Capfico 19. Juny 2019.

19 í

n

d

e

x

ONA DE DONA

Formentor

La Xicarandana NETEJA DE PATI Hort Escolar.

VIATGE DE FI DE CURS 4T ESO

Càmera fosca EPV III Imatges de Somnis

Dinamització lingüística Sebastià Alzamora

vades RELATS

Editorial

ns

Ja és temps que obrim els ulls a un fet Que sense adonar-nos ens empresona.

El marge que ens queda és ben estret i el pas del temps no perdona.

Ja és temps que a la platja arribi una ona, A la platja on viu el món sencer, Una ona fins ara allunyada del mar vertader On tots hauríem de nedar i viure una vida bona.

L’ona té nom de dona.

Ja és temps d’entendre que de vegades fins i tot la llei l’abandona I que la mirada masclista encara l’erosiona, Però que la seva mirada els mals costums destrona I que sense el seu sol Tot són nits tèrboles de pluja en les que el cel trona.

Ona de dona que el vent pentina I la seva escuma la pell ens ensabona, Ona d’empenta neta que impressiona, Qui no voldria un capfico en la teva aigua cristalina?

Ja és temps que com David amb Goliat Ella tombi en terra el monstre de la desigualtat Amb un precís tir de fona.

Quin insensat un triomf així no ambiciona?

Ja és temps, dona, que t’aixequis com Amazona Per millorar la part torta de la societat que no funciona Aquella que no et deixa la llibertat Que mereix qualsevol persona.

Ona de dona, el teu temps arriba I el teu afany ancestral a la fi eclosiona.

Ona de dona, conjuga la paraula revolució I veuràs com la teva paraula Tot ho revoluciona, perquè la teva paraula En sentir-la ens perfecciona.

Sense revolució la dignitat no evoluciona, Sense revolució, Quin vell rei perdria la seva corona?

Formentor 2

Dijous dia 21 de febrer l’alumnat de 4t d'ESO varen anar d'excursió a la platja de Formentor.

Abans de gaudir de l'arena i el mar vàrem visitar el mirador de Formentor.

Allà vàrem disfrutar del paisatge del Nord de Mallorca, les seves vistes, la mar, la vegetació, i petits animalets que ens varen venir a saludar.

El camí fins la platja era ple de corves, però va valer la pena. La platja era tota per nosaltres, allà varem jugar la volleyball i futbol, vàrem passejar per l'arena i fins i tot va haver alguns valents que varen ficar-se dins l'aigua.

En definitiva, un dia molt divertit on oblidaàem per unes hores el nostre mòbil i ho passarem d'alló més bé.

OLIMPÍADES DE FÍSICA I DE QUÍMICA. Com cada any alguns alumnes de 2n de batxiller han assistit a les proves de les Olimpíades Locals de Física i de Química celebrades a la Universitat de les Illes Balears.

A part de fer les proves teòriques també han pogut gaudir d’una part experimental amb vistoses reaccions químiques.

Els alumnes de 3rESO acudiren al Gran Hotel a fer dos tallers del Caixa Forum. Al primer taller, de REACCIONS QUÍMIQUES, mitjançant

l’experimentació

i

l’observació els alumnes pogueren

descriure

què

és

una reacció química, així com també les principals característiques

que

ens

permeten identificar que una reacció química s’està produint.

Al segon taller, L’ELECTRICITAT, els alumnes descobriren, experimentalment, com es genera, es comporta l’electricitat.

i

es

t ran s me t

3

Aquest és un arbre de jardí originari de Sud-amèrica, en concret la seva distribució és troba distribuït pel Brasil, Bolívia, Paraguai, Uruguai i pel nord i nord-est d’Argentina. En les zones d’on és nativa es troba amenaçada, la seva situació és considera que és vulnerable, segons ho considera la UICN.

La xicarandana, en català també s’anomena xicranda, és un arbre ornamental que podem veure amb certa freqüència als nostres carrers. En concret, devora l’institut el podem trobar al carrer Ciutat de Querétaro, a la zona dels aparcaments, alternant amb les tipuanes. Un poc més enfora en trobarem moltes a la plaça de Francesc Garcia i Orell, popularment coneguda com a plaça de les Columnes.

4

El seu nom científic és Jacaranda mimosifolia, i pertany a la família de les Bignoniaceae. El nom de Jacaranda, del qual en deriven xicarandana i xicranda, és una llatinització de les paraules natives brasileres tupíns yakara'na, construïda a partir de hakuã, que vol dir perfumada, i renda que vol dir que té fragància. Així doncs el seu nom podria traduir-se com a arbre perfumat o que desprèn fragància.

El nom específic mimosifolia fa referència a la forma que tenen les seves fulles. Aquestes són compostes i bipinnades, recorden les fulles d’una mimosa, d’aquí ve el seu nom, o a les

Aquest arbre pot arribar a tenir una alçada apreciable, arribant als 20 m, n o molt rar trobar-ne de tan alts a les Balears. La seva característica més espectacular són les seves flors, blaves i en forma de

campaneta, disposades formant raïms, que apareixen a finals de primavera als mesos de maig i juny i que tenyeixen de color els carrers on hi és present.

Quan cauen les flors entapissen les voreres dels carrers del seu color característic.

Una altra característica notable són els seus fruits que són molt durs i plans, en forma de castanyeta que en la llegua guaraní es diuen ka-í jepopeté que significa aplaudiments de moneia. Apareixen a la tardor i ro-

DELS NOSTRES BARRIS

(Jacaranca mimosifolia)

ELS ARBRES

Xicarandana

d’una falguera. És un arbre caducifoli, per tant les fulles es perden a la tardor i tornen brotar a la primavera.

manen a l’arbre gran part de l’any.

Al seu interior hi podem trobar les llavors que tenen dues ales membranoses que ajuden a la seva dispersió.

Els fruits de la xicarandana s’utilitzen en floristeria i artesania per fer clauers, moneders, recades i collars.

-Sánchez es diu «La flor de la jacaranda es una copa sonriente, algo torcida, como un beso que se vuelve mordida».

Com a curiositat podem dir que la xicarandana forma part del paisatge urbà de moltes ciutats del món. Així, la ciutat de Pretòria a Sud-àfrica és coneguda popularment com a «Jacaranda City».

Bibliografia LÓPEZ RODRÍGUEZ, J. M. (1988) “Els arbres de Palma”. Edicions Cort, Palma, 142 p.

La seva fusta és de color crema un poc rosada, és dura, pesada i resistent, aromàtica i fàcil de treballar. S’utilitza bastant en fusteria i ebenisteria, especialment per realitzar laminats, mobles i l’interior de cotxes de luxe.

Les llavors polvoritzades s’han utilitzat en medicina tradicional per curar nafres, i les seves fulles són diürè-

tiques i astringents.

Les xicarandanes apareixen sovint en textos literaris i cançons. En un text de l’escriptor mexicà Alberto Ruy

Pàgines web A l’herbari virtual de la UIB: http://herbarivirtual.uib.es/ca/ general/1057/especie/jacarandamimosifolia-d-don A arbolapp: h t t p: / / w w w . a r bo l a p pc a na ri a s . e s / especies/ficha/jacarandamimosifolia/ A la wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/ Xicranda (en català) https://es.wikipedia.org/ wiki/ Jacaran-

5

CURSA SOLIDÀRIA Kristel i Alana són les guanyadores més joves de la cursa solidària “Gotes per al Níger”. Elles dues són molt amigues i van córrer juntes.

La Kristel té dotze anys i va a ball els dimarts i els divendres a un club d’esplai, l’Alana té la mateixa edat i no fa activitats extraescolars. Elles són de la classe de primer d’ESO C. No s’esperaven guanyar ja que el recorregut a fer era molt llarg, participava molta gent i molts dels participants eren més grans. Diuen que no van córrer per guanyar sinó que ho van fer amb la intenció de passar-ho bé i ajudar, també expliquen que no va ser fàcil guanyar però que van recuperar-se ràpidament ja que estaven molt contentes i sorpreses amb elles mateixes. Alana i Kristel van dir que tornarien a participar a una altra cursa solidària, en tenen moltes ganes.

Gabriela Doseva i Mar Gelada

6

quí tenim un dels grups de l'ESO, 1r C netejant el pati.

A q u e s ta t a s ca l'han feta o la faran tots els grups d'ESO. Un dels objectius que tenim al centre és conscienciar l'alumnat que per tenir net el centre, lliure de papers, plàstics..., el millor no és netejar, sinó

no embrutar.

Amb aquest objectiu des del començament de curs s'estableix un calendari en el qual tots els grups d'ESO del centre s'encarreguen de la neteja del pati: cada setmana un grup diferent a la seva hora de tutoria.

Tot el grup encapçalat pel seu tutor o tutora es dirigeix al pati amb un guant de plàstic per recollir els papers, els envasos i classificar-ho en diferents bosses de fems.

Encara no hem aconseguit no embrutar, per això demanem als alumnes que contribueixin a fer realitat aquest objectiu de tenir net el centre no embrutant-lo i donem les gràcies a tots aquells que dia rera dia s'hi esforcen.

NETEJA DE PATI

Comissió de Medi ambient

Hort Escolar.

El passat dia 8 de Febrer divendres, varem fer una sortida a Sa Canova amb els alumnes de 1r de ESO on vàrem compartir el dia tots junts i varen aprendre a reconèixer diferents plantes i les seves propietats organolèptics o medicinals.

En aquest segon trimestre, els alumnes de Taller han creat un Hort Escolar. Vàrem cercar un petit racó del centre el qual poder convertir en un petit paradís per a les plantes, és un raconet on sempre hi pega el sol i està resguardat del vent. En ell han sembrat : lletugues (romanes i de roure), cols, bròquils, faves, julivert i algunes flors de bulb com les frèsies i les francesilles.

Per poder tenir una bona collita han hagut de preparar la terra, regar, i l l e v a r molta herba.

Han pogut relacionar la seva feina amb continguts com la fotosíntesis i han trobat numerosos anèl·lids que ens han ajudat per entendre la classificació dels éssers vius.

Mol bona feina al·lots!!!

7

UNA EXPERIENCIA INOLVIDABLE

la ida y la vuelta.

Emprendimos el viaje el 18 de enero ¡el día parecía que no llegaría nunca! Tuvimos que estar a las seis y media de la mañana en el aeropuerto. Llegamos a Barcelona sobre las nueve de la mañana y llegamos a Roma sobre las 11, donde nos fuimos con el autobús directamente a nuestro hotel.

Todo seguido, sin perder minuto alguno, nos fuimos de visita al Panteón romano, a la Plaza España, a la Fontana Di Trevi, a la Vía

os alumnos de religión de 1º de bachiller hemos tenido una experiencia inolvidable. ¡Nos fuimos a Roma!

