Surrealistes THE CATHEDRAL
Tornam a jugar a escacs! La revista capfico us proposa dues noves partides d’escacs, envia les solucions a revistacapfico@gmail.com, si ets el primer rebràs un regalet. Juguen blanques i donen escac i mat en una jugada:
Juguen blanques i donen escac i mat en una jugada:
LLEGEIX-ME! I ja tenim guanyador de les dues partides proposades en el número 12: És n’Alejandro Mas Lizon de 4t d’ESO B que ens va dir que les solucions eren a la primera partida: Peó(F-4) a Peó (G-5)I a la segona partida: Alfil(F-4) a (B-8). El dia de la diada cultural , dia 27 d’abril se li donarà un regalet.
Portada: Jose Antonio Vich Cano, 4t ESO
13 í
n
d
e
x
IOWA (EEUU) 2 Hauríem d’estar ben contents 5 Els arbre dels nostres barris 6
Carnestoltes 9 Camp d’aprenentatge d’Orient 10
Haikus 11 Locus Amoenus en Orient 12 Dissenyam un logotip 14 La llum de la seu 16
SURREALISTES Els siurells 20 Cicle de grau superior: Técnico de laboratorio de diagnóstico Clínico y Biomédico 22
Proves cangur 23 DÓNA EL TEU CABELL 24 ONG’S AL BORJA 25 L’entrevista: Jaime Homar i Aila Romaguera 27
Madrid en un dia, 2n de batxillerat 28
vades
ns
EL JAZZ 30 Alexander Desplat 32 Ball de Bot a l’IES 33 THE CATHEDRAL34 Sant Sebastià 35
Menjar fruita 35 Matemàtiques 36 El Zagal 37
PALMA DE LLEGENDA 38
E
ditorial
Abril 2017
Arriba la primavera i amb ella un nou número de la nostra revista. Cada any completam aquest cicle que no atura i que ens porta un torrent d'emocions, experiències i aprenentatges. Treballem plegats per fer aquestes experiències inoblidables. Sovint les més inoblidables seran les relacionades amb les sortides que preparem els diversos departaments i tutories. El fet de sortir de l'aula ens permet relacionar-nos de manera diferent amb l'alumnat. Les barreres que s'estableixen entre nosaltres s'esvaeixen i això permet que l'aprenentatge sigui quelcom més natural i més dinàmic. El treball dins de l'aula és necessari, ens dóna la base, és el referent per assolir una sèrie de fites en el procés, però és en les sortides on cristalitzen tots aquests coneixements entorn a experiències que no oblidarem mai. De vegades us costa imaginar als i les profes com a persones "normals", en situacions quotidianes que es produeixen fora de l'aula. Moltes vegades ens afuselleu a preguntes, fem i rebem bromes i això fa que tot plegat sigui molt més relaxat. És un canvi positiu, que ens humanitza a totes i tots plegats i fa que la nostra relació canviï a l'aula, així com, per suposat, també la vostra actitud vers la matèria que estem impartint. Està clar que no sempre podem estar de sortida, ha d'haver un equilibri per poder arribar a ensenyar tot allò necessari, però hauríem de fer l'esforç, sempre que fos possible. I sí, és un esforç que cal valorar, ja que suposa molta feina de planificació, coordinació i després cal estar pendent de totes vosaltres per tal que tot surti el millor possible. Tot plegat una feinada. Però quan tot va bé és molt satisfactori. Tant és que sigui una sortida a un museu, al teatre, una excavació arqueològica, cinema, gimcanes d'street art o que anem de viatge a S'Arenalet de S'Aubarca, Polònia, Barcelona o el Pirineu. Finalment serà una gran aventura que ens farà créixer com a persones. Atrevim-nos idò, a formar-ne part. I bona primavera.
IOWA (EEUU), UN ALTRE MÓN Hola a tots, companys i alumnes!! Sóc na Pilar i, com molts de vosaltres sabeu, aquest curs acadèmic estic treballant de professora de castellà com a llengua estrangera en un poble de 3500 habitants al nord de l’estat d’Iowa, als Estats Units. Aquí ningú parla castellà, excepte per tres mexicans que treballen a un restaurant i com fa temps que viuen aquí, alguns d’ells estan oblidant la seva llengua materna. Aquesta està sent una experiència molt enriquidora, en l’àmbit personal i professional, però també bastant dura, perquè aquí TOT és diferent. I quan dic tot, em referesc a la manera d’impartir classes, a com s’avalua els alumnes, com responen aquests a les correccions, les activitats que es fan dins el centre, els horaris,
2
la religiositat, el menjar, la temperatura, l’ús de les armes i les mesures de seguretat al centre, etc… Us comentaré algunes d’elles perquè si les comente totes no acabaré mai i vos avorriré! Cada dia comença amb el “pledge of allegiance”, que significa “promesa de lleialtat”. Tots ens posem de peu amb la mà al cor i mirem la bandera dels Estats Units (és obligatori que hi hagi una a cada classe) i recitem juntament amb la veu que surt d’un altaveu: “Jo prometo lleialtat a la bandera dels Estats Units d’Amèrica i a la República que represen-
ta, una nació, amb Déu, amb llibertat i justícia per a tots”. Açò ho recitem cada dia de dilluns a divendres a les 8:10 del matí, just abans de començar les classes. El mateix passa quan hi ha un esdeveniment esportiu: aquí els alumnes estan molt involucrats amb els esports de l’institut. L’institut té un equip de bàsquet, un equip de futbol americà, tenis i wresting (lluita lliure). Ahhh! I les animadores són com en les pel.lícules, fent piruetes i animant als equips i al públic. Quan hi ha un partit important tot el públic es posa en peu i amb la mà al cor
canta l’himne dels Estats Units. Aquí són molt patriotes i quasi cada casa té una bandera. De totes maneres, recordeu que estic a un poble petit de l’Oest Mitjà, supose que a les grans ciutats i, sobretot en les grans ciutats de la costa, açò serà bastant diferent. Cada dia els professors tenim exactament el mateix horari, compost per set sessions lectives de 45 minuts cada una i a la mateixa hora, més mitja hora de tutoria diària. Jo encara he tingut sort i “només” faig sis sessions lectives diàries, perquè em toca fer feina de cuidadora
panyat amb patates amb muntanyes de ketchup i de vegades hi ha bròquil, pastanaga i mongetes, que no els agafa quasi ningú, crec que els fan només per a mi… jajaja, és broma. També hi ha un bufet d’amanides que és boníssim i variat, jo menge d’ell quasi cada dia, però els alumnes l’han de pagar a part i clar, entre el menjar de baixa qualitat o l’amanida… Aquesta última perd, i cada dia tiren tots els ingredients sobrants als fems, sense reciclar absolutament res. Jo em duc l’oli d’oliva de casa, perquè només hi ha salses per adobar les amanides, i com aquí és un producte que gairebé no s’utilitza, alguns alumnes m’han preguntat: Miss Pilar, estàs bevent alcohol?? Ha, ha! Si begués encara que fóra una copeta de vi dins l’institut m’acomiadarien! de menjador, on faig de tot: vigile als alumnes, netege taules quan fa falta i cobre amb la màquina expenedora tot tipus de llepolies (coses raríssimes que a Espanya no tenim) que molts alumnes compren quan acaben de dinar. Hi ha tres torns de menjador i cada torn disposa de 17 minuts per a dinar. El primer torn és a les 11:40 del matí. Una cosa que em crida l’atenció és que aquí ningú beu aigua natural. Amb el menjar pots agafar llet normal o de xocolata, però si vols una botella d’aigua l’has de pagar a part. Per tant, la majoria agafen la llet amb xocolata, que la beuen mentres menjen frankfurts, burritos, chili, nuggets de pollastre, etc…, sempre acom-
Quan un professor està malalt o té un esdeveniment o qualque cosa i no pot anar a fer feina el substitueix un professor només per aquest dia (aquí no hi ha guàrdies) i quan un alumne es comporta malament, l’enviem directament al director, no a la biblioteca. Una altra cosa que és diferent d’Espanya és que cada professor té la seua pròpia aula i el seu propi portàtil. Són els alumnes els que canvien d’aula quan sona el timbre, mai el professor. I mai surten al pati: a l’estiu fa massa calor i està ple d’insectes i a l’hivern fa massa fred. A la
3
tardor o primavera podrien sortir, però només surten els alumnes de primària. Es passen tot el matí a classe i tota l’horabaixa amb les activitats extraescolars (club de lectura, de discurs, la banda de música, els esports, els entrenaments d’animadores…) sense sortir a penes de l’edifici. Aquí no hi ha vida al carrer. Jo he arrribat a estar 13 hores sense sortir de la meua aula, només per anar al bany i a la feina del menjador. Aquí és obligatori romandre 8h al centre cada dia, pots triar entre anar de 7:30 a 15:30 o de 8 a 16. Jo vaig de 8 a 16, però la feina mai s’acaba a les quatre i acabe quedant-me fins a les 19h més o manco. I els dies d’atenció a pares hem de romandre fins a les 20h obligatòriament, o sigui, una jornada laboral de 12h. Una altra cosa que volia comentar és que els alumnes van en xancletes amb o sense calcetins a classe i màniga curta, encara que la temperatura exterior sigui de 20 graus sota 0. A l’institut hi ha calefacció, però quan van pel carrer cap al cotxe (aquí ningú camina pel carrer pel fet de caminar, en cap època de l’any) alguns van també en màniga curta. Com pot ser això??? He preguntat moltes vegades i em diuen: Jo no tinc fred, estic acostumat! El que més m’agrada de viure aquí és que puc anar en
