18
í
n
d
x
e
MAGDALENA
LA ELECTRICIDAD ¿EL COMBUSTIBLE DEL FUTURO?
“LA BALEAR” OLYMPE DE GOUGES La màgia de la lectura
CAMP O CIUTAT? ACTIVITATS DELS ALUMNES DE PRIMER I SEGON DE BATXILLERAT A LA UIB
English corner
vades
ns
PROJECTE DE CONVIVÈNCIA 1R ESO I 2N D’ESO
ES PALMER Un món de llibres
Històries
E
ditorial TOT RETORNA (TAMBÉ CAPFICO)
Deia Nietzsche (un filòsof del que sens dubte sentireu a parlar tard o d’hora) que tot l’Univers, i també totes les coses que fem i ens passen, succeiran de la mateixa manera, una i altra vegada, en un cicle etern que mai s’aturarà. Per tant, arribava a la conclusió que calia aprofitar el temps del que disposem al cent per cent, perquè cada moment que vivim es repetirà infinites vegades. A aquest procés l’anomenava “l’etern retorn d’allò idèntic”. Jo no sé si aquesta teoria és certa, però sí sé que, com cada any en aquestes dates, aquí estem per afrontar un nou curs, en un cicle que pels profes es repeteix any rera any, i pels alumnes també, encara que cada vegada s’apropen més al final de la seva etapa d’estudiants. I també sé que, per aquest mateix motiu, una de les alegries més grans que podem tenir els profes en l’exercici de la nostra estimada professió és comprovar com alguns d’aquests alumnes que ja han acabat el seu cicle en l’institut retornen al Borja per veure als seus amics i també a les professores i professors amb qui han conviscut al llarg de, la majoria de vegades, un bon grapat d’anys, per contar-nos com els hi va a la Universitat, o al Cicle Formatiu que estudien, o a la feina. Això significa molt per nosaltres. Significa que hem pogut posar el nostre petit gra d’arena en el progrés acadèmic, però sobretot humà, d’aquestes criatures (així m’agrada referir-me a ells) que són el present i el futur de la nostra societat. Significa que en alguna cosa hem funcionat bé. Significa que la nostra feina és molt més que transmetre coneixements. Significa que hem de fer les coses sempre de la millor manera possible, amb il·lusió i ganes, tant profes com alumnat, malgrat les errades que segurament cometrem. Significa que un recull el que ha sembrat, i en aquest cas que hem sembrat bons valors, l’objectiu més important de l’educació. Perquè tot retorna. I ens retorna. Això és cert amb Nietzsche o sense ell. I tal vegada, només tal vegada, cada moment viscut es torni a repetir exactament igual, per sempre. I qui voldria viure una eternitat sense fer -ho de la millor manera possible?
MAGDALENA: DOCENT, COMPANYA, AMIGA... desenvolupar el càrrec de Secretària en etapes diferents, destacant pel seu sentit de servidora pública i de coherència amb
les
normes i els procediments inherents a un càrrec de tanta responsabilitat. En definitiva, ens ha deixat una companya amb un gran sentit de la responsabilitat i amb una
L’onze de setembre
cura extremada per la feina Està començant un nou curs, encara amb els exàmens de setembre del curs anterior, les juntes d’avaluació, les trobades de les companyes i companys després de l’estiu, però trobam una professora a faltar: na Magdalena ens va deixar a finals del curs passat, i ja enyoram les seves intervencions a les reunions, les seves salutacions quan se retroba amb les companyes i companys, el
ben feta, que estimava el seu centre com si fos una segona casa, una segona família. És per això que et volem recordar, i per no oblidar-nos de tu, plantarem un noguer junt als nous espais del centre que no has pogut veure acabats. I plantam un noguer perquè serà un arbre únic al Borja, únic com tu Magdalena. Fins sempre.
seu somriure, de vegades irònic, altres còmplice, però sempre transparent.
A Magdalena, in memoriam
Na Magdalena era una professora fidel als
Començar un nou curs sempre ens crea
seus principis, a la seva manera d’entendre
certa sensació de vertigen.
la docència, fidel a l’alumnat i al professorat i sobre tot, al Borja, on va
panys,
arribar pocs anys des-
material…,
partament de Geogra-
ració i on va romandre
fia i Història el verti-
fins que ens va deixar. És
gen es convertí més
per això que la seva pre-
aviat en una sensació de “salt
sència quedarà amb nosal-
al buit”. Començàvem un nou curs
tres a tots els recons del centre, especialment a la secreta-
nou
però aquest curs pel de-
prés de la seva inaugu-
2
Nous alumnes, nous com-
ria, on va
amb un nou departament, nous com-
panys, i el gran i immens buit que
però t’hi adaptares, i tant!. I molt que
deixà la nostra companya Magdalena
vàrem riure quan t’indignaves amb
el passat mes de juny. Un curs que ja
les sortides de to d’alguns alumnes…,
pensàvem començar sense ella perquè
“on s’ha vist mai!” ens deies. Idò sí , el
li arribava la jubilació (tot i que era
Borja té aquestes coses. Però tiraves
un tema “tabú”), però mai pel que va
endavant i els teus alumnes et recor-
passar.
den com una professora exigent, que
Curiosament, el destí ha volgut que no
en sabia molt d’història, molt, i que es
et poguessis jubilar, tal i com tu volies,
notava que li agradava. Nosaltres afe-
Magdalena. La paraula “jubilació” et
giríem que no sols en sabies molt d’hi-
feia canviar de cara, per això gairebé
stòria, sinó que en sabies molt de tot.
mai en parlàrem. El Borja era el teu
T’apassionava la música, l’òpera, el
món, la teva vida, la il·lusió que et
cinema, la pintura…, i ho vivies tot
feia aixecar-te i, tot i no poder sopor-
intensament,
tar el dolor, venir a treballar amb la
algunes ocasions massa, i t’havíem de
millor de les cares que es pot tenir
frenar. Amb els anys vàrem tenir la
quan un es troba en la teva situació.
confiança
Poc en sabíem, però ho intuíem, algu-
“Magdalena, atura, no val la pena
na cosa no anava bé. Tot i això, mai
que et posis així”, però no ens feies gai-
et vares rendir ni vares perdre el teu
re cas...Era la teva manera de viure,
somriure irònic que tant recordam.
fins que la malaltia et va aturar. Tot i
Continuares treballant, de manera
el
presencial o a distància, però sempre
pendent del Borja, de nosaltres, les te-
connectada a nosaltres.
ves companyes, dels teus alumnes i de
T’ho prenies tot a la valenta, tiraves
la teva família. I ara, el buit físic que
pel dret, sempre fidel als teus principis.
ens has deixat es va superant dia a
Després de molts anys al capdavant de
dia amb incomptables records que fan
la secretaria del Borja tornares a les
que d’alguna manera continuis pre-
aules i et trobares un món diferent,
sent entre nosaltres.
terrible
molt
intensament,
suficient
diagnòstic,
per
en
dir-te:
continuares
3
A tot el col·lectiu de l’IES. Francesc de Borja Moll
Estimats amics, En realitat ens pot resultar fàcil redactar aquestes línies d’agraïment dirigides als que van tenir l’enorme sort de compartir l’alegria de viure de Maria Magdalena. Vos puc confirmar que va tenir dos grans amors: la seva família i el Borja Moll. Estimava tant a la seva família com estimava la professió docent. Molta raó teniu quan dieu que tot en ella era dedicació, honestedat i coherència. Però malgrat tot, mai vam tenir gelosia de l’Institut, doncs sabíem que, entre vosaltres, era enormement feliç. I, tant jo com les meves filles, vam haver d’aprendre a compartir-la amb tots vosaltres. Tot un honor. Sembla que era ahir quan, especialment en els dies d’avaluació, les nostres filles: Aina Maria i Maria Magdalena corrien pels passadissos i barenaven al bar acompanyades i tutelades per molts de vosaltres, els seus companys. Ho recordau? El Borja sempre ha format i formarà part de la nostra vida quotidiana. Per tot això, no podem sinó donar-vos les gràcies, eternes gràcies, per haver-la fet tant feliç, per haver trobat uns companys tan excepcionals i autèntics. Em queda l’esperança que el seu record sigui viu entre vosaltres com ho estarà en mi i les seves filles. Que el meravellós exemple d’acceptació de l’adversitat ens guiï en el futur i que arribi el dia en què, com diuen els versos finals amb què honoràreu la seva memòria: “(...) a poc a poc seràs un gest, una paraula, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensarho”.
LA ELECTRICIDAD ¿EL COMBUSTIBLE DEL FUTURO?
4
Durante estos días se ha hablado mucho sobre la prohibición de la gasolina y el diésel en el año 2040. Hasta ahora se suponía que la energía nuclear iba a ser la encargada de suministrar la electricidad que sustituirá a estos combustibles, pero parece ser que no. También está prevista su desaparición. La prohibición de todos estos combustibles tan contaminantes es una buena noticia, ya que se favorecerá la disminución de los residuos radiactivos, del efecto invernadero y del cambio climático que tanto preocupa hoy en día. Pero, al sustituir estos combustibles ¿Qué va a mover nuestros coches?
