Espai de Llibertat - núm. 23

espai de llibertaT l'cviSLa d'esQucl'I'CS pCI' a la formélció, la l'cl'lcxió i l'agiLarió políLicA '1'(' 1'('('1' Ll'illll'sll'l' SOO 1H' '':-:l'l t'~

¿OO I

23

El mOllogn) Iïc: Rccu pcra l' la mcmòria POLogra l'ics: Mallcl Armcngol L'cn tl'cvisLa: Salvador Cardús

Numero 23 Tercer tnmest re 200 1

Dlfector Jordi Serrano

Subdlfector Jordi Miralles

Consell de redacció David Sempere, Xavier Brelones.

Josep Sellarès, Gemma Martm.

Sanll Castella. Ferran Escoda.

Montse López, Antoni Castells Vicenç Molina Espai de Lllbe r1 al.

AVinyó. 44 pnmer. 08002 Barcelona e-mall ffg@la lc.org

Tel 934 125926 Fa, 933170661 Edita: Fundació Ferrer i Guà rdia

Impremta Pnmera Impressió , S L. Sabadell

Disseny.

Ferran Ca rtes I Montse Plass

Maquetació FundaCió Ferrer I G uàrd ia.

Assessoramef1llmgu¡stlc: Montse López Revista tnmestral Preu: 500 pIS. Subscripcions' 2000 pls.lany

Dl pòsl11egal: B. 33.262- 1996 ISSN: 11 36- 158 1 Espai de llibertat és membre de l'ASSOCiació de PublicaCions Periòdiques en Calala.

La I¡nla edllona l d'aquesta revista és el IlIurepensament, pe r tant. les OPInions del consell de redaCCió. les trobareu a l'EditOria l, la resta d'opinions se ra n unlcament responsabi li tat de qU I les flnni

© Les fotografi es que s'inclouen en aquest número són de Manel Armengol i corresponen a la manifestac ió pro-amnistia del febrer de 1976 al passeig de Sant Joan de Barcelona.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Moure's per la ci utat Leit Tl1orson

5

El monogràfic: recuperar la memòria L'altra memòria Vicenç Molina i Jordi Serrano L'antifranquisme al carrer Manel Risques Els resislenls anlifranquistes Dolors Marín La memòri a necessària de l'horror Da vid Serrano De la vaga de tramvies de 195 1...

Antoni Castells Duran

7 14

16

20

23

L'entrevista Salvador Cardús Jordi Serrano

29

La col ·laboració Jo també vaig conèixer Romà Planas Jordi Planes

39

L'apunt Ildefons Cerd à La creació Tempesta d'estiu Josep Gerona La Iota Manel Armengol

41 45

46

Les recomanacions Ll libres

47

La sucursal Xavi Torrent

49

23 1

Passat i present

2

Dediquem el monogràfic d'aquest número 23 a recuperar la memòria sobre el nostre passat. Un seguit d'articles ens assenyalen alguns dels aspectes més significatius o més desconeguts d'una de les etapes més traumàtiques i que més marquen el nostre present. Es va perd re el fil de la història. Max Aub ens ho recorda constantment.

Hubo un lajo y Iodo volvió a crecer, se curaran heridas, lo deslrazado se volvió a levanlar, ni ruinas quedaran. La gente se acostumbró a no tener ideas acerca del pasado.

Ahora, tal vez, empieza a variar para los que toda via no estàn en edad, pera tardarà toda via mucho para llegar a formar una minoria educadora (si la dejan na cer),

Evidenlemente los que lleguen a lener acceso a la geslión pública, el dia de mañana, lo haràn desde crilerios de madurez -es decir, desde la valoración del dinera, o del poder, o de la técnica- pero no habràn sabido nunca lo que haya podido ser el idealismo, el radicalismo -no digamos la revoluciónen una vida.

Per tapar l'oblit es generen un seguit d'estratègies. Una de les quals és la fascinació per qualsevol idea vinguda de fora. Sembla com si els referents propis no existissin. Moltes de les idees que s'intenten traslladar aquí no ten en sentit ja que estan pensades per situacions, societats i cultu res concretes. És un problema que ve de lluny. Els progressistes catalan s es van fascinar per idees, països, Però, quins són els resultats de la persones i ideologies molt llunyanes : des memòria a la Catalunya d'avui ?

Lenin , Mao, Castro o el Che Guevara.

Segurament aquest és un dels aspectes URSS, Xina, Vietnam o Cuba. I més rede la nostra mentalitat centment per qualsevol col·lectiva més difícil cosa vinguda d'Europa .

Vivim en una societat Amb l'avantatge que gràd'analitzar i de detectar. democràtica i moderna cies n'hem tingut que els És un efecte similar al però hi continuen europeus ens donen cent sostre de vidre - teoritzat voltes. Ara bé potser pel moviment femin ista- i pervivint els tics n'hem fet un gra massa , que té una clara aplicació del passat Un altre exemple de la en aquesta qüestió. desorientació és l'intent Aparentment vivim en de recuperar la idea de la subsidiarietat. una societat democràtica i moderna , però És un fet que només denota el desconeial dessota hi continuen pervivint els tics xement de la rica tradició del republicadel passat en formes noves i camuflades .

el Imnt de vista de I~OI'geS

4

de la llibertat i la justícia. Milers de catanisme federal filosòficament molt més elaborat i preciso El federal isme català lans han su portat morts, exi li s, tortu res , presó, humiliacions de tota mena , mentre sorgeix com una idea central del lIiurela nostra classe polítipensament. És a dir, Recuperar la memòria és ca no els ha rendit per sobre de la voluntat popular no hi ha segurament imprescindible l'homenatge púb lic que es mereixien . Quina ha cap més poder. El ciusi volem saber el que cal estat la raó darrera tadà s'autodetermina fer d'ara en endavant d'aquest abandó?

-escull la pròpia via a la felicitat-, els munici¿Miedo a qué ? ¿A la policia? Sólo pi s decideixen confederar-se. És la nosen infima parle. Miedo a no saber tra forma d'entendre el dret a l'autodeterminació lo que son.

Pod ríem posar molts més exemples Recuperar la memòria actuals sob re les conseqüències de la no és l'únic camí, desmemòria. La desideologització de l'única tasca a l'esquerra no és el producte d'un fat irrefer, però és semeiable sinó la conseqüè ncia de l'oblit de gurament im presla tradició progressista . cindible si volem de Tota una generaci ó de resisdebò "saber el que ten ts s'ha anat morint els sabien" i sobretot i darrers 20 anys. Persones més important saber anònimes que han mantinel què cal fer d'a ra en gut amb una dig nitat incommensu rable les idees endavant \

la con signA

Moure's per la ciutat

Leif Thorson Bofarull Enginyer Industrial especialitzal en mobilitat i seg uretat viària El que de cap manera i amb Fa dies que penso en quina molta tristor no us puc recomaconsigna podria donar per mounar és que us desplaceu a peu re's per la ci utat i no em queda o en bicicleta per les ciutats , ja més remei que recomanar a les persones que usi n "el cotxe" . que la probabilitat de mori r usant aquests mitjans de transAlgun s pensareu que m'he port és molt superior al transport tornat boig , però a nivell individual, és a dir, a cadascun de vopúblic o al cotxe. Fa poc llegia unes reflexions sobre els èxits saltres estic obligat a recomanar-vos "el cotxe" com a mitjà aconseguits pels anglesos, pel que fa a seguretat vià ria, en els de transport més òptim tenint en últims 1O anys i apu ntaven que compte com són les nostre s ciu la disminució de la mobilitat a tats actuals.

Si hagués de recomanar el mitjà de peu i en bicicleta podria ser un dels lactors més import ant de la millora de la setransport per desplaçar-vos per la ciutat guretat viària. considerant la seguretat com el factor Alguns em podríeu dir que l'actitud és més import ant us recomanaria primer el transport públic, posteriorment el cotxe , molt incivica o poc sostenible , però es després anar a peu i per últim les biciclepot demanar que arrisquem la nostra vida tes i les motos, però hi ha altres factors per contaminar menys. per estalviar enercom són la comodigia o perquè hi hagi Les ciutats no estan pensades menys decibels a les tat i el temps de ciutats? viatge que també per desplaçar-se a peu cal considerar a Segurament es pot o amb bicicleta ; l'hora de triar el conclou re que les ciules ciutats no estan mitjà de transport i tats actuals no estan pensades per a les persones pensades per desconsiderant aquests altres fa ctors "el plaçar-se amb els cotxe" esdevé poss iblem ent el mitjà més mitjans de transport més vulnerables, i anant una mica més lluny fins i tot es poòptim . D'altra banda l'oferta de transport públic és limitada (en algunes ciutats inedria dir que les ciutats no estan pensades per a les persones . xistents) i en alguns moments (per exemple de nit) pot se r que la no existència de Em podeu dir que si tothom utilitza el cotxe les ciutats quedaran absolutament transport públic o un temps de viatge col·lapsades. que augmentarà la contamimassa prolongat ens faci impossible usar aquest mitjà de transport . nació acústica i atmosfèrica. Només us

23 5

6

Segurament si els vehicles portessin un dispositiu que els impedís adquirir velocitats superiors als 50 km/h ja aconseguiríem una bona part d'aq uest objectiu .

Naturalment fins ara he estat parlant de la manera òptima de desplaçar-se per les ciutats actuals tal com estan concebudes. Una altra cosa seria entrar en la discussió de si es podrien transformar les ciu tats actuals i els seus sistemes de transport . El primer que caldria seria establir quin repartiment modal es vol per a una determinada ciu tat i en quant temps es vol passa r de la situació actual a la fu tura. Aqu est pas no es pot fer sense tenir com a primer objectiu la seguretat de les persones ,

puc donar la raó i argumentar que quan això succeís s'hau ria d'arribar a una solució acceptable per a tots, Potse r ens veuríem obligats a re stringir l'ús dels cotxes (determinats dies només circulen les matrícules parell s) o potser podríem anar més lluny i limitar el nombre de quilòmetres que pogués fer cada ciu tadà a l'any, Mentre que això no succeeix es podria inten tar aconseguir un sistema de transport ll iure de conseqüències greus per a la salut (tal i com proposen els suecs), tenin t en compte entre d'altres qüestions les li mitacions biomecàniques de les pe rsones i una distribució de l'espai públic més equitatiu entre els diferents mitjans de transport.

• e ~~ --'~ .1'

,

~.\~. ..

-

'~.',

.

" ,

> -.'

í,

/

,-

It

f

ci monogl'àfi C

L'altra memòria

Vicenç Molina i Jordi Serrana Espai de lli berta T Una de les conseqüències És un pèl cansa t, segur. Però, de la desmemòria històri ca, promalgrat tot, i veient com van les coses en l'entorn mediàtic i "culduïda arran de l'escassetat de força de la resistència democràtural" d'aquesta entitat -només cal donar un cop d'ull a la pàgitica que es va enfrontar a la dictadura feixista, i, per tant, de la na web de l'Arquebisbat de poca influència qu e aquests Barcelona o "lleg ir" el suplement sectors va n teni r en la gestió de Alfa y Omega que, en nom de la transició, és l'encara permal'Arquebisba t de Mad rid , publica nent necessitat de reivindicar el els dimecres l'ABC- encara , en dret a conèixer certes zones del aquest país -i en aquests païpassat que ens expliquen el presos- hem d'arrisca r-nos a fer el camí explicatiu que va de l'antisent i que ens agradari a que ja clericalisme a la desmemòria . no ca lguessin en el futur, En aquests jocs i contrajocs de l' ús de Tan sols hi voldríem fer alguna anotala desmemòria - més que no pas de la ció de caràcter històric. La història entesa memòria- que ha n estat tan habituals en com a diàleg viu del present amb el pasl'etapa de transició a la democràcia dessat, amb la mirada posada en l'intent de taca, d'una manera prou evident, la neconstruir un futur més digne i més lliure , cessi tat d'enllaça r la praxi de l' humanisés un bon instrument per comprendre les me laic i progressista coses de la vida. Així amb la tradició del reho va entendre un hisLa història entesa com publ icani sme federalistoriador italià, a diàleg viu del present ta i de l'esquerra poBenedetto Croce (no amb el passat és un bon pular anterior a la gens radical , d'altra instrument per comprendre banda) , que pensava Guerra Civil.