4 bicicleta, deixar-la a qualsevol banda sense amarrar i mai te la furten. Pots deixar-te la porta de la casa oberta perquè ningú entrarà, o el cotxe sense tancar. Mai
passa res. Una altra cosa positiva són les persones meravelloses que he conegut aquí i que m’han ajudat moltíssim. Hi ha dues professores que diuen que són les meues “mares adoptives” i sempre, sempre, quan necessite alguna cosa, estan al meu costat. La gent és en general molt amable, encara que alguns voten a Trump, cosa que encara no he arribat a entendre. També m’agrada viure en una caseta amb moqueta i veure arbres des de les finestres. He gaudit molt amb els esports d’hivern, com conduir una motoneu, fer esquí de fons o tirar-me en trineu per la neu. La tranquil.litat que es respira al poble amb el cant dels pardalets de fons em fa sentir tranquil.la i relaxada. També hi ha un centre esportiu al costat de l’institut amb molt bones instal.lacions i on es pot practicar qualsevol esport. Canviant de tema, en aquest poble hi ha tres esglésies per cada bar. No sé com està la cosa a Espanya, però… pot ser tinguem tres bars per cada església? O més, veritat? Aquí l’església és el punt social per excel.lència, i no la ruta martiana. Per acabar, un fet curiós que em resulta molt diferent respecte a l’educació en Espanya és que els alumnes aquí no estan acostumats a que els professors els corregim errades. Es posen molt nerviosos i s’ofenen molt ràpid. Molts dels alumnes, i també professors, mai
han sortit d’Iowa, i alguns ni tan sols del poble. Estic a una zona molt rural de totes formes. Hi ha alguns, alumnes i professors, que fins i tot pensen que he vingut aquí als EEUU perquè busque una vida millor i pensen “pobreta quan hagi de tornar”. De pobreta res, ja m’he encarregat jo de deixar ben clar que a Espanya (encara que de vegades ens queixem i amb raó) VIVIM MOLT BÉ!!!! SALUTACIONS A TOTSSSS I TOTESSSSS!!!! Maria Pilar Rubio Andreu Professora del departament de castellà
HAURIEM D’ESTAR BEN CONTENTS Acaba de sortir la notícia de què “Hauríem d’estar ben contents perquè la gent ja torna a comprar per plaer”. Sembla que això és bo per l’economia perquè a més producció, més feina. Però, també hauríem de pensar que per produir qualsevol cosa: - Es fan servir grans quantitats d’energia provinents del petroli i urani per moure els motors de les fàbriques. - Que es necessiten moltes matèries primeres (metalls, plàstics, fustes, etc). - Que finalment llencem tot això als abocadors. - Que en tot el cicle contaminem terra, aire i aigua. - Que no estem sols al planeta Per tant: - Hauríem de repensar-nos si comprar o no comprar quan es venguin les ganes de consumir “per plaer”. Marga Gallego Departament de Tecnologia
5
Els arbres dels nostres barris
Tipuana En aquesta ocasió parlarem de la tipuana, també anomenada acàcia rosa o tipa. És un arbre de la família de les fabàcies o lleguminoses, de les que ja n’hem xerrat en altres ocasions. Es pot reconèixer pel fruit que té, allargat i de forma el·líptica. Si ens fixam veurem que s’assembla a una ala. Aquesta forma del fruit s’anomena sàmara i afavoreix que aquests siguin dispersats fàcilment pel vent. Aquest arbre és originari de Su-
6 damèrica, especialment d’Argentina. Arriba a assolir els 6-8 m d’alçada i és de ràpid creixement, especialment en sòls humits i en llocs on les temperatures són altes. Es veu perjudicat per les gelades. És un arbre semicaducifoli. Això vol dir que perden la fulla segons
les condicions externes i no segons el seu ritme anual. Les seves fulles són compostes, amb folíols oposat amb la forma arrodonida. La seva escorça és grisa i presenta algunes fissures. El que crida més l’atenció d’aquest arbre però, són les seves flors. Floreix a finals de primavera o començament de l’estiu, als mesos de maig, juny i juliol. Quan floreix el seu aspecte és espectacular. Les seves flors són grogues, i encara que no siguin molt grosses són tan abundants que fan que l’arbre es torni de color grog intens a la floració. Les flors s’agrupen en raïms. El més espectacular d’aquest arbre és quan s’acaba la floració i perden les flors. En aquest moment els carrers queden completament entapissats amb les flors d’aquest arbre, i tot queda tenyit de groc, carrer, voravies i fins i tot els cotxes, per desesperació dels seus propietaris. Al nostre barri el podem trobar als aparcaments del carrer Ciutat de Querétaro, al parc Krekovic i als carrers del Pare Guillem Vives, del Pare Ventura, de Rover Motta i del Cigne a prop de la plaça de ses Veles. En tots aquests llocs es pot veure
com fan canviar el color del carrer a finals de primavera i començament de l’estiu. Segons sembla començà a cultivarse com a arbre ornamental a Argentina a finals del segle XIX i començament del XX per l’urbanista i arquitecte Carlos Thays. Posteriorment el seu ús s’ha estès a altres bandes del món. A la seva àrea d’origen és afectat per paràsit Cephisus siccifolius, que en castellà s’anomena “chicharrita de la espuma”. Quan aquest es troba en el seu estadi de nimfa, succiona la saba i excreta un líquid ensucrat que a Argentina es coneix com a “llanto de las tipas”. Per saber-ne més: López Rodríguez, J.M. (1988) “Els arbres de Palma”. Edicions Cort, Palma. Tipuana a l’herbari virtual http://herbarivirtual.uib.es/catmed/especie/4630.html Sobre la tipuana a la wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/ Tipuana_tipu
7
Damià crespí,. Biologia
A la classe de 1r eso B varem decidir anar-hi vestits de Angry Birds . A les classes de tutoria i plàstica varem estar preparant la disfressa amb diversos materials com per exemple cartró , goma eva de diferents colors etc... També vàrem fer comfeti per aferrar-lo al cos. El dia del Carnaval anàrem tots vestits de negre , amb el comfeti aferrat per tots el cos. Després varen venir a la classe dues estudiants del grau d’ estètica, que també es fa a l’institut, per maquillar-nos . Fins que va arribar l’hora de sortir vàrem estar a la classe fent-nos fotos i escoltant música.
8
Després vàrem baixar al pati a fernos més fotos i a veure els nostres amics . Al parc Krecovic ens vàrem reunir amb l’escola Joan Miró i Alexandre Roselló. per fer un concurs de drisfresses, A tots el cursos ens varen donar un diploma . Quan tornàrem a l’escola vàrem estar al pati berenant amb tots els altres curos i després varem anar a l’escola pública Joan Miró i en tornar-hi ens quedàrem al pati jugant amb tots els cursos de 1r fins a l’hora d’arribar a casa. Els nostres angry birds estan penjats a diferents classes (plàstica ,música i A-208). Rocio Sintes, 1r ESO B A la classe de 1r eso B vàrem decidir disfressarnos d’ Angry Birds. Vàrem estar moltes setmanes preparant la disfressa. La vàrem fer amb carto i goma eva. També a plàstica vàrem fer confeti i ens ho vàrem aferrar pel cos. El dia de Carnaval haviem d’anar vestits de negre i aixi el confeti es veia més. Les estudiants del grau d’estètica ens vàrem maquillar segons el nostre angry bird. Elles també havien preparat el maquillatge. Quan tots estàvem maquillats i preparats vam anar a fer una volta pel park Krekovic. Allà ens vam trovar amb l’alumnat de cinquè i sisè del Joan Miro i l’ Alexandre Roselló. Vam anar una estona al Joan Miró , allà alguns companys van trovar-se amb antics professors. Carla Arnal Bueno , 1r ESO B
ESTÉTICA
Estimats alumnes,
AMPA
de l'IES FranUn any més, l' cesc de Borja Moll col·laborarà a la propera diada cultural, dia 27 d'abril. Tots els alumnes del centre estaran convidatS a una beguda, i a més, es donaran plats, tassons i coberts per poder menjar paella. AMPA IES Francesc de Borja Moll
9
SORTIDA DE 1R DE BATXILLERAT AL CAMP D'APRENENTATGE Durant els dies 2 i 3 de febrer, els alumnes de 1r de Batxillerat vàrem anar a Orient (Bunyola). En aquests dies vàrem fer dues sortides amb guies. El primer dia vàrem anar a veure Es Freu , allà varem menjar i després vàrem fer l'activitat “Amb els 5 sentits” que consistia en què en grups de 3-4 persones en aniriem tapant els ulls amb un mocador i els nostres companys ens havien de guiar i acostar a llocs per percebre els diferents sentits. Després que tots els companys haguessin percebut tots els paisatges passàvem a escriure el que havíem sentit. Quan vàrem arribar a l’alberg, abans de sopar vàrem fer els poemes Haiku, que són uns petits poemes de tres versos de 5 i 7 síl·labes que fan referència a la natura. El segon dia vàrem anar a Comassema, una gran finca de fa molts anys enrere. Vàrem fer un recorregut per la finca i també un pícnic i vàrem menjar allà. Després de menjar vàrem anar a veure els Talaiots. Quan vàrem acabar tot això vàrem tornar a l’alberg. Lucía García i Laura Martínez
10