¿Habrá coches? Bruno López Antonio Ordinas 2º bach
r
La Balear és l'única barca de bou que es conserva a Mallorca. Construïda a les drassanes dels germans Ballester de Palma l'any 1924 i amb quasi 14 m d'eslora, aquesta històrica embarcació ens permet reviure les sensacions que devien tenir els mariners que, temps enrere, sortien cada matí a pescar per aigües de Mallorca. Fins fa uns anys, havia pescat a Portocolom. El seu darrer propietari, el Sr. Manuel López Reche, va donar-la al Consell de Mallorca per evitar que desaparegués. La Balear està feta amb les plantilles tradicionals dels mestres d'aixa mallorquins que encara utilitzaven la vela per nave-
cessitat de restaurar la barca es volia crear una escola taller on es poguessin formar joves aprenents de mestre d'aixa, i així evitar que es perdés un ofici artesà de gran prestigi històric a Mallorca, que en aquells moments a finals del s. XX es trobava abocat a desaparèixer . Poc després d'haver acabat la restauració, a l'any 2004, la Balear va emprendre el seu primer viatge i comença a participar en regates de vela llatina. Com era lògic, el seu primer viatge havia de tenir com a lloc de destinació el que havia estat el darrer port base de la Balear. Aquest port era Portcolom. L'embarcació va entrar al port el dia de la
“LA BALEAR” una embarcació emblemàtica.
gar. Per aquests motius al 1998 el Consell de Mallorca, la va declarar “Bé d'interès cultural” amb la categoria de “Monument”. Una vegada protegida legalment es va procedir a la seva restauració.Aquest projecte de restauració no només consistia a recuperar l'embarcació, sinó que era molt més ambiciós. Aprofitant la ne-
Mare de Déu del Carme i fou rebuda amb molta expectació i molta emoció. Al 2005 s'inicià el programa pilot per acostar als escolars a la cultura marítima de Mallorca. Llucia Pedregosa i Radostina Krasimirova Voykova 4ºB
5
OLYMPE DE GOUGES
tadana. El 1791 va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d’inferioritat. Començava amb les següents paraules: Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta... En aquesta Declaració de Drets Olympe de Gouges va reivindicar els següents drets: -Article I:La dona neix lliure i igual a l’home i té els mateixos drets que l’home. -Article VI:La llei ha de ser l’expressió de la
Biografia
6
Marie Gouze amb el pseudònim de Olympe de Gouges va néixer el 7 de maig de 1748 a Montauban, en una família humil, de pare carnisser i mare rentadora, es casaria molt jove i quedaria vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladaria al París pre-revolucionari on es canviaria el nom i començaria una discreta carrera literària redactant obres de teatre, tot i l’escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia ni tan sols mantenir-se. Els seu començament en el pensament il·lustrat va ser amb la seva obra l'esclavitud dels negres, que tractava sobre les condicions dels esclaus negres. Amb l’ esclat de la Revolució Francesa es va posicionar al costat dels revolucionaris, però es va indignar en constatar que la nova constitució no atorgava el dret a vot a les dones. De tendència moderada, es va oposar a la pena de mort contra el rei Lluís XVI. El 2 de novembre de 1793, 48 hores després que fossin executats els seus amics girondins, Olympe va ser portada davant el tribunal revolucionari sense poder disposar d'advocat. Es va defensar amb valor i intel·ligència en un judici breu que la va condemnar a mort per haver defensat un estat federat, d'acord amb els principis girondins.Per les seves idees polítiques seria guillotinada el 3 de novembre de 1793, acusada de ser l’autora d’un cartell de propaganda girondina. Declaració dels Drets de la Dona i la Ciu-
voluntat popular: totes les ciutadanes i ciutadans han de participar personalmente o a través dels seus representants; ha de ser la mateixa per a tots perquè els ciutadans i les ciutadanes són iguals davant la llei. Per això tenen la mateixa igualtat per participar en qualsevol activitat pública. -Article X:Ningú pot ser criticat per les seves opinions, ni tan sols per les fonamentals; la dona té el dret de pujar a la forca, per tant ha de tenir el dret de pujar a la tribuna.
CANO GARCIA, EVELYN LISALDE ESCOBAR, MARIA ADELAIDA ORTIZ FONTANALS, ITZIAR
A
mb només quinze punts, les llistes d'interins per entrar a fer feina per primera vegada en el món de la docència són bastant decebedores. "Que sí, home, que les llistes es mouen!", diu qualcú per consolar-me. No basta. Vint-i-quatre anys i unes expectatives nul•les de fer res amb la meva vida aquest curs. Viatjo a un congrés a Saragossa. "I si me fico al doctorat?", penso. Tenc diversos temes (tots preferits, tots amb molt de suc per extreure), però ni idea d'on ho vull fer. La Conselleria envia un correu: noves ofertes de feina... llatí i grec... Mira, per provar, no perdem res. Vaig treure 10 a les dues assignatures al batxillerat, i si hi hagués hagut a Mallorca la carrera de clàssiques l'hagués feta, però filologia hispànica em va captivar de la mateixa manera. Una plaça, una oportunitat indefinida, llatí i grec, grec i llatí. Un nom: IES Francesc de Borja Moll. "I per on pega això?", demano al meu pare. Tenc al telèfon la senyora de la Conselleria, amabilíssima. "Polígon de Llevant", em diu ell. Ni idea. Sóc, al cap i a la fi, fill de la Foravila tramuntana, i Llevant em sona a muntanyes més petitetes que les nostres. Dic que sí. Aquell mateix horabaixa, el meu pare m'hi du en cotxe. Vint minuts per la Via de Cintura (quin monument més posmodern als embossos!). Distància i temps raonables. Inseguretat? Per part meva, moltíssima. Sóc un nirvi, i la primera vegada que
entro a l'institut no sé gairebé ni dir el meu nom. M'ho crec o no m'ho crec? Horaris, passadíssos, aules i noms, noms i més noms. I això que només tenc una trentena d'alumnes! Quina alegria que les clàssiques moguin tanta gent! I tot i que només hagués tingut un alumne per classe, tenia garantides hores i hores d'estudi, de recordar declinacions, normes ortogràfiques, conjugacions, etimologies... Però m'agrada: si estudiar fos en sí una feina, qué feliç seria treballant! I això de ser professor? Des de ben petit m'ha emocionat veure aquella llumeta als ulls, escoltar aquell "Ah, val!" de qui aprèn qualque cosa i, de sobte, el seu món canvia, tot i que sigui només un poquet. A la primària ajudava els meus companys amb la taula de multiplicar; a la secundària els feia classes particulars sobre Història, i a la Universitat m'he quedat literalment afònic explicant-los les característiques del castellà medieval i per què en Góngora és infinitament millor que en Quevedo. I en qualsevol cas m'ho he passat genial aprenent, ensenyant i observant com podia ajudar els altres a entendre el que fos. De ganes i motivació en tenc, moltes! Des de ben petit he gaudit ajudant a aprendre als altres. Llatí i grec, sí, però també emocions, cultura clàssica, anècdotes, i transmisió d'aquestes ganes que li pos a cada cosa que faig. Potser els començaments mai són fàcils, però hi tenc confiança. Gràcies, Borja Moll, per donar-me aquesta oportunitat! Andrés
7 Cròniques d’un nou docent
La contaminació i les mesures que s’haurien de prendre Avui dia, la contaminació és molt present al nostre planeta. Els nivells de contaminació són alts i segueixen augmentant i s’hi han de prendre mesures per reduir-la i eliminar-la el més prest possible, ja que fa molt de mal al nostre planeta.
8
Per una banda, jo crec que s’hi han de prendre mesures que no molestin a la societat i que a la vegada ajudin a no contaminar tant, com ara abaixar el preu del transport públic, fer més carrils pels ciclistes i recordar més vegades a la gent com es recicla posant cartells. Per altra banda, crec que també es podrien fer fàbriques menys contaminants i fabricar més cotxes menys contaminants o elèctrics. Per fer això, es podrien destinar doblers per crear aquests cotxes i per instal·lar més estacions on carregar els cotxes elèctrics. També es podrien canviar cotxes elèctrics o una quantitat de doblers a canvi d’un cotxe normal. Per concloure, jo crec que s’haurien de prendre algunes d’aquestes mesures el més ràpid possible, per reduir la contaminació, però sense molestar als ciutadans exigint coses molt difícils. Toni Fuster Moreno 4t A
La màgia de la lectura Actualment la lectura ha anat perdent importància a la nostra societat potser per les influències de les noves tecnologies. Jo pens que la lectura és una font per aprendre i per imaginar. Nosaltres no ho valoram suficientment. En primer lloc, segons diversos pedagogs la lectura fomenta els bon hàbits escriptors i lectors. Ens ajuda a millorar la nostra ortografia i també incloure nou vocabulari a la nostra vida. També millora la nostra capacitat lectora. En segon lloc, la lectura ens endinsa a un món nou. La nostra imaginació treballa, imaginam els aspectes dels personatges i les situacions que es narren. Ens fa tenir empatia amb ells, amb les situacions que viuen. Així la lectura fa que nosaltres estiguem dins la història que llegim i que estiguem en la pell d’altres persones i ens fa tenir diversos sentiments. Comptat i debatut, per a mi la lectura és màgica. Té la màgia de fer-nos riure, plorar i sofrir amb un mateix llibre. Aprenem i empatitzam amb la lectura. La persona que no llegeix és perquè no ha trobat el llibre correcte.
