MONOGRÀFIC
NÚM. 5 - ABRIL 2011
LA TELEVISIÓ ÉS CULTURA O
i que sí, tia? I vas veure quan li va contestar allò?
-
- Sí, tia, què fort. Aquest tio està sonat. - Sí, és el millor. I tu què, no dius res? - Ho sento, no sé de què parleu, no ho he vist mai. - Estàs de conya, veritat? - No, ja t’ho he dit abans... No veig aquests programes. - Què estrany ets, Miquel. I el pitjor és que avui dia sí que “sóc un puto estrany”. Invadida per la denominada “teleporqueria”, a la televisió li costa un horror oferir un contingut decent. Un que no sembli dirigit per micos pelats i destinada a un públic completament lobotomitzat. “No, home, no són tan dolents aquest programes, entretenen la gent gran” - Em va dir una amiga. Bé, això és una bestiesa tan gran que, si em dono corda, de ben segur que donarà per un altre monogràfic. Així que seré molt clar: ni de conya. El dia que la meva àvia deixi de veure documentals culturals i es passi a “Mujeres, Hombres y Viceversa” o al “Sálvame”, hauré perdut tota esperança en la humanitat. Àvia, jo sempre confiaré en tu! Avui ens centrarem en l’últim programa citat, el “Sálvame”. Quin programa! El fruit d’anys de preparació per oferir el millor espai televisiu de la història d’aquest país. El bressol de totes les personalitats de primera fila del món de la premsa del cor, el sensacionalisme, el “morbo” i l’entreteniment per excel•lència concentrat en quatre hores intenses de debat cultural i opinions sobre... la premsa internacional? Una producció que compte amb la seva pròpia pedrera, d’on surten els millors col•laboradors de la pròpia casa. No sé com ens ho muntarem per poder diferenciar-lo del FCBarcelona.
12
Dirigit pel gran Jorge Javier Vázquez. Màxim exponent per a deixar en evidència el col•lectiu homosexual. Guardonat presentador de televisió, periodista i expert a deixar en evidència tot el que l’envolta. El seu ego és un pilar crucial per a la historia mundial. Un
césar de la comunicació. I, com tot césar, no poden faltar el seus lleons. Mortíferes bèsties incansables que no trobaries ni en els teus pitjors malsons. Comencem amb Karmele Marchante, una veterana. Pionera en la desinformació i la contracultura (en el pitjor sentit) del país. Actualment se la coneix perquè manté una relació sentimental amb una pedra que va trobar durant la seva assistència al reality “Supervivientes”. Els televidents que van presenciar (patir) la consumació del seu amor són considerats avui dia com a herois. La pobra només cobra un grapat de milers d’euros per estar asseguda en una cadira fotent crits, plors i llamps. Una veritable esclava del segle XXI. Seguim amb el Leo Messi de “Telecinco”: Kiko Hernández. Un canterà de la tercera edició de “GH” que no para de donar audiència i èxits a “T5”, després de vuit anys des del seu debut. El podreu reconèixer per ser un gran erudit que desperta amistat i simpatia per allà on va i per la seva obsessió a destapar (pits) assumptes. Les seves fonts han revelat que no té clara la seva condició sexual (??). Acabem amb la reina de la televisió, l’única capaç de robar el protagonisme als presentadors i eclipsar a tots amb cadascuna de les seves intervenció. Una dona que ha assolit un èxit i una fortuna que només hauria d’estar destinada als millors professionals del sector. Molts són els cridats, pocs els escollits. En fi, no fan falta presentacions. I no en fan falta per culpa de tots aquells que dia rere dia li riuen les gràcies i provoquen que la bombolla s’infli encara més i més. La seva falta de cultura, educació i saber estar s’enlairen sense límits fins que oblides la cara que fa, fruit de tota la ira dels déus i la natura. És tota una pena que aquesta sigui la meta en moltes noies del país. De massa noies. I el pitjor d’aquesta bombolla és que, a diferència d’altres, sembla que mai esclatarà. Encara conservo una mica d’esperança per les noves generacions. Esperança perquè les converses de les colles deixin de ser sobre l’últim expulsat de Gran Hermano, perquè deixin de preguntarse “amb qui s’haurà enrotllat Paquirrín?” i prenguin més atenció a la seva pròpia vida. Se’ns està escapant, i sembla que només la meva àvia vulgui recuperar-la.p Miquel Rodríguez Estudiant d’Il·lustració