M ATERIAL ESTUD IAT.SantJoandel 'Erm Nou ,(Alt Urgell) , UTM 03594697 ; sotapiroig (Pinus sy lvestris),1-10-2006, HI-1549
Stereum hir sutum (Wi lld.)P ers.
MATERIALESTUDIAT .SantJoandel 'Erm Nou ,(AltUrg ell), UTM 03594697 ; engrup s de nombro sos exemplars, sobre soquesotronc s tallat s de x ops iPopulus sp), 1-10-2006 , HI-1543.
Strobiluru s tenacellu s (Pers.) Si nger
MATERIAL ESTU DIAT. SantJoande l ' Erm Nou , (Alt Urgell) , UTM 03594697 ; sobreles pinye s depiroi g (Pinus sy lvestris), 30-4-2006 , HI-1450. Comú i abundant.
Stropharia aerugino sa (C urtis)Qu él,
MATERIALESTUDIAT. Sant Joandel 'Erm Nou ,(AltUrgell ), UTM 03594697 ; cr eixsolitària, sotaa vets (Ab ies a lba), l10-2006 , HI-1533 .
Suillus luteu s (L .) Rou ssel
MATERIALESTUDIAT. Sant Joand e l' Erm V ell,(Pallars Sobirà), UTM 03564701 ; sotaavets (A bies a lba) i sotapiroi g (Pinus sy lvestris) 2 8-10-2006, HI-1611. Comú i abundant.
Suillu s variegatus (SW.) K untze
MATERIAL ESTUD IAT. Sant Jo an del 'Erm Nou ,(AltUrg ell), UTM 03594697 ; sotapiroig (Pinus sy lvestris),1-10-2006 , HI-1553 i tamb é almatei x lloc e l 23-6-2007,HI-1696. Noé s tan abundant c om S.lut eus.
Thelephora caryophyllea ( Sc haeff.) P ers.
MATERIALESTUDIAT.SantJoandel 'Erm Nou , (AltUrg ell), UTM 03594697 ; sotapiroig ( Pinus sy lvestris),1-10-2006, HI-1529
Tramete
s ver sicolor (L.)L loyd
MATERIALESTUDIAT.SantJoandel 'Erm Vell ,(Pallars Sobirà), UTM 03564701 ; sobrefu sta morta de bedoll s ( Betula pe ndula), i també algun cop ,sobrefu sta morta depiroig (Pinus sy lvestris), 26-5-2007 , HI-1675.
Trichaptum abietinum (Dicks.)R
yvarden
M ATERI AL ESTU DIAT. SantJoandel'Erm Nou ,(AltUrgell ), UTM 03594697 ; sobre soquesi branque s morte s d 'avets (Ab ies a lba), engrup s d e nombro sosexe mplars, 26-5-2007 , HI -1680, i tatnbé a lmat eix llocel 23-6 -2007, HI-1690 . Comú i abundant.
Tricholoma bufonium (Pers.)Gill et
MATERIAL ESTUDIAT.SantJoandel 'Erm Nou ,(AltUrg ell),U TM 03594697 ; sotaavets (A bies a lba), 12-10-2007, HI1752 Comú i abundant. T é fortaolordega s d 'hulla
Tricholoma imbricatum (Fr.)P. Kumm.
MATERIAL ESTU DIAT. Sant Joandel 'Erm Nou ,(AltUrg ell), UTM 03594697 ; sotaa vets (Ab ies a lba), 2 8-10-2006, HI1622. Comú i abund ant.
Tricholoma virgatum (Fr.) P Kumm.
MATERIAL ESTUD IAT. Sant Jo an del 'Erm Nou ,(AltUr gell),U TM 03594697 ; e nlloc s humits iambmol sa,sota ave ts (Ab ies a lba), 28 -10-2006,HI-1607 E spècie tò xica, fà cil d ec onfondreamb T' portentosum p els recol·l ectors qu e c erquen aque sta última.
Xero comuss ubtomentosus (L.)Fr.
M ATERIAL ESTU DIAT.SantJoand e l' Erm Nou ,(AltUr gell),UTM 03594697 ; sota ave ts (Ab ies a lba) , 28 -10-2006,HI1613. Es pècie com ú i abundant.
X eromphalina c ampanella (Batsc h) Maire
MATERIAL ESTUDIAT . Sant Joand e l 'Erm Nou , (AltUr gell), UTM 03594 697; sobrefu sta d 'avets (Abiesa lba), a mb mol sa, 11-0 8-2008, 1M 10013D.
AG RAÏMENTS
A August Rocabruna , Manuel Tabarés i J aume Llistosella , per l'ajut enla identificació d'algunes deles espècies trobades ala zona d'estudi. Aquest treball forma part del Programa "Biodiversitat Mico lògica de Catalunya ", del 'Institut d'Estudis Cata lans
B IBLIOGRAFIA
BERTÉA, P., BON, M., CHEVASSUT , R., COURTECUISSE , R., LECOT, C., NEVILLE , P., PROUST, F & 1.R RASCOL(1989).- L es n oms valid es d es champign ons. Annales delaF.A.M.M 128pp
BON , M.(1987).- Guiad ec ampod e los h ongos d e Europa. Edic.OmegaS.A.Barcelona 352pp.
BON , M. (1993).- Flor e Mycologique d'Europ e 4- L esC litocybes, Omphalese tr ess emblants. Documents Mycologiques. MémoireHorsSérien° 4.St.Valery-sur-Somme.182pp.
BOSCHP.ialtres(2002).- Bol ets d e les Terres d e Ll eida, Vol.I, 3aEdició Ed Institutd 'Estudis Ilerdencs, FundacióPública delaDiputaciódeLleida.255pp.
BREITENBACH, 1. & F.KRÀNZLIN(1984-1991).- Champignon s d e Su isse. TorneI, 11 , III, IViV. Edit.Mykologia . Lucema.
CARRERAS,1.(1993).- Floraivegetació d e SantJoand e l'Erm id e la Valld e SantaMagdalena (Pirin eusCatalans). Ed. Institut d 'Estudis Ilerdencs. Lleida.321pp.
CETTO , B (1970-1993).-1 j imghi dalvero. Vols.1-7.ArtiGraficheSatumia Trento.
C ORTÉS,C., LABRAÑA , 1., MONTÓN , 1. & SÀNCHEZ , 1.(2003).- B olets d e les Terres d e Ll eida, Vol. 11 , Ed.Institut d 'Estudis l1erdencs , FundacióPúblicadelaDiputaci óp deLleida. 276pp.
C ORTÉS,C. & 1., MONTÓN(2005).- Bol ets d e les Terres d e Ll eida, Vol. III, Ed. Institut d 'Estudis Ilerdencs, Fundació PúblicadelaDiputaci óp deLleida.288pp.
COURTECUISSE,R. & B.DUHEM(1994).- Guided es Champ ignons d eF rance e td 'Europe. Delachaux etNiestlé S.A. Lausanne 480pp.
DENNIS , R.W.G (1978).- BritishA scomycetes. 1.Cramer.Vaduz.585 pp.
ELLIS,M.B & 1.P ELLIS(1985).- Mi crofungi on land plants CroomHelm, LondonetSydney. 830pp.
ELLIS, M.B. & 1.P.ELLIS(1988).- Mi crofungi onmi sc ellaneouss ubstrates. CroomHelm, London etSydney. 246pp.
ESTEVE-RAVENTÓSF ., LLISTOSELLA1., i ORTEGAA . (2007).- S etas d e laP enínsula Ibéricae Islas Bal eares. Ed. Jaguar.Madrid.1102pp
GERHARDT , E., VILA , 1. & LLIMONA , X.(2000).- Bol ets d els PaïsosCa talansi d'Europa. EdicionsOmega.Barcelona 956pp.
JÜLICH , W.(1984).- Guidaaliad et erminazione deifunghi Vol.2 Satumia. Trento.597pp.
LLIMONA , X.ialtres (1991).- Història N aturald els Catalan s. Vol.5, Fo ngsiLíqu ens. EnciclopediaCatalanaS.A., Barcelona 528pp.
LLISTOSELLA , 1.(2007). Rhyti sma a cerinum (Pers.)Fr. Bol ets d e Catalunya , SocietatCatalanadeMicologia,vol.XVI, l àmina núm.1287.
LLISTOSELLA , 1.(2008).-MòdulFongs.BancdeDadesdeBiodiversitat deCatalunya.GeneralitatdeCatalunya i UniversitatdeBarcelona.http: //biodiv .bio.ub.es/biocat/hOlnepage. htlnl.
MONTÓN , 1.(2007). Gymno sporangium c ornutum ArthurexF.Kern. B olets d eCatalunya, SocietatCatalanadeMicologia, vol.XVI , làminanúm.1264.
MONTÓN , 1.(2007). Hy grophorus caloph yllus P.Karst. Bol ets d e Catalun ya , Societat CatalanadeMicologia, vol.XVI, l àmina núm.1269.
MONTÓN1.iCORTÉSC.(2006).-Contribucióal'estudi delsfongs deSantJoandel'Erm i laValldeSantaMagdalena (I). R ev. Catalana d e Mi cologia, 28:143-152.Barcelona.
MORENO , G., GARCÍA , 1. & A.ZUGAZA(1986).- LaGuiad el Incafod e los hon gos d e laP eninsula Ib érica. Tomos I-Il. Incafo.Madrid.
MOSER , M (1980).- Guidaalia determinazion e deifun gh i.Polyporales, Bol etales,Agaricales,Ru s sulales. Vol.1.Saturnia. Trento.565pp.
SIERRA , D (1987).- Aportación al c onocimientod e los A scomicetes (Ascomycotina) d e Catalun ya. Edic especials dela SocietatCatalanadeMicologia, Vol.1.Barcelona.481pp.
TABARÉSM.(2003) Peniophora rufa (Fr.)Boidin, Bol ets d e Catalun ya, SocietatCatalanadeMicologia, Vol.XXII,l àmina núm.1087.
TEUVO , A & e t al , (2000).- No rdic Macromy cetes. Vol. I, Ascomycetes.Nordsvamp. Copenhagen 309pp
VILA , 1., ROCABRUNA A. , LLIMONA X. , TABARÉS M. , LLISTOSELLA 1. & D.SIERRA(1996).-Fongsnousopoc citatsde Catalunya iAndorra. 1.R ev. CatalanaMicol. , 19:25-46.Barcelona.
VILA 1., ROCABRUNA A. , LLISTOSELLA 1., TABARÉS M. , LLIMONA X.&P.HOYO(1997).-Fongsnousopoc citatsdeCatalunyaiAndorra.II. R ev. CatalanaMi cologia, 20:105-123.Barcelona.
CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS. XVI.
2 .- Con selleria deMediAmbient.A vda. G Alomar iVillalon ga, 27-1erpis . E-07006 Palmade Mallorca (IllesBal ears). joancarles.salom @gmail.com.
ABSTRACT. Contribution tothekno wledge ofthefungalfloraoftheBalearicIslands(Spain ). XVI. Forty-fivetaxa offungi arereportedandcommented.Thefollowingtwenty - six seem s tobenew recordstothemyco logical floraofthe BalearicIslands: Mitrophora se milibera (DC .) Lév ., A garicus impudicus (Rea) Pilàt, A manita s trobiliformis (Paulet & Vittad.) B ertill., Boletus luridus var. qu eletiformis J. B lum , Boletus luridu s f. lupinus P elterauexG ilb. , Calli stosporium olivas cens ( Boud.) Bon , Camarophyllopsis mi cacea (Berk. & Broome)Arno lds , Clavaria fragilis Ho lmsk.: Fr., Cono cybe albip es Hauskn. , Cortinariuse ucaerulescens R ob.Henry , Crepidotu sces atii var. s ubsphaerosporus (lE . Lange)Senn-Ir let, Cyathuss tercoreus (Schwein.) D eToni , Entoloma pha eocyathus Noorde l., Hoh enbuehelia ma strucata (Fr. :Fr.) Singer , Hyphodontia pruni (Lasch) Svréek, Jnocybe rufula Ma lençon , M elanoleuca grammopodia (Bull.)Merill , Pana eolusc inctulus (Bolton)B ritzelm., Pholiotina ten eroides (lE. Lange)Singer , Plut eus atromarginatus (Konrad)Kühner , P .exiguus (Pat.) Sacc. , P. podospileus Sacc.&Cu boni, Psathyrella hirta P eck , Psilocybe l iniformans Guzman& B as, P . subviscida (Peck)Kauffmanand R amariopsis clav uligera ( R.Heim) Corner.A lso the fo llowing fivearenewrecordsfortheisland of Majorca -i-s-kHtfi: Ceriporiaviridans(Berk. & Broome) Donk , Chalciporusamarellus(Quél.)Bataille , Cla varia in carnata Weinm ., La ctarius a c errimus B ritzehn., and Phlebia d ejlectens (P.Karst.) Ryvarden.Remarksontheirecologyandchorology area lso included.
Key w ords: A scomycetes, Ba sidiomycetes, ecology , ta xonomy chorology, Majorca , BalearicIslands.
RESUM : Contribució alconei xement micològicdelesIlle s Balears. XVI .Espresentenicomenten 45taxonsdefongs , de ls quals 26sónnovescitesperalcatàlegmico lògic de lesIlles Balears: Mitrophora se milibera (DC .) Lév. , A garicus impudicus (Rea) Pil àt, A manita s trobiliformis (Paulet & Vittad.)Bertill. , Bol etus luridu s v ar. qu eletiformis J. Blum , Boletus luridu s f. lupinu s Pelterauex Gilb. , Callistosporiumoli vascens (Boud.) Bon , Camarophyllopsis mi cacea (Berk. & Broome)Arnolds , C lavaria fragili s Ho lmsk.: Fr., Cono cybe albip es Hauskn. , Cortinariuse ucaerulescens Rob.Henry , Crepidotusc esatii var. s ubsphaerosporus (lE. Lange)Senn-Irlet , Cyathuss tercoreus (Schwein .) De Toni , Entoloma phaeocyathus Noor de 1. , Hoh enbuehelia mastru cata (Fr.:Fr.)Singer , Hyphodontia pruni (Lasch)Svr èek, Jnocybe rufula Ma lençon , M elanoleuca grammopodia (Bu ll.) Meri ll, Pana eolus c inctulus (Bolton) Britzehn., Pholiotina ten eroides (J.E.Lange)Singer , Pluteus atromarginatus (Konrad)Külmer , P. ex iguus (Pat.)Sacc ., P. podo spileus Sacc. & Cuboni , P sath yrella hirta Peck , Psilo cybe liniforman s Guzman&Bas , P. s ubviscida (Peck) Kauffmanand Ramariopsisc lavuligera (R.Heim)Corneri5peraldeMallorca: C eriporia v iridans (Berk. & Broome) D onk , Chal ciporus amarellus (Q uél.)B ataille, Clavaria in carnata Weinm. , La ctarius a c errimus B ritzelm., and Phlebia d ejlectens (P. Karst.) R yvarden.A més , s'aporten notessobrellurecologia , coro logia idistribució.
Paraul es clau : A scomicets , Ba sidiomicets, ecologia, taxonomia, coro logia , Mallorca, Illes Bal ears.
R ESUME:C ontribuciónalconocimi ento micoló gico d e la s I slas Bal eares. XV I. Secitan45 taxones, deloscuales26sonnuevascitasparaelcatalogomicológicodelasIslasBaleares: Mitrophora se milibera (DC.)Lév. , Agaricus impudicus (Rea) Pilàt, A manita s trobiliformis (Paulet & Vittad.)Bertill. , Bol etus luridu s var. qu eletiformis J Blum , Boletus luridu s f. lupinu s P elterauexGilb. , Callisto sporium oli vascens (Boud.)B on , Camarophyllopsis mi cacea (Berk. & Broome)Arnolds , C lavaria fragili s Holmsk.:Fr., Cono cybe albip es Hauskn. , Cortinariuse ucaerulescensRob. Henry , C repidotus ces atii var. s ubsphaerosporus (LE , Lange)Senn-Irlet , Cyathuss tercoreus (Schwein.)De Toni , Entoloma phaeocyathus Noordel. , Hoh enbuehelia ma strucata (Fr.:Fr.) Singer , Hyphodontia pruni (Lasch)Svr èek, Jno cybe rufula Malençon , M elanoleuca grammopodia (Bull.)Merill , Pana eolus c inctulus (Bolton)Britzelm ., Pholiotina ten eroides (lE. Lange)Singer , Plut eus atromarginatus (Ko nrad) Kühner , P. exiguus (Pat.)Sacc. , P. podo spileus Sacc. & Cuboni , P sath yrella hirta Peck , Psilo cybe liniforman s Guzman&Bas, P. s ubviscida (Peck)Kauffinanand Ramariopsisc lavuligera
, vol.30:13-25 ; 2008. 17
OBSERVACIONS. EspèciejacitadaaMallorcaialesIllesBalearsaSIQUIER & SALOM (2ÜÜ3b). Ara s'afegeix comanova , alcatàlegmicològicdelParcNaturaldeMondragó.
Conocybe albipes Hauskn., Dst. Z. Pilzk. 7:102(1998). = C. laetea (IE. Lange)Métrod
MATERIALESTUDIAT. Carrer Marquès de la Sènia (Palma de Mallorca) ; UTM: 31S006980 ; O-50 m; entre la gespa a una jardinera d'un parc infantil ; 21-IX-2007 ; herb. lCS 636B.
MAT ERIALESTUDIAT. Son Cav aspre (Valldemossa); UTM: 31006593 ; 350-400 m; en un alzinar (Qu ercus i/ex) amb presència d'algun Pinu s halepensis; 31- XII-2006 ; leg. 1. Medinas & 1.C Salom, rev. R. Mahique s; herb. lCS 636B.
Crepidotus cesatii var. subsphaerosporus (J.E.Lange) Senn-Irlet, Persoonia 16(1):53 (1995).
MATERIALESTUDIAT. Sa Font de s Noguer (Es corca); UTM: 31S0E8304 ; 1000-1100 m; sobre fu sta indeterminada; 22XI-2006 ; herb. JLS 2188 Son Catlar de Dalt (Campos) ; UTM: 31S009258 ; O-50 m; sobre tauló de conglomerat de fu sta ende scomposició ; 25-11-2007 ; herb. lCS 631B
OBS ERVACIONS. Lesnostresmostrespresentenesporessubglobuloses , ambberruguesevidents , i unesmidesde 7-8 ,5 x 5 ,5-6 um (la localitat)i (5)5,5-6 ,5 x 4,5-5 ,5 um (2alocalitat);aquestes característiquesdiferencienaquestavarietatdelatípica , laqualesdescriuambesporesdemides mésgransiberruguesmenysconspícues.Trobadadurantla XX CampañadeFloraMicológica Ibérica , ésnovacitaalesIllesBalears.
MATERIALESTUDIAT. Es Comú de s'Albufera (Muro ); UTM: 31SEE1103 ; 0-10 m; sobre branquete s en de scompo sició d 'Erica multiflora ; 21-XI-2006 ; leg. I. Olariaga; d et. I. Olariaga; herb. BIO-Fungi Sa Comuna de Bunyola (Bunyola); UTM: 31S007695 ; 550-650 m; sobre fusta de Pinu s hal epensis; 3-V-2007 ; det.M.T. Telleria & M. Oueñas ; herb. JLS 2335.
