Page 1


La revista capfico us proposa una partida d’escacs! Ets un jugador professional, jugues amb les peces blanques i et toca moure, amb un sol moviment has d’aconseguir fer escac i mat al rei negre! T’hi atreveixes? Envia les sol·lucions a revistacapfico@gmail.com i si ets el primer sortiràs al proper número i rebràs un regalet!

LLEGEIX-ME!


12 í

n

d

e

x EDITORIAL

EL MEU PRIMER DIA (ideal...) 2

PERRUQUERIA

3

Sortida de 3r d’ESO 4

MI ABUELO

5

Els arbres dels nostres barris 6

Núria

8 9

El día de los muertos

ESPORT al Borja 10 KRAV-MAGÀ

14

Arqueologia a la UIB

15

RECURSOS LITERARIOS 16

Un món de LLIBRES18

vades

ns

19

Història de n'Aina

22

El doctor il·luminat 24 FEM FILOSOFIA! Al taller d’ estètica

PROJECTES AL BORJA!

EL PALMER, 2n d’ESO UN TAST HISTORIAS DE UN AULA

26 29 34

33 35

36

Desembre 2016

Comença un nou curs a l’IES Francesc de Borja Moll, ja fa molts anys que ho celebrem des de la nostra revista, però enguany estem carregats de novetats. A nivell pedagògic, encetem la feina per projectes educatius. Apostem per la innovació i per adaptar l’ensenyament a les necessitats i reptes que la nostra societat ens planteja. Ha costat molt posar-nos en marxa, coordinar-nos, i posar-nos d’acord segueix sent un repte, a més cal canviar maneres de fer i de funcionar. La rigidesa dels grups i els horaris tancats van desapareixent perquè el centre educatiu esdevingui un espai d’investigació i de creació individual i col·lectiva. Enguany comencem a 1r, 2n i 3r d’ESO i trepitgem territori desconegut, això és un camp de proves on tots nosaltres aprenem junts. Fins i tot hem organitzat un curset de formació per aprofundir en aquesta aventura que suposa treballar per projectes. Sí, nosaltres també som estudiants i ens hem de formar. A 1r esdevindrem autores i elaborarem els nostres llibres, escriurem sobre viatges reals i imaginaris i inventarem personatges de tots els indrets del món. A 2n ens implicarem en una causa solidària, muntant la nostra pròpia ONG per portar bicicletes a l’altra punta del món. A 3r d’ESO coneixerem millor aquesta illa que habitem per estimar-la més. Aquestes són les línies de treball que ens guiaran a través d’aquest curs a més de les classes, treballarem junts i ens ho passarem molt bé. D’aquesta manera volem donar resposta a la imposició de la LOMQE pel ministeri d’Educació, sense escoltar ningú i retrocedint a un ensenyament arcaic, academicista i que restringeix els espais creatius en l’ensenyament. Davant la seva rigidesa, nosaltres ens movem, ens adaptem. I l’alumnat de segon cicle també es mou per reclamar l’accés a un ensenyament universitari que s’entrebanca amb la seva mercantilització. L’augment de taxes i la imposició del sistema 3+2 fan que els títols només estiguen a l’abast d’alguns. Volem poder estudiar i seguir aprenent després de l’institut. Volem ser persones amb un futur per començar. Comencem idò.


E

l passat dia 12 de setembre vàrem començar de nou el curs. El primer dia de classe sol ser un dia de sorpreses, de retrobaments, d'expectatives... Sol ser un dia molt cansat perquè es junten haver de matinar de nou amb els nervis de conèixer quins seran els nostres companys i companyes i –com no també – els nostres “profes”. La realitat és que el primer dia sol ser, per damunt de tot, previsible ja que sabem que tindrem els nous horaris i una bona tanda de recordatoris de normes i altres coses que ens fan posar “els peus damunt la terra” després d'un temps de desconnexió estival. Però, com seria el nostre PRIMER DIA IDEAL? Ens ho hem plantejat a 3r d'ESO i hem escrit les nostres CRÒNIQUES del PRIMER DIA (IDEAL).

EL MEU PRIMER DIA (ideal...) per Rodrigo Durán

2

No tenia gens de ganes de començar de nou el curs, havia passat un estiu molt bo. Em vaig aixecar amb moltes poques ganes; vaig berenar i a les 7:15 vaig anar a agafar el bus. Quan vaig arribar, a l’entrada del institut hi havia un cartell que posava “Benvinguts alumnes de Tercer”, i vaig pensar que per a nosaltres anava a ser un curs molt dur. Vaig entrar a l' institut i tot anava amb normalitat. Jo, amb els meus amics que no els havia vist des del curs passat, de sobte va sonar el timbre però aquesta vegada amb un so molt diferent. El cap d’estudis va parlar per la megafonia i va dir que tots els alumnes de tercer d’ESO anéssim al pati. Ens vàrem reunir amb ell i ens va dir que teníem tot el dia per


jugar al pati i al pavelló, i per la gent que no volia practicar esport hi havien pel·lícules en el saló d’actes. També ens va dir que disposàvem de 2 llaunes de qualsevol beguda per noltros gratis. Això havia estat obra d’un sorteig que varen fer els profes. L’únic inconvenient que veig és que no duri aquest dia unes setmanes més...

EL MEU PRIMER DIA (ideal...) Per Sara Roselló Cantallops Divendres nou de setembre. Dilluns comença el curs. M’he aixecat a les nou del matí, he esmorzat un got de llet amb “tortitas” i m’he vestit. Quan ja estava llesta, el meu pare ens ha portat a la meva millor amiga i a mi amb el seu cotxe a l’ institut. En el viatge amb cotxe el meu pare ens ha deixat escoltar la música que volguéssim i l’alt que volguéssim. Les classes han començat a les deu i mitja. En arribar a l' institut hem vist que està tot reformat: els banys estan arreglats i nets; les classes estan recentment pintades, tenen teules i cadires noves i aire condicionat per no tenir ni fred a l’ hivern ni calor a l’estiu; la cafeteria té unes prestatgeries on hi ha un gran assortit de menjar dolç i salat; hi han posat unes taquilles noves que són de metall i són més grans que les antigues. A les onze i mitja ens ha dit que els alumnes de tercer havíem d’anar al saló d’actes per organitzar-nos a les classes. A mi m’ha tocat amb les meves amigues, i els professors que m’han tocat són bastant bons. A les dotze hem sortit de l' institut, i el meu pare ens ha vingut a buscar a la meva millor amiga i a mi de l’ institut.

V à r e m anar a Madrid del 4 al 6 de novembre a la Fira del Look en IFEMA. Allà vàrem trobar dues grans naus d'estètica i perruqueria on podíem observar diversos mostradors amb cosmètics, utensilis i demostracions. També vàrem anar a una passarel·la de joves promeses on trobàrem una diversitat d'estils amb pentinats extravagants i corresponents maquillatges, no només facials sinó també corporals ( Boby painting ). Ho vàrem passar molt bé i ens vàrem dur una grata experiència. Nosaltres recomanam a les persones que els agrada aquest món que hi vagin.

Alumnat de 2n de PERRUQUERIA

3


ortida de 3r d’ESO. El dia 11 de novembre vàrem quedar a les vuit i quart a la Plaça de Cort, davant de l'Ajuntament. A les vuit i mitja hi érem a la Seu per observar el vuit que apareix. La llum del sol naixent travessa el rosetó de la Seu i es projecta a la paret del davant, per sota del rosetó de la façana principal, formant una forma de vuit.

CONEIXEM

MALLORCA PROJECTES 3r

Després d'això sortírem de la catedral i la miràrem. Els arcbotants, els contraforts, les rosasses, el timpà, etc. També fórem a veure l'escultura Del Drac De Na Coca, devora el Palau Episcopal. Llavors, tenguérem una hora lliure per berenar i passejar pels voltants. A les onze i mitja vàrem tornar a quedar a Cort, i d'allà partírem cap a les inscripcions. Primer vérem la inscripció de Can Puig, a la Plaça Joan Carles. Després la de Cal compte de Montenegro, al carrer de Montenegro. A continuació anàrem al Passeig de Sagrera a veure l'Estàtua de Ramon Llull i finalment La Seu, a la Plaça de l’Almoina. Al acabar amb això tenguérem una altra hora lliure, en la que havíem de fer una gimcana, fer unes fitxes i fotografiar les coses que demanava. En acabar-se el temps havíem de tornar al punt de sortida, a Cort.

4


Antonio Castro cuando llegó a Mallorca

MI ABUELO La persona que ha emigrado es mi abuelo Antonio Castro, que tiene 71 años. Vino desde la Moraleda de Zafallona (Granada), en 1961, cuando tenía 17 años. Vino para encontrar trabajo y prosperar en la vida. A su marcha, estaba triste, porque dejaba atrás la familia, sus amigos y su ciudad natal. Hizo el viaje con sus dos primos. Primero cogió un taxi de Granada hasta Alicante, y luego cogió un barco de Alicante hasta Palma de Mallorca. Llegaron por la mañana. Y cuando llegó le pasó una cosa muy graciosa. Cuando el barco llegaba a puerto, él miraba por la borda, y un señor desde abajo le dijo “¿Estás buscando trabajo?”, y responde “Sí señor”, y el señor le dice “Pues estás contratado”. Es decir ya tenía trabajo antes de pisar tierra. Actualmente vive en Palma aunque tiene una casa de campo en Binisalen. Eligió Mallorca porque sus primos ya habían venido aquí antes, pero él no sabía nada de este lugar. La primera noche durmió en una pensión donde había ´pulgas. Al día siguiente estuvieron todo el día buscando otro sitio para dormir. El primer lugar donde vivió fue por el General Riera, porque su jefe vivía por allí. Antes las casas eran bajas y vivía poca gente, pero ahora hay edificios muy altos y vive mucha gente allí. Actualmente vive en el Coll d'en Rabassa. En su tiempo libre va al bar o al campo. Aun conserva su acento andaluz. Con sus amigos habla castellano, pero con la familia Antonio Castro habla mallorquín. A veces vuelve a Granada para ver a sus primos. Él no volvería a vivir allí porque ya hace mucho tiempo que se fue. A él le gusta vivir en Mallorca, porque aquí tiene a la familia, amigos y se ha acostumbrado a este sitio.

