Guix 459 | Setembre 2019 | p. 55-59
Xavier López
ENTREVISTA Lideratge als centres
Director de l’escola Octavio Paz
P
«Vam començar per saber qui som, per escoltar-nos» Eva Martínez Pardo
L’escola Octavio Paz, situada al barri de Navas de Barcelona, és un d’aquells llocs on una recupera de sobte l’esperança per un món millor. L’aposta constant del seu equip per fer de l’escola un temps i un lloc d’aprenentatge real, significatiu i de transformació social ha convertit el centre en un indret que ofereix als infants i a les seves famílies les millors oportunitats per créixer i conèixer el món. Compartim una tarda amb el seu director, Xavier López, que amb una mirada plena d’il·lusió, coneixements i optimisme ens acompanya a endinsar-nos en la vida del centre i a compartir la gran transformació que ha suposat aquest projecte per al centre mateix i per al barri. PARAULES CLAU: direcció escolar, lideratge, gestió del canvi, espais competencials, treball globalitzat, personalització, aprendre a aprendre.
Vas arribar aquí fa quatre anys amb un projecte sota el braç? Sí, amb un gran repte. L’escola estava molt castigada, hi havia un 35% de matrícula viva tot l’any perquè sempre quedaven places buides. Hi havia amenaces externes com escoles properes de molt prestigi i de nova construcció que feien que l’Octavio Paz no acabés de donar les respostes a les necessitats de l’entorn. El primer any van venir 5 famílies a les portes obertes. Aquest any n’hem tingut unes 170, s’han triplicat les preinscripcions res-
pecte el primer any de la transformació i, malauradament, s’han quedat famílies fora. Quan vaig arribar vaig veure que els mestres tenien ganes de canvi. És una escola de gestió pública, amb els mateixos recursos econòmics i humans que qualsevol escola pública de Catalunya. Havíem de millorar alguna cosa. I així va començar tot... Com a mestres teníem moltes ganes de portar tots els nostres aprenentatges a la realitat on treballàvem, però aquesta mo-
tivació no acabava d’encaixar amb com estava organitzada l’escola. Per exemple, els passadissos eren passadissos i vam començar a utilitzar-los com a espais de treball globalitzat on els infants treballen amb propostes en petits grups. Això implica no només fer servir aquest espai, sinó un canvi metodològic i organitzatiu profund. Vam fer un DAFO al claustre i vam decidir que havíem de prioritzar tot allò que funcionava i, després d’escoltar les necessi55
Aula 286 | Septiembre 2019
ENTREVISTA
Originari del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), té un tarannà amable que impregna el seu discurs quan parla de pedagogia. Fa quatre anys que lidera el projecte de l’escola Octavio Paz, premiada i reconeguda en diverses ocasions per la seva pràctica innovadora. Diu que l’escola rural ha estat decisiva per traçar el seu itinerari professional com a mestre, per la riquesa humana que en va destil·lar, que ha impregnat la seva manera d’aprendre. De manera tenaç, ha portat aquest saber fer a la capital i ha insistit a fer de cada centímetre de l’escola un lloc més humà i més orientat a un aprenentatge que doni sentit a la vida dels infants i dels professionals que els acompanyen.