MATERIAL ESTUDIAT .Son C atlardeDalt (Campos);UTM: 3 1S00 9258; O-50m ;e ntrefull ese nd escompo sició d e C istusm anspeliensis, sobremol ses P attials; 7-X-2007 ; h erb. lCS 637B
OBSERVA CIONS. Aquestaespèciees caracteritza pelpíleuumbilicati fibril-l ós , ambpetite s esquamesalcentreicoloració bru-negrosa , mésintensaenelsindividus joves ; perleslàmine s subdecurrents isobretotper presentar queilocistidis. Aquesta darrera característica eldiferenci a d'Entoloma rusti coides (Gillet)Noordel.i d'E. jlo cculosum (Bres .) Pacioni , espèciesafins.Ala mostra estudiada l 'aresta esva presentar heterog ènia, ambqueilocistidisde claviformes a v esiculosos,intercalatsentreelsbasidis , algunsdelsqualserenbispòrics. Nova citaalesIlle s Balears.
MATERIAL ESTUDIAT.Sa Comuna d e Bunyola (Bunyola),sobrebr anquetes cai gudes d e Qu ercus ilex; UTM: 3 1S007695; 550-650 m ; 3-V-2007 ; h erb. lLS 2339.
OBS ERVA CIONS. Aquesta espècieesreconeixper presentar unapartexterna granulosa ipe r l ' himeniamb nombroses berrugues glandulars.Cit ada alesIllesBalearsapart ir demostre s trobadesa Mallorca SCHILLING (1989)i PÉREZ-DE-GREGORIO & VIDAL (1994). La fotografiad 'aquest tàxona SIQUIER & CONSTANTINO (2008) correspon alamostraestud iada.
M ATERI AL ESTUD IAT.SaFontBlanca-Finca pública d e Morti tx(Esc orca) UTM: 3 1SO E9314; 350-400 m ; Sobre tron c depoll (Papulus sp.)endescomposició; 15-X-2006 ; h erb. lCS 600B
OBS ERVACIONS. Lesmostresestudiadesamésdepre sentar lacutícula gelatinosa recoberta perun toment blanquinós iformantlesesquamesespinosesque caracteritzen al 'espècie , tamb é presentaven aleslàminesevidentsreflexoslilacins (més concentrats versalsmarges).Aque sta peculiaritat no s'esmenta ala bibliografia consultada.NovacitacióalesIllesBalears.
Hyphodontia pruni (Lasch)Svrèek, Ceska Mye ol. 27(4):204(1973).
MATERIALESTUD IAT.Sa Comuna de Bunyola (Bunyola); UTM : 3 1S 007694;550 -650 m ;sobrebr anquetes d e Juni perusaxyce drus; 2 2-XI-2006; leg. 1. Olariaga ; d et. 1.Olaria ga ; h erb. BIO -Fungi 11727.
OBSERVA CIONS . Aquesta espècieesvatrobardurantlaXX Campaña deFlora Micológica Ibérica . Nova citacióalesIllesBalears.
Inocybe rufula Malençon , Champignons Sup érieurs du Maro e 1:396(1970).
MATERIAL ESTU DIAT .Dun es d e SonReal ( Santa Margalida); UTM :3 1SE01899,0 -10 M ;zonadun ara mb Pistacia lentiscus i Juni perus ph aenicea; d et. F .Es teve-Raventós;4-1-2007 ; h erb. l CS62 1B
OBS ERVA CIONS. Espèciemoltafía 1. rufuloides Bon ,p eròd 'espore s mé s amigdaliformes iestretes i caulocistidis quees perllonguen finsalterçsuperiord e l 'estípit (Esteve-Rav. com p ers.). No va citaalesIllesBalears.
Pluteus satur Kühner & Romagn., Bull.trimest.Soc.Mycol.Fr. 72:182(1956).
= P. pallescens P.D.Orton
MATERIAL ESTU DIAT. Sa Font des Nogu er (Es corca); UTM: 31 SDE8304 ; 1000-1100 m; entre reste s d'Ampelodesma m auritanica; 22-XI-2 006; leg. I. Olariaga; h erb. BIO -Fun gi 11731 , h erb. JLS 2207
OBS ERVA CIONS. Espècietrobadadurantla XX CampañadeFloraMicológicaIbéricaicitada prèviamentperalesIllesBalearsaEivissa(SIQUIER & CONSTANTINO , 1995) itambéa Mallorca(SIQUIER e tal. , 2000).
MATERI AL ESTUDIAT. Sa Fo ntdes No gu er (Es corca) ; UTM: 31S DE8304; 1000-11 00 m; tenícol aal bosc de Pin us ha lepensis; 2-X II-2 006; h e rb. JLS 22 11.lbid. 5-XII- 200 6; h erb. JLS 22 14 i 22 15.
OBS ERV ACIONS. Espèciepocfreqüentperòqueja s' ha c itatales Illes Balear s, de Mallo rca (PÉREZ-DE-GREGORIO & VIDAL , 1994 )) Lafotografiad 'aquestaespècieaSIQUI ER & CONSTANTINO (2008 ) corr espon alaprim era dataderecol·lecció.
MAT ERIAL ESTU DIAT. Sa Fo ntdes Nogu er (Esco rca); UTM : 31S DE8304 ; 1000- 1100 m;sobre excrement s ifems d'èqui ds ; 22-X I-2006; h erb. JL S219 7 Ibid. 2-X II-2 006 ; h e rb. JL S 2209
OBSERVACION S. L 'estudi enfrescd 'aquestaespèciealcampés fa ga irebé impr escindible p er po der determinar-lafàcilm ent.Entemp s humit , tant lacutículacoml 'aresta de les làminessónmolt glutino ses, cosa quefa qu ees pugin separartotalment.U na acuradadescripció, tantmacro com rnicroscòpica d 'aquestaespècie,queha estatmoltpo ccitada a nivell mundial , la p odem trobara E STEVE-RAVENTÓS et al. (2002). Le s mo stres recolI cctadcs coincideixen amb les descripcions queaparei xen al 'article esmentat, peròpre senten une sesporeslleugerament m és p etites 14-5 x 77 ,5 um.Aqu esta espècie tamb é esvarecol·lectardurant la XX CampañadeF loraMi cológica Ib érica; lafotografiaquehihaaSIQUIER & CONSTANTINO (20 08) correspon a laseg onadata de recol·lecció.És novac itaales Illes Bal ears.
Psilocybe subviscida (Peck) Kauffman , Mi chiga nGeo! .B iol. S urr., s er.526 : 139( 1918).
MATERI AL ES TU DIA T. Sa Fo ntdes Nog ue r (Esco rca) ; UTM: 31SD E8304 ; 1000-1100 m; terr íco la, al bo sc de Pinu s halep ensis a mb ab unda nt presè ncia d'A mp e/ od es ma mauritanica; 22-XI-2006; /eg. I. Olariaga ; d et. I. Olariaga ; h erb. BIO -Fun gi 11731.
OBSERVACIONS.Espècietrobadadurant XX CampañadeF loraMi cológica Ibérica.És n ovac ita a les Illes Balear s.
MAT ERIAL ESTU DIAT. Me nut (Esco rca); UT M: 31SDE9 11O; 500 -650 m; entre fullaraca i restes llen yo sos de Qu ercus i/ex i acíc ules de Pinu s halep ensis; 17-XII -2004; h e rb JLS 1936. Sa Fontdes Noguer (Escorca) ; UTM : 31 SDE 8304 ; 1000-1 100 m; terrícol a, entre res tes d'Amp e/ od esma rnauritan ica; 22-XI-2006 ; /eg. I. Olariaga ; d et. I. Olariaga ; h erb. BIO- Fun gi 11 732 Finca públi ca Ga latzó (Ca lvià) UTM: 31 SDD55 87 ; 500-600 m; entre acícu les de pi , a bo sc mixt (Pinus halep ensis i Qu ercus i/ex); 24 -X I-2007 h erb. l CS 690 B.
OBSERVACIO NS. Espècierelativament freqüentaquests darrers anys aM allorca.En pod em trobar unaacuradade scripció aDANI ELS & MORE NO-ARRO YO (2 006). També esvarecol·lectar durantla XX CampañadeFloraMicológicaIbérica.La fotografiad 'aquestaespècie a SIQ UIER & CONSTANTINO (2008) corre spon alaprimeradatade recol·lecció.És nova citaa les Illes Balears.
Ramariopsis pulchella (Boud.) Corner, A nn.Bo t.Me m. 1:645 ( 1950).
MATERIALESTUDIAT. Sa Fo ntdes Nog ue r (Esco rca); UT M: 31S DE 8304 ; 1000-11 00m; bosc de Pinu s ha/ epensis amb abundantpresen cia de A mpe /odesma m auritanlca; 22 -X I-2006 ; /eg. I. Olariaga ; d et. I. Olariaga ; h erb. BI O-Fun gi 11 733.
BOLETS DE CATALUNYA
dela Península Ibèrica idelesIlles Balears, 2009
LaSocietatCatalanade Micologia vaacordarinici ar unanovaetapadela sèrie "Boletsde Catalunya " enlaedicióde2008 , ambl 'ampliació del 'àmbit geogràficde procedència deles espècies fotografiade s atotalaPenínsulaIbèricailesIllesBalear s. Con videm atotselsmicòleg s qu e di sposin defotografiesdequalitatdefong s del 'àrea mencionada, aquecol·laborin enaqu esta no va etapadelacol·lecció .
La SocietatCatalanade Micologia acordóinic iaru nanu evaetapadela serie "Boletsde Catalunya" enlaediciónde2008 , conlaampliación del àmbitogeogr àfico de procedencia de las especiesfotografiadasatodala Península Ibérica y las Islas Baleare s. Invitamos atodo s lo s mi cólogo quedispongandefotografiasdecalidadd e hongo s d el àrea m encionada , acolaborar en estanue va etapadelacol ección.
BOhEt5 DE eHtHhUnVH
dela Península Ibèrica ide les Illes Balears
XXVII COL-LECCIÓ 2008
TEXTOS : CATALÀ -CASTELLÀ SO LÀMINES
Rh odotu s palmatu s
A partir d 'aquesta col-Iecci ó, es publiquen també fotografies i desc ripcions de bolets de tot l'àmbit dela Península Ibèrica idelesIlles Balears
Editat per:
I.S .SN 0212 -3460
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA
P er rebre ln és informaci ó, dirig iu-vos a: / Pararecibir m as información , diríjase a : Jaum e Lli stosella (jllistosella @ub.edu ) oJordiRiu s (joriu sm éàyahoo es)
UNA COMBINACIÓN Y TRESESPECIES NUEVASDE LICHENOCHORA (pHYLLACHORALES, ASCOMICETES
LIQUENÍCOLAS) , Y NOTAS ADICIONALES
PARA EL GÉNERO
J. ETAY0 1 yP. NAVARRO-ROSINÉS 2
1.-N avarro Villo slada 16, 3° dcha , E S-31003P amplona , Es paña. E -mail: je tayosa @ pnte.cfnavarra.es
2.- Departament deBiologi a V egetal(Botànica).Facultatde Biologia, Uni versitat deBarc elona , Dia gonal 645 , E S-08028Bar celona , España.E-nlail : pna varro @ub. edu
RESUMEN. U na combinación y tres especies n uevas de Lichenochora (Phyllachorales, asco micetes liquenícolas), y notas a diciona les para el género. Descripcióndetres especies nue vas delgénero Li chenochora (Phylla ch orales , ascomicetesliquenícolasnoliquenizado s): L. a ipo liae Etayo , Na v.-Ros. etCoppin s sp.no v., quecrecesobre Physcia aipolia, L .c oppinsii EtayoetNa v.-Ros. sp.nov. , sobre Protopannaria p ezi zoides, y L . pau cispora EtayoetNa v.-Ros.sp . nov. , sobre Bilimbia s abuletorum; ypropue sta deunanuevacombinaciónparaelgénero : L lepidiotae (Anzi)Etayoet Nav.-Ros.comb.nov., unhongopropiode Fu s copannaria praetermissa. Seincluyeladescripcióndel anamorfode Li chenochoraepidesertorum; seaportannue vas citas territoriales paradiferentesespecie s delgénero: L. c onstrictella constituyelaprimeracitaparaAmericacontinentaly L .aprica primeracita paraEspaña ; yseincluyen unasclaves deidentificaciónparalasespecies conocida s delgénero
Pa la bras clave : Lichenochora, Phyll achorales, hon gos liquenícolas, taxonomía , co rología, Es paña , Gra n Bretaña , Islandia Ita1ia, Lu xemburgo , Ru sia,U SA.
A BSTRACT. A n ewcombination an d t hree n ewspecies of Lichenochora (phyllachorales, liche nicolous Asc omycota), an d a d ditional reports forthegen us. Three species of thegenu s Li chenochora (Phyllachorales , notlichenized lichenicolousascomycete s) aredecribedasnew to science: L aipoliae Etayo , Na v.-Ros. etCoppins sp.nov. , thatgrowson Ph yscia aip olia , L .c oppinsii EtayoetNa v.-Ros. sp.nov., on Protop annaria p ezi zoides , and L pau cispora EtayoetNa v.-Ros.sp. nov., on Bilimbia s abuletorum. Anewcombinationtothegenusis proposed : L lepidiotae (Anzi) EtayoetNa v.-Ros. comb.nov. , on Fu s copannaria praetermissa. Thedescriptionoftheanamorph of Li chenochoraepidesertorum isincluded . Raport s ofknownrangeextensions fordifferent species of thegenus: L. c onstrictella ismentionedbyfirsttimeforcontinentalAmerica(USA ) and L.apri ca for Spain.Anidentificationkeytothespecies of Li chenochora areincluded.
Key w ords: Li chenochora , Phyllachoral es, 1ichenicolous fun gi, ta xonomy,corology , Europe , Spain , United Kingdom, Iceland. Italy, Luxembourg , Ru ssia , USA.
RESUM O. N ova k ombinajo ka j tri no vajspeciojd e L ichenochora (Phyllachorales, l íkenlogaj askomicetoj), k un kr omaj a ldonojp ri la korolo gio d e lage nro.Priskriboj detrinovaj speciojdela genro Li chenochora (Phylla chorales, nelikenigintajlikenlogajaskomicetoj): L .a ipoliae Etayo , Na v.Ros.etCoppinssp.nov. , logantaêe Ph yscia aipolia, L. c oppinsii EtayoetNa v.-Ros. sp.nov. , êe Protopannaria p ezi zoides, y L . pau cispora EtayoetNa v.-Ros. sp.no v., êe Bilimbia s abuletorum; kaj proponodenovakombinajo: L lepidiotae (Anzi)EtayoetNav.-Ros.comb.nov. , fungo loganta êe Fu s copannaria praetermissa. Onianka ü inkludaspriskribondelaanamorfode Li chenochora ep idesertorum; interesajnnovajnlokajnmenciojnpriladisvastigo dekelkajspeciojdelagenro: L. c onstrictella estasmenciitaunuafojedelakontinentaAmeriko(Usono)kaj L . apri ca deHi spanio; kaj determinilonprilakonatajspeciojde Li chenochora.
Slostlvorto]: Lich enochora , Phyllachorales, likenlogaj fungoj , tak sonomio, korolo gio , Eü ropo , Hi spanio, Britio , Islando , Italio , Luk semburgio, Ru sio, U sono.
Revista Catalana de Micologia, vol.30:27-44 ; 2008 .
INTRODUCCIÓN
Elgénero Li cheno chora (Phylla chorales) fue propuesto p or HAFELLNER (1989)parainclu ir diferentes hongo s liquenícolas caracterizados porpres entar peritecio s típicosyasco s unitunic ados, alguna s decuya s espec ies habíanpasadocomotaxonesincluido s dentrodeotro s género s cona scos bitunicado s, como Didymella y Stigmidium. HAFELLNER ( 1989)incluye seisespeciesde L ichenochora: L. c onstrictella, propiade Ful gensia bra cteata;L. in conspicua, sobre Myc obilimbia bere nger iana; así como L. g alligena,L. polycoccoides , L.th allina (a ctualmente L .o bscurioides) y L.we illii, sobrediferente s Physciaceae. Posteriormente a estetrabajo e lnumerod e taxonesde L ichenochora sehaido incrementando conlade scripción de nu evasespeciesolainclu siónd e a lgunasnu evas combinaciones entrabajosd e diferen te sautores: L.xan thoriae, sobre Xa nthoria e legans (TRIEBEL eta l., 1991) ; L.h eppiae, sobre Heppia (ROUX& TRIEBEL , 1994); L. c lauzade i , sobre diferentes especies de S quamarina (N A V ARRO-ROSINÉS et a l., 1994); L.wass er i , sobre Ca loplaca c itrina (NA VROTSKA YA etal. , 1996); L. ga havisukae , sobreun liqu en nofructificado, probablemente d el O. G raphidales (APTROOT etal., 1997); L. epidesertorum, L epifulgens, L. epimarmorata y L. pyrenodesmiae, sobre diferentes Telos chistaceae, y L lecide llae, sobre L ecidellae laeochroma (N A V ARRO-ROSINÉS etal ., 1998a); L be llemerei, sobre Me negazz ia sp. (NAVARRO-ROSINÉS e tal. , 1998 b ); L . m editerran eae, sobre Fuscopa nnariam editerranea (CALATA YUD e tal. , 2 000); L. c oarctatae, sobre Trap eliac oarctata (HAFELLNER&B ERGER , 2 000) ; L.apri ca, sobrediferentesespecies de Aspicilia (HOF FMANN & HAF ELLNER,2 000); L. epinashii y L. sinapispermae, so bre diferentes Caloplaca (N AVARRO-ROSINÉS & ETAYO , 2 001) ; L.a cuti spora sobre Fu s copannaria magellanica (E TAYO&SAN CHO,2008) ; Y L. e legantis, sobre Xanthoria e legans (HAFELLNE R eta l., 2 008).
Elgénero Li cheno chora sereco noce fàci lmente, en tre otra s características , porlaestructura dela par ed delosperitecios , portener losascos unitunicados , yporla abundancia degútula s lipídica s en e lhimenio.Elexcípulodelosperiteciosestaformadopor g randescélula s aplanada s dehasta15 l'In de di àmetro quepre sentan, envisión tangencia l a la superficiedelascoma, uncontorno poli gonal-redondeado , peraenseccióntrans versal estascé lulas son m as omenosalargadas.Para un a d escripción detalladadelascaracterí sticaseste géne ropu edeconsultarse e ltrabajode NA VARRO-ROSINÉS etal. ( 1998a). Otr os caracter esge néricosd e lade scripción original (HAFELLNER, 19 89),c omo e lnúmerode septosdelasasc ósporas,descritas comouni septadas, hantenidoqu eseram pliadosparadar cabidaa especiescon esp oras simpleso p luriseptadas (NAVA RRO-ROSINÉS etal., 1994, 1998b ; HOF FMANN& HAF ELLNER,2 000).
