EL FRANCOLÍ ABRIL 2021 by evabonetv

NÚM. 407

ABRIL 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga viu un cap de setmana ple d'art i cultura

REPORTATGE:

EL FRANCOLÍ

Els noms de 1la llibertat

ABRIL

2021

Galeria d'imatges d'EVArt

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

Gerard Bosch i Eva Bonet

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Aquest mes d'abril s'ha organitzat, durant un cap de setmana, la primera edició del projecte Espais Vius d’Art, una inicia�va nova de dinamització d’espais comercials en desús i de suport a la creació ar�s�ca, artesanal i cultural. Una inicia�va que, en moments com els que ens toca viure, són un bri d'aire per superar els efectes devastadors de la pandèmia. ■ FOTO PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL No hi ha paraules... BÚSTIA Dràcules i sangoneres 5 REFLEXIONS "...hem viscut per salvar-vos els mots..." 6 Agulles i xerra. El treball al carrer 7 Un mansplaning de collons 8 L'Espluga homenatjarà la Colla Sardanista Joventut Espluguina en el marc dels actes de la Final de la Supersardana de l'Any 9 Junts per l'Espluga presenta una moció per la millora i la inclusió dels parcs infantils 10 L'Espluga viu un cap de setmana on l'art, la cultura i la dinamització comercial han esdevingut els protagonistes de la primera edició d'EVart 11 LUna seixantena de persones participen al primer concurs de mones de Pasqua de l'Espluga. Detingut un home de 57 anys acusat d'agredir sexualment una menor a l'Espluga 13 Quant recicla el teu municipi amb la implantació del nu sistema de recollida selectiva? 14 L'escola Vedruna impulsa un projecte per fer el seu pati més interactiu. Troben una cinquantena de bosses amb restes d'una plantació de marihuana a Castellfollit 15 L'Espluga tanca la Setmana Santa amb xifres inferiors al 2019, però positives en la situació actual. Un

centenar de persones participen a l'itinerari expressiu pels carrers de l'Espluga. 16 Les vendes de mones es recuperen a l'Espluga. L'Espluga disposarà d'aigua de l'Ebre el 2022 17 L'Espluga torna a celebrar Sant Jordi amb parades al carrer i roses exhaurides 18 L'Espluga i Montblanc denuncien la falta de coherència entre la Generalitat i l'Estat per atorgar les subvencions de la riuada. L'Espluga recupera la gossera municipal destruïda per la riuada. 19 El Monestir de Poblet anuncia un ERO que afectarà una desena de treballadors. S'extreu part de la façana de Cal Cabeça per evitar possibles desprendiments. 20 LES FOTOS GUARDADES. 21 LA RIALLETA. ESPAI SOMMELIER 22 REPORTATGE. Els noms e la llibertat 25 HISTÒRIQUES 26 CASAL 27 MUSEU DE LA VIDA RURAL 28 COSES NOSTRES 29 Biblioteques amb DO un projecte de dinamització cultural a les biblioteques públiques que pren com apunt de partida la cultura del vi 30 La 8a temporada del Casalet Kids tanca el cicle amb més de 800 espectadors i cinc espectacles infantils programats al Teatre del Casal 31 TASTEM LA CONCA 32 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Josep Montañola i Llorach 33 PESSICS ESCOLARS 35 LA BÍBLIA ENS PARLA 36 ARA FA 100 ANYS 37 RENOI, QUIN RENOM! 38 EL SABER NO OCUPA LLOC, MOTS MALDITS. TOPÒNIMS EN RUTA 39 ENSENYAMENT 42 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR ABRIL

2021

No hi ha paraules... En la cultura occidental, no tenim assimilat que un fill o filla pugui morir abans que els seus predecessors, una mostra d'això la tenim al nostre vocabulari; existeix una paraula per designar la persona qui ha perdut la parella; vidu o vídua. Tenim, també, els mots orfe i òrfena u�litzats per designar a algú qui ha perdut els seus pares. No obstant això, no existeix cap paraula per designar o referir-se a qui ha perdut a un fill. Potser per això mateix, no hi ha paraules per descriure el dolor que es pateix quan es passa una desgràcia com aquesta, l'única manera de seguir el camí és apren-

dre a conviure amb la pena. Aquest cap de setmana de principis de maig, ha quedat palès que la mort d'una persona jove deixa una empremta de dolor tan gran que té la capacitat de deixar una comarca en estat de xoc. En un tancar i obrir d'ulls han quedat estroncats, projectes, somnis i propòsits. Tot el que envoltava la persona queda destruït, arrasat per un fort onatge que fa malbé ﬁns i tot els fonaments més sòlids. L'única esperança és aprendre a es�mar-la d'una altra manera, diferent, imprecisa però autèn�ca. És un amor pur, sincer i incondicional per sempre més. L'amor mai mor. ■

Busti@

Dràcules i sangoneres

Resulta curiós i dramà�c alhora que en aquest món avançat i progressista hi hagi nacions que encapçalen el rànquing de capdavanteres, quan la seva existència i prosperitat depèn, en bona part, de l’explotació d’altres pobles o nacions més endarrerides o conquistades per força de les armes i de l’economia. Si ho preguntem als mandataris d’aquestes nacions capdavanteres mai trobarem qui reconegui aquesta realitat. Sempre s’escudaran en què són portadors de civilització, progrés i estabilitat, quan al fons hi ha una explotació ﬂagrant i manifesta. Actuen com una mena de dràcules i sangoneres. **** Si extrapolem aquesta realitat a l’Espanya actual podem constatar que dominen i xuclen riquesa a d’altres nacions i pobles dins del propi estat. S’escuden en la unitat, la llei imposada, i quan ha calgut, la guerra fratricida.

La centralització que imposen els diferents governs d’Espanya és sempre diàfanament exercida, sense escrúpols aplicada i amb venjança afegida, quan cal escarmentar. Quan demanem allò que ens pertany ens contesten que “rompemos España”, o que l’Espanya de les autonomies no ho recull dins de la cons�tució. Estem en un carreró sense sor�da i una trampa legal recolzada pel poder judicial. Quan els preguntes si s’equivoquen, et responen que Espanya és una pàtria superior que posseeix la veritat universal i el do de la infal·libilitat. Diu l’adagi català que “cap geperut es veu el seu gep” i jo afegiria és que no el volen veure, i punt. Tot ho tenen al seu favor per negar-se a donar la llibertat al poble català, històricament pacíﬁc i poble germà. Fins quan podrem aguantar aquesta mena d’esclavatge? ■ Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bústia" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, tindran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

R E F L E X I O N S un cop d’ull

“...hem viscut per salvar-vos els mots...” ANDREU MORTA

Avui el sol s’ha alçat «superguai» i amb ganes d’escalfar de valent, ver catprimaveral a la l’esperança i l’alegria de viure. Allò que quan era jove en dèiem «txatxi piruli» i que els nostres néts consideren «súper enrotllat». O cosa així, que vaig amb retard. Cansat de «tuitejar» i fins a la gorra del mig confinament, dels dies grisos i dels ruixats, després del «brunch» –els «pijos» hem popularitzat aquest mot per designar allò que els avis en deien esmorzar– surto a escampar la boira i gaudir de aire embriagador i flairós que avui senyoreja la Barcelona a mig gas que ens fan gaudir aquests dies de pandèmia. Paral·lel avall vaig a petar al «sealine», «séase» la platja de la Barceloneta. Com és habitual –una mica més abans que aquells altres dies que podíem viure sense mascareta–, els «runners» corren d’ací d’allà. (Per cert, per a bons «runners» els de la o-ena-ge «De Veí a Veí» que ens alleujaven la tancada a la gent gran del barri de Sant Antoni duent a domicili menges i altres coses necessàries). La majoria dels corredors que trobo van de «singles», però també n’hi ha que gamben en companyia, com la noia acompanyada d’un vistós «boy friend» –la seva parella? el seu «Coach» personal?– que controla el ritme de la cursa de tots dos. Avui dia, això del «coaching» és

EL FRANCOLÍ

«trending topic» entre «pijos» locals –i no locals, que de tot n’hi ha a la vinya del Senyor– i si no llueixes el teu «personal manager» ets un no ningú i et miren amb pena per damunt de l’espatlla. Talment un «ﬂashback» con�nu, la visó d’aquests atletes urbans fa que et sen�s «plasta». ¡Pobre català, com et tractem! L’aire, quiet i aromàtic, convida al «reset» curull d’agradables i plaents promeses. Així que m’assec una estona en una terrassa a contemplar el panorama i envejar l’esclat de joventut que m’envolta. Ja se sap, els «troncos» ens cansem tan aviat! Mentre dubto si demano una «big mac burguer» o un «lemon juice light» m’entretenen les magarrufes de dos «lovers» que rallen al meu costat calmosament, com recomana el profeta de les «smart city» i els «slow foods» que tant ha popularitzat el «Mobile World Congress». Mentre fa anar els polzes –gairebé ni mira la pantalla– ella, una xicota «uperdiagonal», que vesteix de Pedro Rodríguez li deixa anar al «boy friend»: “No em «flipis», Borja Guillermo, que la Toñi és una tia «xupi-guai» i «súper molona». «Te lo digo yo» que la conec de «ir juntas» a les «madres»! A tu no et «mola» perquè no la «comprendes» i no ets capaç de moure un «dàtil» per provar-ho, però jo estic encantada de

«watxapear» amb ella, que per a «algo» tinc la «web cam» al «aipod»”. I, mentre segueix la conversa amb el noi, va «clicant» com si tal cosa. Ell fa el mateix amb la seva «blackberry» i, a cada «liptub» deixa anar un “hosti!” sonor fins que aconsegueix que ella alci els ulls uns segons, se’l miri una mica astorada i es miri el mòbil d’ell: “A veure?”... Tot sembla «apostoﬂant» i d’un «pringui» que «escratxa». M’informo i diuen que entre els nous «softwers» el més «novedós» i l’estrella del «zipejar» és el «geo-localitzador» de Nokia. Així que, fart de tant “new catalan” –«catanyol» ne diu un malintencionat–, agafo el «bicing» i torno al niu, a jugar una estona amb la «playesteixon» mentre el «hallstag» corre que se les pela. «Mobile» pur. ¿Què queda d’aquella campanya «Català a l’escola» que Josep Benet engegà a través d’Òmnium Cultural als setanta? ¿I el molt que costà d’implantar la immersió lingüís�ca, avui combatuda per terra, mar i aire? Espriu cantava: “Salvàvem els mots de la nostra llengua / el meu poble i jo... hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa”. El poeta de Sinera no conegué Google, esclar, però nosaltres, quin idioma parlem? ¿Què ensenyem a ﬁlls i forasters? Uf! Sisplau! ■

ABRIL

2021

tassa i mitja

Agulles i xerra

JOSEP VALLVERDÚ

i a tants que obren la boca per parlar de vacunes els donessin una pas�lla de la son, més tranquils ens hauríem quedat aquells que, per prudència, hem dedicat poc temps a parlar sense substància. Abans de la clatellada trobàvem un conegut i li demanàvem com estava la família; ara preguntem si ja estan vacunats. Fa molts mesos, quan arribaven no�cies de Xina sobre una infecció generalitzada, ho vam veure com un fet exò�c, digne de l’ immensa Àsia. Poc després era evident que els virus tenien vocació viatgera, saltaven de vagó a vagó, de la terminal a l’interior dels avions; amb uns quants humans en viatge, n’hi havia prou per empas�far milions d’hectàrees amb tota la gent que es topés pel camí. Com ho van entomar els països? La Unió Europea va fer de gallina protectora dels seus vint-i-vuit pollets, deixant que cadascun fes les adaptacions especíﬁques. I aquí entrem en el terreny de les informacions que cada Estat projectava sobre els seus súbdits; malauradament hem de parlar d’Espanya, un país molt peculiar que, en comptes de donar informació diària a

través d’especialistes de salut en exclusiva, va posar d’entrada un metge bon jan com a portaveu del govern i de la Sanitat, acompanyat d’uns uniformats que no tenien res a veure amb la lluita cien�ﬁca contra l’epidèmia i només asseguraven que ells eren la garan�a de l’ordre i els vetlladors de la seguretat. La presència d’alts caps de la Policia i de la Milícia no es va donar enlloc més d’Europa. L’esceniﬁcació espanyola era necessària? Tant bon punt algú fa un esternut surten els militars, policies o benemèrits a assegurar que l’ordre està garan�t i que Espanya és forta. Hom diria que no n’hi ha per a tant. O potser els uniformats, veient un espai que atrauria l’atenció del públic, vagin demanar de fer declaracions al seu torn, com si fóssim prop de la mobilització general. Les seves aparicions eren inexplicables, la gent no les va entendre, intuïa que les armes contra el virus serien les vacunes i les prevencions dictades pels sistemes sanitaris. Finalment algun manaire va veure l’absurd de la situació i de miracle van desaparèixer aquells generals, comissaris en Cap i els seus micròfons.

També hem pa�t d’un excés d’informacions parcials, incompletes o contradictòries d’un dia a l’altre; els responsables polí�cs no han �ngut una postura clara ni ﬂexible: de tant en tant, decretaven quelcom de rigorosament obligatori, centralista i uniformador; d’altra banda, l’economia a salvar els ha fet fer passes avant i enrere, desfer avui allò que havien engegat ahir dins un caldo de rumors; sense considerar que s’està inoculant milions de persones, n’hi ha que posen èmfasi en les morts -molt escasses- a què han pogut contribuir les dosis. Alguna vacuna és cri�cada en excés, ja ens ho diran. I potser algun dia veurem reportatges sobre les vendes de vacunes per dessota el taulell. Tinguem present que l’única arma contra les calamitats epidèmiques, les que afecten milions de persones, és la vacunació de tota la població; ens han informat que amb menys d’un seixanta per cent dels habitants vacunats, s’arriba ja a la immunització de ramat. Menys xerrameca a les altures governamentals i també al carrer, i més diligència i/o astúcia per saber comprar vacunes. Fets i no paraules. Santa Dosi ens valgui. ■

Als anys cinquanta

El treball al carrer

MANEL MORGADES

l’Espluga, quan era pe�t, hi havia persones que es guanyaven la vida anant pels carrers i cantonades oferint els seus serveis als vilatans. Aquests personatges singulars eren de fora vila i també n’hi havia que vivien al poble. Els de l’Espluga eren la cacauera i el cacauer, que venien, com el seu nom indica, cacauets. Treballaven els dies que hi havia cinema al “Xulla” o al “CulEL FRANCOLÍ

tural”. Mesuraven els llegums en un got de cul gros de vidre, l’omplien a vessar i te’ls posaven a la butxaca. Boníssims! Durant la setmana deien que els torraven. La Jesusa era una dona que comprava pells de conill. Anava pel carrer cridant “a la pell de conill”; deien que les assecava i les venia als cur�dors. Els de fora vila eren el drapaire, que comprava draps, papers i el que cal-

gués, i anava cridant: “el drapaire!”. Quan en tenia prou, marxava. L’altre foraster era l’esmolet. Portava una mena de carro, menat per ell, on tenia tot el que necessitava per fer la seva feina. Es parava a les cantonades i amb la mola feia sonar un ferro estrident tot cridant “l’esmolet, que esmola �sores i ganivets!”. Pot ser que passessin més coses al carrer però jo no m’hi ﬁxava tant. ■ ABRIL

