Page 1


H

acen como si fuera cero, como si fuera cero, y es más. Ignoran que me enveneno, que me enveneno, de verdad. Si vieran en mí el incendio, en mí el incendio…

Te podría mandar a hablar de algo que conozcas más, pero olvídate de volver a creer saberlo jamás, me estás haciendo daño al llamarme exagerado en algo por lo que nunca en tu vida has pasado.

COMISSIÓ DE CONVIVENCIA Com cada any, des de la Comissió de Convivència hem posat en marxa els programes d’acompanyament i de mediació. Dins el programa d’acompanyament, cada alumne de primer d’ESO té assignat un alumne de tercer d’ESO i un professor que actuen com a acompanyants per a qualsevol dubte, consulta o problema. Per això, un cop al mes i a l’hora de tutoria, els alumnes de tercer d’ESO surten de l’aula i s’entrevisten amb els seus corresponents alumnes de primer. Així, el programa d’acompanyament té com objectiu facilitar la incorporació dels alumnes de primer al nostre centre. L’objectiu del programa de mediació és donar solució als petits conflictes que es produeixen al centre entre els alumnes. Aquesta mediació la duen a terme els alumnes de quart d’ESO acompanyats per un professor que actua com a observador. Qualsevol alumne del centre pot demanar una mediació si ho necessita, ja sigui parlant directament amb un membre de la comissió de convivència com amb el seu tutor o tutora. La comissió de convivència està a la vostra disposició

Me dicen que hay gente con determinada enfermedad, que debería agradecer que no me falte una extremidad, que mi aparato digestivo absorbe eficazmente nutrientes y mi oido capta sonidos agudos, y funciona bien mi mente. Te escucharé cuando el fuego abrase tu piel y hierva, cuando las estrellas fugaces vayan directas a tu cabeza, cuando un terremoto te entierre bajo metros de tierra y el frío te queme hasta fundirte como cera en velas. Cuando intercambiemos quizás... ¿nuestras situaciones? y decidas prescindir de todo aquello que carezco, cuando te pongas en mi chaqueta y la abroches, y salgas por mi puerta, y veas mi universo. Solo entonces. Así que calíficame desde tu supuesta superioridad, sácame cuantos errores necesites para crear tu manto No puedes cambiar el remitente de tus pecados, cariño, haz llorar a los demás para poder calmar tu propio llanto. Hacen como si fuera cero, como si fuera cero, y es más. Ignoran que me enveneno, que me enveneno, de verdad. Si vieran en mí el incendio, en mí el incendio IkerVillalbaVEVO


í

n d e x

TAST DE POMA

2

Francesc de Borja Moll

3

Els arbres dels nostres barris: LA MÈLIA

Erasmus +

4

6-8

Un món de llibres BUNYOLA

9 10

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA 12-17 Els planetes. Gustav Holst 18

DIEM NO.

22

L’intercanvi 26 30

Club debat oratoria PICASSO

Found Poetry

ditorial Què us hem de dir?

Cada any hi ha canvis. Ara veiem com es construeix l’ascensor i unes noves aules, el pati està mig en obres amb tanques per aquí i muntanyes de terra per allà, el renou de la maquinària destorba les classes, els arbres canvien de lloc…, i és que l’institut està viu! Canvia la gent. Alguns han marxat i han deixat una empremta a l’institut. D’altres comencen amb mola il·lusió… i els companys d’altres anys segueixen fent classes amb la mateixa espenta de sempre… Entren nous alumnes, en surten d’altres, i alguns també deixen empremta… Tímidament es van posant en pràctica diferents conceptes educatius. Les acampades i les extraescolars teixeixen nous tipus de relacions entre els que hi som a l’institut.

Escacs 24

Erasmus plus +KA2

E

15

31 32

34

La vida de l’institut és com un arbre, sembla immòbil però quan t’hi fixes veus com va eixamplant les seves arrels i com va creixent. Aquelles branques que s’endevinen fràgils en el passat van cercant llum i es van transformant en més gruixudes, i d’altres que pensàvem que suportarien vents i tempestes semblen ara més febles que abans… Treballem, doncs, i enriquim el substrat del qual es nodreix l’institut, que floreixi i madurin els fruits que en sortiran cap a la societat.


TAST DE POMA

2

Aquesta vegada li ha tocat a la poma ser la protagonista del primer tast d’aquest curs. La poma és un dels fruits més consumits al món. Hi ha una gran varietat de pomes i una possible classificació seria segons el seu color. Hi ha pomes de color vermell, grogues i verdes. I el seu gust pot variar d’agre a dolç. El passat dimarts 28 de novembre poguérem gaudir tastant diferents tipus de poma, així com també el suc de poma i la compota de poma casolana. Forma part de la cultura popular que la poma té un gran valor terapèutic i alimentós, d’aquí que existeixi un refrany anglès que diu ‘An apple a day keeps the doctor away’, és a dir, ‘una poma al dia manté allunyat al doctor’. La poma facilita la digestió activant la secreció dels sucs gàstrics, és un bon regulador del trànsit

intestinal, estimula els ronyons, alleuja malalties com la gota, l'artritis, i els reumatismes. També és aconsellable per combatre la hipertensió i per reduir el colesterol. Pel seu contingut en fòsfor ajuda a enfortir el sistema nerviós. En dejú és un poderós depuratiu natural. D'altra banda, si es consumeix per a postres, a mossegades i, preferiblement sense pelar, neteja les dents i enforteix les genives, a més de combatre el mal alè. Pel seu alt contingut en aigua, una poma calma la set i ajuda a conservar l'aigua de les cèl·lules del cos, per la qual cosa ajuda a mantenir la pell hidratada i sana. La seva composició la fa una de les fruites més completes des del punt de vista de la nutrició.

RECEPTA COMPOTA DE POMA (de la mare d’Isabel) Ingredients: 1 kg. De pomes 150-200 gr de sucre suc d'una taronja mig tall de canyella Preparació: Pelar i tallar la poma a trossos i posar dins una olla. Afegir la resta d'ingredients i cuinar a foc lent fins que la poma estigui cuita. Triturar


Tal dia com avui (10 d’octubre de 2017) fa més de cent anys va néixer en Francesc de Borja Moll i avui el volem recordar com a mestre i com a divulgador apassionat de la nostra llengua i cultura. El mestre Borja Moll va fer coses molt importants a la vida: va dibuixar els personatges increibles de les Rondalles Meravelloses d’en Jordi des Recó, les rondalles mallorquines que tots i totes coneixem. Va ser ajuda imprescindible per a fer el Diccionari Català Valencià Balear amb altres mestres de la llengua, com ara Mossèn Alcover o el valencià Manel Sanchis Guarner. A més a més, va fundar la coneguda editorial Moll, gràcies a la qual s’han fet nombroses publicacions de tots els gèneres. Un dels lemes que més agradava al nostre Francesc de Borja Moll era aquell que diu: “Encara que siguin dures, les roques són foradades per l’aigua” i vet aquí que nosaltres volem ser com l’aigua clara que forada a poc a poc, amb constància i treball i molt il·lusió, la duresa de la roca de la ignorància, de la intolerància mitjançant l’educació, la cultura i el respecte per les nostres arrels. I diuen els personatges fantàstics de les rondalles: Pel bon fat i el mal fat que la meva mare m’ha donat, que tot el que digui sigui veritat

3


mèlia

La

La mèlia també rep el nom de cinamon. El seu nom científic és Melia azedarach i és un arbre de la família de les Mealiaceae. És un arbre caducifoli, això vol dir que perd la fulla a l'hivern. A l'estiu podem veure les seves flors que són molt vistoses, de color lila amb els estams de color violeta. Aquestes flors apareixen agrupades en panícules d'agradable aroma. Els seus fruits també són molt característics, ja que es veuen com bolletes de color groc. Alerta amb els fruits! Ja que són molt tòxics. Els arbres de mèlia poden arribar a fer uns 15 m d'alçada. Són vistosos, motiu pel qual se sembren com a arbres ornamentals a molts carrers d'arreu del món, també es pot veure amb freqüència a les vores de les carreteres. Són originaris de la zona de l'Himàlaia. Exemples de mèlia els trobam molt a prop de l'institut. Just al carrer Caracas els podem veure a la zona enjardinada. Els arbres del centre són m è l i e s , mentre que els de les vores són lledoners, dels que ja

