Espai de Llibertat - núm. 50

revista d'esquerres per a la rormaci贸, la reflexi贸 Segon trimestre 2008 3.50 euros

Numero 50.

Segon trimestre 2008 Director: Jordi Serrano Subdirector: Vicen? Molina Conseii de redacció Xavier Bretones. Joseo Selares.

Montse Lopez. Antoni Castells.

Jordi Miralles. Xavier Domenech, Oriol Illa. Joifre Vilanueva.

Montse Alba Espai de Llibertat.

Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-maii ffq@laic.orq www~aic~org Tel. 936 O1 1 644 Fax 936 O1 1 640 Edila: Fundacio Ferrer i Guardia Irnprernta: Primera Impressiá. S.L. Sabadell Disseny Ferran Cartes 1 Montse Plass

Maquetació: Fundaciá Ferrer i Guardia Assessorarnenl iinguístc: Vicenc Molina Revista trimestral.

Preu: 3.50 euros.

Subscripcions: 14 euroslany Dipost legal: B. 33.262-1896 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat es rnernbre de I'Associacio de Publicacions Periodiques en Catala.

La linia editorlal d'aauesta revista es

seran Onicament responsahilital de qui les firmi.

:w:'..+, ,

,

i .

..

,,,..,,,sp,.>

..

T

^

Esta revista ha recibido una ayuda de la Direccion General del Libro, Archivas y Bibliolecas para su diluson en btbliotecas. cenlras ciil turales y univsrsdades de Esparia. para a totalldad de los numeras editadas en e año 2008".

espai de IlibertaT Sumari Editorial El punt de vista de Forges La reflexió Que és la cultura berber?

Harnanou Guerrnas Larbi La consigna Algunes dades de sostenibilitat entre 50 números Jordi Miralles El monografic: Les drogues Ensenyances del passat sobre drogues Jordi Serrano Una visió laica de I'educacio pera la salut Antoni Barbera Treball en drogues: una bena als ulls Casals de Joves de Catalunya Per I'abolició de totes les drogues Avant Una ratlla, dues morals Joffre Villanueva Centrevista Xavier Vinader Vicenq Molina. Jordi Serrano La col.laboració Confiscació de I'esperanca i fracas de I'honradesa El FSLN un partit que mai no va arribar a ser-ho Maria Teresa Blandón Gadea El debat Sobre les "obvietats" i "resposta" a Jordi Serrano Antoni Castells L'apunt Decretum contra communismum La creacio Josep Lluis Jubany Les recomanacions Llibres

editorial

I ara, la revolució!

2

caracter de la "llibertat". Ai! La llibertat Dos dies després de les eleccions generals del 9 de marq proppassat, el mai -ens estimem més tractar-la directament, prou ben preuat bisbe Cañizares ha torsense més al.lusions ni cometes- és I'obnat a insistir. En unes declaracions al jectiu d'aquesta punyent embranzida Corriere della sera ho ha deixat ben clar: d'una revolució que el govern espanyol Tot aixo és perillosissim, execrable, proempren per tal de despullar la societat de blematic. extraordinariament dolent, pertot criteri moral, de tota recta adquisició que Espanya s'ha convertit en "la punta de valors etics, de la més minima dosi de de la revolució". Literalment. Deduim que, fidelitat a les antigues, absolutes, jerarper raons d'economia lingüística. el bisbe quiques i patriarcals creences. Deu ser Cafíizares ha obviat la Ilanqa en I'al.lusió aixb el que la dibcesi de Madrid vol transa aquesta punta, pero també és possible metre als seus capellans, per tal d'actuaque es tracti litzar-los, cense d'alguna altra El mai prou ben preuat amagar res, mena de Punta, bisbe Cañizares ha tornat a insistir. fent servir com o de punteta.

Espanya s'ha convertit a catequitzavinculable a la dors, directaen "la punta de la revolució" infal.lible o fal.liment, diriqents ble turgencia del Pp ~ r r e l a t i periodica d'algun que altre organ corpovisme, la Ilibertat! La concepció confosa ral. Podria ser la punta del capullo, per de la Ilibertat! Si. home. i que més! Si exemple.. . aixo no ha fet més que comentar! Es Ara resulta que I'avenq en les llibertats tracta de d u r a terme uns deures civics civils i en els drets socials (alguns nominims que s'haurien haver de completat més, eh!... encara ens en falten!) i la timial segle xix! La punta de la revolució!

Vés-per-on! Doncs en volem més, i que da tasca de desclericalització de la vida publica i dels horitzons culturals, amb siguin veritablement revolucionaries, aquestes puntes. Mentrestant, no tenim I'oferta d'una assignatura fonamentada cap objecció a reiterar I'oferiment de paen I'aprenentatge de valors d'etica civil gar un tractament de salut mental per a i en el raonament critic, no són més que en Cañizares i per al senyor Rouco. que I'exemple últim de la caiguda en el "relatiés el seu cap directe. visme" més absolut. que comporta una mes que prou evident confusió sobre el De res

el punt de vista de ForgeS

Que és la cultura Berber?

Hamanou Guermas Larbi Periodista Amazigh. Berber. Bereber, el vicecalifa rnusulrna Okba Numicis, en la historia conternquan aquest volia imposar ~oraniarnaarebina. són tots I'lslarn a coo d'esoasa. horns v ~ l i d s " ~ edefinir r la identiCocupació injustiicada de tat d'un poble, ubicat en el nord Franca a Algeria tarnpoc no va d7Africa,amb una extensió des poder evitar la ferma i contundel nord de Mauritania passant dent reacció revolucionaria dels pel Marroc, Algeria, Tunisia, habitants de les rnuntanyes de Libia i la part rnés occidental la Kabília (nucli geografic de la d'Egipte. terra arnazigh), una brutal planAbans de la invasió de I'lslam tada de cara als francesos que fseale vi). tot aauest territori era va acabar amb una llarauissima ¡a Gan ~"rnidia: la capital es ocupació. deia Cirta (actualrnent Constantine, al Ara bé, hern de puntualitzar que sud-est d9Algeria).al ciutada se I'anorneaquesta percepció que berber és despecnava amazigh, apel.lació original i preferitiu ve de I'orgull amazigh, tocat i atacat, da dels defensors de la cultura amazigh. en lloc de centrar-se i posar tota I'energia en la promoció i la divulgació de la cultuLa preferida, perque manté un cert orgull cultural i personal de la nostra gent. Pero, ra arnazigh. A mi, personalrnent, aquest mentre alguns reivindiquen les nostres fenomen no ern provoca gaire problernes, perque considero que aquests motius cultura i Ilengua. corren altres denominacions corn berberlbereber, quejo considespectius, de fet, en els seus dies van existir, pero avui ja no tenen rnés raó de dero la més utilitzada, sobretot en el rnón ser aue la ianorancia arabbfon i francofon.

Molta gent rebutja cultu'ral ~ ~ tb ~ un~=ignificat i ~ t , i historica. Per aquest norn, sobretot aixo, la sensibilitat nemolt explícit: vol dir la cornunitat intel.lecgativa a I'hora d'escoltual amaziah. oel fet "Home Iliure" tar oaraules com berque es coñsidera desber: moro... etc, pot ser pectiu envers la cultura amazigh. De fet, tranquil.lament subjectiva i, sobretot, molt els antics colonitzadors, com els romans. relativa. El mes important en una reivindiarabs o francesos, definien I'agressivitat, cació lingüística i cultural és divulgar, propagar, promocionar i encoratjar qualsevol brutalitat i contundencia de la reacció del poble arnazigh corn a barbara i salvatge. idea i iniciativa que pugui contribuir a una construcció lingüístico-cultural.

A I'epoca de la invasió dels musulrnans.

Amazigh té un significat rnolt explícit: vol la reina de Nurnídia, Kahina. va decapitar

50 5

zighslberbers varen ser pagans, abans dir "Home Iliure". Segons alguns antropode I'arribada del Cristianisme i de I'lslam, legs de les antigues civilitzacions medii encara hi ha una part de la població katerranies. I'origen de I'existencia d'aquesbil a les muntanyes del Djurdjura que ta apel4ació és que altres civilitzacions i veins de la Numidia (antic regne berber) practica aquesta religió, rebutjant les altres religions, que eren símbols d'invasió i varen valorar molt positivament la Iliberd'agressió a la cultura amazigh. De fet, la tat, I'hospitalitat i la bondat dels habitants majoria de la poblacio autoctona, inclosa d'aquelles terres, on es movien arnb tota la de tendencia islamica o cristiana. conIlibertat. i que oferien hospitalitat gairebé sense condicions serva encara una gran part de als visitants esL'amazigh es una cultura les creences i trangers ... Pero molt mediterrania, amb valors quina casualitat!costums pagans. molt arrelats en la dignitat humana saber-ho, que, quan I'imperi roma volia impoDeu ser, segurasar la seva dominació sobre aquestes ter- ment, pel fet que aquests costums s'han anat passant de generació en generació res, I'home lliure comenca a deixar de com a lleis de convivencia. de comportadir-se amazigh, i comencen a sonar pament, etc ... raules com barbariberber i, fins i tot, "hoHem de remarcar un fenomen molt me salvatge". Després es va accentuar peculiar dins del que podria anomenar la aquesta sensació arnb la invasió araboislamica, i a I'amazigh se li va acabar la particularitat de I'etnia kabil . Com havia dit més amunt, el poble berberlamazigh, paciencia. Allo van ser els principis d'una transformació socio-geografica. Es va toresta compost de moltes etnieslnacionalinar rnés dur, agressiu, orgullós i dificiltats repartides arreu del territori del Maghreb. Pero observem una particulariment tolera una incursió en el seu territori. Socialment, la comunitat es va tancar tat accentuada en quasi tots els aspectes culturals, lingüistics, religiosos i, fins i tot, més, formant grups tribals més petits i en el caracter individual i col.lectiu. És a més controlables i dirigibles, manats per dir, el kabil que ocupa una zona (KABIcaps tribals molt poderosos i arnb molta LIA), més o menys la meitat de la superautoritat.

Geograficament, i per les repetides inficie de Catalunya, es diferencia dels vasions de diferents paisos, els amazighs seus homolegs chaouís. chlehs. tuadel nord, que engloben etnies com els regs... etc, en que és mes obert a altres cultures, costums. a viatjar per descobrir kabils. del centre-est d'Algeria. es van reel món. a ser un bon receptor de les culplegar a les muntanyes del Djurdjura, chaouis de I'est i sud-est del Maghreb tures occidentals i els seus costums, i és. (est d'Algeria i Tunisia) a les serres altes precisament, el que mes ha procurat prede I'Aures, chelhi. al Marroc. a les munservar el seu idioma, difondre'l, lluitar per la seva oficialitzacio i ensenyament i certanyes de I'Atlas i, al sud de tot el car noves formes de transcriure I'amaMaghreb, els famosos tuaregs (I'home zigh, per tal com. en el seu origen. s'esblau), van optar per una geografia més crivia arnb caracters anomenats mobil, canviant de territori quan la necesTIFINAGH. A la fi. la Kabilia és 1' unic tersitat de la supervivencia ho demanava. ritori d'Algeria on hi ha encara families de A nivel1 cultural, I'amazigh es una cultura molt mediterrania, arnb valors molt confessió cristiana i pagana. Aixo. en la arrelats en la dignitat humana, el respecmeva opinió, i com a kabil, és degut al caracter resistent que no es deixa influir te al primogenit i a la figura de la rnare ni dominar per cap element que no entri i del pare. Les creences religioses són en joc arnb el seu modus vivendi. molt variades. En 1' origen, els ama-

No importa, si ens volen dir berbers o amazighs, la veritat és que no m'hi fixo gaire. La meva obsessió, quan tracto amb la gent. és explicar i difondre que és un berber... On viu? Quin idioma parla i com s'escriu? Quina és la seva histbcatala, pero que M'agradaria que, de tant en tant, ria? en altres moalguna persona ern preguntés: que més ments han perdut que 6s el berber 0 I'amazigh? dramatic, després ei seu protagonisde tot aixo, i que me i el seu prestiem provoca una certa inquietud, és: per gi social, cultural i economic, i amb que es tan poc conegut el poble berber aquest caracter de ferro es torna una altra vegada a intentar resorgir en I'escena- i la seva cultura? Sincerament, m'agradaria que, de tant en tant, alguna persona ri que li pertoca, pero amb mes seny, em preguntés: que és el berber o més intel.ligencia, més experiencia i, soI'amazigh? bretot, amb més amor a la seva identitat.