Todo empezó haciendo recaudaciones, tanto dentro y fuera del instituto. Obtuvimos bastante dinero gracias a los sorteos de cesta navideña que preparamos, por las venPoppolo, un mirador donde contemplabas unas vistas espléndidas de la Ciudad italiana y por último, cena en el centro de Roma.

8 tas de todo tipo de comida durante los patios y la venta de otro tipo de alimentos en el local de Itziar.

Para nuestro viaje, teníamos que coger dos vuelos, haciendo escala en Barcelona. Además, contratamos un autobús que nos llevaría desde el aeropuerto hasta el hotel,

Día 19 de enero, empezamos la visita yendo al Vaticano, recorriendo todo el museo para llegar a la Capilla Sixtina. Era un paseo largo pero lleno de pinturas extraordinarias. También visitamos la Basílica de San Pedro.

Además, visitamos las catacumbas, y a causa del mal tiempo, no pudimos visitar mucho más.

Día 20 de enero, visitamos una de las siete maravillas del mundo, el Coliseo Romano. Visitamos todo el Coliseo, además de los foros romanos que estaban al lado. Poco des-

VIATGE DE FI DE CURS 4T ESO

pués, visitamos el Palatín romano y poco después visitamos Villa Borghese , que era un parque natural con patos, barcas y bicicletas para poder hacerte toda la ruta.

Día 21 de enero, es nuestro último día, y aprovechamos para ir a visitar algunas Iglesias importantes y sobretodo, la Catedral de Roma.

Ha sido un viaje increíble, además de tener unas comidas y unas cenas realmente espectaculares.

Mereció la pena. ¡Ánimaros a apuntaros a religión!

Els alumnes de 4t d'ESO enguany hem fet un viatge d'estudis pel nord d'Espanya.

Allà hem pogut gaudir de la natura visitant la Neocueva d'Altamira, baixant pel riu Sella amb piragua, visitant pobles com Santillana del Mar, Ribadesella i Cangas de Onís. Hem pujat amb el telefèric al mirador de Fuente De. Finalment hem tingut l'oportunitat de conèixer el centre històric i destacats monuments de Santander i Bilbao. Però, sobretot, hem tingut el privilegi de compartir una experiència que no oblidarem mai...

Ya veis que hacemos cosas diferentes y divertidas.

9

EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL 4T ESO

10

Amb aquest treball s'ha intentat que l’alumnat entengués les propietats físiques de la càmera fosca en quant a la projecció inversa d'una imatge a l'interior de la càmera, tal ment com ho fa l'ull humà i s'ha utilitzat per reproduir-les a partir del dibuix com varen demostrar artistes renaixentistes com Leonardo da Vinci o Dürer, o també Vermeer i Canaletto al Barroc, entre molts d'altres.

La idea era treballar la perspectiva cònica real reproduint-la directament de la realitat, com ho feria una càmera fotogràfica, però en aquest cas a través del dibuix. Els alumnes han cercat diferents punts de vista idonis del centre per representar-la .

11 LA CÀMERA FOSCA

Rommy del Mar B

Carla A.

Imatges

Somnis

EPV II ,3R ESO

Aquests fotomontatges, realitzats digitalment per l’alumnat d’Educació plàstica de 3r d’ESO pretenen ser una espècie de fotografia de les construccions irracionals que la ment pot produir. El resultat, com a mínim, és una imatge intrigant, què és real i al mateix temps impossible… i qui sap? potser ens descobreixen factors amagats de la personalitat, pors, obsessions i desitjos dels seus creadors…

David S.

12

Maria Séfora L.

de

Jeremy R

El projecte de dinamització lingüística Per segon any, el nostre institut ha gaudit de la figura de la dinamitzadora lingüística. Com a participants en el programa impulsat per la Conselleria d’Educació “Milloram l’expressió oral i la dinamització de la normalització lingüística als centres”, hem comptat amb l’acompanyament de na Rosa Maria Serra en tot un conjunt d’iniciatives de dinamització a l’ESO. La implicació dels departaments de Llengua Catalana, Geografia i Història, i Educació Física ha fet possible l’organització i el bon funcionament d’activitats destinades a l’alumnat de primer i segon cicle d’ESO. El grup d’alumnat nouvingut que s’ha anat incorporant al centre durant el curs ha pogut gaudir especialment dels jocs i dinàmiques incorporats en les hores de PALIC dirigides per la professora Vicenta Vila. Aquests alumnes han pogut aprendre el català d’una manera lúdica i entretinguda (jocs com el Trebucat, jocs de personatges, entrevistes, etc), però estam segurs que una de les coses que no oblidaran és el pa amb oli que varen poder compartir després d’haver anat ells mateixos a comprar els ingredients al mercat de Pere Garau.

Amb els grups de 3r d’ESO s’han fet màscares de dimoni per Sant Antoni i s’ha compartit una gimcana pels principals carrers de Palma amb diferents proves orals, visuals i escrites que engrescà molt l’alumnat. Les dinàmiques de cohesió de grup i la intervenció de na Rosa en els tallers d’educació sexual i identitat de gènere als grups de 3r d’ESO han fet possible respondre als dubtes i a les inquietuds que els nostres alumnes mostraven sobre temes dels quals de vegades resulta difícil parlar o trobar respostes.

A la diada cultural, anticipant la festivitat de Sant Jordi, es va fer un taller relacionat d’elaboració de punts de llibre i decoració d’una llibreta amb flors d’origami, obert a tots aquells alumnes d’ESO, batxillerat i cicles de formació professional interessats.

La proximitat i l’entrega de la nostra dinamitzadora ha fet possible l’èxit d’aquesta iniciativa i esperam comptar amb ella el proper curs per dur a terme tot un

seguit de projectes que ens han quedat pendents per manca de temps.

Comissió Lingüística de l’IES Francesc de Borja Moll

Dia de Sant Sebastià a l’IES

Diada cultural: Sant Jordi

Alumnat que ha participat en el projecte durant una de les activitats.

13

Brutícia i netedat de Sebastià Alzamora compartida amb l’alumnat de 2n de batxillerat.

Ara que fa uns dies de la diada de Sant Jordi, és un bon moment per recuperar una activitat que es va fer dia 27 de febrer, amb l’alumnat de 2n de batxillerat. Vàrem rebre la visita de l’escriptor i articulista periodístic, el llucmajo(2012), Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; i La Malcontenta (2015). I com a guardons acumula: Premi Salvador Espriu per a poetes joves per Rafel, premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear, premi Documenta de narrativa, premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies, premi Jocs Florals de Barcelona per El benestar, premi Josep Pla de narer Sebastià Alzamora.

Una aproximació a la seva figura és presentar -lo com una de les veus literàries del panorama català més sòlida, arriscada i innovadora, però, alhora, amb un gran coneixement de les fonts clàssiques. La seva carrera professional abarca ser delegat del llibre a la Generalitat de Catalunya, director de l’edició de llibres en rrativa per La pell i la princesa, premi Carles Riba de poesia per La part visible, premi Sant Jordi, per Crim de sang...

14

català de l’editorial Destino, director literari de l’editorial Moll, col·laborador habitual en revistes i diaris com Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara. I, sobretot, és escriptor d’obres com el poemari Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang

L’experiència amb en Sebastià va ser molt enriquidora per diferents motius. Primer perquè la preparació de la sessió la varen dissenyar el grupclasse, fet que motivà una major implicació.

Després per l’estructura en cercle, element que facilità la proximitat. I, finalment, per la gran capacitat comunicativa del nostre convidat, Sebastià Alzamora.

L’activitat va ser plantejada en tres blocs: primerament un petit grup d’alumnes va presentar

l’escriptor i va quedar palès no només la seva gran trajectòria literària, sinó també la gran quantitat de premis literaris rebuts. El darrer reconeixement, aquest mateix mes d’abril, el Premi Crítica de poesia de la revista Serra d’Or pel llibre La Netedat (ed. Proa). Posteriorment, un altre grup va desenvolupar conjuntament amb l’escriptor un comentari de text que havíem fet a classe sobre un fragment de la seva novel·la Sara i Jeremies. I L’últim dels grups va plantejar preguntes sobre la literatura catalana actual i, així, l’alumnat descobrí noves escriptores com na Neus Canyelles i na Llucia Ramis i escriptors joves com Sebastià Portell o Carles Rebassa.

Com a regal final d’aquesta activitat, el poeta ens recità alguns dels seus poemes més estimats del darrer recull La netedat, que com el títol indica ve de purgar-se, purificar-se, de valent. I amb un d’aquests poemes també podem acabar l’article:

Tórtora Quan érem nins, el meu cosí Rafel duia una tórtora damunt l’espatlla.

Anava amunt i avall, el meu cosí, amb la tórtora esplugant-li els cabells, i tots, cal confessar-ho, l’envejàvem.

Era grisa i d’ull viu, el coll esvelt, amb un collar molt prim de ploma negra.

L’ocell acompanyava els nostres jocs, i ell mateix era una bella jugueta.

Ens disparàvem grava del carrer amb tiradors fets amb colls de botelles de llet i globus de plàstic, sovint robats d’una lenta papereria.

Botàvem dins els horts per agafar magranes, figues o nespres, segons el temps, i transformàvem bicicletes en naus espacials.

I ella, la tórtota, ens mirava tranquil·la i curritxava de tant en tant, amb un cantet suau.

Ens agradava quan prenia el vol i tornava després damunt l’espatlla del meu cosí Rafel, que era un al·lot ros, de somriure fàcil.

Són records, ara que som a la meitat de tot i no sabem on va volar la tórtora.

Durant aquesta jornada l’alumnat de 1r de Batxillerat ha gaudit de la RUTA RAMON LLULL per la Palma antiga, organitzada per l’Ajuntament de Palma, i que ens introdueix en la vida i obra d'aquest gran savi mallorquí de la baixa edat mitjana.

Entre molts llocs visitats, destacam la plaça de Santa Eulàlia i la biblioteca Diocesana, on hem vist llibres del segle XIII. El final de la ruta és l’església de Sant Francesc on reposen les restes del savi.

Donam les gràcies al professor Joan, el nostre pacient guia.

15

es va torbar uns 20 anys, ja que el déu Posidó li ho va complicar tant com va poder.

L'alumnat de 4tA i 4tB a l'àrea de català prepara amb molta il·lusió la representació de l'obra EL RETORN D'ODISSEU que serà el dia 14 de juny a les 12:00.

