Pla integral de les arts visuals

PLA INTEGRAL DE LES ARTS VISUALS

DESEMBRE 2015 1 © KEITH ELLWOOD

PLA INTEGRAL DE LES ARTS VISUALS

2

El present Pla ha estat elaborat pel Departament de Cultura, a través la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, amb la participació d’entitats i altres institucions.

1. Introducció

SUMARI

1.1. Metodologia i comissions de treball.

1.2. Accions.

1.3. Calendari de sessions i assistents 2. Els eixos estratègics del Pla 2.1. Articular les arts visuals contemporànies d’una manera estable i territorialment equilibrada 2.2. Dotar el sector de les arts visuals del finançament adequat 2.3. Millorar el marc jurídic que afecta a les arts visuals 2.4. Estructurar i ampliar les polítiques públiques d’adquisició i patrimonialització d’arts visuals 2.5. Crear nous públics i ampliar la recepció de les arts visuals 2.6. Millorar la relació i la presència de les arts visuals dins el sistema educatiu 2.7. Estimular les relacions entre el sector públic i el privat per a la promoció de l’art contemporani 2.8. Multiplicar la presència de la creació catalana als circuits i plataformes internacionals 3. Annexos Annex 1. Document de Propostes de modificació de la Llei de Propietat Intel·lectual necessàries per a la comunitat artística (21 de juliol de 2015).

Elaborat per Eva Sòria (IRL) i Beatriz Panadés (VEGAP), membres de la Comissió 9. Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Annex 2. Document de Propostes de modificació del marc legislatiu sobre patrimoni d’art contemporani (consideració de bé, fiscalitat, transmissió, etc) . Elaborat per Isabel Niño i Beatriz Niño (assessores del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya), membres de la Comissió 9.

4. Documents recomanats 5. Crèdits, Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals i participants en les comissions

3

1. INTRODUCCIÓ

4

L’elaboració del Pla Integral de les Arts Visuals sorgeix de la voluntat dels responsables del Departament de Cultura, en la desena legislatura autonòmica (2012-2015), de consensuar amb els diferents agents públics i privats implicats en el sector un marc d’actuació que permeti abordar els àmbits de treball prioritaris. Per a dur-ho a terme, el Departament ha volgut comptar amb la implicació del conjunt del sector: institucions, creadors i agents, societat civil i sector terciari.

La premissa que guia la decisió de bastir el Pla té un punt de partida triple. Primerament, la constatació que el pes cultural de les arts visuals en l’escena contemporània coincideix, paradoxalment, amb la pèrdua generalitzada de suport econòmic i projecció social provocada pel desconeixement d’una part de la societat. Com assenyala Pierre Bourdieu “el seu lloc és privilegiat en la societat actual, per més que sigui disputat i precari”. En segon lloc, la necessitat urgent d’articular un espai de cooperació entre el sector públic i el privat. I, no pas en darrer lloc, la voluntat conjunta de tots els agents de construir una nova formulació estratègica que persegueixi objectius precisos, des d’una mirada integral i transversal.

També hi ha hagut quatre divises (o realitats) que han planat en totes les reflexions de treball. És important deixar-ne constància: que l’artista o creador ha de ser considerat com a professional, amb tot el que representa de millora de les seves condicions laborals i fiscals; que els centres d’art i museus han de superar el rol de feblesa actual dins de l’acció cultural municipal, perquè en depèn l’accés a tots els ciutadans de les pràctiques artístiques contemporànies en el territori; que la feina del comissariat, la crítica d’art i tot tipus de mediació han de ser contemplats com a eines transcendentals pel seu treball de difusió, de reflexió i de pensament; i que el galerisme, que sovint treballa en condicions de risc i incertesa, ha de ser considerat com un empresariat cultural que transcendeix el business i incideix en la visibilitat, la difusió i la situació en el mercat dels creadors, tant al país com a l’exterior.

Pel que fa al MNAC i al MACBA, una de les constatacions, tanmateix, és el buit que cal cobrir en l’absència de representació sectorial i de la societat civil en els òrgans de governança. Ho destaquem en aquesta

5

introducció atesa la seva importància, perquè és un fet que les bones pràctiques i la transparència de les institucions són en l’actualitat matèria especialment sensible en la percepció que la ciutadania té de l’acció de govern dels mandats democràtics.

La distribució de les competències en arts visuals que, des de fa anys, presenta l’organigrama del Departament de Cultura ha comportat la relació amb diferents interlocutors i, sovint, la falta de continuïtat de línies de treball endegades. S’ha constatat en les sessions de treball del Pla. I també ho citen les conclusions de les Jornades de debat, organitzades per la Plataforma Arts Visuals (juny i juliol de 2015). Aquest Pla planteja la possibilitat d’estudiar una interlocució única per construir un nou relat.

El Pla Integral de les Arts Visuals és un instrument polític dissenyat per transcendir legislatures. Així com un pla estratègic té una continuïtat acotada en el temps, un pla integral té més durabilitat. La continuïtat és possible gràcies al compromís explícit entre institucions i tots els agents privats i, en definitiva, a la suma de voluntats que contribueix, en paral·lel, a reforçar l’articulació del sector.

L’informe Les arts visuals a Catalunya 2014 ha precedit la redacció del Pla. Abans de començar-ne l’elaboració, era imprescindible disposar d’una aproximació al sector per detectar febleses, agrupar les dades disponibles i analitzar-les. I, així mateix, saber l’estat d’opinió per preparar un marc de treball: la nova formulació estratègica per al conjunt del sector que constitueixen el mercat, els serveis públics i el sector terciari.

6

Aquesta anàlisi prèvia de la qual disposen tots els professionals que han participat en les comissions, ha estat elaborada a partir de les dades disponibles 2010-2014 per part del Departament de Cultura per un grup intern format per Esteve León, Conxita Oliver, Marta Gustà i Gabriel Planella, entre gener i setembre de 2014. A continuació, l’Informe ha estat sotmès a la consideració de cinc experts en arts visuals: Pilar Parcerisas, Glòria Picazo, Ramon Parramon, Antònia M. Perelló i Eva Sòria. Tot seguit s’ha presentat, per part del Sr Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals, a representants de les associa-

cions del sector i a l’Ajuntament de Barcelona, en qualitat de document obert a suggeriments, canvis i incorporacions posteriors.

Abans de ressenyar el procediment i la metodologia que han guiat la redacció del Pla, - l’estadi següent al tancament de l’Informe -, cal deixar constància que hi ha coincidit la creació de la Plataforma d’Arts Visuals, “un espai de concert, debat i de divergència” entre les entitats i persones que agrupa i que són les més destacades del sector.

Una de les primeres accions de la Plataforma ha estat l’organització de les Jornades de debat. En aquestes jornades (20 de juny i 11 de juliol de 2015, al MACBA), s’han analitzat el principals reptes i problemes del sector i s’han proposat mesures concretes, que s’han lliurat al Departament de Cultura, al mes de setembre, quan el Pla Integral de les Arts Visuals ja estava redactat. Aquestes mesures coincideixen bàsicament amb els objectius i accions que en formen el nucli central. Les que no hi constaven i l’equip de coordinadors ha considerat adients en referència a la formulació general, s’hi han incorporat.

7

1.1 Metodologia i comissions de treball L’objectiu principal del Pla Integral de les Arts Visuals ha estat generar un projecte compartit per tot el sector que donés resposta a les necessitats, inquietuds i expectatives actuals, basant-se en una refundació de les polítiques públiques i privades en aquest àmbit.

Una vegada enllestit l’informe preliminar Les Arts Visuals a Catalunya i constituïda la Taula per al Pla Integral de les Arts Visuals, presidida pel conseller de Cultura i formada per les institucions i entitats del sector, el treball per elaborar el Pla s’ha desplegat a través de comissions. La seva composició s’ha nodrit d’experts dels sector i membres d’institucions, associacions i entitats.

Les comissions de treball han estat, inicialment, les següents: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

8

Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais. (Art públic).

Accions per a la internacionalització. Detecció i anàlisi de les existents i proposta de mesures de futur.

Formació: artistes; directors i gestors d’equipaments Arts visuals i educació: la relació de les arts visuals amb el sistema educatiu.

Creació i producció.

Exhibició, difusió i comunicació.

Mercat, fires i col·leccionisme.

Polítiques públiques d’adquisició: producció i patrimonialització.

Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Després de la primera roda de reunions, la primera comissió, atesa la seva dimensió, s’ha dividit en dues subcomissions: una centrada en el MACBA i l’altra en les xarxes d’equipaments municipals. La tercera i la quarta s’han refós en una de sola, atès que formació reglada formal i no reglada informal s’entrecreuaven sovint.

Les comissions de treball han efectuat el diagnòstic i la formulació estratègica mitjançant sessions de debat. Les reunions han estat guiades pels relators Anna Capella i David Santaeulària, gestors externs al Departament de Cultura, designats per a aquesta missió. L’equip de coordinació del Pla, format per Gabriel Planella i Conxita Oliver (D. G. de Creació i Empreses Culturals), i Marta Gustà (ICEC- D. G. de Creació i Empreses Culturals), hi ha treballat estretament Més concretament, cada comissió ha identificat els àmbits d’actuació prioritaris i ha proposat mesures concretes per canviar tendències desfavorables o resoldre punts febles a partir d’un guió preestablert.

El nucli central del Pla Integral de les Arts Visuals (“Els eixos estratègics del Pla”) resumeix les conclusions de les comissions. Per a la formulació, els redactors han seguit una manera de procedir semblant a la del Pla Integral de Circ: un objectiu estratègic, un objectiu més concret i, finalment, les accions del Pla Integral de les Arts Visuals.

Formen el nucli central, el de més valor per al contingut d’aquest document:

• • •

8 objectius estratègics 21 objectius operatius 91 accions per assolir-los

Els objectius estratègics tenen una certa correlació amb les comissions però amb variables que s’ha anat ajustant. Per exemple, l’objectiu que es refereix a “Millorar el marc jurídic que afecta a les arts visuals” coincideix plenament amb la Comissió 9 sobre marc jurídic. En canvi, “Dotar a les arts visuals del finançament adequat” és pràcticament transversal i no es refereix a cap comissió en concret.

9

Quan el Pla hagi estat validat per la Taula per al Pla Integral de les Arts Visuals i comenci a desplegar-se, amb la supervisió de les comissions de seguiment, les accions es concretaran al detall i es complementaran amb calendari, responsables institucionals de les mesures i pressupost.

El conjunt d’objectius i accions dibuixen un escenari que aprofundeix en la formació, la recerca, la creació, la producció, l’exhibició i el consum de les arts visuals; en la patrimonialització, col.leccions i conservació del patrimoni contemporani; en millorar la seva difusió; afavoreix l’accés de tots els ciutadans a l’art contemporani; i n’aconsegueix una major presència en l’esfera pública, tant a nivell nacional com internacional.

En total, entre abril i juliol, la unitat de Coordinació de Programes Transversals, des de la qual s’ha gestionat el procediment d’elaboració del Pla, ha convocat 27 reunions a la seu de l’ICEC (una mitjana de 3 reunions per cada grup de treball). Les sessions han registrat 382 assistències dels 126 membres adscrits al total de comissions.

1.2 Accions Març 2014: El grup de treball intern del Departament de Cultura comença a preparar, per encàrrec del conseller, l’Informe Les Arts Visuals a Catalunya 2014, estudi previ al Pla Integral de les Arts Visuals.

Setembre 2014:

10

Acaba l’elaboració de l’Informe Les Arts Visuals a Catalunya. Analitza amb rigor les dades disponibles i fiables que: defineixen les dimensions del sector; analitzen la diversitat de les polítiques de la Generalitat de Catalunya; i anticipen possibles eixos per a una nova política.

El director general de Creació i Empreses Culturals informa el CONCA del projecte de Pla Integral d’Arts Visuals i presenta un resum executiu al Consell de Direcció del Departament.

Octubre - novembre 2014: Es constitueix un grup d’experts que l’analitza i el discuteix. El formen: Glòria Picazo, Pilar Parcerisas, Antònia M. Perelló, Ramon Parramon i Eva Sòria.

Novembre 2014 – gener 2015: Es convoquen reunions bilaterals entre el director general de Creació i Empreses Culturals i responsables d’associacions del sector - Art Barcelona, Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, Associació Catalana de Crítics d’Art-, i l’Ajuntament de Barcelona.

Febrer 2015: Té lloc una reunió conjunta de l’equip de coordinació de l’Informe, experts i representants del sector. Es presenta la versió final de l’informe i es fa la proposta del procediment per a l’elaboració del Pla.

