Page 1

POP-UP

vades

ns


3r ESO EPV II


n d e x

í

La Dona a l’Actualitat Els arbres dels nostres barris

El llorer Aula de mar: la posidonia EMBASSAMENT DE CÚBER EL MEU CA EL NIN DEL FUTUR

E

17 ditorial Editorial capfico 17 Ara que estem a punt d’acabar toca fer balanç de situació.

Les obres ja deixen veure com serà la nova part de l’institut. Tot i que les veurem acabades el curs vinent. Hem fet sortides, excursions, acampades, viatges i intercanvis. Hem tingut diada i paelles. Un porró d’exàmens, quaderns, treballs i redaccions. Molts aprovaran tot, altres hauran de presentar-se a setembre i es passaran l’estiu estudiant… o no. Ara, veient en perspectiva no ha estat tan mal, oi? En alguna excursió els alumnes han coincidit amb algun professor de primària i el saluden amb besos i abraçades. Això em fa pensar que hi ha coses que canvien de primària a secundària. D’un curs per l’altre canvien paràmetres, mètodes, processos de relacionarse, d’aprendre i per descomptat l’edat. Dissortadament alguns alumnes que funcionaven als col·legis ara fracassen a l’institut. Que podríem fer perquè també funcionin aquí? Hauríem d’investigar més sobre l’assumpte.

2018 any Llompart

POP-UP

LA XILOGRAFIA

I ara una aportació a les gloses.

AL VOLTANT D’UN POEMA

Quan inicies camí Tingues Ítaca present i pren encoratjament per trobar el teu destí. En Kavafis ho recita pensant en el bell Ulisses i jo aprofitant les brises em capfico dins la cita. Vull parlar sincerament, preguntar en to suau On portem aquesta nau que li deim ensenyament?

vades

Etc.

ns


La Dona a l’Actualitat

Què defensa el feminisme? Defensa la igualtat de drets i deures entre els homes i dones. Dit d’altra manera, el feminisme lluita contra la discriminació de gènere. El feminisme és contrari al masclisme? Per què? No, perquè el feminisme no diu que les dones són superiors als homes sinó que defensa la igualtat. Què es un “Micromasclisme”? És un masclisme normalitzat a la societat, es a dir que són comportaments masclistes que es consideren “normals”. Per exemple: -Pensar que els treballs a casa són cosa de les dones. -Pensar que hi ha professions que només són per els homes perquè són millors. Quin percentatge cobra una dona del sou menys respecte dels homes?

PALMA Sortida 3r d'ESO-14.12.2017

El 30% menys com a mitjana a les empreses privades. Què destaca el dia de la dona treballadora? Destaca el feminisme denunciant al sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per a treballar igual que els homes en l’àmbit laboral, és a dir quecommemora el dret a la independència

2

econòmica, i a la societat en general. El feminisme es un moviment social que promou i defensa la igualtat de drets i deures entre els homes i dones, lluita contra la discriminació de gènere. El feminisme no és el contrari del masclisme, no diu que les dones són millors que els homes, sinó que defensa la igualtat. El Micromasclisme és un masclisme normalitzat a la societat, es a dir que són comportaments masclistes que es consideren “normals”, com per exemple, el fet que les dones guanyin un 30% menys que els homes. El dia de la dona treballadora és un dia en el qual destaca el feminisme i denúncia el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per poder treballar igual que els homes. Joan Enric Soler Carvajal

Dia 14 de desembre del 2017, els alumnes de 3r d'ESO van realitzar una sortida a Caixa Forum per veure l'exposició : Experiment Any 2100. Què ens espera a la Terra del futur? Aquesta mostra endinsà els alumnes en l’aventura d’explorar, sempre des d’un punt de vista científic, com pot ser el nostre futur, tot identificant les anomenades megatendències, els grans canvis que es produeixen lentament en el si de la societat i que ens indiquen cap a on sembla q u e e n s d i r i g i m . Les principals Megatendències són:

La superpoblació.


Fins ara hem evitat una catàstrofe per superpoblació perquè hem pogut ampliar les de recursos i n’hem incrementat la productivitat. Però si la població continua creixent i seguim malgastant, no tindrem prou recursos. Malthus va predir el col·lapse de la humanitat per l'any 1880. Evidentment es va equivocar. Això no implica, però, que algun dia la seva predicció no es pugui arribar a complir.

Avui en dia , als països desenvolupats s'observa una tendència a l'envelliment de la població; tanmateix, els països en vies de desenvolupament presenten mitjanes d'edat més joves. Aquestes diferències entre països rics i pobres generaran més fluixos migratoris, que canviaran el mapa poblacional de les societats industrialitzades Només eludirem un escenari problemàtic si som capaços de transformar-nos en una societat sostenible.. Les megaciutats Per primera vegada en la història, més de la meitat de la població del món viu ja a les ciutats, i aquesta tendència s’incrementarà en el futur. Durant el segle XXI assistirem a la proliferació de megaciutats, urbs de més de deu milions d’habitants. Les megaciutats presenten avantatges i inconveni-

ents. Si es gestionen adequadament, permeten un ús racional dels recursos i minimitzen l’impacte sobre el territori. Però, si no, poden implicar greus problemes socials i mediambientals. Recursos naturals i Societat del coneixement Fins quan podrà el nostre planeta mantenirnos? La societat actual és clarament insostenible. De mitjana, avui dia gastem molt més recursos del que el planeta ens pot proporcionar. Si les tendències actuals no s’inverteixen, fins quan podrà el nostre planeta mantenir-nos? El futur serà sostenible, o no serà. Cerquem solucions. Cap a la societat del coneixement! L'ésser humà ha generat coneixement al llarg de la història per vèncer obstacles. Avui en dia els avenços en les noves tecnologies, com ara la informàtica, la biotecnologia o la nanotecnologia, ens poden oferir les claus per superar amb èxit els reptes que el futur ens prepara. Potser la supervivència de la civilització, de la humanitat i fins i tot de la biosfera passa per la nostra capacitat d’evolucionar cap a una nova societat del coneixement. Segons la UNESCO, el concepte de societat de coneixement apunta a transformacions socials , culturals i econòmiques en suport del desenvolupament sostenible.

L'objectiu final de l'exposició és conscienciar els alumnes que el futur es construeix dia rere dia, com a suma de les decisions i accions individuals i que les accions del present tenen la capacitat de canviar la realitat. Si els escenaris que s’albiren són negatius, es pot canviar de rumb per evitar-los, perquè, en definitiva, el futur és a les nostres mans.

3


El seu nom científic és Laurus nobilis. Del seu nom llatí, laurus, en deriven els noms català i castellà (laurel). Nobilis vol dir noble en llatí i fa referència al caràcter sagrat que tenia a la cultura grecoromana, ja que se l'associava al deu Apol·lo. Amb llorer eren coronats els triomfadors de les proves esportives i poètiques, així com també els generals que tornaven victoriosos a la seva ciutat. Així doncs, el llorer simbolitzava tot allò que era noble i destacable. Des de molt antic ha estat apreciat per les seves qualitats aromàtiques i ha estat culti-

El llorer 4

vat per aquestes aplicacions. Per això és difícil establir quina era la seva distribució original. El que està clar però és que es tracta d'un arbre mediterrani. Es troba per tota l'àrea del mar Mediterrani, tant al nord d'Àfrica, en països com Tunísia, el Marroc o Líbia, com al sud d'Europa, a la península Ibèrica, França, Itàlia o Grècia, i a l'Àsia occidental, en països com Israel, el Líban o Turquia. El llorer se troba en llocs ombrívols i humits, especialment en caus de torrents i penyals. Com ja hem comentat es pot trobar sovint cultivat per aprofitar-lo en la cuina. Així com també es pot trobar com a arbre ornamental. Encara que pot formar arbres que arriben fàcilment als 10 m d'alçada també se'n poden trobar d'altres que es poden perquè tenguin poca

ELS ARBRES DELS NOSTRES BARRIS

El llorer és un arbre de la família de les Lauraceae. Té les fulles lanceolades, és a dir amb forma de llança, i molt aromàtiques, la qual cosa els dóna la seva principal aplicació que és la d'aromatitzar els cuinats. Les flors són blanques petites i poc vistoses surten agrupades a les aixelles de les fulles. El seu fruit és petit, de la mida d'un pèsol, i de color negre.

alçada, i tenguin un aspecte més arbustiu. Fins i tot es pot utilitzar per fer barreres vegetals.

Entre els llorers que poden trobar fàcilment destacarem el que hi ha al nostre pati, a prop del cantó entre els edificis B i C. Als nostres carrers podem en podem veure un al carrer Louis Braille, a la vora del carrer de Manacor, just devora l'edifici de l'ONCE, també se'n poden veure alguns podats com a arbusts a la intersecció entre el carrer de Manacor i les avingudes. Sobre el llorer tracta el mite d'Apol·lo i Dafne. Aquest mite ens ha arribat gràcies a l'obre del gran poeta llatí Ovidi. Segons relata aquest autor “el primer amor de Febus (Apol·lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.


Apol·lo després de matar la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós oracle. Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes essent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infal·libles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent

convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats

amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois. Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat. Per saber-ne més: López Rodríguez, J.M. (1988) "Els arbres de Palma", Ed. Cort, Palma, 142 p.

que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo. Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre. Apol·lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va

http://www.arbolapp.es/especies/ficha/ laurus-nobilis/ http://www.arbolesibericos.es/especie/ laurusnobilis http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/ especie/4933.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Llorer Sobre el mite d'Apol·lo i Dafne http://blocs.xtec.cat/ elfildelmite/2013/08/31/elmite-dapol%C2%B7lo-idafne/

5


DESCOBREIX LA

sobretot després dels temporals, diferents tipus de restes. Aquestes, anomenades restes d’arribada, estan formades tant per organismes marins que viuen allunyats de la costa, com per restes artificials d’origen humà com plàstics, petroli, trossos de xarxes, tèxtils... Entre les restes naturals que vàrem trobar són especialment interessant les restes de posidònia. Moltes vegades, entre les seues fulles i fibres, es troben multitud de petits animals. Per poder estudiar aquestes restes, vàrem separant les fibres amb cura deixant els petits organismes trobats sobre un plat blanc amb un poc d’aigua de mar per a observar-los millor. Un cop amb les restes agafats a la costa vàrem anar al laboratori de sa Petrolera, on les vàrem observar amb lupes binoculars i els microscopis òptics i amb unes guies identificatives aprendre a identificar -les.