FIN Toni Ordinas Castro Antonio Castro (octubre 2016)

5


Els arbres dels nostres barris (III): Seguint el recorregut que feim per conèixer els arbres que podem veure als nostres carrers tractarem un dels més freqüents: el lledoner. El seu nom científic és Celtis Australis. És un arbre típicament mediterrani. Es pot trobar a l’oest d’Àsia, nord d’Àfrica i sud d’Europa. Encara que a les Balears sol ser una espècie cultivada com a arbre ornamental, a la península se pot trobar com a espècie silvestre. És un arbre de la família de les cannabàcies, i és un parent proper dels oms . De fet fins fa poc es comptava dins de la família de les ulmàcies, la mateixa família que els oms. Són arbres caducifolis molt vistosos per la coloració verda intensa de les seves fulles. També crida l’atenció la seva escorça llisa i Com ja hem dit abans és un dels arbres més freqüents dels nostres carrers. De fet, podem dir que junt amb els plàtans és un dels arbres més representatius dels passejos arbrats, com les avingudes de Palma. El podem trobar just davant de l’institut, on junt amb la mèlia voreja el passeig arbrat del carrer de Caracas. També n’hi ha dins del nostre institut, el més destacable és el que es trobar enmig del pati, a prop de l’entrada al poliesportiu. Una mica més enfora el podem trobar al Parc Krekovic on és un dels arbres més abundants, així com al carrer de Manuel Azaña, entre les cruïlles dels carrers de Foners i de Benito Pérez Galdós. Com a curiositat direm que la Mare de Déu

6

grisa, que recorda la pota d’un elefant. Floreix a primavera, però les seves flors són verdes i petites i criden molt poc l’atenció. En canvi si que serà més fàcil que vegem els seus fruits, anomenats lledons i que són com a bolletes petites amb coloració que va del groc al negre quan són madurs. Aquests fruits són comestibles, també se’n pot fer confitura. Encara que tenen poca carn el seu gust és dolç i agradable. La seva fusta també és aprofitable i s’utilitza tradicionalment per fer instruments agrícoles, especialment forques i garrots. És molt apreciada per fabricar instruments de qualitat a València. De la seva arrel s’extreu un colorant groc, utilizat per tenyir.

e


el lledoner del Lledó, és la patrona de la ciutat de Castelló de la Plana. El seu nom vulgar deriva de lotus. Sembla que a l’antiguitat lotus era el nom de l’arbre, posteriorment va passar a donar nom al fruit, el nom lledó, derivaria doncs de lotus. Per aquest motiu s’ha suggerit que el lledoner podria ser l’arbre que donava els fruits del que s’alimentaven els lotòfags (en grec Λωτοφάγοι, lotofagoi) que apareixen a l’Odissea de n’Homer, al Cant IX, als versos que van del 84 al 105. Deixem pas al relat de n’Homer: “Ulisses va passar el cap de Malea a l’extrem sud del Peloponès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la nau durant nou dies.

ment, també ens parlà dels lotòfags. Segons ell existien al territori dels Gindanes a Líbia, possiblement es referia a la zona dels Sirtes. Allà hi havia un poble que menjava la fruita dels lotus i que, àdhuc, obtenia un vi a partir d’aquesta fruita. Alguns autors identifiquen el país dels lotòfags amb l’illa de Gerba, situada al golf de Gabes, al sud-est de Tunísia. No està clar quin era l’arbre del lotus (λωτός, en grec), altres autors han postulat que aquest també podria ser el Ziziphus lotus, una espècie de ginjoler, o el Diospyros lotus, un caquier. Damià Crespí: Departament de biologia i geologi

Passat aquest temps, va arribar en una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar, va enviar alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre els grecs amablement. Els varen donar menjar el fruit del lotus com a senyal de benvinguda. L’efecte d’aquest fruit, però, era que qui el menjava perdia les ganes de tornar al seu país i volia romandre al lloc. Malgrat que ploraven i no volien marxar, Ulisses va reeixir a portar per força els companys que havien menjat el fruit del lotus a la nau i van salpar tot seguit.” L’historiador grec Heròdot, molt posterior-

Per saber-ne més: http://www.arbolapp.es/ http://www.arbolesibericos.es/especie/ celtisaustralis http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/ especie/4534.html https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Lledoner https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Lotòfags Homer, Odissea (IX, 84-105). Heròdot, Proemi (IV, 177).

7


- Your name doesn't sound American. Why is your name Núria? Because my mother is Catalan, she is from Barcelona. She went to the USA when she was young and there she met my dad. I was born in America. - Where are you from? I'm from Oxford, Ohio.

Núria

- What did you study? Where? I studied anthropology at Oberlin College, in Cleveland, Ohio. - How long have you been in Mallorca? And how long are you going to stay? I've been in Mallorca for a year and a half now. I have no idea how long I'm going to stay, maybe one more year, maybe forever! - Do you like Mallorca? Yes, I love it! - What is your favourite word in Catalan? My favourite word is "veure", the verb to see. I think it sounds pretty! - What's your favourite Mallorcan food? I love Mallorcan food, but I think my favourites are sobrassada and trempó.

8

- Why did you come here? I came to teach English. - Do you like working in this high school? Yes, I love it. - What do you like about our secondary school? I like many things, but what I love the most are the students! Fet per alumnes de 2n d’ESO A.


El dia de los muertos. Aquesta festivitat té lloc els dies 1 i 2 de novembre. Parteix d’un origen prehispànic i se celebra a Mèxic i altres països d’Amèrica Central. Amb la invasió dels espanyols es va fusionar amb el catolicisme i va prendre la seva forma definitiva. El culte als morts està molt arrelat a aquestes cultures i en aquest es personifica la mort, considerant-la quelcom proper i quotidià, algú de la família. Aquesta nit es celebra als cementiris, que esdevenen autèntiques festes. Es decoren amb paperins de colors, llums i flors, les famílies mengen tacos a les tombes, beuen chelas (cerveses), tequila i mescal, n’ofereixen als difunts i s’estableix una comunió entre les famílies i els morts. A la classe de plàstica hem elaborat les nostres pròpies màscares de morts. Amb cartró i goma eva com a materials i punts, línies i plans com a elements bàsics de la forma, hem configurat les calacas o calaveres de colors. Flors, creus, diamants, motius vegetals i altres elements les decoren. Ara podem fer un autèntic ritual del dia de los muertos. Marc Peris

During the month of October I spoke to many of the students about Halloween – an American tradition of spooky tricks and lots of treats. We looked at pictures of Jack-o-lanterns, haunted houses, and corn mazes, typical mid-western Halloween activities meant to scare and surprise. As Halloween becomes increasingly popular in Spain as well, many students were able to identify the classic Halloween costumes – witches, ghosts, zombies, etc.- and the tradition of trickor-treating, or going door to door in costume asking for candy. Many were surprised, however, that even dogs dress up in costume for Halloween in the United States! The art students were also unfamiliar with the traditional Mexican tradition of Dia de los Muertos, an influence on the Halloween tradition. We looked at different Mexican skulls, colorful and decorative in celebration, rather than in mourning, of the dead. The students then created their own Dia de los Muertos style skulls, filling the classroom with original designs and lots of color.

Núria

9


ALUMNES DEL BORJA QUE FAN ESPORT Entrevistadors: Santiago Piña i Miquel Àngel Cortés CARMEN BALLESTEROS (2n B) 1. Quin esport practiques? Futbol 2. Per quin motiu practiques aquest esport? Perquè m’agrada i em diverteix. 3. Quan vas començar a practicar-ho? Fa uns 2 anys. 4. Quins dies a la setmana? Tres dies: Dimarts, Dijous i Divendres. Més 1 dia a la setmana partit, els dissabtes. 5. Com compagines la pràctica d'aquest esport amb els estudis? Quan arrib de l' institut, faig els deures i després, a l'horabaixa, vaig a entrenar a futbol. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? El que més, els companys i el que menys, la gent de les grades. 7. Estàs federada? Participes en moltes competicions?(locals, regionals, nacionals o internacionals? Sí, estic federada, i participem a competicions (regionals). 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? No, perquè al futbol femení no es guanya doblers i no és una professió . 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? Sí, perquè millora l’estat físic.

10

ELIHAN CURBELO (2n A) 1. Quin esport practiques? Futbol sala.

2. Per quin motiu practiques aquest esport? Perquè m’agrada i sóc bo. 3. Quan vas començar a practicar-ho? Fa 7 anys. 4. Quins dies a la setmana? Dimarts, dijous i dissabte. Més un dia a la setmana partit, els dissabtes. 5. Com compagines la pràctica d'aquest esport amb els estudis? Arrib a casa i faig les feines abans de l'escalfament. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? El que més m'agrada els companys i el que menys perdre. 7. Estàs federat? Participes en moltes competicions?(locals, regionals, nacionals o internacionals? Sí. Particip en competicions locals. 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? Clar , perquè vull dur una vida saludable.


9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? Sí. MARINA BELTRAN (2n A) 1. Quin esport practiques? Volley. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè m’agrada, és bo per a la salut i és el que faig al temps lliure. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Fa 1 any. 4. Quins dies a la setmana? - “ Dimarts, Dimecres , divendres i Dissab-

te.” “-Més 1 dia a la setmana partit, els dissabtes.” 5. Com compagines la pràctica d'aquest esport amb els estudis? -Arrib a casa meva em faig el dinar i me'n vaig a l'escalfament. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? - El que més m'agrada és jugar i el que menys no jugar. 7. Estàs federat? Participes en moltes competicions?(locals, regionals, nacionals o internacionals? -Sí. Competicions locals. 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? -No. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Sí.

ANA STEDER (2n B) 1. Quin esport practiques? - Circ 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè m’agrada, vull tenir bones condicions físiques. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Fa 4 anys. 4. Quins dies a la setmana? - Dilluns, dimecres ,divendres i dissabtes. 5. Com compagines la pràctica d'aquest esport amb els estudis? -Primer estudis, després esports. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? - El que més m'agrada és practicar trapezi, jugar i el que menys patir una lesió. 7. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -M'ajuda a tenir un bon estat físic i mental.

NÚRIA ROMERO (2nC ) 1. Quin esport practiques? -Tenis. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè em fa oblidar-me de tot. 3.-Quan vas començar a practicarho? -Quan tenia 8 anys. 4. Quins dies a la setmana? - Dilluns. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? -Sempre faig els deures després de dinar, així que tinc temps de sobra. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? - El que més m'agrada és que es un esport poc agressiu, que no hi ha contacte

11


-No. M'agrada per passar-ho bé... 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Sí.

físic amb el teu contrincant. No hi ha res que no m'agradi. 7. Estàs federat? Participes en moltes competicions?(locals, regionals, nacionals o internacionals? -No. 8. T’agradaria ser esportista professional en un futur? -No. M'agrada per passar-ho bé però no per viure d'això. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Si, salut mental i física.

12

JAVIER GONZÀLEZ (2n B) 1. Quin esport practiques? -El futbol. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè és l'esport que més m'agrada. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Quan tenia 4 anys. -4. Quins dies a la setmana? - Dilluns, dimecres i divendres. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? -Sempre estic pendent dels estudis. Si he de faltar al futbol per estudiar, ho faig. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? -El que més m'agrada és jugar amb amics i el que menys, la gent que juga amb molta competitivitat. 7. Estàs federat? -Sí. 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur?

