D E S O C I E TAT En memòria d'en Roc Poblet Bosch
i bonhomia, i tu, de ben segur, seguiràs cuidant i protegint la teva família, des del teu racó de cel. Adéu padrinet Vas par�r de bon ma�, A poc a poc i amb discreció, per no molestar ningú, segurament. La teva bonhomia, senzillesa, I bon humor, era la teva senya d’iden�tat. Diuen que allà on tu has anat, sempre fa sol i mai fa fred. No hi ha sorolls. Ni desgavells. Ni enveges. Ni falsedats. Ni cap remor de ganivets... Allà, on ets ara, Solament hi ha, llum, silenci, amor i pau. T’ESTIMEM!
El passat dissabte, dia 1 de maig ens va deixar un home bo; en Roc Poblet Bosch. Se’n va anar als 95 anys d’edat, després de viure tota una llarga vida al costat de la Consol, amb qui va compar�r, treball, penes, alegries..., però molta es�mació. Plegats van lluitar per �rar endavant la família, malgrat que, de vegades, bufessin vents en contra, sempre amb un somriure als llavis i serenor a la mirada. La teva família: Consol, Paquita, Albert, Cris�na... i tota la resta, et trobarem molt a faltar, però els bons moments deixats ens acompanyaran sempre; tots, però sobretot l’Albert i la Cris�na, ens seguirem nodrint amb el teu record
MCP
No hi ha paraules Aquesta ha estat la frase que he sen�t més cops aquests dies des que la Carme ha marxat, i és ben bé així. No hi ha paraules per descriure la intensitat del cop en saber la no�cia ni el dolor sobtat que provoca, com un enderroc a l’ànima, com un tret directe a la part més dolorosa del cor, però tampoc hi ha paraules per descriure l’amor infinit i incondicional que sen�a per ella, per a mi, una filla, una neboda, la meva fillola i una gran amiga, com ho era el Pau i com ho són la Mar i l’Edu, la cosa que he es�mat més i que més es�maré a la vida, sense cap mena de dubte. Avui vull escriure unes paraules quan no hi ha paraules, quan res pot expressar la magnitud de tots els sen�ments que �nc i que tenim tots els de casa. Només em venen paraules boniques quan penso en la Carme, amor, felicitat, energia, llum, alegria, vida... i aquestes són les EL FRANCOLÍ
paraules amb les que em quedo, les paraules que em porten a ella en aquests moments que les nostres ments són un embolic de pensaments del passat compar�t del present dolorós i del futur sense ella, que serà duríssim però que hem de teixir entre tots, un cop més, sor�nt de l’enderroc i tornant a aixecar pedra a pedra, pedres que unirem amb l’amor infinit que ella ens ha inspirat i ens seguirà inspirant la resta de les nostres vides, perquè ella, com el Pau, no marxaran mai mentre visquem i ens guiaran i ens acompanyaran tots i cada un dels dies de la nostra existència. Carme, Jo et sento a prop, a dins meu i celebro l’alegria d’haver compar�t aquest trosset de camí amb tu, has estat el regal més bonic que m’ha donat la vida i això, ja no m’ho pot prendre ningú. I com sempre et deia, no tens ni idea de la intensitat amb que t’es�mo i t’es�maré sempre. ■ Ramon Amigó Carulla
48
MAIG
2021
