Espai de Llibertat - núm. 34

espai de llibertaT l'('vista cI'esq uerres per a la rO I'Il1é1ció, la l'cflcxió i l'agita ci ó políti cA Segon I I'i nH'~II'(' 200-1 :t:-,() ('UI'O~

34

El monog l'àfï c: La l'cvo lLa democ l'àLicu i els mòbil s r:ent l'evisLa: .Joa n Tu go res, l'cc l or cic Iu Cni vr l'si La L rle Ba rce lona

Numero 34.

Segon tri mestre 2004 Director Jordi Serrana Subdirector· Vicenç Molina Consell de redacClo David Sempere, Xavier Bretones.

Josep Sella res. Gemma Martln.

Sanli Castellà , Ferran Escoda, Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles.

Espai de Lhberlal AVinyó , 44 primer. 08002 Barcelona e-mail fl g@lalc.org wwwlalc.org Tel. 9360 11 644 Fax 936011 640

Edita FundacIó Ferrer I Guardla Impremta: Primera Impresslo, SL Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer I Guà rdia Assessoramentlingülstic: Montse López Vicenç Molina Revista trimestral.

Preu : 3.50 euros.

SubSCripCions: 14 eu ros/any.

DlpOSlt legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de lliberta t és membre de I"Associació de Publicacions Periòd iq ues en Català.

La I(nla editOria l d'aquesta revista és ellllurepensamenl. per tant. les opinions del consell cie redacc ió, les Irobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les firmi.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna El dret a la mandra Vicenç Molina

4

La reflexió El matrimoni davant la Ci utat Joan- Francesc Pont

5

El monogràfic: la revolta democràtica Discernir Josep Sellarès Quan poc és molt, i el que és petit és gran Xa vier Domènech El bigoti passa a la històri a Ouique Toledo Po r Xavier Bretones Mobil ·.. .litzats Ferran Escoda Què ens ha deixat el PP en política social?

Jordi Serrana. Gemma Martin Les me ntides de l' 11 de març Antoni Castells Duran

1 11 13

15

20 23 25 27

L'entrevista Joan Tugores Rector de la Universitat de Barcelona

31

L'apunt Manuel Azaña. La ll ibertat a Catalunya i a Espanya Joan-Francesc Pon t

38

La creació Sense títol Xavi Torrent Se nse títol Ferran Mas Les recomanacions L1libres

34

43 45

47

edilorialj

Doncs sí que sabíem qui érem!

2

El 15 de feb rer de 2003 vam sortir al i de la reinstau ració de la religió obligatòcarrer, vam ocupar pacíficament moltes ria, de Perejil , de la repressió contra la jociutats - Barcelona, sobretot- per maniven tut , contra la immigració, contra el fe star la nostra oposició a una guerra inpensament , contra la cultura. Veníem de l'especulació immobiliària i la precarietat justa, il·legítima i pensada en contra de la labo ral. Veníem de l'ofensiva irresponsagran majoria de l'opinió pública, però, això sí, ben orque strada amb els cops de ble contra el govern de Catalunya . cap del senyor Piqué davant d'en Bush.

Veníern de l'insult com a únic argum ent D'aquelles mobilitzacions se n'ha mantini de l'ocupació dels mitjans de comunicació. Veníem de l'ofec, gut una memòria viel cansament i el fàsva en la dinàmica de L'aznarisme posava en perill tic, I haviem mantinles reivindicacions la democràcia gut aquella memòria , social s i de les alternatives polítiques a just quan s' intentava i nosaltres tenim memòria , l'autoritarisme oligàrtornar a enganyar i a El 14 de març manipular l'opin ió púquic del PP. I algun s els hem fotut al carrer blica jugant amb la es pensaven que allò ja era aigua passamort de cent noranta-un innocents assassinats a Madrid . da. Però és qu e allò no anava sol.

Veníem de l'ús autàrquic i autista d'una L'aznarisme posava en perill la democracia. I nosaltres tenim memòria . El 14 de majoria parl amentària ultraconservadora, lliurada als interessos dels sectors més març els hem fotut al carrer. Havia valgu t reaccionaris de la gran empresa fin ancela pena mobilitza r-se. Aquesta ha estat la ra i de la Conferència episcopal. Veníem clau de la revolta democràtica contra el PP. Valdrà la pena col·laborar a construi r de Gescartera, del repartiment del poder entre els amics de l'Aznar en grans emuna democràcia més jove , més viva , més preses com Telefònica, Ibèria, Endesa, valenta. I per fer-ho cal atrevi r-se, semArgentària , Repsol... Veníem de la LOCE pre, a no perdre la memòria \

el PUnt de \'isl,a de For'geS

ยกRENDios! iVQSOTRO~

TENEIS RAZON, PERO NOSOTROS TENEMOS VUESTRAS HIPOTECAS!

la consignA

El dret a la mandra

Vicenç Molina.

Professor d'Etica empresarial

4

Paul Lafargue, gendre de de parar un moment , d'atu rarnos a reconèixer les necess itats Marx , era un actiu propagandista de la Internacional obrera. de l'ànima, d'espolsar-nos de I també aspirava a viure com rutines i d'inèrcies, i de fixar-nos en la vida interior. En la nostra i déu ... Ep , si pot ser! Va decidir en la dels altres. I de fer-ho sinsuïcidar-se quan tenia setanta cerament, mirant-nos els ulls de anys (que era bastant, atesa l'esperança de vida de l'època), fit a fit. després de reconèixer que havia De vegades, passen coses que trasbalsen l'existència habitual , fet el que havia volgut, havia viscut prou i prou bé i no volia enque voldrien una mica de calma, frontar-se amb els patiments un reconeixement explicit d'aquest dret a tenir mandra , i les malalties de la vellesa. per poder dedicar-nos més a allò que és Abans, havia escrit Le droit a fa paresse - Georges Moustaki té una cançó relaciofonamental: sa ber qui som, què ens cal , nable- defensant l'existència del dret a buscar. la complicitat en els ulls dels altres. De vegades, sovint , això mateix tenir mandra , a no deixar-se end ur per se'ns fa evident sense que hi hagi hagut rictus de comportaments productivistes, cap fet desencadenant, tan sols perquè molt renunciatius, molt fonamentats en els valors de l'eficiència i de l'excel·lènja era hora de parar una mica. Perquè ja era hora d'estar per cia, un tant impregnats nosaltres mateixos , al d'un tarannà rigorista Passem una mica marge de quotes i d'hid'origen més o menys del tarannà rigorista poteques socials. I fer purità, procedent del d'origen purità, això implica alterar els calvinisme, que impregque és tan renunciatiu ... ritmes del s mecanisnen alhora la mentalitat mes que no sempre burgesa i la de l'esforç redemptorista constant de la classe obres'han escollit i que, més o menys, tothom ra. I és que, com deia a l'ex ili mexicà en dóna per sobreentesos. Què tant treballar! Què tant pensar en el futur! Ara és Joan Macià, fi ll del primer president de la ara, i no demà. Aturem-nos una mica.

Generalitat republi cana , "hi ha anys en què hom no té ganes de fer res ... " Tinguem una mica de temps per tenir De vegades, la feina -la feina dels almandra . Fixem·nos, també, en nosaltres. tres , fins i tot- se'ns enduu la possibilitat Mirem·nos als ulls • •

la l'cfl cxiÓ

El matrimoni davant la Ciutat

Joan-Francesc Pont C/emente.

Cated ràtic de Dret fin ancer i tributari (UB) dor amb els pretors i amb els Contràriament al que pensa molta gent, la regulació més perjutges, sense necessitat de cap ajut legislatiu . Durant cinc-cents fecta del matrimoni ha nascut anys va existir així a Roma un i s'ha desplegat en el si de la Ci utat. I aquesta concepció no dret humà del matrimoni , clau prové només del libera lisme deen la històri a de la civilit zació i de la juri sprudència i plenacimonònic, al qual devem tantes ment capaç de superar la seva coses, ni molt menys del maig època i arribar fins avui com de 1968. Es molt més antiga.

En la història de la humanitat, una força viva .

L'extinció de Roma suposari a la els grecs descobreixen, precisament, el concepte mateix d'hudesapari ció del seu dret matri manitat, desconegut fin s aquell monial que no se ria reivindicat fins a les Llums, al segle XVIII , i només moment, però no va n se r encara capaços aparei xeria, fugi sse rament, als ord enade traslladar aqu esta idea al Dret. ments alemany i francès en el XI X, per Hau ríem d'espera r, com en tantes coses, començar a imposar-se cap al final a Roma. El dret clàssic del matrimoni és, sense cap mena de dubte, la fita més imd'aquell segle. A Espanya , amb el parènpressionant del geni jurídic romà, perqu è tesi de la segona República, el dret matrimonial no arribarà a la perfecció del romà entén la institució com la unió ll iure en que viuen els cònjuges en peu d'igualtat. fins 198 1, en desplegament de l'article 32 Aquest dret clàssic va ser crea t pels mide la Constitució de 1978, i encara trigallors exponents de la ran uns anys més societat romana, La concepció antiga patriarcal els Ajuntaments en aplegats al voltan t poder acolli r amb es supera dets amics nobles dignitat la cerimònia per la del matrimon i d'Escipió el Jove nupcial que naturallliure i dissoluble i det seu moviment ment es celebra en humanístic, estès el seu si. progressiva ment fins inspirar reformes leL'afany de propietat exclusiva de les gals. La concepció antiga del matrimoni religions sobre els mome nts clau de la vida dels ciutadans , la seva vocació totapatriarcal , en el quall a dona es trobava litària d'intermediaris forçosos entre les in manu mariti, és superada per la nova persones i la societat. el seu afany de nei estrictament humana del ma trimoni lliure gar l'autonomia moral, ha determinat la i dissoluble, nascut de les mentalitats lluita dels lIiurepensadors en favor d'instiobertes dels juristes i del seu esforç crea-

34 5

'.

:..J !:J/

.

'I:¡1J

C>

FI

N

ENTORN, secl és una iniciativa d'espiat, constituïda tom a coopefali~ a m ia de trebal associat i consumidors que realilza serveis socioeducatiu$1Ief als seus associats i l!!fcers

en general.

Iniciativa d'espia e ENTORN nei, en el $1 d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988, AI cap da 4 anys es constit ueix com a cooperativa per tal de dilerenciar els serveis prolesSKlnals i els VOIOOlíUis de l'as$oclatio.

mantenint la vinculació a partir dels soeis consumidors, El 1993

I!:I

l, Assessoreu·vos.

Per tolS aquells projectes professionals

Que pug uem realillar amb vosaltres ,

2. Participeu.

FIItI·nos saber les vostres propostes de serveis, millores en els que realiuem, nec8ssililtS...

3. FetHlOS arríbar els vostres currlculums per poder,vos oferir treball.

ftuio na ilmb AREC, cooperativa

de similars object ius formada enlfe esplais de Badalona, adoptant

defin~lyament

el nom

d'ENTORN, sccl.

DEMDCRÀTlCA li nostra yotlció toopel'liYI es POSI de manife$\ en dotll d'un pili , onun\llll als Ilrgans 6!mottittcs .mb q IMflitipa(iO di lots Ib soti ...

CATAlAU

'*

Treb.1IIm llots lIb tlUladans d. Cat lluny. dos da t',rrll.mllnl IOClI dllls nas uu SlrVl!S ! 1i !cMnllfitatJ6 cu/lLIri! que lAS is prOPil,

INNOVADORA Resolem crUIJV~t les netMS1II" QUIl eb canvIs SIlCIDIiI!Jltl marlll*l. ICIUKu.11 I*mantnlmenlltls IICUfSDS IdIJC.tAli r org anlllJllUS.

EXPERTA Amlll'avll da mM de 10 Inys 1I'l!.Ipl'lllMl;u¡ us ohRn solUCions c:o nlrUlldu an ICl i'11I1I on som espetJllulll

PRDGRESSISTA Portem I la pr;CIlCI amp r8sarlal un Ideari que 81'11 Id.nl l f l~ ' 1mb al MovlIllIn! L.lc I Plo;r,nIS!.

EflC1ENT Eni do!." d'un. organiuació utructurad, ¡ ¡uolesSlonal Pf! Ullant .. 1130~' dels noS1t8S servers.

