Agraïments: Farah Ahmed, Claire Buckley, Alison Tickell, Tom Andrews, Mark Denbigh, Rachael O’Sullivan i Natasha Padbury
ÍNDEX
Per què he de llegir això?
Energia: Nou dades indispensables (en poques paraules)
Una visió del sector
Descripció de l’escena: el nostre consum energètic i els seus impactes
Com canviem aquest sistema espatllat?
El sector energètic: el context polític al Regne Unit
Les explicacions de l’energia (de la crisi energètica a la cerca de projectes amb energies renovables)
Avantatges econòmics i socials d’una transició neta
Quin aspecte pot tenir el sector energètic del Regne Unit en el futur?
El sector cultural en acció
Conclusió
Consells pràctics per abordar els impactes
Eficiència energètica: consells principals. Què poden fer les institucions culturals?
Estudi de casos del sector
Recursos i lectures addicionals
QUÈ HI HA DINS?
Amb aquesta guia es pretén explicar el panorama general: el paper de la indústria energètica en l’impuls de la crisi climàtica, quins canvis s’hi han d’introduir, el context polític actual i quina resposta pot donar-hi la cultura. S’hi explica com s’ha produït la crisi energètica actual, s’hi resolen alguns dels termes erronis habituals en relació amb el mercat energètic, i s’hi contempla el paper de les energies renovables i com podem fer la transició cap al sistema que necessitem d’una manera justa i equitativa.
Aquest document s’adreça a qualsevol persona que treballi en el sector cultural i vulgui saber més de l’energia. Si voleu una guia més tècnica per a gestors d’energia, llegiu el nostre informe Transitioning to Net Zero (Transició al zero net). Per obtenir més consells pràctics sobre les estratègies per reduir el consum d’energia a les institucions culturals, vegeu els nostres Energy Action for Culture Top Tips (Millors consells d’acció energètica per a la cultura).
PER QUÈ HE DE LLEGIR AIXÒ?
Avui ens enfrontem no només a la crisi climàtica i ecològica, sinó també a una crisi energètica que amenaça encara més les vides i la supervivència de les institucions artístiques i culturals. Els consumidors no domèstics d’energia han de fer front a uns increments de preus que quintupliquen el seu nivell de despesa actual, cosa que per a molts serà del tot insostenible.1 La pandèmia, els efectes cada cop més evidents del canvi climàtic i l’augment del preu de l’energia estan accelerant la necessitat urgent d’un canvi, amb unes modificacions molt necessàries de la política energètica i el sistema energètic mateix. La crisi va més enllà de la capacitat del sector per adaptar-se i reduir el consum, tot i que ho hem de fer, i amb urgència.
La manera en què produïm i consumim energia sempre ha estat profundament interconnectada amb el canvi climàtic i la justícia social i està lligada a la voluntat política, els nivells d’inversió, desenvolupament i ús de tecnologies baixes en carboni. Inevitablement aquesta interconnexió fa que sigui una àrea d’impacte difícil d’abordar.
Les arts i la cultura tenen un paper fonamental per aconseguir la transició energètica neta i tenen el poder d’impulsar un canvi de conducta, modificar els patrons de demanda dels consumidors, inspirar el lideratge del sector i fomentar l’acció pràctica.
1 Cornwall Insight, 2022, disponible en línia: https://www.energylivenews.com/2022/08/04/businesses-likelyto-see-energy-bills-increase-fivefold-in-october/
ENERGIA: NOU DADES INDISPENSABLES (EN POQUES PARAULES)
1. L’accés fiable, assequible i constant a l’energia (la seguretat energètica) ja no es dona per fet a l’hemisferi nord. Un hivern fred a tot Europa el 2021, la demanda creixent en sortir de la pandèmia i ara el conflicte entre Rússia i Ucraïna fan que el preu majorista del gas es dispari. Això afecta alguns països més que uns altres, en funció de les fonts d’energia i les subvencions.
Vegeu: Explicacions de la crisi energètica
3. La producció i el consum d’energia generada amb combustibles fòssils té molts efectes perjudicials per a les persones i els llocs a escala mundial en totes les etapes de producció i consum. La justícia energètica s’ha d’abordar ara i amb la transició a un futur amb energies netes.
Vegeu: Descripció de l’escena: el nostre consum energètic i els seus impactes
2. Els preus de l’electricitat els estableix la darrera font d’energia utilitzada per satisfer la demanda. Aquesta acostuma a ser el gas natural (actualment el 38 % de l’electricitat que generem), que té un cost operatiu relativament elevat. A llarg termini hem de reduir i eliminar la dependència dels combustibles fòssils per evitar aquest mercat volàtil.
Vegeu: Explicació de les factures energètiques
4. El consum és complicat. Depenem de l’energia de maneres molt diferents: a escala nacional, per com es produeix, s’emmagatzema i es distribueix l’energia; i, a escala internacional, per d’on prové l’energia que importem, quina distància ha recorregut i com s’obté. El nostre sistema financer continua fomentant l’explotació dels combustibles fòssils, a vegades de maneres opaques. Comprendre la indústria dels combustibles fòssils i el seu finançament és fonamental per contribuir a la desinversió en combustibles fòssils.
Vegeu: Com canviem aquest sistema espatllat? Per obtenir més informació, mireu el nostre seminari web “Financing the Arts” (Finançar les arts)
5. Hi ha una diferència significativa entre els nostres objectius climàtics i les lleis vigents que fan que aquests objectius siguin assolibles. A banda del subministrament d’energia, dècades de polítiques, inversions o incentius governamentals inadequats en l’àmbit de l’eficiència energètica o les energies renovables han agreujat la crisi energètica. Les arts i la cultura, com a comunitat, poden fomentar l’acció parlant amb diputats nacionals i col·laborant amb altres —com ara xarxes locals, culturals, comunitàries i de campanya— per pressionar els responsables polítics i els proveïdors de fons.
Vegeu: El sector cultural en acció i Retallar les ximpleries verdes
6. Tots els sectors han de concentrar els esforços —i invertir— en l’eficiència energètica i reduir el consum d’energia, a més d’obtenir energia neta.
Vegeu: Consells pràctics
7. Els petits canvis poden marcar una gran diferència i són assequibles.
Vegeu: El sector cultural en acció i exemples d’estudis de casos
8.
Fins i tot sense els moltíssims beneficis per a les persones i el planeta, les energies renovables (solar i eòlica) ara són més barates que l’energia dels combustibles fòssils i aporten molts altres beneficis.
Vegeu: Avantatges econòmics i socials d’una transició neta i Quines solucions hi ha? Què significa això per al sector cultural?
9.
Les solucions existeixen, però la resposta es troba en les protestes, les col·laboracions, l’adquisició d’experiència i les solucions multisectorials. Aquestes afavoriran el benestar de les comunitats, contribuiran al desenvolupament sostenible i crearan un futur resilient a l’energia i el clima per a la cultura.
La crisi energètica és tan sols una indicació més d’un problema molt més gran: el canvi climàtic. Abordar aquesta qüestió és també una invitació a afrontar i resoldre moltes altres injustícies socials i ambientals. Per fer-ho podem col·laborar, de pressa, amb dedicació, comprensió, enginy i atenció.
UNA VISIÓ DEL SECTOR
L’energia i el sector cultural
Imagineu que tots els edificis culturals s’alimentessin amb energies renovables a la mateixa instal·lació. Imagineu que les parets i els terrats servissin per impulsar la biodiversitat de les espècies autòctones, prevenir les inundacions i refredar activament una temperatura de l’aire cada cop més càlida. Imagineu que els museus i els edificis grans fossin eixos energètics comunitaris que contribuïssin a un retorn positiu a la comunitat local i abordessin l’escassetat de combustibles.
És una gran ocasió perquè les institucions culturals deixin de dependre dels preus volàtils de l’energia i les condicions impredictibles del mercat.
Ha arribat l’hora de deixar d’imaginar i actuar amb urgència: aquest és el futur al qual hem d’arribar per tenir un sector cultural resilient i preparat per al futur. No podem perdre de vista aquesta idea mentre naveguem cap a un futur volàtil i incert.
L’energia és una de les àrees d’impacte més importants que el sector ha d’abordar per superar la crisi climàtica, però també és una de les més complexes
Els mecanismes financers per sufragar els canvis necessaris són difícils de trobar. Entendre com funciona l’energia en un edifici i com s’han d’instal·lar tecnologies de manera eficaç és una àrea que requereix coneixements i experiència, que a vegades encara són insuficients als sectors de
la construcció i l’energia, per no parlar del sector cultural. Hem d’actuar ara, col·lectivament i amb urgència, per preparar els nostres edificis per al futur i reduir la demanda energètica, per garantir un futur segur pel que fa a l’energia i el clima.
Entre les solucions pràctiques que podem aplicar hi ha l’aïllament i l’adaptació dels nostres edificis per aturar les emissions que s’escapen. Hem d’invertir en tecnologies renovables in situ que descarbonitzin el nostre consum energètic més de pressa que si confiem en un canvi de la xarxa elèctrica nacional. Hem de trobar maneres innovadores
d’exposar, transportar i mostrar l’art amb la màxima eficiència energètica possible.
