40 anys Formació Permanent

Page 1

FORMACIÓ PERMANENT

Memòria dels últims 20 anys 1

FORMACIÓ PERMANENT

1978 - 2018


FP

OPINIONS

Aniversari de la Formació Permanent Ma. Assumpció Carulla PRESIDENTA DE LA FORMACIÓ PERMANENT Enguany la Formació Permanent ha consolidat els 40 anys de funcionament des de la seva formació. Això sol ja és un mo�u de sa�sfacció per a totes les persones que estem implicades en aquesta secció del Casal ja que per a nosaltres té una importància ben rellevant haver arribat a aquesta fita. Quaranta anys són molts anys. Hem fet tantes coses durant aquest període que quan ens parem a pensar sembla impossible. Quatre dècades que, sense defallir ni un sol dijous, hem aportat el nostre pe�t gra d’arena a la difusió cultural i lúdica d’una bona part dels nostres convilatans. I malgrat tot aquest temps, seguim amb ganes de con�nuar mentre �nguem parròquia amb ganes de seguir-nos i par�cipar en les ac�vitats que els oferim, tant a les conferències, que és el gruix de la nostra ac�vitat com a les excursions i sor�des al teatre que sempre han �ngut un gran èxit i una magnífica acollida, sobretot perquè han estat l’excusa per arrossegar els nostres marits i parelles. Preparant aquest aniversari he estat pensant en aquell llunyà dia en que vam començar. Totes érem mares joves i vam haver d’obrir una guarderia perquè mentre érem a la conferència els nostres fills no estessin sols a casa, i la reflexió es fa més profunda quan ara, molts d’aquells marrecs de sis, set o vuit anys són els que ara venen a fernos alguna conferència. N’hi ha per estar orgulloses d’ells que ara són els que compareteixen amb nosaltres els seus coneixements, inquietuds o de tant en tant viatges i aventures que ens permeten veure coses que nosaltres possiblement no �ndrem l'oportunitat de veure o viure. FORMACIÓ PERMANENT

No ens cansarem mai d'agrair la I per úl�m, és just fer un record molt vostra presència, gent de la Formació, especial per a totes les persones que perquè ja hem esdevingut gairebé una han estat vinculades a la Formació i família, assis�nt sempre a les ac�vi- que avui ja no són entre nosaltres. Les tats amb alegria i sense posar mai cap tenim presents pel seu compromís inpega amb res del que organitzem. N'hi condicional amb la nostra secció i voha ha que veniu sense faltar mai des lem que aquest aniversari tan impordel primer dia, i voldria aprofitar tant, encara que sigui en esperit, siguin aquest pe�t escrit per donar-vos les amb totes nosaltres. gràcies de tot cor per la vostra fideliLa Formació té una salut de ferro tat, comprensió i par�cipació durant després de quaranta anys d’activitat aquesta colla d’anys. És veritat que i ho volem celebrar com cal, perquè amb l’aparició de les noves tecnolo- és una cosa de tots els que ho hem gies ens vam trobar amb alguna difi- fet possible, conferenciants, colcultat, però ens hem anat adaptant i laboradors i sobretot, assitents fidels la modernitat, això si, sempre amb dijous a dijous a les activitats de la una mica d'ajuda, és per això que tam- Formació Permanent. bé ens cal agrair als més joves la seva col·laboració en aquesta tasca d ’ad a pta ci ó n o sempre fàcil. I com no, volem donar les gràcies més sen�des a l’en�tat que ens aixopluga, el Casal que des d’un principi ens ha donat tot el suport que ha pogut, tant material com personal, aixopluc que e n e l s d a r re rs temps hem trobat també en l’Ajuntament de l’Espluga, que a més ha respectat el nostre ús d’una instal·lació que ara ha esdevingut seva, l’auditori cada dijous a la maLa junta de la FP del 2015. teixa hora.

2

1978 - 2018


FP

OPINIONS Una salutació de la Junta Poder celebrar els 40 anys de la nostra secció Cultural ens fa sen�r molt orgulloses d' haver arribat fins aquesta fita, trimestre a trimestre, any rere any. Han estat moltes i molt diverses les dones que durant aquests quaranta anys han format part de la nostra junta. Algunes hi som des del principi i d’altres han �ngut estades més curtes, i així, poc a poc, pas a pas hem assolit aquest aniversari amb una salut excel·lent. Ens hem fet grans sí, però de moment tenim ganes de seguir endavant si vosaltres, fidels par�cipants de les nostres ac�vitats, con�nueu assis�nt i trobeu interessant allò que us anem proposant, com ho heu fet sempre, amb bona cara i bon humor, comprensió amb els errors i fidelitat gairebé religiosa a la cita de cada dijous. Creieu que tot això compensa l’esforç d’estar al capdavant d’una en�tat com la nostra i ens engresca a con�nuar. Ara ja fa tres anys que ens matriculem a les Aules d’Extensió Universitària per la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili i això ens ha facilitat la possibilitat de gaudir de la par�cipació a les conferències de professors, metges i historiadors de gran nivell, atorgant-nos l'oportunitat d’accedir a un ventall de coneixement que segurament no hauríem assolit per nosaltres mateixes. Amb tot, val a dir que de tant en tant ens agrada rebre la col·laboració de nois i noies joves del nostre poble que, gràcies als estudis o carreres que han cursat, comparteixen amb nosaltres els seus coneixements, cosa que fa que, a part d’aprendre, ens sen�m orgulloses de les noves generacions d’espluguins

que es van obrint camí pel món, molts d’ells fills i néts de les persones que formem part de la Formació Permanent. I per úl�m, tenim les sor�des i excursions que ens han permès gaudir de teatre i espectacles i conèixer parts del nostre país en un ambient d’amistat i bonhomia. També volem aprofitar aquesta commemoració per tenir un record per les persones que han estat vinculades a la Formació i que ja no estan entre nosaltres. Les mantenim al cor i al pensament i les tenim encara presents en totes les nostres ac�vitats. És veritat que ens agradaria trobar relleu al capdavant de la Formació i que dones més joves que nosaltres agafessin el �mó d’aquesta important secció cultural del Casal, però som conscients que els temps han canviat i que el paper de la dona al nostre món és molt diferent del que teníem les que vam començar aquell llunyà any 1978. Per acabar, és just donar les gràcies al Casal, que tots aquests anys ha estat el nostre paraigua i la nostra casa, de qui mai hem rebut un no i que sempre han estat oberts a qualsevol proposta que els hem plantejat. De la mateixa manera que ho ha fet el nostre Ajuntament de qui sempre hem rebut el suport. I com no, gràcies a totes les sòcies i amigues, per la vostra paciència i suport, per la vostra assistència fidel. Sense vosaltres, res d’això hauria estat possible, ho sabem i us ho reconeixem amb tota la nostra gra�tud, gra�tud que fem extensiva a tots els que heu estat vinculats d’una o altra manera amb les nostres ac�vitats. Llarga vida a la Formació Permanent.

Les membres de la junta actual. FORMACIÓ PERMANENT

3

1978 - 2018


FP

OPINIONS 40 anys de Formació Maria Dolors Civit Cañellas Presidenta del Casal de l’Espluga de Francolí L’any 1978 fou per al Casal un moment d’efervescència cultural, ja que hi havia moltes seccions entusiasmades a tirar endavant el Casal, aprofitant tots els recursos que l’entitat oferia. D’entre totes aquelles, recordo molt especialment l’inici de la Formació Permanent, després que el prec de les dones fos escoltat pel president Josep Minguella, que va veure amb bons ulls aquella iniciativa, perquè notava que a la dona li mancava una formació que en una vila com l’Espluga no l’hauria pogut trobar si no hagués estat a l’empara del Casal. El president va buscar les persones adequades per tirar endavant aquella iniciativa. El més important, però, no era començar sinó continuar amb tenacitat i entusiasme. Així, setmana rere setmana s’han anat fent activitats que sumen més de 1.400. Enguany podem celebrar amb molt d’orgull aquests quaranta anys, sense oblidar moltes de les dones capdavanteres que avui no són entre nosaltres, pe-

rò que gràcies a elles hem pogut arribar fins aquest aniversari. Celebrem, doncs, aquests quaranta anys amb alegria, perquè l’ocasió s’ho val.

no , ò r e p , t rtan o p m ar i s é "El m nçar sinó continu e. era come citat i entusiasmna amb tenamana rere setma ue Així, set at fent activitats q s’han an és de 1.400" sumen m

Celebració de la castanyada 1998 FORMACIÓ PERMANENT

Cent anys del nostre Celler, setembre de 2012

4

1978 - 2018


FP

OPINIONS Formació Permanent del Casal de l'Espluga de Francolí David Rovira i Minguella Alcalde de l'Espluga de Francolí

"Estava enfocat bà les dones, per això, sicament a cipi, i durant bas en un prinse’n va dir Formatants anys, nent de la Dona" ció Perma-

“Perseverantia”, Aquesta és la paraula que millor defineix la trajectòria de la Formació Permanent del Casal. Els meus records del moment, són que el projecte comença essent president el Josep Minguella, per mi el tiet Minguella, fruit de la idea del Manel Morgades, que formava part de la Junta del Casal i amb la voluntat de fer activitats de tota mena: xerrades, festes, petits viatges, anar a la teatre, etc. Estava enfocat bàsicament a les dones, per això, en un principi, i durant bastants anys, se’n va dir Formació Permanent de la Dona. tats. Per les circumsTeniu un llarg batàncies del moment gatge que de segur la primera presidenus ha millorat en l’asta de la Formació, pecte personal, aprefou la Maria Minguenent, visitant, vella Roig, la meva maient, participant en re. Vull creure que el un sense fi d’activifet de ser president tats i això també ha del Casal el seu gerfet que les vostres remà Josep, alguna colacions interpersosa hi devia tenir a nals hagin estat molt veure. importants. Jo en recordo reuLa Formació tamnions a casa on xerbé és un espai de raven molt i s’ho pasconvivència. saven molt bé. Com alcalde, en Deia al principi nom de tot l’ajuntaque la paraula que ment i a nivell pers’escau a aquesta 30è aniversari de la Formació Permanent. Any 2008 sonal teniu tot el llarga trajectòria de nostre reconeixe40 anys, és persevement i suport i esrança, i aquesta actitud és la que us ha conduït a l’èxit, tem convençuts que la vostra activitat seguirà i conjo diria que molt important en aquesta secció. tribuirà a millorar el coneixement i les qualitats huAl llarg dels anys han sorgit dificultats i moments de manes de tots els participants. desencís però sempre els heu sabut vèncer i mirar enEl filòsof romà Sèneca va dir “ Persevera i triomfadavant. Això es fruit de l’actitud que heu tingut totes les ràs”. persones que heu anat al capdavant, i que, si no m’erAixò és el què ha fet la Formació Permanent del Caro sempre ha estat una dona, tot i que ara també hi ha sal de l’Espluga. homes que participen de manera activa de les activiMoltes Felicitats i per molts anys! FORMACIÓ PERMANENT