A q u e s t a obra de teatre està basada en l'obra del cèlebre escriptor grec Homer que, entre altres, va escriure la Ilíada i l'Odissea. Aquest darrer és un poema oral escrit al voltant del segle VIII aC que relata en to èpic el retorn de l'heroi Odisseu (també conegut com Ulisses) a la seva pàtria, Ítaca, després de la Guerra de Troia. L'interessant de la història és que en el seu retorn Odisseu

16

A la nostra obra de teatre, es representa el retorn de l'heroi en un moment en què la seva dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac, el necessiten urgentment ja que el regne està en perill.

L'arribada d'Odisseu posara pau i .... Bé, no us podem explicar el final.

De l'obra no tenim fotos, però sí en tenim dels assajos i dels preparatius per la representació, que han consistit en realitzar uns cartells per mostrar les escenes, i també un gran pòster amb molts dels personatges de l'obra, i que hem penjat a l'entrada del Bloc A de l'Institut.

L'obra de teatre és una feina coral on tothom té el seu lloc i tothom és important.

l passat dia 10 de maig vàrem anar a la fira del Nou Llevant on havia moltes activitats com per exemple: perruqueria, maquillatge, espectacle de màgia, jocs com volei i una exposició de fotos.

Vàrem fer una passejada mentre miràvem les activitats. Ens vàrem posar a una cua, se’ns van colar i ens vàrem anar a un lloc on no fes molta calor. Và-

r e m quedar allà una estona i després vàrem tornar a mirar els tallers i després tornàrem a l’institut. Jo com a valoració li donaria un 6.5 .

Alba Bolívar Cobaled 2nB Pablo Lopéz Fiol 2nB El dia 10 vàrem anar al parc Krekovic, hi havia moltes coses per fer.

Jo me vaig maquillar, me varen maquillar les alumnes de FP d’estètica del nostre institut.

També em vaig pintar les ungles de color vermell.

Després hi havia una activitat de fer bombolles de sabó.

Finalment vàrem anar al museu a veure l’exposició d’unes fotografies que havien fet els alumnes de 3r de l’institut.

Va ser molt divertit.

Celia Están García El dia 10 de maig vàrem anar al parc krekovic a fer unes activitats programada per la Xarxa Llevant.

Jo vaig fer un taller de fer una pilota antiestrés, va ser molt divertit. També hi havia un taller de fer bimbolles de sabó.

Dins del museu krekovic vàrem anar a veure una exposició de fotografies del alumnes de 3r d’Eso. Aquesta fira me va agradar molt va ser molt divertit.

Samuel Pulet El dia 10 de maig de 2019 vàrem anar a la fira del Nou Llevant , va estar bé, hi havia moltes coses per fer. Jo vaig estar quasi tot el temps en perruquerìa i estètica, el que més em va agradar va ser el de maquillatge i el que menys les ungles perquè no tenien molts de colors.

L’únic problema que vaig trobar va ser que tot estava desorganitzat i desordenat . En resum em va agradar molt però per l’any vinent posaria més activitats per mes grans ja que la majoria de coses eren per petits.

Olga Sansó 2nB

17

Com cada curs vam celebrar la diada cultural organitzant i participant en un munt de tallers, aquí en teniu unes fotografíes.

UN PASSEIG PER LA TEVA SALUT. COM ETS PER DINS? Un recorregut per diverses activitats de laboratori (grups sanguinis, observació al microscopi, glucosa, primers auxilis, etc.)

TOCATS I COMPLEMENTS Confecció i disseny personalitzat de complements pels cabellls

EL TEU COS I ELS SENTITS Autogestió: Concentració i experimentació amb el cos i els sentits.

JOC DE ROL: Dungeons and Dragons. Endinsa't al món de Dungeons and Dragons, un lloc d'aventura i fantasia on s’interpreta el propi personatge, llances daus i vius una aventura amb els teus companys resolent misteris, lluitant contra éssers fantàstics i molt més. Aprens de la cultura ``Geek´´ i el món del roleplay, on el límit el poses tu mateix o mateixa.

18

SANT JORDI Preparar una rosa de paper amb la tècnica d'origami i un poema per regalar el dia del llibre.

I N S TAL·LACIÓ I C O N F I G URA CIÓ D'ORDINADORS EN XARXA Aprendre quins són els paràmetres bàsics necessaris per a que un ordinador formi part d’una xarxa i pugui intercanviar qualsevol tipus de dades amb qualsevol altre ordinador.

TALLER DE BATUCADA Aquest taller mostrava quins són els instruments que formen una batucada. Tot seguit interpretàren diversos ritmes en conjunt. Cada alumne va tenir l’oportunitat de tocar un o diversos instruments.

TALLER D'ESCACS.

En aquest taller s’explicà un poquet d’estratègia, tàctica i anècdotes d’un dels jocs més antics, bells i coneguts del món: els escacs.

CONCURS DE SUMO AMB ROBOTS. Tria el programa que faci guanyar al teu robot, ha d'expulsar a la resta del cercle negre.

PERIODISTES A CAPFICO. Taller per a joves periodistes: feren fotografies i entrevistes, cròniques, il·lustracions, per fer articles per a la nostra revista.

DISSENYA LA TEVA BOSSA DE COTÓ Adéu a les bosses de plàstic. Confecciona i personalitza les teves bosses de cotó per anar a la platja, a la compra…

ESPORTS ALTERNATIUS: DODGEBALL, KABADDI Y GOUBAK. A aquest taller mitjan-

MUNTATGE D'ORDINADORS PER "GAMING" L’objectiu va ser muntar un ordinador amb components millorats per a un propòsit determinat i aprendre quins són els components d’un maquinari especial.

RETROGAMES Tornaren a jugar als millors

çant el joc i amb regles adaptades, pogueren experimentar amb esports poc coneguts de dinàmica diferent.

jocs dels anys 80: Tetris, Arkanoit, PCMan, Bubble-Bubble . Hi va haver una apassio-

nant competició.

BALL DE RITMES LLATINS El moviment expressiu , els ritmes llatins, la zumba, la diversió , el moure’s amb alegria i plaer és una activitat que es proposà en aquesta diada.

JOCS DE TAULA Party, verbalia, Forma paraules, Enigmes, Trivial junior i Rummikub Van descobrir fantàstics jocs de taula i descobriren com poden ser de divertides les reunions amb amics.

OBRES D'ART QUE DUREN PER SEMPRE. DECORA PEDRES. Decoraren pedres de torrent.

FABRICACIÓ DE SABÓ I BOMBES DE SALS DE BANY. Van fabricar sabó de glicerina i sals de bany amb el seu aroma i color preferit.

TALLER DE XOCOLATA D’on surt la xocolata? Quines varietats existeixen?

Com podem degustar aquest menjar?

Experimentàren ncia para

cada

i tastàren diferents ocasión tipus de xocolata.

TALLER DE IOGA Aprenguerem a respirar correctament per a concentrar-se millor i a relaxar -se practicant Ioga.

DANSA AFRICANA La dansa africana és de les danses més ancestrals que existeixen.

Els moviments amb el centre de gravetat baix, proper a la terra fa que sigui realment instintiu i propi al cos. En Mamadou fa 3 anys que ve donant aquest taller a la diada cultural. Ell és un ballarí autèntic i els seus moviments captiven a qualsevol que el vegi. Anima’t a conèixer la dansa africana , si t’agraden els ritmes de percussió , és el teu taller.

DECOUPAGE (decoració objectes de vidre) Aprengueren una fabulosa tècnica de decoració de vidre que els permetè crear una safata decorativa per fer un regal, un

pot de vidre decorat per guardar coses, etc.

DE FUTBOL-SALA Si voleu experimentar jugant a futbol-sala , animeu-vos a formar un equip de 5 jugadors per a participar en aquesta activitat on l’esportivitat i la diversió són la carta de presentació .

TORNEIG DE PING PONG Fantàstic torneig de Ping Pong.

19

Diada Cultural 2019 molts de tallers, que han tingut molt d'èxit. Voltant per l’institut, he decidit fer una entrevista a dos grups (TCAI i Laboratori), ja que he trobat interessant les activitats que han fet. A veure si em conten qualque cosa del que han fet, crec que fins i tot han coincidit a una de les activitat fetes. Anem a veureho!

Hola, sou el grup de laboratori, no és veritat? Vinc a fer-vos unes quantes preguntes sobre el taller d’avui, si me deixau.

Sí, és clar, no passis pena, digues.

Sara Mamou Gil, durant el Taller de “Periodistes a CAPFICO” de la diada Cultural del 16 d’abril.

20

Hola, sóc na Sara Mamou Gil, del curs de Tècnic de Cures Auxiliar d’Infermeria (TCAI) i avui faré de periodista a la revista CAPFICO durant la diada cultural de l’IES Francesc de Borja Moll.

A v u i , 16/04/2019, s’ha dut a terme, com cada any, la diada cult u r a l d’aquest institut.

Per sort, després de ploure fa una soleiada. S’han dut a terme

Què és el que feis en aquest taller?

Doncs, demanam mostres d’orina a qui faci el taller, i després l’analitzam per tal de veure si hi ha infecció, bacteris…, També miram mostres pel microscopi, fem una petita extracció de sang amb una agulla petita que es diu llanceta i miram el nivell de glucosa.

També us diem el grup sanguini que teniu amb la mateixa mostra de sang que hem tret per prendre la glucèmia. I per últim, fem un petit taller de RCP (Reanimació Cardiopulmonar).

Oh! Sona molt interessant. Però, què es el que veis concretament pel microscopi?

Doncs, cèl·lules sanguínies i de l'epiteli bucal i veiem els bacteris normals de la flora.

Què bé, de segur apreneu molt. Ben segur també que ensenyau molt bé a qui fa el taller. Ara m’agradaria fervos una pregunta sobre l'anàlisi de les mostres. És molt difícil?

No, tot és que t'ensenyin, i amb noltros ho han fet molt bé!

Guai! I relacionat amb l’RCP, què em podeu dir? Els de Cures també fan aquest taller, no és veritat?

M’agradaria que tot dos grups em poguéssiu explicar que és el primer que hem de fer si ens trobam davant una situació com aquesta.

Doncs, hem de seguir la regla PAS. El primer de tot és protegir, però protegir-te a tu mateix, principalment, i després la persona que està inconscient.

Després passarem comprovar la consciència, mitjançant la tècnica “veure, escoltar i sentir”, en la que miram si respira, sentim si té alè i escoltam la seva respiració. Si la persona està conscient (que respira), la posem en posició lateral de seguretat. Si no, passam a fer la RCP, en la que feiem 30 compressions i dues insuflacions fins que el pacient torni a ser conscient o vengui l’ajuda mèdica.

I si el pacient no reacciona després d’un temps, què passa?

Adéu!!!

Adéu!!!