E l estudio d ed iferentes eje mplaresd e herbario p reviamcnteide ntificados corno Sp haeru lina lepidiotae, oena lgún caso erró neamente como S. dubiella, hapermit ido reco nocerqu eenrealidad estetaxón p ertenecealgéner o Lichenochora, se pr opo neenestetrabajolanueva combinación yse descri be deta lladamentelaespecie. Se d escribentambiéntresnuevasespeciesde Lichenochora, en baseaeje mplares proceden tesd e las I slas B ritanicasyde Luxemburgo , y qu enos hancedi dos desinteresadame nte porB.Co ppins (E dimburgo) yP Diederich (Luxe mburgo). A parte , se describenlas características delanamorfo de Li cheno chora , halladosobre Fulgensia des ertorum , y seaportandatosadicionales p ara la distribucióndeotra s especiesdelgénero Lichenochora. Eneste trabajosedescribentresnuevasespec ies ysepropone unanueva combinación paraelgénero.
MATERIAL Y MÉTODO
Paraelestudioa l microscopio óptico(1000 x) delosdiferentesejemplaresde Lichenochora, se hanrealizadoseccionesamanoa lzada delosascom as , quehansidomo ntadas enaguao,para mejorarelcontraste,en lactofenol-azuldealgodón . L as medidas , siempreque hasido p osible,se hantornadoenpre paraciones mont adasen agua.P arapoderestudiarlasestructurasde losasco mas enmateriala ntiguo proce dentede herbari o , hasido necesa riorehidratarlasañadiendo a la
preparación acuosaunagotadeKOH , diluidoal10%enagua.Enlas dimensiones delasesporasse indica:elvalormedioen cursiva , encuadrado delosvaloresm àximos ymínimosque resultan de descartar el10%delosvalores mas altosydelos mas bajos , y , entre paréntesis , seindicanlos valores extremo sabsolutos.Las ilustraciones sehan realizado conayudadeuna càmara clarapara dibujo incorporada al microscopio.
SPHAERULINA LEPIDIOTAE ES UNA LICHENOCHORA
Lichenochora lepidiotae (Anzi) Etayo et Nav.-Ros. , comb.nov.
Bas.: Sphaerella lepidiota e Anzi. Atti deliaSo cietà Italiana diS cienze Naturali 11(4):27 (1868).
Syn.: Metasphaeria lepidiota e (Anzi)Sacc. Sylloge Fungorum 2:184(1883).
= Sphaerulina lepidiota e (Anzi)Vainio. Természettud. Fü z. 22:342 (1899 ). (Lich.inCauc.) .
D ESCRIPCIÓN. Peritecios ovoideso piriformes , de aproximadamente 210-280 x 170-200 l'm , negros , ligeramente rugosos en tomo alostíolo , abundantes pera no agrupados , al principio complctarncnte inmersoseneltalodel hospedante , casiinvisiblesasimplevista , yque emergen en elcórtexdelliquensóloporsuzonaostiolar.Eltalodel hospedante no presenta engrosamientos visiblesenlaszonas infectadas porelhongo , nise observa enéstela formación de micocecidios. Enlavejezlos peritecios pueden terminar siendo erumpentes , para finalmente romperse y quedar comouna concavidad, decolornegro , eneltalodel hospedante. Excípulo pseudoparenquim àtico (= paraplectenquimàtico) , de(20)25-40 Jim degrosor , uniforme practicamente entodasu extensión , sólo ligeramente mas engrosado en tomo alostíolo.Ensección tangencial presenta una estructura deltipo " textura angularis ", concélulasde pared finaydeforma poligonal redondeada , aproximadamente isodiamétricas , de(6)8-13(17) Jim de di àmetre; yensección v erticalatravés delostíolo esta constituido pordoscapas diferenciadas: una externa decolorpardorojizo(K +, negro verdoso) , formadapor7-10capasdecélulas , yotra interna , pr àcticamente incolora , formada por2-4capasdecélulas , concélulas comprimidas radialmente , alargadas , de(6)8-13(17) x 3 ,5-5 zzm deluzyunaparedde1-1,5 Jim degrosor. Pared celular formadapordoszonas diferenciadas en pigmentación: lazona mas externa con pigmento decolorpardooscuro , amorfoal microscopio , ylazonainterna pràcticamente incolora.Enlazonaen tomo alostíolo , lascélulasdelexcípulose hacen mas alargadas , de10-12 x 5,5-9 l'm , yforman alrededor deéstepapilas ligeramente prominentes , quedanaestazonaunaspecto ligeramente granuloso. Nose observan apéndices hifoides. Himenio incoloro , I(-)KI(-) , con abundantes gútulaslipídicasdetamaño relativamente grande , de2-7 Jim de di àmetre. Hamatecio formadoporperífisisy paràfisis.Par àfisis gruesas , de 4-6 Jlm degrosor , septadas , simpleso ramificadas , conunaparedmuy delgada, sólo visibles en peritecios inmaduros , yaque degeneran por evanescencia antesdela completa maduración delos ascos.Perífisis persistentes , simpleso mas rarament econ alguna ramificación , abundantes alo largodelcanal ostiolar, de20-30 x 2-3 zzm, formadaspor2-3células.Ascosde65-75 x 12-14 ,5 l'm , cilíndrico-claviformes , de pared delgada , noopoco engrosada enel àpice, claramente pedunculados , unitunicados , predominantemente octosporados , pera conalgúnasco provisto de sólo4-6esporasvisibles , con epiplasma dextrinoide (1+ naranja-rojizo) , y dehiscentes por
Fig. 4 L ichenochora coppinsii ( Holótipo).-A , asco bi sporado(iz da.) y ascoinmaduro (dcha.).B,as cóspora m adura(izda.) e inmadura(dcha.).
DI STRIB UCIÓN Y HABIT AT. Li chenochorac oppinsii se conoce sólodela localidad deltipo ,sobreun talo cnncgrecido yenmal estado deuna P rotopannaria hum ícola no fructificada , identificada como P.p ezizoides.
Lichenochora paucispora EtayoetNav .-Ros., sp.no v.
Ad Lichenochora incon spicua ascis bi-tetrasporati s et sporismin oribus difJert.Asc osporae (15,5)16- 23(31,5) Jan longaee t ( 7,5) 8 -10,5(12) J1m c rassae,un iseptatae.Crescitin Bilimbi a sabuletorum thallo,qu em nonmutat(cecidianon fo rmat).
Tipo.- GRAN BRETAÑA , Inglaterra : Dorset , Melcombe Ho rsey Church (VC9 ), grid re f. 31 /772.021 ,27 /02 /1997 , leg.H.1.M. Bowen (E 99815).
Hospedante típico.- Bilimbia s abuletorum ( Schreb.) Arnold Etimología.- El epíteto de L.pau cispora hace alu sióna lr educido n úmero de es poras por a sco quepre senta e sta e specie (dellatín pauc i, -or um., plural d e paucus, poco nu merosos o en pequeño número ).
D ESCRlP CIÓ N. Hongo liquenícola ,v isibleún icam ente po r lo s p eritecios qu e cr ecense miinmersos e neltalodelho spedante , pera quealfinalde sud esarrollo p ueden se r totalment ee rumpentes, Peritecios de 120-170 flITI dedi àmetro, de color n egro,ov oides os ubglobosos,d e pared li sao ligeramente rugo sa, a v eces provistos de fisura s circumo stiolares, loqu e haceque alguno s a scornas
DATOS
COROLÓGICOS
PARA DIFERENTES ESPECIES DE LICHENO CHORA
Lichenochora aprica Hafellner etNik.Hoffm,
NUEVA LO CALI DA D. ESPAÑA, CATALUÑ A: pro v. de Tarragona, Conca de Barb era, V imbod í, ban-ancde Cas tellfo ll it, pujad aa la Ro ca de l'Al iga,UTM 31TCF3779-3 879 , 700- 800 m al t., 2002 /04 / 19 , 1eg. P. Navarro-Rosin és, H.L. H1 adun y X. Llim on a(BCN- lic h 13 865 ). Sobre un talo de Aspi ci lia sp. qu e crece sob re gran ito.
OBS ERV ACION ES. Nuestroejemplarconstituye , segúnlos dato s deque disponemo s, la primerac ita parala península ibéricaylaprimera conocida paraesta especie fueradeItalia.Ha sta elmoment o L apri ca sólo seconocíadelaslocalidadesme ncionadas enladescripciónorigina l po r HOFFMANN & HAFELLNER (2000) , enconcreto deC erdeña ydelaisla deÉgad i, dondecr ece sobre Aspic ilia calcarea yotrasespeciesde A spicilia no identificadas. La s características de nuestro ejemplar coinciden engeneralconlasindicadas por HOFFMANN & HAFELLNER (2000).Noobstante hemos observadoIigeras diferencia senlas caracterí sticas delas ascósporas. La s ascóspora s denue stro ejemplar miden(18) 19-24 ,0-28 (28,5) x 7-8,1-9 (9 ,5) fim , conun a re lación largo /ancho de(2 ,2) 2 ,6-3,0-3,6 (4 ,2) (n = 17) , t ienen forma cilíndrico-fu siforme,son uniseptadas , aunque excepcionalmente seobserva a lgunaesporas imple,pre sentan una lig era constricción en t omoal septoytienen heteropolaridad var iable,engeneral ma s marcada enlas esporas demayortamaño.
Lichenochora clauzadei Nav.-Ros. , CI. Roux et Llimona
NUEVAS LO CALIDADES . ESPA ÑA: Aragó n, pro v. de Hu esca, Mo negros , Sierra deSíge na, cañada en direcc ión a Peñ a1b asalie ndo del Mon asteri o de Sígena,sobre Squamari na lenti gera, 250 -300 m, 30T 0747019 , 462 103 1, 19/03/2004 , 1eg. 1. yA Etayo 2153 4 (He rb. ETAYO ) - Aragón , prov.de Huesca, Mon egros, loma s arcill osas entre Cha1ame ra y Ontiñ ena,sobre S. le ntigera en suelo arc illoso , 200m, 31T 02589 42, 461 9032, 19/03/2004, 1eg. 1. y A. Etayo 21547 (He rb. JACA).- Aragó n, pro v. de Zaragoza, cam inode N u éva los a Jaraba, 1 km antes del túnel, pinar sobre areniscas b1 and as, sobre Squa marina c a rtilaginea, 800 m, 30T 0600457 , 4565985 , 23 / 12 /2002 , leg 1. Etayo 20223 (He rb. ETAYO ).
OBSERVA CION ES. L. c lauzadei esunaespeciecomú n enla re gión mediterr ànea , q ue había s ido citadadeEspaña (Cataluña yNavarra) , Francia(Pro venza) yGreci a. Aquí damo s nu evas cita s par a AragónyNavarra.A sí mismocitamoscomonue vo ho spedante a Squ amarinaca rtilaginea.
Lichenochora constrictella (Müll.Arg.) Hafellner
MATERI AL ESTU DIA DO. U.S.A, Nebraska, Scotts B1u ffCO. , Sco tts B1uff Nat iona1Monum ent. A10 ngtopofsouthwest rid ge from parkin g loton North B1uff. On north facin gslopenear top of ridge in area ofcalcareo us soi1s , e1ev. 4600 ft. [1402 m]. 410 50'07"N , 10304 2'14"W , 03/07 /1 997 , 1eg. C. W etmo re (no. 77625) ; C. Wetm ore: Teloschistaceae Exsi cca ti num. 42 F ulg ensia bractea ta (Hoffm.)Ras.; (BC N- 1ich. ).
Fig. 8. L ichenochoraco nstrictella (Nebraska , USA ; BCN-lïch .:C. W etrnore: T eloschistaceaeExs iccatinUlTI . 42 ).- A scósporas .
C LAUZADEG.&C. ROUX (1976 ).- L esc hampignonslichénicoles n on lichénisés. Uni v. Sci. T ech. Langu edoc. Lab Syst. Géobot. Médit édit. , Montpel1i er, llOp
CLAUZADE G. , P DIEDERICH. & C ROUX (1989) - Nelikenigintaj fungoj likenlogaj. Ilu strita determinlibro. Bull etin d e la So ciété linn éenne d e Pro venee, num. spéc.1: 1-142.
COPPINS B . (ed. ) (2001). - New , rareandintere sting lichen s. Briti sh Li chen S ociety Bull etin 89 :70-81.
ETAYO 1. &L.G SANCHO (2008).- Hongos liqu énicolas del surde Sudamérica, especialmente delaIsla Na varino(C hile)
Biblioth eca Li chenologica, 98:1-302
ESSLINGER T . L . (2007 ).- A cumulati ve checkli st forthe lichen-forming , lich enicolou s andal1ied fungio f the c ontinental UnitedState s and Canada North Dakota StateUni versity, Fargo , NorthDakota.[http ://www .nd su.nodak.edu/in struct/ esslinge /chcklst/chcklst7.htm] (First Posted 1 December 1997 , Most Recent Update 2 ApriI2007)
HAF ELLNER 1. (1989).- Studien über lichenicole Pil ze und Flechten VII Üb er di e neue Gattung Li chenochora (A scomycetes , Phyl1achorale s). Nov aH edwigia, 48(3-4) : 357-370.
HAFELLNER 1. & F. BERGER (2000) .- Über zw ei seltene lichenicole Pil ze auf Trap elia. H erzogia, 14:31- 34.
HAFELLNER 1. &P.NAV ARRO-ROSINÉS (2004) .- Li chenochora, pp. 578-581. In NASH III, T .H.; RYAN , B.D. ; DIEDERICH , P .; GRIES C & BUNGARTZ F (eds.) , Li chen Flora of th e Gr eater S onoran D esert R egion,Vol. 2. Li chens Unlimited , Arizona State University , Tempe , Ari zona.
HAFELLNER 1., G. HERZOG &H.MA YRHOFER (2008).- ZurDi versitatv onlicheni sierten und lichenicolen Pil zen ind en Ennstaler Alpen (Òsterreich: Steiermark, Ober òsterreich), Mitt eilungen d esN aturwissenschaftlichenVereins für Ste iermark 137:131-204.
HITCH C. (ed.) (2001).- New , rareandintere sting lichens. Briti sh Li chen So ciety Bull etin , 88 : 66-77.
HOFFMANN N.& 1. HAFELLNER (2000) .- Einere visión der lichenicolen Artender Sammelgattungen G uignardia und Physalo spora (Ascomycotina). Biblioth eca Li chenologica, 77:1-181 + 62fig
KEISSLER K. (1930).- Die Flechtenparasiten. Rab enhorst's Kryptogam en-Flora, 8.Leipzig.712p .
KOCOURKOV À , 1. &P .P. VAN DEN BOOM (2005).- Lichenicolous fungifromtheC zech Republic Il A rthrorhaphis a rctoparm eliae spec.no v. andsomenewrecord s fromthe country. H erzogia 18:23-35.
NAG RAl T .R. (1993).- Co elomycetous anamorphsw ithapp endages-bearingco nidia. Mycologu e Pub . Wat erloo, Ontario , Canada . 1101pp .
NA V ARRO-ROSINÉS P.& 1. ETAYO (2001).- Li chenochoraepinashii sp.no v. y L. s inapispermae sp.no v. (Phyl1achorale s, Ascomicetes) , dosnue vos hongos liquenícolas sobre Cal oplaca.Cryp togamie,Mycologie 22(2):147-15 8.
NAV ARRO-ROSINÉS P.&C . ROUX (1997) .- Weddellomyees protearia sp,no v. et Li chenochorax anthoriae , champignon s lichénicoles non lichénisé s parasites de Calopla ea proteus. My cotaxon 56: 433-440
NAV ARRO-ROSINÉS P. , M. BOQUERAS &C ROUX (1998a).-Nue vos dato s parael género Li chenochora (Phyllach o raIes, Ascomicetes liquenícolas) Bull etin d e laSoci été linn éenne d e Pr ovence 49: 107-124
NAV ARRO-ROSINES P. , E. GAYA &N .L. HLADUN (2001).- Calopla ca na shii sp . no v. (Telo schistaceae , Lichene s) , a north-american species ofthe C. la ctea-group growing incaliche. My cotaxon 79:29-41.
NAVARRO-ROSINÉS P., C ROUX & P.DIEDERICH (1998b).- Li chenochora bellemerei sp.no v., champignon lichénicole non lichénisé (Ascomycetes , Phylla chorales). C ryptogamie, B ryologie-Lichénologie 19(2-3): 211-219.
NAV ARRO-ROSINÉS P. , C . ROUX &X. LLIMONA (1994). - Nelikenigintaj fungojêe Squamarina: Clypeococcum epicrassum cornb.no v. kaj Li chenochorac lauzadei sp.no v. (Ascomycetes). - Bull etin d e laSo ciété Linn éenne d e Pr ovence 45: 421-429.
NA VROTSKA YAI.L. , S.Y. KONDRATYUK, S.P. WASSER, E. NEVO &S.D. ZELENKO (1996) .- Lichen s and lichenicolous funginewforIsraeland other countries. Israel Journal olPlant S ciences, 44:181-193.
OLIVIER H. (1905-1907) .- Les pincipaux parasites denoslichen s françai s. Bull etin d e l 'Académie Int ernationale d e G éographie Botanique 15(1905): 206-220 ,273-284 ; 16(1906):42-48 , 187-200 ,253-264 ; 17(1907):123-128 , 162-176 , 232-240.
ROUX C &D. TRIEBEL(1994).- Ré vision des espèce s de Stigmidium etde Spha erellothecium (champignon s lichénicole s non lichénisés, Ascomycetes) correspon dantà Pharcidiaepicymatia sensu Keissler ouà Stigmidium sc haereri auct.Bull etin d e laSo ciété Linn éenne d e Provence 45: 451-542.
SÉRUSIAUX E. , P. , DIEDERICH , A.M. BRAND & P. VAN DEN BOOM (1999).- New or interesting lichensand lichenicholous fungifrom Belgium and Luxembourg. VIII. L ejeunia 162:1-95
SV ANE SJ. &V. ALSTRUP (2004).- Some lichenicolous fungifromIceland. Ac taBot Is!. 14:53-58.
TRIEBEL D (1989).- Lecideicolen Ascomyceten. EineRevi sion der obligat lichenicolen Ascomyceten auf lecideoiden Flechten. Biblioth eca lich enologica 35:1-278.
TRIEBEL D. , G. RAMBOLD & T.H. NASH III (1991).- On lichenicolous fungifrom continental North America. Mycotaxon 42: 363-396
V AINIO E.A. , (1899) .- Lichenes in Caucaso etin peninsula taurica armis 1884-1885 abH. Lojka atM.a Déchy col1ectos enumeravit. Term észetrajzi Fiizetek. 22 , I1VIV: 269-343 .
Laccaria trichodermophora Fotografia N. Macau (NM20080112.3).
Laccaria pumila F otografiaM .À. P érez-De-Gregorio(PG171107-2).