Algunes persones que formen part del sector ja obren camí i mostren què es pot fer, amb la qual cosa assenten un precedent perquè tots seguim el seu exemple. Compartint coneixements i amb accions col·lectives, el sector pot assolir la neutralitat de carboni als edificis culturals, però caldrà lideratge, inversió i pressió als responsables polítics per donar impuls a la transició. El repte és complex, ens queda poc temps i hem d’aprofitar el nostre poder col·lectiu per fer aquesta transició plegats.
1. Aplicar el primer principi de l’eficiència energètica: feu tot el que pugueu per reduir la demanda d’energia i incrementar l’eficiència energètica dels vostres edificis, mitjançant un canvi de conducta, la supervisió i la mesura, i els avenços tecnològics. A continuació, valoreu les possibilitats de fer servir energies renovables i bombes de calor.
2. Millorar les aptituds i capacitats: invertir en formació i gestió de l’eficiència energètica per al personal clau.
3. Pressionar: deixar clar als proveïdors de fons i als responsables polítics que el sector necessita més suport per fer la transició necessària amb la celeritat necessària. Parleu amb els vostres diputats nacionals, associeu-vos amb altres institucions culturals del vostre municipi per pressionar els responsables polítics i els proveïdors de fons.
4. Establir col·laboracions per l’energia neta: treballeu amb la vostra comunitat, les cooperatives locals d’energies renovables, altres institucions culturals, les autoritats locals i els proveïdors d’habitatge per crear noves oportunitats per als projectes locals amb energies renovables que poden alimentar les vostres instal·lacions.
5. Compartir el que funciona: la gestió de l’energia i les tecnologies corresponents poden ser complicades. Compartiu el que apreneu, el que funciona i el que no, perquè el sector pugui fer la transició més ràpidament i adaptar les solucions.
6. Desinvertir: moveu els vostres diners (per exemple, pensions, comptes bancaris, patrocinis) per assegurar-vos que els vostres actius sostenen les energies renovables en lloc de l’explotació dels combustibles fòssils
DESCRIPCIÓ DE L’ESCENA: EL NOSTRE CONSUM
ENERGÈTIC
I ELS SEUS IMPACTES
Ens trobem enmig d’una emergència planetària. Tant la biodiversitat com la funcionalitat dels processos terrestres dels quals depenem per sobreviure estan amenaçats activament a mesura que portem la nostra espècie, i qualsevol altra espècie del planeta, a una situació de caos climàtic impredictible. Això no és cap novetat. Fa dècades que observem aquesta evolució i amb cada any que passa la ciència n’està més segura i les realitats són més aterridores. Mentrestant, el nostre consum excessiu de combustibles i recursos fòssils continua impulsant la crisi.
El nostre planeta és més càlid avui que en els darrers tres milions d’anys. 2 Una causa fonamental d’aquesta emergència planetària és la manera en què produïm i consumim l’energia. Va començar amb la Revolució Industrial; l’agricultura, els viatges i les llars van començar a tenir fam de combustibles fòssils. Gran part de l’hemisferi nord va construir la seva riquesa econòmica gràcies al saqueig colonial violent i injust dels recursos de l’hemisferi sud, una pràctica
que encara avui té un fort impacte sobre les persones i el planeta.
Arreu del món, les corporacions internacionals priven les persones de l’accés a recursos ambientals bàsics, com ara l’aigua neta, l’aire pur, els boscos i la terra, tot en nom dels beneficis.
Aquestes vulneracions dels drets humans són, entre (moltes) altres, la pèrdua de vides, amb l’assassinat directe d’activistes ambientals, la contaminació de la terra i l’aigua a les zones d’extracció i efectes secundaris com ara malalties respiratòries i cardiovasculars derivades de l’exposició als contaminants emesos per les centrals carboneres. Per exemple, en el cas del delta del Níger la batalla jurídica entre Shell i les comunitats autòctones afectades pels vessaments de cru al delta durant els anys setanta va durar tretze anys. El 2021 es va ordenar a Shell que compensés tres agricultors per la contaminació ambiental, però el cas es va allargar tant que dos agricultors van morir abans que s’arribés a l’acord.3
2 IPCC (2021). Summary for Policymakers | IPCC (Informe per als responsables polítics), disponible en línia. [Accés: 12/09/2022]
3 The Guardian (2021), disponible en línia: https://www.theguardian.com/business/2021/aug/12/shell-to-pay111m-over-decades-old- oil-spills-in-nigeria [Accés: 12/09/2022]
Un altre exemple és la pèrdua i els danys a la propietat: Chevron i després el sector agroindustrial han contaminat, desforestat i colonitzat més d’una hectàrea de terres indígenes a l’Equador.4
Potser la pitjor vulneració dels drets humans és la mesura en què la indústria ha treballat activament per enganyar els responsables polítics i el públic sobre la gravetat del canvi climàtic. Durant dècades, els científics de les empreses de combustibles fòssils les van informar dels impactes que les seves operacions tenien sobre el clima i, tot i així, van intentar amagar la veritat i van continuar fent negoci com si res en lloc d’invertir en noves solucions energètiques per al futur.
Durant molts anys les poderoses companyies petrolieres i de gas han llançat campanyes i missatges per induir el públic general al negacionisme climàtic. Només Exxon ha finançat més de quaranta grups que tenen l’objectiu de negar la ciència climàtica i el sector ha invertit milers de milions per exercir pressió i impedir que s’apliquin lleis climàtiques que li són desfavorables. 5 En un estudi del 2019, es va descobrir que Chevron, Shell, BP, Exxonmobil i Total gastaven entre totes 153 milions anuals de lliures esterlines en accions lobbistes per endarrerir, controlar o bloquejar les polítiques que havien de fer front al canvi climàtic .6
4 Rights Abuses by Fossil Fuel Companies. 350.org, disponible en línia: https://drive.google.com/file/d/1kaQMpzkPlNeelr9Ar_w6iR3JOVQ44rR/view [Accés: 12/09/2022]
5 The Guardian (2021). “Big oil and gas kept a dirty secret for decades. Now they may pay the price”, disponible en línia: https://www.theguardian.com/environment/2021/jun/30/climate-crimes-oil-and-gasenvironment. [Accés: 12/09/2022]
6 Vegeu la nota 4.
Els impactes del canvi climàtic ja s’experimenten arreu del món i els més vulnerables i menys responsables de les emissions històriques són els que en surten més malparats.
Els exemples d’injustícies ambientals són infinits. L’estiu del 2022 gran part d’Europa, els EUA, Àsia i el Regne Unit es va convertir en un infern insòlit amb temperatures de rècord, milers de persones van morir per malalties relacionades amb la calor i desenes de milers de persones van haver de ser evacuades perquè arreu del món es van produir incendis forestals que van arrasar cases i comunitats.
Els investigadors han conclòs que el canvi climàtic va fer que l’onada de calor de rècord al Regne Unit fos quatre graus més càlida i deu vegades més probable del que hauria estat sense les emissions de l’activitat humana.7 Les pistes dels aeroports es desfeien i les vies ferroviàries es deformaven. Al Regne Unit, els edificis i las
infraestructures estan molt poc preparats per a un futur en què aquestes temperatures seran la norma.
Les onades de calor són l’exemple més recent dels fenòmens meteorològics extrems que han provocat la mort o el desplaçament de milions de persones; el 2019 els ciclons Idai i Kenneth van devastar alguns dels països més pobres del sud-est d’Àfrica.
Els agricultors d’aquestes zones han patit anys de sequeres, moltes persones encara viuen en habitatges provisionals i la inseguretat alimentària ha empitjorat a causa dels huracans.8
Els fenòmens meteorològics extrems estan cridats a tornar-se més freqüents amb l’augment de les temperatures a escala mundial i els climatòlegs tenen cada vegada més proves que aquests fenòmens són directament atribuïbles a l’escalfament mundial de les temperatures provocat per l’activitat humana.9
7 World Earther Attribution (2022), disponible en línia: https://www.worldweatherattribution.org/withouthuman-caused-climate- change-temperatures-of-40c-in-the-uk-would-have-been-extremely-unlikely/ [Accés: 12/09/2022]
8 World Vision (2019), en línia: https://www.worldvision.org/disaster-relief-news-stories/2019-cycloneidai-facts [Accés: 12/09/2022]
9 Seneviratne, S. I. et al. (2021). “Weather and Climate Extreme Events in a Changing Climate”. A: MassonDelmotte, V. et al. Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribució del grup de treball I al sisè informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic Cambridge University Press: Cambridge, Regne Unit, i Nova York, NY, EUA, p. 1513-1766, doi:10.1017/9781009157896.013.
COM CANVIEM AQUEST SISTEMA ESPATLLAT?
