchus II et Bogud Mauretanie occidentale, a pour allies et amis du peuple romain. A Bogud revint la Bocchus la Mauretanie orientale. Vers 40, Bogud prit Ie parti cle Marc Antoine contre Octave. En
passa
so us
38, la cite de Tingi se rebella contre Bogucl et son royaume
l'autorite de Bocchus. Octave
octroya probablement alors Ie clroit
romain a Tingi et elle clevint municipe. Entre la mort de Bocchus II
en
33 et I'installation cle Juba
sur
le trone cle
Mauretanie en 25, cette region devint province romaine. Octave y fonda 12 colo nies: 3 dans l'Ouest, portant Ie titre cle Iulia, et 9 clans l'Est, portant, lorsqu'il est connu, Ie titre de lulia Augusta. Dans l'Ouest, lulia Constantia Zilil, Iulia Campes
Iris Babba et Iulia Valentia Banasa. Dans
Saldae, Igilgi, Succhabar, ces
l'Est, Cartenna, Gunugu, Rusguniae,
Aquae et Tubusuptu. La difference de titre suggere que
colonies furent fondees en 2 groupes, les colonies de 1'Ouest avant 27, celles cle
1. M. EUZENNAT, «Le roi Sosus et la dynasticmaurctanienne», Melanges 1. Carcopino, 1966, p. 333-9; G. Camps, «Sosus ou Mastanesosus, roi de Mauretanie 80? 49? avo .l.vC.», Encyclopedie berbe re, cahier 11" 5, '1972. -
240
M. AMANDRY
l'Est entre 27 et 25. Tingi fut probablement elevee au rang de colonie lorsqu'Octa ve
crea les 3 colonies de l'Ouest.
Le monnayage de ces cites, si toutefois elles ont fait trapper monnaie, a bene ficie d'un renouveau d'interet ces dernieres annees et la synthese de ces travaux
vient de paraitre dans Ie Roman Provincial Coinage.' Que I'on et de les dedier a
me
permette ici
L.
RPC, d'apporter quelques complements Villaronga, en ternoignage d'admiration pour Ie savant et d'arnitie pour l'hornme. au
I.
CITES DE MAURETANIE OCCIDENTALE
A. TINGI
Sept emissions ont ete frappees, Rappelons la structure de ce monnayage: Q. Fabius Fabullus, L. Aurelius Seneca IVVir, 38-33 (RPC 857-8);
1.
Q. Fabius Fabullus, C. Iulius Atticus IVVir, L. Aemilius et L. Valerius Aed.,
2.
38-33 (RPC 859); 3.
Fabullus, Antistius (7) IVVir, L. Baebius Cosa (7), M. Curius L. M. (7) Aed., 33-27 (RPC 860);
4.
Maior, Simint. nv, Aemilius, Pollio Aed., 33-27 (RPC 861);
5.
[] A Allienus [ ] nv, Auguste, ca. 27 (RPC 862);
6a.
Auguste, 19 (7) (RPC 863);
6b.
Auguste, 19 (7) (RPC 864);
7.
Tibere, 23-29 (RPC 865). Aux exemplaires cites dans Ie RPC, il taut ajouter deux mormaies conservees
a l'Instituto Valencia de Don Juan a Madrid: l'une appartient a l'ernission 3 (fig. 1:
8,61 g; 12 h), l'autre a l'ernission 6b (fig. 2: 13,86 g; 12 h). La metrologie de ces sept emissions est la suivante:
Em.
Nb.
TaiILe
Moyenne
d'exs.
Denomination
dufian
Coins de droit
I.
2
17,40 g
(1 )
28 m m
As oncial
2.
8
10,22 g
24-6 mm
Semis oncial
3.
6
11.30 g
(7) (4)
23 111m
Semis oncial
1
4.
6
12,18 g
25-6 mm
As (?)
2
2. A. BURNET. M. AMANDI(Y ct P.P.
Caesar to the death ojVitellius (44 BC dres
-
Paris, 1992. p. 210-215.
-
RIPOLLES, Roman Provincial Coinage. I. From {he death of
AD 69), British Museum Press
-
Bibliothcquc Naiionale, Lon
MONNAYAGE «ROMAIN" DE MAURETANIE
Em.
Nb.
Taille
Moyenne
d'exs. 5.
1
6a.
4
6b.
9
7.
5
Denomination
247
Coins de droit
duflan 14,71 g 30,90 g
27mm
As (7)
1
32-4 mm
Sesterce
1
17,60 g 13,96 g
26-8 mm
Dupondius
1
25mm
As
1
(7)
B. COLONIA IULIA CONSTANTIA ZJLlL
Un des acquis importants de ces dernieres annees est la decouverte d'un men nayage de fondation de la colonie.' Celui-ci se compose de deux denominations: RPC
Nb.
Moyenne
d'exs. 866A 866
3
Taille
Denomination
Coins de droit
duflan 18,39 g
26 111m
As oncial (?)
8,04 g
23-4 mm
Sern is oncial (?)
C. COLONIA JULIA CAMPESTRIS BABBA
frappe par cette colonie se compose d'une serie autonome (estris) et d'une emission portant uniquement l'eth Ie nique Julia, frappee par prefet C. Mar. Ambatus, attribuee a Babba,' forrnee de 2 denominations. II est du reste possible que la serie autonome fasse partie de Le monnayage
portant l'ethnique Iulia Camp
l'emission d'Ambatus, datee de ca. 19 avant J.-c. La structure de ce monnayage est la suivante: Nb
RPC
Taille
Moyenne
d'exs. 868
2
869
4
867
VANT,
2
Denom.
32,03 g 10,27 g 3,99 g
(1 )
Coins de droit
duflan 32-3 mm
Sesterce
1
21-3 111m
As
1
15 111111
Quadrans (7)
3. A. AKERRAZ, M. AMANDin'. G. DEPEYROT, N. EL KI-IATIB-BOUJlIli\R, A. HESNARD. A. KERMOR E. LENOIR, M. LENOIR et G. MONTIIEL «Recherches archcologiqucs rccentcs il Dchar Kdid
(Zilil): les decouvertes mouctaires». BSFN 1989/2. p. 510-515: Id., «Dehar Jdid (Zilil): les decouvertes monctaires. I1», BSFN 1991/4. p. 65-69; RPC 866 et 866A.
nurnismatique africaine, I. 2. Le monnayagc elu prelct Arnbatus a (Maurcianie Tingitanc)?», RN 1984, p. 88-94 ct pI. VIII.
4. A. AMANDI�Y, «Notes de Babba
242
M. AMANDRY
II. MAURETANIE ORIENTALE A. LE MONNAYAGE DE BOCCHUS II Le pretendu monnayage de ete
l'interregne doit etre attribue a Bocchus II.s II a
frappe a ToL entre 49 et 33, plus probablement apres que Bocchus ait pris Ie
parti d'Octave, car La tete janiforme au droit de La denomination la plus lourde de monnayage pourrait figurer les traits de Bocchus et d'Octave.
son
Ce monnayage se compose de 4 denominations: RPC
Nb.
Taille
Moyenne
d'exs. 873
8
874
2
875
3
876
Aux six
Denom.
du fian
12,67 g 10,31 g 6,51 g 2,50 g
(5)
24-31
Coins de droit
As oncial
4+
24-8 111111
Se111is oncial
2
18-22111111
Ouadrans oncial
2+
14-5 mrn
Sextans oncial
1
111111
exemplaires cites dans Ie RPC, il faut ajouter les deux conserves au
Musee du Bardo a Tunis (fig. 3: 9,85 g; 8/9 h; fig. 4: 10,03 g; 8/9 h).
B. LA PROVINCE ROMAINE
Entre 33 et 25 fut frappe a 101 un monnayage provincial. Celuici cornprend 3 denominations: RPC
Nb.
Taille
Moyenne
d'exs. 877
1
878
9
879
3
Denom.
24,18 g 8,58 g 7,81 g
(8)
Coins de droit
dufian 33-4 mm
As oncial
1
24-5 mm
Semis oncial
1+
21-2 mrn
Quadrans oncial
1+
Aux huit exemplaires de la serie IMP CAESAR, tete nue d'Octave/DIVI F, buste de I' Afrique (RPC 878), il faut ajouter celui qui est entre recemrnent dans la
collection PY (fig. 5: 6,80g; 11 h).
c. CITES 1. Cesaree A cote du monnayage royal de Juba II, Cesaree produisit un monnayage local
qUl
se
compose de 2
denominations, si toutefois I'on accepte l'attribution de
5. A. AMANDRY, «Notes de nurnismatique africainc, IV. 6. Le monnayage de Bocchus, fils de Sosus, ou le prerendu rnonnayage de l'interregne de Mauretanie», RN 1989, p. 80-85 et pI. VII.
MONNAYAGE «ROMAlN» DE MAURETANIE
2
1
4
5
243
3
6
9
7
244
M.AMANDRY
l'enigmatique sene SITVM CAESARIS, buste de Tyche a g./Capricorne avec corne d'abondance, globe et gouvernail a dr. (RPC 880) a cet atelier. RPC
Nb.
Moyenne
Taille
d'exs.
Denom.
du flan
Coins de droit
880
6
13,82 g
25mm
As?
?
881/3
11
3,54 g
16-7 mm
Quadrans?
?
Aux 9 exemplaires des series RPC 88113, il faut
ajouter deux monnaies con
servees au Musee du Bardo a Tunis: I'une appartient a la serie RPC 881
(fig. 6:
3,03 g; 9 h), avec la graphie tres claire CAESAREA et non KAESAREA; I'autre ala serie RPC 882 (fig. 7: 4,46 g; 2 h).
b. Cartenna Un monnayage de fondation a ete attribue par M. Amandry et D. Nony a Cartenna." Frappe par les magistrats C. Al, et M. F. il ne Vic., Pomp. comprend
qu'une denomination: RPC
Nb
Taille
Moyenne
d'exs.
884/5
13
Denom.
Coins
dufian 21,64 g
(12)
de droit
29-31 mm
As oncial
4
Le Musee du Bardo conserve deux exemplaires de la serie RPC 884: l'un 8: 26,48 g; 9 h) est de memes coins que les monnaies RPC 884/3 et 5; I'autre
(fig. (fig. 9:
18,39 g; 9110 h) de memes coins que les monnaies RPC 884/1 et 4. Au terme de ce rapide survol,' on notera les points suivants: Si Ie monnayage «romain»
rornanise apparait
Mauretanie
plus tot
qu'en Proconsulaire, il disparait egalernent plus tot, car la seule emission
que I'on
-
ou
en
puisse attribuer de facon certaine au regne de Tibere est celle qui represente Dru sus Cesar et Neron Cesar a Tingi (RPC 865); ce monnayage a ete produit en quantites extremement limitees, comme I'indique Ie nombre de coins repertories, toutes les fois qu'il a ete possible de -
mener
a bien
une
etude de coins. II
ne
joue done aucun role dans les circuits
d'echanges;
6. A. AMANDRY, et D. NONY, «Une emission preaugusteenne it Cartenna ne
(Mauretanie cesarien
)?», RN 1983, p. 57-62 et pI. XI.
7. Mes remerciements vont it MARIA PAZ GARCIA-BELLIDO pour m'avoir procure les photos des monnaies de Tingi conservees a l'Instituto Valencia de Don Juan a Madrid et a Khaled Ben Romdha ne, Conservateur du Cabinet des medailles du Musee national du Bardo it Tunis, pour m'avoir accueilli liberalerncnt et permis d'etudier to us les rnonnayages relevant du volume du RPC.
premier
MONNAYAGE «ROMAIN» DE MAURETANIE
-
enfin la metrologie semble bien se conformer au modele romain:
oncial pour les monnayages frappes
avant ca.
245
systeme
20 avant J.-c., systerne augusteen
Plus que le poids, le diametre du flan doit pour les series frappees apres cette date. nous guider dans la determination des denominations. Les series suivantes appartiennent au systerne oncial:
AS RPC
Diametre
Moyenne
857/8
28mm
17,40g
866A
26mm
18,39 g
873
24-31 mm
877
33-4 mm
12,67 g 24,18 g
884/5
29-31 mm
21,64 g
RPC
Diametre
Moyenne
859
24-6 mm
10,22 g
860
23mm
11,30 g
866
23-4 mm
8,04 g
874
24-8 mm
10,31 g
878
24-5 mm
8,58 g
SEMIS
QUADRANS RPC
Diametre
Moyenne
875
18-22 mm
6,51 g
879
21-2 mm
7,81 g
RPC
Diametre
Moyenne
876
14-5 mm
2,50 g
SEXTANS
Les series suivantes appartiennent au systeme augusteen:
246
M. AMANDRY
SESTERCE
RPC
Diametre
Moyenne
863
32-4 rnrn
868
32- 3 mm
30,90 g 32,03 g
RPC
Diametre
Moyenne
864
28-8 mm
17,60 g
RPC
Diametre
Moyenne
865
25 mm
13,96 g
869
21-3 mill
10,27 g
880
25 111m
13,82 g
RPC
Diametre
Moyenne
867
15 rnrn
3,99 g
881/3
16/7 mm
3,54 g
DUPONDJUS
AS
QUADRANS
Bien entendu, devant la rarete de ce materiel, it faut continuer a reunir Ie plus de documentation
possible, et je sera is heureux davoir acces a de nouvelles
collections, privees ou publiques, jusqu'a present inexploitees.
U ne emission exceptionnelle en l'honneur de Claude II a Siscia
HELENE HUVELIN
La creation de la Monnaie de Siscia en 261-262 correspondrait, selon Michel
Christol.I a la remise en ordre du monde danubien. Gallien, profitant du repit que lui accordait momentanernent la pression barbare, renforca alors son systerne defensif en s'appuyant sur sence de
un
certain nombre de positions strategiques ou la
pre
garnisons militaires entraina l'ouverture d'ateliers monetaires.
Alfoldi,' divise Ie monnayage de l'atelier de Sis cia, sous Ie regne de Gallien, de 262 a 268, en trois peri odes. Chaque periode se R. Gobl,' suivant en cela A.
subdivisant ensuite en plusieurs phases. Alors que les deux
comptent l'une
comme
premieres periodes: fin 262/debut 264 et 264/fin 266 ne l'autre que trois phases seulement, la derniere: debut
267/mi-268, n'en totalise pas moins de huit. Cet accroissement de l'activite de l'atelier
a
sans
doute
une
double raison: a
partir de 267 l'invasion combinee,
terrestre et maritime, des Goths et des Herules oblige Gallien a se porter dans les
provinces de l'Illyricum a la tete de troupes de renfort, puis, alors qu'il achevait de l'atelier de nettoyer le secteur, survient la revolte d' Aureolus qui le prive de Milan, cette place forte etant tombee aux mains de l'usurpateur. Certes le nombre
1.
M. CHRISTOl, Arrnees et Iiscalire dans Ie monde
antique. Colloques Nationaux du CN RS n"
936, Paris, octobre 1976. p. 244. 2. R. GOBl, Del' All/ball. del' romischen Munzprtigung in del' Kaiserreii, V/2 Gallienus als Allein herrscher, NZ, 1935, p. 23-27. 3. A. ALFOlDI, Siscia I, Dic Pragungen des Galliens, NK 26-27 (1928-29) 1931, p. 14-48.
248
H. HUVELlN
des officines de I'atelier de Rome fut alors augmente et
passa de six a neuf puis a
douze mais Siscia dut egalement etre mis a contribution pour
pallier aux difficultes
que cette situation ne manqua pas de susciter. A l'avenernent de Claude II les douze officines de Rome
poursuivent leur tra
vail et ernettent en abondance. L'atelier de Milan, repris a A ureolus
qui y faisait
battre rnonnaie au nom de Postume, frappe desorrnais pour I 'ernpereur
legitime et
Siscia perd une partie de son importance. Alors que dans la cite danubienne le
sigle d'atelier ST eta it apparu sur les antoniniani debut 268 pour etre bient6t rem place par de simples marques d'officine P (rima) et S (ecunda) d'abord puis I et II, la premiere emission pour Claude II ne comporte que des exernplaires non signes. Cette emission se decompose en trois phases: la premiere est caracterisee par la titulature IMP CLA VDIVS CAES A VG a six revers: AS A VG, AEQVTT couplee FELl CITAS
SAECVLI, FORTVNA RED, RESTITVTOR ORBIS, SALVS
A VG et VICTORIA A VG. Dans la deuxierne phase la titulature devient IMP
CLA VDIVS PF A VG, connue pour trois revers seulement: AEQVITAS A VG,
FORTVNA RED et SALVS A VG. Ces revers sont tous repris des emissions de Gallien. Dans la derniere phase
maintenue, inchangee, jusqu'a
apparait la titulature IMP CLA VDIVS AVG,
la fin du
regne.
On reutilise
encore
Ie
revers
FORTVNA RED et on lui adjoint ORIENS A VG lui aussi deja employe sous Gallien ainsi que deux autres revers nouveaux: AETERNITATI AVG, Saturne debout a droite, tenant un sceptre et une faux et ROMAE AETERNAE, Rome assise a gauche tenant un sceptre transversal. A cette
phase se rattache sans doute l'unique exernplaire au type MARS VICTOR, Mars marchant a droite
aussi tenant
une
lance
transversale
et
un
bouclier, conserve
au
Kunsthistorisches
Museum de Vienne. Durant cette premiere emission le portrait est encore celui de Gallien, les effi
gies sont larges et tiennent tout Ie champ. On trouve principalement des bustes radies, drapes, cuirasses, vus de dos et aussi (plus rarement) vus de face, des teres radices et, a partir de la 3eme phase, des bustes radies et cuirasses. Taus les exern
plaires sont rares particulierernent ceux des deux dernieres phases. Cette emission d'antoniniani est certainement conternporaine d'une courte serie d'aurei et de deniers qui portent au droit une tete lauree, a gauche, qu'entou re
la
legende caracteristique IMP CLA VDIVS CAES A VG et dent Ie revers est
celui de Rome assise a gauche et probablement aussi d'un aureus, d'une tout autre facture cependant, conserve au Musee des Therrnes, a Rome
qui se decrit: IMP I'epaule gauche
CLA VDIVS A VG, buste laure et cuirasse a droite, l'egide sur
R/PAX PVBLlCA, Paix assise a gauche, tenant un rarneau d'olivier de la droite et un
sceptre tranversal de la gauche.' Si cette premiere emission et ses diverses pha-
4.
H. HUVEI.IN, L'atelicr de Siscia sous Claude II Ie Gothique: Aurei ct deniers,
p.723-725.
8SFN, 10, IY85,
CLAUDE /I A SfSCIA
ses
sont assez faciles a cerner,
249
il n'en va pas de merne pour la suite du monnayage
de Siscia. En effet Ie numeraire non signe continue a etre frappe en relative abon dance mais de nombreux exemplaires portent les marques I dans le champ,
et
II tantot a droite
tantot a gauche et aussi parfois a I'exergue. Le classement d'apres
la dimension des effigies allant des tetes ou bustes qui tiennent tout Ie champ du droit a celles qui apparaissent comme miniaturisees est utile mais non determinant d'abord parce qu'il y entre une part de subjectivite et ensuite parce que l'evolution de la maniere des differents graveurs n'a pas ete forcernent synchrone. Deplus R. Gobi, il semble qu'a l'atelier de Siscia on ait fait comme l'a mene
une
rernarque deja conservation et de rernploi des coins/ certainement pour de politi que
les coins de revers et peut-etre aussi pour ceux de droits. Mon propos n'est pas de detailler ce classement point par point mais seule ment d'en tracer
les grandes lignes de maniere a pouvoir arriver a bien situer Ie ainsi de le dater avec
petit groupe de pieces qui est I'objet de cet article et tenter precision. On discerne une premiere phase marquee 1 et II a droite dans Ie champ. La premiere officine, en quantite notable, ne frappe qu'un seul revers, semble-t-il: ANNONA
A VG.
Deux
revers
PROVIDEN
A VG,
et
moins
abondamment
FIDES MILITVM sont issus de la seconde officine. Un certain nornbre d'exem
pIa ires continuent a ne pas etre marques. Dans la deuxierne phase, les memes marques, I et II, sont placees a gauche dans le champ. Les trois memes types SPES A VG, PAX et VICTORIA A VG sont em is indifferernment par les deux officines. Ici encore on retrouve des exem
plaires sans marque. Vient alors une troisierne phase OU les marques sont a nouveau a droite dans Ie champ. Les deux officines continuent la frappe des types PAX AVG et SPES A VG de la phase precedente. Au
revers
VICTORIA A VG on substitue, dans la
VIRTVS premiere officine celui de LAETITIA A VG et dans la seconde celui de A VG.
Deplus dans la premiere officine on emet trois types supplernentaires:
AEQVITAS AVG, LIBERALITAS AVG et MARS VLTOR. Enfin l'emission se termine par une courte serie ou les marques sont placees a
l'exergue. On ne connait que deux revers: VIRTVS A VG, cavalier chargeant a droite et VOT A ORBIS, deux Victoires accrochant un bouclier inscrit SC a
un
indistinctement palmier. Le premier est frappe clans la seule officine II, Ie second dans les deux officines. Dans les deux dernieres phases les exemplaires non mar
ques se font moins nombreux rnais persistent cependant.
sence
5. R. Goui., op. cu., p. 11. C'est par Ie rernploi de coins de revers de Gallien que s'explique la pre de marques d'officine sur certains excmplaires de la premiere emission de Claude II, voir par Ie n" 3279 du tresor de Blackmoor (CI-IRB Ill, Londres 1982) ou Ie n° 2272 de celui de Cune
exemple tio (British Museum Publications, J 983).
250
H. HUVELlN
C'est a partir de la deuxierne phase de cette emission que I'on voit apparaitre,
frappes successivement avec les marques d'officine a gauche, puis a droite et enfin a l'exergue toute une serie de bustes exceptionnels: A. Tete radie a gauche avec une variante, Aa, au on distingue un pan de dra-
perie sur l'epaule droite, B. Buste radie, drape et cuirasse a gauche,
C. Buste radie, drape et cuirasse a droite, avec lance sur l'epaule g., D. Buste radie, drape et cuirasse a gauche avec lance sur l'epaule dr. et bou
clier, E. Buste radie drape et cuirasse a gauche, avec trophee sur l'epaule droite, et
boucher,' F. Buste
radie, torse nu, baudrier en travers de Ja poitrine, lance en avant, bouclier, a gauche,
G. Buste cuirasse avec casque corinthien,' H. Buste
casque, radie, drape et cuirasse a gauche avec lance sur l'epaule
droite et boucher.' Taus ces antoniniani sont rares. Ainsi sur les 172 exemplaires de I'atelier de Siscia ernis pour Claude II que compte Ie tresor de Canakkale on n'en denombre que 3; 1 sur 117 dans la trouvaille d'Evreux; 1 sur 145 dans celie de Baldersdorf; 2 241 dans Ie depot de Normanby et 0 sur 106 dans celui de Cunetio. Soit dans
sur
l'ensemble un peu moins de 1 % Y Cette rarete rend evidernment tout commentaire aleatoire aussi est-ce tenterai de dater
avec
prudence que je petit hornogene duquel on note de nombreuses liaisons de coins de droit. A. Alfoldi suppose que le buste cuirasse, a droite, coiffe du casque corinthien ce
groupe bien
a l'interieur
que l'on remarque sur un antoninianus de Gallien emis a Siscia en 266 a du etre grave initialement pour les monnaies d'or. Il n'est pas impossible que sous Claude II aussi
ce
type d'effigie ait ete initialement utilise pour l'emission d'aurei, bien
qu'aucun exemplaire ne nous soit connu.
6. Ce buste rarissime dans la nurnismatique romaine et qui disparaltra avec Claude II a ete cree a Siscia pour Gallien, d. A. Alfoldi, op. til, pI. V, n" 16. 7. Ce bustc, le seul de la serie it n'etre pas radie, a deja ete utilise il Siscia pour Gallien, mais tourne it droite, cl. A. Alfoldi, op. cit. pI. V, n'' 14.
8. Les boucliers des bustes D, E, F et H sont tous ornes d'une Gorgone. 9. H.G. PFLAUM et P. BASTIEN, La trouvaille de Cauakkale (Turquie) NR IV, 1969; Le tresor d'Evreux, TAF IV, Eure n? 30; F. DICK, Der Schatzfund von Baldersdorf', Fundmiinren der romischen Zeit in Osterreich, II, 2, Klagenfurt, ·1976; R. BLAND et A. BURNEIT, The Norrnanby Hoard, CRRS VllI, Londres J 988; E. BESLEY et R. BLAND, The Cunetio Treasure, British Museum Publications, 1983.
CLAUDE /I A SIS CIA
En effet il a ere frappee a Siscia une serie d'aurei,
251
contemporaine de la deu
xieme emission d'antoniniani si 1'0n en jugue par le portrait tres miniaturise repre sentant I'empereur laure, drape et cuirasse, vu de dos et tourne a droite au
qui figure
droit de l'unique exemplaire dont nous devons la connaissance au tresor d'un
navire romain decouvert face entre deux
copie
sur
en
Mediterranee." Le revers,
prisonniers n'appartient pas
au
une
Victoire debout de
repertoire de Siscia mais a ete
celui des aurei, quinaires, moyens bronzes et antoniniani ernis a Milan a
l'occasion de la victoire remportee sur les Alamans au lac de Garde."
Apres cette victoire, la production de l'atelier de Milan se ralentit alors que celle de Siscia, jusqu'alors mediocre, tous les exemplaire de la premiere emission sont rares, s'accroit netternerit, peut etre a la suite du transfert d'une partie du per sonnel d'un atelier a l'autre et surernent en raison des preparatifs de I'expedition militaire qui se terminera par la glorieuse bataille de Naissus. En depit de ses bustes guerriers, la deuxierne emission ne presente pas specia
belliqueux. II n'y est fait qu'une tres discrete allusion a la VICTORIA. PAX et davantage encore SPES qui n'est plus la Spes Pvblica de Gallien mais bien la Spes aug (usti) et surtout LAETITlA, revers qui fait alors sa premiere apparition a Siscia, en sont les themes preferes auxquels un autre type,
lement
un
caractere
inconnu jusque la, VOTA OREIS
(deux Victoires accrochant un bouclier inscrit
SC a un palmier) confere une dimension universelle. A. Alfoldi
pensait que la serie avec bustes speciaux avait ete ernise des Ie nous avons vu qu'en realite elle n'apparait
debut de la deuxierne emission, mais
qu'au cours de la deuxierne phase de l'ernission c'est-a-dire au moment te de l'atelier
prend son essor a la fin de I'hiver
OU l'activi
ou au commencement
du prin
temps 269.
que
R. Bland et A. Burnett, dans leur etude du tresor de Norrnanby," ont montre la troisierne et derniere emission de Claude II a Siscia avait dfl se terminer fin
269 ou, a l'extrerne rigeur, debut 270. Cette emission est caracterisee par les nou velles marques d'officine
P, S, T, Q, apposees soit a gauche dans Ie champ soit,
dans un second temps, a l'exergue, comme elle est bien representee dans to us les tresors on peut admettre qu'elle a connu une certaine duree, six mois sans doute, et qu'elle a donc etait mise en oeuvre au debut de l'ete 269.
Nous aurions donc une fourchette de quelques semaines entre Ie printemps et l'ete 269 pour placer Ie groupe des bustes exceptionnels, groupe qui aurait ete ernis entre la victoire sur le lac de Garde et celle de Naissus. C'est a l'atelier de Cyzique, recernment ouvert que sera donne de cornmemo rer ce
succes decisif. On y retrouve, sur des monnaies d'or cette fois, Ie type, repris
10. J. LAFAURIE, Tresor d'un navire remain, I?N, 1958, p. 100 n? 2. 11. H. HUVELlN, La victoire du lac de Garde de Claude II, NAC, 1982, p. 283. 12. R. BLAND et A. BURNETT, The Norrnanby Hoard, p. 137.
252
H. HUVELIN
de Siscia, du cavalier chargeant a droite, avec, ici, trois ennemis a terre." Plusieurs serie d'antoninini se succederont fetant les victoires toire germanique par des revers montrant deux
gothiques d'abord puis la vic
prisonniers assis de part et d'autre
d'un trophee. Pas plus a Rome qu'a Milan Ie monnayage ne fera directement allusion a cet evenement. Peut-etre attendait-on pour le celebrer avec faste le retour dans la Capitale de l'ernpereur victorieux, mais celui-ci, avant d'avoir atteint l'Italie, moura de la
peste a Sirmium a la fin de 269.
CATALOGUE Serie sans marque ou marquee I et II a gauche dans le
champ.
Sans marque 1.
IMP CLAVDIVS AVG
RI SPES A VG,
Spes
B-
-
deb out a g. brandissant
un
epi et tenant Ie pan de sa
jupe. Alf., pI. VI, n" 6 et 12. 2.
IMP CLA VDIVS A-VG
-
0-
RI Idem.
Alf., pI. VI, n° 16 et 17.
a.
Baldersdorf, n° 1070, 2,42 g.
f 3.
IMP CLAVDlVS AVG
-
B-
RI SPES A VG, Spes debout a
gauche tenant un epi et relevant le pan de sa jupe.
Alf., pI. VI, n° 7.
a.
BM, 1987-8-13-1
=
Canakkale n° 2256,
2,29 g. 4.
IMP CLA VDlVS A VG
-
G
-
RI PAX A VG, Paix courant a gauche, brandissant un rarneau.
Alf., pl. VI, n° 27 et 28.
a.
Oxford
=
Alf., pl. VI, n° 27,3,53 g.
If
5.
IMP CLA VDIVS A VG
-
Aa
-
RI SPES A VG, cornme au n° 1.
Alf., pI. VI n° 1.
a.
BM, 1980-3-16-12 3,43 g.
13. H. HUVELIN, L'atelier de Siscia sous Claude de Gothique,
=
Maltby Hoard,
p. 725 et pI. n? ll..
CLAUDE IIA SISCIA
4a
3a
6b
9a
6c
9b
253
Sa
6a
7a
8a
lOa
12a
254
6.
I-f. f-fUVELJN
IMP CLAVDIVS A- VG
D
-
-
RI Idem.
Alf., pI. VI, n° 18 et 19.
a.
CMP n° 11623
=
Alf., pI. VI, n° 19,
3,28 g. b. BM, 1982-1-6-1,3,67 g. c.
Liste J acquier n° 10, n° 395
=
liste J ac
quier n° 8, n° 291. d. Normanby, n° 1089, 3,86 g. 7.
IMP CLADIVS A VG
(sic)
D
-
-
RI Idem.
Alf., pI. VI, n° 20.
a.
Catalogue Schulten, oct. 1987, n° 924, 3,55 g.
8.
IMP CLAVDIVS A-VG
-
H
RI Idem. Alt. 9.
-
IMP CLA VDIVS AVG
a.
Cannakale, n° 2279,3,65 g.
a.
BM. 1923 -1-11-2, 3,05.
F
-
RI Idem.
Alf., pl. VI, n° 29,30 et 31.
b. Liste Jacquier, n° 8, n° 292. Serie sans marque ou marquee I et II a droite dans Ie
champ.
Sans marque 10.
IMP CLA VDIVS A VG RI AEQVIT AS A VG, corne
B
-
-
Equite debout a gauche tenant une balance et une
d'abondance.
Alt., pl. VI, n° 9. 11.
a.
IMP CLA VDIVS A VG
-
B
Canakkale, n° 2217, 3,56 g.
-
RI LAETITIA A VG, Laetitia debout a gauche tenant un collier et une corne d'abondance.
Alf., pI. VI, n" 8. 12.
IMP CLA VDIVS A VG
-
C
-
RI Idem.
Alt., pI. VI, n° 32.
a.
Vente
Sternberg, avril 1985, n" 590,
2,41 g. 13.
IMP CLA VDIVS A VG
-
D
-
RI VIRTVS
A VG, Soldat deb out a g. Alf. pI. VI, n° 22. J
14.
IMP CLA VDIVS A VG
-
A
-
RI LAETITIA, comme ci-dessus.
Alf., pI. VI, n° 2 et pI. I, n° 19.
tenant
une
lance et
un
bouclier.
255
CLAUDE 11 A SISCIA
15.
IMP CLA VDIVS A VG
Aa
-
-
RI Idem.
Alf., pl. VI n° 3 et 4. 16.
IMP CLAVDIVS AVG
B
-
RI Idem.
Alf., pl. VI, n° 10 et 11. 17.
IMP CLAVDTVS AVG
C
-
RI Idem.
Alt., pl. VI, n° 33. 18.
IMP CLAVDIVS A-VG
D
-
-
RI Idem.
Alt., pl. VI n° 14.
a.
CMP, 1991119, 3,40 g.
b. Normanby, n° 1077, 3,26 g. 19.
IMP CLAVDIVS A-VG
E
-
RI Idem.
Alt., pl. VI, n° 23. 20.
IMP CLA VDIVS A VG
G
-
-
RI Idem. Alt.
21.
a.
-
IMP CLA VDIVS A VG
G
-
coil. privee.
-
RI LIBERALIT AS A VG, Liberalite debout a gauche, tenant une tess ere et une corne
d'abondance.
Alt., pl. VI, n° 26. 22.
IMP CLAVDIVS AVG
G-
-
RI MARS VLTOR, Mars debout a gauche tenant un globe et une lance.
Alt.
a.
-
colI. privee.
II 23.
IMP CLA VDIVS A VG
A
-
-
RI SPES A VG, Spes deb out brandissant un epi comme ci-dessus.
Alt., pl. VI, n° 17 et 18. 24.
IMP CLA VOIVS A-VG
D-
-
RI SPES A VG, Spes debout a gauche tenant un epi et Ie pan de sa jupe.
Alt., pl. VI, n° 15. 25.
IMP CLAVDIVS A-VG
D
-
-
RI VIRTVS A VG, Soldat casque debout a g. tenant une lance et un bouclier.
Alf., pl. VI, n° 21.
a.
Oxford
=
Alf., pI. VI, n° 21,4,58 g.
b. Tresor d'Evreux, 3,52 g.
26.
IMP CLAVDIVS A-VG
-
H
RI Idem.
Alt., pl. VI, n° 25.
a.
CMF 1983/53,2,49 g.
Serie non marquee ou marquee I et II a l'exergue.
256
H. I-IUVELIN
11 27.
IMP CLA VDIVS A-VG
E-
-
RI VIRTVS A VG, Cavalier chargeant a droite. Alf.
28.
Glasgow (RICHCC n° 68), 2,85 g.
a.
-
IMP CLAVDTVS A-VG
-
D
RI Idem. AIL pI. VI, n° 13.
29.
IMP CLAVDIVS A-VG
-
D-
RI VOT A ORBIS, deux Victoires accrochant a un palmier un boucher inscrit
Sc. Alt.
30.
-
IMP CLAVDIVS A-VG
-
a.
CMP 1979/119,2,86 g.
a.
Vente Aufhauser, oct. 1990, n° 689,
H
RI Idem.
Alf., pI. VI, n° 24.
3,09 g. Les 56 exernplaires cites dans Ie catalogue sont issus de 21 coins de droit. Le
buste le plus frequernment utilise (D) est represente par 19 exemplaires
portant
I 'empreinte de 8 coins de droit differents, On releve ensuite 4 coins de droit avec Ie
pour 9 buste B. Pour les teres radices (A et Aa), so it 8 exemplaires (4
exemplaires + 4) on s'est servi de 4 (2 + 2) coins de droit. On ne connait chaque fois qu'un seul coin de droit pour les exernplaires qui presentent les bustes E (2 exernplaires, 2 types de revers), F (5 ex. tous du merne type de revers, 3 coins de revers diffe rents), G (5 ex., 4 revers differents, 4 coins de revers) et H (5 ex. 3 revers diffe rents). Le cas Ie plus interessant est celui du buste C: les trois exernplaires connus ont ere frappes a partir de trois paires de coins distinctes bien que Ie type de revers soit toujours Ie merne, LAETlTIA A VG. Le poids moyen du groupe s'etablit a 3,20 g,
un
peu plus, eleve que celui de
l'ensernble de l'emission qui est de ± 3,00 g (moyenne obtenue a partir d'es donne es
des tresors de Canakkale, Evreux et Baldersdorf). Cette difference ne peut etre
consideree
comme
vraiment
significative en raison du faible nombre (20) des
poids utilises. ABREVIATIONS AIr.
A. Alfoldi, Siscia. Vorarbeiten zu einem Corpus del' in Siscia gepragtcn Romerrnunzen. Die
3M
British Museum, Londres.
CMP
Cabinet des Medailles, Bibliotheque Nationale, Paris.
Glasgow
Hunterian Museum.
Oxford
Ashmolean Museum, Heberden Coin Room.
Pragungen von Claudius und Quintillus, Nt<, 38-39, 1939- 1940.
CLAUDE If II SISCIA
18a
18b
2Sb
26a
20a
2Sa
27a
29a
30a
xl,S
22a Dx2
257
Note sulla monetazione provinciale romana. I
RODOLFO MARTINI
Durante la sistemazione e publicazione della collezione Winsemann Falghera di monete provinciali
romane,' ho avuto I'occasione di schedare alcuni esemplari
di notevole interesse critico: nella stesura catalogica dei diversi volumi non e stato
possibile affrontare singolarmente tutti i problemi e Ie questioni che venivano, a mana a mano, presentandosi. Colgo I'occasione dell'invito a partecipare agli studi in omaggio di Leandre Villaronga per proporre alcune di queste monete, nella speranza di offrirgli testimonianza di personale, profonda stima e di apportare un contributo, sia pur minuscolo, alIa storia monetale delle province romane e, nello stesso tempo, cogliere l'occasione per correggere un errore compiuto nella catalo gazione delle monete di Dornitianus.
1. EMISSIONl Dl ALABANDA DI CARlA Df CLAUDIUS A NOME DI I ootuio <; Le due monete appartengono alla
zecca
di Alabanda in
Caria, a firma del
magistrato Ioottuoc, una delle quali, la n. 1, sembra apparentemente inedita.'
1. R. MAlnlNI mann
-
N. VISMARA [a cura di], Monetazione provinciale romano. II. Collezione Winse
Falghera, voll, 1-6 (Octavianus Augustus
-
Aurelianus
-
semi autonomei, Glaux 8, Milano 1992.
2. In precedenza un esemplare simile al nostro n. 2 era stato pubblicato da F. IMHOOF-BLuMER, Karische Munren, in: Numismatische Zeitschrift XLV (1912). pp. 193-208, in particolare, p. 13, n. 3, anche se l'Autore descriveva il nome al D. come blicata dal Pellerin (tav.
lGE] OTlMOC e ricordava un'emissione simile pub
LXV, 1) senza leggenda del D. II nome del magistrato non era noto, al contra
rio, al Munsterberg (R. MUNSTER BERG, Die Beamtennamen auf den griechische Miinren geographisch und alphabetisch geordner, in: Numismatische Zeitschrift XLV (1912), pp. 1-111, in particolare p. 47). I
esemplari, come per il magistrato Iconuoc, non sana schedati nel recente A. BURNEH M. P. P. RIPOLU:S, Roman Provincial Coinage, vol. I-If (From the death of Caesarto the death of Vitellius) (44 BC-AD 69). due
AMANDRY
-
-
R. MARTINI
260
D. I�OTlMO� (in basso)
Busto ramo
drappeggiato, laureato, di Apollo a d.; nel campo, a d., di alloro.
R. AAABA Nt.EQN
Apollo nudo, stante as., regge con la d., gallo(?) e con la S., arco; in basso, as., ariete a s.
Tetrassaria/");' gr. 16,87; 0 mm 30,5; 7 25
D. Simile al precedente R. AAABA t.EQN
Cerere as., regge con Ie mani protese, due spighe di grano e due papaven.
Diassaria (?); gr. 8,41; 0 mrn 23; 6 Le raffigurazioni delle due emissioni, entrambe coniate da un magistrato il cui nome
fino ad ora non era perfettarnente noto, Iooruior; erano in precedenza sco
nosciute: il tipo del D., la testa di Apollo Kissios a d., e ampiamente attestata per la zecca durante il periodo giulio-claudio;" il R. della moneta n. 1. Apollo stante, e
ripreso da un'emissione sempre dell'epoca di Claudius, a nome di Britannicus;' mentre la raffigurazione della moneta n. 2, Cerere stante con spighe e papavero, e nota dalla descrizione fornita dal Mionnet, per un'emissione a nome eli Livia."
Contrariamente il magistrato che firma le due
emissioni, Iconuoc, non com
pare associato ad emissioni monetali nei principaJi repertori prosopografici." Occo rre
specificare che la lettura clel nome, soprattutto nell'esemplare n. 2, sembra dar
adito a qualche dubbio: le prime clue lettere, IC, potrebbero essere lette come una
3.
R. MAIn-INI, op. cit., vol. I. p. '197. n. 446.
4. In RPC, p. 463 viene affrontato il zccca:
problema dello standard delle emission: alto imperiali della
dopo aver accennato ai pesi medi delle emissioni semi autonornc. si afferrna che «The large coins
as if they were supposed to be sestertii as they have the same diameter as imperial sestertii; alt hough they are rather light in weight, they are very much the same weight as is found [or the similar «scstcrtii» in Bithynia or in Thrace at Perinthus.»,
look
R. MARTINI, op. cit. vol. I, p. 197, n. 447. 6. RPC, n. 2817 [Claudius]; n. 2819l Claudius, Britannicus?]; n. 2822 [Nero, Apollo"]. 7. RPC, n. 2818 (con relariva nota bibliografica). 5,
8. T.E. MJONNET. Description de medailles antiques grecques et romaines, vol. Ill. Paris 1808. p. 306, n. 16 [al D., leggenda e testa di Livia a d., al R., EO.r.ANT.IOY.NIKQN Ceres debout, le bras droit cicndu, et tenant des pavots dans la main gauche]; n. 17 [al D., leuere illeggibili e testa di Livia a d., al R., AAABANAffiN (Sic). Femme iourrelee et debout, tenant des pavots]. MIONNET, op. cit., Suppl. vol. VI, Paris 1833, p. 435, n. 4 scheda un esernplare d'epoca irnperiale [al D" testa di Apollo. al R AAABAN. Femme tutulee (sic), debout, tenant de la main droite des epis et un pavor, et de la gau ..
,
..
che des epis.] ed a pp. 436-437, llil. 15-17 tre esernplari a nome di Livia COil al R" tre diversi magistrati e
Cerere [il n. 15, con «epis, flambeau»; il 11.16, con «epis, pavots» ed il n, 17, COil «un epi, deux pavots»] 9. Cfr. R. MUNSTERBE1{G, op. cit., in: Numismarische Zeitschrift XLV (1912), p. 47.
MONETAZIONE PROVlNCIALE ROMANA
2
4
3
261
R. MARTINI
262
lettera K, con la parte lunata leggennente staccata dall'asta verticale.'" Comunque la leggenda del moneta n. 1 dissipa completamente qualsiasi problema.
raffigurazioni dei R. delle emissioni a nome di Claudius (RPC, n. 2817) e di Britannicus (RPC, n. 2818) e strettamente correlabile a queJlo dei due esemplari studiati, relazione che consente, sia pure con qualche incertezza, di attribuire all'epoca del regno di Claudius la coniazione delle due monete." NeJla discussione relativa aile emissioni giulio-claudie della zecca eli Alaban da, in RPC si accolgono alcune ernissioni, soprattutto semi autonorne," in relazio ne alla forma eli alcune lettere, in particolare della E (al posto elelJa E caratteristi ca delle emissioni a partire dal regno di Antoninus Pius; della � (sulle emissioni di Augustus), della C (su quelle di Britannicus) e della E (su quelle di Claudius, Bri tannicus, Nero ed Agrippina Minor)." Un ulteriore elernento a favore della datazione delle emissioni di 1(011).10<; al Indubbiamente Ie
regno di Claudius 10 troviamo nella particolare trattazione del contorno delle nell'esernplare n. 2 risulta evidente che il contorno e di tipo «a corelone»,
monete:
particolarmente evidente per il R. II contorno degli esemplari RPC, nn. 2817-2818, 2822-2823 e di tipo «a cordone» (rnolto simile al nostro, anche se quest'ultimo e meno «sgranato»); di tipo «a perline. nella moneta RPC, nn. 2819 e di tipo «linea re»? nella moneta RPC, n. 2820. Se le lettere E ed � sembrano
appartenere ai tipi usuali per le emissioni
d'epoca giulio-claudia, con particolare riferimento alle monete di Claudius e Bri tannicus, una lettera, la A resta marcatarnente differente. Le lettere A (RPC, nn. 2817 -2818, 2822-2823) non hanno la linea eli mezzo orizzontale, ma frastagliata, a forma di v; solo l'esernplare RPC, 11. 2819 (a nome di Claudius e Britannicus?) ha Ie lettere A eli forma norrnale. Nei nostri esemplari, le lettere A hanno la linea eli mezzo non
orizzontale, ma ascendente dall'apice di basso, as.
Indubbiamente molti motivi, soprattutto legati alla raffigurazione del ritratto di Apollo Kissios e eli Apollo stante e la forma delle lettere E eel � oltre che al par
ticolare tipo di contorno monetale usa to, inducono a ritenere le elue monete conia te nella zecca di
Alabanda durante il regno di Claudius, anche se pennangono
alcune perplessita soprattutto in relazione alla particolare resa grafica della lettera
10. L'effetto di lettera «k» e acuito dalla dirnensione, relativarnenre ridotta
rispetto alia I clella
lcttera C. 11. Indubbiarnente 10 stile delle nostre due monete e leggermente differente cia quelle cli Britan nicus e, soprattutto, di Claudius. In mente arnpio
quest'ultima I'incisore ha propos to nel R., su un modulo relativa
(RPC, n.2817, 0 mm 31), il busto laureato di Apollo e la qualita dell'incisione e indub
biamente peggiore rispetto all'esernplare ramo
n.
I: il colla e rigido,
verticale; 121 corona di alloro, come il
eli alloro davanti al busto, e descritta sommariamente, eosl come il profile del clio, senza partico
lari interessi Ilsiognomiei.
12. RPC, p. 462 e nn. 2806-2815. 13. RPC, p. 462, parlando di Lin esernplare eonservato presso il British Museum afferma che «( is a candidate for the Julio-Claudian period since it has E and C (
...
)>>.
..
)
MONETAZlONE PROVINelALE ROMANA
A del tutto dissimile da
263
quella utilizzata dagli incisori per le emissioni di largo
modulo di Claudius e di Britannicus.
II. SESTERTIUS DEL BOSPORUS PER NERO
Per quanta riguarda il terzo esemplare in esame occorre sottolineare che non si tratta di una moneta inedita quanta della correzione di un errore di attribuzione che ho effettuato"
riguardante un'esernplare di Nero pubbJicato come Dornitia dell'esemplare e la seguente:
nus. La descrizione corretta
D. NEPQNOL: KAA Y�IOY KA IL:APOL: L:EBAL:TOY
315
Testa laureata di Nero a d
..
Cp.
R. MH in corona di alloro.
}E, sestertius (?); gr. 15,07; 0 mm 28; 0
All'epoca della stesura del catalogo di Domitianus ebbi la sensazione che l'esemplare effiggiasse effettivamente l'imperatore e che l'esemplare di Nero pub blicato dal Zograph fosse da ritenere un'altra emissione. Non disponevo di alcun confronto con altre monete: la fotografia del Zograph e di brutta qualita ed il cata logo del British Museum non illustra l'esemplare. Ouindi, pur con qualche incer tezza, rimandai l'approfondimento del problema alia stesura del presente articolo: nel frattempo una leggera pulitura meccanica dell'esemplare e, soprattutto, la cor tesia di un collezionista privato che mi ha messo a disposizione altri due esemplari della stessa serie mi hanno convinto dell'errore di attribuzione.
Se all'inizio avevo pensato di giustificare la non usuale trattazione del ritratto di Dornitianus ponendola in relazione all'area periferica in cui operavano gli inci sori della zecca del
Bosporus, dinnanzi all'evidenza dell'aumentata possibilita di esemplari, di discreta conservazione, reperiti non e
lettura della leggenda ed agli
possibile non attribuire l'emissione a Nero. Non resta che scusarmi per l'errore commesso.
14. R. MARTINI, Monetarione Provinciale Romano. II. Collezione Winsel71ann. Falghera, vol. II Commodus), Milano (Glaux 8) 1992, p. 325, n. 625. 15. A.N. ZOGRAPI-I, Ancient Coinage, Part ii: The Ancient Coins of the Northern Black Sea Littoral
(Vesposianus
-
[translated from the Russian by H. Bartlett Wells], Oxford (British Archaeological Reports Supple mentary Series 33 (ii) 1977, p. 318, tav. XLVI, 14. Per I'integrazione della leggenda del D., si veda P.O.
BURACI-IKOV, Obshchii Katalog Monet, prinadlerhoshchim ellenskim Koloniyam, sushchestvovavshim v v predelakli nyneshnei Yuzhnoi Rossii [Catalogo gene
drevnosti na severnom beregu Chornago Morya, rale delle emissioni
pertinenti le colonie greche esistenti in antichita sui Ie coste settentrionali del Mar
Nero entro i confini dell'attuale Russia meridionale], part I, Odessa 1884, tav. XXVII, n. 114 ed anche, BMC (Pontus), p. 53, n. 11
(non illustrato) e RPC, 1932.
R. MARTINI
264
Ill. EMISSIONI DI AUGUSTA TRAIANA PER GALLIENUS
Le due monete successive vogliono essere un piccolo aggiornamento al cor pus delle monete della zecca di Augusta Traiana di recente pubblicato dalla Scho nert-Geiss:
417
16
D. rAAAIH NOLA vr Testa radiata a d
..
Cp.
R. A YrOYLTHLTPAIAN
Divinita fluviale sdraiata as., regge con la d., canna e poggia la s. su
anfora rovesciata che spande acqua. All'esergo: HE. Cp.
IE; gr. 13,34; 0 mrn 25,5; 6
L'esemplare e inedito al corpus della Schonert-Geiss ed il anch'esso inedito, sembra vicino ai
nn.
512
e
518,1'
anche
se
conio del D.,
la conservazione
dell'esemplare illustrato non consente un preciso confronto tra i due conii. 11 tipo del «flume sdraiato» per la zecca di Augusta Traiana per I'epoca di Gallienus e sconosciuto anche allavoro dell'Irnhoot-Blumer."
yo
D.
iAAAIH NOLA vr Testa radiata a d
..
Cp.
R. A YrOYL Tl-ILTPATAN
Giove as., regge con la d., patera e con la S., scettro; in basso, as.,
aquila a d., retrospicente. Cp. IE; gr. 10,37; 0 rnm 24,5; 6 La moneta, come la precedenta, e inedita al corpus della Schonert-Geiss ed e dello stesso conio di D. del precedente."
16. E. SCHONERT-GE1SS, Griechisches Munzwerk. Die Mitnzprtigung von Augusta Traiana und Traianopolis, Berlin-Amsterdam (Zentralinstitut lur Geschichte LInd Archaologie Schriftcn zur Ges chichte LInd Kultur del' Antike 3'1) 1991. per le emissioni di Gallienus, pp. 134-136, tavv. 32-33 N. VISMARA, Monetazione provinciale romano. II. Collerione Winsenwnn Glaux 8. Milano 1992. p. 1123. n. 2582. .17.
.
Flaghera, vol. 5,
18. SC1-[ONERT-GElSS, op. cit., p. 135 (n. 512) e p.136 (n. 518). '19. IMHOOF-BLUMER, Fluss- Lind Meergotter auf griechisehen unci romischen Munr.en unci numis matische Mist.ellen, in: Revue Suisse de Numismatique XX III (,1923), pp. 247-249, nn. 190-194 [monete da Marcus Aurelius a Caracalla]. 20. N. V1SMA1�i\, op. cit., vol. 5. Glaux 8, Milano 1992, p. 1124, n. 2586.
meglio conservato del precedente anche se si evidenzia il logora allargato il foro centrale di trattenirucnto del tonelello ed i tratti superiori della lcuera H, nel campo, in alto a s., si sono dcfinirivarnente fusi con il conlorno perlinato. 21
II diritto dell'esemplare e
mento elel conio eli d.: si e
MONETAZIONE PROVINelALE ROMANA
5
6
265
266
R. MARTINI
IV. EMISSIONE CONTROMARCATA DI LEPCIS MAGNA PER TlBERIUS La serie e nota in
bibliografia," mentre sembra apparentemente inedita la
contromarca apposta sui D.:
D.
623
[imp tiCb) cal ES [AYG COS Ill] Cp. R. [AYGYSTA MATER PATRIA] Testa laureata a d
..
Livia velata, seduta a d., regge con la d., patera e con la s., scettro.
Cp. JE; gr. 14,43; 0 mm 31; 9.
Sull'ernissione, come per un'altra simile," e consueto trovare, davanti a! colla di Tiberius, una contrornarca, C<AESAR>.25 In questa caso, al contra rio, il diverso: <TIB>C<AE>.26
tipo e
Accogliendo quanta afferma !'Howgego, che identifica
nelle monete contrornarcate le ultime serie
em esse
dalla zecca di Lecpis Magna,
in
un momenta successivo all'apposizione della pensare che C<AESAR>.27 l'amrninistrazione cittadina sceg!iesse una contromarca che indi
potremmo casse con
22.
maggior chiarezza l'autorita imperiale: <TIBCerivs»C<AE(sar».
RPC, n. 850.
23. L'ernissione collezionista private la veda RPC, 24.
n.
c parte della collezione Winsemann Falghera: debbo alia cortesia di un segnalazione dell'interessante csernplare. Per I'integrazione delle leggende si
non
850.
RPC, n. 849.
25. C.J. HOWGEGO. Creek Imperial Counterrnarks. Studies in {he provincial Coinage of the roman Empire, London (Royal Numismatic Society Special Publication No. 17) 1985. p. 233, n. 647: Ie lettere sono in nesso (con ire possibili cornbinazioni grafiche). 26 HOWGEGO,--. La contrornarca non C neppur segnalata in RPC. 27. Per l'cmissione in RPC, p. 208 vienc proposta, anche in relazione al quarto consolato di Tibc
rius, una data comprcsa tra il21 d. C. ed iJ 30 d. C.
Consideraciones sobre los tesorillos de monedas de bronce en Hispania. Republica e inicios del Imperio Romano. II.
Hasta hace muy poco tiempo era diftcil encontrar en la bibliograffa al uso alguna publicaci6n de tesoros de bronce hallados en el Sur de la Peninsula Iberica
pertenecientes a la Republica 0 inicios del Imperio. En un artfculo muy reciente' hemos comentado este hecho sefialando las posibles causas de ello. A su vez insis tfamos en la necesidad de recoger todos los datos que actualmente nos indiquen la ocultaciones ya que la siste segura 0 al menos probable existencia de una de estas suelo esta haciendo que monedas nuestro de matica extracci6n de toda suerte de un
material interesantfsimo y clave para el mejor conocimiento de nuestra histo
ria, escape inedito la rnayorfa de las veces al atento estudio del investigador. Ciertamente los datos con los que contamos no son muy numerosos y, 10 que
plantean una serie de dud as en ocasiones irresolubles, desde el mimero de sus componentes a la procedencia real del hallazgo. EI problema no es solo hispano porque se encuentra igual en los ocultamientos localizados en Italia los tesoros compuestos por monedas de y, en un grado ligeramente menor, en plata. es
mas grave,
Departamento de Arqueologia. Universidad de Sevilla. 1. F. CI-IAVES TRISTAN, «Tesaurizaciones de monedas de bronce en la Peninsula Iberica. La Repu blica y el inicio del Imperio: nuevos datos, 1», Homenaje al Prof F. Presedo, Sevilla, 1992.
F. CHAVES TRISTAN
268
Sin embargo y a pesar de 10 fragmentario de la informaci6n, cuando se siste matiza el material conocido en Italia, y las provincias se observan
Hispanas Citerior y Ulterior,
algunos matices y puntos de reftexi6n interesantes.
La escasez de
hallagos nos ha hecho resumir en tres los perfodos de oculta
ci6n que sefiala Crawford:' I, del 150-92 a.C; II, del 91 alSO a.c. y
III, del 50 al
cambio de era aproximadamente. Pero, teniendo en cuenta que todos los fen6me nos
po
culturales que en mayor 0 menor grado impulsa Roma, tardan un cierto tiem carta de
naturaleza en la Penfnsula Iberica, hemos considerado opor incluir como punto de comparaci6n, un cuadro con los tesoros italianos del
en tomar
tuno
perfodo 208-150 a.c. Los tesoros que se han incluido en el cuadro III referidos a hallazgos de la Ulterior han sido varios publicados despues de tener en la mana y poder estudiar
directamente las· monedas. Sin embargo hemos podido recoger noticias orales de que en la actualidad son inaccesibles 0, en la mayorfa de los casos, se han diseminado en el mercado. Las personas que han facilitado la informaci6n mere otros
cen
confianza en cuanto a los datos aportados, coincidiendo en repetidas ocasio
nes
varias de ell as acerca del mismo tesorillo. Naturalmente gran parte del valor
de estos ocultamientos se ha
perdido al no poder examinar individualmente las piezas ni conocer su numero ex acto pero, al menos, sirven como indicador acerca de las
posibilidades de circulaci6n que tenia el material de algunas cecas y, en especial, para saber cuales son las monedas preferidas para tesaurizaci6n en cier tos momentos y de
que otras suelen acompafiarse.
De la zona de Jaen, sin especificar, se nos habla de un
hallazgo de 8 piezas de
Obulco, todas con leyendas ibericas que deberian formal' un pequefio ocultamien to por estar adheridas. EI peso oscilaba entre 20,5 y 18 grs. con elletrero de magis trado TUITIBOREN-NKV ANTONI, adaptandose asf a la serie IV de C. Arevalo
que la aut ora fecha entre 150-120 a.c.
(3a). Se nos dice que tan solo en una de
elias se observaba X tras la cabeza del anverso, con 10 que podrfa ser un caso simi
lar al registrado personalmente por nosotros en el tesorillo de Montemolfn (3 b). En los alrededores de Pinos Puentes (Jaen), lugar donde los hallazgos de pri mera
epoca de la Republica en Hispania y atin cartagineses son frecuentes,' se
encontr6 un tesoro de 25 ases de Jano con reverso proa. Sus pesos oscilaban alre dedor de 30 gr de media. Habrfa por tanto que pensar en un sistema sextantal reducido que debi6 utilizarse avanzado el primer tercio del S. II a.C.'
2.
M. CRAWFORD, Roman Republican Coins Hoards, London, 1969.
3.
Vide F. CHAVES TRISTAN, «Los hallazgos nurnisrnaticos y el desarrollo de la Segunda Guerra
Punica en el Sur de la Peninsula Iberica», Latomus, XLIX, 3,
1990, p. 613-622, passin y mapa en p. 619. 3a. «Las Monedas de Obulco», rev. Arqueologia 74,1987, p. 33. 3b. 4.
F. CHAVES, op. cit. n. 1, n" 11 del hallazgo de Montemolin. M. CRAWFORD, Roman Republican Cambridge, 1974,
Coinage,
p. 51.
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
En la
zona
de
269
Antequera aparecio un tesoro con un mimero notable de
monedas -se habla de cerca de 1.000- compuestas por las cecas de Osset,
Irippo,
Acinipo, Malaca y Sesx.
Ecija, parece que se encontraron unos 45 ejemplares de Osset e Irippo formando tambien conjunto. En la «Torre del Bolio», (Utrera, Sevilla) aparecieron unidos 10 ejemplares de Carmo, con tipos variados de las de mayor modulo y peso (V.c. 4,5,6). Seria asf En el termino de
piezas de una sola ceca, similar a los de Posadas 0 Baeza lugar es muy interesante vienen demostrando y en el realizadas como las prospecciones arqueologicas varias ocasiones hemos nuestras noticias acerca de hallazgos monetales que en podido constatar observando directamente el material extraido de alii, requieren ocultamiento
un
con
ambos formados por amonedaciones de Carbula. Este
un
estudio aparte del rnisrno.' Gibal
Muy proximo a Jerez de la Frontera yen las estribaciones de la Sierra de bin, tuvieron lugar dos hallazgos que consideramos por su composicion, de gran importancia y que conocemos con mas detalle gracias a la informacion de dos perso nas que las tuvieron en su momenta y cuya informacion escrita transcribimos aqui." «El primer hallazgo se produjo de forma fortuita en la zona de Jerez, en las
estribaciones de la Sierra de Gibalbln. Se cornpoma de monedas de Carteia entre las que predominaban los sernises con delfln-tridente y reverso timon (V. CXXIX, Les seguian en cantidad las de cabeza de Jupier con delfin en el reverso y
5).7
magistrado C. CVRMAN (V. CXXVI, 12).8 En mucha menor cuantfa se observa ban algunas con cabeza femenina torreada en anverso y Neptuno en el reverso (V. CXXIX, 2).Y EI hallazgo se componfa de algo mas de 70 piezas, pertenecientes ala ceca de
Carteia exclusivamente».
Acerca tambien de este hallazgo hemos contado con otra persona que tuvo en
dibujo minucioso de 16 de elias que luego, amablamente, nos paso. Entre elIas la mas antigua e interesante es el semis con timon en anverso y pro a con CARTE retrograde en reverso (V.CXXVII, 11) de la que en su momento, solo logramos catalogar tres ejernpla sus man os
ciertas piezas y la precaucion de hacer un
res." Se dibuja una pieza de V.CXXVIII, 8" Y otra de V-CXXVIII, 912 adernas de
5. Por el momento contarnos con la prospeccion superficial realizada por M. Oria; J. Mancebo y 47-55. otros, EL Poblamiento aniiguo en la Sierra Sur de Sevilla: Zona de Montellano, Sevilla, 1991, p. 6. Queremos agradecer desde estas paginas a todas aquellas personas que nos han proporciona
do desinteresadamente todos estos datos. 7.
F. CHAVES TRISTAN, Las Monedas
Hispano-romanas de Carteia, Barcelona, 1979: Per IV, Em.
27, cuadrante, 20 a.e.? 8. ibid. Per. I, Em. 6 B, semis, 105 a.e. 9. ibid. Per. rv, Em. 29, semis, fin s. I a.C; inicio s. I d.e. 10. ibid. p. 70, 132; Per. II, Em. 14 B b, semis, 85 a.e. 11. Ibid. Per. Ill, Em 20 A, semis, 55 a.e. 12. Ibid. Per.lII, Em. 20 B, semis, 5S a.C.
F. CHAVES TRISTAN
270
cinco variantes en cuanto a la posicion de la leyenda de V.CXXVIII, 5,6,7.13 Cro
nologicarnente, Ie siguen 6 monedas de V.CXXVIII, 10,14 para terminar con una de V.CXXVIII, 1.15
Unificando la informacion observamos que el tesorillo se ses
comporua de semi
y cuadrantes carteienses acufiados entre 105 a.C y el cambio de era
pero sin
llegar a las claramente tiberianas con los nombres de Gerrnanico y Druso. Predo min an los tipos de nuestros Perfodos III y IV, es decir, los que se emiten a partir de mediados del S. I a.C con solo algunos ejemplares que perduran en circulacion, Creemos que esta clara la maxima formacion del tesorillo a finales del siglo y su ocultamiento hacia el cambio de Era. EI mencionado informe que aqui transcribimos, continuaba asi: « Proximo al
lugar anterior, aparecta un pequeno caldero de bronce con dos orejetas y un asa de alambre entre elias, cuyo mayor contenido consistia
dupondios
de Cades predominando entre ell os el de
en
40 0 50 sestercios y
anverso
Hercules y reverso
instrumentos sacerdotales y BALBVS PONT (V. LXXV, 2). No obstante estaba
representada en el mismo la casi totalidad de las acufiaciones gaditanas como, por ejemplo la de Agripa con el acrostolio (V. LXXIX, 1), la de rayo alado con AVGUSTUS DIVIF
(V. LXXVI, 4), los dos sestercios con Tl CLAVDIVS
NERO (V. LXXVII, 3 Y V. LXXIX, 2) Y varias clases de dupondios (V. LXXVI,
2, V. LXXVII, 1,3,5, todos ellos de epoca de Augusto. Al contra rio que en el caso
anterior, aquf sf habia mezcladas algunas piezas que no eran de Cades sino de Carteia y tarnbien
unos
10 0 12 denarios romanos republicanos tardios y tres de
Adriano y Trajano ». ..
Alguien que tarnbien tuvo en la mana parte de estas piezas insiste en las mis clasificaciones de los ejemplares gaditanos en que habia otros de Carteia con anverso cabeza torreada y tridente y reverso Neptuno de pie (V. CXXIX, 2). Si mas
tenemos en cuenta
que estas fueron acufiadas hacia fin del 'S I .a.C, 0 cambio de
Era y las monedas de Cades son de epoca
..
Augustea, no resultan obstaculo los
pocos denarios republican os tardios que nos dicen acompariaban el total, para fechar su ocultamiento a finales del S. I a.C 0 en el cambio de Era." Sin embargo no deja de extraiiar la aparicion de tres denarios de Trajano y Adriano que nos aseguran haberlos extrafdo de la misma «masa» que con ten fa el interior del recipiente, asf como el dato de que encontraron restos de un
posible
ajuar funerario -ffbula, anillo- al lado."
13. Ibid.
Per.III, Em. 21, semis, 50 a.e. Per.IlI, Em. 22, cuadrante. 45 a.e. 15. Ibid Per.IV, Em. 23 B a, semis, 40 a.e. 14. Ibid.
16. Por esta epoca se clan OlI'OS casos de tesaurizaciones de bronces con plata, asf RRCH. 17. Un hallazgo publicado no hace mucho y que presenta un problema similar reterente a la posibilidad de ser una tesaurizaci6n an6mala 0 contener mas de Lin tesorillo, en P.P. Ripolles, «EI hallazgo de Monforte (Alacant) Parte 1. Monedas griegas», A CUI Num 14, 1984, p. 62-64.
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
271
Sea como fuere esta claro que hay una tesaurizacion cerrada que tiene lugar a fin del S. I a C. y se compone de monedas entonces en circulacion normal. Los
podido sufrir mas adelante creemos que son otro tern a y no influyen para nada en las conclusiones que puedan obtenerse a partir del material que haya
avatares
cuya cronologfa forma un todo coherente.
CONSIDERACIONES DE CON./UNTO
Se observa en los cuadros antes mencionados que, en ltalia, la mayoria de los
hallazgos compuestos solo por moneda de bronce, pertenecen a ocultamientos verificados durante la primera mitad del S. II a.c. Se situan preferentemente en zonas alejadas de Roma-Sicilia, Campania, Cosa, Veneto y su composicion -
...
suele
ser
de monedas oficiales romanas, pero
en
algunos pocos casos aparecen
bronces locales como los de Panormo en el hallazgo de Bisacquino (RRCH, 137).
Aunque hay algunos de muy pocas piezas, normal mente suelen rebasar los 100 el mas numeroso el de Giulianova que ases, incluso superarlos con una cifra alta,
llega a 612 (RRCH n" 130).
PERioD 0 150-92 A.C. Solo constata M. Crawford tres tesoros en
ltalia, uno muy mal conocido en
Cerdefia y, ahora sf, uno en Roma y otro en el Lacio, con una forrnacion practica mente exclusiva de material procedente de la ceca oficial romana.
En Hispania es el perfodo en el que se constata mayor numero de tesoros, al estudiados
publicados. De la Citerior (cuadro II) la mayorfa estan bien conocen por referencias. Se aunque algunos -Corromput, la Coronela- solo se con algunas pocas piezas oficiales de moneda indfgena componen practicarnente Corone romanas en los de la zona de Empuries y la excepcion del ilicitano de «La menos
la» vuelve a con
ser
especial lIevando en exclusiva sernises. Normalmente se forman
amonedaciones de la ceca local- si la hay 0 las mas cercanas y el numero total
de ejemplares al contrario que en el perfodo anterior en Italia, no rebasa 100 salvo el de Balsereny y el apenas conocido de Corromput.
pubJicados de la Betica. Su principal caracterfstica es el pequefio numero de piezas que los configura. Cuatro de ellos Por ahora contamos
son
can
solo
cuatro
monograficos de una ceca y de los otros, uno !leva solo moneda republican a
oficial romana (Pinos Puente) y dos la tienen en su composicion y a la vez mas de una ceca
te eran
indfgena (Ecija y EI Saucejo), repitiendose las mismas que probabJemen
de las pocas que acufiaban en ese momenta: Castulo, Carmo, Urso, Carbu
lao Son tesaurizaciones breves pero homogeneas en cuanto a valores de las piezas
F. CHAVES TRISTAN
272
contenidas" y, al mismo tiernpo, configuradas por un circulante bien
aceptado carnpifia sevillana. No se observan inge rencias del area econ6mica que desde las serranfas malacitana y gaditana vert fa desde la cabecera del Guadalquivir a la
hacia el mar, donde el numerario utilizado era tos. Es interesante la en
presencia
muy diferente en todos los aspec
de moneda oficial
romana como
hemos sefialado
otro lugar" mas potente aun en los abundantes tesoros de denarios
hallados en
la Betica pertenecientes a este
perfodo de ocultaciones." Aunque estos ultimos tienen unas causas de ocultarniento y/o perdida bastante probables y relacionadas con fen6menos de crisis y disturbios," los pequefios escondrijos con piezas de bronces hablan de un ahorro menor, muy casero y, ni por composici6n ni por emplazarniento, se los puede relacionar con ningun acontenimiento social 0 politi co. En todo caso se podria pensar en ahorros de indfgenas que se alistan durante este periodo agitado entre los auxilia, y no consiguen regresar, pero esto es una mera sugerencia sin mayor fundamento. Lo importante es constatar la valoraci6n de un ahorro en pequefia escala, es decir realizado por clases sociales de un nivel modesto, muy probablemente no la previa aceptaci6n de la moneda local, fuera ademas de su ceca origi
roman as, y
naria. Desde el punto de vista geografico-econornico el area de los hallazgos se concentra en las orillas y valle del Betis con un
alguna ramificaci6n, en una zona con
desarrollo fundamentalmente agricola y un alto nivel de contactos con la colo
nizacion y presencias romanas.
PER/ODO fl, 91-50 A.c. De los tesoros sefialados por M. Crawford no puede sacarse ninguna conclu si6n por ser po cos y dudosos. Cierto que el bronce tendi6 a no acufiarse en este perfodo aunque circulase el emitido anteriormente, pero las tesaurizaciones de
plata sf fueron muy abundantes. Tampoco el panorama de Hispania se presenta muy expresivo en ninguna de sus dos provincias al menos con los datos publicados que disponemos hasta ahora. Lo mas interesante es el doble hallazgo de Azaila, bien estudiado en repetidas ocasiones. L. Villaronga, que ha comentado mas 0 menos ampliamente los tesori1I0s
en
cuesti6n
-Azaila, Borriol y Puebla de los Infantes- relaciona su oculta
miento y no recuperaci6n con las guerras sertorianas."
18. Solo el de Baena, quizas el ultimo, tiene moncdas que aunque perteneeen a la 111is111a ceca de Carbula. clan modules Y pesos Illuy difcrenres de emisiones vide F. C1IAvEs.
probablcmcnte succsivas,
0/]. cit. n. I.
19. F. C1IAvEs. M.P. GARCiA Y BELLIDO, op. cit. en 20.
F. CHAVES. E. GARdA
21.
Ibid.
22.
vide 0/]. cit. en bibliograna cuadro 11.
bibliograffa cuadro III. p. l73-174.
VARGAS, «Ritrovarnenti eli monete Repubblicane nella Bciica: Pcriodo 124-92 a.C» Conv. 1111. Vila e soppraviven zu delle Monete Antiche, Ravello. 1990 (en prensa).
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
273
Pero hay tam bien otros datos que nos parecen dignos de ser mencionados. Uno es el aumento del numero de piezas tesaurizadas que siguen teniendo una infima presencia de moneda oficial rom ana. El otro serfa la irrupci6n de las piezas
pesar de ser cuadrantes con el valor claramente indicado, se tesaurizan junto a una mayoria de ases. EI tesoro de Puebla de los Infantes, en la de Corduba que,
a
privincia de Cordoba, se compone monograficamerite de dichas piezas, pera tam bien aparece en dos de los otros tres conocidos, en Azaila II y en Borriol, muy ale
jadas de su lugar originario de emisi6n. La fuerte presencia de monedas de Cordu ba en los Castra extremefios" activos durante la guerra de Sertorio, nos reafirma en nuestra idea" de cara a
que estas piezas se acuiiaron con una Iuncion muy concreta de
los gastos de la guerra y por impulso de las autoridades rornanas aunque se
eligiese el lugar concreto de Corduba como ciudad importante de la Betica a la que con frecuencia bajaban a invernar las tropas de turno.
PERioDO Ill, 49-CAMBIO DE ERA En Italia s610 recoge Crawford dos tesoros de muy divers a composici6n aun
que con un numero en
parecido de piezas y en ambos cas os perifericos. Aunque no se
el cuadro, queremos recordar los RRCH 515, 516, 517 y 518, exteriores
recogen a la Penfnsula Italiana y ubicados Galia
...
provinciales y alejadas (Germani a, ) A veces, entre sus materiales se encuentran tambien denarios tesauriza en
zonas
dos (RRCH). Las tesaurizaciones publicadas hasta
hoy procedentes de la Citerior no son
tampoco abundantes en este periodo y resalta la carencia de moneda oficial roma
composici6n. Una vez mas y tal como insisteremos al hablar de la Ulte rior, se comprueba el papel basico que representaban estos bronces locales para la na en su
fluidez de la circulaci6n monetaria del momento. Cuando se desmonetizan la crisis es
evidente viendose abocados en ciertos casos a realizar imitaciones locales de la
moneda oficial, caso concreto de las imitaciones de Claudio y, justa de estas mone das se compone basicamente el tesoro de la Pobla de Mafumet ya
no incluimos
23.
aqui
M. BELTRAN
por ser
(Tarragona)" que
posterior ala techa que nos hemos fijado como Ifmite.
LLORIS, «Problemas de la arqueologfa cacereria: cl camparnento
romano
de
Caceres el Viejo Caceres). Estudio numismatico», A eras ICNN, Zaragoza, 1972, Numisma, 120-131, p. 255-310. Tam bien se constatan piezas cordobesas en J.L. Sanchez Abal, J Esteban Ortega, «Monedas
procedentes de Tanusia», Acras del Congo 1n.1. E/ Estrecho de Gibraltar, Ceuta, 1981, I, Madrid, 1988, p. :I017-103\. La cronologia alta que M. Beltran atribuya al abandono de estes camparncntos -90 a.e.- rechazando la epoca sertoriana propuesta por Schulten, es de nuevo rebajada a Ia decada de los 70 pOl' J. Esteban, J.L. Sanchez Abal, «Sertorio y Metello en Lusitania: nuevos plante amientos», Aetas I Congr. Ceiua, I (Ceuta, 1987), Madrid, 1988, p. 749-755, y tambien pOI' H.I. HILDE BRANDT, «Die Munzen aus Caceres el Viejo», Madrider Beitrage, 11, p. 257-297. 24. F. CHAVES TRfSTAN, La Cordoba Hispano-romana y sus monee/as, Sevilla, 1977, p. 87. 25. M. CAMPO; I.e. RICHARD; H.M. VON KAENEL, EI iesoro de La Pobla de Majumet (Tarragona}, de cecas andaluzas
Barcelona, 1981.
F. CHAVES TRISTAN
274
Estos lotes de monedas aunque pocos en nurnero, merecen por si mismos un breve comentario. EI de Ablita, conocido de mas antiguo, es el unico con una pro
bable cronologfa de ocultamiento en el final del S.I. a.c. Su cornposicion deja sen tir la pervivencia de
unas
pocas piezas aun de leyenda iberica aunque la mayorfa
de los ejemplares se repartan entre seis talleres, especialmente los que por enton ces
evidenciaban una fuerte produccion, Celsa y Caesaraugusta, seguidos de Bilbi
lis y Calagurris. Por su nurnero, que rebasa el centenar, estarfa mas proximo que los otros tres al volumen de las tesaurizaciones del perfodo anterior, pero aunque se
ha sugerido como causa de su no recuperacion las guerras cantabras" nos pare
ce
que el ocultamiento debio de ser posterior al final de las mismas. Los otros tres lotes tienen como denominador com un, a diferencia de 10 que
veremos ocurre
en
la
Ulterior, haber sido ocultados ya en epoca de Tiberio. Se
caracterizan tambien por la escasez del numero de ejemplares, por la carencia de divisores
en su
composicion y por haber sido todos hallados en el curso de una
excavacion arqueologica. Mientras el de Alconcher parece ser una pequefia bolsa -n1UY pobre- disimulada entre las piedras de una casa," el de Castromao no ofrece
seguridad a sus exhumadores de ser un «tesorillo» y, releyendo su primera publi cacion," a nosotros nos parece que pudo ser una ofrend a no muy generosa por cierto. De las condiciones y circunstancias arqueologicas de la exhumacion del hallazgo de Segobriga no conocemos nada pero destaca por ser casi monografico de esta ceca ubicada sin dud a alli.
hallazgos las cecas que aparecen en tres ocasiones -Castromao, Alconcher y Ablitas- son Celsa con -35 ejemplares- Calagurris -20- seguidas muy de lejos de Turiaso que se da en Ablitas, Castromao y Segobriga pero con la pre En estos
sencia de solo 5 monedas. Un punto interesante es la ausencia total de amonedaciones procedentes de la Betica, al igual que ocurre a la inversa como verernos enseguida. Esto confirma los primeros avances sobre circulacion moneta ria en la Peninsula que, basados en
hallazgos esporadicos, se aventuraron en el estudio rnonografico sobre Belo." Se vislumbraba ya que esas cecas, potenciadas por el propio gobierno imperial, con una propaganda de la dinastia en el poder en gran parte de los casos, tenfan por mision el abastecimiento de unas areas amplias pero concretas y, asi, los lirnites provinciales eran efectivos en este caso. La presencia de monedas de un area encontradas
en
otra
Belo y referidos
a
que se observa en los cuadros elaborados en el estudio de
hallazgos esporadicos, es una presencia escasa y puede en
.I.M. VIDAL, op. cit. bibliografia cuadro 11, p. 76. 27. J. MILLAN. op. cit. en bibliogalfa cuadro II, p. 330.
26
28
.
.
.I. FERRO CaNSELa; J.L. LORENZO, «La tessera hospitalis del Castrornao», Bol Auriensc T, 1971,
p. 11.
29 46.
.
.I.P. BaST; F. CHAVES, «Le haut Empire», Belo IV Les Monnaies, Madrid, 1987, cuadro 12, p,
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
buena parte responder a trasiego de una en uso de
275
�poca posterior debido a la permanencia
piezas viejas.
Acerca de las ocultaciones en monedas de bronce de la Betica durante este
periodo no se sabia absolutamente nada hasta que en 1989 publicabarnos el hallaz go de Riotinto. Race poco se han podido estudiar directamente dos mas y de otros cuatro tenemos noticias mas 0 menos
fragment arias y exactas pero 10 suficiente
fidedignas como para incluirias en la lista de ballazgos y aprovechar algu nos datos muy Miles (Cuadro III). mente
Como era de esperar a causa de la casi nula producci6n de bronce durante el S. I a.C. enla ceca de Roma, la composici6n de estos tesorillos es exclusivamente de cecas locales. Es cierto que ases del S. II a.e. podian circular y de hecho debian hacerlo" pero
parece que,
no
con
se
consideran interesantes para tesaurizar. De todas formas
la relativa
excepci6n del de Montemolin, se prefieren piezas
recientes, al menos que no remonten al siglo anterior. En otro lugar" hemos razo nado la aparente distancia cronol6gica y beterogeneidad del hallazgo de Monte molin que no nos resulta tan anornala. Una simple ojeada sobre el material de estos tesoros indica la mayor acepta ci6n
integraci6n del sistema econ6mico basado en buena parte en el funciona miento de la moneda. Las especias tesaurizadas mezclan ahora valores diferentes e
desde sestercios a cuadrantes e incluso estas denominaciones ya puramente fiduciarias vienen a mezclarse en algun caso con plata, como hemos visto supra que ocurre en otroslugares del Imperio, Esa plena conciencia de la moneda de bronce como objetoutil y necesario aunque con un valor intnnseco muy diferente
aquel con que circula, se expresarnuy bien en el tesoro de Riotinto. Es cierto que en ese caso se cuenta con una masa principal de puras imitaciones -de algun denario romano y de piezas castulonenses-" pero en realidad esto no invalida 10 a
dicho porque el fen6meno de «improvisar» moneda al haber autentica necesidad de ella, se inserta en el mismo ambiente que da lugar a las monedas partidas, con
tramarcadas, etc. Se observa un desplazamiento hacia el sur oeste de los lugares donde se efec tuan las ocultaciones, a menudo en puntos que son nudo de comunicaciones como
Antequera" 0 lugares claves de Montemolin a Ecija. Tambien hay una tendencia Carteia, Malaca, Sexi-, 0 pr6ximas a vias
al predominio de cecas costeras =Gades,
30. La pervivencia de moneda «vieja» en uso durante la edad antigua es un fen6meno clara men te
constatado por diversos caminos como las mismas excavaciones arqueol6gicas donde piezas «desrno
netizadas» aparecen en niveles muy posteriores. Sin embargo, es muy interesante con respecto concre tamente a los ases republicanos, su presencia -aunque escasa» en un hallazgo pompeyano que en este momenta tenemos en estudio, circulando libremente junto a las recientes series flavias,
31. F. CHAVES, op, cit. n.l ; ibid. "La ceca de Uros
32. F CHAVES, «Hallazgo
...
Riotinto
...
», op.
...
», p.
123.
cit. bibliografia cuadro II, 868 5S.
33. vide E. SERRANO R. ATENCIA, Jabega 31, 1980, 15 ss.; R ATENCIA, «EI poblamiento antiguo en la Depresi6n de Antequera», Acta 11 Cong. Andaluz de Est. Clasicos II, Malaga, 1987, 207 S5.
F. CJ-lA V ES TRISTAN
276
fluviales 0 zonas de esteros -Colonia Patricia, ltalica, Osset, Irippo? Si
a
ella se
afiade el numero y valor mayor de las piezas tesaurizadas, puede pensarse en una
ruptura con el tipo de ahorro del periodo anterior y quiza tambien con el proceso de este ahorro e incluso con las causas de su no recuperaci6n. En efecto, la cronologfa con la que se cierran todos estos tesoros -con las con sideraciones que hemos hecho lfneas arriba sobre el de Sierra de Gibalbfn II- es en
torno al cambio de
momentos no es tan causa
Era, es decir, durante el gobierno de Augusto. En esos
facil recurrir a explicar la no recuperaci6n de las monedas a
de muerte producida por revueltas 0 enfrentamientos belicos. Sin embargo,
el numero de tesoros
hoy hallados es relativamente notable, tarnbien en 10 que
respecta a la plata." Para los tesoros de denarios del cambio del S. II al I a.c. ya
explicaci6n en otro lugar" que respondla a la justificaci6n tradicional
dimos
una
ace rca
de la perdida de tesorillos, y lfneas arriba apuntabarnos la posibilidad de
que estos bronces no recuperados entre 150-92 a.c. fueran la bolsa mornentanea y por tanto breve, de alguien que la esconde al alistarse en el ejercito y no regresa. Para este otro grupo de ocultamientos, ya de inicios del Imperio, hemos suge rido en el caso de la plata" un ahorro mas continuado, es decir, una «capitaliza ci6n» que no se utiliza ni recupera por muerte debida a causas naturales, «capitali zaci6n» potenciada por la intensiva colonizaci6n, auge del comercio, etc, que tiene
lugar durante el gobierno de Augusto, tras estabilizarse la sociedad al finalizar el largo periodo de guerras civiles. El mismo razonamiento nos parece coherente para los tesoros de bronce aunque en menor escala, utilizados por clases sociales cuya economia hace uso cotidianamente del bronce y de manera excepcional de la
plata. Pero hay que considerar que si las piezas del hallazgo del «Cortijo de Juan G6mez» llegan a alcanzar tan solo el valor equivalente a un os dos denarios y medio, el tesorillo de Antequera no baja de un equivalente a 62 denarios en piezas de bronce, siempre que se ajusten a la realidad las noticias recibidas. En 10 que respecta a las cecas tesaurizadas es interesante que encontremos ya las acufiaciones s610 con leyendas latinas en cecas donde antes las tuvieron con letreros indfgenas -Obulco, Castulo- y, en el caso de Cades, de la unica serie en alfabeto punico que C. Alfaro fecha en el S. 1. a.c. Con relaci6n a este ultimo taller hay que insistir en el valor de las grandes piezas
gaditanas con Augusto,
34. J.L. ESCACENA. «Aproximaci6n a la arqueologfa del Bajo Guadalquivir: el antiguo estuario», El Rio. EI Baja Guadalquivir, 1985, Madrid, p. 78-80; en el mismo vol. A. Caro, «Aproximaci6n a la
arqueologfa del Bajo Guadalquivir: la marisma», p. 74-77. 35. C. BLAZQUEZ, «Tesorillos de moneda republicana en la Penfnsula Iberica. Addenda a Roman Republican Coins Hoards», ACla Num. 17-18,1987-88,130 5S. F. CHAVES; E. GARciA, op. cu. n. 20. 36. Ibid. 37. F. CHAVES, «Tesoros de rnonedas ineditos ocultados en la Betica durante la Republica rorna na
1I: Linares y Cortijo de Cosrnes», Homena]e (II Prof D. Antonio Blanco,
Madrid, 1989, p. 229-230.
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
277
Balbo, Agripa, etc., que fueron consideradas como medallones conrnernorativos"
aqui se comprueba su circulacion como monedas con valores de sestercios y dupondios, y con un aprecio notable. Hubieramos esperado una presencia mas numerosa de las cecas con ernisiones «nuevas» dedicadas a Augusto y, con toda probabilidad, potenciadas por el gobierno central como «valvula de escape» a su propio suministro." Esto parece mas claro en la Citerior donde las cecas locales ya
y
no amonedan
si no es conmemorando a la casa imperial.
Sin embargo, en la Betica hay aun talleres que parecen llevar algunas emisio nes de su
produccion hasta epoca augustea, 0 al menos octaviana, aunque no hagan
constar el nombre imperial, como con Osset, Irippo y buena parte de Carteia.
El tema
es
muy interesante y, aunque rebasa los hmites propuestos
en
este
trabajo, nos parece oportuno plantear los dos puntos problernaticos que presentan interrogantes a estudiar. Por una parte habrfa que desmenuzar los talleres de Osset e Irippo que tienen unas emisiones supuestamente inspirada en un posible «retrato»
de Octavio pero sin que en ningun momento se sefiale ni su nombre ni
tam poco el estatuto de
la ciudad, rasgo caracteristico de las cecas «oficialistas».
Una serie de datos acerca de la dispersion de estas cecas que expondremos en otro
lugar,
muestran como
estos
talleres abastecen
ampliamente y con
emisiones
numerosas, buena parte de la Ulterior, en especial naturalmente, la Betica.
Otro punto susceptible de analisis es la carencia tanto de la constatacion del
permiso imperial, caracterfstica clave de las cecas beticas del momenta con nom bres y retratos imperiales de tipo puramente «oficialista», El permiso no aparece en lrippo ni Osset, pero tampoco 10 lleva Cades que sf alude a nombres y lleva en ocasiones retratos de personajes relacionados con casa gobernante, ni Carteia que solo en una emision tardia de la ceca recuerda a Germanico y Druso. En principio podemos suponer que tanto Irippo como Osset pusieron en cir culacion unas ernisiones que cubrieron un periodo «vacio» de numerario anterior ala organizacion y control mas efectivo de Octavio, es decir, al 27 0 23 a.c., por tanto
anterior tambien al momenta en que se hacen constar los permisos en las
cecas
de la Ulterior. Las series de Cades y Carteia del ultimo cuarto del siglo e ini
cios de la Era son perduraciones de talleres en pleno funcionamiento que no nece
permisos especiales, mientras que ltalica, Iulia Traducta y Colonia Romula son cecas creadas ex novo y acompariados de su permiso imperial
sitan hacer constar
38. A.M. de Guadan, Las monedas de Cades, Madrid, 1963, p. 50; ibid. «Gades como heredera de Tartessos en sus amonedaciones conmemorativas del praefectus classis», A. Esp.A.
XXXIV, 1961, p.
53-89. 39. Sabre la posibilidad de la intervenci6n estatal en un programa coherente de establecimiento de talleres, vide J.P. BOST; F. CHAVES, op. cit. n. 29, 46 ss. Contra, P.P. RIPOLLES, «Circulaci6n moneta ria
en
Hispania durante el perfodo republicano y el inicio de la dinastfa Julio-Claudia», VIII CNN,
Aviles, 1990 (en prensa).