Un any més els alumnes de 3r d'ESO vàrem anar a l'Aula de la Mar per treballar continguts d''educació ambiental i realitzar activitats en contacte amb el medi marí. Com cada any l'objectiu d'aquesta sortida és aprofundir en el coneixement de les característiques, les particularitats i el funcionament de la mar Mediterrània

6

Enguany vàrem fer el taller de La posidònia. L'activitat va començar amb una part teòrica sobre la formació de les Illes Balears i les característiques de la mar Mediterrània. Tot seguit vàrem anar a la platja per observar les restes d'arribada. Aquesta anàlisi ens va permetre entendre molts d’aspectes del funcionament de l’ecosistema marí i de l’impacte humà sobre el litoral. Sobre l’arena de la platja podem trobar,

Les monitores ens explicaren la importància de la Posidònia oceànica (es diu així en honor al déu grec Posidó), dins els ecosistemes de la Mediterrània –,la seva distribució i l’important paper que representa en el funcionament de l’ecosistema marí a les nostres illes i a la mar Mediterrània. Finalment aprenguérem que la Posidònia és una planta i no una alga, concretament és una planta endèmica del Mediterrani, d'origen terrestre, que va colonitzar els fons sorrencs dels nostres litorals. Està considerada l'organisme de major grandària del món i forma veritables pra-


deries davall la mar. Aquesta planta marina té una important funció filtrant els sediments, evitant l’erosió de les platges i donant una transparència única a les aigües de les nostres illes. Pensam que aquests tallers ens ajuden molt a desenvolupar actituds i valors positius envers el medi marí i prendre consciència dels problemes que l’afecten. Alumnes de 3r d'ESO SORTIDA12/20 D'ABRIL

l'Europa de transició entre els segles XIX i XX. Palma acull autèntiques joies del Modernisme. El principal canal difusor del Modernisme a Mallorca va ser Barcelona. Però el Modernisme a les illes va ser bàsicament epidèrmic, aplicant decoració Art Nouveau a estructures arquitectòniques tradicionals. Importants arquitectes illencs es van afiliar a aquest corrent com Bennássar, Roca, Reynés, que van acceptar el nou estil per respondre a uns gustos molt puntuals dins la societat balear. En aquest itinerari visitàrem els edificis més significatius que ha donat el modernisme a Palma: Finalment vàrem acabar la sortida amb una visita guiada al "Gran Hotel", que va ser el primer hotel de Palma, i que actualment és la seu de Caixa Fòrum. La sortida ens ha servit per conèixer i estimar un poc més la nostra ciutat. Alumnes de 4t B

El passat 12 d'abril de 2018, els alumnes de 4t d'ESO, realitzàrem una sortida per poder observar in situ els edificis més emblemàtics del modernisme palmesà i les funcions que varen tenir en el passat i tenen en l'actualitat. El Modernisme suposà un fenomen de renovació cultural i artística que marcà

7


Dijous 26 d'abril els alumnes de 3r d'ESO vàrem visitar l'embassament de Cúber per a conèixer de prop una de les principals reserves d'aigua imprescindibles per a l'abastiment de la nostra ciutat. Partírem de l'Institut amb autocar. Pel camí vàrem poder gaudir del paisatge de la conca de l'embassament de Cúber, un exemple excepcional de paisatge agrícola mediterrani, per la peculiar combinació de sistemes hidràulics aplicats al regadiu i les marjades edificades als vessants muntanyosos. En arribar vàrem iniciar el recorregut circular que envolta aquest llac artificial., hem de dir que feia molt de fred i vent. Un botador ens indicà el camí que hem de seguir, sempre en paral·lel a la carretera, fins a arribar al portell de Cúber.

8

Tot d'una deixam el camí asfaltat i caminam entre l'embassament i la serra de Cúber fins que topam amb el torrent que baixa de l'Ofre i que, com que portava aigua, vàrem haver de travessar per damunt d'unes pedres planeres. Continuarem pel camí que ens porta vora el refugi de Cúber, una instal·lació on es pot pernoctar si es reserva plaça prèviament. Seguim ara no gaire lluny de l'aigua, prop de la qual observam una repoblació d'arbres característics dels boscs de ribera, amb nombrosos oms i, abans d'acabar el recorregut passam per sobre de la presa que barra el pas de les aigües del torrent d'Almadrà,. En aquest punt vàrem estar una estona aturats per poder berenar i contemplar el paisatge.

EM


MBASSAMENT DE CÚBER Ens fixarem en les espècies vegetals de l'entorn de l'embassament, com el carritxar ., pins, alzines , així com espècies endèmiques com la falguerola. Pel que fa a la fauna trobam un ventall molt ampli d'invertebrats , aus passant per cel, peixos, amfibis, rèptils i mamífers pasturant pels voltants de l'embassament. Finalment, continuam per un tram asfaltat que ens permet arribar de nou a la barrera de Cúber, des d'on tornam al punt de partida. Després vàrem anar a Sóller. Un poc d'història...... A finals dels 60 va haver-hi un desenvolupament important del turisme i una gran sequera. Com a proposta de solució es van planificar 7 embassaments però al final només en van construir dos: Cúber i el Gorg Blau, al mig de la Serra de Tramuntana. La hidrografia de les nostres illes la formen els avencs, les coves subterrànies, els pous, les fonts , els salobrars, els estanys, les albuferes, els embassaments i principalment els torrents, les rieres, les síquies i els barrancs. Les terres calcàries,

que són les que predominen a les Illes Balears, fan que l'aigua de la pluja es filtri ràpidament formant importants llacs i corrents d'aigües subterrànies. L'erosió de la roca forma avencs i coves. Les preses estan ubicades en llocs on el sòl té una baixa permeabilitat, de manera que l'aigua es pot acumular superficialment. La presa del Gorg Blau està més a prop de la mar i Cúber està més a prop de Palma, això fa que s'hagi de transportar l'aigua del Gorg Blau a Cúber; hi ha 5 km de distància entre els embassaments . Per tant l'embassament de Cúber rep l'aigua de drenatge superficial del vessant septentrional dels puigs de l'Ofre, de Na Franquesa i de sa Rateta, del vessant sud de la Serra de Son Torrella i del vessant de ponent del Morro de Cúber. A aquestes aportacions s'hi ha d'afegir l'aigua del Gorg Blau. Des de Cúber les aigües estan canalitzades i baixen 700 m de desnivell fins a arribar a Palma. Aquesta sortida ens ha fet reflexionar sobre la problemàtica de l'aigua a Mallorca i ens hi ha permet adquirir 'hàbits de conducta respectuosos amb el medi de la Serra .

9


EL MEU CA Fa molts de temps, una nina que nomia Cristina, que era una nina molt afortunada, sabia molts idiomes, tenia una classe d’educació molt alta,però...,encara li faltava qualque cosa, un company, només un. Després d’un temps els seus pares varen començar a notar la seva necessitat d’una amistat, així que com pel seu aniversari pràcticament no quedava “res”,varen decidir regalar-li un ca. Aquell era el seu millor amic, a la nit ell li llevava la por, ja que la nina havia agafat el costum,que cada vegada que s’aixecava enmig de la nit baixava la mà abaix del seu llit i el seu ca la llepava.

Però,no el trobaren,la nina només plorava i plorava, ja no sabia que fer. Aleshores, va sentir un renou, aquell so, que odiava tant,com dir-ho. El so de cada matí, de Dilluns fins a Divendres , el DESPERTADOR!!!,Uns pocs segons després va escoltar un lladruc del seu ca! I ara sí que es va aixecar corrents i va dir:

-Tot ha estat un somni Història de Carolina Brayeli Julià de 1rA

Una nit es va aixecar i va baixar la mà i... -Mamaaaaà!!! On és el meu ca!!!- va xisclar na Cristina. La mare diu (des de la seva habitació):

-No hi és baix del teu llit? -No mamà i si l’han raptat,o, i li ha passat qualque cosa...Mamà m’estic espantant...-digué na Cristina.

10

EL NIN DEL FUTUR

I així es varen aixecar a cercar i a recercar al ca...