Març 2015: El conseller de Cultura constitueix la Taula d’Impuls per al Pla Integral de les Arts Visuals.

Abril 2015: Comença l’activitat de les comissions de treball. Tres rodes de sessions de treball, entre aquest mes i finals de juliol. (veg. apartat “Calendari de sessions i assistents”

11

Juny 2015: La Plataforma Arts Visuals organitza la primera de les Jornades de debat, a l’Auditori del MACBA.

Juliol 2015: Última roda de sessions de treball.

La Plataforma Arts Visuals organitza la segona de les Jornades de debat.

S’elabora la primera versió del Pla Integral de les Arts Visuals.

Octubre 2015: El Departament de Cultura convoca les principals associacions del sector per presentar i valorar la primera versió del Pla Integral de les Arts Visuals.

Novembre 2015 (previsió): El conseller de Cultura convoca la Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals.

Es presenta el Pla i es constitueixen les comissions de seguiment.

12

1.3. Calendari de sessions i assistents Nota: a les sessions ressenyades a continuació, hi han assistit Gabriel Planella, Conxita Oliver i Marta Gustà, coordinadors del Pla, per part del Departament de Cultura. I els relators externs Anna Capella i David Santaeulària.

20 d’abril 2015 Comissió de treball 1: Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais. (Art públic).

Assistents: Joan Abellà (MACBA) Jordi Abellò (XAV) Mercè Alsina (ACCA) Sílvia Amigó (XAV) Mar Arza (AAVC) Toni Cabré (DGCEC) Anna Crosas (ODA) Vicent Fibla (XAV) Agustí Fructuoso (Xarxaprod) Magda Gassó (DGPatrimoni) Víctor Lobo (Xarxaprod) Joan Anton Maragall (Art Barcelona) Ester Martínez (DGCEC) Montserrat Moliner (Xarxaprod) Sílvia Muñoz (CONCA) , representant a Pilar Parcerisas Ramon Parramon (XAV) Glòria Picazo (XAV) Pepa Quintero (GGAC)

13

Comissió de treball 2: Accions per a la internacionalització.

Detecció i anàlisi de les existents i proposta de mesures de futur.

Assistents: Antònia Andúgar (ICEC) Carme Boixadós (GGAC) Cristina Bonet (MACBA) Rosa Brugat (AAVC) Anna Comellas (AAVC) Victòria Cortina ((GGAC) Carles Duran (Expert) Gisel Noé (XAV) Representant de Benito Padilla (GGAC) Fernando Peracho (Art Barcelona) Pepa Quinteiro (GGAC) Carme Sais (XAV) Comissió de treball 3: Formació: artistes, directors i gestors d’equipaments.

Assistents: Jordi Bohigas (GGAC) Clara Garí (Xarxaprod) Susanna Gibert (GGAC) Anna M. Guasch (UB) Maite Palomo (XAV) Emili Pons (Dpt. Ensenyament) Jaume Vidal (UAB)

14

27 d’abril 2015 Comissió de treball 5: Creació i producció.

Assistents: Nora Ancarola (AAVC) Tere Badia (Xarxaprod) Anna Borrell (MACBA) Penélope Cañizares (Xarxaprod) Teresa Llobet (Roca Umbert) Arantza Morlius (DGCEC) Maribel Navarro (GGAC) Gisel Noé (XAV) Quico Peinado (Art Barcelona) Comissió de treball 6: Exhibició, difusió i comunicació.

Assistents: Victòria Cortina (GGAC) Sílvia Duran (ICEC) Vanessa Ferré (CCMA) Vicent Fibla (XAV) Magda Gassó (D.G. Patrimoni) Teresa Grandas (MACBA) Albert Gusi (AAVC) Diana Jové ( GGAC) Jérôme Lefaure (Xarxxaprod) Àlex Mitrani (ACCA) Antoni Perna (XAV) Jaume Reus (Arts Santa Mònica) Pia Subias ( ICEC)

15

Comissió de treball 7: Mercat, fires i col·leccionisme.

Assistents: Emilio Álvarez (LOOP) Antònia Andúgar (ICEC) Joaquín Díez-Cascón (SWAB) Llucià Homs (Ajuntament Barcelona) Àngels de la Mota (Art Barcelona) Àlex Nogueras ( (Expert) Antònia M. Perelló (MACBA) Rocío Santa Cruz (Arts Libris)

30 d’abril 2015 Comissió de treball 4: Arts visuals i educació: la relació de les arts visuals amb el sistema educatiu.

Assistents: Olga Adroher (Dept. Ensenyament) Nora Ancarola (AAVC) Maria Cacheda ( D.G. Patrimoni) Tonina Cerdà (MACBA) Bibiana Fuertes (ODA) Laura Fusté (Xarxaprod) Dolors Juárez (Xarxaprod) Roser Masip (UB) Carme Ortiz (ACCA) Antoni Perna (XAV) Lídia Porcar (AAVC) Estela Rodríguez (AAVC) Charlie Taché (Art Barcelona)

16

Comissió de treball 8: Polítiques públiques d’adquisició: producció i patrimonialització.

Assistents: Rosa Brugat (AAVC) Joan Anton Maragall (Art Barcelona) Francesc Mestre (GGAC) Rosa M. Montserrat (D.G. Patrimoni) Antònia M. Perelló (MACBA) Comissió de treball 9: Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Assistents: Mar Arza (AAVC) Esteve León (Dept. Cultura) Imma López (MACBA) Beatriz Niño (GGAC) Isabel Niño (GGAC) Beatriz Panadés (VEGAP) Eva Sòria (IRL) Carles Taché (Art Barcelona)

17

27 de maig 2015 Comissió de treball 2: Accions per a la internacionalització. Detecció i anàlisi de les existents i proposta de mesures de futur.

Assistents: Carme Boixadós (GGAC) Anna Comellas (AAVC) Victòria Cortina (GGAC) Patricia de Muga (Art Barcelona) Gisel Noé (XAV) Ramon Parramon (Xarxaprod) Pepa Quinteiro (GGAC) Ramon Sicart (Art Barcelona) Eva Sòria (IRL) Comissió de treball 3 / 4: Arts visuals i educació.

Assistents: Nora Ancarola (AAVC) Olga Adroher (dept.Ensenyament) Laura Fusté (Xarxaprod) Clara Garí (Xarxaprod) Dolors Juárez (Xarxaprod) Roser Masip (UB) Carme Ortiz (ACCA) Antoni Perna (XAV) Emili Pons (Dpt. Ensenyament) Estela Rodríguez (AAVC) Charlie Taché (Art Barcelona) Jaume Vidal (UAB)

18

3 de juny 2015 Comissió de treball 5: Creació i producció.

Assistents:: Anna Borrell (MACBA) Penélope Cañizares (Xarxaprod) Almudena Manzanal (Xarxaprod) Arantza Morlius (DGCEC) Gisel Noé (XAV) Comissió de treball 6: Exhibició, difusió i comunicació.

Assistents: Victòria Cortina (GGAC) Pilar Cugat (CCMA) Sílvia Duran (ICEC) Teresa Grandas (MACBA) Albert Gusi (AAVC) Àlex Mitrani (ACCA) Antoni Perna (XAV) Jaume Reus (Arts Sta. Mònica) Pia Subias ( ICEC) Comissió de treball 7: Mercat, fires i col·leccionisme.

Assistents: Antònia Andúgar (ICEC) Àlex Nogueras ( (Expert) Antònia M. Perelló (MACBA) Rocío Santa Cruz (Arts Libris)

19

8 de juny 2015 Comissió de treball 1: Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais.

(Art públic).

Subcomissió: Xarxes de centres i d’espais d’arts visuals.

Assistents: Jordi Abelló (XAV) Mar Arza (AAVC) Sílvia Amigó (XAV) Anna Borrell (MACBA) Toni Cabré (DGCEC) Cèlia del Diego (experta) Agustí Fuctuoso (Xarxaprod) Victor Lobo (Xarxaprod) Ester Martínez (DGCEC) Montserrat Moliner (Xarxaprod) Arantza Morlius (DGCEC) Comissió de treball 8: Polítiques públiques d’adquisició: producció i patrimonialització.

Assistents:

20

Rosa Brugat (AAVC) Carme Clusellas (XMA) Victòria Cortina (GGAC) Joan Anton Maragall (Art Barcelona) Francesc Mestre (GGAC) Rosa M. Montserrat (D.G. Patrimoni) Àlex Nogueras (Art Barcelona) Pilar Parcerisas (CONCA) Antonia M. Perelló (MACBA) Glòria Picazo (XAV) Pepe Serra (MNAC)

Comissió de treball 9: Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Assistents: Esteve León (Dept. Cultura) Imma López (MACBA) Beatriz Niño (GGAC) Isabel Niño (GGAC) Beatriz Panadés (VEGAP) Néus Pérez (Xarxaprod) Eva Sòria (IRL)

9 de juny 2015 Comissió de treball 1: Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais.

(Art públic).

Subcomissió: MACBA. Assistents: Ignasi Aballí (Expert) Joan Abellà (MACBA) Nora Ancarola (AAVC) Vicent Fibla (XAV) Magda Gassó (DG Patrimoni) Llucià Homs (ICUB) Joan Antoni Maragall (Art Barcelona) Joan M. Minguet (ACCA) Montserrat Moliner (Xarxaprod) Ramon Parramon (XAV) Pepe Serra (MNAC)

21

25 de juny 2015 Comissió de treball 3 /4: Formació: artistes; directors i gestors d’equipaments. Arts visuals i educació: la relació de les arts visuals amb el sistema educatiu Assistents: Olga Adroher (Dept. Ensenyament) Nora Ancarola (AAVC) Tonina Cerdà (MACBA) Clara Garí (Xarxaprod) Anna M. Guasch (UB) Conxa Martínez Reig (COLBACAT) Roser Masip (UB) Carme Ortiz (ACCA) Antoni Perna (XAV) Lídia Porcar (AAVC) Jesús A. Prieto (Escola Massana) Mar Redondo (UB/Facultat Belles Arts) Antoni Remesar Betlloch (UB) Estela Rodríguez (AAVC) Montserrat Solé (S.D.G. d’Universitats) Jaume Vidal (UAB) Comissió de treball 2: Accions per a la internacionalització. Detecció i anàlisi de les existents i proposta de mesures de futur.

Assistents:

22

Cristina Bonet (MACBA) Anna Comellas (AAVC) Gisel Noè (XAV) Fernando Peracho (Art Barcelona) Carme Sais (XAV) Ramon Sicart (Art Barcelona)

Comissió de treball 1: Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais.

(Art públic).

Subcomissió: MACBA. Assistents: Joan Abellà (MACBA) Nora Ancarola (AAVC) Joan Anton Maragall (Art Barcelona)

29 de juny 2015 Comissió de treball 5: Creació i producció.

Assistents: Tere Badia (Xarxaprod) Anna Borrell (MACBA) Penélope Cañizares (Xarxaprod) Almudena Manzanal (Xarxaprod) Joan Anton Maragall (Arts Barcelona) Arantza Morlius (DGCEC) Gisel Noè (XAV) Quico Peinado (Art Barcelona) Carme Ramon (Roca Umbert) Comissió de treball 6: Exhibició, difusió i comunicació.

Assistents: Victòria Cortina (GGAC) Pilar Cugat (CCMA) Sílvia Duran (ICEC) Vicent Fibla(XAV)

23

Magda Gassó (DG Patrimoni) Teresa Grandas (MACBA) Jérôme Lefaure (Xarxaprod) Joan Anton Maragall (Arts Barcelona) Àlex Mitrani (ACCA) Antoni Perna (XAV) Jaume Reus (Arts Santa Mònica) Pia Subias ( ICEC) Comissió de treball 7: Mercat, fires i col·leccionisme.

Assistents: Emilio Álvarez (LOOP) Joaquiín Díez-Cascón (SWAB) Àngels de la Mota (Art Barcelona) Antònia M. Perelló (MACBA) Gabriel Pinós (GGAC)

2 de juliol 2015 Comissió de treball 1: Els equipaments d’arts visuals i les polítiques municipals d’arts visuals: museus, centres (XAV) i espais; art públic.

Subcomissió : Xarxes de centres i d’espais d’arts visuals.

Assistents:

24

Jordi Abelló (XAV) Mercè Alsina (ACCA) Sílvia Amigó (XAV) Toni Cabré (DGCEC) Cèlia del Diego (Experta) Anna Crosas (ODA) Agustí Fructuoso (Xarxaprod) Víctor Lobo (Xarxaprod)

Ester Martínez (DGCEC) Montserrat Moliner (Xarxaprod) Arantza Morlius (DGCEC) Glòria Picazo (XAV) Comissió de treball 8: Polítiques públiques d’adquisició: producció i patrimonialització.