El passat dijous 02 de febrer el grup de primer de batxillerat vam començar una excursió que duraria dos dies. Aquesta va començar a l’estació intermodal,on havíem quedat tots per agafar el bus que ens duria cap al nostre destí a les 8:15 del dematí. En arribar al primer tram del llarg trajecte, vàrem baixar del primer bus i un grup de dotze persones aproximadament vam pujar a un altre més petit, el qual ens duria fins a l’hostal on ens allotjaríem. Després d'estar dins d’aquest més o menys una hora i passar per mil i una corves pels trams de muntanya, vam arribar a Orient, que és un poble (molt petit) situat en mig de un munt de muntanyes passat Bunyola. Quan ja estàvem dins l’hostal, vam fer l’organització de dormitoris i encara que va ser un poc desastrossa, tots vam poder tenir un llit. Quan tot el primer grup ja
estava instal·lat i tenien totes les seves pertinences ordenades (alguns més que altres), ens vàrem seure al menjador, varem anar al bany, etc. mentre esperàvem a l’altra meitat de la classe. Bastant temps més tard, quan van arribar, el monitor del primer dia ens va explicar totes les normes que feien servir en aquell lloc i el que havíem i no havíem de fer quan férem les sortides. En estar tot explicat, vàrem agafar les nostres càmeres, els nostres mòbils i varem partir per caminar menys de cinc minuts i tornar a aturar-nos perquè ens explicàs una de les dus aplicacions que eren opcional descarregar-se (la segona ens la va explicar ja a la muntanya). Després de caminar per llocs preciosos per sis esgotadores hores, a la fi arribàrem a l’hostal una altra vegada, on vàrem fer una activitat de ioga i de llengua. En acabar, vàrem sopar i després d'estar molt de temps jugant a les cartes, alguns vam intentar dormir. Al dia següent, ens vam despertar a les 7 am. I després de haver-nos preparat i berenat, vam partir una altra vegada per fer una sortida de sis hores aproximadament però aquesta vegada sense tant tram de muntanya i amb un monitor diferent. Fins aquest dia no tenia ni idea de com havia de fer per fer servir una brúixola i encara que ara no sóc cap experta, ho duc un poc millor. La veritat és que va ser un camí bastant tranquil a la vegada que bonic (fins i tot ens vam trobar uns ponis els quals quasi li mengen una mà a n'Amaia per no donar-los la fruita). En arribar a l’hostal vam esperar que el bus arribàs ja que les nostres coses ja les havíem preparat abans de sortir al matí. Josefina Rivero Comas
E D'ORIENT
HAIKUS FETS PER L'ALUMNAT DE 1R DE BATXILLERAT
Els Obscurs dies passen deixant pins gelats gegants que dormen Lucas Garau
La paraula haiku en japonès "俳 句" és un poema d'origen japonès generalment breu que es compon per una estrofa de 17 síl·labes dividides en tres versos. En altres paraules es tracta d'un escrit curt que s'erigeix a partir de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament. El contingut de l'haiku es recolza en la sorpresa i l'èxtasi que la contemplació de la naturalesa provoca en el poeta. La poesia actua com a reflex dels sentiments de l'autor cap al que està veient. És a dir, els elements de la natura es converteixen en realitats íntimes dels autors i els serveix com a inspiració. El poeta es relaciona amb la natura i projecta el que veu en la seva realitat personal, convertint tots el elements de la natura en la seva ànima, cercant ser autèntic i expressant el seu lloc en aquell instant en l'univers. (Albert Cañellas i Robert Mikhailovskiy) En la imatge veim els conreus de la possessió de Comassema on pasten les ovelles i s'escolta les esquelles que tenen en el coll quan caminen. Els ocells cantaven i es movien entre el arbres fent soroll posant-se sobre les rames. Si miràvem cap avall podíem veure les pedres envoltades per un abric de molsa. Si miràvem cap a dalt observàvem que els núvols ens protegien del Sol. Tot això es el que es pot esperar en estar en la naturalesa. En la naturalesa podem sentir la llibertat i ens oblidam dels nostres problemes i preocupacions. També hem sentit la felicitat per poder escapar de la urbanització i de la monotonia de la ciutat. Hem sentit la pau, la relaxació, ja que el bosc era tranquil, a diferència de la ciutat, on sempre sentim passar el cotxes i parlar la gent. Albert Cañellas i Robert Mikhailovskiy
Els núvols baixen i la frescor augmenta, l'hivern segueix Vanessa Bolaños Mare natura Pareix avui que neva Surten les papallones? Daniel Castro Hi ha vent gèlid Cap de les flors hi queda I a mi em fa pena. Tiziano Perelli
L’obscur hivern congela tot i pinta de blanc els arbres. Maria García Pocoví Com el vent suau i la blanca muntanya
ets tu ple de pau. Lucía García i Laura Martínez Polsa d'estrelles s'estenen per l'ombriu
al temps dels somnis. Robert Mikhailovskiy Després l'empenta el torrent es subleva
les plantes creixen. Albert Cañellas
FOTOPOEMES Josefina Rivero Comas Laura Martínez i Lucía García
11
LOCUS AMOENUS EN ORIENT Este trimestre los alumnos de 1º de Bachillerato hicieron una salida a Orient. En esa salida, la profesora de Lengua y literatura castellana les pidió que realizaran una actividad. Esa actividad constaba de dos partes, por un lado debían realizar una foto que les recordara a la descripción que habíamos dado del tópico literario Locus Amoenus (lugar ameno, plácido que en la literatura del Renacimiento se relaciona con un paisaje frondoso y verde en el que aparece habitualmente un elemento acuático…) y, por otro lado, se les invitó a que intentaran escribir un poema a partir de esa imagen y este ha sido el producto final: El agua fluye incesante, besando sutilmente la sierra mientras discurre tan elegante llenando de gracia la tierra.
¡Disfrutad la lite
El valle de O
Escalera hacia la
Disimulado entre
Idealiza este hermoso paisaje, sentir una dulce melodía, que nos llena a todos de coraje quien la realiza con valentía.
se halla en él un se
que él es un medi
del cual suele esta
Es lo que viniste a
Es obra de la naturaleza, quien, como directora de orquesta, nos deleita con esta pieza que por ella misma está compuesta.
a ello no te irás d
sin haberlo dejad
y que otro lo consi Ese sentimiento es
Se trata del susurro del viento, acompañado por un pío pío tímido, pero con sentimiento, cantado por el halcón con brío.
12
Observando este poema visual, nos llama la atención el contraste del agua pura como el cristal fundiéndose con el verde follaje. Allí reposa en el remanso donde dibuja un tierno reflejo en su bien merecido descanso, dejándonos a todos perplejos. Todo ello lo vemos resguardado bajo el cálido manto de un astro que ilumina con cierto descaro todo aquello que deja a su paso. Mariano Reyes Menduiña
fuera de allí no tien
en un mundo comple
solo tendrás una inc
Un mundo sumido p
y atraído hacia lo qu
no se puede saber el c
de lo que significa esta
Albert Cañella
Ya sea en luna llena, sol ardiente, do se encuentra la bruma del agua. No siento calamidad alguna en este miedo, sentimiento, puro y ardiente, que me abraza y lento acicala, como desde hace mucho quiero.
Sofiane
eratura!
Orient
a naturaleza
e el viento
entimiento,
icamento,
ar exento.
a buscar,
del lugar
do largar
iga probar. la libertad,
ne utilidad,
to de maldad,
comodidad.
por lo capital
ue es material,
concepto real
ar en naturaleza. s García
Las ramas envejecidas se agitaban con alegria y sus marrones ramas correteaban con el viento. En sus marchitadas flores de invierno pájaros volaban sin esclavitud sometidas a la única procupación de vivir en libertad. Un soplo de invierno acariciaba sus frágiles ramas y el viejo árbol sonreía consciente de que, sin él, sería imposible la vida. Amilcar Gutiérrez Guzmán
13
DISSENYAM UN LOGOTIP Dissenyar un logotip sembla una cosa ràpida i senzilla però fer un logo de qualitat és bastant complicat. Hem de ser molt conscients del que representa un logotip i de la importància que té aquest per una empresa. Un bon logotip dóna
nyar un logotip per un públic de 70 anys amb un alt poder adquisitiu que per uns estudiants d’institut què com sabeu anam més escurats. Un bon logotip perdura en el temps, ha de funcionar ara i d’aquí 20 anys. Per això evita utilitzar elements que estiguin de moda perquè segurament d’aquí un temps ja no hi estaran. Un bon logotip és versàtil: s’ha de poder utilitzar en diferents suports, en diferents dimensions, en blanc i negre i en negatiu
Un bon disseny evita elements que es poden malinterpretar.
una imatge de responsabilitat i serietat mentre que un altre de dolent pot donar la idea d’empresa bunyol. Com distingim un bon logotip? Un bon logotip és senzill: acostuma a tenir com a màxim tres colors, utilitza una tipografia fàcil de llegir, evita incloure masses elements, només té allò estrictament necessari i no sol tenir efectes com degradats i ombres. Un bon logotip és fàcil de reconèixer i d’entendre, és fàcil de recordar. Representa d’alguna manera els serveis que ofereix la empresa i té en compte el públic a qui va dirigit. No és el mateix disse-
14
Els alumnes de 3r de plàstica dissenyam un logotip per la secció de biologia de la revista capfico: SOMBIO. Aquí teniu alguns del que han sortit, ara que ja en sabeu jutgeu vosaltres mateixos.
