RCMIC, 13

CONVOCATÒRIA

Anunci del quart concurs anual per a la publicació d'una tesi, tesina o treball extens de Micologia

La SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA amb la col-laboració de la CAIXA de BARCELONA, ofereix la publicació, en offset i amb un tiratge de 500 exemplars, d'un treball de micologia extens (màxim de 500 pàgines), tipus tesi o tesina. La publicació formarà part, com a número extraordinari, del Butlletí de la S.C.M. i, com ell, serà distribuïda a un gran nombre de centres de recerca micològica. L'autor rebrà 15 exemplars gratuïts, i els que sol•liciti, a preu de cost, per a les seves pròpies necessitats d'intercanvi.

Normativa

Els autors presentaran les obres a publicar mecanografiades, abans del 30 de juny de 1990 al DEPARTAMENT DE BOTÀNICA de la FACULTAT de FARMÀCIA, S.C.M. L'autor indicarà, en un full signat, quina part del treball vol publicar sense canvi, quina es proposa resumir o canviar i quina suprimir. En el mateix document ha de fer constar si alguna part de l'original ha estat objecte de publicació o és en vies d'ésser publicada. Els treballs podran éssers escrits en català, castellà, francès o anglès.

Els originals i la documentació presentats seran examinats per una Comissió d'Avaluació de quatre membres, amb participació de micòlegs reconeguts i membres de la Junta Directiva de la S.C.M., que seleccionarà el treball més interessant o decidirà sobre la conveniència de deixar el concurs desert.

La S.C.M. comunicarà a l'autor de l'obra seleccionada la decisió de la Comissió i li plantejarà les adaptacions i millores que calgui introduir-hi: resum extens en anglès, reducció dels capítols bibliogràfics introductoris, reducció als límits de 500 pàgs., millora de la qualitat de la mecanografia (ja que l'obra sortirà tal com estigui escrita en l'original mecanografiat).

L'original podrà incloure dibuixos i fotografies en blanc i negre (que seran reproduïdes en offset).

5. AVALUACIÓ. Seran considerats aspectes favorables: la qualitat científica, l'originalitat, la concisió i claretat de l'exposició, la iconografia, l'àrea d'estudi referida als Països Catalans, la temàtica centrada en estudis de camp o en macromicets i la condició de membre de la S.C.M., per aquest ordre.

Barcelona, abril de 1990

SECRETARIA — Moviment de socis

Variacions enregistrades en el llibre de socis entre les assemblees ordinàries de 1988 i 1989

ALTES

Soci Núm. Cognoms, nom — Adreça — Telèfon

247 TABARÉS CARRIEDO, Miguel-Angel

C/. Calvario, 2 - 3.° C — 47320 TUDELA DE DUERO (Valladolid)

Tel. (983) 52.04.90

248 OLIU TEIXIDOR, Moisès

C/. Massana, 17 - 1 er. 1a. — 17005 GIRONA

Tel. (972) 23.20.76

249 MAS MATAS, Eduard

C/. Joan Maragall, 48 - 5è. 2a. — 17002 GIRONA

Tel. (972) 21.27.01

250 GRATACÒS MASMITJÀ, Jordi

C/. El Pont, 5 — 17850 BESALÚ (Girona)

251 GINÉS GIBERT, Carles

Rda. Pare Claret, 12 - 3er. — 17001 GIRONA

Tel. (972) 21.14.25

252 PALAZON LOZANO, Fernando

C/. Benabarre, 2 - 5.° C — 22002 HUESCA

253 VILANOVA FERRÀS, Josep

C/. Alcalde Anastasi, 16 — 25100 ALMACELLES (Lleida)

Tel. (973) 74.04.87

254 GARRIDO ESCALANTE, Marcos

Pssg. Manuel Girona, 82 - 8è. 2a. — 17001 BARCELONA

Tel. (93) 204.57.95

255 APARICI IZQUIERDO, Ricardo

C/. Cristo del Refugio, 54 - 2n. — 46026 VALÈNCIA

Tel. (96) 374.72.41

256 REGUANT SERRA, Isidre

C/. Fonhier, 13 — 08260 SÚRIA (Barcelona)

Tel. (93) 869.50.30

257 LINCOFF, Gary

NY. Bot. Garden — 157 West 95th St.

NEW YORK CITY, 10025 NEW YORK (U.S.A.)

258 MONJONELL, Manuel

Riera Salvet, 21 - 2n. 2a. — 08339 VILASSAR DE DALT (Barcelona)

Tel. (93) 753.09.08

259 CAVANI BRUGNERA, Luisa

Pça. Tetuan, 38-39 — 08010 BARCELONA

Tel. (93) 246.46.77

260 GARCIA COMAS, Josep M.a

C/. Creu, 32 - 7è. A — 17002 GIRONA

Tel. (972) 20.56.79

261 SANTAMARIA PUIG, Santi

C/. Sant Joan, 6 — 08470 SANT CELONI (Barcelona)

Tel. (93) 867.28.51

262 STELA CAROLA, Magdalena

Av. Sant Narcís, 32 — 17005 GIRONA

Tel. (972) 23.26.04

263 HEREU BOHIGAS, Rafel

Crtra. Figueres, s/n. — 17135 TOR (Girona)

Tel. (972) 78.03.29

264 CULLELL SALA, Josep M.a

C/. dels Horts, 23 — 17475 SANT MIQUEL DE FLUVIÀ (Girona)

Tel. (972) 56.82.85

265 PIERA DE CIURANA, Ramon

C/. Les Voltes, 1 — 17100 LA BISBAL (Girona)

Tel. (972) 64.09.59

266 SUBIRÀ GUSÓ, Dolors

C/. Màs Subirà, 10 — 17257 TORROELLA DE MONTGRÍ (Girona)

Tel. (972) 75.75.78

267 MUSEU DEL MONTGRÍ I DEL BAIX TER

C/. Major, 31 — 17257 TORROELLA DE MONTGRÍ (Girona)

Tel. (972) 75.73.01

268 DESCALS CALLISEN, Enrique

Ses Cases Noves — 07190 ESPORLES (Mallorca)

Tel. (971) 61.00.22

269 FEIXAS BARTRINA, Lluís

Av. Vidreres, 17 B - 4t. 3a. — 17310 LLORET DE MAR (Girona)

Tel. (972) 36.65.48

270 FALCÓ AMBRÓS, Oleguer

Crtra. Bordeta, 62 - 5è. 4a. — 08014 BARCELONA

Tel. (93) 325.98.65

271 SEGUI AYMAMI, Santi

C/. Turull, 46-48 - lr. 2a. — 08202 SABADELL (Barcelona)

Tel. (93) 726.02.50

CANVI DE DADES

211 MARTÍNEZ RUIZ, José Ramón

nova adreça: C/. Josep Clarà, parc. 17

Urbanització Jardins de Vila Fortuny, 43850 CAMBRILS (Tarragona)

103 PUCHOL i PINÓS, Joan

nova adreça: C/. Marià Cubí, 177 - àtic 2a. — 08021 BARCELONA

Tel. (93) 201.18.59

097 BARCELÓ MARTÍ, Maria Carme

nova adreça: C/. Canigó, 7 - J — 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ (Barcelona)

Tel. (93) 815.31.28

181 RULL RIGOL, Camil

nova adreça: C/. Miguel Hernàndez, 32 — 08620 SANT VICENÇ DELS HORTS (Barcelona)

Tel. (93) 656.15.86

114 MORENO CABELLO, Mariano

nova adreça: C/. Sant Magí, 45 - 5è. 3a. — 43203 REUS (Tarragona)

Tel. (977) 34.16.24

BAIXES

212 CARDENAS ESPINOSA, Rafael

144 RODRÍGUEZ SERRA, Pere

150 LLOBET VENDRELL, Lluís

169 ROCHA BARRAL, Luis Alfredo

5-A RODRÍGUEZ COLOM, Pere

173 MARTÍNEZ SANZ, Alfred

208 OÑATE CERVANTES, María Luisa

069 PASCUAL i VIDAL, Maria Eugènia

187 YÉLAMOS GÓMEZ, Tomàs

072 PIULACHS PETIT, Ramon

ACTA de l'Assemblea General Ordinària celebrada el 3 d'abril del 1989 als laboratoris de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

1a. convocatòria a les 19 hores.

2a. convocatòria a les 19.30 hores.

ORDRE DEL DIA

Assistents: 36 socis. Delegacions de vot vàlides: 23

Es llegeix l'acta de la darrera assemblea, que s'aprova sense esmenes. Admissió de nous socis. D'acord amb els Estatuts es llegeix el nom i cognoms dels nous socis donats d'alta durant el passat exercici per formalitzar-ne l'admissió. No es presenta cap objecció.

Moviment de socis. El Secretari informa els assistents dels canvis que s'han produït des de l'assemblea anterior i que són:

Altes de socis numeraris 24

Altes de socis adherits 2

Altes d'entitats 1

Baixes de socis fundadors 2

Baixes de socis numeraris 7

Baixes de socis adherits 1

El resum actualitzat del nombre de socis en actiu és el següent:

Socis fundadors 70

Socis numeraris 148

Socis adherits 5

Entitats associades 5

TOTAL inscrits 228

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 9-12 Barcelona 1990

Informe econòmic. El Tresorer de la Societat dóna lectura a l'exercici de l'any 1988, en què resum els ingressos pel cobrament de les quotes dels socis i la venda de les publicacions de la Societat i les despeses tingudes pel local del passeig de Carles I, les d'impremta i les de Secretaria, com a més importants, la qual cosa dóna un saldo a 31.12.88 de 3.872.074 ptes. totalment disponibles. També comunica als assistents que el detall d'aquest informe es troba a disposició de qualsevol soci que el sol.liciti.

Informe de Biblioteca i d'Intercanvi de Publicacions. El vocal Sr. Giné recorda les tasques dutes a terme per les dues persones que componen aquesta vocalia i que s'han centrat en la tramesa a les entitats micològiques i científiques, amb les quals es manté relació arreu del món, de la Col-lecció de «BOLETS DE CATALUNYA», el BUTLLETÍ de la S.C.M. núm. 12, les FICHAS TECNICAS núm. 6 i el Volum núm. 2 de les PUBLICACIONS ESPECIALS.

Altres activitats esmentades d'aquesta vocalia foren les relacionades amb l'arxiu de diapositives, l'herbari micològic, l'arxiu de cartells i pòsters, de cartografia i de foto-tècnica, tots ells en funcionament.

El Sr. Giné recomana als socis que utilitzen la Biblioteca que segueixin les instruccions que es troben amb els llibres per al millor funcionament d'aquella i demana la devolució d'uns títols que manquen des de fa ja algun temps. Comenta els treballs que està portant a terme per completar una relació íntegra de totes les publicacions rebudes durant l'any. Destaca la magnífica labor que porta a terme el soci Sr. Jordi Martí al capdavant de la Micoteca i l'ajut que rep del Secretari Sr. Ramon Nualart en la recepció i tramesa de correspondència.

5.— Renovació de càrrecs de la Junta Directiva. Acaben el seu mandat reglamentari els càrrecs de la Junta Directiva següents:

President: Sr. Anselm Mayoral.

Vice-secretari: Sr. Joan Estapé.

Tresorer: Sr. Ramon Pla.

Vocal 2n. de Biblioteca i Material Científic: Sr. Josep Giné.

Vocal 4t. d'Exposicions i Excursions: Sr. Ramon Solé.

Vocal 6è. de Publicacions: Sr. Ramon Pascual.

Es recorda a l'Assemblea que el secretari de la Societat, Sr. Ramon Nualart, tal com va manifestar ja fa dos anys i portant-ne vuit en el càrrec, considera que ha arribat el moment del seu relleu

Es presenten a la reelecció per ocupar els càrrecs que ja tenien els senyors Mayoral, Estapé, Giné i Pascual, aquest darrer en el cas que ningú vulgui fer-se responsable de la Vocalia de Publicacions.

La presidència fa una referència molt especial a la important tasca que porta a terme l'actual secretari, Sr. Ramon Nualart, no només en la seva funció sinó donant la seva col-laboració a les altres seccions en temes de caire burocràtic. Se li prega que vulgui acceptar de continuar en el seu càrrec comptant amb l'ajut d'altres membres de la Societat, com el ja iniciat des de fa poc pel soci Sr. Francesc Àngel, per tal d'evitar els greus problemes que es podrien produir per la seva renúncia. El Sr. Nualart accepta continuar fins que es trobi un substitut, el qual podrà comptar amb tot el seu ajut. També es comenta la necessitat que cada secció o vocalia de la Societat assumeixi la part de feina que li correspongui, que no sigui purament de Secretaria.

El president proposa la candidatura del soci Sr. Enric Castellón per al càrrec de Tresorer en substitució del Sr. Ramon Pla, que no es presenta a la reelecció.

Es demana, a tots els socis en general, una més gran participació i col-laboració amb la Junta

Directiva en els projectes de la Societat, amb la doble intenció que aquests siguin més coneguts i per repartir els esforços que exigeixen. En aquest sentit, la Srta. Montserrat Aguasca ofereix la seva col laboració a la Vocalia de Biblioteca i el Sr. Jaume Llistosella per contribuir en el desenvolupament de l'Herbari.

Pel que fa al vocal 4t. d'Exposicions i Excursions, Sr. Ramon Solé, aquest manifesta a l'Assemblea que per raons professionals, familiars i de salut s'ha vist en la impossibilitat de dur a terme la seva tasca i per tant renuncia a presentar la seva candidatura. Es demana entre els assistents voluntaris per fer-se càrrec d'aquesta important responsabilitat, que requereix una bona dosi d'entusiasme. El soci Sr. Eduard Sau manifesta a l'Assemblea que ell havia, en el seu moment, triat d'anar els divendres al local de Carles I per coordinar les sortides previstes els dissabtes i diumenges, entre altres raons. La manca d'assistència regular de socis al local ha fet que aquest oferiment hagi estat ignorat. La Presidència també aprofita per definir el paper a desenvolupar pel vocal d'Excursions, la llibertat i autonomia de les seves iniciatives i el suport que caldria donar-li.

Després d'un intercanvi d'opinions entre diversos assistents i membres de la Junta Directiva, referents als avantatges i necessitat d'una Vocalia d'Excursions, es remarca la facultat que tenen els socis de presentar la seva candidatura. No havent-hi cap proposta més, se sotmeten a aprovació els càrrecs de la nova Junta Directiva que, per unanimitat, queda formada de la manera següent:

President: Sr. Anselm Mayoral

Vice-secretari: Sr. Joan Estapé

Tresorer: Sr. Enric Castellón

Vocal 2n.: Sr. Josep Giné (Biblioteca)

Vocal 4t.: queda vacant

Vocal 6è.: Sr. Ramon Pascual (Publicacions)

6.— Precs i suggeriments. Durant la seva intervenció, el Sr. Eduard Sau, en el capítol de renovació de càrrecs de la Junta Directiva, pregunta per la rendibilitat i el manteniment del local de Carles I, especialment en l'aspecte econòmic. La Presidència contesta que, contra totes les temences del que podria arribar a passar amb el local i per experiències anteriors per les que ja havia passat la Societat referides a aquest tema, es considera encara molt positiu tenir-lo obert. El fet que s'utilitzi o no és una qüestió que cada soci, a nivell individual, s'ha de plantejar. El local existeix i el que hi ha el fa pràcticament imprescindible. El seu manteniment, segons les dades que ha donat el Sr. Pla en l'informe econòmic, és ara per ara perfectament suportable. Es recorda que el local del passeig de Carles I està atès de dimarts a divendres, especialment aquest darrer dia, dedicat a la preparació de sortides de cara al cap de setmana, i els dimecres, en tasques d'arxiu i secretaria. Es demanen iniciatives per dur a terme activitats en el Local que siguin engrescadores i atractives per als socis.

Es comenta el tema dels comptes de la Societat i de la conveniència o no de la seva publicació en el butlletí. La Junta proposa que, abans de cada Assemblea, es faci una relació de les despeses per tal que tothom les pugui consultar i tingui la informació deguda abans de la seva eventual aprovació i en desestima la publicació. S'aproven aquestes propostes per consens general.

A continuació es demanen aclariments a la Junta sobre el funcionament del Copyright de les làmines editades fins ara dins la col lecció de BOLETS DE CATALUNYA. Després de molt variats i vius comentaris, queda clar que les fotografies publicades continuen sent propietat dels

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 9-12

seus autors, titulars del corresponent Copyright, els quals podran disposar-ne lliurement segons creguin oportú. La Societat només les podrà utilitzar amb l'autorització del seu autor, encara que es pressuposa que la bona harmonia entre tots els membres farà que no hi hagi problemes.

Pren la paraula el vice-president, Sr. Rocabruna, per comunicar que un grup de persones, que formen la Secció de Líquens de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, estan interessades a trobar un lloc on fer els seus treballs, i han demanat de poder utilitzar el local del passeig de Carles I durant les hores que no s'ocupa. Portarien el seu microscopi, llibres, taules, etc. Els membres d'aquest grup estarien disposats a inscriure's com a socis de la S.C.M. i crear una subsecció dedicada als líquens o bé a aportar una contribució econòmica com a entitat associada. En qualsevol cas aquesta incorporació permetria treure un millor rendiment del local social. La Junta queda facultada per l'Assemblea per iniciar converses respecte a aquesta possibilitat i donar-hi la solució més convenient.

Seguidament es pregunta a la Junta quins són els socis enregistrats com a Fundadors. Es respon que aquest grup està integrat pels 100 primers inscrits, la numeració dels quals, després de la reestructuració del registre duta a terme fa uns vuit anys, figura en els carnets respectius. Segueixen a continuació els socis Numeraris inscrits ulteriorment.

No havent-hi més assumptes a tractar, es dóna per acabada l'Assemblea a les 21.45 hores.