Assistents: Rosa Brugat (AAVC) Carme Clusellas (XMA) Victòria Cortina (GGAC) Joan Anton Maragall (Art Barcelona) Francesc Mestre (GGAC) Rosa M. Montserrat (D.G. Patrimoni) Pilar Parcerisas (CONCA) Antonia M. Perelló (MACBA) Glòria Picazo (XAV) Comissió de treball 9: Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Assistents: Mar Arza (AAVC) Esteve León (Dept. Cultura) Imma López (MACBA) Beatriz Niño (GGAC) Isabel Niño (GGAC) Beatriz Panadés (VEGAP) Eva Sòria (IRL)

25

2. ELS EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA

26

OBJECTIUS ESTRATÈGICS 1.

Articular les arts visuals contemporànies d’una manera estable i territorialment equilibrada

2.

Dotar el sector de les arts visuals del finançament adequat

3.

Millorar el marc jurídic que afecta les arts visuals

4.

Estructurar i ampliar les polítiques públiques d’adquisició i patrimonialització d’arts visuals

5.

Crear nous públics i ampliar la recepció de les arts visuals

6.

Millorar la relació i la presència de les arts visuals dins el sistema educatiu

7.

Estimular les relacions entre el sector públic i el privat per a la promoció de l’art contemporani

8.

Multiplicar la presència de la creació catalana als circuits i plataformes internacionals

27

1. Articular les arts visuals contemporànies d’una manera estable i territorialment equilibrada

Objectiu operatiu

Accions

Revisar els estàndards dels centres i espais d’arts visuals per tal de garantir una xarxa ben articulada i equilibrada territorialment i amb una oferta de qualitat

Plantejar una actualització dels centres i espais que permeti articular categories segons la complexitat, especificitat i projecció territorial de les funcions bàsiques que han de desenvolupar.

Implementar una organització funcional bàsica de tipologies per tal de definir el ventall de funcions a complir a partir de cinc grans blocs: Recerca i creació; Producció i programació; Difusió i dinamització de públics; Patrimonialització i documentació i Connexió i articulació.

Estructurar els mecanismes de suport i les modalitats de vinculació a partir d’un nou sistema de valoració, segons la nova organització funcional. Establir convenis amb els centres inclosos en la categoria AV3 (d’àmbit territorial) que inclouran un nou model de vertebració territorial i un sistema objectiu de valoració de l’equipament.

Desplegar les bases d’un model de vertebració territorial que articuli el foment de xarxes de cooperació i coordinació entre els municipis i generar economies d’escala per aconseguir la màxima optimització de recursos i l’eficiència en la gestió, mancomunant els serveis instrumentals que es considerin oportuns.

28

Objectiu operatiu

Accions Facilitar a tots els ciutadans l’accés a pràctiques d’arts visuals sense discriminació per raó de la seva ubicació territorial, establint vincles de complementarietat bilateral entre els equipaments.

29

Objectiu operatiu

Accions

Definir una nova proposta de vertebració i d’actuació per a la Xarxa de centres d’arts visuals

Vertebrar la Xarxa a partir dels elements identificadors d’un Centre o Espai d’Arts Visuals: • un programa d’arts visuals que defineixi la seva missió, visió, valors i finalitat; unes línies estratègiques que defineixin la seva activitat a mig i llarg termini i un pla d’acció anual.

• un equip de gestió dimensionat a les necessitats operatives del programa • una infraestructura que disposi dels espais i instal·lacions adequats per acollir satisfactòriament les activitats definides en el programa • uns recursos econòmics (propis o externs) que assegurin els desenvolupament de les activitats i serveis previstos en el programa.

Definir objectius i actuacions de la Xarxa com a vertebradora de l’ecosistema artístic català que alhora treballarà de manera coordinada amb el MACBA. Formalitzar un mapa d’equipaments públics d’arts visuals a partir de l’articulació de la xarxa bàsica d’equipaments locals.

Establir relacions de col·laboració bilaterals per tal de garantir col·laboracions entre categories, de manera que es doni resposta a necessitats generals, locals i específiques, amb una major optimització de recursos.

30

Objectiu operatiu

Accions Dur a terme una política d’acompanyament i de coresponsabilitat amb els centres de la Xarxa d’Arts Visuals per tal que el control, el seguiment i el suport a la trajectòria no recaigui excessivament en els municipis.

31

2. Dotar el sector de les arts visuals del finançament adequat

Objectiu operatiu

Accions

Incrementar i millorar Augmentar significativament els pressuposels sistemes de suport tos destinats a les arts visuals a tots els nivells a les arts visuals administratius (Generalitat, Diputacions, Ajuntaments...). La situació és crítica: poca activitat, allargament forçat d’exposicions temporals, precarització de molts agents, desaparició de centres i programacions, descens dels ajuts i un llarg etcètera.

De forma genèrica, prioritzar els projectes que tinguin presents aspectes com l’aplicació de bones pràctiques, el risc i l’excel·lència en la programació, la professionalització, la capacitat de mediació amb l’entorn i la creació de públics, a través de criteris en la concessió dels ajuts.

Tendir a publicar convocatòries a l’inici dels exercicis econòmics i evitar els endarreriments en els pagaments per evitar situacions d’incertesa i de manca de liquiditat greu per part dels beneficiaris.

Evolucionar cap a les concessions a projectes en lloc d’ajuts a activitat realitzada i identificar les propostes que necessitin suport a mig termini.

32

Objectiu operatiu

Accions

Modificar i adaptar els ajuts existents des del Departament de Cultura per acomodarlos a les necessitats del sector i millorar-ne el rendiment

Prioritzar els nivells d’excel·lència, innovació i professionalització, mitjançant els criteris de valoració de les línies de subvencions en arts visuals, i beques de recerca, creació i formació i perfeccionament.

Vetllar perquè totes les comissions de línies transversals tinguin experts en arts visuals i assegurar-ne la rotació.

Crear comissions de seguiment per a determinades línies amb agents externs que facin el seguiment i avaluació dels projectes subvencionats per tal de facilitar-ne l’execució i la visibilitat.

En les convocatòries d’ajuts, segregar o distingir clarament les destinades a arts visuals de la resta per tal d’identificar-les i quantificar-les millor, per evitar dotacions mínimes que no són garantia de bons resultats.

33

Objectiu operatiu

Accions Possibilitar l’opció de donar suport a projectes que incorporin tot el procés complert: recerca, creació, producció, difusió... Incloure, en determinades línies de subvenció, criteris addicionals de puntuació per projectes ja ajudats que hagin superat la fase anterior del procés de la cadena de valor. Això permetria assegurar l’execució de totes les baules del procés i estalviaria tràmits administratius Canviar el sistema de justificació administrativa de les beques que, actualment, s’assimila al d’una subvenció. Cal donar-li un règim més lleuger i adaptat al procés creatiu

34

Objectiu operatiu

Accions

Incorporar o recuperar línies específiques d’ajuts

Dotar convenientment una partida per cobrir un dels grans dèficits del sector: la patrimonialització de l’art i la constitució efectiva d’un Fons Nacional d’Art. S’hauria de tendir a disposar de mig milió d’euros en el termini de dos anys i d’un milió d’aquí a cinc.

Dissenyar una línia d’ajuts reintegrables que s’adaptin a la lògica de la producció, creació i exhibició de les arts visuals.

Recuperar la línia de suport i promoció de les galeries d’art atesa la seva importància per tot el sector.

Incentivar línies de suport que se centrin en la col·laboració entre diversos centres i agents per tal de desenvolupar projectes en comú que permetin crear xarxa, intercanviar maneres de treballar i formes de coneixement, optimitzar recursos, etc.

35

3. Millorar el marc jurídic que afecta les arts visuals

Objectiu operatiu

Accions

Definir un marc competencial que permeti establir i garantir l’estatus de l’artista que, al seu torn, n’avali els drets i deures

Consolidar la bona pràctica de treballar sempre amb contractes en el marc de les relacions dels artistes i creadors, comissaris i crítics amb els espais d’exhibició, galeries, mediadors o agents.

Elaborar uns models de contractes amb variables per als diferents casos i amb el consens de tots els agents Actualitzar el Codi de Bones Pràctiques Professionals a les arts visuals (impulsat l’any 2008 per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya) amb el consens de tots els agents i del CONCA i crear un marc d’aplicació consensuat Donar suport a les iniciatives associatives que sorgeixin de l’àmbit dels artistes i que facilitin una major capacitat de diàleg i negociació Acompanyar el sector en el diàleg amb el departament d’Empresa i Ocupació per regular el marc laboral i fiscal dels artistes en consonància al reduït nivell d’ingressos i al seu caràcter intermitent Elaborar un cens-cartografia d’artistes visuals i un altre de comissaris en els quals s’hi hagin d’inscriure personalment que reflecteixin la realitat de la seva condició i es mantinguin actualitzats.

36

Objectiu operatiu

Accions

Proposar l’adequació de la Llei de la Propietat Intel·lectual (21/2014) a les necessitats específiques del sector

Revisar acuradament l’actual llei de propietat intel·lectual per ajustar-la als supòsits que es deriven de noves pràctiques artístiques i curatorials

Proposar la modificació dels articles referents a la LPI: obres en col·laboració (article 7), obra col·lectiva (art.8), obres i títols originals (art.10), drets morals (art.14), dret de participació (art.24), cites i ressenyes (art.32), utilització de les obres en informacions d’actualitat i via pública (art.35), obres òrfenes (art.37bis), paròdia (art.39) i transmissió de drets als propietaris de certs suports materials (art.56). [vegi’s informe annex] Estimular la creació de bancs d’imatges dels ens públics que ordenin els títols de drets d’autor per tal de fer-ho assequible i pràctic

37

Objectiu operatiu

Accions

Impulsar amb l’ens competencial la reforma de la Llei de Mecenatge (49/2002)

Proposar l’increment dels incentius fiscals, pujant el percentatge de desgravament (70% en l’IRPF o 60% en l’Impost de Societats) i fixant els mateixos sobre la base imposable i no sobre la base de la quota Proposar l’ampliació del nombre d’entitats amb dret a mecenatge encara que no siguin entitats públiques sense ànim de lucre. Per exemple: consorcis i projectes d’artistes o de petits emprenedors culturals, entitats no lucratives estrangeres sense ànim de lucre ...

Proposar la inclusió del micromecenatge en l’ordenament jurídic dotant-lo d’estabilitat, claredat i coherència Proposar que el donant pugui decidir la destinació de les obres en dació, és a dir, vincular l’afectació de la destinació de l’obra per complir la voluntat del donant

38

Objectiu operatiu

Accions

Proposar a l’ens competencial les reformes relacionades amb la legislació sobre patrimoni d’art contemporani i la seva gestió

Proposar modificacions de la Ley del PatrimonioHistórico Español (19/1991), de Patrimoni Cultural Català (9/1993), de l’Impost sobre Successions i Donacions (19/2010), i aplicació d’incentius en l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (22/2009) per tal que reconegui l’art contemporani com a bé patrimonial i les seves especificitats de catalogació, moviment, fiscalitat i transmissió. [vegi’s informe annex] Fomentar declaracions d’obres d’art contemporani com a béns d’interès nacional (BIC) i incorporar-ne a l’inventari general de béns mobles per donar-los major visibilitat en la seva consideració patrimonial. Cal actualitzar els llindars per la repercussió que tenen en el sistema impositiu i incloure indemnitzacions econòmiques per compensar les obligacions del propietari privat Promoure la regulació de forma explícita de la importació temporal i definitiva de béns culturals i suprimir-ne els avals Rebaixar les taxes d’exportació d’obres d’art, objectivar els paràmetres de denegació de permisos i fer que aquest gravamen repercuteixi en la Tresoreria de les pròpies Comunitats Autònomes que en gestionen el procés (evitant, com ara succeeix, que repercuteixi exclusivament en els grans museus de Madrid) Donar suport a les galeries d’art en les operacions d’exportació temporal per facilitar i/o eliminar els avals bancaris que la duana exigeix

39

Objectiu operatiu

Accions

Aplicar la Llei 19/2014 Garantir el rendiment de comptes i la responsade transparència, bilitat en la gestió pública. accés a la informació pública i bon govern a l’àmbit de les arts visuals Fer publica la informació respecte a l’organització, el funcionament, la presa de decisions importants i tots els elements que es considerin rellevants per tal que la ciutadania pugui avaluar la gestió dels equipaments i de les entitats públiques dedicades a les arts visuals.