2021

R E F L E X I O N S Joves escriptores

Un mansplaining de collons

JUDIT DELGADO

l primer ar�cle d’enguany, denunciava, a banda del fet que els homes no m’expliquin coses, l’anomenat «mansplaining» que, recordem-ho, consis�a en l’«ac�tud d’un home que explica alguna cosa a una dona d’una manera condescendent o paternalista (pretenent que ell en sap més i n’entén més que no pas la seva interlocutora)». Jo cri�cava, precisament, el fet que molts homes ens expliquen coses fingint (o creient-se!) que ells en saben més, encara que les seves interlocutores en siguin expertes i ells uns coneixedors mediocres del tema. Si bé molts no comparteixen, en absolut, el que jo exposava, avui us porto un exemple que m’ajudarà a ra�ficar el que ja havia afirmat. El cas és que fa uns dies vaig veure una no�cia que explicava que dos homes alemanys havien emprès un negoci -evidentment no en farem publicitat, de la marca- el producte del qual eren uns guants d’un sol ús de color rosa. L’ús del producte -i agafeu-vos fort- consis�a a cobrir les mans per a treure’s els tampons «sense tacar-se». Deia, justament, que aquest cas és especialment il·lustra�u pel que fa al

EL FRANCOLÍ

mansplaining, ja que consisteix, bàsicament, en el fet que uns homes -que no menstruen- ens expliquin a nosaltres, les que sí que menstruem (les persones que menstruen en general), com canviar-nos els tampons, uns productes que nosaltres -i no ells- u�litzem. Tot plegat sembla una broma, però malauradament no ho és; aquest parell d’homes, d’intel·ligència radiant, han vingut al món per explicar-nos a les persones menstruants què necessitem, què hem de fer i com ho hem de fer quan el nostre cos allibera sang. En ﬁ, sort d’ells! A banda del fet irònic que algú que mai ha �ngut la regla expliqui als que sí que la tenen com procedir amb aquesta, és especialment emprenyador tot el relat que hi ha al darrere: nosaltres (i les que ens precedeixen), que ens hem fet -i ens fem- un fart d’intentar normalitzar la regla, de vetllar perquè no sigui un tema tabú, que se’n pugui parlar obertament, que deixi de concebre’s com una cosa bruta, etc., ara hem d’aguantar que un parell d’homenots associïn la regla amb la bru�cia («Oh, sí, quina angúnia, tacar-se de la pròpia sang! És que rentar-me les mans amb aigua no se m’ha-

via ocorregut!») i que, a més a més, contribueixin a la seva tabuïtzació i patologització. Però, és que a banda de crear un producte que ningú necessitava i que, de fet, ja exis�a (i encara es pensen que han descobert la sopa d’all, aquests!), l’han hagut de pintar de rosa per tal que s’entengui que és per a nosaltres, per a l’ús femení. Evidentment, jo no puc parlar per a totes les persones menstruants, però puc parlar des del sen�t comú i aﬁrmar que no és necessari l’ús de guants per a canviar-se, i és encara menys necessari incrementar més l’impacte mediambiental que ja tenen les nostres regles (si bé, per sort, cada vegada és més comú l’ús de compreses de tela i de copes menstruals) amb l’ús d’uns guants inú�ls que no necessitava absolutament ningú. I si algú els necessitava, n’es�c segura, no els calia que els pintessin de color rosa (ni que els venguessin més cars) per a fer evident que eren per a la regla. Aquest coi de producte era, en ﬁ, del tot innecessari. Però, ja ho sabem, que ni el sen�t comú davant la idea més estúpida podrà aturar alguns homes d’explicar-nos allò que ja sabíem. ■

ABRIL

2021

L’Espluga de Francolí homenatgerà la Colla Sardanista Joventut Espluguina en el marc dels actes de la Final de la SuperSardana de l’Any L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha treballat amb una comissió els actes per a homenatjar els membres de la Colla Sardanista Joventut Espluguina en dos actes que �ndran lloc dissabte 15 de maig al ma� Dins dels actes de la Final de la SuperSardana de l’Any i coordinadament amb la Confederació Sardanista de Catalunya, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha impulsat una comissió de treball per a homenatjar els membres de la Colla Sardanista Joventut Espluguina. Una comissió que ha treballat en dos actes que �ndran lloc dissabte 15 de maig al ma�, i en els que es vol comemmorar la trajectòria d’aquest grup sardanista a l’Espluga de Francolí. L’Espluga de Francolí reviurà el fervor sardanista a places i carrers amb aquests actes que complementen la celebració el mateix dia, de la Final de la SuperSardana de l’Any de la Confederació Sardanista de Catalunya, i que acollirà el Teatre del Casal. Així doncs, el ma� del 15 de maig, s'iniciaran els actes amb una hissada de la senyera catalana, a l’Església Vella de l’Espluga, en record a la presència per primer cop d’aquest símbol als carrers del municipi en època de franquisme, durant els actes de la Ciutat Pubilla de l'any 1969. Aquest acte que no estarà obert al públic. A con�nuació a la mateixa plaça de l’Església, a les 11 del ma�, �ndrà lloc un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Reus Jove, en el que s’interpretaran algunes de les sardanes vinculades a l'Espluga de Francolí. Inscripció prèvia a l’acte al següent enllaç o a l’Oficina de Turisme de l’Espluga: https://www.entrapolis.com/ entrades/concert-de-sardanes-amb-la-cobla-reus-jove A la 1 del migdia i ja a la plaça Montserrat Canals, davant del monument a la Sardana inaugurat durant els actes de la Ciutat Pubilla, se celebrarà l’acte d’homenatge a la Colla Sardanista Joventut Espluguina, amb parlaments, assistència d’autoritats i l’actuació de la Coral Espluguina i la Cobla Reus Jove. Un acte als peus d’un monument que durant la primera quinzena de maig serà restaurat per preservar-ne la seva conservació. Inscripció prèvia a l’acte al següent enllaç o a l’Oficina de Turisme de l’Espluga: h�ps://www.entrapolis.com/entrades/acte-dhomenatge-a-la-colla-sardanista-joventut-espluguina Tot seguit, i per cloure els actes del ma�, al ves�bul del Teatre del Casal, s'inaugurarà una exposició, sota el �tol “El llegat sardanista a l’Espluga de Francolí”, comissariada per Xavier Lozano Bosch. Un acte que no estarà obert al públic, però que permetrà visitar durant tot el cap de setmana l’exposició. Tots els actes �ndran aforament limitat, seran gratuïts i requeriran d’inscripció prèvia, mitjançant la plataforma Entrapolis o recollida de �quets a l’Oficina de Turisme de l’Espluga. EL FRANCOLÍ

La Final del certamen La SuperSardana de l'Any serà a par�r de les 2/4 de 6 de la tarda al Teatre del Casal, amb la par�cipació de les cobles Contemporània i Reus Jove. Aquesta edició és especial, ja que permet escollir entre les guanyadores de les eliminatòries celebrades entre les 16 sardanes que van aconseguir el Premi Popular des que es va reinstaurar el concurs, al 2004. Serà la 2a vegada a la història que s'organitza aquest �pus de compe�ció, després de la celebrada el 1985 a Cornellà de Llobregat. Compra d’entrades del concert: h�ps://entradas.code�ckets.com/entradas/la-supersardana-de-l-any/15497/confsardanista/online Uns actes que compten amb el suport i que han estat coorganitzats des de la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i la Confederació Sardanista de Catalunya. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí proposa una moció de suport a la candidatura de la sardana a la UNESCO El Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí sotmetrà a votació, aquest dijous 29 d’abril, una moció de suport a la candidatura de la sardana a la llista representa�va del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La sardana té una importància històrica, social i cultural pel nostre país i per l’Espluga de Francolí. Una tradició que es remunta a principis de segle XX – segons recull Jordi Roca Armengol al Volum VI de la Història de l’Espluga de Francolí – i a l’ar�cle de la revista El Francolí, de juny de 2019, en què s’esmenta una primera audició de sardanes durant la Festa Major del Balneari de les Masies. Anys més tard, el 1965 es crea la Colla Sardanista Joventut Espluguina, per un grup de joves de la vila que durant uns anys va fomentar i promocionar en favor de la tradició de la Sardana. Un dels actes més rellevants i destacats, dins del món de la sardana, va tenir lloc l’any 1969, en què l’Espluga de Francolí fou designada per l’en�tat Obra del Ballet Popular Ciutat Pubilla de la Sardana. Recollint aquest llegat històric, social i cultural, amb la voluntat de promocionar els valors de la sardana al nostre municipi, el mes de maig de 2021 el Teatre del Casal de l'Espluga de Francolí acollirà el Concert de la SuperSardana de l'any, organitzat per la Confederació Sardanista de Catalunya. Coincidint amb aquesta data l'Ajuntament prepara un acte d’homenatge a la colla Sardanista Joventut Espluguina, que va crear-se l'any 1965, ara fa més de cinquanta anys. Un grup d'espluguines i espluguins que van vetllar per fomentar l’aprenentatge, preservar la tradició i el llegat sardanista al nostre municipi. Aquest és un compromís que des de l’Ajuntament s’ha treballat per a donar suport a la la candidatura a la UNESCO, impulsada per la Confederació Sardanista de Catalunya. ■

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT

Junts per l’Espluga de Francolí presenta una moció per la millora i la inclusió dels parcs infan�ls

El Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí proposa que al següent ple municipal s’aprovi una moció per la millora i la inclusió dels parcs infan�ls a l’Espluga de Francolí. La majoria dels parcs infan�ls que hi ha instal·lats a diferents punts de la vila estan pensats per mainada de ﬁns a 10 anys i això genera un dèﬁcit entre la mainada de més edat, que veu, que a mesura que va creixent es redueixen els espais de jocs pensats per a ells. La situació s’agreuja si parlem d’inclusivitat, són diversos els parcs que encara tenen problemes d’accessibilitat a la diversitat funcional. Hem de lamentar també, que actualment al nostre poble no disposem de cap parc realment inclusiu, del qual pugui gaudir plenament la mainada amb algun �pus de discapacitat. En la Declaració de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989, que fou adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, es va fer constar que «l’infant ha de gaudir plenament de llocs i recreacions, els quals han d’estar orientats vers els objec�us perseguits per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran en promoure el gaudi d’aquest dret» Els infants necessiten d’espais de joc on poder compar�r el seu temps d’oci. El procés d’inclusió pretén minimitzar

EL FRANCOLÍ

les barreres per que tots els infants siguin par�cips, sense importar caracterís�ques �siques, mentals, socials, contextos culturals...etc. Cal crear espais solidaris on es fomen�n els valors com l’amistat i la companyia. Els parcs infan�ls inclusius no només són importants en la qualitat de vida dels infants amb discapacitat sinó

que també ho són pels seus pares i famílies, ja que existeix una gran necessitat de poder disposar d’aquests espais inclusius on poder realitzar ac�vitats de lleure i d’esbarjo. Des del grup municipal de Junts per l’Espluga de Francolí, pensem que a l’Espluga de Francolí, és necessari que els parcs infan�ls siguin inclusius, uns espais on tots els nens i nenes puguin gaudir-ne, on es diverteixin junts, coneguin i apre-

ciïn les diferències. L’objec�u no és crear nous espais de lleure aïllats sinó que el que cal fer és que els espais de lleure que ja existeixen al nostre municipi de forma natural i no publicitada incloguin jocs que puguin ser u�litzats per tots els infants independentment de les seves capacitats. Fer accessibles els parcs infan�ls és un element important si volem que el nostre municipi faci compliment dels criteris d’accessibilitat universal. Per tots aquests mo�us, des de Junts per l’Espluga de Francolí es proposa al Ple de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que s’elabori un reglament de parcs infan�ls accessibles, prèvia consulta amb en�tats i associacions de persones amb discapacitat, on hi ﬁgurin els criteris i les caracterís�ques que han de tenir els parcs infan�ls; i s’adap�n progressivament els parcs infan�ls del municipi als criteris d’accessibilitat universal i que en el termini d’un any hi hagi, com a mínim, un parc infan�l inclusiu a l’Espluga de Francolí. També és proposa que als parcs infan�ls de l’Espluga de Francolí s’hi incorporin espais de jocs ver�cals, com poden ser taules amb escacs, parxís o d’altres jocs de taula i que es faci la reserva pressupostària adient per a desenvolupar les actuacions previstes. ■

ABRIL

2021

L’Espluga viu un cap de setmana on l’art, la cultura i la dinamització comercial han esdevingut els protagonistes de la primera edició d’Espais Vius d’Art Sis locals comercials en desús i dos tallers d’artesans locals ra de la Riba i Vimbodí i Poblet. Núria Rion i Sílvia Iturria del han obert les portes amb propostes ar�s�ques i mostres col·lec�u d’acció ar�s�ca “La Baridana” de la Conca de Bard’artesania. L’EVArt21 ha acollit també propostes culturals berà. en espais escènics del municipi. També han col·laborat en aquesta acció la Biblioteca MosL’Ajuntament de l’Espluga ha organitzat la primera edi- sèn Ramon Muntanyola amb un aparador d’art i llibres i la ció del projecte Espais Vius d’Art, una inicia�va nova de di- Unió de Bo�guers de l’Espluga de Francolí, amb la campanamització d’espais comercials en desús i de suport a la nya “Primavera, comerços oberts”, que se singularitzarà per creació ar�s�ca, artesanal i cultural. Durant el cap de set- decorar els aparadors dels comerços amb paraigües de comana el municipi ha conver�t diversos aparadors i locals lors. comercials sense ac�vitat, en una galeria d’ar�stes i arteEspais Vius d’Art ha comptat amb l’acompanyament i susans i també s’han programat diversos actes culturals i mu- port del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalusicals. nya del Departament d’Empresa i Coneixement, el DeparDes de la regidoria de Cultura i Comerç de l’Ajuntament tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Prograes valora molt posi�vament la primera edició d’aquesta ini- ma.cat, Fira Tàrrega - Circuit Nòmada i el Museu de la Vida cia�va, amb una resposta i èxit de par�cipació per part de Rural de la Fundació Lluís Carulla, l’Ajuntament de Senan, la ciutadania que posa en valor la proposta presentada. la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la ConUn projecte que tot just neix, ca de Barberà. L’acte d’inagurai amb el qual es pretén donar ció de l’EVArt va comptar amb con�nuïtat en diversos formats l'assistència de la Sra. Muntsa i moments al llarg de l’any, cenVilalta Cambra, Directora Genetrant la inicia�va en l’ac�vació ral de Comerç i també del Sr. Xadels locals comercials en desús, vier Villas Balasch, cap de l'Àrea recollint ja propostes innovadod'Artesania i de la Sra. Carme res per a futures intervencions. Mansilla Cabré, directora dels Una acció, que recull una neServeis Territorials d'Empresa i cessitat destacada a l’estudi Coneixement a Tarragona. d'anàlisi del comerç local, amb EVArt21 ha presentat un cap la detecció d’una alta densiﬁcade setmana amb programació ció d’espais comercials tancats, musical i cultural i que ha estat coliderada i imEn el marc de la inicia�va Espais pulsada entre els ac�us locals i Vius d’Art, l’Ajuntament també comarcals, en�tats i ins�tuciha apostat per la programació ons. Amb l’objec�u de retornar Lluís Soler Llambrich i Núria Albà Alegret, ceramistes de cultural amb diversos actes com l’ac�vitat cultural i la dinamit- Senan, en un local al carrer Torres Jordi. Cedida ara el concert d’alumnes i prozació comercial, de manera sefessors de l’Escola Municipal de gura, en un context de crisi, donant suport als diversos sec- Música, que va tenir lloc el divendres dia 16. El dissabte 17 tors par�cipants. d’abril el grup Le Même va omplir les places de música i al Un total d’onze ar�stes i artesans del territori implicats vespre el Teatre del Casal va actuar l’Always Drinking Band En aquesta edició han estat un total d’onze ar�stes i arte- amb l'espectacle adaptat per teatres “El Carrer és nostre”. sans que hi han par�cipat, amb representació local i coEl Pa� de l’An�c Hospital també va acollir la presentamarcal, una aliança amb els crea�us del territori, que re- ció del projecte “Ohla” de Flavià Boleda, una marca creaforça la importància del treball en xarxa en aquest projec- da, per visibilitzar i donar consciència social del món diste com a punt de trobada de l’art i la cultura a l’Espluga de lèxic. Francolí. A més el projecte també ha sumat una exposició El Museu de la Vida Rural (MVR) va ser l’escenari per la coproduïda pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Ca- presentació del videodansa solidari de l’Escola de Dansa del rulla i la Fundació Pau Costa; Ramats de Foc, que també es Casal, un audiovisual en el que es recorda els fets ocorreva visitar en un dels locals comercials. guts l’octubre del 2019 i on hi han par�cipat els 63 alumEls artesans i ar�stes par�cipants i que s’han implicat en nes de la disciplina de dansa contemporània. Un audioviel projecte són: Lluís Soler Llambrich i Núria Albà Alegret, sual produït per DansPXL, amb coreograﬁa de Jèssica Estaceramistes de Senan. M. Antònia Bota Baldrich i Rosa M. della i composició musical de Jordi Cartañà. Llauró Domínguez, joiera ar�s�ca i artesania en paper de Finalment l’obra d’Ada Vilaró “360º Grams”, va tancar els l’Espluga de Francolí. Valen� Mar� Canudas i Enric Mar� actes de tot el cap de setmana amb l’espectacle poè�c que Griñó, forjadors ar�s�cs i mestres artesans de l’Espluga de fusiona la paraula, el cos i la dansa i que neix d’una experiFrancolí. Ramon Amigó Carulla, restaurador i mestre arte- ència personal, molt ín�ma i fràgil i que, per primera vegasà de l’Espluga de Francolí. Pau Romero Vergara, ar�sta da, Ada Vilaró s’atreveix a compar�r. Aquest espectacle forcontemporani de l’Espluga de Francolí. Anna Sínia, cistelle- ma part de “Circuit Nòmada” de FiraTàrrega. ■ EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT Una seixantena de persones par�cipen al primer concurs de mones de Pasqua de l’Espluga de Francolí El primer concurs de mones de Pasqua de l’Espluga de Francolí ha finalitzat amb una seixantena de par�cipants i més de 80 mones. Des de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Punt d’Informació Juvenil s’ha creat aquest concurs per tal de donar més visibilitat a aquesta tradició ja que la celebració convencional ha quedat afectada a causa de les restriccions provocades per la crisis sanitària del coronavirus. Els par�cipants tenien temps fins el 5 d’abril per a presentar la seva mona amb la única condició que no fos comprada i que s’enviés al PIJ Francolí amb el nom de l’autor o autora. El premi a la millor mona 2021 de l’Espluga de Francolí ha sigut per l’Aina Palau amb una mona amb molt bona presentació on hi destaca una figura de xocolata casolana del MIC, un personatge del Súper 3. El recull de mones es pot veure en un vídeo que es publicarà a l’eBando i xarxes socials de l’Ajuntament i del PIJ Francolí. Aquesta proposta ha estat organitzada per la regidoria de Ciutadania de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí en col·laboració amb el Punt d’Informació Juvenil Francolí i l’Oficina Jove de la Conca de Barberà. ■