4

n'hem parlat. També en podem veure al parc de Krekovic i al carrer Foners. N'hi havia fa un temps al carrer de Joan Alcover, però ara s'han substituït per sòfores (també anomenades acàcies del Japó). Al nostre institut també podem veure un exemplar de mèlia a la zona enjardinada interior, just enfront de l'entrada del bar. Quan s'acosti l'estiu podreu gaudir de les seves vistoses flors i del seu aroma. Per saber-ne més: López Rodríguez, J.M. (1988) "Els arbres de Palma", Ed. Cort, Palma, 142 p. http://www.arbolesibericos.es/especie/ meliaazedarach http://www.arbolapp.es/especies/ficha/ melia-azedarach/ http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/ especie/4488.html https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3% A 8 l i a _ (arbre)


RESPECTAU ELS COLORS? Tant a les aules com al pati de l’institut tenim els diferents contenidors per a fer la correcta separació dels residus i mantenir el nostre institut net. Tenim contenidors blaus pel paper, contenidors grocs per a separar els envasos i contenidors marrons on van la resta de residus. Els contenidors van acompanyats dels cartell d’en borjanet que ens recorda i recomana on va cada residu. Amb un segon de pensar a quin contenidor hem de llançar el nostre residu podem fer molt de bé al medi ambient. Tots els residus que es podrien reciclar i no es separen com és degut van a parar a la incineradora on es cremen produint una despesa econòmica i una contaminació que es podria evitar.

Una tona de paper reciclat salva 17 arbres, amb 8 capses de cereals es pot fer un llibre. Amb 80 llaunes de refresc es pot fer una llanta de bici i amb 6 brics espot fer una capsa de sabates. No cal oblidar que cada residu reciclat o reutilitzat evita que es creï un de nou a partir de l'explotació dels recursos naturals. En conseqüència, augmentant la taxa de reciclatge en el que fa referència a les fraccions de paper/ cartró, vidre i envasos lleugers, s'aconseguirà una disminució dels consums d'aigua i energia, es reduiran les emissions de CO2 i es permetrà donar una nova vida als residus.

Reciclant 2 tones de plàstic, estalviam 1 tona de petroli. Reciclant paper, estalviam un 80 % d’aigua en la seva fabricació. No trobes que val la pena pensar un moment i tirar el residus en els seu correcte contenidor? Comissió de Medi Ambient

5


Finlàndia Durant la 3a setmana d’octubre, el grup de tutores i tutor de 1r d’ESO, vàrem visitar Finlàndia per dur a terme una estada formativa que du per nom Job Shadowing. El job shadowing -o període d'observació professional- implica passar un període breu de temps amb un expert en el lloc per observar i seguir-lo durant el seu treball diari. Aquest terme prové de l'àmbit dels detectius privats i significa literalment "treball a l'ombra". Aquesta técnica s'utilitza tant en les em-

6

preses privades com en l'àmbit educatiu o com a nova tècnica de coaching per formar líders o grups de treball. Finlàndia: al capdavant dels resultats dels informes educatius. De fa temps, des que encapçala els primers llocs en el rànquing dels resultats a les proves PISA, el sistema educatiu de Finlàndia ha despertat l’interès de molts professionals de la docència. El nostre objectiu principal era aprendre tot el que poguéssim del dia a dia a escoles i instituts principalment allò relacionat amb l’aprenentatge per projectes i l’atenció a la diversitat. Unes dades… • A Finlàndia l’abandonament escolar no arriba al 9%, (Aquí supera el 25%). • Hi ha un bon sistema per reforçar l’alumnat que té dificultats, amb una detecció del problema i després una estructura de reforç que té l’objectiu de compensar i millorar l’adquisició dels continguts. • El seu sistema està basat en la igualtat i la

qualitat. La qualitat en el professorat, en les instal·lacions, el material, ... La igualtat en què es mira que les desigualtat econòmiques


no separin l’alumnat (el dinar i el material escolar el paga l’escola). VISITA AL KSAO DE KOUVOLA I KUUSANKOSKI La nostra estada va començar amb la visita a l’Escola Regional d’Ensenyaments Professionals. (KSAO) a Kouvola i Kuusankoski on estudien uns 2.000 joves. En aquest centre es poden estudiar quasi cinquanta titulacions superiors professionals diferents. L'educació contínua, els tallers i la formació dels immigrants complementen la seva oferta. La nostra guia i coordinadora va ser la professora d’anglès Tanja Kantanen que ens va rebre un matí de dilluns plujós i fred, però que gràcies a la seva cortesia, amabilitat i professionalitat ens va fer sentir tot d’una en un ambient càlid de coneixement mutu. Les primeres hores les dedicàrem a conèixer el sistema educatiu finès i com que teníem un munt de preguntes vàrem passar gairebé el matí a intercanviar informacions sobre els respectius sistemes mallorquí i finès. Durant les jornades següents, fins divendres, vàrem poder participar de diverses classes d’idiomes específicament. L’anglès i el suec són les principals llengües estrangeres que s’aprenen, a més del finès, que és la llengua pròpia. Al cap i a la fi, visitàrem les classes de 5 docents diferents, amb metodologies, alumnat i instal·lacions diverses. Aquesta experiència ens anava donant pautes i coneixements que ja formen part del nostre bagatge professional. Les percepcions d’aquelles jornades foren d’una banda que les instal·lacions tenen molta qualitat: el mobiliari, els aparelles electrònics i audiovisuals, etc. D’altra banda, que l’alumnat és, a priori, molt més tranquil i silenciós que el nostre. Personalitats diferents: escandinaus i mediterranis? Divendres vàrem tenir el gust de visitar una escola de primària on es celebrava una festa de disfresses i visitàrem les diverses aules i espais que fan servir per l’aprenentatge i la convivència. A Finlàndia l’aprenentatge obligatori comença als 8 anys i també la lectoescriptura. Van molt alerta amb el ritme d’aprenentatge i miren de detectar molt aviat les possibles dificultats de ’alumnat. L’anglès no es comença a aprendre fins més tard (cap als 9 o 10 anys) però des de ben petits els nins i les nines estan acostumats a escoltar la televisió en anglès, o en d’altres idiomes, i tot està subtitulat. Tampoc no passen tantes hores asseguts dins la classe i després de cada classe hi ha 10 o 15 minuts de descans, durant els quals poden sortir una estona a l’esplai o passejar-se per defora.

L’ENTORN COM A EIX D’APRENENTATGE Grans finestrals permeten que entri la tènue i boirosa llum del matí però deixen copsar la grandiositat dels arbres i del bosc proper. Taules triangulars que faciliten la conformació de grups de treball i de debat. Elegants panells a la paret que permeten fàcilment aferrar treballs, dibuixos, esquemes, informacions. Estors i cortines amb dibuixos a les finestres. El terra forrat amb un vinil de plàstic que atenua els sorolls. Estris digitals i audiovisuals que permeten una correcta transmissió de la informació. Les actituds, expectatives i accions de l’alumnat i el professorat poden estar condicionades per elements de l’entorn, de vegades per elements molt subtils. L’entorn deter-

mina les interaccions que l’infant o l’adolescent podrà establir-hi i també condiciona l’ànim amb què s’enfrontarà als reptes que es plantegin, depenent de les emocions que aquest entorn ajudi a generar. A Finlàndia es pren consciència de la importància de l’entorn com a factor facilitador de l’aprenentatge. UN INNOVADOR ESPAI DE REFORÇ EDUCATIU: L’AULA DE NA MILLA SEPPÄLÄ Una de les jornades que més ens va interessar va ser la que dedicàrem a visitar Duunipaja o Entorn d’aprenentatge per a estudiants que necessitàvem més suport pel que fa a l’ensenyament de Formació Professional de Grau Mitjà. Aquesta aula independent és coordinada per la professora Milla Seppälä que ens va oferir una presentació dels objectius i activitats que hi realitzava. Ens va explicar que molt d’alumnat amb dificultats o desfasaments curriculars acudeixen a la seva aula i tot sovint el que més necessi-

