Revista INEFC 2023 (Català)

MISSATGE DELS RECTORS

L’esport com a motor per a una democràcia del coneixement

La col·laboració de la Universitat de Barcelona, junt amb la Universitat de Lleida, amb el centre adscrit INEFC no només reflecteix una trajectòria d’èxit consolidada sinó que referma l’aposta conjunta d’aquestes institucions per contribuir a la construcció d’una veritable democràcia del coneixement.

En primer lloc, perquè l’esport, com a factor cultural determinant en qualsevol societat, és un vehicle per a la promoció de la igualtat, el compromís, l’empatia, el pensament obert i el respecte per la diversitat en tots els àmbits: ofereix un espai de socialització fonamental per a l’adquisició de valors clau per a una ciutadania democràtica. Segon, perquè l’esport, amb la incorporació d’eines científiques i desenvolupaments tecnològics que acompanyen el seu progrés, és un àmbit on intervenen una multiplicitat de coneixements científics que el fan un camp de proves idoni per a la difusió d’una cultura científica pluridisciplinària. Des de la gestió empresarial, passant per les ciències de la salut, fins a l’antropologia i l’ètica, entre moltes altres disciplines, l’esport és un terreny de joc òptim per a la innovació científica i tecnològica. Finalment, perquè la promoció de la pràctica esportiva ha esdevingut fonamental per garantir una societat benestant, la qual cosa és una condició necessària per construir una societat dinàmica i amb capacitat d’adaptar-se a un món en constant transformació.

Per tot això, i molt més, la formació de professionals dedicats a l’activitat esportiva és sinònim de formació d’una ciutadania que impulsi una veritable democràcia del coneixement. Serà un plaer compartir amb totes i tots vosaltres aquesta aventura universitària!

L’INEFC Pirineus fa el cim

Fa dos cursos celebràvem que la Seu d’Urgell, i per extensió el Pirineu, disposessin d’estudis universitaris específicament adreçats a algunes de les activitats econòmiques més distintives d’aquell territori, adreçades al foment de l’activitat física i l’esport de muntanya. En una societat que les valora cada dia més com a motor de salut i benestar per a la gent, formar professionals que les promoguin és alhora un compromís cívic i una necessitat.

La garantia de l’INEFC Lleida, amb l’experiència del professorat, l’organització dels estudis i la recerca, i amb el suport i l’aval de la Universitat de Lleida, ha permès acomplir amb èxit la posada en marxa dels nous estudis i satisfer les expectatives creades. El primer any, cada plaça oferta comptava amb més de 14 sol·licituds, i va quedar palès l’encert d’aquests estudis. Complementant així les especialitats que fa anys que l’INEFC desenvolupa amb èxit a Lleida, podem dir que el centre ha fet el cim.

Joan Guàrdia Olmos Rector de la Universitat de Barcelona

Jaume Puy Llorens Rector de la Universitat de Lleida

APOSTEM PER LA IGUALTAT

Els centres de l’INEFC a Barcelona i Lleida disposen d’una Comissió d’Igualtat, creada el 2016 i el 2019, respectivament. Mentre es treballa per crear-ne una a l’INEFC Pirineus, les seves responsables ens expliquen quina és la seva funció i ens posen al dia de les accions que duen a terme.

1 Quina feina fan les comissions d’igualtat de l’INEFC?

L’objectiu d’aquestes comissions és fer una tasca de sensibilització al voltant de la igualtat entre homes i dones en l’àmbit esportiu i universitari, fomentant la perspectiva de gènere en docència i recerca. També volem promocionar un entorn laboral i acadèmic lliure de sexismes.

2 El 2021 es va crear un Protocol contra l’assetjament sexual i altres conductes masclistes. Quins són els seus objectius?

Aquest Protocol és una eina per prevenir, detectar i actuar contra les situacions d’assetjament sexual per raó de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, i altres conductes masclistes.

Amb aquest Protocol, l’INEFC amplia i referma el seu compromís per erradicar les violències en l’àmbit universitari i esportiu, i ens permet seguir avançant cap a un INEFC més segur i respectuós.

Qualsevol persona que l’activi es trobarà en un procés segur i confidencial, i els principis d’actuació del Protocol estableixen un acompanyament i una protecció de la dignitat de les persones implicades.

3 Quines altres actuacions es fan per a la comunitat INEFC?

En les dates assenyalades com el 8M, el 25N o l’11F proposem diverses actuacions de sensibilització. A més, durant el curs també fem diferents activitats de formació sobre perspectiva de gènere en l’EF i l’esport, en la formació universitària, tallers per prevenir les violències sexuals en l’esport, entre d’altres.

4 Hi ha alguna assignatura específica relacionada amb la igualtat?

En el pla d’estudis del grau de CAFE del centre de Barcelona hi podem trobar una assignatura optativa dins la menció d’Educació: Accions per al canvi: Multiculturalitat i gènere. També hi ha tres màsters que inclouen una assignatura per fomentar aquesta igualtat en perspectiva de gènere.

7 Què aportarà el Congrés La Igualtat en Joc?

5 I en l’àmbit de la recerca, què es fa des de l’INEFC?

L’INEFC és un centre pioner i de referència en estudis de gènere, educació física i esport en l’àmbit català, estatal i internacional. Sobre aquesta temàtica, s’han fet més de 50 publicacions (llibres, capítols, articles, etc.), diverses tesis doctorals, i s’han desenvolupat diferents projectes d’R+D+I.

Sabies que...

Gràcies al Protocol s’han gestionat un total de 6 denúncies. Així ha estat possible detectar i intervenir davant actituds sexistes que no tenen cabuda a l’INEFC.

Des de l’INEFC, s’ha elaborat el vídeo “Les violències sexuals en l’esport, de què parlem?”, per tal de donar a conèixer el procés mitjançant el qual s’exerceixen aquests tipus de violències.

Les activitats esportives que practiquin els equips femenins a les instal·lacions de l’INEFC tindran un descompte del 50% sobre els preus públics si les activitats es fan periòdicament al llarg de tota una temporada esportiva o curs acadèmic, i d’un 40% si es fan de manera esporàdica.

#INEFCenfemení vol promoure un INEFC més femení, amb un pla de captació de noies, potencials estudiants de l’INEFC, als instituts de secundària.

Des de l’INEFC s’ha elaborat la “Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere” del Grau de CAFE a la col·lecció de la Xarxa Vives d’Universitats (2022) i i el “Decàleg per a professorat univeristari i personal investigador de Ciències de l’AF i l’Esport” per al COPLEFC (2018).

6 Les vostres actuacions van més enllà de l’INEFC?

A l’INEFC tenim una clara vocació de transferència. El coneixement ha d’estar al servei de la societat. Per això, hem creat també diverses guies de divulgació i col·laborem habitualment amb entitats esportives i educatives per impulsar la igualtat efectiva entre homes i dones. Volem que l’EF, l’AF i l’esport passin de ser part del problema a ser part de la solució.

Es tracta d’una plataforma de transferència de coneixement, interacció i aprenentatge per impulsar l’esport femení a Catalunya, organitzat per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física a través de l’INEFC, i amb la coordinació dels departaments de la Presidència i d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Hi participaran especialistes en gènere i esport de reconegut prestigi nacional i internacional, així com professionals de tots els sectors implicats en el foment de la igualtat entre els homes i les dones. A partir de l’anàlisi de la situació actual i de la posada en comú d’experiències d’èxit i bones pràctiques, volem que tots i totes les assistents trobin eines per afrontar els reptes que tenim avui dia per arribar a una igualtat efectiva en l’esport.

Amb el Congrés La Igualtat en Joc, volem posar el focus en el paper que pot tenir cadascú de nosaltres en l’impuls de l’esport femení a Catalunya. Hi jugues?

ES POT VEURE A

Laura Vilagrà

Pons

CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

Consellera de la Presidència de la Generallitat de Catalunya, Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, amb un màster en Direcció Pública, i és una gran amant de l’esport: va ser monitora al Club Natació Santpedor, un esport que coneix bé i que practica habitualment.

uin paper té l’INEFC en la construcció del país esportiu que es proposa des del Govern de la Generalitat?

L’INEFC és un dels tres pilars de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física i, per tant, forma part de l’univers Esportcat, al costat del CAR de Sant Cugat i el Consell Català de l’Esport. L’INEFC té un paper clau en el món universitari i esportiu del país, tant en el camp de la formació de qualitat dels millors professionals de l’activitat física i l’esport com en el de la recerca i el coneixement en un sector que és estratègic per al Govern i per a Catalunya.

L’esport és un àmbit molt transversal que té incidència en els resultats esportius, la salut, l’economia, la transformació i la cohesió social, i l’educació i la formació. I l’INEFC és una pota imprescindible per fer avançar aquests vessants.

El Govern té l’esport femení com una de les principals prioritats. Com es vehicula aquesta aposta?

Volíem que aquesta fos la legislatura de l’esport femení, i ho estem demostrant. Des del Departament de la Presidència, i a través d’Esportcat, hem multiplicat el suport econòmic a les entitats, n’estem visibilitzant el potencial i els referents a través de diversos projectes en els mitjans de comunicació i donem suport a la celebració d’esdeveniments esportius i projectes on les dones són les protagonistes.

En aquest sentit, quina rellevància té el Congrés La Igualtat en Joc, que acollirà l’INEFC?

Per assolir la desitjada igualtat d’oportunitats en aquest àmbit apostem per actuacions ambicioses i innovadores, com el proper Congrés La Igualtat en Joc, entre el 26 i el 28 d’abril, que vol ser un punt d’inflexió en la reflexió i el debat sobre el que podem fer els mons públic i privat per impulsar l’esport femení a Catalunya. El Congrés referma el compromís del Govern per una transformació feminista de la societat.

Què suposa la posada en marxa de l’INEFC Pirineus per a Catalunya?

Un abans i un després. És un projecte amb una mirada territorial, femenina i transformadora. El primer

any, el 2021, la presència de noies inscrites fregava el 50%. L’INEFC Pirineus ha de ser l’exemple d’una nova tendència del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i, perquè aquest canvi sigui possible, és necessari que en algun lloc existeixi aquesta possibilitat.

I què suposa, concretament, per als Pirineus?

Ampliem mirada i territori. Els Pirineus són un dels tresors més grans que tenim a Catalunya i poder establir un centre de docència universitària en aquest espai únic és una gran sort que pocs països tenen. Som ambiciosos i seguirem treballant perquè es consolidi com un centre de referència a escala estatal i internacional en els esports del medi natural.

Com us imagineu l’INEFC del futur?

Sobre tres potes principals: la formació en ciències de l’activitat física i l’esport, la generació de coneixement a través de la recerca i la transferència de tot aquest coneixement a la ciutadania. Alhora, com deia abans, volem créixer amb el nombre de dones estudiants. Les coses estan canviant i hem d’aconseguir aplanar el camí per incentivar que més noies vulguin ser professionals de l’esport, sense entrebancs ni estereotips.

Quins seran els objectius a assolir?

A part de ser, sens dubte, la Universitat de l’Esport, potenciar, encara més, la recerca. L’INEFC és coneixement i hem d’impulsar organismes com l’Observatori Català de l’Esport. Tota aquesta informació ens permetrà saber d’on venim i com estem per, posteriorment, desplegar les millors polítiques esportives. Treballarem perquè l’INEFC faci un pas endavant per posicionar-se internacionalment en l’àmbit de la formació i la recerca dins del camp de les ciències de l’activitat física i de l’esport.

“HEM D’INCENTIVAR QUE MÉS NOIES VULGUIN DEDICAR-SE A L’ESPORT”

“L’INEFC ha de posicionar-se internacionalment com la Universitat de l’Esport”

La consellera Vilagrà rebent una pilota de rugbi

Foto: Gerard Magrinyà Berenguer

L’INEFC: MÉS QUE UNA INSTITUCIÓ L’ENTREVISTA

QUÈ ESTUDIARÉ? ITINERARI

ACCÉS ALS GRAUS DE L’INEFC

GRAU 240 ECTS

MÀSTER 60 ECTS

DOCTORATS

TESI DOCTORAL

Accés amb PAU o CFGS o titulats universitaris

Esportistes d’alt nivell i/o alt rendiment ESO

CFGM / CAFEMN + Ensenyaments esportius nivells I i II

Accés directe

BATXILLERAT Aconsellable: Ciències i Tecnologia*

Prova específica

És un conjunt de proves físiques que cal superar per accedir al grau en CAFE. Aquesta prova és única per als centres dependents de les universitats públiques catalanes i la UVic-UCC.