Incentivar els mecanismes que permetin la participació ciutadana, la coresponsabilitat i la col·laboració.

Incloure la representació sectorial i civil en els òrgans de governança de museus i centres d’art.

40

4. Estructurar i ampliar les polítiques públiques d’adquisició i patrimonialització d’arts visuals

Objectiu operatiu

Accions

Definir criteris i polítiques d’adquisicions amb la participació de totes les administracions públiques implicades, amb interlocució amb el sector privat

Dur a terme una política activa de patrimonialització i d’adquisició com el punt final i imprescindible del suport a les arts visuals i als museus públics que ho fan possible. Vincular les polítiques d’adquisicions amb les línies de suport a la producció d’obres d’art contemporani –pròpies de museus i centres d’art- per fomentar la inclusió patrimonial de la creació contemporània a les col·leccions públiques Actuar de forma coordinada en la política d’adquisicions, no només en el tema de compres, sinó també en donacions i dipòsits.

Cal coordinar d’altres accions transversals que tinguin una orientació comuna per tal d’evitar duplicitats i competències innecessàries per part de diferents administracions

41

Objectiu operatiu

Accions

Aprofundir en la coordinació entre les diferents col·leccions públiques de país

Millorar el sistema de catalogació i documentació de les col·leccions públiques del museus catalans i centres d’art. Establir els mecanismes per unificar criteris de catalogació, revisar i optimitzar l’estat actual del sistema de dades museumplus -comú a la majoria de museus catalans- i de la plataforma online www.museusenlinia.gencat.cat Aplicar el concepte de “col·lecció única” per aconseguir el sistema d’assegurances amb la cobertura de “garantia de la Generalitat”, igualant el tracte per a tots els museus públics registrats segons l’aplicació de la Llei de Museus (actualment només amb efecte als museus nacionals i d’interès nacional) Fomentar vies de cessió, dipòsits a curt i llarg termini o altres instruments per facilitar la mobilitat dels fons entre tots els museus catalans –amb independència de les titularitats- per aconseguir la millora dels continguts i la representativitat de l’art contemporani en els seus discursos museogràfics i artístics Disposar d’un dipòsit (magatzem) de caràcter mancomuntat, igual que la seva gestió, que centralitzi el fons nacional, aculli obra pública d’altres museus i fundacions, gestioni temes de mecenatge i sigui la referència en temes de donacions, dacions, desgravacions, etc. Un espai, en definitiva, que també serveixi per vertebrar la idea de fons nacional d’art

42

Objectiu operatiu

Accions

Restablir el Fons d’Art (contemporani) de la Generalitat de Catalunya

Recuperar el Fons d’Art (contemporani) de la Generalitat de Catalunya i elaborar una proposta d’objectius, criteris i línies d’actuació, i concretar l’articulació que hi haurà d’haver entre la Direcció General de Patrimoni i la de Creació i Empreses Culturals.

El fons hauria de: • ser una eina a disposició tant dels museus nacionals o d’interès nacional, com dels museus territorials i centres d’art • impulsar la compra de produccions d’art contemporani comissionades pels centres d’art • fomentar formules de mecenatge i patrocini per recaptar fons privats per a la compra • augmentar la presència d’artistes catalans a les col·leccions públiques dels museus i centres d’art i, per extensió, establir circuits que augmentin la seva visibilitat i projecció internacional Crear una comissió d’experts que assessori i avali la política d’adquisicions el Fons d’Art (contemporani) de la Generalitat de Catalunya El Departament de Cultura gestionarà directament l’1.5% Cultural i aplicarà un programa de prioritats segons el qual el 25% es dedicarà a l’adquisició d’art contemporani.

43

5. Crear nous públics i ampliar la recepció de les arts visuals

Objectiu operatiu

Accions

Incrementar i millorar Concretar estratègies per a una autèntica la difusió de les arts democratització de les arts visuals, gràcies a la visuals necessària intermediació entre les institucions culturals i la ciutadania, una vegada superada la política cultural pública centrada en les infraestructures Optimitzar la difusió de les arts visuals i l’intercanvi de públics entre els diversos nivells administratius (Generalitat de Catalunya, diputacions i ajuntaments) que facilitin accions de comunicació conjuntes i eficaces Articular la coordinació entre el Departament de Cultura amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per tal de millorar la difusió de les arts visuals en els mitjans de comunicació.

Impulsar les edicions relacionades amb les arts visuals com a element fonamental en la transmissió de coneixement Ampliar la implementació de programes d’exposicions itinerants similars als que ofereixen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona a d’altres institucions, tot consolidant la línia centrada en creadors actuals i posant èmfasi en el suport pedagògic.

44

Objectiu operatiu

Accions Disposar d‘una política global de públics que ofereixi instruments i recursos en el camp de les arts visuals com, per exemple, seminaris de formació de públics, recursos virtuals, assessorament, etc.

45

6. Millorar la relació i la presència de les arts visuals dins el sistema educatiu

Objectiu operatiu

Accions

Establir un marc de col·laboració institucional entre els Departaments de Cultura, Ensenyament, Empresa i Coneixement (Secretaria Universitats i Recerca) per compartir estratègies de fons i treballar de manera coordinada.

Formular recomanacions que puguin influir en les revisions dels plans d’estudis amb la finalitat d’apropar-los a les exigències professionals de les arts visuals contemporànies.

Revisar els criteris i indicadors dels marcs actuals de professionalització. Influir perquè l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) adopti uns criteris de qualificació més sensibles al món artístic (més pròxims als de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación).

Incentivar programes d’estudi que facilitin la interacció entre les diferents disciplines de les arts reforçant els aspectes transversals propis de la pràctica artística contemporània.

Ampliar les col·laboracions entre l’espai europeu d’educació superior i el món laboral per reforçar la presència de professionals en actiu a l’hora d’impartir classes en màsters i postgraus.

46

Objectiu operatiu

Accions Obrir vies per a la incorporació de professionals experts en matèria educativa en arts visuals per donar suport i transferir coneixement en el marc dels estudis de Ciències de l’Educació i de la formació contínua dels docents de primària i secundària.

Desplegar un pla territorial d’educació no reglada en arts visuals per corregir el desequilibri existent entre l’àrea metropolitana i la resta del país, en col·laboració amb els ens locals.

Ampliar l’ús de les noves tecnologies per tal que, més enllà d’oferir informació i continguts, es possibiliti l’aprofundiment en la participació, la interacció i el debat Trobar vies perquè els artistes treballin a empreses, per intercanviar experiències i incrementar la seva mobilitat. Així mateix, els investigadors i comissaris han d’ampliar els seus horitzons per incrementar les relacions entre les diverses àrees de les arts visuals i el coneixement.

47

Objectiu operatiu

Accions

Facilitar estructures de relació estable, permeable i flexible entre els agents del sistema educatiu (mestres i professors) i els agents articuladors de les arts visuals (artistes, educadors, mediadors) en benefici de les respectives comunitats.

Crear un marc de circulació per a alumnes i professors per incentivar la mobilitat a nivell nacional i internacional, tot facilitant intercanvis i col·laboracions entre diferents centres amb beques de formació específiques, de mobilitat, o d’altres, vinculades a projectes educatius.

Fomentar el rol de programes tipus “artista en residència” a tot Catalunya. Preparar programes específics (amb participació de professors amb competències demostrades, artistes i educadors en art) per incidir de forma estable en totes les etapes del currículum escolar.

Generar més vincles de proximitat entre els centres d’art i les comunitats educatives properes, per explotar les capacitats i recursos educatius dels primers.

Ampliar la catalogació de llocs de pràctiques dels estudiants del sector de les arts visuals, que ara només es realitzen a empreses i a institucions, per legitimar associacions o altres estructures laborals més pròpies del sector cultural i establir xarxes d’intercanvi a nivell europeu.

48

Objectiu operatiu

Accions Crear catàlegs unificats a nivell de Catalunya per a docents, que recullin l’oferta de recursos pedagògic generats per museus i centres d’art que donin resposta a tots els nivells educatius.

Elaborar una cartografia de projectes pedagògics relacionats amb les arts visuals que reculli tots els agents que a Catalunya estan treballant en propostes que vinculen art contemporani i sistema educatiu a tots els nivells formals i no formals

49

7. Estimular les relacions entre el sector públic i el privat per a la promoció de l’art contemporani

Objectiu operatiu

Accions

Fomentar la varietat dels circuits per a la producció, exhibició i promoció de l’art contemporani a nivell nacional i internacional

Establir mecanismes que facilitin la relació entre el sistema públic d’art contemporani i el sector privat per donar més recorregut a les produccions artístiques i incentivar el mercat

Apostar per models d’esdeveniments especialitzats i estratègics (més enllà del model de fira tradicional) que incideixin en un nínxol de mercat concret per tal de convertir-los en referència a nivell nacional i internacional Promoure accions d’internacionalització que prioritzin fires o esdeveniments comercials amb una clara projecció i definició de criteris en funció de valor, viabilitat i resultats objectius de mercat favorables a la creació contemporània més actual Vetllar perquè en els casos en què els destins finals de les col·leccions privades sigui la seva incorporació al sector públic (en forma de dipòsits, adquisicions o cessions d’espais) es faci amb criteris d’oportunitat però, sobretot, d’interès públic, racionalitat i finalitat objectiva

50

Objectiu operatiu

Accions Promoure projectes de cooperació entre els centres d’arts públics i les galeries privades amb la finalitat d’activar totes les baules de la cadena de la creació contemporània (producció, exhibició, difusió i mercat) i millorar-ne la difusió nacional i internacional Analitzar i valorar de forma proactiva els suggeriments o propostes procedents del sector privat orientades a la creació d’un fons d’art contemporani, o d’altres que es puguin proposar, i que siguin susceptibles de sumar-se als objectius generals de les polítiques d’arts visuals del Departament de Cultura

51

Objectiu operatiu

Accions

Divulgar la tasca de les galeries entre tots els sectors de la gestió cultural i els públics

Incentivar col·laboracions públic-privades que permetin dur a terme esdeveniments de promoció de les galeries per ampliar la difusió del seu treball i activar el col·leccionisme privat Estimular el coneixement recíproc entre l’entorn formatiu (Belles Arts, Història de l’Art, estudis de gestió cultural,...) i el món laboral i comercial de les galeries

52

8. Multiplicar la presència de la creació catalana als circuits i plataformes internacionals

Objectiu operatiu

Accions

Desenvolupar estratègies conjuntes amb tots els agents del sector per multiplicar l’impacte de la creació catalana a escala internacional

Fomentar mecanismes de col·laboració entre agents públics (MACBA, MNAC, ICUB, IRL,...) i privats (galeries d’art i fundacions) que desenvolupin estratègies conjuntes amb finalitats de projecció internacionals i obertura de mercats.

Desenvolupar convenis o plans que facilitin acords econòmics per treballar a mig i llarg termini (més enllà dels anys naturals) com a mesura bàsica per consolidar les relacions internacionals que han de permetre una millor implementació i retorn.

Posar en relació les arts visuals amb els altres sectors culturals que tenen major presència internacional i potenciar-ne la participació.

53

Objectiu operatiu

Accions

Generar un marc comú d’actuació que asseguri major eficàcia dels programes existents, dibuixar fites compartides i establir mecanismes d’avaluació.

Millorar la qualitat, quantitat i flexibilitat dels ajuts públics per a la internacionalització de l’IRL i l’ICEC (adaptant-los a les característiques de l’activitat, suportant despeses de trasllat d’obra però també de viatges i estades dels autors i investigadors d’art, beques de mobilitat, despeses d’accions de prospecció,...) i permetre l’avaluació de les necessitats dels agents implicats en cada projecte.

Revisar i millorar els continguts i les estratègies de visibilitat de les plataformes existents (recorreguts de tallers, invitacions de curadors, arxius on line,...) destinats a difondre el treball dels artistes catalans a l’estranger, en col·laboració entre l’IRL, Hangar, MACBA, AAVV i Xarxa de Centres d’Art. Definir els marcs de competències i resoldre els buits entre el programes existents de l’IRL i els instruments propis del Departament de Cultura per dur a terme els projectes d’internacionalització.

54

Objectiu operatiu

Accions

Fomentar les relacions i accions de coproducció internacional, intercanvi o circuits de recorregut internacional perquè hi augmenti la participació dels artistes catalans.

Vincular estratègies i combinar objectius entre els museus amb projecció internacional (MACBA i MNAC), la Xarxa de Centres d’Art i l’Institut Ramon Llull.

Facilitar la participació als programes europeus amb suport tècnic específic (com és el cas de l’Accelerador de projectes europeus de l’ICEC) i fer-ne difusió.