KEYLA XUAN DE BLAS (2nC ) 1. Quin esport practiques? -Gimnàstica rítmica. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè és l'esport que més m'agrada. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Fa 7 anys . -4. Quins dies a la setmana? -Dimarts , dijous,divendres i dissabtes.. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? -Sempre faig els deures després de dinar. Després vaig a entrenar i si em queden deures per fer els faig després de sopar. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? -El que més m'agrada són els aparells de gimnàstica i el companyerisme. El que menys que a vegades estic molt cansada. 7. Estàs federada?

-Sí. Competicions locals i nacionals 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? -No. Perquè vull arribar a qualque cosa més a la vida. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Si. Perquè estàs en bona forma física.


ALEJANDRO CLAUDEL (2n D) 1. Quin esport practiques? -El futbol. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè m'agrada molt. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Fa 6 anys. -4. Quins dies a la setmana? - Dilluns, dimecres i divendres. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? Abans d'anar a entrenar,primer estudiï. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? -El que més m'agrada és competir i el que menys les baralles que hi ha al camp. 7. Estàs federda? -Sí. Locals. 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? -Molt. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Sí. Em sent millor després de jugar. NURIA MIRALLES MAS (2n A) 1. Quin esport practiques? -El basquet. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Distreure’m. També, per fer qualque esport i per millorar la salut. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Fa 8 anys. -4. Quins dies a la setmana? -Amb la lesió no faig tants entrenaments però normalment tots els dies. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? -Arrib a casa, menj, faig deures, estudiï, em canvio per l’entrenament i quan arrib a casa sop, em dutxo, estudiï i vaig a dormir.

6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? -El que més m’agrada és el companyerisme, poder jugar amb altres equips i sentir com millor cada dia. -El que menys m’agrada és el risc que té fer esport per les lesions. 7. Estàs federat? -Si. Faig competicions locals. 8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? -No, perquè ho veig com un hobbie. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Si, perquè milloro l’estat físic. OIER ORTIZ (2n A) 1. Quin esport practiques? -Taekwondo. 2- Per quin motiu practiques aquest esport? -Perquè el faig des de petit i m’agrada. 3.-Quan vas començar a practicar-ho? -Vaig començar als 4 anys. -4. Quins dies a la setmana? -Tots els dies menys el diumenge. 5. Com compagines la practica d'aquest esport amb els estudis? -Després de dinar faig els deures, estudiï i després faig taekwondo. 6. Què és el que més i el que menys t'agrada de l'esport? -El que més m’agrada és que puc viatjar a altres llocs. -El que menys, lesionar-me perquè si em lesiono he d’entrenar amb la lesió. 7. Estàs federat? -Si. Faig competicions internacionals, nacionals i locals. -8.T’agradaria ser esportista professional en un futur? Sí, perquè m’agrada i m’agradaria guanyar-me la vida amb aquest esport. 9. Penses que practicar esport t’ajuda a aconseguir un millor estat de salut? -Sí, perquè he de fer dieta i mantenir una sèrie d’exercicis físics.

13


KRAV-MAGÀ El passat 23 de setembre varen venir al centre dos instructors de l’escola Bukan de Krav-Magà a explicar-nos en què consisteix i un poc de la seva història. El Krav-Magà és un art marcial israelià que es basa exclusivament en la defensa personal. En aquesta art marcial se cerca prevaler o sobreviure a les agressions en les quals un pot veure's involucrat avui dia. S'han suprimit totes les accions que no serveixin de manera directa per a la defensa personal, per tant manca d'entrenament de rutines individuals i d'expressió esportiva. No existeix la competició. Els beneficis de la pràctica del KravMagà són:

14

-Augment de l'autoconfiança i capacitat de lideratge. -Mantenir un bon nivell d'estrès i concentració. -Major autocontrol, tant mental com físic -Augment de la percepció de l'agressió i l'anticipació a aquesta. La seva pràctica és recomanable per a persones de totes les edats, tants nins com adults. Cadascú parteix des de les seves possibilitats i per potenciar-les. Sonia Jiménez González. 4t ESO B.


Feim un treball d’arqueòleg! Aquest mes de novembre els alumnes de 1r d’ESO vàrem anar d’excursió a la UIB a fer una activitat de Geografia i Història per saber com treballaven els arqueòlegs. Per anar allà varem agafar el metro i quan vàrem arribar, els monitors ens varen explicar algunes coses de la feina dels arqueòlegs i altres coses importants sobre el tema de la prehistòria. Després vàrem començar amb l’activitat

pràctica.

Féiem

uns

quants grups de 4, 5 o 6 alumnes i els monitors ens varen donar el material (senalla, pales, bosses per classificar el material, raspall) i una sèrie de fitxes per emplenar a mesura que trobàvem materials enterrats. Cada grup tenia un espai per desenterrar,

probablement

eren

tombes. Vàrem prendre mides, i començàrem a desenterrar prenent nota de tot el que trobàvem. Uns

grups

varen

trobar

ossos,

dents, peces de ceràmica i d’altres varen trobar cranis, mandíbules, carbó i altres elements. Al final el que havíem de fer era com una exposició per explicar als altres companys i professors el que havíem descobert. Va ser molt divertit poder fer aquesta activitat.

Rocío Sintes 1r ESO B

15


RECURSOS LITERARIOS EN 1º DE ESO. A lo largo de esta evaluación, los alumnos de 1º de ESO han aprendido lo que son los recursos literarios, han entendido que son herramientas necesarias para que los escritores puedan crear esas obras de arte que hacen que nosotros disfrutemos de leer. De esa misma manera, ellos han interpretado los recursos literarios y han empleado esas herramientas para crear sus propias obras de arte. En este número de la revista no podían faltar esas mini-obras de arte que han creado para que todos podáis disfrutarlas.

LEER ES VIAJAR. Mar Gelada.

LOS TOMATES SON LAS ROSAS DEL HUERTO. Rafael Expósito.

TUS OJOS SON ESMERALDAS. Maria Carmen Alameda

LA VIDA ES UNA BATERÍA. Chris Marvin.

UN PUENTE ES EL CAMINO A UN NUEVO COMIENZO. Sofia Stella.

16


TUS LABIOS SON FRESAS. Estrella Villena.

TUS OJOS SON COMO EL MAR. Maria Alejandra Cornejo

L’AMPA INFORMA

LA PUERTA ES EL CAMINO HACIA TUS SUEÑOS. Fiona Romaguera. LAS NUBES SON ALGODÓN DE AZÚCAR. Bryan Klöb.

LA PLAY ES LA CUEVA DE UN NIÑO. Tobias Pallares.

LAS CUERDAS DE LA GUITARRA SON LOS ESPAGUETIS DE LA MÚSICA. Alejandro Batista TUS OJOS SON DIAMANTES. Rebeca espinar TU PELO ES COMO EL ALGODÓN. Carla Arnal. TU SONRISA BRILLA COMO LA LUNA. TUS OJOS BRILLAN COMO EL SOL. Evelyn Tituana.

EL AMOR ES UN SENTIMIENTO EL AMOR ES PASIÓN EL AMOR ES LO QUE SIENTES TÚ EN TU CORAZÓN. Andrea sastre. TU PELO ES COMO LA NOCHE. Emilia diaz.

ERES TAN MISTERIOSA COMO LA LUNA PERO TAN RADIANTE COMO EL SOL. Laura Martinez. EL SOL ES COMO UNA PEPITA DE ORO. Maeliss fivaz.

EL MIEDO ES COMO UNA PARED EN UNA CARRERA. Rafael caceres. QUIEN VA TAMBIÉN VIENE. LA LUNA ES COMO UNA MEDIA NARANJA. Christopher Bejarano.

TUS OJOS SON COMO LA LUNA LLENA. Dennis pastor. TUS OJOS SON COMO LAS PERLAS QUE ALUMBRAN MI DÍA A DÍA. Samuel Marquez.

LA AMISTAD ES NECESARIA PARA TODOS LA AMISTAD ES NECESARIA PARA VIVIR LA AMISTAD ES NECESARIA PARA SONREIR. Rocío Sintes.

TUS OJOS SON DOS HUEVOS. Ainhara Pastor.

TU SONRISA ES DIVINA TU MIRADA ES UNA SONRISA ASEGURADA. RICARDO-FILIPE MOUTINHO. TU AMISTAD ES UN TESORO. Beatriz Gomez.

Estimats alumnes de l'IES Francesc de Borja Moll, un any més l'AMPA col·laborarà en activitats que es duran a terme al centre durant aquest curs 2016-2017. La primera, serà una “xocolatada” que tindrà lloc dia 22 de desembre a la cafeteria de l'institut. Tots els alumnes socis estan convidats a un tassó de xocolata i a un tros d'ensaïmada. La venda de tickets, pels alumnes no socis, es farà a la cafeteria de l'institut fins dia 16/12/16. El següent esdeveniment serà la torrada de Sant Sebastià dia 19 de gener, en què es donarà una beguda gratis a l’alumnat socis. A següents edicions de la revista, informarem de properes activitats. Si hi ha pares interessats en col·laborar amb l'AMPA per aportar noves idees, suggerències, etc..., en benefici dels nostres fills, es poden posar en contacte amb nosaltres a l'adreça: ampa@iesfbmoll.org

AMPA, IES Francesc de Borja Moll

17


UN

de

LLIBRES Projectes 1r d’eso Els alumnes de 1r d’ESO dins del programa de projectes: UN MON de LLIBRES volen dissenyar la seva propia guía de viatges d’un País que ells mateixos han triat. Per això, a més del treball d’investigació i recerca sobre el Pais escollit han creat un personatge que representa aquest País. Aquí teniu alguns dibuixos i descripcions dels seus personatges. Hello! My name is Alex Hunter. I'm from England, Manchester. I am 17 years old. I have got small round black eyes. I have got small short nose. I have got little full mouth. I've got short Afro black hair. I am tenacious and a bit cocky. I am a professional footballer. I love football. Chis

18

I am Cindy. I am from Quebec, Canada.I am eighteen years old. I am handsome. I have got short straight blond hair. I have got small dark blue eyes. I have got a small nose. I have got full red lips. I have got some freckels in my cheeks. I am medium-height. My skin is pale. I am shy, affectionate, clever and boastful. I like skating and traveling. I am student. Mar Gelada CARLA

My name is M Garret. I am fron the USA, Honolulu. I am 22 years old. I have got little round blue eyes. I have got a little round mouth. I have got long black hair. I am thin tall and strong. I am a Police officer. I was in the army. I am a romantic and brave person. Rafa My name is Juan. I am 19 years old . I am Spanish. I have got big round green eyes. I have got a big thin mouth . I have got short curly black hair. I have got a small long nose. I have got big ears. I have long legs and arms. I am tall and thin. I am handsome. I am intelligent, friendly, brave and strong. I am hardworking. I am a policeman. Sourab

ISABEL

TOBIAS

AROA

Hello my name is Mike. I am 26 years old. I have got big round blue eyes. I have got a long big nose. I have got a long big beard. I have got a big long mouth. I have got short smooth black hair. I am little crazy and I am a liar. I am from the USA. I'm American. I am youtuber and I like playing American football and I do not like dancing.