Isabel Sancho 4tA
CAMP O CIUTAT? Actualment poques són les persones que gaudeixen de viure al camp, i sí, dic gaudir perquè crec que viure envoltat de la naturalesa té moltes coses bones, però alhora algunes de dolentes, tantes que així és com el major percentatge de la societat es concentra a la ciutat. He de dir que personalment em posicion al costat de la ciutat per dos clars arguments: Primer, la comoditat, és un dels punts més importants i cercats per totes les persones, i si xerram de comoditat és inevitable pensar que és molt més còmode viure a la ciutat que al camp. Un dels exemples seria tot el que disponem a la ciutat com tendes, supermercats… Aquests els solem tenir si no just a sota de casa, a pocs metres, al contrari, en el camp, segurament hauríem de recorrer quilòmetres cada vegada que volguéssim fer per exemple la compra i això moltes persones no s’ho poden permetre. Un altre argument important seria l’oci, a les ciutats disposam de locals, activitats, cinemes,espectacles, etc., cosa que al camp aquests privilegis no els tenen a la seva disposició com no sigui que agafin el cotxe camí a la ciutat. Finalment,crec que la teva vida a la ciutat seria molt més eficaç, divertida i còmoda. Ara, la decisió és teva, tu que prefereixes? Bàrbara Verdera 4t B
ACTIVITATS DELS ALUMNES DE PRIMER I SEGON DE BATXILLERAT A LA UIB El curs passat els alumnes de primer i segon de batxillerat van acudir a realitzar diferents activitats científiques a la UIB. El alumnes de primer de Batxillerat visitaren la fira CIÈNCIA PER A TOTHOM i acudiren el passat més d’abril al DEMOLAB de QUÍMICA, on dugueren a terme diferents experiències recreatives relacionades amb les reaccions químiques i la utilització del nitrogen líquid i el gel sec, així com també realitzaren una pràctica de laboratori per determinar la presència de diferents ions en una mostra desconeguda. Alguns dels alumnes de segon de batxillerat assistiren el passat mes de maig a la OLIMPÍADA DE QUÍMICA on, a més de realitzar una prova escrita, participaren en un taller científic on es dugueren a terme diferents experiències pràctiques relacionades amb la química.
9
vades
ns
ser el que són, i, com varen fer i popularitzar totes les seves cançons. La gran evolució del grup és un espectacle, com començaren tocant als pubs de Londres fins a arribar a donar concerts en estadis per a milers de persones. Queen era un grup molt complet, tenen influències de moltíssims de gèneres diferents com l’òpera, la música simfònica, hard rock… Això ho podem veure a la seva inmemorable cançó “Bohemian Rhapsody” (https://youtu.be/ fJ9rUzIMcZQ). També, sorprenentment, a “Innuendo” (https://youtu.be/ g2N0TkfrQhY) s’escoltes idees del flamenc, si si, del flamenc! Increíble, no és cert?! Una de les coses que mes me va impactar va ser que la cançó “Another one bites the dust” (https://youtu.be/ rY0WxgSXdEE). Va ser inventada, sense voler, per el baixista mentre afinava el seu baix. També, em va impactar la forma de vestir del grup, això forma part de l’espectacle del glam rock. Per concloure, una pel·lícula molt recomendable, un 9.5/10. Una experiencia inolvidable!!! Dastin Yordanov Yordanov 2n ESO C
Bohemian Rhapsody
Una experiència anomenada
LA VEU QUE MAI S’ADORMIRÀ Sabeu qui és Montserrat Caballé? Doncs si no ho sabeu aquest article us podrà ajudar a conèixer-la.
10 L’altre capvespre vàrem anar amb un amic a veure la pel·lícula basada en la història del grup de rock “Queen”. És una de les més bones i interessants que he vist. Narra des de l’inici a la ruptura del grup “Smile”, fins a la pitjor notícia pel grup (Freddie Mercury contrau SIDA). Conta a grosso modo com arribaren a
Va néixer a Barcelona el 12 d'abril de 1933. Encara que la seva infantesa transcorre durant la guerra explica que va ser molt feliç amb la seva família. Quan va néixer el seu germà, la salut del seu pare era molt delicada i es varen haver de traslladar a la Floresta, per aquest motiu Montserrat va haver de deixar els estudis per fer-se càrrec del seu germà. El 1945 es varen traslladar a un pis de les Corts i la Montserrat va començar a estudiar a l'Acadèmia Arpi. El pare va decidir
que als matins hauria de treballar a una fàbricaal Liceu al vespre. Al final va haver de deixar els estudis per fer més hores i poder pagar la intervenció quirúrgica del seu pare. El primer de maig va actuar en un concert públic al Conservatori del Liceu. Fora del Conservatori, el 20 de gener de 1955 va fer el seu primer recital públic a Barcelona: al Palau Güell, juntament amb un flautista i una arpista i acompanyada al piano per Pere Vallribera amb peces de Haendel, Scarlatti, Vivaldi, Max Reger i Lluís Millet. El primer èxit internacional de Caballé fou l'any 1965 quan va substituir a Marilyn Horne en la representació en concert de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. El públic va embogir i al final va aplaudir durant mitja hora. La seva representació va causar sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Aquí podeu escoltar O mio Banbino Caro de Giacomo Puccini, una de les àries més famoses.: h t t p s : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=RxZSP1Dc78Q El 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.
Caballé també ha fet incursions en la música pop, així el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, Barcelona, esdevingué l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i li va permetre ampliar la seva projecció artística a àmbits més populars. Aquí us deixo el link per que l’escolteu: h t t p s : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=pHkrvwXX4sg Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu en 1996, el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música el 1968 per la seva interpretació en l'àlbum Rossini. Montserrat ens va deixar el passat 8 d’octubre de 2018. ANGELA ALBA GOMARIZ 4t C
11
tistes del repertori català, avui xerrarem de Blaumut.
Les músiques també conviuen i es fusionen Una de les tasques realitzades durant aquest trimestre a 4t d’ESO ha estat el descobriment i estudi de músiques on els músics s’alimenten de les característiques musicals pròpies de gèneres, estils i cultures molt diferents. El resultat és noves músiques, noves maneres de fer, de conviure, de reinventar-se. Com la vida mateixa… Aquí teniu un dels treballs realitzats.
ç
Els coneixes? Que la música en català no hi hagi de les més populars no vol dir que no hagi un gran repertori d’artistes per triar en aquesta llengua, i, encara que ens podríem tirar bastant de temps xerrant d’ar-
12
Blaumut és un grup que fusiona diferents estils de música com el folk, el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El grup consta de cinc músics, Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (veu i guitarra) Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (baix i contrabaix). Encara que el seu primer disc sortís l’any 2012, 9 anys abans, al 2003, dos dels seus components ja feien petites gravacions i al 2009, el grup (ja com el coneixem) va començar a fer petits concerts per Barcelona, fins que al 2011, varen signar un contracte discogràfic amb Picap. Tenen 4 discos i són: -“El turista”, com abans hem dit, va ser publicat el 2012 i una de les cançons que el composa es “Pa amb oli i sal”. h t t p s : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=Hkc5piclElg -Al 2015 en varen publicar dos, que eren “El primer arbre del bosc” i “El segon arbre del bosc”. Unes de les nostres preferides son “Cartes de l’orient” (El primer arbre del bosc)https://www.youtube.com/ watch?v=icvlw0JHz8s i “Simplemente” (El segon arbre del bosc). Us invito a escoltar-les! - I finalment han publicat el disc
“Equilibri” el 2017. Un disc ple de cançons i d'emocions. Un exemple d'aquest espectacular disc és “Vint-i-un botons”. https://www.youtube.com/watch? v = k - u 1 J n N p j w U El 2013 després de donar-nos molt, els varen donar el “Premi conveni de lletres”, molt merescut. Un dada interessant és el seu nom. Per què Blaumut i no un altre nom? Simplement varen treure-ho de la cançó d’ “Islàndia” del disc “El turista”. Fent aquest treball, vàrem intentar contactar amb el mateix grup per correu electrònic, i, encara que vàrem aconseguir que ens contestàssin un pic, quan nosaltres vàrem respondre no varem poder tornar a contactar amb ells, una llàstima! Hi ha un gran repertori de les seves cançons que fusionen diferents estils de música, però nosaltres dues ens centrarem en la de “Equilibri”: h t t p s : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=vw7UexNBPig Pensam que en aquesta cançó es fa més evident la fusió. A l’iniciar la cançó veiem que comença una guitarra fent una frase de 4 compassos i de seguida s’incorpora la bateria. Posteriorment s’hi suma la veu. Durant tota la part A, podem veure que la melodia es fonamenta en motius lineals en una textura de melodia acompanyada, i ho podem comprovar perquè els altres instruments acompanyen a la veu ja sigui fent acords, un arpegi, etc. També podem escoltar que la dinàmica (que la música soni més forta o més fluixa) i el tempo durant la part A no varien, la dinàmica és mezzopiano (mp) i el tempo és moderato (ni ràpid ni lent). És a dir que no es centren en fer contrastos de velocitat del tempo i intensitat. A la part B (0:39) podem veure com s’hi afegeixen nous instruments com el violoncel i poc a poc elements de música més electrònica. També podem comprovar que la dinàmica puja de mezzopiano a mezzoforte, ja que és la tornada i ha de pujar un poc. Després, al segon 1:13 tornem a tenir la part A, el que ara
Aquesta és una foto del seu últim disc, Equilibri.
podem escoltar elements de la música electrònica i abans no. Llavors torna a la part B què es repeteix igual que l’anterior i tot de seguida, al minut 2:29 comença la part C, on podem escoltar el violoncel fent un solo amb motius melòdics més ondulats. Després es fica la veu amb elements de la música electrònica i per això, per a nosaltres aquesta part és la que més fusiona estils, ja què mescla el violí (què també s’hi afegeix) i el violoncel que (normalment) són instruments de música clàssica amb la veu del cantant, la música electrònica i el rock, cosa que no es veu molt, oi? Acaba amb una variació de B més electrònica. En conclusió, analitzant part per part aquesta cançó, ens hem adonat que és una cançó que no varia molt en quant a dinàmiques, ritmes, melodies i harmonies, el que sí que ens ha cridat l’atenció és la manera de fer que surtin i entrin els instruments, ja que ens ha paregut bastant interessant. I ara, per acabar aquest article només volem dir que esperem que mai deixen d'innovar i d'impressionar-nos amb la seva música, perquè així com els hem descobert ens ha agradat moltíssim la seva música. Marina Beltrán i Marta Zapata, 4tA.
13
un capítol amb l’altre, però a mesura de que anava llegint, tot estava relacionat i tot tenia sentit.