Hi haurà una vegada un nin que no tenia nom, ni pares, ni casa. No tenia nom perquè no li posaven nom als nins fins als cinc anys, perquè era molt poc probable que sobrevisquessin. Ell va sobreviure. Els seus pares no. Ell vivia a sota de la terra amb el que hi quedava de la humanitat. Els pobres vivien en miserables condicions mentre que la majoria dels rics s’anaven de la terra cap a Mart. Els pocs rics que hi quedaven malgastaven tots els recursos. Anava d’un lloc a altre per cercar menjar, aigua, refugi... Ningú no l’ajudava, tampoc podien amb els temps que corrien. El nin, en la seva desesperada recerca d’aliment, escoltava tot tipus d'històries i rumors de les persones. Per exemple, escoltava rumors del paradís, anomenat ‘‘la bola vermella’’ (abans anomenada Mart), de la guerra dels xampinyons, de una mega ciutat abandonada... La història que més fascinava era una sobre una acumulació enorme d’aigua en un terreny tan gran que arriba fins a l'horitzó. Li costava imaginar-lo. Un dia, el nin va encontrar un camp de cultiu artificial, era enorme. Probablement era per alimentar als rics. El nin va veure la seva oportunitat, així que se’n


va anar per robar aliment. Es va dur una sorpresa quan va arribar. Tot el camp estava sec. El nin es va endinsar mes amb l’esperança de que mes al centre hi hauria menjar. Aquell camp era molt estrany, tot estava sec, però quan més endins mes alta era l' herba, però en cert punt l’herba s'acabava repentinament. Va mirar cap amunt, l’herba era tan alta que pareixia una muntanya. Va veure a unes persones caminant cap a ell, es va amagar a l’herba. Eren un home i una dona: -Això em preocupa. -Com va el coet?- va preguntar l’home. -Ja està practicament llest, el problema

-No hem faltis el respecte, torna a cultivar, i com les provisions no estiguin llestes... Es varen anar. El nin es va quedar a dormir en aquell camp. Varen passar els dies i el nin va anar trobant algunes plantes que no estaven seques. Després d’uns mesos el nin va notar que hi havia més gent que l’habitual. Tots es dirigien a una espècie de cova. La curiositat va poder amb ell. Va entrar a la cova. Sorprenentment hi havia moltes persones, per això a ningú li va parèixer estrany el nin. Allà abaix s’estava més calentet. Ell no sabia amb exactitud el que hi ha-

són les provisions. -No podem fer res, els cultius s’assequen, ni hi ha massa diòxid de carboni. -Aquest viatge no es pot retardar més per culpa de la teva incompetència. -No es culpa meva. Aquest planeta no dóna més de si. Es una roca desgastada enmig de l’espai. -Aviat aquesta roca serà destruïda. -La solució de tot això no és anar a una altra roca. -Anar a l’altra roca és prou solució a tot aix... -Per què? Perquè hi hagi una altra guer ra i tots allà morin? -No hi haurà una altra guerra, si anam allà es per començar de zero. -El teu pare ens ha condemnat a tots!

via passat. Totes les persones s’anaven cap a un lloc, ell també va anar. Després el varen posar en una com càpsula i es va dormir. Es va despertar en una sala blanca completament. Va venir un senyor amb vestit de blanc, li va preguntar coses, es va quedar molt sorprès quan va descobrir que no tenia pares i que hi era un infiltrat. El nin va treure el cap per una finestra va veure una esfera gegant desgastada, foradada. Es podia veure per dins dels forats una bola gris més petita, que era on es refugiava el que quedava de la humanitat. Jose Miguel Ortiz (Hosana) 1rA

11


com els peons (Rocío Sintes)

“Els escacs són com la vida mateixa, cada moviment decideix el teu futur” Aquest és el lema que figura en el diploma atorgat als equips que han obtingut millor puntuació a la competició que hem realitzat com activitat per a practicar els escacs en els grups de 2n d’ESO. Al marge de puntuacions concretes, tot l’alumnat ha fet una bona feina, cadascú amb les seves particularitats i qualitats, per la qual cosa tothom mereix un aplaudiment i un reconeixement al seu esforç. Al llarg del curs hem tractat de posar en

pràctica gràcies als escacs valor positius com la concentració, la paciència i el respecte, tan necessaris tots ells a la vida. Esperem haver-ho aconseguit, almenys un poquet!

12

*He après a concentrar-me millor i a planejar estratègies (Laura Martínez) *A pensar passa a passa i també la concentració (Jeremy Rojas) *He après a utilitzar més la ment i a ser més tranquil (Juan Manuel Maldonado) *A pensar abans d’actuar (Anònim) *El treball en grup (Anònim) *Que cada acció té la seva reacció. Com a la vida, hem de saber per què fem el que fem (M. A. Garí) 3)Què s’hauria pogut fer millor? *Que sigui més d’una hora per setmana. I mil-

lorar la part d’estratègia (Mohamed Hallouzi) * Jugar amb altres classes (Anònim, i molt repetit!)

VALORACIONS ALUMNAT PROJECTE ESCACS

*Introduir altres jocs estratègics (R. Moutinho)

1) Què t’ha semblat el projecte d’escacs al llarg d’aquest curs?

*Utilitzar el móbil (Anònim)

*M’ha encantat i està molt bé (Jeremy Rojas)

*Que aquest projecte es quedi per sempre! (Jeremy Rojas)

*M’ha agradat bastant ja que m’ha fet entendre millor com pensen els meus companys (Ricardo M., 2 B) *Divertit i enriquidor. Hem après jugades molt “xules” (M. A. Garí) *M’ha agradat molt i he après molt (Adrián Llorente) 2) Quines qualitats creus que has millorat amb els escacs? *Paciència, i aprendre a valorar peces petites

4) Comentaris generals

*El teu cervell veu la vida de forma diferent (Anònim) *El joc m’ha encantat, quan no tinc que fer res a ca meva juc als escacs per internet (Adrián García) *M’ha agradat aprendre un nou joc tan estratègic i entretingut (Rocío Sintes)

*No m’ha agradat, però respect a qui els hi agrada” (Anònim)


Durant un mes hem estat practicant l'atenció plena al Borja. I això per a què serveix a la vida? Bàsicament per a què quan dinis, dinis; quan juguis, juguis; quan dormis, dormis i quan llegeixis, llegeixis.

sejat molt del que podia haver estat la nostra vida.

Què hi podem fer per viure més la nostra vida real? Estar presents en tot allò que feim. És igual d'important xer rar amb un amic, jugar a un videojoc que estudiar per demà. Faig un poc de tot, És molt comú tenir el qua- me n'enter i ho disfrut comdern obert, el llibre...per re- pletament. passar per demà, i que el teu cap estigui pensant en els Això és allò que hem practiamics, els videojocs, el cat durant dues hores als WhatsApp que t'han enviat o grups d'ESO i Batxillerat: hem com t'ho faràs per quedar jugat, hem fet gestos, hem amb aquella persona o observat la respiració, hem aquella altra. imitat, hem fet renous, ens hem deixat guiar i hem cuiDesprés resulta que t'has dat als altres. Tot això amb la passat una hora a la teva màxima concentració que habitació "fent deures", quan hem pogut aconseguir: de en realitat revivies el temps vegades un minut i d'altres d'esplai i les converses del fins i tot mitja sessió. No està matí. O fantasejaves amb les gens malament. Fins aquí de demà. I no passa res, hem arribat enguany. però ni t'has divertit amb els Posar atenció a allò que fas amics ni estudiaves. Temps no és fàcil, però té un avanen blanc. tatge: cada dia tens una oportunitat per intentar-ho Això ens passa a tots, adults i de bell nou. joves: quan llegim, estam a Provau-ho! Encara que sigui una altra cosa; quan men- per no haver de cercar les jam, estam imaginant-nos el claus cada dia o de rellegir 5 futur o recreant el passat; vegades la mateixa pàgina quan deixam les claus a ca- perquè no t'has assabentat sa pensam en una altra co- de res. sa, per això després no les Observa i concentra't en trobam. I així ens passa la qualsevol petita cosa que vida: sense adonar-nos del facis. Imagina't que és la prique està succeint de veritat mera vegada que ho fas. Tot en el present i d'allò que feim es pot convertir en una o deixam de fer. Després to- aventura si hi poses atenció. ca morir-nos sense haver viscut. Ara, això sí, hem fanta- Mar Millán

13


Enguany hem anat d'intercanvi a la ciutat alemanya de Tübingen. Ha estat la meva segona experiència a un intercanvi, la primera com a coordinadora. Participar en un projecte d'intercanvi és sempre positiu, però haig de reconèixer que haver-ho organitzat des del principi ha estat especialment enriquidor. Encara que suposa moltíssim treball, sentir l'emoció incontrolada dels alumnes al moment en el qual arribarem amb l'autocar a l'institut alemany va ser recompensa suficient per tot el treball que m'havia portat. He vist gaudir molt als alumnes, he vist com han fet nous amics i com han estret llaços amb les persones que ja coneixien. Ha estat divertit veure com se sorprenien de veure llocs i de conèixer costums aliens a ells. Al meu entendre, tenir l'oportunitat de conèixer una cultura des de l'hospitalitat que t'ofereixen les famílies d'acolliment és una experiència única, cosa que no es pot viure com a turista o com a estudiant d'Erasmus. Aquí us deixo algunes de les opinions dels alumnes participants en l'intercanvi d’enguany:

14

Javier González: A jo m'ha agradat. És una gran oportunitat per conèixer millor altres països i els seus costums. El que més em va sorpren-

dre va ser que parlaven bastant bé el castellà, això em va impactar bastant. Jo personalment crec que sí val la pena. Fas una gran quantitat d'amics i passes una bona estona amb ells. L'única cosa que dificulta l'estada allí és l'idioma, però sabent almenys el bàsic, et pots comunicar perfectament. Alba Macià: M’ agradat molt, la veritat. És el segon any que ho faig i ho tornaria fer, ja que el fet de no saber parlar molt anglès no és un inconvenient ja que pots comunicar-te igualment. M’ha sorprès conèixer gent amb diferents coses a la meves i poder tenir confiança i amb el pas del temps seguir tenint comunicació amb ells. Sincerament és una experiència que val la pena i recomanaria que si es pot, que


se segueixi fent. Rubén Minguillo: Doncs aquesta experiència de viatjar i conèixer gent nova ha valgut la pena. El que més m'ha agradat de l'intercanvi és conèixer la cultura d'Alemanya i doncs m'ho he passat genial amb els alumnes espanyols i amb els alemanys.

nova cultura i viure noves experiències. Dificultats amb l'idioma diguem que no he tingut, ja que el meu acompanyant parlava bastant be el castellà, i a mesura que passaven els dies vaig poder