7


ens han cobert les classes i les absències. També volem compartir que han estat uns dies de feina intensa, de sortida de la nostra «zona de confort», perquè ens hem immers en un dia a dia diferent del nostre habitual amb un idioma, costums i coneixences diversos, i un allau d’aprenentatges tan gran... Però a més a més, no hem desconnectat en cap cas de la nostra responsabilitat com a tutors i tutores, i des de Finlàndia hem hagut de telefonar a pares i mares per informar-los d’amonestacions o altres problemes que sorgien dia a dia a l’Institut. ten és qualcú que no representi el paper de professor o docent i que els escolti i parli amb elles i elles. Compartir també un cafè i unes galetes, de vegades era més important que fer una fitxa o un problema de matemàtiques. I tot això en un espai cuidat i bonic. Net, diàfan i clar. On fa ganes treballar. On fa ganes compartir i parlar. On fa ganes, al cap i a la fi, estar-hi. ENS SERVEIX L’EXPERIÈNCIA DE FINLÀNDIA?Sí, i tant que sí. Són les experiències d’aquest tipus les que ens fan, potser, canviar petites coses i ja se sap que els grans canvis comencen així, per allò més petit. El tutor i les tutores de 1r d’ESO volem des de les pàgines de CAPFICO agrair als companys i companyes que ens han donat suport, que No obstant això, ens hem sentit privilegiades tot plegat ja que gràcies a aquesta formació hem pogut cohesionar indefinidament aquest grup de tutores i tutors de 1r d’ESO que aposta decididament i amb total convicció per crear un IES Francesc de Borja Moll que doni al nostre alumnat eines per seguir aprenent més enllà de l'aula, que els permeti ser persones globals i saber moure’s en diverses cultures.

8


her most famous paintings was born in USA Launton are waterbirds, solid ground Pensilvania. He is a abstract and more and more painand quinetic . One of his tings. She used mainly the most famous Oscar is Calfollowing colours: Greens, der’s Circus. He used A primer d’ESO, dins el pro- oranges etc... she is alive mainly the following colours: yellow,red,blue and green. jecte Un món de llibres ens now. He died on the 11 of Novehem proposat construir un mber , 1976 in New York. llibre Pop-up inspirat en un@ By Christian Moran Padilla artista. Aquesta primera avaluació l’hem dedicada a descobrir els i les artistes i us els volem presentar: PROJECTES A PRIMER D’ESO:

UN MÓN DE LLIBRES

By Hugo Garau Colom VINCENT VAN GOGH

NIKI DE SAINT PHALLE Catherine Marie-Agnes Fal de Saint Phalle, better known as Niki de Saint Phalle was born on the 29 of october, 1930. She was born in Neuilly-sur-Seine, France. She was a filmmaker, painter and sculptor french woman. His style is feminist art. His most famous series of sculptures is “Nanas”. Nanas of niki de Saint Phalle) She used mainly the following colours: Vibrant tones and brightly: Red, Black, white, yellow, blue, pink, green.. She died on the 21 of may, 2002 in San Diego,California. FRANCESCA SUNDSTEN Francesca was born in 1960.She was born in Hemet, California. She is a contemporary painter. One of

RENÈ FRANÇOIS GHISLAIN MARGUERITE Renè Magritte was born on the 21st of November, 1898 .He was born in Lessines. HE is an surrealist. One of his most famous paintings is CAT IN A HAT. HE used mainly the following colours: Black, grey, brown, blue and yellow. HE died on the 15th of August, 1967 in Brussels. Vincent Van Gogh was born By Dastin Yordanov on the 30 of March, 1853. He was born in Zundert. He is an impressionist, pointillist and expressionist. One of his most famous painting is “The Starry night”. He used mainly the following colours: differents types of yellow and blue. He died on the 29 of July, 1890 in France. He killed himself. by Celia Estan Garcia ALEXANDER CALDER Alexander Calder was born on the 22 of July, 1898 . He

9


Concurs EMBARBUSSAMENTS DE 1R DE BATXILLERAT Després de fer la votació, l'embarbussament guanyador ha estat el següent:

El cepat apata el blat i el blat epata el cepat. Com menja el cepat el blat si el blat epata el cepat? Si el blat s'ha acabat, i el cepat sense blat ha quedat, el cepat epatat ha quedat. Com s'epatarà el cepat sense blat? Alumnes: V.L.M., B.N. i A.R.B. Rondalla: "L'abat de la Real" Paraula escollida: cepat.

10

Bunyola


a

Divendres, 20 d'octubre els alumnes .

de 3r vàrem fer una excursió a la Comuna de Bunyola. Agafàrem el bus a l'Estació Intermodal de la plaça d'Espanya. En arribar a Bunyola

començàrem

a

escalar

la

muntanya des del poble. El camí del Grau puja pel mig d'un bosc

de

pins

i

alzines.

Durant l'itinerari, férem diferents aturades a llocs on trobàrem determinats centres d'interès, per exemple al camí des Grau. Florencio ens va explicar quina funció tenien els forns de calç, forn de pedra on es cremava llenya per a obtenir calç. Després, uns quants alumnes pujàrem fins al cim del Penyal d'Honor. A l'hora de dinar ens vàrem seure als bancs que hi ha a l'àrea de descans. El paisatge era preciós. Dins l'alzinar trobàrem el safrà bord, una espècie endèmica de les Illes Balears. També ens va agradar molt el xiprell que estava en plena floració i vàrem menjar arboces. Va ser un dia esplèndid. La caminada no va ser massa llarga . A més, vàrem aprendre coses noves i interessants sobre la natura i especialment sobre les plantes autòctones. PROSPER OSAWVONAMWEN OGBONMWAN IGBINIGIE NURIA ROMERO ALVARADO

11


Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut. Aristòtil Cap a finals de curs passat, un grup de professores i professors interessats en l’educació emocional del nostre alumnat més jove, vàrem acordar participar a un projecte que es duria a terme durant una hora a la setmana a 1r d’ESO. Es va batejar com a projecte de Convivència, un terme molt ampli, molt obert, que permet encabir tot d’idees i de punts de vista. El nostre institut ja té uns anys d’experiència en resolució de conflictes, mediació,

acompanyament, etc., gràcies a la implicació de professorat (Comissió de Convivència)

i

alumnat

(mediadors,

acompanyants). Aquest projecte, per tant, va sortir com una passa més, decidida i il·lusionada, en aquest camí ja encetat. Però, què és el que mena aquest projecte? Una sèrie d’idees són la base de la programació i els objectius: --L’alumnat de 1r d’ESO és molt vulnerable en comparació amb els cursos que tenen més experiència a l’institut. En el seu camí cap a la maduresa acadèmica, tot sovint els hi manquen estratègies per resoldre conflictes (els seus estudis, amistats, relacions amb el grup-classe, amb el professorat, etc.).