David


vades

ns

RIU, SALTA I DESCONNECTA AMB BeGun. ¿Alguna vegada has volgut només saltar i desconnectar de tot amb música? Tot i que som joves, de vegades ens preocupem molt, ja sigui pels estudis, la família, o qualsevol altra situació personal. Ens estressem tant que arriba un punt on un vol oblidar i gaudir encara que sigui per un moment. Llavors, per a aquelles persones que encara no han pogut desconnectar i / o vol provar un altre gènere de música, els porto un petit text sobre un DJ de música electrònica. Xerrarem de BeGun. Cal dir que BeGun es el nom artístic de Gunsal H Moreno, un Dj barcelonista de música electrònica nascut a l’any 1983. Aquest Dj ha revolucionat amb la música electrònica del futur. Es considerat un dels ar-

tistes més prominents entre la nova generació de Barcelona Wave. Els seus primers senzills "San Francisco" i "Xangai" van ser guardonats com la Pista Nacional Electrònic del 2013 i Millor Vídeo Nacional de 2014. Aquí podeu trobar el senzill “San Fransisco” https://www.youtube.com/watch? v=2tA6hvRT-Js Ara bé, xerrant de la seva música he de dir que mescla la música clàssica i l’electrònica moderna. Amb això ell vol transmetre que la música no es viu només amb el cap y el cor sinó també amb l’ànima. Al minut 1:00 en el senzill Xangai es un exemple d’axò. El podeu comprovar en el següent enllaç: https:// www.youtube.com/ watch?v=VGslijFBD6M. Té unes produccions carregades d'harmonies complexes (es a dir, que la combinació de sons que sonen al mateix temps son complicades) i agradables. Les seves bases rítmiques tenen una dub. I què és el dub? Doncs, és un gènere de música electrònica que es deriva del reagge. Musicalment consisteix en música amb efectes electrònics, ecos i efectes de tot tipus. Transmet alegria i felicitat. Al enllaç següent podeu trobar com un dels seus senzills tenen aquestes característiques: https://www.youtube.com/ watch?v=IA0MEhf4958 Si encara no has trobat aquell ritme que et fa botar i desconnectar segur que el trobaràs amb aquest Dj. Personalment jo no ho coneixia fins fa poc, però ara no puc deixar d’escoltar-lo. Cerca’l i fon-te en el ritme, deixa que la teva ment divagui i sigui lliure.

Nathalia Espinoza 4t A

19


Castro"? Si no el coneixes jo et diré qui és, només segueix llegint. Fidel Castro era un militar revolucionari cubà, que va ser cap de les Forces Armades Revolucionàries, també va ser un polític i fins i tot va arribar a ser president. Ara et preguntaràs "què té a veure ell amb Silvio Rodríguez?" Doncs com ja t’he dit aquest autor té diverses cançons les quals ha compost en contra de la revolució del seu país i per un clar exemple d'això està la cançó "El elegido" en la qual parla d'aquest home. Escolta: h t t ps : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=xRE5h8B0F6w

El coneixes?

20

Hola, avui et vinc a parlar d'un autor que potser que coneguis o potser que no. Parlo de Silvio Rodríguez. Si el coneixes segueix llegint i comprova què saps d'aquest autor i si no ho coneixes et convido a que ho facis llegint una mica. Silvio Rodríguez és un cantautor, guitarrista i poeta nascut a Cuba el 1947. La seva carrera musical comença a 1967. I et preguntaràs "com?" Doncs jo t'ho diré: Ell va ser convidat a un programa de televisió "Música y Estrellas", en el qual va interpretar diversos dels seus temes, donantse així a conèixer. Per si no fos suficient, temps després, va treballar com a conductor d'un programa que li va permetre conèixer a famosos i a tornar-se un d'ells. Encara que hi hagi excepcions aquest autor fa servir principalment una guitarra i la seva veu per interpretar les seves cançons, ja que en elles es poden trobar temes personals, temes sobre l'amor i fins i tot temes en contra de la Revolució del seu país. Un clar exemple d'una cançó d'amor de Silvio és la cançó "Ojalá”, la qual la va escriure per n’Emilia Sánchez perquè temps després que es van separar el va començar a recordar aquesta bella relació i el va portar a voler esplaiar dient tot el que pensava. Aquí pots escoltar-la:, h t t ps : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=e7aSHFPcu_E Et sona d'alguna cosa el nom de "Fidel

En lo personal Silvio m'agrada per la manera tan misteriosa en la qual parla en les seves cançons, em refereixo a que quan escoltes una cançó d' ell, amb escoltar-la una vegada no sabràs a qui està dirigida. I bé, això està arribant al seu final. Esper t'hagi interessat el que has llegit i si t'ha agradat aquest autor et deixaré un enllaç amb un recull de moltes de les seves cançons. h t t ps : / / ww w . y o ut ub e .c om / wa tc h ? v=wIoldqMmRwQ Erik Mendoza, 4t ESO

Juga i Escolta Piano Tiles és un joc gratuït sobre música. Pots jugar tant el mòbil com a l’ordinador. Consisteix en tocar una melodia. Perquè tota la melodia soni bé has de tocar tecles de color negre amb el ritme correcte. Quan toques una tecla de color blanc s’acaba la partida. Cada vegada és més difícil perquè cada vegada va més ràpid. Hi ha diversos estils com folk, clàssic, tradicional, pop… i d’autors com Scot Joplin, Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Beger... La major puntuació de cada cançó es queda guardada. La cançó que més m’agrada és "por una cabeza" de Carlos Gardel. Aquí tens uns links per veure com funciona i poder descarregar-lo: https://www.youtube.com/watch? v=daZSR37YW20https://www.pianotiles2.org/ Mar Gelada, 1r ESO A


Què espereu per escoltar Daughter? Elena Tonra va ser criada a Northwood, Londres, amb el seu germà gran Kieran. Durant la seva infància va tenir influència de la música tradicional irlandesa per part del seu avi. Després de ser víctima de bullying a l'escola, va començar a escriure sobre «bregar emocionalment amb la vida». El haverse canviat d'escola als 12 anys va tenir un gran canvi i des de llavors Elena va començar a escriure sobre «coses difícils de parlar amb adults». Elena va començar la seva carrera musical realitzant presentacions acústiques al voltant de Londres sota el seu propi nom, però, se sentia restringida per les seves habilitats. A mi personalment aquest grup de mú-

sica m'agrada pel simple fet que la vocalista parla en les seves cançons sobre ella, sobre la seva vida. M'agrada la utilització que fa del ritme, l'harmonia i la seva veu tan delicada tan dolça, com sonen els instruments. Un exemple és la cançó "How" i "Smother". Us recomano "Smother" pel fet que és una de les meves cançons favorites de Daughter ... potser perquè és com una situació que vaig tenir del meu passat. https://www.youtube.com/watch? v=JDZaiM8oAOU En la següent M'agrada el vídeo, com canta i el so dels instruments: https://www.youtube.com/watch? v=63xjiLDRWBI {How} La meua opinió d'aquest grup de musica és que si ho escoltes, si ho llegeixes i si entens la seva història realment et encantarà tant com m'encanta a mi. Les seves cançons són realment precioses. Jo us recomano a escoltar-les. Milena 4tC

21

vades

ns


Història de n'Aina. Una al·lota com tu i com jo. Vaig conèixer n'Aina a primer d'ESO. Era una al·lota tímida, d'aparença més bé fràgil: rossa, de pell blanca, d'estatura més bé petita respecte als seus companys de classe. Pareixia una pepa de porce-

22

llana. Li agradava passar desapercebuda i fugia de les concentracions amb molta gent. Si algú es dirigia a ella, sobretot si aquest era del sexe masculí, es posava vermella tot d'una, com si tota la sang del seu petit cos li hagués pujat al cap. No va passar molt temps quan un jove del mateix institut es va fixar amb ella. Va començar a establir una relació quan la va ajudar a recollir tots els llibres i cartipassos que se li havien escampat per terra, un dia que se li va rompre la motxilla. Aquell dia també es va posar molt vermella quan es va fixar amb aquell al·lot amable i totalment atractiu que es molestava en ajudar-la. A partir d'aquell moment es varen començar a cercar en els esplais i, poc a poc, ja es podia dir que tenien una irrefrenable relació d'amistat. Ben aviat en Jaume, què així s'anome-

nava, mostrant una total dedicació cap a la seva nova amiga, li contava acudits de tot color. Verds, blancs i, sobretot, aquells acudits masclistes: "Saps que és un kit de neteja? ..."; "A ca nostra no tenim rentaplats!... ja hi ha ma mare". I n'Aina reia sempre, cada una d'aquelles "gràcies", ja que no hi veia cap altra intenció que no fos entretenirla. Va ser així com n'Aina va agafar més confiança amb ella mateixa. Ara tenia un amic i aviat en faria més. Va aconseguir xerrar amb altres joves del mateix centre sense posar-se vermella i, fins i tot, podia riure amb les converses amb d'altres. D'aquesta manera la va trobar en Jaume un bon dia, xerrant i rient amb altre jove, ... i això no li va fer cap gràcia. Era ell qui havia descobert n'Aina i només ell tenia dret a fer-li riure. "Qui és aquest? El coneixes? Saps que té fama d'aprofitarse de les al·lotes? No t'haurà passat el seu telèfon? Mem, deixa'm veure el teu mòbil, que en vull estar segur! Ja saps que som aquí per protegirte" Ara que n'Aina hi pensa, veu molt clar que aquell no era més que el segon capítol del turment que llavors li va tocar viure. A partir d'aquell episodi en Jaume li controlava el mòbil a diari, la volia acompanyar fins a ca seva, "per por que ningú se fiqui amb tu", li feia creure. Ben aviat varen arribar les amenaces: "No xerris amb ningú si no som jo qui te'l presenta. No veus que hi ha molta gent


depravada pel món". N'Aina ja havia dipositat la seva confiança amb ell i totes aquelles mostres només li semblaven signes d'estima per ella. "Potser era un poc gelós", pensava, "però això només vol dir que es preocupa molt per mi". Un altre dia es va repetir el mateix episodi. El mateix al·lot que també li feia riure tornava estar amb ella. Aquest dia n'Aina estava molt nerviosa "i si passa en Jaume i ens veu", va pensar. Tal qual, això és el que va passar. Va veure com en Jaume els vigilava de lluny. Ara sí que li varen pujar tots els colors a la cara, no sabia on s'havia de ficar! Però en Jaume no li va dir res, només va passar per darrera aquell al·lot, mirant-la fixament. N'Aina es pensava que s'acubaria. Va sonar la campana per fer tornar tot l'alumnat a classe. Dues hores més i tothom tornaria a casa. Donava per fet que en Jaume la tornaria acompanyar. Però aquell dia no la va esperar a la porta de l'institut. N'Aina va anar

