Espai de Llibertat - núm. 52

revista d'esquerres ner a la formaci贸, la reflexi贸 i I'agitaci贸 pol铆ticA Quart trimestre 2008 3.50 eurvs

El monografic: Capitalisrne. barbarie. mentides ...

L'entrevista: Noam Chomsky

Numero 52.

Ouarl trimestre 2008 Director: Jordi Serrano Subdirector.

Vicenc Molina Consell de redaccio Xavier Bretones. Josep Selares.

Gemma Martin. Fahan Mohedano.

Santi Castella. Ferran Escoda.

Montse López. Antoni Castells.

Jordi Miralles. Xavier Domenech.

Oriol Illa. Joiire Villanueva.

Montse Aiba.

Espar de Lliberiat.

Avinyo, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org www.laic.org Tel. 936 011 644 Fax 936 01 1 640 EdJM: Fundacio Ferrer i Guardia Impremta: Primera Impressio. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Caries / Montse Plass Maquetació: Fiindacio Ferrer i Guardia.

Assessoiamenf Bngüisfic.

Vicenc Molina Revista trimestral.

Preu: 3.50 euros.

Subscripcions: 14 euroslany.

Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Lliberiat es mernbre de I'Associació de Pubicacions Periodiques en Catala.

La linia editorial d'aquesla revista os el Iliurepensarnent, per tant. les opinions del consell de redaccio. les trobareu a I'Editoriai. ta resta d'opinions seran unicament responsabilitat de qui les firmi.

"Esta revista ha recibdo una subvencibn de la Direccibn General del Lbro, Archivas y Bibllolecas para su dilusian en bibliotecas. ccntros c u l ~ turales y universidades de Esparia. para la tolalidad de o s nlimeras editadas en el año 200V.

espai de IlibertaT Ediional

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió Lliqons al voltant de la sequera Jordi Miralles El rnonografic: Capitalisme, barbarie, rnentides...

Una gran barra universal... o dues Vicenc Molina Socialisme o barbarie Jordi Serrano I si els nois de Seattle tinguessin raó?

Ricard Fernández Ontiveros Capitalisrne, socialisme i mercat Francesc Trillas El crack del 2008, crisi o esfondrarnent Antoni Castells

9 13

15 19

23

Centrevista Noarn Chornsky Vicenq Navarro Capunt Olyrnpe de Gouges Declaracio dels drets de la dona i de la ciutadana La creaciá Els meus rnillors prolegs Ferran Escola Sense títol Jordi Altarriba

Les recomanacions Llibres

38

editorial,

I si aprofitéssim per acabar amb el capitalisme?

da, tan inflacionista, tan car! Es veia que Els mateixos que deien que res d'efiaquesta bogeria conduia al desastre: a caq ni de bo no es podia fer des del pofondre's el capital en una cursa desespeder públic, ni des de res de res que olorada que, a la fi, ha petat per tot arreu. res a Estat, i que, fins i tot, negaven la conveniencia de la mateixa idea d'espai S'han creat expectatives d'enriquiment public. ara exigeixen el seu ajut, i venen rapid i fácil, i s'ha insistit en la perfecció d'un sistema que ningu no podia controaquesta exigencia com una mena d'inevitabilitat historica. de fatalitat obligada. lar. Ara, un cop alguns han recollit enormes guanys -executius de bancs i immo1, a més a més, a corre-cuita. El cap de la CEOE ha demanat "un petit parentesi biliaries- es comprova que la fal.lacia en I'economia lliure especulativa empode mercar (sic!!!). La El ca~italismeno 6s mes efica~, breix la gran majoria, ni més Iliure, ni més equitatiu Iogica perversa d'un i que eis bancs d'insistema economic que el socialisme democratic versi0 poden Petar si embogit que feia que el diner de tots -és a es reclames continua moderació salarial dir, la via fiscal, pressupostaria, pública.

-no fos cas que es dispares la inflaciótan odiada i tan rebutjada fins fa dos i continues mesures de liberalització (faldies- no s'utilitza per salvar-los ...! Pero sa. perque deixava tot el poder en mans que és aixo? Que s'han cregut? Poden dels grans grups financers) per tal d'afano haver-hi diners per garantir cobertures vorir les inversions privades -1'especulamediques. seguretat social, educació. ció-. comportava que es recomanés a prestacions socials basiques ... i si per tothom -receptes magiques del Fons Mo- salvar la banca? Doncs deixem que la netari Internacional- abandonar qualsevol banca i I'hegemonia dels Estats Units via pressupostaria i fiscal, cense marc s'enfonsin solets en el seu propi infern! establert ni regles de joc. i privatitzar el El capitalisme. per si de cas algú no se poc que pugués haver-hi de drets basics, n'adonava, no és més equitatiu, ni mes per tal de convertir-los en mercaderies Iliure, ni més eficaq que el socialisme ded e s de la sanitat i I'educació fins a I'aimocratic, com la perspectiva historica gua i els serveis públics- ... Deixeu-ho tot i una miqueta d'aire escandinau demostren per poc que obrim la finestra, per als banquers. als assessors, als consultors, a les agencies del capital privat! ... poc que comencem a socialitzar els beneficis del sistema financer -no pas uniI blasmaven les velles i periclitades opcions intervencionistes del model socialcament les perdues- i a convertir-los en democrata. tan estimulador de la demansalari social

el piint de vista de ForgeS -,

~-~.~

~

-~-.~

-~

A -

Lliqons al voltant de la sequera Jordi Miralles President de la Fundació Terra L'area mediterrania porta imDes dels inicis de la democracia, a casa nostra es va optar plicit en el seu comportament meteorologic un ceri estrés hiperque I'aigua dels embassadric en alguns moments de ments es destinés al creixement I'any. perque el regim de pluges del regadiu agrícola i del sisteno es hornogeni i tampoc no es ma urba. Els canals de reg, els excessiu (una mitjana de 600 a embassaments de nova cons700 mm/m2/any).El nostre pais, truccio. com ara la Llosa del Caval1 o Rialp, són una mostra historicarnent, ha estat sota d'una politica basada en moI'embat de la sequera. Hi ha haments de bonanca rneteorologigut mornents catastrofics, al llarg de la historia, que han proca. Pero la realitat és que Catavocat un patiment col.lectiu imlunya ha gairebé duplicat la seva poblacio des de 1958 fins ara, i el portant. La Generalitat de Catalunya, en territori s'ha urbanitzat a I'area metropoliel farnos Regional Planning de 1932, va dissenyar una xarxa d'ernbassarnents per tana quatre cops més. pero les fonts de recollir I'aigua de la pluja i el desgel i posubministrarnent continuen sent les rnader-la administrar en els rnornents més teixes. L'urbanisme dens de la regio mesecs. La dictadura va convertir la constropolitana té, de rnitjana, un consum de trucció de grans pantans en un del seus 192 litres/dia/persona,pero altres municisimbols, i no sernpre es va fer respectant pis amb un urbanisme difús, com per la historia dels que s'havien de desplacar. exernple Castellvi de Rosanes, MatadeTambé es van propiciar els transvasapera. Collbató, Cabrils, Cabrera de Mar ments, com el i Olerdola, assode I'aigua del leixen els 400 liTenim un model territorial Ter a Barcelona tres.

A Corbera que caldria revisar el 1966, amb I'ade Llobregat, feait - aue. , . des de (pero aixo són figues d'un altre paner) , té 31 urba.

Ilavors, no s'ha nizacions. hi ha modernitzat la canonada, que perd un 8% una piscina per cada 11 habitants. La del cabal que transporta. Transvasar aiproporció de cases adossades i xalets gua d'una conca a una altra no es pot supera el 80% del total construit en els veure com una mesura assenyada si no darrers 20 anys. va acompanyada de I'assumpció que teEs evident, doncs, que mentre s'ha innim un model territorial que caldria revisar tensificat I'us de recursos natural~,d'ai(pero aixo són figues d'un altre paner). gua, no se n'ha incrementat el subminis-

E

52 5

d'euros, Madrid ha aconseguit aportar la Mediterrania, un recurs escas que cal més de 12 Hm3/anyd'aigua reciclada gestionar adequadament, i tampoc no es (i assolira els 22 Hm3al final de les inverpot alarmar la població sense motius, perb tampoc no cal deixar d'insistir en la sions previstes, que van comenqar fa uns 8 anys i que s'acabaran al 2010) de totes necessitat de I'estalvi. El limit dels emles seves depuradores. Les actuacions bassaments al 20% per prendre mesures urgents dutes a terme a Catalunya per radicals. el 2008, va ser una errada tecnipaldiar la sequera del 2007-08 foren de ca i politica, ja que faltaven dos mesos 489,082 milions d'euros en uns mesos. per iniciar-se una nova primavera. I el Les comparacions cas és que entre poden semblar el 9 i 1'11 de maig La política de subministrarnent odioses. de 2008 la pluja dyiiguano la dicta el Govern caiguda va ser Podriem continuar sinó les empreses aportant més i més I'equivalent a 15 vaixells cisternes. subministradores com Agbar xifres d'una crisi p que s'ha gestionat Un exemple laamb molt poca professionalitat. En primer mentable d'una previsió inadequada.

Iloc, perque es van prendre mesures La primavera del 2008 va continuar 7 pal.liatives quan encara no era necessari. sent plujosa i va portar que, a I'estiu, els embassaments de tot Catalunya superes- En segon Iloc. perque fa anys que la polísin la mitjana del seu nivell. per sobre del tica de subministrament d'aigua, malauradament, no la dicta el Govern sinó les nivel1 registrat en els darrers deu anys.

En lloc d'invertir en mesures d'estalvi de empreses subministradores com Agbar.

En tercer Iloc, perque en el futur la severitat, es va optar per portar aigua corn quera es pot intensificar, tal com prediuen fos. La despesa per portar 2,5 Hm3d'aiels models climatics. i per aixo la solució gua en vaixells, es a dir, I'equivalent al no és mes aigua d'on sigui. sinó més ra8,5% de la demanda (tot i que despres es va renegociar el contracte, per les plu- cionalitat en I'ús del territori. En quart Iloc, perque la gestió de la demanda que proges invocades a la Moreneta!) va supoposa la Nova Cultura de I'Aigua, el recisar 17,7 milions d'euros i 9 milions d'inclatge i I'eficiencia en el seu ús, que són demnització per reduir el contracte aspectes claus, no són tinguts en compte (s'havia previst un subministrament d'aien la política de I'aigua de casa nostra. gua durant 3 mesos per valor de 53 miEn cinque Iloc, perque I'aprofitament d'ailions d'euros). Per posar un exemple, gües freatiques en zones com Barcelona amb una inversió de només 22 milions

n

8

-si es fessin les inversions necessaries Podriern seguir enumerant opcions per garantir-ne I'us per a reg i neteja (depolítiques per estalviar aigua i disposar sinfecció contra la legionella i altres patode les infraestructures que ho fessin gens)- evitaria el consurn d'aigua potable possible. Pero sorn lluny encara que les que fern malbé per desidia (i no diguern autoritats prenguin les regnes p e r a una de I'aigua freatica que inunda el metro, politica sostenible en materia de subrnique va directarnent al mar). En sise Iloc, nistrarnent d'aigua. La Ilicó de la sequera perque no s'irndel 2007-08 hauria pulsa de forma de servir per Hem de comencar a aprendre contundent la aprendre. De rnode les Ilicons de la natura en ternps irnplantació del rnent, tot que el doble circuit d'aide sequera, en materia d'aigua decret de sequera gua en els edifi(octubre 2008) de cis de nova construcció (una mesura exla Generalitat de Catalunya encara és vitensible a futures rehabilitacions a la gent, amb rnotiu de les Festes de la resta dels edificis) per facilitar I'aprofitaMerce del cap i casal del Principat es van rnent d'aigües grises per als WC, rentar anrnnistiar les fonts públiques de Barcelolaroba o regar espais verds. En sete Iloc, na que tenien sisternes de recirculació perque I'aigua pluvial que cau en una ciu- (que no es veritat, perque no hi ha cap tat es podria recollir en diposits d'aprovifont pública ornamental a Barcelona que sionarnent per aigua de reg i neteja ... disposi de sisternes de depuració i als Pero en I'unica experiencia, la de Barcepocs dies la llencen per posar-n'hi de nolona, arnb diposits arnb una capacitat de va) ... I el rneu carrer de Ciutat Vella el nernés de 300.000 m'? I'aigua ha d'anar ditegen cada dia arnb aigua potable (de rectarnent a la depuradora perque es bar- quina Nova Cultura de I'Aigua parlem?). reja arnb I'aigua residual de les clavegueEn fi, tot plegat no es pot considerar sinó res. En vuite Iloc, perque I'estalvi en corn un insult a la ciutadania, que s'ha I'ambit domestic exigiria que hi hagués vist bornbardejada per les campanyes de preus que desincentivessin el consum sensibilització contra la sequera que, val per sobre dels 150 litresldia per habitant. a dir-ho, ens han costat rnés de 30 miEn nové Iloc, perque cal una urgent redelions d'euros. Hem de comencar a aprenfinició de la política de regadiu en el dre de les Ilicons de la natura en ternps carnp catala. de sequera. en materia d'aigua