5

1978 - 2018


FP

OPINIONS 40 anys de Formació Josep Maria Vallès i Martí EXPRESIDENT DEL CASAL I HISTORIADOR LOCAL El Casal de l'Espluga es funda en un temps que la nostra societat rural encara era extremadament patriarcal. Només cal pensar que els socis del Casal eren els cap de casa i la resta de membres de la família eren considerats beneficiaris. Però el Casal de l'Espluga vam obrir horitzons de cultura i sociabilitat a l'Espluga de Francolí. A partir de la inauguració de les instal·lacions el 1965 es desenvoluparen tota mena d'activitats, malgrat que les que més èxit tenien eren les esportives i el teatre. El 1978, l'entitat s'adonava que tots els esforços s'encaminaven a buscar l'èxit de les explotacions econòmiques i a noves inversions que poguessin mantenir la vida de l'entitat. És en aquest marc que neixia la Formació Permanent de la Dona. L'objectiu: integrar la dona a les activitats culturals d'una manera més participativa. La resposta fou extra-

ordinària. N'és una mostra el fet que puguem celebrar els quaranta anys d'aquesta Secció. Josep Minguella Roig, aleshores president de la casa, donà el màxim suport a la iniciativa. La recent creada Junta d'Activitats s'encarregava de la promoció de les diferents seccions i la Formació fou mimada de cara a conseguir el reeiximent que es buscava. L'inventari de les activitats dutes a terme per la que avui és simplement la Formació Permanent, té en el seu haver més de 1500 sessions de diferents formats: conferències, assistència a representacions teatrals, excursions, festes, etc. El Centre d'Estudis de la Conca de Barberà va homenatjar la Formació en l'Aplec de Treballs número 33 de l'any 2014. Un reconeixement sobra-

d'Activi"La recent creada Junta promoció de tats s'encarregava de la Formació les diferents seccions i la nseguir el fou mimada de cara a coa" reeiximent que es buscav

Biografies espluguines, juny de 2010 FORMACIÓ PERMANENT

dament merescut com posa de relleu en el seu text Jordi Roca. Els qui hem estimat la casa i les seves activitats, no podem més que sentir-nos orgullosos de la feina que han fet dues generacions d'espluguines amb dedicació abnegada a la promoció i integració de les dones a l'entitat que va acollir la iniciativa. Duradora, amb esdevenidor i necessària encara per caminar cap a un futur d'igualtat. Felicitats!

Coberta del llibre "Aplec de Treballs"

6

1978 - 2018


FP

OPINIONS De tot fa quaranta anys Josep Vallverdú i Aixalà ESCRIPTOR, POETA I PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES Fa quaranta anys de moltes coses. O cinquanta. O seixanta. Els aniversaris són sempre benvinguts. I en el cas de l’Espluga , la Formació Permanent fa bé de celebrar els seus quaranta anys per la senzilla raó que aneu a saber si podrem celebrar-ne els cinquanta, tal com van les coses. Mireu què ha passat amb el color groc, ara hauré de llançar al contenidor, perquè són grocs, mocadors, jerseis, mitjons i una corbata que jo m’estimo molt. A casa hem decidit per prudència deixar de consumir plàtans, nispros, albercocs, prunes japoneses, préssecs de vinya i truites a la francesa. No s’hi val a badar amb les prohibicions, pot ben ser que en arribar als cinquanta anys de la FP es prohibeixin els cinquantenaris. No seria estrany. Per què hauria d’estranyar-nos ? En una carta al meu i vostre amic Eusebi Majós jo li demanava: “Tu hauries mai sospitat que en l’espai de pocs mesos havies de veure tantes i tan variades coses en el terreny polític i social ? “. Vull dir que ben fet de celebrar el que es pugui mentre sigui possible.

A mi la FP m’ha resultat molt simpàtica; primer perquè la companyia femenina sempre em plau –i la FP té un exèrcit ben xamós de sòcies -; en segon lloc perquè, xerraire com sóc, m’hi han convidat sovint, i m’han aplaudit generosament, detall que agraeixo molt. I, en tercer lloc, perquè he reflexionat molt sobre el miracle de la durada i solidesa del grup i la varietat dels seus programes. Aquest nostre és un país de miracles, ja és un miracle que hàgim perdurat com a comunitat, encara donem guerra i no estiguem tots i totes a l’exili; i constatem que dins la nostra comunitat hi ha grups d’acció, culturals, d’esbarjo, que han durat anys i més anys, i la FP n’és un. És una tossuderia admirable, i sempre que en tinc ocasió en parlo, em trobi on em trobi. Per tot això, des de la distància i dins de la sincera enyorança de més de vint anys de conviure i col·laborar personalment i feliçment amb vosaltres, a casa nostra aixequem la copa de cava en honor a l’honorable Formació Permanent del Casal de l’Espluga de Francolí .

Josep Vallverdú i Jordi Llavina, abril de 2010

Una de les conferències del Sr. Vallverdú a la FP.

molt simpàat lt su re a ’h m FP la i m "A panyia femetica; primer perquè la comla FP té un nina sempre em plau –i " exèrcit ben xamós de sòcies

FORMACIÓ PERMANENT

7

1978 - 2018


FP

OPINIONS

El perquè del naixement de la secció de Formació Permanent de la dona l'any 1978 Jordi Roca i Armengol LLICENCIAT EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA Érem a les acaballes de la dictadura franquista i la societat espluguina, en aquells moments que no eren gens fàcils, ja bullia d’inicia�ves que assenyalaven el camí de la recuperació de la democràcia, de la nostra cultura i de la llengua catalana perseguides ferotgement des de l’any 1939. El Casal, inaugurat l’any 1965, complia 10 anys i havia aixoplugat entre d’altres lloables accions, l’homenatge de la vila a Pompeu Fabra en el centenari del seu naixement (1968), la proclamació de l’Espluga com a Ciutat Pubilla de la Sardana (1969), la divuitena assemblea intercomarcal d’estudiosos (1974), l’homenatge de Catalunya a Pau Casals (1975) o la Nit de les Lletres Catalanes o Nit de Santa Llúcia (1977). En paral·lel, grups de joves havien creat la colla sardanista “Joventut espluguina” (1967), el grup musical “Olla Barrejada” (1969), el Centre Excursionista Francolí (1973) amb el seu predecessor el grup d’excursionisme “Hug Ponç de Cervera” (1970), les colònies infan�ls (1970) com a precursores de l’agrupament escolta l’Estornell (1975), el Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana (1976) i el grup de grallers (1976). També s’havia cons�tuït el Grup de Pares de Família (1971). El Casal transformava la primigènia “No�cia del Casal” en la “Circular d’informació als socis”, el grup Olla Barrejada editava les revistes “Inquietuds” i “Borrallons de Neu”, el centre excursionista difonia la revista “L’oriol” i els volums “Recull de l’Espluga” i “I�nerari per l’alzinar de la Pena”, l’agrupament escolta publicava la revista “L’estornell” i l’11 de setembre de 1977 sor�a la revista “Clam”. El juliol de 1978 els grups de jovent de la vila feien públic el manifest “Per una Festa Major popular”. Com a rèmora d’una època ja caduca quedava encara un ajuntament que no es renovaria fins a les eleccions municipals democrà�ques, les primeres des de la Segona República, de l’any 1979. És en aquest context que el Casal va iniciar una segona etapa l’any 1978 revitalitzant les seves seccions històriques i creant-ne de noves. Així aquell any, i entre d’altres, es posava en marxa el Certamen Literari, es fundava el Centre d’Estudis Locals i es cons�tuïa la secció de Formació Permanent de la Dona, amb un digne programa d’animació cultural i amb l’objec�u d’afavorir la par�cipació de les dones dins del Casal i en les inicia�ves que es duguesFORMACIÓ PERMANENT

8

sin a terme a la nostra vila. Es deixava enrere un model d’ac�vitats que havia estat controlat durant dècades per la Secció Femenina de la Falange i per l’Acció Catòlica Femenina. El nom escollit fou el “Formació Permanent de la Dona” i la secció es dotà tot seguit d’una junta rectora, per votació oberta, encarregada d’organitzar els cicles d’ac�vitats, el primer cicle de les quals començà el 6 d’abril de 1978. En aquells moments des dels sectors joves de la vila es va demanar que la secció �ngués uns plantejaments més reivindica�us en relació al paper de la dona dins la societat. L’any 1988, molt encertadament, es va optar per suprimir del nom de la secció les paraules “de la Dona” per

Jordi Roca el 15 de maig de 2003

ampliar sense complexos l’acolliment de tothom a les ac�vitats que desenvolupava, sense dis�nció de gènere. És des de la distància en el temps (quaranta anys) el que permet donar ara el seu alt valor a totes aqueixes inicia�ves que he esmentat i que, com succeeix amb la “Formació Permanent”, expliquen i donen sen�t històric al batec associa�u i cultural que avui – i que sigui per molts anys – caracteritza la nostra vila. 1978 - 2018


FP

OPINIONS

La Formació Permanent. Un exemple a seguir Antoni Carreras Casanovas ADVOCAT, HISTORIADOR I MEDALLA D'OR DE L'ESPLUGA Poques associacions tenen la sa�sfacció de poder oferir durant tants anys una tasca con�nuada al servei de la societat a la que pertanyen. Mantenir amb una periodicitat curta i constant la seva encomiable ac�vitat, suposa un esforç rere esforç d’un grup de persones desinteressades que aconsegueixen perdurar. Darrera d’aquest èxit hi ha interès, il·lusió, ganes de fer bé les coses d’una associació que amb el temps no ha defallit. Però això no és tot. Malgrat la incansable tenacitat de la Formació, l’altre repte és poder mantenir altes les seves expecta�ves. Portar cíclicament conferenciants a l’Espluga, no és gens fàcil. Trobar cada setmana persones que es�guin disposades a impar�r una conferència comporta esforç, tenacitat, virtuts que no defalleixen en el temps. La capacitat d’involucrar aquest col·lec�u de conferenciants d’una manera permanent i constant té el seu mèrit. Un mèrit que recau en totes les persones que han anat i van al davant de la Formació i amb el públic que els fa costat i ajuda cada setmana. Durant tots aquesta anys, la Formació ha portat entreteniment, esbarjo i cultura a una bona part del públic espluguí que ha omplert l’auditori, però també ha contribuït a difondre el coneixement entre la gent del nostre poble. Amb perseverança i constància els pregons s’han fet sen�r setmana rere setmana pels carrers de l’Espluga, anunciant les xerrades per�nents. La seva ac�vitat ha socialitzat el coneixement però també la vida de moltes persones que fidelment han acudit periòdicament a la Formació. Allí FORMACIÓ PERMANENT

han trobat amics , coneguts, i inconscientment han refermat els seus llaços d’amistat i bona convivència. Podem dir, en paraules col·loquials, que la Formació ha “fet poble” al llarg d’aquests anys, ha fet poble amb allò que ha sabut fer, amb la transmissió del coneixement. És també aquest factor un èxit aconseguit per la Formació. En l’úl�m any ha consolidat i assegurat la permanència dels conferenciants a través de la seva vinculació amb les Aules d’Extensió Universitària de la

ble tea s n a c n i t la "Malgra e la Formació, l’alnacitat d és poder mantenir tre repte eves expectatives" altes les s

Universitat Rovira i Virgili, cosa que permetrà comptar amb un professorat universitari que ajudarà a impar�r les conferències. És una simbiosi que enriqueix ambdues parts. Per una banda difondre el coneixement de les universitats i de l’altra alliberar les persones que van davant del neguit de buscar conferenciants constantment, atès que podran comptar amb una relació de professors disposat a omplir el calendari de la Formació. Això, fa que aquesta energia de les capdavanteres pugui ser u�litzada per altres idees beneficioses per la formació. Estem segurs que la seva ac�vitat no defallirà i la seva tasca de portar el coneixement al nostre poble seguirà per molts anys essent un exemple d’ac�vitat associa�va d’èxit.