Marina Beltrán: Personalment m'ha agradat molt l'intercanvi, perquè em sembla una experiència que pots recordar tota la teva vida, a part que coneixes a gent nova i aprens més anglès o millor dit, a posar aprova el que saps. El que més em va sorprendre és el que sabien els alema nys/es de nosaltres, ja que era molt poc, o això almenys la meva alemanya. Val la pena participar ja que com he dit abans

conèixer a més alumnes de l'intercanvi i fer noves amistats. Quant a la família, la veritat és que a tot moment m'han tractat bé, fins i tot una vegada varem sopar "*Pa amb oli". Crec que val la pena participar ja que només en tercer es fan els intercanvis i és una oportunitat que no cal deixar escapar. Nuria Romero:

és inoblidable. Li recomanaria als de segon i tots els que vulguis participar en un futur. En el viatge he fet molts amics, em porto súper be amb ells i damunt són molt bona gent. Amb l'idioma no he tingut moltes dificultats encara que de vegades mai anava malament el traductor (però en poques ocasions). Una de les coses gracioses que solien passar, és que ens confonien amb francesos. Radostina Krasimirova: Personalment m'ha agradat fer aquest intercanvi ja que m'ha donat l'oportunitat de visitar un altre país, conèixer una

L'experiència de l'intercanvi amb Tübingen m'ha agradat moltíssim, a més de que es una ciutat preciosa en la que pots fer moltes activitats, la meva alumna acompanyant i la seva família van ser molt amables amb jo i em varen fer sentir molt a gust, ara pels estudis no tinc molt de temps per xerrar amb la meva acompanyant però ens enviam missatges i tenim moltes ganes de veurer’ns, m'agradaria poder tornar a Tübingen i crec que l’experiència ha estat increíble. Albanessa Alcántara:

En general a mi em va agradar l'intercanvi em van encantar el país, M'encanta la meva alemanya m'ho vaig passar súper bé. Vaig gaudir un munt. És una experiència inoblidable: el que hem vist ha estat espectacular i crec que és la millor experiència que he tingut perquè he conegut un nou país, dues persones encantadores i el més important,

15


m'ho vaig passar súper bé. Bàrbara Verdera: Hola! Doncs a jo m'ha agradat molt. Al principi fa una miqueta de por anar a una casa que no coneixes però finalment t'adaptes molt bé i no hi ha cap problema. Jo sí que tornaria a repetir.

PRIMAVERA

Ana Steder: Ha estat una experiència única que val molt la pena malgrat les dificultats, aprens una nova cultura de la forma més divertida i eficaç.

16

Carmen Ballesteros A mi m'ha agradat molt l’intercanvi. Al principi pensava que no seria molt guay, però hem vaig equivocar totalment. El que més em va sorprendre va ser la ciutat, el paisatge i la seva forma de vida. Clarament ho recomanaria a la gent, jo al principi no estava convençuda, em donava molta vergonya i preferia estar a classe. És una experiència innolvidable, fas amics malgrat després no els tornis a veure, també millores la relació amb els companys de classe i amics de tota la vida. He tingut dificultat amb l’idioma i pensava que seria molt necessari perquè no sé parlar molt l'anglès, però t’entens amb el que saps i pots parlar perfectament amb elles, igualmet sempre estarà el traductor. Us recomano que aneu l’any que ve.

Eres tu el camp, o el camp enamoraves?

Daniel Davis: Doncs ha estat una bona experiència, i he tingut l'oportunitat de portar-me millor amb aquestes persones amb les quals no solia parlar i millorar les meves habilitats socials. També m'ha semblat molt interessant el poder conèixer i viure a un altre país amb els seus costums i veure la seva manera de fer les coses a comparació amb el nostre país. Ho recomano.

Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem;

Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de mitja tarda. Flames del vent cremaven blaus domassos d'aigua de mar, em duies un paner d'ametlons, copinyes, nacres, i tenies la veu color de rosa. Temps era temps, amor, temps era temps!

d'exàmens de llatí, o per ventura d'un llibre de poemes. El crepuscle

se'ns moria a les mans com un fresquíssim papalló virolat. Cavalls de l'ombra la sang ens galopaven. Temps era temps, amor, temps era temps! Dissabtes de capvespre, sense escola. Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja.


Enguany fa vint-i-cinc anys que va morir Josep Maria Llompart, escriptor, activista cultural i un home de país d’una gran rellevància. Va ser poeta, crític literari, traductor, editor, president de l’Obra Cultural Balear (19781987) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Amés, va rebre també nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troba el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1982). D’aquesta manera, amb el motiu de commemorar la seva figura i donar a conèixer la seva obra poètica, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van acudir el passat 15 de maig a un recital de poemes de Josep Maria Llompart a càrrec de Bartomeu Crespí Rosselló, organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (Palma). A resultes d’aquesta activitat, els alumnes de 1r de batxillerat van fer una ressenya d’un dels poemes de Llompart que els hagués captivat per alguna raó. És així com a continuació us en deixam una mostra, escrita per Irene Maria Machado Sánchez. Josep Maria Llompart (1925-1993) fou un poeta, crític literari, editor, assagista, activista cultural i traductor mallorquí. Fill de militar, es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona. Col·laborà a la revista Papeles de Son Armadans entre 1956 i 1961, any que inicià la seva tasca a l’editorial Moll, a la qual estaria lligat durant tota la seva vida. Durant els darrers anys del franquisme i la transició, destacà pel seu compromís cívic per la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Li varen ser concedits diversos premis i va rebre diversos homenatges institucionals i populars. La seva lírica

partí de l’Escola Mallorquina, però amb un aire renovador, depurat estèticament. Es donà a conèixer amb Pomes de Mondragó (1961). Evolucionà cap a un realisme històric amb fortes pinzellades crítiques i iròniques. A partir de Mandràgola (1982), la

‘Mai no et deturis’,

el 2018 es diu Any Llompart

ments que té per l’amada. Està dirigit a un públic jove i adult. El tema principal és l’enyorança d’un amor passat. L’autor recorda l’estimada en un camp de primavera i com el temps passava ràpidament mentre ells parlaven. Està compost per denou versos dividits en quatre estrofes i la tornada (dos versos). Presenta una rima lliure. La majoria són versos d’art major de deu síl·labes. Cal destacar que es repeteix una oració o tornada (Temps era temps, amor, temps era temps!) que és com un reclam de l’autor sobre el record de l’amor per la seva estimada. El poema és important perquè, juntament amb els poemes del llibre Poemes de Mondragó, va ser dels primers que va escriure Josep Maria Llompart i pels quals es va donar a conèixer. El poema està molt ben expressat perquè parla de la melancolia i que troba a faltar el temps en què només passejaven i parlaven sense preocupacions. També et fa arribar molt bé la imatge de la seva estimada i els sentiments que li causa ella, així com et transmet l'enyorança amb l'últim vers. Té un vocabulari simple i tracta una situació normal entre joves que fa que et fiquis en la seva pell. Josep Maria Llompart va escriure aquest poema d’una manera adequada expressant amb claredat les sesacions i sentiments d’una tarda de primavera. És un poema que convida a amar, a rememorar el que és estar enamorat i tot allò que implica. És molt adequat per un públic jove que els farà gaudir de la poesia i, fins i tot, interessarse per aquesta.

seva poesia inicia progressivament una etapa marcada per la reflexió sobre la mort. He escollit el poema “Primavera” perquè fa una gran descripció d’una tarda tranquil·la, probablement adolescent, amb el seu amor i m’agrada la manera com expressa els seus sentiments. Aquest poema forma part de Poemes de Mondragó (1961), un recull dividit en quatre seccions amb una presència constant del paisatge i amb elements influïts per la Generació del 27, publicat just després de llicenciar-se. El poema pertany al gènere líric Irene machado, 1r batxillerat perquè l’autor expressa els senti-

17


Sintagma Nominal; un altre vers havia de tenir bé una interrogació, bé una exclamació o punts suspensius,

18

L'alumnat de 1r d'ESO, durant l'hora de projectes de divendres, ha estat treballant dues tècniques de creació poètica per al seu llibre Pop-up. La primera tècnica és la creació d'un acròstic. Per fer els acròstics hem emprat els noms dels artistes que estem treballant: Nikky de Saint Phalle, Vincent Van Gogh, Alexander Calder, René Magritte i Francesca Sundsted. Aquests noms es disposen en un full en vertical i per cada lletra del nom havíem d'inventar un vers, en relació a l'artista o a la seva obra. Però, la invenció i l'expressió no eren els únics requisits. També havíem de seguir una rúbrica de realització que ens marcava com havien de ser alguns versos. Per exemple, l'acròstic havia de tenir dues comparacions; havia d'haver un vers només amb adjectius qualificatius (entre 5 i 10) separats per comes; el primer i darrer versos havien de tenir una estructura de

etc. Els resultats han estat molt divertits i origninals! Després d'aquesta activitat de creació literària havíem de fer la creació plàstica: un collage amb diferents tipografies. Cada persona tenia un vers de l'acròstic que havíem fet i havíem de retallar lletres, síl·labes o paraules, de diverses tipografies de revistes i diaris, per realitzar el nostre vers emprant aquesta tècnica del c o l l a g e . Els resultats també han estat molt estètics i ben segur aquesta textualitzac ió donarà un aire avantguardista als llibres Pop-up!


ACRÒSTIC "

René Magrite "

Rar com un somni, ric de molts colors, cm l'arc de Sant Martí Extraordinari com excepcional, el pintor de Bèlgica No seràs oblidat perquè ets reconegut per tot És com un arbre, creix lentament però el resultat és meravellós!

Meravellosament irreal, la seva forma de pintar Ara bé, ets com un mag, sempre il·lusionaves a la gent

Grart Artista, però millor persona Reps tot el que dones, dones tot el que reps Il·lustrar era el teu treball, però il·lusió era el que féies Tens originalitat per fer obres sense pensar Totes les teves obres expressen felicitat Ets c creatiu magnífic, fabulós, estrany, colorit

19


llibre Un tímid raig de l’alba es filtra entre l'espessa arbreda. Sota l'ombra del pi que corona la muntanya, allà on l'escuma salada es fon amb les roques punxants, el cant de l'albatros errant encara roman al vent.