Llorenç sastre, 3r ESO
Farah, 3r ESO
15
Sara Roselló, 3r ESO
Enguany, els alumnes del Borja han vist un dels fenòmens més espectaculars que es donen a La Catedral de
La llum de la seu: sembla màgia però és ciència
16
Palma, el conegut com “ l'espectacle del 8 ”. El dia 11/11/16 fou un dia assoleiat que va permetre als alumnes de 3rESO veure perfectament l’espectacle. En canvi el 02/02/17 estava ennigulat i tot feia pensar als alumnes de 4tESO, Batxillerat i FP
de comerç que no veurien el fenomen. Al voltant de les 8:45 un raig de Sol va sorgir d’entre es núvols i es va produir la màgia a La Seu, permetent-nos gaudir del fenòmen en el moment en què el 8 era quasi perfecte. Fins a les 9:00 vàrem poder veure com s’encenia i s’apagava la llum de la Seu entre els núvols, produint aplaudiments i xilulets d’admiració dins una Catedral plena de gom a gom. Aquest fenomen lluminós consisteix en què es projecta la rosassa major de la Catedral a sota de la rosassa oposada, el de la façana principal. Encara que sembli màgia, l'explicació és científica. La Seu es troba orientada respecte a la sortida del Sol del solstici d'hivern, que cau entre els dies 21 i 22 de desembre , de manera que la llum en sortir per l'horitzó travessa simultàniament els dos rosetons de la catedral -el
de la façana oriental i occidental-, il·luminant els vitralls i mostrant a l'exterior un magnífic joc de colors. Aquest efecte es pot veure no només el dia exacte del solstici, sinó en dates anteriors i posteriors. És per això que en les dates pròximes a Nadal, la llum entra de manera perfecta per un dels rosetons i surt per l'altra, un fenomen espectacular que pot observar-se des del Baluard de Sant Pere i que genera la il·lusió que hi ha un incendi a l'interior de la Seu. "Vam començar fa tres anys -comenta Josep Lluís Pol- amb l'explicació d'aquests dos efectes de llum i va ser, a partir d'aquí, quan a Daniel Ruiz -vicepresident de l'SBM-Xeix- va tenir la idea de mirar el fenomen des l'exterior durant els dies del solstici d'hivern. Busquem el mirador idoni i vam trobar que era el Baluard de Sant Pere perquè en aquest lloc es crea un cilindre de llum que quan et alinees
perfectament amb ell pots veure com la rosassa s'il·lumina des de fora " . El més probable, segons Pol, és que hi hagués gent que conegués i hagués vist aquest efecte, però no estava constatat i va ser una cosa que va passar desapercebut fins que ells ho van anunciar. Després, en els dies 11/11 i 2/2 -simètrics respecte al solstici-, la llum es projecta sota l'altre rosassa, donant lloc al "espectacle del vuit". Aquesta espècie de 'miracle geomètric' consisteix en que, aproximadament entre les 8.30 i les 9.00 del matí d'aquests dos dies la llum del sol naixent en travessar la rosassa més gran -el que presideix la Capella de la Trinitat (11.5 metres de diàmetre ) - es projecta a la paret de davant, de man e r a q u e d u r a n t u n s segons es reflecteix sota l'altre -el del Portal Major-, formant un doble rosassa.
l’efecte produït és una conseqüència de la construcció. A la bellesa de l'espectacle cal afegir un detall important: el significat del nombre 8. Els antics escriptors cristians, en sumar un dia més als set dies naturals de la setmana, atorgaven al "vuitè dia" la categoria d'un temps més enllà de tot temps, el temps de l'eternitat. A més, cal destacar que els 14 pilars del temple són octogonals. El simbolisme de la llum és clau en la Seu de Mallorca , per aquest motiu se la coneix també com "Catedral de la llum", un títol que avalen els 61 vitralls i els 5 rosasses oberts a la lluminositat mediterrània.
Perquè aquesta orientació de la Seu? A principis del segle XIV, Jaume II va fer construir la Capella Reial, el lloc on anava a instal·lar la seva sepultura .No és desgavellat pensar que els arquitectes l’ orientaren cap al lloc on surt el sol a les dates pròximes a Nadal, ja que per als catòlics "Déu és la llum" i el Nadal representa el naixement de Jesús. Dècades més tard, quan es va aixecar la nau i els dos rosetons, el conjunt s'hauria construït d'acord a aquesta disposició inicial. Pel que sembla, però, no es va construïr la Seu cercant aquest efecte, sinó que Amb els seus 11,3 metres de diàmetre, 24 triangles equilàters i 1.116 peces de vidre, la rosassa principal de la Seu és un dels més grans de la Cristiandat. També és un rellotge de sol que marca l'hora i l'estació de l'any. I des de fa alguns anys, una porta d'entrada a les matemàtiques i la història.
Bàrbara Vallsdepadrines. Departament de matemàtiques.
17
ARTISTES SURREALISTES Aquesta proposta de plàstica a 3r ESO consisteix en crear imatges en les quals es relaciona elements molts dispars, elements retallats de diferents contexts i enganxats. Aquest recurs va ser molt utilitzat pels artistes surrealistes. El resultat pretén ser una fotografia de les construccions que la ment pot produir i que sovint ens poden revelar factors amagats de la nostra personalitat, els nostres desitjos i les nostres obsessions. Salvador Dalí, René Magritte, Ives Tanguy i també Ernst utilitzaren una tècnica molt minuciosa i detallada per reproduir aquest tipus de construccions. A l’alumnat només se’ls posà com a condicions que ells fossin els protagonistes i que l’entorn fos l’institut.
Una experiència molt estranya
18
Era el primer dia de classe, i ens trobava caminant cap al bany. Quan vaig arribar estava a punt de tancar la porta se’m va caure el mòbil dins del vàter, quan estava a punt d’agafar-lo de sobte em va donar una descàrrega i em vaig desmaiar. Vaig obrir els ulls, tot estava molt fosc, no veia res, però em vaig recordar que tenia el mòbil a la ma. El vaig eixugar i vaig posar la llanterna. Em trobava dins de el clavegueram! De sobte vaig escoltar el lladruc d’un gos, era una gosseta que estava abandonada, estava molt espantada però en quan li vaig acariciar es va tranquil·litzar. Totes dues cercàrem la sortida, després d’una bona estona vaig veure un forat però era molt petit al acostar-nos ens va absorbir i no se com vàrem aparèixer en el vàter de l’institut. Al principi estava molt espantada pel que acabava de passar però, havia sigut una experiència molt estranya i vaig decidir
no contar-li a ningú el que havia passat ja que ningú hem creuria. Vaig agafa la gossa i me la en vaig dur a casa, li vaig posar de nom Kira, i ens vàrem fer molt
amigues. Roselló
S a r a
Acròbata Esteim a l’institut Ies Francesc de Borja Moll, on una al·lota de tercer d’ESO, està damunt de la teulada del centre. Per el poc que sabem la xiqueta vol ser acròbata i ja fa que entrena al magnífic circ de la ciutat fa quatre anys, però mai ha entrat a escena en un espectacle, li fa vergonya sortir davant de tanta gent a fer acrobàcies. Els seus companys de classe no creuen a la seva companya respecte a què no vol sortir davant dels espectadors; ells pensen que és perquè no sap mantenir el seu equilibri i té por a fer el ridícul. La xiqueta ja farta de tots els que li feien empipar, va fer un repte a tots aquells que deien lo contrari per així poder deixar-los amb la boca tancada. Ells encantats de acceptar el repte. Mentre era el canvi de classe, l’al·lota amb nom desconegut perquè no podem dir noms de menors, va agafar escala
cap amunt i va anar a la teulada de l’institut, li va costar un munt pujar fins allà sense que ningú, ni professors ni alumnes ni dones de la neteta, la poguessin veure. Ja quasi tocava l’hora del pati, i quan varen sortir tots varen veure a la seva companya allà amunt.. Vàren quedar sorpresos! I fins ara no ha baixat de la talada, la nina ja sap que té valor per fer el que ella es proposi, i ha decidit no baixar fins que tots els que li vàren dir que no podia, li digueren perdó. Adelaida Lisalde EL GRAN GEGANT Eren les 7’30 del matí, quan n’Adrià Aguiló va decidir anar a berenar al bar de l’ institut, de sobte se li va ocorrer canviar un poc la rutina ,ja que feia un poc de sól. Així que va agafar el berenar i va anar a menjar-ho a damunt un cotxe del parking i aprofitar per posar-se moreno. Un pic va acabar havia de fer classe fins les 10’45 que tocàs el pati i després fer el torneig de futbol que feien cada any. Es va canviar la roba; una samarreta blanca, calçons i calces negres tot decidit va sortir a per el primer partit. Mentre esperava als seus companys per jugar, ell va encalentir pegant un parell de xuts. A mida que anava guanyant partits el seu cós es feia més i més gran. Va acabar guanyant el torneig i els seus sentiments pujaven proporcionalment amb la seva mida corporal, es va arribar a fer tan gran.. que no va poder sortir per la porta del institut i va tenir que venir un helicòpter i ell es va penjar perquè tampoc hi entrava, el varen dur al carrer ja que era a l’únic
lloc
on
pensaven
que podría estar. 3 nits
així que hi va anar i allò va ser la seva casa per molt de temps. Adrià Aguiló
TURBO Aquesta és la història d'un noi anomenat Turbo, normal com qualsevol, que era alegre, graciós i una mica despistat però bona persona .Un dia, menjant a la cafeteria va sentir alguna cosa estranya en el seu cos com si estigués marejat, de sobte va c o mençar acréixer fins a arribar a tocar el sostre.La gent va començar a cridar i ell es va espantar, va córrer pels passadissos fins que es va calmar. Uns mesos després va tornar al seu tamany normal. Des d’avui en dia ell segueix investigant, perquè va créixer. Daynor
HISTÒRIA Això era un nin que anava de carrer en carrer amb una pilota, i humiliant qui si li posava davant. I va entrar a l’institut Francesc de Borja Moll. Es va trobar amb Cristiano Ronaldo i li va passar la pilota per davall de les cames i va caure a terra i es va posar a plorar com un nin petit. Després de Cristiano Ronaldo estava Leo Messi, el gran dol entre Leo Messi i Mr. Marc, els dos millors jugadors del món. Qui guanyarà?????
més tard va pensar que podría viure a ‘’La Seu’’
Marc Rigo,
19
ELS SIURELLS No se sap concretament quina és la seva antiguitat, ni el seu significat ni el seu origen ja que s'han trobat figures similars a diferents llocs i en diferents cultures majoritàriament al voltant de la Mediterrània. El nom prové de Albalat dels Sorells, un municipi de la Comunitat Valenciana, el nom del qual prové de l’Àrab. Els siurells es solen pintar de blanc amb retxes verdes i vermelles, encara que en representacions posteriors, s’utilitzin molts més colors i formes.