ENTORN, sec I Avinyo, 44 , 2n . 08002 Barcelona Tel 93302 61 62 ' Fox 93 301 96 94 .....~,..", ontorn@entorn .org I _ ,onlorn,org

que és la monarquia parlamentària- com tucions tan bàsiques com el regis tre civil o com el matrimoni civil. Aque st darrer, és el casa ment del Príncep d'Astúries dificultat fin s el paroxi sme de demanar la amb Leti zia Ortiz , i només . en segon lloc, prèvia apostasia durant el franqu isme adquireix rellevància personal i, en tercer lloc, religiosa. Es vulgui o no, el matrimo(herència , tot s'ha de dir, de l'obligatorietat del matrimoni canònic per als catòlics ni del Príncep d'Astúries és un fet polític continguda a l'a rti cle 42 del Codi civi l de que hauria de regir-se , exclu sivament, per l'ord enament ju rídic espanyol i cele1888) o arraco nat als jutjats fin s cobrar-se a l'Ajuntament de Madrid. mençats els anys noranta (!) encara ocupa a Espanya un lloc Desprès , és una opció secundari en l'escala personal dels conLes religions social , en have r acontraents de viure en pas'han volgut apropiar dels seguit l'Església rella - d'acord amb les moments clau de la vida lleis civils- i és un esCatòlica Romana, en el Concord at de 1953 deveniment que per ii en els acords ve rgonyants de 1979, el creences o per tradició pot commemorarmanteniment dels efectes civi ls del matrise a la Catedral de l'Almudena , però cal moni canònic previstos en l'article 76 del distingir la dimensió "púb lica" -en el Dret Codi civil de 1888. Ai xí, el nostre ordenaconstitucional , pel peculiar càrrec del nument jurídic admet que un tema cabdal vi ; en el Dret civil . per la natu ralesa de de la convivència es reguli per les lleis qualsevol matrimoni- que correspon nod' un Estat estranger (la Santa Seu) amb més a la Ci utat, de la dimensió privada , el que ha firmat un tractat internaci onal i, que cadascú pot organitzar a la seva mael que encara és pitjor. que en el matrinera , bo i sotmetent-se, si vol, a les més moni , els ci utadans es divideixin segons O menys sensates o rid ícu les prescriples seves creences. bo i esmicolant la cions de qualsevol confessió. unitat necessà ria de la república. Als païLa història ens mostra els tretze sesos civilitzats -com a Espanya durant la gles, com a mínim, de fosco r cultural decurta vigència de la llei de 1870, derogarivats de l'Edat Mitjana i els esforços que da el 9 de febrer de 1875 , i de 28 de juny ha hagut de fe r l'ésser humà per exercir la seva majoria d'edat, el que ha aconsede 1932, extingida amb la República , amb la prèvia derogació pels nacionalisguit, en bona mesura , perquè ha tornat a tes al març de 1938-, el matrimoni civil posar els seus ulls en Roma . és obligatori i els cònjuges queden en lliEfectivament, en el matrimoni clàssic bertat de con traure o no matrimoni reli romà el marit no té cap poder legal sobre giós posteriorment allà on vulguin. Els la seva dona i ambdós cònjuges són connostres catòlics romans, per contra, per siderats en un pla d'igualtat absoluta. La suposat els conse rvadors, però també els dona conserva el nom de la seva família originària . No existeixen deures recíprocs "progressistes", defensen a ca pa i es pasa el privilegi del matri moni concordatori , en ordre a les relacions sexuals entre els que ha sobreviscut a quin ze anys de macònj uges i el Dret renuncia a ficar-se en joria parlamen tària d'esq uerres a les la intimitat de les seves relacions persoCorts Generals . nals, per considerar inhumana aquesta En un altre ordre de coses, al meu paintromissió. rer, resu lta patètica i intolerable la introCom contra sta aquesta idea de la civimissió de l'Església Catòlica Romana, lització romana amb l'obsessió de les religions del Llibre pel que succeeix al llit' amb el seu "curset" i altres tonteries , en un afer que , en primer lloc, té transIsabel Allende explica a Mi país inventacendència constitucional - d'acord amb la do que la prohibició insistent a les joves a forma política actual de l'Estat espanyol Xi le de que "se acostaran" va prod uir em-

34 7

8

d'aquesta igualtat era que el marit i la barassos no desitjats entre persones que muller mantenien la propietat dels béns ho havien fet prudentment drets' El ll ibre Consultor del Clero de J. Berthier que tinguessin en contraure matrimoni i dels béns adquirits durant el mateix.

(Barcelona, 1940) recomana complir el Cada un dels esposos podia disposar dèbit conjugal "ut vir incubus uxorem succubam et ad se conversam cognoscat" dels seus bén s inter vivos i morti s ca usa i la dona no necessitava l'autorització (per abreujar, "el missione r") , malgrat que marital en els actes en els que intervenia. accepta altres postures, per dedicar un Tots aquests elements s'han mantingut grapat de pàgines a descriure els pecats integ res a pocs indrets comesos amb el propi d'Eu ropa. però entre cònjuge que revesteiUn fet íntim , personal, el ls destaca Catalun ya xen la mal icia de l'adul pot exterioritzar-se, i la seva instit ució de la teri' La recuperació de si es vol , davant la Ciutat separació de béns. la intimitat de les rel aCertament, ja Roma va cians personals ha deixat molts màrti rs en el cami, sobretot doexperimentar ta tensió entre la co ncepció patriarcal d'Ulpianus per a qui "con nunes , no ahir, sinó avui mateix, en la pervivència de les lapidacions per adultebium est uxori s iure ducendae facultas", la facu ltat de prendre esposa d'acord ri ; i no només a països subdesenvoluamb el Dret, i la concepció igualitària i pats , sinó a llocs tan propers culturalment humanista de Publili Syrus que descriu a nosaltres com el Marroc o Xile que han com perenn e coniugium animus, non hade recórrer un llarg cami d'humanització beas, facit, que la unió perfecta del matridel seu dret matrimonial. Enca ra la IV moni la realitza l'esperit i i no el cos.

Assemblea Nacional del Movi ment de Ciceró insistia en que prima societas in Critica Radicat havia de detensar els dies ipso coniugo est , que la primera societat 13- 15 de març de 198 1, el divorci per és el mateix matrimoni . però la seva opimutu consen timent, en el sentit més amnió era molt esbiaixada , doncs el seu inple d'aquest concepte i criticava la nostèlterès es centrava en prendre-li els béns gia teoc ràtica de la jerarquia eclesiàstica. a la seva ri ca esposa Terència cada cop El matrimoni clàssic romà és, en que ell feia fallida . aquest se ntit Malgrat que hem d'accepta r, amb els d'amotllar-se a antics , que bona vincula nuptiarum. la naturalesa hused tam en vincula , que són bones mana , més un les lligadures det matrimoni , però estat que un que al cap i a la fi són lligadu res, contracte i troba no resulta recon fortant con temel seu eix con fiplar com en ets dos moments gurador molt estel·lars de ta civilització, la més en la volunRoma ctàssica i l'Europa libetat lliure de viu re ral de la democràcia i dels junts que en drets humans . el matrimol'establi ment ni es construeix sobre d'un conveni geel respecte radica t nerador d'obligade la llibe rtat dels cions. D'aquesta cònjuges per to rma , el matriconviure i per moni és la unió persistir o no de dues persoen aquesta nes iguals. La convivència? manifestació

Aquest és, en efecte, el matrimoni que es contrau davant la Ciutat, el que neix i es manté sobre l'autonomia de la voluntat i sobre la igualtat de cadascú i en el que, a més , la seva perdurabilitat i estabilitat no s'imposen coercitivament , sinó que deriven de l'afecte i de la responsabilitat.

M'agrada la idea , potser imprecisa , però de gran bellesa plàstica, que el matrimoni davant la Ciutat adopta més els perfils d'un estat -és a dir, de la situació en què es troben dues persones- que no els d'un contracte. Escau a la família la serenitat nascuda de la permanència pacifica en el temps dels vi ncles nascuts de la un ió lliure , mentre que resulta pertorbadora, en la meva opinió, la insistència en el contracte , sobretot si aquest s'entén com la fon t d'exigència de dèbits de qual-

sevol naturalesa. Per a mi , les fórmules antigues, com moltes de les religioses , de celebrar el matrimoni estaven i estan molt lligades a la seva assimilació a una compravenda de la dona, mentre que la fórmula del matrimoni davant la Ciutat és la de compartir els nuvis (que de forma natural i humana ja no haurien de ser forçosament home i dona, sinó simplement dues persones de diferent o del mateix sexe) , amb la gent que estimen , la realitat tangible de la un ió feliç dels seus esperits, un fet íntim i personal , radicalment íntim i personal, que , tanmateix, des de la seva exteriorització comporta efectes jurídics que només a la Ciutat correspon regular, tutelar i, si s'escau , mediar en els conflictes o determinar-ne la solució • •

34 9

SI no rec!clé$5lm cada YeQada hI hauria més escombrarIes als abocadors l ,'haurit'n dI' ¡t>r més abocadors I aIxò ja es ~eu Que no pot ser.

AI prIncIpI és una mIca pesa t tenIr t ants cubells dif eren ts per cada cosa, però jo penso Que gràC ies

a aI xò estem prot egInt el medI ambIent.

Jo trobo Que redelar està molt bé.

Tu no?

ci monogl'¡1fiC

Discernir

Josep Sellarès Antropòleg En un món on els ciutadans cada cop més hem de decidir, votar, opinar i/o actuar respecte a fets que mai no veurem en persona, i dels quals mai no tindrem informació de primera mà , discernir allò que és raonablement cert del que és probablement fals, discernir qu ines són fonts d'informació fiables i quines no, s'ha convertit en un element cabdal de la política.

Ara bé, per discernir, l'experi ència ens ha ensenyat que ens calen fonts de contrast, hem de poder veure els fets "en volum", només aleshores podrem intuir què és probablement fal s.

Tenir, doncs, fonts d'informació independents i múltiples no és només rellevant, és essencia l per al bon funci onament democràtic . Avui a Espanya aquestes fonts pràcti-

Per a sort nostra i desgràcia seva , aquells que fem un ús massiu d'Internet, fa temps que hem descobert que el món no s'acaba al nostre quiosc, si nó que múltiples fonts, gratuïtes i altament fi ables mostren una imatge , de vegades , ben diferent de la del discurs oficial.

Però, malgrat això, no n'hi havia prou . El Prestige, la guerra d'Iraq , la propaganda econòmica i les posteriors eleccions municipals ens demostren que l'aprenentatge escolar i famil iar de confiança cega en la bondat de l'autoritat, la nul ·la cultura crítica d'una gran massa de ciu tadans i, no ho oblidem mai , la mandra de pensar, fun cionen d'una manera poderosa i escombren la capacitat de discernir allò que és cert i la font que és fiable.

Però l'a utoritat per ca ment no existeixen, parlar com a tal (senLes manipulacions del pp els periodistes obliden se necessitat de comens van ensenyar constantment la neparació) , ha de ser que l'autoritat anava nua cessitat de contrastar transparent, s'ha de les informacions des poder comparar raode diverses fonts, l'obligació de contexnablement amb altres fon ts i així con trastualitzar-l es des del punt de vista hi stòri c, tar i augmentar la seva "auctoritas".

Però 1'11 -M, després d'unes hores en geogràfic o pol ític, o simplement citar les fonts (molts cops agències de noticies què tots vam creure que tot s'havia pergovernamental s) . dut, l'autoritat, obviant la resta de pa rtits, El govern del PP, intel ·ligentment, va va cometre el més gran dels errors: va deduir que només calia una petita emensenya r que anava nua i els ciutadans, penta i la capacitat de discernir hauria que com va remarcar un intel ·ligent desaparegut. psicòleg de moviments socials (professor

34 11

12

als EUA) buscaven una autoritat fiab le pacitat de discernir, perquè cap mitjà d'insota la qual aixoplugar-se, van votar informació donava inportància als fets diatel·ligentment a l'oposició. ri s, cap no informava de dades objectiMalgrat això, fin s a les properes elecves, com ensenyava un video de Hay cions generals de l'any 2008 , hi haurà un Motivo, cada cop més vidues tenien cadebat soterrat que enveri narà la política bells blancs perquè no podien anar a la espanyola, si més no a nivell de carrer, perruqueria . perque hi ha molta gent per a la qual el No cal només reformar el Senat o la senyor Rodríguez Zapatero governa soCorona, cal genera r, ara mateix sistemes bre els 200 cadàd'informació indevers que li han dopendents i intocables Cal impedir nat la victòria fund a(universitats, noves apagades estadístiques electoral. És ben bé cions , etc.) , que gaamb més informació aixi? ' ran teixi n que l'apaQualsevol persogada estadística que hem patit els darrers vuit anys no es torni na amb informació independent, pot discernir que no va ser aixi. Només via inflaa produi r, que garanteixin que els qui no ció especifica (aliments), els jubilats en 8 tenen veu en tinguin , que el problema anys poden haver perdut el 10% de la d'arribar a final de mes torni a ser un problema polític . capacitat adquisitiva de la seva migrada Si no, quan la sorpresa dels ciutadans pensió, només amb l'encari ment dels pidavant de la nuesa del pp s'esvaeixi , sos dos o tres milions de parelles joves mancats de la capacitat de discernir allò poden haver perdut la capacitat de gaudir que és cert del que és fals , un bon gruix de la vida i molts pares un bon munt dels seus estalvis. de ciutadans poden caure novament en Hi havia molta mala llet acumulada, l'ombra de la mala llet con tra si mateixos però to thom creia que la culpa era només i potser ara la foscor regnarà per sempre seva, perquè tothom estava sol sense camés a la Terra Mitjana •

•

el monogràtï C

Quan poc és molt, i el que és petit és gran Reflexions a l'espera del desencís Xavier Oomènech.