tats dels infants i les famílies, havíem de donar un altre tipus de resposta. Aquesta passava per la transformació de la pràctica que s’estava fent, així entenem la innovació, no com una moda o una tendència, sinó com una actualització real de la pràctica en funció de les necessitats. Es necessita una gran cohesió d’equip per tirar aquesta transformació endavant, una motivació personal i professional molt compartida. No tot ha estat de color de rosa, però una gran fortalesa que tenim és que hem anat tots a l’una. Evidentment hi ha hagut pors, dubtes i, des d’aquí i als diferents ritmes de cadascú, hem anat construint el projecte. També ens hem sentit molt acompanyats per professionals externs, de fet, la formació ha estat una de les claus de la transformació de 56
l’escola. Un dels compromisos que vam assumir –i això està recollit al projecte educatiu– és que tots els dimecres a la tarda, després de la jornada lectiva ens quedem a l’escola i fem debat pedagògic, o ens acompanyen experts en els nostres processos diversos. Tot això avança molt més ràpid perquè l’equip està unit i tenim espais per compartir les alegries i també les pors. Com estan organitzats els grups d’infants? No estan organitzats per edats. A la vida no ens organitzem amb persones de la nostra edat, sinó que ens relacionem per afinitats, per interessos o objectius compartits, per gustos, ritmes d’aprenentatge, etc. Jo vinc d’escola rural i vaig viure aquesta diversitat com una gran riquesa. És una riquesa relacional que es
va construint des de ben petits i el que hem fet és intentar potenciar-ho. A infantil, per exemple, hi ha tres grups heterogenis. A primària també hi ha aquesta barreja en tots els espais de treball globalitzat, que són les àrees competencials. I com estan organitzats els continguts? Tenim diferents àmbits: les capses de treball globalitzat, els espais competencials, el projecte de recerca i els laboratoris de llenguatges. Són totes les àrees competencials. Les capses es treballen en els espais habilitats al passadís, cada infant escull amb qui vol fer la proposta fins que l’acabin, duren entre 3 i 5 sessions. Després trien una altra capsa i un altre company. Pel que fa al projecte de recerca, vam dubtar força si el tema l’havien d’escollir els infants o els mestres i, finalment, vam decidir fer-ho els mestres. Nosaltres som conscients dels continguts o les necessitats curriculars que hem d’oferir o treballar. En una prova pilot, vam veure que els infants sempre triaven els mateixos temes: futbol, planetes o dinosaures. Ja són temes interessants, i mirem sempre de respectar els seus interessos, ara bé, també vam voler obrir mirades i oferir
És imprescindible que el mestre se senti seu el projecte per tirar endavant la transformació
Aula 286 | Septiembre 2019
altres possibilitats. Els mestres també ens vam incloure en aquesta ampliació de les possibilitats: quins eren els continguts que ens costaven més per treballar? Va ser també un repte per a nosaltres. Sempre ens hem dit que som un claustre molt artístic i no tan científic. Per això anem alternant projectes d’art i de ciència cada any. Aquest curs investigarem sobre el mar, amb l’ajuda del Museu Marítim de Barcelona, la Facultat de Nàutica, Open Arms i l’Escola del Mar de Badalona. El projecte del curs 2018-2019 va estar al voltant del cinema i hem tingut aliances com ara l’Acadèmia del Cinema Català, el Museu del Cinema de Girona, l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona i Drac Màgic, entre d’altres. Els cursos anteriors vam investigar sobre el cor, i vam poder comptar amb el suport i la col·laboració de l’Institut de Ciències Cardiovasculars de l’Hospital de Sant Pau i el Cor Vivace per exemple. Aquests projectes es realitzen a nivell d’escola? Tota l’escola està implicada en el mateix projecte, i tots els mestres. És part de la línia d’escola. L’escola som tots i totes. Tenim espais a primària, per exemple, que són la continuació d’ambients d’infantil, fins i tot tenen el mateix nom per donar més continuïtat a la proposta. No es tracta només d’un canvi metodològic o organitzatiu, que també. Es tracta
No es tracta només d’un canvi metodològic o organitzatiu, que també. Es tracta d’una transformació de la nostra mirada cap a l’infant i les seves famílies d’una transformació de la nostra mirada cap a l’infant i les seves famílies. Les famílies han canviat la seva manera d’implicar-se en l’escola. Els mestres han deixat de ser protagonistes de l’aula, i són acompanyants dels processos dels infants. Fins i tot els espais estan impregnats d’aquest canvi de mirada. La distribució de les aules convida a posar-se a treballar... Sí, no hi ha taules i cadires per a tothom, ni tampoc taula per al mestre. Es tracta d’un espai que permet organitzar-se de diferents maneres. Està pensat per personalitzar l’aprenentatge i que cada infant se senti protagonista del seu procés. A més, hem procurat crear espais amb molt de caliu, amb materials naturals i acollidors. Segurament, el lloc on estem més a gust és a casa però, de vegades, a l’escola hi passem més hores. Doncs hi ha alguna cosa millor que fer de l’escola un espai que s’assembli a casa? Les taules són movibles i generen un munt de possibilitats. El sofà és un espai de lectura i també hi ha un espai tecnològic. Això és comú a totes les aules.