Deessa mare de la cultura Ozieri de Sardenya.
El siurell és una figura de fang, a
Com ja hem dit, la seva funció original no se sap certament quina era, però entre els diferents usos que han quedat constatats per aquesta estranya figura trobem, amb l’afix d’un xiulet, per utilitzar-lo en la ramadereia.
vegades amb un xiulet adossat, característica de la zona mallorquina. Antigament era fet per dones.
20
El seu origen es remunta a èpoques ancestrals. Hi ha qui pensa que ve d’una antiga joguina àrab però no se sap si podria tenir també valors religiosos. A Mallorca es creu que varen ser importats degut a que no es coneix el lloc d'origen. També es pensa que poden venir de la Grècia Arcaica, podrien estar relacionats amb les figures votives, utilitzades per funcions religioses.
Siurells de mallorca fets a mà
vegades representen la típica Una fragancia para dansa dels boleros.
cada ocasión
Com es fan? Per fer els siurells seguim les següents passes: primer agafem un tros d’argila més o menys un palm. A continuació anem donant-li forma ajudant-nos amb un poc d’aigua per que sigui mes emmotllable, en tercer joc feim el xiulet en la part posterior de siurell, i ho deixem assecar, desprès el banyem en pintura blanca, i per últim quan s’ha assecat li feim els detalls amb pintura vermella i verda.
Quadre contemporani “El gall” del pintor barceloní Joan Miró, inspirat en els 2pics siurells.
Avui en dia els siurells es fan servir per decorar,no per xiular com feien abans per molt que al camp s’hagin fet servir sempre per controlar els ramats. Part de la gràcia d’aquestes figures és que són construccions molt
21
senzilles, generalment fetes a mà, en que les ditades de l’artesà gairebé hi són visibles Actualment es poden trobar siurells a Inca, Santa Maria del Ca-
Figures parescudes als siurells de Xipre.
mí, Sa Cabaneta i Pòrtol i Consell. A més, els siurells actuals típics de
Farah Ziani, Sara Roselló,Ulma Cortés, Aila Romaguera, Adrián Colomar i Paula De Pinto.
Ciclo Formativo de Grado Superior
Técnico de Laboratorio de Diagnóstico Clínico y Biomédico
22
Como alumnos de primer curso del CFGS de Laboratorio de Diagnóstico Clínico y Biomédico nos gustaría darnos a conocer. En este ciclo aprendemos a realizar los diferentes procesos analíticos que se llevan a cabo en los laboratorios de los hospitales, tan importantes para que los equipos médicos puedan llegar al diagnóstico de muchas enfermedades. Nuestro día a día en clase es muy entretenido, ya que además de las clases teóricas ponemos en práctica las diferentes técnicas que aprendemos: desde sacar sangre entre nosotros, hasta análisis de orina, sangre, heces, semen… Además tenemos una gran variedad de equipos necesarios para llevar a cabo estas prácticas: microscopios, espectofotómetros, centrífugas, micropipetas… De esta manera las clases se hacen más amenas y divertidas, y todo ello bajo la dirección y supervisión de un magnífico grupo de profesoras, que nos motiva y nos guía en nuestro aprendizaje diario. Además, este año hemos podido ampliar el laboratorio de Biología Molecular con la adquisición del termociclador, que nos permite estudiar el ADN para el diagnóstico de enfermedades genéticas, ¿os suena” House” y “CSI”?
Policlínica Miramar, Hospital de Inca, Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears (BSiTIB), SEMILLA (Servei de Millora Agrària) y además hemos tenido la suerte de poder realizar un curso de primeros auxilios en el 061. Por cierto, somos un grupo de 23 alumnos y alumnas, de edades comprendidas entre 18 y 56 años, con procedencias académicas muy diversas y con expectativas de futuro muy variadas. Esto no sólo no ha sido un impedimento para entendernos, sino que ha hecho que sea muy enriquecedor para todos y somos un grupo muy cohesionado. Aquí os dejamos unas cuantas fotos, para ilustraros todo lo que os hemos contado. ¡Hasta la próxima!
Desde el inicio del curso hemos ido a visitar unos cuantos laboratorios:
20
017
El dia 16 de març del 2017 vàrem anar a les Proves Cangur. Vàrem quedar a les vuit del matí a la Plaça Espanya i anàrem cap al col·legi de la Salle. Allà ens vàrem seure segons el curs i començàrem les proves, la sala on ens reunírem era el menjador del col·legi i hi érem uns 200 participants reunits. La primera prova era un grup de 30 preguntes que s'havien de fer en 1 hora i 15 minuts. Aquestes preguntes encara que eren sobre matemàtiques es resolien més amb lògica i intuïció, podent ser resoltes en uns poc minuts. Després d'això vàrem sortir al pati per berenar, un gran pati. Quan vàrem descansar tornàrem per a realitzar una segona prova. En aquesta ens vàrem reunir en grups per a realitzar 12 preguntes. Una de desxifrar dos missatges codificats i les altres 11 de preguntes vàries també relacionades amb les matemàtiques. Quan vàrem acabar ens varen donar una ampolla d'aigua i una bona experiència de cooperació entre els companys, i de diversió mitjançant les matemàtiques.
23
DÓNA EL TEU CABELL Durant el curs 2016-2017 hem estat participant en el projecte “mechones solidarios”, amb una associació que a través de cabell de persones voluntàries fabrica perruques per a persones que tenen càncer. I aqui us deixam un exemple d’una donant que ha aportat el seu cabell: n’Antònia amb la partcipació de la perruquera Marta! Es tracta d’un fet molt productiu i totalment gratuït, animau-vos i participau !! Taller de perruqueria,
24
IES FRANCESC DE BORJA MOLL
La nostra clienta Neus, va ser la primera a col·laborar en la campanya que aquest curs vàrem posar en marxa les alumnes de 2n de Perruqueria. Neus va donar el seu cabell a algú que ho necessita i li farà la vida una mica més fàcil. Ella ens diu que se sent molt bé i que no dubtaria en tornar-ho a fer. Desitgem que per al pròxim curs hi hagi més participacions. Un tall de cabell a canvi d'un somriure! Moltes gràcies!!!
ONG’S AL BORJA
PROJECTE D´AJUDA I SUPORT AL VOSTRE PROJECTE AMB LA INDIA
Som una persona molt solidària i em consta que vosaltres també ho sou ja que estau aprenent a formar una ONG que pugui facilitar el transport a les dones perquè puguin anar a escola. Vos propòs aportar 200 euros més al projecte, de manera que amb la nostra particular aportació siguin més les dones beneficiades. Aquesta aportació no pot sortir de les nostres butxaques. Pens en una manera molt efectiva, com ho han demostrat, en diferents ocasions l´alumnat de 4r que amb la venda de coques al pati del nostre Centre, s´han pogut pagar el viatge de final de curs. L´aportació requereix dels vostres coneixements matemàtics, altres coneixements i les vostres capacitats organitzatives ja que es tracta d´informar a les vostres famílies del nostre propòsit, pensar en la coca que podeu fer, els seus ingredients i els preus més econòmics que ens ofereix el mercat perquè siguin més els beneficis econòmics. Com podem assegurar l´aportació?.... Si l´objectiu és aportar 200 euros més, haurem de resoldre molts interrogants que poden anar sorgint i ens haurem de posar ja, mans a l´obra, organitzant -nos en grups de 6 (3 parelles ) i enregistrant en el vostre quadern (cadascú el seu) tot el treball que faceu i les vostres idees i/o consideracions sota el títol projecte d´ajuda i suport .... El treball realitzat serà valorat , avaluat i considerat com a dos examens. Per entendre’ns un formarà part de la segona avaluació i l´altre de la tercera. Pens que heu de saber què valoraré, a què don importància i per tant d´on sortiran les notes. ⇒ La motivació de l´alumnat ⇒ La seva implicació i la participació ⇒ L´aportació de les idees i el respecte per les idees dels altres ⇒ L´actitud positiva i constructiva ⇒ El debat acurat de les mateixes, contribuint a un bon clima de treball ⇒ La presentació dels diferents registres en el quadern individual ⇒ La implicació de les famílies ⇒ La recerca a internet ⇒ Els càlculs fets i detallats així com l´elaboració final d´un full de càlcul ⇒ L´obtenció dels 200 euros pel grup – classe OBSERVACIÓ: Podeu aportar algú més i/o substituir un de proposat per un de vosaltres.
