revista OP-magazine (curs 2020-21)

CURS 2020-21

La revista de l'escola Octavio Paz www.escolaoctaviopaz.cat

#núm.6

Instal·lació artística El carrer que volem

índex

Info legal

Disseny: Màrius Núñez Fotografies: Mestres Escola Octavio Paz Textos: Escola Octavio Paz C/Mallorca 657, Barcelona Tel: 93 349 02 95 mail: a8052165@xtec.cat

www.escolaoctaviopaz.cat

Seccions Editorial........................................................................................................................................................5 OP-INNOV@......................................................................................................................................................7 Introducció.............................................................................................. 8 Aliances...................................................................................................11 PrOPosem..............................................................................................22 Fem comunitat.................................................................................... 25 Ambients............................................................................................... 28 Espais.....................................................................................................33 Laboratoris........................................................................................... 36 Capses................................................................................................... 48 Espai Tinkering..................................................................................... 51 Competència digital........................................................................... 54 BibliOPteca...........................................................................................57 Cos i moviment.................................................................................... 59 Projecte de recerca.............................................................................. 61 Mapa de recerca................................................................................. 64 Comunitat petits............................................................................. 66 Comunitat mitjans...........................................................................75 Comunitat grans............................................................................. 85 Tastets................................................................................................... 95 OP 360º: avaluació............................................................................. 98 Entorns d'aprenentatge.................................................................. 103 Obrim mirades.................................................................................................................................. 106 Parlem amb...........................................................................................................................................115 FEM XARXA.............................................................................................................................................. 121 Cohesió d'equip.................................................................................. 122 Espai migdia....................................................................................... 126 AFA........................................................................................................128 Testimonis del canvi.................................................................................................................129 Equip humà............................................................................................................................................135 col·laboradors.............................................................................................................................140

4

Xavier López, director de l'escola Octavio Paz

5

Editorial Xavier López

DIRECTOR ESCOLA OCTAVIO PAZ

Un curs ple de reptes.

Grups bombolla, incertesa, gel hidroalcohòlic, mascareta, grups confinats, distància...son paraules que en moltes ocasions al llarg del curs hem sentit i repetit i que ens ressonen en la cloenda d’un curs atípic i molt difícil.

La responsabilitat dels infants, les ganes de recuperar l’activitat als centres educatius, la complicitat de les famílies, el compromís i la professionalitat de l’equip humà ens ha permès fer grans aprenentatges, alguns d’ells encara invisibles, d’aquesta situació d’emergència sanitària, social i educativa, convertint en possible allò que inicialment vèiem com a impossible.

Recordarem el 2020-2021 com aquell curs que ha fet renéixer en tots nosaltres l’esperit d’autosuperació i de persistència per continuar treballant en l’actualització dels nostres projectes educatius de centre, per oferir les mateixes oportunitats a tots els infants des d’una mirada holística i sistèmica.

Cal que seguim treballant de valent perquè en el nostre fer, l’objectiu de l’educació, no sigui la transmissió ni la reproducció de coneixements, sinó l’obertura globalitzada i flexible del currículum. Volem que els nostres infants tinguin un alt sentit de la responsabilitat i consciència, desenvolupin el pensament crític i la capacitat de treballar en equip i es converteixin així en veritables agents de canvi proactius del món en el qual vivim.

Malgrat la situació de pandèmia, a l’escola Octavio Paz hem continuat desplegant el nostre projecte de transformació de centre des de l’empatia, la coherència, el modelatge, el compromís i l’estima. Seguim convertint l’escola en un espai privilegiat on els nostres infants viuen veritables experiències d’aprenentatge significatiu. Aquest curs n’és una evidència el disseny de propostes d’ensenyament-aprenentatge, emmarcades en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA), com el projecte de recerca CARRER, els ambients d’aprenentatge, les capses de treball globalitzat, els laboratoris de llenguatges i les aliances de col·laboració amb institucions de prestigi com el COAC, el Museu Picasso, el Museu d’Història de Barcelona i el Museu del Disseny.