I, ens agradi o no les coses de la vida que tota història era (probablement , ens sempre història conagradari a més que no hag ués calgut que temporània, perquè els reptes davant fos aixi), aqu í és on ens trobem amb l'andels quals els individus i els grups es troticleri calisme. I, desorbitadament , de vebaven eren recurrents: gades resu lta que, per parl ar-ne , s'ha de fer l'esforç de no semblar intolerant amb "Mucho peor les fue a o/ros paises, un suposat dret primigeni a la pu resa como l/alia, donde volvió a aparecer el cura jun /o al principe y sus minis/ros, a la d'intencions del qual és dipositàri a, en exclusiva , l'Església catòlica. censura pali/ica se añadió la episcopal y

23 7

Eduquem en la diversitat

Jocs d'arreu del món Jocs gegants

•

•

•

E N

-

Demaneu-los • scn

Entorn, sccl Avinyó, 44 segon 08002 Barcelona Te. 93 302 61 62 Fax 93 301 96 94 a/e: entorn@entorn.org

no serà..... Ho ha intentat, també , per mitjà de la invasió (directament o a través dels partits conservado rs) de l'espai legislatiu -dret civil , dret de la familia ... - i la confusió entre el criteri de regu lac ió de la consciència privada dels creie nts i el dret positiu . Quan no hi ha hagut altre mitjà, pel recurs a la violència: tres guerres carlin es , cop d'estat de l'any 1936, quaranta anys de dictadura franq uista ... I Croce parla de la situació que es viu a tota la violència psicològica al damunt de l'Europa de la Restauració posterior a les tantes generacions . guerres napoleòniques (181 5- 1830), i, en Dissortadament, no era per motiu s ribona mes ura , d'aq uí arrenquen les caudículs que es cremaven els conve nts. Tot ses del component per força anticlerical i que , evidentment , no s'havien pas de de l'esquerra cata lana cremar. No és lícit frivoL'Església pertanyia fin s a la República. litzar el que va significar S'ha afirmat (com ha la revolució libe ral a al bàndol "enemic" fet Llore nç Gomis a Catalunya a l'època de per al conscient L'Avenç) que, a partir de i l'inconscient col-lectiu les bullang ues de 1835, la revol ució liberal, ni les profundes arrels dels sectors populars l'Església catò lica no indel malestar popular tentarà imposar les seacumulat al llarg del ves creences per mitjà del poder tempotemps. És clar que mai no hi ha justificaral. Però, ben al contrari , el cert és que ció per a l'actu ac ió violenta, però també ho buscarà de totes les form es poss ibles. és prou clar que l' Església pertanyia al Mitjançant l'exercici directe del con trol sobàndol "enemic" per al conscient i l'inbre el procés de formació de les consconscient (sobretot, aquest darrer) ciències - l'ensenyament i tot l'entramat col· lectiu dels secto rs populars , i que els de la socialització cu lturallfamili ar i institunuclis més marginal s d'aquests no manicional- gairebé in interrompudament fins festaven la seva crispació de forma polítia la Segona Repúbli ca. Amb totes les forcament organitzada , sinó aprofitant qualmes imaginables de propaganda (han essevol possible escletxa d'actuació que , tat molt més efi caços en les tècniques per un instant , els atorgués el protagonisd'ag iVprop que no pas la III Intername que l'Església (conjuntament amb la cional) .. . D'on, si no, deriva la identificaresta de poders socials i econòmics) els ció tradicional amb els referents ideolòhavia negat des de sempre. Cal recordar gics i els codis "morals" catòlics per part que l'Esg lésia lluitarà se mpre pel restablidel pensament reaccionari espanyol i cament de l'Antic Règim , i serà, tot al llarg talà? Cal no oblidar que, d'aquest darrer, del segle XIX , al costat dels qui lluiten també n'hi ha. D'on, si no, l'exc lusió del contra la democràcia, el sufragi universal , laïci sme (o de la laïcitat) i de les perspecels drets humans . Cremes de co nvents tives més o menys progressistes, com a com les de l'any 1835 són actes revolu "categories" inte l·lectuals alienes a la cionaris (amb totes les con tradiccions) de "normalitat" i, per tant , excluïbles del persones que volen acabar amb la permarc social i naciona l immed iat? Aquest vivència dels antics drets de propietat és l'orig en de l'''anti-España'' i de la fras e d'origen feuda l. Tot i que es vulgu i amade Torra s i Bages que continua insc rita gar, el poder econòmic dels convents i en el fronti spici del monestir de dels bisbats a Catalunya era un dels màMontserrat, "Catal unya se rà cristiana o xims responsables de l'explotació page-

por todas partes se percibiò un tufil/o, mezcla de olor a sacristia y policia: por no Ilablar de España, donde el comportamiento de la Iglesia ca tólica fue ta n estòlida en su aferrarse al pasado, como para que de Jas remanentes visceras de aquel/a tierra irrumpiese un feroz antic/erica/isma, muy extraño entre aquel/as gentes y con aquel/as tradiciones"'.

23 9

10

sa. Cremaven els convents per cremar tre poder econòmic i poder eclesiastic els documents que certificaven aquesta des que va treballar com a sacerdot per a explotació 2. És ve ritat que la desamo rtitla companyia d'Ant onio López , marqu ès zació de béns eclesiàstics decidida pels de Comillas -el qual va tra fi car amb esliberal s espanyols va afavorir més els claus i, després, amb el tran sport de solsectors més potent s de la burgesia que dats durant la guerra de Cuba. Quan la no pas els pagesos, jerarquia eclesiàstica perquè només aquells va pretendre declarar AI llarg del conflicte podien compra r les teboig en Verdaguer, van entre liberals i carlins, rres subhastades. Però ser els anticlericals els l'Església rebutja de forma qui es van mobilitzar això té molt a veu re beligerant qualsevol amb el caràcter extreen la seva defensa . plantejament democràtic madament "moderat" Són dive rsos els metdel mateix liberalisme ges lIiu repensadors "progressista" espanyol (el de que fan informes favorables sobre la saMend izabal, per exemple). Mai, fin s a la lut mental del mossèn. És per aquesta República, no es plantejaria una reforma raó que els anticlericals van a la man ifesagrària se riosa (la del bienni social-azatació de dol. quan es mor, i que voten a ñista de 193 1 a 1933) que sí que afavo rifavo r d'e rigir-li un monuments, ria di rectament la pagesia , i no ca l dir No és tampoc per cap mena d'irritació com va reaccionar l' Església davant d'ape rsonal o confusió social que reb rota questa. A més, si anéss im més enre re, l'anticlericalisme l'any 1909 , arran dels fets de la Setmana Tràg ica que desemveuríem com l'Esg lésia no havia fet tam boquen en l'afusellament de Francesc poc cap gest favorable als sectors popuFerrer i Guàrdia. Barcelona se subleva lars . Només cal tenir en compte la seva manera criminal d'enfrontar-se a la revolcon tra les lleves provocades per la injusta remença contra els mals usos 3. tificable guerra de l'Àfrica, que no fe ia més que servi r els interessos dels accioAI ll arg del con flicte entre liberals i carlins, que omple bona part de la vida nistes de la companyia de mines del Rif. social i pol ítica espanyola i que s'estén L'actitu d de l'Església , per desg ràcia , fa que la crema de convents en aquest mofins a la guerra civi l, l'Església catòlica , ment no sigui cap casualitat. Sovint s'ha molt majoritàriament , no fa més que atia r el foc, rebutjant, de forma bel ·li gerant , parlat de tres capellan s morts. Molt poc, qualsevol plantejament democràtic i de de la repressió venjativa de la jerarquia catòlica. Ens trobem amb 104 civil s morts defensa dels drets humans . No podem sii 296 ferits; 1.725 processats, dels quals tuar en el mateix pla moral , per exemple, Pi i Margall i mossèn Sardà i Salvany 4.

1.5 11 deting uts; 59 condemnats a cadena Víctimes i botxin s han de se r contemperpètua ; 17 con demnats a mort , dels quals en són executats 5. Cap d'ells no plats sota perspectives prou adequades és acusat de matar ningú 6, La consigna per tenir un perfil prou nítid de la realitat , tant en el tema que ens ocupa com a fe rotgement repressora de tota la dreta l'Alemanya nazi , al Xile de Pinochet , a catalana i espanyola, atiada pe r l'Església i a la qual obeeix Prat de la Riba , imBòsnia o a Txe txènia. I, en aq uest cas, pedeix que es publiq ui a La Ve u de Ca tal'Església és amb els botxins. lunya (l'òrg an de la Lliga Regionalista) També s'han amagat, molt sovi nt, les raons del conflicte entre la jerarquia de l'a rticle de Joan Maragall , La ciutat del l'Esg lésia catòlica i mossèn Cinto perdó, en què es demana clemència i es fa un exe rci ci d'autocrítica des de la persVerdaguer. El capella poeta va denunciar pectiva de qui sap com han actuat i què l'excessiu poder de la institució , atès que coneixia molt de prop la connivència enhan prioritzat els estaments benestants.

La qüestió esdevé més tràgica , i més mancada de racionalitat, sovint, quan s'ha intentat presentar et món det catolicisme, en el seu con junt , com a víctima d'actituds d'intransigència persecutòria en l'època de la Segona República i la guerra civil. I, per come nçar, sembla excessivament surrealista posar dins el mateix sac els sectors democràti cs, que es mantenen fidels a la legalitat republicana, i el gruix de la jerarquia de l'Església, que de seguida dóna suport al moviment militar, a la duresa més sag nan t de la repressió antipopular i a la dictadura posterior. Cal distingir les honroses excepcions d'homes com Man uel Carrasco i Formigu era - afu sellat a Burgos el 1938 pels feixi stes-, d'actituds poc clares de molts catòlics en referència als principis de neutralitat laica (ben moderada , d'altra banda) de la legislació republicana. A tall anecdòtic, només ca l tenir en compte, per exemple , la relació de ce rts elements de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJ CC) amb el feixisme italià 7. És dolorós que , tam bé, tantes vegades s'hagi commemorat l'escruixidora xifra de capellans morts en aquest tràgic període . En això hi ha una part important de responsabilitat directa per part dels nuclis més alts de poder de l'Església i de la diplomàcia vaticana . Gairebé mai no es diu que abans del cop d'estat militar -amb el recolzament de la immen sa majoria de l'Església- no n'hi havia, de capellans assass inats. I cal insistir a deixar clar que la darrera responsabilitat intel· lectual i moral, en el desfermament de les violències, recau, preferentment, en els promotors del cop militar i els

seus aliats, l'Esg lésia catòlica inclosa.

Les institucions republicanes, la Generalitat, van mostrar una ferm a voluntat de mantenir la pau civil i d'impedir les persecucions , contribui nt, entre d'altres coses , a la salvació de l'art religiós .

L'Església, en canvi , incitava a l'od i i al fanatisme . I, en això, des del punt de vista dels creients en la fe ca tòlica (o en el cri stianisme en general) hauria de resultar moralment més greu aquesta violència que la dels escamots d'incontrolats - més o menys vinculats a la FAI , per exemple- que no comparti en un codi de valors equiparable. Des de la seva perspectiva , el catolicisme sempre ha pretès tenir la "superioritat moral", en virtut de senti r- se dipositari de la Veritat, ún ica i revelada .

Els religiosos ca talans, doncs , van ser injustificadament perseguits, de vegades.

Però no per catòlics , si nó per feixi stes B Cal no oblidar-se'n, d'a ltra banda , dels centenars de milers de persones , normals i corren ts, que van haver de fu gir de la persecució implacabl e i cruel dels franquistes i, amb ells, dels catò lics.

Ni dels que per culpa del nacionalcatolicisme van anar a parar als camps de concentració nazis o franqu istes .

AI llarg de la foscor de la postguerra, amb molt poques excepcions - Vidal i Barraquer, des de l'exili-, l'Església catalana no va ser pas diferent del conjunt de l'Esg lésia espanyola. En bloc, sense dubtes, van contribuir directament a la imp lacable repressió política, social , cultural i moral. És una trampa intel·lectual fer esment d'algunes persones o institucions només a partir del moment -anys 60- en què havien encetat una certa evolució cap a posicions més obertes , mentre se n'amaga el passat feixista.

23 11

12

Seria un greuge ètic considerable posar giornamento dels anys 60- el que ha pretès -igual que qualsevol altre sistema en un pla d'igualtat exministres de Franco -encara que sig uin Ruíz Giménez- i milide veritats finals que han de ser ac ríticatants antifranqu istes - tot i que fessin rement acceptades- és no perdre el control sistència armada, com els membres del i la influència sobre la societat . ún ica gamaquis-o Ni tampoc és ve ritat que la rantia de permanència d'una institució col· laboració dels tecnòcrates de l'Opus que s'identifica en tant que institució de Dei amb l'aparell de l'Estat feixista fes poder. I, si pot se r, de poder absolut. possible l'entrada en la Perquè , d'altra banda, modernitat i en el conEl gruix de la jerarquia la seva permanent traïtext europeu , quan això, de l'Església de seguida ció i tergiversació del missatge evangèlic de evidentment, ha estat la dóna suport tasca , encara no conclofraternitat impedeix que al moviment militar, sa , de la democràcia. pugui tenir cap altre rei a la dictadura posterior ferent justificatiu que s'Voldríem acabar amb dues re flexions . hagués de basar en un possible codi de valors ètics d'afirmació Per què bona part del poble català ha tingut tan mala opinió dels capellans i humanista. monjos? Devien tenir les seves raons, La segona reflexió és que , al nostre potser. N'hem exposat algunes , tot i que, parer, l'anticlericalisme ha desaparegut -segons que diuen alguns- no perquè evidentm ent, n'hi hagi moltes més.

L'Església catòlica sempre ha estat hagi desaparegut la raó de la seva entre els poderosos i de part de la conexistència , el clericalisme , sinó perquè va ser derrotat pels feixistes nacionalcatòservació aferri ssada dels seus privilegis, i lics. D'aquí ve la pervivència generacioaixò. inevitablement , ha tingut greus efecnal del control de l'Església sobre la polítes en contra dels pagesos, dels treballadors , de la democràcia , de les idees d'itica catalana, per exemple , i el fet que el president del Parl ament de Catalunya i el gualtat i fraternitat. És lògic , doncs, que candidat de l'oposició per al mateix càqui sigui pagès, treballador o demòcrata , rrec , en l'actual legislatura , siguin un ande tant en tant hagi reaccionat i hagi voltic sacerdot i un antic jesuïta. gut canviar les coses. Les revolucions L'anticlericalisme. doncs, no és que són això. Amb totes les seves con tradichagi desaparegut. si nó que va ser derrocions . I els seus possibles errors. tat militarment.

L'actitud històrica de l'Esg lésia, els Però de motius per exercir la ciutadase us compromisos. les seves opcions i la nia democràtica anticlerical no en manseva poste rior evolució no poden plantejar-se com si fossi n el resultat d'algun fequen: Obligació de mantenir, amb els nostres impostos - també els dels que no nomen teledirigit per un "fat" inevitable , compartim la creença-, aliè a unes voluntats humanes molt dela burocràcia cleritermi nades i molt concretes. Com si no hi cal. Ingerències hagués horitzó ni direcció. AI contrari , tot antidemocràtisembla indicar que l'Església ques de catòlica , a Catalunya , a l'Església en la Espanya, al món, abans i legislació civil. ara, amb el fanatisme Im posició de inquisitorial i extermidogmes i docnador i amb el trina catòlica postconcili -pasen escoles sant per l'apapúbliques . rença d'ag-

Conculcació del dret constitucional a no declarar sobre les pròpies creences o preferències religioses dels contribuents en la declaració de renda. Conculcació de la Constitució per part de tot l'entramat eclesial catòli c que es regeix per un Concordat que és situa per damunt de la legalitat exp ressada en la voluntat popular.

Les confessions religioses o els sistemes fil osòfics diferents al catolicisme es troben amb moltes més dificultats per intervenir en l'espai públic i fer ús dels mitjans de comunicació (fin s i tot públics) , obtenir suport instituciona l, gaudir de subvencions o desgravacions per als seus centres de reflexió. És, també, una violentació exp re ssa de la consciència laica l'assumpció de rituals i codis litúrgics d'una única confessió per part dels representants institucionals (cap d'Estat , membres de governs , representants municipals .. .) o dels centres públics d'ensenyament , en una so-

cietat democràtica, plural, i nominalment aconfessional.