cap a ca seva. Dues cantonades abans d'arribar-hi, just davant el portal on, setmanes abans, li havia donat el seu primer petó, va notar com algú la estirava pel braç. Va caure a terra i abans de tenir temps de reaccionar li varen ploure tants cops que gairebé no hi és a temps de veure d'on li venien. Era en Jaume, però no li pareixia ell. Estava totalment descontrolat, fora d'ell mateix. Però sentia la seva veu que, a cada cop li repetia el mateix: "no te vaig dir que no te'n fiessis?", "Qui t'ha

donat permís per xerrar amb aquell?", "Amb quants més penses enganarme?", ... Va deixar n'Aina a terra totalment inconscient. La gent li passava per devora pensant que era una ionqui que havia perdut l' oremus. Només quan hi va passar la mare, que tornava de la feina, va veure que aquella era la seva filleta. Li havien destrossat la cara. Els ulls inflats pels cops de puny. Un braç romput en un erm intent de defensar-se del seu

agressor, li costava respirar per alguna costella que, també rompuda, li oprimia el pulmó dret. En conseqüència, deu dies a l'hospital i dos mesos a casa per recuperar-se de les ferides físiques. De les ferides psicològiques, n'Aina encara no s'ha recuperat. Li fa por anar sola pel carrer, li fa por anar a l' institut, li fa por tornat tenir algun tipus de relació amb joves de l'altre sexe i amb qualsevol que es cregui més fort que ella. En definitiva, viu amb por. Jo vaig aprendre una lliçó de tot allò. No podem riure dels abusos. Em reconec sensible a les mínimes manques de respecte i per això insisteix en fer-me respectar. I, sobretot, ara sé què he de fer en veure que algú es vol imposar sobre altra persona. No consentir-ho. Relat contra la violència de gènere Antònia Garcia

23


en diversos llocs de caràcter catòlic. I és que és va ser un nascut i viscut aquí a Palma de Mallorca, tal com va explicar el guia a la plaça Major, pocs metres de tornada per on es va realitzar el primer trajecte d'anada cap a San Miquel.

El doctor il·luminat Recorregut dels alumnes de 1r de Batxillerat en recerca de la història de Ramon Llull 3 de novembre de 2016 per Lluc Garau i Sofiane Ziani Fotografies i imatges: Alumnat de 1r de Batxillerat

24

Tots es reunien en aquell moment en l'entrada del IES Francesc de Borja Moll, preparats per partir moments després en camí cap al Carrer sant Miquel. La majoria dels alumnes (i professores) mantenien conversa durant el trajecte fins a arribar a la primera destinació. Va ser arribat aquí quan visualitzem a un home de més de mitjana edat que ens guiaria per aquell recorregut previst. Va ser just on ens el trobem que va començar la primera explicació. Tothom es van girar en direcció a la basílica de sant Miquel, observant la primera manifestació de la figura de Ramon Llull. La seva inconfusible representació amb llibre en mà, ploma, abillament eclesiàstic i la seva prominent barba. Una figura que podíem observar aquí a Mallorca

Ramon Llull va néixer pocs anys després de la conquesta de Mallorca, anys musulmans. La seva família era una de les que venien al costat dels conqueridors i per tant es va criar amb dos factors importants: una gran diversitat cultural encara latent i un ambient acomodat. La seva joventut va ser com la de tot noble de l'època. Precisament en la parròquia de santa eulàlia (següent parada de la visita) se'ns va explicar una de les llegendes referides a la seva persona. S'explica que ell mantenia correspondència festejant donzelles via escrita fins que s'enamoraven. En una de les ocasions una d'elles no va mantenir la correspondència i ell la va seguir. Ella va fugir fins a ficar-se en la mateixa parròquia de santa Eulàlia esperant que la deixés en pau, ell encara així va entrar i ella desesperada li va mostrar un dels seus pits, tacat per una dolència. Va ser llavors quan es diu que Ramon Llull va començar a plantejar gran quantitat de temes fins a abans impensables per a ell.

Sobre l'edat dels 30 anys va rebre el que es diu la ''il·luminació''. Jesús crucificat es representava mentre escrivia nit rere nit, fins que un dia va decidir deixar enrere dona, fills i pertinences per recloure's. Aquí


fragancia para de Una passar per escriure aquell llibre. Des de l'obtenció de paper i tintes fins a l'escriptucada ocasión ra del llibre en si i els gravats. Els llibres van ser guardats i el guia va continuar fins a l'ultimo destinació del recorregut: Sant Francesc.

va pensar en allò que déu li havia encomanat fer i va decidir que havia de fer dues coses: convertir a tots els infidels al catolicisme i escriure el millor llibre del món. Amb aquestes dues metes en ment va aprendre a llegir i a escriure, i no tan sol una llengua, sinó també l'àrab, l'hebreu i el llatí. Va escriure prop de 250 llibres i va exercir de missioner fins a la seva mort. Va ser un dels majors devots i per això aquí inclusivament és considerat un sant malgrat no ser canonitzat. Però a ulls de roma, era un heretge. Els seus llibres tenien contingut profà segons aquests i el seu pensament, el pensament lul·lià que el mateix va crear, es va considerar nociu. Visitant llocs que demostren la seva gran petjada en la població, malgrat tot, arribem a la biblioteca en la qual es guarneixen dos toms originals de Ramon Llull. Molts llibres no s'han conservat fins avui dia, però aquells es mantenien aquí, a ulls d'alumnes i professors mentre la bibliotecària els sostenia. Si ja al principi tots els miraven amb ulls de tenir un tresor enfront, més ho va ser quan van explicar tot aquell dur procés que ja en el seu temps es va haver

Actualment un col·legi també, és on Ramon Llull va ser soterrat anys després de la seva mort. Ramon Llull sempre va ser un gran devot i admirador de Sant Francesc Dasis, i anys després de la seva mort es va decidir fer un sepulcre digne d'aquesta figura. Ramon Llull va morir, segons s'explica, a causa de les ferides mortals d'una lapidació a Tunis exercint de missioner. Va morir en un vaixell de tornada, amb el gran pesar de tots aquells que admiraven aquesta figura. Avui dia és una figura a nivell mundial, amb un pensament filosòfic propi, i grans troballes que van anar els precursors de moltes dels invents posteriors. Ramon Llull, començant aquell recorregut des del seu naixement fins a la seva mort i tot el que la seva vida va comportar.

25


FEM FILOSOFIA! A 4rt d’ESO gaudim enguany d’una nova matèria optativa, Filosofia. El grup de filòsofs vocacionals de l’Institut, Helen Cano, Mohamed El Khouli, Juan Estaràs, Samu Jiménez, Sonia Jiménez, Xisco Moreno i Irene Regalado, s’estan prenint la seva tasca molt seriosament i les classes són una autèntica delícia. Es tracten un munt de temes interessants en elles: els fonaments de la personalitat humana, la fugacitat dels temps, el bé i el mal, els valors que ens poden conduir a una vida feliç i plena, les tèrboles aigües de la política... en fi, tot plegat, el sentit de la vida! Sabeu quin és el símbol de la filosofia? Una òliba. Sí, aquest ocell nocturn, amb els seus grans ulls ben oberts, és capaç de penetrar l’obscuritat amb la seva mirada atenta, i descobrir tots aquells petits detalls que fan de la nostra l’existència allò més preciós que tenim. Així tracten de buscar els filòsofs dins del gran misteri de les nostres vides els fantàstics tresors que s’hi amaguen. Com a exemple d’aportació filosòfica, una dissertació llegida a classe per un alumne basada en el visionat del micrometratge “Moments” de William Hoffman, disponible a Youtube.

26

Espíritu de vida 365 días, cada día lo mismo, te levantas por la mañana, desayunas, vas a trabajar, vuelves a casa, comes, durante la tarde haces más trabajo (cuidar de personas, hacer deberes, ir a comprar, preparar las cosas para el día siguiente), cenas, te duermes y al día siguiente... ¿Adivinas qué? Lo mismo. Sin duda el espíritu de vida de cada uno varía según la persona, aunque he conocido a alguno que directamente no se ha molestado en tenerlo. Si tengo que hablar de mí, he de admitir que desde hace muy poco, comprendí el verdadero significado de “espíritu de vida”, y es que me acostumbraba a no tener pasión por nada, a lo mejor fingía, hacía como si tuviese alguna motivación o pensamiento que me hiciera seguir viviendo para que los demás no te viesen apagado, pero no, no la tenía (como muchos otros y no nos damos cuenta). Y es que, a veces, no advertimos que el ser humano, sin ambiciones, no es nada. Sin tener alguna pasión que te haga despertar cada mañana con más fuerza, por muy triste o estúpida que creas que es, no somos nada. Espíritu de vida, que a veces se desvanece como arena entre nuestros dedos. Creo que aún, hoy en día, hay una falta de motivación por vivir entre la gente. ¿Por qué cuando vas por la calle, la mayoría de personas van cabizbajas o con caras largas en vez de felices?, ¿Es que no podemos salir de nuestra zona de confort de una vez y dejar de lado los problemas? Es algo difícil de explicar, pero el espíritu de vida es y será una cualidad emocional que solo algunos conocen o conocerán, ya que, en este mundo, desgraciadamente las cosas más importantes como el espíritu de vida, en el colegio, no te lo enseñan, tienes que aprenderlo tú, a medida que creces, ¿Y sabes qué?, algunos, por muchos años que puedan tener, no crecen.


MECHONES SOLIDARIOS

EL COMERÇ ELECTRÒNIC: UN NOU MÓN El comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o serveis a través de mitjans electrònics com l'Internet. Consider que és un recurs genial on pots comprar qualsevol cosa, encara que sigui descatalogada, molt escassa o d'un altre país. Si existeix, es troba a la xarxa. A més és molt còmode. Tan sols necessites un mitjà electrònic (un ordinador, una tauleta, un mòbil...), un compte bancari, una direcció física on rebre els paquets i uns quants clics. El compradors, en necessitar un compte bancari, han de ser majors de devuit anys. Un altre benefici, una cosa amb molt de pes, és el preu. A l'Internet els productes solen ser més barats i tens més facilitats per comparar. És molt pràctic. Actualment, la gent no està encara acostumada, però jo crec que, sense cap dubte, en el futur, el comerç electrònic serà tan comú com anar al mercat a fer la compra de la setmana. Però no tot són flors i violes. La compra a la xarxa és un tant perillosa. Encara que cada vegada és més segura, hem de prendre mesures de protecció al nostre dispositiu per prevenir els robatoris d'informació (compte bancari, direcció, etc.). És imprescindible tenir un antivirus fiable, instal·lat i actualitzat. Un truc: les pàgines segures tenen una essa al final de la seva URL i un pany. Recorda sempre: després de realitzar la compra, revisa el compte bancari per si les mosques... Desgraciadament, pot passar el cas que el producte que t'arribi, no sigui de la qualitat esperada o t'hagin enviat un altra cosa. Si allò o qualsevol altre problema ocorregués, recorda que tens els mateixos drets que un que compra a una tenda física. Ara és el teu torn. Tu decideixes quines són les teves prioritats. La seguretat pagant més i comprant a un establiment físic, o arriscar-se amb la compra electrònica, més assequible però encara no tan segura. AILA ROMAGUERA MEZQUIDA,3RB

L’alumnat de segon de CFGM de PERRUQUERIA I COSMÈTICA CAPIL·LAR participen en una campanya de recollida solidària de cabell “ASOCIACIÓN MECHONES SOLIDARIOS”. Es tracta principalment d’ajudar a afrontar les conseqüències estètiques del tractament de quimioteràpia i establir relacions de suport i ajudar als afectats, no només proporcionant una perruca de màxima qualitat i feta a mesura, com son les perruques de cabell natural, també millorant la seva autoestima, el que els ajuda a superar la seva malaltia. Necessitam persones que vulguin tallar-se com a mínim 20 cm de llargària. Els cabells poden ser arrissats, llisos i ondulats.