Lluïsa Palomero Dep.de Matemàtiques
25
Jaime Homar: El passat dijous, a la biblioteca, vaig tenir el plaer d’entrevistar a Jaime Homar, l’actual professor de religió, escriptor, i cantant i lletrista del grup Elko. Ell va acudir a l’entrevista de manera molt emocionada perquè a banda que a l’institut de la Ribera cada any després de llegir el seu llibre més famós (Paloma) li fan una entrevista, em va afirmar que igualment es va sentir famós quan li vaig demanar si podia f e r - l i l ’ e n t r e v i s t a . Per començar, li vaig preguntar si ell era de Mallorca i que si la resposta era negativa, per què va venir. Va respondre que no era de Mallorca però el seu pare sí i per això va venir. També vaig demanar-li que pensava sobre la religió cristiana i per què es dedica a ella. Va contestar que pensa que és una gran ajuda per viure generosament, transmetre valors positius i que li agrada molt. Després vàrem parlar sobre la se-
26
“Ser cristià és una gran ajuda per viure generosament”
va relació amb els llibres, li vaig preguntar que per què està en aquest món i ell em va contestar que era per que és un apassionat de la bona lectura. A continuació va afirmar que a part de “Paloma” (amb 80 exemplars
venuts a 10 països), també ha publicat 2 llibres més a Amèrica Llatina, i ara està pendent de la publicació d’un altre llibre. Ell recomana els seus llibres ja que són per joves, tenen llenguatge senzill i la seva trama capta l’atenció dels lectors. Diu que la seva inspiració per escriure “Paloma” va ser l’observació de la realitat i l’actual problema del bullying. Per finalitzar l’entrevista li vaig preguntar si pensava continuar estudiant, i em va comentar que després de tota una vida estudiant havia decidit que llegir bons llibres és la bona preparac i ó . Gràcies a aquesta entrevista he passat una estona molt interessant i agradable, i he pogut conèixer millor a la persona que ha escrit el llibre que llegiré pròximament a l’institut, el qual ara tenc més ganes de llegir. Paula de Pinto, 2n ESO
La seva motivació i el seu interès cap el benestar dels estudiants m’ha motivat a tenir una trobada amb
Aila Romaguera representant dels alumnes en el consell escolar. Aquesta alumna és responsable i implicada a l’hora de representar als estudiants d’ESO de l’institut IES Francesc de Borja Moll. La conversa té lloc en el saló de la meva casa, una estança tranquil·la, acollidora i lluminosa en la qual l’ambient és agradable. Es mostra còmoda i sincera quan ens explica que quan van dir que ens podíem presentar al consell, ella va saber que volia formar part d’ell perquè creu que és important que hi hagi una veu de l’alumnat i així poder intervenir en les eleccions que ells facin, i per també donar l’opinió i aportar idees seves o dels alumnes.<<Crec que puc aportar l’opinió dels alumnes i propostes que tinguin, per exemple tinc una que seria informar més sobre l’orientació sexual>>. Comenta que de moment només han fet una reunió, però que les fan cada mes o cada trimestre que duren com a molt mitja hora, i que en aquesta no varen tractar temes concrets però que unes dones que formen part del consell varen dir que devien de posar més llum a l’entrada. També ens conta que a les reunions assisteixen representants del professorat, representants de l’alumnat que són na Farah Ziani, Mohamed Yassin i ella mateixa, el director i una representant del govern. I després de passar una bona estona amb n’Aila ens acomiadem de ella donant-li les gràcies per havernos atès .
<<Puc aportar l’opinió dels alumnes i propostes que tinguin>> Sara Roselló Cantallops, 3A
27
El día 10 de febrero los alumnos de 2º de Bachillerato nos fuimos de viaje cultural a Madrid, acompañados por Emi Marco y Xaxier Serra. Lo primero que hicimos fue dirigirnos al hostal donde nos hospedábamos en la calle Huertas, en pleno Barrio de las Letras. Después de dejar todo el equipaje en las habitaciones, nos fuimos a la Biblioteca Nacional, un lugar de gran valor cultural, donde nos explicaron todo lo que administraban allí. A continuación, tuvimos tiempo libre hasta después de comer. La mayoría de nosotros nos dirigimos a lugares preciosos como El Retiro, a la Cibeles, a la Puerta de Alcalá... Volvimos a vernos en el Museo del Prado para visitarlo y ver obras de grandes
28
maestros como Velázquez o Goya. Por la noche quedamos todos juntos para ir a cenar a un restaurante, especializado en pizzas, llamado Pizzería Cervantes. A la mañana siguiente lo primero que hicimos fue ir al Congreso de los Diputados, un sitio que aconsejo ir si visitas Madrid. Toda la tarde de ese día la tuvimos libre: unos cuantos fueron a ver el campo de fútbol Santiago Bernabéu, otros se quedaron por el centro, y junto a unos cuantos decidimos coger el metro y ver a dónde llegábamos. El primer sitio que quisimos visitar fue el conocido Templo de Debod, que fue un regalo de Egipto a España en 1968 en compensación por la ayuda española tras el
llamamiento internacional realizado por la Unesco. A continuación, fuimos al Faro de la Moncloa que emerge en el corazón de la Ciudad Universitaria de Madrid. Se trata de una torre de iluminación de 110 metros de altura, construida en 1992, año en que la ciudad fue designada Capital Europea del Cultura. Son 92 metros los que recorre el ascensor panorámico que traslada a los visitantes hasta el gran mirador. Finalmente nos dirigimos al hostal para recoger las maletas e ir camino al aeropuerto a coger el vuelo en dirección a nuestras casas. Fue una experiencia que nos gustó a todos, nos divertimos mucho, pudimos compartir más los unos con los otros y aprovechamos para conocernos. Hay que agradecer al profesorado por su esfuerzo y dedicación, que han permitido hacer este viaje cultural.
Isaac Sena, 2n batxillerat
29
“El jazz, és el germà major del blues. El blues es la secundària, el jazz és la facultat” B.B King El jazz, és un gènere musical
Nova York el 6 de juliol de 1971. Va ser trompetista i cantant del jazz. En el seus primers anys, Amstrong era conegut pel seu virtuosisme amb la trompeta. El seu millor so trompetístic es pot escoltar a les gravacions amb els seus Hot Seven i Hot Five. https://www.youtube.com/watch? v=xO3k-S_pqK4 Louis Amstrong va decidir gravar un disc amb una cantant de jazz amb veu prodigiosa, Ella Fitzgerald. Llavors, es varen tancar en un estudi de gravació de Los Angeles amb l'ajuda del pianista Oscar Peterson i el guitarrista Herb Ellis. D'aquesta agrupació va sorgir el seu primer disc oficial Ella i Louis. https://
30
sorgit a finals del segle XIX. Es va expandir durant tot el segle XX. És una forma d'art musical que es va originar als Estats Units, mitjançant la convivència dels elements de la música europea i de la música africana (ritmes, instruments, harmonies, etc). Vaig a parlar sobre quatre estils principals del jazz: Al anys 1900 es va iniciar el primer estil del jazz, el New Orleans. Les característiques principals d'aquest estil es que la melodia era interpretada per un instrument alhora que els altres improvisaven col·lectivament. En una mateixa banda tocaven de 6 a 9 músics, en el qual es tocaven la trompeta, el clarinet, el banjo, la guitarra, el piano, el contrabaix i la bateria. Un dels músics més significatius d'aquest estil i d'aquella època va ser Louis Amstrong. Era un músic afroamericà que va néixer el 4 d'agost de 1901 i va morir a
www.youtube.com/ watch?v=VqOaQgD_2KA A finals de 1920, va sorgir un altre estil del jazz anomenat Swing. El Swing va sorgir a l'època de la crisi econòmica del 1929 a Nova York, una època de recessió i depressió. Les seves característiques principals són: l'increment del nombre de membres anomenada Big Band. Frases musicals estructurades en riffs, pregunta i resposta: https://www.youtube.com/ watch?v=hHMYhajNtNg Per destacar un músic d'aquest estil trobem a Glenn Miller. El 1937 fundà la seva pròpia orquestra, anomenada The Glenn Miller Orchestra, on va realitzar nombrosos èxits, entre els més importants In the Mood: https://www.youtube.com/ watch?v=xPXwkWVEIIw
Il·lustracions realitzades per: Sara rosselló.,Joan Sebastià, Adrià Agu
També trobem un altre músic molt important per aquella època, Duke Ellington. Fou un compositor i pianista estatunidens, líder d’una altra Big Band. Escolta el tema It don't mean a thing: https://www.youtube.com/watch? v=qDQpZT3GhDg Els anys 40, el jazz es trobacalment en un casortida.