Personalment, aquest llibre ja em va cridar l'atenció després de llegir la seva contraportada i sobre què anava, però el que no sabia és que m’agradaria més del que em pensava. Als primers capítols anava un poc perduda, perquè no sabia quina relació tenia
Aquesta simfonia em va agradar molt quan la vaig escoltar. https://www.youtube.com/watch? v=N8jP3o22HGw Aquesta simfonia trenca diversos esquemes de la tradicional simfonia clàssica. Així doncs, te’l recomano, et divertiràs llegint, escoltant i aprenent. Paula Jara, 4tB.
Guia a les lletres per trobar el camí corresponent
14
Fa un mes el meu professor de música em va proposar llegir-me un llibre relacionat amb Beethoven, titulat ‘La Décima Sinfonía’ i escrit per Joseph Gelinek. La novela tracta sobre un senyor, anomenat Ronald Thomas, el qual diu haver creat el primer moviment de la decena sinfonía de Beethoven, i fa un concert privat només per a persones exclusives. Ho va fer en una casa d'un dels més milionaris d'Espanya, Jesús Marañón. Ronald convida al rector d'una universitat de música, però com estava enfadat amb el milionari, decideix enviar a un dels professors per que sigui les seves orelles, el protagonista d'aquesta novel·la, Daniel Paniagua, un dels millors musicòlegs del món, i a part, especialitzat en Beethoven. Llavors, aquest va al concert i en escoltar l'obra, diu que segons les seves dots de musicoleg, sona massa a Beethoven, i que només l'havia pogut compondre el mateix Beethoven. El musicoleg, després del concert, va acudir al camerino de Ronald, el qual es mostrava amb unes actituds molt estranyes i ràncies. Al dia següent, s'assabenta que Ronald Thomas ha estat assassinat, molt macabrament. En aquest moment, és quan comença tota la trama i les investigacions.
A part de que és un llibre molt entretingut i tot el temps vols sabre el que passarà al pròxim capítol, el consider un llibre que t’ensenya molt, tant històricament com músicalment. Un exemple és la relació que tenía Beethoven amb Napoleó, ja que el pianista li va dedicar ‘La Tercera simfonia’, l’Eroica, però va tatxar la dedicatoria quan es va assebantar que es va coronar emperador després del triomf de la Revolució Francesa.
English corner 4TH ESO STUDENTS HAVE WRITTEN A NARRATIVE WITH A GIVEN STARTING SENTENCE. THESE ARE THREE OF THE AMAZING SHORT TEXTS THEY ALL WROTE.
It was 3 o'clock in the morning when the telephone rang while I was watching a horror movie. When I listened the phone I felt so scared because it was the part of the movie when the girl dies! While I was listening to the phone, I heard a noise upstairs and if then I felt scared, now I freaked out! On the one hand, I wanted to answer the phone, however on the other hand I didn’t want to do it, and in that moment I just thought why not? Oh girl, let it be, and I answered the phone. The problem came when I listened to a girl’s voice, she told me “look upstairs, I’m waiting for you”. Immediately I hung up the phone, and I got frozen while I was watching a girl getting closer with a knife in the hand and when she was next to me I woke up. It was 3 o’clock in the morning and the phone was ringing. By Marta Zapata It was 3 o’clock in the morning when the telephone rang. Suddenly I woke up, I went to pick up the phone but in the way I saw an open window. I usually close everything when I go to sleep, it was very suspicious. I answered the phone and a voice, very scary said to me… “I’m here”. And then hung up. Even though it seemed like a telephone prank it wasn’t. I went to sleep again. Immediately a sound alerted me. I thought that it was a nonsense, and I went to sleep again. Despite it was strange I slept for like an hour mo-
re, but I woke up because a very loud noise disturbed me. And this time I was scared, it was different. I was alone at home and with all of the noise I was even more scared. I went to call the police but unfortunately a hand touched me and I started to tremble, I was shocked. I didn’t know what to do. I turned around and then I saw him. By Marina Beltrán It was 3 o’clock in the morning when the telephone rang. It was the police because a man shot the windows of the car windows my mom’s house although he left all the money untouched probably because he didn't know where it was. Fortunately somebody saw him nevertheless we don’t know where he is now. Some time later they discovered the the man who did it my mother’s husband , when they caught him they asked him “Why did you do it ?“And he answered us he did it because he had discovered that the baby she was was carrying wasn’t his, in fact my mother knew whose it was, but she didn’t say anything to the police out of fear. Unfortunately my stepfather will be a long time in jail, although my stepfather confessed that his only objective was to damage her economically. My mother went to the priest to confess her sins about the deceit she made
him, when she turned to her house her house was burning up, I think it was the karma. By Sebastián Quispe
15
I tu què penses? Més convivència...?
P
16
rimer de tot hauríem de reflexionar sobre què significa la paraula convivència. Així és com hem començat el nou curs al projecte de Primer d’ESO. Ens pot sorprendre, però les definicions van ser dispars. Cadascú tenia una visió diferent de què significa la paraula convivència. Després de debatre vàrem arribar a la conclusió de que la convivència és allò que ens permet viure, treballar o aprendre sense que ningú ens insulte i ens pegui. Però, ens vàrem quedar aquí? Doncs no. La bona convivència va
xionar. Ens acompanyarà al llarg del curs un objecte personal, especial. Aquell que cada alumne s’ha creat. És el nostre quadern de convivència. Aquell que també ens escoltarà i recollirà els nostres pensaments i opinions.
més enllà de no insultar o no pegar un company, un professor, etc. És el que farem en aquest curs i no té un altre objectiu que fer-nos millorar com a persones i membres d’una societat.
continuat el projecte. Hem construït una teranyina amb un cabdell de llana. Cada alumne feia una pregunta interessant per conèixer un company de classe del que casi no el coneixia. A l’hora cadascú havia d’aguantar el fil de la teranyina. Si amolles la teranyina es desfà. Entens què vol dir si ho apliquem a la vida real?
Et sembla poc? De què ens serveix acumular molts coneixements si no són capaços després de conviure amb respecte? Així doncs, anem a descobrir i refle-
Quan comença el curs ens trobem que gran part dels membres del grup no coneix a la resta. Cada alumne procedeix d’un col·legi diferent. Com podem fer judicis sobre una altra persona si no la coneixem? Anem a conèixer-nos abans de tot! I així hem
Per cert, saps com se sent un alumne/a els primers dies de classe quan no coneix ningú? Però no ens hem quedat aquí. Ens
anàrem d’acampada al refugi S’Hort de Son Serra, a prop de Son Serra de Marina. Les activitats realitzades ens van permetre reflexionar en els nostres prejudicis i en la importància de la cohesió de grup, en els gustos i idees interessants que té cada persona. Però també que estem acostumats a que ens ho facin tot… Mínim esforç? Per què?
Doncs sí, és més que pegar o insultar una altra persona. Anem a pensar què més pot ser. Tal vegada si som conscients de tot allò que pot suposar assetjament i sabem com es sent la persona que el pateix pot ser podem evitar-ho i contribuir a que no se n’adoni. Per què no fem un mapa conceptual de totes les possibilitats que es poden donar?
Ja ens coneixem millor i ja hem descobert característiques de cada persona que no ens imaginàvem: el que li agrada, el que li molesta, els hobbies, aquell talent especial per a organitzar, crear, dibuixar, calcular, xe-
No ens falten coses? Ara anem a ampliar-ho amb fets que ni ens adonem i que poden molestar a una persona; poden fer que no se senti bé. Descobrim l’aplicació con-
PROJECTE DE CONVIVÈNCIA 1R ESO rrar en públic, contar, ballar, fer riure, etc. Resulta que en alguns casos ha canviat la nostra opinió de principi de curs. No obstant això, trobem una paraula que pulula per l’ambient: l’assetjament. Què és?
corq que ens permet realitzar mapes conceptuals i que podem aplicar a qualsevol assignatura per organitzar i construir el nostre aprenentatge. Aquest és el resultat: Què et sembla? Pensaves que tot això podria suposar assetjament? Creus que tu estàs al marge i no cal actuar? Pots aportar qualquecosa? Seguim amb el projecte. Ens veim al següent número de Capfico.
17
El PROJECTE DE CONVIVÈNCIA a 2n D’ESO El Projecte de Convivència de l’IES Francesc de Borja Moll es va iniciar el curs passat amb 1r d’ESO i aquest curs 201819 s’ha continuat a 2n d’ESO. L’objectiu principal d’aquest Projecte és fomentar la convivència en l’entorn educatiu mitjançant la realització setmanal d’unes activitats que fomentin el diàleg, la cooperació i l’estimulació d’habilitats d’intel·ligència emocional amb la voluntat de fer del nostre Institut el primer pas per un món millor.
Aquesta imatge representa una activitat on es pretén desenvolupar la comunicació positiva
Durant aquest primer trimestre hem treballat sobre l’Eix de les Habilitats per a la vida: ESTILS DE COMUNICACIÓ, EXPRESSIÓ EMOCIONAL i ASSERTIVITAT i AUTOESTIMA.
Una imatge on es veu un cercle de cohesió de grup.
18
Aquesta imatge pertany al joc de la Teranyina. Serveix per Conèixer a la resta del grup amb el qual compartirem el curs i també per crear un clima agradable on comenci a fluir la comunicació entre els participants. Són els quaderns de Bitàcola, creats i decorats amb l'objectiu de recollir les reflexions i les valoracions de les activitats que es vagin fent.
La paraula "comunicació" ens inspira per fer un acròstic poètic.
Imatge on es veu un altre exercici de comunicació eficaç i on es posen en pràctica conselles útils per fer una comunicació més efectiva.
Aquesta activitat permet saber algunes qualitats positives que els altres companys i companyes veuen en nosaltres.
