revista OP-magazine (curs 2022-23)

CURS 2022-23

Editorial Xavier López

DIRECTOR ESCOLA OCTAVIO PAZ

Un curs ple de mirades

En aquesta nova edició del nostre estimat OP-Magazine, vull expressar la meva satisfacció amb la celebració dels aprenentatges dels infants fets aquest curs escolar 20222023 i alhora, agrair amb sinceritat a totes les persones de l’equip educatiu i a les famílies la seva dedicació, compromís i esforç.

La vostra col·laboració i implicació ha estat necessària per continuar treballant i aconseguir que l’escola Octavio Paz esdevingui un centre educatiu públic acollidor, de qualitat i de referència al nostre país.

Destaco els vuit anys de transformació del nostre projecte educatiu. Hem passat de ser una escola tradicional a una escola basada en aprenentatges per a la vida i amb sentit, amb l'objectiu d'ajudar al nostre alumnat a desenvolupar les seves habilitats i competències per afrontar amb èxit els reptes del segle XXI. Això ha estat fruit del treball conjunt de tota la comunitat educativa i del desig d’ofe-

rir una formació integral als nostres infants. Una evidència d'això és el projecte MIRADES, que hem portat a terme al llarg d’aquest curs. Hem fet diferents aliances de col·laboració amb la Càtedra de Neuroeducació Universitat de Barcelona – EDU 1st, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, ONCE, IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona, Fundació Joan Miró, Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, Mag Stigman, entre d’altres, per prioritzar la recerca i la creativitat, i així fomentar la comprensió intercultural i promoure el respecte cap a la diversitat, la justícia social i la inclusió. Hem après a respectar les diferències i a valorar les múltiples perspectives que podem trobar a l’hora d’interpretar el món que ens envolta.

Finalment, el reconeixement de l’Ajuntament de Barcelona amb el Premi Agenda 2030 de Barcelona, que hem obtingut aquest curs amb el projecte CUINES, referma el nostre compromís amb la sostenibilitat i amb la implementació real i efectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per Nacions Unides. Continuarem treballant per fomentar la consciència ambiental i social entre els nostres infants i contribuir al desenvolupament d'una societat més justa i sostenible.

En resum, faig un agraïment a totes aquelles que heu fet possible aquesta gran tasca educativa. Hem demostrat que, junts i juntes, podem superar qualsevol repte i que la nostra dedicació i compromís són els elements clau per assolir l'excel·lència. Continuem endavant, treballant amb il·lusió per oferir el millor acompanyament i formació als nostres infants i contribuir al seu desenvolupament com a persones íntegres i responsables.

Racó de costura.

Núria Mora

SECRETARIA DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA

La transformació des de la proximitat, des de l’ànima.

En els darrers anys, fruit de la situació post-pandèmica, el context social i econòmic, les repetides crisi de mercats, la falta de matèries primes etc, que ha generat un sentiment de viure un moment convuls a nivell mundial però també europeu i estatal, els governs hem de de fer front a la necessitat de promoure i facilitar canvis, combinat amb les resistències que aquests generen a part de la població.

Des del lideratge institucional, des del conegut management, es parla constantment d’innovació, de transformació i d’adaptació. Però en què innovem? Què transformem i a què ens adaptem?.

El document de la Unesco “els futurs de l’educació” expressa clarament la necessitat que l’educació doni resposta a canvis constants; però com un ecosistema tan complex i fràgil com els centres educatius, poden donar res-

postes a les múltiples demandes socials que els fem des de tots els espais? (quan diem que tot passa per l’escola, però que no tot pot passar per l’escola).

La resposta és única i és clara: generant centres educatius, institucions que tinguin ànima. I tenir ànima què vol dir? Vol dir posar en l’agenda del dia a dia aquest intangible que fa que les situacions quotidianes tinguin sentit i que les adversitats es resolguin per una cadena de complicitats i inspiracions que no sempre poden ser planificades. Això només pot passar tenint en compte les persones que formen cada equip, cada grup de treball, cada escola...

Cal posar les persones al centre de la institució, incloure-hi les diferents visions, transicions i emocions i fer-ho amb respecte, empatia i autoexigència. Perquè les màquines, la intel·ligència artificial que tant i tant es parla darrerament, no desplaçarà mai la centralitat de les persones, si aquestes treballen des del sentiment de ser l’ànima del centre.

Tenim el Know how (sabem què) però hem de contemplar el know who (sabem qui?). I des de l’Octavio Paz, s’ha transformat, s’ha adaptat la realitat del dia a dia a donar la millor resposta en equitat, en excel·lència educativa i en treball en equip, i es fa i s’està fent sobretot gràcies a les persones que en formen part, perquè una planificació estratègia és una eina meravellosa, però sense les persones que s’empoderen, que generen canvis i adaptacions cada dia, aprenent, qüestionant-se i sortint de la seva “zona de confort”, cap d’aquests canvis és possible.

Per fer front aquest món canviant, que ens demana respostes ràpides, que ens parla dels objectius del desenvolupament sostenible (ODS) per què totes les persones que avui habitem el món hi participem de manera activa, responsable, crítica i compromesa per millorar-lo, per fer-lo just per a tothom qui hi viu i per garantir que els recursos finits del planeta siguin suficients per a tothom i permetin a totes les persones viure una vida plena, digna i feliç.

Resolent reptes de l'ambient artístic.

OP-INNOV@

Introducció

David Bueno

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA

DE NEUROEDUCACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Fa temps que es parla de canvis en educació, no només en el disseny dels currículums sinó també en la manera com es transmeten els coneixements. Hi ha un sentiment de base, que neix dels professionals de l’educació i que van recollint els gestors públics, de què la manera de transmetre els coneixements, és a dir, el com s’ensenya, és tant important com què s’ensenya. Com es transmeten els coneixements i les experiències és la clau per assolir aprenentatges eficients. I inclou sobre tot els aspectes emocionals.

Les emocions son patrons de resposta que es posen en marxa de manera automàtica quan cal una resposta urgent. La por, la ira, l’alegria, la confiança, la sorpresa, la tristesa, ... són algunes de les emocions bàsiques que guien bona part de la nostra vida. Les emocions son tan importants que, qualsevol aprenentatge que tingui emocions associades, el cervell l’interpreta com a crucial, i l’emmagatzema amb més eficiència. Alerta, però, les emocions no son equivalents. Aprendre amb sensació de temor genera uns patrons de connexions neuronals diferent a fer-

ho a través de la confiança i la curiositat. En el primer cas es formen persones poc transformadores i poc proactives. En el segon, tot el contrari, persones amb ganes de continuar creixent i aprenent.

Curiosament, la principal font de transmissió emocional és la mirada. Com ens mirem els nostres fills i filles i els nostres alumnes és la clau de volta per a una bona educació amb base emocional. la confiança i la sensació de descoberta conjunta han de ser sempre presents. Això ens porta al per què i al per a què. Perquè les preguntes clau, al capdavall, han de ser per què i per a què volem que serveixi l’educació. La meva resposta és clara: per formar persones respectuoses capaces de continuar avançant, d’aixecar-se cada vegada que caiguin, que tinguin l’oportunitat d’esdevenir allò que vulguin ser, formant-se amb i en els altres. Només si responem aquesta pregunta podrem veure amb claredat la importància de les emocions, dels aprenentatges competencials, de la col·laboració imprescindible entre els estudiants, també de diferents edats.

Xerrada Emocions i reflexivitat en educació: que diu la neuroeducació de David Bueno a l’escola.

Aliances

Georgina Serven

PARC ASTRONÒMIC MUNTANYES DE PRADES

Al Parc Astronòmic de Prades venen, habitualment, grups poc nombrosos ja sigui dues línies d'un mateix curs o un cicle sencer (dos o tres grups classe), però poques vegades ve l'escola sencera com ha estat el cas de l’escola Octavio Paz de Barcelona.

El fet de tenir alumnes d'edats tan diverses implica adaptar les sessions als diferents graus de maduració per tal de motivar als alumnes i que puguin descobrir la fantàstica ciència de l'astronomia.

Just el primer dia que els alumnes de l'escola van arribar a Prades i el grup dels petits va fer l'activitat amb nosaltres, una de les fotografies feta amb els nostres telescopis havia estat seleccionada com a imatge del dia de la NASA, el major reconeixement que hem tingut fins al moment a nivell de fotografia nocturna. Vam poder compartir l'emoció amb els alumnes i vam haver de fer un puzzle d'horaris per poder atendre als mitjans de comunicació que ens entrevistarien al llarg del dia. La fotografia és de la Nebulosa del Cap del Dofí, una estrella moribunda que està deixant al seu pas una nebulosa que té

forma, a ulls humans i des de la Terra, de cap de dofí tot i que amb els alumnes vam descobrir que també podia semblar una tortuga, el cap d'un pingüí o d'un ànec.

Passem moltes nits sota els estels, compartint històries de mitologia i ciència amb tothom qui ens visita. Sempre ho gaudim al màxim, però veure la cara de fascinació dels més petits observant els cràters de la Lluna amb un telescopi de gairebé dos metres d'alçada, no té preu. Les preguntes i dubtes que surten amb els grups d'infants sempre ens sorprenen ja que els seus interessos acostumen a anar més enllà del que ens preguntem els adults.

Som uns apassionats de l'univers que ens envolta i per tant volem apropar els secrets més remots de l'univers a tots els públics. Qui sap si entre els alumnes d'escoles que ens visiten posem una llavor i d'aquí uns anys tenim una científica puntera en l'àmbit de l'astronomia, una física que treballa a la NASA o una biòloga que acaba a la ESA.

Aprenem amb el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades durant les colònies.

El primer que se’ns acut quan parlem de màgia o il·lusionisme és la idea d’espectacle. Un art escènic posat al servei de l’entreteniment. Així, els mags principalment som artistes que entretenim, divertim i sorprenem al públic amb el simple objectiu de fer passar-ho bé.

Ara bé, el que no sap la majoria de gent és que d’un temps cap aquí, ens hem adonat que la màgia també es pot fer servir com una potent eina pedagògica. Així ho han demostrat els psicòlegs acadèmics Richard Wiseman i Carolina Watt que en un article publicat l’any 2020 van investigar amb èxit intervencions educatives amb trucs de màgia. Un camp molt nou però amb futur.

Darrere dels trucs de màgia, trobem molts aspectes com ara les il·lusions òptiques, els processos psicològics com la distracció, la manipulació d’objectes, l’alteració de la percepció, les matemàtiques, les formes geomètriques, el càlcul mental, la comunicació i les habilitats socials,…Tot això ho podem fer servir a l’aula. No només per passar-ho bé, sinó per aprendre, per conèixer millor el nostre cervell, per saber com percebre correctament el món que ens envolta, així com per comuni-

car-nos i fer-nos entendre millor.

Doncs bé, no puc estar més content i feliç d’haver pogut desenvolupar tot això participant en aquest projecte Mirades a l’escola Octavio Paz durant aquest curs. Ha estat meravellós poder treballar amb un equip de mestres tan motivat, cohesionat i amb tantes ganes de conèixer noves formes d’intervenció educativa des de l’àmbit de l’il·lusionisme.

Durant les sessions de formació amb el professorat va ser molt màgic poder veure tanta implicació i que tot l’equip per uns moments es van convertir en autèntics “mestres-mags”. I de la mateixa manera, també va ser fantàstic poder fer l’espectacle així com alguns tallers adreçats als alumnes de l’escola. La seva alegria, el seu bon rotllo i la participació tan activa ha fet rodó aquest projecte.

Moltes gràcies Xavi, Elena, totes i tots els mestres i a tots els que formeu part de la comunitat educativa. Perquè si volem millorar i créixer, podem fer servir eines diferents i noves maneres d’educar. En aquest cas, educar des de la màgia i l’il·lusió.

Mag Stigman

IL·LUSIONISTA I PSICÒLEG

El Mag Stigman inaugura el curs 20222023 amb un espectacle de màgia.

Noemí Tomàs i Mercè Jarque FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Des de la Programació Pública i Social de la Fundació Joan Miró portem a terme projectes educatius conjuntament amb escoles, integrant pràctiques d'innovació educativa que fomenten el treball transversal i el procés artístic en qualsevol àmbit de l'aprenentatge. L’objectiu és potenciar la creativitat oferint un entorn amb propostes per promoure la curiositat, l’experimentació i el diàleg crític. Dies després de la cloenda del projecte CUINES, l’Escola Octavio Paz ens va proposar continuar l’aliança que havíem iniciat mesos abans. El nou projecte es presentava molt estimulant i la complicitat teixida amb la comunitat educativa, van ser factors clau per acceptar aquest nou repte.

“El mon sencer us mira. Tot, el sostre, l’arbre, per tot hi ha ulls. (...)”, deia Miró. Ulls que miren, exploren, perceben, observen, analitzen, contemplen... Maneres de mirar que encaixaven en el projecte MIRADES. L’ull va esdevenir el protagonista de la nostra contribució al projecte.

No tothom te la mateixa percepció de la realitat i per tant, la manera de mirar, escoltar, tocar o sentir una peça de qualsevol disciplina artística, condiciona la connexió que es pugui establir entre l’obra i la persona que l’observa. Vàrem proposar a l’equip docent de l’escola un seguit de dinàmiques que van tenir lloc a diferents espais de la Fundació.

La proposta d’una passejada lliure per les sa-

les d’exposició va ser l’origen d’un recull fotogràfic d’ulls dels personatges de les obres de Miró que interpel·laven els docents de manera especial. L’objectiu es centrava en explorar aquesta connexió, personal i intima de les mirades i compartir-la amb la resta de participants.

Joan Miró, dirigit pel seu mestre Francesc Galí, per prendre consciència del volum i forma dels objectes més quotidians, l’animava a realitzar exercicis de tacte amb els ulls embenats. Palpar objectes a cegues per dibuixar-los posteriorment, o de manera sincronitzada fer traços a l’espatlla de la companya, van ser propostes per entendre la importància de l’exploració de l’art a través dels sentits per connectar-hi. Per acabar, de manera lúdica, els docents van crear la seva pròpia constel·lació, seguint el procés de treball de Joan Miró, utilitzant estris i materials poc habituals per expressar-se de manera lliure i espontània en un món imaginari.