L’aspirant que sigui apte/a de la PAP podrà sol·licitar l’accés a qualsevol d’aquests centres.

Inscripció telemàtica:

https://accesuniversitat.gencat.cat

Del 6 al 12 de juny de 2023, un cop s’ha fet la preinscripció universitària.

Preu:

106,80 euros (no confirmat)

Dates i lloc:

20 de juny al Centre de Barcelona i

21 i 22 de juny al Centre de Lleida.

Persones admeses a la PAP:

A partir del 14 de juny.

Documentació a presentar:

Tots els i les aspirants hauran de presentar, en el centre on faran la PAP, la documentació següent:

• Instància de sol·licitud.

Resguard de pagament de les PAP que genera el portal d’accés a la universitat.

• Certificat mèdic oficial, on s’ha d’especificar

textualment: “L’aspirant està en condicions de fer proves físiques d’esforç màxim”.

• Fotocòpia del DNI o NIE vigent.

Fotocòpia del carnet de la Seguretat Social o mútua sanitària que garanteixi la cobertura sanitària bàsica.

• Acreditació de membre de família nombrosa o monoparental (si s’escau).

PROVA 1

Adaptació al medi aquàtic

Accés directe PAU

CFGS AAFE o ensenyaments esportius nivell III

*Vegeu matèries ponderables a les FAQs

PAU opcional (Fase específica)

1a part de la prova (anada)

Completar un circuit a la piscina amb diferents zones. Cada zona determina les característiques de l’exercici: des de dins de la piscina, submergir-se, nedar en posició dorsal (d’esquena), nedar en posició ventral (en qualsevol estil) i tornar a submergir-se per finalitzar. Aquest circuit s’ha de completar en un temps igual o inferior al límit assenyalat.

Homes: 55 segons

Dones: 60 segons

PROVA 2

Homes: 10,5 paliers

Dones: 7,5 paliers

línia

20 metres Desplaçament horitzontal en posició dorsal de pivotatge línia de pivotatge

20

Accés directe

NOTES DE TALL 2022

FAQs

LA PROVA D’APTITUD PERSONAL (PAP).

QUÈ ÉS LA PAP?

Un conjunt de proves físiques que cal superar per accedir al grau en CAFE. La prova és única per als centres dependents de les universitats públiques catalanes i la UVic-UCC. L’aspirant que sigui apte/a a la PAP podrà sol·licitar l’accés a qualsevol d’aquests centres.

QUI L’HA DE FER?

Alumnes que provenen de les PAU, alumnes procedents dels cicles formatius de grau superior, persones graduades, llicenciades o diplomades universitàries i alumnes de les vies d’accés per a majors de 25 anys, per a majors de 40 anys (només a la UdL) i per a majors de 45 anys.

QUI NO L’HA DE FER?

En queden exempts els i les esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment reconeguts per l’Estat (llista publicada al BOE) i per la Generalitat de Catalunya (publicada al DOGC) i altres modalitats reconegudes.

HI HA PROVES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT?

Sí. Els i les aspirants que presentin la certificació de la seva discapacitat podran optar a fer una adaptació personalitzada de la PAP.

ON I QUAN ES FA AQUESTA PROVA?

Es fa a les instal·lacions dels centres de l’INEFC (Barcelona i Lleida), així com als altres centres dependents de les universitats públiques catalanes i la UVic-UCC, durant la segona quinzena del mes de juny.

SÓN SEMPRE LES MATEIXES PROVES?

Cada any se’n revisa el contingut i són, per tant, susceptibles de canvis.

SÓN OBLIGATÒRIES TOTES LES PROVES FÍSIQUES?

Sí. L’aspirant les ha de fer totes.

QUINA PUNTUACIÓ ES NECESSITA PER OBTENIR LA QUALIFICACIÓ D’APTE?

La qualificació d’apte s’obtindrà quan l’aspirant hagi superat tres de les quatre proves, que han d’incloure, necessàriament, la qualificació d’apte a les proves d’adaptació al medi aquàtic i a la cursa llançadora.

ON I QUAN PUC OBTENIR LA INFORMACIÓ DEFINITIVA DE LA PAP?

PROVA 3

Llançament de pilota medicinal

Assolir, mitjançant el llançament d’una pilota medicinal, una distància igual o superior a 535 centímetres.

Homes: 5 kg de pes

Dones: 3 kg de pes

PROVA 4

Salt horitzontal

Assolir, mitjançant un salt horitzontal a peus junts, i sense cursa prèvia, una distància igual o superior al límit assenyalat:

Homes: 220 cm

Dones: 175 cm

La qualificació d’apte s’obtindrà quan l’aspirant hagi assolit un resultat igual o superior a tres marques mínimes, que implica haver superat tres de les quatre proves, que han d’incloure necessàriament la qualificació d’apte a les proves d’adaptació al medi aquàtic i la course-navette

El plec informatiu es pot obtenir entre els mesos d’abril i maig a l’oficina de gestió acadèmica dels centres de Barcelona i Lleida de l’INEFC i a través de la web inefc.gencat.cat

LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) Quines són les matèries ponderables per accedir als graus?

Per accedir al grau de CAFE: Biologia, Física, Matemàtiques i Química tenen una ponderació de 0,2, mentre que Geografia i Matemàtiques aplicades a les CS tenen una ponderació de 0,1.

Per accedir al doble grau en CAFE i Fisioteràpia: les matèries ponderables són les mateixes que per al grau en CAFE, afegint-hi Història de la Filosofia, que també té una ponderació de 0,2.

Per accedir al doble grau d’Educació Primària i CAFE: Biologia, Física, Matemàtiques, Química, Geografia, Matemàtiques aplicades a les CS, Anàlisi Musical, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic, Fonaments de les Arts, Grec, Història de l’Art, Literatura Catalana, Literatura Castellana i Llatí tenen una ponderació de 0,2.

QUANTES PLACES OFEREIX L’INEFC PER AL PRÒXIM CURS 2022-2023?

Centre INEFC Barcelona (UB)

150 places per al grau en CAFE

Centre INEFC Lleida (UdL)

95 places per al grau en CAFE a la Caparrella

30 places per al doble grau en Educació Primària + CAFE

25 places per al doble grau en CAFE + Fisioteràpia

Centre INEFC Pirineus

40

PLA D’ESTUDIS DE GRAU EN CAFE

INEFC BARCELONA

1r 2n 3r 4t

Anatomia aplicada a l’AFE*

Psicologia de l’AFE

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Esports I: Esports de base

Esports I: Esports col·lectius

Fisiologia de l’exercici I

Pedagogia i principis didàctics de l’AFE

Expressió corporal i dansa

Esports I: Esports individuals i d’adversari

Esports I: Esports de contacte

Mencions

ENTRENAMENT

Tendències del condicionament físic

Tecnologia per a l’exercici i la salut

Anàlisi dels esports

Teoria de l’entrenament IV

Teoria de l’entrenament V Esports IV

INEFC LLEIDA I PIRINEUS*

Fisiologia de l’exercici II

Teoria de l’entrenament I

Aprenentatge i desenvolupament motor Estadística i metodologia de la investigació a l’AFE

Nutrició i dietètica: valoració de la composició corporal

Biomecànica de l’AFE

Sociologia i història de l’AFE Activitats en el medi natural

Programació de l’ensenyament de l’AFE

Esports II

SALUT

Tendències del condicionament físic

Tecnologia per a l’exercici i la salut Biomecànica de l’AFE II Reeducació funcional esportiva Teoria de l’entrenament V Integració disciplinària de l’AFE Educació per a la salut

Teoria i pràctica del joc motor Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Legislació i organització de l’esport

Esports III

Esports emergents

Primers auxilis i patologies en l’AFE

Teoria de l’entrenament II

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Gestió de l’esport

EDUCACIÓ FÍSICA

Tendències del condicionament físic

Pràctiques de consciència corporal i amb suport musical Disseny de projectes educatius i tecnologies aplicades

Accions per al canvi sociocultural, multiculturalitat i gènere Estratègies de la resolució de conflictes l’educació en valors

Creació i lideratge d’equips Recursos didàctics en l’EF i l’esport adaptat

GESTIÓ ESPORTIVA

Gestió d’esdeveniments

esportius

Lleure i entorn social

Emprenedoria

Màrqueting esportiu

Gestió d’instal·lacions esportives

Finances bàsiques aplicades a l’esport

Anàlisi de sistemes esportius

Habilitats per a la gestió

Creació i lideratge d’equips

Teoria de l’entrenament III

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Lleure i esport

Optativa 1 (Menció)

Optativa 2 (Menció)

Optativa 3 (Menció)

Optativa 4 (Menció)

Optativa 5 (Menció)

Pràcticum

Treball de final de grau (TFG)

LLEURE I NATURA

Gestió d’esdeveniments

esportius

Lleure i entorn social

Emprenedoria

Direcció d’entitats de lleure i turisme

Esport i turisme

Activitats en el medi natural III

Activitats en el medi natural IV

* Adaptació curricular ens els esports de 1r i 2n curs. L’esquí alpí, el surf de neu, el piragüisme, l’hípica, la BTT i l’esquí de fons són assignatures obligatòries a l’INEFC Pirineus.

1r 2n 3r 4t

Anatomia aplicada a l’AFE

Psicologia de l’AFE

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Esports I

Esports II

Anàlisi de l’estructura funcional dels

esports i estructura de l’exercici físic

Fisiologia de l’exercici I

Pedagogia i principis didàctics de l’AFE

Teoria i pràctica del joc motor

Expressió corporal i dansa

Optatives

ENTRENAMENT

Optimització de l’entrenament esportiu

Entrenament neuromuscular

*AFE: Activitat física i esport.

Fisiologia de l’exercici II

Sociologia i història de l’AFE

Aprenentatge i desenvolupament motor

Esports III

Estadística i metodologia de la investigació en l’AFE

Biomecànica de l’AFE

Teoria de l’entrenament I

Esports IV

Activitats en el medi natural

Programació de l’ensenyament de l’AFE

SALUT

Disfuncions orgàniques i exercici físic

Primers auxilis i patologies en l’AFE

Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Ampliació d’esports I

Principis bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Legislació i organització de l’esport

Teoria de l’entrenament II

Ampliació d’esports II

Esports emergents

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Gestió de l’esport

EDUCACIÓ FÍSICA

Habilitats per la intervenció professional en l’ensenyament de la motricitat

Nutrició dietètica: valoració de la composició corporal

Teoria de l’entrenament III

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Ampliació d’esports III

Esport i recreació

Optativa 1

Optativa 2

Optativa 3

Optativa 4

Optativa 5

Pràcticum

Treball de final de grau (TFG)

GESTIÓ ESPORTIVA

Recursos per a la gestió i l’organització de l’esport i la recreació Matèria transversal

EN FINALITZAR EL GRAU, S’HAURAN ASSOLIT LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES SEGÜENTS:

Identificar i analitzar els trets estructurals i funcionals de l’activitat física i l’esport.

Adquirir habilitats motrius i demostrar l’execució de la pràctica de l’activitat física i l’esport.

Reconèixer i comprendre els diferents factors que condicionen l’activitat física i l’esport.

Interpretar els elements, els efectes i els riscs que condicionen la pràctica de l’activitat física i l’esport en diferents àmbits professionals.

Aplicar els coneixements adquirits en l’activitat física i l’esport a la pràctica professional.

Planificar i avaluar els processos i programes d’activitat física i esport en l’ensenyament, l’entrenament, la salut, la gestió i la recreació.

PLA D’ESTUDIS DELS DOBLES GRAUS

L’interès del doble grau és adquirir un nivell més alt de competitivitat i, per tant, més oportunitats d’incorporació al món laboral.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA + CAFE

EN COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Permet simultaniejar els estudis que imparteixen l’INEFC Lleida i la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida. L’objectiu és capacitar els futurs graduats i graduades en l’exercici de la docència de l’activitat física i promoure experiències educatives d’innovació docent en aquest camp. Consisteix a cursar una selecció de matèries clau del grau en Educació Primària i del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport durant cinc anys, amb una càrrega lectiva de 362 crèdits. L’alumnat, un cop finalitzats aquests estudis, obtindrà el títol de grau en Educació Primària i el títol de grau en CAFE.