Visita guiada per Antoni Carreras a la Cova de l'Espluga

9

1978 - 2018


FP

OPINIONS

Premi a la voluntat, el compromís i l’esforç Lídia Bargas COORDINADORA TERRITORIAL DE L’ICD A TARRAGONA Agraeixo l’oportunitat que des de la revista d’aniversari se’m brinda per felicitar públicament l’Associació Cultural de Dones Formació Permanent amb mo�u dels seus 40 anys d’ac�vitat.

Perquè no és gaire freqüent mantenir, any rere any, una voluntat de permanència d’aquest caire, assolir quatre dècades de singladura fecunda mereix tot un reconeixement cum

"Com a dona i com torial de l’Institu a responsable terrius faig arribar la t Català de les Dones felicitació amb lletmeva admiració i la res d’or"

Lídia Bargas i la Junta de la FP al vestíbul de l'Hostal del Senglar, celebrant el 35è aniversari de l'associació. Any 2013. FORMACIÓ PERMANENT

10

laude. I tot això, des de la discreció de la formiga laboriosa, “sense fer soroll” com elles mateixes proclamen. Com a dona i com a responsable territorial de l’Institut Català de les Dones us faig arribar la meva admiració i la felicitació amb lletres d’or a la voluntat, al compromís i a l’esforç ininterromput per mantenir el batec associatiu en plena forma. Vosaltres i les vostres antecessores heu fet, en clau de dona, de “la formació permanent” que dóna nom a la vostra entitat quelcom més que un títol. És tota una declaració d’intencions que s’ha materialitzat a la pràctica en una font inesgotable d’iniciatives de tot caire. Saber “fer bullir l’olla” no tan sols a casa sinó en l’àmbit més obert i divers de la vida social i contribuir a mantenir el caliu de poble exigeix dedicació, poca mandra i esperit imaginatiu. I en aquests temps en què les comoditats audiovisuals estan a l’ordre del dia i paralitzen tantes iniciatives personals i col·lectives, trobar caps de brot com el que ha encarnat la vostra entitat al llarg de tants anys mereix el reconeixement més entusiasta. Per tant, reitero l’enhorabona a l’Associació Cultural de Dones Formació Permanent de l’Espluga de Francolí. Rebeu com sempre la nostra disposició a seguir fent-vos costat des de l’ICD en tot allò que us pugui convenir i molta força per seguir essent una entitat veterana tan ben considerada com imparable. Que sigui per molts i molts anys! 1978 - 2018


FP

RECONEIXEMENTS Premis Culturals de la Conca de Barberà pluga de Francolí. En aquesta edició el Premi de Normalització Lingüís�ca va recaure en la gelateria cafeteria Torroneria Cal Xixonenc de Montblanc, per l’ac�tud favorable a l’ús del català demostrada al llarg de la seva trajectòria. Pel que fa als premis Dovella, el reconeixement en l’apartat de les ins�tucions va recaure en l’Ajuntament de Solivella, per portar a terme la recuperació del castell dels Llorach, un dels edificis històrics més emblemà�cs de la comarca i també a la parròquia de Santa Maria de la mateixa població, per la tasca duta a terme per impulsar la reforma del temple a fi d’adaptar-lo a l’esperit original amb què fou construït, i per possibilitar la visita turís�ca al temple i destacar els seus elements ar�s�cs i històrics. En la segona categoria dels premis Dovella, dedicada a les en�tats i associacions, va recaure en l’en�tat cultural de la Formació Permanent de l’Espluga de Francolí, pel seu 30 aniversari, reconeixement més que merescut, ja que aquesta en�tat espluguina ha esdevingut un referent per a moltes en�tats, tant de la comarca com de fora, adreçades a fomentar la formació de les dones que viuen en municipis rurals, ja sigui realitzant conferències, xerrades, sor�des culturals, tallers, etc. Des d’aquestes ratlles, l’Ajuntament de l’Espluga vol La Presidenta de la FP recull el Premi de la mà de Da- felicitar l’en�tat, pel previd i Rovira i Jordi Villar. Any 2009. mi i per la seva trajectòFORMACIÓ PERMANENT

11

ria cultural envers la població. També, en aquesta segona categoria, es va premiar la revista La Segarra de Santa Coloma de Queralt, pel seu 30 aniversari, ja sigui per la seva tasca informa�va i cultural realitzada que ultrapassa l’àmbit estrictament cultural per conver�r-se en l’altaveu de les inquietuds socials dels ciutadans i ciutadanes de la Baixa Segarra així com també l’esforç i la constància que necessita una publicació de �pus mensual feta des del món del voluntariat.

"aquesta en de la comar titat ha esdevingut un la formació ca com de fora, adreçad referent, tant rurals, ja sigde les dones que viuen es a fomentar sortides cult ui realitzant conferèncen municipis urals, taller ies, xerrades s, etc." ,

La Cova acull el lliurament de Premis de la Conca de Barberà El dia 3 d’octubre de 2009 va tenir lloc, a l’interior de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, una nova edició de l’acte de lliurament dels Premis Culturals de la Conca de Barberà. Aquest acte, aplegava en aquesta ocasió, la concessió del novè premi de Normalització Lingüís�ca en l’Àmbit Socio-ecònomic i els vuitens premis Dovella de reconeixement cultural. Els reconeixements van ser lliurats per la Sra. Rosa Ibarz, Directora del Centre de Normalització Lingüís�ca de Tarragona, Sr. Jordi Villar, conseller Comarcal de Cultura del Consell Comarcal i pel Sr. David Rovira, President del Consell Comarcal i Alcalde de l’Es-

1978 - 2018


RECONEIXEMENTS

FP

L’associació Formació Permanent de l’Espluga de Francolí (1978-2014) La formació permanent El sistema educa�u del nostre país, llevat de l’etapa de la Mancomunitat i de la Segona República, no va fer una opció clara i rotunda per l’educació fins a la recuperació de la democràcia. L’interès per potenciar el nivell cultural de la nostra societat mogué moltes en�tats a desenvolupar accions en l’àmbit que s’anomena tècnicament “educació no formal”. Aquest terme és recent, però les idees democrà�ques de les societats europees des de finals del segle XIX o principis del segle XX han afavorit les inicia�ves forma�ves dirigides a persones adultes. És l’opció que va fer l’any 1978 l’en�tat Casal de l’Espluga de Francolí en crear la secció Formació Permanent de la Dona, un model que en d’altres poblacions ha �ngut amb els mateixos objec�us – diversos noms al llarg dels anys fins arribar a les aules d’extensió universitària que actualment també donen suport a inicia�ves d’aquesta índole. Els orígens i l’organització L’any 1978 la Junta Direc�va del Casal de l’Espluga (fundat l’any 1962) es marcà com a objec�u incrementar les ac�vitats d’esplai i de cultura que oferia l’en�tat en el marc més global de dinamització cultural de l’Espluga. El seu president, Josep Minguella i Roig, a proposta d’un grup de dones, va creure necessari que un major nombre de dones par�cipessin i conduïssin algunes de les seccions del Casal. Es va crear la Junta d’Ac�vitats que dirigien Manuel Morgades i Eusebi Majós i presentaren al president el projecte de Formació Permanent, des�nada a orientar part

de les ac�vitats culturals i de lleure cap a les dones de l’Espluga. Es va fer una convocatòria adreçada a tot un seguit d’espluguines per mantenir una reunió sobre la inicia�va. Un cop presentada, fou acollida de molt bon grat. El nom escollit per a cons�tuir-se com a secció cultural del Casal de l’Espluga fou el “Formació Permanent de la Dona”. Es dotà tot seguit d’una junta rectora, per votació oberta, encarregada d’organitzar els cicles d’ac�vitats, i es va acordar que la renovació de les persones membres de la junta es faria sense exclusions de cap mena, amb l’acord de les seves components. Tot seguit s’organitzà el primer cicle d’ac�vitats, que començà el 6 d’abril de 1978 i perdurà fins a l’es�u d’aquell mateix any. I així, cicle rere cicle, dijous rere dijous, fins arribar al 111è cicle que es duu a terme del 15 de gener al 26 de març de 2015. L’any 1988, en començar el 32è cicle d’ac�vitats, es va optar per suprimir del nom de la secció les paraules “de la Dona” per ampliar sense complexos l’acolliment de tothom a les ac�vitats que desenvolupava, sense dis�nció de gènere. Un any després es cons�tuí com a associació sota el nom d’”Associació Cultural de Dones, Formació Permanent”, tot i mantenir els seus vincles fundacionals amb el Casal de l’Espluga, i es van adherir a l’Ins�tut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya. Com deia l’escriptor Josep Vallverdú en la celebració del 20è aniversari (1998) de l’associació, “... La Formació Permanent es caracteritza per la intensitat de les ac�vitats, precisament, i és aquesta força i nombre d’actuacions que li confereix un to inconfusible. De manera per�nent, la celebració del seu vintè aniversari ens mena a contemplar la tasca desenvolupada fins a la data, els viatges culturals, les projeccions, els concerts, les recitacions, les conferències i cursets. En pocs llocs trobaríem una tal concentració de saviesa, amenitat i cultura ... “. Les juntes La primera junta rectora fou presidida per Maria Minguella i Roig. Un cop elaborats els estatuts, la presidència passà a exercir-la Isabel Herrero Mestre (fins l’any 1992) i, posteriorment, Maria Pilar Rué Calbet (fins 1999) i Maria Assumpció Carulla Coch (des de 1999). Les persones que han format part de les juntes de la Formació Permanent han estat: Maria Pilar Vidal 1983-...