1 b

la consignA

Una gran barra universal.. . o dues

Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial (UB) Doncs si, una gran barra en la majoria, els han dedicat a fonels dos sentits. Una barra enordre'ls en operacions d'alta enginyeria financera especulativa. me. una grandissima capacitat d'anar pel món passant de tot, L'alquimia del benestar dels no dient més que mentides, grans gestors, pero, ha transforbuscant el maxim profit engamat I'or en merda, en comptes nyant a tothom. I una barra de d'obtenir la pedra filosofal ... Una saloon de pel4icula de I"'oeste", sola empresa, per exemple, AIG (American lnternational Group) on, sempre borratxos i buscant raons, volien matar qualsevol gestionava al voltant de 441 .O00 que aspirés a imposar un mínim milions de dolars en instruments derivats (CDS, credit defaults d'ordre, o a defensar algú dels més debils ... Aixo han fet del swaps), subscrits per entitats fimón els economistes del Fons Monetari nanceres, que s'havien de destinar a coInternacional, les grans empreses d'asbrir possibles impagaments de deute, fosessoria i consultoria, les agencies de namentalment del mercat hipotecari. Els qualificació de riscos financers, molts bancs d'inversió que subscrivien aquests bancs i companyies d'assegurances ... instruments es garantien que, amb I encara esperen que ens ho creguem? aquesta aparenqa de cobertura, les agenSi les xifres canten! Les xifres, que tant cies de qualificació els atorgaven el maels agraden, a tots aquests que no perce- xim index de confianqa. i aixo atreia mes ben d'ells mateicapital. I aixi, anar xos cap més difent ... No hi havia Calauímia del benestar mensió que cap autoritat sudels grans gesiors pervisora de cap I'estrictament vinha transformat I'or en merda culada a la digesmena, tot eren tió de I'últim bistec contractes privats. que s'han menjat, que tant odien la poeNingú no hi podia posar el nas, només sia i la imaginació narrativa! Ah, les xifaltaria! Ni cap administració, ni cap autofres! Oh, la realitat i els seus imperatius! ritat borsaria, ni ningú. Aquesta entitat, AIG, va perdre 18.454 milions de dolars Ah, els somnis dels poetes! Oh, la magia de les matematiques! No, més ben dit, de mentre que el seu principal executiu, la comptabilitat i la partida doble! La vella Martin J. Sullivan, veia com el seu sou imatge fidel de la realitat! Doncs tot és anava augmentant any rere any: 7.78 mimentida. Diners n'hi havia, i en comptes lions de dolars el 2005, 11,12 el 2006, de fer-los servir per fer coses útils per a 14,33 el 2007... Quan aquestes empre-

10

ses comencen a tenir problemes, acomia- nar la presidencia de Hewlett-Packard, més de 21 milions de dolars ... I ara deden treballadors. Pero mai no han reduit manen diners per salvar els seus amics els sous dels executius responsables, ni de la trampa teixida per la seva propia els han acomiadat. Quina barra! Al llarg avaricia! ... I sí, de diners n'hi ha. Pero no de I'any 2007, els principals executius de s'han d'utilitzar per aixo. sino per a coses les setze entitats més afectades per la útils. I sota la supervisió d'un organisme crisi de credit van guanyar en total 334 fiscal internacional. com hauria pogut fermilions de dolars, un 3O0ió mes que al 2005. L'efecte se si s'hagués fet una mica de de I'arrossegaQuan les empreses tenen problemes, acomiaden treballadors. cas del pla Dement de la crisi lors de reforma del mercat hiPero rnai no han reduit els sous de I'ONU, amb potecari ha sigdels executius responsables I'unic suport d'alnificat, p e r a les mateixes guns governs socialistes, pero de cap superpotencia ... empreses, perdues de 320.543 milions Tota comparació es odiosa, pero resulta de dolars, amb I'acomiadament de que, fins fa ben poc, era molt difícil de80.236 persones, fins al setembre de fensar la intervenció pública en I'organit2007 ... La intervenció del govern mes zació economica del món. Per tal de antiintervencionista del món, el d'Estats complir el projecte del mil.lenni de I'ONU Units. sempre contrari a intervenir en (programa de reduccio de la pobresa I'economia per afavorir un minim de comundial en un 50% fins a I'any 2015), es hesió social o de protecció dels més feia un calcul d'un ajut addicional d'entre desafavorits, ha consistit. d'entrada, a in50.000 i 100.000 milions de dolars anuals jectar. directament, 85.000 milions de dolars a I'empresa AIG, per tal d'evitar-ne la (potabilitzacio d'aigües, sistemes de regadiu, adobs, higiene, salut. educació), fallida ... Els seus executius, per tal de mentre que, com a mesura d'urgencia imcelebrar-ho, s'han fos 440.000 dolars en mediata, feien falta uns 13.000 milions de menjar, beure i altres "serveis personals" dolars anuals per tal de combatre els foa Monarch Beach. un hotel de California cus de maxima miseria -morts per deson les habitacions valen 800 euros la nutrició, urgencies sanitaries nit ... Robert Willumstad, executiu que Aixo se sap des de fa. com ha substituit el "senyor" Sullivan. té a minim, sic anys. I es garantida, en cas d'acomiadament, molt més barat que no una indemnització de 7 milions pas salvar una sola de dolars -amb moltes pressions perque no empresa!

I'accepti-. .. Mentres,;' 13.000 milions de dolars arreu del tant, la senyora Carly Fiorina, as/ '1 sessora economisalvar vides. fonamentalment infanca de John Mc Cain. s'ha manifestils. contra 85.000 per salvar una sotat sempre contrala empresa, els ria a qualsevol mena executius de la qual, de regulacio, com el amb els seus amics mateix polític republica. Aquesta mateiassessors. consultors i represenxa senyora va cobrar. . ., ,~. . ~ , , _.,~ tants de les principal~instiquan va haver d'abando..:y.--

.:. .-

~

~

~

.~

tucions financeres, s'han negat sempre a Pero, és clar, van preferir els diners per a despendre un sol centim per a la primera la mort, i van invadir I'lraq. qüestio! Si s'executa el pla de mesures No és el moment, definitivament. de proposat pel govern Bush, el sistema fiplantejar-se que fem amb els recursos nancer rebra, de cop, uns altres 700.000 i qui ho ha de fer per tal de gestionar-los milions de dolars. Que, sumats a la resta adequadament? Ja n'hi ha prou de tanta d'operacions barra! Cal aiusde salvament, tar les dues13.000 milions de dolars arreu en faran al volparts: recursos del Tercer Món per salvar vides, tant de 2 bii necessitats. iions... Amb el fonamentalment infantils, contra 85.000 l ni aquest siscombat contra per salvar una sola empresa tema economic la fam s'hauni els seus exerien pogut escutors ho potalviar no tan SOIS morts, patiment i dolor, den ni ho saben fer. Els hem de canviar. sinó també diners. 1, a més, anar assolint Aquesta "trepa de capitalistes" com uns mínims d'estabilitat i de cohesió en el deia Jeffrey D. Sachs ja a I'any 2002, mon, única garantia de la pau. Fer-ho és no se n'assabenten de res. i no paren molt més barat que salvar la banca... de mentir

52 11

Coiisulteu la web:

www.diba.catlplajovelpidces.asp

Programa d'informaci贸 i dinamitzaci贸 a 273 centres de secundaria de 95 municipis de la provincia de Barcelona.

amb la gent j o v e , fem un bon equip

14

economic que ens fa anar per camins inals gestors d'aquestes empreses i fer-los f e r n a l ~cap a I'abisme quan des de la raó tornar els diners cobrats als darrers anys. aniriem per camins més o menys accepEls camins els capitalisme son insontables envers un cert nivel1 de felicitat dables. Nosaltres. des de la rao, vam col.lectiva. plantejar fer pisos de protecció oficial o El capitalisme és ineficient, car i no de lloguer social, si s'hagués fet als darsoluciona els problemes de la gent. Ells rers 12 anys. ara els joves tindrien pisos ho saben pero així es fan rics. Se'ns piassequibles, la banca no estaria preocuxen a la boca pada per si es paguen les hipo- El capitalisme és ineficient, car, i no so- i diuen que plou. de ser teques$aquesluciona els problemes de la gent. Ells ho curiós que en el tes serien hiposaben, pero així es fan rics teaues pasables moment en que els neoliberals i la constricció han entrat en crisi en picat. quan han hatindria assegurat més de la meitat de la gut de demanar la intervenció pública seva producció, ja que entre les promomés gran de la historia de la humanitat, cions de pisos intervinguts i assequibles ara I'esquerra estigui a la defensiva. Trei la resta d'obra pública civil, no hi hauria balladors d'arreu del món, uniu-vos! O fani crisi al sector de la construccio ni el rem el passerell. nivell d'atur que s'albira. I a més Traiem la mascara a hagués sortit més barat. tanta mentida, visca El ca~italismeés un el socialisme! curió; sistema

4

el managrafic

I si els nois de Seattle tinguessin raó?

Ricard Fernández Ontiveros Economista i Secretari d'Habitatge de 2004 a 2006 Ara fa un any vaig escriure ners són minúsculs i evanesper a aquesta revista I'article cents); I'atribució dels desastres "Bombolles, hipoteques i Ileis" a elements externs al propi mer(núm. 48, 4rt trimestre de 2007). cat, autentic totem d'adoració Espero que si algun lector fos doctrinal. Al capdavall, tot es reesceptic davant del panorama peteix amb diferents disfresses". que hi dibuixava, ara hagi canEl mateix Estefania titulava fa viat d'opinió i, més aviat, pensi uns mesos, al mateix diari, un que fins i tot em vaig quedar article sobre els inicis de la crisi curi en el diagnostic sobre els financera aixi: "La metastasis". riscos generats. Efectivarnent. la En aquel1 moment, ja era evibombolla immobiliaria ha escladent que la desregulació del sistat i ha contribuit decisivament a tema financer a ~ s i s t a t s~ n i t s una crisi financera que, al seu torn, és havia generat un ventall de nous instruresponsable de la recessió mundial en ments financers que, entre d'altres coses. curs i qui sap si tambe d'una nova devan servir per amagar un producte ben pressió. Qui vulgui saber de crisis, pot re- curiós que ha acabat intoxicant el sistecuperar la molt agraida lectura del llibret ma financer mundial: les hipoteques subde John Kenneth Galbraith Breve historia prime, que es concedien a compradors de la euforia financiera, editat al 1991 per poc solvents inflant el valor real dels haAriel. Llavors, bitatges posats Joaquín EstefaLa desregulació del sistema financer als en garantia. nia li dedicava Quan aquests EUA havia generat un ventall una plana a El compradors, (uProfecias de nous instruments que ha acabat ,,,itariarnent del capitalismo", intoxicant el sistema financer mundial persones hu29 de setembre rnils, negres o de 1991). Hi deia que, des de la tulipahispanes del sud del país, no han pogut mania del segle xvii a Holanda, "s'han pagar les quotes de retorn dels préstecs, succeit, amb desigual freqüencia. els epi- els bancs han constatat que no poden resodis d'aquest tipus. En tots es dóna una cuperar els préstecs amb els valors reals increible amnesia respecte als seus pred'unes cases que, per cert, no troben cedents; I'aparició d'instruments d'innova- mercat. Aixo ja ho va advertir el premi cib financera amb aires d'innovació, pero Nobel Joseph Stiglitz, al gener de 2006, basats sempre en el fenomen de I'apaquan avisava dels riscos derivats d'una lancament (els béns que recolzen els dipossible caiguda del sector immobiliari.

problemes de liquidesa i recuperar el credit, sinó també un impuls públic a la demanda. saltant-se les cotilles de la despesa pública establertes per I'ortodoxia monetarista. ES a dir, caldra entrar en un cicle de pressupostos expansius que implicaran majors percentatges de deficit públic sobre la riquesa de cada país.

En aquest proposit, Espanya te I'avanLes nostres subprime tatge de tenir un deute públic acumulat de tan sols el 36.8% del PIB. molt per soSi comparem la bornbolla espanyola ta del 61,5% dels EUA, o el 76,4% aleamb I'americana, podem constatar que, many. Durant aquest nou cicle, haurem tot i que les autoritats ho neguin, les nosd'aprofitar per canviar algunes coses. No tres subprime també existeixen, pero escal posar-nos tan estupends com el setan mes aviat a la promoció, no -o com a nyor Sarkozy, que parla de refundar el minim no encara- entre els compradors finals. Avui, el capitalisme, pero deute dels promoAquells que reclamaven taxes Si Semb'a Obligatori regular fortators, que es va trisobre els moviments financers ment els mercats plicar entre 2005 per evitar I'especulació i finanqar financers per evii 2007 davant la passivitat de I'Adel desenvolupament tenien raó tar riscos sisté. mics com el que ministració, supeactualment patim. D'alguna manera, hem ra els 300.000 milions d'euros. El dels de fer tobinisme, hern de fer cas al movicompradors finals, els 600.000 milions. ment alterglobalitzador: si, em refereixo En conjunt, el 85% del PIB espanyol.

