ZONA SEC 228

zs

zona sec

El diari del Poble-sec

TEMA DEL MES

Més consens que desavinences

Governar la ciutat o, encara que sigui, ser determinants en les futures polítiques de Govern. Amb aquesta intenció han presentat les seves propostes les set formacions polítiques que aquest dilluns 8 de maig han participat en el Debat de les Eleccions Municipals del Poble-sec que ha organitzat el ZONA SEC, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Una exposició de punts de vista que s’ha arribat a allargar fins a tres hores a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor i que ha servit per calibrar com d’allunyades o properes estan les diferents opcions polítiques respecte als aspectes que afecten el barri.

A diferència dels debats on participen els alcaldables de cada candidatura, en què els retrets entre ponents acostumen a marcar el ritme de l’esdeveniment i les crítiques

ENTREVISTA Francesc Casadesús, director del Festival Grec 2023

Creuers

La represa de l’activitat turística ha representat l’arribada al Port de Barcelona de fins a 80 creuers, una xifra que ha tornat a fer saltar la qüestió al debat públic. El govern de l’alcaldessa Ada Colau ja ha exigit reduir les terminals. pàg. 6

pàg. 8

Economia

Els plans de pensions han estat comercialitzats durant molts anys com un producte d’estalvi a llarg termini. No obstant, aquest fet també els converteix en un parany que ha posat en escac als consumidors en multitud d’ocasions. pàg. 10

Núm. 228 • Maig 2023 • Any 26 • www.zonasec.cat

ESPECIALELECCIONS

Objectiu: governar la ciutat

Unanimitat en les qüestions que afecten el barri i discrepàncies en les grans carpetes entre els partits en el Debat de les Eleccions Municipals organitzat pel ZONA SEC

Aspecte de la taula amb la representació dels partits polítics al Centre Cívic El Sortidor

La Matalasseria

MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA

Roser, 6 • 08004 BARCELONA

Telèfon: 93 442 66 73 lamatalasseriabcn@gmail.com

Compro oro, plata, relojes 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles

JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona

¡VISÍTANOS!

93 001 00 00

63 344 96 24

@barcjoyeria

FINS

A 40 E PER GRAM

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esq. Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 BCN

La intel·ligència artificial: la fi de la intel·ligència humana? editorial

La Intel·ligència Artificial serà un tema crucial enguany i en els esdevenidors per la seva capacitat d’automatitzar tasques i proporcionar solucions innovadores a problemes complexos. És el cas de ChatGPT, un chatbot llançat per l’empresa OpenAI el 30 de novembre de 2022, capaç d’interactuar com si fos un humà. Aquesta eina pot ser utilitzada per a la traducció d’idiomes, programació o redacció de textos de manera automàtica. També permet generar respostes sobre qualsevol tema quan se li pregunta, la qual cosa ho fa molt útil com chatbot per al servei al client però té dues limitacions: només contempla informació produïda fins a 2021 i, a vegades, s’equivoca.

En l’actualitat, els avanços suposadament revolucionaris de la intel·ligència

ZONA S emàfor

Barcelona Districte Cultural

El circuit de cultura de proximitat de Barcelona tanca una nova edició amb un gran èxit de públic. A més, l’esdeveniment encara té recorregut per interessar als barcelonins que el desconeixen.

zonasec

@zona_sec

@PauGatell Pau Gatell

artificial són motiu tant de preocupació com d’optimisme. Optimisme perquè la intel·ligència és el mitjà amb el qual resolem els problemes. Preocupació perquè temem que el cep de la intel·ligència artificial més popular i de moda (l’aprenentatge automàtic) degradi la nostra ciència i envileixi la nostra ètica en incorporar a la nostra tecnologia una concepció fonamentalment errònia del llenguatge i el coneixement.

ChatGPT d’OpenAI, Bard de Google i Sydney de Microsoft són meravelles de l’aprenentatge automàtic. Prenen enormes quantitats de dades, busquen patrons en ells i es tornen cada vegada més competents a l’hora de generar resultats estadísticament probables, com un llenguatge i un pensament d’aparença humana. Aquests

programes han estat elogiats per ser els primers centellejos en l’horitzó de la intelligència artificial general, aquest moment tan profetitzat en el qual les ments mecàniques superen als cervells humans no sols quantitativament en termes de velocitat de processament i grandària de memòria, sinó també qualitativament en termes de perspicàcia intel·lectual, creativitat artística i qualsevol altra facultat de l’ésser humà.

A diferència de ChatGPT i els seus similars, la ment humana no és una pesada màquina estadística de comparació de patrons, que s’atipa de centenars de terabytes de dades i extrapola la contestació més probable en una conversa o la resposta més probable a una pregunta científica. La veritable intel·ligència també és capaç

de pensar moralment. Diverses institucions educatives del món han vist en ChatGPT una amenaça, fins al punt que a Nova York i en vuit universitats australianes han prohibit el seu ús als alumnes per considerar-la un “parany estudiantil definitiu”. En aquest sentit, Espanya encara no s’ha posicionat, però el Ministeri d’Educació i Institucions Educatives ja estan estudiant aquesta eina i les seves implicacions. Per part seva, els professors reclamen una revisió dels mètodes d’avaluació si aquesta tecnologia arriba a implantar-se a les aules. No sabem si és més perjudicial que beneficiós pel camp investigador i educatiu que la Inteligència Artificial hagi aparegut de sobte, però, el que sí que sabem del cert, és que ha arribat per quedar-s’hi.

Malgrat que cal una reducció de creuers al Port, sobta que Barcelona en Comú sigui qui plantegi aquesta retallada de les terminals quan van ser la mateixa formació la que va pactar la vigent reordenació del Port.

Del 8 al 31 de maig podeu visitar l’exposició “Jugar és un Dret” al @ccalbareda on reflexionem sobre el paper dels parcs i places del Poble-sec i sobre la importància del joc en la infància.

@CooperaSec

FERRETERIA BRICO ELKANO, SL

Tota classe d’elements per a la llar, articles de ferreteria, bricolatge, jardineria, etc...

Elkano, 37-39 - 08004 Barcelona - Tel. 93 442 38 77

c/ Poeta Cabanyes, 67 - 08004 Barcelona Tel. 93 441 18 12 627 471 239 farmaciagineraltabella@gmail.com

@farmacia.gineraltabella

Farmacia Giner Altabella

Tensió arterial • Glucosa • Homeopatia

Els problemes de mobilitat que genera la celebració de macroesdeveniments no es poden resoldre només amb campanyes informatives que s’haurien d’haver engegat des de fa anys.

Fa #141anys set individus jugaven als “juegos prohibidos” a #Montjuïc i quan un guàrdia municipal els va cridar l’atenció, l’atacaren i li robaren el revòlver. Font: La Vanguardia (09/12/1882).

@anys_poble_sec

Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga

Els del Poble-sec sempre hem format part de la capital. Ara, això no vol dir que no tinguem sentiment de barri, escoltin.

GINER • ALTABELLA

Fórmules magistrals • Dermofarmàcia

Dietètica infantil

sempre independents! zonasec

Edita:

Zona Sec Comunicació

Direcció: enric Mestres

Maquetació: enric Mestres

Fotografia: redacció

Redacció: david García Mateu, anna iñigo, ernest Millet, enric Mestres, Barbara Kiessling

Il·lustracions: redacció

Publicitat: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

Col·laboracions: Xavier rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi llavoré, Josep Mª torremorell, Júlia Costa, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, diables del Poble-sec

La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars

Dep. Legal: B-39.712/1997

Si voleu col·laborar o per a informació truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona e-mail: zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

Amb el suport de: Aquesta publicació forma part de:

Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari

ELECCIONS MUNICIPALS

y 28M ELECCIONS La crònica del Debat

Neteja, habitatge, equipaments, seguretat, turisme...

( a ve de portada) constructives són pràcticament inexistents, en el debat del Poble-sec la tendència s’ha invertit. Sí, els estira-iarronses també han coexistit sobre l’escenari i en més d’una ocasió el moderador ha hagut de posar pau (sobretot entre ponents i públic assistent), però val a dir que l’acte ha servit, sobretot, per prendre nota sobre quines receptes volen aplicar les formacions a les problemàtiques del Poble-sec.

Dos tarannàs

El debat, dividit en dues parts, ha servit per fer palesa l’existència dels blocs dreta-esquerra. Mentre que els primers (C’s, Valents, PP) han centrat les seves ponències en la necessitat d’incrementar els cossos policials, l’ús de la llei i la necessitat d’aplicar mà dura contra els okupes i els incívics, entre d’altres; els ponents d’esquerres (Comuns i ERC) han apostat per resoldre les problemàtiques des de l’arrel social, la inversió pública i la dotació de drets als més vulnerables.

Mentrestant, Georgina Lázaro, ponent de la candidatura Trias per Barcelona –abans Junts– ha optat per una postura més centrista i remarcar que les polítiques de l’actual executiu no han funcionat. I, pel que fa a Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), aquest ha hagut de fer ús del seu temps en demostrar, amb dades i radiografies de ciutat, com les crítiques de l’oposició són, al seu parer, desmesurades.