F CHAVES TRISTAN
278
y, casi 10 mismo Colonia Patricia que hacia mucho tiempo habra cesado sus amo nedaciones con leyenda CORDYBA las cuales, a nuestro parecer, 10 unico que
tenfan de «ciudadanas» era el toponimo."
presentado algunos datos nnevos y hernos tratado de dar algunas posibles interpretaciones. Somos conscientes, como desde el inicio de este Hasta aquf hernos
articulo venimos
diciendo, de que s610 contamos con materiales dispersos y pOl'
ello, 10 expuesto hasta aquf mas que conclusiones son meras sugerencias suscepti bles de carnbios al engrosarse el cuerpo de los datos. S610 una labor paciente e incansable, arropada por una verdadera «persecuci6n» de las maximas inforrna ciones tal como ha venido haciendo y en ella continua con eficacia y desvelo el Dr. L. Yillaronga, podra arrojar luces mas nftidas en este campo tan difuso.
CUADRO I: TESOROS HALLADOS EN ITALIA COMPUESTOS POR BRONCES
PERIODO 208-150 a. C. TESORO
RRCH
OF. ROM
I 119
5
Avo/a
122
2
Ansedonia
123
I ltalia
I Biancavilla I
I
TOTAL
REGION
ROM ltalia
I
NO OF.
5 33
sulu;
8
8
Cosa
125
86
86
127
60
Avola
]28
Giuliano va Roch.eta a
31
49
111
Sicilia (Adranum)
185
185
Sicilia
130
612
612
Piceno
J33
143
Sulmona
134
440
Bisacquino
137
38
Can/one tre Miglia
138
5
I
I
1
144
Mus. Nar.
440
Lacio-Campagnia
65
Sicilia
Napoli
Volturno
I
40. F. CHAVES, op. cit. n. 24, p. 87.
27
5
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
TESORO
RRCH
OF. ROM
NO OF.
279
TOTAL
REGION
112
Cosa
ROM
Feniglia
112
112
Fontanarosa
141
339
3
342
Aeclanum Mus. Naz; Napoli
Montoro lnferiore
143
337
337
S. Giorgio
144
206
206
Veneto
559
117
117
Arpino
TOTAL
REGION
1
119
Lacio-Campania
.?
.? /.,.
Cerdeha
99
Roma
TOTAL
REGION
ot Nogiario
Arpino
1
PERIODO I: 150-92 a.e. TESORO
RRCH
OF. ROM
NO OF.
ROM Lacco Ameno
148
118
Sulcis
187
/.,.
Tordiquinto
214
99
.?
/.,.
PERIODO n 9J-50 a.C TESORO
RRCH
OF. ROM
NO OF. ROM
ltalia
244
/.,.
.')
/.,.
.')
.') /.,.
Pompeya
245
25
67
92
Campania
PERfODO III: J-lASTA CAMBIO DE ERA TESORO
RRCH
OF. ROM
NO OF.
TOTAL
REGION
37
Siracusa
44
Ravenna
ROM
Campobello
494
7
514
42
30
eli Licata
Ravenna
Este Cuadro I est a elaborado a partir de los datos recogidos por M. Crawford en
Roman Republican Coins Hoards, London 1969. No se han tenido en cuenta
los
hallazgos que ademas de bronces tienen un numero muy alto de denarios
I
F. CHAVES TRISTAN
280
-RRCH n" 129: Citta S. Angelo- aquellos encontrados fuera de Italia -RRCH n"
142, Mazin en Yugoslavia, 0 RRCH n° 515 a 518- y el RRCH n° 230 que no se trata de un tesorillo. En efecto, consultada su primera publicaci6n co
(Giornale Stori
della Lunigliana, 1961,59 ss.) se comprueba que son monedas varias pertene
particular, la Fabbricotti, compuesta por plata y bronce pero no procedentes de un s610 hallazgo. cientes
a
una
colecci6n
CUADRO II: TESOROS HALLADOS EN J-1ISPANIA CITERIOR COMPUESTOS POR BRONCES
PERIODO 1.150-92 a.e. TESORO
N°
OF
INDIG.
TOTAL
ROM
FECHA
CON
APROX.
DIVISORES
Balsereny
1
420
420
104 a.C
Canoves
2
36
41
104 a.c.
REGION
Balsereny ( Barcelona) 2 sernises
Canoves
( Barcelona) La Coronela
3
27
27
27 sernises
Elche
(Alicante) Corrumpt
4
+
de
J .000
Corrumpt
1.000 Cova de les
5
7
(Tarragona) 7
Encantades
Emporion A
6
3
4
7
(II)
2a mitad
3 sernises
Martis
s.II a.c.
(Geron a)
Mitad
Escombrera
s.Il a.c.
Marti
Empuries
(Gerona) Emporion B
6
7
6
I
Emporion C
8
2
40
42
(IV)
I
Alto
2" mitaci
Empuries (Gerona)
s.II a.c.
(! II)
9
3
14
17
Mitaci
2 sernises
Empiiries
2" mitad
Emporda (Gerona)
s.II a.c.
Emporda
Puerto de
s.Il a.c.
(/987) Iniesta
10
5
5
2" mil ad
2 cuadrantes
lniesta
s.Il a.c.
I sextante
(Cuenca)
.,
TESORILLOS DE MONEDAS DE BRONCE
TESORO
N°
OF.
INDIG.
TOTAL
ROM Zuera a
11
91
91
PECHA
CON
APROX.
DIV/SORES
Mitad
281
REGION
Zaragoza?
s.1I a.c.?
Azuera Solsona
22
]2
22
id. ?
Solsona
PERIODO u. 9]-50 «c. N°
TESORO
OF.
INDIG.
TOTAL
ROM
Azaila I
13
5
91
109
PECHA
CON
APR Ox.
DIVISORES
REGION
Guerras
1 cuadrante
Teruel
2 sernises
Teruel
sertorianas 75-76 a.C.
Araila II
14
8
610
620
iel.
1 cuadrante Borriol
15
1
60
62
1 cuadrante
id.
Borriol
(Castellon)
PERIODO III: 49 a.C AL CAMBIO DE ERA
TESORO
N°
OF.
INDIG.
TOTAL
ROM Ablitas
Alconchel
]6
17
104
12
104
12
(HASTA TIBERIO)
PECHA
CON
APROX.
DrVISORES
REGION
Anter.
Tudela
14 a.C
(Navarra)
Augusto
Cuenca
Inicio s.I d.C.
Segobriga
18
21
21
Tiberio
Cuenca
78 d.C Castro mao
19
6
6
Tiberio
Galicia
CLA VE TESOROS CITERIOR: BIBLIOGRAPiA 1. L. VTLLARONGA, «El hallazgo de Balsereny», Num.
Hisp X, 19-20, 1961, p.
9-102.
VJLLARONGA, «La Lauro monetal y el hallazgo de Canoves (Barcelona)», Ampurias XXIX, 1967, 136 ss.; J. ROMAGOSA, «Monedas ibericas del hallazgo de Canovas (Barcelona)», Acta Num. 1,1971, p. 79-80. 2. J. ESTRADA, L.
F. CHAVES TRISTAN
282
3. A. RAMOS FOLGUES, «Mapa arqueol6gico del termino municipal de Elche,
(Alicante)», A.Esp.A. XXVI, 1953, p. 347. 4. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, Estudio hist6rico de la moneda antigua espanola
desde su origen hasta el Imperio Romano, vol. 1, Madrid, 1878, p. 278; L. VILLA RONGA, «Las acufiaciones monetarias arcaicas de Cese y sus problemas metro16gi cos», Acta Nurn.
5. E.
1,1971, p. 57.
RIPOLL; 1.M. Nuix; L. VILLARONGA, «Petit tresor de bronzes iberics
d'Untikesken, a Empuries», II SNB, Barcelona, 1980 p. 181. 6. M. ALMAGRO BASCH,
«Hallazgos numismaticos ampuritanos», Ampurias
IX-X, 1947-48, p. 320-322. 7. Ibid. p. 320-322.
8. E. RIPOLL; J.M. NUIX; L. VILLARONGA, citados en n. 5, p.175-181. 9. P. LOPEZ SANCHEZ, «Tesorillo de monedas de bronce Alt Ernporda II, 1987», Gaceta Num. 97-98,1990, p. 87-94. 10. P.P. RIPOLLES, «EI tesoro de Iniesta (Cuenca)», Saguntum 15, 1980, p. 119-126. 11. A.M. DE GUADAN, Numismatica iberica e ibero-romano, Madrid, 1969, p. 101-102, n. 77, cit a a su vez a Z6bel (p. 198). Sobre este problematico hallazgo vide
tambien las dudas de A. Dominguez Arranz, MedaLLas de la Antigicedad. Las acu laciones ibericas y romanas de Osca, Huesca, 1991, p. 183. 12. L. VILLARONGA, op. cit. en el n° 1, p. 63. 13 Y 14. J.
CABRE, «Dos tesoros de monedas de bronce aut6nomos de la
Acr6polis iberica de Azaila
(Teruel)>>, MNE n, 2, 1921, p. 25-33. J. ROMAGOSA,
«Azaila, dos tesoros, dos mensajes», Acta Num.
I, 1971, p. 79-81; L. VILLARONGA,
Los tesoros de Azuila, Barcelona, 1977. 15. L.
VILLARONGA; M. GARcIA GARRIDO, «Hallazgo de bronces ibericos en
Borriol (Castell6n), Gaz. Num. 74-75, III-IV, 1984, p. 41-51. 16. F. MATEU
LLOPIS, «Hallazgo monetario iberico-rornano (Tudela, Navarra), Principe de Viana XXI, 1945, p. 694. I
17. J.M. MILLAN
en
Ablitas
MARTINEZ, «Un tesorillo de bronces hispano-latinos
en
Alconchel de la Estrella (Cuenca)», Mem. VII CNN, Madrid (1989) 1991, p. 329338. 18. J.M. VIDAL BARDAN, «Tesorillo de bronces
hispano-latinos hallado en
Seg6briga (Cuenca)», Acta Num. 16,1986, p. 73-77. 19. J. FERRO
COSTELO; M. CAVADA NIETO,
«Las monedas de
Castromao»,
Boletin Auriense, VI, 1976, p. 149-168. En este cuadro II
no se
han incluido hallazgos con moneda s610 punica -La
Escuera- extrapeninsulares -IlIa Pedrosa- los que
composici6n como
es brance
-Longares-
0
no
tenemos
seguridad si su
aquellos hallazgos que aun recogidos a veces
tesorillos nos parecen mas bien reuni6n de monedas halladas esporadica
mente en
un
yacimiento.
Asi
Solsona, Botorita, Clunia, Inestrillas, Muela de
283
TESORfLLOS DE MONEDAS DE BRONCE
Garrag, Numancia 0 Uxama. Por otra parte hemos vis to mencionado en J. Millan -citado supra- el de Villar del Humo, cuya publicacion serfa muy interesante, Tarnbien cita el autor el de pero no sabemos siquiera si es de bronces 0 denarios. Tiermes (Soria) pero nuestra unica referencia es de A. Dominguez Arrana- op. cit. para el n° 11 del cuadra II- que en
su
p. 188 recoge uno de Tiermes del que
solo tiene noticia oral y se conserva en el Museu numantino de Soria. Sin embargo adernas de componerse de monedas de plata da una composicion anormal, desde denarios de Bolskan a un triente de Teodora.
CUADRO Ill: TESORILLOS f-1ALLADOS EN HISPANIA ULTERIOR COMPUESTOS POR BRONCES
PERJODO 1: 150-92 a.e. TESORO
N°
OF.
INDIG.
TOTAL
ROM
Ecija
1
12
6
78
PECHA
CON
APROX.
DIV/SORES
ult. tercio S.
El Saucejo
2
4
5
9
REGION
I I a. e.
Ecija (Sevilla)
id.
El Saucejo
(Sevilla) Posadas
3
9
9
2" mitad
Posadas
II a.c.
(Cordoba)
S.
Baena
7
4
7
id.
Baena
(Cordoba) 10
Torre del
10
id.
Utrera
(Sevilla)
Bolla Provo de
:::
7
Jaen
7
(Sevilla)
Jaen Pinos Puente
:::
25
Granada
25
PERIODO If: 91-50 a.e. TESORO
N°
OF
INDIG.
TOTAL
ROM Puebla de los Infantes
5
26
26
PECHA
CON
APR Ox.
DIVISORES
Guerras
26 cuadrante
REGION
Puebla de
sertorianas
los Infantes
76-76 a.c.
(Cordoba)
I
F. CHAVES TRISTAN
284
PERIODO Ill: 49 a.e. AL CAMBIO DE ERA TESORO
N°
OF.
INDIG.
TOTAL
ROM Montemolin
Riotinto
6
7
18
2 den.
18
89
87
PECHA
CON
APROX.
DIV/SORES
REGION
Fin s.
Marchena
I a.c.
(Sevilla)
id.
sernises
Huelva
cuadrant?
Cortijo
22
8
22
id.
1 semis
Juan Gomez
Utrera
(Sevilla)
Antequera
;i;
1000
1000
id.
?
Malaga
Ecija
*
45
45
id.
?
Sevilla
Sierra
*
70
70
id.
Gibalbin I Sierra
con
Gibalbin II
den
+
de
+
60
de
id.
80
sernises
Jerez
cuadrant.
(Cadiz)
semises
.Jerez
(Cadiz)
CLAVE TESOROS ULTERIOR: BIBLJOCRAFJA 1. F. CHAVES TRISTAN; M.P. GAHclA Y BELUDO, «Tesorillo de bronces del s. II
a.c. hallado en el terrnino de Ecija», II SNB, Barcelona, 1980, p. 171-174. 2.
L. VTLLARONGA, «Tesorillo de bronces de El Saucejo (Sevilla)», Quad. Tic
IX, Lugano, 1980, p. 175-179. 3. J. PELLICER I BRu, «Hallazgo de ases de Carbula», Gac. Num. 74-75, III-IV,
1984, p. 59-62. 4. F. CHAVES TRISTAN, «Tesaurizaciones de monedas de bronce en la Peninsu la Iberica. La
Republica y el inicio del Imperio: Nuevos datos 1», Homen.aje al Prof F. Presedo, Sevilla, 1992 (en prensa). 5. L. VILLARONGA, «Anal isis estadfstico de una muestra de monedas. Aplica
cion a las monedas de Corduba», Quad. Tic. X, Lugano, 1981, p. 273-283. 6. F. CHAVES TRISTAN, «La
ceca
de Urso: Nuevos
testimonios»,
Estudios
sobre Urso, Sevilla, 1990, p. 123 Y 128; ibid. iden a n" 4. 7. F. CHAVES TRISTAN, «Hallazgo de monedas en Riotinto (Huelva)», Home
naje al Pof A. Beltran, Zaragoza, 1986, p. 863-872. 8. F. CHAVES TRISTAN, idem al n° 4.
':'
Vide texto.
The Milan coinage of Honorius JOHN KENT
Even if the vaunted links with the families of Trajan and Hadrian existed lar
gely in the imagination of court flattery, the House of Theodosius certainly stem med from Spain, and there great numbers of its coins are found. It seems appro priate to offer a Theodosian paper to the scholar who has done so much to preserve and expound the numismatic heritage of his country, and advance the understanding of it both nationally and internationally. For the first three years of their joint reign, Valentinian I and Valens main REI PVBLlCAE, in all the mints tained a single solidus type, RESTITVTOR striking gold throughout their empire. The reform of the gold coinage, part of a wide-ranging series of administrative changes carried out between 366 and 368, restored purity of metal, and virtually restricted issues of gold and silver to the imperial residences for the time being. Another outcome was that, as far as the precious metals were concerned, the former typological unity of the empire disap -
I
peared; policies of East and West for the next hundred years in this respect com pletely and definitively parted company. There were already three Augusti when the reforms took effect, but the design (or the western solidi had presumably been determined before the elevation of Gratian (24 August 367) and was not correc-
1. J.P.c. KENT, «Gold coinage in the later Roman Empire», Essays in Roman coinage presented to
Harold Mauingly, ed, R.A.G. & c.RY. SUTHERLAND, Oxford 1956, pp. 190-204; C. MORRISSON et al.,
Purification et alterations de Rome a Byzunce, L'or monnaye 1, Cahiers Ernest-Babelon 1, Paris 1985, pp.85-111.
286
1. KENT
ted. It presented the image of two enthroned emperors crowned by Victory, and a
corresponding legend, VTCTOR-IA A VGG. With minor modifications this type and legend were retained immobilised by western rulers until the downfall of Eugenius (6 September 394), though there were seldom fewer than three, and sometimes as many as four reigning emperors. In the East, the principal solidus types of Valens, GLORIA ROMANORVM, Roma and Constantinopolis enthroned, and VICTORIA AVGVSTORVM, Vic tory seated on cuirass and pointing to vota, were replaced on the accession of The odosius I (19 January 379) by CONCORDIA A VGGG, Constantinopolis enthro ned, holding spear and globe. This type, too, underwent successive modifications, but contrary to western practice, this legend was constantly updated at Constanti nople (though not consistently at Thessalonica) to match the changing numbers of emperors. The last emission, following the death of Valentinian II (15 May 392), was
inscribed CONCORDI-A A VGG i.e. Theodosius I and Arcadius.' It was per
haps the usurpation of Eugenius (22 August 392) that led to a radical change of the
inappropriate «Concordia» type before the end of the year at Theodo sius's principal mint, though not at Thessalonica.' The new design (pI. I. 1), semi now
nal to western solidus typology for generation, was as follows: VICTOR-IA A VGG, sometimes with terminal officina number. Emperor in
military dress standing to right, holding standard and Victory on globe; with his left foot he tramples a kneeling, bound and bearded captive. Whereas Theodosius's
principal gold mint had hitherto undoubtedly been
situated at Constantinople, the mint of the new coinage was denoted by the letters
SM, and the problem of its identification has not finally been resolved; however, after initial strong influence from the style and typology of Thessalonica, the bulk of the coinage after the accession of Honorius (22 January 393) was entirely Cons
tantinopolitan in style, wherever the mint may have been physically sited. In accordance with eastern comitatensian practice, the legend was altered to read A VGGG after the new emperor was proclaimed. The revised legend passed through two phases, distinguished by the division of VICTORIA, viz. R-I and I-A, and the corresponding effigies of Honorius show an increase in size from small to medium to normal as the issue progressed (pI. I. 2, 3, 4). ...
2.
RIC. IX p. 231 note 71(b); A.R. BELLINGER et ai., «Late Roman gold and silver coins at Dum
barton Oaks: Diocletian to Eugcnius», DOP.
18, p. 231 no. 276; Sotheby, 9-10 April 1992, lot 269. See I.P.C. KENT, «Constantinopolitan "Concordia" solidi of Theodosius I: a reappraisal», NC forthcoming. 3. J.P.c. KENT, «The coinage of Arcadius (395-408)>>, NC 1991, pp.35-57.
MILAN COrNAGE OF HONORlUS
287
394-395 It was the practice of emperors to introduce their characteristic types at newly
acquired mints. Theodosius had struck CONCORDI-A A VGGG solidi at Milan and Aquileia between 388 and 391, and Eugenius in turn re-introduced the wes tern VICTOR-IA A VGG, Two enthroned emperors, at Milan
after his occupa
tion of Italy in 393. The introduction of Theodosius's VICTORI-A A VGGG at
Milan, where he resided after the overthrow of Eugenius, was therefore in line
practice, and it is worthy of note that a few of the earliest reverse (though not obverse) dies appear to be by a hand close to that which engraved the contemporary S M solidi. These early dies retain, for example, the X on the stan dard, which had begun to be replaced by \/ on the reverses of characteristic wes tern style struck even before Theodosius's death, and even in a very few cases the kneeling rather than the later seated captive. The earliest Milan solidi of the Theo dosian type name all three emperors, and grade the size of their busts in order of Honorius are dielinked, and we may probably age and seniority; Theodosius and conclude that the latter's medium-sized effigy matches the one then in use on the S
with usual
M coinage. The mint-mark MD /
COMOB, is a simple adaptation of the eastern SM /
COMOB, and is a form unknown to earlier western issues. The close initial rela
tionship between S M and M D is emphasised by the pairing, already noted by Pearce,' of a Milan style obverse of Theodosius with a purely «Constantinopoli tan» S M reverse(pl. I. 5). A range of gold denominations, not all of which may yet be known to us, was struck at Milan in the four months between the fall of Eugenius (6 September 394) and the death of Theodosius (17 January 395).
9.- SOLIDUS PIECE RESTLTVTOR REI-PVBLICAE. Emperor, nimbate, in military dress stan
ding facing, raising a kneeling, turreted figure (Res Publica) holding cornuco piae, and with the left hand holding a standard with Chi-Rho on the banner. Theodosius I only (pl. 1. 6). This is
a
purely western type, so far as we know, previously used for Valens
and others at Trier and Aquileia.' Corresponding eastern multiples of both earlier and later date showed the emperor standing facing in a chariot.
4. RIC. IX p. 157. 5. Trier: RIC. IX p. 23. no. 48(a)
Aquileia: RIC. IX p. 98 nos. 28(a), (b).
-
surely earlier in date than Pearce suggests; p. 24 nos. 48(b), (c);
1. KENT
288
SOLIDI VICTORI-A A VGGG. Emperor in military dress standing to right, holding a
Victory on globe; with his left foot he tramples a (almost always) seated, bound and bearded captive.
standard and
Theodosius I, Arcadius and Honorius (pi. 1. 7, 8, 9).
SEMlSSES Coins of Arcadius and Honorius with their respective vota X-XV and V-X are
probably to be dated after the death of Theodosius, in spite of the small bust
of Honorius; they will be discussed below.
TREMISSES VICTORIA-A VGVSTORVM. Victory advancing to right, holding wreath in
right hand and cross on globe on the left hand. Theodosius I, Arcadius and Honorius (pi. T. 10, 11, 12). This is an eastern Victory type, with the goddess proceeding to right rather than to
left, and holding cross on globe in place of a palm-branch. It retained,
however, the western gold mint-mark MD/COM. This type was replaced in the east, shortly before the death of Theodosius, by a variant on which the head of
Victory was turned to the left (pi. 1. 13). This new design was to remain essentially unchanged far into the sixth century, but had presumably not yet been introduced at the time of Eugenius's fall. Pearce believed that half-siliquae were struck at Milan in this period, but it will be argued below that no silver was coined there between the downfall of Eugenius and the death of Theodosius.
395-402 Honorius's court can be shown to have been in almost unbroken residence at Milan between the death of his father and the early part of 402, and no doubt the
greater part -though, as we shall see, certainly not a11- of the post-Theodosian coi nage of its mint was struck during these years. Alaric invaded Italy on 18 Novem ber 401, and for thirteen months the western civil administration effectively disap
pears from view. The third, fourth and fifth consulships of Honorius fall within these years, and the first two were
certainly celebrated in Milan. A consular solidus showing the imperial bust facing to the left, wearing consular robes and carrying mappa and eagle-tipped sceptre was struck at least on each of the two earlier occasions.
MILAN COINAGE OF HONORlUS
289
The third consulship, of 396, was held in conjunction with the fourth of Area-
dius; it retains a comparatively small bust for Honorius (pt. 1. 14). VOTA
PV-BLICA. Two emperors,
-
nimbate, enthroned facing, wearing
consular robes, each holding mappa and eagle-tipped sceptre; between them, a
palm-branch.
This type is based on previous western solidi; the palm-branch is an intrusion from the regular «two emperors» coinage not found on earlier consular issues.' The fourth consulship, of 398, was held without an imperial colleague, and the
imperial bust is the normal size (pt. I. 15). GLORIA RO-MANORVM.
Emperor, nimbate, enthroned facing, wearing
consular robes, and holding mappa and eagle-tipped sceptre. A special issue of solidi with normal bust, known in his name alone, marked
Honorius's decennalia (pl. II. 16). VICTOR-IA A VGG. Emperor, nimbate, in
military dress, standing facing, holding standard inscribed VOT X and shield inscribed MVL XX; with his left foot the tramples a seated, bound captive. The type is based on that of the normal solidi, but differs in several significant
respects. The emperor's head is turned to the front instead of to the right, and is nimbate. The standard bears the legend VOT X, and in place of Victory on globe the emperor supports a shield inscribed MVL XX. Finally, the legend corrects the
immobilised
...
A VGGG that had remained unchanged after the death of Theodo
sius, and which was immediately to reappear on the resumption of the non-vota
coinage. It is possible, even if unlikely, that the revival of the old legend in and after 402 reflects the advancement of Theodosius II; but even if this were the case,
immobilisation reasserted itself upon the death of Arcadius in 408. Late January
402, after the consular celebrations, is the most likely date, for the common coinci dence of vota and consulship has been convincing argued,' and it appears that this too was the time of Arcadius's vicennalia. The battle of Pollentia
(6 April 402) was
amongst other things fought, according to Claudian (de bell. Gel. 561), to avenge the obsessi principis nejas. The emperor had almost certainly never left Milan; Sti
licho, it was said (de bell. Gel. 296-315), had instilled courage into a court contem
plating tlight. He brought relief (de VI cons. Han. 455-61) by coming from the north with his forces and crossing the River Addua (some 25 krn to the east of
6.
P. BASTIEN, «Les solidi de "Vota Publica" de Valentinien I a Theodose 1», QT. XIV (1985),
pp. 305-41. The only exceptions are his numbers 4* and 5, without consular obverses; 5 in particular is a
typological curiosity. The dating of 13 to 395, a year without an imperial consulship, is not acceptable. 7. R. BURGESS, «Quinquennial vota and the imperial consulship in the fourth and fifth centuries», NC 1988, pp. 77-96.
290
1. KENT
Milan). Although Claudian (de bell. Gel. 450-4) strangely seems to locate emperor and court in Rome itself, where extensive restorations to the defences were being
made at this very time (Dess. ILS. 797; de Vi cons. Han. 531-4), he is quite explicit
(de VI cons. Han. 53-76,392-5) that during the one hundred years preceding 404 only three emperors had entered Rome in triumph/ and that Honorius had not seen the city since the visit as a little boy with his father in 389. Thus consulship and decennalia will have been celebrated, perhaps with less than the customary pomp, in the relative security of Milan, which the court is unlikely to have left before the Goths, defeated far to the west at Pollentia, had recrossed Lombardy and left Italy. The first certain indication that the court had moved to Ravenna, soon to
become
Of all the cities in Romanian lands The chief and most renowned ...
Adorned.
..
with arms and arts;
(Dryden) and resumed its normal functions is a law of 6 December 402 (CTh. VII 13, 15); it remained there throughout the following year, and no doubt the earliest issues of
gold and silver from its mint belong to this period. The termination of the VICTORIA legend on solidi of the eastern empire was altered after the death of Theodosius I to
the rule of but two emperors, but legend
as
...
A VGG, to accommodate itself to
well as type remained
unchanged on
their western counterparts.
SOLIDI VICTORI-A A VGGG. Emperor in
military dress standing to right, holding standard and Victory on globe; with his left foot he tramples a seated, bound and bearded captive. Arcadius and Honorius (pl. II. 17, 18). In the aulae
(de
West, the representation of the emperor as Latiae sublimis signifer
VI cons. Han.
22) continued down to 425. Coinage in the style used
under Theodosius seems not to have ceased immediately upon his death, for simi lar pieces naming Honorius are more numerous than those naming his father, and we
have seen that the small bust characteristic of this period was still in use on the
consular solidus of 396. We will find it also on semisses and on vota siliquae. The
8.
Emperors made triumphal entries into Rome in 312 (Constantine I), 357 (Constantius II) and
389 (Theodosi us I).
MILAN COINAGE OF HONORIUS
later Milan solidi of the same
291
general type show not only an enlarged effigy of
Honorius, indistinguishable from that of his brother, but a considerable increase in the size of the reverse figures, and a style both coarser and bolder. On thse later
pieces there is much variation of detail, especially in the representation of the cap tive, though how far these varieties have chronological significance is
unsure.
Under Theodosius, the captive always appears to have two legs; these may be a) both stretched out or b) the left leg stretched out, the right sharply bent at the knee (but very rarely crossed over the other, as may be found on some later issues at other nese
mints). Both legs are often to be seen on later reverses in the purely Mila style, but the bend of the right knee, where visible, is less sharp. A few dies
show one leg only, often with the knee drawn up. Since this posture is commonly found on solidi of Rome and Aquileia, and on early pieces of Ravenna (pI. II. 19,
20,21), as well as on the Milan vota solidi of 402, such dies may be assumed to be the latest in this Milan sequence.
Several multiples are shown by style and mint-mark to belong to this period.
4112- SOLIDUS PiECE GLORIA RO-MANORVM. Roma, helmeted, enthroned
facing, holding
globe and inverted spear. Honorius only (pI. II. 22) This type of Roma enthroned is purely western; corresponding eastern multi
ples have a left-facing representation of Constantinopolis.
TRIPLE SOLIDUS This denomination has been reported, but its typology and very existence are
doubtful."
SESQ UISOLID US ADVENTV-S DNA VG. Emperor, nimbate, in military dress, riding to left,
raising right hand. Honorius only (pI. II. 23) This is the traditional type and legend for the denomination.
9. See I.-P. Callu and X. Loriot, La dispersion des aurei en Gaule romaine so us l'empire, L'or rnonnaye II, Cahiers Ernest-Babelon 3, Paris 1990, p. 161 no. 56.
292
J. KENT
AUREUS VICTORIA -A VGVSTORVM.
Victory advancing to left, holding wreath
and palm-branch.
Arcadius only (pI. Il. 24) VICTORIA
-
ROMANORVM. Type as before.
Honorius only Thre seem to have been two Milan issues of aurei ofl/60 lb., both with the eas tern
type of Victory to left. VICTORIA ROMANORVM appears to have occu
rred in the Parma (Via Mazzini) hoard," though no weight is given, and the piece
is described as a solidus. If the Parma piece is in fact an aureus, it will probably be the later of the two, since this legend is subsequently used for the aureus at Raven na." The
question
is somewhat
complicated by the fact that the VICTORIA
ROMANORVM legend had been used in the east for aurei as early as the 380 s.
SEM1SSES It is not completely out of the
question that some western-pattern semisses were struck at Milan between the fall of Eugenius and the death of Theodosius I, for the pieces naming Arcadius and Honorius are so rare that the apparent absen ce of the father is in itself scarcely significant. However, the ssmall bust sometimes employed for Honorius was, as we shall see, used on the silver siliquae bearing the same vota, and certainly struck after Theodosius's death; these corresponding semisses probably therefore belong to the same period. VICTORIA A VGVSTORVM. Victory seated to right on cuirass, supporting on
her left knee with the aid of a small
vota, VOT X MVLT XV
(Arcadius)
genius a shield; on this are inscribed
or
VOT V MVLT X
(Honorius), to
which she points.
Arcadius and Honorius (pI. n. 25,26,27) As also on
heavy miliarenses with these vota, Honorius is found both with a
small bust and with one of normal size; it seems likely that the enhancement of his
effigy took place on the occasion of his quinquennalia, but there is no direct evi dence as to when these were celebrated. 397 or 398 are possible years; the latter was a year in which he held a consulship, but its choice would mean a very heavy concentration of coinage in the precious metals between 398 and 401. Arcadius seems to have celebrated his corresponding vota in 397 without associating tham with a consulship.
10. G. BERMOND MONTANARI, AllN 9/11 (1962/4), p. 251 no. 193. 11..
Sternberg X, 25-26 November 1980, lot 625; F.S. KNOBLOCH, «Aureus or medallion?», Journ.
Soc. Anc. NUI11. 12 (1981),58.
MILAN COINAGE OF HONORIUS
293
VICTORIA A VGVSTORVM. As before, but shield inscribed VOT X MVLT XX for both emperors. Arcadius and Honorius (pl. II. 28) This issue should be contemporary with the
vota
solidus, and have been
struck for the decennalia, January 402.
TREMISSES VICTORIA-A VGVSTORVM.
Victory advancing to right, holding wreath,
and cross on globe. Arcadius and Honorius (pI. II. 29). Eastern type Milan tremisses of Theodosius, and of Arcadius and Honorius with small
busts, show Victory's right arm bent at the elbow in a right-angle, and
the right leg virtually straight. Pieces struck after Theodosius's death show the arm much less bent, and the leg perceptibly bent at the knee. There is no sign of a pro
gression in the treatment of Victory, and J conclude that the issue of tremisses was intermittent at this period. Silver coin, all with mint-mark MDPS except the half-siliqua (MD) was struck at
this time in several denominations, and, in the case of the VIRTVS ROMA
NORVM siliquae, in great abundance.
WITH SMALL AND NORMAL EFFIGIES OF HONORIUS
395-397/8 HEA VY MILlARENSES
VOT V MVL T X within wreath. Honorius only (pI. II. 30,. 31) Both small and
large busts are found. This issue was struck no later than siliquae suggest that a corresponding X-XV for Area dius is to be expected.
Honorius's quinquennalia;
SILIQUAE Milan vota siliquae of Theodosius J fall between 388 and 391, and bear the
figures X-XX. There are similar reverses for Valentinian II, and corresponding V X siliquae for Arcadius.". The wreath typical for this issue is formed of pairs of
12. J.W.E. 225.
PEARCE, «The gold coinage or the reign or Theodosius I», NC 1938, pp. 205-46, esp.
J. KENT
294
leaves sharply diverging from a central stem from the
arrangement found
on
(pI. III. 32, 33), and is quite distinct
coins of Honorius. Even
vota
on
those with
a
small bust, the usual style shows triple groups of leaves, sometimes with the outer
pair diverging, but often with all three parallel to one another. VOT X MVLT XV (Arcadius) or VOT V MVLT X (Honorius), within wreath. Arcadius and Honorius (pl. III. 34, 35)
examples of a Honorius obverse coupled with the reverse been appropriate to Honorius at proper to Arcadius. Vota X-XV would not have There
are a
few
any time before his decennalia, and in view of the ded simply as mules,
even
though
no
small bust these must be regar
undoubted instance of the converse coupling
has yet been recognised.
WITH NORMAL BUST FOR HONORIUS
397/398-402
MULTIPLES OF 1/24 LB TRIVMF ATOR-GENT BARB.
had to left, holding
a
Emperor in military dress standing facing,
standard with
Chi-Rho, and globe; at his right side is a
crouching, bound captive. Honorius only (pI. III. 36) To the best of our knowledge, such large silver pieces were struck only in the west for most of the fourth century, and this is a purely western type.
HEAVY MILlARENSES VOT X MVLT XX within wreath.
Arcadius and Honorius (pI. III. 37)
LIGHT MILlARENSES VIRTVS
-
EXERCITVS or
..
VM. Emperor in military dress standing facing,
head to left, holding spear and resting left hand upon a shield. Arcadius and Honorius (pI. ITI. 38, 39)
This is a western type and legend, and marks the definitive abandonment of the eastern GLORIA ROMANORVM that had seen some use in the west bet ween
388 and 394. All multiples are very rare, and the rather crude effigies suggest
that all may be associated with the decennalia and the Gothic war.
MILAN COINAGE OF HONORIUS
295
SILIQUAE Theodosius I's Milan siliquae of the VIRTVS ROMANORVM, Roma seated to right,
type are linked by die or variety with Arcadius and Eugenius, but not, so
far as has been recorded, with Honorius." Dies matched with obverses of Theodo sius and Eugenius (pl. III. 40) are distinguished by what appears to be the second
leg of the Victory on globe held by Roma. On all dies of Honorius and most of those of Arcadius, this is replaced by a swirl of drapery. A smail, well-formed point to Roma's spear is an invariable characteristic of the «Eugenius» style; this is only one of several variants to be found with the «Honorius» style, which may instead have a large, spread point, no point at all, a rather formless single spur, or a large hook about halfway up the shaft. VIRTVS RO-MANORVM. Roma, helmeted, seated to left on cuirass, hol ding Victory on globe and invertes spear. Arcadius and Honorius (pl. III. 41, 42, 43, 44, 45) The
type was probably coined intermittently from the cessation of the vota
siliquae in 397/8. Output may have ceased by 402, for although the type was perpe tuated at Ravenna, Rome and Aquileia, emissions from these mints are scarce, even
rare, and show no stylistic or detail continuity.
VOT/X/MVLT/XX within wreath Arcadius This hitherto unknown issue of 402 has been revealed by the recently dicove
red Hoxne hoard.
HALF-SILIQUAE Pearce believed that this denomination was struck at Milan for Theodosius, Arcadius and Honorius in
394/5, but on present evidence this is unlikely to have
been the case. The type remains the same throughout, Victory moving to the left, but the legend may be VICTORIA A VGG or
...
A VGGG, and the division may
be R-I or I-A. On pieces naming Theodosius and Eugenius the legend is divided
only by Victory'S head, and her left foot is ahead of the right (pI. III. 46); on those of Arcadius and Honorius the legend-break begins at Victory's wreath, and the right foot is always the foremost. The latter layout also characterises Honorius's A VGGG half-siliquae of Rome (where both divisions are found) and Ravenna ...
(divided I-A only). All the recorded busts of Honorius are of the normal size, and
13. I.W.E. PEARCE, «Eugenius and his eastern colleagues», NC 1937, pp. 1-27, esp. 25-27; RIC. IX
p.74.
.I. KENT
296
the conclusion seems to be that after the death of Eugenius the striking of this denomination was not resumed until after Honorius's vota siliquae had ceased to
be minted. VICTOR-JA
(or I-A) A VGGG. Victory advancing to left, holding wreath
and palm-branch. Arcadius and Honorius (pI. III. 47)
VICTOR-IA (or I-A) AVGG. As before. Arcadius and Honorius (pI. III. 48)
Although issues from Ravenna and Rome employ the formula A VGGG, pieces with A VGG have been put into second place, since they seem to match the vota solidi of 402. Later half-siliquae revive the legend acknowledging three emperors after the proclamation of Theodosius II. Unlike the solidi, they ...
the
...
revert once more to a two-emperor formula after the death of Arcadius.
iSSUES SUBSEQUENT TO 402 The principal Milan coinages of Honorius are no doubt restricted to between
394 and 402, but a few solidi and perhaps some siliquae were struck there from
reign. First come some very rare solidi whose reverses most nearly resemble a group of Rome dies, themselves not far removed in style from the first coinage of Priscus Attalus (pI. IV. 49, 50, 51). The court was briefly in Milan during the summer of 408, around the time of the mutiny of the army and the death of Stilicho, and this date is perhaps the 1110st likely. Yet later solidi may be distinguished by the letter G, which on coins struck in Italy after about 410 has a marked drooping tail to the cross-stroke. Milan has three main groups of such coins, all very rare, in the contemporary styles of the Ravenna mint. The earliest retains the backward-leaning imperial figure that first came into use at Ravenna shortly before Arcadius's death, but is shown to be somewhat later by the lettering and the heavy bust (pI. IV. 52, 53). Then comes a group with the limp imperial time to time later in the
figure characteristic of reverses of between about 410 and 421 (pl. IV. 54,55). The latest has the large imperial bust and high-stepping emperor of the very end of the
reign. As with the corresponding very much more numerous Ravenna solidi (pI. IV. 56, 57), this last group includes a piece naming Theodosius II (pI. IV. 58, 59), which is best dated between the death of Honorius and the accession of Johannes
(15 August
-
20 November 423). Johannes, too, has a unique Milan solidus in the
style of Ravenna (pI. IV. 60, 61). Both Milan and Ravenna solidi die-link Theodo sius II and Johannes," and the possibility that the latter struck gold as well as
14. O.
ULRICH-BANSA, «La monerazione di Giovanni (423-425)>>, QT V (1976), pp. 277-90.
297
MILAN COINAGE OF HONORIUS
(Rome) bronze in the name of his eastern «colleague» must be entertained. However, one must note that at least one Ravenna tremissis die is shared by Honorius, Theodosius II and Johannes; die-linkage does not necessarily denote
strictly contemporaneous minting. Milan VRBS ROM A siliquae of Honorius have been reported," and if regu should lar, probably be dated to 408. The type of Roma seated to left on a throne, be similar to Ravenna siliquae of around that date. The legend to appears VIRTVS ROMANORVM was never again used for Roma-type siliquae after the death of Arcadius, and it perhaps worth recalling that Zosimus (Hist. 5. 41) records the destruction in the aftermath of Alaric's first siege of Rome of the pre cious statue known to the Romans as Virtus. Down to the death of
Arcadius, western issues in the precious metals can
generally be attributed to periods of residence of the court at Ravenna (402-403, 405-406) and Rome (404, 407-408). Coinage at Aquileia (solidi and siliquae only) is stylistically related to part of the Ravenna output. It is traditionally ascribed to 402, principally on the grounds that there is no other year with so long an exten ded period during which the location of the court is unknown. But the Aquileia pieces resemble neither late Milan nor early Ravenna and Rome issues, and if the other possible dates -the second presence of the court is in fact essential, there are and 406 and the summer autumn of half of 403 or 407, for example. The apparent Ravenna issues that shortly follow the stylistic relationship of Aquileia solidi with death of Arcadius lead me to prefer the latest possible date. In 407, Honorius to Ravenna (April) and then back appears to have journeyed from Rome (March) There time for the court to visit Aquileia, was to Rome (November). ample though the motivation for such a trip, or indeed if it actually took place, cannot now be known. The coinage of solidi at Aries, including pieces in the name of Arcadius," must have taken place before its occupation by Constantine III in 407/8, and was perhaps motivated by a need for the legitimate government to make urgent payments following his usurpation and entry into Gaul; there is no question of an imperial visit.
15. C.E. KING, Roman silver coins V: Carausius 10 Romulus Augustus, Londoo
1987, p. 18500.
70td. 16. J. Lafaurie, «Solidus d'Arcadius frappe it l'atelier d'Arles», BSFN. May 1969, pp. 392-3.
\.
\
298
J. KENT
ILLUSTRA TlONS Unless otherwise stated, from British Museum 1. Numismatic Fine Arts XXVI, 14 August 1991,562. 3. Zunfthaus zur Zimmerleuten, 22 November 1989, 337. 4. Di Nicola, List, December 1969, 8.
6. Freer Gallery of Art, Washington, DC. 7. Bank Leu 28,5-6 May 1981, 596.
8. Numismatica Ars Classica I, 29-30 March 1989, 1012. 9. Peus 294, 15-17 March 1978, 816. 10. Private collection. 11. Bank Leu 28, 5-6 May 1981, 608.
16. Vienna, Kunsthistorisches Museum. 22. 24.
Berlin, Staatliche Museen. Stack, 5 May 1984, 1471.
25. Paris, Bibliotheque Nationale. 27.
Glasgow, Hunterian Museum.
28. O. Ulrich-Bansa, Moneta Mediolanensis, 82 31. do.
,78
36. Paris, Bibliotheque Nationale. 37.
Bourgey (Drouot), 18 December 1913, 778.
38. St. Petersburg, Hermitage. 39.
Hull, ex South Ferriby hoard.
49. Lanz (Munich) 16,24 April 1979, 670. 51-52.
Paris, Bibliotheque Nationale. 53, 54. Stockholm, Kung!. Myntkabinettet. 55. Sotheby, 29 September-S October 1988, 980. 56. Bank Leu, List 12, October 1975, 49. 58-59. Aes Rude 6, 10-11 April 1981, 199,200. 60.
Glendining, 16-21 November 1950, 2093.
21.)C)
MILAN COINAGE OF t-IONORIVS
1
2
3
4
300
MILAN COINAGE OF HONORJUS
23
24 29
30
31
301
MILAN COINAGE OF HONORIUS
40
46
48
41
42
43
44
302
MILAN COINAGE OF HONORIUS
49
51
54
55
59
56
60
61
Tesouro do monte do Cavaleiro. Algarve
ISABEL PEREIRA
1.
CONDI(X]ES DO ACHADO No livro de inventario elaborado pelo dr. Joao da Cruz e Silva, a 2 de Marco
de 1938, e relativo ao registo de «rnoedas e medal has existentes ou a adquirir para de do Cacem», encontra-se a inscricao de 87 especies o Museu
Municipal
Santiago
-26 antoniniani e 1 denarius- com a anotacao de terem sido encontradas pr6ximo do sftio «Herdade do Monte Cavaleiro, Algarve». Outras fontes indicam que a propriedade pertenceu ao Exm", Sr. dr. Faleira, casado com uma irma do dr. Joao da Cunha e Silva. conhecido
par propriedade denominada «herdade» localiza-se no lugar do limi do Ameixial, pr6ximo Monte do Cavaleiro, concelho de Tavira, freguesia A
te desta com a concelho de Almodovar.
Nao foi possivel coligir outras inforrnacoes, mesmo que orais. Nao rejeitamos,
contudo, que 0 regis to 139 de Mario Hipolito possa relacionar-se
com
este achado,
segura entre ambos.
ligacao pesa embara as imprecisoes que impossibilitam Nao e de excluir que moedas do conjunto se tenham dispersado, embora uma
estrutura deste outro
aparente sernelhancas com outros que sabemos completos.
lado, poderemos admitir que
os
a
Por
familiares do dr. Joao da Cruz e Silva lhe
tivessem oferecido todos os exemplares encontrados na sua propriedade.
304
I. PEREIRA
lOUlE
,�
o
Povo
o
Freguesia
o
Conselho
Caminho _
Estrada
Carninho de ferro -a Est.° Caminho de ferro 2&
=
DICIONARIO COROGRAFICO
Rios
TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO
305
Il. CATALOGO
1. GALLlENVS
ROMA
N° ordem
Anverso
Reverso
GALLlENVS AVG -K-
PAX AVG
lnv.
261, 6 oficinas
.Y.L.
194
Conirnbriga 381 2
-
GALLIENVS AVG -F-
86
PAX AVG
191
Carnakkale 10
83
263, 6 oficinas 3
GALLIENVS A VG -F-
LIBERAL A VG _S
_I
186
_
RIC 227
-
78
266, 7" consulado, 12 oficinas 4
GALLIENVS A VG -K-
MARTI PACIFERO
AL
RIC 236
5
GALLIENVS AVG -K-
L56
ABVNDANTIA AVG
nl.,
RIC 157
6-7
GALLJENVS A VG -K-
171
63
AETERNITAS A VG
I..L
RIC 160
8
264
181 73
IMP GALLIENVS A VG-K- PAX AETERNA AVG
L
183
R1C252
9
GALLlENVS AVG-K-
VBERITAS AVG
j£_
RIC
10
11
GALLIENVS A VG-K-
GALLIENVS AVG-K-
FORTVNA REDVX
172
64
_IS_
192
Carnakkale 120
84
lOVIS STATOR
182
RIC 216
74
f. PEREIRA
306
12
13
14
GALLlENVS AVG-K-
GALLlENVS A VG-K-
GALLIENVS AVG-K-
ORIENSAVGL
180
RIC 249
72
ORIENS AVG
200
RIC 249
92
VICTORIA AET
L
187 79
RIC 297
15
GALLIENVS A VG-K-
SECVRIT PERPET
___It!_
193 85
RIC 280
16
GALLlENVS AVG-K-
INDULGENTIA A VG
__l&
17
GALLIENVS AVG-K-
lOVI PROPVGNAT
xil..
188 80
RIC 214
-
231 123
RIC 206
267-268, emissiio do bestiario 18-19
GALLIENVS AVG -K-
LIBERO P CONS A VG
__
B
RIC 230
20-21
IMP GALLlENVS AVG -K- DlANAE CONS AVG
__
E
RIC 176
22
GALLIENVS A VG -K-
DIANAE CONS A VG
23
GALLIENVS A VG -K-
E
APOLLINI CONS A VG
24
GALLIENVS A VG -K-
Z
APOLLlNI CONS AVG
__
H
RIC 164
25-26
GALLIENVS AVG -K-
APOLLINI CONS A VG
GALLIENVS AVG -K-
DIANAE CONS AVG
RIC 181
28
GALLIENVS A VG -K-
DIANAE CONS A VG
RIC 181
177 69
173 65
174 66
199
190
N
91
82
XI
70
__
RIC 245
27
198 90
81
__
RIC 163
176 68
189
__
RIC 177
185 77
__
__
178
195 87
TESOURO DO MONTE DO CA VALEJRO
307
SlSCIA
-
262-264, sem rnarca 29
-
GALLTENVS A VG -K-
PAXAVG
179
RICS76
71
268, 2 oficinas 30
GALLIENVS A VG -K-
SALVSAVG
JL
225
RICS81
117
FECVNDIT AS A VG
271
169
Conimbriga 599
163
61
2) SALONINA ROMA
-
266, J 2 oficinas 3l-32
SALONlNA AVG -A-
3) CLAVDlVS {f ROMA
-
268, 7" emissiio 33
34-35
36
-
IMP C CLA VDIVS A VG
SALVSAVG
260
-A-
RIC 98
152
IMP C CLA VDIVS A VG
SALVS AVG
230
237
-F-
RIC 98
122
129
IMP C CLA VDJVS A VG
IOVI STATORI
-A-
RIC52
__
272 164
269, 12 oficinas, legenda do anverso longa 37
38
39
40
IMP C CLAVDIVS A VG
VICTORIA A VG
-F-
Carnakkale 1060
IMP C CLA VDIVS A VG
VICTORIA A VG
-F-
RIC 104
Al__
268 160
__
259 151
IMP C CLAVDIVS A VG
FELlCTTAS A VG
-F-
RIC32
IMP C CLAVDIVS AVG
VIRTVS AVG
-A-
RIC 109
__
229 121
__
246 138
I. PEREIRA
308
4J
42
43-44
45-46
-
IMP C CLAVDIVS AVG
VIRTVS A VG
-F-
RIC 109
270
__
162
IMP C CLA VOIVS A VG
AEQVITAS AVG
-K-
RIC 14
IMP C CLA VDIVS A VG
GENIVS EXERCI
-F-
RIC48
223
__
115
__
IMP C CLAVDIVS AVG
PM TR P If COS PP
-F-
RIC 10
__
250
124
142
269
254
16J
156
269, 12 oficinas, legenda do an verso curta 47
48
49
50
51
IMP CLAVDTVS AVG
VICTORIA AET
-F-
RIC 105
AL
52-53
IMP CLAVOIVS AVG
FELICITASAVG
-K-
RIC 33
sl.
IMP CLA VOIVS A VG
FELICITASAVG RIC 33
IMP CLAVOlVS AVG
MARS VLTOR
-K-
RIC67
IMP CLA VDlVS A VG-K-
MARS VLTOR
LIBERT AVG
.Ia
IMP CLA VOIVS A VG-K-
265 157
.In
258 158
234
__
126
_h
RIC63
54
253 145
-K-
IMP CLA VDIVS A VG-K-
249 141
RIC67
PVOVIDENT A VG
__lm
RIC 92
-
232
256
257
148
]49
240 132
269,12 oficinas, legenda do an verso duvidosa 55
1 OIVS A VG -K-
GENIVS AVG
JL
RIC 45 au 46
56-57
1 DIVS A VG -K-
GENIVS A VG
134
__
RIC45 au 46
58
59
1 DIVS AVG -F-
1 DIVS AVG-K-
IOVI VICTORI
242
J1i
278
233
170
125
243
RIC54 au 55
135
LIBERT AVG
262
RIC 62 au 63
154
TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO
60
] DIVS AVG -K-
VIRTVSAVG
�
241
RIC 109 ou 110
-
269
-
309
133
270, 120ficinas
61
IMP CLA VDIVS A VG -K-
FIDES MfLITVM
_j£_
Carnakkale 2017 62
63
IMP CLA VDIVS A VG -K-
IMP CLAVDIVS A VG -K-
137
PROVIDENT A VG
__
IMP CLA VDWS A VG -F-
S
144
FORTVNA REDYX
.Is.
267 159
AETERNIT A VG
244
266
N
136
158
K.L
235
__
RIC 16
66
67
IMP CLAVDIVS A VG -K-
IMP CLA VDIVS A VG -F-
252
RIC-
RIC41
64-65
245
MARTI PACfF RIC 68
127
LAETITIA A VG
248
Camakkale 2061
145
236
251
128
193
MILAO
-
269, 3 oficinas (exergo ou sem marca} 68-69
70
-
IMP CLA VDIVS PF A VG
PAX AVG
-A-
RIC 157
IMP CLAVDIVS PF AVG
PAXAVG
239
Carnakkale 2173
131
T
269 -270,3 oficinas (exergo) 71
72
IMP CLAVDIVS PF A VG
FORTVNA REDVX
-A-
RIC
IMP CLA VDIVS PF A VG
PROVIDAVG
-A-
RIC 163
__
247 139
_
261 T
153
SIS CIA
-
268 -269, 2 oficinas (no campo au sem marco} 73
IMP CLA VDlVS A VG -A- SPES A VG
RIC 191
!!.L
238
130
I. PEREIRA
310
269 -270, 4 oficinas (no campo () direita au sem marco}
-
74
IMPCLAVDIVSAVG-F- 'VBERITASAVG
__lQ_
RIC 1.93
255 147
Posiumas de Claudio /I (tipo tiguia e altar)
-
75-76
77-79
DIVO CLA VDIO -K-
DIVO CLAVDIO -K-
CONSECRATIO
175
224
Aguia
67
116
CONSECRATIO
226
227
Altar
118
119
228
120 4.
QVINTlLLVS
ROMA
-270,12 oficinas (no exergo) 80
fMPCMAVR CL
MARTI PACIF
QVINTILLVS AVG -A-
RIC24
279
X
171
_m_
276
270, 72 oficinas (no campo r) direita ou () esquerda)
-
81
82
83
IMPCM AVRCL
VIRTVS AVG
QVINTILLVS AVG -A-
RIC35
IMPCM AVR
PROVIDENT A VG
QVINTILLVS AVG -C-
Carnakkale 2556
IMPCMAVR
LAETlTIA AVG
QVINTILLVS AVG -C-
Camakkale 2604
168
.Is.
277 169
__jXU_
275 [67
5. AVRELlANVS SISCIA
270,4 oficinas (exergo)
-
84
IMP C AVRELIANVS A VG
[CONCORDIA MIll OU
184
-A-
MILlT]
76
RIC 199
Q
CYZICUS
-
271 -272, sem. rnarca 85
IMP AVRELlANVS A VG
GENIVS EXERClTl
-A-
RIC 345
__
280 172
TESOURO DO MONTE DO CA VALEIRO
311
6. SEVERINA
ROMA
-
Dendrios
-
274-275, 6 oficinas no exergo 86
SEVERINA AVG -B-
VENVS FELIX
28] S
RIC6
173
PROBVS ROMA
-
-
Denarios
281, sem marca 87
PROBVS PF A VG -E-
PM TR P COS V PP
283
RIC25]
175
Ill. ESTRUTURA DO TESOURO
Galieno Salonina Claudio II Postumas Quintilo Aureliano Severina 28
Roma
2
35
Milao Siscia
2
4
Probo Total
1
71
5
5
2
5
Cfzico
1
Tndeter.
2+3 30
Total
2
42
5
5 4
2
1
87
1
o tesouro compoe-se de oitenta e sete moedas -oitenta e seis antoniniani e urn
denarius- distribuidas de Galieno a Probo, com vinte e oito antoniniani cunha
das em Roma e dois na Siscia, no nome de Galieno; dois em Roma, emitidas no nome
de Salonina; trinta e cinco em Rorna, cinco em Milao, dois na Siscia e cinco
posturnas, cunhadas no nome de Claudio II; quatro em Roma cunhadas sob Quin tilo; uma na Siscia e outra em Cizico emitidas com Aureliano; uma de Severina cunhada em Roma e, finalmente, um denarius de Roma emitido com 0 nome de Probo.
GALIENa E SALONINA
Cronologia Centro emissor
26J
263
Roma
2
]
2641265
266
266-267
r Consulado
Bestuirio
14
11+2
Siscia Total
2
14
13
Total 268 30 1
2
1
32
312
I. PEREIRA
Para Galieno, datadas de 261 e cunhadas em Roma enumeraremos dois anto
niniani; de 263, de Roma,
um
antoninianus; datadas de 264-265 aparece outro
antoninianus cunhado na Siscia; por outro lado, da ernissao do 7° Consulado apa recem
catorze moedas cunhadas em Roma e da ernissao conhecida por «bestiario»
e, tarnbern de
Roma, aparecem treze moedas sendo onze de Galieno e duas de
Salonina. Finalmente, da ernissao de 268, de Siscia, aparece um antoninianus.
CLAUDIO II
268
Cronologia
2681269
Postumas
Total
269
2691270
24
7
3
2
5
1
2
Centro emissor 4
Roma
Milao Siscia Indeterminado Total
4
27
1
10
35
5
5
5
47
Para Claudio II, de Roma, datadas de 268, temos quatro antoniniani; da Sis
cia, de ernissao de 268-269, um antoninianus; igualmente de Roma, de ernissao de 269, anotamos vinte e quatro antoniniani e da mesma data, de emissao de Milao tres antoniniani; das ernissoes de 269-270 aparecem sete moedas de Roma, duas de
Milao e uma de Siscia. Finalmente, proveniente do centro emissor indeterminado aparecem cinco especies de Claudio II, posturnas, duas tipo aguia e tres tipo altar.
QUINT/LO, AURELIANO, PROBO 270
Cronologia
270
2711272
2741275
281
Total
Centro emissor 6
4
Roma
1
Siscia
1
1
Cfzico 4
Total
1
1
1
8
Finalmente, para Quintilo apareceram quatro antoniniani, datadas de 270 e cunhadas
em
Roma; para Aureliano, uma moeda de 270 cunhada em Siscia e
outra de Cfzico datada de 271-272; para
cunhada
em
Severina uma especie datada de 274-275,
Roma e para Probo um denarius, datada de 281.
Concluiremos que, no tesouro, as pec;as mais antigas sao de Galieno, datadas
de 261 e a mais recente e um denarius de Probo, data do de 281. 0 conjunto encon tra-se em razoavel estado de conservacao.
313
TESOURO DO MONTE DO CAVALEIRO
IV. CONCLUSOES
Embora os nossos conhecimentos sobre as condicoes do achado sejam escas sas, pois limitam-se
ao
conteudo do Livro de Registo de Moedas pertencentes ao
Museu de Santiago do Cacern, Alentejo, e a inforrnacoes orais de familia res do dr. Joao da Cruz e Silva, fundador e primeiro director do Museu, poderemos concluir
conjunto devers encontrar-se intacto. Entrou no Museu gracas aos esforcos do dr. Joao da Cruz e Silva junto de familiares com propriedades no Monte do Cavaleiro, Louie, Algarve.
que este
Desconhecemos outras
condicoes do seu achamento, nomeadamente 0 seu
contexto arqueologico.
E de notar a proximidade geografica deste achado com um outro
-
Tesouro de
Almod6var-localizado na margern do Vascao, cujo estudo de urn lote de moedas,
compreendido entre Galieno e Aureliano, se deve a Mario Hipolito. o mesmo autor regista sob os numeros 138 e 139 notfcias de outros achados -«Em Fevereiro de
1840, se tinha achado na Serra de Tavira uma porcao de
medalhas de prata, do tamanho dos nossos antigos tostoes, com bustos, em relevo,
imperadores romanos, da primeira epoca do Imperio. Estavam todas muito bem conservadas e as legendas muito legfveis. Quase todas foram vendidas em Tavira e Faro»-. A epoca deste achado e, pois, muito duvidosa. o registo 139 e, pOI sua vez, muito laconico. Refere-se ao aparecimento de outro Tesouro, na Serra, nao precisando a localidade, e composto pOl' bronzes de varies imperadores, das quais 0 mais moderno era Galieno. Por imprecisao, des de varies
conhecemos se esta noticia se refere a Serra do Algarve.
Maria Luisa Estacio da Veiga Affonso dos Santos, no trabalho «Arqueologia Romana do Algarve», refere
aparecimento de um tesouro de 300 moedas, na
0
Quinta da Torre de Ares, Tavira, de Claudio n.
E, pois, evidente uma relativa quantidade de achados na serra divisoria das provfncias Alentejo -Algarve, estendendo-se ate a zona costeira. Relativamente
ao tesouro
do Monte do
Cavaleiro, dada a presenca de uma
moeda de Probo, cunhada em Roma, em 281 e em razoavel estado de conservacao, e provavel que 0 tesouro tivesse sido enterrado na ultima decada do seculo III.
BIBLlOGRAFIA BAUL. A. Las invasiones germ/micas
en
Hispania durante fa segunda mitad del sig!o III d. de l.C; in
Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espanola de Historia y Arqueologia en Rorna, IX, 1957, p. 97-143. CALLU, J.P. La politique monetaire des empereurs romains de 238 c) 31 I, Paris, 1969 (B EFA R 214).
HIPOLITO, M. DE. CASTRO Dos tesouros de moedas romanas em Portugal, in Conimbriga, II-Ill, 19601961, p. 1-165. ELMER. G. Verzeichnis del' romischen Reichspriigungen von Augustus bis Anastasius, Graz, 2" ed., 1956. GOEBL, R. Der Aufbaii der romischen Mitnrpragung in der Kaiserzeit, V/I. in NZ, LXXIV, 1951, p. 8-45. GRICOURT, J. Tresors monetaires et plaques-boucles de la Gaule romaine, Bavai, Montbouy, Checy. Gallia, Xl! Suppl., Paris, p. 3-U8. Paris. 1958 (XII suppl, il Gallia), p. 3-118.
314
I. PEREIRA
PFLAUM, H.G.; BASTIEN, P. La trouvaille de Canakkale (Turquie), deniers ei «antoniniani» emis de 261 ii 284, Wetteren, 1969 (Numismatique romaine, Essais, Recherches et Documents, IV). RACHEl', M.; BOST, J.P.; PEREIRA, l. A propos d'un tresor monetaire decouvert Ii Conimbriga, Portugal, in no Congresso Nacional de Arqueologia, Coimbra 1970, 1971, p. 543-557, pI. [-TIT.
WEBB, P.H. The Roman Imperial Coinage, vol. V, 1: Valerian to Florian Loudres, 1987.
Les monnaies des lois barbares (LOIS SA LlCA, GOMBEITE, WISIGOTHE, RIBUARIA, ALAMANORUM, BAVAROISE)
GEORGES DEPEYROT
La metrologie a de au centre de tres nombreux travaux de Leandre Villaron Nous voudrions lui offrir en
d'amitie
gage gao Ils sont mentionnes dans ce volume. La recherche barbare. notes de appliquee a quantitative numismatique quelques
des textes anciens permet de decouvrir des informations souvent peu visibles.
1. INTRODUCTION Les documents juridiques n'ont que tres rarement donne lieu a des etudes detaillees en matiere de numismatique, si l'on excepte les quelques passages expli citement consacres a la monnaie, a ses titres ou a son pouvoir liberatoire.
1983, lors du Congres national de Seville, j'ai pu depouiller les diverses lois du Code Theodosien, et mettre en evidence des phenomenes tels que le deve En
loppement de la demande d'or dans les amendes.' La poursuite de mes travaux vers d'autres periodes plus recentes, m'a invite a reprendre l'examen des autres textes juridiques.
1.
G. DEPEYROT, "L'or et la societe du Bas-Empire (IVe-Ve siecles)", Numisma, 33, 1983, p. 81-
116. Cette etude a ete reprise et cornpletee dans Crises et inflation entre Antiquite et Moyen-Age, Paris, 1991.
316
C. DEPEYROT
Ces documents offrent l'avantage de donner un nombre reIativement tant de mentions monetaires, lis ont ete d'autre
impor
part au centre de tres nombreux
debars, dans Ia mesure ou Ies numismates ont souvent estime que les sous d'or
(solidi) souvent mentionnes dans ces textes ne pouvaient etre Ies monnaies d'or connues
du temps des Romains, pesant 4.54 g environ, dont Ia
frappe avait cesse (mis a part peut-etre quelques rares exernplaires), en Gaule. L'absence de decouvertes de nombreux exemplaires frappes en Orient a a laisse (principalement Constantinople) penser, a juste raison sans doute, que au
milieu du Ve siecle
l'arret des emissions occidentales
et
l'absence d'un flot de monnaies orientales
s'etaient conjugues pour Iaire disparaitre le solidus du stock monetaire
antique.'
Les mentions de sous d'or ont done ete surtout percues comme des archais
juridiques davantage que comme des mentions pouvant correspondre a la realite de la circulation monetaire. En effet, les emissions monetaires occidentales mes
ne comprenaient guere que de petites monnaies, les tremisses. Ces pieces pesaient environ 1.54 g, soit le tiers du sou d'or dans les premieres annees qui sui virent l'Empire romain. Dans Ies annees 570-580, divers peuples (Wisigoths, Francs) reduisirent au merne moment Ie poids des tremisses a environ 1.3 g. Par la en or
suite, Ies titres des monnaies ernises en Gaule chuterent et les frappes des mon naies d'or furent suspendues vers 680.3 Certains recueils de lois ont du etre
rediges salique, gombette, wisigothe), tan dis que d'autres ont dfl l'etre alors qu'elles venaient de disparaitre (lois ripuai re, alamane, bavaroise). L'historien econornique ne pouvait se desinteresser des questions soulevees aIors que circulaient encore des monnaies d'or (lois
par Ie problerne des especes circulantes dans les periodes de redaction des lois. Si ces
recueils faisaient allusion a une circulation monetaire
largement dominee par
Ie solidus, nous pouvons penser que ces amendes et diverses sommes ri'etaient des archaismes juridiques. Si l'etude des mentions faisaient
apparaitre
un
que resultat
different, il nous serait alors possible de penser que ces recueils refletent une cir culation monetaire differente, plus proche de la rea lite du moment que de celie d'un archaisrne juridique. D'un autre cote, les lois recueillies la
apres
disparition
des monnaies d'or pouvaient contenir des articles faisant allusion a la circulation de rnonnaies d'or. Ces lois sont les temoins d'une circulation monetaire ancienne
qui nous interesse ici.
2. Les emissions d'or barbares ont fail l'objet de quelques unes de nos etudes, en particulier G. DEI'EYROT. "Les solidi gaulois de Valentinien Ill", Revue Suisse de Numismatique, 65, 1986, p. 111-131;
"Les emissions wisigothiques de Toulouse
(Ve siecle)", Acta Nurnismarica, 16, 1986, p. 79-104; "Le sysicme moneraire de Diocletien it 13 fin de l'Empire remain", Revue Beige de numismatique, 1992. sous presse. L'ensemble a cte synthetisc dans Crises et inflation entre Antiquiie et Moyen-Age, Paris, 1991. 3. PH. GRIERSON, M. l Oth centuries), Cambridge,
BLACKBURN, Medieval European Coinage, 1, 1986, p 50, 102.
The Early Middle Ages (5Ih
MONNAJES DES LOIS BARBARES
317
2. LA LO] SAL/QUE La loi salique" datee des annees 507-511, est surtout connue pour ses equiva lences entre le sou et les 40 deniers d'argent.' Le recueil
comprend 240 lois ou articles de lois mentionnant des amendes en
monnaies. Nous
avons
elimine de nos calculs les quelques lois ne faisant allusion
qu'a des amendes chiffrees en deniers." Sous
Nbre de lois
1
2
Il2
3
27
II
Reference I, III J, IV 2, V 1, VI 3, VIII, VIIS, V116, VII 7,
VIII 1, XIll 1, XXVII 1, XXXVI 3, XXXVI 4, XXXVIII 2, XXXVIII 3, XXXIX 2, XLI 3, XLIX
3, XLIX 5, XLIX 6, LVIII, LXIV 2, LXIV 3, LXXXVI 2, LXVIII 2, LXXXIX 2. 5
1
XIV2
6
7
VII 4, XlII 2, XXIII 1, XXXVI 5, LXVIII 4, LXXXIX 3, LXVIU 8
XXII 5
9 15
70
11, 12, n 3, II 7, III 2, V 2, VII, VI 2, Vll 2 VII 8, VIlT 2, VIII 3, VITI4, IX 2, X 1, X 2, X 4, X 5, X 7, XI 3, XI 4, XII 1, XVIII 2, XXI 2, XXVI 1, XXVII
2, XXIX 2, XXX, XXXVII, XXXVIII 1, XXXIX i, XL 2, XL 3, XLII, XLII, XLIII 1, XLIV 1, XLIV 2, XLV 2, XLVII, XLVI 3, XLVIII 7,
XLVIIlIJ, XLVlJIJ3, XLIX 1, XLIX 2, L 1, LII 1, LIl2, LIT 3, LIII, LIV, LV, LVIl2, LXIIl 5, LXIII 6, LXV, LXVIII 1, LXXV 2, LXXXIII 1, LXXXIII 2, LXXXIV 1, LXXXIV 3, LXXXV 2, LXXXV 3, LXXXVI], LXXXVIII, LXXXIX 2, XCI 2, XCil 3 II 4, II 5, I I 6
17,5
3
25
2
IV 3, XLVIII 6
30
20
X 8, XI 1, XII 4, XIV 1, XVI 3, XVII 1, XXII 3,
XXVI 2, XXXVI 2, XLVI 2, Ll1, LVIl J, LXII 3, LXlII 4, LXIII 7, LXIV 1, LXXVII, LXXX 3, LXXXIX 4, XCV 1
3S
14
II 8, III 3, X 3, Xll 2, XXVI. 3, XXXVII 2, XLVIII
4, XLVIII 5, LX, LXVI], LXVIII 3, LXXXIX 3, XCV2
4.
Lex Salica, K. A. Eckhardt, Berlin, 1953.
5.
Sur cette loi et les problernes qu'elle souleve, voir en dernier lieu Ph. Grierson, M. Blackburn,
Medieval European. Coinage, I, The Early Middle Ages (5I1t-lOth centuries),
6. Deux cas de 7 et 10 deniers (IV I, et X 6).
Cambridge, 1986.
318
c. DEPEYROT SOLlS 45
Nbre de lois
Reference
22
111 4, VII 3, IX 1, XII 3, XV 3, XXIX 1, XXVI 4,
XXVIII 1, XXXV 2, XL 1, XLI 2, XLIII 2, XLV 1, XLVIII 1, XLVIII 3, XL VlIl 8, XLIX 4, L 2, LT 2, LXIII 1, LXIII 2, LXVIlI 5, LXX 4, LXXV 1
60
1
62
3
62,5
26
XI2 II 9, III 5, IV 5
XIV 4, XIV 5, XIV 8, XV 2, XVII, XVI 2, XIX 1, XIX 2, XIX 3, XX 1, XXI 1, XXII 1, XXII 2, XXII
4, XXIV, XXV 2, XXV 3, XXXV 1, XLVII 1, XLVII 2, LVI, LXIII 3, LXXIX 1, XCVI, XCVII, XCIX 70
LXIX 8
90
1
100
11
LXX 4 XVI 5, XXXI 3, XXXIII 2, XXXVII 1, XLVIII 2, XLVIII 9, XLVIII 10, XLVlIl12, LXIX 7,
LXXIV, XCVIII 120
LXV III 3
200
14
XIV 9, XV 1, XVI 4, XVII 2, XVIII 1, XX 2, XXV 1, XXXIII 1, XLVIII 14, LXVII, LXIX 1, LXXII,
300
4
XXXI 2, LXIX 6, LXXVIII 2, XC 1, XC 2
600
7
LXXVI, LXXXVII 1 XXXI 1, XXXII, LXIX 2, LXrX 3, LXIX 4, LXX
2, LXXVIII 1, XC 3 1800
LXIX 5, LXX 1
2
Dans cet ensemble
apparaissent plusieurs regroupements. Il semble impor superieures a la moyenne, c'est a dire les sommes
tant d'en extra ire les frequences
citees plus de 10 fois dans Ie total des 240 lois. SOLlS
Nbre de tremisses
3
9
Nbre de lois 27
15
45
70
30
90
20
35
105
14
45
135
22
62,5
112,5
26
100
300
11
200
600
14
Mis a part l'amende de 62.5 sous, to utes les amendes sont divisibles par 3 ou 5. La majorite des amendes sont des multiples de 3 (178 sur les 204 de ce table par au
soit 87 %). Le
systerne rnonetaire decrit par la loi salique est donc un systerne parfaite
ment compatible avec la circulation dominante de tremisses. Les sommes n'appar-
MONNAIES DES LOIS BARBARES
319
tenant pas directement au systerne des tremisses sont celles ou la valeur en deniers
semble
avec
ete deterrninante. Ainsi 62.5
sous
font exactement 2.500
deniers,
impossible a obtenir avec des tremisses de 13,33 deniers. Encore peut-on remarquer que 62,5 sous ne sont que la moitie de 125 sous, somme payable en tre somme
misses.
L'examen de la loi salique permet de constater que son systerne d'amendes ne
peut etre percu comme incompatible avec le systerne moneta ire: presque to utes les amendes de ces lois etaient payables en tremisses. II n'y a done pas d'archaisme
juridique dans l'emploi du mot solidus. Le solidus est compris ici comme Ie multi ple du tremis. Le systerne monetaire auquel la Lex Salica renvoie est donc un systerne dornine par-le tremis.'
3. LA LO! GONBETTE. La Lex Burgundionum.' contient Ie Liber constitutionum sive lex Gundobada
recueil de textesjuridiques date du regne de Gondebaud (474?
-
513), ou loi Gon
bette. Cette loi du tout debut du VIe siecle offre un nouveau panorama des men tions monetaires dans
une
region voisine des zones controlees par les Francs. La
loi Gonbette contient 139 lois avec mention de sommes se ventilant entre 24 som mes differentes,
Sous
Nbre de loi
Reference
tremis
3
1
10
B7, IV3, XCV IV 1, IV 3, V 7, VII, XXIII 5, XXVII 4, XXVIII 2, LVIU, XCV, cm 1
2
11
IV 1, V 4, VI 1, XIX 3, XXVI 5, XCII 3, XCIV,
3
15
XCV, XCVII, XCVIII, cm 1 IV 1, V 2, V 3, V 4, XXIII 3, XXVI, XXVII 7, XXXII 3, XXXIII 3, XXXV[fJ 1, XXXVIII 7, XXXVIII 10, LXX 3, LXXVI, XCV
4
2
XIX 4, XCIV
5
4
IV 1, VI 4, XXVI 3, XCV
6
19
V 1, V 4, VIIl 4, XV 1, XVII. 4, cm 5, XXIII 1, XXVIII 3, XXXII 2, XXXIlI 2, XXXVIII 2, XXXVIII 3, LXX 4, LXXXIX 5, XC, XCII 3,
10
7.
4
XCIII, XCVIII, em 6 B7, IV 1, XXVI 2, XCII 5
La commutation de ces sommes en deniers correspond a une simplification, peut-etre plus tar
dive comme en temoigneraicnt les erreurs de correspondance entre sommes en or et en argent. 8. Lex Burgundionum, MGH Leges II, I, Hannovre 1892.
C. DEPEYROT
320 Sous 12
Nbre de loi 30
Reference B12, IV 3, X 1, XII 1, XII 2, XV 1, XIX 1, XIX 11, XXII, XXVII 3, XXX 1, XXXII 1, XXXIII 1, XXXIV 2, XXXVI, XXXVII, XXXVIII 6, L4, LV
15
5
3, LVII, LXX 1, LXXI 2, LXXXI 2, XC, XCII 1, XCIV, CI 2, cn 2, cm 6, CV VI 7, XX 4, XXVII, XLIV 1, XCllI
20
1
XVII 3
24
1
CV
25
2
IV 1, XLVI 25
30
5
Bll, II 5, VI 8, X 1, XCIII
36
2
XXV 1, CT 1
40
1
X5
45
1
el2
50
1
X4
60
1
Xl
75
2
11 2, CIl2
100
5
II 2, V 6, X 3, XV 2, L 2
150
6
II 2, xxvn 9, XXX 2, L 1, LII 4
200
3
X 2, LXXIII 2, LXXXIX 6
300
5
IV 4, VI 10, LII 3, LXUI, XCI
Cette loi mentionne
explicitement la circulation du tremis qui etait done sommes les plus souvent notees fait imrne diatement apparaitre une dispersion de la majorite des lois (85 lois sur 139, soit 61 %) sur un tres petit nombre de sommes (5 soit 21 % des sommes). volontairernent decrit. L'examen des
Sous
Nbre de trernisses
Nbre de lois
1
3
10
2
6
11
3
9
15
6
]8
19
L2
36
30
Les amendes dernandees dans les diverses lois
pouvaient rnajoritairernent
etre payees avec un systerne de tremisses.
4. LA LOl WISIGOTHE
La loi des Wisigoths est un tres long recueil d'abord etabli vers 654 par Reces
vinthe, puis complete par Ervige en 681.9 Nous avons traite les informations de la merne facon que pour les autres lois.
9. Lex Wisigolhorum edita ab Rcccesvindo rege c. a. 654 renovaia ab Ervigio rege a 687, MGH Leges 1,1, Hannovre, 1902.
MONNAfES DES LOIS BARBARES Sous
Nbre de loi
tremis
12
321
Reference VII 2.11, VII 4.4, VII 6.5, VITI 3.7, VIII 3.10, VIII
3.12, VIIl 3.15, VIII 4.11, VTlI 4.26, VIII 4.31, IX J .9, IX 1.14 2 tremisses
1
VII 2.11
] SOLI
17
II 1.19, II 1.26, II 5.12, IV 4.3, VI 4.3, VII 2.11, VII
6.5, VIII 3.5, VIII 3.10, VIII 3,]2, VIJl3.15, VIII 4.1, VIII 4.10, VIII 4.3], IX 1.14, IX 1.21, IX 2.3 VIII 3.1
2 SOLIS 2 SOLLS & semis
1
II 2.9
3 SOLIS
5
VI 4.3, vrn 3.1, VlIl5.S, VIII 6.3, xi 3.4
5 SOLIS
20
n 1.19, II 2.5, II 2.6, VI 4.1, VI 4.4, VII 2.22, VII
4.], VIII 1.6, VIIl 3.1, VIII 3.6, vrn 3.14, VIIl4.S, VIIl4.29, VIII 4.29, VITI 6.2, IX 2.1, IX 2.5, IX 204, XI 1.5, XII 3.16
6 SOLIS
2
II 2.6, V 4.22
S SOLIS
4
Euric CCLXXXV, V 5.S, VIlI 3.14, VIII 4.25
10 SOLLS
21
I 12.2, II 2.6, II 2.9, IV 3.3, IV 5.6, VI 3.6, VI 4.1, VI
4.2, V14.3, VI 4.6, VI 4.9, vn 2.22, V1Il3.6, VIII 4.24, VIII 4.29, VIII 4.29, IX 1.2, IX 2.1, IX 2.3, IX 204, X11.1 12 SOLLS
4
V 4.22, VI 4.3, XI 1.7, XI 2.2
15 SOLLS
3
VIII 1.4, VIII 4.25, IX 2.1
20 SOLLS
11
Euric CCLXXIII, 111.19, lIT 4.16, VI 3.4, VI 4.1,
30 SOLLS
6
VI4.3, VI 4.S, VIII 4.24, VIII 4.30, IX 2.1, X 3.2 IT 1.19, II[ 4.17, VI 4.3, VII[ lA, IX 2.9, IX 3.3
40 SOLLS
1
VI4.3
50 SOLLS
4
111.19, VI 4.3, VI 5.4, VI 5.12
60 SOLLS
]
VIII 4.16
70 SOLLS
1
VIII 4.16
SO SOLLS
1
VIlT 4.16
90 SOLLS
1
VIII 4.16
]00 SOLLS
12
III 1.5, III 3.9, VI 1.5, VI 3.3, VI 4.1, VI 4.3, VISA,
110 SOLLS
1
120 SOLLS
1
VIII 4.16
130 SOLLS
1
VIII 4.16
140 SOLLS
1
VIII 4.16
150 SOLLS
6
VI 1.5, VI 3.3, VI 5.14, VII 3.3, VIII 4.16, XI 1.6
200 SOLLS
2
VI 1.5, VIII 4.16
250 SOLLS
1
VIII 4.16
300 SOLLS
7
V 1.2, VI 1.1.3, VI 1.5, VII 3.3, VIII 1.4, VIII 4.16,
500 SOLLS
2
V 1.2, VIII 4.16
600 SOLLS
1
VI1.I.3
vrn 4.16, IX 3.3, XII 3.6, XII 3.S, IV 4.11 VIlI 4.16
IX 2.3
322
c. DEPEYROT So us
Nbre de loi
1000 so us
2
10000 sous
1
III 1.5
1 once
3
II 1.26, II 1.26, VII 6.1
Reference III 1.5, III 1.5
6 onces
2
III 3.12, V 6.5
1 livre
16
Euric CCLXXVII, II 1.18, II 1.26, III 1.2, VI 4.3,
2 livres
3
VI 5.3, VI 5.7, VI 5.5, VII 3.6, IX 1.21, IX 2.9, IX 2.3, XI 2.1, XI 3.3, XII 2.14, XlI 3.24 II 1.26, II 2.8, III 4.18
3 livres
3
II 1.33, XII 2.18, XII 3.22
4 livres
4
III 5.2
5 livres
1
III 3.11
101ivres
2
XII 1.2, XII 3.17
301ivres
1
II 1.11
Les lois wisigothes mentionnent aussi explicitement les tremisses qui devaient encore
circuler. Dans ce corpus, 34 sortes de mentions monetaires sont citees 190
fois, soit, en moyenne 5.59 occurrences de mentions de somme. Comme pour les autres lois, nous avons reI eve les frequences superieures a la moyenne. Cette
analyse fait apparaitre un systeme decimal. Une autre particularite de ces lois est la frequence importante des mentions de livres et d'onces d'or. SOLIS
Nbre de tremisses
Nbre de lois
1
3
17
5
15
20
10
30
21
20
60
11
30
90
6
100
300
12
150
450
6
300
900
7
Dans ces textes, 64 % des lois (avec mentions de monnaies) faisaient done reference a
systerne decimal. Ce systerne wisigoth se distingue du systeme des autres peuples barbares. 11 s'integre dans le cadre decimal, continue a faire refe rence aux livres d'or, to utes choses issues du systerne romain. un
Cette difference doit etre mise en relation avec la localisation des Wisigoths
peninsule iberique, encore largement en relation avec le monde romain, moins soumise aux intluences germaniques que Ie monde gaulois. en
MONNAIES DES LOIS BARBARES
323
5. LA LOI RIPUAIRE La loi
ripuaire" est generalernent datee du VIle-VIlle siecle, Elle contient
aussi un certain nombre de mentions de sommes. La loi est souvent citee pour sa mention de la valeur du sou en denier (un sou valant 12 deniers)." Nbre de loi
Reference
3
1,20.1,24
2
3
1,24,40.11
3
9
5
6
6
19
1,20.2,20.3,24,25,38.1,38.2,40.11,40.11 21.1,21.2,25,26,49.3,53 2,3,8,20.1,20.2,20.3,21.1,22,28,29,31,40.11,
7
1
40.11
9
4
12
7
15
18
2,22,23,27 6,7,9,10.1, 13, 15,40.11 10.2,36.1,36.2,36.3,46.1,47.1,47.2,58,61.5,61.16,
25
2
52.1,52.2
30
11
39.3,43,44,45.1,46.3,55.1,68.2,68.3,71.1,89.1,90
36
12
45
7
3,5.7,5.9,8,14,19.2,19.3,23,28,29,30,31 36.3,46.2,47.3,60.2,60.3,61.5,87
50
13
5.1,5.2,5.3,5.4,5.5,5.8,39.2,40.3,40.5,40.10,41,
60
10
55.2,62.3 42,59,61.12,61.13,62.3,68.1,76.1,76.2,76.4,90
70
6
12.1,16,16,17,19.1,40.10
72
3
80
2
11.2, 12.2, 18 40.2,40.4
Sous
40.11,55.1,55.2,71.1,76.3,81,83,85.2
62.3,62.3,69.1,71.3,79,83,85.1,85.2
90
1
67
100
12
5.1,5.2,5.3,5.4,5.8,9,10.1,15,64.2,86.2,88.1,89.2
125
1
5.5
200
10
300
3
6,7,13,17,39.1,40.1,40.6,54.1,65.2,88.2 11.1,14,40.7
500
1
54.2
600
8
11.1,12.1,16,17,17,18,19.1,40.8
900
1
40.9
Nous avons effectue les memes calculs que pour la loi anterieure. Sur les 173
lois, nous avons selectionne celles qui redonnaient le plus frequernment la merne somme.
10. Lex Ribuaria, MGH Leges I, Ill, 2, Hannovre 1954. 11. Cette mention est explicite en 40.12:
Quod si cum argento solve coruigerii pro solido duode irnplicite en 24 au line glose precise pour Ie
cim denarios SiCUl aruiquus est constitutum. Elle est aussi mot tremisse: tremissem id est 4 denarios.
324
C. DEPEYROT
Sous
Nbre de trernisses
Nbre de lois
3
8
9
6
18
19
12
36
7
15
45
18
30
90
11
36
108
12
45
135
7
50
150
13
60
180
10
100
300
12
200
600
10
600
1.800
8
Comme anterieurernent les sommes les plus frequentes de la loi ripuaire peu vent appartenir a un systerne base sur le tremis.
6. LA LO! ALAMANE Les lois alemaniques" offrent un problerne nouveau. Elles peuvent etre date es
des annees 717-719,13 c'est a dire a un moment ou les monnaies d'argent domi
naient la circulation monetaire. En admettant que ces lois aient un siecle d'age, il faut admettre qu'elle n'avaient ete contemporaines que des pieces res plus legeres et les plus faibles en titre."
A
priori, on peut penser que ces lois concernaient des mesures autant des
monnaies
d'argent, cornptabilisees en so us que des monnaies d'or, res reels SOliS
d'or. SOilS
Nbre de loi
2 saigas
1
Reference XXXVIII 2
1 tremis
3
XXIV 1, XXXV 1II 1, XXXVIII 5
1/2 sou
4
Illl, XXIII 2, XXIV 2, XXXVIII 4
1 sou
3
II 9, XXIII 3, XXXVIIl 3
1
Il8
2 sous
2
II 7, XXXII 5
3 SOLIS
26
I 5, VII 2, VII 4, VII 5, IX 2, IX 3, X 5, X 7, X 9, XI 5, XI 7, XI 8, XVIII 3, XX 2, XX 3, XX 5, XXIII 4,
sou
1 tremis
XXIV 3, XXV 4, XXVII, XXVII, XXXI 4, XXXII 4, XXXVlI 2, XL 3, XLII 2
12.
Leges Alamanorum, K. A. Eckhardt, Berlin, 1958.
13. PH. GJ{lEI{SON, M. BLACKBURN, Medieval European Coinage, 1, The Early Middle Ages (Sth l Oth centuries}, Cambridge, ·1986, p. 106. 14.
Les monnaies d'or des annees 660 avaient vu leur titre tornber de 60 %
30-40 % au grand maximum.
ou
80 % a quelque
325
MONNAIES DES LOIS BARBARES Sous
Nbre de loi
4 SOLIS
3
XI 6, XVIII 2, XVIII 6
5 SOLIS
4
VI, X 4, X 8, X 11
6 SOLIS
29
13, I 4, VII 1, VII 3, VIII 3, IX 1, X 2, X 6, X 12, XI 4, XIV 4, XVIII 1, XX 1, XX 4, XXI 2, XXIII 5, XXIV 4, XXV 1, XXV 2, XXV 3, XXVI 5, XXXI 5, XXXII 3, XXXVI 1, XXXVI 2, XXXVII 1, XL
8 SOLIS
1
XVIII 5
9 SOLIS
1
XXII 2
10 SOLIS
2
X 3, X 10
12 SOLIS
17
11, VIII 1, X 1, XIII 2, XIII 1, XVI 2, XVII 4, XVIII 4, XXII, XXI 4, xxm 1, XXXI 1, XXXI 3,
Reference
4, XL 6, XL 7
XXXI 6, XXXV 2, XL 5, XLIII 13 s. ] tr.
1
XVII 3
15 SOLIS
2
XIV 2, XLI 3
20 SOLIS
3
VI 1, IX 4, XI 2
24 SOLIS
2
VIII 2, XV
25 SOLIS
1
XI3
26 S. 2 tr.
40 SOLIS
1
XVII 6
24
V 2, VI 2, IX 5, X 13, XII, XII 1, XIV 3, XVI 1,
XVII 2, XXII 1, XXXI 2, XXXII 2, XXXV 1, XXXIX 1, XU 1 50 SOLIS
80 SOLIS
XLI 2 3
200 SOLIS 240 SOLIS
XIV7 1
XIV 8
XIV9
320 SOLIS
400 SOLIS
XIV 1, XVI 3, XVII 5 XIV 6
160 SOLIS
2
XIV 10, XIV 11
Si nous dressons le meme tableau que pour la loi salique, nous retrouvons les memes constatations et les memes tendances. J'ai synthetise les lois des Alamans
selon les memes criteres que la loi salique, c'est a dire les sommes qui sont citees
plus que Ja moyenne (5 citations par somme). Le tableau ci-dessous met en evi dispersion que celie obtenue pour la loi salique, c'est a dire l'importance des sommes pouvant etre payees en tremisses.
dence la merne
Nbre de lois
Sous
Nbre de tremisses
3
9
26
6
18
29
12
36
17
40
120
24
Ce tableau regroupe 96 lois sur 141 soit 68 %. La difference notable entre les deux documents pourrait etre expliquee par la difference de Ja periode de redac-
326
C. DEPEYROT
tion des documents. Peut etre que certaines lois alernaniques faisaient allusion au
(de compte) compose de 12 deniers d'argent et non plus au sou de tradition
sou
romaine (Ie solidus d'or).
