Page 1

llibertaT

( SI)(ll

rcvisLa d'esquerres pc!' a la l'ormació, la rel'lexió i l'agitació políLi c/\

'l'l'l'cel' tri mestre 2006 :l,;¡()

Ellllonogràlïc: ClIltlll'3 i religi ó? 1,'(,IIl.r('visla :

~1iq\lel

Iwrd

l'llI'<"

43


Número 43. Tercer tnmestre 2006 Director: Jordi Serrana Subdirector: Vicenç Molina Consell de redaccIó Xavier Bretones, Josep Sellarès, Gemma Martín. Fablan Mol1edano, Santi Castella, Ferran Escoda. Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles, Xavier Doménech . Oriol Illa. Jaffre Villanueva . Espai de llibertat. AVlIlyó, 44 primer. 08002 Barcelona e·mail Hg@laic.org www.laic.org Te l. 9360 11 644 Fax 93601 1 640 Edita: Fundació Ferrer i Guàrdia Impremta: Pri mera Impressió, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia Assessorament lingülstic: Montse López. Vicenç Molina

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros . Subscri pcions : 14 euros/any. Dipòsit lega l: B. 33.262· 1996 ISSN: 1136- 1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català .

La lí nia editorial d'aquesta revista és el lIiurepensamen l, per tant. les Opi' nions del consell de redacció, les tro~ bareu a l'Editorial, la resta d'opinions seran únicamen t responsabilitat de qui les firmi.


espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Laïcitat i laïcisme : antinòmia inventada Luca Tedesco

5

La reflexió Qui sigui frare que prengui candela Vicenç Molina

7

El monogràfic: Cultura i religió? La sinagoga cristiana Josep Sellarès Jesús mai no va fundar cap religió Pepe Rodríguez ... Era el relligament' Vicenç Molina Obres d'art i catecisme Jordi Serrano Ecologia i religió Jordi Miralles

L'entrevista Mique l Izard Jordi Serrano. Antoni Castells La coHaboració Cróniques des del foro: el linx ibèric Quique Toledo Tràfic de mercaderia humana Patsy Sórensen

43 1

9

13 21

23 25

29

35

39

La creació Mèrida. Mèxic. 2004 Pere Vidal

45

Les recomanacions Razón y sentida, la metàfora masónica Javier Otaola

47


cdi to l'iaL

La pau i la paraula

2

La pau dels valents no és tan sols una possible metàfora. Perquè quan la mort i la humiliació s'han enquistat i han conduït a les allaus de crispació provocades pel fanatisme i la intolerància d'una opció violenta, no hi ha més remei que atrevir-se a córrer riscos insospitats per tal que , d'una vegada, pugui establir-se una negociació de pau. De fet, la pau sempre s'ha de negociar. La pau entre els diversos , la pau entre els contraris , la pau entre els rivals , la pau entre els qui competeixen , la pau entre els habitants d'una comunitat sempre és el fruit d'un contracte. D'un pacte , d'una negociació. D'alguna renúncia a les posicions de màxims, per tant. I, per aconseguir-la, cal atrevir-se , cal ser valents. I cal dir-ho. És a dir, cal parlar-ne. És prou evident que, a Euskadi , l'opció irracional del fanatisme violent no té cap excusa. Però sí té -tenia l- un cert suport social i polític. Han canviat les condicions estratègiques en el context internacional des de l'inici del procés de mundialització de la violència, com dissortadament hem pogut comprovar. No s'han sabut donar les respostes adequades per part dels grans poders - politics, econòmics i fàctics- en el context internacional , com , també dissortadament, podem saber dia rere dia. Però ha perdut peu qualsevol altra mena d'activitat violenta que pretengui justificar-se amb pretesos arguments polítics irredentistes que vulguin gaudir de la hipotètica presumpció d'inscriure's en un

marc "racional " (?) . No hi ha cap moviment reivindicatiu europeu que no sigui explícitament mafiós que pugui continuar justificant una intervenció armada amb pretextos polítics . És l'hora , doncs , de parlar-ne . Per parlar s'ha de ser valent. Perquè de la paraula vindrà la pau, i el compromís de conviure , sense renúncies , sense excuses , sense matisos. Sense rendicions formals, que inclourien el reconeixement del caràcter irracional dels plantejaments que servien per atorgar justificació aparent a l'opció violenta. Tampoc no s'han rendit mai, ni han reconegut la irracionalitat del seu comportament, ni el caracter violent de les seves accions - i prou que els demòcrates els hem acceptat en el joc de la casa comuna de tots- aquells que , encara en l'actual període de sessions de l Parlament europeu , es neguen a condemnar el franquisme i el cop d'estat feixista contra la República, aquells que seien en consell s de ministres de la dictadura en què es condemnava a mort els presos polítics, prou abans del començament de l'activitat terrorista d'ETA. No hi ha cap més mètode. Des de la democràcia, des de la legitimitat republicana d'aquells que , malgrat tots els entrebancs, volen acabar d'una vegada amb aquesta resta arqueològica de l feixisme espanyol, l'activitat terrorista, donem ple suport a la paraula. Donem ple suport a la pau. A la vida. A la llibertat.


el l)lml, de vista de .'OI'geS


borsa jove d'habitatge www.gencat.cat/joventut

fins a 240 euros mensuals d'ajut joves de fins a 35 anys ajuts al pagament del lloguer informació i assessorament

mm .

Gêne(3i1JI ~Catah.n;a

Dep3fU1TI€f1t de la PresderriJ Secretaria General de JoventlA

joventut


la consignA

Laïcitat i laïcisme: antinòmia inventada

Luca Tedesco. Critica Libera/e, Nov-Des. 2005 , vol XII , núm . 121-122, pàg . 222 . El Vocabolario delia lingua concedir privi legis particulars i italiana de l'Institut de reconeixement a cap d'elles". El Vocabo/ario delia lingua italiana l'Enciclopèdia Italiana Treccani defineix laïcisme com l'actitud afegeix també que laic és allò que s'oposa a "la ingerència del "que dóna con tingut a les caracclerg at en la vida civil i a qualseterí stiques del laïcisme (en opovol forma de clericalisme i de sició a confessional)". confe ssionalisme". Les caracteD'aquestes definicions es ristiques del laïcisme serien: "la desprèn que el laïcisme hagi de qualificar-se en termes generals independència del pensament", "l'autonomia de l'Estat i de les com l'autonomia de pensament, cultural i política dels individus seves institucions de l'autoritat ja sigui com a persones privade l'Esg lésia" i, més en gene ral, des o en tant que associats, i en concret , "l'autonomia cu ltural i política dels individus í de les organitzacions contra les de l'Estat, que no reconeix subjecte sutemptati ves d'imposar, mitjançant el poperior. A partir d 'aquí , la igualtat dels dider estatal, concrecions fil osòfiques, reliversos credos religiosos i el rebuig a gioses, polítiques i socials pròpies de qualsevol proposta clerica l o confessional. Mirant-ho bé, però, totes aquestes grups particulars". A la veu laïcisme del Olzionario encicaracteristiques manifesten també l'actic/opedico ita liana del mateix Institut s'hi tud de qui es declara simplement laic, per troben , en canvi , dues accepcions del terla qual cosa el Vocabolario delia lingua me. Per una banda sería "un seguít d'afiritaliana, com hem constatat, fa coincid ir macíons d'antidogmatisme , de la indeel terme laic i laicista. L'única discrepànpendència i de la sobi rania de l'Estat, de cia ve donada pel Oizionario encic/opedila llibertat de pensament i de la recerca co italiano que descobreix en el laïcisme científica" i, per l'altra, la possibilitat de posi"actituds d'anticlericacions hostils envers La contraposició entre els li sme i de veri table i l'Església. Per altra termes laïcitat i laïcisme substancial hostilitat a banda , Giovanni és artificial Fornera , en la veu laïl'Esglésía". A la veu laic es Itecisme, aquesta vegada geix , ja sigui en el Vocabo/ario ja sigui en en el Oizionario di filosofia de Nicola Abbagnano (3a. edició) , observa que si el el Dizionario, què ha d'entendre's per Estat laic: "aquell que reconeix la igualtat laïcisme radical pot arribar, senzillament , de totes les con fessions religioses , sense a sostenir la manca d'entitat de les di-

43 5


6

d'alguna màxima autoritat de l'Estat , enmensions ultraterrenals per a les linalitats tre els termes Laic i Laicista i, per tant, de l'acció humana, no pot , malgrat lot, i entre laïcitat i laïcisme és artificial i manen virtut del principi d'au lonomia dels incada de significat; la segona, que els pardividus i de les associacions a les que tidaris de l'Estat laic (i no necessàriament aquests donen vida (i, fins i tot, de les esglésies) que professa, demanar al poder laicisla, encara que aquesta distinció tingués sentit) haurien civil d'emprendre una política antireligiosa de demanar a Itàlia la Els partidaris de l'Estat laic supressió del (i sobre aixó concorda han de demanar Concordat que confetam bé Valerio Zanone la supressió del Concordat reix a l'Església catòen la veu laïcisme del Dizionario di Politica lica un estatus juridic que confereix privilegis dirigit per Norberto particu lar, i l'adopció d'un regim de separaBobbio, Nicola Matteucci i Gianfranco Pasquino) , ció, l'únic que garanteix la supressió de A partir d'aquestes precisions termiqualsevol privilegi , tracte qualificant i irrenològiques es deriven, al nostre parer, nunciable, aquest últim , segon s tota la doctrina sobre la matèria, de la laïcitat dues conseqüéncies : la primera, que la contraposició, sovint evocada per part d'un Estat •


la l'cfl cxiÓ

Qui sigui frare, que prengui candela

Vicenç Molina Professor d'Ètica empresarial (UB) La proxim itat a un objecte en pliat els drets socials. Tràmits de divorci , reco neixement del dret dificulta l'observació en perspectiva. I en fa menys probable el al tracte igualitari per a les perreconeixement del seu valor. sones homosexuals, amb matrimoni i adopció inclosos ... S'ha No és estrany que el tòpic afirmi que ens sentim, sovi nt , més seavançat en el terreny de la duïts per allò que ens sembla igualtat d'oportunitats, amb les més llunyà , més exòtic. I que no Lleis d'Igualtat i de Dependència donem prou importància al que -veníem de molt avall, òbviatenim més a prop. Fins que ho ment- oS'han augmentat --<Jues perdem . Quan es perd alguna vegades en menys de dos anyscosa és quan te n'adones del les pensions baixes , el salari mínim i les beques d'estudi . S'ha que representava i d' allò que significava per a tu . adoptat una política internacional de no Quants han recordat amb enyorança submissió davant els grans i els poderosos de la Terra, sigu in els Estats Units o la 11 República, després d'haver-la criticat per poc agosarada --{) per massa-? Ès el Vaticà. S'ha impulsat l'acord convivenallò de pensar que només pot ser prou cial entre les cu ltures. S'ha fomentat el interessant, prou engrescador o prou morespecte a la diversitat. S'ha treballat per ti vador el que hi ha més lluny de la teva tal d'unir esforços en la lluita contra la poesfera quotidiana. Doncs, ni de lluny! A bresa i per la millora de les condicions mi no em passarà. Per tant. qu i sigui frasocials i econòmiques en el món , d'acord re , que prengui candela. Perquè jo, òbamb la Secretaria General de l'ONU i amb alguns dels viament, de frare, no en tinc gaire governs que , traMés llibertats civils, més drets vocació ... N'estic dicionalment, socials, no submissió ben fart dels qui mostren un grau davant els poderosos de la terra s'estan autoimmés alt d'autonomolant tot el dia i mia pol ítica dins el mai no troben bé res. I no aconsegueixen context mundial. S'ha intentat començar fer res de millor, tampoc. Ni són capaços una feina de tim ida -això si, molt timidade contribuir constructivament als gran s laïcització de les relacions socials, tot i projectes reformistes que , històricament, que encara fa lti impedir les pretensions acostumen a ser els més revolucionari s. hegemonistes de l'Església catòlica en En aquest pais, darrerament, s'han inuna part del sistema educatiu . S'ha procrementat les llibertats civils i s'han amcedit a una de les regularitzacion s de la