Curs 2017-18 Nou Projecte de

12

C


--Curs

rere

curs, es veu

més

contents i contentes de venir a l’IES Fran-

vehemència la necessitat de treballar

cesc de Borja Moll, que valoressin els

habilitats socials i emocionals, que donin

seus companys i el seu professorat, i per

estratègies per a la vida. Potenciar la co-

tant, els resultats d’assistència i de qualifi-

municació, l’escolta activa, l’empatia,

cacions fossin més bons.

etc., esdevenen també, ja mateix, obje-

Dins d’aquest marc d’idees vàrem apro-

ctius curriculars.

var una programació anual, dins la qual

--Establir i motivar nous llaços de cohesió,

dissenyàrem les Primeres Jornades de

amb el grup i amb el professorat, són es-

Natura, Art i Convivència.

tratègies fantàstiques per incrementar la

L’ojectiu era conviure dues jornades i un

sensació de benestar dins l’institut, dins el

vespre a l’alberg de Son Serra de Mari-

grup.

na, Hort de Son Serra, tot l’alumnat de 1r

--La convicció que un increment en el

d’ESO amb l’acompanyament dels tu-

benestar diari de l’alumnat repercutirà

tors i tutores de 1r d’ESO: Patricia Martí-

directament en el bon clima a l’aula i,

nez, Jose Gabarda, Valeria Ciganda i

en

processos

Amaia Iturraspe. Cotutores: Mar Llobera i

d’aprenentatge-ensenyament. És a dir,

Isabel González. El coordinador del pro-

que els nins i nines de 1r d’ESO se sentissin

jecte, Xavi Serra, i la professora d’Educa-

conseqüència,

en

els

amb

Convivència a 1r d’ESO 13


ció Física, Gero Miró. Si l’objectiu terminal era la convivència, el mutu coneixement, el saber estar els uns amb els altres, no menys importants eren altres objectius com ara treballar els esports, meditació i ioga, dinàmiques de coneixement i cohesió de grups, el gaudi de la natura i del paisatge de Son Serra de Marina, l’elaboració plàstica en petits grups, etc. L’esforç de posar tota aquesta maquinària en marxa compensa de molt ja que aquest tipus d’experiència fora de l’institut incrementa el respecte i el mutu coneixement d’uns amb altres. En aquestes jornades tots i totes som iguals, i totes i tots assumim responsabilitats individuals i col·lectives. Una part del clàustre del nostre institut voldria que aquesta activitat de convivència que hem fet, com també les Jornades que es fan a 3r d’ESO a s’Arenalet d’Aubarca, fossin activitats consolidades a tots els nivells d’ESO i que cada curs tengués la seva Jornada de Convivència, si fos possible a principi de curs, quan encara els grups es consoliden i

14

s’estableixen les dinàmiques que positivizen

el

procès

d’aprenentatge-

ensenyament. Mentre els nous models de docència van obrint-se pas i les experiències com la que explicam guanyen més i més prestigi i significació, només ens queda agrair a tothom implicat, que ha donat suport i coratge en l’organització de tot plegat. Amaia Iturraspe Bellver


15


L’acampada de Son Serra per Joan Enric Soler

16

Els dies 26 i 27 d’octubre els nins i nines de 1r A, B, C i D vàrem anar d’acampada a l’Hort de Son Serra com a projecte de convivència i saber conviure amb altres persones de classes diferents. Quan vàrem arribar a l’escola el dia 26 vàrem anar directament ala Sala d’actes on ens explicaren coses importants abans de partir. Després vàrem deixar les maletes al maleter i vàrem pujar a l’autocar que ens va dur durant mitja hora fins arribar al nostre destí. Abans de partir uns nins i nines vàrem ajudar a na Gero a agafar els materials necessaris per a l’acampada, com les estores i les pilotes, tant de tenis com de mato. Allà, a l’Hort de Son Serra, vàrem berenar del que dúiem a la motxilla una vegada estaven fets els grups, els vàrem haver de tornar a fer tres vegades! El meu equip es va dir EPI. Vàrem fer unes xapes amb el nostre nom i el nom del nostre grup. Les xapes tenien un color per a cada grup. La nostra era groga. Vàrem anar a dinar a la platja i també férem un capfico. Jo vaig agafar copinyes molt boniques mentre nedava. Abans d’anar-nos-en, vàrem recollir restes industrials i restes naturals cada grup. Uns

EPIs agafàvem residus industrials i els altres EPIs agafaven residus naturals. Vàrem tornar a l’alberg i vàrem fer una escultura amb el que teníem. En Pau i en Pep varen portar un tronc enorme que utilitzàrem com a cos de l’escultura. L’escultura nostra era una dona i jo vaig utilitzar les meves copinyes per fer els botons de l’abric i les ungles de les mans. Vàrem posar música i quasi tots vàrem ballar. Jo no estava d’humor per ballar perquè estava molt cansat. Me n’oblidava dir que vàrem fer un joc de taxistes i vianants. Ningú em va agafar com a passatger i després vaig entendre que havia estat aposta. D e s p r é s vàrem sopar i tinguérem temps lliure. De sobte es varen sentir uns crits. Tothom va anar al bosc que hi havia pel camí a la platja i m’han dit que varen veure una figura humana feta de pots que tenia una velocitat supersònica i que es dirigira al més profund del bosc. Vàrem anar a dormir, els de 1rA, C i D a les habitacions i els de 1rB a les tendes de campanya. A la meva habitació tothom xerrava i jugava amb les llanternes. No Gero ens va renyar a tots. Al dia següent vàrem berenar de croissants, magdalenes, sucs, lacaos i fruita. De fruita hi havia pinya, pera, poma i no sé què més. Després férem esports variats, per grups. Crec que els que dormien a les tendes varen anar a recollir-les. A continuació va arribar l’hora de berenar sandvitxos de pernil i formatge q u e , bé, estav a u n a mica congelat. Tam-


bé hi havia sucs de pinya, préssec i lacaos que havien sobrat del matí. Quan va arribar la 1 i uns quants minuts, va ser l’hora d’anar-nos cap a l’Institut i allà ens vàrem anar amb l’autobús com ho feim normalment. A l’Institut arribàrem a les 2 menys un minut, per això vàrem ajudar na Gero amb les estores d’Educació Física i les vàrem col·locar al seu puesto, més ben dit, a la porta del seu puesto perquè ens h a v í e m d’anar molt ràpid. Na Gero després va col·locar-ho tot al seu puesto. En aquesta acampada ens han acompanyat n’Amaia, la nostra tutora, na Gero, na Isabel, na Valeria, na Patricia, en Xavi, en Jose i na Mar. Gràcies a tots aquests professors i professores em vaig divertir un 80%. Gràcies a tots! I gràcies per escoltar!

Convivència a SON SERRA per Lucía Estarás Herrera El Refugi de Son Real és un alberg molt allunyat de Palma però és molt bonic. Es una casa molt espaiosa i té una platja molt guapa a prop. De seguida que vam arribar ens van distribuir en grups petits i vam inspeccionar l’alberg, després vam berenar. La primera activitat que férem va ser muntar les tendes ja que a la nostra classe li va tocar dormir en tenda de campanya i no al refugi. Vam estar dues hores muntant les tendes ( crec que estic exagerant). Després de muntar-les vam anar a dinar a la platja. Allà vam recollir restes orgàniques i residus que després utilitzarem per fer unes petites escultures segons la

temàtica del grup. Vam fer un concurs d’escultures que va estar molt renyit, totes eren molt originals. Ja a la nit sopàrem i tinguérem temps lliure. Abans d’anar a dormir encara vam jugar a un joc que es diu TAXI que consisteix en triar els companys que pugen al taxi segons els requisits donats. Al dia següent berenàrem, férem una mica de ioga i alguns jocs , també vam practicar la percussió amb Jose (el nostre tutor), era molt difícil!!! Recollírem totes les coses per poder netejar en grups i la nostra classe, que havia passat la nit a la zona d’acampada, vam haver de desmuntar les tendes... horrible! D’aquesta sortida he après diverses coses: la primera a muntar i desmuntar una tenda de campanya. No crec que se m’oblidi mai després de tal experiència. També he après coses sobre la natura, valors... A l’activitat de recollir residus vàrem aprendre algunes conseqüències de tirar plàstics a terra i a la mar. Al joc dels taxistes , jo, que era un dels taxistes, vaig aprendre que moltes vegades discriminam i jutjam les persones només per la seva aparença. Sincerament, aquesta activitat m’ha agradat per una part i per l’altra no tant. M’ha agradat aprendre nous valors i fer activitats noves, però no em va agradar haver de muntar les tendes només 1r B, me pareix injust que nosaltres fóssim els únics que haguéssim de dormir malament . I a més vam perdre molt temps de les altres activitats per culpa de muntar i desmuntar-les.