ERRATA ET CORRIGENDA
E nel trabajo deJ .L. PÉREZ-BUTRÓN Y J F ERNANDEZ-VICENT E , publicada enlaRe vista Catalana de Micolo gia , v ol.29:81-91 (2007),que ll eva por título ' Una nueva espec ie de Flammulina P. Karsten , F. cephalariae (Agaricales) encontrada en España ', enla pagina 84d ebe substituirse e lp àrrafo entera refe rente a 'M ATERIAL EXAMINADO ...' por el s iguiente:
MATERIAL EXAMINADO.E SPAÑA. BURGOS :Va lled e Losa, Villalacre, UTM 30TVN6664 , alt.715m,bas idiomas g rega rioso s olitarios, a veces cespitosos , apa ren temente terrícolas , en sue lo ca lc àreo, s obrer aícese nterradasd e Cepha laria l eucantha, 6- 12-2003, l eg. J.L. PérezButrón , es pécimen q ue cont iene 6 ba sidiomas secos enelher bariod e la Unive rsidad de Te n neesse , n úmerod ere ferenciaT ENN6 1809 (Holotypu s). Es pécimen q ue co ntiene 9 b asidiomasen e lh erbario d e la So ci edad de C iencias Natura les de S estao , referencia SEST03 120602 (Jsotypus) y es pécimenqu ec ontiene 2 b asidiomasene lh erbario persona ld eJ. F dez-Vicente, re ferenc iaJ FV-0312 (Jsotypus).
seudoclitocybeexpallens:
Fig.1- P
A ) espores ; Nec triap eziza: B)espores , D)ascs , E ) exiple ectal , F)e xiple medul ·lar; L epistaso rdida v ar. aianthina: C)espore s. A , BiC , barra = 10um ; D , EiF , unadivisió = 1um,
Catalana de Micologia ,v ol.30 : 51-56 ; 2008.
Pseudoclitocybe expallens (Pers.)M.M. Moser
Píleudefinsa40mmalprincipiconvex,després infundibuliforme , molthigròfan , decolorbru ocracienestathidratat,cremaocracienassecar-se. L àmines amplesespaiades , d ecurrents, del mateixcolorqueelpíleu,definsa4mm d'amplada. Peutambédelmateixcolor.C arn ambsabo r herbaciiolorpocnotable.Esporadadecolorblanc , amiloide.Esporesde7-8 ,5 x 6-6 ,8 Qm = 1,2.
MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA , Vallè s Occidental , C oll d 'Este na lles, Parc NaturaldeSantLlor enç d el Munt. UTM31T 0416-4614 , alt. 900rn, entrel 'herba , enunboscde Qu er ats ilex enterreny calcari , 5 exe mplars, 23- II-2008 SCMB-5332.
OBSERVACIONS. Aquestaespècieésfàcil d'identificar gràciesalseupíleumolthigròfaniestriat finsalcentre. P.cyathiformis ésdecolorbrufosc , nomésestriatvoraelmargeiambespores m és grans,de7 ,8-12 x5,5-7um.
AGRAÏMENTS
AE.Rubioperlaidentificacióde Nectriap eziza iaS.Poumaratperlaidentifica ció de L epista nuda var. aianthina.
BR EITEMBACH ,1. & F. KRANZL[N .(l986 ). Champignons deS uisse To rne [ I. Edit.M ykologia. Lucema4 12 pp.
D ENNIS, R .W. G. Briti shAsco mycetes. 1.Crarner , Vadu z, 5 85 pp
JÜLICH , W. (1984). Cuida ala d et erminazione dei fu ngh i V ol.2°, Arti gra fiche Sa turnia.Tr ento597 pp
GELATINOPSIS HEPPIAE SP.NOV. (LEOTIALES, ASCOMYCOTA) UN HONGO LIQUENÍCOLA SOBRE HEPPIA
DESPREAUXII DE ARAGÓN (NEDE ESPAÑA)
P NAV ARRO-ROSINÉS , N.L. HLADUN yX LLIMONA
D epartament de Bi ologia V egetal(Bot ànica). Fac ultatde Bi ologia , U niversitatde Barcelona , D iagonal645 , ES-08028B arcelona , Es paña E- mail:pn avarro @ub .edu
RESUMEN Gelatinopsis heppiae sp.nov. (Leotiales , Ascomycota ) un hongo liquenícola sobre Heppia despreauxii de Aragón (NEde España ). D escripción d e G elatinopsis h eppiae Na v.-Ros., Hladun et Llimona sp.no v., unhongoliqu enícola noliqueni zado qu ese d esarrolla s obrelos talo s d e Heppia despreauxii, y qu e, porelmom ento,sec onoce sólod e la localidad ori ginal , enAra gón (Es paña).Por e ltamañod e las ascósporassea semeja a G ericetorum , unhongoqu e cr ecesobre Dibaeis , perose diferencia d eésteporlacolor ación pardo anaranjada , nooli v àcea, d elex cípulo y d el epihimenio.Porla coloración delexcípuloy del epihimenio,G. h eppiae coincidiria conotra s do s es pecies:G rocce llae, propiod e R occella phycopsis, yG leptogi i , quecr ecesobre Leptogium byss inum; do sespeciesqu ese diferencian d e G. h eppiae porelmeno r tamaño delas ascósporas. Palabras clave : A scomicotas, Leotiales , G elatinopsis , hongos liqu enícolas, líquenes, Es paña, A ragón.
ABSTRACT. Gelatinopsis heppiae sp . nov. (Leotiales , Ascomycota) lichenicolous fungus on Heppia despreauxii from Aragon (NE Spain ). G elatinopsis h eppiae Na v.-Ros. , Hladun et Llimona sp.no v. is de scribed asne w, onthethallus of Hep pia desprea uxii, anditis currently knownonlyfrom Aragon (Spain ). Onthebasi s of thesize of theasco spores thisne wspeciesis relatedw ith G. erice torum, afungusthatgrO\VS on Dib aeis. Howe ver, itdiffersfromtheformerinthatits colour is orange brown ratherthanoli vaceous intheexciple and epihymenium. The same coloration o f ex cipleand epihymenium is foundinG. roccellae, whichgrow s on Ro ccella phycopsis, andin G. leptogii, on L eptogiumbyss inum, butthe sespeciesdifferfromG h eppiae inha ving shorter ascospore s.
Key words : Asc omycota , Leotiales,Ge latinopsis , lichenicolous fun gi, lichens, Sp ain , Ar agon.
RESUMO. Gelatinopsis heppiae sp.Nov. (Leotiales, Ascomycota) líkenloga fungo êe Heppia despreauxii de Aragono (NEde Hispanio). Priskribode G elatinopsis h eppiae Nav.-Ros. , Hladun et Llimona sp.No v., likenloga fungone likeniginta, kiukreskassurlatalode Hepp iadesp reauxii kajgi s nunkonatanur enlatipaloko (Aragono, Hispanio). La ü ladimen sioj dela askosporoj g i afina s alG erice torum, lik enloga fungokiu surkreskas Dibaeis, sed diferencas de êi-lasta pro eksciplokaj epihimenioorangebrunaj , neoli vecaj. La ü la ekscipla kaj epihimenia koloro , G h eppiae afina s aldu aliajlikenlogaj specioj:G. rocce llae, specife loganta êe Ro ccella phycopsis, kajG. leptogii, specifa al Lep togiumbyssinum; tiudu speciojklaredifer encas deG. h eppiae proaskosporojpli malgrandaj
Slosilvortoj: A scomikotoj, Leotiales , G e latinopsis , likenlogaj fun goj , likenoj , Hi spanio , Ara gono
INTRODUCCIÓN
Elestudiodeunhongo liquenícola halladosobrelostalosde Heppia desprea uxii, en suelos arcillosos delaregióndelos Monegros (Aragón , España) porunodelosautores (X.LL.),ha puesto de manifiesto queporsus características morfológicas corresponde auntaxóninéditodelgénero Gelatinopsis (L eotiales), porloquese describe enestetrabajocomoespecienue va, conel nombre de Gelatinopsis h eppiae, en referencia ala naturaleza desu hospedante. Elgénero Gelatinopsis fue propuesto inicialmente por RAMBüLD & TRIEBEL (1990)para incluir dos especies con apotecios gelatinosos ; unadeelIas , G. ericetorum, esunaespecie liquenícola quecrecesobretalo s de Diba eis baeomyces ( = Ba eomyces ros eus), laotra , laespecietipodelgénero , esG. geogloss i,
un hongo fungícola que crece sobre diferentes especies dela familia G eoglossaceae (L eotiales). Po steriormente otras especies fungícolas hansidod escritas o incluidas enestegénero: G . tryblida riae, sobre Tryblidaria sp. (HOSOYA & OTANI , 1995) , G. septata, sobre M erulius sp. (APTROOTetal. , 1997) ; yG. ex idiophila, sobre Ex idiar ecisa; G. fungicola ,sobre Tram etes vers icolor; G. hyst eropatellae, sobre Hys teropatellae lliptica; yG. polycon idiata, sobre Trechispora sp. e Hy phodontia cf. c rustosa, enla revisión de BARAL & MARSON (2 001) , que tratanochoe species enel género , sietedeelIas fungícola s. Recient emente , sehan descrito tambi én otra s do s e specie s liquenícolas de G elatinopsis: G. r occellae , sobre R occella phycopsis (ETAYO et al. , 2001 ) Y G. leptogii, sobre L eptogium bys sinum (ERTZ & DIEDERICH , 2006 ).
Para la identificación delo s diferentes géneros de hongo sliquenícolas perteneciente sa lord en Leo tiales pueden con sultarse las claves de género s inclui dasen DIEDERICH & ETAYO (2000 ). Sin e mbargo, convien e no olvidar quela publicació n, po sterior al trabajo dee stos autore s, d e nu evas e specie s liqu e nícola s, hacenece saria laactuali zación delos caractere s de G elatinopsis m encionado se n sus c laves. Según DIEDERICH & ETAYO (2000), G elatinopsis, Llim oniella y Rymb o carpus(Leo tiales) s ontre s género s pró ximos, qu ese caracteri zan por tener apot ecios o scuros, d e pequ eño tamaño , conel pigmento dele x cípulo y del epihimeniono g ranular, yco n asc osque son funcionalmente unitunicados , no amiloide s,c onla pa red nootenu emente engrosada e n e l àpice,y p rovistosd e ochoa scósporas. É stasson inco lora s,s imples enla mayor ía d ees pecies , p e ra ha y ta xones con es poras s eptadasenlo s tre s gén eros. Lli moniella, de scrito por NAV ARROROSINÉS & HAFELLNER (1993) , y Rh ym bo carpus sondo sgé nerospró ximos qu e, adifer encia d e Ge latinops is, no s on gelatino sos ypre sentan n ormalmente el mar gen d elapoteciobi en d e sarrolIado. D IEDERICH & ETA YO(2000), enun a r evisión a ctuali zada de es tosdo s g éneros, los difer encian porla anatomía yla pigmentación d e lo sasco mas. Rh ymb ocarpus tieneapotecios qu e inician sud esarrolIo inmersos eneltalodelho spedante,c on e ldi sco entonc es puntiform eo ur c eloado , p ero, alcrecer ,suelen acabar por emerg er de l talodelho sp edantey quedar apli cados so bre és te.Lo s apotecio s maduro s son cónca vos ypu eden pr esentare ldi sco cubi erto , enpart e, o no por e lmar geno En Llim oniella , lo s ascoma ssonapot ecios qu ese d e sarrolIan apli cadossobre e l talo, no es tan inmersos e n é ste,yenla madurez eldi scoes nonnalm entec o nvex ayno es ta cubi erto p ore lmar gen oE l tamaño delo s apotecio s, en g eneral, es ma yor en Llimonie lla, con0 ,2-0,5 mm de di ametro, mi entras que en Rh ymb o carpus eld i àmetroes d esólo0 ,0 5-0 ,25 mm .E n Rh ym bocarpus, e l exc ípulo sec aracterizapor tener enla parte superio r ex ternahi fas di spuestas lon gitud inalment e , concé lulas alargada syenformadepelo s o se tas,qu e pu edene mergeroqu edarenglobadas e n la ge latinadel ex cípulo.En Llim oniella , la es tructuracelul ar d elex cípulo es uniform e,s inpr esencia d e hifa s conc élulas alargada senlaparte superiorexterna. S egún DIEDERICH & ETAYO (2000) , la pigmentac ión d e los do sgé nerose s tambi én d iferente. Rh ymb ocarpus se caracteriza por presentar en e l epihim enioy,eve ntualmente tambi én en e l excí pulo,una pigmentaci ón v erdosa,con reacción K(+ )ve rde pardu sco; unapi gmen tación queno pr esentan lo staxonesdel género Llimoniella , enlo s queel pigmento d el excípulo esg eneralmente d e color púrpura oscuro, con reacción K(+)v ioleta púrpura ;y, enmu chos casos,aés tep igmen to sea ñadeotrocon reacción K(+)v erdeinten so. G el atinopsis se diferenciaría d e lo s género s m encionado sp orlacon sistencia gelatinosa delos apoteci os, qu eson erumpente s yqu edan alfinal inm ersos o aplicado ssobreeltalodelhosp edante ,e n gene ralpr e sentan un marg en noopo co diferenciable , dificild e ob servar cuando estan hidratadosy,e nla s e specie s liquenícola s, tienen co lor es o scuros, pardo s o negros , algorojizo s enalgúncaso. En G elatinopsis, la coloración d el pi gmento delexcípulo y epihimenio esde tonalidad pardo ama rilIenta o pardo anaranjada , a ex cepciónde G . e ricetorum, quetieneuna tonalidad o livacea .E TAYO e t a l. (2001) comentan que Rhymbocarpus , según e l concepto de DIEDERICH & ETAYO (2000) Y elde G el atinopsis, se gún BARAL & MARSON (2001 ), sondosgéne ros próx imos, por loqu esu delimitac ión requ eriría futuro s estudios.
10 Jlm
Fig. 1- Gelatinopsis heppia e.- A , ascoscon esporas unigutuladas ensu interior, uniseriadas eneldela derecha y eneldela izquierda , irregulannente biseriadas eneldel centro.-B , ascoen dehiscencia por rotura lateralde lapareddelasco.-C , ascósporas; cuando las esporas salenfueradelosascos , se observa como la única gran gútula lipídica sedivideendos.-D , par àfisis capitadas , con casquete de pigmento apical y gelatina epihimenial , también pigmentada , situada en tomo elàpice;ala derecha , indicadas conun asterisco (*) , dos paràfisis despigmentadas después deser tratadas con KOH.- E , paràfisis sin casquete apical pigmentada y con la célula apical alargada , sóloconla gelatina epihimenial situada en tomo al àpice ligeramente pigmentada ; a la derecha , indicada conun asterisco (*) , una paràfisis no capitada después deser tratada con KOB.
MATERIALY MÉTüDü
Paraelestudioal microscopio óptico(1000 x) sehan realizado secciones amanoalzadadelos ascomas,queensu mayoría sehan montado enaguao,para mejorar el contraste, en lactofenol-azul algodón. Algunas delas secciones sehan examinado enlugol yodado (I),ohansido sometidas aun
asociacion C rucianelletum ophrydetosum, ylocitan introduciendo , demanerainformal, la combinaciónvalidadaaquí.Esigualmentecitado, siempre sobre Plantago c rassifolia, ybajoel nombrede Marasmius epiphyllus var. plantagina e Heim , porVILA etal. (1998:56, sobre Plantago c rassifolia; 1997:114,igualmentesobre P. c rass ifolia), peratambiénenlasIslas BalearesporSIQUIER & VICENS(2006:295 , como Mara smius epiphyllus) yporM.ÀPérez-DeGregorio ( comn1. p ers.). Finalmente, secitaenelPaí s Valencià , acompañadodeunacorta descripción, porCONCAet al. (2006:96)sobre Plan tagoc rassifolia como Marasmius epiphyllus adoptandolasinonímiadeANTONÍN & NOORDELOOS(1993).
Esenocasióndeunarecolecciónrealizadaporunodenosotro s, quehemosdecididopresentar , en nuestroconocimientoporprimeravez,unadescripcióncompletayexhaustivailustradacon fotografiasdeestetaxónestrictamenteasociadoaun ambientemuyparticular . Estarecolecciónha sidopublicada , sinestudiomicroscópico , enlaserieBolets deCatalunyaconelnombrede Mara smius epiph yllus var. plantaginae (MACAU , 2008).
Marasmius epiphyllus var. plantaginis (R.Heim)P.-A. Moreau etMacau, comb.nov.
Basiónimo: A ndrosaceus epiphyllus var. plantagin is ("p lantagina e" ) R.Heim , Publi cacions d e la Junta d e Ci ències Naturals de Barcelona. XV.Sec.Bot.3:89(1934).
= Mara smius plantaginis (R.Heirn)Singer, Agaric. Mod.Tax., Edn4(Koenigstein), 36(1986).
= Mepiph yllus var. plantaginis ( Uplantaginae ") (R Heim)Rivas-Martinez & Losa-Quintana (1969), Bull.So c. mycol. France 85(2):236 [comb inval. , art.33.4 , M cN EIL L etal.2006J
Holotipo: " Castelldefels,prèsdeBarcelona , surtigespourrissantes de Plantago maritima , dunesmarécageuses , 11/11/1932", herb.R.Heim Fungi Ib erici na 47(PC)corno Mara smius epiphyllus , noestudiado.
MA TERIALESTUDIADü. GIRONA. Sant Pere Pe scador(L'Alt Empo rdà) , U TM 31T 50 94670 , alt. 1 In s n m., mas de 100 ejemplares crec iendo gregarios sobre re sto s de Pl antago crass ifolia, 24-X II-20 07, leg. N. Ma cau , d et. M. À. PérezDe-Gregori o, herbario : NM 200712 24. MALLORCA . Muro, Parc Na turalS' Albufera ,2-XII -2005, leg .ldet. M.À. P érez-De-Gregorio , herb ario: PG0 21205
D ES CRIP CIÓN. Píleode(4)5a10(12)mmdediametro, inicialmenteconvexo , despuésdeplanoconvexoatotalmenteplano , conelcentroligeramentedeprimido. Cutículadébilmentepubescente , deblancaabeige , avecesconesfumaciones ocr àceas, estriada-acanalada sobrelasl àminas,sobre todoalsecarse, conlasuperficiesalpicadademinú sculas depresione s dedistribuciónyforma irregulares, casicerebriformesenelcentrodelos viejos ejemplaresdeshidratados. Margen ondulado,no estriado,lobuladoenlosejemplaresmasdesarrollados. L àminas deadnato-cónca vas aunpocodecurrentes , deteniéndoseaniveldeunpequeñocollarblanquecino(esbozode pseudocollarium ) , delmismocolorqueelpíleo , poconumerosas , gruesas, depliciformes acasi inexistentes, peroamenudobiendesarrolladas, extendidas hastaelmargenyfrccucntcmentc bifurcadas ; de4a9porbasidiomalleganhasta elpie.Est ípite filiforme, de15-20 x 0 ,05-0,1 mm , pubescente , completamenteblancohialinoa l principio , despuésr àpidamente depardoapardo oscuro apartir delabase , conelapicedecolorblanco ; base ancladaenel substrato,apena s engrosadaenundisco, sinmiceliovisible.Cameinsignificante,sin saborniolordestacables. Esporasde(9,8) 10,2-12,6 (13,5) x 4-5(5,2)um(media : 11,32 x 4 ,47 um) , Q = 2 ,08-3,00 (media: 2,55) [NM20071224 , 20mediciones], [P0021205: 8-12 x 3-5um ; M.À.P érez-De-Gregorio, c omm.p ers. J, hialinas, noamiloides, decstrcchamentcelípticas a subfusiformes,cilindr àceasvistas decara, condepresión supra-apicularmarcadadeperfil , lisas, depareddelgada.Basidios tetraspóricos(algunosbispóricos) , de22-32 x 7-9um , claviformes-subcapitados enlarnadurez, hialinos ; basidíolosfusi-Iageniformes, hialinos.Ar ista nodiferenciada ; cistidios himeniales dispersos perofrecuentes, de45-60 x 7-8um , de3umdeanchoenel àpice,lageni-fusiformes, de
1 .- Ma rasmius epip hyllus v ar. plantagin is (R.Heim ) P.-A. Moreau et Macau (NM 20071224) A ) espora s; B) ba sidios y sub-himenio;C ) cistidio s himenial es; D ) recubrimiento pileico(corteradial) ; E ) recubrimiento delpi e(corteradial ). Barra = 10um.