El Secretari: Ramon Nualart

INFORME ANUAL

August Rocabruna

Les activitats socials, ordenades en un 1 er. grup de compromisos de cooperació social i un altre de general, dutes a terme per associats, de les quals tenim coneixement, han estat les següents:

Grup 1 er. Compromisos de cooperació social:

Octubre * Berga. Les XIV Jornades Micològiques, organitzades pels socis d'aquella població, tingueren una vegada més el nostre suport.

* Esplugues de Llobregat. Per acord de la Junta Directiva la nostra Societat va col.laborar en les 3es. Jornades Micològiques que organitzen els «Amics de la Micologia d'Esplugues», amb una conferència conjunta amb passi de diapositives a càrrec d'Anselm Mayoral i Ramon Nualart.

Novembre * Barcelona. També, una vegada més, hem col .laborat en l'Exposició de Bolets (la 23) que organitza l'Institut Botànic de l'Ajuntament de Barcelona, que aquest any es va celebrar en el Centre Cívic L'Artesà del barri de Gràcia.

Desembre * Barcelona. Exposició de Bolets a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, organitzada per la S.C.M. en col laboració amb el Departament de Botànica d'aquesta Facultat i de la de Biologia.

Grup 2on. Altres activitats:

Octubre * Barcelona. La Federació Farmacèutica organitzà una excursió de cap de setmana a La Cerdanya per collir i conèixer els bolets. Els participants foren acompanyats per August Rocabruna que classificà les recol .leccions i els projectà algunes diapositives.

* Barcelona. Curset de Micologia organitzat per la «Unió Excursionista de Catalunya». Conferències sobre «Introducció al món dels fongs» per Anselm Mayoral i «L'estudi i classificació dels bolets» per August Rocabruna. Altres temes foren exposats per membres pertanyents a la Facultat de Biologia.

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 13-15 Barcelona 1990

Montblanc. Conferència per August Rocabruna i classificació dels bolets aportats a una exposició organitzada pel «Casal Montblanquí».

Ribes de Fresser. Diada dels Bolets, organitzada pel «Patronat Municipal de Cultura» i la «Unió de Botiguers». Sortida al bosc amb els participants i classificació dels bolets collits, per August Rocabruna.

Novembre * Bilbao. V.a Semana Micológica de Iberduero. El dia 11 conferència amb diapositives per August Rocabruna sobre «Algunas especies poco conocidas de Basidiomicetes y Ascomicetes».

Tudela del Duero. 5as. Jornadas Micológicas de Valladolid. Col.laboració i conferències de Manuel Tabarés i August Rocabruna.

Madrid. XVII Exposición de Hongos de Madrid. Aportacions i conferència sobre «Hongos interesantes del Macizo del Montseny» per August Rocabruna. Santa Coloma de Gramenet. Organitzat pel Grup de Biologia del Museu Torre Balldovina, conferència de divulgació amb diapositives per Ramon Nualart.

A les «VII Journées du Cortinaire» de 1989 a França hi assistiren Montserrat Aguasca, Corsino Gutiérrez i Enric Castellón.

També, els mesos de tardor, Anselm Mayoral intervingué en programes radiofònics de Ràdio 4 i en el de televisió «Filiprim» amb aportació de material. A TV2 intervenció de Jaume Llistosella. A TV3, intervenció de Xavier Llimona.

Finalment, la Secció de Girona, em tramet el resum que segueix:

Del 14 al 20 d'octubre Exposició de bolets i passi de diapositives per als col legis al «Museu Dauder» de Banyoles. Dies 23 i 24 del mateix mes exposició pública de bolets al mateix museu.

Del 17 al 24 de novembre, a l'Institut Sobregués de Girona, Curset de reciclatge als professors d'Institut amb el tema: «Introducció a la Micologia», a càrrec de Josep M. a Vidal i Jordi Puigvert.

Durant tota la temporada, sortides col-lectives de camp amb els socis, els diumenges i festius, a Coll de Condreu (Osona), Santigosa (Ripollès), Santa Afra (Gironès), Maçanet de Cabrenys, Sant Martí d'Empúries (Alt Empordà), Solius i Romanyà (Baix Empordà), El Coll i el Far (La Selva).

Necrològiques:

Hem de lamentar la pèrdua del qui fou primer President de la Secció de Girona, Juli Lara, entusiasta col-laborador de la nostra societat.

També dos amics, membres d'aquesta Junta Directiva, han perdut recentment a familiars benvolguts. En Ramon Solé la seva esposa i en Josep Giner la seva mare.

Rebeu el nostre més sentit condol.

El nostre consoci Manuel Company Bueno ha dedicat a la Societat un exemplar de la seva obra «De boletaires, boletades i bolets» amb la col-laboració del qui fou el nostre President, Alfonso de Mena Calvet i del també soci i col laborador d'aquest Butlletí, Dr. José Piqueras Carrasco.

El títol i subtítol «L'aprenent de boletaire», sintetitza clarament el seu contingut. El text i les fotografies donen la informació bàsica necessària i els consells pràctics adients a les persones que volen aprendre a ésser uns bons boletaires.

Amb el prec que la publiquem, el Dr. G. Chevassut ens tramet la nota següent:

VIENNENT DE PARAîTRE:

Catalogue écologique des Champignons supérieurs méditterranéens: Fascicule IV — Bolets — 1989

Après les Amanites, les Lactaires et les Tricholomes, le fascicule IV (sur les Bolets) est édité en Septembre 1989 par la Fédération des Associations Mycologiques Méditerranéennes (F.A.M.M.). Il traite de l'écologie (répartition, abondance,...) de 69 Bolets dans les différentes sous-régions de la région méditerranéenne française (Corse comprise). Des renseignements inédits sont fournis notamment sur les Bolets à pores rouges et les Bolets du «complexe granulati» (revus par P. Bertéa). Enfin une conclusion originale permet de définir la notion de «méditerranéité» (ou de tempérament ± méditerranéen) au sein de cette région.

Brochure de 48 pages, format 21 x 14,5 cm, prix 20 F + port (7 F).

Commandes à adresser à J.-P. Borella, 5 rue Ferréol-Mazas, 34500 Béziers.

Noms Valides (et synonymes correspondants) des champignons présentés habituellement dans les expositions mycologiques et les ouvrages classiques: 2ème. édition (entièrement revue et largement augmentée), avec la participation de M. Bon et R. Courtecuisse.

Brochure de 127 pages, format 21 x 29,7 cm, éditée aussi par la F.A.M.M. en Septembre 1989. Prix 50 F + port (15 F). Commandes à adresser également à J.-P. Borella.

Cette nouvelle brochure donne la liste (avec les noms d'auteurs correspondants) d'environ 2600 noms valides modernes et 1400 noms anciens ou invalides (soit un total de 4000 nom différents), correspondant à une flore assez vaste comprenant l'essentiel des champignons venant tant sous climat méditerranéen que sous climat tempéré. Les règles les plus modernes de la nomenclature ont été suivies (notamment celles du dernier congrès international de nomenclature de Berlin en 1988). De plus nous donnons en annexe la classification adoptée par M. Bon dans son livre «Champignons d'Europe Occidentale», 1988 (liste des ordres, familles et genres et leur pagination).

Cette 2ème. édition diff ère donc profondément de la première et nous pensons qu'elle rendra service à tout mycologue désirant mettre à jour les étiquettes d'une exposition mycologique ou rédiger des publications scientifiques en utilisant les noms valides modernes.

(En cas de commande de plus de deux brochures, le prix du port est dégressif)

BON DE COMMANDE

M

Adresse

désire recevoir . . . exemplaires du «Catalogue des Bolets» exemplaires des «Noms Valides»

MACROMICETS DE L'ILLA DE MENORCA. II.

J. Llistosella i M. Aguasca Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Fac. Biologia, Universitat de Barcelona. Av. Diagonal 645, 08028 Barcelona.

RESUM

Donem a conèixer els resultats de les prospeccions micològiques realitzades a Menorca entre els anys 1980 i 1988, i els presentem en forma de catàleg. S'han estudiat 193 tàxons (10 Ascomycetes i 183 Basidiomycetes), dels quals 127 creiem corresponen a citacions noves per a l'illa, entre els quals destaquem: Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl., Amanita boudieri Barla, Dermoloma pseudocuneifolium Henrink, Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc., Inocybe tenebrosa Quél., Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton, Lactarius cistophilus Bon & Trimb. Russula seperina Dupain i Battarraea phalloides (Dicks.) Pers.

SUMMARY

Macromycetes of Menorca island (Spain). II. Results of the mycological prospections made in Menorca from 1980 to 1988, presented as a catalogue. The authors mention 193 taxa (10 Ascomycetes and 183 Basidiomycetes), from which 127 are considered new records for the island. Let us point out as the most interesting species: Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl., Amanita boudieri Barla, Dermoloma pseudocuneifolium Henrink, Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc., Inocybe tenebrosa Quél., Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton, Lactarius cistophilus Bon & Trimb., Russula seperina Dupain and Battarraea phalloides (Dicks.) Pers.

INTRODUCCIÓ

La flora dels macromicets de l'illa ha estat durant molt de temps poc estudiada i tan sols es coneixen algunes dades de treballs referents al conjunt de les Illes Balears, que fan esment sobretot a l'illa de Mallorca (BARCELO — COMBIS, 1879 — 1881; CALONGE & DEMOULIN, 1975;

KNOCHE, 1921; ROLLAND, 1904, 1905; etc.). No és fins l'any 1975 en que MALENÇON i BERTAULT publiquen el primer estudi florístic important, amb una notable aportació al catàleg dels macromicets de Menorca.

Des de l'any 1980, l'Obra Cultural Balear ha tingut molt d'interès en promocionar l'estudi de la flora micològica de Menorca i la seva difusió; per aquest motiu, i de la mà de M. Vidal, ens proposaren de realitzar campanyes de prospecció micològica a a la vegada, de participar en l'organització d'exposicions de fongs a diferents poblacions de Menorca. Hem fet diverses campanyes de curta durada (3 ó 4 dies), sempre durant el mes de novembre, fruit de les quals ha estat la recollida d'abundant material i la celebració de les exposicions de fongs de Mercadal (1980), Ferreries (1982), Sant Lluís (1983), Alaior (1984, 1988), Ciutadella (1985), Maó (1986) i Es Mitjorn (1988). Continuant amb la nostre línia de treball (AGUASCA & al. 1982) presentem una segona relació dels macromicets de Menorca,que comprèn un total de 193 tàxons (10 Ascomycetes i 183 Basidiomycetes), dels quals, i segons la bibliografia consultada, 127 creiem que són citacions noves per a l'àrea d'estudi (indicades amb un asterisc en el catàleg). S'ha prospectat un total de 39 localitats, distribuïdes sobretot a la meitat nord de l'illa, dins l'àrea potencial del Quercion ilicis, però també s'ha estudiat localitats costaneres de l'àrea potencial de 1' Oleo — Ceratonion (B0LOS & al. 1970). Moltes de les localitats han estat visitades repetidament en anys succesius, la qual cosa ens ha permès d'aprofundir en el coneixement de la composició florística de cada una d'elles, ja que la fructificació de les diferents espècies està estretament relacionada amb les condicions climàtiques, i aquestes han estat molt variables d'un any a l'altre.

E1 material estudiat està dipositat a l'Herbari de la Facultat de Biologia (BCC) de la Universitat de Barcelona, encara que algunes de les mostres no ens ha estat possible conservar-les.

LOCALITATS PROSPECTADES

Per a cada localitat s'indica el topònim, el municipi, la quadrícula UTM, l'alçada, la vegetació, els recol-lectors i els anys en què han estat visitades.

1 Alcotx, Alaior. UTM 31SFE 0024; 110 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. Llistosella, I. Rodríguez, A. Calafat, M. Vidal i altres (1986 i 1988).

2 Alfurinet, Ciutadella. UTM 31TEE 8132/8232; 50 — 100 m; pineda de Pinus halepensis; F. Orfila (1988).

3 Algaiarens, la Vall, Ciutadella. UTM 31TEE 8033; 20 — 70 m; bosc de Quercus ilex, brolles amb Cistus monspeliensis i pastures; J. Llistosella, I. Llorens, J. M. de Ramon, A. Calafat i C. Periano (1985).

4 Arenal de Ses 011es, Mercadal. UTM 31TEE 9932; 0 — 10 m; dunes fixades, amb Pinus halepensisi Juniperus phoenicea; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i G. Orfila (1980, 1982 i 1983).

5 Bellamirada Vella, Mercadal. UTM 31TEE 9430; 40 — 50 m; pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i I. Llorens (1982).

6 Biniaroga, Maó. UTM 31SFE 0420; 30 — 80 m: brolles amb Cistus salvifolius, C. monspeliensisi Pinus halepensis; G. Orfila i altres (1984).

7 Binifabini Vell, Mercadal. UTM 31SFE 0027/0028; 60 — 80 m; bosc de Quercus ilex amb presència de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Rodríguez, F. Orfila, C. Periano i altres (1983, 1984, 1986 i 1988).

8 Binimoti, Ferreries. UTM 31TEE 8529; 70 — 90 m; bosc de Quercus ilex; J. Llistosella, M. Aguasca, Dr. Saurina, F. Orfila, C. Periano i altres (1985 i 1988).

9 Binisaida de sa Torre, Sant Lluís. UTM 31SFE 1112; 40 — 50 m; pastures i Olea europaea, J. Llistosella, M. Aguasca i F. Orfila (1988).

10 Binissegui, Mercadal. UTM 31SEE 9125; 80 — 100 m; bosc• de Quercus ilex; J. Llistosella (1983).

11 Cala En Turqueta, Ciutadella. UTM 31SEE 7821; 10 — 30 m; bosc mixt de Quercus ilexi Pinus halepensis, Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca i E. Gràcia (1983).

12 Centre urbà de Sant Lluís. UTM 31SFE 0711/0712; 50 m; gespa i fems de cavall; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i F. Orfila (1983 i 1988).

13 Egipte, Alaior. UTM 31SFE 0224; 50 — 80 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis, conreus de fruiters; J. Llistosella, I. Rodríguez, G. Orfila i altres (1986).

14 Estància de Binifaïlla, Mercadal. UTM 31SEE 9225; 100 — 120 m; bosc de Quercus ilex i pastures; J. Llistosella, M. Aguasca i E. Gràcia (1980, 1982 i 1983).

15 Estància de Sa Cucanya, Alaior. UTM 31SEE 9723/9724; 120 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. Llistosella i altres (1988).

16 Estància de Son Gras, Ferreries. UTM 31SEE 8726; 80 — 120 m; bosc de Quercus ilex; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i I. Llorens (1982, 1983 i 1984).

17 Estància de Sant Josep, Alaior. UTM 31SEE 9523; 80 — 120 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; M. Aguasca, F. Orfila i altres (1988).

18 Granada de Baix, Mercadal. UTM 31SEE 9124; 80 — 100 m; pineda de Pinus halepensis; F. Orfila (1988).

19 L'Enzell, Mercadal. UTM 31SEE 9527; 80 — 110 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. LlistoseIla, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Llorens i G. Orfila (1980, 1982, 1984 i 1986).

20 Llinaritx Nou, Mercadal. UTM 31SEE 9127/9128; 40 — 70 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Llorens, G. Orfila i altres (1980, 1983, 1984, 1985 i 1988).

21 Monte Toro, Mercadal. UTM 31SEE 9426; 190 — 240 m; pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i I. Llorens (1980 i 1982).

22 Peu de Toro, Mercadal. UTM 31SEE 9427; 90 — 110 m; brolles amb Cistus monspeliensis, C. salvifolius i Pinus halepensis, pastures; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Llorens i G. Orfila (1980 i 1982).

23 Platja d'Es Grao, Maó. UTM 31SFE 0823; 0 — 10 m; dunes fixades, amb Pinus halepensis i Juniperus phoenicea; J. Llistosella, M. Aguasca i E. Gràcia (1983 i 1984).

24 Punta d'Atàlitx, Mercadal. UTM 31SEE 8918; 0 — 15 m; pastures i pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Llorens i M. Vidal (1982).

25 Punta Rotja, Maó. UTM 31TFE 0229; 0 — 10 m; dunes fixades amb Pinus halepensis; F. Orfila (1987).

26 Rincó d'Es Rafalet, St Lluís. UTM 31SFE 1111; 0 — 20 m; bosc de Quercus ilex; J. Llistosella, M. Aguasca, I. Rodríguez i F. Orfila (1986 i 1988).

27 S'Arenal d'En Castell, Mercadal. UTM 31TEE 0030/0130; 0 — 10 m; pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, i G. Orfila (1983).

28 Sa Bassa, Maó. UTM 31SFE 0822; 10 — 20 m; pineda de Pinus halepensis i pastures; J. Llistosella i I. Rodríguez (1986).

29 Sant Felip, Ciutadella. UTM 31TEE 8233; 70 — 100 m; bosc de Quercus ilex, amb presència de Pinus halepensis; J. Llistosella, I. Rodríguez, F. Orfila i altres (1986).

30 Santa Bàrbara, Ciutadella. UTM 31TEE 8228; 60 — 100 m; brolles amb Cistus monspeliensis i Pinus halepensis; J. Llistosella, I. Llorens, J. M. de Ramon i Dr. Saurina (1983 i 1985).

31 Santa Catalina de Dalt, Maó. UTM 31SFE 0324; 50 — 70 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. Llistosella, I. Rodríguez, F. Orfila i altres (1983 i 1986).

32 Santa Ponça, Alaior. UTM 31SEE 9420; 110 — 130 m; bosc mixt de Quercus ilex i Pinus halepensis; J. Llistosella i I. Rodríguez (1986).

33 Ses Salines Noves, Mercadal. UTM 31TEE 9531; 0 — 10 m; dunes fixades amb Pinus halepensis, i salicorniars amb Tamarix sp.; J. Llistosella i altres (1988).