De�ngut un home de 57 anys acusat d'agredir sexualment una menor a l'Espluga Els Mossos d’Esquadra van detenir, el passat 12 d’abril, un home de 57 anys, veí de l’Espluga de Francolí, acusat d'agredir sexualment una noia menor d'edat després d’una festa al munici-

pi. Segons van conﬁrmar els Mossos d'Esquadra, els fets haurien passat la ma�nada del 7 al 8 d'abril. EL FRANCOLÍ

L’endemà, precisament, la policia catalana va rebre l’avís d’una jove, que els explicava que la seva amiga se sen�a atordida, que no recordava res de la nit anterior i que volia denunciar una agressió sexual. La nit anterior la menor havia conegut un home i havien fet cap a casa de l’individu. Un cop allà, la víc�ma ja no recorda res més, probablement a causa d'haver consumit algun �pus de droga. Amb aquesta informació, una patrulla dels Mossos es va desplaçar ﬁns a l’Espluga de Francolí per tal d’atendre a la noia, prendre declaració a la víc�ma i iniciar una inves�gació sobre el succés. Les proves mèdiques van conﬁrmar que hi hauria hagut una agressió sexual. Posteriorment, el dia 12 d'abril la policia

va localitzar l’individu amb qui la jove havia passat la nit i el van detenir al carrer del Capuig com a presumpte autor d'una agressió sexual. Després de declarar, l'home va quedar en llibertat a l'espera de la celebració del judici. ■

ABRIL

2021

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Quant recicla el teu municipi amb la implantació del nou sistema de recollida selec�va? La Conca de Barberà ha augmentat l’índex de recollida selec�va de residus fins al 81% durant el primer trimestre de 2021, davant del 52% que es va registrar abans d’impulsar, de manera defini�va, el canvi de model de recollida porta a porta o amb iden�ficació d’usuari mitjançant targeta en el contenidor segons cada municipi. En termes generals, els resultats de la recollida selec�va varien segons les caracterís�ques dels municipis, els models de recollida i les campanyes de comunicació desplegades. MUNICIPI Vilverd

2019 45,57%

2021 86,52%

VARIACIÓ

Barberà de la Conca

57,25%

85,65%

28,40

Santa Coloma de Queralt 53,81%

85,37%

31,56

Sarral

55,19%

82,60%

27,41

L'Espluga de Francolí

49,06%

82,24%

33,18

Les Piles

58,18%

82,18%

24,00

Senan

64,60%

81,68%

17,08

Rocafort de Queralt

77,76%

81,65%

3,89

Montblanc

54,62%

81,56%

26,94

Vimbodí i Poblet

49,39%

81,28%

31,89

Llorac

60,26%

80,86%

20,60

Savallà del Comtat

57,07%

80,45%

23,38

Conesa

60,54%

78,94%

18,04

Pira

49,88%

78,68%

28,80

Solivella

50,01%

78,21%

28,20

Passanant i Belltall

60,23%

76,65%

16,42

Vallclara

41,70%

75,58%

33,88

Blancafort

48,51%

75,08%

26,57

Forès

62,42%

74,73%

12,31

Vallfogona de Riucorb

50,20%

69,46%

19,26

Vilanova de Prades

38,90%

67,52%

28,62

Pon�ls

53,25%

64,73%

11,49

40,95

No obstant això, cal remarcar que tots els municipis de la comarca se situen per sobre del 64% de recollida selec�va, ja que en tots s’han implantat models eﬁcients. Durant el primer trimestre de 2021 s’han recollit un total de 1.902,2 tones de residus recollits selec�vament, enfront de les 424,02 tones de fracció resta. Si es compara aquesta xifra amb les tones recollides selectivament a la comarca durant el mateix període de temps de l’any 2020, s’observa que s’ha produït un augment exponencial de la recollida selectiva. Les dades de la recollida selec�va del 2019 abans de la implementació dels nous sistemes de recollida selec�va estan extretes de l’Agència de Residus de Catalunya, les dades del primer trimestre del 2021 són dades del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Segons les úl�mes dades del Consell Comarcal, Vilaverd amb el porta a porta seria el municipi que més recicla amb un 86,52% de recollida selec�va seguit dels municipis de Barberà de la Conca (85,65%) i de Santa Coloma de Queralt (85,37%) que també es fa el servei porta a porta. El mateix poble de Vilaverd és el municipi de la comarca que ha tingut una variació més gran en comparació amb abans de la implementació dels nous sistemes de recollida selectiva amb un 40,95% de diferència. El municipi que menys recicla seria Pontils amb un 64%, tot i això el municipi ja compleix l’objec�u europeu de recollida selec�va que està per sobre del 60%. ■ Josep Morató │ EFMR.cat

* Els municipis de Rocafort de Queralt i de Montblanc ja estaven duent a terme proves pilots amb nous sistemes de recollida selectiva per això són dades amb aquests nous sistemes. EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’escola Vedruna impulsa un projecte per fer el seu pa� més interac�u Fa unes setmanes l’escola Vedruna de l’Espluga de Francolí va organitzar unes jornades reduïdes amb els pares de l’AMPA per solucionar un problema estructural de recollida d’aigua al pa� del centre. Una acció que en realitat és l’inici d’un projecte per canviar el pa� i fer-lo més interac�u i transversal pels alumnes. Per aconseguir aquest propòsit es vol ampliar l’hort, que actualment ocupa una pe�ta part del terreny, i conver�r-lo en un espai de lleure i conversa pels alumnes. Per fer-ho ha estat necessari re�rar un dels dos camps de futbol. Una acció polèmica, però que ha comptat amb l’aprovació de gran part de l’AMPA, ja que la proposta és conver�r aquell espai en un lloc on els alumnes puguin aprendre i jugar. Fins al moment, l’hort era un espai on treballaven els alumcontingut multimèdia nes de sisè i on la resta de cursos únicament a l'EFMR.cat duien a terme ac�vitats relacionades amb l’assignatura de medi natural. Ara, i com a part dels Objec�us de Desenvolupament Sostenible, l’hort es transformarà amb un nou espai on es realitzaran classes de llengua, matemà�ques, plàs�ca…

L’hort ja comptava amb un petit espai establert fa anys. L. Molné

De cara al futur també es preveu crear aliances amb diferents entitats comarcals per executar activitats relacionades amb l’hort i la sostenibilitat. Actualment ja es treballa amb entitats com el Museu de la Vida Rural i Càritas l’Espluga. ■

Laia Molné │ EFMR.cat

Troben una cinquantena de bosses amb restes d’una plantació de marihuana a Castellfollit A principis del mes d'abril es van localitzar una cinquantena de bosses de plàs�c amb restes d’una plantació de marihuana al barranc de Castellfollit. En un altre punt proper, a menys d’un quilòmetre de distància, les autoritats han trobat ven�ladors i elements pel cul�u d’aquestes plantes que podrien haver estat u�litzades per la mateixa plantació. Ara, els tècnics del Paratge re�raran les restes de forma conjunta amb el personal de la Família Torres, propietària d’una part del terreny on s’han trobat les restes. L’altra part del terreny és de l’Agència Catalana de l’Aigua. Concretament l’actuació estarà des�nada a re�rar tots els elements plàs�cs i no biodegradables que s’han troEL FRANCOLÍ

bat. Una tasca per la qual seran necessaris diversos efec�us, ja que les restes es troben en una zona de di�cil accés, en la part baixa d’un barranc. D’altra banda, els Mossos d’Es-

quadra no han obert diligències perquè només es tracta de restes d’una plantació de marihuana i no hi ha autor conegut . ■

Redacció │ EFMR.cat

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga de Francolí tanca la Setmana Santa amb xifres inferiors al 2019, però posi�ves en la situació actual Aquest 2021 és el primer any des de l’arribada de la pandèmia que s’han pogut obrir els equipaments turís�cs de l’Espluga de Francolí. Durant el 2020, fruit del conﬁnament domiciliari, el recompte va ser 0, aquest any, en canvi, les xifres van a l’alça, tot i que el municipi encara es troba molt lluny de recuperar la normalitat. Des del consistori valoren les xifres com a molt positives, ja que les restriccions i els aforaments no permetien augmentar el nombre de visitants, mo�u pel qual es van haver

de refusar algunes visites o ajornar-les. La limitació d’espais va fer que els principals emplaçaments turís�cs, com és el cas de les Coves de l’Espluga, acollís 738 visitant en el període comprés entre el 30 de març i el 5 d’abril mentre que al 2019 ho va fer amb 1.843. Altres equipaments municipals també han rebut un lleu descens: La Ruta Templera ha generat 54 visites, un 25% menys que el 2019, i l’Oﬁcina de turisme ha rebut 300 consultes, un 7% menys, i ha atès 1008 persones, un 23% menys. L’únic equipament municipal

que ha mantingut valors similars i inclús els ha augmentat és la Fassina Balanyà amb la visita de 84 persones, quan el 2019 hi van assis�r una vuitantena. Entre els equipaments privats del municipi destaca el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, on durant els dies compresos entre el 30 de març i el 5 d’abril es va rebre la visita de 302 persones, una xifra que valoren com a posi�va tenint en compte el context actual i les limitacions de viatjar imposades durant la Setmana Santa que només perme�en moure’s amb grups bombolla. ■ Redacció │ EFMR.cat

Un centenar de persones par�cipen a l’i�nerari expressiu pels carrers de l’Espluga El col·lec�u d’ar�stes ‘La Caixa de Vidre’, encarregats del projecte ‘Només d’Anada’, que fa mesos que és dur a terme al municipi, va efectuar la seva úl�ma acció, amb un i�nerari expressiu pels carrers de l’Espluga de Francolí durant el diumenge 4 d'abril. Un centenar de persones van poder gaudir de les diferents accions que es van realitzar com espectacles de dansa, concerts de música o murals pel centre de l’Espluga, entre d’altres. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla van posar punt i ﬁnal al projecte que s’emmarcava en l’exposició Només d’Anada de Piero Sacche�o amb un itinerari expressiu pels carrers del municipi amb l’objectiu de reflexionar sobre el fenomen de la migració a través de l’expressió artística. Des de la regidoria d’Educació es valora molt positivament el projecte i asseguren que continuaran treballant amb el Pla Educatiu d’Entorn i aquest tipus de projectes. Per fer-ho possible es va treballar conjuntament amb el grup de joves Implica’t de l’ins�tut Joan Amigó i el grup del centre de menors de Barberà de la Conca. L’i�nerari expressiu va oferir el resultat dels tallers que es van fer amb aquests joves i també es van mostrar diferents propostes ar�s�ques realitzades per l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí, l’escola de Dansa del Casal de l’Espluga de Francolí i el Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Mossèn RaEL FRANCOLÍ

mon Muntanyola. Els visitants també van poder gaudir de dues peces de microteatre relacionades amb la temàtica migratòria. La jornada va acabar amb l’obra de teatre ‘El regust d’un record’ de la companyia La Fal·lera. Aquest espectacle de teatre va incloure també fragments de dansa i moviment. L’obra va girar entorn de la pèrdua de la memòria i, en conseqüència, de l’iden�tat. ■

Pep Morató │ EFMR.cat

L'Escola de Dansa del Casal, amb una coreograﬁa creada per l'ocasió. Eva Bonet

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les vendes de mones es recuperen a l’Espluga de Francolí La Pasqua va tornar amb op�misme aquest 2021 a l’Espluga de Francolí després d’un 2020 amb bo�gues tancades, poques vendes i pèrdues importants en una de les temporades més destacades pel gremi. Les quatre pas�sseries del municipi van afrontar amb molta feina, però il.lusió, una gran quantitat de reserves tan presencials com per dur a casa, una nova tendència que s’ha imposat durant aquest any. Aquest no és l’únic canvi que ha deixat la pandèmia, enguany la demanda de mones més pe�tes ha crescut, fruit de les reunions de pe�t format i de celebrar la festivitat únicament amb el grup bombolla. Tot i el canvi de mida es manté la demanda d’anys anteriors, ja que es compren més mones però més petites. Un altre dels canvis que deixa aquest any de pandèmia és l’ús d’internet com a eina clau per controlar les vendes. En alguns casos, durant aquest any es van crear bo�gues online i es va iniciar un procés de demanda prèvia per internet, on els clients especificaven la figura o mona que volien. Una eina que va ajudar a agilitzar les comandes. El que no va canviar enguany, és la gran quan�tat de figures diferents que els pe�ts de la casa demanen. Una

tendència que amb els anys s’ha anat diversificant, fruit de la gran quantitat de dibuixos i videojocs que hi ha actualment al mercat. En general, el Gremi d’Artesans Pastissers de Tarragona reconeix que hi ha hagut un repunt en la demanda molt a última hora i les vendes han estat bones, tot i les restriccions que encara s’arrosseguen per la pandèmia. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

L’Espluga disposarà d’aigua de l’Ebre el 2022 L’aigua de l’Ebre arribarà a l’Espluga de Francolí durant el pròxim any 2022. El gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona ho va explicar en una entrevista a TAC12, en què avançava que el projecte es troba en un procés d’expropiacions i que preveuen que a ﬁnals d’aquest 2021 ja es lici� l’obra del ramal des de Montblanc. En el mateix sen�t l’alcalde, en l’Entrevista de l’Ajuntament a Casa de l’EFMR explicava que s’han resolt totes les al·legacions del projecte i que ara contingut multimèdia es trobava en fase a l'EFMR.cat d'expropiacions, una feina que està realitzant la Diputació de Tarragona. “Esperem que entre enguany i a principis de l’any vinent puEL FRANCOLÍ

guem tenir bones no�cies pel que fa a l’aigua“, afegia el batlle. L’aigua de l’Ebre es des�narà a usos industrials i permetrà un estalvi del consum dels aqüífers que abasteixen el municipi, un fet rellevant per minimitzar els períodes de sequera. S’hi inver�ran 1,4milionsd’eurostotsellssubvencionats per diferents administracions.