17


E

ls Planetes , és una obra inspirada en l’astrologia. Es va convertir en un del primers treballs de Holst per a trobar audiència. El va completar a l’any 1916 , durant un viatge a Espanya amb els seus amics , i es va popularitzar just després de la Primera Guerra Mundial . L’obra es va convertir en el treball més popular de l’Opus de

L’obra es titula “Els Planetes” (“The Planets”). Es una suite instrumental de set moviments composada per Gustav Holst (1874-1934), que fou un compositor de música clàssica anglès. Holst va agafar inspiració quan va venir a passar un estiu a Mallorca al 1914 quan prèviament havia dit als seus amics que estava fart de la música, especialment de la seva. Un

ELS PLANETES I LA MÚS

18

Gustav . L’arribada del programa espacial “NASA” a l’any 1960, va augmentar l’interès per aquesta temàtica. Durant l’any 1960 algunes bandes de rock varen adaptar parts de “Els planetes” als seus treballs. ROCIO SINTES. 2A

ANEM DE CONCERT El passat dia 30 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO vàrem anar a veure una obra musical al teatre principal interpretada per l’orquestra simfònica de les Illes Balears Concert al que el dia anterior anaren els alumnes de música de 2n d’ESO.

parell de dies després va trobar inspiració a l’astrologia (la creença de diferents coses que tenen a veure amb l’univers). Holst va escriure, interioritzar i donar-li una personalitat a tots els planetes que formen la suite, que són: Mercuri (el missatger alat), Venus (portadora de la Pau), Mart (portador de la guerra), Júpiter (portador d’alegria), Saturn (portador de la vellesa), Urà (el mag), Neptú (el místic). La personalitat de cada planeta es totalment diferent a la de les altres, i cada petit detall està mirat amb lupa, aquestes petites coses per a mi són les que fan que sigui una de les obres més important


L’assistència al concert va ser diferent a tot el que pensam quan ens diuen una orquestra tocant música clàssica al teatre. Ens varen posar una espècie de documental, que s’anava reproduint a la vegada que l’orquestra simfònica tocava. També hi havia un presentador que sortia quan els músics aturaven de tocar el moviment de la suite i ens presentava

“extraterrestre” que estava a la Terra ja que on vivia, Europa (un dels satèl·lits de Júpiter), no existia la música. Hem conegut curiositats sobre l’obra i sobre Gustav Holst per exemple que va anar de viatge a Mallorca on es va inspirar, o que Mart va ser el primer moviment de la suite a ser acabat, i ho va ser tan sols un mes abans d'iniciar-se la Primera Guerra Mundial (agost de 1914). També que la Terra és l'únic planeta del sistema solar que no apareix en l'obra. Encara que la música clàssica no és un dels gèneres musicals que més m'agrada, l'obra m'ha semblat increïble , un dels aspectes que més m'ha sorprès és la quantitat de persones que tocaven en l'orquestra i el gran tre-

vades

SICA DE GUSTAV HOLST.

ns

del segle XX. Una de les coses que també fa tan especial a aquesta obra és que Holst la va escriure durant la primera guerra mundial i que el mateix compositor deia que no era una de les seves millors obres, que en tenia de millors, però avui dia, la gent el reconeix per l’obra dels planetes.

el següent moviment o els dos següents moviments que anava a tocar l’orquestra. Al principi de l’obra també va començar a sonar l’alarma d’incendis, i de cop i volta va sortir un “alien” que va estar acompanyant el presentador durant tota l’obra. MARTA ZAPATA. 3A

H

a estat una gran experiència, ens han explicat l'origen de l'obra de manera original, amb dos intèrprets , un era el presentador que explicava l’origen de Els Planetes amb un tipus de globus dels planetes del sistema solar i l’altre un

19


ball que han realitzat. Cada fragment de l'obra m'ha transmès diferents emocions, i per descomptat aconsellaria a qualsevol persona escoltar Els Planetes i conèixer la seva història. NURIA ROMERO. 3C La música de cada un dels planetes vol mostrar les característiques de cada un d’ells que els hi donen els astròlegs , com per exemple , Saturn el portador de la vellessa fa referència a tots els anells que té aquest planeta . Si alguna vegada teniu l’oportunitat d’anar a aquest concert , aneu , perquè hi ha una gran diferència entre poder escoltar la música en directe i veure com treballa el grup instrumental junt a escoltar la música amb auriculars a través d’una pantalla . A més a més, al concert , vàrem aprendre moltes altres coses que tenen a veure amb el tema de l’astronomia i l’astrologia com moltes característiques de els planetes i sobre antics deus que duen els seus noms . Va ser emocionat i molt entretingut , a més aquests tipus d’activitats nos les podem veure , fer i escoltar amb els nostres companys cada dia , per això és molt important aprofitar oportunitats com aquestes . ROCIO SINTES. 2A

20

No m’han agradat tots els planetes. Els que m’han agradat varen ser: Júpiter, Urà, Venus i Mecuri. Els que no me varen agradar varen ser la resta: Mars, Saturn, Neptú. No me varen agradar perquè Mars era molt estressat, Saturn era massa lent i Neptú me donava un poc de por. El que més em va cridar l’atenció va ser Júpiter perquè tenia parts mol alegres i algunes vegades esta com trist. També em va agradar la utilització del tempo i la dinàmica que fa el compositor. ROMY DEL MAR BÄÄTJER. 2A

vades

ns

QUI ERA GUSTAV HOLST? Gustavus Theodor Von Holst va nèixer l’any 1874, el dia 21 de setembre en el regne Unit. Fou un compositor anglès. A la Primera Guerra Mundial es va llevar el nom de Von perquè tenia por de ser identificat per alemany. És conegut per la seua obra d'orquestra Els Planetes. Era deixeble de Charles Villiers Stanford a l’escola de música londinense. Va arribar a ser, com el seu professor, un apassionat folklorista: després de ser músic d’orquestra durant algun temps, a partir dels anys 1903 es va dedicar a l’ensenyament, com professor de composició. Durant l’any 1933 Gustav Holst va començar a patir uns problemes a


l’estòmac , finalment el dia 25 de maig de 1934 va morir a Londres després d’ una intervenció quirúrgica.

PER A SABER MÉS SOBRE GUSTAV HOLST I LA SEVA OBRA: JEREMY ROJAS SANTANA. 2B http://www.xtec.cat/~sargemi/ biocompo/holst.htm https://www.biografiasyvidas.com/ biografia/h/holst.htm http://www.osvalles.com/es/noticies/ detall/los-planetas-de-holst-star-trek-y-edwood/31

POTS ESCOLTAR L’OBRA SENCERA AQUÍ: https://www.youtube.com/watch? v=Isic2Z2e2xs&list=RDIsic2Z2e2xs&t=11

A quina música de pel·lícules et recorda?

E

l día 30 de noviembre todos los alumnos de Tercero del instituto estuvimos en un gran teatro, el Teatre Principal de Palma, donde nos reunimos varios institutos y colegios Mallorca para poder disfrutar de un concierto de la Orquesta Simfònica de les Illes Balears. Durante el espectáculo nos proyectaron espectaculares imágenes, siete cortos relacionados con los siete movimientos de la obra Los planetas de Gustav Holst , a los que el compositor británico llamó con el nombre de un planeta y su deidad equivalente en la mitología grecorromana. También nos contaron una historia que iba sobre un marciano que quería descubrir la música y, para ello, viajó al planeta Tierra. En la Tierra hizo dos amigos, una música y su hijo, que le ayudaron a poder volver a su casa después de haber descubierto la música y vivir una experiencia que nunca olvidaría........ Carmen Ballesteros.3rB.