LLEGEIX-ME!
19
Sortida de 2n D’ESO AL CAMP D'APRENENTATGE DES
PALMER
Comença el curs i s’inicien noves experiències. Una de les més interessants és la sortida que s’ha fet al Camp d’Aprenentatge des Palmer, a La Colònia de Sant Jordi. Els camps d’Aprenentatge gestionats per la Conselleria ofereixen un espai de formació lúdic per tal que els grups escolars que així ho sol·liciten hi puguin anar a passar una jornada o dues.
20
En el nostre cas, pel nombre d’alumnat que previsiblement hi aniria, vàrem considerar fer dues visites d’una jornada allargada. És a dir, en lloc d’anar-hi tots els 2ns un mateix dia, ho faríem un dos dies i allargaríem un poc la jornada per poder aprofitar-ho més temps. En principi volíem aprofitar els mateixos dies que l’alumnat i professorat de 1r d’ESO visitàven l’alberg de Son Serra de Marina, ja que encara no s’ha produït el canvi d’hora i el dia és encara llarguet, però de l’organització del CA Es Palmer ens oferiren únicament els dies 15 i 16 de novembre. Dia 15 hi varen anar 2nA, B i E i dia 16 hi
anaren 2nC i D. Tot seguit teniu el relat de n’Olga Sansó de 2n B que, en col·laboració amb altres companys i companyes de classe, ens explica com va anar la jornada. Des de les pàgines de la nostre estimada revista CAPFICO volem agrair la col·laboració i el suport del professorat implicat, de l’alumnat que amb molta il·lusió va participar i de tothom que va ajudar perquè la sortida fos un èxit. Gràcies!!!!!
La primera sortida del curs Dia 15 de novembre vàrem anar a una
sortida
de
convivència
al
Camp d'Aprenentatge des Palmer al sud de Mallorca, a la població de la Colònia de Sant Jordi. Aques-
ta
sortida
tenia
l'objectiu
de
conèixer-nos tots i totes un poc millor. A les 8:00 del matí ens vàrem reunir al saló d'actes. Vàrem sortir 8:30 del matí. A l'autocar estàvem 2nA, 2nB i 2nE. Hi havia embús de trànsit a l'autopista. Vàrem arribar a les 9:30. Caminàrem una estona per arribar a l'alberg.
Quan arribàrem, hi havia els mo-
vivència.
nitors de l'alberg que ens esperaven
Primer vàrem respirar profunda-
a la porta.
ment en un cercle i na Patricia ens
Ens explicare les activitats que fa-
va fer unes preguntes molt curioses,
ríem: les normes d'ús de les bicis i
com:
també les normes de circulació.
-Quan de temps agontam les perso-
Anàrem en bicicleta. Mentrestant,
nes
un grup va quedar a l'alberg per-
sense menjar?
què no podia fer bicicleta però va
Després Amaia va organitzar una
fer una altra activitat sobre biolo-
activitat en la que ens havíem de
gia marina. Havíem d'analitzar
separar en grups i fer una màqui-
l'arena de la platja.
na secreta i l’altra gent l’havia
Per anar a la platja vàrem recó-
d’endevinar, i per últim havíem de
rrer 6 quilòmetres. Vàrem parar
fer com una fotografia mostrant
unes quantes vegades fins arribar
una cosa que ens pareixia injusta
a
de l’institut o que ens agradaria
la
platja,
finalment,
des-
sense
respirar?Sense
beure?I
cansàrem per berenar.
canviar.
Després de berenar, un grup va
Devers les quatre menys quart i les
anar
quatre vàrem fer net i recollírem
a
fer
una
volta
per
la
platja.Quan acabàrem tornàrem a
tot l’alberg.
Agafàrem les nostres
l'alberg. Més tard vàrem agafar les
coses per anar al bus i tornàrem a
bicicletes per anar-nos-en. Arri-
casa.
bàrem a l’alberg devers la una del
Va ser una experiència molt diver-
migdia i preparàrem el menjador
tida i xula, esperam que es pugui
per dinar i dinàrem tots junts. En
tornar a fer.
acabar de dinar, les professores ens deixaren un poc de temps lliure,
Olga Sansó amb la col·laboració
per fer el que nosaltres volguéssim.
dels companys i companyes de 2nB.
Després
d’una
estoneta
co-
mençàrem les activitats de con-
21
NOTÍCIES DE MEDI AMBIENT JA HA COMENÇAT EL CONCURS "AULES NETES" Amb el nou curs hem tornat a començar el concurs "Aules netes". Totes les classes d'ESO participen en aquest concurs en el que les classes (aules de referència dels grups) són avaluades conforme a uns paràmetres escollits per la Comissió de Medi ambient i tracten aspectes com l'ús efectiu dels contenidors, la utilització correcte de la il·luminació i la calefacció, la neteja de les taules i les aules. Així cada vegada que els grups són avaluats (una vegada per mes) aconsegueixen una puntuació i a final de curs es proclamarà el grup guanyador. El premi consisteix en un berenar per tots els membres del grup.
CAMPANYA DE RECOLLIDA DE ROBA
22
Amb el fred arribà el moment de fer el canvi d'armari. Per això, durant el mes de novembre hem tornat a participar en la recollida de roba que fa la Fundació Deixalles i Càritas Mallorca conjuntament. Hem recollit molta roba que serà reutilitzada. GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!
COM CUIDAR LA PLANTA QUE TENIM A CLASSE El mes d'octubre vàrem fer una reunió amb els Agents mediambientals de cada grup. Com a novetat d'enguany regalàrem una planta a cada grup per tenir dins l’aula. La planta de nom científic Dieffenbachia, commemorant al metge alemany Ernst Dieffenbach, és una planta tropical de la família Araceae notable per les taques de diferent color de les seves fulles. Consells per tenir aquesta planta sana: - Posa-la on no hi hagi corrents d'aire ni temperatures molt baixes. - Situa-la en una zona amb llum, però que no li pegui el sol directament. - Rega-la de tal manera que la terra estigui humida però sense que quedi aigua embassada. - Polvoritza-la amb aigua per mantenir la màxima humitat possible a l'ambient. Problemes que poden sorgir: - Si les fulles estan musties, sense color o caigudes, mostren les conseqüències de l'excés d'humitat, la falta de calor o les dues coses. Eixuga l’excés d’aigua que hagi quedat al fons o posa-la en un lloc que hi hagi més temperatura. - Si té fulles cremades ( amb voreres marrons) són producte d'una exposició al sol excessiva. Canvia-la de lloc.
Un món de llibres No hi ha cap dubte de la transcendència que té la tecnologia i la cultura audiovisual en les nostres vides: mòbils, videojocs, youtube, netflix, instagram...T’has aturat a imaginar com seria la teva vida sense tot això? Què faries? Com et veus? No et preocupis, obriràs els ulls i aquestes coses no hauran desaparegut. Però no està malament que girem els ulls també cap a un altre món, el món dels llibres. No et farà mal i fins i tot descobriràs coses de tu mateix que no t’havies aturat a pensar, pot ser ja ho hagis fet. Aquest projecte ens convida a viatjar cap a un món físic però imaginari, creatiu, manual, en equip, interior, artístic, verbal, sonor i tants aspectes com estiguis disposat a desenvolupar...El món de llibres és un món infinit. Enguany el dediquem a les músiques diverses entorn a un missatge concret: la societat i les emocions. Ja hem fet una investigació sobre les característiques de cada músic i grup, hem triat unes cançons concretes, hem fet una presentació i les hem exposat. Així doncs, quan acabi aquest curs et trobaràs uns llibres pop up que parlaran de maneres de mirar el món, el nostre entorn, els nostres problemes, també els socials, d’emocions, etc. En definitiva, que ens facin pensar i gaudir.
23
Plàstica
i els dadaistes 4t ESO
A
mb els/les alumnes de 4t d'ESO hem fet dues activitats interessants on l'atzar o allò imprevisible (inspirat en el moviment Dadà) ha es-
tat la base de l'exercici. En el primer treball es varen distribuir punts per tot el full i després es varen unir amb línies (La línia és l'element plàstic més polivalent i, per tant, el que pot satisfer un major nombre de funcions en la representació). Les línies es podien creuar. Els espais resultants s'havien d'omplir de línies paral·leles a manera de trames, jugant amb la direcció, l'amplitud i el gruix d'aquestes línies i sempre a ma alçada. Amb aquesta activitat es volia separar plànols per després organitzar l'espai i crear sentits direccionals a partir de traçats bàsics per organitzar la composi-
24
ció. La segona activitat consisteix a agafar els límits geogràfics de dues o tres illes diferents, retallar pel seu perímetre i els plans resultants sobreposar-los per a construir una illa nova, com un fotomuntatge, però a n'aquest cas jugant amb diferents plans ja existents, per a crear-ne un de nou. Es valora la investigació en cercar illes amb un contorn interessant, i també l'originalitat i la complexitat dels plans i les formes aparents.
Com segur que ja sabeu, enguany l’Institut ha habilitat una aula que funciona com a LUDOTECA.
Què és una ludoteca? Un espai que compta amb diversos jocs de taula, preparat per a què s’hi pugui jugar.
Com funciona la ludoteca? Simplement, hi vas i jugues! ;-)
Quins jocs hi ha a la ludoteca? Disposam de taulers d’escacs (en els quals també pots jugar a Dames i Dames xineses), d’Scrabble, de cartes de l’Uno, del Party and Co i de més jocs que anirem duguent al llarg del curs. Vols dur el teu propi joc? Cap problema, sempre que sigui adequat a la vostra edat i no s’hagin d’utilitzar dispositius electrònics (mòbils, ordinadors, tablets…) Vols recomanar qualque joc? Fes-ho! Igual hi ha sort i el podem encomanar…
Quin horari té la ludoteca? Està oberta els primers patis. I recorda! : si alguna vegada falta un/a profe i no vos han encarregat feina, sempre li podeu demanar al professorat de guàrdia que vos faciliti algun dels jocs de la ludoteca. Això sí, recordau tornar-los al seu lloc en les mateixes condicions que l’heu trobat.