En aqueixa brisa hi cavalquen els teus serfs i gaudeixen, testimonis, de la teva bellesa. Àngels, heralds o missatgers -molts són els noms assolitses coincideix en el seu il·limitat coratge. No coneixen el temps, la distància ni els temporals. Avancen embravits davant les tempestes de la vida. Però ara les seves ales hi són ferides pel foc de batalla. Potser no rebis aquesta carta. Potser no responguis a la cridada. Tal vegada no ho sàpigues, però la teva vista ja està ennuvolant-se i lentament se't refreda el cor.

20

La flor dels teus llavis és marcida. Ja no rugeixen les flames del vent. El foc etern ha perdut el seu caràcter implacable. S'ha gelat la calor de la terra, i amb ella, la nit s'ensenyoreix del dia. Les tenebres envaeixen la llum. Però, després del fred, tornarà el Xaloc per avivar les cendres. L'incendi mai es veurà mort, regenerarà. I jo en ell, malgrat la foscor envoltant, per sempre perduraré… Mariano Reyes, 2n de Batxillerat

Com us venim explicant al llarg dels diferents números de Capfico l’alumnat de primer d’ESO al projecte UN MÓN DE LLIBRES treballa per aconseguir dissenyar una petita joia d’artesania que va més enllà del fet literari. Al llarg d’aquest projecte no només els ha tocat fer d’ il·lustradors i escriptors sinó també han sigut enginyers. Sí, heu sentit bé, també han fet d’enginyers, enginyers de paper. La persona encarregada de donar volum i moviment a les pàgines d’un llibre POP-up. Alumnes de primer d’ESO s’han convertit en experts en papiroflèxia i alguns resultats són una autènctica joia!


Una fragancia para cada ocasión

EPV II LA XILOGRAFIA L’alumnat de 3r d’EsO que ha cursat la materia optativa d’Educació plàstica i visual ha tingut el plaer d’estrenar una prensa de gravat per fer xilografies. La xilografía és una técnica de relleu que consisteix en fer un dibuix a sobre d’una matriu, en aquest cas de fusta. Aquest dibuix es realitza incedint a la fusta amb un instrument anomenat gúbia. Posteriormnet s’entinta la planxa i s’estampa en el paper amb l’ajuda del tòrcul.

gravat en

Aquesta técnica es pot realizar a casa, sense tòrcul , de manera més rudimentària. Si ho voleu provar podeu fer la presió utilitzant una cullera o un rodet de cuina, procurant fer la pressió de manera uniforme en tota la matriu. Evidentment els resultat no seran tan bons però sí prou interessants.

ESTRENAM TÒRCUL!

21


QUATRE CONTES AL VOLTANT D’UN POEMA Un bon dia, a la classe de català de 1rA, vàrem llegir un poema de na Joana Raspall que es diu “PODRIES”. El poema parla de la importància de posar-se en la pell d’altres que, potser, no tenen tanta sort com nosaltres de viure a una part del món on abunda el menjar, les c o m od i ta ts , el consum (de vegades, massa consum) i on, més bé o més malament, gaudim de drets fonamentals. A partir de la lectura del poema, la proposta fou escriure un conte col·laborativament i decorar el conte una vegada estigués corregit i ben redactat. Podeu llegir els relats i gaudir de les interpretacions que alumnat de 1r ha fet del poema.

22

El món dividit A l’any 2038 hi havia un món dividit en dues parts: una d’igualtat i riquesa i l’altra de desigualtat i pobresa. Al mig del món hi havia un cor fet de plantes. Per la part de desigualtat estaven

marcides i per la part d’igualtat estaven com si fos primavera, amb moltes flors. La part d’igualtat volia que l’altra part fos com ells perquè si no la seva mitja part es marciria, perquè si aconseguien que hi hagués igualtat a tot el món, les plantes formarien el cor complet. Carol, Lenny i Celia.

Pots Dir Si o No Hi havia una vegada un nin d`Africa que se’n va anar a viure a un altre país. Li feien bullying perquè era negre i no era igual com ells. Un dia va anar al col·legi i un grup de matons el va enrevoltar i el varen començar a insultar: ets negre! Torna al teu país ... El nin se’n va anar deprimint. Cada dia li feien el mateix. Un dia a l’entrada el varen enrevoltar una altra vegada i li varen començar a dir coses fins que un dia una nina va entra dins el cercle i li va dir al nin: no sempre has de dir no, també pots dir si . La nina li v a


preguntar si ho contaria , i el nin va dir que sí que ho contaria i li ho va explicar tot als seus pares . Els pares varen anar a xerrar amb el professors, i el director va expulsar als nins que li feien bullying i el bullying va acabar . Pablo, Samuel i Vany

LA TERCERA GUERRA MUNDIAL Començen les noticies: -La Tercera Guerra Mundial ha començat. Sergi Sugar, el president dels Estats Units ha bombardejat un dels laboratoris principals de Rússia, ubicat a Síria amb una bomba atòmica. Aquest fet ha provocat que Rússia declari la guerra als Estats Units, augmentant la tensió. L’ONU tem una Tercera Guerra Mundial. Això ha provocat que la guerra a Siria s’hagi intensificat perquè les potències s´han vist involucrades. Un mes i mig després la guerra arriba a Alemanya i per conseqüència a la Unio Europea , on vivia Manolet i el varen cridar per entrar a la lluita. Després de vàries batalles va anar a combatre un atac de Rússia on

va fugir en mig de la batalla cap al seu poble. Allà estava el seu fill plorant perquè volia veure el seu pare. El fill s’anomenava Manolet Jr i varen evacuar el seu poble. El pare va va tornar per trobar el seu fill, el va trobar i varen ser feliços. Però la guerra no havia acabat…. Jose Miguel, Darlyn, Toni.

LES DUES CARES DEL MÓN Això era i no era al nostre planeta Terra, quan tots vivien en pau i felicitat. Fins que un dia va esclatar una guerra mundial i això va provocar una divisió entre els països del nord i del sud o això va crear la pobresa. A Itàlia vivia una nina que es deia Giovanna. Des de petita havia somiat en ajudar a la gent pobra. Quan va ser gran va fundar una fundació que es deia:”LES DUES CARES DEL MÓN”. Va aconseguir suficients firmes com per anar-se a l´Àfrica de viatge . I així ho va fer. Quan va arribar allà va veure la pobresa que hi havia i va pensar en endur-se’ls a Espanya a viure. Però es va adonar que eren feliços vivint on estaven i que no els podia obliga a fer allò que ells no volguessin. Així que va regalar flors a tothom com a nostra d´amabilitat i va quedar a viure allà. I va ser feliç per sempre. Ángel, Joan Enric i Olga.

23


Música de fusió al

Hola, bon dia, avui et vull parlar de la banda de punk més important dels anys 80. Es diu:

The clash(1976-1986) Com ja he dit, aquesta banda era molt important, i et preguntaràs, per què? Doncs jo t’ho diré. Els anys 70 la música punk era molt semblant entre les bandes, però The Clash va incorporar diferents estils a l’hora de tocar. És a dir, que varen mesclar el seu estil amb estils com el reggae, jazz, ska o rock. Per tant, la seva música va passar a ser una música de fusió. Això els va provocar un efecte diferenciador que va agradar a la gent i varen tenir un èxit immediat al Regne Unit i als Estats Units quatre anys més tard. I tant va ser el seu èxit que el seu tercer disc va quedar com el millor dels anys 80 i en vuitena posició en la revista Roling Stone, una revista amb 500 dels millors àlbums de tota la història.

24

nçons d’ells i es diu com el disc “London Calling” Aquí podràs escoltar-la i opinar tu mateix. https://www.youtube.com/watch?v=EfKWX2pa8c Una de les cançons que més m’agraden d’ells es diu “Rock the Casbah” en la qual també transmeten un missatge en contra del racisme, com solien fer, apareixent amb vestimenta d’altres religions o transmetent que els blancs es duguin millor amb els negres. En aquesta cançó la guitarra fa un paper molt important i es què apareix i desapareix, donant un contraste amb la bateria. Quan la guitarra calla ella segueix tocant, fent com un pregunta resposta entre dos instruments. Això solen fer-ho en la majoria de les seves cançons. Un altre fet que els caracteritza són els diminuendos i crescendos (canvis de dinàmica), el qual és la baixada de volum abans de pujar-ho per a la tornada.

El seu tercer disc té una de les millors caTambé et deixaré el seu link perquè puguis escoltar-la. Espero que t’hagi agradat aquesta banda, i et convido a investigar per la teva pròpia iniciativa. https://www.youtube.com/watch? v=bJ9r8LMU9bQ

Erick Mendoza


INSTRUMENTS MUSICALS AMB MATERIALS RECICLATS

vades

ns

Fa unes setmanes, el nostre professor de música ens va dir que duguéssim set botelles de vidre per a construir un instrument musical per nosaltres mateixos. A la setmana següent, quan ja teníem el material, vàrem posar una determinada quantitat d’aigua a cada botella perquè sonés una nota específica. Vàrem descobrir que com més aigua el so és més agut ja que el recipìent es queda amb menys espai. Pel contrari, com menys aigua és més greu. Amb aquesta informació vàrem construir una escala de Do amb les botelles i l’aigua. Per a saber quina nota sonova i poder afinarla correctament ens vàrem ajudar d’una afinador. Finalment, per fer sonar les botelles bufàvem per l’embocadura o les colpejàvem amb una baqueta de fusta. Va ser divertit. Lucía Estaràs. 1r ESO B

25


PREMIS DE CREACIÓ MUSICAL (Música, mar i medi ambient)

Segon premi:

Una de les tasques que realitza l’alumnat de Música II al tercer trimestre és la creació d’una música original relacionada amb un tema concret. En aquest cas ha estat “El medi ambient” per a l’alumnat de 2n d’ESO i “Música i mar” per als de 3r d’ESO. Els premiats són els següents

Primer premi:

Rocío Sintes Iglesias (2n ESO A) https://drive.google.com/file/ d/10tOqfqQv9blM8g1NNbSpWsFZLv0o_0 3-/view?usp=sharing La meva intenció d’aquest treball era crear una música per acompanyar a

l’animació sobre el medi ambient d’Estats Units i que amb l’animació i la músiDavid Sánchez Pocovi (2n ESO B).

ca la gent reflexioni sobre la seva actitud

La meva idea s’ha desenvolupat en tres parts:

rrecta o no. (Rocío Sintes)

1- Imatges que vull que la gent miri com es el mon ara.