Incrementar els ajuts que permetin incentivar els projectes d’àmbit internacional, dins els programes dels centres d’art, galeries o espais alternatius que ja ho estan duent a terme en els seus propis plans d’activitat.

Potenciar els mecanismes de relació de la Generalitat de Catalunya amb l’AC/E (Agencia Cultural Española) per augmentar la presencia d’artistes i institucions en els àmbits de representació de l’Estat i tenir informació dels agents catalans que hi participen.

Establir programes de residència per a artistes a nivell internacional i fomentar els ajuts públics en aquesta direcció.

55

3. ANNEXOS

56

ANNEX 1 Document de Propostes de modificació de la Llei de Propietat Intel·lectual necessàries per a la comunitat artística (21 de juliol de 2015). Elaborat per Eva Sòria (IRL) i Beatriz Panadés (VEGAP), membres de la Comissió 9.

Marc jurídic: estatut de l’artista; drets d’autor i propietat intel·lectual; codi de bones pràctiques; fiscalitat, patrocini i mecenatge.

Introducció En aquest document s’analitzen les possibles millores que, per a la protecció del dret d’autor dels creadors visuals, haurien de realitzar-se sobre l’actual regulació espanyola en matèria de propietat intel·lectual.

El document presenta les característiques següents: a. L’ordenació expositiva s’ha realitzat d’acord amb la correlació de l’articulat de la Llei de Propietat Intel·lectual vigent en aquest moment, incloent-hi les variacions que en la redacció suposa l’aprovació de la Llei de reforma parcial de 2014. b. Es tracta d’un document de síntesi, per la qual cosa l’argumentació es presenta de manera abreujada per justificar les propostes i sense fer desenvolupaments extensos en àmbits socioeconòmics o d’interrelació amb altres regulacions en l’àmbit internacional. c. Les propostes estableixen una relació enunciativa no extensiva.

Probablement hi ha més modificacions que serien necessàries per aconseguir el propòsit que es persegueix, és a dir, que la Llei de Propietat Intel·lectual estableixi un bon equilibri entre usuaris i creadors i sigui realment un incentiu per als creadors visuals en benefici de tota la societat en la mesura que protegir la creativitat és protegir l’economia del coneixement des dels seus fonaments.

57

La regulació actual a. La redacció actual de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola demana una acurada revisió des de la seva totalitat. Aquesta llei ha anat evolucionant des de la seva primera redacció moderna el 1879, la posterior redacció el 1987 i finalment la llei vigent del 1996 amb les seves successives modificacions, però aquestes successives modificacions i revisions l’han convertit en una llei “apedaçada” que no ha tingut en compte l’evolució de les tendències artístiques que han tingut lloc des de les noves avantguardes i que conformen una part molt important dels supòsits de fet als que s’hauran d’aplicar els seus preceptes. b. En les modificacions més recents, el legislador s’ha preocupat de redefinir els conceptes dels drets d’explotació tal com exigia la directiva europea de l’INFOSOC però no ha parat atenció en quins són els supòsits de fet de l’art contemporani actual. c. Per aconseguir que la generació d’artistes que actualment s’està formant es relacioni amb la Llei de Propietat Intel·lectual reconeixent i valorant els drets que els atorga, enlloc d’identificar-la amb un sistema de valors que els va en contra, cal una revisió i una modificació profunda d’aquesta llei, valorant-la i sospesant-la en conjunt, des de la perspectiva de l’era digital, dels seus usos, i de la creació artística contemporània. Enlloc de mantenir un sistema d’articles que més que una llei compacta conformen un sistema legal apedaçat i inconsistent, la nova generació de creadors necessita una nova llei i unes entitats de gestió fortes que la apliquin i que els artistes reconeguin com a pròpies i defensores dels seus interessos. Només així la Llei de Propietat Intel·lectual aconseguirà no quedar obsoleta i superada per la quantitat d’usos infractors tolerats que actualment causen tanta inseguretat jurídica a la nostra indústria cultural, contravenint l’esperit original pel qual fou creada la llei, que és la promoció i el recolzament a la nostra comunitat creativa.

58

d. D’altra banda, la Llei de Propietat Intel·lectual vigent (aprovada per Reial decret legislatiu 1/1996, modificat per la Llei 5/1998, 19/2006, 23/2006, 10/2007 i 21/2014 i parcialment derogat per la Llei 3/2008 relativa a dret de participació) presenta alguns articles que de manera injustificada estableixen una regulació discriminatòria dels drets dels autors de la creació visual, que els perjudica davant de la resta d’autors que pertanyen a altres branques de la creació, així com davant de regulacions en matèria de drets d’autor dels creadors visuals que es contenen en les legislacions d’altres països.

Propostes de modificació Art 7 Obra en col·laboració • Cada cop més artistes desenvolupen el seu art a través de processos col·laboratius. L’anomenat “socially engaged art” no té cabuda en la Llei de Propietat Intel·lectual, que pressuposa que la creació és fruit de d’intel·lecte d’un o varis creadors fàcilment individualitzables. En l’ordenament espanyol, l’article que més s’ajusta a aquesta disciplina artística és la “obra en colaboración”, però és necessari reescriure’l per incloure aquest supòsit de fet.

• Així mateix fa més de deu anys que la OMPI es fa ressò d’un problema semblant, el de les obres creades per comunitats indígenes però que no tenen una persona física concreta a qui assignar/reconèixer l’autoria. Aquest fet ha donat lloc a múltiples usos no autoritzats per aquestes comunitats que no han tingut els arguments legals per defensar-se.

• http://www.wipo.int/tk/en/indigenous/workshop.html Art 8 Obra col·lectiva • Cal modificar l’actual redacció de l’article 8 del TRLPI relatiu a l’obra col·lectiva, ja que està donant peu a interpretacions contradictòries en la nostra jurisprudència.

59

60

• L’obra col·lectiva estableix una excepció al principi general fixat en l’article 5 en virtut del qual es considera autor només les persones naturals.

• En virtut del que disposa l’article 8, les obres col·lectives poden ser creades per la iniciativa i coordinació d’una sola persona jurídica.

• En tractar-se d’una excepció a la norma general, la redacció de l’article 8 incorpora aquells elements necessaris per definir aquest concepte, i en tant que norma excepcional, les persones jurídiques que vulguin acollir-se a aquesta definició només poden invocar-la quan es donin totes i cadascuna de les circumstàncies expressades en la norma.

• En el cas de les obres de les arts plàstiques, la fotografia o la il·lustració, aquestes obres, per la seva naturalesa, són en si mateixes creacions úniques i independents, tot i que s’incorporin mitjançant la seva reproducció a altres obres de naturalesa escrita amb fins complementaris, com per exemple, la il·lustració dels textos en els llibres; o bé, en obres audiovisuals o multimèdia.

• És evident que aquestes creacions visuals constitueixen creacions autònomes i independents encara que es publiquin conjuntament amb altres, tal com defineix l’obra independent l’article 9 apartat 2 de la Llei.

• No obstant això, hi ha algunes sentències que lamentablement no estan fent aquesta consideració en perjudici dels autors de les creacions visuals, especialment dels il·lustradors, a qui es contracta per a la realització de treballs editorials i en menyspreu del sentit de l’article 8 i l’article 9 apartat 2.

• Aquesta és la raó per la qual cal millorar la redacció de l’actual article 8, per tal que de manera expressa s’afirmi que les obres de la creació visual que s’incorporin a les obres col·lectives no es fonen en la mateixa obra i es pot atribuir separadament el dret d’autor al creador d’aquestes obres de la creació visual, amb independència del dret que correspongui a la persona natural o jurídica que editi o divulgui sota el seu nom l’obra col·lectiva, ja que una cosa són els drets que sobre aquesta obra col·lectiva corresponguin a aquesta persona natural o

jurídica i una altra cosa ben diferent són els drets patrimonials i morals que corresponen a l’autor de l’obra plàstica, de la fotografia o de la il·lustració concreta única i autònoma que estigui reproduïda en aquesta obra col·lectiva.

Art 10 Obres i títols originals • Caldria que l’art 10 del TRLPI recollís algunes de les noves formes de creació que estan ben establertes en el context creatiu dels artistes actuals. Tot i que aquest article presenta una relació enunciativa i no exhaustiva sobre les obres protegides, i que anuncia la protecció d’aquelles obres que es puguin realitzar a través de mitjans que s’inventin en el futur, creiem que s’hauria de reescriure per simplificar-se i corregir defectes d’expressió i per recollir les noves formes d’expressió artística sorgides en el context digital. Recollir aquestes noves formes d’expressió artística és modernitzar la llei i acostar-la més al sector que representa.

• Concretament, caldria unificar les tres maneres que té de denominar el mateix concepte (“historietes gràfiques”, “tebeos”, “còmics”) i hauria de referir-se a l’arquitectura en general tal com es fa per exemple en la legilació francesa i incloure termes com la videocreació, les performances, el disseny multimedia.

Art 14 Drets morals • L’article 14 apartat 3 del TRLPI defineix de manera molt parca i limitada la facultat que correspon a l’autor d’exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra. Seria molt convenient, tenint en compte l’elevat índex de tràfic d’obres d’art falses que hi ha al nostre país, millorar la redacció d’aquest article de manera que els autors de les obres de la creació visual no només disposessin de la facultat d’exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de les obres sinó, a més, de la facultat de poder perseguir aquelles obres que fraudulentament se li imputen com a pròpies, així com els plagis de les seves obres.

61

Art 24 Dret de participació • El dret de participació, que fins a l’entrada en vigor de la Llei 3/2008 de 23 de desembre relativa al dret de participació en benefici de l’autor d’una obra d’art original apareixia regulat en l’article 24 del TRLPI, necessita una millora en la regulació.

• Amb caràcter previ, aquest dret, que va ser sostret, incomprensiblement, per l’esmentada Llei 3/2008, de la Llei de Propietat Intel·lectual s’hauria d’incloure novament en l’article 24 del TRLPI, en la mesura que la segregació d’aquest dret d’autor de la seva seu natural, que és la Llei de Propietat Intel·lectual, no té justificació ni social ni legal i comporta, però, una gran inseguretat jurídica i un debilitament d’aquest.

• Cal tenir en compte, a més, que atesa la naturalesa crematística i compensatòria del dret de participació i la funció social que compleix, el preu llindar a partir del qual es genera (que en aquest moment està establert en 1.200 euros) hauria de ser inferior per, d’aquesta manera, apropar la seva regulació a la dels països europeus més progressistes en aquesta matèria i permetre a un nombre més elevat d’autors de la creació visual l’exercici d’aquest dret.

• Vegap, des de la seva experiència, considera que com a mesura per garantir que aquest dret, que és irrenunciable, pugui ser exercit per tots els titulars i que tots els obligats al pagament compleixin, s’hauria d’establir en la Llei com un dret que necessàriament ha de gestionar-se a través d’entitats de gestió. D’aquesta manera es garantiria la seguretat jurídica als obligats al pagament, que la liquidarien a l’entitat de gestió, s’exonerarien de la seva condició de dipositaris i traslladarien aquesta obligació a l’entitat de gestió, qui hauria de respondre davant dels autors o davant del Fons d’Ajuda de Belles Arts.

62

Art 32 Cites i ressenyes i il·lustració amb finalitats educatives o d’investigació • El limit de la cita estableix una discriminació entre les diferents obres protegides, ja que, les de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, només poden reproduir-se de manera fragmentada, i altres, les de caràcter plàstic, gràfic, figuratiu o anàleg poden reproduir-se íntegrament.

• L’article 10 del Conveni de Berna, en l’apartat 1, realitza una definició de la cita en què no s’estableix cap determinació pel que fa a la naturalesa de les obres protegides afectades pel límit. Segons aquest article, les cites no són altra cosa que un límit al dret exclusiu dels autors per a què altres autors puguin citar parcialment les seves obres. El problema resideix en el fet que en la primera redacció en la legislació espanyola d’aquest límit, que va ser concebut per a l’àmbit literari, es van voler incloure també altres tipus d’obres recollint-les de manera molt imperfecta amb l’expressió “obres de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu”.

• Per això i per complir amb la finalitat perseguida pel límit de la cita n’hi ha prou amb expressar que aquesta utilització haurà de fer-se a través de fragments curts de les obres per incloure-les en les obres pròpies per a la seva anàlisi, comentari, judici crític o ressenya, d’acord amb els usos honrats.