Poques setmanes després de la formació docent, amb les diferents comunitats de l'escola vàrem explorar la Fundació recorrent els diferents espais amb l'ajut de pràctiques artístiques que convidaven a copsar les múltiples mirades de les obres exposades. Com a cloenda, petits i grans, escoltant Bach i Mozart com feia Miró, vàrem pintar el nostres univers ideal.

L’art educa les mirades formant una ciutadania crítica, activa i receptiva, tant en escenaris reals com en espais imaginats. Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres les mirades que s’amaguen pels racons de la Fundació!

Moments de formació de l’equip a la Fundació Miró.

Sílvia Galí i Alexandre Arilla

FUNDACIÓ JOAN BROSSA

Quan l’escola Octavio Paz es va posar en contacte amb nosaltres ens va fer molta il·lusió poder vincular el seu projecte de curs amb la nostra línia educativa. Treballar a partir de la mirada en l’art i la poesia visual era un interès compartit, i més fer-ho de manera globalitzada i a llarg termini.

És per això que vam creure que la col·laboració havia de formar part del nostre programa de “Variacions”, que pretén acostar les pràctiques artístiques contemporànies al món educatiu, fent accessibles els seus llenguatges i treballant en el disseny conjunt de projectes i assignatures que s’adaptin a les necessitats dels centres.

El procés per a nosaltres era molt clar que l’havia de liderar una artista, i més que hagués col·laborat amb la Fundació, per tal de vincular la programació amb el projecte educatiu, i és per això que se li va proposar a l’Alexander Arilla, artista i educador que treballa en la tensió entre l’art i la quotidianitat. El projecte es va dissenyar amb l’acompanyament de la Sílvia Galí, coordinadora dels projectes d’educació i mediació de la Fundació. La Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts

Lliures és un centre d’art pluridisciplinari on es dona suport a la creació contemporània a partir de convocatòries públiques de creació, així com amb projectes educatius que serveixin a les creadores per desenvolupar línies d’investigació creuades entre l’art i la pedagogia. Amb la col·laboració de l’escola Octavio Paz, el claustre docent i totes les alumnes de la franja dels grans, l’Alexander Arilla va poder desenvolupar un projecte al voltant de la mirada com una forma de desactivar els cànons estètics hegemònics amb els quals estem acostumades a mirar l’art.

Quan parlem d’art i educació, tal com diu l’Alexander, ens trobem sovint que el treball a l’aula redueix l’art a la pràctica plàstica, on només es valora segons la seva suposada bellesa o versemblança amb la realitat i segons la quantitat d’esforç o traça que atribuïm a l’artista. Sembla que com més distant sigui una pràctica de les nostres capacitats, més valor té la peça.

No obstant això, l’art és un llenguatge que ens permet parlar d’allò que portem dins, però també de la realitat que ens envolta. Per aquest motiu, amb aquest projecte hem

volgut treballar la mirada des d'una perspectiva poètica amb relació a la quotidianitat de l’alumnat; el dia a dia, allò que realment conforma la nostra vida, allò que veiem cada dia i que, malgrat això, potser no ens aturem a mirar. “Aqui em vaig pelear, aqui es on vaix coneixer a la meva mijor amiga, aqui vaig cuinar. Aqui vaig estar estirada, aqui he caigut a escalera, aqui no se m’ocurria res per escriure.” és el títol de la instal·lació situada a l’entrada de l’escola i inaugurada per Nadal del 2022. Generada entre l’Alexander i la comunitat dels grans, aquesta peça és el fruit de tot un trimestre de treball i sis càmeres d’un sol ús.

A partir d’un recull de moments íntims, al pati i espais d’esbarjo, a casa seva, amb les famílies i les amigues; els infants ens comparteixen i ens posen en rellevància la seva mirada vers la realitat i el món que els envolta.

Gràcies a l’escola i a tota la comunitat dels grans per construir juntes aquest projecte, ha estat un procés molt enriquidor amb el qual hem gaudit moltíssim!

L’Alexander i la Sílvia creant el seu autoretrat. Instant de formació d’equip a la Fundació Brossa.

Anna Fòres i Carme Trinidad

CÀTEDRA DE NEUROEDUCACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Mirar comporta: saber mirar, aprendre a mirar i voler mirar. Si mirem així, s’obre un munt de possibilitats quasi infinites que els infants ja tenen al seu abast.

El projecte mirades des de la neuroeducació conté un feix de matisos i petits tresors, que ara ens agradarà compartir amb vosaltres:

1. Mirar conscientment el que ens envolta, amb mirada atenta, facilita aprenentatges la font dels quals és l’observació, la reflexió i també el qüestionament. Quan els nois i noies paren atenció és quan apareixen les preguntes que són la porta a que indaguin, vulguin saber i experimentin. I per tant tinguin curiositat.

2. Mirar els altres i que ningú se senti invisible és essencial per a la salut i per a la convivència. Mirar una persona és fer-la present, és reconèixer-la i és no sentir soledat. Per al cervell, que és social, implica generar una cascada química que afavoreix el vincle. Per tant centrar la mirada en les persones és bàsic. Poder crear vincle dins l’escola i amb la comunitat educativa és clau per a ampliar

les possibilitats de reconeixement. El projecte mirades ha facilitat aquest de joc de diferents mirades.

3. Prendre consciència de com mirem els altres és un gran aprenentatge per a la vida. Els mirem focalitzant només en allò diferent, en allò que no funciona? O mirem els que ens uneix i les potencialitats? On posem el focus? La mirada que fa possible la convivència, que no fa por, és la mirada amable i respectuosa sobre l’alteritat.

4. Però no només mirem els altres, també ens mirem a nosaltres mateixes. Aquestes mirades interiors són les que ens fan créixer. Quan fem introspecció, com la fem? Quan ens veiem en el mirall, que sentim i què ens diem? Sabem que el cervell no només respon als estímuls de l’entorn sinó també als nostres pensaments. Parlar-nos a nosaltres mateixes amb respecte és doncs l’entrada al creixement personal saludable. Aturar - se per reflexionar sobre tot plegat és una altra de les propostes del projecte mirades.

5. Sabem que el nostre cervell és multisen-

sorial, que li agrada aprendre utilitzant tots els tipus d’estímuls i que la vista és un dels sentits. I si no tenim el sentit de la vista? Com es representen el món les persones invidents?

Aquesta pregunta la van formular els nois i noies. Dues persones invidents de l ONCE, els van poder respondre. La resposta és important però ho és encara més que la pregunta neixi d ells.

Tenir l'oportunitat com a Càtedra de Neuroeducació UB EDU1ST de poder acompanyar aquest curs a mestres i a les famílies en petites sessions de reflexió ha estat un gran aprenentatge per nosaltres també i un tresor.

Hem copsat els espais afavoridors a les mirades diverses, el caliu de l’escola, el compromís de les famílies i la passió dels mestres i els resultat ha estat, i valgui la redundància fonètica, l’admiració. Us convidem a no deixar mai de banda, a seguir tenint la mirada amable i plena de confiança que l’escola i tota la comunitat educativa ha mostrat perquè així creixerem conjuntament.

Sessions d’acompanyament a l’equip per part de l’Anna i la Carme.

Tate Bonany

JOCVIU ASSOCIACIÓ

A inici d'aquest curs, l’escola es va posar en contacte amb nosaltres, JOCVIU, per tal de poder realitzar una formació en Sales Multisensorials i Espais Snoezelen.

La demanda sorgia perquè aquest any el centre educatiu havia acabat d'incorporar una sala multisensorial i volia formar a tot l'equip de mestres.

Crec que al llarg dels anys he fet moltíssimes formacions; per a escoles d'educació especial i per a diferents equips de professionals... però mai encara ho havia fet per un claustre de mestres d’escola ordinària. Aquest seria el primer cop i l'escola OCTAVIO PAZ seria la primera.

Vaig estar molt contenta de pensar que hi havia una escola interessada en la formació sensorial de les seves nenes i nens, i molt contenta perquè per fi una escola s'hagués plantejat dur a terme una formació basada en el coneixement dels aspectes sensorials, peça clau per afavorir el creixement i l'evolució de tot l'alumnat i especialment pensant en la gran diversitat de ritmes d'evolució i d'aprenentatges que presenten els infants. Aquesta proposta encaixava plenament en el projecte MIRADES.

El repte era gran.Tot l'equip de mestres i professionals de l'escola ho va rebre amb gran interès; van ser tres sessions, durant el mes de setembre. Tres dies de compartir noves experiències i de saber que aquella formació i coneixements sobre la sala multisensorial seria el punt de sortida per a la seva utilització i aplicació a l'escola.

A JOCVIU la diversitat sempre està molt present en totes les activitats que realitzem, bé siguin de caràcter educatiu, reeducatiu o de lleure. És per això que totes les nostres propostes tenen un component i un segell motriu i sensorial

La diversitat, i des de la pandèmia encara més, està present cada cop més a les escoles i en el nostre dia a dia. Cal donar eines i oferir recursos a tots els nens i nenes per ajudar-los en el seu desenvolupament, i l'estimulació sensorial és un d'ells.

Vull felicitar-vos per la iniciativa d'incorporar una sala multisensorial a l'escola, amb la voluntat de tenir més eines per respondre a la diversitat i diferent evolució, dels vostres alumnes.

Vull agrair-vos haver-me donat l'oportunitat d'haver-vos pogut acompanyar en aquesta nova "aventura". Ha estat tot un plaer!

Sessió de formació d’equip amb la Tate, directora tècnica de Joc Viu.

Gerard Ordiñana

ESCOLA LEXIA

Obrim la mirada inclusiva amb l’escola Lexia

Lexia és una escola d'educació especial situada al barri de Gràcia, amb una destacada tasca en la formació de persones amb diversitat funcional des de fa 15 anys. En aquest cas, la preparació dels seus estudiants com a auxiliars esportius, Lexia ofereix oportunitats laborals significatives. A més, organitza jornades esportives per a diferents centres educatius i entitats.

Al principi de curs, es va dur a terme una jornada relacionada amb el projecte mirades del nostre centre, en la qual els alumnes de Lexia ens van obrir els ulls als esports adaptats i a la inclusió. Vam arribar a la conclusió que tothom, independentment de les seves capacitats, pot participar i gaudir de qualsevol activitat física. Lexia és un clar exemple d'inclusió i empoderament, demostrant el seu compromís amb la formació i participació activa de les persones amb diversitat funcional en la societat. Gràcies a la seva tasca en la formació com a auxiliars esportius i les seves jornades esportives, Lexia promou valors d'igualtat i diversitat, obrint nous horitzons per als seus alumnes.

Fem volar tots junts el paracaigudes.

Ens posem en la pell dels altres per ajudar a superar obstacles.

Juguem al goalball per sensibilitzar-nos i potenciar sentits.

PrOPosem

Els infants de la comunitat de petits s’inicien en la conversa i l’escolta activa.

L’assemblea ens permet compartir experiències. La comunitat de grans aprèn a escoltar-se i respectar el torn de paraula.

Assemblea i consell d'infants

PARLEM? L’assemblea com a punt de trobada.

L'assemblea és un espai de trobada on poder compartir emocions, dubtes, neguits. En rotllana cada matí els infants gaudeixen d’aquest retrobament amb el seu grup de referència.

L’escolta activa, l’expressió d’opinions, el respecte pel torn de paraula i per les intervencions dels altres són alguns dels aspectes que es treballen en aquesta curta però intensa estona de temps. L’adult acompanyant actúa com a facilitador d’un diàleg entre els diferents membres que intervenen, tot fomentant un bon modelatge pel que fa a la comunicació oral.

El Consell d’infants dóna veu a tots els representants de cada grup de referència democràticament triats en assemblea. En aquest consell cada delegat pot realitzar les seves aportacions a la resta de consellers pel que fa als diferents temes que es van tractant.. Totes dues pràctiques ajuden al desenvolupament integral de l’infant i a la capacitat d’interaccionar amb el món social.

Ambients d'aprenentatge

ambients donen cabuda a totes les individualitats"

ambients d'aprenentatge

Les nou del matí, els infants de la comunitat de petits arriben a l'escola. Després de realitzar les rutines d'endreçar les seves pertinences, arriba el moment de triar l'ambient al qual es dirigiran, per fer les diferents propostes que allà hi trobaran. No sempre és una decisió fàcil, però és un moment que potencia l'autonomia, l'autogestió i l'autoorganització amb la col·laboració de la família i de les mestres.

Els infants poden triar entre 6 ambients diferents: "fem i desfem", "som artistes", "ens comuniquem", "ara som", "ens emocionem" i "experimentem". Cada un d'aquests ambients està pensat per donar resposta a diferents àmbits del currículum mitjançant un seguit de propostes dissenyades per l'equip docent, intentant sempre que siguin tan obertes com sigui possible per donar cabuda a totes les particularitats i individualitats. L'adult, en aquests espais, és un facilitador de l'aprenentatge, acompanyant als infants a poder extreure el màxim partit de cada una de les propostes.

Comprovant hipòtesis. Ambient experimentem. Observació al natural. Ambient experimentem. Jugant al mini món del desert.

"Els

Explorant el tub del vent.

Construccions col•laboratives.

Fem fotografies.

Som artistes.

Paraules que rimen.

Paradeta de castanyes.

Motricitat fina a través de vida pràctica.

Ara som oculistes.

Espais competencials

espais competencials

Els espais competencials són una franja interdisciplinària que representa una oportunitat d’aprenentatge per l’alumnat perquè permet als infants adquirir coneixements matemàtics a través del llenguatge musical i de les llengües catalana, castellana i anglesa.

D’aquesta manera, l’aprenentatge es transforma en quelcom significatiu i funcional mitjançant activitats i reptes que estan plantejats per desenvolupar les competències i el màxim potencial dels infants. Per a resoldre’ls, els cal posar en pràctica els conceptes i coneixements treballats sobre el càlcul, la mesura, la geometria i la resolució de problemes.

Fem operacions amb material Montessori en base 10.

Creem pizzes amb ingredients geomètrics.

Fem equivalències entre mesures no convencionals (culleres, tasses) i unitats de massa.

Utilitzem els pams per mesurar la pissarra.

