Paral·lel OH! 128

Any rere any, per Sant Jordi milers i milers de persones surten al carrer i s’apropen a la llibreria per aconseguir les novetats culturals del moment. És una cosa curiosa de veure, penso. A correcuita, busquen la millor rosa, el llibre més encertat, la persona a qui donar-ho i la satisfacció d’haver encertat (o no). Any rere any, i més encara després d’haver viscut una pandèmia, Sant Jordi podria ser un conte de Pere Calders.

Què escriuria Calders, de tot això? Segurament es miraria la gent com milers i milers de formigues aglutinant-se sota una carpa perquè algun autor de rellevància en el panorama català els faci un gargot que llegiran –de forma bastant egocèntrica– com una dedicatòria ben personal, malgrat les 100 persones que hi ha al davant tinguin exactament les mateixes paraules, la mateixa frase, la mateixa dedicatòria, a la mateixa plana, que ells.

O potser, qui sap, faria sàtira del piló de llibres comprats, que segurament acabaran acumulant pols en qualsevol prestatgeria i, en el millor dels casos, servint per igualar una d’aquelles potes de la taula que va per lliure. O, fins i tot, parlaria d’instaurar una llei que prohibís la venda de llibres el 23 d’abril, o de donar la Creu de Sant Jordi al drac, que tan poc protagonisme se li ha donat a la història. O no en faria res, Calders, de Sant Jordi, perquè mai no saps per

Edita: Gràfiques Sertsem, SL • Dipòsit Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars

Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92

E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat

Direcció: Enric Mestres

Redacció: David García Mateu, Anna Iñigo, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres

Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román

Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (GSSL)

PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h)

zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25

PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

on sortiria.

Preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.

Històries del Paral·lel

Elena Jordi (1882-1945)

La reina del vodevil del Paral·lel

El 1914 va formar companyia pròpia al Teatre Espanyol del Paral·lel on va representar gran èxits

El 1916 va entrar al món del cinema amb Domènec Ceret i està considerada la primera directora de cine d’Espanya

Montserrat Casals i Baqué, més coneguda com a Elena Jordi (Cercs, 1882 - Barcelona, 1945), va ser una actriu i empresària teatral de vodevil catalana. Va desenvolupar la seva activitat teatral al Paral·lel barceloní, especialment entre els anys 1909 i 1920. És considerada la primera directora de cinema d’Espanya.

Es va establir amb la família a Barcelona el 1906, any en què va obrir un estanc a la cantonada del carrer de la Boqueria amb el carrer Rauric. No va ser un establiment convencional, sinó tot el contrari, ja que ella i la seva germana Tina Casals i Baqué, Tina Jordi, pels seus atractius, desimboltura i intel·ligència, el convertiren en lloc de trobada de joves periodistes, intel·lectuals i bohemis. Allà va coincidir amb persones importants amb les quals es va introduir en el món del teatre.

L’activitat teatral com a actriu i empresària

Entre 1908 i 1914 Elena Jordi debuta al teatre, amb papers que al principi eren discrets però que cada vegada van ser més importants. Durant la temporada 1908-1909 Elena Jordi col·labora al Teatre Íntim d’Adrià Gual, on una Margarida Xirgu molt jove ja n’era la primera actriu. Elena Jordi va seguir la Xirgu quan aquesta va treballar al Teatre Principal. Posteriorment va actuar a la companyia d’Enric Borràs i a la de Josep Santpere (1910-1914). Després de participar en coneguts vodevils

d’origen francès, com L’educació del príncep, de Maurice Donnay; Porten res de pago? , de Hennequin i Veber; o Zazà , de Berton i Charles Simon, comença a destacar a les crítiques teatrals. Al principi, elogien l’elegància escènica i la bellesa de l’actriu i, progressivament, el ‘‘saber fer’’ d’una ‘‘excel·lent actriu’’, que reconeixen fins i tot els detractors del vodevil. Jordi va assolir l’èxit amb obres com Salomé , d’Oscar Wilde (que ja havia estrenat Xirgu); Cuida’t de l’Amèlia, de Georges Feydeau; La lepra , de Santiago Rusiñol, i La dona nua , de Henry Bataille, una obra que va catapultar la Jordi a la fama.