L’objectiu de limitar l’increment de la temperatura a 1,5 °C està pràcticament perdut. En els informes més recents de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic) s’ha subratllat que la finestra d’oportunitat és summament breu i que el món s’ha quedat molt enrere pel que fa a l’aplicació dels canvis necessaris per limitar les pitjors conseqüències. La ciència ens està dient, amb certesa, que és urgent que reduïm les emissions de manera ràpida i profunda a tots els sectors de l’economia mundial i que ho hem de fer ara si volem tenir alguna possibilitat d’evitar un futur inhabitable no tan llunyà.
Ens hem d’allunyar de les formes contaminants d’energia, tant si són
combustibles fòssils per escalfar els nostres edificis o alimentar la xarxa elèctrica nacional com si es tracta de generadors dièsel per subministrar energia a actes, i fer la transició cap a les formes netes de les energies renovables que no tenen impactes negatius sobre les persones ni la biodiversitat que queda.
La manera en què produïm i consumim energia és increïblement complicada: es basa tant en el nostre context nacional (com es produeix, s’emmagatzema i es distribueix l’energia) com en el context internacional (d’on prové l’energia que importem, quina distància recorre, com s’obté, de quin país s’extreu i, per descomptat, com es consumeix i a quina
hora del dia). Amb tot, no és només aquesta infraestructura física el que és important. Hi ha moltes altres maneres en què la nostra vida quotidiana i les nostres empreses s’interrelacionen amb el sector energètic.
El nostre sistema financer, inclosos els impostos, les subvencions, l’activitat bancària i les pensions, continuen finançant l’explotació dels combustibles fòssils de maneres molt ocultes o difícils de destapar. Això ens lliga encara més a la nostra dependència d’un sistema energètic espatllat. Per exemple, en els sis anys posteriors a l’adopció de l’Acord de París, els seixanta bancs privats més importants del món van finançar els combustibles fòssils amb 4,6 bilions de dòlars, 742.000 milions de dòlars només el 2021 10
Aquestes dependències afecten tots els sectors. En el cas del sector cultural, els combustibles fòssils són els materials que fem servir per produir art, l’electricitat que il·lumina els nostres espectacles i els patrocinis que ajuden a mantenir els espais culturals oberts. La despesa diària a través dels nostres comptes bancaris i a les nostres pensions finança indirectament l’explotació dels combustibles fòssils i contribueix a les injustícies socials i ambientals que hi estan relacionades. En aquest informe es pretén desentranyar algunes d’aquestes interdependències menys visibles i explicar algunes de les parts sovint mal enteses del sistema energètic. Tot i que deslligar-nos de la dependència dels combustibles fòssils és un repte complex, hi ha accions que tothom pot fer per impulsar la transició cap a un sistema energètic més net i compatible amb el clima.
“A escala mundial encara hi ha més subvencions destinades als consumidors i productors de combustibles fòssils que cap a les energies renovables: actualment aproximadament 372.000 milions de dòlars es gasten en subvencions a productors i consumidors de combustibles fòssils, molt per sobre dels 100.000 milions de dòlars destinats a les energies renovables.” (Best et al. (2015); Organisme Internacional de l’Energia [AIE] (2018b); Merrill et al. (2017)11
10 Reclaim Finance (2020). Banking on Climate Chaos Report, disponible en línia: https://reclaimfinance.org/ site/en/2022/03/30/ banking-on-climate-chaos-report-2022/ [Accés: 12/09/2022]
11 Institut Internacional pel Desenvolupament Sostenible. Global Subsidies Initiative Report, Fossil Fuel to Clean Energy Swaps: How to Pay for an Energy Revolution, disponible en línia: https://www.iisd.org/system/ files/publications/fossil-fuel-clean-energy- subsidy-swap.pdf [Accés: 12/09/2022]
EL SECTOR ENERGÈTIC: EL
CONTEXT POLÍTIC AL REGNE UNIT
Des d’una perspectiva política mundial, hi ha una diferència significativa entre els objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (que representen aproximadament el 90 % de les emissions mundials) i les lleis climàtiques vigents en l’actualitat per assolir-los (53 % de les emissions globals).
Al Regne Unit, l’Estratègia Net Zero és el marc polític clau en què s’explica com el Regne Unit vol arribar a la neutralitat de carboniabans de l’any 2050. Aquí la situació és la mateixa: en l’informe recent del Comitè pel Canvi
Climàtic, que avalua l’eficàcia de les polítiques governamentals, es conclou que l’Estratègia
Net Zero cobrirà només un terç de la reducció de les emissions del Regne Unit necessària per complir el sisè pressupost de carboni per a la dècada del 2030.
En una resolució històrica del Tribunal Suprem s’ha considerat que l’Estratègia Net Zero del Govern és “il·legal” i massa vaga per la insuficiència de detalls sobre com s’assoliran els objectius de reducció de les emissions i la falta d’uns objectius específics per al sector i amb uns terminis establerts.
Això vulnera la Llei de canvi climàtic de 2008, en què s’estableixen uns objectius jurídicament vinculants per reduir les emissions de diòxid de carboni al Regne Unit en un 80 % respecte dels nivells del 1990 abans del 2050.12 La resolució obeeix les demandes jurídiques dels grups d’activisme ambiental Amics de la Terra, ClientEarth, Joanna Wheatley i Good Law Project.
Amb tot, el sector elèctric del Regne Unit s’ha descarbonitzat més de pressa que altres sectors (sobretot amb l’eliminació gradual de l’energia del carbó, que emet 1,5 o dues vegades més carboni que el gas natural i el petroli, respectivament, i la incorporació de noves energies renovables). Encara queda camí per recórrer i el sector energètic ha de tenir un paper important si volem arribar a la neutralitat de carboni.
Actualment, l’ambició política del Regne Unit és que el 100 % de l’electricitat generada al país procedeixi de fonts baixes en carboni abans del 2035. La recent Estratègia de seguretat energètica del govern britànic se centra en la inversió en energia nuclear i l’energia eòlica marina i posa molt menys èmfasi en l’energia eòlica terrestre i
l’energia solar, malgrat la gran oportunitat d’augmentar la capacitat d’aquestes fonts.
Pràcticament no s’hi esmenta l’eficiència energètica, tot i que és àmpliament reconeguda com una de les maneres més ràpides, barates i senzilles de reduir la demanda i el consum, fer front a la crisi energètica immediata i protegir les persones més vulnerables de la pobresa energètica.13 En canvi, es pot trigar fins a dotze anys a construir plantes nuclears noves. I això se suma a les emissions de carboni i els minerals de terres rares per construir-los, els riscos en matèria de seguretat i el fet que no existeix cap solució exempta de riscos per emmagatzemar els residus nuclears, dels quals s’hauran d’encarregar les generacions futures. A més, els costos econòmics de l’energia nuclear són molt més elevats que molts projectes amb energies renovables, com l’energia eòlica marina.14
Guerra i crisi…
La recent invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha estat un cru recordatori que dependre dels combustibles fòssils posa en perill la nostra seguretat energètica i la nostra capacitat de pagar l’energia. El nombre de persones del
12 Llei de canvi climàtic de 2008: https://www.legislation.gov.uk/ukpga/2008/27/pdfs/ukpga_20080027_ en.pdf [Accés: 12/09/2022]
13 Institut d’Enginyeria Tecnològica. Informe Scaling Up Retrofit 2050, disponible en línia: theiet.org/retrofit2050. [Accés: 12/09/2022]
14 Zyga, L. (2011). Why Nuclear Power will Never Supply the World’s Needs. Phys.org, disponible en línia: https://phys.org/news/2011-05- nuclear-power-world-energy.html [Accés: 12/09/2022]
Regne Unit que han de triar entre escalfarse o menjar ha passat de 4,5 a 6,5 milions entre l’octubre del 2021 i l’abril del 2022. S’ha arribat a aquesta situació després d’anys de polítiques inadequades i falta d’inversió en eficiència energètica per part del Govern,15 i, més recentment, pel conflicte entre Rússia i Ucraïna, la recuperació de la pandèmia i els increments consegüents del preu majorista del gas, que han fet disparar el preu màxim de l’energia.16
Cornwall Insight, una de les principals consultories de gestió del sector de l’energia, els serveis i el medi ambient, prediu que les factures energètiques podrien incrementarse aproximadament un 80 % l’hivern del 2022 i que les factures domiciliades pujaran, de mitjana, de 3.554 £ a l’octubre a 5.386,17
£ al gener,17 i s’enfilaran fins a les 6.616,37 £ l’abril del 2023. Això empenyerà uns dos terços de les llars del Regne Unit a la pobresa energètica el gener del 2023.18
En el cas del sector de la cultura, en el seu estat actual, no hi ha cap preu màxim en les tarifes que es cobren a les empreses; com en altres empreses, es preveu que les factures energètiques quintupliquin els seus imports actuals, cosa que portarà les organitzacions a fer front a uns impactes econòmics que, segons alguns pronòstics, seran pitjors que la pandèmia.19
En el moment d’escriure aquest informe, està a punt d’establir-se un preu màxim, però encara se’n desconeixen els detalls i les implicacions.