Laboratoris de llenguatges

teatre expressió corporal

En el laboratori de teatre aquest curs hem estat desenvolupant la capacitat d’observar i identificar diferents aspectes de la vida que ens envolta: com ens movem i ens relacionem els éssers humans entre nosaltres i com ho fan els animals. Desprès ho hem traslladat al nostre cos i en la nostra manera de moure’ns i hem construït diferents personatges.

També hem creat diverses peces dramàtiques on a través de diferents conceptes dramatúrgics, entre ells ‘el flashback’, hem pogut posar en pràctica la nostra creativitat i imaginació escènica.

Com mirem les històries a l'hora d’explicar-les? Com puc veure a l’escenari el que m’imagino en el meu cap?

Això ens ha permès potenciar les nostres aptituds creatives a través de la nostra mirada artística i desenvolupar la capacitat d’estructurar i articular una història. Així com també ser conscients d’on sóc jo en relació als meus companys i a l’espai dins de l’escena.

Moments de treball i consciència del cos.

Ioga

El ioga ens permet prendre consciència corporal, exercitar el nostre cos i la flexibilitat, així com aprendre a escoltar-nos i cuidar-nos. En el laboratori combinem sessions a l'espai multisensorial, en les que busquem la relaxació a través dels diferents sentits, amb d'altres d'àssanes, en les que practiquem les postures buscant l'equilibri, la concentració i acompanyant-les d'una respiració conscient que ens apropa a la calma.

En totes dues propostes experimentem la sensació de benestar, connectem amb allò que sentim i escoltem sensacions, desenvolupem confiança i autoestima respectant-nos a nosaltres i als altres. Així doncs, amb la pràctica de ioga coneixem les nostres emocions i descobrim eines per aprendre a gestionar-les.

Experimentem la sensació de calma amb les propostes de l’espai multisensorial.

Equilibri, consciència corporal i emocional amb els àssanes.

Moments de relaxació regalant-nos massatges.

"Amb el ioga prenem consciència de com ens sentim, establim una connexió entre cos, ment i emocions"

dansa

Ballar és una de les claus per ser feliç

Cada vegada sorgeixen més estudis científics que parlen sobre els beneficis de la dansa. Com comenta la neurocientífica Nazareth Castellanos, moure’s en sincronia amb altres persones genera proximitat social. Quan ballem juntes, afavorim la sincronització, la comunicació entre els nostres cors. El sentiment de comunitat és, de fet, una de les grans bases del benestar personal.  Quan ballem, treballem la coordinació amb el propi cos i ens expressem, però a més, generem beneficis a nivell cerebral, ja que la pràctica del ball ajuda a afavorir i mantenir la cognició.

A les comunitats de petits i mitjans  ballem cercant possibilitats de moviment a través de pautes senzilles, tot posant valor tant a l’expressió individual com grupal. Trobem inspiració en la música, però també en elements visuals i diferents materials, així com creem coreografies conjuntament a partir de petits reptes.

Explorant el moviment amb la tela. Creant conjuntament.

"Ballar és habitar el cos; el cor i la ment." Cesc Gelabert ballarí i coreògraf

cuina

Per segon any consecutiu, des de la seva inauguració, la cuina de l’OP funciona a ple rendiment. Infants de totes les edats continuen adquirint, de manera significativa i vivencial, un dels sabers més essencials: com alimentar-se per créixer i viure amb salut. La cuina és també escenari d’aprenentatges transversals que inclouen tradició, cultura, ciència i sostenibilitat.

El laboratori de cuina ha incorporat enguany la col·laboració estreta entre comunitats i de forma regular l’aprenentatge compartit entre els infants grans i els petits fent especial atenció a la relació entre salut i alimentació. La comunitat de grans ha incorporat la planificació i execució de la compra setmanal, desenvolupant estratègies per a un consum responsable.

A la comunitat de mitjans l’atenció s’ha centrat en els productes de temporada i les alternatives veganes. Els petits s’han familiaritzat amb el vocabulari bàsic i amb l'ús dels diferents estris de la cuina, per poder dur a terme les diferents receptes treballades.

Aprenem a preparar alternatives veganes a diferents plats tradicionals. Planifiquem i fem la compra per poder preparar les nostres receptes.

steam

STEAM és un dels laboratoris de llenguatges on els infants poden explorar la ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques d’una manera lúdica i interactiva. A través d'activitats com la manipulació de bee bots, la fabricació de robots amb lego we-do, la descoberta de la realitat augmentada i virtual, la fotografia o la introducció a la programació mitjançant Scratch, els infants poden aprendre a resoldre situacions quotidianes posant en pràctica el mètode assaig-error i desenvolupant la seva creativitat.

Aquest laboratori és un espai d’aprenentatge que incentiva als infants a pensar de manera innovadora i que els convida a crear solucions originals per als problemes que se'ls plantegen. I tot sempre enfocat des del treball en equip. Els infants sempre han de col·laborar per aconseguir els seus objectius, ajudant així a desenvolupar habilitats socials i a treballar de manera efectiva amb altres persones.

Infants de la comunitat de petits iniciant-se en la programació amb bee-bots.

Infants de la comunitat de grans provant ulleres de realitat virtual elaborades per ells mateixos.

"Explorar la ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques d'una manera lúdica i interactiva"

LABORATORI instrumental

El laboratori d'instrumentació serveix als infants per a relacionar-se (entre ells i amb ells mateixos) d'una manera diferent. Emprant un llenguatge universal com és la música bastim llaços d'unió amb el grup, ens connectem amb les emocions i explorem diferents maneres d'expressar-nos.

En cada sessió del laboratori es dedica la primera franja de temps a l'aprenentatge de cançons acompanyades de percussió corporal, seguint el mètode BAPNE. Aquests exercicis afavoreixen la concentració i la coordinació, i ens preparen per a la pràctica instrumental.

La franja dedicada a la instrumentació permet als infants accedir al llenguatge musical d'una manera vivencial i intuïtiva. Inclou l'acompanyament de melodies amb petita percussió; la memorització i interpretació de petites peces utilitzant instruments de placa i boomwhackers, i la imitació i improvisació de ritmes.

Per cloure la sessió, els infants que ho vulguin poden compartir les seves sensacions amb la resta del grup.

"La música ens permet expressar-nos d'una manera no convencional que és a l'abast de tothom"

"Mitjançant la pràctica instrumental podem accedir al llenguatge musical d'una manera vivencial i intuïtiva"

Alumnes de la comunitat de mitjans durant la pràctica instrumental amb boomwhackers.

ukelele

Els ukeleles ens permeten introduir-nos en el món de la interpretació musical de manera ràpida i directa, la qual cosa resulta molt estimulant, sobretot per a infants i persones que mai no han tocat un instrument musical. Al laboratori d’ukelele es desenvolupen els diferents beneficis que ens aporta la interpretació musical.

Un d'aquests beneficis és que el nostre cervell treballa juntament amb el nostre cos per poder aprendre a tocar l'ukulele, desenvolupant la coordinació i la memòria muscular. D’altra banda, està demostrat que redueix els nivells d’estrès i millora la concentració, gràcies al seu so i facilitat per ser interpretat.

Per últim, el laboratori d’ukelele és una oportunitat per desenvolupar el gust musical i despertar la curiositat per la pràctica instrumental en el infants.

"El fet d'agafar un nou instrument, independentment de les habilitats que es tingui amb aquest, permet visualitzar la música des d'una altra mirada, buscant la inspiració"

Coneixem els ukeleles i les seves parts.

art

L'art com a llenguatge. Aquest ha estat el punt de partida de les sessions del Laboratori de Llenguatges Artístics d'aquest curs. Un espai on hem experimentat tècniques pròpies del dibuix, del volum, de la composició o de l'autoedició. Amb una finalitat última: explorar les possibilitats comunicatives i interrogatives de l'art. Copsar la seva particular manera de donar-se a entendre, tot posant paraules a allò que veiem, que creem i que interpretem.

Al llarg del curs, hem emprat el dibuix com una eina d'observació, hem explorat les diferències entre el pla i el volum, i hem creat, compartit i analitzat les propostes d'uns i altres. Hem explorat l'escola des de nous punts de vista, hem pintat amb els colors primaris, hem representat les nostres mans, hem construït casetes ... Desenvolupant les nostres habilitats socials, expressives i creatives. Introduint l'esperit crític en les nostres pràctiques i gaudint de les possibilitats que l'art ens ofereix per participar d'una educació més humana i més sensible.

Col·laboració amb la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Aquest curs, el Laboratori d’Art de la Comu-

nitat de Grans ha rebut un encàrrec molt especial.

Des de la Fundació Joan Miró de Barcelona, ens han demanat un cop de mà per ajudar al jurat del Premi Joan Miró d'enguany a escollir el guanyador o guanyadora. Durant el mes de març la comunitat de Grans va dedicar dos matins a treballar els 5 artistes finalistes i internacionals (Frida Orupabo, Haegue Yang, Mika Rottenberg, Tala Madani i Tuan Andrew Nguyen). Per grups de 15 infants, vam investigar i valorar els processos i propostes pròpies de cada artista.

Va ser una oportunitat fantàstica per apropar l'art que s'està fent en l'actualitat als nois i noies, parant especial atenció a la relació entre la vida personal i l'obra de l'artista. L'alumnat s'ha posat a la pell de les artistes, experimentant amb diversitat de disciplines i materials i vivint en primera persona totes les fases de creació d'una obra. L'art ens fa pensar i ens ensenya a ser crítics. Els llenguatges artístics ens permeten expressar-nos més enllà de les paraules, conèixer altres realitats i comprendre el valor de la tolerància.

Volem agrair a la Fundació Miró l'oportunitat i, molt especialment, a la Mercè i la Noemí, la seva dedicació i el seu talent.

Moments de creació del laboratori d’art.

Capses

CAPSES DE TREBALL GLOBALITZAT

Les capses d’aprenentatge són una metodologia innovadora que busca involucrar als infants de manera activa en el seu propi procés d’aprenentatge. Els infants aprenen millor quan se'ls dona l’oportunitat d’explorar i descobrir per ells mateixos, desenvolupant habilitats i competències específiques.

A través de les capses d’aprenentatge, els infants aprenen a pensar críticament, a treballar en equip i a aplicar els seus coneixements a situacions de la vida real i del món actual. Per això, les capses d’aprenentatge estan dissenyades de manera globalitzada i competencial, oferint a l’alumnat la possibilitat de desenvolupar les habilitats essencials per al seu futur amb èxit.

En conclusió, aquest enfocament globalitzat basat en capses d’aprenentatge és una forma emocionant i efectiva d’aprendre. A l’escola les diferenciem en quatre àmbits, depenent de la temàtica principal, com són:

Ens comuniquem, quan l’evidència final correspon a l’àmbit comunicatiu. Som artistes, quan els passos a seguir porten a la creació artística. Ara som, per a temes relacionats amb ciències socials, i Experimentem, quan es tracta d’experimentar amb la ciència des del punt de vista més científic.

Aprofitem els diferents espais de l’escola per portar a terme les propostes.

A la comunitat de petits ens iniciem en les capses de treball globalitzat.

Propostes que fomenten el treball en equip.

Espai Tinkering

eSPAI TINKERING

L’espai on l’art esdevé un instrument

L'espai de Tinkering de l'OP acull totes aquestes pràctiques sovint difícils de categoritzar dins d'una franja de treball concreta; aquests espais on l'art esdevé una eina fantàstica per aprendre d'una manera globalitzada i transversal, aportant nous punts de vista, preguntes i hipòtesis que enriqueixen la recerca, independentment de l'etapa educativa o de treball.

Però, què hi ha a l'espai Tinkering?

L'aula de Tinkering disposa de materials pròpiament artístics i materials per crear, d'una forma pràctica, aplicacions als seus projectes de STEAM (fang, pintura, pinzells, papers, materials reciclats, cables i connectors, motors, plastilines...). L'espai Tinkering-Art acull, doncs, capses d'aprenentatge, laboratoris, processos de recerca, treballs de recerca i cohesió... És un espai que busca potenciar la creativitat, exercitar la mirada i la percepció visual, experimentar amb tot allò no taxatiu i subjectiu: imatges, colors, sensacions i emocions.

D'aquesta manera, l'espai esdevé un punt de trobada entre la percepció, gestació d'idees i interrogants, i l'execució d'hipòtesis, noves maneres de fer i d'experimentació de formes possibles d’aprendre i de créixer. Sigui des de l'àmbit del disseny, de l'art, de les ciències socials, les matemàtiques, la llengua...

Espai "Crea i pensa amb els mans"

Espai Multisensorial

eSPAI multisensorial

Què és l’aula sensorial? snoezelen. una nova mirada

L’aula sensorial és un espai màgic on els infants poden explorar, aprendre i divertir-se al mateix temps.

Aquest espai pretén afavorir una sensació de benestar mitjançant l’estimulació sensorial. Els sons, llums, colors, olors i experiències tàctils creen aquest ambient Snoezelen. Seguint aquesta metodologia holandesa busquem nous dissenys per estimular els sentits dels infants ajudant-los a desenvolupar habilitats socials, emocionals, cognitives i físiques.

Aquesta aula és perfecta perquè els infants puguin desenvolupar-se personalment i explorar de manera segura i còmoda. Els ofereix un espai on aprendre a regular les seves emocions i enfocar la seva atenció.

En definitiva, l’aula sensorial és una eina valuosa per fomentar el benestar emocional i la creativitat del infants. La seva implementació al centre educatiu ha tingut un impacte positiu ja que l’infant es converteix en protagonista del seu propi aprenentatge i l’educador és només un mediador

La piscina de boles és una de les propostes que més atrau als infants. Amb el tub sensorial focalitzem la nostra atenció.

La llum fosca ens proporciona un estímul diferent per treballar diferents propostes.

Hort escolar

hort escolar

L’hort de l’OP és un espai on els infants adquireixen aprenentatges funcionals de cara al futur de manera manipulativa i vivencial i que s’utilitza com a recurs pedagògic amb l’objectiu d’apropar-los a l’àmbit rural i a l’entorn, tot relacionant conceptes vinculats a diverses àrees com ara les ciències, l’educació física i les llengües.