DÓNA EL TEU CABELL Horari: Dilluns, dimecres i divendres a les 8:00h. TALLER DE PERRUQUERIA ¡Digues-li-ho als teus amics i familiars!

27


NOU CONSELL ESCOLAR L'1 de desembre de 2016 s'ha constituït el nou Consell Escolar de l'IES Francesc de Borja Moll, com a conseqüència de la renovació que pertoca, el seus membres són els següents, i esperen poder representar de manera adient als diferents sectors de la comunitat educativa: President: Juan José Rey Porca Cap d’estudis diürn: Damián Molada Rosselló Cap d’estudis vespertí: Mª Teresa Mestre Mut Secretari: Antoni Roca Pujol Representant de l’AMPA: Margarita Cardell Alonso

Demostracions de maquillatge de professionals del sector al taller d’ Estètica

Maquillatge de nit amb Vicky de Grimas Make up

Representant de l’Ajuntament: Eberhard Grosske Fiol Representants dels professors: Carmen Aguado Cabellos Catalina Barceló Jaume Caridad López Blasco Emilia Marco Pérez Carmen Noguera Llabrés Lluïsa Palomero Almenara Representants de pares i mares: Ana Belén Lizón Muñoz

Maquillatge de núvia amb na Cecilia Cereceda

Representants dels alumnes: Mohamed Yassin Hallouzi Aila Romaguera Mezquida Farah Ziani Varela

28

Representant del PAS: Margarita Gelabert Morro

Maquillatge de carnaval amb Nico de Grimas


Activitats al taller d’ estètica Una activitat per al grup de 2n del cicle de Estètica i Bellesa ha estat una presentació demostració dels cosmètics de la marca Anesi . Dolors la professional de la firma després d’explicar els cosmètics i els seus principis actius ens va fer un tractament il·luminador per a pells desvitalitzades .

Cosmecèutica, una nova especialització en el món de l'estètica La cosmecèutica es defineix com un concepte diferenciat de la cosmètica general, que s'identifica per la seva alta capacitat bioquímica sobre el teixit. Per tant, la primera característica de la cosmecèutica ve definida pel tipus de principi actiu que conté i la seva concentració. Cada principi actiu té un llindar de concentració en la fórmula final, per sobre del qual s'obtenen resultats veri-

tablement efectius, mentre que per sota d'aquest no s'aconsegueix cap efecte. De la mateixa manera, s'han de respectar uns límits màxims a partir dels quals alguns actius podrien ser perjudicials. D'aquesta primera característica es dedueix una segona peculiaritat que considerem fonamental: la cosmecèutica ha d'estar prescrita per personal qualificat, donada la responsabilitat professional que comporta, mitjançant protocols correctes.

L'àcid glicòlic pertany a la família dels Alfa Hidròxid Àcid (AHA), un grup d'àcids que, tot i trobant els seus components en els productes naturals, sobretot en fruites i sucres, han estat sintetitzats en laboratoris per al seu ús comercial.

La cosmecèutica i l'esteticista Els tractaments cosmecèutics compten amb una sinèrgia acuradament creada per correlacionar les reaccions que es produeixen. Una pell tractada amb àcid glicòlic o retinol amb un pH adequat per remoure el ciment cel·lular pot patir fotosensibilitzacions o altres deterioraments que obliguen a complementar el tractament amb fórmules que controlin aquests riscos.

29


30

Els alumnes del 1r curs d´Estètica i Bellesa de l´IES Francesc de Borja Moll, vam fer una visita el 10 de novembre a “Es Baluard”, Museu d´Art Modern i Contemporani, que figurà una col.lecció anomenada “Reproductibilitat 2.2”. El seu creador va ser Ernest Ventós, un home sord i de professió perfumista, el qual se sentia molt motivat i experimentava una passió immensa per l´art. Aquesta col·lecció analitza l'evolució de la imatge en moviment i els pioners del videoart a través de la col·lecció del MACBA (Museu d´Art Contemporani de Barcelona.) Constà d´una recopilacó d'obres de la serie “ o l o r VI S U AL ” q u e ens permet descobrir un viatje al temps en el que nosatres com espectadors, vam tenir l´ocasió de submergir-nos a través del vídeo i de les d´instal·lacions exposades. En acabar d´analitzar cada obra ens ensenyaven a veure des d’una altre perspectiva, que consistia en associar una olor específica a cada una d´aquestes obres les quals ens permeten conèixer sobre l'ontologia de la mirada, i en la dimensió de "l´olor": un sentit del cos humà que deixam com el més insignificant però que és molt important. La primera obra exposada va ser una prestageria plena de llibres on es projectaven unes flames que donaven la sensació de que s´estava cremant. Posteriorment de l´incineració representava que hi hauria nous llibres amb informació més certa, més important i nova. L´olor assio-

ciada generalment no era gaire agradable, relacionada amb la cendra. La segona obra eren tres fotografíes d´aigua en moviment de Venècia que es repetien constantment. Entre el grup vam arribar a la conclusió de que l´olor associada era molt agradable. La tercera obra era un teclat descol.locat on s´hi reflectien diverses llums que creaven diferents efectes en les tecles. La seva olor era fresca, com la sensació que donava. Per finalitzar, vam veure un vídeo d´un perfum de luxe en el que hi havia un lladre que durant el trajecte fins arribar a la caixa forta on hi havia el perfum s´anava despullant amb un cos perfecte. Associava el nom del perfum U amb Uruguay. L´olor era forta i característica d´home. Finalment vam fer un projecte en grups que consistia en realitzar un perfum com si aparagués en una revista reivindicant alguna idea creativa. Vàrem exposar el resultat de cada grup i van sorgir diverses idees molt imaginatives, còmiques i divertides. Ens ho vam passar genial!

Un vídeo de la Col·leció Olorvisual https://www.youtube.com/watch? v=ReeV2NVDpbI

Imatges en moviment Aigües de Venècia. Marta Balaguer , 1r d’estética


DIA DE LES LLENGÜES Tot just començat el nou curs 2016-1017 i ens trobem amb una celebració molt interessant: el dia europeu de les llengües, que se celebra dia 26 de setembre. L’objectiu d’aquest dia és celebrar la riquesa lingüística d’Europa i fer-nos conscients de la importància de mantenir i tenir cura d’aquesta riquesa immaterial. La llengua, les llengües, són molt important perquè són cultura i són patrimoni de la nostra identitat com a humans i humanes. A 2n d’ESO C hem recordat aquest dia llegint a classe unes curiositats que volem compartir amb tots vosaltres: 1.Existeixen entre 6.000 i 7.000 llengües al món – parlades per sis mil milions de persones distribuïdes en 189 estats independents. 2.Hi ha 225 llengües autòctones a Europa – aproximadament un 3% del total mundial.

3.La major part de les llengües del món es parlen a Àsia i Àfrica. 4.Almenys la meitat de la població mundial és bilingüe o plurilingüe, és a dir, parlen dues o més llengües. 5.Els europeus es troben amb cada vegada més llengües estrangeres a la seva vida diària. Existeix la creixent necessitat de generar interès per les llengües entre els ciutadans europeus. 6.Moltes llengües tenen més de 50.000 paraules però normalment els parlants coneixen i utilitzen només una porció del vocabulari total: en la conversa diària utilitzem sempre les mateixes cent paraules. 7.Les llengües estan en contacte constant i s’afecten de diverses maneres. L’anglès, per exemple, ha adaptat paraules de moltes altres llengües i totes les llengües europees a l’actualitat utilitzen paraules procedents de l’anglès. 8.Durant el primer any de vida, els bebès comencen a produir una sèrie de sons vocàlics;

quan fan el seu primer any ja poden dir les primeres paraules, al voltant dels tres anys comencen a formar frases complexes i als cinc, un nen ja té milers de paraules en el seu vocabulari. 9.Normalment, la llengua materna és la que millor coneixem i més utilitzem. No obstant,

poden existir “perfectes bilingües”, capaços de parlar dues llengües amb el mateix nivell de competència. El més freqüent, no obstant, és que les persones bilingües no mostren un equilibri perfecte entre les seves dues llengües. 10.El bilingüisme aporta molts beneficis: facilita el procés d’aprenentatge d’una llengua addicional, agilitza els processos mentals i permet el contacte amb persones d’altres cultures. 11.El bilingüisme i el plurilingüisme també comporten beneficis econòmics: trobar feina és més fàcil per aquells que parlen varies llengües i les empreses plurilingües tenen més avantatge competitiva amb respecte a les monolingües en el mercat. 12.Les llengües es relacionen amb els membres d’una família. La major part de les llengües europees pertanyen a la gran família de llengües Indoeuropees. 13.La majoria de les llengües a Europa forma part de tres amplis grups: les llengües germàniques, les llengües romàniques i les eslaves.

31


PROJECTES IES BORJA CREAM TRES ONGs A L’INSTITUT! Enguany, els alumnes de segon d’ESO s’enfronten a un repte increïble: crear la seva pròpia Organització No Governamental. Juntament amb la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria i dins del programa ICAPE ofert per l’Institut d’Innovació empresarial de les Illes Balears, l’alumnat de 2n de la ESO crearà ni més ni menys que tres ONGs que s’encarregaran de recaptar doblers per un projecte meravellós: aconseguir bicicletes per nines de la India que han de recórrer grans distàncies i perills per poder anar a escola. La aportació dels alumnes de l’IES Francesc de Borja Moll els hi farà la vida un poc més fàcil i possibilitarà que tinguin millors perspectives de futur. Aquesta tasca estarà guiada per una ONG de reconegut prestigi (i que en aquestes dates cel·lebra el seu vintè aniversari), la Fundación Vicente Ferrer, a la qual hi aniran destinats tots els doblers que mitjançant la seva feina recaptaran els

32

alumnes al llarg d’aquest curs. I els alumnes s’encarregaran de tot!: posar-li nom a la seva organització, crear el seu logo, redactar els estatuts, construir un blog i/o una plana web, anar a l’Ajuntament per registrar-la oficialment i, per suposat, dissenyar totes les activitats a partir de les quals treuran els doblers necessaris per aportar el seu gra de sorra a millorar la vida de les persones més desafavorides en aquest món nostre. Molts d’ànims a tothom en aquest nou projecte que estrenem enguany! I

ja

sabeu,

qualsevol

idea

i

col·laboració sempre serà benvinguda.