15 Comitè d’Estratègia Empresarial, Energètica i Industrial (2022). Third Report. Energy Pricing and the Future of the Energy Market, disponible en línia: https://committees.parliament.uk/committee/365/business-energyand-industrial-strategy-committee/publications/ https://committees.parliament.uk/publications/23255/ documents/169712/default/ [Accés: 12/09/2022]
16 Acció Energètica Nacional (2022). Energy Crisis, disponible en línia: https://www.nea.org.uk/energy-crisis/ [Accés: 12/09/2022]
17 Comentari de Cornwall Insight, 2022, disponible en línia: https://www.cornwall-insight.com/cornwallinsight-comments-on-the- announcement-of-the-october-price-cap/ [Accés: 12/09/2022]
18 Grup d’Acció contra la Pobresa Infantil (2022). Fuel Poverty Updated Estimates for the UK, disponible en línia: https://cpag.org.uk/news-blogs/news- listings/fuel-poverty-updated-estimates-uk [Accés: 12/09/2022]
19 The Guardian (2022). “Soaring MDF prices, extortionate interval drinks, cash-strapped audiences: the arts are staring inflation in the face”, disponible en línia: theguardian.com/commentisfree/2022/aug/19/covid-ukarts-venues-energy-crisis-fatal [Accés: 12/09/2022]
Explicació: Per què ens trobem enmig d’una crisi energètica?
L’actual crisi energètica mundial està provocada per una escassetat constant de l’energia generada amb gas natural, que ha fet que els preus es disparin fins a nivells de rècord. Això es deu a diversos factors:
1. La seguretat del
subministrament:
la incertesa a l’hora d’obtenir subministraments de Rússia ha fet que els preus majoristes de l’energia augmentin dràsticament. Rússia subministra aproximadament el 40 % del gas d’Europa i prop del 4 % del gas del Regne Unit. Els preus majoristes elevats han expulsat molts proveïdors d’energia del mercat del Regne Unit, perquè els petits proveïdors no els han pogut assumir.
2. El temps: entre el 2020 i el 2021, el fred i l’hivern prolongat a Europa van reduir les reserves de gas natural. Al Regne Unit va fer poc vent, amb la qual cosa es va generar menys energia eòlica i es va incrementar la dependència del gas natural.
3. Avaries a les
infraestructures: s’han produït talls de subministrament a algunes centrals nuclears. Un incendi a Kent va afectar un cable de
subministrament utilitzat per importar l’energia del continent, que no està previst que torni a funcionar fins al 2023. També hi ha hagut complicacions al gasoducte Nord Stream 2, al mar Bàltic, que va costar 11.000 milions de dòlars i transporta el gas de Rússia a Europa. El projecte ha hagut d’afrontar moltes sancions dels EUA per aturar-ne la construcció i és controvertit perquè Europa dependria més de Rússia pel gas. Ara, amb la guerra, és poc probable que el projecte s’arribi a acabar.
4. Demanda global
d’energia: la demanda de gas ha augmentat després de la recuperació de la pandèmia de la COVID-19. Al principi de la pandèmia els preus van arribar a mínims històrics, però s’han anat recuperant a mesura que les empreses recuperen la normalitat. 20, 21, 22
20 The Guardian (2022), Gas Prices Hit Record High, disponible en línia: https://www.theguardian.com/business/2022/mar/04/gas-prices-hit-record-high-again-as-ukraine-invasiondisrupts-markets [Accés: 12/09/2022]
21 Clean Energy Wire, Journalism for the Energy Transition. “The energy crunch – What causes the rise in energy prices?”, disponible en línia: https://www.cleanenergywire.org/factsheets/energy-crunch-whatcauses-rise-energy-prices [Accés: 12/09/2022]
22 Good Energy (2022). “Why are energy prices so high?”, disponible en línia: https://www.goodenergy.co.uk/ why-are-energy-prices-still-so- high-2/ [Accés: 12/09/2022]
Explicació: Quins factors determinen la vostra factura energètica?
El disseny actual del mercat elèctric britànic fa que els preus del gas determinin els preus de l’electricitat. Això es deu al fet que el mercat elèctric a curt termini es basa en “preus marginals”, és a dir, preus que s’estableixen segons la darrera font d’energia utilitzada per satisfer la demanda. Primer fem servir les energies renovables que generem, sobretot perquè són més barates, i l’última font d’energia utilitzada sol ser el gas.
Per exemple, el 2019 els costos de l’electricitat els establien els combustibles fòssils un 84 % del temps. Avui el gas natural representa aproximadament el 38 % de l’electricitat que generem, cosa que té un cost operatiu relativament elevat. Hem de reduir i eliminar aquesta dependència del gas o reconfigurar el mercat energètic perquè els preus reflecteixin millor d’on prové la nostra energia. 23
Malgrat que les factures energètiques inclouen costos que tots els proveïdors d’energia han de pagar a programes ambientals, com ara els programes d’inversió en energies renovables o d’eficiència energètica, el gruix d’una factura al consumidor el conformen els costos majoristes, que són l’import que el proveïdor ha de pagar per comprar gas i electricitat al mercat competitiu. Per això val la pena subratllar que els costos polítics dels programes ambientals, com els projectes amb energies renovables, tenen molt poc impacte en la factura energètica d’un consumidor. Aquests diners també es destinen a programes com Warm Homes Discount (descompte per a llars càlides) que ajuden a protegir els consumidors més vulnerables de la pobresa energètica.
Com es desglossa la vostra factura del combustible
Client típic amb tarifa de combustible dual amb preu màxim i pagament domiciliat, estiu 2022.
Despeses de xarxa (incloent canonades i cables) 18,8%
polítics (inclosos programes ambientals) 7,7 %
Costos operatius (incloses facturació i mesura) 9,3%
* Inclou els costos administratius de la domiciliació i les prestacions aprovades per l’entitat reguladora
“A l’època en què l’OPEP (Organització dls Països Exportadors de Petroli) quadruplicava els preus del petroli, la banda britànica The Who va publicar la seva icònica esbroncada contra els governs corruptes, “Won’t Get Fooled Again” (No ens tornaran a enganyar). Amb el petroli i el gas, però, sí que ens van tornar a enganyar. Les decisions preses pels successius governs van perpetuar una indústria que durant cinquanta anys ha obtingut uns beneficis de 3.000 milions de dòlars cada dia mentre feia que el sistema climàtic s’apropés perillosament a una estabilitat arriscada.”
Richard Black, membre associat de la Unitat d’Intel·ligència Energètica i Climàtica i investigador honorari de l’Imperial College de Londres
23 Good Energy (2022). “Why does the price of gas drive electricity prices”, disponible en línia: https://www. goodenergy.co.uk/why-does-the- price-of-gas-drive-electricity-prices-including-renewables/ [Accés: 12/09/2022]
Explicació: Si compro l’energia a un proveïdor d’energies renovables, el meu consum elèctric és neutre en carboni?
Per desgràcia, ser client d’un proveïdor verd no vol dir que les emissions derivades del vostre consum elèctric siguin neutres en carboni. Si consumiu l’energia de la xarxa, les vostres emissions elèctriques dependran de la combinació energètica de la xarxa nacional en aquell moment i de la capacitat generada a escala nacional d’energies renovables en comparació amb l’energia derivada de combustibles fòssils.
Les taxes ecològiques no sempre són tan “verdes” com semblen. Per això és important esbrinar de quines fonts es genera l’energia (per exemple, combustibles fòssils o renovables).
Si el proveïdor té contractes de compra d’energia directa amb generadors d’energies renovables, això pot ajudar a reduir la demanda de combustibles fòssils i contribuir a la incorporació de més capacitat d’energies renovables a la xarxa. Si voleu saber més de la compra d’energies renovables i de com escollir un proveïdor de confiança (a més d’entendre la diferència crucial entre els proveïdors que fan servir certificats de garantia d’origen de les energies renovables i els que tenen contractes de compra d’energia), vegeu les nostres preguntes freqüents sobre la compra d’energies renovables per obtenir més informació.
Explicació: Retallar les ximpleries verdes: quines oportunitats s’han perdut des de la perspectiva de les polítiques energètiques i d’habitatge?
Per què el Regne Unit va molt més endarrerit que molts dels seus veïns europeus pel que fa a l’eficiència energètica i l’energia sostenible?24 L’anàlisi de Carbon Brief ha posat de manifest que la deixadesa o el mal disseny de les polítiques energètiques del Regne Unit al llarg de l’última dècada s’han traduït en unes factures energètiques que són prop de 2.500 milions de lliures esterlines més cares del que serien si el govern britànic hagués actuat.
Llavors, en quins punts es falla?
El govern de coalició de David Cameron va fer alguns canvis importants en els nivells d’inversió en polítiques d’eficiència energètica, com el programa d’eficiència energètica Pacte Verd, que concedia préstecs a propietaris d’habitatges per fer-hi millores d’eficiència energètica com ara l’aïllament de les golfes i les parets buides. El programa no va ajudar gaire els llogaters ni els propietaris d’habitatges socials i l’Oficina Nacional d’Auditoria del Regne Unit va qualificar la política de “fracàs”.