• En conseqüència, caldria esmenar l’apartat 1 de l’article 32 del TRLPI i suprimir la descripció de les obres afectades pel límit i substituir-la per l’expressió “fragments curts de les obres per incloure-les en les obres pròpies per a la seva anàlisi, comentari, judici crític o ressenya, d’acord amb els usos honrats” per, d’aquesta manera, evitar la lesió agreujada que per als creadors de les obres plàstiques i fotogràfiques comporta augmentar el límit a la integritat de cada creació.

• A més de l’anterior, Vegap, des de la seva experiència considera que tant aquest apartat primer de l’article 32 del TRLPI com l’apartat tercer del mateix article, relatiu al límit d’il·lustració amb fins educatius o d’investigació científica i que autoritza el professorat i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació la reproducció, distribució i comunicació pública d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic per il·lustrar les activitats educatives o d‘investigació científica, ignoren el que estableixen els Considerants 35 i 36 i l’apartat 5 de l’article 5 de la Directiva 2001/29 / CE, així com la “regla dels 3 passos” que preveu l’article 9 apartat 2 del Conveni de Berna. ◊ Els Considerants 35 i 36 de la Directiva preveuen

63

◊

◊

◊

64

◊

l’establiment de compensacions equitatives que compensin els autors i titulars dels drets de propietat intel·lectual per l’ús que s’hagi fet de les seves obres a l’empara d’un límit a l’exercici d’aquests drets.

Aquestes compensacions, en compliment del que disposa l’article 9 apartat 2 del Conveni de Berna, permeten que el límit previst en la Llei no causi un perjudici injustificat als legítims interessos dels autors o altres titulars de drets de propietat intel·lectual.

Per això, la regulació d’aquests límits hauria d’atendre a l’esperit i lletra del Conveni de Berna i de la Directiva i establir una remuneració justa i equitativa a favor de la totalitat dels autors de la creació visual afectats per l’autorització legal recollida en els esmentats apartats de l’article 32, com s’ha fet en altres països europeus en què s’han incorporat aquests límits. Aquesta remuneració hauria de determinar-se de manera que es conciliï el dret dels autors amb el dret a l’educació L’apartat segon de l’esmentat article 32 del TRLPI, després de la seva modificació per la Llei 21/2014, també discrimina el sector de la creació visual. En aquest apartat es regula el límit als drets d’autor, que es coneix com la “taxa Google”, en virtut del qual s’autoritza els prestadors de serveis electrònics d’agregació de continguts la posada a disposició del públic de fragments no significatius de continguts divulgats en publicacions periòdiques o en llocs web d’actualització periòdica i que tinguin una finalitat informativa, de creació d’opinió pública o d’entreteniment, a canvi del pagament d’una compensació equitativa irrenunciable i que ha de gestionar-se necessàriament a través de les entitats de gestió.

No obstant això, s’exclouen d’aquesta autorització i compensació irrenunciable les obres dels creadors visuals que apareixen incorporades en els continguts que s’utilitzen pels prestadors de serveis electrònics esmentats.

Aquest reconeixement d’una compensació equitativa només a favor d’una part dels titulars de drets que es

veuen afectats per aquestes utilitzacions, excloent-ne els creadors visuals (les obres són utilitzades amb la mateixa freqüència pels agregadors de continguts en la mesura que formen part de les notícies) no només ignora el que estableixen els considerants 35 i 36 i l’article 5.5 de la Directiva 2001/29 / CE, així com en la coneguda com “regla dels 3 passos” de l’article 9.2 del Conveni de Berna, sinó que podria constituir una conculcació del principi d’igualtat davant la Llei consagrat en l’article 14 de la nostra Constitució. ◊ Per això, cal esmenar aquest apartat segon de l’article 32 del TRLPI i incloure els autors de la creació visual entre aquells que tenen dret a rebre la compensació.

Art 35 Utilització de les obres amb ocasió d’informacions d’actualitat i de les situades a vies públiques • L’apartat 2 de l’article 35 del TRLPI estableix un límit pel qual les obres situades permanentment en un espai públic poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.

• Tal com està redactat aquest article, dóna peu a interpretacions contràries a la normativa en drets d’autor i discriminatòries envers els creadors visuals i, en concret, els autors de murals i d’escultures que s’exhibeixen en espais públics permanentment.

• Sembla raonable que, sobre la base del dret al lliure accés a la cultura es limiti el dret dels autors de manera que qualsevol ciutadà per a ús privat i sense finalitat lucrativa pugui reproduir per qualsevol mitjà les obres que es troben en espai públic.

• No obstant això, no té justificació, és contrari a l’article 9 apartat 2 del Conveni de Berna i una contradicció amb l’article 40 bis del mateix TRLPI, el fet que es pretengui emparar en l’esmentat límit l’explotació amb finalitats lucratives d’aquestes obres i fins i tot que la seva utilització pugui ser realitzada en perjudici del dret moral dels autors.

• Per això i perquè hi hagi congruència entre l’article 35, apartat

65

66

2 i l’article 40 bis del TRLPI, cal modificar aquest apartat, de manera que en quedin exclosos expressament els usos lucratius de les reproduccions de les obres situades permanentment en un espai públic.

• Aquesta qüestió ha adquirit una rellevància molt important en l’actualitat com a conseqüència de la temptació que, arran de l’informe presentat per l’europarlamentària Julia Reda del Partit Pirata alemany davant el Parlament Europeu sobre la transposició de la Directiva INFOSOC als diferents països membres ha despertat en algunes forces polítiques que ignoren o aparenten ignorar estar servint els interessos de les grans indústries tecnològiques en perjudici dels autors i les indústries culturals. Es tracta de la iniciativa que internacionalment es coneix com PANORAMA, que defineix en una sola paraula les obres que es troben exhibides en espais públics de manera permanent. Es tracta d’obres de les arts plàstiques, fonamentalment de murals i escultures, per a les quals interessa a aquestes indústries tecnològiques que s’aprovi una excepció al dret d’autor, que permeti la lliure utilització d’aquestes obres, fins i tot amb finalitats comercials. El passat 9 de juliol en el plenari del Comitè Juri del Parlament Europeu es va modificar l’informe de Julia Reda i es va suprimir aquesta proposta.

• Sota l’excusa dels suposats interessos dels consumidors, es vol desenvolupar una activitat de parasitismes en benefici de les indústries. Els consumidors no poden ser mai empreses explotadores. En la legislació mercantil, en l’àmbit del dret del consum, el consumidor és un subjecte de dret completament diferent de les empreses que comercialitzen productes, serveis o, en aquest cas, reproduccions d’obres.

• El problema s’ha d’analitzar amb cura, ja que els creadors i la protecció dels seus drets no només no són un fre al mercat, sinó que són la font de generació de riquesa per a la societat.

Per aquesta raó, l’actual Llei de Propietat Intel·lectual permet a l’article 35 la lliure utilització de les obres situades permanentment en espais públics per a ús privat, però aquest ús no pot ser comercial, ja que l’article 40 bis, com a disposició comuna

a tots els límits, estableix que aquests no es poden aplicar de manera que es causi un perjudici injustificat als interessos de l’autor o que vagi en detriment de la normal explotació de les obres a què es refereixin. Una mesura d’aquestes característiques posaria en perill economies d’escala que es generen al voltant de la protecció del dret d’autor en perjudici de l’interès general. Per exemple, les obres de Robert Llimós al port de Barcelona, els graffitti, les obres de Jaume Plensa, de Tàpies, Mariscal i tants autors, que exhibeixen les seves creacions en espais públics no podrien ser explotades comercialment al marge dels titulars dels drets, no només perquè això generaria un enriquiment injust, que a França s’anomena “parasitisme”, sinó que a més afectaria l’exercici del dret moral.

Art 37bis Obres òrfenes • Un altre dels límits que cal revisar urgentment és el que preveu l’article 37 bis del TRLPI relatiu a les obres òrfenes, recentment incorporat mitjançant la Llei 21/2014 i que transposa parcialment la Directiva 2012/28 / UE sobre les obres òrfenes.

• Mitjançant aquest nou límit s’autoritza a determinades institucions culturals i als organismes públics de radiodifusió la reproducció i posada a disposició del públic, sense ànim de lucre i amb finalitat cultural i educativa, de les obres protegides que tinguin la consideració d’obres òrfenes, sense regular les exigències normatives que es contenen en l’esmentada Directiva sobre les obres òrfenes i la completa transposició és fonamental per garantir la seguretat jurídica en la utilització de les obres òrfenes i el respecte dels drets d’autor.

• Entre altres qüestions, el text omet la descripció del procés de recerca diligent i els seus requisits, l’acabament de la situació d’orfandat en el moment en què aparegui el titular i la forma de compensació als titulars.

• Tampoc es determinen les fonts de recerca adequades, ni s’estableixen les mesures perquè la informació obtinguda com a conseqüència de les recerques diligents, la relativa a l’ús de les obres orfes que realitzin les institucions culturals i

67

organismes públics de radiodifusió i la que afecta els canvis en la condició d’obra òrfena quedin incorporades a registres accessibles al públic.

• Així mateix, no s’especifica una qüestió tan rellevant com que aquest article no afecta els titulars de drets de les obres protegides que estiguin inserides o incorporades en altres obres, que puguin ser considerades òrfenes, per a la reproducció i comunicació pública de les quals és necessari disposar de la prèvia autorització d’aquests titulars. Aquest aclariment és especialment important per al sector de la creació visual tenint en compte que les reproduccions d’aquestes obres apareixen amb freqüència incorporades a altres obres.

• En conclusió, és urgent el desenvolupament reglamentari de l’article 37 bis del TRLPI per garantir l’ús pacífic de les obres òrfenes protegides per les institucions culturals i els organismes públics de radiodifusió i el respecte dels drets exclusius de reproducció i comunicació pública dels seus titulars.

68

Art 56 Transmissió de drets als propietaris de certs suports materials • Si bé l’article 56 apartat 2 del TRLPI no apareix recollit dins el Capítol del TRLPI dedicat al límits, estableix un límit que afecta únicament els autors d’obres plàstiques i fotogràfiques.

• En concret, aquest article disposa que el propietari de l’original d’una obra d’art plàstica o d’una obra fotogràfica té el dret a exposar públicament l’obra encara que aquesta no hagi estat divulgada.

• És incoherent que aquest article no estigui incorporat en el capítol dels límits, quan és evident que es tracta d’un límit al dret exclusiu de comunicació pública de les obres que correspon als autors, tal com estableix l’article 17 de la TRLPI en una modalitat, l’exposició pública de l’obra d’art, que es conté expressament com una de les formes de la comunicació pública en la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 20.

• Així mateix, aquest article constitueix una norma insòlita en la legislació dels països que pertanyen a la Unió Europea, així com en la majoria dels països al marge de la Unió Europea i

•

•

•

•

que són signants del Conveni de Berna i entra en contradicció oberta amb el fet generador de la propietat intel·lectual definida en l’article 1 del TRLPI, amb el contingut del dret d’autor expressat en l’article 2 del TRLPI i amb el caràcter independent que la propietat intel·lectual té sobre altres drets que tinguin per objecte la cosa material a la qual està incorporada la creació intel·lectual, que estableix l’apartat 1r de l’article 3 del TRLPI que defineix els drets d’autor.

A més, aquest límit suposa un injustificat greuge comparatiu per als creadors de les obres de les arts plàstiques i de la fotografia, davant dels altres, que s’acompanya de cap compensació que pogués pal·liar-ne els efectes i que suposa una violació de l’article 9 apartat 2 del Conveni de Berna, ja que és obvi que s’atempta contra l’explotació normal de les obres de les arts plàstiques i de la fotografia, i es perjudica de manera injustificada el legítim dret dels seus autors.

I a més a més, l’exhibició de les obres per part del propietari es pot realitzar encara que l’obra no hagi estat divulgada i, per tant, l’autor no pot exercir el seu dret moral a decidir la manera com l’obra serà divulgada.

Aquest article hauria de modificar-se de manera que només es permeti al propietari d’una obra original plàstica o fotogràfica exposar-la al públic sense l’autorització de l’autor sempre que l’obra ja hagi estat divulgada i que aquesta exposició no causi un perjudici als interessos legítims de l’autor i no atempti a l’explotació normal de l’obra. Així mateix, aquesta llei hauria de suprimir la referència a l’honor i reputació i referir-se al dret moral VEGAP, des de la seva experiència, considera que una possible solució per paliar els efectes discriminatoris d’aquest límit per als artistes plàstics i fotògrafs podria ser el reconeixement al seu favor d’una remuneració equitativa per l’exposició púlblica de les seves obres.

69

Possible inconstitucionalitat de la reforma Còpia Privada: • La Llei de Propietat Intel·lectual vigent també presenta una deficient regulació d’alguns drets que contravé la normativa comunitària i la Constitució espanyola.