Comencem i acabem el dia amb una assemblea, sobretot per atendre com estem. La part emocional és molt important i li donem un espai prioritari. Després s’atén la proposta de treball, però primer mirem com estem. Ens hem adonat que en això volem generar un diàleg més participatiu, des de compartir la part emocional, i aquest any farem una formació en aquest àmbit. Quines són les vostres fonts d’inspiració pedagògica? Nosaltres no ens hem inventat res aquí. Han vingut persones formadores, hem visitat altres escoles que ens han inspirat, especialment l’Escola Virolai i El Puig d’Esparreguera, i hem rebut més de 400 escoles que ens han fet un feedback que ens ha ajudat molt a millorar a partir de les seves preguntes. Els mestres de l’Octavio Paz senten que el projecte és una cosa pròpia, i ho expliquen des d’aquí. El fet que un mestre se senti seu el
ENTREVISTA Lideratge als centres P
Experimentant i aprenent en contextos diversos
57
Aula 286 | Septiembre 2019
projecte no només té força per explicar-ho a altres, sinó per tirar endavant la transformació. És imprescindible.
ENTREVISTA
Fins i tot els espais exteriors són acollidors, tot i que són pistes de ciment i terrasses urbanes. Sí, els racons del pati estan pensats per compartir. Hi ha un espai de chill out, per exemple, que era un espai de trànsit i va ser redissenyat pels infants al Consell d’Infants. Hem treballat per una renaturalització dels espais. El mateix que volíem a dintre, vam voler-ho fora. No juguen a futbol, perquè és incompatible amb les plantes. Volem educar una mirada cap a la bellesa, la serenor, l’harmonia. Tota aquesta feina l’han fet les famílies, la seva implicació ha estat fonamental.
El professorat en una sessió de formació i en finalitzar una obra de teatre
58
Són escenaris que conviden a actituds amables. De fet, la conflictivitat és baixíssima. No hi ha en tota l’escola cap norma prohibitiva. Totes les recomanacions que fem des dels adults són amb to positiu amb una imatge dels mestres que actuen com a modelatge. A les avaluacions vam veure que tot allò que arribava des de la norma imposada acabava per no consolidar-se. D’altra banda, si no hi havia espais per parlar, compartir, estructurar, etc., l’estructura s’havia de crear des de la norma, i no acabava de funcionar. El que hem fet és provocar situacions perquè els infants proposin i hem vist
que l’estructura s’ha consolidat molt més sòlidament i ha minvat enormement la conflictivitat. L’energia de treball és molt tranquil·la, els infants van treballant i els adults van acompanyant. Heu tingut diversos reconeixements per la vostra pràctica. Sí, hem tingut 3 premis Baldiri Reixac en les categories escola, alumne i estímul, i el primer premi d’Ensenyament 2019. Ens han permès continuar millorant els nostres espais i dur a terme alguns projectes. Gràcies al Baldiri Reixac impuls d’enguany crearem l’espai OP-Arts, un atelier com a laboratori de llenguatges artístics i tinkering amb l’ajuda de l’escola La Massana i el CosmoCaixa. L’art per a nosaltres és molt important. Les aliances amb l’entorn i amb altres entitats estan presents en molts moments de la vostra pràctica. Sí, de fet són un altre dels nostres punts forts. Moltes institucions ens ajuden en la recerca. És una forma de fer arribar el contingut a l’alumnat, i també al professorat. Les persones expertes que vénen ens ajuden molt en la fase de motivació, quan hem de generar preguntes per tal que els infants decideixin què volen investigar. També estan presents en acabar el projecte, en el moment de compartir allò après durant les jornades pedagògiques del juny, quan convidem les famílies i les institucions col·laboradores.