Despedida de Suse Obermüller, agost 2004 FORMACIÓ PERMANENT

12

1978 - 2018


RECONEIXEMENTS

FP

Joana Avià 1978-2002 Pepita Andreu 1990-1995 Pilar Baldrich 1994-1995 Maria Mercè Bergadà 1984-... M. Carme Binefa 1978-1984 Montserrat Bonet 1978-1984 /1997-... Neus Carbó 1978-1979 M. Assumpció Carulla 1978-1988/1992-... Joana Casanovas 1988 Maria Dolors Civit 1978-1988/1992-... Dolors Creus 1988-1994 Teresa Cubells 1978-1982 Dolors Domènech 1988 Pilar Farré 1981-1983 Maribel Garcia 1978-1989 Magda Griñó 1978-1980 Maria Dolors Guasch 1994-... Teresín Guasch 1978-1981 Celebració dels 30 anys de la FP. Lourdes Hernansaiz 1978-1983 Isabel Herrero 1979-1992 Rosa Maria Just 1992-... Maria Marsal 1978-1983 ció i després com a associació. El Casal sempre ha acollit Carme Minguella 1987-1990 les seves ac�vitats, tot oferint els primers anys la sala de Maria Minguella 1978-1983 conferències de l’en�tat i després l’auditori Carulla –Font, Maria Dolors Mitjans 1987 així com els seus jardins i el restaurant de l’Hostal del SenSuse Obermüller 1978-2004 glar quan les ac�vitats a dur a terme ho requerien. En la Carme Permiquel 1994-... memòria anual que presenta l’en�tat, les ac�vitats de la Mariona Porta 1978 Formació Permanent sempre han �ngut un paper destaRosita Prats 1988-1994 cat. Rosita Raurell 1978-1988 Amb la seva voluntat d’apropar les ac�vitats culturals de Esperança Riart 1978-1979 la vila a les seves associades, la Formació Permanent tamMaria Pilar Rué 1985-2010 bé ha establert els darrers anys acords amb el Museu de la Laura Ruiz de Porras 1988-1990 Vida Rural per tal de par�cipar en determinades ac�vitats Àngels Sagués 1988-1992 que es duen a terme en la seu museís�ca o bé d’organitGemma Sendra 1988-1989 zar-les en aqueix espai. Carme Torres 1978-1981 Anualment l’associació Formació Permanent organitza Roser Trullols 1978 tres cicles d’ac�vitats: el de tardor, el d’hivern i el de priNuri Vidal 1978-1981 mavera. Es fan setmanalment i sempre en dijous a la tarda. El seu con�ngut és molt divers i comprèn tant confeI la junta actual està formada per les següents persones: rències com cursets, celebracions de festes populars, exPresidenta: Maria Assumpció Carulla cursions i sor�des al teatre, entre d’altres. Vicepresidenta: Maria Dolors Civit Les conferències cons�tueixen el gruix més important Secretària: Maria Pilar Vidal de les ac�vitats. S’han tractat temes mèdics, jurídics, de diTresorera: Marta Montserrat vulgació, de viatge, de jardineria, de costums, d’història, Vocals: Maria Mercè Bergadà de llengua, d’educació, de religió i d’actualitat. Els confeDolors Guasch renciants han estat escriptors, metges, historiadors, periCarme Permiquel odistes, polí�cs, i un llarg etcètera. Sempre s’ha procurat Pepita Bobé que en cada cicle alguns dels conferenciants fossin fills de Rosa Ma Just la vila, per posar encara més en valor la importància que Carme Capdevila té la formació. També s’han fet cursets i activitats de manualitats i La seu, les ac�vitats i la seva divulgació de cuina, bo i aprofitant quan ha calgut les instal·lacions Des dels seus inicis, l’associació Formació Permanent ha de l’Hostal del Senglar. Coincidint amb els cicles d’acti�ngut la seva seu al Casal de l’Espluga, primer com a sec- vitats, s’han pogut celebrar les festes populars de la casFORMACIÓ PERMANENT

13

1978 - 2018


RECONEIXEMENTS tanyada, la festa de Nadal i el Carnestoltes. S’han dut a terme excursions d’un dia sencer o d’una tarda per a conèixer llocs del país i, des del 1995, sor�des per anar al teatre a Barcelona. Més escadusserament també s’han fet recitacions de poesia, sessions de cine fòrum i assistència a concerts a càrrec del professorat de l’Escola de música. En iniciar-se cada cicle es lliura el programa de totes les ac�vitats previstes. A més, primerament la revista “No�cia del Casal” (1979-1982) i després la revista mensual “El Francolí” (des del l’any 1983) han estat els espais u�litzats per l’associació per divulgar mitjançant breus resums el con�ngut de cadascuna de les ac�vitats que s’han celebrat en cada cicle. Si és important la celebració d’una ac�vitat, tant o més ho és la capacitat de sinte�tzar mes rere mes durant trenta-cinc anys els seus con�nguts, amb l’esforç complementari que això suposa i el valor que té per al seu coneixement en un futur llunyà.

FP

�ves de les espluguines i espluguins. El nombre, la diversitat i la qualitat de les ac�vitats dutes a terme han ajudat a elevar el nivell cultural de la vila, tot assolint amb escreix l’objec�u fundacional de l’associació. Cal valorar també l’ac�vitat de l’associació com un exemple altament lloable de con�nuïtat i d’esforç que es concreta en la preparació dels programes de cadascun dels cent onze cicles celebrats fins ara. I finalment s’ha de destacar que la presència de dones en la ges�ó de diversos àmbits associa�us, culturals i polí�cs de l’Espluga ha augmentat significa�vament durant aquests anys. De ben segur que, juntament amb l’avenç educa�u, l’acció duta a terme per l’associació Formació Permanent ha incidit en aquest fet que l‘ha d’enorgullir i d’es�mular en la seva con�nuïtat.

Colofó L’any 1978 ja queda molt lluny. Ha passat un temps suficient per poder afirmar que la tasca desenvolupada per l’associació Formació Permanent de l’Espluga ha estat i és molt posi�va, i ha sabut donar resposta a les necessitats forma-

Jordi Roca i Armengol

"La Formació Permanent organitza tres cicles d’activitats: el de tardor, el d’hivern i el de primavera. El seu contingut és molt divers i comprèn tant conferències com cursets, celebracions de festes populars, excursions i sortides al teatre, entre d’altres."

Sortida a Castellar de n'hug. FORMACIÓ PERMANENT

14

1978 - 2018


FP

RECONEIXEMENTS

La Generalitat de Catalunya reconeix la incansable tasca de la Formació Permanent El 25 de maig del 2016, al Palau de la Generalitat de Catalunya es va fer un acte en reconeixement a les en�tats que tenien una trajectòria de més de 25 anys, i que es�guessin formades per dones, que es dediquessin a la igualtat de les mateixes, o que fessin una labor envers elles. Es van donar 34 reconeixements a en�tats de Catalunya entre elles, la Formació Permanent, per la labor realitzada incansablement durant tants anys. L'Ins�tut Català de les Dones és l'organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament de la Presidència, que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polí�ques per a l'equitat de gènere que desenvolupa l'Administració de la Generalitat, a par�r de les competències exclusives que atorga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'ICD les competències que li atorga la Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l'Ins�tut Català de la Dones, modificades per la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efec�va de dones i homes.

"l'acte va estar presidit per la molt Honorable Consellera de la Presidència Neus Munté i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Maria Teresa Pitarch"

L'acte va estar presidit per la molt Honorable Consellera de la Presidència Neus Munté i la presidenta de l'Ins�tut Català de les Dones, Maria Teresa Pitarch, les quals van encoratjar totes les en�tats. La Formació Permanent, es va afiliar a l'Ins�tut Català de les Dones ara fa uns 28 anys.

Neus Munté, Consellera de la Presidència.

ant l l a b e r t r "segui pulsar el foper im e la cultura i ment d ltat" la igua

Maria Teresa Pitarch , predidenta de l'Institut Català de les Dones

Neus Munté, Maria Assumpció Carulla i Ma Teresa Pitarch. FORMACIÓ PERMANENT

15

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS 2003 MENJA I CALLA. Josep Vallverdú i Aixalà ELS RECURSOS MINERALS I HIDROLÒGICS DE LES MUNTANYES DE PRADES. Montserrat Bonet Cañisà VIATGE A SUD-ÀFRICA. Gerard Griñó Vernet VISITA ALS CERRELS TORRES, DE PAX DEL PENEDÈS COM REFORÇAR LA MEMÓRIA. Roser Espasa Toldrà

CELEBRACIÓ DEL 25è ANIVERSARI. DINAR A L’HOSTAL DEL SENGLAR

DIJOUS GRAS

VIATGE A BENELUX. Isidre Rosell i Palau

DESCOBRIMENTS CINENTÍFICS PER LA QUALITAT DE VIDA. Josep M. Bertran i Soler COM CONSERVAR LA SALUT. J.M. Sánchez Ripollès VISITA A LA DEIXALLERIA COMARCAL LES COFRARIES RELIGIOSES A L’EDAT MODERNA. Jordi Ribes Pena ELS NOSTRES POBLES I EL MEDI AMBIENT. Ramon Queralt CAFÈ TEATRE. POEMES DE JOAN OLIVER (PERE QUART). Andreu Morta EL CANVI CLIMÀTIC. Joan Manuel Cabezas i López ELS ARXIUS CATALANS DIPOSITATS A SALAMANCA. Josep CASTANYADA Maria Sans i Travé EL MODEL SANITARI CATALÀ. Joan Carulla i Civit LA FAMÍLIA. Carme Minguella i Pujol EL SEGLE DE LES DONES. Andreu Mayayo i Artal EL PAPER DE LA DONA EN LA HISTÒRIA ESPLUGUINA. Jordi Roca i Armengol SORTIDA CULTURAL LES CAIGUDES EN LES PERSONES GRANS. Glòria Rosell i Sal- LA DIETA EQUILIBRASA. Teresa An�ch i Salvadó vadó VOLUNTARIAT A L’ÍNDIA. Núria Fonoll i Masalies D’IGUAÇÚ A USHUAIA. L’ARGENTINA DE NORD A SUD. Joan Guasch i Murtra RECULL DE FETS HISTÒRICS DE LA VILA. Antoni Carreras i Casanovas EL FRANCOLÍ, 20 ANYS D’UNA HISTÒRIA. Òscar Palau i Just i Joan Guasch i Can� LA GLOBALITZACIÓ. UNA OPORTUNITAT PER A LA HUMANITAT. Ferran Civit i Mar� FORMACIÓ PERMANENT