Tanmateix, ofereix la possibilitat de contribuir en l’educació mediambiental de l'alumnes, fomentar la importància de mantenir uns hàbits saludables i desenvolupar actituds de respecte vers l’entorn.

El context de l’hort facilita la posada en pràctica de tècniques accessibles enfocades a protegir el medi ambient i proporciona espais en els quals els infants poden reflexionar i plantejar-se qüestions per tal d’investigar-les i donar-los una resposta amb sentit.

Escutia, 2009

"L'hort és el vincle que encara ens uneix a la terra, que ens permet a tots ser agricultors, obtenir els nostres propis aliments sense recórrer al sistema monetari.

L'hort ens connecta amb els nostres avantpassats"

Reguem la terra perquè creixin les llavors que hem plantat.

Collim els enciams que vam plantar per netejar-los i fer una amanida.

Plantem les llavors de maduixa a l’hort utilitzant les eines corresponents.

LectOP-BibliOPteca

LectOP - BibliOPteca

Durant aquest curs escolar, la lectura ha continuat essent una activitat clau en el desenvolupament educatiu dels nostres infants. Gràcies a la consolidació de la franja diària de lectura i a la incorporació de la Zoe, la nova bibliotecària, s'ha aconseguit repensar la biblioteca escolar.

La Zoe ha realitzat una important tasca de catalogació dels llibres i ha iniciat el préstec mitjançant carnets, fomentant la lectura i l'ús de la biblioteca general i d’aula entre tots els infants. A més a més, s’ha instaurat l’estona del conte contes, que ha resultat ser un èxit entre els nostres joves lectors.

El Pla LectOP i la Zoe han estat fonamentals per incentivar la lectura, convertint la biblioteca en un espai dinàmic i atractiu per als infants. Us animem a que des de casa doneu continuïtat a la consolidació d’un tan necessari bon hàbit lector.

Franja diària de lectura. L’estona de conte contes. L’espai chillout de lectura, un dels preferits.

Cos i moviment

cos i moviment

Quins objectius ens marquem a Cos i moviment?

A la nostra escola, l'educació física, dins de la franja de Cos i moviment, es centra en fomentar el desenvolupament integral dels infants. A través d'activitats com el palados, parkour, reptes cooperatius d'atletisme, curses d’orientació, stacking, entre altres, es promou la cooperació, el treball en equip i el desenvolupament d'habilitats socials, cognitives i motrius.

Al llarg de les diferents sessions, els infants aprenen a comunicar-se de manera efectiva, a resoldre problemes en equip i a prendre decisions de forma autònoma. A més, aquestes activitats també els ajuden a millorar la seva coordinació, equilibri i resistència física. D’altra banda, un dels objectius principals que ens plantegem a Cos i Moviment és el foment d’hàbits saludables i el gust per realitzar qualsevol activitat física de forma regular. Per això, intentem que sigui un espai per expressar-se de forma creativa a través de diverses situacions d’aprenentatge i propostes motrius variades.

En definitiva, considerem que Cos i Moviment és una eina valuosa per fomentar el desenvolupament integral dels infants, tant a nivell físic com emocional i social. Des de l’escola, seguirem apostant per aquesta franja com una forma d'ajudar als infants a descobrir tot el seu potencial.

Els petits descobreixen les possiblitats de moviment del seu cos.

Els mitjans treballen en equip per superar un repte motriu.

Els grans potencien les seves habilitats a través de jocs com el stacking cubs.

Estratègia digital

estratègia digital

Què és l'Estratègia Digital de Centre?

L’Estratègia Digital de Centre (EDC) és un document que recull totes les accions que es realitzen a l’escola, i les que es realitzaran a mitjà termini, per aconseguir la màxima competència digital de l’alumnat, del professorat i del centre educatiu.

Aquesta competència digital, l'EDC comprèn tots els àmbits del centre: organitzatius, metodològics, curriculars i comunicatius, els quals s'han de veure necessàriament implicats i, si escau, transformats, des d’una perspectiva d'innovació i de millora contínua.

Té com a referent el Pla d’educació digital de Catalunya (PEDC), on s’indica la necessitat d’assolir la fita d’una societat digitalment competent, fent èmfasi en l’equitat i tenint en compte l’evolució del context social i tecnològic.

L’Octavio Paz ha fet una clara aposta per la digitalització del centre. Així, tot l'alumnat i professorat disposa d'un usuari de centre que ens permet tenir al nostre abast totes les eines i serveis de Google For Education. També compta amb dispositius, tauletes, panells digitals i diferents materials STEAM per tal de seguir desenvolupant aquesta competència.

Utilitzant Google Classroom per a realitzar tasques virtuals. Fent sèries utilitzant el panell interactiu.

Fent recerca per a realitzar una tasca de la capsa Parlem amb els dits?

"Les tecnologies impulsen la innovació i l'evolució de les metodologies didàctiques"

Projecte de recerca: Mirades

mirades

Projecte de recerca 2022/23

El pati de l'escola Octavio Paz està ple de gom a gom; és un dia especial. Inaugurem un nou projecte de recerca: Mirades, i volem celebrar-ho com cal. Tot està preparat i tots els ulls ben oberts. L'espectacle és a punt de començar!

Enmig d'una gran ovació fa la seva aparició a escena el gran Mag Stigman, que ens oferirà una estona plena a vessar de màgia, música, ball i rialles.

Se'ns fica a la butxaca des del primer moment i ens convida a il·lusionar-nos, petits i grans, fent prediccions i endevinacions, recomponent cordes, traient-se de la boca tirallongues interminables de paper (o de cartes!), teletransportant objectes o recuperant-los d'entre les flames.

No se'ns podia haver acudit una millor manera d'encetar amb força aquest nou projecte que amb el toc de màgia i de bon humor que el Mag Stigman ha deixat a cada racó de la nostra escola.

Festa d'inauguració projecte MIRADES.

Un moment de l’espectacle. El públic, tant petits com grans, va tenir un paper destacat en l’actuació.

CONCERT D'HIVERN CONSTEL·LACIONS

Constel·lacions, el concert d'hivern del present curs com a part del projecte Mirades, és la contraposició (però també la conjunció, a la fi) entre dues maneres d'interactuar amb el món: l'art i la ciència; la imaginació i la realitat; la vida plàcida i innocent en un petit poble enfront d'una vida marcada per la guerra i per la necessitat d'abandonar-ho tot per tal de subsistir.

Inspirats per la sèrie pictòrica de Joan Miró que dona nom al concert i per la fotografia batejada per Carl Sagan com Un punt blau pàl·lid i a través dels ulls dels seus protagonistes, l'Aleix i la Masha, al llarg de deu escenes i nou cançons ens plantegem preguntes sobre l'Univers i el lloc que hi ocupem, i reflexionem sobre com el nostre propi món interior pot arribar a ser tan vast i complex com un cel ple d'estels.

"Constel·lacions ens proposa endinsar-nos en la ciència i l'art de les estrelles"

L’imaginari de Miró va ser una inspiració pel concert.

Infants de les diferents comunitats interpretant les cançons del concert d’hivern.

"Joan Miró i Carl Sagan han estat les nostres fonts d'inspiració per aquest concert"

Mapa de recerca

Grups de recerca

Tot el què ens sorprèn és màgia?

Per què ens costa veure el que hi ha a l’espai?

Per què tothom és bonic si tots som diferents?

Com i per què l’il·lusionisme ens enganya la vista?

Com funcionen els ulls dels éssers vius?

Com i per què podem viure amb llum i sense?

comunitat petits comunitat mitjans comunitat grans

Les estrelles són com ens les imaginem?

Som els humans els únics animals que plorem?

Com s’imaginen el món les persones invidents?

1P Comunitat petits

TOT EL QUÈ ENS SORPRÈN ÉS MÀGIA?

Els ulls ens enganyen, és la conclusió a la qual vam arribar després d’un trimestre d’apropar-nos a diferents aspectes del projecte mirades. Va ser en aquell moment que vam decidir quin seria el nostre repte com a grup: tot el que ens sorprèn és màgia?

Tot sovint quan succeeix quelcom que no trobem explicació tendim a dir allò de: “això és màgia”. Amb l’objectiu de demostrar que no és cert vam començar a fer les nostres indagacions i aproximacions al món de les il·lusions òptiques i al món de la ciència. Amb aquest motiu vam convidar al mag Stigman que també ens va ajudar a donar resposta a la nostra pregunta.

Després de comprendre que una espelma necessita oxigen per mantenir-se encesa, que en una mateixa imatge podem veure coses diferents, que podem canviar els estats de la matèria, entre d’altres, podem afirmar que tot el que ens sorprèn no és màgia, però la màgia necessita la ciència i les il·lusions òptiques.

L’espelma necessita oxigen per cremar.

Què hi veus?

La farina amb l’aigua fan una massa.

Ens visita el Mag Stigman.

Experimentem amb la farina.

PER QUÈ ENS COSTA VEURE

EL QUE HI HA A L’ESPAI?

Benvinguts al coet de la classe 2P, poseu-vos els cinturons perquè despeguem cap a l’espai en 3,2,1…Ups, un moment, per què no veiem res?

Tot va començar durant la fase de motivació, que ens van obrir i nodrir la mirada al Cosmocaixa, a la fundació Miró, jugant amb la llum i les ombres com també mirant pel telescopi. Arrel d’aquestes experiències, va sorgir la pregunta que hem estat investigant durant aquests mesos. Enlairats en el coet i amb els ulls ben oberts, hem viatjat de la Terra al cel aterrant per diferents aprenentatges com el Sistema Solar, amb els seus particulars planetes, satèl·lits, estrelles i constel·lacions. Hem trepitjat la lluna, posant atenció als seus cràters i les seves fases, i també hem vist que l’espai està molt lluny i que per poder arribar s’han de creuar diverses capes de l’Atmosfera, totes elles amb unes característiques ben especials. Sense oblidar que no sempre fa Sol i que els núvols també ens impedeixen veure més enllà.

Jugant i representant les fases de la lluna.

Experimentant amb pilotes i farina la creació dels cràters de la lluna. Maqueta del Sistema Solar. Presentació per grups de cada planeta. Mirem el cel amb el telescopi.

Constel·lacions a les fosques.

PER QUÈ TOTHOM ÉS BONIC SI TOTS SOM DIFERENTS?

Aquest curs, a través del projecte Mirades hem conegut les parts de l’ull, quins estris podem utilitzar per veure millor, o fins i tot veure allò que està molt lluny o que és imperceptible pel nostre ull. També ens hem endinsat en una vessant més social i emocional, focalitzant la nostra mirada en com som i com són els altres. Així doncs, ens ha creat molta curiositat descobrir en què ens assemblem i en què no,  fins a arribar al nostre repte: Per què tothom és bonic si som diferents?

Ens hem mirat en miralls, preguntant-nos com ens veiem a nosaltres mateixos i com veiem a les altres persones. Hem experimentat amb barreges de colors, fins a descobrir que hi ha molts colors carn, així com aspectes del nostre físic com els ulls, el cabell... que són diferents. Gràcies a la col·laboració amb l’escola Lexia, hem posat a prova les nostres habilitats i hem vist que aquesta diversitat és la que ens enriqueix.

També ens ha sorgit el dubte de com les persones que no hi veuen identifiquen a les que són boniques, així doncs també hem volgut posar la mirada a les emocions,  acompanyats per la ONCE, explorant quins aspectes de la nostra personalitat considerem bonics i encaminant el nostre repte a descobrir  que la bellesa recau en tots aquells aspectes de la nostra persona que ens fa ser únics i especials.

Experimentem a partir de la diversitat.

Hi ha molts colors carn.

Compartim activitats amb l’escola Lexia.

Observem com som a través dels miralls.

Descobrim com som. Com som? Ens regalem paraules boniques.

Descobrim com són els altres.

Comunitat mitjans

COM I PER QUÈ L’IL·LUSIONISME ENS ENGANYA LA VISTA?

Descobrim les il·lusions òptiques a la fase de motivació i de cop i volta ens comença a apassionar aquest tema. Com és possible que ens enganyin les il·lusions i les joguines òptiques? Què passa a la vista i al cervell quan les mirem? Aquesta gran curiositat acaba convertint-se en el nostre repte.

Parlem amb experts en neurociència, amb el Mag Stigman, visitem el Paradox Museum, fem experiments i recerca en llibres i internet per trobar respostes a les nostres curiositats fins a adonar-nos que les il·lusions, a més d'òptiques també poden ser perceptives i cognitives, de manera que ens enganyen al sistema visual, a la percepció de la llum o al cervell.

Però sabíeu que no només enganyen el sentit de la vista? També es poden enganyar a altres dels 7 sentits, inclús a alguns dels més complexos com ara el vestibular. Ara serem molt més conscients, per exemple a l'hora d’anar a comprar. Podrem parar més atenció i no ens deixarem enganyar fàcilment per les imatges i els trucs de la publicitat.

"Les il·lusions òptiques són un engany del nostre sistema visual"

Fent recerca descobrim les figures impossibles.

Treballem el mètode científic amb experiments òptics que enganyen a la vista.

Foto de grup al Paradox Museum, museu d’il·lusions.

Creem la nostra pròpia joguina òptica, un taumàtrop.

COM FUNCIONEN ELS ULLS DELS ÉSSERS VIUS?

La curiositat se’ns va despertar a partir d’una de les activitats a la fase de descoberta sobre com veuen els animals. Les aus rapinyaires veuen clarament des de molt lluny, els amfibis tenen una visió borrosa i la vista dels ximpanzés és molt similar a la nostra. Sabem que, tampoc tots els humans veuen igual. Però, com funcionen els ulls dels éssers vius?

A partir de la nostra curiositat comencem a construir el camí per investigar sobre la pregunta que ens vam plantejar. Compartim experiències prèvies, consultem llibres que ens aporten informació i teixim coneixement en grups cooperatius, disseccionem un ull de be i preparem presentacions per poder explicar tot allò que anem aprenent.

El recorregut que hem fet durant la fase d’investigació juntament amb la proposta de futur queden expressats en un póster que presentem a les famílies i la resta de l’escola durant l’ OpenDay.