34 Son Alzina, Mercadal. UTM 31SEE 9724; 120 m; bosc de Quercus ilexi pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella, M. Aguasca, I. Rodríguez, F. Orfila i altres (1988).

35 Son Arró Gran, Ferreries. UTM 31SEE 9026; 100 — 120 m; pastures; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia i I. Llorens (1982).

36 Son Pebre, els Aljups, Ciutadella. UTM 31TEE 7830; 80 — 100 m; pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella i Dr. Saurina (1985).

37 Son Sivineta, Ciutadella. UTM 31TEE 7728; 90 — 100 m; pastures i pineda de Pinus halepensis; J. Llistosella i Dr. Saurina (1985).

38 Torrent de Na Bona, Maó. UTM 31SFE 0620/0720; 10 — 20 m; pastures; J. Llistosella, M. Aguasca i E. Gràcia (1984).

39 Verger de Sant Joan, Maó. UTM 31SFE 0517; 10 — 40 m; bosc de Quercus ilex; J. Llistosella, M. Aguasca, E. Gràcia, I. Llorens, M. Vidal i G. Orfila (1982, 1983, 1984, 1985, 1986 i 1988).

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 17-32 Barcelona 1990

CATÀLEG FLORÍSTIC

Les espècies estan ordenades alfabèticament dins de cada ordre, i van acompanyades de breus indicacions de llur ecologia; algunes són breument comentades. Per altra banda, hem recollit alguns noms populars, i els indiquem quan hem sabut amb certesa a quina espècie es referien. Molts dels noms populars engloben diferents espècies pròximes i alguns són genèrics, com "pebrada" (Boletus s.1.), "bolet" (Agaricus), "blava" (Russula) i "esclata-sang" (Lactarius).

ASCOMYCETES

Helotiales

Bisporella sulfurina (L.) Link . Sobre restes llenyoses.

Egipte, 15/XI/1986.

Geoglossum glabrum Fr. . Alzinars.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Hymenoscyphus fructigenus (Bull.) S. F. Gray Sobre restes de cúpules de glans.

Verger de Sant Joan, 26/XI/1982; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988.

Pezizales

Helvella atra (Kbnig) Boud. . Marges de camins, clarianes humides de boscos. Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Helvella crispa (Scop.) Fr. . Alzinars.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; 18/XI/1988; Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Helvella lacunosa Afz. . Marges de camins, clarianes humides de boscos.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Humaria hemisphaerica (Wigg.) Fuckel . Alzinars.

Algaiarens, 16/XI/1984.

Otidea buffonia (Pers.) Boud. Alzinars.

Sphaeriales

Poronia punctata (L.) Fr. . Sobre fems de cavall.

Centre urbà de Sant Lluís, 25/XI/1983.

Xylaria hypoxylon (L.) Grev. . Sobre restes llenyoses. Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

BASIDIOMYCETES

Aphyllophorales

Boletopsis leucomelanea (Pers. : Pers.) Fayod . Alzinar mixt, sota pi blanc.

Binifabini Vell, 15/XI/1986.

Cantharellus cibarius Fr. . Alzinars (nom pop.: cama seca).

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Estància de Son Gras, 25/XI/1983, 17/XI/1984; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de San Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984.

Cantharellus lutescens (Pers.) Fr. . Pinedes esclarissades.

ButII. Soc. Catalana Micol. 13 17-32 Barcelona 1990

Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Clavulina cinerea (Fr.) Schroeter . Alzinars (nom pop.: peus de Crist).

Alcotx, 12/XI/1986; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; L'Enzell, 13/XI/1986; Son Alzina, 13/XI/1986.

Ganoderma lucidum (Fr.) Karst. . Sobre soques d'alzines.

Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 17/XI/1984; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Hydnellum concrescens (Pers. ex Schw.) Bauker . Alzinars mixts i pinedes.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Punta d'Atàlix, 26/XI/1982.

Hydnellum ferrugineum (Fr. : Fr.) Karst. . Alzinars mixts.

Binifabini Vell, 17/XI/1984, 15/XI/1986; Son Alzina, 13/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986. Hydnum repandum L. : Fr. . Alzinars (nom pop.: picornell, picaronell).

Alcotx, 12/XI/1986; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 15/XI/1986; L'Enzell, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Son Alzina, 13/XI/1986; Son Pebre, 17/XI/1985.

Hydnum rufescens Fr. Alzinars (nom pop.: picornell, picaronell).

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Llinaritx Nou, 16/XI/1984.

Inonotus tamaricis (Pat.) Maire Sobre tamarius (Tamarix).

Sa Bassa, 11/XI/1986; Ses Salines Noves, 19/XI/1988.

Lentinellus omphalodes (Fr.) Karst. . Brolles, pinedes esclarissades, sobre branquillons.

Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Phellinus torulosus (Pers. : Pers.) Bourd. & Galz. . Sobre soques d'alzines.

Binifabini Vell, 18/XI/1988; Binimoti, 17/XI/1985, 19/XI/1988; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Sant Felip, 14/XI/1986; Son Alzina, 19/XI/1988.

Phellinus tuberculosus (Baumg.) Niemek Sobre arbres fruiters (Prunus sp.) Egipte, 15/XI/1986.

Phellodon niger (Fr. : Fr.) Karst. . Alzinars i pinedes.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 15/XI/1986, 18/XI/1988; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 24/XI/1983; Son Alzina, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 18/XI/1988.

Postia lactea (Fr.) Karst. . Sobre restes llenyoses d'alzines.

Santa Ponça, 11/XI/1986.

Ramaria gracilis (Fr.) Quél.. Ben caracteritzada per les ramificacions primes i les espores inferiors a 7 de llargada. Alzinars mixts, vora restes llenyoses.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Sa Bassa, 11/XI/1986; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Sarcodon glaucopus Maas G. & Nannf. . Alzinars mixts i pinedes.

Binifabini Vell, 11/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Stereum hirsutum (Willd. : Fr.) S. F. Gray . Sobre restes llenyoses i branquillons.

Alcotx, 12/XI/1986; Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; L'Enzell, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt,15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984, 14/XI/1986.

Trichaptum fusco-violaceum (Ehrend. : Fr.) Ryv. . Sobre restes llenyoses de pi blanc.

Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Boletales

Boletus aereus Bull. : Fr.. Alzinars.

Binimoti, 17/XI/1985; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Boletus impolitus Fr. . Alzinars.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985. Boletus lupinus Krombh. Alzinars esclarissats.

Rincó d'Es Rafalet, 19/XI/1988.

Boletus queletii Schulz. . Alzinars.

Binimoti, 17/XI/1985; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Boletus rhodopurpureus Smolt. Alzinars mixts.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985.

Chroogomphus rutilus (Schaeff. : Fr.) Miller . Pinedes.

Alcotx, 18/XI/1988; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 18/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Son Alzina, 19/XI/1988.

Gomphidius glutinosus (Schaeff.) Fr. . Molt ben caracteritzat pel color gris-bru del barret, molt glutinós, i el peu blanc amb la base tacada de groc sulfurí. Pinedes.

Llinaritx Nou, 25/XI/1983.

Gyroporus castaneus (Bull. : Fr.) Quél. . Alzinars.

Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 24/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Suillus bellinii (Inz.) Watl. . Brolles i pinedes esclarissades.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Platja d'Es Grao, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze . Pinedes esclarissades i brolles. Alcotx, 18/XI/1988; Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Binifabini Vell, 18/XI/1988; Cala En Turqueta, 25/XI/1983; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 19/XI/1988; Platja d'Es Grao, 24/XI/1983; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Rincó d'Es Rafalet, 19/XI/1988; Sant Felip, 14/XI/1986; Ses Salines Noves, 19/XI/1988; Son Alzina, 19/XI/1988.

Suillus granulats (L. : Fr.) Kuntze . Alzinars mixts.

Binifabini Vell, 18/XI/1988.

Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél. . Alzinars.

Alcotx, 18/XI/1988; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 15/XI/1986; Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985. Xerocomus rubellus (Krombh.) Quél.. Alzinars.

Verger de Sant Joan, 18/X1/1988.

Xerocomus spadiceus (Fr.) Quél. . Alzinars mixts, marges de camins.

Cala En Turqueta, 25/XI/1983; Peu del Toro, 27/XI/1982; Verger de Sant Joan, 24/XI/1983.

Agaricales

Agaricus arvensis Schaeff. : Fr.. Alzinars.

Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. . Pastures, marges de camins (nom pop.: bolet).

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 15/XI/1986; Platja d'Es Grao, 16/XI/1984; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Agaricus haemorrhoidarius Kalchbr. & Schulz. Alzinars. Alcotx, 12/XI/1986; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl. . Espècies amb anell ínfer molt desenvolupat, formant gairabé una pseudovolva, per sobre del qual el peu és més o menys esquamós; la carn envermelleix en contacte amb l'aire. Vorada d'alzinar.

Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Agaricus placomyces Peck var. meleagris J. Schff. . Alzinars.

Verger de Sant Joan, 14/XI/1986, 18/XI/1988.

Agaricus silvaticus Schaeff. ex Secr. . Alzinars mixts.

Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Agaricus silvicola (Vitt.) Sacc. . Pinedes.

Son Pebre, 17/XI/1985.

Agaricus xanthoderma Gen. . Alzinars.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; 15/XI/1985; Santa Ponça, 11/XI/1986.

Amanita boudieri Barla L'absència de fíbules a la trama de la carn, les espores cilíndrico-allargades, les esquames piramidals del barret i el peu més o menys bulbós-radicant caracteritzen aquesta espècie. Alzinars mixts.

Alcotx, 18/XI/1988.

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 17-32 Barcelona 1990

Amanita citrina (Schaeff.) S. F. Gray . Alzinars. Sant Felip, 14/XI/1986.

Amanita crocea (Quél.) Sing. Alzinars. Binimoti, 17/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986.

Amanita mairei Foley . Alzinars mixts i pinedes. Alcotx, 12/XI/1986; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 15/XI/1986; Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Son Pebre, 17/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Santa Ponça, 11/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Amanita ovoidea (Bull. : Fr.) Quél. . Pinedes, marges de camins, alzinars. Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Arenal de Ses 011es, 28/XI/1980; Binifabini Vell, 18/XI/1988; Cala En Turqueta, 25/XI/1983; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 11/XI/1986, 15/XI/1986; Sa Bassa, 11/XI/1986; Son Alzina, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Amanita pantherina (DC : Fr.) Secr. . Alzinars.

Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985.

Amanita phalloides (Vaill.) Secr. Alzinars.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binimoti, 17/XI/1985; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 24/XI/1983, 16/XI/1984, 18/XI/1988.

Amanita rubescens (Pers. : Fr.) S. F. Gray . Alzinars.

Binimoti, 17/XI/1985; Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Sant Felip, 14/XI/1986.

Anellaria semiovata (Sow. : Fr.) Pear. & Denn. Sobre fems de vaca.

Algaiarens, 16/XI/1985.

Armillariella mellea (Vahl. : Fr.) Karst. . Primera línia de dunes, sobre restes llenyoses molt enterrades. Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983.

Clitocybe odora (Bull. : Fr.) Karst . Alzinars mixts.

Alcotx, 18/XI/1988; Binifabini Vell, 15/XI/1986, 18/XI/1988; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984, 18/XI/1988.

Clitopilus prunulus (Scop. : Fr.) Kummer . Alzinars mixts.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Collybia butyracea (Bull. : Fr.) Quél. . Alzinars i pinedes.

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 15/XI/1986, 18/XI/1988; Egipte, 15/XI/1986; L'Enzell, 27/XI/1982, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985, 19/XI/1988; Santa Bàrbara, 27/XI/1983, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Collybia marasmioides (Britz.) Brsky. & Stangl. . Alzinars. Binifabini Vell, 18/XI/1988; Llinaritx Nou, 19/XI/1988; Rincó des Rafalet, 19/XI/1988.

Collybia dryophila (Bull. : Fr.) Kummer . Alzinars i pinedes arenoses. Algaiarens, 16/XI/1985; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Platja d'Es Grao, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Coprinus comatus (Müll. : Fr.) S. F. Gray . Pastures, marges de camins.

Algaiarens, 16/XI/1985; Arenal de Ses 011es, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 15/XI/1986, 18/XI/1988; Estància de Binifaïlla, 27/XI/1982; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Santa Bàrbara, 27/XI/1983, 15/XI/1985; Son Arró Gran, 27/XI/1982.

Coprinus disseminatus (Pers. : Fr.) S. F. Gray . Alzinars.

Binifabini Vell, 15/XI/1986.

Coprinus picaceus (Bull.) Fr. . Alzinars i pinedes arenoses.

Alcotx, 12/XI/1986; Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983.

Cortinarius calochrous Fr. . Alzinars.

Llinaritx Nou, 16/XI/1984.

Cortinarius elatior Fr. . Alzinars.

Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/X1/1984.

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 17-32 Barcelona 1990 25

Cortinarius infractus (Pers. : Fr.) Fr. . Alzinars mixts.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983; L'Enzell, 27/XI/1982; Son Pebre, 18/XI/1984, 17/XI/1985.

Cortinarius subsertipes Romagn. Alzinars.

Son Alzina, 13/XI/1986.

Cortinarius trivialis Lange . Alzinars mixts.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Peu del Toro, 27/XI/1982.

Crinipellis stipitaria (Fr.) Pat. . Sobre restes llenyoses.

Algaiarens, 16/XI/1985; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Dermolona speudocuneifolium Henrik De port semblant a un Tricholoma gr. terreum, se'n diferencia per l'estructura himeniforme de l'epicutis, amb cèl-lules piriformes, i per les espores amiloides.

Son Alzina, 13/XI/1986.

Entoloma sinuatum (Bull. : Fr.) Kummer . Alzinars.

Estància de Son Gras, 28/XI/1982, 25/XI/1983.

Gymnopilus spectabilis (Fr.) Sing. . Sobre soques i fusta de pi blanc i alzines.

Biniaroga, 17/XI/1984; Granada de Baix, 19/XI/1988; Santa Bàrbara, 27/XI/1983, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986; Santa Ponça, 11/XI/1986.

Hebeloma crustuliniforme (Bull. : Fr.) Quél. Pinedes.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Santa Catalina de Dalt, 24/XI/1983. Hebeloma edurum Metr. . Pinedes esclarissades.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Alzina, 19/XI/1988. Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc. . Alzinars i pinedes.

Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 27/XI/1983. Hebeloma sinapizans (Paul. : Fr.) Gill. . Alzinars mixts.

Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Hohenbuehelia geogenia (DC. : Fr.) Sing. . Pinedes (nom pop.: gírgola de pi).

Estància de Sa Cuncanya, 19/XI/1988; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Hygrocybe conica (Scop. : Fr.) Kummer Llocs herbosos, marges de camins.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Platja d'Es Grao, 16/XI/1984.

Hygrocybe conicoides (Orton) Orton & Watl. . Dunes fixades per pi blanc. Arenal de Ses 011es, 28/XI/1980.

Hygrocybe nigrescens (Quél.) Kühner . Llocs herbosos, marges de camins.

Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Hygrocybe subglobispora (Orton) Mas. . Pastures.

Estància de 28/XI/1980.

Hygrophorus dichrous Kühner & Romagn. . Pinedes.

Binifabini Vell, 17/XI/1984.

Hygrophorus limacinus Scop. : Fr. (ss. Kühn. & Romagn.). Pinedes esclarissades. Santa Catalina de Dalt, 24/XI/1983; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988.

Hypholoma fasciculare (Huds. : Fr.) Kummer . Sobre restes llenyoses, en alzinars i pinedes. Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 17/XI/1984; Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Inocybe adaequata (Britz.) Sacc. . Alzinars.

Alcotx, 18/XI/1988; Binifabini Vell, 18/XI/1988; L'Enzell, 13/XI/1986.

Inocybe asterospora Quél.. Alzinars mixts.

Algaiarens, 16/XI/1985; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Inocybe bongardii (Weinm.) Quél. . Alzinars.

Son Alzina, 19/XI/1988.

Inocybe fraudans (Britz.) Sacc. . Alzinars, marges de camins.

Arenal de Ses 011es, 28/XI/1982, Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Son Alzina, 19/XI/1988.

Inocybe geophylla (Fr. : Fr.) Kummer . Alzinars, pinedes, marges de camins.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Biniaroga, 17/XI/1984; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 17-32 Barcelona 1990

Inocybe geophylla (Fr. : Fr.) Kummer var. lilacina (Peck) Gill. . Alzinars, pinedes, marges de camins. Biniaroga, 16/XI/1984; Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Inocybe godeyi Gill. . Alzinars.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; L'Enzell, 27/XI/1982.

Inocybe griseolilacina Lange . Alzinars, marges de camins.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Inocybe rimosa (Bull. : Fr.) Kummer Clarianes de boscos, marges de camins. Alcotx, 12/XI/1986; Cala En Turqueta, 25/XI/1983; Egipte, 15/XI/1986; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988, Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 24/XI/1983.

Inocybe roseipes Malenç. . Pinedes esclarissades.

Binifabini Vell, 11/XI/1986, 16/XI/1986; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Platja d'Es Grao, 11/XI/1986.

Inocybe tenebrosa Quél. . Alzinars mixts.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Peu del Toro, 27/XI/1982; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Son Pebre, 17/XI/1985.

Laccaria laccata (Scop. : Fr.) Bk. & Br. . Alzinars; marges de camins, clarianes de bosc. Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Lepiota acutesquamosa (Weinm.) Kummer . Alzinar mixt.

Binifabini Vell, 18/XI/1988.

Lepiota brunneo-incarnata Chod. & Mart. . Marge de camins. Egipte, 15/XI/1986.

Lepiota castanea Quél. Alzinar mixt. Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988.

Lepiota cristata (A. & S. : Fr.) Kummer . Alzinars, marges de camins. L'Enzell, 27/X1/1982; Llinaritx Nou, 19/XI/1988; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982.

Lepista inversa (Scop. : Fr.) Pat. . Alzinars.

Alcotx, 18/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984, 18/XI/1988.