Fig.
; 2008.
base alargada, conelapiceobtusoo atenuado, de pared lisa ligeramente amarillenta y engrosada , hasta0 ,5 umenlaparteinferior,aveceshastamediaaltura. Subhimenio pocode sarrollado , de1015umde espesor , ramificado , conhifas delgadas x 2-3 J.lIn.Reve stiIniento pileico e n himenodermis irregular , con artículos cilíndricos, cla viforme s oa menudo mucron ados, alguno s conla pared engrosada hasta0 ,8 um,avece s septados , mezclados concistidio s m as largamente fusiformes o cilíndricos con contenido finamente gutulado de45-55 x 7-9 um, Re ve stimiento d el estípitecon numerosos caulocistidios , de28-38 x 8-9um , ma s frecuentes enlab ase, e scasos i raramente aglomerados haciael àpice, variables: cilíndricos , mucronados , lobulado s o lageniforme s mas omenosac iculados , conla pared de ligeramente a claramente ensanchada (ha sta 1,5 um) , Trama formada por hifas delgadas paralelas x 2 ,5- 4 um , hialinas , lisas. Dextrinoidía po sitiva (dèbil)enelcórtexdelpie.Hifas oleíferas muyraras , observadas sóloenlabas e dele stípite. Fíbulas presentes entodaslas estructuras.
HÀBITAT Y ECOLOGÍA. Todaslas observaciones hansidorea 1izadas dentrodelParc Natural dels Aiguamolls del 'Empordà (PNAE) , situadoenla comarca delAlt Empordà , enel extremo nore ste dela provincia deGirona.Enel parque des taca, enel sector litoral , unazona húmeda degran interès , delimitada porlas desembocaduras delosríos Muga yFluvià.Enesta àrea, propiciada por la acción delvientoyeloleaje , existeunazonadedunasmar ítimas que pueden llegaralos4 Inde altura.Entrela llanura aluvialyeste cordón dunar , se reconoce una amplia franjademari smas litoralesque queda limitada haciaelmarporladepres ión de retroduna. Esenestafranja paralela a lalíneadelacosta donde aparecen las comunidades de l Scho en o-Plantagin etumc r assifoliae, enlos salicomares desuelos arenosos y húmedos. E s una comunidad dominada por Plantagoc rassifòlia, una planta dehojas camosas , que parece tenersuóptimo desarrollo eneste habitat ; a menudo ,e n lossuelos mas compactos , recubre todoel terreno , dandole una specto alfombrado Lo s re stosy a e n descomposición delostallosde Plantago crassifolia son, claramente , el habitat deeste pequeño Marasmiu s, dondecrecedeforma saprótrofa , aveces abundantemente.
DISCUSIÓN T AXONÓMICA
Enelplano nomenclatural, elepíteto específico propuesto por Heim ,plantaginae, fue rectificado a plantaginis (de Plantago , -ginis , f.)por PETRAK (1935 : XXX) , porser incorrecto. SINGER (1986) adoptó e sta modificación nomenclatural yelevó , anuestro juicio sin justificación , la variedad de Heim alrangode especie dentrodel g énero Marasmiu s. Unadelas razone s del desconocimiento deestetaxónes , sinduda , elhechodequeel holotipo haestado perdido mucho tiempo (ANTONÍN & NOORDELOOS , 1993). Finalrncntc , todaslas colecciones deFungiIberici deR. Heim fueron localizadas enel Muséum dHistoire Naturelle deParis(PC ), incluyendo e l ho lotipo (simplemente etiquetado como Mara smiusepiphyllus; P.-A.M. , ob s. p ers.), que nunca ha sido revisado. NiV. Antonín (comm. pers.) ni nosotros hemos tenidolasuerted e revisar e ste material , querevisteungraninterèspara confirmar sus caracteres microscópicos . . Practicamentc todaslas publicaciones antes mencionadas selimitanacitarestetaxónenlistasde recolección. Sin aportar ninguna descripción , VILA e tal. (1997:114) constatan quelas recolecciones sobre Plantago se distinguen fàcilmente de M epiphyllus tipaporel reducido número de làminas (0-4)muy venosas, el aspecto glabrodelpíleoydelestípite , y evidentemente e l substrato. Enefecto , hemos constatado en nuestras recolecciones ungran número de basidioma s sin l àminas, pera en muchos especímenes su número es superior a4y aunque deaspec to pliciforme , lleganhastael borde del sombrero , recordando a Mtenuipari etalis Singer (ANTONÍN & NOORDELOOS , 1993). Frecuentemente , enla madurez son bifurcadas haciael margen y lo convierten en lobulado (o festoneado) enlos ejemplares mas desarrollados , loquenoocurreen M epiphyllus yM tenuiparietalis. En referencia al recubrimiento , VILA e tal. ( Ioc. c it.), lo describen como pubescente , loquenos parece excesivo.
Revista C atalanade Micologia , vol.30:65 -70 ; 2008
BIBLIOGRAFÍA
ANTONÍN , V. & NOORDELOOS , M.E.(1993)-A monograph o f Marasmius , Co llybia andrelatedgen era in E urope.PartI: Marasmius , S e tulip es and Marasm iellus Libri Botanici 8 .Echin g, IHW -V e rlag , 229 p
C ONCA,A ., ORMAD , 1 & GARCÍA , F.(2006 ) - Fo ngs nou so po cc itats alP aís V alencià. I. Butll e tí d e laSoci etat Micol àgicaValenciana 11:91-104.
H EIM , R. , FONT i QUER, P. & CODINA , 1 (1934 ) -Fu ngi Iberici Ob servationssurlaflor e mycologiqu cca talane. Tr eb alls de lMu s eu d eC iències N aturalsd e Bar c el ona,se ries Botanica 14 (3):3- 146, p I.I-IV
K ÜHNER , R & ROMAGNESI , H (1953 ) -F lore analytique de s cha mpignon ss uperieurs.Ma ssone t C IE, Paris. MACAU , N (2008 ) - Mara smiusepiphyllus v ar. plantaginae. In: SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA(E d .). Bol ets de C atalunya,XXVII Co l-lecci ó, làmina 1331.
M CNEILL , r. BARRI E, F.R. , BURDET , H .M., D EMOUL IN , V. , HA WKSWORTH , D.L. , MARHOLD , K ., NI COLSON D.H. , PRADO r, SILVA P.C. , SKOG lE. , W IERSEMA lH. & TURL AND NJ .(2 006)-Intemation alC ode of Botani cal Nomenclature (Vienna Code ). Regnum Vegetabi le 146 A.R.G.Gantn er V erlag KG ISBN00 80-0694.
MOS ER , M. ( 1967-1983)-Kleine Kryptogarnenñora : Di e Ròhrlin ge un d Blatt erpilze.( Polyporales , Boletales , Aga ricales , Ru ssu lale s). Gu stav Fischer Verlag , Stuttgart.
P ETRAK, F.(1935)-VI.Ver zeichnis derneuenArten , Varietaten, F ormen N amen und w ichtgstenSynonyme der Pil ze 19321935["Petrak 's list 7'']. Botan ischer Jahr esbericht 63 (2 ): 8 05-1056.
RIV AS-MARTIN EZ , S. & LOSA-QUINTANA , lM. ( 1969) -C omporternent sociologiqued esc hampignonsd es dun es littorales dufleu ve Llobr egat(Barcelone). Bulletintrim es tri e Id e laSo c i étémycologiqu e d e F ran ce 85 (2) : 235 -244
S IQU IE R, lL. & VI CENS , P. (2 006)-Aporta cion alco nocimiento micol ógico d el ParqueNa turald e laA lbufera ( Moro , Mallorca ) I. B oletin d e laSoci ed ad Mi cologica d e M adrid 30 :29 1-297.
SING ER , R , ( 1986).The Agarical es inmodernta xonomy , ed 4 Koni gstein , K o elt z , 98 0p , 88 pI.
VILA , L , À NGEL , F , MA YORAL , A & HOYO , P (19 98) -Segonaaportació a l co neixementdels M acromicets d e lazona de G arraf. R e vist aC atalana d e Mi cologia 21 , p.45-61
VIL A , i, RO C ABRUNA , A ., LLISTOS ELLA, r, T ABARÉS , M. , LLIM O NA , X . & HO YO P.( 1997) -Fo ng s nou s opoc c itatsdeCa talunyaiAndo rra Il R evista Ca talanad e M ico logia 2 0 , p. 105- 124.
SOBRE LA PRESENCIA DE POLYCOCCUM VERSISPORUM
(HONGOS LIQUENÍCOLAS , DACAMPIACEAE) EN LOS PIRINEOS CATALANES Y LA IDENTIFICACIÓN
DESD HOSPEDANTE
E.GAYAyP. NAV ARRO -ROSINÉ S
D epartament de Bi ologiaVege tal (Botànica) , Fac ultatde Biolo gia , U niversitatde Barcelona , A v. Dia gonal 645 , ES-ü8ü28Bar celona , Spain .E-mail:pn avarro @ub .edu.
ABSTRACT . Aboutth e presence of P olycoccum versisporum (lichenicolous fungi , Dacampiaceae) in th eCa talanPi rineesandt he identification ofhishost. P olycoccumvers isporum (Bagl.etCar. ) D. Hawksw. , a lichenicolous funguskno wn pre viously onl y fromth e typelocality , is reported forthefirsttimeinSpain , fromalocality of the C atalanP yrenee s (Vallde Núria , pro v. Girona , Catalonia). The speciesis described and compared withrelatedta xa. Inthi s ne w collection , the host , unidentified inthetype material , isfoundtobe Rhi zocarpon geographicum.
Key wor ds : Pol ycoccumversisporum , Da campiacea e, Spain ,C atalonia , Rh izocarpon geographicu m.
RESUMEN Sobre la prese ncia de Polycoccum versisporum (hongosliquenícolas , Dacampiaceae ) en losPirineos catalanes y la identificación desu hospedante P olY COCCll111 versisporum (Bagl.et C ar.)D.Ha wksw., unhongoliqu enícola conocido anterionn ente sólodela localidad deltipo , es citado por primera v ezdeE spaña, deuna localidad delo s Pirineo s catalan es(Vallde N úria , pro v. de Girona , C ataluña).Seaportaunade scripción dela especie yse compara conlos ta xones pró ximos. Apartird e es tanue va recolección , hasidopo sible reconocer el hospedante de P. vers isporum, no identificabl e en e l material tipo , quecorre sponde a Rh izocarpon geographicum.
Palabras clave: Po lycoccum versi sporum , Dacampiaceae , España , Ca taluña , R hizo c arpon geographicum.
RESUMO. Pri laêeestode Polycoccum versisporum (likenlogaj fungoj , Dacampiaceaeï enla kata lunaj Pirineoj kajprilaidentigode gia logato, Pol ycoccumvers isporum (Bagl.et C ar.)D Hawksw. , likenloga fungoanta üe konata "nur enlatipaloko , estas m enciita unuafoje enHi spanio , enla katalunajPirineoj (Vallde Núria, pro v. Girona, Katalunio ). Oni priskribas tiun specion , kaj kompara s g in kunlaplej proksimaj tak sonoj. Tiuno va kolektoebligi s ek scii k e lalogantod e P versispo rum , ne identigebla enlatipa materialo , es tas Rhi zocarpon geographicu m.
Slosilvortoj : Polyco ccum versispo rum , D acampiaceae , H ispanio , Katalunio , Rhi zo carpon geographi cum
INTRODUCCIÓN
En ocasión delaexcursión liquenológica alNEdela Península Ibérica , pre vi aal4 0 simpo sio dela !AL (Barcelona ,septiembrede2000 ), losautores pudieron recolectar enelpisoalpinodelValled e Núria (Pirineos catalane s) diferente s ejemplare s deunhongo liquenícola perteneciente algén ero PolycoCCUJ11 Sauter ex Korber ( 1865) (Dacampiaceae; Dothideomycetesï, quecrecíaenlapart e central , fuertemente alterada , delo s talosde Rh izo carpon geograph icum. Elestudio detallado de esto s ejemplares , hapue sto de manifiesto que corresponde aP .ve rslsp o rum , unhongo liquenícola paraelcualse desconocía la identidad del hospedante y que únicamente se conocía dela localidad deltipo , enItalia Enlade scripción original (BAGLIETTO & CARESTIA , 1880 )Y enlo s trabajo s pre vios quecitanestehongo (KEISSL ER, 1936 ; HA WKSWORTH , 1985 ; HA WKSWORTH & DIEDERICH, 1988 ; CLAUZAD E e t al. , 1989)seindica únicamente quecrecesobreunliquende color blanco indeterminable , sinincluir ningún comentario sobrela posible naturaleza del ho spedante. Dadoelinteré s delta xón , seaportaenestanotalanue va localidad para
unarelaciónlargo/ancho de(2,4) 2 ,6-3,0-3,3 (4,0) (47espora s medida s), conlos do sextremos redondeados , ylas dos células de tamaño similaroligeramenteheteropolar es,yentonces conla célulainferioralgo ma s estrecharespecto dela superior;ligeramentecon strictas entomoal septo y, enlamayoríadeesporas , subconstrictas enlapart e centraldelacélulainferiory , ma s raram ente, tambiénenla superior;halonada s, conunhalode ha sta 1,5-2 Jlm degro sor,y finament egranulosoverruco sasenla superficie;gutulada s, en sumayoríapro vistas dedos grand esgútulaslipídica sen cadacélula.
F ig.1 .Ascos y ascósporas de Polycoccumversisporum. A , Ejemplar tipa (M-isótipo ), a sc otetra sporado con ascósporas inmaduras , aúnincoloras (montaje enagua).B y C , Ejemplar tipo(M-i sótipo), a scósporasv iejas, fuertemente pigmentadas , pro vistas detre s septos , conlosseptos secundariosindicado s porf1echas negra s (montaje enagua) . D , Vallde Núria , asco tetrasporado , conesporas madura s típicas , pigmentadas y pro vistas deunúnicoseptocentral (montaje enlactofeno l-azul algodón).Esca las: A y D = 10 f1m; B y C = 5 f1m.
Fig . 3 . Ascósporasde PolY CO CCU111 v ersi sporum. A , Ejemplar tipo(M-isótipo) , enlahilera superiorconespora s triseptadas , y enlainferiorconesporasbicelularestípicas.B , ValldeNúria , conlasesporasbicelularesen todo s loscasos.Ha lo y gútulas lipídicasdibujadosenalgunasesporas ; pigmentación y ornamentaci ón no represe ntada enningúncaso(véase fig.1).
Peziza pseudoammophila Bon & Donadini
MATERIAL ESTUDIAT. Platjad 'es Grau(Maó), UTM31SFE0821, alt.2m, 1exemplarquecreixienalasorra, entre Ammophi/a arenaria i Pancratium maritimum , 19-1-2008 , leg. 1.LI.Melis, G.Mir, F.Orfila, V.Camps, det. G.Mir. HerbariGM-080119-2.
OBSERVACIONS. Presenta espores de fins a 19 J.-UTI, paràfisis moniliformes, i exciple amb textura intricata. Això la diferencia de Pezizaammophila Durieu & Montagne, que té paràfisis no moniliformes i espores més curtes.
MATERIAL ESTUDIAT. TorreSauraVell(Ciutadella), UTM31SEE7521, alt.25m, 8-10exemplarshipogeus, enuna clarianadeboscde Quercusi/ex, 02-V-2008, leg. 1.LI.MelisiG.Mir, det. G.Mir, r ev. 1.M.Vidal.HerbariGM-0805022, 146-BM080502.
Tuber panniferum Tul.
MATERIAL ESTUDIAT. TorreSauraVell(Ciutadella),UTM31SEE7521, alt.25m, 10-15exemplarshipogeus, enun boscde Quercusi/ex, 02-V-2008, leg. 1.LI.MelisiG.Mir, det. G.Mir, re v. 1.M. Vidal.HerbariGM-080502-3, 145BM080502.
PLEOSPORALES
Halotthia posidoniae (Durieu & Mont.) Kohlm.
MATERIAL ESTUDIAT. PlatjadeBinirnel-là, (Mercadal).UTM31TEE9034, alt.0-1m, nombrososexemplarssobrerestes derizomesde Posidonia oceanica , 9-VIII-2008, leg. i d et. 1.LIMelis.Herbari154-BM080809.
OBSERVACIONS. Es cita al llibre de SIQUIER & CONSTANTINO (2008:36), però sense indicar dades de recol·lecció.
BASIDIOMYCOTINA
AGARICALES
Agaricus porphyrizon P.D. Orton
MATERIAL ESTUDIAT. SesRoquesLlises, Binigurdó, (Mercadal), UTM31SEE9428, alt100-125m, 2exemplarsque creixiendeformagregàriaenunboscde Qu ercus i/ex ambpresènciade Pinus pinea, Pinus halepensis , Pi stacia lentiscus , 13-1-2007, leg. G.Mir, 1.LI.Melis d et. G Mir.HerbariGM-070113-1.-AlfurídeDalt, elPilar(Ciutadella), UTM31TEE8432 , alt.100-200m, 2exemplarsenunboscde Quercusi/ex ambpresència d 'Arbutus unedo , Eri ca arbor ea, Pinus halepensis , 08-XII-2007, leg. 1.Ferrer, 1.LI.Melis, G.Mir, F.Orfila. det. G.Mir.
OBSERVACIONS. Aquesta espècie és freqüent als boscos d'alzines de Menorca, tot i que fructifica de forma aïllada. Destaca pel seu colors porpra al píleu, peu blanc que es taca de groc a la base , i pel seu intens olor d'ametlles amargues.
Agrocybedura (Bolton) Singer
= A.molesta (Lasch) Singer
MATERIAL ESTUDIAT. SonXoriguer(Ciutadella), UTM31SEE7220, alt.6m, 2exemplarsquecreixienalagespad 'un jardí , entre Pinus halepensis , 02-V-2008, leg. i d et. G.Mir.HerbariGM-080502-5, 143-BM080502.
Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach
MATERIAL ES TUD IAT. CamídeBiniaxems, SonPlanes(Alaior),UTM31SFE0023, alt.118m, 25-30exemplars que fructificaven enpetitsgrups, enunboscde Pinu s hal epensis i Qu ercus i/ex , amb Eri ca arbor ea, Pistacia lentiscus , sobre substratcalcari, 19-1-2008 , leg. 1.LI.Melis iG.Mir, det. G.Mir rev. 1.Carbó.HerbariGM-080119-6.