El projecte per connectar el municipi al Consorci d’Aigües de Tarragona es va aprovar l’es�u passat i llavors s’apuntava que es podria executar enguany. Ara, però sembla que haurà d’esperar uns mesos més. En qualsevol cas, en poc més d’un any, l’Espluga disposarà de més recursos hídrics. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga torna a celebrar Sant Jordi amb parades al carrer i roses exhaurides Després d’un any sense la tradicional Diada de Sant Jordi, l’Espluga ha pogut tornar a treure alguna parada al carrer i celebrar la festa amb certa normalitat. La llibreria Índex té a l’exterior uns expositors plens de llibres per totes les edats i gustos i la floristeria Civiflor ha exposat les seves roses, entre les quals destacava la vermella que a la 1 del migdia ja s’havia esgotat. A unes hores de tancar la jornada, llibreters i floristes del municipi es mostren op�mistes amb recuperar part de la normalitat d’abans de l’inici de la pandèmia. Durant tot el ma� les dues bo�gues s’han omplert de cues que arribaven fins al bell mig del carrer Lluís Carulla. Una trentena d’alumnes de l’Ins�tut Joan Amigó celebren Sant Jordi amb l’EFMR Al mateix carrer Lluís Carulla, l’Espluga FM Ràdio (EFMR) i l’Espluga Audiovisual han organitzat un directe de l’Altaveu que ha començat a les 12 i s’ha allargat fins a les 2 de la tarda amb la participació d’una trentena d’alumnes de tercer de l’Institut Joan Amigó, que han fet entrevistes a peu de carrer, s’han desplaçat als estudis de l’EFMR per recoma-

EL FRANCOLÍ

nar llibres i han tornat a l’ins�tut per explicar quines ac�vitats s’estaven organitzant al centre. Dins de l’ins�tut Joan Amigó, cada curs ha celebrat la diada d’una forma diferent: Els alumnes de primer han après a muntar una tenda de campanya amb l’agrupació l’Estornell, els de segon han pogut u�litzar alguns dels elements fes�us del municipi i redissenyar-los i els alumnes de quart han fet un taller de rap on han creat una cançó pròpia. Les escoles Mar� Poch i Vedruna també han celebrat la Diada amb tot d’ac�vitats per treballar la llegenda de Sant Jordi durant aquesta setmana. En el cas de l’escola Vedruna s’ha treballat tota la setmana preparant els Jocs Florals amb l’elaboració d’uns poemes per part dels alumnes. Avui s’han premiat als guanyadors de cada curs i els més pe�ts han dibuixat i pintat els elements �pics de la llegenda. A l’escola Mar� Poch alguns cursos han visitat la Biblioteca Municipal i altres han par�cipat en la 6a lectura en veu alta, també s’ha par�cipat en els Jocs Florals amb diversos poemes i històries creades de forma col·lec�va. ■

Redacció │ EFMR.cat

ABRIL

2021

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga i Montblanc denuncien la falta de coherència entre la Generalitat i l’Estat per atorgar les subvencions de la riuada Quasi un any i mig després de la riuada de l’octubre de 2019 els grans projectes d’arranjament i recuperació de zones afectades per la catàstrofe dels municipis de l’Espluga de Francolí i Montblanc con�nuen sense poder-se dur a terme. El mo�u d’aquest retard no és altre que la ges�ó burocrà�ca de les subvencions que han de rebre els dos ajuntaments per fer dels projectes una realitat. Actualment els ajuntaments afectats es troben presentant, de nou, els projectes per rebre la subvenció del 50% de l’Estat, un procés que s’havia realitzat fa mesos per rebre els ajuts del 50% dels desperfectes que atorga la Generalitat. Els consistoris ja han presentat queixes al·legant que no s’ha pogut iniciar cap projecte, a l’espera de conﬁrmar l’ajut estatal i de rebre una bescontingut multimèdia treta tant del 50% dotat a l'EFMR.cat per la Generalitat com del de l’Estat. El termini de la subvenció que aporta la Generalitat ja està en marxa, però els projectes no

es poden iniciar ﬁns a rebre la conﬁrmació estatal i els diners dels dos ajuts. Una situació que els consistoris dels mu-

nicipis més afectats, l’Espluga i Montblanc, cri�quen, assegurant que el més coherent hagués estat que els ajuts fossin processats de forma conjunta. En el cas de l’Espluga de Francolí, els principals projectes que resten a l’espera d’aquestes subvencions són: la creació d’un pas inundable a la zona de la Sinoga, l’arranjament de l’espai del safareig de la Font Baixa i l’adaptació de l’an�c parc infan�l del parc ﬂuvial. En el cas de Montblanc es vol recuperar el pont de Bolovi, el pont del Molí del pas, el pont Vell i el seu entorn, el camí del cemen�ri i els voltants

del Molí del Pas. Uns projectes que ja estan valorats en els pressupostos municipals d’aquests 2021 i per tant s’esperen finalitzar durant aquest any. Ajuntaments com el de Vimbodí no s’han vist afectats pels ajuts estatals El cas de Vimbodí i Poblet, un altre dels municipis més afectats per la riuada, és molt diferent dels dos anteriors. Actualment la majoria de projectes ja s’han dut a terme i tots els arranjaments que es volen realitzar ja han estat atorgats, això és perquè en tenir afectacions menors en comparació a Montblanc i l’Espluga, les subvencions les aporta l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, tres en�tats que ja han donat via verda als projectes. D’aquesta manera ja s’han solucionat els problemes de captació d’aigua del municipi i s’ha arranjat el camí de la Palanca. Després de setmana santa s’espera recuperar l’àrea de lleure del Gorg i el pavelló, unes obres que es ﬁnalitzaran el mes de juliol. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

L’Espluga recupera la gossera municipal destruïda per la riuada La gossera municipal de l’Espluga torna a estar ac�va un any i mig després que quedés destruïda a causa de la riuada de l’octubre de 2019. Una actuació que ha realitzat la Brigada Municipal i que s’utilitzarà per acollir els gossos perduts durant les primeres hores després de la seva trobada. La instal·lació està formada per tres gosseres separades i un espai per cada gos equipat amb aigua potable i llum, però encara resta a l’espera d’alguns arranjaments com una tanca perimetral a l’exterior i un sistema per subministrar aigua automà�cament, tot junt �ndrà un cost aproximat de 3.000 euros. Una construcció ubicada en uns terrenys municipals pròxims a la Font Major i que va ser desplaçat a aquesta zona a inicis de 2019 fruit de les queixes veïnals pel soroll que produïen els animals a l’an�ga gossera, col·locada enmig de la urbanització del Casal. Ara doncs, dos anys després de la seva creació, s’ha recuperat aquest equipament municipal per donar llar als gossos abandonats o perduts durant les primeres hores mentre es gestiona la situació de cada animal. ■

Redacció │ EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Mones�r de Poblet anuncia un ERO que afectarà una desena de treballadors El Monestir de Poblet inicia un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà més d’una desena de persones per evitar la insolvència econòmica i com a alternativa a engegar un concurs de creditors. La Fundació Populus Alba, encarregada de la gestió de les activitats del conjunt monàstic, ja ha donat a conèixer als treballadors la intenció d’efectuar un acomiadament col·lectiu i es preveu que aviat se’ls aporti la documentació que justifica l’ERO. En qualsevol cas, els motius són clarament econòmics i organitzatius i, segons ha explicat l’advocat portaveu de la Fundació a Tac12, Carlos Zarco, és la solució que

s’ha trobat per assegurar la viabilitat. Tot i que un gruix important de treballadors està afectat per un ERTO des de l’inici de la pandèmia, l’existència de números vermells és anterior a la crisi sanitària, ja que la Fundació ja fa més de cinc anys que arrossega pèrdues. En concret, l’hostatgeria, amb allotjament i restaurant, és el servei deficitari que ha comportat més problemes als gestors del monestir. En els pròxims dies començaran les negociacions entre la Fundació i els representants dels treballadors per intentar acordar les condicions de l’expedient. ■ Redacció │ EFMR.cat

S’extreu part de la façana de Cal Cabeça per evitar possibles despreniments A mitjans del mes d'abril es va executar una actuació a la plaça de la Vila de l’Espluga de Francolí, concretament a l’ediﬁci de Cal Cabeça per evitar futurs despreniments de la façana, que es troba deteriorada amb el pas del temps. Durant una neteja ru�nària a la façana de l’ediﬁci es va detectar que part dels elements integrants no es trobaven en correcte estat, mo�u pel qual el consistori i els tècnics municipals van acordar extreure els elements afectats. Una actuació que va realitzar la brigada municipal amb l’ús d’una grua. Un cop re�rades les parts afectades, s’iniciarà un estudi per valorar quin és el seu estat i si es poden recollocar de nou o cal realitzar algun �pus de reconstrucció o reemplaçament a l’àrea afectada. ■ Laia Molné │ EFMR.cat Façana de cal Cabeça. Laia Molné EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

LES FOTOS GUARDADES Equip de futbol de la Congregació Mariana

Equip de futbol dels joves de la Congregació Mariana. Finals de la dècada de 1940 i començaments dels 50. Arxiu Valen� Mar�

D'esquerra a dreta, ﬁla del darrera: Joan Farran, Josep Vallès Piñol, Joan Morgades Altarriba, Joan Micó Callau, Ezequiel Griñó Puig, Robert Porta Miró. D'esquerra a dreta, ﬁla del davant: Andreu Morgades Morgades, Isidre Es�vill Mar�, Josep M. Garrell Roselló, Anton Borges Altarriba, Salvador Arimany Minguella, Josep Minguella Roig

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L A R I A L L E T A

ESPAI

La carxofa, inmaridable?

SOMMELIER

La carxofa és una hortalissa molt apreciada en la cuina mediterrània, gràcies a la gran qualitat del producte i al seu admirat sabor s'aconsegueixen plats exquisits. Molt present en la gastronomia catalana, la carxofa és una verdura molt agraïda a la cuina i, per tant, pot acompanyar qualsevol ingredient. Es pot menjar crua o cuinada en múl�ples formes gastronòmiques, com a plat principal o bé com a acompanyament al forn, bullida, a la brasa, fregida, arrebossada, farcida, escabetxada, amb guisats, etc. A part de les

EL FRANCOLÍ

seves grans propietats saludables, ja que és diürè�ca, molt protectora i desintoxica el fetge, també és molt rica en ﬁbres que ajuden a regular el trànsit intes�nal. L'època de la carxofa està compresa entre els mesos de desembre i abril, en els quals molts municipis de Catalunya aproﬁten per celebrar jornades gastronòmiques al voltant d'aquesta hortalissa. A Catalunya destaquen la carxofa del Prat i la Delta del Llobregat. Però... Amb què maridem aquesta hortalissa tan complexa en boca? No podem posar-hi en cap cas cap vi negre, ni blanc, ni rosa... Doncs, amb què ho combinarem? La meva opinió seria maridar-ho amb un vi dolç o un vi escumós . El dolç ens ajudarà a equilibrar el gust amarg de la carxofa i l’escumós, amb el carbònic, ens refrescarà molt la boca i també ma�sarà la textura complicada de la carxofa. Dit això, aconsello una mistela negra de la nostra terra, un vi d’Oporto portuguès, un Pedro Ximenes del sud d’Espanya o un Soterns francés. D’escumós brut podríem parlar d’una criança en rima d’uns 30 mesos, o fins i tot un ancestral amb un xic de sucre residual. ■ Mariona Rendé

ABRIL

2021

REPORTATGE ELS NOMS DE LA LLIBERTAT TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases. I de Maries i de Dolors, n’hi ha de tots colors. Però hi havia una època en què també hi havia altres noms. La bombolla de llibertat entre les dictadures primoriverista i franquista va permetre florir mul�tud de noms fins aleshores no imaginats en el cap de molts idealistes demòcrates, catalanistes, republicans, obreristes, socialistes, comunistes, àcrates, naturistes i moltes altres ideologies progressistes. Noms que no tan sols portaven Llibertat, sinó que també podien ser directament Llibertat encara que s’hagi hagut de camuflar sota el de Montserrat durant 80 anys. Noms que, de la mateixa manera que els catòlics mostren la seva fe posant noms de sants, els que tenien altres ideologies hi posaven els seus anhels polí�cs. Al nostre poble hi van arribar a conviure alhora la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. El lema de la República Francesa campava pels nostres carrers, així com també Nardos, Ideals, Germinals, Harmonies, Camèlies, Primaveres, Pàtries, Marisols, Floreals, Nimfes, Sols, Agnès, Llibertaris o Ufarts. Però també noms que es consideraven estrictament catalans com Arnau o noms com Catalán, posats als seus fills per refugiats espanyols a casa nostra que fugien de l’avença franquista. L’arribada del franquisme es va emportar vides, hisendes, llibertats i, també, els noms de persona. El 18 de maig del 1938, el comte de Rodezno, Tomás Domínguez Arévalo, ministre de Jus�cia, des del govern franquista de Burgos va promoure l’Ordre, del 14 de maig, que derogava la Reial Ordre del 9 de maig de 1919 sobre el registre civil. I, alhora, aquesta derogava l’Ordre ministerial del 14 de maig de 1932, l’objec�u principal a abatre. La reglamentació del 1919 ja marcava que noEL FRANCOLÍ

més podien ser noms del santoral i en l’única llengua oficial, òbviament el castellà. Però la del 1932, obria la porta a poder posar noms en les considerades llengües perifèriques i a noms que fugissin del santoral, ambdós pecats mortals des del nacionalcatolicisme franquista. En paral·lel a això, l’ensenyament primari a par�r d’una llei del 1945 es mantenia com a obligatòria i universal…, però només accessible als batejats. Això significava que molta gent que no havia batejat catòlicament els seus fills i només els havia inscrit al registres civils municipals, es van trobar que van haver de batejar els seus fills majors de 5 anys que havien crescut amb un nom i, de cop i volta, canviar-lo per un altre nom agradable al règim ultraconservador. L’absència d’una par�da de bap�sme tancava totes les portes i, alhora, l’ecosistema opressiu feia asfixiant la vida quo�diana per al bàndol perdedor. I el nom delatava ràpidament de quina banda estaves en tots els àmbits de la vida. Entre la pressió legal i l’ambiental, la canalla que es va quedar no tenia cap més opció que canviar de nom per al seu propi benestar. Només van poder mantenir els noms aquelles criatures que van marxar camí de l’exili amb els seus familiars. En el cas espluguí, tenim comprovada gent que va marxar a Mèxic, Veneçuela i França emportant-se els seus noms conjuntament amb les maletes. I només marxant van poder conservar els noms. O bé van haver de marxar perquè els seus descendents sí que poguessin portar els noms que ells consideressin per�nents, com els fills del Joan Callau Vives (de cal Gaietana) i la Maria Úrsula Andrea Gené Teixidó (cal Poca-roba), que van posar al seu fill Pol·len I a la seva filla Dàlia. I per ferho, van haver de creuar primer els Pi-

rineus i acabar recalant a Mèxic, on ara viu ja la tercera i quarta generació. Els que van poder fer-ho al poble durant el parèntesi republicà van tenir diverses casuís�ques. Filles úniques com la Llibertat Rull, famílies amb fills amb diferents noms (tradicionals i nous) o bé el cas paradigmà�c de 4 famílies que van tenir 2 fills durant aquest període i que els 2 descendents van tenir noms compromesos. Estem parlant de les famílies Vidal-Pagès, Vernet-Huguet, Fort-Rossell i Farran-Velilla. Gent que es va comprometre fortament posant noms d’ideals a ambdós fills. Tal com diu la llei franquista, durant la República es feien servir noms que “expressaven conceptes generals” i que “presentaven la ideologia d’un govern”. I no només per ser d’àmbit progressista, sinó també dins el sac de les “anomalies registrades” hi havia “la morbosa exacerbació en algunes províncies del sen�ment regionalista, que va arribar a determinats registres un bon número de noms que, no solsament estan expressats en idioma diferent al Castellà, sinó que comporten una significació contrària a la unitat de la Pàtria”. Aquests noms també podien mostrar “un indiscu�ble significat separa�sta”. Ara bé, “no obstant hi ha noms que només en vascuence (sic) o en català o en una altra llengua tenen expressions genuïnes i adequades com Aranzazu (el nom correcte és Arantzazu), Icíar (Itziar és versió correcta), Montserrat, Begoña, etc… I que poden i han d’admetre’s com a noms netament espanyols i en res discrepants amb l’amor a la Pàtria Única que és Espanya”. En resum, “a l’Espanya de Franco no es poden tolerar agressions contra la unitat del seu idioma, ni en la intromissió de noms que lluiten amb la seva nova cons�tució. És precís, per tant, tornar al sen�t tradicional en la impoABRIL