"La sortida al zoo de Barcelona ens dona

l'oportunitat de relacionar els aprenentatges que hem experimentat a l'aula amb el que allà veiem i vivim"

Sortida al zoo de Barcelona.

Treball d’investigació.

Infant observant com és un ull per dins. Com és el cos per dins?

COM I PER QUÈ PODEM VIURE AMB LLUM I SENSE?

La llum és una part essencial per mirar i per veure. La recerca del grup d’infants del 3M s’ha encaminat cap a la llum i la seva importància a la natura, la vida quotidiana, la ciència i l’art.

L’observació de les tulipes i del fototropisme ens ha fet adonar de la importància de la llum natural per a les plantes. La llum elèctrica és sempre present en la nostra vida. Ens cal per cuinar, tenir aigua calenta o carregar els dispositius digitals.

Hem investigat els diferents tipus d’il·luminació a la classe i si la quantitat de llum és necessària i suficient per llegir o escriure.

La llum artificial que consumim al llarg d’un dia és una energia secundària que cal “fabricar” amb recursos naturals que poden ser renovables o no renovables. Mirant per la sostenibilitat del planeta i de les factures hem fet un decàleg de bones pràctiques.

Com s’il·lumina una casa? Com podem estalviar energia?

Descobrim com funcionen els circuits elèctrics.

Mesurem la quantitat de llum de l’espai de referència.

Dissenyem espais per construir una maqueta.

Comunitat grans

1g

LES ESTRELLES SÓN COM ENS LES IMAGINEM?

L’espai, l’univers, les estrelles i els planetes, en definitiva, la mirada al cel de tot allò que no es pot veure a simple vista però que alhora és enorme, provoca un gran interès en infants i adults.

Emmarcat dins del projecte MIRADES, els infants de la classe 1G han decidit investigar sobre astronomia a través del repte: són les estrelles com les imaginem? Aquesta curiositat s’ha despertat en ells gràcies a les sortides i activitats realitzades durant la fase de motivació i a l’interès mostrat per un grup d’infants de la classe, arribant a compartir dades molt curioses i sorprenents que han animat al conjunt del grup a continuar descobrint més i més coses sobre l’univers, i en concret sobre les estrelles.

La visita a l’observatori Fabra, la xerrada amb el Martín Crocce, expert de l’institut de Ciències de l’Espai, i les experiències al parc astronòmic de Prades, durant les colònies, han resolt molts dubtes però també ha convidat als infants a continuar fent-se preguntes.

Telescopi de l’observatori Fabra.

Visita a l'observatori Fabra.

Planetari del parc astronòmic de Prades.

"Hi ha, aproximadament, 200 mil milions d'estrelles a la nostra galàxia"

"Cada dia neixen 10 estrelles noves a la via làctia"

HUMANA VS MIRADA ANIMAL"

SOM ELS HUMANS ELS ÚNICS ANIMALS QUE PLOREM?

El nostre repte ha estat una gran oportunitat per aprendre sobre les diferències entre la mirada humana i la mirada animal. Els animals sovint utilitzen la seva visió per a la caça i la supervivència, mentre que els humans utilitzem la nostra visió per a moltes altres coses, com la lectura, l’orientació i l'expressió emocional.

Al llarg de la nostra recerca i parlant amb experts hem descobert que encara que els animals poden produir llàgrimes per diversos motius, com ara la protecció ocular, lubricació, irritació, infeccions o problemes de salut, només els humans ploren per emocions. És veritat que algunes espècies com els elefants o els primats han estat observades amb llàgrimes durant situacions aparentment emocionals, però encara continua essent un tema controvertit entre la comunitat científica que segueix investigant per obtenir més informació sobre la natura de les emocions animals.

"MIRADA

"ELS ANIMALS PODEN PRODUIR LLÀGRIMES, PERÒ

HUMANS PLOREN PER EMOCIONS"

Elaboració del pòster per als Tastets.

Observació dels nostres ulls amb un microscopi digital.

El llibre ‘Zoòptica’ va despertar molt d’interès.

Estudiem el cervell i les neurones a través de la cuina.

Presentació del repte a la jornada pedagògica Tastets.

NOMÉS

ELS

3g

COM S’IMAGINEN EL MÓN LES PERSONES INVIDENTS?

Volíem comprendre l'experiència de les persones invidents. Potser s’imaginen el món tot de color negre, o de color blanc. Les hipòtesis no van fer sinó generar més preguntes: si una persona mai no ha pogut veure, com sap què és un color? com podríem explicar-li? Es pot percebre el color amb un sentit que no sigui la vista?

Els testimonis directes han estat clau en la nostra investigació. L’Ariadna i el Manel ens van fer saber que per a les persones cegues l’ordre i la repetició tenen un paper important a l’hora de percebre l’entorn que els envolta. El Toni ens va explicar que la vista també pot ser una distracció i fer que no captem tanta informació com podríem amb la resta de sentits. “La veu de les persones diu molt més del que pensem quan l’escoltem amb prou atenció.”

Ens plantegem si cal donar-li una volta a la nostra hipòtesis. Les persones invidents realment necessiten imaginar el món? o simplement el perceben d’una manera diferent? Potser seria més interessant aprendre sobre les diferents maneres d’utilitzar els sentits. Com seria un entorn més inclusiu amb la diversitat funcional de totes les persones?

Visitem l’aula multisensorial privats de la vista. D’aquesta manera, parem la màxima atenció a la resta de sentits.  El Toni, músic professional, afirma que existeix relació entre música i color.  Escoltem música amb atenció i la transformem en formes i colors. Ens posem en la pell de les persones invidents. Volem experimentar els reptes que els plantegen les tasques diàries.  Els testimonis directes han estat clau. El Toni ens transmet la seva experiència.

Tastets jornades pedagògiques

TASTETS: UNA MIRADA AL CAMÍ RECORREGUT

Aquest any tornem a gaudir de rebre a les famílies a dins de l’escola per celebrar tots plegats la jornada dels Tastets. Un moment per reflexionar, compartir i fer partícips del projecte a les famílies.

Aquest curs encara de manera més propera, a la classe del grup de referència on els mateixos infants esperaven a les famílies per explicar, a través d’una presentació i d’un pòster artístic, el recorregut que s’ha seguit des de l'inici del curs i el més important, per desvetllar en directe quina serà la pregunta repte que cada grup investigarà a la propera fase, la de recerca.

Després vam gaudir d’una bonica estona en la qual els infants dinamitzaven diferents propostes per tal d’oferir a les famílies un “tastet” de les activitats i propostes que hem anat realitzant al llarg d’aquesta primera fase del projecte.

"Les famílies fan una mirada al recorregut que hem fet a la fase de motivació"

Infant de la comunitat de petits ensenyant el quadern de bitàcola.

"Les famílies tasten les activitats i propostes que han fet els infants"

Presentació a les famílies del pòster artístic. Infants compartint un llibre significatiu sobre el seu repte. Explicació sobre el quadern de bitàcola.

Colònies parc astronòmic

muntanyes de prades

COLÒNIES A PRADES

Les colònies de l’Octavio Paz són sempre una experiència extraordinària que permet els infants de l’escola desenvolupar una mirada diferent a la rutina diària en un entorn únic i valuós.

La casa de colònies de Prades ha estat el lloc idoni per gaudir d’aquesta experiència, envoltada de natura i muntanyes i a pocs minuts caminant del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades.

A través de les activitats proposades, els infants han pogut connectar amb la natura, orientar-se per l’espai, aprendre a jugar de manera cooperativa i crear nebuloses a partir dels materials proposats.

Altres moments han estat dedicats a l’endreça de les habitacions i cura personal. És un temps ideal per aprendre a conviure amb els altres, a ajudar i ser ajudat i sobretot a compartir l’experiència amb la resta de companys, companyes i mestres.

Una de les protagonistes d’aquesta estada ha estat, sense dubte, la Lluna. Amb la sort d’unes nits de cel clar, hem pogut gaudir de l’observació amb telescopis proporcionats per l’equip del parc astronòmic, d’aquest fascinant satèl·lit.

Dies de divertiment i festa, on la desfilada de pijames no ha faltat per tancar l’última nit d’aquesta experiència inoblidable per grans, mitjans i petits.

Observació de la Lluna amb telescòpis d’alta potència.

Projecció de documental al planetari del Parc Astronòmic.

Infant mirant la Lluna.

Infants jugant a la natura. Foto de grup.

OP 360º : avaluació

OP 360º

DIARI D’APRENENTATGE

Encetem el curs 2022-2023 estrenant una eina de treball. El diari d’aprenentatge neix de la reflexió i treball en equip de tot el claustre. Acompanyarà els infants de l’OP en el seu dia a dia i esdevindrà un vincle entre escola i família.

Tot aprenentatge implica un procés de reflexió. Què he fet? com ho he fet? què n’he après? com ho puc explicar? cap a on vaig? en quin punt hem trobo? Les respostes a aquestes i altres qüestions són allò que els infants aprenen a reflectir fent ús d’aquesta eina. Desenvolupen l’autonomia, el pensament crític i la capacitat de regular els seus propis processos d’aprenentatge.

El diari també vol ser una eina funcional i pràctica. La informació important d’ús més habitual (dades de contacte, calendari, dates importants, tasques pendents i reptes…) hi queda recollida, evitant separar-la en diferents suports i facilitant l’accés ràpid i l’ús eficient.

"El diari d'aprenentatge és una eina que potencia la reflexió i afavoreix l'autonomia de l'infant"

Destaquem aprenentatges i moments clau del projecte de recerca. El diari esdevé una eina d’organització que afavoreix l’autonomia de l’infant.

PROFESSIONAL

El paper de l’avaluació és un element clau per tal de donar sentit a l’aprenentatge, i aquest, s’ha de produir cap a totes les direccions. En aquest sentit, és important fer servir aquesta eina com a motor per seguir millorant la pràctica educativa del dia a dia, i per tant, avaluar i reflexionar sobre què estem fent ens ajuda a donar qualitat a tot allò que succeeix a l’escola.

All llarg del curs, ens aturem durant dos moments per esdevenir aquesta reflexió, a través del debat i de les dinàmiques proposades de l’equip docent, i així poder implementar millores de curt i de llarg termini. Els tres elements analitzats i proposats per millorar han estat: el diari d’aprenentatge, l’espai multisensorial i el feedback.

Reflexionem sobre el feedback i l’avaluació.

Com podem avançar amb el diari d’aprenentage?

Consensuem sobre l’espai multisensorial.

Moment de reflexió i revisió dels objectius i propòsits que l’infant es va proposar millorar. L’infant pensant amb quines paraules descriurà la seva personalitat, caràcter, aficions i talents.

PLA PERSONAL

L’objectiu del Pla Personal és fer conscient a l’infant de com és, de quins talents té, quins aspectes pot millorar, com aprèn i com es relaciona amb els altres i la família. Això els permet analitzar, pensar i reflexionar sobre el seu creixement personal, la manera en la que aprenen i com es relacionen amb el món que els envolta.

Els infants a l’OP redacten el seu Pla Personal juntament amb un membre de l’equip docent. Acompanya a l’infant en el procés de redacció dels objectius i els propòsits per tal que siguin concrets, assolibles en un curt termini de temps i reals.

Aquests objectius poden ser de millora, de canvi i/o de superació relatius a aspectes personals, familiars, d’aprenentatge i de relació amb els iguals.

Els propòsits són aquelles actuacions que l’infant durà a terme per tal d’aconseguir els objectius.

Aquests es van revisant en diferents moments al llarg del curs per tal que vagi avançant i evolucionant en el seu procés de autoconeixement integral.

"El Pla Personal fa ser conscients als infants d'aquells aspectes personals que poden millorar i aquells que poden potenciar"

Entorns d'aprenentatge

ENTORNS D’APRENENTATGE

Un entorn d’aprenentatge és un espai on es donen les condicions apropiades per aprendre alguna cosa nova. Si mai teniu l'oportunitat de fer una passejada per l’escola podeu observar que des de la vorera fins a l’últim racó pretenem que l’escola respiri i visqui aprenentatge.

Conviden a entrar els ODS amb la clara voluntat de refermar que eduquem pensant en el present però compromesos amb el futur de les persones i de la societat. La instal·lació artística, del projecte de recerca i la de les famílies ens proposa una mirada multidisciplinar i conjunta de la tasca educativa.

Entenem els entorns d’aprenentatge com espais que ens fan pensar, que són una font de diàleg amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. Els espais de l’escola han de ser fonts d’aprenentatge, han de ser acollidors, funcionals, estimulants i entranyables.

Són entorns vius i dinàmics que canvien de forma coherent i raonada d’acord amb les necessitats d’aprenentatge i els suggeriments que arriben des de la comunitats. La formació, la selecció acurada i la reflexió són el motor per fer canvis que siguin sostenibles: és el cas de l’aula multisensorial inaugurada enguany. Un espai on s’investiguen i es documenten diverses estratègies didàctiques per optimitzar-ne els aprenentatges.

Ambient Fem i desfem. Espai de referència de la comunitat de petits. Ambient Som artistes.

Obrim mirades

ALtar 2022

Feliu CANTACTRIU

La tradició de l’Altar de Muertos propi de la cultura mexicana és una de les activitats més esperades del curs perquè aplega a tota la comunitat i perquè obre les portes de l’escola a tothom.

la seva terra, recordar i fer conèixer a tothom els seus orígens. Sants i Catalunya van estar sempre presents allà on fos i va fer una gran tasca cantant en català les grans cançons i gèneres musicals més populars del segle XX.

Amb una perspectiva sempre educativa, és una reunió, una festa, unes jornades dedicades a descobrir la trajectòria de la persona homenatjada. Enguany hem dedicat la setmana a la cantactriu Núria Feliu en un altar dedicat a la cançó i a la cultura popular.

Ha estat un altar ben obert, sense restriccions, celebrat amb la joia i l’alegria que la Núria Feliu pretenia despertar amb les seves cançons. Deia, ella, sovint que no entenia la vida sense música i que aquesta havia estat per a ella una oportunitat per descobrir el món però alhora en un exercici de gran coherència i de gran amor per la seva llengua i

La voluntat, el treball, la fermesa en les conviccions, el respecte, la curiositat, la generositat van ser valors que van guiar la vida de la Núria Feliu. Valors que com la música no passen mai i que cal tenir-los presents al llarg de la vida. Ha estat un altar de proximitat: de la mà dels Gegants de Sants ens ha acompanyat la seva majestuosa figura a l’entrada del teatre i de la mà de la família i en especial del seu germà, hem pogut conèixer des de l’emoció i el respecte les claus de la seva vida privada i pública.