16

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS EL CRISTIANISME: UNA RELIGIÓ PER DESCOBRIR. Mn. Armand Puig FESTA DE NADAL

TEATRE. “Dissabte, diumenge, dilluns” TNC TRANSTORNS DE LA SON. Marta Tous i Andreu EL FOC I NOSALTRES. Josep Vallverdú i Aixalà

2004

LA DEPRESSIÓ, UN FENÓMEN D’ACTUALITAT. Isidre Bosch i Vallès

XOC DE CIVILITZACIONS. Joan Manuel Cabezas López

TEATRE. LA PASSIÓ D’OLESA DE MONTSERRAT I VISITA AL MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

TARRAGONA-KARAKORIMA. Pep Maixé i Passano

PATCHWORK. Teresa Ribé CONTES PER ADULTS. Carles Alcoy Sánchez CULTURA VIKINGA. Macià Riutort i Riutort SORTIDA CULTURAL EL VOLUNTARIAT ÉS NECESSARI. Creu Roja IDEES DEL DEMÀ. Josep Gomis i Mar� CONCEPTES D’IMPLANTOLOGIA ORAL. Jordi Folch i Homs EXPEDICIÓ AMB MOTO: L’ESPLUGA-BARCELONA-CAP NORD. Josep M. Cabal i Ricard Warleta

ASPECTES PSICO-SOCIALS DE LA VELLESA. Núria Mas Carré

FESTA FINAL DE CICLE A L’ERMITA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DIJOUS GRAS. Berenar a l’Hostal

FORMACIÓ PERMANENT

L’ESPLUGUÍ QUE NO RECULAVA. Andreu Morta

17

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS

L’ESCÀNDOL FINANCER. LA VISIÓ DE L’AUDITORIA I LA DEL DIJOUS GRAS. BERENAR DE CARNESTOLTES PÚBLIC. Alfons Bataller TEMPS DE L’ESTRAPERLO A LA CONCA DE BARBERÀ. Josep CASTANYADA A L’HOSTAL DEL SENGLAR Recasens i Llort TEATRE. “Mar i Cel” de Dagoll Dagom

LA QUALITAT DELS PRODUCTES, UN VALOR DIFERENCIAL. Mar Callau i Roig PROJECCIÓ D’UNA PEL.LÍCULA. Isidre Rosell i Palau COM LLEGIR LA PINTURA. Josep Baluja SALUT INTERNACIONAL. Carme Roca i Saumell EXCURSIÓ A VERDÚ PLA D’ACCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES DE DONES 2005-2007. Marta Selva i Masoliver

MARIA AURÈLIA CAPMANY, UNA DONA DEL SENGLE XX. PANORAMA DEL LLIBRE. Josep Vallverdú i Aixalà Agus� Pons i Mir TEATRE. “Cantando bajo la lluvia” LA DONA A NICARAGUA. Montserrat Campoy LA VIDA ALS ESTATS UNITS. Maria Teresa Canyellas SanaLA GUARDIA DELS PRATS I LA SEVA ESGLÉSIA. Mn. Albert huja Palacín VISITA AL CENTRE DE RESIDUS. LA CONVENIÈNCIA DE FER TESTAMENT. Rafael Mestre Gómez LES PRESONS, PER QUÈ? Joaquim Millán FLORS I ORNAMENTS NADALENCS. Maria Teresa Mar� i CONTES PER A ADULTS A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL. CarPrats les Aloy ASPECTES QUOTIDIANS DEL CONSUM. Ermínia Mar� Morgades

CLOENDA NADALENCA

2005 REPTES DE LA DEPENDÈNCIA A LA SOCIETAT NOSTRA. Nú- JESÚS, UN PERFIL BIOGRÀFIC. Armand Puig ria Segú i Farré SOBRE LLIBRES I BIBLIOTEQUES. EL LLIBRE COM A OBJECSORTIDA DE TARDA A TV3. Programa “El Club” TE DE COL.LECCIÓ. Eva Esteve i Latorre FORMACIÓ PERMANENT

18

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS EXCURSIÓ DE CLOENDA REFORMA DE L’ESTATUT. Jordi Jaria Manzano TUBERCULOSI. Maria Jesús Rodríguez Bayarri CELEBRACIÓ DE LA CASTANYADA A L’HOSTAL DEL SENGLAR POBLET. HISTÒRIA I SÍMBOL DEKS PAÏSOS CATALANS. Gener Gonzalvo i Bou MÚSICA I SALUT. Conxita Bentz Oliver PREMSA COMARCAL DEL 1903 AL 1923. Josep Maria Vallès i Mar�

DEL PROJECTE A L’ESTATUT. Jordi Jaria Manzano LES IMATGES EN PEDRA, LECTURA I SIMBOLISME. Josep Baluja RECITAL DE POESIES DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT. La Teca Teatre de Cambrils ANESTÈSIA. LA GRAN DESCONEGUDA. Núria Amigó

COM CONÈIXER LA PINTURA. Maria Assumpció Gili Rufié TEATRE. “Les falses confidències” FESTA DE NADAL

SORTIDA DE TARDA

2006

POBLET, VEÏNATGE GLORIÓS. Jesús Maria Oliver

COM TE DIUS?. Josep Vallverdú i Aixalà

MOZART EN EL SEU TEMPS. Victor Lleixà, Nàdia Bosch, Raül Fernández i Josep Colomer

VIATGE A MOSCOU I SANT PETERSBURG. Isidre Rosell VIATGE A ETIÒPIA. Carme Castellà LA COVA DE LA VILA, UNA PORTA OBERTA AL PASSAT. Antoni Carreras i Casanovas CONTES DEL QUIXOT. Carles Alcoy DIJOUS GRAS LA POBRESA, LES CAUSES I COM ES POT RESOLDRE. Anna Mir FORMACIÓ PERMANENT

19

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS EL MUSEU DE LA VIDA RURAL, UN LLEGAT AMB FUTUR. Carles Duarte L’ESPLUGA: PRESENT I FUTUR. David Rovira

CELEBRACIÓ DEL NADAL CENT ANYS DE L’ORFEÓ CATALÀ A MÈXIC. Òscar Palau Just PSICOANÀLISIS I CREATIVITAT. Jaume Descarrega i Font TEATRE. “Pels Pèls” ESCOLA LUMINISTA I ANTECEDENTS DEL SR. RUSIÑOL A SITGES. Àngel Parés DIJOUS GRAS

VISITA VIRTUAL AL MONESTIR DE MONTSERRAT, AMB MÚSICA I CANÇONS, CAMÍ PREVI PER A UNA PEREGRINACIÓ EN AQUEST ANY JUBILAR. Andreu Maria Martinez DONES, ESFORÇ I MUNTANYES. IRAN (DAMAVAND). Montse Robles Padilla LES LUMBÀLGIES. Josep Maria Amorós Macau CLOENSA DEL CICLE AMB EXCURSIÓ I VISITA AL MONESTIR DE MONTSERRAT

GORDES, SEXIS I TENDRES. Jordina Biosca i Soler

HISTÒRIA DE LA NOSTRA GENERACIÓ. Jordi Pujol i Soley CONFIDÈNCIES D’UN ESCRIPTOR DE NOVEL.LES. Pere Or�s FESTA CASTANYADA A L’HOSTAL SANTIAGO RUSIÑOL. VIDA I LLEGENDA. Josep Vallverdú i Aixalà SORTIDA A SITGES FENT LA RUTA SANTIAGO RUSIÑOL L’ESTAT DEL BNESTAR ALS PAÏSOS ESCANDINAUS. Josep Maria Servitje

ELS ALTRES ANDALUSOS. Bienvenido Moya

EDUCACIÓ ESPECIAL EN ELS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SHARAUIS. Equips de treball del projecte ACAPS DONES DURANT LA REPÚBLICA. Teresa Abelló

CREUER PEL MEDITERRANI. Isidre Rosell

PROJECCIÓ AUDIOVISUAL. Isidre Rosell FORMACIÓ PERMANENT

VIL.LA ENGRÀCIA. UN BALNEARI A REDÓS DE POBLET. PRIMERA INDÚSTRIA TURÍSTICA A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ EN EL SEGLE XIX. Josep Maria Vallès i Martí

DONA I MÓN RURAL. Carme Rosell i Trullols

20

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS EL BOSC DE POBLET AL LLARG DEL TEMPS. Manuel Mar�nez i Garcia

LA CASTANYADA

CONTACONTES “CÒCTEL DE CONTES”. Agus� Farré

RENDÉ O LA REFLEXIÓ D’ORDRE A UNA AGRICULTURA EN EBULLICIÓ. Antoni Gavaldà

UN SEGLE D’AGRUPACIONS INSTRUMENTALS (1844-1936). Núria Medrano Torres

AUDIOVISUAL DEL VIATGE L’ESPLUGA-SUÏSA. Josep Moya Moreno

TEATRE. “Grease” LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT DENTAL. Judit Tomàs Meda HISTÒRIA DE LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA. Jaume Claret ELS VITRALLS TIFFANY. Francesca Roselló VIATGE DE TARDA A MOLLERUSSA PA AMB OLI... I VI. Josep Vallverdú i Aixalà LES DONES I EL PARLAMENT DE CATALUNYA. Ernest Benach TEATRE. “Òscar. Una maleta, dues maletes, tres maletes” CATALUNYA, UN PAÍS COMPROMÈS AMB EL MEDI AMBIENT. Ramon Espadaler i Parcerisas

COM AFRONTAR LES EMERGÈNCIES. Toni Morlans CELEBRACIÓ DEL NADAL

FORMACIÓ PERMANENT

21

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS

INAUGURACIÓ DE LA SALA JOSEP TREMOLEDA i CONFERÈNCIA DE MIREIA TREMOLEDA

2008

CELEBRACIÓ DE LA CASTANYADA A L'HOSTAL DEL SENGLAR

SALUT PER DISFRUTAR, Carme Valls

L'ORIGINALITAT DE RAMON LLULL. Josep Batalla

VIATGE AL PAÍS BASC, Pel·lícula de Isidre Rosell

L'ÀFRICA ROBA EL COR. Victòria Sauret

LES SALSES, Josep Maria Morell i Bitrià

POEMES DE JOSEP VALLVERDÚ. Anna Maria Morera, Joan Cornudella i l'autor

CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES EL CANVI CLIMÀTIC, PASSAT I FUTUR. Xavier Sigró SORTIDA A BARCELONA AL TEATRE A VEURE "MAMMA MIA!" LA PROVIDÈNCIA ES DIU PACO. Genís Sinca