21


A classe de 1rA vàrem treballar la Llegenda del Salt de la Bella Dona per veure com la violència de gènere també està a la tradició popular.Aquesta activitat consisteix a treballar una llegenda que p e r t a n y a la tradició oral de les Balears, concretament a uns fets que succeïren en un indret de la serra de T r a m u n t a n a . Què ens conta aquesta llegenda? Com defineix la dama? Quins motius dóna per cometre aquest fet? Saps a on conta la tradició que va passar aquest fet? Què és la gelosia? Com ens afecta negativament?Abans llegir la llegenda vàrem veure el capítol 10 de la sèrie ILLES DE LLEGENDA d'IB3 TV on es fa un vídeo que també l'explica.

E

Cap a Lluc s'encamina una parella. Són home

i dona.

EI marit calla. Porta un capot negre sobre les espatlles. Està trist i esmús, com si estàs disgustat. No diu paraula. Ella duu un vestit de seda blava i un mocador de color de cirera. Dins les mans, un pom de flors blanques; són roses de garlanda. Partiren a Lluc abans de pondre's el sol, quan cau l'horabaixa. El dia mor i la fosca obscureix la mirada de l'home. Té el cor ple de tenebres, el marit. Les últimes clarors han vingut a filtrar-se entre les branques. Està trist, capficat. Per això decidiren de partir. Un niu de serps li rosega l'entranya, tot un infern de gelosia. Havia sospitat sovint de la muller. Les llengües... —ai, les llengües!— l'havien mormolada entre dents: -Diuen que un carboner eixerit i despert la vetlla, nit i dia. -Hi ha un pastor que toca per a ella aires d'amor, les vetlles en que la lluna creix. - Un dia li explica que la pretenia, el pastor. Ella va respondre, amb la cara vermella d’empegueïment:

22

EL SALT DE LA BELLA DONA

EL dia 25 de novembre

I camí és aspre, de pujades abruptes i de difícil pas. De vegades, es quasi bé un tirany entre penyes, el camí, tot de perills i fondalades.


-Tu bé ho saps que som casada. La sang li pujava ai cap, al marit. El dubte l'atordeix. No n'hi ha d'herbes, que curin d'aquest mal. La fosca torna espessa. Passa una òliba com un mai averany. Es just un pedaç de llana, l'òliba, desdenyosa i feixuga. Dobleguen ei cim d'un pujol i el rost s'empina. L'aigua remoreja dins ei barranc. El torrent bramula, entre les roques. D’alt d'Es Grau, el camí passa al

Una fragancia para - Per què? cada ocasión aquesta.

- Deien que enganyava l’espòs. - L'enganyava?

- Vós tindreu la mateixa mort, que també m'heu traït en secret. - Ella guaitava sobre l'espadat, quan ell l'agafà per les cames i la tirà a l'abisme. Rodolà pel barranc rebotant i donant tombs, aquella dona Tingué temps de cridar: - Mare de Déu, assistiu-me! Com una roca que cau rost avall, es precipità vers la profunda negror de l'avenc. Un silenci de pedra retallà la mirada d'aquell home. Observà de prim compte la fosca del barranc: ni un gemec, ni l'eco d'un esglai, ni la remor trèmula de les alzines. Decidí que era morta i partí escapat, de pressa, sense esma, la vista emboirada, pels camins de la nit. Travessà les garrigues i les torrenteres, el boscany i l'arbreda… Es fosca clara. La nit ha començat a diluir-se i pinta de penombres els fondals i les cares. Les campanes de Lluc toquen missa primera. Rere les muntanyes, ha començat a encendre's el dia talment una magrana.

caire de l'abisme, pel costat d'una penya tallada a plom. Les aigües corren dins el fondal obscur. Entre els remors de l`aigua, hom hi sent encara ara gemecs i plors. La carn s'esborrona, només de veure la fosca del cingle. - Donau-me la mà, marit. Les cames em tremolen. - Mirau la fondria. - Tenc por. - Per què n'heu de tenir? - L'aigua corre allà a baix, entre el pedreny. No sentiu una veu que gemega? Va respondre aquell home, cegat de ràbia: Hi tiraren una dona, una nit fosca com

Quan arriba al temple, aquell home, la claror de la llàntia il·lumina el rostre conegut. La cara es trasmuda, els ulls li espiregen. És la muller pròpia que està agenollada, sense una ferida, ni un trenc, ni la pell gens blava, ni cap moradura… Els àngels de Lluc somriuen de veure l’esclat de ràbia del marit gelós. La dama, somnàmbula, canta lletanies i esfulla les roses blanques de garlanda. GABRIEL JANER MANILA, El salt de la bella dona A “Les llegendes de les terres de Lluc” (Publicacions del Santuari de Lluc, Mallorca 1984)

23


PROJECTE

ESCACS

E

nguany s’ha engegat com a Projecte de Centre a tres cursos de 2n d’ESO, A, B i C, i amb una hora de dedicació setmanal, el Projecte “Escacs al Borja”, dins el qual l’alumnat, a més d’aprendre a jugar a escacs, desenvolupa una sèrie d’habilitats i valors imprescindibles per a la vida quotidiana. El que es pretén amb aquest Projecte és: a) Millorar el rendiment escolar de l’alumnat i contribuir a la seva formació en valors i a la seva educació emocional b) Millorar el rendiment escolar de l’alumnat i contribuir a la seva formació intel·lectual (memoria, concentració, càlcul, lectura…)

24

c) Reforçar el conjunt de les competències bàsiques utilitzant els escacs com a fil conductor. d) Fomentar l’ús educatiu de les TIC e) Fer difusió i formació sobre els escacs com esport f) Fomentar interculturalitat i la igualtat de gènere, així com el respecte en general. A finals de novembre s’ha aconseguit que tot l’alumnat hagi aprés els fonaments bàsics del joc, i ja s’han format

AL BORJA Promogut i conduit pel departament de filosofia

equips per tal que juguin entre ells fomentant el treball cooperatiu i en grup, ben necessari en el món actual. Aquestes són algunes de les opinions dels alumnes: “Al principio me parecía aburrido porque no sabía jugar, pero cuando he aprendido a jugar como loca me ha gustado y me divierte mucho, porque lo pasamos bien, nos reímos y aprendemos muchas cosas” (Gabriela Doseva, 2nB) “Es un muy buen juego, para mí el mejor juego de mesa” (Anònim) “El ajedrez fortalece la mente” (David Jiménez, 2nA) “Me gusta el ajedrez y aprendemos” (Ap Sigh, 2nC) “Creo que el ajedrez es el mejor juego para desarrolar la memoria, la observación y, sobre todo, claro, la estrategia” (Anònim)


“A mi al principi no m’agradava perquè no sabia jugar, però quan he après m’ha encantat. I és molt interessant i divertit perquè hi ha moltes possibilitats de perdre o guanyar” (Mohamed Yassin Hallouzi, 2nB) “Està esent molt divertit perquè estic descobrint en què he de millorar i noves estratègies” (Ricardo Filipe Moutinho, 2nB) “El ajedrez es un juego complicado de pensar antes de mover la pieza” (Ángel Merino, 2nA) “El ajedrez es como librar una batalla, solo que es divertido” (M. Ángel Garí, 2nA) “Me aburre” (Rafa C., 2nC) “Es muy divertido y nos gusta mucho” (Sourab y Joao, 2nC) “He aprendido mucho gracias a este maravilloso juego” (Josué, 2n C) “M’agrada XD” (Antonio Mangas, 2nB)