25
LA DIETA MEDITERRÀNIA AL BORJA MOLL Múltiples estudis han demostrat que l'òp-
Salut amb la col·laboració del professo-
tim balanç entre els diferents aliments i
rat i l’alumnat del Cicle Formatiu de
components dietètics ajuden de manera
Grau Superior en Dietètica s’ha fixat com
directa a disminuir l'aparició de malalties
objectiu avaluar i millorar els hàbits ali-
cròniques. Això ens permet jugar amb el
mentaris del nostre alumnat d’ESO, així
factor nutricional, que a diferència del
com intentar acostar-los al model de di-
factor genètic, és fàcilment modificable.
eta mediterrània pròpia de la nostra zo-
És en aquest punt on entra en joc la nos-
na.
tra estimada dieta mediterrània, carac-
Durant el mes de novembre, amb la
teritzada per un abundant consum de
col·laboració del professorat de Biologia,
fruites fresques, hortalisses, verdures, lle-
s’ha avaluat la situació inicial de la que
gums i cereals. Un consum moderat de
partim mitjançant el qüestionari KIDMED
làctics i peix, i una ingesta menor de
sobre adhesió a la dieta mediterrània a
carn. La quantitat d'oli d'oliva consumit
la edat juvenil. Els resultats obtinguts inici-
varia segons la zona, sent importantíssim
alment no han estat massa bons:
afegir-ho a la nostra cuina pel seu alt
De tots els alumnes de primer d’ESO, no-
valor nutricional.
més un 21% segueix una dieta mediterrà-
Actualment, l’adhesió a aquest model
nia, per la qual cosa pràcticament un
de dieta s’ha convertit en una eina de
80% de l’alumnat ha de millorar-la. A
promoció i prevenció de la salut. De fet,
més, cal assenyalar que un resultat òptim
una bona adhesió a la dieta mediterrà-
al KIDMED consisteix en obtindré una
nia en edats primerenques és fonamen-
puntuació igual o major a 8 punts. En el
tal per prevenir malalties cròniques en el
nostre cas, la mitjana de tots els alumnes
nostre alumnat. Cal recordar, que las
de primer d’ESO és de 5 punts, i pràcti-
darreres dades de la OMS sobre obesitat
cament un 17% no arriba als 3 punts
infantil-juvenil situen a Espanya com el
(indicatiu d’una molt baixa adherència).
tercer país europeu amb més obesitat
Tot i així, “al mal temps, bona cara”. Aquests resultats ens motiven a iniciar un projecte de promoció innovador que anirem desenvolupant al llarg del curs i del que us anirem informant. Fins aviat i... SALUT!
infantil-juvenil (un 40% dels nostres adolescents sofreix obesitat). Per tots aquests motius, la Comissió de
26
Primera competició de BalearSkills de Cures auxiliars d’infermeria i atenció sociosanitària a l’IES Francesc de Borja Moll Aquest mes de novembre s’han duit a terme les competicions de BalearSkills a diferents centres educatius de les Illes Balears. Es tracta d’un campionat autonòmic de formació professional en el que poden participar alumnes menors de 21 anys que cursin estudis relacionats amb els skills en competició. Els guanyadors representaran a Balears en el campionat estatal de SpainSkills que se celebrarà a Madrid en el 2019. En l’edició d’enguany s’ha incorporat l’skill de cures auxiliars d’infermeria i atenció sociosanitària. L’IES Francesc de Borja Moll ha estat la seu de les proves d’aquest skill en les que hi han participat cinc centres educatius: IES Algarb (Eivissa), IES Francesc de Borja Moll (Palma), IES Marratxí, IES Mossèn Alcover (Manacor) i IES Santa Margalida. Na Sara Mamou Gil, del grup de matí de primer de tècnic en cures auxiliars d’infermeria, ha assumit el repte de representar el nostre centre. Les proves s’han desenvolupat els dies 27 i 28 de novembre a l’aula d’infermeria. Els alumnes de cures dels grups de tarda i matí, respectivament, han participat fent de pacients, a més d’ajudar en la preparació de l’aula per a la competició. Un jurat format per professionals sani-
Na Sara Mamou durant les proves taris i docents ha avaluat als participants, valorant quatre apartats: comunicació i educació al pacient, desenvolupament tècnic i protocols d’actuació, ús de recursos i resolució de problemes i professionalitat. El guanyador ha estat n’Alejandro Martínez Grimaldo de l’IES Marratxí, el segon lloc ha estat per na Maria Magdalena Sansó Font de l’IES Mossèn Alcover i la nostra companya Sara ha quedat en tercera posició, el que es pot considerar tot un èxit tenint en compte que els altres participants eren de segon. Na Sara ha declarat que va començar les proves molt nerviosa però que està molt contenta dels resultats i ha valorat positivament l’experiència i el haver po-
Tots els participants varen rebre un obsequi de part dels patrocinadors
27
Durant tot el curs escolar 2017/2018 l´alumnat de 2nA i 2nB , durant una hora setmanal, va fer treball en grup. Els temes treballats van ser variats i sempre dins el temari de la programació, com a reforç i /o ampliació del que s´havia fet a l´aula ordinària. Cal dir que la professora segons la proposta del treball, donava unes pautes prèvies i en aquesta sempre s´havia de fer una exposició final a la resta dels grups. Durant alguns dies va assistir a la classe, en Miquel, el nostre dinamitzador de la llengua catalana i ho va fer durant les nostres exposicions .
un sèrie de treballs en grup , on en Miquel, un futur professor de català, ha assistit a les nostres dues exposicions orals, aportant-nos tota una mena de consells i aportacions per a millorar les nostres exposicions i expressions orals en català . A l’exposició del tema de proporcionalitat numèrica en Miquel ens va recomanar fer una presentació del grup abans d’exposar, també ens va recomanar que haviem d’aportar la nostra opinió personal a l’exposició per a què el treball quedes més interessant i atractiu. També ens va parlar de l’organització, havíem
DE LA PRÀCTICA DEL CURS DE DEBA
28
Recordeu que de la pràctica del curs de debat i oratoria (article publicat a la revista capfico15), preteniem motivar més l´alumnat, que s´impliquissin més en la resolució dels problemes, fossin més conscients de les seves capacitats i dificultats i les poguessin superar. Ara és el moment de valorar el treball en grup realitzat durant tot el curs escolar i l´exposició del corresponent treball. Per això vos presentem algunes de les valoracions realitzades pels mateixos grups de treball, per una part la relativa a un treball concret i per l´altra la dinámica del treball en grup. He enregistrat alguns moments fent fotos i qualque video (mirau les fotos). TREBALL EN GRUP DE MATEMÀTIQUES Bon dia a tots , nosaltres som el grup de 2n eso A i a la classe de matemàtiques , durant un dia a la setmana , esteim fent
de ser ordenats, i no haviem de perdre el fil de treball per a acabar bé i a temps. També ens va donar un molt bon consell que es que abans de presentar el treball hauriem de corregir en grup. I no només això també ens va dir les coses positives com que el nostre representant va tenir molt bona expressió oral i que va gesticular molt bé i no es va quedar estàtic. A l’última exposició, el treball tractava sobre els sistemes d’equacions , allà en Miquel també ens va aportar molts de bons consells per a posar en pràctica a futures exposicions com per exemple , saber trobar eines i analitzar bé els problemes per a poder-ne fer els treballs amb més facilitat. En Miquel també ens va recordar que gesticular era molt important perquè li donava expressivitat a
l’exposició. Igualment també ens va dir el que haviem fet bé, la veritat és que amb les aportacions d’en Miquel esteim aprenent molt sobre com exposar els treballs, és un gust poder-ne treballar amb ell. TREBALL EN GRUP 2nESO GRUP :A TEMA FUNCIONS ROCIO SINTES IGLESIAS - DENNIS PASTOR MOLINA -SAMUEL MÀRQUEZ PABLOS-MIGUEL ÀNGEL GARÍ Bon dia a tots, jo som na Rocio i sóc la representant del grup format per en Dennis que era el secretari, en Samuel
l’últim dia va ser especialment dedicat a l’exposició, el dia de la presentació del treball va sortir molt bé, a més, en Miquel Àngel ens va donar tota una mena de consells molt bons per aplicar i també ens va donar la seva valoració que va ser molt positiva, per tant, tant jo com la resta del meu grup esteim molt contents amb la feina realitzada i no només aixó, en Samuel i en Dennis varen poder-ne demostrar que sabien fer els problemes tot sols i es varen superar a ells mateixos. Aquí vos deixam totes les coses que hem aprés mentre feiem el treball en grup. -Aprendre a treballar amb qualsevol per-
AT I ORATÒRIA AL TREBALL EN GRUP
que era el repartidor i en Miquel Àngel que va faltar 3 dies dels 4 que varen fer feina, per tant podem dir que no va aportar massa al grup. Aquesta vegada el treball tractava sobre les funcions i el primer que
vàrem fer com sempre era organitzar el grup,després varem començar la feina. Quan només erem al 2n dia ja quasi teniem la feina acabada i al tercer dia ja la vàrem acabar per tant
sona. -Conèixer més a les persones i aprendre d’elles. -Aprendre a ajudar a qui té dificultats . -Fer pinya. -Superar dificultats. -Saber més de les altres persones . -Expressar-nos millor oralment. -Rebre consells. -Treballar d’una manera diferent. -Posar-nos d’acord entre tots. -Respectar opinions. -Resoldre problemes en grup . -No pensar en tu mateix i pensar en els altres. Acabem el curs escolar i en aquests moments preparen l´última exposició del treball amb un altre recurs , el power point. Aquesta , serà publicada a la página del nostre institut. Aixó esper!. Lluïsa Palomero, del Departament de Matemàtiques
29
La Roma muerta
LLATÍ
30
Los rayos de Sol se colaron por la ventana, dando los buenos días en toda la cara a Rómulo, quien se dio la vuelta en la cama sin devolverle el saludo a la luz matutina. En la paz de su silencio, el cerebro de Rómulo volvía a tranquilizarse y se alejaba de la realidad, hasta que el mágico canto de los infectados y su exquisito aroma agrio se comenzaron a colar por la ventana también. —¡No dejéis que pasen! ¡Vamos, atacad, solo son cinco!—gritó una voz familiar para Rómulo. Disparos, garrotazos y huesos rotos se unieron al cántico ahora aminorado de muertos vivientes. Un grito salió del interior de un hombre, mientras un disparo seguía de cerca. —¡Han mordido a Alair!—la voz familiar pertenecía a Remo. Rómulo finalmente se dignó a levantarse. Se asomó por la ventana para ver a qué se debía tanto alboroto. —¡Remo!—la voz del hermano mayor resonó por el jardín del edificio. El mencionado disparó una vez más en la frente del dicho Alair, alzó la cabeza y localizó a su hermano entre todas las ventanas. —¡Buenos días, "fundador"!—la ira del hermano menor se mezclaba con una llama del hastío que sentía hacia Rómulo y estallaba en su boca en forma de palabras irritadas y llenas de odio.— ¡Acaban de infectar a uno de tus ciudadanos! Rómulo respiró hondo. Recién levantado, el sarcasmo de Remo era una espina afilada y venenosa. —¿¡Qué ha pasado!? —¡Tus murallas! ¡Eso ha pasado! ¡Cinco infectados entraron sin problemas! El "fundador" se alejó de la ventana y comenzó a vestirse. —Hoy no has comenzado bien, Rómulo.—se dijo a sí mismo. Varios minutos después, a su lado tenía un Remo enfadado, señalando un agujero en el muro y exigiendo reforzar las paredes que rodeaban el refugio. —¡Es que no es normal, Rómulo! ¡No es normal! ¿¡Con qué construiste estos muros!? ¿¡Con cartón!? El rostro del hermano mayor no expresaba nada más que indiferencia. No es que no le importara, pero el mal genio de Remo siempre le taladraba y le destrozaba la moral. Ya sabía el problema de los muros, pero los mantenían considerablemente seguros.