Pero la morositat, que ha pujat en els dos a aquells desmenjats utopics de Genova, Barcelona o Seattle que reclamaven tasectors, és molt més alta entre els proxes sobre els movirnents financers per rnotors, que van seguir comprant sols a evitar I'especulació i financar el desenvopreus que avui han caigut en picat per lupament, aquells als que, des de I'estaefecte de la caiguda dels preus de I'habitatge. A més, els promotors no venen els blishment de Davos. es menysprea any pisos per tres motius: la sobreoferta (potrere any pero que, segur, que tenien més ser acabarem I'any amb 900.000 pisos i tenen més raó que ells i als qui la historia absol molt abans del que creiem. buits); I'encariment (tant dels preus corn dels interessos); i,a sobre, la crisi de liAlternatives a la constmcció quidesa generada als Estats Units, que perjudica les necessitats de financament.

No vull acabar sense tornar a fer una fins i tot a través de subrogacions, dels nota sobre el sector immobiliari. Sembla compradors. ES a dir, ras i curt. nosaltres evident que la crisi arrossegara a moltes també tenim subprime i estan al credit al promotor. immobiliaries sobreendeutades, que han passat en pocs mesos de negar la crisi Com sabem. la crisi immobiliaria es a -vegi's la fundació i les declaracions del I'origen de la crisi financera. I la crisi fiG-14- a exigir la salvació a mans de nancera por provocar una crisi que el flaI'erari públic. Jo crec que per qui s'ha de mant Nobel Paul Krugman pronostica "un preocupar I'Administració és per aquel1 ensorrament economic que sera Ileig, 10 o 12% de la població activa que ha brutal i Ilarg" i davant de la qual caldra no estat ocupat a la construcció i als sectors sols una forta intervenció als mercats i les institucions financeres per resoldre els relacionats, especialment el de materials Pero els mercats van seguir col.locant aquestes hipoteques dins d'altres paquets (les titulitzacions), contaminant tots aquells que els anaven adquirint. Avui, la realitat és que una de cada sic famílies hipotecades amb les subprime són moroses, i aixo ha fet caure el castell.

de la construcció. És evident que no torserves d'habitatge social previstes al Pacte Nacional de I'Habitatge i impulsanarem a construir 750.000 pisos a I'any a des per I'INCASOL a través de les Arees Espanya, ni 100.000 a Catalunya. sinó potser una tercera part. Pero la ma Residencials Estrategiques (ARE).

I la tercera és la inversió pública en ind'obra i les empreses són rnajoritariarnent absorbibles per tres vies. La primera, la fraestructures, basica en I'impuls ja citat de la demanda a través del sector públic. rehabilitació, totalrnent necessaria en un Dissoriadament. oarc d'habitatoes < tothorn identifica en mal estat tant És l9horade reali~ar fortec compres de infraestructura des del punt de sol i construir les reserves amb formigó vista de les seves prestacions, d'habitatge social i carretera. En aquest punt, jo entre elles les d'accessibilitat (ascensors, rarnpes, adap- em decanto per les infraestructures sostenible~de mobilitat (ferrocarril, metro, tabilitat per persones amb problemes de tramvia, autobús), de benestar social rnobilitat), com des del punt de vista de (equipaments sanitaris. educatius, soI'equilibri energetic (ventilació, estanqueic i a l ~etc.), , energetiques (parcs fotovoltat i plaques solars). Ja fa decades que a la rnajor part d'Europa la rehabilitació fac- taics i eolics, dessalinitzadores, centres de reutilització material i energetica dels tura més que la nova construcció. 1, per residus, etc.) i arnbientals (en especial el cert, s'hauria de sumar a la rehabilitació plans de millora dels espais naturals, que un major esforc per la remodelació de en el cas catala ocupen un 30% del terribarris, especialment cascs antics i perifetori segons la delimitació establerta al ries urbanes generades pel "desarrollis2006 a la Xarxa Natura 2000). rno" franquista.

Aquesta crisi ens fara patir: rnés atur, La segona alternativa esta en la promenys cohesió social, més incertesa... rnoció d'habitatge social. Curiosarnent, hi ha qui diu que s'haurien d'aturar els plans També ens donara per pensar i escriure i projectes en curs fins que no s'absorbei- molt. Tant de bo també ens serveixi perque quan vinguin ternps rnés prospers no xi I'estoc d'habitatge Iliuactuem oblidant els riscos. Deia, fa gaire, com si els demanrebé 500 anys, Nicolau de Maquiavel dants d'habitatge protegit /I . aElPríncepque"comúdefecte poguessin accedir a 6 :a,4' dels hornes és no recordar-se'n aquells, encara que bai17. t.w de la tempesta quan estan xessin els seus preus un en calma". Be, ara que es30 o 40%! Ans al contra"h. tern en crisi, proposo ri, crec que és I'hora de le : $8 i !;$, realitzar fortes compres , ,, , retenir les seves Ilicons . ,. de sol i construir les reper al futur 1

ij $ ,

1:

-.

5 m-

p./

* ;m

52 17

www.espaciodelibertad.net

"S\

!#q~;ii'icr (10 liber1,act "* ,,",., a".,",>..«*l*.nl**m.<*"

Després de més de 10 anys editant Espai de Llibertat, neix aquest nou projecte que, en format web i en castella, pretén ampliar el debat de progressisme, laicitat i lliurepensament més enlla de les nostres fronteres. Un projecte que arrenca amb la voluntat de donar molt a parlar.

* ~ "

,

91.

~

" .,*.

....... * ...,.

!t:it

.Y

..

t.,,,d

http://bibIioteca.Iaic.org El Centre de Documentacio Juvenil vol esdevenir un espai de referencia pera I'ampliació del coneixement en temes de joventut i politiques públiques, mitjanqant la possibilitat de difondre, consultar. estudiar i investigar-los.

L'Arxiu i Biblioteca Ferrer i Guardia pretén recuperar la memoria de Ferrer, de I'Escola Moderna i la seva época. Un fons especialitzat vers la historia política, social i educativa d'entre segles.

sokialisme i'mercat

Francesc Trilas i Jané Economista del mercat. Des de mitjans del segle xx, quan es va produir un debat sobre I'anomenat "socialisme de mercat", s'ha avancat molt poc, pero, sobre si és possible un sistema que combini els avantatges del mercat, en rninimitzi els inconvenients i, a més, el faci compatible amb la socialització dels mitjans de producPlayboy: ¿Qué cosas le aburren? ció i la riquesa. és a dir. el socialisme.

Bolaño: El discurso vacio de la La ciencia economica ha resolt izquierda. El discurso vacío de la la qüestió del mercat perque, a través de derecha ya lo doy por sentado. diversos teoremes. s'ha arribat a la conclusió que el mercat és un sistema efiLa darrera crisi financera ha tornat a cient (fa maxima la grandaria del pastis) posar d'actualitat el debat ideologic sobre quan aquest és perfectament competitiu, la resposta de I'esquerra a les mancances del capitalisme i I'economia de merquan no hi ha efectes externs (cap agent cat. ES convenient, pero, separar els dos que no pren decisions no es veu afectat conceptes: capitalisme i economia de per les decisions d'altres), quan els béns mercat. El capitalisintercanviats són privats i no púme és el mode de Un sistema aue combini blics. i quai no hi producció definit per els avantatge's del mercat ha assimetries 'Om en amb la socialització dels mitjans d,informació o alel qual el poder rede producció i la riquesa cau en els ~ r o ~ i e t a tres costos de ris del factor capital. transacció relleEl mercat és un mecanisme d'assignació vants. A la practica, aquestes condicions de recursos caracteritzat pel lliure interrarament es donen, pero fins i tot quan no es donen exactament els resultats canvi. Com a tal, pot funcionar fins i tot dels mercats poden ser molt potents en sense capital, i sense producció, en una termes d'eficiencia. Ara be, també són economia on les persones intercanvien les seves dotacions inicials de béns. La molt freqüents les mancances del mercat, que fan necessaries politiques com la deciencia económica ha resolt forqa la fensa de la competencia, la regulació fiqüestió dels avantatges i inconvenients Sigo siendo de izquierda y sigo creyendo que la izquierda, desde hace más de sesenta años, mantiene en pie un discurso vacío, una representación hueca que solo puede sonarle bien (esa catarata de lugares comunes) a la canalla sentimental.

Roberto Bolaño

nancera, la lluita contra el canvi climatic mistes academics de primer nivell han i tantes altres intervencions, que tenen a participat activament en el programa veure fonamentalment amb restaurar I'efi- democrata a la presidencia dels Estats ciencia que els mercats, per molt potents Units. El principal assessor economic del que siguin, per ells mateixos no poden candidat democrata, Barack Obama (que assolir. L'actual crisi economica i financedesitjo que quan surtin publicades aquesra no es mes que una manifestació més tes linies ja hagi guanyat les eleccions) de les mancances del mercat. A més. fins és Austan Goolsbee. un professor de la i tot si els merUniversitat de cats, SOIS o Els aspectes positius del mercat Chicago que reamb la conjunpresenta el mes poden posar-se al servei d'una

20

d'aquestes societat no necessariament dominada avanCat de la politiques, nova economia aconsegueixen per la forma capitalista de propietat i que ser eficients! ha centrat la seaixo no ens diu res sobre con- es distriva recerca en la relació entre les politibueix el pastis. Un mateix nivell d'eficienques públiques i les noves tecnologies. cia pot ser compatible amb repartiments El seu programa de salut pública ha estat molt diversos del pastis. Si es vol una coordinat per professors de la Universitat distribució equitativa de la riquesa. com de Harvard. El premi Nobel d'Economia els socialistes volem, cal redistribuir. Ara James Heckman va declarar que. per a bé, el mercat no és incompatible amb sorpresa d'ell. els elaboradors del prograuna distribució equitativa. senzillament no ma democrata havien tingut en compte la garanteix. Ampliar i crear deterrninats les seves idees sobre politica educativa, mercats de vegades pot fer molt per mide forma molt significativa. quan van llorar el nivell de vida de les societats en sol,licitar la seva col.laboració. Entre els vies de desenvolupament (gosaria dir que assessors d'Obama també s'inclouen alen els darrers 10 anys ha fet més per guns representants del que es coneix frica la telefonia mobil que no pas la com a behavioral economics (economia Internacional Socialista). conductual), que parteixen de la idea que Mercat lliure i propietat capitalista no sempre les persones es comporten acostumen a considerar-se de forma asamb els suposits de racionalitat total que sociada, pero I'un no implica necesariautilitza I'economia neo-classica. Obama rnent I'altre. En molts sectors coexisteis'ha reunit amb destacats economistes xen i competeixen empreses de propietat de diferents tendencies abans i durant la capitalista amb empreses cooperatives, crisi financera que ha sacsejat els Estats publiques o altres formes de propietat no Units, no només amb els actuals mandalucrativa. Caldria rescatar de les cendres. taris com Bernanke o Paulson, sino tarnutilitzant les eines formals de I'economia bé amb antics col.laboradors de Clinton moderna, el debat entre socialisme i mer- amb idees diverses sobre la distribució cat per veure de quina manera els aspec- de la riquesa. com Robert Rubin o Robert tes positius del mercat. corn a mecanisReich. me assignador de recursos, poden Alerta: no és que no hi hagi economisposar-se al s e ~ ed'una i societat no netes que hagin recolzat John McCain, de cessariament dominada per la forma cafet alguns d'ells (incloent-hi figures com pitalista de propietat.

Kenneth Rogofí, que és qui va proposar Durant molt de temps s'ha pensat que la creació de bancs centrals indepenla professió d'economista estava al servei dents dels governs: Michael Jensen, del neoliberalisme. Si aixo ha estat mai I'economista financer que va elogiar la aixi, pot estar canviant. Diversos econocompensació per incentius i les opes com

Europa. Alguns economistes europeus a mecanisme de disciplina per als gesimportants estan treballant en un think t o r ~empresarials; o Gary Becker, que ha tank de I'esquerra francesa, crec que el estes la metodologia economica a altres de Michel Rocard i altres representants branques de les ciencies socials) han sigPartit Socialista Frances, en I'eclosió del nat un manifest de suport al candidat red'instituts de pensament progressistes a publica. Pero aquest s'ha basat molt Franca, del qual parlava recentment Raimenys en els economistes academics mon Obiols en el seu blog. Es tracta de i ha utilitzat molt mes el consell de persoPhillippe Aqhion, nes - - vinculades a I'alta direcció socialisme, eficiencia econ0mi~a ~ a t h i a s~ i w a t r i d'empreses. Fins pont, i David i creixement sostenible Spector, entre i tot McCain no ha problepoden ser compatibles altres. tinaut cap . .