Quoiqu'il en soit, la mention d'amende ou de sornmes de 2 saigas (mention nee 1 fois), 15 ou de sornmes de 1
sou
1 tremis (1
occurrence), 13 sous 1 tremis (1
occurrence) ou 23 sous 1 tremis (1 occurrence), prouve qu'au debut du VIne sie cle, il etait possible de faire la distinction entre les deniers (?) d'argent, les tremis ses
et les sous.
7. LA LOl BAVAROISE La loi des sous
Bavarois," est un autre recueil de documents juridiques collectes
Charles Martel vers 725-728. Un de ses interets numismatique est de preciser
la definition de la saiga (IX 21) equivalant a 3 deniers, le solidus valant toujours 3
tremisses," Le document conserve 221 lois avec mention de sommes. Les sommes mentionnees sont au nombre de 35. Somme
Nbre de loi
2 saigas
4
13, XIII 4, XIV 9, XIV 10
8 saigas, semis
1
V2
1 tremis
9
u 15, I 3, I 13, IX 12, VII, XIV 9, XIV 12, XIV 13,
2 semis
3
V 1, VI 2, XIV 12
1
13
II 15, IV 1, VI 3, VI 7, VI 9, VI 11, X 2, X 11, X 16,
1 et semis
6
IV 2, VI 4, VI 9, VI 10, VI 11, V 3
2 tremis
2
II 15, IX 12
4 tremis
1
13
2
3
V 7, VI7, XIV 14
Reference
XXIl4
X 17, XIV 11, XXI 3, XXI 7
2 et tremis
IV 11
2 et semis
1
VI8
3
27
II 15, IV 3, IV 12, IV 14, IV 15, IV 27, V 4, V 7, VI
5, VI 7, VI 10, IX 13, X 2, X 3, X 9, X 10, X 12, X 13, X 15, X 21, XI 1, XI 4, XX 2, XX 5, XX 8, XX 9, XXI 2 4
4
III 1, VI 11, VIII 13, VIII 22
5
1
IV 11
6
34
1115, 1II 1, IV 4, IV 5, IV 8, IV 12, IV 14, IV 16, IV
15. Voir la loi des Bavarois pour les autres mentions de cette monnaie d'argent de 3 deniers. 16. Lex Baiwariorum, MGH Leges, V,]f, Hannovre 1926. 17. Cette courte mention permel de decouvrir Ie systerne rnonetaire compose du sou divise en 3 tremisses ou en 4 saigas.
MONNAIES DES LOIS BARBARES Nbre de loi
Somme
327
Reference ] 8, IV 27, V 5, V 7, V 8, VIII 3, X 2, X 8, X 20, X
22, XI 2, XII 1, XII 6, XIII 3, XIII 6, XIII 7, XVII 1, XVII 2, XVII 6, XX 1, XX 3, XX 4, XX 7, XXI], XXII 4, XXII 6 9
5
II 15, III 1, IV 11, IV 11, IV 13
10
6
IV 11, IV 15, V 6, VIII 23, IX 9, X 1
12
35
III 1, IV 6, IV 7, IV 11, IV 11, IV 16, IV 17, IV 19, IV 20, IV 21, IV 22, IV 24, IV 26, IV 27, IV 28, VII
4, VIII 1, VIII 4, VIII 5, VIII 8, VII 115, VIII 20, IX 3, IX 15, X 2, X 7, X 18, XIII 2, XIII 8, XIII 9, XVI 17, XVII 2, XVIII 1, XIX 2, XIX 5 15
4
18
2
14, II 12, II 13, II 14 III 1, XXII 4
20
9
II 11, IV ] 0, IV 14, VI 12, VIII 2, VIII 12, VIII 17,
24
2
40
26
XVIII 1, XXII 1
16, VIII 15 [ 6, I 9, II 3, II 5, II 6, II 10, II 11, 1116, IV 9, IV 14,
IV 15, IV 23, IV 25, V 9, VII 5, VIII 6, vur 7, VIII
10, IX 4, X 6, XIII 2, XIII 3, XVI 5, XIX 1, XXII 1, XXII 11 48
1
VIII 14
53 et tremis
1
VIIl17
60
1
VII 5
80
5
TV 29, IV 32, VIII 7, VIII 16, IX 4
160
5
IV 29, IV 31, VIllI, VIII 16, XVI 5
180
1
XIX3
200
2
19, II 3
300
1
[ 9
600
2
If 3, II 4
640
1
TIll
940
1
III 1
3 onces
1
[ 2
Le recueil mentionne explicitement des divisionnaires itremis, semis) dans 15 lois. A ces articles, il conviendrait d'ajouter les 144 lois qui mentionnent les S0111mes
les plus courantes, La aussi 65 % des lois font reference a 17 % des sommes.
La concentration est tout aussi claire que dans les autres recueils.
Nbre de tremisses
Nbre de lois
tremis
4
9
1 sou + semis
6
6
Somme 1
sou +
C. DEPEYROT
328 Sous
Nbre de trernisses
Nbre de lois
1
3
13
3
9
27
6
18
34
12
36
35
20
60
9
40
120
26
8. CONCLUSION L'etude des recueils juridiques barbares offre l'interet de nous laisser decouv rir un systerne monetaire complet.
Deux groupes apparaissent nettement: 1. Ie premier (constitue par les lois wisigothes, en
particulier) s'inscrit dans la
lignee du systerne monetaire romain. Les amendes sont souvent citees en onces et en
livres, les montants les plus sou vent utilises sont des montants s'inscrivant dans
un
systerne decimal. 2. Ie second est constitue de la masse des lois barbares de I'ancienne Gaule.
Le systerne des amendes est un systeme duodecimal, permettant l'integration faci le des tremisses. L'examen statistique des lois des annees 511
(loi salique) a 720 environ per
met de mettre en evidence Ie role du tremis dans la circulation monetaire. Ces
rediges ou collectes a plusieurs siecles d'intervalle, revelent ce que les pouvaient imaginer depuis longtemps: l'utilisation du trernis durant toute cette periode comme monnaie d'usage courant. Les lois plus anciennes pou recueils
numismates
vaient
encore
servir de
reference, dans la mesure OU les amendes et les sommes
pouvaient etre facilement converties en nouvelles monnaies sur la base d'un tremis =
4 deniers. Cette reference tomba en desuetude apres les reforrnes monetaires de
Pepin le Bref et celles de Charlemagne, lorsque Ie denier rernplaca l'ensemble des aut res monnaies dans la circulation monetaire et lorsque des emissions importan tes en argent reconstituerent Ie stock monetaire,
II apparait done que les sommes mentionnees vieilles lois romaines ont ete
rernplacees (sauf pour les lois wisigothiques) par la reference a de nouvelles som mes plus compatible avec Ie systerne du tremis. Les mentions de sous de ces lois ne sont que des mentions de multiples de tremis. L'or devait ou pouvait done conti nuer a circuler. Le systerne juridique s'etait donc adapte au nouvel etat de la circu lation monetaire dans les zones d'infiuence germanique.
ANew Visigothic Mint: Carmona PHILIP GRIERSON
The following coin of the Visigothic king Erwig (680-7) appears to be unpu-
blished: Obv. +L'HNMERVIGIVSRX (the RX ligatured) Bust facing. Rev. +*KARMONAPIVS Cross on three steps, with 3 pellets beneath. Base Av. S.G. 13.98
=
54% gold. 20 mm. 1.41 g. Die-axis 9 o'clock. Fig. a
A
B
330
P. GRIERSON
The coin has recently been acquired by the Fitzwilliam Museum,
Cambridge.
It was offered for sale by the London firm of A.H. Baldwin & Sons in a list enti
tled The Successor States to Rome (September 1993), no. 45, but attributed to Nar bonne. This is impossible, for quite apart from the
legend being KARMONA, not not facing busts. The facing bust is of the Seville type (Miles and the use of a type 11n), NARBONA, the mint of Narbonne at this period used profile and
Greek delta instead of a Latin D in the formula IDINM (for In Dei nomine) is limi ted to Seville. Coins of Seville also have the reverse legend often preceded by a star, and one variety (Miles no. 410) has the unusual feature of three pellets bene ath the steps of the cross. A specimen of this in the Fitzwilliam Museum 4
=
MEC 1.269) is illustrated here
as
(Miles (a) Fig. b. The resemblance between it and the
Karmona coin is so close that one can scarcely avoid the conclusion that both are
the work of the same die-sinker.
Carmona, some 30 km north-east of Seville, is the obvious mint for the new coin. It had been an important city in Republican times and under the early
Empi
re, as it was to be again under the Arabs and the kings of Castile. In the Visigothic
period nothing is known of its history -in westgotischen Zeit nie genannt according to the Kleine Pauly- but since the name was preserved it must have had a conti nuous existence even if overshadowed by neighbouring Seville. Presumably, for reasons
that we do not know, the mint was moved there briefly from Seville at
some moment
in Erwig's reign. The place is spelled Carmo or Kanno in
antiquity
-it is Karmonia in Ptolemy- so there is nothing irregular in finding Karmona on the coin. The curious form of the K, made with two strokes, one forked, instead of with three as one would expect, is noteworthy; it is varied from a form of L
having
the horizontal stroke half-way up the vertical, instead of at its base, that someti mes occurs.
BIBLIOCRAPI-IY
MILES, G.c., The Coinage of/he s/isigoths of Spain. New York. 1952. MEC
=
GRIERSON, P. and BLACKBURN, M. Medieval European Coinage, vol. 1, The Early Middle Ages
(5/h-IOrh centuries} Cambridge, 1986.
La moneda visigoda MARfA JOSE Y RAFAEL CHA YES
Desde que en 1984 publicamos a traves de la Editorial Vico-Segarra nuestra VISIGODAS EN
monograffa/catalogo ACUNACIONES PREVISIGODAS Y HISPANIA (desde Honorio a Achila II), trabajo de investigacion que tuvo como a objeto el dar a conocer las piezas numismaticas correspondientes aquel periodo historico que no habian sido publicadas en el amplio trabajo que bajo el titulo de
THE COINAGE OF THE VISIGOTHS OF SPAIN. LEOVIGILD TO ACHI LA II, realize el conocido tratadista de temas numismaticos G. C.
Miles, trabajo
Numismatic Society en Nueva York (1952). Des que fue editado por la American el afio
tuvimos
1984, pues de nuestra monografia catalogo ya citada, publicada en la posibilidad de estudiar nuevas piezas desconocidas hasta ese momento; piezas a su catalogacion bien par ser total que nos parecieron eran de in teres en cuanto variantes de mente ineditas 0 por suponer tipo 0 leyenda. Tales piezas las hemos ido publicando en las siguientes revistas especializadas: ACT A NUMISMA TICA
Barcelona, nums. 13 (1982), 14 (1984), 16
(1986), 17 y 18 (1988) Y 19 (1989).
GACETA NUMISMATICA, Barcelona, nurns. 83 (1986) Y 88 (1988). BOLETIN DEL MUSEO
ARQUEOLOGICO NACIONAL, Madrid, ruims. 1 y 2 (1987) Y
tarnbien los mims. 1 y 2 de 1988. historia
Siguiendo con este criterio de dar conocimiento al coleccionista y al dor 0, simplemente a todo aquel que tenga curiosidad por conocer todo 10 concer niente a esta interesante serie nurnismatica traemos hoy a estas Iineas otra nueva descono aportacion al Catalogo de la Moneda Visigoda, que estudia nueve piezas cidas 10 que supone una variacion 0 total novedad respecto a trientes ya publica-
MARIA JOSE
332
dos. Recordaremos que el triente es la serie que denominaremos
en
-
RAFAEL CHAVES
una
como
moneda de oro con un diarnetro medio,
previsigoda, de 12,5 milfmetros, serie que peninsula con imi
esta integrada por acufiaciones de los invasores barbaros de la
taci6n de los trientes bizantinos,' as! como por los que acufiaron en la Gallaecia
(actual Galicia) los reyes suevos; Ilegandose en las acufiaciones propiamente vis i god as a un diametro de 21 milfmetros. El triente correspondfa en su metrica a un tercio del s61ido aureo bizantino, correspondiendole por 10 tanto un peso medio de 1'516 gramos, aunque hemos conocido aun estando piezas que completas, ape nas
rebasaban el gramo de peso. EI metal empleado en los ftanes de acufiacion fue
de oro aventajado en los primeros reyes, llegandose a partir de Egfca hasta la acu
fiacion de piezas de baja ley 10 cual se dio, con mayor frecuencia durante el reina do de su sucesor Witiza.
Si mas preambulo pasaremos a describir las piezas que suponen una novedad nurnismatica:
1. WITERICO (ahos 603 a1609)
Ceca: TOLETO (Toledo), provincia Cartaginensis.
� WITERICUS REX Reverso: � TOLETO PIVS Anverso:
Peso: 0,86 gramos. Diarnetro: 21'5 milfmetros. Posici6n de curios: t J. Rareza: 3. Conservaci6n: Muy buena. Tipo: Emeritense. Citada por Miles con el n° 37 a,
y
por Chaves con el n° 96. Localizaci6n de la pieza: Colecci6n particular, Madrid. Observaciones: La citamos como variante por ser una pieza forrada acunada, a
nuestro juicio, con curios autenticos,
2.
GUNDEMARO (aiios 609 aI612). Ceca: TUDE (Tuy), provincia Gallaecia
(Galicia).
Anverso:
� GVNDEMAR VS R Reverso: t:iI TVDE IVSTVS
Peso: Desconocido. Diametro: 19 milfmetros. Posici6n de curios: Desconoci da.
Conservaci6n:
Esplendida.
Rareza: 5. Localizaci6n:
Colecci6n
particular,
Valencia.
1. EI fndice de rarezas de las piezas que publicamos se ha establecido de acuerdo con el criterio siguiente: 5, rarisirna; 4, muy rara; 3, rara; 2, escasa y 1 comun.
333
LA MONEDA VIS/GODA
Observaciones: Esta pieza, (mica conocida en la ceca de Tude para este reina
do, nos fue presentada para su expertizacion, si bien no se nos
facilito su fotograffa
ni los dernas datos.
3. SISEBUTO (anos 612 a[621) Ceca: AVRIENSE (Aurense, Orense) provincia Gallaecia (Galicia). Anverso: SISEBVTVS R Reverso: A VRIENSE PIVS Peso: Desconocido. Diarnetro, 19 milfmetros. Posicion de curios: Desconoci
da. Conservacion:
Esplendida.
Rareza: 5. Localizacion:
Coleccion
particular,
Valencia. Observaciones: Esta pieza, junto con la anteriormente descrita, nos fue pre sentada tambien para su expertizacion, careciendo de su fotograffa y de los dernas datos. Puede ser considerada como pieza iinica.
4. CHINTILA (ahos 636 a[639). Provincia Betica. Ceca: BARBI (Martos, Jaen). Anverso:
til CH/v\TIl�AI'
Reverso:
� PI YS n X Roll :
Peso: 1,36 gramos. Diarnetro: 21 milfmetros. Posicion de curios: i 1 Conserva cion: Muy buena. Rareza: 5. Localizacion: Subasta de Jesus Vi co S.A.
(4 Marzo,
1992). Observaciones: Esta ceca es inedita para este reinado; al
respecto solo tene
CHITILAR. y rever mos notfcias de otra pieza, variante de leyenda, con anverso so PIVS
Eo>RB. desconociendose los dernas datos de la misma.
5. EGICA
(ahos 687 a[702).
Ceca: SALMANTICA (Salamanca). Provincia Lusitania.
'/11/>H�l>ICI\ 1"/"
Anverso:
tis
Reverso:
+ ." L M 1\ T T'f( 1\ II
J D
Peso: 1,40 gramos. Diarnetro: 19 milfmetros. Posicion de cufios: T]. Rareza: 5. Conservacion: Buena, tiene dos orificios tapados en epoca antigua (probablernen te formo parte
cular, Madrid.
de un joyel). Tipo: Busto nimbado. Localizacion: Coleccion parti
MARIA JOSE
334
-
RAFAEL CHAVES
1 4
5
6 7
8 9
LA MONEDA VIS/GODA
335
de plata
(los curios son autenticos).
Observaciones: El flan de esta pieza
Supone
una variante de
es
Miles n° 452 y de Chaves n° 337.
Al no ser de buena calidad la fotograffa, damos un dibujo de este triente.
6. EG1CA Y WITIZA (aiios 698 aL 702, en trono compartido), Ceca: EGABRO (Cabra), provincia Betica. Anverso:
t!DtHMMVVI T IleX
Reverso:
&j:a I tv I> H ..., WEE 11//1
Peso: 1,08 gramos, correspondiendo a una pieza a la cualla faltan dos trozos. Diametro: 20 milimetros. Posici6n de cufios:
.
Rareza: 5. Conservaci6n: aun tra
tandose de un fragmento, dentro de est a circunstancia
puede considerarse como
Madrid.
muy buena. Localizaci6n: Colecci6n particular, Observaciones: Supone una variante de leyenda del triente n° 475, tarnbien del 476, de Miles, anverso y reverso, asimismo es variante de la citada por Chaves con
el n° 350, tanto en su anverso como en el reverso.
7. W1TIZA (ahos 702 al 710). Ceca: GERYNDA (Gerona). Provincia Tarraconense. .,
Anverso:
� -lSI! N V V, 11/11/
Reverso:
tilll,JYt I? VioID/I/I
Peso: Como se observara en la fotograffa, se trata de un fragmento, 0,58 gra mos.
Diarnetro: 20 milfmetros. Posici6n de cufios:
i J. Rareza: 5. Conservaci6n:
Aun tratandose de un fragmento, dentro de esta circunstancia, puede ser conside
rada como esplendida.
Tipo: Busto nimbado. Localizaci6n: Colecci6n particular,
Madrid. Observaciones: Es
una
variante del triente citado por Mateu y Llopis en su
Catalogo de la Colecci6n de Monedas Yisigodas del Museo Arqueol6gico Nacio nal, con el n° 92, asi como tambien de los citados por Miles y Chaves con los mims. 494 b Y 367, respectivamente. La variante corresponde a las letras del anverso que aparecen sincopadas, precediendo al nombre del rey, asf como por cruz y
el tamafio de la
gradas del reverso.
8. W1TlZA (anos 702 aL 710) Ceca: TARRACO (Tarragona), capital de la provincia Tarraconense. Anverso:
rf1: D: V\ VV rr rc /I PI-
Reverso:
� T ARRACO PlY
MARIA JOSE
336
-
RAFAEL CHAVES
Peso: 1,10 gramos. Diarnetro: 20 milfmetros. Posicion de cufios: II. Rareza: S.
Conservacion: Tiene una pequena grieta, de no ser por esta circunstancia
pudiera parti
considerarse como muy buena. Tipo: Tarraconense. Localizacion: Coleccion
cular, Madrid. Observaciones: Variante de leyenda del triente n° 495 de Miles, en anverso reverso.
Por no haber podido disponer de su
y
fotografia damos un dibujo de esta
pIeza.
9. WITIZA (aiios 702 aI7IO) Ceca: TVCCI (Martos, Jaen). Provincia Betica. Anverso: WITTIZA 1111. Reverso: TVCC!. PIVS Peso: 0,85 gramos, corresponde a un fragmento de triente
ya que le falta un
trozo del flan. Diarnetro: 20 milimetros. Posicion de cunos:T 1. Rareza: 5.
Conser
vacion: A falta de un pequefio trozo y estando
partida en tres partes puede consi derarse en los demas como buena. Su tipo corresponde con el que da Miles con el
n° 2 bb
(frecuente en los trientes de la ceca de Cordoba).
Observaciones: Basta el momento actual no era conocida esta ceca en el rei nado se Witiza.
Segtin nuestras notfcias procede de un hallazgo casual en algtin Lugar de Andalucia, acornpanada de un triente del mismo reinado, ceca de Cordo ba y de otro en Emerita. Al no disponer de su fotograffa incluimos un dibujo de esta pieza.
La monetazione di Ratchis, re dei longobardi:
Dubbi e problemi ERMANNO A. ARSLAN
Alcune fasi della monetazione longobarda in It alia I
appaiono appoggiate ad una documentazione COS! drammaticamente ridotta da rendere la segnalazione di un nuovo
con
esemplare occasione di una completa rivisitazione di tutta la materia, opinioni consolidate
la possibilita di revisioni talvolta di notevole portata di
da generazioni. E' il caso delle due serie emesse da Ratchis, re dei longobardi una prima volta
dal 744 al 749 ed una seconda volta, in un contesto di vicende cui solo accennere mo nella
sviluppo del discorso, dal dicembre del 756 al marzo del 757.
Della prima serie, caratterizzata dal Diritto con la rappresentazione del busto
del re frontale, il
Bernareggi conosceva due esemplari, uno conservato al Mo uno in Collezione privata.'
netiere Nazionale presso il Museo delle Terme ed
L Per la monetazione longobarda in genere vds. E.A. ARSLAN, Le monete di Ostrogoti, Longo bardi e Vandali, Catalogo delle Civiche Raccolte Nurnismatiche di Milano, Milano 1978; E. BERNAREG GI, Moneta Langobardorum, Milano 1983; PH. GRIERSON, M. BLACKBURN, Medieval European Coinage,
i, Cambridge 1986 (MEC I). 2. E. BERNAREGGI, [] sistema economico e la monetazione dei Longobardi nell'ltalia Supcriore, Milano 1960, p. 160, nil. 138-139; E. BERNAREGGI, Le monete dei Longobardi nell'Italia padana e nella Tuscia, in RIN, 1963, pp. 51-52; BERNAREGGI 1983, pp. 66 (con bibl. precedente in nota 137), 163; ARS I_AN 1978, p. 17. II Tremisse, ora a Roma, venne trovato nell'alveo del fiume Lambro, presso Landria no, ne11907, insieme ad un Tremisse di Aistulf.
ERMANNO A. ARSLAN
338 In
un
secondo
tempo egli pero metteva in dubbio l'autenticita di quest' ultimo
pezzo.' Della seconda, caratterizzata dal Diritto con caratteri esclusivamente epigrafi
ci,
con
al centro un misterioso monogramma (sui quale torneremo), il Bernareggi
esemplari, ambedue forse dal Ripostiglio di Mezzomerico, uno a Milano ed un altro in collezione privata.' Chi scrive conosceva solo l'esem plare di Milano. Questa situazione, tale da impedire qualsiasi sviluppo dell'indagine, e stata recentemente modificata da una serie di segnalazioni,' che sembrano tutte riguar dare materiali provenienti da un unico ripostiglio ritrovato in passato ed immesso conosceva
a
pure due
lotti sui mercato.
Soprattutto un gruppo di tremissi, battuto da Ratchis, arricchisce in termini stupefacenti I'archivio disponibile. Tanto stupefacenti da porre seriamente il pro blema dell'autenticita eli alcuni dei pezzi. Pure se ne propongono Ie schede:
MONETAZIONE DI RATCHIS CON BUSTO FRONTALE
A)
DI Busto frontale del re con lunga barba a doppio apice. Intorno dmra tchis
(con mr in nesso). Ai lati del busto a (senza barra orizzontale) t Sui petto in alto ant he (an in nesso). Sui petto in basso +rx (in nesso). RI San Michele alato con scuelo rotondo e stendarelo (?) a s. lntorno scs iiiiil -
-
Nel c. a d. in basso stella a cinque punte. gr. 1,28, diam. mrn. 22, asse coniig Gabinetto Numismatico Nazionale. Coil. eli Vittorio Emanuele III.
B)
DI Simile. Intorno dmrat chis Ai lati del busto s-e Sui
petto in alto [.}e
-
no
(?). Sui petto in basso +rx (in nesso). RI Simile. Intorno scsm ihail Nel c. a d. in basso trifoglio. gr. 1,21, diam. mm. 20, asse conii 9 Moneta riconiata con tipo precedente non riconoscibile. Coil. privata.
e)
DI Testa frontale maldestramente stilizzata, con barba a spazzola e vistose orecchie laterali. Intorno +dmrauicis.p.aso+ (?)
3. E. BERNAREGGI, I falsi nella serie rnonetale dei Longobardi in Italia, in Melanges de Numisma tique, d' Archeologie et d'Histoire offerts a Jean Lafaurie, Paris 1980, p. 176. Conseguentemente la moneta non viene presa in considerazione in BERNAREGGI 1983, p. 163. Vi e da chiedersi pero come sia accettabile una Ialsificazione che, pur riproponendo la visione frontale di Ratchis, si allontani in termi ni COSt vistosi dal prototipo. lnoltre c'e da chiedersi se il Trernisse da Landriano ora aRoma sarebbe stato accettato come autentico se non ave sse avuto una provenienza COSt documentata. 4. BERNAREGGI 1983, pp. 73, 166. I due esemplari pesano gr. 1,07 e 1,06. Se ne conosce la riprodu zione solo per il prirno, che e conservato nclle Civiche Raccolte Numisrnatiche di Milano (Arslan 1978, p. 17, n. 58). 5. Ringrazio il Sig. Clelio Varesi, di Pavia, che mi ha generosarnente segnalato i materiali inediti in suo possesso e che me ne ha perrnesso la segnalazione in ambito critico.
2:1
ERMANNO A. ARSLAN
340
RI Simile. Intorno scs iiiiil gr. 1,20, diam. mm. 22, asse conii 0 CoIl. privata. Autenticita da verificare.
D)
DI Testa frontale maldestramente stilizzata, con barba a doppio apice e visto se orecchie
laterali. Intorno leggenda riportata dal Bernareggi come dmratchis"
RI Simile. Intorno scs iiiiil gr. 0,92, diam. mm.20,s, asse conii 7 Mezzomerico (7). Coll, privata.
Da
Autenticita
negata dal Bernareggi,
comunque da verificare, analogamente alia moneta C.
MONETAZIONE DI RATCHIS CON MONOGRAMMA
E)
DI Monogramma
(si leggono d rovesciata, r, x), sotto +d in c. perl. Intorno
-vdnratchisprin RI Simile. Intorno scs iiiil Nel c. a d. in basso globetto. gr. 1,07, diam. mm. 22, asse conii 4 Milano, Civiche Raccolte Numismatiche.
F)
DI Monogramma (si leggono d rovesciata 0 c, i [7], a, n, s, e, una stella in alto) in c. perl. Intorno -vdnratchisrex (s coricata ed e che sembra una k) e stella a
cinque punte. RI Simile. Intorno scsi iiiiil Nel c. a d. in basso s gr. 1,20, diam. mm. 23, asse conii 6 Coll. privata.
G)
DI Monogramma come E con sotto +v in c. perl. lntorno +dnratchisprin RI Simile. gr. 1,06, diam. mm. 22,3, asse conii 7 Moneta citata dal Bernareggi' e non riprodotta. Coll. privata. Un primo gruppo di Tremissi, di Liutprando, forse della medesima prove
nienza dei Tremissi B-C-F, ha recentemente documentato l'esistenza della figura
del «rnonetiere» nel regno longobardo, almeno nell'ultima fase di Liutprando, con una
sequenza di nomi
presenti sul
Diritto delle monete:
[.Jodeb (0 [.Jodeh),
ambrosi, lopo, anthemo,"
6. BERNAREGGI 1963, p. S1. In realta la leggenda non appare decifrabile nelle foto dispooibili. 7. BERNAREGGI1960, p. ]61, n. 14l. 8. E.A. ARSLAN, Un incontro
inaspettato: i monetieri del re longobardo Liutprando, in «Die
Muenze. Bild -Botschaft- Bedeutung, Festschrift fuer Maria R.- Alfoeldi, Frankfurt 1991, pp.1-19. La
prima moneta, con una seconda della medesima c1asse praticamente illeggibile, venne trovata a Wartau SG, Burg, in Svizzera. Le successive mi vennero segnalate da C. Varesi. A questa gruppo si e aggiunto ora un
ulteriore Tremisse, con diverse lettere sui petto, eli difficilissima lettura, forse comoad 0 somoad
(con ad in nesso). Chi scrive non elispera di sciogliere questa eel altri elubbi raggiungendo un nucleo di altri tremissi analoghi eli cui conosce l'esistenza.
MONETAZIONE Dr RATCHfS
E
2:1
341
ERMANNO A. ARSLAN
342
Tralasciando in questa sede la problernatica, trattata nella della funzione
pubblicazione dei
del significato dei monetieri nella zecca
pezzi, (0 in una zecca) longobarda, in questa sede interessa la possibilita di collegare il nome anthemo con
e
le lettere ant he pre senti sui busto di
Ratchis, nel tremisse dall'alveo del Lam
bro. Sembrerebbe trattarsi del medesimo nome. Liutprando, nell'ultima fase delle
proprie emissioni, e Ratchis, nella prima delle sue, avrebbero utilizzato il medesi mo
monetiere. Cia ci permette non solo di collocare Ie emissioni liutprandee con il nome del
monetiere a ridosso elel 744, ma anche eli confermare l'ipotesi, gia del Bernareggi," che la monetazione con il busto eli prospetto appartenesse al primo regno di Rat
chis, subito dopo il 744. Non solo. Si dimostra clle la zecca reale non aveva modificato la propria orga
nizzazione ela Liutprando a Ratchis. Anzi le monete di Ratchis permettono eli completare l'elenco elei monetieri
noti, anche se il nome [.}e no (?) elel Tremisse B, sulla cui autenticita non avan zerei elubbi, non appare per noi attualmente comprensibile. -
Cia anche se come
non
tutti i conii di Diritto
portavano il nome del monetiere,
si constata nelle monete C-D. La qualita molto scaelente elella figurazione eli
queste monete, che si stacca nettamente elalle prime due," oltre a renderne insicu ro
il riconoscimento dell'autenticita (in mancanza di dati certi di
ritrovamento),
riapre anche il problema dell'unicita elella zecca reale longobarela 0 della circola zione abbondante in antico di falsi 0 imitazioni, II fatto che i due gruppi eli figura zioni appaiano tanto diversi, oltre a farmi cautamente propendere per l'autenticita dei pezzi con figurazione pill stilizzata, mi convince ad accettare pill volentieri la prima ipotesi, cioe l'esistenza eli pill eli una zecca attiva con Ratchis. lpotesi che renele anche insicura l'attribuzione del
tipo con busto frontale alla prima fase e
quella monogramma alia seconda." Seconda fase che oggi ci appare anche troppo breve, non pill eli quattro mesi, da permettere una emissione che appare con
abbastanza importante, come veelremo pill avanti.
Cia appare tanto pill convincente se si considera che il principaIe inelizio per la collocazione del tipo a monogramma nella seconda fase, cioe la qualifica di Rat
chis come print ceps), appare rneno probante, con la presenza nella moneta F eli una
definizione come rex (anche se la lettura non appare del tutto sicura),
Sara forse quineli pill prudente oggi considerare la monetazione di Ratchiss
tipo con busto frontale, forse battuto in due zecche, eel un tipo con monogramma, battuto in una zecca specifica, 0 precedente 0 successi vo al primo. nella sua globalita, con
un
9. BERNAIIEGGI 1983, p. 64. 10. BERNAREGGI .1963 pp. 51-5210 soltolinea. 'l l Come in E. BERNAREGGI, Conclusioni sulle diverse Iasi della RIN, LXXIH, 1971, p. 143. .
monerazione
longobarda, in
MONETAZIONE DI RATCHIS
343
Se la deduzione e valida, la crisi del dato figurativo suI Diritto delle monete
longobarde si sarebbe sviluppata integralmente durante il primo regno di Ratchis, con l'adozione del tipo a monogramma dopo la proposta effimera del tipo con ritratto frontale.
L2
Aistulf non avrebbe quindi innovato rna avrebbe adottato il tipo del fratello, che sarebbe stato fatto proprio anche da Desiderio nella sua prima monetazione, con
il S. Michele al Rovescio."
Comunque il nuovo Tremisse con monogramma segnalato in questa sede
ripropone, come e stato accennato, la problematica della titolatura di Ratchis, che si definisce indifferentemente
quanta
aveva
come
«principe» 0 come «re», contrariamente a
propos to il Monneret,", seguito dal Bernareggi," che voleva la tito
«principe» esclusiva del secondo regno. 11 significato della carta, l'unica datata al secondo regno, nella quale Ratchis viene definito «principemsr deve quindi venir riconsiderato, a meno che il tipo con monogramma sia stato emesso gia nel primo regno e ripreso nel secondo, mutando il titolo. II peso della moneta F, di gr. 1,20, appare poi piuttosto alto, tanto da indebo lire la proposta del Bernareggi" di una recenziorita del tipo a monogramma per la caduta dei pesi in rapporto a quelli medi del tipo con busto frontale. In realta it latura
come
numero
troppo ridotto di esemplari noti non ci permette di elaborare statistiche
ponderali affidabili. I nuovi Tremissi
proposti, indipendentemente dalla sicurezza nel riconosci dell'autenticita, ripropongono, senza dame soluzione, il problema della presenza di simboli 0 lettere, sia al Diritto che al Rovescio, non pertinenti ne alia leggenda che individua I'autorita emittente, ne al nome del monetiere." Nel tipo con busto frontale in A e B si hanno al Diritto, ai lati del volto, due mento
lettere variabili: a-t e s-e. Al RI si ha invece, nel campo in basso a destra, un simbo-
10: una stella e un trifoglio. Chiaramente si ha
un
sistema codificato per fornire delle informazioni
su
realta variabili. Realta che non sono il nome del monetiere, che vediamo altrove. Si tratta quindi di una indicazione della zecca 0 relativa ad aspetti della produzio ne.
La prima ipotesi potrebbe essere sviluppata forse per B, con s-e che potrebbe
12. L'ipotesi che il tipo con il monogramma sia pertinente alia prima rase di regno e quella con il busto fronrale alia seconda, considerata tra Ie possibilita in ARSLAN 1978, p. 17, Don appare particolar mente forte, anche se non e da escludere
a
priori.
13. ARSLAN 1978, n. 62. 14. U. MONNERET DE VILLAIW, La monetazione nell'Italia barbarica, in RIN, 1921, p. 195.
15. BERNAREGGI 1983, p. 74. 16. CDLC. 124 757, Iebbraio, Pisa. -
17. BERNAREGGI 1983, pp. 74-75. 18. Il problema e tra i pill dibattuti dalla critica di ogni tempo. Vds. per ultirni BERNAREGGI 1983, p. 68 ss., con ricca bibliografia, e ARSLAN 1991, p. 3 ss., con posizioni sensibilmente diverse.
344
ERMANNO A. ARSLAN
riferirsi, tra Ie citta flavie presenti nella successiva monetazione di Desiderio e Carlo, a Castelseprio (Sebrio). Operazione impossibile per A. A mio avviso un simile sviluppo logico appare troppo fragile per potere essere, per ora, accettato. Conviene quindi riconoscere l'impossibilita di dare un senso aile lettere, mentre i simboli di Rovescio sembrano pili facilmente essere riferiti ad aspetti tecnici della
produzione. Ancora pili difficile risulta ]'interpretazione delle lettere al termine della leg
genda di C, tra l'altro di non facilissima lettura. Abbiamo pero nella monetazione successiva, di Desiderio, casi di una 0 pili lettere, costantemente incornprensibili, alla fine delle leggende." In questi ultimi esempi non si tratta, ad evidenza, di un riferimento alla zecca, citata nei tipi. Forse non sbaglieremo quindi ad interpretare Ie lettere, sempre che la moneta sia autentica, come riferite a momenti tecnici della produzione, pili che al nome del monetiere, la cui collocazione nella leggenda del Diritto non appare molto opportuna. II problema delle lettere e dei simboli appare di ancora pili difficile approccio
nei tipi con monogramrna. Nelle monete di Ratchis, come, d'altra parte, in queUe di Aistulf e Desiderio, si e soliti interpretare in termini autonomi la lettera che segue la
croce
collocata sotto il monogramma al Diritto. In E sarebbe +d. In G
pero sul presupposto, errato, che il monogramma" sia immutabile in tutti i conii. II Bernareggi, nel suo ultimo contribute," scioglieva sarebbe
+v.
La lettura si basa
il monogramma in CRX 0 DRX, cioe, nel secondo caso, con «dominus noster rex». A parte il fatto che si reintrodurrebbe COSI, nella presunta seconda monetazione di
Ratchis, la definizione di «rex», che dove va essere alternativa a quella di «prin ceps», il monogramma appare una variabile, come e stato da tempo notato per Aistulf, con alcune lettere che sicuramente si ripetono sempre ed altre di volta in volta diverse." La nostra moneta F confenna questa variabilita, con un monogramma diverso
da quelli noti anche nella struttura, con molte lettere che non e possibile collocare in una sequenza in qualche modo comprensibile. Manca, in questo caso, la lettera
inferiore con la croce. Ancora
volta converra astenersi da
ipotesi affrettate, quali potrebbero quelle che potrebbero riferire il monogramma al nome dei monetieri, che, obiettivamente, non compaiono in questa classe di emissioni, ne essere
con
una
forse anche
Ratchis, ne con Aistulf, ne con Desiderio. Nei Rovesci, sempre nella medesi-
19. Per una serie di esernpi vds. BERNAREGGJ
1983, p. 186 5S.
20. Sui problema del monogramma ARSLAN 1991, p. 5. 2J. BERNAREGGI 1983, p. 74, con citazione delle ipotesi precedenti. 22. Ad esempio ARSLAN 1978, n. 61, con I'inserimento di una Jl1 e in G. SAMBON, Repertorio generale delle monete coniate in Italia, Parigi 1912, Tav. V., n. 344, con l'inserimento di una s.
345
MONETAZfONE Df RATCHlS
ma
collocazione
(sotto l'ala del S. Michele), appare in E un globetto, in F una s.
Anche in questa caso non andremo errati collegando i segni a comunicazioni tee niche di zecca. Il quadro delle conclusioni che si possono trarre con un riesame della moneta zione di Ratchis dopo
gli ultimi ritrovamenti, oltre ad essere reso insicuro dalla
non del tutto provata autenticita di alcuni dei pezzi segnalati (C-D, forse anche F),
addirittura molti appare certamente entusiasmante. I nuovi dati hanno forse plicato gli interrogativi, indebolendo anche ipotesi apparentemente stabilizzate da non
tempo. Pure il proporsi di coppie di conii sempre diverse (nessuna identita e stata finora rilevata ne per i Diritti, ne per i Rovesci, anche se rende impossibile il calco10 del numero presunto dei conii utilizzati nella zecca, pero ci indica possibili volu mi di coniazione superiori a quelli che ci attenderemmo con monete cost rare.
Abbiamo infatti sette conii noti di Diritto e di Rovescio, che possono essere
paragonati ai 16 di Diritto finora noti di Aistulf" e che, se appaiono pochi in con fronto agli 89 (con 293, 28+-43, 30 presunti) liutprandei (con un regno pen) molto lungo), non 10 sono in confronto con i 24 di Aripert II (con 40,709+-5,77 presunti) e
soprattutto con i 15 ipotizzati per la seconda fase delle emissioni di Cunincpert." Anche se si ha solo per Cunincperte, Aripert II un calcolo affidabile," pure i
volumi delle coniazioni longobarde tra Cunincpert e Desiderio
(escluso) sernbre
rebbero abbastanza costanti. La rarita delle monete di Ratchis e, anche se
sensibile, di quelle di non
meno
Aistulf, e quindi da attribuirsi ad una uscita dal mercato e
ad una riduzione delle ernissioni." Uscita dal
mercato che non
avvenne
in
aumentato la documentazione a nostra
seguito a tesaurizzazione, che avrebbe anzi disposizione. Si puo pensare a fenomeni di rarefazione 0 di ritiro per la cad uta dei valori intrinseci delle monete di Desiderio, che rendeva appetibile la fusione dei materiali pili antichi.
grande rarita di tutti questi tipi, compresa la prima emissione di Desiderio, conservata in un esemplare unico," ma non per questa Cio ha portato ad una
necessariamente documento di una emissione ridotta.
23. Si ha una sola identira di conio. Il numero di conii originaria non e quindi calcolabile ed E sicurarnente sensibilrnenre pili alto.
24. E. A. ARSLAN, Una riforrna monetaria di
Cunincpert re dei Longobardi (688-700), in NAC
XV, ] 986, p. 256. Si propongono 15,14±1, 15 conii di Diritto e 21,42± 1,94 conii di Rovescio, calcolat: con il metodo di G.F.A. CARTER, A simplified method [or calculating the original number of dies Iron: die-link statistics, in ANSMN, 28,1983, pp. 195-206. 25. L'archivio delle monete di Liutprando appare appesanrito da moltissimo materiale irregolare non ufficiale. Cia anche se Ie identita di conio appaiono frequenti nel rnateriale ufficiale
di emissione
contrariamente a quanta afferrnato da BERNAREGGI 1983, p. 75. 26. Contra BERNAREGGI I 983, p. 75, che vede invece una effettiva riduzione delle emissioni. 27.
ARSLAN 1978. n. 62.
Les debuts de l'obole des defunts en Europe
centrale au haut Moyen Age STANISLAW SUCHODOLSKI
Le phenomene appele l'obole des defunts, autrernent dit Ie fait de doter les morts d'une monnaie pour leur voyage posthume, etait connu dans presque toute
l'Europe et merne hors de ses frontieres (Chine, Asie centrale), depuis l'Antiquite jusqu'aux temps qui nous sont a peu pres contemporains. Cornme on le sait, dans la Grece antique la monnaie placee dans la bouche du cadavre devait servir d'obole pour Charon, qui passait dans sa barque sur le Styx les ames des defunts et les conduisait au royaume des morts. Pour cette raison justement les monnaies decouvertes dans les tombes et provenant d'epoques plus recentes et d'autres territoires, sont-elles frequernment appelees, quoique conventionnellement, «obole a Charon».' Les monnaies
l'Italie,
et merne
apparaissent egalernent dans les tombes sur le territoire de
plus tot qu'en Grece. En Europe, hors des limites de l'Empire,
l'usage de doter les morts de monnaies etait connu de differents peuples encore plus ou moins fortement lies a celui-ci: les Celtes, les Germains, les Sarmates, puis ensuite les Avars et les Magyars, nomades venus d'Asie.'
1. CL O. WASER dans R.E. PAULY-WISSOWA, Ill', s.v. Charon, coil. 2176-2179; K. REGLING dans F. SCHROlTH, Worterbuch der Munzkunde, Berlin, 1930, p. 100; C. D' ANGEL", L'obolo a Caronte. Usi funerari medievali tra paganesimo e Cristianesimo, Quaderni medievali 15, Bari, 1983, p. 82-91. 2. K. CASTELlN, K otazce «oboff mrtvych» u stedoevropskych Kelif [Totenobole bei dern Kelten
Mitteleuropa's], Numisrnaticky sbornik 15, Praha, 1977-78, p. 69-101; H. STEUH, Zur Gliederung frilh geschichtlicher Graberfelder am Beispiel der Munzbeigabc, Neue Ausgrabungen und Forschungen in Niedersachsen 6, Hildesheim, 1970, p. 146-190; I. BONA, Studien ZUIll fruhawarischen
Reitergrab von Szcgvar, Acta Archaeologica Academiae Scientiarurn Hungaricae 32, Budapest, 1980, p. 74-91.
348
S. SUCHODOLSK]
Parmi les Slaves, les plus anciennes traces de I'obole des defunts ont ete mises au
jour sur Ie territoire de l'actuelle Croatie (a partir de la 2e moitie du VIne s.),
de l'Etat de la Grande-Moravie (en Moravie et en Slovaquie, IXe_Xe), et un
peu
plus tard en Boheme egalernent (2e moitie du Xe s.). Dans la Russie de Kiev, les monnaies font leur apparition a partir du VIne s., mais selon V.M. Potin ce fait est
principalement lie a des colonies non slaves: finnoises et normandes. C'est a dater du VIUe/IXe s. qu'on rei eve en Suede ce phenornene particulierement visible au cirnetiere de Birka. Dans le Danemark historique (Schleswig-Holstein) et en Alle magne, les morts furent dotes de monnaies, abstraction faite de la periode de la
migration des peuples, a partir du VIlle S.3 La situation sur les territoires polonais ne se differencie pas d'une maniere fondamentale de celie ici presentee et que l'on trouvait dans les pays limitrophes. Des monnaies, ou plus exactement leurs fragments,
apparaissent pour la premiere fois a la peri ode du haut Moyen Age dans des tombes du VIUe/lXe s. II s'agit ici de tombes a incineration decouvertes dans des tumulus de Swielubie, pres de
Kolobrzeg en Pomeranie, qui sont certainement lies a une colonie de Wikings. Les exemplaires suivants d'oboles des defunts proviennent deja du Xe s., et plutot de la fin de ce siecle. Jusque voila peu on n'en connaissait que cinq: sur le territoire de la Pomeranie (Cieple, anc. district de Tczew, un dirham arabe de provenance
indefinie; Strzykocin, anc. distr. de Gryfice, deux fragments, dont un sachsenpfen
nig Dbg 1325), sur le territoire de la Grande-Pologne (Biale Piatkowo, anc. distr. de Wrzesnia, fragment de monnaies en cuivre? du Xe s.; Ostr6w Lednicki, anc. district de Gniezno, dans deux tombes 2 deniers d'Otton II et d'Otton III et en Silesie (Tyniec Maly, anc. distr. de Wroclaw, denier d'Otton et d'Adelaide, a par tir de 991 ).4
3.
V.S. JOVANOVIC, Prilozi hronologiji srednjevekovnih nekropola Jugoslavije i Bugarske [Contri
bution it la chronologie des necropoles medievales de Yougolsavie et de Bulgarie], I, Balcanoslavica 6,
Prilep, 1977, p. 141·187, Il, ibidem, 8,1979, p. 115·169; J. SEJBAL, K pocatkdrn penczn! srneny ve velko moravske RiSi [Zu den Antangen der Geldwirtschalt im Grossmahrischen Reich], Casopis moravskeho rnusca
45, Brno, 1960, p. 73·82; idem, Nalczy dcnarii z pohrebiste na sadske vysine velkomoravskeho
Siareho Mesta [Denarfunde aus dern Graberteld auf cler Anhohe Sady des grossmahrischen Siedlungs zenrrums Stare
Mesto], clans Dcnarova mena na Morave. Sbornfk pracf z III. numismatickeho syrnpo sia 1979, Brno, 1986, p. 98·'183; E. KOI.NlKOVA, Obolus mrtvych vo vcasnostrcdovckych hroboch na Slo vensku [Totcnobolus in frlihmillelaltcrlichen Grabern cler
Slowakei], Slovenska Archeol6gia XV, 1,
Nitra 1967. p. 189-254; P. Radornersky. Obol mrtvych u Siovanfi vCechach a na Morave [The dead-obo Ius by the Slavs of Bohemia and Moravia], Sbornfk Narodnfho musea v Praze IX-A, N° 2, Praha, 1955; V.M.
POTIN, Monety v pogrebeniyach drevnei Rusi i ich znacenie dla archeologii i etnografii [Coins
from olcl Russian burials and their importance as archaeological and ethnographical evidence], clans
Trudy gosudarstvennogo Errnitaza XII, Numizmatika 4, Leningrad, 1971, p. 49·119; A.·S. GRiisLUND, Charonsmynr i vikingaticla gravar?, Tor XI, Uppsala, 1965-1966, p. 168·197; W. HiivERNICK, Munzen als Grabbeigaben 750·L815, Hamburger Beitrage WI' Nurnismatik 27/29, Hamburg, 1973175 [1982]' p. 27-51. 4. W. LOSINSKI, Monety arabskie z Bard i Swielubia, pow. Kolobrzeg, [Arab coins from Bardy and Swielubie], Wiadomosci Numizrnatyczne 10, Warszawa, 1966, p. 176·179; T. et R. KIERSNOWSCY, Wczes· nosredniowieczne skarby srebrne z Pornorza [Tresors c1'argent du haut Moyen-Age en Porneranie. Inventaire], Warszawa-Wroclaw, 1959, Nos 18,163; J. SLASKI, S. TAIlACZYNSKI, Wczesnosredniowieczne
L'OBOLE DES DEFUNTS
349
Les fouilles menees dernierernent au cimetiere de Niemcza dans la voivodie de Walbrzych en Silesie, ont mis au jour de nouveaux materiaux fort interessants.
Dans la tom be n° 155, pres de la main droite du defunt, a ete trouve un denier du
prince Otton de Souabe (976-982) frappe a Nabbourg. Par contre dans la tombe 91, on a decouvert, entre les os de la paume droite et Ie bassin, un petit tresor compose de fragments de 2 ornaments, d'un flan non monnaye et de 16 monnaies: 4 dirhams arabes, 1 demibracteat de Hedeby 1, denier attribuable a Reims, au roi Lothaire et a l'archeveque Adalberon, 1 sachsenpfennig, 5 deniers bavarois et souabes, enfin 3 provenant de Boheme. On peut sur la base de la chronologie des monnaies situer aux environs de 980-985 la date de leur enfouissement. Le tout
pesait 7,126 g, ce qui correspond approximativement (compte tenu des pertes cau sees par la corrosion et ensuite la conservation) au poids de six deniers neufs ou d'un dirham et de 4 deniers. Selon les relations legerernent anterieures d'un voya geur arabe Ibrahim ibn Ya'qub, originaire d'Espagne (Tortosa), on pouvait acque rir pour cette somme a Prague, situee non loin de la, 60 poulets ou le ble necessai re a
la subsistance d'un homme pendant six mois.' On trouve beaucoup plus rarement dans les tombes un plus grand nombre de
monnaies que de pieces isolees.
Quelques exemplaires ou des tresors entiers ont
ete mis au jour sur divers territoires, aussi bien a des epoques plus reculees que
beaucoup plus recentes. A titre d'exemple on peut citer la tombe du roi franc Child eric a Tournai (+481), ou la tombe royale symbolique a Sutton Hoo en Angleterre. Un seul ensemble funeraire de cette sorte du Xe s. est connu sur les actuelles terres polonaises, a savoir a Grajewo-Prostki (limite septentrionale de la voivodie de Lomza), ou I'on a denornbre 16 dirhams arabes du debut de ce siecle. Le tresor de l'une des tombes du cimetiere de Libice en Boheme qui, comme on Ie
suppose, a ere enfoui peu apres 995, constitue toutefois une analogie plus proche au point de vue territorial et temps." D'autres exemples de dotation des defunts en un plus grand nornbre de mon naies proviennent du Xle s. ACaslav en Boheme, Hodonin en Moravie et Gorys lawice en Petite-Pologne, on a chaque fois decouvert 3 monnaies. Dans le premier
skarby srebrne Wielkopolski [Les tresors d'argenr du haut Moyen-Age en Grande-Pologne. Inventaire], Warszawa- Wroclaw, 1959, Nos :I, 1:1 (Annexe); M. HAISIG, R K1ERSNOWSKI, 1. REYMAN, Wczesnosred niowieczne skarby srebrne z Malopolski, Slaska, Wannii i Mazur [Tresors d'argent du haut Moyen-Age de la Petite-Pologne, de la Silesie, de Wannia et Mazury], Wroclaw, 1966, p. 59, N° 49. 5. S. SUCHODOLSKI, Skarb monet i ozd6b z X w. oraz inne rnonety znalezione na cmeutarzysku w Niemczy [The tenth-century hoard or coins and jevellery from the cemetery at Niemcza], Wiadornosci Numizrnatyczne 28, Warszawa, 1984. p. 92-105; Relatio Ibrahim ibn Ja'kub de itinere slavico, quae tra ditur apud al-Bekri, ed. T. Kowalski, Monumenta Poloniae Historica, nova series, t. I, Cracoviae, :1946,
p.146. 6. Cf. F. DUMAS. Le tombeau de Childeric, Paris [s.d.]: R. BRUCE-MITFORD, The Sutton Hoo Ship Burial, I, London, 1975; A. GUPIENIEC, T. et R. KIERSNOWSCY, Wczesnosredniowieczne sk arby srebrne z Polski Srodkowej, Mazowsza i Podlasia [Tresors d'argenl du haul Moyen Age de 1'1 Pologne centrale, de la Masovie et de la Podlaquie, Wroclaw, 1965, No 33; RADOMERSKY, op. cit., N° ll.
S. SUCHODOLSKI
350
(1003-1012), dans Ie second d'Etienne rer sachsenpfennige de la seconde moitie du xr' s.
cas, c'etaient des deniers de Yaromir
(997-1038)
et dans le troisieme des
Dans l'une des tombes de Debreste,
en
Macedoine, 5 miliaresia de Michel II
(1071-1078), ont ete voila peu mis au jour. A Rokytna (district de Moravsky Krumlov) en Moravie, on aurait trouve 7 deniers de la seconde moitie du xre s., et a Goleni6w, anc. distr. de Zabkowice Slaskie, en Silesie -5 ou 8 monnaies, malheu reusement de provenance non definie.
Par contre les lots des fragments de monnaies,
avec
parfois des exemplaires
entiers, sont avant tout connus en Scandinavie et dans le nord de la Russie de Kiev. Par exemple ils apparaissent a plusieurs reprises au cimetiere de Birka, a Tofta (paroisse de
Krokstade) sur l'ile de Gotland (4 fragments de dirhams dans (paroisse de Silte) egalernent sur l'ile de Gotland
a Stora Halvards
etoffe), (dans une bourse en cuir 4 fragments de deniers allemands, 3 dirhams ou leurs fragments, des poids), a Selebovo dans la region de Rostov-Souzdal (4 dirhams, des fragments et 2 poids). une
II n'y a aucune raison d'interpreter ces lots comme
plus importants autrement que
I'obole des defunts, surtout s'ils apparaissent dans les memes lieux que des
exemplaires isoles (dans la main, ou pres de la main). Dans ces cas-la, la valeur des dons etait evidernment de plusieurs fois superieure a celie d'une piece unique qui symbolisait simplement l'argent permettant d'effectuer les paiements indispensa bles ou les achats dans la vie de l'au-dela. Dans l'intention des personnes qui les deposaient, les «tresors- devaient remplir cette merne fonction, neanrnoins d'une maniere, si I'on peut s'exprimer ainsi, moins symbolique, beaucoup plus reelle et par consequent plus efficace. Les riches dotations en argent de certains morts peu vent etre comparees aux riches dotations en objets d'usage courant ou symboli ques et pouvaient etre effectuees pour les memes raisons. Les monnaies des deux tombes de Niemcza constituent les cas les plus anciens du haut Moyen Age, connus aujourd'hui, de dotation des morts en monnaies en Silesie et elles sont parmi les plus anciennes sur les terres polonaises et merne dans toute l'Europe centrale. Anterieurernent sur Ie territoire de la Pologne, on placait dans Jes tombes uniquement des dirhams arabes ou leurs fragments (Swielubie, Grajewo-Prostki, eventuellement Cieple), peut-etre egalement des sachsenpfenni ge du type le plus ancien (Strzykocin). En Moravie et en Siovaquie, seuls quelques cas peu nombreux d'oboles des defunts sont plus anciens. lis datent de l'epoque
(Mikulcice, Nitra) et en Boheme du 3e quart du Xe s. (Budec, denier bavarois des annees 948-967). de la Grande-Moravie
Chose egalement capitale, les trouvailles de Niemcza decrites ici sont proba blement aussi les plus anciens cas connus datant du haut Moyen Age en Europe centrale ou des monnaies etaient placees dans la main du defunt ou a proximite de celle-ci. Les sepultures plus anciennes etaient ou bien a incineration, ou bien elles renfermaient des monnaies placees dans Ja bouche du mort ou pres de la tete de ce
dernier (Mikulcice, Nitra, Budec, Strzykocin).
L'OBOLE DES DEFUNTS
A la lumiere de
351
ceci, les decouvertes de Niemcza prennent de l'importance
dite «obole des defunts», pour la discussion sur la genese et la chronologie de la
Radomersky et 1. Bona, cet usage se serait repandu en Moravie et en Boheme sous I'infiuence hongroise.' Ce jugement a ete appuye par V.M. Potin qui a fait remarquer que la majorite des trouvailles tombales en Pologne se situent dans le sud du pays, a une distance relativement peu importante des centres hon grois.' Par contre selon E. Kolnikova, les monnaies faisant fonction d'argent sont Moravie ou.en apparues dans les tombes en Hongrie plus tard qu'en Siovaquie, en Selon P.
Boheme. Sur cette base elle a conclu que les influences occidentales furent decisi yes
pour l'introduction de ce rite, tout d'abord de la part des Francs
de l'Est sur la
Grande-Moravie, et ensuite de l'Empire germanique aussi bien sur les Slaves que sur
a
les Magyars." Conforrnement a la these de P. Radornersky, l'obole' des defunts
du se repandre au fur et a mesure que se propageait le christianisme, rernplacant
les dons tombaux interdits par l'Eglise. L'ancienne tradition de la Grande-Mora vie
a
joue, selon E. Kolnikova, un role fondamental dans ce processus. Pour sa
part V. Vavrinek, sur la base d'analyses de sources ecrites, se prononce pour l'ori
gine byzantine de l'obole des defunts." C'est dans un merne esprit, que A.-S. Gras lund s'est exprime anterieurernent en ce qui concerne la Scandinavie." Les avis des chercheurs qui ont precede, et plus particulierement de E. Kolni kova, ont ete fortement attaque par 1. Bona, qui estime que Ie fait de placer des monnaies dans les tombes etait dans l'arc des Carpathes un usage indigene ayant un caractere paten. II etait generalernent pratique deja sous l'Empire. II fut ensui te
poursuivi par les Sarmates, les Lombards et les Avars, avec ceci que pour ces
derniers cet usage aurait ete connu dans leur patrie asiatique. Selon 1. Bona, tant les habitants de la Moravie que de la Hongrie auraient pris des Avars la coutume de l'obole des defunts." W. Havernick a exprime une opinion diametralernent opposee sur la base des
analyses des cartes des trouvailles. II estimait notamment que l'usage de placer des monnaies dans les tombes etait venu du nord-ouest du fait du commerce avec les
Saxons et les Frisons. Par l'interrnediaire des grands comptoirs commerciaux de
Hedeby et de Birka, OU l'obole des defunts apparait deja au IXe S., ce rite aurait ete transfere au sud, aussi bien sur les territoires de la Russie de Kiev, que sur
d'Allemagne et de Pologne d'ou il est parvenu en Boheme, en Moravie, en Slovaquie et en Hongrie." ceux
RADOMERSKY, op. cit., p. 56 5.; B6NA. op. cit., p. 91. 8. PCJTIN, op. cit., p. 70 s. 9. KOLNiKOVA, op. cit., p. 212 ss. 7.
10. V. VAVRINEK,«Char6nBv obolos» na Velke Morave [The Lise of «Charon's obolMoravia], Numismaticke Listy 25, Praha, 1970, p. 33-41. 11. GR.;';'SLUND, op. cit., p. 193. 12. B6NA, op. cit., p. 82 5S. 13. HAVEI(NICK, op. cit., p. 38 5S.
in Great
S. SUCHODOLSKf
352
La
question semble toutefois plus compliquee que ne l'ont consideree les
chercheurs la traitant jusq'a present. Elle doit coup plus
etre examinee
sur
un
fond beau
large, surtout dans la zone byzantine la moins connue, tout en tenant
compte egalernent de nouveaux materiaux. Les terres polonaises en ont fourni relativement
beaucoup ces vingt dernieres annees, surtout en Silesie (Stary Zamek, Gliniany, Nowy Kosciol, Tomice et 9 sites anciens dont il ri'est pas ques tion dans les «Inventaires»), mais aussi en Masovie et en Pologne centrale (Brzeg, Lubien, Maslowice, Pokrzywnica, Radom). En Roumanie et en Hongrie ont ega lement ete mis au jour des lots aux origines plus anciennes que ceux jusqu' ici con nus (p. ex. a Detta, judo Timis, monnaie de bronze de Leon VI, 886-912, dans la bouche du defunt, et a Szeged-Csongradi ut au meme endroit un miliarens des annees 948-959) .14
L'usage largement repandu temporellement et territorialement de mettre des monnaies dans les tombes incite a penser que ce phenornene a pu apparaitre d'une maniere convergente sur les anciens fondements datant de l'Antiquite ou merne sans eux.
D'une part, la richesse des croyances liees au passage a une vie dans l'au
dela et, d'autre part, les
proprietes magiques que I'on attribuait aux monnaies
etaient une raison suffisante. Les Slaves occidentaux et orientaux n'ont, semble-t
il, pas applique a une large echelle ces usages mortuaires jusqu'au declin duXe s., done par consequent avant la christianisation Les vertes
cas
jusqu'ici connus de decou
de monnaies dans les tombes d'une epoque anterieure sont tres peu nom
breux et d'autre part la dispersion etant grande, ceci incie a supposer que c'est Ie
fait de diverses influences. En Grande-Moravie,
ces
influences
provenaient de
Byzance ou de l'Occident, ou meme de la region occupee par les Avars; en Bohe me, en Silesie et en Grande-Pologne probablement de l'Occident, en Pomeranie de Scan dina vie, la merne chose pour la Russie de Kiev ou de plus sont visibles les influences finno-ougriennes et baltes. On ne peut enfin exciure la possibilite que dans certaines de ces tombes isolees, dotees de monnaies, on ait en terre des gens
d'origine etrangere. L'obole des defunts n'est apparue plus nombreuse parmi les Slaves qu'avec la
propagation du christianisme au xre s., avec ceci qu'elle eta it plus repandue chez les Slaves occidentaux qu'orientaux. On cornmencait presque en rnerne temps a mettre des monnaies dans les tombes sur Ie territoire de la
Siovaquie, de la Mora (Slovaquie, Mora-
vie et de la Boheme ainsi que sur les terres polonaises. Au sud
14. Cf. K. WACHOWSKI, Obol zrnarlych na Slashl i W Malopolsce we wczesnym sredniowieczu [Obol der Gestorbenen in Schlesien und Kleinpolen], Przeglad Archeologiczny 39, Wroclaw, 1992. p. 123-138: L. GAJEWSKI lOt alii, Skarby wczesnosredniowieczne z obszaru Polski. Atlas [Early mediaeval hoards in Poland. Atlas], Wrociaw, 1982; L. KovAcs, Munzen aus der ungarischen Landnahrnezeit.
Archaologische Untersuchungen der arabischen, byzantinischen, westeuropaischen und rornischen Munzen aus dern Karpatenbecken des 10. Jahrhunderts, Budapest, 1989, Nos 77, 322, "1"114 et dautres, cf. p. 112, 167.
L'OBOLE DES DEFUNTS
353
vie, Petite-Pologne?) ceci eut lieu en effet principalement sous l'influence magya re, mais certaienement pas sans la participation de l'ancienne tradition de la Gran
de-Moravie. A l'ouest (Boheme, Silesie et Grande-Pologne), les stimulants de l'Empire pouvaient prevaloir, quant a la Porneranie, a part ces derniers, principa lement ceux de Scandinavie.
Le plus frequernment les monnaies etaient placees pres de la tete ou pres des mains des morts,
avec ceci que la premiere position prevaut durant la periode ancienne (IXe_Xe s.); quant a la seconde, elle domine plus tard (xre_xne s.). La
question se presente toutefois differernment sur divers territoires. Pour autant qu'en Hongrie et en Slovaquie les cas de monnaies pres de la tete apparaissent
plusieurs fois plus nombreux dans les trois premiers quarts du Xle s. qu'a cote de la main, en Moravie la situation est contraire et pour chaque decouverte pres de la tete il y en
a trois ou quatre pres des mains. En Boheme par contre une monnaie dans la bouche du defunt n'a ete decouverte que dans la plus vieille sepulture
(Budec). Pour ce qui est de la Pologne, les squelettes avec une monnaie aux envi rons
de la tete sont
assez
rares
-
ils ont ete decouverts relativement le plus fre
quemment en Petite-Pologne et en Silesie. Ensuite leur nombre diminue sur les territoires places plus loin a l'ouest et au nord (Grande-Pologne, Masovie ).15
En resume, on peut affirmer qu'il n'y avait pas en quelque sorte un centre unique a partir duquel I'usage de l'obole des defunts se serait repandu a toute
l'Europe centrale. Les impulsions sont venues aussi bien du nord que des pays de culture latine et byzantine, de merne que de l'arc des Carpathes occupe par les A vares. Pour pouvoir les suivre, il ne suffit certainement pas de se limiter a analy ser les cartes dapparition des monnaies dans les tombes. W. Havernick a presume a juste titre, sans en tirer toutefois de conclusions, qu'il est possible que ce soit la continuation dans la conscience sociale de l'idee de l'obole des defunts sans son
application dans la pratique. La convergence de l'apparition et de la propagation de I'usage de doter les morts d'une monnaie avec l'apparition et les progres de la christianisation est par trop evidente pour n'etre qu'un hasard. Mais d'autre part la convertion au christianisme n 'etait pas une condition suffisante pour l'introduc tion de cet usage. On a l'impression que des conditions particulierement favora bles a sa continuation existaient sur les territoires fraichement christianises (non seulement en Moravie, en
Hongrie, en Boheme et en Pologne, mais egalement precedernrnent chez les Germains a l'epoque de la migration des peuples et plus tardles Slaves de l'Elbe ainsi que les peuples baltes)." Evidemment on
ne
peut
exclure aussi l'eventualite d'une certaine influence aussi des anciennes traditions
vivantes sur ces territoires ou les territoires limitrophes a l'epoque anterieure parmi les peuples patens. L'exemple des Wi kings, des Finnois ou des Avars indi-
15. Cf. WACI10WSK1, op. cit., p.128. 16.
HiivERN1CK, op. cit., p. 43 s. et passim.
354
S. SUCHODOLSKI
que du reste qu'au haut Moyen Age l'obole des defunts s'est enracinee egalernent parmi les non-chretiens. Les raisons econorniques etaient certainement un autre motif pour doter les morts de
monnaies. Deja R. Kiersnowski a rernarque le lien entre cet usage mor
developpernent des echanges marchandises-argent." Dans les tombes les monnaies rernplacaient d'autres dons que le defunt pouvait acquerir grace a elles. Cette idee semble convaincante. Neanrnoins l'intensite avec laquelle appa rait l'usage de l'obole des defunts n'etait simplemet pas proportionnelle au degre d'avancement du developpernent econornique. II serait done difficile d'admettre que dans le haut Moyen Age les rapports marchandises-argent dans l'Etat hon grois fussent beaucoup plus developpes qu'en Boheme ou en Pologne, sans parler deja de l'Empire germ ani que ou la dotation des morts en monnaies ne s'est repan due qu'au Xne-XIUe s., dans une grande mesure du reste sur les territoires slaves. tuaire et le
17. R. KIERSNOWSKJ, 0 tzw. «luznych. znaleziskach monet wczesnosredniowiecznych w Polsce [«Loose» early mediaeval monetary finds in Poland], Wiadomos ci Archeologiczne 25, Warszawa, 1958,
p.181-196.
N ou tresoret de fraccions de dinar dels
regnes de Taifes (segle XI) A.BOFARULLICOMENGE
En la Ifnia de la tasca encetada d'anar recopilant les informacions disponibles
sobre les troballes monetaries de les series andalusines i musulmanes en general,
presentarem la catalogacio i estudi d'un tresoret de fraccions de dinar de les pri meres taifes
andalusines.
CIRCUMSTANCIES DE LA TROBALLA Aquest conjunt, com el que donarern a coneixer anteriorrnent,' prove d'un indret no determinat de l'actual provincia de Conca. Descobertes d'aquest periode i de composicio similar sembla que no son pas excepcionals en l'area de l'antic regne de la taifa de Toledo- Valencia.' EI conjunt que presentem es integrat per 90 fraccions de dinar.
1. BOFAIWLL I COMENGE, A., Tresoret de fraccions de dinar dels Regnes de Taifes (s. XI), Acta Numismatica, 20, 1990, pp, 111-12.
2, Dintre d'aquesta zona tenim constancia de troballes de composicio similar a la que ara presen tem i
a
la que varern
publicar a Acta Nurnisnuuica 20, Es tracta de les segUents: «Alcariiz el Viejo»
(Alcafiiz, Terol), descrita per LASA, C." «Hallazgos Nurnismaticos de epoca islamica: Alcaniz y Zarago za», II Jarique de Numismatica Hispano-Arab, L1eida 1990, p, 250. «Benicasirn» (Castello de la Plana) meticulosament estudiada i publicada per RIPoLLEs, PP. i LOPEZ, I"� «Un tesorillo de fracciones de dinar hallado en Benicassim. Cuademos de Arqueologia Castellonense, 4,1977, pp. 243-261. «Bonete»
(Albacete), reconsiderada per SAENZ DIEZ, J, 1., «Hallazgos Hispano-Arabes en el Musco de Albace te», Gaceta Numismatica 80, 1986, pp, 35-9 amb referencia a l'estudi inicial de SANCHEZ JIMENEZ, .l.,
«Trabajos realizados por la Comisarfa Prov. de Excavaciones Arqueologicas en 1944, Excavaciones y trabajos arqueologicos en la provincia de Albacete de 1942-1946» Informes y Memorias, 15, 1947, pp, 81-83, «Aranzucque» (Guadalajara) troballa esmentada per A, Canto com a integrant d'un recull en curs.
A. BOFARULL I COMENGE
356
COMPOS/CIO GENERAL DE LA TROBALLA
Regne de Valencia Abd al-Aziz al-Mansur (412-452H.l1021-1060 A.D.)
21 fraccions
Abd aI-Malik al-Muzaffar (453-457 H.l1061-1064 A.D)
29 fraccions.
Regne de Valencia i Toledo Yahya al-Ma'rnun (435-468 H.l1043-1075 A.d.)
38 fraccions.
Regne de Taifa per determinar 2 fraccions
Taifa per a determinar. Totes les peces tenen
I'aspecte d'haver estat Iabricades en or de molt baixa
lIei. Aquesta migradesa de contingut metal-lic es habitual en aquest perfode i sem bla respondre a dificultats en el proveiment de 1'01' africa i al progressiu exhauri ment dels «stocks»
paries
0 tributs en
disponibles ocasionat, en bona part, per els pagaments de
aquest metal! als estats cristians.'
9 quirats es la que solen tenir aquestes fraccions de dinar. Aixo significa tan sols un 30 0 35% de contingut d'or. Una llei de 8
0
EI pes d'aquestes fraccions del dinar varia molt substancialment d'una peca a
l'altra. Les oscil·lacions s6n
tan
importants que moltes vegades hi ha diferencies
del doble 0 del triple entre els pesos d'una 0 altra peca, sense que s'observin pero, unes
constants de pesos que ens permetin encaixar 0 definir grups ponderals. Sern
bla que cal posar inevitablement en relaci6 aquesta constataci6 amb la practica pagaments solien saldar-se pesant les monedes i no comp
documentada que els
tant-les.' Totes aquestes fraccions de dinar no tenen lectures marginals i la menci6 de la seca i de l'any s6n absents. Per aixo es dificil de fer les precisions que la moneda
musulrnana, gairebe sernpre datada, habitualment ens perrnet de fer. Tot i aixi
podem estimar que les cronologies mes tardanes ens les d6na el regnat de Yahya al-Ma'rnun (435-68 H.l1043-75 A.D.). Resten, naturalment, les dues fraccions indeterminades que per ara no ens donen cap indici cronologic. Amb les dades disponibles tindriem, doncs, unes dates limit per a aquest conjunt compreses entre els anys 412 H.1102l A.D. i el 468 HI1075 A.D. Sernbla, dones, que l'ocultament del tresoret es pot situar vers ell080 0 el 1085 A.D., com a maxim.
3. Per a una visi6 d'aquesta problernatica Vid. BALAGUEI�, A., «Parias and the myth of the man CUS», Problems of Medieval Coinage in {he Iberian Area. 3, Santarem 1988, pp.499-545. 4. MILES, G.c., Coinage of {he Umayyads of Spain, Nova York, 1950, vol. 1, p. 90, al-ludeix ales
nornbroses refcrencies que es troben a les fonts escrites de pagarnents realitzars a pes.
TRESORET DE FRACCIONS DE DINAR
2
357
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
20
21
23
19
358
A. BOFARULL 1 COMENGE
Regne de Valencia. Catalogacio Abd al-Aziz ai-Mansur (412-425 A.H.!1021:=1060 A.D.). Grup I Fraccions de dinar d'electro. Referencies: Vives 1065; Prieto Vives 158. Miles 1685 NUIn.
Pes
o mig
gr.
m/m.
NUIn.
Pes
o mig
gr.
m/m.
1
1'61
11'5
4
1'20
11'4
2
1'21
11'5
5
1'16
11'3
3
] '24
13'7
6
0'96
11'6
Totes les peces presenten orla de punts entre dues de lineals malgrat que els
cospells d'aquestes monedes tenen formes forca irregulars. Eis adorns, en canvi, son bastant similars, ja que en la part superior de la pri mera
area solen presentar un motiu vegetal d'estil arabesc i a l'inferior una estre
lIa de sis raigs amb un punt intercalat a cada raig. A la segona area no solen pre sen tar adorns.
Abd al-Aziz al Mansur Grup IT Fraccions de dinar. Referencies: Vives 1072; Prieto Vives 162. Miles 171. Pes
o mig
gr.
/11lm.
7
2'27
12'3
15
] '21
10'5
8
] '72
11'6
16
1'12
11'3
9
1 '62
11'4
17
1'10
10'8
]0
] '60
11'5
18
1 '10
10']
11
] '42
10'7
19
0'96
10'0
12
1'40
11'5
20
0'82
9'7
13
1'25
10'7
21
0'65
10'6
14
1 '27
11'8
NUn1.
Num.
Pes
o mig
gr.
/11/m.
Comentaris Els cospells de les monedes d'aquest grup son tarnbe de formes irregulars que
s'aproximen, pen'>, a la forma circular.
5. Vrvss, A., Monedas de las dinastias arabigo-espanoias, Madrid, 1893. PRIETO VIVES, A., Los Reyes de Taijas. Estudio historico-numisrnatico de fos musulmanes en el siglo V de fa Hegira, Madrid, 1926. MILES, G.c., Coins a/the Spanish Muluk al-Tawai], Nova York, 1954.
TRESORET DE FRACCLONS DE DINAR
25
35Y
26
27
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
360
A. BOFARULL 1 COMENGE
Els adorns son tarnbe bastant uniformes i s'ajusten al model dels del grup anterior.
Observem que la dispersio de pesos es important i que oscil·la entre el 0,65 gr. als 2,27 gr. Abd ai-Malik al-Muzaffar (453-457H.I 1061-64 A.D.) Fraccions de dinar d'electro. Referencies: Vives 1078; Prieto Vives 165. Miles 182 var. Pes
o mig
gr.
m/m.
22
2'48
14
23
2'18
12'5
24
1'75
25
1 '73
26 27
Num.
Pes
o mig
gr.
m/m.
37
1'17
10'9
38
1'09
11 '7
11'5
39
1'05
10'5
11 '2
40
1'05
10'5
1'65
11'7
41
1'07
11'4
1'58
11'6
42
1'05
10'3
28
1 '58
11 '7
43
0'95
10'6
29
1'46
13'3
44
0'94
10'2
30
1'52
11'5
45
0'94
10'0
31
1'40
U'5
46
0'90
9'3
32
1 '37
11'5
47
0'90
10'6
33
1'35
11'0
48
0'85
11'2
34
1'37
11'0
49
0'81
11'0
35
1'30
11 '3
50
0'77
10'0
36
1'23
1'00
Num.
Comentaris
S'observen mes irregularitats en la forma dels cospells, pen) com en les mone des deJs grups anteriors les orles son de punts entre dues linies. Eis adorns presenten eJ mateix esquema que en els grups abans descrits, excepte la mim. 48 que no presenta punts intercalats en l'estrella i la num. 45 que en eilloc
de l'estreJla porta una flor de lis.
Novament les dispersions de pesos son import ants amb gran varietat entre els
2,48 gr. de la rnes pesada i els 0,77 gr. de la mes Ueugera.
Regne de Toledo i Valencia. Catalogacio Yahya al-Mamun (435-468 H.l1043-1075 A.D.) Fraccions de dinar d'electro. Referencia: Vives 1100; Prieto Vives 335. Miles 518-519.
361
TRESORET DE FRACCIONS DE DINAR
47
48
50
49
52
51
53
57
55
56
58
59
61
64
54
62
65
67
60
63
66
362
A.BOFARULLICOMENGE Num.
Pes
o mig
gr.
m/m.
Num.
Pes
o mig
gr.
m/m.
51
2'02
15'3
70
1'16
12'5
52
1 '88
15'2
71
] '14
12'6
53
1'90
14'5
72
1'10
13'7
54
1'85
14'7
73
1'03
]0'8
55
1'70
14'2
74
0'96
12'2
56
1'72
13'8
75
1'0
12'0
57
1'62
14'1
76
0'95
12'5
58
1'63
12'8
77
0'94
11'7
59
1'51
13'8
78
0'9]
13'0
60
1'42
13'5
79
0'94
11'8
61
1'38
14'2
80
0'85
13']
62
1'36
13'5
81
0'84
12'2
63
1'40
13'0
82
0'82
]3'0
64
] '23
13'5
83
0'80
11'3
65
] '25
12'8
84
0'74
12'7
66
1'27
12'9
85
0'67
9'5
67
] '24
12'3
86
0'55
9'7
68
1 '25
13'5
87
0'50
10'0
69
1 '13
12'0
88
0'46
10'4
Comentaris Tambe els cospells d'aquestes monedes son de formes irregulars. Les orles segueixen el mateix model que les dels anteriors grups, pen) els ornaments son molt rnes rics i variats. Trobarem multiples cornbinacions en una i altra cara. Eis motius vegetals son
potser els mes abundants, pen) trobem tarnbe grups de punts formant diferents
figures, estrelles, anells, puntes de fletxa, etc. La diversitat ponderal es tambe important, entre els 2,02 gr. i els 0,46 gr., i observem que en les de menor pes la Ilegenda resta sovint incompleta per manca
d'espai. Regne de Taira per a determinar Fraccions de dinar d'electro. Referencia: Vives, Prieto Vives i Milles no les
publiquen. Ripolles-Lopez" en publiquen sis de similars a aquestes, mims. 2-7 i Bofarull' en dona a coneixer tres tarnbe similars, nurns. 228-230.
6.
RIPOLLES, PP. i LOPEZ, J., art. cit.
7.
BOFARULL j COMENGE, A., art. cit.
TRESORET DE FRACClONS DE DINAR
68
363
70
69
71
74
75
77
79
78
80
82
81
83
85
84
86
87
89
90
364
A. BOFARULL I COMENGE Num.
Pes
o mig
gr.
m/m.
89
0'85
12'3
90
0'67
10'7
Comentaris
nom
La principal dificultat per a l'atribuci6 d'aquestes peces es que no present en de governant, ni titol, ni tampoc seca. La constancia que van donant-nos les troballes d'associaci6 d'aquestes peces
amb les fraccions de dinar de les taifes de Valencia 0 de Valencia-Toledo, fan pen sar en una emissi6 dintre
Aquestes en
d'aquest territori 0 en tot cas en algun reialme vel.
monedes porten
a
la primera area la missi6 profetica de Mahoma
dues lfnies, amb un punt en la part superior d'una d'elles i un anell en l'altra.
En la part inferior veiem en les dues monedes un adorn vegetal. En la segona area tenim la lectura «Per Allah» i una segona lectura per ara no
interpretada, tot dintre d'una estrella de vuit puntes.
Sobre les encunyacions Almoravits de les Balears
B. MOLL MERCADAL
EL MARC HISTORIC}
des;
El periode Almoravit ales Balears pot dividir-se en dues parts ben diferencia des de La presa de possessi6 a nom de 'AlTb. Yusuf, l'any la primera,
compren
croada
509/1115, a petici6 dels seus habitants que havien patit l'agressi6 d'una Pisano-catalana, fins a l'any 543/1148. En aquesta data, un dels governadors
almoravits, Muhammad b.' All b. Ganiya lligat per vincles familiars als Banu converteix, Tasfin, arran de l'esfondrament del poder almoravit a la Peninsula, de fet, en sobira independent, inaugurant el govern ales Balears de la dinastia es
Banu Ganiya:
Muhammad b.'An (543/1148-546/1151?) Ishaq b. Muhammad (546/1151 ?-58011184) Muhammad b. Ishaq (580/1184)
te
1. No es aquest el lloc per tracrar extensament la fascinant historia dels Banu Ganiya. Al respec dominaci6 Islamita en las Islas Baleares» Reimp. 1987.
vegeu: CAMPANER Y FUERTES, A. 1888. «La
pp. XXXII-XXXVI; 120-125; Apend. VI,
VIII i IX.
LEvl-PRovENC;:AL, E. 1941. «Un rrecueil de lettres
officielles Almohades» Hesperis. XXVIII. pp. 67. ROSSELL6 BORDOY, G. 1968. «L'Islarn a les Illes Bale Z. ] 972. «Consideraciones sobre los intentos de restauraci6n del ars». 65-97.
pp.
SUMANE-MuSTAFA,
poder Almoravide en el Magrib Central y Oriental». II coloquio Hispano-tunecino. pp.191-199.
Rev. Mayurqa XII,
366
B. MOLL MERCADAL
'AlI b. Ishaq (580/1184-584/1188)
Muhammad b. Ishaq (2" vegada) (548/1188) 'Abd Allah b. Ishaq (584/1188-599/1203) Muhammad b.' All i Ishaq mai no van portar tftols de sobira, adoptant el molt humil de «Faqi»
probablement com a mostra de fidelitat als Banu Tasfin i a la vegada com un intent d'evitar un confticte frontal amb els almohades, els quaIs, de manera
,
insistent sol·licitaven la
submissio de les Illes
ja
des d'els temps de
Muhammad b.' All. A part de les conftictives reJacions amb els
mantenir relacions amb les
almohades, els Banu Ganiya van republiques comercials italianes (Genova i Pisa), amb
les quais van signar tractats comercials. La polftica d'equilibri amb els almohades es trenca a la mort de
Ishaq; el seu
successor, Muhammad b. Ishaq va optar per la submissio, que provoca el seu des tronament i la reaccio
anti-almohade de 'AlI b. Ishaq que el porta a intentar la
conquesta de Ifriqiya i del Magrib central. EI seu successor en el govern de les Illes, 'Abd Allah b. Ishaq, va continuar la mateixa politica, que el porta a mantenir relacions amb la Corona d' Arago per tal de fer front als atacs almohades, que finalment van conquerir les Illes (599/1203).
LA
NUMISMATlCA; ASSAIC DE SISTEMATITZACI6 No coneixem, per ara, peces
a nom
de 'All b. Yusuf 0 dels seus
successors
encunyades ales Balears; totes les encunyacions alrnoravits cal situar-les dins el perfode dels Banu Ganiya. Hom pot establir tres series: or, plata i billa; les dues
primeres son de tipologia tfpicament almoravit, mentre que les de billa poden con siderar-se de tipus taifa. A.
Encunyacions d'or' Dinar. Anonim. Escriptura cufica; punts diacrftics. IIA
r
TA
L... ") I
�
J.
_)\
� _y-l \ /.:"'"
\
JJI':l1 J
l'i
.1J I J Y".J
J...;:u
.JJ .J...S .r'J I
.r-)�
2. Les fotografies, pesos i mides dels dinars ens han estat Iacilitats pel Gabinet Numismatic del Museu Arqueologic Nacional, El meu agrairnent a la seva Directora, la Dra. Carmen Alfaro per la seva col-laboracio.
367
ENCUNYACIONS ALMORA VITS
lAM: Q.3, 85/79 HAM: data i seca (<<bi Mayurqa» '-' J� Num. 1. Vives 1984/MAN 104.123. p: 3.96 grs. d: 26.5 mm. Any 565/1169. La paraula any escrita «sanat». (Lam. I n° 1). Num. 2. Vives 1985/MAN 104.124. p: 3.88 grs. d:26.4 mm. Any 567/11 71.
La paraula any escrita «'am»; Vives transcriu equivocadament «sanat», men
(1879, Lam. I n° 5) transcriu «'am», seguint a Codera (MATEU Y LLOPIS F. 1954. Carta n° 7) (Lam. I n° 2). Num. 3. Vives 1985/Kassis (1990) 157. p: 4.00 grs. d:26.5 grs. tre que Campaner
Sense il·1 ustraci6. Semi-dinar.
(?) Anonirn. Sense seca ni data.
IA i IIA com el n" 1; sense marges. Num. 4. Vives 1986. Segons aquest autor, l'unic exemplar conegut era propie tat de Campaner; a la correspond en cia entre aquest i Coder a no hi
ha cap referen
cia d'aquesta moneda. B.
Encunyacions de plata Dirham (doble quirat). A nom de 'All b. Ishaq. Escriptura nasji. Sense data ni
seca
IA
II A.
�r�1 t.i�\ LY. � j.cLK�tY.
Sense marges. Niim. 5. Rodriguez Lorente/lbrahim, T. 1987. n° 222. p.: 2.17 grs. d: 16 mm. Kassis
(1190) considera aquesta moneda com a quirat, malgrat el seu pes i
diarnetre; sembI a mes adequat considerar-la un dirham, 0 mes propiament, un doble quirat, atesa la seva tipologia clarament almoravit.
Quirat. Anonim. Escriptura nasji amb alguns elements
cufics, Sense data ni
seca.
IA
IIA
rL.'l1 I \
..
�y--
�,
.r-:
I
..J I
,J.JI� Sense marges.
JjI'11 Jtj JJ I J r-:J
.u
J.,v..,
�S _r'X I
y)c4
368
B. MOLL MERCADAL
Num. 6. Moll 1989. n° 53. p: 0.6964 grs. d: 11.5 mm. Pes molt allunyat del valor teoric del
(Lam. I n03) quirat; suposem que es degut a la forta
corrosi6 que afecta a la moneda i al retail dels marges.
Semi-qirat. Anonim. Sense data ni seca. IIA llisa
lA
Sense marges. Num. 7. Moll 1989. n° 54. p:0.3130
Tampoc
en
grs.d:8.5 mrn. (Lam. I n° 4)
aquest cas el pes no s'ajusta al valor teoric del 112 quirat; Ia IIA
llisa recorda al1l8 quirat, pero eI pes es molt
superior i el mateix podem dir del 114 vegada a causa de la corrossi6 que
quirat. El suposem 112 quirat mancat de pes, tal afecta a la moneda.
Hi ha altres 112 quirat amb una de les cares llises, encara que no sigui corrent (Lamines Delgado num. 35-d). C. Encunyacions de bi1L6 Dirham. Anonirn, Escriptura nasji a la IA i Cufica a la IIA. Punts diacritics. HA
IA
rL-'i1
.u I
)II JI)A .h) .JJI ,J� ..r.').
.l_......_.L.
�,_.J I .r.=" I
..
.J lAM: seca (xbi Mayurqa»
('iJ)) � ). Data
no visible.
HAM: Q. 61,9 -
seca
N°.8 Ibrahim, T. 1988. n° 4. p: 3.60 grs. d:19 mm. IA transcrita erroniarnent; transcrita sense la lletra «waw».
Fraccions de dirham. Anonims. Escriptura nasji a la IA i ciifica a la TIA. lAM i HAM generalment absents 0 molt incompletes, pero pel que pot lIegir-se ten en el mateix contingut que el dirham.
Distingim quatre tipus basics, alguns dels quais amb les seves variants; mal grat que sembli un conjunt molt heterogeni, presenten unes caracterfstiques comuns pel que fa a la tecnica d'encunyaci6: Cospells irregulars, obtinguts a partir d'una gota de metall retail ada fins aconseguir el pes desitjat. -
ENCUNYAC10NS ALMORAvlTS
3(1)
Lam. I
I
2
(xl,3)
4
6
5
(xl,8)
B. MOLL MERCADAL
370
EI metal! utilitzat es un bi1l6 amb un apreciable contingut de plata.
-
A les dues cares, doble grafila, de punts I'exterior i continua l'interior.
-
Tipus l. Correspon ales fraccions del dirham N° 8, amb la particularitat de que als exemplars, on es conserva la part superior de la lA, al damunt de la prime ra
linia hi ha una mena de «tasdid» ( 0..)
).
Encunyaci6 acurada, amb lletres 11101t elegants. W 9.
Mitchiner, M. 1977. n° 423, p:l. 2565 grs. d:l1 x 10 mm. Transcripci6 i
classificaci6 erronies (encunyaci6 nasri de Abu Abd Allah Muhammad). N° 10. Moll. 1989 n° 40. p: 0.7340 grs. d: 10 x 10 mrn. (Lam. II n° 28).
C�. la
N° 11. Moll. 1989. n° 41. p: 0.9406 grs. d: 9. 5 x 9 mrn. Data 5xx
...