OBSERVACIONS. La nostra mostra presenta espores heterodiamètriques de (8 ,3) 8,7-10 ,5 (11 ,2) x (5 ,4) 5,6-6 ,6 (6,9) um, amb queilocistidis cilíndrics. MATEO ALV AREz (2004) , cita per a Menorca Entolomahirtipes (Schumach.: Fr.) M.M. Moser, però és molt possible que la seva recol·lecció, a falta de l'estudi del material, correspongui a E.hebes, perquè E.hirtipes és més robust , té el pileus més umbonat i fosc, les seves espores són més amples (de fins a x 8-9,5 (m) i prefereix les àrees de muntanya, on surt especialment ala primavera.
Entoloma rhodopolium (Fr.)P. Kumm
MATERIAL EST UD IAT. AlfurídeDalt,elPilar (Ciutadella),UTM31TEE8432, alt.100-200m, 8-10exemplarsenun bosc de Qu ercus i/ex ambpresènciade A rbutusun edo, Eri ca arbor ea iPinu s hal epensis, 08-XII-2007, leg. 1.Ferrer, 1.LI.Melis, G Mir, F.Orfila. det. G Mir. rev. 1.Carbó, HerbariGM-071208-7.- SesRoquesLlises, Binigurdó, (Mercadal),UTM31SEE9428, alt.100-125m, 10-15 exemplarsquecreixiengregaris enunboscde Quercus i/ex , amb presència de Pinu s pin ea, Pinu s hal epensis i Pistacia lentiscus, 13-1-2007, leg. G Mir, 1.LI.Melis det. G.Mir rev. 1. Carbó.HerbariGM-070113-9, 114-BM071208.
OBS ERVACIONS. Aquesta espècie apareix publicada a SIQUIER & CONSTANTINO (2008:187) , però sense indicar dades concretes de recol·lecció, a més d'indicar com a sinònim E.rhodopolium var. nidorosum (Fr.) Krieglst. Nosaltres consideram que cal mantenir vigent E.rhodopolium f. nidorosum (Fr.) Noordel., perquè aquest darrer tàxon presenta el marge estriat i una típica olor nitrosa o de clor, circumstància que no presenta la forma tipus. Citada la forma nidorosum a MALENÇON & BERTAULT (1972).
MATERIAL ES TUDIAT.EstànciadeCalòritx (Es Mercadal), UTM31TEE9028, alt.150-160m, 2exemplars enunbosc aclaritde Qu ercus i/ex amb A rbutusun edo, Eri caa rborea,Pinu s hal epensis , Myrtuscommunis, Rhamnus alat ernus, 08XII-2007 ,leg. 1.LI.MelisiG.Mir, d et. G Mir.Herbari105-BM071208
Hygrocyberussocoriacea
(Berk.& JOS. K.Mill.) P.D.Orton &Wat1ing
MATERIALESTUD IAT.PuigdeBiniarroga, (Maó), UTM31SFE0420, alt.80-100m, 8-10exemplarsquecreixien al marged 'un camí, enunboscde Pinu s hal epensis, Qu ercus i/ex, Eri ca arbor ea, 19-1-2008 , leg. 1.LI.Melis, G.Mir, F Orfila, V.Camps, d et. G Mir.HerbariGM-080119-4, 126-BM080119.
OBSERVACIONS. La forta olor d'aquesta espècie , definida com olor de cuir de Rússia, fan que la seva identificació no sigui gaire complicada. És nova citació a les Illes Balears.
Laccaria affinis (Singer) Bon
MATERIAL ES TUDIAT.SesRoques Llises, Binigurdó, (Mercadal), UTM31SEE9428, alt.100-125m, 50-100exemplars quecreixien deformagregàriaicespitosa enunbosc de Quercus ilex, enpresènciade Pinu s pin ea, Pinu s hal epensis, Pistacia lentiscus, 13-1-2007 , leg. G.Mir, 1.LI.Melis, d et. G.Mir. HerbariGM-070113-2.- Binimoti, (Ferreries), UTM 31TEE8629, alt.125-175 m, mésde100exemplars quecreixiendeformagregàriaicespitosaenunboscde Quercus i/ex,A rbutusun edo, Eri ca arbor ea, Pinu s hal epensis , 08-XlI-2007, leg. 1.Ferrer, 1.LI.Melis, G Mir, F.Orfila , det. G Mir HerbariGM-071208-1, 100-BM071208.
OBSERVACIONS. Aquesta espècie ha estat confosa durant molt de temps amb L.laccata (Scop.) Cooke, què té les espores llargament el·líptiques, a diferència de L.affinis que les té esfèriques.
OBSERVACIONS. La nostra recol·lecció presenta el peu glabre, només estriat a l'àpex, i espores de (16)17-19 x 10-13(8-10 um. Confós i sinonimitzat sovint amb Panaeolus phalaenarum (Fr.) Quél, del qual es diferencia perquè aquesta espècie presenta el peu ben estriat i unes dimensions de les espores diferent. És nova citació a les Illes Balears.
Panaeolus cinctulus (Bolton)Britzelm.
= P.dunensis Bon & Courtec.
MATERIALESTUD IAT.Platjad 'es Grau , (Maó) , UTM31SFE0821 , alt.2m,lO-lS exemplarsquecreixienalasorra entre Ammophila ar enaria, Pan cratium maritimum irestesde Posidonia o ceanica, 19-1-2008, leg. 1.LI.Melis , G.Mir , F.Orfila , V.Camps , det. 1.CarbóiM.À Pérez-De-Gregorio. HerbariGM-080119-3 , 125-BM080119.
OBSERVACIONS. Aquesta rara espècie, sovint ha estat confosa i sinonimitzada amb P.jimicola (Pers.) Gillet i P.aler (lE. Lange) Kühner & Romagn., presenta les següents característiques microscòpiques diferencials: espores (12,4)12,6-15,2(16,6) x (7,1)7,5-9,1(9,8) um amb porus germinatiu central, i queilocistidis lageniformes.
Pholiota highlandensis (Peck)A.H.Sm.& Hesler
= P.carbonaria (Fr.) Singer
MATERIAL ESTUDIAT.CamídeBiniaxems , SonPlanes(Alaior) , UTM31SFE0023 , alt.118m ,S-lO exemplars,enun bosccalcícolade Pinushalep ensis, Quer cus i/ex, Eri ca arborea , Pistacialentiscus, quecreixiensobrerestes d'una antigafoguera , 19-1-2008, leg. i det. 1.LI.MelisiG.Mir , Herbari133-BM080119
MATERIAL ESTUDIAT.Morell , (Maó) , UTM31SFE0223 , alt.50m, 4-5exemplarssobrerestesde Ferula c ommunis, en unconreuabandonat , 11-XII-2004 , leg. R.García,G.MiriB.Sintes , det. G.Mir.HerbariGM-041211-1 O.
OBSERVACIONS. Tot i ésser un tàxon comú a Menorca, només ens consta publicada a CONSTANTINO & SIQUIER (1996:382), i ESCANDELL & ESCANDELL (1999:112), però sense indicar dades concretes de recol·lecció. També citada per LLISTOSELLA & AGUASCA (1990), sobre restes de Ferulacommunis, sense precisar la varietat.
OBSERVACIONS. Citat al llibre d'ESCANDELL & ESCANDELL (1999:114), però sense indicar dades concretes de localitat.
Rhodocybe gemina (Fr.) Kuyper & Noordel.
MATERIAL ESTUDIAT.CamídeBiniaxems , SonPlanes(Alaior) , UTM31SFE0023 , alt.118m, 25-30exemplarsque fructificavenenpetitsgrupsenunbosccalcícolade Pinushal epensis i Quercus i/ex, amb Ericaarbor ea, Pistacia Ien tisc us , 19-1-2008, leg. 1.LI.MelisiG.Mir , d et. G.Mir.Herbari130-BM080119.
Rhodocybe nitellina (Fr .)Sin ger
M ATERI AL ESTUDIAT.Ses RoquesL lises , Bini gurdó , ( Mercadal), U T M3 1S E E9428, a lt.100-125 m , 10-15exe mplars q u ec reixiende form ag regària e nunb osc de Q u e rcu s ilex, a mb p resèn c iade Pinu s pinea , P inus halepensis , Pi sta cia le ntiscus , 13- 1-2007 , leg. G.Mir , lLI. M elis , d e t. 1 Ca rb ó. H erbari GM-070 113- 10.
Tricholoma scalpturatum (F r.) Qu él, f. album Herm osilla & S ànchez
MATERIAL ESTU DIAT.A lfurí d e Dalt , e lP ila r (C iutade lla) , UT M 3 1TEE8432 , a lt.100-200 In , 8- 10 exe mplars enun b osc d e Qu e ra ts i/ex amb A rbutus u nedo , Ericaarbo rea, Pi nusha lepensis , 08-X II-2007 , leg. 1 Ferre r, lL I. Mel is, G .Mir , F. Orfil a. d et. G .Mi r.H erbari GM-071 208-11 , 1 ll -BM071208.
O BS ERV AC IO NS .L 'ún ica difer èn ci aa mb la forma t ipu s és l' a bsè nciad e pigmentaci ó e n tot l ' e spo ròfor , que pre se nta a i xí una co loració blanc a u ni f orm e , tot iq ue , COlTI pas sa a la fo rm a t ipu s, es t aca d e gro ce ne l s ex em pl a rs madur s. Aqu e sta form a és n ovac it ac ió al es Ill es B al ears.
B O LETA L ES
Boletu s luridu s Schae ff.
MATERIAL ESTU DIAT.Se s Roque s Ll ises , B inigurdó , (Mercadal) , UTM31S EE 9428 , alt100-125 In , 2exe mplarsenun bosc de Qu ercus i/ex, 6-X-2007 , leg. lLI. M elis, d et. A. C alzadai E.Fid algo. Herbari 6 1-BM071006. -Alfur í d e Da lt, el Pilar(C iutadella) , UTM 31 TEE8432 , a lt.100-200m , 3 exempla rs e nunbo sc d e Qu ercus i/ex, ambpr esència d ' Arbutus un edo, Eri ca arb or ea , Pinu s ha lepensis, 3 1-V-200 8, leg. i d et. J .LI.M e lis H erbari: 150-BM0 8053 1
Boletu s poikilo chromu s P oder ,
Certo & Z uccher
M ATERIALESTUDIAT.Alfurí d e D alt, e lP ilar(C iutadella) , UTM3 1TE E8432,a lt.100-200m , 3 exemplarse nunbo sc d e Q uercusilex , A rbutusunedo , Er ica ar borea , Pinu s halepensis , 7-X -2007, leg. i d et. lLI. Me lis. Herbari73-BMÜ7 10 07. So nM estres de b aix , (C iutadella) , UT M 3 1SEE8 122 , a lt. 60m , 4 e xemp lars, 19-X-2007 , leg. i d et. lLI. Meli s. He rbari
77-2- BM0710 19
OB SERVACIONS. L 'e sp è ci ee nq üe stió tot i ésse r força r ara , p en sam q ue h aurà es tat confosa a mb B .luridus Schae ff., d el qual es diferencia ,e nt re a ltr es caracte rís tiq ues m a croscòp iqu es , p erq uè aque st darrer pre s enta poru s ve rm e lls i una olor poc d efi n ida , en canv i B poikilochromus pre s en ta poru s groc s i olor fruita da i perfuma da mo lt i nt en sa.E ls d arrersa nys p arei x ésser u na espèc ie m és freq üent , comja p ub lica MI R (2007).
Boletu s pulchrotinctu s A lessio
M ATERI ALESTUDIAT.A lfurí de Dalt, e lPil ar(C iutadella) , UTM 3 1TEE 8432,a lt. 100-200m , 3e xem plar se nunbo sc d e Qu ercus i/ex a mbp resència d ' Arbutus un edo , Ericaarb orea, Pinu s ha lepensis, 7-X-2007 , leg. i d et. lLI. M elis. Herbari 74- BM071 007.
Boletu s radi cans P ers.
MATERIAL ESTU DIAT.A lfuríd e D alt, e lP ilar(C iutadella) , UTM3 1TEE 8432 , a lt. 100-200 m , 15-20ex emplarsg regaris e n unb osc d e Qu ercus ilex a mbpr esència d 'Arbutus un edo, Eri caa rbor ea, P inus h alepensis, 8- IX-2007 , leg. i d et. lL I. Me lis.Herbari42 -B M070908.
Xerocomu s roseoalbidu s Aless io etLittini
MATERIAL ESTUDIAT Al furíd e Dalt , e lP ilar(C iutadella) , UT M 3 1TEE8432 , alt. 100-200 m , 5 exemp lars gregaris e n u nbo sc d e Qu erc us i/ex a mbpr esència d ' Arbutu s un ed o , Eri ca arborea , Pinu s hal epensis, 28- IX-2007 , leg. l LI.Me lis, d et. G Mir.H erbar i 53- B M070928
Conocybe apala (Fr.) Arnolds
Hygrocybe russocoriacea (Berk.&Jas. K.Mil!.) P .D.Orton &Watlin g
Tricholoma scalpturatum (Fr.)Quél. f. album Hennosilla &Sanchez
Durante las prospecciones micológicas de2007y2008 , hemoshalladoenvarias ocasiones un hongode basidioma corticioide , dellamativocolor violaceo , quehemos identificado como Phanerochaete crassa (Lév.)Burds.Tras recopilar información relativaasu distribución en Europa , hemosvistoquetansólohabíasidocitado previamente de Polonia (BRESADOLA , 1903) , paísenelquese considera extintaenla actualidad (SNOWARSKI , 2006 , sub Porostereum crassum). Las localidades enlasque Ph.crassa hasidohalIadano destacan porsubuenestadode conservación, abundancia y diversidad de madera muerta , continuidad ecológica, etc. , porloque , a juzgar pornuestras recolecciones , Ph.crassa nopareceserunaespeciede requerimientos ecológicos muyespecíficos.Porotraparte,parecepoco probable queunaespeciedeuncolortan inusualyllamativohayapasado inadvertida enunterritorio relativamente bien prospectado ydel quesehan publicados numerosos trabajossobrehongos corticioides (SALCEDO , 1989 ; SALCEDO , 1994; SALCEDO , 1997 ; SALCEDO , 2003; SALCEDO etal. , 2006a).
Aligualqueenelcasodeotrasespeciesde distribución pantropical , la aparición repentina y extendida de Ph.crassa enelPaísVasco , asícomoen Salamanca (PÉREZ GORJÓN , inéd.) puede corresponder aunanuevaintroducción.Aesterespecto , algunasdelas numerosas especiesque vienensiendocitadasenlosúltimosaños (PALACIOS , 1992; SALCEDO , 1994; LASKIBAR et al. , 1995; CALONGE etal. 2000; VIZZINI & ZOTTI , 2002;DÍEZ , 2005 ; SALCEDO etal. , 2006 ; CASERO , 2008 ; VIZZINI etal. 2008) , pueden tener caràcter invasor.
Alavistadequelos hallazgos de Ph.crassa representan unanuevacitaparala Península Ibérica , y laúnicacita moderna en Europa, hacequela divulgación deestaespecieseadegraninterés. Asimismo , antesuposible caràcter alóctono , consus consiguientes implicaciones enmateriade conservación, elobjetivodel presente artículoes divulgar ydescribir Ph.crassa , contribuyendo a su conocimiento y , deesta manera , facilitandounulterior seguimiento enla Península Ibérica.Para ello , describimos eilustramosendetalleelmaterialibéricoconocidohastalafecha.
99; 2008
Enla actualidad , Ph. crassa es considerada extinta en Polonia (SNOW ARSKl , 2006 , sub Poro stereumcrassum). La s fructificaciones delos hongo s, en general ,sonrelati vamente irr egulare s y e llo dificulta la caracterización delas e species fúngicas comoe xótica s ono ; no ob stante, antela problem àtica tan alarmante d e lo s or ganismos invasores(EEI,2006 ; DESPREZLOUSTA etal. 2007 ; VILÀ etal. 2008) , tam biéns ehanpub licados trabajos dehon gos exótico s. A s í, en algunos s ede scribe la presencia en Europa de es peciesde distribución (sub) tropical (PALACIOS,1992 ; SALCEDO , 1994 ; LASKlBAR et al. , 1995 ;C ALONGE etal.2000 ; VIZZINI & ZOTTI , 200 2; DÍEZ , 2005 ; SALCEDO et al., 2 006b; CASERO , 2008 ; VIZZINI e t a l. 2008 ); mientra s queenpaí ses australe s se detecta lapr esenciade e species holarticas (lOHNS TON &BU CHANAN , 1998 ; MCKENZIE etal. 1999 ; LEPP , 2005 ).
At endiendo alo ssubstratosy características ecológicas delas localidade s enla queh emos encontrado Ph. crassa, no parece quesetratedeunae spec ie au tóctona enla Penín sula Ibérica . Sin embargo , no se puede determinar unapo siblev íade introducción, yaqueenla mayoría d e los ca sos ha s ido loca lizadaenbo sques autóctono s, a ex cepción desupre sencia enlari a de Urdaibai sobre B accharis halim ifolia.
AGRADECIMIENTOS
Qu eremosex presarnue stro agradecimiento anue stro s co mpañeros yamigo s l .A. Campo s, J. F ernàndez-Vicente,M. Herrera , R.M. Picón yJ.R.Und agoitia, por hacemo s llegaralguno sd e lo ses pecímenes a quípre sentados. A simismo ,a A.Sec illa por suv aliosa ayuda enla realizaciónd e la s ilu stracion es. E ste trabajoha s idoposibl e gracia s ala financiación r ecibida p or la C àtedra UPVIEHU-UNESCO (proy ecto Unesco 06 /02).
REFERENC IAS BIBLIOGRAFICAS
B ERKELEY , M J &B RO OME , C .E. (1878) .- N oticeso fB ritish Fun gi. Ann.Mag.Nat. Hist. , S er 5 , 1: 17-30.
B O IDI N , 1. (19 59).-H eterobasidiomycètessa prophytes e th omobasidiomycètes résup inés.V II. Essaisurlege nre "St ereum se nsulato " (t roisième con tribution) B ul/. Trim estr. So c Myco !.Ly on 7: 205-222.
BOIDIN , 1. &G.G ILLES (2002) .- À pr opos du ge nre L op haria sens ulato iBa sidiomycètes, Aphyl/ophorales). B ul/ So c. My col. Fr 118 (2):9 1-115
B O URDO T, H & GALZ IN , A.( 1928) " 1927" .- Hyménomyc ètes d eF rance. B iblioth.Mycol. R eimpresión 1969:23 :1-761.
BR ESADOLA , J. ( 1903).- F ungiPoloniciae l.V iro B. E ichlerlecti. An n My col. 1 (1-2):65- 131
BRID SON , D.R. &E R. SM ITH (1991) - Botan ico-Pe riodi c um-H untianum/ Supplem entum Hun t Institu teforB otanical Doc umentation. Cameg ie Me llon U niversitie.Pitt sburgh
BR UMMITT , R. K. & C.E. PO W ELL ( 1992).- Au thors olP lant Na m es. R oyal B otanica1Gar dens.K ew.732p p .
