Adreça postal: C/ de la Marina, 94, 1er, 4a. 08018 BARCELONA, ESPANYA. www.micocat.org / e-mail: scm@micocat.org / Tel. 93-309-72-31.
La Revista Catalana de Micologia i la sèrie anual de làmines 'Bolets de Catalunya', es trameten gratuïtament als membres de la Societat Catalana de Micologia. Quota de membre: 55 € / any. Preu per volum 26 €. La Societat Catalana de Micologia és societat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut d’Estudis Catalans.
ISSN 1135-1225 DL-B28.772-2007
CONTRIBUCIÓ A L’ESTUDI DELS FONGS DE SANT JOAN DE L’ERM I LA VALL DE SANTA MAGDALENA (III).
J. MONTÓN 1 i J. SÁNCHEZ-FORTÚN2
1.- Prat de la Riba, 40, 7è, 3a, E-25008 Lleida. joanmonton@orange.es 2.- Llibertat, 15, 3er, 4rt. E- 25005 Lleida. joans-fr@telefonica.net
ABSTRACT: Contribution to the fungal study of the Sant Joan de l’Erm and the Santa Magdalena valley III. In the mentioned area, in the north of catalan Pirineus, between Alt Urgell and Pallars Sobirà region, the autors have found and identified 99 species of fungi (3 Myxomycetes, 14 Ascomycetes, 1 Teliomycetes and 81 Basidiomycetes). Some species are highlighted: Arcyria obvelata, Boletus subappendiculatus, Coprinopsis acuminata, Daedaleopsis tricolor, Gyromitra leucoxantha, Hypocrea pulvinata, Pluteus leoninus. From each species identified, color pictures has been taken and dry material has been kept.
RESUM: Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena III. En aquesta zona dels Pirineus, a les comarques del nord de Lleida (Alt UrgellPallars Sobirà), els autors han identitificat 99 espècies de fongs (3 Mixomicets, 14 Ascomicets, 1 Teliomicets i 81 Basidiomicets). Són destacables les espècies mencionades: Arcyria obvelata, Boletus subappendiculatus, Coprinopsis acuminata, Daedaleopsis tricolor, Gyromitra leucoxantha, Hypocrea pulvinata, Pluteus leoninus De totes les espècies es conserven fotografies en color i material d’herbari.
RESUMEN: Contribución al estudio de los hongos de Sant Joan de l’Erm y el valle de Santa Magdalena III. En esta zona de los Pirineos, situada en las comarcas del norte de la provincia de Lleida (Alt Urgell-Pallars Sobirà), los autores han identificado 99 especies de hongos, (3 Mixomicetes, 14 Ascomicetes, 1 Teliomicetes y 81 Basidiomicetes). Destacamos las especies siguientes: Arcyria obvelata, Boletus subappendiculatus, Coprinopsis acuminata, Daedaleopsis tricolor, Gyromitra leucoxantha, Hypocrea pulvinata, Pluteus leoninus. De todas las especies se conservan fotografías en color y material de herbario.
INTRODUCCIÓ
La zona objecte d’estudi, en el centre de la qual hi ha el Refugi de la Basseta o de Sant Joan de l’Erm Nou, és un territori a cavall entre les comarques de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, en els Pirineus de Lleida, tocant al Principat d’Andorra. Està drenat pel riu de Santa Magdalena, de direcció E-W. L’envolten petits nuclis rurals, quasi deshabitats, i les estacions d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm i d’esquí alpí de Portainé. Una part de la zona està inclosa en el recentment creat Parc Natural de l’Alt Pirineu.
L’altitud de l’àrea estudiada oscil·la entre els 650 m i els 2700 m aproximadament. El sòl és àcid en la major part de la zona. La vegetació, molt variada i estratificada, forma diversos hàbitats boscosos com ara: boscos de ribera, de pi roig (Pinus sylvestris), d’avets (Abies alba), de pi negre (Pinus mugo), d’alzines (Quercus ilex), roures (Quercus petraea, Q. humilis), de bedolls (Betula pendula), i també prats de pastura i
prats alpins. Pel que fa a la climatologia, presenta un període hivernal llarg, amb cobertura nival de 2 a 5 mesos de durada, i un període subàrid de 2 mesos: el juliol i l’agost.
EL COMPONENT FÚNGIC
Oferim un llistat de material recollit durant els darrers anys, en diferents dates i de manera no regular, que complementa el primer i segon treballs de: MONTÓN, J. i CORTÉS, C. (2006).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (I i II) Rev. Catalana de Micologia, 28:143-152, i 30:1-11, Barcelona, on es publicava en cada un, un llistat de 100 espècies. Disposem d’unes 400 citacions, de les quals només publiquem, en aquesta tercera part 99 més, totes recolzades per material d’herbari. Posteriorment, quan haurem guardat mostres de la resta de les espècies observades, algunes de les quals són molt comunes, completarem aquest catàleg.
Les espècies estan ordenades per classes i, dins d’aquestes, per ordre alfabètic. Indiquem la data de recol·lecció i el número d’herbari. S’hi resumeixen les observacions pròpies referides a l’hàbitat i a l’abundància. De totes les espècies aquí mencionades, en tenim almenys una fotografia i material d’herbari, conservat a l’Herbarium Ilerdensis secció Fungi (en endavant HI) de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), o en l’herbari particular dels autors. Els recol·lectors som els autors d’aquest treball. A l’hora d’actualitzar la nomenclatura i autors de les espècies, hem seguit l’Index Fungorum de CABI Bioscience Databases, www.indexfungorum.org, consulta última el 1-03-2012.
ESPÈCIES ESTUDIADES
CLASSE MIXOMICETS
Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre fusta de pi roig (Pinus sylvestris), 27-08-2010, font prop del refugi. JSFR 76. Poc comuna. Fuligo septica var. flava (Pers.) Morgan
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre rametes mortes de pi roig (Pinus sylvestris), 29-09-2005.
Leocarpus fragilis (Dicks.) Rostaf.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre soca morta i molt humida de pi roig (Pinus sylvestris), 02-10-1994, JJMM 28.
CLASSE ASCOMICETS
Cheilymenia stercorea (Pers.) Boud.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre fems de vaca, 28-052011, JJMM 1716D. Molt abundant allí on fructifica.
Gyromitra leucoxantha (Bres.) Harmaja
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre el sòl en clariana de bosc d’avets (Picea abies), 11-05-2010, JJMM 1384D. Poc comú, i on apareix ho fa en baix nombre. Helvella lacunosa Afzel.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre el sòl amb restes de fusta descomposta, en bosc d’avets (Picea abies), 19-08-2005, JJMM 667.
Hypocrea pulvinata Fuckel
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre l’himeni de Piptoporus betulinus vell i en descomposició d’un bedoll mort (Betula pendula) caigut al terra, 19-05-2012, JJMM 1933D. Cobreix bona part de l’himeni en forma de coixins concatenats de 0,5 cm d’alçada, formant una massa de color groguenc. A la superfície, s’hi poden veure els ostíols en forma de puntets de color gris verdós. Els ascs són cilíndrics i no amiloides, en estat madur contenen 16 espores cadascun. Les espores són llises, d'anguloses a subcilíndriques o en forma de projectil, que mesuren 3-4 x 2-3 µ. Vista un sol cop en aquesta zona.
Hypoxylon fuscum (Pers.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró-barranc dels Caners, (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, sobre rames mortes d’avellaner (Corylus avellana), 10-05-2010, JJMM 1393D. Comú.
Lachnellula subtilissima (Cooke) Dennis
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre la cara inferior de rames mortes d’avet (Picea abies) encara unides a l’arbre, 28-05-2011, JJMM 1722D. Molt semblant macroscòpicament a L. suecica, citada en el treball anterior. Microscòpicament s’en diferencien fàcilment perque L. subtilíssima té les espores el·lipsoïdals i L. suecica les té esfèriques.
Lachnum virgineum (Batsch) P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró, Barranc de la Pega (Pallars Sobirà), UTM 3568 47002, sobre restes de fusta d’avellaner (Corylus avellana), 03-07-2004.
Morchella deliciosa Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró, barranc dels Caners, (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), prop de l’aigua i amb presència de bedolls, 26-05-2012. Comú en altres indrets de la zona amb característiques ecològiques similars, però no massa abundant.
Morchella elatoides Jacquet.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en les avetoses, 17-05-2008, JJMM 961D. Menys comú i menys abundant que M. conica.
Ombrophila janthina P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró, Barranc de la Pega (Pallars Sobirà), UTM 3568 47002, sobre restes de fusta degradada quasi immersa dins l’aigua, 29-09-2011, JJMM 1807D. Espores el·líptiques, llises, amiloides, bigutulades, que mesuren 5 x 2 µ.
Peziza fimeti (Fuckel) E.C. Hansen
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, vora el refugi de la Basseta, sobre fems de vaca, 28-05-2011, JJMM 1715D.
Pithya vulgaris Fuckel
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre la cara inferior de rames mortes d’avet (Abies alba), encara inserides a l’arbre viu, 26-05-2007, JJMM 874D, i també a Santa Magdalena (Pallars Sobirà), UTM 359 4700, 20-05-2012, sobre rames mortes d’avet (Abies alba), JJMM 1931D. Comú, però poc abundant.
Poronia punctata (L.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Turbiàs (Alt Urgell), UTM 362 4693, sobre fems de cavall, en clariana de bosc, 1705-2008, JJMM 959D.
Tarzetta catinus (Holmsk.) Korf & J.K. Rogers
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en marge de pista forestal, sota pi roig (Pinus sylvestris), 03-07-2010, JJMM 1450D.
CLASSE TELIOMICETS
Gymnosporangium confusum Plowr.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró, barranc dels Caners, (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, sobre fulles d'arç blanc (Crataegus monogyna), en fase ecídica, tipus Roestelia, amb un nombre d’ecis molt variable: entre 5 i 25. 16-06-2012.
Hypocrea pulvinata Fuckel Fotografia: Joan J. Montón. UTM 359 4697, JJMM 1933D.
Hypocrea pulvinata Fuckel. Retall ampliat on es fan visibles els ostiols de color bru grisenc.
Hypocrea pulvinata Fuckel Ascs
Coprinopsis acuminata (Romagn.) Redhead, Vilgalys & Moncalvo Fotografía: Joan J. Montón. JJMM1999D.
CLASSE BASIDIOMICETS
Agaricus sylvicola (Vittad.) Peck
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 03-07-2010, JJMM 1449D.
Albatrellus ovinus (Schaeff.) Kotl. & Pouzar
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 26-10-2002. JJMM 513.
Albatrellus subrubescens (Murrill) Pouzar
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) i de pi negre (Pinus uncinata). Grups de nombrosos exemplars, units pels peus. Comú i abundant.
Amanita gemmata (Fr.) Bertill.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc d’avets (Abies alba), 27-06-1999, JJMM 311.
Amanita pantherina (DC.) Krombh.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 11-09-1998, i Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), en bosc de pi roig (Pinus sylvestris ), 12-101995.
Amanita rubescens Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 03-07-2010, JJMM 1452D.
Armillaria mellea (Vahl) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb roures, 12-10-1995.
Boletus calopus Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba), 11-07-2008, JJMM 1018D.
Boletus chrysenteron Bull.
=Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 27-05-2000, i Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 22-10-2011, JJMM 1228D.
Boletus reticulatus Schaeff.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls, 09-07-2010, JJMM 1444D. Poc comú i poc abundant en aquest hàbitat, on predomina B. edulis.
Boletus subappendiculatus Dermek, Lazebn. & J. Veselský
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en avetosa, 11-08-2010, JSFR 71, i a Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc d’avets (Abies alba) i bedolls (Betula pendula), 21-07-2011, JJMM 1199D. Poc comú i poc abundant.
Cantharellus cibarius (Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris),14-09-2003, i Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota pi roig (Pinus sylvestris) i bedolls (Betula pendula), 07-07-2006, JJMM 815D.
Cantharellus tubaeformis (Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Castellbó (Alt Urgell), UTM 363 4693, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb roures (Quercus sp.), 29-09-1999, JJMM 818D.
Chalciporus piperatus (Bull.) Bataille
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 29-09-2008, i Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota pi roig (Pinus sylvestris) i bedolls (Betula pendula), i avets (Abies alba), 20-08-2011, JJMM 1277D.
Clavaria fragilis Holmsk.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 29-09-1997.
Clitocybe rivulosa (Pers.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l'Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 23-10-2009, JSFR 48. Comú.
Coprinellus micaceus
(Bull.) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, al prat del Refugi de la Basseta, 28-04-2007.
MATERIAL ESTUDIAT: Santa Magdalena (Pallars Sobirà), UTM 359 4700, sota gatsaule (Salix caprea), prop d’un rierol, sobre restes de fusta degradada i mig soterrada, 29-09-2011, JJMM 1799D. El barret és de forma ovoide i, en madurar, campanulat; mesura de 2 a 3 cm de diàmetre, amb un umbó central sempre present, i la cutícula és llisa i no solcada. Les espores són el·líptiques i mesuren 8-10 x 4-5 µ. Coprinopsis atramentaria, una espècie semblant, és de mida més gran, no té umbó definit, el barret està solcat radialment i les espores són més amples.
Cortinarius caerulescens (Schaeff.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba), 20-09-1997.
Cortinarius elegantior (Fr.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba), 29-05-1999.
Cortinarius variicolor (Pers.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sota avetosa amb bedolls, 23-10-1999.
Daedaleopsis tricolor (Bull.) Bondartsev & Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de bedolls (Betula pendula), 29-09-2011, sobre rama morta de bedoll caiguda al terra. JJMM 1801D. Rar sobre bedoll, més abundant sobre fusta d’avellaner (Corylus avellana).
Ganoderma carnosum Pat.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre la soca d’un avet tallat (Abies alba), 27-08-2011, JSFR 99. No gaire comú ni abundant.
Gloeophyllum abietinum (Bull.) P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre fusta decorticada i mig soterrada d’avet (Abies alba), 29-09-2011, JJMM 1803D.
Hericium alpestre Pers.
=H. flagellum (Scop.) Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre tronc d’avet (Abies alba), 20-09-1997, JJMM 262. Rar. Poc abundant.
Hydnum repandum L.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 20-09-1997; trobat també a Castellbó (Alt Urgell), UTM 363 4693, pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb roures (Quercus sp.), 16-10-1998, i Montenartró (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls (Betula pendula), 26-09-1999.
Hydnum rufescens Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 22-08-1996.
Hygrocybe acutoconica var. acutoconica (Clem.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en clariana de bosc (tallafocs de línia elèctrica). 03-10-2009, JJMM 824D.
Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en clariana de bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 27-05-2000, JJMM 1252D.
Hygrocybe virginea var. virginea (Wulfen) P.D. Orton & Watling
=Cuphophyllus niveus (Scop.) Bon
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en clariana de bosc de pi roig (Pinus sylvestris), 10-10-2008.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), a la cruïlla de Portainé, 20-09-1997, JJMM 493.
Hygrophorus gliocyclus Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en avetosa amb bedolls (Betula pendula), 23-10-1999, JJMM 1067D.
Hygrophorus hypothejus (Fr.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota pi roig (Pinus sylvestris) amb algun avet (Abies alba) i algun bedoll (Betula pendula), 23-10-1999.
Hygrophorus pudorinus (Fr.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, bosc d’avets (Abies alba), 29-09-2008, JJMM 1047D, i a Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, bosc d’avets (Abies alba), 03-10-2009, JSFR 46. Comú i molt abundant en totes les avetoses de la zona objecte d’estudi.
Hymenochaete cruenta (Pers.) Donk
MATERIAL ESTUDIAT: La Culla UTM 357 4697, sobre la part inferior i lateral de rames d’avet (Abies alba), 16-06-2012. Comú.
Hypholoma capnoides (Fr.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sobre tronc mort d’avet (Abies alba), 20-10-1999, JJMM 816D.
Inocybe geophylla var. geophylla (Fr.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets (Abies alba), 01-10-2006, JJMM 769D.
Laccaria proxima (Boud.) Pat.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sota pi roig (Pinus sylvestris), 20-05-2012.
Lactarius albocarneus Britzelm.
MATERIAL ESTUDIAT: Santa Magdalena (Pallars Sobirà), UTM 359 4700, en bosc d’avets (Abies alba) amb bedolls (Betula pendula), 10-09-2009, JJMM 1238D; també trobat a Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, 03-10-2009, JSFR 43. Comú en les pinedes i avetoses de la zona estudiada, amb presència de bedolls.
Lactarius atlanticus Bon
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 10-09-1995.
Lactarius circellatus Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota pi roig (Pinus sylvestris), 11-09-2008 i també a Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de bedolls (Betula pendula) amb pi roig (Pinus sylvestris), 29-09-2011, JJMM 1804D. Poc comú.
Lactarius controversus (Pers.) Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Santa Magdalena (Pallars Sobirà), UTM 359 4700, prop del riu de Romadriu, sota xops (Populus nigra), 31-10-2005, JJMM 704. Poc comú en la zona estudiada.
Lactarius quieticolor Romagn.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, prop de La Culla, a 1800m d’altitud, sota pi negre (Pinus uncinata), 27-09-2009, JJMM 1269D. No gaire abundant.
Lactarius trivialis (Fr.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bosc de bedolls (Betula pendula), amb algun pi roig (Pinus sylvestris), 10-09-2009, JJMM 1239D. Poc comú i poc abundant en la zona estudiada.
Lactarius turpis (Weinm.) Fr. (=L.plumbeus)
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb presència de bedolls (Betula pendula), 01-10-2006, JJMM 766D.
Leccinum scabrum var. avellaneum (J. Blum) J.A. Muñoz
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en bedollar amb pi roig, 2709-2009. JJMM 1974D.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda amb bedolls, 1010-2008.
Lycoperdon mammiforme Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en prat envoltat de pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 20-09-1997.
Lycoperdon molle Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota pi roig (Pinus sylvestris), 29-09-2011, JJMM 1810D.
Lycoperdon pyriforme Schaeff.
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró, barranc dels Caners, (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, sobre soca de pi roig (Pinus sylvestris) molt degradada, 20-09-1997.
Lyophyllum decastes (Fr.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 27-05-2000.
Lyophyllum transforme (Sacc.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 30-05-1998.
Marasmius oreades (Bolton) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Castellbó (Alt Urgell), UTM 363 4693, en prat de pastura, 26-05-2001; Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en el prat de l’ermita, 11-05-2010; Montenartró, (Pallars Sobirà), UTM 0354 4702, en antic prat de pastura, 28-05-2011; Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en antic prat de pastura, 26-05-2012.
Melanoleuca pseudoevenosa Bon ex Bon & G. Moreno
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, formant erol en antic prat de pastura, 02-05-2008, JJMM 957D.
Coprinopsis
Mycena galericulata (Scop.) Gray
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sota els avets (Abies alba), 29-09-2011, JJMM 1805D.
Mycena haematopus (Pers.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, sota avets (Abies alba) amb algun roure (Quercus sp), 25-09-2008, JJMM 1639D.
Panaeolus papilionaceus var. papilionaceus (Bull.) Quél. =P. sphinctrinus (Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda però sobre fems de vaca, 28-04-2007.
Phaeolus schweinitzii (Fr.) Pat.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre fusta de pi roig (Pinus sylvestris) encara viu, 21-07-2011.
Pluteus cervinus (Schaeff.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre fusta morta i molt degradada d’avet (Abies alba), 29-09-2011.
Pluteus leoninus (Schaeff.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre fusta molt degradada d’avet (Abies alba), 20-08-2011. JJMM 1743D.
Puccinia buxi Sowerby
MATERIAL ESTUDIAT: Montenartró-barranc dels Caners, (Pallars Sobirà), UTM 354 4702, sobre fulles de boix (Buxus sempervirens), 28-05-2011, i a Turbiàs (Alt Urgell), UTM 362 4693, sobre fulles de boix, 11-052011, JSFR 97.
Ramaria abietina (Pers.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 12-11-2011, JJMM 1828D. Comú i abundant.
Ramaria fennica var. griseolilacina Schild
=R. fumigata sensu Corner
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 20-09-1997.
Rhodocollybia butyracea (Bull.) Lennox
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 23-10-2009, JJMM 1307D. Comú i abundant a tota la zona objecte d’estudi.
Rhodocybe popinalis (Fr.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en clariana de bosc, 28-102006. Rar en aquesta zona estudiada.
Russula cyanoxantha (Schaeff.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 21-06-2006, JJMM 191. Poc comú i poc abundant a la zona estudiada.
Russula delica Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), amb algun avet i bedolls entremig, 21-08-2011.
Russula densifolia Secr. ex Gillet
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls (Betula pendula), 29-09-2008, JJMM 1046D.
Russula foetens Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), amb avets, 14-09-2003 i a Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb algun avet i bedolls, 20-08-2011. Comú i abundant en tota la zona objecte d’estudi.
Russula langei Bon
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 23-09-2009, JJMM 1309D.
Russula risigallina (Batsch) Sacc.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets i bedolls, 24-10-1998, JJMM 617.
Scleroderma citrinum Pers
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris), amb algun bedoll (Betula pendula), 10-09-1995.
Thelephora caryophyllea (Schaeff.) Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb avets, 01-10-2006. JJMM 767D.
Thelephora terrestris Ehrh.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 28-05-2011, JJMM 1713D.
Trametes pubescens (Schumach.) Pilát
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre fusta morta de bedoll (Betula pendula), 20-08-2011.
Trichaptum fuscoviolaceum (Ehrenb.) Ryvarden
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 03-10-2009. JSFR 45. Himeni irpicoide. Comú.
Tricholoma focale (Fr.) Ricken
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), 23-10-2009.
Tricholoma inamoenum (Fr.)
Gillet
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb bedolls (Betula pendula), 21-07-2011. Poc abundant.
Tricholoma portentosum (Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Nou (Alt Urgell), UTM 359 4697, en pineda de pi roig (Pinus sylvestris), amb avets, 22-10-2011 i a Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, en bosc de pi roig (Pinus sylvestris) amb algun avet (Abies alba) i bedolls (Betula pendula), 22-10-2011. Comú i abundant en tota la zona objecte d’estudi.
Tricholoma sejunctum (Sowerby) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Turbiàs (Alt Urgell), UTM 362 4693, en roureda (Quercus sp) amb pi roig (Pinus sylvestris), 11-09-1998.
Tricholomopsis decora (Fr.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Sant Joan de l’Erm Vell (Pallars Sobirà), UTM 356 4701, sobre soca d’avet (Abies alba) molt degradada. Poc comú. És molt més abundant T. rutilans.
AGRAÏMENTS
A August Rocabruna, Manuel Tabarés i Jaume Llistosella, per l’ajut en la identificació d’algunes de les espècies trobades a la zona d’estudi. Aquest treball forma part del Programa “Biodiversitat Micològica i Liquenològica de Catalunya”, de l’Institut d’Estudis Catalans.
BIBLIOGRAFIA
BERNICCHIA, A. & GORJÓN, S. P. (2010) Corticiaceae s.l. Fungi europaei nº 12. Ed. Candusso. Italia.
BERTÉA, P., BON, M., CHEVASSUT, R., COURTECUISSE, R., LECOT, C., NEVILLE, P., PROUST, F. & J.R. RASCOL (1989).- Les noms valides des champignons. Annales de la F.A.M.M. 128 pp. BON, M. (1987).- Guía de campo de los hongos de Europa. Edic. Omega S.A. Barcelona. 352 pp. BON, M. (1993).- Flore Mycologique d’Europe. 4- Les Clitocybes, Omphales et ressemblants. Documents Mycologiques. Mémoire Hors Série nº 4. St. Valery-sur-Somme. 182 pp.
BOSCH P., CORTÉS C. i altres (2002).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. I, 3a Edició. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 255 pp. BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (1984-1991).- Champignons de Suisse. Tome I, II, III, IV i V. Edit. Mykologia. Lucerna.
CARRERAS, J. (1993).- Flora i vegetació de Sant Joan de l’Erm i de la Vall de Santa Magdalena (Pirineus Catalans). Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida. 321pp.
CETTO, B. (1970-1993).- I funghi dal vero. Vols. 1-7. Arti Grafiche Saturnia. Trento.
CORTÉS, C., LABRAÑA, J., MONTÓN, J. & SÁNCHEZ, J. (2003).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. II, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputacióp de Lleida. 276 pp.
CORTÉS, C. & J., MONTÓN (2005).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. III, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputacióp de Lleida. 288 pp.
COURTECUISSE, R. & B. DUHEM (1994).- Guide des Champignons de France et d’Europe. Delachaux et Niestlé S.A. Lausanne. 480 pp.
DENNIS, R.W.G. (1978).- British Ascomycetes. J. Cramer. Vaduz. 585 pp.
ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1985).- Microfungi on land plants. Croom Helm, London et Sydney. 830 pp.
ELLIS, M.B. & J.P. ELLIS (1988).- Microfungi on miscellaneous substrates. Croom Helm, London et Sydney. 246 pp. ESTEVE-RAVENTÓS F., LLISTOSELLA J., & ORTEGA A. (2007).- Setas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Ed. Jaguar. Madrid. 1102 pp.
EYSSARTIER G. & ROUX P. (2011).- Le guide des champignons. France et Europe. Editions Belin. France. 1119pp.
GERHARDT, E., VILA, J. & LLIMONA, X. (2000).- Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega. Barcelona. 956 pp.
INDEX FUNGORUM-CABI.- http://www.indexfungorum.org/Names/Names.asp Consulta ultima en data 01-032012.
JÜLICH, W. (1984).- Guida alla determinazione dei funghi. Aphyllophorales, Heterobasidiomycetes, Gastromycetes.Vol. 2. Saturnia. Trento. 597 pp.
LLIMONA, X. i col·laboradors (1991).- Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5, Fongs i Líquens. Enciclopedia Catalana S.A., Barcelona. 528 pp.
LLISTOSELLA, J. (2008).- Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona
LLISTOSELLA, J. (2007). Rhytisma acerinum (Pers.) Fr. Bolets de Catalunya, Societat Catalana de Micologia, vol. XVI, làmina núm. 1287.
MARCOTE, J. M. C., POSE, M. & TRABA, J.M. (2008).- Cogumelos de Galicia. Xunta de Galicia. Conselleria do Medio Rural. Dirección Xeral de Investigación, Tecnoloxía e Formación Agroforestal.
MARCOTE, J. M. C., POSE, M. & TRABA, J.M. (2011).- 500 setas del litoral atlántico y noroeste peninsular Ediciones do Cumio S.A. Ponte Caldelas, Pontevedra.
MONTÓN, J. (2006). Pithya vulgaris Fuckel. Bolets de Catalunya, Societat Catalana de Micologia, vol. XV, làmina 1238.
MONTÓN, J. (2007). Gymnosporangium cornutum Arthur ex F. Kern. Bolets de Catalunya, Societat Catalana de Micologia, vol. XVI, làmina núm. 1264.
MONTÓN, J. (2007). Hygrophorus calophyllus P.Karst. Bolets de Catalunya, Societat Catalana de Micologia, vol. XVI, làmina núm. 1269.
MONTÓN J. & CORTÉS C. (2006).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (I). Rev. Catalana de Micologia, 28: 143-152. Barcelona.
MONTÓN J. & CORTÉS C. (2008).- Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena (II). Rev. Catalana de Micologia, 30:1-11. Barcelona
MONTÓN J. , CORTÉS C. & CURCÓ C. (2009).- Bolets de les Terres de Lleida, Vol. IV, Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida. 303 pp.