Havent aconseguit el reconeixement del públic, va formar companyia pròpia el 1914 al Teatre Espanyol del Paral·lel, amb el nom de Companyia

Catalana de Vodevil Elena Jordi

Havent aconseguit el reconeixement del públic, va formar companyia pròpia el 1914 al Teatre Espanyol del Paral·lel, amb el nom de Companyia Catalana de Vodevil Elena Jordi. Va representar amb gran èxit obres com La Presidenta , Falten cinc minuts , La Pitets se’ns ha casat i Les filles de Venus . Jordi va estrenar vodevils que Santiago Rusiñol escrigué amb el pseudònim Jordi

Montserrat Casals i Baqué, de nom artístic Elena Jordi

de Peracamps: El senyor Josep falta a la dona i La dona del senyor Josep falta a l’home , així com El pobre viudo i El triomf de la carn . Com es pot veure pels il·lustratius títols dels vodevils, la companyia pretenia captar un públic popular: Tornem-hi que no ha estat res , Theodore & Cia. , Faldilles i pantalons , o Pasqua abans de Rams .

El cinema

Mitjançant l’empresa Studio Films, i probablement amb l’ajuda de Domènec Ceret, que dirigia aquesta productora, va entrar a partir de 1916 al món del cinematògraf, primer com a actriu i més tard com a productora i directora, sempre acompanyada en aquesta aventura per la seva germana Tina Jordi. El primer paper com a actriu de cinema va ser a la pel·lícula La loca del monasterio (Domènec Ceret, Joan Solá i Alfred Fontanals, 1916), que protagonitzava Lola París i també comptava amb Consuelo Hidalgo i Domènec Ceret.

de manera estable la seva companyia, però no es va arribar a fer. El nou teatre que s’estava construint es va haver d’aturar, probablement per dificultats econòmiques i repetides vagues de la construcció que van encarir molt el projecte. El Teatre Elena Jordi no va arribar a existir i finalment la sala es va inaugurar el 1923 com a cinema Pathé Palace, rebatejat el 1940 com a Palacio del Cinema. Avui tancat.

Amb el projecte del teatre, Elena Jordi va espaiar les seves aparicions a escena. Va actuar esporàdicament les temporades 1921-22 i, per darrera vegada, el 1929 al Teatre Goya. Després va desaparèixer del món artístic. Sabem poques coses de la seva vida a partir d’aquell moment. L’única notícia segura és la de la seva mort i que va ser enterrada el 6 de desembre de 1945 al Cementiri de les Corts. REDACCIÓ

El 1918 va dirigir, produir i també protagonitzar la pel·lícula Thais, de la qual lamentablement no se’n conserva cap còpia. El curtmetratge portava al cine l’òpera Thaïs, de Massenet, que era una adaptació de la novella homònima d’Anatole France. La pel·lícula, segons Miquel Porter i Moix, era una adaptació lliure del llibret de l’òpera del mateix nom i apareixia dos anys després del film futurista d’Anton Giulio Bragaglia, de 1916, on feia una revisió del model femení de la femme fatale

El projecte de sala teatral

El 1918 va adquirir un solar magnífic a la Via Laietana, que amb l’enderroc de les antigues muralles de Barcelona era un eix en plena expansió, i es dedicà al projecte de construcció d’un teatre que havia d’acollir

Una dona avançada al seu temps

El 1918 va dirigir, produir i també protagonitzar la pel·lícula ‘Thais’, de la qual lamentablement no se’n conserva cap còpia

El Grec més divers, internacional i conscient

L’edició 2023 del Grec Festival se celebrarà del 29 de juny al 30 de juliol amb una programació que inclou 88 propostes escèniques

El treball coral és el reflex de la suma d’esforços que fa possible una obra, ja sigui de teatre, música, dansa o circ. La 47a edició del Grec Festival de Barcelona parteix de la idea de la coralitat, amb una programació que reflexiona sobre com la consciència de grup enriqueix les qualitats individuals. Després de fer la volta al món durant quatre anys, i de centrar la mirada a Europa en la darrera edició, el festival posa en valor la idea de connexió i aposta per la creació de sinergies entre diverses disciplines escèniques.