Lepista luscina (Fr.) Sing. . Vorades d'alzinar.

Algaiarens, 16/XI/1985, Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Lepista nuda (Bull. : Fr.) Cooke . Alzinars i pinedes.

Alcotx, 18/XI/1988; Arenal de Ses 011es, 28/XI/1982, 25/XI/1983; Bellamirada Vella, 28/XI/1982; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 18/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Binifailla, 27/XI/1982; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988, L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Monte Toro, 27/XI/1982; Peu del Toro, 27/XI/1982; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984.

Leptoglossum muscigenum (Bull. : Fr.) Karst. . Clarianes humides de boscos, sobre molsa: Santa Ponça, 11/XI/1986.

Leucoagaricus cinerascens (Quél.) Moser Marges de camins, tanques, gespa. Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Son Alzina, 19/XI/1988; Binisaida de sa Torre, 18/XI/1988; Centre urbà de Sant Lluís, 18/XI/1988.

Limacella furnacea (Let.) Maire . Vorades d'alzinars, pinedes. Bellamirada Vella, 28/XI/1982; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 18/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; L'Enzell, 27/XI/1982; Monte Toro, 27/XI/1982; Peu del Toro, 27/XI/1982; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Lyophyllum decastes (Fr.) Sing. . Alzinars. Binifabini Vell, 15/XI/1986.

Macrolepiota mastoidea (Fr.) Sing. Alzinars mixts (nom pop.: campanilles). Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Macrolepiota procera (Scop. : Fr.) Sing.. Vorades d'alzinars i pinedes (nom pop.: paraigo, capell de senyor). Binimoti, 19/XI/1988; L'Enzell, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 16/XI/1984, 19/XI/1988; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Macrolepiota rhacodes (Vitt.) Sing. . Alzinars, marges de camins. Algaiarens, 16/XI/1985; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Marasmius litoralis Quél. . Alzinars mixts. Santa Ponça, 11/XI/1986.

Marasmius oreades (Bolt. : Fr.) Fr. . Pastures, llocs herbosos. Binimoti, 17/XI/1985; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Sant Felip, 14/XI/1986. Micromphale brassicolens (Romagn.) Orton . Alzinars mixts.

Cala En Turqueta, 25/XI/1983; Egipte, 15/XI/1986; L'Enzell, 16/XI/1984. Mycena pura (Pers.) Kummer . Alzinars i pinedes.

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Binifabini Vell, 17/XI/1984; Egipte, 15/XI/1986; Estància de Binifaï11a, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985, 19/XI/1988; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Mycena seynii Quél.. Sobre estròbils de pi blanc.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 18/XI/1988; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Santa Ponça, 11/XI/1986; Son Alzina, 19/XI/1988.

Omphalina rustica (Fr.) Quél. . Clarianes humides d'alzinars. Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Omphalotus olearius (DC. : Fr.) Sing. . Alzinars (nom pop.: pixacà).

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 18/XI/1988; Cala En Turqueta, 25/XI/1983; Egipte, 15/XI/1986; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Peu del Toro, 27/XI/1982; Rincó d'Es Rafalet, 14/XI/1986, 19/XI/1988; Sa Bassa, 11/X1/1986; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 11/XI/1986, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Oudemansiella platyphylla (Pers. : Fr.) Moser . Alzinars.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985.

Panaeolus sphinctrinus (Fr.) Quél.. Sobre fems de vaca.

Alcotx, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Egipte, 15/XI/1986; Estància de 27/XI/1982; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; L'Enzell, 27/XI/1982; Peu del Toro, 27/XI/1982; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Pebre, 17/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986.

Paxillus panuoides Fr.. Sobre restes llenyoses de pi blanc (nom pop.: llengua de pi).

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 18/XI/1988; Sa Bassa, 11/XI/1986; Son Alzina, 13/XI/1986; Son Sivineta, 17/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 24/XI/1983.

Pleurotus eryngii (DC. : Fr.) Quél.. Sobre restes de cards (Eryngium campestre) o canya fèl lera (Ferula communis) (nom pop.: gírgola de card o de canya fèl.lera).

Alcotx, 18/XI/1988; Binisaida de sa Torre, 18/XI/1988; Centre urbà de Sant Lluís, 25/XI/1983; Son Pebre, 17/XI/1985.

Pluteus romellii (Britz.) Sacc. . Sobre branques caigudes d'alzines.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton . Dunes fixades.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Platja d'Es Grao, 16/XI/1984.

Psathyrella candolleana (Fr.) Maire . Marges de camins.

Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 27/XI/1983.

Psathyrella velutina (Pers. : Fr.) Sing. . Marges de camins.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; L'Enzell, 16/XI/1984.

Psicocybe coprofila (Bull. : Fr.) Quél. Sobre fems de vaca.

Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Peu del Toro, 27/XI/1982.

Stropharia coronilla (Bull. : Fr.) Quél. Pastures.

L'Enzell, 16/XI/1984; Son Alzina, 19/XI/1988; Torrent de Na Bona, 16/XI/1984.

Stropharia semiglobata (Batsh : Fr.) Quél. Pastures.

Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Peu del Toro, 30/XI/1980.

Tricholoma batschii Gulden . Pinedes.

Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988.

Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken . Pinedes. Alcotx, 12/XI/1986.

Tricholoma flavovirens (Pers. : Fr.) Lund. & Nannf. . Pinedes. Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Tricholoma saponaceum (Fr.) Kummer . Alzinars mixts. Estància de 29/XI/1980; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983. Tricholoma scalpturatum (Fr.) Quél. . Brolles i pinedes esclarissades, marges de camins. Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Arenal de Ses 011es, 28/XI/1982; Binifabini Vell, 18/XI/1988; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Son Alzina, 13/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Tricholoma terreum (Schaeff. : Fr.) Kummer . Brolles i pinedes esclarissades, vora les estepes.

Alcotx, 12/XI/1986; L'Enzell, 27/XI/1982; Bellamirada Vella, 28/XI/1982; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Monte Toro, 27/XI/1982; Peu de Toro, 27/XI/1982; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Volvariella murinella (Quél.) Moser . Dunes fixades per pi blanc.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983.

Volvariella speciosa (Fr.) Sing. . Pastures. Estància de 27/XI/1982; Peu del Toro, 27/XI/1982; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Sant Felip, 14/XI/1986; Son Arró Gran, 27/XI/1982.

Russulales

Lactarius acerrimus Britz. . Alzinars. Algaiarens, 16/XI/1985; Binimoti, 17/XI/1985; Son Alzina, 19/XI/1988; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985.

Lactarius atlanticus Bon . Alzinars, sovint adherit a branquillons. Alcotx, 12/XI/1986; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 15/XI/1986; Binimoti, 17/XI/1985, 19/XI/1988; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; L'Enzell, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Son Pebre, 17/XI/1985; Santa Catalina de Dalt, 11/XI/1986, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 24/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Lactarius azonites Bull. : Fr. Alzinars. Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Lactarius chrysorreus Fr.. Alzinars (nom pop.: esclata-sang d'alzina).

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 18/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984, 15/XI/1985; Peu del Toro, 27/XI/1982; Santa Bàrbara, 27/XI/1983, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Lactarius cistophilus Bon & Trimb.. Pertanyent a la secció Uvidi (Konr.) Bon, es caracteritza pel pigment extrace•ular de la cutícula, per les espores molt grans (12 — 14 x 7,5 — 9µm), i per l'hàbitat, sempre sota Cistus. Brolles.

Biniaroga, 17/XI/1984; Peu del Toro, 27/XI/1982.

Lactarius decipiens Quél. . Alzinars.

Biniaroga, 17/XI/1984; Binifabini Vell, 11/XI/1986; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 16/XI/1984, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Lactarius deliciosus (L. : Fr.) S. F. Gray . Alzinars mixts i pinedes, vora els brucs (nom pop.: esclata-sang de bruc).

Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986.

Lactarius mairei Malenç. . Alzinars.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983; L'Enzell, 13/XI/1986; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Ponça, 11/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985.

Lactarius rugatus Kühn. & Romagn.

La nostra citació de L. volemus Fr. ( AGUASCA et al. 1982), s'ha de referir a aquesta espècie.

Lactarius sanguifluus (Paul. : Fr.) Fr. . Pinedes (nom pop.: esclata-sang de pi; esclata-sang mascle o putiflés quan és parasitat per Hypomyces lateritius (Fr.) Tul.).

Alcotx, 12/XI/1986, 18/XI/1988; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 11/XI/1986, 18/XI/1988; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Monte Toro, 27/XI/1982; Punta d'Atàlitx, 26/XI/1982; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Son Pebre, 17/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Santa Ponça 11/XI/1986.

Lactarius tesquorum Malenç. . Brolles (nom pop.: peluda).

Biniaroga, 17/XI/1984; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Peu del Toro, 27/XI/1982; Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Lactarius zonarius Fr.. Alzinars (nom pop.: esclata-sang de llet).

Estància de Son Gras, 25/XI/1983; L'Enzell, 27/XI/1982; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Russula acrifolia Romagn. . Alzinars mixts, marges de camins.

Estància de Son Gras, 28/XI/1982; Son Alzina, 13/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Russula adusta Fr. . Alzinars mixts.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985

Russula albonigra Krombh. . Alzinars.

Binissegui, 24/X1/1983.

Russula alutacea (Pers. : Fr.) Fr. . Alzinars.

Binifabini Vell, 11/XI/1986.

Russula amoena Quél. . Alzinars.

Llinaritx Nou, 25/XI/1983.

Russula aurora Krombh. . Alzinars.

Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Russula cessans Pears. . Marges de camins, alzinar mixt.

Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Russula chloroides Krombh. . Alzinars.

Peu del Toro, 27/X1/1982; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Russula cyanoxantha (Schaeff.) Fr.. Alzinars.

Algaiarens, 16/XI/1985; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 15/XI/1985

Russula decipiens (Sing.) Kühn. & Romagn.. Alzinars.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 11/XI/1986; Llinaritx Nou, 15/XI/1985.

Russula delica Fr. Alzinars (nom pop.: blava, forta). Alcotx, 12/XI/1986; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 15/XI/1986, 18/XI/1988; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985.

Russula foetens Pers. : Fr.. Alzinars mixts.

Santa Bàrbara, 15/XI/1985.

Russula fragilis (Pers. : Fr.) Fr. Alzinars. Algaiarens, 16/XI/1985; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Sant Felip 14/XI/1986.

Russula graveolens Romell ap. Britz. . Alzinars. Binimoti, 17/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Russula ilicis Romagn., Chevass. & Priv. Alzinars. Algaiarens, 16/XI/1985.

Russula insignis Quél. . Alzinars. Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Russula laurocerasi Melzer Alzinars mixts.

Algaiarens, 16/XI/1985; Peu delToro, 27/XI/1982; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Russula luteotacta Rea . Alzinars.

Algaiarens, 16/XI/1985; Binimoti, 17/XI/1985; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou,

15/XI/1985, 22/IV/1988; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Russula maculata Quél. . Alzinars.

Alcotx, 12/XI/1986; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 11/XI/1986, 18/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Russula pectinata Fr. . Alzinars.

Alcotx, 18/XI/1988.

Russula risigalina (Batsch) Sacc. . Alzinars.

Sant Felip, 14/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Russula sanguinea (Bull.) Fr. . Pinedes.

Algaiarens, 16/XI/1985; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986.

Russula seperina Dupain . Molt variable de color però fàcil de reconèixer ja que, si bé té l'esporada de color groc, la carn envermelleix i després s'ennegreix en contacte amb l'aire, igual que les espècies de la secció Compactae Fr.. Alzinars.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983; L'Enzell, 30/XI/1980; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 15/XI/1985, 18/XI/1988.

Russula torulosa Bres. . Pinedes.

Arenal de Ses 011es, 25/XI/1983; Binifabini Vell, 18/XI/1988; Egipte, 15/XI/1986; Estància de Binifaïlla, 24/XI/1983; Estància de Sa Cucanya, 19/XI/1988; Sa Bassa, 11/XI/1986; Santa Bàrbara, 27/XI/1983; Son Alzina, 13/XI/1986, 19/XI/1988; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Santa Ponça, 11/XI/1986. Russula violeipes Quél. . Alzinars.

Estància de Son Gras, 25/XI/1983.

Lycoperdales

Bovista plumbea Pers. : Pers. . Clarianes de boscos, prats.

Estància de 29/XI/1980; Llinaritx Nou, 15/XI/1985; S'Arenal d'En Castell, 25/XI/1983; Ses Salines Noves, 19/XI/1988; Sant Felip, 14/XI/1986.

Calvatia excipuliformis (Schaeff. : Pers.) Perdeck . Alzinars mixts i clarianes de boscos.

Llinaritx Nou, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986.

Geastrum pectinatum Pers. Alzinars.

Binifabini Vell, 11/XI/1986; Verger de Sant Joan, 15/XI/1985.

Geastrum triplex Jungh. . Alzinars i pinedes.

Binifabini Vell, 17/XI/1984; Punta d'Atàlix, 26/XI/1982; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984.

Geastrum vulgatum Vitt. . Alzinars.

Verger de Sant Joan, 26/XI/1982.

Lycoperdon perlatum Pers. : Pers.. Alzinars, clarianes de boscos (nom pop.: bufes, fumoses, pets de moro). Estància de Son Gras, 25/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/83, 16/XI/84, 15/XI/85; Santa Bàrbara, 27/XI/1983, 15/XI/1985.

Lycoperdon pyriforme Schaeff. : Pers. . Alzinars, vora restes llenyoses. Verger de Sant Joan, 16/XI/1984.

Vascellum pratense (Pers. : Pers.) Kreisel Brolles, prats. Peu del Toro, 27/XI/1982.

Phallales

Clathrus ruber Pers. . Marges de camins (nom pop.: tremelitges de terra). Alcotx, 12/XI/1986; Binifabini Vell, 17/XI/1984; Binissegui, 24/XI/1983; Estància de Sant Josep, 19/XI/1988; L'Enzell, 27/XI/1982; Llinaritx Nou, 16/XI/1984; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Santa Ponça, 11/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 16/XI/1984.

Scleroderma tales

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan . Brolles i clarianes de boscos.

Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 15/XI/1985; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986. Pisolithus arhizus (Pers.) Rauschert . Marges de camins.

Alfurinet, 12/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; Llinaritx Nou, 25/XI/1983; Binimoti, 19/XI/1988; Rincó d'Es Rafalet, 19/XI/1988; Ses Salines Noves, 19/XI/1988.

Scleroderma polyrhizum J. F. Gmel. : Pers. . Pineda arenosa.

Ses Salines Noves, 19/XI/1988.

Scleroderma verrucosum Bull. : Pers. . Alzinars, pinedes, marges de camins. Alcotx, 12/XI/1986; Algaiarens, 16/XI/1985; Binifabini Vell, 17/XI/1984, 11/XI/1986, 15/XI/1986, 18/XI/1988; Binissegui, 24/XI/1983; Egipte, 15/XI/1986; L'Enzell, 13/XI/1986; Llinaritx Nou, 25/XI/1983, 16/XI/1984; Sa Bassa, 11/XI/1986; Santa Bàrbara, 15/XI/1985; Son Alzina, 13/XI/1986; Son Pebre, 17/XI/1985; Sant Felip, 14/XI/1986; Santa Catalina de Dalt, 15/XI/1986; Verger de Sant Joan, 26/XI/1982, 24/XI/1983, 16/XI/1984, 18/XI/1988.

Tulostoma tales

Battarraea phalloides (Dicks.) Pers. . Encara que la mostra recollida per F. Orfila és incompleta (falta la volva), les dimensions reduïdes del carpòfor (11 cm d'alçada, peu de 3-4 mm de diàmetre, endoperidi d'1,2 cm de diàmetre), la presència d'elàters i les espores gairebé esfèriques (5-6 jim), ens fan pensar que es tracta d'aquesta espècie. Dunes fixades per pi blanc. Punta Rotja, IV/1987.

AGRAÏMENTS

Volem expressar el nostre sincer agraïment a M. Vidal per la gran dedicació i esforços que ha esmerçat en l'organització de les nostres visites a l'illa. Per a les tasques de recol•lecció, identificació i organització de les exposicions, hem comptat amb 4a valuosa ajuda d'E. Gràcia, que ens guià, assesorà i participà activament en les primeres campanyes i ha revisat el manuscrit, així com la d'I. Llorens, J. M. de Ramon i I. Rodríguez, que ens han acompanyat en les nostres visites a l'illa; F. Orfila ens ha ajudat a conèixer la geografia menorquina i ha contribu'it de forma important al nostre treball amb l'aportació de mostres de gran interès; A. Calafat, T. Moll, G. Orfila, C. Periano, Dr. Saurina i altres amics ens han ajudat en la recol-lecció de les mostres. Finalment, les nostres visites a han estat possibles gràcies a l'Obra Cultural Balear, el Grup Ornitològic Balear i l'Institut Menorquí d'Estudis. A tots ells, el nostre agraYment.

BIBLIOGRAFIA

AGUASCA M., E. GRÀCIA & J. LLISTOSELLA; 1982. Aportación al catàlogo micológico de Menorca. Collectanea Botanica, 13 (2): 385-389.

BARCELÓ-COMBIS F.; 1879-1881. Flora de las islas Baleares. P. J. Gelabert. Palma de Mallorca.

BOLÓS O., R. MOLINIER & P. MONTSERRAT; 1970. Observations phytosociologiques dans l'ile de Minorque. Acta geobotanica barcinonensia, 5: 1-150.

BON M.; 1980. Clé monographique du genre Lactarius. Documents Mycol., X (40): 1-85.

BON M.; 1988. Clé monographique des russules d'Europe. Documents Mycol., XVIII (70-71): 1-120.

BREITENBACH J. & F. KRANZLIN; 1984. Champignons de Suisse. Ascomycètes. Ed. Mykologia, Lucerne; 310 pp.