• Així, la regulació de la compensació per còpia privada establerta a l’article 25 del TRLPI, després de la seva modificació per la Llei 21/2014, trasllada el pagament d’aquesta compensació a l’Estat amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, si bé fins l’any 2011 aquesta compensació la satisfeien les empreses fabricants i distribuïdores d’equips i suports que permeten la realització de còpies privades i que són justament les que es lucren amb la seva comercialització.

• Així mateix, tant l’esmentat article 25 com el següent article 31 del TRLPI, modificat igualment per la Llei 21/2014, redueixen significativament els supòsits que poden acollir-se al límit de la còpia privada, precisament per la necessitat de justificar una compensació molt limitada i reduïda als titulars que ara es paga amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

Així, pràcticament totes les reproduccions d’obres realitzades per particulars, que abans eren còpies privades i generaven una compensació a favor dels autors, han passat a ser il·lícites.

A tall d’exemple, es pot destacar l’exclusió del concepte de còpia privada d’aquelles que es realitzen d’obres obtingudes a través d’Internet. D’aquesta manera, aquestes còpies realitzades per particulars, que sempre han estat considerades còpies privades, han passat a ser còpies il·lícites si es realitzen sense disposar de la llicència del titular.

70

• Aquest sistema no només lesiona el dret de propietat privada que estableix l’article 33 de la Constitució espanyola i l’obligació de contribució al sosteniment dels càrrecs públics de l’article 31 de la Constitució, sinó que a més és contrari

a la normativa comunitària. Per això, és urgent modificar-lo perquè els autors es vegin degudament compensats.

Altres qüestions • Així mateix, tant la disposició addicional primera de la Llei 21/2014 com els articles 154.5 lletra d) i 157.1 lletra e) del TRLPI, estableixen l’obligació per a les entitats de gestió de constituir una “finestreta única”, accessible a través d’Internet i per mitjà de la qual les entitats han de permetre als usuaris que ho sol·licitin conèixer de manera actualitzada el cost individual i total que s’ha de satisfer al conjunt d’aquestes entitats, com a resultat de l’aplicació de les tarifes generals a la seva activitat, i realitzar el pagament corresponent.

• Aquesta obligació vulnera el dret d’associació de l’article 22 de la Constitució espanyola i, per tant, s’ha d’eliminar.

• Finalment, l’article 158.bis.3 del TRLPI encomana a la Secció Primera de la Comissió de la Propietat la determinació de les tarifes per a l’explotació dels drets mitjançant sol·licitud d’una entitat de gestió, associació, entitat de radiodifusió o d’un usuari especialment significatiu i en defecte d’acord entre les dues.

• Així mateix, disposa que, com a conseqüència de la sol·licitud de caràcter individual, queden subjectes a la decisió de la Comissió de Propietat Intel·lectual, no només el sol·licitant, sinó tots els titulars i obligats respecte a la mateixa modalitat d’explotació d’obres i idèntic sector d’usuaris.

• Això no només implica que la resolució substituirà les condicions contractuals que cal establir entre les parts, contràriament al principi reconegut en l’article 1.255 del Codi Civil d’autonomia privada de la voluntat contractual, sinó que a més constitueix una intromissió en la potestat jurisdiccional que envaeix l‘esfera de la competència judicial i vulnera

71

l’article 117.3 de la Constitució espanyola que estableix que «L’exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin.»

• En conseqüència, aquest procediment introduït per la Llei 21/2014 hauria de ser suprimit.

Fi del document 21 juliol 2015

72

ANNEX 2 Document de Propostes de modificació del marc legislatiu sobre patrimoni d’art contemporani (consideració de bé, fiscalitat, transmissió, etc) . Elaborat per Isabel Niño i Beatriz Niño (assessores del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya), membres de la Comissió 9.

Resum de la problemàtica i solucions proposades en la taula rodona: problemes, manques i solucions del marc jurídic de les arts visuals, a les Jornades de debat de la Plataforma Arts Visuals (MACBA) 20 de juny de 2015 Composició de la taula: • Ponent Sra. Beatriz Niño, advocada, sòcia i co-directora de NIAL Art Law despatx d’advocats especialitzat al mercat de l’art.

• Ponent Sra. Eva Sòria, coordinadora de les Arts Visuals de l’Institut Ramon Llull.

• Ponent Sra. Eva Lasunción, advocada fiscalista. Redactora de l’esborrany de projecte de Llei • Ponent Sra. Pilar Rocha, advocada, sòcia de Rocha Assessors, despatx especialitzat en el sector de l’assessorament en matèria laboral i de la Seguretat Social.

Moderadora/Relatora: Sra. M.Isabel Niño, advocada, sòcia i co- directora de NIAL Art Law despatx d’advocats especialitzat al mercat de l’art.

Temes tractats en la taula:

73

I.- PROPIETAT INTEL·LECTUAL (DRETS D’AUTOR) Ponent: Sra. Eva Sòria Problemàtica general • El diàleg i la convivència entre la cultura lliure i els drets d’autor no sempre es tracta amb el rigor que mereix.

• L’actual Llei de Propietat Intel·lectual no contempla l’art contemporani.

• Per exemple, l’apropiacionisme, en el qual amb la Llei a la mà és impossible donar-li real compliment per impossibilitat material de fer-ho.

• Un altre exemple, és l’art conceptual, que la Llei no considera art. La propietat intel·lectual no protegeix la idea sinó l’expressió de la idea.

Solució Interlocució amb el legislador ja que fins ara no hi ha hagut diàleg.

II.- PATRIMONI HISTÒRIC I CONTRACTACIÓ Ponent: Sra. Beatriz Niño PATRIMONI HISTÒRIC Problemàtica general • L’actual Llei de Patrimoni Històric Espanyol és molt antiga.

• En la Llei de Patrimoni Històric Espanyol no està contemplat l’art contemporani.

Solució Reforma de la Llei Problemàtica en relació a Béns Culturals

74

• Els llindars per declarar una obra Bé d’Interès Cultural (BIC) o inclosa en l’Inventari de Béns Mobles (IGBM) estan obsolets.

Solució Actualitzar els llindars per la repercussió que tenen en el tema impositiu • El procés de declaració d’una obra com BIC suposa tot un seguit de limitacions per al propietari (exemple, impossibilitat d’exportació de l’obra i l’obligació de comunicació a l’Administració de la futura venda amb dret de tempteig i retracte a favor de la mateixa) però no hi ha compensació econòmica per al mateix.

Solució Buscar un equilibri entre la propietat privada i l’obligació de l’Estat, sobre la base del mandat de la Constitució Espanyola, de conservar i fomentar el patrimoni cultural incloent una indemnització econòmica a favor del propietari.

Problemàtica en relació a l’Exportació: • L’obligatorietat de sol·licitar permís d’exportació per a totes les obres d’art amb més de 100 anys d’antiguitat amb independència del seu valor econòmic.

Solució Limitar la necessitat de sol·licitud de permís d’exportació solament per a aquelles obres que tinguin una determinada antiguitat però també un cert valor, establint uns valors sobre aquest tema.

• Les taxes a l’exportació per a obres que s’exporten fora de la Unió Europea són molt elevades.

Això té com a conseqüència, que en la pràctica es declarin les obres per sota del seu valor, per no haver de pagar un import elevat de taxa, i que les exportacions a països fora de la Unió Europea es canalitzin per països europeus on no existeix taxa a l’exportació, com per exemple, Regne Unit.

75

Solució Rebaixar considerablement el tipus de gravamen de la taxa.

• Tot el tema de patrimoni està traspassat a les Comunitats Autònomes (CCAA) a excepció de l’exportació que és competència exclusiva de l’Estat.

Això té com a conseqüència que l’Estat és l’únic que gira i cobra les taxes a l’exportació i amb el seu import adquireix peces que no obstant això, solament van a parar al Museu del Prado i al Museu Reina Sofia. Per tant, les CCAA tenen tot el treball de gestió dels permisos però cap compensació.

Solució Que s’establís normativament l’obligació de l’Estat de destinar part de l’import de les taxes que cobra la corresponent CCAA a la compra d’obres que vagin a museus autonòmics.

• La sol·licitud del permís d’exportació es converteix en una oferta de venda irrevocable a favor de l’Administració.

Això té com a conseqüència que, en algun cas, tot i que el que pretén la persona que exporta és justament això, exportar, pot acabar convertint-se en una compravenda forçosa i coactiva a favor de l’Administració. No deixant de ser aquest procés un procés d’expropiació en tota regla.

Solució Regulació fitxada del procés objectivant els paràmetres de denegació dels permisos d’exportació i reduint d’aquesta forma la inseguretat jurídica.

76

• Lligat amb el punt anterior, la discrecionalitat de l’Administració per prendre la decisió d’atorgar o denegar els permisos d’exportació.

Ni en la Llei de Patrimoni Històric Espanyol ni en el Reial Decret que la desenvolupa trobem criteris que ens ajudin a saber si es concediran o no permisos d’exportació.

Solució Seria convenient comptar amb unes pautes, com les “Waverley Criteria” de Regne Unit, que regissin la presa de decisió de l’Administració.

• L’article 29 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol estableix que les obres exportades sense permís d’exportació passen a ser propietat de l’Estat.

Solució Sempre que no constitueixi delicte, s’hauria d’establir com a conseqüència la imposició d’una sanció i l’obligació que se sol·licités el permís d’exportació però no la pèrdua del bé per part del propietari sense compensació.

Problemàtica en relació a la Importació: • La normativa de patrimoni tracta molt succintament el tema de la importació. Cal tenir en compte que la citada normativa és anterior a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i, per tant, concebuda en un escenari en el qual per a qualsevol moviment de béns culturals calia una tramitació duanera. En la normativa ni tan sols hi ha una definició d’importació.

Solució Regular de forma explícita la importació de béns culturals.

• Els avals a la importació (IVA 10%) Solució Supressió dels avals a la importació

77

CONTRACTACIÓ Problemàtica general • Sector poc acostumat a l’ús de documents legals. Fins i tot institucions públiques moltes vegades no redacten els documents de forma adequada.

• Limitada presència de contractes escrits en l’àmbit privat.

• Els contractes i els documents, si n’hi ha, moltes vegades són incomplets o poc clars.

• Es continua al·legant que les relacions artístiques es basen sobretot en l’amistat i la confiança mútua, cosa que fa innecessària qualsevol formalitat.

• Existeix una normativa legal que afecta directament al sector de l’art igual que a qualsevol altre sector.

• Aquest panorama el que provoca és: (i) una gran inseguretat jurídica entre les parts, (ii) falta de prova entre les parts i davant de tercers inclosa la via judicial a la qual, moltes vegades, no es pot accedir per falta de prova. En general falta la base documental de moltes relacions.

Solució Creació de models de contractes senzills i consensuats entre els diferents agents del mercat de l’art i una mínima formació jurídica. Regular i acordar un Codi de Bones Pràctiques.

78

III.- FISCALITAT Ponent: Sra. Eva Lasunción Problemàtica general • Hi ha una falta de voluntat política.

• Errors del legislador en l’articulat de la normativa amb escassa voluntat de reparació.

• Igual tractament a tots els contribuents, encara sent conscients que el sector de l’art té la seva pròpia idiosincràsia.

Problemàtica en relació als col·leccionistes • En relació a l’Impost sobre el Patrimoni: en la pràctica és de difícil aplicació l’exempció ja que s’ha de complir la Llei de Patrimoni Històric Espanyol i els llindars no estan adaptats, així com tampoc es contempla l’art contemporani.

Diferències de criteris entre les diferents CCAA a l’hora de declarar BIC una obra.

Solució Actualitzar els llindars i incloure l’art contemporani. Així com establir adequadament criteris homogenis entre les CCAA. • L’aplicació de l’Impost de Successions i Donacions té la mateixa problemàtica que l’Impost de Patrimoni.

I els no residents han de pagar l’impost doblement tant a Espanya com al país on resideixen.

• Falta de documentació de compra de la peça.

Solució Copiar o adequar el model francès mitjançant el qual si no es disposa de documentació de compra de la peça la plusvàlua ascendirà al 50% del preu de la venda de l’obra.

79

Problemàtica en relació als artistes • Falta de periodicitat en els seus ingressos.

Solució Veure solució proposada per a l’apartat de dret laboral.

Problemàtica en relació als galeristes • Hi ha una falta de reconeixement de l’esforç d’inversió que realitzen els galeristes.

Solució Crear un sistema similar a la deducció i incentius que s’aplica en I + D. Problemàtica en relació a l’IVA • És una regulació inadequada. No obstant això, Espanya no pot anar més enllà puix que la Directiva Europea és la que tenim.