2021

sició de noms als nounats amb les oportunes variants”, i queda així “terminantment prohibit inscriure als nounats amb noms abstractes, tendenciosos o qualsevol altre que no fossin els con�nguts al Santoral Romà per als catòlics”. I és així com la Llibertat va passar a dir-se Montserrat. Ara es tracta que es pugui rescabalar aquesta mostra de repressió i que, tant els vius com els morts, puguin tornar a ser el que eren i no el que una dictadura els va dir que havien de ser. Perquè la Montserrat torni a ser sinònim de Llibertat. Llistat de persones amb noms canviats arran de l’Ordre Ministerial de 14 de maig de 1932 1932 (73 naixements) Número de registres, 43, 45, 72, 73 Germinal Palmiro Vernet Huguet 20 de setembre (43) Harmonia Roig Casanovas 1 d’octubre (45). El 18 de desembre del 1948, el jutge de pau posa que el canvi de nom és a Hermínia. Llibertat Salut Fraternitat Rull Franquès 16 de desembre (72). El 8 d’agost del 1952, el jutge de pau d’aleshores posa que “por sufrir equivocación” es va posar aquest nom en lloc de Montserrat. Just al tancament d'aquesta edició, l'1 de maig, la Montserrat (Llibertat) ha mort a l'Espluga de Francolí. Nardo Rosell Balcells 23 de desembre del 1932 (73). El 29 de març de 1957 “el acto de sufrir equivocación” i passar a ser “el nombre en el sen�do de Bernardo”. En aquest cas, després hi ha un tercer afegitó del 9 de maig de 1996, que passa a ser el nom catalanitzat de Bernat arran de la Llei estatal 17/1977 en què permeten recuperar els noms en les considerades llengües perifèriques. 1933. (66 naixements) Número de registres 6, 23, 38, 51 Fraternitat Balsàmina Palmira Saumell Rosell 9 de febrer (6). El 12 de febrer del 1948 per “subsanar el error involuntario” canvien a Trinitat Ramona i Teresa segons consta al llibre de bap�smes de la parròquia, fet a posteriori de la guerra. Camèlia Capdevila Barrabeig 26 d’abril (23). El 3 d’octubre de 1955 passa a dirse Amèlia(ratllat en vermell el nom original). EL FRANCOLÍ

Registre de naixement de Llibertat Salut Fraternitat Rull Franquès, amb el canvi de nom a l'esquerra de la pàgina.

Igualtat Vida Acràcia Maré Trullols 16 d’agost (38). Nota al marge del 29 de gener de 2001 on diu que va morir a Lió (França) el 7 de setembre del 2000. Primavera Vidal Pagès 18 d’octubre (51). Sense cap mena de comentari, al marge hi posa Carme en castellà. 1934 (65 naixements) Número de registre 13 Pàtria Igualtat Llibertat Fort Rosell 2 de març (13). “En virtut de l’expedient governa�u instruït en el Consolat General d’Espanya a Caracas, es procedeix a la rec�ﬁcació del nom Pàtria pel

de Carmen” (6 de juliol del 2001). En una també nota al marge, es posa que el 10 de novembre del 1999 va recuperar la nacionalitat espanyola, i s’actualitza al registre el 27 de juny del 2000. 1935 (57 naixements) Número de registres. 7, 10, 26, 52 1935 (el registre ja apareix en català) Germinal Oroval Carol Cervelló Franquet 9 d’abril (7). Inscripció al lateral, que va morir el 22 de maig 1936, en català. Agna Abdonina Montserrat Farran Velilla 17 d’abril, nom poc usual però ABRIL

2021

Registre de naixement d'Idea Vidal Pagès ratllat, al costat,amb el mateix número de registre i en castellà, hi consta el nom canviat.

Registre de Nardo Rosell Balcells, que per "acto de sufrir equivocación" passa a anomenar-se Bernardo.

comprovem que no va ser canviat (10). Esmeralda Capdevila Barrabeig 13 de juliol (26). Full ratllat amb una creu i una anotació al marge on posa 26-61939 amb el nom de Dolores Barrabeig. Al darrere, amb el mateix númeEL FRANCOLÍ

ro, hi surt amb el nom de Roser. Agna Joana Maria Torres Vernet (52). No canviat. 1936 (60 naixements) Números de registres. 7, 9, 15, 17, 36, 50, 57, 60

Idea Clavellina Naturalesa Vidal Pagès 14 de febrer (7). Ratllat i a la pàgina següent en castellà ja li posen Maria i una nota al marge on posa “convalidada” el 18 d’octubre del 1947. Nereida Margarida Saumell Amigó 20 ABRIL

2021

de febrer (9). Ratllat i a la pàgina següent hi posa en Castellà Mercè. Nardo Germinal Floreal Vernet Huguet 10 d’abril (15). Al lateral només hi posa “Joseﬁna Huguet” i la data de 25 de juny del 1939. Ratllat i al darrere hi surt en castellà amb el nom de Ramon. Deli Fraternal Ideal Sánchez Muñoz 18 d’abril (17). Ratllat i al darrere hi surten en castellà els tres noms iguals: Delio. I el més sorprenent és una nota al marge que diu “Convalidada la presente hecha en 18 de mayo de 1961”. Generós Miquel Espasa 17 de setembre (36). Ratllat i al darrere en castellà i amb una nota al marge de convalidació de l’acta “a pe�ció de l’àvia paterna”, el 21 d’abril del 1948. Catalán Lafuente Villén 6 de novembre (50). Hi posa la condició de “refugiats” dels pares, allotjats, fugint del feixisme, al Balneari. El curiós és que al ser refugiats, l’apartat de tes�monis està buit. Curiosament, la part catalana no està traduïda perquè no hi havia res en castellà pel que feia als noms. Però aquí ja no hi surt ni el concepte de feixisme ni de refugiats. Marisol Camelia Ponts Moles 10 desembre (57). Ratllat el català i a la pàgina següent en una anotació al marge hi posa “Conciliada” el 27 d’octubre

de 1944 amb el nom de Marcelina. Ideal Farran Velilla 27 de desembre (60). No ratllat el català i en castellà el nom està igual . 1937 (48 naixements) Número de registres 5, 6, 14, 25, 37, 41 Floreal Mar� Civit 11 febrer (5). Ratllat en català i, curiosament, també en castellà malgrat que ja hi surt com a José Ignacio Luís i hi posa “convalidada” el 8 d’agost del 1939. Nardo Palau Rossell 21 febrer (6). A la part en castellà hi surt Nardo escrit amb �nta, però ratllat amb llapis i a sobre s’hi ha apuntat José Maria. Al lateral hi posa “Por auto del Juzgado Comarcal de Montblanch de fecha 3 de diciembre de 1962, ha sido rec�ﬁcado el nombre de Nardo que ﬁgura en esta inscripción de nacimiento, en el sen�do de que su verdadero (sic) nombre es el de Jose Maria y no el de Nardo, como se consignó. Debido seguramente de que estaba en plena guerra de liberación y en aquel entorno era costumbre poner nombres que nada tenían que ver con el calendario mariano”. Catalán Giménez Ruiz 31 de març (14), empadronats a la “colònia de refugiats”. Ninfa Vidal Mar� 24 de maig (25). Ratllat en català i a la versió castellana ja hi surt Maria. Nota al marge de “con-

validada” el 23 de maig del 1941. Sol (corregit perquè hi posava Elisio). Bonet Arbós 19 de setembre (37). Ratllat en català i en castellà hi surt Jorge i “convalidada” el 27 de Juny 1944 “según expediente instruido”. Magnolia Vidal Bulló 1 d’octubre (41). Ratllat en castellà i canviat a Magdalena i “Convalidada” el 24 d’agost del 1951. 1938 (comença i acaba el registre del número 49 al 94) Números de registres 52, 70, 87, 90 Ufarta Alegre Gené 28 de gener (52). Ratllat en català, en castellà hi surt Marta i hi posa una nota al marge “convalidada” sense data. Llibertari Fort Rosell 14 de maig (70). Ratllat en català i hi posa al lateral en castellà “Convalidada al dorso”. A la versió en castellà hi surt Juan i una nota al marge de “convalidada” el 14 de juliol de 1945. Arnau Farran Santamaria 27 de setembre (87). Ratllat en català i a la versió en castellà passa a ser Jose Maria i amb una nota al marge de “convalidada” el 27 d’agost de 1949. Porvenir Aznar Giner 30 d’octubre (90). Els seus pares, sense que sur�n esmentats com a refugiats i domiciliats al carrer Torres Jordi, són originaris de la Franja i de la província de Terol. ■

historiques Durant la Guerra Civil va pertànyer al Comité de Milícia An�feixista i va ser corresponsal de guerra al front d'Aragó, del portaveu confederal Terra Llibertat. Al 1939 va sor�r a l'exili a França, on va lluitar en la resistència contra els nazis al costat del seu company de tota la vida Juan Manuel Molina, Juanel. Tots dos van tornar a Barcelona el 1978. ■

Lola Iturbe Va ser una destacada ac�vista anarquista espanyola durant la Segona República, maqui de la Resistència a l'ocupació nazi de França i una de les fundadores del moviment anarcofeminista. Als 14 anys va aprendre l'oﬁci de pantalonera i es va aﬁliar al sindicat de la CNT. Va escriure un llibre anomenat "La dona a la lluita social". Membre de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT), Dones Lliures i del Comitè de Milícies Antifeixistes durant Guerra Civil, escrivint en Terra i Llibertat les cròniques de guerra al front d'Aragó. EL FRANCOLÍ

Íngrid Guillén Rauter

ABRIL

2021

C A S A L

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

“Quan tot desapareix”, el videodansa sobre la riuada es va estrenar dins el marc d'EVArt El passat diumenge 18 d'abril el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí va acollir l'estrena del videodansa "Quan tot desapareix". La presentació, dirigida pel periodista montblanquí Jordi Cartanyà, s'emmarcava en el marc del cap de setmana d'actes del programa impulsat per l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, "Espais Vius d'Art". L'acte es va celebrar en un format híbrid, amb un passi al ma� i una segona sessió a la tarda. El format presencial va acollir un total de 210 persones i es va celebrar seguint la norma�va vigent. A més, la sessió ma�nal va ser seguida en directe per una cinquantena de persones a través d'un streaming pel canal de Youtube de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Imatge del videodansa. Cedida En diferit, tan sols 24h després de l'estrena, l'acte ha estat visualitzat per més de 200 persones. "Quan tot desapareix" és el videodansa codirigit per Marta Arjona, directora de la productora vallenca DansPXL; i Jèssica Estadella, directora de l'Escola de Dansa del Casal de l'Espluga de Francolí. Aquesta peça està protagonitzada per 63 alumnes i per la mateixa Estadella i té com a objec�u homenatjar i reivindicar el que va passar a la Conca de Barberà, i especialment a l'Espluga la nit del 22 d'octubre de 2019, la riuada que ho va canviar tot. A més, la producció també reﬂexiona sobre els moments que estem vivint a causa de la crisi mundiPresentació del videodansa al MVR. Cedida al provocada per la Covid19.■

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

MUSEU DE LA VIDA RURAL Dia Internacional dels Museus 2021

El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla se suma acurada reflexió al voltant de la contraposició entre la un any més al Dia Internacional dels Museus (DIM), que bellesa i la crueltat del foc. A les 16.30 h es farà un passe celebrarà del 14 al 18 de maig, amb una quinzena d’ac�vitats. Els actes centrals es faran el dissabte 15 de maig i en destaquen la jornada de portes obertes, un debat sobre el concepte de museu i centre cultural, les visites guiades a l’exposició «Jugar amb foc», l’espectacle familiar «Carro de contes» i la projecció del film «O que arde» amb un col·loqui posterior que comptarà amb la presència del director de la pel·lícula, Oliver Laxe. Una taula rodona sobre el concepte de museu Els actes del DIM 2021 al Museu de la Vida Rural començaran divendres 14 de maig coincidint amb el tercer debat de Visions 5.1 i con�nuaran dissabte a les 11 h amb un debat sobre la controvèrsia generada per la darrera definició de museu proposada des de l’ICOM; marcada per una clara abstracció i que es troba, encara, en pro- Una de les visites guiades a l’exposició “Jugar amb foc". MVR cés de revisió. Es trobaran en una taula rodona el gessi de la pel·lícula a les instal·lacions del museu i a con�nuació, a les 18 h aproximadament, s’ha programat un debat seguint el fil de la pel·lícula, sobre l’abandonament de les zones rurals i la conseqüent proliferació dels incendis forestals. Aquests diàlegs amb Laxe formen part la programació de l’exposició «Jugar amb foc» que es complementarà dissabte amb un seguit de visites dinamitzades a les 10.30, 12 i 17 h. Al voltant de la mostra temporal, també s’ha organitzat el taller IncendiArt on els par�cipants aprendran a preparar pintures naturals de manera artesanal amb materials provinents d’un incendi forestal, com són les cendres i el carbó. D’altra banda i durant tot el dia, en diversos espais del museu �ndrà lloc l’acció ar�s�ca Rawscenography on la dissenyadora Maria Monseny realitzarà intervenUna de les taules rodones organitzades al museu. MVR cions que dialogaran amb els visitants, tot apel·lant a la sostenibilitat i a la inclusió. També dissabte, a les 20 h, tor cultural i expert en museus Guillermo Fernández, la les ar�stes Núria Vila, Silvia Yruela i Mireia Domènech delegada de l’ICOM a Catalunya Teresa Reyes, el presi- presentaran Le�overs, un projecte sorgit d’una residèndent de l’Associació de Museòlegs de Catalunya Joan Vi- cia ar�s�ca que van fer al museu coincidint amb el FES, cenç i la directora de l’MVR, Gemma Carbó. Aquesta ac- el passat mes d’octubre. Finalment, el Carro de contes, �vitat segueix també el lema de l’ICOM pel DIM d’en- a la plaça d’en Canós, serà la proposta familiar on la poguany que és «El futur dels museus: recuperar i reima- esia i el teatre seran l’excusa per parlar de les plantes ginar». remeieres i les llegendes que envolten el món màgic de les plantes. El director del film «O que arde» Oliver Laxe, al Museu Tots els esdeveniments programats es realitzaran ateUn altre dels plats forts de la jornada serà la presència nent a les mesures i protocols de seguretat i prevenció del director del film «O que arde». El llargmetratge re- adoptats davant de la COVID-19. Tots els actes requereiflexiona al voltant d’un gran incendi que té lloc en la Ga- xen d’inscripció prèvia per tal de controlar els aforaments. lícia rural. L’obra, més enllà d’abordar la relació que man- Trobareu tota la informació sobre el DIM i els formularis tenen els éssers humans amb la naturalesa, traça una d’inscripció als actes al web del Museu de la Vida Rural. ■ EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