De nou, amb l’Altar aprenem plegats incorporant i descobrint un magnífic llegat.

Núria

Moments de l’espectacle d’homenatge a la cantatriu Núria Feliu.

L’escola visita Montserrat, indret preferit de la Núria. L'Altar de la cançó i la cultura popular 2022.

Acollim la geganta Núria Feliu.

Parlem amb...

JOAN FONTCUBERTa

FOTÒGRAF

Com vas descobrir la teva passió per la fotografia? De petit ja volies ser fotògraf?

Tinc dues respostes, una de veritat i una de mentida. A veure si sabeu quina és la veritat i quina la mentida. D’acord?

Una és que un dia anava de Barcelona cap a Girona i se'n va aparèixer Santa Llúcia. Santa Llúcia és la patrona dels fotògrafs i dels oculistes i de tot allò que té que veure amb la amb la visió, no? I em va dir “Joan, Joan, busca la llum i fes-te fotògraf”. I jo vaig dir “d’acord, seré fotògraf”. Aquesta és una versió.

L’altra versió és que quan era com vosaltres m'agradava molt llegir tebeos, historieta gràfica. Aleshores hi havia unes historietes que tractaven temes de guerra, d'una guerra que va haver fa molts anys que era la Segona Guerra Mundial, amb historietes sobre combats i batalles. Aleshores eren dibuixos i jo no estava tranquil, volia saber si allò que m'explicaven era veritat.

Aleshores, me n’anava al Mercat de Sant Antoni, d’aquí de  Barcelona, que abans allà hi havien parades que venien llibres de segona mà.

Comprava revistes de l’època, de la guerra. Aleshores aquestes revistes les retallava, retallava les fotos dels tancs, dels generals, dels avions i feia un àlbum. Llavors d’aquesta manera va ser la meva primera entrada a la fotografia com a prova històrica. Quina versió us sembla que és veritat?

Recordes quina va ser la teva primera fotografia?

No, la primera vegada que vaig prémer el botó d’una càmera no ho recordo, però la primera vegada que vaig fer una exposició omplint tota una galeria va ser l'any 1973 a Lleida. És a dir que fa cinquanta anys que m’hi dedico a això.

Què s’ha d’estudiar per ser fotògraf?

A la meva època no hi havia escoles ni universitats ni sistemes d'ensenyament de la fotografia i tots els fotògrafs havíem de ser autodidactes, havíem d’aprendre pel nostre compte.

La manera d'aprendre era fixar-te com ho feien altres fotògrafs, fent d’aprenent. Sabeu el que és un aprenent? I a base de proves doncs anar superant, anat adquirint coneixement, anar adquirint experiència, però avui en dia doncs hi ha escoles especialitzades, hi ha programes a la universitat. És a dir, hi ha molta més oferta per poder estudiar per ser fotògraf.

Joan Fontcuberta signant el llibre de l’escola.

Quina de les fotografies que has fet és la teva preferida? I quina és la que menys t’ha agradat fer?

Bé, això és com si li plantegeu a un pare o una mare a quin fill s’estima més. Jo m’estimo per igual a tots els fills i filles i normalment sempre prefereixes la última o amb què estàs en aquests moments involucrat.

Has fet alguna vegada una fotografia que t'hagi sorprès per com ha quedat? Gairebé sempre. Per a mi mirar a través de la càmera és com un descobriment, com una revelació perquè si vosaltres poseu els dits així i enquadreu o mireu a través del mòbil sempre veieu uns detalls que segurament quan tenim una percepció global us passen desapercebuts.

És a dir que la manera com mira l'ull, la manera com mira la càmera no és la mateixa i moltes vegades el treball del fotògraf és intentar que sintonitzin aquestes dues mirades però per exemple en aquests moments estic utilitzant un tipus d’instrumental que encara representa més descobriment per exemple estic anant a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra al departament de biologia i utilitzant un microscopi electrònic amb la qual cosa puc mirar el que m'interessa ampliat deu mil vegades i aleshores descobreixes uns mons absolutament versemblants, inèdits, imprevistos, és a dir que tot aquest tipus de tècniques aplicades a la mirada el que fan és descobrir-te noves aproximacions al que és la nostra realitat.

Quin tipus de fotografia t'agrada més capturar: paisatges, persones o animals? Per què? M'agrada tot per igual perquè la temàtica per a mi no és tan important com l’enfoc o

la intencionalitat. Per exemple si faig aquesta sèrie dels animals fantàstics, lògicament m’hauré de concentrar en animals però he fet sèries concentrades en paisatge o sèries concentrades amb retrats. Cada vegada el tema és diferent en funció de quina intenció portis entre mans.

prés i hi havien 300 fotos fetes malbé però cent es van salvar. Aleshores amb aquestes 100 fotos que es van salvar la nostra expedició el que anava fent era d'intentar recuperar identificant elements que permetessin refer aquell viatge d’aquests aventurers, d'aquests exploradors i va ser molt interessant.

Hem llegit que has viatjat molt. Quin ha estat el viatge que més t’ha agradat per fer fotografies?

Jo diria que el viatge físic no és tan important com el viatge interior. El viatge interior vol dir una disposició a veure les coses diferents. De tota manera, contestant sense evasives al que vols dir he fet dos viatges que per mi han resultat molt molt colpidors.

Un va ser el Pol Nord i un altre fa poc a les illes Galápagos i sempre va ser per anar a fer fotografies per projectes especials. Per exemple el Pol Nord va ser m'ho vaig passar molt bé perquè va ser en petit vaixell de la Universitat de Göteborg a Suècia on viatjaven sis artistes i sis científics. Els científics eren investigadors dels glacials, de meteorologia… Resulta que l'any 1897 uns aventurers suecs van intentar creuar el Pol Nord amb un globus i l'expedició va ser un desastre. Al cap de tres dies el globus va caure. Van enviar expedicions de rescat, no els van trobar mai.

Només, al cap de trenta anys, un vaixell que estava caçant balenes va trobar l'últim campament amb els cadàvers dels tres expedicionaris, 30 anys més tard, però interessant és que un dels tres es deia Nils Strindberg i era fotògraf i durant tot el seu periple de supervivència va estar fent fotos de com caçaven ossos, de com el globus sobre el gel… Llavors van revelar aquestes fotos trenta anys des-

Com es poden capturar emocions en la foto d’una mirada?

Pe a mi, i aquesta és una opinió personal, l'emoció no la posa el fotògraf sinó que la posa l’espectador. És a dir, és el que mira el que recrea el potencial expressiu de la imatge.

Això són teories. Hi ha molts escriptors que pensen que ells escriuen la història però aquesta història és completada després per cada lector. I jo estic bastant d’acord amb aquesta manera de dir. És a dir,  quan a tu t’agrada una cosa no és mèrit tan del que proposa aquell quadre, o aquella foto, o aquella peça musical sinó del que escolta. La bellesa, el plaer són projeccions subjectives.

Quins consells ens pots donar per fer fotos que expliquin una història o un missatge important?

Això li vaig preguntar a un clàssic de la fotografia que era un americà que es deia Ansel Adams i ell va contestar i a mi em sembla una bona resposta.

Diu que per fer bones fotografies heu de llegir molt, heu de veure moltes pel·lícules, heu d’anar al teatre, heu de viatjar, heu de conèixer gent interessant, heu de ser esponges a tot els que us rodeja.

Entrevista a Joan Fontcuberta.

l’emoció de la sorpresa i veure la gent amb la boca oberta. I això ho aconsegueix la màgia.

MAG STIGMAN

IL·LUSIONISTA I PSCÒLEG

A quins mags admires?

A molts mags, però sobretot a un senyor que es diu Juan Tamariz. Un gran mestre dins del món de la màgia que ha fet molta màgia amb cartes. És l’expert més important de màgia amb cartes de tot el món. Però també admiro a molts mags que hi han hagut al llarg de la història com Robert Houdin, Màgic Andreu, el Mag Lari…

Què volies ser de petit?

A mi el que m'agradava molt era fer teatre i ser actor. Per això, vaig anar a una escola de teatre, però allà vaig veure un mag que feia màgia i vaig pensar que això era xulíssim, perquè al final els mags som actors que fem màgia i d’aquesta manera podia actuar als teatres. En aquell moment em va enamorar la màgia i va ser quan vaig voler ser mag.

Quan va ser la màgia una professió per tu?

Ara fa 10 anys. Abans treballava de professor en un institut, però alhora els caps de setmana feia espectacles. Fins que va arribar un punt que tenia tants espectacles que ja no tenia temps de fer de professor. En aquell moment vaig deixar de ser profe per dedicar-me a la màgia al complet.

Per què vas voler ser mag?

Pel moment que us comentava abans en el que vaig veure a un mag fent teatre. Però sobretot perquè m’agrada molt aconseguir

Creus que la màgia pot ajudar a l’escola? com pot ajudar la màgia a la gent? Sí, just això és el meu objectiu. La màgia ara per ara es fa servir com un entreteniment, per passar-ho bé. Però la màgia per exemple té un poder molt fort per poder aprendre matemàtiques, comunicació, psicologia... De manera que ens ho podem passar bé, sorprendre'ns i aprendre moltes coses. Estic convençut de que la màgia és una eina pedagògica.

Per què hi ha més nois que noies en el món de la màgia?

Això em pregunto jo també. No ho sé i això em fa molta ràbia. Sí que hi ha noies, però és veritat que hi ha menys, com en altres àrees de la societat. Aquí a Barcelona hi ha noies molt bones fent màgia. La maga Melany, la maga Giselle i la Carmen i la Begonya. Segur que d’aquí 10 o 15 anys estarà ple de noies i potser alguna de vosaltres ho serà.

Com ho fas per aconseguir enganyar a la vista?

Enganyem a la vista amb dues coses. Per una banda, amb molta rapidesa i amb la manipulació que fem amb les mans. Per altra banda, amb la distracció, fent que la gent miri i posi l’atenció en un altre lloc.

Hi ha alguna il·lusió o truc de màgia que pugui enganyar a altres sentits a més del sentit de la vista?

Sí, hi ha trucs de màgia amb el tacte, que es fan en especial per gent que es invident. Hi ha trucs que no enganyen els sentits físics i que el que fan es enganyar al pensament.

La màgia es crea amb alguna il·lusió òptica?

Sí, en màgia hi ha moltes il·lusions òptiques. Hi ha molta part de màgia que són il·lusions òptiques i que juguen amb la percepció.

L’il·lusionisme pot enganyar a un mag professional que ja estigui acostumat a fer il·lusionisme?

Sí. Cada cop és més difícil, però sí que pot arribar a enganyar. Però sí que és veritat que quan coneixes més coses i saps més sobre màgia cada cop és més difícil.

El Mag Stigman fent trucs amb els infants. El Mag fent un petit espectacle amb foc.

MARTÍN CROCCE

FÍSIC I ASTRÒNOM

Un viatge per l’univers

El físic i astrònom Martín Crocce va visitar l’escola Octavio Paz el passat 14 de març, per tal d’ajudar a la resolució del repte del grup de referència 1G: Són les estrelles com les imaginem?

En Martín treballa a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), a la Universitat Autònoma de Barcelona, i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, fent treballs d’investigació sobre els astres i altres elements de l’espai.

La classe 1G va tenir la sort d’escoltar les explicacions del Martín en un viatge per l’espai. A través d’una presentació digital, en Martín va transportar als infants a les mides reals dels elements de l’univers. Va començar des del que pot mesurar una taula al planeta terra, aproximadament un metre, fins arribar a les estrelles gegants més enormes de l’univers.

Infants i adults vam aprendre moltíssim i vam escoltar bocabadats les explicacions tan accessibles sobre temes tan complexos i interessants que ens va facilitar en Martin.

Sabíeu que la pluja d’estrelles realment no és d’estrelles? i que les estrelles son enormes boles de gas? Els infants van tenir l’oportunitat de preguntar i resoldre totes les seves curiositats, inquietuds i dubtes sobre l’univers i en concret sobre les estrelles.

Escoltem atentament com el Martín respon a les nostres preguntes.

Toni Fernández

MÚSIC

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Una cosa molt important és saber estar sense fer res, perquè quan estàs sense fer res, al principi t’avorreixes perquè no estàs acostumat. Vosaltres sou nens i teniu el cos actiu, teniu tot d’estímuls i està bé, però també està bé aprendre a no fer res, perquè estar sense fer res significa desenvolupar la creativitat, la imaginació. Penso que és molt important aprendre a no fer res. Ara bé, on estigui un pla d’anar amb els amics a fer improvització, o a fer un concert guai en un bar tot ple de gent que conec, o fins i tot anar al cinema o anar a passejar o quedar amb els colegues per fer un café… jo sóc aquest!

Com et sents quan toques en un escenari tan important com el del Liceu, davant de molta gent?

Fa una miqueta de por. Quan jo tenia 11 anys estava començant a estudiar el piano més en serio i vaig començar a fer audicions. Les famílies venien, i això posava molt nerviós. Si això posa nerviós, imagina’t tocar davant de 2600 persones. Fa por! El que passa és que a força de fer rodatge i acostumar-te, vas entenent que la gent no mossega, no ve a destruir-te, la gent ve a escoltar i a passar una estoneta simpàtica. Has d’aprendre a gestionar això que és semblant al que passa quan hi ha exàmens, presentacions… Quan aprens a gestionar-ho respirant, jo el que sento és que ho gaudeixo molt, tinc la sort de fer que la gent ho passi bé amb mi i això és el que

sento quan estic tocant.

Quant temps has necessitat per poder aprendre a tocar?

Si, són moltes hores. Aprendre a tocar no és més que el fet que a mi em diuen “quan apretes amb la mà esquerra aquest traste i toques aquesta corda sona aquesta nota i si apretes tots aquests trastes i aquestes cordes, fas aquests acords”. Aprendre a tocar és molt fàcil, la part difícil és agafar la pràctica. No se si ho heu sentit mai que una maestria costa 10.000 hores de temps.