L’equip continuem treballant de valent per garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, com ens guia l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 4 de l’Agenda 2030 fent de l’escola Octavio Paz una escola de tothom i per a tothom.

Amb aquestes ratlles volem donar les gràcies a tota la comunitat educativa per la tasca que cadascú ha liderat des del seu àmbit.

Seguim OP!

6 ben descobrir si estem somrient, o tristos, o disgustats, i si ho estem, en ajuden a saber el perquè.

Jordi Plana

GERENT DELS SERVEIS D’EDUCACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Hi havia una vegada un curs que va començar normal.

Com solen començar les coses, de manera normal, d’un dia per l’altre es van acabar les vacances i ens vam retrobar amuntegats a l’entrada de l’escola. Es van obrir les portes i vam traspassar el llindar per començar a caminar de nou per passadissos desconeguts, preparats per descobrir nous mons. El que no sabíem, és que no ho estàvem de preparats, perquè aquell curs no seria com els de sempre. Tal com va començar, un dia es va aturar, i vam haver de marxar tots cap a casa. I ara què? Ens preguntàvem. La nostra escola potser no estava preparada per reaccionar a una pandèmia, però vam descobrir que ho va fer. I la nostra vida a l’escola va continuar.

I ha vingut un nou curs i ja no ens hem amuntegat a l’entrada. Ara hem d’anar més ordenats, no ens podem tirar uns damunt dels altres. Hem de seguir normes noves i portem mascaretes de colors que ens tapen la cara, però els nostres mestres de l’Octavio Paz sa-

Ara l’escola és diferent d’abans. Potser ha canviat la textura, però els colors i les formes segueixen vius i els passadissos continuen sent camins que omplim de projectes.

Ens estem inventant un munt de coses que no havíem imaginat abans i crec que ens sentim segurs del que fem. Investigar, descobrir, compartir i son encara més el nostre dia a dia i, amb tot això que passa, aquesta cosa dels projectes i el treball globalitzat que ens diuen els grans, sembla que té més sentit. Potser ens toquem menys, és cert, i això es troba a faltar, però des que va aparèixer la pandèmia crec que a la nostra escola estem més a prop uns dels altres.

Hem après a reconèixer-nos millor, a mirar-nos amb més detall, a parlar més del què ens passa i a aprendre de les nostres pors.

Provem activitats que no havíem fet mai, experimentem més, ens equivoquem encara més, però també encertem molts cops. Ens arrisquem cada dia. Ens agrada fer-ho així!

Sé que als nostres mestres també, perquè sempre estan allà, al nostre costat, encara que aquest curs no sigui normal. O potser si que ho és, perquè el que no ha canviat a l’Octavio Paz és que sempre que hem necessitat una ma que ens acompanyi, l’hem trobada, al moment just.

Visita d'en Jordi Plana a l'escola

7

OP-INNOV@

8

Introducció Maria Truñó

COMISSIONADA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’escola on tots els espais parlen.

He tingut el gust de conèixer una escola on tots els espais parlen: des de l’aula de tinkering a la biblioteca, passant pels patis enjardinats i dibuixats, pel teatre i l’àgora fins als passadissos que ja no són només llocs de pas.

Cada racó amaga una intenció educativa, vol provocar una oportunitat d’aprenentatge. Va ser una tarda d’hivern del curs més estrany de tots, del curs on, orgullosament, hem fet possible l’escola en plena pandèmia reivindicant allò que sembla de sentit comú, que l’educació és essencial i que l’escola presencial és insubstituïble perquè és un espai d’aprenentatges i de vida que amplia horitzons als nostres nens i nenes.

L’escola que parla, sense dir-ho i sense queixar-se, expressa un enorme esforç col·lectiu perquè els infants en la seva vida quotidiana puguin gaudir, conviure i aprendre a la seva segona casa. I, com a totes les cases acollidores i boniques, els espais es (re)pensen, es cuiden els detalls, es viuen i transformen per donar el millor de si mateixes.