Historiador En aquests ultims dies hem reali tzessin més enl là de les nostres fronteres, o que, fins i assistit a una de les batalles més importants i audaces lliuratot, no hi havia contradicció endes per la nostra jove, i a vegatre estar en contra de la guerra al mateix temps que es recolzades no excessivamen t bella , deva a un s nous messies guermocràcia. És probable que aviat sigu i oblidada en els annals ofi rers, ja que ells represen taven cials del nostre sistema polític la maduresa dels Caps d'Estat , -als guanyadors finals no els hi mentre nosaltres manteníem inés grat governar amb deutes tactes els nostres virginals vapendents, prefereixen pensar lors, acomodats en els nostres negocis , el somni va acabar. que només es deuen alguna cosa a ells mateixos, i finalment I malgrat això , el que va seguir creure que és el pob le qui els hi ha de no fou el despertar, sinó el malson .

Davant d'aquesta veritat s'imposà la tributar gratitud-, però hi ha lliçons que va l la pena no oblidar. Sobretot pels de mentida. Mentida organitzada des de les sota. Amb elles maduren i, en el fons, fan altes esferes del poder. Mentida seguida madurar tot el nostre sistema polític. pels seus acòlits mediàtics, Mentida tan Algu na cosa d'això ja hi havia en el crit gran que fins i tot dins l' Estat va trobar "no ens fallis" amb el que fou rebut el resistències. Mentida que no pot ser definou poder constituït. Encara que foren alnida d'altra manera qu e com és: un intent tres crits, i altres muside cop d'estat medi àtic. qu es , les que van deI si en aquells moments Els colpistes mediàtics era difícil percebre la terminar tot el que han estat expulsats veritat entre tants orgaestava en joc durant del poder aquelles jornades. nitzadors de la confusió , Després dels pitjors si era difíci l veure-la soatemptats de la nostra democràcia una bretot en alguns lloc de l'estat, en el maveritat massa dolorosa es feia evident. teix centre de l'i ntent de cop d'estat mePer tots aque ll s que pensaven qu e les diàtic, van ser un grapat de persones els que treballaren , sote rradament primer, "ga llines no tornen a la nit al corral ", tal com recordava Malcolm X durant la guerper treure-la a la ll um. Mentre els (des)info rm adors callaven o tronaven els seus ra del Vietnam , que podíem segu ir vivint en la nostra bombolla de prosperitat occienganys , preguntes senzilles foren fordental independentment d'aquells actes mulades als nostres líders: qui eren els que en el nostre nom es recolzessin o es culpables? Remarcant que alguna cosa

34 13

14

de culpabilitat hi havia en ells mateixos, i que probablement no tornaran a votar, d'altra manera no tindrien perquè amagar decidiren que s'havia d'acabar amb el la verit at, no haurien de fugir de les manimalson. El que era increïble, impossible festacions que elts mateixos havien confins aquell moment , es va encarnar: els vocat. Manifestacions, i cassolades, que colpistes no perderen , foren expulsats del amb els seus crits i els seus ritmes ajunpoder. Es va salvar la democràcia, però taven dos fets, encara que no fos explíciel que realment es va salvar fou la nostra tament, que ningú no volia ajuntar, que dignitat com a éssers humans lli ures. No cap líder, ni els de la principal oposició , lluitàvem per molt , no estava en joc una s'atrevia a assenyalar: el terror i la guernova societat, ni tan sols una vida millor ra. O millor dit, en el per als que menys teseu ordre IUSt. la Hem salvat la nostra dignitat nen , només la nostra guerra i el terror. llibertat de pensar i encara podem I això desencadenà lliurement. I movia tenir-nos confiança els fets. Mentre els a sorpresa veure miliconspi rad ors contra la tants dels moviments ve ritat acusaven aquesta gent d'antidesocials més radicals , barrejats amb permocràtica. I algunes de les nostres orgasones normals i corrents , i com , conjuntanitzacions d'esquerra no sabien, afanyament, percebien una realitat que no podia des a mostrar-se com a organ itzacions deixar d'impulsar-los: una vegada l'end'ordre , contestar-los , una petita marejagany organitzat a nivells extrems hagués da cresqué davant dels centres simbòlics triomfat, no hi havia volta enrere. Seria el del poder governant. "No es pot votar poder sense lligams, el poder que sab ria que ja no hi havia límits en la seva vanisense saber la ve ritat" cridaven, i amb aquesta petita certesa ja indicaven que la tat, necedat i ambició. Era la possibilitat veritat era la mentida i que la mentida esque un malson es tornés real marcant ja tava tenyida de sang , sempre ho havia definitivament les nostres vides, i davant estat, però ara ja era la nostra sa ng . d'ella vam tornar a confiar en nosa ltres Petites veritats que foren elaborades per mateixos, desconfiats de tot com som , gent corrent i que anaren més enllà, i a refiar-nos dels altres , i aquesta reali tat i amb més efectivitat, que qualsevol comens va estremir de nou . plexitat política. El poder intentava resVal la pena seguir recordant: recorpondre i, amb cada resposta , dar què va fer cadascú durant més evident es feia la aquells dies, recordar que enseva falsedat. cara podem tenir-nos confiança Desprès molts i que els lemes d'aquelles canviaren el seu vo t nits són un tribut que i molts dels que no els governants deuen havien votat mai , al poble.

•

cI monogl'à rir:

Cròniques des del Foro

El Bigoti passa a la Història Quique Toledo.

Educador arxi u adjunt i un senzill tex t: Després dels terribles esdeveniments succeïts a Madrid "Espanyols : Fra nco és mort ".

1'11-M i del tomb en les elecAfegeixo l'arxiu perquè és dig ne cions del diumenge 14 . la meva de lectura, atès el se u caràcter atenció es fixava en la guerra de històric innegable. dades desferm ada pels senyors Efectivament. All ò realment imZaplana i Acebes , amanida per porta nt (sense menysten ir en les declaracions de la propera absolut els fets terribles del diexmini stra d'Educac ió i Cultura, jous anteri or) era qu e es tancaper les de la ja gairebé esborrava una pàgina de la història da mini stra en funcions d'Afers d'aquest pais .

Exteriors , per les "espontànies" Això m'ha port at a fe r la reflexió manifestacions dels joves lleons sobre el personatge que hem del PP al carrer Gènova, per les darreres tingut al capdavant del govern i el seu inremors de l'exalcalde de Madrid , o pels dubtable protagonisme en aquests darco mentari s sobre el possibl e co p d'estat rers anys. Interessat pels meus propis promog uts pe r vés a saber qui . El meu pensaments, he regi rat en la meva memòria (i en algun Ilibrot d'història) a la cap processava la info rm ació procedent de la ràdio (ràdio, recerca d'uns pa ràbeneïda ràdi o'), de metres que m'expliPRESIDENCIA DEL GOBIERNO la premsa (nacional quin en poques pai internacional), de raules què dimoni s 4782 REAL DECRETO 448/2204, de 15 de marla multitud de corha fe t aquest seZO, por el que se declara el cese de don reus i mi ssatges de José Maria Aznar López como Presidente nyor, desitjós de mòbil , tot intentant del Gobierno. comparar-se amb posar ordre en les personatges de la De conformidad con lo dispuesto en los articulos meves idees . història. Posats a 62 y 101 de la Conslitución y como consecuencia Tot d'una, l'o rdifer compa racions de la celebración de elecciones generales, nador va fer el soamb personatges rollet de l'arribada històri cs, la se mVenga a declarar el cese de don José Maria de correu. El meu blança que he tro Aznar López corno Presidente del Gobierno , que amic Paquito bat sobre el paper continuarà en funciones hasla la lama de pose-sempre amatent a del senyor del bigoti sión del nuevo Presidente del Gobierno. aquestes cosesen la hi stòria esDada en Madrid, a 15 de marzo de 2004 . m'havia enviat un panyola és un remissatge amb un mix. una mena JUAN CARLOS R

34 15

Introducció al món de les assegurances Autores:

Lluís Bemúdez, Fernando Espinosa I José Luis Pérez

Editor :

Edicions Universitat de Barcelona

Coeditor:

Escola Universitària d'Estudis Empresariats

ISBN ;

84-8338-463-9

Nurn. pag.: 352

Año ed.:

2004

Aeseña:

El presente manual conslI1uye una breve pero completa Sinopsis del sector asegurador. En primer lugar, reallza un breve recorrido pOr los conceplos y principlDs fundamentales de los seguros, y posteriormente se adentra en la descnpcrón de los productos aseguradores y en sus respectivos ramos de actlvldad. Finalmente, se describe brevemente la organización y la acllvidad de una empresa aseguradora.

En definitiva . es1e lexto es una buena opclón para aquellas personas que pralenden desenvolverse con soltura y garantías de exito en puestos tècnicos. ejecutivos y directivos de responsabilidad, en cualquier empresa que tenga cargos especializados en la gestión de los nesgos inherentes a su actividad .

Practicas en empresa. Diez experiencias reales de colaboración - -Prócticos en Empresa - -

Coordinador:

Agusli Casas Romea

Colección :

Institucional num. 4

Editor:

Escola Universitària d'Estudis Empresarials

ISBN :

84-923874-9-,

Num . pag .:

95

Año ed.:

2004

Reseña:

En motivo del dècima aniversario del Programa de PrActiques ; Recursos Humans de la Escuela de Empresariales. el presente libra cumple un doble objetlva: en primer lugar. explicar la evolución y la !llosoffa de las pracl icas en empre sa, tanta en la EsclJela como a nivel general ; y por otro, mostral las visiones de diez de las empresas que colaboran con el pragrama .

Mas información: Programa de Publicacions. Escola Universitària d 'Es tudis Empresarials .

Telf. 934024461 Fax. 934024474. E-mail: resp-pub @emp.d2.ub.es

d'amanida que intentaré resumir en les següents ratll es .

Francisco Franco A més a més d'allò de l bigoti, i de que els dos són baixets (un cert complex?) , i de la seva ideologia i forma de vida compartida , i d'allò de la baraka (en so· breviure a l'atemptat d'ETA l'a ny 96) . la meva mare, una mena d'abuelita Paz, no hi veu res, així que jo tampoc .

el món , ens va sotmetre a dècades de guerres inútils que van provocar la ruïna i la fragmentació d'Espanya . ¿No va ser en el seu govern quan va esclatar la història dels Segadors? La seva visió d'Espanya-castellana, enfront de l'Espa· nya Plural (que existia aleshores i existeix ara) ha estat reproduïda pel senyor del bigoti com si es tractés d'una fotocòpia . El seu tancament ha estat a punt de provoca r una fractura sense precedents.

A veure si som a temps d'arreglar-ho.