COSES NOSTRES

Aquest mes, el nostre col.laborador Manel Morgades, ens ha fet arribar un ar�cle de l'opuscle "Borrallons de neu" editat el novembre del 1971 per l'Olla Barrejada. En aquest ar�cle es detalla la mortalitat que hi va haver a l'Espluga a causa de la pandèmia de grip del 1918, també coneguda com a grip espanyola que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones en tot el món. La crònica està signada pel doctor Joan Farré i Gual. ■

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT E

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Biblioteques amb DO un projecte de dinamització cultural a les biblioteques públiques que pren com a punt de par�da la cultura del vi La biblioteca de l’Espluga enceta una nova edició de Biblioteques amb DO i ja és la quarta de les 9 edicions. El projecte de dinamització cultural vol maridar la lectura amb el vi a través de la història i l’art L’acte central del cicle és Vinyes entre vitrines, ac�vitat ges�onada i coordinada pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una mirada al món del vi en les col.leccions d’art dels museus catalans. Ac�vitat que es va dur a terme al pa� de la Biblioteca mossèn Ramon Muntanyola on l’historiador de l’art l’Oriol Gasulla ens va presentar el patrimoni català de temà�ca del vi a través de diaposi�ves, i la Gemma Vila, guia del Celler, ens va explicar anècdotes del Celler modernista de l’Espluga de Francolí. Tot marinat amb tres vins; un blanc (macabeu i parellada), un rosat (trepat) i un negre reserva (100% cabernet sauvignon) La fam d’ac�vitats culturals per part dels assistents a l'acte va fer que la proposta fos tot un èxit i les places es van exhaurir en pocs dies. Finalment, els clubs de lectura dedicaran aquest mes d’abril a llegir llibres relacionats amb el vi. Així, pels més menuts “la verema: “ de Montserrat Balada, pel club juvenil “El raïm inquiet” d’Elisenda Guiu i per als adults “Terra aspriva” de Sebas�à Bennasar. D’altra banda, hi ha programat una visita amb els Clubs infan�l i juvenil al Celler Modernista a ﬁnal de mes per visitar el Museu del vi i l’embotelladora. Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i del Servei de les Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

Biblioteques amb DO. Nuri Estadella

RECOMANACIONS LITERÀRIES "La dona que fugia de la boira", d'Albert Llimós Bifet

Titulat en comunicació audiovisual a la UPF i en periodisme a la UAB, va començar a exercir a Ràdio Barcelona. La primera i única novel·la d’Albert Llimós, ﬁnalista del Premi Sant Jordi de novel·la del 2010. El llibre repassa la trajectòria vital de la Teresa, nascuda a la plana de Lleida i que després d’un seguit de vicissituds fuig de la boira del Segrià i marxa cap a Barcelona. Nata en un entorn rural, percep, de sempre, el refús del pare que la culpabilitza de la mort de la seva dona morta després del part. El sen�ment de solitud i de rebuig li donarà sempre la mà, i la incapacitat per refer o reconstruir de bell nou una mínima relació amb el pare marcarà, potEL FRANCOLÍ

ser, el seu caràcter més aviat esquerp i introver�t. Mai aconseguirà passar pàgina del tot i, sense demanar ajut, tot i que compta amb el suport incondicional del germà, conscient del desgavell de la relació familiar, i d’una �eta que, en un moment donat, desapareix, es fon de la trama, i no se’n torna a saber res. És aquest un ﬁl perdut que ens va semblar poc encertat, car l’autor havia dibuixat un perﬁl d’una dona lesbiana en una societat rural dels anys trenta que va haver de fugir del poble quan, per una indiscreció de la Teresa, la seva orientació sexual quedà al descobert. Una nova culpa al cistell de la protagonista. ■ Dolors Sanahuja

ABRIL

2021

L'ACTUALITAT E

CASALET KIDS

La 8a temporada del Casalet Kids tanca el cicle amb més de 800 espectadors i cinc espectacles infan�ls programats al Teatre del Casal L’agrupació de mares i pares del Casalet tacles ha permès preservar el dinamis- Gallina dels Ous d’Or de la companyia Kids i la regidoria de Cultura de l’Ajun- me social i cultural de la població i ofe- Zum-Zum Teatre. tament de l’Espluga de Francolí coor- rir ac�vitats culturals adreçades a faUn dels canvis singulars d’aquest ciganitzen aquest cicle d’espectacles, en- mílies. cle, en relació a les mesures de la Coguany adaptat a les mevid-19 ha estat el canvi sures de la Covid19. d’espai escènic, que L’agrupació de mares i aquest any s’ha trasllapares del Casalet Kids i la dat al Teatre del Casal. regidoria de Cultura de Un equipament municil’Ajuntament de l’Esplupal de major capacitat ga de Francolí, han posat que perme�a oferir les punt i ﬁnal a la 8a temmesures de distanciaporada del cicle d’especment, protocols de segutacles infan�ls Casalet retat i que podia acollir Kids. A causa de les resde manera segura al pútriccions en l’àmbit de la blic assistent. La regidocultura i de caràcter geria de cultura ha trebaneral davant la Covid-19, llat per adaptar els espais la temporada va comenescènics del municipi a çar al desembre del 2020 les noves mesures. Dei ha comptat amb un to- Membres del Casalet Kids, Marc Roca (tècnic) i Enric Mercadé (regidor senvolupant un mapa tal de cinc espectacles in- de cultura). Cedida complet de les localitats fan�ls de qualitat, on hi del teatre, senyalització ha par�cipat un total de 800 persoUna programació que ha acollit a les dels espais i reduint l’aforament al cinnes. companyies i espectacles: Old Time quanta per cent de la seva capacitat, Des de l’organització es valora molt Backery de Mag Edgard, Eureka!!! de preservant així les distàncies entre loposi�vament l’edició d’enguany tenint la companya El Cau de l’Unicorn, Fili- calitats agrupades en grups de dues en compte el context actual i també la krusty de la companyia Improvisto’s tres i quatre unitats, preparades per resposta de les famílies assistents. Krusty Show, La Princesa amb texans agrupar-les en nuclis familiars, en el Mantenir la programació dels espec- de la companyia Sgra�a i ﬁnalment La cas del cicle d’espectacles infan�ls. ■

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

TA S T E M

CONCA

El trepat de la DO Conca de Barberà triomfa a la “Guia Peñín de los Vinos de España 2022”

10 referències amb la varietat trepat se situen entre els millors puntuats de la Guia. Un llistat que torna a encapçalar el Grans Muralles i Milmanda de Bodegas Torres L'equip de tast de Peñín està treballant en l'elaboració de la Guia Peñín dels Vins d'Espanya 2022, la guia de vi de l’Estat més completa del món. Aquesta tasca, que dura més de sis mesos, els porta a evaluar prop de 11.000 vins de les úl�mes anyades que estaran disponibles al mercat a par�r de l'any vinent. És el cas de la Denominació d’Origen Conca de Barberà trobem 51 referències. La majoria de vins de la DO Conca de Barberà han rebut una puntuació alta en aquesta guia de les més importants de vins de l’Estat espanyol, un referent pels amants del vi que valora cada cop més el trepat, la varietat autòctona de la Conca de Barberà. En aquesta Guia del 2022 hi ha 22 vins de la Denominació amb 90 punts o més, una puntuació que a la Guia qualiﬁquen de vins excel·lents, entre els quals hi ha 10 vins elaborats amb trepat. PUNTUACIONS DELS VINS DE LA DO CONCA DE MÉS DE 90 PUNTS: -95: Grans Muralles 2017 de Bodegas Torres -94: Milmanda 2018 de Bodegas Torres -93: La Font Voltada 2016 del Celler Abadia de Poblet -92: Abadia de Poblet Blanc 2018 del Celler Abadia de Poblet -92: Julieta 2019 de Celler Mas Foraster -92: Tossal de la Salut 2018 del Celler Abadia de Poblet -92: Vega Aixalà Caliu 2014 de Celler Vega Aixalà -92: La Font Voltada 2017 del Celler Abadia de Poblet -91: Josep Foraster Trepat 2019 de Celler Mas Foraster -91: Vega Aixalà La Font dels Aubacs 2017 de Celler Vega Aixalà -91: Pólvora 2019 de Vins de la Memòria -91: Sons de Prades 2019 de Bodegas Torres -91: Mas de la Pansa Trepat 2017 de Celler Mas de la Pansa -90: Vega Aixalà Garnatxa Vilanova 2015 de Celler Vega Aixalà -90: Domenio Trepat 2016 de Domenio Wines Cellers Domenys -90: Vega Aixalà Samsó 2015 de Celler Vega Aixalà -90: Carles Andreu Trepat 2018 de Celler Carles Andreu -90: Manuela Ventosa 2017 del Celler Rendé Masdéu -90: Josep Foraster Blanc Selecció 2019 de Celler Mas Foraster -90: Abadia de Poblet Negre 2018 del Celler Abadia de Poblet -90: Ànima Nua Cor Viu 2019 de Domenio Wines Cellers Domenys -90: Les Gallinetes 2019 de Celler Mas Foraster En resum, podem veure un total de 17 vins negres amb 90 EL FRANCOLÍ

punts o més, mentre que només trobem 5 blancs. Els caps de cartell de les puntuacions són el Grans Muralles 2017 i Milmanda 2018 de Bodegas Torres que torna a situar aquests dos vins a dalt de tot amb 95 i 94 punts respec�vament. Aquest any destaquen els cellers Abadia de Poblet i Vega aixalà aconseguint col·locar cadascun 5 de les seves referències per sobre dels 90 punts. Però sobretot cal destacar la bona puntuació del trepat 100% La Font Voltada 2016 d'Abadia que s’erigeix com el millor trepat amb 93 punts. Aquesta nota esdevé la millor puntuació per un trepat 100%. Amb 92 punts trobem també el trepat Julieta 2019 de Celler Mas Foraster, un elaborador que també destaca en aquesta guia amb 4 vins entre els millors. A la franja dels 91 punts hi veiem el trepat de Mas de la Pansa Trepat 2017 i amb aquesta puntuació per primer cop el Pólvora 2019 de Vins de la Memòria. I si mirem la zona dels 90 punts hi apareixen 4 trepats més: el Domenio Trepat 2016 de Domenio Wines Cellers Domenys, el Carles Andreu Trepat 2018 de Celler Carles Andreu. I els cupatges amb trepat Abadia de Poblet Negre 2018 del Celler Abadia de Poblet i Les Gallinetes 2019 de Celler Mas Foraster. Tancant la llista dels vins de 90 punts trobem els vins Manuela Ventosa 2017 del Celler Rendé Masdéu, Vega Aixalà Samsó 2015 de Celler Vega Aixalà, Ànima Nua Cor Viu 2019 de Domenio Wines Cellers Domenys i Josep Foraster Blanc Selecció 2019 de Celler Mas Foraster. Des del Consell Regulador es valora molt posi�vament els resultats ob�nguts a la Guia, ja que hi ha un bon nombre de referències de vins qualificats d’excellents i, en general, hi ha un gran nombre de vins que s’aproximen als 90 punts, qualificats com a “Molt bons”. Bernat Andreu, president de la Denominació, valora els resultats posi�vament i recalca la bona feina dels cellers de casa: “cada cop més es demostra la bona feina dels vi�cultors de la Conca en treballar totes les varietats i especialment el trepat. És una bona recompensa que la crí�ca especializada reconegui aquest esforç per aproximar-se a l’excellència i transmetre el nostre caràcter únic". A l'igual que en edicions anteriors, Peñín publica les puntuacions dels seus tastos recents en la versió online de la Guia Peñín, el que permetrà als subscriptors conèixer, en primícia i mesos abans de la publicació de la Guia impresa, les qualificacions dels seus vins favorits. Aquesta vegada les puntuacions venen acompanyades per un ar�cle de la Guia sobre la DO Conca on destaca el trepat com el seu màxim exponent. Al text, �tulat “Conca de Barberà y la trepat, lo local y mediterráneo” parla de les qualitats i història d’aquesta varietat autòctona mencionant la Conca com la “cuna de la trepat”. ■

ABRIL

2021

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Josep Montañola i Llorach Josep Montañola i Llorach nasqué a la rano la missió al Santuari de Sant Jo- parròquia durant alguns dies. Anaven nostra vila el 22 d’abril de 1912. Era fill sep de la Muntanya. Les missions eren a càrrec d’uns quants sacerdots anode Sebas�à Montañola i Català, de Cer- una sèrie con�nuada de predicacions menats missioners. L’octubre de 1957 es desplaçà a la vià, i d’Encarnació Llorach i Pau. Tant i exercicis pietosos que es feien en una Bisbal del Penedès on dugué a terell com el seus germans Pere i Rame entre el 28 de novembre i el 8 mon varen formar-se a les escoles de desembre una nova missió amb de la Congregació de la Missió (pael pare paül Mar�n Matas. Deia el res paüls). full parroquial de la Bisbal en el moJosep Montañola va entrar a la ment del comiat: “Bisbal da las más Congregació de la Missió el 3 de seexpresivas gracias a los PP Misionetembre de 1927 i va fer els primers ros Rvdos. D. José Montañola y D. vots al convent dels pares paüls de Mar�n Matas por sus desvelos en l’Espluga l’any 1930. El mes de juny procurar inocular en nuestras almas de 1936 era ordenat de sacerdot pel un encendido amor a Dios. Les rebisbe Manuel Irurita a Barcelona i cordaremos toda nuestra vida y precelebrà la primera missa a l’Esplusentes les tendremos en nuestras ga l’endemà 7 de juny. Ramon Munoraciones para que el Señor benditanyola li va dedicar la poesia “Claga su apostolado misionero.” vell, obre’t”. Tot seguit fou des�nat Posteriorment passà diversos a Mallorca. anys a Amèrica del Sud i l’any 1964 Iniciada la guerra civil de 1936començà a residir a Barcelona, a la 1939, durant part de la contesa va casa provincial dels paüls al carrer exercir de capellà castrense de Provença. Va esdevenir un assidu l’exèrcit franquista. Acabada la predicador d’exercicis espirituals a guerra va formar part de la comules filles de la caritat (paüles) i d’honitat de pares paüls encarregada milies en diversos actes religiosos. de l’escola apostòlica que la conA par�r de 1970 entrà a formar part gregació de la Missió tenia a Belldel consell presbiteral de l’arxidiòpuig (l’Urgell). Posteriorment passà a València, on l’any 1946 se li va Josep Montañola i Llorach, acompanyat de la seva cesi de Barcelona en representació encomanar la parròquia de Sant mare i de Ramon Muntanyola (1942). Miscel·lània de les congregacions religioses. Josep Montañola, el seu germà Antoni Abat i la de Nostra Senyora Mossèn Muntanyola (MMM). Pere i Abdon Civit Franquès han esde Mont-Olivet, cons�tuint una cotat els tres únics espluguins que han munitat de tres pares paüls. Montoformat part de la Congregació de la livet fins la dècada de 1960 era una Missió. Josep Montañola i Llorach va zona de població dispersa que es va morir a Barcelona el 8 d’agost de 1993, integrar a l’entramat urbà de la ciutat als vuitanta-un anys. de València. Jordi Roca i Armengol Quan es dugué a terme la “Gran misCentre d’Estudis Locals sió de València” (del 30 de gener al 14 Bibliografia: de febrer de 1949) amb la presència a ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Esla ciutat de 225 sacerdots, dels quals 125 eren paüls, Josep Montañola va Marca de propietat dels llibres de la bib- pluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ predicar amb el pare José Maria Ser- lioteca de Josep Montañola

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

Des de la Desamor�tzació de Mendizábal (expropiació de béns i terres de l'església) ﬁns a la seva reconstrucció, el Mones�r de Poblet oferia una imatge desoladora, fruit de diversos saqueigs i incendis, i per això l'autor d'aquest escrit, el Ramon Montserrat, ens ofereix la seva visió, la d'un nen de 12 anys, davant aquelles pedres i així ho escrivia en el seu diari escolar el dia 27 d'octubre de l'any 1933.