IV.- DRET LABORAL Ponent: Sra. Pilar Rocha Problemàtica El sector de les arts visuals es caracteritza per una sèrie de trets ESPECÍFICS, entre els quals són transcendents en relació amb el sistema de cotització a la Seguretat Social: • INTERMITÈNCIA – el procés de creació no és continu, hi ha períodes de creació molt fructífers seguits d’uns altres d’inactivitat.

80

• DURADA DEL PROCÉS CREATIU – encara en un període de creació, aquest s’allarga en el temps per tenir diverses fases

(inspiració, preparació, creació, comercialització i venda) que tenen una durada pròpia i diferent per a cada artista i per a cada procés de creació determinat. I és solament al final del mateix quan es produeix l’obtenció d’ingressos.

• INDEPENDÈNCIA O AÏLLAMENT DE L’ARTISTA – el procés de creació generalment es realitza de forma individual.

L’artista no sol tenir companys, ajudants o treballadors amb els quals comparteixi les obligacions de gestió administrativa ni la generació d’ingressos.

• PLURIOCUPACIÓ – en moltes ocasions els ingressos derivats de l’activitat de l’artista no són suficients per a la seva subsistència i es veu obligat a compaginar aquesta activitat amb un treball per compte d’altri. En aquest cas, les cotitzacions en dos règims diferents a la Seguretat Social (General i RETA) se superposen però no s’acumulen, explicant a l’efecte d’acreditar cotitzacions per a futures prestacions únicament una de les dues.

• OBTENCIÓ DE BEQUES I AJUDES CONDICIONADES A l’ALTA EN SEGURETAT SOCIAL – en aquest país es condiciona l’obtenció de qualsevol ajuda pública al compliment de les obligacions de l’artista en matèria de tributació i de Seguretat Social.

• PRECARIETAT - existeixen molts artistes que perceben ingressos anualment inferiors al SMI (9.080,40), la qual cosa és un indicador per a l’Administració que l’activitat es realitza de forma “amateur”, no professional, i esporàdica. En aquest cas el sistema de la Seguretat Social considera que no es realitza la activitat de forma habitual i eximeix de l’obligació de cotitzar.

• El sistema de cobertura que ofereix la Seguretat Social espanyola no s’ajusta en absolut a les necessitats pròpies del sector, la qual cosa significa un incompliment flagrant del principi de protecció social que configura el règim de la Seguretat Social.

81

Aquesta situació de manca en la contraprestació que sofreix l’artista comporta en última instància que l’obligació de cursar alta en el RETA tingui un caràcter merament recaptatori, perdent la seva causa original que era la de protegir situacions de feblesa econòmica.

Solució 1.- Creació d’un cens d’artistes visuals en el qual l’artista hagi d’inscriure’s amb un control de la realitat de la seva condició.

2.- Establiment d’un sistema de suspensió de l’obligació de cotitzar en períodes de falta d’activitat que sigui senzill de tramitar i que posi a l’artista en situació assimilada a l’alta a l’efecte de mantenir el vincle amb la Seguretat Social en aquest període així com per acreditar la seva situació d’alta per a l’obtenció d’ajudes i beques.

3.- Major adaptació entre els ingressos de l’artista i les quotes de la Seguretat Social.

4.- Reconeixement dels períodes cotitzats per l’artista en supòsits de pluriocupació, que se sumarien als cotitzats per compte aliè.

5.- Sindicació dels artistes per tenir més força davant les Administracions Públiques.

6.- Assumpció d’una part de la cotització pels agents distribuïdors d’art.

M. Isabel Niño - Advocada Beatriz Niño - Advocada

82

Barcelona, 20 de juny de 2015

83

4. DOCUMENTS RECOMANATS

84

Document Jornades de debat, de la Plataforma d’Arts Visuals, 20 de juny i 11 de juliol, 2015.

Documento de la Mesa Sectorial de Arte Contemporáneo. Abril 2015.

Estat de la qüestió, propostes i recomanacions per al foment del mecenatge i del patrocini cultural a Catalunya. CONCA, 2015.

Proposta de creació d’un fons d’art contemporani a Catalunya. Associació de galeries Art Barcelona, 2015.

Les arts visuals a Catalunya, Informe. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2014.

Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya. CONCA, 2014.

McAndrew, Clare. El mercado español del arte en 2014. Cuadernos de la Fundación Arte y Mecenazgo. Madrid, 2014.

El sector de les arts visuals a Catalunya. Apunts per a obrir un debat. ACCA, Juny 2013.

Diagnosi i pla d’actuació en matèria d’adquisicions públiques d’art a Catalunya.

CONCA, 2011.

Les Arts Visuals. Pla estratègic de cultura Catalunya 2021. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2012.

Informe sobre la configuració del sistema públic de centres d’art i cultura contemporànies de Barcelona. Consell de la Cultura de Barcelona, 2011.

Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, 2010-2020. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2010.

Catalunya Laboratori. Pla Integral d’R+D+I pel sector de les arts visuals a Catalunya. AAVC, 2009.

Codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals. AAVC, 2008.

85

5. CRÈDITS, TAULA D’IMPULS DEL PLA INTEGRAL DE LES ARTS VISUALS I PARTICIPANTS EN LES COMISSIONS

86

Equip directiu del Departament de Cultura Conseller: Hble. Sr. Ferran Mascarell Secretaria General: Pilar Pifarré Director general de Creació i Empreses Culturals: Jordi Sellas Director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni: Joan Pluma President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca): Carles Duarte Coordinació de l’elaboració del Pla: Gabriel Planella (D. G. de Creació i Empreses Culturals) Marta Gustà ( ICEC - D. G. de Creació i Empreses Culturals) Conxita Oliver (D. G. de Creació i Empreses Culturals) Assessor: Esteve León (S. G. del Departament de Cultura) Relators (externs): Anna Capella David Santaeulària Secretaria Blanca de Semir Imatge gràfica ICEC

87

Taula d’impuls del Pla Integral de les Arts Visuals Hble. Sr. Ferran Mascarell, conseller de Cultura Sr. Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals Sr. Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Sr. Gabriel Planella, coordinador de Programes Transversals de la DGCEC Sra. Marta Gustà, directora de l’Àrea d’Arts Visuals de l’ICEC Sra. Conxita Oliver, cap de l’Àrea de Creació DGCEC Sra. Sílvia Muñoz d’Imbert, directora del CONCA (per delegació del president) Sr. Damià Martínez, director de l’àrea de Creació de l’IRL (per delegació del director) Sr. Llucià Homs, director de promoció dels sectors culturals, ICUB Sra. Montserrat Moliner, coordinadora de Xarxa prod (per delegació del Regidor de Cultura) Sr. Joan Abellà, gerent del MACBA Sr. Pepe Serra, director del MNAC Sra. Mar Arza, vicepresidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya Sr. Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art Sr. Joan Anton Maragall, president d’Art Barcelona Sr. Gabriel Pinós, president del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya Sra. Carme Sais, com a representant de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, per delegació de la Sra. Glòria Picazo Sr. Josep Ribas, subdirector general d’Universitats Sr. Carles Combarros, diputat adjunt de Cultura de la Diputació de Barcelona Sr. Narcís Casassa, cap de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Girona, com a representant de l’Associació Catalana de Municipis Sr. Andreu Martínez, director d’Estratègia Corporativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per delegació del Sr. Brauli Duart Sra. Olga Adroher, en representació del Departament d’Ensenyament Federació de Municipis de Catalunya

88

Professionals d’institucions, associacions, entitats i projectes estratègics que han participat en les comissions de treball Aballí, Ignasi

Expert

Cañizares, Penélope

Xarxaprod

Abellà, Joan

MACBA

Cassasas, Vicenç

AAVC

Abelló, Jordi

XAV

Cerdà, Tonina

MACBA

Adroher, Olga

D. Ensenyament

Clusellas, Carme

XMA

Albericio, Héctor

GGAC

Comellas, Anna

AAVC

Alsina, Mercè

ACCA

Cortina, Victòria

GGAC

Álvarez, Emilio

LOOP

Crosas, Anna

ODA

Amigó, Sílvia

XAV

Cugat, Pilar

CCMA

Ancarola, Nora

AAVC

de la Mota, Àngels

Art Barcelona

Andúgar, Antònia

ICEC

de Muga, Patrícia

Art Barcelona

Arza, Mar

AAVC

del Diego, Cèlia

Experta

Badia, Tere

Xarxaprod

Díez-Cascón, Joaquin SWAB

Bohigas, Jordi

GGAC

Durán, Carlos

Art Barcelona

Boixadós, Carme

GGAC

Duran, Sílvia

ICEC

Bonet, Cristina

MACBA

Ferré, Vanessa

CCMA

Borrell, Anna

MACBA

Fibla, Vicent

XAV

Brugat, Rosa

AAVC

Fructuoso, Agustí

Xarxaprod

Cabré, Toni

DGCEC

Fuertes, Bibiana

ODA

Cacheda, María

DG Patrimoni

Fusté, Laura

Xarxaprod

89

90

Garí, Clara

Xarxaprod

Mitrani, Àlex

ACCA

Gassó, Magda

DG Patrimoni

Moliner, Montserrat

Xarxaprod

Grandas, Teresa

MACBA

Montserrat, Rosa M.

DG Patrimoni

Guasch, Anna M

UB

Morlius, Arantza

DGCEC

Guitart, Gemma

DG Patrimoni

Navarro, Maribel

GGAC

Gusi, Albert

AAVC

Niño, Beatriz

GGAC

Homs, Llucià

Expert

Niño, Isabel

GGAC

Jové, Diana

GGAC

Noè, Gisel

XAV

Juárez, Dolors

Xarxaprod

Nogueras, Àlex

Expert

Lefaure, Jérôme

Xarxaprod

Ortiz, Carme

ACCA / Dept.

Ensenyament

León, Esteve

Dept. Cultura

Padilla, Benito

GGAC

Llobet, Teresa

Roca Umbert

Palomo, Maite

XAV

Lobo, Víctor

Xarxaprod

Panadés, Beatriz

Vegap

López, Imma

MACBA

Parcerisas, Pilar

CONCA

Manzanal, Almudena

Xarxaprod

Parramon, Ramon

XAV

Maragall, Joan Anton

Art Barcelona

Peinado, Quico

Art Barcelona

Martínez Reig, Conxa

COLBACAT

Peracho, Fernando

Art Barcelona

Masip, Roser

UB

Perelló, Antònia M.

MACBA

Mestre, Francesc

GGAC

Pérez, Neus

Xarxaprod

Minguet, Joan M.

ACCA

Perna, Antoni

XAV

Piazuelo, Clara

Hangar

Sais, Carme

XAV

Picazo, Glòria

XAV

Santa Cruz, Rocío

Arts Libris

Pinós, Gabriel

GGAC

Serra, Pepe

MNAC

Pons, Emili

Dpt. Ensenyament

Sicart, Ramon

Art Barcelona

Porcar, Lídia

AAVC

Solé, Montserrat

Sdg. Universitats

Prieto, Jesús A.

Escola Massana

Sòria, Eva

IRL

Quinteiro, Pepa

GGAC

Subias, Pia

ICEC

Ramon, Carme

Roca Humbert

Taché, Carles

Art Barcelona

Ramon, Mònica

GGAC

Taché, Charlie

Art Barcelona

Redondo, Mar

UB/FacBelles Arts

Torra, Meritxell

GGAC

Remesar, Antoni

UB

Vallès, Joan Ramon

UG

Reus, Jaume

Arts Santa Mònica

Vidal, Jaume

UAB

Rodríguez, Estela

AAVC

Xandri, Roser

GGAC

91

Constància d’agraïment a institucions, associacions, entitats i projectes estratègics que han participat en les comissions Institucions: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CONCA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Departament d’Economia i Coneixement – Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament – Generalitat de Catalunya Escola Massana Institut de Cultura de Barcelona – Ajuntament de Barcelona Institut Ramon Llull Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA Museu d’Art de Girona Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC Oficina de Difusió Artística (ODA) - Diputació de Barcelona.

Roca Umbert Fàbrica de les Arts Servei de Cultura - Ajuntament de Vilafranca del Penedès Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts Universitat de Girona Associacions: AcVic Centre d’Arts Contemporànies Art Barcelona Associació d’Artistes Visuals de Catalunya Associació Catalana de Crítics d’Art Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya Gremi de Galeries d’Art de Catalunya Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya (Xarxaprod) Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya (XAV)

92

Entitats: VEGAP, Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics Projectes estratègics: Festival Loop Fira Arts Libris Fira Swab Barcelona

93

94