MARATÓ DE TV3 2008 CONFERÈNCIA SOBRE MALALTIES MENTALS GREUS SORTIDA AL TEATRE NACIONAL, PER VEURE L'OBRA "ALOMA" DE MERCÈ RODOREDA CONFERÈNCIA A CÀRREC DE JOSEP BALUJA

LA SALUT DELS NOSTRES PEUS. Laura Romero

FI DE CICLE I PREPARACIÓ DEL NADAL

VIDA, SALUT I QUÍMICA. Núria Ruiz

2009

REPÀS A MERCÈ RODOREDA. Joan Cornudella Olivart EL PAPER DE LA DIPUTACIÓ EN L'IMPULS A LES NOSTRES COMARQUES. Josep Poblet i Tous

CATALUNYA , CAMINS DE FUTUR. Pere Macias i Arau

RUTA DE LA MEL A LES MUNTANYES DE PRADES. Joan Maria Llorens Molné

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE HEPÀTGON, D'INICIATIVES CULTURALS. Èric Jover, Pere Baltà i Joan Maluquer

GUIA DE LA CONCA. Gabriel Serra

AUDIOVISUAL DE JOAN PONS, PINTURA I POESIA, Sol Enjuanes

SORTIDA A BARCELONA, AL TEATRE VICTÒRIA , PER VEURE EL MUSICAL "BOSCOS ENDINS" CONSELLS PRÀCTICTS DE LES MASCOTES, Núria Llopis

SORTIDA AL TEATRE CONDAL PER VEURE L'OBRA "EL JOC DELS IDIOTES" COM ARRIBAR A MOTO GP. Carlos Liñán del Valle

TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA. Imma Saumell Puig SOLUCIONS ÒPTIQUES PER A LA VISIÓ. Jordi Robuster Folch

BERENAR DE CARNESTOLTES A L'HOSTAL DEL SENGLAR VISITA DE L'EXPOSICIÓ DE RAJOLES AL MUSEU DE LA VIDA RURAL. Florenci Crivillé

LA RUTA DEL SILENCI. Eduard Castellarnau

LLEGENDES DE LA CONCA DE BARBERÀ. Rosa Maria Canela

CATALUNYA I EUROPA. Carles Duarte

150è. ANIVERSARI DE PUCCINI. Joan Vives Villalta

DOS FILMS CURTS, de Ramon Monfà i presentats per Josep Vallverdú

ELABORACIÓ DE POSTRES. Pau Morgades i Roca

CLOENDA DEL CICLE I CELEBRACIÓ DEL 30è ANIVERSARI PRAT DE LA RIBA. RAÓ I SENTIMENT. Joan Maria Pujals i Vallvé CONTES DE MERCÈ RODOREDA. Jordina Biosca FORMACIÓ PERMANENT

LES MEVES EXPERIÈNCIES AMB TARRADELLAS. Montserrat Catalan i Benavent EL PRINCIPI ANTRÒPIC: UNA VIA PER APROXIMAR-NOS A DÉU DES DE LA CIÈNCIA?. Pare Lluc Torcal

22

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS MÀRTIRS DEL SEGLE XX. Francesc Basco i Gracià COM ENS AFECTA LA CRISI. Carme Sureda

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. COM SUPERAR LA CRISI. Antoni Garrell i Guiu

DESCOBREIX EL DRAC I ALTRES BÈSTIES FANTÀSTIQUES. Ferran Sugranyes UNA PASSEJADA PEL PARC GÜELL. Josep Maïllo PREVENCIÓ DE LES NOVES ESTAFES. Mossos d'Esquadra DIBUIXOS D'ERMITES A L'ENTORN DE L'ERMITA DE SANTA ANNA, DE PRENAFETA. Enric Sánchez Cid i Mn. Albert Palacín Ar�ga

CELEBRACIÓ DEL NADAL I RECITAL DE POESIES CATALANES. Joan Maïllo

2010

PRECAUCIONS I LA INCIDÈNCIA DE LA GRIP A. Graciano GarCINQUANTA ANYS SENSE JOAN AMADES ELS TRES MÓNS cía Pardo DE JOAN AMANDES. Per Jan Grau LA CRISI MATRIMONIAL. SEPARACIÓ I NUL·LITAT. Teresa MarL'ESPLUGA I ELS RECURSOS SANITARIS. Francesc Duch � Timoneda CINQUANTA ANYS SENSE JOAN AMADES, COMS I PERQUÈS: ELS ESPAIS NATURALS DE CATALUNYA I EL BOSC DE POBLET. L'ESPERIT DEL FOLKLORISTA. Andreu Morta Xavier Buqueras i Carbonell VIATGE A BAGÀ I CLOENDA DEL CICLE

LA NOVA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA. Montse Ar�ga i Alba Domènech VIATGE AL PERÚ. Judit Roselló i Morgades CELEBRACIÓ DEL DIJOUS GRAS, AMB UN BERENAR A L'HOSTAL DEL SENGLAR MARGARET THATCHER, UNA DONA DEL SEGLE XX. Andreu Mayayo MEDICINA TRADICIONAL XINESA. COM L'ENTENEM I COM LA TRACTEM. Pere García Carreté SORTIDA AL TEATRE PER VEURE L'OBRA "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE", DE SANTIAGO RUSIÑOL

EL RECTOR DE VALLFOGONA. Josep Vallverdú

ELS CASTELLS, CANDIDATS AL PATRIMONI CULTURAL IMVISITA PRÈVIA A LES NOVES INSTAL·LACIONS DEL MUSEU MATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA VIDA RURAL SORTIDA CULTURAL A LLEIDA PLANTES FORASTERES DE CONREUS I JARDINS. Ramon Maria Masalles PINTANT UN QUADRE... Fernando Mar� Civit CELEBRACIÓ DE LA CASTANYADA EL XIPELLA I LA PARLA DE LA CONCA DE BARBERÀ. Carme Plaza COM ARRIBAR A MOTO GP. Carles Liñán del Valle LA CUINA DE NADAL AMB L'ÀVIA REMEI. Remei Aguilera SORTIDA DE TARDA, I A LA NIT AL TEATRE FORMACIÓ PERMANENT

23

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS PERQUÈ SERVEIX LA LITERATURA? Jordi Llavina Murgadas

L'EXILI. Montserrat Catalan i Benavent

POESIA VISUAL SOTA LES MUNTANYES DE PRADES. Sergi Quiñonero i Àngels J. Sagués

FA MOLTS I MOLTS MILIONS D'ANYS: LA PALEONTOLOGIA A CATALUNYA. Elisabet Blaya Mar�

MALESTAR PSICOLÒGIC A L'ACTUALITAT. Mar Espasa Anguera

SORTIDA A BARCELONA PER VISITAR LA FIRA DE STA. LLÚCIA I SEGUIDAMENT AL TEATRE NACIONAL A VEURE "AGOST"

VIVÈNCIES. Núria Esteve Rufié

CLOENDA DEL CICLE I CELEBRACIÓ DEL NADAL

2011

TEMPS DE FLORS. SORTIDA A GIRONA MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA. UN PATRIOTA CATALÀ. Josep Maria Prats SALS DE SCHÜSSLER EN GINECOLOGIA. Sylvia Mar�nez Bonafont EL FERRO FORJAT DEL MONESTIR DE POBLET. UNA CREACIÓ ARTÍSTICA DE CAL BIEL. Antoni Carreras i Casanovas

UNA ETAPA A L'AJUNTAMENT. David Rovira i Minguella LLEGIR PER CRÉIXER. Jordi Llavina i Murgadas 150è. ANIVERSARI DEL NAIXEMENT D'ISAAC ALBÈNIZ, COMPOSITOR I PIANISTA. Joan Vives i Bellalta

BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Josep Maria Vallès i Mar�

HIGIENE BUCAL, CONSELLS BÀSICS D'HIGIENE I SALUT BUCAL. Marisa Heredia

VIATGE A SARAGOSSA

SORTIDA DE TARDA A BARCELONA ELS NÚMEROS. Josep Vallverdú BAIXA VISIÓ. Jordi Robusté i Folch CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES LA VALL D'ARAN. TERRA DE COSTUMS. Andreu Morta LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA I COM CUIDAR EL CUIDADOR. Judit Pera i Laura Anglès DONES, SALUT I PODER. Carme Valls i Llobet

LA PROTECCIÓ I LA RESTAURACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL. Jordi Roca

VIATGE A LA XINA. Josep Maillo

EL TEMPS I NOSALTRES. Josep Vallverdú i Aixalà

LA RUTA DELS TEMPLERS I HOSPITALERS DE L'ESPLUGA. Antoni Carreras i Casanovas

MOTIVACIÓ PER LA MEMÒRIA ACTIVA. Aurora Plana

SORTIDA A TORTOSA I DINAR A SANT CARLES DE LA RÀPITA

CELEBRACIÓ DE LA CASTANYADA A L'HOSTAL DEL SENGLAR

LA RUTA DELS TEMPLERS I HOSPITALES DE L'ESPLUGA. Antoni Carreras i Casanovas

HIPERTENSIÓ I COLESTEROL, CONSELLS PRÀCTICS. David Rovira Sánchez LA FIGURA DE JOAN MARAGALL. Antoni Dalmases Pardo

LES FONTS DEL PARATGE NATURAL DE POBLET. José Luís Peña

HERÈNCIES I SUCCESSIONS, ASPECTES LEGALS COM ES VA MANTENIR LA GENERALITAT DE CATALUNYA A FORMACIÓ PERMANENT

PARAL.LEL, AVINGUDA DE L'ESPECTACLE. Lluís Bou i Roure

PERFIL DEL POETA I METGE MÀRIUS TORRES. Josep Camprubí i Secitja

24

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS COSMÈTICA I DERMATOLOGIA. Jaume Grau Gilabert

Francesc R. Duch Campodarbe

VIATGE A EGIPTE 2009. En record d'Isidre Rosell Palau DOLOR I EL BON ÚS DEL ANALGÈSICS. Farmacèu�c David Rovira i Sánchez

VIATGE AL VIETNAM. ESCAPADA A CAMBOTJA. DIARI AL SUD-EST ASIÀTIC. Judit Roselló CONFERÈNCIA. Josep M. Prats Batet VIATGE A CAMPRODON, RIPOLL I SANT JOAN DE LES ABADESSES

JOSEP M. DE SEGARRA. CINQUANTA ANYS DESPRÉS DE LA SEVA MORT. Antoni Dalmases TEMPS DE NADAL, TEMPS DE POESIA. Anna Morera Casacuberta i Anna Pallàs

2012 MANTENIR EL PRESENT O GUANYAR EL FUTUR. Antoni Garrell Guiu ACTIVITAT EXCURSIONISTA DEL CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ ANY 2011. Marta Roig i Anton Ferrando LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Antoni Strubell Trueta LA VERITABLE REVOLUCIÓ DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT. Montserrat Gatell i Pérez

EL CACAU I LA XOCOLATA. Ramon Maria Masalles EL SENTIT DELS REFRANYS. Josep Vallverdú i Aixalà

MARTIN LUTHER KING. Josep Vallverdú i Aixalà

FESTA DE CARNESTOLTES

L’ACOLLIMENT DE MENORS, UN MÓN PER DESCOBRIR. Taula rodona presentada per Pilar Garrell

EL NAIXEMENT DELS EE.UU. D’AMÈRICA. Rafael Mateos Ayza

CASTANYADA

L’ART PRESHISTÒRIC A CASA NOSTRA. Ramon Viñas Vallverdú

SORTIDA AL TEATRE NACIONAL. "Una vella coneguda olor" de Josep M. Benet i Jornet.