El comte-duc d'Olivares Ferran VII El famós valido de Felip IV, arribat al Quan era candidat (més ben dit, hepoder després del dessagnament dels reu) al tron, el príncep no deixava de fons de l'estat i dels casos de corrup ció llençar floretes a les idees de la 1I ·lustra· succeïts al llarg del periode del duc de ció francesa, prometent tota mena de Lerma (o sigu í, els sociates). Les seves meravell es als ingenu s demòcrates del promeses de neteja es van trencar al cap seu temps. La seva arribada al poder va del temps. D'aquí a uns mesos veurem comportar un retrocés als temps mediequè en surt dels calaixos de despatxos vals. El mateix va passa r amb el senyor com els d'en Cascos , què va passa r de del bigoti , paralitzant tots els mecanismes veritat amb Gescartera , allò dels crèdits de la democràcia i provoca nt un salt ende la famílía Rato , allò del lli , all ò de la re re en el dese nvolupament del sistema parada de l'AVE a Guadalajara (j ust enpol ític d'aquest país. mig de la fin ca de la Sense comptar les família de danya Casar la nena a l'Escorial , mentides i manipulaEsperanza Aguirre ... ) amb senyores amb mantellina cions davant la vaga L'afany de l comi cotxes de cavalls ... general. davant la te-duc per ascendir LOC E, el chapapote , dins la societat estales mentides de Gesca rtera , les mentides mental que ca ra cteritzava la dinastia dels del Yak-42, les mentid es de la guerra , les Àu stries podria comparar-se amb el fet mentides sobre el cas Nevenka, les mende casar la nena a l'Escorial (les senyo· tides sobre les vaques boges ... I és que , res amb mantellina , cotxes de cava ll s, recom diri a el refranyer: s'enxampa abans transm issió per la tele ... Un esdeveniment! ). Si això ho aco mpanyem amb el un mentider que un coix. seu afany de protagonisme en la política Torquemada exterior (allò de posa r les potes al daÉs indispensable per entendre el per· munt de la taula del se u amic Geooorge , sonatge l'esperit credor de la Síndrome feliç i con tent de fer-se les fam oses fotos de Torquemada al que m'he referit alguna del tri o de les Açores (el mundo es mío) , vegada. El seu Santiago y cierra España , dels reportatges fent footing , del pade l. .. el seu antieuropeisme , la seva punyetera el resu ltat és el d'un pretenciós infeliç. mania d'uniformitzar el pensament i Res més. I pensar que es va senti r d'anatematitzar la dissidència. El seu Grande de España .. .1 No tinc més remei caràcter ultraortodox (sense parlar de la que refe rir-me al refranyer: dime de qué seva senyora , la regidora, vincu lada amb presumes y te di ré de qué careces. sectes preconci liars) , el seu discurs El com te-duc , en el seu inte nt de menyspreador i insultant, la seva manca mantenir o restituir el "lloc d'Espanya" en

34 17

18

la dels altres, amb habilitats socials de capacitat per at diàleg , el seu entestament en l'estudi de la religió catòlica fiiguals a zero, ple de tòpic s i prejudicis nançat amb fons públics en un estat sobre tot allò que no és capaç de comaconfessionat. .. Encara sort que se'n va , prendre , com el dret a discrepar, el resperquè jo em veia venir allò de les pepecte per les minories i la cura de les fornitències públiques. Sense anar més mes . El que subscriu ha pogut investigar lluny, viure a Madrid , amb l'Àlvarez del en els anys escolars del senyor del bigoti Manzano , s'havia convertit en una cursa per poder constatar aquesta comparació. per superar un doble És veridic i la meva tràfic: el dels vehicles La seva mania d'uniformitzar font és fiable (el va i el de les procesel pensament i anatematitzar conèixer al cole). sons . la dissidència, D'a ltra banda , la Sigmund Freud insultant a tothom cacera de bruixes Com a repre sentant de la psicologia i les (indispensab le per a un exercici inquisitorial del poder) ja s'haseves aportacions al coneixement de la via posat en marxa des de feia anys , tot ment i de les desviacions de la conducta i que amb les iniciatives de la cultura humana. L'ús rei terat d'allò que en psicocontra la guerra més d'un estava esmologia s'anomena projecció com a mecalant els ganivets. nisme de defensa (això que tan t li agrada dir, com als nens : "i tu més"), o culpar Godoy l'altre de fer el que un mateix faria (vostè Un altre personatge , freturós per proposa els seus amics , i després ens mocionar-se i ascendir. L'anomenat (el col·loca el seu col·lega a Telefònica, per nom fa gràcia) Principe de la Paz , va ser exemple) . un mentider i un oportunista. Quan es va produir el famós mot in de Aranjuez, el Carles V va lent s'havia amagat dins un armari , que Aquesta semblança su rt a partir de la va ser allà on el va troba r el poble revolcreguda i desmesurada comparació reatat. Comparat amb aquest personatge, el litzada pel ja expresident davant d'un senyor del bigoti ha recolzat una guerra prestigiós diari francès i després s' ha amagat dara escassos dies del rere del seu amic ametràgic esdeveniment ricà , i també ha donat i com a conclusió de la culpa als serveis la seva hipotèica glod'intel·ligència de riosa retirada . No les seves manivan esclatar la revolta dels pulacions inforComuneros matives després de i la de les 1'11-M .

Germanies en el regnat de Cristobalito l'lmperator? El Gazmoño senyo r del biLlegendari pergoti va aplicar una visió sonatge de d'Espanya un con tes i acudits, el tipic pèl antiquada, no?, centralispesat que ta, castellana acusa i malpar-

vieja. Per no parlar de la seva concepció del poder com a orden o y mando, tol oblidant la importància del con trast i la negociació.

En la seva superad a visió de treure 'ns del racó de la Hi stòria, el senyor del bigoti ens n'ha fet protagonistes de ple. I tant si ho ha aconseguit! A base de posar-nos dins una guerra el l tot sol (con dos cojones) i de ca rregar al damunt de les seves espatlles amb dosce nts cadàvers. Que li pesi n! Que li pesin , per mentider, llepaculs i imperi alista!

Que li pes in per retrògrade i antidemòcrata' Com abans, la Història l'escriu el poble, la gent. Aquests dos-cents cadà-

vers han escrit la Història amb la seva sang.

Santiago Bernabeu AI meu amic Paq uito, que em va provocar la reflexió que us transmeto , li vaig contestar el seu mi ssatge tot di ent-li qu e mala sort. És madridi sta . Tots tenim un costat fosc. Segons que diu un altre col ·lega descarad ament antimadridista , com el que subscriu , el Madrid només guanya la Copa d'Europa quan hi ha un bigoti en el govern. Sembla que en Rodríguez Zapatero. afortunad ament , no es planteja aquesta possibil itat. Quedaria horrible .

•

34 19

el monogràfi C

Por

Xavier Bretones Llicenciat en Psicologia

20

Por! t quina por que fa ta pròfoc ... tot per evitar desgràcies pia parauta per ella mateixa sobre l'entorn , però especialment sobre nosaltres mateixos. quan és dita. Si no, feu la prova , És un dels mecanismes de sui digueu en veu alta: POR!. I si , pervivència dels que disposem. tot i així , no ho acabeu de veure clar, acosteu-vos per darrera a No és l'únic. S'aconsella i es re la vostra parella estimada i, gaicomana que els nostres mecanismes de defensa (sempre prirebé a cau d'orella, digueu la maleïda paraula: POR . Això sí, maris i molt sovint automàtics) retireu-vos ràpidament. No fos vagin ben acompanyats pel coneixement, la raó i, si voleu , la cas que la reacció defensiva, de la vostra parella , resultat de la raó de causa. Atès que la por és por provocada per la paraula un mecanisme nerviós que s'activa després d'un determinat estímul , el pronunciada pels vostres llavis, es giri en contra vostra d'una forma indefinida , desqual porta associat una determinada recontrolada i difíci l de predir. Per això, es acció , sense passar per les anomenades estructures superiors del sistema nerviós, recomana anar amb compte no fos cas que la resposta nerviosa-muscular innata , allà on resideix la capacitat de consciènpresent en qualsevol membre de l'espècia superior sobre un mateix i allò que l'envolta, i sobretot, cie animal (no cal que allà on se situa el censigui racional , perquè La por és la cara de control de la aquí la raó no hi fa tre i la creu res) , se us torni en nostra estimada Raó o d 'una mateixa moneda contra, podent sortircapacitat de raciocini .

Però per no con fon ne mal parats.

O sigui , la por és la cara i la creu dre , aclarirem que la por no és la reacció d'una mateixa moneda . Dit ra s i curt , la a l'estímul sinó que la por és el que origipor ens salva la vida, i la por ens l'amarna la resposta , la por és un meca nisme ga. Sense aquesta sensació, la nostra del propi sistema nerviós que li diu al esperança de vida baixaria moltíssim , centre responsable de les nostres fun tant que potser fins i tot no existiríem. cions superiors, el discerniment, la cultura , l'associació d'idees o, com diem més Perquè el mecanisme de la por és un amunt, la raó, que , aquest tema, per momecanisme defensiu , d'autoprotecció. És tius de seguretat, a aquesta qüestió no li aquell mecanisme que ens fa atu rar-nos , toca. i per tant , s'activa un sistema anar en compte, callar, posar uns estalvis sobre la taula després de treure l'olla del d'emergència d'autoprotecció que consu -

meix molta energia inte rior i provoca una que ens passa sigui només un mal son, gran angoixa , tanta que estar-ne sotmeo qu e misterio sament ens tornem invi sisos durant llargs periodes pot derivar en bles, o acabem assumint la situació, normalitzant el que passa fruit d'una alt ra estrès o depressió. Aquest siste ma d'emergè ncia actua provocant-nos un a sensació anomenada indefensió (no tenir resposta d'evitac ió o fugid a en uns cao creu re no tenir habilitats i/o recu rsos per canviar la situaci ó). sos, o d'immobilització en altres. Si evitem la por és senyal que tenim un coneiAi xi, doncs, la por es manifesta de xe ment del que ens espera: si faig això moltes maneres i també responem de diferents maneres. Per aixó, és important passarà allò que no m'agrada o no desitjo, ni per a mi ni per a saber com fun ciona ningú , per tant no ho minimament el seu Hem de saber mecanisme per poder faig i me' n vaig a una com funciona la por, altra cosa. Si fugim és dominar-la o acabar per dominar-la amb l'arrel de l probleque hem fet tard i o acabar amb el problema l'única so lució és ma , i saber discernir allunyar-nos tant com entre si quelcom ens sigu i possible del que ens amenaça. I si fa por objectiva, o sigui per una qüestió ens quedem immòbils és perquè la por externa a nosaltres, o és una por subjecés tan gran , que el nostre sistema nerti va fruit de la pròpia interpretació com a persones del que ens envolta . viós ce ntral i no central queda col ·lapsat de tal manera que no troba cap sortida Es important i útil conèixer com fun viable a la situació, cada cen tre de conciona la por perquè també es propaga trol autònom dicta la seva resposta , que i s'encomana. I si jo tinc por, i te la transes con tradiu i compensa amb la d'un altre meto, tu ten s por, i aixi successivament , centre, amb el que el resultat no és cap amb l'ell té por, nosaltres tenim por, altre que el de la criofixació , quedar vosaltres teniu por, ells tenen por, glaçat de por, immòbil , espe rant que allò i d'aquesta manera tenim por \

34 21

ci mOl1ogl'àfiC

Mobil· ... litzats

Ferran Escoda.