MONTÓN J. , CORTÉS C., LABRAÑA J., & CURCÓ C. (2012).- Bolets de les Terres de Lleida, recopilació ampliada i actualitzada. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs. Fundació Pública de la Diputació de LLeida. 653 pp. MORENO, G., GARCÍA, J. & A. ZUGAZA (1986).- La Guía del Incafo de los hongos de la Península Ibérica. Tomos I-II. Incafo. Madrid.
MOSER, M. (1980).- Guida alla determinazione dei funghi. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. Vol. 1. Saturnia. Trento. 565 pp.
POULAIN, M., MEYER, M. & BOZONNET, J. (2011).- Les Myxomycètes. Ed. Fédération mycologique et botanique Dauphiné-Savoie. Sevrier. França. SIERRA, D. (1987).- Aportación al conocimiento de los Ascomicetes (Ascomycotina) de Catalunya. Edic. especial de la Societat Catalana de Micologia, Vol. 1. Barcelona. 481 pp.
SOCIETAT CATALANA de MICOLOGIA. (1982-2008) Bolets de Catalunya. Vols. I-XXVII. Societat Catalana de Micologia. Barcelona.
SOCIETAT CATALANA de MICOLOGIA. (2009-2011).- Bolets de Catalunya, de la Península Ibèrica i de les Illes Balears. Vols. XXVIII- XXX. Societat Catalana de Micologia. Barcelona. TABARÉS M. (2003).- Peniophora rufa (Fr.) Boidin, Bolets de Catalunya, Societat Catalana de Micologia, Vol. XXII, làmina núm. 1087.
VILA, J., ROCABRUNA A., LLIMONA X., TABARÉS M., LLISTOSELLA J. & D. SIERRA (1996).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. I. Rev. Catalana Micol., 19: 25-46. Barcelona.
VILA J., ROCABRUNA A., LLISTOSELLA J., TABARÉS M., LLIMONA X. & P. HOYO (1997).- Fongs nous o poc citats de Catalunya i Andorra. II. Rev. Catalana Micologia, 20: 105-123. Barcelona.
NOTAS SOBRE EL GÉNERO ENTOLOMA EN EL NOROESTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA (IV): ENTOLOMA LEGIONENSE, UNA NUEVA ESPECIE DEL SUBGÉNERO LEPTONIA
J.B. BLANCO-DIOS
Centro de Formación e Experimentación Agroforestal de Lourizán, Consellería de Medio Rural, Xunta de Galicia, Apdo. 127. 36080 Pontevedra, España. E-mail: jbblancodios@gmail.com
RESUMEN: Notas sobre el género Entoloma en el Noroeste de la Península Ibérica (IV): Entoloma legionense, una nueva especie del subgénero Leptonia. Se describe una especie nueva del género Entoloma, encontrada en León (Noroeste de la Península Ibérica). Entoloma legionense, sp. nov. se diferencia de los taxones más próximos del subgénero Leptonia en el que se encuadra, por presentar la siguiente combinación de caracteres: estipe parcialmente verdenegruzco, queilocistidios frecuentemente de pared gruesa, con una mayor diversidad de formas respecto a los taxones más cercanos, presencia de pigmento incrustante en numerosas hifas, presencia de caulobasidios y caulocistidios y fructificación sobre madera de haya, en descomposición.
Palabras clave: Entolomataceae, Entoloma, taxonomía, León, Península Ibérica, Europa.
ABSTRACT: Notes about the genus Entoloma in the Northwest of the Iberian Peninsula (IV): Entoloma legionense, a new species of subgenus Leptonia. A new species of the genus Entoloma, found in León (Northwest of the Iberian Peninsula) is described. Entoloma legionense, sp. nov. differs from the most affine taxa of the subgenus Leptonia by the following combination of characters: stipe partially green-blackish, cheilocystidia frequently thick-walled, a more diverse in forms that in the neighbouring taxa, presence of encrusting pigment in numerous hyphae, presence of caulobasidia and caulocystidia and fructification on rotten wood of beech.
Key words: Entolomataceae, Entoloma, taxonomy, León, Iberian Peninsula, Europe.
INTRODUCCIÓN
En este artículo continuamos con nuestras aportaciones al conocimiento del género Entoloma en el Noroeste de la Península Ibérica y, de manera especial, en Galicia (BLANCO-DIOS, 1999, 2010, 2012; BLANCO-DIOS & CASTRO GONZÁLEZ, 2008). Una revisión de los taxones del género Entoloma depositados en el herbario LOU-Fungi nos ha permitido estudiar una muestra inédita procedente de la provincia de León de una especie, que nuestro maestro el Dr. Luis Freire (†) había determinado en su momento como Entoloma tjallingiorum Noordel. El estudio detallado de esta muestra nos ha llevado a considerar que la combinación de caracteres macroscópicos y, sobre todo, microscópicos, hacen que este taxón no sea encuadrable en ninguno de los conocidos hasta el momento, por lo que consideramos que se trata de una especie nueva para la ciencia, que describimos aquí.
MATERIAL Y MÉTODOS
Para la descripción macroscópica se han utilizado las notas tomadas por el Dr. Freire de los ejemplares frescos, a partir de las cuales se ha realizado el dibujo que se acompaña a esta descripción, ante la falta de fotografías tomadas en el momento de la recolección. Los reactivos que se han empleado para llevar a cabo el estudio microscópico han sido rojo congo en agua al 1% y KOH al 3%, salvo para el estudio de la pileipelis, para el que se ha usado NH4OH al 10 %. El material seco se ha estudiado usando técnicas standard de microscopía. Para la medición de las esporas, el apéndice hilar se ha excluído. El coeficiente esporal Q se refiere a la longitud dividida por el ancho de cada una de las esporas medidas. Las muestras de la pileipelis se han tomado del disco o del entorno del mismo. Los dibujos de las distintas estructuras microscópicas se han realizado con la ayuda de un microscopio óptico equipado con un tubo de dibujo o cámara clara. El material testigo se conserva en el herbario LOUFungi, situado en el Centro de Investigacións Forestais de Lourizán (Pontevedra), dependiente de la Consellería de Medio Rural de la Xunta de Galicia.
DESCRIPCIÓN
Entoloma legionense Blanco-Dios, sp. nov.
Habitus collybioideus. Pileus 45-50 mm latus, primo conico-convexus, deinde umbonatus vel expansus, non hygrophanus, non traslucente striatus, atrobrunneus, fibrillose-squamosus. Lamellae ab pallidae roseae ad brunneo-roseae. Stipes 60-65 mm longus, 4-10 mm latus, subcylindraceus, atrovirens-nigricans ad apicem, violaceus pro parte majore, fibrillose-squamosus. Sporae 9,5-12,5 (13,5) µm longae x (6,5) 7-8 (8,5) µm latae, Q=1,2-1,8, Qm=1,4, heterodiametricae, ex parte nodulosae, obtusae 6-9(11)-angulatae, ex parte cyanophilae. Basidia tetrasporigera, clavata, fibulata. Acies lamellarum heterogenea. Cheilocystidia 18-40,5 x 6,5-19 µm, sparsa, bifurcata, clavata, late clavata, clavata cum apex diverticulata vel nodulosa, fusiformia, lobata, rostrata, sphaerostipitata, subcapitata, utriformia vel forma irregularis, saepe septata, raro in catena ramosa, saepe parietis crassa. Pleurocystidia desunt. Caulobasidia tetrasporigera, clavata, ad apicem et basi stipitis, sparsa. Caulocystidia capitata, ad basi stipitis, sparsa. Pileipellis cutis trichoderma transient, elementis terminalis clavatis, 19,5-45,5 µm longus, 8-14 µm latus. Pigmentis intracellularis vel minute incrustatis. Fibulae praesentes. Super lignum Fagus putridum crescens.
Holotypus: España, León, Vegacervera, Valporquero de Torio. Legit: B. Llamas & L. Freire, 22-X-1992, in herbario LOU-Fungi (LOU-Fungi 5666) conservatus est.
ETIMOLOGÍA: el epíteto específico se ha dedicado a la provincia de León, donde se encuentra situada la localidad en la que se ha encontrado esta nueva especie.
Píleo de 45-50 mm de diámetro, al principio cónico-convexo, después umbonado o aplanado, ni higrófano ni estriado, con margen ondulado, superficie de color pardo oscuro, casi negro en estado húmedo, radial y uniformemente fibrilosa-escamosa. Láminas espaciadas, adnatas o subdecurrentes, ventrudas, desiguales, al principio de
color rosa pálido, después pardo-rosa, con arista concolor, entera o algo irregular; lamélulas escasas. Estipe de 60-65 x 4-10 mm, connato, central, subcilíndrico o engrosado en la base, curvado, macizo, en la mitad superior de color verde-negruzco, que pasa gradualmente a violáceo en dirección a la base, siendo más pálido este color cuanto más nos acercamos a ella, superficie fibriloso-escamosa, longitudinalmente estriada, con las escamas más densas en la mitad superior y con la base tomentosa, blanca. Trama de color grisáceo, delgada, blanda. Olor y sabor no destacables. Esporada rosa.
Esporas 9,5-12,5 (13,5) x (6,5) 7-8 (8,5) µm, Q=1,2-1,8, Qm=1,4 (n=30), heterodiamétricas (algunas nodulosas), con 6-9 (11) ángulos obtusos; se han observado numerosas esporas con distintos grados de cianofilia. Basidios 25,5-44,5 x 9,5-15,5 µm, tetraspóricos, con esterigmas de 2-3,5 µm de largo, claviformes, fibulíferos. Basidíolos abundantes. Láminas con arista heterogénea. Queilocistidios de 18-40,5 x 6,5-19 µm, aislados o fasciculados, bifurcados, claviformes, anchamente claviformes, claviformes con ápices diverticulados o nodulosos, fusiformes, lobulados, rostrados, esferopedunculados, subcapitados, utriformes o con formas irregulares, frecuentemente septados, raramente en cadenas ramificadas, frecuentemente con pared gruesa. Pileipelis del tipo cutis, con transiciones a un tricoderma, formada por hifas de 1,5-21 µm de diámetro, de cilíndricas a subfusiformes, constrictas al nivel del septo o entre tabiques, con elementos terminales claviformes de 19,5-45,5 x 8-14 µm, normalmente con pigmento intracelular de color que varía entre el crema y el pardo y presencia de pigmento incrustante en numerosas hifas. Estipitipelis del tipo cutis, de hifas cilíndricas de 1,5-17,5 µm de diámetro, paralelas, subparalelas o enredadas, constrictas en el septo o entre tabiques. Caulobasidios de 11-21,5 x 4-5,5 µm, tetraspóricos, con esterigmas de 1-2 µm de largo, claviformes, localizados en el ápice y en la base del estipe, escasos. Caulocistidios de 13,5-22,5 x 4-6 µm, localizados en la base del estipe, capitados, escasos. Fíbulas presentes, no abundantes, presentes en todos los tejidos. Fig. 1.
MATERIAL ESTUDIADO. LEÓN: Vegacervera, Valporquero de Torío, 30TTN911535, 1200 m, adherido a un trozo de madera de haya (Fagus sylvatica L.), 22-X-1992, B. Llamas & L. Freire, LOU-Fungi 5666. OBSERVACIONES. Esta especie se encuadra en el subgénero Leptonia (Fr.) Noordel., dado que los basidiomas presentan hábito colibioide, el píleo no es higrófano y presenta cutícula fibrilosa-escamosa y, microscópicamente, la pileipelis es en este caso un cutis con transiciones a tricoderma, presenta pigmento intracelular, en este caso también incrustante y presencia de fíbulas. Dentro del citado subgénero, se incluiría en la sección Leptonia (Fr.:Fr.) Noordel., que se caracteriza por una pileipelis constituída por un cutis con transición a tricoderma, constituída por hifas largas, septadas, con elementos terminales engrosados, estipe frecuentemente de fibriloso a escamoso y fíbulas (NOORDELOOS, 1992, 2004). Entre los taxones con presencia de queilocistidios y fíbulas a los que se asemeja Entoloma legionense, una especie europea muy próxima sería Entoloma dichroum (Pers.: Fr.) P. Kumm. (incluídas la var. tipo y la var. leptosporum E. Ludw. & Noordel., de esporas más estrechas (LUDWIG, 2007)), pero éste se separa por los tonos de píleo y estipe netamente azulados o púrpura-violáceos, intensos (especialmente en los ejemplares jóvenes), las
Fig. 1.- Entoloma legionense (holótipo, LOU-Fungi 5666). a. Esporas. b. Basidios. c. Queilocistidios. d. Caulocistidios. e. Pileipelis. Barra= 10 µm.
Entoloma legionense (holótipo, LOU-Fungi 5666) Ilustración de Amancio Castro.
esporas con ángulos bien marcados, queilocistidios con menor diversidad de formas y la ausencia de pigmento incrustante en la pileipelis; otro taxón presente en Europa y muy próximo sería E. tjallingiorum, que se diferencia por presentar estipe azul, grisazul o gris-violeta, esporas más pequeñas y queilocistidios de cilíndrico-flexuosos a lageniformes, de pared delgada (NOORDELOOS, 1992). Entre los taxones extraeuropeos más cercanos, Entoloma eugenei Noordel. & O.V. Morozova, descrito de la Rusia asiática, se diferencia por el color azul oscuro del píleo y estipe, que contrasta con las láminas blancas, y por la forma de las esporas y queilocistidios (NOORDELOOS & MOROZOVA, 2010). E. indoviolaceum Manim. & Noordel., descrito de la India y estrechamente emparentado molecularmente con E. tjallingiorum (CO-DAVID et al., 2009), es una especie terrícola, que además se diferencia por presentar píleo y estipe de color azul cian más o menos oscuro, las esporas de mayor tamaño, queilocistidios de pared delgada y con menor diversidad de formas, y presencia de pigmento intracelular violeta (MANIMOHAN et al., 2006). E. egregium E. Horak, descrito de Papúa Nueva Guinea, difiere sobre todo por la ausencia de tonalidades pardas en el píleo, presentar esporas más pequeñas y queilocistidios solamente fusiformes (HORAK, 1980). Como resumen, esta especie presenta unos caracteres intermedios entre dos especies europeas próximas, Entoloma dichroum s.l. (incluídas la var. tipo y la var. leptosporum) y E. tjallingiorum, de las que se separaría por estas diferencias: (I) estipe verde-negruzco, (II) queilocistidios mayoritariamente de pared gruesa, con una mayor diversidad de formas respecto a los taxones más cercanos, (III) presencia de pigmento incrustante en numerosas hifas, (IV) presencia de caulobasidios y caulocistidios y (V) fructificación sobre madera de haya.
AGRADECIMIENTOS
Agradecemos a Amancio Castro la ilustración de esta especie y al Centro de Investigacións Forestais de Lourizán (Consellería de Medio Rural, Xunta de Galicia), por facilitarnos la utilización, gestión y conservación del herbario LOU-Fungi.
BIBLIOGRAFÍA
BLANCO-DIOS, J.B. (1999). Notas sobre el género Entoloma en Galicia (I): una forma teratológica del género Entoloma. Doc. Mycol. 29 (114): 63-64.
BLANCO-DIOS, J.B. & A. CASTRO GONZÁLEZ (2008). Notas sobre o xénero Entoloma en Galicia (II): Entoloma parasiticum (Quél.) Kreisel. Mykes 11: 13-16.
BLANCO-DIOS, J.B. (2010). Notas sobre el género Entoloma en Galicia (III): Entoloma capeladense, una nueva especie del subgénero Leptonia. Tarrelos 12: 35-40.
BLANCO-DIOS, J.B. (2012). Notas sobre o xénero Entoloma no Noroeste da Península Ibérica (V): algúns taxóns interesantes. Mykes 14 (en prensa).
CO-DAVID D.L.V., LANGEVELD, D. & M.E. NOORDELOOS (2009). The molecular phylogeny and spore evolution of Entolomataceae. Persoonia 23: 147–176.
HORAK. E. (1980). Entoloma (Agaricales) in Indomalaya and Australasia. Beih. Nova Hedwigia 65: 1-352.
LUDWIG, E. (2007). Pilzkompendium. Band 2. Die größeren Gattungen der Agaricales mit farbigem Sporenpulver (ausgenommen Cortinariaceae). Beschreibungen (723 pp) + Abbildungen (209 pp). Fungicon-Verlag. Berlin. MANIMOHAN, P., NOORDELOOS, M.E. & A.M. DHANYA (2006). Studies on the genus Entoloma (Basidiomycetes, Agaricales) in Kerala State, India. Persoonia 19 (1): 45-94. NOORDELOOS, M.E. (1992). Entoloma s.l. Fungi Europaei 5. Libreria Editrice G. Biella, Saronno. 760 pp. NOORDELOOS, M.E. (2004). Entoloma s.l. Fungi Europaei 5A. Edizioni Candusso, Alassio. 618 pp. NOORDELOOS, M.E. & O.V. MOROZOVA (2010). New and noteworthy Entoloma species from the Primorsky Territory, Russian Far East. Mycotaxon 112: 231-255.
EL GENERO MELANOLEUCA PAT., EN LAS ISLAS BALEARES (ESPAÑA). I.
J.L. SIQUIER1, J.C. SALOM2, R. FONTENLA3 y R. PARA4
2.- Conselleria d’ Agricultura, Medi Ambient i Territori. Carrer Gremi Corredors, 10-07009-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com
3.- Via Monte Marino, 26. I-60125, Ancona (Italia). E-mail: pimpinella@tin.it.
4.- Via Martiri di via Fani, 22. I-61024, Mombaroccio (Pesaro, Italia). E-mail: r.para@alice.it.
ABSTRACT: The genus Melanoleuca Pat. in the Balearic Islands (Spain). I. Eleven taxa of fungi found in the Balearic Islands (Spain) are commented. After the information available to us, eight of them seems to be new records for the mycological flora of the Balearic Islands: M. grammopodia f. macrocarpa Boekhout, M. paedida (Fr.) Kühner & Maire, M. paedida f. electropoda (Maire & Malençon) Fontenla, Para & Vizzini, M. subexcentrica Bon, M. sublanipes Fontenla, Para & Vizzini, M. albifolia Boekhout, M. friesii (Bres.) Bon and M. subpulverulenta (Pers.) Singer. Taxonomy, ecology and chorology notes are also afforded.
RESUM: El genre Melanoleuca Pat., a les Illes Balears (Espanya). I. Se citen onze tàxons dins del gènere Melanoleuca Pat., dels quals vuit són nova citació per a les Illes Balears: M. grammopodia f. macrocarpa Boekhout, M. paedida (Fr.) Kühner & Maire, M. paedida f. electropoda (Maire & Malençon) Fontenla, Para & Vizzini, M. subexcentrica Bon, M. sublanipes Fontenla, Para & Vizzini, M. albifolia Boekhout, M. friesii (Bres.) Bon i M. subpulverulenta (Pers.) Singer. Les descripcions macro i microscòpiques per a cada taxon han estat realitzades a partir de les distintes recol·lectades a les illes. A més s’inclouen dades corològiques, ecològiques i comentaris taxonòmics.
Paraules clau: Basidiomicets, Melanoleuca, taxonomia, ecología, corologia, Illes Balears, Espanya.
RESUMEN: El género Melanoleuca Pat., en las Islas Baleares (España). I. Se citan once taxones incluidos en el género Melanoleuca Pat , de los cuales ocho son nueva cita para las Islas Baleares: M. grammopodia f. macrocarpa Boekhout, M. paedida (Fr.) Kühner & Maire, M. paedida f. electropoda (Maire & Malençon) Fontenla, Para & Vizzini, M. subexcentrica Bon, M. sublanipes Fontenla, Para & Vizzini, M. albifolia Boekhout, M. friesii (Bres.) Bon y M. subpulverulenta (Pers.) Singer. Para cada taxón, las descripciones macro y microscópicas se han realizado a partir de las muestras recolectadas en las islas. Además se incluyen datos corológicos, ecológicos y taxonómicos.
En la actualidad, en el género Melanoleuca Pat., se incluyen un buen número de especies diferentes que realmente presentan muchas similitudes entre sí. Con frecuencia, se encuentran poblaciones con individuos que muestran variabilidades significativas, tanto al nivel macro como microscópico. Por lo tanto, se constata que se trata de un género en el que el examen microscópico debe realizarse repetidamente y de forma exhaustiva. También es muy recomendable, al igual que en otros géneros, el estudio de individuos en distintas etapas de maduración. Todo lo comentado hace que no siempre resulte fácil discernir si se está frente a una verdadera especie o se trata, simplemente, de variabilidades infraespecíficas; por lo tanto, las determinaciones de
muestras de Melanoleuca pueden resultar inciertas o subjetivas (FONTENLA & PARA, 2012).
No obstante, un reciente estudio biomolecular de Melanoleuca en VIZZINI & al (2011), así como los numerosos estudios dedicados a este género por parte de dos de los autores del presente trabajo (R. Fontenla y R. Para) y, en especial y esencialmente, la revisión de las distintas especies descritas basadas en el estudio de los correspondientes tipos, como en FONTENLA & PARA (2007) y FONTENLA & PARA (2008), han aportado claridad y una mejor comprensión a este complicado género.
Establecido lo anterior, se planteó, por dos de los autores del presente trabajo (J.L. Siquier y J.C. Salom), la necesidad de realizar, en la medida de lo posible, una revisión de las citas conocidas y publicadas de este género en el ámbito de las Islas Baleares, así como el estudio y publicación de otras muestras guardadas en sus herbarios (JLS y JCS). La falta de algunas descripciones, descripciones incompletas, fotos y, en ocasiones, la destrucción del material publicado, ha ocasionado que esta revisión no haya sido, en principio, todo lo exhaustiva que se hubiera deseado. Además se ha considerado imprescindible, para cada taxón, consignar todos los sinónimos conocidos e incluso aportar algunos nuevos, fruto del resultado de los estudios de los tipos y de biología molecular señalados anteriormente. Queremos destacar,en especial, la sinonimización de Melanoleuca leucophylloides (Bon) Bon y Melanoleuca kuehneri Bon con Melanoleuca exscissa (Fr.) Singer, como resultante del estudio comparado de los tipos por parte de FONTENLA & PARA (inédito) y que será publicado próximamente.
MATERIAL Y METODOLOGIA
Los taxones descritos en este artículo se han dispuesto por orden alfabético en cada subgénero, Urticocystis y Melanoleuca; para cada uno, se mencionan todos los sinónimos conocidos y los derivados del estudio molecular señalado anteriormente en la introducción (VIZZINI & al., 2011). También se señala dónde se han recolectado las muestras estudiadas, de acuerdo con el orden siguiente: isla, municipio de referencia, localidad, coordenadas UTM, altitud, hábitat, fecha, quien o quienes las han recolectado (legit) y, finalmente, los herbarios donde están depositadas: JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom) y RF&RP (R. Fontenla y R. Para). Referente a este último, debemos señalar que se trata solamente de un registro de entrada, pues una vez publicado este artículo, las muestras serán depositadas en el herbario ANC (Universidad de Ancona, Italia). A continuación, para cada taxón, se realiza una descripción macroscópica de cada muestra recolectada (dónde se incluyen las notas de campo) y una descripción microscópica basada en las observaciones de los autores. Finalmente, un apartado de observaciones, en dónde se resaltan las características macro y microscópicas propias de cada taxón así como algunos comentarios referentes a su taxonomía, nomenclatura, ecología, etc.
Melanoleuca exscissa. JLS 3058, JCS 945B.
Melanoleuca grammopodia f. macrocarpa. JLS 3103, JCS 810B.
Todas las observaciones microscópicas se han realizado con microscopios Olympus BX40, BX51 y Leitz Biomed, con la ayuda de los reactivos y medios de observación adecuados, como rojo congo amoniacal, reactivo de Melzer, etc.
≡ Agaricus exscissus Fries, Systema Mycologicum I: 114 (1821) ; ≡ Tricholoma excissus (Fries) Quélet. Mémoires de la Société d’émulation de Montbéliard II, 5: 47 (1872) ; ≡ T. melaleucum var. excissum (Fr.) L.Maire. Étude Synthétique sur le Genre Tricholoma: 34 (1916) ; = Melanoleuca exscissa var. submedia Singer, Cavanillesia 7: 122-132 (1935); = M. cinerascens Reid, Fungorum Rariorum Icones Coloratae 2: 16 (1967) nom nud. (holotypus no indicado en la diagnosis); = Jambier blanc Paulet, Traité des Champignons: 210, pl. 96, fig. 1, 2 (1793) nom. inv. ; = Gyrophila media Paulet ex Quél., Enchiridion Fungorum: 18 (1886); = Tricholoma medium (Quél.) Ricken, Die Blätterpilze: 356 (1915); =T. melaleucum var. excissum f. media (Quél.) L.Maire, Étude Synthétique sur le Genre Tricholoma: 35 (1916) ; = Melanoleuca media (Quél.) Bon, Documents Mycologiques 9 (33): 60 (1978a) ; = M. rasilis var. leucophylloides Bon in Bon & Chevassut, Documents Mycologiques 3 (9): 46-47 (1973) ; = M. leucophylloides (Bon) Bon in G. Moreno & Bon, Documents Mycologiques 41: 40 (1980) ; = M. leucophylloides var. pruinatipes G. Moreno & Bon, Documents Mycologiques 41: 40 (1980) ; = M. kuehneri Bon, Documents Mycologique 18 (72): 64 (1988) ;= M. castaneofusca Contu, Bulletin de la Féderetion Mycologique du DauphinéSavoie 150: 41 (1998) ; = M. grammopodia var. polito-inaequalipes Beguet, Documents Mycologiques 5: 40 (1972) nom. inv. ; = M. politoinaequalipes (Bequet) Bon, Documents Mycologiques 9 (33): 59 (1978a) comb. inv. ; = M. politoinaequalipes Beguet ex Traverso & Zotti, Bulletin Sémestriel Féderation Associations Mycologiques Méditerranéennes n.s. 22: 32 (2002).
MATERIAL ESTUDIADO. CABRERA: Serra de ses Figueres, UTM: 31SDD9531, alt. 120-145 m, en bosque de Pinus halepensis con Pistacia lentiscus, 22-XI-1994, leg. J.L. Siquier & F. Lillo, herb. JLS C-92B, RF&RP 921122-01. Es Caló des Forn, UTM: 31SDD9633, alt. 0-5 m, cala arenosa con Pinus halepensis, 24-XI-1994, leg J.L. Siquier & F. Lillo, herb. JLS C-126B, RF&RP 941124-01. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Santa Agnès de Corona-Ses Marrades de Corona, UTM: 31SCD5722, alt. 250-300 m, entre pequeñas gramíneas en bosque de Pinus halepensis con Juniperus phoenicea y Pistacia lentiscus, 08-XII-2009, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom & A. Serra, herb. JLS 3058, JCS 945B, RF&RP 091208-01. MALLORCA: Pollença, Can Cuarassa, UTM: 31SEE0714, alt. 0-5 m, talud arenoso bajo Tamarix sp., 29-XI-2008, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 2559, RF&RP 0811129-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo 2,9-5,7 cm de diámetro, plano-convexo, pronto plano e irregularmente lobulado, con umbón amplio y bajo, con el tiempo, más o menos deprimido en el centro y con el margen levantado, ligeramente excedente e involuto; cutícula un poco higrófana y finamente tomentosa, de color grisáceo o pardo-grisáceo a beige-grisáceo oscuro, con margen ligeramente más claro. Láminas numerosas,
densas, con lamélulas intercaladas, ligeramente escotadas y subdecurrentes, de rectas a ligeramente ventrudas; color de blanquecino a blanco puro. Estípite 2-6 x 0,3-0,9 cm, de algo más corto a casi igual al diámetro del píleo, cilíndrico, a veces adelgazado en la zona apical y con la base engrosada y redondeada, sin formar bulbo, con presencia de rizomorfos, un poco higrófano y pruinoso, especialmente en la zona apical, fibriloso, con fibrillas alargadas; color blanco en ejemplares jóvenes, parduscoblanquecino con la edad (con tonos más claros hacia el ápice y más oscuros hacia la zona basal). Carne blanca, suavemente grisácea bajo la cutícula del píleo, suavemente pardusca en el estípite, higrófana sobre las láminas y en el estípite, donde es claramente fibrosa; olor inicial aromático o fúngico, luego mantecoso y algo rancio; sabor suave, no rancio. Esporas de 5,7-8,6 x 4,1-6,1 µm; Q: 1,11-1,79; Qm = 1,31-1,47; de subglobosas a elipsoidales, con verrugas densas, grandes, aisladas, redondeadas y con placa suprahilar pequeña. Queilocistidios de escasos a muy frecuentes, en pelo de ortiga típico, pero también casi fusoides. Pleurocistidios ausentes o frecuentes, según la muestra, similares a los queilocistidios. Paracistidios no observados. Estipitipelis mediana compuesta por hifas largas y estrechas, sin elementos diferenciados o con raros caulocistidios cilindroides. Pileipelis marginal compuesta por una cutis de hifas entretejidas, con escasos ápices ascendentes, a veces emergentes.
