En aquest informe s’exploren les qüestions ambientals relacionades amb els plàstics i el que el sector creatiu pot fer per abordar la contaminació provocada pel plàstic.
QUÈ HEU DE SABER?
QUÈ POT FER EL SECTOR CREATIU?
ACTUAR A TOT EL SECTOR
Campanyes i compromís
Casos pràctics
Programació i disseny creatius
SOLUCIONS I INNOVACIÓ
RECURSOS
APÈNDIX
BIBLIOGRAFIA
HISTÒRIA
• El 1866 Alexander Parkes va inventar el plàstic (o “parkesina”, com se l’anomenava primer) per resoldre el problema ecològic de l’explotació de l’ivori.
• Pels volts del 1950 al món se’n produïen dos milions de tones cada any.
• Als anys 1970 el plàstic va guanyar popularitat a mesura que la societat avançava cap a una cultura de la comoditat “d’un sol ús”.
• Es calcula que el 2015 la producció mundial de plàstics va arribar als 381 milions de tones.
QUÈ HEU DE SABER?
EL COST AMBIENTAL I HUMÀ DEL PLÀSTIC
El plàstic ha penetrat en el teixit de la vida. Mengem en recipients de plàstic, bevem de recipients plàstics i, fins i tot, ens vestim amb plàstic. El plàstic té un increïble ventall d’aplicacions pràctiques: augmentar l’eficiència dels vehicles, allargar l’emmagatzematge dels aliments i proporcionar un material lleuger i versàtil per al treball creatiu.
Gràfic Less Plastic (Menys plàstic), 2020
Malgrat la versatilitat i la comoditat del plàstic, cada vegada som més conscients dels impactes devastadors i de gran abast del plàstic problemàtic i d’un sol ús.
Els plàstics contribueixen al canvi climàtic
El plàstic convencional es fa amb combustibles fòssils. L’extracció, la producció i el transport del petroli i el gas que es fan servir contribueixen a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El 2050, el consum de combustibles fòssils relacionat amb la producció de plàstics podria arribar al 20 % de les reserves mundials d’aquell any. (Fòrum Econòmic Mundial, 2016).
Els plàstics contaminen el nostre entorn
Els plàstics triguen 500 anys o més a degradar-se. Quan es degraden, es descomponen en microplàstics que ara mateix són gairebé impossibles d’eliminar. Cada any un milió d’aus marines i 100.000
mamífers marins moren per culpa dels plàstics i perquè hi queden embrollats (Nacions Unides, 2017).
Els plàstics contenen substàncies químiques perjudicials per a la natura i la salut humana
A l’oceà els plàstics són com esponges de toxines i substàncies químiques que acaben als teixits humans i animals i provoquen danys a llarg termini. El bisfenol A (BPA) és una de les substàncies químiques més venudes del món. En trobem a pots, ampolles d’aigua i envasos de plàstic, CD i DVD. Se l’ha vinculat a alguns efectes sobre la salut relacionats amb les hormones, inclòs el càncer, i també és tòxic per al sistema reproductor humà.
Tot i que s’ha fet alguna millora (com el càrrec de cinc penics per bossa de plàstic, que ha reduït el consum de bosses de plàstic en un 86 % aproximadament, i la prohibició de les microesferes en productes sanitaris i cosmètics l’any 2018), les solucions a la contaminació provocada pel plàstic no han anat compassades amb el ritme de producció i els plàstics han esdevingut un problema d’abast mundial que exigeix actuar en tots els sectors i àrees de la societat.
FOCUS
ELS PLÀSTICS AL REGNE UNIT
• Es calcula que al Regne Unit es generen uns cinc milions de tones de residus plàstics cada any, la meitat dels quals són envasos, i la demanda no para de créixer.
• Es calcula que els índexs de reciclatge de plàstics oscil·len entre el 29 % (WWF, 2018) i el 46 % (estadístiques sobre residus del Regne Unit, 2019).
• El fet que el 2018 la Xina prohibís la importació de residus plàstics ha provocat que al Regne Unit s’enviïn més residus plàstics a l’abocador, ja que les infraestructures existents no tenen capacitat per processar-ne els volums actuals.
• “El Govern no sap quants envasos de plàstic hi ha al mercat britànic ni quina part se n’acaba reciclant” (informe del comitè selecte de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals de la Cambra dels Comuns britànica sobre els Envasos de plàstic per a aliments i begudes, 2019).
OPORTUNITATS
Ens cal un canvi d’estratègia: passar de la cultura d’un sol ús i el model d’extreure, produir, usar i llençar a un model més circular. Un model circular prescindiria dels plàstics, dissenyaria productes i materials per reutilitzar-los, maximitzaria el reciclatge i la recuperació i garantiria el tractament responsable del que no es pot reutilitzar, reciclar ni recuperar.
El plàstic s’ha descrit com “un dels exemples més malbaratadors de la nostra economia lineal d’extreure, produir i llençar” (Ellen MacArthur, 2019).
El sector cultural compta amb la creativitat, el seu recurs més important, per abordar aquest problema i té l’oportunitat de buscar solucions i mostrar com és el canvi positiu, tot implicant artistes, creatius, públics, col·legues i proveïdors en el procés.
COM ES DIU?