A més , hi ha ciutadans que es veuen amb especials dificultats - tot i pagar!per organitzar cerimònies civils laique s, de vegades en moments especialment dolorosos (enterraments , per exemple) i han de seguir reivindicant permanentment el seu dret a no trobar-se amb la ingerència constant del simbol isme litúrgic ca tòlic. Són aspectes de la vida quotidiana en què no ser ca tòlic , encara avui , continua essent més complicat . Alguns ciutadans pensem que, en bona mesura , això és conseqüència de la desmemòria , o de l'alteració de la memòria històrica .

No anem contra ningú , que cadascú faci el que vulgui amb les creences mentre no les imposi als altres , però volem deixar constància que nosaltres si que en som , d'anticlericals , mentre ens calgui reivindicar el dret a la memòria , a l'altra

\. Croce, Benede tto. Historia de Europa en el sigla

Ferrer i Guàrdia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona , 1989, pàg. 33.

6. Connely Ullrnan, J. La semana tragica.

Barcelona : Ariel , 1972, pàg. 513 i 51 4 .

7. Codinachs i Ve rdaguer, P. La Federació de Joves Cristians de Ca talunya ( 193 1· 1936). Barcelona: Claret , 1990, pago81 i 117, 8 . Preston, P. F=ranco. Caudil!o de España.

Barcelona: G rija lbo· Mondadori, 1994, pàg. 235 ·

XIX. Barcelona: Altaya, 1999, pago 72.

2 . OUé Romeu . J.M . Les bullangues de Barcelona.

Barcelona: Mèdol, 1993, pàg. 32, 9 4, 124 i 125.

3 . Vilar, P. Ca talunya dins ('Espa nya moderna.

Barce lona: C Urial Ed. 62, 198 6, pàg. 233 .

4 . Sa rda i Salvany, F. E/liberalismo es pecada.

Madrid: Libre ria y tipogra fia caló1ica , SA. 1936.

5. Acta del ple de l'Aj untament de Barcelona de 9 de setembre de 1931. A: Ba rcelona a Francesc

memòria \

239 .

23 13

el monogl'àfiC

L'antifranquisme al carrer: a 25 anys de les manifestacions per l'amnistia Manel Risques.

Doctor en Història Contemporània. Coautor del llibre Temps d'amnistia

14

.. ' 'Fills de puta ': cridaven els det meu costat. No sé si els coneixia. No. Una facció de grisos s'havia decantat en persecució del nostre grup. Els cotxes novament envaïen el petit espai ocupat per ta manifestació. Clàxons, fressa, crits , trets de fusells, el pes ferotge de les botes damunt el paviment. "Fills de puta ", més fort, "cabrons", "fills de puta"... i fug ir (..) He vist aquest mati tres cà rregues fortes. Jo mateix, a la segona, he perdut tot contacte amb els meus ...

Són més a prop, els polis. Corren des esperadament, protegit el cos amb l'escut blindat, brandant /a porra amb llet, disparant e/s trabucs, remugant fàstics en aquell seu bramul d'inquisidor aïrat ...

D'aquesta manera Just M, Casero iniciava el relat de la manitestació del 8 de fe brer de 1976 en què a la reivindicació de l'amnistia, s'hi incorporaren les de "llibertat" i "estatut d'autonomia". Feia una setmana, molts milers de ciutadans havien ocupat democràticament el carrer davant la sorpre sa de les autoritats reclamant l'amnistia. Ara, set dies després , uns 8000 "g risos" es desplegaven per l'asfalt de la ciutat per impedir que allò es repelis . I actuaren amb una contundència premeditada contra els que intentaren du r a terme la reivindicació unitària de l'antifranqui sme català. Just M. Casero fou una de les victimes d'aquella violència

policíaca: va perdre la visió d'un ull a causa de l'impacte d'una pilota de goma. D'altres foren apallissats, veieren els seus cotxes destrossals o foren torturats a com issaria .

Feia dos mesos i mig de la mort del dictador, I el primer govern de la monarquia amb Carlos Aria s Navarro al capdavant i Manuel Fraga Iribarne com home fort mantenia una política continuista sense cap horitzó de canvi democràtic. En aquest context, les manifestacions per l'amnistia van suposar la irrupció pública de l'antifranquisme d'ençà el 20-N-75 i es pretenien com a punt d'arrencada de la ruptura democràtica. D'un antifranquisme que, des de fe ia anys , havia anat vertebrant el descontent social amb la dictadura , tot dotant-lo d'un contingut profundament democràtic i d'oposició frontal als valors de 1"'España del 18 de julio'·. Des d'aquesta tradició assumia ara un renovat protagonisme històric dient un "no" contundent a la pretensió del règim , cla rament explicitada per Arias Navarro : .. ' Yo lo que deseo es continuar el franquismo. Y mientras esté aqui o actúe en la vida pública no seré sina un estric to continuador del franquismo en todos sus aspectos y lucllaré contra los enemigos de España que han empezado a asomar su cabeza y son Ulla minoria agazapada y clandestina en el pais .. La qual cosa es complementava amb

mostrar de forma immediata la seva vo· luntat reformista i la seva capacitat per desbordar els immobili stes: ben significaAquests "temps d'amnistia" no eren tivament , la proclamació d'una amni stia , fàcils. Tot estava per decidir. Si l'oposició el 30 de juny de 1976 , fou la seva primedese rt ava de la lluita democràti ca els continguts de la dictadura havien de conra decisió. Amb un llenguatge i uns con· tinguts que recollien , en solidar una monarquia pensada en aquesta La repressió continuava part, les aspiracions antiperspectiva . Si la contisent l'única resposta a franquistes (parl ava de nuava , topava amb un reconciliació nacional i les demandes socials. d'implantació d'una nor· apa rell d'estat molt poHavia quedat palès a derós , que , de moment. malitat democràtica en la seva declaració d'inten· les hipotètiqu es force s Barcelona cions) es plantejava com reformistes dins el mateix règim no eren capaces d'altera r. La una mostra de la voluntat políti ca d'integració de la corona al mateix temps que repressió contin uava sent l'única resposincorporava una capciosa legitimació de ta a les demandes socials. Havia quedat palès a Barce lona; i es referm aria al llarg la mesura ent roncant-la amb uns insòlits d'aquell primer semestre de 1976 a precedents jurídics, els indults franquis· tes . Aixi , tot i les seves limitacions, era Vitòria. a Madrid . a València, a Bilbao, a Sabade ll. .. Però també es feia cada cop un primer pas, que necessàriament, per més evid ent que, en el desigual enfrontatenir credibilitat, calia acompanyar de rement, l'antif ranquisme no podia provoca r formes jurídico-polítiques que impedissin l'ensulsiada de les estructures de la dic· conside rar com a accions delictives les tadura. Tanmateix , posava en solfa la imque eren amnistiades. Per tant , suposava possibilitat del seu manteniment i marcauna nova dinàmica molt complexa de li quidació del franquisme i d'edificació d'un va la perspectiva de futur: un sistema sistema democràtic. inequívocament democràtic. En conseqüència , i davant la seva impossibilitat, la Les manifestacion s de febrer de 1976 "ruptura" anava assolint una di · van iniciar doncs , el procés que posaria mensió ideològica . referencial en crisi el continuisme franquista, que de la utopia mobilitzadora . i visualitzà els límits de la proposta rupturista de l'oposició i la precipità cap s'apuntava cap a la negociació com a mètode per so rtir al camí pragmàtic de la negociació, i del col· lapse. que va fer veure al fins llavors tímid Caldria esperar a la for· reformisme de dins del règim que mació del nou govern l'única possibilitat de bandejar el Suàrez perquè l'estratègia búnquer era obrir les portes , negociadora fos possible. precisament, a aq uesta neSuàrez, pel seu cantó, gociació amb l'oposició. havia d'encarnar la supe· En definitiva, foren l'exració de l'immobilisme pressió més acabada d'Ari as, motiu pe l qual de la "pressió des de escenificà la "ruptu ra" baix", de la mobilitamb el búnquer i parà zació al carrer, l'atenció en els cants de com a element si rena de l'opos ició , amb decisiu en el prola qual, forçosament , havia cés de la transide pactar. Per això ca lia ció POlítica .

l'advertència de Fraga: ... La calle es mía ..

•

23 15

el monogràfiC

Els resistents antifranquistes: entre l'oblit, l'amnèsia, la desmemòria selectiva o el pacte polític Dolors Marín i Silvestre.

Doctora en Històri a Contemporània

16

El cas de la desafortunada sort dels maquis , els guerrillers ant ifranquistes, els " hu idos" i d 'altres protagonistes de la memòria col ·lectiva.

fet justícia socia l a l'entorn d'unes persones que van lluitar fin s a la fi con tra el terror govern amental en el darrer país eu ropeu on va perviure el feixisme.

Però la pregunta seg ueix: per El títol , tan llarg , resumeix alquè aquest silenci a l'entorn gunes possibles raons de l'oblit dels maquis? Per què el tema historiogràfic i polític en què van és només seguit per algun s historiadors seriosos al marge de caure alguns protagon istes de la llarga lluita antifeixista del nostre la universitat o d'alguns cronispa ís. Un oblit que no s'entén en tes aficionats -no sempre amb un país que com el nostre va massa traça- que afu se llen començar a recuperar noms i fets a partir sense pietat textos de Historia y vida dels dels darrers anys de la dictadura fransetanta, i refregeixen impunement els lli bres pioners i valents de l'Ant oni Téllez i quista. Un país en què els estudis universitaris han generat tesis, tesines i grups d'Edu ard Pons i Prades sense consultar arxius , publicacions peri òdiques, o realitd'investigació a nivell general i local i on arxius i biblioteques posen a l'abast del zar entrevistes en profunditat?

En els darrers mesos i amb motiu de lector bona part d'informació de la vida l'activitat de diversos grups culturals o sepolitica , social i cultural del segle XX . És mi-politics s'ha tornat a parlar dels macomprensible que les dificultats aturessin la recuperació dels quis i algunes editorials Encara no s 'ha fet noms i dels fets en un han aprofitat la ventada primer moment de la per publicar treba lls sejustícia a l'entorn dels transició: així , després rio sos , de tota una vida qui van lluitar contra el del fosc túnel en què la d'investigació, d'algun s terror governamental cu ltura emanada del autors que fins ara eren franquisme va subsumir rebutj ats' . A l'Estat espanyol , l'associació Guerra y Exilio i a caescoles i universitats, després de l'intesa nostra el Col· lectiu d'Expresos Polítics ressat epítet de bandits, atracadors, delinqüents, etc. en què apareixien els rehan demanat que se'ls reconegui el seu dret a percebre una indemnització pels sistents a la premsa del règim , després anys perduts en presons i amagatalls. del silenci , persistent encara, dels arxiu s i Per una altra pa rt , a nive ll popu lar i forels fon s lligats a l'aparell repressor franmada per historiadors , i joves antiautoriqu ista , hem d'afirmar que encara no s'ha

taris , la Marxa del Maquis ha reali tzat en els darrers anys campanyes per tota Catalunya per tal de dignificar els llocs on van caure morts a mans de la Guàrdia Civil o el Somatén els principals guerrillers catalans . Aquests homes varen ser enterrats fora dels cemen tiris, a cops enmig del bosc i sense cap reconeixement a no ser el dels grups de mil itants anarcosindicalistes que any rera any anaven a retre homenatge i a dipositar fl ors i tabac als indrets on van caure Ramon Vila , Pasoslargos, anomenat per la policia Cara cremada , Francesc Sabaté, Ouico. Celedonio Garcia, Celes.

Enrique Martínez, Ouique, i tants d'altres que van regar amb sang tota la geografia catalana. Aquest reconeixement es feia fin s fa pocs anys de forma clandestina ja que no sempre les autoritats veien amb bons ulls tals activitats, i encara ara , la Marxa dels Maquis té dificultats per posar les plaques que recordin a la societat i als més joves. on es va desenvolupar bona part de la lluita antifranquista catalana. Per sort, a nivell local sorgeixen grups que investiguen seriosament, la seva pròpia histò ria per tra spassar- la als joves , com el grup de Berga que du el nom de Josep Ester. o el de la Llagosta , Pepe Borrego, a Tarragona , un equip d'investigadors a l'entorn de Josep Sànchez Cervel ló realitzà des de fa anys investigacions sobre les contrades lIindants amb Castelló, i a l' Hospitalet el grup a l'entorn dels Sabaté, A. Franco , C. Vidal i vari s més. La Marxa organitzà homenatges que van des de les conferències , els concerts de can tautors i poetes, la posada de plaques , o les marxes a peu que ressegueixen les passes dels protagonistes d'una guerra silenciada 2 .

Els Maquis, efs noms propis d'una història de lluitadors anònims Ouan jo era petitet Festejava i presumia Espardenya blanca al peu ...

La popular Cançó del lladre, can tada per molts d'ells , resumeix millor que res la pregunta que es poden fer els més joves , que només coneixen dels maquis alguns noms i algunes anècdotes tronade s d'atracaments. Els maquis veurien el seu esforç i la seva lluita perduda si es converteixen només en un mite , una lIegenda per a nois a la vora del foc. De fet els que pretenen això estan fent el joc als botxins franquistes que els convertiren en bandolers i buidaren de con tingut polític la seva resistència en un país humiliat, ocupat militarment , i on la por i la delació eren l'únic pa que es menjava .

La majoria de maquis catalans foren antics militants anarcosindicalistes que ja participaren en els seus pobles i ciuta ts dels esdeveniments de 1936. Els germans Sabaté , l'Amad or Franco , en Carlos Vidal , ja pertanyien a les Joventuts Llibertàries de l' Hospitalet, el mateix passava amb Marcel·lí Massana o Ramon Vila a la zona de Berga, Raül Carballei ra, Jaume Parés, l'Abissini, César Saborit, Luis Facerías, Lliberto Sarrau i tants d'altres militaven a Barcelona, Ramon Gonzales, el nano, s'a llistà a la Roja i Negra des de l seu Granollers natal , la llista podria seguir i seguir.