OBSERVACIONES: Melanoleuca exscissa (Fr.) Singer es una especie con queilocistidios en pelo de ortiga, láminas, estípite y carne blancos. El color del píleo es muy variable según las condiciones ambientales y la edad; de hecho, inicialmente es negruzco, muy pruinoso y con máculas, después con varias tonalidades de gris y pardo, finalmente gris-blanquecino.
También las características microscópicas son variables según los individuos estudiados: las esporas pueden ser de subglobosas a elipsoidales; los cistidios son principalmente fusoides, pero en algunas colecciones también los hay típicos, en forma de pelo de ortiga; la estipitipelis tiene, por lo general, caulocistidios cilíndricos o claviformes, más raramente similares a los queilocistidios; la pileipelis es, por lo general, del tipo cutis, pero los terminales emergentes a veces pueden presentarse tan numerosos que se asemeja al tipo subtricodermis.
La variabilidad descrita anteriormente ha sido observada en muchas muestras ya estudiadas (FONTENLA & PARA, 2012) y esto justifica los numerosos sinónimos que tiene esta especie, los cuales realmente quedan comprendidos dentro de su variabilidad.
También las muestras de las Islas Baleares presentan esta variabilidad, especialmente microscópica. En este archipiélago ha sido profusamente citada Melanoleuca leucophylloides (Bon) Bon. De acuerdo con nuestro criterio, las identificaciones no son correctas y la mayor parte de las citas corresponden en realidad a Melanoleuca paedida (Fr.) Kühner. Lo mismo ocurre con la iconografía que aparece en SIQUIER & CONSTANTINO (:260. 2008). Como Melanoleuca kuehneri Bon, ha sido citada en Menorca, en MELIS & al. (2010). Por todo ello, la consideramos nueva cita para las isla de Cabrera, Eivissa y Mallorca.
Por último cabe comentar que la imagen fotográfica de esta especie que aparece en el presente artículo muestra ejemplares con estípite no blanco, pero esto es debido a que
se trata de ejemplares de cierta edad. La observación de este carácter debe realizarse en ejemplares más jóvenes que los que aparecen en dicha fotografía.
Melanoleuca grammopodia f. macrocarpa Boekhout, Persoonia 13 (4): 407 (1988).
≡ Melanoleuca grammopodia var. macrocarpa (Boekhout) Onofri, Check-list dei funghi Italiani. Basidiomycetes: 243 (2005), comb. inv. (sin basiónimo).
= Melanoleuca subbrevipes Métrod, Revue de Mycologie 7: 90-92 (1942) nom. inv. ; = M. grammopodia var. subbrevipes (Métrod) Kühner & Romagn., Flore Analytique des Champignons Supérieurs (1953) comb. inv. ; = M. grammopodia f. subbrevipes (Métrod) L. Remy, Bulletin de la Société Mycologiques de France: 509 (1964) comb. inv. ; = Tricholoma subbrevipes (Métrod) Cetto, Funghi dal vero II: 595 (1976) comb. inv. ; = M. subbrevipes Métrod ex Bon, Documents Mycologiques 20 (78): 39 (1990).
MATERIAL ESTUDIADO. MALLORCA: Lloret de Vista Alegre, Sa Comuna de Lloret,UTM: 31SDD9685, alt. 150-200 m, 9-12-2008, terrícola en bosque de Pinus halepensis, leg. T. Grau, herb. JLS 3103, JCS 810B, RF&RP 081209-04.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 9 cm de diámetro, pronto plano y deprimido en la zona central, donde presenta un pequeño umbón muy poco prominente; cutícula más bien seca, ligeramente fibrosa, especialmente alrededor del umbón; color beige ligeramente pardusco, con tonos más oscuros en el centro. Láminas numerosas, densas, con lamélulas intercaladas, subdecurrentes, de color blanco con tonos beige. Estípite de hasta 3,5 cm de largo, mucho más corto que el diámetro del píleo, recto, cilíndrico, con base redonda recubierta de abundantes restos miceliares blancos; color un poco más oscuro que el del píleo. Carne blanquecina, de color pardo claro con la edad, en todo el basidioma.
Esporas de 7,5-9,0 x 4,0-5,0 µm; Q: 1,50-2,00; Qm = 1,73; elipsoidales, con verrugas grandes, aisladas y redondeadas; placa suprahilar pequeña. Queilocistidios 30-50 x 810 µm, en pelo de ortiga típico. Pleurocistidios similares a los queilocistidios. Estipitipelis mediana con frecuentes caulocistidios cilíndricos. Pileipelis marginal compuesta por una cutis de hifas entretejidas, con escasos ápices ascendentes.
OBSERVACIONES: Después de los estudios de biología molecular, este taxón se incluye dentro de la variabilidad infraespecífica de Melanoleuca grammopodia (Bull.) Murrill (VIZZINI & al., 2011) y no como una especie autónoma (Melanoleuca subbrevipes Métrod ex Bon) tal como la describieron primero Métrod y después Bon. Las características diferenciales que separan esta forma de la típica son basidiomas de mayor tamaño, con estípites más cortos. Cabe comentar que Melanoleuca grammopodia y su f. macrocarpa se caracterizan por presentar: píleo beige-grisáceo, láminas blanquecinas en ejemplares jóvenes que, con la edad, oscurecen hacia beige-grisáceo, estípite coloreado de pardo y carne blanca o blanquecina. Además, presentan queilocistidios en pelo de ortiga, en su mayoría típicos, esporas muy variables en cuanto a su forma, (de subglobosas a subcilíndricas), estipitipelis que puede presentar o carecer de caulocistidios y pileipelis, por lo general, del tipo cutis.
Melanoleuca paedida f. electropoda. JLS 1925 MA
Melanoleuca paedida. JLS 2072.
Generalmente M. grammopodia f. macrocarpa se ha citado creciendo en prados o zonas aclaradas, mientras que la especie tipo tiende a fructificar en bosques. No obstante, la muestra estudiada e iconografiada podría considerarse como una excepción, ya que se recolectó en una maquia con pinos. Nueva cita para las Baleares.
Melanoleuca meridionalis G. Moreno & Barrasa, Anales del Instituto Botánico Cavanilles 34 (2): 395 (1978).
MATERIAL ESTUDIADO: MALLORCA, Santanyí, Parc Natural de Mondragó -S’Amarador,UTM: 31SED1656, alt. 0-25 m, en dunas fijas con Pinus halepensis, 14-XII-2002, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 1665, RF&RP 011214-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 3,5 cm de diámetro, convexo, pronto plano, con el margen un poco ondulado; cutícula seca al tacto algo excedente, de color beigegrisáceo, más oscuro hacia el disco central. Láminas blancas, escotadas, densamente dispuestas, con numerosas lamélulas intercaladas. Estípite de hasta 2,5 x 0,9 cm, robusto, subtomentoso, recubierto de pruína, más densamente en la zona apical, de color tostado. Carne blanca, con olor un poco herbáceo y sabor suave. Esporas de 6,3-8,6 x 4,5-6,1 µm; Q: 1,08-1,67; Qm = 1,34; de subglobosas a elipsoidales con verrugas aisladas, fuertemente amiloides y algunas con aspecto cristalífero; placa suprahilar pequeña. Queilocistidios muy numerosos, en pelo de ortiga, en su mayoría fusoides, con ápices con cristales bien diferenciados y refringentes, y con presencia de pigmento intracelular amarillo con tonos verdosos (observado sólo en carpóforos frescos, ya que parece ser que cuando están secos este carácter desaparece y por lo tanto en material de herbario no es observable).
Pleurocistidios menos frecuentes, similares a los queilocistidios. Paracistidios raros, cilíndricos. Estipitipelis de la zona media con frecuentes agrupaciones de caulocistidios, tanto cortos y claviformes como cilíndricos, más bien raros los que son similares a los queilocistidios. Pileipelis marginal del tipo cutis, formada por hifas entretejidas y con escasos ápices ascendentes, a veces algunos emergentes.
OBSERVACIONES: Los autores de esta especie indican, como carácter distintivo, el contenido de color amarillento del ápice de los cistidios (MORENO & BARRASA, 1978) que, tal y como se ha comentado anteriormente, sólo es observable en material fresco. Este carácter fue observado en la muestra estudiada, y desapareció en el material de herbario.
Esta peculiaridad también fue observada en el estudio del tipo (FONTENLA & PARA, 2007) donde no se observó la coloración amarilla de los cistidios, así como también en otro material de su herbario particular. Futuras investigaciones moleculares pueden indicar si esta característica tiene importancia taxonómica o si sólo es debida a factores ocasionales o ambientales.
La iconografía que se presenta es la misma que aparece en SIQUIER & CONSTANTINO (: 261, 2008). La muestra estudiada se citó como este taxón en SIQUIER & SALOM (2005), lo que confirma la determinación realizada.
Melanoleuca paedida (Fr.) Kühner & Maire, Bulletin de la Société Mycologiques de France 50: 18 (1934).
≡ Agaricus paedidus Fr., Epicrisis Systematis Mycologici: 53 (1836).
≡ Tricholoma paedidus (Fr.) Quél., Les champignons du Jura et des Vosges: 341 (1873).
= Melanoleuca exscissa ss. Métrod, Bulletin Société Mycologique de France 64: 157 (1948).
MATERIAL ESTUDIADO. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, Es Codolar, UTM: 31SCD5703, alt. 0-10 m, en dunas fijas con Juniperus phoenicea y escasa presencia de Pinus halepensis, 25-XI-2001, leg. J.L. Siquier, herb. JLS 1403, RF&RP 011125-03. Santa Eulària des Riu, bosc de Can Marquet-Sta. Gertrudis,UTM: 31SCD6518, alt. 50-150 m, bosque de Pinus halepensis con Juniperus phoenicea y presencia dispersa de Cistus monspeliensis, 06-XII-2008, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom & A. Serra, herb. JLS 2615, JCS 794B, RF&RP 081206-02.
MALLORCA: Santanyí, Parc Natural de Mondragó-S’Amarador, UTM: 31 SED 1656, alt. 0-25 m, en dunas fijas con Pinus halepensis, 14-XII-2004, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 1934, RF&RP 041214-04. Santa Margalida, Son Real, UTM: 31SED1899, alt. 0-5 m, dunas con Juniperus phoenicea y Pistacia lentiscus, 29-XI2005, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 2072, RF&RP 051129-03.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 4 cm de diámetro, inicialmente casi hemisférico, pero pronto aplanado y con el margen irregularmente ondulado, presentando un umbón amplio y bajo; cutícula un poco higrófana, lisa y de color pardo-grisáceo, más claro hacia el margen y más oscuro hacia el centro. Láminas numerosas, densas, de adnatas a escotadas, de color blanco, con tonalidades crema con la edad y con la arista del mismo color.
Estípite largo, 4-7,3 x 0,7 cm, de cilíndrico a aplastado, especialmente en el 2/3 superior, base a veces engrosada, muy pruinosa, que engloba algunos restos de acículas de pino; color crema ligeramente rojizo a más oscuro, negruzco hacia la base. Carne blanca en el píleo, un poco higrófana sobre las láminas y algo rojiza en el tercio inferior y en el córtex del estípite; en algunas zonas parece ennegrecer suavemente, lo que se acentúa en el material de herbario; olor y sabor fúngicos.
Esporas de 5,7-8,5 x 4,1-7,4 µm; Q: 1,08-1,64; Qm = 1,31-1,45; de subglobosas a elipsoidales, con verrugas grandes, aisladas y redondeadas, fuertemente amiloides; placa suprahilar pequeña o marcada. Queilocistidios más o menos frecuentes, en forma de pelo de ortiga, típicos o fusiformes. Pleurocistidios no observados o raros. Paracistidios raros, cilíndrico-claviformes. Estipitipelis de la zona media sin elementos diferenciados. Pileipelis marginal, del tipo cutis, con hifas más o menos entretejidas, de las que emergen algunos ápices claviformes, pudiendo dar la impresión de una trichoderma.
OBSERVACIONES: M. paedida es una especie con sombrero y estípite coloreados, más o menos del mismo color, láminas de blanco a gris-pardusco y carne blanca, como bien puede observarse en la tabla de FRIES (1874).
Los queilocistidios son en pelo de ortiga, en su mayoría típicos. Las esporas son de subglobosas a anchamente elipsoidales, la estipitipelis puede presentar o carecer de caulocistidios, la pileipelis puede ser una cutis o asemejarse a una tricoderma.
Como se puede ver, esta especie también presenta los caracteres microscópicos muy variables, por lo que son los caracteres macroscópicos citados anteriormente los que nos ayudan a determinarla correctamente.
Las muestras de las Islas Baleares presentan, en algún caso, colores rojizos en la superficie pileica y en la carne del estípite, lo que se podría interpretar como formas de transición hacia la f. electropoda (Maire & Malençon) Fontela, Para & Vizzini. Como se ha comentado anteriormente, bastantes citas de M. leucophylloides Bon de Baleares, podrían corresponder a este taxón como, y a él pertenece, por ejemplo, la iconografía que aparece en SIQUIER & CONSTANTINO (:260. 2008). Nueva cita para Baleares.
MATERIAL ESTUDIADO. MALLORCA: Santanyí, Parc Natural de Mondragó-S’Amarador, UTM: 31SED1656, alt. 0-5 m, en dunas fijas con Pinus halepensis, 14-XII-2004, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 1925, RF&RP 041214-02.
DESCRIPCIÓN : Píleo 3,5-5,5 cm, de diámetro, inicialmente de convexo a planoconvexo, gradualmente más plana al madurar y con los bordes levantados en la vejez; color pardo en ejemplares jóvenes, más oscuro hacia el centro y más claro hacia el margen y con tonalidades rojizas y/o grisáceas; en ejemplares adultos, más claramente pardo con tonalidades rojizas en el centro y beige algo grisáceo desde casi la mitad del radio hasta el margen, con presencia manifiesta de máculas higrófanas. Láminas numerosas, densas, con lamélulas, de adnatas a escotadas y decurrentes por un diente, un poco ventrudas, de color blanco casi puro en ejemplares jóvenes, ligeramente manchadas de pardusco con la edad. Estípite 3,9-4,5 x 0,5-0,6 cm, de más corto a un poco más largo que el diámetro del píleo, fibriloso, higrófano, con tonalidades rojizas más marcadas que en el píleo y pruinoso en casi toda su longitud. Carne más bien escasa, higrófana, de color blanco cremoso; olor no destacable y sabor inicialmente suave, muy ligeramente amargo al final.
Esporas de 6,1-8,2 x 4,5-6,6 µm; Q: 1,09-1,63; Qm = 1,35; de subglobosas a elipsoidales, con verrugas muy gruesas, densas, aisladas y redondeadas; placa suprahilar marcada. Queilocistidios en pelo de ortiga típicos. Pleurocistidios no observados. Paracistidios cilíndrico-claviformes, a veces capitados. Estipitipelis mediana compuesta por hifas largas y estrechas, con grupos de caulocistidios cortos y claviformes. Pileipelis marginal del tipo cutis con hifas entretejidas.
Melanoleuca pseudoluscina. JLS 3260, JCS-1037B
Melanoleuca pseudoluscina. JLS3268, JCS-1040B
OBSERVACIONES: Esta forma se diferencia de la típica por las tonalidades rojizas más intensas que presenta en el píleo y por el estípite y las láminas, que se mantienen blancas con la edad. En VIZZINI et al. (2011) se demuestra que la f. electropoda no puede distinguirse molecularmente de la forma tipo.
El estudio de los tipos de M. rufipes Bon en FONTENLA & PARA (2007) y M. electropoda Maire & Malençon en FONTENLA & al. (2009) ha demostrado la presencia de cistidios en pelo de ortiga en ambos taxones, y no se han observado los macrocistidios descritos para M. electropoda en BON (1978a). Por lo tanto, se puede concluir que ambos taxones son coespecíficos.
Como Melonoleuca rufipes Bon, existe una cita previa de la isla de Eivissa en SIQUIER & al. (2000), pero debido al estado de conservación de la muestra, no se ha podido confirmar la determinación realizada. Por el estudio de las notas de campo pensamos que se trataría, en todo caso, de una cita dudosa, por lo que creemos que no debería tenerse en cuenta y, hasta que no sea nuevamente recolectada, es mejor excluirla del catálogo micológico de esta isla. Nueva cita para las Baleares.
MATERIAL ESTUDIADO. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d’En Francolí, UTM: 31SCD5720, alt. 175-200 m, terrícola en bosque de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea con presencia de Cistus albidus, 7XII-2010, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom, J. Llistosella, J. Espinosa & A. Serra, herb. JLS 3256, JCS-1028B, RF&RP 101207-02. Sant Joan de Llabritja, Es Pedregar-Sant Llorenç, UTM: 31SCD6618, alt. 150-200 m, terrícola en bosque de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea, 7-12-2012, leg. J. Espinosa, herb. JLS 3268, JCS1040B RF&RP 101207-01. FORMENTERA: Platja de Migjorn-Es Ram, UTM: 31SCC7180, alt. 5-25 m, terrícola entre acículas de Pinus halepensis y presencia de Juniperus phoenicea, 8-XII-2010, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom, J. Llistosella, J. Espinosa & A. Serra, herb. JLS 3260, JCS-1037B, RF&RP 101208-01. MALLORCA: Calvià, finca pública des Galatzó,UTM: 31SDD5687, alt. 600-700 m, bosque de Pinus halepensis con presencia de Quercus ilex, bajo Pistacia lentiscus, 15-XI-2008, leg. J.C. Salom, J.L. Siquier & S. Piña, herb. JLS 3104, JCS 755B, RF&RP 081115-02.
DESCRIPCIÓN: Píleo de 2,2 a 5,2 cm de diámetro, inicialmente hemisféricoumbonado, luego plano-convexo, pronto extendido hasta plano y finalmente con los márgenes levantados, con la parte central deprimida pero centrada por un umbón bajo y obtuso; margen ligeramente excedente, involuto hasta la vejez; cutícula lisa, de seca a ligeramente untuosa al tacto, de color gris con manchas negruzcas o pardo con tonos negruzcos hacia el centro, mezclados con castaño y tonalidades ocráceas. Láminas numerosas, densas, con presencia de lamélulas intercaladas, de rectas a ligeramente ventrudas, escotadas, de adnatas a muy ligeramente decurrentes, con la arista sinuosa; de color blanco, con tonos crema-ocráceos con la edad. Estípite 2,7-6 x 0,2-0,5 cm, lleno, de cilíndrico a aplanado o un poco retorcido, asurcado longitudinalmente, gradualmente más ancho hacia la base, que se presenta subradicante; color grisocráceo a pardo-grisáceo, con fibrillas blanquecinas y presencia de pruína hacia el
ápice; con la manipulación, se mancha de pardo. Carne delgada, de blanquecina a crema en el píleo, pardusca en el estípite, pardo oscuro hacia la base; olor inicial indefinido, quizás, suavemente, a caucho o Scleroderma, luego un poco más aromático y agradable, sabor suave, de fúngico a algo herbáceo, después levemente amargo. Esporada blanquecina.
Esporas de 6,0-10,0 x 4,0-7,0 µm; Q: 1,07-1,60; de subglobosas a elipsoidales, con gruesas verrugas aisladas, pudiendo algunas estar interconectadas. Queilocistidios 3540 x 5,5-7 µm, raros o poco frecuentes, en pelo de ortiga típico. Pleurocistidios no observados o muy raros y similares a los queilocistidios. Paracistidios frecuentes, diformes, flexuoso-claviformes, lateralmente lobulados. Estipitipelis formada por una cutis con caulocistidios densamente agrupados en fascículos, de más o menos cilíndricos a claviformes y ocasionales los que se asemejan a los queilocistidios, con ápices de redondeados a acuminados o incluso diverticulados. Pileipelis formada por hifas entrecruzadas con algunos elementos emergentes.
OBSERVACIONES: Es una especie de porte colibioide, con píleo, estípite y carne coloreados de pardo-grisáceo y láminas de color blanco, más parduzcas con la edad. Los cistidios son en pelo de ortiga típico o fusoides, las esporas son de subglobosas a elipsoidales.
M. decembris es una especie muy similar pero presenta porte tricolomoide y las láminas son grises o con tonos grisáceos bien definidos.
El estudio del tipo de M. pseudopaedida Bon ha revelado la presencia de cistidios en pelo de ortiga, por lo que cabe considerar este taxón sinónimo de M. pseudoluscina (FONTENLA & PARA, 2008).
Las muestras estudiadas de Baleares, se han presentado muy variables morfológicamente (tal y como puede observarse en la iconografía incluida en este artículo). No obstante, encajan perfectamente dentro de los límites descritos para esta especie.
Citada previamente de Mallorca en SIQUIER & SALOM (2003a), y SIQUIER & VICENS (2006), Menorca en MELIS & al. (2010), Eivissa en SIQUIER & CONSTANTINO (1995), Formentera en SIQUIER (1994) y Cabrera en SIQUIER & LILLO (1996). Iconografiada en CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011) y en SALOM & SIQUIER (2007).
MATERIAL ESTUDIADO. MALLORCA: Santanyí, Parc natural de Mondragó S’Amarador, UTM: 31SED1656, alt. 0-25 m, en dunas fijas con Pinus halepensis, 14-XII-2004, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 1934, RF&RP 041214-04. Artà, Puig des Corb, UTM: 31SED2797, alt. 250-300 m, terreno inculto, posiblemente quemado, entre Galactites tomentosa,03-XII-2005, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 2172, JCS 582B, RF&RP 051203-02. Campos, Ses Covetes, UTM: 31SDD9856, alt. 0-5 m, zona dunar, entre Eringyum maritimum y restos de Posidonia oceanica, 03-XII-2010, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom & A. Serra, herb. JLS 3224, RF&RP 101203-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo 4-9,5 cm, de diámetro, inicialmente casi hemisférico, luego plano-convexo o más aplanado, deprimido en el centro, con umbón central amplio y bajo, margen ligeramente excedente, un poco involuto y no estriado, luego levantado y ondulado; cutícula lisa, ligeramente untuosa o más o menos aterciopelada, cubierta de
un fino tomento, algo higrófana, de color beige-grisáceo, pardo o pardo-grisáceo, más oscuro hacia el centro y más claro hacia el margen, con alguna mácula higrófana. Láminas numerosas, muy densas, con lamélulas intercaladas, ligeramente ventrudas, un poco emarginadas y subdecurrentes por un diente; de color blanco, oscurecen levemente con la edad y la manipulación. Estípite 2,5-4 x 0,5-0,9 cm, excéntrico, corto, más o menos cilíndrico, algo más engrosado hacia la zona apical y con la base redondeada, liso pero pruinoso en el ápice; de color parduzco claro pero con el ápice y la base blanquecinos, y con esbozos de restos de velo en toda su longitud. Carne higrófana, especialmente sobre las láminas y en el estípite, blanquecina, pero ligeramente grisácea bajo la cutícula, un poco pardusca en el estípite; olor y sabor fúngicos, pero al cabo de 1-2 minutos, en el sabor se percibe un débil componente farinoso o ligeramente rancio, pero no amargo.
Esporas de 6,4-8,0 x 4,8-5,6 µm; Q: 1,22-1,60; Qm = 1,33; de subglobosas a elipsoidales, con verrugas de medianas a gruesas, densas, aisladas y redondeadas; placa suprahilar bien definida. Queilocistidios muy numerosos, en pelo de ortiga típicos o fusoides. Pleurocistidios menos frecuentes. Paracistidios raros, cilíndricoclavados. Estipitipelis mediana con pequeños grupos aislados de caulocistidios cilíndricos. Pileipelis marginal del tipo cutis con hifas entretejidas, con algunos ápices algo engrosados.
OBSERVACIONES: M. subexcentrica es una especie con sombrero amarillentogrisáceo u ocráceo claro, láminas blancas, estípite y carne de color blanco pero pardos en la base; el píleo suele ser excéntrico en relación con el estípite, pero esta característica no siempre es constante. Las esporas son de subglobosas a elipsoidales, los cistidios son en pelo de ortiga, típicos o fusoides, los caulocistidios son, en general, raros y la pileipelis es del tipo cutis. Se trata de una especie muy similar a M. exscissa (Fr.) Singer, pero esta última presenta estípite y carne completamente blancos, sobre todo en los ejemplares jóvenes (cabe recordar que para la correcta determinación de una especie de Melanoleuca se necesitan siempre ejemplares jóvenes y en perfecto estado).
Para acabar, cabe comentar que la segunda cita se publicó como Melanoleuca brevipes (Bull.) Pat. en SIQUIER & SALOM (2006) y fue iconografiada en SIQUIER & CONSTANTINO (: 258. 2008). Su nombre debe ser corregido. La iconografía citada es la misma que aparece en el presente artículo. Nueva cita para las Islas Baleares.
Melanoleuca sublanipes Fontenla, Para & Vizzini in Vizzini, Para, Fontenla, Ghignone & Ercole, Mycotaxon 118: 373 (2011).
= Melanoleuca humilis ss. Cooke, Bon, auct non Persoon.
MATERIAL ESTUDIADO: Artà, carretera de Sa Serra, hacia la ermita de Betlem, UTM: 31SED2897, alt. 200250 m, en bosque mixto de Quercus ilex y Pinus halepensis, 29-XI-2004, leg. J.L. Siquier, JLS 1870, RF&RP 041120-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 6 cm de diámetro, pronto abierto, más o menos aplanado y ondulado, con umbón central bajo y muy obtuso; cutícula lisa, un poco higrófana, de color beige con tonos grisáceos, con numerosas máculas higrófanas más oscuras e incluso un poco negruzcas, dispuestas de densamente o más aisladas por la superfície del píleo. Láminas numerosas, densas, con lamélulas, de casi rectas a
M. subexcentrica. JLS 2172, JCS 582B
subventrudas, de adnatas a algo escotadas; de color blanco al principio, se manchan ligeramente de pardusco claro con la edad. Estípite 4,4 x 0,6 cm, un poco más corto que el diámetro del píleo, ensanchándose hacia el ápice, más delgado en el medio y de base subbulbosa; al principio más claro, blanquecino hacia el ápice, con la edad un poco parduzco en toda su extensión, muy pruinoso en la zona superior y ligeramente afelpado hacia la base, con pelos muy cortos y lanudos, de color blanco. Carne escasa, delgada, algo higrófana, de color blanquecino a veces con tonos crema; sin olor destacable y sabor suave.