VIATGE A BARCELONA “LE CIRQUE DU SOLEIL”

VIVÈNCIES A L’AMÈRICA LLATINA. Anna Maria Aixalà

EL BON ÚS DELS ANTIBIÒTICS. David Rovira Sánchez

LES RETALLADES SANITÀRIES. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES.

UNA VISITA A LA COVA DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. An-

FORMACIÓ PERMANENT

25

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS toni Carreras i Casanovas

CENT ANYS DEL NOSTRE CELLER. Jordi Roca i Armengol UN CEL DE PLOM. LA VIDA DE NEUS CATALÀ. Carme Mar� LA RIQUESA DELS BOSCOS DE POBLET. Xavi Buqueras WUKRO, LA CIUTAT DELS ORFES. Àngel Pujol i Gorné QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?. Montse Bosch CASTANYADA ELS TRIBUTS MÉS PROPERS: ELS LOCALS. Francesc Andreu Sánchez

LECTURA COMENTADA DE TEXTOS. Jordi Llavina

EL MAL D’ESQUENA I LA SEVA PREVENCIÓ. Laura Mar�nez Vidal

L’ESTIU DE LA PLUJA. Robert Saladrigas MALALTIES DE L’APARELL LOCOMOTOR. Josep Valverde Garcia ALTERNATIVA HOMEOPÀTICA. Cris�na Simó PARC DE LES OLORS, PROPIETATS DE LES HERBES MEDICINALS I CULINÀRIES. Teresa Rosell L’ENVELLIMENT ACTIU I LA SOLIDARITAT INTERGENERACIONAL. Rosa Mercadé

TEATRE. “CAMPANADAS DE BODA”, PER LA CUBANA. PETITS CONSELLS PER LA GENT GRAN. Mossos d’Esquadra BIRMÀNIA, EL REGNE DEL SOMRIURE ETERN. Jordi Llorens Estapé CELEBRACIÓ DEL NADAL

2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES “VETLLA”, GUANYADOR DEL PREMI VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Jordi Llavina

POEMES D’AMOR PER COMBATRE L’AMOR. Jordi Llavina

200 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE FRÉDÉRIC CHOPIN. Joan Vives Bellalta

DE PLOURE PROU QUE PLOU, PERÒ PLOU POC. Josep Vallverdú Aixalà

RECUPEREM LA HISTÒRIA ESBORRADA DE CATALUNYA. Jordi Bilbeny

EXPERIÈNCIES VISCUDES AL PARLAMENT DE CATALUNA. Joan Güell

LA SALUT INVISIBLE DE LES DONES. Carme Valls i Llobet

LA NOSTRA VEU. Aprodisca

SORTIDA FONTS DEL LLOBREGAT I CASTELLAR DE N’HUG.

FORMACIÓ PERMANENT

26

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS DIJOUS GRAS. DISFRESSES I BON BERENAR

1714. Josep Maria Prats

LA PINTURA COM A TESTIMONI D’UN TEMPS. Josep Baluja

OBRES DE RENOVACIÓ DEL PONT DE LA VIA, A PROP DEL CELLER. Ramon Joan Roselló

L’AUTOESTIMA I L’ESTRÈS EMOCIONAL. Laura Anglès

DINAR 35 ANIVERSARI

EL SILENCI DELS TELERS. Assumpta Montellà

L’ESCRIPTOR I L’HOME. LA VIDA DE JOSEP VALLVERDÚ. Josep Maria Aloy

MANIPULACIÓ DE MEDICAMENTS AMB INHALADOR. David Rovira Sánchez TEATRE. “LA FAMÍLIA IRREAL”. EL MUSICAL

LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Xavier Margalef LES FLORS SILVESTRES DE LES MUNTANYES DE PRADES. Ramon Maria Masalles

LA VIDA I L’OBRA DE SALVADOR ESPRIU. Andreu Morta

PARATGE NATURAL DE POBLET. Xavier Buqueras

LES TRADICIONS, SIGNE D’IDENTITAT D’UN PAÍS. Antoni Dalmau i Ribalta

EL PARLAR DE L’ESPLUGA, UN PARLAR DE TRANSICIÓ. Magda Buldó

EL LLAÜTISTA I LA CAPTAIRE. Jordi Llavina LA COMUNICACIÓ LOCAL I DE PROXIMITAT. Xavier Lozano i Bosch

EL TESTAMENT, UNA QÜESTIÓ SOCIAL. Tarragó-Bech UNA EXCURSIÓ A L’IRAN. Anna Mir Felip

TEATRE. “SONRISAS Y LAGRIMAS”

VIATGE MONT SANT BENET I FUNDACIÓ ALÍCIA

QUÈ ÉS LA MEDIACIÓ AMBULATÒRIA? David Rovira Sánchez INVENTS DEL SEGLE XX. Josep Maria Vallès i Mar� TERÀPIES NATURALS. Núria Garrell EL PAPA FRANCESC. Armand Puig BICENTENARI DE GIUSEPPE VERDI. Joan Vives i Bellalta FESTA DE NADAL

ACÚFENS I HIPOACÚSIA. Carme Giménez Civit FORMACIÓ PERMANENT

2014 EL PARLAMENT DE CATALUNYA. Antoni Carreras i Casanovas

27

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS NOU DONES I UNA GUERRA: DONES DEL 36. Isabel Oles�

JOAN VINYOLI, 100 ANYS DEL SEU NAIXEMENT. Jordi Llavina

HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA ÉS POSSIBLE SORTIR DE LA CRISI SENSE CREAR OCUPACIÓ?. Antoni Garrell Guiu

ELS INDIS DE L’AMAZONIA. Maria Isabel Miró LA HISTÒRIA DE LA CUINA A TRAVÉS DELS RECEPTARIS. Mariona Quadrada NOUS POEMES DE JOSEP VALLVERDÚ. Anna Maria Morera, Josep M. Vallès i Núria Vallverdú LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CONCA DE BARBERÀ. Gabriel Serra LES ÈTNIES DE LA VALL DE L’OMO. Jordi Llorens PER QUÈ RESCATEM LES CAIXES I NO LES PERSONES?. Xema Cardona

VIDA LÍQUIDA I AMOR LÍQUID. Montse Bosch

PRIM I REUS DEL 1871 ENÇÀ. Jaume Massó Carballido EXCURSIÓ. Hospital del Sant Pau JOSEP BERTRAN I SOLÉ (1910-1999). METGE. IN MEMORIAM. Antoni Carreras i Casanovas EUROPA EN UNA CRUÏLLA. Lluís Foix COM VIURE 120 ANYS, -O ALMENYS INTENTAR-HO-. Elies Torres LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, SENTIT D’UNA POLÍTICA. Xavier Ferré i Trill

QUÈ SABEM DE L’ICTUS? Xavier Ustrell Roig DIJOUS GRAS. CARNESTOLETES

MANCOMUNITAT A LA CONCA I PAGESIA. Josep M. Vallès i Mar� 115 DIES A L’EBRE. Assumpta Montellà CASTANYADA STRAUSS, EL REI DEL VALS. Maria Carme Domingo REFLEXIONS SOBRE EL PROCÉS. Óscar Palau

COM ES CONSTRUEIX UN CASTELL. Guillem Soler MÀFIA, UN SUPERPODER DE L’HOME. Vicenç Lozano TEATRE.” EL CRÈDIT” FORMACIÓ PERMANENT

28

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS CADA DIA ÉS FESTA, OBRA DEL REPUTAT FOLKLORISTA VILANOVÍ BIENVE MOYA. Jordi Llavina QUÈ ÉS EL QUE ENS DOL D’UNA PÈRDUA?. Jaume Descarrega i Font EL TRANSIBERIÀ. Joaquim Nolla

ECONOMIA I ÈTICA. Manuel Egea CANVIS DE LA MEDICINA I LA SEVA APLICACIÓ EN MIG SEGLE. Armand Urru�a COM S’ESTIMULA LA COMPRA AL PUNT DE VENDA. Xavier Arnavat ESPERANÇA DE VIDA, PERÒ AMB QUALITAT DE VIDA. Aprodisca

TRAUMATOLOGIA. Víctor Melià

CICLE DELS SENTITS. DEL CELLER “VIDBERTUS”. Albert Rovira

CELEBRACIÓ DEL NADAL

2015

L’ENSENYAMENT MUSICAL EN L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. Isabel Guasch Bota

HISTÒRIES DE LA FIRA I FESTA MAJOR. Jordi Roca i Armengol LES MEDUSES, LES NOVES REINES DEL MAR. Aurora Requena TERESA DE JESÚS. UNA DONA PEL SEGLE XXI. Mn. Xavier Segura LA VÍDUA ALEGRE. GOYA I LA DUQUESSA D’ALBA. Jordi Rius Jové SORTIDA TEATRE. “SISTER ACT” EL PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES I FUNCIÓ DE L’ESPLUGA. Josep Oliveres LA FIGURA DE JOSEP PLA. Antoni Dalmases

CHARLES CHAPLIN. MÉS ENLLÀ DE CHARLOT. Sílvia Bonet EXCURSIÓ PASSI-HO BÉ. Josep Vallverdú NOVES MANERES DE FER GIMNÀSTICA. Èrika Soriano

ARTERIOESCLEROSI. ENVELLIMENT. Anna Hernàndez Aguilera LA MALALTIA DE L’ALZHEIMER. L’OBLIT DE LA MEMÒRIA. Xavier Ustrell Roig LA PINTURA: HISTÒRIES AMAGADES. Josep Baluja SAGARRA, L’APLAUDIT. Josep Vallverdú VIATGE A LA CONXINXINA. Ramon Amigó i Carulla

ELS INUIT CAÇADORS DEL GRAN NORD. Francesc Bailón LA PUBLICITAT EN ELS NOSTRES TEMPS. Josep Maria Permiquel Capdevila LA SALA D’ESTAR ÉS UN CAMP DE FUTBOL. Josep FORMACIÓ PERMANENT