Aix i doncs, parlem de joves formats políticament que es negaren a deixarse vèncer els primers mesos de 1939, igual que la multitud dels que es van anomenar huidos que en l' Espanya ocupada per Franco fugien a les muntanyes amb armament i sabotejaren i atacaren fins als anys cinquanta

23 17

DISFRUTA Terrassa és una gran ciutat. sent.menls

Una ciutat gran

LA

DIV3RSITAT

U" VI~lm moltes persones

Persones de d.ferents faces edats, cultures, oplrllons

Persones que pensem actuem I sentim (18 maneres difluents Homes dunes, mfunll, gent gr¡tn, genllove, persones 8mb

més o menys recursos I amb Iduil1oyll!S dl\lerses

Totns luntes vIvim I conVl\Ilm en aquesta

c.utat, una trutat qUil vol ser mdlor, mes solldafla, I aue vol contmuar ,tCllent apreciant la d'\/e'S'181 DUll

dóna \/'08 I color Per sel Ulla ciutat miliar. temm encara lot un nou mrllenm

"'"

Ajuntemlimt <~ de TorraSla

a les forces repressives del règim . En varis llocs de la geografia espanyola aquells homes i dones adoptaren les tàctiques de l'exe rci t guerrill er i arribaren a tenir publicacions i una infraestructura important ajudada pel Partit Comunista qu e a la fi va desautoritzar la lluita guerrillera i va tenir greus dificultats per facilitar el pas cap a la frontera dels homes de la Sierra , ja que no tenien escapatòria. Molts d'ells havien lluitat també a la resistència francesa d'on va venir el nom: maquissard, o maq uis que es va emprar com a sinònim de guerril ler.

El cas català fou diferent, aq uí es va desenvolupar una guerrilla eminentment urbana, no estructu rada com exerci t -com el cas comu nista- si nó de grups d'afinitat , una pràctica antiga i pròpia del moviment llibertari internac ional i que a Catalunya tenia una pervivència que provenia dels anys vint en què la patronal i el Lliure obligaren els sindicalistes a agrupar-se i a armar-se per defensar-se.

Els grups d'homes anomenats d'acció va n ser una constant en tota la història anarqu ista i actuaren sempre a partir de la reflexió i l'acció personal, al marge de les consign es del sindicat o de l'organització . La proximitat de la frontera va fer que homes i dones torne ssin a prosseguir la lluita a l'interior, un cop havien servit ja al maquis francès contra els alemanys. La decepció brutal de veure com els aliats acceptaven de bon grau la pervivència del franquisme com a sentinella d'Occident contra el règ im soviètic i com a garant de l catolicisme integ ral els va revoltar. Com dèiem, eren joves que tenien alguna cosa a defensar: les idees lIibertà-

ries que impregnaren Catalunya des de mitjans del XIX, un nou model de societat que havien posat a la pràctica a partir de 1936 , el desig d'a lliberar els presos que om plien les presons de tot l'Estat i sob retot un alt sentit de la responsabilitat i la dignitat que dins de la personalitat ètica dels llibertaris tenia una gran importància.

Quico Sabaté afirmava que no pod ia estar en un exili daurat a França mentre haguessin companys seus a la presó.

Alguns dels seus atemptats personals més importants foren di rigits a confidents o a destacades personalitats falangistes o de l'estament policial-repressor.

El que no s'explica en aquesta història fragmentada dels maquis, és la seva fe en la lletra impresa , com s'arriscaren per sembrar el territori català de periòdics , butlleti ns o pamflets , com Quico Sabaté anava als barris obrers com La Torrassa o El Carme I i fins i tot a la SEAT per tornar a prendre aquella torxa que havia convertit antigament a Barcelona en la Rosa de Foc. No van tenir sort. L'aparell franquista va poder més que ells i es van anar quedant isolats , valen ts però sols. La seva lluita desigual en efectius i en recursos va quedar però en la memòria col· lectiva, i ara, passada la febre de recuperació d'antifranquistes adhoc, institucionals i que podien donar un clar rendiment electoral , els hi toca per fi el torn a aquells que sempre signaren les seves accions en l'anonimat, l'anonimat de tots aquells i aq uelles que ara recuperen per tots, no els seus atracaments i cops de geni, sinó la seva postura ètica i moral d'intransigència davant l'opressió i la injusticia • Adéu clavell morenet, Adéu estrella del dia .

1. Ens referim a Secundina Serrana, Mercedes

Yusta . FranCISCO Moreno. o Irene Abad.

2. Un bon ll ibre és el de Josep Clara I Resplandis: Els maquis. dels Ouaderns de la Revista de Girona , 1992. Iambe els de Antonlo TéUez : Sabaté . Guerrilla urbana en España. de Ed .

•

Virus , 1994 I Facenas, de Ruedo Ibèrica. 1974.

També E. Pons ¡ Prades : Guemlfas españolas.

Planeta . 1977. També Dolors Mann: De fa ffiber-

tat per conèixer al coneixement de la lI¡benat, monografia sobre el grup ~Los Novalos" de ~ui co

Sabaté. Tesi de doctorat , 1995

23 19

ci mOl1ogràri C

La memòria , . necessana de l'horror David Serrana Autor del llibre Un catall'! a Mauthausen: el tes timoni de Francesc Comellas

20

De fet, el meu veritable tema és la Literatura Europea dels camps de concentració nazis: Primo Levi , Jorge Semprún, Jean Améry, Paul Celan , Robert Antel me , Enzo Traverso, Maurice Blanchot, Violeta Friedman ... i Joaquim AmatPiniella, un manresà que va escriure una obra mestra : K.L. Reich (Ed . 62 , setembre de 2001) encara poc coneguda pel fet d'haver estat censurada i no traduïda , coses del nostre país ... Sabedor que els testimonis vius que l'hau rien pogut conèixer van desapareixent, vaig contactar amb la Sílvia Sàiz i l'Ernest Gallart, amb els quals em vaig introduir al món del Fons sobre la Deportació 1939-1945 de l'Arxiu Municipal de Castellar, que es pot definir amb el qualificatiu d'impressionant , més encara veient el buit que sobre el tema trobem al nostre entorn . Ells em van proporcionar l'oportunitat de contactar, a Mauthausen, amb Francesc Comellas, que havia conviscut més de quatre anys amb Amat-Piniella.

Bandera republicana a l'espatlla i posat decidit, en els actes del 55è aniversari de l'alliberament, maig del 2000, em va impactar de seguida i so rgí un feeling que no havia tingut amb altres deportats amb qu i ja havia contactat. De seguida sortí l'oportunitat per un reportatge a EI9 Nou el mateix mes , i llavors la idea d'endegar un projecte de publicació que in-

tentés seguir la seva regla d'or: "preservar la memòria" amb un text que fos àgil, didàctic: ordenat cronològicament i temàticament. La fo rma d'entrevista semblava la més adient sempre i quan tots plegats ordenéssim idees i anècdotes. D'aquí sortí l'esquelet d' Un català a Mauthausen : El testimoni de Francesc Comelfas (PòrticEnciclopèdia Catalana, abril del 2001). AI seu espe rit didàctic , adreçat a un públic ampli -i estudiant-, hi afegírem la idea de creure que calia aprofu ndir més encara, en la línia d'assolir un rigor historiogràfic que omplís alguns buits i oferís sortida a personatges i dates rellevants , de tal manera que realment fos també una obra amb interès i valor pròpiament històric, més encara veient que d'obres d'aquest caire , de fet , no n'hi ha . D'aquí el centenar llarg de notes que es van elaborar en col·laboració intensa i constant amb la Sílvia Saiz i l'Ernest Gallart .

El resultat final és el que ja podeu trobar en el volum, amb el complement de fotografies d'època i mapes dels recorreguts, per la qua l cosa espero que hàgim pog ut col·laborar a omplir un petit buit en el camp de la recerca de la Deportació.

Perquè resulta sorprenent que d'històries de vida , en terminologia del sociòleg Bertaux, aquelles en què la biografia d'un personatge és contrastada amb tota la

documentació possible , n'hi hagi un bon me, i, malgrat tot , els deixem que restin grapat front ere s enllà , però aquesta és la en l'oblit més col·laboracionista amb la primera que s'escriu i es publica (o la sellei del si lenci imposada per la nostra estranya transició. I cap gona, si l'obra de Montserrat Roig, de No hem après la lliçó un ive rsitat ca talana ni 1977!!, la podem ind'aquests homes espanyola, amb totes cloure dins aquest d'esquerres, models ètics de les seves patums, no grup) arreu de l'Estat. han estat capaces , no Això és sorprenent i comportament i els deixem han volgut, de crear que restin en l'oblit cap grup de treball decebedor. No hem après la lliçó sobre el 10.000 catalans i espanyols que es van jugar la vida d'aquests homes d'esquerres , models per les llibertats, com Francesc Comellas ètics de comportame nt durant la repúbl ica , durant la guerra i durant el franqui so Joaquim Amat-Piniella ~

.

23 21

e

le'i 11 l'U rl''>

Cur s d e Po s t g rau e n T èc niqu es d e G e stió EmpresariaJ

* .!:!1

.~

"-

*

CU

Des d'una perspectiva pràctica, l'estudiant descobreix les diferents àrees funciona ls de l'empresa, aprenent els conceptes fo name ntals i resolent casos rea ls, per tal de descobrir les alternatives inherents a qualsevol procés cie presa de decisions .

Du rada : 330 hores. de novembre de 200 1 aju ny de 2002 Preu : 380.000 ptes (2283.84 euros)

Vl

, ~~

-.. Ma ste r e n G es tió d 'Empr eses d e Vl Comunicació , Informa ció i :.ei Audiovi s ual s ~

~

'O .~ "~

.~

.-::§~

El curs proporciona una formació teòrica i pràctica per a la direcció i la gestió d'aq uest tipus d'empreses. tot oferint tècniques i instrum ents pe r poder real itzar fun cions directives i executives .

*

Durada : 300 hores, de novembre de 2001 ajuny de 2002

*

Preu: 420 .000 ptes (2.524,25 euros)

Inf'ormació i inscripcions: Escola Universi tària d 'Estudis Empresarials .

Area de Tercer C,cle. Av. D,agonal 696. la planta , desp. 11 9 OB034 Barcelona Tel. 93 402 19 92/93 4021993 Fax 934035906 e·mai l:3cicle@emp .d2 .ub.es http://www .ub .es/empreSnrial s

b ... ,.... l.,'~'~II.w I .. .I 1- .. ...J'~ I 'hllo!~II ...h

el monogràfi C

De la vaga de tramvies de 1951 a les vagues de 1962 Antoni Castells Duran Doctor en Ciències Econòmiques A finals de febrer de l'any 1951 , s'inicià a Barcelona la coneguda popularment com "la vaga de tramvies", que s'o riginà en resposta a l'augmenl del preu defs bitllets, La població es negà massivament a ulilitzar el transport públic , realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta , Vaga , que després d'aconseguir l'anul·lació de l'augment de preus dels bitllets , no tan sols prosseguí si nó que s'estengué a les empreses de la ciutat i dels altres cen tres industrials de Catalunya , on es paralitzà el treball. Va se r també recolzada pels propietaris dels petits tallers i comerços que tancaren les seves portes , aixi com pels estudi ants de la Universitat, i es convertí en una vaga general contra la careslia de la vida, Vaga que no finalilzà fins a mitjans de març , quan el nou governador, Felipe Acedo Colunga de malnom "la mula", amb la Guàrdia Civil que va portar de fora de Catalunya , emprengué una sagnant repressió , que provocà durs afrontaments , sent especialment violents els que tingueren lloc el dia 12 de març en què es produïren nombroses víctimes entre les quals hi hagué diversos morts.

"La vaga de tramvies" de 195 1 a Barcelona, com a conseqüència de la qual fou destituït el governador civil de Barcelona, Baeza Alegria , va mostra r a la

Dictadura que l'explotació dels treballadors tenia un límit perillós de franquejar. Aquesta vaga constitui l'acció més massiva, con tundent i reeixida dels treballadors barcelonins i de la re sta de Cata lunya contra la Dictadura, des que la ciuta t i el país foren ocupats per les tropes de Franco el 1939 .

En la vaga de 1951, tot i que , a diferència del que succeeix amb les que va impulsar la CNT durant els anys quaranta , no és clar d'on partí la convocatòria --en gran mesura fou espontània sense que cap organització la impulsés, trobant-se entre els elements més actius treballadors que pertanyien a organitzacions catòliques, Un cop iniciada qui va realitzar l'esforç principal per sostenir-la i ampliar-la van ser els treballadors enquadrats a la CNT, 65 dels quals van ser condemna ts el novembre del mateix any a llargues penes de presó d'entre 8 i 30 anys i 2 d'ells a mort .

La repressió que , com a conseqüència de la vaga , es desfermà posteriorment , juntament amb les onades repressives de la dècada precedent, van deixar la CNT i les altres organitzacions polítiques i sindicals que s'oposaven a la Dictadura , desballestades i sense alè per pOder continuar la lluita , Aixi la vaga de 1951 a més de ser l'acc ió de masses més important que s'havia realitzat contra la Dictadura , signi-

23 23

24

possibilités una major flexibilitat i diversifificà també el final d'una etapa de la resistència obrera. L'etapa que es va iniciar cació en la negociació laboral. l'endemà mateix d'acabar la guerra i en Canvi de model , que la Dictadura no la qual les organitzacions que havien prohagués pogut portar a terme sense la fi tagonitzat la vida i el desenvolupament de l'aïllament internacional que els guadel moviment obrer abans de 1939, la nyadors de la Segona Guerra Mundial l'h i van imposar quan aquesta finalitzà, per CNT en primer i destacat lloc , van ser les que portaren la iniciativa i realitzaren l'esles afinitats i col·laboració de la Dictadura forç principal per sostenir la resistència i franquista amb els règims nazi-feixistes. la lluita dels treballaL'ajut decisiu li arribà dors contra la L'ajut decisiu li arribà dels dels EUA i del Vaticà , Dictadura . amb els qua ls signà EUA i del Vaticà amb els sengles acords l'any L'esgotament de la quals la Dictadura signà 1953 -el pacte hispacapacitat de lluita sengles acords l'any 1953 noamericà, pel que d'aquestes organitzacions, per culpa en priUSA establi les seves bases militars a l' Estat espanyol i el mer lloc de l'acció continuada de la repressió , va anar paral·lel a l'esgotament Concordat amb el Vaticà . L'any 1955 l'ONU va permetre que Espanya hi indel model econòmic basat en l'autarquia que establí la Dictadura franquista el gressés.

El 1957, Franco col·locà en els minis1939, forçada en bona part pel boicot interis econòmics del Govern a tecnòcrates ternacional. del Opus Dei ava lats per Carrero Blanco.