Butll. Soc. Catalana Mycol. 13 17-32 Barcelona 1990

BREITENBACH J. & F. KRÀNZLIN; 1986. Champignons Suisse. Hétérobasidiomycètes, Aphyllophorales et Gastéromycètes. Ed. Mykologia, Lucerne; 412 pp.

BRUCHET G.; 1970. Contribution a l'etude du genre Hebeloma (Fr.) Kumm.. Bull. Men. Soc. Linnéenne de Lyon, supp. VI: 1-132.

CALONGE F. D. & V. DEMOULIN; 1975. Les Gastéromycètes d'Espagne. Bull. Soc. Mycol. France, 91(2): 247-292.

CARDONA M. A.; 1984. Sarcoscypha coccinea, nova per a les Balears. Folia Bot. Miscellanea, 4: 91.

DENNIS R. W. G.; 1978. British Ascomycetes. J. Cramer, Vaduz; 585 pp.

JULICH W.; 1984. Die Nichtbla tterpilze, Gallertpilze und Bauchpilze. G. Fischer Verlag, Stuttgart - New York; 626 pp.

KNOCHE H.; 1921. Flora Balearica. I. Otto Koelts (reimp. 1974), Koenigstein,; 534 pp.

KUHNER R. & H. ROMAGNESI; 1978. Flore analytique des champignons supérieurs. Masson, Paris; 557 pp.

KUYPER T. W.; 1986. A revision of the genus Inocybe in Europe. I. Reijksherbarium, Leiden; 247 pp.

LLISTOSELLA J., E. GRACIA & M. AGUASCA; 1982. Lactarius tesquorum, especie nueva para las islas Baleares. Collectanea Botanica, 13 (2): 565.

MALENÇON G. & R. BERTAULT; 1970. Flore des champignons supérieurs du Maroc. I. Trav. Inst. Scient. Chérif. et Fac. Scienc. Rabat, 32: 1-604.

MALENÇON G. & R. BERTAULT; 1972. Champignons de la Péninsule Ibérique. IV, Les files Baléares. Acta phytotax. barcinonensia, 11: 1-64.

MALENÇON G. & R. BERTAULT; 1975. Flore des champignons supérieurs du Maroc. II. Trav. Inst. Scient. Chérif. et Fac. Scienc. Rabat, 33: 1-504.

MARCHAND A.; 1971-1986. Champignons du Nord et du Midi. 1-9. Soc. Mycol. des Pyrénées Méditerranéennes, Perpignan.

MASCARÓ J.; 1977. Mapa arqueológico de Menorca. Cardona T. O., Ciutadella.

MOSER M.; 1979. Die gattung Phlegmacium. Die Pilze mitteleuropas, IV. J. Cramer, Vaduz; 440 pp.

MOSER M.; 1980. Guida alta determinazione dei funghi. Saturnia, Trento; 570 pp.

PHILLIPS R.; 1981. Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe. Pan Books Ltd., London; 288 pp.

ROLLAND L.; 1904. Champignons des files Baléares, récoltés principalement dans la région de Sóller. Bull. Soc. Mycol. France, 20 (4): 191-210.

ROLLAND L.; 1905. Champignons des files Baléares, récoltés principalement dans la région de Sóller (Suite). Bull. Soc. Mycol. France, 21: 21-38.

ROMAGNESI H.; 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz; 1030 pp.

TELLERIA M. T.; 1980. Contribución al estudio de los Aphyllophorales espah oles. Bibliotheca Mycologica 74; J. Cramer, Vaduz; 464 pp.

NOTAS SOBRE EL GENERO LEPIOTA

(Pers.: Fr.) Gray (AGARICALES, BASIDIOMYCOTINA)

EN EL SUDESTE ESPANOL

Gea, F.J.*, Honrubia, M.** y López-Sánchez, M.E.**

* Centro de Experimentación agraria. Sección hongos comestibles cultivados. Albaladejito. Cuenca.

** Dpto. Biología Vegetal (Botànica). Facultad de Biología. Campus Universitario Espinardo. Universidad de Murcia.

RESUMEN.— Se aportan datos corológicos de los 31 txones pertenecientes al género Lepiota (Pers.: Fr.) Gray ss. Kühner (1980) encontrados en el S.E. de la península ibérica. Se propone una nueva combinación: Lepiota subsquarrosa (Locq.) Gea et Honrubia.

Palabras clave: Lepiota. Agaricales. Basidiomycotina. Flora. S.E. Espafia.

ABSTRACT.— Notes on the genus Lepiota (Pers.: Fr.) Gray (Agaricales, Basidiomycotina) in South-Fast Spain.

Thirty-one taxa of the genus Lepiota (Pers.: Fr.) Gray, sensu Kühner (1980) are recorded. Lepiota subsquarrosa (Locq.) Gea et Honrubia nov. comb. is proposed.

Key words: Lepiota, Agaricales. Basidiomycotina. Southern Spain.

INTRODUCCIÓN

En el SE penínsular ibérico, el género Lepiota ha sido objeto de estudios parciales. El àrea de estudio considerada comprende: S y SW de la provincia de Albacete; S y SE de Alicante; NE de Jaén y Granada; N de Almería y toda la provincia de Murcia. En trabajos florísticos previos (MALENÇON et BERTAULT, 1971; HONRUBIA, 1982; HONRUBIA et LLIMONA, 1979 y 1983) se han citado algunos tàxones específicos correspondientes a este género. Sin embargo, el material recopilado entre 1980 y 1985 ha permitido detectar la presencia de treinta y un tåxones específicos o infraespecíficos.

Por la presente nota se pretende dar a conocer datos corológicos y ecológicos sobre los txones identificados. Solo en los casos donde los ejemplares defieren en algún caràcter de las descripciones dadas en la literatura consultada (BON, 1983; KONRAD et MAUBLANC, 1948; KÜHNER, 1980; MALENÇON et BERTAULT, 1970, 1971; MOSER, 1983) se indican tales discrepancias. Se ha optado por el concepto del género Lepiota expresado por KOHNER (1980) que simplifica y auna los géneros (Chamaemyces, Leucocoprinus, Leucoagaricus, Macrolepiota, etc.) que, a lo largo de la historia, se han desglosado del taxon de Persoon.

El material estudiado està depositado en el herbario MUB de la Universidad de Murcia, registrado en los herbarios particulares de M. Honrubia (MH) y F.J. Gea (FG). Se encuentra disponible para cualquier consulta o posterior revisión.

CATALOGO DE ESPECIES

Lepiota alba (Bres.) Sacc.

Material estudiado: Teatinos, Srra. de la Fuensanta, Carrascoy (Murcia), XH 60, 400-500 m; J.M. Egea, 8/XII/83; FG 27. / / El Carche, Jumilla (Murcia), XH 55,. 700-1300 m; J.S. García, 10/XI/84, FG 98. / / Rambla de Roy, Srra. de Carrascoy (Murcia), XG 59, 900 m; M. Honrubia, 7/X11/84. FG 100. En pinares de repoblación de Pinus halepensis y ramblas húmedas con Quercus rotundifolia y Q. coccifera.

Lepiota brunneoincarnata Chodat et Martin

Material estudiado: Detrs del Complejo Universitario de Espinardo (Murcia). XH 60; 200 m; F.J. Gea, 24/XI/83. FG 34. Suelos abonados de jardín.

Lepiota castanea Quélet

Citada por MALENÇON et BERTAULT (1971) del Coll del Raconet (Alicante), bajo Pinus halepensis, del 2/XI/69, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota cinerascens Quélet

Material estudiado: Srra. de Ulea (Murcia). XH 42. S. Ríos 4/XII/83. FG 20. Sobre lecho arenoso, próximo a juncos.

Lepiota clypeolaria (Bull.: Fr.) Kummer

Citada por MALENÇON et BERTAULT (1971) de la Font Roja y Coll del Raconet (Alicante), bajo pinos, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota clypeolarioides Rea

Material estudiado: Mesones (Albacete). Wh 55. 950 m; M. Honrubia y F. Gea 20/XI/83. FG 18. Bosque mixto de P. pinaster y P. nigra.

Observaciones: KUHNER et ROMAGNESI (1974) y BON (1981) apuntan la presencia de anillo membranoso para esta especie. En el material estudiado solo se pudieron apreciar restos del mismo.

Lepiota cristata (Alb. et Schw.: Fr.) Kummer var. cristata

Material estudiado: Rambla de Roy, Srra. de Carrascoy (Murcia) XG 59. 900 m; F.J. Gea,

Fig. 1.- A-C: Lepiota alba. A: Esporas. B: Queilocistidios. C: Elementos del revestimiento pileico. D-F. L. brunneoincarnata. D: Esporas. E: Queilocistidios. F: Elementos del revestimiento pileico. G-H: L. cristata var. cristata. G: Esporas. H: Elementos del revestimiento pileico. I-K: L. cristata var. exannulata. I: Esporas. J: Queilocistidios. K: Elementos del revestimiento pileico. L-N: L. cristata var. felinoides. L: Esporas. M: Queilocistidios. N: Elementos del revestimiento pileico. Lepiota cinerascens. Esporas. O: Queilocistidios. P: Artículos cortos del revestimiento pileico. Q: Artículos alargados del revestimiento pileico. R-T: Lepiota clypeolarioides. R: Esporas. S: Queilocistidios. T: Elementos del revestimiento pileico.

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 33-41 Barcelona 1990

12/XII/82. FG 17. Bajo P. halepensis y en rambla húmeda con Quercus rotundifolia y Q. coccifera.

Observaciones: Citada anteriormente por MALENÇON et BERTAULT (1971), del Puerto de Albaida (Valencia), el 1 /XI/69 y del Puerto de Almansa (Albacete), el 21/XI/69, bajo P. halepensis, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota cristata (A.-S.: Fr.) Kummer var. exannulata Bon Material estudiado: Campamento de S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m. R. Ros y N. Jiménez 14/X/84. FG 99. Bosque mixto de Pinus pinaster y P. nigra subsp. salzmannii. Observaciones: A diferencia de la anterior, la var. exannulata no presenta anillo.

Lepiota cristata (A.-S.: Fr.) Kummer var. felinoides Bon Material estudiado: Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m, F.J. Gea, 10/X/82. FG 111. / / Mesones (Albacete). WH 55. 950 m; F.J. Gea y M. Honrubia 20/XI/83. F.G. 16. / / Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m; R. Ros y N. Jiménez 14/X/84. F.G. 126. / / Umbría de la Fuente de las Raigadas, Srra. del Calar del Mundo (Albacete). WH 45. 1000-1100 m; F.J. Gea 17/XI/84. F.G. 127. Bosque mixto de P. pinaster y P. nigra subsp. salzmannii.

Observaciones: A diferencia del tipo, las esporas en esta variedad son algo mas pequerias (5-7 x 3-4 gm) y sobre todo, presenta coloración mas oscura en el carpóforo que las otras variedades.

Lepiota cygnea Lange

Observaciones: Citado por MALENÇON et BERTAULT (1971) del Coll del Raconet (Alicante), el 2/XI/69, bajo Pinus halepensis. (HONRUBIA, 1982).

Lepiota denudata (Rabh.) Sacc.

Material estudiado: Jardinera en Pub Libero de Murcia. XH 60. 45 m; F.J. Gea, 6/VIII/84. F.G. 24. En tierra de maceta.

Lepiota echinata (Roth.: Fr.) Quélet

Observaciones: Citada por MALENÇON et BERTAULT (1971) del Coll del Raconet (Alicante), bajo Pinus halepensis el 2 /XI/ 69, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota excoriata (Schaeff.: Fr.) Kummer var. excoriata

Observaciones: Citada anteriormente para la zona de estudio por HONRUBIA (1982) y HONRUBIA et LLIMONA (1983). Ha sido referida ampliamente en la península ibérica.

Lepiota excoriata (Schaeff.: Fr.) Kummer var. rubescens Dufour

Material estudiado: Fuente del Taibilla, Nerpio (Albacete), WH 51. 1450 m; Honrubia et F.J. Gea 4/XI/82. FG 14. Próxima a matorral, bajo agracejos; en prados helados.

Observaciones: Difiere del tipo por presentar esporas màs pequeries (12-18 x 7-11 jim), por el enrojecimiento del pie al tacto y por el revestimiento pileico subvelutino.

Lepiota gracilenta Fr.

Material estudiado: Rambla de Roy, Srra. de Carrascoy (Murcia) XG 59. 900 m; M. Honrubia 7/XII/84. FG 97. Carrascal de Q. rotundifolia.

Lepiota helveola Bres.

Material estudiado: Parque del Malecón (Murcia) XH 60. 45 m; F.J. Gea 4/XI/82. FG 14. F.J. Gea 7/XI/84. FG 125.// Teatinos, Srra. de la Fuensanta. Srra. de Carrascoy (Murcia). XH 60. 400-450 m; A. Robledo 25/XI/83. FG 19.// Parque del Malecón. XH 60. 45 m; F.J. Gea y M. Honrubia, 26/XI/83. FG 13.// Rambla Caputa, Yechar (Murcia). YH 31. S. Ríos 4/XII/83. FG 11. Recolectada principalmente en jardines y mârgenes de caminos, también en rambla húmeda, próxima a juncos. Siempre en lugares muy nitrificados.

Lepiota holosericea (Fr.) Gillet

Material estudiado: Jardín frente a "Hotel 7 Coronas" de Murcia. XH 60, 45 m; F.J. Gea, 1/XI/82. FG 29. En suelo abonado de jardín.

Lepiota lutea (Bolt.) Quélet

Material estudiado: Murcia ciudad, XH 60. 45 m. P. Sánchez 25/XI/86. FG 445. Suelo de jardinería.

Observaciones: BON (1981) ofrece una detallada descripción de Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Sing., binomio al que considera como prioritario respecto de L. lutea. Sin embargo, al seguir la taxonomía de KOHNER (1980), el binomio de Quélet debe estimarse como prioritario.

Lepiota mastoidea (Fr.) Kummer var. mastoidea

Material estudiado: Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m; M. Honrubia, 18/XI/78; MH 669; 17/X/79; MHG 2173; E. López y F.J. Gea, 16/XI/84; FG 112; E. López, FG 115.// Cariada de los Mojones, Srra. del Calar del Mundo (Albacete), WH 45, 100-1100 m; M. Honrubia, 17/X/79; MHG 2145.// Rambla de Roy, Srra. de Carrascoy (Murcia). XG 59, 900 m; M. Honrubia, 7/XII/84, FG 101, FG 106.// Chorros del río Mundo (Albacete). WH 45. 1050 m; E. López, 16/XI/84, FG 116.// Lago de las Truchas, Chorros del río Mundo (Albacete). WH 45. 1000 m; Moreno, 16/XI/84. FG 114. Suelo de pinar de P. pinaster y P. nigra subsp. salzmannii y en carrascales de Q. rotundifolia con Q. coccifera.

Observaciones: Citada anteriormente para el S.E peninsular por HONRUBIA (1982) y HONRUBIA et LLIMONA (1983).

Lepiota melanotricha Malençon et Bertault

Observaciones: Citada por MALENÇON et BERTAULT (1971) del Puerto de Albaida (Alicante), bajo Pinus halepensis, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota micropholis (Bk.-Br.) Locq.

Material estudiado: Parque del Malecón (Murcia). XH 60, 45; E. Zaragoza, 26/XI/83. FG 12. Suelo nitrificado, en borde de camino.

Lepiota ochraceosulfurescens (Locq.) Bon

Material estudiado: Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m; F.J. Gea, 16/XI/82. FG 109, FG 110.// Campamento S. Juan, Riópar (Albacete) WH 45. 1045 m; F.J. Gea y M. Honrubia, 20/XI/82. FG 23.// Chorros del río Mundo (Albacete). WH 45. 1050 m; F.J. Gea y M. Honrubia, 16/XI/84. FG 108. Recolectada en pinares de repoblación de Pinus pinaster y Pinus nigra ssp. salzmannii.

Fig. 2.- A-B Lepiota denudata. A: Esporas. B: Elementos del revestimiento pileico. C-E: Lepiota excoriata var. rubescens. C: Esporas. D: Queilocistidios. E: Elementos del revestimiento pileico. F-H: Lepiota gracilenta. F: Esporas. G: Queilocistidios. H: Elementos del revestimiento pileico. I-K: L. helveola I: Esporas. J: Queilocistidios. K: Elementos del revestimiento pileico.L-N: L. holosericea. L: Esporas. M: Queilocistidios. N: Elementos del revestimiento pileico. 51-P: L. micropholis. Esporas. O: Queilocistidios. P: Elementos del revestimiento pileico.

Lepiota oreadiformis Vel.

Material estudiado: Rambla de Roy, Srra. Carrascoy (Murcia), XG 59. 600 m; M. Honrubia, 7/XII/84. FG 117. Rambla húmeda con Quercus rotundifolia y Q. coccifera.

Lepiota parvanulata (Lasch) Gillet

Material estudiado: El valle de la Fuensanta. Srra. de Carrascoy (Murcia). XH 59. 450 m; F.J. Gea 4/XII/83. FG 15. Rambla húmeda, próxima a arroyo, bajo Pinus halepensis.

Lepiota procera (Scop.: Fr.) S.F. Gray

Material estudiado: Srra. Guillimona (Granada) WH 30. 1580 m; M. Honrubia, 26/X/79. MH 2224/Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m; M. Honrubia, 19/XI/78, MH 678, 27/X/79; MH 2290, MH 2374/ Campamento S. Juan Riópar (Albacete). WH 45. 1045 F.J. Gea, 16/XI/82; FG 440. 20/XI/83; FG 441/Mesones (Albacete). WH 55. 950 m; F.J. Gea, 21/XI/83. FG 442/Campamento S. Juan, Riópar (Albacete). WH 45. 1045 m; E. López y F.J. Gea, 17/XI/84. FG 151, FG 443. Preferentemente en pinar de Pinus pinaster, aunque también entre Cistus laurifolius.

