
4 minute read
per cèl·lules
Com tots els animals, els éssers humans som éssers pluricel·lulars amb nombrosos tipus de cèl·lules que compleixen funcions diferents.
Les cèl·lules humanes
El nostre cos està format per cèl·lules eucariotes de tipus animal.
La cèl·lula humana té les parts següents:
Membrana plasmàtica
És l’embolcall que envolta la cèl·lula. Actua com una barrera que controla l’intercanvi de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula.
Citoplasma
El citoplasma és un líquid que umpl l’interior de la cèl·lula. En aquest es troben milers de substàncies diferents i nombrosos compartiments anomenats orgànuls.
Material genètic
El material genètic (ADN) és la substància que conté les instruccions per al funcionament de les cèl·lules. Com que les cèl·lules humanes són eucariotes, tenen el material genètic dins d’un compartiment membranós anomenat nucli.
Orgànuls
Són estructures que es troben al citoplasma i que realitzen funcions diferents. N’hi ha de molts tipus, però aquí n’estudiarem dos:
• Els mitocondris són orgànuls en forma de bastonet que actuen com a centrals energètiques de les cèl·lules.
• Els ribosomes són unes estructures molt petites que es poden trobar lliures al citoplasma o enganxades a altres orgànuls. Tenen la funció de fabricar proteïnes.
Recorda que hi ha dos tipus de cèl·lules:
Les procariotes, que tenen el material genètic dispers al citoplasma. Per exemple, els bacteris són cèl·lules d’aquest tipus.
Les eucariotes, que tenen el material genètic protegit dins d’un nucli. Per exemple, els animals i les plantes estan formats per aquest tipus de cèl·lules.
1 Per què es considera que les cèl·lules estan vives?
2 Què vol dir que una cèl·lula és eucariota? En què es diferencia de les procariotes?
3 Per a què serveix la membrana plasmàtica de les cèl·lules?
4 Quina funció realitzen els mitocondris? I els ribosomes?
Així és una cèl·lula animal
Una cèl lula comestible
Preparar la tasca Una manera d’entendre com és una estructura de la naturalesa consisteix a fer-ne un model, és a dir, una representació simplificada que permeti entendre-la millor.
En aquesta activitat farem un model d’una cèl·lula eucariota animal amb materials comestibles. Vos proposam algunes idees, però podeu substituir els ingredients que suggerim per uns altres. Deixau volar la vostra imaginació!
– Per a la membrana: un recipient amb forma circular.
– Per al citoplasma: gelatina de llima.
– Per al nucli: un kiwi tallat per la meitat.
– Per als orgànuls: gominoles, regalíssia, espaguetis i clovelles de cacauet.
Consell! Pots cercar dibuixos de les cèl·lules animals a Internet per conèixer els noms d’altres orgànuls que encara no hem estudiat i imitar les formes que tenen amb aliments o amb altres ingredients que se t’ocorrin.

Estam formats per cèl·lules La grandària de les cèl·lules
Les cèl·lules del nostre cos són tan petites que només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.

Per mesurar les cèl·lules, utilitzam una unitat de mesura anomenada micròmetre o micra ( μ m ). Una micra equival a un mil·límetre dividit per mil. La majoria de les cèl·lules fan entre 1 micra i 100 micres de llarg. Imagina com són de petites!
Les cèl·lules del nostre cos poden tenir moltes formes i grandàries diferents. A la il·lustració de la dreta tens alguns tipus de cèl·lules humanes i la grandària aproximada de cada una.
Les formes de les cèl·lules
Com pots veure a la il·lustració, les cèl·lules humanes poden ser de diferents tipus.
Cada tipus està especialitzat en una funció i té la forma adequada per dur a terme aquesta funció.
Per exemple:
• Les neurones, que són les cèl·lules del sistema nerviós, tenen forma d’estrela amb moltes prolongacions per contactar amb altres neurones i intercanviar informació.
• Les cèl·lules musculars, en canvi, són allargades i es poden contraure, fet que permet el moviment dels músculs.
• Les cèl·lules que recobreixen els òrgans solen ser cúbiques o prismàtiques i estan molt juntes les unes amb les altres.
5 De las células humanas que tienes en la ilustración, ¿cuál es la más grande y cuál es la más pequeña?
6 Existen unas células humanas con forma de disco que tienen la función de transportar oxígeno en la sangre. Fíjate en la ilustración y nómbralas.
7 Si no lo recuerdas, investiga qué función realizan los espermatozoides y reflexiona: ¿Por qué crees que tienen esa forma?
Espermatozoide
150 micres (0,15 mil·límetres)
53 micres (0,053 mil·límetres)
15 micres (0,015 mil·límetres)
Cèl·lula epitelial
Alguns tipus de cèl·lules humanes Òvul Glòbuls vermells
7 micres (0,007 mil·límetres)
Cèl·lula muscular
Entre 20-500 micres (0,020-0,5 mil·límetres)
Neurona
Entre 5-100 micres (entre 0,005 i 0,1 mil·límetres)
La meva professió: citòleg
Hola! El meu nom és Rafel i som citòleg. La meva feina consisteix a estudiar les cèl·lules. Per a això he d’utilitzar diferents classes de microscopis. Els més senzills són els microscopis òptics, però si vull veure l’interior de les cèl·lules amb més detall, utilitz el microscopi electrònic, que permet aconseguir imatges molt augmentades. Compara aquestes dues fotografies. La primera està feta amb un microscopi òptic i mostra cèl·lules que recobreixen un òrgan, i la segona, feta amb un microscopi molt més potent (microscopi electrònic), mostra un orgànul d’una cèl·lula.



1 Consulta «La grandària de les cèl·lules» disponible a anayaeducacion.es i digues quants de mil·límetres són 25 μ m.
2 Agafa un regle i mesura la línia o cursor que apareix a davall de la fotografia A. Pren com a referència aquesta mesura per saber quant fa d’alt una de les cèl·lules de la imatge. A continuació, calcula, en micres i en mil·límetres, la grandària d’aquesta cèl·lula. Repeteix la mesura en dues o tres cèl·lules més i calcula la grandària mitjana d’aquestes cèl·lules.
3 Ara fixa’t en la fotografia B. Es tracta d’una imatge presa amb un microscopi electrònic d’un orgànul que es troba a l’interior d’una cèl·lula. És un mitocondri, una estructura amb forma de bastonet. Fixa’t en l’escala que apareix a davall i calcula la grandària aproximada d’un mitocondri.
Tens un munt de tipus de cèl·lules diferents, cada un amb les seves característiques especials.