Bé, han fet una feinada. Deixem que acabin de fer les activitats previstes i que acabin bé aquest día. Gràcies als alumnes i professors col·laboradors. Un any més, acabam. Fins el curs que ve!

Alumnat de 2nb que va guanyar la paella, varen gaudir del premi que va consistir en una entrada al cinema.

Aprofitaren i anaren tots junts.

Significa que encara no és conscient. Hem de seguir fent la RCP com hem explicat abans.

Val, això és tot. Moltes gràcies a tots dos grups, m’ha paregut molt interessant.

21

Aquest curs l'alumnat de 2n d'ESO ha pogut gaudir d'una experiència formativa i d'un intercanvi lingüístic.

Aquestes activitats han estat possible gràcies a una ajuda econòmica de la Conselleria d'Educació.

Els objectius del projecte han estat:  Reforçar la competència lingüística.  Treballar amb la creativitat i les TIC.  Fomentar el treball cooperatiu.  Conèixer un altre territori, el seu entorn

i la diversitat de la llengua catalana.  Treure la llengua del context acadè-

mic de l'aula.  Reforçar les actituds de respecte entre

iguals.  Motivar i engrescar alumnat i professo-

rat en un projecte comú.  Conviure

22

en

un

espai diferent a l'aula diària.  Ser

del

protagonistes propi

apre-

nentatge.

Durant el curs s'han realitzat unes activitats prèvies al viatge, i també després del viatge.

S'ha creat una pàgina web que podeu visitar si voleu ampliar més informació: https://sites.google.com/iesfbmoll.org/ projparlemcatala/inici?authuser=1 Aquí teniu algunes fotos d'activitats que hem realitzat i també una foto de g r u p amb l'alumnat del Col·legi El Rebollet a l'alberg de

Una sopa de lletres sobre

LES MIGRACIONS

Un grafitti de SOMA sobre les migracions vist a Palma.

Paraules a trova a la sopa de lletresr:

Participació del professorat Maria A. Mesquida, departament de Català, tutora de 2nD. Vicenta Vila, departament de Català i coordinadora d'Extraescolars.

Amaia Iturraspe, departament de català, professora i tutora de 2nB. Pere Martínez, departament de català, professor de 2nA i C. Joana Palou, professora de Tecnologia de 2n d'ESO. Josep Maria Fiol, PT de 2n.

Valeria Ciganza, departament d'anglès.

Patricia Martínez, tutora de 2nA, departament d'anglès.

Fátima Garcia, departament d'anglès.

Susana Esquirolea, departament de Física i Química, tutora de 2nC. Martí Monjo, departament de Plàstica.

Altres participants: Marina Florit, estudiant de màster de Professorat i acompanyant.

Mohamed El-Khouli ,1r Bat

CIUTADANIA ESTRANGER NOUVINGUT DISCRIMINAR EXILI RACISME ESTEREOTIP INTEGRAR RESPECTE EMPATIA XENOFOBIA PREJUDICI LEGALITZAR FRONTERA REFUGIAT

Piles.

23

Dia 12 de juny realitzàrem el concert de fi de curs de l’alumnat d’ESO. Les temàtiques de les músiques interpretades eren diverses. Sempre intentem donar a conèixer músiques d’estils i gèneres diferents.

24

En aquesta edició l’alumnat de Primer d’ESO van realitzar unes versions de les cançons que formaven part del projecte Un món de llibres. La interpretació anava acompanyada d’una projecció visual basada en les tasques del projecte i que han estat realitzades pels mateixos alumnes.

La selecció de cançons per a interpretar va ser Stand by me (B. B. King), A wonderful world (Louis Armstrong) i No t’adormis (Txarango).

Els grups de Música II van dedicar el concert a compòsitors de música clàssica. Per

una banda els de Segon d’ESO van realitzar una versió del tema principal i més conegut de la Simfonia número 9 de A. Dvorak. A l’apartat “descobrir les músiques” podreu obtenir més informació sobre aquesta obra. La versió creada pels alumnes es va centrar en una instrumentació més propera al rock amb guitarres, teclats, instruments de placa i bateria.

Seguidament l’alumnat de Tercer d’ESO va presentar la seva versió d’una ària de l’òpera barroca Rinaldo de G. F. Haendel. El seu títol és Lascia ch’io pianga. Aquestes dades pot ser no et sonen però és una música que segur has escoltat en qualque moment.

Sobretot és molt utilitzada en publicitat pel seu impacte emocional. En aquest cas els alumnes també van optar per realitzar una versió instrumental més roquera i actual, centrada en piano, teclats, baix, plaques i bateria.

El concert va finalitzar amb una versió molt original que van crear els alumnes de Quart d’ESO sobre el motiu principal de Comptine d'un autre été, l’après-

Vos esperam el pròxim curs, pot ser com a músics cursant l’assignatura de música, o com a públic assistint als nostres concerts. Moltes gràcies!

vades

ns concert

El proper dia 26 de juny, a la festa de graduació es donaran a conèixer els guanyadors del concurs de creacions musicals de l’alumnat de Música I (Primer d’ESO) i Música II (Segon i Tercer d’ESO). Molta sort a tots!

II Concurs de creacions musicals

midi de Yann Tiersen. és part de la banda sonora de la película Amelie.

L’arranjament que van crear els nostres alumnes es va centrar en crear contrastos de diverses atmosferes sonora a través de combinacions de timbres instrumentals. Sempre sobre la repetició d’un patró de quatre acords en un tempo allegro. Així varem poder escoltar el piano, baix elèctric, la musette, glockenspiel, cajón flamenco, congues, bateria i guitarra acústica.

25

vades

ns

Aquest any Ennio Morricone ha anunciat la seva retirada de la composició de bandes sonores. És considerat un del compositors més importants d’aquest gènere.

Pot ser el nom no et sona de res però se-

espectacle) i de cambra. El 1955 va començar a arreglar música per a pel·lícules. Per motius de econòmics, el 1958 va acceptar una feina com a assistent de direcció per a la RAI, però el primer dia de treball va abandonar. En lloc d'això, es va matricular en un seminari impartit per John Cage en DARM-stadt.

Va veure que els diners venien d'una banda ben diferent, dels seus arranjaments per a sèries de televisió. La història va voler que el 1961, el mateix any en què va néixer la seva filla Alessandra, compongués la seva primera banda sonora per al cinema. El 1964 van començar les seves col·laboracions per a Bernardo Bertolucci i Sergio Leone. A partir de 1970 va iniciar una nova activitat, ser mestre de composició al Conservatori de Frosinone. Ja el 1983 es va convertir en membre del Consell d'Administració de l'associació Nuova Consonanza, dedicada a la música contemporània, i va reduir d’una manera notable la seva producció per al cinema. Tot i això, va tenir temps de signar el 1984 la que molts consideren la seva millor partitura: la banda

gur que en qualque moment has escoltat alguna de les seves músiques.

L’alumnat de quart d’ESO t’ofereix la possibilitat de conèixer més sobre aquest compositor i la seva música.

ENNIO MORRICONE: LA MÀGIA DE LA MÚSICA DARRERE LES PANTALLES.

26

Des de petit ja va estar involucrat a la música, amb només sis anys ja va compondre la seva primera obra i inclòs als dotze va ingressar al conservatori amb la trompeta.

El 1943 va descobrir que tenia grans dots per a l'harmonia i el seu professor el va animar a iniciar-se seriosament en els estudis d'harmonia. Com va completar-ho en només 26 mesos ja li van dir que s'anés a la composició (la qual cosa va fer l'any següent). La seva producció abasta peces corals, lied (cançó breu d'origen germànic per a un solista i acompanyament, normalment piano), música incidental (la que acompanya un

sonora de Once Upon a Time in America, l'últim film del seu amic Sergio Leone. El 1986 va ser nominat per la banda sonora de The mission, de Roland Joffé, però no va guanyar l'Oscar. Dos anys més tard va tornar a quedar a les portes de la glòria amb una tercera nominació, per The Untouchables, de Brian de Palma. Encara va ser nominat en dues ocasions: el 1992, per Bugsy, de Barry Levinson i el 2001, per Malèna, de Giuseppe Tornatore. Sorprenentment, als Oscar de 2007, Ennio Morricone va rebre una estatueta per part de l'Acadèmia, en reconeixement a la seva

immensa carrera.

Què aporta la seva música a les pel·lícules?

Diuen que Morricone transforma les males pel·lícules en bones, les bones en grans i les grans en obres mestres. El compositor recurreix a les melodies llargues i aferradises. El timbre es un element constant i important a les seves obres.

Podem comprovar-ho a uns dels temes de la banda sonora de The Mission. És un tema amb molta varietat tímbrica, ja que cada vegada van entrant més instruments. Comença amb unes cordes fregades fent 4 notes en un disseny melòdic ascendent i un tempo quaternari. Seguidament entra un oboe fent la melodia principal mentre les cordes li segueixen fent un acompanyament amb acords mantinguts. Mentre tot continua igual, entren les veus, què fan una repetició del tema després el trombó, o la flauta travessera, donant una sensació d’esperança. Llavors, per fer el clímax, i de qualque manera, indicar el final, junta tots els instruments, puja una octava la flauta travessera i fa un crescendo, llavors fa algunes repeticions de la melodia principal i acaba repetint amb tots els instruments la darrera nota de l’acord tres vegades. El tema va in crescendo tota l’estona i no cambia el tempo pràcticament.

Diuen que Morricone és un dels compositors més grans del cine i, nosaltres després de fer aquesta investigació, no tenim cap dubte de que ho és.

Marta Zapata i Marina Beltrán (4t ESO A) Genio, leyenda, fenómeno, mito viviente, prodigio de la naturaleza, portento... Son algunos de los calificativos que desde hace años se emplean para definir a un señor italiano de 1,63 metros de altura,

magro, que siempre lleva los ojos enmarcados en unas gafas de gruesa pasta negra y que en noviembre pasado cumplió 90 años: Ennio Morricone. Para muchos, el más grande y relevante compositor de la historia del séptimo arte. Aunque resulten apabullantes, los fríos núme-

ros sólo son capaces de reflejar parte del colosal talento de este prolífico compositor, autor de más de 500 bandas sonoras de películas y series, creador de la música de más de medio centenar de premiadísimos filmes que ya forman parte de la historia Desde enero de 2016, Morricone recorre Europa con su tour '60 Años de Música', en el que para celebrar sus seis décadas como compositor profesional se pone al frente de una orquesta de 200 músicos y cantantes que interpretaron algunas de sus piezas más conocidas. Sólo desde 2014 más de medio millón de personas han pagado el precio de la entrada para verle en directo.

Las estadísticas indican que, algunos años frenéticos, Morricone ha llegado a crear 20 bandas sonoras. Pero de nuevo, él se quita importancia.