Observaciones: Citada anteriormente para la zona de estudio por HONRUBIA (1982) y HONRUBIA et LLIMONA (1983). Especie ampliamente citada en todos los catlogos esparioles.

Lepiota pudica Bull. ex Quélet

Material estudiado: Paseo del Malecón (Murcia ciudad). XH 60,45 m; A. Balanza, 24/XI/78; MH 854; M. Hurtado, 25/X/79; MH 2203/Cartagena ciudad. XG 77. 22-40 m; J.L. Saquero, 3/11/79; MH 1639/Jardín del Malecón (Murcia ciudad). XH 60, 45 m; F.J. Gea, 6/XI/82. FG 128 /Socovos (Albacete). WH 94. S. Ríos y P. Sánchez, 4/XII/83. FG 25/Barranco del Sordo, Srra. de La Fuensanta. Srra. de Carrascoy (Murcia). XG 60. 400-450 m; A. Robledo, 25/XI/84. FG 129. Principalmente en céspedes de jardín, lugares nitrificados.

Observaciones: Citada anteriormente por HONRUBIA (1982) y HONRUBIA et LLIMONA (1983) para la zona de estudio, como L. naucina Fr. Especie ampliamente conocida que, sin embargo, es taxonómicamente conflictiva.

Lepiota serena Fr. var. erioderma Malençon

Material estudiado: Jardín del Malecón, Murcia ciudad, XH 60. 45 m; F.J. Gea y M. Honrubia 8/XI/83. FG 33. Sobre césped, lugar nitrificado.

Observaciones: Los ejemplares coinciden con la descripción de MALENÇON et BERTAULT (1970); sin embargo, presentan pelos del revestimiento pileico notablemente mayores (hasta 160 x 16 gm).

Lepiota subincarnata J. Lange

Observaciones: citada por MALENÇON et BERTAULT (1971) de la Font Roja, Alcoy (Alicante), bajo Quercus ilex, el 31/6/69, (HONRUBIA, 1982).

Lepiota sericatella Malençon

Material estudiado: Polígono de la Fama, Murcia, XH 60, 45 m; F.J. Gea 2/XII/82. Suelo abonado de jardín.

Lepiota subsquarrosa (Locq.) Gea et Honrubia nov. comb.

Fig. 3.— A-C: Lepiota ochraceosulfurescens. A: Esporas. B: Queilocistidios. C: Elementos del revestimiento pileico (con subcapa himeniforme). D-F: L. oreadiformis. D: Esporas. E: Queilocistidios. F: Elementos del revestimiento pileico. G-I: L. parvannulata. G: Esporas. H: Queilocistidios. I: Elementos del revestimiento pileico. J-L: L. serena var. erioderma. J: Esporas. K: Queilocistidios. L: Elementos del revestimiento pileico. M-N: L. sericatella. M: Esporas. N: Queilocistidios. Elementos del revestimiento pileico. 0-Q: Lepiota subsquarrosa. O: Espors. P: Queilocistidios. Q: Artículos del revestimiento pileico.

Basiónimo: Leucocoprinus subsquarrosus Locquin, 1945, Bull. Soc. Linn. Lyon, 14: 52. = Macrolepiota subsquarrosa (Locq.) Bon, 1981.

Material estudiado: Rambla de Roy, Srra. de Carrascoy (Murcia) XG 59. 900 m; M. Honrubia 7/XII/84. FG 130. Carrascal de Quercus rotundifolia con Q. coccifera.

Lepiota subvolvata Malençon et Bertault

Observaciones: Especie citada previamente para la zona de estudio por HONRUBIA (1982) y HONRUBIA et LLIMONA (1983).

AGRADECIMIENTOS

Expresamos nuestro agradecimiento a M. Bon (Lille) y H. Romagnesi (París) por habernos ayudado en la identificación correcta de algunos de los ejemplares aquí citados.

BIBLIOGRAFIA

BON, M. 1983: Clé monographique des «Lépiotes» d' Europe. C = (Agaricaceae Tribus Lepioteae et Leucocoprineae). Documents Mycologiques, 43: 1-77. Lille.

HONRUBIA, M. 1982: Aportación al conocimiento de los hongos del SE. de Espaha. Tesis Doctoral. Inéd. 603 pp.

HONRUBIA, M. et X. LLIMONA, 1979: Aportación al conocimiento de los hongos del SE. espahol. I. Acta Bot. Malacitana, 5: 131-146.

HONRUBIA, M. et X. LLIMONA, 1983: Aportación al conocimiento de los hongos del S.E. de Espaha. X. Boletales, Agaricales, Rusulales. Anales Ciencias. Universidad. Murcia, 42: 137-200. Murcia.

KONRAD, R. et MAUBLANC, A. 1948: Les Agaricales. Classification. Revision des espèces. Iconographie. Comestibilité. P. Lechevalier, 469 pp. Paris.

KUHNER, R. 1980: Les hyménomycètes agaricoïdes. Bull. Soc. Linnéenne Lyon. 1027 pp.

KUHNER, R. et H. ROMAGNESI, 1947. Flore analytique des champignons supérieurs. Masson. 557 pp. Paris. MALENÇON, G. et R. BERTAULT, 1970: Flore des Champignons Superieurs du Maroc. I. CNRS. de France. Fac. Sci. 601 pp. Rabat.

MALENÇON, G. et R. BERTAULT, 1971: Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Acta Bot.Barcinon., 8: 6-97. Barcelona.

MOSER, M. 1983: Keys to Agarics and Boleti. R. Phillips 535 pp. Stuttgart.

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA MICOFLORA DEL BAIX EMPORDÀ I RODALIES (Catalunya). II. MYXOMYCETES. I.

Josep M. Vidal-Frigola' Enric Gràcia**

* C/Massaballs, 10. 17118-Sant Sadurní de l'Heura (Girona)

** Departament de Botànica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona

RESUM

Seguint la sèrie de treballs iniciada pel primer autor, es presenta un recull dels mixomicets conservats en l'herbari del mateix. L'estudi comprèn un llistat de 64 espècies recol•lectades fins avui en aquesta àrea geogràfica, amb comentaris d'aquelles que es consideren més interessants per la seva raresa com sóm Arcyria affinis, A. afroalpina, Cribraria persoonii, Diderma cinereum, Didymium anellus, Didymium serpula, Oligonema schweinitzii i Physarum pezizoideum. D'aquestes espècies, A. afroalpina és nova per a Europa, O. schweinitzii ho és per a Espanya i P. pezizoideum per a Catalunya.

SUMMARY: Contribution to the fungal flora of Baix Empordà and neighbouring region (Catalonia, NE Spain). 11. Myxomycetes. I. Following the series of floristic contributions started by the first autor, we present now a study on the myxomycetes preserved in the same author's herbarium. The paper contents a list of the 64 species collected until today in this geographic area, and comments those considered as more interesting: Arcyria affinis, A. afroalpina, Cribraria persoonii, Diderma cinereum, Didymium anellus, Didymium serpula, Oligonema schweinitzii and Physarum pezizoideum. Amongst them, A. afroalpina is an addition to European flora, O. schweinitzii is a new record to the Spanish flora, and P. pezizoideum is new for Catalonia.

INTRODUCCIÓ

Presentem un total de 64 espècies, recollides pel primer autor de manera esporàdica al Baix Empordà durant els últims 5 anys. Del present estudi se'n pot deduir la gran riquesa, en quantitat i varietat, de mixomicets d'aquesta comarca. Per a dades sobre vegetació, geologia i climatologia, remetem el lector al primer treball d'aquesta sèrie (VIDAL, 1987).

EMPORDÀ

De totes les citacions, en donem la ubicació d'acord amb la quadrícula UTM, amb una aproximació d'1 km, altitud, data i ecologia. De les espècies rares o noves per a Catalunya, en donem una descripció extensa.

A l'herbari de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (BCC-Mycotheca), es conserva una preparació microscòpica de tot aquell material numerat amb el prefix EG (p. ex.: núm. EG7265).

CATÀLEG D'ESPÈCIES

Arcyria affinis Rost. = A. incarnata (Pers.) Pers. var. fulgens G. Lister

Esporangis estipitats, de 2-3,5 mm de longitud, i fins a 8 mm una vegada completament estirats, de color bru-vermellós fosc. Calicle decorat amb berruges fines i amb reticulacions, al damunt d'un peu curt i excèntric. Capil•lici fàcilment separable del calicle, de 5-6 gm de diàmetre, amb semianells de secció plana, amb les puntes romes o bífides. Espores de 7,5-9 gm, molt pàl lides, espinuloses, (Fig. 1).

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ribera, sobre un tronc caigut d'Alnus glutinosa, juntament amb Arcyria denudata i Trichia decipiens, n.° EG7265. Id. (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 5-12-86, en una pila de llenya, en un llenyer, núm. EG7256.

Observacions: Espècie poc freqüent en el nostre territori. Es distingeix de la resta de les espècies roges del gènere pel calicle excèntric i ornamentat amb berrugues o reticles a la part interna, i pel capil.lici amb semianells de secció plana.

Arcyria afroalpina Rammeloo

Loc.: La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG0555, 20-5-88, sobre fulles d' Arundo donax, juntament amb Diderma hemisphaericum i Physarun bivalve, al mig d'una bardissa, núm. EG7064 i 7065.

Observacions: Primera citació d'aquesta espècie a Europa. Oferirem una descripció completa d'aquesta interessant espècie en un article posterior.

Arcyria cinerea (Bull.) Pers.

Loc.: Cru'illes (Puig d'Arques), 480 msm, DG 9937, 1-6-88, en una castanyeda, sobre una branqueta caiguda de Castanea sativa, núm. EG7266. Madremanya (Bevià), 130 msm, DG 9549, 25-1-88, sobre un tronc podrit de Quercus ilex (fructificat en cambra humida), núm. EG7263. Sant Sadurní de l'Heura (Cal Ermità), 115 msm, DG 9744, 12-5-88, en una pila de troncs cremats de Quercus suber, núm. EG7071 i 7249. Id. (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 17-5-88, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre una branqueta de Quercus suber, núm. EG7071, i 20-5-88 sobre branqueta de Rubus sp., núm. EG7247.

Arcyria denudata (L.) Wettstein

Loc.: Cru'illes (Can Cavarroques), 185 msm, DG 9443, 28-12-85, en un bosc de ribera, sobre un tronc caigut d'Alnus glutinosa, núm. EG7264. Id. (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, Populus nigra, Ulmus minor, Quercus ilex, etc., sobre un tronc i branquetes caigudes, núm. EG7148 i 7262. Id. (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ribera, sobre un tronc caigut d'Alnus glutinosa, juntament amb Arcyria affinis i Trichia decipiens, núm. EG7265.

Fig. 1. Arcyria affinis. A) Detall marge calicle. B) Detall capil lici. C) Espores. Cribraria persoonii. D) Detall calicle. E) Espores.

Arcyria ferruginea Sauter

Loc.: Cru illes (Cal Poll), 130 msm, DG 9542, 31-3-87, en una pineda, sobre un tronc caigut de Pinus pinaster, a la vora d'un rierol. Sant Sadurní de l'Heura (Can Follia de Muntanya), 140 msm, DG 9644, 7-3-86, en un bosc mixt de Quercus suber y Pinus, sobre un tronc caigut de Pinus pinaster, núm. EG5241. Id. (Les Morolles), 125 msm, DG 9744, 26-12-87, en una brolla d'estepes, sobre un tronc caigut de Pinus pinea, núm. EG7251.

Observacions: Espècie rogenca, menys corrent que l'anterior, que es caracteritza pel capil•lici caduc i les espores de diàmetre superior a 9µm.

Arcyria incarnata (Pers.) Pers.

Loc.: Cruilles (Cal Poll), 130 msm, DG 9542, 31-3-87, en una pineda, sobre una soca de P1nus pinaster, núm. EG7252. Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 9-6-84, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre fulles, núm. EG7261. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre un tronc d' Ulmus minor, núm. EG7254.

Arcyria minuta Buchet = A. carnea (G. Lister) G. Lister = A. gulielmae Nann.-Brem.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Ca l'Ermità), 115 msm, DG 9744, 12-5-88, en una pila de troncs cremats de Quercus suber, núm. EG7069, 7070 y 7134. Id. (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 25-5-87, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre un tronc caigut de Platanus hybrida, i 26-4-88, sobre una branqueta de Quercus ilex, núm. EG7258 i 7257 respectivament. Id. (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 5-1-86, en un bosc de ribera, sobre fulles i branquillons d'Alnus glutinosa, núm. EG7253. Id (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 2-6-84, sobre un cairat podrit, núm. EG7269.

Observacions: A. carnea i A. gulielmae són considerades actualment sinònims de A. minuta. Aquesta darrera és, per tant, una Arcyria corrent, però caldrà buscar-la als llistats de distribució amb els altres epítets específics.

Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg = A. nutans (Bull.) Grev.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Font Alsina), 100 msm, DG 9643, 1-7-84, en un bosc de ribera, sobre una soca podrida d'Alnus glutinosa. Id. (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera, sobre un tronc caigut.

Arcyria oerstedtii Rost.

Loc.: Cruilles (Cal Poll), 130 msm, DG 9542, 31-3-87, en una pineda, sobre una soca de Pinus pinaster a la vora d'un rierol, núm. EG5222 i 6232. Sant Sadurní de l'Heura (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 5-12-86, en una pila de socs en un llenyer, juntament amb Stemonitis virginiensis, núm. EG7248.

Badhamia foliicola A. Lister

Loc.: Begur (Els Valls), 140 msm, EG 1745, 20-12-87, sobre escorça de Fraxinus oxycarpa viu, a 1,5 m d'alçada, núm. EG7234.

Badhamia gracilis (Macbr.) Macbr.

Loc.: Sant Iscle (Els Sorrers), 15 msm, EG 0454, 14-12-86, en un erm, sobre escorça de Ficus carica, juntament amb Physarum compressum Alb. & Schw., núm. EG7142.

Observacions: Es tracta d'una espècie de distribució peculiar. Fins avui dia, només estava citada al territori català sobre cladodis caiguts d' Opuntia ficus-indica. Sobre aquest substrat acostuma a estar acompanyada també per Physarum compressum. Es caracteritza pels seus estípits sovint postrats, de color groguenc i per les espores ornamentades amb espines i molt anguloses, com reticulades. El que sembla un reticle és en realitat el dibuix dels plecs.

Badhamia panicea (Fr.) Rost.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Font Alsina), 100 msm, DG 9643, 1-7-84, en un bosc de ribera, sobre una soca d' Alnus glutinosa, núm. EG7233. Id. (Font Cantagalls), 100 msm, DG 9842, 22-3-87, en una castanyeda, a la part inferior d'un tronc caigut de Castanea sativa, núm. EG6499.

Badhamia utricularis (Bull.) Berk.

Loc.: (Can Cavarroques), 185 msm, DG 9443, 28-12-85, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre un tronc caigut, amb esporangis molt grans, disposats en forma de penjolls de piriformes, allargats i molt lobulats, núm. EG5230. Sant Sadurní de l'Heura (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 13-1-84, en una pila de llenya, sobre escorça d' Olea europea, núm. EG5229.

Observacions: Aquest mixomicet, corrent en països més nòrdics, ha estat reco•ectat poques vegades al nostre territori. Això és segurament degut al fet que apareix a l'hivern i, per tant, fora de l'època en que és més freqüent l'activitat recol-lectora. Es caracteritza per presentar les espores aglomerades, i pels estípits de poca consistència. Sol presentar-se en troncs separats del substrat, a la part inferior, i aleshores formant masses que pengen dels estípits.

Ceratyomyxa fruticulosa (Müll.) Macbr. var. fruticulosa

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 9-6-84, sobre un tronc caigut de Pinus pinea.

Ceratiomyxa fruticulosa (Müll.) Macbr. var. porioides Lister

Loc.: Pals (Els Masos), 65 msm, EG 1347, 21-12-86, sobre una soca de Pinus halepensis.

Comatricha elegans (Racib.) G. Lister

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 20-6-84, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre un tronc caigut, núm. EG5237.

Comatricha nigra (Pers.) Schroet.

Loc.: Girona, Font dels Lleons (Can Gullana), 140 msm, DG 8847, 1-1-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre una branca caiguda. (Cal Poll), 130 msm, DG 9542, 31-3-87, en una pineda, sobre un tronc caigut de Pinus pinaster, a la vora d'un rierol, núm. EG5238.

Craterium leucocephalum (Pers.) Ditmar

Loc.: Campdurà (Sant Miquel), 180 msm, DG 8750, 1-11-86, en un bosc amb Quercus suber i Quercus ilex, sobre una branquesta caiguda d'alzina. Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera, sobre fullaraca d' Ulmus minor i Quercus ilex.

Cribraria argillacea (Pers.) Pers.

Loc.: Cru'illes (Can Barrabàs), 330 msm, DG 9240, 26-11-88, sobre una soca de Pinus pinea, Leg. J. Carbó. Pals (Els Masos), 65 msm, EG 1347, 20-10-87, sobre una soca de Pinus halepensis i fulles de Quercus ilex, núm. EG5245 i 7144.

Cribraria persoonii Nann. Brem. Esporangis estipitas. Peu d'1,5-2 mm, negrós, recorbat a l'extrem superior, aguantat l'esporangi de 500-800 gm, pèndul, esfèric, de color groguenc i envoltat d'un reticle fosc, que s'uneix al marge del calicle. Aquest està prove'it de plecs paral .lels al marge i perpendiculars a les estries radials. Les espores, de 6-7,5 gm, són molt pàl .lides, groguenques en massa, gairebé transparents sota el microscopi, i finament puntejades vistes en immersió, (Fig. 1).

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Font Alsina), 100 msm, DG 9643, 1-7-84, sobre una soca podrida d' Alnus glutinosa, núm. EG5242.