El circ i les formacions corals, com a exponent de l’expressió artística col·lectiva, tan arrelada en la cultura catalana des dels cors de Clavé, tindran una presència destacada en la programació, que podrà veure’s a Barcelona del 29 de juny i fins al 30 de juliol. Hi ha 88 propostes, liderades principalment per dones: un 55% té autoria o direcció femenina i les coproduccions s’eleven a 35, que suposa el 40% de la programació.

Conscienciació de problemàtiques actuals

L’àmplia programació internacional i local permet parlar del present a escala mundial i posar en escena preocupacions globals com la conservació de la natura, les veus de les dones, les conseqüències de les guerres, la importància de visibilitzar les persones en risc d’exclusió social o la presència creixent de la intel·ligència artificial.

The Pulse , de Gravity & Other Myths serà l’espectacle circense que inaugurarà el festival el 29 de juny al Teatre Grec. La proposta de circ contemporani comptarà amb la presència de 30 acròbates i més de 30 integrants del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Nascut d’una coproducció del Festival Grec, l’espectacle tindrà

continuïtat fora de Barcelona amb una gira europea i mun dial que passarà per Montreal, Galway o Graz, amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull.

Una segona inauguració al passeig de Gràcia

Enguany també es farà una inauguració del Grec a la ciutat el 2 de juliol, coincidint amb el 200 aniversari del passeig de Gràcia, i serà protagonit zada pel funambulisa Nathan Paulin, que sota la direcció de Rachid Ouramdane creuarà el passeig de Gràcia sobre un cable d’acer. Com a part de l’espectacle, durant l’actuació el públic sentirà una recreació dels seus pensaments, envaïts per la por, la soledat o la percepció del vent. Per gèneres, predomina el teatre (amb 32 obres), seguit per la música (15), l’escena híbrida (14), la dansa (13), el circ (12) que dobla la presència respecte als anys anteriors, i el cinema (2). ANNA IÑIGO

El funambulista Nathan Paulin creurà el passeig de Gràcia

Foto: Damien Meyer

Més recursos per netejar pintades de la via pública S’hi dedicaran 16 milions d’euros

La comissió de plenari conjunta ha aprovat l’inici de la licitació del nou contracte del servei de neteja de pintades i taques de pintura, eliminació de cartells i retirada de pancartes i altres elements similars de la via pública. Tindrà un pressupost de 16 milions d’euros repartits en el període 2024-2026 i entrarà en funcionament quan s’acabi el contracte actual, a finals de

Com a gran novetat, s’hi introdueixen àmbits com la neteja de pintades de mobiliari, d’elements d’infraestructura i d’elements patrimonials. Per als elements patrimonials, hi haurà un servei adaptat per a edificis protegits, en compliment de la normativa vigent.

El nou contracte permetrà augmentar un 30% el nombre d’operaris i operàries, fins a arribar a 131 professionals, i es preveu subrogar el personal actual. També es consolidaran totes les aportacions tecnològiques per detectar i gestionar les pintades que es van posar en marxa amb el contracte actual.

98, S.A.

Puríssima Concepció, 7, baixos 08004 Barcelona

Tels. 93 441 91 03 - 607 574 813

E-mail: aee98sa@gmail.com

Cada any es fan més de 123.000 actuacions i es neteja una superfície de 300.345 metres quadrats. El contracte s’emmarca en el pla Cuidem Barcelona, de millora de la neteja i el manteniment de l’espai públic als deu districtes de la ciutat. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

L’entrevista Guillermo Castillo

(Model i ballarí de dansa espanyola)

Guillermo Castillo (Barcelona, 1998) és un jove model i ballarí de dansa espanyola exalumne de l’Institut del Teatre. Després d’anys de compaginar la dansa amb el periodisme, carrera que va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha passat pel Palau de la Música Catalana amb obres com Carmen de Bizet, La Traviata i La Bohème. A cavall de Madrid i Barcelona, actualment està cursant Pedagogia de la Dansa Espanyola al Conservatori Superior de Dansa Maria de Àvila de Madrid i treballant com a ballarí a l’òpera Manon, que s’ha estrenat recentment al Gran Teatre del Liceu.