26 i 27 d'octubre

Els passats , gairebé un mes després de començar les classes, els grups de 2nA, B i C passàrem una intensa i divertida nit al Camp d'Aprenentatge des Palmer a Campos. Ens acompanyaven 4 professors i professores del centre i en arribar allà també hi havia dos professors que fan les seves classes en el mateix alberg. En arribar, anàrem a conèixer com es fa la sal al Salinar de Campos. Ens va sorprendre molt a totes i a tots les increibles muntanyes de sal que semblen icebergs. També vàrem poder aprendre quin és el procés de l'obtenció de la sal i quins animals viuen en aquell ambient tan salinitzat. Després, anàrem a la platja des Trenc, on dinàrem i passàrem l'horabaixa. Els més valents i valentes encara nedaren, tot i que l'aigua ja estava un poc freda! Unes hores més tard, tornàrem a l'alberg on, abans de sopar, gaudírem de temps lliure per poder dutxar-nos. Quan va arribar l'hora de sopar, no podíem més de la gana i vàrem disfrutar d'aquell sopar tan bo i de la companyia de tots els companys i companyes. En acabar de sopar, vàrem poder jugar, ballar i passar l'estona junts, xerrant i contant històries de por i de rialles. Després ja

va ser hora de dormir i, tot i els nervis i les emocions d'estar plegats, vàrem aconseguir dormir unes horetes. L'endemà, vàrem poder realitzar dues activitats: una passejada en bicicleta fins ses Covetes i una observació amb binoculars i microscopis d'algunes mostres d'arena. Han estat unes jornades molt profitoses, divertides i que ens han permés conèixernos més entre nosaltres i aprendre coses noves i interessants. Aquí teniu algunes anècdotes i impressions: Quan vàrem anar al Salinar, vàrem tastar la sal. Després vàrem caminar i arribàrem a un lloc on hi havia com a unes piscines on es feia la sal però l'aigua tenia una tonalitat de color rosa i em va fascinar. Em van explicar que l'aigua era rosa perquè tenien gambetes de color rosa i també que els flamencs eren roses perquè es menjaven aquestes gambetes. Després vàrem caminar per un camí molt estret i al final del camí vàrem arribar a una platja. Vàrem estar unes dues hores a la platja i després varem tornar a l'alberg. Yon Ánder Ruiz Peláez 2nC

ES PALMER, 2n D’ESO 33


TECNOLOGIA

34

L’alumnat de 3r d'ESO del curs 2015/16 va fer una pàgina web molt maca on es poden veure tots els projectes i temes de la matèria de Tecnologia de 2n, 3r i 4t ESO. També hi ha fotografies del taller i de les sortides del curs. L'enllaç per veure la pàgina el pots trobar a la web del centre (http:// www.iesfbmoll.org) a la pestanya Departaments/Tecnologia. No t'ho perdis!"

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE ROBA Si aquest Nadal has de renovar l’arl’armari, no tiris al fems la roba que ja no vulguis o no et vagi bé. Porta-la al centre! El mes de gener participarem en la campanya de recollida de roba que s’organitza des de la Fundació Deixalles i Càritas Mallorca. Per col·laborar simplement hem de dur la roba a l’institut, posar-la dins unes saques que duran de la Fundació Deixalles i que ells mateixos passat un temps se’n duran per donar-li una segona vida. Ja sabeu que un dels objectius, tant de la Fundació Deixalles com de Càritas Mallorca, és promoure una societat més justa, igualitària, compromesa i incloent. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.


UN TAST PER MEDI AMBIENT El passat 23 de novembre vàrem or-

ganitzar un altre tast. Aquesta vegada vàrem escollir el caqui com a fruita protagonista, però no va ser l’única que poguérem tastar. El caqui és una fruita ben curiosa, originària del Japó i que ens arriba a Mallorca a finals del segle XIX. Hi ha una gran varietat de caquis, però el que caracteritza a la majoria és que són molt astringents ( molt aspres quan són verds i que només es poden consumir quan són madurs). Contenen moltes vitamines ( vitamina A, sobretot), hidrats de carboni i minerals. Tenen qualitats anti cancerígenes i molts beneficis per a la salut. Els caquis que vàrem tastar van ser de la varietat Persimon, que és una variació molt més comercial ja que es poden menjar quan la polpa és dura. La taula es va convertir en una mostra de les fruites de temporada, de les quals les castanyes i les magranes varen ser les més conegudes pels alumnes. Molt d'èxit va tenir el codonyat ( confitura del codony) i les grans desconegudes per la majoria varen ser les nesples, les atzeroles i les serves ( fruits de tardor típics de Mallorca, molts escassos als nostres camps avui dia).

El caqui

35


HISTORIAS DE UN AULA

36

Pensándolo hoy en día, en frío me doy cuenta de una cosa. Cuando entré en aquella sala desproporcionada, semi abandonada, cosa que no era normal en aquel centro donde concurrían tantas personas de aquí para allá, noté a pesar de todo que me sentía bien en un lugar después de todo. Sigo sin saber si fue la mirada de confianza que daba el que estaba sentado en la mesa, la sonrisa irónica que estaba enganchada a la pantalla de aquel pequeño portátil, la presencia casi inexistente de aquellos labios cerrados que apenas pronunciaban palabra…Si fueron los únicos ojos femeninos tan tímidos de aquella aula o por el contrario aquella risa tan despreocupada y extrovertida. No sé quién de los cinco hizo que me sintiera así o si fueron todos, la verdad. Sigo sin saberlo, pero aun así me sentía de aquella forma el día que entré por casualidad en la Antigua Aula de Informática. Episodio 1: Aula Fantasma Para variar el día estaba nublado aquella semana es lo que pensaba Philip. Llevaba toda la semana de la misma mosqueante manera, con un bochorno inaguantable pero sin llover. Probablemente fuera una de esas las razones por las cuales más tarde acabaría llegando a una clase que nunca había visto hasta el momento a pesar de haber estado ya 4 años en el centro. Como todos los días se iba a una zona del instituto que nadie frecuentaba en aquella época desde el año pasado. Antes aquel lugar estaba más lleno pero ya nadie quería aguantar el aparente frío que había normalmente a tempanas horas de la mañana, pero que no aparecía durante esa semana. Realmente el frío sólo es una sensación del cuerpo, por tanto no todos tienen por qué sentirlo. Pensaba él continuamente. Puede que tuviese razón, pero Philip sabía perfectamente que las sensaciones estaban, otra cosa era la im-

portancia que le daba. Por el contrario siempre había sentido una gran importancia por todo aquello que estaba en la sombra, que nunca se veía. Es posible que por eso mismo, se diera cuenta ese día de aquello que estaba en la sombra, que nunca se veía…. Aquella puerta que nunca había visto antes nadie. Aquel día se le había presentado la oportunidad de una hora libre ya que la profesora faltaría toda la semana. Normalmente solía irse a un lugar apartado a escribir o a dibujar algo mientras meditaba un poco sobre cosas sin importancia alguna. Pero sin saber por qué le apeteció dar un paseo por la zona de aulas de los de cursos superiores. A esas horas nadie ocupaba las clases, por tanto la zona solía ser bastante tranquila y desierta, el ambiente que más le gustaba a Philip. Philip, aquel chico alto y robusto, de ojos claros y mismo tono de pelo. Lo tenía medio largo y tan liso que le era imposible ondulárselo lo más mínimo. Cuando lo conocí mejor, me di cuenta cuan rebelde podía ser el intentar ondulárselo, y personalmente me parece que le da un aspecto que no se lo daría de tener otra clase de peinado. Tenía un color de piel bastante cambiante pasando de ser medio pálido en épocas invernales a bastante oscuro en verano. De vez en cuando se le veía con unas gafas por las que miraba por encima sin llegar a usarlas del todo, pensando muchos que realmente no las necesitaba. Y ese era uno de esos momentos en que las llevaba, en el nuevo lugar que había elegido para pasear. Para ser exactos, parado enfrente de una puerta que no recordaba haber visto nunca pero que, sin saber por qué, le llamaba tanto la atención. Puso su mano en el pomo de la puerta sabiendo que estaría cerrado, pero para su asombro, esta se deslizó completamente dejando una pequeña abertura oscura que permitía observar que en esa clase había una luz artificial proveniente de ella. Philip se echó hacia atrás un momento y rotó la cabeza a ambos lados para ver si había alguien. Normalmente nunca se le habría ocurrido entrar en una de aquellas aulas, pero


aquel día no todo iba como él pensaba. Había tenido un día pésimo y además el calor apretaba así que instintivamente asomó la cabeza. – ¿H-hola….?- sin respuesta- ¿Hay alguien?Nuevamente silencio. Se fijó en una pantalla medio rota de un modelo de ordenador antiquísimo. La luz de aquel aparato era lo único que iluminaba la estancia a medias. Era un pequeño salón con las paredes desproporcionadas en sus medidas y con un desorden completo. Los pupitres y sillas indicaban que no se había frecuentado en años, quizás décadas. Eso o que unos abuelos hacían clases ahí a otras horas, pensó Philip. Se acercó al ordenador y leyó un mensaje que había en la pantalla: “Hola. Bienvenido a tu imaginación….” Philip leyó confuso de nuevo y creyendo que al final se había vuelto loco, asustado trató de salir pero le era imposible. Entonces observó que la hoja seguía hacia abajo “….Te lo has creído!!!”. Molesto miró hacia los lados, buscando quién le hacía la broma y pegó un golpe a la mesa “¿Un poco más de cuidado no?” se escribió de repente en la pantalla -¿Me está…hablando….u-un ordenador?- Dijo sorprendido y totalmente confundido, casi sin respiración “Eh….¿No?” un silencio inundó el aula con Philip frente al ordenador con los ojos como platos y en posición de sujetarse a algo detrás suyo aunque no sirviera de nada. “¡Basta de tanta cháchara! Ale, fuera!”. Y nada más la última palabra terminó de escribirse; Philip salió disparado, sin saber cómo, fuera del aula, al mismo lugar donde había estado frente a una puerta que en estos momentos ya no se encontraba ahí. Como si todo hubiese sido un sueño. Episodio 2: Encuentro Fortuito -Pero qué?!- exclamó Aisha tropezando y casi cayendo al suelo -¿Ten más cuidado, no?- dijo antes de que él se alejara corriendo y girándose con una media sonrisa de disculpa. Puso la mano en la nuca mientras aun estaba al trote en el

mismo lugar respondiéndola: -Lo siento, tengo algo de prisa. Nos vemos…- dijo antes de desvanecerse por las escaleras en dirección hacia abajo. –Podría al menos tener más cuidado… Auch!- miró su mano y vio que se había hecho un corte. Se dirigió hacia los baños para lavarse la mano a la cual le recorría un hilillo de sangre. Se miró detenidamente al espejo echándose un poco el pelo que le cubría parte de la cara hacia atrás. Ahí estaba ese rostro que veía un día más sin mucha gana, con muchísimos pensamientos recorriéndole

la mente como el agua hacía en su herida. El problema es que aquel era un grifo que nunca podía cerrar ni manipular, y en vez de agua era algo mucho menos claro lo que fluía. Casi instintivamente esperó un segundo delante del espejo de esa forma, y al siguiente segundo de nuevo tapaba la mitad de su cara con su cabellera. De esta forma se disponía a ir al patio, aquel descanso hasta entrar de nuevo a las clases. Era una chica excelente con unas notas impecables, pero a ella no es que le en-