POBLET Poblet és un convent molt vell, que hi vivien frares, que el va inventar Ramon Berenguer IV. Aquest convent és molt antic, que li calaren foc i el destruïren tot, i ara si ho volen fer igual els costarà molt, perquè fa molt temps que hi treballen i no es coneix que hagin treballat.

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

LA BÍBLIA ENS PARLA Primer relat de la creació (fragment) (Gn. 1, 27-31; 2, 1-4a) Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de Cercant la bondat, la bellesa i la veritat. Picanyol la terra quan van ser creats.

La bondat de Déu

La Bíblia comença amb el llibre del Gènesi, que vol dir principi o començament. Forma part del conjunt dels cinc llibres del Pentateuc. Moisès és l’organitzador de les estructures bàsiques, religioses i socials del seu poble i, en primer lloc, de l’aliança amb Déu. Podríem dir que Moisès és l’autor espiritual dels relats del Pentateuc. Tot el treball dels cinc primers llibres de la Bíblia ha estat dut a terme amb l’esperit de Moisès i invocant la seva autoritat moral i espiritual. El llibre del Gènesi comença amb dos relats de la creació. A mi m’agrada el primer, és tant senzill i tant de bona fe que em cap�va. No té cap més pretensió que demostrar que la Creació és un Bé de Déu per a tots i deixant clar que tot és bo de debò. Aquest relat dona tranquil·litat d’esperit, la seva tendresa absorbeix. La primera narració de la que us parlo la trobareu en aquesta cita: Gn. 1, 131; 2, 1-4a. Us ofereixo el fragment ﬁnal del relat que parla de la dona i de l’home. ■ Manel Morgades

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Tot el que ha marxat..."2 "...Ens roben les obres, la memòria, la pell. Tot. Com li va escriure l’1 de setembre del 1896 la priora de Sixena Matilde Ferrer al bisbe Meseguer, quan tot queia a trossos i les monges amb prou feines sobrevivien: “No esperamos conseguir nada del gobierno”. Només Lleida les va ajudar. No es pot esEL FRANCOLÍ

perar res de l’estat espanyol perquè ho vol tot: el cos i l’ànima. Generació rere generació s’acumulen els robatoris. Aquesta és la seva obra d’art: fer oblidar que l’estat és el dimoni. No és art: és barbaritat, és mortaldat. És política, és existència. És una guerra. A veure si enteneu que des de l’infern

criden “¡A por ellos!” Sí, som nosaltres [aquests «ellos»]. I ja ens han robat, ja ens han mossegat. I en volen més. No pararan. Fins al ﬁnal”. Francesc Canosa ARA, 8 de març del 2021 *Fragment escollit per Andreu Morta

ABRIL

2021

PINZELLADES DEL PEDRÍS Iliona Frijhoﬀ, una enamorada de la natura

Estem situats en un jardí ple de flors, se’t veu molt a gust gaudint-lo. Doncs sí, això es porta dins i al país d'on provinc es podria dir que encara més, ja que és ple de flors. Jo no puc viure sense aquesta sensació, em donen molta alegria, a part que les cuido molt. El teu cognom, Frijhoff, d'on prové? L'origen del cognom és polonès tot i que actualment s'ha estès molt per Holanda. S'escriu de diverses maneres ja que el cognom ha variat de país i a cada lloc li han posat la grafia que han volgut. Com és el paisatge del teu país, Holanda? És un paisatge pla, no hi ha desnivells i és ple de flors, tant a la primavera com en totes les estacions, ja que a cada una hi trobes les flors de temporada. És una delícia passejar per les seves ciutats i veure els seus mercats farcits de flors, la gent en compra moltes perquè són molt econòmiques. De quina regió ets, flamenca o valona? Jo soc de la part flamenca, vaig néixer a prop d'Amsterdam. Després la família es va traslladar a Groningen, més al Nord, al cap d'uns anys vam anar a Assen (on hi ha un cicuit de motos molt important), a Assen és on el meu pare va crear la seva pas�sseria i on vaig viure fins els dinou anys que vaig venir cap a Catalunya. Com era el jovent en un país europeu en aquells anys? Jo �nc molts bons records, les amigues, el veïnat... tots ens aveníem. Fèiem forEL FRANCOLÍ

ça vida al carrer, jugàvem a bàdminton i altres jocs amb la colla d'amics. L'escola no era com aquí, segons �nc entès, molts nens i nenes no anaven a l'escola cada dia, no era una obligació. Vaig anar a una escola catòlica i, tot i que l'educació allí era força estricta, encara guardo molt bon record dels professors. Tinc especial predilecció per una professora, que es deia Grill, ens ensenyava dibuix i les arts de brodar. Sempre m'he recordat d'ella i mira que ara ja fa anys... Quants idiomes us ensenyaven a l'escola? L'holandès ﬁns a sisè de bàsica, quan passàvem a l'ensenyança superior, ens ensenyaven francès, s'ha de tenir en compte que, per a nosaltres, el francès era força di�cil ja que ens és més proper l'anglès i l'alemany (que també estudiàvem), és a dir, que a l'escola estudiàvem quatre idiomes. Després dels estudis vas venir a fer turisme a Catalunya. Els meus pares venien amb cotxe, com mol�ssims holandesos, que feien cap a la Costa Brava i jo venia amb ells. Un cop a Malgrat de Mar, vaig conèixer un xicot, que avui és el meu espòs. Cada dia ens vèiem però no l'entenia de res, em vaig enamorar de la seva veu, em feia poesies en català i jo tururut, no entenia res del que deia però sonava tan bé! Vam con�nuar la relació per correu, jo li escrivia en alemany i ell em responia en francès, avui en dia encara no sé com les enteníem... En aquella època la majoria d'edat era als vint-i-un anys, els pares no em deixaven venir a viure i treballar a Catalunya perquè era menor, però amb el temps ho van aprovar i vaig venir a treballar a la recepció d'un hotel on jo atenia els clients estrangers i prac�cava el castellà. Tenia una companya d'Àvila que xerrava molt, al ﬁnal de temporada, quan vaig tornar a Holanda em venien paraules i paraules con�nuament al cer-

vell com si fos una pel·lícula i la següent temporada entenia a la gent i parlava el castellà a la meva manera, clar! així vaig aprendre el castellà, el català no, ja que als hotels de la costa es parlava molt poc. Sé que vas anar a una escola d'art, quina especialitat vas fer? Vaig fer disseny d'alta costura, que llavors estava en auge. M'hagués agradat dedicar-m'hi professionalment, els treballs que he fet durant la meva vida laboral no tenen res a veure amb l'art. Encara ara m'agrada molt la moda i el disseny de roba i complements. Com és l'experiència personal d'una dona jove, que en aquells anys va a viure a un altre país? El meu caràcter fa que m'adap� molt fàcilment a l'entorn i soc força oberta. La principal diﬁcultat per a mi va ser al principi de viure al poble. No hi havia cap de les comoditats de les ciutats europees i cap de les seves avantatges, parlem de fa cinquanta anys enrere, aquí no hi havia quasi res. A part, no entenia la gent perquè tothom parlava català, això va suposar haver d'aprendre el 6è idioma. Tampoc m'agradava el caràcter tancat de la gent del poble de llavors, no trobaven mai res bé, sempre es cri�caven entre veïns. Venies d'un país tot pla i fas cap la Conca de Barberà, amb les muntanyes de Prades al costat de casa, quin contrast, no ? Però això és igual, per a una persona que li agrada la natura, tot és bonic. Les muntanyes que tenim aquí per a mi són fantàs�ques. L'olor de tanta vegetació m'obre el cor. ■ Joan Casanovas

ABRIL

2021

ARA FA 100 ANYS

Abril del 1921, a l'Espluga

-Han tornat ja els individuos del Sometent que concorregue- ment immobilitzat, però la Dictadura de Primo de Rivera el ren a la festa de benedicció de les banderes del Sometent tornà a recuperar amb gent de dretes. La història posteride Barcelona. or s'escapa de l'abast d'aquest espai. Passaren de trenta els somatenistes que’s trasladaren a la Dit això, tornem a l'abril de 1921, quan els sometents Capital, junt amb el caporal i sub-caporal, tots els quins or- de l'Espluga, segons la crònica que hem transcrit al pringullosos acompanyaren la famosa bandera de nostre So- cipi, par�ciparen en una festa a Barcelona. El que és més metent, la qual, i com a commemoració d'aquesta solem- interessant de veure són els noms dels qui formaren part ne festa, s'ha vist honrada amb un valuós llaç que n'hi ha d'aquella expedició, malgrat que Tarés només en va idenfet ofrena la digníssima senyora del doctor Manel Menac- �ficar poc més d'una dotzena: Manuel Menacho, el metho. ge que comprà una masia a l'Espluga, coneguda amb el Dita bandera, al desfile del Passeig de Gracia, de Barcelo- seu nom. Enric Carreras, empleat de correus. Magí Verna, fou acompanyada a més del Sometent de la Vila, pels net, del Castell, Ramon Franquès [Roca?], el Passaserres, de Montblanch i Santa Coloma de Queralt. que era el caporal del grup. Josep Oliva, cafeter i esparHa retornat també de Barcelona el Caporal del partit de denyer. Miquel Virgili, el Carratxa i fill i el seu pare Jaume. Montblanch, l'actiu comerciant d'aquesta vila N'Antoni Su- Pau Roca, de ca l'Arbequí. Josep Mar� [Rosell?], de cal au. Moliner. Josep Poblet, de Aquesta crònica la pula Granja. Josep Baltà, de blicava El Correo Catalán la Molinera i Joan Calbet, el dia de la Mare de Déu el Xocolata. de Montserrat de 1921. Entre aquests noms hi L'atribuïm a Joan Farré ha força diversitat ideolòGual.(1) Joan Tarès Mar� gica, al nostre entendre. dedicà un ar�cle a parlar Però és evident que el seu d'aquella efemèride a El líder engrescador, el docFrancolí. (2) tor Menacho, que el dia de El Sometent com a orla Festa Major d’aquell any ganització armada pa� al de 1921, obsequià al somellarg dels segles tota mena tent espluguí amb una bande vicissitud. Era dissolt i dera i un àpat a la seva Madesprés recuperat segons sia. Allí no hi faltaren, a més els vents polí�cs que bufade la família de l'amfitrió, ven. Algunes dates relle- Dinar que es va fer a la Masia del Menacho el 1921 amb els Some- mossèn Blai Sans, Pau Tavants: abolit el 1714 amb tens espluguins. Al dinar hi assistí, a part de Manuel Menacho, el rès, Josep Altarriba, el carel decret de Nova Planta no Cardenal arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer. El Francolí 1992 denal Vidal i Barraquer i ales recuperà fins el 1794, en guns militars. el decurs de la Guerra Gran, el comte de la Unió, Luís FerTot i que no es diu, no crec que se'l perdés Ramon Dalmin de Carvajal i Vargas, Capità General de Catalunya, res- mau Prats i altres afins espluguins com Antoni Suau i taurà el Sometent per lluitar contra les aspiracions borbò- Llampayas. Amb la proclamació de la Dictadura de Priniques al tron de Castella. Les forces catalanes entraren en mo de Rivera, alguns d'ells ocuparen càrrecs de responguerra, però la desconfiança del poder central envers Ca- sabilitat al municipi. No sempre amb bona harmonia amb talunya, espatllaren el resultat. El general Antonio Ricardos, els seus opositors. ■ Josep Maria Vallès que comandava les tropes catalanes, havia mort a mitjans de març de 1794. El 1795 se signava la Pau de Basilea, on Espanya reconeixia la República francesa sorgida de la re(1)VALLÈS MARTÍ, Josep M. Relats i cròniques. L’Espluga de Franvolució i perdia algun dels seus dominis.(3) El Sometent �ngué una par�cipació important durant la colí, (1900-1923) Kit-book, Barcelona, 2017, p. 238. guerra del francès (1808-1814). Sobrevisqué de manera es- (2)TARÈS MARTÍ, Joan. “El Sometent” a El Francolí, núm. 98, juny llanguida fins a la seva nova dissolució el 1873, en procla- de 1992, p. 5. (ar�cle i fotografies amb part del noms dels esplumar-se la I República. Reorganitzat amb forces esquerra- guins que hi assis�ren) nes, lluità contra els carlins en la darrera de les guerres que (3)JORDÀ GÜELL, Ricard. “La Restauració del Somatent pel Comfinia el 1876. La restauració borbònica el �ngué pràc�ca- te de la Unió...” a RACO. EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

RENOI, QUIN RENOM! Cal Belianes

dava que tothom la conegués com la Maria de Cal Belianes, era una manera d’homenatjar i recordar la seva cosina. La Maria de cal Belianes es va casar l’any 1948 amb el Trini del Molí de Guasch i d’aquest matrimoni en van néixer la Dolors i el Josep Maria. La Maria era una dona emprenedora i decidida, però, malauradament, va morir quan els seus ﬁll eren pe�ts encara. La Dolors Guasch està casada amb l’Antonio de cal Quicall, i el Josep Maria, amb la Magda de cal Bota. A la Dolors i al Josep Maria Guasch Civit encara hi ha molta gent que actualment els coneix com els BeliaSi parlem del renom de cal Belianes a l’Espluga hem de nes. Tenen molt presents els records i les vivències al retrocedir cinc generacions enrere, com a mínim. costat de la seva mare, així com la història que els exLa Dolores de cal Fiano (Dolors Pere Amigó) i el Josep plicava sobre l’origen de cal Belianes, un renom que de cal Tuies (Josep Civit Roselló) van ser un matrimoni a ella sempre li va agradar mantenir. ■ que es van casar a principis de segle XX i van tenir tres ﬁlls: la Maria, l’Amadeu i la Dolores. La Dolores va morir de meningi�s molt pe�ta. L’Amadeu va morir per un accident fortuït quan era molt jove també, amb 21 anys, just abans de la Guerra Civil. Diuen que era un noi molt ben plantat, que col·laborava i formava part de diverses en�tats espluguines en temps de la República, com la coral, en�tat que va sen�r molt la seva mort i va par�cipar fermament en el seu enterrament. És així com la Maria Civit Pere es va quedar sense germans de ben joveneta i, per això, va trobar una bona companyia i complicitat al costat de la seva cosina Francisca Amigó Mar�, de cal Belianes. Renom que provenia de la població d’origen d’un dels seus avantpassats. La gent va començar a anomenar-les «les Belianes» a totes dues. I quan la Francisca va morir, la Maria va voler preservar el renom de la seva apreciada cosina. Li agra- Dolors Pere, cal Fiano i Josep Civit, cal Tuies

Amadeu Civit, Josep Estadella Trinitat Guasch (Molí de Guasch) (Pepe del Pelat) i Ramon Bota i Maria Civit (cal Belianes) Trinitat Guasch, Maria Civit i ﬁlls (Josep Maria i Dolors) EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

EL SABER NO OCUPA LLOC "Fot-li que és de Reus"

Un clàssic estès en tot el domini lingüís�c. Normalment l'origen d'aquestes expressions sol ser incert, però en aquesta hi ha bastant d'acord de com es va generar, en temps de les guerres carlines. Reus era una ciutat liberal envoltada de territori carlista i, quan les tropes d'aquests darrers n'enganxaven un de Reus li arriaven sense miraments. El signiﬁcat de la dita ha evolucionat una mica. A més de no tenir miraments i �rar pel dret, també vol dir no tenir pèls a la llengua. ■ Tarragonadigital.com Entrada del general carlí Francesch a Reus el 1872 en un gravat de l'època.