Esporas de 6,5-8,3 x 4,5-6,0 µm; Q: 1,16-1,56; Qm = 1,34; de subglobosas a elipsoidales, con verrugas densas, de medianas a grandes, aisladas y redondeadas, placa suprahilar poco marcada. Queilocistidios raros, típicos, en pelo de ortiga. Pleurocistidios raros, similares a los queilocistidios. Paracistidios no observados. Estipitipelis de la zona media compuesta por hifas largas y estrechas, con raros y aislados caulocistidios, de cortos y claviformes a, más raramente, cilíndricos. Pileipelis marginal del tipo cutis con hifas entretejidas y cilíndricas, sin ápices engrosados.
OBSERVACIONES: Se trata de una especie de reciente creación en VIZZINI et al. (2011) que presenta los siguientes caracteres: píleo de color gris, más o menos oscuro con superficie mate, afelpada, especialmente en el margen y más evidente en ejemplares jóvenes (no obstante la pileipelis, al igual que la estipitipelis, puede variar del tipo tricoderma muy marcado a simplemente del tipo cutis), láminas blanquecinas a grisáceas, estípite que inicialmente es casi del mismo color del píleo, pero con la edad se oscurece progresivamente hacia la base y es marcadamente afelpado-lanoso y, en la madurez, se disocia en escamas algodonosas blanquecinas. Además presenta esporas relativamente cortas para el género, con un Qm variable de 1,29 a 1,44 y cistidios en forma de pelo de ortiga, mayoritariamente típicos. Por la ornamentación del estípite, la especie más afín es M. humilis (Pers. : Fr.) Pat., pero esta última presenta el estípite más oscuro y más robusto (más corto que el diámetro del píleo y tamaño medio mayor). Nueva cita para las Baleares.
= Melanoleuca leucophylla Métrod, Bulletin Société Mycologique de France 64: 161 (1948) nom. nud.
MATERIAL ESTUDIADO. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, UTM: 31SCD6118, alt. 150-175 m, bosque de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea, bajo Cistus monspeliensis, 05-XII-2010, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom, J. Llistosella, J. Espinosa & A. Serra, herb. JLS 3232. RF&RP 101205-02. MALLORCA: Escorca, Es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 500-600 m, terrícola bajo Pinus halepensis y presencia de Pinus pinea, 02-XII2010, leg. J.L. Siquier & J.C. Salom, herb. JLS 3219, RF&RP 101202-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 5 cm, de diámetro, convexo, pronto plano, con la zona central deprimida pero presentando un umbón amplio y bajo en el centro; cutícula lisa, finamente aterciopelada, un poco untuosa al tacto cuando esta húmeda; margen redondeado, no estriado, pero ligeramente excedente, sin máculas higrófanas; color beige-grisáceo, tintado de ocráceo o pardusco hacia el centro. Láminas numerosas, densas, con lamélulas intercaladas, generalmente rectas, de libres (formando un collarium alrededor del estípite) a adnatas, con la arista lisa; de color blanco que con la edad vira a ligeramente ocráceo. Estípite largo 5-7 x 0,6 cm, más o menos cilíndrico, pero engrosado hacia la base, que es redondeada; inicialmente recubierto en toda su longitud por una pruína densa, que forma pequeños grumos parecidos a escamas con la edad y manipulación, sólo pruinoso en su parte apical y más fibriloso y estriado en el resto; higrófano, de color blanquecino en la parte superior, progresivamente grisáceo y más oscuro hacia la base. Carne higrófana, blanquecina, pero de color más crema en el píleo cuando se seca, de color pardo en el estípite y pardo-negruzco hacia la base de éste; olor suave y sabor entre herbáceo y fúngico, pero no a harina. Esporada de blanco puro a blanquecina. Esporas de 7,0-9,0 x 4,3-5,8 µm; Q: 1,40-1,80; Qm = 1,50-1,55; elipsoidales, algunas subcilíndricas, con verrugas amiloides, de aisladas a un poco interconectadas, con placa suprahilar presente. Queilocistidios 45-73 x 9-15 µm, macrocistidios fusiformes o lageniformes, con el cuello más o menos estrangulado, algunos muricados.
Pleurocistidios similares a los queilocistidios. Estipitipelis del tipo cutis, con caulocistidios largos, delgados y más o menos aislados, acompañados por otros que son más largos y anchos, que a su vez están mezclados con otros más cortos, globosos o piriformes, o, algunos, de lageniformes a fusiformes con el cuello delgado y alargado, todos ellos agrupados en densos fascículos. Pileipelis constituida por hifas entrecruzadas con numerosos elementos terminales y libres, que le confieren el aspecto de una subtricoderma; presencia de pigmento intracelular más bien uniforme, de color crema a ligeramente ocráceo.
OBSERVACIONES: M. albifolia es el nuevo nombre dado por Boekhout al taxón M. leucophylla Métrod, considerada actualmente como nom. nud. Esta especie se caracteriza por presentar un píleo pardo oscuro, que puede decolorarse hasta blanquecino, láminas blancas o blanquecinas, estípite más o menos pardusco, pruinoso hacia el ápice y carne marcadamente coloreada. Además, presenta esporas elipsoidales, los cistidios son macrocistidios fuso-lageniformes de diferentes formas, la estipitipelis presenta numerosos caulocistidios multiformes y la pileipelis es del tipo cutis a subtricoderma.
Melanoleuca subpulverulenta. JCS 935B, JLS 3027
Melanoleuca albifolia. JLS 3219.
Melanoleuca friesii. JLS 3174, JCS -993B.
La tonalidad parda del píleo distingue esta especie de las siguientes que, por lo menos cuando jóvenes, son de color gris o negruzco.
La revisión de los tipos de M. intervenosa Métrod ex Bon y de M. langei (Boekhout) Bon junto con los datos diagnósticos, hacen posible considerar estos dos taxones como sinónimos de M. albifolia. Nueva cita para las Baleares.
≡ Melanoleuca vulgaris var. friesii (Bres.) Métrod, Bulletin de la Société Mycologiques de France 64: 163 (1948).
MATERIAL ESTUDIADO. MALLORCA: Escorca, Menut,UTM: 31SDE9110, alt. 500-600 m, bosque de Quercus ilex, 13-XI-2010, leg. S. Piña, J.C. Salom & J.L. Siquier, herb. JLS 3174, JCS-993B, RF&RP 10111308.
DESCRIPCIÓN: Píleo de hasta 5-6 cm de diámetro, inicialmente de convexo a planoconvexo, pero pronto extendido y plano, con umbón de muy amplio a casi inexistente; margen no excedente, incurvado nunca extendido del todo; cutícula de lisa a ligeramente venosa, higrófana, débilmente untuosa al tacto cuando húmeda; al secarse, se vuelve más áspera y desaparecen progresivamente las venas incipientes; de color pardo castaño, por zonas más negruzco o más pálido, según el grado de maduración de los basidiomas (más negruzco uniforme en ejemplares jóvenes que casi no se decoloran e irregularmente pardo-negruzco en ejemplares adultos), siempre decolorándose hacia el margen a pardo-ocráceo y dejando una banda más clara, más blanquecina conforme se deshidrata. Láminas muy numerosas y densas, con lamélulas intercaladas, planas, adnato-escotadas (decurrentes por un diente sobre el estípite), blancas, que, al roce, o al envejecer, se tiñen de azul-negruzco muy suave; arista blanca, que con la edad se mancha de pardo-ocráceo (especialmente hacia el margen del píleo). Estípite 2,2-5 x 0,6-1,3 cm, cilíndrico, generalmente corto y ancho, robusto, lleno, progresivamente ensanchado hacia la base, que se presenta de redondeada a más o menos bulbosa (subnapiforme); superficie fibriloso-pruinosa, pardo-blancuzca, con un zona intermedia más grisácea y base recubierta por micelio blanquecino. Carne blanca, esponjosa-algodonosa en el píleo, más grisácea bajo la cutícula, especialmente hacia el umbón, en donde es negruzca; en el estípite pardo ocrácea, más oscura hacia la base, en donde es pardo-negruzca o pardo-oscura (ligeramente rojiza); olor de fúngico a más aromático, más desagradable hacia la base del estípite, y sabor suave, que, con el tiempo, pasa a ligeramente picante. Esporada blanquecina, de color ligeramente crema al secar.
Esporas 8,0-10,0 x 5,0-5,5 µm; Q: 1,60-2,00; Qm = 1,70; de estrechamente elipsoidales a subcilíndricas, con verrugas, no marcadamente amiloides, generalmente aisladas, algunas veces minimamente interconectadas; placa suprahilar marcada. Queilocistidios 50-66 x 10-17,5 µm, macrocistidios de lageniformes alargados a fusoides, con ápices densamente recubiertos de cristales. Pleurocistidios similares a los queilocistidios. Estipitipelis con caulocistidios similares a los queilocistidios pero con cuellos mucho más estrechos y largos. Pileipelis marginal de tipo cutis con hifas entretejidas y cilíndricas, sin ápices engrosados.
OBSERVACIONES: Esta bonita especie se caracteriza por presentar la coloración del píleo típicamente muy oscura, negruzca, hasta parda por decoloración; cutícula untuosa cuando está húmeda, láminas blancas, estípite muy pruinoso y coloreado, tanto en el interior como en el exterior; todos estos caracteres son bien visibles en la tabla 121 en BRESADOLA (1927). Además presenta: esporas de elipsoidales a cilíndricas y macrocistidios de lageniformes a fusiformes. La muestra que se describe se puede catalogar como “típica” de esta especie, y demuestra, una vez más, que en el género Melanoleuca el hábitat no es excluyente para la determinación de especies, pues muchas especies de este género pueden encontrarse en hábitats diferentes. Concretamente de Melanoleuca friesii se han estudiado colecciones de Bresadola recolectadas en alta montaña en el Trentino (FONTENLA & PARA, publicación pendiente). Nueva cita para las Baleares.
Melanoleuca subpulverulenta (Pers.) Singer, Zeitschrift für Pilzkunde 17: 56 (1939).
MATERIAL ESTUDIADO. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Ses Planes d‘en Francolí, UTM: 31SCD5820, alt. 175-200 m, bosque de Pinus halepensis con presencia dispersa de Quercus coccifera, Juniperus phoenicea y Cistus monspeliensis, 8-XII-2009, alt. 150-250 m, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom & A. Serra, herb. JLS 3027, JCS 935B, RF&RP 091208-02. Sant Joan de Llabritja, Puig de Can Guillermí, UTM: 31SCD6024, alt. 275-300 m, bosque de Pinus halepensis y Juniperus phoenicea, 9-XII-2010, leg. J.L. Siquier, J.C. Salom, J. Llistosella, J. Espinosa & A. Serra, herb. JLS 3270, JCS-1045B, RF&RP 101209-01.
DESCRIPCIÓN: Píleo de 1,8-5 cm de diámetro, convexo, pronto plano, con umbón central, a veces casi inexistente, en ejemplares jóvenes, hasta reducido (en píleos mayores) o muy obtuso y ancho (en píleos menores); con la edad, el margen del píleo se levanta, pero siempre se conserva el umbón central; margen muy poco excedente; cutícula finamente fibrilosa, algo higrófana, de mate a muy ligeramente aterciopelada; color grisáceo, de suavemente pardusco a gris-negruzco, con una estrecha zona marginal blanquecina. Láminas numerosas, densas, con lamélulas intercaladas, de libres a subadnatas, escotadas, subventrudas; arista lisa, de color blanco, casi puro, que se mancha débilmente de crema con la edad. Estípite 3,5-5 x 0,3-0,5 cm, de largo a más corto que el diámetro del píleo, fibriloso, pruinoso especialmente en el ápice, de color blanco-grisáceo a pardo-grisáceo, más oscuro con la edad. Carne inicialmente grisácea bajo la cutícula, más tarde ocre claro en el píleo, parduzco en el estípite y casi negruzca en la base de éste; olor nulo o muy aromático y agradable, con tonalidades cítricas, sabor suave.
Esporas de 6,6-8,7 x 4,1-5,9 µm; Q: 1,29-1,90; Qm = 1,53-1,75; de subglobosas a subcilíndricas, con verrugas de talla mediana, densas, aisladas y redondeadas, algunas interconectadas; placa suprahilar marcada. Queilocistidios 59-80 x 10-15 µm, numerosos, macrocistidios mayoritariamente lageniformes, con la base un poco alargada y el cuello cónico. Pleurocistidios menos numerosos, similares a los queilocistidios pero más largamente lageniformes. Paracistidios frecuentes, de clavado-subcapitados a lateralmente obesos. Estipitipelis compuesta por hifas largas y estrechas, con frecuentes agrupaciones pequeñas de caulocistidios cortos y
claviformes, mezclados con otros similares a los queilocistidios. Pileipelis marginal del tipo tricoderma, formada por hifas cilíndricas y flexuosas y con raros pileocistidios fusiformes.
OBSERVACIONES: Es una especie bastante común que generalmente fructifica en zonas boscosas. Es de fácil reconocimiento por presentar los siguientes caracteres: píleo mate, básicamente gris, más o menos oscuro y con pocas tonalidades pardas en el centro, láminas blancas, estípite muy pruinoso, carne totalmente parduzca, siempre más oscura en el estípite, casi negruzca hacia la base. Otras características propias son: esporas relativamente pequeñas para el género Melanoleuca y cistidios, por lo general, lageniformes y, excepcionalmente, con tendencia a fusiformes. Nueva cita para las Baleares
AGRADECIMIENTOS
Los autores queremos agradecer a J. Llistosella, J. Espinosa, F. Lillo, S. Piña, T. Grau, A. Serra y J. Guell, la ayuda en la recolección de algunas muestras. De una manera especial a A. Serra y su familia, su siempre calurosa y generosa hospitalidad en la isla de Eivissa.
BIBLIOGRAFÍA
BEQUET, A. (1972). Melanoleuca grammopodia var. polito-inaequalipes n. var. Doc. Mycol. 2 (5): 37-41.
BOEKHOUT, T. (1988). Notulae ad floram agaricinam Neerlandicam XVI. Persoonia 13 (4): 397-431.
BON, M. (1978a). Tricholomataceae de France et d'Europe occidentale. Doc. Mycol. 9 (33): 1-79.
BON, M. (1978b). Taxons nouveaux. Doc. Mycol. 8 (29): 33-38.
BON, M. (1979). Taxons nouveaux. Doc. Mycol. 10 (37-38): 89-92.
BON, M. (1988). Novitates. Doc. Mycol. 18 (72): 63-64.
BON, M. (1990). Taxons nouveaux et validations. Doc. Mycol. 20 (79): 57-62.
BON, M. & CHEVASSUT, G. (1973). Agaricales de la région "Languedoc-Cévennes. Doc. Mycol. 9: 44-50.
BRESADOLA, G. (1925-1933). Iconographia Mycologica. Pizzi & Pizio. Milano.
CETTO, B. (1976). I Funghi dal vero vol. 2. Saturnia. Trento.
CONSTANTINO, C. & SIQUIER, J.L. (1996/2006/2011) Els Bolets de les Balears, volum 1. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 479 pp.
CONTU, M. (1998). Une nouvelle espece de Melanoleuca (Basidiomycota) de la Sardaigne. avec notes sur la taxonomie du genre. Bull. de la Féder. Mycol. Dauphiné-Savoie 150: 41-43.
FONTENLA, R. & R. PARA (2007). Osservazioni sul genere Melanoleuca. Studio dei typi I. Riv. di Micol., L (3): 221-236.
FONTENLA, R. & R. PARA (2008). Osservazioni sul genere Melanoleuca. Studio dei typi II. Riv. di Micol., LI (2): 147-162.
FONTENLA, R. & R. PARA (2012). La variabilità nel genere Melanoleuca. Boll. dell'Assoc. Micol. ed Ecol. Romana 28 (1): 3-46.
FONTENLA, R., GOTTARDI M. & R. PARA (2009). Il genere Melanoleuca. Compléments à la Flore des champignons supérieurs du Maroc: 399-406.
FRIES, E. M. (1821-1823). Systema Mycologicum. Officina Berlingiana. Lund. FRIES, E. M. (1836-1838). Epicrisis Systematis Mycologici. Typographia Academica. Uppsala.
FRIES, E. M. (1867-1884). Icones selectae Hymenomycetum nondum delineatorum. Norstedt. Stockholm.
KARSTEN, P.A. (1881). Hymenomycetes Fennici enumerati. Acta Societatis pro Fauna et Flora Fennica 2 (1): 40 pp.
KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1953). Flore Analytique des Champignons Supérieurs. Masson. Paris.
KÜHNER, R. & R. MAIRE (1934). De la réaction produite par l'iode. Bull. Soc. Mycol. de France 50: 9-24.
MAIRE, L. (1916). Étude synthétique sur le genre Tricholoma. Imprimerie Thevenot. Saint-Dizier.
MALENÇON, J.L.G. & R. BERTAULT (1975). Flore des Champignons Supérieurs du Maroc Institut scientifique de Rabat. Rabat.
MÉTROD, G. (1942). Sur le genre Melanoleuca. Rev. de Mycologie 7: 89-95.
MÉTROD, G. (1948). Essai sur le genre Melanoleuca Patouillard emend. Bull. Soc. Mycol. de France 64: 141-165.
MORENO, G. & J.M. BARRASA (1978). Melanoleuca meridionalis sp. nov. Una especie de los jarales españoles. Anales Inst. Bot. Cavanilles 34 (2): 393-400.
MORENO, G. & M. BON (1980). Quelques espéces interessantes ou nouvelles du genre Melanoleuca récoltées en Espagne. Doc. Mycol. 41: 35-46.
ONOFRI, S. (2005). Check-list dei funghi Italiani. Basidiomycetes. Delfino. Sassari.
PAULET, J.J. (1793). Traité des Champignons. Imprimerie Nationale. Paris.
REMY, L. (1964). Flore mycologique Briançonnaise. Bull. Soc. Mycol. de France 80: 459-585.
RICKEN, A. (1915). Die Blätterpilze. Weigel. Leipzig.
SALOM, J.C. & J.L. SIQUIER (2007). Bolets de Mondragó. Ed. Govern de les Illes Balears. 91 pp.
SINGER, R. (1935). Etude systématique sur les Melanoleuca d'Europe et clé des especes observées en Catalogne. Cavanillesia 7: 122-131.
SINGER, R. (1939). Phylogenie und Taxonomie der Agaricales. Schweizerische Zeitschrift für Pilzkunde 17: 52-57.
SIQUIER, J.L. (1994). Contribución al conocimiento micológico de la isla de Formentera (Islas Baleares, España). I. Bol. Soc. Micol. Madrid 19: 207-213.
SIQUIER, J.L. & C. CONSTANTINO (1995). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. VI. Ibiza. Bol. Soc. Micol. Madrid 20: 199-224.
SIQUIER, J.L. & C. CONSTANTINO (2008). Els Bolets de les Balears. II. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 407 pp.
SIQUIER, J.L. & F. LILLO (1996). Contribución al conocimiento micológico del Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera. (Islas Baleares, España). II. Bol. Soc. Micol. Madrid 21: 99-112.
SIQUIER, J.L. & J.C. SALOM (2003). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XI. Rev. Catalana Micol., 25: 1-13.
SIQUIER, J.L. & J.C. SALOM (2005). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XIII: El Parc Natural de Mondragó (Santanyí. Mallorca). (II). Rev. Catalana Micol., 27: 1-16.
SIQUIER, J.L. & P. VICENS (2006). Aportación al conocimiento micológico del Parque Natural de La Albufera (Muro, Mallorca). I. Bol. Soc. Micol. Madrid, 30: 291-297.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & C. CONSTANTINO (2000). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). IX. Bol. Soc. Micol. Madrid, 25: 93-104.
TRAVERSO, M. & M. ZOTTI (2002). Une espéce peu connue récoltée pour la première fois en Ligurie (Italie): Melanoleuca politoinaequalipes Béguet sp. nov. Bull. Sem. Féd. Assoc. Mycol. Méditerranéennes n.s. 22: 31-36.
VIZZINI, A., PARA R., FONTENLA R., GHIGNONE S. & E. ERCOLE (2011). A preliminary ITS phylogeny of Melanoleuca (Agaricales) with special reference to European taxa. Mycotaxon 118: 361-381.
ÍNDEX DE TÀXONS, COMBINACIONS I NOMS NOUS CONTINGUTS EN AQUEST VOLUM
Index of new taxa, combinations and names included in this issue
2.- Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Carrer Gremi Corredors, 10. 07009-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com
3.- Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO).Grup de Micologia. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu
ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the fungal flora of the Balearic Islands (Spain). XIX. Minorca I. Seventy eight taxa of fungi found in the Balearic Islands are commented. After the information avalaible to us, eight seems to be new records for the mycological flora of the Balearic Islands: Mycogone rosea Link, Gymnopus graveolens (G. Poirault) ex Boud. Antonín & Noordel., Infundibulicybe mediterranea Vizzini, Contu & Musumeci, Marasmiellus candidus (Bolton) Singer, M. omphaliiformis (Kühner) Noordel., M. virgatocutis Robich, Esteve-Rav. & G. Moreno, Boletus luridus var. erythrentheron (Bezděk) Pilát & Dermek, B. rhodoxanthus (Krombh.) Kallenb, and the following thirty- three sems to be new records for the mycological flora of the Minorca Island: Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg, Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müller) T. Macbr., Daldinia concentrica (Bolton) Cwes. & De Not., Agaricus impudicus Fr., A. porphyrizon P.D. Orton, Amanita gracilior Bas & Honrubia, Amanita gilberti f. subverna Bertault & A.G. Parrot ex Neville & Poumarat, Armillaria mellea f. sabulicola A. Ortega & G. Moreno, Chaetocalathus craterellus (Durieu & Lév.) Singer, Clitopilus balearicus (Courtec. & Siquier) Noordel. & Co-David, Crepidotus caspari var. caspari Velen., C. mollis (Schaeff.) Staude, Coprinellus domesticus (Bolton) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson, Gymnopus pubipes Antonín, A. Ortega & Esteve-Rav., Hemimycena cephalotricha (Joss. ex Redhead) Singer, H. lactea var. tetraspora (Kühner & Valla) Courtec., Hydropus floccipes (Fr.) Singer, Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer, Inocybe flocculosa Sacc., I. mixtilis (Britzelm.) Sacc., Lepiota echinella var. rodorrhiza (Romagn. & Locq. ex P.D. Orton) Hardtke & Rödel, L. griseovirens Maire, L. lilacea Bres., L. nigrescentipes G. Riousset, Leucoagaricus gaillardii Bon & Boiffard, Marasmiellus mesosporus Singer, Mycena acicula (Schaeff.) P. Kumm. var. acicula, Mycena alba (Bres.) Kühner, Mycena amicta (Fr.) Quél., Parasola conopilus (Fr.) Örstadius & E. Larss., Pholiota gummosa (Lasch) Singer var. gummosa, Tubaria conspersa (Pers.) Fayod i Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar. Taxonomy, ecology and chorology notes are also afforded.
RESUM: Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya) XIX. Menorca I. Se citen setanta vuit tàxons, dels quals vuit són nova citació per a les Illes Balears: Mycogone rosea Link, Gymnopus graveolens (G. Poirault) ex Boud. Antonín & Noordel., Infundibulicybe mediterranea Vizzini, Contu & Musumeci, Marasmiellus candidus (Bolton) Singer, M. omphaliiformis (Kühner) Noordel., M. virgatocutis Robich, Esteve-Rav. & G. Moreno, Boletus luridus var. erythrentheron (Bezděk) Pilát & Dermek, B. rhodoxanthus (Krombh.) Kallenb, Els trenta i tres següents són nova cita per a l’illa de Menorca: Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg, Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müller) T. Macbr., Daldinia concentrica (Bolton) Cwes. & De Not., Agaricus impudicus Fr., A. porphyrizon P.D. Orton, Amanita gracilior Bas & Honrubia, Amanita gilberti f. subverna Bertault & A.G. Parrot ex Neville & Poumarat, Armillaria mellea f. sabulicola A. Ortega & G. Moreno, Chaetocalathus craterellus (Durieu & Lév.) Singer, Clitopilus balearicus (Courtec. & Siquier) Noordel. & Co-David, Crepidotus caspari var. caspari Velen., C. mollis (Schaeff.) Staude, Coprinellus domesticus (Bolton) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson, Gymnopus pubipes Antonín, A. Ortega & Esteve-Rav., Hemimycena cephalotricha (Joss. ex Redhead) Singer, H. lactea var. tetraspora (Kühner &
Valla) Courtec., Hydropus floccipes (Fr.) Singer, Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer, Inocybe flocculosa Sacc., I. mixtilis (Britzelm.) Sacc., Lepiota echinella var. rodorrhiza (Romagn. & Locq. ex P.D. Orton) Hardtke & Rödel, L. griseovirens Maire, L. lilacea Bres., L. nigrescentipes G. Riousset, Leucoagaricus gaillardii Bon & Boiffard, Marasmiellus mesosporus Singer, Mycena acicula (Schaeff.) P. Kumm. var. acicula, Mycena alba (Bres.) Kühner, Mycena amicta (Fr.) Quél., Parasola conopilus (Fr.) Örstadius & E. Larss., Pholiota gummosa (Lasch) Singer var. gummosa, Tubaria conspersa (Pers.) Fayod i Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar. A més, dades corològiques, ecològiques i comentaris taxonòmics dels més rellevants.
RESUMEN: Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XIX. Menorca I. Se citan setenta y ocho táxones, de los cuales los ocho siguientes son novedades para las Islas Baleares: Mycogone rosea Link, Gymnopus graveolens (G. Poirault) ex Boud. Antonín & Noordel., Infundibulicybe mediterranea Vizzini, Contu & Musumeci, Marasmiellus candidus (Bolton) Singer, M. omphaliiformis (Kühner) Noordel., M. virgatocutis Robich, Esteve-Rav. & G. Moreno, Boletus luridus var. erythrentheron (Bezděk) Pilát & Dermek, B. rhodoxanthus (Krombh.) Kallenb, Los treinta y tres siguientes son nueva cita para a isla de Menorca: Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg, Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müller) T. Macbr., Daldinia concentrica (Bolton) Cwes. & De Not., Agaricus impudicus Fr., A. porphyrizon P.D. Orton, Amanita gracilior Bas & Honrubia, Amanita gilberti f. subverna Bertault & A.G. Parrot ex Neville & Poumarat, Armillaria mellea f. sabulicola A. Ortega & G. Moreno, Chaetocalathus craterellus (Durieu & Lév.) Singer, Clitopilus balearicus (Courtec. & Siquier) Noordel. & CoDavid, Crepidotus caspari var. caspari Velen., C. mollis (Schaeff.) Staude, Coprinellus domesticus (Bolton) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson, Gymnopus pubipes Antonín, A. Ortega & Esteve-Rav., Hemimycena cephalotricha (Joss. ex Redhead) Singer, H. lactea var. tetraspora (Kühner & Valla) Courtec., Hydropus floccipes (Fr.) Singer, Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer, Inocybe flocculosa Sacc., I. mixtilis (Britzelm.) Sacc., Lepiota echinella var. rodorrhiza (Romagn. & Locq. ex P.D. Orton) Hardtke & Rödel, L. griseovirens Maire, L. lilacea Bres., L. nigrescentipes G. Riousset, Leucoagaricus gaillardii Bon & Boiffard, Marasmiellus mesosporus Singer, Mycena acicula (Schaeff.) P. Kumm. var. acicula, Mycena alba (Bres.) Kühner, Mycena amicta (Fr.) Quél., Parasola conopilus (Fr.) Örstadius & E. Larss., Pholiota gummosa (Lasch) Singer var. gummosa, Tubaria conspersa (Pers.) Fayod i Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar. Se incluyen datos corológicos, ecológicos y taxonómicos de algunos.