Descobrim la terminologia del plàstic
Al mercat hi ha un ampli espectre de productes i envasos de plàstic, cadascun amb els seus impactes al llarg de la seva vida útil i amb les seves opcions de tractament final. Quan es comença, va bé saber alguns termes bàsics i els diferents tipus de plàstics.
Gràfic basat en WRAP 2018, Understanding Plastic Packaging (Conèixer els envasos de plàstic)
Com es diu? Descobrim la terminologia del plàstic
a. Compostables: “Els puc deixar a la pila de compostatge?”
Per desgràcia, no. Tot i que molts productes plàstics o alternatives es comercialitzen com a “compostables”, en realitat només es descomponen en condicions adequades, cosa que normalment no es dona de manera natural, sinó només a les instal·lacions de compostatge comercials (al Regne Unit encara no n’hi ha gaires). A vegades els productes vegetals també estan recoberts amb altres formes de plàstic que cal separar, un procés costós que fa que sovint aquests articles acabin a l’abocador quan la infraestructura és deficient.
Poden ser una bona opció si:
Sou a un festival o un espai amb instal·lacions de compostatge pròpies allà mateix, especialment si s’hi barregen restes de menjar i vaixelles.
Aquesta opció és menys sostenible si: El vostre gestor de residus no pot accedir a una instal·lació de compostatge.
b. Biodegradables: “A mi em sembla ecològic!”
Per desgràcia, no. De nou, molts productes plàstics comercialitzats com a biodegradables requereixen instal·lacions industrials i poden trigar a descompondre’s
o degradar-se tant com els plàstics convencionals. A més, la majoria es converteix en microplàstics que costen molt de treure de l’entorn.
Els plàstics oxodegradables són cada vegada més comuns a escala global. Tampoc no són la solució i la recerca demostra que es descomponen i es fragmenten en l’entorn com altres tipus de plàstics.
c. Plàstics biològics: “Fets amb recursos renovables. On és la trampa?”
PLA: blat de moro i plantes; PHA: sucre o lípids; CA: fusta o cotó, PBS, mescles de midó de blat de moro i arròs, PE, PET, PA, PTT, PBAT, PCL.
Els plàstics biològics o bioplàstics es fan amb polímers de fonts renovables vegetals. Tenen moltes de les propietats dels plàstics convencionals fets amb combustibles fòssils i, per tant, provoquen molts dels mateixos problemes de contaminació.
Tot i que des de la perspectiva ambiental es pot valorar positivament que no s’obtinguin dels combustibles fòssils, al Regne Unit no és fàcil reciclar els bioplàstics, ja que ara mateix les instal·lacions no poden detectar fàcilment i separar els bioplàstics de la resta de corrents de residus.
Com es diu? Descobrim la terminologia del plàstic
Poden ser una bona opció si:
El material es tria per la seva durabilitat i si al final de la seva vida útil es converteix en energia gràcies a la incineració de residus en comptes de seguir els circuits de reciclatge convencionals o anar a parar a l’abocador.
d. Reciclables?
Busqueu sempre l’etiqueta: “Si es pot reciclar està bé, no?”
Segons WRAP:
“Perquè una cosa es consideri reciclable, s’ha de recollir, classificar, reprocessar i reconvertir en un nou producte o envàs, a escala i de manera econòmica”.
Tanmateix, segons on sigueu, el contracte que tingueu i el vostre gestor de residus, això no sempre és possible. A més, que un plàstic es pugui reciclar no vol dir que els impactes al llarg de la seva vida útil no siguin perjudicials per al medi ambient.
Els plàstics que més es reciclen al Regne Unit són, entre altres, el PET/E i l’HDPE, amb les etiquetes (1) i (2), respectivament. Gairebé tots els plàstics s’etiqueten amb un número que indica la seva reciclabilitat; els números inferiors a 1 i 2 no es reciclen gairebé mai i actualment no hi ha cap categoria per etiquetar els bioplàstics.
Poden ser una bona opció si:
Si els requisits de salut i seguretat o els de l’espai impedeixen l’ús d’opcions reutilitzables i els plàstics es poden recollir i separar correctament per reciclar-los. Si podeu obtenir plàstics 100 % reciclables com el PET i fer servir només un plàstic (per exemple, sense recobriments amb una pel·lícula ni opcions amb diferents materials).
És millor evitar-los si:
Podeu utilitzar una opció alternativa reutilitzable o d’origen sostenible, com ara un sistema de dipòsit o un material alternatiu com el vidre.
A l’apèndix 2 trobareu una guia de referència de les opcions per reciclar els diferents tipus de plàstics.
QUÈ POT FER EL SECTOR CREATIU?
COMPRENDRE LA JERARQUIA DELS RESIDUS
No hi ha una solució única, però aplicar els principis de jerarquia de la gestió dels residus us ajudarà a donar forma als passos que heu de fer per eliminar i reduir els plàstics problemàtics i d’un sol ús i maximitzar la reutilització, el reciclatge i la recuperació.
Evitar
Actualment s’utilitzen o es compren plàstics d’un sol ús que es podrien eliminar o substituir per alternatives sostenibles o totalment reciclables?
Reduir
Es podria reduir el volum de la resta de plàstics? Per exemple, amb programes de retorn o reompliment d’envasos.
Reutilitzar
Què es pot reutilitzar abans de reciclar-ho? Hi ha maneres creatives de reconvertir els plàstics de rebuig (vegeu, per exemple, el cas de Plastic Perfect) en programes creatius o obres d’art?