37


38

tusiasmara la idea de tener que volver a la clase. Realmente no le entusiasmaba nada desde hacía mucho. A pesar de tener buen físico y un pelo bastante largo que solía acabar en mechas, ella no se ponía otra cosa que no fueran amplias sudaderas, vaqueros y algunas veces puede que jersey. Daba igual el diseño o el estilo con qué se le viera aquel día, de todas formas nunca quería destacar demasiado en ese sentido, y en ninguno. A veces pensaba que era mejor que nadie supiera que existía, aunque jamás reconocería que en el fondo siempre quiso tener alguien en quien confiar. Tiempo más tarde cuando la conocí me di cuenta de que a pesar de que se hacia la dura y por muy borde que fuera, al final era la que más se preocupaba por todos. Pero aun así en el patio, en aquel momento ella aunque hablaba con unas compañeras, en ningún momento olvidaba esas sensaciones. Sonó el timbre que indicaba la vuelta hacia clase y ella fue a la taquilla intentando sacar los máximos segundos posibles hasta tener que dirigirse a su respectiva aula. Ensimismada no se dio cuenta que la misma figura que se chocó con ella antes se dirigía en su dirección de nuevo, llevando a un esperado desenlace en el cual ambos cayeron al suelo. –Ay….Lo siento. Estás bien?- dijo aquel chico de largo y claro cabello. Lo había visto bastantes veces además de aquella mañana y en el instituto poca gente no lo conocía, fuese a bien o a mal. Para ella aquello era indiferente, simplemente no tenía ningún interés. –Creo que sí- respondió ella más tajante y frívola que dudosa, mirando hacia el suelo mientras recogía los libros caídos. –Yo te ayudo- le recogió algunos folios y cuadernos y le tendió la mano para levantarse. – Lo siento. Encantado, soy Philip-Aisha- contestó cortante –¿Podrías fijarte por dónde vas no?-

-Tenía algo de prisa. Además, no es que se diga que vayas muy atenta- contestó sonriendo más que acusador . -Lo que tengo que oír. No sabía que hubiese alguien aquí que corriese por estudiar.-Naah. Tampoco es que me entusiasme mucho. La verdad me gusta aprender cosas nuevas pero lo que se dice el esfuerzo en sí, no es lo mío-¿A qué viene eso?- pensó Aisha –Bueno, ¿y a dónde vas tan apresurado todo el tiempo, si se puede saber?-No, no se puede saber. No sabía que teníamos esa confianza.¿ Eres de las que van rápido eh? Ya veo- dijo Philip sarcástico y dándole un par de codazos mientras la miraba y sonreía ¿Pero de qué va?- pensó al tiempo que instantáneamente le empujó hacia el lado –Eres tan raro como dicen-¡Gracias, es todo un honor!- exclamó mientras hacía una fingida reverencia y se iba corriendo a las clases mientras levantaba la mano en señal de despedida. Aisha se quedó pensando en aquel sujeto un rato más. Aún se permitió pensar un poco sobre cómo había actuado pero pronto volvió a la realidad, exactamente hasta el momento que llegó tarde a clase y el profesor le dio una buena bronca. En la lejanía unos ojos curiosos observaban la escena con ademán de no dejarse ser visto -Vaya, veo que ya se han encontrado- susurró una silueta en la oscuridad de un cruce, que había entre pasillos y baños, y que negaba la visión del sujeto. Sonrió de forma amplia sin abrir la boca y dijo –Vamos a ver cómo les va….Será divertido- Tras pronunciar esas palabras la señora de la limpieza pasó por ese lugar, pero cuando llegó no había nadie. Ni parecía que nunca lo hubiese habido. Continuará… Senki Ken


Per manca de temps o d’espai o senzillament perquè se’ns va passar al calaix de Capfico ens van quedar dos articles del curs passat, un era del grau d’informàtica, on ens explicaven que havien muntat una aula d’informàtica i l’altre era dels alumnes de 2n de Tecnologia, que van construir unes joguines mecàniques, uns objectes ben curiosos. Sentim el retard companys!

Col·laboració en el muntatge d’una aula d’informàtica al Centre Ocupacional Isla de Mater Misericordiae Un grup d’alumnes del CFGM de Sistemes microinformàtics i xarxes del nostre IES va realitzar el dia 23 de maig la instal·lació i configuració de l’aula d’informàtica. També varen visitar les aules, tallers i instal·lacions del Centre Ocupacional Isla. La directora del Servei d’Ocupació ens va explicar els diferents tallers que allà es realitzen diàriament i la gran feina que fan per a la inserció laboral de seu col·lectiu d’alumnes.

JOGUINES MECÀNIQUES ALUMNES DE 2N D’ESO DE TECNOLOGIA CURS 15-16 En aquestes joguines s'apliquen els principis bàsics de la mecànica: si girem una manovella i li afegim un altre mecanisme (lleva, roda excèntrica, cigonyal o politges) podem aconseguir que la joguina pugi i davalli, que es mogui d'esquerra a dreta, que vagi més ràpida o més lenta, que vagi amb més o menys força...). Podem trobar aquest mecanismes en moltíssimes de les màquines que ens envolten per tot arreu.

39


I AL CALAIX DE CAPFICO…. Periodistes, Castellà

12

“Callejeros” Castellà Veurem el futur: l’horòscop Dissenyam un logotip, plàstica Visitarem un museu Descobrirem cantautors, música + Historias de un aula I molts articles més!

No te la perdis, participa!!!

12+1

EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll DIRECCIÓ Sempre cap amunt EDITORIAL Marc Peris PORTADA Alumnat de 1r i 2n plàstica Marc Peris CONTRAPORTADA Alumnat de 3r de plàstica Mar Llobera MAQUETACIÓ Mar LLobera EQUIP TÈCNIC Jose Gabarda Guillem Salom AGRAÏMENTS/ CONTRIBUCIONS Rodrigo Duran, sara Roselló, alumnat de 2n de perruqueria,Aila Romaguera,Toni Ordinas, Damià Crespí, Marc Peris, Núria, Santiago Piña, Miqueul Angel Cortés, Carmen Ballesteros, Elihan Curbelo, Ana Steder, Núria romero, Javier Gónzalez, Keyla Xuan de Blas, Alejandro Claudel, Múria Miralles, Oies Ortiz, Sonia jimenez,Sofiane, Rocio Sintes, Alumnat de castellà de 1r ESO A i B, AMPA, Alumnat de projectes 1r, 2n i 3r d’ESO, Marta Balaguer, Maria del Mar SanMartin, Xavi Serra, Toni Ceballos, alumnat d’estètica i les seves profes, Yon Ánder Ruiz, Comissió de Medi ambient, departamet de tecnologia, castellà, català, anglès, socials,música, ... CORRECCIÓ Amaia Iturraspe Caridad Lopez Valeria Ciganda ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat. HIT A L’HORA DE TANCAR “Hallelujah” Leonard Cohen Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa.


L’ institut és un lloc de treball i estudi. És necessari observar un comportament i un llenguatge correctes amb professors i companys, portar un vestit adequat, mantenir una correcta higiene personal i respectar el material del Centre.

L’alumnat no pot sortir de l’aula durant el temps de classe. Únicament el professor pot autoritzar una sortida puntual per causa justificada. Excepte en els casos previstos al reglament, els alumnes només poden accedir al bar durant el temps d’esplai, mai en temps de classe ni en els canvis de classe. Han de tenir present que el menjar i les begudes únicament es poden consumir al bar o al pati, en cap cas es poden dur a les aules i deixar-les exposades a la vista.

Recordau!

L’Agenda és un instrument eficaç per la comunicació entre famílies i professors. A més, tot el professorat disposa d’una hora setmanal d’atenció a les famílies. Sempre és convenient concertar cita prèvia.

L’ institut som tots, i és de tots.

Està rigorosament prohibit fumar i dur i/o beure alcohol a totes les dependències de l’ institut, inclosos el bar, el pati i els accessos exteriors. Així mateix, només està permès menjar i beure al pati i al bar. L’ús de telèfons mòbils i altres aparells electrònics està prohibit dins el recinte escolar en horari lectiu. Si en portes, has de mantenir-los desconnectats i amagats. Tots els alumnes d’ESO tenen l’obligació de romandre dins el Centre en horari lectiu, inclosos els patis. Per sortir-ne cal dur degudament emplenat el permís a l’agenda o que els pares o tutors legals ho autoritzin telefònicament.

Assistència i puntualitat L’assistència a classe és obligatòria, així com la participació en les activitats complementàries i sortides del curs. Els retards i les faltes injustificades d’assissistència poden suposar des d’una amonestació fins a l’aplicació de mesures disciplinàries severes i la impossibilitat d’aplicar l’avaluació contínua. Dins les aules És obligatori dur el material didàctic requerit per cada professor/a (llibres, quaderns, materials específics de l’assignatura, etc.), a totes les sessions.

Comunicació amb les famílies

Comissió de convivència i Mediació Enguany, almenys un membre del professorat cada dia estarà a la disposició de l’alumnat per a què puguin plantejar qualsevol qüestió que els preocupi relacionada amb la convivència al Centre (dubtes sobre normativa, diferències amb altres alumnes, dificultats que es detectin, etc). Existeix el Programa d’acompanyament per afavorir la comunicació de qualsevol dificultat que pugui tenir l’alumnat de 1r d’ESO. A més, els alumnes de 3r d’ESO podran dur a terme mediacions (la mediació és una forma pacífica i justa de resoldre conflictes entre dues o més persones a través d’una tercera persona imparcial, el mediador) que tant la comissió de convivència com la Caporalia d’estudis creguin La comissió convenients. de convivència i mediació.

MILLORAM LA CONVIVÈNCIA!


PLÀSTICA 3r ESO

L’alumnat de 3r d’ESO a l’optativa de plàstica a l’aula d’AICO han dissenyat un ABECEDARI capaços de reconèixer algunes de les lletres que han dissenyat?

. Sereu

Revist Capfico desembre 2016  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you