A continuació podeu llegir la descripció

2- Imatges de una guerra entre la contaminacio y la natura.

26

3- El futur de la terra si tots cuidam el medi ambient. (David Sánchez)

https://drive.google.com/open? id=1OF2MknP7_fzLnX20xODm0D2VkFI1G0 l t (música original que acompanya les imatges presentades)

en relació al medi ambient, si es la co-

que Rocío Sintes fa de la seva composició on es comenta les passes seguides, les eines empleades i la idea de la seva música.

Aquest treball és el projecte final de Música II. Per a fer-ho el primer de tot que


vaig haver de fer és cercar inspiració en

Nuria Romero Alvarado (3r ESO C)

altres músiques o altres treballs. Després em vaig fer un esquema de com faria la tasca, ja que compta amb moltes passes i jo volia seguir un ordre. Després d’escoltar les músiques, vaig obrir el Musescore (un editor de partitures MIDI) i vaig començar a crear el que seria el meu tema musical. Aquesta part va ser la més llarga de totes. En acabar la feina al Musescore, vaig exportar l’arxiu

com a wav per poder-lo treballar a l’Audacity, un editor de so. Primer vaig introduir la música que havia creat ii la vaig estructurar per a que s’escoltés dues vegades. Després vaig cercar a la pàgina

En aquest treball he pogut desenvolupar

web banc de sons, sons de la natura per

els coneixements que he adquirit al llarg

incloure al treball. Posteriorment amb

del curs per fer la meva pròpia creació

l’eina de l’envolvent vaig crear alguns

musical. Al principi em va costar fer la

canvis de dinàmica (crescendos, dimi-

música en el Musescore, ja que no tenia

nuendos) a les pistes incloses anterior-

una idea molt clara del que volia fer,

ment. Finalment vaig exportar l’arxiu

però a poc a poc vaig anar creant mo-

com a wav i al conversor que tenim al

tius musicals i una vegada que vaig veu-

classroom el vaig convertir a format mp3

re que tot tenia una coherència va ser

per poder-lo juntar amb l’animació al

més fàcil acabar la composició. La part

mòbil. Quan ho vaig juntar tot a l’editor

que tal vegada menys he desenvolupat

de vídeo “inshot” ho vaig pujar al drive

del treball ha estat l'edició de so a l’Au-

en format mp4 i vaig compartir-ho amb

dacity ,perquè hi havia molts efectes

el professor. Per acabar vaigescriure la

que no m'acabaven de convencer. Al

memòria i revisar que estigui tot.

començament del treball vaig pensar

La meva intenció d’aquest treball era

que el resultat no seria bo, però una ve-

crear una música per acompanyar a

gada acabat em sento satisfeta. (Nuria

l’animació sobre el medi ambient d’Es-

Romero)

tats Units i que amb l’animació i la músi-

https://drive.google.com/file/

ca la gent reflexioni sobre la seva acti-

d/14VsWfpiBz17WgL-

tud en relació al medi ambient, si es la correcta o no.

ZjvAtmylTH3JCRQNQ/view?usp=sharing ENHORABONA A TOTS ELS PARTICIPANTS I

M’ha agradat fer aquest treball perquè

ELS PREMIATS!!

era un treball molt lliure, amb moltes possibilitats diferents de crear una música pròpia per al medi ambient.

Tercer premi:

vades

ns


Per commemorar la diada del 8 de març, (recordem que és el dia Internacional de la Dona Treballadora) a 4t A i B vàrem realitzar un mural amb diverses propostes de poesia visual. Tots les creacions tenien en comú el fet d'haver emprat com a text un poema feminista. Les tècniques emprades són el collage poètic i el cal·ligrama que tenen el seu origen, com a tècniques d'expressió poètica i literària, durant les Avantguardes del passat segle XX. Durant els anys 20 i 30 del segle XX els poetes necessitaven experimentar noves maneres d'expressió visual, trencant així amb l'estètica anterior. Els poemes treballats són de tres poetesses: Maria Mercè Marçal, Mireia Calafell i Montserrat Abelló.

DIVISA

Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Maria Mercè Marçal

Cançó de camí Vols venir a la meva barca? -Hi ha violetes, a desdir! Anirem lluny sense recança d'allò que haurem deixat aquí. Anirem lluny sense recança -i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert. Hi haurà rems per a tots els braços -i serem quatre, serem cinc!i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal

Diacrític dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna dona dóna que violent és un accent quan no fa prou diferència Mireia Calafell

Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard. Bruixes d' ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s' escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l'ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem la nostra nit. Maria Mercè Marçal


Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. Maria Mercè Marçal Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s'aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles.

Des de 1978... Corria el mes de setembre de 1978 i a un solar del Polígon de Llevant s’ultimaven les obres d’un nou Institut de Formació Professional a Palma. Encara no hi havia professors ni alumnes, però ja hi havia un ordenança que vivia a l’habitatge que també es construïa al solar. Per desembre van arribar els primers alumnes i professors i ell va col·laborar perquè tot estigués a punt. El centre no estava tancat des del començament i les seves tasques, a més de les pròpies del càrrec, també incloïen indirectament la de vigilància del centre. A la llarga, com que era com casa seva, també es va encarregar de la reparació i manteniment. A més a més, durant tots aquests anys, primer com a ordenança i després com a auxiliar administratiu, hem pogut conèi-

xer una persona que es caracteritza per la paciència, tranquil·litat, amabilitat, entre molts d’altres trets, en el tracte cap a tota la comunitat educativa. Han estat moltes les promocions d’alumnes, professorat i personal no docent que han passat pel centre, tots ells testimonis d’aquesta personalitat que, durant 40 anys, ha format part de la història del Borja, tant en els moments més bons com en els més dolents, sempre ajudant i col·laborant a un millor funcionament. Ara ja no tendrem a qui queixar-nos quan no funcioni la calefacció, quan s’espenyi un pany, quan es rompi un vidre...; tampoc les pròximes promocions tendran aquesta cara amable i pacient que els pugui atendre i donar-los la informació requerida. I de tot plegat us contam aquesta petita història perquè en Tomeu es jubila.

29

D’aquesta manera, et volem dir, Tomeu, que et trobarem a faltar, que estam molt agraïts per tots aquests anys dedicats a la comunitat educativa i et volem desitjar el millor per aquesta nova etapa que comences, i recordar-te que el Borja sempre serà casa teva.

Per molts d’anys, Tomeu!


EL RETORN d’ODISSEU Dia 15 de juny l’alumnat de 4t d’ESO representarà l’obra de teatre “EL RETORN D’ODISSEU”, una adaptació de l’obra L’Odissea del cèlebre poeta grec Homer. ARGUMENT Odisseu, rei d’Ítaca, va ser fora del seu país vint anys: deu a Troia, en la guerra i deu de viatge de tornada a Ítaca. L'heroi havia canviat molt, tant per l'edat com pels perills amb els quals va haver d'enfrontar-se. Durant tot aquest temps, la seva esposa, Penèlope, l'havia esperat fidelment, confiant que tornaria, fins i tot quan ja tothom el feia mort. L’absència tan perllongada del marit havia atret nombrosos pretendents a Ítaca, seduïts per la bellesa

30

d'aquella dona i el llegat del regne. Tots intentaven convèncer-la que Odisseu era mort i tots insistien que s'havia de tornar a casar, amb l'argument que Ítaca necessitava un rei. Però, tot i que Penèlope refusava les proposicions de matrimoni, l'illa s'anava omplint dia a dia de pretendents, els quals, hostatjats a palau, en disposaven com si en fossin els senyors. La reina, cansada de tot aquell enrenou, els va convocar i va comunicar-los que elegiria un nou marit quan hagués acabat de brodar un sudari per quan morís el seu sogre. De dia, Penèlope brodava la tela i, de nit, desfeia el que havia brodat; d'aquesta manera va poder entretenir els pretendents durant tres anys. Al final, però, una de les seves esclaves la va trair, i llavors no va tenir altre remei que acabar el teixit. Quan va arribar a Ítaca, Odisseu, que semblava un rodamón més que no pas un rei, es va dirigir a la cabana d'Eumeu, el més lleial dels seus pastors. Allà hi havia també Telèmac, el fill d'Odisseu, que va quedar bocabadat de les històries que explicava el captaire de la guerra de Troia, però no va reconèixer el seu


pare. Penèlope, a qui li quedaven ben poques esperances, va cridar una vella esclava perquè rentés els peus d'aquell home. La serventa va reconèixer Odisseu per una cicatriu tenia en una cama. Penèlope, que havia decidit posar fi a aquella situació, va presentar-se davant dels pretendents portant l'arc de caça d'Odisseu i va dir que acceptaria com a marit el qui disparés l'arc d'Odisseu i fes passar la fletxa a través d'una filera de dotze destrals, tal com feia el seu espòs abans d'anar-se'n a la guerra. Tots els pretendents ho van intentar, però, l'altre, tots van fra- cassar.