)
(Lam. I n° 5). W 12. Moll. 1989. n° 42. p: 0.7140 grs. d: 10 x 10 mm. (Lam. II n° 7).
W 13. Moll. 1989. n° 43. p: 0.7537 grs. d: 10 x 9.5 mm. W 14. Moll 1989. n° 44. p:0.9350 grs. d: 11 x 10 mm. N° 15. Moll 1989. n° 45. p: 0.6930 grs. d: 10 x 10 mm. W 16. Moll 1989. n° 46. p: 0.3730 grs. (gastat). d: 8 x 7 mm. N° 17. Moll 1989. n° 47. p: 0.7404 grs. d: 9 x 9 mm. Seca
(.� ))� (Lam. I
n° 6). W 18. Moll 1989. n° 48. p: 1.8576 grs. d: 14 x 11.5 mm. (Lam. II n° 9).
W] 9. Moll 1989. n° 49. p: 1.2565 grs. d: 11 x 10 mm.
Tipus II. Cospells mes gruixuts que el Tipus I; lletres mes grans,. tracades amb certa tosquedat. IA
IIA com el N° 8
y.
.
.JJI)! .JI
W 20. Moll. 1989. n° 50. p: 1.0743 grs. d: 10 x 9 mm. (Lam. II n? 11). W 21. Inedit. p: 1.1270 grs. d: 11
x
10 mm. (Lam. II n° 10).
Variant II-a: IA com el N° 8
ITA com el N° 8 N° 22. Moll. 1989. n° 51. p: 1.2420 grs. d: 10
x
10 mm. (Lam. II n° 12).
Variant II-b: IA
IIA
�)\ ....
JJI
...
r(�) I)
�(,,_..J I .rr: I)
JJI .....
.....
�
�
ENCUNYACIONS ALMORAvITS
371
Lam. II
7
8
10
9
11
12
13
(xl,8)
15
(x26)
B. MOLL MERCADAL
372
W 23. Inedit. p: 0.6890 grs. d: 8. 6 x 8.3 nun. (Lam. II n° 13). Variant II -c: IIA com el N° 8
IA
.............
J
,.
......
(�.r�) ,lJ1
N° 24. Inedit. p: 1.3795 grs. d: 10 x 9.5 nun. IIAM seca. .
(iG.J) � (Lam. II
n° 15).
Tipus Ill. Semblant a I'anterior en quant a cospell i tosquedat en l'encunya cio; diferencies substancials en el tipus de lletra, especialment en els lIigams Lam Alif. Simbol en forma de roseta a la part inferior de la IIA; IIAM anepfgrafa iamb doble grafila. IIA
IA
') 1
J I �
W 25. Moll. 1989. n° 52. p: 1.5430 grs. d: 11 x 10 mm. (Lam. II n° 14).
Tipus IV. Escriptura cufica. La lletra «rnim» final d'Imam similar ala quepot veure's a molts dinars almoravits.
IIA com el N° 8
IA
JI .JJI'}
.
(I)
J �r('J) N° 26. Inedit. p: 1.900 grs. d: 11.5 x 11.5 mm. (Lam. III n? 16).
CRONOLOGIA, PARAL·LELS 1 CIRCULACIO MONETARIA Eis dinars son per ara les uniques encunyacions que ens proporcionen dates, el que
permet situar-los en temps de Ishaq b. Muhammad. Aquesta encunyacio
probablement te a veure amb el manteniment d'un cos de mercenaris cristians, documentat en aquesta epoca. Malgrat tractar-se d'encunyacions molt proximes en el temps, els dos exem plars del MAN van ser batuts amb encunys diferents, com ho demostren una serie de diferencies de caire estilfstic i la manera d'escriure la paraula «any». Les Ilegendes utilitzades son les corrents als dinars almoravits, excepte la que figura a la tercera i quarta Ifnies de la lA, lloc on a la majoria de dinars apareix el nom del sobira que orden a l'encunyacio. En el nostre cas trobem unicament
ENCUNYAClONS A LMORA VITS
Lam. III
16
(x1,8)
17
(x1,2)
18
(x2)
373
374
B. MOLL MERCADAL
l'invocaci6
y
)
ck / t.lJ tJS .r:'j I (EI Poder es tot d' Allah, que sigui enal
tit i honorat); hom podria suposar que es tracta unicament d'una f6rmula religio sa, sense mes trascendencia, si no fos perque al tractat comercial signat entre Ishaq
Muhammad i Genova (any 577/1181), constitueix la seva firma, tracada amb grans lletres enllacades (GUICHARD, P 1990). Cal suposar per tant que es una rneria de lema caracteristic d'Ishaq, el qual en substituir el seu nom per aquesta mantindria un relatiu anonimat ales encunyacions, que creiem motivat expressi6 fonamentalment per la postura contemporitzadora que mantingue amb els almo b.
hades.
Per altra part, aquesta invocaci6 figura, parcialment, als dirham(s) almohades. A la IA del quirat i del serni-quirat es repeteix la mateixa f6rmula; aquest fet i el caracter anonim permet suposar que
es
tracta tarnbe
d'encunyacions d'Ishaq. La
IIA del quirat presenta la particularitat que no s'especifica el nom de l'Imarn, de manera
similar a encunyacions considerades de transicio entre les almoravits i les
almohades
(Vives 2014); en canvi, figura un titol, «AI Muavyad bi Nasr Allah» (l'enfortit d'Allah) que en principi pod ria considerar-se califal amb la Victoria
pero que ha estat portat per algun sobira taifa i per un sobira Hafs 1 tots dos molt allunyats en el temps d'aquesta moneda. No correspon a cap califa de Bagdad en concret, com caldria esperar atesa la fidelitat dels Banu Ganiya als califes d'Orient; el titol es prou generic i poe cornpromes per poder ser assumit per qualsevol, fins i tot pel califa aJmohade, de manera que ens trobarfem amb una altra mostra de la calcuJada ambiguitat d'Ishaq. El tipus d'escriptura es gairebe totalment nasji, conservant alguns elements cufics. Cos a que suggereix una cronologia posterior als dinars; no obstant cal recordar que eJ nasji s'introdueix de manera primerenca ales peces de plata, men tre que als dinars contemporanis es segueix utilitzant el cufic, mes 0 menys evolu cionat (IBRAHIM, T. 1990). El dirham de 'All b. Ishaq representa una clara ruptura respecte de les encun
yacions anteriors, ja que figura el seu nom seguit del titol «Amir al Muslimin», tfpic dels sobirans almoravits (KASSIS, H. E. 1988). Aixo es
ja
no
perfectame!lt coherent amb la seva politica anti-almohade, a la qual
hi havia lIoc per ales arnbiguitats d'Ishaq.
La seca ens es desconeguda; podria suposar-se africana, perque 'All va desen
volupar gairebe tota la seva activitat a Ifriqiya i al Magrib Central, pero res no s'oposa a un origen rnallorquf. EI
gerrna i successor el'AIY ales BaJears, 'Abd Allah, va continual' amb la
mateixa polftica; podem suposar que tarnbe va batre moneda en
neguda per
nom
seu, desco
ara.
La serie mes nornbrosa i de moment de mes
temps es la constituida per les encunyacions de
problernatica ubicaci6 en el
bi1l6, considerades de tipus taifa
pero amb uns trets propis que li donen un aspecte caracteristic. La major dificultat
ENCUNYAClONS ALMORA VITS
375
que trobem radica en que cap exemplar ens ha proporcionat la data
i les llegendes
s6n tan corrents que no permeten fer cap atribuci6 a personatges coneguts.
degue estar constituida per dirham(s) i les seves fraccions; de moment coneixem un sol exemplar de dirham, la qual cosa aconsella no intentar per ara un estudi metrologic, La
serie
Les fraccions estan batudes sempre amb encunys de dirham; com hem vist, hi ha almenys quatre tipus de fraccio, a cadascuna de les quais correspon el seu dir
ham, desconeguts de moment excepte el del tip us I. A l'igual que en els dinars, la seca s'indica sempre «bi Mayurqa», que repre senta un canvi respecte als
dirhams(s) de la taifa, on figura «Madinat Mayurqa».
Aquest tipus de moneda, especialment les fraccions degue ser de poe valor, utilitzant especialment per les petites transaccions comercials; el nombre relativa ment
elevat d'exemplars coneguts i els nombrossos tipus i variants suggereixen
una massa monetaria
elevada.
cronologia, T. Ibrahim (1990) situa el dirham n° 8 i per tant les fraccions Tipus I en un moment posterior a l'any 541, basant-se en arguments prou a Ja
Pel que fa
consistents.
Comparant l'escriptura utilitzada a la IIA del tipus I i a la IIA dels dinars, hi trobem prou semblances per aventurar-nos a considerar que ambdues encunya cions s6n proximes en elternps. 'Nopassa el mateix amb la l A, nasji al Tipus J i cufic als dinars, pero' la lA'M torna a mostrar la mateixa sernblanca.
Alhora, el nasji del quirat es el mateix del Tipus I, especialment el de les lle tres
que formen
l'expressi6 «La ilaha ila Allah», cos a que situa tarnbe aquesta
la mateixa cronologia aproximada.
encunyaci6 Eis tip us II i III podrien tenir una cronologia anterior a la del Tipus J a causa en
de l'escriptura, menys evolucionada; encara que hi ha evidents punts de contacte amb el Tipus 1, sembJa clar que formen unes series, amb personalitat propia, fins i tot en els pesos, sensiblement superiors.
El tipus IV, amb una escriptura gairebe totalment cufica deu ser el mes antic;
podria suposar-se una encunyaci6 netament taifa si no fos per les llegendes i la forma de la lletra "mim» final de «Imam», identica almoravits.
a com
apareix a molts dinars
Estilfsticament, sembla una encunyaci6 clarament inspirada
en
els
dirham(s) de Al Murtad a (480-486), com pot veure's a Ja Lam. III, n° 17 (dirham aixo resulta
de
I'any 484);
de
temps transcorregut
molt sorprenent si considerem
entre
unes
i altres
encunyacions,
el
entre
llarg periode les quais, hi
ha ames, les de Mubassir (486-508), que per contra, s6n molt diferents estilistica ment.
Del tipus IV sembi a haver derivat el tip us I, que conserva encara alguns dels drets caractenstics dels dirham(s) de Al Murtad a.
Malgrat la sernblanca arnb el tipus J, els tipus II i III semblen en canvi inspi rats en models peninsulars, com ara el N° 18 (Lam. III):
376
B. MOLL MERCADAL
IIA
"
\
IA
I.
6-.P \A,.
•.•
......... �
...
.J
J)
(�r"" No conserva marges. p.:l.450 grs. d: 13 x 13 mm. Procedencia: Menorca.
Aparentment es una fracci6 de dirham, segons sembi a amb Ia IIA identica als dinars alrnoravits; la seca, malgrat esser incompleta, no trobem dificultats a consi derar-Ia «(Garjnata». La seva situaci6 a la part superior de la IIA, separada de la resta per una mena de grafila es poe coneguda (vegi's Hazard 1038). L'epigrafia de la IA es semblant a la dels Tipus II i III, mentre que l'expressi6 «La ilaha ila Allah» es semblant a la corresponent del tipus 1. Per tractar d'explicar aquesta possible influencia peninsular, hem de recordar que les darreres encunya cions de tipus alrnoravit batudes a Granada i a Cordova es feren en temps dels Banu Ganiya (Vives 1978-1983), quan Yasya b. 'All, germa de Muhammad, era governador general de al-Andalus i els seus nebots 'Abd Allah i Ishaq ocupaven importants carrecs a l'administraci6. Hem de reconeixer, pero, que estilisticament aquestes encunyacions (Lam. Delgado XVIII, n° 4,5,6 i fot. n° 34) no mostren cap sernblanca amb les illenques. En canvi, l'adorn en forma de roseta que figura a la part inferior de la IIA del Tipus III, es molt semblant als que veiem als dirhams de tipus taifa encunyats a nom de 'Ali b. Yusuf a Granada (any 519) (Lam. Delgado XVI n° 14/Hazard 949IVives 1837). Les llegendes utilitzades als quatre tipus s6n molt corrents a la numismatica
islarnica de totes les epoques, incloses les encunyacions a nom de 'All b. Yusuf de
tipus taifa (Hazard 908-9, 939, 947-9, 951-6, 966, 968-70, 972, 993-4). Un cas parti cular es el de la variant II-b; la llegenda no la interpretem completament pero guard a ceta sernblanca amb la d'un qirat de Cordova (any 502) (Hazard 958). Es destacable la presencia, a la part inferior de la IIA del Tipus I d'una lletra aillada, que no encertem a distingir si es tracta d'una «Lam» 0 de la combinaci6 «Lam-Ha»; es aquesta una caracterfstica descrita fins ara unicament als dinars
(KASSIS, H.E. 1988). La llegenda de la IJA es la mateixa que figura als dinars, distribuida, pero, en tres linies en lloc de quatre; les monedes de la Taifa de Mallorca tarnbe la porten,
distribuida en aquest cas en dues Iinies per deixar 1I0c al nom i titol del sobira. Monedes amb les mateixes lIegendes a IA ilIA, amb la mateixa distribuci6 les trobem a Vives 1397 i Lavoix 484-85, pero no semblen tenir res a veure amb les que estudiem aqui. Un fet diferenciador respecte ales altres
bern
en
el metal! utilitzat, que en
encunyacions de tipus taifa el tro
aquestes es bil!6 molt baix, de vegades coure i
377
ENCUNYACIONS ALMORA. VlTS
ocasionalment electr6, mentre que en les peces balears es bil16 ric en plata, que les la Taifa. apropa novament als dirham(s) de recorda les En conjunt, aquesta serie
encunyacions semblants de Ibn Mar
(542/1147-566/1171), contemporanies en part de Muhammad b. 'All i de Ishaq, si be estilfsticament hi tenen poe a veure. Estan constituides per dirham(s), danis
del qual es coneix
un
sol
exemplar (IBRAHIM, T. 1991) i nombrosses fraccions
tingudes per fragments de dirham, encunyades sobre cospells irregulars, mes petits agrupades en nou tipus diferents (LA VOIX, H. 18911RODRI GUEZ LORENTE, J.J. 1984). La serie es sincronica d'encunyacions de tipus Almoravit. Hi ha una important diferencia respecte ales peces dels Banu Ganiya, com es la presencia habitual del nom del sobira; el motiu es troba en el proposit de que l'encuny,
Ibn Mardants de constituir un estat independent de caracter marcadament anda
lusi, enfront del poder Almohade. (KASSIS, H.E. 1988). Un darrel' aspecte a tractar es el de la circulaci6 monetaria; la informaci6 dis
ponible sobre troballes es molt reduida; els dinars formen part del MAN desde els temps de Codera i no ens consta la procedencia. El semi-dinar, segons Vives, era propietat de Campaner, que no el recull a la seva «Numismatics Balear»; potser va arribar ales seves mans despres de 1879. Molt probablement fou una troballa mallorquina. Els dirham(s) N° 5 i N° 8 procedeixen del mercat numismatic, motiu pel qual no disposem de dades fiables sobre la procedencia. EI qirat N° 6 i el semi-qirat N° 7 procedeixen de troballes casuals a Menorca
igual que la totalitat de les fraccions de dirham exepte el N° 9; es tracta en tots els casos
de troballes individuals arreu de l'illa.
El N° 9, descrit per Mitchiner, formava part de la seva col-leccio, sense indica
ci6 de procedencia. A la correspondencia Codera-Carnpaner creiem detectar la presencia d'algun
exemplar a la col·lecci6 Campaner que Codera no encerta a classificar (MATEU Y LLOPIS. F. 1954. Carta n° 22).
BIBLlOCRAFJA CAMPANER y FUERTES, A. 1879. «Numismatica Balear». Palma de Mallorca.ppSo-ou Lamn" 5.
GUICHARD, P. 1990. «L'Espagne et la Sicile rnusulmanes aux Xl" et Xll" siecles». Presses universitaires de Lyon. pp.175-177; 181-183.
HAZARD, H. W. 1952. «The numismatic History of Late medieval North Africa». Numismatic Studies N° 8. The American Numismatic Society. New York. pp. 236-263.
IBRAHIM, T. 1990. «Nuevas monedas Alrnoravides de tipo Taifas». II Jarique de Numismatica Hispano Arab. L1eida 1988. pp. 259-264. 1991. «Uri dirham inedito de Muhammad b. Sa'd b. Mardanis». Gaceta Numismatica ANE N° 100.
-
Barcelona. pp. 43-44.
KASSIS, H. E. 1988. «Notas hist6ricas sobre las rnonedas Alrnoravides». l Jarique de estudios
Numisma
ticos Hispano-Arabes, Zaragoza. pp. 55-66. 1988. b. «The coinage of Muhammad ibn Sa' d (Ibn Mardanis) of Mursiya. An attempt at iberian isla -
mic autonomy'>,
378
B. MOLL MERCADAL
Problems of Medieval Coinage in the iberian Area. Santarcrn. pp. 209-229. -
1990. «Les Taifas Almoravides».
II Jarique
...
pp. 51-91.
LAVOIX, H. 1891. «Catalogue des monnaies musulmanes. Espagne et Afrique». Reimp.
A. Forni Ed.
1977. pp. 284-292. Lam V. MATEu
y LLOPIS, F. 1954. «Canas de D. Francisco Codera a D. Alvaro Campaner sobre numismatica hispano-arabe (1875-1891»>. Numario Hispanico. T.H], pp. 55-86. Cartes 2 i 7.
MrTcHINER. M. 1977. «The World of Islam». London. pp. 103, n° 423. MOLL MERCADAL, B. 1989. «Contribucio a I'estudi de la circulaci6 rnonetaria a la Mcnorca musulmana».
1I Trobada d'Historiadors i Arqueolegs de Menorca. Ma6 (En premsa). PRIETO Y VIVES, A. 1926. «Los Reyes de Taifas». Madrid. pp. 241-243. RODRiGUEZ LORENTE, 1.1.1984. «Nurnismatica de la Murcia musulmana». Madrid. pp. 37-79. RODRiGUEZ LORENTE, J.1. / IBRAHIM, T. 1985. «Laminas ineditas de D. Antonio Delgado». Madrid, pp. 83-92. Lam. XVI-XVIII. -
1987. «Numismatica de Ceuta musulrnana». Madrid, pp. 180. Lam. XX E. n° 222. VIVES ESCUDERO, A. 1893. «Monedas de las dinastfas Arabigo-espanolas». Madrid. Reimp. J. R. Cayon.
19786', pp. LXXIII-LXXVlII; 329-338.
«Solidus aureis» versus «solidos platee» UN DOCUMENT DE L'ANY J064
.I. PELLICER I BRU
DOCUMENT
L'any 1064, seguint Gil Farres,', existeix un document prau important per fer ne una indicaci6 metrologica mes extensa. L'extracte del document llati, que anotem al peu de la lIetra seguint Gil. Fanes, diu aixf:
«Quia leges iudicant homicidium esse compositum in CCC solidus aureis qui valent duo milia CCCC solidos platee». De la lectura planera del mateix, podem entendre que 2400 eren
«sous
d'argent»
l'equivalent de 300 «so us d'or», a 8 sous de diners d'argent el «sou d'or». De tota manera sorgeixen tres questions importants:
1. Que hi feia aquella clara indicaci6 d'una moneda obsoleta, d'una moneda sense
curs, a un document de mitjans del segle OI1Ze?
1. GIL FARRES. «Historia de la moneda espanola». Madrid, p. 128. na en
(Elmes probable es que correspongui aquest document a F. FITA. Cortes y usatges de Barcelo 1064. Textos ineditos [B.R.H.A. 1890], i per tant als Usatges de Barcelona de l'epoca).
380
J. PELLICER 1 BRU
2. Perque, a mes ames, se la igualava a un
pes exacte de plata? de amb els «so us moneda» de corresponia aquest pes plata
3. Es
(curribiles) i en aquest cas, amb quin moment s'acoblava
curs
legal
aquesta proporci6?
METROLOGIA DEL 1019 FINS EL 1067 La
qiiesti6 metrologica esta estudiada fa ja temps' i no hi han hagut noyes modifiquin els parametres histories adjudicats ales amonedacions
dades que
d'aquell moment. Per tant, prendrem els mateixos com a norma textual. TAULA DE PARAMETRES HISTORICS
Any
Moncus drab
Sous de
Diners
Pes argent
a comtal
moneda corrent
plata
d'un diner
991-1040
1
1050/52 1052/65
1
1052/1065
1
1065/endevant
1
(7) (10) (14)
6
73
62/3
80
0.566
gr.
7
84
0.544
gr.
5
60
0.544
gr.
3417
42617
0.544
gr.
0.647619 gr.
(7) Encunyats a 7 en unca. (JO) 10 en unca. (14) 14 en unca. Com podem comprovar, no hi ha cap equivalencia de 8 sous que correspongui a moneda
d'or circulant al segle Xl.
Fins el 1052 l'us d'un mancus de 7 en unca, copia del «dinar» andalusi de 3.88 grams d'or, es documentat i acceptat.'
Empero, el document es ben dar: Es tracta d'un calcul penalitzador efectuat en
«solids auris» i no en la moneda d'or «curribile», en
«mancusos».
Es a dir, el
document parla de moneda molt anterior a la dedaraci6 0 articulat dels «Usualia». La taula de pesos teorics, de l'or encunyat a Barcelona, es la segiient: OR
Any
-
MANCUSOS Pes unitari
Ponderal
grams
lliura
Bonhom (7 en unca)
331/35
1184
Enneas (7 en unca)
331/35
1184
2.72
marc 1/100
1 33/35
11140
Caracteristique
1019
I" emissi6
1036
2" emissi6
104811052
3" emissi6
1067
4" emissi6
2.
JOSEI' PEL.LlCER.
-
-
-
-
(retrog") 14 en unca
«Metrologia Comtal», «Symposium numismarico de Barcelona». Barcelona
1979. p. 290/1. 3.
10 en unca
PELLICER. OJ). cit. p. 278.
381
"SOLIDUS AUREIS" VERSUS «SOLlDOS PLATEE»
ESTUDI DEL DOCUMENT Com ja hem dit, el document ens parla de «solids auris» i no de «mancusos». Fa molts
�nys que «solid
auri»
no
existeix mes que als papers i es usat simplernent
com a moneda de compte.
pogut veure mes amunt, mai no hi ha hagut, durant aquest temps
Com hem
cap valoracio d'una moneda d'or de curs legal Per tant, estem
llegint
una
que encara es calculada arnb
a 8 sous.
penalitzacio arcaica mantinguda als «Usualia» i
«solids auris», a l'estil visigot. Aixf la pena monetaria
resultava rnes dura. Un sou mes d'argent per cada moneda d'or imputada.
Si no anern errats, els calculs ens ajudaran a veure la realitat del seu valor en
plata: CALCULS DE V ALORS 300 solids auris x 4.5333 gr. x 12 (can vi) 2400 sous x 12 diners
16320 : 28800
=
=
=
16320 grams plata
28800 diners corrents
0.56666 grams de plata
un diner corrent.
4.53 grams
3.88 grams
=
=
1 solid auri
1 mancus auri
=
8 sous plata
=
=
7 sous plata
54.4 grams
=
46.66 grams
Canvi 1 : 12
Caldra nomes cercar
a
quina data correspon aquest pes de la moneda per
sapiguer si aquesta es correct a 0 porta alguna desviacio. En aquest cas concret la fixacio no sembla que sigui prau encertada i trobem semblaria millor haver
petita diferencia cronologica d'uns 10 0 12 anys, doncs la situat abans del 1052, seguint la taula que tenim mes amunt. una
ELS «USATGES» Tal com diu Rovira i Errnengol' els «Usatges» son el primer codi feudal escrit, que apareix a Europa i es un monument d'interes excepcional per dret europeu de l'alta Edat Mitjana. Els antecedents juridics, molt inestables als segles X i
ala historia del
XI, son millorats per
Ramon Berenguer I el Vell, afegint-hi, als primers 50 articles i escaig dels «Usua lia», cap a l'any 1060 (data aproximada), una nova edicio d'articles, els quals Valls i Taberner' qualifica de la «gran constitucio de Ramon Berenguer 1». No tenim al nostre abast les coleccions d'Usatges per tal darribar a aprofun dir en aquesta recerca, purament metrologica.
4. 5.
ROVIRA I ERMENGOL, JOSEP. «Usatges de Barcelona». Barcelona, 1933. dels Usatges» «Revista de I TABERNER. «£1 Problema de la
F. VALLS
gener 1925.
[ormacio
Catalunya»,
382
1. PELLICER I BRU
Malgrat tot, sf que deurem de llegir i valorar l'article 141 [Solidus aureus]' el qual es troba a l'apendix oficial, on es parJa ja de «morabatins» deixant constancia que la seva redacci6 no ha pogut esser realitzada abans del segle XII. Les
primeres encunyacions dels almoravits a la Peninsula sembla que no
comencin fins a finals dels anys 80 (1088-1090).
CONCLUSJ6 En els darrers estudis realitzats sobre moneda castellana hem trobat alguna
petita diferencia entre els valors monetaris i els valors dels «mencals» quan es parla de penalitzacions. De tota manera, el sou de moneda efectiva no deixa d'actuar com un «ponderal» 0 un pesal representatiu de la suma de la plata contin guda en 12 diners. Perc, creiem que, no es aquest el mateix cas. Pes, d'altra banda, que segueix el valor intrfnsec de cada emissi6 monetaria, i, evidentment, els seus canvis de contingut de metall. Val a dir, doncs, que els sous monetaris canviaven de pes a cada emissi6 de moneda si aquesta era modificada en
el seu contingut de metall noble.
Tambe haurem de dir que el document del qual s'ha tret aquesta
penalitzaci6, probablement els «USATGES», no es equivocat ja que els calculs partint d'un «solid auri» s6n actualitzats dins del seu moment historic i correctes, coincidint amb les dades rnetrologiques i historiques que li corresponen. La realitat es ben clara. Mentre circula una moneda d'or de menys pes, l'or futur 0 real els el sistema andalusf, usual antic, «mancus», ja «Usatges», seguint
penalitzen encara amb el «solid auri» moneda de mes pes valorant-lo en plata, moneda aquella d'or ernpero ja fora de la circulaci6 feia mes de 300 anys. El lligam metrologic d'ambdues monedes d'or era de 7 sous de plata un «rnancus» per 8 sous de un «solid auri», i aixf consta al document plata que ens ha servit d'excusa per a escriure aquestes breus linies. Si acceptaven de modificar les «solid auri»
penalitzacions dels «Usatges», canviant el
pel «mancus», es produia immediatament una rebaixa en les penes
d'un sou de plata, situaci6 amb la qual suposarem
que el Comte no deuria d'estar
gens d'acord. La prova d'aquesta veritat la trobern als mateixos articles dels «Usatges» on continua fent-se servir el sistema antic. A mes ames, perque no hi
pugin haver-hi enganys, la moneda d'or es tipifica don ant -li el seu valor en «sous de plata». Aixo vol dir que el pagament deuria de fer-se en forma. Amb tot aixo veiem que el «solid auri»,
en
plata-moneda i no d'altra
aquestes dates actua nornes de
«moneda de compte». Adelantant el temps, aquest sistema «dual» de dues mone-
6. ROVIHA I ERMENGOL. «Usatges de Barcelona». p. 245/6.
«SOLIDUS AUREIS» VERSUS «SOLIDOS PLATEE»
383
diferent, arribara a crear problemes d'estructuraci6 prou impor l'articulat dels tants, que no cal assenyalar ara i act, que obligaran a incloure a des d'or de pes
«Usatges», en l'anornenat «Solidus aureus», tota l'explicaci6 de la valoraci6 del «morabati», situaci6 que torna a crear nous interrogants. De tota manera, resulta evident que, un
nou
estudi de 1'«Usatge SOLIDUS
AUREUS» partint d'aquest altre punt de vista, ens tara pensar si aquest article 141 estava muntat solament pel compliment de les exaccions dels articulats penals i no intentava ser un tractat sabre moneda.' Lentament pero, la configuraci6 metrologica de la documentaci6 que tenim a
l'abast, va realitzant-se, malgrat l'obstacle de la seva datacio, propiciat, a vegades, els per les dificultats que trobem
adient,
en
mancar,
no sempre, les
investigadors en la fixaci6 d'una cronologia
dades mestres on suportar les teories que es dis
cuteixen."
7. lOSEP PELLICER.
«Metrologia
Comtal» «IT.
Symposium de Barcelona». Barcelona 1979.
p.
279/82. 8. J. PELLlCER I BRu. «Nuevas precisiones metrol6gicas a tres documentos de los siglos Xl y XlI». Caceta Numismatica ruirn. 85. Barcelona 1987. pp. 23/9. J. PELLICER I BRu. «Metrological considerations the «PARIAS» paid by Ahmad al-Muktadir of Saragossa 10 Sancho IV Gar on a document
concerning
ces of Navarre». «Problems of medieval
coinage in the
Iberian Area" num. 3. Santarern l 988. pp.
191/208.
Vegi's tarnbe: «Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya», Isabel Escandell i Proust a ternatica dels «Catalunya medieval», Barcelona 1992, un recull enriquidor de dades sabre aquesta Usatges.
De metrologia: la pensa, la lliura, el marc i
l'unca MANUELRIU
He escrit aquestes notes d'hornenatge
a
Leandre Villaronga, pensant
en
els
historiadora joves de l'economia, no pas en els especiaJistes en numismatica que coneixen prou be els arriscats problemes que comporta I'enunciat.
El problema dels pesos,
I
a
l'Edat Mitjana, hauria de constituir una preocupa
ci6 preferent de Is investigadors. Quan
apareix la paraula pensa, pesal 0 pesa a Ja
documentaci6, hom la sol traduir per «pes», sense pensar massa que es referida a una «unitat de pes» i que pot esser equivalent ala lIiura, en espacial a I' Alta Edat
Mitjana, en els segles anteriors a la diversificaci6. La lliura com unitat de pes, si es la lliura de tradici6 romana, hauria de pesar 327 grams, com es cos a sabuda. I no obsta nt, com es ben sabut tarnbe, a l'Edat Mitjana, la lliura no fou una unitat uni
forme, ni es subdividia en grams, sin6 preferentment en unces, entre altres subdi visors,
EI
marc 0
marca,
usat en
masculf i femenf indistintament, era tam be divers.
Unitat de pes per a l'encunyaci6 i el recompte de monedes, hi hague diversos mares en us. El que ens interessa ara, per la seva perduraci6 i influencia a tot Cata
lunya i als territoris de Valencia i Mallorca, es el marc de Barcelona, unitat ponde-
I. I. BOTET
I
SISO. Les monedes catalanes. LEe. Barcelona, 1908/ Reed. Puvill, Barcelona, \976/,
vol. I, pags. XXII-XXV, epfgraf pes.
386
M.RIU
ral que pesava 234 grams i es cornponia de vuit unces de plata fina. L'unca consti tuf el
nexe
principal que relacionava la Iliura amb el marc, com veurem tot seguit,
pen'> no pas l'exclusiu. I tampoc es pot equiparar el marc a un sol nombre fix de vegada que la seva equivalencia en so us depenia del tipus de diners amb lIeis diverses (diners de quatern, de doblenc, de tern ), com recor encunyats sous, tota
...
darem tam be. La llei i el pes dels diners seguirien essent dos aspectes fonamentals
i complementaris.
1. LA PENSA, PESAL 0 PES
Pel que fa a la pensa, pesal, pes 0 peca, unitat de pes emprada en ben diversos
sentits, sobretot a la Baixa Edat Mitjana, el que ens di uen eJs diccionaris en us es ben poca cosa; caldra rec6rrer a la documentaci6 medieval. Els diccionaris de la Real Academia de la
Lengua solen dir-nos que «qualsevol de les peces amb les
quais es pesen les monedes d'or i de plata», constitueix una pesa dineral. Perc tret de Ia identificaci6 peso amb la «moneda imaginaria que en el
uso
comun se supo
nfa valer quince reales de vellon» (no indica quan), no ens proporciona pas quin
podia haver estat el pes-base 0 pes-tipus. I aixo no obsta nt, a l'Edat Mitjana degue existir un pes-tip us basic, relacionat amb la lliura i el marc, car d'altra forma no tindrien sentit certes expressions docu
mentals. En el m6n llatf la veu pensa podia significar la «reccio de queviures per a una
persona i dia» i pensum la «quantitat de lIana per a treballar durant un dia». Hom dona va, doncs, al fernenf i al neutre de la paraula dos sentits diferents pero, ben
mirat, complementaris,
perfilant-se
en
la
en
penombra
relaci6 arnb
les necessitats
que l'auteritic
patr6
era
de
la vida
quotidian a,
l'horne. A la «romana», i
tarnbe ala balanca, la lliura representaria aquesta unitat proporcional de pes, amb
multiples i submultiples necessaris. Des de quan? El cert es que hi hauria un -els primers segles de l'Edat Mitjana- en el qual pensa significaria la «unitat de pes», potser sirnplificant un xic les necessitats basiques, i aquest aunitat
els
moment
seria la lliura.
Pesar, compensar i recompensar, i la pensi6 0 paga, tenen quelcom a veure amb el sentit etirnologic de pensa, com pot tenir-lo l'expressio «pinso», arnb voca
litzaci6 diversa. Si en algun moment, pero, la paraula pensa tingue un sentit unf voc, ben aviat degue perdre'l per a major confusio dels historiadors.
Eis pesals han estat objecte recentment d'un acurat i esclaridor estudi, publi cat a aquesta mateixa revista,' on
2.
hom en destria la funci6 i els usos practics, espe-
M. CRUSAFONT I SABATI�. Pesals catalans senzills i multiples. «Acta Nurnismatica»
nLIITI. 20 (1990). pags. 141-164.
(Barcelona),
DE METROLOGIA
387
cialment en relaci6 amb la talla de les monedes iamb la Baixa Edat Mitjana on la diversitat ja es ben evident -i continuara diversificant-se-, per a pesar cad a tipus de moneda (almenys les d'or i de plata), all1arg de l'Edat Medema.'
2. LES LLIURES Sobre la lliura, l'article corresponent del llibre de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Llufs
Marquet, proporciona abundosa informacio,' pen) no ens acJareix alguns
aspectes, i fins conte certes confusions entre la lliura comuna, la tendera 0 de taula i la carnissera, en dir-nos que la !liura pot tenir 12, 16, 18, 30, 32, 34 i 36 unces, corresponent aquesta darrera a la lliura carnissera de tres terces. La terca, 0 terce ra
part de la lliura carnissera de 400 grams, hauria de tenir 12 unces i pesar 133,3
grams. La lliura romana, unitat de pes equivalent a 327,450 grams, restava subdividi da en 12 unces, de 27,2875 grams cada una, 0 de 640 grans de Paris. La lliura de
taula, botiguera 0 carnissera, de 15 unces romanes, era de 408,75 grams, pero cada unca carnissera equivalia a 34,0625 grams.' Aquesta lliura de 408 grams es genera litzaria
a
Mallorca i a tot el litoral de Llevant" des de la segona meitat del segle
XIII. La Iliura carolingia,
ampliada respecte de la roman a, passa a pesar fins I'any 779 uns 336,600 grams inftuint en el m6n musulrna (Tortosa), i despres d'un nou augment pesa 367,128 grams, dividint-se en 20 sous 0 en 240 diners. El diner deu ria pesar llavors 1,53 grams. Poe despres el pes de la Uiura ana diversificant-se i augmentant, pesant 392 grams (Perpinya), 400 (Girona, Barcelona, Andorra), 408-
410, 416 (Marsella, Tarragona), 460 i fins 490 grams,' tendint a estabilitzar-se en 408 grams de plata fina (Palma de Mallorca). Des de Carle many (+814) la
repartida
en
lliura, unitat de pes de 408 a 410 grams, restaria 20 sous i cada sou en 12 diners." Recordem que el papa Joan VIII,
l'any 878, envia una butlla als bisbes de Hispania et Gotia reunits en el sfnode de Troyes, en la qual fixava la composici6 pel sacrilegi en 30 lliures de plata (triginta
3.
M. CRUSAFONT, M. GARCIA, A. M. BALAGUER. Historic de la moneda catalana. Caixa de Barce
lona. Barcelona, 1986, pags. 259. 4.
C. ALSINA, G. FEUU, LL. MARQUET. Pesos, mides i mesures de!s paisos catalans. Eds. Curial
(Biblioteca de Cultura Catalana, mirn. 67). Barcelona, 1990, pags. 169-172, sub voce. Vegeu tarnbe terca, pag, 238. 5. P. BELTRAN. Introduccion al estudio de las monee/as hispano-cristianas.
Zaragoza, 1971, pag.
355. E. FOURNIAL. Histoire monetaire de l'Occident medieval. Paris, 1970, pags, 162-163.
6. J. PELLICER. Les interpolacions de parametres metrologies. «Acta Nurnismatica.
(Barcelona),
num.Tl (1981), pags. 19-28 arnb referencies tarnbe alpondus 0 lliura antiga de 510 grams. 7. R. SPRANDEL. Das Eisengewerbe im Miuelalter. Stuttgart, 1966, pag. 406. 8. H. Wrrrnorr. Les ordonnances metrologiques carolingiennes: Verite et legende. A «Les mesu res et
l'histoire» (Cahiers de Metrologie, numero special). CNRS. Paris, 1984, pags, 25-36.
M. RIU
388
Libras examinati argenti) i assenyalava que aquestes 30 lliures equivalien a sexcen torum solidorum sous
argenti purissimi (600: 30) 0 sigui, que una Iliura equivalia a 20
de plata fina. Aquesta equivalencia es mantindria durant l'Edat Mitjana, con
servant el sou com a unitat de compte i la lliura com a unitat de pes.
3. ELS MAReS 0 MARQUES Entrem
problema: el marc, pes 0 patro ponderal emprat en l'encunyacio de monedes per l'or i la plata, i en la comptabilitat bancaria a traves dels canviadors. EI marc sol dividir-se en vuit unces, l'unca en vint-i-quatre diners, el diner en vint-i-vuit grans i el gra en quatre quarts," pero cal precisar sempre quan i on, car l'origen d'aquesta doble divisio en unces i en diners no resta pas en
altre
un
prou clar. El marc de Colonia, d'us
I' Arago, tambe dividit
a
en
8 unces, subdividia
quatre argenros (=arienzos) 0 adarmes, i l'unca quatre quarta en 32 granos, essent el de dit marc de 233,769 grams a 233,89 grams, I'argenzo pes cuartas, la
en
en
III
usat tarnbe, com veurem, com a marc de Barcelona
(de 234 grams) encara que no
fossin ben be iguals.
Segons Pegolotti (c. 1340), el marc vell de Barcelona era el mateix marc de Montpelier que pesava de 233,33 grams a 239,120 grams, compost de vuit de les 12 unces de la lliura d' Arago de 350 grams (0 be 351,38 grams), i es dividia en vuit unces, cada unca
en
quatre quartos, cada quarta en dos ternals, i cada ternal en
tres diners."
Tenim aixi tres tipus de subdivisions del marc: 1 marc
=
8 unces
1 marc
=
=
192 diners
8 unces
=
=
5376 grans
32 quarts
=
=
21.504 quarts de gra.
128 argenzos 0 adarmes
=
4076 grans d' Arago.
1 marc
=
8 unces
32 quarts
=
=
64 ternals
=
192 diners.
El ternal s'anomenava aixf per q ue es componia de 3 diners dels vint-i
quatre en que es dividia I'unca. Hom sol dir que aquest marc veil de Barcelona fou abandon at del tot el1442 i substituit per un nou marc de Barcelona, compost de vuit de les 12 unces de la lliu ra
mercantil de Barcelona, la qual restava composta de 15 unces romanes occiden
tals i pesava 401 grams. El nou marc de Barcelona s'establi, doncs, amb un pes que
9.
F. MATEU. Glosario hispanico de numismatica. CSIC. Barcelona, 1946, pag. l20.
10. F. MATEU. Glosario
...
pag, 121. P. LARA IZQUIERDO. Sistema aragones de pesos y medidas.
Zaragoza, 1984, pags. 156-158. 11. E. FOURNIAL. Histoire monetaire nes,
vol. II, pags, 13-22.
...
pags, 165-166. Vegeu tarnbe J. BUrET. Les rnonedes caialo
DE METROLOGJA
oscil·laria de 267,333 grams (pes efectiu)
a
389
271,947 grams (pes teoric). Pero cal
advertir que aquest marc nou de Barcelona pogue cornencar a utilitzar-se des de la segona meitat del segle XIII,12 pero no ens consta que s'utilitzes abans. Antonio Beltran" pensa que fou des de I'inici del govern del comte de Barce
lona, Ramon Berenguer IV (1137-1162), prfncep d'Arag6, que s'introdui per pri
vegada el marc de plata a la ceca de Barcelona i que el maravedi mercader (0 marchant, merchant), encunyat des de Ilavors a Barcelona, tingue una gran difu si6 per totes les terres del comte-prfncep. EI marc de La piLa, en or fi, equivaldria a 84 mancusos nous 0 maravedis mercaders." Aquest marc d'Arago-Barcelona, mera
segons el mateix autor" consta ser quatre setenes parts (4/7) de la lliura barcelone sa, i cine setenes (5/7) parts de la lliura romana de 327 grams, resultant un nou pes teoric de 233,571 a 233,3 grams que, amb l'expansi6 catalano-aragonesa passaria el
segle XIII a Valencia i Mallorca. Una lliura de dotze unces de marc resultava de 350,357 grams, i
emprada
a
era
la Iliura
Lleida, Tarrega, Saragossa (350 gr.) i a Osca (351 gr.), entre altres ban
des. El marc antic de Barcelona, de vuit unces, fou una unitat de compte i de pes
principalment per a la plata, usat en argenteria, i corresponia de fet ados tercos de !liura 0 dues terees. Si fos la lliura romana de 327 grams, el
sols 218
(de
fet 217,92
grams),
i si fos la lliura
carolfngia
marc
n'hauria pesat
de 367 grams, hauria
d'haver pesat 244,6 grams. I no obstant, el marc veil de Barcelona pesava sols uns 234 grams
perque era les dues terce res parts de la !liura de 351 grams a la qual
acabem de referir-nos, Si s'hagues tractat de la lliura de 408 grams, llavors el marc hauria pesat, efec
tivament, 272 grams. Botet i Sis6 indica" que el marc de Barcelona pesava 271, 94 grams, 0 sigui els 272 esmentats, emprats per a la talla de monedes. Perc deu voler
12. No sabem si el marc de Barcelona dd 272 grams existia ja I'any 1048, 0 be si es fruit d'una serie de confusions la suposicio de la seva existencia la primera meitat del segle XI (vegeu arnb tot la nota
3J). Les prirneres encunyacions barcelonines del periode podrien proporcionar-nos la solucio a
aquest dilerna que nosaltres, per ara, no hem pogut resoldre. Vegeu J. PELLICER: Metrologia comtal.
«Symposium Numismarico de Barcelona», 1979, pags. 270-272. 13. P. BELTRAN. lntroduccion
pag. 384. Despres el marc d'or de Barcelona, considerat mes gran que el de plata, pesa 237,320 grams i contenia 68 florins. La diterencia entre el marc d'or i el de plata oscilla entre els 3 i els 4 grams a favor del primer. Pero no Iou pas sempre aixi. Quan el 1174 el bisbe de Vic Pere de Redorta restaura la moneda local, fixa la llei de quatre diners d'argent pur i de pes legitim, de manera que sortissin de la rnarca divuit sous de diners. Quan, cent anys desprcs, e11256, el bisbe Bernat restaura de nou la mone da de Vic, assenyala la mateixa llei de la plata (quatre diners), pero Iha que sortissin vint sous de cada maroa. Cornputar la marca a vint sous de diners podia significar idcntificar-la arnb la lliura. No sembla ...
14.
pas, amb tot, aquesta la intencio, sino que mes aviar deuria conduir a rebaixar-ne el pes en augmentar el nornbre de diners per marc i mantenir la mateixa llei. 15.
P. BELTIV\N. Iruroduccion
...
pag. 372.
16. J. BOrEl'. Les monedes catalanes
...
vol. II, pag. 15.
390
M.RIU
referir-se al marc nou i
hagues hagut
una
al veIl. Es possible, amb tot, que en pIe segle XIII, hi modificaci6 del establint un marc nou a partir de primera marc, no
la Iliura de 408 grams. En tot cas, el marc de taula, usat pels canvistes i banquers des del
segle XIII, a vuit de la unces lliura de 267,33 pesava alguns grams menys: grams equivalent 401 grams, i tambe 266,68 grams efectius, com escassa
ens
diu Botet. La diferencia
era
respecte dels 272 teorics, pero tractant-se de metal Is nobles, 4,61 grams de
menys, uns quatre grams i mig, ja representaven un guany ben estimable. A Mallorca s'usa, des del primer terc del segle XIII, el marc veil de Barcelona arnb un pes de 234,7916 grams i, posteriorrnent, el
marc nou de 271,94 grams; a Valencia hom prefer! el marc de 233,571 grams, equivalent a marc de Colonia com
hem vist i anomenat marc veil, que hom ernpra tam be a Perpinya i en
a
Montpeller,
aquest darrer lJoc arnb Ull pes de 239 grams efectius, uns cine grams meso Amb tot, a Barcelona tampoc seria rar trobar encara en pie segle XIV, com
unital de pes per a I'argent, el com ens
marc
de 234,2748, assimilable al marc de Colonia,
diu Manca." La marca de plata 0 «marc veil» de Barcelona degue usar-se,
doncs, almenys des de la primera meitat del segle XII fins a mig segle XIII amb Ull caracter exclusiu, i continua en us despres encara fins a mig segle XV. Vegem ara
alguns dels seus valors. EI marc 0 marca de plata de Barcelona la trobem documentada el 1147 i valo
rada en 43 sous. Des del 1148 fins el 1192 el valor del marc de plata barceloni resta
computat a 44 sous de diners." J I'any 1198 el marc d'argent fi de Perpinya era computat per 48 sous de Barcelona," considerant-Ios equivalents. El 6 d'octubre de 1198 en un reconeixement de deute, hom diu que la marca d'argent de Barcelo na
val 48 sous de diners de moneda barcelonina."
De fet cal tenir present que la !lei s'havia mantingut entorn dels quatre diners
(diners de quatern, ambel 30% de plata). Encara el 1212 consta que Pere II el Catolic encunya diners de quatern a 44 SOLlS per marc. EI Cronicon Barchinonen sis indica que el 21 d'abril del 1213 hom orden a als notaris de Barcelona que als documents computessin el marc a 44 SOUS.21 Circumstancies molt especials, imme diates al trasbals de Muret, feren que el 2 d'agost del mateix any hom fes compu tar als notaris el rnarc a 75 so us i encara, el
10 d'abril del 1214, els hi fes cornputar
la marca a 88 sous. Que havia passat? La degradaci6 de la moneda era evident. A nom a
del nou rei Jaume I hom ordenava encLlnyar diners de doblenc, baixant la lIei
dos diners (15% de plata) i computant-los a 88 so us per marc.
] 7.
C. MANcA. Notes sobre l'administracio de la Sardenya caw/ana. A «Estudis d'Historia Medie
val», IV (1972), pag. 75. 18
.I. BAl.ARI [JOVANY.
Origenes historicos de Cataluita. Barcelona, 1899, pag. 670. F. MATEu. pag. 120. 19. Perpinya. Archives des Pyrenees-Orientales, CaL, pag. 32. .
Glosario
...
20. Arxiu de la Cateclral de Barcelona, Diversorum C, doc. 394. Reconeixernent de deute que fa Guillern d'Alfou a Arnaldeta, esposa de Guerau de Valldoreix.
391
DE METROLOG1A
Un manuscrit de I' Academia de la Historia de Madrid,"
procedent de la
col-Ieccio de Jaime Villanueva, indica que, entre 1214 i 1218 la marca de plata es
computava a 50 sous, pen) documents dels anys 1226-1243 precisen que la marca
d'argent fi era computada a 50 sous de Melgueil" dintre del terri tori de Santa Maria de Roses, amb la qual cosa comprovem que el diner de Barcelona i el de Melgueil pas identics, encara que ho fossin de vegades per als canvistes, com no ho tampoc el diner de Jaca. Aixf hom computa el marc de plata de Barcelona,
no eren era
l'any 1286, a 60 sous de Jaca i a 80 sous de Barcelona, indicant-nos la fortalesa del diner jaques i del diner melgores pel damunt dels diners de Barcelona." En diversos documents del 1224, 1253 i 1256 el marc de plata de Barcelona el trobem computat a 88 sous, mentre apareix un marc fi de peca 0 trencat computat a
60 sous de Barcelona els anys 1284 a 1288.25 Que hauria passat? Si be Jaume I, el
1258, havia iniciat l'encunyaci6 de diners de tern (llei de tres diners, amb el 25% de plata), la circulaci6 dels diners de doblenc no hauria facilitat la millora econo mica proposada i el marc seguia computant-se a 88 sous.
Mentre, a Mallorca, Ia lliura de taula mallorquina, de 408 grams, es converti en 87,5 SOLlS de diners de Barcelona (0 sigui: 88 sous) i el marc de taula 0 de con tracte, emprat al cornerc, fou la meitat de la lIiura (0 sigui: 44 so us ). Sembla, doncs, que el marc de contractes barceloni, computat a sols sis unces barceloneses, valdria 44 sous de diners i es considerava la meitat i no les dues terceres parts de la lIiura. Eis mateixos anys, la marca d'argent a Catalunya segueix computant-se a vuit unces, mentre la unces.
marca
de
plata d'Arag6, el 1278, la trobem computada a deu
Tot fa pensar que la crisi econornica
es
manifesta de forma diferent als
diversos ambits de la Corona des de mig segle XIII, i que no aconseguf superar-la la millora que suposava l'encunyaci6 del diner de tern. A Castella, en l'Ordenarniento de Alcala de Henares, del 8 de marc de 1348,
Alfonso Xl va prescriure l'us del marc de Colonia, de vuit unces, per a pesar l'or, la plata i la moneda de bill6, establert en 230,04 grams, car es considera que el marc era
la meitat de la lIiura de 460, 093 grams. Aquest marc castella, 0 de Tole
do, es podia considerar tambe equivalent al de Montpelier, com ho feien els can vistes. Tot i les diverses varietats de lliures i de mares segueixen havent-hi unes constants i unes incluencies mutues que garviten sobre l'evolucio de l'economia en
expandir-se el comerc internacional.
21. P. DE MARCA. Morea Hispanica sive limes hispanicus. Paris, 1688, col 755. 22. Madrid. Archivo de la Academia de la Hisioria. Coleccion Villanueva. Leg. 4578, s. L 23. J. M" MARQUES. Cartoral de Santa Maria de Roses. I EC. Barcelona, '1986, pags. 43-44, doc. 17;
pags, 96-97, doc. 83; pag. 121, doc. 110. 24. M. SANTMART1. El llibre del «Manijest» de Cervera! Memoria de Liicenciatura, Barcelona, 1974 I, vol. I, pags. 129 i 70. 25. Madrid. Archivo de la Academia de la I-listoria. Col. Villanueva. Leg. 4563, s. f.
392
M.RIU
Un text de 1405, reproduit per Beltran," diferencia clarament el marc de l'or i el de la plata. Diu: «el march del or f es uniforme per totes els regnes de Arago, de Valencia, de Mallorques e per tot 10 principat de Catalunya, e es apellat march de Perpenya; mas 10 march del argent es desegual, car Lo march de Valencia es major quel de Barchinona, tres diners per cascun march e per co jatsia quels marchs del
argent de Valencia e 10 march de Barchinona contenguen cascu 8
unces, ernpero Les unces del march d'argent de Valencia son majors que les onces
del march de Barchinona
EI
marc us at a la Corona d' Arago per a pesar l'or presenta certes variacions el segle XIV en introduir-se els florins. Mentre el florf de Florencia era de 64 peces per marc, el florf que s'encunya a Perpinya es feu, segons la talla oficial, de 68 per marc, i el marc usat a Perpinya pesava 240,5089 grams 0 be 240,788 grams" i no els 234 grams, amb una diferencia de mes de sis ...
».
grams i mig. Ja hem dit que fins el 1442
no substituf del tot el marc nou de 267,333 a 271,947 grams, el marc veil de Barcelona, emprat durant mes de tres segles. Els
historiadors que obliden totes aquestes diferencies, i altres tam be, ens proporcio nen uns estudis
economics bon xic allunyats de les realitats que tracten d'assimilar,
q uan fan valoracions sobre els preus i els saLaris, els guanys 0 les perdues i el cost de la vida. I els numismatics poden ajudar decisivament per tal de resoldre molts
d'aquests problemes aquf breument esmentats.
4. LES UNCES
Tampoc en l'unca hi hague uniforrnitat. Hom distingeix l'unca de lliura i l'unca de marc, entre altres. Cal que siguin diferents? Ja des del segle XI es troba una gran varietat d'unces d'or cuit 0 d'or jaari, les unces almasurfs, les ceutfs, les les les almuctenis, almecdfs, Les alcaronis, etc totes les quais apa saragencianes, reixen en la docurnentacio barceLonina de la primera meitat d'aquell segle, mos ...
trant-nos la influencia de l'Islarn i el pes de la seva economia sobre la nostra.
EI problema que presenten no es facil, Beltran ens diu que, entre 1018 i 1026, a
Catalunya una unca d'or equival a 50 sous de pLata cazimf, hi ho explica aixf:
que el cambio del oro se habfa reducido en estos afios a 3,4285 aproximadamente, resulta que el solido de plata aquf nornbrado es el «Teniendo en
cuenta
mismo argenta de 14 en onza rornana»." No obstant, un document del Liber Feu do rum Maior," datable entre aquells anys, valora I'espasa Tizona en «quinze mil
26. P. BELTRAN. lntroduccion.
..
pag, 386.
27. E. FOURNIAL. Historic monetaire
pag. 166. F. MATEU. Glosario pag, 122. 28. P. BELTRAN. Notas sobre monedas aragonesas. Addenda et corrigenda. Zaragoza, 1972, pag. ...
...
478. 29. F. MIQUEL ROSELL, editor, Barcelona,
1945, vol. I, pag. 162, doc. 157.
DE METROLOGIA
sous de
393
plata kacimi de Ispania» 0 be en «cent unces d'or», repetint l'equivalencia
dues vegades, amb la qual cosa ens fa pensar que una unca d'or equival a 150 sous
d'argent cazimf d'al-Andalus. Tres vegades mes del que suposava Beltran aproxi mant-nos a la relaci6 or/plata considerada normal. Pen) la hipotesi de Beltran recolza en
un
altre document del Liber Feudorum Maior, ,() datable
vers
el 1050,
qual 10.000 sous barcelonesos de plata equivalen a 200 unces de bono probablement «en moneda de Barcelona», la qual cosa fa equivalent a 50 sous de plata l'unca d'or. L'equivalencia express ada pel document pot cornpletar se amb la que proporciona un tercer text del mateix recull," datat el 27 de juliol de I'any 1067, segons el qual mil unces d'or equivalen a 7.000 mancusos de moneda barcelonina (Barchinonensis monete). Aixf dones, l'unca d'or equival a set mancu sos 0 be a 50 sous de plata, i el mancus d'or a 7,1428 sous de plata, establint-se la relaci6 plata/or en 117,1428, proporci6 mes generalitzada. No obstant, el document de vers 1050, tan sols ens diu que les unces siguin de «bon or», i els 10.000 solidos ni tan sols precisa que siguin de moneda barcelonina, car el qui els ha de pagar es el comte Ermengol d'Urgell. Els problemes no acaben pas aqui. L'any 10821'un<;a d'or de Barcelona s'ano mena octava, probablement per considerar-la equivalent a la vuitena part d'una segons el auro,
(i,la Iliura?, 0 potser el marc? 0 be la moneda bizantina?), es d'or cuit optim, pur, de 24 quirats." Quan tornem a trobar equivalencies, segons Balari, es unitat
33
els anys 1093-1095. Un document del 1093 ens indica que hom paga deu unces auri
rouallensis (si be no aclara el sentit de la paraula «roualles») d'or «roualles» que llavors corria
(qui hodie currit]
per
Catalunya. Un altre document, del 1095,
adduit pel mateix Balari, precisa que 100 unces d'or de royals de Valencia equiva
plata fina». Una unca valdria, dones, tres sous i mig de hauria succeit ara, haurfern de preguntar-nos una vegada mes? Balari plata. Que len a 350 sous «de bona
ja ens diu que I'or de rovals de Valencia era de 19 quirats i no de 24; tenia, per tant, 1/5 menys de valor que l'or cuit optim, Mentre 'unca d'or cuit bo valia 7 rnorabatins (com indica l'Usatge 141), la d'or de Valencia tan sols en valia dos. L'un(-"a d'or equivalia a la Mediterrania oriental a 8,9 hyperperes 0 nomismata, moneda d'or bizantina que havia substituit al sou d'or constantinia, essent una fracci6 d'aquest. Horn diu que pels dos anys 1303 i 1304 els components
l'emperador Andranic II prop d'un mili6 d'hyperperes, quantitat que equivaldria, aproximadament, a la meitat de les ren des que l'emperador obtenia anualrnent." de la Companyia Catalana reberen de
30. 10., vol. I, pags.142-143, doc. 147. 31. !D., vol. r, pag, 153, doc. 152. 32. 1. BALARI. Origenes pags, 664-665. 33. J. BALAI�1. Origenes
pag. 665.
34. A. E. LAIOU. Constantinople and the Latins. Cambridge, Mass., '1972, pag, :187, 110la 108,
394
M. RIU
Diverses fonts ens indiquen que l'hyperpere, els anys 1289-1290 equivalia a 18
baricats, 0 a dues liiures de Genova," per6 d'un mes a I'altre els valors podien canviar. Ax! Dionysios Zakythinos" ens diu que el 1274 un hyperpere era equivalent a 26 sous venecians, pero el 1281 valia 11 sous i 6 diners de plata de aspres
Genova i el 1304, 12
sous
genovesos 0 be 12 sous venecians grosses." EI 1305
retrobem l'hyperpere valorat en 10 sous barcelonins la
qual valoraci6 suposaria
l'unca d'or equivalent a 85 sous a sigui 4 lliures i 5 sous, 0 be a 5 florins de Floren cia, i el florf de Florencia hom el valorava en 17 sous barcelonins.
Aquestes valoracions en les equivalencies finals tan sols pretenen esser una de molts problemes enunciats. Caldra retornar sobre els problemes i les relacions aquf apuntades i confio que els amics d'«Acta Numisrnatica», i en parti cular Leandre Villaronga a qui avui homenatgem, ens hi puguin ajudar durant mostra
molts anys, car hem vist que pensa, Iliura, marc i unca poden representar, i de fet
representaren, valors molt variables en moments i ambits diversos. No es estrany,
dones, que per als historiadors siguin diffcils de quantifiear i de relacionar amb els mod uls aetuals.
35. M. BALARD, pag. 62. 3(,. Crise monetaire
...
Arenas, 1948, pag, 160.
37. J. RUBIO. Diplomotari de l'Orient catala,
pag. 13, cloc.12.
Les primeres amonedacions episcopals i
comtals d'Urgell ANNA M. BALAGUER
La
panoramica de la historia de la moneda i de la numismatica del comtat
d'Urgell ha variat prou substancialment, fins i tot despres de la presentaci6 de la nostra tesi doctoral i encara d'altres aportacions puntuals que ban enriquit el seu coneixement.
I
Avui la descoberta dels no us tip us monetaris que presentarem en aquest tre ball
ens
perrnetra de reconsiderar l'etapa inicial de les amonedacions del comtat perspectiva de la nova documentaci6 escrita considerada, com de les
tant des de la
recents novetats en l'evidencia numismatica.
EL PRIMER TALLER MONETARJ DEL COMTAT D'URGELL: BALAGUER 0 AGRAMUNT
L'aparici6 d'un esment de moneda agramuntesa en un contracte de cornpra venda de l'any 10992 fa que baguem d'abandonar la suposici6 de Monfar;' seguida pels autors posteriors, que les primeres emissions urgelleses es feren a Balaguer. Aquest esment tan reculat tarnbe desfa definitivarnent la visi6 de Botet en relacionar els inicis de la seca d' Agramunt amb la carta de poblament que concedi Ermengol VI l'any 1163.· a aquella localitat.
1. BALAGUER, A.M., Historic de la Moneda dels Comtats Catalans,S vols. Tesi doctoral presenta la Universitat Autonoma de Barcelona, Bellaterra. juny 1989. Inedita. Prerni Prosper Botarull 1990, concedit per lInstitut d'Estudis Catalans.
da
a
Per ales
nove tats
d'un perfode Illes tarda dintre de la serie
urgellesa vegeu en aquest mateix
velum el treball de CRUSAFONT I SABATER, M., Novetats a la numaria tardana del corntat d'Urgell.
2. Archivo Historico Nacional (Madrid), Clero, perg. Poblet, carp. 1994, nurn. 15. 3. MONFAI� y SORS, DIEGO, Historic de los condes de Urgel, Barcelona. 1852,2 vols. Sobre moneda veure
especialmcnt vol. II, pp. 283-324. 4. Avui I'estudi de FONT I RIUS, 1. M.,
(Canas de Poblacion y Franquicia de Cataluha, Madrid
Barcelona, 1969, vol. II, p. 708) ha mostrat que la carta d' Agramunt, com la de Balaguer, com tantes d'altres concedides en aquesta epoca pels comtes urgellesos son inspirades en la de Lleida, atorgada la de Tortosa. per Ramon Berenguer IV i Ermengol Vl l'any 1150, la qual es encara una derivacio de
396
ANNA M. BALAGUER
EI fet es que abans de l'any 1099 es batia ja moneda a la vila d' Agramunt que hauria d'esser durant tres segles la seca de la moneda urgellesa.
EMlSSIONS EPlSCOPALS A URGELL: LA MONEDA DE SANAOiA Pel que fa a Urgell hi havia indicis d'una participaci6 episcopal en els benefi cis de l'encunyaci6 de moneda del com tat, pero mai no s'havia pogut pensar en l'existencia d'unes amonedacions propies del bisbat.' Avui l'evidencia de dos documents demostra que el bisbe d'Urgell havia batut moneda al segle Xl i pri del XII i, tambe, que el seu taller monetari s'ubica a Sanauja.
mers
Podem, doncs, afegir una serie episcopal eo l'ambit d'Urgell. Entre finals del segle XI i els primers anys del XII tindrem per taot constancia de l'existencia de dues seques a UrgeJl: l'una de caracter episcopal treballant a
Sanauja i una altra de comtal a Agramunt. L'esquema d'una duplicitat de monedes, comtal i episcopal, apareotment sense una mutua interrelaci6 de concessions previes 0 de pactes entre comtes i bis bes, resulta completameot original en l'arnbit de la moneda de Is com tats catalans." A Girona' 0 a Vic," per exemple, els bisbes tenen una participaci6 d'un ten; eo els beneficis de l'ernissi6 de moneda que es bates en aquells comtats. A Besalu? i pro bablement a Barcelona,'? en canvi, el dret de fabricaci6 de la moneda ha passat per
pactes i concessions de mans de l'esglesia 0 del bisbe a mans del comte, el qual continua cedint, pero, el delme del seu benefici a l'autoritat religiosa. De l'existencia de dues seques a Urgell, en el transit del segle XI al XII, a la
configuraci6, suggerida per Bonnassie," d'un comtat d'Urgell curull de petits mer-
No sernbla pas que la importancia d'una localitat
provingui de la seva carta de poblarnent, sin6 que
aquesta sol sorgir de la necessitat d'un estatut basic regulador de la vida jundica-publica que s'origina localitat en pie desenvoluparnent.
en una
5. BOTET I SISO, J., entreveie ja una certa participaci6 del bisbe en la moncda i, despres de consig nar
que I'abat de Poblet en rebe el delrne per donaci6 d'Ermengol VIII, I'any 1208, afirmava: « Eis bisbes d'Urgeli hi tenien algun dret sense que sapiguem en que consistia aquest dret i quin ...
fou son origen»
(Les Monedes Catalanes, Barcelona, 1908, I, p. 152).
6. Sobre els inicis de I'autonomia monetaria Vid. CRUSAFONT I SA BATER, M. i BALAGUER, A.M., «De les encunyacions carolfngies a l'autonornia monetaria» Symposium lnternacionnl sobre els origens de Catalunya, I, Barcelona, 1991, pp. 463-475. 7.
BALAGUER, A.M. i CRUSAfONT I SABATER, M., «La moneda del comtat de Girona» a Catalunya
Romanica, Barcelona, 1991, vol. V pp. 65-75. 8. Ibid. «La rnoneda del comtat d'Osona», a
Catalunya Romanica, Barcelona, 1984, vol. II, pp.
105-126. 9. Ibid. I «La moneda del comtat de Besalu-
a
Catalunya Romanica, Barcelona, 1990, vol. IV, pp.
95-8. 10. Ibid. «La moneda del com tat de Barcelona» Catalunya Romanica,
Barcelona, 1992, vol. XX
pp.111-125 11.
Aquest autor afirma:
«
...
depuis Raimond Berenguer I, les comtes entourent les marches
d'une sollicitude agissante. lis placents negociants et acheteurs so us leur sauvegarde, indiquent la con-
397
PRIMERES AMONEDACIONS D'URGELL
cats i tallers monetaris, dels quais Agramunt 0 Sanauja serien nomes un exemple,
hi ha un abisme.
Cal esborrar aquesta visi6 de Bonnassie, com tantes altres de I'autor frances sobre la Catalunya Comtal, ja que sovint tan sols s6n transposicions de fets 0 a altres moments i a altres realitats. La seva visi6 d'idees solen que
correspondre
monolftica, i des de Barcelona, de la realitat que presenta un mosaic de comtats trasllueix
independents, pen') interrelacionats, es d'una simplicitat racionalista que mes una ideologia que una veritable comprensi6 de l'estructura politica, economi Xl.12 ca i social del model que ofereixen els com tats catalans al segle que
Fetes aquestes precisions anem a exposar eI contingut dels dos documents ens porten a l'existencia d'una seca de caracter episcopal a Sanauja.
EI primer es un inventari, del temps del bisbe Guillem Guifre (1042-1075), en del castre de Sanauja la meitat del bene el bisbat es constata
el qual
que
percebia
fici de la moneda, entre d'altres honors que tenia per us i per dret." es un conveni entre el bisbe Ot i Pere Ramon, del dia 1 de setembre El segon
de 1106,14 en el qual s'encomanen a aquest darrer els castres de Sanauja, Paladol i Guissona pels quais s'obliga a donar potestat al bisbe i Ier-li cavalcada. Es diu que els havien tingut Erima i castells en les mateixes condicions tindra
que
aquests
Pone amb els bistes anteriors i, finalment, es fa cons tar que compartiran per tats els guanys
mei
derivats de la moneda i del servei del forn.
Realment ambdues referencies semblen
apuntar l'existencia d'una seca
a
tan elevada
Sanauja sobre la qual el bisbe tindria la meitat del guany, proporci6 Recordem com a Girona, per exemple, el que gairebe significava la seva possessi6. bisbe tan sols te un terc del benefici de la moneda i aixo represent a practicament el control i resposabilitat de la seva fabricaci6. Per altra
banda, Sanauja es una localitat en la qual el bisbe exerceix
important domini i jurisdicci6, ja que
en rep
un
tarnbe la meitat dels plets.
Tot plegat configura la idea que la moneda batuda a Sanauja tindria un carac ter episcopal.
SembI a que aquestes emissions, que es realitzaven ja en temps del bisbe Gui Hem Guifre (1042-1075), pero que podien haver-se iniciat amb anterioritat, degue ren
finalitzar el 1118 0 poc abans. Aquesta data ens ve donada per un segon con
veni, de 1'1 de setembre del 1118, entre el biste Ot i el mateix Pere
Ramon sobre
auto
Agramunt Sanahuja que pourrient faire des marches voisins, parfois a La fin du rissent la creation d'un petit atelier monetaire», BONNASSIE, P., La Catalogne milieu du Xi!
currence
merne comme
ou
xu siecle, Toulouse 1976, vol. II, p. 837.
12. Per a una justificacio Vid. la nostra tesi doctoral citada a la nota 1 mes arnunt. document es 13. Cartulari de la catedral de la Seu d'Urgell, I, [01174, v., doc. 525. Avui aquest l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell» de documents dels 1076-1092, «Els c., anys publicat per BARAUT, Urgellia, 7, 1984-1985, pp. 29-30, doc. 899. 14. Cartulari de la Seu d'Urgell, I, fol. 175, doc. 527. El document es tam be publicat per BARAUT, C. a Urgellia, 9,1988-1989, p. 67, doc. 1239.
398
ANNA M. BALAGUER
els castres de Sanauja, Paladol i Guissona, redactat en termes similars a
I'anterior, pero en que no es fa ja reterencia a la moneda." No coneixem avui cap exemplar de les monedes de caracter episcopal, que segons tots els indicis en fabricaren a Sanauja, pero cal esperar que noyes desco bertes les donin a coneixer algun dia. Disposem tarnbe d'un possible indici d'emissions de moneda episcopal a la Seu. Es tracta de I'esment de solidos Xll de denarios de Vicco, 16 -que ha de voler referir-se pel context a la Sede Vicco Urgelli i no a Vic d'Ausonatestament de l'any
procedent d'un
1051 del sacerdot Vives. Aquesta menci6 sembla efectivament
confirmar l'existencia d'una moneda episcopal en circulaci6. El fet d'anomenar-la de Vicco
podria al-Iudir al seu caracter episcopal 0 tarnbe a la circumstancia que aquell moment (1051) es bates a la Seu d'Urgell. Un posterior trasllat de la seca a Sanauja, potser arran de la donaci6 d'aquest castell atorgada per Ermengol IVaI en
bisbe, harmonitzaria les dues informacions. De tota manera no es pot descartar que la cita, unica que coneixern, vulgui fer referencia simplement a la moneda cir culant a la Seu.
APARICIO DE NO US T1PUS MoNETARIS PRIMERENCS DE LA SERlE URGELLESA I LA SEVA oRDENACIO La descoberta de no us tipus monetaris, completarnent
desconeguts fins ara i
la serie
que corresponen inequfvocament urgellesa primerenca ens porta a fer una reconsideraci6 de l'ordenaci6 d'aquest primer perfode de les emissions. a
I. Les primeres monedes conegudes del comtat d'Urgell. Atribucio a
Ermengol
V (1092-1102).
Fins
ara
l'inici de les emissions comtals
urgelleses es situava en temps
d'Ermengol VI, amb una moneda que era, perc, a nom del seu avi i tutor ei noble lleones, Pedro Ansurez, que intervingue decisivament a la conquesta definitiva de
Balaguer. No deixava de sorprendre que les emissions moneraries comencessin durant
periode de regencia, pero
hi havia
cap constancia documental 0 numisrnatica anterior. Avui la descoberta d'un document de compra-venda de
aquest
no
l'any 1099,17 transacci6 que es salda amb 205 solidos denariorum agrimontensium, ens
permet variar amb solides bases aquesta visi6.
IS. Arxiu Capitular de Ia Seu. perg. 848. Publica! per BARAUT. C. a Urgellia. 9, p. 138, doc.13Il. 16. Cartulari de la Seu d'Urgell, I, Iols. 152r=153r, doc. 446. Publica: per BARAUT, C. a Urgellia 6,
1983, pp.24-6. doc. 642. 17. Referenciat a la nota 2.
399
PRIMERES AMONEDACIONS D'URGELL
els
de
primers mig segle Aquest document no tan sols fa recular en mes esments coneguts fins ara de moneda d' Agramunt (Botet" donava el 1174 i Prim Bertran" el 1163), sin6 que demostra que les encunyacions es feien a Agramunt i no
Balaguer, com volia Monfar i acceptaren els autors posteriors. Cal tambe
a
considerar que aquesta darrera ciutat no era encara conquerida e11099.20
EI fet es que almenys a partir d'aquell any (1099) iamb Ermengol V (1092-
1102) s'emetia moneda a Urge II. Es cert que aquesta noticia es encara prou tardana si la comparem amb les de I'inici de les emissions rnonetaries a altres comtats catalans: Ausona, Barcelona,
Girona, Besalu, Rosse1l6 0 Empuries, les encunyacions dels quals s'inicien, segons els casos, entre el segle IX i primers del segle Xl. De tota manera, el fet que tro de pagaments in rem valentem, es a fins al XII, un elevat
segle
bem,
percentatge
dir en especie, a la documentaci6 urgellesa, sembla abonar la idea que les amone dacions s'iniciaren tardanament al
com tat
0
be
eren
molt febles."
L'escassa
evidencia numismatica inicial, representada gairebe sempre per peces uniques, ens
ratifica tambe en aquesta opini6. I'inici i
defugim Sigui com sigui el fet es que hem avancat la data de encara documentals monetaries i descobertes algun dia por puguin pas que noves no ens
tal' mes enrera les emissions.
D'entre els tipus monetaris fins
ara
coneguts tenim el que presenta effgie a
l'anvers i un crismo en el revers que pot correspondre a Ermengol V. Es cert que avui l'evidencia documental, fent recular mes Botet l'atribui a VI,
Ermengol
pero
de mig segle I'inici de les emissions urgelleses i l'aparici6 de no us tip us, que mes endavant descriurem (que semblen mes adients per ala majoritat d'Ermengol VI)
donen suport
aquesta atribuci6. Per altra banda, el pes rnes
a
elevat
d'aquesta
favorable. peca tarnbe representa un argument Anem ara a descriure la moneda que atribuim a Ermengol V. ERMEGAU COMES (M i E nexades) Effgie a I'esquerra.
Anvers:
:
Revers:
+:
URGILO. Crism6 amb alfa i omega.
Diner Pes: 1,1 gr. Diametre: 19 mm. Moneda unica existent a l'Instituto Valencia de Botet 123. Don Juan tipus 2,2AI.22 Crusafont 100.20
(Madrid)
Corpus,
18. BOTET I SISO, op. cit. p. 147-164. 19.
BERTRAN, P., «Notes sobre I'origen i cxpansi6 de la moneda d'Agramunt», Urgellia Ill, 1980,
pp.307-319. SANAHUJA, P. His/aria de la ciutat de Balaguer, Balaguer 1965 (reedici6), 1984. Rh yt BALAGUER, A.M., «Grado de monetarizacion en la Cataluna Altomedieval» Coloque 1-424 4] Production de la Paris, 1987, mes Monetaire, pp. 22. CRUSAFONT I SABATER. M., BALAGUER, A.M., i PUIG FER RATE, I., «Els comtats catalans: les Numismatic de Barcelona, 1979, 1, pp. seves encunyacions i arees d'influencia. I Corpus», Symposium 20.
21.
377-508. 23. CRUSAFONT I SABATER, M. Numismatica de la Corona Catalano-Aragoncsa Medieval,
1982.
Madrid,
400
ANNA M. BALAGUER
Darrerament han aparegut dues noves peces
urgelleses, que semblen esser
d'argent, i que responen a la seguent Anvers:
descripci6. Effgie a la dreta, davant la cara les lIetres CLO, disposades verti calment. Sota la barb a sembla haver-hi
una
altra lIetra que
no
podem interpretar. Revers:
Creu doblada d'aspa, amb terminacions patades i una d'elles aca bada
en
anella. EI
conjunt forma una especie de crism6 d'art (E)LL CO +
degenerat. Al voltant:
...
Pes: 0,31 gr. Diametre: 13 mm. Inedita. Argent (?). Lamina mim. 1.
1
2
(x2) Anvers:
Efigie
a
I'esquerra, mes petita que I'anterior, tallant la Ilegenda
per dalt iamb indicaci6 de coli desplacat cap enrrera. Al voltant
ERMENG(O)C. Revers:
Especie de crism6, similar al descrit a la peca anterior. Llegenda degenerada, il·legible, on sembla poder-se identificar el fragment CON.
Pes: 0,25 gr. Diametre: 13 mm. Inedita. Argent (?). Lamina num. 2. Les lIetres visibles a I'anvers de la primera peca es podrien interpretar OLC i
podrien correspondre al final d'una lIegenda retrograda (ERMENG)OL C. Aquestes dues peces tenen un parentiu tipologic amb l'anteriorrnent descrita d 'Ermengol V
(effgie-crism6). Dos punts fonamentals no ens permeten suposar tracti de que simples divisors d'aquesta. D'una banda, s'observa una factura ben diferent tant en la figura com en les lIetres i de l'altra, es evicient que els seus es
pesos no s'adapten pas a la
meitat, com corresponciria almig diner 0 obol, i tam
poc sembla logic que poguern pensar en un divisor de quart de diner 0 pugesa.
PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL
401
Les dues peces
aparegudes tenen, d'altra banda, un inequfvoc aspecte de plata i mostren un evident parentiu amb les series d'argent de pes feble de Barce lona i Girona. Tot plegat porta a pensar que aquestes dues monedes poden esser immediatament anteriors al diner que abans hem descrit, sens que es pugui asse gurar, pero, que haguin de pertanyer a un comte anterior a Ermengol V. Tenim per via negativa la manca d'esments amb anterioritat al govern d'aquest comte, en canvi, podem considerar positivament el gran parentiu tipologic entre aquestes peces i les d'Ermengol V. En qualsevol cas el que aixo denota es l'existencia d'una serie primitiva d'argent, que s'acabaria amb els dos tipus que ara presentem, i una nova serie de bil16 que incrementaria el pes global de la pe<;a, pero potser no n'alteraria el con tingut d'argent. Aquesta hem de suposar que s'iniciaria justament arnb el tipus del crism6 que abans hem atribuit a Ermengol V. Aquest proces tindria un paral-lel en la serie barcelonina en la que passem dels petits diners de Berenguer Ramon I (1018-1035) (Crusafont 49 i 50) de 0,3 gr. a uns tipus mes pes ants de 0,5 gr. amb Ramon Berenguer I (Crusafont, 53), per arribar despres a uns diners, ja de bill6, de 0,8 gr., tambe de Ramon Berenguer I, (Crusafont 54). 2. Moneda urgellesa a nom de Pere. Pedro Ansurez avi i tutor d'Ermengol VI.
(1102-1108). Anem primer a descriure aquesta pe<;a a nom de Pere i a justificar la seva atri
buci6 a aquest noble lleones que juga un paper tan important en la vida polftica dels diferents estats cristians peninsulars en el transit dels segles XI al XII. Anvers:
PETRUS COMES, al voltant d'una creu equilateral.
Revers:
+URGELLODVS, al voltant d'una T, entre alfa i omega. Pes: 0,98 gr. diarnetre: 17 mm.
Diner:
Exemplar unic existent a la col·lecci6 Vidal Quadras. Botet 99. Corpus tipus 1, 1Al. Crusafont 99. La primera pregunta que hom pot fer-se es: Lcom una moneda que es a nom de Pere pot esser atribuida precisament a aquest Pere, que en realitat no fou mai comte d'Urgell, sin6 que degue actuar com a regent? Es cert que a Urgell tenim 4 comtes de
nom
Pere: Pedro Ansurez
(1102-1106-8 (?», regent d'Ermengol VI;
Pere el Catolic (1209-1213); Pere, infant de Portugal (1231) i Pere, infant d'Arag6
(1347-1408). El darrer
pot clarament descartar-se ja que d'aquest
comte en
coneixem
monedes de dues emissions diferents clarament atribuides. a Pere el Catolic disposem d'un tipus monetari que com varern ja ha de correspondre-li i podem tarnbe ara deixar de considerar." argumentar,
Pel que fa
24. BALAGUER, A.M., «Redescoberta del diner urgelles de Pere el Catolic- AC/a Numismatica, 12, 1982, pp. 167-171.
ANNA M. BALAGUER
402
Respecte a Pere, infant de Portugal, marit i hereu d' Aurernbiaix hem de dir que segurament no encunya moneda al seu nom, ja que en vida de la seva muller, la comtessa, es feien a nom d'ella i quan hereta el com tat tan sols eJ possei pocs mesos, permutant-Jo amb Jaume I pel senyoriu vitalici del Regne de Mallorca. Ens resta, doncs, Pedro Ansurez, a qui Botet" atribuf ja aquesta peca i han acceptat els autors posteriors. Les objeccions que a primera vista podien fer-se a aquesta atribucio s'esvaeixen en analitzar els arguments de Botet i la reconsidera cio que hem fet de la questio no fa altra cosa que ratificar-Ia i cornpletar-la.
Les formes emprades en la moneda de Pedro Ansiirez no volen pas indicar,
podria semblar, que el regent es titulava comte d'Urgell, cos a que mai feu als documents. Recordern, pero, que Pedro Ansiirez era comte, per be que de Zamo com
ra, Saldana i altres llocs de Lleo," i per aixo
podia utilitzar lliurement el titol de
cornte, sense que s'atribueixi necessariarnent el de comte d'Urgel!. M. Crusafont" ha fet observar un cas similar ales monedes carcassoneses de Pere, bisbe de Giro
Aquest personatge en encunyar moneda a Carcassona, com tat que compartia, es titula Petrus Episcopus, dignitat que no te pas al lloc d'emissio, sino a Girona. na.
EI fet es que l'un es bisbe i l'altre es cornte i aixf ho fan constar. Mes
problernatica es l'estranya terrninacio amb DVS de la forma VRGE
LLODVS del revers. L'explicaciomes clara es p�nsar que DVS es l'abreviatura de Domin VS. Es a dir que
interpretarfern les.lleg�nges de I'anvers i el
PETRVS COMESIVRGELLO 'Domin V'S. Sembla
revers com:
que el comte pren la forma
mes reservada de senyor d'Urgell com veiem tarnbe en aquest document: Hec est conveniencia quam facio ego comes Petrus et nos seniores de
Urgello
vobis domino Raymundo Barchinonensi comiti et uxori vestre,"
Es clar que si Pero Ansurez s'hagues volgut titular comte d'Urgell ho hauria fet adopt ant una forma mes explfcita, similar a l'emprada per designar el comte de Barcelona, i no s'hauria buscat la forma mes ambigua i reservada del «nos seniores de Urgello», que sembI a al·ludir 0 incloure el net. Cal, dones, oblidar les condiera cions de Botet sobre
aquest punt, ja que ]'autor no accepta la interpretacio de
25. BOTET I SISO, J., op, cit. 1, pp. 159-160. 26. MANECO, M. i ZURITA NIETO, J., en editar els documents de Santa Maria de Valladolid, funda
cio del mateix Pero Ansurez, troben justificacio pels seguents: Conde de Caberon, Carrion, Saldana y Liebana. Menendez Pidal, M., accepta aquestes afegint-hi la de conde de Zamora i la inforrnacio que Pero Ansurez fou preceptor d' Alfons VI. Vid. MANECO VILLALOBOS, M. Y ZURITA NIETO, J., Documen LOS de la Iglesia Colcgial de Santa Marfa de Valladolid. Valladolid, 1917, 3 vols. vol. T, pp. 3-4 i p. 370.
M., El Cid Campeador, col. Austral, Madrid 1950, (recdicio 1973), pp. 36. Es cert, pen), que hi ha un document que anomena a Pero Ansurez com a cornte d'Urgell, Vid. VILLANUEVA, Memorias cronologicas de los condes de Urgel. Balaguer 1976, ap. XVII, pp. 313-4. 27. CRUSAFONT I SABATER, M. Numismotica de La Corona (op. cit.) p. 62. 28. Es tracta de la donacio de la meiiat de la suda de Balaguer a Ramon Berenguer III, feta per Pero Ansurez I'any 1105. MIQUEL ROSELL, F., Liber Feudorum Maior, Barcelona, 1945-47, doc. 159. MENENDEZ PIDAL,
...
PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL
403
DVS per Domin VS, pel convenciment que Pero Ansurez no es titula mai senyor
d'Urgell. La nova reconsideraci6 i matisacions que hem fet no fan mes que reforcar l'atribucio a Pero Ansurez d'aquesta moneda que, per altra banda, presenta la lee tura VRGELLO, proxima a l'URGILO de la moneda d'Ermengol V.
3. Menci6 de La seca Agramunt a La moneda. Majoritat d'Ermengol VI (1108-1118). Una moneda amb menci6 explfcita d'Agramunt, completament desconeguda fins ara, es la que creiem que pot correspondre al perfode c. 1108-1118 del govern
d'Ermengol VI. Descriurem primer la peca i justificarem tot seguit aquesta atribu ci6.
3
(x2) Anvers:
ERMENGO CO(M?), creu alcada entre creixents.
Revers:
AGREMONTlS, creu equilatera interior. Gbo!. Pes: 0,65 gr. Diametre: 17 mm, Inedita. Lamina mim. 3.
Entre els anys 1106-1108, consolidada ja la conquesta de Balaguer (1105) con
clou la intervenci6 de Pero Ansurez, avi i
tutor d'Ermengol VI, en els afers d'Urgell. Aleshores, Ermengol VI, encara jovenet, es assistit en el govern pel ves comte Guerau Pon�.29 Es logic, doncs, que a partir d'aquest moment les monedes portin el nom del comte efectiu, Ermengol, i no el del seu tutor Pere. Aquesta moneda acompleix aquesta condici6 i al mateix temps presenta una serie de trets tipologics que l'assi milen a les de l'encapcalament d'aquesta serie urgellesa. El rnes notable es l'absencia de bacul, tema tan caracteristic com inseparable de les monedes de la serie urgellesa posterior, en conjunt perfectament encaixades en unes datacions i en unes
atribucions prou segures.
En parlar de les emissions episcopals que els bisbes de la Seu feien a
hem vist que aquestes s'extingien entorn del 1118.
29. MONFAI�, op. cit. p. 373. SANAI-IUJA, op. cit. p. 119.
Es
Sanauja, probable que en aquest
ANNA M. BALAGUER
404 moment bisbes i comtes
moneda.
arribessin a algun acord sobre l'encunyaci6 conjunta de
del bacul
L'aparici6
en
els tipus monetaris
en
seria
una
manifestaci6
descrit, encara sense bacul, pen) amb la especffica de la seca, Agramunt, clouria l'etapa
externa. Per tant la moneda que hem novetat important de la menci6
primerenca i estrictament comtal de la serie urgellesa. L'aspecte d'un alt contingut d'argent de la peca i tarnbe el seu pes elevat, 0,65 gr. per un obol, que ens donaria un diner entorn de 1 gr. 0 1,2 gr., tambe aboguen per la seva antiguitat. 4. El primer diner amb bacul. Conveni entre el comte i el bisbe per l'encunyacio de
moneda. (1118-1154) Una altra de les importants novetats de la serie d'Urgell es, sens dubte, la que ens
ofereix la peca, fins ara desconeguda, que respon a la seguent descripci6:
5
4
Anvers:
URGEL COMTE. Bacul de base plana
entre
un
creixent i
un
anell. Revers:
AG-RE-MO-TE. Creu equilatera passant.
Obol. Pes: 0,43 gr. Diarnetre 15 mm. Inedita. Lamina num. 4.
mao
Aquesta peca en la qual hi figura ja el bacul caracterfstic resulta esser anoni Es a dir les seves Uegendes no consignen el nom del comte, com es habitual,
sin6 que al·ludeixen tan sols al titol d'Urgell i a la seca d'Agramunt. Aquesta peculiaritat unida a l'aparici6 d'un bacul en el seu anvers, fa pensar que aquest
tipus monetari pugui correspondre al moment en que es produiria el conveni 0 l'acord entre comtes i bisbes per a la fabricaci6 de moneda. EI bacul seria la mos tra extern a de la participaci6 episcopal, mentre que la lectura URGEL COMTE
faria referencia a la part comtal i a l'ambit politic, el comtat d'Urgell, on tenia curs la moneda. En el revers, s'hi mante la menci6 de la seca,
Agramunt, com a la
moneda precedent. Recordem que la
participaci6 conjunta de comtes i bisbes en l'emissio de
moneda es documentada indirectament per un contracte del 1303, entre J. de Finestres i altres dos personatges, tenint el primer el convenciment que sera nomenat
mestre de la moneda que el comte i el bisbe
d'encunyar." Botet,
en
d'Urgell es proposen
consignar aquest aCOId es preguntava sobre el moment en
30. BOTET, op. cit. I, p. 151 amb reterencia a l'Arxiu de la Cateclral de Barcelona, pergami isolat
pendent de classificaci6.