A mitjans de la dècada dels cinquanta la situació econòmico-socia l en què es El 1958 el Govern promulgà la llei de trobava l'Estat espa nyol era insostenible.

Convenis Col ·lectius per la qual l'Estat deixava de fixar directament les condiAmb una economia deprimida i uns nicions laborals i s'establia una major flexivells de productivitat molt baixos , en la bilitat en la negociació salarial realitzada qual no s'havia renovat la maquinària ni per sectors. Entre 1957 i 1959 es van coles instal·lacions industri als des de 1939. mençar a liberalitzar els intercanvis coAmb una producció agricola i industrial mercials i les inversions estrangeres a que amb prou feines arribava als nivells de la de 1936, vin t anys abans. En la Espanya, qual coexistia una petita minoria que vivia Va ser, també, durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta quan s'inicià en l'opulència i l'ostentació més barroera , l'increment del turisme i de l'emigraCIÓ juntament amb la gran majori a de la pocap als països europeus , i es constituïren blació del camp i de la ciu tat que malvivia en les dues principals fonts de divises per amb unes condicions d'existència extrel'Estat espanyol. sense les quals no hamadament precàries , la qual cosa donava gués estat possible la ren ovació de l'apalloc a importants protestes socials, com la rell productiu ni el desenvolupament vaga de 1951 a Barcelona . econòmic dels anys seixanta. El 1959, En aquestes condicions, en què l'ecoamb el Pla d'Estabilització es va procedir nomia es trobava al límit del col· lapse i la a realitzar un profund ajust de l'economia protesta social , tot i la repressió , podia per tal de poder portar a terme una prodesbordar-se en qualsevol moment , la gressiva obertu ra a l'exterior i assentar Dictadura no tenia altra alternativa que les bases per un futur desenvolupament. procedir de forma urgent a canvia r el moTot plegat coincidi amb la incorporació del econòmic basat en l'autarquia i la ima la lluita contra la Dictadura d'estudiants posició directa per part de l' Estat de les i obrers joves, pertanyents a una nova condicions laborals, per un altre de més generació, la dels que durant la revolució obert als intercanvis internaciona ls i que

i la guerra eren petits o encara no havien nascut.

La nova oposició estava formada , majoritàriament, per joves treballadors que iniciaven l'activitat opositora a partir de la seva participació en les lluites reivindicati ves a l'empresa i que en molts casos pertanyien a organitzacions obreres catòliques, en especial la JOC - l'únic lloc on estava permès organitzar-se era a les organitzacions dependents del "Movimiento Nacional" (de la FET y de las JONS) o de l'Esg lésia Catòlica. I per estud iants, en especial de les universitats de Barcelona i Madrid, crítics amb la Dictadura franquista i que s'esforçaven en col·laborar estretament amb els obrers més combalius, en considerar que era al si de la classe treballadora on es trobava la capacitat i la força principals per enderrocar la Dictadura.

A partir de la nova oposició que sorgí a finals dels cinquanta i primers dels seixanta, es van formar els tres moviments: el nou moviment obrer, el nou moviment universitari i el nou moviment nacionalista basc que protagonitzaren la lluita contra el franquisme fin s a la mort del Dictador. També a partir d'aquesta es consti tuí la nova esquerra politica , l'organització més important i representativa de la qual va se r "Las Organizaciones Frente": FLP (Frente de Liberación Popular) : FOC (Front Obrer de Catalunya) ; ESBA (Euzkadiko Socialisten Batasuna). Es reconstruí el PCE-PSUC pràcticament de nou , a excepció de la seva direcció, que no havia patit els efectes de la repressió en esta r ubicada fora de l'Estat espanyol. I es creà ETA , a partir d'una escissió del PNB, la qual impulsà la construcció del nou moviment nacionalista basc, amb uns plan-

tejaments nacionalistes més radicals i socialment més d'esquerres .

Les actuacions i mesures que a partir de 1957 adoptà la Dictadura franquista per tal de canviar el model econòmic basat en l'autarquia -la Llei de Convenis Col·lectius del 1958 i el Pla d'Estabilització del 1959, com a més importantsvan comportar un cost elevat , que el règim va fer pagar, en la seva major part , als treballadors . Es van incrementar els ritmes de treball i la productivitat del s treballadors, però no la seva remuneraci ó, de forma que per guanyar el mateix calia treballar més. En el malestar que provocà aquesta situació es troba l'origen de l'increment del descon tentament que portà els treballadors a la vaga durant la primavera de 1962 .

Les vagues de 1962 s'iniciaren a principis del mes d'abril a les mines d'Astúries on van tenir una gran amplitud, van arribar a estar en vaga uns 60.000 miners d'un total de 70.000 , i fina litzaren a principis de juny, pràcticament dos mesos més tard . Fou un moviment bàsicament espontani , que nasqué a les empreses a partir dels elements més combatius, els quals s'organitzaren de forma unitària en comitès o comissions d'empresa. Les rei vindicacions que es plantejaren van ser en' gran part de caire econòmic, com les demandes per l'increment del salari , per la millora en les condicions de treball , etc . però n'hi hagué també de polítiques , com l'exigència de sancions per la brutalitat de la Guàrdia Civil. Tot i el seu caràcter espontani , algunes organitzacions obreres clan-

23 25

Ciutat amable

Sabadell Ciutat de convivència

Ciutat competitiva

Ciutat del coneixement

Ciutat de diàleg i participació

Ajuntament

IXI de Sabadell

destines van jugar un important paper en la preparació i extensió de la vaga, principalment la UGT, el PCE i el FLP que fou la que tingué una actuació més destacada i també la que pati el nombre més elevat de detinguts.

Astúries , des dels primers dies de la vaga , va ser pràcticament ocupada per les forces de la Policia Armada i de la Guàrdia Civil. Van produir-se nombroses detencions , amb les corre sponents pallisses i tortures. Més de 200 miners van ser portats a la presó de Valladolid , altres van ser deportats i força foren mobilitzats i portats a l'Àfrica , a més dels que foren considerats com a màxims responsables que foren conduïts a Madrid per ser jutjats en Consell de Guerra, com Nicolas Sartorius , militant del FLP, acusat de ser el principal organitzador de la vaga, Els primers dies de maig (2 ,3 i 4) , la vaga s'estengué al Pa ís Basc, a Biscaia en particu lar, la seva repercussió a Guipúscoa va ser molt més petita. Es posaren en vaga la major part de les grans empreses de Biscaia : la "Naval", "General Electric", "Babcock Walcox", "Aurreta", "Euskalduna", "Echeverria SA", "Bertran y Casado", "Orconera", "Tarabusï', "Talleres Zorroza", "Dow Unquinesa",

"Unión Española de Explosivos", "Metacal", "Sagarduy", "G uinea Hnos.". etc. i moltes de mitjanes i petites, arribant a estar en vaga gairebé 50 .000 treballadors.

El dia 6 de maig el Govern decretà l'Estat d'excepció : detencions sense ordre judicial i durant més de 72 hores , etc , mesures que de fet ja s'estaven portant a la pràctica abans del Decret. Es produïren més de 600 detencions i 300 deportacions . Les organitzacions que van tenir un paper més actiu en l'inici i l'extensió de la vaga van ser ESBA i ETA (Euskadi Ta Aizkata suna), mentre que el paper del

PCE fou secundari i altres organitzacions , com el PNV, la JOC i la HOAC, es negaren a impulsar-la.

A partir dels dies 6 i 7 de maig la vaga comença a estendre's per Catalunya . El 10, a in iciativa del FOC , es constituí un "Comitè d'Enllaç" per impulsar la vaga. A més del FOC en formaren part la CNT, la UGT i el MSC, mentre que el PSUC es negà a participar-hi. El 16 i 17 la vaga va adquirir una extensió considerable a Barcelona: "MACOSA", "La Maqu inista Terrestre i Maritima", "ENASA", "SEAT', "Mirurgya", "Hipano Olivetti", etc. i altres poblacions com Terrassa, amb el 75% dels treballadors en vaga , Sabadell , Badalona , Vilanova i la Geltrú, etc., així com a les mines de potassa de Figols i a les de carbó de Berga . Prol iferaren els Comitès de Fàbrica i de Barri i Barcelona fou literalment ocupada per la Policia Armada , mentre la Guàrdia Civil controlava les altre s poblacions industrials i mineres.

Tot i que a Catalunya la vaga no va tenir l'ampl itud d'Astúries i Biscaia , va arribar a comptar amb uns 60,000 vaguistes , 30,000 dels quals a Barcelona .

El FOC fou l'organització que con tribuí més activament a estendre la vaga i també la que va patir la repressió més dura.

Així dels 200 detinguts, uns 50 pertanyien al FOC i entre els 60 que van passar a disposició militar per ser jutjats a Madrid en Consell de Guerra hi havia 15 militants del FOC. Pel que respecta a la resta de l'Estat la incidència de les vagues del 62 fou molt menor. Destaquen les vagues d'una setmana a les conques mineres de Lleó, Jaen i Sevilla i les que protagonitzaren en el Sud - Càdiz, Córdoba , Sevilla i en especial Jerez- els jornalers del camp. Cal també esmentar les manifestacions dels

23 27

28

estudiants de la Un iversitat de Madrid que recorregueren la ciutat i van arribar a reunir 3.000 persones . Així mateix a les universitats de Barcelona , València i Valladolid es desenvoluparen diverses accions i manifestacions.

Les vagues de 1962 van constitu ir per a la nova oposició la seva prova de foc, de la qual malgrat la forta repressió que patí. en sortí enfortida a mig termini , amb noves experiències organitzatives i un nou impuls per establir les bases de les futures lluites.

A partir de les vagues del 62 i de l'experiència que se'n tragué , en especial la referent als comi tès o comissions, els òrgans unitaris de lluita que es constituïren en els centres de treball. va adquirir un fort impuls la construcció d'un nou moviment obrer, que s'organitzà majoritàriament a Comissions Obreres (CCOO) .

L'any 1964 es fundaren les CCOO a Madrid i a Barcelona -en una assemblea , a la parròquia de Sant Medir del barri de Sants, on es reuniren uns 300 representants. ceoo es constitu í com un moviment unitari , de base assembleària, al qual podien pertànyer tots els treballadors disposats a combatre el sindicat vertical imposat per la Dictadura i a lluitar per la construcció d'una organització pròpia dels treballadors, independent del poder polític , que fos l'expressió dels seus interessos i l'instrument per a la seva defensa. El caràcter de CCOO, com a moviment unitari, es mantingué fins al Congrés que celebrà durant la "transición" -el juliol de 1976- a Barcelona .

Congrés que va estar controlat pel PCEPSUC, el qual imposà la transformació de CCOO en un sindicat estructurat bu rocràticament i jeràrquicament \

l'entrevislA

Salvador Cardús Sociòleg

Jordi Serrana Espai de Llibertat

Salvador Cardús és autor del llibre " El desconcert de l'educació" És catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·labora en diferents mitjans de comunicació

- Actualment es parla moll de noves tecnologies i educació, se 'n fa un gra massa?

- Sí, s'hi dipositen massa expectatives i sovint s'oblida el caràcter selectiu i discriminador que té l'ús de les noves tecnolo· gies. No tothom hi té accés, ni tothom hi ha de tenir el mateix accés . L'educació -i l'escola en particular- es fa amb una pissarra i un guix . S'ha de guixar la paret i embrutar-se les mans. El símbol del guix per mi segueix tenint una vigència extraordinària. Les noves tecnologies han d'entrar en el món de l'educació, però com un instrument més .

- Has parlat molt dels horaris com un element fonamental, tant en l'esfera fami· liar com en la pública.

- De la mateixa manera que la disposició espacial dels individus porta associades desigu altats i relacions de poder -no és el mateix viure en un barri, que al centre d'una ciutat, o en un poble- les form es d'organització temporal. si bé no en són causa , expresse n la desigualtat, les fo r· mes de coacció i de domini. Aix í com un pla urbanlstic o la construcció d'habitat-

ges socials pot servir per fer po· lítica social a favor de la igual· tat, la reorganització del temps podria ser un factor decisiu en la supressió de certes formes de jerarquia social. Fixem·nos en l'organització del temps domès· tic: com l'utilitze n l'home i la do· na? És claríssim . Què passa amb els nens que estan sotme· sos a agendes gairebé d'executiu , que en sortir d'escola tenen un munt d'activitats esporti ves , musicals ... ? Ai xò és l'expressió d'una societat malalta . És un problema d'organització temporal. Ja entenc que no podem dir a la gent a quina hora se n'ha d'anar a dormir, ni ho pretenc . En tot cas ens hauríem d'adonar que un país que se'n va a dormir a l'hora que li marca la tel evisió , no pot anar bé . Una vida civilitzada permet tenir temps de llegir, de relacionar· se, de fer cultura i de perdre el temps.

Em semblen inútils tots els discursos que es puguin fer sob re els valors de la con· vivència i de la bona relació , si la nostra organització temporal ho fa impossible .

- Què en penses del debat sobre l'horari escolar?