B URDSALL , H .H.(198 5).- Ac ontribution toth e taxonorny of the ge nus Phan erochaete (Cort iciaceae , A phy llophorales).Myco l. M em 10.1. C ramer , B raunschweig.
CALONGE , F. D. , 1.M VID AL&V. D EMO ULIN(2 000).- Ly coperdon umbrin oides D iss ing&La nge (Gas te ro mycetes) , un ho ngo tro picalpr esentee n Europa. Bo !. So c Mico l. Mad rid 25:55 -58.
CASE RO , F.(200 8) .- Favola sc hia c a locera H eim. Prim erac ita e nla Penín su la Ibé r ica. Yesca 20:24 -25.
D E KOKER , T .H , NAKAS ONE, K. K, HAA RHOF,1., B URDSALL , H H & BJ .H .JANSE(20 03 ).- Ph ylogenetic re lationships of th ege n us Phan erochaete inferredfrom thein tem a ltran scr ibed space r reg ion My co !.R es 107(9): 10321040.
D ESPREZ-LOUSTA M .L ., C. ROBI N , M B UÉE , R .C OUR TECU ISSE, 1. GARBAYE , F SUFFE RT , I. SACHE & D .M.RI ZZO.(2007). - T he funga1 di mension of bi ologi c alinvasions. Trends in E co logy a nd Evolution Vol.22(9) : 47 2480.
D ÍEZ , 1. (2005). - I nv a s ion b iology of A ustralian ec tornyc o rrhiza l fungiint roducedwit h euca lyptpl antation s into thel berian Pe ninsula. Biol. Lnvasions 7:3- 15
EE I. (2006) - C ontribucionesal c onocimientod e las especies exoticasinva soras. 2° Congreso Naciona l sob re Es peci es E xóticas In v asoras.Leó n
G RESLE BIN , A. , NAKASONE , K .K. & M .R AJCHENBERG (2004).- Rhizochaete, a newge nus ofp hanerochaetoid fung i Mycolo g ia 96(2):260 -271
HJORTSTAM , K.&L.RYV ARDEN (1990).- Lopharia and Poro stereum (Corticiaceae). Syn. Fungorum 4:1-68. JAHN , H(1971).-SteroidePilzein Europa , Stereaceae Pil.Emend. Pann. u.a. , Hymenochaete. Westfàlisch e Pil zbriefe 8:69176.
JOHNSTON , P.& BUCHANAN , P.(1998).-FungalInvaders. Au stralasian My co!. N ewslett. 17:48-52.
LARSSON K-H.(2007).- Re-thinking thec1assification of corticioid fungi. My col. R es. 111:1040-1063.
LASKIBAR, X., ALBIZU , IL. , HUARTE , r, LEKUONA , IM. , MARTÍNEZ , V.& 1. SALCEDO (1995) .- A1gunos Aphyllophorales (Basidiomycotina) interesantes delnortedeEspaña. Bo!.So c. Mi co!. Madrid 20:99-104.
MCKENZIE , E.H.C , BUCHANAN.P.K. & P.R. JOHNSTON (1999).-Fungion pohutukawa andother Metrosidero s species inNewZealand. N ew Z ealand J. Bot. 37: 335-354.
MUNSELL COLOR CORPORATION (1990).- SoilColorChart s. New York: Macbeth Division ofKollmorgen Instruments Corporation.
PALACIOS , D.(1992).- Eu skal-Herriko p erretxikoak. Lam. 751. Trun cospora o chroleuca (Berk.) PiIM Aranzadi Zientzi Elkartea. Mikologi Sai1a
PÉREZ GORJÓN , S.(2008).- Contribu ción al es tudioTaxonómi co, Corológi coy E cológico d e loshongos Aphyllophorales s .I. y Gasterales s.l. presentese nlos E cosistemas d el Parqu e Natural y R eserva d e la Biosfera d e "Las Batue cas-Sierra d e Fran cia" (SALAMANCA , España). Tesisdoctoral(inéd.) Universidad de Salamanca.
SALCEDO 1. (1989).- Catalogo comentado delos Apyllophorales (Basidomyotina) delterritoriohistóricodeAlava.Tesis doctoral(inéd.) Universidad delPaís Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea.
SALCEDO 1. (1994).- Contribution toour knowledge of the Aphyllophorales (Basidiomycotina) of the Basque Country.II. Mycotaxon 50:1-7.
SALCEDO 1. (1997).- Contribution tothe knowledge of the Aphyllophorales (Basidiomycotina) of the Basque Country.IV. N ova H edwigia 64(1-2):161-168
SALCEDO 1. (2003).- Catalogo críticoy cartografia delos macromicetos (Basidiomicotas) dela Comunidad Autónoma del PaísVasco. Guin eana 9:1-433.
SALCEDO L, E. SARRIONANDIA & 1. OLARIAGA. (2006a).- Contribution tothe knowledge of the Aphyllophorales (Basidiomycota) ofthe Basque Country (Spain)V. NovaH edwigia 82(1-2):81-90.
SALCEDO , L , SARRIONANDÍA , E. , OLARIAGA , 1. &R. PICÓN (2006b).- Nuevas aportaciones al catalogo micológico de laReservadelaBiosferadeUrdaibai(Bizkaia).II. Zizak 3:30-41.
SNOWARSKI , M.2006.- Mushrooms andfungi of Poland.Polishredlist of macrofungi http: //www.grzyby.pVczerwonalista-Aphyllophorales.htm [consultado 30/09/2008]
2-CI PauCasals , 6 , 1ria , 17001Girona mycena @telefonica.net
A BST RAC T. Russula fla vispora Romagn. , a rar especies found in Catalonia Ru ssula jlavispora Romagn. , isarareandinterestingspecies of thegenus.Thisisthe firstreportinCataloniaand , probably , alsointheIberianPeninsula.Adescriptionandiconographybasedonthreeco llections is given.
Key words: Ba sidiomyce tes, Ru ssulaceae, Ru ssulales, Ru s sulajla vispora, taxonomy, Catalonia, Spain
RE SUM. Russula fla vispora Roma gn., una espècie rara trobada a C atalunya. Esdescriui s' iconografia Ru ssulajlavispora Romagn ., unararaiinteressantespèciequeescitaperprimercopper a Catalunya i, probablement també , per al ' àreageogràficadelaPenínsulaIbérica ; eltreballes complementa ambcomentaris taxon òmics icorològicsdel 'espècie.
Paraules clau : Ba sidiom yce tes, Ru s sulales, R uss ulajlavispora, taxonomia, Catalun ya,Es panya.
RESUMEN. Russula fla visporaRoma gn., una especie r ara hallada en C ataluña. Sedescribeyse iconografia Ru ssula jlavispora Romagn. , unararaeinteresanteespeciequesecitaporprimera vezen Cataluñay , probablemente también , enlaPenínsulaIbérica.Eltrabajose complementa con comentariostaxonòmicosy corológicosdelaespecie.
P alabrasclave: Ba sidiom yce tes , Ru ssulales, Ru ssula jlavispora, taxonomía, Cataluña ,Es paña.
INT RODUCCIÓ
Seguintambelsnostresestudissobreelgènere Russula Pers.a Catalunya (LLISTOSELLA , 1997i 1998 ; PÉREZ-DE-GREGORIO. 2007ai2007b) , presentem Russula flavispora Romagn. , una espècieeuropea considerada cornamoltrara (SARNARI , 1998:210) , laqual , una vegada consultatMòduldeFongsdelBancdeDadesde Biodiversitat de Catalunya (LLISTOSELLA , 2008) , citemperprimeravegadaaCata lunya. Ésforça probable quelesnostrestro balles constitueixin tambélesprimeresdadesd 'aquesta espècieala Península Ibérica.Apartirdel materialquehem recol·lectat, femladescripciódelsseuscaràcters macroscòpics i microscòpics , i l 'acompanyem ambunafotografia macroscòpica, dibuixosdels principals caràcters microscòpic s i micrografies delesesporesfetesamb microscopi electrònicderastreig.Peracadaunadele s citacions , indiquem lalocalitatonhaestattrobada , indicantel top ònim complet , la quadrícula UTM , l'altitudil'ecologia , aixícornladatade larecol·lecció , el recol·lector ila referència delplec del'herbariones conserva lamostra.
MATERIAL l MÈTODE
Les observacions microscòpiques hanestatrealitzades indistintament ambun microscopi Cartooni unLeica DMR, partintdematerialfrescodemateriald 'herbari , convenientment rehidratat amb KOH (5-10 %);peralmuntatgedeles preparacions , s 'ha utilitzatelreactiude Melzer oelroig congo(aquósoamoniacal) Lesfotografies macroscòpiques hanestatfetes in s itu ambunacarnera
102
Revista Ca talana de Micologia ,v ol.30:101-106 ; 2008.
Nikon Coolpix 8800 , mentre que per ales microscòpiquess' ha utilitzat una cameraDeltapix Infiniti , acoblada al microscopi Leica DMR. Per ao btenir le s micrografies deles espores , s 'ha utilitzat el microscopi electrònic Hitachi H-2300 delse rvei de Microscòp ia Electrònica de Rastreig dela Universitat de Barcelona. Finalment, el dibuixos han e stat fets calcant les imatgesprojectades enun monito r Nec TFT 1529S amb l'ajut d'una camera de vídeo acoblada al microscopi. E l material estudiat està dipositat a l'Herbari BCN del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CDocBiV) dela Universitat de Barce lona ial 'herbari personal d 'un dels autors (PG).
Russulaflavispora Romagn., Lesrussules d'Europe e t d'Afrique duNord , 1967:235. = R. pseudodelica var.jlavisporaBlum , L es Ru ssules, 1962:208 (nominval.).
Píleu de 6-12 cmde diàmetre , més o menys pulvinat i umb ilicat al principi , desprès aplanat i suaument deprimit al centre , sovint molt irregular , alfinal àmpliament ciatiforme ; marge ben aviat estès, agut i aprimat , sovint ondulat. Cutícula poc d iferenciada , seca , llisai ITIat , nom és lleugerament feltrada enla zona central dels exemplars jove s; de color blanc gairebé pur enel s exemplars joves , ben aviat blanc d'ivori o blanc ocraci p àllid , sovint amb ton s brunencs , bru ocracis o , de vegades , ferruginosos , alfinalde color ocre grisenc pàl·lid.Làmines de3-6 mm d 'amplada, gruixudes , adnates (no decurrents) , relativament espaiades , amb nombro ses lam èl-Iul es intercalades ; força bifurcades vora l 'estípit i v ersel marge imé s o menys intervenade s. De c olor groc-crema , pàllid al principi , més viuen madurar le ses pores; aresta del mateix color. E sporada d e color groc ou clar, IVa-b del codi de ROMAGNESI (1967 ). Estípit de3-7 x 2 ,4-3 ,5 CITI , cilíndric o méso menys obcònic , robust , eixamplat sota les làmines , sovi nt atenuat i irregular alaba se, onpot arr ibar aser molt anfractuós ; llisi setinat , només lleugeramen t pruïnós al principi ; d e color b lanc , blanc ocraci pàl·lid en envellir oal manipular-lo. Carn de color blanquinó s, lleugerament ocràcia a mesura quere sta exposada al 'aire; sabor molt picant , insuportable ; olor inten s ai compl exa , dolça i fruitada , i alhora desagradable. Reacció ataronjada amb S04Fe ipo sitiva amb el guaiac.
E spores de6 ,5-8 ,5 x 6-7 um; obovals o ellipsoïdal s, de s d 'equinulades a ve rrucoses, amb berrugues mitjanament altes , còniques i obtuses , aïllade s, poque sv egades reunide s en curtes crestes ; amiloide s , totique algunes hosónde forma incomplet a; placa suprahilar ma l delimitada i dèbilment amiloide. Basidis de 45-60 x 9-11 um , cla viforme s, tetra spòric s, amb e sterigmes relativament llarg s. Cistidi s nombrosos , que s obresurtenpoco g ensdel ' himeni,de 8 0-115 x 6-9 um , ITIés o menys cilíndrics , de vegade s tortuo sus, obtu sos o acabat s enun apèndi x progres si vament diferenciat ; molt refringents i tan s ols dèbilm ent amb el SBA. Cutí cula formada per pèls filiforme s, de1,5-3 um d'amplada , molt llarg s i poc o gen s articulats, entre el s qual ses diferencien en profunditat alguns articles mé s amples i ampullaci s; dermatocistidi sa bundants , de 3-6 um d'amplada , cilíndrics i molt llargs , nos eptats.
MAT ERI ALESTUDIAT.Olzinelles, SantCeloni (Vallès Ori enta l). UTM 0458 4614 ; 180111 , Qu ercuss uber i Q. i/ex, 11-1 1-1 998; /eg. R. Pascual, d et. 1. Lli stosella(BCN JL321 3).- TorrentdelPuig, Gisclareny (Berguedà). UTM 04004679. 1150 111 , Qu er c us p ub esce ns i Pinu ssy /ves tris, 12-9-2002; /eg. L.Llorens, d et. 1. Lli stosella(BCN CM634).ElsQuerol s, Molló (Ripollès) . ,UTM 045 34686, llOO In , Fag us sy /vatica, Qu ercus sp. i COIY /us av ellana, enterreny calcari, 4-9-2005 , /eg. i d e t. M. A. Pérez-De-Gregorio (PG040905).
OBSERV ACION S. Ru ssula flavispora Romagn. està consid erad a com a una e spèciee uropeamo lt rara , delaqu al nom és coneixem les citacion s d 'Itàlia cen tral( SA RN ARI,1984i1998 ; GALL I, 1996) , de França (ROMAGNESI , 1967 , GERAULT , 2005 ) , d 'Al emanya (UN G ER , 1999) id e l 'antiga Txeco slo vàquia (HORNICEK , 1979 , sub. R.jlavispora v ar. b lumianai; tamb é con ei xem la se va presència a Eslo venia (JURC , D. e tal. , 2008 ). La poca in f ormació dequ è e s di sposa fin s ara referent a aquesta espècie pot ser causada , a m és d e per la sev a rare sa intrín seca , per la g ran s emblança macro scòpica queté amb d 'altres e spècies d e la s ecc ió La ctarioides (Batai lle) Konrad e t Jo sserand , sobretot amb R. d eliea Fr.i R. c hloroides (Krombh. ) Bre s., e spècie s molt freqüent s a ls boscos europeus , desdel s dela regió mediterrània fin se ls alpin s, idel es qual s e s difer encia ,
compo
fotogràfica del 'ornamentaci ó esporal realit zada amb e l programa DeltaPi x Pro , b )himeniamb pleuroci stidis poc emergents ibasidi s, e- 1) micrografie s SEMdele s espore s.
F ig. 2. Ru ssula fla vispora Romagn. a )
sició
CANTHARELLUS ILICIS SP . NOV. , A NEW SPECIES FROM THE MEDITERRANEAN BASIN COLLECTED I N EVERGREEN QUERCUS FORESTS
1. O LARIAGA&1. SALCEDO
Dept.Plant Biology and Ecology (Botany),Uni versity o fth e Ba sque Country (UPV/EHU).P .O. Bo x 644 , E-48ü8üBilbo , Sp ain.E -mail:ibai .olariaga@ehu .es
AB8TRACT. Cantharellus ilicis sp nov. , anewspecies from t he Me d iterranea n Bas in co llected in evergreen Q uercus forests. Inthi s article , anewspeciesoccurringin Mediterranean Qu ercus fore sts, oncalcareoussoil , isde scribed. C. ili cis is characterized byitsbrightorangeyellowpileu s in wetconditions , whitishstipeand hymenophore , strongstaining , a s wellasbythelong basidiospore s in comparison withotherspecies.Duetothe thick-walled pileipellishyphae , itis accommodated inthe Cantharellus sect. Cantharellus. Macroscopic andmicroscopicdetaileddescriptions arepro vided and thenewspeciesis compared tocloselyrelatedspecie s, suchas C . ferrugina scens and C lila cinopruinatus. The variability of thepileuscolour , thepresence of coatingandthestaining , currentlyusedas diagnosticcharacter s, arediscu ssed. Akeyispropo sed forthe speciessofarknown inthe Mediterranean Basin
Key wo rds: Ba sidiomycota, Ca nthar e llales , taxonomy , ec ology, sys tematics.
RE8UMEN. Cantharellusil icis sp.nov. , una nu evaespecie m edíterrànearec olecta da en b osques p erennesde Q uercus. Eneste artículo sede scribe unanue va especie halladaenbo sques mediterr àneos de Qu ercus, ensuelocalc àreo.C . ilicis e s unaespecie caracterizada porsupíleo amari 11 onaranja vivoencondicione s húmeda s, estípite e himen óforo blanquecinos , fuerte enrojecimiento yespora s largasen comparación conotrasespecies. Debidoalapileipeli s formadapor hifa s deparedgruesa , C. ili cis seincluyeen C antharellus sección Cantha rellus. Seaportan de scripciones macroscópica s ymicro scópicas detallada s,y lanue va especie es comparada con especiespró ximas, COlno C .ferruginascens y C .lilacinopntinatus. Sediscut e la variabilidadde alguno s caractere s actualmenteusado s comodiagnóstico s enelgrupo , talescomoelcolordelpíleo , la pre sencia depruinayel enrojecimiento . Sepropon e unaclave paralaidentificaciónd e las e species conocidasenel àrea mediterr ànea.
Pa labras clave : Ba sidiomycota , Ca nthar e llales, ta xonomía , ec ología , s istem àtica.
INTRODUCTION
Chanterel1es, the basidiomata of Canthar ellusc ibarius Fr.:Fr.andrelatedspecies , are economically important ediblefungicommercial1y harvested fromwild populations (DANELL , 1999). Indeed , the basidiomata of Canthar ellus arenotonly consumed worldwide , buttheyareone ofthe most important marketed wild mushrooms (PILZ e tal. , 2003).Forinstance , Sweden sold50 tonsin1993 , thestate ofWashington sold126tonsin1990 (DANELL , 1994) andFrancemore than1000tonsin1997 (COURVOISIER, 1997).The economical importance of Cantha rellus speciesliesinsome of theirbiologicalfeatures The basidiomata of this ectomycorrhizal genu s are highlyresistanttoinsect predation , anunusualfeatureamongstfleshy basidiomata (PILZ e tal ., 2003).Thus , Canthar ellus basidiomata areableto maintain aslowgrowthrateandpersi st foran average of 44days , andeven , occasional1ymorethan90day s inthefield (LARGENT &SIME , 1995; NORVELL , 1995).Beingso long-lived , Canthar ellus basidiomata canresistlongdistance
transportation andstorage.T he presence of bicyclic carotene s, rareamo ngst the agarico id fungi (GILL & STEGLICH, 1987) , isres ponsible forthey ellow colour of many Cantharellus species (ARPIN &F IASSON , 1971).