Com exalumne de l’Institut del Teatre hauràs viscut molts moments inoblidables. Com ha estat el teu recorregut per l’Institut?

Ha estat un procés complicat però enriquidor. Dedicar-se a la dansa no és gens fàcil avui dia. Per a mi ha estat un trajecte de creixement personal a la vegada que professional, ja que ser un bon ballarí també implica saber posar-se límits reals, treballar amb la pròpia autoestima i la frustració, la constància, i molt més, però afortunadament em trobo en un camí que m’està regalant moments inoblidables. Per què vas decidir fer dansa espanyola?

Vaig escollir dansa espanyola perquè la meva família és del sud i la dansa espanyola té una cosa diferent. Hi ha tres danses acadèmiques: la clàssica, la contemporània i l’espanyola, i d’aquestes tres penso que l’espanyola és la que més compta amb un component històric i de passió que les altres dues no tenen. Per a mi té molt a veure amb els sentiments i amb la projecció de la persona, com si projectessis els sentiments.

Si hi ha una cosa que destaca del món de la dansa és la disciplina i la constància. És important treballar la salut mental com a ballarí?

La salut mental és completament necessària, no només a la dansa sinó en qualsevol àmbit. Però la dansa té una cosa i és que es treballa molt amb el cos, que és la nostra eina de treball i treballar amb el cos de vegades és una mica enrevessat, perquè no es treballa tan sols tècnicament sinó que també s’incideix des de l’estètica, i quan combines estètica, tècnica i sentiments, hi ha una mena de conglomerat estrany.

Suposo que també és dur pel que fa a la pressió estètica, des de l’Institut us oferien recursos o recolzament en aquest sentit?

Hi ha un equip psicològic que acompanya. No sé a altres instituts, però a l’Institut del Teatre se li dona molt de pes i és un dels seus punts forts. I no només això, tot el professorat està implicat en el desenvolupament psicològic de l’alumne, és a dir, no només veu a l’alumne com un cos dansant sinó també com una persona que sent i una persona que necessita desenvolupar-se en altres àmbits per arribar a ser un bon ballarí, i en tot això es troba aquest desenvolupament psicològic. Com va viure l’alumnat el fet que sortís a la llum els

‘‘Ser ballarí t’aboca a una situació de precarietat constant’’

Foto: Cedida

Guillermo Castillo durant un espectacle

abusos d’un professor? Creus que això va generar un punt d’inflexió a la institució?

Això va generar un punt d’inflexió a la institució, un punt d’inflexió fort. Va haver-hi una implicació per part del professorat i per part de l’alumnat i es van posar sobre la taula temes que han acompanyat el món de la dansa durant tota la seva història. Per part del professorat es va obrir i es va donar veu als alumnes perquè fóssim capaços de donar la nostra opinió sense cap mena de pressió, inclús des de l’anonimat. Jo en aquest sentit estic bastant orgullós perquè es van obrir a una crítica constructiva. Òbviament, també s’ha de dir que hi va haver moments en què va ser difícil poder parlar-ne perquè eren coses que a vegades s’escapaven una mica de mà, però crec que es va fer molt bon treball. Vint-i quatre anys i ballant al Liceu en una de les òperes més importants del segle XIX, ‘Manon’, com vas arribar a aquesta proposta?

Doncs la proposta del Liceu va arribar perquè vaig treballar anteriorment amb l’Àngel, que és un home que havia treballat a la companyia de Rafael Amargo. Vaig enviar el meu material i li vaig agradar al director d’Escena, que és el Daniel Itzo, i em va contractar. I em sento molt feliç que tan jove hagi pogut ballar en el millor teatre de Catalunya i un dels millors d’Espanya i d’Europa.

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA

munt de coses de burocràcia i el que és l’amistat i la companyonia en un projecte tan gran. Creus que és sostenible desenvolupar una carrera artística com la teva a Barcelona?

