L'ACTUALITAT E N T I T A T S
CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ
Eufòria dels Cims-Andorra Ultra Trail (233kms, 20.000 m d+) L'entrenador del grup d'adults del CAE, Jordi Pàmies, ha realitzat, aquest mes de juliol, la cursa més dura que hi ha pels nostres voltants. Per tal de fer-nos una idea del què ha viscut, ens ha fet un escrit, que, només de llegir-lo, hem acabat esgotats. Podríem remuntar aquest pe�t relat a la temporada 2018 quan rebo la trucada del Marc Fernández, gran amic de les Serres de Mestral i corredor experimentat en curses de llarga distància per muntanya, el qual em proposa formar parella per par�cipar a Eufòria. Jo ja era coneixedor de la prova i de la seva magnitud. En el primer moment se’m va accelerar el cor i vaig tardar 2 segons en assimilar les xifres i 1 segon més en donar-li resposta: “estaré encantat d’acompanyar-te”. Oportunitats així no es presenten sovint, i si el Marc havia pensat en mi seria per alguna raó. Doncs res, comencen mesos de preparació, entrenaments llargs i durs i alguna que altra nit d’insomni a mida que s’anava apropant la data. Aquella temporada la cosa no va anar com esperàvem, i a causa de la pròpia duresa del recorregut i problemes �sics per part meva, vam haver d’abandonar al km 140 després d’haver estat ni més ni menys que 57 hores en cursa. Em sen�a decebut amb mi mateix, i a més li havia fallat al Marc. Aquest fet no va fer més que incrementar el meu interès per Eufòria i plantejar-me tornar-hi, avaluant tots els errors comesos i plantejant una nova forma de pla d’entrenament per incrementar les garan�es d’èxit en un nou intent. I així va ser com a principis de gener d’aquest 2019 que vaig ser jo mateix qui va trucar al Marc dient-li: “vull tornar a Eufòria i no vull anar-hi amb cap altre que no siguis tu”. Ara el dilema el tenia ell, ja que el record de la duresa i el fracàs anterior es feien presents. Va acceptar, i ens vam posar a la feina per arribar en les millors condicions �siques i mentals per assolir el repte. Cadascú es va dedicar a preparar-ho a la seva manera. Entrenaments molt més llargs des del principi, molt desnivell en alta muntanya durant l’hivern amb la pràc�ca de l’esquí de muntanya per part meva, mirant d’acumular el màxim de metres posi�us i hores per adaptar l’organisme a l’esforç prolongat i la fa�ga. També par�cipacions en altres curses EL FRANCOLÍ
de llarga distància de menor envergadura que en altres moments ja havien estat reptes grans per a nosaltres, però que ara passaven a un segon pla i ens servirien d’entrenaments de qualitat. Amb els deures fets ens presentàvem el passat 16 de juliol a Ordino, molt més op�mistes que la passada edició, amb una millor preparació i concentrats en el que havíem de viure durant més de 4 dies i 4 nits que era el que teníem previst emprar per realitzar l’imponent recorregut andorrà. Andorra és un país rela�vament pe�t, però si li has de fer la volta sencera a peu, pujant i baixant les seves muntanyes, es converteix en el que en el seu dia algú va anomenar “Eufòria dels Cims”. Dia “D”, 17 de juliol: sor�da de la cursa Eufòria. Un dimecres que s’esperava dur i llarg. Agafem forces esmorzant a l’habitació de l’hotel, úl�ms prepara�us i baixem a la sor�da, passem control de material i ens col·loquen la geobalisa, la qual permetrà conèixer la nostra posició en temps real, tant a la organització per seguretat i també per al munt d’amics que ens seguiran on-line des de casa. Cal esmentar també que Eufòria disposa d’un recorregut traçat amb GPS però no balisat, o sigui que no hi ha cap senyal pel camí, tan sols �ndrem el disposi�u i el track per orientar-nos, comença l’infern. Després de passar la inspecció del material ens donem una forta abraçada, i ens desitgem un fantàs�c viatge com
Recuperant una mica al coll de Botella. Cedida
26
JULIOL 2019