25


Already three let’s go for the fourth

26

Already three let’s go for the fourth 2013 a high school from St. Laurent de la Salanque invited us to take part in an Erasmus +. We got excited about the idea and prepared all the paperwork to apply for it. Unfortunately we weren’t chosen for the programme, but we decided to go for a project in common even if we didn’t have the European grant for it. So during the school year 2014-2015 we organised a school exchange with them and it was great. Three of us, Mar Millan, Spanish teacher, Amaia Iturraspe, Catalan teacher and me, English teacher got hands into it and arranged everything to take 18 students with us for a week. Students were staying at their partners' houses while they were there and we would take field trips almost every day during school hours. After that each student would go to his or her partner’s house and would spend the rest of the day with them. 1st photo Refugee Camp in Rivesaltes, 2015. 2nd photo view of Cotlliure, 2015 3rd photo, Lucía and Natalia walking

along the river, St. Laurence de la Salanque 2015. houses while they were there and we would take field trips almost every day during school hours. After that each student would go to his or her partner’s house and would spend the rest of the day with them. We had a great time, but it wasn’t only about fun; we got to see how other schools work. We learnt that French students don’t laugh with their teachers and we learnt from that that we, Borja Moll teachers, have a quite close relationships with our students. And we got to appreciate this fact more. We also visited very interesting places and learnt more about Mallorca’s relationship with Perpignan’s area, we visited Cotlliure and its castle (built by order of King Jaume I), also in Perpignan, the Palace of the King of Mallorca. We even visited a refugee camp used by the Spanish people fleeing from our civil war. It was really moving. Special moment for us, the teachers, visiting Machado’s tomb. We loved the experience, so did the students. They didn’t want to come back to Mallorca and when the French students left it was also hard to say

goodbye. Machado’s tomb in Cotlliure, 2015. School year 2015-2016 we wanted to repeat the experience, it had been a hard work for us, but it was worth. Why? We got to visit a new place, we got to bring students with us and we got to see how meaningful the experience was for them. Students learnt a lot of English or French, sure; but also about life and living together. This time, encouraged by Marc Peris, one of our former Arts teachers we tried to organise a project about Street


Art. For that reason we went to Warsaw that time. Mar Millán, and me, repeated and Pilar Rubio, former Spanish teacher joined us this time. We went to a very old and beautiful school there Zsepól Szkól 69. This time we also learnt a lot. We visited the Copernik Centre, we learnt a lot about Warsaw’s Uprising, visited a very interesting, but also hard museum devoted to Warsaw’s ghetto and the Uprising. We went on a street art sightseeing tour, on foot ;) But above all, we got to know each other better and we met great people there. Sweet break at Guetto’s Museum, Warsaw 2016. Having a rest during the visit to Poland’s national stadium, Warsaw 2016. Wall art remembering the children lost during Warsaw’s

Uprising, Warsaw 2016. In Spanish we say there isn’t two without three, that means that in year 2017-2016 we continued discovering new school organisations and meeting new friends. It was Warsaw again but new school. A very small and interesting school for us, quite a contrast considering how big Borja Moll is. We had a great time there too. We prepared a menu in a palace. What’s more it was based in an 18th century recipe book. Do you want to know the name of the dessert? Spanish Milk. It was delicious, we visited Warsaw’s zoo, we even touched reptiles, yep, reptiles. 1st Photo, reptile workshop at Warsaw’s zoo, 2017. 2nd Photo, posing in front of the graffiti we painted with Marc, Warsaw 2017. Arriving in Warsaw, 2017. I’m not telling you all the things we did, because I would never end. But I’d like to thank all the teachers, students and families that allowed me to take part in these three exchanges, because I also enjoyed them and I also learned a lot, not only about S-t. Laurence de la Salanque or Warsaw, but also about my students, their families and about my colleagues and I loved what I learned about them. This

year I’m taking a rest of all that hard work, but I hope to be able to take part again in the future. Good luck to all of those who this year are taking part in it. I’m already jealous ;) Maybe I will sneak in your bags, beware!!! Exchanging experiences by Aila Ro-

maguera An exchange is the act of giving one thing and receiving another in return. A student exchange is basically when someone comes to your home for a period of time and then you go to his or hers. In my case, I've been to three exchanges in my life. When I was only 12 years old my French teacher offered me to go to France, and I of course accepted, very excited by the fact of travelling abroad without my parents. There I spent 10 days with some strangers. At first it is scary but after a few days you just get comfortable with them and you start feeling like another member of the family. Although talking in another language is really challenging at first, later it becomes very fun, and you develope the skill to understand and communicate even if you’re not fluent. Also you learn a lot of different and new ways of life. The first experience was so cool that I decided to re-

27


peat it another time, and then another. Now you might think, but there are also bad experiences, aren't there? You're not always lucky with the family you get, are you? Answering the first question, of course there are, but you always learn in spite of having a bad or good experience. And nothing is bad as a whole, there are better and worse moments. Regar-

and then I did another one the following year. We went to Poland both times, I think It was an enriching experience, and imagine how much I liked It that I repeated the next year. Maybe you would like your partner more or less, but if you don't like your partner in an exchange this isn't a reason not to repeat the experience, because next time you will have another partner who will be different. One of the most important things in an exchange is to speak, it doesn't matter if it's to your partner or to another person from the other country, speaking is just important because you will make friends, improve your English, grow like a person, increase your ways of view, and above all have fun. According to my experience you will regret if you

28 ding the second question, you always learn, and that's what really matters. So what's really an exchange aside of what I said at the beginning? It's an incredible way of cultivating yourself and leaving the fear away from you. Aila Romaguera Mezquida An experience to repeat by Paula de Pinto Two years ago I did my first exchange in all my life, It was in my second year in high school


don't speak the maximum possible. So yes, I recommend to do an exchange, it will be better or worse, but you will never forget it. What is an exchange? By Samuel Mosquera School exchange is students in high school who leave their home countries to spend anywhere between a few weeks and an entire year within a foreign country. In europe this practise is getting pretty normal. Last year I went to Poland for a school exchange and I stayed there for 1 week . I didn't even think about it a single minute so I accepted right away, I couldn’t refuse the offer, I was really happy. I could learn about how Sovietic Union let her mark on those countries, how the culture is, the language…. Even if it’s far away you realise they ain’t that different. With the school we did a lot of trips to museums, the city or a library. Regarding my partner, we were the most of the time playing video games or playing football outside

DÓNA EL TEU CABELL Un curs més, les alumnes de segon del CFGM TÈCNIC EN PERRUQUERIA I COSMÈTICA CAPIL·LAR participen en el projecte de recollida solidària de cabell amb la “ASOCIACIÓN MECHONES SOLIDARIOS”. Es tracta principalment d’ajudar a afrontar les conseqüències estètiques del tractament de quimioteràpia i establir relacions de suport i ajudar als afectats, a través de cabell de persones voluntàries. Necessitam persones que vulguin tallar-se com a mínim 20 cm de llargària. Els cabells poden ser arrissats, llisos i ondulats. Horari: Dimarts, dimecres i divendres a les 8:00h. TALLER DE PERRUQUERIA. Es tracta d’un fet molt productiu i totalment gratuït, DÓNA EL TEU CABELL!!!!

¡Digues-li-ho als teus amics i familiars!

29 with his friends. I got along with my partner really quick. When he came to Mallorca it was almost the same, the only thing that changed was the weather. Going to an exchange is a really enriching experience. You will make a couple of new friends, doesn't matter if you are shy or outgoing you will be able to socialize a lot.


PROJECTE ERASMUS + KA2 PER LA MILLORA DE LA SEGURETAT DELS PROFESSIONALS DE LA PERRUQUERIA I L’ESTÈTICA La setmana del 13 al 17 de novembre, dues professores del departament d’Imatge Personal del nostre centre varen viatjar a Porvoo (Finlàndia) per participar a la primera reunió del nou projecte Erasmus plus KA2 d’associacions estratègiques anomenat First Things First. En aquest projecte participa professorat de diferents centres d’FP europeus com són Leeds City College (Regne Unit), Albelda College de Rotterdam (Holanda), Tartu Kutsehariduskeskus d’Estònia, Amisto Porvoon Ammattiopisto i KSAO (Kouvolan Seudum Ammattiopisto) de Finlàndia.