Periodista L'atemptat d'aquest passat

més necessaris. La televisió es va saltar tots els codis ètics. posteriors que van culm inar en L'excepcionalitat de la situació les eleccions del dia 14 , amb la es va carregar les normes d'ac· coneguda victòria socialista , han tuació per a una situació excepgenerat força circumstàncies de cional. Els diaris van caure en el pa rany del xantatge governareflexió. Van ser uns dies intensos , amb l'horror de la mort inmental, amb els directors reben t discriminada , amb la indignant trucades del propi president: manipulació informativa i amb "Convéncete , es ETA ". Tots van l'allleujament d'una vic tòria de caure en el discurs de conveniència, malgrat els indicis conles esquerres al Parl ament espa nyol. traris. Només la gent, el poble, Un dels moments més significa tius fou mantenia lúcida la intuïció , que més tard el de les concen tracions espontànies daes transform aria en ind ignació, en emvant les seus del PP que es va produir el prenyament col· lectiu davant la manipuladissabte previ a les eleccions. Eren prop ció evident. Però els mitjans de comunicació no van saber-se espolsar la pressió de les sis de la tarda quan , al ca rrer de Gènova de Madrid , començaven a trobarque un poder espantat exercia . se els primers ciutadans descontents. AI La capacitat de convocatòria dels telècap de poca estona passava el mateix al fons mòbils ja s'ha utilitzat en d'altres carrer d'Urgell de ocasions, però Barcelona i en gairebé sempre Els diaris van caure en el parany d'altres ciutats. La d'una manera fes del xantatge governamental, liva i un xic pocagran majoria arriperò la gent mantenia baven convoca ts solta. Els flashlúcida la intuïció mobs acostumen per un missatge rebut al seu telèa convocar el perfon mòbil. La ciu tadan ia estava emsonal en accions sense altra intenció que prenyada per la desinformació, per la la de la pròpia convocatòri a. Però en manipulació que el govern havia desenaquesta ocasió l'anomenat flash-mob fou cadenat. A més a més , es va produir un producte d'una necessitat col·lecti va . La col·lapse informatiu. jornada de reflexió es va conve rtir en jorEl s nostres mitjans de comunicació, el nada d'acció i els omnipresents telèfons mòbils es van convertir en protagonistes . periodisme en general , van fracassar en Dos dies abans, en el moment de aquest moment critic -que és quan són 11 de març i els esdeven iments

34 23

24

l'atemptat també els telèfons mòbils foren Els mòbils, per exemple, serveixen per els macabres protagonistes ... la seva comunicar-nos o per matar-nos , la bondat tecnològica ve condicionada per l'ús que connexió va servir de detonador dels en fem . Cada novetat ens amaga un paexplosi us col·locats en els trens. Una trucada va servi r per matar i una trucada , rany. Internet ens all ibe ra del monopoli de també , servia per convocar el descontenles televisions públiques. I qui ens alli bera d'Internet? Cada "alliberament" tècnic tament de la població. Es la tecnolog ia en la seva paradoxal amoralitat , el bastó que és una nova presó que hem de desarticular. Els fets d'aquest serveix per ajudar al coix o per fotre passat mes de març Els alliberaments tècnics garrotada. han començat a dibuis'han d'omplir El món ens posa xar un nou futur, un amb la pau i la solidaritat en noves situacion s futur que s'ha d'omplir amb la ideologia de con fl ictives que ens obliguen a inventar respostes col·lectives. la pau i la solidaritat. Només aixi la tecLa democràcia i els drets individuals nologia serà una crossa benèfica per viuen sota la fragilitat d'aquests canvis. a la societat •

•

el monogl'àriC

Què ens ha deixat el pp en política social Jardi Serrana. Gemma Martín Espai de Llibertat Molta gent continua dient mitjana europea. Aix ò significa que el pp no ho va fer malaque els estudiants de 14 anys ment en alguns aspectes , sobretenen els coneixements dels estot els econòmics. Nosaltres ja tudiants de 13 anys de la Unió Eu ropea . Els seus coneixevam exp licar en la campanya ments de matemàtiques , ciènelectoral al Parlam ent de cies i idiomes estan molt per soCatal unya els nombrosos dèficits socials que ens havien deita de la mitja na europea . xat. Vicenç Navarro s'ha erigit, L'absentisme escolar és 20 ell sol, en la darrera Irontera de punts per damunt del de l'OCD E al batxillerat i a la Formació prola ciència i la consciència al se rvei de les classes populars . exfes sional. El nombre d'estuplicant, a tort i a dret, que el PP di ants universitaris becats ha ho havia fet malamanent especialment en disminuït. El fracàs escola r és un dels els aspectes econòmics. Fem-ne un més alts d'Europa. repàs.

Respecte a les pensions, la situació ha empitjorat des de 1996. Hi ha menys La despesa pública en protecció socia l s'ha reduït amb el govern del PP i. despesa en pensions, malgrat que el percentatge de gent més gran de 60 anys és com a conseqüència , Espanya es troba a el mateix que a la Unió Europea. la cua d'Europa. Vegem-ne alguns exemples. En sanitat, hi ha llistes d'espera de Quan parlem de treball. hem d'esmenfi ns a quatre anys per a les intervencions ta r la precarietat del mercat laboral, que quirúrgiques. Les afecta sobretot visites en l'atenció El pp ha reduït la despesa pública les dones i els joves de 16 a 34 primària tenen en protecció social una durada mitjaanys , i és una de i, per tant , ho ha fet malament, na de 5 minuts les més al tes també, en economia perquè hi ha pocs d'Eu ropa . La precarie tat implica dimetges. Hi ha hospitals que tenen fin s a sis llits per hafi cultats per a l'emancipació dels joves: bitació. La majoria d'hospitals no tenen no poden accedir a un crèdit hipotecari i endarrereixen la decisió de tenir fills. És servei d'atenció geriàtrica .

En educació . els estudiants espa nyols el pais que té la ta xa de fecunditat més baixa . Els treballadors espanyols cobren tenen un dèfi ci t horari setmanal a la semenys i tenen tres vegades més accicundària que, al cap del temps . es tradueix en un any menys d'escola que la dents laborals. El salari minim interpro-

34 25

26

fessional esta molt per sota de la mitjana lies facil itaria la incorporació de la dona al mercat de treball. europea.

En conclusió, a partir de 1996 , l'increLa ll ei d'estrangeri a ha donat lloc a ment de la despesa social a Espanya ha una situació insostenible per a la gent que arriba d'altres països: els que no poestat molt lent i la distancia amb la Unió Eu ropea. És a dir, hem passat d'un 24% den regularitzar-se no cotitzen a la Segure tat Social, els impediments per al de despesa social en referència al PIB reagrupament famili ar l'any 1996 a un 19% faciliten l'exclusió i la d'enguany.

Gescartera: conflictivitat.

També s'afirma que 20.000 milions El preu de l'habitatamb el PP no hi ha ha· fosos per bisbes i militars gut casos de corrupció ge ha augmentat tre s com abans. El ce rt és cops més que els saque un dels múltiples casos de corrupció laris . Els habitatges de protecció social derivats de la gestió del govern del PP s'han reduït del 30 al 8% en 10 anys . Els joves són els que tenen més dificultats equival a tots els casos anteriors multiplicats per deu. Gescartera - bisbes, capeper accedir a l'habitatge.

Les dones de 35 a 55 anys pateixen llans i militars que s'han fos 20 .000 mi· un 300% més de malalties que el promig , li ons de pessetes-, el cas del BSC H on el directiu Corcóstegui s'emporta 10.000 degut a l'estrès. Moltes dones que voldrien incorporar-se al mercat laboral no milions de pessetes, les stock·options de poden per falta d'ajuda a casa o perquè Telefònica , el cas Fabra a Castelló , les subvencions al lli de la Unió Europea. I, tenen cura d'altres persones. El desenvolupament dels serveis d'ajuda a les famidisso rtadament , es podria con tinuar •

•

el monogl'à fiC

Les mentides de 1'11 de març

Antoni Castells Duran.

Doctor en Economia En les eleccions de l passat Aquest seguit de mentides , 14 de març, el pp no tan sols va però , no havien tingut per al PP perdre la majoria absoluta sinó un cost electoral important. com que, contra tot pronòstic , fou su tampoc no havien tingut una reperat en vots i escons pel percussió electoral significativa els moviments d'oposició ciu taPSOE. Aque st resultat electoral tres dies abans inimaginable - la dana contra l'actuació del PP, que es desenvoluparen majoincògnita es situava en si el PP ritàriament al marge dels partits mantindria o no la majoria absoluta- va ser degut, en primer parlamentaris i dels sindicats oficials i que s'expressaren amb term e, a les mentides del PP sobre l'autoria de l'atemptat de massives manifestacions i altres l'onze de març. formes de rebuig .

El govern del PP, en especial a partir La raó principal que tot plegat no es de l'obtenció de la majoria absol uta, va traduís electoralment es troba basicafer de la mentida descarada i la tergiverment , al meu entendre, en el seguidisme sació més abjecta un dels dos eixos en en uns casos i en la manca d'alternati va els quals fonamenta l'actuació política per o de coratge en altres enfront la política , atènyer els seus objectius. L'altre eix fou les tergiversacions i les mentides del PP, que han mantingut la quasi totalitat de les la criminalització de l'oponent, de tot aquell que no pensava com ell. altres formacions polítiques -PSOE , CIU, Mentí sobre el Prestige , sobre la vaga BNG , CC , etc. Ai xò ho confirma el fet general, sobre les raons i el comportaque, durant el "quatrienni negre", quan un ment dels "okupes" , partit s'ha oposat de sobre els motius real s El pp va fer forma clara i coherent del transvassament de als designis del PP, ha de la mentida descarada l'Ebre i sobre les seincrementat el seu suun dels eixos ves conseqüències, port electoral i ha fet de la seva actuació política reduir el del PP : cas sobre la vincu lació del del PNB-EA en les nacionali sme no violent basc i, darrerament, també del catala eleccions autonòmiques basques quan amb els atemptats d'ETA, sob re les manis'enfronta a la coalició PP-PSOE comanfestacions contra la globalització neolibedada pel primer, i cas d'ERC en les darral , sobre els motius i les "proves" per reres eleccions municipals i autonòmi ques a Catalunya. Malauradament, en la justificar la participació espanyola en l'agressió contra l'Iraq , etc. resta de l'Estat espanyol no existí cap

34 27

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

partit que actués d'una forma semblant. ja hi havia , i es coneixia, prou informació Confiat en la seva impunitat electoral que la desmentia, equivalia a voler fer -excessivament confiat, tal com han decombregar als ciutadans amb rodes de molí , a considerar-los a tots plegats uns mostrat els fet s- el pp va tornar a mentir obertament respecte a l'autoria dels pobres imbècils sense cap mena de caatemptats de l'onze de març amb la finalipacitat de raonament. Aquesta obstinatat d'afavori r les seves expectatives elecció, que va provocar un ampli malestar al propi si dels cossos encarregats de la intorals i perjudicar les dels seus oponents, crimin alitzant-los en un o altre grau: divestigació dels atemptats, constituí una rectament a ERC - ara la seva bèstia neclara manifestació de menyspreu de gra- i també, com sempre , al nacionalisl'Aznar i la seva banda envers tots els me basc no violent i ciu tadans de l'Estat de retruc al PSOE espanyol. Un greu Qui s 'ha oposat al govern per permetre a insult que contribuí del quatrienni negre, Catalunya l'acord de també a la seva dergovern entre el PSC rota electoral. ha incrementat el seu suport i ERC . Aquesta veLa vilesa que repreelectoral i n'ha reduït el del pp gada , però, li va sorsentà utilitzar la tir el tret per la culamentida per criminata. La mentida se li girà en contra dels litzar altres opcions politiques i tractar seus inte ressos electorals i no tan sols no d'obtenir guanys electorals, la manca li permeté obtenir la majoria absoluta , sid'escrúpols que significà emprar la mentinó que , a més, li va fer perdre també la da per crear un clima de crispació entre majoria simple que tenia pràcticament asla població del qual el PP creia que se'n segurada. A què fou deguda aquesta beneficiaria electoralment, no tenia en reacció? A continuació tractaré d'asseconsideració les greus conseqüències nyalar els motius , al meu entendre, més que podia provocar. Tot plegat va fer que rellevants. força gent , la necessària per donar el D'entrada, cal recordar que tot té un tomb electoral , considerés prioritari impelímit , que es pot desconèixer on és, però dir que el PP governés durant quatre que, ser-hi , hi és . Que sempre hi ha una anys més, al marge de confiar o no en el gota que és la que fa vessar el vas quan que pogués fer un altre govern. aquest és ple , i, a més, en aquest cas Una vegada més , va ser l'oposició no es pot parlar de gociutadana espontàta sinó d'aiguat. Les niament , al marge mentides del PP i les de qualsevol condels seus mitjans de signa, de qual secomunicació sobre vol partit o sindil'atemptat de l'onze cat, i per diverses de març van fer vesraon s, així com la sar el vas de les pròpia autodefenmentides, tergiversasa , la que es mocions i criminalitzabilitzà per exigir la cions que s'havien veritat i impedir anat acumulant duuna possible victòrant "el quatrienni ria electoral del PP. negre" .

Aquesta mentida , L'entossudiment, però , va tenir taml'obstinació a mantebé una altra connir la mentida quan seqüència greu

34 29

i molt dolorosa: l'assassinat d'un forner La salut democràtica del nostre país de Pamplona pel simple fet de negar-se a comporta exigir totes les responsabilitats posar un determin at ca rtell en el seu esque es desprenguin d'aquest assassinat, tabliment. Assassinat que fou executat tant als executors directes com als seus per un policia nacional. inductors. És a dir, tot Existei x una relació di el contrari del qu e fins L'assassinat recta entre aquest asara han fet tant l'acdel forner de Pamplona sassi nat del forn er pel tual govern , com els policia i el clima geneté a veure amb la crispació mitjans de comunicaralitzat de crispació ció: tapar-ho , esborcreada per l'Aznar rar-h o, oblidar-ho, cocreat pe r l'Aznar i la seva banda - política i sa que ja es va fer mediàtica- arrel de l'atemptat de l'onze durant "la transició" i que , entre altres code març. El ls són els responsables , en ses, ens ha portat haver de pati r el "quatrienni negre" , grau d'inductors, d'aquest assassi nat.