405
PRIMERES AMONEDACIONS D'URCELL
que s'origina la partieipaei6 del bisbe i acaba eoncloent que podia haver estat en el moment de la donaei6 del delme del benefiei de la
moneda, atorgada per Guerau
de Cabrera al bisbe l'any 1223.31
Aquesta eonclusi6 deixava, pero, sense explicaei6 l'aparici6 del bacul a la moneda urgellesa. EI mateix Botet havia argumentat que
no
podia esser conse
quencia de la donaci6 d'una part del benefiei de la moneda a Poblet del 1208, per que aquest mateix any moria el comte, Ermengol VIII, que l'havia atorgat i la seva moneda, certament eneunyada abans d'aquest any, ja ostentava un bacul. Es evi dent, dones, que alguna partieipaci6 episcopal 0 abaeial havia d'haver ja preeedit la donaei6 del 1208.32 L'existencia d'una moneda de Sanauja del bisbe de la Seu, d'una banda, i l'evidencia d'una intervenei6 del bisbe en la moneda corntal urge
llesa, eneara que tardana (1303), permeten suposar amb fonament que el bisbe
degue renuneiar a la seva moneda a eanvi d'una partieipaci6 en els beneficis de la moneda corntal. La donaci6 de Guerau de Cabrera no dels drets del bisbe, sin6 que en seria
una
marcaria, dones, I'origen
simple confirmaci6, mes justificada enca
pel fet d'original aquest comte una nova dinastia comta!. Sembla que aquest possible aeord entre el bisbe de la Seu i el cornte per la fabricaci6 de moneda degue produir-se el1118 0 poe abans. Recordem que ell106 el bisbe de la Seu incloia la rnoneda entre els bens i drets del castell de Sanauja ra
que arrendava
a
Pere Raimon" i que
en
renovar
l'arrendament el 111834
no
s'esmenta ja la moneda. Es probable que aquest darrer document, elirninant de l'eseritura el referent a la moneda, respongui al fet que el bisbe i el comte han establert ja uns acords per a la fabricaci6 d'una moneda conjunta i compartida a
Agramunt. Tindrfern, dones, que el conveni entre l'episcopat i el eomte es produiria el 1118, 0 poe abans, i el seu resultat seria la moneda que acabem de presentar. El seu pes
de 0,43 gr. per l'obol, unic exemplar conegut fins ara, ens donaria un diner
de 0,86 gr., pes un xic inferior al de l'emissi6 precedent.
Es cert que entre el 1118 i la mort d'Ermengol VI (1154) s'escolen trenta-sis emissions amb variaeions anys, perfode prou llarg per haver produit eneara altres es ara la del nou tipus que presentarem a l'apartat seguent i que com tipologiques, revela encara
una
situaci6 de tempteig en la reeerca d'un tipus monetari adient
despres dels acords entre comtes i bisbes per la fabricaci6 de moneda. De tota manera el fet que tinguem ja tres tipus monetaris atribuits al temps d'aquest cornte i l'absencia d'un tipus monetari especffie atribuible a Ermengol VII ens porta a donar-la a aquest darrer.
31. BOTET, I, pp. 151 i 152. Tarnbe BOTET, III, p. 546. 32. CRUSAFONT (Nurnismatica de la corona Op. cit. p. 66) aventura que el bacul podia haver-se iniciat quan Ermengol prengue Poblet sota la seva protecci6, en un intent d'harmonitzar i donar certa ...
coherencia a l'argumentacio de Botet. 33. Document referenciat a la nota 14. 34. Document referenciat a la nota 15.
ANNA M. BALACUER
406
5. Nou tipus amb bacul i a nom d'Ermengol. atribucio a Ermengol VlJ
Es tracta tarnbe d'una moneda de tipologia completament desconeguda fins ara
que respon ala seguent descripci6: Anvers:
ERMGOCOMS.
Bacul acabat mena
en
petit triangle, entre una
de tau 0 alfa, formada per tres trian
gles, i una creu equilatera. Revers:
AGEMONTIS.
Creu interior amb creixent i anell als espais primer 1 segon.
Obol, Pes: 0,58 gr. Diarnetre: 15 mm. Inedita. Lamina mim. 5. La factura d 'aq uesta moneda te un indubtable parentiu amb l'anterior, con servant, per be que en el revers,. els sfmbols del creixent-anel!. L'execuci6 de les lletres es tarnbe similar i ens trobem encara en
uns
parametres metrologies d'un
diner en torn d'un gram, tot i que la sola existencia d'obols, i encara unics, fa molt
diffcils Ies precisions en aquesta materia. La questio fonamental es que en aquest tipus monetari reapareix el nom del
timideses que el
comte, que ometia I'anterior, potser per certes reticencies
0
recent acord amb els bisbes podia
nom
comportar. En endavant el
del comte sera
una constant.
En la pe(_(a que acabern de descriure s'observa tam be un acabat del bacul en
forma de triangle que tal vegada suggeri de convertir-Io en
una V 0 U capital, Urgell, en la qual reposa el bacul, de les emissions posteriors. Aquest sera la soluci6 tipologica que s'adoptara i es consolidara en la moneda urgeJlesa, tot sintetitzant i simbolitzant el comtat i l'episcopat. Com es sabut les primeres monedes en que apareix un bacul damunt d'una V han estat atribuides al temps dels comtes Ermengol VII i Ermengol VIII. La gran abundancia d'aquestes peces i l'absencia d'altres tipus rnonetaris feien pensar en una immobilitzaci6 d'aquest tipus al llarg del govern d'aquests dos comtes. L'atri buci6 que acabem de fer a Ermengol VII del tip us inedit que presentern no ens ha de portar, pero, a descartar absolutament l'anterior possibilitat, ja que la nostra peca ha de situar-se molt a principis del sell govern i el tipus possiblement immo bilitzat pot omplir un perfode mes tarda, fins a enllacar amb el comte seguent que continuaria encunyant-lo. L'evoluci6 tipologica de les amonedacions urgelleses que ara tenim presenta remarcables paral-lelisrnes amb altres series coetanies i, molt especialment, amb la del corntat de Tolosa. Tot i aixi sense una seguretat en les atribucions d'aquella serie, ni unes bases historiques que permetin justificar en guin sentit es produiren les influencies es fa dificil de construir una argumentaci6 de derivacions tipologi
al·lusiva
ques.
a
N ovetats a la numaria tardana del comtat
d'Urgell (s. XIII-XIV) M. CRUSAFONT I SABATER
Un conjunt de novetats de certa importancia recomanem una breu recapitula
ci6 d'aquest sector de La serie comtal urgellenca. La farem seguint aproxirnada ment l'ordre cronolcgic dels tituLars. I ho fem nornes amb aproximaci6 cronologi ca
perque les interposicions i duplicitats no ajuden a una ordenaci6 estricta.'
ERM ENGOL Vlll (1184-1209) La gran escassetat deLs tipus mes antics del com tat
d'Urgell i l'abundancia
actuaL del tip us del bacul sobre una V recomanen, ni que sigui de forma cautelar, de
no
rebutjar totaLment La hipotesi d'immobilitzaci6 d'aquest tipus al
llarg dels
dos comtes success ius ErmengoL VII i ErmengoL VHF Conve tarnbe recordar que l'aparici6 de tipus mes antics que porten igual ment el bacul i sobretot la descoberta de les emissions episcopals urgelleses invali-
1.
Des de la mort d'Ermengol YIlI fins a l'entronitzaci6 de Pone de Cabrera, la Iluita pel poder i
les duplicitats corntals son constants. 2.
Es tracta del tipus Botet-124, Crusafont-l Ol Botet l'atribura a Ermengol VII 0 be a Ermengol possibilitat d'una immobilitzacio. Seguircm les obres de relerencia .l. ,
VITI. Nosaltres plantejarem Ia
BOTET 1 51S6, Les monedes catalanes, Barcelona 1908-1911; M. CRUSi\FONT, Numismiuica catolano-ara
medieval, Madrid 1982; A. HEISS, Monedas hisp ano-cristianas, Madrid 1867; MANUEL VIDAL QUADRi\S, Catalogo de fa coleccion de moneda,s y medal/as, Barcelona 1892.
gonesa
408
M. CRUSAFONT I SABATER
den les
hipotesis anteriors que feien derivar el bacul de la donaci6 del del me a
Poblet en temps
d'Ermengol VIII 0 del fet que el seu antecessor Ermengol VII hagues pres sota la seva protecci6 aquest mateix monestir.' Darrerament ha aparegut una petita varietat del tipus atribuible a Ermengol VIn amb la particularitat de tenir la V amb una petita base, de manera que s'acos ta rues a Ia U del tipus d' Aurembiaix. Malgrat aquesta similitud, el tipus de les A rectilini i el major modul mes aviat fan pensar que correspondria ales primeres emissions d'aquest tipus.
Vegem-ne la descripci6: 1.
Diner de Bi1l6. Ermengol VIn a/
AGRIMONT VRGL
Bacul de base bifurcada sobre U d'ales obertes.
r/
+ERMENGO COMES
(M i E nexades) Creu interior amb trevols als espais 2 on i 3er.
pes: 0,86 gr.
0: 18 mm.
Cal aclarir que la lectura correcta de la terminaci6 de la
d'aquestes peces,
tant en
Ilegenda d'anvers
la varietat ara descrita com en les altres es VRGL i no
pas VRGI com fins ara s'havia llegit. Un cop examinats nombrosos exemplars es fa evident que la pretesa 1 te un petit peduncle a baix, a voltes no exactament a !'extrem inferior, pero que indubtablement vol expressar una L.
EI diner d'Ermengol VIIIVIII s'ha fet, com hem dit, Iorca abundant i aixo ha
permes d'apreciar diferents grafies i altres details reveladors de moltes varietats d'encuny. Tarnbe de l'obol d'aquest tipus, descrit fa poe temps, n'han aparegut despres altres exemplars.'
3. Sobre aquest terna hi ha hagut diferents hipotesis. Botet pensa de primer en els bisbes d'Urgell, en contraposici6 a Alvar Campaner que en base a la donaci6 del delrne a Poblet del 1208 creia que el bacul podria al·ludir a aquesta pcrcepcio de drets. Botet, pero, rectifica la seva opinio a l'Apendix (vol. Ill) sobre Iii base dun document publicat per Ferran de Segarra pel qual es veia que I'any 1223 Grau de Cabrcbra donava cl delrnc de la moneda d' Agramunt a la Seu d'Urgell. Botet pcnsa que aixo marcava linici de la intcrvenci6 dels bisbes de la Seu i per rant s'afegf a l'opini6 de Carnpaner que cl bacul al·ludiria a Poblet. En fer aixo Botet es contradeia perque ellmateix ja s'havia adonat que mal pod ria alludir cl bacul a Poblet si la figura apareixia a la moneda d'Ermengol VIII i la donaci6 a Poblct corresponia ;1 lany 1208, que era el de la seva mort. Nosaltres crcguerem poder supe rar aquesta contradiccio ell base a un document pel qual era ja Ermengol VII qui prenia sota la seva protecci6 el moncstir de Poblet. Aquesta hipotesi era plausble pero s'ha vist desplacada per la nova de les emissions primitives episcopals d'Urgell. Tot fa creme, com pcnsa A.M. Balaguer,' que els bisbes deixarien de barre a Sanauja a canvi d'una participaei6 en els beneficis de l'ernissio comtal i el bacul al·ludiria. doncs, a aquesta participacio. Vid. A.M. BALAGUER, Historia de /a monetta dels comtats cata tans. Tesi doctoral inedita. Universitat Autonorna de Barcelona, 1989. 4.
Descrit per primera vegada per F. DOMINGO I SELLART,
L 'ArdiI5. Barcelona 1990, pag, 176.
«Obol inedit del comtat d'Urgcl!».
NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URGELL
409
PERE EL CATOLIC (1209-1213) El diner atribuit al comte-rei Pere havia estat introbable durant molts anys i nornes es coneixia per una descripci6 sense dibuix d' Alvar Campaner. Finalment l'unic exemplar
conegut fou retrobat a la colleccio Vincke i publicat per A.M.
ara assenyalar l'aparici6 d'un segon exemplar de caracteristi Balaguer.' ques generals semblants perc) que es d'encunys diferents, tant d'anvers com de
Podem
revers.
2.
El descrivim a continuaci6: Diner de Bi1l6. Pere el Catolic
a/
•
Creu
PETRVS COME
interior
patada
amb
un
punt
en
un
horitzontalment amb Ifnia a sota i sobre
un
espai (M i E nexades) VRGEL
rl
arbre.
0: 19 mm
pes: 1,02 gr.
Aquesta pe<;a i la que atribuim a Guillem de Cervera com a tutor d'Aurem biaix s'aparten completament de la tipologia urgellesa per a acostar-se a I'arago nesa. Ja hem plantejat la possibilitat que fossin batudes a Lleida i qui sap si, pel que fa
a
Pere I
moneda jaquesa
es a
pot relacionar amb les confoses notfcies sobre emissions de
Lleida que menciona Salat i que Botet assaja d'aclarir amb exit
relatiu." Recordem que Lleida era
en
l'area de circulaci6 de la moneda jaquesa
perc que el seu domini era compartit pel rei i el comte d'Urgeli el qual hi tenia a GuilJem de Cervera com a castla. Que els comtes d'Urgell preveien la possibilitat d'emetre en altre Iloc ames d'Agramunt es clar per la donaci6 del delme a Poblet el 1208 per Ermengol VIII tot declarant que el monestir ho percebria per a la moneda emesa a Agramunt «0 en altres 1I0cs del corntat».' Tarnbe cal tenir pre sent el document de confirmaci6
dels privilegis de la vila d' Agramunt donat per
Pere I l'any 1209, es a dir,justament quan es feia carrec del comtat d'Urgell. En ell es
compromet a no batre ni perrnetre que es bates moneda a Agramunt mentre ell
fos comte." Cert es que aquestes declaracions solen formular-se immediatament despres d'una emissi6, pero tarnbe podria reforcar la idea d'un batiment a Lleida. Botet transcriu aquest interessant document pero no en fa cap comentari.
5. A. M. BALAGUER, «Redescoberta del diner com tal urgelles de Pere el Catolic- Acta Numisnui tica 12. Barcelona] 982, pp. 139- j 66.
6. Salat parla d'una emissio de diners jaquesos a Lleida el1254 i en altres documents referents a veu els prohoms de Llcida. Sernbla doncs que el fet de tenir Lleida la propia els donava dret a opinar sobre la seva ernissio 0 fins i tot a actual' com a seca. Com que Borer desconegue les emissions de baixa Ilei de Pere I, intercalades dins les regulars de quatern, la seva interpretaci6 no es pas clara. Hi ha la possibilitat d'una ernissio jaqucsa de mala quali
la moneda jaquesa hi tenen moneda jaquesa com
a
tat en temps de Pere
I i a Lleida.
document, transeril per Botet, s'hi Ilegeix «nee cudamus nee eudi perrnitarnus unquam quarndiu nobis Iuerit vita comes » (pags. 151, vol I). 8. BOTH, vol. I, pag. 151. 7.
En el
...
410
M. CRUSAFONTISABATER
AUREMBIAIX (1228-1231)
EI brevissim regnat d' Aurembiaix es el que ens donara mes novetats. Conve aclarir que es molt probable que les emissions de la comtessa no es fes sin fins a la seva reposici6 al comtat l'any 1228. Cal tenir present que Ermengol VIII
en
morir deixava la regencia vitalfcia del
corntat a la seva muller
Elvira de
Lara, dita de Subirats. Davant l'agressi6 dels Cabrera, Elvira cerca la protecci6 del rei Pere T, a qui cedia la regencia. Aquesta situacio s'allarga fins la mort de Pere I e11213. Un any abans Elvira s'havia maridat amb el poder6s Guillem de Cervera. Aixo no Ii evita la perdua transitoria del comtat, novament
Cabrera pero encarnina la
usurpat per Grau de
recuperaci6 posterior d' Aurembiaix el 1228, quan ja
feia vuit anys que Elvira havia mort. Abans del 1220, es a dir, de la data de la mort de la seva mare no podia pas, de dret, ernetre Aurembiaix, com tampoc ho podia haver fet en els anys de la regencia del rei Pere. Des del 1220 fins el1228 Aurem
biaix era lluny dels seus dominis, envaits d'altra banda per Grau de Cabrera. En retornar e11228 i esser restituida en unes
emissions, que
no
els seus drets i sobirania corntal degue iniciar
podrien allargar-se mes de dos anys perque I'any 1231 va
monr.
Quines peces va emetre Aurembiaix? Fins fa poc nornes es coneixia el dibuix d'un obol unic, existent
a
la inaccessible col-Ieccio
varem donar aconeixer un segon
Vidal-Quadras, Darrerament
exemplar d'un obol fragmentat, que era variant
de revers respecte a 1'exemplar conegut." Avui tenim la satisfaccio de poder donar a
coneixer dos
nous
exemplars complets, un de cada varietat de revers. S6n els
seguents: 3.
Obol de bi1l6. Aurernbiaix. al
:
COMTESA VRGL
(cornencant a baix, E i T gotiques) Bacul sobre U
rl
+:
AVRENBIAX:
Creu interior patada amb 3 punts a Ir i 3rt i creixent al 2n.
pes: 0,33 gr. 4.
0= l4mm. Vidal-Quadras-5430. Crus-lOS.
Obol de bill6. Aurembiaix. al
Igual a l'exernplar anterior, de diferent encuny. Un punt entre la S i la A.
rl
+:
A VRENBIAX:
Creu interior patada amb 3 punts a 2n i 3r i creixent al 4rt.
pes: 0,45 gr.
0= 14 mm Crus.
Aguestes descripcions presenten algunes petites variacions en les llegendes respecte a la lectura donada per Vidal-Quadras. Aquest autor omet els punts a
9. M. CRUSAFONT I SABATER. «Aurernbiaix, retrobada». L'Ardit 8. Barcelona 1991 pp. 22-25.
NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URCELL
1
2
3
4
6 5
8
7
9
411
412
M. CRUSAFONT I SABATER
inici de lIegenda tant a I'anvers com al revers. Es tracta,
pen) d'un error perque
aquesta puntuaci6 apareix al dibuix de Heiss i nosaltres ja la varern tenir present en
transcriure les llegendes." La novetat mes interessant es la N al revers en Hoc
de la M, detail que no poguerern corregir en descriure !'exemplar anterior incom
plet perque justarnent el trencat partia aquesta lletra. Ara podem assegurar que la lectura bona es A VRENBIAX, en coincidencia amb la forma
emprada als segel Is
de la
corntessa," i que abona les possibles interpretacions de A UR-ENVIATS (envieu or 0 be or enviat] i de AUR-EN-BIAX (or en biaix equivalent a or mas
sis). Els dos obols descrits a dalt i el que publicarern darrerament tarnbe tres encunys diferents, tant d'anvers com de revers. En publicar l'obol a ernetre
ens
aporten
fragmentat ens preguntavern si Aurembiaix hauria arribat haguessin arri
diners. Era efectivament una mica estrany que nomes ens
bat dos obols, quan el
proces habitual es que aparegui primer el diner, que sol
esser mes abundant. No cal dir que en sorgir els altres dos obols
que mes amunt hem descrit havfern passat de la sospita a la quasi certitud. Pero anavern errats i la cosa
te la seva anecdota. Un pages havia trobat varies monedes al
hort i mostra un
fragment de Aquest, en albirar uns ornaments als espais del revers pensa en el tipus d' Aurembiaix i digue al pages: «La pe<;a es rara, llastirna que estigui tant incompleta!» I el que l'havia tro bat, creient que es tractava d'un exemplar despreciable digue, «oi que si?» i la feu miques entre els dits. EI crit d'horror del nostre amic arriba tard. I fou per aixo que quan nosaltres manifestavern el nostre escepticisme sobre els diners d' Aurern biaix el nostre amic ens contradeia. Nosaltres pensavem, pero, que tambe s'havia pogut confondre amb un diner d'Ermengol Vll/VHl. Finalment, pero, el temps Ii ha donat la ra6 i el diner d' Aurembiaix ha aparegut. De primer un altre fragment, una sencera. La descrivim tot seguit: despres pe<;a seu
diner a un amic nostre, bon coneixedor de la moneda catalana.
S.
Diner de bill6. Aurernbiaix. al
i rl com l'obol primerament descrit, num. 3.
pes: 0,61 gr. (un xic rnalmes) 6.
0
=
Fragment de diner. Pennet lIegir:a/
17 mm. Inedit
...
TES
...
tl.
..
BIA(X)
...
Resta
com
l'obol num. 4. EI fragment aporta com a element d'interes, l'altre manera que
quarterejat del revers, de
tenim per al diner les dues varietats de l'obol (Vid. fotografia).
EI diner sencer confirma tarnbe la correcta lectura A VRENBIAX, amb la N en
lIoc de la M considerada fins ara.
10. 11.
Vid, per excmple M. CRUSAFONT, Numismatica catalano-aragonesa citada. Vegeu M. CRUSAFONT, «Aurcmbiaix ...
»
..
citada.
413
NUMARIA TARDANA DEL COMTAT D'URCELL GRA U a GERARD DE CABRERA (1208-1209 i 1213-1228)
Be que les emissions de Gerard degueren esser batudes entre e11213 i el1228 hem fet passar davant Aurembiaix per les connexions dinastiques i tarnbe tipologi numerari respecte al del seu pare Ermengol VIII. ques que mostra tenir el seu Una prova Grau 0 Gerard emetia en la cronologia indicada es I'enpenyora
que
ment que feu de la moneda I'any 1226.12
La novetat mes interessant de Gerard ha estat la recent descoberta i descrip cio de I'obol corresponent al diner de bi1l6 ja conegut." Mes tard n'han aparegut altres exemplars. Nosaltres podem fer aportaci6 d'una curiosa varietat del diner que omet una de les lIetres segons podem veure a la descripci6: 7.
Diner de bi1l6. Gerard de Cabrera. al
+ GERAD9:COMES
(cornenca a baix)
Bacul de base bifurcada sobre V d'extrems
car
golats enfora. rl
+
VRGELLENSIS
pes: 0,78 gr. 0
=
Creu interior patada.
19 mm. Inedita.
Podem veure que manca la L de GERALD a l'anvers.
PERE D'URGELL (1347-1408) Entre Gerard de Cabrera i Pere
d'Urgell les novetats mes interessants han
estat dins les noyes varietats de les incuses de Teresa d'Entenca, la mes notable de
les quals porta llegenda COMS i es, per tant, anonima, encara que nosaltres pen com a abrevia sem que correspon igualment a la comtessa i que cal interpretar-Ia tura de Ha estat recentment," aixf com tarnbe la siste
COM(ITI)S(A).
matitzacio
de
publicada
les nombroses varietats de
les incuses al
seu
nom.
Tarnbe la
localitzaci6 de les abundants troballes de Ilautons incusos abonen per la seva emis si6 a Balaguer i no pas al taller habitual d' Agramunt. Jaume I
Seguim doncs mancats de numerari atribuible a Alvar (1243-1267), a darrer d'Urgell (1328-1347) i a Jaume II d'Urgell (1408-1413) encara que a aquest com a rei un d'Arago." varern atribuir, de forma molt hipotetica, tipus jaques dies a de I'effmer tenim monedes IX, sobrevisque pocs Ermengo[ que Tampoc Pone de Cabrera (1236-1243) i si en aquest darrer cas [a brevetat del regnat expli ca l'absencia, en els altres tres cas os resulta forca singular. Aixo fa pensar que encara ens
manquen monedes urgelleses.
12. BOTH, vol. I. pag. lSI. 13. R. COMAS, «Una moneda inedira del comiat d'Urgcll». L'Ardil4. Barcelona 1989 pp. 136. «Nova incusa del corntat d'Urgell», L'ArdiI4. Barcelona 1989, pp. '133-135. 14. M.
CIWSAfONT,
15. M. CIWSAFONT. Numismatica catalano-aragonesa
...
op. cit. Tipus 355.
414
M. CRUSAFONT I SABATER
Hi ha hagut, en canvi, una interessant novetat en el regnat del comte Pere i ha estat
l'aparicio de l'obol corresponent al seu escas tipus heraldic. El descrivim a
continuacio:
Obol de billo. Pere d'Urgell.
8.
al
+.P.DEI.GRACIA:
rl
+
Escut en cairo amb armes catalanes i d'Ur-
gell partides verticalment. COMES: VRGELLI Creu interior patada amb punts als espais.
pes: 0,36 gr.
0= 13 mm. Inedita,
Un segon exemplar respon a la mateixa descripcio encara que es de diferents encunys (Vid. nurn. 9). Pesa 0,34 gr. i el 0 es de 12,8 mm. Cosa excepcional d'aquest obol son les considerables
simplificacions de la lIe
genda en relacio al diner. Aixf a I'anvers el PETRVS ha quedat reduit a unica ment la
Pial revers ha
desaparegut la part final ET VI al-lusiva al vescomtat Aquestes supressions han perrnes al gravador de poder disposar rnes comodarnent les Ilegendes dins una peca tan petita i I'art hi ha guanyat perque en resulta un tipus molt elegant. Aquests obols son, que sapiguem, els unics coneguts i del diner n'han apare gut alguns exemplars, pero segueix essent molt escas. Aquest tipus monetari heral d' Ager.
dic del comte Pere trenca amb la tradicional figura del bacul i sembla
correspondre
a la
que ha de documentada emissio a Barcelona de I'any 1374, autoritzada pel
rei Pere el Cerimonios."
CONCLUSJO Fa pocs anys
tinguerem ocasio de meravellar-nos per I'increment dels tipus
atribuibles al com tat d'Empuries. Dels 9 tipus coneguts per Botet haviern
passat
rapidarnent als 14. Si ara la dotacio emporitana sernbla que s'ha estabilitzat, l'embranzida de les descobertes al comtat d'Urgell encara ha superat aquella rapida
progressio. Hem
passat, efectivament, de Is 12 tipus basics coneguts per Botet als 23 actuals. Encara hi podem afegir la importantissima descoberta documental que ens assegura l'ernissio de moneda pels bisbes d'UrgeU, amb tip us que avui encara ens son des coneguts. Si observem que tenim encara 4 diners sens l'obol corresponent i dos obols sense
que
el diner, si pensem en el cas d'Aurembiaix i considerem el vessant
ens obre
ten encara moltes descobertes a fer. EI com tat ta
ampliarnent obert.
16.
episcopal
la dada documental abans comentada, s'imposa la conclusio
BOTEr, vol I. pag, 152.
que res
d'Urgell es un tema que es manifes
Els obols de Girona del temps de Ferran II F. DOMINGO SELLART
Les encunyacions de moneda local fetes per la ciutat de Girona en les darre
segle XV foren especialment conegudes per Botet i Sis6, que ens d6na arnplfssima informaci6 en la seva magna obra Les monedes catalanes. D'aquesta obra extraiem que a I'empara de la llicencia obtinguda de l'Infant ries del
I
Enric el 25 de juny del 1482 per a fabricar dues-centes lIiures de menuts, es fabrica
obols, ja que a l'entrega de peces encunyades realitzada el dia 23 d'agost d'aquell any hi figuren 10 lIiures, 17 sous i 8 diners en «obolos sive rnaylles». ren tam be
D'altra part sabem que el dia 4 d'agost de 1483, s'obri la caixa on es desaven els encunys, (per tal de procedir a l'encunyaci6 autoritzada el21 de juliol de 1483)
la qual contenia entre altres «altre encuny de batre de les maylles derrerament batu des».
Arnb aquestes dues notfcies sobre encunyaci6 d'obols a Girona, que ens d6na Botet i
Sis6, sabem que s'encunya una petitfssima quantitat d'obols, pero no
sabem amb quins tipus foren encunyats. Hem de suposar que es varen emprar els mateixos tipus de menuts, es a dir una G gotica en una cara i l'escut en cair6 arnb les armes de Girona a I'altra. Aquests obols no ens s6n actualment coneguts.
Botet, en un text inedit escrit a finals del segle XIX anomenat Numismatica Gironina, en un full solt intercalat a la pagina 69, transcriu un document que es troba al full 50 del Lligall I de Moneda de l'Arxiu Municipal de Girona, que diu aixf: «Dicta die (22 de novembre de 1483) honorabili Bernardus de belloch, ffran ciscus camos, Anttonius Ginesta, Poncius Julia et Petrus Carles Jurati anni presentis
Civitatis Gerunde, ordinarunt quod cudantur de presenti in dicta Civitate quinqua-
l. JOAQUIM BOTET I SISO, Les monedes catalanes. VOIUlll II. Barcelona, 1909.
416
F. DOMINGO SELLART
ginta Libre obolorum vigore licencie cuius vigore nunc cuduntur minuti, que ordina
ciofuitfacta Is (?) presente me notarii et testis prejatis» i copia un dibuix, que hi ha al damunt i al marge esq uerre del document, d'una petita moneda que rnostra en una de les cares un escut reial en cair6 (poe clar), i a l'altra una creu d'extrerns eixamplats amb un punt a cada angle. Botet ens diu que ment
aquest es el tipus dels obols que es manava encunyar. Per aquest docu
sabern, doncs, que s'ordenava l'encunyaci6
d'acord amb
la llicencia
obtinguda
de
de
cinquanta lliures d'obols
1'ln£ant Enric el 6 d'octubre de 1483
d'encunyar 400 lliures de menuts. ALes monedes catalanes, Botet ens inforrna d'aquest document, i ens diu el dibuix
que
podia correspondre al tipus dels obols ja que creia mes logic que aquests tinguessin els mateixos tipus dels diners, i que nornes se'n distingissin pel no
pes i el modul. ta a na,
Ultimarnent, hem tingut la fortuna de coneixer una petita moneda que s'ajus la descripci6, excepci6 feta de que les armes no s6n les reials sin6 les de Giro Crusafont, a «La moneda catalana local (s. XIII-XVIII)>>,' a la nota numero 6
de la pagina 173, ja ens advertia d'aquesta possibilitat. Aquesta moneda
correspon
ala seguent descripci6:
Anvers: Escut en cair6 arnb les annes de Girona. Un punt a cada buit. Orla
triple? de punts (no es veu la mes exterior), la central de punts rnes grossos i mes separats. Revers: Creu d'extrems eixamplats amb un punt a cada
angle. Triple orla de
punts, la central de punts mes gross os i mes separats. Es de billo, pesa 0,31 gr., i el diametre es de 9 mrn. Creiem que no es pot pas dubtar que aquest obol
pertany a aquesta emissi6
(llicencia del 6 d'octubre de 1483, i ordre del 22 de novembre del 1483), la possibilitat que els tipus d'aquesta ernissio fossin els mateixos
pero cap de l'emis els que
si6 de llicencia del 2S de juny de 1482. EI fet que en el document on s'ordena l'encunyaci6 d'obols hi figuri un dibuix amb els tip us que havien de tenir, ens fa pensar en un canvi de tipus respecte a la
primera encunyaci6, ja que com diu Crusafont' «atesa La tosquedat deLs senyaLs de Girona d'aquest primer periode hauria estat moLt dificil sense un canvi de tipus de distingir diners d'obols».
2.
MIQUEL CRUSAFONT I SABATER. La monetta catalana local (5. XIII-XVIII). Barcelona, 1990.
Manipulacions monetaries a Valencia a finals del segle XV JORD! VENTURA
Una
manipulaci6 monetaria que sembJa haver-se donat correntment entre
nosaltres, almenys al llarg del segle XV, fou la del trafic de peces fraccionaries. Les transportaven d'un
pais a un altre, segons que el seu valor en el mercat fos
superior en un lloc 0 en un altre. Les feien circular 0 les fonien, segons igualment que resultes convenient per als operadors, que solien ser personatges situats en llocs clau de les institucions monetaries. D'altra banda, amb mes 0 amb menys
autoritat; pero tenint sempre a les mans la decisi6 ultima damunt del curs de les peces encunyades. Just abans de la primavera del 1437, Arnau de tractat de les monedes catalanes per tal
Capdevila ja cornpongue un
d'aconseguir que les autoritats barceloni art de La billoneria pel qual, taJ estiguessin l'aguait mateix com ell ho explicava, un regne podia ser rabat e gas ta t. Una de les seves diverses conclusions era que negun [abricador de les Seques no deuen entrevenir en alguna ordinacio e moderacio de les monedes,' I es que, efectivament, els qui es trobaven facultats per la monarquia per a indicar el valor de la moneda, podien decidir que, en un moment donat, havien de modificar-se les equivalencies monetaries i ser declarades invalides les peces que, fins a aquell moment, estaven nes
a
del que ell
circulant.
1.
A.H.C.B., Diversorum, 6, folis 62 a 94.
anomenava
1. VENTURA
4]8
segle XV, el regne de Valencia hague de patir sovint aquell estat de coses. Els canvis monetaris, i les manipulacions, duraren mes de vint anys. E11480, hi hague l'anomenat abatiment de fa moneda. Es a dir, que la Durant el darrer quart del
moneda antiga, la del regnat anterior i d'altres, fou totalment desvaloritzada i can viada. L'ordre causa tota men a de problernes, que a nivell popular es traduiren en
avalots, fins al punt que calgue crear setze lloctinents de .i usticia per a reprirnir-Ios. En termes economics, la supressi6 brutal de la moneda defectuosa, comporta que
l'encunyament ordenat de la nova no es fes tan rapidament com tenia lloc la desa parici6 de l'antiga. El proces deflacionari que el fenomen provoca cristallitza una enorme
escassetat de
n umerari
valencia. De tal
manera
que, tres anys mes tard,
patia les consequencies, havia minvat el cornerc i, per tant, havien disminuit de manera considerable els ingress os de la tot el sistema creditici del Pafs Valencia en
mateixa ciutat de Valencia.' r si be tot el poble en resulta perjudicat, fins la Corona i els seus oficials no en sortiren indemnes. Ho sabem per Jes protestes, i les ordres de protecci6 reial, que en
resultaren. Un dels perjudicats havia estat Ramon Torrelles, canceller i justfcia criminal
de Valencia
l'any de Yabatimeru. «Per ra6 de la administraci6 del (seu) ofici», el
magnific mossen Torrelles es troba que tenia en poder seu «certes quantitats de monedes naccies e minvades. que li havien causat la perdua de 43 !liures i 14 sous. mestre racional Joan Ram Escriva que se ri'encarregues, sense
EI rei orden a al
pero precisar ni donar rnes details de quines rnonedes es tractava.' Earl J. Hamilton,' com es natural, s'ocupa del cas i arriba a unes conclusions que, fins a un cert punt, ara podem matisar. Es tracta d'un altre cas que he trobat, que ens ajuda a fer aquestes matisacions. De fet, el document que transmet el cas ens fa adonar fins a quin punt havia arribat el retard a resoldre algun dels punts secundaris de l'abatiment de la moneda. Resultava que, sis anys despres, el juny del 1486, encara hi havia algu que procurava ser compensat per les perdues sofer tes en el canvi del
valor de la rnoneda. Es tractava, ben entes, d'un oficial del
govern. Mes concretarnent, era eilloctinent del batlle de Valencia, Galcera Gom
bau, que en l'exercici de les seves funcions havia rebut unes quantitats relativa ment altes de «monedes naccies 0 minves».'
En
prendre les mesures necessaries per aturar la circulaci6 de la mala mone
da, les autoritats nomenades al res peete manaren que, en el terrne de quatre dies, hom lliures
a
la sala de la
casa
de la ciutat totes les peces defectuoses que hi
3.
ERNEST BEl.ENGUER CEBRIA, Valencia en la crisi del segle xv. Barcelona, [976, pp. to7 i 108. EI 17 de maig del 1482. A.CA., Cancelleria reial, reg. 3615.2". numeracio, falis 12 r", v", i 13
4.
Money, prices and wages in Valencia, Aragon and Navarre (735/-/500). Massachussets, 1936,
5.
A.CA., Cancelleria reial, reg. 3642, folis 12 v", i 13 r", Maclin, 18 de jUIlY del 1486.
2.
-
1'0,
p.31.
MANIPULACIONS MONETARJES A VALENCIA
419
hagues, La ra6 oficial era que, aixi, es podria saber el dany rebut per la moneda. I en obeir l'ordre, Gombau es troba que tenia i hague de lliurar 950 112 rals d'argent curs so us i 9 diners. Es a dir, 18 diners per ra1. el valien 1.425 oficial, que, segons Pero quan, seguint les ordres donades, les peces foren pesades donaren un pes de
6 mares, 7
unces
i 3/4. EJ valor que els fou
atorgat era de 802 sous i 8 diners.
Segons les mateixes declaracions d'una carta reial, la perdua havia estat de 672 sous i 4 diners. 0 sigui, una mitjana de perdua de 8,488 diners per pe<;a. I dit d'una altra manera, nomes una mitjana del 47,15% de recuperaci6 del valor anterior. A prop, pero bastant per sota, dels 52,99% i 50,34% de les mostres de Hamilton. En can vi, i es aixo el que voldria fer notar, la mitjana dels tres percentatges sf que ens d6na un 50,16%, la meitat que venia a proposar I'historiador america.
Es dar que, fet i fet, tampoc no era ben be aixo, perque no semblaven haver tingut en compte el valor intrfnsec en plata dels raJs quan foren encunyats, ni la deducci6 que calia fer per ra6 dels drets de brassatge i de senyoratge, aixi com I'afebliment tolerat de les peces. Perc les autoritats volien mantenir la ficci6 d'un valor de circulaci6 igual a l'intrfnsec. I al capdavall, a la immensa majoria dels ciu
tadans a la practica aixo no els interessava; i el que de debo els importava era que una
pe<;a que, legalment, havia tingut un vlaor de 18 diners ara, no menys legal
ment, tan sols li donaven el valor atorgat al seu pes.
Quant ales peces d'or, Gombau es troba amb que 6 timbres, que legalment valien 60 sous, en pesar-Ios donaren 1 un
quart 1 diners i 10 grans, als quaIs atribuiren
valor real de 37 sous i 11 diners. En virtut de les disposicions legals, s'havien
perdut 22 sous i 1 diner. Es a dir, un 63,195% de valor rescabalat, 0 3 s. 9 d. de menys com a mitjana per a cada peca.
Un cop de mes, el percentatge de la mostra que he trobat s'assembJa pero es inferior als percentatges de Hamilton. La mitjana deJs 3 plegats ens resulta d'un
65,83% de recuperaci6. Una perdua del 34,168% com a terme mitja, prou gran certament. Pero sense arribar a la meitat, de
potser
es
que parlava la lletra reial. Encara que
referia, rnes aviat, a la minva dels rals que, efectivament i com hem vist,
sf que semblaven haver estat disminuint fins alSO per cent del seu valor. En el cas de Gombau, el rei considera totalment injust que hagues de supor tar una perdua soferta en l'exercici de les seves funcions. Per aixo mana el mestre
racional de Valencia, en Joan Ram susdit, que l'hi tingues en compte i no li fes pagar la diterencia. Tanmateix, i com es obvi, les circumstancies foren molt diver ses per a la gran majoria dels valencians.
EL PROCES CONTRA ALFONSO SANCHEZ
El 24 de juliol del 1494, un preg6 general prohibf el curs de la moneda de bi1l6
procedent d' Arag6, el Principat de Catalunya i les ciutats de Florencia i Siena. La moneda fraccionaria de fora del regne havia envait el mercat. Aviat, pero, el13 de febrer del 1498, adduint que la moneda menuda escassejava, el municipi dernana
.I. VENTURA
420
permis per a batre menuts valencians, batiment que no es realitza fins bastant mes tard." De forma que, fins al 1501, no s'encunya la moneda fraccionaria que tant es necessitava. En aquell any, tanmateix, la seca bate 11.969 mares de diners menuts; i la casa de la moneda
fer-la,
prosseguf les seves deslliurances I'any 1502 i e11504. Per a
havien estat fosos els menuts de bill6, majoritariament senesos i
f1orentins,
que circulaven per la ciutat. Aquesta era, almenys, l'estat de la questio, fins que la
proces incoat contra el noble conyers Alfonso Sanchez ens ha
descoberta d'un
revel at la relaci6 detallada del que succei. Tant a ell com al racional de Valencia, Gaspar Amat, els acusaren de diverses malvestats contra la ciutat i el regne. Les malifetes amb que eren
inculpats anaven des de provocar una greu crisi de subsistencies, per tal d'especular amb el preu del blat que agabellaven, fins a manipular de manera ultrancera la moneda fracciona ria del pais, passant en I'endemig per provocar la venda obligada del ferro d'una mina posseida per Sanchez. La carestia extremada del preu del bait havia acabat per suscitar un avalot popular dels valencians que, el 6 de maig del 1503, es revoltaren i atacaren els res
ponsables de I'aprovisionament valencia: «la gent replegadissa, ab crits e avalots ( ) anaren dreta via a casa del Racional, volent invadir aquella e cornencant a tirar-li pedres, dient ab crits e avalot moltes paraules prolixes de recitar. ( ) Ana ren per 10 camf de Sant Vicent a la cas a de Joan Albert ( ), furcaren e cremaren una porta que es ales spalles de la casa e ort, e entrant en aquell noy dexaren fulla ...
...
...
ni ramf sancer.i.s
'
La repressio dels avalots per les tropes governatives no impedf que les rernors de la revolta arribessin ala cort. La monarquia hague de tenir en compte les acu
sacions populars i posar en marxa una enquesta que descobrfs la veritat dels fets, Per tal de dur a terme
persones. Una,
era
aquella inspecci6, I'estiu d'aquell any el rei nornena dues
el fiscal misser Joan Tort. L'altra, de manera ben tfpica, que un
cop de Illes posa en relleu el caracter d'instrument amb que Ferran el Catolic con cebe la Inquisici6 espanyola, era I'inquisidor del tribunal Valencia.
Obviarnent, el rei s'interessa forca per la marxa dels processos. L'll d'octubre del 1503 insistia prop de misser Joan Tort perque tomes a anar a Valencia «para los processos que por vos, juntamente con el inquisidor de Valencia, se han principiado»." El rei, que es trobava a Girona, Ii rnanava que, «sin dar conclusion
en
alguna, vos partays y vengays a nos para que, havidas las provisiones necessarias, podays yr a la dicha ciuda de Valencia a fazer los dichos processos, e todo 10 que mas cumpliere a nuestro servicio». dilaci6n
6.
Felip Maieu Llopis, La Ceca de Valencia y las acuiiaciones valencionas de los siglos XI// 01
XI/I!!. Valencia. 1929, p. 95. Arxiu Municipal de Valencia, Llihre de Cartes, anys 1496-1502. A.M.V., Manual de Consells, id., foli 68. I Arxiu del Regne de Valencia, Mestre Racioual, L.D., 1504-1577. 7. O.
A.M.V., Llctres Missives. reg. g3 34. [oli 127 r". Publicat a lapcndix n°. 7 per Ernest Belenguer,
cit., pp. 335-337. 8. A.CA., Cancelleria reial, reg. 3670, r. 50 v".
MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA
421
Ernest Belenguer, que cita el fet perc no reprodueix al seu llibre el text de la carta reial, opina que la convocatoria era
que Ii esqueia
...
«per adoctrinar-los tocant a la conduct a
per portar els seves activitats a bona fi»." I es ben probable; en un
sentit 0 en un altre. En tot cas, misser Tort no tarda a ser retirat del cas, «afligit
oportunament per una indisposicio ffsica», diu Belenguer. Els nous encarregats del
serien els dos
cas
inquisidors del moment, Juan de Loaysa i Justo de San protonotari, i misser Eiximeno
Sebastian, aixf com els juristes misser Ribalter, Ros, procurador.
Com es natural, als encausats els semblava que el proces durava massa. De
fet, calgue reclamar tot el que li pertocava; i la corona ho feu, en rnes d'una ocasio. En base
a un
document del 1506, Ernest Belenguer deduf que, un cop closos els
processos foren duts de Valencia a Barcelona. Efectivament, el 21 d'agost d'aquell any el rei ordena que fos admes pels oidors el compte presentat pel fill del tresorer
general que, temps abans, havia pagat 190 lliures de moneda barcelonesa a misser Joan Tort en concepte de dietes i salari pel seu trasllat de Barcelona a Valencia i els temps que dedica a efectuar els processos, i al notari (inquisitorial) Juan Perez 34 lliures i 2 so us de moneda barcelonesa per 62 dietes que consagra a transportal' de Valencia a Barcelona, on era la Cort, els processos efectuats pel mateix misser Tort i l'inquisidor de Valencia, Justo de San Sebastian."
I, per tant, Belenguer, en no trobar els processos al nostre antic Arxiu Reial, es
demanava: «On son?» Pero es que tal vegada no tota la documentacio ana cap a
Barcelona i, ames, les actuacions processals no foren tan rapides com podia sern blar. En
efecte, els registres
d'Inquisicio
ens
de la
correspondencia reial referida a questions
revelem com, encara, el 16 de marc dell 504, els process os
no
mi es venido el racional
insistia a veure'ls: «Inquisidores, a Gaspart Arnat, diziendo que dentro del tiempo de los tres meses que le fue asigna
estaven closos i el rei
do eJ dio sus
testigos de defensiones y se fizo pol' su parte todo 10 que convenia, su desculpa; y que me supplicava mandasse venir el dicho
por donde parece de
processo a fin que la verdat se vea, e no haya el d'estar aqui gastando. E parecien dome cos a razonable, acorde de vos fazer la presente, por Ja qual vos ruego y encargo que si assi es que'l dicho processo esta pOl' parte del dicho racional con cluso, e no haviendo otra cosa que fazer en el, cerrado y sellado 10 embieys luego aqua para que 10 mandemos vel' y visto proveer 10 que fuere justicia, a descargo de mi real consciencia»." La carta
era
datada de Medina del
Campo i, par tant, podem suposar que,
almenys, es alia que fou trames el proces de Gaspart Amat. De fet, pel que fa al 1504, el rei Catolic sojorna sempre a Castella, a Medina del Campo especialment.
9. O. cit., p. 251. 10. Ernest Belenguer, o. cit., p. 252, A.C.A., Cancelleria reial, reg. 3602, Ioli 198 r". 11
Archive Historico Nacional de Madrid, lnquisicion, Ilibre 243, Ioli 132 r",
422
J. VENTURA
L'any seguent, 1505, el passa tam be a Castella. I el1506, residi a Castella, a Lleo, a Galicia i a Arago; i no fou fins a principis del mes d'agost que torna a ser a Barce lona. Mentre que la tramesa anterior dels processos, feta cap a Barcelona, havia de ser per forca, i segons I'itinerari de Ferran el Catolic, entre I'abril i el novembre del 1503, mesos en que el mona rca estigue ala ciutat."
LA INVESTlGACIO INQUISITORIAL
Les nostres recerques a la documentacio inquisitorial ens feren tenir la sort de
trobar, entre els seus registres, el que havia conservat el proces del Iloctinent de tresorer reial a Valencia, Alfonso Sanchez. Comptat i debatut, la deduccio que un
proces menat per inquisidors es trobaria entre els documents del sant ofici, havia resultat encertada. EI mirnero de registre que te avui el proces, pot donar-nos una idea de la feina que representava trobar-Io: el 5.312, expedient n°. 513 El procediment que utilitzaren per tal de dur a terme la seva investigacio, fou I'usual a totes les inquisicions del tribunal. Convocaren els testimonis, i els interro
garen, seguint una pauta que havien establert previament, L'anomenaren «Memo rial de algunes coses que 10 tresorer y 10 racional han fet en aquesta nostra ciutat de Valencia» que, sens dubte, els havia preparat algun subordinat.
Comprenia els setze punts seguents: 1. «Primerament, se pot pro val' que Esparset, jerrna de hun jove que stava en casa
de Cardona, notari, fon pres perque roba la ymage de nostra Senyora, la
qual esta en Santa Clara. Y, essent pres, y tenint indicis molt clars, 10 feu libe rar
10 dit Alonso Sanchez. Y son testimonis micer Bosch; Robiols, notari;
Loys Perez, criat seu; y los de Santa Clara». 2. «Item.
Solsona, Moncada y altres, per les esplanicades que hun escuder dona a Miranda, entraren en Santa Caterina. Y, abracat ab 10 crufici, donaren de coltellades a 10 qui havia donat les esplanicades. Y I'hagueren mort dins la
Sglesia, sino per alguns que'l socorregueren. Los testimonis d'esta brega son Sanchot de Marchallena y son fill. Y 10 dit tresorer los feu exir per la Corona.
Los testimonis de aco poran ser los mateixos de la cort». 3. «Item. Perot Pascual dona de coltellades a mossen Jaume Pelegrf, en Sent
Esteve, abracat ab 10 capella que dehia missa. Y estant los oficials determinats per
a
penjar-Io. 10 tresorer feu 10 donar a la Corona. Testimonis mossen
Jaume Pelegri, y mossen Manuel Exarc, y altres que ells diran».
12. ANTONIO RUMEU
DE
ARMAS,
ITINE/?/IRID
DE
LOS
REYES CA TOLleDS
1974, pp. 291-300 i 302-327. 13.
A.H.N., Madrid, lnquisicion, 11. 5. 312, expedient n". 5.
(I474-J516). Madrid,
MA NIPULA CIONS MONETA RIES A
4. «Item. Fonch
VALENCIA
423
quitat hun censal de la confraria de Sent Jaume, y foren
deposats los dines en la taula. Y 10 tresorer, perque no isquessen de la taula, destorba que, en quants carregaments la ciutat feu, no prengueren aquells dines. Y a la darreria vent 10 sindich que no prenien aquells dines, volgue
saber la causa y digueren-li que 10 tresorer ho havia destorbat. Y tingueren los d'esmercar en altra part. Lo sindich deposara, com ho sap». 5. «Item. A mossen
Genovart, prevere, foren quitats setmflia y cinch-cents
so us
de hun censal. Y, segons la voluntat del testador, havien d'estar deposats
la
sagrestia de Valencia. Ha tres mesos que no'ls pot traure de la taula.
en
Testimoni 10 mateix rnossen Jenovart, que es criat del canonge Fira». 6. «Item. A la muller d'en Berthomeu Pin6s fon feta gracia per los majorals de la confreria de Sent Jaume de certa
quantitat per a casar una filla sua.
Rebe-la 10 tresorer en dos 0 tres anyades que la donaren. Testimonis mossen Jeroni Aguilar, Miquel Berenguer y Geroni Belluga. La dita
na
Pinosa diu
que no ha rebut dita quanti tat». 7. «Item. Per provar que la taula es del tresorer, se pot informar del canonge
Sort, qui Ii feu carregament 0 qui li ha arnprat los dines. E axi mateix, se pot informar de Christofol Calbo y de Benito Pinello».
8. «Item. Per provar quant tot 10 regne de Valencia es subhordinat al tresorer, se
pod en informar de rnosen Manuel Exarc, de mossen Gaspar Masco, de
Frances Marti, quin salari paguen de la clauquilla, sense servir 10 ofici, al dido de casa del tresorer».
9. Item. «Ax! mateix, se poden informar de Bonet, 10 baxador, qui es guarda del vi, si dona la meytat del salari a Joan de Sent Boy, criat del tresorer, sense
servir 10 ofici». 10. Item. «Huyt 0 nou anys deu haver que fon comprat per 10 tresorer cert forment podrit de Miquel Perez, a raho de hun florf. Y fon mesclat ab 10 asse
gurat, que era molt bo, y reparti'l entre la gent a gros preu. Testimoni en PIa, notari, de les paraules que hou dir a'n Pere Marti, de l'almodf. E ax! mateix pot testificar en Jaume Gombau, pellicer, af sob re aco com sobre'l naltracta ment que'l tresorer Ii feu perque no volia aderir, essent ell conseller, per huns dines que volia carregar 10 tresorer sobre la ciutat de Valencia». 11. «Item se
poden informar de Joan Li, 10 fuster, quin forment carrega en
Oriola 10 tresorer en l'any. DI.» "12. «Item se poden inforrnar, ax! mateix, de Benito Pinello, quin fonnent 0 farina vene 10 tresorer als de Yvica». 13. «Item. Per saber quant publicarnent compraven los menuts per part del tresorer, ab taules parades en 10 mercat de Valencia, encara que 10 nom fos d'en Bernat Pallas, que era mestre de la sequa y home pobre. Se poran infor mar de mossen Loys Masc6 y del canonge Gomiz, que es 10 que repongueren los que tenien les taules parades, reprenent-Ios ells del desorde que fehien en
comprar aquells menuts publicarnent».
424
J. VENTURA
14. «Item. Ax! mateix, se deuen inforrnar del Senyor de Manizes, que fon hu de Is elets en 10 bras militar per fer contradiccio en 10 batre dels
me nuts
y en
presencia sua se feu I'ensayg, de quina liga eren los menuts que alli se fehien. Y per ell
se
poran saber
algunes particularitats que conferixen
molt per
aquest negoci». 15.
«Item, es mester que vostra Senyoria envye per mestre Comte, 10 mestre
della Longa, per a que testefique qui s'eriportava la cals y pedres, y altres cos ses per a
obrar ses chasses, les quaIs coses pagava Vallencya yells obraven ses
chases»." 16. «Item, per 10 ferment y altres cosses, dels quais se fan en l'almodu, testyfy cara Bardaxf, senyor del molf de na Pelegrina. Esta en l'almodu». Introduccio i difusio de l.a moneda [crania EI sabater mestre loan de Celaya fou molt explfcit:
«Moltes persones, familiars de casa de Alfonso Sanchez, meteren de la dita moneda
estrangera en aquesta ciutat». Segons ell, eren Franci Cases, Lope Fer
nandez, el factor del tresorer, Llufs Moncada «10 qui cremaren» i Jaumot de Gra cia. Es clar que al sabater Ii convenia parlar de manera tan categorica, ja que havia estat pres per haver guardat els menuts que Lope Fernandez li trarnete de Roma.
Per acabar d'encoratjar la seva Iranquesa, hi havia el fet que ni Fernandez, el fac tor rorna del
tresorer, ni Jaumot de Gracia, oi cap criat del tresorer,
no
havien
presos per aquell afer i, Celaya notava arnargarnent, el motiu d'aqueLla immunitat era: «per esser del dit thesorer; e ells se passejaven per Valencia». estat
Celaya afegf que havia sentit dir «que en 10 Grau, sobre'l pont, s'esclata hun barril de aquells de la rnoneda, e que caygueren dels dits menuts en la arena. Y los estaven cercant, los quais digueren que eren de Francisco Palomar, 10 qual te com
panya ab 10 thesorer. E que llavos no ague nengu que posas ernpach en metre dita moneda», I prosseguf: «apres la dita moneda es estada inhibida, y apres cornprada e
torn ada
a
batre altra moneda menuda». Tanmateix, curant-se en salut,
afegia:
«Pero no sab si 10 dit Alfonso Sanchez la ha comprada».
Aixi i tot, donava una bona llista de persones que podien testificar com ell: Johan de Logronyo, i els veins del Grau Sancho Tornos, Johan Perez, Perot Selles, Pedro de Tornos i Pedrol, biscai, A continuacio, hi hagueren les deposicions de dos peraires. Al principi, el pri mer, Pere
Valenti, fou bastant clar: «Se ha mes molta moneda en 10 regne, menu
da. Senesos y florentins, e cathalans, e stats
inhibits,
e
se
son
comprats
dos
perpinyanesos de baxa valua. E apres son diner, palesament, en 10 mercat. E que
a
14. Hem de rernarcar que, a partir de l'article 15. aixf com a116, ernpirjora la calligrafia j l'orto grafia del qui escriu el memorial, sens dubre una altra persona.
MANJPULACIONS MONETARIES A VALENCIA
425
Pallas, mestre de la seca, la qual se regex per Alfonso Sanchez, ne cornpra molts». Pen), immediatament, salva les aparences, dient que no sabia «si 10 thesorer e sos factors han rnes de dita moneda en 10 regne». Tot i que insinuava: «Be es veritat fus en la seca»." que sab que de la dita moneda se ha Carles del velluter declaracions Les Capsir, el 5 de juliol, foren
encara
rnes
substancioses: «Trobant-se ell en Roma, en l'any mil cinc-sens e hu, veu per esperiencia que hun factor del dit Alfonso
Sanchez, nomenat Pere Macip, venia les mercaduries
li pagassen en quatrins. E deya palesa que venia en Roma, ab pacte que los preus ment que ho feya per trametre'ls a esta ciutat al dit thesorer».
Ames d'aquella incriminaci6 tan directa, en Carles Capsir podia agregar que moneda al
«E en
pais: l'aplec de quattrini havia causat una certa pentiria d'aquella rnossen Marti de lletra de hu rebe una del dit de 10 mes apellat any. 01., gener La rebe a .xv. de estava en Espoleto. qual Bujamant, prevere amic seu, 10 qual gener de dit any, resposta de
un'altra lletra que 10 testimoni havia feta. Entre les
quaIs coses Ii feya avis a ell que havia molt cercat per tota la quatrins. E 10 amich seu Ii
respongue que
no
terra
si's trobaven
se'n trobaven, e que la rah6 era per
quant hun factor del thesorer de Valencia, pochs
dies havia, ne havya tret de tota
aquella terra en suma de quatorze-mflia ducats». La xifra era prou important; ja que, comptant a ra6 de 21 sous per ducat al canvi oficial, allo representava 294.000 sous. 0, el que es encara mes exacte des del no menys que punt de vista de la moneda que el poble feia servir realment,
3.528.000 diners.
L'interrogatori que vingue a continuaci6, valla pena que el reproduim sencer: Quin guany era en portar a esta ciutat los quatrins?» «-
«-
Que en cent ducats se'n guanyavan cinquanta. E la raho es aquesta: per vallo
trenta-dos so us e
ducat quant en aquella terra, contant los quatrins a sous, mich, e en Valencia vallo ducat .xxi. sous». La martingala era, doncs, ben clara. Jugant damunt del fet que l'equivalencia oficial entre el ducat, els quatrins i els so us feia que la moneda de compte donava a
Italia 32,5 sous i a Valencia 21 sous, els factors d' Alfonso Sanchez li feien guan
yar rnes del 54%
a
cada operaci6 base. I el que es
pitjor, no content amb haver
aprofitat a Valencia, el testimoni assegurava que el tresorer Sanchez se a aprofitar enviant la moneda novament a Italia, on gairebe havia substancial: repetit l'operaci6 amb un guany, si no semblant, almenys prou se'n
n'havia tornat
Interrogat si sab que apres dita moneda sia estada inhibida». «Dix que sab que fonch prohibida una volta, y apres la tornaren a licenciar. E venian publicament a apres la tornaren a prohibir. E apres de la dita prohibici6 se «-
dos
quatrins a diner. E tots, 0 la major part, s6n venguts a mans del dit Alfonso
15. A.H.N.E
..
5312, 5, foli II r". i v", i foli 15 r".
426
1. VENTURA
Sanchez, e no creu que'ls haja tornat a batre, sino que'ls ha tornat a Ytalia. Per quant, tornant-los a Ytalia, tornava a guanyar mig ducat per ducat, poch mes 0 menys. Y la raho es aquesta: per quant, acf a Valencia, comprant los dos quatrins per hun diner, son per ducat .xxxxii. sous, e alla en Ytalia vallo ducat .xxxii. sous
.vi., axf que la resta y guanyava».
L'operacio es mes senzilla del que sembla. Amb tot aquell seguit de prohibi cions, ide noyes autoritzacions per a circular, i d'una nova prohibicio, el resultat era que, per valor d'un
ducat, els factors del tresorer podien adquirir I'equivalent en
quattrini de quaranta-dos sous, quan a Italia la paritat oficial del ducat era nornes de 32,5 sous, com ja abans havfem assenyalat. Aquest cop l'operacio, si be era ben lluny de reportar el percentatge de l'anterior, sf que donava almenys un 29%. EI testimoni
nes
explicava que, en veure aquella mena de negoci, algunes perso s'havien adonat de la jugada, I'havien portada a terme pel seu compte; i, que
es c1ar, havien estat empresonades i havien vist els seus bens confiscats.
L'exernple
del tresorer havia bastat per a exculpar-los. EI perjudicat havia estat, com
sempre,
el poble senzill:
«Moltes persones, vist 10 guany que 10 dit the sorer feya en portar a esta terra dita moneda, han usat de dit arbitre; moltes de les quaIs, apres de la ultima prohi
bicio, foren presos e sos bens secrestats. E perque, per lIur defensa, prenyan e
deyan que fos primer castigat 10 thesorer, que'ls havia rnes en la dita pratica e trac te, e que apres castigaven a ells, ha vist 10 testirnoni que nengu de aquells ne ha
hagut dan, sino los del poble, que no y merian mal. Perque 10 que's trobava ab cent
ducats de aquella moneda, apres no's trobava sino ab
cinquanta, perque'ls
havia de donar dos quatrins a diner». El mateix
dia, el corredor d'orella Pascasi Serra corroborava les afirmacions
del testimoni anterior, amb l'addicio d'alguns detalls: «En
poder del dit Alfonso Sanchez arribaren certs barrils de moneda, no
podria dir quants ni quants no, sino que li digueren que'n havian portat deu 0 dotze barrils, dels quais ell ne veu hu pie de dita moneda. E 10 tant que
meneja, que pesava no'l podia moure; e que eren menuts senesos e ftorentins. E sab-ho per
que li'n feren pagament de certs traballs de correduries que per 10 thesorer havia fet. E 10 dit barril veu en casa del thesorer». «E que Johan del Vinyo, factor del
thesorer, 10 qual esta e habita en casa de
aquell, feu venir dita moneda. E sab 10 testimoni que dita moneda fonch inhibida per dues vega des, e apres se son venuts e encara se venen dos quatrins per hun diner. De manera que 10 qui tenia cent ducats de aquella moneda, no Ii valian sino .L. ducats».
Pero, com daltres, tornava a cobrir-se abans de fer una afirmacio categorica: «Si 10 dit thesorer los ha comprats ni'ls ha fet batre ni no,
que no ho sab 10
testimoni». El 6 de juliol, l'assaonador Lluis Traus tarnbe confirmava les dites dels testi
monis
anteriors, aclarint una de les maneres en que els menuts italians havien
MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA
427
s'havia prestat, transportats d'Italia a Valencia. Metode al que ell mateix
estat sense
exit -els pirates francesos Ii havien pres tot el que duia-, ra6 per la qual els d' Alfons Sanchez l'havien legalment. Cap al 1500, Traus
perseguit
dependents
havia estat dos anys a Roma, on havia entrat en contacte amb Pere Macip, el fac tor d'Alfons
Sanchez que ja hem vist assenyalat, i del qual havia sentit dir ala ciu
tat «que tenia tracte de ajustar moneda menuda de florentins per a trametre aqui a
Valencia». I
com
«estava
de partida per a venir en aquesta terra, Perot Macip y
Jaumot Gracia, que es un conves d'aci, parlaren a-n-a-quest testimoni, pregant-li que volgues pendre carrech de
LIn
bal6 senyalat e segellat, en 10 qual havia cent
Iibras de quatrins, e que 10 donas a Miranda, 10 del dit Alfonso Sanchez, thesorer, que ell sabia <;0 que de aquells havya de fer». Resulta evident que en Miranda havia estat l'encarregat de dur a terme l'ope raci6 d'aplegar la moneda fraccionaria italiana. I es per aixo que, per aquells qua trins no lliurats, el mateix Miranda presenta a la Llotja una demanda contra Lluis Traus. Pero el tribunal de la Llotja l'absolgue."
LA
QUESTIO MONETA RIA f L'ESPECULACIO DELS BLATS Quant al tema concret de la moneda, i almenys pel que fa a la documentaci6
conservada, no sembla pas que els investigadors haguessin seguit gaire les instruc
primer Iloc, havien estat assabentats que, «per saber quant en 10 publicament compraven los menuts per part del tresorer, ab taules parades cions rebudes. En
mercat de
Valencia, encara que 10 nom fos d'en Bernat Pallas, que era mestre de
Loys Masc6 y del canonge Gorniz, que es 10 que respongueren los que tenien les taules parades reprenent-los ells del desordre que fehien en comprar aquells menuts publicarnent». No ens la sequa y home pobre, se poran informar de mossen
consta que ni rnossen Llufs Masco, membre d'una de les families principals valen a Valencia, haguessin estat ni el Gornis, molt
cianes,
tampoc
canonge
conegut
questionats pel que sabien. la infor tampoc no ho fou el senyor de Manises, Pere BoH, qui, segons contradicci6 en fer 10 batre 10 militar dels elets en bras maci6 rebuda, «fon hu per Com
dels menuts, y en presencia sua se feu 10 ensayg de quina liga eren los menuts que allf se fehien; y per ell se poran saber algunes particularitats que conferixen molt
aquest negoci».
circumspecci6 possible, la majoria dels testimonis allevaven la no pas al qui culpa al responsable real, que era Alfonso Sanchez. I, com era logic, Arnb tota la
donava la cara per ell, Bernat Pallas, que el1499 assumi el carrec de fonedor de la seca.
En realitat, Bernat Pallas era un mer lloctinent d'Alfonso Sanchez i, per tant,
16.- Ibidem, folis 30 v". i 31 r".
428
.I. VENTURA
nomes seguia les seves ordres. Quant a Alfonso Sanchez mateix, successor en el carrec d' Andreu Catala, era mestre de la seca valenciana des del 1488. Per forca, la gent s'havia adonat que el valor intrfnsec de les monedes de
plata era ben superior al que tenien legalment. Aixi, el para ire Francese Orti recorda els esforcos populars perque fos reconegut el valor que els rals tenien de debo al mercat: «10 poble ha fet grant instancia
que pujas 10 real a .xx. dines; y veu, per experiencia, que los reals se compran per a desfer a .xx. dines. «Encara que, de
seguida, declarava amb circumspeccio: «si Alfonso Sanchez ha tret plata 0 no, 0 altres coses, no y sab res». Tant el sobrestant Pere
Sanchez, alias d' Andres, com el cavaller Galcera
d'Eixarch, confirmaren el fet que les autoritats mai no havien volgut fer apujar el valor oficial clels rals fins a 20 diners. Com deia el
primer, «mai han volgut muntar
los rals a .xx. dines. E los argenters e altres los
compran a .xx. clines». Es a dir que, si be el valor oficial es mantenia a divuit, ben dessota de vint diners, el seu valor intrfnsec -reconegut pels
argenters, que els compraven per la plata que contenien ja era justarnent de 20 diners. Mentre que, com deia el magnific Galcera d'Eixarc, <<10 mal ne defecte no ve de ara, sino de molt
temps ha». Pero tambe obtemperava,
declarant que «no sab que 10 dit Alfonso Sanchez
haya treta plata»." circumspecta, es el que ja havia declarat l'algutzir de la Inquisicio, el magnific Joan Carrasquer, que havia «vist per esperiencia que los De fet, i de manera molt
rals se venien a .xx. dines per a desfer-Ios e se n'han tans desfets
que en vides se'n troba negun». Apressant-se a ategir, pero: «Si los dits Alfonso Sanchez 0 10 dit racional ne son causa, ne se han tret argent, no Alfonso
y sab res excepto que sab que 10 dit
Sanchez, thesorer, te la sequa». Era un estimoni de dins mateix de la
Inquisicio. Per aixo, la seva actitud, seguida practicament per tots els qui declara al respecte, es simptornatica i il·lustrativa de la deferencia, quan no el temor, que inspirava el poder de la familia Sanchez, que tenien un acces tan directe a Ferran el Catolic i disposaven sovint del favor reial. Tan sols els mes poderosos, com ara Carrasquer, s'agosaraven a insinuar lleument el que no acabaven de dir amb paraules ben dares: «excepto Sanchez te la sequa»." que ren
...
...
...
Quedaven d'altres acusacions, com ara l'especulacio amb el proveirnent de blat a Valencia. No tots els testimonis s'hi referiren. Pero els de relleu que algun
qui ho feren, posaren
trafiqueig hi havia hagut.
Aixi, si el jurat Joan Albert «dix que no y sab res», prosseguf tanmateix dient que «es veri tat que se's dit que, ara dos anys, se
trague forment de la terra». Afegf,
ernpero, «que ni sab qui'l trague ni de hon se trague ni per a hon». Un altre jurat, Sirno Sanchez, afirma haver nent de thesorer, com ell tenia
n.
«oyt dir a Alfonso Sanchez, llocti
provisio real de donar licencia de traure forment de
Ibidem, folis 19 v". i 36 r". i yo.
18. EI 3 de julio!. Ibidem, folis 7 yo. i 8 r".
429
MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA
aquest regne, pagant licencia a alguns
tres sous
per cafiz. E que,
en
virtut de la provesi6 havia donat
de Tortosa. de traure forment, e entre'ls altres al senyor obispo
Lo qual bisbe estava IIf e 10 atorga. Empero que 10 tat
de
forment se'n ha treta ni
testimoni no sab quina quanti
per quines persones,
ni que le thesorer 10 haja fet
traure».
EI cas es que Alfonso Sanchez i els seus dependents tragueren Valencia com volgueren, I'agabellaren 0 be el vengueren a
tant de blat de
d'altres terres.
en De res no serviren els intents d'aconseguir blat d'altres paisos, Sardenya del de casa de diu Nom hu Deu, que's particular; «Y fonch trames per forment fou vana: «com 10 esperava 10 poble ab grant devoci6, pen racional».
L'esperanca
sant
que portava forment, per
res, ans se torna de Serdenya,
10 qual havia
ant Nom de
Deu, arriba y no porta
dient que estava malalt.»
Sense donar-se per vencuts,
«apres hi foren tramesos dos homes, 10 hu
ha
los quais son amichs e familiars dels nom Benet y hun nebot 0 eosin germa seu, dits thesorer y racional, los quais tardaren molt en venyr; y tant, que
ans
que ells
arribassen, arriba una fusta carregada de forment que's deya que vingue tenint hun grant piech de llestres Miranda, segons que Miranda dix a ell y a altres, remesa a
en
la rna, dient: "Aquesta nau de forment que's arribada, es
de huns amichs meus
tantost se digue ptiblicarnent que 10 forment era de dit y ve remesa ami". E que Miranda es factor seu y esta en casa (del tresorer thesorer, e ax! ho creu perque
Sanchez) y viu ab ell». misser Ros, era Per a Pere Sanchez, alias d'Andres, sobrestant de l'almodf de ferments» i «era de «cert y no tori» que «se trague de aquest regne gran quantitat e que aquella es estada fama publica que Alfonso Sanchez feya traure 10 forrnent, la causa de la grant necessitat y estretura de aquest regne». «10 cafiz es muntat En dernanar-li mes details, dona com a exemple el fet que deu
e
en
aquest preu,
sous; que, cent-e-quinze sous, menys de la ajuda, que ciutat». l'alborot aquesta no se'n trobava: «de aquf vengue y's pensa perdre eren
a
EL PODER DE LA
FAMiLIA SANCHEZ
L'acusacio directa era que el noble conyers havia
infringit de manera palesa
els drets valencians. Era l'opinio del sobrestant Pere Sanchez, los privilegis de aquesta ciutat
se
fosen servats,
e
alias d'Andres: «si
les persones (autoritzades] hi
tan grant com era mester, no se aguera seguit aguesen proveyt ab temps, ax! na e
fortu
fam com se segui». Alfonso Sanchez. Tots eren ben conscients del poder de que gaudia fama es la alias d' Andres, «tal publica en aquesta ciutat, Per a Pere
Sanchez,
te 10 govern e mando absolut de aquesta ciutat». Punt de que ( ) 10 dit thesorer te 10 mando vista que completava Galcera d'Eixarc: «10 racional (Gaspar Amat) molt se regex a la es la fama E que publica absolut de aquesta ciutat de Valencia. ...
430
.I. VENTURA
voluntat de Alfonso Sanchez, thesorer». I confirmava el ciutada Francese Granu lies: «E ax! ho ha vist e veu per La practica»." EI
monarca espanyoL dona proves, repetides vegades, de l'estima que sentia per tots els germans Sanchez, 0 millor dit, de La necessitat que tenia d'ells, col·locats a llocs clau de les terres de Is seus dominis. Fins i tot eLs protegi contra els embats de la Inquisici6 espanyola, instrument de poder que ell mateix havia creat i que, algunes vegades, pugnava per a escapar-se-li de les mans. Pen) pel que feia
als
Sanchez, i a alguna altra familia de judeo-conversos, tot i saber com segura
merit sabia eJs seus entroncs
sospitosos arnb els practicants secrets del judaisme, inquietes." En els processos de la moneda, nornes hi hague un personatge que hi troba la caiguda: el racionaJ Gaspar Amat. Pen) a Alfonso Sanchez no eJ deixa tocar. mai no perrnete que el nou i poder6s tribunal els
De manera que, si ara ja en sabem un poe mes de com anaren, en
processos de la moneda, tarnbe sabem una mica de com acaba el
general, els
proces d'en San
chez. En primer lloc, fou mantingut en tots els seus carrecs, fet
per ell sol ja prou significatiu. Pen) es que, d'altra banda, el rei sernbla haver donat tot el seu suport al lloctinent de tresorer.
Tot i l'actitud deL monarca, el punt de vista popular a Valencia era ben distint. EI del mestre racional, Joan Ram Escriva, devia ser-ho mes encara, Tant seu
pel
ofici, com pels seus antics contactes amb la Inquisici6 (des dels seus inicis, quan fou
receptor inquisitorial) podia coneixer millor que ningu allo que havien trobat
els inspectors especials del rei. Per aixo, tar el
quan vingue el moment, es nega a accep rendiment de coptes que Alfons Sanchez Li en el seu dia; fins i
presenta
tot,
per un batiment de moneda que, molt probablement, no havia estat objecte de cap
investigaci6. En concret, es tractava de Jes emissions de moneda que Alfons San chez, com a mestre de la seca, havia manat fet el 1502 i eL 1504. Sabent prou de
que anava tot, Joan Ram reclarnava que Ii most res els rebuts de la massa d'argent i de coure amb que s'havien batut els menuts. 0 be, si no n'hi havia, els rebuts de compra dels «rnenuts florentins 0 seneses, dels quaIs los dits menuts se diu s6n fets». Amb tota logica, el mestre racionalli recordava que, per estil dels mestres de seca, no es podia admetre ni cloure cap compte que no portes, degudament
apuntades, les «rebudes» i les «dates». 0 sigui, Les en trades i sortides, on constes sin la llei, el pes i el preu que havia costat, ja fos el metal] en
pasta, 0 massa, ja fos
sin les monedes estranyes que havien utilitzat. De manera que aixi tot quant la Cort reial havia
podrien saber
guanyat amb aquell batiment de menuts. Es a dir, que
el rendiment de comptes -segons Joan Ram- ho era A tot aixo, Alfons Sanchez nornes
tot, fora legal. replicava -i ho sabem a traves de les parau
les reials- que «el no ha pogut tenir comte algu dels menuts fiorentins e senesos
19. Ibidem, respectivarnent, foJis 31 rO., 35 r". i 38 r". 20. Vid. els meus articles sabre la questio i, especialment, el lIibre renaixentista al Pars Valenciti., Valencia, 1978, passim.
lnquisicio espanyola i cultura
MANJPULACIONS MONETARIES A
VALENCIA
43]
tenian los aportaban cinch sous ala sequa, que s6n venguts bandejats, aquells que era impos menudas per tantas personas, que e altres deu sous. En tantas partidas sible tenir-se compte algu de dits menuts. E de preu, ley 0 valor de aquells.
E que la
ley. Enpero que tot a la suma de aquells menuts venguts n6s fuses e batiments de menuts, a la ley que per privilegi per fetes sequa se s6n no eran
a
tots d'una
atorgat se havien a batre. E que la
dita sequa en aco no havia res guanyat ni auc
mentat, sin6 tan so lament 10 nostre dret, del qual
se han
pagat les manifecturas»."
CONCLusrONS
Pel que ens deixa veure la documentaci6 que ens ha arribat al respecte, el
problema de la moneda fraccionaria de fet no es resolgue.
I no es menys eert que
el valor oficial del ral mai no varia, i seguf valent 1 sou i 6 diners; 0 sigui, els 18 diners de que es queixava el poble de Valencia. D'altra banda, veiem confirmat un eop de rnes el fet que la moneda menuda circulava en forma de peces de poc valor i la valua intrmseca de la substancia que la componia era sempre ben inferior al valor nominal que Ii atorgaven. Es per a tornar els can aixo, justament, que la feien servir per als pagaments petits 0 per ens autoritza a confon no res vis les transaccions corrents. Val a dir,
pero, que
de
dre-la en consideraci6 amb la moneda de metalls preciosos que, ja fos en peces 0 tenia exaetament el valor intrinsec de la seva substancia. Podriern dir, fins en
riells,
i tot, que aquest diner menut era una especie de moneda fiduciaria metal-lica. Venia a haver-hi, dones, dos valors de la moneda: el monetari propiament dit, i el valor comercial, 0 metal-lic, el del seu contingut intrinsec. El 0
legal nominal; eren variables. I si diem que primer fixava en aparenca; pero, en realitat, ambd6s el seu valor «facial», la seva es denominaei6, fixava en el primer aparenca, perque era
nomes aparent. I
com
que tant l'encunyacio de
fundici6 de monedes estranyes, eren valors
podien
comcidir
a
voluntat
autoctones, com la
monedes
prerrogativa del mestre de la seca, ambd6s seva.
Fets
que,
en
base
a
aquelJ privilegi
realitat el valor mone d'encunyacio i fundici6, ens porten a pensar que, si be a la tari 0 el valor legal no podien elevar-se 0 abaixar-se durablement pel damunt 0 pel mani dessota l'un de l'altre, a la practica sf que ho aconseguia passatgerament la
pulaci6 dels qui per autoritat s'ho podien permetre. Era com una aplieaei6 del principi general del mfnim esforc, puix que cadascii amonedat 0 no, alia on podia treure'n el maxim procurava servir-se del metall, fos de benefici. Be es cert que, almenys en teoria, les circumstancies podien imposar com es logic, hi un seguit d'atenuaeions. Hi havia les despeses dels batiments que,
del proces i les seves 21. Esmentat unicarnent per Joaquim Botet i Sis6, que desconeixia el fet 1908. Reedici6 facsfmil el 1976,
circurnstancies, aLes monedes caialanes, velum II, p. 3J 8. Barcelona,
supervisada per Leandre Villaronga. A.C.A., Cancelleria reial, registre 3658,
foli 89 r".
432
.I. VENTURA
exigi en els oficials de les seques; aixi com, tarnbe, les limitacions que les autoritats suprernes
irnposaven ales encunyacions, reservades normalment als interessos
propis i els d'aquells als qui ment, el
atrogaven els perrnisos corresponents. Hi havia, igual
desgast de les peces, ja
que les qui nomes estaven gastades fins a un cert
punt continuaven essent acceptables pel seu pie valor, tot i que el valor comercial o
l'intrinsec, ja es trobava disminuit. Tenim, encara, la prima de que disposava el
metall amonedat per sobre del la
seva
no
arnonedat, a causa de la incertesa que, quant a
llei real, presentava el metall
no
encunyat. 0 be, finalment, les despeses
que gravaven el transport dels metalls enfront de les
despeses del batiment. quan no escassejava
No hi ha dubte que les transaccions es veien facilitades
l'intermediari mes general per als intercanvis. I que, en canvi, la manca de moneda
petita -es a dir, l'interrnediari mes general- podia retardar 0, fins i tot, impedir els intercanvis, ja que a aquests els calia llavors una doble coincidencia de voluntats comercials, que no sempre era facil d'aconseguir. Era ben clar, doncs, que una tee
nologia eficac de les transaccions requeria una presencia suficient de moneda frac cionaria, com a interrnediari general del comerc i dels negocis. Si aquesta moneda
escassejava, els intercanvis es veien aminorats; i, per tant, l'augment 0 fins la pros secucio dels trafics mes corrents
depenia, en gran manera, de la quantitat de aquesta moneda i tingues I'origen que tin gues. Baldament fos estrangera i, des d'un punt de vista estrictament legal, pogues moneda petita existent. Fos quina fos
ser
considerada com a falsa 0, almenys, no com a bona.
Tinguem present, en tot cas, que dins d'aquest context els conceptes de mone da bona 0 de moneda fa/sa eren rnes aviat relatius. Els economistes classics solien
dir que, quan una moneda no estava
proveida alhora de les tres funcions d'unitat
de compte, d'instrument per a conservar els valors i d'interrnediari per als inter canvis -Ia segona, sobretot-llavors no era una moneda sino una moneda
variable,
falsa,
Tanmateix, pel, que fa a la gran majoria del poble de l'epoca, els resultava una
eina valida iamb aixo
en
tenia prou. Per aixo,
en
considerar la moneda
propia del regne, que durant tant de temps circula pel Pais Valen cia, em sembla que mes valdria que adoptessim les idees desenrotllades pel brita nic Sir John Hicks que, en un assaig celebre sobre la teoria monetaria, preferf uti Ii tzar per a uns casos paral·lels el terme de «moneda parcial». En el cas d'aquesta mena de canvis, de monedes massa debils -0 es clar, tambe quan eren massa fortes- podern deduir de seguida el acabava que passant. Si la moneda era massa Iorta, i la diterencia de contingut intrfnsec era important, podia eliminar-se tota sola de la circulacio, perque donava mes benefici mitjancant la seva fusio. Es obvi que aquest seria el cas dels rals de plata valencians, aixf que cornenca a predominar la moneda fraccionaria d'origen forani. Si, en canvi, la moneda era massa debil, es cert que cornencaria circulant a base del seu valor nominal. En el ben entes que la diferencia de llei i de pes no fos gaire accentuada. Pero si la feblesa de la moneda era mes aviat notable, el seu poder de compra com estrangera
0 no
MANIPULACIONS MONETARIES A VALENCIA
433
podia trobar-se'n afectat. Les condicions basiques del seu valor legal, tant si era el seu pes com si era la seva llei, ja no eren un fet; i no mereixia la deno a
moneda
minaci6 que li havien estampat. Es el que succei quan ales autoritats els calgue abatre la moneda l'any 1480; perque, ames, corria un nombre excessiu de peces usades en exces 0 trossejades mes enlla d'un limit determinat.
Veiern, doncs, que a la practica l'esperit de les prescripcions oficials no sem pre era obeit. A l'usatge, j per raons diverses, les monedes no adoptaven el valor que la teoria els assignava. L'habitant del Pais Valencia, que anava al mercat por tant un nornbre determinat de peces de moneda, s'havia acabat trobant amb el fet
que no sabia per quantes unitats de compte serien rebudes aquelles peces. No era segur que el mercat hagues d'acceptar la moneda me nuda per aquella unitat de
compte decretada oficialment. Es cIar que, comercialment perlant, hi havia un oficial de les monedes. No podia ser de cap mes manera. D'altra banda, pen), la tendencia natural humana tarnbe era la de basar-se en peces de moneda concre
curs
tes, i negligir les unitats de compte 19a1s, coses al capdavall abstractes, oirnes si
aquest valor variava de la manera en que l'havien anat canviant. Un altre fet era que les diferents especies de moneda que componien el sistema monetari de lla vors no mantenien entre elles unes
relacions senzilles de valor.
Falsificaci6 d'un ducat valencia dels Reis Catolics
IMa LEYDA DAM!A.
Fa prop de quinze anys vaig adquirir en
una
joieria de la ciutat de Lle6 una
reproducci6 realitzada en or d'un ducat valencia dels Reis Catolics. Tant el comer ciant com jo mateix erern ben conscients de la seva condicio. (num. 1).
Anys despres tot fullejant un cataleg de subhasta vaig trobar una peca similar i des pres de posar-me
en
contacte amb la firma subhastadora fou retirada.
tenir la satisfaccio de constatar que allo que en el seu dia nornes fou
un
Vaig
caprici
havia servit per a una bona finalitat, Fa poe vaig tenir notfcia d'un altre
exemplar existent a Oviedo que resulta esser del mateix encuny que els anteriors (num. 3). Davant d'aquesta situacio he considerat important de fer coneixer aquests exemplars. L'unica moneda autentica que coneixem es la que es reprodueix amb el mim. 151 a l'obra Monedas de oro de la coleccion del Banco de Espana. (rnim 4). Un altre exemplar similar a aquest es tambe descrit i reproduit amb foto arnpliada a la
pagina 109 de la mateixa obra. Aquesta darrera pe<;a es variant de la primera per acabar la lectura del revers en MAlOR!. En comparar ambdues peces autentiques amb les esmentades reproduccions s'esvaeixen tots els possibles dubtes. L'obra de R. Petit i de I.M. .Aledori, Catalogo de monedas valencianas catalo
ga aquest tipus de ducat arnb el num. 191-d, pero no el reprodueix. El pes rnitja de les peces autentiques es de 3,50 gr., la reproduccio de Lleo pes a 3,63 gr., la d'Oviedo 3,70 i no coneixern el pes de la peca que fou retirada de la subhasta. Ens fou informat que la pe<;a d'Oviedo dona una llei de 22 quirats en
.I. Ma. LEYDA
436
DAM!A
esser comprovada amb la pedra de toc. Si aixo es cert resultaria que d'una simple
no es
tracta
reprcduccio de joieria.La descripcio de la peca es la seguent:
4
2
Anvers: t FER (t) DINANDVS x ELISABET x REX (t) x CA (Ies lletres 0 son
en
forma de delta grega mirniscula i les E son
gotiques). Les creus entre
parentesi corresponen ale extrems de Ia corona. Effgies dels reis enfrontades, i al mig corona com a marca de seca. En posicio d'exerg oSIISo, inicials dellloctinent del tresorer i mestre de seca, Alfons Sanchez. Revers: VALE Nooo ooCIE x MAL
Escut, on hi trobem details sospitosos.
Les armes de Lleo i Sicilia a l'esquerra i les de Sicflia i Lleo de la dreta no tenen
separacio i les armes de Sicilia penetren en el quarter de les de Lleo. Les armes d' Arago son formades nomes per dues banes i la vora dreta de I'escut s'inclina de Sicflia. cap endins fins a confondre's amb, un dels traces de les armes La mes completa de les reproduccions es la de Lleo (23 mm. de diametre). Les altres dues presenten el cantell retallat, la qual cosa afecta la integritat de la peca. La reproduccio que aparegue a la subhasta presentava un cop a I'anvers a l'alcada de la corona i
en
la d'Oviedo el nom de la reina apareix partit per una mena de
rugositat semblant a la marca que deixa un encuny trencat. Totes aquestes altera cions semblen haver estat fetes intencionadament per a simular desgast 0 us.
On overseas expansion, sugar intake and
human hybridization MARIO GOMES MARQUES FERNAo ALBUQUERQUE
The onset of Neothermal conditions about ten thousand years ago exerted a
profound influence on the possibilities for the diffusion of both animals and plants. In fact, under those «new» conditions, the great land masses remained separated from each other by vast expanses of water, mountain chains, and desert areas, which opposed movement and mixture. Thus, during the following millennia, when many animal and vegetable species were domesticated and improved through selection and hybridization, the corresponding diffusions outwards from the zones where domestication took place were for long restricted, not only by the need for favourable environmental conditions in the outer zones, but also by the presence of those barriers. The permeability of the different barriers was obviously not the same in every case.
Some of them, although difficult to overcome, were by no means insurmoun
table, even for people in rather primitive stages of civilization. On the contrary, some
others appeared as virtually unpenetrable, even for those whose technologi
cal achievements second
type
was
were
already remarkable. A paradigm of the barriers of the
the Atlantic Ocean, which until the last decade of the fifteenth
century, most effectively opposed the exchange of species between the Old and the New Worlds.
Following the discovery of the West Indies by Columbus in 1942 and that of Brazil by Cabral in 1500, the Atlantic barrier lost its «impenetrability», and so a
M. GOMES MARQUES
438
-
F. ALBUQUERQUE
large-scale exchange of species across it became a most important feature of the first period of the European Overseas Expansion. Even if some attempts for the intercontinental transplantation of species resulted in failures, a large part of them
proved, not only successful, but also most rewarding from an economic point of the case of the sugar cane
(Saccharum officinarum), which, being indigenous to India, had been introduced into southern Europe and cultivated there for several centuries, but always with rather modest results. Thus, as some of the American soils in tropical areas became available to the Portuguese and Spa niards, they soon decided to introduce the cultivation of the sugar cane into the New World, which proved a most profitable enterprise. However, the first serious attempt of the Portuguese to get a share in the sugar market had began half a century before the discovery of America. It had taken place in the island of Madeira, where a few settlers had developed a model of commercial farming, which was later to be adopted in every sugar plantation in the tropics.(l) In spite of the initial success of that early attempt, Madeira did not keep for long its leading position as sugar supplier to western Europe, achieved during the last decade of the fifteenth century. By the mid sixteenth century, that position was already occupied by Sao Tome, and, by the 1590s, an overwhelming Brazilian production left little room for competition. The relative brevity of the period during which Madeira held a leading posi tion as the sugar supplier to Europe was a consequence, not only of competition, but also, and primarily, of a steeply decreasing production, due to impoverishment of the soil, sugar cane disease, orographic limitations to the expansion of the culti vated area, and possibly to some idiosyncrasies of the local settlement, which did not adapt well to commercial fanning of the «tropical type». (2) Whatever the cau ses might haven been, the fact is that the contribution of that island to the increase in the sugar supply for Europe and the spread of the habit of using the product was mostly confined to a period of nearly seventy years, extending from the mid view. This
was
fifteenth century to the 1520s. On the other hand, the short duration of the «sugar
cycle» in
Madeira
together with
account for the fact that the
those
idiosyncrasies
of the local settlement
island did not suffer from the social consequences
-
l. Capitalist farming based on servile labour was not new, as it had been practised, on both a large and small scale, in several civilizations of the Ancient World. However, it had virtually disap peared during the Middle Ages, and so its reinstatement in the aftermath of the Great Maritime Disco veries can actually be considered as something developed anew. Besides, there are some major diffe rences between the servile labour of Antiquity and that of modern times. Most significant among those differences is the fact that, in Antiquity, slaves were not substantially different from their owners in eit her physical appearance or culture, whereas they were much darker in colour and much less civilized in
modern times. 2.