Observacions: Mixomicet rar en els nostres ambients, possiblement pel fet de passar desapercebut a causa de la seva mida. Es diferencia d'altres Cribraria d'espores brunes per l'ornamentació de calicle. Aquest presenta plecs paral lels al marge del calicle, i perpendiculars a les estries radials. Cal observar-lo amb l'objectiu d'immersió.

Diachea leucopodia (Bull.) Rost.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Follia de Muntanya), 230 msm, DG 9545, 11-11-86, en un alzinar, sobre branquetes de Rubus, dins d'un rec. Id. (Pont de la Mina), 65 msm, DG 9946, 10-11-86, en un bosc de ribera, sobre branquetes, núm. EG7139. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre fulles d'Hedera helix.

Diderma cinereum Morgan

Esporangi de 0,4-0,7 mm, sèssil, subglobós, aplanat a la part inferior. En grups d'individus separats els uns dels altres. El peridi és molt prim, aparentment senzill, de color gris, gris perla, i rugós. Presenta una columel-la hemisfèrica molt petita, de color blanc. E1 capil•lici és molt prim, brunenc, molt dividit i poc flexuós (menys que en D. spumarioides). Espores de 9-10-(11) gm, de color bru-lilací en massa, verruculoses, (Fig. 2).

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Bohigues), 100 msm, DG 9845, 25-12-89, en un alzinar, sobre fulles de Quercus pubescens.

Observacions: Espècie de fàcil confusió amb D. spumarioides. Es distingeix d'aquesta pel peridi senzill, de color gris-perla, pel capil•lici fi i brunenc i per les espores més finament ornamentades.

Diderma effusum (Schw.) Morgan

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre fulles d'Hedera helix i branquillons de Rubus sp., núm. EG5244.

Observacions: Mixomicet que sol passar desapercebut per la seva mida. Sol trobar-se acompanyant altres mixomicets més esponerosos. Forma petits esporangis pulvinats, de color blanc, amb el peridi que recorda la porcellana per la seva textura. La part apical d'aquest peridi és caduca i quan es desprèn, es veuen les espores de color negre. Quan aquestes són alliberades, apareix la part basal de l'esporangi, d'un bell color daurat- bronzini. Cal buscar-lo en munts de fulles en descomposició, sovint acompanyades de branquillons, com en el cas d'esbarzers.

Diderma hemisphaericum (Bull.) Hornem.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ri-

But11. Soc. Catalana Mícol. 13 43-59 Barcelona 1990

bera, sobre branquillons. Id. (Pont de La Mina), 65 msm, DG 9946, 10-11-86, en un bosc de ribera, sobre branquillons i fulles d' Ulmus minor, Hedera helix, etc. La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG 0555, 3-5-88, a la vora d'un estany, sobre branquetes de Rubus, a l'interior d'una bardissa; i 20-5-88, sobre fulles d' Arundo donax, juntament amb Arcyria afroalpina i Physarum bivalve, núm. EG7064 i 7065. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 9862, 18-11-86, en una omeda, sobre branquillons.

Diderma spumarioides (Fr.) Fr.

Esporangis gregaris, sèssils, de 0,5-0,8 mm, subglobosos, deformats per compressió mútua, de forma poligonal. Peridi blanquinós, grisenc, clarament doble, molt berrugós. Capil•lici blanc, hialí al microscopi, gruixut i poc dividit, però molt flexuós. Espores de 8,5-10-(11) prn, negres en massa, bru-fosc al microscopi, (Fig. 2).

Loc.: Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre tiges d' Arum italicum viu, i sobre fullaraca d'Ulmus minor, núm. EG7145.

Didymium anellus Morgan

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, un exemplar entre els esporangis de Perichaena corticalis, núm. EG7143.

Observacions: Aquesta espècie, molt poc coneguda en el nostre territori, passa desapercebuda amb facilitat. Sol trobar-se en estudiar altres mostres de mixomicets a la lupa binocular. Es caracteritza pel capil•lici elàstic i les espores pàl .lides i ornamentades molt lleument, amb espínules. Les divisions del capil .lici són dicotómiques, (Fig. 3).

Didymium clavus (Alb. & Schw.) Rab.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre branquillons i fullaraca, núm. EG5243, 7131 i 7141.

Didymium difforme (Pers.) S.F. Gray

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre branquillons i escorces, núm. EG6493. La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG 0555, 29-11-88, a la vora d'un estany, sobre fulles d' Alnus glutinosa.

Didymium melanospermum (Pers.) Macbr.

Loc.: Pals (Horts de les Ribes), 12 msm, EG 1147, 6-12-87, en una omeda, sobre fulles d'Ulmus minor, núm. EG7238.

Didymium minus (A. Lister) Morgan

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre fullaraca i branquetes d' Ulmus minor i Quercus ilex. Id. (Pont de la Mina), 65 msm, DG 9946, 14-11-86, en un bosc de ribera, sobre fulles de Populus. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 862, 18-11-86, en una omeda, sobre restes d'Ulmus minor.

Didymium nigripes (Link) Fr.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Follia de Muntanya), 150 msm, DG 9644, 28-11-85, en un alzinar, sobre fulles de Quercus ilex, núm. EG7150. Id. (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre branquetes i fullaraca, núm. EG7146 i

Fig. 2. Diderma cinereum. A) Capil•lici. B) Espores. Diderma spumarioides. C) Capil•lici. D) Espores.

Fig. 3. Didymium anellus. A) Esporangi. B) Capil•lici. C) Espores.

7237. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre restes d'UImus minor. Pals (Horts de les Ribes), 12 msm, EG 1147, 6-12-87, en una omeda, sobre fulles d' Ulmus minor, núm. EG7140.

Didymium serpula Fr.

Esporangis sèssils, en forma de placa, amb moltes perforacions, de 0,1-0,15 mm de gruix. Peridi de color gris, iridiscent, recobert de cristalls de calci. Capil•lici abundant, dens, molt flexuós i interconnectat, de color groc-brunenc, i unit amb abundants vesícules globoses, de 25-55 de diàmetre. Espores fosques en massa, bru-violaci pà1-lid al microscopi, de 8,5-11 (Fig. 4).

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Bohigues), 100 msm, DG 9845, 25-12-89, en un alzinar, sobre fulles d' Hedera helix.

Observacions: Espècies de fàcil identificació per la forma aplanada dels esporangis, que formen plaques perforades esteses per la superfície de les fulles. A nivell microscópic, són molt notables les vesícules globoses presents enmig del capil•lici.

Didymium squamulosum (Alb. & Schw.) Fr.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre fulles d' Ulmus minor. Id. (Pont de la Mina), 65 msm, DG 9946, 10-11-86 i 14-11-86, en un bosc de ribera, sobre tiges d' Arum italicum i sobre fulles de Pteridium aquilinum i Populus sp. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre restes d' Ulmus minor.

Fig. 4. Didymium serpula. A) Detall esporangi. B) Detall capillici. C) Vesícula. D) Espores. Oligonema schweinitzii. E) Esporangis. F) Erater. G) Espores.

Didymium verrucosporum Welden

Loc.: Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 7-10-86 i 18-11-86, en una omeda, sobre fulles d' Ulmus minor i Quercus pubescens, núm. EG5240 i 5239 respectivament.

Observacions: Mixomicet estipitat, visible perquè sol formar poblacions amb un nombre elevat d'esporangis. Es caracteritza pels esporangis pènduls sobre un estípit llarg i prim, i per les espores, que presenten una ornamentació amb fortes berrugues, moltes d'elles agrupades. Típicament, es presenta sobre fulles en descomposició, sovint entre branquillon, de tal manera que, entre les fulles, es formen cambres que funcionen com si fossin petits hivernacles.

Fuligo cinerea (Schw.) Morgan

Espores de 9,5-13,75 des d'esfèriques a amplament el líptiques, molt fosques i fortament espinoses, amb les espines interconnectades.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 6-10-86, sobre palla en descomposició, núm. EG5223. Calonge (Sant Daniel), 55 msm, EG 0833, 3-10-86, en un camp d'userda, sobre restes de palla, als formiguers, núm. EG5224 i 5225. Pals (Horts de Les Ribes), 20 msm, EG 1247, 12-10-87, mateixa ecologia que l'anterior, núm. EG5226.

Observacions: Freqüent en els camps d'userda, a les piles de palla construïdes per les formigues, al voltant dels formiguers.

Fuligo septica (L.) Wiggers

Loc.: Torroella de Montgrí (Les Dunes), 120 msm, EG 1256, 10-6-84, en una pineda sobre dunes, sobre una soca de Pinus pinea, núm. EG5227.

Hemitricha clavata (Pers.) Rost.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Bohigues), 100 msm, DG 9845, 25-12-89, en un alzinar, sobre fusta de Populus nigra, al damunt d'aigua.

Leocarpus fragilis (Dicks.) Rost.

Loc.: Madremanya (Serra de Millàs), 160 msm, DG 9648, 13-12-86, en un alzinar, sobre fulles i branquetes de Quercus ilex. Pals (Rodors), 50 msm, EG 1547, 27-12-87, en una pineda sobre dunes, sobre fulles de Pinus pinea, Leg. M.A. Pérez.

Lycogala epidendrum (L.) Fr.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ribera, sobre un tronc caigut de Populus nigra. Cruilles (Sant Miquel), 80 msm, EG 0045, 31-5-87, a la vora d'un alzinar, sobre un tronc caigut de Populus alba. Sant Pol (Cal Gallaret), 90 msm, EG 0442, 28-4-88, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre un tronc caigut de Pinus sp.

Lycogala flavofuscum (Ehrenb.) Rost.

Loc.: La Bisbal (Camp dels Capellans), 50 msm, EG 0346, 20-9-86, al pati d'un col .legi, a la part superior del tronc d'un Acer negundo viu, juntament amb Inonotus cuticularis, Agrocybe aegerita i altres fongs, núm. EG5228.

Observacions: Mixomicet poc recol.lectat al territori català, possiblement pel fet de passar desapercebut. La seva mida notabilíssima (que gairebé sempre supera els 2 cm de diàmetre) fa pensar que hauria d'esser un mixomicet de fàcil observació. El seu hàbitat però, sobre escorces d'arbres vius, i la seva localització, sovint en alçades d'1-3 metres, en fan una espècie de recol.lecció infreqüent.

Mucilago crustacea Wiggers

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Les Serres), 120 msm, DG 9944, 20-12-86, en una brolla calcícola amb Rosmarinus officinalis, sobre tiges herbàcies, molt abundant. Torroella de Montgrí (Urb. Torre Vella), 120 msm, EG 1356, 20-11-86, en una brolla calcícola, a la vora d'un alzinar, sobre restes herbacis.

Oligonema schweinitzii (Berk.) Martin

Esporangis sèssils, de 0,2-0,4-(0,5) pm, globulosos, angulosos a causa de la compressió mútua, que creixen amuntegats. Esporangis de color groc-brunenc. Peridi molt prim, membranós, llis, brillant i translúcid. Capil•lici format per elàters molt curts, de 35-70-110 x 3-4 pm, de color groc, normalment simples, indivisos, i amb espirals molt poc marcades, gairebé invisibles. L'extrem és acabat en un apèndix recorbat. Espores groguenques, de 12,5-16 psn, irregulars, reticulades, però de forma incompleta, (Fig. 4).

Loc.: Llagostera (veThat de Penedes), 160 msm, DG 9532, 10-01-90, al mig de l'herba, sobre branquillons d'Eucaliptus sp.

Perichaena chrysosperma (Currey) A. Lister

Loc.: La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG 0555, 3-5-88, dins d'una bardissa, a la vora d'un estany, sobre branquetes de Populus nigra, juntament amb P. depressa, núm. EG7133.

Perichaena corticalis (Batsch) Rost.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre tiges mortes de Lamium flexuosum, núm. EG5232, 6233 y 7143.

Perichaena depressa Libert

Loc.: Llagostera (veThat de Penedes), 160 msm, DG 9633, 21-01-90, en un bosc de ribera amb Robinia pseudoacacia, sobre branquetes de Populus nigra. La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG 0555, 3-5-88, dins d'una bardissa, a la vora d'un estany, sobre branquillons de Populus nigra, juntament amb Perichaena chrysosperma, núm. EG7133.

Physarum auriscalpium Cooke

Loc.: Cruïlles (Puig d'Arques), 480 msm, DG 9937, 1-6-88, en una castanyeda, sobre una branca caiguda de Castanea sativa, núm. EG7231.

Observacions: Mixomicet de difícil determinació, atès que forma part d'un complex d'espècies molt properes i crítiques. Avui dia es diferencia per caràcters que possiblement seran reconsiderats en el futur. Constitueix esporangis plasmodiocàrpics o curtament estipitats, que apareixen sobre escorces. De colors sovint vius, groc o vermellós, presenta espores de color pà1-lid i poc ornamentades. Cal reestudiar les dades bibliogràfiques de Physarum serpula i especialment de P. decipiens, per tal de delimitar bé les tres espècies i veure a quina correspon cada recol•lecció.

Physarum bivalve Pers.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre fulles de Quercus ilex, i Ulmus minor, núm. EG5236. La Tallada (Gorga de Mas Badia), 14 msm, EG 0555, 3-5-88, al mig d'una bardissa, a la vora d'un es-

tany, sobre fulles de Populus nigra; i 20-5-88, sobre fulles d' Arundo donax, juntament amb Arcyria afroalpina i Diderma hemisphaericum, núm. EG7067, 7064 i 7065 respectivament.

Physarum cinereum (Batsch) Pers.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Castelló, Can Masfont), 80 msm, DG 9746, 14-11-86, en un bosc de ribera, sobre Asparagus, sobre fulles d' Hedera helix i sobre fulles i branquillons d' Ulmus minor i Quercus ilex, núm. EG7141. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 7-10-86, en una omeda, sobre fulles d'Ulmus minor, núm. EG7235.

Physarum compressum Alb. & Schw.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 12-12-86, en un llenyer, sobre escorça d' Olea europea, núm. EG7151. Sant Iscle (Els Sorrers), 15 msm, EG 0454, 14-12-86, en un erm, sobre escorça de Ficus carica, juntament amb Badhamia gracilis, núm. EG7142. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre fulles d' Hedera helix.

Physarum melleum (Berk. & Br.) Massee

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Pont de la Mina), 65 msm, DG 9946, 10-11-86, en un bosc de ribera, sota Populus, sobre fullaraca i branquetes, núm. EG7139. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre fulles d'Ulmus minor, núm. EG6715.

Observacions: Petit mixomicet estipitat, que apareix en gran nombre sobre fulles, caigudes i sovint amuntegades, de roure i altres caducifolis. Es molt característic i es diferencia amb facilitat, fins i tot a la lupa de camp. Presenta l'estípit calcificat, blanc, una columel-la cònica i diminuta, i el peridi de color de mel (melleum) o ataronjat. Prefereix localitats frescals i sol aparèixer al final de la tardor. També és presenta en conreus d'arbres fruiters, especialment si són regats per aspersió.

Physarum mutabile (Rost.) G. Lister

Loc.: Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre fulles de Quercus pubescens i Ulmus minor, juntament amb Physarum pusillum, núm. EG7156 i EG7236.

Observacions: Mixomicet poc freqüent en el nostre territori, encara que sol ser corrent en àrees més frescals i nòrdiques. Típicament foliícola, apareix també sobre restes vegetals, en especial branquillons. Es caracteritza pel peridi blanc i la notable columel•la central, de mida molt variable. Algun cop, aquesta pot ocupar la pràctica totalitat de l'esporangi.

Physarum nutans Pers.

Loc.: Campdurà (Sant Miquel), 180 msm, DG 8750, 4-11-86, en un alzinar, sobre l'escorça d'una branqueta caiguda de Q. ilex. Sant Sadurní de l'Heura (Cal Mas Sarís), 110 msm, DG 9745, 20-11-89, en un alzinar, sobre branquetes de Q. ilex.

Physarum pezizoideum (Jungh.) Pav. & Lag.

Esporangis gregaris, estipitats, de forma discoidal, de llentia, de 0,725-1.400 mm de diàmetre, i 0,2-0,4 mm de gruix. Peu llarg, molt atenuat a l'extrem superior, estriat i recargolat, de color bru-rogenc, més fosc a la base. Peridi de color gris, més o menys iridiscent, prim, membranós, i peristent. Capil•lici variable, constituït per filaments hialins interconnectats per nòduls calcaris irregulars, molt dividits. Espores fosques, bru-violàcies, espinoses, de 8,5-11 grn, (Fig. 5).

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ri-

Fig. 5. Physarum pezizoideum. A) Esporangis. B) Detall capil•lici. C) Espores.

bera amb Alnus glutinosa, sobre Auricularia mesenterica, a la part inferior d'un tronc caigut, núm. EG5235. Pals (Pantaleó), 75 msm, EG 0945, 27-12-87, en un alzinar, sobre Auricularia mesenterica, a la part inferior d'un tronc caigut.

Observacions: Primera citació catalana d'aquest mixomicet. D'un aspecte bellísim, és de fàcil identificació, en especial pel substrat on viu. Típicament, apareix sobre Auricularia mesenterica, on es pot observar el plasmodi que es desplaça per l'himeni. L'estípit és bru i prim, l'esporangi és pèndul i lenticular, i el peridi és esquerdat a la maduresa.

Physarum pusillum (Berk. & Curt.) G. Lister

Loc.: Cru'illes (Can Malagot), 65 msm, EG 0143, 3-10-86, en un rostoll, sobre palla, núm. EG5234. Albons (Can Sant Joan), 10 msm, EG 0862, 18-11-86, en una omeda, sobre fulles de Quercus pubescens i Ulmus minor, juntament amb Physarum mutabile, núm. EG7236.

Reticularia lycoperdon Bull.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Can Pericai), 90 msm, DG 9743, 23-4-86, sobre una soca de Pinus pinea. Id. (Can Rosselló), 115 msm, DG 9746, 15-3-87, sobre una soca de Pinus pinea.