Des de petit que toques, veritat?

Si, quan tenia 8 anys vaig començar a fer piano i guitarra ho faig des dels 13, però clar, estudiar en serio m’hi he posat quan he entrat a l’escola on estic estudiant ara i hi ha dies que potser he tocat 8 hores al dia, però perquè és la meva feina. Com per exemple els vostres profes, que també han fet un munt de feina, han fet unes programacions i tot un seguit de coses que són moltes hores de temps i és algo que tu fas perquè estàs convençut de que vols ser profe, de que vols estar allà. Amb la música passa el mateix. Has d’estar convençut de que vols estudiar música, com medicina, o com qualsevol altra carrera difícil. Perquè, sí, la música és una carrera difícil, però si t’agrada, és fàcil.

(Laura) Jo he après a tocar una cançó amb l’ukelele i amb el piano.

I no se t’ha despertat la curiositat per aprendre a tocar més coses a partir d’haver après aquesta? Jo et deixo una cosa per a tu, per a que t’ho pensis. No em contestis, és una cosa únicament per a tu. Amb els instruments pots fer dues coses: aprendre a tocar cançons i aprendre a tocar l’instrument. Què

creus que és millor per a tu, aprendre a tocar cançons o aprendre a tocar instruments?

Per què vas triar ser músic i no una altra professió?

Vosaltres sabeu què és el bullying, oi? A mi em va passar això al cole. Em vaig adonar que quan era petit tocar em distreia de pensar coses dolentes que pensava a causa del bullying, i quan em vaig adonar que la música per mi era important vaig decidir que potser podia ajudar a la gent tocant i alhora m’ajudava a mi perquè era una manera de curar-me dels efectes del bullying que em van fer.

Què és el que més t’agrada de fer música?

El que més m’agrada de la música és que és una manera molt guai de conèixer gent.

Quin és el so que més t’agrada?

Jo sóc hipersensible sensorial. Això significa que acumulu una part dels estímuls que rebo. És com que vaig emmagatzemant tot el que oloro i tot el que sento. Hi ha sons que em distreuen molt, però al nivell que em fan riure molt perquè m’activen un mecanisme que és com el de les pessigolles. Quan escolto alguns sons, com per exemple quan algú ha esternudat abans, el meu primer impuls és començar a riure molt. No és que tingui ganes de riure de la persona, sinó que el so m’ha activat aquest mecanisme i em fa riure.  No tinc sons preferits però em passa això, que hi ha alguns sons que em fan venir reaccions diverses.

Com vas aprendre a tocar música sense partitura?

En realitat se tocar amb partitutes, existeixen partitures escrites en Braille, el que passa és que no és pràctic. El que fas és que

si has de tocar amb partitura, la memoritzes i després toques. És més fàcil aprendre a tocar d’oïda. Jo el que faig és partir les cançons en blocs petits i anar aprenent-los poc a poc.

És molt difícil tocar la guitarra sense veure-la? Com saps on estan les cordes?  En realitat tots els instrumentistes toquen sense mirar l’instrument. El que fas és tirar d’una cosa que es diu memòria muscular. És el que passa també per exemple quan et poses les sabates, que ho fas sense mirar. Us deixo una altra cosa per a que penseu cadascú de vosaltres quan tingueu un moment. Penseu en totes les coses que feu sense mirar al dia a dia.

Què és el més difícil de fer sense la vista? No se que és el més difícil… potser diria aprendre rutes, anar d’un lloc a l’altre, però, girant la pregunta, si que hi ha una cosa que és molt difícil de fer “per culpa” de la vista. La vista és molt important eh, és el sentit que més informació dóna al primer toc, però també és veritat que és el sentit que més recursos del cervell utilitza, llavors quan estem molt pendents de tot allò que estem veient, ens estem descuidant d’escoltar les coses que hi ha a l’entorn, que implica també les veus de les persones.

Perquè una cosa és saber que una persona està enfadada, o està trista o s’està rient… això és molt fàcil, però hi ha vegades que, per mirar massa, ens oblidem que les persones diuen moltes coses més de les que diuen quan estan parlant, i una part si que la diuen les mirades, però no ho és tot, hi ha moltes coses que es fan amb la veu que no s’entenen si no s’escolta bé. Hi ha gent que li costa molt escoltar i parar atenció  per culpa de la vista.

Es pot percebre el color amb algun sentit que no sigui la vista?

Si. Hi ha un noi que es diu Neil Harbisson que té acromatopsia, una malaltia dels ulls que fa que ho vegis tot en blanc i negre, com les pelis antigues. Aquest noi porta una càmera conectada al cervell. Aquesta càmera cada vegada que capta allò que estan veient els seus ulls, fa que ell escolti una freqüència sonora, que no es podria dir que és una nota musical, però està molt aprop de ser-ho.

Els colors es poden escoltar. Però també es poden tocar. Jo vaig aprendre els colors tocant-los. Com es toquen els colors? amb textures. Per exemple, aquesta pissarra a mi em faria pensar en blau turquesa. No dic que ho sigui, però per a mi, si tu em parles de blau turquesa, em vols fer entendre què és el blau turquesa, per a mi, és aquesta textura. El vermell per a mi és el paper de vidre. El verd és el paper pinotxo.

Hi ha alguna relació entre el color i la música? Categoricament si! Sabeu que per exemple el Blues, és un tipus de música. Ve de l’anglès, vol dir blau. En color blau, els anglosaxons ho associen a la tristor. Però més enllà del blues, la música té colors, o més ben dit, tonalitats.

Sabeu que hi ha acords majors i menors. Els diferents tipus d’acords marquen els colors, els tons, les games cromàtiques que hi ha a les cançons, com si la cançó fos una pintura. I després està, per exemple, Kandisnky, que pintava quadres com partitures. Ell feia al revés. Els colors que feia servir anaven en base al que estava escrit a la partitura que pintava.

Els coneixements i les vivències personals del Toni han donat resposta a molts dels nostres dubtes. El Toni comparteix amb nosaltres la seva experiència.

FEM XARXA

Xarxa de Competències Bàsiques

La formació és un dels grans pilars per fer possible una educació amb sentit i de la millor qualitat pels infants. Així doncs, sota el lema “forma per transformar” ens capbussem a les trobades de la Xarxa de Competències, un programa de formació permanent promogut pel Departament d’Educació, el qual permet transformar l’escola en un espai que afavoreixi l’aprenentatge i ajudi a millora el desenvolupament professional de les persones que acompanyem els infants.

L’aprenentatge entre iguals és la base d’aquestes trobades, compartir i intercanviar experiències enriquidores permet consolidar o mantenir processos de reflexió i acció transformadors en equip.

Durant aquest any, ens hem centrat en el canvi del nou currículum i en l’avaluació, posant una mirada ferma envers les situacions d’aprenentatge, compartint sabers i posant en el centre de tot a l’alumnat, el qual ha d’adaptar-se a aquest món canviant per esdevenir persones competents al llarg de tota la vida.

Parlant sobre les situacions d’aprenentatge a la Xarxa.

Cohesió de grup

EL TEATRE, UN RECURS EDUCATIU PER ESTABLIR UNA CULTURA DE TREBALL EFECTIVA I AGRADABLE.

La cohesió de grup i el teatre són elements clau en el nostre projecte educatiu de centre per aconseguir un ambient de treball agradable i eficaç. La cohesió de grup l’entenem com la força i el sentiment de pertinença a la comunitat educativa. Això implica una comunicació oberta, una confiança mútua i un compromís compartit. Quan treballem cohesionats, col·laborem més eficaçment per aconseguir els nostres objectius educatius.

D'altra banda, el teatre la considerem com un recurs útil per millorar aquesta cohesió de grup. En el teatre, els actors i les actrius han de treballar junts per aconseguir una representació efectiva. Això implica molta pràctica i molta comunicació per assegurar que tothom està en sintonia. A través d'aquesta pràctica, aprenem a comunicar-nos millor, a col·laborar més eficaçment i a confiar els uns en els altres.

Per tant, la cohesió de grup i el teatre són dos elements que contribueixen a un millor funcionament del nostre equip educatiu. Aquest curs amb la comèdia OPs, quin casori! hem fet valer, per vuitè any, la importància de sentir-se part d’un equip i d’un projecte col·lectiu.

Escenes de la comèdia OPs, quin casori!

Espai migdia

DINAR PLEGATS. MÉS QUE UN ÀPAT?

El dinar és un dels àpats més importants del dia i per això l’escola aposta per un servei de cuina saludable i de proximitat on els infants mengen de manera equilibrada.

Però l’estona de l’àpat és important només per això? Dinar en grup ens brinda la oportunitat no només de treballar hàbits i valors del nostre quotidià, sinó també de conèixernos, de crear un vincle de grup i interrelacionar-nos. L’estona de l’àpat és un fantàstic espai de convivència i relació, dinant ens comuniquem i interaccionem amb la resta de companys i companyes.

Ens obrim i esdevenim referents de la resta amb les nostres accions, tot ajudant-nos entre iguals i/o als més petits. Dinar plegats ens permet responsabilitzar-nos del nostre entorn, cuidar-lo i estimar-lo; però sobretot, ens regala temps per aprendre i compartir. I compartir, també és viure.

Bon profit!

Infants durant l’estona de l’àpat.

Enguany les famílies hem volgut descobrir també què passa al nostre cervell en els processos d’aprenentatge. El projecte Mirades de l’escola i tot el treball d’aliança de l’escola amb la Càtedra de Neuroeducació de la UB esdevenia una oportunitat també per a nosaltres. Una oportunitat per a apropar-nos a la neuroeducació des de la proximitat d’uns experts -i motivats per què no dir-ho- de l’aprenentatge; el David, la Carme i l’Anna.

Vàrem descobrir en tres sessions compartides la rellevància de les emocions, com l’estrès és un dels principals enemics de l’aprenentatge, la importància del descans i la repetició i la necessitat de confiança que els nostres infants han de percebre de nosaltres. Vam entendre també com el diari de l’aprenentatge, les capses, les pinces de bon matí o el quadern de bitàcola de què sovint sentim a parlar en sortir de l’escola, són eines ben pensades i molt potents perquè els nostres fills i filles aprenguin gaudint cada dia que entren a l’OP.

Us assegurem que, les qui hi vam ser, vam viure l’autoavaluació, vam treballar la cooperació, vam ser conscients del propi aprenentatge i també vam gaudir, 4 dels ítems claus per a una pràctica neuroeducativa. De la mà de la cooperativa coeducació i amb la Marta Codina vam reflexionar sobre les Emocions i la Sexualitat, que enteníem per l ‘educació afectiva -sexual , fins on havíem d’ intervenir les famílies i l ‘escola i sobretot

vam compartir entre les famílies assistents amb quines dificultats ens trobem a l’ hora d’ abordar la temàtica. La Marta ens va ajudar a posar llum en les nostres limitacions com adults i acompanyar en les primeres passes per seguir treballant.

Gràcies a totes!

Sessions de l’equip de la Càtedra de Neuroeducació de la UB amb les famílies.

8M EN ACCIÓ: IGUALTAT A LES AULES

El dimecres 8 de març vam fer a l’escola la nostra revolució amb una de les millors eines, el JOC.

El joc és un element cultural poderós per transformar la nostra societat des de l’educació, tal com vam comprovar. Una gimcana amb els infants de totes les comunitats ens va portar a trobar objectes directament relacionats amb la lluita feminista. Van ser moltes les preguntes i inquietuds que van despertar als infants, i els van portar a debats on no pensaven que tenien lloc i veu. On i quan van començar les dones aquesta lluita? És aquesta lluita només nostra? Qui va ser Rosa Parks? Va ser la seva dura experiència un fet aïllat?

Per què no troben les nenes calcetes de Spiderman ni els nens, calçotets d’unicorns?

Per què les nostres àvies o mares cuinen tan bé? Tenen més traça que els avis o pares?

Què es la bretxa salarial? Rebem el mateix pel nostre esforç totes les persones?

Vam poder comprovar que la mainada hi té molt a dir, i que té una voluntat i energia admirable davant les injustícies.

I si alguna cosa hem après aquest curs és que la nostra mirada pot transformar allò que ens envolta.

"Peus, per què us vull, si tinc ales per volar"

Frida Kahlo

Mirades cap a la igualtat de gènere a través del joc.

Testimonis del canvi

Carolina Calvo

Asesora de formación del CP Juan de Lanuza de Zaragoza

Una de las labores que desempeñamos María José y yo como asesoras de formación en el CP Juan de Lanuza consiste en conocer a centros referentes y con proyectos educativos innovadores y transformadores que puedan inspirar y formar a centros aragoneses. Así llegamos a la Escuela Octavio Paz, un centro con una transformación educativa coherente, innovadora, cooperativa, abierta y participativa.

En ese momento, nos encontrábamos dentro de un seminario sobre “Cajas de aprendizaje” coordinado por Jorge Coloma y formado por: CEIP Alcoraz, CRA Bajo Gállego, CEIP Foro Romano, CEIP Odón de Buen y CEIP Ramiro Soláns.

Estos centros son referentes por sus proyectos educativos, así que, el grupo está formado por docentes con un alto nivel de competencia en temas como inclusión, metodologías activas e innovación, por lo que necesitábamos un ponente experto, buen comunicador y con liderazgo para poder realizar estas sesiones de asesoramiento externo.

La primera sesión se desarrolló en el Aula del Futuro del CP Juan de Lanuza. Fue una tarde muy intensa y enriquecedora. Xavi nos mostró la esencia del Octavio Paz y realizó con el grupo una serie de dinámicas que permitieron reflexionar y comprender el proceso de cambio. No sólo nos enseñó qué habían transformado, sino cómo lo hicieron y por qué.

En una segunda sesión, viajamos a Barcelona para visitar el centro con Xavi como anfitrión. El grupo estuvo entusiasmado, con ganas de inspirarse en cada cosa que veía, debatiendo, compartiendo sus propias experiencias… ¡una maravilla! Poder conocer de primera mano y, a través de una persona como Xavi, el Octavio Paz, fue un regalo. Fuimos a ver la metodología de cajas y nos llevamos mucho más. Esperamos poder seguir manteniendo estas colaboraciones tan enriquecedoras. ¡Las puertas de nuestros centros están abiertas para el Octavio Paz siempre que queráis!

Estada al CP Juan de Lanuza de Saragossa.

Elena Aris

Directora del CEFIRE Territorial de Castelló

Com bé sabem totes aquelles persones que ens dediquem a l’educació, aquesta està en un procés de transformació contínua i els docents i les docents ens trobem en la necessitat d’estar aprenent i formant-nos constantment.

El Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius del País Valencià (CEFIRE), i més concretament el CEFIRE de Castelló, a partir de les I Jornades d’Innovació Educativa “Fem un pas endavant” que vam organitzar el darrer any, hem establert unes aliances amb l’Escola Octavio Paz, per tal d’encoratjar els docents a iniciar aquesta transformació educativa que ens demanen per als seus centres. Aquestes aliances s’han basat en el treball formatiu d’uns equips docents de centres de la nostra província que havien iniciat aquesta transformació i necessitaven un acompanyament per tal de poder continuar per aquest camí. Tenir com a referent el procés de transformació de l’Escola Octavio Paz els ha ajudat a iniciar aquesta implementació en els seus centres.

Hem tingut la sort que tant Xavi com Elena s’han implicat en aquest projecte i hem gaudit de la seva formació presencial als centres. També hem tingut la col·laboració de Xavi en el curs d’acreditació de la funció directiva, curs necessari per a poder accedir a la direcció d’un centre. Dintre del mòdul de lideratge pedagògic, Xavi els va mostrar als assistents la manera de distribuir aquest lideratge i fomentar la participació de tota la comunitat

educativa dintre de la vida escolar del centre. Des del CEFIRE estem orgulloses d’haver pogut treballar amb el nostre professorat una visió de l’educació més centrada en l’infant, on el docent acompanya l’aprenentatge i on les experiències cobren vital importància per al creixement individualitzat de l’alumnat. Després d’escoltar-los, tenim clar que volem seguir per aquest camí i desitgem continuar creixent amb l’Escola Octavio Paz.

Estada a l’escola Enric Soler i Godes de Castelló.

Poli Sansó

Directora del CEIP Guillem Frontera Pascual

els infants diàriament perquè esdevinguin situacions que puguin resoldre a la vida.

Al llarg d’aquest curs al CEIP Guillem Frontera Pascual ens hem endinsat en el treball de les capses d’aprenentatge a través de l’experta mirada de l’escola Octavio Paz. En Xavi López s’ha convertit per segon any consecutiu en el capità d’aquest treball fent que els ulls de tot el claustre es centressin en els aspectes essencials que hem de crear per tal d’afavorir un treball globalitzat. Algunes de les paraules clau han estat: aprenentatges connectats, significatius, equip, autonomia, reflexió, avaluació…

A partir d’un procés reflexiu ens ha mostrat que és impossible convertir-nos en vertaders creadors de bons reptes si no partim de la pròpia descoberta, sent aquest l’objectiu principal del treball dut a terme.

Amb cada passa feta, a partir del seu guiatge, ha provocat que l’equip despertàs la curiositat, es manifestessin capacitats però sobretot, es completessin potencialitats a partir de la creació de grups de treball. Som éssers socials i necessitem de l’altre per enriquir-nos. Tot aquest procés ha permès entendre el treball que fan els propis infants evidenciant el paper essencial que tenen en el procés i que sols aprenem si donem sentit a allò que requereix aquest esforç. No deixem a ningú pel camí mostrant allò que sabem i podem ensenyar.

L’altre factor important ha estat la necessitat de treballar des d’una mirada més àmplia. Oblidem la fragmentació dels sabers bàsics aprofitant els reptes que descobreixen

Només a partir de la màgia creada pel Xavi López amb cada una de les propostes hem descobert que l’equip del CEIP GFP té infinitat de potencialitats amagades i que junts podem enriquir el nostre treball.

Gràcies per ajudar-nos a mirar amb els ulls que els infants miren el món donant sentit a la feina que fem!!

Amb l’equip humà de l’escola d’Ariany (Mallorca).

CRP Alt Empordà

Seguint amb la línia de donar resposta a les inquietuds del professorat de la comarca per tal de millorar l'educació dels infants, des del Servei educatiu de l'Alt Empordà es va programar, dins del seminari de Caps d'estudis de primària, una sessió formativa amb la presència d'en Xavier López, director de l'escola Octavio Paz de Barcelona.

Durant dues hores es van anar desgranant les estructures organitzatives i metodològiques del centre, el projecte educatiu, les franges horàries, els agrupaments dels infants, l'avaluació, els models d'informes, els espais competencials, les capses d'aprenentatge globalitzats, els projectes de recerca, el diari d'aprenentatge, les assemblees..., en definitiva tot un ecosistema educatiu que posa en relleu el compromís del centre amb els infants, famílies i entorn.

La conferència ens ha ajudat a entendre el procés de transformació que ha fet el centre i a recollir algunes de les idees clau d'aquest procés:

- No deixar cap infant ni cap educador enrere. Tothom hi forma part del projecte.

- La cohesió de l'equip i la formació. No hi ha transformació sense formació, sense com-

partir mirades.

- Establiment d’aliances per tenir una escola connectada amb l’entorn.

- La importància i la força de la comunitat educativa.

Des de Figueres, volem agrair a la comunitat educativa de l'escola Octavio Paz la feina feta al llarg d'aquests anys, així com les ganes de compartir la cuina dels seus projectes amb tots els ingredients necessaris perquè el procés educatiu dels nostres infants sigui un èxit.

Sessió amb els equips directius de l’Alt Empordà.

Carles Margalida

Director ZER Alta Ribagorça

SINERGIA PIRINEU&BCN

La ZER Alta Ribagorça és una zona escolar rural formada per tres escoles (Escola Vall de Boí, Escola Vidal i Abad de Vilaller i Escola Espluga de Serra), aquest curs vam decidir centrar la nostra formació en metodologies diversificades a l'aula i concretament en capses d'aprenentatge, per aquest motiu i gràcies a la col·laboració del CRP de l'Alta Ribagorça vam poder contactar amb l'Escola Octavio Paz per tal de formar-nos.

El passat 18 de febrer vam tenir la sort de rebre la visita d'en Xavi López (Director de l'Octavio Paz) a la nostra escola de Vilaller, on ens va explicar com ho fan al seu centre i també el seu concepte de transformació educativa que va més enllà de les capses... Vam quedar encantats de la formació i amb ganes i il·lusió per avançar en aquest camí. Aquell dia també vam programar la tornada de la visita que es faria el 6 de maig.

D'aquesta manera, el dia programat un total de 10 mestres de la ZER ens vam desplaçar a BCN per poder visitar l'escola. Ens va agradar moltíssim veure "in situ" moltes de les coses que se'ns van explicar i vam reforçar la idea de continuar avançant per la millora de l'aprenentatge del nostre alumnat. Des d'aquí donem les gràcies a l'Elena i en Xavi. Estem molt agraïts d'haver establert aquesta sinergia Pirineu&BCN. Fins aviat!!

Acollida de les mestres del CRP d’Alta Ribagorça i Val d’Aran.

premi agenda 2030 de barcelona

Acte de lliurament del guardó Premi Agenda 2023 de Barcelona.

Celebració del premi amb un mosaic dels ODS.

CUINES, GUARDONAT AMB

EL PREMI AGENDA 2030 DE BARCELONA

L’escola va rebre el Premi Agenda 2030 de Barcelona el passat dimarts 29 de novembre a l’Auditori Barcelona Activa durant les segones Jornades de l’Agenda 2030 de Barcelona organitzades per l’Ajuntament de la ciutat.

El reconeixement va ser per CUINES, projecte de recerca del passat curs i emmarcat en el projecte educatiu de centre. CUINES dona resposta a les necessitats del segle XXI contribuint al compliment dels ODS per aconseguir la transformació del món amb una visió de futur.

Amb un enfocament pedagògic universal i integrador, CUINES garanteix una personalització de l'aprenentatge i un compromís de tota la comunitat educativa des d'una mirada holística, social i transformadora.

Amb CUINES s’obté que als infants se’ls des-

perti l’esperit d’autosuperació i la consciència per un consum just i saludable. Es potencia la igualtat, la diversitat cultural, la perspectiva de gènere així també com el foment d'actituds curioses, emprenedores i sostenibles.

CUINES, des de la diversitat de llenguatges, l’aplicabilitat al dia a dia i l’obertura de l’escola a l’entorn potencia els talents dels infants a partir dels cinc àmbits de recerca: social i natural, artístic i cultural, científic i matemàtic, digital i professional, i lingüístic. Les aliances amb l’entorn faciliten l’expertesa i la professionalitat a l’escola i alhora creen un aprenentatge compartit i recíproc.

La globalitat del projecte CUINES amara l'objectiu 4, una educació de qualitat, que té una implicació directa amb la resta ODS

Equip humà

petits mitjans grans

1P: Adrià, Aina, Ana, Darío, Edurne, Eidan, Elma, Èric, Galatea, Gerard, Hera, Jana, Jemily, Juna, Neus, Noelia, Nur, Oliver, Paula, Roberto, Sira, Trijoy, Vito i Xan.

2P: Berta, Bertrand, Darick, Eric, Ézaro, Gabriel, Gael, Janna, Joan, Júlia, Juno, Khloe, Leo, Lucrecia, Martina, Mia, Nico, Noa, Noe, Noor, Ona, Queralt, Rio, Sham i Sofia.

3P: Aitana, Alma, Andy, Anna, Ask, Dafne, Èlia, Emma, Heura, Ian, Jannat, Júlia, Leona, Mai, Marc, Mateo, Mia, Nordi, Ona, Pau, Unai, Valeria, Víctor i Yael.

1M: Ainara, Àlex, Alexander, Amaia, Ángela, Armaandeep, Aya, Berta, Biel, Camila, Cristian, Emely, Felix, Guillermo, Harold, Jordi, Lamine, Leon, Lupe, Martí, Martí, Mia, Roc, Tian i Veronika.

2M: Adam, Adrián, Amely, Biel, Clara, Edine, Elsa, Ender, Fahad, Gabriel, Giorgi, Izan, Jennifer, Jeremy, Kiara, Laia, León, Marwa, Miranda, Nabil, Nil, Williams, Yeray i Yiting.

3M: Albert, Albert, Ángel, Biel, Bruno, Catalina, Daniela, David, Elna, Gabriel, Gianna, Junior, Lluc, Maikel, Martina, Melany, Mia, Mihail, Mioti, Nicole, Noa, Teym i Yamilet.

1G: Abdullah, Ainhoa, Aitana, Alejandro, Alex, Anna, Biel, Bruno, Demid, Dylan, Elizabeth, Jacob, Juan Manuel, Lyaa, Marlon, Mathias, Nerea, Rhaiza, Sofia, Vael, Valentina, Yahya, Zin Den i Zoe.

2G: Aisha, Alisson, Ayesha, Aziz, Bruna, Carles, Damián, Damián, Dariel, Eric, Gurnoor, Joshua, Laura, Liu, Nasim, Nuno, Ona, Roc, Samer, Shany, Sofia, Tasnim, Victoria i Yahya.

3G: Adrià, Ainhoa, Emely, Enqi, Giselle, Hongyan, Jan, Joan, Jorge, Juan José, Laura, Lorena, Louaye, Mariami, Markiian, Maryam, Omar, Oriol, Pep, Petro, Rida, Rita, Ronald i Sara.

humà 2022-2023 a la festa de carnaval.

MESTRES: Abigail, Ainhoa, Aitana, Alícia, Ana, Carme, Elena, Elías, Estela, Fani, Ferran, Gemma, Ivan, Laura, Marta, Mercè, Míriam, Sara, Violeta, Xavi i Xavier.

VETLLADORS: Martí i Txell.

TEEI: Ana.

TIS: Anna.

LOGOPEDA: Sònia.

EXPERTS: Júlia, Martí i Xavi.

BIBLIOTECÀRIA: Zoe.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta i Eduard.

MESTRES VOLUNTARIS: Antonio i Maite.

ALUMNES EN PRÀCTIQUES:

MESTRES: Carol, Clara, Lucia i Paula.

PEDAGOGIA: Cinzia.

op-team

EQUIP DE MIGDIA: Andrea, Àngels, Eva, Marina, Mireia, Mònica, Nana, Patrícia, Regina, Sergio i Txell.

FACILITADORS: Ana, Carmen, Coral, David, Eva, Jose Luis, Mag Stigman, M. Carmen, Mercè, Mònica, Noemí i Tate.

COL·LABORADORS: Paco Berrocal.

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ.

MARES I PARES DELEGATS I FAMÍLIES.

FEINERES: Mari Ángeles, Maria José i Virginia.

ALIANCES: Càtedra de Neuroeducació Universitat de Barcelona – EDU 1st, Escola Massana, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, Fòrum Futurs de l’Educació, Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, Fundació Joan Miró, IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona, Mag Stigman i ONCE.

COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: Yolanda.

SERVEIS EDUCATIUS: Anna, Artur i Mamen.

AGRAÏMENTS: Ajuntament de Barcelona, Albert Feliu, Albert Torras, Anna Forés, Associació de Mestres Rosa Sensat, BAU Centre Universitari d'Arts i Disseny, Carme Trinidad, Catalunya Ràdio, CEFIRE Castelló, Consolat de Mèxic a Barcelona, Coral Regí, David Bueno, Diari Ara, Diari de l’Educació, Fundació Carulla, Fundació Joan Miró, IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona, Josep Ahumada, La Vanguardia, MEXCAT Barcelona, MRP de les Terres de l’Ebre, Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, RNE, SE Alt Empordà, SE Alta Ribagorça –Vielha, SE Baix Llobregat IV, SE Les Corts, SE Sant Andreu, SE Sarrià-Sant Gervasi, SE Segrià, SE Vallès Oriental IV, Societat Catalana d’Història Cultural i TV3.

A totes les ESCOLES, INSTITUTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat per aprendre i compartir junts.

A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a omplir de mirades el curs 2022-2023.

Moments d’assemblea.

col·laboradors

www.escolaoctaviopaz.cat