Dice Morricone que lo más importante a la hora de hacer una banda sonora es tener una estrecha relación con el director. «Es fundamental, porque el director debe de estar de acuerdo con la banda sonora, al fin y al cabo la película es suya, no mía. Así que lo más difícil es hacer una banda sonora como tú quieres pero que el director también la comparta y esté de acuerdo con ella».

Andrés Alejandro Román Salazar (4t ESO C)

27

vades

ns

La música que va viatjar a la lluna El 1969 la missió espacial Apollo 11 aterrava a la lluna. Diu l’astronauta de la NASA, Steve Robinson, que portar música a les missions espacials “és una de les coses més personals que un pot asumir a

l’espai. Quan poses música que has portat de la Terra és com fer de la nau una versió de la teva pròpia casa.”

28

ferents. La ‘’narració’’ tracta sobre les persones blanques, negres i índies. Per composar aquesta simfonia, Dvorak es va inspirar en les situacions racistes i xenòfobes que havia de veure cada dia quan era a Nova York, ja que en aquest temps hi havia esclavatge. Crec que l’obra, d’alguna manera, demana igualtat per a tots mentres conta històries èpiques.

Antonin Leopold Dvorak va ser un compositor txec de meitat i finals del segle XIX. Va fer varies obres destacades, però entre elles la més important és la seva novena i darrera simfonia: la del Nou Món, que és la que representarem dia 12

L’alumnat de Segon d’ESO van interpretar al concert una versió instrumental d’un dels temes més coneguts d’aquesta obra. A continuació pots descobrir més coses sobre aquesta música.

de juny al concert. És una de les músiques clàssiques més conegudes internacionalment. Consta de quatre moviments diferents, que giren en torn a diferents temes que van apareixent amb distintes alteracions i contrastos al llarg de tota l’obra, encara que també n’hi ha que només apareixen una vegada. Al primer s’hi presenten tres temes diferents, que es presenten un darrere l’altre i després es repeteixen afegint un desenvolupament per igual a cadascun.

Després d’això, es tornen a repetir els temes com la primera vegada.

En aquesta simfonia, es narra una història èpica amb personatges heroics, que estan representats a l’obra de maneres di-

El segon moviment és molt més tranquil. Comença amb un tema representat per un corn anglès, i també hi haurà un

La Simfonia del nou món (Simfonia número 9) de Dvorak va ser una de les músiques que portaven els astronautas que van trepitjar la lluna.

segon tema. Aquests dos temes es repetiran una vegada un després de l’altre però amb una petita alteració.

Al tercer moviment està estructurat en AABACABA. A és un tema festiu i dansarí; B és alegre i juganer i la part C és una variació de B. Al quart moviment s’introdueix un tema completament nou després d’haver repetit un altre pic els tres temes del primer moviment. A la coda es tornen a utilitzar els dos temes dels segon i tercer moviments.

La meva part preferida és el moviment 4 perquè és el que transmet més emocions i fa més contrastos (tempo, melodia, dinàmica…) utilitzant tots els temes ja vistos als altres moviments i afegint-ne coses noves també.

Sense dubte és una composició molt interessant que mereix ser escoltada! Practicar un fragment d’aquesta cançó a la nostra aula de música ha resultat molt divertit, encara que alguns moments també un poc frustrant; però al cap i a la fi, ha valgut la pena l’esforç, ja que crec que el resultat ha quedat bastant bé.

EN BUSCA DE AQUEL SONIDO: MI MUSICA, MI VIDA ENNIO MORRICONE

La nostra secció de llibres també vol dedicar el seu espai al nostre compositor homenatjat.

En aquest cas no és un llibre novel·lístic però sí és un llibre que pot interessar a totes les persones cinèfiles i/o alumnes que vulguin fer un batxillerat d’arts escèniques o una formació audiovisual. Morricone ens comparteix la seva manera de fer la música per a les pel·lícules, la recerca sempre de noves sonoritats i no recloir-se en els convencionalismes. També podràs aprendre aspectes tècnics i artístics del món del cinema i què és tot allò que hi ha darrera de la pantalla. Descobriràs que la música de una película és més important del que sembla, encara que mai hi ens fixem.

Totes les músiques que hem treballat i interpretat a aquest curs a l’aula de música tracten sobre valors relacionats amb la convivència i el creixement personal. Aquí tens els artistes i els títols. A partir d’ells hauràs de trobar a la sopa de lletres 10 paraules molt importants a tenir en compte.

Jorge Drexler: Milonga del moro judío Louis Armstrong: A wonderful world Txarango: No t’adormis Rozalén: La puerta violeta Antónia Font: Alegria Playing for Change: Stand by me (B. B. King) A. Dvorak: Simfonia del nou món G. F. Haendel: Lascia ch’io pianga Yann Tiersen: Comptine d'un autre été, l’après-midi (Amelie)

29

Solucionari: esforç, gaudir, acompanyar, respectar, pau, somiar, alegria, llibertat, diversitat, ajudar,

30

The school year is over and we have learnt lots of things. We can introduce ourselves, we can talk about our family and friends. We love our hobbies, some dishes or music and we can write about it. This time we have put together beautiful scrapbooks with all these things. We hope you like them, here you have some examples of our 2nd ESO scrapbooks.

Wondering

In our 4th ESO A class we have let our minds fly, we have wondered…. What if I coud ask God one question, What if I could change one thing about myself….., What if the whole world were listening…., What if I could be an animal…., What if I could change one thing in the world…., What if I could be invisible for a day…, What If I could be another man or woman for a day…, What If one song were to describe my life…, What If I could be a superhero…

This is what Marta Zapata, Nuria Miralles, Nuria Moreno, Marina Beltrán, Lucas Mendoza, Maria Vasquez, Isabel Sancho i na Keyla San Blas wondered.

31

Jo? Addicte al mòbil?

De cap manera!

La prim e r a vegada que vaig escoltar a la meva mare dir que tenia un problema amb el mòbil no li vaig prestar molta atenció, ja que en aquell moment escoltava música traspassant el límit de seguretat del volum. Record com m’enrabiava quan em llevava el mòbil i jo cridava: “El meu fill!”. Tal vegada és exagerat, però així me sentia en aquells moments. La perseguia plorant. Sí, plorava fins que ella guardava el mòbil dins una caixa amb pany i jo em passava la vida intentant desxifrar la clau. Ara no me’n record com, però hi va haver una vegada que la caixa va

32

acabar dins una piscina.

El més estrany era que nosaltres no en teníem…

I, quan pensava que la lluita havia acabat, ella va venir a mi i em va informar que aniríem a un psicòleg. Vaig quedar amb la boca oberta. No m’havia consultat res! Ni tan sols sabia què havia fet malament. Tenia bones qualificacions, no em barallava amb ningú… què més volia!? Tal vegada desobeïa regularment, com aquell moment, que no pensava anar-hi. De quina manera a ella se li va ocórrer prendre el meu mòbil com esquer! quina tàctica més bruta! I sense que jo volgués, vàrem acabar anant-hi.

El psicòleg em va preguntar coses en relació al mòbil, quina sorpresa! Que si el feia servir al bany, si em preocupava no dur-lo al carrer, si res més despertar-me l’utilitzava…

Vaig contestar sí a totes les seves preguntes, indiferent.

No sé per què la meva mare es va sentir avergonyida. Des d’aquell esdeveniment va començar el que jo anomenava “Per favor, mateu-me”.

Després de ser conscient d’una addicció que no sabia que tenia, el psicòleg li va donar a ma mare una tracta-

ment per superar el meu problema, més aviat alguns mètodes. Un es tractava de cosir les butxaques de totes les meves jaquetes i dels pantalons, així no seria capaç de sortir al carrer amb el mòbil; un altre mètode era simplement apagar el mòbil, i ho deia tan tranquil·la la meva mare! I si qualque persona m’escrivia o m’arribava una notificació de Youtube?; l’últim mètode, que fins ara estic totalment agraïda, va ser bloquejar totes les meves aplicacions. Tenia el mòbil a les mans però no podia fer res. Va ser com despertar d’un somni que no sabia que era un malson. El fet de tenir un poder meravellós com la tecnologia a les mans però no saber utilitzar-lo dóna molta feredat. I ara que he superat la meva addicció, puc dir amb seguretat que, si no et saps controlar a tu mateix, és molt probable no saber controlar un simple mòbil.

Maria r a

Vásquez Olivede 4t d'ESO A

¿ENAMORADOS O NO? Estaban disfrutando de un dia soleado de playa.

A primera hora de la tarde apareció por allí una amiga de la pareja. Se acercó, saludó, se sentó.

Estuvo un rato con ellos y luego se despidieron.

—Por cierto, se os ve muy bien, muy unidos. Da gusto veros. ¿Vais a celebrar el dia de los enamorados? Jejé.

—Jejé. Pues no lo sé. No lo creo. De hecho ya no sé ni si estamos enamorados..., pero nos queremos, sé que nos queremos.Ya lo ves.

Ella se fue satisfecha por la respuesta recibida.

Y, cogidos de la mano sonriendo, se quedaron Leopoldo e Ignacio, mirando a los niños que jugaban en la orilla. Óscar Millán Vivancos

L’ÚS DEL MÒBIL EN ELS JOVES Actualment, la majoria de la población jove té accés a un telèfon mòbil, però no sempre en fan un bon ús.

Segons l'es- tudi de la companyia "Movil life", un 99% de la població compresa entre els 12 i els 30 anys té un mòbil.

Durant aquestes edats la majoria estan estudiant, ja sigui estudis universitaris, de cicle formatiu o d’educació secundària obligatòria. Moltes recerques asseguren que el mal ús del telèfon que li donam els adolescents i l'addicció que tenim, està directament relacionada amb el fracàs escolar per diversos factors. Majoritàriament perquè és una arma de distracció massiva per a nosaltres, ja que tenim tendència a despistar-nos a classe. Molts adolescents afirmam que l’empram a classe, exactament un 95% reconeixem que utilitzam el telèfon a les hores lectives. També l'excés de tecnologia pot crear altres problemes: ansietat, trastorns del son, canvis d'humor sobtats, pèrdues de concentració i depressions en els alumnes, la qual cosa que es veu reflectida en les notes. Els adolescents inverteixen unes quatre hores diàries en les xarxes socials, jocs, aplicacions... això també afecta les qualificacions. Però una cosa favorable, que pens com a estudiant, que tenen els telèfons és que et

permeten facilitar informació a companys i cercar-ne de manera ràpida, i estar en contacte amb ells.

Una cosa que no és parlada per la societat és la repercussió que les radiacions tenen per al nostre cos. Aquestes, arriben de manera més ràpida i perjudicial als joves, ja que el seu cervell no està del tot format. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) i l'IARC (Agència Internacional d'Investigació del Càncer) declaren que aquestes ones són carcinogèniques per als humans.