23 29

fin s a qu in punt s'apliquen els objectius - No es discuteixen els con tinguts. Es de la reform a, els que la defensen diuen pretén que l'escola resolgui un problema que no . Si això és cert , vol dir que no que no és escolar. És l'esport nacional , s'ha comptat amb la participació del prodemanar que l'escola so lucioni qualsevol fessorat, i que s'ha plantejat políticament cosa. Gairebé ningú vol saber el que en termes autoritaris, més o menys mas'ense nya, i com s'ensenya . En canvi quillats amb algunes expel'escola s'ha convertit en el No es pot demanar riències pilot , o amb alguns parc de bom bers, perqu è cursos. És un prob lema de se li demana que resolgui d'allargar l'horari totes les emergències . Si escolar per resoldre liderat plural , d'implicar els estaments escolars a expliels pares de cop tenen un un problema laboral car bé el que ve , i sobretot incend i - no saben on d'evitar els tics i els llencol·lacar els nens- volen guatges autoritaris , que fan sentir els que el resolgui l'escola. mestres com si algú de fo ra els expliqués el que han de fe r, quan ja fa anys que hi - La solució hauria de venir determinada treballen. per quin horari es necessita perquè els En segon lloc la re forma allarga dels canens s'eduquin? torze als setze anys l'escolaritat obligatò- No es poden negar els problemes pràcria . Si el fracàs escolar el mesuréssim als tics quotidians. Els pares tenen un procatorze anys, en relació al qu e hi havia bl ema d'horaris, especialment si trebaabans, potser trobaríem que hem millorat. llen. Crec que no és raonable que els El problema és que hem obligat a contimestres facin una jornada partida. Una nuar a les aules una colla de joves que jornada matinal de classe hauria de ser abans sortien al carrer i deixaven d'estar suficient , i a la tarda el mestre hauria de sota control de la institució escolar, ara hi tenir dues hores més per poder preparar el treball , corregi r... S'hau rien de resoldre són de manera obligatòria i se suposa que han de tenir unes expectatives del els problemes d'horari dels mestre s i dels que els pot proporcionar el sistema escopares, però no ho han de paga r les crialar, però no les tenen . Una part d'aquest tures. Hi ha d'haver altres institucions per alumnat no té cap mena d'interès pel que atendre aquestes necessitats. Si es fa en s'està fent a l'au la . És dramàtic. el mateix espai escolar o no és secundari , tot i que seria raonabl e aprofitar els es- Ets bastant critic amb el tractament de pais públics, que ja estan equipats fin s i la diversitat dins /'aula. Explica 'ns-ho. tot amb biblioteques. S'haurien d'incorpo- Cal valorar que si hi ha expectatives rar a la institució escolar uns equips de monitors, no com a escola, sin ó fent un molt diferents entre uns joves i uns altres, altre tipus d'activitats . Però no es pot deno podem fer anar malament a tothom , manar d'allargar els dies o l'horari escola r en nom del principi ideològic de la igualper resoldre un problema laboral. tat total. Per integ rar mitja dotze na de joves que s'hi foten de cul , amb el sistema - Un dels primers objectius de la reforma escolar, els altres vint de l'aula se'n van a era afrontar el problema del fracas escopastar fang i, com a conseqüència no volguda d'una decisió de principis, s'acaba lar, que ara té unes proporcions bastant alarmants. Com ho valores? desprestigiant l'ensenyament públic . En l'ensenyament -com en tot- s'han de te- El plantejament teòri c de la reforma és nir principis , però sobretot s'han de busprogressista i carregat de bona intenció; ca r resultats , i no parlo de notes . Si voperò potser no tenia prou en compte la lem que l'ensenyament públic funci oni i realitat amb què s'havia de trobar. S'ha doni bones re spostes, hem d'evitar que corregut molt a parlar de fracàs. No sé

23 31

32

els principis actuïn com obstacles per poder transigir amb la realitat -la realitat és molt dura- i ens ho enfonsin. Es diu que al món de l'educació fan falta principis, jo crec que n'hi sob ren . És possible que els nois i noies que són capaços d'enfonsar una dinàmica escolar més o menys potable, necessitin un tractament diferenciat, a la mateixa aula, o no .

Això és aplicable a qualsevol nivell de l'ensenyament. Si volem integrar a l'aula nens amb dificultats especifiques , s'han de posar els mitjans per fer-ho possible. Forçar el principi de l'educació en la diversitat, fa que estiguem definint un model escolar de ric . No sé si els diners els hem de gastar així. Sé que això pot ser malentès, però em sembla que s'hauria de tocar més de peus a terra.

- El model escolar de la República ha quedat pendent. Ha faltat un model d'escola de la Generalitat?

- Em sembla que no som conscients de fins a quin punt hi ha hagut un model, a diferència de la resta de l'Estat. Ara he publicat en castellà "El desconcert de l'educació" i a Espanya no l'entenen. Hi parlo de les conseqüències d'aplicar durant vint anys un model que pot semblar poc definit, mig fracassat, o que no ha aportat exactament el que havia d'aportar, però que existeix. A Madrid m'he trobat que em parlen d'una escola que no té res a veure amb la d'aqu í, hi ha coses que aquí ja no es fan . Els càstigs, posar els nens de genolls de cara a la paret, les formes autoritàries ... L'escola d'aqui -amb moltes limitacions- va agafar el model de Rosa Sensat que , amb més o menys èxit i convicció, ha estat el model hegemònic a Catalunya . S'ha deixat perdre l'oportunitat de seguir al capdavant , de convertir el model escolar català en

l'element de més prestigi que havia de teni r aquest país . Hem fracassat , perquè es va agafar la carcassa del model , però no se l'ha sabut dotar de recursos ni de continguts ni , sobretot, d'il·lusió . I ara tenim un sistema escolar molt tens, que paeix malament els fra cassos. Els mestres estan cremats, amb moltes con fu sions internes, amb la temptació de fer retrocessos perillosos .

- I què caldria fer?

- Hi ha dificultats de tipus formal. No sé fins a quin punt hi ha capacitat normativa per modificar algunes de les regles de joc dins el sistema escolar espanyol , si n'hi ha no s'ha exercit. El sistema d'adscripció dels nens a les escoles no fun ciona, ni la consti tució dels equips pedagògics , que es fa d'acord amb antiguitats i destrossa cada any la major part d'equips docents de les escoles . Un mestre que treballa bé en una escola i hi està ben adaptat , si la seva plaça és provisional i ve el propietari de la plaça , l'envien qui sap on .. . això no pot anar. El sistema de direcció de les escoles no funciona ; no té el reconeixement formal, econòmic i de responsabilitat que ha de ten ir. Hi ha elements estructurals que han impedit que quallessin una sèrie de bones idees . Hem tingut més principis pedagògics que capaci tat d'o rganitzar l'èxit d'aquests principis ; de vegades els principis han impedit les reformes normatives que ho podien permetre. S'han fet bé les politiques de creixement, de construcció escolar... tot i que encara hi ha barracots . En vint anys s'ha passat de 80 a 500 instituts d'ensenyament mitjà .

- Per a tu les actituds de la vida quotidiana tenen un valor educatiu en si mateixes, i critiques que un determinat projecte de valors pugui transmetre's pel discurs.

Ens ho pots aclarir?

- Segurament és una opinió reactiva a l'abús que es fa del discurs sobre els valors. "La gent està desmoralitzada i no té valors, pe r això les coses van malament".

No, les coses van ma lament perquè hi ha interessos i estructures que són perverses per elles mateixes; el discurs sobre els valors és merament retòric, produeix enca ra més tensió. En el camp educatiu és especial ment greu perqu è provoca divisió entre un discurs moralista d'u na banda , i unes conductes pràctiques que el desmenteixe n absolutament. Hi ha pares que fan discursos contra el consumisme , mentre deuen crèdits i hipoteques per anar pagant el que tenen .. . una cosa desmenteix l'altra.

- Això forma part de la moral catòlica. En la republicana no hi ha diferéncia entre els valors i l'actitud, no hi ha possibilitat de confessar-se.

- Hauria de pen sa r que el meu model és el republ icà , però entenc que no necessàriament el model catòlic hagi d'implicar aquesta doble moral. De tota manera admeto que en aqu est món catòlic mediterrani n'hi ha molt d'això a tot arreu .

- A França és una mica dife-

rent. Per exemple, la geni rega les plantes de les places públiques. Aqui és impensable.

- Du rant la dictadura el que era públ ic no era de tothom i ara es con fon el que és públic amb el que no és de ningú . La democràcia no ho ha sabut explicar.

Tornant a la qüestió dels valors vull dir - recorrent a Aristòtil- que la virtut no es pot aprendre , perquè no és un saber, sinó una pràctica. L'important en educació és aconseguir con-

ductes virtuoses. Si es pot aconseguir que sobre aquesta conducta vi rtu osa hi hagi re flexivita t és un plus fantàstic.

- Es pOl descobrir la virtul des de la cultura ?

- Es pot ser crític amb una determinada conducta virtuosa i modificar-la. Des de la cultura es pot rediscutir, revisar el model de vi rtut. La gran força de la reflexivitat és que permet afegir-hi una dimensió critica , però la dimensió críti ca se mpre s'ha d'afegir sob re alguna cosa . Tinc la impressió que hem volgu t construir la casa per la teulada. Hem sigut ingenus , hem con fiat excessivament en la raó il·lustrada , que la consciència tindria aquest factor transformador i revolucionari. Ai xò em porta al pessimisme sociològic, tu mires el carre r i de consciència il ·lustrada no en trobes enlloc . En alguns casos s'aconsegueix que alguns individus des d'u na reflexió cri tica siguin capaços de modificar les seves conductes. es comprome tin , o vulguin transformar el món . Però pensar que aquest és el primer pas és d'il ·lús. Primer calen conductes virtuoses , amb tot el que això representa d'imposar models. Un exemple - probablement té un punt de demagògia , però ja me'l perd onareu-, quan es van inventa r els superm erca ts hi havia uns rètols que deien "tornin el ca rro a la fila" i ningú ho feia, ni ningú ho ha fet fins que han obligat a pagar 100 pessetes pel carretó , que només es poden recuperar tornant-lo a lloc.

Es tracta d'esperar que la gent ho faci a base de presa de consciència , sense les 100 pessetes? No, es tracta que el carro sigui a la fila. Si algú és capaç de torn ar-lo a lloc, al marge de les ce nt

23 33

34

pessetes , és de més a més . Des del meu pessimisme sociològic, penso que sense aquest sistema els carros encara estarien escampats pels pàrquings, cap campanya publicitària ho hagués aconseguit. El que m'agrada més de la bona gent és que no sap que ho és. I ha de ser així.

No em fiaria d'una persona que digués que ha estat tota la vida un malparit i que de cop, perquè ha llegit un determinat llibre o ha escoltat una conferència, s'ha adonat que no era bona persona i ha decidit ser-ne, Una persona que sabés que és bona perquè ho ha decidit, em faria tremolar. La virtut s'aprèn fent-la. La gràcia de la sociologia és precisament la capacitat d'afegir consciència reflexiva als determinismes en els quals quedem atrapats . Però no em fio que a base de consciència reflexiva arribem a la virtut.

- Com és que el sistema educatiu no dóna una clau per poder organitzar les pròpies experiéncies vitals?

- Perquè l'ordre social sobre el que s'havia après a viure s'ha enfonsat. El drama de la major part de famílies és que no saben com ordenar la seva experiència en un mòn que no és el que van aprendre.

Els han posat un televisor al davant, amb un manual d'i nstruccions que diu com s'engega i com es para , però no han après a fer un ús moral ni de la televisiò, ni del mòbil , ni de res . Aqu esta mena de crisi general es produeix perquè ningú sap quin és el bon ús de la nova situació.

Aquest bon ús és difícil imaginar-se'l com un manual d'instruccions del mòbil , que a més recomanés desconnectar-lo perquè no soni en segons quins llocs ... És bonic imaginar-ho, però no seria efectiu , perquè el bon ús del mòbil s'aprèn veient fer- lo servir bé , com una experiència , no com una retòrica . Reconec que poso l'accent en el que considero un abús. No suporto que en Pujol digui que el problema de les vacances és que els pares han dimitit d'educar i que el país s'arreglarà el dia que hi hagi valors morals. No, escolti'm, no és un problema de se rm ons.

- Creus que els nacionalistes han apel·lat massa als sentiments nacionals. quan a Catalunya hi ha molta gent que no els pot tenir?

- En això tinc sentiments contradictoris.

D'una banda quan el nacionalisme es justifica en els sentiments em poso a cent per hora , perquè sota el pretext dels sentiments s'evita plantejar el problema real , que és un problema d'ordre -si no racional- com a mínim jurídic i polític. A mi no m'emociona la meva bandera, ni cap altra . El que vull és poder politic , que no em vinguin amb patriotismes de sentiments. D'altra banda , si tots els patriotismes recorren als sentiments, m'emprenyaria que nosaltres fóssim els únics que no ho poguéssim fer. Els nord-americans s'emocionen cada cop que comença un partit de futbol americà . han de cantar l'himne, hissar la bandera ... jo no ho vull , això , ni vull que s'hissi la bandera als campanars de les esglésies , com fan a França . De casa endins menys recurs als sentiments, però de portes enfora que no em demanin que sigui menys sentimental que els altres , perquè també n'estic cuit que ens diguin que el nostre sentiment és pura irracionalitat, i d'altres es permetin - per exemple- posar d'emblema de la presidència europea una enya, cosa que és d'una irracionalitat aberrant. Si els catalans hi poséssim una ce trencada , o una ela geminada, nosaltres ens moriríem de vergonya i tothom es faria un tip de riure . Els nostres sentiments, contingudets, a la catalana , però des de fora no se'ns haurien d'imposar els altres.

- Potser a dins falta un discurs nacional més racional.

- Hi és , però no surt enlloc; ni als mitjans nacionalistes , perquè són els que apel-Ien al sentimentalisme més barat , ni als contraris, perquè els interessa que es noti que el discurs nacionalista és sentimental. A les jornades sobre el nacionalisme català, l'any 1987, Isidor Marí recordava el text de les Cròniques de Ramon Muntaner: "El català que es parla al meu

país és una llengua fantàstica . però si per - El món no ha anat així, el procés ha estat al revés. hi ha hagut revolucions que afguna cosa podem estar orgull osos de han creat estats , que han creat individus ser catalans és perquè és un país on els que finalment se sentissin adherits a la governants són justos , on la gent pot progressar, on es fa justinació. Fóra ingenu preA la facultat de polítiques tendre reconstrui r cia". Jo vull ser nacioaquest model des d'unalista per això, perquè hi hauria d'haver una el meu país sigui just. assignatura de pensament na autodeterminació inprogressI , en el millor dividual , i més en una polític català època com la noslra. sentit de la paraula .

Per la resta se me'n fum . No m'interessa ser naciona li sta per - Actualmenl 110 es dóna importància a hissar bande res amunt i avall. l'educació en el lleure. quan és un dels espais amb més capacitat d'actuació soSi la política ra cionalitzés el seu discurs ens convenceria a tu o a mi , però els pobre els infants i adolescents a proporció del temps dedicat. Què n'opines? lítics no parlen per a nosaltres -saben - No hi entenc massa. Tinc la impressió que no ens canviaran el vot- sinó per a que efectivament s'ha menystingut, cosa un tipus de percepció de la realitat molt que és d'una insensatesa extraordinària , més epidèrmi ca. Creuen que els tecnicissobretot si considerem que precisament mes allunyaran la gent de la política. AI discurs nacionalista hi falta racionalitat és en el món del lleure on es generen les política i projecte ben construït. Per mi expectatives més potents dels joves.