EQUIP ARTÍSTIC Per ordre d’aparició

que

un

rere

Aleshores, el captaire va preguntar si ell podia provar-ho i tots els altres se'n van burlar, demanant-li com gosava pensar a casar-se amb una reina. Però Penèlope els va fer callar i Odisseu va tensar l'arc fins al límit sense cap esforç. Va deixar anar la fletxa, que va passar netament a través de la filera de destrals. Els pretendents, que reien, van emmudir de cop. Odisseu havia tornat! Tot d'una, es van tancar totes les portes del palau. Telèmac, que havia reconegut el pare, li va donar armes i s'inicià la matança dels pretendents. Quan finalment tot s'havia acabat, Odisseu va fer cridar Penèlope, que gairebé no podia creure's el que havia passat. Ja no tenia cap mena de dubte: el rei, el seu espòs, el pare del seu fill, era de nou a casa.

ATENA Aina Rodríguez Macías ZEUS Samuel Mosquera Schwarz HERA Ariany Gutiérrez ARTEMIS Yesica Ospina Zapata APOL·LO Bryan Salinas González HERMES Samba Camara BUGADERA 1 Eny Afolabi BUGADERA 2Mabel Fiol Prieto VINATER 1Guillem Verdera Binimelis VINATER 2Adrià Aguiló Hervás VINATER 3Mohamed Al Khouli El Bakkali PRINCESA NAUSICAAndrea Garau Ranz DIDA DE NAUSICAMaria Álvarez González REINA ARETÉLidia Vergara Árbol PASTORA 1Marina Garrido Navarro PASTORA 2Yassmin Alub Cuellar EUMEUMatías Gómez FILETIOAnthony Azán Flores ODISSEU Sergio Cantano Fernández MELANTIO Joan Sebastià Vallejo Merchán FEMIO Modou Lamín Jawneh LIODES Adrià Colomar Lebrija EURÍMAC Erik Mendoza Ochoa ANFÍNOM Aaron Merino Sánchez DEMOPTÒLEM David Fuentes Mata PENÈLOPE Farah Ziani Varela EURICLEA Ana Belén Garau Ranz AUTÓNOE Paula de Pinto Pujol TIRO Sandra Gómez Varela ALCMENA Itziar Ortiz Fontanals MICENA Ulma Cortés Martínez MELANTA Aila Romaguera Mezquida EURÍNOME Sara Roselló Cantallops IFIDAMIA Maria Camacho Rosales TELÈMAC Rodrigo Durán Bueno EUPITES Llorenç Sastre Giraldo NÈRIT Alex Rigo Escobar

31


Dia 22 de març els alumnes de 3r d'ESO vàrem fer una excursió des de Binissalem fins al llogaret de Biniagual. Ens vàrem dividir per grups de quatre i cinc alumnes per poder anar completant el dossier. Aquí teniu una mostra de les activitats realitzades.

32

1.-Quants de km hi ha de Palma a Binissalem? 29,4 km 2.- Quin és el gentilici de Binissalem? Binissalemer 3.-Fixa't com parlen a Binissalem. Què passa amb el so de la e en posició tònica? Parlen amb la e oberta en lloc de la e neutra tònica. 4.-Amb quin tipus de pedra estan construïts els edificis més notables del poble? Els edificis més importants del poble, com l'església parroquial de Santa Maria de Robines,estan fets amb pedra blanca de Binissalem. La fira de la pedra de Binissalem se celebra els dies 28 i 29 de maig. 5.- Esbrina quina és la finalitat del Consell Regulador D.O. de Binissalem . El consell regulador controla tot el procés de producció i comercialització del producte. Començant per la vinya (varietats, pràctiques de cultiu, producció), la verema, l'elaboració, la criança, l'embotellament i per descomptat, la qualitat dels vins emparats, així com la seva comercialització. El Consell regulador també és l'encarregat de vetllar pels preceptes del reglament i per la qualitat dels caldos emparats per la D.O. Aquest vi prové exclusivament de vinyes de la comarca inscrites al registre de vinyes de la D.O 6.-Quins són els pobles que formen part de la comarca de la DO Binissalem? Binissalem, Consell, Santa Maria del Camí, Sencelles i Santa Eugènia. 7.-Completa aquests enunciats sobre el tipus de vinya que podem trobar a Binissalem. La varietat autòctona anomenada "manto negro" és la base del vi negre de la comarca . La varietat autòctona anomenada "moll"

VI NEGRE CRIANÇA RESERVA GRAN RESERVA

Mínim d’envelliment mínim de 24 mesos mínim 36mesos mínim 60 mesos

és la base del vi blanc i espumós 8.- Indica els terminis que són necessaris per a l'envelliment del vi negre en cada cas 9.- -Quan i com es celebren les festes més importants del poble? Del 8 al 24 de setembre es celebra a Binissalem les Festes des Vermar la més important. El programa combina diferents actes lúdics com els concerts o la batalla del raïm amb els més tradicionals. Pel seu caràcter més popular destaca un sopar i un dinar a l'aire lliure en què el protagonista és un plat molt tradicional en aquests dies, els fideus de vermar, una recepta molt antiga i saborosa elaborada amb carn d'ovella. 10.- Qui és el patró de Binissalem? Dibuixa l'escut del poble. Quina relació hi ha entre l'escut i el patró? El patró de Binissalem és Sant Jaume. La relació que hi ha és que l'escut porta la petxina de Sant Jaume. 11.- Esbrina el nom dos escriptors molt importants de Binissalem. Investiga quina relació es pot establir entre un d'ells i la possessió de Raixa que visitàrem abans de Nadal. Llorenç Moyà Gilabert de la Portella va néixer a Binissalem el 6 de gener de 1916 i va començar a dedicar-se a la seva vocació literària a Can Gelabert. El poble i la seva gent, que Moyà tant volia i admirava, van estar sempre presents en la seva vida i en moltes de les seves obre. Va ser fundador de la Festa del Vermar.

A barriques de fusta de roure

En botella

6 mesos

18 mesos

12 mesos 18 mesos

24 mesos 42 mesos


Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1 de març de 1897 28 de gener de 1980). Fou un escriptor i psiquiatre mallorquí. Va escriure tant en castellà com en català i és considerat una de les figures més importants de la literatura en llengua catalana al segle XX. Raixa ha estat escenari de la producció cinematogràfica de Bearn, la novel·la de Llorenç Villalonga, amb la qual l'autor mallorquí elevà a mite el món decadent de l'aristocràcia rural mallorquina de la fi de segle XIX. 12.- Demana a les persones del poble sobre els avantatges i desavantatges de viure en un poble. Avantatges: • Com no és un poble molt gran es coneixen tots • Mantenen una vida més saludable • És més segur viure a un poble que a una ciutat. • És molt tranquil Desavantatges: •Hi ha menys oportunitats de treball • No hi ha tantes comoditats com a una ciutat • Hi ha menys joves • És més car. 13.-. El llogaret de Biniagual Investiga la història d'aquest hàbitat rural i redacta un petit

resum.

El nom de Biniagual ve de l´època àrab quan era una alqueria dedicada a l´agricultura, i el seu nom àrab era "beni ahual", que significa "hijo del bizco". Després de la conquesta de Jaume I, fou donat al convent de Jonqueres de Catalunya, que hi introduí el conreu d'oliveres, vinyes i cereals. Durant els segles XVI-XVII, el llogaret (de sis cases) quedà despoblat a causa d'una epidèmia de pesta. Els habitants començaren a treballar en la vinya i les oliveres. A mitjan anys setanta, la vila passà a ser propietat privada i objecte de reformes arquitectòniques , així com d'un projecte de revitalització de les activitats agrícoles del seu entorn. En l'actualitat, el conreu de la vinya aglutina entorn de trenta-quatre hectàrees. 14- Esbrina el significat de la paraula fil·loxera?De quina manera pots relacionar-la amb el concepte d'èxode rural. La vinya, és important recalcar que aquesta es va veure afectada per la fil·loxera a principi del segle XX. ÉS un insecte que ataca les rels de la vinya. Aquest fet provocà un canvi en el model d'explotació. Així, es passà als ametlers, les figueres, les ovelles i els porcs. El fet que l'activitat fos tan poc rendible derivà en la despoblació del llogaret, que encara a mitjan segle XX es trobava en estat de runa. 15.- Quina diferència hi ha entre un llogaret i un poble? I entre un poble i una comarca? Un llogaret es una població molt petita que no disposa d’un ajuntament. El poble és una població petita que disposa d’un ajuntament mentre que una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, històriques o les relacions de veïnatge entre els poble que la formen. Hingreddy Lobato, Yésica Flores, Lucas Mendoza, Núria Miralles, Paula Jara, Marina Beltrán. Marta Zapata, Isabel Sancho, Oscar Caballero, Isaias Ogbonmwan Radostina, Juan López, Keyla (autora també de les fotos) Llucia Pedregoso Cristian Lobato, Alex Claudel. Miguel Cortés,Wilson Cruz.