Amb aquest treball es pretén continuar completant amb noves citacions el catàleg micològic de l’Illa de Menorca i, alhora, també el de les Illes Balears. Els autors enumeren i comenten els tàxons estudiats que varen ser recol·lectats per ells i pels altres integrants de FMCB. durant la campanya de tardor a l’illa a l’any 2011.
MATERIAL I METODOLOGIA
Les espècies estan ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada clase, i duen menció de la localitat, quadrícula UTM, altitud, hàbitat on han estat recol·lectades i si constituèixen novetat a les illes Balears, a Menorca o tant sols una nova localització, amb el propòsit de completar la seva corologia. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat i identificat les mostres, han estat els autors; en cas contrari, es fa menció de la persona o persones que ho han fet o que han confirmat la determinació. Tot el material descrit es troba dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier) i JCS (J.C. Salom), i amb el número de referència que s’indica en cada cas. Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilizat microscopis Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients.
ESPÈCIES ESTUDIADES
MYXOMYCOTA
Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg
MATERIAL ESTUDIAT. Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, sobre fusta indeterminada en descomposició, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, herb. JLS 3458.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müller) T. Macbr.
MATERIAL ESTUDIAT. Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 50-100 m, sobre restes de Pinus halepensis en descomposició, 15-XI-2011, leg. C. Constantino, herb. JLS 3404.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
ASCOMYCOTA
HELOCIALS
Hymenoscyphus fructigenus (Bull.) Gray
MATERIAL ESTUDIAT. Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, sobre aglans de Quercus ilex en descomposició, 16-XI-2011, herb. JLS 3453.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
HIPOCREALS
Hypomyces lateritius (Fr.) Tul. & C. Tul.
MATERIAL ESTUDIAT. Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, parasitant Lactarius sanguifluus var. violaceus (Barla) Basso, 17-XI-2011, herb. JLS 3455.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització.
Mycogone rosea Link
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, sobre Amanita ovoidea (Bull.) Link en descomposició, 14-XI-2011, herb. JLS 3385, JCS-150ª OBSERVACIONS: Nova citació a les Illes Balears.
PATEL·LARIALS
Patellaria atrata (Hedw.) Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Arenal de Son Bou, UTM: 31SEE9018, alt. 0-5 m, sobre branques de Juniperus phoenicea a una petita duna, 16-XI-2011, herb. 3421bis.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MALENÇON & BERTAULT (1972), és una nova localització a l’illa.
PEZIZALS
Humaria hemisphaerica (F.H. Wigg.) Fuckel
MATERIAL ESTUDIAT. Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, terrícola en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 17-XI-2011, herb. JLS 3464. Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, entre molses en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 18-XI-2011, herb. JLS 3472.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990). Són noves localitzacions a l’illa.
PLEOSPORALS
Halotthia posidoniae (Durieu & Mont.) Kohlm.
MATERIAL ESTUDIAT. Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31SEE9932, alt. 0-10 m, sobre rizomes de Posidonia oceanica, 14-XI-2011, herb. JLS 3487.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
XIL·LARIALS
Daldinia concentrica (Bolton) Ces. & De Not.
MATERIAL ESTUDIAT. Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, sobre restes de Quercus ilex en descomposició, 17-XI-2011, herb. JLS 3456.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
BASIDIOMYCOTA
AGARICALS
Agaricus impudicus Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3449, JCS-1115B.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Agaricus porphyrizon P.D. Orton
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3432.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Agaricus sylvaticus Schaeff.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3438.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MALENÇON & BERTAULT (1972), és nova localització a l’illa.
Amanita gilberti f. subverna Bertault & A.G. Parrot ex Neville & Poumarat
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-10 m, als cordons dunars, entre Ammophila arenaria, 17-XI-2011, herb JLS 3467.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Amanita gracilior Bas & Honrubia
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-10 m, als cordons dunars, entre Ammophila arenaria, 17-XI-2011, herb JLS 3468.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Amanita pantherina (DC.) Krombh.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3436.
OBSERVACIONS: Espècie citada previament a Menorca per AGUASCA & al (1982), és una nova localització.
Amanita rubescens Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, leg. C. Constantino; herb JLS 3426.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Armillaria mellea f. sabulicola A. Ortega & G. Moreno
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-5 m, als cordons dunars, parasitant arrels de Pinus halepensis, 14-XI-2011, herb JLS 3400. Ibídem, parasitant arrels de Tamarix sp. 17-XI2011, herb. JLS 3466, JCS-1116B.
OBSERVACIONS: Tàxon descrit recentment a ORTEGA et al. (2010) que a les Balears ja s’ha citat a Mallorca (SIQUIER & SALOM, 2011). Nova citació a Menorca.
Chaetocalathus craterellus (Durieu & Lév.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Ferreries, Son TriaI, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, sobre branquetes caigudes indeterminades, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, leg. J. Espinosa herb. JLS 3465, JCS-1111B.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Clitocybe odora (Bull.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3383.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-10 m, als cordons dunars, sobre restes mortes i molt humides, d’Ammophila arenaria, 14-XI-2011, herb JLS 3402, JCS-1093B.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie es va trobar per primera vegada a l’any 1993 a la platja des Cavallet (Sant Josep de sa Talaia) a Eivissa, sobre el mateix hàbitat i es va descriure com a nova amb el nom de Rhodocybe balearica per COURTECUISSE & SIQUIER (1997), on es pot trobar una acurada descripció macro i microscòpica d’aquest tàxon. Anys després se cita a Mallorca, també sobre aquest substrat, a les dunes de Son Real (Sta Margalida) (SIQUIER et al., 2005). Ara l’hem trobada a
Menorca i també fructificant sobre restes d’Ammophila arenaria; tot l’anterior fa que encara se justifiqui més el seu epitet “balearicus” com a endèmica de les Illes. A més, aquesta nova troballa ens confirma que per ara se comporta només com a sapròfita exclusiva d’aquesta gramínia. No obstant això, no dubtam que en un futur se citi a altres localitzacions fora de les Illes Balears, ja que l’hàbitat on creix es d’àmplia distribució als litorals arenosos de la mediterrània. Nova citació a Menorca.
Crepidotus
caspari var. caspari Velen.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, sobre branqueta caiguda d’alzina, en un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI2011, herb JLS 3395.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Crepidotus mollis (Schaeff.)
Staude
MATERIAL ESTUDIAT: Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, sobre branqueta caiguda d’alzina a un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, herb. JLS 3457.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Crinipellis subtomentosa (Peck) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, enmig del camí entre herbàcies, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3428, JLS 3433 i 3435, JCS-1102B
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Coprinellus domesticus (Bolton) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3381. OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Gymnopus graveolens (G. Poirault) ex Boud. Antonín & Noordel.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, terrícola a sòl cremat, entre fullaraca de Pinus halepensis, vora Erica multiflora, 14-XI-2011, herb. JCS-1085B.
OBSERVACIONS: Es varen recol·lectar 2 exemplars que creixien units per la base de l’estípit, la qual presentava denses cordons miceliars que partien des d’un escleroci negrós de 10 mm de diámetre. També presentaven els caràcters següents: estípits recoberts d’una densa pruïna que es va desprendre fàcilment amb la manipulació, absència de tons porpra, reacció de la cutícula del píleu que va virar a verdosa amb KOH 10% i aresta laminar fèrtil, amb absència de queilocistidis o, en tot cas, molt aïllats parescuts a basídiols o amb morfologies deformes (diformes). Tots aquests caràcters diferencien aquesta espècie de Gymnopus impudicus (Fr.) Antonín, Halling & Noordel., una espècie afí que també fa la mateixa olor que la que es descriu, és a dir, olor de mercaptà, que recorda la de la col bullida o descomposta. Nova citació a les Illes Balears .
Gymnopus pubipes Antonín, A. Ortega & Esteve-Rav.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3440.
OBSERVACIONS: Els exemplars recol·lectats presentaven l’estípit força pubescent. A més amb KOH 10%, la cutícula del píleu va virar a verdosa. Ambdos caràcters defineixen aquesta espècie. Nova citació a Menorca.
Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3447.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Hemimycena cephalotricha (Joss. ex Redhead) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca des Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3434. Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, sobre restes llenyoses de Quercus ilex en descomposició, 18-XI-2011, herb. JLS 3480.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Hemimycena lactea var. tetraspora (Kühner & Valla) Courtec.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3380.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Hydropus floccipes
(Fr.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 18-XI-2011, herb. JLS 3477.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Hygrocybe acutoconica (Clem.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, a una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3409, JCS-1096B
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Hygrocybe acutoconica var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3399, JCS-1088B.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MATEO-ÁLVAREZ (2004), és una nova localització.
MATERIAL ESTUDIAT. MENORCA: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150225 m, bosc de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb. JLS 3444.
OBSERVACIONS: Tàxon recentment descrit a VIZZINI & al. (2011) i que es troba ja incorporat a les bases de dades més conegudes, com Index Fungorum i MycoBank. Nova citació a les Illes Balears.
Inocybe flocculosa Sacc.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3389, JCS-1087B i 1089B.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Inocybe mixtilis (Britzelm.) Sacc.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3396.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Lepiota castanea Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 17-XI-2011, herb. JLS 3474.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Lepiota echinella var. rodorrhiza (Romagn. & Locq. ex P.D. Orton) Hardtke & Rödel
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Biniaxems, UTM: 31SFE0023, alt. 100-120 m, a un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 18-XI-2011, JLS 3485, JCS-316L.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Lepiota griseovirens Maire
MATERIAL ESTUDIAT: Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, herb. JCS-315L
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Lepiota lilacea Bres.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, enmig del camí entre molses a un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3441, JCS-311L
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Lepiota nigrescentipes G. Riousset
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, en una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3405.
OBSERVACIONS: Es tracta d’una espècie que darrerament estam trobant amb certa freqüència a les Illes Balears. S’ha citat a Mallorca i Formentera (SALOM & SIQUIER (2009). Nova citació a Menorca.
Lepiota pseudolilacea Huijsman
= Lepiota pseudohelveola Kühner ex Hora
= Lepiota pseudohelveola var. sabulosa Bon
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, enmig del camí entre molses a un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, JCS312L .
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MATEO-ÁLVAREZ (2002), és una nova localització a l’illa.
Marasmiellus virgatocutis Robich, Esteve-Rav. & G. Moreno
Pluteus semibulbosus (Lasch) Quél.
Lepista flaccida (Sowerby) Pat.
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Biniaxems, UTM: 31SFE0023, alt. 100-120 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 18-XI-2011, JLS 3483.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Leucoagaricus gaillardii Bon & Boiffard
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-10 m, en un camí sorrenc, a les vores d’un torrent prop de la platja, 17-XI-2011, herb JCS 313L.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Lycoperdon molle Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Felip, UTM 31TEE8233, alt. 70-100 m., en un alzinar de Quercus ilex, 15-XI-2011, herb. JLS 3415.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Lyophyllum littoralis (Ballero & Contu) Contu
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, a una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3411, JCS-1094B
OBSERVACIONS: Els exemplars recol·lectats es varen trobar lluny del litoral, en una garriga. A Mallorca, també en aquest mateix hàbitat, s’ha citat aquesta espècie (SIQUIER & SALOM (2005). Per tant, es pot concloure que no és exclusiva d’ambients litorals. Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Marasmiellus candidus (Bolton) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, sobre restes llenyoses de Quercus ilex en descomposició, 18-XI-2011, herb. JLS 3473, JCS-1120B
OBSERVACIONS: Els exemplars recol·lectats es varen presentar com a “tìpics”, de color totalment blanc o amb unes tonalitats beige clar irregularment disposades a les làmines dels exemplars vells, i amb uns caràcters microscòpics que concordaven amb els dels treballs consultats (ANTONIN & NOORDELOOS, 2010). Abundant a la localitat esmentada, és nova citació a les Illes Balears.
Marasmiellus mesosporus Singer
MATERIA ESTUDIAT: Alaior, Arenal de Son Bou, UTM: 31SEE9018, alt. 0-5 m, a una petita duna, sobre rizomes enterrats de Sporobolus fulgens, 16-XI-2011, herb. JLS 3420, JCS-1100B.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Marasmiellus omphaliiformis (Kühner) Noordel.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, sobre restes llenyoses de Quercus ilex, 16-XI-2011, herb JLS 3443 i JLS 3451. Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, sobre restes de Quercus ilex en descomposició, 18-XI-2011, herb. JLS 3478.
OBSERVACIONS: Nova citació a les Illes Balears.
Marasmiellus tricolor var. graminis (Murrill) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, sobre rizomes enterrats de plantes herbàcies, enmig del camí 16-XI-2011, herb JLS 3452.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per PÉREZ-DE-GREGORIO & al. (2008), és una nova localització a l’illa.
Marasmiellus virgatocutis Robich, Esteve-Rav. & G. Moreno
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, sobre restes llenyoses indeterminades, possiblement de Quercus ilex, molt abundant en aquesta localització, 18-XI2011, conf. F. Esteve-Raventós, herb. JLS 3475.
OBSERVACIONS: Nova citació a les Illes Balears.
Marasmius anomalus Peck var. anomalus
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Arenal de Son Saura, UTM: 31TEE9932, alt. 0-10 m, als cordons dunars, sobre restes vegetals indeterminades, 14-XI-2011, herb JLS 3465bis.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Mycena acicula (Schaeff.) P. Kumm. var. acicula
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, sobre restes llenyoses de Quercus ilex en descomposició, 18-XI-2011, herb. JLS 3471.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Mycena alba (Bres.) Kühner
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Biniaxems, UTM: 31SFE0023, alt. 100-120 m, sobre molses que entapissaven un tronc d’una alzina (Quercus ilex) viva, 18-XI-2011, JLS 3482.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Mycena amicta
(Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3388.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Mycenella margaritifera (Maire) Maas Geest.
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Arenal de Son Bou, UTM: 31SEE9018, alt. 0-5 m, sobre ritidoma de Juniperus phoenicea, 16-XI-2011, herb. JCS 1130B.
OBSERVACIONS: Espècie ja citada a les Balears a SIQUIER & al (2009), on hi ha una acurada descripció macro i microscòpica. Nova citació a Menorca.
Panaeolus papilionaceus (Bull.) Quél. var. papilionaceus
MATERIAL ESTUDIAT: Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, herb. JLS 3463.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MALENÇON & BERTAULT (1972), és nova localització a l’illa.
Parasola conopilus (Fr.) Örstadius & E. Larss.
= Psathyrella conopilus (Fr.) Maire
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus 14-XI-2011, herb JLS 3398.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Pholiota
gummosa (Lasch) Singer var. gummosa
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presencia aïllada de Pinus halepensis (segurament fructificant sobre les seves arrels), 16-XI-2011, herb JLS 3450, JCS-1114B.
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Pluteus semibulbosus (Lasch) Quél.
= Pluteus boudieri P.D. Orton
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Biniaxems, UTM: 31SFE0023, alt. 100-120 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 18-XI-2011, confir. A. Justo, JLS 3481.
OBSERVACIONS : Citat a Menorca a MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Psathyrella ammophila (Durieu & Lév.) P.D. Orton
MATERIAL ESTUDIAT: Alaior, Arenal de Son Bou, UTM: 31SEE9018, alt. 0-5 m, en una petita duna, 16-XI2011, herb. JLS 3401.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Psathyrella candolleana (Fr.) Maire
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, vora el camí, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3437.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie fructificava abundantment en diversos llocs d’aquesta localitat. Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Tubaria conspersa (Pers.) Fayod
MATERIAL ESTUDIAT: Ferreries, Son Triai, UTM: 31SEE8323, alt. 75-100 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-2011, herb. JLS 3469.
OBSERVACIONS : Nova citació a Menorca.
BOLETALS
Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JCS-1108B
OBSERVACIONS: Nova citació a Menorca.
Boletus aereus Bull.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3423.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Boletus impolitus Fr.
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Felip, UTM 31TEE8233, alt. 70-100 m, sota Quercus ilex, 15-XI2011, herb. JLS 3414.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Boletus luridus var. erythrentheron (Bezděk) Pilát & Dermek = Boletus luridus var. erythroteron (Bezděk) Pilát & Dermek
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, alzinar de Quercus ilex amb alguna presència de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3439, JCS-1106B
OBSERVACIONS: Se diferencia de la varietat tipus perquè, al tall, en la zona alta de la carn del píleu, presenta una col·loració rogenca, a més del reticle que està ben marcat sobre l’estípit. Nova citació a les Illes Balears.
Boletus radicans Pers.
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, sota una alzina (Quercus ilex) aïllada, dins una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3412.
OBSERVACIONS: Citat a Menorca per MIR & MELIS (2008), és una nova localització a l’illa.
Boletus luridus var. erythrentheron (Bezděk) Pilát & Dermek
Boletus rhodoxanthus (Krombh.) Kallenb.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presencia aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3445.
OBSERVACIONS: Nova citació a les Illes Balears.
Pisolithus arhizus (Scop.) Rauschert
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Felip, UTM 31TEE833, alt. 70-100 m, sota Quercus ilex, a les voreres d’un camí , 15-XI-2011, herb. JLS 3417.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3391, JCS-1091B.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca com a Rhizopogon rubescens (Tul. & C. Tu.) Tul. & C. Tul per MALENÇON & BERTAULT (1972), és una nova localització a l’illa.
Suillus mediterraneensis (Jacquet. & J. Blum) Redeuilh f. mediterraneensis
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3379 i 3386.
OBSERVACIONES: El carpòfors de la primera mostra recol·lectada presentaven una col·loració bastant groguenca, que no es conservà en deshidratar-los; pensam que podrien ser una transició entre la varietat típica i la var. xanthus Estadés & Hurtado. Els de la segona mostra que es varen recol·lectar, varen presentar coloracions més afins i típiques de l’espècie. Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Xerocomus dryophilus (Thiers) Singer
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, en una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3413.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
Xerocomus subtomentosus (L.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, S’Arangí-Sa Roca de s’Indio, UTM: 31SEE9325, alt. 150-225 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 16-XI-2011, herb JLS 3448, JCS-1113B.
OBSERVACIONS: Citada prèviament a Menorca a MALENÇON & BERTAULT (1972), és una nova localització a l’illa.
FAL·LALS
Ileodictyon gracile (Thiers) Singer
= Clathrus gracilis (Berk.) Schltdl.
MATERIAL ESTUDIAT: Ciutadella, Son Àngel, UTM: 31TEE7832, alt. 25-75 m, en una garriga amb Pinus halepensis, 15-XI-2011, herb. JLS 3406.
OBSERVACIONS: Especie citada a Menorca per CALONGE & al. (1992), és una nova localització a l’illa.
POLIPORALS
Antrodia albidoides A. David & Dequatre
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, sobre restes llenyoses de Quercus ilex a un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14XI-2011, herb JLS 3393.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per TELLERIA & al. (1997), és una nova localització a l’illa.
Postia stiptica (Pers.) Jülich
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, sobre fusta de pi en bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3382.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per MELIS & al. (2010), és una nova localització a l’illa.
THELEFORALS
Hydnellum concrescens (Pers.) Banker
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Llinàritx Vell-S’Alzina Grossa, UTM: 31SEE9128, alt. 70-90 m, en un alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 17-XI-2011, herb. JLS 3484.
OBSERVACIONS: Espècie citada a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una nova localització a l’illa.
Sarcodon glaucopus (Pers.) Maas Geest. & Nannf.
MATERIAL ESTUDIAT: Es Mercadal, Sa Roca, UTM: 31SEE9627, alt. 180-240 m, bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex amb Juniperus oxycedrus i Pistacia lentiscus, 14-XI-2011, herb JLS 3392.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie pot ser confosa amb Sarcodon lepidus Maas Geest., espècie afí que creix sota Quercus ilex i també presenta coloracions grisverdoses a la base de l’estípit, que és radicant. Les mostres que es varen recol·lectar presentaven la base de l’estípit molt radicant però, malgrat això, la forma de les espores, verrucoso-giboses, la separen del tàxon anterior, que les presenta molt giboses. Citada previament a Menorca per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), és una localizació a l’illa.
AGRAÏMENTS
Els autors volem agrair a Quim Llorente i Florian Orfila, que ens varen acompanyar i guiar per les diferents localitats prospectades, la seva calurosa amistat; als propietaris de Son Triai el permís per poder prospectar dins la seva propietat; als components de FMBC (C. Constantino, A. Serra, J. Espinosa, J. Planas) i a A. de la Peña, la seva gran ajuda, coordialitat i amistat durant la campanya i estada en Es Mercadal, A A. Justo (Worcester, USA) la confirmació de P. semibulbosus i al Dr. F. Esteve- Raventós (Alcalá de Henares) la ajuda en la confirmació de Marasmiellus virgatocutis i els seus comentaris sempre enriquidors.
BIBLIOGRAFIA
AGUASCA, M., GRÀCIA, E. & LLISTOSELLA, J. (1982). Apotación al catálogo micológico de Menorca. Collect. Bot., 13 (2): 385-389. Barcelona. ANTONIN, V. & NOORDELOOS, M. (2010). A monograph of marasmioid and collybioid fungi in Europe. IHW Verlag. Eching. 479 pp.
CALONGE, F.D., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1992). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. IV. Adiciones al catálogo de Gasteromycetes. Bol. Soc. Micol. Madrid 16: 61-71.
CORTECUISSE, R. & SIQUIER, J.L. (1997). Rhodocybe balearica nov. sp. Boll. Gruppo Micol. Bresadola, numero speciale omaggio a G. Bresadola, XL (2-3): 181-186.
LLISTOSELLA, J. & AGUASCA, M. (1990). Macromicets de l’illa de Menorca. II. Butll. Soc. Catalana Micol., 13: 17-32.
MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Îles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11: 1-64.
MATEO-ÁLVAREZ, B. (2002). Aportación al conocimiento de los hongos de Menorca (Baleares), especies recogidas bajo Cistus. Bol. Soc. Micol. Madrid 26: 161-164.
MATEO-ÁLVAREZ, B. (2004). Adiciones al catálogo de Pezizales y Agaricales de Menorca, II. Bol. Soc. Micol. Madrid 28: 409-412.
MELIS, J.LL., MASCARÓ, C. & MIR, G. (2010). Catàleg provisional dels macromicets del Parc Natural de S’Albufera d’es Grau (inèdit).
MIR, G. & MELIS, J.ll. (2008). Aportació al coneixement micològic de les Illes Balears. Menorca. I. Rev. Catalana Micol., 79-92.
ORTEGA, A., MORENO, G., MANJÓN, J.L. & ALVARADO, P. (2010). Una nueva forma de Armillaria mellea de las dunas litorales de la provincia de Cádiz (S.O. España). Bol. Soc. Micol. Madrid 34: 87-94.
PÉREZ-DE-GREGORIO, M.A., ROQUÉ, C. & MELIS, J.LL. (2008). Marasmiellus tricolor var. graminis (Murrill) Singer. Butll. Assoc. Micol. Font i Quer 6: 68-71.
SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2009). Contribució al coneixement de Lepiota s.l., a les Illes Balears. VI. Lepiota nigrescentipes G. Riousset. Rev. Catalana Mico., 31 : 37-42.
SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2005). Contribución al conocimiento micológicode las Islas Baleares (España). XIV. Bol. Soc. Micol. Madrid 29 : 73-80.
SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2011). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XVIII. Rev. Catalana Micol., 33: 31-45.
SIQUIER, J.L., GALLI, R. & SALOM, J.C. (2005). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XII. Bol. Soc. Micol. Madrid 29 : 67-72.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2009). Contribució al coneixement de l’illa de Formentera (Illes Balears). III. Rev. Catalana Micol., 31 : 23-36.
TELLERIA, M.T., MELO, I. & DUEÑAS, M. (1997). An annotated list of the Aphyllophorales of the Balearic Ilands. Mycotaxon LXV: 353-377.
VIZZINI, A., CONTU, M. & MUSUMECI, E. (2011). A new taxon in the Infundibulicybe gibba complex (Basidiomycota, Agaricales, Tricholomataceae) from Sardinia (Italy). Mycologia 103 (1): 203-208.
CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS (ESPANYA). XX.
2.- Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Carrer Gremi Corredors, 10. 07009. Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com
3.- Santa Teresa, 8. 07100-Sóller (Illes Balears). E-mail: micobalear@mallorcaweb.com
ABSTRACT: Contribution to the knowledge of the fungal flora of the Balearic Islands (Spain) XX. Sixty-five taxa of fungi and Mixomycetes founds in the Balearic Islands are commented. After the information avalaible to us, thirty-nine of them, seems to be new records for the Balearic Islands: Badhamia foliicola Lister, Perichaena depressa Lib., Physarum viride (Bull.) Pers., Stemonitis fusca var. fusca Rot., Stemonitis splendens Rostaf., Symphytocarpus flaccidus (Lister) Ing & Nann.-Bremek., Ciboria americana E.J. Durand, Ciboria asphodeli Duvernoy & Maire, Lachnum virgineum (Batsch) P. Karst., Mollisia cinerea (Batsch) P. Karst., Morchella rotunda (Pers.) Boud., Otidea alutacea (Pers.) Massee, Peziza alborosea Donadini, Scutellinia trechispora (Berk. & Broome) Lambotte, Amanita excelsa var. spissa (Fr.) Neville & Poumarat, Asterophora lycoperdoides (Bull.) Ditmar, Callistosporium luteo-olivaceum (Brek. & M.A. Curtis) Singer, Clitocybe nebularis (Batsch) P. Kumm., Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy García & Dumas, Cortinarius catharinae Consiglio, Geastrum striatum DC., Gymnopus hybridus (Kühner & Romagn.) Antonín & Noordel., Hemimycena mauretanica (Maire) Singer var. mauretanica, Hydropus floccipes (Fr.) Singer, Inocybe geophylla var. geophylla (Fr.) P. Kumm., Inocybe cerina (Malençon) Bon, Lentinellus flabelliformis (Bolton) S. Ito, Lepiota brunneoincarnata f. pallida Bon & A. Caball., Leucoagaricus melanotrichus (Malençon & Bertault) Trimbach, Leucoagaricus sericifer f. sericatellus (Malençon) Vellinga, Macrotyphula fistulosa (Holmsk.) R.H. Petersen, Melanophyllum haematospermum (Bull.) Kreisel, Mycena atropapillata Kühner & Maire, Mycena smithiana Kühner, Pholiota cerífera P. Karst., Clavariadelphus flavoimmaturus R.H. Petersen, Russula psedoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure, Sarcodon joeides (Pass.) Bataille, Tomentella phylacteris (Bull.) Bourdot & Galzin. The following ten seems to be new records for the mycological flora and Mixomycetes of the Majorca Island: Badhamia panicea (Fr.) Rostaf., Stemonitis fusca var. fusca Rot., Hypomyces lateritius (Fr.) Tul. & C. Tul, Cheylimenia stercorea (Pers.) Boud., Hydnocystis arenaria Tul. & C. Tul., Amanita citrina var. alba (Gillet) Rea, Gymnopus fusipes (Bull.) Gray, Inocybe asterospora Quél., Tricholoma gausapatum (Fr.) Quél and Perenniporia rosmarini A. David & Malençon. Also, the following ten seems to be new records for the mycological flora of the Formentera island: Syzygites megalocarpus Ehrenberg: Fr., Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau, Amanita gracilior Bas & Honrubia, Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead, Clitocybe squamulosa (Pers.) P. Kumm., Clitopilus geminus (Paulet) Noordel. & Co-David, Entoloma undatum (Gillet) M.M. Moser, Lepiota subincarnata J.E. Lange, Lyophyllum littoralis (Ballero & Contu) Contu and Sarcodon glaucopus Maas Geest. & Nannf. Remarks on their ecology and chorology are also included.