És difícil. La dansa té una cosa i és que forma part de la cultura i com bé sabem la cultura no es valora tot el que s’hauria de valorar en aquests país. Jo crec que és una cultura de propaganda, és a dir, que es fa propaganda d’ella però realment no s’inverteixen els diners que s’han invertit a França, Alemanya, els països nòrdics o fins i tot Rússia. Crec que desenvolupar la teva carrera artística a Barcelona és un repte, ho dic per a qualsevol artista, però en el meu cas penso que em queden moltes portes per obrir. També penso que està bé començar a Barcelona i veure quines coses es fan arreu del món per portar-les aquí i desenvolupar el teu propi projecte.

Vas fer periodisme, també. Té relació amb el fet que el món artístic sigui més inestable?

Vaig escollir periodisme perquè és una carrera que em cridava l’atenció, en què vaig poder parlar del que jo volia, però sí que és veritat que va ser principalment una idea dels meus pares, perquè creien que fent una carrera artística sempre va bé tenir una segona opció. Ara mateix, ser ballarí vol dir estar en una siutació de precarietat constant, ja que actualment a Espanya la majoria de ballarins han de tenir una segona opció d’estudis per si de cas.

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA

• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.

• El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa

• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.

• El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

• Les empreses i sobretot les administracions

La foto retro (Pistolers famosos del Far West)

Jesse James (1847-1882). Un dels pistolers més llegendaris i que ha inspirat més pel·lícules. Va batre el rècord de recompensa que s’oferia per la captura d’un pistoler, 100.000$, una fortuna en aquella època. Al final, va ser traït i assassinat a casa seva per un membre de la banda, Robert Ford, un jove a qui acabaven de reclutar.

John Wesley Hardin (1853-1895). El millor i més hàbil pistoler de l’època amb el rècord d’haver mort més de 50 homes. Entre ells un xèrif, i va passar 16 anys a la presó, on es va treure el títol d’advocat. Però va tornar a les velles costums i el van matar mentre jugava a les cartes a El Paso quan li van disparar per l’esquena.

Clay Allison (1840-1887). Es va allistar al bàndol dels confederats i va participar, com Jesse James, al batalló del sanguinari coronel Quantrill. Era un home violent quan estava ebri i temut per tothom.Va matar al pistoler Chunk Colbert durant un sopar. Ell va morir treballant al camp.

Wyatt Earp (1848-1929). Va ser un dels pistolers més cruels i qui va protagonitzar, juntament amb els seus germans Morgan i Virgil, el llegendari duel d’OK Corral, a Tombstone, contra els germans Clanton. Va ser l’únic pistoler de l’Oest que va morir de vell.

El Punt Lila de primària està d’enhorabona! Escola Pia Sant Antoni

Gràcies al treball de sensibilització i prevenció de comportaments sexistes, la Generalitat de Catalunya ens ha premiat amb el premi PARTICIPA a l’escola 2022, en la modalitat de centres ubicats en poblacions de més de 20.000 habitants. Aquest guardó s’atorga a escoles i instituts que, durant el curs, han dut a terme experiències de participació en què l’alumnat s’hagi involucrat en la vida del centre. Concedit per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques del Departament de la Presidència, té com a objectius reconèixer la participació de l’alumnat en la vida del centre.

Una mica d’història. El professorat del centre, el curs 2014/15, amb la participació de tot el claustre de secundària participa en els cursos sobre “La igualtat i la no discriminació a les escoles” i duent a terme les diferents activitats proposades a l’escola, es va pensar en la seva continuïtat. El Punt Lila neix al Casal, pel fet que el punt de connexió és el seu responsable que és professor de l’escola. S’impulsa cada curs acadèmic en dues dates concretes, el 25 de novembre i el 8 de març. Posteriorment, neix el Punt Lila a secundària sent un espai de reflexió i debat entorn la temàtica de gènere. És un grup autogestionat que fomenta la participació activa de l’alumnat en la vida de l’escola. Els seus objectius són, en primer lloc, posar en dubte els estereotips i prejudicis que marquen infants i joves com a home o dona i, en segon lloc, fomentar l’esperit crític i fer més gran el valor del respecte. Per complir els objectius duen