According to C. Fielden Jones" commercial farming of tropical type «began with the coloniza
tion of the hot humid portions of the Americas» and «involves the growing and processing of a cash crop [or export to temperate countries, chiefly those of the Norhern Hemisphere».
ON OVERSEAS EXPANSION
439
which became characteristic featu namely the large-scale human hybridization res of that particular type of commercial agriculture it had helped to create. The purposes of the present paper are (a) to discuss the problem of the con tribution of the island of Madeira to the spread of the use of sugar in the Iberian -
Peninsula, and (b) to advance some considerations on the social and economic conditions which locally opposed any large-scale human hybridization.
SUGAR SUPPLY AND SUGAR INTAKE
Throughout the world, the medical profession has held the widespread belief that the amount of sugar intake is closely related to the incidence of several patho logical conditions, from dental caries to hypertrygliceridemia. It is, therefore, obvious that the study of the evolution of the sugar intake in different societies may contribute important data to a better knowledge of the history of those condi tions. Unfortunately, for the period of the Overseas Expansion and for the dif ferent Peninsular kingdoms, or the Peninsula as a whole, estimates of average sugar intakes are far beyond the reach of historians. The available data on produc tion, imports and exports are scanty, scattered, and frequently unreliable. Nevert heless, it seems reasonable to hope that a simultaneous consideration of the extant data on its production in the overseas settlements and those relating to sugarpri ces will eventually supply a fairly sound basis for the construction of logical hypot heses on the evolution of the habit of using the product. Consequently, an attempt was made to collect data concerning production in the Portuguese overseas settlements from 1451 to 1650 and also those on sugar prices in Peninsular markets during the period from 1361 to 1650, in which period there are three distinct phases. The first phase (1361-1450) corresponds to the
ninety years which preceded the «sugar cycle» in the island of Madeira, and its consideration is intended to form an opinion on price and consumption trends at a time when the sources of supply to the Iberian markets were still the traditional ones.
The second
phase (1451-1520) corresponds to the seven decades during
which that island was firstly the only and then the more important new source of
supply, and in which its relative contribution to the overall importation into the Peninsula cannot be quantified but was certainly considerable.(3) Finally, the third
phase (1521-1650), which began with a steep decrease in Madeira's production, due to a most successful corresponds, nevertheless, to an epoch during which cultivation of sugar cane in Sao Tome, Canary Islands, West Indies, and funda mentally in Brazil- the sugar supply to Iberian markets increased enormously. -
3. Quantitative data concerning imports of sugar [rom the Near East and North Africa as well as local sugar productions are not yet available. Thus, the contribution of the sugar produced in Madeira relative to the overall sugar supply to the Peninsula cannot be estimated.
440
M. GOMES MARQUES
Whenever
-
F. ALBUQUERQUE
possible, data concerning olive oil and pepper prices have also
been collected, with the purpose of comparing their corresponding evolutions with that of sugar price. The choice of these commodities for comparison was dictated
by the facts that (a) as happens with sugar, they are not essential nutrients but condiments, which were only bought when the basic needs were already satisfied, and (b) the conditions of the olive oil and pepper supplies to Iberian markets dif fered from each other as well as from those of the product under consideration. In fact, olive oil was, basically, an «European» condiment, locally produced, and there are no reasons to believe that the corresponding supply had undergone any important change throughout the period of the Overseas Expansion.(4) Olive oil was traditionally used, even if in largely different quantities, by people belonging to every social stratum. On the contrary, pepper was an exclusively imported pro duct, whose import into the Peninsula increased greatly during that period, but to a proportionally much lesser extent than that of sugar, and under economic condi tions which were certainly less favourable. (5) In contrast to olive oil, pepper and sugar were virtually only used by well-to-do people, that is to say, by no more than 15 per cent of the population. Before proceeding with the analysis of the data, and because the number of potential consumers virtually the whole population in the case of sugar and the corresponding average income are always basic factors underlying demand, it seems useful to summarize the demographic evolution as well as the evolution of the real wages in the Peninsula during the different phases under consideration. Even if scanty, the extant demographical data strongly sug gest that, throughout the first phase (1361-1450), the lesser pestilences which follo wed the Black Death kept the population at the low level to which it had fallen in the early 1350s. Thus, a severe depletion of the workforce led to a sharp rise in real wages which peaked about 1420. From 1420 to 1450, wages were generally kept at steady levels. As the overall price trend was toward a slow decline, the purchasing power of most people still increased, though only in modest propor tions. The available data also suggest that there were no significant increases in -
-
4. As happens with every agricultural production, so that of the olive presents important varia tions Irorn year to year. Yet, throughout the three centuries under consideration, the available infor mation does not suggest that significant changes might have taken place either in extension of the areas where olive trees
were
other hand. there is
cultivated or in the techniques of cultivation and processing the crop. On the
record of any period during which widespread olive tree disease might have resulted in any significant decrease in production. Thus. for the purpose of the present study, it seems no
reasonable to admit that the yearly variations probably had little effect on the average decennial pro ductions and average decennial prices, and also that variations in supply would not have been substan
tial during those centuries. 5. During the period under consideration, pepper was never produced either by Portuguese or Spaniards. It was, therefore, bought by them under conditions which were imposed by producers and
local traders. Although pepper production in the East had increased under the pressure or direct Euro pean demand, the truth is that pepper prices at the source hardened teenth to the mid seventeenth centuries.
substantially from the early six
441
ON OVERSEAS EXPANSION
population during the second phase (1451-1520). On the other hand, wages lagged behind falling prices, and so the workers' purchasing power continued to display a slow rising tendency. By the 1520s, the demographic trend seems to have changed, and a progressive increase in population possibly in the order of 30 per cent -
-
apparently occurred until 1598, but its effects were virtually nullified by a most epidemic which raged in 1599-1600. After the epidemic, demographic
severe
growth was soon resumed, and it seems reasonable to admit that, in 1650, the population was at nearly the same level it had reached in 1598. During the third phase (1521-1650), there were several significant oscillations in real wages, which began with a drastic fall in the early 1520s. Thereafter, they did not return to the previous level, except for the period from 1605 to 1625, when the workers' purcha sing power was almost restored to the high levels of one hundred years before.(6) Although based on a small number of sources, namely the expense accounts of the royal household, the best available price series for the first phase (1361-
1450) is still that concerning Navarre, and which was published by Hamilton" in 1936. For the case of sugar, that series is almost continuous, as it includes entries for 74 out of the 90 years clustered. Besides, it seems
considered, and the missing years are
not densely fairly representative, as the total number of entries amounts to 684, with an average of 3.1 entries per year for the period from 1361 to 1385, and 11.2 per year for that from 1386 to 1450. The price series concerning pepper and olive oil seem also fairly representative. From the figures tabulated by Hamilton, and using as bases (value 100) the average prices obtained for the deca
de 1401-10, index numbers for sugar, pepper, and olive oil were estimated for the
different decades and the corresponding evolutions were graphically represented in a semilogarithmic chart (figure 1).
glance at figure 1 will reveal, among the three products consi putting aside a slight downward increased progressively throughout the first deflection in the decade 1421-30 phase. However, it is important to note that the entries were reckoned in money of account, and that, during that phase, the Navarrese coinage suffered from pro gressive debasement, which, in 1450, had brought the gold equivalent of the mone tary unit to exactly one third of the value it had in the decade 1361-70. Thus, consi dering that the olive oil index number which was estimated for 1441-50 is equal to 2.8 times that estimated for 1361-70, it seems reasonable to admit that the price evolution was, in the main, a consequence of the debasement and not of a signifi cant change in the ratio between supply and demand. This means considering As
a
cursory
dered, olive oil was the only one whose price
-
-
-
6. The available information on demographic evolution is both scanty and vague. On the other
hand, the extant continuous wage series concern only some regions. However, some scattered data
concerning other regions strongly suggest that those series are fairly representative of the general trends in the Peninsula.
442
M. GOMES MARQUES
that substantial
period
changes in
olive oil
of the Overseas Expansion
-
-
F. ALBUQUERQUE
supply seem improbable throughout the that the price evolution points to a fairly
constant demand. And, considering that
-
except in situations of severe economic
depression substantial reductions in average intakes of traditional foodstuffs are also highly improbable in conservative societies with ingrained eating habits, the logical conclusion is that the number of people using olive oil must have been vir tually constant from 1361 to 1450. The evolution of pepper prices was somewhat more complex. Until the deca de 1411-20, the general trend was to a progressive rise, with only a not very impor tant downward deflection in 1401-10, which may well have been due to a transitory increase in supply. Even the fact that pepper prices hardened more than those of olive oil from 1361-70 to 1411-20 is not difficult to understand, when one appreci ates that the concurrent depreciation of Navarrese money of account on the foreign exchange had a heavier influence on the prices of imported goods than on those of local products. But, from 1411-20 until 1431-40, pepper prices remained at -
almost the same level, and then suffered from a drastic decline in the decade 1441-
SO. Remembering that the Navarrese coinage continued being debased during the last decades of the first phase, and considering that reductions in average intake within an universe of habitual consumers is highly improbable, it is obvious that the only logical explanation of that evolution is that, throughout the second quar ter of the
fifteenth century, the pepper supply to the Peninsula increased to a pro
portionally much greater extent than that of any eventual increase in number of the consumers.
Interestingly, the evolution of sugar prices reinforces the hypothesis of an increase in supply of imported condiments throughout that period, but indicates that the increase in sugar supply had already begun some twenty-five years before that of pepper. Tn reality, the evolution was virtually parallel for both products until 1401-10, but, from then on, sugar prices declined progressively, to the point that, in 1441-50, they were nearly at the same level as that of 1361-70, or, at nearly a half of the value which had been reached in 1391-1400. Even if admitting large increases in supply, such an important decline in prices is difficult to reconcile with a substantially growing market, and so the available data strongly suggest that, at least in Navarre, the number of sugar consumers did not significantly increase from the mid fourteenth to the mid fifteenth centuries.(7) Some scattered data
7.
Although a diminutive, mountainous kingdom with no access to the Mediterranean, Navarre
should not be considered as atypical from the point of view of the evolutions of eating habits. In fact,
throughout the Late Middle Ages, Navarre always kept intensive political and commercial intercourse with other countries, namely France and Aragon, and so the Navarrese, or, at least, a significant num ber of them were well acquainted with and certainly adopted the eating habits and fashions of those nations which had a more direct contact with the sources of supply of sugar and spices.
443
ON OVERSEAS EXPANSION
concerning other kingdoms, although insufficient to form a definite opinion, point to the hypothesis that the same happened in the rest of the Peninsula. 1000 t=====c====r====�==�=====C==��==�====�1
SUGAR PEPPER
OL. OIL
"-"
�.
��------�----�----�----�----�-----+------I
10
�----�-----+----�----�------�----+-----4---�
1361
1381
1401
1421
1441
1370
1390
1410
1430
1450
Fig. 1. Index numbers of the prices of sugar, pepper, and olive oil in Navarre from 1361 to ]450 (base: 1401-10).
The fact which marked the beginning of the second phase (1451-1520) was the appearance of a new
source
of sugar supply to Europe: the island of Madeira.
Even if there can be no doubt that the local cultivation of sugar cane and produc tion of modest quantities of sugar through
rudimentary techniques began during
the second quarter of the fifteenth century, it was only in 1452 that Prince Henry
granted to Diogo de Teive an authorization to build the first water mill specifically intended to process sugar cane, whilst the earliest mention of sugar produced in Madeira for export purposes is dated 1454 (Ca da Mosto'). To judge from the information supplied
by Ca da Mosto, it seems that the volumes of production
during the decade 1451-60 stood probably at levels of about 50 tons per year. During the next half century, the volumes of production steeply increased, to
444
reach
M. GOMES MARQUES a
-
F. ALBUQUERQUE
peak value of about 2,000 tons per year in the decade 1501-10. This fast
evolution is graphically
represented in figure 2, which summarizes the available sugar production in Portuguese overseas settlements from 1451-60 to 1641-50. (8) According to these data, Madeira did not profit long from such relati vely high production, as a most severe decline was already evident in 1511-20, which proceeded at a precipitate pace from then on. However, from the point of view of the sugar supply to Europe, the consequences of that decline were not very important, as they were compensated by steeply increasing productions in Sao Tome, Canary Islands, West Indies, and also in Barbary, not to speak of those modest and contributions of Azores and relatively yet significant Cape Verde. This does not mean that some reduction in supply might not have occurred in the 1520s. Besides, it also seems reasonable to admit that subsequent increases in supply were moderate until the last quarter of the sixteenth century, when the Brazilian sugar began flooding the European markets. From then on, sugar supply grew skywards, as may be calculated from the production in Portuguese settle ments alone, which, during the first quarter of that century, probably stood at be data
on
tween 2,000 and
3,000 tons per year and reached over 20,000 tons per year in the
decade 1631-40.
Unfortunately, in the second phase (1451-1520) of the period under conside ration, there are no three continuous price series, comparable with those used in discussing the first phase. In fact, the only available continuous price series which can be used in the discussion of the second phase is that concerning olive oil, which
was
plied by
constructed
by Hamilton' on the basis of the abundant material sup
expense accounts of several
Valencian institutions. Besides, there are a
few fragmentary sugar and pepper price series, which, although discontinuous and biased by the fact that tbey concern different markets, can, nevertheless, be used
complementarity, as they display fairly consistent general trends. The figures published by Hamilton reveal that, in Valencia, olive oil prices were kept at a relatively steady level from 1451 to 1500, and that a definite, al though moderate, price increase took place during the last two decades of the second phase. By using as base (value 100) tbe average price which was estimated for the decade 1481-90, and comparing the index numbers corresponding to the different decades, it is easy
to
conclude that the average index number for the
8. The estimates of sugar production in Portuguese settlements which were used to construct figure 2 were fundamentally based on data published by different authors. namely Rau and Macedo", Magalhaes Godinho-'', Sousa Miguel', Amorim Parreira'", Jasmins Pereira". Ferreira de Gouveia", Vianna", and Prado Junior". Because those estimates were mostly derived from imprecise statements round in narrative sources, as well as on indirect documentary data concerning quantities of sugar received by the Crown in payment or taxes on sugar production, it is obvious that figure 2 does not represent the evolution of the average values or actual productions, but only a rough approximation of that evolution.
445
ON OVERSEAS EXPANSION SUGAR PRODUCTION TN METRIC TO
S PER YEAR
Decennial averages
10' 1451
1481
1511
1541
1571
1601
1631
1460
1490
1520
1550
1580
1610
1640
--
OVERALL
-
-
-
-
-
-
MADEIRA
--
SAOTOME
BRAZIL
Fig. 2. Sugar production in Portuguese overseas settlements from 1451 to from
1650.
to 1520
is
1501 period from 145] to 1500 is 94.3, whilst that for the period evolution is fairly representa 111.4, which means a difference of 17.1 points. This tive of the general price trend in the Peninsular states during the phase under con sideration. In reality, in terms of moneys of account, that general trend can be des
corresponding to a stagnation during the second half of the fifteenth of those commodities century, followed by a modest but definite increase in price which were locally produced and consumed by the greater part of the population. cribed
as
This increase
was
the first sign of that economic
phenomenon which has been
called the Price Revolution of the sixteenth century.
Space does not permit individual consideration of the fragmentary pepper what price series which were collected. But, for the purposes of the present paper, to an evolution which seems to have been charac is matters that they point really terized by relative stability throughout the second half of the fifteenth century, followed by a downward deflection during the period from 1501 to 1520. This
446
M. GOMES MARQUES
-
F. ALBUQUERQUE
deflection, which is in contrast with the general price trend, was certainly a conse quence of an increasing supply in the aftermath of the early Portuguese direct con tacts with the centres of
production. However, despite its importance, the increase
in supply remained far from h uge, and the decline in prices indicates that, from 1501 to 1520, the consumption of pepper in the Peninsula and in the whole west -
ern
Europe
1000
-
did not substantially increase.
------�------�----�------�----�------,
1---------+-------+--------+----+---1
MADEIRA
� LONDON
�-------'
....
'.
-�................ '.
'
.
100t=====�===+==���.�.�+===����� ..
..
"..
�---�----+----+----.�. M••
" -
••
'��
---+--.�
..
'"
'
",
..
10 �------�-----+------�------+-----�------�
1451
1471
1491
1511
1460
1480
1500
1520
Fig, 3. Index numbers of the prices of sugar in Madeira from 1451 to 1520. The evolution of the sugar prices in London during the same period is shown for purposes of comparison. It is interesting to note that there is a rough parallel in the evolution of those markets.
Interestingly, the evolution of sugar prices differs from both that of commodi common use and that of pepper. Remembering that, during the second Madeira was the phase, virtually only new source of sugar supply to Europe, local must reflect the prices accurately price evolution in the European markets, and so ties in
they were chosen to illustrate the European trends. The available data on sugar
prices in Madeira during the period from 1451 to 1520 are graphically represented
447
ON OVERSEAS EXPANSION
in figure 3, and prove that, from the decade 1451-60 to the decade 1501-10, sugar continued to the downward tendency, which had been already evi
prices
display
dent throughout the first half of the fifteenth century. That tendency was reversed in the decade 1511-20, when a sharp decrease in Madeira's production gave rise to serious concern on the availability of the product. The order of regional increases in sugar
price was in strict accordance with
logical expectations. The increase was only of about 33 per cent in Madeira
-
the
main center of production -, whilst it was of 41 and 43 per cent respectively in Valencia and Andalusia, which were in relatively close commercial contact with that center, and reached 68 per cent in Castile, due to its greater geographical between separation from the island. (9) It is obvious that the increase in the ratio
supply and demand which certainly underlay the decline in prices from c.1450 to c.1510 may theoretically have been due to three different possible combinations of changes in those variables, and that one of them is the possibility of a simultane until ous increase, greater in supply than in demand. However, remembering that, still was in the decade 1481-90, the increase sugar supply, although significant, moderate, it seems reasonable to admit that any eventual increase in average in take or in number of consumers may only have been quite modest. For the purposes of the present paper, the price data available for the third for phase (1521-1650), unlike those for the preceding phases, leave little room
controversy on the probable evolution of the habit of using sugar.
price series concerning Castile which were collected by Hamilton'
The splendid are
virtually
continuous for olive oil, pepper and sugar, and the available data concerning other Peninsular regions indicate that, although some regional differences certainly exist
ed, the Castilian series can be accepted as fairly representative of the general trends. The evolutions of those series, which are graphically represented in figure
4, reveal that, putting aside some minor downward deflections of little significance, the tendency of olive oil prices was toward progressive increase at a fairly steady after having increased until pace. On the other hand, pepper and sugar prices, 1601-10, stagnated during the next two decades, and then resumed an upward ten This dency. In the case of sugar, the late increase in price proved quite important. in obtain difficulties can be related to late increase as the is not surprising, steep French against ing sugar from Brazil, due to the attacks made by the Dutch and that colony and also against Portuguese and Spanish ships. It seems reasonable to believe that the evolution of the olive oil price reflects effects of the inflation which underlay the Price Revolution in the particular the case
of a locally produced condiment, whose supply and demand were, most pro-
Valencian
al
zone, 9. Local production of sugar in Mediterranean Spain, particularly in the in sugar prices during the deca though modest, may also have contributed to the tact that the increase de 1511-20 was much greater in Castile than in Valencia and Andalusia.
448
M. GOMES MARQUES
-
F. ALBUQUERQUE
bably, fairly constant throughout the phase under consideration. And, if one accepts this premise, one has to conclude that the order of the increases in price of the three products points to different evolutions of the corresponding average intakes. In fact, remembering that during the third phase pepper supply increased substantially and sugar supply increased enormously, the increase in olive oil pri ces should be proportionally greater than those of tbe other products, and that of pepper prices should be greater than the increase in sugar prices. However, the truth is that the ratios between the average prices in the decades 1621-30 and 1521-30 (10) are 3.1 to 1 in the case of olive oil, 1.9 to 1 in that of pepper, and 2.3 to ]
in the case of sugar. This means that the increase in average pepper intake, if
it actually took place, was proportionally much smaller than that of sugar.
1000
-------------------------------------
SUGAR PEPPER
OLOIL
v � ..
..
1 00
-l..----l---l---l--
..
;.:.:.;�.:.:.; ._: _.:
.,:
_
]/"- c,,·:/.._'.,-l-_--'--
1--_-"-_-'-_....
...
_
_
_. _.""_-_
_
L./�,:::.:=:-v _"_"_"-I"_"_"_'-I--"-"-'
;_.._"_"_"-I'
__j__---+-_--+_---'
__
>' .l----I
.l--_-l-_____,
�,:�-.-'
-l----+---+---+--f__-+----I---l---
t.-.�
1 0
4---:f__-+�--+�---+�--f--I-+I--+---+I--If---+--4--�
1521
1551
1581
1611
1641
1530
1560
1590
1620
1650
Fig. 4. I ndex numbers or the prices of sugar, pepper, and olive oil in Castile from 1521 to 1650 (base 1581-90).
10. Due to the fact that sugar prices in the decades 1631-40 and 1641-50 most probably reflect an anomalous situation, it seemed advisable to use the values corresponding to the decade 1621-30 for cal
culating the ratios.
ON OVERSEAS EXPANSION
449
Besides, considering that the sugar supply in the decade 1621-30 exceeded that of 1521-30 in
a
ratio which was certainly much greater than that of 2.3 to 1,
which was estimated for sugar prices, there is at least a good reason to believe that the average sugar intake increased considerably during the third phase. And if one realizes that most probably, in the the upper limit of their sugar
1520s, well-to-do people had already reached
demand, it is obvious that the increase in average
sugar intake must have been a consequence of the spread of the habit of using the
product among people belonging to other economic groups. From the above, and to summarize, it seems reasonable to conclude that the
available evidence strongly suggests that (a) in the Peninsula, the habit of using sugar, which, in the mid fourteenth century, was virtually confined to the members
of the privileged classes, did not substantially spread until the 1520s, (b) from then on, it must have been progressively adopted, at a not slow pace, by many members
of other classes,
(c) the production of Madeira, although steeply increasing from
the mid fifteenth century to the first decade of the sixteenth century, did not playa direct role in the spread of the habit of using sugar, but (d) by determining a most
significant decline in sugar prices, paved the way for that spread.
SETTLEMENT PATTERNS AND HUMAN HYBRlDIZA TION
During the first period of the European Expansion, the Portuguese overseas settlements did not conform to a uniform model. In order to achieve the best pos sible adaptation to specific purposes and different local conditions, they were con ceived
-
or
evolved
-
according to, at least, five basic patterns, distinct from each
other in external contacts, dimension, economic structure and social organization. A brief consideration of the characteristics of each pattern will clearly reveal why one no
of them led to large-scale human hybridization, whilst another had virtually
significant or durable effects in what concerns the mixture of races, and the
remaining played no more than modest roles in that mixture. In Morocco, there were basically «military» settlements, founded in a few for tifieci cities conquered from the Moors. Governors, officers and soldiers were mostly «professionals», ready to serve for some years for the regular pay and their share of eventual booty, although there was little to be expected in the way of plunder, for any operations in which they engaged would probably be on a petty scale. Besides the members of the «armed forces», there were a few civil servants,
merchants, artisans, and that usual gang of disreputable persons always parasitic in
military areas. Because the countryside around the Portuguese strongholds conti nued under the domination of the Moors, grants of land were out of the question, and Portuguese peasants never came to Morocco with the hope of improving their
economic condition through agricultural work. Although most Europeans serving in those strongholds, even when
married, did not bring their families to Morocco,
M. GOMES MARQUES
450
F. ALBUQUERQUE
-
cohabitation with native females was
certainly not frequent, as antagonistic reli gious beliefs opposed the matrimony of bachelors, and concubinage would be a serious offence to the Muslims, and thus a potential source of conflict, which was best avoided. This did not mean, of course, that some more or less permanent liai did not
exist, but their number was probably always small, and infanticide was an easy way to eliminate many unde by then a common practice in Islam sired products of a racial mixture. On both coasts of tropical Africa, where no urban centers existed, the typical Portuguese settlement was the fortified factory, ruled by a captain, who kept disci pline in the small garrison, provided assistance to Portuguese ships calling at the fortress, and directed affairs through a factor, whose prime duty was to carry out the king's business. During the first period of the European Expansion, except in the small areas where there were factories and in some islands, there was virtually no territorial occupation in tropical Africa, and so no agricultural settlement took place. Although there was probably little constraint to interbreeding between nati ves and Europeans, the facts are, throughout the period under consideration, that the Portuguese were few in number, and their contact with African tribes tended sons
-
-
to be limited to the minimum necessary occurrence
for trade purposes, which allowed the
of hybridization but always on
a
relatively small scale. The resulting
infants were either diluted in their mothers' tribal world, or integrated in the social structure of the factories. In the latter case,
hybrid females preferentially mated with Europeans, whilst hybrid males tried to mate with lighter-coloured hybrid women. The final result of such tendencies was the formation of small, but slowly of variable in features and in and around colour, growing groups hybrid people, the Portuguese settlements in tropical Africa. A third type of settlement was that adopted in India and certain zones of the Far East, where urban centers existed, freq uently overcrowded with people in comparatively advanced stages of civilization. Wherever the Portuguese were able to impose their will on local rulers or depose them, they built a fortress and man aged to hold direct authority over the adjacent town and the dependent territory. Each fortress commanded by a captain who reported to the governor-general or of India was required to guard a viceroy port from which the Portuguese fleets could sail against their enemies, and so give the Portuguese the supremacy of the -
-
seas, which
was
essential to
a
successful trade. Most upper rank officers who
embarked for the East
regarded their posts as being no more than transitory which would assignments, give them economic advantages and prestige on a not too distant return to the motherland. Low ranking officers, soldiers, and civil ser vants were frequently young and unmarried, but, even when married, they had neither the means nor the will to travel to the East in company with their families. Because around some fortresses there
was
available cultivable land
acquired by
right of conquest and some more could be acquired by the way of marriage with Indian women, some governors, namely Afonso de Albuquerque, resumed the old
ON OVERSEAS EXPANSION
dream of Alexander of creating a to marry
men
451
hybrid local society, and so encouraged their
native women and become settlers. The basic idea was that the ele
ments of that hybrid society would be Portuguese by the male line, and so would
contribute toward the consolidation of the Portuguese power in Asia. In order to encourage the project, grants of land were conferred upon the men who agreed to do so. However, the system did not work out very successfully. The number of mixed marriages was never high enough to give rise to a dominant hybrid society, some
places never attracted settlers, and those Portuguese who entered the pro
ject tended to claim privileges, which went far beyond the limits of reasonability. Even if
policy favouring hybridization had been pursued by the Portuguese throughout the long period of their stay in India, the fact is that no durable effects resulted, as most hybrid products were progressively diluted, either in the Portu guese society or, in a much greater proportion, in the gigantic Indian world. There are, nevertheless, several Luso-Indian families whose members, through frequent inbreeding, have kept hybrid characteristics, as well as the traditions of a distinc tive Luso-Indian culture. However, their number is small, and so they barely have a significance in terms of hybridization of human races. a
The fourth settlement pattern had its full
from the fact that the system of factories did World. In reality, in their contacts with
expression in Brazil, and resulted not
work in that part of the New
tropical zones, the main purpose of the
Portuguese was to gain the monopoly or, at least, a dominant parcel of the trade of those local products which had good markets in Europe, and there can be no doubt that, through that system, they were able to bring about the results intended in most places where they came across more or less elaborate structures of pro duction. In Brazil, nothing of the sort existed, and the natives proved refractory in accepting new styles of life, which were a requisite for productive organization. Consequently, the import of a workforce became imperative, but it was soon real ized that the Portuguese did not show much enthusiasm for the idea of engaging in agricultural work on those newly found lands, which, besides being far from home, were reputed both dangerous and unhealthy. Through a process, the description of which is far beyond the limits of the present paper, the solutions which were found to those problems led to a type of settlement where the essential charac teristics were the formation of very large estates, capitalist farming, monocultiva tion, and an almost exclusive resort to servile labour. Because the natives proved unsuitable as estate workers, ever increasing imports of African slaves took place, and, by the last quarter of the sixteenth century, the pattern of «great house», slave
quarters and sugar cane fields was perfectly established. Because many ot
the estate owners, Portuguese skilled workers and foremen working at the «great
houses», as well as those who ran the military, administrative, and trade activities on the petty urban centres had tailed to bring their own wives to Brazil, sexual intercourse with Negro female slaves and occasionally with Amerindian females became the rule. Hybridization reached proportions which had no parallel in any
M. GOMES MARQUES
452
-
F. ALBUQUERQUE
phenomenon was further intensified by wide
other Portuguese possession. This
spread Negro and mulatto concubinage and prostitution. Finally, a fifth type of settlement was that adopted in the archipelagos of Madeira and Azores, both situated in the Temperate Zone and formed only of uninhabited islands. Thus, the Portuguese always regarded them as a sort of extension of the motherland, where they could settle with virtually no change in their traditional living patterns. Within a few decades, agricultural societies had become established there, which were identical in social and economic structures
metropolis. Although considerably differing in individual size, usually small, and, in order to increase their modest in some come, peasant proprietors had to work, on a more or less regular basis, as hired labourers to the relatively few great landlords. Besides, there were mer whose number increased substantially during chants some of them foreigners to
those of the
farms and estates were
-
-
the "sugar cycle", artisans, and even indentured workers with no other means of subsistence beyond those resulting from the contracts by which
they were bound
to service.
This was the general scene into which a few landowners decided to introduce the extensive cultivation of sugar cane, by using servile labour to ensure the profit
ability of the undertaking. The first slaves to be imported were Moors and Guan cbos, the latter in greater numbers, but the West African Coast soon became the main source of supply of servile labour. During a few decades, whilst a steeply
increasing sugar production was bringing wealth to Madeira, the presence of sla not generally considered as an evil. But, when the combined effects of falling sugar prices and decreasing production led to recession, there was a drastic change in the Portuguese settlers' attitude towards slaves. The «poor whites» began seeing them as unfair competitors in a shrinking work market, and their reaction was identical to that of the present-day proletariat when faced with situa tions of mass immigration. Slaves began to be detested, regarded as unsocial, and considered to be by their own nature inclined to criminal activities. Consequently, the authorities were insistently requested to put a halt to the import of slaves, and even to expel from Madeira many of those already working on the island. On the other hand, with the end of the «sugar cyble», the «wealthy shires», who were the slave owners, came to the conclusion that servile labour was no longer profitable. Slaves were expensive and had to be fed and housed even during the periods when they had no work to to. They were, therefore, profitable at sugar plantations, ves was
where they had permanently some work to perform, but no so when other crops formed the basis of farming. In the latter case, it was much more profitable to use
according to seasonal needs, and so having to required. The final result of all this was a virtual of the of Negroes to Madeira from the early sixteenth century stoppage entry exact onwards. And, although figures are not available, the extant data strongly
free workers, most of them hired care
for themselves when
not
suggest that, in Madeira, at the time the import of Negro slaves came to a halt, the
ON OVERSEAS EXPANSION
453
ratio between white and coloured people was higher than 6 to 1. From then on, the immigration of Europeans never ceased, and, due to the fact that racial
segre
gation was never strict, the Negro element was diluted progressively into the dominant white element to the point when its contribution is at present barely dis cernible. The long-term effects of that burst of human hybridization which came about in the aftermath of the Great Maritime Discoveries were obviously conditioned by the
strength of the prejudices against sexual intercourse with people of other races, the colour-related social and economic advantages which led to preferential trends in mating, specially of hybrid people (11), the racial composition of later immigration and emigration, and, last but not least, the proportions between the numbers of individuals of the different races who came into permanent contact with each other. The many possible combinations of all these variables led to dif ferent evolutions in different
places, and gave birth to present-day societies, which, although being large extent hybrid, present externally the racial cha racteristics of either virtually pure, or clearly hybrid but with frank predominancy of one race, whereas, in other cases, they led to the formation of present-day societies which display every possible gradation of colour and associated racial to a
traits. Paradigmatic cases of those different situaitons are, respectively, the pre
sent-day societies of Madeira, Cape Verde, and Brazil. The hybridization between Caucasians and Negroes allows for no doubt that, throughout the first period of the European Overseas Expansion, its magnitude was determined by the settlement patterns and types of agriculture which were adopted in different places, and also that it was most specially favoured by the set tlement based
on
the formation of those
large estates, whose European owners
had, for centuries, the main purpose of producing the greatest possible quantities of sugar at the lowest possible production costs, by using African slaves as a work force. Had not the Europeans developed a true lust for sugar from the mid sixte
enth century onwards, had not the Portuguese decided to profit from that lust, by
adopting that settlement pattern and that type of agriculture, then Brazil would certainly not have become that most outstanding example of peaceful cohabita tion and mixture of different races which it is today.
11. Until the end of World War JI, colour-related social and economic advantages were entirely on
the side of the whites, and so, in most colonies, a widespread aim of hybrid people was to mate with
Europeans or, in case this proved impossible. with lighter-coloured hybrids. The result of such prefe progressive increase in white ancestry and, consequently, of fair skins amongst the privi leged classes. But, with independence, hidden prejudices against the whites came to light, and in many new countries, a fair skin has become an impediment to political and social success. Thus, there has been a reversal in mating preferences, which will certainly lead to progressive darkening of the hybrid rences was a
element in those societies.
M. COMES MARQUES
454
-
F. ALBUQUERQUE
REFERENCES 1. Cft. DA
MOSTO, A., Relation des voyages d la cote occidentale d'Afrique, Hakluyr Soc., London,
1937. 2. GODINHO, V. MAGAUIAES, Os Dcscobrimenios e a Economia Mundial,
Arcadia, Lisbon. J 963. 11,5,\ da Costa, Lisbon, 1968. Mercadoria, Utopia e Pratica de Navegar. Seculos XI/l
3. GODINHO, V. MAGALHAES, Ensaios, vols. I and
4. GODINHO, V. MAGALIIAES, Mito e XVI/I, Direl, Lisbon, ]990. 5. GOUVEIA, D. FERREIRA DE, «0 acucar e a cconomia Madcirense (1420-1450) (Producao e acu mulacao)», Atldntico, 1988,4, pp. 262-283. 6. HAMILTON, E. J., Money, Prices and Wages in Valencia, Aragon and Navarre, 135/-1500, 2nd cd., Porcupine Press, Philadelphia, 1975. 7. HAMILTON, E.J., American Treasure and the Price Revolution in Spain, 1501-1650. 4th ed., Octa New York, 1977. Books, gon 8. JONES, c.F., Economic Geography, New York, 1941. 9. MIGUEL. C.FM. DE SOUSA, «Acucar», in Dicionario de Hist6ria de Portugal, Inieiativas Edito
riais, Lisbon, 1971. 10. PARREII�A, H.G., de AMORIM, «Hisroria do Acucar em Portugal», Anais da Iunta das Missoes
Geograficas e de Investigacoes do Ultrarnar, 1952,7, pp.1-319. II. PHEIRA, F. JASMINS, «0
Acucar Madeirense de 1500 a 1537. Producao c prccos», Rev. Estu
dos Politicos e Sociais, ] 969. 7, (1) pp. 81-141, (2) pp. 441-528. (3) pp. 725-50. 12. PRADO JUNIOR. c..
Formacao do Brasil Contempordneo, 9th ed., Ed. Brasiliense. Sao Paulo,
1969. 13. RAU, V. AND MACEDO, J., 0 Aft/car da Madeira nos Fins do Seculo Xv. Problemas de Pro
duciu: e Comercio, Junta Geral do Distrito Autonorno do Funehal, Funchal, 1962. 14. ROGEI�S. J.E., THOROLD, A
History ojAgriculture and Prices in England, Oxford, 1866-87.
15. VIANNA, H., Historic do Brasil, 71h cd., Ed. Melhoramentos, Sao Paulo. J970.
L'equivalent metal-lic d'algunes monedes de compte a l'edat moderna GASPAR FELlU
En l'origen d'aquestes pagines hi ha un treball de propera publicacio sobre preus i salaris a la Catalunya de l'edat moderna (Feliu, en premsa) i el desig de comparar les dades obtingudes amb les disponibles en altres zones de la peninsu
la, especialment les publica des per Hamilton (1934 i 1947); cornparacio impos sible si no es coneix Ia relacio de valor entre les diferents monedes implicades. Amb aquesta finalitat vaig emprendre l'estudi de l'equivalencia metallica de les monedes de compte d'Andalusia, ambdues Castelles, Valencia, Mallorca i Cata
lunya. La intencio no es per tant de caire numismatic, sino monetari, sense altra 1
preocupacio que els canvis en l'equivalencia en plata de la moneda de compte deguts a variacions en la llei, la talla 0 la valoracio de les especies en moneda de compte, atenent fins on sigui possible no les cotitzacions oficials, sino les cotitza cions de mercat, d'acord amb la finalitat proposada: estimar quina quantitat de plata podia ser obtinguda en cada moment per una unitat de moneda de compte. L'intent de reduir les monedes de compte a la seva equivalericia en plata i de portar a terme les comparacions a partir de les dades obtingudes es arriscat i de vegades considerat inutil i fins i tot contraproduent per diversos autors," pen) ens
I.
Tot i que hem recollit tambe dades de les monedes d'or, les equivalencies es donen no
mes en plata. Encara que la utilitzacio de la plata com a base de comparacio pot ser discutida en el cas catala on, com a
minim fins a la guerra de Separacio la circuiacio va ser basicameru de moneda
d'or, creiern que intentar una doble cornparacio (or i plata) represenraria mes cornplicacio que ajuda. 2.
Un bon
resum
de la
polernica i dels arguments d'uns i altres es pot veure en Baehrel
(1953: 541-544), un dels mes aferrissats contraris a la transtormacio.
C. FELIU
456
sembla practicarnent imprescindible a I'hora de portar a terme comparacions en tre preus expressats en monedes
diferents. En definitiva, com afirma Morineau
(1985: 587-588), el valor intrinsec de la moneda es la referencia darrera.' Nornes molt escadusserament el treball es obra de recerques propies, 0 mil lor dit, de dades recollides al fil d'altres investigacions; el nostre proposit era ob tenir, i oferir, una relacio ordenada de les dades utils i disponibles. Aixi i tot, l'empresa es presenta plena de dificultats i de tram pes. Es prou sabut que a una mateixa denorninacio monetaria Ii poden correspondre equivalencies diverses en metal I noble segons l'ernissio, segons que es tractes de peces grans 0 petites, en bon estat 0 retallades pero mes que de la banda de les monedes els problemes ...
venen
de part dels estudiosos, que sovint s'obliden d'informar-nos sobre la talla i
la llei de les emissions, dades fonamentals per a un estudi com aquest." Sens dub te alguna
de les propostes podra ser corregida 0 completada, pero confio haver
obtingut una primera aproximacio de conjunt suficient per a comprendre l'evolu cio a termini mitja 0 llarg, que es la que m'interessava.' Ben segur els moments rnes flacs corresponen als anys de les guerres de Separacio i de Successio i a
l'ocupacio francesa de Barcelona el 1696-1697; sobretot durant la guerra de Se paracio, la inflacio galopant i la seva incidencia diferent sobre l'or i la plata fan incerta qualsevol pro posta, sobretot si, com la nostra, s'expressa en mitjanes anuals.
LA MONEDA CASTELLANA Per a l'estudi de l'equivalencia del real castella? he utilitzat principalment les
pagines dedicades al tema per Hamilton (1934 i 1947) i les obres de Mateu i Llopis (1946) i de Gil Farres (19762) El punt de partida es la reforrna monetaria empresa pels Reis Catolics el 1497, en que va ser creat el excelente de La granada 0 doble ducado d'or, de llei de 989.58 mil-lesirnes i talla de 65 peces per marc castella de 230.046 gr, amb un va lor de 375 maravedis i un contingut d'or pur de 3.4845 gr que representa un equi valent or de 0.3159 gr per real (Quadre I). Per a la moneda de plata la unitat va
3.
En el mateix sentit favorable a la urilitzacio de les equivalencies plata per ales cornpara
cions poden
el Comito Internacional d'Historia dels Preus el 1929 (Judges, 1951: 530) i (1930 i '1943), Bloch (1939), Parenti (1939), Goubert (1960) i Meuvret i Baulant
ser citats
autors com Usher
(1962). 4. Per exernple Gil Farres (1976)2, tot i ser el millor resum general disponible, tracta de rna dispersa i fins i tot confusa un terna tan basic com el dels mares. S. Precisament perque el nostre interes rau en l'evolucio a termini mitja, no ens hem preocu pat de datar arnb precisio els canvis: qualsevol variacio es aplicada a l'any seguent d'haver-se pro nera
duu. Per aix» tam be, en anys amb mes d'un canvi, hem anotat nornes el darrer. 6.
Hem deixat en castella i en cursiva les rnonedes castel lanes per a evitar confusions; tambe
per a evitar l'us d'excessius decimals no hem utilitzat com a unitat el maravcdi, sine) el real.
L'EQVlVALENT METALLIC ser
457
el real, de Ilei 930,66 mil-lesimes i tall a de 76 peces sobre el mateix marc que
a 1686. En canvi el ducado per 1'0r, moneda que es mantindria sense canvis fins resultaria massa apetible i calgue substituir-Io el 1537 per Yescudo 0 corona
(molt sovint utilitzat sota la forma doble escudo 0 doblon, conegut en catala com a
dobla).? EI ducado, abandonat com a moneda real, es va mantenir com a unitat
de compte amb el valor de 375 maravedis. L'escudo de 1537 era una peca de lIei 916.66 millesimes i tall a de 68 peces per marc, amb un contingut or de 3.102 gr
(un 11% inferior al ducado), cotitzat en 350 maravedis, cosa que reduia I'equiva lent or del real de compte a 0.301 gr. Tant la moneda d'or com la de plata tingueren Ilarga vida: com ja s'ha dit les
caracteristiques del real no van sofrir cap canvi fins el 1686, fora d'una alteracio momentania el 1642, quan la tall a de les peces inferiors (el real i els seus divisors)
augmentada a 83.25 peces per marc, sense tocar pen) els multiples, sobre tot el molt difos real de a ocho. L'episodi no te importancia" sino es com a prece va ser
dent de la reforma de 1686, que amb els reales marias i mes tard amb la denomi nada plata provincial (encunyada a la peninsula) i plata nacional 0 columnaria
(encunyada a America) establia una doble circulacio, rebaixant la moneda inte rior (la provincial) en un 20%, encara que com fa observar Vilar (1966b: 72) la diferenciacio no va ser efectiva fins a11716. L' escudo es va mantenir intocat fins el 1772, quan la seva Ilei fou rebaixada a
900.1 mil-lesimes, que el 1786 serien nomes 875; mentrestant pen), s'havia intro durt (1742) una nova especie auria, el vein ten, equivalent a vint reales de vellon, amb un contingut or lIeugerament inferior al de l' escudo. EI veinten de 1742 era una
amb un equivalent peca de 906.3 millessirnes de Ilei, tall ada a 128 per marc, rea/de compte (0 de vellon) de 0.0785 gr (un 3.5% menys que I'escudo).
or del
Pel que fa a la valoracio, els primers canvis es van produir en la moneda d'or; l'escudo va passar a valer 400 maravedis el 1566,440 el 1609; durant la Guerra de Separacio va ser elevat a 612 maravedis (1653) i encara va ser revalorat el 1728, fins a arribar a valer 1280 maravedis, que passarien a ser 1360 el 1779 i 1365 el 1786. Amb aquestes variacions el real de compte va perdre un 24% del seu
equivalent or entre 1497 i 1609, un 62% entre 1609 i 1726 i un altre 20% en
tre 1726 i
1786, de manera que l'equivalent or del real de compte de finals del s.
XVIII nornes era un 20% del que tenia e11497.
Respecte a la plata el real de compte va mantenir la paritat durant el s. XVI (34 maravedisy, que van passar a ser oficialment 45 el 1642 i 64 amb la reforma monetaria de 1686, per a estabilitzar-se el1737 en la cornoda equivalencia de 68 maravedis, 0 sigui dos reales de vellon per real de plata. Aquesta descripcio es pen) enganyosa, ja que
7.
no
es
pot tractar de la moneda castellana a l'Edat Moderna
Com que la paraula doblo s'utilitzava a Catalunya per a designar el doble ducat, el doble
escudo va ser conegut com a dobla.
S.
Per aixo no I'hem tingut en compte a l'hora de fixar l'equivalencia del ral en plata.
458
C. FELIU
sense tenir
present el problema de la prima de la plata 0 sigui la diferencia entre
la cotitzacio oficial de la plata i la del mercat 0, dit d'una altra manera, el diferent
poder alliberador de la moneda segons s'utilitzes plata 0 billo per a fer els paga ments. La prima de la plata a la Corona de Castella va ser estudiada per Hamil ton, pen) desgraciadament nornes va publicar (Hamilton, 1936: 106-108; 1947: 28, 34, 53, 77) una relacio completa per a Castella la Nova, mentre que per a Castella la Vella i Andalusia solament va donal' a coneixer els anys 1602 a 1650; per al periode posterior no podem fer mes que acceptar com a aproximacio de la prima de la plata per ala resta de la Corona de Castella les dades corresponents a Castella la Nova. EI contingut en plata del real de vellon, d'acord amb les indica cions del Quadre Ii les estimacions de Hamilton per a la prima de la plata, es po den veure al Quadre II.
D'acord amb aquestes dades el real de compte va mantenir la seva equivalen cia en plata alllarg del s. XVI i va perdre a Castella la Nova un 47% alllarg del s. XVII i un 29% al segIe segiient: el real de vellon del 1800 nornes representava un
37,5 del ral de 1500.
LA MONEDA CATALANA La reconstruccio de I'equivalent de plata del sou de compte catala a l'Edat Moderna I'hem fet utilitzant principalment I'obra de Botet (1908-1911), el sum
re
d'Usher (1943: 434-436, 459-463,507-511), les dades recollides per Car
rera Pujal (1947: vol. II, cap. 1) i per Pierre Vilar (1962a, 1962b), i els treballs de Mateu i Llopis (1946), Gil Farres (19762) i Crusafont (1989), aixi com equiva.
lencies obtingudes de documents de l'epoca. EI punt de partida son els canvis ocorreguts entre 1491 i
1493, tant en la
moneda de plata com en la d'or, encara que al Quadre III s'inclouen algunes equi
valencies anteriors. EI1493 el croat 0 ral, creat el1426 amb el valor d'un sou, va passar a valer dos so us i a continuacio fou creada una nova moneda d'or, el prin cipat, que seria coneguda normalment amb el nom de ducat, cornu ales monedes d'altres llocs a les quais venia a equivaler, i que rnes tard seria utilitzat sobretot en la forma de doble ducat, primerament amb el nom de doblo i rnes endavant arnb el de trenti, EI ducat va apartar de la circulacio els florins i pacifies de tradicio medieval. EI croat de 1491 tenia una Ilei de 958.33 mil-lesimes (11.5 diners) i una talla de 72 peces d'un marc de 234.27 gr, de forma que el contingut plata de la peca de 3.1182 gr i el valor plata del sou de compte d'1.5591 gr. EI ducat era de llei de 989.58 rnil-lesimes (23.75 qui rats) i del marc d'or de Perpinya de 237.02 era
grams se'n tallaven 67 peces, cos a que donava al ducat un pes fi de 3.5008 gr i al
equivalent teoric en or de 0.1459 gr. EI croat va mantenir les seves carac teristiques alllarg del s. XVI; a cornencaments del s. XVII Barcelona va demanar rebaixar el croat augmentant-ne la talla i rebaixant-ne la !lei per equiparar-Ia a la sou un
459
L'EQUrvALENT METALLIC
lIei de la plata castellana (1616), pen) la monarquia no va acceptar incremental' la talla fins als 80 rals per marc sol·licitats, sino nornes fins a 76 i la Ciutat de mo ment no va fer Lis d'aquest privilegi,? pel qual tant havia lluitat (Vilar, 1962a: lIT,
338-346), segurament no perque l'operacio no fos beneficiosa, sino per conside rar-lo massa limitat i potser fins i tot un precedent perillos.'
0
La Ciutat doncs, in
sisti en les seves demandes; tot i el silenci de la docurnentacio, degue tenir exit, donat que el
1626, coincidint amb un discurs «sobre la necessitat de moneda de
plata y la raho per que no ley ha en Cathalunya, y 10 medi ab que la tinga»,"? cornencaren
a batre rals
encunyar rals a talla de 72 i lIei tradicional catalana, a partir 1636 el ral rebaixat va ser l'unic encunyat.'?
es van
es
d'acord amb el privilegi reial. Tot i que el 1632 i el 1633
tornar a
de
Deixant de banda els canvis en la cotitzacio de mercat, que hem recollit al
Quadre III quan ens ha estat possible, el valor del ral va ser elevat oficialment a 2.33 sous a I'inici de la guerra de Separacio i a 3.5 al final d'aquesta (1654), si be el valor de mercat continua durant un cert temps essent superior; de fet la guerra
separa definitivament la moneda de plata de la de billa 0 ardits. Una nova refor rna tingue Hoc a partir de 1673 amb la idea de batre ralets, peces que havien de contenir vint diners (0 sigui l'equivalent de vint diners en lloc dels vint-i-quatre del raj de plata normal), pen) que serien encunyades finalment a entre 18.5 i 19.5 diners i a les quais es donaria un valor de tres sous i mig (Vilar, 1962b: 71, Crusa font, 1989: 166-167); una nova ernissio el 1698 rebaixaria el contingut de la pla ta de 16 a 17 diners (Crusafont, 1989: 166). Amb I'arribada al tron de Felip V de Castella es feu una darrera ernissio de croats, amb una tall a inferior, segurament de 86 per marc. EJ pretendent Carles d'Austria encunya tarnbe ralets el 1706, pe
ro la Ciutat es queixa que havia superat la talla de 86 a 88 permesa, portant-Ia fins a 96 (Manual, 1972).13
Aquesta fou la darrera ernissio de moneda de plata: Carles d'Austria feu en cara una altra encunyacio a Barcelona, perc de reales de ados castellans, si be amb un contingut plata amb un 20% de merma, moneda que rebe el nom de pes-
9.
La questio no es massa clara; pero Crusafont (1989: 165-166), qui sembla haver-hi posat
ord reo 10.
L'explicacio oficial es que el Consell de Cent no accepta el privilegi perque era limitat a
cent mil
ducats i havia de ser controlat pel mestre racional de la corona. Rubrica 156 de Bruniquer,
publicada per Crusafont (1989: 224). 11. Rubrica 186 de Bruniquer, citada per Crusafont (1989: 226). 12. Aixo ens planteja el problema de quina es la valoracio correcta del ral durant aquests a no ser passada per alt, al me anys; es evident que la rebaixa d'un 9 per cent era prou important per del el ral ala ara es considerava Pensem, no sense en balanca? be, quin pes just nys grans quantitats; dubtes, que a parti r de la pri mera encunyacio de rals de pes baix (J 626) cal acceptar el pes d'aques tos com a normal.
13. Resposta de la Ciutat a una carta de Carles lIT (el pretendent austriac) de 5 de juny de 1707 dernanant de continuar l'encunyacio, que topa arnb el refus de la Ciutat. Crusafont (1989: cita la resposta de la Ciutat, pero sense data. La carta del rei es pot veure a Manual (1972: 1:\5)
167)
460
C.FELlV
que venia a tenir un
seta
1 962b:
contingut plata semblant al del ralet catala (Vilar,
73).14
Pel que fa a la moneda d'or, no va canviar les seves
caracteristiques rnetrolo
giques fins a la seva desaparicio durant el regnat de Felip IV de Castella. En canvi si que varia repetidament de valor: els 24 sous inicials del ducat eren oficialment 66 sous i en el mercat 83 el1643 per a arribar a 340 sous en el moment de maxi ma
inflacio, si be en aquestmoment I'or circulant a Catalunya ho feia gairebe ex
clusivament en peces castellanes.
Perque cal recordar que el numerari catala era nornes una part de la moneda usada al Principat on, des de la seva aparicio, veiem circular tant l' escudo d'or com
(sota la forma de doble escudo 0 dobla) com el real de a ocho castellans, ba
sics sobretot per als pagaments exteriors, de forma que el seu estudi no
pot ser
deixat de banda a l'hora de considerar la depreciacio de la moneda de
compte
catalana; per aixo en el Quadre IV hem recollit les noticies sobre les monedes, tant catalanes com castellanes, que circulaven a Catalunya. Finalment per a valorar l'equivalencia en plata del sou no es pot deixar de banda la prima de la plata. Es cert que no s'acostuma a usar l'expressio prima de la plata en referencia a la moneda catalana,'> possiblement perque el tern a no ha estat estudiat, pero no hi ha dubte que existi, iamb dues variants cronologica ment separades: prima sobre I'or, a la decada 1610-1620, motivada per I'escasse tat de plata i la incomoditat de la moneda d'or, disponible en peces massa grans 16 als molt mes per pagaments corrents; i, important, prima sobre la moneda d'ar es observar des de la dits, que pot segona decada del segle XVII i culmina amb la inflacio dels darrers anys de la guerra de Separacio, Les xifres
disponibles no te
per desgracia suficient continuitat, pero permeten entreveure l'evolucio ge neral. Aquesta pot ser completada tambe amb l'evolucio del preu de compra de de a la seca." l'unca plata nen
Amb aquestes dades s'ha composat el Quadre V, en el
qual hem resumit la
proposta d'equivalent plata del sou catala, Des de 1491 a 1611 el calcul del croat 2 sous ens dona una equivalencia plata del sou de 1.5991 gr; la decada de 1610 fou rnonetariament turbulenta; hem recollit la cotitzacio del ral a 2.12, que feia a
14. nom de
Com recorda tarnbe Vilar, el mateix any 1707 Felip V torna a encunyar reales de nuevo cuiio; les tres monedes venien a ser
marias, amb el
equivalents.
15. Els documents de l'epoca s'hi refereixen arnb el nom d'interes: el sobrepuig que cal pagar per a obtenir moneda de plata 0 d'or. 16. Per exemple en els Ilibres de comptes del convent dels mercedaris de Barcelona dels anys 1614 a 1618 abunden les mencions com es ara «de canviar 15 trentins 36 rals». Arxiu de la ...
Corona d'Arag6, Monacals, serie Hisenda, num. 2813, s.f. 17. EI valor de l'unca de plata (1 /8 de marc) era, un cop arnonedada, de 18 sous (72 rals per marc) i el preu tradicional de cornpra a la seca era de 17 SOUs; la seca carregava per tant un 5.88 so bre la pasta, percentatge que hem aplicat per a obtenir el valor un cop amonedada de la plata com prada a altres preus; tot i que no podem assegurar que aquest percentatge es rnantingues fix, els re sulr.us obtinguts semblen molt coherents.
L'EQUIVALENT METAL·LIe
461
baixar l'equivalent plata del sou a 1.4708, pen) no la mencio de l'unca de plata a 19 so us, que segons Vilar fou una cotitzacio puntual. L'encunyacio de rals a talla 76 a partir de 1626 feu baixar el sou a 1.4343, i a 1.2311 quan el 1640 el ral fou valorat en 2.33 so us. Pels anys de la guerra disposem de diverses noticies par si be l'evolucio de les equivalencies fou sens dubte molt rnes complexa: hem
cials,
escollit el valor corresponent a l'unca a 24 so us el 1643 (1.0724 gr) i a 27.5 l'any i la valoracio del real de a aeha a 36 sous el1646 i a 32 el1648 i, altra ve
seguent 18 no hem re gada, l'unca a 40 sous el 1651 i el real de a aeha a 80 sous el 1652; Crusafont enunciades les raons (1989: per collit en canvi el ral obsidional per dona un
180). De 1654 a 1674 hem acceptat el valor del ral a 3.5 sous, que ralet hem preferit cal equivalent plata de 0.8196 grams. A partir de la creacio del cular l'equivalent plata del ral catala d'acord amb la seva valoracio en moneda castellana. La rao es que el ralet significava la introduccio d'una doble circulacio monetaria, interior i exterior, la interior amb un contingut plata rebaixat pen) convertible en moneda exterior. Per aixo Vilar (1972b: 72), a pesar dels canvis ens
soferts pel ral i el ralet," defineix els anys 1674 a 1707 com un periode d'equili valor immutat del real de a oeha castella a 28 sous. Hem accep bri
representat pel
tat aquesta
equivalencia per a estimar el contingut teoric en plata del sou
aquests anys.
publicats tarnbe per Vilar (1962a: II, 437).20 A partir de 1715 els calculs
18.
durant
Pels anys 1708-1716 m'he servit dels calculs de la prima de la plata
L'unca i el real de a ocho mostren petites diferencies en el seu
s'han fet
valor per un mateix any, pe
que ro no sempre en el mateix sentit: les dades recoil ides pel 1644 donen avantatge l'unca, d'evolucio tan rapida aixo pot ser les de 1648 ho fan al real de a ocho; pensem pero que en una etapa al moment en que es produi cada valoracio i que es millor deixar les dades sense cap c1asse de a
mentre
degut
correccio i reconeixer que durant aquestas anys la serie flaqueja mes que no desitjariem. Encara que sembli estrany, no hi ha massa acord en la caracteritzacio dels ralets. La base 19. de les Rubriques de Bruniquer, que parlen de rals de 20 diners i rnes tard de 16 a 17 la mencio es 1989: 166-167), mentre que Carrera Pujal (1947: vol. II, cap. J), seguit per Vilar (1962a:
(Crusafont, era d'un 20%. Crusa HI, 375) parlen de 18.5 a 19.5 i aquest afegeix que la perdua en contingut plata diner a la font (1989: 167) opina que els 20 diners s'han d'entendre com a «contingut argent d'un de la talla del veil diner com a tern, es a dir tot 1.5 diners), lIei del moment (es a prenent pes d'aquest sino dir a 18 sous el marc»; el problema es que amb el ral a 3.5 sous no hauriem de parlar d'1.5 d., d'1.75. AI
meu
entendre es tracta de
20/24 parts de I'antic ral, pero encunyat amb la !lei castellana
del ral antic era de 3.11 grams de fi, de manera que s'havia introduit el 1626. En efecte, el contingut al ralet serien 2.598 gr. Ara be, per a contenir 2.598 gr de plata, el les 20/24 corresponents parts que ral hauria de pesar, a la llei de 930.6 millesirnes, 2.79 gr, cosa que ens porta a una talla de 84. EI que la talla 86 trobem citat per aquests anys son talles de 86, 96 i 105; interpretant el ralet com ho fern, a la nova moneda; la realment donat fou el d. Carrera de 19.5 donaria el contingut Pujal que segons corres a 17.5 d., contingut tarnbe esmentat, i la talla 105, incofessa, pero real, talla 96
correspondria 2.44 i 2.23 gr respectivament i mos pondria a un contingut de 16 d. Aquestes peces pesarien 2.72, Crusafont: 2.72, 2.64, 2.58, 2.44, 2.38, tren una bona correspondencia amb els pesos assenyalats per 2.11 i 2.08 per ralets de Carles II, els dos darrers de 1698, cosa que indicaria que aquesta encunya cio es va fer encara a una talla rnes alta (un contingut de 2.1 diners demanaria una tall a de 111.5). d'un 6% e11710; hem acceptat aquesta 20. Augment del ral de vuit a 29 so us e11708, prima prima fins e11714, si be molt segurament durant els mesos del setge degue
ser rnes alta.
462 a
C. FELID
partir del ral provincial i de les estirnacions de Vilar (1962a: II, 391-392), basa
des en la relacio entre la moneda catalana i la castellana, i les variacions de l'equi valent plata del maravedi castella calculades per Hamilton.
Resurnint, el sou catala de compte va mantenir la seva equivalencia plata de 1500 a 1610; des d'aquesta data fins a 1714 va perdre un 53% del seu valor i en cara un
altre 12.5% durant la resta del segle XVIII, de manera que el sou de 1800
nornes representava en plata un 41 % del sou de 1500.
LA MONEDA VALENCIANA
L'estudi de la moneda valenciana a l'Edat Moderna te com a base les obres de Hamilton (1934), Gil Farres (19762)
i Mateu i Llopis (1946 i 1955), espe cialment aquesta darrera. EI punt de partida de la moneda valenciana de l'Edat Moderna es la reforrna del ral de plata el 1480 i la creacio de I'excel·lent 0 doble ducat d'or el 1485. EI ral de 1480 era una peca de 916.67 rnil-lesimes de Ilei, arnb talla de 72 peces per marc de 237.02 gr; el ral contenia per tant en teo ria 3.076 gr de plata i, com que era tarifat a I 8 diners, el sou equivalia a 2.012 gr de plata pura. A partir del rnateix marc I'excel·lent era de tall a de 33.5 peces (67 per una
ducat) i de lIei de 994.79 millesirnes. Tant la moneda d'or com la de plata varen
perdre repetidarnent contingut
metal-lic: el ral va perdre pes els anys 1502, 1522, 1554, 1609, 1665, 1682, l 693 i
1706, mantenint en canvi intactes valor i llei; en dos segles el seu contingut en plata es va reduir gairebe a la meitat (54%) de l'original (Quadre VI). Pel que fa a la moneda d'or, I'excel·lent va ser substituit per la corona,
corresponent a l'escudo
castella. Introduida el 1554, la seva lIei era de 911.46 rnillesimes arnb una talla de 69.33 i, tot i haver estat tarifada a 19 so us i 8 diners, va COLTer imrnediatarnent per 20 sous. Acceptant aquest darrer valor, el sou equivaldria a 0.1558 gr d'or, arnb una perdua de l'ordre del 7% respecte a l'excel·lent. L'or torna a de va
pujar
lor el 1556, quan la tarifa de 21 sous, vigent al mercat.fou acceptada fins i tot
per la seca (Hamilton, 1934; 126), fent abaixar aixi l'equivalencia or del sou a 0.1484 gr. EI 1591 la corona sofri una doble transforrnacio: la seva lJei fou augmentada a 916.67 millesimes (Ia lIei de la plata) sense canviar la talla. Aquest increment de valor va comportar una nova equivalencia a 22.5 SOUS, que correpon a un contin
gut or del sou de 0.1393 gr, que serien 0.1205 e11614, quan la corona passa a va ler 26 sous. Entre 1483 i 1614 el sou valencia perde per tant, en termes d'or, un
20%. Hamilton (1934: 335) diu que la circulacio de plata a Valencia estava forma da basicarnent per plata castellana; per aixo, donat que el real castella va estar ta rifat a 23 diners de 1501 a 1609, proposava l'equivalencia plata del diner valen cia en 0.1389 gr. Segons aquesta equivalencia, el 1502 el real estava sobrevalorat en un 4.7%, donat que la seva equivalencia en plata era de 22 i no de 23 diners. Pero amb la disminucio del ral valencia el 1522, el real passava a estar lIeugera-
463
L'EQUlVALENT METALLIC
(1.3%), donat que equivalia a 23.3 diners, que el 1554, amb considerar aques una nova rebaixa de I'ordre del 4.7%, eren 24.01. Podem pen) ment sots-valorat
tes
diferencies com Ia prima normal de la moneda
trangera,
propia sobre la moneda es
rao per la qual hem calculat I'equivalent plata del sou valencia d'acord
amb el seu contingut metal-lic (Quadre VII).
La nova disrninucio del contingut en
plata del ral valencia el 1609 va fer
canviar la situacio: la i nfravaloracio del real resultava ara de I'ord re del 18.5°/r" de manera que el seu valor en
podia
ser eliminada per la
plata equivalia a rues de 27 diners, diferencia que no prima amb que era acceptat (Hamilton, 1934: 145),
de la decada del 1630 supera el 10%. EI re que nomes en alguns anys esparsos sultat d'aquest desfasament va ser segurament la recollida de la plata castellana i en moneda valenciana; si ens fixem en les quantitats encu la seva
reencunyacio 1596-1600 nyades, aquest fenomen es devia cornencar a produir el quinquenni la 1934: 1626-1630 plata encunyada el 140): (Hamilton, per a culminar en 1596-1600 gairebe quadruplica la del quinquenni anterior, proporcio que es va mantenir en el conjunt dels anys 1596 a 1630;21 en el quinquenni 1626-1630 van al total encu ser encunyats mes de cent viI mil mares, xifra segurament superior nyat de 1501 a 1625.22 EI ral valencia torna a perdre plata el 1685, quan la talla es va elevar a 100 ser portada a 110, que eren 115 el1693 i final peces per marc, i e11668, quan va ment 133 en les encunyacions manades fer el1706 per I'arxiduc Carles d Austria, si be aquesta encunyacio arnb prou feines tingue virtualitat. De fet el valor plata de la moneda valenciana de compte no es pot separar a de del s. XVII de les equivalencies donades ales monedes castella
rnitjans
partir
nes, alguna de les quaIs tingue llarg
arrelament popular, com el quinzet. Com ex
anteriors, equi plica molt be Mateu i Llopis (1955: 39) desfent equivocs del quinzet s'ha de vocs que s'han perpetuat en obres de divulgacio.P I'origen buscar en la Reial Ordre de 1685 que fixava el valor del real de vellon en quinze diners valencians; com que el ral de plata valia 30 diners, el quinzet establia una relacio facil entre ambdues monedes: dos reales de vel/on 0 dos quinzets per ral d'autors
de plata." EI real maria 0 «ral de plata nova» castella, encu nyat el 1686, va ser cotitzat a 24 diners valencians, mentre que el ral de plata vella ho era a 2725 el 1687 i a 30 En 1591-1595 s'encunyaren 2988.2 mares de metal! pur; en 1596-1600,11418.5; la mitjana quinquennal dels anys J 596-1625 fou de 12278.4 mares. les xifres 22. La quantitat es superior ala recollida per Hamilton (1934: 140), pen) manquen 21.
d'alguns quinquennis. Es poden veure en aquest sentit els articles sobre els quinzet a la Gran Enciclopedia Cata23. la Gran Enciclopedia Larousse, redactats bastant mes tard de la publicacio de I'obra de Ma 10/10 0 a teu i
Llopis. 24.
neguda
Donat que aquest Illig ral de plata era la quarta part de la peca de dos reales, que seria co a explicada la denorninacio del ral 0 quarta part de pesseta com quin
com a
pesseta, queda
zet, popular a Valencia fins a temps recents.
25.
Segons equivalencia de 18 sous per al real de a ocho de plata vella.
464
C. FEUU
el J 702. A partir d'aquesta data ens limitarem a
l'equivalencia del sou valencia en
plata provincial 0 plata nova: els 24 diners del 1702 van passar a 30 el 1718 i a 32 el
dis).26
1733, quan es va fer coincidir el diner valencia amb l'ochavo (dos marave
Aquesta equivalencia no es va mantenir gaire temps, donat que quan el real maravedis, el diner valencia va mantenir la seva equivalencia plata anterior, fixada en 2.133 maravedis, tarifa que conserva la resta del segle i a partir de la qual hem calculat I'equivalent plata del sou al de plata va passar de valer 64 a valer 68
Quadre VII. En conjunt el sou valencia de del seu equivalent en
compte va perdre entre 1500 i 1600 un 21 %
plata, al s. XVII un altre 21 % i al XVIII un 28%: el sou de
1800 era nornes, en termes de
plata, un 48% del de 1500.
LA MONEDA MALLORQUlNA L'obra basica per al coneixement de la moneda
mallorquina continua essent alguns de tails aportats per Mateu i Llopis (1947) i per Gil Farres (1976).2 Segons Campa ner la moneda mallorquina de plata te com a base el marc barceloni, del qual es tallen 60 rals amb una lIei de 916.66 rnil-lesimes, EI ral mallorqui fou creat per Jaume II de Mallorca l'any 1300 i valorat en 16 diners, que el 1343 serien ja 24. Per a I'estudi de I'Edat Moderna partim del ral de Ferran el Catolic, de tall a de el veil, pen) solid, lIibre de
Campaner (1879), al qual es poden afegir
96 per marc, talla que s'incrementaria fins a 102 el 1562 i 115 el 1600, mante nint sempre el valor de 2 sous. EI 1556 Felip II de Castella feu encunyar a Mal lorca moneda castellana, de manera que la rnallorquina va anar quedant reduida ales encunyacions de billa. La moneda d'or era encunyada a partir del marc de Perpinya, de 237.02 grams i la seva unitat basica era el ral d'or, creat el 1343, amb una talla de 60 per marc,
igual que la de la moneda de plata, una lIei de 958.33 mil-lesimes i valor
d'una 11iura. EI ral d'or tot just si va arribar a l'Edat
Moderna, donat que el 1508 fou substituit pel ducat, de ta11a 67 per marc, Ilei de 989.58 millesimes i valorat a 32 sous. Sense canviar les seves
caracteristiques, el ducat va anar augmentant de
valor: 32.5 sous el 1544,33 el 1547 i 34 el 1556. AI mateix temps circulava a Mallorca I'escudocastella, taxat a 29.5 sous a 30 sous el1547 i a 32 sous
e11544,
e11556.
Aquest darrer any Felip II ordena l'encunyacio a Mallorca d'cscudos caste11ans; sembla pero que l'ernissio no es feu fins el 1558 i tallats no ala talla cas tellana de 68 per marc, sino a 67, amb un valor de 34 sous. A
partir d'aquesta dis-
26.
Amb aquesta equivalencia el real de plata passava a valer 32 dinerets valencians, que significava una rebaixa del 6.66% de I'equivalcnt plata de la moneda valenciana de
compte.
cosa
L'EQUIVALENT METALLIC
465
posicio, la moneda mallorquina nornes pot ser valorada a traves de la seva equi valencia amb la moneda castellana, com hem fet al Quadre IX.27
Comparativament el sou mallorqui perde menys contingut metal-lic que let resta de les monedes estudiades: disminui un 8% de 1500 a 1600, un 7% de 1600 a
1700 i un 15% alllarg del segle XVIII, de manera que el 1800 conservava un
poder alliberador en plata que era un 73% del que tenia el 1500.
BIBLIOGRAFIA BAEHREL (1953). Rene BAEHREL, «Economic et histoire a propos des prix». Eventail de l'his toire vivante. Hommage it Lucien Febvre. Vol. T, Paris, p. 287-310.
BLOCH (1939). Marc BLOCH, «L'Histoire des prix. Quelques remarques critiques». Annales d'Histoire Sociales, IX. BOTET (1908-1911). Joaquim BOTET I Srso, Les monedes catalanes. 3 vol. Barcelona.
CAMPANER (1879). Alvaro CAMPANER, Numismatica balear Palma de Mallorca, 1879. CARRERA PUJAL (1947). Jaime CARRERA PUJAL, Historia politica y economica de Cataluna. Barcelona. CRUSAFONT (1989). M. CRUSAFONT 1 SA BATER, Barcelona i la moneda catalana. Barcelona. FELlU (en premsa). Gaspar FELlU, Precios y salarios en la Cataluna moderna. Banco de Espana.
Servicio de Estudios. Estudios de Historia Econornica. Madrid. GIL FAR RES (19762). Octavio GIL FARRES, Historia de la moneda espanola. Madrid. GOUBERT (1960). Pierre GOUBERT, Beauvais et le Beauvaisis de 1600 it 1730. (Contribution il
l'histoire sociale de la France au XVIIe siecle). Paris. HAMILTON (1934). Earll. HAMILTON, American Treasure and the Price Revolution in Spain,
1501-1650. Traduccio castellana: EL tesoro america no y La revolucion de los precios en Es pana. Esplugues de Llobregat, 1975. Citem per la traduccio. HAMILTON (1947). Earl J. HAMILTON, War and Prices in Spain, 1651-]800. Cambridge (Mass.). Traduccio castellana: Guerra y precios en Espana. Madrid, 1988. JUDGES (.1951). AV JUDGES, «Scopi e metodi della Storia dei prezzi». Rivista Storica Italia na.
LXIIL
MANUAL (1972). Manual de Novells Ardits vulgarmeru apellat Dietari del Antich Consel! Bar
celoni. vol. XXV Barcelona. MATEU y LLOPIS (1946). Felipe MATEU y LLOPIS, Glosario hispanico de Numismatica. Barce lona. MATEU y LLOPIS (1955). Felipe MATEU y LLOPIS, Aportacion a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVlIl. Valencia .
.
MEUVRET I BAULANT (1962). 1. MEUVRET I M. BAULANT, Prix des cereals extra its de la Mereu
riale de Paris (1520-1698). 2 vol. MORINEAU (1985). Michel MORINEAU, Incroyables Garretes et Fabuleaux Metaux. Les retours
des tresors americaines d'apres les Garzetes Hollandaises (XVr-XVIll" siecle).
Cambridge
Paris.
27.
Hem utilitzat la doble cotitzaci6 de l'escudo en maravedis i en diners mallorquins per a
inferir l'evoluci6 del contingut plata teo ric dels sou mallorqui.
C. FELJU
466
PARENTI (J939). Giuseppe PARENTI, Prime ricerche sulfa rivoluzione dei prezzi a Firen ze. Florencia.
ROMANO (1967). Ruggiero ROMANO, I prezri in Europa dal Xlll secolo a oggi. Saggi di storia dei prezzi raccolti e presentati da
...
Torino.
USHER (J 943). Abbot Payson USHER, The early Deposit Banking in Mediterranean Eu rope. Vol. 1. Cambridge (Mass.). VILAR (J962a). Pierre VILAR, La Catalogne dans l'Espagne Moderne. Recherches sur les [ondements economiques des structures nationales. 3 vol. Paris. Traducci6 cata lana: Catalunya dins l'Espanya Moderna. 4 vol. Barcelona, 1964-68. Citem per la
traducci6. VILAR (J962b). Pierre VILAR, Le «Manual de la Companya Nova de Gibraltar». Paris.
QUADREI MONEDA CASTELLANA
Moneda
Any Or 1497
escudo
1566
escudo
J609
escudo
real
1642 1653
escudo
67,00 68,00 68,00 68,00 67,00 68,00
J686
real de a 8
1686
real marla
84,00
1707
real provo
75,00
]709
real n.ac.
67,00
1726
escudo real de a 8
1726 J728
escudo
J728
real provo
1728
real nac.
]737
real provo real naco
]737 1742
veinten
1750
veinten
1772
escudo real provo
J772
real n.ac.
J 772
vein ten escudo
1779
vein ten
1786
vein ten
1786
escudo
8,37
68,00 8,37 68,00 77,00 68,00 77,00 68,00
128,00 130,56
1772
1779
Mrvs.
Valor del rat (gr)
Or
65,33 real
1537
Llei
Plata
ducado
1497
Talla
68,00 77,00 68,00 128,00 68,00 128,00 ] 31,60 68,00
989,60 930,60 9] 6,70
9]6,70 916,70 930,60 916,70 930,60 930,60 833,30 930,60 916,70 930,60
375,00 34,00 350,00 400,00 440,00
0,316
3,195 0,30 I
0,264 0,240 2,414
45,00 6] 2,00
Plaia
0,172
512,00
1,698
51,00 64,00
1,698
1,358 1,358
80,00 1152,00
0,092
916,70
608,00 1280,00
0,082
826,40
64,00
1,312
916,70 826,40
80,00
1,318 1,234
902,70 906,30 906,30 901,00
85,00 680,00 680,00 1275,00
8]2,50
68,00
902,70 901,00 891,00
85,00 680,00 1360,00 722,50
849,00 875,00
680,00 1365,00
891,00
1,430
68,00
J,222 0,081 0,080 0,081 J,214 J,222 0,078 0,076 0,075 0,074 0,074
L'EQUIVALENT METALLIC
467
QUADRE IT VALOR PLATA DEL REAL CASTELLA I Contingut teoric del real ell gr de plata. II Contingur teoric del real de billa a Andalusia, d'acord arnb la prima de la plata. Ilf Igual que TI, per a Castella la Nova. IV Igual que II, per a Castella la Vella.
Anys
J
II
1lJ
IV
1501-1602
3,1952 3,1952 3,1952
3,1952 3,1636 3,1326 3,1636 3,1326
3,1952
3,1952
3,1636
3,1636
3,1326
3,1326 3,1636 3,1326 3,1326 3,1022 3,0413
1603 1604-1615 1616 16J8
3,1952 3,1952 3,1952
1619
3,1952
1620
3,1952
1621
3,1952 3,1952
1617
3,1326
3,1022 3,0723 3,0723 3,0292
3,1636 3,1326 3,1326 3, I 022
2,9119
1625
3,1952 3,1952 3,1952
1626
3,1952
2,2671
1627
3,1952
1628
3,1952
2,3306 2,3398
3,0779 3,0442 3,0203 2,9008 2,8478 2,59J 6 2,1439 2,2481 2,3262
1629
2,7354
2,7032
2,6374 2,6794 2,6964 2,5996 2,5084
2,6494 2,6968
1622 1623 1624
1630
3,1952 3,1952
1631
3,1952
1632
1635
3,1952 3,1952 3,1952 3,1952
2,8669 2,8465
2,6991
1636
3,1952
2,5531
2,5749 2,5278 2,4998 2,5033
1637
3,1952
2,4694
2,4834
1638
2,3537
1639
3,1952 3,1952
1640
3,1952
1641
3,1952 3,1952 3,1952
2,4258 2,3682 2,1764 1,9400 1,4491
1633 1634
2,5498
2,4224
1649
3,1952 3,1952 3,1952 3,1952
2,1589 1,9640 1,4483 2,4039 2,4153 2,3527 2,2532 2,2908 2,2655 2,2294
1650
3 1952
21293
1642 ]643 1644 1645 1646 1647 1648
3,1952 3,1952
3,0967 3,0238
2,8703 2,8201 2,5399 2,0647 2,1169
2,3680 2,7760 2,6562
2,7014 2,6934 2,6064 2,5535 2,5139 2,5446 2,4700 2,3572 2,3020
2,2947 1,8809
1,3758
2,5309
2,5411
2,4597 2,3524
2,4947
2,2851
2,5149 2,3619
2,3740 2,2846 2,2248
2,2792 2,2307 2,1502
21003
2 ] 318
468
c. FELIU
Anys
I
II
fl1
1651
3,1952
2,0883
1652
3,1952
1653
3,1952
1654
1658
3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952
2,1264 2,1301 2,1230 2,1301
1659
3,] 952
1660
1666
3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952
1667
3,1952
1668
1,2621 1,1706
1670
3,1952 3,1952 3,1952
1671
3,1952
1672
3,]952
1,1213 1,1.115
1673
3,1952
1,1115
1674
3,] 952
1675
1680
3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952 3,1952
1,1040 1,0632
1681-1685
3,1952
1686
3,1952
1687-1707
3,1952
1708-1728
2,5560
1729
2,4690 2,4690 2,4431
1655
1.656 1657
1661 1.662 1663 1664 1665
1669
1676 1677 1678 1679
1730-1737 1738-1772 1773 1774-1786
1787 1788-1800
2,4274 2,4274 2,4274 2,4274
2,] 301
2,0448 1,9414 1,9727 2,0247 1,9292 1,7653 1,6228 1,5375 1,5960 1,3909 1,3165
1,1618
1,0346 1,0224
1,0023 0,9646 1,7231
2,1301 2,0233 1,6990 1,3580 1,3399 1,3114 1,2634 1,2223
1,2138 1,2060 1,1982
IV
L'EQUIVALENT METAL·LIe
469
QUADRE III MONEDA CATALANA
Any
I
Moneda
1426 1456
Talla
croat
110ri
1456
croat
72,00 68,00 72,00
1472
pacific
68,00
1475
ducat
1491
flori
67,00 68,00 72,00 67,00 72,00
1491 1493
croat
ducat
1493
croat ,
1552
dobl6
33,50
1562
doblo
1585
dobl6
1599
trenti
33,50 33,50 33,50 72,00
16] 1
croat
3,1182 2,6142
1,00 13,00
·1,00
3,1182
] ,SO 20,00 21,00
] ,SO 20,00 21,00
17,00 2,00 24,00 2,00 42,00
17,00 2,00 24,00 2,00 42,00
0,1 538
48,00 48,00
52,42 48,00
0,1336
60,00 2,00 70,00
60,00 2,12
0,1] 67
64,80 66,00
66,00 33,00
0,1080 0,1061 0,1061 0,1061
78,00
0,0898
83,00 120,00 120,00 150,00 160,00 300,00 340,00
0,0844
2,8965 3,5008
2,6142 3,1182
3,5008 3,1182 7,0015
7,0015 7,0015
989,58 989,58
7,0015 7,00] 5
70,00 70,00
76,00
989,58 930,60
3,5008 2,8686
33,00 2,00
33,50
989,58
7,0015
66,00
76,00 33,50
trenti
33,50
16]8
trent!
33,50
1618
ducat
67,00
1643
trent!
1648
trent!
1648
dobla
33,50 34,00
930,60 989,58 989,58 916,66
]649
trent!
33,50
989,58
1649
trent!
33,50
989,58
2,8686 7,0015 7,0015 7,0015 7,001 5 7,0015
1651
trenti
33,50
989,58
7,0015
1652
trenti
33,50
989,58
7,0015
ral
1640
1654
ral
76,00
930,60
2,8686
1674
ralet ralet
930,60 930,60
2,5350
1678
86,00 96,00
1698
ralet
105,00
1702
ral
930,60 930,60
1705
ralet
76,00 96,00
930,60
Or
Mercat
3,1182 7,0015
1614
ral
958,33 989,58 958,33 989,58 989,58 989,58
Grams per sou
Oficia!
958,33 989,58
33,50
trent!
989,58 750,00
Valor en so us
metallie
7,0015
trenti
1640
958,33 750,00 958,33 831,00
Contingut
989,58
1614
1626
u«
Plata
Or
2,2710 2,0763 2,8686 2,2710
3,1182 0,2011 2,0788 0,1448 0,1667 1,5591 0,1459 1,5591 0,1667 0,1459
1,4708
1,4343
2,33
66,00 120,00 55,17 150,00
160,00 300,00 340,00 3,50 3,50
3,50 3,50
Plata
1,2311
3,50
0,0583
0,0533 0,0467 0,0438 0,0233
0,0206 0,8196 0,7243 0,6488
3,33
0,6235
3,50
0,8196
3,50
0,6488
G. FELIU
470
QUADRE IV MONEDA CIRCULANT A CATALUNYA
Moneda
Any Or 149J
Prima Plata
ducat escudo
1552
doblo
1553
escudo real de a 8
1553 1562
doblo
1585
doblo
1599
escudo
1599
trent!
1603
escudo
1607
escudo
161 1
Valor en sous
Ojicial
escudo
1614
trent!
1614
trent!
1,5591
1,5986
22,08 60,00
1614
24,00 25,50 2,12 28,15
un<;:a
trent!
Plata
0,1459 0,1409 0,1667 0,1470
48,00
70,00 70,00 19,00
Valor del sou
Or
0,1538
52,42
croat
1614
Mercat
17,00 2,00 24,00 22,00 42,00 21,00 16,00
croat
1537
1618
Unca Plata
flori
1491 1493
PLata
65,40 20,12 66,00
0,1336 0,1459 0,1404 0,1167 0,1292 0,1216 1,4708 0,1098 0,1080 0,1071 1,3943 0,1061
1626
ral
2,00
1,4343
1640
ral
2,33
1,2311
1640
dobla
1640
dobla lluis
1640
trenti
1643
dobla lluis
1643
escudo
1643
trenti
56,00 66,00
78,00 64,00
1643
55,00
dobla real de a 8
1644
27,50
unca
1644
prima
1645
dobla
1645
escudo
1646
escudo
55,21
real de a 8
1646 1647
dobla
1648
dobla Iluis
1648
trent!
55,21
real de a 8
32,00 83,00 25,41
0,0954 0,0470 0,0898 0,0969 0,0969 0,0844 1,0724 0,9892
45%
prima
1644
1648
24,00
unca
1643 1644
67,00
120,00 32,00
87,00 26,25 29,12 55,19% 90,00 46,00 54,00 36,00 108,00 112,00
0,0713 0,9744 0,9910 0,9242 0,0689 0,0674 0,0620
0,7105 0,0574 0,0547 0,0583 0,7993
L'EQUIVALENT METAL·Lle
Moneda
Any
Plaia
Or 1648
Unca
Prima
Plata
Plata
un<;a
471
Valor en sous
Oficial 34,00
Mercat
Valor del sou
Or
36,00
0,7570
1649
dobla
138,00
0,0449
1649
trenti
J 55,00
0,0542
1650
escudo
1651
dobla
90,00 210,00 120,00
0,0345 0,0295 0,0258
300,00
0,0233
1651
escudo
]651
trenti
55,21
1651
unca
1652
dobla
1652
trenti real de a 8
1653
ral
32,00 10,00
340,00 80,00 120,00
dobla
1654
ral
1654
real de a 8
0,6435
42,35 320,00
1652
1654
40,00
0,0194 0,0206
0,3197 0,2869 0,0517
0,8]96 0,7993
3,50 32,00
J658
dobla
] 04,00
0,0596
1661
escudo
0,0574
1667
dobla
54,00 1 J 0,00
1673
real de 08
]674
real de a 8
1674
ralet
1676
ralet
3,5 3,5
ralet
3,5
1697 ]698
dobla
1702
ral
1705
ralet
3,50 3,50
]707
pesseta
7,00
1715
r.8 provo
1707
0,0564 0,8820 0,9135 0,7243 0,6488
29,00 28,00
dobla
1698
122,50
0,0506
3,33 111,50
0,0556
0,6235 0,8J 96 0,6488
112,00
dobla
Plata
1716
dobla
29,33 120,00
1718
dobla
124,00
0,0554
0,7304 0,6968 0,0517 0,0500
c. FELlU
472
QUADRE V VALOR DEL SOU CATALA EN GRAMS DE PLATA
1491
-
1611
1627 1641
-
-
1640 1643
1644 1645 1647-1648 1649 -1651 1652 1653 1654
-
1675
1,5591 1,4708 1,4343 1,2311 1,0724 0,9910 0,7105 0,7993 0,6435 0,3197 0,8196
1612-1626
1674
1708 1715 1720
-
-
-
-
1707 1714
0,9134 0,7304
1719
0,7142
1727
0,7301 0,7204 0,7050
1728 1729
-
1736
1737
0,6795
1738 -1771
0,6583 0,6518
1772 1773
1787
-
-
1786
0,6472
1808
0,6389
QUADRE VI MONEDA VALENCIANA
Any
Moneda Or
excel·lent
1502
ral
1522
ral
1544
corona
ral
]554 ]556
corona
1591
corona
1609 1614
ral corona
1619 1665
ral
916,67 994,79 916,67 916,67
69,33 91,00 69,33
911,46 916,67 911,46
69,33
916,67
103,00 69,33
916,67 916,67
100,00
916,67
110,00
916,67
115,00
916,67
133,00
916,67
maria
1687
real pl. ral
1702 1706
72,00 33,5 83,00 88,00
real vn.
1686 1693
Llei
real pI. ral
1665
1682
Talla
Diners
Valor del sou Or
ral
1480 ]483
Equival.
Plata
real pl. ral
1707
25.6 mrv.
1718
real provo
1733
real provo
1737
25.6 mrv.
18,00 504,00
18,00 18,00 240,00 18,00 252,00
270,00 18,00 312,00 30,00 18,00 15,00 18,00 24,00 27,00 18,00 24,00 18,00 12,00 30,00 32,00 12,00
Plata
2,0120 0,1676 1,7453
1,6462 0,] 558 1,5919 0,1484 0,1393 1,4064 0,1205 ] ,278]
1,4486 1,3466 1,3169 1,2345 1,4201 1,2597 1,2345
1,0892 1,0184 0,9876 0,9259 0,9513
L'EQU[VALENT METAL-LIe
473
QUADRE VII VALOR PLATA DEL SOU VALENCIA
1500 1503 1523 1555
1661 1666 1683 1694 1708
1502
1733
0,9837
1734-1737
0,9259
1738
0,9513
1729
-
1610
-
1665
-
1682
2,0120 1,7453 1,6462 1,5919 1,4064 1,4486
1693
1,3169
1787
1707
1,2597
1788
1728
1,0184
-
1522
-
1554
-
-
-
-
1739
-
-
1772
0,9295
1773
0,9203
1774-1786
0,9139 0,9080
-
1800
0,9021
QUADRE V[JI MONEDA MALLORQUINA
Moneda
Any Or
Equival.
TaLla
ral plata
60
1343
ral plata
60
1343
1482
ral d'or ral plata
1500 1508
60
240
0;1646
64
833,33
240
0,1543
96
916,67 989,58 916,67 989,58 989,58 916,67 989,58 916,67 916,67 916,67 916,67 916,67
24
67
ducat escudo
1537
68
1544
ducat
67
1547
ducat
67 escudo
1547 1556
67
ducat escudo
1556 1558 1562
68 67
escut
102
ral plata escudo
1566 1600
68
ral plata
68 115
1654
maravedi
1675
real pI.