En les formes o en els fets, el poble amazighlberber no deixa de ser tan peculiar com gairebé tots els pobles de la Mediterrania que, en algun moment de la seva historia. varen ser una gran civilització, com el poble

1 b

50 7

'inform; --A

.."L

10

Treballar en alguna de les entitats del I'edifici, llevat d'alguna excepció, durant MLP hauria de ser sinonim de compromis aquests 50 números s'han executat arnb criteris de construcció convencional, que ambiental, perque no hi pot haver progrés no estalvien energia ni recursos naturals. sense ecologia radical i sense ser rnolt acurats en qüestions basiques, com ara Malgrat desenes d'articles sobre ecologia practica a Espai de Llibertat i que el llums encesos innecessariarnent, ordinaMovirnent s'ha dotat d'un cornpromis arndors en repos pero consurnint al migdia (uns 90 minuts d'estalvi que podríem biental, L'Agenda 21 + és evident que I'ecologia quotiaconseguir). Ens diana avanqa en cal assurnir Treballar en alguna de les entitats a,uestes ~ ~ a ~ t i . el nostre si a una del MLP hauria de ser sinonim velocitat menor sues perque són del que possiblede compromís ambiental inexcusables. rnent exigeix la Potser hauriem realitat ambiental de recordar que que vivim. En qualsevol cas, potser seria la intensitat de carboni a Espanya, en el interessant fer una analisi de I'evolució de periode 1990-2006,s'ha rnantingut al volla sostenibilitat en aquests darrers 50 nutant de les 700 tones de COZ-equivalent meros i assurnir I'evidencia que el segle per unitat de PIB. No és estrany. doncs, xxl no sera si no és ecologic. que la tendencia de la temperatura de I'aire de superficie s'hagi incrernentat en El consum energetic i el canvi climatic els 75 darrers anys una mitjana de 0,76%. Cúltima decada ha estat la rnés El consurn intern d'energia al nostre calorosa dels darrers 150 anys. I les tempaís s'ha incrernentat des dels anys 90 peratures mitjanes de I'estiu s'han increfins al 2006 un 58%, i en un 83% ho fa a rnentat gairebé 2% respecte al periode partir de combustibles fossils. No és, 1961-1 990. Mentrestant, la precipitació doncs, d'estranyar que les ernissions amb anual ha estat respecte al periode 1961efecte hivernacle s'hagin incrernentat de 1990 de -82,l litres, forma desorbitada al nostre país fins a un pero el 2005 fou ja de 52.2% respecte a les dels anys 90.

183,6rnrn, essent I'any Malgrat que el nostre país té el comproque rnenys va mis d'acomplir amb el Protocol de Kioto, ploure des de que deixa clar que no es podrien su1931. Per aquesta perar el 15% de les de base de raó el risc de deser.

I'any 90 en el periode 2008-2012. tificació afecta a és evident que sera difícil rernés d'un terq de la duir-les un 37%. Les ernisPenínsula Iberica, concresions per habitant foren tarnent un 35% de rnitjana. de 9,6 tones de COZequivalent, tot Les energies renovables, un i que la mitjana eurocompromis ineludible pea sigui d ' l l tones de C0,-equivalent.

Entre aquests 50 nurneros Reduir la nostra petd'Espai de Llibertat les energies jada ecologica és un renovables si que han experideure inexcusable, rnentat un irnportant increment. El no només a nivel1 persogener del 1999 va entrar en funcional sino també corn a nament la pergola fotovoltaica de la Fundació Terra, que fou la priorganitzacions.

El

Coz afavoreix I'efecte hivernacle

mera central solar connectada a la xarxa de les entitats ecologistes rnés prestigioelectrica. El 2007 varem aconseguir conses del pais, argurnentant que reciclar els nectar la primera central solar fotovoltaica tetrabriks era fer propaganda d'un envas de participació popular del país a la xarxa no retornable. Avui, ningú no diria que electrica, a la coberta del Mercat del aquests envasos no s'han de recollir seCarmel, arnb el compromis adquirit de lectivament perque es puguin reciclar.

168 participacions que aportaren entre Potser quan neixi aquest número 50 esti1.000 i 3.000 euros per a una inversió de gui en funcionament la primera planta in300.000 euros. tegral que reaprofita El pais, en m'ateEl risc de desertificació afecta rials que componen aquests 50 números a més d'un terc d'Es~aide Llibertat. el tetrabrik. Quant de la Península Iberica ha e~~erimentat una de temps que hem perdut! important evolució, Un altre assumpte és la recollida secreixent especialment en energia eolica, que actualment té una potencia instal4alectiva del paper. Tot i els avencos fets encara en llencem molt. La Fundació da de prop de 15.145 MW, la qual va generar 26.407 GWh I'any 2007, cosa que Terra fou pionera en Ilencar una camparepresenta que el vent va aportar el 10% nya de sensibilització mediatica el 1998 de la demanda d'electricitat a I'Estat amb la idea de "Fem una muntanya de paper". Una campanya que pretenia insespanyol. El dia 16 de gener de 2008, taurar un dia que, a mode de "marató", el I'energia eolica va tornar a batre el seu propi record quan a les 1527 h els aerodediquéssim a portar tot el paper que poguéssim a un punt centric de Barcelona generados en funcionament aportaren una potencia de 9.563 MW, el que va reque servís per estimular aquesta practica, presentar el 25% de la demanda peninni que fos amb un toc d'esportivitat. La idea només va tenir el recolzament per sular del moment (en aquel1 mateix moment I'energia nuclear proveia un 16%). part de I'administracióen una sola edició.

Una Ilastima, perque la taxa de reciclatge Tot i així, Catalunya esta a la rereguarda pel que fa a energies renovables, i I'enerde paper el 2006, tot i ser del 68%, encara esta lluny de I'objectiu prefixat que hagia solar continua essent escassa.

Resulta curiós que, havent estat pioners via de ser del 75%. (recordem que els primers aerogeneraMentre, des de la Fundació Terra hem fet una passa més, i les monografies dors es van instal.lar a I'Emporda). totPerspectiva Ambiental són la primera rehom ens hagi avancat. vista de I'Estat espanyol que fa servir paUn bon paper per certificat per un aval de qualitat ambiental mundial com és el FSC,que garanteix que és paper de boscos exploQuan va néixer Espai de Llibertat, la Fundació Term feia poc que havia pretats sostenibles. Malgrat crear un Grup sentat un innovador projecte de reciclatge de Cadena de Custodia FSC per facilitar dels tetrabriks. Un projecte que fou conque altres entitats poguessin seguir testat de forma contundent per algunes I'exemple, la idea tampoc no ha reeixit.

50 11

petjada ecologica. el llibre Simplicitat raAixí que també en el paper. 50 números d'Espai de Llibertat mostren que encara dical.

Tenim potser cinquanta números més ens queda un bon recorregut per ser més d3Espafde Llibertat per fer-ho possible. Si responsables amb el nostre paper.

Al mateix ternps. en el periode 1990continuem arnb I'apatia sostenibilista actual, potser al final dels propers dotze 2005 la generació de residus urbans s'ha incrementat per habitant fins a un 66,3%. anys ... qui sap que haurem d'escriure en situant-se a 536,9 aquesta nostra kgihabitant i any. revista, si es que La Fundació Terra va demostrar encara es pot P"La producció de que era possible assolir que el residus urbans a blicar en paper!

100% del sistema electric del país Tant de bo no I'Estat espanyol, fos amb energia renovable el 2050. hagim de en termes abso. conformar a llegir luts, ha augmentat un 88.8%. La dada optimista es que, els números que hem escrit per poder rementre que la recollida selectiva el 1990 flexionar sobre el nostre fracas com era només del 0.5%. el 2005 era de a civilització.

1'11%. Pero, per exemple. tot i que en el Si acabo amb aquestes reflexions es si del MLP hi ha un sistema d'aigua osperque el qui escriu encara no estara jurnotitzada per evitar el consum d'aigua bilat d'aquí a cinquanta trimestres i. franembotellada. aquesta encara continua carnent. m'agradaria poder fer un nou article amb to triurnfalista en el número 100 sent predominant i els envasos d'aigua mineral continuen campant. d'Espaf de Llfbertat previst per al 2020.

Per Ilavors, la Unió Europea s'ha propoSimplicitat radical sat que el 20% de I'energia sigui renovable. hagirn reduit un 20% les emissions i hagim millorat en un 20% la nostra efiSi volem arribar al 2050, ens caldra ciencia energetica. assumir que aquest primer rnig segle ha de ser el de I'austeritat i les energies reDe moment, tot són simplement espenovables. La Fundació Terra va demosrances, pero per tenir futur no s'hi val a trar, en un estudi titulat "Catalunya Solar", adormir-se. Des de la Fundació Terra continuarern la vetlla. i no defallirem per que era possible assolir que el 100% del ser presents en els propers 50 números sistema electric del pais fos amb energia d'Espai de Llibertat, donant exemple de renovable el 2050. Tenim, doncs, els escenaris, els podem imaginar. pero, per com fer possible un escenari de sostenifer-los possibles, ens cal prendre decibilitat practica per al 2020. Tant de bo tots sions. Pero no hi pot haver renovables plegats hi posem la millor de les il.lusions sense un estil de vida més auster. Per i I'esforq per reduir la nostra petjada aixo, varern publicar una guia practica per ecologica. portant una vida més frugal. avanqar cap un estil de vida amb menys Feliq aniversari a toteslts

1 L

el monografic

Ensenyances del passat sobre les drogues Jordi Serrano Director d'Espai de Llibertat zada a I'lnstitut Egara per veure Entenc que, segurament, no quins temes interessaven més. serveix de res exposar un arguVan ser significatius els resulment del passat per i1,luminar el tats: "Per primera vegada. "les present, pero potser no hi ha drogues" eren el tema més volmés remei. Un dels temes que gut i preocupant, quan I'any més va afectar les avantguardes passat es va fer el mateix i mes actives de I'antifranquisme, aquest tema passava inadvertit en els darrers anys de la dictaper Ilunya de la realitat quotidiadura, va ser el tema del consum na:' Entre I'any 1977 i í'any de drogues id-legals. Militava. en 1979, la sensació que vivia I'oraquella epoca. a la Joventut ganització era de "'aumento del Comunista de Catalunya, era consumo de drogas". No podem I'any 1974, i I'organització comencava a ser conscient del "nou" proser gens categorics a I'hora de jutjar el paper del consum de drogues en les blema: "Otro ejemplo claro son las droavantguardes juvenils, pero sembla evigas, donde podemos apreciar el auge que últimamente están tomando en nues- dent que, en poc temps, van apareixer unes substancies que fins aquells motro país y esto es sencillamente porque ments eren una cosa de minories i que, se prefiere que los jóvenes busquen una d'alguna manera, van afectar la mobilitzaevasión, que sólo es temporal, en la droga, a que afronten sus problemas ya que ció ciutadana: "Esto produjo una situación de desencanto global en las filas de si lo hacen, se van a dar cuenta rápidamente del munnuestra organido tan injusto Hom creia que si les drogues estaven zación Y una coy que prohibides devia ser per la mateixa raó frustración lectiva dentro por consiguiente que estava prohibit tot el que de la juventud tomar una posuna societat i la vida tenen de bo tura en contra como expresión de la falta del régimen ..."

La preocupació sobre aquest tema es de salidas y perspectivas y por la falta de farh cada vegada més intensa. L'any comprensión de múltiples fenómenos co1977 fins i tot es forma una comissió per mo el pasotismo, el papel de las dro"hacer un amplio debate público sobre el gas..?' Ja en el seu moment ens sobtava uso de drogas y su despenalización:' I'actitud que, envers les drogues, tenien Cany següent, a la revista Jovent. hi troels de la Federazione Giovanile Comubem la referencia a una enquesta realitnisti ltaliani (FGCI). Nosaltres no ente-

50 13

niem I'actitud d'enorme preocupació pel tema dels camarades italians. Aquella generació va ser la primera que va viure de forma massiva la irrupció de les drogues, no hi havia tradició ni experiencia. Durant un ternps, hom creia que si les drogues estaven urohibi~

~

ment i morts prematures. Els arguments, que moltes vegades es tan servir. de I'esti1 que determinada droga sempre s'ha utilitzat en determinats pobles primitius no ens poden fer amagar el fet que, possiblement, en aquells pobles I'esperanca de vida no arri-

des ser El problema és de Ilindars: si elc poses ba als trenta anys. Llanco, per la mateixa molt alts, aconseguir la felicitat raó que estava per tant, un pot ser un objectiu excessiu avis als moviprohibit tot el que una sociements transform a d o r ~d'avui per tal que hi tinguin la cutat i la vida tenen de bo: la Ilibertat, la sera que els d'aquella epoca no vam saber xualitat, la cultura, la política, etc. La tenir.

JCC,com bona part de I'antifranquisme, no va saber plantejar un discurs contun1, al final, el problema és de Ilindars: si els poses molt alts. aconseguir la felicitat dent davant d'un problema que, en poc pot ser un objectiu excessiu temps, va causar en aquella generació uns estralls dificils de descriure. Bona part dels bars de "progres" es van convertir, en pocs mesos, en bars de drogoaddictes. Una part de la crisi dels moviments juvenils d'aquella epoca -causa PS: Un amic em va avisar a temps: "Jordi, no et fotis drogues -heroina. coi alhora efecte- es pot explicar per aquesta qüestió. Durant una llarga temcaina o LSD, no recordo- perque es tan porada hi havia una enorme irresponsabi- ben parit que no ho podras deixai'. Li vaig fer cas, tenia tota la raó del món. No litat al voltant del consum de drogues. No va ser fins que vam comencar a tenir vaig pensar, pero, -en aquel1 temps ningú amics morts o discapacitats cerebrals per no ho pensava- que estava enganxat a vida que ens varem adonar del problema. una altra droga: el tabac. Al cap dels anys vaig poder comprovar que no se si Ens vam equivocar.

Tinc la sensació que, avui, esta pasla droga mata, com deia el farnós eslogan de fa anys, pero almenys t'acompasant el mateix amb les noves drogues de disseny. En no necesitar xeringa es te nya fins a la porta de la mort. una sensació de no perillositat, lligada al fet que la ignorancia juvenil pot arribar a ser molt atrevida i a la Iogica sensació de Joven.