Mots

MalDits

Uve.- V, labiodental, diferent de la b, labial. Mallorquins, francesos, anglesos fan la deguda diferència de pronúncia entre B i V. Vache.- Buit. Clot. Emplenaven tots els clots amb terregall. Vale.- Entesos. D’acord. -No ha de dir mai “vale”, ni “val” que és servil.-Entesos. Valla.- Tanca. Els minyons corregueren a protegir l’accés al lloc col·locant-hi tanques a cremadent. Varios.- Un quants. Aquí fora n’hi ha uns quants que s’esperen. Pere Ortís

Topònims en ruta

Barberà de la Conca Potser per semblança fonè�ca, a l’escut hi ha posats dos barbs, mena de peix, un que mira a la dreta i l’altre a l’esquerra. Biure de Gaià Dels mots bascos ur «aigua» o uri «ciutat» o bé del lla� BONE VIVERE «lloc on s’està bé». Pot ser el segon indret fora transposició geogràﬁca del primer. 2. (Gaia) riu. Si bé algú l’ha lligat amb una forma lla�na, aguarulu, derivada d’aqua «aigua» generalment se’l fa procedir de l’antropònim romà Gailanus, Gaius o del germànic Gaiham. ■ Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

E N S E N YA M E N T INSTITUT JOAN AMIGÓ

Ivet Casas, ﬁnalista del Premi Sambori L’alumna de segon d’ESO Ivet C. ha quedat ﬁnalista del Premi Sambori en la categoria de Primer cicle de secundària. El pròxim dissabte 15 de maig a les 10.30h, se celebrarà el lliurament dels guardons als premiats al Parc del Pinaret de Cambrils. Per la situació sanitària actual, el limitarà l’aforament de gent que assis�rà a l'acte. El Premi Sambori té com a objec�us promoure la par�cipació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incen�vant la imaginació, la crea�vitat i els valors pedagògics de cada centre. Òmnium Cultural organitza el Premi Sambori Òmnium a Catalunya des del 2006 i l’úl�m curs ha comptat amb la par�cipació de més de 46.000 alumnes. Un total de 140.000 alumnes que el converteix en el premi literari escolar amb més par�cipants d’Europa. ■

Programa Implica’t. “Anemperfeina” Un projecte singular per a l’INS Joan Amigó de l’Espluga de Francolí El Programa Implica’t, implementat el curs 2017-18, vol donar resposta a la resistència i desafecció d’alguns alumnes en l’aprenentatge ordinari i a mo�var-se per aprendre. Aquesta resistència, però, contrasta amb l’impuls vital i innat que podem observar en els adolescents en determinats entorns d’aprenentatge on ells escullen posar a prova els seus talents i passions, on són ells els protagonistes del seu propi aprenentatge. Quan són ells qui par�cipen de forma ac�va i conscient del procés d’aprenentatge, es pot observar un canvi no només a nivell acadèmic, sinó també a nivell intrínsec: personal, ac�tudinal i emocional. Aquest curs 2020-21, hem seguit treballant amb el Programa de diversificació curricular Implica’t amb una metodologia interdisciplinària i global. Tanmateix i con�nuant amb aquesta tasca tan mo�vadora, hem volgut complementar-la i enriquir-la amb la realització d’unes “ac�vitats pràc�ques” de diferents oficis. Aquestes ac�vitats pràc�ques no retribu�ves, que van ser possibles ara fa dos cursos: pràc�ques a barberies, perruqueria, bo�ga de regals, a l’Ajuntament (oficines i brigada manteniment), s’han estroncat part del curs passat i aquest mateix a causa de la pandèmia que pa�m. Tot i les restriccions per a realitzar ac�vitats pràc�ques als diferents negocis i en�tats del poble, l’Ins�tut ha pogut coordinar-se amb l’Associació pessebrista de l’Espluga que a través del seu president, en Xavier Lozano, hem pogut organitzar, a par�r d’aquest tercer trimestre, la realització d’algunes ac�vitats sobre alguns oficis en els locals que té la mateixa Associació. EL FRANCOLÍ

Així, hem seleccionat alumnat de 4td’ESO que formen des de fa temps part del projecte interdisciplinari Implica’t per a què pugui desenvolupar ac�vitats pràc�ques amb voluntaris de l’associació (fuster, obra...). L’objec�u bàsic és crear un espai atrac�u i engrescador on els alumnes puguin aprendre d’una manera més dinàmica i més mo�vadora. També que desenvolupin habilitats personals i socio-afec�ves. ■ Gemma Palau

ABRIL

2021

ESCOLA MARTÍ POCH

Enllacem tradicions Els alumnes del cicle d’educació infan�l del Mar� Poch us fem cinc cèn�ms de com celebrem l’arribada de l’estació de l’any que ens porta de nou l’esplendor de la natura. La primavera que ve pletòrica de força, d’energia i de vida és un bon mo�u perquè ens reunim i ho festegem fusionant tradicions de diferents cultures. El nostre entorn immediat rodejat d’arbres i vegetació és el marc idoni per portar a terme les activitats programades per aquesta jornada. Abans d’anar de vacances de Setmana Santa i deixar per acabat el segon trimestre celebrem l’anomenada: Festa de la Primavera. Par�m de l’escola i passegem pels carrers amb cases enjardinades que mostren ja les fulles i ﬂors novelles. És espectacular observar la verdor i els colors vius amb els quals es vesteixen de nou els arbustos i plantes dels jardins. A l’arribar al porxo de l’an�c Ins�tut Joan Amigó es crea molta expectació ja que trobem un conte anomenat “We’re going on an egg hunt”. Els infants demanen que la mestra especialista d’anglès els hi expliqui. I amb

molta atenció escoltem en rotllana la diver�da història d’uns conillets que passen per mil peripècies abans de trobar tots els ous de Pasqua. Ull! tam-

bé hi surt un llop! La mestra d’anglès, al ﬁnalitzar la rondalla, ens pregunta si ens agradaria fer el mateix que els conillets protagonistes del conte. Tots responem que sí, però no ens agradaria topar-nos amb el llop. Per tranquil·litzar-nos la mestra fa una ullada pel Parc del Rovelló i ens assegura que no hi ha cap llop, però ens avisa que ha vist el Conill de Pasqua. Aquest Conillet, amb una nota, demana ajuda a la quitxalla per trobar ous

de Pasqua en les zones assignades a cada nivell. I és així com comença la recerca dels ous. Emocionats hem anat trobant, no ous sencers sinó, làmines de mitjos ous. El Conillet amb una nova nota torna a demanar-nos ajuda per confeccionar ous sencers aparellant-los segons la decoració de cadascun. Hem estat molt atrafegats i entre�nguts amb aquesta ac�vitat de tradició anglesa. Quan hem aconseguit el repte de confegir tots els ous de Pasqua el conillet ens ha regalat pe�ts ous de xocolata que posarem a la nostra mona de plas�lina que prendrem a la tarda. Com a senyal d’agraïment, al Conill de Pasqua anglès, li hem recitat el poema de la mona que ens hem après aquests dies. Les tradicions són importants en la vida dels infants perquè els ajuda a entendre i comprendre les accions i les maneres de fer que observen al seu voltant. Donar explicació a allò que ens envolta i respondre els perquès de les coses és una de les tasques que des de l’escola promovem. ■

Collita de calçots a cicle inicial Aquest curs els alumnes de Cicle Inicial han conreat calçots xat un manat per collir, i així poder observar com evolucia l’hort de l’escola. A finals d’octubre van plantar les cebes ona, si fa flor, fruit, llavors…? ■ especials en els palots procurant posar les arrels orientades cap al terra i el bulb i la �ja cap a léxterior. Durant la tardor i l’hivern els van anar regant. I també calçant, que és lácció dánar amuntegant més terra al seu voltant per fer que la �ja creixi soterrada. Arribada la primavera eren prou verds i grans i els van collir. Primer van treure una mica la terra i després, amb cura, els van arrencar. Els van poder observar molt bé, els van prendre cap a casa i van sor�r ben bons. Alguns en van fer una truita, dáltres els van posar en lámanida i dáltres els van coure al foc Els van comptar i cal dir que de cada palot en van sor�r uns 130 calçots. També van aprofitar per veure la diferència que hi havia entre un calçot calçat i un que no es va calçar. La part blanca i més tendra era 8 cm més curta en el calçot no calçat. Es van adonar que és la llum solar la que dona el color verd als vegetals. Per tal déxperimentar una mica més han deiEL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

ESCOLA VEDRUNA L'ESPUGA DE FRANCOLÍ

La cuina dels contes Els contes ajuden als infants a desenvolupar la comunicació oral, adquirir vocabulari nou i millorar la seva comprensió. A més, afavoreixen la imaginació, la crea�vitat i la ges�ó d’emocions, i permeten descobrir i comprendre el món que ens envolta. Són molts els beneﬁcis que aporten els contes als nens i nenes, per això aquest curs hem introduït a l’aula de P-4 l’ac�vitat “La cuina dels contes”, una ac�vitat molt ben rebuda pels alumnes i que dóna molts bons resultats. Amb “La cuina dels contes” seguim un ritual impregnat de màgia des del primer instant. Tot comença quan les mestres es posen el davantal, i els encarregats es posen el gorro de cuiner. Seguidament, i a poc a poc, els nens i nenes seuen en rotllana sobre uns coixins a terra. El microones, que és el lloc on es fornegen els contes, ja està preparat i és el centre de totes les mirades. Llavors tots diem les paraules màgiques “nas nassaró, ensuma ﬁns l’úl�m racó”, ensumem la olor del conte i obrim la porta del microones. Del microones, molt poc a poc, van sor�nt diferents elements i personatges del conte, i els nens i nenes van fent hipòtesis del que pot passar entre els personatges i intenten descobrir de quin conte es tracta. Finalment surt de dins el microones el conte i les mestres l’expliquen, i els infants descobreixen si les hipòtesis realitzades eren correctes. Si els hi ha agradat aplaudeixen aixecant els barços i movent les mans. I, catacric-catacrac aquest conte s'ha acabat. ■

Nova zona exterior educa�va a la Llar d’infants Vedruna Per tal d’aconseguir un espai exterior ric en jocs i aprenentatges, a la llar d’infants Vedruna L’Espluga de Francolí, hem creat un pa� amb diverses zones per fer que tots els nens i nenes trobin el seu lloc i gaudeixin de la seva estada, tot experimentant i fent nous descobriments. Per aquest mo�u, hi ha una zona de joc simbòlic amb una caseta, una cuineta i una taula, on els infants poden jugar a recrear la seva vida quo�diana. També hi ha una zona de pàrquing on poden aparcar les motos que fan servir per anar amunt i avall sense parar. I per si fos poc, per si es queden sense

Petits i grans gaudeixen de la casa. EL FRANCOLÍ

benzina, tenen a la seva disposició una àrea de servei. Aquesta zona, permet una par�cipació lliure i imagina�va que afavoreix la relació i comunicació amb els altres, tot establint normes de comportament i convivència. Per aconseguir un desenvolupament integral tot oferint-los la possibilitat de moviment lliure, també hi ha una zona motriu amb pendents, tobogans, i altres propostes canviants, que mo�ven els infants a realitzar diferents ac�vitats, seduint-los amb propostes que els proporcionen conﬁança, i donant-los temps per aconseguir

Infants jugant a la nova cuineta. Cedida

el moviment desitjat. A més, per tal que els infants puguin gaudir amb galledes, pales i fent transvasaments de sorra, també hi ha dos pe�ts sorrals. Finalment, ja que vivim en un món dominat per la velocitat i la rapidesa, el pa� de la llar d’infants també disposa d’una zona relaxant, amb gespa ar�ﬁcial i uns matalassos, on els infants poden mirar contes, compar�r estones diver�des, fer construccions, o ﬁns i tot, es�rar-se a descansar quan ho necessiten. La zona relax permet als infants aturar-se, tenir temps per ells mateixos, i conseqüentment ser més feliços. ■

Recreant situacions de la vida quotidiana. ABRIL

2021

D E S O C I E TAT Adéu, Glòria

A principis de març ens deixava la Glòria, per molts, una gran persona i més que una bo�guera, ja que el tracte que havia dispensat durant anys a tots els seus clients i públic en general va fer que la seva pèrdua fos molt sen�da a la nostra vila. A ca la Glòria seguirem fent camí amb tot el que vàrem aprendre d'ella, tant dins de l'obrador com a l'hora d'atendre els clients. Treballarem amb enyorança i nostàlgia de qui ha estat el nostre referent. Gràcies per tot, Glòria. Gràcies per tot, mare. ■ Glòria xarcuters

En record de Maria Teresa Ruﬁé Estadella Divendres 23 d’abril de 2021, Sant Jordi, el dia de les roses, els llibres i l’amor, vas decidir marxar, Maria Teresa, esposa, mama, àvia, germana, amiga, veïna i es�mada per tots. Ens has deixat en un dia molt especial, però han estat 81 anys de vida que has sabut apreciar i gaudir, i sempre en bona companyia. Amant de les ﬂors de tota mena i colors, i de l’art, en totes les seves vessants; la pintura, la dansa, la música... sempre amb alabances als ar�stes pels bons moments passats. Eres devota, intel·ligent, generosa, afectuosa, treballadora, alegre, sincera i eixerida. T’agradava anar arreglada, ben pen�nada i ben ves�da, com una senyora. Eres una boníssima persona que sempre tenies bones paraules per la gent. Per a tu, el més important de la vida, era l’amor. Gràcies per es�mar-nos tant. Ara ja no ets amb nosaltres, però sempre et portarem al nostre cor. T’es�mem. ■ Tots nosaltres

DEMOGRAFIA DEFUNCIONS: Maria Teresa Ruﬁé Estadella, esposa de Jaume Gili Balcells. Amb data de defunció el 23 d'abril. Encarnació Olivé Figueres, vídua de Ramon Vendrell Calbet. Amb data de defunció el 28 d'abril.

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

El tallarol de garriga

Just arribat de l'Àfrica, aquest mascle de tallarol de garriga (Sylvia cantillans) canta frenè�c des de les branques més altes d'un reboll. Reclama una femella a qui ensenyar-li els nius que ha començat a construir en matolls propers, i si li agrada algun ella l'acabarà. Hi faran dues postes de ﬁns a cinc ous que els dos progenitors covaran durant 10-12 dies.

Perfum de primavera Una reina de borinot d'obaga (Bombus muscorum) vola entre ﬂors de cap d’ase o tomaní (Lavandula stoechas), una lavanda salvatge pròpia de la conca mediterrània que, des de ﬁnals d'hivern, perfuma i omple de color els nostres boscos i brolles. Com totes les espècies d’abella, els borinots s’alimenten de nèctar i també pol·len i amb la seva ac�vitat faciliten la fecundació de nombroses espècies de plantes, moltes d’elles fonamentals per a l’alimentació humana.

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021

EL FRANCOLÍ

ABRIL

2021