El 2015 es van retirar les subvencions per a l’energia eòlica terrestre i les reformes en matèria de planificació van posar molts obstacles a qualsevol nova instal·lació d’energia eòlica terrestre.
La capacitat anual de la nova energia eòlica va caure d’1,8 GW el 2017 a 0,1 GW el 2020. 25
També el 2015 es va descartar la Norma sobre llars amb zero emissions de carboni (en el marc del Codi per a les llars sostenibles del 2016), que exigia que tots els habitatges de nova construcció complissin la normativa sobre edificació amb zero emissions de carboni.
En conseqüència, centenars de milers d’habitatges s’han construït seguint unes normes menys estrictes pel que fa a l’eficiència energètica. Actualment, escalfar i subministrar energia als edificis representa un 40 % de les emissions del Regne Unit. 26 Per complir els objectius de zero net, caldrà adaptar aquests habitatges de nova construcció abans del 2050. Actualment i fins que la Norma sobre les llars del futur entri en vigor a partir del 2025, hi ha un buit en la política d’eficiència energètica per als edificis nous. Aquesta norma, juntament amb les normes de construcció, aspira a garantir que els habitatges nous construïts a partir del 2025 produeixin entre un 70 i un 80 % menys d’emissions de carboni que els habitatges construïts d’acord amb normatives anteriors.
24 Wunderflats (2022). The Green Living Index Report 2022, disponible en línia: https://wunderflats.com/page/ reports/en- greenlivingindex2022 [Accés: 12/09/2022]
26 Govern del Regne Unit (2021). Comunicat de premsa: “New homes to produce nearly a third less carbon”, disponible en línia: https://www.gov.uk/government/news/new-homes-to-produce-nearly-a-third-less-carbon [Accés: 12/09/2022]
Explicació:
De debò
l’energia nuclear és baixa en carboni?
La recerca ha demostrat que les emissions durant el cicle de vida d’una central nuclear oscil·len entre 8 i 64 g CO2 e/kWh (en funció del mètode d’avaluació del cicle de vida que s’apliqui), amb unes mitjanes molt per sobre del rang superior de les possibilitats calculades pel Comitè pel Canvi Climàtic i considerablement superiors al valor medià de 12 g CO2 e/kW utilitzat pel Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic. 27 Això suggereix que, amb aquest marge d’incertesa en les emissions reals, l’energia nuclear potser no és tan “baixa en carboni” com creuen els que defensen la tecnologia i cal més recerca per comprendre els impactes que el consum d’energia nuclear té sobre el clima. L’emmagatzematge segur dels residus, els riscos per a la seguretat i l’abundància factible i explotable d’urani són altres problemes que cal tenir en compte.
Explicació: Cercar projectes amb energies renovables és tan dolent com extreure combustibles fòssils?
És àmpliament reconegut que avui dia l’extracció de liti, cobalt i altres minerals essencials és una pràctica ambientalment i socialment insostenible i que s’està potenciant per al desplegament dels vehicles elèctrics i les tecnologies de les energies renovables. Al voltant d’un 60 % de les reserves mundials de cobalt es troben a la República Democràtica del Congo, on les vulneracions dels drets humans i les males condicions ambientals abunden. A Bolívia, aproximadament el 17 % de les reserves mundials de liti es troba sota les salines més extenses del món, però històricament els drets sobre els minerals s’han adjudicat a empreses estrangeres, amb la qual cosa aquest país ric en minerals continua sent socialment molt pobre, amb un 40 % de la població vivint en la pobresa.28
Malgrat els obstacles que cal superar per garantir unes cadenes de subministrament ètiques i sostenibles en el cas dels minerals emprats en les solucions amb energies renovables, els processos són considerablement menys intensos que les extraccions necessàries per a les alternatives basades en els combustibles fòssils. Reciclar per reduir la demanda de minerals bruts i treballar per garantir-ne l’obtenció responsable són les solucions més importants en què ens hem de centrar per una transició ètica a l’electrificació i un futur alimentat amb energies renovables. 29
27 Pomponi, Francesco; Hart, Jim (2021). “The greenhouse gas emissions of nuclear energy. Life cycle assessment of a European pressurised reactor”. A: Applied Energy, volum 290, 116743, ISSN 03062619, https://doi.org/10.1016/j.apenergy.2021.116743. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/ S0306261921002555)
28 National Geographic. “This metal is powering today’s technology—at what price?”. [Accés: 12/09/2022]
29 Dominish, E.; Florin, N.; Teske, S. (2019). Responsible Minerals Sourcing for Renewable Energy. Informe preparat per a Earthworks per l’Institut de Futurs Sostenibles, Universitat de Tecnologia de Sydney. https://earthworks. org/wp-content/ uploads/2019/04/Responsible-minerals-sourcing-for-renewable-energy-MCEC_UTS_ Earthworks-Report.pdf [Accés: 12/09/2022]
AVANTATGES ECONÒMICS I SOCIALS D’UNA
TRANSICIÓ NETA
Tot i que històricament el cost d’instal·lar energies renovables ha estat un obstacle important, en els darrers anys el cost de les energies renovables ha disminuït considerablement i ara l’energia solar i l’eòlica són més barates que les energies derivades dels combustibles fòssils.30 En l’informe més recent de l’IPCC es prediu que, a escala mundial, l’adopció de les energies baixes en carboni podria suposar un estalvi de diners gràcies a les ràpides reduccions de costos que observem en les tecnologies baixes en carboni.
Pel que fa a la salut i el benestar, els beneficis socials d’anar eliminant els combustibles fòssils
Interval dels combustibles fòssils
Energia eòlica terrestre
Energia solar fotovoltaica
Energia eòlica marina
Energia solar concentrada
Energia eòlica terrestre (subhastes)
Energia solar fotovoltaica (subhastes)
Energia eòlica marina (subhastes)
Energia solar concentrada (subhastes)
són evidents i eviten els danys socials provocats pels efectes del canvi climàtic. En alguns estudis s’han quantificat aquests beneficis socials. Per exemple, en un article de recerca recent s’analitzaven els costos i els beneficis de l’eliminació gradual del carbó per a la societat. Es va determinar que el món podria “obtenir un benefici social de 77,89 bilions de dòlars amb l’eliminació gradual del carbó. Això representa aproximadament l’1,2 % del PIB mundial d’avui cada any fins al 2100”.31
A escala mundial, és vital que la transició a les energies baixes en carboni sigui inclusiva i tingui la justícia social com una consideració fonamental. Per exemple,
30 Lazard (2021). “Insights: Levelized Cost Of Energy, Levelized Cost Of Storage, and Levelized Cost Of Hydrogen”, disponible en línia: Levelized Cost Of Energy, Levelized Cost Of Storage, and Levelized Cost Of Hydrogen, disponible en línia: Lazard.com | Levelized Cost Of Energy, Levelized Cost Of Storage, and Levelized Cost Of Hydrogen. [Accés: 12/09/2022]
31 Adrian, T. et al. (2022). The Great Carbon Arbitrage, document de treball núm. 2022/107, disponible en línia: 2022/107, disponible en línia: https://www.imf.org/en/ Publications/WP/Issues/2022/05/31/The-Great-CarbonArbitrage-518464 [Accés: 12/09/2022]
els parcs fotovoltaics no es poden ubicar a l’hemisferi sud només perquè l’energia s’hagi d’exportar a altres països mentre la població autòctona no té llum ni energia per cuinar. Aquests tipus de desenvolupament de les energies renovables són injustos i reflecteixen pràctiques d’explotació colonial. La política i la pràctica s’han d’adreçar a casos com aquests perquè els projectes facin aportacions a les economies locals i les infraestructures energètiques dels països en vies de desenvolupament.32
L’explotació del continent africà per part de la Xina n’és un exemple molt significatiu i controvertit. Àfrica és rica en minerals i hidrocarburs, amb aproximadament el 30 % de les reserves mundials i el 14 % de la població mundial.
Això no obstant, la part de la producció mundial que correspon al continent no ha
canviat entre el 2000 i el 2011 i continua sent de només un 1 %.
Des d’aleshores la Xina ha estat explotant els recursos d’Àfrica per impulsar la seva constant expansió industrial, seguint els models d’explotació desenvolupats i mantinguts per Europa i els EUA. Molts argumenten que, malgrat l’aportació econòmica als països africans, les comunitats locals i el desenvolupament econòmic general del continent n’han sortit molt poc beneficiats.33 , 34 Per exemple, s’ha observat que la inversió de la Xina en energies renovables a l’Àfrica subsahariana no ha fet més que limitar els beneficis econòmics locals, per exemple amb la creació de llocs de treball locals i la formació del personal autòcton. Gran part de la mà d’obra i dels equipaments s’importen de la Xina i fan falta polítiques millor dissenyades per fomentar els beneficis comuns per a l’economia local.35
“Hi ha molts beneficis comuns que podrien millorar la qualitat de vida i alhora reduir la demanda energètica. La gent encara té accés als serveis locals, a les activitats de lleure i vacances, diferents oportunitats laborals, etc. Els beneficis comuns de reduir la demanda energètica són, entre altres, la millora de la qualitat de l’aire, llars més càlides, dietes més saludables i més oportunitats de fer exercici.”