1689
real pI.
1723
maravedi
1726
maravedi
1728
maravedi
1737
maravedi
24
0,1893
24
384
1,4913
1,1185
390
0,1072 0,1051 0,0954
396
0,0940
360 384
0,1034 0,0912 0,0954
408
0,0950
354
408
24
384
Plata
2,6843 1,7896
16 240
72
ral plata ral d'or
Valor del sou (gl)
916,67 916,67 958,33 916,67 833,33
60
ral d'or
1422
Diners
Or
1300
J422
Llei
Plaia
1,0527 0,0987
24
0,9337
1
0,8521 1,1277
34 40
0,6 0,56 0,63 0,53
0,9586 0,7990 0,8558 0,7348 0,8137
474
c. FELIU
QUADRE IX VALOR DEL SOU MALLORQUI EN GRAMS DE PLATA
1500
1537
] ,1185
1538-1547
1,1 J49
1548 -1556
1,0963 1,0279 1,0527 1,0279 0,9337 0,8521
-
1557
-
1562
1563 -1566 1567
-
1600
J601- 1654 1655 1676
1690 1724 1727
-
-
-
-
-
1675 1689
1,1277
] 723
0,9586 0,8858 0,8558 0,7348 0,8137
1726 1728
1729- J737 1738
-
18 I 2
La moneta da 3 cagliaresi e la sua falsificazione ai tempi di Filippo III di Spagna ENRICO PIRAS
Una collezione di 58 monete di regno
rame
da 3
cagliaresi, falsificate durante il
di Filippo III di Spagna, mi da l'opportunita di riprendere il discorso su un
argomento gia iniziato da Maria Dolores Mateu [bars con un interessante
articolo
articoJo riguarda aJcuni dOCLl apparso nel 1986 su Archivio Storico Sardo.' Tale menti sulla falsificazione delle monete sarde di rnistura e i provvedimenti che il re
Filippo IV invoca contro i Ialsari negli anni 1644-1651. La raccolta che rni accingo a esarninare e composta da 58 esempJari che ven descritti in ordine di peso: gono qui appresso elencati e 1. 01
4. 01
Busto a testa (?). Alcunc lettere
RI
indecilrabili RI
Busto coronate a d.; a s. 3 globeni.
01 Testa molto rozza: a s. 3 globen i RI
Tracce eli let tcre RI 3. 01
RI
Come la precedente
6. 01
g.0,60
Come la prccedenie rna
anepigratc
g.0,60
Busto rozzo a s.; tracce eli lettere Come la precedente
g.0,60
g.0,60 5.
2.01
Come la precedente; tracce di lettere
Croce con toglie elle estrernita, accanronaie da 4 anellini
Busto rozzo coronate, di fronte
RI
g.0,65
Busto rudirnentale: a d. 3 globeui Come la precedentc
g.0,70
1. M. D. MATEU IBAI�s, Documenios sabre el valor y la falsificacion del vellon sardo en 1644'1651. In: Archivio Storieo Sardo. XXXV. Cagliari 1986, pp. 193- 202.
476
E. PIRAS
7. DI Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti RI
Come la precedente
26. DI Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti
8. 01 Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti RI
RI
g.0,70
27. DI
Come la precedenie; lettere indccifrabili
RI
g.0,75
28. DI
9. 01 Testa rozza a S.: a d. 3 globetti RI
RI
g.0,80
JO. 01 Testa rozza eoronata a d.; a d. 3
RI
g.0,80 g.0,80
13. 01
RI
g.0,90
31. DI
14. 01 RI
J5. 01 RI
Come la precedcnte
RI
Come la prccedenre ma (J
o-
1,00
Busto a s.; a d. 3 globetti. Leuere
Come la precedente. Tracce di lcuere indecilrabili
32
DI
Busto a S.; a d. 3 globetti
RI
Come la precedente rna
g.0,90
Busto malta rona; a s. 3 globetti
Come la precedcnte
g. 1,00
Busto rozzo a d.; a s. 3 globetti
c»:
1,10
g.
J,IO
(J
g.0,90
Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti Come la preeedentc
d. 3 globetti. Leuere indecilrabili
i ndccifrabi I i
Busto rozzo a s.; a d. 3 globetti. Tracce di lettere
RI
1,00
Come la prccedente. Leggenda
anepigrafc
globetti Come la preeedente
g.
indeeifrabile 30. DI
12. 01 Testa barbuta ('7) a s.; a d. 3 RI
Come la precedenie. Lettere
a
RI
Busto a s.; traeee di letiere Come la precedente
g. '1,00
Busto a s.; a d. 3 globetti. Lettere
indecifrabili
Come la preeedente rna
anepigrale 11. 01
Busto a s.; ad. 2 globetti Come la precederue
29. DI Testa coronata rudirnentale a s.;
globetti RI
g. J ,00
i ndecifrabi I i
Come la preccderue; lettere
indeeifrabili
Come la precedente
g.0.90
anepigrafe 33. DI
Busto rozzo a s.; a d. 3 globcu i
RI
Come la precedente. Tracce di
16. 01 Testa rozza a S.: a s. un globetto.
lcuere indeeifrabili
g.I.IO
Tracce di lettere RI 17. 01 RI
Come la precedente
RI
Come la preeedenle. Traeee di
g.0.90
RI
g.I.IO
Busto a testa (?); ad. 3 globcui Come la precedente. Leuerc indecifrabili
g.0.90
Come la preeedente
Come la preeedente
RI
g.0,95
g.I,ID
Busto rudimentale a s.; a d .3 .
g.0,95
RI 38. DI
g. L,OO
Come la precedente rna
ancpigrate 37. DI
Busto rudimentale Come la preeedente
36. DI
globetti
globetti
RI
Come la prccederue rna
Come la precedente rna
20. 01 Busto malta rozzo; a s. 3
21. 01
35. DI
Busto rozzo a S.: a d. 3 globetti
anepigrafe
RI
Busto molto rozzo; a s. 3 globetti
anepigrafe
19. 01 Testa rozza eoronala a s. RI
RI
Busto razz a a s. lettere
18. 01
g.0,90
34. DI
RI
Busto rozzo a s.; a d. 3 globelti Come la prccedente
RI
23. 01 RI
24. 01 RI 25. DI RI
Come la preeedente
g.1.00
Come la precedenre. Leuere
indeeifrabili
RI
g.1.00
Busto rozzo a S.: a d. 3 globetti Come la precedente
g.l,OO
g. 1,20
BUSlO molto rozzo a s.; a d. 3
globctti RI
g.I,OO
Come la precedcnte. Lettere indecifrabili
40. 01
Busto rozzo a S.; a d. 3 globetli Come la precedente
g.1.I5
Busto rozzo as.: leuere indecifrabili
Busto rozzo as.; tracce di lettere
Come la precedente
g.I,IO
Busto rozzo a s.
22. 01 Testa rozza coronaia a d. 39. DI
g. 1.10
Come la preeedente rna
anepigraf'e
g. 1.20
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
478
E. PIRAS
41. OJ
RJ
Testa eoronata a S.; a d. 3
50. DJ
globetti. Lettere indeeifrabili Come la preeedente. Lettere
RJ
indeeifrabili 42. OJ
0 c»
Busto rozzo a S.; ad. 3 globetti.
Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti
RJ
Come la precedente. Tracce di lettere indecifrabili
anepigrafe
g.1,30
Busto rozzo a S.; a d. 3 globetti.
RJ
Leggenda indecifrabilc Come la precedente. Traece di
3 globetti. Lettere indeeifrabili
RJ
Come la preeedente
OJ
Busto rudimentale a s.; ad. 3
leggencia inciecifrabile
g.1.30 53. OJ
Busto 0 testa (?); leuere
RJ
Come la precedente rna
globetti 45.
Come la prececiente
OJ
Busto ruciimentale a ci.; a s. 3
g.I,30
anepigrafe
globetti RJ
54. DJ
Come la precedentc
IT o
1,30 55. DJ
Come la precederue
g.1,35
48. OJ RJ
49. DJ
Come la precedeute
g.I,40
56. DJ RJ
g.I,40
57. OJ
RJ
Come la precedente. Traece cii leuere indecifrabili
Come la precedente
g.2,20
Busto 0 testa (?); traeee di
Come la precedente
g.2.35
Busto rudimentale a S.; a d. 2
globeui
Busto rozzo as.; tracce di lettere
inciecifrabili RJ
g. 1,90
Busto rudimentale a s.; a d. 3
lettere indecifrabili
Busto rozzo a s.; a ci. 3 globetti.
Leggencia indecifrabile Come la prccederue
Come la prececiente
globeui RJ
47. OJ Testa rudimentale a s. RJ
g.1,65
Busto molto rozzo a S.: a d. 3
globetti RJ
Busto rozzo a s.; Ieuere indecifrabili
RJ
g.1,60
indecifrabili
RJ
46. OJ
g.1,60
52. OJ
43. DJ Testa coronata molto rozza a d.;
44.
g.1,60
51. DJ
Come la precedente rna
as.
Come la preeedente. Lertere indeeifrabili
l,25
Leggenda indecilrabile RJ
Busto molto rozzo a S.; a d. 3
globetti
58. OJ
g.1,60
RJ
Come la precedente
g.2,35
Busto 1110lto rozzo; a s. 3 globcui Come la prececiente
g.2,35
Dalla descrizione dei
pezzi un dato emerge immediatamente: essi sono in alcuni maggioranza anepigrafi; presentano tracce pili 0 meno apprezzabili di leg gende (n. 1,8,28,29, 38, 48, 50, 52), ma queste non sono leggibili in quanta le let tere
non
trovano
(ingrandimenti re
n.
assolutamente riscontro
con
quelle
delle monete
originali
59 e 60); sono quindi «imitazioni» della scrittura originale, lette
copiate malamente alia rinfusa, senza senso, talvolta incise al eliritto suI conio,
tanto che sulle monete
risultano
speculari e spesso addirittura capovolte. Cia certa abilita artigianale, erano analfabeti che cercavano eli imitare Ia scrittura copianelola malamente come se fosse un eliseg no, senza comprenelerne il significato. II falsaro ben sapeva che quelle monete dimostra che i falsari, pur elotati eli una
avrebbero circolato in ambienti di analfabeti come loro; quel che importava era che, a «col po d'occhio», la moneta avesse l'aspetto elel 3 cagliaresi: una testa e tre
globetti, una croce e 4 anellini. II conio maldestro e approssimativo poteva essere benissimo confuso con una normale usura dei pezzi. A cia si aggiunga che gli
origi
nali, per quanta di conio regolare e con le leggenele perfettamente leggibili, non
22
25
28
24
23
27
26
29
31
34
38
40
41
42
480
E. PIRAS
erano certo di fattura
rnolto fine.' Un busto appena abbozzato, una croce irregolare
i bracci non perpendicolari
(n. 8, 11,21,26,36,37,42), un viso appena accen percio, per il falsaro, poca importanza. Pili rilevante e, invece, un altro particolare: alcuni esemplari (n. 2, 4, 10, 19, al diritto una testa coronata. I documenti 22, 29, 41, 43) presentano pubblicati da o con
nato rivolto a destra 0 a sinistra avevano
Maria Dolores Mateu Ibars si riferiscono esclusivamente agli anni 1644-1651, cioe a
undici anni dellungo regno di Filippo IV; le dieci monete allegate ai documenti
hanno
pero una cosa in comune con tutte Ie 58 rnonete qui esaminate, e cioe la Filippo III. Questo fatto fa supporre che i conii eli tali 10 falsi siano stati preparati gia ai tempi eli Filippo III; non ci sarebbe stato alcun motive per un Ialsaro che si fosse messo all'opera sotto Filippo IV ricorrere, per eseguire I'imitazione, a monete di un re ormai la scomparso; stragranele maggioranza dei nostri falsi ha, infatti, la testa del re senza corona, COS! come e suI 3 cagliaresi originale di Filippo III. Ricordiarno che Ie monete di Filippo IV hanno tutte la testa coronata e che in particolare il 3 cagliaresi ha il rovescio completamente diverso sia per quanta riguarela la croce che per i quattro «6» che la accantonano, al posto dei quattro anellini che appaio no sull'analoga moneta eli Filippo III. Si puo spiegare la presenza di otto esemplari con testa coronata, fra i 58 in esame, facendo elue ipotesi: 0 sono esemplari «sba gliati», il cui conio del eliritto fu inciso ricordando Ie monete precedenti eli Filippo II (e non di Carlo V), pur riportando al rovescio la croce di Filippo III; oppure so no esemplari il cui conio elel eliritto fu preparato successivamente durante il regno eli Filippo IV irnitando la testa coronata di questa sovrano, rna continuando a usare, per il rovescio con la croce, i conii preceelenti non anocra logorati. II fatto che i documenti riguardanti il problema della falsificazione elel «ve1l6n» siano in maggioranza degli anni eli regno di Filippo IV non deve meravigliare: il Ienomeno della falsificazione aveva avuto inizio molto prima, gia sotto Filippo II, dilagando sotto Filippo III; il fatto e che elurante il regno eli Filippo IV se ne avvertono mag giormente Ie conseguenze economiche e Ie autorita corrono quindi ai ripari.' Si deve prendere in consielerazione anche un altro dato importante: ben 39 esemplari su 58 hanno, nel campo elel diritto, i tre globetti indicanti il valore di 3 cagliaresi. Si han no buoni motivi per ritenere che Ie monete su cui sono visibili due globetti,o uno solo, e quelli su cui non compaiono affatto siano difettose eli conio e che comunque siano state coniate elai falsari tutte come nominali ela 3 cagliaresi. Una conferma viene anche dall'analisi dei pesi che, anche se approssimativamente, i falsari elovevano pur rispettare. II peso legale dei 3 cagliaresi si aggira intorno a g. 1,52. Non si conosce al riguarelo alcun documento che riporti i pesi teorici ufficiali; tale valore di g. 1,52 si ricava ela un documento del 31 gennaio 1601 che riporta il croce
elel rovescio che e sempre quella del 3 cagliaresi eli
2. E.
3.
PJRAS, Monete della Sardegna, Sassari 1985,11.74-83.
M. D. MATEU IBARS. op. cit.
46
49
S5
50
S6
58
Sl
57
E. PIRAS
482 risultato di
un
esperimento fatto nella Regia Zecca di Cagliari dai visitatori del
Real Patrimonio. II peso medio dei 58 esernplari in esame e di g. 1,156 che rientra
piu 0 meno in un peso accettabile, considerando anche il fatto che nelle monete ori ginali esso presenta notevoli oscillazioni che vanno cla g. 0,85 a g. 2,10. II metaUo usato e quasi sempre il rarne. Soltanto in clue esemplari (n. 33 e 52) i riflessi argentei fanno supporre che si tratti eli mistura. L'uso quasi esclusivo elel rame per coniare i falsi non eleve, peraltro, meravigliare se e vero che, come rife risce I' Aleo," venivano usati elai falsari, per ricavare i tondelli su cui irnprirnere i simboli elelle rnonete, paioli e padelle eli tame rastrellati nelle case,' utensili che offrivano una lamina gia quasi pronta per l'uso. Le nostre monete offrono un cam pionario straorelinario elerivante ela questa fenomeno, soprattutto per quanta riguarela 10 spessore elei tonelelli che va ela alcuni decirni eli millimetro (n. 1,2,3,4,
16,18,42) a circa un millimetro (n. 41, 46, 49,55,56,57,58). Un altro problema interessante e quello relative alla elislocazione delle zecche
clanelestine. L' Aleo"
parla genericamente eli zecche nascoste nei boschi e nelle montagne aggiunge, specialmente nei Capi eli Gallura e eli Sassari: "Sono i elove luoghi impunernente eel in gran numero poveri e ricchi, uomini e donne si alia eleelicano falsificazione elelle monete eli fame. Si verfica il caso che eli villaggio in villagio si prestino i conii falsi".' Anche i elocumenti pubblicati ela Maria Dolo res Mateu Ibars parlano elel danno subito dalle casse elello Stato e proveniente soprattutto elalla Gallura e elalla Corsica; evielentemente qualche falsaro trova piu sicuro e piu comoelo coniare i falsi fuori dall'isola eli Sardegna. Per coloro che hanno grane con la giustizia c'e poi Ull altro rifugio sicuro, e cioe le chiese, tanto che il re scrive al suo arnbasciatore a Roma per chieelere che i falsari che si rifugia no nelle chiese non goelano dell'immunita ecclesiastica ma possano essere conse al gnati giudice." rna,
Francesco Manconi" riporta un documento del 1650 che da un quadro realisti "fosco dei cosrurni del clero sarelo e dellincontrollabile situazione monetaria
co e
che proprio gli ecclesiastici hanna contribuito ad aggravare", con la compiacente e interessata ospitalita offerta a intere famiglie di Ialsari. Nonostante il susseguirsi eli
«gride», eli interventi giuc1iziari e eli svalutazioni della moneta, il fenomeno della falsificazione
vena c1ebellato
non
se
non
con
la raelicale riforma monetaria eli
Carlo II.
4. J. ALEO. Historia cronologica y verdadera de todos los SLlCCSOS y casos particulates sucedidos en
13 Isla y Reyno de Sardcna del ano 1637 al afio de 1672. rns. del sec. XV[J della Bibliotcca Universi
taria di Cagliari. 5. stenza
F. MANCONI. 11 disordine moneiario di meta·600. in: [I tempo della nella Sardegna daniico regime, Sassari 1992.
6. J. ALEO, op. cit. 7.
F. MANCONI, op. cit.
8.
M. D. MATEU
11l/\I�S, op. cit.
9. F. MANCONI, op. cit.
penuria. Vomini e sussi-
Piedfort de diner, inedit, de l'any 1610 .J. MONTANES I BONCOMPTE
assaig de diner de Felip II de la seca de Barcelona datat el 1610, desconegut i inedit. Es coneixen monedes que tenen una factura similar pero Presentem
un
pertanyen a dates immediatament posteriors i corresponen a altres valors moneta
ris, per tant escau suposar que segueixen aquest arquetipus tal com veurem mes endavant. Anern doncs a drescriure-Ia:
A/PHILIPP9 D G HISPAN R, entre dos cercles de punts; en el camp bust de
felip 1I a l'esquerra, vestit iamb coil, entre les lIetres D -1. RI + BARCINO CIVlT AS 1610, entre dos cercles de punts; en el camp sense trencar el cercle interior, creu una
equilateral que recorda a la de malta, en el centre
B, un anell en el primer i quart quadrant, tres punts en el segon i tercer. Pes:
1.90 g. Metall: bill6
1. MONTANES I BONCOMPTE
484
Diametre: 17 mm. Conservacio: bona, malgrat el desgat. (Inica i inedita. Col-leccio particular; procedeix de col. antiga.
Aquesta pe<;a es encunyada a molinet. Les lletres D -I del anvers son el abreujament de mot diner, aixi com poste riorment A -R ho foren d'ardit is -1 de sise. Fins aleshores totes les monedes de la seca de Barcelona havien estat encun
yades a martell i aquesta pe<;a es la primera feta amb el nou sistema de molinet. Aquest enginy ja era emprat a la peninsula per la seca nova de Segovia que des del 1597 va batre monedes de coure de un, dos i quatre maravedfs encara que des de 1586 ja encunyava monedes de plata de vuit rals. L'edifici del «Real
nio de la morieda»
va
Inge
esser dissenyat per aquesta finalitat el 1583, i ernplacat
a
Segovia perque el cabal del riu Manzanares a Madrid no perrnetia moure les aspes del motor de l'enginy. El rei Felip I va participar activament en aquesta empresa
pagant les obres de I'edifici, la maquinaria i la seva posada en marx a i va sol-Iicitar a
I'arxiduc Ferran,
muntar i
posar
en
comte
del
Tirol, personal alemany qualificat que va servir,
funcionarnent el molinet segovia en el marge esquerra del riu
Eresma I'any 1586. El viatge de l'enginy fins
a
Segovia fou tortuos. A Genova
empresonaren a un dels principals ajudants del trasllat i en arribar a Barcelona va morir Gregori
Guerling, responsable de l'enginy, on va esser enterrat. EI 31 de
desembre de 1596 es disposa: «que se labre en el dicho Ingenio toda la moncda de vellon que se hubiere de labrar, en estos Reynos de Castilla, sin que lleve ni se le eche ninguna liga de plata» fent el segiient raonament: «podna baber seguridad de que no se Ialsificana, por que no se puede contrahacer cantidad considerable sin mucha costa, si no es en otro Ingenio sernejante, que no Ie hay en estos Reynos, ni en
los comarcanos a ellos». Tot i aixo, ben aviat, a febrer de 1597, degut
a
una
mala acollida d'aquesta mesura, es va acordar IIi gar novament plata com tradicio nalment es feia. Les altres seques castellanes seguiren bat en moneda a martell. En el Principat, Barcelona rebra
en 1598 facultat de pOSelf en els me nuts la lliga de consideressin convenient i uns anys mes tard a 3 de juny de 1602 a Cas plata que
tella es disposa que Segovia encunyi come sense lliga de plata. Tarnbe tenim docurnentacio del molinet de Barcelona que va esser fet el1610 i que s'utilitza
profusament a partir del 1611 erneten monedes de mitjos croats i
amb posteriori tat ardits i diners, i onzens e11618. Extret del «Ceremonial dels Magnifichs Consellers y
Regiment de la Ciutat
de Barcelona» conegut com a «Rubriques de Bruniquer», recull de notfcies sobre
disposicions i privilegis legals de la ciutat de Barcelona per a la seva consulta, se sap: «Al primer de Iuny de 1610, Consell de cent sabre pagar at Mestre de Seca 10 gasto de anar a Castella per fer venir un home per fer moneda ab molinet, com se leu». Indubtablement el destf del Mestre de seca va esser Segovia, i el tecnic que va arribar seria UIl oficial del «Real Ingenio de la moneda» (pag, 138).
PJEDFORT DE DINER fNEDIT
485
Coneixem un informe de D. Hector Pignatelle, lloctinent i capita general del
Principat de Catalunya, datat el 20 de novembre de 1610 que en nom de S.M. el rei Felip II concedeix als consellers de la ciutat la seguent suplica: «-Excelentisim Senyor: Entenent la ciutat de Barcelona lo gran abus que en 10 present Principat de Catalunya se feya en [abricar moneda Boscatera, contrafent la que en La present ciu tat se [abricaba ab molt gran desautoritat de la present ciutat y dany grandissim de tot lo present Principal de Catalunya; y desitjant los magnifichs consellers d'aquella de assi al devant dita que dit abus se remedias, sercan nova forma per [abricar moneda de manera qu'aquella no pugues esser contrafeta, sino ab excessiu gasto han fet un molinet al us i cos tum de Segovia, ahont tota La moneda que en la present ciutat [abricara axi de menuts, ardits, sisens, sous y rea Is, y altras monedas se fassan moltissims ducats: Y per quant se y [abriquen gastant en la fabrica de dit molinet poria fer que algunes ciutats, viles, 6 lochs del present voldrien fer fer semblant molinet pera [abricar les monedes acostumen fer, 10 que seria en gran dany no sols de la present ciutat, pero encara de tot La Principtu de Catalunya per ser ocasio que ab major [acilitat se contrafaria dita moneda, y sen [aria malta de Boscatera, desit jant perco lo Syndic de La present ciutat obviar dits danys a vas Ira Excelencia humil suplica sie de son Real servey manar concedir y otorgar a la present ciutat, que ninguna ciutat, vila 6 loch, eo singulars persones del present Principal en manera alguna y sols pena de sinccents florins d'or y de perdrer los encunys y materials, y aLtres graves penes a Vostra Excelencia benvistes puguen fer dit molinet ni [abricar moneda ab enginy de aquell sino es la present ciutat de Barcelona; ans be si alguna moneda voldran fer, fa hajen a fer [abricar en la present ciutat de Barcelona, perque d'aquesta manera dita moneda Boscatera sie estirpada y La present ciutat reintegra da en son pristino estat que estava (Salat: t. I, pag. 148). L'anterior document evidencia que ja disposava la ciutat el molinet abans de la data senyalada de 20 de Novembre de 1610 i que ben be podien haver fet proves d'encuny 0 piedforts per assajar la nova maquinaria. Si mes no, no havien encun yat encara monedes ja que el text indica el proposit de fer-ho «de assi al devant», Per altra banda, la suplica concedida per D. Hector Pignatelle en representaci6 ment
..
»
del Rei no tindra vigencia efectiva. Paral-lelarnent al que succei a Castella anys abans altres ciutats del Principat seguiran encunyant amb el tradicional metode de martell 0 «de pich» inclosa la mateixa ciutat de Barcelona, i la ciutat de Vic, si es confirmat,
disposara de procediment rnecanic per obrar els dinerets amb data de 1611. «A 19 de janer de 1617, en lo manual se troba La acte de Preu fet de fer dos Cai xas de ferro per lo molinet de La Seca per a fer moneda». (Riibriques de Bruniquer pag. 159). Aquesta anotaci6 ens corrobora l'existencia de l'enginy barcelonf. Les caixes de ferro eren els bastidors del molinet. La fundici6 del ferro en motllos no es feia
aleshores.
«A 11 de Mars de 161 I, en lo manual se troba un acre de Preu [et de un molinet pera [abricar moneda en la Casa de fa Sew». (Rubriques de Bruniquer pag, 159). Pressupost per a disposal' d'un altre molinet. Pot resultar estranya aq uesta
.1. MONTANES f BONCOMPTE
486
referencia, pero no tant si considerern que la sec a segoviana funcionava amb dos III
ali nets. El 19 de juliol de 1611
«
...
se
tracta
de fer moneda ab moline! nou enginy».
(Rubriques de Bruniquer pag. 136). En data 11
d'agost de 1611, autoritzaci6 de Pere Manrique, Lloctinent i
Capita general del Principat a Pere Pau Riba, mestre de seca de Barcelona, per a que en quatre mesas, pogues encunyar amb el molinet 0 «encuny del portugues» moneda de so us (mitjos croats), diners i ardits de la mateixa l!ei, empremptes i modul que era costum en dita seca reial.
en
A 25 de gener de 1612 el Rei ordena amb caracter d'urgencia al seu Iloctinent el Principat l'inforrnes sabre la queixa rebuda de Pere Pau Riba, mestre de seca
de Barcelona, dels abusos que cometien les seques locals, i els greuges i perfurs que la seva activitat produia. En aquests documents es fa constar de que aleshores
doze ciudades, villas y lugares labran moneda». CA.C.A. reg. 5189, f. 98). En dates posteriors la seca barcelonina va adquirir nous molinets i tarnbe locals veins «
..
per a instal·lar-Ios.
ENCUNYACIO AMB MOLINET La
encunyaci6 mecanitzada
va
esser utilitzada des de
principis de l'edat
moderna; fou una mostra rues de l'esprit renaixentista europeu de progres en les arts i els oficis. En temps d'Enric II de Franca es va construir a
Paris el «molin des
Etuves du Palais» aljardi des Etuves. La nova sec a es va dir Monaie du Molin, va
encunyar el 1551, data del seu inici, assaitjos, i rnoneda corrent a partir del 1552. Curiosament les rodes de les larninadores eren instal-lades dins un vaixell amarrat al moll. El modus operandi era el seguent: El metall era laminat uniformement passan entre dos corrons d'una
larninadora a molinet per a laminaci6 varies vegades. Les planxes resultants, si eren de coure a bi116, tenien elevada duresa quedan el metall agre i quebradis, per el que convenia coure-les al forn abans de relaminarles de nou.
La planxa es feia passar entre dos cilindres de ferro 0 corrons en els que esta
yen
entallats els encunys, normalment varis; al rodar en fase i en sentit contrari
I'un de
l'altre, per presi6, gravaven simultaniarnent arnbdos cares de la moneda.
La peca acabada es separava de la
planxa de metal! amb trucador a una prernsa
talladora manual. Una desfase entre els cilindres provocava
un
descentrarnent de
I'anvers i el revers desigual. Moltes de les monedes aixf realitzades presenten unes
estries paral·leles en direcci6 del moviment dels corrons, i una curvatura caracte rfstica.
ma es
EI molinet de Segovia era propulsat per forca hidraulica, mentre que el siste barceloni que era semblant deuria funcionar arnb tracci6 animal segons el que
despren de documents posteriors.
PJEDFORT DE DINER fNEDIT
487
VILES QUE ENCUNYEN MONEDA EN AQUELLS TEMPS Hi ha documentacio de perrnfs d'ernissio durant 1611 a: Lloc
Data
v'olum
Medote
Girona
30/6/1611
6000 Lliures (rnenuts)
Martell
Perpinya
\5/4/1611
2000 Ducats en menuts
Martell
9/5/l611
2000 Ducats meso
Martell
J4171161\
3000 Lliures (menuts)
DESCONEGUTS
Tarragona Tortosa
\8/6/16\1
10000 Liiures (menuts i ardits)
DESCONEGUTS
Vic
5/7/1611
3000 Ducats en menuts
Mecanic?
Els menuts de Vic datats en 1611 sernblen fets amb procediment mecanic. Un estudi detallat dels errors que presenten podra aclarir com era realitzada 1 'encun
yacio. Bateren tarnbe moneda en aquests anys les poblacions de Granollers, Llei da i SoJsona, en virtud de permisos obtinguts el 1599, que son efecte de I'activitat legislativa de les Corts Generals de Catalunya d'aquest any reunides a Barcelona. Altres seques catalanes COIll Reus encunyaren moneda en aquell temps.
PECES BARCELONINES RELAClONADES AMB LA QUE PRESENTEM
Piedfort d'ardit: Coneixem tres exemplars amb data de 1610, 1612 i ] 614. A/PHILIPPUS D G HISPANIAR entre cercle lineal i orla de punts;
en
eJ
camp, bust de Felip II a I'esquerra entre AiR. RI + BARCINO CIVIT ATS (any), entre cercle lineal i orla de punts; escut en
cairo amb les arrnes de Ia ciutat, altercant barres catalanes i creu de Sant Jordi. Metall: billo. Diarnetre: 21 mm, -
Exemplar de 1610. Mots separats per punts. Pes: ? Conservacio: Molt bona.
Exemplar nUIll.I7l de la subhasta de Pere R. Arriols. Barcelona, 17-XII-83. -
Exemplar de 1612. Pes: 6.11 g. Conservacio: Bona. Colleccio de Ia Caixa nurn, 676. Procedeix de l'antiga col-leccio Soler Cabot.
descripcio d'un altre exemplar arnb data de 1614 i pes de 7.20 g. conegut des de fa anys. En M. Heiss. que va esser el primer en publicar aquest Tenim la
piedfort (1. II, 1. 82, num. 7); quan descriu el revers indica que es similar a I 'ante rior exemplar publicat en eJ seu !libre que es un ardit de la tipologia habitual datat en
1614. Ales larnines deillibre nornes es reprodueix el dibuix de l'anvers. Consi
derant que en Heiss nomes descriu tipus i no aprofundisa en les variants d'any de
.I. MONTANES I BONCOMPTE
488
les peces, cap un dubte raonable de la data de la pe�a que
conegue. Aquest pied
fort es el mateix de la col-leccio Vidal-Quadras, cataleg, num,
8192) i descrit per 1.
Botet i Siso reproduint el dibuix d'en Heiss, nurn, 618. Tots
aquests autors consi
deren que la peca es un model 0 piedfort per a
l'encunyacio dels ardits, tanmateix
la data de 1614 sembla
un
massa
tardana per ser
model tenint
en
compte que es
coneixen ardits del tipus corrent datats en 1612 i 1613. Nosaltres creiem que efectivament aquesta peca es
una
prova
d'encuny 0
piedfort ja que els pesos coneguts de 6.11 g. per una i 7.20 a
per
una
g. per l'altre es exagerat moneda de billo amb valor de dos diners, tenint en compte que la
tendencia del moment era fer creixer el valor de la moneda essent cada vegada mes fiducidaria.
MIG CROAT
De mitjos rals de plata amb data de 1611 se'n coneixen de dos un
fet a martell i l'altre a molinet. El
tipus diferents; primer segueix la tipologia habitual de les
emissions d'argent de Felip I i de Felip Il amb creu tallant la
estilisticament gens relacionat amb la pe�a de
un
lIegenda del revers i
diner que presenten, l'altre
ernpero te forces semblances. Encara que ben conegut anem a descriure'l AI PHILIPP9. D. G. HISPAN. R, entre dos cercles de punts; en el camp bust de Felip II a I'esquerra, vestit iamb el coil al gust de l'epoca, dos cintes darrera el cap. RI + BARCINO CIVITAS 1611, entre dos cercles de
tallar el cercle interior creu
equilateral potada,
un
punts; en el camp sense
anell en el
primer i quart qua
drant, tres punts en el segon i tercer. Les
analogies amb la peca estudiada son evidents; la factura, arnbdos son fetes a molinet, mateix modul, mateixes llegendes exteriors, cal assenyalar I'abre viatura del nom del Rei «US» per «9», i la mateixa
tipologia i estil. A I'anvers el
bust es practicament identic a excepcio de les cintes de darrera el creu
cap, i al revers la
es tarnbe interior.
La documentacio que hi ha relacionada amb el mig croat de 1611 fet a molinet es la
seguent En data d'11 de juliol de 1611 s'acorda dernanar al
virrey
a 8 lliures 10 marc de argent, aixi com ara val 7 lliures 4 sous
niquer pag. 136).
..
»
«
...
pujas la moneda
(Rubriques de Bru
PIEDFORT DE DINER INEDIT
489
EI 13 d'agost de 1611 el virrey, Pere Manrique, autoritza a Pere Pau Riba, mestre
de seca, la emissi6 amb molinet de
qualsevol moneda de sous diners i
ardits de la mateixa Uei empremtes i modul que era costum fabricar en la seca reial. (De A.c.A. reg: 5189, f. 98). En deduirn que les emissions de molinet de monedes de mig croat 0 sou s6n
posteriors a 13 d'agost de 1611, mentre que les emissions a martell probablement s6n anteriors a aquesta data; si la suplica al virrey prospera les peces a molinet serien de major talla. L'autoritzaci6 de Pere Manrique indica que les peces a moli net haurien de tenir la mateixa llei, empremtes i modul, res no diu de que tarnbe la
talla fos la mateixa. De totes maneres en M. Crusafont en la seva obra «Barcelona
i la moneda catalana» explica que la talla oficial no coincidia amb la real en temps dels austries, Les empremtes s6n les mateixes a excepci6 de les diterencies ja des crites i en quant a la llei les emissions de croats, mitjos croats, i sisens de Barcelo na s6n de
plata fina de 958 rnilesimes.
CONCLUSIONS
La pe<;a que present em es un piedfort 0 prova d'encuny d'un diner fet amb
I'enginy nou de la seca, la seva extrema raresa i la data de 1610 ens ho confirmen; la ciutat de Barcelona no va disposar de molinet per ales seves emissions fins a d'aquest any i no tenim notfcia d'autoritzaci6 per a batre moneda amb aquest procediment fins I'agost de 1611; les seves caracterfstiques, en conjunt
finals
modestes, tampoc la fan apta per a esser una medalla de prestigi, sera doncs un
assaig per a comprovar el correcte funcionament d'una maquinaria desconeguda a Barcelona fins aleshores. A Castella en 1610 era vigent la Real Cedula de novembre de 1608 de suspen
dre tot tipus de fabricaci6 de moneda de bi1l6 durant vint anys. EI Rei no va per metre la seva fabricaci6 a fins al15 de man; de 1612 a Segovia, i per aprofitar unes
planxes laminades que quedaren preparades abans de la prohibici6. Sembla ser que aquesta disposici6 no fou extensiva al Principat, tanmateix sabem que curiosa ment en aquells anys els con sellers de la ciutat de Barcelona resolgueren parar la fabrica de menuts i ardits a causa de la confusi6 creada per l'abundant moneda
falsa, mateix argument donat per el Rei. Tot indica que no es reprengue dita fabri ca
fins el 1612 no hi han permisos reials per a batre bi1l6 en 1609 i en 1610 en cap
altre seca catalana. Cal destacar que ja
1612, any
en
que
es
es
coneixen piedfords barcelonins d'ardit de 1610 i de
reprengueren les emisions normals
d'ardits, i del Ingenio de
Segovia hom coneix una prova d'encuny de dos maravedfs de 1592, data en la que encara no
habien comencat les emissions de numerari de bi1l6 en la seca nova de
Segovia; la peca es atriburda a la visita de Felip I ales seves instal·lacions. En els
seus
inicis
a
Europa, les naves tecniques d'encunyaci6 foren mes
1. MONTANtS [ BONCOMPTE
490
ernprades per a la fabricaci6 de medal!es de luxe, d'ostentaci6 i prestigi, que per emetre numerari circulant. En els molinets francesos de Paris i de Troyes (1551) en el primer any de funcionament nornes van fer assatjos, es a dir, piedforts. Barcelona amb l'adquisicio de J'enginy volgue obtindre J'exclusivitat d'us sobre les dernes seques locals, privilegi que essent atorgat no fou vigent. Durant la Guerra dels Segadors nornbroses viles i ciutats van utili tzar aquest procediment d'encunyaci6 i es possible que Ja ciutat de Vich em pres un sistema mecanic per a realitzar els menuts de 1611. EI fet de disposar de molinet fou un nou argument per
a
intentar acabar amb les amonedacions locals catalanes i consoli dar la pre
ponderancia de la seca barcelonina envers les altres del Principal. En 1616 s'encunyaren sous 0 mitjos croats amb molinet que prengueren esti listicament com a model de referencia eJ
poderen
piedfort que presentern. Creiem que es
utili tzar els mateixos punxons per
a
entallar les
Ilegendes del corr6
r
encuny, i possiblement el gravador fos eJ mateix.
Les monedes vigents eren falsificades i les d'or i plata retallades i Jlimades per extreure fraudulentament el seu caren
la
manera
de trobar-hi
un
contingut de metal! precios. En tot moment cer rernei efectiu essent castigat severament aquest
delicte, fins i tot amb la pena capital. L'us del molinet per a batre moneda va esser introduit per combatre aquest greuge, ja que la factura rues acurada de les peces aixi fetes dificultava la tasca d'imitaci6 dels falsaris,
BIBLfOGRAFlA
BELTRAN MARTiNEZ ANTONIO. «EI Museo Nurnismatico de Segovia y la primera acufiacion de la ceca ..
segoviana». Nurnisma 138-143. pp. 129-132. Madrid 1976. BOTH I S150. JOAQUIM. «Les rnonedes catalanes». Barcelona 1908. CRUSAFONT I SABATH. MIQuEL «Nurnismatica Catalauo-Aragonesa». Madrid, 1982. ClWSAFONT I SAIlATER, MIQUEL «Barcelona i la moneda catalana». Barcelona, 1989. ClWSAFONT I SABATER, MIQUEL. «La moncda catatalana local. (S. XllI-XVllI). Barcelona 1990. Dxsr. TOMI\S. «Est udio de los reales de a ocho, tambicn llarnados pesos, dolares, piastras, patacones 0 duros espanoles». Valencia, 1950/51.
DURAN, RAFAEL «La acuriacicn en el molino de la ceca de Segovia». Nurnisma 14. 119-158. Madrid, 1955. FONTECIIA Y SANCHE, RAMON DE., «La moneda cle veil on y cobre de la rnonarquia espanola». Madrid, 1968. HEISS. ALOISS.
«Dcscripcion general de las.rnoncdas hispano-cristianas desdc la invasion de los ara
bes». Madrid, 1865.
RIVERO, CASTO M' DEL. «Segovia nurnisrnatica. Esiudio general de la ceca y cle las monedas de csta ciu dad». Segovia, 1928. SALAT. JOSEF. «Tratado de las monedas labradas en el principado de Caialuiia». Barcelona, J818. VILAHET
I
MONrOln, J. «Els ardits barcelonins cle Felip Segon (J598-1621). ACla Numisnuuica II. pp.
222-227. Barcelona, 1972. VILAlwr
I
MONFORT, J. «Els diners barcelonins del scgle XVI!». Acta Numisrruuica XII. pp. 195-200.
Barcelona, 1982.
La moneda de cine rals de Terrassa de data 1641
RAFAEL COMAS
La Universitat de la Vila de Terrassa Iou una de las poblacions catalanes que en
el periode de la guerra de separacio, bateren moneda de plata de V rals 0 mitja
!liura catalana.' La documentaci6 d'aquesta emissi6 fou publicada per primera vegacla el 1951
per l'historiador local Salvador Cardus amb
motiu de la «1
a
Exposici6n Nacional
de Numismatica» celebrada a Terrassa e11949.2 EI dos de desembre clel1641 el Consell General de la Universitat de la Vila es reuneix per acorclar clemanar llicencia de fer moneda i preveure ja els futurs pro veidors de la plata j altres metalls.'
1.
Terrassa, estava Ilavors i des de 1562 dividida en dues Universitats, la Universitat de la Vila
monedes de plata de cine rals pel procedi que cornprenia el nucli urba de la poblacio que va enc.unyar ment de martell i la Universitat Forana 0 del Terme que abracava les parroquies de I'antic tel' me del castell i que encunya moneda d'ararn concretament sisens pel procediment del molinet. Nacional de Numismatica». Tarrassa 1951. de la 1" 2.
«Cronica-Catalogo
Exposicion
Pag. 86 a 97.
Historia Monetaria de Tarrassa. Salvador Cardus. 3.
«Prirnerament tots concordes han deterrninat que 10 Sr. Conseller Peal vaja
en
Barcelona
a
fer
supplicar als Srs. diputats sia de Ilur vuell<;:a concedir Ilisencias a la present universitat de poder Item donal' la tadiga a Joseph Gui moneda asi y de la manera la han concedida a altres universitats tard y Antoni Escuder y Antoni Rovira de que acas se obtingan ditas llissensias proveschan de plata 0 ...
»
altres meralls per a fer dita moneda». Arxiu Historic de Terrassa. Llibre del Batlle 1641.
492
R. COMAS
El 9 de
desembre, es dona eompte que la vila te coneedida la llicencia.'
S'aeorda tirar endavant la fabricacio i es contraeta amb els proveidors del metall
prenent de modelles fabriques de Granollers i Mataro.' Pel proces que segui el juliol de 1645 la Regia Cort contra la Universitat i sin
gulars persones de la vila i terme de Terrassa per haver fabricat moneda sense posseir el privilegi corresponent i per la declaracio dels ineulpats, sabem que la Iabricacio s'inicia el 20 de desembre del 1641 i que dura fins el 26 de febrer de 1642 que «cessa dita fabrica y no sen a fabricada mes en la dita vila»."
Aixi, dones, la fabrica, si suposem certa la data de tancament, va funeionar nomes 68 dies, 11 dies l'any 1641 i 57 l'any 1642.
EVIDENCIES NUMISMATIQUES DE L'EMISSI6 La primera evidencia numismatica d'aquesta ernissio la dona Alois Heiss el
1869.7 Heiss a l'apartat de «Tarrasa» publica dues monedes de cine rals de data 1642. La seguent mencio ales monedes de plata terrassenques es produira el 1892 en
la
publicacio" de la impressionant colleccio de Manuel Vidal Quadras. En
aquesta col-leccio, avui en Hoe deseonegut, s'inventarien amb els n° 8839 a 8842, quatre monedes de cine rals de Terrassa. La primera de data 1641 i les altres tres de data 1642. Botet i Siso en la publicacio el1911 de «Les Monedes Catalanes»" no afegeix
cap novetat. En la part de la Guerra de Separacio i en les emissions de Terrassa es limita a transcriure amb els n° 900 a 903 les quatre monedes del Cataleg Vidal
Quadras. A part de la publicacio extractada de la docurnentacio de l'ernissio, per Salva dor Cardus, el 1951,10 no es publicara cap referencia mes fins el 1965, quan Josep
4.
«.
...
car moneda
la present universitat te llissencia dels Srs. diputats del present Principat per a fer y fabri ab util y profit de la present Universitat que sen fassa
...
»
Arxiu Historic de Terrassa. L1ibre
de consells 1635/1645. 5. « ara ab 10 present consell elegessen en provehidors de dita plata los sobre dits Sr. Antoni Rovira, Antoni Escuder i Joseph Guitard para que proveschan de plata a la present universitat ab los ...
pactes modo y forma se Iabrica en la vila de Granollers i Mataro
...
»
Arxiu Historic de Terrassa. L1ibre
de Consells 1635/1645.
6. Arxiu Historic de Terrassa. Lligalls 1645. 7. Alois Heiss.
«Descripcion General de las Monedas Hispano-Cristianas desde la invasion de
los arabes». Torno segundo. Madrid 1869. Pag. 166 i lamina, 94.
8.
«Catalogo de la Coleccion de Monedas y Medallas de Manuel Vidal Ouadras y Ramon de
Barcelona». Tomo Segundo. Barcelona 1892. Pg. 384. 9.
Joaquim Botet i Siso «Les Monedes Catalanes». Volum III. Barcelona 1911. Pg. 162/163 i
193/194. 10. La part del text de la «Historia Monetaria de Tarrassa» referent a la Guerra de Separacio es transcrita gairebe literalment, si be en catala al llibre postum de Cardus «Terrassa durant la guerra dels
Segadors» Terrassa 1971.
493
CINC RALS DE TERRASSA
Pellicer i Bru publica «Los reales de a cinco»." Pellicer fa una important recopila
cia de monedes de plata d'aquest valor emeses a Catalunya durant la Guerra dels
Segadors. Concretament de Terrassa, inventaria 14 monedes, tres de les quais arrossegades deillibre de Botet. De les restants 11,!2 nou son de l'any 1642 i en les altres dues la data no es visible i Pellicer les atribueix invertidament com despres veurem una
al1641 i l'altra all642.13
En els darrers anys el que signa ha procedit a una constant recerca i inventari
plata terrassenques. Fruit d'aquesta recerca es haver reunit il-lustracio fotografica empremta 0 referencia de 36 de les 37 0 38 monedes de les quals hem tingut constancia. Despres d'haver estudiat els encunys de totes, hem de les monedes de
tret les conclusions segilents:
a) Per encunyar les 36 monedes van utilitzar-se quatre encunys diferents d'anversos i vuit de reverses."
b) La moneda num. 158 del Cataleg de Pellicer, que no te visible l'ultirna xifra de la data i que l'autor va atribuir al1641 es en realitat de 1642, com podem com
provar amb una altra moneda dels mateixos encunys tament visible" (lam. 2 i 3).
en
que l'any 1642, es perfec
c) L'unica moneda del 1641 amb la data visible segueix essent la num, 8839 del cataleg Vidal Quadras.
d) L'altra moneda terrassenca en la qual la data no es gens visible (Pellicer
163) i que l'autor del cataleg va atribuir a l'any 1642, es del 1641. Es, clones, la data i es per avui l'unica de la segona moneda terrassenca de cine rals d'aquesta illustracio. Justifiquern aquesta conclusio:
qual posseun
LA MONEDA DE V RALS DE TERRASSA DE L'ANY 1641
Dels quatre encunys d'anvers que, com hem dit, es van utilitzar per a fabricar a Terrassa, en dos l'escut catala es de mida gran i en els
les monedes de altres
plata
dos, l'escut es molt mes petit. En els dos d'escut gran, la llegencla es la
mateixa: PRINCIPA-T-VS CATAL. Remarquem que la paraula PRINCIPATVS
11. Jose Pellicer Bru. «Los reales de a cinco». Barcelona 1965. Pg. 84 i 85. 12. Malgrat que en les larnines finals del llibre nornes son il·lustrats 3 de Is 11 exemplars, hem
aconseguit les fotos de les restants de l'Arxiu de D, Leandre Villaronga, a qui hem d'agrair les facilitats que sempre hem trobat. 13. 1641 (mirn. 158 del cataleg), 1642 (n" 163) fabricar-se nornes tres encunys. Aixi consta en el document d'atorgacio per haver fabricat «tres encunys de pessa de sinch reals ad opus fabricandi monetari que nunch de presenti faricatur in dicta Universitate Terra tiae ». Arxiu Historic de Terrassa. Manual notari J. Peyret. Suposem que en anar-se espatllant 14. Inicialment
d'immunitat
a
van
«Franciscus Via aurifaber civis Barne»
...
fabricar nous
encunys. encunys durant el proces de produccio es van 15. Partint de la base erronia que era de l'any 1641, aquesta moneda ha estat subhastada en dues ocasions en els darrers anys amb uns pre us de sortida molt superiors als que correspondrien.
494
R. COMAS
es escrita amb ce i que entre les as pes de la creu de Santa Eulalia nornes se situa la lletra T. Per contra
els dos encunys d'escut petit la Ilegenda es tambe (mica pero diferent: PRINSIPA-TV-S CATAL. EI mot PRINSIPAT es escrit amb essa i en
entre la creu de Santa Eulalia se situen
dos Iletres la T i la V. Tarnbe es aquesta la
Ilegenda que descriu Vidal Quadras per la moneda del 1641, cosa que en principi suposa que aquesta moneda es d'escut petit. Dels vuit revers os diferents que van ser usats, quatre duen la RVT A- RRAS-1642. Tots
lIegenda CAST
quatre coincideixen sempre amb els an versos d'escut
(lam. 1). La lIegenda dels tres altres reversos amb data 1642 es diferent:
gran
CAST-RVMT- ARRA i coincideixen sempre amb els anversos d'escut petit (lam. S i
6). EI vuite revers es el que descriu Vidal Quadras per a la moneda del 1641,
CAST-RVTA- RRAS-1641. Podem comprovar la coincida de les Ilegendes de la moneda de Vidal
l'any 1641 de
Quadras amb la 163 del cataleg Pellicer (lam. 4), aixi com el fet que es
l'unica que combina I'escut
llegenda
de
revers
petit i la Ilegenda PRINSIPAT-VS CATAL amb la
CAST-RVTA-RRAS.
D'altra
banda
hem
constatat
que
I'encuny del revers d'aquesta moneda es unic i per tant diferent als altres quatre que duen la mateixa lIegenda. Es evident deduir doncs, que la moneda 8839 de Vidal Quadras de l'any 1641 i la 163 del cataleg Pellicer s6n d'uns mateixos encunys d'anvers i revers. Per no aixi les dues monedes haurien de ser peces uniques dencunys tarnbe unics i diferents i a mes ames arnb la coincidencia de dur la mateixa lIegenda. Massa fac ser
tors haurien de
coincidir. L'esrnentada moneda num. 163 de I'inventari Pellicer es
doncs de l'any 1641.
NOTES DE LES LAMINES 1. Moneda de V Rals de Terrassa d'escut gran. Totes les
rnonedes, amb escut gran a I'anvers
duen la llegenda de revers: CAST-RVT A-RRAS-1642. 2. Moneda mim. 158 de l'inventari Pellicer arribuida erroniarnent 3. Moneda dels rnateixos encunys d'anvers i
revers
per l'autor al 1641. que lanterior on s'aprecia la data correcta:
1642. 4. Moneda mirn. 163 del
caialeg Pellicer en la qual la data (1641) no ha quedat gravada. Es l'unica
moneda que cornbina l'escut petit a l'anvers amb la llegenda CAST-RVTA-RRAS- en el revers. i coin
cideix pleuament amb la descripcio que Vidal Quadras fa de la moneda num. 8839 de lany 1641. 5 i 6. Monedes del mateix encuny d'anvers que l'anterior, pero arnb reversos nous i diferents de I'any 1642 la fabricacio de moneda, l'encuny del revers fou substituit
data 1642. En continuar
per any gravat, menlre en I'anvers se seguia usant el mateix encuny. Le llegendes del revers comics de totes les monedes d'escut petit del 1642 es CAST-RVMT-ARRA 1642. d'altres arnb el
nou
495
CINC RALS DE TERRASSA
1
4
2
3
5
6
Datos acerca de la existencia de un curio para
monedar plata por las juntas de Molina y Guadalajara durante la Guerra de la
Independencia l.R. LOPEZ DE LOS MOZOS*
I A prop6sito del tema que vamos a abardar y el de la requisa de plata para
monedar por las Juntas de Molina y Guadalajara durante la guerra de la Indepen
dencia, pueden servirnos de introducci6n los datos ofrecidos par don Anselmo Arenas y don Juan Catalina Garda Lopez, a traves de los que parece traslucirse la
idea, primeramente de la Junta de Molina y despues de la de Guadalajara, de crear
sendos cufios para monedar la plata, antes que 10 hiciese el invasar frances.
Garda, en el Dlario de un patriota complu tense en La guerra de fa Independencia, recoge los siguientes datos, que considera Por su parte, don Juan Catalina
mas de gran in teres:
"Para fines mas santos y con otras formalidades (aunque tarnbien ocurrieron abusos),
recogieron la plata de las iglesias las autoridades espafiolas. Tengo a la vista una certificaci6n expedida en 24 de Junio de 1813 por D. Juan de Carrascosa, contador de
Institucion Provincial de Cultura «Marques de Santillana».
.!.R. L6PEZ DE LOS MOZOS
498 rentas de la
provincia de Guadalajara, y en ella dice que la plata recogida en la tesore
rfa de la misma fue: 1.110 libras y 8 adarrnes en los pueblos de la provincia pertene cientes al arzobispado de Toledo; 2.574 libras, 14 onzas y 8 ada rilles en los del obispa do de Siguenza, y 608 libras, 4 onzas y 8 adarmes
en
los de la di6cesis de Segovia.
Ademas de particulares sill asignaci6n a deterrninados duefios, "1.964 libras, 2 onzas y 8 adarrnes. En
total, 6.257 libras y 6 onzas, quedando en dep6sitos escondidos otras
alhajas de importancia, como una coronita de piedras de Nuestra Senora de los Llanos de Hontova, un caliz de oro con patena, cucharilla, vinajeras y campanilla de la parro
quia de Torrelaguna, y otro caliz y alhajas de oro de la de Tendilla. Otras alhajas lIev6 a vender a Valencia D. Fructuoso Marfa Guerra, y persona que debfa estar muy ente
rada, como era D. Jose Lopez Juana Pinilla, lntendente espafiol de la provincia, calcu16 en 600 las arrobas de plata recogidas. Asirnismo ten go impresa la instrucci6n que el D. Ramon
prefecto afrancesado de Guadalajara,
Salas, di6 en 7 de Mayo de 1810 a sus delegaelos D. Pascual Calvo y D.
Jaime Rotger. En ella se les manda ante toclo: «En todos los pueblos por donde pasa sen
recogeran cuanta plata y oro haya en las iglesias, e1ejando solarnente los vasos mas
precisos para el servicio del culto.» Lo rnismo ordena respecto a los conventos. El Gobierno nacional tarnbien orden6 el secuestro de la plata, aun de los particulares, en 6 de Diciembre de 1809, dando instrucciones para el caso, y no hizo menos el intruso, cuyos generales saquearon las iglesias y catedrales, con vergucnza de sus propios sol dados.»!
Parece ser que aquella orden promulgada por el Gobierno Nacional de 6 de Diciembre de 1809 debio
suprimirse, ya que poco despues, en 5 de ] ulio del ario
siguiente, 1810, -vease el documento n"
1-
se
dice: «EI
Consejo Supremo de
Regencia de Espana e Indias acaba de renovar las ordenes que estaban expedidas para recoger entre otras cosas la plata de las iglesias, excepto la muy precis a para la decencia del culto con el fin de que sirva para la defensa nacional, y se quite al
enemigo este cebo de su ambicion». El hecho es que vernos, como se ha indicado, la
Madrid,
cuyo cometido
recogida de la plata en los
encarga a don Dionisio Isidro; a don Rafael Garrido, la de la iglesia de Budia, que previa mente habia escondido su
pueblos proximos
a
se
vicario, y la de Fuentelencina, explicandose de forma 10 mas clara po sible como habria de hacerse tal reguisa, C0l110 queda patente en el documento n" 5, en que se otro comisionado: don
Isidro Manuel del Rio. Los
secuestros se haran en numerosas localidades: Jocar,
Mirabueno, y otras muchas,
ofrece la misma explicacion
no
a
sin que de vez en cuando surjan problemas en su conduccion a la Tesorerta
Principal de Guadalajara, dependiente del Intendente senor Lopez Juana Pinilla.
I.
Diorio de un Patriota Complutense en fa Guerra de la lndependencia con un prologo y n.O{({S de
ICC. Madrid, Tipografia de los Hijos de M.G. Hernandez, 1894. p. 22 (nota). Existe edicion tacsfrnil de la lnstitucion de Estudios Compluicnscs. Alcala de Hen ares, ] 990.
CUNO PARA MONEDAR PLATA
499
Aunque en realidad no aparecen en nuestros documentos menciones a la Junta de Molina, si 10 hara, en cambio, la obra de don Anselmo Arenas, Historia
dellevantamiento de Molina de Aragon y su Sehorio en Mayo de 1808 y guerras de
independencia, que seguiremos en algunos de sus aspectos.' A traves de este algunos datos acerca de la existencia de un troquel para mone realizado dar, gracias a las gestiones de la Junta molinesa. Para ello ordenaba a sus diputados sexmeros: don Pedro Valiente, por la sexma del Campo; don Francisco Roa, por la del Sabinar; don Bernardo Bueno, por la del Pedregal, yadon Jose Lopez Pelegrm, por el sefiorio de Cobeta, que averiguasen donde habia plata y recoger toda aquella labrada que hubiera en sus respectivas sexmas, segun se indi ca en ellibro de Aetas del4 de Junio de 1810, y en fin, afiade Arenas: «Llegaba su actividad hasta el extreme de modelar un troquel para acufiar moneda, ya que el desbarajuste de la nacion no consentia que la Junta Central pudiera acudir con su
texto conocemos
fondos a las necesidades de las provinciales.»Al final del Acta del 23 de J unio se hallan escritas estas palabras: «Escrfbase al Sf. Intendente de
Guadalajara, rernitiendole, el cuno, que a expensas de esta
Junta se ha hecho en esta villa para fabricar moneda.» Es decir,
segun parece desprenderse de 10 anterior, la Junta de Molina fue
capaz de crear un curio para hacer moneda, antes que la de Guadalajara.
Siguiendo nuevamente a don Anselmo Arenas podemos constatar que en las Cortes de Cadiz, el 27 de Enero de 1811, hubo una proposicion del diputado senor
Lopez Pelegrfn, referente a la subvencion necesaria para las fabricas de fusiles y armamento instaladas
en
la zona molinesa, y que en la discusion que se produjo
intervino otro molines, de Alustante, don Andres Esteban y Gomez, diputado por
Guadalajara, quien elogio los servicios de dichas fabricas, afiadiendo: «Sf, senor. i,Quien podra creer que unos muchachos y un miserable herrero (de Molina) habian de sacar un cufio de Fernando VII, como les presentare? Ahora mismo tengo el honor de presentarlo.» Y 10 entrego al Sr. Presidente del Congreso, segun consta en el Diario de Sesion.es del 27 de Febrero de 1811, p. 445.4
Es tarnbien el diputado Sr. Esteban quien indica: «los trabajos de acufiacion de moneda que habian llevado a cabo.s" Sin embargo parece ser que ni en Molina ni el Sefiorio llego a acufiarse mone da 0 al menos no de una manera generalizada. Posiblemente lIegaron a realizarse
algunas pruebas, y quiza a ella se refiera Arenas cuando recoge en su libro citado la anecdota de un amigo suyo: «El varias veces alcalde de Molina, y muy querido
2.
ARENAS L6PEZ Anselmo. Historia del levantamiento de Molina de Aragon y sa Sehorio
Mayo de .1808 y guerras de su. independencia. Valencia, 1913. 4.
Idem. Idem. p. 264. Idem. Idem. p. 265.
5.
Idem. Idem. p. 408.
3.
en
l.R. L6PEZ DE LOS MOZOS
500
amigo y condiscfpulo mio, D. Juan Obregon, me recordaba, no ha mucho tiempo, que su padre poseia un duro acuhado en Molina el ana 1810; monumento numis matico para nosotros de inestimable valor, que el, en su ignorancia estudiantil, quito a su papa y 10 vendio en Madrid en una casa de anticuarios de la calle del Carmen.v' Mas adelante, y siempre guiado pOl' su acendrado nas nos
ofrece una
«pista»
patriotismo molines, Are
sobre el tern a que tratamos: la posible acufiacion de la
plata por parte de la Junta Superior de Guadalajara. Dice as I: «POI' 10 demas, nada extrafio tiene, pues la Junta de Guadalajara nos imitaba, a la vez, recogiendo tam bien la plata labrada hasta de los templos, modelaba su cufio y la mandaba acufiar a Valencia, segun se lee en las aetas de sesiones.»? Aunque el mismo se desmienta, mas adelante, de que la acunacion se hiciera en Valencia: «Mas de estos triunfos
(de la Junta de Molina) no corresponde la menor parte a la actividad, talento y (que) en Ablanque acuhaba
constancia que desplego la Junta de Guadalajara
...
moneda.s' Veremos en la documentacion que sigue como habia de recogerse la plata de
las iglesias, que piezas, el por que se hizo el curio y la causa de que dicho cufio fuese a Valencia, pero volviese para �acunar moneda en Ablanque, como se indi ca? En realidad nunca debio acufiarse la moneda en
Guadalajara. Posiblemente pasaria 10 mismo que en Molina. �Faltaria el Real permiso? De 10 contrario algu na pieza hubiera llegado hasta nuestros dias, y adernas aparecerlan debidamente catalogadas en trabajos especializados en numismatica relativa a las monedas que circularon durante la guerra de la Independencia en distintas provincias espafiolas, tanto acufiadas por el bando frances, con la efigie de Jose I Bonaparte, como por el espaiiol, con la de Fernando VII.9
11
De los documentos que presentamos, dos tienen una gran importancia para el conocimiento de algunos aspectos particulares de la Junta Superior de Guadalaja ra y la acufiacion
de moneda: Se trata de los numeros 10 y 13.
6.
Idem. Idem. p. 265.
7.
Idem. Idem. p. 265.
8.
Idem. Idem. p. 290.
9. A. BELTRAN. «Ernisiones monetarias de la Guerra de la Indcpendencia espanola (1808-1814»>,
Congreso Historico lnicrnacional de la Guerra de fa lndependencia y su epoca. Zaragoza, 30 de Marco 4 de Abril de 1959. Ponencia XV. Zaragoza, Instituci6n «Fernando el Cat61ico de la Excma. Diputaci6n Provincial, 1959. Tarnbien 1. LLUfs y NAVAS. «La administraci6n de la moneda espanola durante la Guerra de la Independencia», Numisma, VIII, 24. Madrid, 1957, pp. 67 a 83. /I
-
CUNO PARA MONEDAR PLATA
501
Castilla. Fernando VII. Duros (Segun Pi y Margall, Francisco y Pi Y Arsuaga, Francis Historia de Espana en el siglo XIX. Torno II. Barcelona, 1903, pp. 213, 219 Y 223). Don Anselmo Arenas alude a un «duro» acufiado en Molina en 1810.
co:
502
1.R.
LOPEZ DE LOS MOZOS
En el primero, la Junta, compuesta por D. Juan Arias de Saavedra
y Verdugo
de
Oquendo, como Vicepresidente -ya que el Presidente 10 era el obispo de Siguenza, a la sazon en Cadiz, D. Pedro Inocencio Vejarano-; D. Jose Lopez Juana Pinilla, como Intendente de la Provincia de Guadalajara; D. Baltasar Carri Llo Lozano Manrique, Regidor de Atienza, yD. Rafael Cuellar y Artacho, primer coronel del Batallon de Voluntarios de Molina, se dirige al Consejo de Regencia, en Cadiz, para exponerle las actividades realizadas desde que comenzo a ejercer sus funciones en 1809 (12 de Agosto). Se habla de los constantes saqueos a que ha estado sometida la poblaci6n de Guadalajara y pueblos de su provincia, que han las al economfas, esquilmado igual que las tropas nacionales, que habfa que sumi nistrar constantemente, y en especial a la ida y posterior regreso en retirada desde Navarra. A 10 que habrfa que afiadir las ayudas prestadas a los ejercitos de Ara gon y del Centro. Consecuencia de las constantes invasiones enemigas fue la creaci6n de un cuerpo de ejercito arrnado, cuyo mirnero pronto creci6 de tal manera que era casi
imposible su sostenimiento a 10 que se sum6 el aislamiento en que se vieron sumi provincias de Andalucia, invadida por las tropas francesas, del resto de Espana. Aunque el Supremo Gobierno confiriese amplios poderes de acci6n a las das las
Juntas Provinciales. Afiade la explicaci6n que, ante la
pueblos, decidio acufiar puede
verse en
imposibilidad de arbitrar irnpuestos a los
plata, correspondiente al sobrante de las iglesias -como
documentos anteriores-, abriendo un cufio con la efigie (busto) de
Fernando V II pOI' un lado y su escudo, por el otro. (Posiblemente tales acufiacio boceto no diferirfan mucho de las que, pertenecientes a Castilla, se ofre lamina aparte, correspondientes a la moneda de a duro).
nes 0 su cen en
Y evidentemente 10 que hace la Junta es solicitar permiso para poder llevar a efecto la acuiiacion dicha, con el fin de poder sostener las tropas, cornpuestas por el Escuadr6n de
Caballerta, al mando del entonces coronel D. Juan Martin Dfez
«EI Ernpecinado», formado por cuatrocientos hombres; el Batallon de Volunta rios de Guadalajara, compuesto por otros mil trescientos cuarenta; el de Tiradores
de
Siguenza con cuatrocientos mas; asf como algunas partidas de guerrilleros,
hasta
un
total de dos mil cuatrocientos hombres, que, segun se indica en el docu
mento, aun no se han podido vestir por falta de recursos, que en parte se invierten en
gratificaciones de quienes, soldados provenientes del enernigo, se enrolan a
favor de la causa nacional. Finalmente se hace una peticion apurada considerando la dificultad existente la custodia de la planta almacenada y la cercanfa del enemigo, al que, por si fuera poco, habia que afiadir los grupos de salteadores de caminos. en
El segundo documento habla por sf solo. Un tal Jose Segura, al que la Junta de Molina da permiso indefinido a petencion de la Junta Superior de
Guadalajara,
ha de trasladarse a Valencia para aprender tecnicas de acufiacion, en
compafiia de
un
platero -«Vicente»-, ya que en breve establecera un cufio en Ablanque.
503
CURD PARA MONEDAR PLATA
llIAPENDICE DOCUMENTOS Por orden cronologico. 1.
Comision
a
don. Dionisio Ysidro para extraer fa plata de las Yglesias, y cabollos.: EI
Consejo
de renobar las ordenes que supremo de Regencia de Espana e Yndias acaba
estaban
expedidas para recoger entre otras cos as la Plata de las Yglesias, excepto
mui precisa para
nacional, y se quite al Enemigo este cebo a su ambici6n= En su con sequencia fiada Junta
en
la
la decencia del culto con el importante fin de que sirva para la defensa la
la honradez y Patriotismo de Vuestra merced le ha cornisionado para que los Pueblos inrnediatos de la Provincia de Madrid y toda la Campifia extrahi
pasando a tormara y firma ran los respectivos Curas Parrocos ga bajo el debido inventario que se sin reser con expresion de Alhajas y su peso, toda la que haia en las referidas Yglesias, val' otra
que la ordenada pOI' el Govierno.
( ) Dara vuestra merced parte a la Junta ...
Personas que se presten voluntariamente a por mi mana de los Parrocos y demas
un
servicio tan importante para que la Patria les mire con la atenci6n c1 que se hagan acre
edores, y delmismo modo de los que se opongan para que sufran
el condigno castigo-,
Lo participo a Vuestra merced de orden de S.E. para su inteligencia y cumplirniento.e a vuestra merced muchos afios.= Buen Desvio Junta Superior de Guadala Dios
guarde
xara
2.
5 de Julio de 1810= Sr. D. Dionisio Jorge Ysidro."
D. Geronimo Ximeno Moron
..
-
Haviendo pasado el Sr. Yntendente Ia de vuesarnerced
a esta Junta Superior, y emerado de su contenido me orden a decirle, haverle side rnuy extrano el procedirneinto violento de esos Comisionados muy crnpefiados Govierno para la extraccion de la plata de las el cer el orden Establecido en no cono
pOI'
legitimo
Y glesias.= POl' las ordenes ultirnas que rigen en est a materia no se confia este encargo se haria muy poco favor a la de los R.R. delicado sino a la
obispos y
prudencia
tan
Junta de Soria si se persuadiese esta dimanaban de la misma unas ordenes tan opuestas al buen orden como a la sumisi6n y respeto que deven prestar al Soberano. Esto mismo de vuesarnerced se con otras cosas concernientes a 10 dernas del contesto de su carta hara entender ala misma Junta de Soria, y del reprensible exceso de sus soldados de intentar decidir con la fuerza militar los derechos que se devian ventilar con la mayor
armonia e inteligencia; en cuio supuesto ni la plata de las Yglesias, ni la mas leve razon de Novenos, y Escusados ni otra qualesquiera presenrara vuesarnerced que no sea pOI el conducto que espresamente tieue sefialados el Govierno Aunque sea con espreso mandate de la misma Junta de Soria, y quando se terniese algun insulto en su persona viva asegurado de toda su proteccion= Lo traslado a vuestra merced de orden para
su
de S.E.
a vuestra merced muchos afios.
inteligencia, y cumplimientoe Dios guarde Superior de Guadalaxara 7 de Julio de 1810= Sr. Don Geronimo
Buen desvio Junta
Ximeno."
de 10. Junta Superior de Guadalajara (1.S. Gu., en adelante) Registro General de Oficios rlesdel" Julio de 1870 hasta de Diciembre del mismo. Oficio de 5 de Julio (Buendesvro).
J J. J,S. Gu. Registro General de Oficios
...
7 de Julio (Bucndesvio).
l.R. LOPEZ DE LOS MOZOS
504 3. Don Rafael Garrido> (
) La plata de la Yglesia de Budia esta reservada en parage muy seguro segun inform6 aqui su Vicario; y asi mientras este no se restituya a su Curato no es
...
posible su estraccion ( ) Buen Desvio Junta Superior de Guadalaxara 14 de Julio de ...
I 810. Senor don Rafael Garrido." 4.
( ) Sin embargo, debe decirle que quedan en mi poder (memoriales) y aprovechare la ...
primera ocasion que se presente para su decision y remison; asi como usted 10 hara cuando la tenga segura a manos del Senor Yntendente de la
Fuentelaencina. (
...
plata que ha recogido en
) 23 de Julio de 1810= Senor don Rafael Garrido y Rodriguez."
5. D. Ysidro del Rio.- Para remover las dudas de vuestra merced ha propuesto a la Supe
rior Junta de esta Provincia e impiden el mas pronto de la comisi6n que Ie tiene fiada el Senor Yntendente de la misma relativa a la extracci6n de
plata de las Yglesias en con
formidad de las ordenes ultimamente comunicadas por el Supremo Govierno, ha resuelto por acuerdo de este dia que vuestra merced proceda a ella con toda exactitud sin reservar para las mismas otras alajas que las
muy precisas para la celebraci6n de los Divinos oficios entendiendose por tales algun caliz, patena, copon pero de ningun modo las cruces, custodias, vinageras, incensarios, nabetas, y qualesquiera otros ofectos de esta u otra clase que no sean de una absoluta necesidad« Los curas Parrocos y demas personas encargadas en su custodia las manifestaran bajo de las mas severas penas justificada que sea la ocultacion-. Lo participo a vuestra merced de orden de S.E. su inteligencia y cumplirniento« Dios guarde a vuestra merced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guadalaxara 4 de Agosto de 1810= Por habilita
para
ci6n Manuel Morato= Senor don Ysidro Manuel del Rio."
6. Budia. Don Juan Soriano.- He dado cuenta a la Junta Superior Junta
(sic) de esta Pro
vincia de la representaci6n de vuestra merced relativa a
proponer elmedio que Ie pare ce mas conducente para remitir a su disposici6n la plata que ha quedado en esa Parro
quial; y en su virtud haviendolo aprovado me manda decir a vuestra merced que a la maior brevedad, y con persona de toda confianza remita dicha plata reservando solo para el
uso de la misma Parroquia, quatro calices, el menor de los dos copones, y la cajita advirtiendole que la custodia, cruz y piezas de oja de plata (las que de estas sean de poco valor) quedaron por aquf custodiaclas para su deboluci6n quando la Divina Providencia permita su libre uso sin riesgo alguno-. Lo participo a vuestra mer ced de orden de S.E. para su inteligencia y cumplimiento= Dios guarde a vuestra mer ced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guaclalaxara 5 de Agosto de menor
]810. Por Habilitaci6n Manuel Moratoe Senor don Juan Jose Soriano. Morato -rub.>" 7. D. Dionisio Ysidro.- Enteracla S.E. la Junta Superior del oficio de vuestra merced de 3 del corriente, me ruanda prevenirle; que la
plata que manifestava haver dejado al cargo
y custodia de don Diego de Checa Cura de Jocar, y la demas que haia podido recaudar
12. J.S. Gu. Registro General de Oficios
14 de Julio (Buendesvio).
J3. I.S. Gu. Registro General de Oficios
23 de Julio (Saelices).
14. 1.S. Gu. Registro General de Oficios
4 de Agosto
'15. J.S. Gu. Registro General de Oficios
5 de Agosto
(Huertahernando). (Huertahernando).
CUlVO PARA MONEDAR PLATA de disposicion de conducirla inmediatamente
a
505
la del Senor Yntendente de esta Pro
vincia con el fin de librarla enteramente de riesgo, e inbertirla en los interesantes a que la destin an las urgencias de la patria. Sea vuestra merced el conductor, y supuesto su
que
Comision, en la Provincia de Madrid no puede tener los progresos que se creieron al
conferirsela le confiara la Junta
otra en donde
pueda ser mas util= Lo comunico a inteligencia gobierno y cumplirnienro-. Dios guarde a vuestra merced muchos afios, Huerta Hernando Junta Superior de Guadala xara 6 de agosto de 1810.= Por habilitacion Manuel Morato-. Senor don dionisio Jorge vuestra merced de orden de S.E. para su
de Ysidro."
8. Don Rafael Garrido y Rodriguez:
( ) Ygualmente la doy a uno de los Comandantes ...
de nuestras tropas acantonadas a las inmediaciones de Siguenza (orden), para que por
inventario extraigan y remitan la plata qu epertenece ala Yglesia de Mirabueno dejan do solo la muy precisa para la celebracion de los oficios Divines (
...
) Huerta Hernando
Superior de Guadalajara 7 de Agosto de 1810.= Senor don Rafael Garrido y Rodriguez."
Junta
9. Don Saturnino Abuin, 6 Don Jose Mondideu.- EI primero de vuestras mercedes que se halle en proporcion pasara a la villa de Mirabueno y exigira de la Justicia y Cura Parro co
del mismo pueblo reunidos una noticia exacta de la plata existente y perteneciente a
su
Y glesia Parroquial. Egecutado asi extraera vajo el devido inventario toda la que no
absolutamente precisa para la celebracion de los divinos oficios, entendiendo por tal, un Caliz, copon, etc. pero de ningun modo las que excediesen de este numero ni sea
menos
la
Custodia, Cruz, incensario, Nabeta, y otras de esta clase, pues la tales las
recogera, y rernitira a dis posicion del Sefior Y n tendente.= Este encargo req uiere mucha prontitud y vigilancia para que se egecute antes que 10 entiendan y burien los enemigos y la mayor atencion y urvanidad para no exasperar los animos, que regular mente no lleban a bien estas exacciones por mas que en ellas se interesen el mayor ser
vicio del Rey y de la Patria, y todo 10 espera la Junta de vuestras mercedes a quien de su
orden 10 comunico para su inteligencia y govierno.= Dios guarde a vuestras merce
des muchos afios. Huerta Hernando Junta
Superior de Guadalajara 7 de Agosto de
1810.= Senores don Saturnino Abuin 6 don Jose Mondideu."
Consejo de Regencia.- Senor. Yuestra Junta Superior de Guadalaxara princip6 a 12 de Agosto de 1809, quando todos los rescuros de su Provin cia estaban apurados no solo por los repetidos saqueos que en casi todos los pueblos hicieron y han repetido despues los enemigos, sino tambien por las cuantiosas suminis
10. Cadiz.
exercer sus funciones en
traciones hechas a nuestros exercitos a su transito para Navarra, y regreso que ocasio n6 su retirada, no siendo menores las sumas que su Yntendente extrajo para rernediar las necesidades de los exercitos de Aragon, y el Centro.= Estas apuradas circunstancias no
fueron obstaculo a sus ernpresas, y anteponiendo a otra consideraci6n el ardicnte
deseo de llenar las justas intenciones de Y.M., arm6 y reuni6 un numero de tropas muy
16. 1.5. Gu. Registro General de Oficios 17. J.S. Gu. Registro General de Oficios
18. 1.5. Gu. Registro General de Oficios
..
6 de Agosto (Huerta hernando). 7 de Agosto (Huertahernando).
...
..
7 de Agosto (Huerta hernando).
t.«. LOPEZ DE LOS MOZOS
506
superior al que podia sostener aun con la mas exacta econornia esperanzada de que podria hallar nuevos recursos 6 recivir algunos auxilios= AI paso que las tropas se aumenraban, escaseaban cada vez mas los rnedios de sostenerlas, y en tan triste situa cion tubo csta Junta la amargura de
ver invadidas las Andalucias, y verse privada de toda cornunicacion con el Supremo Govierno al paso que este Ie proporcion6 ali
algun
vio con la ilimitacion de Facultades que concedio a todas las Juntas
para todos los par
ticulares de que trata el articulo 6° de su Reglamento= No era facil inventar arbitrios sobre
unos
pueblos agoviados con una infinidad de calamidades, y la Junta no tenia
otro que el acunar una porci6n de plata extrahida del sobrante de las
del Reverendo obispo de Siguenza, su Presidente-.
Adopt6
Yglesias de orden
este medic, y di6 en su vir
tud las disposiciones para abrir el cufio con el busto y escudo de su rnonarca
augusta y deseacio el Senor D. Fernando 7°, y tom6 las dernas medidas conducentcs al intento.
Todo cstaba corriente y en terminos de poderse dar principio a la acunacion, quando ha tenido la singular satisfacci6n de ponerse en comunicacion con Y.M.,
y no Ie ha per mitido su delicadeza y subordinacion Ilcvar adelante esta ernpresa sin solicitar su real
asenso, y hacerle una
sencilla manitestacion de los motivos en que la funda y que cada dia son de mayor urgencia-, Tiene que sostener el Escuadron de Caballeria que ruanda el Coronel D. Juan Martin que consta de 400. plazas: el Yatallon de Voluntaries dc
Guadalajara de 1340; el de Tiradores de Siguenza de 400, y otras diferentes partidas sueltas con que se cornpleta un total de 2400 hombres que aun no ha vestir por podido
Ialta de recursos, y tiene que imbertir crccidas cantidades en pagar las gratificaciones
consignadas a la multitud de soldaclos que abandonando las banderas del eriernigo se Ie presentan= Por otra parte la conservacion de esta plata es arriesgada por las continuas correrias del enemigo. que frecuentemcnte obligan a la Junta a variar de residencia; y todavia
mas peligrosa su conduccion por que circundados de las diferenres columnas mobibles que han establecido, y ocupado la maior parte de las Provincias por gruesas
guarniciones, 6 cuerpos de Exercito, apenas hay un paso que no ofrezca un peligro conocido sin contar con las Quadrillas de Salteadores que infestan los carnincs-. A vista de estc conjunto de circunstancias espera la Junta que Y.M. aprovando sus deterrnina ciones hijas de la mas estrecha necesidad Ie concedcra su real permiso para acunar la
rnencionada plata, y ocurrir por este rnedio ala susisrencia de las tropas y su bestuario» Dios guarde la importante vida de Y.M. muchos afios. Huerta Hernando 20 de
Agosto
de 1810.= Senor= A L.R.P. de V.M.= Juan Arias de Saavedra= Jose Lopez Juana Pini lla= Baltasar Carrillo Lozano Manrique= Rafael Cuella y Artacho." I I.
Cijuentes su Cum Parroco.- La recoleccion de la plata no nccesaria para Ia Celebracion de los Divines oficios, es UIlO de los
objetos que han llarnado la atencion del Supremo
Consexo de Rexencia. quc la ha ordenado repetidamente en Reales ordenes. Sin con trabenirlas y hacerse reo contra la Patria. no puede Y. retener por mas tiernpo la perte neciente ala Yglesia de esa villa, y por 10 mismo, ha resuelto la Junta
Superior de esta
Provincia disponga v. cntregarla inmediatamente al conductor de este oficio, sin rcser barse otra que Ia mui precisa entendiendose por tal unicamente dos Calices el una
Copon y
Custoclia pero esta reserbada en tales terminos que no pueda caher en poder del
encmigo. y si huviese dos las de rnenor valor.
19. 1.S. Gu. Registro General de Oficios
...
20 de Agosto (Hucrrahcrnando).
CURD PARA MONEDAR PLATA La Junta Espera que no 10 dilatara V. otras
un
momento para no verse
507
precisada a tornar
providencias que Ie sean mas gravosas: Dios guarde a V. muchos afios. Huerta
Hernando Junta
Superior de Guadalaxara 5 de Setiembre de 1810: Por habilitacion
Manuel Morato: Al Senor cura Parroco de la villa de Cifuentes."
12.
Don Pedro Gordo.- Ha siclo de mucha Complacencia a esta Junta la noticia que V.S. la Comunica con Iecha ocho clel Corriente de su eleccion para Vocal de la Superior Pro vincial de Burgos, viendo con este paso premiados el zelo y patriotismo cle V.S. por la
Patria, de que ha clado pruebas en la Comision que esta Ie tenia conferida para extraer la plata y Caudales sobrantes de las Yglesias= Al desistimiento que V.S. hace de ella es
consiguiente la dacion de cuentas y entrega cle quanta perteneciente a dicho Ramo se hallase en su poder, y uno y olro debe verificarse a esta Junta que le autorizo al efecto, Dios guarde a V.S. y por 10 mismo espera de V.S. 10 verifique con la posible brevedad. rnuchos afios. Huerta Hernanclo Junta Superior cle Guaclalaxara 16 de Diciembre de 1810= Baltasar Carrillo Lozano Manrique= Rafael de Cuellar y Artacho
=
Senor Don
Pedro Grodo."
13
.
Lose Segura= Deseando esia Junta Superior que al cuno de la fabricaci6n de rnoneda, que tiene acorclado establecer en el Lugar cle Ablanque sc Ie de tocla la perfeccion que es susceptible, Ie ha pareciclo conveniente y aun necesario el que vuestra merced con el
platero Vicente pasen <\ la Ciuclacl cle Valencia a tomar las nociones y eonocimientos que exigen tan delicado estableeimiento en cuya virtud dispondran inrnediatamente su salida, sin que Ie detenga el destino que obtiene, pues la Junta Superior de Molina, por un efecto de su atencion Ie tiene concedida licencia ilirnitada por todo el tiempo que fuese necesario en est a operacion. Dios guarde a Veustra merced muchos afios, Huerta Hernando 22 de Diciembre de 1810. Senor Jose Segura." 14. D. Juan Antonio Lopez Pinilla se queja de varios proeedimientos del Procurador del
algunos ofieios cle! Senor Yntendente a Arciprestazgo del Senorio de Molina, y pide que se Ie da competente satisfaccion, castigando a los que resulten reos= Arcos de Medina. Junta Superior de Guadalaxara 14 de Noviembre
ducado de Meclinaeeli y otros como tarnbien
virtud de la comision que se Ie dio para la recaudacion de la plata en el
de ]811
=
( )." ...
20. I.S. Gu. Registro General de Oficios
..
21. J.S. Gu. Registro General de Oficios
..
22. I.S. Gu. Registro General de 0[7ci05
...
5 de Scpticmbre (Huertahernando).
]6 de Diciernbre (Huertahernando). 22 de Diciembre (Hueriahernando).
23. Acuerdos porticulares de la Junia Superior de /0 Provincia de Gaudalajara que C/(i principia en el dia 26 de Julio, en que se insialo can arreglo al Reglamento Provisional decretado en 18 de Marzo ulii rna, y mandado gunrdat en 30 del mismo.
Fob. 600-60 I.
U nitat entre les diverses monedes de coure «En Barcelona»
F.
De coure i d'altres divesos men
PADRO
metalls, caldria dir, per ser ben exactes. Un exa
meticul6s de les monedes de fosa de la seca catalana-napoleonica, «En Bar
celona», ens ha fet veure que alguns encunys fets per la Casa de la Moneda,' han estat tarnbe utilitzats per la serie de fosa emesa ales Drassanes.
lara, amb alguns comentaris i fotografies adients, volem demostrar que les monedes d'encuny i les de fosa reproduides en aquest treball, corresponen al mateix disseny. I
aquesta prova d'evidencia grafica, ens pot donar una total confianca respec hipotesi de la unitat de control dels dos centres de producci6 monetaria,
te a la
d'aquella epoca de l'ocupacio francesa de Barcelona. Tenim molt poca, per no dir gens, documentaci6 sobre aquesta realitat histo rica. Nemes recordo haver
Ferrer,
llegit en la «Barcelona cautiva» del prevere Raimon
i d'aixo ja fa molts anys i
ara no
se
pas exactament, el volum moment determinat, en fer-se una
memorar
capitol i pagina de la ressenya on diu que inspecci6 a la Cas a de la Moneda, explica el sacerdot autor del Ilibre, «que han 0 sia anat tarnbe a fer un peritatge a la foneria de les Drassanes que la visita la feien als dos locals, un despres de l'altre. ] aixo tarnbe em penso haver-ho llegit en un llibre de terna napoleonic de l'historiador Mercader i Riba, que ho reprodueix segurament de I'anterior volum en un
...
...
»
indicat, del Pare Ferrer. Tarnbe E. Goig' fa reterencia a la mateixa circurnstancia.
I. AI carrel' dels Flassaders, canionada al carrcr de les Mosques. Va tancar-se aquesta Seca des pres cle la victoria dc Felip V, en la guerra que va acabar-se !'any 1714, una vegacla rendida Barcelona. Es lorna a obrir la Iabrica catalana de moneda -que encara guardava les seves maquines- per I'agost cle 1808, arnb I'entracla a la ciutat clels francesos. 2.
eclici6).
En el seu Ilibre «La Monecla Catalana de la Guerra de la Independencia», any 1974 (prirnera
F. PADRO
5]0 Ara
be, jo crec que la visualitzacio de les monedes reprodurdes, que s6n una moderada mostra de les moltes altres que podrien recollir-se i comparar-se per aquest fi, ens donara confianca i seguretat respecte a la teoria que hi havia una gran relaci6, i un bon intercanvi i comunicaci6, entre la recuperada seca de Barce lona i les foneries de les Drassanes, que segurament treballaven sot a una direcci6
unica, a complernentaria, a be amb evidents connexions.
Almenys aixo es cl meu convenciment, despres de tocar i examinar amb gran comprensi6 un lot de prop de 2.000 monedes,' de diferents meta lis, d'aquesta en ,
el termini aproximat d'uns 20 anys! lara venen les fotos i les explicacions d'algunes monedes considerades «iden
tiques» de dibuix, i que s6n unes d'encuny i les altres de fosa. Sera
una evidencia ocular, tant com les reproduccions fotografiques ho per metin, segons seva qualitat i la seva bona tria.
Un ment
Quart de 1t;1O (I) dencuny i un altre, tarnbe (i) de rosa. Monedes total
identiques. Com tarnbe les que segueixen
del mateix any en disposicio ambudes (j,). 0 sia unes parelles ben iguals de dibuix i diferents de distribucio, aixi com de tractarnent tecnic.' Niirns. 1,2,3 i 4. 4 Quarts de 1808
(j,), un d'encuny i l'altra de fosa. Nrims. 5 i 6.
Observi's l'identitat de les peces. Barres primes. Escut, 21/16.
3. En cl N. de C. van posar-me a disposicio voler consuliar cl sell Ions sobre aqucst nurnerari.
un
lot
d'aproximadament 400 monedes, quan vaig
4. La moncda d'encuny, «no-coincident», no csia rerallada.
COURE «EN BARCELONA»
6
517
512
F. PADR6
Doblec de la tija, en el quadrant dret inferior.' Un doble
posici6 horitzontal respecte a «Quartos»
(N
---
llarg. Les «N» en dis
N). 0 sia, monedes totalment
iguals excepte la tecnica de fabricaci6.
(i) d'encuny i un altre de fosa (1), ben iguals. Nums, 7 i 8. Obser
4 Q. 1808
vi's: Barres gruixudes, escut de 21/15. Distribuci6 de les «N», (N
---
N) 0 sia elevaci6 evident. Coincident tambe
el doblec de la tija, etc. 4. Q. 1809
(1) ambd6s, un de fosa i l'altre d'encuny. Nurns. 9 i 10.
Batres gruixudes. Escut de 21117. Hi ha una Iulla petita, fora de programa, en el ram del N
---
quart superior dreta.