Reciclar
Recicleu la resta de plàstics (en aquest nivell de la jerarquia haurien de ser d’un tipus, per exemple, PET) fixant-vos que els plàstics se separen i no es contaminen a l’hora de recollir-los.
Recuperar
Compreu plàstics reciclats.
Tractar
Es pot enviar els residus a una planta de valorització energètica o sotmetre’ls a un procés de digestió anaeròbica?
Llençar
L’últim nivell de la jerarquia. Si heu comprat plàstics que no es poden reciclar, busqueu
la manera més sostenible de llençarlos que tingueu a l’abast, amb la mínima petjada decarboni i la menor contaminació, consultant el vostre gestor de residus o implicant-hi l’autoritat local.
PRIMERS PASSOS
A partir d’aquí, podeu fixar-vos un pla realista, prioritzar les àrees amb més impacte i amb més costos i decidir quina és més fàcil d’abordar. Tingueu en compte els problemes que cal afrontar i elaboreu plans d’actuació per resoldre’ls. Recolliu dades i informeu-ne periòdicament per compartir els vostres èxits amb els vostres públics, els clients i el personal i així fer-los-en partícips.
Altres qüestions que cal tenir en compte:
Hi ha incentius, campanyes o iniciatives per canviar d’hàbits que pugueu preveure per ajudar a fer la transició?
Com es podrien adaptar les vostres polítiques i estratègies (per exemple, la política de gestió dels residus, l’estratègia de sostenibilitat o el pla d’actuació ambiental)
perquè reflecteixin una estratègia sostenible respecte als plàstics?
Quines són les millors maneres d’implicar els actors clau en polítiques i solucions eficaces i creatives en relació amb els plàstics?
ACTUAR
Un bon punt de partida és detectar on es fa servir el plàstic emprat a les produccions, les exposicions, els edificis, el càtering i els actes, quins tipus de plàstic s’utilitzen i on van a parar.
Política
Avalueu les vostres polítiques sobre plàstics, residus i subministraments i identifiqueu oportunitats per reduir o eliminar els plàstics d’un sol ús.
Subministraments
Coneixeu quines opcions sostenibles o sense plàstic ja ofereixen els vostres proveïdors.
Gestió dels residus
Identifiqueu els tipus de materials plàstics que es fan servir parlant amb subministradors
i proveïdors de serveis per saber quin tipus de plàstic contenen uns productes i materials concrets (convencional, d’un sol ús, biològic, reciclable o compostable, per exemple) i quines opcions hi ha de reutilitzar-lo, reciclarlo o recuperar-lo. (Vegeu l’apèndix 2.)
Pregunteu al vostre gestor de residus què en fa, dels vostres residus plàstics (reciclarlos, convertir-los en energia, enviar-los a l’abocador), i com podeu separar millor els residus per incrementar els índexs de reciclatge o recuperació.
Operacions
Feu que els actors clau participin amb opinions, idees i solucions existents al plàstic, detecteu on es fa servir plàstic dins la vostra organització i fomenteu un canvi d’hàbits.
Controleu, mesureu i comuniqueu el vostre canvi d’ús del plàstic al llarg del temps, compartiu i celebreu els vostres èxits.
Treballeu amb el vostre equip, artistes, acadèmics, ONG i empreses per investigar i provar materials nous, innovacions o models circulars.
A l’apèndix 1 trobareu una llista d’actuacions per fer front als plàstics d’un sol ús.
LA JERARQUIA DELS RESIDUS EN ACCIÓ
OPERA NORTH
Com a part del seu programa més ampli de sostenibilitat, l’Opera North de Leeds ha dut a terme una sèrie d’accions centrades en els materials i els residus. En el marc de la seva Setmana dels Residus Zero 2019, va organitzar un taller grupal per fer embolcalls per a aliments amb cera d’abelles reutilitzant retalls de vestuari antic per reduir els residus plàstics de la companyia. També van aprofitar amb èxit una escenografia totalment reciclada per a la producció de Not Such Quiet Girls. De la gestió dels residus, ara se n’encarrega una empresa local que té una flota de camions amb baixes emissions i que garanteix que tots els residus es reciclen o s’incineren en comptes d’acabar a l’abocador. L’empresa dona dades sobre els residus a l’equip de sostenibilitat de l’Opera North, que les fa servir per observar el progrés i dissenyar més mesures per reduir els residus. Un contractista especialitzat recicla totes les escenografies de l’escenari principal al final de la seva vida útil i tots els gots de plàstics s’han substituït per vaixelles fetes amb materials vegetals.
“Un got reutilitzable és la millor opció per al medi ambient amb només tres usos.” Raw Foundation
LA PRESSA PER REDUIR I ELIMINAR ELS PLÀSTICS TÉ EL RISC
DE PRENDRE DECISIONS DESINFORMADES, COM ARA LA TRIA
D’ALTERNATIVES D’UN SOL ÚS QUE POTSER CONSUMEIXEN
MÉS ENERGIA QUE ELS PLÀSTICS D’UN SOL ÚS. CONÈIXER ELS
IMPACTES AL LLARG DE TOTA LA VIDA ÚTIL ÉS FONAMENTAL.
EN L’APÈNDIX 2 S’ANALITZEN LES POSSIBLES OPCIONS QUE
HI HA AL FINAL DE LA VIDA, ELS PROS I ELS CONTRES DELS DIFERENTS MATERIALS.