Els nous aires ma a "presumir" que bufen en la relació entre esquerra d'un cert desconeixement del funcionapolitica i professió economica haurien de ment de I'economia, o a menysprear la servir per dotar de contingut la necessaprofessió dels economistes. ria resposta a I'enessima crisi del capitaEl Premi Nobel a Paul Krugman, un lisme. Aquesta resposta ha de tornar el economista enormement critic amb les bon nom al socialisme, prestigiant-lo i popolitiques neoliberals, ha suposat un resant-lo al sewei d'una millora de la digniconeixement a I'acostament que es protat i I'esperanca de la majoria de la hudueix entre els moderns economistes manitat, i vetant el seu ús per part de tots i les politiques públiques de caracter proaquells (es diguin Castro, Chávez o Ortegressista. No hi ha res de dretes a entenga) que embruten, amb la vulneració fladre I'estudi de I'economia des d'un punt grant dels principis democratics i els de vista cientific. De la mateixa manera drets humans. la memoria d'una de les que Einstein tenia idees clarament sociagrans tradicions humanes. Socialisme, listes. per que els cientifics que treballen i creixement sosteeficiencia economica en la ciencia social de I'economia no ponible poden ser compatibles, pero s'ha de den ser socialistes o d'esquerres? Historitreballar amb rigor i seriositat perque ho cament. a I'esquerra li ha costat poc siguin en la practica.

Rigor programatic. comptar amb defensors entre historiadors ambició internacional, exigencia demoi sociolegs. pero hi havia poca cratica combinada amb innovació interacció entre I'esquerra política, i arrelament popupolitica i el mes avanqat de .S< rf ; %--, lar s'han de donar la rna la professió dels econoper superar amb solvenmistes. lmperava el "r, cia el neo-iberalisme recel. fins ara. d.+, ' I i ., * Y i I'heqemonia del Aixo pot estar I canviant tambe a

-

-..

.'~

"

/

52 21

ENTORM, SCCIés una iniaatwa timpiac.

CMS11twdatom a w f a t i v a mxta de l r e b d asssclat 1 consumidois que raalina serdeis socmeducaur p als seus associats I t e r c m en general .

. .

que puguem realilzar Iniciativa d'esolae ENTORN neir m e si 6 Esolair Cata sm. 2. Participeu. afrb el r o m d'ESP1ASH' cao a 'anv 1988 Al cap de 4 anys es con;titueir'com a cwperativa per tal de diferenciar d s s e r a s prolassionals i 81s voluntans de I'associcib. mantenint la vincvlecib a partir dels socis consumidon.

.

amb vasaltres.

Fw-nos saber las vostms propostes ds serveis, rnrllores en els que realitiem, necessitatr, ...

3. F w m s anibar eú v a m currlcubm

El 1993 es lusiana m b AAEC, coapwativa de similan obiectius lonnada entre erulais de Badaha. adsptarn definitivameni d ' m tiENTORN. sccl.

CATALANA T c a b v l h w a tan di rut.d.m d i Cir.tunyi dn do I'rnalammt lbcal dslr noifrss fsrvadr i 11 IUPO!~C)C#OCYRUII qw w 61 ~Pva. INNOVADORA Rssokm m a t i v m t I i r m m i t i t s dr camm ~ o c i o im a ~ ~ mualiu.m racursoxaducaiu%ioqnir~arui.

EXPERTA Amb I'avilh mli hi 10 imi#aipnhOiia o t m IOIUCIO~S c ~ n f r ~ s t ~md ~a ~x t $ v i t ~on t s rnm ~ ~ . b l l *

PAOGR€CSISTA Porrm a la prhctici mpraiirid un daniil8ca smb o1 Morrn.ni Laic i

i h n o u i mr Pronrsañrta.

EFlClLhlT En. dotim #mi orpinitnib mnichmdai pml~3smd mi galmi la sokkui dds nanrar le~eis.

F N I O R M , sccl

Avinyo. 44, 2n . 08002 Barcelono Tel. 93 302 6 1 6 2 - For 93 301 96 9 entorn@sntorn.org / w . e n t o r n . o r g

el monografiC

El crack del 2008, crisi o esfondrament?

Algunes consíderacions Antoni Castells Duran Economista Les poques veus -silencianament que exerceix sobre el conjunt de la vida econornica i des pels grans mitjans- que social, la seva fallida pot conduir hern mantingut una posició critica envers el capitalisrne i la seal caos global. va actual etapa de la globalitzac) El consurnisrne exacerbat. que el capitalisme necessita tant ció neoliberal. poca cosa podem per raons econorniques com de afegir al queja hem dit i repetit. control social, unit al fet que, duNo calia ser gaire perspicaq per rant els darrers 30 anys. els inpreveure, arnb seguretat, que tindria lloc I'actual crack financer gressos de la irnmensa majoria de la població, quan (en el millor -inclos alguns grans capitalistes, corn Soros, s'han atrevit a dels casos) han crescut, el seu creixernent ha estat molt inferior dir-he, tot i desconeixer la seva a I'increment de la productivitat. Aixo ha data. portat a un endeutament cada vegada Tenint en compte aixo i I'espai del que disposo, em limitaré a remarcar, esmés gran i durador, que ha enriquit el caquematicarnent, les raons de fons del pital financer-especulatiu fins que ha arricrack del 2008 i a exposar-ne algunes re- bat a ser insostenible. flexions. Les causes de fons del crack es El que avui encara no esta clar és si el crack financer portara a una greu crisi. troben en: a) La manca de funcionarnent dels que, amb una gran destrucció de riquesa "mecanismes autoreguladors del mercat", i enormes sacrificis de la població, I'acque ja es va posar en evidencia en "la tual sistema socioeconornic, de mornent, crisi del 2 9 , i que podra superar, Amb aquestes hipoteques va portar la propia o bé portara al seu burgesia a una no hí han especuiat només esfondrarnent profunda crisi de fe i a la ineludible nequatre desaprensius, sinó en I'esrnentat autocessitat de substimatisme. tot el sistema financer global tuir-lo. b) El predomini Ara, amb les resi I'actuació del capital financer, que, guiat ponsabilitats en que han incorregut els per I'afany de maxirnitzar el seu benefici. que han propugnat i imposat I'actual rnogairebé no ha invertit en la producció, la del economic i social, aquests tenen investigació, el coneixernent, la cultura, I'obligació de donar explicacions sobre el etc. sinó en la pura especulació. Al maque ha passat i esta passant. i per que teix ternps, ates el predornini i condicio- ' passa.

Que diu aquesta gent? Quan parlo no són més que paraules per amagar la d'aquesta gent em refereixo des dels res- realitat: I'engany. I'estafa, la deshonesteponsables de les grans institucions finandat, etc.

- Pel que fa a I'Estat espanyol. a més de ceres privades. els primers, pero no pas els únics responsables, fins als politics veure's afectat, en un o altre grau, per professionals que comanden els estats aquesta crisi financera global, es veu i als ideolegs a sou que han justificat també afectat per una crisi especifica i promocionat I'actual model... propia. que ens afectara de manera molt més forta i directa, Aquests -amb petits matisos- depefet que fins avui enEl sistema financer basat nent del paper que en I'especulació, que crea cara amacadascú ha jugat i jugar.

(7 beneficis sense crear riquesa ga en la gran estafa, que proposen diuen, en-sintesi. que aquesta gent? la culpa de tot plegat la tenen quatre mal- - Proposen, i ja ho han posat en practica. aportar milers de milions d'euros i de dofactors que, als EUA. van posar en circulació les hipoteques porqueria que comlars publics a les entitats financeres priportaven un risc molt elevat, donada la vades, en forma d'ajudes. compres d'acinsolvencia dels que se'ls concedia i el tius, préstecs. compra temporal d'accions preu inflat de I'habitatge que servia de del capital de I'entitat, etc. Tot plegat, de forma molt confusa: compra d'actius ... garantia. Hipoteques que la institució financera que I'havia concedit venia, ben Quins actius? Els actius porqueria? embolicades amb "imaginatius" productes A quin preu? Compra d'accions, a quin financers. a altres institucions. les quals preu es compren? I si és temporal, a quin repetien aquesta operació. i aixi succespreu pensen vendre-ho? Aixo diuen que sivament. amb el que tot el sistema finan- ho fan per evitar que el crack financer provoqui un esfondrament total de I'activicer s'infecta de porqueria.

Ara bé, aquesta explicació no és més tat economica. que una veritat a mitges: - Exigir la "col~laboraciodels ciutadans: - En primer Iloc, amb aquestes hipotemes esforq, més treball i estrenyer-se el cinturó. ques no hi han especulat només quatre desaprensius, sinó que hi ha especulat - Demanar als ciutadans que tinguin contot el sistema financer global. Els altres fianca, que tinguin fe en els seus governs banquers i especuladors sabien que esta- i en les mesures que estan prenent per ven comprant porqueria, el que potser no apedacar el sistema, aixi com en la capasabien exactarnent és la qualitat i quanticitat d'aquest per regenerar-se. tat de porqueria. pero si que ho era.

- Unes inconcretes i vaporoses proposFeien la compra per seguir especulant i tes. que van des de la reforma global del sistema financer i els seus mecanismes realitzar aixi enormes beneficis. Van actuar també de forma irresponsable i estade control (G.Brown). fins la refundació fadora. del capitalisme (Sarkozy), i un canvi de - En segon Iloc, aquestes hipoteques valors. "subprime" no són més, tot i ser forqa, Ara bé, pel que fa a la intervenció que la guspira que ha ences el foc que dels estats, amb I'aportació de diner puha calcinat el sistema financer. tot el1 molt blic a les finances privades: inflamable, en estar basat en I'especula- Constitueix una flagrant contradicció amb el dogma neoliberal de la no intercio. que crea beneficis sense crear riquevenció de I'estat en els afers economics, sa. Per aixo han creat expressions com que es el que han predicat i fet els seus "enginyeria financera", productes "irnagiideolegs i els governants -i que ara tamnatius", comptabilitat "creativa", etc, que

poc no posen en qüestió-. D'aqui les priprivades, i tan sols es recuperara una mivatitzacions, ja que segons aquesta docnima part del diner públic. És forqa signitrina I'ernpresa privada és I'única capa$ ficativa la confusió i manca de transde realitzar una bona gestió dels recurparencia sobre les caracteristiques sos, la desregulació (fora controls púi preus de compra i venda dels ajuts públics), ja que diuen que dificulta el funcioblics, que abans s'ha assenyalat. Mantenarnent, i I'autoregulació dels mercats nir aquesta opacitat i confusió algun moque, econornicament, "es" el rnés eficaq, tiu deu tenir, pero cap de bo peral etc. ciutada del carUna practica habitual del capitalisme: la rer. Pel que fa - Aquesta operació, amb tot, a la resta de socialització de les perdues respon a una propostes: i la privatització dels guanys practica habitual - Demanar als ciutadans rnés del capitalisme, realitzada aquesta vegada a gran escala: treball, que s'estrenyin el cinturó, etc., es pur cinisrne: per manca d'aixo s'ha prola de la socialització de les perdues i la privatització dels guanys. Durant els daduit el crack? Se n'evitara un de posterior? La resposta és clara: no. Aleshores? rrers decennis, els estats han privatitzat sectors sencers i empreses públiques, - Demanar fe i confianca, a més de cinic es surrealista. Confianca en qui? En els finanqades amb els diners dels contribuents, venent-les a preu de saldo al que ens han portat a I'actual situació?

Tots ells, banquers, governs, etc, en són sector privat. el que li ha proporcionat responsables i no poden demanar res. enormes beneficis, i aixo amb "l'argupero menys que cap altra cosa que hi tinrnent" que la gestió de I'ernpresa privada es rnillor i rnés eficient. Ara, quan les emguem fe, en ells i en el que diuen ... L'únic que poden fer es plegar abans d'ingrespreses privades financeres han portat a la fallida tot el sector, els estats aporten sar a la presó.

- Pel que fa a les refundacions del sisteenormes quantitats de diner públic a ma financer o del propi capitalisme, o a aquestes empreses, per tal de cobrir les un canvi de valors irnpulsat per ells rnaseves perdues i, segons diuen, evitar I'esfondrament de tota I'econornia. Esfon- teixos, no són més que simples al.lucinadrarnent que, certament, el crack financer cions, producte d'alguna droga dura. No es pot refundar el que es producte de la pot provocar, pero que no es gens clar seva propia evolució, el maxim que es que aquesta actuació pugui evitar. pot fer és intentar apedacar-ho per intenÉs a dir, la fallida del sector financer privat la pagarem entre tots, i per una do- tar prolongar la seva existencia durant un ble via. com a treballadors, pensionistes, ternps. Es com si un metge li receptés autonoms, arnb I'increment de I'atur, la tornar als 25 anys a un pacient de 97 perdua de valor anys amb diverses malalties terminals. dels nostres ina A més, aixo ja es va intentar quan la dictagressos, etc., O dura de I'autoregui com a contribuents. que som lacio del mercat Ó els aue aoortem sobre la societat.

4 el diRer d b l i c . en que es basa \ . a I des~rés.en el el ca~italisme.va \ W,' cas que aconseO mostrar la seva I) gueixin superar la criinviabilitat en 1 , I'anomenada crisi, les institucions financeres continuaran sent m si del 1929, que

-

* ' 0

8

.r

-

-

e a -

52 25

tendre encara més greu. Pero aixo és obfinalitza al final de la 2a guerra mundial jecte d'un altre article.

(1945), la qual provoca milions de morts i una enorme destrucció. Crisi que el proDavant de tot aixo, a la gran majoria de la població -la dels exclosos, la dels pi capitalisme liberal va ser incapaq de superar -d7aqui els regims nazifeixistes que fins ara no ens han deixat decidir res, i ni tan sols res no se'ns ha consuli el New Deal de Roosevelt. A partir de tat- no ens queda altra alternativa que 1945, els capitalistes es proposaren no analitzar i pensar pel nostre compte sotornar a caure en els mateixos errors(") i introduiren certs controls al mercat, pero bre el que ha passat i per que als darrers tan SOISuns 30 anvs. i on ens ha PO"" Obrir un anys després torLa cornpetitivitat, que no té res a naren a imposar el debat el més amveure arnb ser cornpetent, sinó arnb pli possible, i el liberalisme salvatI'individualisrneinsolidari més aviat possiqe -amb el "neo" ble -no tenim gaidavant- de forma encara rnés brutal i globalitzada. "La care temps-, anar plantejant i portant a la practica les mesures que considerem nebra tira al monte", no pot fer altra cosa, esta en la seva propia naturalesa. cessaries per reconstruir la societat i I'activitat econornica, sense dogmaticme Respecte al canvi de valors, el "valor" en que es fonamenta el capitalisme és pero tarnbé sense por ni prejudicis. Cal, a més, que els exclosos actuem plegats: I'obtenció del maxim guany i I'esforc per els que fins ara s'han oposat al neoliberaaconseguir-lo, eliminant o supeditant tots els altres valors. Aquest esta intimament lisrne, juntarnent arnb els que s'hi han lligat amb el "valor" de la cornpetitivitat. deixat arrossegar. be perque han cregut en les seves "virtuts", bé per "cornoditat". que no té res a veure amb ser compeCal que creem espais de debat. instrutent, sinó amb I'individualisme insolidari: per "prosperar" tu, aixafa a qui faci falta. ments d'informació, formes de coordina1, des de fa forca anys, es complementa ció, alla on sigui possible, als centres de treball, als barris. a les escoles i universitambé amb un altre "valor", el del consurnisrne: la compra compulsiva de rnercatats, a nivel1 de ciutat i de pais, etc deries que porta a I'eterna frustració. "Valors" dels quals el capitalisrne no pot prescindir-ne, i que mitjancant I'adoctrinament dels grans mitjans de cornunicació (') Veure I'ariicle "El regim de la transicio en ha aconseguit convertir en els predomiI'atzucac (1): el model economic" a Espai de nants en el si de la societat. D'aqui que, 1l;berlat N. 48. (") Un llibre excel.lent al respecte es La gran avui, la crisi econornica vagi acompanyatransformación. de Karl Polanyi -1944. da d'una altra crisi, la social, al meu en-

I

1'entrevistA

Noam Chomsky Professor emerit de ~ingüística

Vicenc Navarro Catedratic de Ciencies Socials i Politiques Públiques, UPF Aquesta entrevista, realitzada en el marc de la UPEC, tingué lloc al MIT, Cambridge (Massachusetts), el 13 de maig de 2008.

Noam Chomsky és una persona d'una enorme importancia i quan s'escrigui la historia intel,lectual dels segles xx i xxi, Noam Chomsky tindra un capitol rnolt important. Ha estat la veu més critica dintre dels EUA, no sols pel que fa a la política exterior d'aquest país, sinó també en quant a les estructures de poder dels EUA. Coneix Catalunya, es rnés, té una gran simpatia i lligam ernotiu amb Catalunya perque corn intel.lectual dels EUA. va seguir molt de prop aquella guerra civil; ens va explicar que, com a jove, ja es va sentir molt identificat arnb la causa republicana contra el feixisme.

VN: Volia parlar amb tu precisament sobre tu mateix i tambe sobre els Estats Units. Fora dels EUA, ets sens dubte I'intel~lectualamb més renom. Pero la majoria de la gent de fora del teu país no és prou conscient del que representa que 17ntel.lectual més conegut dels EUA a I'estranger aparegui tan poc als miijans del seu propi país.

Quan mirem les principals cadenes de televisió, com la CBS, la NBC o la CNN, mai no hi aoareixes. En realitat sembla

com si hi estessis vetat. Molta gent fora dels EUA no ho saben o no ho entenen, perque sovint idealitzem els EUA, que es presenta com una democracia extremadament dinamita i activa.

Molta gent no s'adona de la discriminació que pot arribar a patir I'esquerra dins dels EUA. Aquesta discriminació es dóna. fins i tot, dins I'esquerra de I'establishrnent liberal. Com respons davant d'aquestes actituds? Com expliques aquesta discriminació en la majoria dels més importants forums de debar?

NC: D'entrada hauria de dir que, de fet. és en els cercles d'inteldectuals liberals d'esquerres on probablernent em temen i em rnenyspreen rnés. Si voleu veure un exemple ben grafic d'aixo, podeu agafar una fotografia d'una de les portades preferides, que tinc penjada i emrnarcada a la porta del meu despatx. És la portada de la revista rnés o rnenys oficial dels intel~lectualsliberals d'esquerres, The American Prospect, i la portada tracta el tema de les terribles circumstancies en les quals aquests intel.lectuals intenten sobreviure -les enormes forces que virtualment els estan destruint.

52 27

dria permetre veus més critiques en els A la fotografia s'hi veuen dues figures: mitjans. dues cares amb un posat fix i enfadat.

D'una banda, hi veiem Dick Cheney, al NC: Si, crec que tenen por. Existeix una por terrible que qualsevol petita desviació Pentagon; a I'altra, hi sóc jo. Els intel.lecpugui conduir-nos al desastre. És una tuals d'esquerres de I'establishment libementalitat tipicament totalitaria. Has de ral es veuen atrapats entre aquestes dues forces gegantines. Els intel.lectuals controlar-ho tot. Si res queda fora de control. pot resultar desastrós per a ells. De de I'esquerra de I'establishment liberal són (i no només als EUA) els tipics guarfet, I'estabilitat de la societat dels EUA no és tan obvia. Requedians dels limits: fins aquí podem arribar. una societat molt diriaida. reix molta repressió e , pero no anirem ni un -els papers del una societat que es gestiona Pentagon durant la mil.limetre més enlla.

De fet, és aterridor COm un neg0ci Guerra del Vietnam pensar que algu puson forqa representagui anar un mil.limetre més enlla. Aixo tius del que estic dient. Aquests papers s'estén també als principals mitjans de no són documents desclassificats i publics. Tenir-hi accés és com robar els arcomunicació. Per tant, si, els EUA es un pais molt Iliure; de fet, es el pais més Iliu- xius: és com conquerir un pais i fer-se amb el boti dels seus arxius. La informare del món. No crec pas que la llibertat d'expressió, per exemple, estigui tan proció no esta pensada per al públic. Hi ha tegida enlloc del món com ho esta aquí. una serie de coses interessants en els papers del Pentagon que han estat oculPero es una societat molt dirigida, una societat que es gestiona com un negoci, tades. El més interessant és la part de dirigit amb molta cura, amb estrictes remes al final -el període que cobreixen quisits doctrinals, dels quals no es tolera aquests papers acaba a mitjan 1968, just cap desviació -seria massa perillós. després de I'ofensiva del Tet del gener de Un dels motius pels quals és massa peri1968, que va convencer les classes politiques que la guerra resultava massa caIlós és que el sistema politic, tant els partits com la classe política, es en una posi- ra i que no valia la pena continuar-la. Hi va haver un intent del govern d'enviar ció molt dretana. si la comparem amb la resta de la població, pel que fa a la majouns 200.000 homes més al Vietnam, per augmentar aixi el nombre de tropes a ria de temes importants. Si agafem la sagairebé tres quarts de milió. Hi va haver nitat, per exemple, sobre la qual tu has escrit durant molts anys, cal dir que la un debat sobre aixo, tal i com demostren població és a I'esquerra del sistema, i així els papers del Pentagon, i van decidir no portar-ho a terme. El motiu és que temien ho ha estat sempre. El mateix passa en molts altres ambits. Per tant, permetre que, si ho feien, potser necessitarien les que es debatin alguns temes en concret tropes per controlar el desordre civil que és una amenaqa i permetre qualsevol podria provocar als EUA. Hi hauria una desviació d'un tipus de política de partit rebel.lió de proporcions sense precedents entre la gent jove, les dones. les minoés perillós i s'ha de controlar amb molta cura. ries. els pobres. etc. Amb prou feines controlaven les coses dins el propi pais. i qualsevol moviment en fals podria haver VN: ES sorprenent perque, des de fora dels EUA, sovint es té la impressió que el portat a una rebel,lió. I aixo continua. No pots deixar que la població es descontropaís té un sistema politic molt estable li. Ha d'estar estretament disciplinada. isegur. Podriem, fins i tot, pensar que Un dels motius d'una pressió consumista amb un sistema polític iuns mitjans de tan extraordinaria. que es remunta als comunicació tan potents, e l país es po-

anys 1920, és precisament el reconeixehan creat una imatge que és basicament com un full en blanc. En la campanya ment per part del món empresarial que, dxObamahi sonen paraules com espesi no s'atomitza la gent, si no se la conranqa, canvi, unitat -eslogans totalment dueix cap a allo que s'anomenen "les cobuits pronunciats per una persona agrases superficials de la vida, com ara el dable. amb bon aspecte i que parla bé-, consum de moda", la població pot girarse en contra seva. Ara mateix, per exemels opinadors en diuen "retorica en alqa". ple, un 80% de la població dels EUA creu ("soaring rhetoric"). i cadascú pot escriure-hi el que li que el país es mou, transcrisembli, en Els EUA no és un país feixista, vint literalaquest full en pero la semblanqa amb les tecniques de blanc. Molta ment les ~ a raules propaganda feixistes és f o ~ sorprenent a gent hi esta exactes. escrivint els d'acord amb seus desitjos per un canvi de progrés. En la campanya, "uns pocs grans interessos que només com apunta encertadament el Wall Street miren p e r a ells mateixos", i no tenint en Journal, no s'ha parat gaire atenció als compte el benefici de la població. Un 95% de la població penca que el govern temes importants. Les caracteristiques hauria de parar més atenció a I'opinió pú- personals són I'element clau. És el caracblica. El grau d'alienació de la població ter que es tracta en portada com a tema cabdal. cap a les institucions democratiques és enorme. Sempre que la gent estigui atoPero, si, el suport que ha rebut Obama és un fenomen popular, i penco que remitzada, i preocupada només per com maximitzar el credit de les seves targetes flecteix I'alienació de la població de les institucions. La gent s'agafa a un ferro de credit, separats els uns dels altres roent: aqui hi ha una petita possibilitat perque no escoltin debats critics serioque potser algú pugui defensar allo que sos, sempre que sigui aixi, podran convolen. Tot i que el1 no ho digui, sembla el trolar-ne les idees. tipus de persona que potser ho faria. ES forca interessant fixar-nos en les compaVN: Una altra cosa que passa fora dels racions que es fan. A Obama el compaEUA és la idealització del sistema nordren amb John F. Kennedy i Ronald Reaamerica pels miijans europeus. Per gan -Kennedy i Reagan eren creacions, exemple, les pr~mariespresidencials s'hi estan mostrant com un signe de vitalitat productes dels mitjans de comunicació, en especial Reagan. Probablement ni el1 de la democracia. 1 el fenomen Obama es presenta com a responsable de la mo- coneixia quines eren les polítiques del seu programa. era estrictament una creabilització de masses. Aixó és forga contrari a la realitat. Com explicaries. aques- ció dels mitjans. lnicialment no era especialment popular, pero els mitjans van ta idealització de I'escena politica americana! tan freqüent a Europa? crear la imatge d'un cowboy meravellós NC: La gent té aquestes il.lusions, i ens que ens salvaria a tots, i aixi successivahem de preguntar quin n'és I'origen. ES ment. clar. Es parla de qualsevol cosa excepte De fet, els EUA no és un país feixista, aquesta seria una mala analogia. Pero la dels temes importants. Per tant, la poblasemblanqa amb les tecniques de propació simplement no sap quins són els temes importants. aixo és forqa evident. ganda feixistes és forqa sorprenent, no es accidental. Els nazis van adoptar, de El fenomen Obama és una reacció intemanera explícita, conscient i obertament, ressant a tot aixo. Els assessors d'Obama, els dirigents de la seva campanya, les tecniques publicitaries americanes,