1r 2n 3r 4t 5è

Teoria, història i contextos educatius

Sociologia de l’educació

Anatomia aplicada a l’AFE*

Psicologia de l’AFE

Esports I

Anàlisi de l’estructura

funcional dels esports

Processos didàctics i organitzatius

Família i escola

Fisiologia de l’exercici I

Esports II

Teoria i pràctica del joc motor

Expressió corporal i dansa

CAFE + FISIOTERÀPIA

Numeració, càlcul i mesura

Fisiologia de l’exercici II

Aprenentatge i desenvolupament motor Manifestacions bàsiques de la motricitat

Estadística i metodologia de la recerca en l’AFE

Legislació i organització de l’esport

Tècniques d’expressió i comunicació en llengua catalana

Música i la seva didàctica

Teoria de l’entrenament I

Biomecànica de l’AFE

Esports III

Gestió de l’esport Tecnologies digitals en l’educació primària

EN COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Introducció a la llengua anglesa la seva didàctica

Atenció a la diversitat

Acció tutorial a l’educació primària Espai i forma

Ampliació d’esports I

Esports IV

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE

Processos contextos educatius

Didàctica de la llengua i la seva literatura

Geografia i història

Teoria de l’entrenament II

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut Ampliació d’esports II

Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Nutrició i dietètica

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Pràctiques II

Aprenentatge de les ciències experimentals II

Didàctica de les ciències socials

Ensenyament i aprenentatge de la llengua la literatura espanyola

Arts visuals

Esports emergents

Menció Educació Física

Primers auxilis i patologies de l’AFE

Teoria de l’entrenament III

Pràctiques III

Treball de final de grau (TFG) de CAFE

Treball de final de grau (TFG) d’Educació Primària

Permet cursar de manera simultània els estudis del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i el grau en Fisioteràpia, impartits a l’INEFC Lleida i a la Universitat de Lleida per la Facultat d’Infermeria, respectivament. L’objectiu és formar professionals que siguin capaços d’abordar tant el procés de recuperació funcional durant una lesió, com la reintroducció a l’activitat física en l’àmbit de l’esport. Es tracta d’un doble itinerari formatiu on es cursaran una sèrie de matèries clau de cada grau amb una càrrega global de 375 ECTS. D’aquesta manera, es poden obtenir en un període de 5 anys el grau en Fisioteràpia i el grau en CAFE.

1r 2n 3r 4t 5è

Psicologia de l’AFE

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Esports I

Anàlisi de l’estructura

funcional dels esports

estructura de l’exercici físic

Estructura del cos humà I

Fonaments en fisioteràpia I

Pedagogia i principis didàctics de l’AFE

Fisiologia de l’exercici I

Esports II

Valoració en fisioteràpia I

Estructura del cos humà II

Fonaments en fisioteràpia II

*AFE: Activitat física i esport

Fisiologia de l’exercici II

Aprenentatge i desenvolupament motor

Esports III

Sociologia història de l’AFE

Fisiopatologia I

Valoració en fisioteràpia II

Procediments generals en fisioteràpia I

Activitats en el medi natural

Teoria i pràctica del joc motor

Teoria de l’entrenament I

Biomecànica de l’AFE

Esports IV

Programació de l’ensenyament de l’AFE

Ampliació d’esports I

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat Legislació organització de l’esport

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Ampliació d’esports II

Esport i recreació

Expressió corporal i dansa Teoria de l’entrenament II

Ampliació d’esports III

Fisiopatologia II

Procediments generals en fisioteràpia II

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Pràctiques clíniques II

Cinesioteràpia

Teoria de l’entrenament III

Mètodes específics d’intervenció en fisioteràpia I

Fonaments en fisioteràpia

esportiva

Tècniques específiques de fisioteràpia esportiva

Pràctiques clíniques III

Bases nutricionals i farmacològiques en fisioteràpia

Mètodes específics

d’intervenció en fisioteràpia II

Fisioteràpia en especialitats clíniques

Metodologia en investigació

Pràctiques clíniques IV

Pràctiques clíniques V

Pràctiques clíniques VI

Pràctiques clíniques VII

Esports emergents

Gestió de l’esport

Disfuncions orgàniques i exercici físic

Treball de final de grau (TFG) de CAFE

Treball de final de grau (TFG) de Fisioteràpia

ESTUDIAR ARREU DEL MÓN

Completar una estada en una universitat estrangera aporta molts beneficis tant en l’àmbit acadèmic com en el personal. Sens dubte, és un valor afegit, com a alumnat i com a professorat. En aquest sentit, l’INEFC compta amb convenis amb universitats de tot el món a través d’acords bilaterals i de programes de mobilitat interuniversitària. El programa Erasmus és el més popular i comporta el reconeixement dels estudis cursats a la universitat de destinació i un ajut econòmic. Són intercanvis que transmeten altres realitats universitàries i, als estudiants estrangers, els permet completar la seva formació a l’INEFC.

Dr. Xavier Iglesias

Professor catedràtic INEFC Barcelona

Vaig fer una estada de sis mesos a l’Institut de l’Esport de la Universitat de Hertfordshire (UH), al Regne Unit, per conèixer el funcionament i l’estructura de la recerca en una universitat estrangera. Vaig triar la UH perquè fa uns anys vam iniciar una col·laboració amb el seu Centre de Recerca en Psicologia i Ciències de l’Esport (Centre for Research in Psychology and Sport Sciences) sobre recerca i l’esgrima en cadira de rodes. Durant la meva estada, em van mostrar l’estructura organitzativa de l’Institut de l’Esport, el funcionament dels seus laboratoris, la seva docència, i vam poder establir sinergies en projectes de recerca amb diferent professorat de la UH i l’INEFC. Les universitats angleses que he visitat reben força més finançament en recerca que l’INEFC, tenen un funcionament i control dels laboratoris de recerca molt eficient i més simplicitat en els processos. Vaig poder impartir un taller sobre LINCE PLUS, el programa de registre observacional gratuït que hem impulsat des de l’INEFC. Personalment, aquesta experiència m’ha fet créixer com a persona i investigador, fer amistats i guanyar una “universitat amiga” per a l’INEFC de cara al futur. #SomINEFC

Laura Ramírez Arana

ORIGEN: INEFC Barcelona (3r. curs de CAFE)

DESTINACIÓ: University of Jyväskylä (Finlàndia)

PROGRAMA: Erasmus+

Aquí, al nord d’Hèlsinki, faig més assignatures que a Barcelona, però de menys crèdits. I totes en anglès. Vaig començar l’1 de gener, però una setmana abans ens van fer xerrades d’orientació. És la meva primera experiència fora de casa, i a més tan lluny... és un canvi total. Quan vaig arribar, es feia fosc a les dues de la tarda, i el sol sortia gairebé a les deu. Però m’hi vaig acostumar.

Aquí l’anglès té més presència que al sud d’Europa, però el clima condiciona molt, encara que tothom s’hi pot acostumar. Cal voler viure una experiència diferent de la que vius cada dia. Els nòrdics són més familiars i menys extravertits. Independitzar-me i seguir unes rutines em fa créixer. I conèixer gent d’altres cultures em permet fer-me a altres costums. Aquí són molt disciplinats, però ens donen llibertat. Els esports són d’interior i també més relacionats amb la neu. Aquí formo part d’un equip de vòlei. Em sento molt ben acollida i m’ajuden molt.

Dídac Salas Urbiola

ORIGEN: INEFC Lleida (3r. curs del doble grau de CAFE i Fisioteràpia )

DESTINACIÓ: Universidade do Porto (Portugal)

PROGRAMA: Erasmus+

Vaig marxar el primer quadrimestre i, per ser sincer, no era de les primeres opcions que tenia. Un dia, a classe, un company em va suggerir que les universitats de Portugal estaven força bé i per aquest motiu vaig mirar la de Porto. I quan hi vaig arribar, em vaig trobar una ciutat molt acollidora. Marxar fora és una experiència que tothom hauria de viure perquè t’obre els ulls.

A Portugal treballen d’una manera molt similar a la nostra, tot i que les classes pràctiques són molt intenses. L’idioma no ha estat un problema, malgrat que no havia estudiat portuguès mai.

L’estança a Porto m’ha ajudat a saber cap a on em vull encaminar. Allà vaig poder estar amb les seleccions sots 17 i al primer equip del Leixões, de primera divisió. Estar involucrat en el món del vòlei m’agradaria molt en un futur.

PRIMER CONTACTE AMB EL MÓN LABORAL

Principals àmbits de treball on podem trobar professionals del sector de l’activitat física i l’esport amb una mostra de 2.879 persones col·legiades.

seu funcionament i implementar-hi programes d’activitat física i esport.

El Pràcticum permet fer una estada de pràctiques externes d’entre 100 i 150 hores per facilitar el coneixement global de l’entitat, el centre o l’empresa on es porten a terme. Una part important d’aquesta estada és la integració de l’estudiant en la dinàmica del funcionament diari a través del disseny, la implementació i l’avaluació d’un programa d’activitat física i esport en algun dels diferents àmbits professionals: gestió, salut, rendiment, educació física, lleure i natura.

L’INEFC compta amb una extensa xarxa de centres col·laboradors en tots els àmbits, fet que permet establir una oferta de més de 300 centres on fer les pràctiques amb alts nivells de qualitat.

TIPUS D’EMPRESES QUE COL·LABOREN AMB EL PRÀCTICUM:

Entitats de gestió esportiva pública i empreses del sector esportiu.

Associacions, clubs, fundacions i federacions esportives (de qualsevol esport).

Centres de salut, fitnes i wellness

Centres educatius d’ESO i Batxillerat.

Empreses d’activitats al medi natural, escoles nàutiques, centres excursionistes, entre d’altres.

Serveis d’esport universitari.

Entitats del tercer sector o socials amb col·lectius en situació de vulnerabilitat o amb NEE.

Els àmbits del mercat laboral es mostren força estables entre el 2021 i el 2022 quant a activitat principal dels i les professionals. El grau en CAFE permet una gran diversitat de sortides professionals, tot un veritable valor afegit avui dia.

El programa de pràctiques de l’INEFC permet a l’alumnat fer estades en entitats, centres o empreses per conèixer el

Graduada en CAFE per l’INEFC de Lleida (2018-2022), actualment cursa el Màster de Formació del Professorat a l’INEFC de Barcelona després d’unes pràctiques de grau que li van permetre complir un antic desig: treballar amb persones discapacitades.

PRÀCTICUM QUE OFEREIXI FORMACIÓ, PERQUÈ PERMET

APRENDRE MOLT”

On vas fer el Pràcticum? Quines van ser les teves funcions?

El vaig fer a l’Associació Esportiva Píbody Lleida, i va ser una experiència molt grata. Vaig tenir la possibilitat de treballar amb moltes persones i vam poder acompanyar els menors amb discapacitat en les extraescolars, amb activitats com ara la boccia. El meu període de pràctiques va ser de febrer a maig de 2022 i, després, vaig poder participar en el campus d’estiu, a Lleida. Em vaig sentir una tècnica més, amb molta llibertat d’intervenció, després d’unes setmanes d’observació.

Per què et vas decantar per aquestes pràctiques?

Des d’un primer moment, vaig tenir clar que volia treballar amb persones amb discapacitat i allà ho vaig fer tant amb nens com amb adults. M’agradava molt l’entrenament al gimnàs i vaig voler complementar el grau amb unes pràctiques que em permetessin introduir-me en aquest món. Sempre m’he preguntat per què no se’ls pot ajudar amb una cosa tan beneficiosa com és l’esport. És quelcom que també els ajuda a socialitzar.

Com valores el Pràcticum?

Positivament. M’hauria agradat dur-lo a terme abans de l’últim any de grau, per veure cap a on orientarme i tenir més bagatge. El cantó positiu és que vaig ser-hi a temps complet, compaginant-lo amb el TFG i altres assignatures. L’experiència va ser molt bona.

Què recomanaries a algú que hagi de cursar el Pràcticum?

Jo recomanaria que es decantés per un que ofereixi formació, en lloc d’escollir-lo perquè li agradi més o menys, perquè li permetrà aprendre molt, més enllà de la possibilitat que el contractin.

Per què et vas decidir pel grau de CAFE?

Després del batxillerat, vaig començar un cicle formatiu i fins i tot el grau de Turisme, però sempre m’havia agradat el gimnàs i volia entendre com funciona l’entrenament i aprendre més sobre l’activitat física. Ja al quart curs em vaig adonar que m’agradava l’educació i volia canviar la visió sobre l’esport respecte de quan jo vaig estudiar el batxillerat, i que fos més inclusiu. L’ambient estudiantil era molt bo, amb molta gent de fora, ja que Lleida és una ciutat on és fàcil trobar-se i ara, amb l’especialització en el Màster, m’oriento cap a on vull arribar.