Respiró hondo y le puso la mano en la boca a Remo. —Piensa en varias cosas. Esta parte del muro apenas la terminamos ayer por la noche; hoy el cemento no estaba seco. Otra cosa es que no tenemos todo el material del mundo que desearía para hacerlo, quiero decir, en esa zona de ahí hemos usado madera… Y luego, ¡deja de gritar! Así solo atraes más infectados. El hermano menor se quitó la mano del fundador de la boca y le dedicó una mirada incluso más enojada que la anterior. —No me importa gritar, la madera o qué hagas, pero tapa ese agujero. Haz una barricada, usa ladrillos y cemento de nuevo, cualquier cosa. Dicho esto, Remo se marchó, dejando a Rómulo ante un boquete del tamaño de 2 personas. «Pues a improvisar se ha dicho», pensó antes de ir a por los materiales que tenía a su disposición. Unas horas más tarde, con el muro relativamente arreglado, Rómulo entró en los edificios de nuevo. Los hermanos habían encontrado ese lugar por casualidad, y ante la seguridad que proporcionaba y la comunidad de supervivientes que buscaba refugio, decidieron quedarse. De ahí surgió también la idea de construir un muro, pues daría más margen de espacio entre vivos y muertos, que por cierto, fue un proyecto de Rómulo mismo. Al entrar, el fundador recordó una antigua conversación que había dejado pendiente con Remo varios días atrás y se dispuso a buscarlo —que no le llevó mucho tiempo, pues estaba en su piso con su amigo Mario, como siempre—. Abrió la puerta del apartamento de su hermano, e ignorando los "llama a la puerta antes de entrar" de Remo, se sentó a su lado. —Estaba pensando, Remo…—Rómulo miró al techo.—¿Recuerdas esa conversación sobre el nombre de la comunidad? —Sí, me acuerdo. Pero te ruego que si vas a entrar—He pensado en llamarla Roma. —Siempre tan educado.—dijo para sí mismo Remo.—¿Y por qué Roma? ¿Qué eres, Julio César? Mario rió. Solo ellos dos se reían los chistes mutuamente; el resto no veía nada más que un juego de palabras sin gracia. —Son- Son siglas. "Refugio Oficial contra Muertos y otras Amenazas".—Rómulo extendió los brazos, como si entre sus manos se pudiesen formar esas palabras, y miró a sus dos jueces esperando una respuesta positiva.
—Estoy casi seguro de que eso sería R.O.C.M.O.A., no R.O.M.A.—Mario formulaba una y otra vez el nombre en su cabeza. —A esas cosas se le ponen las siglas que tú quieres, puedes omitir algunas.—el fundador esperaba una reacción más alegre, sinceramente. —Es un nombre un tanto sinsentido.— Remo apoyaba a Mario. Entre una cosa y otra, Rómulo y Remo se enzarzaron solitos en una pelea verbal, con Mario de espectador. Por problemas como este necesitaban un mediador a la hora de discutir sobre algo. Antes de que sus palabras se convirtiesen en puños, Mario los separó, agobiado por la tensión que emanaban los hermanos cuando peleaban. Sin siquiera tener tiempo de procesar el final de la batalla, Mario se quedó solo en la habitación. Suspiró y decidió dejarlos estar. —Maldito idiota, imbécil, tú no eres ni mi hermano, seguro. Remo murmuraba esto entre otras barbaridades e insultos mientras abandonaba la seguridad de los edificios "R.O.M.A.". Había tenido suficiente "Rómulo" en su vida, y no deseaba recibir ninguna dosis más. Alejándose de la comunidad, escuchó pasos acelerados detrás de él, irregulares, cojos, arrastrados. Entonces, y solo entonces se percató de que había salido desarmado. Antes de poder reaccionar, un infectado le hundió la cara en el brazo, hambriento. —Las calles de la ciudad nunca habían estado tan vivas y tan muertas a la vez. Rómulo miraba por la ventana de su sala de estar, hipnotizado. Allí fuera, los infectados, esparcidos, deambulaban buscando algún superviviente herido que llevarse a la boca. Filosofar le traía paz y le calmaba, y en efecto, su irritación ahora era inexistente. —Tan llenas y tan vacías, tan ajetreadas y tan tranquilas, tan…—sus ojos se posaron en un infectado batallando contra alguien.— … Remo… Remo agarró la cabeza del zombi con fuerza y la estrelló contra el suelo. En ese momento se miró las manos temblorosas, miró la mordedura en su antebrazo y miró los edificios R.O.M.A. Sus ojos se entrelazaron con los de Rómulo, y ambos entendieron. Entendieron que Nona, Décima y Morta, las parcas romanas, tenían sus ojos sobre Remo. Entendieron que tenían el filo de las tijeras de la muerte sobre el hilo de la vida. Entendieron que la infección, sin haber hecho efecto aún, ya separaba sus mundos. Rómulo abandonó la ventana, cogió la pistola de Remo y se dirigió a la salida. Esto es un réquiem a la vida. Un himno
a la muerte. Los pasos de Rómulo crujían bajo la gravilla del jardín de los edificios. Una fría despedida para lo que fue un cálido saludo. Las puertas, pesadas, se abrieron, dejando ver a un Remo tembloroso de ojos húmedos y camiseta teñida de rojo. El principio del fin. Rómulo secó las lágrimas de su hermano en silencio y besó su frente. Tantos años de odio se evaporaron en apenas dos minutos. La perdición de los vivos y el consuelo de los muertos. El fundador alzó la pistola y Remo cerró
los ojos. No necesitaban palabras para despedirse: sus miradas habían dicho todo lo que tenían que decir. Todos los perdones y todos los te quiero que nunca se dijeron fueron enviados y recibidos ya. Y por último: es la terrorífica Muerte dándole la mano a su maravillosa hermana Vida. La pólvora llenó el aire, convirtiéndolo en una nube asfixiante, y el cuerpo de Remo yacía en el suelo. Rómulo se arrodilló, sin siquiera respirar, y acarició la ahora roja y húmeda frente de su hermano, intentando que la calidez no abandonase su cuerpo. Le dio la mano y rezó, para que, fuera a donde fuese, lograse descansar junto a sus padres y a sus amigos caídos, prometiendo que algún día él también iría con ellos.
