Issuu on Google+

espai de llibertaT l'evista et' cSQ UCI'I'CS pel' a la rOl'lllació, la l'c['Icxió i l'agitació políticA Trn'('r I rimesl l'r 2005 :1.:;0 ('UI'O,

39 í

El monogrMic: La IceLu l'a i la vida L'cnLrcvisLa: Lluïsa BerLran, psic¡uiaLt'8 La col·laboració: Jaume Alsina, metge lIiurepensador L'apunt: El Manco de LcpanLo y la ci uclad del Quijote


Número 39. Tercer trimestre 2005 Dlfeclor: Jordi Serrana Subdirector' Vicenç Molina Consell de redacció David Sempere, Xavier Bretones , Josep Sellarès. Gemma Martin. Santi Castella. Ferran Escoda. Montse Lopez. Antoni Castells, Jordi Miralles, Xavier Domènech, Oriol IUa, Joffre Villanueva.

Espai de llibe rtat. AVinyó, 44 pn mer. 08002 Barcelona e-mai! ffg @lalc.org www.laic.org Te l. 936011 644 Fa, 936011 640 Edita: Fundació Ferrer I Guàrdia Impremta' Primera Impressió, S. L. Sabadell Disseny: Ferran Carles I Montse Plass Maquetac/O: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessoramenrlmgi..iistIC: Mon tse López . Vi cenç Matina

Revista tnmestraL Preu : 3,50 euros. Subscripcions ' 14 euros/any Diposlt legal: B 33 .262- 1996 ISSN. 1136-1581 Espa i de Llibertat és membre de l'AssociacIó de Publicacions Periòdiques en Ca talà.

La línia editorial d'aquesta revista és ellliurepensament, per tant. les OPInions del consell de redacció, les trobareu a l'Editorial, la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qUI les firmi.


espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

El monogràfic : El recolzament mutu : força vital Jordi Miralles Els llibres i la vida Jordi Serrano Dos tombs decisius Josep Sellarès El que , però, perdura, ho funden els poe les Vicenç Mo/ina L'illa del tresor Ferran Escoda 1984 Joffre Villanueva El s clàssics: E.P. Thompson Xavier Domènech Sobre els llibres i la vida Orio/llla Quin(s) Il ibre(s) t'ha( n) marcat? Antoni Castells

5

9 11

39

13

1

17

18 19

23 25

La creació Samuel Anciones Paisaje Ocre

29

L'entrevista Lluïsa Bertran Vicenç Molina

31

L'apunt El Manco de Lepanto y la ciudad del Quijote La coHaboració In memori am: Jaume Alsi na, metge Iliurepensador Jeroni A/sina Les recomanacions Lll ibres

37 43

47


edi torial.}

Ara aniran pel caganerl

2

Quan un president democràticament també , amb aquesta particular estètica' escollit i que gaudeix del suport majoritari Sembla que , atenint-nos a les seves pròpies escriptures , el protagonista del mite de les forces politiques i de l'opinió ciutadana es veu obligat a demanar excuses simbòlic hauria utilitzat algunes maneres perquè els representants -a qui ningú no del tot pacifiques -aqui ens remetem mai no ha escollit- d'u na institució caraca l'hermenèutica biblica- per tal d'impedir teritzada per la seva manca de respecte que es comercialitzés amb la corona a l'opinió aliena i la seva absoluta fixació d'espines, més que no pas perquè algun en els motlles més autoritaris de percepcatalà d'intencions pacífiq ues i bonhomioció de la realitat se ses s'hi fe s una fosenten ferits en la tografia. Recordem L'aparell institucional seva susceptibilitat , allò dels mercaders del catolicisme mai no ha entès és que ens estem a la porta del temque n'hi hagi que són, pensen equivocant en alple ? La veritat és I senten d'una altra manera guna cosa . Anem que ja n'hi ha prou! errats amb allò que Ja n'hi ha prou alguns confonen amb el mal ús de conamb què es creguin amb dret d'interferir ceptes com "tolerància". L'aparell in stituen els processos civils d'ampliació , precicional del catolicisme , òbviament, mai no sament, de drets i vulguin boicotejar el fun cionament més "sagrat" d'una societat pot gosar en tendre allò que tota la vida ha combatut, és dir, tolerar que n'hi hagi democràtica, com és la participació dels que són , pensen i senten d'una altra maciutadans en les decisions i l'extensió a nera ... Que dos politics representatius tots els individus - sigui la que sigui la seva opció sexual, per exemple- d'uns - i que no sempre estan d'acord- facin una demostració faceciosa de bon humor, drets dels quals fins ara n'estaven exclod'elegància espiritual i de desinhibició jusos. Pensem qué significa l'actuació iI'fegant amb un objecte al' lusiu a una detergitima del gran inquisidor papa Ratzinger minada tradició mitológica no significa res i tota la cort vaticana demanant l'abstenció a Itàlia per tal d'i mpedir la investigació des del punt de vista dels practicants d'aquesta tradició. Ben a l'inrevés, molts amb cèl'lules que pot contribuir a guarir d 'elfs -dels auténtics- si se senten indigmafalties molt cruels ... Doncs que patei nats per alguna cosa és per la mercantixin ells, si volen, però que no emprenyin lització i la conversió en souvenir d'alió més! Recordem les convocatòries de l'exque potser pertany al rerafon s més intim trema dreta mediàtica i politica espanyode la seva simbologia o de la seva parti la, d'acord amb els bisbes, per manifestar cular estètica cultural. Que déu-n 'hi do! la seva indignació pel reconeixemenl


el IlUnt de vista de J<'OI'geS


d'uns drets civils de grups que fins ara no els tenien reconeguts. Doncs que no se 'ls apliquin a ells mateixos, aquests drets, que ningú no els obliga pas, però que deixin d'emprenyar l Dins de poc, potser, els laics haurem de sortir en defensa del caganer dels pessebres, quan aquests intolerants s'hi fixin i ho trobin un atemptat a les seves creences . La intolerància excloent dels dogmàtics només pot aturarse amb més aprofundiment de la democràcia, amb l'eina cívica de la tolerància activa que atorga la laïcitat.

Defensarem , doncs , tots els drets de tots els ciutadans, incloent-hi el de posar un caganer - fins i tot aquells que no fem el pessebre! I no renunciarem a la simbologia alquímica i transubstanciadora d'aquest personatge , d'altra banda , tan ple d'al·legories. S'hi haurien de fixar més , en tot cas, tots els qui no són capaços de gaudir de la diversitat i de tolerar que alguns pensin i visquin de formes diferents. Potser, en l'entrallat del que és -i del que fa- el caganer català, s'hi trobarien ben representats •

• 4

l'I I I·: \\ "()I(I\<;

l~

,\ B I ~

1-\IIHlll.l\

n\' ... I

r.

O I'

!\ l S

\ III.I I:"\1 11I1

dl.

"

\ 11 I ~I

, .1 ' I

,

111I

I\

\ \

J I! )

1

,

"1"1

"

, \1, ,. l'

\ 1)1 . , ..

1-: I

11

\dl,


ci monogràfiC llegir: l'art de trobar plaer en l'íntim intercanvi entre els llibres i la vida. Ll eg ir per viure més : llegir amplía els marges de la nostra vida , potenciant la nostra imaginació i obrint-nos a mons nous . Llegir ajuda a constru ir aquests mons. Per això ens fa fe liços. I aquest monogràfic es ded ica a les infl uències i aficions literàries del Consell de Redacció.

El recolzament mutu: força vital

39 5 Jordi Miralles President de la Fundació Terra

L'any 1970, a l'escola, un jocies de la vida. Sis anys després ing ressava a la Facultat de ve professor - després polèmic paleontòleg- va in augurar la seBiologia. Darwin , Lamarck, Cuvier, va primera classe de ciències naturals tot posant en qüestió la Huxley, confirmaven que la vida era el resultat de la lluita per la creació del món segons la interpretació biblica. Ho va fer dosupervivència, i que cada mutanant-nos a conéixer el descobrició només sobrevivia si era eximent del Celacanthus, una tosa. Mentre estudiava, m'anaautèntica reliquia biològica que va amarant del darwin isme, alhora que el meu amor per la es considerà un dels graons indicatiu s de com la vida havia conatura em portava a lluitar, prilonitzat la terra ferm a. Lògicament. em mer, pel Parc Catalunya de Sabadell i, vaig quedar de pedra: Adam i Eva deixaparal'lelament, pe r la feréstega vitalitat ren de ser els nostres ancestres. AI llarg del parc natural de Sant Llorenç del d'un curs mitic, vaig comprendre que la Munt. El juny de 1982 m'atorgaven la lliVida era Evolució. Una cenciatura en evolució que el profesCiències BiològiEl Celacanthus va desplaçar sor va segellar amb la ques. Ci nc anys Adam i Eva: d'estudi i d'apreteoria de Darwin : valg comprendre "struggle for life". nentatge pràctic em que la Vida era Evolució convertiren en biòleg I diuen que un mestre de bota. Darwin era no té el poder de canviar vides! El següent any, en Gabriel, un el nostre idol , i les illes Galàpagos un paradís desitjable . En plena dèria jovenívoaltre jove professor, metge vocacional, va obrir-me el cor definitivament a les ciènla, una mala passada de l'atzar em va


6

impedir anar a treballar com a educador qualificar-se d'un llibre de via tge no para ambiental en aquelles Galàpagos mítide posar exemples de que el recolzaques. Havent superat la prova per aquell ment mutu entre els animals, peró també entre els pob les , esdevé un factor clau lloc de treball impulsat per la UNESCO, quan la Fundació Charles Darwin va sad'evolució , i que la sociabilitat entre les ber de la meva elecció , va fer anul ' lar la espècies és la millor arma per lluitar per plaça pe r no contractar-me i evitar un inl'existència. I per això conclou que "en cident dip lomàtic. l'àmplia difusió dels Així que vaig contiprincipi s de l'ajuda Per ser fecunda, nuar al meu Vallès mútua , fin s i tot en la vida ha d'estar natal. Aque ll estiu , el present , veiem en la intel·ligència, el sentiment també la millor gafrustrat, em vaig dei la vol untat dicar a la lectura. rantia d'una evo lució encara més elevada A les meves man s va caure El apoyo mutuo: un factor de del gènere humà". Aquest llibre em va obrir els ulls a la importància de la virtut evolución de Piotr Kropotkin, d'Ediciones Madre Tï erra. de la solidaritat , de la cooperació i de la El recolzamen t mutu - Tlle mutual aid sociabilitat entre espècies i entre indivi(1920)- de Kropotkin recull les observadus d'una mateixa espécie perquè els hu cions naturalistes del seu viatge per mans siguem més raonats. Em vaig fer Sibèria entre 1862 i 1866. Influït per laic. L'origen de les espècies (1859) de He de confessa r qu e, a con tinuació , altres ob res de Kropotkin com La moral Darwin , va buscar infructuosament anarquista i d'autors del moviment van "l'amarga lluita per la subsistència entre animals de la mateixa espècie" com un con tinua r seduint-me . Però la meva forfac tor d'evolució. Kropotkin no pretenia mació de biò leg m'impul sà a capbussar més en la cooperacontradir la teoria de la selecció natural, sició com a estratègia vital , i aix i vaig nó que percebia en les seves observaconèixer l'obra de ," DICT I ONNA IH E ItA I SON:-I É cions que el recolzaLynn Margu li s i ment o ajuda mútua, James Lovelock , D E S S e I E N e E s, promotors de la la cooperació i les soDES ART S ET DE S MI: T I EH.'> , cietats constituïen teoria Gaia . Però , PAR. l'\¡. ,,,curt f)F (,E¡'''S DT ¡rT7l1I. 1 realment el veri table sobretot, em va fasM" •. , ',I, .. 1 1_ "",-11..,..,.1. .• ,'''''0 l.aunol<Pn. .... )..,.... ... 10 r .. 'OI \I" ... • • " .. , " l''' rol I1Nfllr, cinar Margulis, pels factor d'evolució . . ''',•• _/l,.:.'¡'''~''''''.P., .... :I..t.r""", ..... ~"ü· H.".. oIcl.oodt<., Convivint amb els inseus exemples de .... •.. "u¡.... ,,' Il ·.• • , dígenes siberian s, com els bacteris Kropotkín va adonars'havien associat 1 () 0\1 L l' 11 l \1 I ~ 11 se de "l'absoluta ima altres organismes per progressar. possibilitat de fer res realment útil per a la Lògicament, Kropotkin em va massa del poble a través de la maquinàobrir a la idea que ria administrativa". la competició no és Avui , aquest savi rus la força més important d'evolució, ni és conegut per ser un ,",w',.. _ 1"' 111'.. •• ! _ dels inspirado rs de la natura ni per a (l~, ¡ ~t~ "' "., l'anarquisme. La lecper a les societats \1 lli l I <I, "f'.O.~"'_" 11 /'~{'HI,.l D~' ~u tura del que podria humanes. El apoyo

ENCYCLOPEDJE,

~pti.,.." [)1!n~,'r.

)..,~.&-JIo.

~

(1

~,..

..

'~I'\\U~.