“RECOMANO FER UN

“Sempre que em trobo algú que té una discapacitat, em pregunto per què no se’l pot ajudar amb una cosa tan beneficiosa com és l’esport”

La Míriam, en ple esforç al gimnàs, la seva activitat favorita

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

L’EFTE Catalana a la Caparrella i a Montjuïc, úniques escoles autoritzades a Catalunya per fer la formació de tècnics i tècniques d’esport conjuntament amb els centres de l’INEFC.

Les escoles de formació de tècnics i tècniques d’esport (EFTE) de la Caparrella i de Montjuïc, gestionades pel Consell Català de l’Esport (CCE), ofereixen la possibilitat de cursar, de manera simultània, el grau de CAFE i dobles graus en CAFE Educació Primària i CAFE Fisioteràpia (INEFC Lleida) amb els nivells I i/o II del grau mitjà de tècnic/a esportiu/iva de la modalitat esportiva escollida. Des del curs 20092010, les EFTE de la Caparrella i de Montjuïc estan vinculades als centres de l’INEFC de Lleida i Barcelona, respectivament.

En aquests 11 anys, més d’un miler d’alumnes han pogut cursar els estudis de grau i doble grau en CAFE amb el cicle formatiu de grau mitjà de modalitats esportives. La formació consisteix a dur a terme els complements necessaris per aconseguir els diferents nivells dels cursos de tècnic/a d’esport, i obtenir paral·lelament la formació de cicles formatius de grau mitjà. Això permet incorporar-se al món laboral abans de finalitzar el grau en CAFE.

Les nostres escoles s’adrecen únicament a l’alumnat de grau i doble grau en CAFE. Els horaris es dissenyen per tal d’adaptar-los a les necessitats de l’alumnat actual compatibilitzant-ho amb l’horari universitari.

La novetat d’aquest any és que s’ha fet el primer curs conjunt de l’EFTE Montjuïc i l’EFTE Caparrella, amb la part pràctica per separat però la part teòrica del bloc específic amb alumnat dels dos centres.

Ens adaptem a les necessitats formatives de l’alumnat. En funció de la demanda, es poden programar cursos d’esgrima, gimnàstica, natació, rugbi...

Les modalitats que es desenvoluparan als centres EFTE de la Caparrella i de Montjuïc són:

ATLETISME

BÀSQUET

FUTBOL

FUTBOL SALA

GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

HANDBOL

NATACIÓ

PIRAGÜISME

SALVAMENT I SOCORRISME

VELA

Per a més informació, contacta amb el teu EFTE: eftem@gencat.cat eftec.lleida.inefc@gencat.cat

Escola Catalana de Cineantropometria (ECC), a través de l’INEFC, és l’única institució de caràcter públic que organitza cursos oficials d’acreditació internacional de la International Society for the Advancement of Kinanthropometry (ISAK) a Catalunya. L’ECC ofereix, a tothom i de manera oberta, la possibilitat de formar-se com a antropometrista acreditat per la ISAK.

Aquests cursos de formació es divideixen en dos nivells: el de Nivell 1 són 24 hores en dos dies, i el de Nivell 2 són 32 hores en quatre dies. En cas que la situació derivada de la COVID-19 ho faci necessari, l’ECC, d’acord amb la ISAK, adaptarà el seu sistema didàctic i pedagògic per poder fer les classes de contingut teòric de manera virtual.

Aquesta formació permet assolir les competències necessàries per poder valorar la composició corporal d’una persona amb criteris científicament validats.

A més, l’ECC té un acord de col·laboració amb Faixat Bodyscan, SL, empresa especialitzada en DXA (absorciometria amb raigs X de doble energia), gràcies al qual es pot donar servei a totes aquelles persones, clubs, federacions i institucions diverses que vulguin analitzar l’estat de la seva salut o del seu rendiment esportiu mitjançant una anàlisi avançada de composició corporal.

Mesurament del plec cutani del bíceps (ISAK).

SORTIDES PROFESSIONALS I MÀSTERS

MÀSTERS I PROGRAMES DE DOCTORAT

Al’INEFC apostem per oferir una formació completa, especialitzada i dinàmica per afrontar un mercat laboral cada cop més exigent. Per això, l’Institut organitza màsters en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i de l’esport que constitueixen l’especialització que els estudiants necessiten després d’haver cursat un grau i que refermen el nostre compromís amb la formació integral i de qualitat, enllaçant món universitari i societat.

MÀSTERS I DOCTORATS OBERTS A EUROPA

A través de la seva adscripció a les universitats de Barcelona i Lleida, l’INEFC ofereix màsters universitaris en els principals àmbits professionals del sector. Són programes adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior, un sistema comú de crèdits compatibles i metodologies comparables, amb la finalitat de facilitar i promoure la mobilitat i la incorporació de l’alumnat al mercat laboral europeu.

Els estudis de doctorat impliquen cursar un programa que consta d’un període de formació, que generalment correspon a un màster, seguit d’un període d’investigació −dirigit pel professorat de l’INEFC i vinculat a les diverses línies de recerca− que culmina amb la lectura i defensa de la tesi doctoral. El títol de doctor/a és la màxima certificació universitària i capacita per treballar en l’àmbit de l’R+D+I.

ESPECIALITZA’T

MÀSTERS I POSTGRAUS UNIVERSITARIS

I POSTGRAUS

Màster en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell (RETAN)

Màster en Activitat Física i Salut (MAFiS)

Màster en Direcció Esportiva

Màster en Gestió Esportiva

Màster en Dret Esportiu

Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Màster en Psicologia de l’Esport i de l’Activitat Física

Màster d’Activitat Física i Educació

TÍTOLS PROPIS

L’INEFC ofereix un conjunt de programes de titulacions pròpies amb una clara vocació d’especialització, enfocats a l’aplicació professional de les competències adquirides en els estudis previs; així com programes en col·laboració amb altres institucions acadèmiques i professionals, tant en l’àmbit estatal com en el pla internacional.

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

Titulació oficial

MÀSTERS I POSTGRAUS EN COL·LABORACIÓ

MÀSTERS I POSTGRAUS

Màster en Nutrició a l’Activitat Física i l’Esport (titulació oficial)

The Executive Master in Sport Governance (MESGO)

Màster Executiu en Gestió de les Organitzacions

Esportives (MEMOS)

Màster Professional en Alt Rendiment en Esports d’Equip

Màster Professional en Futbol

Postgrau en Treball Corporal Integratiu

COORDINEN

INEFC Barcelona-UB

INEFC Barcelona-UB

INEFC Lleida-UdL

INEFC Lleida-UdL

INEFC Lleida-UdL

INEFC Barcelona-UB

INEFC Lleida-UdL

UAB,

UB - Facultat de Medicina / Col·labora: INEFC Barcelona

Centre de Droit et d’Économie du Sport - Université de Limoges

INEFC-UdL i Comitè Olímpic Espanyol

INEFC Barcelona i Byomedic System, SLU

Barça Innovation Hub - INEFC Barcelona / Col·labora: Federació Catalana de Futbol

INEFC Barcelona i l’Associació Superacció

EL CAMPUS EN LÍNIA DE L’ESPORT

L’INEFC ha fet un pas endavant per posicionar-se a escala internacional en l’àmbit de la formació i la recerca dins del camp de les ciències de l’activitat física i l’esport. El centre ha impulsat la creació de l’INEFC Hub, un centre de formació en línia que reforça aquesta aposta per la internacionalització. Aquest és un dels grans desafiaments del pla estratègic de la directiva actual.

En les últimes dècades, els programes de formació acadèmica i científica de l’INEFC s’han impartit fonamentalment als seus centres de Catalunya i també a Llatinoamèrica. Les circumstàncies i els reptes actuals han portat els seus responsables a “plantejar-se metes noves per satisfer les demandes i necessitats d’actualització de coneixements, procediments i actituds dels professionals i de la societat en general”, segons explica Pere Lavega, responsable d’aquest projecte. L’INEFC Hub, afegeix Lavega, “neix amb la vocació de liderar el posicionament internacional de l’INEFC com a referent en la formació en línia de les ciències de l’activitat física i l’esport”.

El projecte, que arrenca amb una potent oferta de màsters, va més enllà. “És un projecte ambiciós, ja que ha de portar-nos, a mitjà termini, a tenir un centre de formació contínua en l’àmbit de les CAFE”, explica el seu responsable. Per dur a terme aquesta iniciativa, l’INEFC s’ha aliat amb la Universitat de Barcelona, a través de l’Institut de Formació Contínua (IL3-UB), amb una dilatada experiència en la formació contínua de postgrau.

Fruit d’aquesta col·laboració institucional, aquest mateix any es llançarà la primera edició de màsters

en línia de l’INEFC Hub, amb una oferta de quatre programes: Igualtat de gènere en l’esport i l’educació física; Esport i turisme; Sistemes complexos i esport, i Tecnologia en l’esport. Més endavant, l’oferta s’ampliarà amb dos programes nous amb la voluntat d’activar l’oferta de programes en anglès i altres idiomes. D’aquesta manera, l’INEFC vol arribar a qualsevol racó del planeta amb la seva proposta formativa. Segons Lavega, “l’INEFC Hub ens permetrà bastir un pont transfronterer i convertir-se en una antena mundial en les ciències de l’activitat física i l’esport”.

L’INEFC HUB OFEREIX AQUEST 2023 LA PRIMERA EDICIÓ DE QUATRE MÀSTERS EN LÍNIA:

MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT EN IGUALTAT DE GÈNERE EN L’ESPORT I L’EDUCACIÓ FÍSICA

MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT EN SISTEMES COMPLEXOS I ESPORT

MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT EN TECNOLOGIA DE L’ESPORT

MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT EN GESTIÓ PER A LA INNOVACIÓ EN TURISME ESPORTIU

El doctor Pere Lavega, responsable del projecte.

TRIA EL TEU CAMÍ

Educació

Professor/a d’Educació Física

Coordinador/a d’activitats extraescolars i de programes d’activitat física i esportius

Professor/a d’Educació Física amb alumnat amb necessitats educatives especials en l’àmbit de la inclusió

Educador/a físic/a esportiu/iva en l’àmbit de l’esport adaptat inclusiu i en federacions esportives

Tècnic/a en acció social de l’activitat física

Tècnic/a d’esport en centres penitenciaris

Rendiment esportiu

Preparador/a físic/a esportiu/iva

Preparador/a físic/a personal

Tècnic/a i entrenador/a en rendiment esportiu

Formador/a d’especialistes en entrenament

Investigador/a en l’àmbit del rendiment esportiu

Director/a tècnic/a d’equips de competició esportiva

Salut

Readaptador/a físic esportiu/iva per a esportistes en el procés de recuperació

Tècnic/a en el disseny d’activitat física i esport per a la salut Tècnic/a en la promoció d’exercici físic per a la salut

Coordinador/a de programes d’activitat física per a poblacions específiques

Entrenador/a personal

Gestió i lleure

Consultor/a esportiu/iva

Tècnic/a en direcció i gestió d’organitzacions i entitats esportives

Responsable en la gestió i organització d’esdeveniments esportius i competicions

Tècnic/a en direcció i gestió d’instal·lacions esportives Emprenedor/a en l’àmbit de l’activitat física i l’esport

Medi natural

Dinamitzador/a turisticoesportiu/iva

Gerent o director/a d’una instal·lació esportiva al medi natural

Director/a tècnic/a d’activitats físiques i esportives al medi natural

Coordinador/a d’activitats de muntanya, neu, nàutiques i riu

Tècnic/a en planificació i organització de programes i productes de turisme actiu

Especialista en activitats esportives associades al turisme i/o al lleure

Màster en formació del professorat

Per poder exercir la docència en Educació Física a l’ESO, el batxillerat i els cicles formatius de l’activitat física i l’esport, és imprescindible complementar la titulació de grau en CAFE amb el Màster universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes.

Màster en rendiment esportiu: tecnificació i alt nivell (RETAN)

El RETAN és un màster que proporciona als i a les estudiants eines per poder aprofundir en els seus coneixements professionals i de recerca sobre el rendiment esportiu. D’aquesta manera, s’aprèn a optimitzar el procés d’entrenament tant en tecnificació com en l’alt nivell.

Màster en activitat física i salut (MAFiS)

El MAFiS és un màster per formar professionals amb una alta qualificació en el camp de l’activitat física i la salut, sigui amb una orientació professional o científica. L’alumnat pot escollir entre dues especialitats: la de prescripció de l’exercici físic i la de rehabilitació i readaptació esportiva.