43 7


8

car -algu ns amb la boca petita, altres ni població immigrada en condicions d'anoaixò- la intervenció militar en la vida pol ímenada irregularitat que més éxit han tin!ica, així com justifiquen la intervenció del gut a l'hora de potenciar la integració i la inserció d'aquesta població en el teixit so- clergat catòlic en els afers públics , en casos de co nsciència i de lliures opcions de cial i econòmic. S'estan buscant fórmule s vida que no tenen imaginatives , i perquè afectar els arriscades , per suLa sobirania no resideix seus propis fidels . perar l'enquistaen l'Estat ni en la nació, Així com justifiquen ment , no tan sols Resideix en el poble i impulsen els misresidual , de l'ús de satges d'odi i le s la violència com a mentides de la cadena radiofònica de la mètode d'afirmació politica. Cal mirar cap Conferència episcopal. Així com , ras i en Fungairiñ o i l'Otegi i copsar-ne les recurt, semblen haver tornat a recordar accions ... S'ha alliberat els mitjans de comunicació públics del control dirigista i amb nitidesa que, en el fons, els seus orígens són en la negra nit del feixisme . impositiu de l'anterior etapa , oferint clares proves de pluralisme . S'ha optat per una No és , doncs , cap casualitat que. en el nova configuració del poder territorial , món , a Europa , això sembli prou signifimés respectuosa amb els anhels de part catiu , més del que , de vegades , som ca paços de reconèixe r des d'aquí mateix. de la població de les diferents comunitats. I això s'ha fet des d'una òptica de I que cons ti que , a mi , no m'acaba clara afirmació republicana : "La sobirania d'agradar l'actitud prohibicionista de la no resideix en l'estat, ni en la nació. La Llei Antitabac , però és que , com es diu al sobirania resideix en el poble!" ha dit el final d 'un film clàssic, Con fa/das y a /0 president del Govern .. . Què? Quin presilaco, "ningú no és perfecte" ... dent? Quin govern? .. Parlem del pasL'alcalde de Venècia , Massimo Cacciari , figura històrica de l'esquerra itasat? Salvador Allende ? Olaf Palme? Doncs no , parlem d'ara. És el president li ana, se 'n fa creus , del que ha fet en del Govern d'Espanya , José Luis Zapatero, tot reconeixent que , a Itàlia, Rodríguez Zapatero. Tenint en compte per exemple , no seria possible que un d'on venim, déu-n 'hi do. En tan sols dos govern , el que fo s, complís tants dels anys i començant per la retirada de seus compromisos electorals. És per això que la directora Sabina Guzzan!i ha re l'Iraq. És clar que falten coses! Sobretot, en matèria de justicia alitzat un documental que tracta el social i econòmica : ara caldria drama de la berlu sconització dels posar-se a pencar de valent conmitjans de comunicació i de l'ús de la trampa i la mentida com a eixos fona tra l'especu lació immobiliària i la precarietat laboral. Peró ès que , a mentals de l'acció pública i, de rel'altra banda , hi ha la permanèntruc , de la vivència de la llibertat. cia, no gens residual , de la perDe la censura, de les imposicions econòmiques, i de l'atreviment a cepció obtusa de la realitat per la llibertat. De com se sent i com part de la dreta, ja no només dura o cavernícola, sinó explicitaes percep la llibertat. El documental, italià , parodiant un film ment franquista , tal i com s'ha vist clàssic de la cinematog rafi a en aquests darrers mesos d'una contemporània, es diu : "Viva forma prou clara. Ja no se n'amaguen de res. Tornen a justifiZapatero!" . ,


cI monogràfiC

La sinagoga cristiana

Josep Sellarès Antropòleg selitisme dins de la Sinagoga. La narració següent és un compendi dels coneixements També el de fer la recapta de les primicies per ser enviades a que tenim de l'evolució del crisJeru salem , l'exempció del servei tianisme com a secta jueva, a militar i, sobretot, l'obligació de partir de les descobertes que la participar en la relig ió pública lingü istica ha fet del sentit real de les parau les en, per exemromana sense ser acusats d 'ateus . ple, l'arameu del segle I, quan Amb una població de 4 a 6 mivan ser pronunciades, i no del lions d'habitants, segons les segle X o XI , quan el van estudiar els primers traductors de la fonts, els jueus representaven del 10 al 15% de la població de Biblia. L'anàlisi literàri a permet, l'Imperi, amb una presència reper mitjà de l'estructura del text , llevant sobretot als territoris acabats de l'ús del vocabu lari i la linia narrativa del mateix, descobrir quants narradors han conquerir per Juli Cèsar a Síria, Àsia redactat un text, si aquest prové d'oríMenor i Alexandria. Aquest nombre es gens diversos o, fins i tot, si és una tradevia no només a l'augment demogràfic, sinó també al proselitisme que els exteducció de textos anteriors. Finalment, cal nia en l'àmbit de la cu ltura hel· lènica. dir que la descoberta dels papirs del Mar Mort, encara sota gelós control del s eruProseliti sme qu e es produïa a partir d'una religió amb múltiples corrents i sectes dits, ha aportat moltes i noves perspectique podem classificar en quatre grans ves als estudis del Nou Testament. I així , l'any 47 aC , grups : el primer, els liteAntipater, encapçalant Cal basar-se en l'arameu ralistes, que defensauna unitat de 3.000 original, no en la llengua ven que la salvació era jueus voluntaris, va ajupossible nomès a tradels traductors vés de la circumcisió dar decisivament Juli i l'observança íntegra Cèsar en la conquesta d'Egipte. Aquest , agraït, va instau rar una de la llei; després, aquells qu e defensamínima autonomia administrativa a ven la llei com un marc doctrinal en molGalilea, va impulsar la reconstrucció de tes parts ja caduc (com els cainites) però les muralles de Jerusalem i, sobretot, va obligatori; també hi havia els que defensaven la llei com un marc doctrinal vigent atorgar privilegis jurídics a tots els jueus de l'Imperi dins de l'àmbit de la Si nagoga. amb una visió més moral i ideològica que no de praxi diàri a; i, finalment, els que Aquests privilegis jurídics garantien el dret de reunió , associació , formació i prodefensaven la llei com una etapa del pro-

43 9


Respectuosa. Diversa . Plural. Oberta. Mestissa. Mú ltiple. Diferent. Integradora. Acollidora. Barcelona.

Ajuntament de Barcelona

BC

AMe a TEU ACCENT,

BARCELONA

BATEGA!

www ben.cat


jecte de Déu. Com així s'havia demostrat amb la qual cosa l'ingrés al temple no derepetidament en la història de l poble penia d'un compliment estricte de la Llei d'Israel. (circumcisió inclosa), sinó únicament de És en aquest context que, als anys 30 la recepció del baptisme com a mostra de de la nostra era, hi havia al territo ri netedat espiritu al. d'Herodes Antipas un moviment baptista Pau , natural de Tars, ocupat en combatre aquests corrents dins de l'àmbit de encapçalat per en Joan. AI seu voltant es van congregar homes moguts per ideals la Sinagoga, en arribar a Damasc va nacionalistes i religiosos. Un dels grups comprovar que l'assumpció del missatge procedia de Judea i de Jesús referent al el seu membre més compliment de la Llei Un moviment que ajunta era l'única via perconegut era en Pere . les idees espirituals judaiques què els simpatitzants Un altre, amb una viamb el nacionalisme sió més espiritualista, gentils entressin deera en Jesús que , en finitivament en el temp le. Ja que , mentre les dones s'hi afidominar el moviment, va distanciar-se li aven massivament, n'eren mo lt pocs els d 'en Joan i va començar a operar a la Galilea rural. Jesús semb la que difonia homes , frenat s per l'obligatorietat de la moltes de les ensenyances dels essenis , circumcisió. A fin¡¡ls de la dècada dels seixanta , una comunitat que va viure prop de l Mar Caius Cal' lígula inicia l'ofensiva contra Mort del 200 aC fins al 67 dC. De fet, moltes de les prèdiques d'en Jesús són els ju eus. Primer, intentant erigir una estàtua seva dins del temple. Després, cites literals de les creences d'aquesta iniciant la repressió a Roma contra els comunitat, tot i que la cultura i l'ensenyacristians gentils que es reunien fora del ment oral de l'época en dificulta tota afi rtemple, dels quals no se'n va tornar a mació en aquest sentit. sentir re s durant quaranta anys. Mentre, La contradiccíó interna del moviment que ajuntava les idees espirituals d'arrels en Pau difonia el missatge de Jesús per judaiques amb el projecte nacionalista de l'Àsia Menor, empès pel convenciment que la vi nguda del Messies era molt a crear una gran pàtria jueva entre el prop. En canvi , en Pere i en Jacob, tal Mediterrani i l'Èufrates, va desembocar en un intent de rebel'lió que va acabar com queda re collit en les cartes d'en Pau , enviaven delegats a Antiòquia i a amb la mort d'en Jesús, el líder, mentre en Pere s'escapava i evolucionava cap altres llocs, exigint el comp liment integre a una visió més espiritualista. de la llei. En un seguit d'enfrontaments, Herodes , aïllat politicament , ofenia que no es van resoldre fins a la distribuprofundament als jueus de Galilea execució de les zones d 'influència, en Jacob i tant en Joan Baptista. Sense cap reacció en Pere es quedaren Jerusalem , i en Pau visible dels sacerdots del temple , més Antiòquia i Damasc. preocupats per administrar l'or de les priAquest comportament profundament conservador dels parents i dels propers micies que per defensar la Llei, la resta d'en Jesús , va fer que els primers seguide la societat girava cap als discursos i dors no familiars de Jesús s'agrupessin vies que portaren a la duríssima guerra del 66-70 . en la comunitat dita dels dotze, i que, en Entre aquestes idees mil 'lenaristes , els grups de procedència pagana, cada una es va començar a difondre, sobretot cop més es fongués la figura de Crist amb les figures mitjanceres mistèriques entre les comunifats jueves d'Antiòquia i Damasc , fortament influïdes pels corrents de les religions paganes que, juntament amb la creença en la resurre cció i la espirituali stes hel 'lenistes: la creença que el Messies esperat era el propi Jesús, identificació de Jesús amb Déu , són el

43 11


12

Mentrestant, un escriba cristià va renucli de les creences de la tercera genellegir tots els escrits jueus i els va reinterració de cristians , pretar com a pròleg de l'obra de Déu que La guerra jueva del 66-70 porta a una és la salvació de tots els homes. Aquest radicali tzació definitiva del dogma jueu escrit estrany va ci rcu lar amb el nom de din s d'Israel , i a molts llocs de l'Imperi la la cart a als Hebreus, Durant el mateix peSi nagoga passa a ser controlada pels conversos i els jueus cristians. És en ríode , els rabins giraven cada cop més cap a l'ortodòxia religiosa , per efecte de aquest marc en què , poc abans de l'any la guerra , I, d 'altra banda, el procés de fi70, una comunitat de no cincumcidats recu li la tradició coxació de la tradició oral jueva feta per muna de la passió La tria canònica de quatre textos l'escola de Yabné, de Crist , a la qual va donar lloc a un nou dogma facilitava l'establiafegeixr una primei una nova religió ment d'un dogma ra part amb els pohomogeni i inalteraders taumatúrgics ble , Aquests havien proclamat la de Jesús, recull de pas critiques contra els parents de Jesús i la indecisió dels "Condemna dels Heretges", un codi civil primers deixebles a donar el pas cap a d'obligat compliment a la Sinagoga, la fe , i deixa de banda tota la qüestió de Arreu , cristians circumcidats van cola predicació, El coneixem com Evangeli mençar a se r expu lsats de la Sinagoga, de Marc, amb la qual cosa els expul sats van deixar AI voltant de l'any 80 una comuni tat de circumcidar els seus fills i van deixar de ci rcumcisos, amb relacions pacifiques d'estar protegits per l'estatut jurídic jueu , amb cristians gentils, justifica la seva acPerò. a la llarga. per a ells el més greu fou l'exigència del cul te Imperial. Quan, a titud atribuint a Jesús una adhesió radical a la llei mosaica , matisa que només és partir del segle 111, aquest fou exigit estricvàlida per als fills d'Israel i reconeix una tament, els cri stians van començar a ser via própia de salvació per als gentils, Criperseguits a partir de decrets generals , tica també als parents de Jesús, i menys AI mateix temps , a Roma , en el si de als primers deixebles, Els coneixem com l'enorme comu nitat jueva, un escriba haa Evangelis de Mateu o de Lluc, via rebut tots i cadascun dels escrits que, Algunes comuni tats allunyades dels sobre aquell obscur fet de l'any trenta, focus del conflicte opinaven que les dishavien aparegut i circulat per l'Imperi. I mentre la repressió rabinica expu lsava putes in ternes tenien escàs interès per al moviment, i que el que cali a era deels conversos i els jueus cristians del purar el missatge de salvació , Aixi nastemple , quedava clar que només qué un Jesús mosaíc i comp lidor de la hi havia un fet que uni a les dues Llei durant la predicació, Un Jesús comunitats, el Llibre Sagrat, Així que els cristians van selecciojueu , I un Jesús fill de Déu i, doncs, portador d'un nou missatge transnar, de tots els textos existents , missible a tothom després del saquatre, i els van atribuir valor canònic, denominant-los Nou Testament, crifici, el Jesús cristià , En una reelabo ració co ncordant de les Aqu est pas, efectuat durant la primera meitat del seg le 11, va ten ir un visions d'un Pere que convivia impacte transcendental. Hi havia amb els pagans i d'un Pau complidor dels ritus rabínics, El coun nou dogma , un nou llibre neixem com a Evangeli de Joan. i una nova religió ~


la consignA

Jesús mai no va fundar cap religió Pepe Rodríguez. Periodista. Autor de 23 llibres , entre els quals, Mentiras fundamentales de la Iglesia catòlica. sacramentals ; d'aquesta manera Segons els Evangelis, Jesús van sorgir les evidents diferènnomés va ci tar la paraula "escies que es van donar entre els glésia" en dues ocasions, i en ambdues es reteria a la comuniprimers models eclesials que tat de creien ts, mai a una instituvan adoptar els creients de ció actual o futura ; l'equivalent Jerusalem, Antióquia, Corint, Efes, Roma, Tessalònica, semitic de la paraula ekklesía Colosses, etc . designa en aquest cas , igual que en tot l'Antic Testament, Cap a la dècada dels anys 60 les esglésies cristianes s'havien l'assemblea general del poble jueu davant Déu , la kahal multiplicat i estès per tot l'Imperi romà, Orient Pròxim i Eg ipte, Yahveh. Però l'Esg lésia catòlica segue ix obstinada a mantenir la però cada comunitat funcion ava d'una manera pecu liar i distinta; en llocs fai, làcia de posar a Jesús com l'instaurador de la seva institució i de preceptes com Roma , per exemple , l'església no que no són sinó necessitats jurídiques era sinó una especie d'annex exterior de i econòmiques d'una determinada estrucla sinagoga on es trobaven els cristians tura social, conforper a les seves sessions religioses ; mada a cops de deL'hermenèutica bíblica cret amb el pas aquests primers garanteix la tesi que Jesús no dels segles. cristians, en allò Si en alg una co- va instituir cap model d'Església que és personal, seguien portant sa estan d'acord tots els experts actuals és que l'herl'estil de vida jueu anterior a la seva conmenèutica bíblica garanteix absolutament versió, pel que gaudien dels privilegis esla tesi que Jesús no va instituir pràcticapecials que els romans concedien als ment res, peró, en qualsevol cas, es va jueus en tot el seu imperi. cuidar molt especialment de no proposar És molt indicatiu el con tingut de ni un sol model específic d'Església instil'Epístola de Santiago -escrita possibletucíonal. A això cal ategir que, en els texment entre els anys 75 a 80 en cercles tos del Nou Testament, redactats molts judeocristians que van usar el nom det ja anys després de la mort de Jesús, tamexecutat Santiago-, on es va fer aparèipoc no s'ofereix un sol model d'organitzaxer el cristianisme com una espècie de ció sinó que se cita una diversitat de posjudaisme liberal i, al mateix temps, es va sibilitats a l'hora d'estructurar una presentar a les esglésies de la tradició comunitat eclesial i els seus ministeris paulina com una degeneració religiosa