ACTUAR A TOT EL SECTOR
CAMPANYES I COMPROMÍS
Política
#PlasticFreeLyric
#PlasticFreeLyric (Lyric sense plàstic) va ser una campanya de quatre setmanes en què el teatre The Lyric de Hammersmith va emprendre una sèrie d’accions per deixar d’utilitzar, en la mesura possible, els plàstics d’un sol ús, centrant-se en un tema diferent cada setmana.
Més informació
Arts by the Sea a Bournemouth
El festival Arts by the Sea de Bournemouth reconeix la bellesa natural de Bournemouth i la importància d’emprendre accions ambientals per conservar-la. Treballar amb col·laboradors locals, involucrar els espectadors i fer una programació creativa formen part dels seus esforços per afrontar la contaminació provocada pel plàstic.
Més informació
HOME i Seacourt
El centre d’art HOME de Manchester té la idea de “ser un espai artístic i cultural amb bones pràctiques, en què la sostenibilitat ambiental, social i econòmica se situï al centre del que fem”.
Amb l’objectiu de reduir els residus sempre que sigui possible, HOME s’ha compromès a eliminar els plàstics d’un sol ús abans del 2020, a més de formular una política de zero residus a l’abocador. HOME aspira a liderar el sector amb l’exemple i no deixa de compartir aprenentatges i experiències a la pàgina web que ha dedicat al treball que fa en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
Més informació
Seacourt és una impremta Net Positive (amb impacte positiu) que fa una contribució positiva a l’entorn i la societat gràcies a les seves Planet Positive Printing (Impressions positives per al planeta). Ha adoptat la impressió sense aigua, ha inventat un procés d’impressió LightTouch, s’ha convertit en una companyia de zero residus a l’abocador i sense compostos orgànics volàtils (COV).
ACCIONS PRÀCTIQUES
La tardor del 2019 HOME i l’equip de Planet Positive Printingde Seacourt es van associar per dur a terme un sistema alternatiu de reaprofitament del plàstic per al seu cicle de cinema “Not Just Bollywood” (No només Bollywood). Això encaixa amb el desig d’eliminar els plàstics d’un sol ús i ofereix un exemple perfecte d’intercanvi de coneixements i subministraments sostenibles. Actualment Seacourt produeix els programes de temporada impresos de HOME. A més, l’històric proveïdor local de cartells, Trafford Signs, ha creat una alternativa de vinil; així, HOME pot continuar donant suport a les empreses locals en les seves iniciatives sostenibles. D’altra banda, HOME també està parlant amb els proveïdors perquè els articles per a la seva botiga i la venda al públic no continguin plàstics.
Campanya “No Plastic = More Fun” (Sense plàstic = més diversió) de Tail and Twist Ecodiscos i Worldrise
La promotora musical i empresa d’esdeveniments Tail and Twist es va fundar el 2016, especialitzada en la creació de nous ambients discotequers per escoltar música antiga i que la gent es deixi anar en un entorn segur i alegre. La sostenibilitat als seus esdeveniments sempre va ser una prioritat i van començar a buscar maneres d’ajudar tothom a anar-se’n no només content, sinó també orgullós. Com que de seguida es van adonar que les alternatives compostables als gots de plàstic no eren necessàriament la solució més eficaç, van començar a investigar maneres de superar la norma de l’ús únic sense deixar d’encaixar en el model existent del sector de l’oci nocturn.
La solució? Uns gots d’acer reutilitzables amb una divertida funda de color rosa perquè la gent que surt de festa es quedi els gots mentre arrasa a la pista amb els seus balls. El dipòsit dels gots està inclòs en el seu preu i la gent pot decidir si se’ls queda o si els retorna al final de la nit; en aquest cas de retornar-los, se’ls reemborsen dues lliures esterlines. Col·labora amb l’organització italiana sense ànim de lucre Worldrise, que treballa per la conservació de l’entorn marí amb projectes que ajuden els professionals joves a evolucionar i fomenten el desenvolupament sostenible. Aquesta col·laboració està creant una xarxa d’espais polivalents compromesos amb l’eliminació dels plàstics a escala internacional, entre els quals hi ha Oval Space i Pickle Factory, a Londres.
Més informació
ACCIONS PRÀCTIQUES
Festival Shambala i Raw Foundation: sense plàstics d’un sol ús durant quatre anys consecutius
“En moltes anàlisis de la vida útil es conclou que els gots de plàstic reutilitzables que es fan servir tres vegades tenen menys impacte ambiental que el típic got d’un sol ús malgrat l’impacte de transportar-los i rentar-los”. Shambala
• Instal·lació feta amb residus marins, projecció de pel·lícules i espais per a tallers per implicar els espectadors.
• Petició per posar fi a l’ús de “plàstics tòxics a tot arreu abans del 2030”.
• Campanya “Bring a bottle” (Porta una ampolla)
• Gots reutilitzables
• Portar tasses reutilitzables de casa o bé reservar o comprar una tassa de bambú ecològic de Shambala en arribar
• Prohibir la venda de plàstics d’un sol ús
• En el futur es posarà l’accent en els productes d’higiene femenina, la purpurina i el que els assistents al festival poden portar.