Màster en gestió esportiva

El Màster en Gestió Esportiva ofereix una formació exhaustiva per a les diferents sortides laborals que presenta actualment la gestió esportiva en cadascun dels àmbits específics de l’esport. Es pot escollir entre dos itineraris de formació: un en l’àmbit de la professionalització i l’altre en el de la recerca.

Màster en direcció esportiva

El Màster en Direcció Esportiva s’imparteix de forma totalment virtual. Té com a objectiu aprofundir en les funcions que tenen relació amb el disseny, la planificació, el seguiment i el control de programes esportius, formació de tècnics i tècniques i promoció esportiva o d’activitats físiques. El programa inclou visites i pràctiques externes en centres de prestigi nacional i internacional.

Màster en dret esportiu

El Màster en Dret Esportiu s’ha consolidat com la millor opció per especialitzar-se en el sector de la jurisprudència esportiva.

MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

OBJECTIU: DOTAR L’ALUMNAT PER

PLANIFICAR, desenvolupar i avaluar processos d’ensenyament: aprenentatges adequats al seu context, tant en l’àmbit de centre i matèria com d’alumnat.

TRANSFORMAR

la informació obtinguda i processada en coneixement i aplicar-la als processos d’aprenentatge.

LA FEINA DEL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ FÍSICA

CONÈIXER

els processos d’interacció i comunicació i dominar les habilitats socials que fomenten la bona convivència a l’aula, la resolució de conflictes i la disciplina.

Per tal de poder exercir la docència d’Educació Física a l’ESO, el batxillerat i els cicles formatius de l’activitat física i l’esport, és imprescindible complementar la titulació de graduat/ ada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport amb el Màster universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes en l’especialitat d’Educació Física.

L’INEFC hi participa coordinant l’especialitat d’Educació Física d’aquests màsters organitzats per les universitats de Barcelona i Lleida.

El màster presenta una càrrega de 60 crèdits ECTS que poden ser cursats en un any, tant a Lleida com a Barcelona. I també en dos al centre de Lleida. Aquesta càrrega creditícia està distribuïda de la manera següent: 15 crèdits de docència genèrica, 25 de docència específica d’Educació Física, 14 de pràcticum i 6 de treball de final de màster.

Atès el seu caràcter professionalitzador, s’entén que es tracta d’un curs sobretot pràctic. Així, les metodologies prioritàries són molt actives: resolució de problemes, casos reals, treball en equip i interdisciplinarietat, comunicació bidireccional, crítica i autocrítica, ús de les TIC, etc. La seva finalitat és augmentar la formació de l’alumnat vocacional per tal que pugui desenvolupar l’activitat docent amb competència i il·lusió.

L’Educació Física en els quatre cursos de l’ESO i a primer de batxillerat. És la part curricular més propera al docent d’Educació Física, una àrea de coneixement que ha de contribuir al desenvolupament integral, juntament amb altres disciplines educatives. També dins de la seva àrea de coneixement curricular, el docent ha de ser competent per ajudar l’alumnat en altres assignatures, projectes multidisciplinaris, etc.

Les activitats físicoesportives complementàries. El professorat d’Educació Física acostuma a participar activament en una gran part de les activitats esportives que el centre ofereix dins l’horari lectiu, però fora de la seva matèria. Les esquiades, l’organització de campionats de diferents esports o les gimcanes en són alguns exemples.

Les activitats físicoesportives que es fan dins del centre escolar però fora de l’horari lectiu són una tasca organitzada en molts casos pel professorat d’Educació Física, per assegurar així un plantejament educatiu coherent amb la línia pedagògica del centre.

Als cicles formatius les assignatures relacionades amb l’activitat física i l’esport que podem trobar són: Conducció d’activitats en el medi natural (grau mitjà) i Animació d’activitats físiques i esportives (grau superior). També n’hi ha en alguns blocs dels ensenyaments esportius de règim especial que ofereix el Departament d’Educació.

DESENVOLUPAR espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional, els valors, la igualtat de drets i oportunitats i el respecte pels drets que faciliten la construcció d’una societat més justa i humana, basada en la cultura de la pau i dels valors democràtics.

“Espai de formació, reflexió i intercanvi perquè els futurs professors i professores d’Educació Física complementin les seves competències docents i adquireixin els recursos necessaris per adaptar-se als reptes i a les transformacions que requereix la professió docent en la societat actual.”

Unai Sáez de Ocáriz Granja

Subdirector d’estudis INEFC Barcelona

“Volem formar professors i professores d’Educació Física que no siguin només competents en la gestió de la classe, sinó que també estiguin compromesos amb la professió i les problemàtiques socials actuals, disposats a seguir millorant com a docents al llarg de la seva carrera professional.”

Eloísa Lorente Catalán

Professora del Màster de l’especialitat d’Educació Física (INEFC-UdL)

Anna Chalons

Llicenciada en Educació

Física i Esport, 10a promoció de l’INEFC Lleida, imparteix classes al Màster de Formació del Professorat de la UdL i és també professora de Secundària i CFGS a l’Institut Joan Oró de Lleida i membre del grup de recerca DECUBIAF de l’INEFC.

Professionalment, com et definiries? Apassionada de la meva feina. M’agrada el contacte amb l’alumnat i estar al dia. Ara m’estic formant i endinsant en el món del ioga, i estic descobrint una manera de ser i de viure que també m’ajuda en la meva tasca com a docent.

Com ha evolucionat l’educació d’ençà que tu vas estudiar?

Jo he viscut uns quants canvis de lleis educatives i és un procés que vol adaptar-se a la nova manera de ser i de viure de l’alumnat. El professorat s’ho ha de creure i s’hi ha d’adaptar. Per sort, jo vaig estudiar a una escola molt pionera i després no vaig notar tant el canvi del sistema tradicional cap a aquest més actual.

Quins són els canvis que presenta l’educació física actualment?

Hem passat d’una educació física basada a treballar molts esports i la condició física a una de més crítica, on l’alumne és el centre i que es vol que sigui integral. I ho fem a través del nostre mitjà: el moviment. Hem passat de parlar de continguts a fer-ho de competències. L’objectiu és que l’alumnat que no torni a fer educació física més enllà de l’institut tingui una formació basada en el moviment vàlida per a la seva vida diària.

Ara disposem d’aplicacions d’entrenament i plataformes per fer esport. Com les podem incorporar als plans d’estudis?

Connectar amb l’alumnat requereix una feina. La implicació consisteix a dedicar-hi temps. Sí, les noves tecnologies poden ser una motivació per a l’alumnat per millorar la seva condició física, es poden utilitzar amb la gamificació, donant punts... Al final, és una motivació extrínseca, un recurs que tenim si se’n fa un bon ús. Encara que penso que l’educació física té molts recursos sense haver d’emprar les noves tecnologies.

També exerceixes com a docent del Màster de Formació del Professorat. Com s’ensenya als que han d’ensenyar?

Cal ensenyar des del cor i transmetre que és una professió molt bonica i gratificant. Has d’estimar l’alumnat. I també els convido a reflexionar i a crear el seu ideal de professor/a que volen ser, ensenyant-los a programar i a buscar els seus recursos per generar situacions d’aprenentatge.

Com t’ha ajudat la llicenciatura a la teva trajectòria?

Em va ajudar molt perquè vaig entrar a l’INEFC amb l’objectiu de ser entrenadora de gimnàstica rítmica i vaig descobrir l’educació, el món de la gent gran i la discapacitat, i hi vaig descobrir tot un ventall de possibilitats. Al final, em va captivar l’educació, i per això em va ajudar a descobrir quin tipus de professora volia ser, amb molts recursos per ensenyar i crear.

Què recordes del teu pas per l’INEFC?

Vaig descobrir-me a mi mateixa i em va sotragar fins al punt de ser extravertida i poder créixer com a persona. Recordo els bons companys i el bon professorat, una sensació amb la qual al Màster m’hi he retrobat.

“CAL ENSENYAR DES DEL COR I ESTIMAR L’ALUMNAT”

Font PROFESSORA DE SECUNDÀRIA I CICLES FORMATIUS I DEL MÀSTER UNIVERSITARI DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

“A l’INEFC vaig descobrir quin tipus de professora volia ser”

L’Anna, als passadissos de l’Institut Joan Oró de Lleida

Maria Rosa Cruells Castellet

LIDERAR CAL VISIÓ ESTRATÈGICA, EMPATIA I DOTS COMUNICATIVES”

Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per l’INEFC (1998-2002), va cursar també un Màster en Direcció d’Empreses (MBA). Amb una llarga experiència en la direcció de clubs esportius (Holmes Place, Fitness First, DiR, Arsenal, Club Junior 1917), ara dirigeix el Reial Club de Tennis Barcelona, l’històric club de tennis català organitzador del Trofeu Conde de Godó.

En què consisteix la teva feina com a directora general? Sobretot, he d’executar les línies estratègiques que em marca la Junta Directiva, que engloben les àrees esportiva, social i econòmica, a més del trofeu Conde de Godó, que és molt important. A banda, hi ha tota la part de modernització, digitalització i sostenibilitat, amb diferents projectes d’eficiència energètica. Comporta la coordinació d’una plantilla de més de 125 treballadors, a més de tots els externs, sobretot amb el torneig. I tot, des del rigor pressupostari, amb un seguiment mensual per respectar-lo. És un club i cal reportar els resultats als socis.

Quina formació, a banda del grau en CAFE, aconselles per dedicar-se a la direcció i gestió esportiva?

A mi m’ha ajudat, i aquí ho demanem, comptar, a més del grau, també amb un Màster Oficial en Gestió Esportiva (el de l’INEFC és impressionant, amb professionals com en Francesc Solanellas), o bé un Màster Oficial en Gestió d’Esdeveniments, o bé un Màster Oficial en Gestió d’Instal·lacions Esportives. Tot suma i t’especialitza molt més, sobretot en temes financers. També valoro l’experiència en l’àmbit.

moltes activitats socials i el Torneig Trofeu Conde de Godó, amb més de 100.000 espectadors en només nou dies. Tenir empatia i dots comunicatives també ajuda. I crec que és molt important empoderar l’equip i delegar. El lideratge és clau.

Com creus que és la presència de dones en els llocs de comandament en l’àmbit de l’esport a Catalunya? Creus que encara hi queden sostres de vidre?

Al món de l’esport encara hi ha xifres lluny de la paritat, però aquí, a la Junta Directiva del RCTB, tenim paritat i seguim un Pla d’igualtat, i a l’equip executiu també. En general, al món de l’esport tendim cap a la igualtat. Defenso que a les dones ens valorin igual que als homes si tenim les mateixes competències i habilitats.

Què representa treballar per a un club històric i de tant renom com el RCTB?

És un club referent a la ciutat i en l’àmbit internacional. Tenim un torneig ATP 500 gestionat pel mateix club. Són gairebé 125 anys d’història, i això ens omple d’orgull. Genera un sentiment de marca i de pertinença que ens agrada incentivar, amb jugadors de renom que han sortit d’aquí, com Rafa Nadal, Tommy Robredo, Marc López... És impressionant.

Com valores el teu pas per l’INEFC? Què recordes d’aquella època?

Quines habilitats són les idònies per dedicar-se a la direcció i gestió?

Sobretot, la visió estratègica, 360°. No és només una gerència en temes financers, sinó que parlem d’una visió global, també en temes esportius, amb

Va ser una gran experiència. Era el primer any del pla nou, quan es va passar de cinc a quatre anys. La qualitat del professorat era excel·lent, amb docents del nivell de Xesco Espar, Nino Buscató i Marcel·lí Massafret, entre d’altres. Estudiar el que jo realment volia em va omplir molt. I fer cada dia esport és el millor que em podien donar. Els companys que jo tenia llavors ara mateix són gerents o treballen en la gestió esportiva. El meu pas per l’INEFC va ser primordial en la meva carrera professional.

DIRECTORA GENERAL DEL REIAL CLUB DE TENNIS BARCELONA

La directora general del RCTB, amb el trofeu Conde de Godó

“PER

“El meu pas per l’INEFC va ser primordial en la meva carrera professional”

Doctor en Educació Física per l’INEFC-UB, ha sabut crearse el seu propi segment de mercat combinant la salut, la tecnologia i l’activitat física, sense oblidar l’handbol, on ha assolit grans èxits com a entrenador, en proclamar-se, amb la selecció espanyola femenina d’handbol de platja, campió del món el 2016.