30

•

l'entrevistA

Joan Tugores Rector de la Universitat de Barcelona

Joan-Francesc Pont i Gemma Martin Espai de llibertat Joan Tugores es llicencià en Econòmiques i en Drel.

Catedràtic de Teoria Econòmica és especialista en microeconomia i economia internacional. Autor d 'una vintena de publicacions , ha estat president del Comitè de Normativa i Ètica Professional del Col ·legi d 'Economistes de Catalunya.

- A la contraportada d'Espai de llibertat hi posem aquell vell lema icarià. probablement de la colla de Na rcís Monturiol, "Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu lorts, estimeu-vos i sereu feliços "...

Potser podria servir per plantejar quina és la funció actual de la Universital, d'una Un iversitat que viu el debat entre formar per a la cultura o formar per a les professions ..

- D'entrada , ca l dir que l'inici de la frase encaixa perfectament amb el que és l'emblema de la Universitat de Barce lona - Libertas perfundet omnia luce: La llibertat difon per tot la lIum- i aquesta ha es· tat la fun ció d'aquesta institució que represento al llarg de ls darrers cinc-cents cinquanta-quatre anys, lormar per construir la llibertat. De sempre, aquesta casa ha estat la dipositària d'aquest vincle entre la instrucció i la llibertat. D'a ltra banda , en aquesta tensió que s' ha plantejat ent re els objectius cu lt ura litzadors i professiona litzadors de la Universitat no hi ha contradicció en el mig termini. sinó complementa rietat. La Universitat tan sols assumeix l'encà rrec que li fa la societat si respon a la vegada a ambdues

fites. No es tracta de lormar grans professionals sense cap mena de riquesa cultural, que no podran mai exercir de debò com a ciutadans, ni tampoc de dedicar-nos a una saviesa especulati va sense saber com articular-la en el món real , cosa que se ri a poc Iructífe ra. Es veri ta t que hi ha tensions i conflictes en el moment actual , però a mitjà i llarg termin i és clar que s'han de resoldre alavorint la si multaneïtat de les dues visions .

- Un dels teus predecessors, a començament de segle Xx. col· la borava, com a rector de la Universitat de Barcelona, amb l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia ... Ara, un segle després. som aquí - la Universitat i la Fundació Ferrer i Guàrdia- i veiem com es pot col·laborar a l'extensió de la cultura. Ara . precisament, hem vist que l'Aula-capella era plena, dedicada als cursos per a la gent gran .. .

- Es que seria una llàstima - i un malbaratament- que la Universitat reduís la seva tasca al segment de població d'edat compresa entre els divuit i els vin t-i-quatre anys. Des de l'inici de la modernitat

34 31

32

industrial hem vist com els coneixements fru stracions, tot veient algú que és encara més dissortat... Com en els jocs roque té una generació queden depassats en més d'un cinquan ta per cent en el demans hi havia aquells que morien i patien cu rs de la generació següent , i això ha davant els ll eons, en comptes de l'especfet més evident la funció de difusió de la tador. All ò que respecta la societat, quan Universitat que ha d'a rribar als més amho troba, és la cultura i la se renor, no ples segments de la aquesta mena de població. Es tracta comportaments meLa Universitat d'incorporar aquest diàtics. No s'ha de sempre ha treballat per unir rol formador al nucli confondre l'a udiènla instrucció amb la llibertat cia amb l'èx it. dur de la vida universi tària -com fem ara- con tribuint a la difusió del coneixe- I realment estem aconseguin t que la ment més enllà dels comprom isos estricUniversitat sigui un espai per a la cultutament acadèmics -e n lin ia, d'altra banra? da, amb aquell precedent de la - No de manera tan satisfactòria com jo col·labo ració en tre rector i Escola Modervoldria. Fent autocrítica, cal reconèixer na que heu esmentat i que superava el que les darreres onades de plans d'estuperfil acadèmic i oficialista de la Universidi, fa deu o quinze anys, han fet un cert tat de l'època. A més , la meva experiènmal el iminant moltes assignatures introcia personal és que no hi ha públic més ductòries i de visió general i substituïntag raït que aquest que omple a vessar les les per una sobreespecialització exagerada , omplint-ho tot de contingu ts massa Aules de la Tercera Edat. Això és una especifics, en con tra del que necessita la tasca que reivindiquem amb orgull i que nostra societat, que són caps ben ord ecreiem que form a part de les nostres obligacions amb la societat. nats, amb fo rmació ampla i general que permeti anar absorbint els inputs can- Això contradiu la viants que van deriidea segons la qual vant de la mateixa la cultura no està de societat. L'excessiva especialització no moda i l'éxit és, només, sortir en prograafavoreix allò que ha mes de l'estil de de ser la base Gran Hermano. Que i que anomenem culla gent vulgui contitura. Un dels grans debats que tenim nuar formant-se, a ara a la Universitat qualsevol eda t, per amor al coneixement cata lana, espanyota i no només buscanti europea , que és la hi una utilital. és molt inserció en l'espai europeu d'educació interessant ...

- Però això no vol dir superior, és sob re la mi llor manera d'afaque l'èxit social estigui lligat amb el fet vorir la combinació de sortir a Gran òptima entre els continguts de formació Hermano , per exemple . Potse r es tracta general , ciutadana, que a la gent li agrai els més especialitda veure aquestes zats i professionalitzadors . No hem de coses per superar les

repetir els errors dels darrers deu o quinals canvis, és a dir, que la gent tingui capacitat per anar absorbint les innovacions ze anys, que han portat a un a imatge dels alumnes com a màquines de prenque deriven de la mateixa societat. Cada cop hi ha una convergència més gran endre apunts al llarg d'un nombre excessiu tre les idees que la majoria defensem des d'hores a la setmana , sense temps per de la Universitat i les demandes que ens fer la deca ntació de coneixements que és arriben del teixit sola base de la cultu ra , cial, especialment del del capital humà. Des No hem de confondre teixit empresarial. d'aq uest punt de vista, l'audiència amb l'èxit; Això és una bona noles Un iversitats he m la cultura i la serenor de fer l'esforç d'aprofilícia. es valoren cada cop més tar l'oportunitat de la in se rció en l'espai eu- En altres països el paper de la Universitat s'ha anat dis triropeu d'educació superior per tal de corregir els errors d'aquests darrers temps. buint entre la Universitat pública i la privada. Aqui, la Universitat púbtica té el pa- Hem viscut, doncs, una dècada d'hiperper predominant. Això continuarà aixi? especialització i ara hauriem de tornar - Penso que sí, per poc bé que ho fem a... les Universitats públiqu es. Com a mínim , - A coneixements més generalistes. a Catalunya, la confiança social en la Aquest és el meu desig . En èpoques de Universitat pública continua sent molt canvis ràpids és el que la societat necesgran . I la Universitat pot respondre satissita i també el que el merca t comença a fa ctòria ment a aquesta confiança. En alvalorar: assimilar cone ixements canviants tres llocs d'Espanya potser hi ha alguns sectors de la poblaciò que atorguen valor i tenir una ampla comprensió del món . a una certa diferenciació elitista , classista Una visió massa especialitzada té el risc de no saber assumir les noves dimeni per això la Universitat privada té un cert sions , en tots els sentits, del món . camp, per motius que a mi no em semblen ni massa presentables ni socialment - En les relacions entre Universitat i sodefensables. Però a Cata lunya, afortunacietat què és el que demana la societat? dament, com ja he dit, pe r poc bé que ho - A l'inrevés del que algu ns pensen , allò fem , el model actual pe rsistirà durant que cada cop més les empreses, per molt de temps. exemple, ens fan arribar és, precisament, - Anem cap a la proliferació d'Universila necessitat d'aquests caps ben ord enats, oberts a tots els coneixements, i no tats en el territori o cap a una especialització? pas la de tècnics estrictament capaços de desenvolupar una so la feina especifi- Segu rament, ni un a cosa ni l'altra, El ca. Les empreses prefereixen aqu esta meu escenari ideal seria el manteniment de l'actual nombre d'Universitats públiprimera forma ció ampla i culturalment sòques a Catalunya ... D'altra banda , el lida, perquè volen reservar- se per a ell es mateixes l'última nombre de les etapa de formaprivades ja ha su perat el seu nició més profesvell òptim . El que sionalitzada , sí qu e veurem , dins el seu àmbit enca ra que no siespecífic. També se' ns requereix gu i políticament correcte dir-ho, que la formació és un a certa jesigui adaptable

34 33

DEIXA'T ENCISAR PELS MUSEUS DE SABADELL exposicions • •

activitats •

exposicions

.9 JOCS D'ART 11 PREGUNTA SEMPRE PER FER Fins a l' 11 de jllliol Museu d'Art • DISSENYADORS PER A UN MITE, HOMENATGE A TOULOUSE-LAUTREC Fins al16 de maig Museu d'Art

•

n

mITe

I!:IOULouse

lIame"lIf~.i

aUTl/eC

-

JOCS D'ART 1 _ .

• DESCOBREIX LA JOIA DEL MUSEU , DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS Del 18 de maig al 20 de juny Museu d'Art i Museu d'Història • • LA CREU ALTA . UN BARRI PLE D'HISTÒRIA Del 27 de maig al 31 de juliol Museu d'Història Del 28 al 30 de maig Societat Coral Colón • PSICALípTIC , EROTISME I TRANSGRESSIÒ A LES REVISTES IL'LUSTRADES DEL PRINCIPI DEL SEGLE XX Del 25 de maig a 1'11 de ju liol Museu d'Art

•

•

• • JORNADES DE PORTES OBERTES , TALLERS DE SAMUEL AN CIONES , NICHOLAS BERFORD, ANNA GARCIA I MARC NOGUE Del 28 al 30 de maig Centre de Produccio i Creació Artísti ca de Sabadell , La Nau • LA TORRE DEL RELLOTGE DE LA FÀBRICA SAM PERE (19 13) Del juny al se tembre (dates per determinar) Museu d'Històri a

·---------------------------------------------

•

• SA MOSTRA DE CURTMETRATGES (30 NITS ) Juliol de 2004 Pati del Museu d'Art

A MÉS, EL DIUMENGE AL MATI PODEU PARTICIPAR A LES ACTIVITATS PER A FAMíLIES, VISITES COMENTADES , ITINERARIS .. , I, DEMANANT CITA PRÈVIA, A LES ACTIVITATS PER A INFANTS I ALTRES GRUPS ,

un marc estructural sòlid que perm eti enrarquitz ació, di ns el sistema universitari europeu. Hi haurà una ofert a homogèn ia frontar després els reptes dels canvis de qualitat en els primers cicles i, probacon tinu s. Una altra cosa és si politicablement, una tendència a la diferència en ment i internament , din s la pròpia els segons. Si l'Admini stració dissenya Uni ve rsitat. serem capaços de resistir les dinàmiques privatit zadores que consisteiuna oferta educativa de qua litat , el merca t no actuarà , però si hi ha alguna manxen a pensar que la meva assignatura ha ca nça, aleshores el de ser, necessàriamerca t generarà la ment , en el primer L'excessiva especialització seva alternativa... curs, perquè és molt dificulta l'assoliment L'ideal seri a que els important i perquè, d'una visió general del món primers cic les fossin d'aquesta manera , el molt generalistes, meu departament perquè ara n'hi ha cen t trenta o cent quatindrà més poder... Aqu esta és una feina rant a i potse r podrien reduir-se a un màque tenim ara els universitari s i els polixim de trenta o quaranta, de manera qu e ti cs , cadascú en el se u terreny, però la pressió social per ana r en el cami COrrectotes les Universitats públiques poguessin impartir una bona part d'aquestes titute és, realment, molt clara . lacions de primer nivell. Però en això no - Una de les coses que es constaten és estic segur que els meus desitjos es facin rea litat ... que la gent llegeix molt poc. No hauria d'incen tivar més la leclura. la Universitat ?