32 Forbes (2018). “Markets: What is China doing in Africa?”, disponible en línia: https://www.forbes.com/sites/ panosmourdoukoutas/2018/08/04/ china-is-treating-africa-the-same-way-european-colonists-did/ . [Accés: 12/09/2022]
33 Forbes (2018). “Markets: What is China doing in Africa?”, disponible en línia: https://www.forbes.com/sites/ panosmourdoukoutas/2018/08/04/ china-is-treating-africa-the-same-way-european-colonists-did/ . [Accés: 12/09/2022]
34 Enerdata (2020). “China’s strategy in Africa”. [Accés: 12/09/2022]
35 Lema, R. et al. (2021). “China’s investments in renewable energy in Africa: Creating co-benefits or just cashing-in? - ScienceDirect”. A: World Development, volum 141. [Accés: 12/09/2022].
QUIN ASPECTE POT TENIR EL SECTOR ENERGÈTIC
DEL
REGNE UNIT EN EL FUTUR?
TRANSFORMACIÓ DELS CONSUMIDORS
• Calefacció elèctrica
• Consumidors que volen canviar d’hàbits
• Alta eficiència energètica
• Flexibilitat pel costat de la demanda
QUEDANT-SE CURTS
• La descarbonització creïble més lenta
• Canvi d’hàbits mínim
• Descarbonització de l’electricitat i el transport, però no de la calefacció
TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA
• Hidrògen per a la calefacció
• Consumidors menys inclinat a canviar d’hàbits
• Menor eficiència energètica
• Flexibilitat pel costat del subministrament
NEUTRALITAT DE CARBONI ABANS DEL 2050
LENTA VELOCITAT DE CARBONITZACIÓ RÀPIDA
Per arribar a la neutralitat de carboni, s’ha de reformar el mercat energètic.
Tradicionalment, les xarxes es dissenyaven amb les centrals elèctriques al nord, on s’extreien el carbó i el gas, i l’energia es
portava sobretot cap al sud, als nuclis urbans. Ara els parcs eòlics marins es troben a llocs molt diferents del model de transmissió anterior. Necessitem un model més flexible i adaptable i un sistema energètic que es basi en fonts d’energia més
variables, com l’eòlica i la solar fotovoltaica. Els mercats de l’energia s’han d’adaptar i incloure més emmagatzematge d’energia tèrmica i elèctrica i més resposta pel costat de la demanda amb la mobilització de finançament públic i privat per desplegar aquest tipus de solucions.36
Cada any la xarxa elèctrica nacional publica l’informe Future Energy Scenarios (Escenaris per a l’energia en el futur), que contempla diferents opcions pel que fa als canvis que es podrien fer en el sistema
energètic del Regne Unit entre ara i el 2050. En l’informe es descriuen tres possibilitats en què el Regne Unit pot arribar a la neutralitat de carboni abans del 2050 o aquell mateix any, canviant la manera en què consumim l’energia, canviant la manera en què la generem i la distribuïm o amb una combinació d’un fort compromís per part dels consumidors, l’adopció de tecnologia i inversió. El quart escenari, “Quedant-se curts”, s’assembla a una “situació normal” en què no arribaríem a la neutralitat de carboni el 2050.
36 Cornwall Insight. “Market Design Amidst a Global Energy Transition”, disponible en línia: https://www.theiet.org/media/8758/retrofit.pdf
EL SECTOR CULTURAL EN ACCIÓ
Moltes organitzacions destacades del sector estan adoptant una actitud proactiva per fer front a les emissions de l’energia com a part del seu compromís amb la sostenibilitat i la neutralitat de carboni, fent servir la creativitat, la innovació i la determinació malgrat la manca d’opcions de finançament per a les instal·lacions d’energies renovables o l’adaptació. El programa Spotlight, per exemple, és un grup de grans institucions culturals infraestructurals que col·laboren en una via cap a la neutralitat de carboni amb objectius de base científica.
Però aquest lideratge no és unànime a tot el sector. Atesa la urgència de la transició necessària, ja hauríem d’haver anat molt més enllà de començar a fer servir bombetes
“[…] el Govern britànic tampoc no ha fet prou per oferir un acord de finançament a llarg termini per als edificis públics; ni tampoc ha actuat amb prou fermesa pel que fa al calendari per a la retirada gradual de calderes, especialment en el cas dels edificis comercials.” Comitè pel Canvi Climàtic
de baix consum. Els nostres edificis culturals depenen en gran manera de la xarxa elèctrica nacional (tant si l’energia la subministra un proveïdor verd com si no) i els nostres edificis, sovint catalogats i amb filtracions, deixen escapar l’energia per on calen fortes mesures d’adaptació o aïllament.
El sector no ha rebut l’ajuda de polítiques eficaces o finançament per fer front a aquests reptes i el sector cultural no està sol en aquesta batalla. El Govern britànic no ha invertit prou en la falta de competències, les tecnologies renovables ni les polítiques necessàries per transformar de debò el sector de la construcció al Regne Unit (que compta amb els edificis amb més filtracions d’Europa).37
Necessitem unes infraestructures preparades per mitigar el ràpid escalfament del planeta, protegir el benestar econòmic i físic durant el procés per assolir la neutralitat de carboni. Aquesta afirmació també és aplicable a la inversió de capital; tenim la tecnologia i els coneixements per construir edificis amb zero emissions de carboni, però l’adopció de l’estratègia ha de ser universal i ha d’incloure el sector cultural. Qualsevol edifici, nou o antic,
37 Wunderflats (2022). Sustainable housing in Europe | Green Living Index 2022. [Accés: 12/09/2022]
que no compleixi els estàndards de zero emissions de carboni no és compatible amb un futur segur pel que fa al clima i l’energia.
Sense les competències ni les inversions en infraestructures que fan falta per promoure la transició que necessitem, el sector només ha estat capaç d’emprendre accions menors per millorar la gestió energètica
i reduir el consum. Aquestes accions són fonamentals i poden marcar una diferència significativa pel que fa als costos operatius. Les dades ambientals dels informes anuals de les organitzacions sense ànim de lucre (NPO, per les sigles en anglès), com a part del programa ambiental de l’Arts Council England, inclouen els canvis proactius que s’indiquen a continuació:
En el període de l’informe 2020-21 de l’Arts
Council England:
57 % de les NPO s’havien instal·lat llums LED o de baix consum.
34,4 % afirmava que era usuari d’un proveïdor d’energia verda.
21,5 % tenia accés a les lectures dels comptadors cada mitja hora.
22,5 % de les NPO tenia polítiques ambientals i objectius de base científica en consonància amb l’escalfament d’1,5 graus el 2050.
En aquestes estadístiques es mostren algunes de les oportunitats d’actuar que tenen les institucions, que són relativament senzilles, menys cares i tenen períodes de retorn més breus, abans d’abordar les adaptacions i les infraestructures d’energies renovables necessàries per assolir la neutralitat de carboni.
Quines solucions hi ha? Què significa això per al sector cultural?
“El principi de l’eficiència energètica primer ha de guiar la transició energètica segura i sostenible”.
Xarxa d’Acció pel Clima Europa.
En l’informe més recent de l’IPCC es desglossa com, a escala mundial, podem aconseguir retallar les emissions.
Com podem aconseguir retallar les emissions globals i què significa això per al sector cultural
Reduccions substancials dels combustibles fòssils
Reducció de la demanda a edificis, actes i transport
Ràpida adopció de les fonts d’energia amb baixes emissions
Inversió en eficiència energètica
Aïllament, adaptació, gestió energètica i tecnologia
Electrificació
Energies renovables in situ, programes comunitaris d’energies renovables
Bombes de calor geotèrmiques i aerotèrmiques i vehicles elèctrics
Tot i que la inversió necessària per adoptar aquestes mesures pot ser en certa manera aclaparadora, fer el salt a l’energia baixa en carboni i les energies renovables in situ pot suposar un estalvi de diners si es manté la tendència continuada de reduccions ràpides dels costos de les tecnologies renovables que hem observat al llarg de l’última dècada.
A més, la inversió per minimitzar la demanda energètica i ambientalitzar els subministraments aporta resiliència institucional davant les futures escalades de preus de les energies basades en combustibles fòssils derivades de l’escassetat d’energia i els conflictes geopolítics. En vista dels preus majoristes actuals, basar les iniciatives empresarials en un model d’“invertir per estalviar” en lloc d’un model de rendibilitat de la inversió
pot ser una estratègia més eficaç i, a més, podria oferir una oportunitat per abordar amb més celeritat les desigualtats socials i els problemes de justícia relacionats amb l’energia.
“Algunes mesures per reduir la demanda energètica ofereixen oportunitats d’avançar la mitigació i reduir més les emissions acumulades.