Fruit d’un treball molt laboriós de recopilació, actualment s’està finalitzant la base de dades de totes les cites micològiques de les Illes Balears. Aquest treball, que es pretén publicar al llarg de l’any 2013, encara està en una fase de revisió amb la finalitat d’eliminar possibles errades. Durant el procés de revisió, ens hem assebantat que als llibres CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011) “ Bolets de les Balears” volum 1 (1era, 2ona i 3era edició), SIQUIER & CONSTANTINO (2008) “Bolets de les Balears” volum 2 i a SALOM & SIQUIER (2010) “ Guia de bolets d’Alzinar. Monument Natural de les Fonts Ufanes” s’inclouen un bon grapat de tàxons iconografiats, dels quals mai s’han publicat les seves dades ni l’herbari on es troben dipositats. Per tant, aprofitam aquest article per donar-los a conèixer, i incloure’ls com a noves citacions o per a Mallorca o per a les Balears. A més, amb la finalitat de completar la seva corología i distribució, afegim altres localitats on posteriorment s’han trobat. Per acabar, en aquest article es citen algunes espècies no iconografiades als llibres esmentats, però que també són novetats per a la flora micológica de Mallorca, de Formentera o de les Illes Balears.
MATERIAL I METODOLOGIA
Les espècies están ordenades per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada clase, i duen menció de la localitat, quadrícula UTM, altitud, hábitat on han estat recol·lectades, data de recol·lecció, herbari i si constituèixen novetat per a les illes Balears, per a Mallorca, per a Formentera o són només noves localitzacions. Quan no es fà menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, s’ha de considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells. Tot el material descrit es trova dipositat en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom) ó CC (C. Constantino), amb el número de referència que s’indica en cada cas. Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilizat microscopis Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients.
ESPÈCIES ESTUDIADES
ZYGOMYCOTA
MUCORALS
Syzygites megalocarpus Ehrenberg: Fr.
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn, 31SCC6981, 0-10 m, bosc arenós de Pinus halepensis, 8-XII-2010, JLS 3257.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
MYXOMYCOTA
Badhamia foliicola Lister
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada, 25-V-2008, herb. JCS 6M.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta localitat corresponen als exemplars iconografiats a SALOM & SIQUIER (2010: 24). Nova citació per a les Illes Balears.
Badhamia panicea (Fr.) Rostaf.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, Son Pacs, UTM: 31SDD6888, alt. 200-250 m, sobre cladodis d’Opuntia ficus-indica en descomposició, 14 –XI-2011, leg. R. Mas, herb. JCS 16M.
OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou al llibres esmentats. Citada a Eivissa per GRÀCIA (1979), ara se cita com a nova per a Mallorca.
Perichaena depressa Lib.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada, 6-IV-2008, herb. JCS 10M. Ibídem, sobre fusta de Ficus sp en descomposició, 26-XII-2011, herb. JCS 17M.
OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és nova citació per a les Illes Balears.
Physarum viride (Bull.) Pers.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada, 25-V-2008, herb. JCS 5M.
OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és nova citació per a les Illes Balears.
Stemonitis fusca var. fusca Rot.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada, 25-V-2008, herb. JCS 9M
OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou al llibres esmentats. Citada a Menorca per CARDONA (1979), ara se cita com a nova per a Mallorca.
Stemonitis splendens Rostaf.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sóller, Museu Balear de Ciències Naturals, UTM: 31SDE7502, alt. 2050 m, sobre fusta indeterminada, 3-II-1989, material no conservat però fotografiat. Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada, 25-V-2008, herb. JCS 7M. Sant Joan, Sa Baronia, UTM: 31SED0382, alt. 100-200 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 14-XI-2011, leg. L. Parpal, herb. JCS 18M.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Symphytocarpus flaccidus (Lister) Ing & Nann.-Bremek.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Selva, Caimari-Sa Serra de Davant, UTM: 31SDE9103, alt. 300-400 m, sobre socó de Pinus halepensis, 3-II-1989, material no conservat però fotografiat.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Lentinellus flabelliformis (Bolton) S. Ito, JCS 1070B.
Lentinellus flabelliformis (Bolton) S.Ito, JCS 1070B. a: espores; b: elements del himeni; c: pleurocistidis d: hifa oleífera.
ASCOMYCOTA
HELOTIALS
Ciboria americana E.J. Durand
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, L’Erbossar, UTM: 31SEE0410, alt. 50-100 m, sobre aglans de Quercus ilex en descomposició, 7-XI-2001, herb. JLS 1227 i 1228.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Ciboria
asphodeli
Duvernoy & Maire
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, L’Erbossar, UTM: 21SEE0410, alt. 50-100 m, sobre fulles mortes i humides d’Asphodelus microcarpus, 7-XI-2001, herb. JLS 1484.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Lachnum virgineum (Batsch) P. Karst.
= Dasyscyphus virgineus (Batsch) Gray
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9111, alt. 600-650 m, sobre branquetes caigudes d’Erica multiflora, 2-XI-2001, herb. JLS 1212. Campos, Son Catlar de Dalt, UTM: 31SDD9588, alt. 020 m, sobre estròbil de Pinus halepensis en descomposició, 13-II-2011, JCS-146A.
OBSERVACIONS: Es trasta d’una de les espècies que, encara que no figura a les obres esmentades, es cita en aquest treball. Nova citació a les Illes Balears.
Mollisia cinerea (Batsch) P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Coll de Sa Batalla, UTM: 31SDE9007, alt. 550-600 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 14-XII-1993, herb. JLS 219A. Esporles, camí des correu, UTM: 31SDD6292, alt. 350-450 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 15-XI-2005, herb. JLS 2043. Escorca, Son Massip, UTM 31SDE8908, alt 600-700 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 6-III2011, herb. JCS 147A.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
HIPOCREALS
Hypomyces lateritius (Fr.) Tul. & C. Tul
= Peckiella lateritia (Fr.) Maire
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Cuber, UTM: 31SDE8104, alt 900-1000 m, a la pineda de Pinus halepensis, sobre Lactarius sanguifluus var. violaceus, XI-1988, herb. CC 011-1988. Artà, Sa Serra, UTM: 31SED2897, alt. 200-250 m, al bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, parasitant Lactarius sanguifluus, 16-XII-1989, herb. JLS 108B. Palma, Bosc de Bellver, UTM: 31SDD6779, alt. 75-110 m, a una garriga amb Pinus halepensis, parasitant Lactarius sanguifluus, 28-XII-2010, leg. J. Salom i J. C. Salom, herb. JCS 144A.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats com a Peckiella lateritia (Fr.) Maire a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie s’ha realitzat recentment a partir de mostres d’Eivissa a SIQUIER et al. (2011a). Nova citació per a Mallorca.
Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau
=Stilbella erythrocephala (Ditmar) Lindau
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja y torrent de cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 0-30 m, dunes fixades, amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 7-XII-2009, herb. JLS 2993.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
PEZIZALS
Cheylimenia stercorea (Pers.) Boud.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Capdepera, Cala Mesquida, UTM: 31SED3799, alt. 0-10 m, sobre restes indeterminades, 30-XI-1991, JLS 188A.
OBSERVACIONS: Les dades que ara s’aporten corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie s’ha realitzat recentment a partir de mostres d’Eivissa a SIQUIER et al. (2011a). Nova per a Mallorca.
Hydnocystis arenaria Tul. & C. Tul.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Ses Covetes, UTM: 31SDD9856, alt.0-10 m, dunes, semihipogeu sota Pistacia lentiscus, 1-III-2001, herb. JLS 1193. Santa Margarida, Son Real, UTM: 31SED1899, alt., 0-5 m, semihipogeu, a la zona dunar sota Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 21-XI-2002, herb. JLS 1604. Ibídem, 12-XI-2005, herb. JCS-79ª
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie s’ha realitzat recentment a partir de mostres d’Eivissa a SIQUIER et al. (2011a). Nova per a Mallorca
Melastiza chateri (W.G. Sm.) Boud
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sóller, Museu Balear de Ciències Naturals, UTM: 31SDE7502 , alt. 2050 m, en un camí en el Jardí Botànic, 17-XII-1994, herb. JLS 244A. Artà, Sa Serra, UTM: 31SED2897, alt. 200250 m, en un camí, a l’alzinar de Quercus ilex amb alguns Pinus halepensis, 24-XI-1997, JLS 252A. Muro, Parc Natural de s’Albufera-Malecó des Sol, UTM: 31SEE0804, alt. 0-10 m, a la vorera d’un camí, 19-XII-2005, leg. P. Vicens & R. Mas, herb. JLS 2151 i 2153bis. Calvià, Finca Pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, vora un camí entre molses de l’ordre de les Pottials, 24-XI-2007, leg. S. Piña, herb. JCS-94A.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a la primera i segona edició de CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006). Les dades de la iconografia de la tercera edició de CONSTANTINO & SIQUIER (2011), s’inclouen a l’article SIQUIER et al. (2011a) a partir d’exemplars recol·lectats a Eivissa. La primera citació per a les Balears d’aquesta espècie, es realitza a partir d’exemplars de Menorca a ESCANDELL & ESCANDELL (1999), no obstant no s’inclou cap número d’herbari. Posteriorment se cita també a Mallorca a SIQUIER & VICENS (2006).
Morchella esculenta (L.) Pers.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Artà, jardí particular, UTM: 31SED2994, alt. 100-150 m, material destruït. Muro, s’Albufera-Es Comú, UTM: 31SEE1103, alt. 0-10 m, a una pineda de Pinus halepensis a dunes consolidades, 29-III-2006, leg. P. Vicens, herb. JLS 2182, Pollença, Ca’n Cuarassa, UTM: 31SEE0714, alt 0-5 m, a prat herbós i sorrenc, 19-III-2011, herb. JLS 3312.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Citada a les Balears a ARROYO et al. (1990). Noves localitzacions a l’illa.
Morchella rotunda (Pers.) Boud.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Coll de Sa Batalla, UTM: 31SDE9007, alt. 550-600 m, entre molses, a una clariana a un bosc mixt, però molt humit, de Quercus ilex i Pinus halepensis, 3-IV-1992, herb. JLS 198A.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Otidea alutacea (Pers.) Massee
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Santa Maria, Coanegra, UTM: 31SDD7992, alt. 200-300 m, a una pineda de Pinus halepensis amb presència aïllada de Quercus ilex, 1-XII-1990, herb. JLS 88A. Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 6-XI-1994, herb. JLS 234A. Valldemossa, bosc del Mirador dels Tudons, UTM: 31SDD6798, alt. 500-600 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, 6-XI-1994, herb. JLS 238A. Valldemossa, Moletó de son Cabaspre, UTM: 31SDD6494, alt. 500-600 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, 26-X-1996, herb. JCS 13A. Escorca, predi d’Escorca, UTM: 31SDE8708, alt. 600-650 m, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 19-XI-1999, herb. JLS 1072. Escorca, Binifaldó, UTM: 31SDE9210, alt. 400-500 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 2-XI-2008, herb. JLS 2538.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Peziza alborosea Donadini
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9111, alt.600-650 m, al bosc de Quercus ilex amb presència esporádica de Pinus halepensis, 21-XI-2006, herb. JLS 2205.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Scutellinia trechispora (Berk. & Broome) Lambotte
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sóller, jardí particular, UTM: 31SDE7502, alt. 20-50 m, sobre molsa, II-1990, herb. JLS 62A.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
BASIDIOMYCOTA
AGARICALS
Amanita citrina var. alba (Gillet) Rea
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 11-XI-1990, herb. JLS 425B.
Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy García & Dumas, JCS 1063B.
Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy García & Dumas, JCS 1063B. a: espores; b: queilocistidis; c: caulocistidis
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta localitat, corresponen a l’exemplar que apareix iconografiat a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquest tàxon es realitza a MIR & MELIS (2008), d’exemplars recol·lectats a Menorca Nou per a Mallorca.
Amanita excelsa var. spissa (Fr.) Neville & Poumarat
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Artà, Son Forté, UTM: 31SED2894, alt.100-150 m, a una clariana d’un bosc de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 27-X-1990, material no conservat. Pollença, Camí de Marina, UTM: 31SEE0412, alt. 50-100 m, baix Ceratonia siliqua a una clariana d’un bosc de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis, 9-XI-1992, herb. JLS 603B. Ibídem, 5-XI-2010, leg. M. Cifre i J.L. Siquier, herb. JLS 3143.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Amanita gracilior Bas & Honrubia
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn, UTM: 31SCC6981, alt.0-10 m, bosc arenós de Pinus halepensis, 8-XII-2010, herb. JLS 3258.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead
= Leptoglossum muscigenum (Bull.) P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja y torrent de cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 0-30 m, dunes fixades, amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 7-XII-2009, herb. JLS 3003bis.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Asterophora lycoperdoides (Bull.) Ditmar
= Nyctalis agaricoides (Fr.) Bon & Courtecuisse
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Sineu, Son Rossinyol, UTM: 31SED0191, alt. 100-200 m, sobre Russula sp., en descomposició, 23-X-1990, JLS 373bisB.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011) com a Nyctalis agaricoides (Fr.) Bon & Courtecuisse. Nova citació a les Illes Balears.
Callistosporium luteo-olivaceum (Berk. & M.A. Curtis) Singer
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, sobre fusta indeterminada al bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 29-X-2011, herb. JCS-1072B.
OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és nova citació per a les Illes Balears.
Clitocybe nebularis (Batsch) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, predio Escorca, UTM: 31SDE8708, alt. 600-650 m, a un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, 17-XI-1991, herb. JLS 542B, CC 054-1991.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Clitocybe squamulosa (Pers.) P. Kumm. = Infundibulicybe squamulosa (Pers.) Harmaja
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn-Es Ram (vora es Torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7179, alt. 5-30 m, semihipogeu, en dunes consolidades, sota Juniperus phoenicea, 8-XII-2010, herb. JLS 3266.
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn-Es Ram (vora es Torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7179, alt. 5-30 m, semihipogeu, en dunes consolidades, sota Juniperus phoenicea, 8-XII-2010, herb. JLS 3261.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy García & Dumas = Coprinus saccharinus Romagn.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Palma, Polígon de Son Rossinyol UTM: 31SDD7083, alt. 50-100 m, a una garangola erma amb Ulmus pumilla, 17-I-2011, leg. R, Mas i J.C. Salom herb. JCS 1063B.
OBSERVACIONS: Dins la Subsecció Micacei (Fr.) Uljé & Noordel., aquesta espècie es caracteritza per presentar creixement fasciculat, color del píleu ocraci pàl·lid, vel blanc que es desfà en flocs sempre blanquinosos i bastant persistents, base de l’estípit delimitada per restes de vel a mode de subvolva desfilagadissa, espores d’amplament el·lipsoidals a subovoides (moltes de submitriformes a mitriformes) amb porus germinatiu central, queilocistidis nombrosos de subglobulosos a globosos presentant un petit peduncle, caulocistidis dispersos de formes molt similars als queilocistidis i a les cèl·lules del vel i presència de pseudofíbules. Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és citació nova per a les Illes Balears.
Cortinarius catharinae Consiglio
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Artà, Aubarca, UTM: 31SED3300, alt. 100-150 m, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 3-XII-2005, JLS 2086.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008) i a SALOM & SIQUIER (2010). Nova citació a les Illes Balears.
Cortinarius quercilicis (Chevassut & Rob. Henry) Rob. Henry
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM 31SDE8908, alt 600-700 m, al alzinar de Quercus ilex, 14-XI-2009, herb. JCS-895B.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008: 179). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquest tàxon es realitza a partir de mostres de Mallorca a BRANDRUD & BENDIKSEN (1985). Nova localització a l’illa.
Entoloma undatum (Gillet) M.M. Moser
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja de Migjorn-Es Ram (vora es torrent des Arbocers), UTM: 31SCC7179, alt. 5-30 m, semihipogeu, en dunes consolidades, sota Juniperus phoenicea, 8-XII-2010, herb. JLS 3267.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Geastrum striatum DC.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Es Port des Canonge, UTM: 31SDD6294, alt. 100-200 m, a la pineda de Pinus halepensis amb presència aïllada de Quercus ilex, material no conservat, Pollença, Ca na Magdelena Noia, UTM: 31SEE0513, alt. 50-100 m, 2-XI-1987, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, herb. JLS 1G. Ibídem, 28-XI-1986, material no conservat. Artà, s’Hort d’en Salat, UTM: 31SED3094, alt.100-150 m, 2-X-1991, material no conservat.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Gymnopus fusipes (Bull.) Gray
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8908, alt. 650-700 m, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis i Cistus monspeliensis, 11-XI-1990, herb. JLS 397B. Ibídem, UTM: 31SDE8908, alt 600-700 m, a l’alzinar, sobre arrels soterrades de Quercus ilex, 18-X-2008, herb. JCS-720B.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es va realitzar a partir de mostres d’Eivissa, a SIQUIER et al. (2006). Nova per a Mallorca.
Gymnopus hybridus (Kühner & Romagn.) Antonín & Noordel.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 8-XII-2011, det. P.P. Daniëls, herb. JLS 3510. OBSERVACIONS: Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és citació nova per a les Illes Balears.
Hemimycena mauretanica (Maire) Singer var. mauretanica
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Campos, Son Catlar de Dalt (Sa Ràpita), UTM: 31SDD9588, alt. 0-20 m, sobre fusta indeterminada (Schinus molle ?) acumulada a una jardinera de casa particular, 13-II-2011, herb. JCS-1065B.
OBSERVACIONS: Baix la lupa binocular, els exemplars estudiats presentaven coloracions uniformes blanques- nívies; píleus de 0,2 a 0,5 mm de diàmetre, de formes omfaloides-campanulades i molt pilosos, força adherents; himenis de llisos a pliciformes (fins a 2-3 plecs), un xic decurrents; estípits llargs, filiformes i també molt pilosos i adherents (fàcilment amb la manipulació se’ls enganxaven petites partícules de terra o fusta). Per l’altra banda, les característiques microscòpiques que varen presentar foren: espores de cilíndriques a bacil·liformes, sovint dispersades en tetrades o de dues en dues, basidis tetraspòrics, queilocistidis absents, caulocistidis i pileocistidis abundants en forma d’alena o punxó, atenuant-se vers l’àpex i amb parets de primes a un xic gruixades, presència de fíbules. Cal esmentar, que alguns caulocistidis i pileocistidis neixien d’hifes diverticulades . Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és citació nova per a les Illes Balears.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m al alzinar de Quercus ilex, 12-XII-2004, herb. JCS-495B. Campanet, Gabellí Petit- Monument natural de Ses Fonts Ufanes, UTM: 31SDE9705, alt. 50-150 m, al alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, 21-I2010, herb. JLS 3093.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona cita corresponen als exemplars iconografiats a SALOM & SIQUIER (2010). Nova citació a les Illes Balears.
Inocybe asterospora Quél.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Pollença, L’Erbossar, UTM: 31SEE0410, alt. 50-100 m, al alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 30-X-2000, herb. JLS 1141.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta localitat corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es realitza a partir de mostres de Menorca a LLISTOSELLA & AGUASCA (1990). Nova per a Mallorca.
Inocybe dunensis P.D. Orton
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Muro, s’Albufera-Es Comú, UTM: 31SEE1103, alt. 0-10 m, dunes amb Pistacia lentiscus, 21-XI-2002, herb. JLS 1595.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquest tàxon es realitza a ESTEVE-RAVENTÓS (1999) a la mateixa localització.
Inocybe geophylla var. geophylla (Fr.) P. Kumm.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Es Marjanor, UTM: 31SDE9108, alt. 550-600 m, a una pineda mixta de Pinus halepensis i Pinus pinea de repoblació, 2-XII-1990, JLS 436bisB. Ibídem, 13-XI-2009, JLS 2866.
OBSERVACIONS: OBSERVACIONS: Les dades de la primera cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Inocybe cerina (Malençon) Bon
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Llucmajor, Llobets UTM: 31SDD9263, alt. 25-30 m, a garriga amb Pinus halepensis, det. F. Esteve-Raventós, herb. JCS 488B, JLS 1952. Escorca, Menut, UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m a un alzinar de Quercus ilex, 18-X-2008 herb JCS-724B.
OBSERVACIONS: Aquest tàxon apareix iconografiat i inventariat com a Inocybe rimosa var. cerina Malençon a SALOM & SIQUIER (2010). Noca citació per a les Illes Balears.
Lentinellus flabelliformis (Bolton) S. Ito
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut, UTM :31SDE9110, alt. 600-650 m, sobre fusta de Quercus ilex en descomposició, 29-X-2011 herb JCS 1070B.
Descripció: Carpofor de 4-7 mm , forma d’espàtula o ventall, subsessil o amb estípit rudimentari; marge del píleu incurvat i crenulat (lupa) als exemplars joves, més excedent amb l’edat, superfície llisa, més o menys higròfana, de bru a bru-argilosa quan humida, es decolora a ocràcia amb la sequedat; làmines decurrents quan hi ha estípit o en contacte amb el substrat quan no n’hi ha, denses, amb lamèl·lules,
blanquinoses de joves, més crema fins a crem-argiloses amb l’edat, pruïnoses, aresta inicialment serrada, llavors força dentada. Estípit (si es presenta) poc evident, de fins 2-5 x 1-2 mm, lateral i endinssat dins el substrat, recobert de la mateixa pruïna que recobreix les làmines, de concolor a un poc més pàl·lid que el píleu i base tomentosacotonosa, més blanca, carn minsa, concolora, d’olor no rellevant i un xic acre al tast. Espores 5-6 x (3,5) 4 -4,5 µm, d’amplament el·lipsoidals a subglobuloses, congófobes, equinulades-verrucoses (recobertes de petites espines o petites berrugues amiloides), apicle petit i gútula lipídica central. Basidis de 22-30 x 5-6 µm, d’estretament claviformes a subfusiformes, tetraspòrics, amb esterígmes fins a 5 µm. Pleurocistidis 21-40 x 4-5 µm, aïllats, escasos, de cilíndrico-fusiformes a fusiformes, sempre atenuats vers l’àpex, que es presenta de punxegut a un xic arrodonit. Pileipellis del tipo cutis amb pileoicistidis molt similars als pleurocistidis. Hifes oleíferes presents observades en la trama laminar i la pileipel·lis, grogues amb Mélzer, fibules també presents
OBSERVACIONS: La mida reduïda del carpòfor en forma d’espatula o ventall i l’absència d’estípit, diferencien aquesta espècie de Lentinellus micheneri (Berk i M.A. Curtis) Pegler. Per les observacions al camp efectuades, es dubta si l’espècie que es decriu podria ser simplement una varietat o forma ecologica d’aquesta darrera, tal com es contempla en alguns del seus sinònims (L. omphalodes var. flabelliformis (Bolton) Pilát o L. omphalodes f. flabelliformis (Bolton) Pilát,); posteriors estudis ens confirmaran aquesta hipòtesi. Espècie que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és nova citació per a les Illes Balears.
Lepiota brunneoincarnata f. pallida Bon & A. Caball.
MALLORCA: Palma, Son Pacs, UTM: 31SDD6888, alt. 200-250 m, a zona ennjardinada entre herbes nitròfiles, 30 –XI-2011, leg. R. Mas, herb. JCS-318L.
OBSERVACIONS: Tàxon que no s’inclou als llibres esmentats. Així com la f. típica ha estat àmpliament citada a les Balears aquesta forma és nova citació per a les Illes Balears.
Lepiota subincarnata J.E. Lange = Lepiota josserandii Bon & Boiffard
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Es Pla del Rei (Cap de Barbaria), UTM: 31SCC6080, alt. 75-100 m, en bosque de Pinus halepensis con Juniperus phoenicea, 26-XI-2001, herb. JLS 1432.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Lepista rickenii Singer
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Es Port des Canonge, UTM: 31SDD6294, alt. 100-200 m, a la pineda de Pinus halepensis, 15-I-1990, leg. J.L. Corral, herb. JLS 253B. Pollença, L’Erbossar, UTM: 31SEE0410, alt. 50-100 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb presència aïllada de Pinus halepensis, 9-XI-1998, herb. JLS 1021. Inca, Son Mas, UTM: 31SDD9793, alt. 50-100 m, a la pineda de Pinus halepensis, 22-XI-2008, herb. JLS 2540.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Espècie citada a les Balears per SCHILLING (1987), corresponen a noves localitzacions a l’illa.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Llucmajor, Cala Blava, UTM: 31SDD7871, alt. 10-50 m, sota Pistacia lentiscus, a una garriga amb Pinus halepensis, 2-XI-1993, herb. JLS 674B. Calvià, Finca Pública des Galatzó, UTM: 31SDD5484, alt. 200-300 m, a bosc mixt, sobre fullaraca de Pinus halepensis i Quercus ilex, 6-XII-2011, herb. JCS-323L.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova cita a les Illes Balears.
Leucoagaricus sericifer f. sericatellus (Malençon) Vellinga
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Menut , UTM: 31SDE9110, alt. 600-650 m, al alzinar de Quercus ilex, 25-XI-2001, herb. JCS-188L. Inca, Son Cota, UTM: 31SDD9895 , alt. 75-100 m, bosc de Quercus ilex amb presencia de Pinus halepensis, 20-XI-2002, herb. JLS 1590.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Lyophyllum littoralis (Ballero & Contu) Contu
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja y torrent de cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 0-30 m, dunes fixades amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 7-XII-2009, herb. JLS 2986.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Macrotyphula fistulosa (Holmsk.) R.H. Petersen
= Clavariadelphus fistulosus (Fr.) Corner
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, sobre branca de Quercus ilex en descomposició, 17-XI-1991, JLS 542bisB.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Melanophyllum
haematospermum (Bull.) Kreisel
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Inca, Son Cota, UTM: 31SDD9895, alt. 75-100 m, al alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, 20-XI-2002, herb. JLS 1591. Pollença, Lassarell, UTM: 31SEE0010, alt. 200-450 m, al alzinar de Quercus ilex, davall una pedra, 18-IV-2004, herb. JCS-223L.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). L’exemplar que es va trobar a la segona localitat presentava la morfologia característica de la f. gracile (J. E. Lange) Migl. ad interin. Tàxon que es descriu i iconografia a MIGLIOZZI & ZECCHIN (2001). Nova citació a les Illes Balears.
Mycena atropapillata Kühner & Maire
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Orient-Coll d’Honor, UTM: 31SDD7797, alt. 600-700 m, sobre fusta en descomposició, possiblement de Cistus albidus, amb presència d’Arbutus unedo, Calicotome spinosa i Cistus monspeliensis, 2-XII-1999, det. F. Esteve-Raventós, herb. JLS 1092. Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 600-700 m, sobre restes caigudes de Quercus ilex en descomposició, 6-XI-2009, JLS 2852.