Com vas iniciar la teva carrera professional? Des que em vaig iniciar a l’INEFC, concretament en l’assignatura de Fisiologia, ja vaig començar a indagar, sobretot amb els pacients cardíacs. A les pistes universitàries s’impartien, en aquell moment, activitats físiques per a trasplantats i hi vaig començar a col·laborar, també en el món del fitness Vaig veure un segment de mercat que m’interessava, atès que en aquests àmbits em trobava amb pacients amb diferents problemes de salut. Des de 2007, vaig començar a col·laborar en el Programa d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) i em vaig crear aquest perfil relacionat amb la salut comunitària.

I com vas arribar al camp de les noves tecnologies?

Amb l’auge de Facebook i els mòbils, vaig trobar una manera interessant de crear programes de salut més tecnològics. Amb una empresa, Universal Doctor, vaig col·laborar en un congrés de salut digital, i se’m van obrir portes noves i més contactes. En vaig endinsar en aquell sector com un intrús, amb un perfil diferent de la resta. Gràcies a això, he col·laborat amb hospitals i governs perquè l’activitat física es vegi de manera diferent.

I què aporta un perfil com el teu?

Ajudo a veure l’activitat física com una font de beneficis físics, mentals i socials, i també per fomentar els canvis d’actitud. En el seu moment, em vaig sentir com un invasor d’un espai que ocupaven altres perfils.

Per exemple, puc donar continuïtat al treball d’un fisioterapeuta, quan les càrregues que ells han dut a terme han arribat al seu fi. El perfil d’educador físic és molt interessant i necessari.

Quan vas estudiar la carrera, tenies clar que aquesta seria la teva especialització?

Sempre m’ha agradat la fisiologia i l’entrenament. Quan vaig entrar a l’INEFC, m’interessava conèixer com entrenar. Una vegada dins, totes les optatives les vaig anar derivant cap a la salut. Jo sempre he treballat amb una versió doble: entrenador d’handbol a pista i a la platja, i tot el que es relaciona amb la salut.

Quins són els teus projectes actuals?

En l’àmbit de la salut digital, desenvolupem un projecte que fa un seguiment a les persones, un podòmetre a través del mòbil que permet als educadors físics d’atendre totes les variables i assessorar les persones. A més, mantinc el contacte amb el Departament de Salut i organitzo activitats i cursos. També, a través del COPLEFC (Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya), soc el responsable de la col·laboració amb la Fundació TIC Salut Social. I, per acabar, valido aplicacions, sobretot de salut, com a expert en educació física. A més de la meva faceta com a entrenador d’handbol, és clar.

Com recordes el teu pas per l’INEFC?

Jo vaig aprofitar els 5 anys al màxim i no em vaig deixar res, tant les classes com els professors. La biblioteca era la meva segona casa. Jo volia acabar aviat i posar en pràctica en el món laboral tot el que havia après. Va ser una etapa fantàstica que recordo amb molt d’afecte, ja que vaig trobar un ambient excepcional i grans professors.

“AJUDO A VEURE L’ACTIVITAT FÍSICA COM UNA FONT INTEGRAL DE BENEFICIS”

“El perfil d’educador físic és molt interessant i necessari”

En Daniel combina la tecnologia amb l’esport a la seva feina

Graduada de la primera promoció de CAFE de l’INEFC Barcelona, ara fa deu anys. Després va cursar un Màster oficial d’Entrenament i Salut i un Màster professional d’Alt Rendiment en Esports d’Equip. Ha treballat en rendiment en l’esport femení: futbol, basquet, hoquei sobre herba, i està especialitzada en força i preparació física (S&C).

Lorena Gutiérrez Zulaica

ENTRENADORA DE RENDIMENT AL REIAL CLUB DE POLO DE BARCELONA I LA REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA D’HOQUEI (RFEH)

La Lorena s’adreça a les jugadores durant un partit

om definiries la teva carrera professional, deu anys després de graduar-te?

No només em dedico al rendiment, sinó que ho compagino amb altres activitats, i ho faig a un nivell molt alt per ser un esport i una lliga no professionals. Tot i que en el seu context ho són, amb la selecció nacional i en formar part de la Divisió d’Honor.

Com evoluciona l’esport femení? Creus que és una moda o aquest auge es mantindrà?

La seva evolució és real, perquè cada vegada hi ha més nenes que practiquen esport i de més nivell, tot i això estem, en alguns esports, en un nivell de professionalitat que no implica dedicació exclusiva, i aquestes noies han de compaginar-ho també amb altres activitats, com estudis i feina. Jo exercia en el futbol femení abans d’arribar a l’hoquei i és un context diferent, perquè vaig viure l’evolució en primera persona i sé que el futbol no es pot equiparar a la resta.

I l’evolució del rendiment ha estat paral·lela a la de l’esport femení?

Sí, i ha anat molt lligada a la del mateix entrenament, que està en constant evolució. El treball diari implica aprendre constantment, a partir dels mitjans amb què comptes, que poden ser més o menys. El bon treball es pot dur a terme quasi de la mateixa manera en una estructura aficionada i en una professional.

Com t’ha ajudat la formació que vas rebre en el grau de CAFE en la teva professió?

Valoro haver viscut diferents experiències per formar el meu propi perfil. Tots vam entrar allà apassionats per l’esport i vam poder veure totes les sortides, que ens van ajudar a definir el nostre futur i com avançar.

Com recordes el teu pas per l’INEFC?

Va ser una superexperiència que recordo molt, sobretot quan em deia a mi mateixa que havia encertat amb la carrera, perquè em feia feliç estudiar i cada dia era diferent. Per a mi, el valor més gran de la carrera va ser estudiar i treballar en allò que m’apassiona.

Després d’una dècada de carrera professional, on et veus d’aquí a deu anys més?

Precisament, fa deu anys, en una entrevista que em van fer al meu col·legi, recordo haver dit que

m’agradaria participar en uns Jocs Olímpics com a professional. I ara penso que soc a la selecció i que optem a una plaça per als Jocs Olímpics de Paris 2024. Per tant, ara penso a dedicar-me de la mateixa manera i continuar sumant experiències que em permetin seguir aquí.

I si hi hagués uns Jocs Olímpics on competissin professionals del rendiment com tu, creus que la selecció espanyola estaria al nivell de les millors?

Estem al nivell, segur, però ens falten els mitjans de què altres països disposen. En l’hoquei, per exemple, altres països europeus disposen d’estructures millors i més recursos econòmics per entrenar, i això ens allunya dels capdavanters. Aquí, els esports femenins col·lectius tenen un nivell altíssim, com es veu en els Jocs Olímpics, però ens falten mitjans. És el que més ens limita.

“ESTEM AL NIVELL DE LES MILLORS SELECCIONS DEL MÓN, PERÒ ENS FALTEN ELS SEUS MITJANS”

C

“El grau de CAFE em va permetre estudiar i treballar en allò que m’apassiona”

Graduat en CAFE per l’INEFC Barcelona (promoció 2009-2013), és un dels millors entrenadors de cursa de muntanya (trail running) del món, ja que treballa amb campions com Oriol Cardona, Sheila Avilés i Pau Capell, entre d’altres. També s’ha especialitzat en el treball de força per millorar el rendiment esportiu i en la readaptació després de les lesions.

Com va començar la teva trajectòria, tan lligada als esports de natura?

La meva primera experiència com a entrenador va ser amb el meu germà, un duatleta que volia passar-se a les curses de muntanya. Els seus bons resultats i els nostres primers viatges internacionals em van ajudar a fer nous contactes. La primera atleta que va confiar en mi va ser la Sheila Avilés, una bona corredora a escala nacional que, un any després, va ser campiona del món de cursa d’altitud (skyrunning). Va ser una empenta molt gran per tenir corredors molt importants amb mi. Més enllà del coneixement que jo pugui tenir i l’amor per la muntanya, treballar amb corredors tan bons em facilita molt la feina.

Sempre has estat lligat a la muntanya. Què penses de la posada en marxa de l’INEFC Pirineus?

T’hauria agradat estudiar allà?

És una bona opció que t’obre molts camps. Em sembla una bona opció, amb alguns esports relacionats amb la muntanya, que a mi m’agrada molt.

els diners i la professionalització i van aparèixer els primers estudis. Jo vaig combinar els coneixements de CAFE amb d’altres, com els estudis d’esports similars de resistència. La ciència de les curses de muntanya ha crescut molt des de fa dos anys, i això fa que un entrenador que surti del grau ara ja tingui uns cursos i uns materials específics.

Aquesta disciplina ja té la força suficient per no ser considerada una raresa?

Sí, pel seu creixement i perquè hi ha gent que ho troba més atractiu que l’asfalt. La muntanya sempre et compensa una mala carrera amb un bon paisatge. I les marques cada vegada aposten més pels valors de la natura, la puresa i el respecte a la muntanya.

Què recordes del teu pas per l’INEFC?

Els companys, encara que ens veiem poc, però són retrobaments molt intensos; els professors, alguns dels quals ja són ara companys de feina, i la percepció que el grau en CAFE ha estat el meu primer instrument d’on extreure eines per aplicar-les com a entrenador. Aquest bagatge de quatre anys, amb diferents estímuls i conceptes, és una base sense la qual tota la resta no pot avançar.

Professionalment, com et definiries?

Combino els esports de natura, organitzant camps d’entrenament en altres països, una part més lucrativa, amb la part d’alt rendiment. I també tinc un vessant de readaptació, que és l’última fase de les lesions. He agafat les parts que em van agradar més a la carrera.

Quan estudiaves, ja tenies clar cap a on volies dirigir la teva carrera professional?

La idea era dedicar-me a l’educació, però el segon any ja vaig derivar cap al rendiment i la salut. He tingut la sort de barrejar les tres coses que més m’agraden, que són la natura, l’esport i la salut.

Quan vas començar amb les curses de muntanya, vas ser un pioner. Quina formació específica vas seguir llavors?

Quan vaig començar, no hi havia res. Van arribar

“COMBINO EL QUE MÉS M’AGRADA: LA NATURA, L’ESPORT I LA SALUT”

L’Andrés, participant en un camp d’entrenament al Brasil

“El grau ha estat el meu primer instrument com a entrenador”

Foto: Conrado Reis

Álvaro Terreros Martínez

A la dreta,

Llicenciat en Educació Física per la Universitat de Lleó (2000-2003), abans va cursar Magisteri en Educació Física a la Universitat de La Rioja (1997-2000) i també un Màster Europeu en Activitat Física Adaptada a Leuven (Bèlgica), a través de l’INEFC Lleida, per fer després pràctiques al mateix centre de l’INEFC i iniciar el Doctorat. Des de setembre de 2019 dirigeix l’activitat esportiva de Special Olympics Espanya.

En quina situació es troba l’esport adaptat al nostre país i com hi encaixa Special Olympics?

La nostra, dins de la discapacitat intel·lectual, és una organització privada sense ànim de lucre, sense ajudes administratives, reconeguda pel Consell Superior d’Esports (CSD) i pel Comitè Paralímpic Internacional (IPC), tot i que no en formem part, però sí que tenim vot. La part més competitiva està regida per l’IPC i la part més recreativa, més centrada en les capacitats i la millora de la qualitat de vida, és el nostre àmbit d’actuació. Tenim convenis amb diferents associacions i federacions, i servim de paraigua per a tots els esportistes.

Quin camí ha recorregut fins avui l’esport adaptat a Catalunya?

En les associacions, el càrrec de professor d’Educació Física no acostuma a estar reconegut. Jo vaig voler fer les meves pràctiques, ja fa 20 anys, a un centre de discapacitats intel·lectuals i la nostra tutora era la fisioterapeuta. A Lleida, concretament, vam intentar, fa temps, que a cada centre hi hagués una persona graduada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) al càrrec. També van ajudar els canvis en la regulació, que establien l’obligatorietat de la formació i el seu reconeixement, ara fa uns deu anys. Actualment, tots els camps de l’esport per a discapacitats estan més o menys regulats, excepte el de la salut mental, que està menys desenvolupat. Però encara ens falta el reconeixement.

Com millora la pràctica de l’esport la qualitat de vida d’aquestes persones?

Amb un professional al darrere, sempre hi ha una millora en tots els aspectes. L’activitat física adaptada no s’entén sense la gran tasca de les persones professionals. En el nostre treball, incidim en tots els

aspectes de la persona, no només en la part física, sinó també en l’afectiva, la social i, fins i tot, la intel·lectual.

Quina presència creus que ha de tenir l’esport adaptat en els mitjans i els programes d’estudi?

Crec que s’hauria de comptar amb més persones d’acció, més enllà dels suports teòrics, per donar a conèixer altres tipus d’esports adaptats, no només els paralímpics. I en els mitjans, en els més locals, sí que tenim més presència, però hi ha esdeveniments que no surten d’aquest àmbit comunicatiu i la seva repercussió es perd.