Stemonitis axifera (Bull.) Macbr. = S. ferruginea Ehrenb.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ribera, sobre un tronc d'Alnus glutinosa, núm. EG7137.

Stemonitis fusca Roth. var. fusca

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 5-1-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre una branqueta caiguda, núm. EG7136.

Stemonitis smithii Macbr.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Ca l'Ermità), 115 msm, DG 9744, 12-5-88, en una pila de troncs cremats de Quercus suber, núm. EG7066.

Stemonitis virginiensis Rex

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Ca l'Ermità), 115 msm, DG 9744, 12-5-88, en una brolla d'estepes, sobre una branqueta caiguda núm. EG7135. Id. (Massaballs), 110 msm, DG 9945, 5-12-86, en una pila de socs en un llenyer, juntament amb Arcyria oerstedtii, núm. EG7248.

Stemonitopsis typhina (Wiggers) Nann. Brem. = Comatricha typhoides (Bull.) Rost.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Ca l'Ermità), 115 msm, DG 9744, 12-5-88, en una pila de troncs cremats de Quercus suber, núm. EG7068.

Trichia contorta (Ditmar) Rost.

Loc.: Girona, Font dels Lleons (Can Gullana) 140 msm, DG 8847, 1-1-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre un tronc caigut.

Trichia decipiens (Pers.) Macbr.

Loc.: Sant Sadurní de l'Heura (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 2-6-84, en un bosc de ribera, sobre una soca caiguda d'Alnus glutinosa, juntament amb Arcyria denudata i A. affinis, i

5-1-86, sobre una branca caiguda de Quercus ilex, núm. EG7265. Sant Pol (Cal Gallaret), 90 msm, EG 0442, 28-4-88, mateixa ecologia que l'anterior, núm. EG7132.

Trichia favoginea (Batsch) Pers.

Loc.: Llagostera (riu Ridaura), 150 msm, DG 9426, 3-01-88, a la vora d'un rierol, al damunt d'una branqueta de caducifoli, núm. EG7155.

Trichia varia (Pers.) Pers.

Loc.: Girona, Font dels Lleons (Can Gullana), 140 msm, DG 8847, 1-1-86, en un bosc de ribera amb Alnus glutinosa, sobre una soca. Sant Sadurní de l'Heura (Can Ribot), 80 msm, DG 9845, 29-11-85, sobre una soca de Populus nigra. Id. (Molí d'en Frigola), 70 msm, DG 9943, 5-1-86, sobre un tronc caigut de Populus nigra, núm. EG7138. Pals (Pantaleó), 75 msm, EG 0945, 27-12-87, en un alzinar, sobre un tronc podrit, a dintre d'un rec, núm. EG7149.

AGRAÏMENTS

L'estudi dut a terme pel segon autor forma part del projecte d'investigació núm. PR840672-0O2-01, subvencionat per la DGICYT (CAICYT).

BIBLIOGRAFIA

LISTER, A. (1925). A monograph of the Mycetozoa. British Museum. London.

MARTIN, G.W. & C.J. ALEXOPOULOS. (1969). The Myxomycetes. University of Iowa Press. Iowa.

NANNENGA-BREMEKAMP, N.E. (1974). De Nederlandse Myxomyceten. Nederl. Natuurhist. Ver. Zutphen.

VIDAL-FRIGOLA, J.M. (1987). Aportació al coneixement de la microflora del Baix Empordà i rodalies (Catalunya). I. Fam. Geastraceae (Gasteromicets). Butll. Soc. Catalana Micol. 11: 111-122.

NOTAS SOBRE GASTEROMICETES I: TULOSTOMA FIMBRIATUM FR. VAR. HETEROSPORUM

J.E. WRIGHT.

M. Paz Martín

Dpto. Biología Vegetal (Botànica). Fac. Biología. Univ. Barcelona: Avda. Diagonal 645. 08028 Barcelona

RESUMEN: Tulostoma fimbriatum var. heterosporum es mencionado por primera vez en Esparia; esta variedad se caracteriza por presentar dos tipos de esporas. Incluimos una descripción macro y microscópica.

SUMMARY: Notes on Gasteromycetes I: Tulostoma fimbriatum Fr. var. heterosporum J.E. Wright.—M.P. Martín.— Tulostoma fimbriatum var. heterosporum has been recorded for the first time in Spain. Its main character is to present in the madure gleba two types of spores. Notes on its macro, microscopical features are also given.

INTRODUCCION

Tal y como menciona CALONGE & WRIGHT (1989), Tulostoma fimbriatum es una especie muy variable, tanto en sus caracteres macroscópicos como microscópicos. En su excelente monografía, WRIGHT (1987), establece las siguientes variedades de esta especie:

T. fimbriatum Fr.

T. fimbriatum Fr. var. campestre (Morgan) Moreno

T. fimbriatum Fr. var. campestre (Morgan) Moreno f. fibrillosum (White) J.E. Wright

T. fimbriatum Fr. var. egranulosum (Lloyd) J.E. Wright

T. fimbriatum Fr. var. heterosporum J.E. Wright

T. fimbriatum Fr. var. punctatum (Peck) J.E. Wright

— T. fimbriatum Fr. var. tuberculatum (White) J.E. Wright

En España Peninsular han sido citados T. fimbriatum Fr. (CODINA & FONT I QUER, 1931) y T. fimbriatum var. campestre (MORENO, 1980). En estas notas describimos el material de T. fimbriatum var. heterosporum, recolectado en Montellà de Cadí (Cerdanya), Lérida, el 22/V/88, por J. Martí, entre la hierba de un prado, cerca de Juniperus communis, y que està depositado en el Herbario del Departamento de Biología Vegetal (Botànica) de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, con el número BCC-MPM 1027.

DESCRIPCION

Tulostoma fimbriatum Fr. var. heterosporum J.E. Wright. The genus Tulostoma (Gasteromycetes). A world monograph p(113) (1987).

Caracteres macroscópicos

Carpóforo estipitiforme. Endoperidio globoso, de 11-11,5 mm de di.âmetro, de blanquecino a ocre pàlido, con un ostíolo apical, irregular y fimbriado. En la base del endoperidio quedan restos del exoperidio hifal. Collar fibroso, pardo, de 2,5-3 mm de longitud. Pie central, de 50-70 mm de longitud, flexuoso, con numerosas escamas pardas hacia la base, que es ligeramente bulbosa. (FIG. 1 a).

Caracteres microscópicos

Las escamas del pie estan constituidas por hifas de hasta 6µm de diknetro, pardas, ramificadas, septadas y de pared delgada, paralelas (FIG. 2 c). Al efectuar una sección longitudinal del pie, las hifas internas presentan la misma estructura y ordenación que las de las escamas, pero son hialinas o levemente amarillentas.

Las hifas que integran el collar, muy similares a las del pie, son pardas, ramificadas, septadas, de hasta 5µm de diknetro y se disponen en paralelo (FIG. 2 b).

El endoperidio està formado por hifas de 3,5-4,5 de diknetro, de pared gruesa (2,5 iim), hialinas y dispuestas irregularmente (FIG. 2 a).

El capilicio està integrado por hifas de 6,5-8 grn de diknetro, amarillentas, de pared gruesa, con lumen de estrecho a lacunar, que se ensanchan a nivel de los septos hasta alcanzar 12 lim; aunque estas hifas son las mas abundantes, en el capilicio también aparecen otras hifas hialinas y de hasta 20 de diknetro (FIG. 1 e).

Las esporas son globosas u ovaladas, con verrugas que, en ocasiones, forman pequerias crestas. Aparecen dos tamarios bien delimitados, las mas pequerias, que son como las de T. fimbriatum Fr., de 4,8-6,5 1.1m de diämetro y con verrugas de hasta 0,5 de altura (FIG. 1 c y 1 f), y las esporas «gigantes», de 7-8,5 grn de diã'metro, que presentan verrugas que llegan a constituir crestas de 1-1,5 de altura (FIG. 1 b y 1 d).

Observaciones

Para el Dr. Wright, nuestro material concuerda en todo con su descripción original de T. fimbriatum var. heterosporum, excepto en que el material espariol es mas robusto.

1. Tulostoma fimbriatum var. heterosporum. a: Carpóforos; b: Esporas «gigantes»; c: Esporas de tamaho normal; d: Esporas «gigantes»; e: Hifas del capilicio; f: Esporas de tamarío normal.

Fig.

2. Tulostoma fimbriatum var. heterosporum. a: Hifas que constituyen el endoperidio; b: Hifas que integran el collar fibroso; c: Hifas que forman las escamar del pie.

Fig.

DISTRIBUCION

Esta es la primera cita para España Peninsular, y es asímismo la cita mas meridional de Europa, ya que hasta ahora sólo se ha mencionado de Noruega (WRIGHT, 1987), Holanda (WRIGHT, 1987), Checoslovaquia (WRIGHT, 1987), Hungría (WRIGHT, 1987), Suecia (WRIGHT, 1987) y Francia (WRIGHT, 1987; MORNAND, 1989).

WRIGHT (1987), también menciona esta especie del Cucaso (URSS) y de California (EEUU).

AGRADECIMIENTOS

Al Dr. J.E. Wright por revisarnos el material y cedernos las fotografías al microscopio de scanning (FIG. 1 b y 1 c).

BIBLIOGRAFIA

CODINA, J. & FONT I QUER, P. (1931). Introducció a l'estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia 3: 165.

CALONGE, F.D. & WRIGHT, J.E. (1989). El género Tulostoma Pers.: Pers. (Gasteromicetes) en Esparia. Bol. Soc. Micol. Madrid 13: 125-127.

MORENO, G. (1980). Tulostoma fimbriatum var. campestre (Morgan) Moreno, comb. nov., nuevo Gasteromycete para Esparia. Anales Jard. Bot. Madrid 36: 17-21.

MORNAND, J. (1989). Les Gasteromycètes de France. Documents mycologiques 19(76): 6. WRIGHT, J.E. (1987). The Genus Tulostoma (Gasteromycetes). A World Monograph. J. Cramer, Stuttgart.

EL GENERO LACTOCOLLYBIA EN ESPAÑA

por Rolf Singer*, Manuel Tabarés** y August Rocabruna***.

* «Field Museum of Natural History». Roosevelt Road at Lake Shore Drive. Chicago, Illinois 60605-2496.

** Coll de Portell, 44 bajos. 08024 Barcelona.

*** Gran Via, 111, àtic lr. 08330. Premià de Mar. Barcelona.

El género Lactocollybia fue descrito por primera vez el aho 1939 (Singer) con dos especies. El lectotipo (Singer 1951) es L. lacrimosa (Heim) Singer, procedente de Madagascar (Heim 1936, como Mycena).

Hasta el presente, todas las especies conocidas son bàsicamente tropicales o características del hemisferio sur. Solamente L. cycadicola (Joss.) Singer procedía de invernàculos europeos (Josserand 1935, Singer 1936).

Las recolecciones de Tabarés y Rocabruna son nuevas aportaciones de este género para Europa, dentro de la flora espontànea, pues las de Josserand y Singer en invernàculos, son evidentemente adventicias y de origen tropical. Lactocollybia es nueva para Esparia.

Dentro de la sección Albae Singer de Lactocollybia, en la que cabe incluir el material descrito por Tabarés y Rocabruna, existe un grupo o estirpe, con esporas y dermatogleocistidios de tamano medio, representado por L. aequatorialis Singer, L. angiospermarum Singer, L. cycadicola (Joss.) Singer y L. epia (Berk & Br.) Pegler.

Todas estas especies son microespecies o tal vez razas de L. epia, el binomio prioritario (publicado como Agaricus). Pegler opina que L. angiospermarum es incluible en L. epia. Tal vez todos los binomios del grupo no son sino razas geogràficas y ecológicas de L. epia. Una decisión definitiva sólo sería posible con estudios sobre la interfecundidad de todos los tàxones mecionados. En este momento, y después de una revisión de aproximadamente cincuenta recolecciones, establecemos el siguiente cuadro morfológico y ecológico de la estirpe Epia:

1). Q') de las esporas 2-2,4. En la zona intertropical de Centro y Sudamérica sobre madera de Dicotiledóneas L. AEQUATORIALS

1. Q') de las esporas <2 (en la mayoría de esporas, promedio 1,8 ó 1,9).

2. Sobre Cicadàceas. Esporas de 9-10 x 5-6; estipe con frecuencia excéntrico.

L. CYCADICOLA

2. No sobre Cicadàceas; generalmente sobre Angiospermas, a veces, sobre madera enterrada.

3. Taxon americano, sobre Dicotiledóneas, que prefiere la zona càlida y subtropical. Queilocistidios y cistidios abundantes, con constricciones, subcapitados o capitados. L. ANGIOSPERMARUM

3. Taxon del Pacífico Sur (Singer 1989), Asia tropical (Pegler 1986) y Europa. Queilocistidios y cistidios generalmente no constrictos ni capitados. L. EPIA

3. Taxon africano: esporas màs grandes (hasta 11,5 gm, Pegler 1977); carpóforos mayores. L. ANGIOSPERMARUM ss. Pegler Q') = L/A (longitud/anchura).

Descripción del material barcelonés identificado como L. epia (Berk & Br.) Pegler.

Caracteres macroscópicos:

SOMBRERO de 1 a 4 cm de diàmetro, convexo-umbilicado durante todo el desarrollo y embudado en la vejez. Cutícula tenaz, no separable, higrófana, de color blanco, que sufre un amarilleamiento en los ejemplares viejos.

LAMINAS y laminillas blancas, con tendencia a amarillear con el tiempo, adherentes o algo decurrentes, apretadas y anchas, en comparación con el grosor de la carne.

CARNE de 1 mm de grosor en el centro del sombrero, blanca, dura, con sabor algo astringente y olor fúngico, un poco espermàtico, similar al de algunas poliporâceas.

PIE de 2-5 x 0,4-0,8 cm, central o algo excéntrico, hueco, aplanado y surcado, del mismo color que el sombrero.

Caracteres microscópicos:

ESPORAS de 7-9-(10) x 4-5-(5,5) de ovoides a amigdaliformes, hialinas, inamiloides y con paredes delgadas. Q 1) de 1,8-1,9 (Fig. 1).

BASIDIOS tetraspóricos, claviformes, de 18,5-27 x 3,9-6,5 con esterigmas de 1,5-3 1.1 (Fig. 3).

PLEUROCISTIDIOS ampuläceos, con cuello delgado, sobresaliendo claramente del nivel himenial, no muy abundantes (Foto 1).

GLEOCISTIDIOS abundantes (Foto 2).

QUEILOCISTIDOS abundantes, cilíndricos, fusiformes de 16-34 y 4-10 (Fig. 4).

TRAMA LAMINAR regular, con elementos de 20-36(60) x 7,5-9,5-(11) entre la que estân presentes en gran número los gleocisticios, algunos sobrepasando un poco el nivel himenial y endogleocisticios, también con decoloración al azul de cresil (Fig. 2)

TRAMA DE LA CARNE del sombrero con elementos de 4-10 1.tm, fibulíferos, con endogleocistidios que tienen la misma discoloración (Figs. 8 y 9).

EPICUTIS con elementos entrelazados y numerosos gleocistidios, algunos de ellos muy largos, que también reaccionan con el azul de cresil (Figs. 5 y 6).

PIE con elementos filamentosos entrelazados con gleocistidios (Fig. 7).

ECOLOGIA de la muestra descrita: Cespitoso, sobre madera de Salix sp.

OBSERVACIONES: La muestra objeto de esta descripción fue recolectada por uno de nosotros (M.T.) el 19-6-89 en un jardín del «Col•legi Major Sant Raimon de Penyafort», en terrenos de la «Universitat Central de Barcelona», «Facultat de Farmàcia» y el material està depositado en el herbario de la Societat Catalana de Micologia, con la referencia B-1299. Posteriormente el 7-8-89, A.R. recolectó varios ejemplares entre el césped de los parterres

5 gm Fig. 1

10 1.1m

pl. = pleurocistidios

gl. = gloeocistidios

edg. = endogloeocistidios

Fig. 2

gl.

Fig. 3

Fig. 4

Fig. 5 5

Fig. 6

Fig. 7 10 gm

1-----i 5µm

Fig. 8

Butll. Soc. Catalana Micol. 13 67-72 Barcelona 1990

de un jardín urbano de la ciudad de Mataró (E1 Maresme) Barcelona, bajo coníferas ornamentales y con micelios bien desarrollados, posiblemente nutriéndose de restos leriosos enterrados. Ref. Herb. S.C.M. B-1150.

Por último, el 4-9-89 recogimos otros ejemplares muy jóvenes, en el mismo lugar de la primera cita (Herb. S.C.M. B-1207).

De la primera recolección, una parte del material està también depositado en Field Museum of Natural History, Chicago.

Debemos indicar que, en todos los casos, las temperaturas eran superiores a los 30 0 centígrados y los jardines recibían abundante riego, ademäs de algunas tormentas estivales.

BIBLIOGRAFIA

HEIM, R. 1936. Observations sur la flore mycologique malgache. Rev. d. Myc. I.: 223-256.

JOSSERAND, M. 1935. Description d'une Collybie exotique. Bull. Soc. Myc. Fr. 51: 243-248. PEGLER, D.N. 1977. A preliminary Agaric flora of East Africa. Kew. Bull. Add. Ser. 6: 1-615.

1986. The Agaric flora of Sri Lanka. Kew. Bull. Add. Ser. 12: 1-519. SINGER, R. 1936. Notes sur quelques Basidiomycetes. 2n. de serie. Rev. d. Myc.: 279-280.

1939. Phylogenie und Taxonomie der Agaricales. Schweiz. Zeitschr. F. Pilzk. 17: 56-80.

1951. The Agaricales (mushrooms) in modern taxonomy. Lilloa 2 2: 1-832. «1949».

1989. Agaricales from Henderson Island (South Pacific). Mycologia 81: 793-796.