Sovint dic , irònicament , que si van a l'esforma part del projecte nacional una llei cola és per poder parlar del que fan en el electoral , per exemple . La pràctica política del nacionalisme aquí ha estat molt lleure. que és una tapadora per poder parlar del que els agrada . La normalitzapoc nacionalista. Com ho deia un que ha estudiat Prat de la Riba, el que ha goverció lingüística a l'escola, per exemple , no hi té res a fer. mentre no entri en el camp nat ha estat un catalunyisme regionalista . del lleure no aconseguirà objectius. Des del punt de vis ta simbòlic el que és domi- Aixó ve determinat perquè els nant no és l'escola sinó el lleure. Pel que sectors ca talanistes han desfa a la immigració , les re lacions mulconegut ta pròpia tradició caticulturals i els possibles conflictatanista ? tes amb la població immigrada - Tornem al drama de la - un tema del qual es parla Guerra Civil i la ruptura del molt. i fa una mica de por pensament nacional. Hem quedat orfes i tot s'ha volgu t inque se'n parli tant-, en ven tar de nou, no sé per què l'àmbit del lleu re és on es no s'ha volgut recuperar poden fomentar les relacions , que poden ser decisiuna certa tradició de ves per resol dre la meitat pensament. A la facultat de polítiques hi hauria d'haver una asdels conflictes que es prosignatura de pensament polític cata là, hi dueixen al ca rrer. De la mateiha prou con ting ut per fer-la . xa manera que fa vint-i-cinc anys els monitors de colònies - Aquí ens hem barallat per distingir feensenyàvem els nens a fer trederalistes de naCIonalistes i a Europa balls manuals , perquè a l'escono es busca aquesta dife réncia, el dret la no se'n feien , ara el repte és a l'autodeterminació s'ha fonamen tat en detectar els punts de conflicte l'individu ... a les àrees on hi ha més po-

23 35

¡ - I PREMI EN L'ÀMBIT DE LA COMUNICACI6 I INFORMACI 6 DE L'INSTITUT CATALÀ DEL CONSU M, A LA WEB DE L'ORCINA MUNICIPAL DE INFORMACiÓ AL CONSUMIDOR DE L'AJUNTAMENT DE VILADECANS,

Ajuntament

VILA DECANS

4

de V ilHdcc3ns ~

viu re als EUA, voldria perdre l'accent en blació immigrada, i aprofitar l'ed ucació en el mínim temps possibl e i que em consiel lleure per afa vorir processos de conderessin un dels seus, Si em marqu essin vivència, d'i ntegració i de descobriment com a ca talà hauria d'arrossegar tota la de la diversitat. Segur que ho fa algú, vida uns trets de pertinença que allà ja però s'hauria de fe r de manera massiva . no tindrien sentit, a no ser que em fes re- Som un moviment laic, i la pregunta és presenfant dels ca lalans; però si no en in teressada, però, com fer integració senfaig negoci. se r un català a l'estranger no se estructures que siguin laiques ? interessa , - És clar, no hauria de ser aquest el model. Segur que no és un es plai de la - Potser el bo que té parròqui a el que pot la cultura catalana fer bé aquesta feina . l 'error de la multiculturalitat és que ha assumit Ha de se r una esés que confon les produccions ara els Drets tructura laica.

Humans, la laïcitat. materials amb la dimensió - D'altra banda, a d' aixó és del que ens viva de la cultura que fa sentim orgullosos, Catalunya IOtes les possible la comunicació festes són católi- La sort és que aquest pais se sent ques.

- Hores d'ara només queda la fo rma catò- orgu llós d'això. ni que no ho sàpiga. El que queda són algu ns discursos que telica, però ja no són festes catòliq ues ni la comunió ni el casament. Suposa r que qui nen poc a veure amb la realifat de cada porta el fill a fer la primera comunió, o la dia, que sostenen coses con trà ries , però la realitat ja és aquesta, Si en cent ci ngent que celebra el sant patró de la seva quanta anys aquest pais ha passat de tepoblació, ho fa pe r ce lebrar algu na cosa nir ciutats de cinc O deu mil habitants a religiosa , és posar-hi molta imaginació, cent setan ta -cinc mil , vol di r que so m De la mateixa manera que el cristianisme gent habituada a aquest canvi , Riu- te'n va aprofitar les festes paganes i les va del que pot representar qu e vinguin uns catoli tza r, aquestes festes s'han laïcitzat, quants musul mans , Passar de la societat ningú les viu amb emoció relig iosa , amb identificació confessional. En tot cas la didels anys ci nqu anta a la d'ara , o la introficultat pot ve nir de la gent que enca ra no ducció de la televisió represen ta molt més canvi . Si ho compares , el fet que ha fet aqu est procés de secul arització. Si vinguin quatre immig rants de l nord d'Àfrien una arrossada popular hi poses porc ca no pot representar molta transformació planteges una dificultat pràctica, mentre la poblac ió immigrada ve gi en el porc un cu lt ural. Aqu i -com de ia Rube rt de element religiós els deixes fora de la fesVentós fa poc- qualsevol persona de ta. D'aqui a una generaci ó hauran ent rat més de quaranta anys , en aquests moments, és un estranger al seu propi pais, en un procés de secularització que situa L'error de la multicultural itat -a tot arreu , l'experiènci a religiosa en un pla diferent. però en aquest pais especial ment- és - Si hi ha religió ca/ólica a l'escola, és que confonem el que són les producc ions impossible argumentar que no hi hagi rematerials de cada cultura. amb la seva diligió musulmana, La multiculturalitat no és mensió viva, que és el que fa possible la la ins titucionalització d'aquest problema ? comun icac ió. Una cul tura és una xa rxa de comunicac ió, de lleialtats, de jerar- An ant a l'extrem el multiculturali sme és racista i indigne perquè nega la possibiliquie s, d'intercanvis, .. i aquestes xarxes tat que la identitat individual sigui adaptaadmeten dive rsitats. Els rics sem pre han tiva , Pel fet de ser català he de ser d'una estat ri cs i els pobres semp re han estat determinada manera? No, Si me n'anés a pobres , no tenen la mateixa cu ltu ra , no

23 37

viuen igual . no mengen el mateix , no van a missa als mateixos llocs. o no seuen als mateixos bancs. SI la multiculturalitat són les produccions cultu ral s. això no té cap gràcia . cap dificultat. Jo de jove escoltava els Beatles . i ningú em deia que era multicultural.

38

- Pero si s 'ha de respectar la cultura catalana també s 'han de respectar les altres.

- Una cu ltura és una xarxa de comunicació. no de producció.

Si multiculturalitat vol dir fossilitzar diferents cultures. fatal perquè no ens entendrem. ens portarà a la confrontació. Si la cultura l'entenem com una cosa viva. tenim la responsabilitat de crear xarxes d'intercanvi vives. Tant és menjar cuscús com arròs. tot ens pot acabar agradant o no agradant. El problema és si ens entendrem. si els models de comunicació funcionen . Per exemple. un mestre renya un alumne musulmà i li diu "Fes el favor de mirar-me a la cara" i el nen abaixa els ulls, si el mestre no entén que al seu país això és una manera de mostrar respecte . el model no està funcionant, perquè n'hi ha dos de contradictoris. A la llarga és la Babel. Tant és si hem de mirar amunt o avall. però hem de trobar la manera -amb paciència i calma-que tots fem el mateix . IntegracIó cul tural vol dir comunicació, tenir unes xarxes, plurals, diverses. complexes. que permetin els intercanvis necessaris per fer una vida en comuni tat única .

- Quan s 'utilitzen paraules com multiculturalitat, fa la impressió que són condescendents.

- Sí. són condescendents. autoritaries. discriminadores . poden ser una actitud racista . Fins i tot un voluntari carregat de bona fe. pot tenir aquesta actitud. Per exempte . fires o festes de la multiculturalitat - salvant les bones intencions de tothom- són absolutament confusionàries. I la bona fe lambé es podna posar en dubte. perquè segurament al darrera alguna ONG hi fa un bon negoci . però això no està bé que ho diguem.

- Som un moviment educatiu. et Moviment Laic i Progressista . A qué ens recomanaries que paréssim ateneio en els propers anys?

- Oue aguanteu . perquè el món és vostre. però encara no . Ja vindrà el moment de glòria . probablement és un model que s'anticipa al que vindrà . Parar atenció al tema de la immigració i de la diversitat cul tura l. és un terreny especia lment interessa nt. La laïcitat us dóna una clau de resposta en aquesta situació , unes mans netes per intervenir.

- Qué ets diries ats joves inquiets d 'un esplai?

- No m'agrada donar consells i ho dec fer sovint. Oue la vida associativa entre ells mateixos no es mengi els objectiUs Ideològics de l'activitat. És cert que un es fa monitor per tenir amics. per relacionar-se i per buscar parella . però que això no es mengi el gruix ideològic i polític -en el millor sentit de la pa raulaque ha de tenir un compromís d'aquest tipus ,

~

la col-labomciÓ

Jo també vaig conèixer Romà Planas Jordi Planes Amic , impulsor del Club d'Opinió Emprius Vaig conèixer Roma Planas a Paris, quan els estudiants vam descobrir les platges sota l'empedrat, i de seguida ens férem amics i començarem a col· laborar en dèries que ens eren comunes, més en llà de les nostres ocupacions respectives . Aquella amistat profunda , íntima , mantinguda en les hores bones i en les dolentes , només la va trencar la seva mort. Vaig conèixer molt i molt la seva capti vadora personalitat , especia lment en els deu últims anys de la seva vida en què ho compartírem gairebé tot.

Un primer tret d'aquesta personalitat era ju sta ment la seva passió per l'amistat. Era amic de tenir am ics, de parlar amb els amics, d'ajudar els amics, sovi nt sense que ni ells mateixos se n'adonessin . I sóc testimoni del mal que li feien alguns amics, pocs . que es prevalien de la seva amistat generosa per obtenir objectius personals o polítics. I que. un cop aconseguits aquests objectius. per totes gràcies ja no se li posaven ni al telèfon.

Això li dolia fin s al fon s del cor, però no per això trencava l'amistat. que sempre considerava un bé superior.

Un segon aspecte de la seva personalitat riquissima - i l'ordre no significa precedència-. l'aspecte segurament més genui i individual , era la seva formació republicana i laica , a la francesa . Educat a França , en l'escola laica i gratuïta de la

República francesa , en va conservar fin s al final tots els seus va lors. Republicanisme que no volia dir solament una forma de govern , sinó una manera molt madura d'entendre i de practicar la democràcia. Di scutidor empedreït, Romà Planas es complaïa en la discrepància com a font de coneixement , com a aproximació a una ve ritat que mai no és absoluta però per la qual es delia. L'espantava molt més la unanimitat còmoda que no pas la diferència raonada . Aquest era el seu republica nisme: obert , respectuós tant com apassionat. La seva laïcitat conscient i volguda era encara més xocant en un món com el nostre -al seu retorn de l'exili- en qu è els referents religiosos són presents. implicitament o explícita , en moltes actituds, en moltes activitats. fins i tot en moltes maneres de parlar. Refe rents sovint ignorats de tan arrelats com estan . El treia de polleguera aquesl "si Déu vol" que tanta gent. no precisament devota, la servir banalment . sense veure-li el sentit que Romà Planas hi veia. Això era sovint motiu d'interminables discussions vehements en què no admetia que la seva nul ·la lormació religiosa , el seu desconei xement absolut de la cu ltura ca tòlica. lassin una mancança cultural que li impedís d'ésser culturament complet. Es més , creia que aquestes adherències culturals religio ses dificultaven sovint la compren-

23 39

40

sió de la cultura, de la societat, de la política . De la persona humana . Laic de cap a peus i bel·ligerant per aquesla causa, Romà Planas respectava sense comprendre'ls els seus amics calòlics.

Finalment, Romà Planas era un socialista catalanisla. Per allò de republicà. senlia interès per la cosa pública des de peli!. Fill d'un pare del mateix nom , exalcalde de la Roca del Va llès i exdi reclor general d'agricultura amb la Generalitat republicana , el nen Romà va veure a casa, ja a l'exili , personalitats politiques amigues del pare.

Entre elles. el president Tarradellas . Ja home , va adherir-se al socialisme, i al Moviment Socialista de Catalunya, sota el mestratge del fundador Josep Rovira. Alhora , fidel a la màxima institució ca talana. es posà a les ordres de Josep Tarradellas. Servi amb fidelitat el doble idea l amb accions discretes en temps d'exi li i, en democràcia - i per co nlessat esperit d'emulació amb el seu pare- com a Director General d'Administració Local de la Generalitat re tornada,

com a diputat al Parlament i, poc abans de morir, com a alcalde de la Roca del Vallès, com ja és prou conegut.

El seu ca talanisme , el seu nacionalisme català com ell deia -fins i to t quan la paraula lou segrestada pel pujolisme-, era, en això també, republicà i laic. Laic en el sentit que. per a ell, Catalunya no era primordialment una història o un paisatge - que coneixia i estimava prou-o sinó una gent: Catalunya eren els catalans.

Republicà en el sentit que els catalans eren ciu tadans de Catalunya i que l'única política vàlida era la que , respec tant-los aquesta condició sobi rana, contribuis a millorar-ne la situació en tots els aspectes. Per això dedicà els darrers anys de la seva vida a ler possible aquesta política , des de l'Administració o des de la gestació d'idees i programes a Emprius.

Vet aquí. Romà Planas era molt més que això. Però això és el que m'ha semblat millor de su bratllar breument, jo que també el vaig conèixer. I encara el trobo a fa ltar •

•

l'apunT

Ildefons Cerdà Sunyer

Josep Sellarès President de l'MLP Nat el 1815 a Cerdà de la Garga (Centell es) , va estudiar els primers estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, on la seva família havia fugit de l'aixecament de ls Malcontents (moviment llavor de l carli sme). A Barce lona ampl ià estudi s de matemàtiques i arqu itectura. El 1835 es traslladà a Mad rid on ingressà a l'Escola d'Enginyers de Camins que en aquel l moment era un cos quasi militar.

S'allistà a la mil íc ia mad rílenya on assolí el grau de tinent. Com a enginyer de l'Estat va acabar destinat a Barcelona on va conèixer les doctrin es del socialisme utòpic d'en Cabet i es va relacionar amb Narcís Monturiol i Ramon Martí i Al si na.

El 1850 fou escollit diputat a Corts, i durant el bienni prog ressista esdevingué comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciu tat de Barce lona .