Més informació
El Pacte Verd neerlandès per als festivals
El Ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua dels Països Baixos i Green Events International han presentat un Pacte Verd al qual s’han unit molts festivals, com Best Kept Secret, Boardmasters, Boomtown, Down the Rabbit Hole, DGTL, Roskilde i molts altres. El Pacte Verd és una associació de festivals amb un compromís col·lectiu per crear solucions circulars per al sector dels esdeveniments, que comparteixen coneixements i lluiten per arribar a la circularitat total abans del 2025. Aquest objectiu s’assolirà redissenyant les cadenes de subministrament i creant solucions circulars per al menjar, l’aigua, l’energia, els desplaçaments, el transport i els materials, inclosos els plàstics. En el marc de la col·laboració, es desenvoluparà una eina de mesurament per observar el progrés i conèixer les possibles solucions.
ACCIONS PRÀCTIQUES
DGTL, Amsterdam
El 2017 els assistents al festival DGTL van produir de mitjana set vegades menys residus que l’assistent a festivals mitjà
DGTL és un festival que ja ha aplicat una sèrie de solucions i té la intenció de convertir-se en el primer festival circular el 2020. Fan servir l’“anàlisi del flux de materials” per avaluar i millorar el seu impacte tot estudiant cada corrent de residus. Han dissenyat diverses solucions circulars, com una zona d’alimentació circular, on tot el menú es prepara amb aliments que els proveïdors locals no volen, i un “carrer dels recursos”, on, en comptes d’amagar les zones de recollida de residus entre bastidors, el reciclatge es converteix en un reclam per als visitants i un mitjà perquè aquests participin en les solucions circulars. Al centre de reciclatge del DGTL se separen tots els residus dels visitants i els articles es converteixen en recursos nous; els taps d’ampolla, per exemple, es converteixen en oli mitjançant la piròlisi i es poden transformar en plàstics nous.
Més informació
El Museu d’Història Natural
Al Museu d’Història Natural ja no es ven aigua en ampolles de plàstic d’un sol ús i s’han millorat l’accés i la senyalització de les fonts d’aigua. Ara els paquets per a socis no contenen plàstic: s’han substituït els plàstics fets amb petroli per un material natural de midó de patata i altres polímers biològics, que es pot compostar en una pila de compostatge domèstica o en un contenidor verd. Els carnets de soci ara es fan amb un material a base de creta recobert amb PVC biodegradable i tots els altres materials són completament reciclables.
PROGRAMACIÓ I DISSENY CREATIUS
Primer “vinil oceànic” fet amb plàstics reciclats de l’oceà, Nick Mulvey En una col·laboració entre el músic i activista Mulvey i Sharpe’s Brewery, l’octubre del 2019 es va publicar el primer “vinil oceànic”, fet amb plàstics suprareciclats recollits a la costa de Cornualla. Els guanys que generi la cançó “In the Anthropocene” s’entregaran a Surfers Against Sewage, un moviment popular centrat en la lluita contra la contaminació i la protecció del litoral britànic.
“Thames Memory” i l’exploració de la pols futura, de María José Arceo María José Arceo , artista espanyola instal·lada a Londres i resident al King’s College, crea obres d’art que sovint es basen en l’exploració de les interaccions entre l’ésser humà i la natura. La seva exposició “Thames Memory” (Memòria del Tàmesi) consistia en una sèrie de “càpsules del temps” de plàstic a diferents llocs populars de Londres.
Les càpsules es van crear recollint i classificant els plàstics que s’havien trobat a les ribes del Tàmesi i recorrent a col·laboracions i a la participació del públic per qüestionar el coneixement dels plàstics, demostrar-ne la longevitat i conscienciar sobre l’abast geogràfic de la contaminació provocada pels plàstics. En una col·laboració amb el Departament de Geografia del King’s College, a Londres s’està investigant l’abundància de diferents tipus, formes i mides de plàstic; com es transporten, i en quins punts del relleu fluvial i els rius s’acumulen per saber com fer-ne la retirada i la gestió.
El museu i els jardins Horniman, de Londres
Un museu en què la natura i la cultura es poden contemplar alhora i amb un llarg historial d’actuacions pel medi ambient. El Horniman va participar en la campanya #Oneless (Una menys), en col·laboració amb la Societat Zoològica de Londres, per instal·lar punts d’hidratació i reduir l’ús d’ampolles de plàstic per part dels visitants. A tota la ciutat de Londres, gràcies a la campanya més àmplia s’han estalviat 308.000 ampolles de plàstic d’un sol ús (de 500 ml) des del novembre del 2019.
Més informació
SOLUCIONS I INNOVACIÓ
Molts investigadors i empreses intenten desenvolupar materials alternatius amb les mateixes propietats que els plàstics però sense els seus impactes negatius sobre el medi ambient. La natura ofereix diverses solucions i ara les alternatives es fan amb algues, subproductes transformats de la pesca, fulles de palma i miceli, entre altres. Els models de reutilització cada vegada més innovadors creen productes nous i dissenys molt duradors per a productes que fan servir residus plàstics.
Algunes de les innovacions més recents són les següents:
Lucy Hughes, una estudiant de la Universitat de Sussex, ha creat MarinaTex, un material fet amb subproductes transformats de la pesca, escates i pell, que són flexibles i resistents per naturalesa. Aquests productes, combinats amb l’agar-agar de les algues vermelles, formen el MarinaTex, que funciona d’una manera molt semblant als plàstics tradicionals d’un sol ús i es pot fer servir per a moltes de les mateixes aplicacions d’envasat. El producte es pot compostar a casa durant un període d’entre quatre i sis setmanes. El 2019 Hughes va guanyar el premi internacional James Dyson pel seu invent.