Serra exhibeix l’experiència que aporta governar Malgrat que el debat no ha tingut ni vencedors ni derrotats, cal posar de relleu que Marc Serra ha sabut sortir airós de les crítiques i, a més, presumir d’obra de Govern al Poble-sec. Tot plegat, per l’experiència que aporta haver governat el districte aquests darrers quatre anys i el fet de tenir el barri completament apamat per la seva experiència associativa. Un coneixement que, en canvi, s’ha trobat a faltar en altres ponents, als quals en determinats moments se’ls ha notat que han hagut d’omplir els dos minuts que disposaven amb tot de retòrica política i oratòria

generalista. En aquest sentit, el símil més rellevant l’ha representat Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), un primera espasa i gat vell de la política, però desorientat en el camp de les minúscules problemàtiques del barri.

Malgrat no viure tampoc al Poble-sec, Jordi Castellana (ERC i veí de Les Corts) ha sabut preparar fil per randa el debat, fet que l’ha ajudat a mostrar-se hàbil i astut en les controvèrsies pròpies del territori. Un coneixement de les matèries que també l’ha

sabut evidenciar José Antonio Calleja (PP), qui malgrat haver restat allunyat de la representació política a l’Ajuntament aquest mandat (el seu partit no va aconseguir representació al Districte), s’ha mostrat en plena forma, ha sabut fer gala dels seus coneixements de com funciona el consistori i ha representat la seva opció política com un partit allunyat de les estridències polítiques, assenyat i amb programa propi. Pel que fa a David Labrador, el ponent de Ciutadans s’ha sentit

més còmode conforme ha avançat el debat i s’ha desmarcat del guió de partit, a la vegada que ha sabut jugar la carta de veí del Poble-sec.

L’estira-i-arronsa

La nota més desgavellada del debat l’ha aportat Miguel Martínez (Valents), qui ha optat per tenir un discurs més oportunista i allunyat del rigor polític, circumstància que ha provocat que Marc Serra afirmés que “se’ns ha colat l’extrema dreta al debat”. De fet, el mateix Martínez no ha deixat de burxar al regidor durant bona part del debat fins al punt de mostrar-se satisfet de ser titllat d’ultradreta i fins i tot des de la moderació se li ha hagut de parar els peus més d’una vegada després d’atiar a una part del públic, que ha titllat de “subvencionats”.

En qualsevol cas, totes les formacions s’han conjurat a respectar els plantejaments urbanístics vigents al Poble-sec (com les Tres Xemeneies) i posar fil a l’agulla en aquells projectes que s’arrosseguen des de fa mandats (com la Casa de la Premsa o dotar d’un ús l’edifici de la Seguretat Social). y

DECÀLEG DE REIVINDICACIONS 2023 PER AL BARRI DEL POBLE-SEC

1. INCIVISME: Demanem al consistori campanyes educadores i sancionadores contra l’incivisme sigui del tipus que sigui (botellots, excrements d’animals, orins, pintades, sorolls...). Més enllà de les dades i l’anàlisi d’aquestes, cal prendre mesures contundents per tal de resoldre els problemes generats per botellots, per actes incívics i per locals i terrasses que no compleixen les ordenances municipals. Un altre greu problema al barri són els alimentadors de coloms i altres animals. Cal treballar amb agents cívics i GUB, si escau, per evitar que aquesta gent ajudi a la seva proliferació, sobretot de coloms, que generen importants problemes de brutícia.

2. 3 XEMENEIES: Cal posar fil a l’agulla per revertir l’actual estat del Parc de les Tres Xemeneies, amb una transformació física i un canvi d’usos que retorni l’espai al veïnat del barri. Amb el recent acord entre l’Ajuntament i els propietaris cal agafar impuls i accelerar al màxim els mecanismes per poder dignificar aquest espai i que els veïns del barri puguin recuperar aquest espai.

3. PATRIMONI: El Palau dels Esports i la Casa de la Premsa són dos edificis que formen part de la història de la ciutat i del barri. Cal actuar per evitar que continuï la seva degradació i dotar-los d’un projecte realista, amb terminis i pressupost perquè tant el barri com la ciutat recuperin dos espais com aquests. En el cas de la Casa de la Premsa amb un ús absolutament per al barri i especialment per a la gent gran, i en el cas del Palau dels Esports assumint que és un equipament de ciutat però que ha de donar servei al barri.

4. HABITATGE: Per pal·liar la greu crisi d’habitatges que es pateix al barri i a la ciutat calen més habitatges de titularitat pública. En els propers anys hi haurà la possibilitat de construir habitatge públic en l’actual espai de la Fira, del qual cal que una part important sigui reservada per a poble-sequins, especialment joves que es volen emancipar però no marxar del barri i per a gent gran en habitatges dotacionals.

5. ACCIÓ COMUNITÀRIA: És important donar suport a totes les entitats que desenvolupen una tasca de cohesió i de veïnatge. En aquest sentit cal facilitat els tràmits per demanar i justificar les subvencions, i acompanyar i donar suport a tots aquells actes de carrer que les entitats organitzen per promoure les relacions entre veïns i entitats i fer barri.

6. COMERÇ DE PROXIMITAT: El comerç de barri és una de les formes més transversals de fer barri i crear comunitat. A banda de donar seguretat i crear llocs de feina de proximitat i de qualitat i de fomentar l’emprenedoria. Cal donar un suport ple i explícit a tots els comerços de barri i assegurar-ne la màxima diversitat per tenir un teixit ric i atractiu per als veïns i que s’hi pugui comprar de tot sense sortir del barri, això evitaria aquella competència que no genera riquesa al barri. És necessari generar noves accions de dinamització.

7. MONTJUÏC: Cal que l’Ajuntament es prengui seriosament el manteniment de la muntanya i tingui cura especialment de la neteja dels espais verds. Per altra banda, caldrà estar molt atents i ser molt àgils amb les necessitats que es puguin donar durant la permanència del FC Barcelona a l’estadi Lluís Companys.

8. MOBILITAT: Establir des de principi de mandat un calendari de reunions amb una freqüència bimestral per a la taula de mobilitat del Poble-sec. Corregir els errors de l’actual Pla de Mobilitat del barri i iniciar les actuacions per donar resposta a les demandes veïnals. Molt especialment cal tenir en compte la necessitat de reduir el trànsit al Carrer de Lleida.

9. EQUIPAMENTS: Exigim que la biblioteca del Poble-sec és quedi al lloc on és, al bell mig del barri. Les entitats del barri necessitem el local que era l’antiga seu de la Tresoreria de la Seguretat Social (avinguda Paral·lel, 149) com a equipament de barri, preferentment com a espai polivalent per a entitats. Complir amb els joves i fer-los entrega del local promès als baixos de la nova residència com a local de joves. Posar en marxa El Molino com a equipament cultural de ciutat amb usos de barri. Una de les necessitats més demandades és un local per als Castellers del Poble-sec, amb les necessitats tècniques que aquests requereixen i que no només seria per a aquesta entitat sinó que pogués ser el més polivalent possible, per als geganters, per als grallers, per als tabalers (això requereix d’insonorització)... en definitiva, una casa de cultura popular. Finalment, és de vital importància recuperar el Centre Cultural Tomàs Tortajada com a equipament veïnal de proximitat a la zona de la França Xica.

10. SENSE SOSTRE: Poble-sec és un barri que agrupa un grapat de recursos per a persones sense sostre i persones amb necessitats de diversa tipologia. Cal dotar el barri dels recursos necessaris per poder conviure amb les diverses situacions problemàtiques i incòmodes que es generen a causa de les situacions que pateixen aquestes persones.

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec i Associació de Veïns del Poble-sec Barcelona | El Poble-sec, 5 de maig de 2023

Coordinadora d’entitats

Contactar: www.poblesec.org / coordinadora@poblesec.org / @comunicaps

Els comuns treuen pit de les inversions destinades al Poble-sec els darrers anys i els ponents de l’oposició destaquen els retards en projectes històrics

El Debat va apropar molts veïns i veïnes al Centre Cívic El Sortidor

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

y URBANISME consens entre candidats

Tots a l’una amb el parc de les Tres Xemeneies

El segon bloc del debat ha donat pas a les preguntes del públic assistent, que han permès aterrar les qüestions que afecten el dia a dia del barri. En una sala plena de gom a gom, el veïnat s’ha interessat per temes com la brutícia als carrers, la Casa de la Premsa i el possible Museu del Transport, l’accessibilitat i la cura de la muntanya de Montjuïc, el cablejat elèctric, i, sobretot, en l’acord del parc de les Tres Xemeneies, un punt en comú que celebren tots els partits. “Estem a favor que els equipaments estiguin al servei de les necessitats del barri”, ha apuntat el candidat del PP, Jose Antonio Calleja. En aquest sentit, des del

govern actual del Districte es defensa l’acord amb la propietat, Conren Tramway. El regidor

y CULTURA el Paral·lel a debat

Marc Serra ha apuntat que en aquest districte “tenim la sort de tenir veïns que s’han interessat per fer una interlocució per donar usos comunitaris per als equipaments, no tan sols a les Tres Xemeneies, sinó també a la Casa de la Premsa o a l’edifici en desús de la Seguretat Social”. Tot i així, hi ha hagut alguna objecció, com ha comentat la candidata de Trias per Barcelona, Georgina Lázaro: “És un guany d’equipaments culturals, però creiem que s’hauria d’haver fet abans”. En visió de futur, ERC ha afegit que “hi ha molts edificis de l’Estat en desús, aquest serà un cavall de batalla en el proper mandat”. y

Quin ha de ser el model cultural del Poble-sec?

El model cultural del Poble-sec i l’avinguda del Paral·lel ha estat un dels temes més discutits per part dels candidats, i és que hi ha dos tipus de propostes de model: per una banda, el que aposta per la privatització del sector, tot recuperant la idea del “Paral·lel com a bulevard”, com ha apuntat el representant de Ciutadans, i, per l’altra banda, l’aposta per la combinació pública-privada i el camí cap a una gestió d’espais segons les demandes del veïnat, ja que “històricament algunes de les nostres institucions es van construir a esquenes de la població”, ha comentat Marc Serra, regidor dels Comuns. Tot i així, Albert Batlle, del

y CIVISME Diferents perspectives en seguretat

Entre la sanció i la prevenció

Un dels temes que genera més preocupació al barri és la falta de seguretat. En ser preguntats per això, la majoria de partits aposten per la conscienciació del veïnat i la implementació d’agents cívics. Georgina Lázaro, candidata per Trias per Barcelona, ha apuntat que “la inseguretat debilita la cohesió social”, recolzada pel candidat del PP, que ha remarcat que “Barcelona té un greu problema de seguretat”. Ciutadans i Valents han cri-

ticat el govern d’Ada Colau per la seva “permissivitat amb la delinqüència”, tot proposant “l’augment dels cossos i les càmeres de seguretat”.

Per la seva banda, Comuns i ERC han remarcat que “no hem d’assimilar més policia a més seguretat”. “Abans que seguretat, les persones necessiten drets que no els aboquin a la delinqüència. Cal mesures alternatives a les sancions, per exemple, a través dels agents cívics”, ha sentenciat Jordi Castellana, d’ERC. y

y HABITATGE encariment de la vida

Els partits reclamen a BCN en Comú més habitatge públic

Com podem resoldre el problema de l’habitatge al Poble-sec?

han comprat “117 habitatges públics al Poble-sec”.

per antonomàsia de la ciutat de Barcelona”.

PSC, ha apuntat que “no és cert que han estat a esquenes del barri en el passat”, ja que “el Poble-sec és el barri cultural

y MOBILITAT superilles i gestió del trànsit

Per tal d’aterrar el debat, ERC ha proposat “afavorir el teixit social i comunitari, estabilitzar els finançaments i facilitar les tramitacions, vincular educació i cultura, assegurar unes festes majors autogestionades per part de les entitats i la relació amb el veïnat i cultura, així com fer de la llengua catalana un eix de cohesió per al veïnat del barri”. En la línia contrària, Valents ha proposat fer de l’avinguda del Paral·lel “el que avui dia és Broadway a Nova York o la Gran Vía a Madrid”, comentari que ha provocat rebombori entre els assistents al debat. y

Trobar el difícil equilibri entre cotxes i salut

La mobilitat de la ciutat de Barcelona és un dels temes més recurrent en els últims mesos, sobretot amb l’arribada de les superilles i la reducció d’entrada de vehicles d’altes emissions a l’àrea metropolitana. Així, no ha estat menys en el debat electoral. Les noves polítiques que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona han despertat molta controvèrsia, és per això que els candidats han discutit sobre cap a on ha d’avançar la mobilitat dins del Poble-sec i dels barris del voltant al llarg del proper mandat.

Des d’ERC i Comuns han defensat que el vehicle privat ha estat durant molts anys el protagonista dels carrers de la ciutat, i remarquen que “cal recuperar els carrers i seguir

pacificant els barris per a que siguin per al veïnat”, posant com a exemple la pacificació que demana l’escola Jacint Verdaguer al carrer Lleida.

Per la seva banda, Ciutadans, PP i Valents s’han mostrat totalment contraris a les polítiques dels Comuns respecte a l’urbanisme i la mobilitat, fent al·lusió a una “guerra contra el vehicle privat segons interessos ideològics”, ha remarcat David Labrador, de Ciutadans. En aquest sentit, la candidata de Junts ha afegit que “cal pacificar els espais però a través de la ciència i les dades, no a través del dogma”.

Finalment, Albert Batlle, candidat del PSC, ha aclarit que Barcelona té “15.000 persones per kilòmetre quadrat, pel que cal millorar el transport públic i parar atenció en la connexió del Poble-sec amb la Zona Franca a través de la muntanya de Montjuïc”. y

Quina garantia tenen els joves de poder-se independitzar al seu barri de tota la vida? Al Poblesec, en la majoria dels casos, el preu del lloguer supera els 1.000 euros, un preu impossible per a les persones més vulnerables i els joves. Aquest ha estat un dels temes que els candidats dels partits han retret al regidor Marc Serra, que assegura que

Mentre que els Comuns defensen la política feta des de l’Ajuntament, Valents, Ciutadans i PP han recriminat que “cal tenir una mà més dura contra les okupacions i protegir els arrendataris”. Per la seva banda, ERC ha apuntat que la llei de regulació del lloguer estatal, de PSC i Comuns, “és insuficient”, i el PSC ha recalcat la necessitat de tenir “més sòl públic”. y

y POLÍTICA Resum de compromisos

El minut d’or

Els candidats dels partits han tingut un minut de glòria per resumir les seves propostes en cas que arribin a governar en el proper mandat. Començant per Miguel Martínez, de Valents, s’ha promès “més neteja, seguretat, i tolerància zero contra la delinqüència, i la creació d’una regidoria d’emprenedoria”. Recuperant aquesta última idea, el candidat de Ciutadans, David Labrador, ha proposat “rebaixar el rebut als autònoms i augmentar 1.500 agents de guàrdia urbana”.

Per la seva banda, el Partit Popular se centra en “un Poblesec més cívic, net i segur per recuperar Barcelona”. La candidata de Trias per Barcelona ha remarcat “el canvi que treballa pel diàleg i la transformació”, un canvi que remarca també el PSC, que aposta per “una Barcelona ordenada i organitzada”.

Per concloure, ERC aposta per tres idees clau: “lideratge, complicitat i projecte”, i Barcelona en Comú per “posar les necessitats del veïnat al centre de les polítiques”. y

Jordi Castellana, d’ERC

Marc Serra, Comuns i Albert Batlle, PSC

Georgina Làzaro, Trias per BCN

F otos: zona sec

José A. Calleja, PP

David Labrador, Ciutadans

La destrossa mediambiental a Montjuïc

JOSEP MARIA CRUSET info@barnafoto.com

El recentment projecte aprovat per l’Ajuntament, anomenat Millora de camins a Montjuïc i ampliació de l’hort de la Font Trobada és completament agressiu sobre l’entorn natural, perquè altera i modifica l’equilibri mediambiental del Parc de Montjuïc.

Tant amb l’esfaltat dels camins que han de conduir a les escoles, com en l’ampliacio de l’hort de la Font Trobada, com l’edificacio d’una Aula Ambiental al costat del bar Marcelino, suposarà una important pèrdua i disminució d’espai verd i arbrat, i una evident erosió i degradació del seu terreny natural.

Aquest projecte s’aprovat amb un pressupost extraordinàriament desmesurat d’un milió d’euos, però que s’amplificarà encara més, degut a un considerable sobrecost, pel augment de parcel·les de cultiu en l’hort de la Font Trobada, i a con -

seqüència d’això, també per una necessària estabilització d’aquest terreny amb material rocós.

Veïns i entitats, com Alerta Poble-sec, que han denunciat tot això i han expressat el seu desacord, no han estat informades, ni convocades a les tres úniques reunions d’aquest procés, on només tenien representació les parts beneficiades, els interessos dels quals, estan molt lluny dels de la protecció de la naturalesa.

Contràriament al discurs ambientalista de l’Ajuntament, la manca de sensibilitat i la seva deixadesa es veu també reflectida en les actuacions de Parcs i Jardins, que són completament intervencionistes en el medi natural, i resulten totalment oposades als efectes de l’escalfament i el canvi climàtic. Això és demostrable, amb una radical disminució d’un 20% de l’espai verd a Montjuïc en aquests darrers anys, a conseqüència de les progressives tallades d’arbres en diferents indrets. y

C A N B A N D A R R A

Diada castellera

21 de maig a les 12h C/ Blesa, 36

ACTUEN: Castellers del Poble Sec Castellers d’Esparraguera Castellers de Sarrià

ORGANITZACIÓ DE LA FESTA

MAJOR DEL POBLE-SEC 2023

Assemblea Plenària d’Associacions i Entitats

Els dimarts a les 19 hores al Centre Cívic El Sortidor :

6 de juny - 4 de juliol 3 d’octubre (valoració)

PORTA EL TEU GOT, PLAT

11 34 96 bandarresTv carrer de Blesa, 7 08004 Barcelona

El nou hort privat de Font Trobada, on abans era un espai arbrat

Tala d’un pi que ha deixat una enorme clariana al Jardí J. Brossa

y TURISME temporada de preestiu 80 creuers al Port només durant el mes d’abril

Colau demana reduir de set a cinc les terminals, mentre que el Port alerta d’indemnitzacions a les companyies

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Amb la tornada a la plena normalitat, han tornat els creuers. Una represa de la vida turística de la ciutat que ha provocat un shock per a molts veïns que no esperaven veure la ciutat tan plena de turistes ja al mes d’abril. De fet, aquest darrer mes han atracat al Port de Barcelona fins a 80 creuers, una xifra que ha tornat a fer saltar la qüestió al debat públic (sobretot ara que venen les eleccions municipals).

Si bé des del sector turístic ja s’han començat a fregar les mans per la que es preveu una campanya de visites i beneficis rècord, el Govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau ja ha exigit reduir de set a cinc les terminals previstes al moll Adossat. Una proposta que no ha agradat gens als representants de la infraestructura portuària, ja que recorden que aquestes set terminals es van fixar en un acord amb el mateix executiu fa cinc anys.

50 mesures

Des del Port han assenyalat que la solució passa per les 50 mesures que han presentat amb l’objectiu d’integrar millor l’activitat creuerística a la ciutat.

A més, han alertat que reduir de cop i volta l’arribada de creuers a Barcelona implicaria haver d’abonar “indemnitzacions importants” a les operadores que ja tenen adjudicats els drets per a invertir i operar al port. En aquest sentit, també han recordat que les companyies contracten les escales amb un any o dos d’ante -

y ELECCIONS Representació política del barri

Cinc poblesequins a les llistes municipals del 28-M

Janet Sanz (3a per Barcelona en Comú), Marilén Barceló (3a per Valents), David Labrador (12è per Ciutadans), Montse Bartomeus (20a per ERC) i Eudosio Gutiérrez (21è pel PSC)

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Un creuer atracat al Port mentre els turistes fan una visita llampec a la ciutat

Una retallada que suposaria evitar que s’arribés als quatre milions de creueristes per any

En el cas dels creueristes que dormen en el vaixell, la taxa turística s’ha multiplicat per dos: ara pagaran 5,75 euros per persona

lació, de manera que no és fàcil ni senzill revertir els acords actuals.

Davant d’aquesta circumstància, l’Ajuntament de Barcelona ha sol·licitat frenar la construcció de la setena terminal (adjudicada, però suspesa cautelarment, a Royal Caribbean) i frenar les renovacions de la llicència que permet operar a la terminal C.

Una retallada que, en aquest darrer cas, es faria efectiva a partir de l’any 2024 i que suposaria evitar que s’arribés als quatre milions de creueristes per any (per aquesta temporada es preveu que desembarquin 3,3 milions).

Increments en la taxa turística

Des d’aquest abril les pernoctacions en els hotels, pensions i habitatges turístics de Barcelona és un euro més car per persona/ nit. A més, en el cas dels creueristes que dormen en el vaixell atracat a Barcelona, la taxa s’ha multiplicat per dos: ara pagaran 5,75 euros per persona.

En el cas dels hotels, els allotjats en instal·lacions de luxe pagaran 6,25 euros, els de quatre estrelles o equivalents 4,45 euros i en el cas dels apartaments 5 euros (sempre que siguin majors de 16 anys). Pel que fa als creueristes que no passen la nit a Barcelona, però sí desembarquen durant menys de 12 hores passaran a pagar 5,75 euros. y

y MILLORES també manteniment i rehabilitació del col·lector d’aigües residuals

Continuació de les obres al carrer de Piquer

REDACCIÓ @zona_sec FONT: AJT. BCN

Les obres de pacificació del carrer de Piquer han arribat al tram Nou de la Rambla-Fontrodona, que podria quedar enllestit al juny. Ara, durant cinc mesos, s’hi treballarà també en la rehabilitació del col·lector, tot i que això no comporta talls de trànsit sinó restriccions a l’aparcament.

Les obres de pacificació del carrer de Piquer van començar

l’estiu passat, amb un pressupost de 2,1 milions d’euros per renovar un total de més de 6.000 m2 (tot el carrer). L’eliminació d’una de les dues franges d’aparcament permet eixamplar-ne les voreres fins als 3,20 i 2,90 metres. Les obres s’han allargat, en part, per l’aparició de restes de refugis antiaeris subterranis de la Guerra Civil, que els arqueòlegs encara analitzen. En paral·lel a la reurbanització en superfície, durant els propers mesos es treballarà tam -

bé en el manteniment i la rehabilitació integral del col·lector d’aigües residuals. L’afectació al trànsit d’aquesta actuació és mínima, perquè el col·lector està soterrat i només cal anar obrint successivament, de tres en tres, els 15 pous de registre amb què compta. L’aixecament de les tapes per treballar-hi a sota només comportarà l’eliminació temporal d’algunes places d’aparcament en aquests trams, per desviar-hi puntualment els vehciles que hi passin. y

Les eleccions, en clau local. Tot i que Barcelona sigui ciutat, és evident que resulta essencial poder comptar amb veïns i veïnes de la falda de Montjuïc per defensar els interessos del Poble-sec a la centralitzada plaça de Sant Jaume. Fins a cinc veïns i veïnes del barri formaran part de les paperetes electorals del 28M, però només dues tenen opcions reals d’ocupar una cadira a la Sala de Plens Carles Pi i Sunyer.

Encara que fins fa uns mesos era veïna de Sant Antoni, l’actual tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ja s’ha adaptat plenament a la vida veïnal de l’altra banda del Paral·lel. En el seu cas, i després d’haver rebut l’aval de la militància de Barcelona en Comú per optar a un tercer mandat, Sanz ocuparà la tercera plaça que encapçala l’actual alcaldessa, Ada Colau. En cas de repetir com a regidora (fet que sembla inqüestionable, segons les enquestes), Sanz sumarà a partir del 28-M un quart mandat en la seva trajectòria política (el primer el va fer sota les sigles d’ICV).

Marilén Barceló repetirà per tercera vegada a la cursa electoral i tornarà a ocupar la tercera posició a la papereta que els electors trobaran als col·legis electorals. Després de caure a la sisena posició en els darrers comicis a conseqüència del pacte de Ciutadans amb Barcelona pel Canvi (la formació creada per Manuel Valls), la poblesequina ha fet el salt a l’evolució política de Barcelona pel Canvi, partit que ara rep el nom de Valents. Si bé no totes les enquestes donen representació a Valents, en cas d’aconseguir superar el llindar mínim de vots (el 5%), Marilén Barceló podria optar a entrar a l’Ajuntament.

Eudosio Gutiérrez repeteix a les llistes

Els qui també tindran un veí del Poble-sec a les seves llistes són els socialistes. L’històric peixater de Poble-sec Peix i actual conseller tècnic del Poble-sec, Eudosio Gutiérrez, puja posicions respecte a les

darreres municipals i ocuparà el lloc 21 de la llista encapçalada per l’alcaldable Jaume Collboni. De fet, la seva presència a la papereta del PSC no la fa només especial pel fet de ser un comerciant de carrer, sinó per la seva trajectòria a la vida associativa del barri des de fa dècades.

Per últim, destacar que el número 20 de la llista d’ERC l’ocuparà la veïna, activista i administrativa jubilada de la UB, Montse Bartomeus, i que el número 12 de la llista de Ciutadans serà per a David Labrador (actual conseller del Districte de Sants-Monjtuïc per la mateixa formació).

Fins a 24 llistes electorals Cal tenir en compte que aquests cinc veïns formen part de les formacions polítiques que actualment tenen representació a l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, són més els poblesequins que participaran en les candidatures que es presentaran el proper 28 de maig per aconseguir optar a l’alcaldia (en total es presenten fins a 24 candidatures a la cursa electoral). y

Janet Sanz, Barcelona en Comú

Gutiérrez, PSC

CONCURS DE CARTELLS

CREA LA TEVA PROPOSTA D’IMATGE

Premi: 677 € i utilització de l’obra en la difusió de la Festa Major.

Termini de presentació: del 2 al 26 de maig de 2023

2023

Festa Major del Poble-sec

Lliurament de propostes: a través del correu electrònic premissantsmontjuic@bcn.cat

En l’assumpte del correu, caldrà indicar “CONCURS CARTELLS FM POBLE-SEC”.

Consulta les bases a barcelona.cat/sants-montjuic

Districte de Sants-Montjuïc

l’entrevista

y Francesc Casadesús, director del Festival Grec

Francesc Casadesús (Barcelona, 1964) és el director del Festival Grec, que ha passat de ser un petit festival d’estiu a convertir-se en la gran cita teatral de Barcelona. Fundat el 1976 per l’Assemblea d’Actors i Directors, el festival va revitalitzar l’antic teatre grec de Montjuïc i, amb els anys, va créixer per tota la ciutat. A l’amfiteatre de Montjuïc s’hi van sumar sales com el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el TNC, el Romea o el CCCB. Fa set anys Casadesús es va fer càrrec de la direcció del Grec, després de dirigir el Mercat de les Flors o presidir la Xarxa Europea de Cases de Dansa.

Amb 47 anys de vida, el Grec ha passat de ser un petit festival d’estiu a convertir-se en la gran cita teatral de Barcelona. Com descriuries l’essència del festival i el seu propòsit?

Segurament l’essència del festival és que és el Festival de Barcelona. El que vol ser, i espero que sigui, és un festival públic que respongui a la diversitat de la ciutat, als seus impulsos, als seus artistes i el que vol ser és un festival de ciutat. El festival ha aconseguit ser genuïnament barceloní i genuïnament internacional, que no és incompatible. Genuïnament barceloní vol dir escoltar el que està passant a la ciutat, però genuïnament internacional també vol dir portar creadors que ens poden fer sortir de la nostra zona de comoditat, no adormir-se.

A quins espais es desenvoluparà aquest Grec?

Hi ha diferents anelles, per una banda el que podríem dir els espais públics, com ara el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors, però també el Palau de la Música, l’Auditori, fins i tot la Sala Beckett, que tenen un finançament públic. També hi ha tots els espais patrimonials, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el MNAC... També els espais de creació, com poden ser totes les fàbriques que s’han fet al voltant de l’àrea metropolitana de

Barcelona, espais de residència i de creació per a artistes... i després hi hauria tot el sector privat, dins del qual hi pot haver empreses com Focus, que té unes sales privades a la ciutat, o hi pot haver sales petites de proximitat. Amb tots aquests cercles, intento tenir un diàleg i marco el tema del festival, i llavors anem trobant uns projectes que ens interessa treballar conjuntament.

‘‘Parlant del Poble-sec, aquest any hi ha tota una programació familiar gratuïta a la plaça Margarida Xirgu’’

I com es trasllada aquesta pluralitat d’espais en la programació?

La pluralitat respon a poder fer un festival popular però de qualitat. Parlant del Poble-sec, aquest any hi ha tota una programació familiar gratuïta a la plaça Margarida Xirgu, un treball que neix de l’acord amb els comerciants del barri. De fet, m’agradaria que totes les famílies del barri poguessin anar una tarda com a mínim a viure un espectacle gratuït i en família. És complex, però mentre qualsevol persona trobi un espectacle, i si pot ser dos, que li interessi, jo em quedo satisfet.

El Festival El Grec és un esde -

veniment important per a la ciutat de Barcelona i per a la cultura catalana en general. Com creus que ha influït el festival en l’escena cultural de la ciutat i quin és el seu paper en la promoció de la cultura catalana a escala internacional? Com a programador, de les coses que més em satisfan és veure com els artistes van creixent i tornen cada any. M’agrada molt que hi hagi un artista que està present diversos anys, perquè veus com primer comença en una sala petita, després passa per una sala mitjana i potser al cap d’uns anys ja acaba al Teatre Grec, que l’acompanya en el seu recorregut.

I més enllà d’aquest acompanyament, nosaltres creem una setmana en què venen directors tot el món a descobrir el talent local. De fet, enguany la farem al Molino amb una programació de cinc dies, del 5 al 9 de juliol, on els acompanyem a descobrir els espais, a visitar les fàbriques, a conèixer els artistes, treballs en procés, espectacles... perquè s’emportin una idea del territori a Barcelona, i perquè els artistes estableixin vincles fora. Llegint el programa he vist que posava que el festival dona suport a la creació i estimula més que mai els vincles entre artistes i disciplines, en què es trasllada això?

Es trasllada en el fet, per exemple, de fer moltes coproduccions.

Un 40% de la programació del festival són coproduccions, que vol dir que són espectacles que estrenem i que tornaran la temporada vinent. Aquesta funció de suport a la creació es tradueix en el fet que pràcticament un 40% dels espectacles són produccions especials que no moren al Festival sinó que tenen vida futura.

‘‘Jo estic lluitant i lluitaré perquè el barri no senti que és un festival que està d’esquena al barri’’

Com a director, què destacaries de la programació d’aquesta edició?

Destacar alguna cosa per a tothom és impossible perquè hi ha públics molt diferents, però sí que és veritat que intentem marcar una sèrie d’itineraris, o sigui que la gent pot trobar, per exemple a la pàgina web, uns recorreguts en el festival per ajudar a escollir l’espectacle que els pot interessar més. Si he de destacar alguna cosa, he de dir que estic molt orgullós dels

Anna Iñigo @annavinigo

espais singulars. Per exemple, el que fem a l’Hospital de Sant Pau, amb l’Orfeó Català, amb un rèquiem immersiu, és una cosa que em fa moltíssima il·lusió. I mirant-ho amb perspectiva de futur, quins objectius heu marcat a llarg termini?

La veritat és que ara mateix és un moment de transició. Estem també pendents de les eleccions que tenim d’aquí a pocs dies i això sí que ens marcarà el futur. Haurem de començar aquest diàleg per veure cap on volen portar la cultura de la ciutat. El que sí que et dic és que no tinc la intenció d’adormir-me. O sigui, cada any és un escoltar què està passant i inventar de nou, perquè veig molt fàcil repetir fórmules, i a mi m’estimula pensar que puc aprendre coses noves.

Creus que la gent del Poble-sec veu molt alterat el seu entorn quan hi ha el festival?

Jo estic lluitant i lluitaré perquè el barri no senti que és un festival que està d’esquena al barri. Per això fem els treballs gratuïts, estem treballant amb els veïns, amb comerciants... Sé que no és senzill perquè és un barri amb moltes transformacions, però és un repte que ens hem posat. y

“El Grec és un festival genuïnament barceloní i genuïnament internacional”

F oto: aL ice bR azzitF estiva L g R ec

Francesc Casadesús, set anys al front del Festival Grec

y ECONOMIA els segons en aportar a l’estat més recursos i els catorzens en rebre’n

El dèficit fiscal enverina l’economia catalana

Sense dèficit fiscal hi hauria més inversió pública, menys impostos i més benestar. El pressupost 2023 de la Generalitat doblaria el del 2017

JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com

Pregunteu a qualsevol basc de qualsevol ideologia que en pensa del cupo. Tots el defensen. Amb el cupo paguen la part dels serveis que l’estat els presta: bàsicament la casa reial i Defensa. Ni un cèntim per al que l’estat anomena eufemísticament “solidaritat interterritorial”. Quines conseqüències tindria per a Catalunya un dèficit fiscal nul? En un acte celebrat a mitjan abril a la Llotja de Mar, Junts va exposar les conseqüències d’aquest supòsit. Deixant al marge ideologies o repartiments alternatius dels recursos, hi ha dades objectives amb les que els experts presents van fer un diagnòstic unànime: com més s’allargui aquesta agonia més en pagaran les conseqüències les finances públiques. Em refereixo a Germà Bel (Universitat de Barcelona), Joan Casas (exdegà del Col·legi d’Economistes), Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona), i Guillem López Casasnovas (Universitat Pompeu Fabra).

Doblar el pressupost

El pressupost de la Generalitat va ser de 28.835 milions d’euros el 2017 i el d’enguany de 41.025, però sense dèficit fiscal hauria estat de 59.675 milions, és a dir, més del doble del 2017. Rebaixar

l’IRPF un 12%, bonificar el 99% l’impost de successions i eliminar el de patrimoni costaria 3.000 milions, i en restarien més de 17.000 per destinar bàsicament a les grans mancances que tenim en sanitat, educació i infraestructures. Catalunya és la segona comunitat que aporta a l’estat més recursos per habitant, però la catorzena en rebre’n. Com a conseqüència, el consum per habitant a Catalunya ha augmentat de tan sols un 1,7% entre el 2000 i el 2019, que contrasta amb una mitjana d’un 8,6% a l’estat espanyol. Penseu-hi!

L’acord de claredat I mentrestant, per allargar la legislatura com un xiclet, apareix del barret el conill de l’acord de claredat, absent del programa electoral d’ER i rebutjat pel Parlament. A més, s’ha creat un grup d’experts,

tots ells excepte un vinculats a la revista Idees de la Fundació Josep Irla, vinculada a ER. La presència d’Astrid Barrio en aquest grup, que va dir que el referèndum “és un fet violent” (2017) o que “no hi ha presos polítics ni exiliats” (2019) ha despertat un gran rebuig. Joan Vall Clara, director d’El Punt Avui , ha escrit que “s’ha de tenir molt fetge” i Vicent Partal, director de Vilaweb, ho ha qualificat, en expressió de Josep Pla, de “collonada còsmica”. Això contrasta amb les personalitats amb prestigi acadèmic i independents dels partits que van fer el Llibre Blanc de la Transició Nacional previ a l’1-O. Sí, per a la justícia europea, els independentistes catalans són un GOI (grup objectivament identificable) però, cada vegada més, governats per un altre GOI (govern objectivament inútil). y

SINDICAT DE BARRI

Ens reunim cada dilluns a les 18 h.

Els plans de pensions han estat comercialitzats durant molts anys com un producte d’estalvi a llarg termini, els consumidors els consideraven com una guardiola on podien dipositar els seus estalvis i recuperar-los durant la seva jubilació, juntament amb els interessos que aquests haguessin pogut generar, en forma de capital o de renda.

Des d’AI -

CEC-ADICAE s’ha cridat sempre l’atenció que a l’edat de jubilació, la pensió havia de ser pública, i que és l’Estat qui ha de garantir un bon sistema de pensions. Per això, ens preocupa el fet que l’última reforma del Govern deixi els plans de pensions privats, tan potenciats durant els últims anys, a la vora del precipici.

Un parany ilíquid Per definició, aquests productes estan molt lluny de ser una eina d’estalvi, són vehicles d’inversió a llarg termini, amb una fiscalitat favorable, quan es

produeix el fet per al qual estan concebuts: la jubilació. No obstant això, aquest fet també els converteix en un parany ilíquid que ha posat en escac als consumidors en multitud d’ocasions. La necessitat de liquiditat ha derivat en diversos supòsits per al seu rescat, com la desocupació de llarga durada, malalties greus i amb posterioritat, un tercer supòsit, que permet el rescat d’aportacions amb almenys 10 anys d’antiguitat. Els primers rescats per aquesta contingència podran realitzar-se a partir de l’1 de gener de 2025, deu anys des de l’entrada en vigor de la norma.

A pesar que aquests nous supòsits de rescat dotaven als plans de pensions de majors garanties, l’última reforma de l’executiu, que topa en 1.500 euros l’aportació màxima anual, redueix considerablement l’atractiu d’aquest vehicle d’inversió.

L’Associació estima que el sector bancari percep 1.200 milions d’euros en comissions amb caràcter anual. Tot això fa que any rere any es produeixi una disminució important en el nombre de partícips i de la posició global dels plans de pensions. y

y EDUCACIÓ Programa de ràdio en viu al centre cívic el sortidor

Activitats en espais culturals per Sant Jordi

diferents recomanacions de llibres per al públic juvenil.

ESCOLA PIA SANT ANTONI

El Punt Lila de primària està d’enhorabona!

Enguany, el Programa Gresol

Cultural suma esforços amb el Cercallibres per continuar generant xarxa amb el barri i el seu teixit sociocultural. Gràcies al suport i acompanyament del CC El Sortidor, entre el 17 i el 21 d’abril, alguns centres del Poble-sec d’infantil i primària i de secundària van realitzar diferents activitats en espais culturals del barri per celebrar la diada de Sant Jordi. Aquestes activitats van estar vinculades amb projectes educatius dels centres o “gresolades” que s’estan desenvolupant en aquesta edició del programa.

Trobada amb monstres. Escola

Tres Pins i Dau al Sec

L’alumnat va fer un taller amb

Ona Guilera de la companyia La Cervical. Els infants van crear monstres, els van posar noms i van imaginar llegendes que van escenificar davant dels seus companys.

Radioactius especial de Sant

Jordi. Escola Poble-sec i

Radioactius

WORLD VISION IMPORT – EXPORT DELEGACION: BARCELONA

TEL: 93 442 9920

Radioactius va fer un programa de ràdio en viu al CC El Sortidor. L’equip de radioactius va entrevistar diferentes persones i a més, van participar alumnes de 6è de l’Escola Poble-sec tot fent

MÓVIL: 661 155 064 672 201 871 : maltospack@gmail.com

Arqueologia Gastronòmica. Escola Maristes Anna Ravell i Menja’t Montjuïc

En el marc de la gresolada amb el Museu Arqueològic de Catalunya i el CC El Sortidor, i amb Menja’t Montjuïc, l’alumnat de 3r d’ESO va saber com a través de la història han anat canviant les cultures gastronòmiques del món i com es pot reinterpretar un plat del passat. A partir d’aquí, l’alumnat aplicarà aquest coneixement en l’elaboració d’una recepta pròpia com a “gresolada”.

Taller de pintura. Escola Poblesec i la Bibliomusicineteca

En el marc de la gresolada amb la Fundació Miró, la Bibliomusicineteca va fer un taller d’expressió amb pintura en la qual l’alumnat d’EI4 i EI5 es va apropar a les tècniques pictòriques de Joan Miró. El proper mes podreu llegir més activitats que es van fer en el marc del Cercallibres Educatiu. y

WORLD VISION IMPORT - EXPORT

- World Vision Import Export Fusiona a Maltospack, Som els mateixos professionals amb la mateixa filosofia.Tot per al teu restaurant:Take away, productes de neteja, tot per a la teva pizzeria.Truca'ns: 661 155 064 672 201 871 maltospack@gmail.com

- World Vision Import Export Fusiona a Maltospack, Somos los mismos profesionales con la misma filosofía. Todo para tu restaurante: Take away, productos de limpieza, todo por en tu pizzería. Llámanos: 661 155 064 672 201 871 maltospack@gmail.com

Variedad de Productos:

- Productos de Limpieza - Todo para tu pizzería - Take Away

Gràcies al treball de sensibilització i prevenció de comportaments sexistes, la Generalitat de Catalunya ens ha premiat amb el premi PARTICIPA a l’escola 2022, en la modalitat de centres ubicats en poblacions de més de 20.000 habitants. Aquest guardó s’atorga a escoles i instituts que, durant el curs, han dut a terme experiències de participació en què l’alumnat s’hagi involucrat en la vida del centre. Concedit per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques del Departament de la Presidència, té com a objectius reconèixer la participació de l’alumnat en la vida del centre. Una mica d’història. El professorat del centre, el curs 2014/15, amb la participació de tot el claustre de secundària participa en els cursos sobre “La igualtat i la no discriminació a les escoles” i duent a terme les diferents activitats proposades a l’escola, es va pensar en la seva continuïtat. El Punt Lila neix al Casal, pel fet que el punt de connexió és el seu responsable que és professor de l’escola. S’impulsa cada curs acadèmic en dues dates concretes, el 25 de novembre i el 8 de març. Posteriorment, neix el Punt Lila a secundària sent un espai de reflexió i debat entorn la temàtica de gènere. És un grup autogestionat que fomenta la participació activa de l’alumnat en la vida de l’escola. Els seus objectius són, en primer lloc, posar en dubte els estereotips i prejudicis que marquen infants i joves com a home o dona i, en segon lloc, fomentar l’esperit crític i fer més gran el valor del respecte. Per complir els objectius duen a terme activitats i xerrades

al llarg del curs acadèmic, en les seves reunions setmanals o després de les classes. El curs 2021/22 impulsat pel grup de secundària, s’amplia als cursos de 4t a 6è de primària, amb la col·laboració de les mestres de primària. Actualment, l’escola compta amb dos “Punt Lila” a primària i secundària que, plegats organitzen les activitats dels dies 25 de novembre i 8 de març. Enguany el dia 8 de març van elaborar un manifest i una teranyina que penjava al llarg del sostre sota les 4 columnes per reivindicar les diferències que encara existeixen. Lliurament del premi. El passat 23 de març es va recollir el premi en un acte on tots dos grups van dirigir unes paraules als assistents. La consellera de Presidència Laura Vilagrà va ser l’encarregada de lliurar la distinció al Punt Lila de primària. Entre les paraules de la consellera volem destacar que va felicitar les noies i els nois pel projecte i per “intentar millorar la vida de les persones”. “Com ha dit un company vostre, el feminisme no és només per a les noies, és per a tothom”, ha remarcat, “perquè una societat més igualitària i més equitativa és objectivament bona per a tothom”. “Com a Govern, la transformació feminista és un dels temes més importants que tenim sobre la taula”. La consellera de la Presidència ha animat l’alumnat a implicar-s’hi encara més i a continuar treballant en aquesta línia, “perquè aquest projecte ben segur pot liderar la transformació feminista a les escoles”.

ESCOLA PIA SANT ANTONI www.santantoni.escolapia.cat

Tels.: 93 442 99 20 - 661 155 064 - 672 201 871

e-mail: maltospack@gmail.com

COORDINADORA D’ENTITATS POBLE-SEC (PROGRAMA GRESOL CULTURAL)

La consellera Laura Vilagrà amb alumnes de l’escola F oto: anna iñigo

Treballs a l’Escola Poble-sec

y PLA COMUNITARI el dret a jugar dels infants

Projecte Jugar és un dret!

Jugar és un dret! és un projecte que té l’objectiu de fer visible un dret oblidat: el dret al joc dels infants. Per fer-ho, ens proposa aturar-nos en alguns racons del Poble-sec per reflexionar sobre la importància del joc en la infància i en com aquest influeix en la nostra salut física i emocional. Hi ha, doncs, la reivindicació dels espais públics com a espais jugables per als infants; i les escoles del barri com a espais on es garanteix aquest dret al joc dels nens i les nenes.

El passat dijous 4 de maig, va tenir lloc al Camp de la Satalia la Trobada Interescolar, un jornada on van participar infants de sis escoles del Poble-sec que han format part del projecte. L’objectiu de la jornada és que els nens i nenes puguin jugar, gaudir i compartir. La dinamització de la Trobada ha estat a càrrec de JocViu, una associació de lleure educatiu que potencia la pràctica de l’activitat física, motriu i sensorial de totes les persones des d’una mirada inclusiva.

A més, fins al 31 de maig s’exposarà al Centre Cultural Albareda una mostra del procés creatiu dels infants en el marc del projecte. Cada una de les sis escoles va escollir un espai del Poble-sec (places, parcs, jardins) per reflexionar sobre com podria ser més jugable, i quins elements podrien ajudar a millorar-lo. En aquesta mostra, hi haurà recollides algunes de les reflexions,

Músiques del Magreb i el Mashriq a l’Albareda

y CC ALBAREDA es visitarà L’hort urbà de la seu del Districte de sants-Montjuïc PLA

dibuixos i propostes elaborades pels nens i nenes. En el cas del Centre Cívic El Sortidor, la mostra es podrà visitar al llarg del mes de juny.

Per últim, al llarg del mesos de maig, juny i juliol s’organitzaran activitats des de diversos equipaments del Poble-sec, relacionades amb el dret a jugar dels infants.

Algunes d’elles són Escacs a la Biblioteca (Biblioteca Francesc Boix), La Ludoteca surt al carrer! (Centre Cívic El Sortidor) o el Mini Trocasec (plaça del Sortidor).

Jugar és un dret! és el resultat d’un projecte interescolar codissenyat a la Taula d’Educació del Pla Comunitari del Poblesec, on aquest curs han participat: L’Escola Poble-sec, l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, l’Escola ASPACE, l’Escola Jesuïtes-Sant Pere Claver, l’Escola Maristes-Anna Ravell, l’Escola Tres Pins, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Districte de Sants-Montjuïc i el Pla Comunitari del Poble-secAssociació Cooperasec. y

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat/ccalbareda

Aquesta primavera ens endinsarem en les músiques Raï i Gnawa d’Algèria i del Marroc per descobrir estils com el Ma’luf i l’Stanbeli de Tunísia, viatjarem a l’origen dels ritmes de Síria i al rap de Palestina, ens deixarem seduir pel folk Saidi d’Egipte, per les percussions del Iemen i per l’art del llaüt a Iraq, Kuwait i Aràbia Saudita. Un curs participatiu amb Sarah Ardite. Les inscripcions estan obertes.

Al maig, cultura a raig!

Els Concerts de La Carbonera, el cicle dels grups que assagen als bucs d’assaig, rebossarà de músiques i versions amb el trio de jazz i bossa Los Estándares (12/5), rock, blues i vibes de la música dels 70 amb WetDust (19/5) i fusió d’electrònica, flamenc i

funky amb molt de duende amb els poblesequins Awa pa los calvos (26/5). Aquest mes també tindrem concerts de Meritxell Gené (5/5) i Paula Grande (17/5) dins el Barnasants, xerrades per a músics a Musicalment parlant i es podran visitar les exposicions

Pugem als escenaris: visibilització de les dones dins la indústria musical i Jugar és un dret del Pla Comunitari del Poble-sec. També tindrem l’espectacle familiar Impossible? (20/5) i microcinema amb Five Lines (27/5).

Conciertem per a la inclusió amb Marina y su Melao

La Residència i Centre de dia Tres Pins, organitza el Conciertem (6/5), un concert a favor de la inclusió social de persones amb discapacitat intel·lectual. Enguany el grup del Poble-sec Marina y su Melao ens faran ballar amb el ritme, colors i sabors dels sons afrocaribenys. Per altra banda, visitarem L’hort urbà de la seu del Districte de Sants-Montjuïc (19/5) per conèixer la feina de les persones amb discapacitat intellectual que hi treballen i que ens explicaran la importància de la seva labor en termes de sostenibilitat, retorn social i inclusió. y

y CC EL SORTIDOR es farà una visita guiada a la Llotja de barcelona

El despertar de la primavera al Sortidor

CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat/ccelsortidor

El mes de maig arrenca amb una programació ben variada i quatre cicles ben interessants.

Guerra i pau

Cicle de converses a càrrec de l’ICUB, amb conferències dinàmiques i participatives. Aquesta primavera reflexionem sobre la construcció de la pau i els conflictes globals: Ecopacifisme, pau entre espècies i amb l’entorn (11/05) i Fer memòria per construir la pau (25/05).

Narratives migrants

El cicle presenta diferents activitats per dialogar sobre els processos migratoris i els relats que en sorgeixen. El 12 de maig tindrem una jornada molt especial amb la inauguració de l’exposició Migrar: Un camí de resistència, perserverança i resiliència a càrrec de Narda Rey Amaya i la projecció del documental Microhistòries migrants, a càrrec de La Quinta Pata, que qüestiona els discursos hegemònics sobre la migració des d’una perspectiva intercultural, decolonial i feminista. Comptarem també amb l’actuació escènica i musical de l’artista Yazel Parra (Residència Balandra).

Activisme Gastronòmic-Matèria

Pimera: La mar

Hem preparat un seguit d’ac -

tivitats per visivilitzar i abordar diferents problemàtiques que ens trobem a la nostra mar. Començarem amb l’exposició Els últims pescadors de la Barceloneta: un món que resisteix (del 8/05 al 2/06) cedida per l’Associació Cap a Mar que ens mostra imatges i textos que parlen del món pesquer de Barcelona. Al taller El meu somni era ser pescador (9/05) conversarem amb l’Abdoulaye Seck i la Marina Monsonís sobre la situació dels manters a la nostra ciutat mentre cuinem Maffe entre totes. Per acabar-ho d’adobar,

l’Anna Bozzano d’El Peix al Plat realitzarà una visita guiada a la Llotja de Barcelona (31/05) i ens proposarà un taller de cuina per treure partit als peixos poc coneguts o a les Cosines germanes de les estrelles (1/06).

La Comunitària Presentem aquest cicle de cultura comunitària que aquest mes comptarà amb el Cinema contra la lgtbifòbia (18/05), una selecció de curtmetratges a càrrec del Casal Lambda i amb l’espectacle clown infantil Fàcil (19/05) a càrrec de Cia. La Carxofa. y

M atge: a R gu M entabcn 2023-icub

Mey Rahola, pionera de la fotografia

dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta, fins al proper 11 de setembre, l’exposició Mey Rahola (1897-1959). la nova fotògrafa. Mey Rahola va ser una de les primeres dones en fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya. En molt poc temps, entre 1934 i 1936, la seva afició va adquirir una

Rahola va ser fotògrafa de totes les maneres possibles per a una dona del seu temps: aficionada moderna amb projecció pública en salons i concursos, professional amb una breu vocació de fotoreportera i, finalment, fotògrafa humanista allunyada de la llum pública. Va llegar una obra d’autora, firmada i ordenada, però que ha romàs oblidada durant més de

mig segle. El seu fons personal ha rebut les sotragades de la història i ha restat durant molts anys dispers en la família. Aquesta exposició segueix un itinerari cronològic en tres etapes que reflecteixen les transformacions de la seva pràctica fotogràfica, que a la vegada es succeeixen al ritme de les grans crisis polítiques del segle: 19311936, 1937-1945 i 1946-1959. Es planteja com un tríptic que posa en valor la coherència d’una trajectòria constantment atenta a les inquietuds del seu

temps malgrat les ruptures històriques. y

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona, 39-41) presentarà a partir del 12 de juny l’exposició La fragilitat en el temps. Col·lecció de vidres del MAC. El vidre és un dels primers materials de síntesi elaborats per l’home, i és el protagonista d’una de les col·leccions més remarcables del Museu, única a Catalunya. Collarets i penjolls, gerres i bols, comptagotes i ungüentaris... L’exposició està formada per vidres trobats a les excavacions d’Empúries, Puig des Molins i Mallorca, així com per compres, donacions i cessions de particulars. El Museu compta amb peces fetes amb la tècnica del bufat: entre d’altres, els bols del Mediterrani oriental i occidental dels segles I i II dC; una gerra amb taques de colors; una àmfora amb nanses aplicades i decoració acanalada, de cercles concèntrics i motius geomètrics; una balsamera feta amb la tècnica del bufat a motlle; un vas oriental del segle III dC amb fils aplicats en relleu, una ampolla siriana d’entre els segles III i IV dC i un ungüentari palestí, dels segles IV-V dC, amb decoració de fils aplicats. ZS y

El 7 de maig de 1903 obre el Gran Teatre Onofri. El 1897, havia debutat a Barcelona la troupe de la família marsellesa Onofri, amb actuacions de circ i pantomima. Les actuacions foren una sensació en aquell incipient Paral·lel, en especial en el marc del Teatro Circo Español; i això va fer que el llavors jove empresari Manuel Suñer, comprés els terrenys del Paral·lel, 91 per fer-hi un local nou. El nou teatre es va obrir amb el nom de Teatre Onofri i va ser estrenat amb l’actuació de la companyia de mims. Era una sala per a unes 4.000 persones, amb platea i dos pisos. Els primers dies l’èxit fou total, però la grandiositat de la sala i el cansament dels espectacles de pantomima varen provocar que l’empresari canvies el nom de la sala pel definitiu de Teatre Condal, el 23 de setembre de 1904. Però el teatre, amb molts

intents de canvi d’orientació cap a les varietats, el circ, l’òpera i la sarsuela, no va poder evitar-ne el tancament.

I així, l’agost de 1911 es converteix en el Grandioso Cinematógrafo Condal, quan

l’antic propietari, arruïnat, s’havia venut el local. Aquest canvi d’orientació de la sala va obrir un llarg període d’èxit, ja que fou el cinema més popular del barri i el de més llarga durada. El cinema sonor hi arribà el setembre de 1930. En acabar la guerra va continuar l’activitat, amb programes dobles i amb un bar on podies anar a comprar durant els passis. Les famílies hi acudien amb el berenar o l’entrepà, aprofitant les sessions contínues per passar-hi la tarda o la nit. El 26 de maig de 1963 va tancar: el magnífic i vell edifici de 1903 s’havia d’enderrocar, per tal de fer una nova sala als baixos i uns blocs d’habitatges al damunt.

Obres i transformació

Aquestes llargues obres duraren fins a l’1 de març de 1969, quan va obrir el nou Cine Condal, amb una capacitat per a 800 persones a la platea i 800

més al primer pis. Més o menys, és l’estructura anàloga a la que avui dia podem trobar. Les projeccions, tant com a sala d’estrena com a sala de reestrena, es perllongaren durant catorze anys més, fins que el cinema tancà el 27 de febrer de 1983. Llavors es va fer la darrera transformació de l’espai: el teatre original es va transformar en dos locals separats. La planta baixa va passar a ser un bingo i, sobre aquests baixos, es va bastir la nova platea amb amfiteatre de la sala de teatre actual: el Teatre Condal. Així, el 3 de juny de 1983 es va inaugurar amb una versió de Rosa Maria , d’Àngel Guimerà. I fins al moment es potser la sala més estable de teatre que hi ha al Paral·lel. De la inauguració del Teatre Onofri, ara fa 120 anys; i de la recuperació exclusiva com a sala de teatre, el juny en farà 40. y

Sortida d’una sessió escolar el 1932

de les fotografies de Mey Rahola exposades al MNAC

cine amèrica

y ‘Los buenos modales’ el segon llargmetratge de la directora Marta Díaz

Un univers femení

Després de ser presentada fora de concurs en el Festival de Màlaga, l’andalusa Marta Díaz estrena el seu segon llargmetratge. Si en el primer, Mi querida cofradía (2018), combinava la crítica de certs aspectes de la Setmana Santa amb el respecte per la seva essència, en aquest segon les dones i la família són el centre del relat.

Manuela (Gloria Muñoz) i Rosario (Elena Irureta) són dues germanes que porten anys enemistades. Es retroben de forma inesperada en la festa d’aniversari del net de la primera. Les causants d’aquest fet són les respectives cuidadores

Trini (Pepa Aniorte) i Milagros (Carmen Flores). Aquestes dues amigues i veïnes també tenen cura dels respectius nets sense que les àvies en sàpiguen res. Quan descobreixen el conflicte que ha separat les germanes i les seves famílies intenten com sigui que la reconciliació

La pel·lícula té unes interpretacions magnífiques de les quatre actrius

es produeixi. La interpretació del quartet protagonista és esplèndida, els diàlegs són pura vérité, l’ambientació típica de barri està molt aconseguida i en general tots els personatges estan ben definits. El film ens presenta un heterogeni univers de dones madures que entre d’altres coses són el suport emocional dels seus entorns. Homenatge a les iaies i a les

un balcó al Poble-sec

Montjuïc i Santa Madrona

Un esvoranc, davant de l’ermita de Santa Madrona, fa que no s’hi pugui celebrar encara la missa de l’Aplec. Aquesta ermita, del segle XVIII, és un dels pocs testimonis actuals de la presència de la santa a la muntanya de MontjuÏc. En el llibre que esmento al final s’hi pot trobar aquesta referència, que al·ludeix a una capella anterior: Durante el siglo XV la capilla estaría al cuidado de algún ermitaño y conocemos el nombre de Martí de Castro que al casarse en 1452 pagó dos sueldos, como era costumbre, para contribuir a la obra de la Seo de Barcelona (...) Es conserva una carta en la qual els consellers de la ciutat es dirigeixen a l’emperador Carles V, el 1525, explicant que dos homes de Sarrià havien intentat assassinar els dos ermitans de la

y FESTIVAL Proposta de primavera el 20 i 21 de maig

Festival Moujuïc, el binomi de la dansa i la cultura de proximitat

En la seva tercera edició l’esdeveniment proposa un diàleg entre El Graner i el Castell de Montjuïc

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Tercera edició de consolidació. Al llarg del mes de maig el Festival Moujuïc tornarà a assaltar el Castell de Montjuïc amb la intenció de reforçar el seu vincle entre dansa, moviment i públic en general. Una proposta que no només inclou espectacles, sinó també residències, exposició de projectes i tallers.

empleades de la llar que demostra que les actrius veteranes també tenen un espai interessant a ocupar en la representació cinematogràfica. Los buenos modales és una bonica història costumista amb dosis d’humor. És un melodrama còmic de caire Almodovarià que pretén enterrar les desavinences i el ressentiment i ressuscitar l’estimació perduda. y

JÚLIA COSTA Escriptora

portava aquest nom. Es conserva, segons testimoni de Pere Voltes, una làpida amb l’escut de la ciutat i amb una inscripció on es diu que, pel març de 1563, el propietari, Bartomeu Valero, amo de la torre que hi havia davant de la capella de Sant Julià, va donar als consellers la font de Santa Madrona i que aquests es van gastar cent lliures en obres.

Tal com ha destacat l’organització, la voluntat de la tercera edició és cercar “la participació activa de la ciutadania”. Un objectiu que té els seus fonaments en l’experiència de treball amb les diferents fàbriques de creació de la ciutat. La raó: és en aquests espais on els llenguatges del cos, el moviment i les arts vives han aconseguit construir una proposta d’accés a la cultura en genèric.

En aquest sentit, el festival

proposa un diàleg entre els equips de la Fàbrica de Creació El Graner (especialitzat en la dansa i les arts vives) amb el Castell de Montjuïc. Dos equipaments de ciutat radicalment diferents que, en aquest cas, s’articularan a través del moviment i els sentits. De fet, per tal de garantir que tots els espectadors puguin entendre les obres, un equip de professionals es dedicarà a explicar als presents les pràctiques culturals que s’hi presenten.

El cartell

Encara que el Festival Moujuïc se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 de maig, el proper 13 de maig es podrà fer un tastet de la proposta cultural a la plaça de la Marina de Sants, on el veïnat podrà gaudir de les peces Blue Monday (Agnés Sales i Héctor Plaza) i WIWBAK, When I Will Be A Kid (Cia. Kiko López).

Ja de cara al cap de setmana del festival, està previst inaugurar l’esdeveniment amb la peça Fight de la companyia basca LaSala a la terrassa del pati d’armes.

Posteriorment, l’acció es traslladarà a l’hornabec, amb Aperitivo, de Los Informalls, per retornar a la terrassa amb Joan Català i el seu Pelat. La jornada es clourà amb el Metaplec, una improvisació coral, amb voluntat de permanència. De cara a diumenge, el festival tancarà la tercera edició amb la represa de Castells a l’aire, de Raquel Klen i Raquel Gualtero. y Sales i Plaza presenten ‘Blue Monday’

capella. Capella i relíquies de la santa pertanyien en aquella època al monestir de Sant Pau del Camp. A l’edifici s’hi van anar fent canvis al llarg dels segles XVI i XVII. També s’hi va fer arribar aigua des de la font de Sant Julià, propera a una altra església que

Avui, que tantes coses es publiquen sobre la ciutat, pagaria la pena comptar amb una reedició del llibre de l’historiador i periodista Pere Voltes (19262009) Historia de Montjuïc y su Castillo, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1960. y

Creu dels Molers, 65 08004 Barcelona

Tel. 93 164 69 80

www.depaula.cat

Obrim a Gràcia:

Terol, 6 / Torrent de l’Olla

Més articles de Júlia Costa al seu blog: balcopoblesec.blogspot.com.es

NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema

Ermita de Santa Madrona

LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore

y LITERATURA Quaderns crema reedita ‘La festa de gerald’, una transgressora novel·la paròdica

L’escriptor que

Robert Coover (Iowa, 1932)

és un dels millors escriptors estatunidencs vius, un veritable virtuós de la ploma que va capgirar el rumb de la narrativa a través d’una concepció lúdica de l’escriptura, on transgressió i comicitat es donen la mà.

És molt probable que aquesta descripció us faci pensar en Quim Monzó i, per tant, també en Sergi Pàmies o Empar Moliner, oi? Si és així, aneu molt ben encaminats: Coover, un veritable referent de la literatura experimental, va ser un dels millors autors a l’hora de fer servir elements com la metaficció a les seves obres. Molts

Quim Monzó

dels actuals relats que empren aquest recurs –per exemple: relats d’escriptors que escriuen relats; personatges que saben que formen part d’una ficció; llibres que cerquen interactuar amb els lectors, etc.–, són, d’una manera o una altra, deutors de Robert Coover.

A La festa de Gerald descobrireu un sarau que comença de forma ben convencional i que aviat es transformarà en una nit ben esbojarrada amb l’aparició d’un bell cadàver. Un fet que marcarà l’inici d’una disbauxa amb convidats que semblen sortits d’un vodevil, policies sonats que atonyinen testimo -

i ho saps.

FELINA

nis, elements carnavalescos i dionisíacs... Tot plegat conforma una veritable obra mestra en què hom no sap on acaba la realitat ni on comença l’al·lucinació en un malson amb tints de pel·lícula còmica que, en el fons, és una al·legoria de la descomposició d’una societat vil i hedonista. Alguns crítics han descrit La festa de Gerald com un còctel impossible on es barregen el surrealisme dalinià, la ploma d’Agatha Christie, uns diàlegs a mig camí entre els germans Marx i Sigmund Freud... I, a més, per si tot això fos poc, hi afegíssim unes quantes gotes d’LSD. Una barreja ben temptadora, oi? y

MARIBEL CRAUS - Cuinera

El Refugi 307 (Nou de la Rambla, 175) és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir la ciutat de Barcelona. Disposa de tres entrades d’accés al carrer Nou de la Rambla i té uns 400 metres de túnels, amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la entre 1,5 i 2 metres. El refugi comptava amb diverses estances: lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre d’altres. Com a veïns del Poble-sec és una visita obligada per tal de conèixer en primera persona aquest autèntic memorial de la lluita per la supervivència i el desastre que representen les guerres. ZS y

És a la primavera quan els espàrrecs de marge apareixen als nostres camps. Aquest any, amb la sequera no en trobem; però podrem trobar-los al mercat, de conreu.

Ingredients:

2 manats d’espàrrecs verds

0,75 l. de brou de verdures

1 got de vi blanc

1 porro / 1 gra d’all

150 ml. de nata de 35% 100 grs. de tomàquets secs / sal / oli

Elaboració:

Treiem la base dels espàrrecs. Els escaldem amb aigua abundant salada, els escorrem i refresquem amb aigua amb glaçons. Els tallem a trossos regulars. Netegem i tallem el porro i l’all. En una cassola, amb unes gotes d’oli, els sofregim. Quan comenci a agafar color afegim els espàrrecs, ho deixem coure durant cinc minuts; afegim el got de vi, esperem que l’alcohol s’evapori i hi aboquem el brou. Ho fem coure durant 20 minuts. Passat aquest temps, triturem la crema i la passem per un colador fi. Tornem a posar la cassola al foc i hi incorporem la nata, quan comenci a bullir ho retirem del foc, i ho tornem a batre. Rectifiquem de sal. Al servir-ho, posarem per sobre els tomàquets secs tallats a daus i un rajolí d’oli d’oliva. Bon profit! y

Tan bon punt m’hagis posat els bolquers, m’hi tornaré a cagar ... ...