Quan esclatà la vaga general de 1854 a 1855 , els manifestants plantaren una bandera roja a la plaça del Padró, l'Ajuntament la retirà i l'amagà, i es negà a tornar- la als treba ll adors en vaga que l'assetjaven . En aquell moment en Cerdà féu cridar el seu batalló i retornà la bandera al lloc d'on l'havien treta, acompanyan t-la amb escolta militar i desfilant pels carrers.

El 1855 acompanyà una delegació d'obrers , liderada per en Joan Al si na, di-

rector de la societat de teixidors de co tó de Barce lona, que anà a Madrid a discutir els problemes de l'associacioni sme obrer.

Davant la incredulitat del Govern , que adduí manca de dades que demostressin les reclamacions obre res sobre les cond icions de vida i treball , en Cerdà que havia publicat el Plano Topogràfica de los alrededares de Barcelona el matei x 1855 , va decidir efectuar l'estudi estadístic de la classe obrera barcelonina amb la col·laboració de les org anitzacions obre res que li garantia Al sin a. Pioner a Europa i únic durant molts anys .

En aquest estudi va comprovar que Barcelona havia passat de 133.54 1 habitants a 186 .214 de l'any 1836 al 1847, però que aquest augment era degut exclu sivament a la immigració , ja que la mort alitat era paorosa , com ho demostrava el fet que l'esperança de vida fos de 36 ,5 anys per als rics i de 23,5 anys per als jornalers. Descomptant-ne els morts menors de 6 anys , l'esperança de vida augmentava a 50 anys per als ri cs i a 47 ,5 anys per als pobres. Amb l'agreujant que 2/3 dels fills dels rics sobrevivien, en canvi més de la meitat dels fi lls del s pobres morien abans dels 6 anys.

Fidel a les teories hi gienistes de l'època , que defen saven que les malalties (miasmes) arrib aven per l'aire , comença a estudiar la relació entre metres cúbics

23 41

42

d'aire respirable per habitant i mortalita t.

Les dades són demolidores, a partir de la planta baixa i fins al cinquè pis -excepte l'e ntresòl (pi s dels rics)- la mort alitat creix un 40%. La mortalitat de l'e ntresol és 4 vegades inferior a la del pis més saludable que és el quart.

Són pisos amb tantes habitacions com famílies (de vegades més) , mal ventilats i baixos de sostre. A més els barris amb pi sos més petits (la Barce loneta) i sous més baixos, tenen el doble de mortalitat que els barris més benestants.

Davant d'això fa taula rasa i comença a concebre el seu pla de reforma.

Com diu ell mateix "ni estos ni aquellas (vies de trànsit i cases), obedecen a ninguna ley racional, no tienen regularidad alguna , y presentan con la mas absoluta fal ta de órd en y método, todas las variaciones de la rosa de vientos, prescindiendo por completo de amoldarse ni a las direcciones que pueden convenir a la vialidad, ni tampoco a las exposiciones que a nombre de la habitabilidad reclaman imperiosamente para las islas de la higiene y la equidad".

Quan plan ifica l'Eixample de Barcelona , ho fa sense perd re de vista la mobilitat, la variable determinant dels nous temps que s'acosten . Per a ell la ciutat no és només el nucli dur construït, sinó també els suburbi s que s'hi rel acionen i el camp d'on es nodreix . Calen sistemes de comunicació que partint d'aquests camps penetrin a les profunditats de la ciu tat on faran arribar els seus productes i des d'on rebran les manufactures ciutadanes.

Com serà aquesta ciutat? Doncs formada per quadrats, ja que és el terme mig entre el triangle que acaba generant les puntes privilegiades i les bases margi nades i el pentàgon que dificulta la mobilitat.

Com s'orientarà? Cap al sud-est els carrers de mar a muntanya.

Estad ísticamen t els carrers orientats així tenen la menor taxa de morta litat, pe rqu è els vents predominants del pla vénen d'aquesta di recció. Només dos ca rrers han de trenca r la construcció, la Meridiana i la Diagonal , que han de comunicar amb l'Alt Llobregat i el Vallès directament. i amb el Baix Llobregat i el Maresme a través de la Gran Via , desembocant al port , situat al costat de l'estació del ferrocarril , i constituir així un gran nucli de comunicacions.

Com seran les cases? La base és el 2, l'arrel quadrada del qual 1.4 1, que multiplica t per 5 ens dóna 7 metres, amplada estàndard de les cases de l' Eixample. Si ho multipliquem per 10, tenim 14,1 metres de profunditat Ua que totes les cases tindran davan ts i darrere s) , tenim els 98 metres quadrats de superfície estàndard d'habitatge.

La casa àmpli a, sana , ben airejada i igualitària és el fonament a parti r del qual s'ha pensat la ciutat.

I les illes de cases? Si multipliquem l'arrel de 2 per 8 ens dóna 11 3 metres que és el costat d'una illa de cases . Per 6 ens dóna 85 metres que és la longitud de la part frontal d'una illa un cop trets els xamfrans. El s pisos tots tenen 3,85 metres d'alçada , per cinc plantes, més les separacions entre plantes , tenim 20 metres d'alçada .

Amb l'amplada del carrer de 20 metres, ens queda una superf ície de circulació de l'aire de 400 metres quadrats per a tothom, rics i pobres , al centre o al límit de la ciutat, i desapareix la distinció entre els barris o les avingudes privil egiades i ben airejades, i les marginals.

Els ca rrers tenen color polític. Preveu 5 metres a cada banda del carrer per a la circulació pedestre. Fins aleshores els

viana nts havien de comparti r el ferm del Fru it de les reflexions elaborades ducarrer amb les carretel ·les dels rics i els rant els debats i les discussions, el 1867 carros de transport , o fer equilibri s a vopublica la "Teoria general de la urbanizareres estretes i peril loses, amb els accición", que completa , actua litza i matisa dents i incomoditats evidents . molts dels plantejaments urbans inicials, A més preveu la amb la inclusió de plantar-hi arbres que grans infraestructures El 1855, Cerdà efectua facin ombra durant (tàb riqu es , universil'estudi estadístic de l'estiu i saneg in l'aire tats, hospitals, etc.) la classe obrera barcelonina, a la malla urbana i la del carrer. AI centre pioner a Europa una zona de 10 meseva connexió amb tres per a vehicles, i únic durant molts anys l'entorn.

2,5 metres per a càrLa revolució de 1868 rega i descàrrega a el du a la viceprecada banda de l carrer i dos ca rril s de 2,5 sidència de la Diputació de Barcelona, metres per a la ci rcu lació en cada direcdes d'on contribueix a proclam ar la repúció. Finalment a l'encreuament on coinciblica el 1873. El egit president de la deixen quatre ca rril s, preveu el doble Diputac ió, dimiteix el 1874 a causa del d'espai de circ ulació per afavorir el pas cop d'estat del general Pavia . en totes direccions sense cap entrebanc.

Malalt i semiarruinat, perquè el Neix aixi el xamfrà .

Govern li deu els honoraris de moltes de El 1859 aconsegueix un ordre reial les feines com a enginyer, mor al bal neari que aprova la reforma de Barcelona , que de Caldas de Besaya, a Santa nder.

Fill fidel i bril lant del segle XIX està de fet és la construcció d'una ciutat completament nova , on reallotjar els habitants convençu t que l'avenç de la ciència es fa apilotats a la Barcelona que ell creu cal conjuntament i indestriablement al de la enderrocar en bona part. millora de la moralitat i del com portament Come nça la lluita polit ica i intel·lectual humà. De la solució dels problemes del per a la defensa del pl a en con tra de l'esseu temps i del futur, va opinar" ... dos peculació organ itzada de les associamedios pueden conducir a una so lución cions de propietaris amb la comprensió satisfactoria . Es el primera, entregarse de l'Ajuntament , també contra la pressió ente ramente en brazos de la ciencia, de determinats grups d'intel· lectuals que obedecer ciegamen te sus luminosas insvoldrien una ciutat més "cosmopolita i espiraciones , y prescindiendo de todo lo pectacular" tipus Paris o bé contra existente,.. . Es el segundo , el de buscar aq uell s que volen fer una refo rm a de la en el ingenio y en el arte, sin olvidar, emciutat a partir del caos d'aquell moment. pero , los principios de la ciencia" •

•

23 43

44

Tempesta d'estiu Josep Gerona

la creaciĂ&#x201C;

la creaciĂ&#x201C;

Manel Armengol

les recomanacionS

1.1 ¡breS Nolicia de la negra nit.

Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959).

Associació Catalana d'Expresos Politi cs. Diputació de Barcelona. Barcelona

2001.

joves puguin saber de primera mà en quin país viuen . Ja era hora que es fe s un treball

d'aquestes característiques!

Llàstima que no s'hagués fet a l'inici de la democràcia.

Llegiu-lo no us decebrà' (J,S.B)

Cinc prestigiosos historiadors - Marc Carrillo, Ricard

Vinyes , Manuel Risques, Carme Molinero i Pere Ysasens fan quatre monografies sobre aspectes concrets de la brutal repressió franquista

De la raó pràctica .

Les arrels històriques de l'Escota d'Empresarials de la Universitat de Barcelona.

a Catalunya. Després una vintena de vells antifranquistes ens expliquen les seves

Vicenç Molina Oliver. EUEE .

Barcelona 2000.

vivències de forma pedagògi-

L'amic Molina ha publicat un acurat estudi sobre l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials. D'entrada no sembla que la memòria ofi· ciat d'una institució centenà· ria pugui donar per molt, però un cop submergits en l'elegant prosa de l'autor i en a seva agudesa intel·lectual ens transporta a un angle molt interessant de la nostra història. Anem fins al t 714 i arribem a la tasca de la Junta de Comerç per tal

ca i molt ordenada .

Es, pol-

se r. l'al·legat més formidable contra la desmemòria. Un llibre amb el qual poden passar-te dues coses, que et deprimeixis profundament davant la injusticia que supo-

sa l'oblit del poble català envers aquestes persones o bé que et bulli la sang davant de tanta ignomínia. Aquest llibre hauria de se r objecte

d'estudi a tot els instituts de Catalunya per tal que els

d'omplir el buit deixat per la proscrita Universitat de Barcelona. Va existir un intent de crear una escola de comerç a Cadis l'any 1771 .

Fray Diego José de Cadiz, un jesuïta. s'hi va oposar i va denunciar la proposta, al tribunal de la Inquisició!

Estudiar comerç era un pecat de supèrbia. Una al tra perla del llibre la trobem cap al final quan ens explica com la Junta de Comerç crea l'any 1838 un ensenyament especial per sordmuts. Els cursos són denunciats pel mossèn Esteve Casademunt - reco I· zat per les autoritats ecle· siàstiques- i són suspesos.

El mossèn dona les seves raons : "mas valia que las mudas no se instruyeran, porque sabiendo escribir pOd ían cartearse con sus novios .. ."

Sembla mentida el que hom pot aprendre d'una memòria oficial. Ara bé és normal Que hom pugui aprendre de qualsevol cosa que escrigui el vicepresident de l'Escola Lliure El 501, en Vicenç Molina.

(J.S.B)

23 47

les recomanacionS

Ilibl'eS Las mariposas azules En sayo: mujeres casadas lesbianas

48

José Angel Aguirre Huerga y Fierro Editores.Madrid , 2000.

L'autor defineix com a papa· llanes blaves les dones lesbianes que coneixent la seva condició es casen per diss j· mula r·la. En canvi , les papa· lIones roses són les dones que un cop casades descobreixen que els sati sfà més la relació homose xual que no pa s l'heterosexual. L'a utor es posa a la pell dels homes casats que un bon dia queden perplexos davant el let que la seva dona els deixi perquè s'estima més les relacions lèsbiques. Tanm ateix, sota un redactat d'ambient

sociològic, l'obra no deixa de ser un al· legat perquè la soci etat reconegui la indefensió dels homes davant les dones que utilitzen el matrimoni per amagar el seu lesbianisme fins a un determinat moment. En l'arrel del problema identifica que l'educació de les nenes les predisposa a les relacions lèsbiques

(ningú s'estranya que dormin juntes) i que en general , hi ha una gran hipocresia sobre l'educació sexual de la canalla. El lli bre té un ce rt regust misàntrop però, en tot cas , segons manifesta l'autor, aborda el tema amb la finalitat que les relacions entre homes i dones sigui n més lliures i responsables.

(J ,MF)

Ébano Ryszard Kap uscinski; Crónicas Anag rama n2 45: Editorial Anagrama ; Barcelona 2000, Desprès d'anys de llegir cròniques sobre Àfrica, les seves guerres, conflictes, mutacions, per primer cop algú sap transmetre la complexitat d'un continent que conté restes de les cultures més antigues de l'ésser humà (Egipte i Etiòpia), alhora que restes de comportaments d'una brutali tat inusitada (Ruanda anys cinquan ta, Uganda, etc,) i tot embolcallat per una bellesa quasi

dolorosa.

Ryszard acompanya cada un dels capítols de les seves aventures, d'anècdotes on emergeix la figu ra d'un africà que va lluitar per la independència, amb el profund convenciment de la seva inferioritat racial i que avui un cop esgotades totes les reserves de riquesa (llegiu l'anècdota de la biblioteca de l'única Universitat d'Etiòpia) , tracta a l'home blanc no com un superior, sinó com una foni inesgotable de diners i drets que cal pouar, si cal. amb la violència.

Hi ha capitals, com els dels Ku asimojong que van nus ja que és la màxima expressió de la bell esa i alhora agraeixen als blancs l'invent dels kalachnikov i les granades que els permet robar tran quil·lamen t als seus veïns , o la descripció al· lucinant d'uns camps de refugiats a Etiòpia o perquè no la trobada casual i impactant amb la bruixeria quan lloga un pis al pitjor barri d'una ciutat africana , que va len per a tot el llibre si el llibre no valgués tot la pena per aprendre a estimar Àfrica .

(J,S,C,)

~(JCO~~ tI'ATKAQotKff tB< Ai

tJ-~TtfX/

1701JC.s

ftRò

«v~ f7ÍV 7.

Si JJ()~ ¿í éSTfc PA RlAMT {)5L 1fpu.s 17 11IJTéRtS {j1E

Lf APa&~tN.

Inst ru ïu-I us i ,,('rel/lliures, ¡¡ss()('ipu-I'os i sereu /iIl'lS, estimeU-l'O" i S('reu feli('()s

moviment laic i progressista