SOLUCIONS I INNOVACIÓ
‘Ooho’ is a plastic alternative made by a UK start-up, produced using Notpla or brown seaweed. This packaging alternative produces 5x less CO2 and 9 times less energy than PET. Further advantages are its contribution to deacidifying the oceans, not competing with land for food crops or f resh water, and its fast growth rate of up to 1m per day.
‘Ecovative’ is creating a range of products using Mycelium as a selfassembling, biological binder for hemp agricultural by-product which can be turned into a number of products from packaging, clothes, skincare and food. The material can be grown in just nine days and is completely biodegradable
‘Piñatex’ was developed as a solution to the environmental and ethical impacts associated with leather production. The innovative material is made using pineapple leaf fibre which is an agricultural waste product, and in doing so provides an alternative income stream to farmers in developing countries.
Microfibres in clothing are a significant source of micro plastic pollution, releasing at least 9.4 trillion microfibres per week into the UK water system when we wash our clothes. Stella McCartney is developing industry collaborations to help source their cotton, cellulose, wools and silk sustainably and find alternatives for leather and fur. As part of their partnership with BOLT Threads, they launched a new biomaterial grown from mycelium, an underground root structure. The first product to be created from the new commercially available Mylo material was exhibited at the V&A Museum’s ‘Fashioned from Nature’ exhibition. Other technological developments in biosynthetic fibres include ‘Tencel’ a fibre made from the pulp of eucalyptus trees, Orange Fiber from discarded orange peel and performance textiles made from used coffee grounds are being developed by S.Cafe.
SOLUCIONS I INNOVACIÓ
Rokbox ofereix una solució d’embalatge sostenible per al sector de les arts en forma de caixa reutilitzable construïda per durar molt temps i feta amb materials reciclats o reciclables. Per avaluar la sostenibilitat del producte, se’n va analitzar la vida útil i es va comparar amb una caixa de fusta. Rokbox és neutra en carboni en el moment de l’entrega. Segons la seva recerca, una galeria de Nova York que, per traslladar vint obres d’art a sis fires d’art d’arreu del món i després portar-les de tornada, faci servir ROKBOX 70 en comptes de caixes de fusta redueix la seva petjada de carboni en 3,25 t CO2, xifra que equival a conduir gairebé 13.000 quilòmetres.
Precious Plastic és un grup comunitari de centenars de persones d’arreu del món que munten tallers en contenidors marítims i altres espais alternatius. En aquests tallers s’agafen residus plàstics i es reciclen en uns quants productes creatius, des d’articles domèstics fins a moda, obres d’art, dissenys modulars, construccions o articles d’alta precisió com ara fundes de telèfon. Els productes nous es fan amb màquines que es construeixen per un preu assequible a partir de materials fàcils d’obtenir.
RECURSOS
Guia per a festivals (2018). The Making Waves Guide To Plastic Free Festivals and Events (La guia Making Waves per a festivals i esdeveniments sense plàstics) .
Més informació
Campanya #Oneless
Més informació Raw Foundation. Drastic on Plastic. Reusable Cup Guide (Dràstics amb els plàstics. Guia sobre gots reutilitzables).
Més informació
WRAP. Understanding Plastic Packaging and the Language We Use to Describe It (Conèixer els envasos de plàstic i la llengua que utilitzem per descriure’ls)
Més informació
Smith, L. Briefing Paper: Plastic Waste (Document informatiu: residus plàstics), número 08515. Biblioteca de la Cambra dels Comuns: 30 de setembre de 2019
APÈNDIX 1
CHECK LIST PER REDUIR ELS PLÀSTICS
Feu servir aquesta llista per establir una referència de les pràctiques i polítiques existents i identificar quines actuacions cal fer per millorar la gestió dels residus plàstics. Us recomaneu que reviseu la llista periòdicament (almenys un cop l’any) per identificar quines actuacions s’han dut a terme, quins objectius s’han assolit i quins nous objectius s’han de fixar per continuar millorant els resultats i reduir la vostra petjada de plàstic.
QÜESTIÓ N/A SÍ ESTÀ PREVIST POLÍTIQUES
Teniu polítiques, incloses polítiques de compres, relatives als plàstics i aquestes inclouen un compromís per reduir els plàstics no compostables d’un sol ús?
Les vostres polítiques sobre plàstics inclouen objectius concrets, quantificables i amb uns terminis establerts? (Per exemple, “un màxim de dues tones anuals de plàstics de graus 1 o 2 abans del 2020, separats i reciclats correctament amb un gestor de residus de confiança”.)
Quan reviseu, elaboreu o actualitzeu les polítiques, hi feu participar tots els actors disponibles i rellevants?
Apliqueu els principis de jerarquia dels residus als plans d’actuació, les estratègies i les polítiques de compres?
Informeu activament tots els treballadors, socis, proveïdors, distribuïdors i públics de les vostres polítiques sobre plàstics?
NO COM ES POT MILLORAR ACIONS A FER
QÜESTIÓ N/A SÍ ESTÀ PREVIST
SUBMINISTRAMENTS
En la política de compres s’especifica l’ús d’embalatge reutilitzable o sense plàstic per part de proveïdors, distribuïdors i contractistes?