33


CFGS LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC i CFGS ANATOMIA PATOLÒGICA

34

com estudiar diversos fluids corporals (laboratori) o bé teixits (anatomía patológica) per, juntament amb altres informacions (signes i símptomes, i altres proves) arribar a un diagnòstic, que permeti al equip mèdic donar teràpies curati-

Les alumnes de 1er curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècnic de Laboratori Clínic i Biomèdic i el grup de 1er del Cicle Formatiu de Grau Supeves i sorior d’Anatomia Patològica (nou Cicle al Centre) vos volem apropar al món de la Sanitat i donarvos a conèixer una mica aquests estudis tan interessants i tan importants lucions als en el món clínic. pacients. Aquesta és la tasca que fan els tècnics ja forVos volem explicar mats i que están treballant que durant tot el curs tenim als hospitals… assignatures molt intenses, on aprenem coses tan diDurant el curs, hem verses com conèixer el cos visitat alguns laboratoris imhumà de dalt abaix, extreu- portants de Mallorca, com re sang, analitzar-la, així el Banc de Sang i Teixits de

les Illes Balears, l’Hospital Comarcal d’Inca, l’Hospital de Manacor, l’Institut de Fertilitat, etc. I hem visitat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, pioner en investigació a Europa i tot el món, així com l’Hospital del Mar de Barcelona. S’apren molt veient com treballen els professionals sanitaris en el seu propi lloc de feina, els laboratoris hospitalaris. Així mateix, la darrera setmana de maig hem participat a la mostra de FP “Fes-te PRO” celebrada al Palma Arena, on hem tengut ocasió de explicar als alumnes de 4t d’ESO de molts d’instituts de Mallorca el què poden estudiar dins l’àmbit de la sanitat. Vos mostram una foto de qui som, i vos animam a que a l’hora de triar uns estudis vos deixeu endur per la vostra il·lusió i poseu ganes i passió. Molt bon estiu a tothom!


"Alguns automatismes fets per alumnes de 3rESO a l'hora de projectes. Es mouen gràcies a un servomotor programat en Arduino. Han quedat molt macos, però a les fotos no es pot veure el moviment. Hi ha un video penjat a la pàgina web de l'IES Francesc de Borja Moll. Si vas a dalt de tot de la pàgina, on posa Departaments/Tecnologia el podràs veure. No t'ho perdis!

"Una mostra de les habitacions 3D fetes per alumnes de 2n ESO a l'hora d'informàtica. Es fa servir el programa SketchUp. No és gens difícil, el que dona més feina es mesurar tots els mobles per saber quant fan d'alt, llarg i ample.

35


Aquest curs ha estat un any ple d'experiències, coneixements i novetats que volem compartir amb tots vosaltres. La nostra assignatura de Religió vol esser una assignatura on partim de la nostra realitat de cada dia, on aprenem què eren i feien les diferents religions antigues com Roma, Grècia, Egipte i Mesopotàmia. Aprenem sobre les grans religions actuals com són el Cristianisme, Budisme, Hinduïsme, Islamisme i Judaisme......Totes elles apassionants en la seva simbologia, ritus i manera de veure la vida !!! Dins classe hem treballat tota una varietat de temàtiques, relacionades amb les sortides que ara volem compartir amb tots vosaltres ! A Primer d'Eso vàrem anar a veure els Betlems de Palma. A Segon d'Eso hem treballat l'Itinerari ReligiósCultural a Palma. A Tercer dEso anàrem a la Porciúncula, on poguèrem disfrutar del meravellós Museu Etnològic, Numismàtic i Històric, així com de l'Església de Cristal on la seva estructura bàsica es fusta, ciment i vidre. A Quart d'Eso i a Primer de Batxiller hem anat a la Catedral, la Seu, anomenada també com la Catedral de la Mar, Catedral de la Llum ! A quart d'Eso compartírem una sortida juntament amb els alumnes de Plàstica i anàrem plegats a veure la Catedral. Va esser una oportunitat estupenda per poder entendre millor l'arquitectura i escultures religioses, conéixer tota la simbologia religiosa i gaudir de l'art . Analitzàrem l'obra de Barceló i Gaudí en tota la seva perspectiva artística ! Alumnes Religió Borja Moll

LA NOSTRA ASSIGNATURA DE RELIG 36


GIÓ

DIADA DE MEDI AMBIENT I SALUT El passat 30 de maig celebràrem per primera vegada, de forma conjunta, la Comissió de Medi Ambient i la Comissió de Salut, una Diada plena d'activitats i tallers. Les activitats varen estar relacionades amb la cura i el respecte al Mediambient, el manteniment d'una vida activa i saludable, el respecte cap a les persones amb discapacitat, una alimentació equilibrada, la prevenció del consum de substàncies tòxiques i primers auxilis. Els alumnes d'ESO gaudiren participant activament en les activitats, destacant activitats com ioga, el muntatge d'un jardí vertical i els jocs populars. Per concloure la diada, s'entregaren els premis del concurs «Aules netes», quedant en primera posició el curs de 4 d'ESO B i en segona i tercera posició els de 3r A i 3r C. També es va entregar un premi a l'alumna María Camacho, de 4t A, per haver realitzat el Logotip de la Diada. Finalment es va premiar a l'alumna Celia Estan, de 1r d'ESO A, per la millor fotografia realitzada sota el lema «Vèncer la contaminació del plàstic» (lema del Dia Mundial del Mediambient de 2018).

37


he has made PAN’S LABERYNTH, SHAPE OF WATER… And was born on October 9, 1964 in Mexico in Zapopen, Jalisco. He has 2 kids and a wife, Lorenza Newton, they got married in 1986 and got divorced in 2017. You can watch his film in NETFLIX. The series is about a boy that becomes into a trollhunter of the good trolls world, because he was the chosen by the amulet. He is trying to save the trolls and their own world. The main characters are: CLAIRE: she is the girl who Jim likes. JIM: he is the main character (trollhunter). TOBY: he is Jims’s best friend. BLINKY and AAARGHH: there are best friends themselves, they help Jim be a trollhunter and they train him. This year in 1st ESO we've been watching Trollhunters, an animation series. We believe that the best way to learn a language is to use it, the good news you can use it when you watch a film or a series and at the same time you have a good time. Read the review written by Leyla and Dastin from 1st D to see what this series is about. And we hope you give it a try!!! TROLLHUNTERS It’s an animation of a magic story. The series writer is Gillermo del Toro, he won the oscar for the best film and director,

38

I think it’s a nice series for teenagers, because it shows us how it is' possible to be a student an a trollhunter at the same time. I like it because it's an average teenager life but with something totally random, it’s like a comedy but it’s sometimes a story with a message. I recommend it if you want to see an animation series! Leyla and Dastin 1st D


Una paella es más que cocinar y comer… Un día cualquiera se anunció que reposara. que el 23 de abril habría un Silvia Bergás concurso de paellas. La mayoría de la clase de 1r B quiso Pasamos por muchas dificultaparticipar. des: se nos apagaba el fuego Pau Morónez todo el tiempo, se nos caía todo, se nos quemó el aceite, las Yo soy un alumno, de 1r B, para cenizas se nos metían en el ojo ser exactos. No organizamos y lo peor fue ver que todo el de la siguiente manera: Alba mundo había acabado y nosotrajo las maderas y el bol, Nattros aún estábamos cocinanhalia trajo los palos para mover do. las gambas, Rubén los ajos, Sthefanie Emmanuel Stephanie el papel de cocina, etc. Pero...hubo un milagro: ¡paella Sergio Enjuto ganadora 1r B! Pau Morónez Entre todos repartimos cargos y quien llevaría tal o cual cosa. Después de unos días, Mario (el Los que decidimos participar profesor de catalán) nos dijo tuvimos que pagar 3 euros. Yo que tenía una sorpresa para no quería participar ni pagar nosotros. Entró en la página pero al final participé y me sigo web del instituto y vió que haarrepintiendo de esa decisión. bíamos quedado primeros y El 30 de mayo fuimos a celebrarlo a Can Joan de S’aigo. Nos omimos un helado, una ensaimada o un cuarto. Estaba muy bueno. Sergi Vicens

Álvaro Mérida El día de hacer la paella algunos fueron a encender el fuego y otros fueron a cortar los ingredientes. Nathalia Clase. Lo primero que hicimos fue poner un poco de aceite. Esperamos a que se calentase. después pusimos las gambas, el marisco y la carne. Una vez todo preparado pusimos el arroz y un poco de caldo. Removimos un poco y la dejamos u n rato hirviendo para que se hiciese el arroz. Cuando el arroz ya estaba hecho esperamos a

Fue una buena experiencia porque fue un día diferente a los demás. Estuvimos más reunidos. Mi sentimiento fue de felicidad,me encantó ese día de todos nos pusimos muy conten- la paella. Debería de haber tos. Alba Bolívar y yo fuimos a más actividades como la de buscar a Jose i Mar (nuestra aquel día porque está bien cotutora) para contarles que que todos estemos habíamos ganado. Se pudieunidos como una ron muy contentos. gran familia. Para Nathalia Clase. unos niños de nuestra edad estuvo muy El premio era una merienda en bien. Can Joan de S’aigo. Alba Bolívar Silvia Bergás.

39

La clase de 1r B tenía competencia, mucha competencia. No se rindieron en ningún momento. Por mucho que se apagara el fuego lo consiguieron y quedaron primeros. Sergio Enjuto

Mi opinión es que con esfuerzo se consigue todo, aunque sea difícil recibiréis una gran recompensa.

Sthefanie Emmanuel


17 EDITA Revista capfico de l’IES Francesc de Borja Moll DIRECCIÓ Sempre cap amunt EDITORIAL Mario Mengual PORTADA i Contraportada Yao Chen Mar Llobera

No te la perdis,

participa!!!

MAQUETACIO Mar LLobera EQUIP TÈCNIC Jose Gabarda Guillem Salom

AGRAIMENTS/ CONTRIBUCIONS Gràcies a tots aquells que heu participat i heu fet possible la revista CORRECCIÓ Caridad Lopez

18

Canta-canta Valeria Ciganda ASSESSORIA FISCAL I LEGAL De moment no l’hem necessitat. HIT A L’HORA DE TANCAR Peces de Ciudad. Joaquin Sabina. Revista capfico no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors. No és un producte registrat, podeu plagiar total o parcialment el contingut de la publicació, sempre per una bona causa.


Capfico 17 def  

Revista de l'IES Francesc de Borja Moll

Capfico 17 def  

Revista de l'IES Francesc de Borja Moll

Advertisement