Els telèfons mòbils tenen moltes coses bones però moltes altres de dolentes.

Jo sóc partidària de deixar el telèfon apartat i agafar un llibre, i així donar un ús bo i mesurat de les tecnologies.

Nuria Miralles Mas 4t ESO A

33

Soy un alumno de FP de informatica en concreto de primero.

"Mi

34

historia" es sencilla.

Soy cómico profesional, pongo profesional porque cuando se habla de "trabajar haciendo reir" la gente aún no entiende que se puede ganar la vida con chistes o historias cómicas.

Mi caso es muy genérico siendo el típico graciosete de clase y casa hasta que un día después de unas oposiciones a policía con 23 años para CNP me dejaron muy tocado por la complicidad de la oposición.

Hasta terminar las pruebas selectivas por debajo de la nota de corte por 2 décimas y haciendo así echar al aire 4 años muy duros. El ver que al quedarme tan cerca dejando muchas cosas en el camino me dió un revés importante haciéndome dudar de mi futuro, no era el fin pero si que me fastidió mucho.

Pase un verano muy mal ya que ves como todo el esfuerzo ha sido en vano y a falta de dos meses de mi cumpleaños decidí cambiar y darle un giro a mi vida haciendo lo que siempre había hecho como hobbie y de manera natural.

Me volqué y me empape de comedia y ayuda hasta conseguir un local, público y valor. Desde ese día la cosa cambió y hasta entonces me dedico a ello, quedando en segundo lugar en dos concursos de monólogos o como se conoce "Stand up comedy", también grabando para IB3 varios textos y acumulando así mas de dos centenares

de actuaciones y más de 2 horas de espectáculo dando mi visión y opinión de la vida de forma cómica, adjunto una foto que para mi fue muy especial en el Trui Teatre junto a cómicos de reconocimiento nacional. Gracias espero que os haya servido al menos para entretener al que lo ha leído tanto como a mi el escribirlo :)

Juan Manuel Fernández Fuster

Hace dos meses , en Nueva York , hubo un asesinato de tres niñas .

Sucedió así: las hermanas Johnson,Nokymicky e Isabel fueron al bosque .Entonces , oyeron ruidos sobrenaturales ´vayámonos a casa ´ gimió Amanda ,la menor . ''Amy no te asustes por unos ruidos animales '' dijo Ashley . Entonces, apareció una niña : tenía sangre por la ropa " habéis entrado en mi bosque y os mataré . Se fueron corriendo y se encontraron una casa; adentro había un chico. "¿Queréis entrar? Dijo. Al final mató a todas las chicas menos a Ashley que mató al chico.

Leni Catalina Kerstholt 1r ESO B

Durant uns mesos hem tingut entre nosaltres a 3 futurs docents: n’Óscar, na Marina i en Pedro. Ells realitzen les pràctiques del Màster de Professorat en el nostre institut. Els donem les gràcies per la seva feina i els desitgem el millor per al futur. Qui sap si d’aquí a poc formaran part de l’IES Francesc de Borja Moll.

ÓSCAR Óscar Millán Vivancos. He estudiat el Grau d'estudis anglesos, per la UNED. Tenc 48 anys. Havia començat estudis de magisteri i de filologia hispànica, quan era més jovenet. Això es va veure interromput. Fa anys que treballo a la recepció d'un hotel, de nit. Com a afició o com necessitat també fa anys que hem dedico a la creació literària (novel·la, microrelats, poesia...). Vull ser professor perquè sempre m'he vist una mica dins d'aquest rol, i els altres també m'han vist així. Va amb jo, crec.

Anècdota? Vaig passar per aquest institut fa uns deu anys, dos cursos seguits (2009, 2010, potser), xerrant dels meus poemes a uns alumnes de literatura espanyola.

Aquests dies he tornat a fer el mateix, pel dia de la Poesia, xerrant de haikus i micropoemes.

MARINA Sóc na Marina Florit Martorell. Tenc 22 anys i he estudiat el Grau combinat de Filologia Catalana i Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja de ben petita tenia clar que volia dedicar-me a l’ensenyament. Una mica més tard vaig descobrir la meva passió per llegir i escriure. Això va fer que volgués conèixer i endinsar-me una mica més en aquest món i així vaig decidir estudiar filologia.

El meu dia a dia a l’institut ha estat un aprenentatge constant. Com a experièn-

cia m’agradaria remarcar el viatge que vaig poder fer amb els alumnes de 2n d’ESO a València. Crec que va ser una gran oportunitat per conèixer millor els alumnes i per aprendre molt d’ells. Ha estat, sens dubte, una aventura i un gran record que m’emporto.

Avui, encara tenc clara la mateixa idea que tenia amb 6 o 7 anys. Avui, encara vull dedicar-me a l’ensenyament perquè tenc ganes de seguir aprenent i de poder ensenyar i transmetre nous coneixements més enllà dels continguts teòrics.

PEDRO Em dic Pedro, tinc 27 anys i he estudiat matemàtiques. M’agradaria ser professor per una banda, perquè crec que és una feina molt útil i necessària. No m’agrada gens el concepte de fer feina només per guanyar doblers, sinó que crec que ha de ser alguna cosa útil i on et puguis sentir realitzat. Per altra banda, m’encanta el dia a dia amb els al·lots i al·lotes i poder aportar i que m’aportin coses. A més no m’agrada una feina on hagi d’estar tot el dia amb l’ordinador.

Tinc moltes aficions, com el cinema, fer excursions, anar de canyes……..Però el que més m’agrada és fer esport, sobretot futbol i atletisme.

Com anècdota em quedo amb el dia que vàrem anar a les proves CANGUR i ajudava als alumnes a copiar d’amagat i vigilàvem que ningú de l’organització ens descobrís. Ho vaig passar molt bé.

D'esquerra a dreta, Pedro, Marina,

35

Projecte de convivència 1r d’ESO

36

Ja acaba el curs i és el moment de repassar el què hem fet. Vàrem començar coneixentnos i fent una acampada guapíssima, però el curs no va acabar el primer trimestre i hem seguit fent feina per aprendre què és la convivència. El segon trimestre va estar dedicat a les emocions i la comunicació efectiva. La primera activitat va ser construir una capsa on hi ficarem els propòsits d’any nou, s’hauran complert? Això només els protagonistes ho saben. I vàrem seguir amb les emocions, partint de la pel·lícula Del Revés, varem reflexionar damunt les emocions, varem ser conscients de que no n’hi ha cap bona, ni cap dolenta, totes juguen el seu paper i ens ajuden a prendre decisions. Hem analitzat quan les experimentant i com es manifesten al nostre cos, a la nostra ment. Hem vist que les hem d’observar, acceptar, però abans de passar a l’acció hem de respirar i veure quines són les conseqüències que duran els nostres actes. Una vegada vistes les emocions, va tocar el torn de la comunicació.

Quants de problemes no hem tengut tots per malentesos? Rumors?

Per dir les coses de maneres inadequades?

Idò això, el telèfon romput ens va servir per a passar una bona estona i veure que els rumors, són rumors i sovint no es pareixen gens a la realitat. Però, després de fer una activitat sobre la comunicació una de les actituds que ens desagraden més durant les converses és la interrupció, no ens agrada gens que ens interropesquin. Cap al darrer trimestre ja vàrem analitzar les diferents cançons què hem treballat al projecte d’Un Món de Llibres, Pop-up. Totes elles tenen missatges ben interessants que hem vist amb més deteniment i hem compartit la nostra interpretació de les cançons amb els nostres companys.

Missatges de germanor, tots som valuosos independentment de la nostra religió o procedència, diu en Jorge Drexler, la vida és meravellosa, tal vegada encara més si t’ho canta en Louis Armstrong, des de la roqueta Antònia Font ens recorden que les petites coses ens donen Alegría, Txarango ens anima a perseguir els nostres somnis, Play for Change posa en valor a totes les persones també les que viuen al carrer, i ens recorden que a la vida tot és possible quan esteim acompanyats i per últim la porta violeta de na Rozalén ens xerra de lo més dur d’aquesta vida, el terror a l’hogar, però que també en aquest terror es pot trobar una sortida, una porta violeta.

Què trobau? Sucós, no? I finalment hem vist com funciona la ment, no atura, pensam i pensam i pensam, i hem fet un japa-mala, un rosari tibetà per a dur al canell, com a polsera, i emprar-la per fer petites meditacions.

Per intentar deixar de patir per les coses del passat que ja no podem canviar, calmar les nostres angoixes del futur i dedicar una estoneta a respirar en el present. Un any intens en el que hem intentat posar el nostre granet d’arena per millorar i ser més conscients del què ens envolta i de les nostres interaccions amb el nostre entorn. Ara a disfrutar de l’estiu sempre amb respecte, alegria i companyerisme.

Convivència 2n d’ESO A l’espai de Convivència de 2n d’ESO durant aquest segon trimestre s’han tractat temes diversos i

molt interessants com són la diversitat sexual, els perills de les xarxes socials, els mites de l’amor romàntic i la llengua de signes de les persones sordes.

A més a més hem treballat els tipus de comunicació assertiva, passiva i agressiva i, finalment, hem vist una pel·lícula que tracta sobre l’assetjament, Covards.

També hem estudiat els processos migratoris i, finalment, hem fet una taller sobre els desastres de la contaminació dels plàstics a la mar.

XERRADA SOBRE DIVERSITAT S E X U A L En aquest taller vàrem tractar la diferència entre gènere i sexe. El sexe es refereix a les característiques físiques dels cossos (el que distingeix físicament un home d'una dona, els caràcters biològics) i el gènere es refereix a la construcció so-

c ia l d'a qu e st s caràcters, la qual cosa fa que homes i dones siguin considerats i valorats de forma diferent i assumeixin diferents rols en cada societat. Les persones no sempre tenim sexe i gènere iguals. De vegades, tot i que el nostre sexe sigui masculí o femení, nosaltres ens sentim diferents. Cal respectar les diferències.

Tots som diferents i tenim dret a ser felices i feliços i ser respectats.

La xerrada la va fer una reprentant de l’Associació Ben Amics de Palma. https://benamics.com/

XERRADA SOBRE ELS PERILLS DE LES X A R X E S S O C I A L S Aquesta xerrada la va fer un policia tutor de Palma que ens va ensenyar tota una sèrie de perills i de problemes que són habituals en l’ús de les xarxes socials com instagram, wathsapp, facebook, etc.

37

gunes d’elles les vam poder escoltar en unes versions molt particulars que van fer els alumnes de Primer al concert de dia 12 de juny. A l’hora podíem veure imatges del procés

Un món de llibres a 1r d’ESO

de les tècniques pop-up que enriqueixen i ens fan més atractiu tot aquest món.