1974), P. 2. Un" Jove. any VI. núm. 3 (abril 19761, P. 6 la immortalitat deis joves, Fins tot, pen.

"Hacia el I Congreso de la JCC, Can Oriac, so que hi ha masca alegria en el consum 102 (nove,mbre 1977,, 45, de marihuana, quan I'experiencia ens ha 3 AGIIFRO SERRANO -. R -. A ~ .- - -. .- ,.Mnntse . .. .-, .Inrdi - -. - i. ensenvat tambe; en els amics i conecluts.

LLOP. Peo. "El Dorro arriba a I'instituf., Jovent. num. 9 (estiu 1978), p. 11-12. els evidents efectes de desenvolupar-pa4. AJS. Informe de la comisión de movimiento tologies psiquiatriques greus. obrero de la JCC de Sabadell, 2.05.1979, 18 que afecten J~~~~amb f. fotocopiats, p. 12. les nostres percepcions pot ser un bon 5. Informe político, VI1 Conferencia Local de la instrument de creativitat i d'explorar altres JCC Sabadell, odubre de 1979, meta. limits, pero alerta: a costa de molt sofrinografiats,

el monografic

Una visió laica de I'educació per a la salut Antoni Barbera Metge. Medicina Interna i Salut Pública vi, una elaboració química en Parlant de drogues i d'addiccions pols extreta d'aquella planta, la cocaina, és, un cop comercialitSovint, quan parlem de les malalties addictives a la nostra zada i tractada per canals masocietat, ens hi referim com al fiosos, una xacra de drogoaddictema "drogues". ES una manera ció, un dels mes greus d'entendre'ns. 1, tanmateix, el problemes de salut pública. més important no és basicament Segons I'Organització Mundial la "droga", la substancia química de la Salut (OMS), droga 8s tota per ella mateixa, sin6 I'ús que substancia que, introduida a I'orse'n faci, la relació. la dosi, la ganisme per qualsevol via d'adfreqüencia i, a la fi, la necessitat ministració, produeix una alterao la dependencia establerta ció del natural funcionament del amb la persona consumidora: I'addicció. sistema nerviós central de I'individu i es, Les substancies no són, necessariaa mes a més, susceptible de crear dependencia psicologica, física o ambdues. ment, bones o dolentes pera la salut humana. Dependra de I'ús, de la finalitat i Les caracteristiques comunes de les d'una serie de condicions del binomi drodrogues són el fet de ser alienes al norga-persona addicta. Els "qui-que-quanmal funcionament fisiologic del cos huma, quant-com-perque, són determinants. no ser necessaries pera cap funció vital, Una mateixa substancia (la morfina, per generar efectes no saludables ni guariexemple) pot ser una droga terrible o una dors de malaltia, crear necessitat de semedicina excel.lent i necessaria, segons guir consumint-les (addicció) i trastorns o el cas. malestar quan s'interromp el seu ús (deEns interessa reflexionar sobre la mapendencia- síndrome d'abstinencia). tamlaltia, la relació perversa que es genera bé necessitat d'anar augmentant les entre el consumidorquantitats i les dosis malalt, I la droga o la EI important no 6s PrOgreSsivament. Per conducta insana. La aconseguir els mateibasicament la "droga" fulla de la planta de xos efectes inicials des ~ I'US Ó que se'n fati coca, mastegada pels sitjats (taquifilaxia i toindigenes de les altilerancia). issent tuds andines, és un element cultural meoriginalment. o no. un medicament, són dic-alimentari, inscrit dins el seu ecosisutilitzades amb la intenció d'actuar sobre tema de resistencia a unes dures el sistema nerviós per tal d'aconseguir un condicions ambientals i fisiques. En canmillor rendiment intel.lectual o fisic, amb

50 15

nabis- cocaina,etc.). Aquestes combinaganes d'experimentar noves sensacions, o bé amb la pretensió de modificar. cal cions freqüents i irresponsables poden ser sobtadament fatals suposar que agradablement, I'estat psiPero per extensió i ampliació, cal parquic de I'individu.

Les drogues farmacologiques han eslar també d'addiccions a certes conductat classificades segons diversos patrons tes o comportarnents i no pas solament la qual cosa ja dona a entendre que llur a substancies quimiques o a farmacs.

Aquesta mena d'addiccions socials són classificació és dificil. Aquesta n'és una: cada dia més presents. esteses i ame"drogues depressores" (opioides, hipnotics., sedants. nacadores. ~. tranquil.litzants. les Cal parlar d'addiccions a certes alcohol). "drogues addiccions: conductes i no només a substancies cibern&tiques, estimulants" (cocaina, cafeina, químiques O a farmacs ludopaties, informatiques ... amfetamina i derivats. tabac) i "drogues psicodisleptiques" Són les anomenades socio-addiccions.

(LSD, peiot, mescalinal fongs al.lucinoSón trastorns de dependencia vinculats gens, canem i derivats). Les anomenades a activitats humanes diverses. Aquestes "pastilles" o psicofarmacs de recent i proactivitats. com pot ser I'exercici fisic, no són nocives en si mateixes, i fins i tot gressiva irrupció -les "drogues de dismoltes són bones o necessaries, com. senyV- són analegs quimics sintetitzats, d'estructura i efectes similars a altres dro- per exemple. treballar. Aixo fa que sigui difícil detectar les possibles socio-addicgues naturals o sintetiques, amb noms, presentacions i composicions rnolt difecions, doncs ni I'entorn ni la persona que les pateix acosturnen a identificar el seu rents. i amb concentracions variables d'amfetamina. metamfetamina, metilencomportament com una malaltia. Una persona addicta al treball. que pateix ladioxiamfetamina (MDA o droga de I'amor) o metiledioximetamfetamina (MDMA o ex- borodependencia, és considerada sovint tasi). com un treballadoria exemplar.

Les socio-addiccions es caracteritzen Es parla de tres grans apartats de moper la perdua de control per part de la bils que impulsen al consum de drogues: la necessitat d'evadir-se de la realitat o persona respecte d'una activitat. Cafectat per tal de defugir I'avorriment, les esdevé dependent d'ella, cosa que impreocupacions, la por o el dolor. el pedeix que pugui prendre decisions desig d'acréixer la propia capacitat independents envers la conducta normal de plaer o de treball, i la que li crea la dependencia.

Perla seva relativa novetat fem un voluntat d'aprofundir en I'analisi de la realitat i en el coneixement d'un breu Ilistat: mateix.

Relacions personals-dependenAls efectes nocius directacies grupals: secta coercitiva o grup de manipulació psicologica, ment ocasionats per cadascuna de les substancies utilitzades. grup religiós. filosofic o cultural. polític. terapeutic, comercial. cal comptar amb les "poliaddiInterpersonals: codependencia, cions". és a dir. la barreja i mesaddicció al líder. a vidents, guaricla de diverses drogues, amb la qual cosa el resultant no és ja dors, terapeutes. addicció a la la suma de les respectives toxiparella. citats sinó un de nou i més Joc: addicció als videojocs. a les videoconsoles, als jocs de rol. agressiu multiplicat per les múInternet: addicció cibersexual, tues interaccions (alcohol- can-

ciberrelacional, al joc en xarxa, a la nave- greus com i'esquizofrenia. Sovint s'obligació. xats. da.-¡ no ho voldria fer- I'addicció a droUs de serveis-objectes: addicció al rnogues tan suposadament benefactores bil, a la televisió, a les compres (oniomacom són els medicaments de farmacia.

Aquells que corren pels calaixos o que es nia).

Sexe: Relacions sexuals cornpulsives, a prescriuen arnb tanta facilitat. Avui, les la prostitució. a I'abús de la pornografia. substancies psicotropiques, prescrites per Autoimatge corporal: Vigorexia (obsesprofessionals (sedants, ansiolitics, antidesió per veure's pressius, etc.) han musculósia- "cultuUna Dersona addicta al treball, esdevingut un dels ristes"). que pateix lab~rode~endencia; liders de la indúsTreball: Laborodetria farmaceutica, és considerada sovint pendencia (o "ergoi en paral4el causa patia'.: obsessió pel com un treballadoria exernplar de moltes addiccions i problemes treball).

Són "conductes addictives" en que els medics. Cal, doncs acabar amb el concepte que hi ha "drogues bones, o toves" malalts (són malalts), perden la seva caenfront d'altres dolentes o dures. Totes pacitat d'autocontrol, la seva voluntat i la elles són potencialment perilloses, seva llibertat de conducta i discernirnent. veient-se arrossegats cap a una progrestotes creen addicció i abolició del lliure i racional autocontrol, totes elles esclavitsiva subrnissió a la seva addicció que. cada cop, es torna més invasiva, mes zen i en forma diferent, pero similar, suposen un atac sever a la salut dels perjudicial. més agressiva, més dorninadora i destructora de relacions, conducconsumidors.

Malfiem del qui afirma "controlar" la sites. habits saludables i de valors etics o morals. Cada dia I'addicció compulsiva tuació. Atesa la propia naturalesa de I'admana rnés. i menys I'individu. dicció, aquesta pretesa capacitat esta deteriorada o, sirnplement. anublada, Els mites de les drogues "toves i duencara que el malalt rnenteixi a la resta i es menteixi a el1 rnateix negant el seu Ilires" i de "l'autocontrol" gam. Cautoengany és la norma habitual Cal anar liquidant la discutible divisió entre drogues "dures" i "toves". En tot per defugir I'acceptació del diagnostic. cas, hi ha les "legals" i "il.legals", sense Les coses pel seu nom: Una practica que ajuda a fugir de la realitat, que perque, en rigor, unes o altres siguin de vemet escapolir-se, aillar-se individualrnent gades menys dolentes o pitjors.

Avui sabem que substancies teoricadel món real i sovint conflictiu que ens envolta, que distorsiona la sensibilitat i la rnent "suaus", com el mateix chnnabis, percepció de la situació corn es, no pot són responsables de descompensacions ser lloada eticament, ni es pot predicar i aparicions de malalties rnentals rnolt secom un mitja de "transformacio ni de Iluiveres, que estaven en fase oculta o subclinica: veritables ta social. , ,.

- -. ~ .. ~ bogeries, psi..q7 ..

Consumint ',, , ' porros no copaties tan -e.-.1 '-.,

,r

/<

\

-A

,

.

50 17

18

Segueix el debat real i obert sobre la es canvia la societat ni es lluita contra les conveniencia o no de "legalitzar" certes injustícies, i per més que esteticament drogues i, en concret, dels derivats del pugui semblar contestatari o antisistema, de fet es consumeix un producte rnercan- cannabis o canem. Cal recordar que. avui, el consurn individual i privat no esta til, nociu i, com a maxim, estem aneste"penalitzat", la qual cosa no és igual a lesiant la nostra capacitat de rebel4ió i de galitzat i que dóna lloc a discutibles interresposta. Darrera el mercat de la droga pretacions ( Iloc, dosi, accés, etc) per part s'hi amaguen brutals negocis capavos de de jutges i policies. moure i comprar liders d'opinió. Els El millar tracte amb les drogues Hi ha diverses experiencies internagrans traficants de és, realment i radical, cionals i les seves droga no són ni han no tenir-ne, no tenir cap tracte conclusions són estat mai Dersones contestataries, procontradictories.

En tot cas, cal tornar al detall: una cosa gressistes, ni socialrnent compromeses, és I'us o consum, una altra la dispensació i si, ben al contrari, entramats mafiosos o venda, una altra la distribució i la proi delinqüents. Els petits distribuidors-conducció, una altra el comer$ i el trafic. sumidors. els "camells", no son sinó les Segur que la resposta no és simple i que primeres victirnes de tota aquesta xarxa, el més dificil. pero el més honest. és obligats a traficar per poder satisfer el abordar la qüestió sense tabús ni seguipropi consum. dismes. sense acomodació a les modes. I Per tant, no hauria de ser qüestió d'exculpar o minimitzar les addiccions per que cal fer-ho des de la conforrnació de la personalitat. del creixement tal d'apareixer com a rnés rno__-.- h racional, del grau de comderns i sociables. El millor . tracte amb les drogues és, .Y4 promís social. i per tant dels valors de cadascú realment i radical, no tenir- <<~., .. i cadascuna ne, no tenir cap tracte.

'I--

I

el monografic

Treball en drogues: una bena als ulls?

Associació de Casals i grups de joves de Catalunya Si hi ha quelcom objectiu en com anestesic medul.lar'. Per la historia de les drogues a nitant, podríem dir que, més enlla vell mundial 6s que aquestes de les substancies, el que més han existit sempre. Des dels ha canviat al llarg del temps són temps més remots, les diferents les formes de consum. Els pasocietats i grups humans han trons de consums actuals difeconegut i han fet ús de les droreixen molt dels de fa temps. gues.

Antigament, a les societats tradiPer tant, hem de tenir clar cionals, I'ús que es feia de les que consumir drogues no és un substancies anava lligat a uns fet actual, sinó que es tracta fins curatius. magics o rituals. d'un fet que es remunta a temps Es tractava de substancies ancestrals i que ha anat lligat a menys elaborades, i els conI'evolució historica de les societats, les di- sums sempre es duien a terme grupalferents cultures i els seus valors. mento tribalment. En aquests contextos, Els consums de drogues i la percepció la relació entre substancia i subjecte es de les mateixes substancies, la seva leconsiderava com a optima, no hi havia galitat o il.legalitat, la percepció de les se- complicacions i els individus aprenien a ves propietats, la seva difusió o ocultaconsumir-les i respectar-les. ment, són trets que han anat íntimament És amb I'arribada de la societat més Iligats als responsables del poder al llarg moderna i transformada quan esdevenen de la historia. Arran d'aquests supbsits, els veritables problemes. Vivim dins s'explica com, fins I'any 1932, I'heroina a d'una societat basada en el consumisme I'Estat espanyol desconsiderat. en venuicOm a que treballem i vivim L'heroina s'havia venut corn fhrmac generic i esen funció de les pospeciaiitat farmaceua farrnac generic ¡ especialitat sibilitats de consum tica d'elaboració cad'elaboració casolana que tenim. I dins solana. arribant a d'aquesta realitat soconstituir un xarop de la casa Bayer per cial, les drogues. Les drogues no són res les seves propietats analgesiques. De la rnés que un altre producte que, dins mateixa manera, altres substancies, com d'aquest mercat, és usat i consumit. La la temuda cocaina, eren venudes a la peculiaritat de la situació de les drogues farmacia a quatre pessetes el gram, com recau en el fet de la seva il.legalitat paranestesic de tipus local peral mal de cial (no oblidem que hi ha moltes drogues queixal, intervencions oculars, fins i tot que són legals i no per aixo són menys

50 19

perilloses), que fa enriquir un mercat nenem, les consumim o les evitem. Pero. gre. cada cop més creixent i poderós. A més enlla de quina sigui la nostra opció mes a més. la seva situacio de desempapersonal, hem de pensar col.lectivament. rament legal les fa mes atractives i desitNo podem donar l'esquena a tot un secjades per molts sectors de la població, tor de la població que consumeix droque hi veuen un valor afegit al morbo gues. siguin o no finan~adespels nostres d'allo prohibit i a la aroois aoverns: és possibilitat d'experiLa il-legalitat parcial de les la nostra obligació, mentar sensacions com a persones drogues enriqueix un rnercat i vivencies impossirelacionades amb bles d'aconseguir negre creixent i poderós el món del lleure i per mitja del nostre els joves, treballar sistema nerviós central en condicions per arribar a tots i totes. Sigui quina sigui normals.

I'opció del jove, hem de treballar perque Per tant, hem d'entendre el fenomen li comporti el minim de danys possibles. de les drogues com una conseqüencia Si fos el nostre objectiu que els joves més d'aquest sistema capitalista, que es no consumissin drogues. que en fariem fonamenta en la creació de substancies d'aquests que ja les consumeixen? més elaborades, en I'augment d'autonoQüestió que, a dia d'avui, moltes de les mia i poder adquisitiu dels i les joves. i en grans organitzacions que lluiten contra el un sistema de mercat molt rnés competiconsum de drogues comencen a plantetiu i amb una oferta més gran de produclar-se. Seria etic i moral donar-los per imtes (drogues en sentit ampli), en el qual possibles. o creiem sincerament que "els aquestes deixen de ser tan sols un mitja podriem reconduir"? I quin paper juguen per esdevenir la finalitat. ES a dir, avui les en aquest enrenou les drogues legals? drogues no són una eina per arribar a un Es poden acceptar pel sol fet que son de fi, com succeia antigament, sinó que el lliure accés? fet del consum és una finalitat per si maCal tenir en compte totes aquestes teixa, en tant que, com ja hem dit. supoqüestions per veure que caldria que tots sa una de les potes basiques del sistema i totes féssim una veritable reflexió entorn del capital. d'allo que podem considerar rnés etic o Aquest seguit de refleens permetria fer i adoptar xions són les que ens han les accions necessaries perque de portar a assurnir que els nostres resultats fossin la realitat en que ens mes optims. trobem es una, i és com és. No ens serviria de Ceducació res enaanvar-nos a " , nosaltres mateixos per Ceducació per al conMi-catarri~ Iia desaparecido -drogues creure que ens trobem amb la possibiliuna de les grans tat de treballar amb jomancances de la soves i dir-los que no han cietat actual, i per de consumir. aixo hi ha molts i imLes drogues es tro.. problemes ben al nostre volamb els consums i .. . tant, estan a tot usos de drogues. arreu, les veiem. les Moltes persones contoquem, les coms sumelxen , . drogues as?(]. sumint un alt risc. paprem, ens hi relacio.

~~

JJ~~&.R.~~\!

lrC

fleroiIld ,,%;:"',

,

u

tint importants danys i conseqüencies consum de drogues, sinó de. si es vol, que, en moltes ocasions, es podrien solu- portar-lo a terme responsablement.

Com va dir algú famós algun dia: cionar per mitia d'aquesta educació, de la "l'analisi critica és el que ens permetra prevenció i de la informació.

Educar en el consum no vol dir que encertar I'accio.

Per tant, sera missió nostra la de trenaboquem o fomentem que els i les joves car aquells estereotips que sistematicaconsumeixin drogues, sinó que fa rement relacionen joves amb abús, desconferencia a donar una informació objectiva sobre quines són les propietats i els efec- trol, falta de consciencia, i advocar pel poder de I'educació. la informació (ben tes de les drogues, donar indicacions per resolta), la sinceritat envers els més joves a un ús més responsable, dotar aquells i, sobretot, fer-los que han decidit no Dotar aquells que han decidit saber que confiem consumir d'eines per en el seu criteri i reafirmar la seva opno consumir d'eines ció. evitar al maxim els per reafirmarla opció en la seva capacitat de gestionar la danys que els coninformació, i que, sums poden ocasioal final del cami, sera la seva propia resnar, mostrar que existeix la possibilitat ponsabilitat la que els fara decidir allo d'elecció. i tot un seguit d'accions que ens ajudin a formar individus responsaque volen.

Les conseqüencies d'un mal ús en el bles i critics, capayos de prendre les seconsum de drogues poden comportar seves decisions i assumir-ne les conseriosos danys que poden afectar les perqüencies.

I és per aquest motiu que I'única via sones p e r a la resta de les seves vides.

Per aquest motiu hem de procurar, tant de treball que contemplem com a possicom puguem. que aquests resultats adble és la Reducció de Riscos. La reducversos siguin els menors possibles. amb ció de riscos enteca com el que més les eines que en aquest article hem proamunt s'explica. Com totes aquelles accions i estrategies per evitar que els concurat desenvolupar.

Si no gestionéssim aquesta informació sums de drogues comportin danys als i no fóssim conscients dels riscos que joves. ens pot comportar. podriem veritablement La reducció de riscos contempla, tamintervenir amb els i les consumidores? bé. un treball per intentar allargar el m&De fet, no hi hauria molts més problemes xim possible els primers consums, i la recomanació del no consum per a aquelles d'addicció? persones que, per determinades qüestions (predisposició, malalties, medicació, embarassos, addicció, etc), no haurien de mantenir cap relació amb substancies %k. ,F*, psicoactives; pero, en cap cas. no ha de tenir connotacions prohibitives.

De la mateixa manera : que no prohibim el sexe, si- / nó que el que procurem és que aquest es faci bé (evitant riscos i explotant pla1. http:i/perso.wanadoo.es/]cuso/ ers), entenem que no es [Mundo Antiprohibicionista] tracta de negar o prohibir el

I

b

50 ..

21

Per I'abolició de totes les drogues!

Publicat a I'Avant - desembre 2007 Quan un pal es torca tant cap a un costat és potser el moment de torcar-lo en el sentit oposat, per tal que reprengui la seva posició recta. Demanem doncs I'abolició de les drogues: Podem abordar la qüestió de les drogues des d'una perspectiva social, sanitaria i judicial, perspectives que es complementen entre elles. Durant aquests darrers anys hem insistit en la perspectiva sanitaria i judicial, que és la que ens ha empes a manifestar el nostre suport a la despenalització del consum de drogues.

Cactual legislació discrimina socialment al consumidor: les multes administratives perjudiquen en major mesura als consumidors amb menys recursos i, alhora, produeix una major estigmatització dins del seu entorn familiar. El monopoli del mercat per part de les mafies comporta un augment de preus, aixi com una classificació de les substancies en funció de la seva qualitat: a major qualitat major preu, fent que els consumidors amb menys recursos prenguin droga de menys qualitat i, per tant, més agressiva vers la seva salut. D'altres motius que s'esmenten p e r a la despenalització, com la llibertat individual de les persones, no poden ser acceptats des d'una perspectiva d'esquerres, doncs la dependencia envers una substancia aporta menor Iliber-

tat a I'individu. Fet que s'agreuja perque aquesta cessió d'autonomia queda condicionada per la pressió cultural d'una societat que incita, quasi sempre de forma hipocrita, al consum.

Pero la defensa de la despenalització no ens pot fer oblidar un objectiu mes ambiciós com es el de I'abolició. Ens hem de preguntar: per que hi ha una correlació tan gran entre temps d'oci i consum de drogues (tant les legals com les il.legals)? Si les drogues, insisteixo, totes, provoquen un menor control sobre els nostres actes, potser sera que el que busquem és precisament una desresponsabilització envers els mateixos. Qui no ha pres una altra cerveseta per atrevir-se a lligar amb algú? Qui no ha sentit aquella frase de "és que anava molt borratxo"? O aquella altra de "beu i no et preocupis per la feina"?

Aquestes frases tan informals amaguen, amb aparent ingenuitat, tota una analisi de la nostra societat. Per un costat, un acomplexament en les relacions entre les persones i, per I'altre, una alienació respecte al treball, fruit de la dualització entre aquest mateix i el desenvolupament personal. ES responsabilitat dels i les joves construir aquests homes i dones nous en una societat nova. I en aquesta tasca les drogues (totes) no són amigues de fiar

1

Una ratlla, dues morals

Joffre Villanueva Secretari general de I'MLP dagogia del plaer... en un instiEstem preocupats. Els nostut? Va, home, va... Si hi ha una tres adolescents fumen porros, que vol dir xocolata, que vol dir cursa per abaratir els costos dels menjadors escolars, no és cannabis, hachis. 1, a sobre, normal que els adolescents fud'amagat. I és clar, ens preocumin roda de camió? pa tot allo que fan d'amagat els Hi ha qui diu que vivim en una adolescents. De fet, si ho fan en públic també ens preocupa, societat opulenta, en una cultura de la satisfacció. Discrepo. Vivim pero més en clau de censura perla vergonya que ens fan en una societat opulenta. pero en una cultura de la insatisfacpassar. La norma. amb els adoció. Una cultura de la satisfacció lescents. és aue si s'amaauen només és possible en una soens preocupen, i si s'exhibeixen cietat austera, en una educació que enens indignen. Pero si no fan res del que senyi a assaborir tots i cadascun dels fan els altres adolescents. ai aleshores!

Pena, ens fan. De manera que la nostra plaers. Mentrestant, serem depredadors de I'estimul, insaciables consumidors de actitud cap als adolescents es mou entre béns i sensacions. la preocupació, la indignació i la pena, faDe manera que. més enlla de I'aspeccin el que facin. Els tenim acorralats! A te legal i considerant la presencia cada por ellos, oé! cop més normalitzada de les drogues en I és injust, perque molta droga no es prenen, al capdavall. La meitat és roda la nostra societat, cal un debat social sode camió, aixo és el que fumen, pobrets bre el seu ús i abús. Penso, no obstant, que amb missatges meus. I aixo si que és una llastima.~n U, cultura de la satisfacció simplistes, tendints a la moralització del mal moment i de manomés és possible personal, poca cosa la qualitat, aixi no hi ha manera de aaudir en una societat austera farem. Els missatqes . de I'estil "Simplede la vida. Un amic mente di N O (Maradona a banda) meu diu que la droga, poca i bona. atempten contra la intel.ligencia i el sentit Crec que té raó, el contrari seria molta comú del consumidor. Si et diuen que i dolenta!

Aleshores ve quan ens preguntem que una substancia mata i la teva experiencia s'hi podria fer, amb tot plegat. Penso que et suggereix el contrari, acabes negant el només des d'una pedagogia del plaer po- missatge i dubtant de I'emissor. Dubtant dem evitar aquesta situació. Pero una pe- de la seva honestedat, sobretot. I acaba

passant com amb en Pere i el Llop, una busquem en la farmacopea més variada perdua total de credibilitat de qui se suel que no trobem en la vida. La tranquil.liposa que ha de tenir cura de la nostra tat i el nervi, la gana (o la seva absencia), salut. Afortunadament, les institucions es- el son i la vetlla, I'alegria... totes aquestes tan avanqant cap a estrategies orientades sensacions poden ser adquirides en quala la responsabilització del consumidor sevol farmacia, sovint cense recepta. De per la via de la informació. És a dir, fent manera que rnenys doble moral i mes hopedagogia de les substancies. donant nestedat en aquest debat. pautes per un conDos comentaris sum que dismiLa mesura del debat la donara finals: nueixi els riscos El primer, que la quantitat de por a la llibertat per a la salut (que I'Associació de que es POS¡sobre la taula hi són, no fotern!).

Casals de Joves És urgent un acaba d'editar un debat racional sobre el consum de drojoc excel.lent sobre drogues (ja em pergues, pero aquest no es pot deixar en donareu una mica de publicitat). mans dels guardians de la moral ni dels El segon, que en aixo de les drogues guardians de les essencies. Ha de ser un en gran mesura partim de I'experiencia debat p e r a tothom, obert, com a font de coneixement. i ja se sap i la mesura de la seva qualitat la donara que aquí cadascú ha tingut la seva. Ni la quantitat de por (de por a la llibertat que sigui per entendre que diu I'altre, i de por a I'autoritat) que es posi sobre la aquest element és clau. Tothom intenta taula. Ep, i recordant en tot mornent que fer abstraccio, pero sempre ho fa sobre la nostra societat adora la química, que allo viscut

I'ent,revistA

Xavier Vinader

V i c e n ~Molina. Jordi Serrano Espai de Llibertat Periodista d'investigació. Professor de la Facultat de Cornunicació Blanquerna. Ha estat editor de la revista Públic i president internacional de Reporters Cense Fronteres. Autor de llibres corn: Operación Lobo.

Actualment col.labora a El Temps i es director del programa "La Casa de les Culures" de COM-Radio

- Per comenqar, ¿quina valoració faries del periodisme que es fa avui? Perque sembla que s'ha perdut bastant el gust per la reflexió, per un cert raonament, i tot acaba en un seguit de declaracions, d'emissions de comunicats.. .

- D'entrada, penso que. des del punt de vista periodistic, s'ha perdut distancia entre el periodista i els politics. Penso que els politics s'han menjat el terreny dels periodistes, i d'alguna manera s'ha perdut la distancia critica que hi havia al comencament de la transició, per exemple. És com si el politic hagués imposat el seu discurs, la seva versió, i el periodista se I'empassés i la transmetés. S'ha perdut la critica i el debat. Jo. que sóc de la generació de la cruilla -que ja feiem periodisme al final de la dictadura i hem seguit després- me'n recordo que les redaccions bullien de discussions ideologiques. I ara no hi ha contrast, sovint tot es limita a mecanitzar la transmissió del comunicat, d'una banda, i, de I'altra, s'ha tendit a la banalització, a la frivolitat, com si s'hagués passat d'uns mitjans amb vocació de servei public a un simple desig

d'entreteniment. Aixo és terrible en el món audiovisual. a la televició. La informació s'ha diluit en I'espectacle. Per exemple, hi ha pocs entrevistadors que facin de debo periodisme, en comptes d'exercir d'actors. Es valora més dir les coses fent gracia que no pas amb capacitat d'analisi, amb continguts incisius. S'ha perdut també una mica d'iniciativa. Jo encara vinc d'una epoca en que no hi havia gabinets de premsa, en que als politics -o a qui fos- els entrevistaves directament. Ara qualsevol té la seva agencia, el seu gabinet ...

- Sembla que h i ha molts més periodistes en els gabinets d'empreses iinstitucions que no pas en els mitjans...

- Aixo ha absorbit molts dels nous professionals sorgits de les Facultats de Periodisme. Ara tothom -qualsevol emté el seu gabinet presa o empreseta de comunicació, que no és més que una forma de propaganda, més que no pas d'informació. I els mitjans de comunicació no hern sabut reaccionar davant d'aixo.

I encara rnés: la influencia de les noves tecnologies -Internet. mobils, digitalitza-

50 25

Potser. de vegades, amb un cert canvi de terminologia ... És clar, la vostra trajectoria no s'adequa gaire als temps actuals...

sa, tot són negocis... Tenen mitjans de comunicació no per ideologia, o perque creuen que és un servei públic -aixo ha passat a la historia- sinó perque implementen altres negocis, o per tenir rnés influencia i, aixi, obtenir més poder.

ens ho diuen -in'estem contents!som moderns, igens postmoderns...

- Alguna cosa passa, obviament, quan es dóna la impressió d'haver-se quedat - 1aixo ¿és igual a tot arreu, o és espeen codis expressius, diguem-ne, del segle cialment greu aquí? ¿Per que, aquí, per exemple, no h i xix. Potser cal emetre els conTenen mitjans de comunicació, ha mitjans de tinguts, sense perque implementen altres negocis, l'estil de Libération. per exemcanviar-iOs, d'uO per tenir més influencia i, així, na altra maneobtenir més poder.

-Aquí no hi ha ra.. . Pots reivinni un sol mitja de dicar la reflexió, la profunditat, I'analisi, la critica, pero has comunicació gestionat integrament per de mirar com ho fas perque aixo es difon- periodistes, perque venim d'on veni m...

Per aixo no hi ha un diari així, sorgit a gui ... Perque la veritat és que es pensa poc, com si estiguéssirn creant una gene- partir del maig del 68, gestionat per periodistes i d'una determinada tendencia ració d'alzheimers potencials ... De vegapolítica... Per que no hi ha. tampoc, un des, també, el que cal és dir-ne alguna equivalent de Le canard enchainé? Aqui de grossa de tant en tant ... També cal fer hi va haver I'intent de fer-ne un. Jo vaig una analisi del panorama rnediatic i estuanar a París, vaig parlar amb ells, i aquí diar-ne la permeabilitat, per veure com hi havia gent com en Vázquez Montalbán, s'hi incideix ... el Ramoneda, i un empresari, que era en ¿Com veus la concentració tan gran Lara... 1, malgrat la bona fe que hi poque s'ha prodult als últims anys en els gués posar aquest home, era impensable tirar un projecte d'aquesta mena arnb mitjans de comunicació? aquest suport ... Perque Le canard en- Fatal. Ha anat en detriment del contrast d'idees i, de fet, de la llibertat d'expressió. chafné és un setmanari completament independent, amb I'única forca dels lectors, Cal relacionar-ho amb la precarietat del treball, que ha fet que la gent s'agafi a la sense publicitat, i que, cada any, en I'ÚItaula de redacció i faci el que sigui per no tim número, publica els seus comptes. perdre el lloc de treball. Cal tenir en Aquesta és la seva forca. A Franca hi ha una tradició que aquí no tenim, perque és compte, a més, que I'índex de lectura és baix i que, cada vegada, els mitjans, els una revista que neix durant la primera diaris, viuen mes de la publicitat, de les guerra mundial, amb una postura critica antibel.licista. Aqui, la majoria de mitjans promocions comercials -fixeu-vos en aquestes ofertes permanents de CD's, vénen de la dictadura, reconvertits -ABC, La Vanguardia o, els nascuts després DVD's, vaixelles, ganivets... Aquestes seccions de publicitat de vegades son tan que. en un moment determinat, han jugat fort I'aposta per la democracia -el grup grans com les mateixes redaccions. Aixo, abans, era impensable. Cada vegada els Zeta. El País- s'han desnaturalitzat una mitjans de comunicació van més a remolc mica, convertint-se en grans negocis... del mercat publicitari. A la majoria dels Els empresaris d'esquerres. per exemple, empresaris dels mitjans tant els fa fer dia- tampoc no hi han cregut rnai, en aixo de ris com dedicar-se a fabricar una altra co- fer un diari d'aquestes caracteristiques.

- Ja

-

50 27

- Parlant precisament de Libération, com Pero n'hi ha una altra, d'extrema dreta, molt perillosa, tot i estar fragmentada, la han canviat els referents internacionals que representen grups com España en el mán actual! Ara, ells es fken en I'esquerra d'aqui, amb el Zapatero, com a 2000, Movimiento Social Republicano, Alianza Democrática Nacional, model d'una alternativa possible iil.lusioPlataforma per Catalunya... A part, I'exnant. Qui ens hauria dit que I'esquerra trema dreta, en aquest país, ha pogut ser francesa es fixaria en I'espanyola! algú sernpre que ha tingut al darrere les - ES clar ! Arnb el que tenen alla! De veforces de seguretat... De fet, neix, a figades falta perspectiva per valorar justan a l del ~ franquisrne, com a forqa de xoc: ment les coses. I també hi ha hagut una allo que no podia mena de cornla plex, de no reL'extrema dreta neix, a finals del coneixer prou policia, ho feia franquisme, com a forqa de xoc: dreta, quan alguna cosa es fa bé allo que no podia fer directament allb que deis accions incontrola policia, ho feia I'extrema dreta aquí ... De vegalades o p a r a l k des ha calgut, les, per rebentar encara, reivindiassemblees a la Universitat, apallissar car aspectes del passat republica, per gent opositora... ES clar, a partir dels vuiexernple... Alguna cosa que vosaltres tanta, quan se'ls acaba aquest paraigües, heu fet ... entren en un cert decliu, perque ja no poden actuar amb irnpunitat. Tarnbé tenen - Entre altres coses, t'has especialitzat també en investigar els entorns de I'extre- el problema de la falta de lideratge. mai no han tingut un líder capa$ d'aglutinar ma dreta.. . ,jH i ha alguna caracteristica totes les branques... El mateix Blas especialment il.lustrativa de les diferencies entre la situacio a Espanya ia la res- Piñar, que és el més important dels que han tingut, suscitava moltes critiques perta &Europa ? que els sectors neonazis o els feixistes - A Espanya, la veritat, es un rnón un rnés purs el consideraven massa naciotant fagocitat per I'actual PP. Fa poc vaig nalcatolic. Tarnbé han perdut tot el refeparlar amb una companya que m'explicarent del que eren els excornbatents, que va que havia parlat amb en Blas Piñar... han anat desapareixent. Cúnic possible Jo també I'havia entrevistat alguna vegaaglutinant que tenen és treure profit dels da. en la seva epoca activa... Doncs li va problemes derivats de les dificultats d'indir que els seixanta mil militants que tenia tegració de la immigracio en deterrninaFuerza Nueva a I'inici dels anys vuitanta són tots dins el PP. La gran ornbra del PP des zones populars, incitant les reaccions xenofobes. molt sovint davant la inoernmascara una part de I'entramat de perancia o la manca de resposta de les I'extrema dreta ... I hi ha matisos interesadministracions, fent el mateix que els sants: per exemple. jo he entrevistat gent seus referents internacionals, corn a corn Giorgio Almirante o TixierVignancourt, caps historics de la ultradre- Franca. Austria. Italia... S'inspiren també en els grups identitaris, en un cert feixista italiana o francesa (abans del FN de me agrari, amb certa tradició a Europa, Le Pen) -són els que van intentar rnuntar aquí no tant, com Alternativa Habitable, una rnena d'eurodreta, oposada a I'euroun grup d'Extremadura. o Alternativa i sempre es comunisrne de I'epoca Gallega. Hi ha algun grup amb rnés potractava de personatges que, tot i el seu tencial, com España 2000, que neix a horitzó ideologic, resultaven rnés amaValencia, auspiciat per un empresari del bles, rnés cultes i rnés "civilitzats" que sector de la seguretat -Levantina de molts dels representants del PP...

-

"

29

Seguridad o, aqui, Plataforma per existia i que es va desmuntar des del Catalunya. que neix a Vic. de la ma principi de la transició. Jo no dic que "cad'aquest Anglada, antic rnernbre de da taula és un Vietnam" com diu el llibre de les mernories de I'estirnat Huertas Fuerza Nueva. buscant irnplantacions per mitja de xarxes socials, de persones amb Claveria. pero si que és evident que cal procedir a un rearrnarnent del teixit de la cert reconeixement en I'arnbit local, per fer manifestacions contra les mesquites... societat civil.. .

ES perillós perque va més enlla de quatre skins que cometin alguna agressió, per- ¿No h i ha. d'altra banda, una certa que penso que tenen gent que ho estan frivolitat per part dels mitjans de comunitreballant escació.. amolifi, trategicament, La gent demana respostes que no troba Cant. Potser, buscant créialgunes en I'administració local i, aleshores, xer. I molt em d'aquestes temo que pot sentir-se atreta pels que ofereixen situacjons? no es té prou respostes rapides i contundents Peraue. oer . , en cornpte. exemple, ¿Cal Encara cal elaborar una política preventiportar aquest Anglada a un debat? va per part de les administracions...

- No. Jo no el portaria. Si ho fan es perque saben que la dira grossa, que hi - 'Aixo vol dir que cal incrementar la po- haura batibull, i el que interesa és que lítica de cohesió social, o fer algun tipus s'estirin dels cabells, rnés que no pas una d'acció mes concreta? tasca rnés pedagogica. de donar ele- Més aviat actuar. arbitrant, estant prernents de reflexió. Hi ha molta mediocrisents, prenent iniciatives, no deixant que, tat. Un periodista ha de ser incisiu, comdavant dels problemes, la iniciativa la batiu davant de certs temes, i s'ha baixat prenguin aquesta gent, no deixant que rnolt la guardia. les coses explotin. La gent dernana respostes que no troba en I'administració lo- Hi ha més informació que mai i tenim cal i, aleshores, pot sentir-se atreta pels dificultats per interpretar-la... ¿ Qu.4 es pot fer per eixamplar I'autonomia critica, que ofereixen respostes rapides i contundents, protestes, rnanifestacions. com ha I'autonomia moral? passat a Terrassa, a Can Anglada, o en - En el periodisrne hi ha rnediocritat. insealguns llocs del Maresme... guretat i, al mateix temps, molt poca hurnilitat. Molts periodistes se senten molt a - Potser falta articular una veu propia, en prop del poder. com formant-ne part, per el territori, que pugui arbitrar en cas de la proximitat que els dóna la feina ... conflicte, com. per exemple, feia el movi1, a part, no es forma la gent aprenent a triar la informació, a contrastar-la. a busment veinal abans de la desmobilització d'aquests últims temps.. . car qui són els emissors ... En aquest - Mireu, jo he analitzat el cas d'El Venpais no hi ha ni un sol llibre que informi drell, on Plataforma per Catalunya va tesobre els que fan la inforrnació, sobre qui nir molts vots en les últimes eleccions, són i qui hi ha al darrere, com els llibres i és un vot procedent de barris tradicioque si que hi ha en altres paisos. per nalment socialistes, d'extracció proletaria, exemple. sobre el món intern del New una mica el rnateix que ha passat a York Times, del Washington Post, del Le Franya arnb el Le Pen... Davant d'aixo Monde... Com tampoc no hi ha, per s'ha de fer una política de conscienciació, exemple, una historia de la policia, o dels de vertebració d'una societat civil, de reserveis secrets ... Tot aixo encara fa vergonya, tot és molt recent. Fixeu-vos les construcció d'aquell teixit ciutada que

dificultats que hi ha arnb la llei de la - Has investigat molt també, el cas del terrorisme etarra.. . ¿Com veus la situació memoria historica. I'actitud hostil del PP ... Jo penco que no és facil, que tot actual?

- Abans que res. una reflexió. Em cap aixo és una llarga marxa. Corn fer-ho?

Home! Doncs, resistint, i continuant arnb una mica de greu que, després de vint o una tasca pedagogica, etica, crítica que, trenta anys, quan passa qualsevol cosa. qualsevol agressió o aternptat, encara quan convingui, pot utilitzar les eines de la mateixa comunicació actual... I és veri- n'hi hagi que es dirigeixin a mi com a "expert" o referent en la materia, el mateix tat que costa molt trobar prou interes per Ilegir, per comparar, que succeeix amb per fer raonaments Hi ha una responsabilitat clara el tema de I'extrema dreta... crítics, entre elS esde I'esquerra, que ha baixat M'agradaria que, tudiants mateixos, tarnbé molt la guardia després de tant de per exemple, quan temps, hi hagués aixo hauria de ser més periodistes que es dediquessin a inespontani... vestigar tot aixo. Seria molt més sa, deA mes, hi ha una responsabilitat clara de rnocraticament. que se'n parlés més, de I'esquerra, que ha baixat també molt la guardia. Hi ha una anecdota il.lustrativa: tot aixo ...

Doncs jo sóc pessimista, igual que rnolts per exemple. de I'any 75 al 82 la premsa del corté una davallada molt gran, els dels oficials d'intel.ligencia o de seguretat que estan a primera línia de foc -que periodistes del cor són una mena de papensen igual quejo- perque no crec que ries... 1, en canvi, a partir de I'arribada al sigui un fenomen en extinció... Ha minvat poder dels socialistes, a I'any 82, torna pero pot tenir capacitat de supervivencia una certa frivolitat, el món de la jet-set, molt més llarga del que voldriem. Ara, accorn si tot hagués estat ja resolt. abandotualment. és clar que aixo ja no fara perinant tota una serie de valors, com si hi llar la democracia, com en una altra epohagués una seguretat que aquest ja era ca hauria pogut ser possible. Pero un país definitivament socialista i dealguna cosa s'haura de fer, mocratic i que, per tant, ara tocava tan perque ETA, que té, a part.

SOISdivertir-se... Nomes I'Alfonso un cert component molt Guerra va intentar qüestionar-ho una mica... Pero, tot plegat, s'inscriu en aquesta clara desmobilització que encara estem -i estan- pagant.

50 31

blema rnés general. que és una part del poble basc. Hi ha un problema de fons, que s'haura d'enfrontar per rnitja d'algun tipus de reconeixement de I'entitat nacional basca.. .

grau d'autonomia molt més petit que no pas al País Basc

- Per acabar, ¿que recomanaries als

nostres lectors més joves?

Sobretot. que no perdin mai la curiosi- ~ C r e u sque acceptarien una possible tat, la capacitat critica, la capacitat de coderrota en un referendum? neixement. Que no es conformin amb - Jo crec que si. Es una sola versio de tracta que algú. les coses. 1 que sapiLa realitat és modificable, I'Estat. o la comuniguen resistir, que no i les petites victories tat internacional, res'esgotin. Ja no essón rnolt irnportants conegués I'entitat tem en el rnornent de nacional basca com les grans revolucions, a subjecte politic, encara que fos sense pero la realitat és modificable, i les petiposar cap data a cap decisió. Seria tes victories son molt importants. No I'exemple dels acords de Storrnont. I és s'ha de perdre rnai el neguit per millorar ciar que alla, a Irlanda del Nord, hi ha un el món -

32

4

b

la col.laboraciÓ

Conf iscació de I'esperanca i fracas de I'honradesa Maria Teresa Blandón Gadea Movimiento Feminista El FSLN un partit que mai no va arribar a ser-ho

vida en defensa d'aquesta proposta de transformació en benefici de les majories discriminaEn un país com Nicaragua ser de dretes és veritablement verdes. gonyós, considerant que les dreDeu anys de govern del FSLN és molt temps per poder reflectes són les principals responsatir-se en un article que, com bles de la pobresa esgarrifosa tots. presenta una perspectiva en la qual viu més del setanta parcial, pero no per aixo menys per cent de la població i, per tant, de la violació dels drets hucerta. d'aquest moment de la historia de Nicaragua, en que mans més elementals de les i milers d'homes i dones ens vam els nicaragüencs.

Maquinaries partidaries, emdisposar a construir IW'home presaris de vella nissaga, militars, bunou" pera una nova societat. Cal tenir en rocracies estatals, ideolegs conservadors, compte que en el llenguatge de I'esquerjerarquies catoliques, tots formen part ra d'aquells anys, les dones continuavem amagades dins I'arquetip del revolucionad'un entramat que, durant decades, no tan SOISha permes, sinó justificat, gori horne. verns i polítiques públiques que privileAmb aquest cabal d'esperanqa milers gien els interessos de reduides minories de joves nicaragüencs invertim un bon polítiques i emtros de les presarials que Milers de militants vam estar disposats nostres vides fan créixer el en la revolució a arriscar la vida en defensa seu poder emliderada pel arade es en I'aud'aquesta proposta de transformació FSLN, ioritaricme i la Censenyament corrupció. cristih, que reclama sacrifici com a via de El FSLN, en el seu origen, va sorgir purificació, es va veure reforqat amb com un moviment político-militar en opoI'educació política promoguda des dels dirigents revolucionaris, que ens reclamasició a la dictadura militar somocista i al grup de funcionaris i "empresaris" corrup- va disposició total a la causa revolucionaria. Així. ens en vam anar a la croada tes que I'adobava. El seu discurs reivindicava, de forma convincent. els drets ned'alfabetitzacio, a les jornades de producgats a obrers i camperols. Milers de ció, a la guerra contra les forces contraremilitants i simpatitzants d'aquesta causa volucionaries, a la defensa de la nostra revolució. vam estar disposats a arriscar i perdre la

El risc de I'asfalt La Dipulacib de Barcelona posa U diipaĂ­icid del5 njuntn.nentr de la provicica de Barcelona 'exporic6 -El rirc d? I'arfaltn amb l'abjectiii d'informai., ?en5ihililZdl I p r c v ~ n i r~ 1 jows % del r i c de la carretera de pasar Cmfaii en le5 principal? causes d r l i a~ciri?litr.

a m b l a gent joue, tern un bon eouin

Probablement molts dels i les revoluque va aconseguir apaivagar qualsevol cionaries de Ilavors ni tan sols no vam reclam d'aquella part de la militancia disser conscients dels senyals que indicaven posada a continuar defensant les conel debilitament de la revolució, en el sentit questes assolides amb la revolució. Aixo de generar canvis d'acord amb els postuva ser el que va passar amb alguns sindilats revolucionaris i. fins i tot, en la qualicats. cooperatives i organitzacions estutat i congruencia amb que els dirigents diantils, principalment, les lluites dels del FSLN actuaven a diferents nivells. En quals van ser utilitzades per la direccio algun va ser més important defensar la del FSLN per incrementar el seu poder imatge totpoderosa de "l'avantguarda", de pressió i negociació amb el nou goque la defensa dels interessos de les vern. grans majories.

Al llarg de la deAixo va ser el cada dels 90 el Cinisme praqmatic per sobre veritable code principis; disciplina partidaria FSLN es va anar mencament del ficonvertint en una per sobre de I'esperit critic nal de la revoluespecie de mació. Abusos de auinaria esoeciapoder per sobre de I'etica revolucionaria; litzada en transaccions economiques i interessos personals per sobre del propolitiques. demostrant grans habilitats no jecte de transformació social; cinisme només per augmentar capitals privats, pragmatic per sobre de principis; discipliencoberts com a patrimoni partidari, sinó na partidaria per sobre de I'esperit critic per presentar-se com a lider de les legitide la militancia; moral pública en franca mes protestes protagonitzades per orgaoposició amb la moral privada, sobretot nitzacions formades al caliu de la revolurespecte a la sexualitat i la familia. ció, que es ressentien del pes de les Encara que, en el seu moment, molts politiques d'ajust estructural i la conseens neguem a entendre els significats de qüent reducció de I'Estat. la derrota electoral de 1990 -en part perAquesta mena d'especialització va reque no voliem perdre I'esperanca- amb querir de I'impuls de contundents accions I'esdevenir del FSLN va anar quedant cade neteja dins de les files del FSLN. En da vegada més clar que aquesta expresdiferents moments es van succeir onades cava la perdua de confianca en uns dirid'expulsió d'homes i dones militants de gents que no van saber respondre a les llarga trajectoria, que van expressar el demandes historiques d'una societat que seu desacord amb el reforcament de I'aureclamava drets i oportunitats. sense hatoritarisme. el culte a la personalitat, la ver de pagar I'alt cost d'acceptar un mocensura d'espais de debat i, per damunt del autoritari i arbitrari de govern. de tot. la corrupció.

Des del meu punt de vista, el pitjor per Molta gent valuosa va ser expulsada a les i els revolucionaris conseqüents va del FSLN sota acusacions de traició al succeir durant el període de traspas de partit i pensament burges; les mateixes govern. Al dolor de la derrota electoral acusacions que s'utilitzen actualment per i el temor a I'ofensiva de la dreta conserjustificar noves expulsions. Desenes de vadora. se suma la corrupció i I'oportunis- militants van quedar en la més trista orme d'una bona part dels dirigents del fandat d'utopia i d'esperanca.

FSLN i les seves organitzacions afins.

Mentrestant, el cada vegada més reHisendes, cases, terrenys, empreses, duit grup de lleials a Daniel Ortega. accions, vehicles. maquinaria, tot anava veient esgotades les seves possibilitats i venia en les negociacions amb funciona- de tornar al govern perla via electoral, ris i empresaris propers al nou govern. entre 1999 i 2000 duen a terme un acord El soroll de la corrupció era tan fort d'interessos reciprocs, conegut com a 'bacte".

50 35

amb el seu principal adversari politic des al voltant #Ortega, que es presentava dels temps de la dictadura somocista, el com la nova "direccio. ara es concreta Partit Liberal Constitucionalista. en el poder de la familia presidencial.

Tant I'esposa del president com alguns El pacte subscrit entre les cúpules partidaries del FSLN i el PLC es tradueix dels seus fills tenen un poder creixent en en reformes constitucionals per facilitar el el govern i dins les files del FSLN. Molts repartiment bipartidari dels poders de dels vells militants que ostenten carrecs I'Estat (Control de comptes, poder judicial públics han hagut de subordinar-se als ini electoral); i reteressos i arbiformes a la llei trarietats d'inteEl FSLN es va anar convertint per reen una maquinaria especialitzada grants de la duir drasticafamilia presien transaccions economiques ment el percendencial. t a t ~ eelectoral i polítique~ N'hi ha haaut pe; guanyar la prou amb n; presidencia de la república. Una altra veany de govern perque la familia presidengada les veus que, dins del FSLN, es van cial posi en evidencia els vicis acumulats oposar al pacte, van ser expulsades amb durant molts anys: Inversió d'esfor~os les acusacions ja esmentades. agosarats per desmuntar les instancies En la mesura que el poderós grup de de participació creades per llei en I'ambit Ileials a Ortega va anar consolidant el local i nacional; manipulació del poder juseu poder en I'Estat, van prescindir de dicial a través de magistrats danielistes, les estructures participatives que s'havien perque administrin justicia en funció dels seus interessos; reaccions autoritaries creat al FSLN des de la decada dels 80.

Instancies com I'assemblea sandinista, la davant les critiques que plantegen les ordirecció nacional col-legiada i el congrés. ganitzacions autonomes i mitjans de coes van anar debilitant fins al punt de conmunicació. vertir-se en meres instancies de ratificaTampoc no ha guanyat en credibilitat ció de les decisions de la cúpula, i fins a la familia presidencial i els seus fidels, desapareixer de fet, com és el cas de amb el pacte subscrit amb la jerarquia I'abans famosa direcció nacional. catolica, gracies al qual es va penalitzar El triomf d'0rtega en les recents elecrecentment I'avortament terapeutic que hi cions de 2005 és principalment una con, havia en el Codi Penal del nostre país seqüencia directa de les reformes de la des de fa mes de cent trenta llei electoral, de la divisió de les anys. Tot i que la parella forces de la dreta conservadopresidencial va nomenar ra, i de la continuitat de tres un excardenal en una cogoverns corruptes i demissió d'Estat, invoquen magogics, que durant déu en tots els actes púquinze anys van contriblics, celebren oficialment buir a la generalització la Verge Maria amb fons i aprofundiment de la de I'Estat i van a missa pobresa que afecta la amb alguna freqüencia, majoria de la població. .' molta gent continua En I'actualitat la sidubtant de la veracitat tuació del FSLN es de d'aquests actes de conprecarietat en el sentit etic i politic. En el primer La misoginia de la parella Ortega-Murillo ha quedat de cas. el que abans va ser el poder d'una reduida cúpula manifest en el menyspreu manifest eny

vers les demandes historiques del moviment pels actes de corrupció ja jutjats. ment feminista del nostre país. A I'hostiliAmb vista a les eleccions municipals. la tat amb que responen a les organitzafamilia presidencial i els seus lleials encions que durant decades han lluitat pels fronten noves i creixents tensions, com a drets de les dones, se suma I'acomiadaconseqüencia de la supressió arbitraria dels mecanismes participatius que hi hament de ministres i directores d'ens autonoms i el debilitament extrem de I'lnstitut via al FSLN pera I'elecció dels seus canNicaragüenc didats a alcalde la Dona. des i regidors.

Aprendre de les Ilicons que ens deixen Tot En el súmfa indicar les revolucions fallides, no sols mum del cinisaue en les acme patriarcal, com a forma de resistencia sinó tuals condiOrtega va arriper mantenir viva I'esperanca cions la selecbar a afirmar ció d'aquests que esta comcorrespondra plint amb la promesa d'equitat de genere principalment a la familia presidencial. De feta durant la seva carnpanya electoral, ja fet, se sap que hi ha moviments de grups que "li ha donat" el cinquanta per cent del de militants amb trajectoria als municipis poder que ostenta com a president a la que estan pressionant perque es convoseva esposa, Rosario Murillo.!!! qui a eleccions primaries, pero aixo eviD'altra banda, el FSLN té una correladenciaria els múltiples focus de conflicte ció desfavorable, particularment al pels quals travessa la cúpula, cada vegaParlament, el que ha fet difícil que pugui da més allunyada de la militancia. imposar reformes legislatives que li proEl FSLN ja no representa una proposporcionin un rnajor marge de maniobra ta d'esquerra, si I'entenem com un des del poder executiu. Pitjor, fins i tot, pensament i una practica col.lectiel fracas de la dreta i la creixent perva que fomenta valors de justídua de poder, els ha portat a reconsticia i equitat. aixi com una tuir una malmesa unitat de la qual el practica política basada en principal punt de connexió és I'acció col.lectiva i la reflexió precisament la seva oposició crítica. A totes les persones al govern i la por dels intents que, d'una o una altra manede reelecció @Ortega.Aixo ra, hem encoratjat projectes ha fet que els liberals d'aquesta naturalesa, ens correspon ~"'uneixin"per impedir que aprendre de les Ilicons que ens deiArnoldo Alemán faci noves xen les revolucions fallides, no SOIS concessions a Ortega per com a forma de resistencia sinó per evitar el seu empresonamantenir viva I'esperanca 1

50 37

Sobre les "obvietats" i "resposta" a Jordi Serrano Antoni Castells Durán Doctor en Economia magogia. Utilitza una serie d'eEn aquest numero d'Espai lements impactants per tal de de llibertat tenia previst publicar presentar una imatge general la segona part dW'Elregim de la del país, durant la decada 1965transició en I'atzucac" referida a 1975, distorsionada. No calia reI'aspecte politic. que cornplecórrer a la demagogia durant menta la primera, referida al moaquells anys per lluitar contra la del economic. Tot plegat amb la dictadura, ni cal ara per conintenció d'aportar una serie demnar-la, de raons solides en d'elements per a I'analisi de la sobren. A més, la demagogia, situació en que ens trobem. quan el que es pretén és acabar Elernents que, al meu entendre, arnb una situació d'opressió posen en evidencia les dificultats i d'injusticia, sempre acaba per o, fins i tot, la inviabilitat de la continuitat del regim producte de la "trangirar-se en contra.

En segon Iloc, que resulta sorprenent sicio, la qual cosa planteja la necessitat i, a més, ajuda a confondre, que en de portar a terme canvis en profunditat.

Serrano tituli el seu escrit de resposta al Ara be. la "resposta" d'en Serrano a la meu article, quan sent I'objecte d'aquest, primera part, publicada en el rnateix nuespecificarnent i clarament. el rnodel mero -el 48- , m'ha forcat, a desgrat economic de la "transició". en la seva meu, a ajornar la publicació de la segona "resposta", tret de la referencia que fa de per tal de poder-lo contestar. encara que la utilització del salari rninim interprofessigui breurnent. No puc deixar de fer-ho, sional (SMI) -a la queja ern referiré- es per allb de que qui calla atorga i, sobretot, per tal de centrar i clarificar la polerni- dedica, exclusivarnent, a parlar del model social. Aixi, en cap ca a la qual ha dolloc no es pot troUn model economic nat lloc el rneu article i que tantes caracteritzat uels bar algun comentari o critica del fet "obvietats" no fan salaris baix'os que I'actual rnodel mes que confondre. Centraré economic es caracteritzi per uns salaris baixos, una baiaquest escrit en uns pocs aspectes. que xa productivitat del treball, la destrucció al meu entendre son els més significasalvatge del territori. ...etc. tius: Certament que existeixen relacions En primer Iloc. la manera amb que entre ambdós rnodels, pero són dues cos'expressa, tot combinant un to un tant ses diferents, que no es poden confondre pretensiós arnb la utilitzacio de la de-

da massiva d'immigrants, no hi ha un ni barrejar arbitrariament. Així, per exemple, dins del mateix marc del capitalisme nombre forqa elevat d'aquests treballadors?; ni el PER. una especie de subsidi, neoliberal hi pot haver un model economic diferent del de la "transici6", i econoque, precisament, en exigir un mínim de jornades per cobrar-lo, el que ha provocat micament mes viable, un model basat en una alta productivitat, uns salaris reals és la reducció del preu al qual es paguen, ja que I'interes dels treballadors més alts i més respectuós amb el territori. D'aquí, pero, no es despren que esta en cobrar el PER, pel que cal fer el nombre de joraquest model nades exigieconomic doni Dins del marc del capitalisme des, cense imlloc a que el neoliberal hi pot haver un model portar el preu; repartiment de economic diferent del de la ni, per desla renda entre el capital i el "transició", i econornicament rnés viable comptat. els treball sigui emigrants a més o menys I'estranger o dins el propi país. Aquí en Serrano torna injust, sinó que aixo dependra de quin sia confondre el model economic amb el gui el model social. No es pot confondre social. la gimnastica amb la magnesia.

En tercer Iloc, la forma parcial i mutilaCescrit d'en Serrano podria donar lloc da ¡/o confusa i tergiversant el seu sentit. a un article sobre el model social, amb el que es pot estar d'acord o contradir-lo, to- quan cita I'article, tal com posen de manifest, entre altres, les dues cites següents: tal o parcialment, igual que passa amb el Aixi. diu que de "l'evolució entre el pomeu sobre el model economic, pero per der adquisitiu i el SMI " se'n treu la contal que la crítica serveixi per aclarir-nos i clusió que "CEstat espanyol ha passat de no per crear confusió. és imprescindible la 9a potencia ... tercermundista". Mentre parlar del mateix. que, en primer lloc , I'article del que Pel que respecta al SMI, en parla és de I'evolució del poder Serrano diu que "utilitzar la seva adquisitiu dels salaris, basantevolució per extreure'n concluse en la del SMI o en la del sions és un erro? i dóna quatre salari mig, segons els anys. "raons". Deixant de banda que 1, en segon Iloc, a I'article sembla oblidar que I'article, per el que es diu és que I'ecoals anys corresponents al nomia espanyola arriba a S. xxi, utilitza el poder adquiaquesta situació tercersitiu del salari mig. Per als mundista a causa del moanys que utilitza el SMI el del economic pel que es que diu és que" la seva evova optar, model que una reprelució es pot considerar de les seves caracteristisentativa de la del conjunt de ques en són els salaris salaris" i explica el perque, baixos. Tot plegat forqa dies a dir, s'utilitza com un indicador. Cap de les ferent.

O be, quan en Serrano diu "raons" que dóna en Serrano que la lluita contra la dictaduno qüestiona aixo: ni el nombre ra ha estat útil. tot insinuant de treballadors que cobren el que I'article porta a una alSMI, sobre el que especutra conclusió. Quan, en rela; ni el nombre de trebaalitat, el que diu Sarticle es lladors sense contracte, i, tot el contrari, que I'impora més, ara. amb la arriba-

50 39

40

tant es la Iluita. en remarcar explícitament del PIB, al 1970, a ser en I'actualitat del que el periode en que s'incrementa el po- 40%. Deixant de banda que no esmenta der adquisitiu dels salaris es correspon la procedencia de les dades que cita, el amb els anys en els quals s'incrementa la que, pero, no diu en Serrano, es que, tal lluita contra la dictadura i I'explotació, és com va explicar en Vicenc Navarro en la a dir, atribueix I'increment salarial a I'inpresentació (Valladolid, gener 2008) de crement de la Iluita. I que I'esmentat poI'estudi "La situación en España II", elader adquisitiu baixa, precisament, a partir borat per I"'0bservatorio Social de dels pactes de la Moncloa, que comporEspaña" -i coordinat per el1 mateix- és taren que la que la despe"negociació" El període en que s'incrementa el poder sa publica soentre les buciar a Espanya adquisitiu dels salaris es correspon rOcr'cies dels un amb els anys en els quals s'incrementa representa ,9.7% del PIB, partits i sindicats amb els la lluita contra la dictadura el percentatge amos, primer més baix, dessupedités i després substituís la lluita. El prés del d'lrlanda, i molt per sota del que manté I'article és que la lluita ha es28'3% que li dedica de promig la UE dels tat util, no tan SOIS contra la dictadura , si- 15. 1 respecte a aquesta mateixa despenó que també continua sent útil i nesa, en unitats de poder de compra per cessaria sota ['actual regim. En aixo habitant, que la d'Espanya és la més baiúltim, probablement, és en el que en xa després de la de Portugal, amb 4.186, Serrano i jo tenim diferencies de fons i, molt per sota també dels 6.926'2, el proprobablement, tarnbe formi part de la raó mig de la UE dels 15. Amb I'agreujant de fons de la seva "resposta". que aquestes diferencies entre Espanya 1, en darrer Iloc, la manca de rigor i la i el promig de la UE dels 15 s'han increforma parcial i esbiaixada amb que tracta mentat, entre 1980 i I'actualitat, malgrat el model social. A continuació, i per tal de que el creixement del PIB espanyol ha no allargar-me en excés, tan SOISem reestat superior al de la UE dels 15. feriré breument a algun dels aspectes 1 el mateix V i c e n ~Navarro, en un artimés colpidors del que diu o deixa de dir cle publicat a Le Monde diplomatique (ocen Serrano. tubre 2007), qüestiona la política del goVagi per endavant que estic d'acord vern del PSOE respecte a la despesa amb el que en Jordi assenyala en el seu pública, de la que cita com a mostra les escrit sobre la creació de "I'Estat del bedeclaracions del ministre d'Economia nestar". Certament, va ser el regim nasi Hisenda, Sr. Solbes, a El País (2 julio1 cut de la "transicio el que va posar en 2007) en que va declarar: "el logro del marxa un cert cual estoy más orgulloso es el de no ha"Estat del benesber aumentado el gasto público en tar" d'abast uniEspaña", quan, diu en V. Navarro. la desversal (prestapesa pública cions d'atur i &Espanya, que socials. pensions, edurepresenta el cació, sanitat, etc.). Dit aixo, pero, f t = 38% del PIB, és la cal fer algunes precisions sobre més petita després de la el model social que descriu en d'lrlanda, i es troba clarament , per sota del promig de la UE Serrano.

En Serrano diu que la despe- -C,. : . y: -dels 15, que es situa en el 47,4% sa pública a I'Estat espanyol ha del PIB. passat de representar el 20% El que tampoc no diu en Serrano

C3%.

#

és que. tal com consta a I'estudi "La situación en España II", des de la decada dels 80 fins el 2001, Espanya és el país de la UE dels 15 en el que el preu real de I'habitatge ha crescut mes anualment.

I aixo malgrat ser el país de la UE dels 15 amb una major taxa de construcció d'habitatges, i que les despeses de producció s'han reduit.

El principal motiu pel que s'ha produit aquesta situació és la manca de política social envers I'habitatge de les diferents instancies governamentals que ha caracteritzat aquest període, tal com ho eposen en evidencia les insignificants inversions en politiques socials per a I'habitatge protegit de lloguer o de compra.

Aquesta evolució del preu real de I'habitatge, unida a I'evolució dels salaris reals durant el mateix periode, molt més negativa que la de la UE dels 15, ha donat lloc a un important i creixent increment de les dificultats de la major par1 de la població per poder accedir a un habitatge digne, fins i tot a la impossibilitat d'accedir-hi d'una part cada vegada més gran de la població.

Per últim. en Serrano tampoc no diu res sobre el retrocés social que representa per als treballadors la progressiva i persistent perdua d'estabilitat en el treball. que ha provocat que Espanya lideri la taxa de tem\.., . . ~. ~ poralitat. amb la xifra del 33,3%

.

. . d

-I

~

-

1 b

50 41

I'aprinT

Decretum contra communismum

Decret dels Sants Oficis 1 de Juliol de 1949 Ep! Situem-nos. Som a la Italia del "dopoguerra", a I'any 1949. En plena guerra freda, arnb la possible expectativa de victories electorals del Partit Comunista, molt reforqat perla seva activitat dins la Resistencia partisana antifeixista.