N petita elevaci6.
EI doblec en les tiges es quadruple. 0 sia doblec a cada 4 Q. de 1809, tarnbe tots dos
quadrant."
(1), un d'encuny i I'altre de tosa. Nums, 11 i 12.
Barres primes. Escut 21 116. Les dues fulles de la base de Is rams del revers, 1110lt N
---
arrapades a la tija principal.
N, poca elevaci6; quasi horitzontals.
Eis doblecs de les tiges no existeixen.
Monedes, doncs, iguals! 4. Q. de 1810, tots dos
(1), un d'encuny i I'altre de fosa. Nums. 13 i 14.
Observi's la identitat. Banes normals per aquest any, que vol dir una mica amples. Escut: 21116. Les banes horitzontals de l'escut s6n rues N
---
la tija unicarnent en la inferior 4 Q. de
primes que les verticals.
N. Observi's la distribuci6 dels «punts» del4! Tot igual! Doblecs de
esq uerra.
1811, tots dos (1), un d'encuny i I'altre de fosa. Niims. 15 i 16.
Barres primes. Escut, 21 I 16. En els rams del revers, colzades molt fortes. Les fulles queden com arrapades
ala tija. Data estreta, sense punt final.
Dobies tiges, en els dos quadrants inferiors. N 4 Q. de 1811, tots dos
(l),
un
---
N.
d'encuny i I'altre de fosa. Nurns. 17 i 18.
Barres gruix rnitja, que vol dir normals per aquest
any. Escut: 21 117. amb molta finestra. Cua curta vertical. Elnumeral, 4, prim, N
N (la segona N, una mica rnes alta.) Doblecs als dos quadrants inferiors. ---
Colzades dels rams del revers, suaus normals. Data ampla amb punt final. 4 Q. de 1812, ambd6s
(1). Un d'encuny i I'altre de fosa. Nums. '19 i 20.
Falta punt abans del4.
5.
Per el problema dcls doblecs ales tiges dels rams del revers. consulteu, n" 57. de G.N. (ANE). 6. Variant exclusiva de l'any 1809. Molt cscassa.
513
COURE «EN BARCELONA»
22
24
F. PADRO
514
Barres gruixudes. Escut mides iguals. N
---
N (una mica mes baixa la primera N)
4 Q. de 1812, tots dos (lJ Encuny i fosa. Nurns. 21 i 22. Nervis en QUARTOS «R» sobre «B», per corregir un error! N
---
N (una mica baixa la primera N)
Doblecs als quadrants inferiors. 4 Q. de 1812, tots dos
(1). Fosa i encuny. Nums. 23 i 24.
Colpidora variant. 5 fulles a cada ram dels reversos. (Falta una fulla). Falta la segona fulla superior. Doblecs quadrants inferiors. Data sense punt.' 4 Quartos de 1813
(1), fosa i encuny. N urns. 25 i 26.
Falten els punts anterior i posterior del numeral 4 valor de la moneda. En tot
son iguals les peces. 4 Q. de 1814
(1), una de fosa i l'altre d'encuny. Nurns. 27 i 28.
Monedes exactament iguals.
Es tracta d'una variant diffcil. La llegenda EN BARCELONA s'allarga mol
tfssim, i quasi be s'acosta a tocar la data! Tenim per tant que les N (les «enes»)
queden baixes totes dues i qui-sap-Io. Es una variant molt escassa i no obsta nt, per donar-nos la rao, la trobem en els dos sistemes de produccio de monedes, en en cuny, a la seca i en fosa, a la fone
ria! Els doblecs en les tiges, inferiors, com sempre passa en les ultimes dates de la serie." Hem mirat be les fotos i sernbla tot plegat una sola cosa, les dues tecniques de fabricacio. Hi ha una unitat que sobresurt entre les diterencies de presentacio, per poc que hom observi. I nornes hem publicat alguns exemples, entre els molts que coneixem. Existeixen altres cornparacions a fer. Tarnbe cal reconeixer que algunes vega des les monedes de fosa, queden llet
ges i com estrafetes, i no fan goig de veure des, que costen de diferenciar. A rni em sembla que mes 0 menys associats per
uns una
...
Altres en canvi son tan ben manipula
i altres dels productors d'aquest mateixa feina, que
monetari, anaven
representa posar a l'aparador,
aquells temps turbulents, la imatge de la nostra vella i sornorta Catalunya, sota l'ernbolcall nominatiu de la seva gene rosa Capital. en
7. ell
Em pregunto: si aquesta valuosa variant fos una moncda Ialsa, com hauria quedat «duplicada
les dues series? Conec 8 peces, de la variant, lalra lulla, de l'any 1812, notabilfssima reducci6!, 3 s6n
de la serie encunyada, i 5 de la fosa, arnb difercnts metalls!.
8. Les monedes de 1 quarto han esiat ampliades 3 1,50.
Colecci6n de resellos y curiosidades carlistas J. VERDEJO SITGES
El terna de los resell os politicos sobre moneda espanola circulante hasta el final de la Guerra Civil, ha tornado
un
auge en los ultirnos tiernpos bastante rele
vante; fundamentalmente el correspondiente al periodo de la Segunda Republica Guerra Civil y los arios precedentes. Este importante periodo historico y su reflejo en la Numismatica, al que llevo dedicado much os afios, quisiera diera origen a unas notas con todo 10 que buena mente he
podido reunir. Si hasta la Iecha no hice menci6n al terna ha sido por temor a ponerlo de «mod a» y con ella dar pie a la aparici6n de monedas con rese llos espureos, evitando el desanirno que tal cos a provocaria. Emparentado con 10 anterior estana la parcela que ocupa el resello carlista 0 presumiblemente carlista; inicialmente a favor de Carlos Maria Isidro (pre ten diente Carlos V), sobre moneda fernandina 0 isabelina y posteriormente apoyan do a Carlos VII, D. Jaime, Alfonso Carlos 0 al legitimismo en general sobre moneda del centenario y escepcionalmente isabelina. Este segundo perfodo, con piezas marcadas del centenario, entroncaria con el capftulo comentado al inicio de estas lfneas.
Dentro de mi colecci6n tengo varias monedas que posiblemente podrfan incluirse como propaganda 0 apoyo al Carlisrno, pero solo he decidido presentar
aquellas que menos dudas nos ofrecen en cuanto a la intenci6n de 10 que en ellas reza
y a la autenticidad del resello 0 marcas.
1. VERDEJO SITGES
516
De un total de doce piezas cinco pertenecen al periodo de 1833 a 1840, si se
prefiere hasta la abdicacion en 1845, de Carlos V 0 incluso hasta su muerte, ocurri da en 1855; ya que supongo que su hijo y sucesor, Conde de Monternolin, suscito rnenos
entusiasmo. Las siete restantes podemos incluirlas en el segundo perfodo.
PRIMER PERIODO 1. Segovia. 8 maravedis, 1837.
Anverso: Busto laureado con «bigote» del Pretendiente entre marca de ceca y
valor, bajo el.. 1837. Anepfgrafa. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones, AI centro escuson
de los Borbones. Todo dentro de laurea. Canto: EspiguiUa. Peso: 11,5 grs. Modulo: 29 mm. Procedencia: Sevilla. Moneda que se ajusta a las batidas en Segovia. EI anverso podrfa estar retoca do a buril sobre una pieza de Fernando VII. 2. Segovia. 8 maravedfs, 1815.
Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre marc a de ceca y valor.
Ley: FERDIN. VII. D. G. HISP. REX. 1815. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones. Escuson de los Borbones al centro. Todo dentro de laurea.
Canto: Espiguilla. Peso: 12 grs. Modulo: 29 mrn. Procedencia: Valladolicl.
RESELLOS Y CURIOSIDADES CARLISTAS
517
Moneda que presenta sobre el busto de Fernando VII un resello en forma de
escudete con las cifras, en bajo relieve, de Carlos V en monograma y en dos lfneas. Recuerda el estilo utilizado en los cobres navarros. Por los especiales vinculos que mantuvo Navarra con la causa legitimista no serfa muy descabellado el adjudi car
el presente resello a los carlistas navarros. En la colecci6n de A. Orol existe una pieza de Jubia de 8 mrvs. de 1825 con el
mismo resello sobre el cuello de Fernando VII. Tambien he localizado dos piezas
segovianas de 4 maravedfs que muestran la misma marca sobre el busto del rey. 3. Segovia. 8 maravedis. 1825.
Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre ceca y valor. Ley: FERDIN. VII. D. G. HISP. REX. 1825. Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con Castillos-Leones. En el centro escu
s6n de los Borbones. Todo dentro de laurea. Canto: Espiguilla. Peso: 11,7 grs. M6dulo: 29 mm. Procedencia: Madrid.
Sobre el busto de Fernando VII muestra la presente pieza un resello en el que
puede leerse: CAB I RER I A, bajo corona. Lo normal para los seguidores de una causa es invocar al maximo representante de la rnisma 0 a sus lemas y signos, pero en un personaje como Cabrera en nada debe extraiiarnos la utilizaci6n de su pro pio nombre. Recordemos algunos de sus datos: Ramon de Cabrera y Grifio naci6 en Tortosa en 1806. En 1833 se
une a
las
partidas carlistas del Maestrazgo, donde asciende a coronel a las 6rdenes de Car nicer. Tras la muerte de este es nombrado comandante general del Bajo Arag6n. Sus reacciones represivas le valen el sobrenombre de
«Tigre del Maestrazgo».
Acompafio al general G6mez par Andalucfa y Extremadura. Entre los hechos mas sangrientos de su carrera se encuentran la muerte a bayonetazos de los prisioneros de San Mateo y los fusilamientos de Burjasot, que segun el decir hist6rico los con ternplo en medio de una orgfa. A partir de 1838 se apodera de Morella y la con vierte en capital de su Ieudo, donde trata de organizar los rudirnentos de un esta do y una administraci6n. La derrota de Oraa, al tratar este de conquistar Morella, le valen el ascenso a teniente general y el tftulo de Conde de Morella. Finalmente
1. VERDEJO SITGES
518
Espartero toma la plaza el 30 de mayo de 1840 y Cabrera se refugia en Berga, pasando la frontera francesa el 6 de julio de 1840. Inicialmente se instala en Francia y por afecto al Conde de Montemolfn (pre tendiente Carlos VI) acepta el cargo de comandante general de Catalufia, Aragon y Valencia. Consigue algun exito aislado, C0l110 el de Pasteral, que le vale el titulo de
marques del Ter, abandonando el cargo el 22 de abril de 1849. Un afio mas tarde conoce en Londres a Marianne Catherine Richards con quien se casa, pasan do a vivir como gran senor a la posesion de Wentworth, 10 que poco a poco hace cambiar su manera de sentir y pensar. Tras la muerte de Monternolin se distancia de la gente que rodea a Carlos VII, pretendiente que sentia una profunda antipa tfa por Cabrera. A pesar de ello y ante la unica salida de tener credito 10 nombra
jefe de partido y del ejercito el 24 de mayo de 1869. Las grandes diferencias provo can la renuncia del conde de Morella en marzo de 1870. Las injurias de la camari lla del pretendiente deciden al reconocimiento de Alfonso XII por Cabrera en 1875. Volviendo al resello que nos ocupa apuntare que solamente conozco la refe rencia que hace Vidal Quadras y Ramon
Monedas y Medallas»
en
su
«Catalogo de la coleccion de
(Barcelona, 1892), tomo III, numero: 11. 006, lamina 80,
numero: 17.
Posteriormente Ramon de Fontecha y Sanchez en «La moneda de Veilon y cobre de la Monarqufa espanola (1516 a 1931»>, (Madrid con
1968) en la pagina 193,
el mimero 897, reproduce la impronta publicada por Vidal. De este
cosa
-
tipo de resello conozco unas cuatro piezas, con ligeras diferencias,
logica dado 10 rudimentario del punzon. 4. Segovia. 8 mara vedis. 1826.
Anverso: Busto laureado de Fernando VII entre ceca y valor. Ley.: FERDIN. VII. D.G. HISP. REX
..
1826.
Reverso: Cruz del Infante D. Pelayo con castillos-leones. Escuson borbonico al centro. Todo dentro de laurea. Canto: Espiguilla. Peso:
11,5 grs. Modulo: 29 mm. Proced.: Santander. Sobre
el busto del monarca presenta grabado: c.v. / 1837, en dos lineas.
RESELLOS Y CURIOSlDADES CARLISTAS
519
5. Segovia? 8 mara vedis. 1837 a 1850.
Anverso y reverso: Restos de
una
pieza de 8 maravedfs de Isabel 11 posible
mente segoviana.
Canto: Estriado, que situa la moneda entre 1837 y 1850. Peso: 9,80 grs. M6du10: 28 mm. Procedencia: Madrid.
Sobre 8 mrvs. isabelinos se puede ver el busto laureado con «bigote» y unifor me
del Pretendiente rehecho a buril. En el borde presenta punzonado a modo de
leyenda: .VIVA DON CARLOS. En el
reverso
muestra dos concavidades
que dan forma,
en
el anverso, al
busto de Carlos V.
SEGUNDO PER/ODO EI tenia de la flor de lis, como propaganda carlista, solamente fue abordado por D. Ramon de Fontecha y Sanchez en la obra anteriormente citada (pag. 194, num. 898). He tenido ocasi6n de ver piezas con dicha marca pero diffcilmente atri buibles a la facci6n legitimista, sobre manera las posteriores a Fernando VII. Pen semos
que este tipo de signo fue profusamente utilizado en
Francia, Puerto Rico,
Antillas Menores, etc. A pesar de 10 dicho =presentare una pieza, encuadrable en este segundo periodo, marcada con una flor de lis y que no considero desaventura
do atribuirle un origen carlista. L. Madrid. Una peseta. 1876.
520
.I. VERDE.lO SITGES
Anverso y reverso habitual para la peseta de 1876. Canto: Estrias. Peso: 5 grs. M6dulo: 23 mm. Procedencia: Ginebra. La presente moneda, unica en
cuello de Alfonso XII
un
plata de todas las descritas, presenta sobre el
resello ovalado con la flor de lis en
bajo relieve y el
fondo estriado 0 rayado. 2. Barcelona C 8 puntas). 5 cent. de escudo. 1868.
Anverso: Busto laureado de Isabel II rodeado por grafila de puntos.
Ley: ISABEL II POR LA GRACIA DE oios Y LA CONST. "'1868"'. Reverso: Escudo ovalado con castillos y leones y escus6n de los Borbones, coronado y acotado por laurea. Debajo OM (Oeschger, Mesdach y cia.). Todo dentro de grafila de puntos. Ley.: REINA DE LAS ESPANAS. '5
CENTIMOS DE ESCUDO':'. Canto: Liso. Anverso y reverso girados 45°. Peso: 22 grs. M6dulo: 32 rnrn. Procedencia: Barcelona. Sobre el busto de la reina resello con la cifra VII. coronada (Carlos VII?). Las restantes piezas pertenecen al Ilamado centenario por 10 que me limitare a
sefialar el afio y periodo al que pertenecen, centrandome solamente en los clos
resellos 0 marcas que llevan. 3. Barcelona. 10 centimos. Gno. Provisional. 1870.
Anverso: Sobre todo el campo presenta punteado en tres lineas:
!.:::�:. I CARLOS I VII. .
RESELLOS Y CURIOSIDADES CARLISTAS
521
Reverso: En el centro del campo presenta el escudo punteado de Navarra.
Procedencia: Santiago de Compostela. 4. Barcelona. 10 centimos. Alfonso XII. 1877.
Anverso: Punzonado en tres lineas: DIOS / PATRIA / REY.
Procedencia: Barcelona.
Aunque este tipo de resello puede haber sido pun zona do desde la emisi6n de la moneda base hasta el perfodo de la Segunda Republica- Guerra Civil, me incli no a situarlo en
el presente siglo. Recuerdo una pieza exactamente igual que hace
afios vi en el Museo Municipal de Cadiz y que situaban como perteneciente a Car
los VII, 10 cual me parecio un tanto exagerado, a no ser que se refirieran a su vida
(muri6 en 1909) y no a los afios inmediatamente posteriores a la ultima guerra car !ista. 5. Barcelona. 10 centimos. Alfonso XII. 1877 a 1879.
Anverso: Punzonado
en
una
lfnea: D-P-F-R.
(DIOS-PATRIA-FUEROS
REY). Procedencia: Aviles.
Al igual que la pieza anterior supongo la presente moneda como punzonada en
los afios finales del segundo perfodo. Ellema del DIOS, PATRIA, REY inclu
yendo los FUEROS ya fue invocado durante los inicios dellegitimismo (R. Oyar zun.
Historia del carlismo. cap. XXXIII), pero cuando con mas insistencia fue uti
lizado es en la presente centuria.
J. VERDEJO SITGES
522
6. Barcelona. 10 centimos. Gno. Provisional. 1870.
Reverso: Punzonado en tres Ifneas: VIVA / EL / CARLISMO. Posteriormente ariaden una cuarta linea con: ABAJO. Procedencia: Madrid.
7. Barcelona. 10 centimos. GIlO. Provisional. 1870.
Reverso: Punzonado a modo de leyenda circular: VIVA-EL REY -A- CAR
LOS. Procedencia: Madrid.
pieza a nornbre de Alfonso Carlos (1849-1936) podemos situarla como perteneciente al corto perfodo en que el pretendiente, para muchos ultimo rey Esta
carlista, ocup6 el cargo, desde la muerte de su sobrino D. Jaime (julio de 1931), hasta su fallecimiento a los 86 an os en 1936.
Documents per a la historia del paper
moneda de la Segarra (1937-1939) JOSEP M. LLOBET I PORTELLA
fNTRODUCCf6 Era ales acabalJes del mes de maig de 1972 -en el moment en que escric, fa,
exactament, vint anys- que el senyor Leandre Villaronga passava per Cervera, visitava el Museu de la ciutat, observava una vitrina on hi havia expos ada
una
petita col-leccio de monedes i bitllets locals i deixava la seva targeta al secretari de la instituci6 per tal que la dories a la persona que havia classificat aquell conjunt de
signes monetaris. Abans de lliurar la targeta, hi escrivf unes lfnies amb les
quais, amablement, convidava a aquell desconegut conservador del Museu cerveri que col-labores amb algun escrit en una publicaci6 recentrnent apareguda: l'Acta Numisnuuica. D'aquesta manera tan senzilla el senyor Villaronga em convert! en un estudi6s
de la moneda.'
Es de justicia, dones, que en aquest volum d'hornenatge al doctor Leandre Villaronga hi hagi un modest treball d'aquella persona que sense l'estimul d'un
1. Fruit
d'aquell contacte «a disiancia» tou una cordial i duradora arnistat i diversos articles
sobre moneda, el primer dels quais aparegue a l'Acta Nurnismiuica de l'any 1973 arnb el titol de «Les monedes i pallofes de Cervera».
524
J.M. LLOBET I PORTELLA
mestre tan
extraardinari possiblement mai hagues publicat res relacionat amb la
numismatica. Precisament perque entre els signes monetaris exposats en l'ocasio esmentada hi havia
alguns exemplars dels bitllets emesos per l' Ajuntament de Cervera l'any 1937 i les planxes que van servir per imprimir-Ios, hem volgut que
aquest treball d'homenatge tractes de les emissions de paper moneda realitzades
pels Consells Municipals de les poblacions de la comarca de la Segarra, de la qual Cervera es capital.' En concret, l'objectiu ha estat oferir la transcripcio de la documentacio con servada, per la qual cosa hem portat a cap l'examen d'aquells llibres d'actes muni cipals que hem pogut localitzar, els quaIs corresponen ales poblacions 0 municipis segiients: Cervera, Freixenet de Segarra, Guissona, Ivorra, la Manresana, les Olu ges, Portell, Sant Guim de la Plana, Talavera i Tarroja de Segarra. En els llibres de Cervera, Freixenet de Segarra, Guissona, la Manresana i Tarroja de Segarra hi hem trobat els acords que transcrivim; en els volums de la resta de poblacions, malgrat que en algunes d'elles -Ivorra i les Oluges- es realitzaren emissions de paper moneda, no hi hem vist cap noticia referent al tema del nostre estudi.'
DOCUMENTS
Cervera 1
1937, maig, 26. Cervera El Consell
Municipal de Cervera acorda l'emissio de paper moneda de cin
quanta centims i d'una pesseta, per un import total de vuitanta mil pessetes.
Ajuntament de Cervera, Llibre d'actes municipals, 1936-1937, f. 127v. EI senor alcalde dio cuenta de las dificultades que atraviesa el comercio de la
localidad per falta de moneda fraccionaria, que imposibilita las transacciones mer cantiles. Propuso que por la corporacion municipal se haga una emision de papel moneda fraccionaria de cincuenta centimos y una peseta, par valor de ochenta mil
pesetas, con el control del Banco Hispano Colonial, sin que el Ayuntamiento
pueda intervenir por ningun concepto la cuenta abierta a tal efecto en el expresa do Banco. La corporacion, par unanimidad, aprobo la propuesta del alcalde.
2.
Un catalog general sobre aquestes emissions i les de la resta de poblacions catalanes: Tunxo,
ANTONI: El paper moneda catala, Barcelona, L'Avenc, 1982. 3. Tots els lIibres examinats, !levat dels de Cervera, Guissona i Ivorra, que son als arxius dels
ajuntaments respectius, es troben dipositats a I'Arxiu Historic Comarcal de Cervera. Agraun tant a la directora de l'Arxiu Historic com ales autoritats i personal municipalles atencions que ens han dispen sat durant la
consulta dels vol urns.
PAPER MONEDA DE LA SEGARRA
525
2
1938, maig, 14. Cervera Un conseller municipal de Cervera proposa retirar de la circulacio el paper moneda emes per l'Ajuntament cerveri.
AC. Llibre d'actes municipals, 1938-1940, f. 43. En el perfode de precs i preguntes el conseller Fornells expresa la convenien cia de canviar el paper moneda de I' Ajuntament per l'emes per l'Estat. L'alcalde digue que el dilluns es traslladara a Igualada un empleat municipal Colonial. per tal de resoldre aquest assumpte al Bane Hispa
Freixenet de Segarra 1
1937, febrer, 21. Freixenet de Segarra El Consell Municipal de Freixenet de Segarra acorda l'emissio de mil tiquets d'una pesseta i mil tiquets de cinquania centims.
Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, Sant Guim de Freixe net, Llibre d'actes municipals, 1936- 1937, f. 58v.
Seguidament fou donat compte per l'alcalde president de la manca de canvi amb que es troba aquest districte, per quina circunstancia es troben els comercos i botigues amb I'inposibilitat de tornar canvi en les continues trasaccions que es venen realitzant. Per a suplir aquesta deficiencia no cal pensar en portar canvi de poblacions vemes, ja que es troben amb les mateixes dificultats, fins al punt de que en diverses poblacions veines s'han vist obligats a confeccionar vales per valor d'una pesseta i altres per valor de cinquanta centims a fi de donar facilitat per les trasaccions, propossant identiques mides per part de I' Ajuntament d'aquest dis tricte.
Despres d'esser discutida convenientment la proposici6, els consellers, per unanimitat, varen pendre els seguents acords: lr. Emetre i confeccionar una serie de tiquets, que tindran de numeraci6 del un al
mil, de valor d'una peseta cada un, i altra serie tambe de numeraci6 del un al
mil, de valor cinquanta centims de peseta cada un. 2n.
Que l'import de dits tiquets, tan bon punt es vagin posant en circulaci6,
quedara de resguard en la Depositaria d'aquest Ajuntament per a respondre de lIur import, quin diposit no podra esser destin at a altre fi que a respondre dels tiquets esmentats.
526
J.M. LLOBET' PORTELLA 2
1937, maig, 17. Sant Guim (Estaci6). EL Consell Municipal de Freixenet de Segarra acorda l'emissio de mil
tiquets
d'una pesseta i mil tiquets de cinquanta centims.
ACCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936- 1937, f. 90v. Acte
seguit i conforme constava en I'ordre del dia, fou don at compte de la que torna a trobar-se aquesta poblaci6 per haver resultat del tot insuficient l'ernissio dels tiquets de una peseta i cinquanta
falta de moneda division aria amb
centims que fou acordat en sessi6 del dia vint-i-un de febrer darrer, trovant-se els cornercos i les botigues
imposibilit[at]s de tornar canvi en les seves trassaccions mitjans. L'Ajuntament, despres de discutida convenientment la proposici6 i tenint adernes en compte el bon resultat i bona acollida que el public en general va donar a l'emissi6 de abans es varen referida, tiquets pendre per unanimitat els segUents comercials ni tenir manera de procurar-se'l per altres
acords: lr. Emetre i confeccionar una serie de tiquets que tindran de numeraci6 de l'u al
mil, de valor una peseta cada un, i quina serie quedara resenyada amb la lletra
C i data d'aquesta fecha. 2n. Emetre i confeccionar una serie de tiquets que tindran per numeracio de I'u al mil, de valor cinquanta centims de peseta cada un, i quina serie quedara rese[n]yada amb la lIetra 0 i portara la c1ata del dia c1'avui.
3r. Que I'import de c1its tiquets tant bon punt es vagin possant en circulaci6
quedara de resguart en la Depositaria d'aquest Ajuntament per a respondre de lIur import, quin diposit no podra esser destinat a altre fi que al de respondre del valor nominal de Is tiquets de referencia.: 3
1937, agost, 2. Pineda de Segarra EL Consell Municipal de Pineda de Segarra" acorda l'emissio de tres mil bullets d'una pesseta i tres mil bitllets de cinquanta centims, i retirar de La circulacio els
tiquets que es vagin deteriorant.
AHCC, FC, Sant Guim c1e Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 16v.
4, EI municipi de Freixenet de
minar-se Pineda de Segarra
1937, f. 97).
Segarra, per acord municipal del 10 de juny de 1937, passa a deno (AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936-
527
PAPER MONEDA DE LA SEGARRA
Seguidament i con forme constava en l'ordre del dia, fou donat compte de que novament es trova aquesta poblaci6 amb gran falta de moneda fraccionaria, pel motiu de la qual es trova aquesta alcaldia impossibilitada de facilitar tiquets als els que foren con cornercos i particulars que els demanen, per haver-se acabat ja amb data de 17 de virtud de fou feccionats en l'acord que maig darrer, com pres tarnbe n'hi ha una gran part d'inservibles dels que foren confeccionats en virtud de l'acord pres arnb sessi6 del dia 21 de febrer proppassat. L' Ajuntament, despres de discutida convenientment la proposici6, tenint en les dues
compte el resultat i bona acollida que per part del public foren rebudes emissions ja confeccionades, foren pressos per unanimitat els seguents acords:
lr. D'encarregar a l'empresa Grafos, S.A. de Barcelona 0 en altra casa si el i most res rebu preu Ios mes avantatx6s, tenint en compte els programes de preus bitllets d'una la confeccio de tres mil des de dita empresa, peseta cad a un i altra serie de tres mil bitllets mes de cinquanta centims de peseta cada un, 0 sigui en un
quaIs es consideren convenients per a resoldre el fraccionaria moneda de d'aquesta poblaci6, i retirar a I'enserns de la conf[ljicte total de 4.500 pesetes, els
circulaci6 els tiquets confeccionats anteriorment que es vagin destruint, quins bit llets podran circular per dintre d'aquest districte municipal hasta tant el govern
resolgui les dificultats actualment existents per la falta de moneda divisionaria, 2n. Que l'import de dits bitllets, tan bon punt es vagin posant en circulacio, aixi com dits tiquets anteriorment confeccionats que vagin circulan, quedara de resguard en la Depositaria d'aquest Ajuntament en compte apart amb el del pres supost municipal i no podra esser destinat a altre fi que el de respondre en tot moment del valor nominal dels bitllets que en tot moment estiguin en circulaci6.
4
1938, febrer, 28. Pineda de Segarra El Consell Municipal de Pineda de Segarra acorda delegar la sucursal de la Banca Armis establerta a Cervera per a recollir el paper moneda emes pel municipi.
AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1936- 1938, p. 99.
seguit fou donat compte d'un telegrama procedent de la Tresoreria d'Hisenda de L1eida, ordenant ales entitats emisores de vals i tiquets moneda que Acte
encomanin la recollida i cambi dels mateixos amb moneda del govern de la repu blica a un establiment bancari de la poblaci6 0 a la mes propera. Enterats els con sellers presents, acorden per unanimitat de delegar a la Banca Armis, sucursal de
Cervera, per a la recollida dels bitllets emesos en aquesta poblaci6, comunicant ho aixi a dita entitat bancaria, aixf com a la Tresoreria d'Hisenda de Lleida.
528
1.M. LLOBET f PORTELLA
5
1938, agost, 21. Pineda de Segarra EI Consell Municipal de Pineda de Segarra acorda donar un ultim termini de
quinze dies per efectuar el canvi del paper moneda emes pel municipi. AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 148. Acte seguit fou donat compte de que malgrat el tut d'ordre
superior
a
plac que fou concedit en vir
que fa reterencia I'acord d'aquest Ajuntament de data vint
i-vuit de febrer darrer, relatiu a la recollida dels vals i
paper moneda emesos pels ajuntaments, es trova aquesta alcaldia que no li ha estat presentada per a canviar amb moneda de I'estat una part dels bitllets emesos, essent proposada la conve niencia de donar un nou i ultim plac per a que puguin esser canviats i declarat anul-Iats tots els que no presentin a canviar-se. Discutit convenientment l'afer i a I'objecte de que els tenedors de vals d'aquest Ajuntament no puguin considerar-se defraudats, s'acorda de donar un darrer termini de quince dies per ala presentaci6 i canvi de tiquets i paper moneda, publicant 10 plac concedit per edictes i bans, i adernes el en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, declarant nuls i publicat sense valor els que no es presentin dintre de Is dies assenyalats. 6
1938, setembre, 24. Pineda de Segarra El Consell
Municipal de Pineda de Segarra aprova la liquidacio del paper
moneda emes pel municipi.
AHCC, FC, Sant Guim de Freixenet, Llibre d'actes municipals, 1937- 1938, p. 165. Fou posada, seguidament, a la consideraci6 de I'
Ajuntament la liquidaci6 feta
pel dipositari de l'Ajuntament en Llufs Losantos Vilaseca amb data 24 d'aquest mes, relativa al paper moneda posada en circulaci6 per aquesta aJcaldia per tal de resoldre la
manca
de moneda
fraccionaria, segons acords de data 22 (sic)
de
febrer, 17 de maig i 2 d'agost de 1937, tota vegada esta acabat amb exces el darrer
plac que fou donat al public per tal de canviar-lo amb moneda del govern de l'Estat en la sessi6 del dia 21 d'agost darrer, publicat per edictes fixats en els llocs de costum i inserit adernes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya n° 242,
corresponent al dia 30 d'agost darrer, posant tambe sobre la taula els bitllets reco lIits degudament catalogats. Resultant de dita
liquidaci6 que, abonades les despeses de confecci6 de la l'imprenta Grafos de Bar
darrera emissi6 que sume 429 pesetes, segons factura de
celona, resulta un benefici de 2.607,50 pesetes i concorda les dades de les emisions emeses
i nombre de bitllets recoil its, I' Ajuntament, per
unanimitat, va acordar
PAPER MONEDA DE LA SEGARRA
529
prestar-li aprovacio, acordant a l'ensems d'ingresar a la caixa municipal, en el capitol Se., article 3r., del presupost ordinari d'ingresos, les 2.607,50 pesetes sobrants.
Guissona 1
1937, febrer, 15. Guissona EI Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de paper moneda d'una pesseta.
Ajuntament de Guissona, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 57. EI conseller Jordana proposa es faci
una
emissi6 de paper moneda local del
valor d'una pesseta per a facilitar el canvi. Apravat.
2
1937, juny, 1. Guissona EI Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de cine mil bitllets d'una pesseta i cine mil bitllets de cinquanta centims, i retirar de la circulacio, en un termi ni de tres mesos, els tres mil bitllets d'una pesseta emesos anteriorment.
AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 68. EI conseller Josep Jordana proposa que es faci una nova emissi6 de certificats
representatius de moneda per facilitar el canvi, puix que la [eta per evitar les mol tes perturbacions
que ocasionava la falta de moneda divisionaria i que meresque
l'aprovacio del Cons ell Municipal en data del quinze de febrer ultirn resulta insufi cient, continuant a diari produint-se dificultats en les transaccions, de tal manera facilitats al public en les que·s fa necessari un altra emissi6 a fi de donar totes les Consell una nova emissi6 de cinc mil i 10 aI fer vendes, que proposa per compres certificats de
una
pesseta i cine mil de cinquanta centims de idem, resultant un
total d'emissi6 de set mil cine-centes pessetes, per a us exclusivament de Guissona. Amb els certificats de la nova emissi6 a realitzar-se, s'amortitzaran les tres mil de una pesseta que estan avui
en
circulacio, concedint aI efecte un plac de tres
mesos per a poder efectuar el canvi de Is nous amb els que actualment circulen.
Enterament d'acord tots els consellers, queda la proposici6 aprovada per una
nimitat, remarcan la necessitat de que es realitzi quan abans a fi de donar les facili tats necessaries als canvis i facultant al con seller de finances per a que la posi a la
practica 10 mes prampte possible, fent a l'efecte un diposit al Bane Hispano Colo nial de set mil cine-centes pessetes per garantir dita emissi6 i concedint el plac de tres mesos pel cas d'amortitzaci6.
530
.I.M. LLOBET I PORTELLA
3
1937, juliol, 19. Guissona El Consell Municipal de Guissona acorda adherir-se a la proposta feta per l'Ajuntamenc de Lleida de sol-licitar a La Generaluat que realitzi una emissio de
moneda [raccionaria.
AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 73. Es dona lectura a un comunicat de l'Ajuntament de L1eida en que demana el de Is pobles de les comarques de Lleida per adrecar-se al conseJler de finances de la Generalitat per a que dit organisme fassi una ernissio de moneda fraccionaria que resolgui en caracter general aquest problema. S'acorda adherir-se concurs
a dita
peticio, adrecant instancia a la Conselleria de Finances de la Generalitat.
4
1937, agost, 2. Guissona E! Consell Municipal de Guissona acorda l'emissio de paper moneda de vint-i cine centims, cinquanta centims i una pesseta.
AG, Llibre d'actes municipaLs,1936-1938, f. 78v.
El conseller Sanrnarti proposa que
a
requeriment d'alguns industrials s'am
plihi l'ernissio de moneda fraccionaria, fent paper per valor de 0,25 pessetes, 0,50 pessetes i 1 pesseta, acordant-se per unanimitat fer-ho aixi.
5
1937, setembre, 15. Guissona El Consell Municipal de Guissona acorda La tramesa a La Comissaria General
de Museus de la Generalitat de dos exemplars de cada un dels signes monetaris eme sos.
AG, Llibre d'actes municipals, 1936-1938, f. 83. El secretari dona lectura
a la correspondencia rebuda, cornenca] n]t per una circular de la Comissaria General de Museus de la Generalitat, en la que sol-licita
l'hi siguin tramesos
exemplars dels signes monetaris emesos en aquest poble pel
municipio S'acorda trametre a la Comissaria General de Museus dos exemplars de cada tipus de paper moneda emitit.
PAPER MONEDA DE LA SEGARRA
---------'"
---
537
__ .--------
-_-_.-
.
.
--'-
4.'�j.
Paper moneda ernes pels Ajuntaments de Cervera i Guissona
6
1939, gener, 22. Guissona L'antic secretari de
l'Ajuntament de Guissona lliura diversa documentacio,
entre ella La relacionada amb
Les emissions de paper moneda, al secretari interi.
AG, Llibre d'actes municipals, 1939, full solter. En la
casa
de la villa de Guisona
a
veintid6s de enero de mil novecientos
treinta y nueve, el secretario saliente por disposici6n del auditor de guerra, Jose
532
1.M. LLOBET I PORTELLA
Bertran
Abreu, hace entrega al secretario interino Anacleto Annengol Cava, nombrado par el mencionado auditor, de toda la documentaci6n de la secretana, archivo y dernas [
...
].
Un recibo de entrega del Banco Hispano Colonial de esta, par pesetas doce mil quinientas en garantfa de la moneda fraccionaria.
Dos documentos que hacen referencia al dep6sito constituido en el Banco
Hispano Colonial para la circulaci6n de la moneda fraccionaria puesta en curso en esta villa.
La Manresana 1
1938, juliol, 31. La Manresana EL Consell Municipal de La Manresana es assabentat del pagament d'una Jactura
corresponent a La recollida de paper moneda. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, La Manresana i Sant
Ramon, Llibre d'actes municipals, 1938-1940, f. 2v. S6n discutides les seguents factures: [
...
). Recollida de paper moneda 766 ptes.
Tarroja de Segarra I
1937, febrer, 20. Tarroja de Segarra EL Consell Municipal de
Tarroja de Segarra acorda l'emissio de mil tiquets
d'una pesseta Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Comarcal, Tarroja, Llibre d'actes
municipals, 1935-1946, f. 21. Inmediatament manifests l'alcalde que, trobant-se la poblaci6 amb dificultats cambis de moneda degut a la escases que de ella circula, proposabe ala corpo per raci6 una moneda especial solament de pesseta per facilitar cambi solsament pel interior de la poblaci6.
Despres de breu discussi6, s'acorda per unanimitat autoritzar a l'alcalde pre sident la confecci6 de mil tiquets de pesetas de cartrolina per poder facilitar cambi per moneda dins de la poblaci6. 2
1937, desembre, 6. Tarroja de Segarra El Consell
Municipal de Tarroja de Segarra acorda la renovacio del paper
moneda per una altra emissio.
AHCC, FC, Tarroja, Llibre d'actes municipals, 1935-1946, f. 38.
Despres de breu discusi6 se va pendre els seguents acords: [ ]. Se. Que se ...
renovin els tiquets paper moneda per altra edici6.
Els bitllets militars republicans de la guerra 1936-1939 (11)* ANTONI TURROI MARTINEZ
FABRIQUES DE TOTA MENA DE MATERIAL I MUNICIONS DE GUERRA Tal
com
deixarem dit
en
la
primera part d'aquest treball sobre els bitllets
militars republicans els vals emesos per les industries de guerra s'han d'incloure en
els bitllets militars ja que aquestes fabriques i tallers estaven militaritzats. En efecte, la necessitat de material bel-lie de tota mena per a sostenir la gue
republica per a comprar armes i municions a l'estranger a causa del bloqueig de les potencies occidentals, fou el que obliga a rra
i les dificultats del govern
reconvertir les industries de pau en industries de guerra. Aixf es que la totalitat de les industries i fabriques metallurgiques i d'altres menes
i tots els tallers mecanics
es
transformaren
a
fi de fabricar 0 reparar el
material de guerra i produir municions. No
totes, ni molt menys, d'aquestes fabriques i tallers feren emissions
monetaries pel seu us interior i com que el que ens interessa ara i aquf son aques tes emissions de fraccionari, sols estudiarem les industries que feren, efectivarnent,
alguna emissio de moneda division aria. En la primera part d'aquest treball ja hem estudiat, a mes del monetari emes pels cossos arrnats, les emissions de les fabriques dedicades exclusivament a la
'"
Vegeu: ACTA NUMISMAnCA-20 (pags.189-210).
534
A.
fabricaci6 de
motors i
TURR61 MARTiNEZ
material per a les forces aeries i
doncs veurem les emissions de les ces
terrestres i maritimes.
a
la seva
reparacio. Ara
fabriques de tota mena de material per a les for
Algunes perderen llur nom d'origen i foren classificades
per la Sots-secretaria d' Armament, en F.G. (Fabriques de Guerra) numero d'ordre. En canvi d'altres conservaren llur nom d'origen i hem classificat per poblacions car ens ha semblat
que
era
seguit d'un aquestes les
la manera rnes practica i
mes planera d'identificar-Ies.
FABRICA: F.G.-O. Yegeu «LA MAQUINISTA TERRESTRE I MARiTIMA» de Barcelona.
FABRICA: F.G.-1.1gnorem on estava situada aquesta tabrica i si feu alguna emis si6 monetaria.
FABRICA: F.G.-2. (Electromotora Equitativa
-
ELX (el Baix Yinalop6).
Abans d'esser controlada pel Ministeri de Defensa Nacional, aquesta fabrica edita uns bitllets de curs interior, dels valors d'l pesseta i dels quais coneixem la serie B en els bitllers d'l pesseta; la serie E en els de SO centims, el que pressupo que deuen existir altres series que,
sa
ara
per ara,
no
coneixem i per tant ens es
impossible d'avaluar l'import de l'emissio. Impresos a una tinta, en negre, sobre paper blanc per la irnprernta «La Grafi ca»
del mateix
Elx, aquests bitllets de mides
54
x
103
mm.
estan
adornats
I'anvers i al revers, per uns motius tipografics i unes orles. No estan avalats
a
per cap
signatura pen) sf legalitzats amb un segell rod6 en tamp6 violeta que diu «Equita tiva Elecrrica
-
Nurn. 69 Num, 70
-
-
Elche». J pesseta.
Tiratge: desconegut. Serie: B. index: RR. Tiratge: desconegut. Serie: E. index: RR.
50 centirns.
Suposem que aquests bitllets es devien retirar per massa usats i el mes de maig del 1937 aquesta fabrica feu una nova emissi6 de paper moneda, tarnbe amb els valors d'1 pesseta i de SO centirns, cada valor dividit en series de 1.000 bitllets cada una. Pel valor d'1 tres
pesseta hem trobat les series A. B. C. i D. marcades en lle
majuscules i les series a. b. c. d. i e. marcades en lletres minuscules. Suposant
que no hi haguessin mes series, farien un total de 9.000 bitllets d'l pesseta. Del valor de SO centirns suposem u.
que s'erneteren, com a minim, les series a. a
(en lletres minuscules) car es la darrera serie que coneixem, tarnbe amb un tirat
ge de 1.000 bitHets per serie, el que representa 23.000 bitllets de SO centims. Tindrfem doncs un import total de l'ernissio de 20.500 ptes.
Impresos a dues tintes sobre paper de barba blanc, tarnbe per la impremta local «La Grafica», la presentaci6 d'aquests bitllets es dins l'estil dels primers pero sensiblement diferents en els adorns i les aries i son una mica mes grans car fan 70 x
103 mrn.
BITLLETS REPUBLICANS MILITARS
Nurns, 69 i 70
Nums. 71 i 72
; ;
.
i I
I.J ;
Nurns, 73 a 75
.---���-�
�-----��----�.
535
536
TURR6t MARTINEZ
A.
Estan legalitzats per un segell rodo en tarnpo violeta que diu «Electrornotora
Equitativa S.A. Elche Entrada May. 1937 signatura impresa del gerent. -
Nurn. 71
-
-
1 pesseta.
-
N°
...
»
i ames estan avalats per la
Tiratge: 9.000 (1.000 per cada una de les 7 series A. aD.
i a. a e.). Colors impresos en blau fort i carbassa. Index: R. Num. 72
-
50 ceruims. Tiratge: 23.000 (1.000 per cad a una de les 23 series a. a
u.). Colors: impresos en blau fosc i groc. Index: R. En passar sot a control de la Sots-secretaria d' Armament, aquesta Iabrica perde el seu nom propi i es converti en la F.G.-2. Immediatament es retiraren els bitllets anteriors i es feu una nova ernissio de
paper moneda amb la nova denorninacio iamb els valors dI pesseta, de 50 cen tims i de 25 centims, per un import total que desconeixem. Tenim la serie D.
en
els valors d'1 pesseta i de 50 centims i la serie H. en el
valor de 25 centims, el que fa suposar que existeixin altres series de cada valor. Tarnbe impresos en dos colors per la impremta local «La Grafica» i tarnbe de mides 70 x 103 mm. el valor d'] pesseta es d'una presentacio i colors identics als
precedents. EI valor de 50 centims es d'un estil molt semblant als anteriors i del mateix color, pero hi figura, com ernblerna, el dibuix d'un obus de cano a I'anvers, emblema que tarnbe figura en el nou valor de 25 centirns.
un
Aquests nous bitllets no estan avalats per cap signatura pero sf legalitzats amb segell ovalat en tampo vermeil que diu «Ministerio de Defensa Nacional Sub -
secretaria de Armamento
-
Fabrica N° 2». A rnes tots els bitllets porten
estarnpi
Ilada en vermellla mencio «Regimen Interior de Cambio». Num, 73
-
1 pesseta.
Tiratge: desconegut. Colors: impres en blau fort i car
bassa. Index: R. Ntim. 74
-
50 centims.
Tiratge: desconegut. Colors: imp res en blau fosc i groc.
Index: R. Num. 75
-
25 centims.
Tiratge: desconegut.
Colors:
impres en
blau fosc i
salmo. Index: R.
FA.BRIQUES: FC.-3 I F.C.-4
-
NOVELDA (Les Valls del Vinalop6)
Aquestes dues fabriques instal·lades a Novelda fabricaven municions de gue rra.
Ignorem si feren alguna emissio monetaria.
FABRIQUES: FC.-5 a FC.-8 Ignorem on eren aquestes Iabriques i si emeteren signes monetaris propis.
537
BITLLETS REPUBLICANS MfLlTARS
FABRICA: F.C.-9
VALENCIA (L'Harta)
-
Aquesta fabrica amb seu a Valencia, feu una emissi6 de vals de Is quais sols coneixem el valor de 20 centims.
lmpresos en negre per una sola cara, sobre cartr6 prim gris, sense cap ernble rna
ni dibuix a part una orla d'emmarcament, aquests bitllets estan legalitzats amb
un
segell ovalat en tamp6 violeta que diu «Ministerio de Defensa Nacional
secretaria de Armamento Num. 76
-
-
-
Sub
Fabrica N° 9».
0,20 pessetes. Tiratge: desconegut. index: RR.
FABRICA: F.G.-22
-
PETRER (Les Valls del Vinalap6)
Els tallers de la UNTO NAVAL DE LLEVANT en esser evacuats de la zona
portuaria de Valencia i instal·lats a principis del 1938 a Petrer, es convertiren en la Fabrica de Guerra F.G.-22 per a la construcci6 de blindats, carros de combat i pro
jectils de diverses grandaries. No feren cap emissi6 monetaria arnb aquesta denominaci6.
Ignorern quantes altres fabriques de guerra hi havia classificades per mimeros.
UNION NA VAL DE LEVANTE VALENCIA (L'Harta)
-
ASTI LLEROS Y TA LLERES DE
Les drassanes i tallers de la Uni6 Naval de Llevant fundats el1914 i dedicats a
la construcci6 naval, que estaven instal-lats al moll de Ponent del barri maritirn del Grau de Valencia, foren intervinguts per l'Estat i reconvertits en industria de gue rra.
Aquesta empresa feu el dia 1 d'octubre de 1937 una emissi6 de paper moneda de curs interior de la factoria, amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims i 25 centims per un import total de 17.000 pessetes.
Impresos a una tinta de color diferent a cada valor sobre paper de barba blanc, aquests bitllets de mides 54 x 87 mm. estan presidits a l'angle superior a l'anvers i al revers per esquerra de l'anvers per l'escut de l'empresa i emmarcats amb un segell en sec rod6 els 4 Estan en valors. unes sanefes, identiques legalitzats
que diu «Unio Naval de Levante
-
Astilleros de Valencia
-
U.N.L.» i avalats per la
signatura impresa de l' Adrninistrador i la del Caixer. Per temor als bombardeigs aeris i marftims de les forces franquistes, als pri mers mesos de l'any 1938 aquests tallers foren evacuats de la zona portuaria de Valencia instal-lant-los a Elda (I' Alt Vinalop6) i a Petrer (les Valls del Vinalop6) on es
convertf, com ja hem vist, en la Iabrica de guerra F.G.-22.
538
TURR61 MARTiNEZ
A.
Num.77
-
Nurn. 78
-
Num. 79
-
Nurn. 80
-
Tiratge: 4.000. Colors: impres en marro. index: RR. Tiratge: 5.000. Colors: irnpres en blau. index: RR. 50 centims. Tiratge: 5.000. Colors: impres en verrnell. index: RR. 2 pessetes. 1 pesseta.
25 centims.
Tiratge: 6.000. Colors: impres en violeta. index: RR.
CONSTRUCCIONS DEVIS
-
VALENCIA (L'Hona)
Aquesta Iabrica de construccions metalliques arnb seu al cami Reial de Madrid, 107 de la ciutat de Valencia, es reconvert! en industria de guerra sota el control de
l'Estat, fabricant material pesat i blindats. Aquesta tabrica es l'actual
M.A.C.O.S.A. (Material y Construcciones Sociedad Anonirna). Per al curs interior de la tabrica es feu una ernissio de paper rnoneda amb una
amplia escala de valors que van des de les 2 pessetes als 5 centims, per un import total que desconeixem.
Impresos per una sola cara i a una sola tinta, en negre, sobre cartro prim de color diferent a cada valor, en aquests vals
no
figura cap ernblema ni dibuix pen'> tampa
estan ernrnarcats per una orla. Estan legalitzats al dors, per un segell ovalat en
violeta que diu «Construcciones Devis -Intervenida par el Estado Num. 81
-
2 pessetes.
index: RR. Num. 82
-
1 pesseta.
-
Valencia».
Tiratge: desconegut. Material: carto prim beige dar.
Tiratge: desconegut. Material: carte prim color? index:
RR.
NUl11. 83
-
0,50 pessetes. Tiratge: clesconegut. Material: cartro prim gris-oliva dar. index: RR.
Niim. 84
NU1ll. 85
-
-
0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto prim gris dar. index: RR. 0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carto prim verd dar.
index: RR. NU1ll. 86
-
0,05 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: carte prim blanc. tndex: RR.
VALENCIA (L'Horta] Les Iabriques «Industrias Metalurgicas Pesaclas» i «La na»
de la
capital, tarnbe es reconvertiren
en
Maquinista Valencia
industries de guerra, pero no feren
cap ernissio monetaria,
INDUSTRIES METALLURGIQUEs ALCOIANEs SOCIA LlTZADEs
-
ALCOI (L'Alcoia) '
Les industries metal-lurgiques d AJcoi tarnbe es reconvertiren de guerra.
ell
industries
Aquest agrupament de totes les fabriques i tallers metal-lurgics de la
BITLLETS REPUBLICANS MILlTARS
Nums.77 al 80
Num.76
Nums. 87 al 90
Nums, 81 al86
r.�·
.. :' �".-:'.�?;/7T-�.-.�--
l'�:�=�/
l'�v�:��::r'h '.
0'10
'p·ta�·.·
.. i
���:,;
_'_,
.c_
�
__
..:.
_.'",.:.�.: ., ,.J
Num.91
Num.93
Nurn. 94
539
540
A. TURROI MARTINEZ
vila feu una ernissio de els valors d'l
paper moneda de curs interior de les seves fabriques, amb
pesseta, 25 centims, 10 centims i 5 ceritims per un import total de
14.000 pessetes.
Impresos a dues tintes de color diferent a l'anvers de cada valor pen') del mateix color a tots els revers, sobre paper gruixut blanc, en aquests bitllets de mides 54 x 104 mm, no figura cap dibuix ni emblema a la sanefa
d'enquadra
part
ment del revers, identica en tots els valors.
Estan legalitzats arnb mig segell en sec rodo
la
(l'altra meitat quedant gravada a matriu) que diu «Industrias Metalurgicas Alcoyanas Socializadas U.G.T. -
-
C.N.T.
-
Alcoy» i estan marcats arnb la serie A.
NCUTI. 87
-
Niirn. 88
-
1 pesseta. Tiratge: 10.000. Colors: impres en marro fosc sobre fons beix clar a l'invers i en verd al reyes. Index: R.
25 centims.
Tiratge: 10.000. Colors: impres en marro cIar sobre
fons groc a l'anvers i en verd al revers. Index: R. Num, 89
-
10 centims.
Tiratge: 10.000. Colors: impres en blau fort sobre fons
blau pal-lid a I'anvers i en verd al revers. index: R. Num. 90
-
5 centims.
Tiratge: 10.000. Colors: impres en violeta sobre fons
violeta pal-lid a l'anvers i en verd al revers. index: R.
DENIA (La Marina Alta) Les fabriques de joguines de Denia tarnbe es transforrnaren en industries de guerra per a fabricar municions. Sembla que no feren cap ernissio monetaria.
SAGUNT
(El Camp de Morvedre]
-
Eis Alts Forns de
Sagunt passaren tambe a dependre de la Sots Secretaria
d' Armament i treballaren en la fosa de ferro i d'altres metalls,
per a la guerra.
No feren cap ernissio particular de moneda.
VlLLENA
-
(L'Alt Vianlop6)
Tarnbe les industries metalIiirgiques socialitzades locals es reconvertiren en industries de guerra, perc> no teren cap emissi6 de
paper moneda pel seu curs inte
nor.
CATALUNYA CENTRAL
Despres d'estudiar les emissions rnonetaries de les industries de guerra del Pals Valencia, veurern ara les del
Principat de Catalunya on tarnbe tots els tallers i
541
BITLLETS REPUBLICANS MIL/TARS
fabriques metal-Iurgiques, sobretot a Barcelona, es transformaren en guerra,
industries de
encara que foren molt poques les que feren emissions monetaries pel seu
us particular. En passar sota control del Ministerio de Defensa Nacional, foren classificades en
«Fabrica de Guerra» amb una lletra d'identificaci6 (enlloc d'un numero com al
Pais Valencia).
LA MAQUINISTA TERRESTRE I MARiTIMA
Barcelones).
=
FABRICA
-
-
BARCELONA
(Ef
FC.-O.
Aquesta Iabrica, fundada el 14 de setembre del 1855, especialitzada en la construcci6 de material pesant (locomotores i vagons de tren, vaixells, etc.) fou el resultat de la fusi6 dels tallers Valentf Espar6 i Giralt i de la Societat «La Barcelo nesa»
de Tous, Ascacfbar i
Cia, convertint-se en la fabrica mes important de la
industria catalana. La seva
seu
era
pen') tarnbe tenia
al carrer de la Maquinista, 41 del barri de la Barceloneta, grans tallers a la barriada de Sant Andreu
uns
del Palomar de
Barcelona. A l'ocupaci6 franquista el converti en MACOSA i rnes tard en MEIN
FESA fins a esser absorvida, el 1989, per la multinacional francesa GEC ALST HOM i tan cad a definitivament el1991. Als
primers mesos de la guerra fou col·lectivitzada (els propietaris havent
fugit a la zona franquista) i reconvertida en industria de guerra per a la fabricaci6 de material bel-lie pesant. Pel novembre del 1937
passa a esser controlada pel Ministeri de Defensa
Nacional amb el nom de Fabrica FG.-O.
pen') el febrer del 1937 iamb el seu nom d'origen que aquesta factoria feu una emissi6 de paper moneda amb el sol valor d'l pesseta i un import de Fou
10.000 pessetes.
Impresos per una sola cara sobre paper setinat blanc de mides 61 x 109 mm.
d'aquests bonics bitllets, una gran locomotora a vapor del tipus «Santa Fe». Estan legalitzats amb un segell en sec rod6 que diu «La Maquinista
es veu
al fons
Terrestre y Maritima
-
Barcelona» amb una locomotora al camp central i per
Maritima segell rodo en tamp6 violeta que diu «La Maquinista Terrestre y
sejo de Empresa Num. 91
-
-
-
un
Con
Barcelona».
I pesseta. Tiratge: 10.000. Colors: irnpres en blau sobre tons gris. Index: RR.
TREFILERIA BARCELONASA
-
BARCELONA
(El Barcelones]
Aquesta industria metal-lurgica, com totes, es reconvertf en industria de gue la Ronda de Sant rra. Ignorem on tenia els tallers 0 fabriques pen') sabem que a
A. TURROI MARTiNEZ
542
Pere de Barcelona tenia un magatzem i les oficines. A mit jan 1937 edita
Impresos per
una
bitllets de curs interior amb el sol valor d'l peseta.
uns
sola cara sobre cart6 prim de color blau clar i de mides 55 x 90
aquests bitllets no figura cap ernblerna ni dibuix ni emmarcament. Estan avalats per la signatura manuscrita del Caixer. mrn. en
Num. 92
1 pesseta.
-
Tiratge: desconegut. Color: impres en negre. Index: RR.
MATERIAL DE FERROCARRILS I CONSTRUCCIONS
-
BARCELONA (EI
Barcelones) Aquests tallers, reconvertits en industria de guerra, editaren uns vals dels quais sols coneixern el valor de 25 centirns. Impresos per una sola cara sabre cart6
gris sense cap emblema ni dibuix car sol hi figura la sigla de I'empresa i el valor. Aquests vals de mides 34 x 67 mm. estan legalitzats al dors pel segell en tamp6 de l'ernpresa. Ignorem on estaven instal·lats aquests tallers. Num. 93
0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Colors: impres en negre i ver
-
meil. index: RRR.
TALLER CONFEDERAL N°
...
INDUSTRIES DE LA FUSTA
-
BARCELONA
(EI Barcelones] No sabem en quina part de la ciutat estava situat
C.N.T. que es reconvertf en industria de
aquest taller controlat per la
guerra.
L'any 1937 feu una emissi6 de vals pel seu curs interior dels quais sols conei xem
el valor de 50 centims. De fabricaci6 casolana,
pant simplement
segell
en
una
d'uns discos
cara
en
aquests vals estan fets estam
carte de 33
tamp6 violeta que diu «Taller Confederal N°
Guerra -A.lT. en
en
-
-
...
mm.
C.N.T.
de diametre -
un
lndustrias de
Sindicato Unico de la Madera» i el valor i una rubrica manuscrits
tinta negra. Nurn. 94
-
0,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cart6 gris. Index: RR.
I-fIERROS Y ACEROS
-
s.A.
-
BARCELONA (El Barcelones)
Aquesta empresa que tenia tallers i magatzems al carrer de Lepanto, 10 i 12 i al sal6 de Fermfn Galan, 8 al 14 de Barcelona, fou
incorporada a les industries de
guerra. El Cornite de Proveirnents de seu
l'ernpresa edita uns vals-moneda per a us del
personal, dels quais sols coneixem el valor d'l
pesseta. En forma de discos en
cart6 blanc protegits per un cantell metal-lic, aquests vals estan avalats
per una sig-
543
BfTLLETS REPUBLICANS MIL/TARS
natura manuscrita i numerats tarnbe a mao Amiden 42 mm. de diarnetre i porten
petit Iorat a la part superior, que fa creure que la destinaci6 inicial d'aquests discos era la de ser una etiqueta. Al revers sols consta el valor facial.
un
Num. 95
1 pesseta.
-
Tiratge: desconegut. Color: impres en vermeil. index:
RR.
c.A.M.P.s.A.
CORNELL).. DE LLOBREGAT (EI Baix Llobregat) I
-
TARRAGONA (El Tarragones)
Aquesta societat petrolera constituida el 1927 i que tenia el monopoli estatal de la importaci6, manipulaci6 i venda del petroli i benzina, fou militaritzada al ser vei de les forces armades, convertint-se en industria de guerra. La direcci6 i ofici
Catalunya eren a la Via Durruti, 28 -ler. (ex Via Laietana). Tenia la refineria principal a Comella de Llobregat i diposits al passeig de
nes centrals de
-
Can Tunis, 67 al 8l.
L'any 1937 feu una emissi6 de monedes metalliques per a us del seu perso nal, arnb els valors d'l peseta, 50 centims, 10 centirns i 5 centims per un import total que ens es desconegut.
Encunyades en incus per una sola cara amb les lletres i xifres esmaltades en valor facial al camp central voltat per les ini negre, aquestes monedes porten el Arrendataria del Monopoli de Petrolis Societat e.A.M.P.S.A. cials (Companyia
Anonima)
-
REFINERIA».
al Aquestes monedes s6n en diversos metalls i se'n troben dors amb les inicials l.C. ja sigui amb majuscules d'impremta 0 amb majuscules contrarnarcades
angleses entrellacades. Es molt possible que aquestes inicials I.e. vulguin significar «Industria Col·lectivitzada». Num. 96
J pesseta.
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: niquel.
index: R. Num. 97
1 pesseta.
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: coure.
Index: R. Num. 98
50 centims.
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 23 mm. Material: llauto.
index: R. Num. 99
10 centims.
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: zinc
mat. index: R.
Num. 100
5 centims. Tiratge:
-
mat.
Num. 101
-
desconegut. Mides: 0 19 mm. Material: zinc
Index: R.
Tiratge: desconegut. Mides: 19 mm. Material: zinc bri l1ant. Index: R.
5 centims.
L'any 1938 aquesta refineria cornpleta I'escala de valors de les seves monedes amb el nou valor de 5 pessetes encunyat ara en relleu per una sola cara i en plastic
(baquelita) iamb la mateixa presentaci6 de les anteriors.
544
A.
Num. 102
-
5 pessetes.
TURROI MARTINEZ
Tiratge: desconegut: Mides: 025 mrn. Material: baque
lita blau fort. Index: RRR. La factoria de Tarragona d'aquesta Cornpanyia, situada a la Ribera del Fran
coif, s/nurn. tarnbe ernete uns vals-moneda dels quais sols coneixem el valor de 5 centims pero tot fa creme que s'emeteren altres valors.
Impresos per una sola cara
sobre carte blanc de rnides 36 x 47 mill. no hi emrnarcats per una ratlla recta. No estan
Num. 'lO3
-
5 pessetes.
figura cap ernblerna ni dibuix i estan legalitzats per cap segell.
Tiratge: desconegut. Colors: impres en negre i la men
cio «Regimen Interior» en vermeil. Index: RR.
EMPRESA ROCA
-
RADJADORS
-
CAvA (EI Baix Llobregat)
=
FABRICA
F. C-£.
Aquesta Iundicio reconvertida en industria de guerra, ernete uns vals del valor de 10 centims per un import de 1.000 pessetes.
Irnpresos per una sola cara sobre carto prim de color blau i de mides 35 x 65 aquests vals presenten la particularitat de no portar escrit el nom de la pobla cio. Estan legalitzats al dors per un segell rectangular en tarnpo vermeil que diu «CAJA» i per les inicials perforades c.R.R. (Construccions Roca Radiadors). mm,
Num. 104
-
10 centims. Tlratge: 10.000. Color: impres en negre. Index: RR.
Al passar sota el control del Ministerio de Defensa Nacional tria fou
catalogada
en
Fabrica F.G.-E. i feu una
nova
aquesta indus
ernissio de vals tarnbe del
valor de 10 centims, per un nou import de 1.000 pessetes. Forca semblants als anteriors pero sense el nom de I'empresa ni el de la i una mica Illes
poblacio
car ara
Ilargs
medeixen 35 x 76 mm. son de carte color verd iamb validesa fixada fins el
15 de marc de 1938. Estan
legalitzats al dors amb un segell ovalat en tarnpo ver
meil que diu «Ministerio de Defensa Nacional
-
Subsecretaria de Armamento
-
Fabrica E». Num. 104 A -10 centims.
Tiratge: 10.000. Color: impresos en negre. Index:
RR.
ALTS FORNS DE CATALUNYA
-
L'HOSPITALET DE LLOBRECAT (EI
Barcelones) Aquesta ernpresa de laminacions d'acer i de ferro, instal-lada al carrer de Vilumara, 12 de l'Hospitalet de Llobregat fou reconvertida en industria de guerra.
L'any 1937 feu una ernissio de monedes d'alurnini per a curs al seu economat, arnb els valors d'l pesseta, 30 centirns, 25 centirns, 10 centims i 5 centims per un total import que ignorem.
545
B1TLLETS REPUBLICANS MILITARS
Nums. 96 al101
Num.95
Num.102
Num.103 Num.104
[-:��n�: r.� s��-l Mr.
I
tAR���O "",y-
.
pet·
\
I
"
�,'-
",,'it�c CENTIMs· ..
,
;...
::.,
..
, 1 .
J
Num.104A
Ntim.Tj O
Num.Tl l
Nurns. 105 all09.
A. TURRO I MARTiNEZ
546
Amb la llegenda circular «Altos Homos de Catalufia
-
I.e.
Economat
-
-
Hos
pitalet» i al camp central una simbologia de l'empresa amb una roda dentada, un martell i unes tenalles a l'anvers i eJ valor facial al revers, aquestes monedes son rodones menys les d'l pesseta que son octogonals. Num. 105
-
Num. 106
-
Ntirn. 107
-
Nurn. 108 Num, 109
L.E.1.E.c. Els
-
-
-
1 pesseta.
Tiratge: desconegut. Mides: 25 x 25 mm. index: R.
30 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 25 mm. index: R.
Tiratge: desconegut. Mides: 0 22 mm. index: R. 10 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 20 mm. index: R. 5 centims. Tiratge: desconegut. Mides: 0 19 mm. index: R.
25 centims.
TERRASSA (El Valles Occidental)
tallers
de
construccions
Collectivitzada» del
Empresa
electro-rnecaniques
carrel'
del
«La
Industrial
Electra
Panta, 94 de Terrassa, reconvertida en
industria de guerra, va crear uns vals de valor de 10 centims en forma de discos en carte blanc per a us del seu personal. D'un diarnetre de 33
mrn.
i
impresos per una sola cara, aquests va Is estan
legalitzats al dors per un segell rod a en tampa vermeil que diu «La Electra Indus trial E.e.
-
e.N.T.
es varen crear
Nurn. 110
-
Construcciones Electro Mecanicas
-
U.G.T.
Tarrasa». Potser
-
altres valors pero no en tenim esment. -
10 centims.
Tiratge: desconegut. Color: irnpres en vermeil. Index:
RR.
OBRADORS COL·LECTIVITZATS DE LA METAL·LURGIA
-
TORELLO
(Osona) Els tallers
metal-Iurgics de Torello foren col-lectivitzats i treballaren en la
fabricacio de material de guerra.
podem precisar de l'any 1937 feren una ernissio de paper interior arnb el valor d'l pesseta. Aquests atractius bitllets en impresos policromia per la imprernta Arts Grafiques Costa del carrer de la Tapineria, 81 de Barcelona, estan presidits a l'anvers per la representacio d'una En data que
moneda pel seu
no
curs
maquina que pot ser una premsa 0 una guillotina mecanica i emmarcats per unes orles aJ revers. De rnides 61 x 100 mm. aquests bitllets estan legalitzats amb un segell en sec rodo que diu «TalJeres Colectivizados de la metalurgia
-
e.N.T.
-
A.I.T.
-
Torello».
SembI a que tarnbe es va ernetre el valor de 50 centirns peri) no ho podem con firmar.
Num. I 1]
-
1 pesseta.
Tiratge: desconegut. Colors: negre i vermell sobre Ions
rogenc i blau clar a l'anvers. Blau clar al revers. index: RR.
547
BITLLETS REPUBLICANS MIL/TARS
FA BRIQUES PIRELLI
Aquesta empresa d'origen italia fabricava cables electrics i pneumatics ales fabriques de Comella de Llobregat (el Baix L1obregat), Manresa (El Bages),
seves
Torredembarra (el Tarragones) i Vilanova i la Geltru (el Garraf). La direcci6 cen tral era a la Ronda de la Universitat, 18 de Barcelona. Reconvertida en industria de guerra, feu
una
emissi6 de vals-rnoneda de 5 i
de 10 centims que, suposern, devien servir pel curs interior de totes les seves fabri ques.
Impresos per una sola cara a dues tintes, aquests vals estan presidits per un recta. Estan legalitzats, al revers, gran estel de 5 puntes i emmarcats per una ratlla per un S.A.
-
segell rectangular en tamp6 vermeIl que diu «C.N.T.
Co mite de Iabricas
-
-
Product os Pirelli
U.G.T.» i marcats per la serie a. stamp iliad a al dors.
Suposem que es devien exhaurir aquests vals i se'n feu una nova emissi6 d'identica presentacio i format pen) amb lleugeres variants de color i de cart6 i ara sense el segell de legalitzaci6 pero sf avalats per una signatura estampillada al dors en tamp6 violeta i marcats amb la serie b. Les mides d'aquests va Is de format qua drat s6n de 42 x 42 mm. Num. 112
-
10 centims.
Tiratge: desconegut.
Material: cartolina
beig clar.
Colors: estel rosa i llegenda en negre. Serie: a. index: RRR. Num. 113
NUm. 114 Num. 115
-
-
-
Tiratge: desconegut. Material: cartolina rosa clar. Colors: estel vermeIl i llegenda en negre. Serie: b. index: RRR. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartolina blanca. Colors: estel rosa i llegenda en negre. Serie: a. Index: RRR. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartolina blanca. Colors: estel vermeil i llegenda en negre. Serle: b. index: RRR. 10 centims.
ESTAT ESPANYOL Ara que ja hem vist el monetari ernes per les industries de guerra dels Paisos
Catalans, veurem les poques emissions que coneixem de les industries de guerra
espanyoles.
FACTORIA «NAVAL»
-
CARTAGENA
(Murcia)
Aquesta fabrica de construccions navals fou controlada pel Ministerio de Defensa N acional. Per
a
facilitar el
pagament al seu personal, l'any 1937 edita unes monedes
metal-Iiques anomenades «discos» dels valors de 10 discos, 5 discos i 2 discos que representaven 10 centims, 5 centims i 50 centims ja que el seu reembossament estava estipulat en 1
pesseta per 10 fitxes de 10 discos, en 25 centims per 5 fitxes de
5 discos i en 1 pesseta per 2 fitxes de 2 discos.
A. TURRO I MARTiNEZ
548
Encunyades en reUeu per les dues cares, al camp central de l'anvers hi figura I'anagrama de la fabrica voltat per la lIegenda «Para facil pago a su personal» i al revers el nombre de discos necessaris pel seu reembossament en pessetes. Ntirn. 116
10 discos.
-
Tiratge: desconegut.
Mides: 0 21
mm.
Material:
cupronfquel.index: R. Num. 116A
N urn. 117
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: llaut6 index: R. niquelat.
10 discos.
5 discos.
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 21 mm. Material: llaut6
niquelat.index: RR. Num.117A
-
Tiratge: desconegut. Mides: 0 24 mm. Material: lIaut6. index: RR.
2 discos.
Mes tard, aquesta mateixa factoria emete uns cartons de mides 37 x 37 mm. dels quais sols coneixem el valor de 10 centirns. De fabricaci6 casolana, estan fets
estampant a l'anvers el segell amb I'emblema de la fabrica, en tamp6 violeta i el valor (sense indicaci6 de la unitat monetaria) amb numerador negre. Al revers hi ha un segell quadrat en tamp6 violeta que diu «Cornite de Control
-
Caja» i una
signatura d'aval. NUl1l. 118
-
0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina verd clar. index: RR.
FABRICA METAU)RGICA DE LA FELGUERA
-
(Agregat de Langreo)
( Asturies)
una
Aquesta fabrica, reconvertida en industria de guerra, va fer, el maig de 1937, ernissio de paper moneda dels valors de 2 pessetes, 1 pesseta, 50 centims i 25
centims. No hem pogut trobar ni veure cap d'aquests bitllets i per tant no en podem donar cap descripci6 ni detaIl. NUl1l. 119
NUl1l. 120 Num. 121 NUl1l. 122
-
-
-
-
Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. Tiratge: desconegut. Material:'! Colors: ? index: RRR. 50 centims. Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. 25 centims. Tiratge: desconegut. Material: ? Colors: ? index: RRR. 2 pessetes. 1 pesseta.
FABRICA STANDARD ELECTRICA
-
MADRID (Castella la Nova)
La Companyia Standard Electrica, fabrica de cables i telefons de Madrid, que tenia les oficines al carrer Ramirez de Prado,S, treballa com a industria de guerra i el mes de desernbre del 1937 feu una emissi6 de paper moneda de la fabrica, amb els valors d'1 pesseta i de 50 centims, per ens es
desconegut.
pel regim interior un import total que
54CJ
BITLLETS REPUBLICANS MILITARS
Num.118 Num, 112 al115 Nurns. 116 i 117
Num.123
Num.125
Num.124
550
A.
TURROI MARTINEZ
Presidits a l'anvers per l'emblema de la fabrica rodejat, en el valor d'1 pesse
ta, per una ampla corona sostinguda per dos homes nus arrupits i, en el valor de 50
centims, fianquejat per una estatua amb una roda dentada i una enclusa a la dreta i sostenint un mall amb la rna esquerra, simbolitzant la industria. Al revers dels dos valors un dibuix, rodejat per una ampla i artistica orla, reprodueix l'edifici central
de I'empresa. Els dos valors, avalats per la signatura impresa del Caixer, estan emmarcats a l'anvers per una sanefa i al
revers per unes simples ratlles rectes. Els bitllets d'l 112 i els medeixen 66 x mm. de 50 centims 55 x 99 mm. i s6n en paper de pesseta
barba blanc marcats amb la serie A. Num. 123
-
1 pesseta.
Tiratge: desconegut. Colors: impres en blau fort i blau
clar sobre fans blau pal-lid a l'anvers i en marr6 i groc sabre fons groc pal- lid al revers. index: RRR. Num. 124
-
50 centims.
Tiratge: desconegut. Colors: impres en vermeil sobre
fons rosa a l'anvers i en blau fort sabre fons blau pal-lid al revers.
index: RRR.
TREFILERiAS Y DERIVADOS
-
RAMALES (Santander)
Aquesta fabrica reconvertida en industria de guerra, emete ales darreries del 1936 unes monedes en llaut6 del valor d'l pesseta destinades al curs interior de la
fabrica, per un import de 500 pessetes. A l'anvers d'aquestes monedes d'un pes de 5,50 grams,
encunyada en relleu
per les dues cares, hi han les inicials S.A.T.D. (Sociedad An6nima de Trefilerias y
Derivados) i el nom de la poblaci6 RAMALES amb un estel de 8 puntes al camp revers sols consta el valor facial. (Devem aquesta informaci6 al Sr. Javier Verdejo d'Oviedo). central. Al
Niim. 125
-
1 pesseta. Tiratge: 500. Mides: 026 mm. index: RRR.
Fins aqui tot el que coneixem dels bitllets militars emesos a la zona republica na
espanyola durant la guerra 1936-1939.
RECTIFICACIO.- El senyor Maurici Sis6 de Lleida ens ha comunicat, molt amablement que les dues emissions de bitUets del 502 Batall6 de la 126 Brigada
Mixta, 28 Divisi6 Ioren impresos per la impremta Proletaria (ex-Mariana) de Llei da i no per Grafiques Unificades de Granollers com creiem.
El ten; de Requetes de Ntra. Sra. de Montserrat MANUEL FORASTER
Carlisme, fou un moviment polftic sorgit l'any 1827 amb motiu del plet dinastic a la successio de la corona d'Espanya. Carles Maria lsidre de Borbo, EI
germ a de Ferran VII,
no
accepta la derogaci6 de la Llei Salica que promovia a la
filla del rei a proclamar-se reina i ell mateix es feu nomenar successor amb el nom de Carles V. Absolutistes per una banda i liberals per l'altra es varen enfrontar en la primera guerra carlina, la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Els grups de com batents del ten; de Navarra van rebre per primera vegada el nom de requetes,
Isabel II va pujar al tron i aixo va consoli dar el seu partit, pero els carlins no hi estaven d'acrod i cercaren una solucio que hauria estat ideal, la fusio de les dues
branques amb el casament de la reina Isabel i el rei carli Carles Lluis de Borbo comte de Montemolfn. La reina no accepta el projecte i altre cop s'inicia una nova
(1846-1869). Montemolinistes per una banda i Progressistes per l'altra s'enfrontaren de nou, sobretot a Catalunya. guerra, la Guerra dels Matiners
La Revoluci6 de Setembre del 1868 acaba amb el regnat de la reina Isabel II
que passa a Franca perc durant la
interinitat sorgida (Govern Provisional, monar
quia d'Amadeu de Saboia, J Republica) i davant el fracas de convocar noves elec cions legals, el pretendent carlt, Carles Maria dels Dolors de Borbo va fer publica una
declaracio de guerra. Era l'abril del 1872. La tercera guerra carlina. enfrontament civil va durar quatre anys i practicament es va estendre per
nova
Aquest
tot Espanya, fins que s'acaba amb la instauracio de la monarquia en la persona del
rei Alfons XII.
552
M. FORASTER
L'adveniment de la II Republica, reagrupa altre cop les diferents carlines en un partit anornenat Cornuni6 Tradicionalista Carlina, el regim establert amb les forces de xoc anornenades novarnent
branques
que lluita contra
requetes.
Tots aquests esdeveniments que sembla que no Iliguin tenen un fet cornu i es que de la Mare de Deu de Montserrat, es la Patrona dels carlins i encara es fa actualment un aplec que reuneix a un bon nornbre d'afiliats de la rest a que
venen
a
retrobar-se
a
d'Espanya
la nostra serra, amb les boines vermelles i Iluint les
millors condecoracions. Memoria d'un dels aplecs celebrats aqui es una medalla de I'any 1935 arnb la Mare de Deu de Montserrat i el bust del
pretendent Alfons
Carles. Tipus 1. Arribada la Guerra Civil del 1936, els requetes de Navarra varen esser molt,
importants i fins i tot decisius al nord de la Peninsula, encara que despres varen ser inclosos en un altre partir. Durant la confrontaci6 bellica i per reagrupar els tugitius catalans del camp de batalla es va forrnar a Saragossa un cos voluntari de combatents. El de
Terc Requetes de la Mare de Deu de Montserrat. Aquest cos va intervenir a la Batalla de l'Ebre, a Villalba, i sobretot a Codo on es varen distingir per l'aferrissada detensa de la poblacio,
Aquesta gesta els fou recompensada amb la LJorejada de
Sant Ferran col·lectiva que s'atorga a les dues companyies sobrevivents.
Tipus 2.
Es molt notable el cas de que tots els legionaris del terc portaven penjada al pit a tall de condecoracio una medalla de la Verge de Montserrat, amb cinta, pas sador i escudet amb la Creu de seva bandera va
Borgonya, i que aquesta imatge brodada sobre la
fer el recorregut per tots els pobles del mats de la nostra terra.
Acabada la guerra, el Ten; es va dissoldre passant
aquestes milicies volunta
ries a l'exercit.
Posteriorment, a l'any 1956 es va fundal' la Germandat d'Excornbatents del Terc que es mante dipositaria de la seva memoria i que te actualment una cripta a Montserrat des de l'any 1961. A tots els seus associats se'ls va
entregar una meda
!la. Tipus 3. Hi ha una curiosa variant arnb la mateixa medalla de la
Germandat, pero arnb
el revers !lis iamb una inscripcio de la
qual no en sabem el significat. Tipus 4. Instaurada novament la monarquia actual s'ha diversificat l'idealisrne carli restant-ne solament una part sota el Iligam dels Borbo-Parrna i continuant sota l'advocaci6 de la seva Patrona, la Verge de Montserrat.
DESCRIPCI6 DE LES MEDALLES Tipus 1 Anvers: lmatge sencera de la Verge rornanica envoltada un
per l'escolania iamb
fons on hi ha les muntanyes i el monestir.
LJegenda. APLEC TRADICIONALISTA DE MONTSERRAT 27-10-1935.
EL TERC; DE REQUETES
553
2
4
4
Revers: Bust d'Alfons Carles de Borb6 i d'Austria-Este Duc de Sant Jaume
(1849-1936). Hereu de la corona carlina. Metall: alumini. Mides: 0 26.
Tipus 2 Anvers: Imatge de mig bust de la Verge de Montserrat vestida arnb el mantell
de la reina Isabel iamb la corona, eilliri, el ceptre i les joies. Fans de muntanyes amb el monestir i la Santa Cava. Revers: Creu
Ilorejada de Sant Ferran i la seguent llegenda. TERCIO DE
REQUETES DE N.S. de MONTSERRAT 8-1937 CODO 4-1945. Metall: bronze daurat. Mides: 025.
M. FORASTER
554
Tipus 3 Anvers: Imatge frontal de la talla rornanica de la Verge de Montserrat aureo
lada i centrada sobre la creu de Borgonya. AI fons la Santa Muntanya. Als peus l'escudet de Catalunya. Al voltant la llorejada de Sant Ferran amb les quatre espa ses.
Revers: Llegenda envoltada d'una corona de 1I0r. HERMANDAD EXCOM BATIENTES TERCIO REQUETES NTRA. SENORA DE MONTSERRAT. Metall: bronze. Mides: 037.
Tipus 4 Anvers: La mateixa medalla anterior pero arnb anella per a portar-la penjada a tall de condecoraci6.
Revers: En tres ratlles, L. G. C. 16
-
10
-
44 BARCELONA.
TABULA GRATULATORIA
TABULA GRATULATORIA
ASOCIACION ESPANOLA DE NUMISMATlCOS PROFESIONALES Madrid
ASOCIACION NUMISMATICA «ANZAR»
Zaragoza ASOCIACION NUMISMATICA ESPANoLA Barcelona
ASOCIACION NUMISMATICA SABA DELL Sabadell
FUNDA(,;AO CALOUSTE GULBENKIAN Lisboa (Portugal) ISTITUTO DI PAPIROLOGIA Mila (Italia)
MUSEO ARQUEOLOGICO NACIONAL
Departamento de Monedas y Medallas Madrid
MUSEO CASA DE LA MONEDA Fabrica Nacional de Moneda y Timbre Madrid
MUSEU ARQUEOLOGIC Barcelona
MUSEU NACIONAL D' ART DE CATALUNYA
Gabinet Numismatic de Catalunya Barcelona
SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA DE L'INSTTTUT D'EsTUDIS CATALANS Barcelona
SECCIO NUMISMATICA DEL CERCLE FILATELIC I
NUMISMATIC DE BARCELONA Barcelona
SOCIEDAD IBERO-AMERICANA DE ESTUDIOS NUMISMATICOS Madrid
555
556
TABULA GRA TULA TORIA
SOCIEDAD NUMISMATICA AVILESINA Aviles
SOCIEDADE PORTUGUESA DE NUMlSMATlCA Porto (Portugal)
UNIVERSTTAT AUT()NOMA DE BARCELONA
Area de Ciencies i Tecniques Historiografiques UNTVERSIDAD DE SALAMANCA
Departamento de Historia Antigua y Arqueologfa
ABAD VARELA, Manuel
DE CALLATAY, Francois
Madrid
Brussel·les (Belgica)
ALBURQUERQUE, Fernao
CARRERAS ROURA, Daniel
Lisboa (Portugal)
Barcelona
ALFARO ASINS, Carmen
CASAS I PLA, .laume
Madrid
El Prat de Llobregat
AMANDRV, Michel
CASTANO, Diego-Enrique
Paris (Franca)
Oriola
ARSLAN, Ermano
CAVON, Juan Ram6n
Mila (Italia)
Madrid
BALAGUEI�, Anna M.
CENTENO, M. S., Rui
Sabadell
Porto (Portugal)
BELLES SENTELLAS, Alfred
CHAVES, Francisca
Barcelona
Sevilla
BELTRAN MARTiNEZ, Antonio
CHAVES, M" Jose
Zaragoza
Madrid
BENAGES I OLIVE, Jaume
CHAVES, Rafael
Tarragons
Madrid
BLAzQuEZ CEllllATO, Cruces
COLOME JANSA, Josep
Salamanca
Barcelona
BOFARULL I COMENGE, Artur
COMAS EZEQUIEL, Rafael
Sabadell
Terrassa
BOSCI-l l PEDRO, Josep M.
COSTA LOPEZ, Luis
Barcelona
Zaragoza
BRENOT, Claude
COSTILHES, Alain Jean
Paris (Fra nca)
Sao Paulo (Brasil)
BURNETT, Andrew
CRAVEN-BARTLE, Vicente
Londres (Gran Bretanya)
Valencia
CALICO ESTIVI L.L, Ferran
CRAWFOIW, M. H.
Barcelona
Londres (Gran Bretanya)
TABULA GRATULATORIA
CRUSAFONT I SABATER, Miquel
GURT I ESPARRAGUERA, Josep M.
Sabadell
Barcelona
DEPEYROT, Georges
J. A. HERRERO, S.A.
Paris (Franca)
Madrid
DOMENECH MASIP, Joan Santiago
HERVERA, Numismatica
Vinaros
Barcelona
DOMINGO SELLART, Francese
HILDEBRANDT, J.
Sant Pere Pescador
Lohmar (Alemanya)
DOMINGO SORIANO, Agustm
Hoz, Javier de
Barcelona
Madrid
ESTRADA I GARRIGA, Josep
HUVELlN, Helene
Granollers
Paris (Franca)
FALCO FUERTES, Vicente
JENSEN, Jorgen Steen
Vall d'Uxo
FELlU, Gaspar Barcelona FERNANDEZ VALDES
MARTiNEZ-EsTELLEZ, Eloy Pontevedra FLETCHER VALLS, D. Valencia
FORASTER, Manuel Sabadell GALVAN PORRAS, Rodrigo
Badajoz GARdA-BELLIDO, M. Paz Madrid
GARdA-GARRIDO, Manuel Sant Just Desvern
GARdA NIETO, Antoni Barcelona
Copenhagen (Dinamarca) KENT, John P. C. Londres (Gran Bretanya)
KROMANN, Anne
Copenhagen (Dinamarca) LALANA I CULLA, Lluis Barcelona LECHUGA GALINDO, Manuel Murcia LEYDA DAM!''', I.M". Alacant LLOBET I PORTELLA, Josep M. Cervera
LLOBREGAT, Enric Alacant LLORENS I FORCADA, Maria del Mar Valencia
GELIS I BOSCH, Joan
LOPEZ ARIAS, Claudio
Olot
Aviles
P. GODINHo-MIRANDA, Jose Antonio
LOPEZ DE LOS Mozos, LR.
Lisboa (Portugal)
Guadalajara
GOMES MARQUES, Mario
LOPEZ HERNANDEZ, Jose Ratel
Magoito, Sintra (Portugal)
Lorca
GOMEZ UGARTE, Jesus
MARQUES DE FARIA, Antonio Jose
Vitoria
Lisboa
GRIERSON, Philip
MARTi COT, Ramon
Cambridge (Gran Bretanya)
Barcelona
GUARDADO TOMAS, Jose Francisco
MARTINI, Rodolfo
Foz
Mila (Italia)
557
558
TABULA CRA TULA TORIA
MATEU LLOPIS, Felip
RIBOT FORNAGUERA, Antoni
Barcelona
Barcelona
MOLL I MERCADAL, Bernat
RICHARD, Jean-Claude
Mao
Saint Guillem-le-Desert (Franca)
MONTANES I ALTURA, Joan
RIERA MASGRAU, Joan Josep
Sant Joan Despf
Vic
MONTANES I BON COMPTE, Joan
RIPOLLES I ALEGRE, Pere Pau
Barcelona
Valencia
MONTERO, Rafael Francisco
RIU I Riu, Manuel
Castello
Barcelona
MORA SERRANO, Bartolome Malaga
ROMAGOSA I PETIT, Joan
MORRISSON, Cecile
Sf\ENZ-DfEZ, Juan Ignacio
Paris (Franca)
Madrid
NOGUERA MARTORELL, Joan
SAINZ VARONA, Felix-Angel
Calella, Barcelona
Burgos
OCHARAN LARRONDO, Juan Antonio
SANCHO COLAS, Ferran
Bilbao
Barcelona
OCHOA IMAR, Carlos
SAVIO, Adriano
Legazpi
Mila (Italia)
PADRO I DOMENECH, Francese
SCHULTZ, Hans-Dietrich
Manresa
Berlin (Alemanya)
Barcelona
PASCUAL PLA, Josep L.
SERRA, Josep Lluis
Vinaros
Barcelona
PEIRO ISERTE, Francese
SILGO, Gauche, L.
Barcelona
Valencia
PELLICER I BRu, Josep
SOLER FARRES, Joan
Barcelona
Barcelona
PEREIRA, Isabel
SISO DIFUSIONES, S.A.
Figueira da Foz (Portugal)
L1eida
PEREZ
ALVAREZ, Ana M.
SOPENA, Emilio
Valencia
Zaragoza
PEREZ LUQUE, Juan
SUCHODOLSKI, Stanislaw
Castro del Rio
Varsovia (Polonia)
PIRAS, Enrico
TARRADELL I MATEU, Miquel
Sasser (Italia)
Barcelona
PLA Rovo, Victor
TURRO I MARTiNEZ, Antoni
La Senia
Barcelona
PORTA PARCERISA, Manuel
UNTEllMANN, Jurgen
Barcelona
Colonia (Alemanya)
REECE, Richard Londres (Gran Bretanya)
VENTURA I SUBIRATS, Jordi Barcelona
TABULA GRATULATORIA
VISMARA, Novella
VERDEJO SlTGES, Javier Aviles
Mila (Italia)
J. VICO, S.A.
WElLLER, Raymond
Madrid
Luxembourg (Luxembourg)
VILA CASAS, Lluis
WESTERMARK, Ulla
Barcelona
Estocolm (Suecia)
VILARET I MONFORT, Joan Sant Feliu de Gufxols
WITSCHONKE R.B.
VILLARONGA, Gabriel Barcelona
California (USA)'
559
l
1
l I