52 29

forca por. Podria obrir una situació impredictible (be a real loose cannon).

decades que gaudirien d'un sistema de sanitat pública nacional. El mateix podria aplicar-se a la política exterior. Agafem VN: Com explicaries la simpatia que Oba- I'lran, per exemple, el proper gran tema ma desperta a Europa? del qual parlarem... La gran majoria del NC: Suposo que els europeus també espúblic diu que no hauríem d'anar sempre criuen allo que volen en el full en blanc amb amenaces sinó que hauriem d'utilitdel qual parlavem. I no és cap secret que zar la diplomacia. La gran majoria del púals europeus no blic als EUA, Si tinguéssim una democracia gairebé un només no els aue funcionés. els EUA faria 75%, sosté agradava Bush, que I'lran té els que el tedkadis que gaudirien d'un sistema de drets mien. El mateix establishment sanitat pública nacional que qualsevol altre signant america tenia por del tractat de no-proliferació: el dret a ende Bush. Bush va arribar enmig d'un mar de critiques sense precedents, fins i tot riquir urani per a energia nuclear, pero no de part de les veus oficials de I'adminisper a armes nuclears. 1, sorprenentment. una molt gran majoria del públic creu que tració Reagan i de I'opinió pública en general. Per exemple, quan es va anunciar hauríem de donar suport a una zona Iliula seva estrategia de seguretat nacional, re d'armes nuclears en aquella regio, inel seternbre del 2002, parlant de guerra cloent-hi I'lran, Israel i les forces americapreventiva, i anunciant virtualment una nes desplegades a la zona. Resulta que guerra a I'lraq, imrnediatament, al cap de aquesta és també la política oficial de I'lpoques setmanes, hi va haver un article ran, i, de fet, els EUA i Anglaterra estan al Foreign Affairs (la revista principal de oficialment compromesos amb aquesta I'establishment) condemnant allo que ells actitud, encara que aquest fet no es pot van anomenar la Gran Estrategia del Nou esmentar. Quan els EUA i el Regne Unit van intentar construir una primera coartalmperi -no pas per principis, sinó perque da legal per a la invasió a I'lraq, van seria perjudicial per als EUA. I hi va haver moltes critiques a I'administració de apeldar a la Resolució del Consell de SeBush pel seu extremisme, fins i tot pel guretat de les Nacions Unides 687 de nacionalisme extremista i radical. McCain 1991, que demanava a I'lraq que elimisegurament és en el mateix terreny. Oba- nés les seves armes de destrucció masma, en canvi, probablement tornaria a sisiva, i van assegurar que no ho havien tuar el pais mes al centre, exactament on complert. D'allo se'n va parlar molt. pero se situava I'adrninistració Clinton. no del fet que la mateixa Resolució comprometia els signants a mobilitzar-se per VN: Creus que h i ha possibilitats per a establir una zona lliure d'armes nuclears les esquerres als EUA en algun moment? a I'Orient Mitja (article 14). Si EUA tinNC: Crec que aquest pais ofereix una gués una democracia que funcionés, en enorme oportunitat per als organitzadors la qual I'opinió pública influís en la politid'esquerres. Aixo ~ ' 0 b S e ~ quan a ens fica, la més que perillosa confrontació amb xem en I'opinió pública, que esta molt I'lran s'establiria de ben segur de manera ben estudiada. Els teus estudis de recerpacífica. ca sobre I'opinió de la gent pel que fa als Fixem-nos en Cuba, també. Durant 45 programes de sanitat pública mostren anys els EUA s'han dedicat a castigar els que la gent vol aquest tipus de progracubans -tenim documents interns dels mes als EUA. Si tinguéssim una deKennedy, entre altres coses, que ho democracia que funcionés, els EUA faria mostren. Hem de castigar el poble cuba

32

pel seu "reeixit desafiament" a les politiques dels EUA, remuntant-nos a la Doctrina Monroe de 1823. La Doctrina Monroe va establir el dret dels EUA a dirigir I'hernisferi. Els cubans desafien aquesta doctrina amb forqa exit. per tant cal castigar la població amb una guerra important, una guerra terrorista. Aquest objectiu no es va ni dissimular Arthur Schlesinger, el biógraf semioficial de Robert Kennedy i un assessor de Kennedy. diu que a Robert Kennedy se li encarrega portar "els terrors de la terra" a Cuba.

Aquesta va ser la seva responsabilitat primordial. Hi estaven obsessionats -a mes d'intentar estrangular econornicament la població cubana per castigar-la per la seva maiifeta. ~ u en e pensa el públic dels EUA, d'aixo? En diverses enquestes fetes des dels anys 1970. aproxirnadarnent dues terceres parts del public diu que hauriem d'iniciar relacions diplomatiques normals arnb Cuba, exactament com ho fa la resta del mon. Pero el

fanatisrne de I'establishrnent. amb aquesta actitud, envaeix tot I'espectre que en forma part -els Kennedy, que són els que ho van comentar, i tota la resta.

El mateix passa amb un munt d'altres grans temes. Per tant, corn he dit. els EUA haurien de ser el paradis per a un organitzador d'esquerres. Penso que les possibilitats que té I'esquerra aqui són extraordinaries, i aquesta és precisament la raó per frenar I'opinió de qué parlavem abans, I'expressió de les diferents actituds, etc. De fet, el país té una població forqa activista. Segurament hi ha rnés gent ara implicada en I'activisme per algun o altre tema irnportant que durant els anys 1960. Per exernple, agafem els moviments solidaris amb el Tercer Món: aixo és quelcom totalment nou en la historia de I'imperialisrne europeu. i té I'origen en els corrents de gent normal i corrent als EUA. Des de les esglésies rurals. evangeliques, gent convencional, milers de persones, van decidir anar a I'America

Central per viure amb les victirnes de les nització que pugui representar una alterguerres terroristes de Reagan, per ajunativa a I'actual sistema mundial? dar-los, per intentar protegir-los, etc.; NC: N'he parlat en reunions del Forum eren milers o desenes de milers de perSocial Mundial. que sempre se celebra sones. Una de les meves filles encara hi en algun indret del sud, i he comentat és, a Nicaragua. Aixo no havia passat que aquest moviment podria portar les mai fins ara en la historia de I'imperialisllavors d'una internacional real i, a parer me. Ningú a Franca va anar mai a viure meu, la primera internacional real. Allo en un poblet d'Algeria per ajudar-ne la que s'anomena la Primera Internacional gent, per protegirfou imporiant, pero los de les atrocitats L'anomenat moviment va ser molt localitza~dels francesos. Era antiglobalimcióva da. Va ser en una una opció que no part d'Europa. al Tercer Món s'havia ni ~lanteiat: i va ser essencialdurant les'guerrbs ment destruida per lndoxina tampoc, excepte alguns, pocs, Marx quan aquest no pogue controlar-la. que van quedar molt escampats pel terriLa Segona Internacional desaparegué tori. Pero durant els anys 1980, aixo es just abans de la Segona Guerra Mundial. va desenvolupar de manera espontania La Tercera lnternacional va ser presa -no en els centres de I'elit. per tant, no com una institució propagandistica per la ho veurieu pas a Boston, sino als estats Unió Sovietica i la Quarta lnternacional rurals de Kansas i Arizona. i ara s'ha esva ser marginalment trotskista. campat arreu del món. En conseqüencia, Perb aquesta és la primera autentica intens guardians de la pau cristians, i Déu ternacional, o, si més no, ho sembla. No cap qui mes. Un altre desenvolupament em refereixo nomes al Forum Social nou molt important és el moviment de Mundial, sinó també a altres fenomens justicia global, que s'ha anomenat, ridicu- com ara la Via Campesina. L'última vegalament. "antiglobalització". da que vaig ser a Porto Alegre, a Brasil, La propaganda diu que I'anomenat moviper assistir al Forum Social Mundial, el ment antiglobalització va comenqar a primer lloc que vaig visitar va ser la reuSeattle. No va ser aixi. Va comenqar al nió internacional de la Via Campesina, Tercer Món. Quan centenars de milers de I'organització internacional de pagesos. pagesos a ['india assalten el parlament, Va ser molt animat, molt emocionant. Reno es un fet rellevant -només si la gent presenta la major part de la població fa alguna cosa en una ciutat del nord, 6s mundial, i va ser molt emocionant ser un fet rellevant. Aixi doncs, els movialla. El Forum Social Mundial tambe ho ments populars de masses a Brasil o l'hva ser. Aquesta és I'autentica globalitzadia, per exemple, no van existir fins que ció. Són gent d'arreu del món, de totes s'hi va involucrar una ciutat del nord. les esferes de la vida, interactuant, debaPero les ciutats del nord s'hi van implicar, tent, i tornant a casa per intentar implei el moviment s'ha escarnpat ara arreu mentar idees de canvi social. per les ciutats del nord igualment que per No se si la nova internacional funcionara. les del sud.

Podria ser. Pero, si no funciona, només s'aconseguira augmentar el nivel1 d'acció VN: bnomenat moviment "antiglobalitza- per al proper intent d'aconseguir-ho. Per ció" ha estat certament un moviment tant. penso que té sentit aixo que dius. esplendid Pero a vegades fa la sensació Pot ser que veiem les Ilavors de la primeque potser esta paralitzat iimmobil. Que ra autentica internacional, constituida per et sembla la idea d'establir una Cinquena les classes populars d'arreu, intentant suInternacional, o alguna altra forma d'orga- perar I'extraordinaria alienació que la ~~

a

.

52 33

rnassa. Al segle xvii. probablement un 40% de la població d'Alemanya fou eliminada per culpa de la guerra. Durant aquest procés de salvatgisme i brutalitat, Europa va crear una cultura de salvatgisme i una tecnologia de salvatgisme que els va permetre conquerir el món. I la resta d'Europa no es va valer pas de politiques més suaus. Fins i tot un país tan VN: Una cosa que és bastant preocupant és I'americanització de la politica europetit com Belgica va ser capac de matar probablement uns 10 milions de persones pea, que crec que és el que passa a tot al Congo. arreu. Fins i tot Tot aixo, eviVesquerra euroEuropa va ser la regio mes salvatge pea sembla hadentment estava i brutal del món durant segles ver perdut e l seu associat amb I'arrogancia rallenguatge. Per cista més extrema, i finalment va culmiexemple, els liders d'esquerres no parlen nar en dues guerres mundials. Des de la de la classe treballadora, sinó que ho fan II Guerra Mundial, Europa ha estat en de la classe mitjana. La lluita de classes ha desaparegut del tot del discurs de I'espau, no pas perque els europeus hagin querra. Existeix, doncs, un desenvolupaesdevingut pacifistes, sinó perque es van ment forqa preocupant: e l llenguatge poli- adonar que la propera vegada que es potic america s'esta fent present a Europa sessin a jugar al joc de matar-se els uns ara, coincidint amb I'enorme feblesa de als altres, segurament acabarien elimiI'esquerra. nant tota la població mundial. Han creat una cultura de salvatgisme i una tecnoloAquesta americanització de la vida polifica europea sembla paradoxal. perque gia de destrucció tan gran que aquest joc aixo té lloc a l mateix temps que la ins'ha hagut d'acabar.

La II Guerra Mundial va representar tamfluencia dels EUA s'esta reduint en el món. Europa és cada vegada més sembé un canvi molt acusat en el poder mundial. Els EUA havien estat I'economia blant als EUA. Els partits politics. per exemple. han perdut la seva forqa i valor. mes poderosa en el món durant molt de Més que partits politics, el que veiem són temps, molt més poderosa que la d'Euroles xarxes de comunicació dels liders popa, pero no tenia un paper tan rellevant lítics. 1la politica esdevé un xou, un xou en els afers globals. Dominava I'hemisferi teatral. Com hem comentat abans en la occidental i feia incursions cap al Pacific, pero restava en un segon pla respecte nostra conversa, es presenten eslogans d'Anglaterra i. fins i tot. de Franca. sense cap rnena de significat. Corn expliLa II Guerra Mundial. pero, ho va canviar caries, doncs. que en un moment en el qual la influencia dels EUA s'esta reduint, tot. Els EUA es van beneficiar enormeels valors politics iculturals de I'establishment de la guerra, i la resta del món va quedar greument afectada i destruida. La ment dels EUA siguin cada vegada més guerra va acabar amb la Depressió, la dominants a Europa?