Amb I'ombra de Stalin a I'altra banda de I'Adriatic ...

Amb la por dels sectors conservadors de sernpre al risc d'avenqos socials, de perdua de privilegis. de camins cap a rn茅s Ilibertats ...

Amb el Papa, atemorit. rnirant per la finestra ... Els altres nuclis actius de la resistencia -socialistes, azionisti (liberalsocialistes), republicans, alguns cristiansno tenien un aparell tan potent ni una estructura de partit prou competitiva. Pero, ai! Els cornunistes si. Podien guanyar i superar la Democracia Cristiana -el partit fort de la dreta- protegit directament per la CIA i el Vatica, i pel conjunt dels poders economics. Alguna cosa calia fer, doncs.

Posar el crit al cel amb I'excomuni贸.

I espantar la part m茅s credula de la poblaci贸. Un catecisme que prohibeix, fins i tot, llegir o divulgar certa premsa.

Efectes hilarants no previstos pels autors.

Com les manifestacions de I'actual Conferencia Episcopal espanyola.

Apa. a divertir-se.

Decretum contra communismum tratto da: Decr. S. Officii.

1.7.1949 (DS 3865)

1 - Utrum licitum sit, partibus communistarum nomen dare ve1 eisdem favorem praestare.

R. Negative: Communismus enim est materialisticus et antichristianus; communistarum autern duces, etsi verbis quandoque profitentur se religionem non oppugnare, re tamen, sive doctrina sive actione, Deo veraeque religioni et Ecclesiae Christi sese infensos esse ostendunt.

2 - Utrum licitum sit edere, propagare ve1 legere libros, periodica, diaria ve1 folia, quae doctrine ve1 actioni communistarurn patrocinantur, ve1 in eis scribere.

R. Negative: Prohibentur enirn ipso iure.

3 - Utrum christifideles, qui actus, de quibus in n.1 et 2, scienter et libere posuerint. ad sacramenta admitti possint.

R. Negative, secundum ordinaria principia de sacrarnentis denegandis iis, Qui non sunt dispositi.

4 - Utrum christifideles, qui cornmunistarum doctrinam rnaterialisticarn et antichristianarn profitentur, et in primis. qui earn defendunt ve1 propagant. ipso facto, tamquan apostatae a fide catholica. incurrant in excommunicationem speciali modo Sedi Apostolicae reservatam.

R. Affirmative.

3 -Si els fidels de Crist, que hagin dut a

1 - Si és lícit inscriure's als partits comunistes, o donar-los suport.

R. No: el Comunisme efectivament és materialista i anticristia; els caps dels comunistes. a més, fins i tot si de paraula declaren no oposar-se a la religió, de fet mostren ser hostils tant en la teoria com en la practica a Déu i a la veritable religió i a I'Església de Crist.

la practica conscientment i amb plena Ilibertat allo del que es tracta en els punts 1 i 2, poden ser admesos als sagraments R. No, segons els principis generals que fan referencia a I'exclusió dels sagraments d'aquells que no en són disposats.

4 - Si els fidels de Crist, que professen la

doctrina materialista i anticristiana dels comunistes, i per endavant aquells que la defensen o la divulguen, incorren per aixo mateix, com apostates de la fe catolica, en I'excomunicació reservada de manera especifica a la Seu Apostolica R. Si (

2 - Si es lícit publicar, difondre o llegir Ilibres, revistes. diaris i publicacions que defensin doctrines o accions dels comunistes, o escriure-hi.

R. No: aixo és efectivament prohibit per la mateixa Ilei.

."~ ., -,.

VDlNS

-

b.

L U R i A A R i i V E S < 2 O V i L E 0; -

DOPO 11. DECRETO .DEL' SANTO UFFIZIO CONTRO IL CO!I\UNISMO ATEO.

E' p e c c a t o gravb: 1 ' tsrii;urri .,I P a n l o Comunista.

2' F.-uoii!lu in oiials,a$,i moda. slxrlalttren~c COI 3' Lrgg+,ra 1.1 nlimpa coiiuiinls.

e Prop.lr>.iia

la 6lampa ~:,r!iunislu.

Quindi non si pui, ricevere I'sssolurionc da s u e r h peccaio se non s i peniiri e fe.mamcnle dirposti a non commetlerlo piU. Chi tacerre in Canfessiane suesto peccato. comme<teicbbe un sacrilegio.

e

--

Ounnlo d b d ~ l l oecr il P.nilo Comunllia ~ ~ l . . ~ . .he pcr gll eltii Panltl ch. tanno s.wsa ~mmun. ron .ira. a par ruiia qualle A9sorliiienl rhn d. su. dlsendonar C.meir del Lsvoro Frenle dslla G l ~ r e n l i t C o r n u N ~ .

Ii.lians U. D. l. IUnlooi D a n . It.li.n./ Prdanena A. e. v. ( . , , ~ C , . ~ ~ O " . PJn"le.0 ,#al,.",l.

.

-

-

~

.

--

E ' scomunicato: .

-

Lti, - i i .iliu o nn al Partilo C ~ m u n ~ s l a . amm e t ~la <ir.''iiia ?':ir. -!a. atea sd anlicrstiana a n~ 11 prlp;,~z:iiidi lie.rli~-ApOsteta dalla Fede s non

nb...;, ii

f .

",.,sw1:

IUI,,,

WiiCGi. 10 IF,". ,,l.

Josep Lluis Jubany

E NTORN, sccl

茅r una iniciativa d'eapiac.

CmtiIu'fda cm a rowcrativa mxta de ireball associar I consumid~isque realitza serveis aocioeducatus pw ak seun a s o c i a n i r m 8n general

Iniciativa d'esnlac ENTORN neir m e i s d'Espfa.r C a t a m s a m l el r c m 6 ESPLASH! c a l s I'anr 1988 Al cap de 4 anys es Eonstitueix CBm a cooperaiira per tal de dilerenciar d s sermis prole~rcnalsi als volmtaris de I'assoclecib. mantenint la rincdaci6 a partir dels socis consumidors.

1. Ass8ssorsuvos.

Per iots asucllsoroiectes orofessionals que pugueh iealiiiar amb vosaltres.

2. Participeu.

F w n o s sabar les vostras propostes de serveis. millores en els que realitzem. rmcessitats,

...

3. h.nm arraards v o s a n c u r f l w l m

El 1993 es fusiona amb AREC. c o w a t i v a de s'knilsn ebiectius formada entra esolais

OEMOCRATICA L ~ M I ~ Y O C K lwpanllnac ~~ pmadornvdssi m

doiir d un p k contiqut 81%bipsnt&malittrr smb la ~ ~ ~ 1de 101: 1 cal$~%(S ~ ~ 6 CATALANA Tnhslran pa 8 t m h rut.dm d*Cddunyi d i i de 1 amalam~ntl k i l del< n o a t r l r fsrrais i 18 ~ d . n t l l i r ~ irbu l t ~ 1 i I q u m sspbpi

.<.

INNDVAODRA Raaolm ussttvI n n e a n f i t s pus 4%cnns m o l o g ~ ,mamm, .~I"llkrnl m"mm,m .It I ~ C Y ~ S U duca11~11 I ~ m 8 t i a t ~ 1

EXPERTA d.10 a", dmapnsar i.hnm x o l ~ i o n 8caniraatidor sn arlirttatn on rom &mb r.vs1 de

(yriid~fi*

PRDGRESSISTA P~nma la vhlicr m p i e u d i l un *ti que ms idanlifica amb 81 Mouinanl L i i r 1 Piq(iasrilti.

EFlClEWT En* dolim tuna anpnhmi6 utrucbrada i pmfdond p r wrnli b a k i a dalr m m r sno,,.

F b 4 T O R N . ::r:ci Aviny贸. 4 4 , Z n . 08002 Borcsionr Tel. 93 302 61 62 - For 93 301 96 94

entorn@sntorn.org

/ www.sn)orn.org

Los pésimos ejemplos de Dios Pepe Rodriguez. Temas de hoy, Madrid, 2008.

Pepe Rodriguez, company de claustre a I'lnstitut de Formació Continua (IL3) de la Universitat de Barcelona, ens proposa un joc tan antic com les traduccions de la Biblia a les Ilengües vernacles. sobre les que, per cert, recorda la persistent prohibició romana. El pitjor delicte de Martin Luter no va ser subvertir el sistema de contribucions al Papa-Rei a canvi de reduccions graduals de dies de purgatori, sino traduir la Biblia a la llengua alemanya! El conegut publicista s'atribueix la condició de compilador del seu Ilibre, reconeixent a Déu I'autoria. tal com professen les religions jueva i cristiana.

Segueix en aquest exercici intel-lectual el carní d'escriptors com Jean-Pierre Prevost (Les scandales de la Bible.

Bayard. París, 2006) i Jacqueline Dauxois (Les plus belles histoires d'amour de la Bible, Presses de la

Renaissance, París, 2006), entre molts d'altres. La Biblia. en nom de la qual han volgut construir-se tants sistemes religiosos i polítics, es, a Catalunya, un llibre poc Ilegit i menys conegut. El treball de Pepe Rodriguez permet coneixer de forma amena, per exemple, com la Biblia ordena als fidels matar als qui s'apartin de Javé, consagra I'incest com una fórmula de conducta i condemna a mort dos homes si van al llit "com ho farien un home i una dona". entre moltes altres recomanacions de caracter immoral. Potser ens trobem davant del millor manual per a I'assignatura de religió no confessional o de cultura religiosa que defensen alguns despistats als que cal suposar bones intencions! l. en qualsevol cas, el llibre de Pepe Rodriguez s'inscriu en una línia de pensament representada amb enginy per Oscar Wilde: "When I think of al1 the harm that book [the Bible] has done. I despair of ever writing anything equal to it".

Poder y felicidad.

Una propuesta de sociología del poder Ferran Izouierdo Brichs ~olección!Mayor Editorial: Catarata Per que Bill Gates no es retira al seu Xanadú, si ja ha aconseguit una capacitat de consum inesgotable p e r a el1 i els seus descendents? Per que existeix una indústria tabaquera si només produeix addicció i mort? Per que el Govern dels Estats Units arnb George W. Bush va decidir envair I'lraq. si sabia que només provocaria més violencia i desgovern al país?

Que tenen en comú aquestes preguntes? Darrere de totes elles trobem sempre la competició pel poder de les elits que prenen les decisions.

Aixo ens ajuda a explicar, des de la sociologia del poder. per que les decisions dels nostres dirigents estan tan allunyades de la majoria de la societat i per que la Iogica que guia els processos de presa de decisions és sovint contraria al nostre

50 ~-

47

les recomanacions

48

benestar. En exemples que ens porten des de les requalificacions urbanístiques en I'ambit local fins a les guerres o el canvi climatic en I'imbit olobal. resulta evident oue robjecliu no és el beneitar de la maioria. sinó un altre de molt diferent. Aixi. si el que guia els nostres dirigents no és el proposit de millorar el benestar i la felicitat de la població. que és Ilavors? La resposta ens remet directament al poder, i més concretament, a la competició de les elits per acumular més poder que les altres. Com analitza Ferran Izquierdo Brichs en aquest assaig. sera la dinamica de les relacions de poder, la competició circular entre les elits. el que porti a la humanitat a la seva destruccio, a través de I'acumulacio i el creixement, si no aconseguim imposar el nostre objectiu principal: la felicitat.

(JMF)

La medida del amor Pilar Puebla Agramunt, Castalia, Madrid, 2007.

Lautora, nascuda I'any 1976. de pare madrileny i mare valenciana, va viure fins a I'adolescencia a Chamartín, el barri en el que té lloc la novel-la. La medida del amor és la seva tercera novel.la, pero la primera publicada. i. al meu parer, contribueix de forma impecable al redescobriment o a la reinvencio de la tragedia com a genere literari. La tragedia, com és sabut i com recorda el diccionari de I'Enciclopedia, es una obra dramatica que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en que. per regla general. el protagonista és menat per una passio. o per la fatalitat, vers la catastrofe.

El Diccionario de Maria Moliner parla de desenllaq funest, resultat d'un conflicte huma insoluble. A la novel-la de Pilar Puebla. on els perSOnatgeS són importants per ells mateixos. els protagonistes secundaris (Daniel i Pilar) estimen i son estimats per la protagonista principal (Sara), viuen cadascun un enamora-

ment molt especial amb ella, i fins i tot aproven tacitament, almenys. que la seva amada es relacioni amb I'altrela. El paper del sexe no es determinant. perque la intensitat de I'amor i les circumstancies del cas fan que predomini I'afecte i la possessió moral -un equilibri inestable i perillós- sobre la relacio física. malgrat que el desig sexual es trobari, obviament, darrere les actituds i les percepcions dels tres éssers humans lligats a una historia sense final feliq. Un final funest. certament, que no desvetllaré al lector, a qui recomano que segueixi el seu propi camí de descobriment, pero a qui avanco que el conflicte insoluble, en aquest cas, es basa en una successiá de malentesos.

Aquest és I'atractiu de la novel.la: com molt sovint succeeix a la vida, el conflicte és més aparent que real i respon a I'encadenament d'un malentes darrere I'altre, i a la foscor més absoluta nascuda de petites manques acumulades de Ilum.

(JFP)

Insrruiu-vos i sereu Iliures. associeu-vos i sererl forts, estimeu-ms i sereu feli~os

moviment / Ialc iprogressista