a terme activitats i xerrades al llarg del curs acadèmic, en les seves reunions setmanals o després de les classes. El curs 2021/22 impulsat pel grup de secundària, s’amplia als cursos de 4t a 6è de primària, amb la col·laboració de les mestres de primària. Actualment, l’escola compta amb dos “Punt Lila” a primària i secundària que, plegats organitzen les activitats dels dies 25 de novembre i 8 de març. Enguany el dia 8 de març van elaborar un manifest i una teranyina que penjava al llarg del sostre sota les 4 columnes per reivindicar les diferències que encara existeixen. Lliurament del premi. El passat 23 de març es va recollir el premi en un acte on tots dos grups van dirigir unes paraules als assistents. La consellera de Presidència Laura Vilagrà va ser l’encarregada de lliurar la distinció al Punt Lila de primària. Entre les paraules de la consellera volem destacar que va felicitar les noies i els nois pel projecte i per “intentar millorar la vida de les persones”. “Com ha dit un company vostre, el feminisme no és només per a les noies, és per a tothom”, ha remarcat, “perquè una societat més igualitària i més equitativa és objectivament bona per a tothom”. “Com a Govern, la transformació feminista és un dels temes més importants que tenim sobre la taula”. La consellera de la Presidència ha animat l’alumnat a implicar-s’hi encara més i a continuar treballant en aquesta línia, “perquè aquest projecte ben segur pot liderar la transformació feminista a les escoles”.

ESCOLA PIA SANT ANTONI / www.santantoni.escolapia.cat

La consellera Laura Vilagrà amb alumnes de l’escola

Foto: Escola Pia

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

Júnior (fins al 7 de maig)

BGMC & Queens (del 10 al 14 de maig)

Harakiri (del 18 al 28 de maig)

PARAL·LEL 62 www.paral-lel62.cat

Mirabai Ceiba: Dejemos al menos cantos (11 maig)

Barnasants: Eliseo Parra (14 de maig)

La Clicka: Cantata Escoles Barcelona (22-23 maig)

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat

Deserts de la memòria (fins al 14 de maig)

El desvetllament (del 17 al 23 de maig)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

¡Chakapum! (del 8 al 28 de maig)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com

Encanto-Tribut musical (del 6 al 28 de maig)

Una pareja Real (13, 14 i 15 de maig)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Les penes del jove Werther (fins al 4 de juny)

La Ràdio Catalana de la Cultura i l’Esport

106.9FM

SE ABRE EL TELÓN, todos los viernes de 17h a 18h en RCE 106.9FM y por internet: www.rce.cat

El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

DERMOCOSMÉTICA

Deserts de la memòria Dau al Sec

Harakiri Teatre Condal

Els mapes ja parlen català amb el projecte AINA

No sé si sou dels que sortiu de casa, d’excursió o de turisme amb el mòbil enganxat mirant sempre els mapes de Google. Jo almenys sí. Inclús movent-me per Barcelona faig ús de l’App més universal de Google. Aquesta eina em serveix per no perdre’m passejant per barris que no domino o, inclús, per trobar camins més directes als habituals i així estalviar temps. Ja no us dic l’ús continu que en faig conduint o fent turisme.

El mòbil s’ha convertit en una eina indispensable i ens crea angoixa no tenir-lo a l’hora de desplaçar-nos a indrets que no coneixem. Abans usàvem els classics i immensos plànols i mapes de paper però això ha passat a la història. Ara, usant Apps del telèfon, sempre hi ha hagut una barrera idiomàtica: normalment la intel·ligència artificial parla i entén en castellà. És lògic, les grans corporacions han incorporat primer els idiomes més utilitzats, i qui es preocupa d’incorporar una llengua que “només” parlem uns 12 milions de ciutadans arreu del món?

Però la notícia ha saltat aquest mes d’abril. Després d’anys d’existència el Google Maps ja parla català! i ho

hem comprovat. No només se’ns adreça amb una veu profunda i elegant en la nostra llengua si no que, a més, ens parlà de vostè.