NC: Aquest és un tema molt ampli, pero producció industrial practicament va quadruplicar-se. Els EUA van acabar la gueragafem-ne només uns quants elements. ra posseint literalment la meitat de la riSi mirem una mica enrere en la historia, quesa mundial i amb una incomparable Europa va ser la regio més salvatge i forca a escala militar i de seguretat. Els brutal del món durant segles. Establir el planificadors ja sabien que aixo passaria. sistema nació-estat a Europa va ser un programa d'assassinats i destrucció en Van planificar una situació de dominacio

gent d'arreu del món sent, als EUA i a la resta del món -la sensació que les institucions no treballen per nosaltres, sinó que ho fan per algu altre. Aquests grups poden mobilitzar i organitzar, utilitzant les llibertats que tenim i hem aconseguit.

Obren unes expectatives molt importants.

tothom, i aixo és literalment veritat. Per global en la qual no es toleraria que els altres paisos exercissin la seva sobirania. tant, Europa ha obtingut molts guanys de la seva posició subordinada -deixeu que A Europa, al final de la guerra, hi va haels EUA vagin al capdavant en la carrera ver una onada de democracia radical, de la destrucció- i aixo ha fet que s'add'antifeixisme, de resistencia, de mobilitquiris un cert grau de complaenqa. Podrizació obrera -bastant significatiu en alguns casos- i la primera tasca dels EUA em dir que els europeus gairebé respiren alleujats: després de segles de salvatgisi la Gran Bretanya, els conqueridors, va me i barbarie, ens relaxarem ser ofegar aquest intent. Aixi que, en un i anirem darrere pais rere I'altre, d'algú altre, deiincloent-hi el JaPot ser aue veiem les llavors pó, la primera de la primera autentica internacional, xarem que algú altre ho fati per tasca dels anoconstituida per les classes populars d'anosaItres nomenats alliberadors va ser oferreu del món saltres ens dedigar la carem simpleresistencia al feixisme i reinstaurar I'ordre ment a qaudir dels beneficis. tradicional. Potser no amb el mateix nom, politiques, les classes emLes claises presarial~,etc., no hi posen cap objecció pero si amb els mateixos liders. Va ser una batalla que no va passar d'un dia per a aquesta actitud. Allo que tu anomenes "americanitzacio és realment I'extensió I'altre. Per exemple. Italia era probabledel control de les classes empresarials ment I'objectiu principal de la subversió europees. Les classes empresarials eurode la CIA, com a minim cap als anys pees estan forca satisfetes. Estan estre1970, per intentar limitar la democracia tament integrades amb les classes emitaliana. ja que aixo hauria significat un presarial~dels EUA. Potser existeix algun rol tan gran per al moviment obrer, que conflicte, pero estan realment integrades no podia ser tolerat. Tot aixo va anar-se enfonsant gradualment: les elits europees de manera ben estreta amb els EUA. Si ens fixem en el conflicte, veiem que és van haver d'acceptar una posicio en la qual els EUA s'apoderaven del seu rol molt interessant. Suposadament tenim un rnercat Iliure, o aixi hauria de ser, consitradicional de dirigents mundials que derant la ideologia. De fet, pero, tenim un feien ús del salvatgisme i de la barbarie, sistema economic basat en I'estat. El dii van haver d'acceptar part dels guanys namisme de I'economia d'alta tecnologia que ingressarien els EUA derivats de la prové en gran mesura del sector públic, dominació global.

No és que els democrates radicals perde llocs com aquest en que ens trobem ara mateix [Massachusetts lnstitute of dessin a Europa completament 4 e fet, Technology], que llavors s'ofereix a capivan guanyar un nivel1 important de detals privats per a explotar-lo. Sovint esdemocracia social. En realitat, els europeus vé gairebé comic. Una de les principals viuen millor que els americans en molts indústries exportadores és la fabricació ambits: estan més sans, són més alts, ted'avions civils. La indústria de I'aviació nen més temps de Ileure. Els EUA, especialment a partir dels anys 1970, tenen civil esta dominada actualment per dues empreses, Airbus i Boeing, les quals esaproximadament el nombre més alt d'hotan enfrontades constantment en I'Orgares de feina en tot el món industrial arnb nització Mundial del Comerq per veure els sous rnés baixos, els pitjors beneficis socials, i els pitjors resultats en I'ambit de quina aconsegueix més subsidis de I'esla salut. Fixem-nos només en I'alqada: tat. De fet, totes dues empreses són fiquan un america viatja a Europa, la prilials dels poders públics. Als EUA, les mera cosa que el sorpren és corn d'alt és companyies aeries comercials són en

p

3L 35

classe depen de qui dóna les ordres i de gran mesura filials d'Air Force i Aerospace, i no existirien sense aquestes entitats. qui les rep s'escapa de la consciencia.

A Europa, la indústria de I'aviació civil rep Ara bé, sota aquesta ideologia existeix un sentit de classe. Tan bon punt parles amb impressionants subvencions de I'estat.

Recentment, es va manifestar una gran gent de classe treballadora, et responen immediatament perque aixi ho senten. protesta als EUA pel fet que Airbus hagués guanyat un contracte per abastir de combustible els avions de I'Air Force VN: Deixa'm, només, fer-te una darrera americana. Ara bé, quan mirem el conpregunta, una personal. Molta gent arreu tracte podem veure que, en realitat, el del món t'esta enormement agrai'da per contracte és amb la feina feta. pero una empresa Els EUA tenen aproxirnadarnent d'on treus les foramericana trebaalt dghores de ces? Com aconllant conjuntament segueixes cantien tot el rnón industrial amb Airbus. En nuar endavant? arnb els sous rnés baixos realitat, aquestes Aqui et veiem, en empreses estan el centre de I'imaltament integrades. I aixo és el que ano- peri, dirigint-te forca clarament a les formenem un mercat Iliure: industries amb ces del poder iessent silenciat, condembase pública integrades amb una altra. nat a I'ostracisme, marginat. Mentrestant, Pero, per a les classes empresarials eua la resta del món, la gent t'admira, Ileropees i americanes, aquesta és una sigeix la teva obra ila troba extremadatuació acceptable, i com que ells domiment útil. nen en gran mesura les seves societats, NC: No em sento marginat als EUA. no hi ha cap problema. És. a més, el que Quan arribi a casa aquest vespre, em diu la propaganda i la doctrina. passaré cinc hores responent correus En quant a I'altre component de la preelectronics, i probablement dotzenes de gunta que em fas: Si, sota la superficie cartes seran invitacions. continua existint una lluita de classes, que aflora constantment i que pot estar a VN: Em refereixo a l fet que estas margipunt d'explotar. Pero d'aixo no se n'ha de nat per les estructures del poder. parlar. Una de les meves filles es profesNC: No m'importen les estructures del sora en un col.legi de I'Estat que té estu- poder, no és pas on visc. Si no fos enediants de families relativament pobres, mic seu, pensaria que alguna cosa no va les aspiracions dels quals són arribar a bé. Per aixo, tinc una fotografia de la porser, majoritariament, infermeres o politada de la revista [The American Proscies, o algun treball semblant. El primer peclj que et comentava abans en un lloc tan visible. dia de classe. ella sempre els demana que es presentin, que identifiquin la seva classe social, que escullin una paraula VN: ES la millor manera d'indicar que que els classifiqui. La majoria no n'han estas fent el correcte. sentit a parlar mai d'aixo, se suposa que NC: Si. estic fent el correcte. En part és no s'ha d'utilitzar aquesta paraula. Les aixo. Pero allo que em fa continuar trebarespostes que obté són "classe baixa" o llant son coses com les que ildustren fo"classe mitjana". Si el teu paretreballa de tografies com aquelles d'alla [assenyaporter en algun Iloc, pertanys a la classe lant]. L'una mostra, probablement, la que mitjana. Si el teu pare és a la preso, perfou la pitjor repressió laboral de la histotanys a la "classe baixa". Aquestes són ria. A Xile, fa un segle. a Iquique, els miles dues classes possibles. Aquesta és ners treballaven a les mines en condiuna trampa ideologica. La idea que la cions realment indescriptibles. Ells i les

seves families van manifestar-se en diser assassinat I'any 1980. Just davant recció a la ciutat per demanar un lleuger d'ell, hi ha sis importants intel.lectuals, augment dels seus saiaris. Els propietaris capellans jesuites, a qui van matar el britanics de les mines els van rebre, els 1989 unes forces terroristes dirigides pels van fer entrar en el pati d'una escola, els EUA queja havien aplegat un record horrorós de matances de victimes usuals. van permetre que comencessin la seva reunió, i després van fer-hi entrar els solAquesta és la realitat dels anys 80. Me la vaig col.locar aquí perque em recordés el dats i els van disparar a tots: homes, domón real. Pero nes i criatures.

Ningú no sap Cota la su~erfíciecontinua existint una ha estat un test quanta gent van lluita de Classes, que aflora constant- ressant matar -no compRorschach, Gaiment i que p0t estar tem rebé ninoú als ~. el . nombre ~-~~de gent que matem-, a punt d'explotar EUA no ;ap que es; com que nopotser milers. Va haver de passar un segle abans no se'n saltres vam ser responsables de la masva fer cap commemoracio. Aixo [mostra sacre, no ho sabem. La gent a Europa, potser un 10%. cap que és. A I'America la fotografia] és un petit monument que vaig veure I'any passat; havia estat col.10- del Sud, diria, tothom sap que és. Fins fa poc. Ara, la gent jove no ho cap perque a cat per gent jove que tot just comencava a trencar les cadenes de ferro de la dicta- ells, també, se'ls esta fent oblidar la historia. La historia i la realitat son masca dura. No és només Pinochet. Xile té una historia amarga de violencia i repressió perilloses. D'una banda, ara tornen. La d'estat. Pero ara se n'estan sortint. Per commemoracio d'lquique va ser majoritatant, si, hi va haver una atrocitat, i ara S'riament iniciada per gent jove, en un intent de revolta, volent recuperar el pashi comenca a parar atenció.

Aquella altra sat, recuperar d'alla [assenyaI'idealisme, i fer-hi alguna lant] és -vosaltres sabeu que cosa. Per tant, es. evidentmentaixo es suficient, una pintura que més que.suficient, diria, per em va regalar un capella jesuita. fer-me continuar D'una banda, hi endavant ha I'arquebisbe Romero. que va ~

1 I

52 37

Olympe de Gouges Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana 1791 DLCIARITIW nrs nla?m ria u Olympe de Gouges és Declaració dels drets Tr%l\lE 61' I)L LA CiTOYLNYF.. el pseudonim de Mane de la dona 2 d**I,r <.A.,^ Al,, d"", d,,"d", ," .<ue ,,a Gouzes, una dona d'origen i de la ciutadana I.'p-l","r ,,~i,,<,ii., humil, nascuda a Montau?.<.".... . ban el 1748. Les seves inOlyrnpe de Gouges, 1791 h, 1. ,,,k,, .1, ,,",d. ,Ir Ii~iiirin,drmuiilrniiIlt~rmiii clinacions literaries -en las iiiui'r. iunil.lb".ii"".l< canii,iiin, liponli.,,.", ",< l.Ir ,"ip,,, ,t.< quals mai no va reeixir.d.nic. u" ion, Ir, rrnui "a I.,ILI:c< <I 40 Ii iomipm dri i el desig d'i1,lustrar-se la Preambul Lnuiriiin".".. d*," <iUwd.", porten a Paris cap al 1788, ii>il.<i&i.n ui*nliil*, 1" ,,,Y" ",,". #f~.l~~,,sv<. ,:.,,,6. :. .nnism..i, t on. molt poc temps desLes mares. les filles, les .A" 7". ,:*</.l.llor. v'"nW2 ,,> mc,,,, prés. es troba amb la Revogerrnanes, representants lb", npj.,'.

-<r iI,oiu., * d..*in, iii. ,,,* d., pa.."l d. lució... Decidida a impulsar de la nació, demanen ser (rnisr<. r , , . Iii ,iiu.oi. h. ion",,, pm,,,t<,, a ,,,,, ,"~t."r I'alliberament de les dones, constituides en assernblea ,,,<,." , I ! ~ %l,,.i.,,l,,, ,/ VI.. , Ir. , i i k . , Y " ~ com un element més de la nacional.

J.. iiiii>rnn.l. T<,".,i<. diuimr" ,,,, ,l., lluita perla llibertat i I'e".i.Ci,~. <i<',.i:.' i.'.<."">l.llr,. '~"i"~.'. l..iii,iii,,iii"n. ir, mancipació de la humaniConsiderant que la ignorankmr.< biniiri,,* ,,,",.