Així doncs, ens trobarem un llibre dedicat a la cançó Milonga del moro de creació llibres.

d’aquestos

Aviat podrem observar i gaudir de com cada alumne ha interpretat la judío de Jorge Drexler, Stand by me de la versió realitzada pel projecte internacional Playing for change, No t’adormis de Txarango, A wonderful world de Louis Armstrong,

Hem arribat a juny i també al final del nostre projecte. Ja tenim preparades les nostres pàgines per a enquadernar i sumar sis volums més a la lletra i el missatge de cada cançó. En quins valors i aspectes ha posat el seu ull i les seva creativitat per a mostrar-nos una altra mirada i un punt de vista particular. Tot això fent ús

38 nostra col·lecció de Món de llibres. Com dèiem a Capfico 18, enguany l’hem dedicat a les músiques diverses entorn a un missatge concret: la societat i les emocions. Al-

La puerta violeta de Rozalén i Alegria del grup mallorquí Antònia Font.

Enhorabona per la feina feta i fins la propera edició!

TALLER DE GRAVAT I ESTAMPACIÓ Educació plàstica i visual II

n dels treballs que més agrada

a

l’alumnat

d’EPV de tercer és el de gravat i estampació.

De tècniques de gravat i estampació n’hi ha moltes, ells han realitzat una xilografia. En aquesta técnica s'utilitza, com a planxa o matriu, un bloc de fusta o tac, d’aquí el nom.

La matriu es treballa tallant i buidant els espais del dibuix realitzat a la fusta en blanc, mitjançant gúbies, ganivets i burins, de manera que la imatge que es vol estampar queda en relleu mentre que el fons està rebaixat.

Conclòs el procés de gravat, es procedeix a l'entintat amb un rodet, la tinta es fixa únicament a les parts que tenen relleu, imatge que posteriorment es transfereix al paper en el procés d'estampació. Aquest procés pot realitzar-se manualment o mitjançant una prensa com hem fet a classe de plàstica.

Aquesta tècnica , utilitzada per grans artistes com Picasso, permet reproduir un mateix motiu exactament igual diverses vegades però la primera prova sempre és una sorpresa per l’alumnat.

39

ENTREVISTAR Sabeu què tenen en comú els verbs interviuar, interrogar, preguntar i qüestionar? Doncs que tots quatre són sinònims d’ENTREVISTAR. Fer una entrevista és fer un interrogatori que un enquestador fa per tal de conèixer les opinions d’una persona, prendre'n nota i després publicarho.

Si us animau a fer-ne, podeu inspirar -vos en aquesta: www.xtec.cat/crp-urgell/lic/ gen_period/entrevista.doc o fer el Qüestionari Proust, si voleu descobrir la personalitat de qualcú.

A l’assignatura de llengua catalana, els alumnes de 3r d’ESO han fet entrevistes a persones de tots els àmbits.

Han triat el tema, la persona, han preparat les preguntes i han redactat un article on es resumeix la informació que han recopilat. Aquí en teniu una mostra.

EL CAMÍ D’UN NOI JA GRAN

40

Per alguns alumnes, un professor més; per d’altres, un professor i una persona, que els ha ensenyat part dels seus coneixements i han compartit anys d’ensenyança. En Damià Crespí és un professor del meu institut, el qual només he tengut aquest any i, a més, li estic agraïda per ensenyar-me el que sé de biologia i geologia.

«Tal vegada penseu que és un poc tard, però quan ho vaig decidir ho vaig fer molt convençut.» En Damià va prendre la decisió d’estudiar geologia quan estava a segon de Batxillerat. Aquí el nostre entrevistat ja era quasi un adult però la decisió va ser ferma i la seva família la va rebre amb bons ulls.

«Et va resultar difícil? És com tu pensaves?» Per mi aquesta pregunta era indis-

pensable fer-la. Tenia molta curiositat.

Segons en Damià, no li va resultar difícil, encara que alguns temes sí, més que uns altres, però en general no li va resultar gaire complicat. Quan vaig rebre aquesta resposta, em vaig tranquil·litzar un poc i vaig reflexionar. Tal vegada tots aquells pensaments que tenim quan feim una nova matèria (segur que resultarà difícil, no ho sabré fer…) ens els hauríem d’esborrar del cap.

«Mai m’ho vaig plantejar» va ser la resposta de la següent pregunta. «Qualque vegada vares pensar a deixar-ho?», cosa que ens permet veure que en Damià era i és un home amb molta voluntat.

A en Damià, els temes que més li varen agradar foren els d’observació de minerals i roques. Per ell va ser tota una sorpresa perquè no s’ho esperava. Els temes que menys li agradaren foren els de geologia històrica, que li resultaven interessants, però ell preferia els més pràctics.

«Quins temes et varen resultar més difícils?» Per ell, els temes més difícils foren la geologia estructural i els temes de mineralogia, els quals nosaltres encara no hem estudiat.

«Estic molt content amb el que vaig fer i amb el meu treball.» Foren les últimes paraules per a una entrevista que, encara que sigui un treball, m’ha servit per conèixer més en Damià.

Rocio Sintes, 3r ESO B

ENTREVISTA A LA MEVA PADRINA JOVE La meva padrina jove és entrenadora en un club de gimnàstica rítmica. El que ha hagut de fer per arribar a la feina que a ella li agrada ha estat fer l’ESO i el batxiller o un equivalent, que en el seu cas ha estudiat l’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Després es va treure els tres nivells de tècnic que hi ha.

Va muntar el club l’any 2008. El club es diu “ Sa Marina de Llucmajor”. Va decidir posar aquest nom perquè abans treballava en un altre club i venien moltes nines de les urbanitzacions de Llucmajor. «Llavors vaig decidir que es digués “la marina de tots plegats i de Llucmajor”, que és el municipi, però vaig decidir posar-ho en català». Treballa cinc dies però en temporada de competició són sis dies, 14 hores i mitja sense comptar els dies de competicions, que poden arribar a ser dissabte jornada matí i tarda i diumenge matí. Té 28 gimnastes, nivell escoleta, que són les nines que acaben de començar i mai han competit; nivell escolar federat, on hi ha tres nivells diferents, que són inicial, mitjà i superior i gimnastes federades. Les federades B poden anar a campionats d’Espanya base i les federades A poden anar a campionats d’Espanya absolut en individual o equips. Té exalumnes seves com a ajudants, una que té el tercer nivell de tècnic i ve quan pot i una altra més jove que l’ajuda amb les nines d’escoleta els divendres.

Abans ella preferia treballar en conjunt però ara per circumstàncies de la vida prefereix treballar en individual. La seva major fita és que l’any 2006 en un altre club que tenia abans, un conjunt es va proclamar subcampió d’Espanya i una gimnasta individual tercera d’Espanya.

L’any 2015 una gimnasta absoluta va passar a les finals en un campionat d’Espanya.

El que més li agrada de la seva feina és treballar amb nins i poder ensenyar el que sap. El que ella opina sobre la gim-

nàstica rítmica és que està molt criticada, ja que diuen que és molt sacrificada pel tema d’alimentació i hores d’entrenament, però «Ho feim perquè ens agrada». No tenen ajuda de subvencions i està discriminada ja que no hi ha el mateix suport que hi ha en altres esports.

Miriam Liébanas, 3r ESO B

EL MEU FOTÒGRAF PREFERIT “Un gran treballador” així és com la gent descriu el meu pare. El meu pare es diu Toni Arnal i és un gran aficionat a la fotografia, com de moltes coses més Amb només 16 anys li varen oferir treballar en una tenda de fotografia. A poc a poc va anar aprenent l'ofici. Al llarg de tots els anys que es va dedicar a la fotografia, encara es recorda del seu primer reportatge tot sol, va ser el més difícil per a ell, estava molt nirviós. Es va dedicar a la fotografia des dels 16 fins als 33 anys, començant de dependent de tenda, passant per laboratori de revelatge ràpid aficionat, fins a laboratori professional i digital. La persona que més li va ensenyar l’ofici va ser el seu primer cap.

Als 18 anys va aconseguir estalviar prou doblers per comprar-se la seva primera càmera, que era una Minolta x700. Al llarg dels anys va tenir més càmeres de fotos, tant

digitals

com

analògiques.

Però a ell sempre li va agradar més fer fotos amb les càmeres analògiques. Actualment només fa fotos com a aficionat, ja que professionalment es dedica a una altra cosa.

Carla Arnal Bueno, 3 ESO B

41

Més enllà de Tübingen

que se sorprengués per això, ens és quelcom habitual al nostre dia a dia escolar.

Martin és un del professors alemanys que ens va rebre a Tübingen al març. És una persona que coneix molt bé la ciutat i que ens conta totes aquelles coses que un turista habitual no pot veure. Té molta experiència com a professor, ha de dur uns quants anys fent classes a alumnes de Secundària. Al tercer o quart dia dels que estàvem a la ciutat

42 alemanya ens va fer una observació.

Li sorprenia que alguns del nostres alumnes s’acostasin a ell i li fessin preguntes sobre diverses coses que volien saber.

A nosaltres ens va cridar l’atenció

Anècdotes com a aquesta les vàrem tenir cada dia de la setmana que vam viure a Tübingen. Veus, observes, descobreixes aspectes de la vida educativa que són diferents als nostres. Te venen al cap nous projectes per realitzar, noves maneres d’organitzar la infraestructura d’una aula, de dinamitzar el centre. Altres te fan pensar que com canvien les coses quan veus que tothom valora l’educació, dins i fora de l’àmbit escolar.

I també hi ha d’altres que te fan pensar i ratifiquen tot allò que també fem bé, que també tenim bones idees, que tenim potencial i fins i tot, a vegades mèrit d’allò que aconseguim tenint en compte les circumstàncies. No xerre només de professorat, xerre de tothom que forma part de la comunitat educativa.

Ho vaig poder ratificar quan Gregor i Elisa-

beth, els dos professors que ens van visitar a Palma al maig, ens feien moltes preguntes sobre allò que fèiem a l’aula, i com nosaltres a Tübingen, feien fotos dels nostres projectes, de les nostres tasques i s’interessaven per saber com ho fèiem i poder aplicar-ho al seu centre.

Estic ben segur que de la mateixa manera, l’alumnat que ha participat a l’intercanvi, ha pogut també experimentar, descobrir i tenir noves vivències en

NO TE CREAS LAS FAKE NEWS: SEIS MISIONES LLEGAN A LA LUNA “Nadie puede engañar a todo el mundo todo el tiempo”.

Partiendo de esta cita del expresidente estadounidense Abraham Lincoln, podemos deducir que el ser humano llegó a la luna.