OBSERVACIONS: Les dades de la primera localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Mycena smithiana Kühner
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Orient-Coll d’Honó, UTM: 31SDD7797, alt. 600-700 m, sobre fulles de Quercus ilex en descomposició, 2-XII-1999, herb. JLS1101.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
Pholiota cerífera P. Karst.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Manacor, Ses Rotetes, UTM: 31SED2676, alt. 10-50 m, sobre pal d’electricitat caigut, 24-I-1988, material no conservat però fotografiat.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a la primera i segona edició de CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
Tricholoma gausapatum (Fr.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Orient-Son Perot, UTM: 31SDD7998, alt. 450-500 m, al bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis amb alguns exemplars de Cistus monspeliensis, 18-XI-2005, herb. JLS 2055.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta localitat corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es va realitzar a partir de mostres d’Eivissa, a SIQUIER et al. (2006). Nova citació per a Mallorca.
BOLETALS
Boletus radicans Pers.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Coll de Sóller, UTM: 31SDE7398, alt. 500-600 m, al alzinar de Quercus ilex, XI-1989, herb. CC 009-1989. Ibídem, XI-1990, herb. CC 044-1990. Fornalutx, Monnaber, UTM: 31SDE8005, alt.600-700 m, al alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, XI-1995, herb. CC 033-1995.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona localitat, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es realitza a MIR & MELIS (2008), d’exemplars recol·lectats a Menorca Nova citació per a Mallorca.
Xerocomus subtomentosus (L.) Quél.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Inca, Son Catiu, UTM: 31SDD9695, alt. 50-100 m, a un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, 18-X-1990, herb. JLS 353B. Bunyola, Sa Comuna, UTM: 21SDD7695, alt.550650 m, al alzinar de Quercus ilex amb exemplars aïllats de Pinus halepensis, 4-XI-1998, herb. JLS 1017. Ibídem, 11-XI-2003, herb. JLS 1741.
OBSERVACIONS: Les dades de la segona cita, corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es realitza a MALENÇON & BERTAULT (1972) d’exemplars recol·lectats a Menorca. Recentment també s’ha citat d’aquesta mateixa illa a SIQUIER et al. (2012). Nova citació per a Mallorca.
GOMFALS
Clavariadelphus flavoimmaturus R.H. Petersen
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Bunyola, Sa Comuna, UTM: 31SDD7695, alt. 550-650 m, vora un camí a un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, leg. i det. J. Planas, 2-XII-2011, JLS 3493, JCS-1134B.
OBSERVACIONES: Clavariadelphus flavoimmaturus es considera molt afí a C. pistillaris (L.) Donk, inclús alguns autors consideren el dos tàxons sinònims o el que es descriu només una varietat d’aquest darrer. No obstant, els exemplars recol·lectats reaccionaven al KOH a taronja intens (sobtat als individus més vells i més paulatinament als joves), i no groc-daurat com es descriu per a C. pistillaris. A més, els exemplars més joves, presentaven la típica coloració groga que caracterítza aquest tàxon. Tàxon que no s’inclou als llibres esmentats, però que també és citació nova per a les Illes Balears.
POLIPORALS
Perenniporia rosmarini A. David & Malençon
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Fornalutx, Coll d’en Pastor-s’Olivar, UTM : 31SDE7603, alt. 100-200 m,sobre tronc d’Olea europaea a un bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex, IV-2007, det. M.T. Telleria & M. Dueñas, herb. JLS 2341.
OBSERVACIONS : Les dades d’aquesta localitat corresponen al exemplar que apareix iconografiat a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Cal esmentar que la primera citació a les Balears d’aquesta espècie es va realitzar a partir de mostres de Menorca a TELLERÍA et al. (1997). Nova citació per a Mallorca.
Trichaptum
abietinum (Dikcs.) Ryvarden
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Algaida, Sa Pleta d’es Porressar, UTM: 31SDD9178, alt. , sobre fusta caiguda de Pinus halepensis, XI-1987, herb. CC 015-1987.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). La primera citació per a les Balears d’aquesta espècie, es realitza a partir d’exemplars de Menorca a ESCANDELL & ESCANDELL (1999), no obstant no s’inclou cap número d’herbari. Posteriorment se cita també a Eivissa a SIQUIER & al. (2000). És nova citació a Mallorca.
RUSSULALS
Russula psedoaeruginea (Romagn.) Kuyper & Vuure
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Esporles, Son Tries-Camí font des Rafal, UTM: 31SDE6390, alt. 200300 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 24-X-2009, herb JCS-867B.
OBSERVACIONS: Aquesta espècie apareix iconografiada i inventariada a SALOM & SIQUIER (2010). Nova citació a les Illes Balears.
TELEFORALS
Sarcodon glaucopus Maas Geest. & Nannf.
MATERIAL ESTUDIAT. FORMENTERA: Platja y torrent de cala Saona, UTM: 31SCC6083, alt. 0-30 m, dunas fixades, amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea, 7-XII-2009, herb. JLS 2998.
OBSERVACIONS: Nova citació per a Formentera.
Sarcodon joeides (Pass.) Bataille
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, al alzinar de Quercus ilex, 11-XI-1990, herb. JLS 421B. Ibídem, 17-XI-1991, herb. JLS 541B.
OBSERVACIONS: Les dades d’aquesta cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats a CONSTANTINO & SIQUIER (1996/2006/2011). Nova citació a les Illes Balears.
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Escorca, Son Massip, UTM: 31SDE8808, alt. 650-700 m, sobre restes indeterminades al alzinar de Quercus ilex, 9-XI-2003, herb. JLS 1710. Ibídem, 11-XI-2003, herb. JLS 1738bis. Ibídem, 17-XII-2003, herb. JLS1795. Bunyola, sa comuna de Bunyola, UTM: 31SDD7695, alt. 550-650 m, sobre restes, al alzinar de Quercus ilex, 11-XI-2003, herb. JLS 1738bis.
OBSERVACIONS: Per aquest tàxon hem adoptat la nomenclatura que apareix a l’ Index Fungorum. MycoBank considera el dos tàxons anteriors sinònims de Tomentella fuscocinerea (Pers.) Donk. Cal esmentar, que si bé es va citar com a nova per a Balears com a Thelephora phylacteris (Bull.) J.F. Gmel., en els resums a SIQUIER & SALOM (2005), desprès no es va incloure en l’apartat de descripció d’espècies. Ara aprofitam per donar a conèixer les localitats mallorquines on s’ha trobat. Les dades de la primera cita corresponen als exemplars que apareixen iconografiats com a Thelephora phylacteris a SIQUIER & CONSTANTINO (2008). Nova citació a les Illes Balears.
AGRAÏMENTS
Els autors volem agrair a P. Vicens, L. Parpal, J. Salom, S. Piña i R. Mas l’ajuda i la seva aportació de mostres. Als integrants de FMCB (Jaume Llistosella, A. Serra, J. Espinosa) i en J. Guell, l’ajuda en la recol·lecció de les mostres de Formentera. A J. Planas la recol·lecció i determinació de C. flavoimmaturus. A M.T. Telleria i M. Dueñas la determinació de P. rosmarini. A M. Cifre per autoritzar-nos a accedir a la seva propietat del Camí de Marina (Pollença) i també per ajudar-nos a recollir mostres. A P.P Daniëls la determinació de G. hybridus. I per acabar, volem expresar la nostra gratitud als nostre amic F. Esteve-Raventós per a la determinació d’Inocybe cerina i M. atropapillata, i les seves constants lliçons de micología.
BIBLIOGRAFIA
ARROYO, I, CALONGE. F.D., SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (1990). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares. II. Ascomycotina. Bol. Soc. Micol. Madrid 14: 49-60.
BRANDRUD, T.E. & BENDIKSEN, E. (1985). The Cortinarius flora of Quercus ilex forests at Mallorca (Spain). Agarica 6 (12): 90-103. CARDONA, M.A. (1979). Enciclopèdia de Menorca. Tom Botànica. Fasc. I, II i III. Ed. Obra Cultural Balear de Menorca. Maó. CONSTANTINO, C. & SIQUIER, J.L. (1996/2006/2011) Els Bolets de les Balears, volum 1 (1era, 2ona i 3era edició). Ed. Micobalear C.B. Sóller. 479 pp.
ESCANDELL, T. & ESCANDELL, J. (1999). Bolets de Menorca. Ed. T. Escandell. 135 pp.
ESTEVE- RAVENTÓS, F. (1999). Cuad. Trab. Flora Micol. Ibérica 13. Ed. CSIC-Real Jard. Bot. Madrid. 135 pp. GRÀCIA, E. (1979). Contribució al coneixement de la flora i distribució dels Mixomicets a la mediterrània occidental, I. Eivissa i Formentera (Pitiüses). Folia Bot. Misc., 1: 37-44.
LLISTOSELLA, J. & AGUASCA, M. (1990). Macromicets de l’illa de Menorca. II. Butll. Soc. Catalana Micol., 13: 17-32.
MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1972). Champignons de la Péninsule Ibérique. IV. Les Îles Baléares. Acta Phytotax. Barcinon., 11: 1-64.
MIGLIOZZI, V. & ZECCHIN, G. (2001)- Il genere Melanophyllum: descrizione di Melanophyllum haematospermum, M. haematospermum fo. gracile e M. eyrei. Boll. Gr. Micol. Bres. 44 (1): 49-58
MIR, G. & MELIS, J.LL. (2008). Aportació al coneixement micològic de les Illes Balears. Menorca. I. Rev. Catalana Micol., 30: 79-92.
SALOM, J.C. & SIQUIER, J.L. (2010). Guia de bolets d’alzinar. Monument natural de les Fonts Ufanes. Ed. Espais de Natura Balear (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears). 173 pp.
SCHILLING, A. (1987). Beitrag zur Pilzflora Mallorcas. Trabajo de examen. Bibl. Univ. Bremen (inédito). 107 pp.
SIQUIER, J.L. & CONSTANTINO, C. (2008) Els Bolets de les Balears, volum 2. Ed. Micobalear C.B. Sóller. 407 pp.
SIQUIER, J.L. & VICENS, P. (2006). Aportación al conocimiento micológico del Parque Natural de s’Albufera (Muro, Mallorca). I. Bol. Soc. Micol. Madrid, 30: 291-297.
SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2005). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). XIV. Bol. Soc. Micol. Madrid 29: 73-80.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., VERICAD, M., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2006). Notes corològiques sobre la flora micológica d’ Eivissa (Illes Balears). I. Rev. Catalana Micol., 30: 281-290.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & CONSTANTINO, C. (2000). Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares (España). IX. Bol. Soc. Micol. Madrid 25: 93-104.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2011a). Notes corològiques sobre la flora micológica d’ Eivissa (Illes Balears). II. Rev. Catalana Micol., 33: 1-14.
SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., ESPINOSA, J. & SERRA, A. (2011b). Notes corològiques sobre la flora micológica d’ Eivissa (Illes Balears). III. Rev. Catalana Micol., 33: 51-87.
SIQUIER, J.C., SALOM, J.C. & LLISTOSELLA, J. (2012). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears. XIX. Menorca, I. Rev. Catalana Micol., 34 (en prensa).
TELLERIA, M.T., MELO, I. & DUEÑAS, M. (1997). An annotated list of Aphyllophorales of the Balearic Islands. Mycotaxon LXV: 353-377.
LACTARIUS PURPUREOBADIUS MALENÇON EX BASSO, EN ESPAÑA
M. À. PÉREZ-DE-GREGORIO¹, J. C. CAMPOS² y T. ILLESCAS³
ABSTRACT: Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, in Spain. One interesting taxon, previously unrecorded in Spain, is described, commented and illustrated. Key words: Lactarius, Spain, Russulaceae, Basidiomycetes.
RESUMEN: Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, en España. Se describe, comenta e ilustra un taxon muy interesante, no citado previamente en España.
RESUM: Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, a Espanya. Es descriu, comenta i iconografia un tàxon molt interessant, no citat prèviament a Espanya.
INTRODUCCIÓN
En el año 2009, la Confédération Européenne de Mycologie Méditerranéenne (C.E.M.M.), publicó la obra Compléments à la Flore des Champignons Supérieurs du Maroc, de G. Malençon y R. Bertault. Dicha obra, fruto del trabajo colectivo de varios micólogos europeos, puso la guinda a la reedición de una obra fundamental para la micología mediterránea, recogiendo todos aquellos aspectos que no habían sido publicados en los dos primeros volúmenes originales, realizando por ello una tarea no sólo puramente micológica, sino también histórica, aglutinando así todo lo relativo al trabajo de los dos grandes maestros franceses en su estudio de los hongos de Marruecos. En dicha labor, le correspondió la tarea de la revisión del género Lactarius a la micóloga italiana, especialista del género, Maria Teresa Basso. Ella misma, dos años antes, durante la celebración de las XV Jornadas de la CEMM, celebradas en Olot (Girona), del 21 al 27 de octubre de 2007, presentó al primero de los autores de este artículo, la especie que ahora publicamos, Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, que además tiene el honor de aparecer ilustrada en la portada de los Compléments a que hemos hecho referencia más arriba. Hasta ese momento, el primero de los autores había oído hablar durante la celebración de los 25 años de la Sociedad Micológica Extremeña, en noviembre de 2006, de un “atlanticus” (Lactarius atlanticus Bon), que crecía sobre sustrato ácido en los alcornocales extremeños, pero sin haber tenido la suerte de encontrar ejemplares. Años después, con motivo de la celebración del XII Micoencuentro de la Micolist (lista de correo de Micología en Internet), en la localidad malagueña de Cortes de la Frontera, tuvimos la ocasión de encontrarlo y fotografiarlo. Ello hace posible la publicación de dicho hallazgo en el presente artículo. Con posterioridad, y en el intervalo de menos de un mes, el último
de los autores ha tenido la oportunidad de recolectar nuevo material de esta especie en la localidad de Córdoba, mencionado en este mismo trabajo, aportando nueva información al presente estudio.
MATERIAL Y MÉTODOS
La descripción macroscópica y microscópica se ha realizado sobre las recolecciones estudiadas, tanto a partir de material fresco, teñido con rojo Congo o, en su defecto, a partir de material seco rehidratado en potasa (KOH al 5%). El estudio microscópico se ha efectuado con varios microscopios ópticos (Zuzi 122 y Leitz Wetzlar). Las medidas esporales se han obtenido sobre esporada, a partir de 66 observaciones, y se indican los valores en la fórmula esporal como sigue: (l)-[xl-σl]-[xl+σl]-(L) × (a)-[xa-σa][xa+σa]-(A), siendo l, la longitud mínima absoluta; xl, la media de las longitudes; σl, la desviación típica de las longitudes; L, la longitud máxima absoluta; a, la anchura mínima absoluta; xa, la media de las anchuras; σa, la desviación típica de las anchuras; y A, la anchura máxima absoluta de los valores observados. También se indican los valores extremos de la relación longitud/anchura (Q) y el valor medio de la relación longitud/anchura (Qm). Las fotografías macroscópicas de los basidiomas se han obtenido directamente en el campo con diversas cámaras (Canon EOS 500D y 600D). Las microfotografías de las esporas se han obtenido en un microscopio electrónico de barrido Zeiss DSM 960A del Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Girona. Las muestras para realizar las microfotografías de las esporas han sido previamente deshidratadas y metalizadas en oro. Las recolecciones estudiadas se han conservado deshidratadas en el herbario de la Universidad de Alcalá de Henares (AH), y en los herbarios personales de los autores: M. À. Pérez-De-Gregorio (PG) y T. Illescas (T. Illescas). Para la sistemática del género, hemos seguido a BASSO (1999).
DESCRIPCIÓN
Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, in Maire et al. (2009), Compléments à la Flore des Champignons Supérieurs du Maroc de G. Malençon et R. Bertault: 680-688 (planche LXVIII)
Píleo poco carnoso, elástico, de 22-50 (60) mm de diámetro, convexo de joven, luego de plano a fuertemente deprimido en la madurez, con el margen plano, no estriado. Cutícula lisa, algo rugosa, seca, mate, de tacto algo aterciopelado, de color rojoanaranjado, más oscuro en el centro, con tonos púrpuras, donde llega a ser casi negro en la madurez. Láminas densas, decurrentes, algunas anastomosadas, con laminillas y lamélulas, de color crema-ocráceo, ocres en la madurez, a menudo con manchas pardo-rojizas, con la arista entera y concolor. Pie de 27-55 x 4-15 mm, más o menos cilíndrico, atenuado hacia la base, del mismo color que el sombrero o algo más claro. Tiene tendencia a crecer de forma agrupada, incluso fasciculada en algunos ejemplares. Carne escasa, de color crema-ocráceo claro, más oscuro en la zona subcortical, con olor no apreciable o débilmente a geranio, y sabor suave. En contacto con la potasa (KOH al 20 %), vira al color verde, aunque poco intenso. Látex bastante abundante, de color blanco, que lentamente, se vuelve amarillento sobre un pañuelo, de sabor suave. Esporada de color crema.
Esporas de subglobosas a anchamente elipsoidales, apiculadas, de (7,2) 7,6 - 9,3 (9,9) x (6,3) 6,8 - 8 (8,6) µm Q = (1) 1,1 - 1,2 (1,3) ; N = 66 Me = 8,4 x 7,4 µm ; Qe = 1,1, con verrugas de hasta 1 µm de altura, y ornamentación baja, constituida por un retículo casi completo. Esporas medianamente amiloides en Reactivo de Melzer, con placa suprahilar amiloide. Basidios tetraspóricos, subclaviformes, de 42-60 x 9,5-11,5 µm, con esterigmas de hasta 5 x 1,5 µm. Macrocistidios presentes, aunque escasos. Pleurocistidios de 67-108 x 6,8-11,4 µm, de subfusiformes a subcilíndricos, a menudo flexuosos, con el ápice moniliforme, a veces bifurcado. Queilocistidios escasos, similares, generalmente moniliformes, de 53-69 x 6 -11 µm. Pileipelis de tipo mixto, formada por hifas subcilíndricas entrelazadas y septadas, con elementos terminales obtusos, medianamente emergentes y en parte con pared engrosada y pigmento intracelular evidente, de (20) 24 - 45 (50) x (3,7) 4 - 6 (6,5) µm.
ECOLOGÍA. Las tres recolecciones se han realizado en un bosque de alcornoques (Quercus suber), solos o con otros árboles planifolios, o bien con coníferas, en el caso de la recolección cordobesa. Fenología claramente otoñal, con tendencia a continuar hasta el inicio del invierno, al igual que sucede con otras especies de Lactarius tardíos. El holotipo, así como otro material procedente de Marruecos, fue hallado siempre bajo Quercus suber, aunque en la descripción original de la especie, se cita material procedente de la isla de Cerdeña, recolectado bajo encinas (Quercus ilex)
MATERIAL ESTUDIADO. MÁLAGA, Cortes de la Frontera, Parque Natural de los Alcornocales, Garganta de la Pulga, 30STF8551 a 600 m de altitud, en bosque de Quercus suber con algún Quercus canariensis, en suelo ácido, 3-12-2011, leg. T. Illescas, J. C. Campos, M.A. Ribes, G. Sánchez, F. Pancorbo, J. F. Mateo y P. Sepulveda, det.: M. À. Pérez-De-Gregorio, conf. M. T. Basso; Herb.: AH41219; Ibidem, Arboreto de El Colmenar, 30STF8646 a 310 m de altitud, bajo Quercus suber en plantación de Eucalyptus sp. en suelo ácido, 512-2011, leg. T. Illescas, G. Sánchez, C. Morente y J. C. Campos, det.: M. À. Pérez-De-Gregorio, conf. M. T. Basso; Herb.: AH41220. CÓRDOBA, Sierra de Córdoba, Finca La Conejera, 30SUH4002, a 540 m de altitud, en bosque de Quercus suber, Pinus pinea, Arbutus unedo, Viburnum tinus y Cistus spp., en suelo neutro, 27-122011, leg. T. Illescas & C. Morente, det.: M. À. Pérez-De-Gregorio, conf. M. T. Basso; Herb.: T. Illescas nº 111227001.
DISCUSIÓN TAXONÓMICA
Nuestras tres recolecciones se corresponden a la perfección con la descripción original (J. C. MAIRE & al., 2009). De hecho, fue la propia M. T. Basso la que confirmó nuestra determinación. La primera impresión fue hallarnos ante recolecciones atípicas de Lactarius decipiens Quél., con cierto aspecto de L. atlanticus Bon. Sin embargo, ya en el propio bosque, comprobamos el lento y tardío amarilleo del látex sobre un pañuelo blanco, el sabor suave (no acre) del látex y el olor débil, suave, que sólo levemente recordaba al de los geranios. Una vez en casa, y al consultar la bibliografía específica, llegamos a la identificación que ahora presentamos. Creemos que se trata de una especie que no debe ser rara en los alcornocales del sur de España. De hecho, las tres recolecciones se produjeron en una época de no demasiada humedad, y por tanto no en condiciones óptimas de fructificación de los hongos. Se trata de un taxón a buscar por los alcornocales del centro y norte de España, bastante frecuentados por algunos de nosotros, sin que hasta el momento haya sido localizado fuera de
Lactarius purpureobadius (AH41219). Fotografía de J. C. Campos
Lactarius purpureobadius (T. Illescas 111227001). Fotografía de T. Illescas
Cistidios y esporas (AH41219). Fotografías de J. C. Campos
111227001)
Esporas (T. Illescas
Andalucía. Por ello, y teniendo en cuenta que hasta ahora, sólo ha sido recolectado en Marruecos y en la isla de Cerdeña, ello nos hace pensar que se trata de una especie eminentemente termófila. Su identificación no se nos antoja difícil si se atiende a la combinación de caracteres señalados: hábitat mediterráneo termófilo, bajo Quercus suber, látex de sabor suave, lenta y levemente amarillo sobre un pañuelo o cristal, y olor débil, no apreciable o ligero de geranio. Otras especies de Lactarius de aspecto semejante, como L. britannicus Reid o L. badiosanguineus Kühner et Romagn., tienen requerimientos ecológicos muy diferentes, en bosques montanos (hayedos y abetales, respectivamente). Pensamos que si no ha sido citado hasta ahora es porque ha pasado desapercibido, confundido con especies más comunes o reconocibles, como los citados L. decipiens Quél., L. atlanticus Bon o L. lacunarum Hora. Algo parecido ocurrió con L. zugazae G. Moreno & al. (PÉREZ-DE-GREGORIO, 2004; J. C. CAMPOS, 2006), que venía confundido con formas atípicas de L. quietus (Fr.) Fr. Ello nos demuestra una vez más la necesidad de estudiar a fondo las comunidades fúngicas de hábitats mediterráneos, en donde los alcornocales tienen un papel protagonista.
Según la bibliografía consultada, se trata de una especie no citada anteriormente en España.
AGRADECIMIENTOS
En primer lugar, queremos agradecer a los amigos de la Asociación Micológica y medioambiental SAEPO, de Cortes de la Frontera (Málaga), el haber organizado el XII Micoencuentro de la Micolist, lo cual nos permitió encontrar el material que ha servido de base al presente artículo, en el marco incomparable del Parque Natural de los Alcornocales. Al compañero C. Roqué, de la Associació Micológica Joaquim Codina, por las facilidades para acceder al servicio de microscopía electrónica de la Universidad de Girona. También queremos agradecer a la especialista italiana M. T. Basso, sus comentarios y la confirmación de nuestras recolecciones. Y por último, al compañero A. Mateos de la Sociedad Micológica Extremeña, por sus comentarios sobre los Lactarius de los alcornocales extremeños.
BIBLIOGRAFIA
BASSO, M. T. (1999). Fungi Europaei 7. Lactarius Pers. Alassio (I). 845 pp. CAMPOS, J. C. (2006). El género Lactarius Pers. en la zona centro peninsular. Bol. As. Micol. Zamorana, 8: 41-52
MAIRE, J.C., MOREAU, P.-A. & ROBICH, G. (2009). Compléments à la Flore des Champignons Supérieurs du Maroc de G. Malençon et R. Bertault. Ed. CEMM. Nice. 775 pp. PÉREZ-DE-GREGORIO, M. À. (2004). Lactarius zugazae G. Moreno, Montoya & Heykoop a Catalunya. Butll. A. M. Font i Quer, 2: 44-45 (foto 31)
SOBRE LA PRESÈNCIA DE MELOGRAMMA CAMPYLOSPORUM A CATALUNYA
P. NAVARRO-ROSINÉS, J. LLISTOSELLA i A. SÁNCHEZ-CUXART
Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Av. Diagonal 645, ES-08028 Barcelona. E-mail: pnavarro@ub.edu
ABSTRACT About the presence of Melogramma campylosporum in Catalonia Melogramma campylosporum Fr. is a corticicolous fungus first mentioned for the mycoflora of Catalonia. In our case, it grows on branches of Corylus avellana and given its chorological interest, we provide a detailed description of the species, accompanied by iconography.
RESUM. Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya. Es menciona per primera vegada la presència per a la micoflora de Catalunya de Melogramma campylosporum Fr., un fong que creix en el nostre cas sobre branques de Corylus avellana. Donat el seu interès corològic, aportem una descripció detallada de l’espècie, acompanyada d’iconografia.
RESUMEN. Sobre la presencia de Melogramma campylosporum en Cataluña. Se menciona por primera vez, la presencia para la micoflora de Cataluña de Melogramma campylosporum Fr., un hongo que crece en nuestro caso sobre ramas de Corylus avellana. Dado su interés corológico, aportamos una descripción detallada de la especie, acompañada de iconografía.
RESUMO Pri la ceesto de Melogramma campylosporum en Katalunio. Melogramma campylosporum Fr. estas unuafoje menciita por la funga flauro de Katalunio. Gi estas selloga fungo kiu kreskas, en nia kazo, sur brancoj de Corylus avellana. Konsiderante gia disvastiga novajo, ni aldonas detalan priskribon de tiu fungo, kun inkludo de ikonografio.
En ocasió de la recol·lecció de material per a la preparació de les pràctiques de l’assignatura de Micologia, impartida a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, un de nosaltres (A. S.-C.) va tenir la oportunitat de recol·lectar al massis del Montnegre, prop de Sant Celoni, diferents exemplars d’un fong estromàtic que creixia sobre branques mortes d’avellaner, i que pel seu aspecte macroscòpic recordava perfectament Diatrype disciformis. A sorpresa nostra, el seu estudi microscòpic posà de manifest que de fet no pertanyia a aquesta espècie. Es tractà en realitat de Melogramma campylosporum, un fong del qual no hi ha constància prèvia de la seva presència a Catalunya (LLISTOSELLA, 2012).
Melogramma és un gènere que ha estat inclòs a la família Melanconidaceae, dins l’ordre Diaporthales, en l’última classificació sistemàtica “Outline of Ascomycota” (LUMBSCH & HUHNDORF, 2010). Però, aquesta posició sistemàtica no és acceptada en el treball més recent de JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011), autors que, com a resultat dels seus estudis filogenètics, confirmen la proposta sistemàtica de BARR (1990) i consideren que el gènere Melogramma és l’únic representant de la família Melogrammataceae, inclosa aquesta en l’ordre Xylariales. En el gènere Melogramma han estat descrites o incloses una quantitat considerable d’espècies, a l’entorn de les vuitanta segons la recopilació inclosa en el treball de LAFLAMME (1976), o de les noranta
segons la informació obtinguda a partir de la base de dades de l’Index fungorum (http://www. indexfungorum.org/names/Names.asp). Però, segons LAFLAMME (1976), la majoria de tàxons pertanyen a altres gèneres o, en alguns casos, són tàxons dubtosos que caldria descartar ja que el material original no és localitzable. Actualment, el gènere Melogramma inclou amb certesa només tres espècies. Dues d’aquestes, M. campylosporum Fr. (1849) i M. caucasicum Jacz. (1900), són tractades i descrites en detall en el treball de LAFLAMME (1976). La tercera espècie, M. corylina Lar. N. Vassiljeva (1998), ha estat descrita recentment. Nosaltres hem pogut consultar les dades morfològiques d’aquesta última espècie recollides en els treballs de JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011) i de VASILYEVA et al. (2009), però no les dades de la descripció original (VASILYEVA, 1998). Un altre tàxon ha estat mencionat com Melogramma spiniferum (Wallr.) De Not. (1863) en diferents treballs (per ex.: BREITENBACH & KRÄNZIN, 1984), però aquest ha estat inclòs per LAFLAMME (1976) en un gènere nou, amb el nom de Melanamphora spinifera (Wallr.) Lafl. Els dos gèneres mencionats es diferencien, segons aquest últim autor, per l’estructura de l’aparell apical dels ascs i per l’ontogènia en la septació de les ascòspores.