[…] En el cas dels edificis, fa falta una estratègia triple per desplegar ràpidament les bombes de calor, adaptar els edificis existents i abordar la ineficiència dels índexs d’ocupació.”
Centre de Recerca sobre Solucions per a la Demanda Energètica
CONCLUSIÓ
En el context de la crisi energètica i climàtica, s’imposa que les institucions culturals emprenguin una acció ambiciosa en matèria energètica que es basi en els èxits del sector fins avui.
Els reptes actuals, inclosa l’amenaça d’una recessió econòmica imminent, signifiquen que el públic no decidirà entre anar a un espectacle o no, sinó entre escalfar-se o menjar. Ens trobem en un moment crucial de la història, en què l’acció ha d’anar acompanyada de polítiques sòlides, incentius i inversió de capital que afavoreixen el canvi de sistema que necessitem.
La qüestió és com el sector s’unirà per
respondre-hi. Com podem pressionar i demanar el canvi que necessitem tan desesperadament per fer la transició a una visió d’un sector cultural en què els nostres edificis aportin energia renovable a la xarxa elèctrica, ajudin a fer front a la pobresa energètica a les nostres comunitats i combatin el canvi climàtic que s’està produint. Les solucions existeixen, però la resposta es troba en les protestes, les col·laboracions, l’adquisició d’experiència i les solucions multisectorials, que afavoreixen el benestar de les comunitats, contribueixen al desenvolupament sostenible i creen un futur resilient a l’energia i el clima per al sector de la cultura.
CONSELLS PRÀCTICS PER ABORDAR ELS
IMPACTES DE L’ENERGIA
Com les institucions culturals poden fer la transició a la neutralitat de carboni per a les emissions relacionades amb l’energia
Hi ha una sèrie d’accions que les institucions poden dur a terme per arribar a la neutralitat de carboni per a les emissions relacionades amb l’energia. Aquestes són, entre altres:
Evitar les emissions
Reduir el consum energètic
Substituir les fonts d’energia
Compensar les emissions residuals
• Evitar les emissions:
Identificant on l’energia no fa cap falta (per exemple, auditories nocturnes, polítiques d’“apagada” quan no es fan servir la llum ni la calefacció).
• Reduir el consum energètic:
Implantant mesures d’eficiència energètica (per exemple, sistemes de gestió d’edificis, llums LED, aïllament).
• Substituir les fonts d’energia:
Optant per alternatives baixes en carboni per a l’electricitat i el gas. Electricitat: per exemple, taxes ecològiques que afegeixin capacitat a la xarxa elèctrica (no recórrer només als certificats de garantia d’origen de les energies renovables), compra corporativa d’energia, generació in situ Bombes de calor en lloc de calefacció amb gas o consum de biogàs o gas verd allà on no hi hagi accés a la xarxa elèctrica ni a les bombes de calor.
• Compensar les emissions residuals:
Equilibrant les emissions inevitables amb solucions que eliminin el carboni de l’atmosfera. Aquesta estratègia només s’hauria d’adoptar en cas que no sigui viable eliminar les emissions amb les accions anteriors i s’ha de dur a terme amb compte per garantir que la compensació té l’efecte positiu previst. (Més informació al nostre informe Putting a Price on Carbon [Posar preu al carboni].)
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Què poden fer les institucions culturals?
CONSELLS PRINCIPALS
1
Tingueu el control de les vostres dades
“En la reforma que vam dur a terme el 2014, vam instal·lar 53 submesuradors d’energia al conjunt de les nostres instal·lacions.”
Sadler’s Wells Trust
2
No podeu gestionar el que no mesureu. La legislació exigeix als grans consumidors empresarials d’energia que instal·lin mesuradors que s’activin cada mitja hora. Si la vostra institució té un pic de consum energètic superior als 100 kW, necessitareu un mesurador que s’activi cada mitja hora. Els proveïdors entreguen gratuïtament aquests mesuradors als petits consumidors. Tenir un mesurador que s’activi cada mitja hora també és la millor manera de saber quanta energia consumiu i introduir canvis per reduir el vostre consum total. Dur a terme una auditoria nocturna també pot servir per veure quins dispositius consumeixen i quina energia es consumeix, cosa que podria ser una ocasió per estalviar energia.
Contractar un assessor energètic perquè faci una auditoria al vostre edifici us permetrà conèixer les oportunitats per reduir i estalviar energia i també elaborar un pla d’actuació en matèria d’energia.
Demaneu una auditoria energètica
3
Implanteu tecnologies energèticament eficients als vostres edificis
4
Preneu el control de la vostra generació d’energia
El 2020-21, es van instal·lar sistemes d’il·luminació energèticament eficients al 59 % de les NPO.
La il·luminació consumeix molta energia i, per tant, ofereix oportunitats per a l’eficiència energètica i la reducció de les emissions.
Invertir en generació d’energies renovables in situ és una de les millors coses que podeu fer per reduir la vostra petjada.
Valoreu si instal·lar una bomba de calor amb aerotèrmica o geotèrmica és una opció i si el terrat d’altres zones de la vostra instal·lació podria ser apte per a l’energia solar tèrmica o fotovoltaica.
L’Òpera Glyndebourne va construir el seu propi aerogenerador el 2012. En sis anys l’havia amortitzat i encara genera beneficis i proporciona seguretat energètica a la institució.
Entre el 2012 i el 2021 ha generat l’equivalent al 105 % de l’electricitat
consumida per la companyia en aquest període, cosa que s’ha traduït en una reducció del 50 % de les emissions de carboni. L’electricitat que no es consumeix directament al teatre torna a la xarxa elèctrica nacional i així subministra energia neta a la comunitat local.
Glyndebourne també s’ha sumat a la campanya Race to Zero (Cursa cap al zero) i ha fet moltes altres activitats per reduir el consum d’energia, com ara instal·lar calderes de gas noves i més eficients que podrien reduir el consum de gas en un 20 %, introduir canvis en el sistema d’aire condicionat per reduir el consum energètic, substituir els focus de l’auditori per LED de baix consum i instal·lar temporitzadors i sensors de llum.
Exemples:
• Bristol Music Trust: en la seva rehabilitació s’està invertint en energia solar fotovoltaica; el sistema podrà generar 111.000 kWh.
• Teatre del Festival de Chichester: disposa d’un sistema de calefacció geotèrmica que en un any normal té una rendibilitat anual de la inversió d’aproximadament 8.000 £.
• Sadler’s Wells Trust: durant la reforma que es va dur a terme el 2014 es va invertir en plaques solars al terrat i a la tramoia; aquestes plaques produeixen aproximadament 17.000 kWh cada any.
Col·laboreu amb altres per crear sistemes d’energies renovables de propietat comunitària
Col·laborar amb altres institucions i grups locals pot ser una gran manera de reunir recursos i obtenir beneficis mutus. El 202021, el 10 % de les NPO formava part d’un programa o grup energètic comunitari o governamental.
Al centre multimèdia de Knowle West hi ha plaques solars de la Cooperativa Energètica de Bristol (BEC). BEC és una cooperativa energètica de propietat comunitària que fa créixer el subministrament d’energia verda local a l’àrea metropolitana de Bristol. Posa els beneficis a l’abast de tothom. Crea projectes d’energies renovables i eficiència energètica i ajuda els altres a fer el mateix.
Exemples:
• Museu de Londres: forma part de Citigen, un sistema de calefacció urbana que forneix la ciutat.
• B:Music: forma part del sistema de calefacció urbana de Birmingham.
“Les comunitats energètiques són una eina útil per accelerar la transició energètica i la suficiència d’una manera justa i equitativa.” Xarxa d’Acció pel Clima Europa
6
Contracteu un gestor d’energia especialitzat i recluteu líders voluntaris del sector de l’energia
Comptar amb un gestor d’energia especialitzat que s’encarregui de supervisar, notificar i avaluar el consum d’energia us ajudarà a reduir l’energia de manera continuada, conèixer els nous sistemes i tecnologies i fomentar-ne la instal·lació, i també supervisar-ne i avaluar-ne els impactes.
El 2020-21, el 55 % de les NPO va reconèixer formalment les responsabilitats ambientals dins de les funcions laborals.
A Z-arts hi ha dos empleats fixos (amb coneixements sobre el carboni) que encapçalen l’equip de sostenibilitat, que s’ha reactivat després de la COVID-19 amb
un taller d’estratègia ambiental per a tot el personal. Tres directius, entre ells el conseller delegat, han rebut formació sobre el carboni i ara esperen ampliar aquesta formació a la resta del personal fix.
L’Òpera North va ampliar la formació sobre el carboni a gran part del seu personal el 2020 i també al personal docent de Leeds 2023, Leeds Playhouse i el Conservatori de Leeds.
7
Adopteu objectius de base científica
Malgrat que aquesta acció requereix una certa experiència i una inversió de temps, estareu segurs que la vostra institució compleix l’Acord de París i els objectius mundials de reducció de les emissions.
Actualment el 26 % de les polítiques ambientals de les NPO estan en consonància amb els objectius de base científica.