30

Durant aquesta primera trobada s’ha posat en comú la legislació cosmètica dels diferents països, així com l’Europea, s’ha elaborat informació sobre els diferents components dels cosmètics que poden produir al·lèrgies i sobre contaminació microbiana més comú en els cosmètics. Varen visitar una fàbrica de cosmètics finlandesa que elabora també cosmètics per diferents marques comercials i varen conèixer un nou model empresarial de perruqueria masculina i barberia en expansió internacional que es preocupa, fonamentalment, en la seguretat als llocs de feina dels professionals de la perruqueria i l’estètica. Durant els 24 mesos que dura el projecte es faran altres trobades, una d’elles a Mallorca el mes d’octubre de 2018, durant les quals s’elaborarà material de feina dels diferents temes que afecten a la seguretat dins de l’àmbit laboral de la perruqueria i l’estètica.


PRÀCTICA CURS CLUB DE DEBAT I ORATORIA Enguany m´he proposat treballar amb l´alumnat d´una altra manera didàctica a fi de motivar més l´alumnat, que s´impliqui més en la resolución dels problemes i siguin més conscients de les capacitats, les seves dificultats i les puguin superar. Vull incorporar una vegada a la setmana un treball en grup per a cada un dels temes que treballem; fer autocorreccions de tots i cada un dels exercicis dels diferents apartats d´un tema, contabilitzant la puntuació al final de la correcció; valorar més el treball que es fa al grup i sistematitzar la información d´allò que és més important a cada un dels temes i exigir el domini i la superació individual d´allò que és més important , creant sempre, un espai on allò sigui posible. En relació al treball en grup , consider molt important que valorin la participación de tots i cada un dels components del grup que el formen; consider que han de valorar més les aportacions que fan els companys i per aixó els he passat una de les activitats practicades al grup de formació “Diàleg com a e i n a d´aprenentatge”(amb el suport de les vuit imatges

acompanyades de la pregunta “Què sabem de….”) amb la corresponent valoració del “Treball en equip”, de la qual vos envio la meva i la seva valoració individual.

-Tots hem aportat informació

Cal a dir que tal dinàmica ens ha ajudat , entre d´altres , a valorar que els grups es poden reestructurar , per tal de que funcioni més bé i ens ajudi a llimar alguna intolerància de determinats alumnes dirigides a una alumne i per altra part asegurar amb el canvi una major implicació i participación amb lacomposició més equilibrada entre els alumnes i les alumnes .

-Tots els grups hem dit coses diferents i tots hem après qualque cosa

-Tots ens hem respectat mutuament -M´he sentit respectada però no he parlat

-La forma de dir-m´he una cosa un amic ha estat innapropiada -La classe ha estat interessant -M´ha agradat l´activitat d´avui i he après coses que no sabia

El còmput general de les seves respostes individuals on El recull de les diferents ob- no farè cap anàlisi ja que amb un cop d´ull podem servacions proposades: treure conclusions (envio fo-Ha estat bastant bé to). -M´agradaria tornar-ho a fer Llàstima que no hagi gravat -No m´han respectat quan alguna de les seves intervenhe volgut aportar informació cions ja que van ésser molt -Bona activitat per a fer de- madures on jo mateixa em vaig sorprendre de la madubats resa que van manifestar en l´exposició del treball. Com veureu , volen fer més activitats d´aquest tipus , la qual cosa m´omple de satisfacció. Atentament, Lluïsa Palomero ( DEPARTAMENT MATEMÀTIQUES)

31


CARA

32

ULL

NAS

BOCA


ORELLA

CABELLS

A classe de plàstica hem dissenyat el joc de

retrats de Picasso A aquest joc, dissenyat per l’alumnat de plàstica de 3r d’ESO, es juga individualment o en grup amb un dau. Heu de fer rodar el dau i dibuixar cada part segons el número que hagi sortit per crear retrats a l'estil de Pablo Picasso. Després de rodar els

OREJAS ME FALTAN, PERO NO ME ENFADA , PORQUE ERES HERMOSA ,COMO UNA TARDE EN VALLDEMOSSA

daus 6 vegades hauràs completat un retrat a l'estil d'un Artista Mestre. Si envies el teu dibuix a la revista capfico sortirà publicat al pròxim número; revistacapfico@gmail.com

No seré Rapunzel, pues el pelo me falta Pero el príncipe con su corcel La torre entera salta.

33


FOUNDPOETRY

34


L

ast term we wrote some poems or short stories in our 4th ESO B English classroom. For that we used the “found poetry” technique. It is a very interesting one and it consists of reading a text and choosing some of the words to form a poem. After choosing them you highlight them someway and you create a beautiful poem which visually can be very beautiful too. The book we used to create them was “The Great Gatsby” a very famous American novel by F. Scott Fitzgerald. These are the examples our friends created:

tempered by now. Tom shouted to Daisy with his cold voice all because terrible jealousy. Mabel Fiol It was a beautiful night. I put my arm around Airen, looked and kissed after play hot games. Ivan Beltrán -Im going to ask you: Do you love me? -Yes, why? -And why are not we together? Sonia Almagro Just a second with she. I’m afraid, Why did you go? What was, really? I must have been crazy. Now at our lighted window I remember I’m old and out.

Paula Espinar Daisy and Gatsby danced together at the party and they kissed. Sonia Jiménez I shook my head. Jordan looked at me for a moment I saw her, shone in the moonlight. How did it happen? I suddenly guessed the truth... she wanted me. Ernesta Kersyte Gatsby cried when Jordan crashed Daisy’s honey pearls into pieces. Dillan Newton Backman Davis I knew she was telling the truth. I’ve already heard the story: “he hits me hard”... she said. Alba Gelada I saw his face alone. His wonder kiss said someone is loving you. I’m glad. Samuel Jiménez Moyá Daisy and Jordan were all hot and bad-

L’alumnat de 1r de Tècnic Activitats Comercials amb els professors Miquel Miralles i Martina Ramis van fer una sortida al centre comercial EL Corte Inglés Els varen convidar a berenar, després els mostraren un vídeo corporatiu i acabaren amb una visita al departament de recursos .

35


I AL CALAIX DE CAPFICO….

15

L’intercanvi curs 2017/18

L’entrevista: Pep Joan (professor del màster) Veurem el futur: l’horóscop

EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll DIRECCIÓ Sempre cap amunt

Visitam un museu

EDITORIAL

Retrats picassians

Mario Mengual

+ còmic

PORTADA

I molts articles més!

I I CONTRAPORTADA Alumnat 1r Eso a les jornades de convivència a Son Serra Mar Llobera MAQUETACIO Mar LLobera

No te la

EQUIP TÈCNIC

pots perdre,

Jose Gabarda Guillem Salom

participa!!!

AGRAIMENTS/ CONTRIBUCIONS Comissió de convivència, Iker Villalba, Isabel i la seva mare, Comissió de medi ambient, Amaia Iturradpe, Damià Crespí, Hugo garau, Celia Estan, Dastin Yordanov, Christian Moran, VLM, BN, ARB, Prosper, Mwan, Núria romero, tutors i cotutors de primer d’ESO, , rocio sintes, Marta Zapata, Romy del Mar BäÄtjer, Carmen Ballesteros,Xavier Serra, Alumnat de 2n A, B i C, Valeria Ciganda, Maria del Mar sanmartin, i alumnat de perètica, Elena Blesa, Lluisa Palomero, Alumnat de plàstica de 3r d’ESO, , alumnat de 4t del curs 2016/2017 i Martina Ramis. CORRECCIÓ Canta-canta Valeria Ciganda Caridad lopez

16

ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat HIT A L’HORA DE TANCAR QUAN SOMRIUS (Josep Thió Cover) Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa.


PROJECTES A PRIMER D’ESO: UN MÓN DE LLIBRES

El treball d’investigació Aquí teniu els primers d’ESO familiaritzant-se amb el llenguatge visual propi de cada artista. Descobrint la seva paleta de colors i les formes pròpies...


revistacapfico@gmail.com

Capfico 15. Desembre 2017  

Revista Capfico de l'IES Francesc de Borja Moll

Capfico 15. Desembre 2017  

Revista Capfico de l'IES Francesc de Borja Moll

Advertisement