Com t’ha ajudat la carrera en la teva trajectòria?

La llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport et dona unes eines que altres formacions no proporcionen. Sempre he treballat amb persones amb discapacitat intel·lectual i, a través del màster de l’INEFC, vaig poder entrar en una especialització concreta. A mi, el que més em va ajudar va ser tenir una base teòrica que m’ha servit per impartir sessions adaptades a les persones. Va ser un bagatge que va servir també per generar més oportunitats de participació als qui havíem d’ajudar.

“INCIDIM EN TOTS ELS ASPECTES DE LA PERSONA, NO NOMÉS EN LA PART FÍSICA”

“La llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport et dona unes eines que altres formacions no proporcionen”

DIRECTOR TÈCNIC ESPORTIU DE SPECIAL OLYMPICS ESPANYA

l’Álvaro posa als Special Olympics Malta 2022 amb altres membres de la delegació

A L’INEFC INVESTIGUEM

Any rere any, l’INEFC es referma com a centre capdavanter en la recerca i la innovació en el camp de les ciències de l’activitat física i de l’esport.

Mitjançant els grups de recerca, l’INEFC genera, desenvolupa i implementa projectes d’innovació i estudis en els camps de la salut i l’activitat física, el rendiment esportiu, l’educació física i el vessant més social i organitzatiu de l’esport mitjançant la captació de recursos tant de l’àmbit privat com públic. Un total de set grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), més dos grups de recerca propis de l’INEFCUdL i la col·laboració amb altres grups externs fan de la recerca un dels pilars de l’INEFC. Paral·lelament, per tal d’impulsar la formació de personal investigador, des de l’INEFC es convoquen anualment contractes de formació de personal investigador per fer recerca amb l’objectiu d’obtenir el doctorat, alhora que participa i dona suport a la contractació d’investigadors en la seva etapa postdoctoral.

GRUPS DE RECERCA RECONEGUTS PER L’AGAUR (SGR) ADSCRITS A L’INEFC

Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport (GISEAFE). Grup consolidat i finançat 2021 SGR 01189 https:/inefcgiseafe.com/

Grup de Recerca en Activitat Física, Alimentació i Salut (GRAFAIS). Grup consolidat 2021 SGR 01190 http:/php.inefc.net/grafais/

Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona (GRCEIB). Grup consolidat 2021 SGR 01191 https:/inefcresearch.wordpress.com/

Grup de Recerca en Sistemes Complexos i Esport. Grup consolidat 2021 SGR 00846 www.complexsystemsinsport.com

Grup d’Investigació en Acció Motriu (GIAM). Grup consolidat 2021 SGR 00847 http:/praxiologiamotriz.inefc.es

GRUPS DE RECERCA PROPIS

UDL-INEFC

Grup de Recerca en Desenvolupament i Innovació en la Condició Física i l’Exercici (DICFE). Grup reconegut per la UdL i l’INEFC.

Grup d’Investigació en Didàctica de l’Activitat Física per a l’Educació, la Cultura i el Benestar (DECUBIAF). Grup reconegut per la UdL i l’INEFC.

GRUPS DE RECERCA RECONEGUTS PER L’AGAUR (SGR) AMB PARTICIPACIÓ DE L’INEFC

Grup de Recerca de Moviment Humà. Grup consolidat 2021 SGR 01619 www.movimenthuma.udl.cat

Grup de Recerca i Innovació en Dissenys (GRID). Grup consolidat i finançat 2021 SGR 00718. Aplicació a la motricitat i l’esport. El GRID és un grup de recerca de la UB i vinculat a la UdL; el projecte R+D està vinculat a la UB http:/lom.observesport.com/

FINANÇAMENT DE LA RECERCA AL 2022

73,57%

LÍNIES

EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORT

ENTRENAMENT I RENDIMENT ESPORTIU

SALUT I ACTIVITAT FÍSICA

RECERCA SOCIAL I GESTIÓ ESPORTIVA

DRET DE L’ESPORT

GESTIÓ DEL TERRITORI I SOSTENIBILITAT

10,56% FINANÇAMENT PROPI

192.477,42 €

10,84%

revista-apunts.com

100,00% TOTAL

1.821.942,15 €

EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS

Revista científica d’impacte en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport des de 1985, certificada per la FECYT com a revista excel·lent. Té una periodicitat trimestral i accés obert. Actualment, està indexada en el 2Q de JCI/JCR al Web of Science i en el Q1 a Scopus, amb un índex de 10.0 MIAR – Universitat de Barcelona, i és una de les revistes espanyoles més ben situades del seu àmbit. La revista es publica en format digital i en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Títol abreujat: Apunts. Educ. Fis. Esport ISSN 2014-0983

Premi COPLEFC i Premi COLEF 2023 per ser un referent de l’educació física i esportiva, amb una trajectòria única que vincula el terreny de l’esport de competició i l’organització d’esdeveniments esportius amb les arts escèniques.

EDUCACIÓ FÍSICA, MÉS QUE UNA ASSIGNATURA

La formació de les persones en el seu procés d’escolarització té diverses matèries que conformen el que es creu que poden ser els fonaments de desenvolupament de persones competents, educades, socials i capaces en un context social.

L’Educació Física escolar és una matèria considerada part d’aquesta educació integral, però això no és tan antic com pensem, ja que sorgeix a Espanya a començaments del s. XIX, amb les aportacions d’una de les personalitats del que llavors era la gimnàstica, Francisco Amorós, i que es consolida durant el s. XX. Després de 200 anys d’esforços, ha aconseguit formar part de la cultura educativa del nostre context.

Probablement, és una de les matèries que ha patit més canvis en els darrers 50 anys. Les propostes directives, “educadores” en un sentit molt poc alliberador, ensenyaments gimnàstics a imatge i semblança de la instrucció militar clàssica, han generat durant molts anys un cert complex, que, sumat al poc pes que tenia a la societat, no en facilitava el desenvolupament i la visibilitat real.

L’Educació Física quedava com una concepció útil, però poc rellevant en el currículum, en la recerca, en el món acadèmic. Aquestes concepcions no són fàcils de canviar. Els i les professionals han treballat de valent per superar certs clixés, tractant de fer visible la importància del seu treball i de la necessitat que sigui considerada i implementada.

La formació de professionals ha anat augmentant a Espanya i, des dels anys 60, amb les aportacions que van suposar la fundació de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) i la presència clau de José María Cagigal, guanya protagonisme el que seria una nova Educació Física, trencant amb els models militars i obrint-se a una Europa que anava per endavant. Aquesta evolució dels incipients INEF, primer a Madrid i després a Barcelona, ens porta a una actualitat amb més de 50 centres a l’Estat que ofereixen formació de grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Alfredo Joven, “Fredy”

PROFESSOR CATEDRÀTIC DE L’INEFC LLEIDA

QUO VADIS, EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTIVA?

La demanda hi és i, cada dia, la societat veu més necessària la pràctica de l’activitat física.

PERÒ ÉS REALMENT NECESSÀRIA L’EDUCACIÓ FÍSICA?

Les persones més grans recordaran encara les classes de “gimnàstica” a l’escola, terme limitant que, a poc a poc, amb un gran treball de les persones especialistes, es va aconseguir canviar pel d’“Educació Física”. Es va dignificar l’assignatura, més enllà de la qüestió semàntica. L’educació física és un projecte de vida, de vida saludable, de motricitat global, de disponibilitat social i personal.

Durant anys, l’educació física ha indagat, i ho continua fent, en els mètodes, en els continguts, investigant en diverses línies, corrents, models o propostes. No obstant això, les lleis d’educació, polititzades i amb absència de consensos d’Estat, acostumen a buscar modificacions contínues que no deixen posar a prova aquestes propostes, consolidar-les, avaluar-les i modificar-les. Canvis que generen cert desconcert i que, tot i que probablement tenen bones intencions, deixen en mans del professorat la resolució dels moltíssims dubtes que generen aquests mateixos canvis.

ON SOM?

L’evolució de les pràctiques, la recerca i les demandes socials han considerat que els models vells, més analítics, repetitius, poc personalitzats o molt tècnics, anessin combinant-se i orientant-se a concepcions més holístiques, més emocionals, més compromeses amb el medi ambient, la cooperació i l’autogestió.

Un dels propòsits d’aquesta educació física és participar en el procés evolutiu i formatiu de l’alumnat escolar, però incloent-hi la idea de generar certs hàbits de futur. Aquest punt és un gran repte difícil d’aconseguir, perquè no es disposa d’hores de pràctica suficients i tenim una cultura a la qual li costa facilitar la conciliació entre la feina i el desenvolupament personal.

Actualment, hi ha present aquesta inquietud per estimular la pràctica d’activitats físiques. Tanmateix, si no s’acompanya de mitjans, d’espais i de professionals qualificats, no té l’efecte esperat. Considerar la pràctica física correcta com una inversió i no com una despesa pública és un punt clau per al canvi que és necessari afrontar.

Les diverses pràctiques d’activitats físiques han augmentat i han convertit l’activitat física en un gran mercat, però un mercat que creix de manera arbitrària, que crea productes i consum. L’educació física no és aliena a aquest fenomen, però ha de tenir certs fonaments ètics i de plantejament que siguin inclusius, estructurats, que defenguin un procés per a la vida, per al present i el futur.

L’esport és un fenomen que irradia tota la població, independentment del gènere, l’origen, l’orientació, les capacitats, les religions o les races. Probablement, és un dels “llenguatges” o activitats més universals. Això convida a creure que la seva pràctica i la seva ensenyança tenen moltes aplicacions, a més de les pròpiament competitives. L’esport i l’educació física poden i, en benefici de les persones, han d’anar plegats.

ON POT RAURE EL GRAN CANVI?

L’educació física ha de trencar la closca de l’educació reglada, considerant l’aportació que pot fer a la societat en quasi tots els contextos com un fet clau.

Actualment, l’esperança de vida en néixer és de 80 anys per als homes i de 85 anys per a les dones; el 2040 serà aproximadament de 84 i 88. La tendència és un envelliment clar de la població, ja que no augmenta la natalitat (a curt termini) i s’incrementa l’esperança de vida. La tendència ens augura que el nombre de persones dependents s’incrementarà i això no acostuma a ser un bon indicador d’envelliment de qualitat.

És possible reconduir aquesta possible corba ascendent de més necessitats sanitàries i de suport social? Probablement, la resposta és sí, amb una acció preventiva, multifactorial, on l’activitat física com a “medecina” pot ser clau.

La revolució en molts sectors professionals és clara, però aconseguir entendre el paper de l’educació física més enllà d’una assignatura ha de ser un objectiu d’Estat. Les persones grans necessiten consells, reeducar-se, tornar a aprendre de quina manera es desenvolupa el seu cos. Qualsevol canvi, operació o malaltia ens produeix transformacions motrius, de control de coordinació, de disponibilitat, de fragilitat, de força, etc. És per això que el paper de l’educació física haurà de ser clau, i el dels educadors i educadores serà fonamental.

L’Educació Física té un gran repte: créixer a les aules, ser més “potent”, més rellevant, amb continguts, estratègies i metodologies que responguin a les necessitats i perspectives actuals i d’un futur pròxim. També té el repte de sortir de l’aula, de ser una formació de vida, continuada i amb característiques que s’adapten a totes les vides.

Si el començament era “Educació física i esportiva, on vas?”, la resposta és incerta però apassionant. El territori és ampli, amb molt per explorar, la necessitat hi és i la societat demana canvis en totes les àrees: l’educació física no és i no ha de ser menys.

Graduada en CAFE per l’INEFC

Barcelona (2007-2011), després va cursar el Màster de Formació del Professorat, tot i que la vida la va portar a arbitrar en diferents categories de bàsquet fins arribar a la lliga ACB, una tasca que compagina amb la d’entrenadora personal i de Pilates.

Yasmina Alcaraz Moreno

On va néixer la teva passió pel bàsquet i com vas arribar a l’arbitratge?

Per a mi va ser tot molt senzill i natural. Va néixer a casa. El meu pare arbitrava de jove. I la meva germana també. I jo, als 14 anys, també em vaig treure la llicència arbitral. L’esport sempre ha estat present a casa. El meu pare també ha estat jugador i entrenador. De fet, a mi m’agradava més jugar que arbitrar.

I en quin moment vas passar a gaudir més de l’arbitratge que de jugar?