La ciutat de Manchester pretén assolir la
neutralitat de carboni l’any 2038. El centre d’art HOME de Manchester, el festival SICK!, Walk the Plank i Z-arts han fet coincidir els seus objectius institucionals per al 2038.
9
Canvieu a un proveïdor verd (adquisició)
8
Apliqueu mètodes sostenibles de producció i exposició
El 52 % de les NPO ha provat mètodes sostenibles de producció i exposició.
Llegiu sobre l’estratègia única del vaixell SS Great Britain en matèria d’eficiència energètica i el seu treball per ser neutre en carboni i alhora conservar aquest patrimoni tan important.
Per obtenir més informació sobre els impactes digitals, vegeu Environmental Sustainability in the Digital Age of Culture (Sostenibilitat ambiental en l’era digital de la cultura).
Aquesta és una de les maneres més fàcils de contribuir i invertir en la generació d’energies renovables al Regne Unit. Amb tot, és important anar amb compte i comparar com el proveïdor obté l’energia. Comproveu que el proveïdor inverteix i crea capacitat d’energies renovables de manera directa en lloc de comprar-la mitjançant certificats de garantia d’origen de les energies renovables o aprofitant altres escletxes per fer ecoblanqueig.
ESTUDI DE CASOS DEL SECTOR
CINEMA DEPOT
El cinema Depot de Lewes està molt compromès amb la sostenibilitat. L’edifici es va dissenyar amb l’ambició de crear un edifici amb el menor impacte ambiental possible tal com s’entenia a l’època, el 2014-15.
L’edifici es va dissenyar per minimitzar el consum energètic, amb un aïllament excel·lent (murs cortina dobles), llums LED,
ventilació zenital en lloc d’aire condicionat, sistemes automàtics per a la il·luminació interior i exterior i persianes que regulen la llum solar i la temperatura. L’edifici ha rebut un certificat energètic A.
Hi ha un terrat viu que aporta molts avantatges. El substrat és un excel·lent aïllament tèrmic i acústic i evita l’escorriment excessiu d’aigua, amb la qual cosa redueix el risc d’inundació de l’edifici.
Una sèrie de plaques solars proporciona una font addicional d’electricitat renovable. Al terrat hi ha 72 espècies vegetals dels turons de guix del sud d’Anglaterra que són una gran font d’aliment per als insectes pol·linitzadors, incloses les nou espècies d’abelles documentades per un expert en abelles de la ciutat. El cinema s’ha vinculat a importants projectes de conservació, com ara el projecte nacional B-Lines de Buglife i el projecte local Wildflower Lewes. També s’hi han instal·lat caixes per a falciots, pardals i ratpenats i es treballa amb experts dels Amics del Falciot de Lewes per afavorir que aquestes aus hi facin niu.
L’edifici es va dissenyar pensant en l’arquitectura local, inspirant-se en el parc nacional de South Downs. Es va treballar amb un especialista local en conservació del sílex i la calç i també es van fer servir còdols autòctons com a element decoratiu al terrat i graveta local al paviment del
restaurant. Les persianes es van fer amb castanyers autòctons.
Es va invertir en un gran sistema de bomba de calor geotèrmica que fa les funcions de calefacció geotèrmica i sistema de refrigeració. Per desgràcia, el sistema no es va especificar correctament a la primera i es va haver de cridar uns altres especialistes per comprovar que funcionava tal com s’havia previst inicialment. La tecnologia de la bomba de calor geotèrmica és molt eficaç quan les especificacions i el disseny són correctes. Així, per ajudar els altres a aprendre de la seva experiència, al cinema Depot han estat molt transparents pel que fa als problemes: han mantingut una comunicació oberta amb el públic i han ajudat altres institucions del sector a aprendre de la seva experiència. Més informació aquí:
https://lewesdepot.org/heating
EL TEATRE ROYAL COURT
Al teatre Royal Court es reserva un lloc important de l’agenda per a la sostenibilitat i es volia arribar a la neutralitat de carboni el 2020, abans que la pandèmia alterés el calendari de les seves ambicions.
La part de la seva estratègia relativa a l’energia incloïa l’encàrrec d’un estudi de viabilitat a EnergyLab per avaluar el sistema de calefacció i electricitat existent i valorar les oportunitats de generar electricitat a l’edifici amb energies renovables. Com que l’edifici està catalogat i es troba en una zona urbana densa, les bombes de calor geotèrmiques i aerotèrmiques no eren opcions viables i les plaques solars al terrat només reduirien les emissions de carboni en un 1 %. Les calderes només tenen cinc o set anys i per això es va decidir deixar-les al seu lloc, perquè retirar-les després de tan poc temps en funcionament no era sostenible. El Royal Court ja obté electricitat 100 %
renovable de Good Energy i gas neutre en carboni d’Ecotricity. Tanmateix, ateses les poques oportunitats de generar electricitat renovable a l’edifici, al teatre s’estan centrant en els objectius de reducció de l’energia per assolir la neutralitat de carboni, tot reconeixent que l’obtenció d’energia verda encara depèn d’una xarxa elèctrica nacional relativament emissora de carboni.
Les seves fites energètiques són reduir l’electricitat en un 37,5 % anual i el gas en un 16 % anual. Aquests objectius s’aconseguiran reprogramant les hores de funcionament del sistema de gestió de l’edifici, substituint les bombetes de l’edifici per LED i donant al personal la responsabilitat de supervisar el sistema de mesurament.
Pel que fa a la pèrdua de calor de l’edifici, s’encarregarà un estudi termogràfic a fi d’identificar la pèrdua de calor i les oportunitats de millora estructural de l’edifici.
POWERING PARKS
Powering Parks (Alimentar els parcs) és un projecte de Possible, Scene i l’Ajuntament de Hackney que pilota la instal·lació de bombes de calor als parcs i zones verdes del municipi per escalfar els edificis del voltant. El projecte pilot està tenint uns resultats
prometedors i en el futur podria traduirse en un model interessant per a altres zones verdes de les ciutats. Han creat unes eines per ajudar les autoritats locals i els gestors dels parcs a trobar oportunitats: s’hi seleccionen alguns llocs i s’hi explica com s’han d’avaluar els costos i els beneficis dels projectes per escalfar els parcs.
EL ROYAL ALBERT HALL
El Royal Albert Hall és una de les sales de concerts més icòniques de Londres. L’edifici, construït per la reina Victòria i considerat bé d’interès excepcional, des de la perspectiva de l’energia i la sostenibilitat planteja uns quants problemes.
Al Royal Albert Hall s’està elaborant un pla de gestió del carboni que inclou una sèrie d’indicadors clau de rendiment per arribar a la neutralitat de carboni.
Des del 2016 s’ha estat treballant per substituir totes les bombetes de l’auditori, amb aforament per a 5.500 espectadors, per llums LED, cosa que suposa una reducció mitjana del consum energètic d’un 66 %.
Durant la pandèmia, a la sala de concerts es van invertir 900.000 £ en una millora
del sistema de ventilació, que inclou equips de volum d’aire variable capaços de detectar els nivells de CO2 de l’aire i reduir automàticament la velocitat dels ventiladors als espais on no hi ha ningú. Es preveu que aquesta mesura estalviï molta energia, en comparació amb el sistema anterior, que funcionava 24 hores al dia.
A més, al Royal Albert Hall s’estan introduint clàusules verdes per animar els artistes a fer servir el sistema de megafonia i la il·luminació que hi ha a les instal·lacions per reduir les emissions del transport i el desplaçament. També s’ha invertit en un equip intern d’àudio amb un sistema integrat de control del consum que permet que el personal iniciï sessió i controli les emissions i el consum d’energia a cada espectacle.
16/2017 DE JOANA MOLL, SANTA MÒNICA, BARCELONA
La peça 16/2017 de Joana Moll formava part de l’exposició del 2021 “Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar” al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona i pretenia reduir el consum energètic del centre d’art en un 50 % durant els quatre
mesos de durada de l’exposició. És una intervenció artística que afecta directament l’edifici i les persones que acull i planteja la necessitat d’articular les activitats humanes al voltant dels recursos energètics limitats, un exercici necessari per promoure nous rituals culturals més congruents amb les condicions climàtiques actuals.
Llegiu el cas pràctic sencer aquí
RECURSOS I LECTURES ADDICIONALS
Powerful Thinking
(Pensament poderós) els organitzadors d’esdeveniments trobaran coneixements actualitzats i recursos pràctics que els ajudaran a gestionar l’energia temporal d’una manera intel·ligent, tot reduint l’impacte ambiental i la factura del combustible.
Transitioning to Net Zero
(Fer la transició a la neutralitat de carboni, Julie’s Bicycle i Pilio)
Putting a Price on Carbon: Briefing Paper (Posar preu al carboni: document informatiu, Julie’s Bicycle)
Biofuels Factsheet (Fitxa tècnica dels biocombustibles, Julie’s Bicycle)
Gallery Climate Coalition
Good Energy Guide to Buying Green Power (Guia per comprar energia verda de Good Energy)