De spite its economical importance andh aving b eenthe subject of research , theC. c ibarius group is farfrom being taxonomica lly we ll-known. T he absence o f remarkab le morp ho logical differences between the species has pr obably di scouragedsome mycologists from describing new specie s. Thus , species withs imilar morp hology were h istoric a lly lumped under the binomen C. c ibarius (EYSSARTIE R & B UYCK,20 00 ; GUEVARA etal. , 2004 ; OUNHAM e tal. , 2003). However, in recent decade s, a different spec ies-concept h a s begun tobe a doptedandnew species have been de scribed based onthe colour, eco logy an d sta ining o f theb a sidiomata (PILAT , 1959; ORTON , 1969; CORNER, 1966) More rece nt research, supported by molecu lar data , demonstrated that s light morpho logical differences ca n mask different sp ecies of Cantharellus (FEI BELMAN e tal. , 1996 ; DUNHAM e tal. , 2 003). In contrast,REOHEAD e t al. (1997) proved for Cantharellus formo sus Corner thatsorne of the characterscurrently used in taxonomy varyon account of the microhabitat and meteorological con ditions, such asthescale formation , the staining orthecolour. Thelatterfeatureis thought to b ein f1 uence db ythelight , since basidiomata not exposed tolightare usually pale (PILZ e tal. , 2003; personal observation s). In addition , other environmental factor s sucha s carbo n and nitrogen sources , pHand temperature might alterthe expression of colour (DUNHAM e tal. , 2003).The phenotypical variabi lity o fa few speciesiswell known , and interpreting many names remains difficu lt.
After the attempt of ROMAGNESI (1995 ) tokeyoutth e genu s Cantharellus in Europe , EYSSARTIER & BUYCK 's (2000) cornrnented compilation o fthe European ta xa is noteworthy. Th is paper originated anew interest inthetax onomy of theg enus in E urope,and characters sucha s the pileus ove r1ying coating (ca lled pruine), staining o f theba s idiomata andthewall thickne ss of th e pileipellis hyphae were proposed to possess high ta x onomical s ignificance.Afew species of Cantharellus, ho wever, ha vestill been descri bed fromthe Mediterranean area (MALENÇON& BERTAULT , 1975; HERMITTE e tal. , 2 005) ,w here, b e ingle ss prospected thanoth er biogeographical region s, Inanynew species ar e being currently de scribed (MORENO e tal. , 2000 ; MOREAU e tal. , 2005).
During there vision of the genus Cantharellus inth e Iberian Penin sula, a speciesnot matching any oth er described specie s was encountered in s everalloca lities. Due toits unique cornbination of morphological characteri stics, C ilicis is proposed asane wspeciesinthi s article.
MATERIAL AND METHüDS
H erbaria are abbrev iated according to HOLMGREN and HOLMGREN ( 1998).Thecollec tion s exa minedared eposited in ARAN and BIO herbaria. The macro scopic de scriptions are based on fr esh material. Pileu s diamet er referstothe " projec tedd iameter" de scribed by JOSSERAND ( 1952).Fr eshc olours we re standardized follo wing TH E RO Y ALHORTICULTURAL SOCIETY ( 1995)and exs iccatum colours according to MUNSEL L COLOR C ORPORATION ( 1990).Dri ed specimens w ereu sed forthe micro scopic study.Fine se ctions we remad e u sing arazo r blade und er as te reomicroscopeand mounted in Congo Red in KOH 50/0. Mi croscopicstudies w ere carried out under alightmicro scope Nikon Labophot. Measurements were mad e at1250 x magnification . M easur ement s o f the basidiospores exclude the apiculus. Letter abbre viation s de scribing ba sidiospores izeare : L m= mean length , W m= mean w idtha nd Q m= L m/ W m; 25 basidiospores we remea sured per collection. Basidia measurements ex cludethe sterigmata,Wall thickness and diameter of th e pileipelli s hyphae were meas ured inthe terminal el ements. The author name s are abbr eviated according to KIRK and ANSELL ( 1992 , 2003 ).
R evistaC atalanade Micolo gia,v ol. 30:107-116;2 008.
DESCRIPTION
Cantharellus ilicis Olariaga&Salc edo sp nov. 109
Fig s. l a to1d, Photo 1,2.
P i/eus28- 90 mm, convexus etumb ilicatus , vividoluteo -aurantio eolore, ad marginem saepe pallidiore, insicci tateluteo-oehraeeo.Stipes 20-50 x 5 -15 mm, prima albido aurantius pallidus, de inde oc hraceo- aurantiacus, vulneratus lu teus vel ferruginascens. Lamellae fureatae vel anastomosantes, ad ini tium a lbidae, post pallidae ochraceo-aurantiacae . Caroalbida,sub eutieula aurantiaea, insipida,demumleviteraeris, odor debilis Sporae in cumulo pallida luteo-ochracea. Ba sidiosporae ellipsoideae, (8,4)-9-10,5-(11,6) x (4,2)-4,8-5,8-(6,4) um. Basidia 4-6 sporigera. Hyphae eutieulae jibulatae, 4,5-7 um latae,tunicainerassata.A Cantharel1us ferruginascens differt pi/ea saturate aurantiaco et habitatione sub Quercus ilicis. A Cantharel1us lilacinopruinatus differt pi/ea acolore lilacinoet pruina albidadestituto.
Holotypus: BIO-Fungi 11689, Hispania, Zaragoza, Arroyo delaTejera,sub Quercus rotundifolia, Qu ercus hu mili et P inushale pensis, ad solum ealeareum, 11 November 2006 Isotypi: BIO-Fungi 12600, B IO-Fungi12601.
Etymo logy: ilicis, Lat in, referring totheha bitat un der evergreen oaks (Quereus i/ex and Q. rotundifolia).
B asid iomata med iumtolargesize d, grow ing iso late o r s ometimes fascic ulate (Photo.1,2). Pileus 28 -90mmdi am., initiallyc onvex, ex panded an dd epressedinthece ntre, fina l1y sha llowly infundibuliform; surfaceinit ial1y fin elyve lvety, remainin gso inth einvolute m argin,b righter afterward s,s lightlybut clearly hygrophanou s,c ompletelyde void o f o verlyingcoating. U nder wet condition s, bright orang eye llow ( 17A, 2 1Ato 2 1C, 23 A), s eldomlight er or angeye llow ( 14A, 15A ), sometimes fadingto wards the margin (23B,21B , 21C , 17C ),w hitish orange( 19C, 2 0D)in une xposed zone s andoftenatth e margin of small basidiomata ; indry condition s egg-ye l1 ow ( 19A, 2 0B)toyello wish ochre ( 19B,19C ,2 0C);few light purple patches( 181C , 182C), rarely pr esent on the surface;withscales seldom present inthecentre , adpressed , concentric , non-contrasting to slightly brownish (165C , 165D) ; staining inconspicuous to slight when bruised. Margin initial1y slightly involute and regular , soon straight andfinally sinuou s, lobedandre volute . Ine x siccatum, lightochre (2.5Y 8/2, 8/3, 8/4), sometimes with ochre brown (10YR 6/6, 6/8) patche s. Stipe 20-50 x 5-15mm , cylindrical , often turbinate , solid , smooth to slightly v elutinous,initial1y white (155B ), gradually becoming pale orange ochre (19Bto19D) , sometimes with brownish ( 167B,168C ) maculae or purple patches (181C , 182C) ; staining conspicuous when bruised , weaker inoIdor extremely wet basidiomata, quickly bright yellow (8C) , turning orange or reddish brown (169B , 169C) ; in exsiccatum, ferruginous brown (2.5YR 4 /6, 4 /8; 5YR 5/8), rarely lightochre(2 .5Y 8/2). Hymenophore composed ofwell developed veins , initial1y forked , anastomosing afterward s, atfirst ochre white (llD , 158B) , gradual1y becoming pale orange ochre (19B , 19C , 20C) , seldom with light purple (181C , 182C) patches. In exsiccatum lightochre (2.5YR 8/3 ,8 /4) toochre (10YR 8/6, 7/8). Sporeprint: light yellowish ochrc (llB , 12C). Context white (155A) , orange ( 19A,21D) underneath the surface of the pileus , staining when bruised . SmellC. c ibarius-like, weak ; taste mild , final1y slightly peppery. Macrochemical reactions: context FeS04+ reddi sh grey ; context and stipe surface KOH - ; pileus surface TL4 + green; context gayac + = slowly blue .
Basidiospores el1ipsoidalinsideview , rarely narrowly ovoid or broadly cylindrical , seldom constricted ; apiculus conspicuous , thin-walled, (8 ,4)-9-10 ,5-(11,6) x (4 ,2)-4,8-5,8-(6,4) um (L m= 9 ,7-10,0; W m= 4 ,9-5,6; Q m= 1,84-1,99). Basidia claviform , mainly 4-6-spored , occasional1y 2-3-spored, clamped, 62-114 x 8,5-10 um, Pileipellis composed of hyphae forming a plagiotrichoderm, moreerectin young basidiomata or near the young margin , cylindrical , thickwal1ed(1-1,6um) , hyaline toyel1owish , clamped , 4 ,5-7 umwide , with cylindrical and blunt ends. Stipitipel1is composed of parallel arranged hyphae , cylindrical , thin-wal1ed , hyaline toyel1ow, clamped, 3-12 um wide. Hyphae ofthe context cylindrical , thin-walled, hyaline , clamped , 3-12 um
Re vistaC atalanad e Micolo gia , v ol.30:107-116 ; 2008.
wide.Basal rnycelium whiteto yellowish , composed of sometimes s lightly fascicled hyphae , cylindrical , thin-walled , 2 ,4-5 umwide.
MA TERIAL EXAMTNED.SPAIN . BAL EARIC ISLANDS:Mallorca,Ca mpanet, F incaSonPons, 31SD9 803 , 100m, und er Qu ercus i/ex o ncalcar eoussoil, leg. lC. Salom & J.L Siqui er , 28- 9-2005 , BIO-Fungi12025.CÓRDOBA:Santa Mariade Tr assierra , Lo s Bo scos, 30SUH3200, 420 in , under Qu ercus rotun difolia on calcareous soil, leg. T 11l e scas & I. 01ariaga , 2-12-2003 , BIO-fungi 10075 ; ídem , BIO-Fungi 1000 1. NAVARRA: Ar akil , Izurdiaga , 30TWN962506 , 500 in , und er Qu ercus rotundifolia oncalcareou ssoil, leg. P .M. Pa saban , 14-11-2005 , ARAN-Fun gi 5073001. Z ARAGOZA:Sigü és, arro yo delaTejera , 30TXN521203 , 550 in , under Qu ercus r otundifòlia , Q hum ilis and Pinu s hal epensis oncalc areoussoil, leg. I. Olariaga , 11-10-2006 , BIO-fun gi 116 89 (Holotype);ídem , BIO -Fungi 12600 (ls otype) ; ídem , BIO-fun gi 12601(l sotype) ; ib ídem, 20-10-2003 , BIO-fun gi998 3.Sigüé s, Venta G arrica , 30TXN6220 , und er Qu ercus r otundifolia oncalcareou ssoil, leg. I. 01 ariaga , 20 -10-2003 , BIO-Fungi996 8.
DISCUSSION
Canthar ellus ilicis differsfromothertaxabya unique combination of features. Because of its fleshy basidiomata, whose pileipellis hyphae areth ick-walled , together withthe presence of clamps , c. ilieis belongs tothe section Canthar ellus , where most European species are included (EYSSARTIER, 2000).Atthe species level , C. ilieis is macroscopically characterized byitsb right orange yellow pileus , devoid of over1ying coating andanochre white hymenophore andstipein small basidiomata , alongwiththe strong andrapid staining on thestipe. However , thepileus colour of C i/ieis is somewhat variable , duetoits weak hygrophanous character. Two specimens collected inthesame patch of thesame locality exhibited fair1yd ifferent colours ; either yellowish ochre (holotype , dry conditions , Photo.1)or bright yellow orange colour (BIO-Fungi 9983 , wet conditions , Photo.2). Furthermore , a hydrated andmore brightly coloured basidiome canbe observed inPhoto.1.Somesmallor young basidiomata havea narrow whitish pileus margin , as wellassome discoloured partsiftheyhavenotbeenexposed tothelight. Many basidiomata display a typically obconical stipe.The purple patche s overthe surface of someba sidiomata are considered nottobe distinctive , since similar p atchesha ve rarelybeenfoundinC. f erruginaseens P.D.Orton andC. am ethysteus Quél. , according toour observation s. Those patches often appear withage , by contrast withtheover1ying coating of somespec ies , which ismore striking in young ba sidiomata and progressively disappears. Concerning its ecology , allthelocalitie s where C. ilieis wasfoundha ve in common the presence of evergreen Qu ercus trees , with which itseemstobe associated. Howe ver, the marcescent oak Quercushumili s and Pinu s hal epensis occur inthetype localityand a possible association withthem cannot beruledout.C. ilicis seemsto prefer calcareous soil.C. i/icis was previously reported asC. e ibarius v ar. rufeseens byP ALAZÓN (2001) , anot v alidly published namein accordance withtheart.36.1and37 .1 (MCNEILL e tal. , 2006).
Inthekeygivenby EYSSARTIER & BUYC K (2000 ) atotal of 17 staining taxawe re mentioned in Europe , sorne of themare worth discussing. Amongst them , C.ferruginaseens is probably the mostallied species , which shareswithC. i/ieis thewhi te stipe , pileu s margin and hymenophore , at lea st insmallor young basidiomata, However, it differs fromC. ilicis in being le ss fleshyand possessing paler andcitrine yellow colour (ORTON , 1969; COURTECUISSE , 1993 ; EYSSARTIER & BUYCK, 2000). Moreover , some basidiomata of C.ferruginaseens candi splay either olive-green (ORTON , 1969)or brownish tones (EYSSARTIER & BUYCK, 2000)onthe pileus. According toour experience inthe Iberian Peninsula , their ecology and distribution areal so different ; whil e C. ferrugina scens is widespread inthe Atlantic area under deciduous trees , C. ilieis ha s only been foundinthe Mediterranean area under e vergreen Qu ereus trees.C. lila einopruinatus Hermitte , Eys sart. & Poumarat isa Mediterranean species described asalliedtoC. f erruginaseens (HERMITTE e tal. , 2005) , which is associated with Qu ereus, on calcareous soil. Indeed , itha s beenfound coexisting withC. i/ieis ina locality of Mallorc a(lC. Salom and lL Siquier, per s. com.).The examination of 11 collections and s everal photographs of C. li/a einopruinatus revealed ahigh macroscopic variability onC. lilacinopruinatus. Young basidiomata of C. lila einopruinatus
canpossessentirelypinkpileus , tonesthatoftenremaininthepileusmarginorthecentre of the pileus.Thepresence of awhiteoverlyingcoatingisthemostconstantofthefeatures,innearlyall thecollections , albeitsometimesnotcoveringthewholepileus.Occasionally , agedbasidiomata of C. lilacinopruinatus thathavecompletelylostthewhitishcoatingcanbeseen,makingitdifficultto discemitfromC. ilicis. However, youngbasidiomata of C.lilacinopruinatus areclearly distinguishablefromC. ilicis onaccount of theirwhitepileuscoating,alongwithsometimes possessingpinktones.Inspite of havingcollectednumerousbasidiomata of C. ilicis inthetype localityandsurroundings,wehavenotobservedanybasidiomatawiththetypicalpinktones of C. lilacinopruinatus there,norwithitshighlyconstantwhitecoating.
Fig. 1. C. ilicis (holotype) a) Silhouette of abasidiorne (Bar = 10 Irun). b) Basidiospores. e)Basidia. d) Pileipellis hyphae.(1b , leand1d , Bar = 10 um).
Outside Europe, sometaxawith yellow orangepi1eusand whitish hymenophore havebeen described (EYSSARTIER, 2001).In North America, C. cibarius var. pallidifolius A.H.Sm.isthe most remarkable species.Original1y described asasturdyvariety,itis characterized byits "not hygrophanous, buffyellow to egg-yellow" pileus, "pallid" hymenophore when young andstrong and readily staining (SMITH, 1968).C. cibarius var. pallidifolius therefore differsfromC. ilicis in its paler colour thatdonot change depending onthehydration. Moreover, the spore-print of C. cibarius var. pallidifolius was described as "ochraceous salmon (jlushed pink) ", whilethat of C. ilicis has yellow tones. THIERS (1985) reported acol1ectionfrom Califomia that matches the original description of Cantharellus cibarius var. pallidifolius, also describing itas having pale yellow todark yellow pi1eusand ocbraceous to pinkish spore-print. PILZ etal. (2003) discussed an inadequately characterized formfrom British Columbia thatcouldbe related toC. cibarius var. pallidifolius. In agreement with EYSSARTIER (2001),thistaxonmightbe related to C.ferruginascens. However, PETERSEN's (1979) interpretation of C. cibarius var. pallidifolius (as pallidofolius) differsinsomeaspectsfromitsoriginal description. He depicted a Cantharellus witha bright orangepi1eus,averypale hymenophore anda conspicuous staining onthestipe , whichmacroscopical1y considerably resembles C. ilicis. Precise data conceming its geographical origin,ecology, basidiospore sizeand spore-print colour aremissing.As explained above,the original description of C. cibarius var. pallidifolius refers,inouropinion,to another species,and therefore thatname cannot beusedtorefertoC. ilicis.
C. subalbidus A.H.Sm.& Morse is another North American specieswithpale hymenophore and stipe,thatstains when bruised. However, it possesses a whitish pileusandsmal1er basidiospores thanC. ilicis, besidesbeing associated withconifers(PILZ etal. 2003).Moretaxathat resemble C. cibarius havebeen described (CORNER, 1966; EYSSARTIER, 2001),butnone of them exhibitsthesame combination of characteristics asthespecieshere proposed asnew.C. ilicis mightbea widespread species throughout the Mediterranean Basin.Itiseven consumed insome areas (Balearic Islands, Córdoba) whereitis regarded asagoodediblespecies.
PROPOSED KEYTOTHESPECIESOFTHE CANTHARELLUS SECT. CANTHARELLUS OCCURRINGINTHE MEDITERRANEAN AREA
1 a)Pileuspartial1yto entirely covered byawhiteor pink coating atleast when young,even when exposed tothelight; hymenophore whiteor bright orange 2
b)Pi1eus without awhite coating evenwhenyoung, paler in unexposed parts; hymenophore never bright orange 4
2a) Hymenophore oftenorange-yel1ow when young,later remaining sonearthemargin;sporeprintorange-yel1ow; basidiospores 7-9,5-(11) x (4)-4,5-5,2 um C. pallens
b) Hymenophore ochrewhite when young,notorange-yel1ownearthemargin; sporeprint pale yellowish ocbre; basidiospores 9-12,5 x 4-6um 3
3 a)Pileuspartial1yto entirely pink when young C. lilacinopruinatus
b)Pileus without pink tones C. alborufescens
4a)Pileuscitrine yellow tolightyel1ow-orangeinwet conditions; sometimes witholiveor brownish tones; basidiomata usual1ynotfleshy C. ferruginascens
b)Pi1eus bright orangeinwet conditions; without oliveor brownish tones; basidiomata usual1y fleshy C. ilicis
ACKNOWLEDGEMENTS
TheauthorswishtothankTornàsIllescas, -Pedro M. Pasaban, JoanCarles Salom andJosé Leonardo Siquier,whocol1ectedandsentus material of C. ilicis. Wealso appreciate thehelp of Roberto Fernàndez-Sasia, aswel1asJoséSantos Femandcz (Latin Professor of the Sandoval y