I "r.nrq'"..,lr*.i.iii,.ii;i";..Lliui* tat, contribuira. decididacia, I'oblit o el mensypreu 'di", .1, ,~,,,Tinnir, .,., "p,+m"r< ment, a situar la dels drets de la dona són reivindicació 'Yemenina" les úniques causes de les -potser, més que no pas feminista- en I' desgracies públiques i de la corrupcio horitzó del compromis civil dels sectors dels governs, hem decidit exposar en una més democratics de la Revolució. Oberta- solemne Declaració els drets naturals, ment oposada a la practica del terror inalienables i sagrats de la dona a fi que i de I'eliminació de la discrepancia, sera aquesta declaració constantment presenguillotinada al 1793, sota el regim robestada a tots els rnembres del cos social pierria, acusada dnaver redactat un maels recordi sernpre els seus drets i els nifest girondi La solidesa conceptual de seus deures, per tal que els actes del pola seva defensa del dret de la dona a ser der de les dones i els del poder dels hoconsiderada. politicament. juridicament, mes. podent ser cornparats en cada moeconomicament. en peu d'igualtat amb la ment amb la finalitat de tota institució part masculina de la resta de I'especie pública, siguin aixi més respectats perhumana, constitueixen una de les claus que les reclamacions de les ciutadanes, de volta del que sera el posterior movifundades des d'ara en principis simples ment d'emancipació que el mon occideni incontestables, col.laborin sernpre en el tal no ha completat del tot, potser, fins a manteniment de la constitució, dels bons I'actualitat. 1 encara.. costurns i en la felicitat de tots.

"".

I.,~"o,. ,O.,

38

m&m.,

-"m,

wiiinlc.

.m

,Y'

:iIkrnrn.

.?",C.

.m ili.il.

rii,

!.

-e

S,!%,

.,.,

'II/

,"U,

m,m?,,,.

""CO?

Ik""

Lk,

,,,S

"'t.,

II

$8,-

'O",,>Z,<,..~

"1

IkI/~L..~<*"l~l".l,i

ri.r.ii.

<;,ir

SI,.

i.,rl:n<*n

iiiiiu>i,

'Y#l..l,c

,,:a,

..

,,e

.ii

l<.,l,oI..

'k,,<,"

>,,L,I<<'

,S.,.

festacions no pertorbin I'ordre públic establert per la Ilei.

XI La lliure comunicació de les idees i de les opinions es un dels drets mes preciosos de la dona, ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares respecte dels fills. Tota ciutadana pot. doncs, manifestar Iliure-

xv La masca de les dones, unida per la contribució amb la dels homes, té el dret a demanar comptes a tot agent públic de la seva administració.

XVI Tota societat en que la garantia dels drets no esta assegurada, ni la separacio de poder determiment: la La constitució és nubla si la majoria dels nada, no té mare d'un fill constitució; la individus de la nació que us pertany, constitució és no ha cooperat en la seva redacció sense que un nul.lasi la maio. prejudici barbar ria dels indiviI'obligui a dissimular la veritat, excepte dus que componen la nació no ha coopeper respondre de I'abús d'aquesta Iliberrat en la seva redacció tat en els casos determinats per la Ilei.

XVll XII Les propietats son per a tots dos sexes La garantia dels drets de la dona i de la reunits o separats; tenen. p e r a cadascú. ciutadana necessita una major utilitat; un dret inviolable i sagrat; ningú no en aquesta garantia ha de ser instituida per pot veure's privat en tant que veritable a la millora de tot i no per a la utilitat parpatrimoni de la natura, llevat que la neticular d'aquelles a les quals se'ls ha con- cessitat pública, legalment constatada, ho fiat. exigís de forma evident i amb la condició d'una justa i anterior indemnització.

Xlll Peral manteniment de la forca pública Epileg i per a les despeses de I'administracio, les contribucions de la dona i de I'home Dona desperia't; el repic de campanes són iguals; ella participa en totes les carde la raó es fa sentir en tot I'univers; reregues, en tots els treballs penosos; ha coneix els teus drets. El poderós imperi de participar, aixi mateix, en la distribució de la Natura ja no esta envoltat de prejudels Ilocs de treball. carrecs, dignitats dicis, de fanatisme. de superstició i de i també en la indústria. mentides. La torxa de la veritat ha dissipat tots els núvols de la neciesa i de la XIV usurpació.

Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de constatar per ells mateixos. o mitL'home esclau ha multiplicat les seves janqant els seus representants, la necesforces, ha necessitat recórrer a les teves sitat de la contribució pública. Les ciutaper trencar les seves cadenes. Una vegadanes només poden adherir-s'hi da lliure s'ha tornat injust amb la seva admetent un repartiment igual, no solacompanya. Oh, dones! Dones, quan deiment en la fortuna, sinó a mes en I'admixareu d'estar cegues? Quins són els nistració pública i la determinació de la avantatges que heu aconseguit amb la quota, la base, la recaptació, la durada revolució? Un menyspreu més acusat, un de I'impost. desdeny més assenyalat. Al llarg dels se-

gles de corrupció. solament heu regnat Tot, podriem respondre. Si s'obstinessin sobre la debilitat dels homes. El vostre en la seva debilitat, per coldocar aquesta imperi ha estat destruit, que us n'ha resinconseqüencia en contradicció amb els tat? La convicció de les injusticies de seus principis, oposeu valerosament la I'home. La reclamació del vostre patrimo- forca de la raó i les il.lusories pretensions ni; basada en els savis decrets de la nade superioritat; reuniu-vos sota els estentura; qui podria sentir por per una causa dards de la filosofia; desplegueu tota tan formosa? La bona paraula del LegisI'energia del vostre caracter i aviat veureu lador de les Noaquests orguDona desoerta't: llosos. ia no ces de Cana.

-,-.

-~ - - ~- > Tenim por que sewils adorael repic de campanes de la raó els nostres ledors rampants es fa sentir en tot I'univers; gisladors franals vostres cesos, correcreconeix els teus drets peus, sinó ortors d'aquesta gullosos de moral, durant molt de temps penjada de compartir amb els vostres tresors ~'Ésser les branques de la politica, pero queja Suprem. Quins siguin els entrebancs que no esta de moda, us repeteixin: dones, us posin, esta a les vostres mans poder que tenim en comú vosaltres i nosaltres. enderrocar-los. ~

52 41

Els meus millors prolegs

Ferran Escoda Periodista Me'n recordo com si fos ara

Quan el regidor de Cultura de Piulacs del Camp em va demanar de presidir els Jocs Florals que la seva il.lustre localitat convocava?vaig advertir-lo del meu criteri insubornable. de la meva independencia absoluta i de la nulda gracia que em fa allo que anomenen poesia de I'experiencia. Desconec el punt exacte de corrupció dels premis literaris d'aquest pais, pero jo no estic disposat a suportar pressions editorials o polítiques de cap classe. No accepto ni pernils ni catedres. Explico aixo perque I'atorgació d'aquest premi. prestigiós i substanciós en dotació economica, ha generat un petit escandol dins els petits, petitíssims. cercles literaris. S'ha dit que el seu guanyador. conegut hereu d'una nissaga d'industrials catalans, ha subornat literalment els membres del jurat i que ho ha fet no només amb diners sinó amb vanitats. Prou d'aquest color! No parlo pels meus il.lustres companys, cadascú se sabra defensar. si ho considera necessari, de les perfides insinuacions d'uns quants envejosos, parlo per mi, des de la meva trajectoria academico-literaria que em permet circular amb la cara ben alta. I si el guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Piulacs del Camp, és un poeta de I'experiencia, visca I'experiencia que, com be diuen, és un grau.

N'estic tip de mitges rialletes al meu pas dins els cenacles literaris. n'estic més que fart dels qui diuen que de I'experiencia al repapieg hi ha una curta passa.

Prou! He volgut encapcalar aquest llibre guardonat per refermar el meu compromis amb la poesia. amb la bona poesia i els bons poetes, com és el cas de Baldiri Puigaltell i Riudegrós, hereu no d'una de les més grans fortunes del nostre pais. sinó hereu del mes gran tresor que qualsevol pais pugui tenir: la poesia. Puigaltell i Riudegrós és just vencedor de la contesa poetica de Piulacs del Camp i aquest excels volum n'es la prova irrefutable, no importa I'isme poetic al que el vulgueu adscriure. Me h recordo com s i fos ara, no és tan sols el millor recull de poemes rebut a la regidoria de Cultura de Piulacs del Camp, es el millor llibre escrit en aquest pais d'envejosos durant moltes decades.

Si no feia aquest preambul rebentava. així que ara ja ens podem dedicar a assaborir una poesia que és el millor fruit d'aquest erm poetic, ple de professionals del vers que només volen que la miserable paga d'un premi, oblidant que tota distinció és un afegitó. un ornament a la solida peca. El poemes de Me'n recordo com si fos ara no son poemes de I'experiencia, son poemes amb majúscules, que obliden qualsevol tendencia per anar

directes a I'arrel de la qüestió poetica.

"Del borrissol del meu llombrigol n'he fet dol. 1 Adéu cotó del meu botó! 1 Maleit Acteó del nostre panteó, / miro, miro i no veig res de bo. 1 No trobo la ma dreta i cec et cerco, esquerra d'esperit, / maldestre en aquest món, 1 sol sense borrissol."

Puigaltell i Riudegrós és fill del textil -fill, nét i besnét- i cap trasladar allb viscut amb elegancia i tremp poetic. "Manolita, sírvame otra xicra, si us plau. 1 La seva pell blanca i el negre cacau, tibaven els extrems de la tarda, / ai quina basarda, 1 recordar que la llana es carda / i que tot penja d'un fil blau". Els poemes de Me'n record0 com si íos ara enfilen una historia lirica des del prisma íntim del seu autor, des de la seva sensibilitat exquisida, des d'una experiencia singular i universal alhora. Pero potser la nostra literatura, el nostre pais, no esta preparat per assaborir aquesta poesia selecta, potser el lector mitja no té prou pa- ,.. ladar per apreciar la delicadesa que apelda els , sentits. vistos i escoltats I y ; -

els marrameus dolguts d'alguns caps de brot i líders de I'opinió poetica.

Aquest no és el primer recull de poemes de Baldiri Puigaltell, la seva trajectoria va comencar amb Pessics del temps i va continuar amb Rutes intimes pel golf. per culminar amb aquest poemari guardonat a Piulacs del Camp. "El papa té pilota de set i de partit. / Jo encara escalfo en un racó de la pista. 1 Tinc el revés debil i mai no m'entra el primer sewei. / A la sala xinesa / la mama hi amagava / els caramels suissos, / la tarda es desfeia dolcament."

El noranta-nou coma nou per cent dels prolegs són encomiastics amb I'obra presentada... Aquest és més que aixb, és reivindicatiu. Els dubtes i les males paraules que han envoltat el premi rebut per Puigaltell i Riudegrós. quedaran esvaits amb la publicació d'aquest Ilibre. Estic convenqut que I'enveja no tindra mes remei que convertir-se en admiració i només uns quants recalcitrants mantindran el seu veri que, finalment, es tornara en \ contra d'ells mateixos

1 b

52 43

Sense tito/ Jordi Altarriba

les recomanacions

Pcl.Iículc,S Che. El argentino

48

Una pel.licula de Steven Soderbergh, fruit d'una coproducció americano-franco-espanyola, de 2008.

Amb Benicio del Toro i Demian Bichir. que no sempre aconsegueixen donar als seus papers el just to de veracitat descriptiva, pero que si assoleixen recarregar el component simbolic i el perfil d'agosarada rebel.lió davant les condicions de la vida i de la historia que requereix la visualització de la pulsió revolucionaria.

I aixó, la pulsió de la revolució. inevitablement, a I'hora de composar els personatges centrals de la revolució cubana, d'aquella revolució tan somiada al llarg dels anys seixanta i setanta, es difícil

de fer sense un ceri rebuscament dels gestos, les mirades i els Ilenguatges dels seus protagonistes. Amb totes les possibles al.lusions a alló que la propia realitat ha tingut 4 té encara, en el cas de Fidel- de component excessivament dramatitzat, a la vora de la caracterització teatral del propi personatge -que sembla que és, aquest cop, tan exageradament autointerpretat c o n ho fa I'actor en la pel.licula. No és I'únic cas. pero, en que un personatge públic acaba semblant-se a la seva propia caricatura... Pero el que si que s'aconsegueix és traslladar, més enlla de les tecniques de dramatització o de I'enceri en I'elecció dels fiqurants. la versema anca de¡ corren1 profund qJe SJO aL en el fons del moviment

revolucionari cuba, que es un somni de joventut apassionadament poetica i, per tant, apassionadament revolucionaria. El somni en la mirada del Che. El somni en les lluites desacomplexades contra la injusticia social i economica. El somni en el mite.

Malgrat les posteriors derives, aquest és un missatge neurona1 inscrit en la base de la identitat de la revolució cubana: és possible construir un món nou, és possible enderrocar una dictadura, si ens refiem de la poesia.

Perqué la poesia és el canal d'expressió de la passió revolucionaria. Perque la paraula poetica construeix mons nous. Com molt be sabia Pere Quart: Ja no sera una illa...

(VMO)

InstruYu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estirneu-vos i sereu feli~os

b--7

moviment laic i progressista