I I

"

L.~'._

"'"

~,

'. 1

~I¡


mutua fou un llibre d'estiu , d'un estiu en anarquista que "Per ser realment fecunquè les Galàpagos s'esvaïren , però en el da , la vida ha d'estar a la vegada en la qual va arrelar definitivament la passió intel ·ligència , en el sentiment i en la voper l'ecologia cooperativista. luntat. Aquesta fecunditat en totes les seAI llarg de la vida són molts els llibres ves modalitats és la vida; l'única cosa que mereix aquest nom; per un moment que podem llegir, i jo no he estalviat en lectura, sense ser-ne tampoc un devorad'aquesta vida ... sense aquesta vida desdor compulsiu . Però si Kropotkin i la seva bord ant , un sembla vell abans de l'edat, demostració de la impotent, planta que s'asseca sense haver força de l'ajuda mútua La vida se'ns escola, m'han condicionat el florit mai .. , Anomenantperò els llibres esdevenen nos anarqui stes declacor, el seny per un amistats eternes món diferent el va porem per avançat que resar l'avui eurodiputat nunciem a tractar els alemany i president del Consell Mundial altres com nosaltres mateixos no volde les Energies Renovables, Hermann dríem ser tractats per ells ", La igualtat Scheer, del qual em va caure a les mans en les relacions mútu es i la solidarit at la seva obra Estrategia solar para el que en resu lta necessàri ament: heus acuerdo pacífica con la naturaleza aqui l'arm a més poderosa del món ani(1993), que em converti en un fervent demal en la seva llu ita per l'existència", fensor de l'economia solar com alternatiPer a cada persona hi ha obres transva a la fatal economia fòssil en el zenit formad ores . Pod ri a esmentar molts altres de la qual ha transcorregut la meva villibres que m'han canviat per semda. Per això vaig adoptar la bicicleta pre més, des de la sensibi litat de Tagore, passant per la imagicom el meu mitjà de transport preferit. nació d'ltalo Calvino o la bufeSens dubte, dec a la unive rsitat tada de Koestler, La vida haver-me incubat durant cinc anys se 'ns escola, però els llibres perquè em germinés la ciència esdevenen amistats eternes, biològica, peró fou fora d'ella i de la AI final , un bióleg modest com mà de Kropotkin , un príncep ru s del jo no pot si nó agrair que al gènesegle passat, i de Scheer, re humà encara li queda espeun dels pares de rança , si el recolzament mutu l'energia solar, que esdevé un factor d'evolució estigui enamorat per canviar la maltempsade la Terra, a la da civili tzació de la qual dedico tota competència i la la meva energ ia insolidaritat. vi tal , més enllà Gràcies, Piotr del que seria Kropotkin , Hermann raonable. I potScheer i tants alser per aixó tres", Gràcies, amics continuo penllibres per ajudar-me sant com el vell a viure \

39 7


La informaci贸 juvenil Una aposta per la qualitat i el treball en xarxa


Els llibres i la vida

el monogl'àfi C

Jordi Serra no Blanquer. Director d' Espai de Llibertat Llegir s'ha conve rtit en una ortodoxos. Vaig descobrir que la nova frontera. Paradoxalment vida era molt més complicada que el que semblava, em va gementre augmenten teòricament les possibilitats de comunicació , nerar dubtes. disminueix la necessitat de cu lPoc després, en Colet em va tura. Els nivells de lectura catasuggerir que llegís les memòries d'Amadeu Hurtado, Quaranta lans estan per sota de qualsevol anys d'advocat. En aquest llibre pa is minimament civilitzat : els vaig descobrir que hi havia haciutadans argumenten que no tenen temps. El ce rt, però, és gut la 11 República, Macià, que dediquen cada dia més de Companys, etc., i una determitres hores a veure la tele. nada concepció liberal - no conNo entenc la vida sense les fondre amb neoliberal- divertida i poc pretensiosa de la manera de fer polectures. De fet , penso sovint que la rea litat que es crea en llegir és tan real com lítica a Catalunya. la mateixa vida. Explicar quins llibres Vaig notar de seguida que tot el que ens havien explicat a l'escola no era gens m'han marcat és dificil: intentaré explicar els llibres d'història, intentaré respondre clar en L'informe de l'oposició d'Andreu aixi al repte d'Espai de Llibertat Castells. Vaig veure que en la història de Quan tenia 16 anys era militant de la la meva ciutat, Sabadell, -microcosmos de Catalunya- des de 1800 havia existit Joventut Comunista de Catalunya, en la darrera etapa del un fil conductor de l'esq uerra amb pàgifranqui sme . Vaig No entenc la vida anar a parar al nucli nes brillants . M'hi sense les lectures: sentia tan identificat de la resistència sapenso sovint que són tan reals que con trastava badellenca format com la mateixa vida amb la política conper gent del Front Nacional de Catalutemporània que jo nya , que es reunien diàriament en una coneixia. Sobresortien personatges com botiga de florescents. De fet, de floresTeresa Claramunt, la primera dirigent obrera de Catalunya, Pi i Margall diputat cents no en venien ni un. En Magí Colet , que era el cap visible , devia veure en mi per la ciutat i sant laic per excel 'lència, un possible estalinista i em va suggerir Layret i Companys, il·lustres diputats per Sabadell , etc. que lIeg is un llibre de Victor Alba, Retorn a Catalunya. Víctor Alba era un militant Més endavant vaig llegir Catalunya dins l'Espanya moderna de Pierre Vilar, del POUM molt criticat pels comunistes

39 9


10

i el catalanisme d'esquerres d'ara; i Abdó que per a mi fonamenta la historiografia Terradas de Jaume Guillamet, els inicis d'esquerres a Catalunya fugi nt de l'ensuheroics de l'esquerra catalana lIiurecrada història romàntica. Més tard, llibres d 'Eric J. Hobsbawm (Las revoluciones pensadora . Per acabar, vo ldria citar el llibre burguesas) i Josep Fontana - llegiu to t el Crónicas d'Albert Camus, recu ll d'articles que pugueu d'en Fontana, potser el savi de la dècada de 1940, en què hom s'adomés savi de Catalu nya- i entre ells La na que no valen les fron teres, ni el quiebra de la monarquia absoluta. Quatre llibres van sutemps. A voltes ens senposar per a mi un autèntim més identificats amb llegir és l'activitat tic descobriment : La galliun francès -la seva mare més econòmica havia nascut a Mallorca , na ciega de Max Aub, que es pot fer això si- de fa 60 anys, que l'any 1969 narra amb cruesa el que significa, que en la major part de les coses que s'escriuen ara per aqui. encara avui , el franquisme en la mentaliTot i que és anar a contracorrent, a mi tat col,lectiva ; Les dues Catalunyes d'Ànningú no em traurà la satisfacci6 de sortir gel Carmona , en què es poden resseguir d'una llibreria amb dos o tres llibres sota les arrels de la Catalunya lIiurepensadoel braç i la il 'lusi6 d'arribar a casa i trobar ra, arrauxada i moderna ; Josep Roca una estona per començar a llegir-me 'ls. Farreras i l'origen del nacionalisme d'esquerres de Toni Strubell , on s'explica el A més, llegir és potser l'activitat més nexe d'uni6 del republicanisme federal econòmica que es pot fer •


ci monogràfi C

Dos tombs decisius

Josep Sellarès Antropòleg històri a, no eren colossos aïllats És curiós com passen de vegades les coses : en aquell intercompetint entre si, sinó les caminable franquisme, Stalin era res visibles de vastos moviun referent per a molts proletaments, representatius, di rectari s. Primer, perq uè havia fet una ment o indirectament, de les guerra contra els nazis aliats necessitats, els anhels i les pors d'en Franco i l'havia guanyat. dels ciutadans , i que com a hoSegon, perqu è, com deia el meu mes estave n sotmesos a les pare, feia un pla quinquennal en mateixes misèries i capacita ts què deia que en acabar tothom que qualsevol de nosaltres. tindria llum , i al final tothom la I, sobretot, que la vida no és tenia; un altre on tothom tindria una narració li nial i clara com es casa, i al final tothom la tenia, resumeix en el llibres , sinó que, i fin alment perqu è era el terror dels amos a cada moment, ateses les condicions i l'únic proletari invicte. objecti ves són moltes les opcions obert es Va ser en aquest context d 'anèmia ini depèn de la nostra volu ntat que els retel'lectual que el meu pare va comprar un sultats sigui n uns o uns altres ll ibre d'Isaac Deutscher, Stalin: biografia No us faré ara un extracte del ll ibre, polilica , un volum grui xut de tapes toves. complex i rigorós. Sí que he de confessar Davant la meva curiositat, va dir-me: "Si que amb els anys trobava a fal tar alguna t'interessa, llegeix-lo, però dubto qu e cosa. Primer, perquè la fascinació es va l'acabis". esvair quan a mes ura que llegia descoI tant qu e me'l vaig acabar! Primer per bri a que d'un mateix moment són moltes orgull, després per interès i fin alment per les versions i moltes més les interpretafasci nació. cions. Descobri r Les decisions A mesura que llegia que la realitat descobria que hi ha moltes versions analitzades per podia canviar, no en Deutscher ja i interpretacions d'un mateix fet per les decisions no sembl aven la dels grans homés rao nable de mes , sinó per la tensió i la voluntat de cales opcions, sinó les que la cas ualitat hadascun de nosaltres , de l'esforç del dia via conform at. En canvi , la històri a que a dia i que, en acabat, els moments briestudiava, mantenia aquesta opció de llants són només la pu nta evident de proraonabilitat, en què els movi ments econófundes transformacions. Comprovar que mics i demogràfics, les aliances, les derels fin s aleshores protagonistes de la rotes i victòries, eren sempre previsibles ;

39 11


12

prèvies als grans canvis en la història. tot era perfecte en la millor de les ciènEm va ajudar veure aquell s perso natges cies. fent plans per a un futur que no tindria Així, llegi nt sobre la gran depressió dels anys tren ta, quan es comparaven res a veure amb el que creien, entendre la impredectibilitat de la vida i la fatuïtat estadistiques, s'hi veien fets i s'analitzaven conseqüències, m'alegrava la certedels historiadors que , a pilota passada , sa dels re sultats, peró ... i la gent? donen interp retacions precises i definitives sobre el passat , intentant convertir la Jo en aquells anys era dins d'una gran crisi económipor i els anhels de ca, les empreses milions de persones Haurem de continuar obrint-ne tancaven , els pares en discursos sobre sense parar, el perquè de tot plede famíli a es quedafins trobar el llibre ven a l'atur, tot un gat. que ens ha de canviar la vida Vist des d'ara , és immón s'ensorrava , els meus veïns, la meva possible dir quins llibres crec imprescindibles, fins i tot els familia tenia problemes que semblaven dos que he citat potser ja no ho siguin no tenir cap relació amb les fredes estadístiques que sortien als diaris . No sabia per a mi . Cada lector en cada moment de la seva vida necessita un llibre determiestablir una relació entre el discurs sobre els fets i els petits fets que veia davant nat, però quin és, només ell ho sabrà meu . després d'haver-lo llegit. Tant és així que, moltes vegades, un No va se r fin s molts anys més tard llibre llegit en un moment determinat, és que vaig llegir un segon llibre que em va reconciliar amb la lectura i, alhora, va un llibre interessant , escrit per algú que ha dedicat part de la seva vida a reflexioomplir molts forats de la meva formació histórica. Una princesa a Berlin d'en nar sobre algun dels molts temes dels Solmsser: una novel·la sobre el Berlín de quals bu sca re sposta l'ésser humà. En la gran depressió, on un canvi, rellegit més tard el mateix llibre, pot se r el cuàquer de Boston , sanostre llibre de capçalera nitari voluntari a les trinJ E ~ i fer-nos sentir molt més xeres de França, conviu savis. Però com que no amb jueus rics i jueus sabem quin és, haurem pobres, ex-ofi cia ls de l'exèrcit pru ssià i els de con tinuar obrint-ne IH ~ l I C I-H I. .~ E I (:~P"'R OF ..\I O~ TAIONH. seus parents protonazis sense parar fin s que tro1:>-.('[10;1 :·vS'''' 'LC,_ .,,¡rv¡r .f "ACS bem aquell o aquells i on sobretot es respira • , .Jo ".' ~"'\"', ~-tY ""''''''''''l: '-.J .I.u • ~ ' •• '. ··,,~/·.,'1-' luna atmosfera d'irrealique ens han de canviar tat, desesperació i ira la vida \

ESSA lS

..

., '." ¡·I"

.

l

'

\ ,I.t. !;,;'

I

..

"~,

V


el monogl'àfiC

El que, però, perdura ho funden els poetes ... Vicenç Molina Professor d'Ètica empresarial de la UB Què és allò que resta , quan tanques el llibre? O tan sols la pàgina. 0 , potser, només el vers. Resulta molt dificil , per no dir que gairebé impossible, remetre's només a un text fonamental, precis, universal, que sigui aquell que més et colpeix o que més t'arriba, enllà de totes les sensacions, més enllà de tots els estats d'ànim , sigui quin sigui el to que pren la teva vida. Ès a dir, els tons. Perquè em semb la que la vida és un continuum molt poc precis - precisament- i ,més aviat, va ben plena d'incerteses que cap sistema , cap mètode , cap assaig no pot pas acabar de significar. És a dir, a dotar de sig nificat. a treure-li. I si és massa complicat atenir-se a una o altra filosofia, ens queda la poesia . Em queda la poesia . Quan no hi havia res més, o quan tot era prou fosc, o quan semblava que tot s'aclaria i que, ben aviat, aquella petita il'lusió tombaria per la propera cantonada, hi havia la paraula . Nos queda la palabra que , per Blas de Otero, canta en Paco Ibàñez . El que, a mi , em queda, de sempre , si ho hagués de tri ar - espero que no calgui , perquè més m'estimo quedar-me'n més d'una- és la poesia. No cap poeta -{) poetessa, com la Maria Mercè Marçal- en particular, sinó la poesia. La poesia de les paraules que t'arrauleixen si ets sol, la poesia de les pa-

°

raules que dius quan t'acomiades dels amics que se'n van, quan se'n van per sempre, la poesia dels esclats d'emoció que vols dir - i que no sempre pots- quan t'esclata el cor davant del repte nou. La paraula amb música , per ser cantada, per ser dita, per ser llegida en veu alta , perquè algú te l'escolti quan saps ben seg ur que no hi ha ningú més per escoltar-la , I per compartir-la , tot bevent-la a glops, quan si que hi ha algú que se l'escolta. La poesia solitària de la soledat, la poesia de les lluites i el combat, la poesia dels ulls que s'entrecreuen , dels llavis que s'ajunten , dels cossos que es regiren . I la poesia dels desitjos de demà , la poesia de les mirades civils per damunt dels limits de l'espai i que s'allarg a pels racons d'aquests temps, tan petits, tan infims, peró tan irrenunciablement universals perquè també són els nostres. En aquella llengua jove i metàl'lica d'aquell Walt Whitman -que Garcia Lorca en deia el viejo bueno con su barba lIena de mariposas- quan deia: Sóc el poeta del Cos i sóc el poeta de l'Ànima, I dic que tan admirable és ser dona com ser home, Els plaers del cel són amb mi i els dolors de l'infern són amb mi, Empelto i multiplico els plaers en el meu

39 13


ésser, tra dueixo els dolors nova ..

14

a una llengua

La parau la que exalta allò que alguns -que encara manen massa- han pretès negar. La paraula musicada de la vida viva que se sap viva perquè assumeix la presència inefable de quan ja no s'és i -també- de quan ja no s'hi és. Que no és ben bé el mateix. La paraula poètica en què fonamentem la recerca d'un horitzó que, perquè en tenim tot el dret, volem que sigui feliç. I que sabem que mai cap filosofia ens podrà atorgar el mateix fon ament darrer que rau en l'últim vers de l'última estro fa d'un petit senzi ll poema . Ho devia saber prou bé un jovenissim poeta barceloní que se sentia tant del mar, de la sorra, de la platja i d'aquells carrers humits d'aquella vella Barcelona, Joan Salvat-Papasseit, aquell "enemic del poble", tan amic del poble , que volia ser portador de la divina acràcia -com canta Joan-Manuel Serrat- en dir: Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells - que són de tants colors com la mar sota el sol: que no li calen veles.

Sí, és clar, era un home molt prim , - molt llarg s els dits, per tastar millor les dones- que se sentia de "mare gitana, d'obrera estirp i de lleial nació. De dignitat, poeta". Perquè és el poema, o potser només la seva música intima, la seva cadè ncia més aparentment intranscendent i més senzilla, la que queda quan , de tant en tant, no queda res . Aquell no quedar res que

només pot desfer-se amb la paraula. Quan la paraula poètica és l'ú llima baula per enllaçar amb tot el que hi ha fora de tu . Si a fora hi ha alguna cosa . Quan és molt sotraguejat l'anhel de sentir-se capaç de continuar, quan és massa adolescent l'esforç i ja sembla que no hi ha cap més olor que sig ui nova, i el món és vell i tu ja ets gran. És aleshores quan torna la veu de vellut amb un finissim accent andalús de Luis Cernuda , per dir: Cóma lIenarte, saledad, Sina cantiga misma .. Tú, verdad solitaria, Transparente pasión, mi saledad de siempre, Eres inmenso abrazo; El sol, el mar, La oscuridad, la estepa, El hombre y su deseo, La airada muchedumbre, ¿ Qué son sina tú misma? Por li, mi soledad, los busqué un dia; En ti, mi soledad, los amo ahara .

És el que fa possible, malgrat tot, resistir. Resistir construint i en fotent-se'n d'un mateix i dels altres, malgrat tot un altre cop. Recuperant la lúcida mirada poètica sobre tota la realitat -suposant que hi pugui haver alguna mirada, o intent de mirada , sobre tota la realitat, tan sols podria ser poètica ... No sé si això existeix, però els clàssics sempre n 'han parlat. Òbviament, enfotent-se 'n. Com ara , fin s i tot, algun s un tant oblidats -si no fos per Georges Brassens i el seu verb amb tant de regust de pastis i de taverna a la vora del mar- quan assumeixen ,


què parlar? Potser més val , de tant en tant, deixar-nos recórrer pel camí enjogassat de les parau les. I dels dits, com aquells que cantava Gabri el Ferrater:

com Corneille, allò que inevitabtement ens trobarem . Et temps. Els seus estralls. El que ve després. Però el qu e hi ha hagut abans. I no en defugim, ho assumim poèticament, sense patir. Gaudint metre que es pugui ... I ens proposen una burla final , genialíssi ma:

Lleugera s'iniciava la pluja d'una nit, lleugers es confiaven els teus dits en els meus dits ...

... On m'a vu c'est que vous êtes, Vous serais ce que je suis ... Peut-être je serais vieille, - répond Marquise- Cependant J'ai vingt-sis ans, mon vieux Cornei/le Et je t'emmerde en atfendant!

Aquelles paraules de la poesia, que són les que, al cap i a la fi, resten. Perquè són les de l'inici, les de la fundació mateixa de la paraula . Això ho deia Joan Vinyoli -aquest cop, amb una veu amb regust de molta ginebra-:

Hi ha, efectivament , un petit component poètic en cadascuna de les pulsions que composen aqu est entramat fàcil i difícil , senzillament inabastable, de la vida humana i els seus múltiples viaranys. No ens entendrem si ens entestem a trencarnos contínuament la closca. No arribarem enlloc si no parem de somicar o si ens quedem amb la consciència del no-res definitiu. Que sí que hi és. I doncs, de

I, doncs, és falsa tota queixa que digui, tot gemec que faci, tot ploricó: que el que, però, perdura ho funden els poetes. Tant és així que l'àrid hivern amb què s'obria aquest poema ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny feliç, afirmatiu, i/·limitat, i tot el blat es torna pa de vida •

• LE CID TRAGI-COMEDJE

r"

A R I .... t' I .\\'r.·.... :: .... COV :<::I .i fi ., ,:. I " I . J" 'lo: , ( 1,,'(' .;:. " ...... I" ",W(" ~ I .'/ ". • l' " . • :\! I II. X ' X ', ! r . : ': w'

I,'

...

:

r

39 15


ci monogl'à lïC

L'illa del tresor

Ferran Escoda Periodista Ens fem la pregunta de l'illa porta a l'altre i a l'altre i aquell del tresor? Vull dir aquella de: em fa tornar al primer. Sóc un quin llibre t'enduries a una illa mussol sense biblia. No sobrevisc ni amb la certesa enciclopédeserta?-{) potser, quin llibre és una illa en la teva vida deserta? dica, ni amb l'emoció poética, ni Mai no he sabut triar i les amb el viatge de qualsevol ficció . Ho vull tot, vull la Biblioteca meves cicatrius lectores són d'Alexandria ben enquadernada . producte dels accidents més diversos i sense sentit. Quin o Una altra solució és agafar-se el quins llibres m'han marcat? No naufragi a la valenta i fer un Ilisho sabré mai , no tinc cap bibliotat de titols de l'u al deu, curtet , grafi a intima. Em sembla que imponent i tal dia farà un cànon. n'he marcat més jo, pocasolta, O reconèixer altre cop que el Iliamb el llapis corrector o admirador, o bre que més m'ha marcat és el que encara no ho ha fet , perquè encara el busco , amb el dit fent un doblec de pausa lectora. Però encara busco el llibre que con tini cada vegada que allargo el braç i la meva mà agafa un llibre, passats els rituals gui la resposta definitiva, la porta invisible al coneixement sufiavaluadors -capriciocient. Ai xi que si resos i sense criteri-, giro entre els presEl llibre que m'ha marcat: quan l'obro espero el que encara busco I em trobar la raó descotatges buscant l'indult aba ns de la transporta a l'Illa del tresor... neguda que em farà diferent. I això em catàstrofe, no sabria què arrabassar. Si produeix una excitaem faig el qüestionari proust de les preció que em transporta a l'illa del tresor de la infantesa , perquè em fa l'efecte que guntes digestives, no sabria què responaquella primera excitació és la que m'ha dre. Si miro el bosc abans del foc, quin arbre salvaria? Cap potser, un llibre em portat fin s aquí,

39 17


ci monogràfiC

1984

Joffre Villanueva Secretari general de l'MLP

18

He d'admetre que no hi ha fotre que s'acabés, encara en cap llibre que m'hagi canviat la recordo molts fragments, ja vida. És que ... dit aixi, sona tan m'enteneu , els tipics efectes tràgic que em nego a pensar qu e produeix un bon llibre. El que la meva vida pugui canviar tercer motiu és que l'Orwell va d'una form a radical per una lecser prou intel· ligent com per estura. Quin llibre no hauré llegit colar un "informe" al bell mig de l encara que m'ha de transformar llibre, on queda explicat tot de de dalt a baix? És una pregunta forma prou explicita com per no que em desvetlla. Podria ser haver de fer un gran esforç d'inuna altra persona a hores d'ara terpretació, i alhora sense treui jo sense saber-ho, per cu lpa re'n misteri. Bàsicament perquè de l'atzar I Però vaja, entrant a el que hi explica és tan bèstia jugar el joc que se 'ns proposa, em semque a mi em continua preocupant anys bla que triaré 1984 de George Orwell. En després. El quart motiu és la nova llenprimer lloc, perquè en vaig conèixer gua i l'estratèg ia de reducció del llenguatl'existència l'any 1984 (se'n va fer una ge com a fo rm a bàsica de control , i a mi pel'lícula i tot) em sembla que però jo era masnomés per això Un llibre que recorda sa petit i em vaig 1984 ja és un llila impossibilitat de resoldre have r d 'esperar bre fonam ental. de forma definitiva les contradiccions I en cinquè lloc, uns anys , tot veient com criapel component va pols a l'estanteria. Això el va convertir pessimista que impregna tot el llibre, idea en un d'aquells llibres "de gent gran", que no comparteixo però alhora (per com o sigui una cosa una mica iniciàtica. El m'interpel 'la) em recorda constantment la segon motiu per triar-lo és que em va impossibilitat de resoldre de form a definiagradar. El vaig llegir de pressa , em va tiva les contradiccions \


el monogràfiC

Els clàssics:

E.P. Thompson

Xavier Oomènech Historiador Era una època convulsa , per cials no existien , les revolucions a un noi al final de la seva adotampoc, només existia una lescència, amb uns quants anys construcció lingüística de classe o, com deia Furet - que acabava de militància política ja a les sede publicar un llibre amb un ves esquenes en aquella part de l'esquerra que encara creia en nom tan il'lustratiu com el de El utopies impossibles . El d'omnipasado de una ilusió{}- la revolució ha passat a ser més un esbus dubitandum que havia servit deveniment lingü ístic que un fet de guia al vell talp - conegut social o econòmic (... ), el que és com a Moro pels am ics i pel nom de Marx per la resta de la popular existeix com una catehumanitat- havia esdevingut la goria separada, sobretot perquè base de tot raonament possible. ha estat constru ït així per estuNo semblàvem res més que una generadiosos , polítics i teòrics socials que s'hi ció de notaris: regi strar la derrota era la han interessat. No era estrany que en nostra única feina. Anàvem a Nicaragua: aquest context , i filla d'aquest context és el Frente perdia les eleccions. Vèiem també part de l'esquerra antiglobalitzadocom la caiguda d'un mur, en el que mai ra -una esquerra on la gestualitat a voltes sembla que substitueixi els continno haviem cregut , rearmava una dreta neoliberal disposada a acabar amb tot , guts-, alguns ens passéssim a postures postmodernes, tant per no dir gairebé pel que feia a la amb tots. I, mentresSemblàvem una generació tant, l'esquerra gociéncia com a la políde notaris: registrar la derrota tica. Feyerabend , i el vernamental era la nostra única feina seu anarquisme med'aquest país es descomposava fins todològic, Kuhn , i les a l'imaginable. Alguns proclamaven la fi seves revolucions cientifiques, o Vattimo, de la história i encara no havíem vist res. i les seves propostes de societats multiHi havia quelcom de l'estranya derrota culturals amb cosmovisions compartides, que Marc Bloch registrava durant l'entraes convertiren en els nostres llibres de capçalera. Perquè, si com deia Montalda dels nazis a París, quan un senzill soldat ras li digué una veritat simp le i combàn , Dios ha muerto, el Hombre ha muerplexa a la vegada : la históri a ens ha to , Marx ha muerto , que yo no me entraïcionat. Eren els moments en qué , en cuentre muy bien y ni siquiera los el camp de les ciències socials, el gir profetas de lo ya ocurrido saben a ciencia cierta qué ha ocurrid o, en algo hay que reaccionari s'afirmava. Les classes so-

39 19


20

cree r, màs all à de la existencia del coleshombre, sina disolverlo" o les del Foucalt terol. I potser el que calia només era proque proclamava al vent que "el hombre var vins vells en copes noves. Almenys ha muerto", ell afirmava l'existència de aix i vaig viure jo la topada amb E.P. l'ésser hu mà com a quelcom més que un Thompson i Miseria de la teoria . refl ex de les estructu res socials o lingüisEl vaig conèixer a Tra dieión, revuelta y tiques. Un ésser humà viu que només es eoncieneia de elase, em va marcar amb podia comprendre des de la seva pròpia La Formaeión de la elase obrera i em va experiència "con este término los homfe r tornar al projecte il·l ustrat modem, en bres y las mujeres retoman como sujela seva versió de tos ; no como sujetos comunisme llibertari , o "indiviautónomos L'opció: tornar al projecte amb la lectura de libres" sina coduos 1I·lustrat, en la seva versió Miseria de la teoria. mo personas que exde comunisme llibertari Un llibre pràcticaperimentan las relaciones prod uctiment oblidat ara, oblidat també quan el vaig obrir per privas y las relaciones dadas en tanta que mera vegada i, tanmateix, vigent. necesidad e intereses y en tan ta que anVigent per la seva critica a l'economitagonismos (... ) Actuando luego a su vez cisme marxista que estenia a les teori es sobre su propia situación". de la modernització econòmica com a Vigent, des de l'afirmació que ell recuprincipal motor del progrés humà. perava i desenvolupava del vell talp de Ambdues corrents, tal com demostrava que "la vida social es, en esencia, pràctica. Todos los misterios que descarrian la brillantment, redu ïen el comportament humà a un conjunt d'eleccions racionals teoria hacia el misticismo, encuentran su eco nòmiques. Atacava una part de l'essolución racional en la pràctica humana y querra, però també la dreta (neo) li beral. en la comprensió n de esta pràctica". I és que , en realitat, no hi havia un cert Vigent , en definitiva, perqu è retornava el parentiu entre la retòri ca de la modernitnom a les coses , en un moment en qu è fin s i tot la fam humana era tractada co m zació com a pri ncipal indicador de progrés social i els discursos més agosarats una categoria lingüistica , i ens re tornava del neoliberalisme? Un ex-presila confiança en nosaltres mateident d'aquest pais no s'estava xos. El nostre present era prode recomanar- li recen tment a ducte de la lluita i el canvi impulsat per persones que un president de Brasil que no es preocupés pel repartiment interactuaven amb la seva de la riquesa , que es concenreali tat per transform ar-la. trés només en el seu creixeGuanyaven i perdien , ment, la resta cauria com una però tant en les seves fruita madura, sense adonar-se victòries, mai completes, com en les seves derrotes, que el que caigué com una fruita madumai absolutes, es trobava la ra en el seu cas, fou ell clau de les nostres vides . Ens mateix . podia ensenyar tot això a partir de la seva pròpia expe riència. Una Vigent perqu è ex periència marcada pe r la davant les afirm acions de Lévillu ita antifeixista , on "las Strauss de que "el mismisimas condiciones fin última de las de la guerra y la repreciencias humanas sión - la dispersión de no es constitu ir el los militantes por los


ejércitos , los campos de concen tración, zón nos estan ofreciendo al menos en mi las unidades guerrilleras, las organizaciopais . He ahí por qué me parece que, a medida que envejezco , los poetas y los nes clandestinas e incluso el aislamiento los puso fren te a frente, como individuos, moralistas, W. Blake y W. Morris, tienen mas cosas que ofrecerme que incluso ante la necesidad de recurrir al juicio poliMarx . Lo repito una vez mas, posi bletico y a la actividad . Cuando el grupo guerrillero volaba un puente ferroviario mente el mundo no puede continuar en el estratégico , parecia que estaba "hacienestado actual. .. Asi pues, tal vez hayado la hi storia"; cuando las mujeres resistí- mos lIegado a un punto en que todos dean los bombardeos o bamos ser utópicos ; los soldados aguande lo contrario estaPoetes i moralistes taban frente a remos todos muertenien més coses a oferir Stalingrado, pa recia tos." que molts científics socials que la historia deAmb ell , vaig tornar pendiera de su a ser heretge, però aguante. Fu e una década de héroes y no heretge del club dels enfants terribles, habia Che Guevaras en cada calle y en tan de moda llavors i ara, sinó un heretge cada bosque (... ) Fue a la poesia , mas que de nou sabia que les coses tenien que a la ciencia natural o a la sociologia, nom i que el nom no feia les coses i que a la que se dio la bienvenida como a una l'important , de nou , era tornar a nosaltres prima hermana ( .. .) no puedo desconocer mateixos , perquè com deia Michelet, poel hecho de que mi propio vocabulario díem creure en el fu tur si el construíem y mi propia sensibilidad quedaron amb les nostres mans, sense girar-nos marcados por esta desgraciada etapa d'esquena al nostre passat. Com deia formativa". Benjamin "El peligro amenaza tanto al Després "nuestras cabezas fu eron a patrimonio de la tradición como los que lo estre llarse contra el parabrisas ; y este re ciben. En ambos casos es uno y el mismo : prestarse de la clase dominante". parabrisas tenía sabor a estructuras (.. .) La "historia" pareció congelarse instantaO tal com registrava un humil obrer del segle XIX "Ha de ser nuestra tare a, nues· neamente en dos monstruosas estructuras antagoni stas". Però això no li havia tro deber, conservar fresco el recuerdo fet oblidar el que havia de nuestro orden , tomar viscut i, amb la seva nota de las luchas, se· anàlisi teòrica , fer-nos-ho DEL E S P R I ñalar las victorias, inten· Il ~: , record ar a nosaltres. "Lo tar nuevas conquistas y siento. Pero se trata de recoger de los fracasos mi "herejía". Si el mundo los elementos de éxito .. . ha de sobrevivir, en este veremos entonces que momento necesi ta, en mi el mundo abarca la civili· opinión, ante todo de las zaci6n con la mano r nu 11 I I I. cualidades de la imagienorme y aspera del nación. Quiza aú n las del obrero, no con los dedos '.. amor: el deseo de que finos y enguantados del los otros sobrev ivan. Si noble." ciertamente también neEnca ra val la pena ll egir cesita algo de teoria poliels clàssics i entre el ls, tica : pero mucho mejor per a mi , sempre hi hauque la teoría que a la sarà E.P. Thompson •

o

L

,~

"

G

r '\

l

I \ 1_.

x

39 21


Aiuntament

-

o

de Terrassa


ci monogràlïC

Sobre els llibres i la vida

Or;olllla Ex president d'Acció Escolta de Catalunya No recordo amb precisió sota ... als 11 , la col·lecció sencera quin pretext o excusa, un dia de Zipi i Zape - què se n'ha fet d 'ells?, proper al solstici d'estiu , fem un d'aquells exercicis que tant ens ... als 12, el Nou Testament... ag rada per retrobar-nos amb el què voleu que hi faci , obligatori nostre fu r intern , els amics de als Maristes, l'Espai de Llibertat: quin llibre ha ... als 13, el Mecanoscrit del influït en la teva vida o en destaSegon Origen, del censurat per independentista, Manuel de caries per la repercussió que ha tingut en el teu cicle vital? Dificil Pedrolo, i el descobriment de pregunta amb infinites resposles dramàtiques i particu lars detes . I és que els llibres influ eixen bilitats de l'individu en una rel aen la mateixa mesura que la fació sentimental màg ica, mília i l'entorn. Influeixen com la música ... als 14, l'Scouting for Boys, del Gran Lord Robert Stevenson Smith Baden oia comunitat nacional en la qual l'individu es desenvolu pa . Influeixen en la seva Powell of Gilwell, al meu estimat agrupaexistència tant o més com en la seva ment escolta del barri , absència . En fi , caldrà fer aq uest exercici , ... als 15, L'escanyapobres de Narcís del qual , òbviament, no hi pot haver una Oller. Una atmosfera impactant i tan real i única resposta. Tinc de la vida d 'un particuconsciència de llegir lar personatge , El detectiu Montalbano, com a infant, tota me.. ,als 17, lectura oblide Camlllerl: l'atracció na de còmics que gada per qual sevol joper la Slcma màgica... ve català que vulgui queien a les meves mans, però per sobre aprovar la selectivitat de tots ells, Mazinger Z va ser per a la de lletres, l'irrepetible Discurs del Mètode meva generació, tot un referent. Tenia de l'afrancesat il'lustrat René Descartes (sempre cau a la selectivitat), aleshores 7 o 8 anys ... ... als 18, Amorrada al Piló de la que vaig .. . als 9, El maga de OZ, destinada a ser l'obra de teatre interpretada en versió lliutenir com a professo ra de literatura ca tare a la nostra escola, per Nadal. Els palana , la despreocupada i enrotllada Maria re s embadalits veien les seves cri atures Jaén, memoritzant més de dues hores de text, ... als 19, És molt senzill, digueu-li Catalunya d'en Pep Guia , un clàssic en... als 10, el manual de l'Spectrum, primer ordin ador que va trepitjar casa meva, una tre l'independentisme català, potser més l'autor que no pas el llibre , autèntica revolució personal i familiar,

39 23


24

· .. als 20 , l'irrepetible i entranyable Marti i .. .als 28, vaig descobrir el professor Pol al seu Hivern Plàcid, George Politzer i els seus Principis filoso... als 22, el best-seller de la Katherine fies i marxistes, Neville, El Ocho. AI meu parer, una de les ... als 29, Vacas, Gerdos, Guerras y Brujas, del polèmic Marvin Harris, o el millors novel·les de ficció del segle XX, . ..als 23 , Creadores de Escasez, de per què són necessàries les guerres, i la David Anisi, malgrat ser una exigència de persecució del poder eclesiàstic de l'Edat la facultat, una excel'lent defensa de Mitjana (anomenades bruixes ilo heretl'Estat de Benestar abandonant impossiges) que encara dura avui , bilismes i demagógies, . .. als 30 , L'Ombra del ... als 24 , El Padrino de Vent ... els espais i Vint versions Mario Puzo , un mite fan tàstics ambients de la Carta Municipal ... de la literatura i el bon d'una Barcelona mísllegir no sempre és un plaer! tica i romàntica alhocinema negre que ha donat Nordamèrica, ra, · .. als 25 , el llibre del Centenari del FC .. .als 31, el Godi Da Vinci, de lectura obliBarcelona ... la meva autèntica religió! , gada per a tots els que es diuen laics (absteniu-vos puristes intel' lectuals i inco· .. als 27, 30 dias con Montalbano del sicilià Camilleri , un Carvalho a la italiana. A rregibles sibarites de via estreta) , partir d'aleshores vaig tenir una necessi... als 32 , les prop de vint versions difetat irressistible de conéixer l'illa màgica i rents de la Carta Municipal de la seva gastronomia, que descriu aquest Barcelona ... i és que la lectura, malgrat detectiu , els tópics, no sempre és un plaer' •


ci monogl'àfiC

Quin(s) llibre(s) t'ha(n) marcat més?

Antoni Castells Duran Doctor en Economia L'encapçalament de l'article El que ha influït de forma imporés el tema sobre el que en una tant sobre el sentit que he donat reuni ó del Consell de Redacció a la meva vida i sobre la meva actuació i comportament ha eses va decidir que escriuríem els tat, bàsicament, la confluència seus membres. Faig aquest aclariment previ per tal d'ajudar de tres factors. a entendre la relació entre el tíEn primer lloc, el que he obsertol i el que escric a continuació. vat directament de la realitat , AI meu entendre, que alguna com les relacions de força i de cosa t'hagi marcat significa que poder entre les persones, les dihagi exercit una influència deciferències en les con dicions de si va sobre el sentit o l'orientació vida i en l'es forç necessari per de la teva vida , sobre la teva acpoder viure, la dignitat d'algunes tuació i comportament. A aquest respecte persones enfront la mesquinesa d'altres , puc dir que , en el meu cas, no hi ha un la relació que sovi nt es manté amb la nallibre - ni deu , ni trenta-set- que m 'hagi tura co m una cosa externa per utilitzar marcat. i llançar .. . Penso que perquè et marqui un llibre En segon lloc, l'aportació sentimental o bé ha de tractar-se d'un llibre que tu i intel 'lectual d'algunes persones i, més consideres sagrat: la Bíblia, l'Alcorà, el en especial , de forma més important, de ci nc, entre membres del meu cercle fami Mein Kampf , el Llibre Roig, Camino, etc., liar pròxim i amics, junt amb les aportai aleshores el dogma guiarà la teva vida, amb la corresponent cions d'altres amics renuncia a la teva llii coneguts que, tot L'observació de la realitat, bertat i autonomia ... i que en menor mel'aportació d'algunes persones sura, també m 'han aquest no és el meu i, després, la lectura cas ; o bé que, en influït. unes determinades I en tercer lloc, la circumstàncies de la teva vida, que en lectura, que he procurat que fos alhora general és més fàcil que es donin durant oberta i critica, d'un considerable nombre la primera joventut , et caigui a les mans de llibres . He estat , sobretot , un lector de algun llibre que t'ajudi força a obrir els llibres d'assaig sobre història, filosofia, economia, sociologia, política, antropoloulls de l'enteniment i/o sentiment. Però això, durant els meus primers 60 anys, gia .. . i menys de novel'la i poesia, tot i no m 'ha passat i no penso que em sucque alguns que pertanyen a aquests gèneres m 'han deixat la seva empremta. ceeixi durant els segons 60.

39 25


26

Passejant per la memòria i després de Écrits politiques (1968) de Rudi Dutschke en el que l'autor, un dirigent de les lluites fer una ullada als llibres, notes i fitxes universitàries a Alemanya prèvies al maig que tinc per casa , els llibres que en una o altra etapa de la meva vida més m'han francès, analitza el passat i el present de la situació politica alemanya , aportat penso que sòn els següents. L'imagination au pouvoir (1968) de Walter Llibres que tracten de la guerra i la reLewino, sobre el maig francès , Los tupavolució a Catalunya i Espanya (1936- 1939) ilo els maros en acción seus antecedents, (1972) dels tupaLlibres sobre la guerra maros, explica el com Revolución y i la revolució, política I filosofia, perquè i el com de contrarrevolución per entendre el món actual en España (1935) la seva lluita. de Joaquim Maurin , Llibres de temàtiEllaberinto español (1960) de Gerald ques diverses: Uns sobre la guerra , Los Brenan , La CNT en la revolución españo13 principios del buen guerrear (S. VI-V la (1971) de Peirats , Colectiviza ac.) de Sun Tse i De la guerra (1815) de Carlos Von Clausewitz que tracta de la ciones, la obra constructiva de la revolución española (1937) de A. Souchy i P. naturalesa de la guerra, com a mitjà per Folgare , Revolución y contrarrevolución aconseguir un objectiu politic, les condien Cataluña (1977) de Carlos Semprún cions i relació de la magnitud del nostre Maura, La revolución española 1931-39 esforç i de la resistència de l'enemic, la (1977) de Pierre Broué, Homenatge a superioritat de la defensa sobre l'atac . Catalunya (1937) de George Orwell. Altres que tracten de la salut, El principio I també un altre llibre d'aquest mateix única y la medicina macrobiótica (1956) autor que tracta sobre la societat del fude G. Ohsawa, tracta de com aconseguir tur: 1984 (1952) . teni r una gran vida, amb plenitud i La salud secuestrada (1991) de Monique i Llibres de contingut politicosocial , com Obras escogidas del Mirko Beljanski, membres de l'Institut Marquès de Sade, conjunt d'escrits poliPasteur de París del E l E ;\1 E N ~ tics del periode de la que foren expulsats el n r l A 1978, denuncien que revolució francesa en què aprofundeix soel sistema sanitari ofiPI UL O OP HI E bre el sentit i contincial, condicionat pels gut de la democràcia, interessos de la inel pròleg a la dústria farmacèutica Contribución a la críi els popes metges ha tica de la economía retingut i ocultat tracP.. i', DE \ 'OLTAl RT política (1859) de C. taments per a la curaMarx, La guerra de ció del càncer i de la guerrillas (1906) , que SIDA que s'han mostrat eficaços. Uns altracta de les formes tres de fi losofia com de lluita, i El Estado Asl habló Zaratustra y la revolución (1917) de V.1. Lenin , (1885) de Friedrich Reforma o revolución Nietzsche i Spinoza , el marrano de la ra(1899) de Rosa zón (1989) de Luxemburg , Sobre la t I ~ • I Yirmiyhau Yovel , una contradicción (1937) ) ' vel' '\:'(\ de Mao Tse Tung , excel 'lent exposició

DE NEUTO


del pensament de Spinoza. I un llibre sode 1970, 1975 i 1978) i Microfisica del bre la cri si del capitali sme liberal - l'anopoder (1978). De Toni Negri , Fin de siglo menada cri si del 29- i les transform a(1989) , en el que , a partir de plantejar-se cions que va have r de portar a term e el què ha estat el seg le XX , en destaca dos capitalisme per sobreviu re : La gran transmoments essencials, el reformisme capiformación 1944 ) de Karl Polany. talista nascut als EUA amb la cri si del 29 Algunes nove l'les com Las ruinas de i l'obrer social , el nou subjecte antagònic Palmira (179 1) de Constantin J. Volney, que, a mès d'oposar-se a l'explotació , acque indaga sobre l'origen i la idea de tota tu a també sobre la qu alitat i orientació de la producció. De Noam Chomsky, amb religió, Fam de Knut Hamsun , Las uvas de la ira (1952) de John Steinbeck, les seves anàlisis històri co-polítiques,des Campos de Nijar( 1959) de Juan de la fi de la sego na guerra mundi al fin s Goytosolo, La madre de Màx imo Gorki , avui , en què denuncia mig segle de falsiLa noche quedó a tras de Jan Valtin , llibre ficació sistemàtica dels fets i d'ocultació autobiogràfic en què l'autor, membre de dels crims , l'agressió i el terrori sme d'esla Llig a espartaquista, denu ncia la col'latat, la por a la democ ràcia en els estats boració de la KGB amb la policia nazi per que es diuen democràtics , el control que detenir els membres del partit comunista exerceixen sobre la pròpia població, Los alemany, L'home és el tot (1962) de guardianes de la libertad (1988) i El mieGaz iel, crònica de viatge centrada a do a la democracia (1991 ). De Corn eli us Florència en que l'autor exposa les seves Castori adis, que intenta de forma lúcida recrear una nova teori a critica , amb les reflexions, El guepard (1958) del Princep de Lampedu sa, La vida es linda hermano seves aportacions i reflexions sobre l'au(1964) de Nazim Hikmet, novel'la autotonomia social i individual, sobre la soci ebiogràfi ca, i un recull de poesies d'aqu est tat i la politica , la crisi de les societats occidentals, els moviments dels anys 60 , autor que publicà amb anterioritat. Per últim, alguns textos de quatre aul'autogestió obrera, la democràcia com a procedim ent i com a règ im , la imag inators, al meu parer claus per entendre el ció creadora, la psique , La exigencia remón actu al. De Michel Foucault, que abord a i analitza amb profun .___~'olLlci(mél(ia (1979) , El mundo fragditat el tema del poder, (1990) i El ascenso de la Espacios de poder (escrit s insignificancia (1996) \

39 27


28

Pa ;saje Ocre Samuel Anciones


la creaciĂ&#x201C;


l'cntl'cvistA

Lluïsa Bertran

Vicenç Molina Espai de Llibertat Lluïsa Bertran I Marquès és metgessa, especialista en Psiquiatria I Medicina del Treball. Treballa en l'àmbit de l'atenció primària en el sector públic I privat.

- ¿ Com podria definir-se la incidència de l'inconscient en les accions humanes? - Les accions humanes sòn processos mentals que es caracteritzen per tenir com atribut permanent una intencionalitat. Els processos psiquics poden se r conscients per les persones o inconscients. Dintre d'aquest últim grup n'hi ha uns qu e tenen un fàcil accés a la consciència ,que s'anomenen preconscients i uns altres, que són els pròpiament inconscients, que cal descobrir-los, endevinar-los i tradui r-los a l'expressió conscient. Segons la psicoanàlisi, es posa de manifest per mitjà dels somni s i dels actes frustrats,que es poden atribuir a desatenció o a l'atzar, i que sòn l'ex pressió d'un conflicte entre la intenció conscient i un desig reprimit. Jung considera que hi ha un inconscient col'lectiu que està integ rat per experi ències ancestrals comunes a tota la humanitat. - "Racionalitat" ¿és un concepte real o agosara t? - La racionalitat és la capacitat que tenim els éssers humans de poder elegir entre diverses estratègies per aconseg uir un

determin at objectiu . L'acte de l'e lecció està ll igat a les emocions i a les norm es socials del moment, per tant per poder fer una elecció idònia caldrà tenir la major quantitat possible de dades referents al propi coneixement i al nostre entorn . A l'actualitat, l'entorn canvia en temps curts i allò qu e era vigent i acceptat un dia pot no ser-ho al cap d'unes setmanes. Per això fa falta tenir uns co neixements basats en la globalitat, en què "el tot" és inexplicable sense referir-se a les "parts" i aquestes també só n incomprensibles sense relacionar-se amb "el tot". Per aq uesta raó calen equips transdisciplinaris que abastin coneixements tècnics, humanistics ,socials i ètics.

- ¿ Quin paper juguen les emocions en les organitzacions socials ? - L'emotivitat és la capacitat de reaccionar a un determin at estímu l. És un tret general de la nostra vida mental el fet que tot succés sofert per nosa ltres com a conseqüència d'una percepció o d'un pensament, pot produir-nos , en un ce rt grau, una commoció a la nostra vida org ànica i psicològica. Les organitzacions socials estan form a-

39 31


des per persones que interactuen amb una fin alitat, i evidentment es generen sempre emocions,que poden incidir de forma favorable o desfavorab le, tant a nivell individual com col ·lectiu, en el funcionament de qualsevol projecte. No podem oblidar que les coses més importants de la nostra vida , com el fet d'aparellar-nos , tenir fills , tei xir vincles d'amistat... vénen donades per les nostres Les coses més emocions.

32

forma predominant a activitats lucratives o d'evasió organitzada, i s'inverteix molt poc en millorar aspectes emocionals. Aque st fet ens torna febles davant de qualsevol frustració o canvi en la vida quotidiana.

- Els desequilibris o els problemes mentals ¿ tenen causes psíquiques i socials alhora? ¿ On posaimportants de ríem el límit, si és que n'hi ha? la nostra vida vénen donades - Les manifestacions per les nostres emocions - ¿ Com definim la indel s desequilibri s tel.ligència emociomentals són a la venal?¿ És alguna cosa que encara no ens gada el resultat d'una interacció complexa de forces biològiques, psicològiques plantegem prou ? i sòciocu lturals, i l'expressió d'una fallid a - Els primers estudis que es van fer per en el procés d'adaptació. La front era endetectar les habilitats individuals intel ·lectives van donar com a resultat el quocient tre la normalitat i l'anormalitat psíquica és intel·lectual (C I), que avaluava una estreun tema avui dia encara no ben resolt a la pràctica, i hi ha diversos criteris que la ta franja d'habilitats lingü istiques i madefineixen : temàtiques, però no tenia cap valor quant a) normalitat com a salut, que la considea la vida pràctica. ra com un estat de raonable funcionaUn grup de psicòlegs de la Universitat de Yale van introduir aquest nou co ncepte , ment del cos i del psiquis me, sense sofri qu e es defineix, segons Salovey, com ments ni deficiències de cap classe. b) normalitat estadistica, una manera d'interactuar que inclou aquelles foramb el món que es basa mes de comportament, en el domini de cinc creences , actituds,que, competències bàsiques S:"il. L·o.'IUCJ...·c L' l / ,ES FO.\'D f..\ H.X.\ en relació a l'estudi esta1. El coneixement de les própies emocions. distic del grup social en què es produeixen, que2. La capacitat de controlar les emocions . den compreses dintre CI lO}'!'N DE (U:.Y';:Yl. 3. La capacitat de motid'allò que es denomina 1\"<)1: ¡" ~",·3~Jl¡ •• r~J III l '; (j"' ': I,~t ((cw:Ju I àre a de normalitat de la var-se un mateix . nlr.u~1II (.. hhn::, c..",':,k';r. . .nu ell ,;. ... ~ r" n. w ik. A~UTc)T. ['ol',', L. ~. corba de Gauss, és a dir, 4. El reconeixement de les emocions alienes. una desviació estàndard 5. El control de les relaper sobre i per sota de la cions. mitja aritmètica . El benestar psíquic és c) criteri social, en què la quelcom buscat per tot el normalitat o anormalitat món , la dificu ltat està en d'un individu es decideix trobar el mètode que ens per la reacció que provoca en la majoria d'éssers permeti aconseguir-ho . humans que formen el Avui dia ens trobem amb /I A M S r E R DA M, grup social en el qual un greu problema que és la gestió individual del l\l l'. R e ~! 1 e H f: I. R E\'. està inserit. temps, que es dedica de d) normalitat normativa, MD C (' J.Y.

DISCOURS


gran majoria de malalts que estan controque es defineix com d'harmoniós i òptim lats amb medicació i/o psicoteràpia no funcionament dels diversos elements de l'aparell psiquic , que donen lloc al màxim presenten en el seu aspecte extern cap tipus de diferència de la resta de la podesenvolupament de les capacitats de blació. Ara bé, n'hi ha que no poden sequè gaudeix cada èsser hum à. guir un ritm e de treball rendible per als c) criteri psicodinàmic: normalitat és la capacitat de manejar adequadament els empresaris i acudeixen a treballs tutoritzats especifi cs per a processos mentals inconscients . discapacitats. Invertir poc temps en aspectes De vegades, es troL'OMS defineix la emocionals ens torna febles ben amb dificu ltats salut com un estat davant qualsevol frustració o per relacionar-se a nide benestar físic , ve ll familiar i/o social psíquic i socíal. Per canvi a la vida i els problemes arritant, les causes del ben , molts cops , dels desequilibri poden "normals" per la seva intolerància, rigid eestar en els tres àmbits, però actualment, sa, falta de comprensió í un llarg etc. Hi degut a la rapidesa amb què es produeíha associacions de familiars de malalts xen els canvis socials, emergeixen patomentals que tenen locals on es fan activilogies diferenciades qu e estan relacionatats lúdiques que estan obertes a tota la des amb el món laboral , que cada població i és dolorós cons tatar com, a ple vegada esdevé més precari (com les addiccions al treball , el canvis d'humor del segle XXI , la so lidaritat brilla per la seva absència. cap de setmana, la fibromiàlgia -que predomina en les dones- , l'estrès laboral) o - Els mitjans de comunicació, l'escola, la social (com la xenofòbia, la imitació de família , la pressió publicitària, els reptes patrons estètics que poden induir a trascompetitius, la cultura de la incertesa, les torns de tipus alimentari en els adolescents, o a determinades conductes viocondicions genètiques.. . ¿ quins factors tenen més pes en la configuració de la lentes). personalitat i els comportaments? - ¿ Quines serien les manifestacions més - Tots aquests factors estan en una consclares en la vida quotidiana? ¿ I en la vida tant interacció durant tota la vida , en un grau diferent i de forma individualitzada social, en l'espai públic? - La malalti a mental es manifesta en una per a cada persona , i hi ha quelcom que alteració de les emocions, i/o de la cons'ha de ten ir sempre present : tots som ducta (entesa com a manera de ser o igual de vulnerables davant de la malaltia mental , només calen unes circu mstàncies reaccionar d'una perso na durant un període curt o llarg de la seva vida, o enadverses . Aquest concepte va néixer després de la Segona guerra mundial : en front de ci rcu mstàncies particulars) i/o de estudiar sobrevivents, es va observar les cognicions (que són els processos pels quals s'adquireix consciència dels com persones que eren notòries i apreciades pel seu seny van embogir pel s paobjectes del pensame nt i que, sego ns el timents sofe rts. se u resu ltat, s'anomenen sensacions, percepcions , representacions) i/o símpto- ¿Aixó té a veure amb els valors socials mes fí sics se nse substrat orgànic. més o menys dominants ? Hi ha un vell afori sme que diu que no hi - Evidentment, els canvis socials que ha malalties sinó malalts, per tant , traient els casos molt aguts com els estats d'ins'han sofert, des de l'ús de les autopistes de la informació i la rapidesa en les cotoxicació per substàncies, o una crisi municacions i els transports, han canviat d'agitació psicomotriu en un delirant , la

39 33


34

i estan canviant els nostres valors tradipanyes electorals es parla més de procionals : estructura de la família - hi ha cameses i de paraules que no del treball da vegada més llars monoparentals , perrealitzat, i malgrat que el sistema desones que viuen soles-, hi ha relaxació mocràtic té la confiança de la majoria dels deures de solidaritat fam iliar, deslodels ciu tadans, els polítics tenen poca calització de persones i empreses , horacred ibilitat arreu . ris de treball il ·legals pel nombre d'hores Políticament, la majoria dels ciutadans són poc actius i es limiten a gaudir de la diàries que hom hi dedica, contractes de treba ll precaris i vida privada fins al là on els és salaris baixos , La Inseguretat, les discriminacions, problemes de dispossible. la manca de drets criminació laboral Es fan programes porten angoixa, depressió... en el cas de les de govern a esdones en edat fèrcala mundial en til , la falta de testimoni s de vida, és a dir què no es tenen en compte els recursos aque ll s vell s confidents que et donaven naturals ni les persones. suport incondicional ... Tot aixó crea un A l'hora de fer projectes politics no es vacamp de cu ltiu per la inseguretat, l'angoilora prou la pobresa que hi ha a la resta xa , la depressió, l'estrés , la fibromiàlgi a, del món , ni les bosses de pobresa que les add iccions .. cada vegada creixen més a casa nostra , i es creu que amb mesures de seguretat - ¿ Es poden fer valoracions de l'estat de es re soldran. salut mental d 'una societat? ¿ Quina en faries en el nostre cas? - ¿ Com s'hi intervé: per mitjans clinics, - Segons la meva opinió, la societat occipedagògics, legals,econòmics, politics? dental s'està torn ant autista i està per- La intervenció s'hauria de fer aprofitant dent els criteri s de realitat per poder- se tots els coneixements que tenim en l'acprojectar en un futur tualitat, en base a crepròsper. Ens ancorem ar una cultura oberta, en el nostre etnocenno subjecta a normes tri sme i no ens n'adorígides i petrificades , i SUfl L'APPLICATION nem que , si no ca nde forma transdiscipliD E L'A N A L Y S E viem de reg istre, en el nar; és a di r, que hi procés de mundialitzahagi un diàleg permaPROBABILTT É ció qu e ens ve a sobre nent entre les diverse s DE S D ÉC ¡ S ¡ ONS disciplines , en base a perdrem els valors adquirits. considerar (tal com Rend ucs à la pluralité des voix. Les forme s de govern diu Sergi Vil ar (1997) P~r ~,. Lf)o r AI1Q.U1J DC CO.v D ORCET, Su.l/dlrt prr¡Vwd són democràcies de tiLa nueva racionalidad, dI l'.ACilrllPlI' du Srm'l'fI. di , '.A 1/1tbmlt Fr''''rc1ft, fft "",¡r,rlll J. Bol06"', df¡ A ,..~dnn¡fI Jt PlurJbt>urg, ,It pus representatiu pàg 217) que Kair6s, TUTi", úr P"J.:lJtll'~l~ er JI P"dcur. "la transdisciplinarietat d'audiències, és a dir, Q.¡b<I ~ ~."- .. , ',,,, .....hci. «n. s'imbrica exclusivaentre el ciutadà i el poi..> .. tO;'. /. m'I'" & ~oI",If. (11 .R lític que el representa ment en les situahi ha uns intermediaris cion s, problemes , realitzacions i projectes que són els mitjans de comunicació , que crehumano-socials, en en una certa imatge i rel ació amb el seu entorn tècnic i natural. que s'esforcen en ferA PAR I S , Ia perdurar en el D E L' , M P R I 111 E R I E RO Y A L E. Les poblacions, consitemps. En les camderades com un "tot", )I. D e e l X XX V.

E SSA I


són diferents a les "parts" individuals que el desplegament de les capacitats persoles composen . Aquest '10t" no és la suma nals? ¿Per qué? mecànica dels milions de sistemes neuro- - Aquests elements són bàsics i necesnals-sensorials-ps iquics que caracteritzen saris per al desplegament de les capacitats personals. Ara bé, depèn de "com" cada persona, sinó que de la seva interacció col ·lectiva surt quelcom nou que es porten a terme poden ajudar a estimupodem identificar de diverses maneres : lar les emocions d'amor en sentit ampli (acceptació de l'altre, cordialitat , conun sistema de valors més o menys comú , un cert nivell cultural". fian ça, afinitat, admiraAquest és el camí , ció) i les d'alegria (feliLa societat occidental malgrat que estigui ple ci tat , goig , tranquil·litat , s'està tornant autista, de dificultats, si no , fagratificació , satisfacció, perd els criteris de realitat diversió, dignitat), o bé rem eterna la frase de Che Guevara "de què generar pors , tristesa , serveix que els potents laboratoris dels vergonya , culpa, aversió . Per tant , és molt important saber distingir les emopaïsos rics siguin capaços de treure nous cions que es desenvolupen dins nostre i sofi sticats medicaments, si els usuaris i comprovar si ens ajuden a l'hora de midels països pobres no els poden pagar'. Avui per avui, això és vigent a r Àfrica llorar el respecte a la nostra dignitat i la dels altres, o bé és tot el contrari . amb la SIDA i la malària.

- ¿ És possible relacionar el lliure desplegament de les emocions amb la dosi de racionalitat que faci possible el respecte a la dignitat de totes les persones? - És evident que sí. S'ha de reconèixer que , en aquest camp, s'ha avançat molt des de la Segona guerra mundial , sobre tot en els drets dels infants i adolescents i de les dones. L'any 1945 cap nació occidental no va qüestionar la utilització de menors en tasques de guerra , en treballs en camps de presoners, etc. Dins la llar, l'autoritat del pater familia era inqüestionable, i a partir dels anys setanta s'ha començat a parlar de com s'exerceix l'autoritat: de violència domèstica, de les discriminacions de les minories per raó de gènere, com les que patien els gais i lesbianes, per exemple. El que demostra que la nostra societat millora lentament, amb moltes dificultats, cap al respecte a la dignitat de totes les persones. - El simbols, els codis grupals, els nexos de sociabilitat ¿potencien o restringeixen

- ¿ Quin consell donaries als noslres joves del teixit associatiu de la pedagogia en el lleure, que pretenen formar els infants en valors laics i progressistes? ¿ Quins llibres els recomanes? - Els proposo la lectura d'un paràgraf escrit per George Bernard Shaw: "Este es el verdadero goce de la vida: ser usado para un objetivo que tú mismo conoces como importante , estar totalmente agot ado cuando te arrojen al cajón de los trastos ; ser una fuerza de la naturaleza en lugar de un pequeño zoquete febril y egoista, Ileno de malestar y resentimiento, quejoso siempre de que el mundo no se dedique enteramente a hacerte feliz" Com a llibres, recomano : Cyrulnik ,Boris (2003) Los patilos feos. Gedisa editorial. Cyrulnik,Boris (2001) La maravilfa del dolor. Granica ensayo. Goleman , Daniel (1997) La inteligencia emocional. Kairós. Morin ,Edgar (2003) La idenlidad humana. Ediciones Càtedra. Rojas,Enrique (2002) ¿Quién eres? Temas de hoy. Vilar,Sergio (1997) La nueva racionalidad. Kairós \

39 35


ENTORN. sccl és una iniciativa d'espl", constituïda com a cooperativa nUla de !rebli associar 1 consumldOfs que realitza smeis socioeducatiss per als seus aslOClélts ¡ tercers en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN l'Ell eo el SI d'EsplaiS Catalans, amb el nom d'ESPLASHI tap .l'.ny 1988, AI up de 4 anys es constitueix com a cooperativa per la' de tilsrentiar els serveis prolusionsl! i els voluntaris de l'assocl8CIÓ, mantenint la vinculació B partir dels socis

consumidors.

1. ASS8ssoreu vos. Per IolS aqueUs projectes professionals que puguem realillar amb 'fosa lues . 2. Participeu. Feu·nos saber les voslles propostes de serveis. millores en els que realillem, necessitats•..•

J. FeuilOS anibar ets vostres currículums per poder vos ofem 1feball.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada enlre esplais

de BadaJona. adoptant definitivament ~ nom d'ENTORN, m l. DEMOCRlTlCA

li I1C1ltr. ,otKi6 toOj)tI'" .... IS posi cie manila! en do t .. d'g'I ple

çO~l inQut

.ls btpnl <IImoct'lIcSlmb

I. pan¡c~ de IOU lis soei •.

CATALANA r,1I:I1I11ft1 PI' • 1011 .. dUllCltnI di CI1a1unv' des

d. l'urtllffilnt lot.1 ci•• nomIS $lnlll Iltenl1huc6 CU!II!f.J QUIn "p¡bp¡a.

,

I.

INNOVADORA RlSolIm cttaUYI,mfIT 1e.l*aUll.IIIIIIIIIJ t enY1J

JGOOIòga lNI'qUII\. ICl uHtzll11 permatW11~ 1

1Is

rKUl141 .our;.IAlI I orglflllilu.

EXPERTA Ama rlYlJl de ~I di! 101"11 ,fupm/lnal us al..." JaluClans cantraslltlu In IC lrVl lIU on Jorn upIICIlhsll!:l

PROGRESSISTA I 11 .dCIICI IftIDrul"ll un ldel " qua 8I1S Idlnllllu 1mb ,I MOV IIJ\lII I lllc I P,og ruSlslI.

POl l em

EfiCIENT Ens liallftl rfUIII ~lnrtllCl6 ISltuClurllda I Plola.onll 1* ;.1"'. la solrincle tJ.b noSlI'S ""OL

ENTORN, sccl Avinyó, 44 , 2n . 08002 Barcelona Tel. 93 302 6 1 62 . Fox 93 301 96 94 "óIlü~"'" entom@entom.org / www.entorn .org


l'al>un'l'

El manco de Lepanto y la ciudad del Quijote J. Narcis Roca Farreras La Publicidad, 7 d'octubre 1879 Agraïm aquest document i la feina de recerca que ha comportat a la nostra amiga Georgina Gil Artells, diplomada en Biblioteconomia i Documentació.

39

que el sol se pusiese. Admirales Aniversario de la gran bata.\l I C; \.!" 1 1 ll a: all i Miguel de Cervantes reel hermoso sitio de la ciudad y cibió la herida, a la cual ha debila estimaran por flor de las beQ \j j".i'O'l' t llas ciudades del mundo, honra do este honrosa titulo. Séanos permitido recordar hoy a " ,\l 'L'I\O'< ,, de España, temor y espanto de Barcelona y a toda Cataluña, la los circunvecinos y apartados deuda de gratitud que tiene haenemigos , regalo y delicia de cia el gran escritor y que no ha sus moradores , amparo de los la han satislecho todavia. A ciuextranjeros , escuela de la cabadad algun a ni a pueblo alguna lIeria, ejemplo de lealtad y satiselog ió Cervantes mas que a facción de toda aquella que de Barcelona y a los catalanes ; una grande , famosa y rica y tanto, a bien pocos, si es que bien fundada ciudad puede pecelebró en el mismo grada a alguna. Los dir un discreta y curiosa deseo." elogios del gran talento y del gran caracEn el Pérsites y Segismundo, (cap. ter hacia nuestra ciudad y nuestra gente XII , lib. III ) se Iee: son concisos , pero altisimos y en gran "Aquella noche se alteró el mar de manera elocuentes . modo que fue forzoso alargarse las galeLeamos en el antepenúltima capitulo ras de la playa , que en aquella parte es del Quijote. El ingenioso Hidalgo dicele a de continuo mal segura. Los corteses cadon Alvara Tarle . talanes , gente enojada terrible, y pacifica .. y asi me pasó de clara a Barcesuave ; gente que con facilidad dan la vida por la honra y por defenderlas entramlona, archivo de la cortesia, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, bas se adelantan a si mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del patri a de los valientes , venganza de los mu ndo.,, " olendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza Hoy serian muy exagerados estos beúnica. Y aunque los sucesos que en ella llos elogios . Ni los catalanes ni Barcelona me han sucedido no son de mucho gusatesa ran las prendas que Cervantes hato, sina de mucha pesadumbre , los lIevó Ilaba en los local es contra el gobierno absin ella solo por haberla vista", solutista y centralizador del conde Olivares, ministro de Felipe IV (1640) dia Leemos en Oas doncellas: "". llegaran a Barcelona poca antes ocasión a que en un libra notable escrit a

37


38

do por el de la Blanca Luna y le promete a favor del Principado, la Noticia retirarse a su pueblo. En nuestra playa Universal de Cataluña , y dirigida a toda "es Troya" para el desfacedor de agraEspaña los catalanes levantasen como vios. Nada menos que con el virrey de un titu lo de honor y gloria el elogio que Cataluña, con un general de mar y con de su caràcter escribiera "él en todas sus muchos ot ros caballeros pone Cervantes obras celebrada Miguel de Cervantes en a su personaje principal en relaciones en su elocuente Pérsiles"' . Barcelona . Encantan también la descrip"Encomio tan grande (añade a contición de la aurora y nuación la Noticia) del despertar de la que panegirica"Los corteses catalanes, marina el dia de mente cifra las gente enojada terrible, y pacífica San Juan, al llegar mayores prendas suave, que con facilldad Don Ouijote y de los catalanes ; dan la vida por la honra... " Sancho a la playa ; panegírico tan la descripción de realzado que se adelante a los favores màs colmados que las galeras , y la persecución y presa que hacen del bajel argelino. El cuadro de los de extraños autores ha recibido Cataluña y siendo el autor castellano, se quiten tocinca titulos que tratan de la estancia del das las sospechas de l afecto dando màs laco caballero en nuestra ciudad , es de los màs hermosos del inmortal libro de eficacia a la verdad de sus palabras". Cervantes. A màs de las dos principal es , AI ver los elogios que de nosotros y las figuras de Ana Fèlix, de su padre, de de nuestra capital hizo el pensador prodon Gaspar Gregorio , de don Antonio funda y eminente escritor, sentimos hacia Moreno , del cab allero de la Blanca Luna , él un viva reconocimiento. De otras poel bachiller Sansón Carrasca, de los amicas naciones y ciudades trazó la pluma gos de don Antonio, del virrey, del geneCervantes elogios casi iguales o poca ral de mar, y las del renegada arrepentido menores, pero mayores no. y de otros hom bres de las galeras, forEn Las dos donceflas, es en man un conjunto encantador. Pocos cuaBarcelona donde se desenlaza el argudros tiene El Quijote superiores y hasta mento de la novela ; en el Ouijote , es en Barcelona donde comienza el desenlace ; diremos iguales al barcelonés . Podemos lIamar a Barcelona la ciudad del 2 Don de manera que en ambas obras es nuesQuijote por ser la única donde Cervantes tra ciudad teatro de escenas las màs larle hace ir y lucir, y por el cuadro hermosigas e interesantes del drama, quedando simo de su estancia en ella . Barcelona hondamente grabada en el En Las dos donceflas, tambièn los pensamiento del lector. cuatro personajes principales de la noveDon Ouijote en sus peregrinaciones la, don Sancho de Cardona, y hasta su por diferentes partes de España no va a esposa , los dos cirujanos, el capellàn y otra ciudad que a Barcelona , o al menos Calvete , forman un cuadro encantador no consta que vaya. En Barcelona tiene que tiene a Barcelona por fondo : la desel Caballero de la Mancha un gran recibicripción del combate en la playa entre las miento y es obsequiada con el paseo por tripulaciones de las galeras y el pueblo la ciudad y un sarao ; aqui sucede el epide la ciudad , la escena entre Marco sodio de la cabeza encantada ; aquí vè y An tonio, Teodosia y Leocadia en casa de examina una imprenta el ingenioso hidaldon Sancho , el diàlogo entre Leocadia y go , y visita las galeras , donde es recibido don Rafael en la misma playa, y la descon salvas, chirimías y hurras , como un general , y donde tiene lugar el episodio pedida de aquellos y del caballero de Ana Fèlix. En nuestra playa, por ultiCardona, son magnificos y graban promo , el Caba llero de los Leones es vencifundamente en el pensamiento del lector


el recuerdo del campo de estas escenas. Lepanto, y en especial , a la honra de haber hecho a nuestra ciudad la única donEn el Pérsiles no hallamos elogio esde representa el Hidalgo manchego y de pecial de Barcelona : pero hay en él el epi sodio de Ambrosia Agustina con motihaberla honrado pintàndola como buena apreciadora de loco tan ingenios04 Por vo del cual sale el elogio de los catalaCervantes , ¿a cuàntos mi les y miles de nes. Es esa figura la principal y casi úni ca de la esce na que pasa en Bard elona: extranjeros de todas naciones, pues en tantos idiomas se ha tradu cido el Ouijote, Periandro (Persiles), Auristela (Segisno se ha presentado Barcelona elogiada munda) , Constanza y Antonio el joven no como no la haya sido hacen aqu í sino esotra ciudad alguna? cuchar la historia de En sus peregrlnaclones Agustina : pero Bien poco y poquísipor España, mo es para nuestra ¿Cuan interesantes don Quijote no va a ciudad haber dado el no son ésta y los otra ciudad que a Barcelona ... nombre de Cervantes otros? a una calle no muy No parece sino que Cervantes se complaciese en hacer concurrida y conservar la tradición de a nu estra ciudad teatro de algunas de las una casa donde , se dice, se hospedaba escenas màs bellas y màs fij as en los reel hi storiado r del Ouijote. Una estatua le cuerdos de sus lectores. Estu vo en debe Barcelona y confiamos en que un Barcelona algunas veces , seg ún se desdia se lo pagarà . No es que Cervantes, su Ouijote y sus Doncellas no sean bien prende de sus obras, y se conoce que la playa o marina le ten ía embelesado. conocidos y bien admirados en Barce lona, y no tengan aquí, hace dos siHace constar en Persiles cóm o era costumbre de Barce lona salir infinidad de glos, miles y miles de lectores continuagente a la playa cuando lIegaban galeras, menteS No es que en Barcelona no se as í para verlas, como para ver a los que hayan hecho mu chas y muy buenas edidesembarcaban. En el mismo Persiles ciones de esta s obras, lujosas unas, económicas o de propaganda otras. Es que hace constar còmo la playa barce lonesa era de continuo mal seBarcelona es todavia demasiado avara de gura , de manera que en EL IN GEN TO SO monumentos y no pasa alborotàndose el mar, H IDAL GO DON QV I _ de dar a las cal les nomtenían que apartarse de XOTE DE LA MANl:HA. CO"'pUtJlD ¡flr Mlgurl tir C trll~nUj ella las galeras. En Las bres de personajes SAltI/tard. acreedores a mayor dedos donce llas tambi én DIRI G I D O A L I>vQva DE: REIAR , hace constar la poca mostraciòn de gratitud y \1" 'i"~' d~ C,L, .I~o" , Con.Jc d~ Bcn~lc ~pT, y fllñ.Y~', V1Tcondc de b PueblJ de ,\lco1.er, Scñ", Jc seguridad de nuestra estima . Iu v,l\u de C'pill~, C .. "d, r , Sí algún día eri giese un playa qu e hacía marmonumento en honor char de Barcelona a las de Ce rvan tes, fuese esgaleras antes de tiemp03 . En El Ouijole tatua, busto, medallón o se cita la atalaya de inscripción , propondríaAri.o, mos que se grabasen Montjuic haciendo señales cuando Ilegaban emen él dos elogios que barcaciones a nuestras hace de Barcelona, el de los catalanes, y tamaguas. bién las figu ras o al meBarcelona y Cataluña en general nos los nombres de los CON »~LVILEC10. principales pe rsonajes han sido poco ag radeci EN .M.".tO R /0 l'or l,,~ndebCudI3. ~.r. 'o <Ir.. . ci ... ~k .. d. 1I. 000k • • loIo~ d.llt.,",of. '" de las esce nas que fidas al manco de

39 39


40

Volvamos a leer los elogios que heguró haber pasado en nuestra ciudad: mos copiado. El de los catalanes: don Quijote, Sancho , don Antonio Moreno , el caballero de la Blanca Luna , "Los corleses catalanes , gente enojael virey, Ana Fèlix (vestida de arraez) , su da , terrible , y pacifica suave; gente que padre Ricote (vestido de peregrino) y el con facilidad dan la vida por la honra y general de mar, por una parle ; por otra , por defenderlas entram bas se adelantan Teodosia y Leocadia, don Rafael , Marco a si mis mos, que es como adelantarse a Antonio, Calvete y don Sancho de todas las naciones del mundo ... " Cardona ; y por otra En los de Barcelona parte Ambrosia hali amos que la titula : .. Albergue y amparo de los "Temor y espanto de Agustina (vestida de extranjeros, ejemplo de leal- los ci rcunvecinos y señora), Auristela , Constanza , Periandro apartados enemigos, tad, archivo de la cortesía" y Antonio (vestidos de albergue y amparo de peregrinos y peregrilos extranjeros, escuela de la caba lleria , ejemplo de lealtad , nas ; personajes ideales que manejados por la pluma inmorlal del manco de archivo de la cortesia, hospital de los poLepanto. parecen haber existido de vebres , patri a de los valientes, venganza de los ofendidos , correspondencia grata de ras: tan naturalmente se mueven y con firmes amistades". tanta perfección los describe. adorna la escena y les hace hablar el incomparabl e Un hombre del caràcter independiente , de los conoci mientos profundos, del ingenio de Cervantes). Seamos los barceloneses y los demàs talento su perior de Cervantes, habia de catalanes ag rad ecidos al gran escritor notar la diferencia que en aquel tiempo que tantos elogios dispensó a nuestra habia entre castellanos y catalanes . Cien años lejos del suplicio de los cociudad : al menos honremos su memoria grata e inmortal y tributèmosle los elogios muneros ; uncidos al carro de la monarque merece como literato , como quia absoluta y sacerdotal de los pensador, como soldado Tudescos; perdida la firmeza valeroso y como heroico civica que da la libertad ; reducidos a contemplar la cautivo. Sèanos grata e imperecedera la seca, estèril y vaporosa memoria de gloria de las guerras y Cervantes a los conquistas del Nuevo Continente , de hijos de Alemania, Italia y los Cataluña, tanto como pueda Paises Bajos ; viensérnoslo la medo disminuir la pomoria de los cablación de España para poblar la talanes màs ilustres por su Amèrica y abonar saber y por sus con cadàveres las virtudes; mire· tierras de aquellas mósle como si en reg iones de Europa ; aquella nuestros yermas y desierlas Diputados y nuesgrandes regiones del tros Concelleres le campo , y en medio de hubiesen dado el titu este cuadro una corle dislo de hijo adoptivo de traida, Ilena de intrigas. con un rey ignorante, encogido , nuestra ciudad .


ces, de los actos màs grandiosos de lealatado por etiquetas y por ministros imbétad a las leyes, a los juram entos y de la ciles; tal estaban los castella nos. defen sa del príncipe de Viana, y con los - Luchando unànimes para conservar testimonios de valor militar dados desde su indepe ndencia y sus libertades; co n ca ràcter enèrgica y valor civico, con la anteriores siglos po r los barceloneses. Vivas, respi rando fuerza y duración , cabeza erguida , con la diestra armada y estaban en tiempo de Cervantes esta s repeliendo con la izquierda el yugo cengrandes diferencias y ante su caracter, su tralista; repasando con la memoria sus derechos y su historia para defenderlos; conocimiento del mundo , su talento y su viveza habian de fortaleciendo su espíritu con esBarcelona, casi república municipal, ser favorab les a nuestra ciudad y tos recuerd os , y con su Consejo de Ciento, a Cataluña en protestando su fi sus derechos y prlvlleglos, general: de aquí delidad a gobernandose a sí mlsma esos elogios que España , mientras las tributó. Castilla no les Espiritu recto que de la corte solo saca ra faltase a la palabra ; trabajando en el cu lti vo de los campos y en las artes indusdesprecios y miseria, que la había vista de cerca y hasta desde dentro ; que habia tri ales, y en media de este cuadro, la mirada del mismo modo las provincias y Diputación general y los Magistrados muciudades sujetas a esa cort e, que en los nicipales, las Cortes y Los Consejos, forempleos que habia desempeñado para mados por hombres se ncillos, probos y ganarse un mendrugo habia tenido ocavigilantes, de todos los estamentos, dessión de observar las mi serias , la servi de el duqu e al arzobispo, al hortelano dumbre y la decade ncia qu e pesaban soy al zapatero; tal eran los catalanes. bre sus súbd itos y sobre ella mis ma ; - Las ci udades de Castilla disminuCervantes, decimos, debia ver y estimar yendo su población, industria y orden a favor nuestro, las diferencias entre ilustrado ; sujetas a los co rregidores enCataluña y la Espa ña caste ll ana. Y en los viados de Madrid, sin vida propia , como tres elogios que hemos copiado se pinta , arrabale s de la corte . claramente y que las vio y las estimó. - Barcelona, casi república municipal Volvamos a leer si no su elogio de los catodavía , con su comercio, sus gremi os, talanes y las frases que hace poca hesus milicias gremiales, su Consejo de Ciento y sus cancellere s, sus de rec has mos sacada de sus elog ios de Barcelona y los hal laremos inspirados por la imprey privilegios , formando toda una sión de estas diferencias; les encontrareConstitución municipal ; gobernàndose mos un caracter social, moral, política por sí misma , aumentando su población que no se hali a en los elogios que tributa y su trabajo , dando asilo a todos los exa otras naciones y ciudades. tranjeros, ofreciendo a los desamparados Estos elogios de Barcelona y de los hospitales y otras casas e in stituciones catalanes , los escribi ó Cervantes el pride Caridad ; reuniendo en las Co rtes, en los cargos de la Diputación y en sus "camera hacia el año 1612, el segundo y el terce ro los años 1615 y 16 poco tiempo sas de caballeros" una nobleza no co rteantes de morir (el 23 de abril de 1616), sana, sina popular, y en esta nobleza , en de los sesenta y cuatro a los sesenta y los hacendados y en los demàs estamennueve años de edad , cuando su espiritu tos o clases , una cortesia varonil , afectenia toda aquella entereza , discreción , tuosa y grave que se refl eja en las representaciones y demas defensas de los vivacidad y sentimientos que manifiesta en la carta dedicatori a de l Persiles, escriderechos de la ciu dad diri gidas a Madrid : con la m(!mori a, vivisima todavía entonta al ot ro día de haber recibido la

39 41


Extremaunción (18 de abril) , y casi la vispera d e fallece r de una enfermedad larga, que ve ia inevitablemente mortal , y que hasta el última suspira le dejà clara y entera entendimiento co n to das sus facultades y potencias 6 . A su canícter franco e indepen diente nada podia impedirle decir la ve rd ad , y la vispera de morir respe to algu na podia estorbarle de expresar co n franqueza su parecer sobre Barcelona y los catalanes, por màs que es te parece r y estos elog ios hubiesen de se r mal vistos en Madrid donde residia, y en Castilla, por donde habian de c ircular màs su s Iibros ,

42

• 1. Por la Noticia Universal de Calaluña conocimos este elogio: que el Pérsiles no lo habíamos leido. En algunas ediciones de esta obra de Cervantes, publicada s en liempos del absolutismo, en el re inada de Godoy, por ejemplo, fa ltan en el elogio de los catalanes las palabras: "gente que co n facilidad dan "la vida por la honra" y se suplen por estas "ca lidades que" 2. Del Don Ouijo/e, es decir, del libra : no de Don Ouijote: el admirable orate no era barcelanés ni catalan. 3. En tiempo de Cervantes el puerto de Barcelona solo estaba comenzado y aun estos comienzos eran muy poca cosa. 4. Es de notar que Cervantes pinta a su caballera andante recibido con aplauso y agrado por los catalanes que se ponen en retación con él , principalmente en Barcelona, exceptuadas las Iravesuras de los muchachos, y de las dos señoras. Solo una persona , paseando don Ouijote por la ci udad , le regaña y reprende por menlecato, y éste sui eta es un castellano . Es de advertir que ningún escritor catalàn habló mal de Cervantes y que alg unos escritores castellanos le zahirieron y denigraron injustamente, entre elias el indigno que

baja el pseudónirno de Avellaneda escribió el Ouijote falso o lorpe, el fanàtica y envidioso Góngora, el vanidoso y fatuo ViUegas, el burlón Cristobal Suarez de Figueroa y hasta algunos amigos lalsos como Espinel. 5. Parèce nos haber leido años atràs en alguna obra sobre Barcelona o sobre literatura de Cataluña, el titulo de una tradu cción catalana del Ouijote, publicada pocos años después de la primera edición castell ana. Agradeceríamos que alguien f¡jase mas esta idea, si no andamos equivocados y no confundimos la de dicha traducción con la traducción cata lana de alguna otra obra menor. 6. Como ya se ve en la dedicatori a de la segunda parte del Ouijo/e. en octubre de 1615 Cervantes ya estaba enfermo. Pasó mal el invierno, y en 2 de abril del año 16 se marchó a un pueblo lIamada ESQuivías , donde vivía la ramil ia de su esposa, a ver si con los aires del campo recobraba la salud: màs a los pocos dias, empeorando, volviose a Madrid donde residia. Según reliere en el prólogo del Persiles (aunque no hacemos gran caso del diagnóstico del est udianle que le saludó y abrazó entusiasmada hallandole en el camino), sufria una gran sed, hallàbase decaido el pulso, veia escapàrsele la vida y hasta lijaba su muerte para de allà paGOs dias. "Mi vida se va acabando. le dijo al estudiante, y al paso de las efemèrides de mis pulsos. que arnàs tardar acabarÉm su carrera este domingo, acabaré ya la de mi vida. Adios gracias; adies donaires; adios, regocijados amigos, dice después, que yo me voy muriendo y deseando veres presto contento en la otra vida ." El191e olearon "Ayer me dieron la Extremaunción, dice en la dedicatoria del Persi/es. y hoy escriba ésta el tiempo es breve, fas ansi as crecen , las esperanzas menguan". Empeoró después de escrita esta carta Ilena de ag radecimien to, que es fa mas brillante y duradera ejecutoria del conde de Lernos, y falleció el dia 23. Hasta el útimo momento conservó Cervantes la claridad de sus potencias y aquel estilo viva, animada y jovial que causa trabajo al lector para hacerse ca rga de que el autor de la segunda parte del Ouijo/e y del Persi/es era casi setentón .


la coJ.labol'3ciÓ

In memoriam Jaume Alsina, metge Iliurepensador Jeroni A/sina Metge va perjudicar clarament els seus Molta gent va patir les conseqüències de les fratricide s lluites estudis de Medicina, ja que calia politiques del seg le passat a enviar reforços al Marroc. Així, l'Estat espanyol. Però la història va haver de compagínar les seque relataré té a veure amb la ves obligacions del servei militar (transport de tropes entre trajectòria d'un metge, idealista Barcelona i el Marroc) amb els i Iliurepensador, que , allunyat de seus deures acadèmics . En acatot tipus d' extremismes, va sofrir cruelment el fanatisme del nabar la carrera de Medicina es va cional-catolicisme feixista . establir com a metge de família, El meu pare va néixer a com a metge de capçalera . La Barcelona, l'any 1903, en el si seva activitat professional , tot d'una familia obrera. El meu avi i que centrada al barri de la Jeroni, de Vilassar de Mar, treballava al Sagrada Família, s'estenia pe r tota la Mercat de la Concepció , i la meva àvia Ciutat . Estava dotat d'un clar "ull ci inic", Josefina era carni ssera. En Jaume era un que venia de la seva preparació i claredat intel·lectual, i del seu nen fort, ros , d'ull s blaus , rialler, que es seny, el que li va Catalanista, d'esquerres, va transformar en un permetre crear-se , interessat pel marxisme, lentament, una sòlijove alegre, despert, francmaçó, fidel a la República da clientela. extrovertit i molt admirat per les joveneVa viure, amb exaltates del barri. AI mati, abans d'anar a les ció, la vinguda de la República, i politicament va militar en les files d'Acció classes de Batxillerat, repartia carn pels pisos burgesos del barri on vivia. Com Catalana Republicana , partit d 'intel·lectuals i de classes mitjanes. Catalanista, que els meus avis volien que tots els fills d 'esquerres , progressivament es va intetinguessin una carrera, es va convenir ressar pel marxisme . En algun momenl que ell , el gran , seria metge , i les noies - la Fiaren i la Maria- farmacèutiques. En de la dècada dels anys 30 va ser iniciat Jaume va seg uir els estudis sense entrecom a franc-maçó. En el pla personal cal bancs , ajudant al negoci familiar que ara dir que, quan es va produir a Espanya el - 1920- era una herboristeria. L'estiu de cop d'estat feixista, els meus pares eren 1921 , tot just en començar els seus estua punt de casar-se. Primer, varen ajornar dis universitaris, i ja en edat militar, Abdla data del seu casamen t civil. Però en Jaume estava tan convençut de la victòel-Krim va aconseguir una sonada victòria a Annual sobre l'exèrcit espanyol ; això ria final de la República que es va casar

39 43


44

dels meus avis matern s, la famil ia amb la meva mare , la Mercè Rocasalbas , fi lla d'un petit empresari metal'lúrgic , caRocasalbas. talani sta simpatitzant d'en Cambó. Pel Quan Hitler va ocupar França, l'estiu Nadal del 1936, en Jaume, de 33 anys. ja del 1940, en Jaume es trobava en un camp de concen tració prop de Pari s; va sabia que seri a pare , i que la guerra dudecidir fugir cap a Espanya. Em va dir un raria. Sis mesos després del meu naixedia: ''vaig preferir qu e m'afu sellés en ment, el mes de març de 1938, Barcelona va ser durament bombardejaFranco a Catalunya, que en Hitler a da. Per això . la meva mare i jo varem ser França". Es va posar a caminar a peu , evacuats a Vilassar cap al sud de França, dia i nit , i quan , amb de Mar, a casa d 'una Quan Jo tenia 3 anys els peus nafrats , es va cosina del meu pare , va arribar un home a casa: veu re impossiblitat de que també era parenta de l'Ernest lluch , la tornada continuar per seguretat no em van dir cap a casa, es va pocs mesos més que era el meu pare adonar que vivia dins gran que jo, i de qui la zona col'laboracioheretava els vestidets, quan ell ja no els podia fer servir. nista liderada pel general Pétain . Amagat durant unes setmanes , es va recuperar, Torn em al terrible any 1938: el meu pare va rep rendre el seu camí de tornada, es va acomiada r de la família, perquè i arribat a un poble frontere r, va aconsecom l'exèrcit necessitava tants metges al front , el varen enviar, com a oficial metge, guir, ajudat d'un guia, travessar la frontera , arribant finalment a casa dels meus a les sagnants batalles del front de avis i de la meva mare . l'Ebre. All à, treballaven , dia i nit, en els diferents túnels reconverti ts en hospitals Jo tenia 3 anys quan va arribar un hode campanya. me, un estrany, a casa. Per mesures de segu retat no em varen informar que Com a tribut als seus esforços el vaaquell home era el meu pare. Durant ren asce ndir a capità metge de l'exèrcit aquell hivern de l 1940, en Jaume no va republicà. Fidel a les seves conviccions, va seguir l'exèrcit derrotat fins a l'exili. Va poder sorti r de casa. travessar la frontera. va acompanyar els Quan els meus avis varen aconseguir un advocat , que els va donar garanties seus companys de llu ita per diferents que el meu pare no seri a afusellat, camps de concentració, exercint la seva aquest es va feina de metge , i animant lliurar a les als seus autoritats franquistes. Va companys, dient-los que ser jutjat , però la lluita anticom que nofeixista contimés havia exercit durant nuaria, i que ta guerra civil la gent de una activitat progrés acaprofessiona l, baria vencent als com a metge, reaccionaris. va ser conLa meva mademnat nore i jo, alesmés a uns hores, ja viquans mesos viem a casa En Jaume Alsina i la Mercè Rocasalbas de presó .


M'imagino l'estat d'ànim del meu pare, ties maçòniques, però d'això no en sé res. Mai no me 'n va parlar. quan va sortir de la presó. Any 1942. Els Deu anys després, quan jo tenia 16 franqui stes estaven al poder. Catalunya era presonera, les llibertats nacionals deanys i estava acabant el batxillerat al saparegudes. La classe obrera vençuda i Lycée Français, varen venir uns policies humiliada. Tots els ideals de llibertat i de a casa i es varen emportar el meu pare progrés enviats , amb sort, a un futur emmanillat. El vaig veu re a les presons llunyà. de Barcelona , de Madrid, i al penal de Els exèrcits nazis Burgos . El Tribunal havien ocupat tota especial de represión Una condemna a presó Europa. Però encara de la Masoneria y el que no pot véncer l'ètica quedava una espeComunismo el va conradicalment humanista rança: la resistència demnar a 12 anys i un i la paSSió per l'estudi de la URSS, i l'entrada dia, juntament amb altres ciutadans , per dels EUA a la guerra. pertànyer a la Maçoneria. Possiblement Com que el Japó va atacar els EUA i la Gran Bretanya resistia , l'empenta dels el régim volia espantar la gent antifranaliats i l'esperit de sacrifici de la URSS quista, de centre-dreta o centre-esquerra , podrien capgirar els èxits inicials dels naliberals o lI iurepensadors. El meu pare tezis . Recordo , amb claredat , la tardor del nia 51 anys , havia aconseguit refer-se 1942: jo tenia cinc anys, i estudiava al professionalment. Tenia una clientela fiLycée Français de Barcelona ... El meu del , que apreciava molt les seves qualitats professionals i humanes. Era el metpare escoltava cada dia la BBC de Londres, i s'entusiasmava amb les victòge del Club de Futbol Europa i pertanyíem al Club de Natació Catalunya . ries dels aliats . També seguia les cròniSortiem de vegades amb un minicotxe, ques de La Vanguardia, i retallava els mapes del conflicte bèl ·lic a Europa. un Austin diminut de segona mà . Tot va canviar per a la família a partir del seu Recordo l'alegria del meu pare, quan em mostrava que els nazis empresonament. Ell , estaven aturats davant des de la presó, va inStalingrad durant mesistir en què els tres sos i mesos ; però l'alegermans (de 16, 8 i 3 anys) continuéssim esgria desbordant va ser quan , a la primavera de tudiant. Jo vaig iniciar la 1943. l'exèrci t alemany carrera de Medicina i es va rendir als sovièvaig ajudar la familia tics a Stalingrad , i amb classes particulars aquests varen code Francès i de mençar la seva contraMatemàtiques. Els ofensiva. Quan la meu s germans varen Segona guerra mundial seguir estudiant amb es va acabar, el meu beques del Lycée. pare i els seus amics Sortosament, la solidaries pen saven que en tat dels clients del meu Franco tenia les hores pare , que varen accepcomptades. Suposo tar sense remugar que, durant uns anys , l'existència d'un metgevaren mantenir uns llisubstitut, i l'ajuda del gams de resistència meu oncle Ramon Rocasalbas, ens varen entre la gent de simpa-

39 45


46

permetre subsistir. La meva mare es va comportar heroicament. Cuidant els seus fills, mantenint la clientela conjuntament amb el metge-substitut, que visitava al nostre despatx del passeig de Sant JoanValència , i animant amb cartes , visites i enviaments de paquets el meu pare durant el seu captiveri. Cal aclarir que la força de la meva mare no va venir de cap creença religiosa, sinó d'una ètica radicalment humanista. Sortosament, els presos politics d'en Franco es beneficiaren de la reducció del 50% de la durada de les penes en ocasió de l'entronització del Papa Joan XXIII , i aquest fet, juntament amb la reducció de la pena pel treball , va permetre al meu pare sortir del penal de Burgos als quatre anys del seu empresonament, als 55 anys, amb la vida destruïda. Intel'ligentment, per no tornar-se boig a la presó , havia estudiat molta Medicina Interna, i havia treballat a la infermeria

com a metge ; per tant, professionalment estava en forma. Però, en canvi , encara que va treballar fins a la seva jubilació, en sorti molt amargat, i mai més no el vaig veure feliç, fins a la mort d'en Franco l'any 1975 i, sobretot , fins la victòria del PSOE , l'any 1982. Pocs anys després , als 82 anys , va morir a conseqüència de les complicacions d'una bronquitis crònica severa. Aquesta cròni ca és un homenatge al meu pare , però també als milers i milers d'homes i dones, nascuts a Catalunya al començament del segle XX, que anònimament han estat fidels a les idees de llibertat , democràcia , progrés i pensament lliure , i que han estat, alhora, capaços de fer compatibles un amor radical per Catalunya i un sentiment de germanor envers els altres pobles d'Espanya, amb un internacionalisme lúcid, realista i engrescador •

En Jaume Alsina amb un grup de companys empresonats a Burgos


Ics rccomanacionS

llibreS El barri de la utopia Min;stros anarquistas. La CNT en el Gobierno de la l/ República. (1936-1939)

Dolors Marin. Barcelona: DeBolsillo, 2005

L'autora s'inspira -fraternal privilegi de confidències .. ,en aquell entranyable - j

també fraternal- escriptor portuguès que té tants noms i que va escriure, entre altres, El banquera anarquista. En deien Fernando Pessoa, però no sé ben bé per què resulta que , ara com ara, me'n recordo més de Ricardo Reiss ... Ministres anarquistes --com banquers ana rqu istes- sembla un oxi· moron, perquè si són sempre

contra tota forma de poder i d 'explotació no poden ser les dues -{) les tres- coses alhora ... t El que passa és que hi ha circumstancies (la màgia de la circumstància . de l'accident històricl) en què els mín ims elements de defensa de la dignitat i de les llibertats passen per damunt de les conviccions finalistes i dels sistemes de percepció ideològica de la realitat social. Hi ha hagut - i hi ha

encara- debat ideològic sobre les impureses químiques de les decisions d 'aquestes persones que van optar per formar part del govern de Largo Caballera l'any 1936, per mullar-se el cul plenamenl. malgrat tot, perquè la República era infinitament menys dolenta per a la situació de tes classes populars i per al futur de la construcció d'una alternativa social que no pas el triomf del feixisme, I perquè l'entrada en el govern, per molt contradictòria que fos des d'un pun t de vista maximalista , reforçava la dinàmica de les organitzacions revolu cionàries enfront del que poc temps després es veuria com la llarga mà de l'estalini sme. És per això que Frederica Montseny, ministra de Sanitat, Joan Garcia Oliver, ministre de l'Interi or, Joan Peiró, ministre de Treball i Juan López. ministre de Comerç, podien trobar legitimada la seva opció sense trair, en absolut, la mitologia resistent ni la idea de força fo rjada en els llargs anys de la lluita obrera. L'anàlisi i la rigorosa documentació que ens lliura l'autora dibuixen el perfil sociològic, intel' lectual

i cultural de tot el sediment militant de la utopia anarquista viscuda, preferentment, en els barris obrers de la Barcelona del primer terç del segle XX. Una història que no es traeix per les mesures adoptades des del govern de la República, que tenen en Frederica Montseny, la primera dona ministra a Europa, un exponent de consciència dignificadora de les condicions de vida de moltes dones i que no esgola la dimensió de la seva obra fins a l'actualitat. L'espècie humana és com és i, per confirm ar-ho, tenim el cas del final de Juan López, que no pertorba, malgrat tot, el que em sembla un esperit tècnicament molt útil per tal d 'entendre com l'anarquisme i el sind icalisme. en casos d'urgència, poden fer, a més de col·lectivitzacions, obra de govern . Un llibre que no amaga les simpaties de qui l'escriu , humanistes i explícites en favor d'aquesta utopia dels barris de la que ha begut bona part de la tradició esquerrana a Catalunya. Un llibre que es llegeix, d 'altra banda, amb molt de gust, des del cap i des del cor. (VMO)

39 47


Ics l'ccomanacionS

llibreS 8ailando sobre Ja tumba, encuentros con la muerte

48

Niguel Barley; Col. Crónica; Barcelona : Anagrama , 2000

Permfs cap a la fellcftat El creixement emocional del nen. Arantxa Coca Vila . Viena Edicions. Barcelona, 2005

Novament recomano un llibre d'en Niguel Barley que fa una repassada sobre com la raça humana afronta la mort dels altres i la pròpia. Des de pobles que celebren el funeral abans de morir, passant pels que tenen els morts a casa, bé sigui fisi cament o bé les cendres , fins aquells que els consideren perillosos i els mantenen allunyats

d'allà on viuen. En senya la mort com la con· ¡¡nuació de la vida i de les seves obligacions , dels temors i de les seves margi· nacions. Sigui a través de la religió o sigui laicament , les cerimò-

nies al voltant de la mort són un acte de la vida , la culminació de la mateixa amb tota la seva grandesa i tota la seva misèria. De després, ningú no se'n preocupa.

Una psicopedagoga, experta en anàlisi transaccional - és a dir, en allò que fem els individus quan ens relacionemens proposa un viatge per les circumstàncies de les quals pot dependre la confi guració del nostre món emocional. En la mesura en què la nostra personalitat es va programant en funció dels missatges rebuts , des de l'estat fetal fins al començament de l'adolescència, podem trobar-nos amb diverses respostes . Respostes que poden contribuir a configurar, de manera prou notòria , les nostres estructures de personalitat. I, per tant , les nostres opcions re lacionals. Hi ha alguns missatges que l'autora anomena "permisos": per créixer desenvolupant allò que ens fa sentir-nos

arrelats a la vida , convidats a participar-hi en plenitud i a optar lliurement per l'accés a les condicions de la nostra felicitat. I n 'hi ha uns altres, anomenats "mandats": els frens o limitacions, les imposicions o retallades a les possibilitats de plasmació d'aquesta vida mateixa respectant-nos com a éssers i sentint-nos cridats a créixer. En tres etapes, fins als cinc anys, fin s als deu, i a partir dels tretze , se'ns dibuixa el panorama d'allò que , després, pot co ntribu ir a donar a la nostra vida dimensions emocionals d'un o altre signe. És un llibre escrit amb el desig de divulgar com podem aspirar a viure en plenitud , reconeixent com ha estat aquest procés previ de "programació" de les nostres emocions. Un llibre, per tanl, per als pares, per als educadors, i també per als fills . És a dir, per a tothom que vulgui recórrer el carni de l'autoconeixement. Des del permís per a viure en llibertat. Per a ser feliços. (VMO)

(JSC)

j


( \


l /lsl/'II誰l/-1 fi'; i s"I'('lIl1illl'f':i, a ..;sr)('i('(H liS i Sl'n'l/ 101'1,';, l'SI imel/-IIIS i ",,'/'('1/ /i:li( 'Ii-'

moviment laic i progressista


Espai de Llibertat - núm. 39