- I aixó ens torna a la idea de la - Si, certament. A mi , ja fa anys, se'm va Universitat com a focus de la cultura .. . demanar, per pa rt d'una de les múltiples - Si, clarament. Totes les Universitats agències d'avaluació de la qualitat que haurien de tenir uns primers cicles molt tenim en el nostre entorn , que elaborés més generalistes que en l'actualitat. Una un informe sobre la qualitat d'una deterpart dels continguts genera li stes s' han de minada titulació en diverses Universitats catalanes. I en un debat públic posterior, traduir en con tinguts culturals , de formació bàsica , deixant l'especialització per al algú em va demanar que em deixés de final dels primers cicles i, sobretot, per rotllos i que definis un indicador de qualials segons. Això és, soc ialment, més qu e tat. Vaig dir -i ho contin uo creient- que el meu indicador prelerit seria el nombre de desitjable. Actual ment , l'imprès de preinscripci ó, que a Catalunya és el mateix per It ibres en préstec de la biblioteca d'una al conj unt d'Universi tats públiqu es, se mEscola o Facultat dividit pel nombre de bla una mena de Jeroglífic amb més de fotocòpies d'apunts fetes en el servei del mateix cen tre en el mate ix any. Amb això tres-cen tes opcions, la meitat de les quals ni un ciu tadà mig ni un professional vull dir, efectivament, que s'està perdent universitari no sabem exactament què la lectura de llibres i que la gent estudia só n. No té sentit que als disset o divuit no ja només amb els apunts de classe , no sempre de clara fiabilitat, si nó, de veanys s' hagi d'escolli r entre cent quaranta camins alternatius i amb això es co mprogades , amb fotocòpies de ls apunts dels meti bona part de la vida laboral o profesaltres. I això va més enllà de qualsevol sional. Es pot saber si t'agraden les pl antejament raonable. Fin s i tot he pogut tecnologies, els temes social s, les humaconstatar, passejant per au les de diferents centres, que , de vegades , la unitat nitats, les ciències de la salut o els experim ents de laboratori i a això han de de compte de la suposada dificultat d'una respondre els primers cic les , a una espeassignatu ra és el nomb re de pàgines de ls cia lització ra onable als divuit anys ... apunts o de les lotocòpies de ls apunts ...

Aqu est primer cicle ha de proporcionar I la setmana aba ns d'un examen es diu:

34 35

36

d'altra banda, gairebé tot esta en els setanta pàgines d'apunts, divid its pels dies que em queden, doncs cada dia me classics .. n'he d'estudiar deu ... Hi ha moltes raons - És molt empobridor oblidar o menysteni r els clàssics. Fins i tot en àrees de d'això i una d'elles és, segurament, causada per plans d'estudi que han encarcamolt ràpida innovació, en àmbits on es rat els alum nes en trenta hores de classe potencia la modernitat , els raonaments dels clàssics són absolutament impagade promig , a base de prendre apunts, i sense temps material de reflexionar, d'esbles. En el meu àmbit més proper, l'ecotudiar. Una altra nomia, que no és qüestió que s'hauni molt postmodern Els plans d'estudi actuals ria de revisar és la ni molt antic, gairei la semestralització semestralització de bé pots trobar les no ajuden a una formació sòlida intuïcions bàsiques la docència. Abans, quan les assignatudel funcionament res eren anuals, entre octubre i març hi dels mecanismes econòmics en Adam havia temps, si es volia , d'anar a la biSmith i en Ricardo .. . Bé, i també en blioteca, Itegir i treballar els dos o tres lliKeynes ... I un cert culte a la modernitat bres fonamentals ... Ara el cu rs comença porta a l'error de partir sempre de zero al setembre i a mitja ns de novembre ja i haver de descobrir sempre la Mediterrània. Cada generació creu que el món cos'han de preparar els exàmens de l primer mença amb ella i això provoca errors esquatrimestre. No hi ha temps material, molt sovint, per estudi ar decantadament, tratègics en la investigació i també en la docència, realment molt notables. Potser amb serenitat, per tocar fins i tot materialment les obres clàssiq ues de la matèria forma part de la vanitat de la professió que s'està tractant. Hi ha aspectes de la universitària i hauríem de reconèixer amb vida quotidiana de les nostres Universihumilitat que som els hereus d'una cadetats que no estem cuidant prou perquè na d'estudi que ve de fa molts segles en alg uns casos i de la qual s'han derivat pugui haver-hi lectura, seren or, treball moltes coses de profit. Jo això ho veig personal. Podem dir que la culpa és de la societat, que la gent no llegeix , que els cada cop més clar a mesura que envelleixo. Cada cop redescobreixo més el molt mitjans audiovisuals ho inunden tot , i parcialment és aixi, però la pròpia organitzaque havien dit els clàssics i cada cop ho ció intern a dels faig amb un plaer centres educatius més gran. ens fa responsables - I ara que esta tan d'aquest fenomen . de moda això de fer /libres d'economia - Ens agrada molt per a no economisl'af.lusió que fas als tes, si haguessis de classics, perquè recomanar dos /lil'esmen t als e/assics ha desapa regut bres, quins serien?

- Per a no econono tan sols en els mistes ... N'hauria de treba/ls universitaris sinó també en l'odir tres : La riquesa bra de molts joves de les nacions inves tigadors d'Ad am Smith, que continua sent un i això vol dir que, clàssic tot i el caràcprobablement, no ter una mica feixuc els han /legit, quan,

d'algunes parts; els Principis d'economia política de David Ricardo , que continuen sent insubstituïbles, i després , per entendre els problemes de l'economia d'aleshores i d'avui en relació amb el conjunt de la societat, sens dubte l'obra de Stuart Mill.

vint els fill s de les tenebres són més preclars que els fills de la ll um. L'única form a de compensar-ho és que el nombre de fills de la ll um sigui més gran que no pas el dels fills de les tenebre s. I tot i aixi ...

Per això dic que associar-se és un mal necessari, perquè conviu re i, sobretot, conviure democrà ticament té les seves - I quan avalues la teva propia influència seNituds, que podem enfrontar amb la cultura i amb un cert grau de maduresa . en la societat, què creus que influeix més, la teva obra científiI enllaçant-ho amb la ca o els teus articles de resta de la proposició , Associeu-vos, premsa? només et pots associar per fruir de joves, - Evidentment, qualsevol si tens un grau d'amor, i per tenir un futur dels meus articles. Un d'estima, pels teus conen el qual sigueu lliures sorciats suficient com arti cle a La Vanguardia , per assumir les inevitaper exemple, té més repercussió - no impacte social, òbviamentbles friccions de la convivència. I això és que qualsevol de les coses que hagi fet igual de vàlid des de les formes de parede material docent o d'investigació. Això lla més elementals, legalitzades o no, fins és el que penso a priori. Ara, a mesura a les associacions aparentment més coque em faig vell i em vaig retrobant per la hesionades per algun tipus d'ideologia vida amb una bona quantitat d'alumnes forta comuna. Les associacions, tal com que he tingut - i te'ls trobes en els llocs demostra la història , so rgeixen per ser més insospitats- te n'adones que hi ha forts i han de basar-se en una estima que una dimensió de la qual no n'ets conspermeti que el preu que es paga humacient , i és el grau d'influ ència d'allò que nament pel fet de ser forts no sigui insudius a classe, qu e va més en llà del que portable . Si no, realment és molt dificil. sospitaries , I això em sembla molt pos itiu.

Per això, malgrat que no tingui el mateix - Fem una pregunta final dirigida a saber impacte que la premsa , m'agrada recorquè aconsellaríeu als joves associats, dar com pot acabar d'influir el que ve del que són bona part dels nostres lectors, pera no sé si ens atrevim a fer-la després treball oral fet a classe , com s'acaba esculpint en una part dels qui t'escolten. d'aquesta resposta sobre l'associació ..

Això m'ha sorprès agradablement.

- Bé, sense que ningú no interpreti que rectifico brutalment el que abans he dit, - Hem començat parlant de la instrucció, els diria que s'associïn especialment el lema inicial que hem esmentat... I si quan són joves , quan tenen força i enerparléssim de l'associació i de l'amor? gia, pe rqu è quan siguin més vells i vu l- Bé, jo diria que l'associació és, potser, guin viure més sols i tranquils ho podran un mal necessari ... Els que som profunfer només en funció d'allò que quan , de dament individualistes hem de reconèixer fo rma associada i enèrgica, hau ran aconque associar-se és imprescindible per tal seguit mentre eren joves. Per tant, assode ser forts. Fins i tot els qu i no tenim cieu-vos, per fruir de joves i també, a cap mena de plae r intrinsec en el fet de més , com una inversió per tenir un futur ser forts, de vegades hem de recordar en el qual sigueu ll iures de con tinuar asaquella cita biblica que diu que molt sosociats o no ,

•

34 37

l'alwnl'

Manuel Azaña La llibertat a Catalunya i a Espanya

Joan-Francesc Pont.

Catedràtic de Dret financer i tributari (UB)

38

Ara, quan els portaveus pol ípor el amor a vuestra tierra -y tics més irracionals s'escandalitgracias al estimulo de una tradizen de la presència de José ción ilustre y también al de comLuís Rodríguez Zapatero al balpetir con los pueblos modernos có del Palau el 20 de desembre mas adelantados-, han producide 2003 [potser un de ls gestos do el gran renacim iento catalan, cuya culminación esta en vuesmés simbòlics i esperançadors tra propia cultu ra y en esta mad'aquest canvi presidencial], és més convenient que mai recorravil losa ciudad vuestra. dar que l'autogovern català ha Pero ahora , trascendiendo esa trobat sempre la fratern itat repuimagen que en verdad puede blicana més enllà de l'Ebre. obtenerse por media de la inforManuel Azaña va pronunciar mación indirecta y del esfue rzo aquest discurs el 27 de març de 1930, al del propio discurso, he podido yo comrestau rant Pàt ria de Barcelona, en què probar durante estos días la profundidad del sentimiento nacionalista catalan , la inassocia les ll ibe rtats de Catalunya i d'Espanya , defensa la repúbli ca federal genuidad adorable de una multitud a la i no tem el supòsit que Catalunya "resolvez coherente y entusiasta, con un sentir viera ella rema r fun dado en la vesola en su navío neración por su L'autogovern català .... ". Precisament, tierra y por su lenha trobat sempre la fraternitat els ciu tadans de gua ; la alegría y la republicana més enllà de l'Ebre Catalunya, de tagratitud só lo porrannà laic i proque habéis entregressista, no senti ran mai l'impuls de sevisto la posibi lidad de sentiros comprendi gregar-se d'una Espanya capaç de parlar dos y estimados ; y así se me ha el llenguatge laic i progressista de aparecido el al ma catalana verdadera, Manuel Azaña . suave y trasparente como una perspectiva mediterranea, recatada , propicia a la Siempre había admirado a Cataluña efu sión sentimental como el refugio de desde lejos o en co rtas estancias en una cordillera.

Barcelona , su civismo fervoroso, su viva Tenía yo, o creía tener, la comp rensensibilidad para la cosa pública , su cosión de l catalani smo. Me habéis dado algo mas fecu ndo: la emoción del catalahesión nacional. Cua li dades todas que , animadas por el irrevocable propósito de nismo ¿ Cómo percibir la diferencia? Esta alcanzar la plen itud de la vida colectiva y claro: antes comprendía el ca talanismo.

Ah ora, ademas de comprenderlo, sienlo través de tan tas vicisitudes históricas por el ca talanismo. La diferencia, para mi, es un destino superior, común . notable porque - ignoro si a todos sucede En aquella protesta, por tanta . no só lo nos manifestabamos en defensa vuestra, lo mismo- no sé hacer nada ni sirvo para sina también en defensa propia, para nada si las casas que me ocupan no me barrar la manc ha que se pretendia echar emocionan . AI amparo de esta emoción, que me restituye un poca a mi inclinación sobre nuestro pais en una de las maniobras mas bajas de la dictadura. Nadie me comunicativa, quisiera deciros dos o tres negara que del fenecido régimen lo peor, casas que me parecen muy oportunas . a pesar de se r tan dolorosa toda lo deNos habéis hablado con tinuamente -y ha sida pura gentileza mas, era la clase de ra zones con que prey amabilidad de vues"Para oprimir tendia disfraza rse la titra parte el hace rl o a vuestra patria as i- de gratitud por rania . Razones delise tomaba como pretexto rantes, ofensa aquella del manifiesto a ot ra patria ... " a favor de vuestro perpetua al buen criteidioma. Y en efecto, ria, al entendimiento y en dias de dolor para todos, singularmenal sentida común. Por efecto de aquella te amargos para Catal uña, pensando en estupidez padecimos, ademas de una nuestros sentimientos maltratados -y a opresión en cuan to ciudadanos , un agraeste maltratamiento se debe añadir los vio particular en nuestra condición de que le siguieron- queriamos deciros lo castellanos. El rubor nos embargaba al que era menester entonces para que os ver que para oprimi r a los catalanes se lIegasen unas palabras de animo y el tesinvoca ban las casas mas nobles , profatimonio de que no estabais solos. Pero nada s por la tirania ¿ Vosotros os doléis bien miradas las casas no debéis agradejustamente de que se oprimiese a ce rn os nada, porque queríamos solamenCataluña? Pero ¿no habiamos de indigte cu mplir con el deber elemental de exina mos aún mas al ver que para oprimir a gir que os guardasen el debido respeto a vuestra patria se tomaba como pretexto a otra patria? ¿AI ver la inteligencia y en ella a la personalidad que nuestro idioma de los pueblos que se servia para promulgar manifiesta precisaen Cataluña unas lemente en las obras yes despóticas? ¿Qué se cometia la indigna de la inteligencia. falsedad de lanzar Y esta lo queriamos hacer no de una contra est e pais la manera fria o en viridea de una España tud de un principio incompatible con las general, que podria mas sencillas y justas aplicarse de la misma libertades de los puemanera a cualquier bios? Contra toda eso pais lejano , sina con se elevó nuestra propl ena concienc ia de testa. las realidades de Yo no say patriota .