va musirrer sense Molts dels músics estaven frustrats per les li-
burlar-se de les normes que suposava el swing. Per exemple, començaren a tocar amb un ritme furiós i ràpid i omplien els solos amb tantes idees harmòniques i melòdiques com podien. Així va sortir el Bebop. Charlie Parker és un dels millors intèrprets de saxofó alt de la història d'aquest gènere musical. Era conegut com Bird i YardBirt. Juntament amb Bud Powell i Dizzy Gillespie, va ser uns dels fundadors del Bebop. Va crear diversos temes que s'han convertit en estàndards del jazz, com Ornithology: https:// www.youtube.com/watch? v=fsAMAIaas94 També podem escoltar un altre exemple del be-
bop del trompetisDizzie Gilleshttps://
mitacions que suposava tocar en una Big Band. Aleshores començaren a cercar noves formes d'expressió. La generació més jove de músics com Charlie Parker i Dizzie Gillespie, varen decidir
iló, Aina Rodriguez, Liu cai. Alumnat de 3r ESO de plàstica
ta pie:
www.youtube.com/watch? v=09BB1pci8_o Als anys 50 un altre músic estatunidencs anomenat Miles Davis va intentar crear nous sons. Es va allunyar del Bebop i va gravar un disc amb 9 instruments. La música s'allunyava de la improvisació total i dels furiosos ritmes del Bebop. Davis va originar un estil més íntim i melòdic anomenat Cool jazz: https:// www.youtube.com/watch? v=zqNTltOGh5c Rodrigo Durán, 3r ESO A
vades
ns
31
I si voleu saber més sobre el Jazz us deix l'enllaç amb dues revistes digitals, les quals et podran ajudar a trobar informació. La primera seria JazzTK (https://jazztk.com/), en ella podràs trobar discos, cançons, la història del Jazz, etc. I si tens algun problema o consulta, pots contactar amb ells a través de la web. L'altra seria DistritoJazz (http://www.distritojazz.com/), aquesta revista té coses en comú amb JazzTK però el que la destaca és que en aquesta pots trobar llibres sobre el Jazz. Espero que t'hagin servit aquestes dues recomanacions i que hagis trobat el que cercaves. Erick Israel Mendoza, 4t ESO B
32
EL GRAN MÚSIC ALEXANDRE DESPLAT
Qui és aquest anomenat Alexandre? Primerament, un poc d'informació sobre ell, i si vols saber quin és el seu estil musical i les característiques, t’has ficat en el millor lloc. Va néixer a París el 23 d'agost de 1961, és a dir, actualment té 55 anys. És un compositor francès de música per al cine. Ha resultat vuit vegades nomenat als Premis Òscar, guanyant un per 'El Gran Hotel Budapest'. També ha estat set vegades als Globus d’Or, guanyant un per 'The Painted Veil' i unes altres set als BAFTA, guanyant dos per 'El Gran Hotel Budapest' i ' El discurso del rey'. Ha composat música per desenes de pel·lícules, però cal dir que s'ha destacat per compondre música per grans produccions del cine com les pel·lícules de La Saga Crepúsculo. Aquí teniu un exemple musical d’aquesta pel·lícula, que per cert és molt romàntica: https://www.youtube.com/watch?v=9Y NlyCJ4r9E Una altra pel·lícula per a la que ha fet la banda sonora és 'Harry Potter'... Et convido a que també escoltis aquestes: h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v=Yb9ikICsBes&index=2&list=RD-KaJjM57S9w h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v=GhtZB96yWNQ&list=PL64F767D637F80CD4&index=4 h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v=7BPN Ajn oq p4&li st =PL64F767D637F80CD4&index=7 Un estil de música diferent el trobem en “La chica danesa”.https://www.youtube.com/watch?v=_5j303WVQzM És elogiat com un dels 10 millors compositors del cine al voltant del món. Va començar amb, Robert Guédiguian, Georges Nicolas Hayek, entre altres, que varen ser alguns del cineastes que varen confiar en ell per posar música a l e s s e v e s p e l · l í c u l e s . A més a més, esmentar la seva important tasca en la creació de l'ambient i l’emoció en els títols del cine contemporani com son 'El curioso caso de Benjamin Button' 'Coco avant Chanel', 'Fantástico señor Fox'... Per recolzar la narració cinematogràfica utilitza una àmplia gamma de timbres diferents, combinant els instruments tradicionals amb sintetitzadors i són electrònics actuals. A la vegada, toca jazz i bossa-nova junt a grans del gènere com Carlinhos Brown o Ray Léma. Així mateix, ha composat cançons per cantants com John Hurt o Kate Beckinsale. Per si no sabeu què és el bossa-nova; és un estil de musica que prové de Brasil, derivat de la samba. Esper que us hagi agradat saber sobre Alexandre Desplat. Gràcies per llegir i fins a una altra
Noelia Sánchez 4t ESO B
vades
ns
Un taller de Ball de bot Un dia de febrer , vàrem fer a l’assignatura de música un taller de ball de bot. Va venir la professora Catalina Barceló que tenia bastant experiència i en sabia molt. Ens va explicar diferents balls. El primer ball que férem va ser el Bolero que consisteix en aixecar la cama esquerra i aixecar la mà contraria de la cama (dreta) i així succesivament. Ballàvem en cercle i era molt important seguir el ritme. El vàrem repetir diverses vegades. Després vàrem fer la Jota que es balla amb la punta dels peus i botant. A continuació vàrem fer els balls amb parelles on comanda la dona. Fèiem un cercle i sortia la dona de la parella ballant i tocant les castanyoles. En la bullanguera la dona sortia en mig del cercle ballant i sortia també l'home. Anaven canviant alhora que sortien altres al mig del cercle. Vaig aprendre uns balls que sabia que existien però no els sabia ballar. Em va agradar molt. El que més va ser el ritme de la música i em cridava molt l'atenció les castanyoles. M'agradaria sabre tocar les castanyoles. Nerea Reus 1r ESO C
33
El divendres 10 de maig vàrem anar d’excursió el grup de 2nC a la Seu:
CATHEDRAL 34
On Friday 10th me and all my class went together to visit the Cathedral “La Seu” , “La Llotga” and the palace of Almudaina. Inside the Cathedral a guide explained us a lot of things, one of them was a very famous mural that Miquel Barceló built 10 years ago. After that, we went to have lunch and finally we came back to the high school. I learned many things and had a lot of fun.
Nuria Romero 2ºESO C
Excursión a Palma A few days ago, with my institute we did an excursion to Palma. We left at 9:00 and returned at 14:00. First, we went to the famous cathedral known as “La Seu”, there we learned a lot and took pictures. After that, we had lunch. We also entered “L’Almudaina”. Where we told about the history of the kings of Majorca. Finally, we all returned tired to the institute. Radostina K. 2ºC
...i un altre any la pluja protagonista per Sant Sebastià...
UNA ALTRA MANERA DE MENJAR FRUITA El passat 22 de març, al temps del primer esplai, tots els alumnes de l’institut pogueren fer un tast de batut de fruita. Els batuts són una de les preparacions més exitoses de l’estiu. L’arribada del bon temps, els dies més llargs i la calor conviden a gaudir de receptes refrescants amb fruita de temporada. L’elaboració dels batuts és molt senzilla i el resultat és exquisit com vàrem comprovar. Vos donam la nostra recepta perquè la proveu de fer a casa: Trossejam un plàtan i tres maduixes afegim llet de soja i trituram amb la batedora elèctrica, ho podeu endolcir amb un poc de mel i llestos. En lloc de llet de soja podeu utilitzar llet d’arròs, llet d’ametlla o llet de vaca. I també ho podeu provar amb altres fruites. Amb un poc d’imaginació vos quedaran uns batuts perfectes i ben originals. Comissió de Medi Ambient
35
UNA SESSIÓ DE MATEMÀTIQUES AMB L´ALUMNAT DE PRIMER D´ESO Les darreres activitats que feim abans de fer l´examen d´Àlgebra son : -Autoavaluació del que hem de saber fer -Què hem après d´aquest tema que hem treballat durant més d´un mes? -Continuar la correcció dels problemes d´Àlgebra
Les
n otes d e
36
l´autoavaluació pràcticament totes bones, algunes amb un aprovat molt just però la majoria bones (en teniu una mostra a la foto de 1rB). En relació al que han après, entre tots i totes omplim tota una pissarra (com es veu a les fotos de 1rA i 1rB) i van contestant a les preguntes que els fa la professora. Aquesta activitat la valoren molt positivament ja que és com una mena de repàs que sempre els va molt bé. En acabar la segona activitat, se’n recorden del que els he dit que faríem al principi de la sessió i volen continuar sent protagonistes decidint que havien de fer problemes , continuar amb la correcció de la sessió anterior relativa als problemes . Cal a dir que la majoria ja havia fet els dos problemes que els vaig encomanar. (Aquí va una mostra d´un dels problemes que va triar un alumne de 1rB dels proposats del llibre de text ). LA SESSIÓ EM CONVIDA A FER UN SEGUIT DE REFLEXIONS El tema d´Àlgebra és un tema difícil i si és la primera vegada que entren en contacte amb l´abstracció , encara més. Així i tot , és molt gratificant veure com participen tots i cada un de l´alumnat de 1rA expressant allò que han après d´un tema nou dos dies abans de fer l´examen; el poder atendre els
dubtes d´allò que han après , comprovar que hem pogut fer tota la correcció dels exercicis proposats, anotar les solucions d´altres perquè ho puguin tornar intentar si s´han equivocat..... En definitiva, veus com el seu interès ha augmentat, també la seva implicació, la quantitat d´activitats que feim en tota una sessió en relació amb el que podien fer al principi de curs i/o en el primer trimestre.... Ara , precisament ara , és quan es veuen els fruits del treball educatiu i professional. Enguany , treballar amb els primers que tenc ha estat tot un repte per a mi ja que encara ara, en aquestes altures de curs escolar, de vegades l´alumnat em frena en l´aprenentatge de nous coneixements i es frenen ells mateixos en el desenvolupament de noves capacitats matemàtiques. Pot ésser perquè els costi l´esforç diari i la superació de la dificultat?; pot ésser perquè no tenien ni acaben de tenir constància en l´adquisició de bons hàbits de treball? O tal vegada perquè estan molt protegits , massa protegits per les famílies? o qui sap si aquesta societat de consum i aquesta societat plena d´estímuls no controlats també influeix.Actualment el professorat hem de combinar la tasca professional, pròpia de la matèria que impartim amb el treball educatiu diari. Poc a poc veus com , la majoria es van transformant i van canviant actituds ; van respectant la professora i els propis companys i companyes; van valorant les normes de convivència amb els altres i prenent consciència de que els seus actes tenen conseqüències i per tant en son responsables i el que és molt important, van aprenent nous coneixements matemàtics i desenvolupant capacitats diverses. La tasca continua , però estem en un punt on son més esponges i tot flueix en un bon ambient de treball i respecte.Lluïsa Palomero, professora de matemàtiques.