Lara Muñoz Pérez, 4t d’ESO B
31
32
La meva nau finalment ha aconseguit arribar a la seva destinació: el planeta Terra. No coneixia gairebé res sobre aquest lloc, però no he trigat a trobar la informació necessària. El meu planeta aquí és conegut com Saturn i existeixen molts llibres que en parlen. M’'ha cridat l'atenció una cançó que diu “A Saturn viuen els fills que mai vam tenir”. Si alguna cosa puc destacar de la Terra és la capacitat de transmetre e moc i ons a tr av és de l 'ar t. Després de 10 minuts m'adono que estic en un institut. Camín sense rumb fins a topar amb una porta que traspàs, entrant en una aula plena de joves d'entre 14 i 16 anys. En aquests moments agraeixo la meva capacitat de camuflatge. El timbre fa que tots els alumnes surtin de l'aula, i puc permetre'm analitzar cada objecte amb calma. És quan aixeco la vista que m'adono que no em trobo sola. Uns ulls que r efl ec te i xe n dubte em miren. Com és possible que em vegi? Quant de temps duu observant-me ? M'aprop a ella a poc a poc en un intent que no surti corrent, però em sorprenc en
veure que no fuig. Al contrari, és com si ens atragués una classe de força fentnos quedar l’una enfront de l'altra. A cap de les dues ens surten les paraules, però malgrat això aquí ens quedem, immòbils. Les nostres mirades es connecten i no percebo rebuig i és quan em decideixo a parlar que la seva veu s'avança: - No hauria d'estar aquí, ho sento- el seu comentari em fa somriure. És irònic que es disculpi d'estar en un lloc que no deuria a algú que està en un planeta que no és el seu. - Si algú no hauria d'estar aquí per descomptat que sóc jo. I així és com comença la nostra conversa. Al principi se'ns fa estrany estar parlant amb algú d'un altre planeta, però no triguem a sentir-nos a gust i per un moment perdem la noció del temps. M'explica coses interessants sobre la Terra i jo sobre Saturn, i malgrat ser jo l'extraterrestre és ella qui em confessa que sent que no pertany a aquest lloc i que més d'una vegada ha somiat que desapareixia. És el timbre que ens fa tornar a la realitat i les dues sabem que hem d'acomiadar-nos. Ens hagués agradat parlar durant hores però aquesta vegada no serà l'ocasió. -Adéu - diu en un murmuri - Ha estat un plaer conèixer-tesomriu visiblement trista. -Adéu, igualment. - dic mentre m'allunyo , em fa pena marxar però és el que he de fer. Un pensament que no sóc capaç de dir en veu alta passa per la meva ment abans de desaparèixer per la port a . “Amb tu Saturn està més a prop” Núria Romero Alvarado 4tA
Era de nit. Les tres del dematí, exactament, i en Lael do rmia tranquil. Encara que no tenia més de deu anys, la foscor no li feia por; des de petit havia viscut a prop del bosc i les nits eren completament negres. Encara que estava a una son profunda, es va despertar. No sabia que havia estat, ja que ell mai no s'havia aixecat d'aquesta manera. Va mirar al seu voltant i, per primera vegada, va tenir un ensurt a la nit. Una persona estava al cantó del seu dormitori, i el mirava fixament. En Lael va apropar la mà a la tauleta de nit i va encendre el llum. Va mirar un altra vegada al seu “intrús” i va trobar el seu penjador. Sospirà alleugerit i baixà del llit. Tenia la gargamella seca. Va arribar a la cuina i va beure un tassó d'aigua. Mentre ho feia, mirà per la finestra de la cuina, encara que era totalment fosc. Va deixar caure el tassó al terra. Una dona amb robes tan velles com ella era a la finestra, mirant al nin amb un somriure negre. La seva pell era grisa, i els seus cabells escassos. Quasi pareixia morta… En Lael va córrer al seu dormitori i va fer un bot al llit. Mirà la porta, amb la por de que la dona entràs.… Es va sentir un cop a la finestra del seu dormitori. Va girar el cap, desitjant que no fos res més que una branca d'un arbre. Oh, quina meravella seria si noméfos
això! La dona era a la finestra. En Lael tremolava. Molt. Com? Com era possible? El seu dormitori era al segon pis! La dona obrí la boca. —Que no em deixaràs entrar? Tinc una cosa per tu… La veu. La veu era horrible. Era com si no hi hagués parlat en 50 anys. —Obri d'una vegada, petit… La dona volia sonar dolça, però fins i tot un crit amb un megàfon a l'orella era preferible a la seva veu. —No! Ma mare diu que no puc deixar entrar a estranys...—la veu d'en Lael tremolava. No sabia ni com havia dit això. —Avui ets tot sol a ca teva… No ho han de sebre. En Lael sentia un mareig insuportable, de la por que tenia. Ambdós van continuar intentant evadir un a l'altre de les seves intencions. Finalment, la dona es va quedar sense paciència. —Ja m'he fartat, nin! DEIXA’M. ENTRAR. Aquesta veu sonava d'un altre món. El vidre s'esquerdava poc a poc amb les grapes de la dona. No, no tenia ungles, allò eren grapes. Finalment, el vidre no ho va resistir més i la dona caigué dins l'habitació. En Lael cridà com mai no ho havia fet i es va desmaiar. Pasaren les hores. Una veu dolça cridava al nin. —Lael? Lael? Estàs bé? Au, respon per favor… Era la seva mare. En Lael obrí els ulls i la va abraçar com si demà no existis. Tot havia estat un malson… Sentia tant d'alleujament… —Què ha passat? Estàs bé? Per què eres al jardí? T'han fet mal?
33
—Al… Al jardí? —Sí, ja hem cridat a la policia. Saps qui va entrar? Diuen que només han trobat un drap brut al terra… La pell d'en Lael tornà blanca com la llet. Ara mateix era al seu dormitori, això volia dir… Només podia confirmar-ho tot d'una manera. Mirà a la finestra. No hi havia vidre. —Lael… —No, no! Avui al dematí han passat coses horripilants, i el pare i tu no hi éreu a casa! Res va bé! La mare el va mirar amb molta preocupació. —Doncs, digues-me tot el que t'ha passat. En Lael li va explicar tot amb detall mentre veia com a la cara de la seva mare es formava terror i por. Els dies següents en Lael dormí amb els seus pares, i en uns dies varen mudar-se a la ciutat. La dona intrusa no va aparèixer mai més. Passaren dotze anys. En Lael va recordar aquella nit i va riure per si mateix. Feia temps d'allò i li pareixia tan irreal… Ara ja vivia tot sol, a prop d'una zona boscosa molt maca, i era al seu llit. Eren, les tres de la matinada. … Va sentir un cop a la finestra. LARA MUÑOZ PÉREZ, 4tB
34
Historias de Fantasmas Érase una vez un niño que había salido a dar un largo paseo mientras pensaba en muchas cosas . Tenía una hermana , pequeña , que lo acompañaba siempre .Los dos juntos solian maravillarse todo el tiempo .Se asombraban de la belleza de las flores ,de lo elevado y azul del cielo, de la profundidad de las aguas brillantes… Pero este dia no le acompañaba ,la hermana , cuyo nombre es Núria , se había quedado en casa de su abuela para acompañarla a pasear a los perros . El niño seguía con su paseo y cuando se quiso dar cuenta ya estaba oscureciendo , no sabía bien dónde estaba , él seguía caminando por lo que parecía un bosque . Poco a poco iba pasando el tiempo y algunas estrellas se hacían ver , el niño seguía perdido. De repente empezó a escuchar lo que parecían ser unas voces muy
finas y dulces , parecía que aquellas voces le indicaban un camino , un camino que el niño siguió , al rato había llegado a lo que parecía un puente viejo y roto , abajo muchas personas , policias ,vecinos , ambulancias etc. Las voces seguían diciéndole al niño que continuase el camino ,el niño así lo hizo . Cuando parecía que ya tocaba amanecer el niño llegó
niño se tiró al suelo y comenzó a llorar , cuando sintió que algo le tocaba , era Acuario, uno de los perros de su abuela. Rocio Sintes Iglesias 3rESOb
Dibuix realitzat per RocÍo Sintes i Lucia Estaràs
a casa de su abuela , sorprendido miró a su alrededor y se preguntó de dónde podían haber venido aquellas voces que lo habían guiado ,no le dio mucha importáncia y entró a casa de su abuela . Gritó el nombre de su abuela y su hermana , pero nadie contestaba ,gritó el nombre de los perros , ni un ladrido sonó ,buscó por toda la casa , pero nadie apareció . El niño , un poco nervioso e inquieto , se sentó en el sofá , de repente comenzó a pensar y recordó que las voces que le habían guiado eran muy parecidas a las de su abuela y su hermana. Asustado el niño salió al jardín y comenzó a gritar : -¡¡¡Núria , Abuela!!! - pero nadie contestó , el
IMANS PER ANAR D’INTERCANVI L’alumnat de 3r D’ESO que participa a l’intercanvia ha pintat uns imans molt divertits. Els venen durant el primer pati per només un euro. ACONSEGUEIX ELS TEUS!
35
18 I AL CALAIX DE CAPFICO…. Descobrir un lloc: Tubinguem L’entrevista
EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll
Medi ambient
DIRECCIÓ Sempre cap amunt
Els arbres dels nostres barris Visitam un museu Històries I molts articles més!
No te la perdis, participa!!!
19
EDITORIAL Xavi Serra PORTADA Alumnat de 3r Mar Llobera CONTRAPORTADA Alumnes de plàstica MAQUETACIO Mar LLobera EQUIP TÈCNIC Jose Gabarda Guillem Salom AGRAIMENTS/ CONTRIBUCIONS Lucía Pedregosa, Radostina, Evelyn Cano, Maria Adelaida Lisalde, Itziar Ortiz, Toni Fuster, Isabel Sancho, Dastin Yardonav, Angela Alba, Rocío Sintes, Marina Beltran, Paula Jara, Marta Zapata, Sebastian Quispe, Lara Muñoz, Nuria Romero, Lucía Estaràs, Olga Sans, Alumnat de 2n B, Comissió de medi ambient, Alumnat de plàstica de 4t, Alumnat i professorat de cures auxiliars d’infermeria i atenció sociosanitària, Xavi Serra, Marga Pujals, Ana Fuster, Marga Gallego, Andrés (llatí), Helena Tomàs, , Jose Gabarda, Amaia Iturraspe, Martí Monjo, Lluïsa Palomero i Juanjo Rey. CORRECCIÓ Canta Canta Caridad Lopez Valeria Ciganda
capfico@iesfbmoll.org
ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat. HIT A L’HORA DE TANCAR El primer arbre del bosc, Blaumunt Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa.