OP MAGAZINE 23-24

CURS 2023-24

Tel:

índex

Editorial

ELENA GUILLÉN PÉREZ

DIRECTORA ESCOLA OCTAVIO PAZ

Vivències 23-24

Benvinguts a una nova edició del OP-magazine, un document que anomenem revista però que recull les vivències del curs 2023-2024 i es converteix en la documentació pedagògica on encapsulem tots els moments memorables i els aprenentatges del curs. Aquesta revista és molt més que un recull d’articles; és una crònica pedagògica dels esdeveniments, èxits i descobriments que han tingut lloc al nostre centre educatiu al llarg dels darrers mesos.

A través d'aquestes pàgines, celebrem les inquietuds intel·lectuals de tota la comunitat, les seves exploracions creatives i els seus èxits acadèmics. Des dels projectes científics fins als assaigs literaris, cada pàgina reflecteix el compromís i el talent dels nostres infants i mestres.

Aquesta revista és un testimoni viu de la comunitat escolar, capturant les experiències

que han enriquit el nostre entorn educatiu. Des dels passadissos al pati, de la biblioteca al tinkering, cada espai ha estat habitat per moments d'aprenentatge i creixement.

Aquest curs amb el tema del projecte, ESPAIS NATURALS hem reflexionat molt sobre el món en què vivim i el món en què volem viure comprometent-nos a millorar-lo. Les aliances que ens aporten les seva expertesa i professionalitat com les del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Jardí Botànic, Còdol educació, la Fundació Joan Miró, la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, Creart, han ajudat a la comunitat a afrontar amb èxit els reptes del dia a dia. Us convidem a explorar aquesta edició del OP-magazine plena de color i significat. Que cada pàgina sigui un recordatori dels somnis i els esforços que fan realitat la nostra missió educativa. Gràcies a tots els qui han contribuït a fer possible aquesta obra que captura el pols de la nostra escola.

OP-INNOV@

Introducció

Coral Regí

ASSESSORA INTERNACIONAL EN PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

Fa set anys intensos que comparteixo experiències i vivències amb l’estimat Octavio Paz. Quin camí hem compartit! Hem avançat formant-nos i reflexionant amb un equip de mestres que treballa conscientment perquè tots i cadascun dels infants aprenguin i gaudeixin esforçant-se per aprendre, per ajudar-los a créixer com a persones creatives, col·laboradores i com a ciutadans compromesos amb el seu entorn, una escola que fa comunitat amb les famílies i l’entorn. Una escola que és futur perquè treballa pel futur.

Aquesta escola que estem construint no pot deixar ningú enrere i per això comparteixen projecte i expertesa amb mestres i escoles d’arreu que vivencien que una altra escola no tan sols és necessària i possible, sinó que es fa realitat cada dia en la vida de tots els infants a l’Octavio Paz.

Enhorabona equip que amb nous lideratges continua fent camí !

Infants atents al teatre de l'escola.

Aliances

"Som petits si ens comparem amb l'univers, però som molt grans si fem pinya"

Noèlia Sanz Pons

CAP DEL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA

Quan penso en la comunitat educativa de l’escola Octavio Paz (els mestres, els infants, les famílies, el personal de suport...), el que em ve al cap és l’alegria i l’entusiasme que transmeten aquest grup de persones. La funció dels mestres és ensenyar a llegir, a escriure, a resoldre operacions matemàtiques i problemes... Però per ser persones que contribueixin a construir un món millor, això no és suficient, perquè cal posar el cor en tot allò que fem. I penso que els mestres d’aquesta escola ho demostren amb el seu exemple: no només fan la seva feina, sinó que la fan amb ganes, buscant sempre l’excel·lència, sense conformar-se amb el primer “no” que reben. I aprendre a treballar d’aquesta manera és un dels millors regals que s’enduran els nens i les nenes que passin per l’Octavio Paz perquè els servirà vagin on vagin i facin el que facin.

Quan l’Elena em va dir que el projecte del curs tindria relació amb la Natura, vaig pensar que tindria sentit convidar-vos a conèixer el Jardí Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on jo treballo. Aquí, el nostre objectiu és explicar i fer entendre com funciona el nostre món. Les col·leccions del Museu estan formades per

milers i milers d’animals, de plantes, de minerals. I què fem amb tots aquests objectes? Doncs transmetre que l’espècie humana és una més entre les que viuen al nostre planeta i que les plantes, els insectes i la resta de les espècies són valuoses i necessàries perquè les coses funcionin. I que som petits si ens comparem amb l’univers, però que som molt grans si fem pinya.

Penso que a petita escala, a la vostra escola, per exemple, les coses també funcionen així: una acció individual potser no és tan significativa, però un grup de persones que treballen per tirar endavant un mateix projecte sí que provoquen canvis. Com els mestres i els alumnes de l’OP, que ens ensenyen que sí, que podem anar a treballar i passar-ho molt bé aprenent cada dia.

Sessions de formació al Jardí Botànic.

Noemí Tomàs i Mercè Jarque

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ EN EL PROJECTE

ESPAIS NATURALS

Un any més, l’aliança amb l'Escola Octavio Paz, en el marc del projecte anual, Espais Naturals, ens ha brindat l'oportunitat de compartir amb el claustre les eines que ens proporciona l’art per connectar i interpretar el món que ens envolta.

La natura, essencial en l'obra de Miró, va ser clau en la concepció de l'edifici. Joan Miró i Josep Lluís Sert, amic i responsable del projecte, van optar per Montjuïc com a emplaçament per a la Fundació, concebent un espai integrat en la natura.

«Mentre camino, veig coses que m'atrauen i les recullo. Em sento “cridat” visualment per una determinada cosa, aparentment insignificant, però que, per dir-ho d'alguna manera, “m'estima”». Joan Miró

Miró trobava inspiració en objectes o elements naturals mentre passejava. La pràctica performativa de la deriva, el caminar que implica explorar l'entorn sense un destí fix, va ser el punt de partida de la formació docent a l'escola i els seus voltants, permetent descobrir la bellesa de les petites coses quotidianes.

La deriva es centrava a explorar i interactuar amb els espais que sovint passen desapercebuts a causa del ritme accelerat de la vida moderna. Aquests ens conviden a reflexionar sobre la relació entre els humans i la natura

urbana. Des dels escocells als horts urbans, els balcons, els espais resilvestrats, els arbres fruiters i els jardins efímers del carrer, són exemples de la desconnexió amb la natura i de la necessitat urgent de preservar aquests racons oblidats que ens ofereixen la possibilitat de reconnectar-hi, utilitzant l'art com a eina de sensibilització i conscienciació.

Com Joan Miró, ens vam endinsar en l’acte de caminar amb la convicció que «Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho». Amb aquesta consciència, vam fotografiar plantes mel·líferes i aromàtiques, dibuixar fulles, frottage del troncs i emmarcar amb cinta de colors les herbes que creixen entre i els murs del carrer Mallorca per reivindicar el valor essencial en l'ecosistema i biodiversitat urbana.

De tornada, vam representar individualment el paisatge exterior des dels vidres interiors de les aules amb visors i acetats. Després, vam encaixar els dibuixos per crear un paisatge comunitari que reflecteix la diversitat de les experiències personals, fomentant lligam entre la comunitat educativa. Finalment, vam organitzar una exposició efímera al pati de l'escola per promoure la consciència ambiental, creativitat i valorar la natura en l’espai immediat.

Estem convençudes que aquestes petites accions artístiques no només ens permeten entendre els espais naturals urbans des de diferents perspectives, sinó que també ens motiven a actuar com a agents de canvi per a un futur més sostenible i inclusiu.

Gràcies per comptar una vegada més amb nosaltres!

Observem l’entorn com artistes

La natura a la ciutat

Albert Batlles Fossas

Greta Boix Garcia-Cairó MUSEU CIÈNCIES NATURALS

Una col·laboració de 360 graus!

Caram amb els Octavios! Qui ens havia de dir, quan ens vam trobar a principi de curs amb l’equip directiu, que faríem tantes coses plegats en el marc del projecte de recerca 23/24, dedicat als Espais Naturals!

Com a Departament d’Educació del Museu ens agrada molt que la nostra relació amb escoles i instituts vagi més enllà d’una activitat puntual amb dia i hora concreta. En el cas que ens ocupa hem superat totes les nostres expectatives i és que les nou classes de l’escola han passat pel Museu del Fòrum a fer activitats dinamitzades i han pujat al Jardí Botànic a visitar ‘Totes les mediterrànies del món’! A més a més, l’equip docent al complet ha rebut dues formacions en didàctica de les ciències amb el nostre equip d’educadores. Per si això fos poca cosa, diversos grups d’alumnes han triat preguntes i projectes que han possibilitat la nostra col·laboració durant el curs escolar, de manera que ens hi hem tornat a trobar i hi hem mantingut el contacte. Tot plegat ens ha dut a no dubtar

ni un segon quan ens van proposar d’acollir, a la nostra sala d’actes, la jornada de cloenda del seu (i ara també una mica nostre) projecte de recerca.

Quan avaluem els projectes escolars que duem a terme com a Museu, valorem especialment aquells que tenen una durada llarga i sostinguda durant el curs. Sovint els identifiquem amb les estacions de l’any, perquè els comencem a treballar amb els alumnes quan van amb jaqueta i màniga llarga i els acabem quan ja vesteixen samarreta i pantaló curt, o viceversa. En el cas d’Octavio Paz hem acabat donant la volta al marcador i la col·laboració ha cobert el curs escolar de principi a fi, de la màniga curta del setembre a les sandàlies de juny.

Des del Museu de Ciències Naturals de Barcelona volem agrair-vos la confiança dipositada però, sobretot, la predisposició, l’energia i el temps necessari per plantejar i dur a terme amb èxit un projecte tan ric i agosarat com aquest! Ha estat un plaer haver-ne format part!

Sessió de formació d’equip d'infants al Museu NAT.

Anna Forés

Carme Trinidad

CÀTEDRA NEUROEDUCACIÓ

El contacte amb la natura

L’escola Octavio Paz sap de la importància dels espais i la seva funció educativa. Sap que aquests poden afectar l’estat emocional i poden predisposar o no per aprendre millor. Cada racó de l’escola està pensat per gaudir del millor disseny per aprendre i usar tots els racons disponibles. Aquest curs, amb portes pràcticament inexistents dins l’escola, han apostat per obrir-se encara més; han decidit fer parets permeables i integrar els espais naturals. Ens han ensenyat com portar la natura a l’escola o l’escola a la natura.

Des de la neuroeducació sabem de la importància del contacte amb la natura a molts nivells destacarem aquí 4 eixos

Eix Emocional

- Estar en mig de la natura ens pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, baixar el cortisol i gaudir de l’entorn.

- Pot reduir la fatiga mental i ens dona calma

- Podem tenir idees creatives si ens permetem caminar sense pensar en res més

- Afavoreix el desenvolupament sensorial i aprendre amb els sentits

Eix Fisiològic

- Millora les funcions respiratòries

- Millora sistema immunitari

- Millora el sistema musculoesquelètic prevé fractures

Eix Social

- Afavorir les relacions socials

- Disminueix l’agressivitat

- Millora la protecció per la natura

Eix d’aprenentatge

- Aprenem de tots els sentits

- Involucrem altres ODS a la nostra tasca educativa, com és el 3 Garantir una vida sana i promoure el benestar a totes les persones de totes les edats

- Crear altres espais per aprendre

Tots els colors del verd han passat a formar part de l’escola i del gaudi d’aprendre.

Acompanyament de la Carme Trinidad a l’equip educador.

Mar Morelló

Maria Adzerias

Albet Morelló CÒDOL EDUCACIÓ

Projecte OH!

“Aquell dia hi va haver un gran incendi a la selva; els animals fugien aterrits. Enmig de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots. Lleons, girafes, elefants, miraven el colibrí astorats, pensant què feia anant cap al foc. Fins que un dels animals va preguntar:

-On vas? Ets boig? Hem de fugir del foc! El colibrí va contestar:

-Allà hi ha un llac, recullo una mica d’aigua amb el meu bec i ajudo a apagar l’incendi.

Molt sorprès l’animal només va poder dir:

-No servirà per res! Tu sol no podràs apagar el foc.

El colibrí molt segur d’ell mateix, va respondre:

-És possible, però jo estic complint amb la meva part.”

Aquesta faula ens permet reflexionar sobre la rellevància dels petits gests, que tot i semblar insignificants, tenen un gran valor. Darrere de cadascun d’ells hi ha les conviccions profundes que ens mouen. Per fer front a la crisi ecologicosocial, Jorge Riechmann diu

que hem de començar per canviar valors, creences i cosmovisions.

I d’això va el Projecte OH! de la Cúpula de la SOStenibilitat que l’equip de mestres i l’alumnat van viure. Prendre consciència de quins són aquests patrons mentals, valors i relats que anem aprenent al llarg de la vida i resten assumits –sovint inconscientment-, condicionant les nostres accions.

La desconnexió amb la natura es troba en l’arrel de molts mals actuals. Aquesta separació ens ha portat a assumir que la terra només és una font de recursos il·limitats i que cal competir per posseir-los, que és millor la uniformitat que la diversitat,... I tants altres relats culturals que hem de capgirar urgentment.

La natura ha sigut sostenible des de fa milions d’anys i pot ser la nostra gran mestra per orientar-nos. Si l’observem amb atenció ens donarà pistes per ser persones sàvies, capaces de prendre decisions encertades que preservin la vida enlloc de destruir-la.

El Projecte OH! utilitza les arts per facilitar la presa de consciència, per mobilitzar les emocions i intuïcions, afavorint el desenvolupament de visions sistèmiques, crítiques i –molt important– la motivació per fer aquells petits gestos que acabaran determinant una manera de viure sostenible.

Estem contents de contribuir a la tasca immensa que feu a l’escola Octavio Paz. Agraïts de compartir aprenentatges, convençuts com estem que el futur d’un món millor l’estem co-creant entre totes i tots, complint cadascú –com deia el colibrí– amb la seva part.

Amb Còdol hem gaudit d’experiències immersives, culturals i artístiques per connectar amb la natura.

PrOPosem

Assemblea i consell d'infants

Opinió i veu dels infants consellers i conselleres del curs 23-24: Anna, Alejandro, Carles, Victoria, Omar, Catalina, Tian, Noa, Leon, Laia, Mia, Martina, Adrià, Eric, Joan, Queralt, Janna, Ask, Èlia.

Què és el consell d’infants?

-És una reunió per millorar l’escola.

-Serveix per parlar sobre problemes que es poden arreglar o solucionar a l’escola.

-Ens ajuntem tots els delegats i delegades per parlar coses de l’escola.

-Donem idees per millorar o canviar l’escola.

-Parlem de coses importants.

-Portem propostes de la resta de la classe.

-Ho fem perquè els infants opinin i diguin la

seva. Les seves idees i les seves propostes són per fer una escola millor.

-Venim al consell per trobar noves coses o noves paraules.

-Els delegats som els representats dels companys i companyes del grup.

-Ens agrada ser delegats i formar part del consell.

-Així tenim l’oportunitat de solucionar problemes que hi ha i ens sentim responsables

Què aprenem fent consell d’infants?

-Parlem i ens conscienciem sobre les coses que hem de fer i les que no. Ens sentim més responsables.

-A escoltar les opinions de la resta.

-Arribar a acords comuns

-A prendre decisions

-A saber de què parlar. Escollir quines coses son importants. Saber filtrar totes les coses que es comenten a la classe. Prioritzar temes.

1a trobada del Consell d’infants d’aquest curs.

Ambients d'aprenentatge

"Ajuda a desenvolupar la iniciativa, la recerca, la creativitat i l'expressió"

AMBIENTS

d'aprenentatge

Ambients, propostes i autonomia

Cada matí a la comunitat de petits ens organitzem per ambients de treball. Tenim sis ambients diferents i cada un d'ells està especialitzat en una temàtica per tal de donar resposta a les diferents àrees de coneixement.

El que fa valuosos aquests ambients és que dins de cada un d'ells, sigui quina sigui la seva temàtica, hi trobem cinc propostes ben diferenciades. L'objectiu de tenir aquestes cinc propostes és aconseguir que els infants puguin decidir a cada moment amb quina es senten més còmodes i d'aquesta manera potenciem l'autonomia i la presa de decisions, sempre amb l'acompanyament adult. Cada una d'aquestes propostes tenen un material i una presentació prou obertes per tal que el grau de dificultat, en cada cas, s'adapti a les necessitats i coneixements de cada infant, de manera que oferim l'oportunitat d'interactuar directament amb els materials, experimentant, generant hipòtesis i reptes i comprovant la viabilitat d'aquests/es.

Per tant, podem dir que aquestes propostes dins de cada ambient, permet als infants aprendre al seu ritme, ja que contemplen di-

ferents graus de dificultat i els ajuda a desenvolupar la iniciativa, la recerca, la creativitat i l'expressió a través de diferents llenguatges

Cada matí trio l’ambient que vull. (Janna, 5 anys)

Al gimnàs construeixo cabanes amb les peces d’espuma. (Sham, 4 anys)

Comprovant les propietats del magnetisme.

"Potencien l'autonomia i la presa de decisions"

Observació d’un ésser viu: l’insecte pal. Construint paraules.

Com és l’univers?

Espais competencials

espais competencials

Tot i que sembli una idea innovadora, el vincle entre les matemàtiques i la música ha estat investigat des de fa més de dos mil anys. De fet, van ser els pitagòrics els que van establir els fonaments de la relació entre les matemàtiques i la música, afirmant que comparteixen les mateixes lleis i naturalesa.

A l’escola Octavio Paz, considerem que aquesta visió integradora connecta les diferents àrees de coneixement i ens apropa a l’aprenentatge globalitzat de la música i les matemàtiques a partir de propostes vivencials que desenvolupen aspectes rítmics, melòdics i harmònics del llenguatge musical en relació a d’altres matemàtics com són els càlculs decimals, les fraccions, els patrons, les proporcions i les relacions numèriques.

A més, l’aprenentatge globalitzat de la música i les matemàtiques no només enriqueix i fa més atractiva l’experiència educativa dels infants, sinó que també aporta beneficis a nivell cognitiu i emocional, i prepara a l’alumnat per afrontar els reptes i les oportunitats d’un món cada vegada més interconnectat i divers.

Als espais relaciono les notes musicals amb les multiplicacions. Estic aprenent a dividir. (Elna, 8 anys) Creació de ritmes partint d’operacions i valors matemàtics.

"Oferim propostes manipulatives i funcionals al voltant de les matemàtiques, les llengües i, el llenguatge musical"

La relació entre el valor de les figures musicals i el sistema monetari i decimal. Producció rítmica dels resultats de les operacions amb decimals.

Laboratoris de llenguatges

laboratoris de llenguatges

Els laboratoris de llenguatges proporcionen als infants l’oportunitat de mobilitzar una varietat  d’intel·ligències i potencialitats. La possibilitat d’explorar vies d’expressió diverses, així com diferents maneres d’aprendre, contribueixen a l’autoconeixement. Els infants descobreixen les seves fortaleses i preferències, tot desenvolupant la seva personalitat i, al seu torn, la seva autoestima.

Habitar el món en els nostres dies implica l’ús interconnectat de capacitats i competències. Com més estratègies, recursos i destreses haguem tingut oportunitat de desenvolupar, major serà la nostra capacitat d’adaptació i podrem enfrontar-nos als reptes de manera més flexible i creativa.

La ciència, la tecnologia, el pensament computacional, la cuina, el ioga,  l’expressió corporal, la musicalitat i les arts plàstiques participen en la construcció d’un aprenentatge holístic que prepara els nostres infants per desenvolupar-se com a persones i per continuar aprenent al llarg de la vida.

Per mi laboratoris és una manera d’aprendre sense avorrir-te. Per exemple, a art he après diferents tècniques de dibuix i de pintura i a pintar només amb els tres color primaris. (Rita, 11 anys)

He après que no has de rendir-te. Si vols alguna cosa has de seguir i seguir fins que et surti bé. (Alejandro, 11 anys)

"A través de la descoberta de  les pròpies fortaleses construïm la personalitat i desenvolupem l'autoestima"

Explorem la percepció, el cos, les sensacions... a l’aula multisensorial.

"El desenvolupament d'una varietat de llenguatges afavoreix un aprenentatge holístic que prepara els infants per interaccionar amb el món"

Prenem contacte amb el llenguatge musical i la seva nomenclatura.

Ens familiaritzem amb els acords a través de l’ukelele.

Aprenem a tocar les primeres cançons.

A l’aula multisensorial entrem en contacta amb nosaltres mateixos i amb els altres des d’un estat de benestar emocional i físic.

L’art ens permet expressar-nos utilitzant una varietat inacabable de materials i recursos.

Capses

CAPSES DE TREBALL

GLOBALITZAT

Les capses d’aprenentatge són una clara mostra de la nostra manera de fer i han esdevingut un tret d’identitat de l’OP. L’aprenentatge competencial, interdisciplinar i significatiu, així com la necessitat de col·laborar, de trobar solucions creatives i desenvolupar l’autonomia, són presents a cadascuna de les propostes, que abasten un ampli ventall de temàtiques i reptes.

A la capsa “tinc revisió” els infants de la comunitat de petits es coneixen millor a si mateixos tot realitzant les diferents propostes d’activitat que  hi troben. Partim d’un fet molt familiar per a tots/es ells/es, anar al metge, per així utilitzar diferents estris de mesura. D’aquesta manera tot col·laborant aprenen a mesurar l’alçada, el pes i la temperatura i a posar nom a les diferents parts del seu cos. Obrint la capsa “Què Sona?”, han pogut experimentar amb les qualitats del so, en col·laboració amb els seus companys/es.

A la capsa “Observem i olorem”, els infants de 1r i 2n s’endinsen en el món de les herbes aromàtiques i exploren els arbres i les herbes que podem trobar al pati de l’escola. Per això, algunes de les sessions es fan al pati aprofitant l’oportunitat de gaudir de l’exterior com un espai més d’aprenentatge.

A la capsa “Com fer colònia?”, els infants de 3r i 4t investiguen i exploren l’òrgan del sentit de l’olfacte i les seves parts, i posen a pro-

va el seu propi sentit de l’olfacte mitjançant diversos experiments.  Seguint un text instructiu, apliquen coneixements matemàtics per crear combinacions amb els ingredients i experimenten amb els aromes dels olis essencials per elaborar la seva pròpia colònia. També descobreixen les plantes aromàtiques i les seves possibilitats per crear fragàncies.

A 5è i 6è s’ha anat consolidat un racó especial per les capses dedicades a cadascun dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS).  A partir d’una entrevista a un expert coneixen la problemàtica amb que s’enfronta el nostre món, pobresa, fam, treball digne, igualtat de gènere, contaminació... i configuren una opinió i un compromís a solucionar-ho.

Ens hem tapat els ulls. Un tocava un instrument, necessitàvem escoltar molt bé, per endevinar-lo” (Alma, 5 anys)

“He tocat una cançó amb unes campanes seguint els colors i m’ha semblat mig i mig difícil. (Noe, 5 anys)

A la capsa “Com fer colònia” aprens a fer la teva pròpia colònia. Pots anar al pati i agafar algunes plantes o utilitzar aromes, que hi ha molts diferents. He conegut moltes olors que no coneixia. Aquesta capsa també tracta d’experimentar per trobar una olor que a tu personalment t’agradi. (Cata, 9 anys)

Coneixent els ODS m’adono de la sort que tenim de viure aquí i ara, i del que ens queda per aconseguir un món més igualitari. (Roc 11 anys)

Els reptes de les capses demanen de la teva creativitat per resoldre’ls. (Carles, 11 anys)

"Els infants s'enfronten amb reptes que els mouen a col·laborar i cercar solucions creatives, tot fomentant la curiositat i les ganes de continuar aprenent"

Construïm i fem funcionar un filtre d’agua.

Capsa d’aprenentatge preparada per experimentar.

Seguim una melodia associant la campana amb la seva nota musical i un color.

Reconeixem instruments i el seu so amb el sentit de l’oïda.

Fent proves i combinacions amb olis d’aromes essencials.

La llengua a l'escola

la llengua a l'escola

En un entorn plurilingüe, intercultural i divers, la llengua és un element central que permet estructurar el pensament, base de qualsevol tipus d’aprenentatge a l’escola. És per això que la llengua oral, a les assemblees i en el debat dialògic, va desenvolupant la consciència fonològica i la llengua escrita, sempre amb la visió que la llengua s’adquireix des d’un enfocament comunicatiu, significatiu i vivencial. Ho fem amb sessions d’escriptura a Ara Escric amb grups reduïts i en franges de treball globalitzat de llengua per cicles.

A més del català i del castellà, ens endinsem en la llengua anglesa, present a Petits a l’ambient de l’Ara Som i a Mitjans i Grans a l’espai de Geometry and Measurement i a les capses d’aprenentatge, de manera funcional i instrumental. Participem també a les sessions d’Oral Communication on, a través de l’storytelling, el roleplaying, cançons i jocs, descobrim nous sons i noves paraules per comunicar-nos.

No podem oblidar l’Aula d’Acollida, recurs fonamental per atendre l’alumnat nouvingut: compartir sobre els nostres orígens i identitats i respectar la llengua d’herència ens permet fer un ús conscient del català com a la llengua d’acollida i de cohesió en el si de l’escola. Amb dinàmiques comunicatives, explo-

rem aquesta nova llengua que abans no coneixíem i ara ens dona la benvinguda a l’OP.

“Les classes d’anglès, fent-les amb cançons, jocs i vídeos són més entretingudes i a mi m’ajuden a aprendre millor” (Bruno 10 anys)

M’agrada fer les classes de català en petit grup per parlar amb els companys. (Veronika, 9 anys)

A l’espai de Geometry posem en pràctica el vocabulari matemàtic en anglès. A les sessions d’Ara Escric gaudim escrivint diferents gèneres literaris. Aprenem català amb dinàmiques comunicatives per fomentar l’oralitat.

Espai Tinkering

Martí de la Malla

EXPERT D'ARTS VISUALS I PLÀSTI -

QUES DE L'ESCOLA

La comunitat de grans participa a l'exposició de Tuan Andrew a la fundació Joan Miró de la mà de Tau Luna Acosta

El curs passat, la Fundació Joan Miró ens va proposar aproximar-nos a l'obra dels cinc artistes finalistes aspirants a ser el Premi Joan Miró 2023, amb la voluntat de fer un retorn amb la seva mirada singular (la mirada d’infants) al jurat internacional del premi.

Tuan Andrew Nguyen fou el guanyador del premi i aquest any la Fundació li dedica una monogràfica. En el marc d'aquesta exposició, la Comunitat de Grans de l'OP ha continuat col·laborant amb la Fundació Joan Miró reflexionant i vivenciant la pràctica artística de l'artista vietnamita.

Tau Luna Acosta ha estat l'artista encarregade de gestar la proposta a l'escola. Ha proposat a la comunitat de grans experimentar, des de la metàfora, un incendi en un bosc mediterrani. Ens hem posat a la pell dels 5 agents del bosc (fauna, flora, regne fungi, terra i ..) i hem parlat de violències, simbiosis,

ecosistemes, emocions... Des del dibuix, el so, la carta, la meditació, el telèfon, la partitura, la dansa, l'escultura... I hem pogut restaurar el bosc gràcies a la cooperació entre els cinc agents.

Els rastres de tota aquesta pràctica es poden veure a l'última sala de la monogràfica de Nguyen, on els nens i nenes de l'OP convidaran a la reflexió entorn el missatge de l'artista: tradició, guerra, restauració i llegat. I com pot ser recollit per les noves generacions.

Aquesta col·laboració excepcional ha permès a l'alumnat de l'OP viure i experimentar l'art contemporani d'una manera intensa, acompanyades de professionals i en espais professionals, posant en joc l'empatia i la tolerància, la sensibilitat, la creativitat, la metàfora, l'escolta, la pau...

Gràcies de nou per la confiança i un agraïment especial a la Mercè i la Noemí, equip d'educació de la Fundació Miró, pel seu acompanyament i la seva expertesa.

L'exposició porta per títol "Tuan Andrew Nguyen. Els nostres fantasmes viuen en el futur" i la podeu visitar a la Fundació Joan Miró fins al mes de setembre.

Mapa sonor.

Espai Multisensorial

La cascada de llum estimula visualment i proporciona una experiència tàctil millorant les capacitats socials i compartint experiències entre iguals A través del tub sensorial els infants experimenten sensorialment i cognitivament a través de l’observació i la calma.

A través de la taula de llum els infants veuen nous detalls en la fisiologia dels animals que no són visibles a simple vista.

eSPAI

multisensorial

“Un bon desenvolupament sensoriomotriu en la primera infància és crucial per al desenvolupament posterior de totes les altres capacitats cognitives”

David Bueno

L’aula sensorial ens ha obert un gran ventall de possibilitats. Les diferents comunitats han  pogut desenvolupar tasques tot experimentant amb els sentits.

Escoltar sons de la natura, mirar contes amb la llum fosca, caminar sobre textures naturals han estat magnífiques oportunitats per a experimentar en un ambient tranquil i de benestar emocional tot seguint la metodologia Snoelezen.

La comunitat de petits ha anat a  l’aula sensorial en diferents franges com en l’Ambient Ens Emocionem, al Laboratori Sensorial i en diferents situacions d’aprenentatge. És una forma de facilitar el despertar sensorial a través de l’acció i l’experimentació amb el propi cos i el seu moviment, a través de diferents materials, textures, colors, sons...

A través de l’audició de l’obra La màquina d’escriure de Leroy Anderson s’han fet per parelles massatges amb els dits amb els sons característics d’aquestes màquines, tant del percudit mecànic com del timbre al final de la línia del paper.

També cada infant ha creat la seva ampolla sensorial relaxant i amb ajuda d’un lot en un lloc fosc ... han mirat, agitat, rodolat... i jugat amb la llum i el color.

Espai cuina

"Al voltant dels fogons de la cuina, entre converses d'allò més vives, petits i grans comparteixen moments d'aprenentatge i convivència"

espai cuina

Espai cuina: col·laboració entre comunitats

Des de la seva inauguració, la cuina de l’OP es manté com un dels espais de l’escola on l’activitat és més intensa. Al voltant dels fogons, entre estris i aliments, sorgeixen inquietuds i converses sobre salut, ciència, tradició, geografia, llengua… entre d’altres.

La interacció i el treball en equip, sempre necessaris, s’han mostrat especialment enriquidors durant els moments compartits entre diferents comunitats. Grans i petits visiten la cuina plegats i cooperen per elaborar algunes de les receptes. L’enriquiment és mutu en ambdues comunitats i això queda palès a les cares d'il·lusió quan saben que aquella sessió serà compartida. Uns cultiven la paciència, altres aprenen vocabulari, d’altres entenen el significat del treball en equip, però de ben segur totes i tots aprenen a conviure, a potenciar la col·laboració i l’empatia entre elles i ells.

Podem conèixer els petits i saber coses d’ells i elles que abans no sabíem. (Gia, 9 anys)

Fer cuina amb els petits és divertit perquè aprenen ells i nosaltres a la vegada. Aprenen a cuinar sols i quan necessiten ajuda ens la demanen. (Nabil, 9 anys)

Mentre cuinem junts, ens coneixem i creem vincles. Preparem Tzatziki, pla típic de la cuina grega.

LectOP-BibliOPteca

LectOP - BibliOPteca

La biblioteca de l’Octavio Paz és un lloc fonamental en la vida de la nostra escola. La prestatgeria de novetats ens ha sorprès enguany, setmana rere setmana, amb llibres de coneixement i ficcions que giraven entorn la temàtica dels Espais Naturals. La nostra bibliotecària, l’Eva, ha actualitzat el catàleg AbsysNet de l’escola i ha dissenyat uns carnets digitals per poder agafar llibres en préstec amb més facilitat.

Els 30 minuts de lectura diària en els seus diferents formats -lectura guiada, estructurada, compartida, individual o conjunta a l’aula- nodrint-nos tant de la biblioteca escolar com la d’aula, ens ha permès fomentar l’hàbit lector i seguir aprenent tot llegint i conversant a través dels llibres que ens cridaven més l’atenció. I és que la lectura és una font de plaer i gaudi, una experiència literària i estètica fonamental per als aprenentatges a l’escola.

La comunitat educativa gaudeix especialment d’un esdeveniment literari deliciós: la fira LectOP i els Jocs Florals, que celebrem durant la diada de Sant Jordi. Amb les paradetes literàries dissenyades i dinamitzades pels infants, compartim moments on la lectura ens serveix d’inspiració per a diferents activitats manipulatives, verbals i corporals. Visca la festa dels llibres i la literatura! I que la lectura segueixi omplint els espais de la nostra escola.

El dia de Sant Jordi va ser molt emocionant perquè vam celebrar els meus primers Jocs Florals. (Gianni, 11 anys)

La Fira OP el passat 23 d’abril tot gaudint de la literatura. Lectura compartida a Petits amb la nostra bibliotecària. Moments de lectura per llegir de manera individual.

Cos i moviment

cos i moviment

La nostra escola treballa l’àrea de l’Educació Física dins les franges horàries anomenades Psicomotricitat (Educació Infantil) i Cos i Moviment (Educació Primària). En les diferents sessions s’inclouen altres àrees curriculars de manera transversal i el seu objectiu principal és el desenvolupament integral de tots els infants respectant el seu nivell maduratiu i les seves capacitats en tot moment.

Aquestes franges pretenen també fomentar la importància de tenir uns hàbits saludables en el dia a dia de l’alumnat i la pràctica d’activitat física de forma regular, per tal de contribuir en l’estat físic i emocional de l’infant. També es potencia l’esquema corporal per incidir en la pròpia acceptació i vetllar pel desenvolupament òptim de l’autoestima, confiança i seguretat en un mateix de cadascun dels infants.

El treball en equip, el diàleg, la comunicació, la capacitat de resoldre problemes de forma autònoma… són habilitats que es tenen en compte al llarg de totes les sessions, sense deixar de banda el treball de les capacitats físiques i motrius com la resistència, la flexibilitat, la coordinació i l’equilibri.

Petits

Durant aquest curs cal destacar les activitats que s’han fet per tal de desenvolupar les

habilitats motrius bàsiques dels infants més petits de l’escola, tan importants per al desenvolupament integral. A més a més, s’ha treballat el joc tenint en compte les emocions.

M’ho passo molt bé, i el que més m’agraden són les peces d’espuma i l’escalada. (Elma 6 anys)

He après jocs amb pilota i moure’m per les peces d’espuma. (Noe 8 anys)

Mitjans

Aquest curs hem realitzat una cursa d’orientació al Parc de Montjuïc i hem posat en pràctica els coneixements de les sessions per desenvoupar el treball en equip i l’orientació.

A la cursa d’orientació has de buscar unes fites amb un mapa i treballar en equip.” (Nil 7 anys)

A principi de curs uns jocs molt divertits ens van ajudar a conèixer més als altres. (Àlex 7anys)

Grans

La comunitat de grans va realitzar un torneig d’handbol organitzat pel club d’Handbol Sant Andreu per tal de fomentar l’esport femení i iniciar-se en aquesta pràctica.

El voleibol o el handbol han estat uns esports que hem practicat aquest curs. (Jacob 10anys)

En aquesta franja m’hi sento còmode i m’ho passo bé jugant amb els altres companys i companyes. Aprendre a jugar a bàdminton i el joc de la guerra de castells ha estat el millor. (Rita 11 anys)

Infants de la Comunitat de Petits posant en pràctica les habilitats motrius bàsiques. Els infants de la Comunitat de Mitjans realitzant la cursa d’orientació a Montjuïc.

Estratègia digital

Els dispositius digitals com una eina més d’aprenentatge.

Xerrada sobre ciberseguretat

estratègia digital

Sabem bé que l’ús de la tecnologia ha de ser responsable i sostenible. Aquesta onada digital ens obre un món d’oportunitats però alhora un munt de reptes nous. És per això que, des de l’escola, considerem que és clau la creació d’un entorn virtual segur. Cada infant disposa del seu propi correu i cada grup classe té també el seu propi entorn virtual a Google Classroom.

Això implica que des de l’escola oferim als infants l’ajuda per desenvolupar competències de cura i conscienciar-los sobre com fer un bon ús d’aquestes eines i entorns virtuals. Per això, aquest curs hem posat èmfasi en el treball de la ciberseguretat. En Javi, pare de l’escola i informàtic, ens ha acompanyat en aquest procés de conscienciació i ens ha donat eines i consells per conviure en aquests entorns virtuals.

M’agrada veure les fotos que comparteixen els companys al Classroom i fer els reptes virtuals. (Biel, 9 anys)

És bo que nosaltres sapiguem els perills que hi ha i ara que ha vingut el Javi em sento més segur. (Guille, 8 anys)

"La creació d'un entorn virtual segur és clau"

"Fem èmfasi en el treball de la ciberseguretat"

Fent recerca per a realitzar una tasca de la capsa Parlem amb els dits?

Configurant una biografia lingüística.

Projecte de recerca

Instal·lació artística SEQUERA. Mandala feta per les famílies.

Projecte de recerca

2023/24 - SORTIDES

El contacte amb la natura aporta beneficis en el desenvolupament cognitiu i emocional dels nostres infants. Per consegüent, els espais naturals són necessaris perquè els nens i nenes puguin experimentar amb les mans i exercitar-se, així com interpretar i donar sentit als seus aprenentatges. És per això que aquest curs les sortides a la natura, tant a espais naturals propers a l'escola com a Parcs Naturals, han sigut fonamentals per conèixer de primera mà els ecosistemes del nostre entorn i, així doncs, poder endinsar-nos en el projecte actual de l'escola.

En aquest sentit, a fi d’inagurar el projecte d'Espais Naturals d'aquest any, tota la comunitat educativa de l'escola vam gaudir d'un dia al Bosc Vertical de Dosrius fent diverses activitats. La comunitat de petits va realitzar un circuit de tirolines, la comunitat de mitjans va fer un recorregut sensorial i d’equilibri i la comunitat de grans va practicar esports d'aventura.

Durant el curs, cada grup de recerca de cada comunitat de l'escola ha fet unes sortides en relació a la seva investigació particular, per així poder cercar les respostes dels seus reptes. Hem visitat llocs com el Museu de Ciències Naturals, el Jardí Botànic, els parcs municipals, els horts urbans del nostre districte, el Cosmocaixa, el Museu de les Aigües, Collserola, el Monestir de Pedralbes…

Finalment, per celebrar el tancament d'aquest projecte, tornarem al Museu de Ciències naturals per compartir plegats tots els aprenentatges fets.

‘Em va agradar la sortida que vam fer al Museu Blau perquè hi havia moltes espècies d'animals diferents i també vaig descobrir com es construïen les seves cases alguns animals com per exemple la vespa paperera, el picot verd i la mallerenga blava’ (Dafne, 6 anys)

Els infants van fer un recorregut sensorial i d’equilibri al Bosc

Vam visitar el al Jardí botànic de Barcelona per conèixer les mediterrànies del món.

Vertical de Dosrius.

Sortida d'escola al Bosc vertical de Mataró.

CONCERT D'HIVERN

UBUNTU

El concert d’hivern enguany ha tingut com a títol: UBUNTU. Aquesta paraula prové de la cultura sudafricana i significa que tenint cura i ajudant els altres, també t’estàs cuidant a tu mateix. Així doncs, aprofitant la temàtica del projecte d’enguany i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, hem volgut remacar la importància de cuidar del nostre entorn per tal de cuidar-nos a nosaltres mateixes.

En la història del concert, tres germans descobreixen un llibre sense lletres escrit per la seva besàvia i decideixen fer la volta al món per recórrer el viatge que havia fet la seva besàvia feia molts anys. A cada lloc, aprenen noves cançons sobre la importància de cuidar els animals, reciclar i, en definitiva, estimar el nostre planeta. En arribar a casa decideixen escriure un llibre amb tot el que han après, aprenent a valorar i a viure amb més intensitat tot allò que passa fora de les pantalles.

L’argument em va agradar, però em va faltar saber què va passar amb el llibre de l’àvia. Les cançons em van agradar molt, sobretot la relació de les cançons amb l’història. A part d’aprendre a cantar millor, aprens a expressar les teves emocions amb la música. Em va agradar poder expressar la nostra cançó ens agradava o no.

La història que explicavem amb les cançons va ser molt especial. (Hera 7 anys)

El grup del 3G interpretant amb l’Ukelele un fragment de la cançó de Somewhere Over the Raimbow.

El grup del 3M interpretant la cançó de Mestissos de Sergi Carbonell

El grup del 2P interpretant Som els Animals del mar de Marta & Gregori.

Mapa de recerca

Grups de recerca

comunitat petits

Podem viure sense animals?

Com afecta la lava a la terra?

Per què no plou?

comunitat mitjans

Com les plantes ajuden els animals a viure?

Com afecta el canvi climàtic als animals?

Per què cal cuidar els rius del món?

comunitat grans

Podem viure sense fer mal a la natura?

Com afecten els canvis en el medi ambient als insectes?

Ésser huma i canvi climàtic, podem arribar a un acord?

1P Comunitat petits

PODEM VIURE SENSE

ANIMALS?

Per intentar donar resposta a aquesta pregunta el primer que vam fer va ser indagar quins eren els motius que feien que certes espècies estiguessin en perill d’extinció, alguns dels motius que vam descobrir van ser: la caça furtiva, la desforestació de les selves, la contaminació, la sequera o el canvi climàtic.

A partir d’aquí vam intentar d’una manera molt visual, a través de l’experimentació i el joc, poder entendre alguns conceptes com la contaminació de l’aigua. També ens hem nodrit del coneixement dels infants de la comunitat de mitjans per avançar en el tema.

Finalment, després de tot el que hem après, ens queda pensar de quina manera podem no seguir participant de la destrucció de la fauna i la flora del nostre planeta.

Els ossos polars han d’anar molt lluny per trobar menjar i alguns es moren. (Aina 4 anys)

Una tovalloleta va al mar i les tortugues pensen que és una medusa i es fan mal. (Vito 4 anys)

"Hi ha diferents motius que fan que certes espècies estiguin en perill d'extinció"

Mantenim l’hort de l’escola en el marc del projecte. Experimentem per donar força a les nostre hipòtesis. Treballem conjuntament amb els infants de la comunitat de mitjans.

"A través de l'experimentació i el joc podem entendre alguns conceptes"

COM AFECTA LA LAVA A LA TERRA?

Aquest any, en el projecte, ens hem endinsat en la natura per sentir més de prop tot allò que només ella ens pot oferir: un viatge fascinant a través de muntanyes, rius, oceans, boscos i deserts…

Un cop realitzada la fase de motivació i havent vist notícies sobre què passa en diferents llocs del món, hem decidit investigar més sobre els volcans i l’impacte de la lava a la Terra. Hem descobert les parts del volcà a través d’una experimentació sobre l’erupció amb una maqueta. Gràcies a la col·laboració amb el Museu Blau hem conegut les roques volcàniques i quin material conté la lava. També hem investigat diferents volcans d’arreu del món i, a causa d’una nova erupció volcànica a Islàndia, hem visitat la plaça Islàndia.

Finalitzem el projecte arribant a la conclusió que la lava conté uns gasos i minerals essencials per mantenir la vida al nostre planeta. Estem admirats també de la societat islandesa després de veure com conviu amb els volcans. Hem volgut expressar el nostre reconeixement i respecte mitjançant una carta a la seva ambaixada.

Hi ha quatre tipus de volcans: actiu, inactiu, adormit i intermitent. (Joan 5 anys)

"Un volcà és una muntanya que treu lava. La lava està feta de pedra volcànica del magma i gas i poden convertir el terreny cremat en un de bo per plantar-hi"

(LUCRECIA 6 anys)

Experimentació de l’erupció d’un volcà. Creació del propi volcà.

Visita a la Plaça Islàndia: descobrim les plaques tectòniques i els guèisers.

COMPROMESOS AMB EL FUTUR DE L’AIGUA?

A partir de la pregunta repte Per què no plou?, els infants han pres consciència dels efectes de la sequera, de l’evolució de precipitacions i temperatures i les conseqüències climàtiques relacionades amb la manca d’aigua potable que tenim, i per tant, de la importància de fer-ne un bon ús.

Cada dia mirem si plou o fa sol i al final de mes comptem els dies que ha plogut. Plou molt poc. (Ask 5 anys).

Amb la mirada al cel i els peus a terra, els infants han portat una proposta real i significativa que obre l’escola als problemes, reptes i a les necessitats de l’entorn respecte al temps de sequera que vivim.

Al pati podem posar un pot per agafar aigua quan plou i després aprofitar per regar les plantes. (Elia 6 anys).

Han fet una carta a l’equip directiu de l’escola vinculant servei i aprenentatge per replantejar recursos i dissenyar els espais verds que tenim a l’OP amb previsió, per quan sigui ne-

cessari replantar, fer-ho per espècies resistents a la sequera i amb poca exigència hídrica.

Deixar que els infants juguin un paper actiu i adquireixin experiència fent aportacions són oportunitats que serveixen també per mostrar-los maneres d’actuar i d’implicar-se.

Visita a l’exposició «Aigua, una exposició sense filtre» al Museu de Ciències Naturals.

Compartim amb les famílies en els Tastets l’estat de la recerca del projecte fins aquest moment.

D’una forma lúdica i visual construïm el nostre cicle de l’aigua en grups cooperatius.

Comunitat mitjans

COM LES PLANTES AJUDEN

ELS ANIMALS A VIURE?

Des que vam iniciar la fase de descoberta amb el pòster dels cicles vitals, el ritme de la natura i el creixement cíclic de les plantes ens va tenir ben encuriosits. Així doncs, en el plantejament del repte teníem clar que ens interessava la relació establerta entre els organismes vius i la interacció amb el medi físic. La pregunta Com les plantes ajuden els animals a viure? ens va semblar que ens duria a hipòtesis ben ambicioses i científiques!

En aquesta fase de recerca, hem anat desenvolupant la pregunta en diferents blocs temàtics d’acord amb les inquietuds i idees que anaven sorgint. En la funció de nutrició, hem experimentat amb la fotosíntesi i també amb les cadenes tròfiques d’un ecosistema i la relació entre plantes i animals; en diferents sortides en horts i parcs urbans hem conegut com les construccions vegetals poden servir d’habitatge animal; i, finalment, en la visita al Monestir de Pedralbes hem descobert un munt de plantes medicinals que poden millorar la vida dels éssers humans. En l’aprenentatge-servei hem decidit crear un jardí de papallones per tal d’ajudar les papallones a viure al nostre pati escolar.

"Hem conegut tantes coses sobre animals i plantes que ens sembla impossible estar més meravellats pel món natural que ens

envolta i que possibilita la vida animal i humana"

Immersos encara en les estratègies dels éssers vius per viure a la natura, ens trobem ara recollint les nostres conclusions per poder donar resposta a la pregunta repte. Hem conegut tantes coses sobre animals i plantes que ens sembla impossible estar més meravellats pel món natural que ens envolta i que possibilita la vida animal i humana.

A l’1M hem investigat que hi ha molts pocs llocs de natura a Barcelona i els animals es queden sense casa. Per això, vam visitar el parc de Can Zam i vam veure com ajuden els animals a trobar casa amb les caixes niu. M’ha encantat descobrir les caixes niu. (Ángela 8 anys)

Després d’investigar tant hem decidit fer un Jardí de Papallones molt bonic perquè vinguin les abelles i les papallones a fer la pol·linització. (Nordi 8 anys)

Descobrim les propietats medicinals de les plantes.

Observem ocells i caixes niu a Can Zam.

Sortides a la natura per investigar i donar resposta al nostre repte: Com les plantes ajuden els animals a viure?

"Amb

la urbanització del territori hi ha pocs espais naturals a les ciutats. Per aquest motiu, construïm un jardí de papallones al pati de l'escola per atraure insectes pol·linitzadors i així enriquir la biodiversitat."

Construïm un jardí de papallones a l’escola.

Preparem la terra per plantar plantes aromàtiques pel jardí de papallones. Experiments amb les plantes i la fotosíntesi.

"L'ÉSSER HUMÀ ÉS EL PRINCIPAL RESPONSABLE DEL CANVI CLIMÀTIC"

COM AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC ALS ANIMALS?

La biodiversitat està connectada entre entorns i espècies que depenen els uns dels altres per viure. Després de descobrir que en l'actualitat un gran número d’espècies tant d’animals com de plantes estan en perill d'extinció i fins i tot algunes ja estan extintes, ens va sorgir la curiositat de conèixer quines són les principals causes. És per això que aquest curs ens hem endinsat en una nova aventura per investigar com afecta el canvi climàtic a la fauna dels diferents tipus d'hàbitats.

Al llarg de la nostra recerca hem detectat que la principal causa de la pèrdua de la biodiversitat és l'impacte negatiu de l’ésser humà en el planeta ja que és el responsable directe del canvi climàtic. Per exemple, vam indagar sobre els principals animals en perill d'extinció tant a escala mundial com també al nostre entorn més proper. Així és que vam descobrir algunes espècies en perill que habiten a l'Àrtic com l’ós polar o l’estat de vulnerabilitat en què es troba el pingüí emperador a causa de

la reducció del gel marí a l'Antàrtida. També hem conegut alguns animals en perill que viuen a la nostra ciutat i la importància dels parcs metropolitans que promou la presència d'una gran diversitat de fauna, com per exemple d’ ocells, oferint-los refugi i aliment.

Amb la finalitat de protegir la fauna del nostre entorn, presentarem una proposta de millora a l'escola per impulsar la presència d'alguns ocells construint algunes menjadores i caixes niu.

He après que els ossos polars s’estan aprimant perquè les cries de foques estan migrant a un lloc més lluny per poder trobar menjar. (Biel 9 anys)

Com que el pingüí emperador viu a l’Antàrtida i s’està desfent cada cop més, està migrant cap a un altre lloc diferent al seu hàbitat. (Miranda 8 anys)

He après que les caixes niu serveixen per protegir els ocells, com per exemple la mallerenga blava, de la pluja i el vent fort. (León 8 anys)

Investiguem animals en p erill d'extinció.

Fem un experiment per poder entendre d'una manera fàcil el Cicle de l'aigua. Observem com l'aigua canvia d'estat i com es forma la pluja. Elaborem el plafó d’Espais Terrestres.

Visitem el Parc Can Zam per així poder investigar una mica sobre la fauna dels parcs metropolitans. I descobrim el funcionament de les caixes niu.

Ens desplacem al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús per observar quines espècies d'amfibis i invertebrats viuen als estanys.

" ELS POLS ES DESFAN  A CONSEQÜÈNCIA DE LES

ALTES TEMPERATURES, PER AIXÒ ALGUNS ANIMALS

COM EL PINGÜÍ EMPERADOR ESTAN EN PERILL"

PER QUÈ CAL CUIDAR ELS

RIUS DEL MÓN?

Com a conseqüència del canvi climàtic, una gran part del nostre planeta es troba en emergència hídrica. Cada cop plou menys i els rius i embassaments es van buidant ràpidament. La sequera ha arribat, potser, per quedar-se. A la classe del 3M s’han plantejat la següent qüestió: per què cal cuidar els rius del món?

El recorregut per la fase de motivació i la fase de recerca ha portat als infants a interessar-se pels rius. A través del seu estudi han pogut comprovar com el malbaratament dels recursos hídrics per part de l’ésser humà ha causat un problema a nivell global. La quantitat d’aigua utilitzada en el nostre dia a dia deixa una petjada hídrica preocupant. A mesura que han anat avançant en la seva investigació, els infants han arribat a la conclusió que a molts objectes dels que utilitzem en la nostra vida quotidiana se’ls podria donar una segona vida.

He après molt sobre les aigües subterrànies que van sota terra. Les sortides ens han ajudat a respondre algunes preguntes que ens havíem plantejat. (Teym 7 anys)

"El reaprofitament dels recursos ens ajuda a estalviar aigua"

Hi havia coses, com que els rius neixen a les muntanyes i els diferents tipus de núvols, que ara sé gràcies al projecte. (Melany 8 anys)

Ara sé que puc controlar la meva petjada hídrica amb les meves accions. (Martina, 9 anys)

"La petjada hídrica ens demostra que gastem una gran quantitat d'aigua per fabricar els objectes de la vida quotidiana"

Visita al Museu Agbar de les Aigües

Sortida al Riu Llobregat per veure la seva evolució al llarg del temps.

Estudiem les característiques dels animals que viuen al Riu Llobregat.

Comunitat grans

PODEM VIURE SENSE FER MAL A LA NATURA?

El canvi climàtic és un problema urgent que requereix accions decidides i coordinades per part de tota la societat. Els infants de la classe 1G es plantegen aquesta qüestió: realment les persones tenim possibilitats i som capaces de viure sense fer mal a la natura?

Les diferents activitats de descoberta i motivació emmarcades en el projecte ESPAIS NATURALS han despertat en els infants la consciència ambiental i el sentit de justícia i responsabilitat envers el món en que viuen. Aquest interès sobre el canvi climàtic i com revertir el seu efecte ha estat el motor per anar trobant dades sobre les causes humanes de l’escalfament global i les conseqüències negatives per al nostre planeta.

Les investigacions realitzades han portat els infants a creure que les energies renovables, entre d’altres accions, poden ser una font d’energia sostenible i clau per a un futur més net.

He descobert que si no actuem, l’escalfament global farà desaparèixer molta de la biodiversitat que coneixem al planeta. (Celeste 12 anys)

Podríem canviar el món si prioritzem les energies renovables i portem a terme les 5 erres (reduir, reutilitzar, reciclar, reparar i recuperar). (Ender 9 anys i Mia 10 anys)

Visita a la cúpula immersiva de la sostenibilitat instal·lada a Tarragona de Còdol Educació.

"El vidre és l'únic material que quan es reutilitza no perd qualitat i permet estalviar energia."

"El 50% dels residus que generem son innecessaris i evitables"

Dinàmica de grup: Què necessitem les persones per viure?

Construcció d’una ciutat sostenible revertint les conseqüències del canvi climàtic.

COM AFECTEN ELS CANVIS

EN EL MEDI AMBIENT ALS INSECTES?

Com afecten els canvis en el medi ambient els insectes?

Ous de formiga!

Al pati de l’escola, vam trobar unes boletes petites i vam pensar que eren ous de formigues. Un dia, una d’elles va petar i vam veure que contenia pols. Deurien ser ous sense desenvolupar? Investigant i preguntant a la Nana vam saber que era fertilitzant.

L’entusiasme inicial, la següent decepció i el fet que ens agradaria tenir una mascota va fer que tinguessim una sorpresa inesperada. Ens van comprar un formiguer! Va ser fantàstic! Havíem aconseguit tenir una mascota ben original!

Al Jardí Botànic, vam fer una activitat en què sabent el color i la forma d’una flor podíem saber quin insecte o ocell la pol·linitzava.

Tot va anar esdevenint de manera que decidir quin seria el nostre repte: “Com afecten els

canvis en el medi ambient els insecte” va resultar bastant fàcil ja que només pensàvem en formigues i altres insectes.

També estem mirant notícies sobre els insectes i com els afecta el canvi climàtic i la pèrdua d’hàbitat. No estaríem fent això si les formigues no fossin amb nosaltres. (Oriol 11 anys)

Ara busquem solucions per millorar el que està passant sobre la pèrdua de l’habitat dels insectes i pensant què podem fer nosaltres. (Samer 11 anys )

el formiguer.

Col·locant les formigues

Preparant

Posant aigua al formiguer.

ÉSSER HUMA I CANVI CLIMÀTIC, PODEM ARRIBAR A UN ACORD?

Canvi climàtic: per què és un problema i què podem fer?

L’actualitat va ser l’eix vertebrador de les nostres primeres converses. Els mitjans de comunicació repetien termes com sequera o emergència climàtica i nosaltres volíem saber perquè causen tanta alarma. De seguida ens vam posar a investigar algunes idees clau que es desprenien de les nostres inquietuds.

De la mà d’aliances i col·laboracions, vam comprendre  conceptes com fotosíntesi, efecte hivernacle, combustibles fòssils, desglaç o sostenibilitat. Mentre interioritzàvem aquestes idees, emergia la necessitat de pensar en solucions i esbrinar què podíem fer nosaltres a nivell particular i comunitari. Sorgien dubtes i contradiccions, com ara: si fa temps que coneixem el problema, per què no hem fet res? Potser sabem el que cal fer però ens fa mandra fer-ho?

Aleshores va sorgir una oportunitat de col·laboració. L’Agustí, veí i propietari d’un negoci al carrer Biscaia, ens va proposar fer-nos càrrec

"L'alarma dels mitjans de comunicació ens va moure a voler comprendre la problemàtica del canvi climàtic"

d’elaborar un disseny per il·lustrar la persiana del seu local. Podríem aprofitar l'ocasió per emetre un missatge que contribuís a despertar la consciència mediambiental entre els veïns del barri? No vam dubtar a fer-ho

He après què és el canvi climàtic i l’efecte hivernacle. També he après que les fàbriques emeten molt CO2 i això contamina i fa mal a la natura. (Williams 9 anys)

Podem ser conscients que estem fent mal al medi ambient i algunes coses que podem fer millor. Per exemple, és millor que 20 persones vagin en un autobús que hagin d’agafar 20 cotxes, perquè un autobús és molt menys CO2. (Harold 9 anys)

M’ha agradat que han vingut algunes visites que ens han parlat sobre el canvi climàtic i sobre les causes i conseqüències. Sense adonar-nos, contaminem i fem mal al món. Jo diria a la gent que, igual que cuidem les coses que més ens agraden, també hem de cuidar el món (Juan 11 anys)

Què és la fotosíntesis? Ho escenifiquem per entendre-ho millor

Com cada any, la biblioteca ens proporciona llibres que ens ajuden a documentar-nos

Visitem el Museu de Ciències Naturals durant la fase de motivació

Realitzem un experiment per comprendre el fenomen de l’efecte hivernacle

Posem en comú els nostres interessos per decidir quina serà la pregunta-repte del grup

Vam aprofitar una proposta de col·laboració per emetre un missatge al barri

Tastets jornades pedagògiques

"En el quadern de bitàcola documentem el procés que seguim en el Projecte de recerca. És una eina que ens ajuda a ser conscients del camí traçat i a reflexionar i comunicar les descobertes"

QUADERN DE BITÀCOLA I TASTETS

Al llarg del curs els infants es van enriquint i guanyant expertesa amb les descobertes i aprenentatges que van realitzant amb el Projecte de recerca. Per recollir totes aquestes experiències, cada grup de referència té un quadern de bitàcola que reflecteix l’itinerari que ha anat seguint.

En el quadern de bitàcola es va recollint mitjançant fotografies i escrits les preguntes que van sorgint, el procés d’investigació, les activitats i sortides, així com les reflexions i conclusions. Per tant, és una eina de documentació que permet als infants ser conscients dels passos realitzats i, alhora, ser els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.

Un cop finalitzada la primera fase de motivació del projecte, es convida les famílies a l’escola a gaudir de la Jornada de Tastets. En aquesta trobada cada grup de referència presenta el seu pòster amb la Pregunta-repte triada que encaminarà les seves investigacions i descobertes, i els alumnes exposen oralment i presenten el Quadern de bitàcola per compartir el camí traçat fins aquell moment.

El dia de tastets, quan venen les famílies, expliquem el pòster i m’agrada perquè fem jocs per ensenyar el que estem fent; Vam jugar a posar els animals en perill d’extinció on viuen.

(Elma 5 anys)

Quan fem quadern de bitàcola ens agrada enganxar fotos, retallar-les i explicar amb lletres el què fem a projecte. Ens ajuda perquè recordem el que hem fet fa molt de temps.

(Infants de com. petits: Mateo, Ona, Adrià, Yael, Alma, Ask, Darick, Noe i Xan)

Ens encanta mirar el Bitàcola per recordar tot el què hem fet.

"A la Jornada de Tastets compartim amb les famílies l'itinerari i els aprenentatges fets durant la fase de motivació de Projecte de Recerca i presentem la preguntarepte que cada grup de referència ha triat per continuar investigant"

El dia de tastets compartim propostes de Projecte de recerca amb les famílies. Ens encanta mirar el Bitàcola per recordar tot el què hem fet. Documentem les descobertes i aprenentatges en el Quadern de Bitàcola.

Colònies tamarit

COLÒNIES

Aquest any la comunitat educativa de l’Octavio Paz es va embarcar en una aventura única i molt emocionant. Durant tres fascinants dies vam ser a la casa de colònies de Tamarit en un alberg temàtic de pirates.

Els alumnes van gaudir d’activitats que despertaven la seva imaginació i cooperació en grup, cada moment va estar ple de diversió i d’aprenentatge.

El més especial va ser veure com infants de diferents edats compartien rialles i experiències inoblidables. A més a més, el contacte amb la natura va afegir un toc màgic i els va permetre explorar i apreciar el seu entorn d’una manera nova i emocionant. A la tornada a l’escola, tothom portava amb si mateix records preuats i llaços més forts, sabent que havien viscut alguna cosa veritablement extraordinaria junts.

Aquest any hem fet activitats amb més moviment i m’han agradat més i m’ho he passat molt bé. També els jocs de la nit han sigut més moguts de córrer amb les llanternes i m’han agradat molt. També quan vam anar

a la platja em va agradar bastant. (Juan José 11 anys)

Que es el que més et va agradar? El que més em va agradar van ser els jocs de nit. També em va agradar que vaig poder dormir amb els meus amics, el menjar. (Albert 8 anys)

Em van agradar molt les plantes. El joc que més em va agradar va ser el de la nit amb les llanternes. (Marc 6 anys)

A les colònies els monitors ens parlaven en anglès i vaig aprendre paraules noves. (Elsa, 9 anys)

Sortida per la natura.

Guadint a la platja de Tamarit.

Foto de grup el primer dia de colònies.

OP 360º : avaluació

Destaquem aprenentatges i moments clau del projecte de recerca. El diari esdevé una eina d’organització que afavoreix l’autonomia de l’infant.

OP 360º

DIARI D’APRENENTATGE

Els infants documenten el procés d’aprenentatge a través de diferents eines que faciliten la metacognició i la regulació dels aprenentatges.

El diari d’aprenentatge és una d’elles i destaca per ser una eina que fa prendre consciència a l’alumnat sobre l’evolució de tot allò que aprèn, assumint un paper actiu i reforçant les connexions neuronals. El diari d’aprenentatge recull evidències de les diferents franges de treball globalitzat i també l'organització de les tasques a fer, el registre de lectura, l’eina del pla personal, etc. Ho tenen tot en una sola eina.

D’aquesta manera, es facilita la reflexió, ajudant els infants a comprendre millor els seus processos d’aprenentatge, monitorar el progrés, identificar els obstacles i ajustar les estratègies d’aprenentatge en funció de les necessitats.

Ens agrada el Diari perquè podem escriure el que fem i aprenem. (Noa, 8 anys)

Ens queda un record del que hem fet en tot el curs i així no ens oblidem de les coses. (Martí, 8 anys)

"Eina que facilita la metacognició i la regulació dels aprenentatges."

PLA PERSONAL

A l’escola es pren com a prioritari tenir un temps per reflexionar sobre la pròpia evolució i maduració. Al llarg del curs els alumnes de manera individual reflexionen amb l’acompanyament de l’adult. Analitzen com aprenen els aprenentatges, com socialitzen amb els iguals i amb la família. També se’ls ajuda a trobar estratègies per assolir objectius que milloraran el seu dia a dia.

(Enqi, 11 anys): “El Pla personal ajuda a recordar als nens els objectius que s’ha proposat i que poden veure el que haurien de millorar. El Pla personal és una estona amb els profes que ajuda als nens a veure el què millorar.”

Totes aquestes reflexions queden reflectides en el Pla Personal de tots els infants des de I5 fins a 6è. En una taula rodona vam reflexionar amb els alumnes de 5 anys que per primer cop han fet ús d’aquesta eina…

M’ajuda a escriure què he de millorar. (Galatea 5 anys)

T’ajuda perquè saps què has de practicar més. (Juna 5 anys)

És bo perquè m’agrada pensar. (Joan 5 anys)

Em va costar molt escriure-hi. (Joan 5 anys)

Serveix per recordar coses, per recordar què hem de fer. (Noe 5 anys)

Serveix per saber el que necessitem fer i practicar. (Alma 5 anys)

És important perquè així aprenem com ho hem de fer. (Júlia 5 anys)

A les altres comunitats també hem preguntat…

Apuntes alguna cosa que vols canviar….Els apartats són com soc a l’escola, a casa, amb els companys. M’ha ajudat a millorar moltíssimes coses. A no estar sempre a una cantonada sense fer res….(Oriol C 10 anys)

Jo apunto com soc, com sóc amb els companys i com soc a casa. M’ha servit per reflexionar com sóc en aquest món i què he de millorar. (Eric J, 10 anys)

Crec que és una bona manera de mirar on pots arribar i ajuda a superar els teus problemes. Jo ara escric millor, trec més vegades el meu conill de la gàbia i vaig aprenent més coses que m’interessen.( Mathias, 11 anys)

Crec que és una bona idea perquè penses coses i el que et costa més ho van millorant. A mi m’ha ajudat a escriure millor. (Noa, 10 anys)

Està bé fer-ho perquè pots escriure coses per millorar. (Gabriel, 8 anys)

Serveix per saber coses que has de millorar com la lletra…quan se’ns oblida què hem de millorar podem mirar el nostre diari. (Biel, 8 anys)

"APRENDRE A APRENDRE IMPLICA FER-SE CONSCIENT DEL PROPI PROCÉS D?APRENENTATGE"

H.RUIZ (2020)

Infants de I5 en una taula rodona per parlar dels beneficis del Pla Personal.

Infants de I5 explicant en què els ajuda el Pla Personal.

Els infants amb l’acompanyament de l’adult reflexionen sobre el seu procès d’aprenentatge.

Els infants es proposen què i com millorar en diferents aspectes de la seva vida quotidiana.

"Les eines d'avaluació a l'escola són com el GPS del camí de l'aprenentatge"

Creant una rúbrica.

EINES D’AVALUACIÓ

Oi que volem que tot sigui clar quan aprendrem coses noves? Doncs, això és just el que fan les eines d'avaluació a l'escola: ens ajuden a tots, tant als mestres com als infants, a entendre millor.

Les eines d’avaluació a l’escola són com el GPS del camí de l’aprenentatge, tant per als mestres com per als infants. Imagineu-vos conduir a un lloc desconegut sense mapa ni GPS; seria un caos, oi? Doncs, amb l’educació passa el mateix. Sense eines com les rúbriques, les checklists o les dianes, ni mestres ni alumnes sabrien ben bé cap on van ni com arribar-hi.

Pensem en les rúbriques, per exemple. Són una guia que et diu exactament què has de fer per sortir-te en un treball o un projecte. Amb aquestes, no vas perdut, saps cap on tirar i què esperen de tu. I què me'n dius de les llistes de verificació? Són la llista de la compra però per l'escola. T'ajuden a no oblidar-te de res important i a anar etiquetant allò que ja has fet. Com si fessis un joc on has de completar totes les caselles! Les dianes, aquestes són com un mapa del teu progrés. Pots veure des d'on parteixes i fins on pots arribar, marcant petits objectius pel camí.

Totes aquestes eines i d’altres més, són un tresor per a que els mestres puguem ajudar millor i per a que els infants, sàpiguen, sempre, per on anar. Així, tothom surt guanyant!

Entorns d'aprenentatge

Marta López Costa SMART CLASROOM

Espais educatius innovadors

Smart Classroom és un grup de recerca i spin off que investiga i implementa espais educatius innovadors. La seva col·laboració amb l'Escola Octavio Paz no només ha enriquit i ha fomentat la reflexió sobre la importància del disseny, sinó que també ha ofert oportunitats úniques de formació per als futurs mestres. S’ha potenciat la reflexió i la recerca sobre la importància dels espais educatius en el procés d'aprenentatge. L’escola Octavio Paz ha estat un referent d'inspiració i transformació educativa. Durant anys, la nostra relació ha estat un motor per impulsar la reflexió i la investigació sobre els espais d'aprenentatge i el seu impacte en l’aprenentatge de l’alumnat.

A l'Escola Octavio Paz, els espais educatius resulten amables, sorprenents i inspiradors. Tots els espais del centre (aules, passadissos, espais exteriors…) són entorns dinàmics que fomenten la creativitat, l'exploració i l'aprenentatge. Les aules ja no són espais estàtics i tancats, sinó llocs flexibles que s’adapten a les necessitats dels alumnes i els docents, i que van canviant el seu ús durant l’esdevenir de la jornada escolar.

Des de la seva cuina equipada per implementar pràctiques d’ensenyament i aprenentatge, l'aula sensorial dissenyada per estimular tots els sentits, l'espai tinkering, amb les seves eines i materials variats, que convida l’alumnat a experimentar, construir i imaginar sense límits. Fins a tots els passadissos

i altres espais comuns que permeten oferir una experiència educativa indagativa, autònoma i holística, molt d’acord amb el que actualment ens proposa el currículum mitjançant les situacions d’aprenentatge.

La unió entre la recerca i la pràctica no només és fonamental per a l'evolució de l'educació, sinó que també exemplifica l'impacte positiu que pot tenir quan s'uneixen esforços per millorar les oportunitats d'aprenentatge de l’alumnat.

Des d’aquest espai volem agrair a l'Escola Octavio Paz la seva passió per l’educació i el fet de tenir sempre les portes obertes, sent un exemple encoratjador de com la col·laboració entre universitat i escola pot ajudar també a transformar en positiu el futur de l'educació.

Jornada d'Espais d'Aprenentatge organitzada per Smart Classroom Project.

Obrim mirades

ALtar 2023

Carme Rodriguez Latre

EL PERQUÈ DE L'ALTAR

El perquè de l’altar

Els preparatius per la tradició mexicana de l’Altar de Muertos que se celebra a l’escola venen farcits d’emocions, gestions, creativitat, aromes d’alvocat i llimes, catrines i voluntat a dojo dels infants i adults per participar, aprendre i comprendre.

Hi ha també una pregunta recurrent i inevitable sobre el perquè de l’altar i la relació de l’escola amb Mèxic. Us oferim aquest any un relat, un de tants fet de les converses, les lectures i els records dels anys viscuts. Podria ser però que com les tradicions orals i emotives en tingueu un altre.

Tot comença quan l’Anna Sena i Calabuig assumeix l'encàrrec de refundar una esco-

la al barri de Navas que formarà part d’un programa de centres innovadors anomenat CERE. Il·lusionada amb la proposta, dissenya un projecte educatiu que entre altres objectius, vol fer una proposta pedagògica, cultural i social que potenciant la creació literària a l’escola, reculli la relació entre Catalunya i Mèxic al llarg del segle XX: l’acolliment d’infants durant la Guerra Civil, l’activitat literària dels autors catalans exiliats a Mèxic... Els lligams personals i familiars de l’Anna li faciliten el contacte amb la Universitat Veracruzana amb seu a Xalapa i l’escola Anexa a la Normal i amb l’escriptor Octavio Paz i alguns dels poetes catalans a l’exili.

És així doncs com la idea es va fent realitat: el nom de l’escola, la inclusió en els objectius del coneixement de les cultures mesoamericanes, la celebració d’algunes tradicions mexicanes, l’escriptura de poemes i la coneixença de part de l’obra del premi nobel mexicà, la creació d’un premi literari per a poetes novells de menys de 30 anys. Aquest projecte tindrà ressò a l’escola agermanada on en la mesura de la disponibilitat curricular, els infants estudien tradicions i cultura catalanes.

Moments de l’espectacle d’homenatge al Francisco Ibáñez. L’altar de la història, el dibuix i l’humor 2023.

I en aquest context, l’altar de muertos es fa singular entre les celebracions de l’escola. En els seus inicis amb un caire més tradicional i familiar, on es fa homenatge a autors i artistes catalans i mexicans i també a algun membre de la comunitat educativa.

Una segona fase s’amplia el focus cap a persones més enllà de l’àmbit cultural i literari. I en el moment present i des de l’any 2015, amb els canvis pedagògics que es porten a terme a l’escola, es fa una aposta per potenciar la coneixença de persones catalanes que per la seva trajectòria professional, social o personal puguin ser referents per als infants i la comunitat. La setmana de l’Altar es dissenya pensant en un conjunt d’activitats que des de diverses perspectives i llenguatges ressaltin els valors de la solidaritat i la creativitat que ja estaven presents en els inicis de l’escola.

Aquest any també s’ha fet altar a l’escola, i se l’ha dedicat al Francisco Ibánez Talavera, creador de personatges de còmic eterns que amb el seu humor són un referent col·lectiu de la memòria de moltes generacions.

Acompanyamet

Mallorca

Així doncs ens vàrem disposar a iniciar la formació amb quatre centres que partien de diferents moments però que tenien un objectiu comú: introduir les capses d’aprenentatge en el seu dia a dia.

Tomeu Carrió

CEIP SES MARJADES, CEIP FORNALUTX, CEIP PERE CERDÀ I CEIP ROBERT GRAVES

Ens ha ensenyat una escola real, no una utopia

Quan Ana Vicálvaro me va explicar, no record si anant o tornant de la formació, que ella i els seus companys de feina quedaven els horabaixes per assajar obres de teatre, i que després les representaven a les famílies, em va sobtar, perquè no és comú aquest nivell compromís en un claustre. De seguida vaig veure que el grau de motivació dels docents d’aquesta escola havia de ser molt alt.

I després d’escoltar la seva ponència, em vaig convèncer que tenen l’escola que tenen perquè estan motivats i compromesos, i a més ja posseeixen el bagatge necessari per poder exportar la seva fórmula a altres escoles. Però no ens avancem…

Aquesta història comença quan quatre centres de la Serra de Tramuntana (CEIP Ses Marjades, CEIP Fornalutx, CEIP Pere Cerdà i CEIP Robert Graves) decideixen formar-se en capses d'aprenentatge, i la seva coordinadora em proposa contactar i dur a Mallorca algú d’Octavio Paz.

Aleshores se’ns posava al davant tot un repte que no era menor. Havíem d’incorporar canvis, noves maneres de fer, d’organitzar-se des de la pràctica reflexiva, i dins d'aquesta pràctica, el paper de l’experta i les seves ponències seria cabdal perquè la formació pogués tenir èxit.

Crec que n’Ana va acompanyar els centres que es formaven des de la veritat d’algú que estima l’educació i que estima la seva escola. D’algú que no ve a vendre utopies, sinó a ajudar en el canvi de mirada, perquè el canvi de mirada està incorporat en el dia a dia d’Octavio Paz. I això es nota.

També crec que les escoles es varen sentir encoratjades en l’incorporació de les capses d'aprenentatge en les seves aules. C ada una respectant els seus “tempos”. Una eina (les capses) als meus ulls novedosa, motivadora, integradora, que fomenta l’autonomia (i per tant l’autoestima) de l’infant. La veritat és que ens vàrem quedar amb ganes de saber-ne més.

A partir de la llavor sembrada per n’Ana, les assistents crearen noves capses d’aprenentatge, que compartírem, analitzàrem i en férem retroaccions que ens varen ajudar a créixer una “micona” més com professionals. El nostre agraïment a l'escola Octavio Paz per compartir el seus aprenentatges i la seva experiència amb tots nosaltres.

Moments de l'acompanyament a Mallorca.

Arnaldo Cisternas

Mora del Fresno

FUNDACIÓN NUEVA EDUCACIÓN

Desde la Fundación Nueva Educación, tenemos el objetivo de inspirar y acompañar a las escuelas de Chile que están transitando procesos de cambio y transformación, para que logren que la educación sea verdaderamente significativa, relevante y desafiante emocional e intelectualmente para los alumnos y alumnas.

En este camino es muy importante contar con aliados y hacer red. En este sentido, la escuela Octavio Paz, y todas las maravillosas personas que conforman su comunidad han sido, son y serán un faro fundamental de inspiración que nos ha posibilitado ver, de primera mano, el horizonte y que el cambio es posible. Así es que ya más de 70 profesores de Chile han conocido la escuela Octavio Paz. Siempre compartimos entre nosotros que la ventaja de comenzar el camino de la transformación educativa ahora, es que podemos aprender de lo que ya han hecho otros antes, que con muchísima generosidad nos comparten.

Para nosotros ha sido y es sumamente revelador conocer de primera mano la forma de trabajo en equipo que caracteriza el centro, cómo piensan los espacios para poder aprovecharlo todo, cómo dan sentido pedagógico a todo lo que hacen, la calidez del trato

entre los docentes y entre ellos y sus estudiantes, las cajas de aprendizaje, la forma de expresión artística que caracteriza el centro, la conciencia sobre el propio aprendizaje y la autonomía que se ve en los alumnos y alumnas, como la escuela entera le da vida a cada uno de los proyectos tractores que año a año le dan un color diferente a todo lo que se ve y todo lo que sucede allí… Cada vez que nuestros profesores visitan Octavio Paz, siempre vuelven maravillados, desafiados y motivados.

Queremos agradecer especialmente al equipo directivo, que nos han abierto las puertas de esta increible escuela, que también es su casa, y nos han contado y explicado con mucha pasión, convicción y amor todo lo que acontece en cada espacio de aprendizaje, han contestado nuestras preguntas y también han querido saber sobre nuestras escuelas y nos han escuchado con mucha atención y empatía.

También agradecer a todas las docentes que también son un faro para nosotros y que nos han abierto las puertas de sus aulas y de sus pasillos para dejarnos ver un poco de la magia que hacen en cada espacio. Y por último, a sus alumnos y alumnas, que con solo verlos, autónomos, capaces, protagonistas, son el verdadero motivo por el que todo lo que hacemos y lo que soñamos hace sen

Compartint amb els companys xilens.

Víctor Cebollada Marcén

ASESOR DE FORMACIÓN DEL CENTRO DE PROFESORADO MARÍA DE ÁVILA

Durante el transcurso de este curso escolar 2023/24 la Escola Octavio Paz ha colaborado con nosotros como formadores en Cajas de Aprendizaje. Ana Vicálvaro visitó dos de nuestros centros para enseñarnos todo sobre ellas.

Con las cajas de aprendizaje, una parte fundamental del enfoque pedagógico del Octavio Paz, demostró que era una herramienta invaluable para el proceso de enseñanza y aprendizaje. Cajas diseñadas meticulosamente para cada tema y nivel de los estudiantes, que proporcionaban una experiencia práctica y envolvente que trascendía los límites de un aula tradicional.

Una de las mayores fortalezas que nos justificó este enfoque es su capacidad para adaptarse a las necesidades y estilos de aprendizaje individuales del alumnado. Las cajas de aprendizaje ofrecían una amplia gama de actividades y recursos, lo que permite a los docentes personalizar la experiencia de aprendizaje para cada estudiante. Esta flexibilidad asegura que ningún estudiante se quedé rezagado y que todos tengan la oportunidad de

alcanzar su máximo potencial.

Además, la implementación de las cajas de aprendizaje en el plan de estudios no sólo enriquece la experiencia de aprendizaje del alumnado, sino que también revitaliza el proceso educativo en su totalidad. Los asistentes a la formación encontraron una nueva inspiración y entusiasmo al utilizar estas herramientas innovadoras. La capacidad de experimentar con diferentes enfoques de enseñanza y adaptarlos según las necesidades individuales de los estudiantes le da un nuevo empujón a su pasión por la enseñanza.

En resumen, nuestra experiencia trabajando con la Escola Octavio Paz que implementa cajas de aprendizaje fue excepcionalmente positiva y enriquecedora. Estamos impresionados por el impacto transformador de esta metodología en el aprendizaje de los estudiantes, así como por el entusiasmo renovado que ha generado entre los educadores que asistieron. Sin duda, esta experiencia ha reforzado nuestra convicción en la importancia de adoptar enfoques innovadores y centrados en el estudiante para impulsar la excelencia educativa y siendo representante de un centro de formación de profesorado sólo puedo concluir diciendo que el acompañamiento de centros punteros en innovación como la Escola Octavio Paz es imprescindible para contagiar su pasión por la enseñanza al resto de centros escolares.

Treball globalitzat a Saragossa.

Amparo Chumacero Ruiz

PEDAGOGA Y CONSULT COACH

REIMAGINE EDUCATION

Obrir l'escola

Obrir l'escola és un gest generós i educatiu alhora. Generós davant dels qui ens acostem amb curiositat a conèixer -com si es tractés de màgia- els trucs i estratègies educatives que ens revelin la clau perquè l'aprenentatge significatiu succeeixi. I educatiu perquè obrirse implica mostrar-se, posar-se davant de la mirada de l'altre i entrar en veritable relació, relació que possibilita l'intercanvi i l'aprenentatge si atenem i cuidem a qui tenim davant. Així doncs, l'Escola Octavio Paz ens obre les portes per tal que passegem i coneguem la seva pràctica educativa.

A reimagine.education acompanyem equips d'Institucions Educatives en processos de transformació educativa profunda i una de les activitats que solem proposar és visitar i conèixer altres escoles. Aquestes visites impulsen el canvi, la gent s'anima i valora que pot fer passos cap al canvi. L'efecte de compartir amb col·legues i veure que es pot inno-

var amb sentit, apostant per un paradigma d'escola activa i globalitzadora, pluralista i inclusiva com ho és l'escola Octavio Paz, sempre és inspirador i un motor impulsor.

El gest de rebre'ns és coherent amb la proposta de ser una escola oberta i participativa amb la comunitat educativa. A més, un cop ets dins, perceps i confirmes que la seva feina està centrada a acompanyar l'alumnat a créixer i ser lliurement, a pensar per si mateix i a desenvolupar competències per a la vida i per al món a partir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. La claredat en el projecte facilita la presa de decisions al voltant de les opcions metodològiques i curriculars que s'utilitzen, per tant, també les organitzatives. “Prioritzar comporta haver de deixar alguna cosa” diu la directora Elena Guillén, i entre els participants s'escolten els sospirs d'alleujament. La idea que l'escola ho fa tot potser no ens serveix, només ens estressa. A Octavio Paz retallar i treballar centrant esforços i dedicació a allò que s'ha decidit és un dels aprenentatges més grans que han tingut i que els permet complir amb el que es proposen.

Mentre passegem amb algunes de les escoles vingudes de Portugal, Mèxic i la resta d'Espanya, una professora diu en veu alta: “Aquesta escola és com ser a casa. És una casa”. I, si, l'escola Octavio Paz és una casa on es viu i s'habita l'espai educatiu com si fos una casa . Una casa llar on s'experimenta i es viu a gust cultivant les plantes, cuinant, cosint, manipulant i creant robots, vivint: aprenent.

Octavio Paz obre la seva escola per obrir-nos la mirada mentre habitem casa seva.

Visita del grup de Reimagine.

Carol Pujades

JUSTICIA GLOBAL

Durant aquest curs, l’Associació Creart juntament amb el claustre de l’escola hem iniciat una col·laboració en forma d’acompanyament del professorat en el marc del programa “Els valors de la Justícia Global: compromeses amb el món des de l’escola”, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Carol Pujadas, de l’Associació Creart ha dut a terme una formació dissenyada des de l’aprenentatge socioemocional i l’art per a la inclusió de l’educació per a la justícia global a l’escola a través de propostes artístiques que han abordat l’educació en valors com a eina per a treballar la justícia global.

Mitjançant 15 hores de tallers amb el professorat, que en tot moment s’ha mostrat molt motivat per les propostes, s’han introduït les metodologies artístiques i la creativitat per reforçar la línia d’educació en valors de l’escola i integrar-a dins del nou currículum d’educació primària.

Entre l’escola i Creart hem creat un espai participatiu i de presa de decisions segurs (amb especial importància per l’escolta i el respecte) que ha permès posar en joc competències relacionades amb el consens, la cura i la cooperació; reforçar l’equip de mestres; i donar eines al professorat per abordar temes socialment rellevants des d’una mirada de justícia global.

Quant als continguts de la formació, aquests estructurat seguint l’escala de la provenció de conflictes, una eina procedent de l’educació per la pau que, a través de set esglaons consecutius, ha facilitat la creació d’un clima de convivència positiu i participatiu, i ha donat recursos a l’equip de mestres per a la transformació positiva del conflicte i la construcció de relacions saludables. S’ha treballat per a i des de la cohesió del grup; la confiança; l’estima i l’autoestima; la comunicació i el respecte; el consens i la  cooperació.

Ambdós equips col·laboradors (el de mestres de l’escola i el de Creart) creiem que l’aliança ha estat molt profitosa i esperem repetir una experiència conjunta com aquesta en futures ocasions!

"Entre l'escola i Creart hem creat un espai participatiu i de presa de decisions segurs"

Sessions d’acompanyament amb Creart.

Parlem amb...

tuan andrew nguyen entrevista a

GUANYADOR PREMI JOAN MIRO 2023

How did you decide to become an artist?

That’s a good question, thank you. I actually wanted to become a doctor...but... my mom wanted to be an architect, so she would draw all the time, and I watched her draw, and I copied her. I would draw all the time. And I found some great mentors who taught me about arts and I fell in love with arts. That was in college, university. That’s when I decided to be an artist.

Did you want to be an artist when you were a child?

Yeah, I did. I think when we’re children we’re very creative. So when I was a little kid I would draw all the time. And it helped me dream. Drawing helped me to dream about other places.

Did you have a different job before being an artist?

I had many jobs before being an artist. I mowed the lawn. I helped my mother. My mother was a seamstress, she made dresses for people, and I would help her. I walked dogs to make some money. I sold shoes. I worked at Ikea. I did many things before becoming an artist. It’s hard to become an artist right away because it takes a lot of time so, as

you’re becoming an artist, you have to make money and do many other things. I also trained dogs.

Where did you study to become an artist?

I studied in California, at university. I went to two schools. I went to a school that was made by Walt Disney.

When did you start making art and making films?

Officially I started when I was in college. I was 21 years old. But I think when I was small and made drawings, that’s when I really started to make art. When I was your age. Which was your first artwork?

My first painting was a self portrait, when I was in college.

How many artworks have you done? Woah… hundreds…

What or who inspires you to create your art?

You ask very good questions. I think my parents. My mommy and my daddy, they inspire me. My parents left their country to come to the US ant they have an incredible story.

What idea do you want to express through your art?

I want to express that we should all love each other. And that we shouldn’t fight anymore.

Do you travel to make your films?

Yes, I do. I travel a lot. It’s a big privilege I have to be able to travel. I travel to many different places and I work with many different people and I like to hear their stories. Their stories are very important to me so I have to travel to meet them.

Why did you decide to express through films? I like stories. I think films are very powerful to tell a story.

Which colour or material do you use the most in your artworks?

Lately I’ve been using a lot of metal. I’ve been collecting old metal from a war. They’re called unexploited armament. During the war they didn’t explode. But they’re not dangerous now. So you clean them from the land and you make them safe and then I use the metal to make sculptures.

Why do war and migratory movements inspire you?

My mother and father had to leave their country because of the war that happened, so their experience really affected me when I was growing up. And I met a lot of people, young people like me who had also escaped from many different wars that had happened in their homelands.  And now many children have to move because of other things like climate catastrophes, environmental catastrophes. Their stories are very inspiring.

What has been your biggest challenge so far?

I think my biggest challenge so far in life has been having children. But my biggest challenge in artwork is… you know, it takes a lot of money to make a film so my biggest challenge now is finding the money to be able to travel to meet the people and tell their stories.

Which is the artwork that you spent more time doing?

Almost all of the works that I make take years because it takes a lot of time to learn the story, it takes a lot of time to meet the people, to listen to them. Maybe the longest

one was the project that I’ve made in Senegal. I’m still working on that project.

Did you have difficulties becoming an artist?

Honestly, yes. It’s quite difficult to become an artist. To become an artist that lives under the artwork. But to be an artist is not difficult at all. Anyone is an artist. You can all be artists if you want to.

Did you ever run out of ideas? What have you done to get new inspiration?

Woah it’s a good question. I always run out of ideas but when I talk to people, when I meet new people, that inspires me right away. So when I talk to you I get inspired and I have some new ideas.

What do you like most about your job?

I like when I meet some super smart students like you who ask so very good questions.

Do you have a favourite artist?

Well, Joan Miró is becoming now one of my favourite artists. I’ve many favourite artists. I meet a lot of artists and I admire every artist I meet.  They all have incredible ideas and they all make an incredible work.

How did you feel when you won Joan Miró prize?

I was very surprised and I felt like I was going to faint. It’s a very big honor and it made my heart almost want to explode.

How do you feel about children interpreting your artwork?

I’d say honored to have children watch my artwork and learn a little something from my atwork. And it’s not everyday that I get to hear the interpretations of children about my

artwork. It’s very special.

How long does it take you to finish a work?

It can take many years. Some of the sculptures I’ve made take months. When we go upstairs you’re gonna see some sculptures. It took me almost three months to finish them.

Do you have any new projects?

I do. I have a new project in this place called Papua New Guinea, and I have a new film that will be shot in New Orleans with a rapper called Ace B.

Entrevista a Tuan Andrew Nguyen.

Visita a l'exposició de Tuan Andrew Nguyen.

francesc pujol

PROFESSOR JUBILAT DE L’ESCOLA DEL TREBALL DE BARCELONA

Els plàstics a la vida quotidiana

La classe 1G, en la seva investigació sobre si és possible viure al segle XXI sense fer mal a la Natura, és a dir, sense possibilitat de contaminar el nostre entorn, va convidar a l’escola el catedràtic en Anàlisi i Química Industrial, Francesc Pujol, professor jubilat de l’Escola del Treball de Barcelona.

En la primera part del taller, vam aproximar-nos a la pregunta què era la Natura i com aquest concepte ha canviat al llarg de la història del Planeta Terra i dels éssers humans passant a l’època prehistòrica on se satisfeien les necessitats individuals a partir dels recursos naturals fins a l’època actual, en què hi ha un abús de la Natura amb la creació de productes plàstics.

En la segona part, es van fer tres pràctiques de laboratori: en la primera es van identificar fins a 6 plàstics diferents d’ús quotidià a partir dels símbols identificatius. Més tard, calia veure què passava amb aquests plàstics en aigua potable i aigua de mar: s’enfonsaven o suraven? I per últim, elaborant mescles d'alcohol 96º, sal i aigua vam poder anar veient com els plàstics s’anaven separant. El darrer treball pràctic va permetre copsar la dificultat de la separació de plàstics en una planta de reciclatge.

"reduir, reutilitzar, reciclar, reparar i recuperar"

Així doncs la sessió ens va permetre copsar que la creixent contaminació del nostre Planeta no s'aturarà els propers anys. La nostra missió a títol individual és fer ús de les 5R de la contaminació (reduir, reutilitzar, reciclar, reparar i recuperar) en la nostra vida quotidiana amb l'objectiu de mantenir en el futur l'estat de la Natura el més similar possible a l'any en què vam néixer.

Xerrada sobre tipus de plàstics i la seva reducció.

FEM XARXA

Xarxa de Competències

Bàsiques

La Xarxa de Competències és una modalitat de formació i desenvolupament professional docent basat en l’aprenentatge entre iguals i en xarxa, promoguda pel Departament d’Educació, i destinada a equips docents que volen iniciar, mantenir o consolidar processos de reflexió-acció per transformar l’entorn escolar en un espai que afavoreixi l’aprenentatge significatiu.

L’Escola Octavio Paz forma part d’aquesta xarxa d’escoles, integrada per docents compromesos en la millora continua del procés d’ensenyament-aprenentatge, a través de la reflexió compartida i l’acció col·lectiva, busquem l’actualització dels processos educatius per tal de generar canvis positius en la cultura escolar. Treballem amb passió i dedicació perquè cadascú dels infants pugui assolir el seu potencial i ser competents per afrontar els reptes del segle XXI.

Estones de reflexió i treball en equip a la xarxa de competències bàsiques. Convertim les competències específiques d’àrea en eslògans motivadors.

"20 anys treballant per la millora dels aprenentatges de tot l'alumnat"

"Actualment està formada per més de 700 centres, tant de primària com de secundària, organitzats en xarxes territorials, i implica més de 10.000 docents"

Cohesió de grup

EL CÀMPING LA PETXINA CANTARINA

Com cada any, l’equip docent per fomentar la cohesió de grup i fer pinya entre nosaltres, ens hem aventurat a preparar una obra de teatre per a les famílies de l’escola, adaptant-la també per als infants, amb la col·laboració del director Xavi Palomino.

En aquesta edició ens hem endinsat en les vides paral·leles de diferents grups d'amigues i una familia, que acaben descobrint que malgrat les seves diferències, tenen més coses en comú del que pensaven i acaben compartint part de les vacances.

Passem per diferents moments i emocions, alguns més divertits i d’altres que ens toquen la fibra i ens posen els ulls plorosos amb l’evolució d’una de les protagonistes que a través de gravacions dels seus records, confessa a les seves amigues que li han diagnosticat Alzheimer. Així doncs, esperem ja amb ganes saber quina aventura i amb quins personatges ens haurem de convertir.

L’obra va ser divertida. El personatge de l’Anna, l’Alicia i la Rosa em van fer molt riure. (Ainhoa 10 anys)

M’ha agradat molt, perquè m’agrada anar molt de càmping i era molt original. El personatges preferits van ser els de l'Alícia, l’Anna i la Marta, perquè es ficaven molt en el seu paper. (Nerea 10 anysl)

L'equip docent al final de l'obra de teatre.

Les "estupend girls" arriben al càmping. El "safreig" a la piscina. Companyia OP.

Espai migdia

SEMPRE HI HA UN AMBIENT

AGRADABLE QUE ENS CONVI-

DA A GAUDIR DEL MOMENT

El menjador escolar és aquell racó de l'escola on tot es transforma un cop sona la música del migdia. No és només un lloc on engolir el menjar corrents, sinó un espai per recarregar piles, passar-ho bé i fins i tot aprendre coses noves. El menjador escolar és aquell lloc màgic on, després de passar hores movent neurones, els infants poden relaxar-se una estona, xerrar amb els amics i, per descomptat, menjar.

L’equip té cura perquè cada dia amb els seus menús, els infants tinguin l'energia suficient per afrontar la resta del dia. No es limita a servir plats; són uns veritables vigilants de la qualitat. Sempre estan a l'aguait per assegurar que tot estigui en el seu punt i que tothom tingui alguna cosa que li agradi. Saben que alguns infants tenen al·lèrgies o necessitats especials, i sempre troben la manera de adaptar-se i fer-los sentir segurs i atesos. I no només es preocupen pel que mengen, sinó com ho mengem. És genial poder confiar en un equip que no només es preocupa per la nostra panxa, sinó també pel nostre benestar. El menjador intenta ser net, organitzat, i sempre hi ha un ambient agradable que ens convida a gaudir del moment.

A més, ser al menjador ens ensenya altres coses: com compartir, fer torns, i fins i tot un xic de gestió del temps per poder jugar una

estona abans que toqui tornar a classe. Vaja, que el menjador escolar no és només un lloc on omplir l’estómac, sinó una part vital de la nostra educació i creixement.

M’agraden les llenties, el puré i la verdura perquè em donen força per jugar. (Laia, 7 anys)

Jugant plegats..

AFA + 8M

Tenir una AFA a l'escola és una passada, perquè fa que tothom s'hi senti més implicat i unit.

Les famílies podem dir-hi la nostra sobre les coses que passen a l'escola, i això ajuda a crear un ambient més proper i de confiança entre pares, mares, mestres i infants. Participar en les activitats de l'AFA també és súper important, perquè a part de passar-ho bé i conèixer altres famílies, ajudem a millorar l'educació dels nostres fills i filles.

Quan tots col·laborem i confiem, fem que l'escola sigui un lloc segur i millor per aprendre i créixer.

Patricia Luque JUNTES SERÀ INFINIT

El 8 de març l'escola es va vestir de morat per tal de portar els infants i les famílies a la revolució des de la reflexió, la memòria i l'aprenentatge.

La dones de la Comissió d'escola de famílies van organitzar durant la setmana tallers per a tothom: Paternitat i criança i Famílies sense armaris per a les famílies. I una activitat de Merchandising per a tothom, on vam poder deixar impremta en xapes, bosses de tela, pancartes i més, els missatges d'esperança, igualtat, lluita i creixement que volem per a la nostra societat.

Establir relacions i vincles saludables que respectin la convivència, la diversitat i la igualtat de gènere, són les arrels dels arbres que en un futur ens donaran ombra a totes les persones. I quin millor bosc per arrelar que la nostra escola.

Celebrant carnestoltes al carrer Biscaia. Xerrada sobre paternitat.

Equip humà

petits mitjans grans

1P: Axel C., Ivan D., Marwan G., Emma R., Danae S., Kai Y., Monytevi T., Vito C., Oliver D., Nur F., Aina G., Edurne M., Noelia R., Trijoy S., Adrià B., Elma C., Galatea F., Paula G., Neus I., Xan L., Eric M., Juna M., Darío M.

2P: Pol A., Emma G., Olav I., Sabrina M.,Quel Q., Gina Q., Èlia S., Lorenzo Z., Darick D., Janna F., Ézaro H., Sofia L., Gabriel R., Lucrecia S., Sham V., Noe B., Mia C., Queralt F., Rio I., Joan Ll., Gael M., Juno R., Giana R.

3P: Martín B., Zena B., Miguel L., Gerard M., Omar M., Abdul R., Guiomar S., Marc T., Yael D., Pau F., Ona F., Jannat G., Anna M., Mía Victoria P., Heura R., Unai B., Mateo B., Èlia M., Ask N., Mai R., Júlia A., Júlia T., Alma V.

1M: Nordi A., Martina A., Sira C., Noa M., Roberto P., Nico V., Khloe R., Ainara C., Guillermo D., Berta F., Àlex G., Amaia I., Martí L., Alexander P., Santiago R., Erick Santiago R., Lamine S., Angela V., León B., Roc C., Jordi V., Cristian V., Tian R., Aya T., Biel W.

2M: Eidan C., Andy X., Anna E., Hera M., Berta M., Dafne R., Gerard V., Victor Y., Jeremy A., León D., Jennifer J., Laia M., Adam M., Adrián N., Nil R., Clara T., Izan V., Gabriel A., Yeray B., Marwa B., Biel C., Amely C., Muhammad F., Miranda G., Elsa K.

3M: Jemily A., Chahd A., Júlia G., Noor Ui Ail I., Valeria M., Emma Q., Marc S., Eric Y., Jana Y., Maikel Aarón D., Mioti G., Lluc M., Noa R., Mia V., Teym V., Albert C., Elna C., Bruno G., Martina L., David O., Violeta R., Melany S., Mihail U., Gabriel V., Biel V.

1G: Emily C., Lupe D., Mia G., Natalia L., Ender M., Gia M., Ubaid M., Felix P., Armaandeep Singh., Bruno B., Ainhoa C., Biel C., Yahya C., Abdullah K., Jacob O., Valentina O., Juan Manuel R., Nerea V., Mathias Adrián A., Sofia A., Anna L., Celeste M., Dylan M., Lyaa M., Alejandro O.

2G: Junior C., Yamilet E., Giorgi N., Emily O., Angel S., Martí T., Kiara Z., Veronika Z., Joshua B., Oriol C., Eric Jaldin, Gurnoor K., Shany L., Alisson P., Victoria S., Ona A., Roc C., Carles D., Bruna L., Laura R., Sofia R., Samer R., Nicolas S.

3G: Williams C., Nicol M., Nabil E., Harold M., Catalina R., Daniela U., Yiting Y., Joan A., Youmna A., Pep D., Lorena G., Maryam M., Noa N., Ainhoa P., Shi Y., Sara A., Omar C., Jan H., Rida K., Enqi L., Juan José R., Gianni S., Giselle S., Rita T. Inaugurem

MESTRES: Abigail, Ainhoa, Albert, Alicia, Ana, Carme, Damian, Edu, Elena, Eva, Fani, Gemma, Helena, Laura, Laura, Lourdes, Maria, Marta, Míriam, Raquel.

VETLLADORS: Aina.

TEEI: Ana, Lidia.

TIS: David.

LOGOPEDA: Sònia.

CEEPSIRE: Gemma.

LLENGUATGE:Roger.

EXPERTS: Denise, Cristina, Júlia, Martí.

BIBLIOTECÀRIA: Eva.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta i Eduard.

MESTRES VOLUNTARIS: Antonio i Maite.

op-team

ALUMNES EN PRÀCTIQUES:

MESTRES: Akane, Carla, Desirée, Irene, Irina, Laura, Mariona, Sara, Victor.

PEDAGOGIA: Marta.

EQUIP DE MIGDIA: Aina, Àngels, Mariona, Nana, Patricia, Sergio, Sara, Selene, Susanna.

FACILITADORS: Albert, Carmen, Carol, Mar, Maria, Mercè, Noemí.

COL·LABORADORS: Paco.

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ.

MARES I PARES DELEGATS I FAMÍLIES.

FEINERES: Mari Ángeles i Virginia.

ALIANCES: Càtedra de NEUROEDUCACIÓ Universitat de Barcelona-EDU1st, Escola Massana, Museu Ciències Naturals de Barcelona i Jardí Botànic, AMB, Fundació Miró.

COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: Yolanda.

SERVEIS EDUCATIUS: Anna, Artur i Mamen.

AGRAÏMENTS: Anna Forés, Ajuntament de Barcelona, Associació de mestres Rosa Sensat, Carme Trinidad, Centro de Profesorado Maria de Ávila, CEP Calvià, Consolat de Mèxic a Barcelona, Coral Regí, Creart, Diari Ara, Editorial Penguin, Francesc Pujol, Fundació Joan Miró, MEXCAT Barcelona, Nueva Educación Chile, SE Baix Llobregat 5, SE Sarrià–St Gervasi, SE St Andreu, Tau Acosta, Tuan Andrew Nguyen, TV3, UOC.

A totes les ESCOLES, INSTITUTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat o us hem visitat per aprendre i compartir junts.

A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a fer millor el món que ens envolta el curs 2023-2024

col·laboradors