43 13


14

per a "les ovelles perdudes de la casa i es va passar per alt la cristo logia - el d'Israe l" (MI 10,5-7 i MI 15,24-26). màxim punt de fricció entre jueus i crisJesús va ser un jueu, com els seus tians- amb la finalitat de reagrupa r en la deixebles , i ni tan sols va pretendre funsinagoga cristiana al màxim nombre posdar una secta jueva més entre les moltes sib le de jueus escampats després de la que ja hi havia a la seva època. Es va destrucció del Temple . Es va deixar aixi esforçar per millorar la pràctica religiosa constància que la frontera entre judaisme del jud aisme entre el seu poble i davant i cristian isme encara no estava ben estala perspectiva blerta en aquests crucial de l'immidies de grans triNo és un absurd mantenir que nent adveniment bulacions per als Jesús no va ser cristià, es tracta del "regne de uns i els altres. d'una dada sabuda amb seguretat Déu". Jesús no El judeocristiava perdre ni un nisme havia cominut organitzant re s - ni secta, ni mençat a tenir problemes seri osos quan , Esg lésia- perquè , tal com va expressar després de l'execució de Santiago (62), amb claredat meridiana, estava cones va triar com a dirigent Simeó, fill de Cleofàs, que no va saber guanyar-se l'auvençut que el món , tal com era conegut, toritat i respecte de que va gaudir el anava a arribar a la seva fi abans de pasgermà de Jesús, i tampoc no va poder sar una generació: "Us ho asseguro : alguns dels qui són aqui no moriran sense mantenir la importància de l'Esg lésia de Jerusalem que, des de l'any 70, va perhaver vist el Regne de Déu" (Lc 9,27). Aquesta creença en la imminéncia del dre el seu pes específic i va deixar de ser el cen tre del cristiani sme; la falta de lideJudici Final i en el reemplaçament del ratge - també havien mort els carismàtics, món pel "regne de Déu" era compartida encara que oposats, Pere i Pau- va fer per bona part dels jueus d'aquell s dies , desaparèixer l'encara incipient unitat i va que van mantenir la vista posada en di sparar el perill de la dispersió sobre un aquell proper moment durant gran part conjunt de comunitats que estaven tradel seg le I. Així, el propi Pau , en I Cor 10,11 , va datar com contempora ni el final vessant molt diferents circumstàncies , an unciat qu an va dir que "Tot això que tant sociopol itiques com referide s a les noves elaboracions teològiques . A la fi els succeïa era un exemple , i va ser esdel segle I, l'Església romana havia quecrit per advertir-nos a nosaltres, qu e ja dat molt delmada , la palestina gairebé ens trobem a la fi dels temps"; i Pere va havia desaparegut i els testimoniatg es i advertir en I Pe 4,7 que "S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats manifestacions públiques s'havien reduït al màxim . i sobris, i aixi podreu pregar". Pau i Pere , puntals bàsics, àdhuc que enfrontats, del Pot se mblar un absurd mantenir que cri stianisme primitiu , no van dubtar de la Jesús no va ser cristià, però aquesta és una de les poques dades que se 'n saben proximitat de la fi - la rogació habitual amb seguretat. Jesús no va fundar cap dels primers cristians era l'aramea Esg lésia sinó que es va limitar a intentar Marana fha o Maran alha, que significa "vine , Senyor"-, però molts dels seus agrupar el "poble d'Israel" sota un nou correligionaris, en ve ure passar els anys marc, i en trobem proves, a dojo , al llarg de tots els Evangelis. Recordem , per sense que passés res , van començar a impacientar-se ; un descoratjament que, exemple , la inqüestionable professió de fe jueva que va fer Jesús en Mf 5, 17-18, a principis del segle 11 , es va intentar frenar interpolant el text de II Pe 3,3-10, o la instrucció donada als se us apòstols inclòs en una epístola fa lsament atribuïda en el sentit que s'abstinguessin de predia Pere. car als gentils (no jueus) i es reservessin


En tot cas, com la creença en la imzarè després de la seva execució. Van minència del Judici Final era tan intensa, guanyar els grecs i l'estructura mítica de resulta obvi veure - i aixi consta en el Jesús va arribar a cotes insospitades en Nou Testament- que ni Jesús ni els seus fondre en el seu gresol les creences paapòstols estaven per la tasca de fundar ganes més il · lustres. cap nova religió o estructu ra organitzativa La seqüència histórica que va dur des del tipus d'una Església , encara que, això del judeocristianisme de Jerusalem fins al si , van promoure amb totes les seves fo rcatolicisme romà abasta tres fases : La ces el pietós agrupaprimera, que podem situar entre els anys ment del poble d'Israel El cristianisme heHen itzat entorn de l'ekklesía, 30 o 36 a 125, va se r s'aparta en tot això és, l'assemblea d'expansió i va dur a de la prèdica original general del poble jueu la progressiva separació entre cri stianisdavant Déu . D'on va sortir, doncs, l'Església? Ja que no proceme i judaisme. La segona fase, entre els anys 125 a 250, va veure com la petita deix de Jesús ni dels seus apòstol s, el secta judeocri stiana va anar tran sforseu origen cal bu scar-lo en l'evolució d'un procés històric que va desembocar on mant-se en una Església relativamen t nombrosa, form ada per masses incultes ningú havia pog ut preveure . No és gens fútil record ar que els cri si profundament mediocres que sovint barrejaven la base cri stiana amb les restes tians de les primeres generacions eren jueus de llengu a semítica i que, tre s sepaganes d'un hel 'lenisme en declivi ; és gles després, en el concili de Nicea, veril'època de les grans heretgies (gnosticistable origen del catolicisme, els bisbes ja me, marcionisme, montanisme, etc.), dels només parlaven grec i una mica de lIati. apologistes com ara Orígens i Climent d'Alexandria, i del naixement de l'ortodòL'anècdota parla per si sola si coneixem que el context sociocultural hebreu estaxia. Durant la tercera fase, entre els anys 250 al 325 , l'Església va estar bàsicava a les antípodes de l'hel·lènic, ra ó per ment ocupada a definir les seves relala qual el cri stianisme que van elaborar els genti ls i els jueus hel ' lenitzats es va cions amb el poder, li fos con trari o favo apartar en gairebé tot el que era fonarable, i es va produir una involuntària mental del judeocristianisme que, des de transfo rmació del cristianisme en un facJerusalem , de la mà de tor polític de primer ordre. Les gran s perSantiago, el germà de secucions romanes per eradicar el Jesús, i de l'apòstol cristianisme de l'Imperi , que van coPere , va intentar propamençar a l'any 249 , no només no van assolir el seu propòsit si nó que, a pargar el missatge del nattir del 310, amb l'arribada de la pax de Constantí, aq uest emperador va emprendre l'embargament de l'aparell eclesiàstic per part de l'E stat . El cop de sort fonamental per al futur de les Esglésies cristianes es va produir amb l'afebli-

43 15


TOTHOMSUMA www.terrassa.org


ment de l'Imperi romà a partir de l'eclosió Esglésies cristianes i va ajudar a pujar al de la crisi interna que va aflorar 1'1 de poder a la catòlica . maig del 305 amb l'abdicació simultània Des d'un principi , Constanti es va atorgar el poder de qüestionar les decide Dioclecià i Maximià, fet que va dur al sions conciliars que no convenien al seu poder a Constanci Clor i Galeri. Entre els anys 306 i 311 els governants romans esgovern i es va dotar de la facultat de contigueren tan ocupats barallant-se entre si vocar ell mateix, al seu desig , els conci li s generals dels bisbes. Un menyspreu tan que no van poder prosseguir la campanya d'extermini contra els cri sti ans que va gran a la jerarquia catòlica no va aixecar, engegar Dioclecià i, finalm ent , a l'abril del no obstant, cap protesta ; la raó cal bus311 , Galeri va signar un edicte concedin t car- la en la generositat de les seves donacions i en el al cristianisme tracte a cos de rei l'estatut, encara Constantí va ajudar, que feia dispensar restrictiu, de refiper interès personal i imperial, als bisbes convogia lícita. Un any a pujar al poder una de les cats als seus condesprés , Consesglésies cristianes, la catòlica ci lis. tanti, després de Constanti , a partir sotmetre Itàli a i del 315-316 , va cristianitzar - segons la Àfri ca , va ordenar que fossin restituïts visió catòlica- les lleis del seu imperi , a les Esglésies tots els béns confiscats promovent protecció per als més desvali que se'ls lliurés una contribu ció del guts i, al mateix temps, va fer més rigoTresor imperi al. rós el dret matrimonial; a l'any 318 va Però l'emperador Constanti no es va reconèixer oficialment la jurisdicció epislimitar a ser generós. En aquells dies hi havia una disputa ferotge dins de copal; al 321 va autoritzar les Esglésies a rebre herències ; al 320 o 32 1 va declal'Església cristiana del nord d'Àfri ca entre rar festiu el diumenge , fins llavors celel'anomenada Esg lésia dels sants, dirigida per Maiorinus (al qui va succeir Donat) , i brat com a dia del Sol ; va donar a l'Església catò lica grans finques i edificis l'Església catòlica , presidida per Mensuri per tot l'imperi i va ordenar construir de(al que va succeir Cecilià) . Els primers , que denominaven traditores als catò lics, senes de luxoses esg lésies que va finançar amb els diners públics , etc. els acusaven de col· lusió amb els persePer altra banda , és clar, l'emperador gu idors romans, mentre que ells havien no va deixar ni un instant d'assumir el ple estat resistents sense màcula (no havien control de les qüestions eclesials. Així, lliurat textos sag rats als romans, com sí quan l'imperi cristià va començar a veuva fer Mensuri , i havien preferit el martiri abans que convertir-se en lapsi o apòstare 's sacsejat per la disputa suscitada per l'arrianisme , Constanti , en sintonia amb tes, tal com van fer molts). A partir del 313 ambdues faccions , di ri gides ja per el seu conseller eclesiàstic , el bisbe Osi de Còrdova, igual que havia fet en convoDonat i Cecilià, es van tornar irreconciliables i es va produir l'escissió en dues car el concili d'Arlès (3 14) per resoldre el Esglésies. Quan l'emperador Constanti plet entre catòlics i donatistes, va fer reuva lliurar quantiosos béns a l'Església dinir prop de tres-cents bisbes , a l'any 325, a Nicea, per debatre la doctrina d'Arri. ri gida per Ceci li à va fer molt més que A les fórmules massa audaces d'Arri marginar l'Església de Donat, en realitat en algun s de ls seus escrits populars - sees va endinsar en un ambiciós projecte gons exposa , amb exactitud històrica, el polític destinat a configurar l'àmbit ecleprofessor Étienne Trocmé-, els bisbes de sial segons les seves necessitats personals i imperials, amb el que va transfortotes les tendències van vo ler oposar quelcom distint de les professions de fe mar per sempre la relació entre les

43 17


18

tradicionals , a les quals alguns havien cregut, al principi, poder atenir-se . El concili va emprend re, doncs, l'elaboració, sobre la base de la profess ió baptismal de Cesarea de Palestina, d'un "simbo l" que enunciés la cristologia ortodoxa . Als títols de "Déu de Déu, llum de llum ", es va afegi r en particular el "de co nsubstancial al Pare" (homoousios), que havia estat en el passat l'express ió del "monarquianisme" de Sabelius i de tots els que esborraven la distinció entre Crist i el seu Pare . Aquesta sorprenent addició , que va se r sens dubte suggerida per Osi de Còrdova, no va ser acceptada si nó per la personal insistència de Constanti , a qui el conci li no podia negar res. Quan va arribar l'hora de signar el text així redactat, l'em perador va fer saber que tots els clergues que s'hi neguessin serien imm ediatament desterrats per les autoritats imperials. Només Arri i els se us partidaris eg ipcis , suficientment compromesos , es van resistir a aquest extraordinari xantatg e, i van marxar immediatament cap a les llunyanes ciutats de les proví ncies danubianes. A ca usa de la unanimitat, respecte a l'emperador o simple covardia , els altres assistents es van vincu lar a la decisió , fin s i tot aq uells que co nsideraven el homoousios co m una fórmula herética. El concili es va disso ldre el 19 de juny del 325, després d'un gran banquet ofert per Constantí en honor dels bisbes assistents, que els va causar una profunda impressió : alguns d'ells van arribar fin s i tot a preguntar-se si no estaven ja al regne de Déu . L'empe rado r afegí al banquet un discu rs exhortant els bisbes a la unitat , a

la modèstia i al zel mi ss ioner, aixi com regals per a cadascu n d'ells i cartes en les quals s'ordenava als funcionaris imperials distribuir cada any blat als pobres i clergues de les diverses Esglésies. Els bisbes van partir, doncs, ac laparats, entusiastes i més submissos que mai. Constantí els havia guanyat definitivamen t per a la seva causa i podia sentir-se satisfet del resultat obtingut amb el concili . La unitat de les Esglésies catòliqu es havia pres pe r primera vegada forma visible i els cismàti cs quedaven convidats a associar-se a aquesta unitat en condicions hum iliants. Les escasses maIes persones que havien rebutjat la professió de fe comuna havien pres ja el cami de l'exili. Tot això era en gran part obra seva, la qual cosa li permetia des d'ara intervenir de manera directa en els assumptes eclesiàstics pe r coordinar i reforçar l'acció dels bisbes . Constituït en teòleg per la gràcia de si mateix, Constantí va dissenyar al seu grat el que els catòlics haurien de creu re per sempre sobre la persona de Jesús. El Credo que resen tots els catò lics , per tant , no procedeix de la in spiració amb la qual l'Esperit Sant va il 'luminar els prelats conciliars sinó de la ge ns santa coacció que va exercir el brutal empe rador romà sobre hom es que Jesús hagués menyspreat. Amb una jerarquia eclesial tan servil , Constanti no va tenir el més minim problema a utilitzar l'Esg lésia al seu antull , tant per forçar la unificació del seu imperi sota una sola religió, com per a l'ús i gaud i de la seva megalomania pe rsonal , ja que no debades es referia a si mateix com a "bisbe per a afe rs


exteriors" (episkopos ton ektos) de que havia estat el primer emperador que l'Església; es va fer denominar "salvador va abraçar la fe i la va deixar en herència designat per Déu " i "e nviat del Senyor", als seus successors, pel que li incumbeix és a dir, apòstol; va ordenar que se li renel més alt mèrit (magnum meriti)"'. dissin honors com a representant de Crist De la mà de tan meritori personatge (vicarios Christl) i que se li donés el tracva començar realment la seva marxa te de "la nostra divinitat" (nostrum l'Esg lésia catòli ca, transform ada en una numen) junt amb el sacratissimus que institució de poder temporal que s'arrogà posteriorm ent ostentarien també alguns la representació exclu siva i ortodoxa del emperadors cri smissatge de Jesús tians; va manar te(segons ho recuEls bisbes van callar, nir el seu palau llen els Evangelis van atorgar... i van assolir poder per temple (domus canònics que ella i riqueses divina) i la seva remateixa va triar i sidéncia privada va manipular, però per sacrum cubiculum; i, a la seva mort, als quals mai no ha estat fidel). va fer que l'enterressin com el decimoterTampoc les institucions fonamentals cer apòstol. En re sum, Constanti va fer que conformen l'Església tenen el seu tot el que li va convenir amb l'Església origen en Jesús, ni de bon tros. Aixi , per i les seves creences, era l'amo, i els bisexemple , en l'Església primitiva , tal com bes , a canvi , van callar, van atorgar.. . apareix en el Nou Testament, no existeii van assol ir poder i riqueses. xen els sacerdots professionals. En cap Malgrat això , un home tan fascinant, de les llistes de carismes i ministeris poderós i malvat com va ser Constanti, - Rom 12,6-7; I Cor 12,8- 10 o Er 4 ,7- 11 no podia morir sense fer una picada apare ix el sacerdoci; mai no es designa d'ullet cruel a la història, no podia "ascencom a tals els responsables de les comudir als cels" (tal com el van representar nitats i menys encara s'esmenten temples o santuaris als quals aquests indivialgunes monedes encunyades després del seu decés) sense abans riure-se 'n dus haguessin d'estar adscrits, aixi com fins a la humiliació dels bisbes que va tampoc no s'expressen lleis rituals a comtractar com a titelles i de l'Església catòliplir ni litúrgies per oficiar. ca que ell mateix havia posat a caminar; És una evidència històrica irrefutable per això, quan es va posar malalt, "primer l'afirmació del dominic i gran teòleg belga va buscar remei en els banys calents de Edward Schillebeeckx en el sentit que Constantinopla -recorda Karlheinz "no pot dir-se que els bisbes, preveres Deschner-, i després en les reliquies de i diaques han estat instituïts per Crist. Lucià, patró protector de l'arrianisme i Són una evolució. És a partir de la segodeixeble que va ser del propi Arri . Finalna meitat del segle 11 que tenim l'episcoment va rebre en la seva finca, Archyrona pat i les ordres menors com existeixen de Nicomedia, les aigües del baptisme, avui (. .. ) En els documents del Vaticà II (. .. ) que va ser administrat per un altre -ja ho havia insinuat el Concili de Trentcorreligionari de Lucià anomenat Eusebi, no es diu ja que són una institució de Constanti va morir el 22 de maig de l'any Crist. El Conci li de Trent va utilitzar l'ex337. Aixi resulta que el primer princeps pressió per disposició divina , és a dir, que christianus es va acomiadar d'aquest món havien evolucionat històricament per l'accom a 'heretge', detall que originà molts ció de Déu . Trent va corregir l'expressió problemes als historiadors 'ortodoxos', per institució divina, preferint l'expressió però que li va ser perdonat fins i tot per per disposició divina. El Vaticà II ha triat l'enemic més acèrrim de l'arrianisme a una tercera expressió : des d 'antic, és a Occident, sant Ambrosi , 'tenint en compte dir, des de l'ant(guitat, perquè de fet l'arti-

43 19


20

culació jeràrquica de l'Esg lésia ha evo lula religió que ell va professar, és a dir del judaisme , cionat seguint lleis socio lògiques". Finalment, sobre la figu ra central del Per altra banda , Jesús, al contrari que l'Església, mai no es va atibuir cap excluPapa, cal recordar que el verset de Mt sivisme per a ell mateix, tal com queda 16,18-19 que , segons l'Església, va instituir el papat, no és més que una impostuben palès en el següent passatge: "Joan digué a Jesús: Mestre, n'hem vist un que ra. Si comparem Mt 16, 15-20 amb els passatges equivalents de ls altres evanes valia de l teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és gelistes - Mc 8,27-30 ; Lc 9,18-22 i, en dels qui vénen amb certa mesura , Jn nosaltres. Jesús res6,68-70-, observaEl concepte de la missa pongué: No li ho imrem que encara que és contrari a la mentalitat pediu. Ningú que en la frase es repeteix del Jesús del Nou Testament nom meu faci miratextualment en Marc i Lluc (però amb cles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra afegits diferents) i el sentit es conserva nosaltres , està amb nosaltres" (Mc 9,38en Joan, en cap d'ells apareix cap rastre 40). I el mateix text es reprodueix en Lc de l ve rset de Mt 16,18-19 amb el tan fo9,49-50. Durant els tres primers segles namental com presumpte nomenament no hi ha un tot i una part per als cristians, que Pere rep de Jesús, un text que va ja que dominava la idea oriental que no ser afegit molt després i que contrad iu raera qüestió de "formar part" del cristianisdicalment el fonament neotestamentari: si me sinó de "ser" cristià ; però a la fi del la fe i base del cristianisme radica en les seg le IV, o ja en el v, el sentit juridic es creences aparellades amb l'acceptació de va imposar a l'experiencial i va començar la divinitat de Jesús , resulta obvi que la a parlar-se d"'Esg lésia Universal", d'una resposta atribuïda a Pere no suposava entitat concreta que es contraposava a la més que la proclamació d'un credo sò lid resta, per una banda que ja no era el enfront dels qui no tenien al natzarè per tot... però que aspirava a conquistar-lo "Fill de Déu viu ", i que en aquestes paper la força. rau les radicava, no en qui les va dir, la També el concepte de la missa és ab"pedra" sobre la qual edificar l'Església. solutament contrari a la mentalitat de l Tal com hauria de ser de sentit comú -i Jesús del Nou Testament. Quan Jesús va com es confirma en passatges tan notaindicar de quina manera podia guanyarbles com I Pe 2,4-8 ; El 2,20 ; o I Cor 3, 11 se la vida eterna (Mt 19,16-26 ; Mc 10,17i 10,4- el fo nament, la pedra, sobre la 27 i Lc 18,18-27), no va parlar per res qual s'edifica la fe és Jesús-Crist, no d'anar a missa, ni de celebrar actes riPere, ni de bon tros el Papa o l'Església. tuals de cap Tal com va observar amb l'• • " bri ll ant agudesa Alfred classe ja que , ans al contrari , Loisy, especia lista en estuva posar tota la ~~ ~ dis bíblícs i historiador seva obstinació I~'I 111 de la re.ligions: "Crist a eliminar el ri~ .. va predicar el regne de tualisme vacu i burocratitzat de

¡;:¡¡

rl

& ,{

~

¡:¡oSARI "I7O'O-E L' AVROR,\

~

v+\ ),'

-

~

f\\t);, ,,,,,,,-


ci monogràfiC

... Era el relligament!

Vicenç Molina. Professor d'Ètica empresarial (UB) dominar aquest somni , d'ordePerqu è és clar, això de la renar aquesta rece rca des d'una ligió, de veri tat, sense fugir d 'esfont d'au toritat externa i aliena a tudi, si és que volia di r alguna la nostra consciència , i de fer-ne cosa , volia dir ben bé això: re lli de rivar, d'aquesta autoritat, relagament. En el sentit més autèncions de poder i de sotmetiment, tic de l'arrel llatina de la paraula, i cod is morals, manu als d'ús sosembla prou obvi que l'ésser bre els possibles - o no- judicis humà aspira, en termes natude valor que ens podem perm erals, a sentir-se rell igat amb el tre el luxe d'emetre . D'això, que l'envolta, amb la resta d'ésn'hem parlat a bastament. se rs vius, amb l'univers. I, espePotser ja n'hi ha prou ... cialment, amb algun altre ésser No era veritat que la cu ltura reli-generalment també humàgiosa donés resposta a totes les inquiemés en concret que am b els altres. Aqu i tuds dels interrogants ex istencials. No és comencen a intervenir-hi les emocions, a veri tat que un sistema relig iós hag i de ser més de la pretesa racionalitat. el fonament del comportament ètic o dels D'aquesta aspiració a la rece rca d'un judicis morals. Les interpretacions univovincle que ens situï davant de nosaltres ques de la percepció trad icional de les remateixos i davant de l món, pot venir el ligions sobre gust per la diaquests aspecmensió espiriL'aspiració a la recerca tes han com portual, la recerca d'un vincle amb nosaltres mateixos, tat molta proen el nostre món amb els altres éssers, amb l'entorn pe nsió a la interior, la conti confusió, moltísnua inte rp el'lació sims du btes , molta inseguretat i, com de la nostra consciència enve rs els ansempre, molta por, molta repressió i molhels qu e van més enll à del nostre melic, tes vícti mes. Perqu è la religió, el re lligai que es tradueixe n en amor, en amistat, ment, potser sí que té a veure amb aq uell en poesia, en imag inació, en creativitat, desig de fusió amb l'univers, però no dóen joc , en bellesa, en cari cia, en complicitat, en compromís, en el lúdic predomini na resposta a les preg untes radicals: Com viure? I què cal fer? Ai xò és fein a del somni per damunt dels ri tmes estri cd 'un altre tipus. D'una ètica rac ional, tament biològics del qu e som. N'hi ha que, a aquesta dimensiò espiritual, li conscient , que aspira a do nar-n os les eidiuen religió. No hi ha d'haver cap problenes de mesu ra perqu è emetem responma si d'aq uí no se 'n deri va cap desig de sablement judic is lliures sobre la co-

43 21


22

i el gran repte de la recerca espiritual inherència de les nostres accions i decisions . No és veritat que la dimensió reliterior. giosa sigui el fonament moral d'una escaDe fet, no calia emboli car-se tant. Tot la de valors que pretengui arrelar en la això podia expressar-se d'una manera intimitat de l'ésser humà, per tal com s'ha més adequada , més precisa. I, sobretot, anat generant mitjançant la imposició més bonica i menys dramàtica. Amb la d'un codi que senzi lla dignitat algú , al marge la paraula de La dimensió espiritual no s'exhaureix de tot consens, poètica es pot en cap doctrina ni en cap sistema. considera fruit dir molt més Es pot dir molt més amb la senzillesa sobre aquestes d'una revelació de la paraula poètica més o menys coses. Com tan divina, més o bé va saber fer menys tel·lúrica, més o menys virtual. La Juan Ramón Jiménez en un poema ben fonamentació dels judicis de valor, l'arrel petitó , Canción nocturna , que , potser, pode la moralitat, no rau sinó en la considedríem percebre com un esclat de sentit ració -conscient i responsable , per tant esp iritua l: autònoma- que la clau última de valoraiAllà va el olor ció d'allò que pot ser bo o dolent per a de la rosa! l'existència pertany a la mateixa esfera íCójelo en tu sinrazón l de l'ètica, no n'és aliena. iAllà va la luz És evident que la dimensió espiritual de la luna l no s'exhaureix en cap doctrina ni en cap iCójela en tu plenitud I sistema. Molt menys, en cap institució. i Allà va el cantar Mai , en cap persona autoinvestida de del arroyo! funcions d'intermediació entre nosaltres iCójelo en tu libertad l \


ci monogràfiC

Obres d'art i catecisme

Jordi Serrana. Director d'espai de lli bertat crec que pugu in afirm ar que teEn la societat catalana ha fet nen cultura, ni moll menys cultufortuna una Irase : sense cultura ra re ligiosa . Qu è s'ensenyava religiosa no es pot entendre ni en aquesta època en la qual tointerpretar una obra d'art. ta I·ed ucació estava sota el nihil Davant d'aquesta afirmació , obstat dels bisbes? Un a barreja la re sposta més normal és acde racisme i intolerància, veceptar aquesta premissa. gem-ne dos exemples dels lli Què s'amaga darrera aquesta bres escolars: afirm ació? "Los moros no querian a Primer, s'assimila tenir cu ltuNu estro Seño r Jesucristo ni a la ra religiosa amb cultura catòlica. Virgen. Los moros creian en un I d'aqui es passa ineludiblement hombre que se Ilamó Mahoma. a la necessi tat de l'adoctrinaMahoma decia: 'Matad a nueslros enemiment catòlic. AI fin al podriem arribar a la idea que sense memoritzar el catecisme gos donde los encontréis' . Y un rey moro les mandó que devoraran a los cri stianos no es pot entrar en un museu d'art. Però , hasta que no quedara uno". a més , no ens parem a pensar en un altre parany: és possible teni r cultura catòli"Nosotros , los subordinados , no teneca? No és un oximoron? Tenir le no és , mos màs misión que obedecer. Debemos obedecer sin discutir. Quien manda sa be al meu entendre, un signe de cultura. lo que hace y por Uns dirien que és qué lo hace ... Los un signe d'incultuSense cultura religiosa españoles tenera ... No anirem tan no es pot entendre ni interpretar mos la obligación enllà, simplement una obra d'art_._? de acostumbrardirem que és una nos a la santa reacció davant de obed iencia .. . ¿ Y quién juzga al que tiene les preguntes que no tenen resposta des el màximo poder? Dios y la Historia. A de la raó. No és un signe de cu ltura o inuno y a ot ra daré cuen la. Lo demàs no cultura, està més enllà. Es mou entre els es de nuestra incu mbencia". sentiments i les emocions i, per tant , no hi ha res a dir. Cada individu té dret a Pensar que amb una formació construir-se les fantasies que vulgui per d'aquest tipus hom pot entrar al Museu Nacional d 'Art de Catalun ya i entendre altal d'intentar trobar sentit a la vida. guna cosa, la riure , o plorar, depèn de Segon , tenir formació catòlica no equicom es miri . Existeix tota una generació val a tenir cu ltura religi osa. De let, tots els educats en el nacionalcatolicisme no acostumada a aquestes barbarit ats que

43 23


24

els protestants que van traduir la bíblia al ens vol fer creure que a l'escola franquiscaste llà i al català I. Precisament l'església ta s'adquiria cultu ra . Un cop deixat clar que amb l'adoctricatò lica, que pretenia mantenir els se us fidels per mitjà del control de les seves nament catòlic no s'aconsegueix cultura, passem a una altra qüestió. De fet és emocions i sentiments, ara ens vol fer creure que cal cultura per entend re l'art. molt òbvia. Si hom vo l entend re històri a de l'art, on va a estudiar? A una facultat Seri a com dir: només poden llegir llibres de teologia o a una facultat d'històri a? els fi lólegs. La re sposta sembla bastant clara. Compliquem encara més les coses ... Per acabar, caldria afegi r un a refl ex ió Com interpretem un Ràfols Casamada? més . L'art s'ha d 'enI en aquest àm bit tendre o ha d'emotan sensible, m'atre",Si cultura i religió catòlica cionar? Aqui ja les viria a dir que no és són termes antitètics! Gaudim tan important entenopinions seran de de l'art i fem escola pública! tots colors. AI meu dre el que vol dir entendre l'art ha l'artista , sinó quines d'emocionar. Per tant, ens troben en un sensacions tens tu mateix. A un amic pinàmbit li mítrof entre la raó i la cultura, per tor li vaig pregunta" quan pintes en què situ ar-se una altra volta entre les emopenses? Em va respondre : no es pot pensar quan pintes! cions i els sentiments . De fet la funció de l'art religiós és precisament aquesta: De fet, si l'art perdu ra és pe rqu è no es emocionar. La funció de l'art religiós pol explicar. El dia que es pugu i explicar -quad res, esg lésies, retaules , etc.- era del tot, s'acaba . Fent un a comparació pomolt clara : intentar transmetre, per mitjà dríem dir que, si acabessi n trobant les de les emocions, la ideologia del poder raons de l'amor, l'acabarien privatitzant , religiós, i en molts casos també atemorir, ens l'explicarien ets capellans i l'amor impressionar. I això, és clar, no ens ho s'extingiria. Si ho sabéssim tot i sabéssim explicarà mai l'església catòli ca. La seva què ens enamora i perquè, seríem déu. funció, a més , augmentava pel fet que als I cal ser més humils. Mentrestant, gaudim fidels els era barrat el pas a la lectura de de l'art i dediquem diners a l'escola públila Bíblia , que estava prohibida. Van ser ca. Ras i cu rt •


ci monogràfiC

Ecologia i religió

Jordi Miralles President de la Fundació Terra ment" de la civilització humana La religió és una estructuració del pensament i de la praxi sense fre (tots hem de ser lliuhumana basada en la persona res, per fer el que ens passi per com a expressió divina. la punta clitoriana o del gland) L'ecologia demostra que l'ésser referm a el ll egat de mil ,Ien is de humà és una peça més de l'unireligiositat o, dit d'una altra manera, de dogmes espirituals vers material i energètic. L'ecologisme és un sistema de exaltant que ens cal "conquerir pensament que apropa la persoel planeta per al nostre gaudi". na al seu entorn i la fa igual a la També és evident que cal distingir entre religions i espiritualitat. resta dels éssers vius , però amb la responsabilitat que la racionaUna religió té un sistema sociolitat ens atorga per ser conspolític que l'avala i una organitcients dels nostres actes. Per això , ras i zació jeràrquica que dictamina, defensa i cu rt , l'ecologisme no pot ser religiós. Un implanta un codi normatiu que determina ecologisme cri stià, per posar un exemple, el comportament d'una societat. En canvi , és un duet impossible , com ho és el del'espiritualitat és un sistema de lliure pensament sobre la transcendència vital. Per senvolupament sostenible o la generositat bancària. això, no es pot anomenar espiritualitat La fertilitat i la pròpia magnitud del cel (sinó creença religiosa) un sistema de atmosfèric amb totes les seves manifespensament que no valori que la totalitat tacions (llamps i de la vida està interrelacionada i de la trons , ventades ... ) L'ecologisme pot ser una i de la furi a de la qual la humanitat renovació de l'antic animisme, terra escupint foc n'és una fo rm a més. del respecte per la natura En aquest sentit, des de les entranyes o del vast oceà l'ecologisme es pot colgant qualsevol cosa que s'atreveixi a considerar una renovació de l'antic anisolcar-lo en plena tempesta, han estat misme en el qual la fort alesa espiritual signes inequívocs per situar l'orgu ll i la neix del pregon respecte per la natu ra racionalitat humana en un a posició d'huque inclou al propi ésser humà. Les relimilitat. Ben al contrari , les religions , des gions exalten la "divi nitat humana" i pode les més antigues fin s a les modernes , sen en la mateixa línia de conquesta la atorguen a l'ésser humà un paper d 'heroi própia "salvació", amb independència de al costat dels déus. En qualsevol cas , és si per assolir-la "cauen" altres humans. evident que el dilema actual de "creixeAquest és el sistema de pensament im-

43 25


26

tem ofegant de gasos amb efecte hiverperant , que fa que els ri cs ex isteixi n pe rnacle. Per això, en aquest sentit, no hi què s'explota els pobres o s'acumulen pot haver educació ambiental sense una béns sense compartir-los sabe nt que la reeducació espi ritual en la qual ens allinostra vida és efimera. be rem del jou del sistema de pe nsament La grandesa de l'espi ritualitat basada religiós que excita la "nostra grand esa i en la natura és que apropa la pe rsona a divi nitat". Mentre siguem "fills de déu" volles energies còsmiques de les quals fordrem "se r deus" i en realitat , l'ecolog ia i ma part. Ens agrad i o no som una vibrala ciència, en ge neciò ene rgètica que ral, ens han mostrat s'expressa pe r L'espiritualitat és la recerca que, de "divins", no rao ns del propi med i de la connexió ha rmònica en teni m ni l'ADN , el fisic en el qual vivim de l'energia que portem dins i de ls nostres sentits qual pot ser COrromput per un simple via travès d'una forma ru s i acabar amb la nostra existència en material. Però la matèri a carnal és tan un tres i no res. sols una part de la nostra rea litat i per això una baixa pressió atmosfèri ca, o la Si analitzem l'actu al desgavell ambiental i social podrem veure que, en el ionització de l'aire abans d'una tempesta , fons, hi ha la supèrbia divin a que estimuens pot alterar el nostre comport ament. Aprendre de la natu ra , con nectar- se amb len les religions qu e atena llen l'espècie les energies de l'entorn, estimar Gaia, el humana. El cristian isme, l'islamis me, pl aneta Terra, ens ajuda a situar la nostra l'hinduisme són l'opi que enterbo leix la dimensió humana en un marc d'hum ilitat nostra ment pe r fer-nos ll iu res . El bud isme, el taoisme o el moviment New Age , i, per tant, d'espiritua litat. AI capdavall , l'espi ritu alitat no és altra permeten un apropament més probable a cosa que la recerca de la connexió la necessà ria humilitat humana. Però no ca l cap pensament espiritu al si hom s'enharmònica de l'energia que portem dins dinsa en la realitat que ens aporta la i que ens envolta perquè en som part. Asseure's relaxadament sota la volta de l ciència ecológica sobre el nostre pape r firmament plena d'estels en moviment en aquest planeta, emmetzinant-lo de en una nit sense ll una regenera els noscontaminants, amenaçant el fut ur de centres ànims, com aquell qu e entenars de generacio ns amb la rad ioacti vidoll a el mòbil sense bateri a tat, esgotant els recursos naturals o simal carregador. A""'~"'plement extingint milers d'espècies que comparteixen el nostre mateix Aprendre a viure observa nt la natura que planeta. L'ecologia no és més que ens envo lta ens portaria a una actitud més respectuosa i ens impediria aquesta actitud de conquesta salvatge que ens port a a construir arreu , a disposar de mes d'un habitatge i de moure'ns per on ens doni la gana i donar voltes al planeta mentre l'es-


una ciència, però és evident que el seu El problema no és generar mites ni simestudi ens apropa a una forma espiritual bols, sinó facilitar que deixem de conside respecte per allò que ens envolta i alderar-nos "fills de déu ". La nostra energia hora ens allu nya dels dogmes religiosos . i la matèria que portem a dins és de la mateixa mena que la dels estels, les peL'ecologia ens condueix a la idea que la "Terra no pertany a l'home sinó que és dres , l'aigua o els animals i plantes que l'home el que pertany a la Terra i que ens envolten . Quan ens morim aquests aquell que escup sobre la Terra ho està àtoms i ones retornaran al medi i fertilitfent sobre si mazaran noves vides. teix". Per contra , les La relig ions monoLa Terra no pertany a l'home religions ens sotmeteistes s'han imposat sinó que és l'home ten a un sistema de gràcies a l'imperi de el que pertany a la Terra la por i de l'esclavatpensament que ens ge del pensament. converteix en esclaus del propi sistema i ens cega sobre Només hi pot haver "sostenibilitat" i, per l'evidència que, mentre pretenem anar tant, garanties per sobreviure com espèpels camins de la divinitat, no fem res cie en el futur, si ens alliberem del jou de les religions , més que deixar una estela de destrucció .

43 27


PARLANT, educo.

L.

'IIA'I~'~'

lJ{ VILADECANS

-

~

Olputac l o

o

a i1 , ce lQn a

, ;tn I do .......".e CH5


l'entl'c\'lslA

Miquel Izard Historiador

Jordi Serrana. An/oni Cas/ells Espai de Lli bertat

Professor titular d'Història d' Amèrica i d'Història de Catalunya. Autor -entre d'altres- de Revolució industrial i obrerisme. Les Tres Classes del Vapor - Oigue 'ns algunes dades personals i alguns fets que hagin influït en la teva vida .. - El meu pare era apotecari i, tot i que mai no m'ho van preguntar, sempre s'havia dit que jo seria farmacèutic , perquè era el més gran dels nois. AI cap de tres anys a Farmàcia em vaig trobar una assignatura que m'interessava: Fisiologia vegetal -a mi m'agrada molt la natura ... - i vaig posar-me a estudiar molt - suposo que en vaig saber més que el catedràtic- i, curiosament, em van suspendre. Devia ser cap allà l'any t 952 o 53 : impossible protestar! Vaig agafar una emprenyada tan forta que vaig deixar la carrera. M'agradava molt llegir i em vaig passar a Lletres, sense cap recolz ament econòmic familiar, és a dir que vaig haver de posar-me a treballar per pagar-me els estudis . A la Facultat vaig conèixer en Jaume Vicens Vives , tot un personatge , amb la desgràcia que es va morir l'estiu que jo acabava la carrera, al juny de 1960 . Aleshores vaig anar a Pari s, i va ig treballar amb en Pierre Vilar. Va suposar tot un canvi radical : em convidava els dijous a prendre te a casa seva i parl àvem de tot. Jo, aleshores, militava al PSUC ...

En tornar, els deixebles d'en Vicens va m ser expulsats de la Facultat de Lletres i en Fabià Estapé ens va aixoplugar a Econòm iques -s 'hi feia Hi stòria Econòmica , amb en Jordi Nadal, que era PNN . Però allà no hi teniem cap futur, ni tan sols cobràvem , i jo treballava per a algun es editorials ... L'any 1966 participo a la Caputx inada i ens van tornar a expulsar -encara que no tinguéssim sou , com era el meu cas. I, al cap de dos anys, jo - que sóc agnòstic- he de reconèixer que , per miracle, vaig entrar en contacte amb una Universitat de Veneçuela i me n'hi vaig anar amb la familia, convertint-me de catalanista en americani sta ... Tres anys més tard , per aquelles coses pròpies dels germans Marx que tenia el franqui sme , n'hi va haver prou que t'haguessin expulsat de la Un iversitat per poder entrar a l'Autònoma -amb en Fontana , en Termes- i hi vaig estar cinc anys. Volia fer Història de Catalunya, però els catedràtics deien que això no existia i, finalment, vaig acabar fent Història d'Amèrica . I després vaig ésser professor titular d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona. M'ho he passat molt bé a la

43 29


l誰J

Ajuntament .. de Sabadel l

so~+2..00. 000

-


Universitat, amb la relació amb els estudiants.

que és natural és l'harmonia : no hi ha explotació, ni violència, ni masclisme . I no pas per manca de dese nvolupament, sinó - Què et porta, en els teus llibres, a estucom a fruit d 'un a decisió pensada , d 'una diar l'oposició popular al liberalisme i al filosofia de la vida . En la majoria de cacapitalisme, a Catalunya i a Amèrica sos no existeix ni tan sols la paraula "cu l-com és el cas dels "cimarrones"-? pable" ni "innocent", no hi ha sistemes de - A la Universitat, en el món del PSUC, càstigs, compleixen amb la convivència hi havia com una mena de dèria que conpacifica per tal de sobreviure .. . sistia a fer inevitaAnecdòticament, us blement història del Les societats cimarrones són pu c dir que entre els moviment obrer. En "sense déu, sense llei i sense anarquistes cataVicens em va suggelan s, al respo nsable ningú que mani", i funcionen rir una tesina sobre d'un si ndicat - no Les Tres Classes del pas als dirigents- li Vapor, un dels primers sindicats tèxtils deien "animador", el mateix terme que a però en Vilar em va ensenyar que , per les comunitats cimarrones . Ho vaig poder conèixer els obrers , calia conèixer la incomprovar perquè vaig tenir la sort, fa dústria ... Després, amb la mort de quatre anys, d'estar-me un mes i mig Franco es produeix l'eufòria i, immediataamb els cimarrons del Brasil , a la se lva. ment, la decepció i la cri si que et porta a És que, en una societat de l'abundància replantejar-te algunes idees massa fixes. -co m abans de l'arribada del capitalismeD'aqui ve , també, l'interès per estudiar al- no cal acumular, no té sentit l'explotaguns mites de la història -jo en dic "sació, perquè hi ha més animals , més fruita grada"- com, per exemple, la indeque no pas persones per mantenir. AI pendència d'Amèrica. I tinc interès a Brasil vaig calcular que en tenien prou, per sobrevi ure bé , amb un parell d'hores estudiar l'oposició a la colonització capidiàries. Quan el sistema és just no calen talista d'Amèrica, el món del "cimarronatge", molt menystingut , aleshores, per la mecanismes de coerció : ni església, ni Històri a oficial -insisteixo a dir-li "sag raexèrci t, ni policia , ni lami li a ... Si ho penda". Les societats ci marrones americanes seu, per què no podria ser aixi? Si la im(o afroamericanes , sense ser cimarron es) mensa majoria de la gent que coneixem replantegen una societat anteri or, "sense no són pas violents , ni delinqüents, ni esdéu , sense llei i sense ningú que mani" pecialm ent negatius! En canvi, acceptem -en paraul es dels conqueridors- és a dir, que els mecanismes de control els exersocietats anarquistes , i qu e funcionaven . ceixin els dirigents i que se n'aprofitin . I encara en queden ... Han tingut certa influèn cia en alguns il 'lustrats fran cesos -el - I l'afany de poder d 'un individu sobre mite del "bon salvatge"- i en els anarels altres? quistes catalans. - No és natural. La humanitat té al voltant d'un milió d'anys . Les estructures de - Això ¿ ès prou versemblant ? ¿ no tè un poder són dels darrers deu mil anys . Tinc cert regus t mitològic? prou experi ència , no pas per lectures si- No. Hi ha molts reculls d'antropòlegs , hi nó per coneixement directe, especialment ha prou informació. Una part d'aquesta d'Amèrica, que l'afany de poder no és nainformació ve dels conqueridors, que es tural, és social : qui mana obté avantatqueden meravellats i escandalitzats. En ges. Vaig conèixer un periodista, de tenim proves dels primers francesos que Chiapas , que fou proposat com a candihi entren en con tacte al segle XV II. dat a govern ador pels nadius. Els ind igeEn aquestes comunitats americanes el nes van estar parlant amb ell molta esto-

43 31


32

plex. El que si que podem és assajar, si na , sense di r el què -parlen molt, a poc a més no intentar-ho, aproximar-nos al que poc, porten molts anys- fins que li van va passar recuperant les veus dels protadir: Vostè és com nosaltres .. . Nosaltres manem obeïnt i, entre vostès, els que gon istes, però no tan sols les dels primers actors, sinó les de tots. Aix i, la manen, manen manant. En volem un que históri a pot intentar apropar-se a alió que mani obeïnt. Per a ells, qui mana no és realment va passar. més que un portaveu: es reuneixen, discuteixen sense cap pressa - tenen tot el - En els darres anys, aquí, per exemple, temps que faci falta, per discutir, per fer s 'esta produint un esforç del que se 'n diu l'amor, per banya r-se , no entenen perquè "recuperar la memòria històrica ", sobretot s'ha de tenir tanta pressa. Jo he rebut per part de la gemés informació de part dels antropòneració dels néts L'afany de poder no és natural. que, sense por, legs que no pas El natural és l'harmonia, dels historiadors i volen saber. sense explotació, sense violència n'he rebu t molta, - Jo en di ria "recusobretot, dels perar la memòria", creado rs: de pintors, novel'listes , poetes, sense "històrica". Sí a la memòria, no al que no estan emmotllats per cap formaconcepte de memòria històri ca. Perqu è ció acadèmica . Wright nove l' li sta cana"això" és el que recorda aquest.. . L'altre de nc va publ icar Confine ntes robados, en deu recordar una allra cosa" . Em vaig trobar un ll ibre publicat per una senyora què exposa alguns exemples de comun itats indigenes enfront del V Centenari de que sembla mestra, de la comarca de 1992 i s'hi veu clarament un sistema asVic, en què, explicant fets familiars, di u sembleari en fo rma de confederació de que el desori de la guerra va venir perquè nacions indies. El mateix Franklin, a l'hoels anarquistes volien imposar el comura de fo rm ar els Estats Units, va dir: nisme soviètic. Home' Doncs no! Utòpics , aquests indis porten fun cionant centenars si, però que volguessin el comunisme soviètic, rotu nda ment no! S'ha de fer l'exerd'anys en un sistema federal i nosaltres no en sabem . cici de comparar, també, llibres, diguemne, "neutrals" amb els franquistes. Són - Però en aquestes societats també hi ha totalment antagónics. Fa pocs anys alguns cated ràtics d'Històri a de Sevi lla no proves de practiques molt violentes, trepanacions rituals, res tes arqueològiques entenien que els llibres d'històri a d'Amèri ca no diguessin el mateix allà que que diuen que ". - La violència era una excepció. Si que els publicats aqui sobre la conquesta! hi havia trepanacions, però també cura- Però els darrers temps ha anat emerven amb operacions de cap . I, en altres casos, eren rituals fune raris, sanitaris ". gint la memòria dels perdedors. no? - Du rant quaranta anys va haver-hi una Per als cimarrons el matxet era una eina, allau de mentides, no només de silenci. només una eina. Només esdevé arma si són atacats . Amb els primers gove rn s del PSOE no es va fer res. I, coincidint amb l'època de - Com veus la His tòria oficial i com la l'Aznar, ha començat a publ icar-se sobre fas tu? els maquis, els camps de concentració, les presons, els assassinats, amb l'ajut - Hi ha una història acadèmica radical fo namental de periodistes, d'algunes que practiquen persones progressistes, pel·lícules. Abans només hi havia franctisovint en els contextos anglosaxons, que radors i ara hi ha un espai histori ogràfic parteix de la utopia de pretendre rescatar el passat. No es pot. Tot és més comde moda.


- Quan tractes el segle X IX, no tens una al Canadà , tot girava entorn del salmó i, ara, en deu anys, ens els hem carregat visió massa amable del republicanisme federal. No és una mica injus t? tots. S'esgoten les reserves marítimes, - Vivim en una confusió : el Iracàs del lil'aigua ... La sortida no pot tenir res a veure amb l'actualitat. La utopia no ha de beralisme espanyol distorsiona la relació ser consumista, ni ego ista. Hi ha evidèndel nacionalisme amb el procés de constitució de l'E stat escies del distanciapanyol , que no acon- La gent vol que el govern sigui ment entre els goseg ueix crear una verns i les societats, com més fluix millor distanciament que cultura nacional buri com més lluny estigui, millor no és bo però sí emgesa, com a França. blemàtic. Es maniA Catalu nya hi ha festen les inquietuds, amb l'exemple pauna cultura protoburg esa , amb consciènradigmàtic de l'oposició a la guerra de cia diferencial , amb la llengu a catalana, sense fronteres ni límits clars, quan fral'Iraq , aq uí mateix . cassa la revolució burgesa i la gent se n 'adona: els volen explotar i, aleshores, - Quina opinió tens dels nous moviments afirmen maneres de viu re anteriors, sena América ? - S'estan buscant noves sortides, noves se laboriositat, ni estalvi ... És per això alternatives . No hi ha res que sigu i bo del que alguns "liberals de bona fe ", mode rnitzadors, proposen el federalisme , que tot , però és molt millor la situació ara que el que hi havia : els "sem terra" del Brasil , ès menys emprenyador que el liberali sme Chàvez potser no tant , però sí l'Eva centralista - perq uè el liberali sme és molt Morales , Kirchner ... centralista' La gent el qu e vo l és que el govern sigui com més Iluix mi llor, i com - Quin consell donaries als joves? més ll uny esti gui, mi llor. Això explica l'ar- Que no combregu in amb res, que ho relament posterior de l'anarqui sme. qüestionin tot, que s'ho rep lantegin tot. No han d'accepta r imposicions de - Peró tot això és molt discutible, com els mateixos pressupostos participatius la família, ni de l'escola, ni de l'estat, ni de l'església. Han de Porto Alegre, amb l'acord del mad'interrogar-se davant de qualteix FMI, perquè una cosa és redistrisevol fet: per què fer una cosa buir sobre les despeses i l 'altra sobre perquè sempre s'ha let així ? els ingressos. El que aqui és freqüent, algun - Sí , és clar, és molt difíci l. Però és pais més enllà, ja no ho és. que , amb la globalització, ens esA la Xina , abans , eren les tem suïcidant. Quan la Xina dones que du ien pantaconsumeixi com aqui -com a Espanya- petarem tots. Cal lons i els homes laldilles . Excepte l'ètica nabuscar algu na alternativa. tural - no matar, no Els indis van viu re molt robar, no tractar injustade temps de l'agricultument ningú , no aprofira sense esgotar la terra. A l'actual tar-se dels dèbils- la Colúmbia Britànica , resta és relatiu \

43 33


MATERIALS DE JOVENTUT


la col·labomciÓ

Cròniques des del fora El linx ibèric Quique Toledo Educador és un auténtic verger natural. Si. He de demanar-vos disculLa cosa sembla molt bucòlica, pes, però és que la dinàmica peró, a Madrid, parlar d'espais dels fets em supera. Cada veganaturals és com trucar a les porda que intento escriure-us algutes de l'i nfern desafiant la Bèstia na cròni ca em quedo desfasat perquè surti del seu cau. Per en qüestiò de dies, i la suposaaixò, i com fidel reflex de la preda història --d 'actualitat » acaba ocupació de la nostra inclita present una refle xiò ex-post facto sidenta regional per una adesobre la realitat sociopolitica de quada ordenació del territori , Madrid i les seves coses . I és s'engega una iniciati va que no que la velocitat dels esdeveniha d'estranyar gaire gent: es ments, aqui , en el Foro, és molt tracta del desdoblament de la més fugaç del que vosaltres pocarretera M-501 (qu e di scorre en paral'lel drieu imaginar-vos. Collons! Si tinguésal nord de la N-V) per convertir-la en una sim platja!. .. Segur que les coses serien autovia . L'argument conté aquesta "lògimés tranquil' les, i la cri spació de la vida ca" aclaparadora dels nostres eficients quotidiana i dels fets polítics seria una algestors regionals: eliminar els anomenats tra cosa. Això de veure el mar sempre és punts negres, origen de molts accidents relaxant. .. Quina enveja em feu, allà a en les carreteres Barna , tan tranquils, passejant per A Madrid parlar d'espais naturals de la Comunitat de Madrid . la Barceloneta i és com trucar a les portes Els ecologistes inundant la vostra de l'infern desafiant la Bèstia (aquesta colla vista d'aquest blau d'eterns descondel Mediterran i. Aqui , a Madrid, ara que tenim la ribera fiats i rojos busca-raons) van sol 'licitar del riu Manzanares col·lapsada per les una enèsima auditoria sobre l'impacte ambiental de l'obra. Ho van intentar tamtrinxeres, les grues, les màqu ines diverbé amb el Mausoleu de Ru iz Gallardón ses i els túnels , ens hem de conformar (les obres de la M-30), i gairebé van amb l'anomenada Ruta dels Pantans . La zona oest de la Reg ió de Madrid, aconseguir que aquestes obres fossin visitades per una comissió del Parlament per sobre de la N-V, ens duu a la zona dels pantans. És la llegendària "Platja de Europeu, encara que després les coses Madrid". Malgrat les múltiples urbanitzahan quedat en el seu lloc, i la inspecció no s'ha realitzat fins ara , gràcies al suport cions que l'envolten , aquesta zona, amb del Partit Popular Europeu. Les perspectidiversos embassaments del riu Alberche,

43 35


36

ves, doncs, semblen poc falagueres per i per un import més elevat que la concesals preocupats per l'arbrat i la fauna en la sió dels parquimetres en altres zones regió madrilenya. amb més tràfic i problemes d'aparcaAixi estàvem , quan en els diaris va ment. Sembla una broma que , precisaaparèixer la noticia de la troballa d'excrement, hagi estat l'alcalde de la localitat ments de linx ibèric en la zona de la cargallega de Cangas de Morrazo (amic de la infància de l'esmentat regidor i, per retera dels pan tans per part d'uns investigadors universitaris. El debat va ser descomptat, membre del PP) l'avalista de immediat, reflectint-se tot tipus d'opinions l'empresa adjudicatària ... No poden i arguments , tant a favor com en contra. menys que valorar-se els greus probleMentre que uns mes d'aparcainsistien en la inment existents Hi ha linxs a Madrid : en concursos vestigació sobre en una localitat i adjudicacions dels contractes el possible estacom Cangas (o dels parquímetres, en la judicatura bliment d'un hàTe Cangas) del bitat fel i a la reMorrazo, amb gió de Madrid, altres (el govern regional) un parc automobilistic real ment espectacular i en la qual s'han desenvolupat sonegaven la major amb un argument senzill i directe: A Madrid no hi ha linxs. lucions més que imaginatives . El linx La veritat, qui subscriu ha de manifesgallec és una espècie molt peculiar. Per tar el desacord amb la visió "oficialista" descomptat. Altres linxs es troben en la própia judid'aquest assumpte. Madrid està plagat de linxs , i em remeto als fets. La varietat del catura, com aquest jutge que ha condemlinx ibéric a la regió de Madrid és rica i dinat als policies de l'anomenat "cas Bono". En la seva sentència ens trobem amb un versa, d'acord amb les pròpies caracteristiques d'aquest hàbitat tan peculiar. sorprenent argum ent de jurisprud ència: la sospita que els policies tenien ordres dels Esmenta ré alguns exemplars d'allò més seus superiors per realitzar el que s'han significatius i que il 'lustrin al profà. Hi ha linxs en els concursos i adjudianomenat detencions iI ·lega ls. Curiosament , aquest jutge ha arxivat la cacions dels contractes de ls parquimecausa contra un alcalde del PP en un tres de la capital. El senyor Gallardón ha descobert les mil possibilitats d'aquest municipi del nord de la regió (Pedrezuela) negoci per omplir les minvades arques que es dedica a construir en terrenys que ell mateix desqualifica. municipals. Per això, ha encarregat al seu regidor de circu lació, Don Pedro L'ombra de la sospita juridica em duu Calvo, la contracta de parquimetres en a recordar un parell de linxs llegendaris : barris de Madrid que abans no gaudien Tamayo i Sàez , creadors d'un terme que d 'aquest servei. El conha creat escola: El Tamayazo. curs d'adjud icació, un L'autèntic cop nou exemple de transparència d'estat de la en la gestió postmodernitat pública , ha neoliberal. Recordo que els dut a la conjutges no s'hi cessió del nevan ficar pergoci a una emquè (argumenpresa, sense taven) no es experiència en poden investigar el tema de les sospites. parquimetres,


Aquest cas no mereix motts comentaris. Diuen les males llengües que la Saez s'ha operat els pits (potser se'ls ha emplenat amb bitllets). Què no s'haurà operat Tamayo? El cas d'aquests linxs és un estrany encreuament genètic de feli amb altres predadors, com la hiena o el voltor (carronyaire). Un altre linx mereixedor d'una protecció especial és el senyor Urdaci. Sí, Don Alfredo Urdaci , que ja va demostrar els seus dots felins al capdavant dels informatius del NaDO televisiu amb un comportament propi de la sèrie Cuéntame, de TVE . Aquest posterg at lluitador per les lIibertats es despenja en el seu últim llibre (?) amb una teoria molt peculiar segons la qual les eleccions del 14 de març de 2004 van ser precedides d'un muntatg e propi d'un cop d'estat. No content amb això, i potser can sat de les seves aparicions en el prog rama d'Ana Rosa Quintana, o del seu aparcament a TVE , s'ha muntat una empresa d'intermediació esportiva i vol fer negocis amb el Reial Mad rid a costa d'oferir a Joaquin (sí , home, el davanter del Betis), o brindar el seu assessorament a ge nt tan necessitada com Guti (el futbolista aq uest qu e surt en les revistes del cor pels seus constants embolics ... ), tot a canvi d'una substanciosa comissiò, faltaria més! Es veu que des que ja no presenta el telediari , el senyor Urdaci ha d'anar una mica ju stet de peles .. . Pobre linx en perill d'inanició! Un altre linx capaç de fer-ne de totes és aquest càrrec públic de la Comunitat de Madrid , responsable de la Conselleri a de Medi ambient, que va acusar als científics de la universitat madrilenya d'haver col'locat la femta de linx, per parar les obres de la carretera. ~ L'argum ent ja s'ha utilit"'\ ..., ~ zat en altres ocasions. r""\ , ) . ~ Recordeu el qu e diu la ~

:~~;:: f,ro:~:,=,

~

sima motxilla amb la bomba dels atemptats de 1'11-M? Si és que alguns pensen que tots els científics són tan linxs com aquest científic coreà que va mentir i falsejar els seus ex perim ents sobre la clonació, desitjós d'endur-se un Nobel al Linx Ibèric ... Hi ha linxs per tot arreu, fin s i tot a Corea, collons ... ' Peró per sobre de tots els tipus de linxs presentats, n'hi ha un de molt especiat. Es tracta de Donya Espera nza Aguirre, ínclita presidenta de la Comunitat de Madrid. En aquests temps de sequera reclama aigua al govern central, mentre que autoritza noves urbanitzacions amb camps de golf, i perm et el reg de parcs í jardin s sense cap tipus de restricció. Total, si després exigeix aigua al Min isteri. .. Donya "Espe", en un exemple de tarannà democràtic, facilita qu e es televisi tot tipus de concentracions i manifestacions contra el govern de l'Estat, mentre que els telediaris de l'emissora autonòmica són autèntics pamflets en els quals un tertuli à habitual és el brillant sociòleg Amando de Mig uel (exemple de feixi sta il 'lustrat del neoliberalisme que ens toca sofrir aqui al Foro) . Igualment, es perm et el luxe de no donar subvencions a l'associació de víctimes de 1'11-M . La senyora Aguirre és tan linx que se li ocorre exigi r a l'esquerra que demani perd ó pels règ ims comunistes de Rússia o pel mur de Berlin , mentre que a Espanya hem de seg uir esperant que la dreta deman i perdó pels crim s de la Guerra Civil , pel període franquista o per la construcció del Valle de los Caídos. I té la barra de fer campanya contra el nou estatut de Catal unya. Ella sap que "venent" Espanya, assegura cli entela. A ella només .~._~~~~ li preocupa "fer Pàtria"... , v~ --=..,. Només li falta el vestit de

d.l~rw ~ ~:':~~~:: 1~~:;;:; \

43 37


ENTORN, sccl és una cooperativa d'iniciativa social,

sense afany de lucre dedicada a la gestió de serveis socloeducatius I de lleure des de la més de 20 anys.

Per les activitats de l'ESTIU 2006 posat en co nta cte amb nosaltres, t 'assessorarem i et farem una proposa a mida de les teves necessitats. 'NTORN ,.cd

OarrerAvr"fÓ, 44, Zn - 08002 Bu:ebre - Tel. Q3 S02 61 62 -Fax 0090 1 ,,..,.w.entom coop - 8fllCn"Y'ira'1 orn.ooop

Qa


la col·labol'aciÓ

Tràfic de mercaderia humana

Patsy S6rensen Presidenta de Payoke vzw Traficar amb éssers humans s'ha convertit ràpidament en una de les tres principals activitats de les xarxes globals del crim Avui dia sembla globalment organitzat , després del tràfic de acceptat que l'emigració és un drogues i el comerç d'armes. dret. En realitat , les possibilitats Sovint els mateixos grups i les i les necessitats en joc revelen mateixes xarxes estan involuuna gran complexitat. Les possibilitats d'una emigració legal, secrats en totes tres . Crec que és important insistir en gura i assenyada són molt limiel predom ini del crim organitzat, tades per a la majoria de la gent tot i que sovint veiem operad'arreu del planeta. AI contrari cions a petita escala. Hi ha mol que en el cas dels benestants tissimes definicions de crim org anitzat, turistes occidentals, traslladar-se a un superò totes tendeixen a coincidir respecte posat "lloc millor", encara que sigui de al nucli de la qüestió. Quan un minim de manera temporal, rarament és una opció viable . Si la gent opta per emigrar, en gedues persones s'organitza per cometre actes criminals amb la finalitat d'obtenir neral significa que té molt bones raons un guany financer o material , en principi per fer-ho. podem parlar de crim organitzat. El que La gent opta per travessar clandestiés fonamental és determinar què significa nament les fronteres, sovint posant en exactament estar organitzat. Fins i tot perill les seves pròpies vides. S'arrisquen una familia o un petit a ser víctimes de la mobilitat oferta només La manca de mobilitat legal clu b d'amics estan considerablement orfora de la legalitat i fa que la necessitat ganitzats, i de fet avui amb menyspreu de la d 'emigrar sigui explotada dignítat humana. En dia aquest és sovint el nombre creixent, acanivell predominant d'organització existent en el tràfic d'ésben trobant-se en situacions de terribl e explotació . Aquesta manca de mobilitat sers humans. El principi organitzatiu pot ser la lleiallegal fa que la necessitat d'emigrar, encara que està motivada sobretot per una tat a la familia, peró en la majoria dels necessitat de supervivència, d'ajudar la casos és una clara comprensió de la realitat del mercat. Si les comunitats locals familia i d'alimentar alguna esperança de fu tur, sigui explotada per d'allres, sovint no poden aconseguir els mitjans per produ ir objectes o serveis comercialitzables , gent amb idèntics antecedents. Què significa " traficar amb éssers humans " ?

43 39


40

manera indefinida les nombroses i barao si no poden introduir-los en un mercat tes existències d'aq uesta mercaderia legal, la mà d'obra clandestina i il'legal és (qu e, per raons òbvies, ningú més no rel'últi ma mercaderi a amb què poden clama). Subjacents a aquesta realitat hi comptar. La manera com aquesta última, i massa humana, mercaderi a s'introdueixi ha les polaritzacions que s'han dese nvolupat a causa de les desigu altats socioeen el mercat dependrà en gran mesu ra conòmiques , la pobresa extrema i els del nivell cultural del pais o la comunitat conflictes que les alimenten. Aquestes emissors. Potser el predomin i del tràfic per a l'explotació de dones (i menors) en polaritzacions inclouen la misogínia, el racisme i l'adhesió la prostitució té Traficar amb éssers humans és molt a ve ure al dog ma ideoamb el baix eslògic dominant. una de les tres principals activitats tatus de la dona De la mateixa del crim organitzat, amb el tràfic en la soci etat manera que pode drogues i el comerç d'armes d'origen, com dem di r que tratambé té a veuficar és una forre amb la demanda dels clients de la inma de crim organitzat, també hauríem de dústria de l sexe . En la majoria de les culdeixar clar que el cri m organitzat no pot tures d'arreu del món, són els homes els funcionar sense corrupció . Ara, permequi es dediqu en als negocis, mentre qu e teu-me qüestionar algunes idees preconles dones són les que fa n la veritable feice budes. La corrupció no és el mal funna. De vegades, una dona no és més cionament ocasional d'un sistema o una que un objecte prescindible, si fa no fa administració que normalment són efeccom un cap de bestiar. tius i eficients. AI contrari, la corrupció sol Això fa, a més, que no sig ui inusual ser precisament el que garanteix el funque la fa milia o el cercle més intim d'acionament correcte, eficaç i efectiu d'una mistats de la victima estiguin involucrats administració. És sobretot una caracterísen el tràfi c d'aq uesta . Ofertes de treball , tica intrínseca de qualsevol sistema institucionalitzat més o menys complex. d'escapar de la situació desesperada en què es troben, i sobretot de convertir-se Aq uest és, més que cap altre, el motiu en algú de gran valor (financer) per a la pel qual resulta de vital importància tenir fa mi lia gràcies al fet d'aventurar-se en suficient i decidida voluntat política per l'inconegut, porten els joves a situacions enfrontar-se amb el crim organitzat. en què, en efecte, tenen valor financer, Tanmateix, no s'ha d'exagerar la necessitat d'una ferma voluntat política ; la volunperò només per als seus amos, i tan sols com a mà d'obra barata. tat política no tan sols ha de combatre un En altres parau les , el tràfic d'éssers fenomen, si nó que també ha de lluitar de humans té relació manera inequívoca amb un problema per un món millor i de mà d'obra. Es més just. Això vol di r que, desenvolupen exponencialment escom a mínim , no tructures parasitàpodem seguir enries , i no només frontant-n os amb el per aprofitar el tràfi c d'éssers hubuit creat per la mans d 'una maneinseguretat i la ra poc sistemàtica . confusió polítiHem d'aprendre a ques, sinó també comprendre'l com el problema del sisper explotar de


tema que és. La manera com estan organitzades avui dia les nostres societats, les nostres economies, les nostres xarxes de seguretat social i les nostres polit iques exteriors, així com l'oportunitat que brinden a la gent d'identificar-se de forma positiva amb alguna cosa, amb una creença, una convicció o un lloc en la societat, són les millors armes que tenim , però només en la mesura que ens adonem que això és precisament el que configura i genera el crim organitzat. En l'actualitat, hi ha un nombre cada cop més gran de joves que , aparentment , no troben exempta d 'atractiu una carrera crimin al. A més , cap país no està aïllat. Eu ropa no està politicament unificada, encara que econòmicament ho estigui cada vegada més. També aquí, els recels i la falta de visió polit ica tenen un enorme cost econòmic, social i humà, a hores d'ara pagat sobretot per les víctimes de la brutal explotació. Víctimes Deixem de banda, potser només de moment, els crimin als i el suport que reben del sistema. Centrem-nos una estona en les víctimes. D'entrada, hem de resistir-nos a la temptació de complaure'ns en el victimisme de les victimes. Per experiència hem après que la insistència en el victimisme de la víctima no és beneficiosa ni per a la persona ni per a la seva protecció i la persecució dels criminals. D'altra banda, la major part de les víctimes que han reeixit, almenys a Bèlgica, que és el nostre cas, són supervivents de mena . No són persones dèbils i desvalgudes que s'han quedat asse-

gudes plorant en un racó. A la majoria d'elles se les pot descriure com persones lluitadores i ambicioses, encara que en el seu món tot és molt ambigu. De fet, és a causa de l'ambigüitat de les seves situacions concretes que la tasca de protegir-les i ajudar-les obliga contínuament a haver-nos-les amb ambigüitats. A Bèlgica hem aconseguit, no pas sense grans lluites , treballar conjun tament i molt bé amb ONGs especialitzades, la policia i la judicatura , aixi com amb destacades administracions gove rnamentals. Aquesta cooperació, a més, tan sols està parcialment institucionalitzada. L'element clau de la cooperació és la confiança bàsica : tothom té el seu paper a fer, les seves re spectives responsabilitats, i tothom ha de saber què pot i què no pot demanar-se-li a un altre. Però ¿com s'identifica una víctima? ¿Com trobem les victimes? De fet, no tenim ni la més minima idea de quantes victimes s'han re scatat. Totes les possibles institucions que puguin establir un primer con tacte amb victimes han de comprendre que les víctimes poden no voler o no ser capaces de veure's elles mateixes com a víctimes. Les víctimes hauran après que no s'ha de confiar en les autoritats oficials, que formen part del seu problema i no tenen solucions ni cap altra cosa per oferir. Bèlgica ha desenvolupat un sistema força eficient, no només per protegir i assistir les victimes, sinó també per permetre una investigació i una persecució efectiva de les xarxes crimin als involucrades. La informació clau gairebé sempre prové de les mateixes víctimes , de manera que afavorir la seva col·laboració constitueix un objectiu pri-