29

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS Maria Fonalleras

EL CASAL: LA NOSTRA VIDA. Josep Maria Vallès i Mar�

SOM EL QUE MENGEM?. Txell Amigó

LES JUNGLES DEL NEPAL. Pitu Amigó

EXCURSIÓ. Viatge a Viladrau LA MATERNITAT D’ELNA. M. Isabel Miró L’ACTITUD HO ÉS TOT. Gemma G. Gasulla AUTOESTIMA I GESTIÓ DE L’ESTRÉS EMOCIONAL. Laura Anglès Requena TEATRE. “Els veïns de dalt” de Cesc Gay ELS NOSTRES PESSEBRES DE MUNTANYA. Dalmy Gascon ACTITUD DEL TRAUMATÒLEG DAVANT DE LES PRÒTESIS TOTALS ARTICULARS. Víctor Melià

ELS CASAMENTS I LA FAMÍLIA A L’ÈPOCA MEDIEVAL. Montserrat Flores

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE NADAL

ALIMENTACIÓ I CÀNCER. Òscar Ros

2016

SORTIDA CULTURAL A LA TARRAGONA ROMANA XIPRE: UNA ILLA ENTRE ORIENT I OCCIDENT. Joaquima Nolla

LLUÍS CARULLA, 50 ANYS DESPRÉS. Andreu Morta

ELABORACIÓ TRADICIONAL I MODERNA DE L’OLI D’OLIVA. Ramon Joan Roselló i Sans

MARIA CALLAS, UN MITE DINS L’ÒPERA. Maria Carme Domingo

L’ANY INTERNACIONAL DELS LLEGUMS. Ramon M. Masalles

PRESENTACIÓ DEL DARRER POEMARI “MATÍ DE LA MORT”. Jordi Llavina

LES CÈL.LULES MARE. QUÈ SÓN I QUINA UTILITAT TENEN. Enric Contreras

FRANKENSTEIN O L’HOME QUE COMPETEIX AMB DÉU. Josefa Moron

VIATGE A L’ADACK, L’ÍNDIA BUDISTA. Ramon Amigó i Carulla

VERITATS I MENTIDES DE LA HISTÒRIA. Antoni Dalmau Ribalta

EXPANSIÓ CATALANA PER LA MEDITERRÀNIA. Josep Prats

FORMACIÓ PERMANENT

EXCURSIÓ

30

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS

RAMON LLULL. Elisenda Rosell Andreu

L’ABAT ESCARRÉ. Francesc Roig

XILE I L’ILLA DE PASQUA. Josep Baluja

PAU CASALS. Joan Vives Bellalta HISTÒRIA DELS NOMS DELS CARRERS DE L’ESPLUGA. Jordi Roca

EDUARD TODA. DE REUS A POBLET. Jaume Massó POEMES DE JOSEP FARRÉ I GUAL. Rapsodes espluguins NADAL RECICLAT. Dalmy Gascón

2017 A BRAÇADES FINS A L’ÀFRICA, EL SOMNI DE CREUAR L’ESTRET NEDANT. Erika Soriano ELS NENETS. PASTORS NÒMADES DE YAMÀLIA (SIBÈRIA). Francesc Bailón “GENER”. Josep Vallverdú EL MODEL D’ESTAT DE SUÏSA. PROS I CONTRES. Esther Flubacher RONDA DE BOIRES. PRESENTACIÓ DEL DARRER POEMARI DE JOSEP VALLVERDÚ. Jordi Llavina EL MÓN DEL MÉS ENLLÀ EN LA MITOLOGIA GERMÀNICA. Macià Riutort RAMON CASAS I SANTIAGO RUSIÑOL. Vinyet Panyella VIDA I MORT DEL DOCTOR ESPLUGUÍ CASIMIR TORRENS CARRERAS. Carles Hervàs TEATRE. “GENTE BIEN” de la Cubana A LA RECERCA DE L’OR. ELS GARIMPEIROS DEL BRASIL. M. Isabel Miró Montoliu FORMACIÓ PERMANENT

EL NAIXEMENT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. Maria Teresa Velasco Osca LA FATIGA EN L’ESPORTISTA. Gonzalo Gil VÍCTOR BALAGUER I EDUARD TODA. LA DÈRIA PER CONSTRUIR. Montserrat Comas TEARTE. “ART” POBLET INSÒLIT I SECRETO ALLÒ QUE MAI PENSEM D’EXPLICAR. Jordi Rius Jové LA VIDA DEL DUC DE WHARTON. Ramon Viñas L’ESPLUGA DEL SEGLE XIV. Antoni Carreras i Casanovas LES CÈL.LULES MARE 2a PART. Enric Contreras GEORGE SAND, REVOLUCIÓ O ROMANTICISME?

31

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS COM CONÈIXER EL MÓN ÀRAB MUSULMÀ. Oliver Klein Bosquet

ENRIC GRANADOS, ROMÀNTIC, ALHAMBRISTA I GOYESC ALS 150 ANYS DEL SEU NAIXEMENT. Joan Vives Billalta

MONTSERRAT. GEOLOGIA I ESPIRITUALITAT. Mossèn Estanislau Figuerola

ECONÒMIA I ÈTICA (II). Manuel Egea Lianeza

CECÍLIA BARTOLÍ. M. Carme Domingo Belanda LA POESIA DE MN. RAMON MUNTANYOLA. Jordi Llavina ELS SERVEIS SOCIALS BASICS A LA NOSTRA COMARCA. Mercè Domènech

MICROMASCLISME: LA DESIGUALTAT QUOTIDIANA. Laura Aguilar Or�z

LA VIA DEMOCRÀTICA CAP A LA REPÚBLICA CATALANA. Ferran Civit Mar� TEATRE

L’EXPEDICIÓ DE SIR JOHN FRANKLIN. LA GRAN TRAGÈDIA DE L’EXPLORACIÓ ÀRTICA. Francesc Bailón Trueba LES MALALTIES INFECCIOSES. Col·laboració Marató de TV3 AUSTRÀLIA. Pep Baluja VOLUNTARIS PER L’ESPLUGA, UN PROJECTE DEL POBLE PEL POBLE. Col·laboració Consell Comarcal RECOMANACIONS PER ANAR BEN CALÇATS. Laura Romero Olivé AMORS, FILTREJOS I EMBOLICS QUE HAN FET HISTÒRIA. Jordi Rius Jové FESTA DE NADAL

2018

SOROLLA. Anna Isabel Serra EXCURSIÓ. MORELLA I PEÑISCOLA

L’AIGUA DE CONSUM HUMA. Dolors Segura

LA CONCA DE BARBERÀ I L’ESPLUGA EN TEMPS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1911-1925). Josep M. Vallès i Mar�

PRINCIPALS PENSADORS INTEL.LECTUALS CONTEMPORANIS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL SEGLE XXI. Oliver Klein Bosquet

HISTÒRIA DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A L’ESPLUGA. Jordi Roca Armengol

EL CARNAVAL EN IMATGES. Ramon Joan Roselló

FORMACIÓ PERMANENT

32

1978 - 2018


FP

ACTIVITATS

VISITA COMENTADA A L’EXPOSICIÓ “DUST BOWL. QUAN LA NATURA ES REBEL·LA”

L’ESPLUGA ALS SEGLES XI I XII. CREACIÓ D’UN POBLE. Antonio Carreras i Casanovas TEATRE. “UN COP L’ANY” L’ARQUITECTURA MEDIEVAL: DE TAÜLL A NÔTRE DAME. Belen Alcón Vidal SOM EL QUE MENGEM?. Núria Tous EL NACIONALISME MUSICAL ESPANYOL: FALLA, ALBÉNIZ I GRANADOS. BALI, ON LA NATURA ESCLATA. Ramon Amigó Carulla

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I EL PROCÈS SOBIRANISTA Per Òscar Palau Just LA IMMUNITAT, EL NOSTRE SISTEMA DEFENSIU, Enric Contreras Barbeta CEL·LEBRACIÓ DELS 40 ANYS DE LA FORMACIÓ PERMANENT REFLEXOLOGIA, Angelina Bella L’ARXIU TARRADELLAS DESPRÉS DE L’OBERTURA DEFINITIVA AL PÚBLIC. Núria Gavarró Rodríguez

EL BROAD PEAK. Óscar Cadiach

CONSELLS D’AROMATERÀPIA EN ONCOLOGIA. Anna Sánchez COL·LOQUI AL VOLTANT DE LA NOVEL·LA “L’ESCANYAPOBRES” DE NARCÍS OLLÉ. Margarida Aritzeta CARAVAGGIO, PINTOR DE LA LLUM BARROCA. Per Anna Isabel Serra Masdéu FORMACIÓ PERMANENT

POMPEU FABRA, AL SERVEI DE LA LLENGÜA I DEL PAÍS, Joan Mar� Castells INGRÉS HOSPITALARI “UNA AVENTURA”, Anna Ollé i Núria Piñas LA FELICITAT NO TÉ EDAT, Celeste Pujol Guimerà SORTIDA FINAL DE CICLE

33

1978 - 2018


FP

40 ANIVERSARI

40è Aniversari de la Formació Permanent Avui estem de festa, és un dia especial estem de celebració de la nostra Formació.

i amb noves decisions. A la Formació ens hi trobem d’una manera senzilla i clara que ens ajuda a millorar la vida quo�diana.

40 anys que ens acompanya la Formació Permanent i gràcies a la vostra constància, avui ho celebrem.

Que puguem complir més anys amb aquesta Formació, en�tat enriquidora i creixent amb par�cipació.

Es�mem la Formació, el dijous ja l’esperem i amb les seves conferències, enriquim la nostra ment.

Us volem donar les gràcies a tots els que sou aquí, a tots els ponents que han passat i de les conferències que hem gaudit.

Perquè parlant no aprendrem, però sabem que escoltant amb el temps ob�ndrem una cultura més gran.

Us agraïm de tot cor la vostra col·laboració només amb el vostre somriure Ja ens dieu “gràcies de tot “

També més grans ens hem fet, perquè els anys han anat passant, però contentes de deixar l’empremta pels qui vindran.

Esperem i desitgem Passar aquesta festa amb alegria I poder portar a casa El bon record d’aquest dia

I anirem con�nuant amb moltes més conferències, amb viatges i excursions

Carme Permiquel

MOLTES FELICITATS!

FORMACIÓ PERMANENT

34

1978 - 2018


40 ANIVERSARI

FORMACIÓ PERMANENT

35

FP

1978 - 2018


CELEBRACIÓ DELS 35 ANYS FORMACIÓ PERMANENT

36

1978 - 2018


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.