Projecte AINA, una empenta al català

Però les coses no passen perquè sí. Perquè les grans corporacions incorporin la nostra llengua a la seva tecnologia se’ls ha de facilitar la tasca, i això és el que pretén el projecte AINA desenvolupat pel Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i finançat amb fons europeus Next Generation. AINA és un projecte que recull veus de parla catalana amb tot tipus de tons i accents (corpus o col·leccions de dades) per processar-les i entrenar una intel·ligència artificial que sigui capaç d’entendre-les i parlar. Per fer-ho s’utilitza el Centre de Supercomputació de Catalunya. L’objectiu és facilitar als emprenedors tecnològics incorporar la nostra llengua als seus projectes i empreses, perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Entra a AINA i dona la teva veu a: projecteaina.cat

El conte del... Velcro

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels perills del servei a domicili...

Voles. Llisques sobre l’asfalt. Remuntes la vorera. Tracaleges. Sorteges els vianants a cremadent. Sents els insults. No pots fer tard, una mala ressenya a l’aplicació et cobriria de merda. Acceleres. Circules contra direcció, utilitzes el carril-bici aleatòriament i et saltes cinc semàfors. Escanyes el patinet tant com pots. Una moto t’avança, en vols una, però vas curt de calés. Derrapes per trencar cap a la dreta. Google maps es desorienta. Maleeixes la cobertura, però no t’atures. Et guies per un instint que has desenvolupat a cops d’equivocar-te. Busques el número 9. El trobes. És un edifici alt, modern. Sents el bram de l’intèrfon. Entres. Deses el patinet elèctric al peu de l’escala. Et treus del damunt la motxilla groga. L’obres. El garranyic de la veta adherent et fascina; “velcro”. Dues pizzes. Encara estan calentes. Ets el més ràpid. Prens el telèfon del frontal del manillar. L’ascensor és estret. Desena planta. El replà és un maleït laberint. Et perds. Aquí l’instint no et serveix per a res. Un espiell t’observa. Els llums s’apaguen automàticament. Ara s’encenen. Algú et crida. Gires cua. Trobes un home amb camisa i pantaló de pijama. És el client. Li dones les pizzes i li dius a l’aplicació que l’entrega està feta. T’acomiades de l’home. Quasi li fas una reverència. Ell se’t queda mirant. Tu somrius. No entens què et diu. No sé què d’una canonada. Que passis, si us plau. Fa cara de desesperat, però tens el patinet a baix, sense custòdia. T’ho penses. No tens temps, ni diners, ni

moto; però una mala ressenya a l’aplicació et cobriria de merda. Traspasseu el rebedor. El menjador és tan gran com casa teva. Veus un cos a terra. És una dona. Hi ha sang xopant el parquet. Hi ha un forat al cap de la dona. L’home t’encanona la templa dreta. Et diu que has tingut mala sort. Et diu moro. Et quedes perplex. El cor et percudeix la tràquea. Sues. Sents tots els sorolls de la casa: el crec de la fusta, el rum-rum de la nevera... L’home t’ho explica tot. Et carregarà el mort. Et torna a dir moro. Xerra massa, sembla el dolent d’una pel·lícula dolenta. No et veu venir. Ets el més ràpid. Forcegeu pel revòlver. Estàs prim, però aferrat al manillar, t’has forjat un baluard als braços. Crits. Ja tens el dit al gatell. El prems. El tro sona esmorteït contra el seu pit. Cau rodó. Deixes anar la pistola. Sents el so de l’arma contra l’entarimat. Ella i ell jauen plegats. Respires, ells no. T’asserenes. Rumies mentre queixales una porció de cada pizza. S’han refredat. Agafes un tovalló de paper i t’eixugues els morros. N’agafes un altre i esborres les empremtes de la pistola. La deses a prop de l’home. T’adones que té un bony a la butxaca. És el seu telèfon. L’hi prens. La pantalla t’enlluerna. Hi ha activada l’aplicació del servei a domicili. Et demana l’opinió de l’entrega. Veus la teva foto, el teu nom. Selecciones la màxima puntuació i el polze cap amunt. Somrius. Tornes el telèfon a la seva butxaca. Has de fotre el camp. Cop de porta. Baixes. Trobes la motxilla sense el patinet. Blasfemes. Surts. Corres. No tens temps, ni diners, ni moto, ni patinet. Tens una bona ressenya, però estàs cobert de merda.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)