43 41


42

cions tenen dife rents històries i cultures, mordial. Des d'aquest pu nt de vista , és important tenir alguna cosa molt tangible i totes elles amb la seva importància i re ll evància. concreta per ofe ri r a la victima , alguna cosa que tingui prou importància per conCooperació : " Si ho puc fer allà, ho puc trapesar el que els traficants ofereixen . fer a qualsevol lloc" Des de la perspectiva de la victima, són sobretot el traficant o el proxeneta els qu i Ja hem parlat del paper cen tral que li donen alguna cosa real: roba, menjar, tenen les víctimes i de la importància dels un sostre i, per damunt de tot, la il·Iu sió seus drets i de la de ser algú en algun lloc. La imatge del Paradis Occidental seva cooperació. El model belga, és la que promociona la gent amb Però pot ser que que es va desenno estigui prou males intencions, per convertir els clar qui són , d'on volupar cap a la immigrants "i!-legals" en víctimes vénen , on han esmeitat dels anys tat i on es pensen noranta, ha estat també el que ha inspirat el model euroque van. El nord opu lent és evidentment peu . A canvi de la seva col' laboració, la un lloc envejat . Però la imatge dels rics victima rep un perm is de residència temd'Europa pot no concordar amb la realitat poral i accés a ajuda social, psicològica i quan aquesta es mira de prop, i pot reeducacional o professional bàsica. A l'essu ltar que ser a Eu ropa no sign ifiq ui ten ir tiu de 2006 , tots els Estats membres de accés als seus recursos. la Unió Europea (excepte el Regne Unit, Molts intentaran fugir cap allò que perIrlanda i Dinamarca) necessitaran tenir ceben com el Parad ís Occidental. Quan implantat un sistema similar. En determi aconseg ueixen arri bar-hi , resulta que nades realitats, resultarà insuficient dissempre hi ha alg un problema burocràtic . posar dels instruments legals adequats. Se'ls etiqueta d"'il 'legals", nom que se rveix per qualificar un dels pitjors crims Haurà d'estar estructurat correctament, possibles. El crim té menys a veure amb però sobretot haurà d'estar basat en una visió comuna, compartida pels qui s'ocuel que un ha fet que amb el que és. Aleshores resulta que no són benvinguts pin de la protecció de les victimes, els qui al paradis . Per a l'esperançat immigrant, proporcionin l'assistència necessàri a i els qui investigui n i pe rsegueixin les xa rxes un permis de residència o fins i tot un vi criminals involuc rades , aixi com per les sat és, si fa no fa , com un bitllet per anar autoritats politiques . Tots ells no tan sols a Di sneylàndia, i la manera d'obtenir-l o han de compartir una visió i una cominclou el fet de ten ir un a bona història , preferiblement lIastirnosa (els traficants prensió de la realitat del tràfi c d'éssers humans, si nó que també han de potente'n proporcionaran una) per explicar. La imatge del Paradís Occidental és la ciar activament la confiança, la capacitació, l'ajut i el reconeixemen t de tots els que promociona la gent amb males intenactors, en primer lloc de les victimes macions. Si aconsegueixes arri bar a teixes. Disneylàndia , no se't permetrà jugar, i acabaràs fo rmant part de ls jocs d'algú alAtès que el tràfic és una activitat frontre. Un tipus particular d"'il ·legal" es conterera, cal maxim itzar la cooperació inte rnacional. No només perquè es tracta verteix en un tipus particular de victima . És important comprend re el paper jud 'una realitat internacional , sinó també gat per les diàspores. Als països del perquè , a causa de la diversitat dels acNord , existeixen comu nitats independents tors implicats, fins i tot en l'àmbit local , és fonamental comprendre que les difeque poden resultar una benedicció o bé una bru tal presó pe r als nouvinguts. rents institucions i dife rents organitza-


Alguns dels membres d'aquestes comunicu ltu ra ls són mes vu lnerab les als abusos tals els traeixen per simple cobdicia. La i a alguns de concrets. comunitat local coneix la realitat, inclosos En general, las maneres de con trolar el mercat potencial i els clients, del país les víctimes són bastant evidents i univerde destinació. sals. Van de manera gradual des de la inUn altre aspecte que cal remarcar és timidació fins a la força bruta. La intimiel paper que juguen un a àmplia gamma dació i la manipulació sOlen ser difícils de grups religiosos. De la mateixa manede combatre només amb els codis civils ra que les víctii penals. mes procedents Alguns grups religiosos manipulen Tot plegat em de Nigèria sovint porta a la conclu i controlen les víctimes del tràfic estan controlasió que, avui dia, de persones, implantant-se des per mitjà de a tots els nostres a les ciutats europees pràctiques de vupaïsos i regions , dú , altres grups hi ha una capacireligiosos tenen maneres simi lars i igual tat minvant d'enfrontar-se al que jo anod'efectives de manipular i contro lar les menaria la prog ressiva criminalització de víctimes. En els darrers anys hem preles nostres societats . Estem atrapats en la dinàmica de la globalització , en la qual senciat una notable implantació d'esglésies alternati ves a les ciutats europees. tots correm el perill de convertir-nos en Encara que moltes d'elles poden ser ben simples objectes comercials, en un recurs, en un mecanisme de mercat abslegítimes , sovint només es tracta de negocis que prosperen gràcies a l'economia tracte. És per aixó que continua sent tan important ser lleial a la história i l'herènsubmergida. Altres maneres de coaccionar la gent inclouen els matrimonis cia própies , cultivar l'orgull i la si nceritat forçats. Potser aquest és el cas en el propis , valorar el lloc i el temps de la qual la diferència entre les pràctiques cu lnostra vida i especia lment la gent que turals és més clara. Algunes tradicions ens és propera •

43 43


44

Pere Vidal


la creaciĂ&#x201C;


les recomanacionS

llibreS Razón y sentido. La metà· fora masónica Javier Otaola (Sindic·Defensor del Vei de Gasteiz)

Vaig començar a incubar aquest llibre poc després de ser iniciat en la maçoneria cap a t'any 1981 , en el triangle Tolerància a Bilbao. Dic incubar perquè ha estat imprescindible un procés llarg de rumiament i assimila· ció durant almenys 15 anys, el temps necessa ri per adqui· rir l'experiència personal i maçònica que em pogués permetre dir alguna cosa sobre maçoneri a. Del valor d'això que he dit jutjara n els

lectors. El propòsit del llibre ha estat explicar-me a mi matei x i als altres quina és la raó per la qual la maçoneria pot servir avui dia, de la mateixa manera que ha servit en el passat

per propiciar l'inici d'un procés d'esclariment personal, que es tradue ix, en última

instància , en un procés de constru cció individual obert als altres, a la societat i al misteri de l'Ésser. Una primera mirada

assenyala una important característica de la Metàfora

maçònica que em sembla indispensable destaca r. Amb la paraula maçoneria ens referim , normalment, a dues

coses: La maçoneria és, al meu parer, fonamentalment una metodologia, com la filosofia, té la mateixa arrel: l'amor a la saviesa. Per tant , de la mateixa manera que la Filosofia, la maçoneria no té una unitat doctrinal : hi ha una filosofia exi stencialista, cristiana, aristotelica, material ista, positivista. vitalista ... NO hi ha UNA Filosofia, excepte que totes elles co mparteixen un mètode de reflexió que els és comú . De la mateixa manera , hi ha Maçoneria(es) amb di ferents estil s i sensibilitats, i sobretot hi ha maçons i maçones, indi vidus amb diferents opcions personals. Per aquest motiu he pretès explicar el que és la maçoneria com a mètode i tradició iniciàtica d'una banda, i d'altra banda en un capital que he titulat "El que jo crec" he volgut explicar a quines conclusions m'ha dut, personalment, aquest mètode sense pretendre, ni de bon tros , asseg urar que aquestes conclusions són les úniques possible s, ni tan sols les millors, només les meves. Sovint és dificil fer aquesta distinció, però em sembla obligat per ser honest amb el s lectors i amb la maçoneria. La construcció personal s'ha servi t, en el meu cas, de l'estímul constant i del diàleg

permanent que he viscu t en la lògia i a traves del contacte amb tants germans i germanes, però aquesta construcció no és sinó el resultat d'una suma d 'opcions i apostes personals, a les quals m'adhereixo però que responen a una circumstància biogràfica particular. I la maço neria està més enllà de la meva pròpia biografia. L'important és, malgrat això, el que de reflexió general i tran spersonal pugui trobar· se, reflexió sobre el que la maçoneria és. He volgut explicar la maçoneria a partir de dues aproximacions convergen ts: La maçoneria , il'lustració en acció i El descobriment de la Iniciació. 11·lustració, Iniciació i Metàfora són els tre s conceptes claus per entendre la maçoneria. Il· lustració és, entre nosaltres. una expressió per re ferir-nos a una época històrica determinada en la qual va n coincidi r un conjunt de processos d'emancipació juridica, política i espiritual que van transformar la societat del seu temps i la història del pensament occidental . Ningü com Kant va definir millor què és la 1I'lustració: l'emancipació de l'èsser humà de l'estat de minoria d'edat culpable en el qual era mantingut pels poders politics,

43 47


les recomanacionS

48

econòmics i religiosos de l'època. La maçoneria que neix precisament com a Maçoneria especulativa al t 717, en aquest periode històric, no és una realita t que pugui reduir-se a aquest moment temporal: la maçoneria com a trad ició iniciàtica enfonsa les seves arre ls abans del segle XVIII i es projecta també mes enllà, mantenint-se en el seg le XXI. La maçoneria entén la ¡!-lustració no com un fenomen d'è· poca reduït al temps de les perruques i els salons, sinó com un imperatiu íntim i permanent, com una vocació existencial de l'ésser humà, IIque del fosc al clar aspira-lO , per aq uest motiu aquesta il'lustració és en la maçoneria un procés sempre en curs i sempre inacabat: una il ·lusIració en acció . Aquest caràcter di nàmic i permanent d'aquest esclariment personal que la maçoneria proposa em duu t01 seguit a detenir-me en el significat de la In iciació. La maçoneria és il·lustració perquè suposa esclariment però és en última instància Iniciació perquè es tracta d'un esclariment que va creant la realitat que il'lumina. no és simplement un aclarir-se sobre les coses, és un aclarir-se sobre el que

sóc jo en el món , O sigu i que es tracta d'un esclariment sobre la qüesti ó essencial , ontològica, aquesta qüestiò que adornava l'entrada de les frat ries iniciàtiques de l'Antiguitat Clà ssica: Gnosi seauton o Nosce te ipsum. La iniciació maçònica no és res més que una metodologia, un posar-se en camí . perquè cadascú arribi a respondre a aq uesta pregunta, seguint les llums que li arribin a aquesta primera pregunta que se li fa en el mateix ll indar de la logia : Qui hi ha? .. o sigu i qui ets tu? Naturalment, la maçoneria no ofereix una respo sta doctrinaria a aques ta pregunta, t'ofereix simplement una metàfora : Si véns a una lògia maçònica , ets un constructor. El projecte i la mesura de la teva constr ucció ets tu qui haurà de decidir-ho assumint el risc i la responsabilitat de fer la teva elecció més autèntica. Per això cada maçó i cada maçona buscarà els materials que la vida posi al seu abast, de les llums i inspiracions que li arribin : religioses o no re ligioses, filosòfique s o no filosòfiques, pràctique s o teòriques. La Lògia se'ns ofere ix com l'espai en el qual conviure i compartir els dies bons i dolents d'aquesta construc-

cio. Rao il ·lustrada i Sentit iniciatic em sembla que són els dos eixos sobre els quals gira de manera combinada el treball maçònic, d'aqui el tito l tr iat. He volgut també amb el meu llibre remarcar que la maçoneria és en efecte una tradició iniciàtica viva i també una societat de pensament però que, tant en la seva condició de tradició com de societat de pensament, no és quelcom excèntric i extravagant , inintel· ligible des de ,'exterior, no hi ha en aq uesta iniciació res de màgic sinó que aquest procés de pensament i transformació. d'una manera o d'una altra és comú a tots els éssers humans, amb major o menor consciè ncia d'això , i per aquest rnotiu he puntejat les meves expl icacions maçòniques amb ressonàncies i coincidències significatives que he descobert en autors aliens a la maçoneria però no aliens a allò que és humà, com ara: Ortega y Gasset, Salvador Pàniker. Fernand o Savater. Eugenio Trias, Gilbert Ourand o Martin Heiddegger. En tots ells i en molts altres he trobat aquesta mateixa inspiració lliure i joiosa que he trobat en la maçoneria i que els maçons anomenem l'Art Rea l. (J .O)


( \


IIiSll'uiU-IOS i screu Iliurl's, associcu-ms i S('/'('/1 I()f'l.~, csUmeu-ms i S('('('U rcJiรงo~

r: moJt#

laic i progressista

Espai de Llibertat - núm. 43  

Monogràfic: Cultura i religió? L'Entrevista: Miquel Izard