En la política de compres es detalla la necessitat de fer servir productes de plàstic reutilitzable, compostable o fàcil de reciclar?
En la política de compres es fan servir clàusules contractuals per limitar els volums i els tipus de plàstic?
En la política de compres es fan servir clàusules contractuals per limitar quins materials d’embalatge es poden utilitzar?
Si voleu comprar plàstics biològics o biodegradables, comproveu que aquests compleixen les normes EN13432 o EN-14995?
Els plàstics d’un sol ús s’han substituït per alternatives reutilitzables o compostables quan ha estat convenient? (Per exemple, vaixelles, coberteries, pots per a condiments.)
Els gestors i departaments de compres estan al dia dels canvis de política o els objectius nous?
Hi ha cursos de formació, recursos i actualitzacions freqüents per als gestors de compres sobre les polítiques relatives als plàstics sostenibles i els residus?
Si treballeu amb uniforme, proporcioneu o animeu els treballadors a comprar uniformes fets amb fibres naturals?
NO COM ES POT MILLORAR ACIONS A FER LA CULTURA
QÜESTIÓ
GESTIÓ DELS RESIDUS
Heu contractat una empresa de gestió de residus de confiança i prestigi?
Sabeu exactament quins plàstics i materials pot recollir i processar el vostre gestor de residus mitjançant els tractaments majoritaris? (Reciclatge mixt, compostatge, abocador, valorització energètica.)
Sabeu exactament quins materials o objectes no pot gestionarel vostre gestor de residus?
Heu proporcionat tota la informació disponible sobre gestió de residus als gestors de compres?
El vostre gestor de residus dona detalls sobre com es gestionen els residus, per material i tipus de tractament?
Heu preguntat al vostre gestor de residus quins consells, suport o serveis addicionals ofereix per millorar la sostenibilitat dels residus, inclosa la formació al personal?
Liciteu regularment el vostre contracte de gestió dels residus, amb requisits específics quant a les preferències en matèria de plàstics i residus?
Sabeu com es recullen i es transporten els residus, si es fa de manera sostenible o s’optimitza el transport amb tecnologia de baixes emissions o tecnologia per optimitzar les rutes per carretera?
NO COM ES POT MILLORAR ACIONS A FER
QÜESTIÓ
OPERACIONS
Oferiu alternatives als plàstics d’un sol ús que siguin reutilitzables o compostables tant a la plantilla com al públic? (Per exemple, gots i coberts.)
Les bossetes, els pots per a condiments, el te i el cafè d’un sol ús s’han substituït amb alternatives reomplibles sense plàstic?
Teniu punts d’hidratació gratuïts o alternatives sense plàstic a l’aigua en ampolla de plàstic?
Els residus plàstics es mesuren amb regularitat i per tipus de tractament? (És a dir, abocador, reciclatge, compostatge, etc.)
Controleu de manera activa els residus que entren pels proveïdors o distribuïdors?
Feu servir aquestes dades per informar els decisors i establir uns objectius anuals de reducció?
Els plàstics i els residus que es documenten als informes anuals o de gestió i les reunions es controlenamb indicadors clau de rendiment (KPI)?
Feu servir les xarxes socials per fomentar la reducció dels plàstics d’un sol ús entre el públic?
Teniu senyals clars per al públic i el personal per informar de com s’han de separar els residus als punts nets? (Per exemple, una llista amb els materials o productes que van a cada contenidor.)
Oferiu formació al vostre personal sobre l’ús, l’emmagatzematge, la recollida i el tractament de diferents tipus de plàstics i residus?
Si oferiu serveis de bugaderia, heu adaptat les rentadores o les assecadores amb filtres per a fibres o contracteu empreses que ho fan? TOTAL
ESTÀ PREVIST NO COM ES POT MILLORAR ACIONS A FER
APÈNDIX 2
TIPUS DE PLÀSTIC, APLICACIONS
I IMPACTES
TIPUS DE PLÀSTIC EXEMPLES PROS CONTRES
Plàstics convencionals, no biodegradables
PET, PP, PE
El PET és resistent, transparent, durador i lleuger; té un ventall molt ampli d’aplicacions (ampolles, gerres, productes sanitaris embotellats, fibres per a roba, catifes) i es pot reconvertir.
Plàstics biològics, no biodegradables PET, PA, PE, PTT
Les poliamides (niló) són una gran família de plàstics artificials amb un bon equilibri de propietats: per exemple, són resistents, aguanten les temperatures elevades i presenten una bona resistència química i poca permeabilitat al gas.
Alguns es reciclen molt, com el PET. Es poden reutilitzar unes quantes vegades, com les ampolles d’aigua, però això depèn dels hàbits dels consumidors. Es consideren inerts a l’abocador.
Basats en combustibles fòssils, emissions de carboni de l’extracció, el transport i el processament i efectes contaminants si s’alliberen a l’entorn. Quan s’envien a plantes incineradores o productores d’energia a partir de residus, s’alliberen encara més emissions, que poden superar les de la producció de carbó o gas natural.
Ampli ventall d’aplicacions i durabilitat gràcies a la seva resistència al desgast.
Emeten gasos contaminants i amb efecte d’hivernacle quan es biodegraden. No és fàcil reciclar-los, com passa amb els plàstics no biodegradables. Causen problemes durant el procés de separació i es pot acabar enviant plàstics a l’abocador.