Mucha gente lo niega por una incomprensible desconfianza hacia la ciencia o hacia una más comprensible desconfianza hacia el gobierno norteamericano.

Aquellos que lo niegan y expanden las fake news, se basan en que la bandera ondea en las imágenes emitidas por televisión. Dicen

allò que no coneixia, que pot ser ni s’imaginava i que segur l’han fet pensar, reflexionar, divertir-se i créixer.

Quan t’acomiades a l’aeroport de Palma dels nostres col·legues alemanys i veus com tothom s’emociona per què a de dir adéu, pots confirmar que un intercanvi educatiu és molt més que anar de viatge una setmana a un altre país.

Això no està en els llibres.

que esto es imposible porque la luna no tiene atmósfera ni, por tanto, viento.

Pero si observamos con mayor detenimiento las imágenes, vemos que la bandera solo ondea mientras los astronautas la están clavando en el suelo lunar. Y además ondea mucho. Esto es debido a que, como la luna no tiene atmósfera, tampoco hay rozamiento que frene el movimiento. Si al final la bandera se frena es debido al rozamiento de la propia bandera.

También se alega que las sombras de los astronautas podrían ser producidas por focos de un estudio de televisión.

Es posible que las primeras imágenes emitidas por los medios fueran previamente filmadas o posteriormente retocadas, pero esto no quita que la humanidad haya llegado a la luna. Y no solo en esa primera ocasión de 1969 sino hasta 5 veces más, la última en 1972.

Cientos o miles de científicos que trabajan en laboratorios de todo el mundo han analizado las muestras recogidas de la luna. Imposible que se hayan puesto todos de acuerdo para engañar a la población.

Toni Ordinas, Bruno López. 2n Batxillerat Tecnologia

43

TOP

LLUITADORES

Greta Thunberg El pasado viernes, se convocó una huelga estudiantil internacional.”El calentamiento global” era la razón por la cual miles de personas alrededor de todo el globo se manifestaron.

Greta Thunberg,es una niña de tan so-

44

lo 16 años, que ha conseguido revolucionar los medios mediante una huelga individual, por la cual falta todos los viernes a clase para manifestarse delante del Parlamento sueco.

En noviembre de 2018 expuso sus opiniones en el TED de Estocolmo y en diciembre y a participó en la Conferencia de la ONU sobre el cambio climático.

"Creía que esto iba a durar tres semanas, nadie confiaba en que pudiese hacerlo. Pero lo hice. Y después de eso no quedé satisfecha, así que empecé #FridaysForFuture, un movimiento que he visto crecer lentamente día a día", afirma Thunberg.

B.Peñuela, M.Al Khouli, S.Gómez. Love.1r BTX "ustedes no son lo suficientemente maduros como para contar las cosas como son. Incluso esa carga la dejan para sus hijos” Estas fueron una de las palabras que la pequeña Thunberg dedicó a los líderes mundiales, en la conferencia de la ONU sobre el cambio climático (COP 24).

#FridaysForFuture

#KuToo Una japonesa ha lanzado una campaña en Internet para poner fin a la costumbre de que las mujeres lleven zapatos de tacón al trabajo, una iniciativa inspirada en el #MeToo y que ha recabado decenas de miles de apoyos en Japón.

Yumi Ishikawa, una actriz y modelo de 32 años, comenzó de forma involunta-

ria este movimiento de protesta en la red al tuitear un mensaje donde relataba su sufrimiento por llevar tacones a diario, y que recibió más de 100.000 apoyos o retuits en la red social.«Espero que algún día las mujeres podamos liberarnos de la costumbre de tener que llevar tacones al trabajo», escribió Ishikawa, quien ante la avalancha de reacciones decidió crear la etiqueta #KuToo, una mezcla de 'kutsu' (zapato, en japonés) y 'kutsuu' (dolor).

Ulma Cortés i Ulises.

Jacinda Ardern

Primera Ministra de Nova Zelanda Biografia Jacinda Kate Laurell Ardern , va néixer el 26 de juliol de 1980 a Hamilton , Nova Zelanda, és una política de Nova Zelanda i a l'agost de 2017 es va convertir en líder del Partit Laborista de Nova Zelanda.

Els atemptats de Christchurch el divendres 15 de març, en què van morir 50 persones, han permès a la cap de Govern més jove del món (38 anys) consolidar aquesta imatge pública dins i fora del país.

La fotografia en la qual apareix amb els ulls plorosos i abillada amb un hijab (mocador islàmic) abraçant a les famílies afectades per la massacre s'ha convertit en el millor símbol de la seva aposta per l'empatia.

Dades importants Amb 38 anys Jacinda Arden es va convertir en la primera ministra de Nova Zelanda, en 150 anys, és la nova ministre femenina que va dirigir el pais despres de Jenny Shipley (1997-1999) i Helen Clark (1999-2008) Ardern es descriu a si mateixa com una socialdemòcrata i una progressista. Al juny del 2018, Ardern va donar a llum al seu primer fill, una noia. Es va convertir en la primera líder d’un país en uns 30 anys a donar a llum al càrrec. Al 15 de març de 2019, després d’un

atac terrorista que va matar a 50 persones i més de 40 ferits, Jacinda Ardern planeja anunciar canvis en la legislació sobre armes de foc, des de llavors, Nova Zelanda es considera segura del terrorisme i el món exterior en general.

Karen Uhlenbeck Karen

Uhlenbeck

va

néixer

el

24

d’Agost del 1942, en a Cleveland. És una matemàtica experta en equacions derivades parcials. Filla d’un pare enginyer i d’una mare artista.

Karen ha rebut el premi Abel 2019 (considerat el nobel de matemàtiques) per les seves aportacions dels assoliments pioners en equacions diferencials parcials geomètriques, teoria de galga i sistemes integrables, i per l’impacte fonamental de la seva feina en anàlisi, geometria i física matemàtica.

"Ella ha fet coses que mai ningú havia pensat de fer", explica SunYung Alice Chang, una matemàtica i professora universitària de la Universitat de Princeton, que ha participat en el comitè que ha decidit la guanyadora del premi. Fins a aquesta setmana els premiats sempre havien sigut homes.

45

LA MÀGIA DE LES MATEMÀTIQUES

46

Al segon trimestre l´alumnat de 2n d´ESO A, 2n d´ESO B , 2n d´ESO C ; l´alumnat de 3r d´ESO A i l´ alumnat de FPBàsica 2 , van rebre una activitat extraordinària anomenada “ LA MÀGIA DE LES MATEMÀTIQUES , impartida per en Pep Lluís , un professor de CentMat, Centre d´Aprenentatge Cientificomatemàtic.

L´activitat es va desenvolupar quan l´alumnat dins les seves aules de referencia treballaven l´àlgebra.

Al final de l´activitat se’ls va demanar , com a deures per a fer a casa , una opinió personal de la mateixa així com una descripció d´alguna d´elles ( s´inclouen arxius dels treballs presentats , treballs d´alumnat que normalment tenen bones notes a Matemàtiques i d´altres que no tan bones; s´inclou també alguna foto de l´activitat “la màgia de les Matemàtiques”.Cal a dir que el CentMat és una oferta educativa complementària de la Direcció General d´Innovació i Comunitat Educativa del Govern Balear, impulsada en els seus origens desde la Societat Balear de les Matemàtiques SBM-XEIX, que pretén oferir una gamma de recursos el més amplia possible per a l´ensenyament de les Matemàtiques.

El Centre d´Aprenentatge Cientificomatemàtic neix el curs 2008 – 2009 i té com a missió: Oferir un espai per a la renovació de la didáctica de les matemàtiques a les illes Ésser un punt de trovada per a alumnat i professorat , l ´objectiu principal del qual és el desenvolupament d´activitats acadèmiques- tant al propi centre com als diversos centres educatius- i itineraris que permetin, des d´una pràctica de la reflexió, la renovació metodológica i un ensenyament de qualitat. És un servei educatiu especialment obert a les inovacions i requeriments de la societat actual que contribueix en la mesura de les seves possibilitats a millorar la situación actual de fracàs escolar.

Facilita a l´alumnat l´adquisició de les competències matemàtiques bàsiques, els permeti progressar en el món acadèmic , desenvolupar-se a nivell personal i el prepari per a la seva vida adulta en l´àmbit d´una societat altament tecnificada.

Els valors que aquest centre considera adequats per fomentar i pontenciar són: La sensibilitat i l´estima per les matemàtiques.

El pensament reflexiu: actitud curiosa , crítica i investigadora.

L´esforç , la responsabilitat i l´esperit de superació personal.

La participació democràtica i plural amb el foment de la cooperació , del treball en equip i de la consciència cívica.

La convivència i la igualtat en la diversita, tan a nivell cultural com de gènere.

La comunicació fluida com a mitjà que permeti resoldre problemes de forma raonada i dialogada.

L´ús de les matemàtiques com a llenguatge universal.

El coneixement de la realitat científica illenca, tan històrica com actual El coneixement i respecte per la realitat cultural i natural de les Illes Balear.

Per saber més d´aquest Centre podeu anar a la seva pàgina web www.xeix.org Lluïsa Palomero del Departament de Matemàtiques Palma, 21 de març de 2019

DEPARTAMENT D'IMATGE PERSONAL Gran professional de la perruqueria mas-

culina Manuel Cortés internacionalment conegut ens va visitar en el taller de perruqueria i ens va delectar amb la seva forma de fer el tall degradat, arranjament de barba i pentinat masculí actual. Gràcies Manuel per entusiasmarnos amb el teu art.

Fantàstic taller de coloració que ens va oferir Rafa i Maribel en el seu local de Perruquer Directe a Palma.

Les alumnes de 2n de Cicle Formatiu Perruqueria i Cosmètica Capil·ar i FP Bàsica Perruqueria van treballar amb entusiasme les diferents coloracions sense amoníac Sensus que es van aplicar a les models, comprovant el resultat de llum, lluentor i qualitat del cabell. Enhorabona a tod@s. Gràcies Rafa i Maribel. Mª Germaine Dominguez de la Torre

19 EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll DIRECCIÓ Sempre cap amunt EDITORIAL Xavi Serra PORTADA Alejandro lopez 1r C Mar Llobera CONTRAPORTADA Carla Arnal 3r B Disseny i MAQUETACIO Mar LLobera EQUIP TÈCNIC Jose Gabarda Guillem Salom AGRAIMENTS/ CONTRIBUCIONS

CAPFICO capfico@iesfbmoll.org

CORRECCIÓ Cantacanta Valeria Cigandal Caridad Lopez ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat.

HIT A L’HORA DE TANCAR La puerta violeta. Rozalén.

Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa.