Paral·lel OH! 129

Preocupa’t només de les coses que de veritat importen, de vendre la teva casa, ens ocupem nosaltres.

TRUCA’NS… VALORACIONS GRATUÏTES

REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI

C/ Calàbria nº16, Tenda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

En el vibrant món de la cultura i les arts, hi ha una realitat ombrívola i cada vegada més evident: la precarietat laboral. Els artistes i treballadors culturals s’enfronten a desafiaments significatius en la seva cerca per un manteniment digne i estable, la qual cosa posa en perill la vitalitat i la diversitat de les nostres expressions culturals.

Aquests darrers dies farcits de mítings, debats electorals i tot un seguit de campanyes en què s’ha parlat de seguretat, de política, d’espai públic i de molt més, veiem que no s’ha parlat de cultura, i, encara més important, de la falta de seguretat laboral i els baixos ingressos dels treballadors culturals. A més, la falta de protecció social i beneficis laborals bàsics afebleix la seguretat i el benestar dels artistes, la qual cosa, al seu torn, pot limitar la seva capacitat per arriscar-se i explorar noves formes d’expressió.

La precarietat laboral en el món cultural no sols afecta els artistes individualment, sinó que també amenaça la diversitat i l’enriquiment de la nostra societat. La cultura és un motor de progrés i canvi, i la seva sostenibilitat depèn de garantir condicions laborals justes i oportunitats equitatives per a tots els involucrats.

És hora de reconèixer el valor intrínsec de la cultura i els artistes en la nostra societat i prendre mesures concretes per a protegir-los. La lluita contra la precarietat laboral en el món cultural és essencial per a promoure una societat més justa, creativa i enriquidora per a tots.

Edita: Gràfiques Sertsem, SL • Dipòsit Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars

Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92

E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres

Redacció: David García Mateu, Anna Iñigo, Ernest Millet, Barbara Kiessling, Enric Mestres

Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Xavier Theros, Roberto Román

Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres (GSSL)

PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h)

zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25

PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

Aquesta publicació forma part de:

Històries del Paral·lel

A les barricades!

(19 de juliol de 1936)

L’endemà del cop d’estat del 18 de juliol les forces fidels a la República van plantar cara als militars sublevats de la ciutat

Els clients del bar Chicago, molts d’ells sindicalistes i anarquistes, van ajudar a aixecar la barricada del Paral·lel

El 18 de juliol de 1936 és la data inicial de la revolta militar dirigida pel bàndol franquista contra el govern de la Segona República i que va conduir a la Guerra Civil espanyola. A Barcelona, la data clau va ser el 19 de juliol, quan de matinada van sortir de les casernes les columnes de militars per ocupar els llocs estratègics i els centres clau del poder. Va ser al Cinc d’Oros i sobretot a la plaça Catalunya, on es van registrar forts combats, però sense prendre posicions sòlides cap dels dos bàndols. El comissari d’ordre públic, Frederic Escofet, que havia estudiat a fons el plantejament dels insurgents, va agafar el comandament amb energia i resolució i va tenir l’encert de fer convergir les seves forces cap a la plaça Catalunya conduint-les utilitzant el metro i el ferrocarril per fer-les aparèixer indemnes al centre de la ciutat i la perifèria.

Les primeres barricades importants

No obstant, l’estratègia de les barricades la va plantejar la CNT-FAI col·locant, amb l’ajuda dels guàrdies d’assalt, les que creien més importants al Portal de Santa Madrona, el Paral·lel i la Rambla. Alguns sindicalistes van tenir l’encert d’introduir barricades mòbils perquè els permetessin avançar sobre el terreny sense deixar d’estar a cobert. I van aparèixer les bobines enormes de paper continu que alimentaven les

rotatives, com la del diari Solidaridad Obrera . Aquelles bobines oferien una protecció excel·lent. La sublevació, doncs, havia de fracassar, però els anarquistes, armats, no van abandonar el carrer i van continuar apostats a les barricades per mantenir el control de la zona i dels que hi circulaven. Cadascuna exhibia la seva autonomia, però també les seves arbitrarietats. Engels i Marx ja havien sentenciat per escrit que Barce lona era la ciutat del món on els obrers aconseguien ai xecar les barricades més ràpidament.

L’estratègia de les barricades la va plantejar la CNT-FAI col·locant les més importants al Portal de Santa Madrona, el Paral·lel i la Rambla

Bar Chicago, niu de sindicalistes i anarquistes

El bar Chicago estava situat al número 82 del Paral·lel (llavors Marquès del Duero), als baixos de l’edifici de la cantonada de l’avinguda del Paral·lel amb la Ronda de Sant Pau. Per entrar al Chicago calia demostrar que s’era major d’edat ja que entre els seus principals clients hi havia sindicalistes, anarquistes

La fotògrafa alemanya Gerda Taro, companya del fotògraf Robert Capa, va fer aquesta fotografia de nens portant gorres de la CNT i la FAI jugant a la barricada l’agost del 1936, amb l’anunci de Xampany Freixenet sobre El Molino

Foto: Gerda Taro

i bohemis, però també acollia mala gent ja que està documentat que l’octubre del 1924, un home va morir apunyalat davant de la porta del bar. I el 1926 la policia va relacionar el bar Chicago amb Domènec Masachs, l’anarquista que va provar de matar amb un ganivet el dictador Primo de Rivera durant una visita que va fer a la ciutat.

L’entorn del Chicago (sense oblidar el bar La Tranquilidad, amb moltes similituts de clientela, i situat a la vorera del davant) va tenir una especial significació històrica el dia 19 de juliol de 1936 quan es va produir l’intent d’aixecament feixista contra la República a Barcelona. En aquella zona del Paral·lel, davant mateix de l’establiment, es van instal·lar unes grans barricades. Fou allà on un grup anarquista, del que en formaven part Francisco Ascaso, Juan García Oliver i Ricardo Sanz entre d’altres, va aconseguir aturar els militars facciosos sublevats després de cinc hores d’intercanvi de trets. Fos com fos, aquell bar va ser un dels llocs de reunió on es van conjurar aquests moviments per avortar el cop d’estat del general Franco, aixecant barricades de sacs de terra i llambordes arrencades dels carrers per enfrontar-se als militars colpistes.

Finalment, el bar Chicago va tancar portes el 1968 per donar pas a una sucursal bancària i el Paral·lel va perdre una part de la seva història

Acabada la Guerra Civil el bar Chicago va tornar a obrir portes i malgrat els canvis polítics i socials va tornar a recuperar el seu paper en el bulliciós Parallel de la posguerra. El 1956 el local va acometre una reforma integral, obra del decorador Ramon Carrera, que li va fer perdre part del seu encant del passat. Finalment, el bar Chicago va tancar portes el 1968 per donar pas a una sucursal bancària i el Paral·lel va perdre una part de la seva història. REDACCIÓ

La mateixa barricada de Paral·lel amb Ronda Sant Pau vista des d’un altre angle

19 de juliol de 1936. El Bar Chicago, al fons amb les persianes abaixades, va ser testimoni dels fets del 19 de juliol amb les barricades situades al mig del Paral·lel

La imatge més coneguda de la barricada del Paral·lel

Arriba el cinema a la fresca a la Sala Montjuïc

Del 30 de juny al 4 d’agost es farà la Sala Montjuïc 2023, amb un preu d’entre 7,5 i 10,5 euros als jardins del Castell de Montjuïc

La 21a edició del cicle de cinema a la fresca als jardins del Castell de Montjuïc tindrà lloc del 30 de juny al 4 d’agost d’enguany, i hi haurà un total de 16 sessions que combinen èxits recents amb clàssics i reestrenes de tots els gèneres: comèdia, drama, musical, ciència-ficció... sempre cinema de qualitat i per a tots els gustos.

l’entrada al recinte amb cadires o tumbones de casa. La Zona 1 és per seure damunt l’herba i es recomana portar una estora, tovallola o flaçada per seure sobre el terreny més còmodament. Com cada any, l’última projecció del festival és una pel·lícula sorpresa que es revel·la uns dies abans als espectadors. A més a més, per 3 euros més els assistents poden gaudir d’una visita guiada per l’interior del Castell de Montjuïc, tota una experiència. Un entorn únic, als jardins del Castell de Montjuïc, que permeten no desmaiar-se de calor alhora que es gaudeix de les millors pel·lícules, pícnic i concert previ en una nit d’estiu encisadora. ANNA IÑIGO

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA

les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA

• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat.

• El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local.

• Les empreses i sobretot les administracions

Esperant la peli del cinema a la freesca

Foto: Sala Montjuïc

31a edició van participar-hi més de 40 associacions i entitats

La Mostra d’Entitats del Poble-sec ha tornat al Paral·lel En aquesta

El passat dissabte 20 de maig, a l’avinguda del Parallel, entre els carrers Radas i Tapioles es va celebrar la 31a edició de la Mostra d’Entitats del Poble-sec. Un esdeveniment organitzat per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. L’any passat, degut a les restriccions, es va celebrar una petita mostra a la plaça de la Bella Dorita, però, afortunadament, aquest any la mostra ha tornat al Paral·lel, en tota la seva esplendor. La jornada, on es va tallar al tràfic una part de l’avinguda del Paral·lel, va estar molt ben atesa pel públic que va poder gaudir de les actuacions, a més a més de participar en els tallers i conèixer els continguts de

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, fundada el 1989, aplega la gran majoria d’entitats i associacions d’aquest barri i es caracteritza per les moltes activitats i esdeveniments que organitza durant tot l’any per donar a conèixer al veïnat tot el que es fa al Poble-sec i com hi poden col·laborar i participar. REDACCIÓ (Font el3)

Machu

Foto: Enric Mestres

Algunes de les parades participants a la mostra

L’entrevista Rosa María

Rodríguez Armengol

(Ballarina i professora de dansa cubana)

Rosa María Rodríguez Armengol (Camagüey, Cuba, 1993) és una ballarina i professora de dansa cubana. Les seves primeres passes com a ballarina van ser a l’Escola Nacional de Ballet, a l’Havana, per culminar la seva formació a l’Academia de las Artes Vicentina de la Torre. A partir del 2012 va entrar a formar part del Ballet de Camagüey, amb qui estrena del 16 de juny al 2 de juliol ‘El Llac dels Cignes’ al Teatre Apolo. Rodríguez és la primera ballarina del ballet i interpreta la protagonista de l’obra, tot i que també ha participat en papers protagonistes a ‘La Fille mal Gardée’, ‘Giselle’, ‘La Bella Durmiente’ i ‘Don Quijote’.

Quan et vas començar a interessar per la dansa? Jo provinc d’una família d’artistes del món de la dansa, els meus pares van ser ballarins de la companyia de la qual soc membre actualment. Moltes persones pensen que així vaig iniciar el meu interès per aquest món, però va succeir tot el contrari, no m’interessava per a res seguir els seus passos. Vaig començar estudiant gimnàstica però a causa d’algunes lesions vaig haver de deixar-ho, i aprofitant que estaven fent les captacions per entrar a la Escuela Vocacional de Arte, els meus pares decideixen portar-me a fer les proves de teatre i començo a estudiar allà, a la ciutat de Camagüey. Molta gent pensa que no hi ha tradició de ballet a Cuba, però la realitat és que teniu molta formació en això, no?

Sí, el ballet té una forta presència i tradició a Camagüey. Tot i que la gent no ho cregui, a Cuba hi ha un dels millors ballets del món, i Camagüey ha contribuït significativament a aquesta reputació. Camagüey ha estat bressol de talentosos ballarins i coreògrafs cubans i ha albergat festivals i esdeveniments de ballet que han atret a ballarins i companyies de tot el món.

‘‘I clar que estic nerviosa, el moment abans de pujar a l’escenari és molt tens i alhora molt gratificant’’

Vuit setmanes repartides entre Madrid i Barcelona i la tercera gira a Espanya, teniu els nervis com la primera vegada?

A Barcelona serà el meu primer cop, jo només he participat en una gira de la companyia, i clar que estic nerviosa, el moment abans de pujar a l’escenari és molt tens i alhora molt gratificant. És com la clausura de tot el treball que has anat fent durant molt de temps. És una mica contradictori, però és així.

‘‘Tot i que la gent no ho conegui, a Cuba hi ha un dels millors ballets del món’’

Rosa María Rodríguez assajant ‘El Llac dels Cignes’

Foto: Cedida

I com és assajar amb un elenc de 32 ballarins perquè tot surti rodó?

Realment és una mica complex. L’edat mitjana del ballet en aquest moment és entre els 19 i 22 anys aproximadament. És a dir, excepte algunes excepcions que tenen una mica més, la majoria són ballarins que surten de l’escola i no tenen massa experiència. Hi ha moltíssimes ganes d’aprendre i de créixer professionalment, per la qual cosa també és més fàcil treballar. Creus que actualment el ballet no crida als joves?

Els clàssics mai passaran de moda, per alguna cosa són clàssics, i crec que la nostra obra hauria de veure’s com a mínim una vegada a la vida, però crec que les noves generacions no se senten atretes i haurien d’acostar-se perquè quedaran encantats amb l’espectacle.

dansa en general o altres manifestacions de l’art. És un públic calorós i agraït, i fins i tot s’esperen quan acaba l’obra per felicitar-nos i conèixer-nos.

I has interpretat moltes altres obres, amb quin et quedaries?

És una pregunta una mica complexa, jo des de 2017 soc la primera ballarina del ballet, i només em queda interpretar un dels clàssics, Coppélia . Realment pel meu temperament prefereixo ballets com Don Quijote o La Fille mal Gardée, aquests ballets més “de poble”, més passionals i viscerals, però m’agraden tots. En El Llac dels Cignes interpreto a Odette i Odile, la solista de l’obra, és un paper que requereix de molta feina perquè són dues personalitats totalment contràries, és un repte molt gran perquè ha d’arribar al públic el fet que siguin la mateixa persona de dues formes diferents.

Què implica ser primera ballarina?

Veig que a més de ballarina, també ets professora. Hi ha molts infants interessats en el ballet?

Alguns poden ser atrets per la gràcia i la bellesa del ballet, mentre que uns altres poden trobar inspiració en els ballarins professionals i desitjar seguir els seus passos. És important tenir en compte que l’interès dels nens i nenes pot variar individualment. No tots estan interessats en el ballet, però per sort a Camagüey hi ha moltíssims, i són la pedrera del futur de la companyia. Sent de Cuba i havent viatjat per tants països, suposo que hauràs vist diferents tipus de públics, hi ha molta diferència entre el públic d’aquí i el cubà?

El públic cubà i l’espanyol són bastant semblants, els agrada molt l’espectacle, no només el ballet, sinó la

Ser primer ballarí és ressaltar dins d’un grup d’iguals, no per edat, sinó per talent. Jo tan sols feia cinc anys que era a la companyia quan m’ho van donar, i suposo que van veure en mi una implicació i una evolució que els va agradar.

Entenc que va ser un punt important de la teva carrera.

Sí, molt. Jo amb la dansa sento que puc expressar-me molt millor que amb les paraules. Per exemple, això de les entrevistes em posa molt nerviosa, molt més que una estrena en el teatre més gran del món, perquè al teatre sento que m’allibero.

Finalment, per què hem d’anar a veure ‘El Llac dels Cignes’?

Perquè és una versió diferent, una versió del ballet de Camagüey. Nosaltres revisem la història i modifiquem alguns aspectes que no puc revelar-te, però de veritat que és una experiència única. ANNA IÑIGO

‘‘No tots els nens estan interessats en el ballet, però per sort a Camagüey hi ha moltíssims’’

La foto retro

Mary Quant (1930-2023). El món de la moda es vesteix de dol per la mort de Mary Quant, la dissenyadora britànica ha mort a Londres als 93 anys. Modista, referent, visionària i revolucionària, una de les grans ments creatives del segle XX, se li atribueix el disseny i popularització de la minifaldilla, així com dels microshorts. Segons deia: ‘‘Una dona és tan jove com el seu genoll’’

Emprenedoria

Un servei per a la intermediació de lloguer de locals buits

Intermedia Locals (www.intermedialocals.com) és un nou servei municipal d’intermediació per a la installació d’activitat econòmica en locals buits situats en una planta baixa. Impulsat per Barcelona Activa, té l’objectiu de posar en contacte persones propietàries de locals buits a Barcelona amb persones emprenedores o empreses que busquen un local per desenvolupar-hi el seu projecte amb un lloguer amb preus per sota del mercat, ajuts a la propietat de fins a 3.000 euros i condicions avantatjoses per a ambdues parts.

Condicions generals

Per formar part d’Intermedia Locals, els locals han d’estar situats en una planta baixa i fer més de dotze mesos que estan sense cap tipus d’activitat econòmica.

Un cop valorat el local, que ha de tenir un lloguer de com a mínim el 15% per sota del preu de taxació, i les seves característiques i potencialitats d’acord amb la normativa vigent, Barcelona Activa buscarà projectes que s’hi vulguin instal·lar com botigues, oficines o tallers. Se’n valorarà la viabilitat econòmica i la idoneïtat en relació amb l’entorn i el marc normatiu del territori i es tindrà en compte si el projecte s’emmarca en àmbits estratègics per al barri o la ciutat.

Un cop tancat el contracte, per a un mínim de cinc anys, Barcelona Activa atorgarà 3.000 euros a la propietat, que es podran destinar únicament a adequacions i millores del local, altes de subministraments o contractació d’una assegurança de les rendes de lloguer. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

CERVESES VINS VERMUTS

C/PARLAMENT 25

Barcelona és plena de baixos amb locals buits

Un servei d’intermediació de Barcelona Activa

Foto: Arxiu Oh!

SANT ANTONI BARCELONA

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

El viento es salvaje (fins al 4 de juny)

Un amor particular (del 20 de juliol al 6 d’agost)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

Volar es humano, aterrizar es divino (9 de juny)

PARAL·LEL 62 www.paral-lel62.cat

Festa 1r aniversari Paral·lel 62 (9 juny)

No soy tu gitana (14 de juny)

Silvana Estrada (18 de juny)

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat

Éssers humans i altres monstres dels voltants (del 27 al 30 de juny)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com

Abba Live TV (del 7 a l’11 de juny)

El llac dels Cignes (del 16 de juny al 2 de juliol)

Nahuel Pennisi-A solas (24 de juny)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Res de tu (del 7 al 25 de juny)

La Ràdio Catalana de la Cultura i l’Esport

SE ABRE EL TELÓN, todos los viernes de 17h a 18h en RCE 106.9FM y por internet: www.rce.cat

El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Res de tu Teatre Tantarantana

El llac dels Cignes Teatre Apolo

Bessons digitals, rèpliques exactes

Quan parlem de Metavers tots ho associem a ulleres de realitat virtual, jocs col·laboratius per internet, mons digitals plens d’avatars on interactuar amb altres persones i, en definitiva, a una activitat d’oci realment amb poc més ús que el social i la diversió.

Però no sempre és així. El metavers, és a dir, els mons creats digitalment tenen una gran utilitat, especialment en l’àmbit de la simulació d’infraestructures reals. A aquest ús específic del metavers se l’anomena bessons digitals o, en anglès, digital twins .

Els bessons digitals son rèpliques gairebé exactes de fàbriques, xarxes ferroviàries o qualsevol tipus d’installació i serveix, bàsicament per fer simulacions digitals per tal d’optimitzar consums energètics o possibles desastres. D’aquesta forma, i de manera molt més econòmica que fent simulacions reals, es pot reduir el consum energètic millorant així les emissions de CO 2 o salvar vides planificant actuacions d’emergències.

En l’exemple mostrat a la foto, l’empresa ferroviària alemanya, Deutsche Bahn, usa un bessó digital de la seva xarxa, és a dir una rèplica gairebé exacte, per optimitzar les rutes dels seus trens, reduir el consum elèctric o planificar actuacions en casos de despreniments d’arbrat o de roques a les vies i així poder actuar de forma ràpida si es dona el cas de veritat.

La diferència entre un metavers per a l’oci i un de bessons digitals bàsicament és el grau de realisme. Aquests darrers permeten crear mons i infraestructures més detallades i, sobre tot, el primer factor diferencial és que en ell s’apliquen realment les lleis de la física com la gravetat, pesos, textures, inèrcies i es poden crear tot tipus de sòlids, líquids o gasos que actuen com a tals convertint el món virtual en una rèplica del real.

Un cop més la tecnologia ajuda a millorar la vida dels ciutadans i a fer el planeta més habitable. VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

simulació que pot salvar vides.

No és una fotografia ni un joc, és una

El conte del... L’apocalipsi

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’excesiva devoció envers els ‘influencers’...

Feia tres anys que no et veia, fins que vam coincidir al mateix vagó del metro; a la Línia Verda, entre les parades del Paral·lel i del Poble-sec. Jo havia aconseguit seure en un lloc que de seguida vaig cedir a un home coix que li costava mantenir l’equilibri entre el vaivé del comboi. Va ser llavors quan et vaig veure, agafada a un masteler. Miraves el mòbil, com tothom aquella tarda del mes de juny, en què la humanitat sencera s’havia posat d’acord per seguir l’esbojarrada i devastadora proposta d’un influencer amb massa influència. Vaig voler atansar-me cap a la teva posició per preguntar-te com t’havien anat els darrers tres anys. Encara que havia sabut de tu per una amiga teva que m’havia explicat que tornaves a tenir parella, que t’havies mudat al carrer Margarit i que havies deixat la feina. De fet, en més d’una ocasió havia volgut trucar-te per saber com estaves, enviar-te un WhatsApp, o felicitar-te pel teu aniversari. Però no ho havia fet per por de recaure en una melangia que m’havia corcat l’ànima, i és que, durant aquells tres anys sense tu, m’havia dedicat a idealitzar el que podria haver estat la nostra vida en parella si no t’hagués deixat. Encara ara recordo el dia que ens vam separar, vas ser tu qui em va preguntar que em passava. Vas pressionar-me fins que et vaig dir allò tan típic i tan fals: “Vull estar sol, em falta espai, donem-nos

un temps; m’ofego”. Vas saber la veritat quan, dies després, em vas veure agafat de la mà d’una altra pel carrer Blai. Ho sé, vaig ser un imbècil, com la població mundial aquest dia en el qual et vaig trobar a dins del metro i el comboi va aturar-se just abans d’arribar a la següent parada (Poble-sec). Eren les 19:19 de la tarda, l’hora que havia estipulat l’ influencer per fer aquella bestiesa invocada a TikTok. I llavors, va passar.

Tota la humanitat, inclosa la gent que omplia el nostre vagó, va posar-se a botar sense parar, a saltar igual que una plaga de llagostes aparellant-se. Aleshores em vas veure, ens vam mirar als ulls un instant curt i vas somriure entre tota aquella catarsi absurda i malaltissa. El que no sabíem, és que, al mateix temps, el planeta Terra, empès per la pressió de tota la població mundial, es despenjava de l’òrbita que havia seguit durant bilions d’anys. Primer vam perdre la cobertura, després els llums van espetegar i, seguidament, tot el món es va esfondrar. Els salts es van convertir en crits i la foscor va engolir la llum. Tu i jo vam mirar d’acostar-nos a la desesperada, però el sostre de llautó, se’ns va venir al damunt i ens va cobrir d’un silenci que ha esdevingut crònic.

Ara ja fa un any que visc sota la penombra apocalíptica, a prop del que queda de tu, atrapat a l’L3 i alimentant-me dels vestigis d’una màquina expenedora. Estic sol, tinc massa espai per a mi, massa temps i, tot plegat; m’ofega.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)