Aula 286 | Septiembre 2019
Com és el tarannà de les famílies del centre? Ha canviat molt en els últims anys. Són la gent del barri, de l’entorn. Són importants per al desenvolupament del projecte d’escola. L’avi Joan, per exemple, és una peça clau en el nostre procés de transformació. És un avi fuster, es passa hores aquí escoltant-nos, i amb la seva feina ens ajuda a transformar l’escola. L’espai Àgora, per exemple, que és un dels espais on passen les coses més importants de l’escola (presentacions de projectes, conta-contes, consells d’infants...) porta el seu nom. Era l’antiga biblioteca. Abans entraven a l’escola dos dies concrets, ara hi entren cada dia i assumeixen l’acompanyament d’algunes rutines dels infants. En el procés d’adaptació, per exemple, són de gran ajuda, hi ha molts adults disponibles i els infants fan una adaptació molt suau, no se senten plors desconsolats. Com us plantegeu el procés d’avaluació? És una avaluació polièdrica. A partir dels 4 anys, l’infant té un pla personal on es marca els seus objectius que comparteix amb el mestre, i es van revisant al llarg del curs. Ells són part activa de la seva avaluació. També es lliuren informes qualitatius, molt descriptius que recullen diferents moments de l’evolució dels infants. I la família també intervé en aquest informe. No fem exàmens, tenim diferents
Les famílies entren cada dia a l’escola i assumeixen tasques d’acompanyament d’alguns infants eines i estratègies per observar el que els infants van aprenent, com ara les carpetes d’aprenentatge a primària, o el llibre blanc a infantil. Els mestres també ens avaluem entre nosaltres. Sempre hi ha més d’una persona treballant amb un grup, i aquest any vam decidir començar una observació més conscient. Tenim aquesta cultura d’avaluació que implica també l’avaluació de la nostra pràctica. Com a docent, deu ser molt motivador ser part activa d’un projecte com el vostre. Hi ha un modelatge que comença perquè el mestre se senti generador de confiança en el seu espai. A l’equip directiu ens toca tenir la visió clara, i ha de ser compartida amb tothom, perquè si no algunes actituds es tornen reactives. Quan la línia d’escola és compartida, la reactivitat passa a tornar-se proactivitat. Aquí es requereix un extra, si treballes a l’Octavio Paz no pots mirar el rellotge. És molt difícil encaixar-hi quan es vol seguir estrictament l’horari funcionarial. Des de l’equip directiu ho acompanyem, sempre garantint la sostenibilitat del projecte a
nivell econòmic, pedagògic i sobretot humà. S’han donat jubilacions i, gràcies a això, hem pogut crear perfils i construir un claustre molt afí. Vam començar per saber qui som, la prioritat va ser escoltar-nos. En això el teatre que fem els mestres i el personal de serveis per Nadal ens ha unit molt.
ENTREVISTA Lideratge als centres P
Hi ha qui no estaria d’acord amb aquest procés de selecció del personal. O anem tots a l’una o no tirem endavant. Almenys l’equip docent ha de compartir la mateixa intenció. L’escola pública té mil projectes, cadascú ha de mirar on millor encaixa. Com ell mateix diu, la frase «aprendre per aprendre» no són paraules buides quan trepitges el projecte i pots intuir la potència d’un temps com aquest en la vida d’un infant. Seran ciutadans i ciutadanes que sabran treballar en equip, escoltar i construir estratègies per aconseguir objectius comuns, i molt probablement seran capaços de trobar el benestar en clau individ u a l i e n c l a u c o l · l e c t i va . Q u a n començàvem afirmant que l’Octavio Paz és un lloc on un recupera l’esperança per un món millor, ens referíem a això, a un indret on les persones adultes es miren, comparteixen pors i esperances, i ofereixen una bona versió d’allò que les persones educadores tenim per oferir: la possibilitat de convertir un somni en un repte, i un repte en una realitat. 59
HEM PARLAT DE: - Lideratge als centres. - Gestió del canvi. - Treball en equip del professorat. - PEC. AUTORA
Eva Martínez Pardo Associació Arae eva@araebcn.com
Aquest article fou rebut per Guix. Elements d’Acció Educativa el mes de maig de 2019 i acceptat el mes de juliol de 2019 per ser-hi publicat.