Va ser obligat per diferents causes, com diverses lesions al turmell i el trasllat a Barcelona per estudiar, que em van fer replantejar-m’ho. Vaig deixar de jugar i només entrenava per poder arbitrar els caps de setmana, i això em va portar a ascendir de categoria cada dos anys, aproximadament.

I vas arribar a la lliga ACB per exercir d’àrbitra. Què vas sentir quan et van comunicar l’ascens? Van ser unes quantes trucades i correus que em van agafar tornant en tren d’un circuit on vaig anar perquè em veiessin arbitrar. De seguida que me’n vaig assabentar, em vaig quedar en xoc, després em va envair l’emoció per, a continuació, plorar d’alegria per tot l’esforç que hi havia al darrere. La família no s’ho creia, va ser el màxim. Em va costar uns quants mesos ser conscient que formava part del grup d’àrbitres de la Lliga ACB.

Sents que vas trencar un sostre de vidre? Tot i que ja hi havia unes quantes antecessores femenines en l’arbitratge, com Esperanza Mendoza. El procés d’ascens fins aquí va ser normal i fins i tot ràpid. He tingut precedents de dones en totes les categories, com la mateixa Esperanza i altres àrbitres que em van ajudar i em van posar en situació. I ho continuen fent.

Has apreciat diferències entre el tracte cap a les àrbitres en el bàsquet espanyol i el d’altres països?

Tenim la sort de tenir un nivell altíssim en les nostres lligues que ens exigeix moltíssim en tots els aspectes, físics i tècnics. Tot i que encara hi ha alguns països on no valoren les àrbitres com aquí, la qual cosa provoca que elles siguin més autoritàries perquè, segons m’expliquen, s’han de guanyar el respecte

dels seus propis companys. Els ha costat moltíssim més i encara estan en aquest procés. Jo mostro una personalitat oberta i respectuosa, però he arbitrat amb companys més grans que, per motius culturals, han necessitat un temps per entendre que em mereixo ser aquí amb ells.

Has fet una pausa en l’arbitratge pel teu embaràs. Trobes a faltar arbitrar? T’han proporcionat eines per compatibilitzar la teva situació i que no et perjudiqui en l’àmbit laboral?

Sí, ho trobo moltíssim a faltar. I sí, m’han proporcionat eines, ja que fa uns dos anys es va signar un conveni entre els àrbitres i l’ACB amb unes condiciones que ens emparaven, com ara que em guarden la plaça per a quan torni. La meva idea és tornar la temporada 2023-2024 i organitzar-me amb la meva parella per tenir cura del nostre nadó.

Què et va aportar l’INEFC en la teva formació com a persona? Quins records tens d’aquella època? Tinc uns records increïbles. M’ho vaig passar súper bé. Vaig gaudir molt amb tots els esports, també amb els que vaig descobrir, vaig madurar moltíssim i em vaig integrar molt bé. Guardo grans records dels companys, dels continguts formatius i, avui dia, encara aplico molt del que vaig aprendre. Va ser un aprenentatge molt gran en l’àmbit personal, sobretot en exposar-me davant la gent, parlar en públic i fer front a situacions així.

“VAIG ARRIBAR AL BÀSQUET I A L’ARBITRATGE DE MANERA NATURAL”

“Em va costar uns quants mesos ser conscient que formava part del grup d’àrbitres de la Lliga ACB”

La Yasmina, arbitrant un partit entre l’Unicaja i l’UCAM Múrcia de la Lliga Endesa durant la temporada 2021-2022

Foto: ACB

Marc Olmos Peñarroja

PREPARADOR FÍSIC A LA FEDERACIÓ SUECA DE BÀSQUET I AL SÖDERTÄLJE BASKETBOLLKLUBB

“ESTEM MOLT RECONEGUTS A EUROPA PERQUÈ SABEN QUE TREBALLEM MOLT BÉ”

Graduat en CAFE a l’INEFC de Barcelona (2013-2017) i Màster en Rendiment Esportiu (2018-2019), en Marc ha sabut obrir-se pas treballant a Suècia, tant per a la Federació com per als principals clubs de bàsquet com a preparador físic, aprofitant que també té el títol d’entrenador.

Com et definiries professionalment?

Soc una persona amb molta energia i un objectiu: que els meus atletes puguin treure algun avantatge de mi com a preparador físic, més enllà del seu estat de forma.

Quina ha estat la teva trajectòria des que vas començar a l’INEFC?

Jo ja era jugador i entrenador de bàsquet, des dels setze anys. De fet, durant els dos o tres primers anys de carrera, el meu objectiu era aquest. Quan vaig començar el tercer any, vaig combinar-ho amb la preparació física. I va arribar un moment en què com a preparador em sentia millor que com a entrenador. I, paral·lelament, m’he format cada any amb cursos per continuar avançant.

I què et va dur a Suècia?

Vaig tenir l’oportunitat de venir com a preparador físic d’un equip professional, el Wetterbygden Basketball, gràcies a un entrenador que coneixia i que vivia allà. Va ser, ara fa quatre anys, un canvi de vida total, que em va agradar, però l’equip es va desfer i l’entrenador va marxar a un altre equip, l’UMEÅ BSKT, i el vaig acompanyar. Ara he arribat a un tercer equip més gran, d’Estocolm, el Södertälje Basketbollklubb, perquè em va cridar l’entrenador ajudant, català com jo.

Fins i tot ara ja treballes per a la Federació Sueca de Basquetbol, oi?

Sí, ara fa dos anys vaig començar amb la selecció femenina absoluta, a l’Europeu de 2021, ja que a Suècia no n’hi ha gaires, de preparadors. Són els fisioterapeutes, els que solen treballar de preparadors físics. I justament aquell estiu també vaig començar amb la selecció masculina absoluta. Ara combino la feina de preparador al meu club i a les dues seleccions.

I com trobes temps per combinar-ho tot i continuar formant-te?

(Somriu) Doncs ara he començat un Doctorat a temps parcial i a distància amb en Toni Caparrós, un professor de l’INEFC que em va portar el TFM, sobre la variabilitat de la freqüència cardíaca en bàsquet.

I quina ha estat la teva evolució des que vas començar la teva formació?

Han canviat moltes coses, donades per la formació, les xerrades, les trobades amb altres preparadors

físics... I també he canviat molt el meu punt de vista després de treballar tant amb els entrenadors com amb els jugadors. No hi ha només un camí, sinó moltes maneres d’arribar a un objectiu.

Com ha ajudat ser entrenador de bàsquet a la teva professió?

Qui més ho aprecien són els entrenadors, perquè veuen que puc desenvolupar algunes tasques a la pista amb sentit i relacionades amb el bàsquet. Tinc l’habilitat de transformar els exercicis de gimnàs a la pista. Aquesta funció em proporciona una autonomia com per dirigir sessions sense que l’entrenador es preocupi de res. I a la selecció, i al club, no es pot organitzar ni un entrenament sense conèixer bé el bàsquet: els tipus d’exercicis ideals, les tàctiques, el ritme...

Com t’has adaptat als canvis culturals i de costums?

Hi ha moltes diferències. Per exemple, els horaris d’entrenament, que són abans, tant al matí com a la tarda. I a l’hivern no hi ha sol, els jugadors emmalalteixen i la gent està de pitjor humor i amb menys energia. Són aspectes que ara tinc més en compte. I culturalment, jo sabia molt poc anglès quan hi vaig arribar. Suècia és perfecta en aquest sentit perquè la gent és molt respectuosa, calmada, i tothom parla anglès.

Quins són els teus projectes futurs?

El Doctorat és un dels meus focus i, com a preparador físic, m’agradaria anar a lligues de més nivell, amb millors condicions.

Com t’ha ajudat la formació que vas rebre a l’INEFC a escala professional?

Anys després, he hagut de tornar enrere a molts dels llibres quan necessito alguna cosa que recordo haver estudiat allà. Però el que més m’ha donat la carrera és haver conegut moltes persones, tant del professorat com de l’alumnat, gent que, quan tinc algun dubte professional, sempre puc contactar. I a l’inrevés. També valoro les activitats en grup, que ens ajuden a desenvolupar-nos com a líders. Els professionals formats a Espanya estem molt reconeguts a tota Europa perquè saben que treballem molt bé. A mi sempre m’ha ajudat haver estudiat aquí.

“Quan tinc algun dubte professional, sempre puc contactar amb la gent de la carrera”

En Marc, a la dreta, animant els jugadors de la selecció sueca masculina de bàsquet en un matx contra Finlàndia

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per l’INEFC Lleida (2000-2004), va obtenir després el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Psicologia de l’Esport, tot i que no va arribar a finalitzar el doctorat, ja que va marxar als EUA per començar una carrera que l’ha dut a ser el primer entrenador català i espanyol a dirigir un equip de l’NBA, els Sacramento Kings.

Jordi Fernández Torres

SEGON ENTRENADOR DELS SACRAMENTO KINGS (NBA)

Quina ha estat la teva trajectòria des que vas deixar l’INEFC?

En aquella època, vaig viure entre Lleida, Amsterdam i Barcelona, combinant la beca doctoral i el bàsquet en diferents clubs. També vaig gaudir d’una beca a l’INEFC per ajudar la gent que marxava fora i també la que venia a Barcelona, i després vaig viure un parell d’experiències a Noruega que em van preparar per sortir fora i estar sol.

I què et va dur als Estats Units?

Els estius, des de l’últim any d’universitat, ja marxava als EUA a fer campus d’estiu i a entrenar joves professionals. Van ser quatre estius treballant i sense vacances. Així em va sorgir l’oportunitat de tenir la meva primera feina a l’NBA, començant des de molt avall i amb un sou mínim. I ara, després de treballar molt i pujar cada any una miqueta, ja fa 14 anys que visc aquí.

Com t’has adaptat als canvis culturals i de costums?

Aquestes experiències prèvies, sobretot l’intercanvi als Països Baixos, em van obrir la ment. S’ha de tenir la voluntat d’aprendre i adaptar-s’hi, per treure el màxim d’una cultura nova. Quan ets jove, sense família ni parella, és tot molt més fàcil.

Després de passar per l’equip tècnic de la selecció espanyola sots-19 i de l’absoluta, vas poder viure l’experiència dels JJOO amb la selecció nigeriana de bàsquet, com a entrenador assistent. Com la vas viure?

Vaig aprofitar la meva experiència als EUA, a la Federació Espanyola i als clubs catalans per ajudar el primer entrenador, Mike Brown, que també m’ha dut als Sacramento Kings. Hi havia una certa manca de recursos, però ho vam fer el millor possible, amb una fita com guanyar, en la preparació dels Jocs, l’equip dels Estats Units.

Com vas viure el teu debut com a primer entrenador?

Va ser puntual: el debut contra els Toronto Raptors, per l’expulsió del primer entrenador, Mike Brown, i dos partits sencers pel protocol de COVID. Va ser un moment únic, molt maco de veure després de tants anys treballant aquí. Ser el primer entrenador català i espanyol a tenir aquesta responsabilitat va ser un

orgull, sobretot familiar, perquè només la família sap el que costa arribar aquí. Pot servir perquè algú com jo, a qui li agradi el bàsquet i comenci com a entrenador des de molt jove, sàpiga que treballant molt, amb dedicació i il·lusió, es pot aconseguir. El debut mai l’oblidaré. Vam guanyar dos dels tres partits i això ho fa tot molt especial. Em farà créixer i evolucionar professionalment.

Com t’ha ajudat la formació que vas rebre a l’INEFC en l’àmbit professional?

Va ser molt important per mi a molts nivells. Van ser quatre anys dels millors de la meva vida. Vaig fer-hi grans amics, amb moltes vivències, i vaig gaudir amb uns grans professors. Vaig rebre una excel·lent educació, que avui dia encara utilitzo al màxim nivell d’un esport com el bàsquet. No canviaria res del meu pas per l’INEFC. Tenim una educació de qualitat que hem de saber adaptar i fer servir. M’agradaria molt tornar-hi. Un dels meus millors amics de la carrera és en Xavi Schelling, director de Rendiment i Salut dels San Antonio Spurs, i per a mi és el millor a la seva feina. Em sembla extraordinari que dos alumnes de l’INEFC de Lleida, després de més de vint anys, puguin treballar a l’NBA.

“SER EL PRIMER ENTRENADOR CATALÀ I ESPANYOL DE L’NBA VA SER TOT UN ORGULL FAMILIAR”

“No canviaria res del meu pas per l’INEFC. Tenim una educació de qualitat que hem de saber adaptar i fer servir”

En Jordi, donant instruccions, al centre de la imatge, als jugadors dels Sacramento Kings