TIPUS DE PLÀSTIC EXEMPLES PROS
Biològics, “biodegradables” PLA, PBS, PLA, mescles de midó. El 80 % dels plàstics biològics es fa amb substàncies a base de midó com el pinso (per exemple, blat de moro, patata, mandioca, civada, arròs, blat).
Fets amb recursos renovables. Es consideren neutres en carboni si se sotmeten a valorització energètica(producció d’energia a partir de residus).
CONTRES
Poden competir amb la terra pels conreus.
Quan es biodegraden a l’abocador o en un entorn natural, produeixen metà, un potent gas amb efecte d’hivernacle.
No es poden etiquetar clarament, cosa que confon el consumidor.
No hi ha prou proves en termes d’impactes ambientals i propietats a l’aigua.
“Biodegradables” basats en combustibles
fòssils Per exemple, PBAT, PCL, dos tipus de polièster biodegradable.
S’obtenen d’una font no renovable emissora de carboni.
TIPUS DE PLÀSTIC EXEMPLES PROS
Compostables El compliment de la norma EN-13432 vol dir que el material es pot compostar en instal·lacions industrials en un termini de dotze setmanes; no es deixa més del 10 % del material original en fragments més grans de 2 mm; no es degrada l’estructura del sòl, ni es danya el sòl amb metalls pesants.
Es poden convertir en productes amb propietats semblants a les del plàstic convencional.
Es poden considerar una millor opció que els plàstics d’un sol ús si s’apliquen contractes d’escombraries correctes (per exemple, possible impacte positiu en l’alimentació i el càtering, àmbit en què el plàstic sovint es contamina amb restes de menjar).
CONTRES
Confusió entre el compostatge domèstic i el compostatge industrial, dos processos molt diferents al Regne Unit no es poden reciclar a gaires llocs i, si no es composten, acaben en plantes de valorització energètica o a l’abocador.
Informació extreta de WRAP 2018. Understanding Plastic Packaging
BIBLIOGRAFIA
Defra, 2019, UK Statistics on Waste, Government Statistical Service, disponible en línia.
Ellen Macarthur Foundation, 2019, The New Plastics Economy
Eriksen, M., Lebreton, L., Carson, H.S., Thiel, M., Moore, C. J., Borerro, J.C.m, Galgani, F., Ryan, P.G., Reisser, J., 2014, Plastic Pollution in the World’s Oceans: More than 5 Trillion Plastic Pieces Weighing over 250,000 Tons Afloat at Sea, Pub Med, US National Library of Medicine, National Institutes of Health, disponible en línia
Fidra, 2019, The Great Nurdle Hunt, Tackling the Worldwide Nurdle Problem disponible en línia.
Geyer, R., Jambeck, J.R., Law, K.L., 2017, Production, use, and fate of all plastics ever made, Science Advances, Vol. 3, no. 7, e1700782.
Grabowski, M., 2018, Greenhouse gasses linked to degrading plastic, University of Hawai’i.
Heidbreder, M., Bablok, I., Drews, S., Menzei, C., 2019, Tackling the plastic problem: A review on perceptions, behaviors, and interventions, Science of the Total Environment, Vol 668, pp 1077-1093, disponible en línia.
IEMA, 2019, The public perception of the plastic crisis, is this the voice of reason .
Mcmahon, B., 2018, The terrifying true story of the garbage that could kill the whole human race, Matter.
National Geographic, Plastic Pollution.
Peake, L., 2020, Green Alliance, Plastic promises: What the grocery sector is really doing about packaging.
Ritchie, H, Roser, M, 2018, Plastic Pollution, Our World in Data.
Science Advice for Policy by European Academies (SAPEA), 2019, A Scientific Perspective on Microplastics in Nature and Society, Evidence Review Report No. 4.
Schmidt, C., Krauth, Wagners, S., 2017, Export of Plastic Debris by Rivers into the Sea, Environmental Science & Technology, Vol. 51, No. 21.
Sebille, V., 2016, The ocean plastic pollution challenge: towards solutions in the UK. Grantham Inst., Briefing paper No. 19.
Tetu, S. G., Indrani Sarker, Verena Schrameyer, Russell Pickford, Liam D. H. Elbourne, Lisa R. Moore, Ian T. Paulsen. Plastic leachates impair growth and oxygen production in Prochlorococcus, the ocean’s most abundant photosynthetic bacteria . Communications Biology, 2019; 2 (1) .
Thames21. 2019. Single-use items to blame for majority of Thames pollution
Thames21. 2017. Pollution Monitoring Results
Thames21. 2019, en prep. Plastic litter on the tidal Thames foreshore: Results from transect surveys 2015-2018.
The Guardian, 2015, BPA Exposure Hormone Disrupting
Turner, M., Struthers, R., Defra, 2018, Public Attitudes to Air Quality, A Research Report for Defra, BMG.
United Nations, 2017, Factsheet: Marine Pollution for the Ocean Conference .
UN Environmental Programme, 2018, Single-Use Plastics: A Roadmap for Sustainability.
UN Environment Programme, 2018, Plastic Planet: How Tiny Plastic Particles are Polluting our Soil.
World Economic Forum, 2016, Rethinking the Future of Plastics, disponible en línia.
Wrap, 2019, The UK Plastics Pact Roadmap, disponible en línia