Com sigui que la citació d’aquest tàxon té interès corològic, considerem oportú aportar en aquesta nota una descripció detallada d’aquest fong, acompanyada d’iconografia, i que es basa principalment en els exemplars estudiats per nosaltres. Es comenta també la distribució actualment coneguda de M. campylosporum en base a les dades bibliogràfiques aportades per altres autors; es fan també els comentaris taxonòmics oportuns sobre aquest tàxon i es compara amb les altres espècies acceptades actualment en el gènere Melogramma.
MATERIAL I MÈTODE
Per a l’estudi al microscopi òptic (1000 ×) dels diferents exemplars de Melogramma campylosporum, s’han realitzat seccions a mà alçada dels estromes i dels ascomes, que s’han muntat en aigua o, per a millorar el contrast, en lactofenol-blau cotó. Totes les mides s’han pres en preparacions muntades en aigua. A les dimensiones de les ascòspores s’indica: el valor mitjà en cursiva, enquadrat pels valors màxims i mínims que resulten de descartar el 10% dels valors més alts i dels més baixos i, entre parèntesi, els valors extrems absoluts. Les il·lustracions s’han realitzat amb ajut d’una cambra clara per a dibuix incorporada al microscopi.
DESCRIPCIÓ
Melogramma campylosporum Fr., Summa veg. Scand., Section Post. [Stockholm] (1849), pag.: 386, fig. 7.
EXEMPLARS ESTUDIATS: Espanya, Catalunya, prov. Barcelona, Vallès Oriental. Sant Celoni, Olzinelles, entre can Valls i Sant Esteve d'Olzinelles, 41°40'4, 05"N, 2°30'39, 29"E, 220 m alt., avellanosa, sobre branques mortes de Corylus avellana, 11.XI.2008, leg. A. Sànchez-Cuxart (BCN-myc.).- Ibídem, 29.X.20012, leg. A. Sànchez-Cuxart (BCN-myc.).
Fig 1. Asc i ascòspores de Melogramma campylosporum A, asc tetrasporat amb les ascòspores madures, i un detall del gruix de les paràfisis. B, variabilitat en la forma i mida de les ascòspores madures, amb les cèl·lules medials més fortament pigmentades que les dels extrems, i els àpexs de les cèlules dels extrems pràcticament incolors. - Preparacions muntades en aigua. Escales: A i B = 10 µm.
EXSICCATA: Dupla Fungorum (SCHEUER, 1997: 52, i 1998: 25).
ICONOGRAFIA: ELLIS & EVERHART (1892: làm. 36, sub M. vagans), aspecte general i secció d’un estroma, asc i ascòspora. LAFLAMME (1976: fig. 2 i 7), secció d’estroma amb un ascoma, ascs, ascòspores, hifes, estromes incipients amb picnidis i ascomes en formació, conidiòfors i conidis. MEDARDI (1998, fotos i fig. sense numeració, sub. M. bulliardii), aspecte general i ascòspores. BREITENBACH & KRÄNZIN (1984: espècie núm. 369, pag. 288, sub. M. bulliardii), estromes, filaments interascals, asc i ascòspores. JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011: fig. 7), estromes, ascs i ascòspores.
Estromes de configuració predominant diatripoide (BARR, 1990), nombrosos, erumpents en l’escorça de l’hoste, solitaris, dispersos o formant fileres transversals sobre les branques de la planta substrat, confluents en algun cas; amb forma pulvinada o discoïdal, de (0,5) 1-3 (4) mm de diàmetre i de 0,5-1 mm d'alt; segons el contorn lateral, els estromes poden ser arrodonits, angulars, fusiformes o oblongs. En superfície, els estromes són primer gairebé llisos, tenen una coloració gris brunenca, amb aspecte lleugerament vellutat, i s’observen clarament els punts negres de les zones ostiolars, lleugerament papil·lades, dels peritecis, de (50) 65-150 (180) µm de diàmetre. En certs casos, els estromes més vells prenen un aspecte tuberculat, degut a la presència de peritecis emergents i pràcticament lliures superficialment. Més rarament els peritecis són pràcticament lliures o estan fusionats lateralment en petits grups erumpents a través de fissures de l’escorça, sense formar estromes clarament visibles. Lateralment els estromes estan envoltats i recoberts en part per les restes esquinçades de l’escorça de l’hoste. Peritecis de color gris a quasi negre, de 300500 µm de diàmetre, i sovint col·lapsats, visibles a la part superior dels estromes. Paràfisis filiformes, de 1,5-3 µm d’ample, nombroses, simples, molt allargades i lliures a l’àpex. Ascs claviformes o fusiformes, rectes, corbats o sigmoides, de (90) 100-120 × 12-15 µm, que presenten un peu més o menys allargat i estret, unitunicats, amb la zona apical poc diferenciada, no amiloide, d’1-3 µm de gruix, lleugerament més engruixida que a la resta de la paret, i que contenen (4) 8 ascòspores en disposició bi- o tetraseriada a la part central, i uni- o biseriada a la base. Ascòspores llargament fusiformes o falciformes, sovint fortament corbades, de (38) 39-4246 (50) × (4) 4,5-5-6 (7) µm, amb una relació llarg/ample de (6) 7,5-8,5-10 (11) (n = 33), triseptades i amb els septes més o menys equidistants en tota la longitud de l’espora, amb les dues cèl·lules del mig brunenques i les dels extrems de tonalitats més clares, subhialines, amb les puntes pràcticament incolores, arrodonides o subacuminades, sovint amb una gran gútula lipídica present a cada cèl·lula; envoltades d’un fi perispori gelatinós i hialí. Les ascòspores joves són hialines, simples o només uniseptades.
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Melogramma campylosporum és una espècie que creix sobre branques mortes de diferents caducifolis, principalment Carpinus betulus, però també de Carpinus carolinaria i de Corylus avellana (LAFLAMME, 1976). Alguns exemplars han estat també citats sobre Fagus sylvatica, però segons LAFLAMME (1976) aquestes atribució d’hoste cal considerar-la errònia. En una citació més recent, BREITENBACH & KRÄNZIN (1984) mencionen aquest fong també sobre Betula. Pel que fa a la seva distribució, segons les dades recollides per LAFLAMME (1976), BREITENBACH & KRÄNZIN (1984) i JAKLITSCH & VOGLMAYR (2011), aquesta espècie està àmpliament repartida pel centre i nord d’Europa, amb citacions conegudes d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa, i de l’antiga Txecoslovàquia. Sembla que M. campylosporum es coneix també de Dinamarca (LIND, 1913, sub M. bulliardi; MUNK, 1957), però, posteriorment, aquest fong no ha estat inclòs en les claus de identificació dels ascomicots del països nòrdics publicada per HANSEN & KNUDSEN(2000). Ha estat també citat d’Amèrica del Nord, tant de Canadà com d’Estats Units
Fig. 2. Aspecte general, ascs i ascòspores de Melogramma campylosporum. A, ascs en diferents estats de maduració; a l’esquerra, dos ascs madurs amb la paret evanescent i les ascòspores ja madures, triseptades i pigmentades. i, a la dreta, un asc immadur, amb la paret clarement visible, i les ascòspores immadures, encara no septades, sense pigmentar, i amb una gran gota lipídica al seu interior. B, asc madur octosporat. C-F, Ascòspores madures, amb la pigmentació més marcada en les cèl·lules medials que en les apicals. G-H, Aspecte general dels estromes, que afloren trencant l’escorça de la planta soport.- A-F, preparacions muntades en lactofenol-blau cotó. Escales: A, C-F = 5 µm, B = 10 µm, G = 4 mm, H = 2 mm.
(ELLIS & EVERHART, 1892; LAFLAMME, 1976)) i es coneixen també citacions de Xina atribuïdes a aquest fong (TENG, 1934).
A la península Ibèrica, es coneixen de M. campylosporum dues citacions prèvies del nord d’Espanya, una d’Astúries i l’altra del País Basc. Al País Basc, FERNÁNDEZ VICENTE & UNDAGOITIA (2001) el mencionen amb el nom de M. bullardii de prop de Zigoitia (Àlava). A Astúries, RUBIO & MIRANDA (2006) el citen de Sentullano. En els dos casos, de la mateixa
manera que els exemplars estudiats per nosaltres, M. campylosporum creixia sobre branques de Corylus avellana
OBSERVACIONS
Per les citacions de què disposem, podem considerar Melogramma campylosporum com una espècie poc freqüent. Però cal tenir en compte que segurament ha pogut passar desapercebuda per la semblança macroscòpica dels estromes que forma amb els d’altres fongs, especialment amb Diatrype disciformis (Hoffm. ex Fr.) Fr., una espècie freqüent que creix sobre escorces de Fagus sylvatica Melogramma campylosporum es diferencia de les altres dues espècies actualment acceptades en el gènere, M. caucasicum i M. corylina, per la mida i septació de les ascòspores. A M. caucasicum, les ascòspores son també triseptades, però marcadament més curtes, de només 2028 × 4,5-6,5 µm (LAFLAMME, 1976), i en el cas de M. corylina, les ascòspores presenten 3-5 septes transversals i són clarament més llargues, de 46-56 × 5-5,5 µm (VASILYEVA et al., 2009), amb una llargada que supera la de M. campylosporum.
Per la natura del tipus de substrat sobre el qual creixen, també hi ha diferències entre les tres espècies. Melogramma corylina ho fa, com en el cas de M. campylosporum, sobre branques de diferents espècies de Corylus, entre les quals VASILYEVA et al. (2009) han identificat C. heterophylla. En canvi, M. caucasicum creix sobre branques de diferents espècies de Fagus, entre les quals hi ha F. sylvatica i F. orientalis (LAFLAMME, 1976).
AGRAÏMENTS
Els autors volen agrair al Juan Carlos Hernández (Real Jardín Botánico de Madrid), que ens hagi facilitat l’accés a les dades de les referències bibliogràfiques prèvies per la península Ibèrica relacionades amb el gènere Melogramma.
BIBLIOGRAFIA
BARR, M.E. (1990).- Podromus to nonlichenized, pyrenomycetous members of class Hymenoascomycetes. Mycotaxon 39: 43-184.
BREITENBACH, J. & KRÄNZIN, F. (1984).- Champignons de Suisse. Tome 1. Ascomycetes. Société de mycologie de Lucerne, Ed. Mykologia, 310 pág.
ELLIS, J.B. & EVERHART, B.M. (1892).- The North American Pyrenomycetes. A contribution to mycologic biology Publicat pels autors. Newfield, New Jersey. 793 pàg. + 41 làm.
FERNÁNDEZ VICENTE, J. & UNDAGOITIA, J. (2002).- Gorbeia Parke Naturaleko makromizeto katalogoa. Belarra 1718: 5-36.
HANSEN L. & KNUDSEN H. (coord.) (2000).- Nordic macromycetes. Vol. 1, Ascomycetes. Nordsvamp, Copenhagen. 309 pàg.
HILBER, O.; HILBER, R. & ENDERLE, M. (1982).- 6. Beitrag zur Kenntnis der Ulmer Pilzflora. Pyrenomyceten I. Mitteilungen des Vereins für Naturwissenschaft und Mathematik Ulm 32: 77-199.
JAKLITSCH, W.J. & VOGLMAYR, H. (2011).- Phylogenetic relationships of five genera of Xylariales and Rosasphaeria gen. nov. (Hypocreales), Fungal diversity. [doi: 10.1007/s13225-011-0104-2]
LAFLAMME, P.G. (1976, “1975”).- Les genres Melogramma Fries et Melanamphora, gen. nov., Sphaeriales Sydowia 28: 237-274.
LIND, J. (1913).- Danish fungi, as represented in the herbarium of E. Rostrup. Gyldendalske Boghandel - Nordisk Forlag, Copenhagen. 650 pàg.
LLISTOSELLA, J. (2012).- Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Mòdul Fongs. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [http: //biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html]. Data de consulta: 26.VII.2012.
LUMBSCH, H.T. & HUHNDORF, S.H. (2010).- Myconet Volume 14. Part One. Outline of Ascomycota-2009. Fieldiana, Life and Earth Sciences 1: 1-42.
MEDARDI, G. (1998).- Appunti di studio sul genere Melogramma Fries. Bollettino del Circolo Micologico 'Giovanni Carini' 35: 27-31,
MUNK, A. (1957).- Danish Pyrenomycetes. Dansk Bot Arkiv 17: 1-491.
RUBIO, E. & MIRANDA, M.A. (2006).- Estudios micológicos en el Parque Natural de Somiedo (Asturias). II Campaña. Ascomycota. Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid 30: 49-72.
SCHEUER, C. (1997).- Dupla Fungorum (1997), verteilt vom Institut für Botanik der Universität Graz (GZU). - Fritschiana (Graz) 9: 39-61.
SCHEUER, C. (1998).- Dupla Fungorum (1998), verteilt vom Institut für Botanik der Universität Graz (GZU). - Fritschiana (Graz) 15: 23-31.
TENG, S.C. (1934).- Notes on Sphaeriales from China. Sinensia 4: 359-433.
VASILYEVA, L.; YU LI & STEPHENSON, S., (2009).- Some pyrenomycetous fungi new to China. Mycotaxon 109: 415428.
VASILYEVA, L.N. (1998).- Griby. Tom 4. Pirenomitsety i Lokuloaskomitsety. [Fungi. Tomus 4. Pyrenomycetidae et Loculoascomycetidae] In: AZBUKINA, Z.M., ed. Nizshie Rasteniya, Griby i Mokhoobraznye Dalnego Vostoka Rossii [Plantae non Vasculares, Fungi et Bryopsidae Orientis extremi Rossica.]. Nauka, St Petersburg. 419 pàg.
NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA
- Els treballs hauran de ser escrits preferentment en català o castellà; també s’acceptaran els escrits en francès, italià o anglès. Tots els treballs aniran encapçalats pel títol en majúscules, seguit dels noms dels autors i llurs adreces, i d’un resum en anglès i un altre en català/castellà, com a mínim. Els resums no podran excedir de les 200 paraules i caldrà iniciar-los amb el títol del treball, en l'idioma del resum, i acabar-los amb les principals paraules-clau (no més de 6).
- L'extensió dels originals no podrà superar l'equivalent de 20 fulls DIN A-4, (incloses les il·lustracions, fotografies, taules i bibliografia). Només excepcionalment, el Consell de Redacció podrà acceptar de publicar treballs d'extensió superior.
- El Consell de Redacció, previ informe dels Revisors, indicarà les modificacions i correccions recomanades i necessàries per a la publicació dels treballs, i seran els propis autors els qui procediran a la correcció dels treballs, seguint escrupolosament les recomanacions del Consell de Redacció o justificant les que no han estat seguides. Els treballs seran retornats a la Revista, en suport informàtic per a PC compatible (CD o DVD), amb el redactat definitiu per a la publicació.
- En el text s'evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors i el tipus de lletra negreta, amb l’excepció dels noms científics que encapçalin els paràgrafs, que figuraran en negreta-cursiva (no en majúscules), i en cursiva (no negreta) en tots els altres casos. Els títols dels diferents apartats o capítols han d'anar en majúscules (no negreta ni cursiva).
- Les citacions d'autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: 'segons FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996) ', '(MALENÇON et al., 1975) ', o bé: '(PEGLER, 1974: 234)'.
- Per a la bibliografia cal seguir els criteris dels següents exemples:
KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.
ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439.
- Totes les figures aniran numerades i acompanyades d'un breu peu de figura, com també d’una remissió, com a mínim, en el text (p. ex.: vegeu Fig. 1; taula 2). Les figures, taules i fotografies en blanc i negre es reproduiran directament a partir dels originals presentats pels autors. Els autors les hauran reunir de manera que ocupin pàgines senceres sempre que sigui possible. Les escales gràfiques, els rètols i altres signes de les figures hauran d’anar sempre incorporades a les figures i en tipus d’impremta. En cap cas, els originals han d’anar emmarcats.
- Les taules i els peus de les figura es presentaran, separadament, al final del text del treball; en cap cas s'inclouran dins del redactat del text ni en els originals de les figures.
- El format o caixa de la Revista Catalana de Micologia és de 20 x 13,5 cm. Totes les il·lustracions s'hauran d’ajustar a aquest format o tenir mides més grans i proporcionals. Dels dibuixos, cal presentar els originals en paper vegetal i tinta xinesa, realitzats amb un traç de 0,3 o 0,4 o be digitalitzats a la mida de la caixa, en una resolució de més de 300 ppp i en format sense comprimir. Les fotografies en blanc i negre han d’ésser ben contrastades; si són més d'una, els autors hauran de fer la composició en una única figura, respectant el format de la caixa de la Revista o de mida proporcional. Els originals han d’anar en format digital de mínim 300 ppp i en format sense comprimir, o be a partir de positivats en paper brillant muntats en un suport rígid (cartolina o semblant).
- Els autors hauran de fer una proposta al Consell de Redacció de la RCM de les fotografies en color susceptibles de ser publicades. L’acceptació del treball per a publicar en cap cas implicarà que de totes les fotografies a color proposades pels autors siguin seleccionades per a ésser reproduïdes. El Consell de Redacció decidirà en cada cas quines i quantes fotografies es reproduiran en els treballs, sempre seguint criteris editorials, de qualitat de les mateixes, i segons l’extensió i l'interès de cada treball. Els autors hauran de presentar els originals de les fotografies en diapositives de qualitat o en format digital i, en aquest darrer cas, de 10 x 13,5 cm, mínim 300 ppp i format sense comprimir. Els autors hauran de separar
al final del text del treball, un breu peu de fotografia (que no ha de superar una línia d’extensió) explicatiu de la mateixa.
- En cap cas les fotografies proposades pels autors aniran numerades ni referenciades, directament o indirectament, en el text del treball.
- El Consell de Redacció podrà acceptar, excepcionalment, treballs que no compleixin estrictament algunes de les normes anteriors, sempre que el seu interès i qualitat així ho aconselli.
- Els autors hauran presentar una còpia informatitzada per a la revisió dels treballs, juntament amb les figures, taules i fotografies corresponents. No s’acceptaran els treballs incomplets, que restaran a l’espera de que els autors aportin tots els originals per iniciar la seva revisió pel Consell Científic Assessor.
- Cal adreçar els originals a: revista@micocat.org o scm@micocat.org
NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGÍA
- Los trabajos se escribirán preferentemente en catalán o en castellano; también se aceptarán los escritos en francés, italiano o inglés. Todos los trabajos deberán ir encabezados por el título en mayúsculas, seguido de los nombres de los autores y de sus direcciones, así como de un resumen en catalán/castellano y otro en inglés, como mínimo. Los resúmenes no podrán exceder de las 200 palabras y se iniciarán con el título del trabajo, en el idioma del resumen, y acabarán con las principales palabras-clave (no más de 6).
- La extensión de los originales no podrá superar el equivalente de 20 hojas DIN A-4, (incluidas las ilustraciones, fotografías, tablas y bibliografía). Sólo excepcionalmente, el Consejo de Redacción podrá aceptar la publicación trabajos de extensión superior.
- El Consejo de Redacción, previo informe de los Revisores, indicará las modificaciones y correcciones recomendadas y necesarias para la publicación de los trabajos; serán los propios autores quienes procederán a la corrección de los trabajos, siguiendo escrupulosamente las recomendaciones del Consejo de Redacción o justificando las que no se hayan seguido. Los trabajos se enviarán a la Revista, en soporte informático para PC compatible (CD o DVD), con el redactado definitivo para la publicación.
- En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores y el tipo de letra negrita, con la excepción de los nombres científicos que encabecen los párrafos, que figurarán en negrita-cursiva (no en mayúsculas), y en cursiva (no negrita) en todos los otros casos. Los títulos de los diferentes apartados o capítulos se escribirán en mayúsculas (no negrita ni cursiva).
- Las citas de autores dentro del texto, deben seguir los criterios que recogen los ejemplos siguientes: 'según FRIES (1837)', 'BON & BELLU (1996) ', '(MALENÇON et al., 1975) ', o bien: '(PEGLER, 1974: 234)'.
- Para la bibliografía, hay que seguir los criterios de los siguientes ejemplos: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978).- Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp. ORTON, P.D. (1960).- New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc., 43(2): 159-439.
- Todas las figuras deben estar numeradas e ir acompañadas de un breve pie de figura. En el texto debe haber por lo menos una remisión de cada figura (p. ej.: véase Fig. 1; tabla 2). Las figuras, tablas y fotografías en blanco y negro se reproducirán directamente a partir de los originales presentados por los autores, que tienen que reunirlas de forma que ocupen páginas enteras, siempre que sea posible. Las escalas de referencia, los rótulos y otros símbolos de las figuras deberán incorporarse en las mismas y en tipología de imprenta. En ningún caso se enmarcarán los originales.
- Las tablas y los pies de las figura se presentarán, separadamente, al final del texto del trabajo; en ningún caso se incluirán dentro del redactado del texto ni en los originales de las figuras.
- El formato o caja de la Revista Catalana de Micologia es de 20 x 13,5 cm. Todas las ilustraciones se ajustarán a este formato o tendrán medidas mayores y proporcionales. De los dibujos, hay que presentar los originales en papel vegetal y tinta china, realizados con un trazo de 0,3 o 0,4 o, en su caso, digitalizados a la medida de la caja, con una resolución de más de 300 ppp y en formato sin comprimir. Las fotografías en blanco y negro tienen que estar bien contrastadas; si son más de una, los autores deberán realizar la composición en una única figura, respetando el formato de la caja de la Revista o proporcional, y presentar los originales a partir de positivos en papel brillante, montados en un soporte rígido (cartulina o parecido), o en formato digital, de mínimo 300 ppp y sin comprimir.
- Los autores propondrán al Consejo de Redacción las fotografías en color susceptibles de ser publicadas. La aceptación del trabajo para publicar en ningún caso implicará que todas las fotografías propuestas vayan a ser reproducidas. El Consejo de Redacción decidirá, en cada caso, cuáles y cuántas fotografías se reproducirán en los trabajos, siempre siguiendo criterios editoriales, de calidad de las mismas, y teniendo en cuenta la extensión y el interés de cada trabajo. Los autores deberán presentar los originales de las fotografías en diapositivas de calidad o en formato digital y, en este último caso, de 10 x 13,5 cm, mínimo 300 ppp y formato sin comprimir. Los autores separarán al final del texto del trabajo, un breve pie de fotografía (que no debe superar una línea de extensión) explicativo de cada una de ellas.
- En ningún caso las fotografías propuestas por los autores irán numeradas ni referenciadas, directamente o indirectamente, en el texto del trabajo.
- El Consejo de Redacción podrá aceptar, excepcionalmente, trabajos que no cumplan estrictamente algunas de las normas anteriores, siempre que su interés y calidad así lo aconsejen.
- Los autores tienen que presentar una copia informatizada para la revisión de los trabajos, junto con las figuras, las tablas y las fotografías correspondientes. No se aceptarán los trabajos incompletos, que se mantendrán a la espera parar iniciar su revisión por el Consejo Científico Asesor hasta que los autores aporten todos los originales.
- Los trabajos deben enviarse a: revista@micocat.org o scm@micocat.org
VALIDACIÓ DE
Infundibulicybe meridionalis comb.nov.
Validation of Infundibulicybe meridionalis comb.nov.
Per circumstàncies no volgudes, es va ometre en la edició de la col·lecció XXXI de la sèrie Bolets de Catalunya, la publicació sencera de la combinació nova que es proposava en la làmina núm. 1.524. Per tal d'esmenar aquesta errada, ho publiquem correctament a continuació:
Infundibulicybe meridionalis (Bon) Pérez-De-Gregorio, comb. nov.
Basiònim: Clitocybe squamulosoides var. meridionalis Bon, Doc. mycol., 22 (85), p. 51 (1992).
Sinònim: Clitocybe meridionalis (Bon) P. Roux
For unwanted reasons, the complete new combination name for the plate number 1.524 in the volume XXXI of “Bolets de Catalunya”, was not properly named. Below you can find the correct combination name:
Infundibulicybe meridionalis (Bon) Pérez-De-Gregorio, comb. nov.
Basionym: Clitocybe squamulosoides var. meridionalis Bon, Doc. mycol., 22 (85), p. 51 (1992).
Synonym: Clitocybe meridionalis (Bon) P. Roux
CONTENTS
Contribution to the fungal study of the Sant Joan de l’Erm and the Santa Magdalena valley III. J. MONTÓN & J. SÁNCHEZ-FORTÚN. 1
Notes about the genus Entoloma in the Northwest of the Iberian Peninsula (IV): Entoloma legionense, a new species of subgenus Leptonia.
J.B. BLANCO-DIOS 13
The genus Melanoleuca Pat. in the Balearic Islands (Spain). I. J.L. SIQUIER, J.C. SALOM, R. FONTENLA & R. PARA. 19
Index of new taxa, combinations and names included in this issue. 42
Contribution to the knowledge of the fungal flora of the Balearic Islands (Spain). XIX. Minorca I.
J.L. SIQUIER, J.C. SALOM & J. LLISTOSELLA. 43
Contribution to the knowledge of the fungal flora of the Balearic Islands (Spain) XX.
J.L. SIQUIER, J.C. SALOM & C. CONSTANTINO. 61
Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, in Spain.
M. À. PÉREZ-DE-GREGORIO, J. C. CAMPOS & T. ILLESCAS.
About the presence of Melogramma campylosporum in Catalonia. P. NAVARRO-ROSINÉS, J. LLISTOSELLA & A. SÁNCHEZ-CUXART.
ÍNDEX
Contribució a l’estudi dels fongs de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Santa Magdalena III. J. MONTÓN i J. SÁNCHEZ-FORTÚN. 1
Notas sobre el género Entoloma en el Noroeste de la Península Ibérica (IV): Entoloma legionense, una nueva especie del subgénero Leptonia.
J.B. BLANCO-DIOS.
El género Melanoleuca Pat., en las Islas Baleares (España). I.
13
J.L. SIQUIER, J.C. SALOM, R. FONTENLA y R. PARA. 19
Índex de tàxons, combinacions i noms nous continguts en aquest volum.
Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya) XIX. Menorca I.
J.L. SIQUIER, J.C. SALOM i J. LLISTOSELLA.
Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XX.
J.L. SIQUIER, J.C. SALOM i C. CONSTANTINO.
Lactarius purpureobadius Malençon ex Basso, en España.
M. À. PÉREZ-DE-GREGORIO, J. C. CAMPOS y T. ILLESCAS.
Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya. P. NAVARRO-ROSINÉS, J. LLISTOSELLA i A. SÁNCHEZ-CUXART.
42
43
61
81
87
Normes de publicació de la Revista Catalana de Micologia. 95
Validació de Infundibulicybe meridionalis comb.nov.