Catalu ña, de sus Este vocablo que hace mas de un siglo significreaciones actu ales y del rango que ocupa caba revolución y libertad ha venido a entre los pueblos peninsulares, unidos a corromperse, y hoy

34 39

40

y la de España son la misma cosa . Yo manoseado por la peor gente incluye la creo que esta liberación conjunta no romacepción màs relajada de los intereses publicos y exp resa la intransigencia, la in· perà los lazos comunes entre Cataluña y tolerancia y la cerrazón mental. Mas si no lo que seguira siendo el resto de España . soy patriota, si soy español por los cuatro Creo que entre el pueblo vuestro y el mia costados , aunque no sea españolista. De hay demasiadas lazos espirituales. históahi que me considere mi embro de una ricas y económicas , para que un dia , ensociedad ni mejor ni peor en esencia que fadandonos todos , nos va lviésemos las las demàs europeas espaldas como si jade rang o equivalente. màs nos hubieramos "Si algún dia Cataluña Y es en cuanto espa· canac ida. Es natural resolviera rema r sola, ñol que me anima el que en tiempos de luseria justo el permitirlo .. ." espiritu propio de un cha establezcamos el liberal que hallandose inventario cuidadaso predeterminada en gran parte por inclina· de lo que nos separa; pero serà también ciones heredadas, las corrige, las encauo bueno que un dia nos ponga mos a refleza hasta donde le permite el desinterés xionar sobre lo que verdaderamente -no de la inteligencia. administrativamente , sma espiritualmenLa vocación que aqui se manifiesta no te- nos une. es mia, unicamente. sino también de mu· Yo conciba, pues , a España con una chos ot ros que sienten como yo la grave· Cataluña gobernada por las institucianes dad del destino que pesa sobre la gente que quiera darse mediante la manifestade nuestro tiempo . Todos nosotros. todos ción libre de su propia volun tad . Unión lilos que sienten como yo, han descubierto bre de iguales con el mismo rango. para que al hablar y escribir en pro de nuesasi vivir en paz , dentro del mundo hispàtros objetivos liberales y renovadores se nica que no es menospreciable . Y he de encontraban ante un desierto ¿Oué sole· deciros también que si algún dia dominadad la de un español que aborda las ra en Cataluña otra voluntad y resolviera cuestiones públicas en esta forma? ella remar sola en su navio , seria justo el Oueriamos revivir a España y se nos arpermitirlo y nuestro deber consistiria en gumenlaba con los muertos. Queriamos dejaros en paz. con el menor prejuicio mover a una multitud y sólo encontràbaposible para unos y otros, y desearos mos fantasmas ¿Dónde està la came vibuena suerte, hasta que cicatrizada la va en la cual podam os prender la fuente herida pudiesemos establecer al menos de una emoción que a todos hace arder retaciones de buenos vecinos . No se dirà con el entusiasmo de trabajar en una que no say liberal. Pero si esta ocurriera , obra fecunda? La alegria que me produy en el momento que se presentase , el ce el contemplar vues tra catalanidad actiproblema seria otro . No se trataria de liva procede de esta : el catalanismo , o diberación comun . sino de separación . No cho de otra manera, el levantamiento es lo mismo vivir independientemen te de espiritual de Cataluña nos ofrece la ocaotro que vivir libre. Nueslro pais español sión y el instrumento para realizar una laes una prueba de lo que diga. bor grandiosa y nos situa en terrena firme Planteadas las cosas en esos termipara iniciaria. nos de convivencia y de igualdad , cas teGracias al catalanismo serà libre lIanos y catalanes lenemos una obra en Cataluña ; y al trabajar nosotros, apuntacomun por realizar que nos interesa a 10lados en vosotros, trabajamos por la misdos por igual. Ha de reslablecerse el orma libertad nuestra y asi obtendremos la den en la Penínsuta ¿Q ue ord en? El de libe rtad de España. Porque muy lejos de la justícia y de l derecl1o. violados no sólo ser inconciliables, la liberlad de Cataluña por la dictadura. sina también por el

...

:

:..

..

.

Viu un dia al Fòrum.

18:10 Diàle

Del 8 cie m.tg .. 2G de 5.'embre del 2004, I\.lr..-tl/lua So.'ñ.

l~ upi~1 mundi~l d~

ld

dl~~rsil':u

amb Sarama

20:50 Circ Les Arts Sauts

I .-1 dii leg enrTt

('ultul1"l ~ \r:IVt's d~ (l'ei ..spals ,in;c,c.

Fb..-, mk tir' JO hKliiR'eS on Vlur:15 h,', 1lI~' dÍ\""IWs rOfllWS d <, cultUr.l' tll1retenimeuL Fo..- DIàhog.: Iln L'1; pal d~ debat' refk'x¡ó (I" ",hi d.- 1.soo poll<'nlS bllSGlrdU solucionI " Is probl~¡lI"'" dd ",'git' XXI. J , _ CIutJrt, 'OI I\.lrrelona .\I'd prm;¡gomsta d'ul'O,;u(I"" ''''P'KI;o('\I' I ;rJtrestxptuSWn, arti'tique.

Fòrum Barcelona 2004, una trobad. que mouril el món,

12:15 Exposoons. Guerrers de Xfan

\1

11:

22:00 Concert Phi CoIllns

les

15:15 Festival del fVlar

14:00 Concert amb Stin

16:30 Carinhos Brown

Forum

www.barcelona2004.org

BARCELONA

Informació 902 24 2004

2004

SOCIS

E'I endesa 7éle(iJ"im ~

PAT RO C INADORS .

~

,,,d'.

/BERlA'

"'

•

@ TOYOTA

..M"1 -" a c· aIxa,

--..

42

Estado español moderno cuando màs pasina contra un Estada real. Vosotros , catalanes, maldecis muy justamente del recía estar dentro de las normas constituEstada español; nosotros tambièn . Pera cionales. Tenemos , todos , ante nosotros la frontera que divide a los amigos y eneun problema politico en el cual se resumen todos los demàs. Se ha hablado mumigos del Estada español no es geogràfica como la frontera cho de la cu ltura , pero "Si hemos de vivir juntos lingüística sina social. la libertad ha de anteSi el Estada español ceder a la cultu ra. AI ha de ser en virtud menos para m í. La tiene acèrrim os enede la federación ... " migos en Castilla , elevación cultural es también el Estada esuna elevación del hombre mismo . Mas es preciso empezar pañol ha ten ida - espero que no los tenga por ser hombre . Ha de crearse un Estada màs- amigos y valedores en Cataluña, es decir, gente que ha pospuesto su nuevo den tro del cual podamos vivir tocatalanismo libe radar a la preocupación dos. A esta , liricamente , se suele lIam ar fanàtica del inte rés de clase y se ha aliarevolución. Hemos de hacer saltar la clada monstruosamente con ese mismo ve del arco en el cual se cif ran todos los Estado que debería considerar como su estigmas de la sífilis histórica que la esenemigo natural si escuchase su contructu ra oficial española padece. El Estada ha de sali r de la voluntad popular ciencia de catalanes .

En resumen: queremos la libertad cay ha de ser la garantía de la libertad. A talana y la española . El medio es la revoesta se llama República . Y si hemos de lución ; el obj etivo la República, y la tàctivivir juntos, catalanes y castellanos , resca oponer una barrera inconmovible al petandonos mutuamente , ha de ser en confu sionismo y a la bastardia . Si estavirtud de la federación y no en vi rtud del mos de acuerdo en todo esta bien podecorrompido prestigio de instit uciones exmos esperar que nuestra visita a tenuadas. Esta revolución que propugnamos no se dirige contra un Estada ficticio , Barcelona serà inolvidable •

•

la creaciĂ&#x201C;

Xavier Torrent

44

Sense titol Ferran Mas

. '.

(

,

•

CC* Memòria militant: una història de la Joventut Comunista de Catalunya El projecte vol rescatar la història de la JCC de l'oblit -oblit on està immersa la memòria de l'antifranquisme, i especialment la lluita juveni l antifranquista front a la història de les grans organitzacions i dirigents- en el cam í de la reconstrucci ó d'una memòria democràtica del nostre present.

La Fundació Ferrer i Guàrdia anima als antics militants i amics de la JCC a: - enviar material , fotos, documents (originals o fotocòpies) - donar suport econòmic - escriure l'experiència i les pròpies vivències .

Direcció: Jordi Serrano Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Invest igador: Xavier Domènech, historiador Assessorament científi c: Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB (C EFID - UAB).

Amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Fundació Nous Horitzons.

Per més informa ció: Fundació Ferrer i Guardia Avinyó, 44 Tel. 936 011 644 08002 Barcelona . ffg @laic .org

Ics l'ccomanacionS

lli b l'eS Un matematico Iee el periódico

Paulos, John Alien Tusquets Editores; Col. Libros para pensar la Ciencia .

Barcelona Si el ministre d'economia diu que la Inflació baixa. ara és del 3% i el Irimestre pa ssat era del 3, 1%, és cert ?

Naturalment. diu en els periodistes ... Potser, diu el Sr. Paulos , perqu è 3% és una

mitjana estadística , per tant, depenent del marge d'error de la mostra utilitzada (pot ser del 0,2%), la inllació pot estar pujant.

Exemples com aquest van assenyalant els errors més habitu als i sagnants de la prem sa diària. que fa que els periodistes i. doncs, els lectors caiguin en la manipulació que molts cops fan polítics o grups de pressió per defensar les seves tesis.

Com , per e xemple, els e rrors

de coherència del subjecte matemàtic, com quan diem que el nivell de comprens ió lectora dels nostres alumnes és molt infe rior al de la resla

d'Europa. I no tenim en compte que a la resta d'Europa els alumnes són la tercera o quarta generació d'una població totalment escolaritzada en centres de qualitat , i en canvi, la nostra és la primera generació.

Caldria , don cs, comparar el

nostre univers estadíslic d'adolescents amb la totalitat dels adolescents de setze anys d'en fa trenta i, aleshores, decidir si el nivell de comprensió lectora ha baixat o no.

Però no s'atura aquí, i també entra en el sempre relliscós tema dels ordres de magnitud, com , per exemple, quan associacions de dones diuen que 2.000.000 de dones pateixen maltractamen ts a Espanya ... Si ens aturem i calculem el nombre de dones

aparellades amb un home de 25 a 55 anys, l'edat més habitual dels maltractaments, ens adonarem que una de cada sis és maltractada, fet que vol dir que a cada escala, com a míni m, no una sinó dues dones són maltractades. Com que obJectivament és fals, acaba anant en contra de la credibilitat de les nostres benvolgudes associacions.

Podria parlar de més problemes matemàtics en les notícies, al voltant de la mala formu lació, si no manipulació, de les preguntes de les estadistiques , que donen informació errònia en el fons pera certa en l'explicitació de les re spostes, o simplement l'oblit de variables fonamentals a tenir en compte a l'hora d'anali tzar un fet.

Aquest llibre és altament recomanable per a qualsevol persona que vulgui llegir la premsa amb una minima garantia i llibertat.

(J .S.C)

34 47

11I.'ll'II誰lJ-l (I.' 1 .'1'/'('/1 /11111"1'.'. a......fJf'iell-\ os I ... ('1'1./1 /01'1...:_ l '.'.:Ii/lll 'IJ-I

(j.'

l ,,{'n'l/

(dicu,'

moviment laic i progressista