Visita a ‘’El Zagal’’, Felanitx, pels alumnes de 1r i 2n de dietètica i nutrició de l’IES Borja Moll Començant amb un poc d’història, la fàbrica, fou fundada per Francisco Tejedor García en el 1905 com a fàbrica de sobrassada i actualment segueix en mans de la mateixa família més concretament de la quarta generació. Referent a la visita, ens van atendre a un saló d’actes i ens van explicar el funcionament de la fàbrica en quant a normes se seguretat obligatòries que consistien en dur una gorra, una bata i uns pats per cobrir les sabates. Una diferència en la vestimenta de protecció és que les visites han de dur la gorra de color vermell per poder distingir els visitants dels treballadors i els homes amb barba, a més, estan obligats a dur una mascareta. Una vegada dins la fàbrica, amb la protecció obligatòria, vàrem anar veient les diferents zones i sales on s’hi du a terme la fabricació de la sobrassada, des de la zona on es rep el producte, passant per la triperia i la zona de embotir, arribant fins els secaders (punt més crític per la sobrassada, perquè es en aquest moment que es cura en unes condicions específiques de humitat i temperatura) i la zona on es prepara el producte per ser distribuït pels comerços tant per les illes com per la península i alguns llocs d’Europa. En tot moment es mantén la seguretat per evitar la contaminació de la sobrassada i per això, disposen d’un laboratori propi on hi duen el control per evitar qualsevol imprevist que pugui afectar al producte final. Com a obsequi ens varen donar un dels seus productes més peculiars, la sobrassada en terrina o al tall. Xisca Puigserver
37
PALMA DE LLEGENDA Ahir dia 30 de gener de 2017 els grups de 2n d’ESO de l’institut IES Francesc de Borja Moll vàrem anar d’excursió per Palma. En arribar a l’institut vàrem fer la primera hora normal, nosaltres, el grup de 2n C, teníem tecnologia. Després a les 9 vam partir caminant cap a Palma. Quan vam estar a la plaça de Cort, sobre les 10 del matí na Cari, la professora de castellà, ens va separar en dos grups per fer l’activitat .Els del primer torn eren tots els alumnes de 2nB més la meitat del grup de 2nA. I, nosaltres, el grup de 2nC anàvem amb la resta d’alumnes de 2n A. Mentre les persones del primer torn feien
38
l’activitat, nosaltres vam anar a berenar al Born. Vam estar fins les deu i mitja i després, tornàrem cap a la plaça de Cort. Ales 11 començàrem l’activitat amb en Tomàs. El primer que ens va explicar va ser que el rellotge que hi havia a l’ajuntament l’anomenaven “Figuera” i que allà, fa bastant de temps, era l’únic rellotge que sentien a Palma. Una anècdota que ens va contar també va ser que, a vegades podia haver una classe que duràs una hora i mitja i una altre duràs tres quarts d’hora. Seguidament ens vam anar al Banc d’Espanya i allà ens contà una llegenda, que no era una llegenda. És a dir, era més que una llegenda un fet real. Tractava d’una monja i un militar. Després del Banc ens vam dirigir al carrer de l’Argenteria, on, antigament vivien totes les persones que treballaven amb la plata, d’aquí el seu nom d’argenters. Allà ens contà una altra llegenda sobre na Peix fregit. A continuació vam anar a un hotel de cinc estrelles on antigament vivia una família de nobles i ens contà una altre llegenda sobre les quatre escultures de quatre caps que tenia als dos costats dues a un costat, i les altres dues a l’altre. Simbolitzava els quatre fills d’aquella família. Tres al·lots i una al·lota. I finalment, vam anar a un convent de monges. Allà ens contà la llegenda de na Catalina Borràs. Aquesta llegenda tractava sobre una dona major que tenia molts de doblers, però no tenia a ningú qui els heretés. Aquesta dona, anomenada Catalina Borràs tenia tres fillols que mai l’anaven a visitar. Idò, abans de morir ,va anar al notari a fer el testament. Ella li va dir que el primer que volia era ser enterrada al cementeri de Santa Clara. El notari ho apuntà i va seguir escoltant. Després, na Catalina li digué, el segon que vull es que m’enterrin amb l’anell de la meva família, ja que havia estat heretat del seu pare que ell va heretar del seu pare i així successivament fins arribar a mi. I com que jo no tenc cap fill ni cap filla qui entregar-li vull endur-me’l amb jo. D’acord va dir el notari i na Catalina continuà. Per últim el que vull és que tots els meus diners, terres, cases... tot el que tenc sigui per les mon-
ges de Santa Clara, perquè s’han portat molt bé amb jo i que els meus fillols no lis quedi res de res. Van passar un parell de dies i na Catalina estava a casa seva , i resulta, que de cop i volta, li va començar a fer molt de mal el pit. Va caure a terra i la veïna va anar a veure que passava i es va trobar amb na Catalina a terra. Va cridar ràpidament a una ambulància però no van poder fer res. Com que na Catalina era molt coneguda, la notícia va córrer molt ràpid i al dia següent els seus tres fillols estaven baix de la casa de na Catalina per veure el que els havia deixat d’herència. El notari els hi va dir que fins que no passessin uns vint dies de la mort de na Catalina no podien obrir el testament, però ells li deien, per favor, per favor, per favor, si us plau... El notari, al saber el que hi havia escrit, va obri-ho i va començar a llegir el testament. -Jo Catalina Borràs, el dia que sigui morta, vull ser enterrada al cementeri de Santa Clara. -D’acord, no hi ha problema. -I el notari seguí - Jo Catalina Borràs, el dia que sigui morta, vull ser enterrada amb l’anell de la meva família. -Es miraren els tres i exclamaren: Amb l’anell?, mmm...aquest anell deu costar bastant car....Bé, no passa res, la tieta té moltes coses, d’acord, què més? -Per últim, jo Catalina Borràs vull que tots els meus diners, terres, cases i tot el que tenc sigui per les monges de Santa Clara, perquè s’han portat molt bé amb jo i que els meus fillols no els quedi res. Els tres al·lots, en escoltar tot el que havia dit el notari, van quedar bocabadats. Uns dies després van celebrar el funeral de na Catalina Borràs. Hi havia coes llargues i llargues i fins que en figuera no va tocar les onze de la nit no van quedar tots sols la veïna i els fillols de na Catalina. En haver d’estar tantes hores allà estaven tots dormits. De cop i volta va entrar una persona que anava tota de negre i avançava sense fer renou. En arribar just on estava na Catalina va intentar llevar-li l’anell que duia posat. Va agafar el dit i va estirar i estirar però l’anell no sortia. I ho intentava, va posar saliva i oli i ho intentava i deia:
-Aquest anell ha de ser meu i venga surt, surt. –L’anell sortí fins a la meitat però no més. I el lladre mossegà el dit de na Catalina. I, de cop i volta, na Catalina va aixecar-se tot d’una i va exclamar-Què passa?, Què faig aquí?, I qui és aquest?, Per què em fa tant de mal el dit?...el lladre en veure que na Catalina no era morta li donà un infart. El que havia passat era que na Catalina havia sofert catalèpsia, és a dir, una malaltia que pareix que estàs mort però no, només és que el teu cos sembla estarho. Uns anys més tard na Catalina si que morí i al seu funeral assistiren moltes persones, entre d’altres els seus dos fillols, perquè un
dels tres havia mort en un intent de robatori d’un anell. Finalment ens contà que si vols que el dia de la teva boda no plogui has de dur una senalla d’ous a les monges de Santa Clara. I que al ser tantes les persones duen senalles d’ous, les monges s’han especialitzat en dolços i els fan molt bons. I ja per acabar vam tornar a la plaça de Cort on ens vàrem reunir amb els nostres companys i anàrem al parc de la Mar on vam estar una estoneta i després vam tornar caminant cap a l’institut. KEYLA XUAN DE BLAS RIERA 2nC
39
I AL CALAIX DE CAPFICO…. L’intercanvi: Varsòvia
13 EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll DIRECCIÓ Sempre cap amunt EDITORIAL Marc Peris PORTADA Jose Antonio Vich Mar Llobera
L’entrevista
CONTRAPORTADA CARNAVAL 1R ESO Mar llobera
Diada cultural Veurem el futur: l’horóscop Visitam un museu Descobrirem un animal del nostre entorn
I molts articles més!
No te la perdis, participa!!!
14
MAQUETACIO Mar LLobera EQUIP TÈCNIC Jose Gabarda Guillem Salom AGRAIMENTS/ CONTRIBUCIONS Pilar Rubio, Marga Gallego, Damià Crespí, Rocio Sintes, Carla Arnal, AMPA Ies Borja Moll, Lucía García, Laura Martínez, Josefina Rivero, Albert Canyelles, Robert Mikhailovskiy, Lucas Garau, Vanessa Bolaños, Daniel Castro. Tiziano Perelli, María García, Susana Carayol, Mariano Reyes,Amílcar Gutiérrez, Sofiane, Llorenç Sastre, Farah, Sara Roselló, Bàrbara Valldepadrines, Adrià Aguiló, Adelaida Lisalde, Marc Rigo, Ulma Cortés, Aila Romaguera, Adrià Colomar, Paula De Pinto, alumnat de 1r de CFGS de Laboratori de Diagnòstic Clínic i Biomèdic, Milagros de la Llana, Damià Molada, Lluïsa Palomero, Maria del Mar Sanmartín, Cicle de Perruqueria, Alumnat de 2n d’ESO, Jaime Homar, Isaac Sena, Emilia Marco, Rodrigo Duràn, Alumnat de 3r d’ESO d’EPVA, Erick Mendoza, Noelia Sánchez, Nerea Reus, Núria Romero, Radostina, Comissió de Mediambient, Alumnat de 2n de Dietètica i Nutrició, Keyla Xuan de Blas Riera. CORRECCIÓ Amaia Iturraspe Caridad Lopez ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat. HIT A L’HORA DE TANCAR Long Night, Eddie Vedder Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa
.
PRIMERS Dâ&#x20AC;&#x2122;ESO CURS 16/17
Carnaval â&#x20AC;&#x2DC;17