En aquesta escola que parla, he escoltat entusiasme per aprendre més i millor, innovant, fent projectes de recerca a fons, activant complicitats de la ciutat educadora i posant en joc tota mena de llenguatges i dimensions cap, cos i ànima. He copsat la importància d’aprendre pensant sobretot, és clar, en els protagonistes, els infants, però també aprendre com a equip de mestres que els acompanyeu, i de les famílies que també a aquella tarda us fèieu vostra l’escola regalant-li temps i dedicació.

A Barcelona treballem plegats un equip molt gran de persones, des de conserges fins a l’alcaldessa, perquè volem més escoles que parlen. Més escoles públiques, de proximitat, que acullen i aprofiten la diversitat del barri per educar de la millor manera tots i cada un dels nens i nenes. Escoles que fan comunitat, amb infants que hi van contents i que en surten encara més i amb les motxilles plenes d’experiències i aprenentatges significatius; amb mestres engrescades, tot i que el vent no bufi a favor, i amb ganes de compartir la feinada que fan, com ho fan i per què; amb famílies que hi troben suports perquè educar els fills i filles és una tasca tant important i extraordinària que no es pot fer en solitari, sinó en equip.

Una escola que tota ella parla de l’amor per les criatures i per l’educació. Enhorabona!

9

Maria Truño a l'escola

Instal·lació artistica: el MAR que no volem.

10

Instal·lació col·laborativa el CARRER

11

Aliances

12

13

Teresa Macià

RESPONSABLE D’EDUCACIÓ DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA

El febrer d’aquest any 2021 de la pandèmia, al MUHBA va arribar una carta postal d’una alumna de primària de l’escola Octavio Paz. Era una carta d’agraïment, adreçada al departament d’educació del museu, l’alumna parlava de PATRIMONI, on anomenava els objectes antics que va venir a veure i les restes romanes, la CARTOGRAFIA, en referir-se al mapa de Barcelona que es projecta al terra del MUHBA Oliva Artés, on exercia de CIUTADANA, quan agraïa al museu que cuidés el “nostre passat i de la nostra ciutat perquè no oblidem els nostres avantpassats” i on ens deia que s’havia DIVERTIT observant les peces.

Iniciativa, il·lusió, reflexió i generositat són els adjectius que se m’acudeixen per descriure el gest d’aquesta alumna. L’escrit ens ajuda a reflexionar sobre quina és la millor manera de treballar amb els infants i joves perquè entenguin que el més important és fer-se preguntes sobre el present i mirar com es van resoldre reptes similars en el passat per a poder fer prediccions de futur.

Tan mateix, l’alumna de l’Octavio Paz no va

visitar el museu sola, va venir amb els seus companys de classe i els seus mestres que van preparar tot un seguit d’activitats perquè l’alumnat s’ho passés bé al museu, es divertís aprenent i d’aquesta manera creés un vincle emocional amb el patrimoni. Amb les activitats d’observar, comparar, interrogar, prendre mides, comptar, dibuixar, etc., a més d’aprendre, els infants van entendre perquè el museu custodia testimonis del passat de la seva ciutat.

Gràcies Octavio Paz per permetre’ns formar part del projecte “Carrer”. Treballar amb vosaltres és molt enriquidor i molt inspirador i esperem poder continuar col·laborant per a poder avançar junts cap a una educació de qualitat.

La carta de la Margarita demostra que apodereu els infants a ser emocionalment forts, crítics i preparats per a ser autònoms en l’aprenentatge. A més heu aconseguit que entenguin el paper dels museus, s’apropïin del patrimoni i actuin com a ciutadans actius.

No es pot demanar més!. Felicitats!!

Visita al MUHBA

14 ls, que va conversar també amb els i les alumnes més grans, compartint la tasca d’Arrels i els reptes per aconseguir que ningú hagi de passar per la situació de viure al carrer.

Clara Ribera

TÈCNIC D'ARRELS FUNDACIÓ L’Escola Octavio Paz va escollir el carrer com a tema del curs 2020-2021. El carrer és vida, convivència, cultura… Però, ho és per tothom?

Què passa quan el carrer és on dorms perquè no tens enlloc més on anar?

Viure i dormir al carrer és una vulneració de drets, i per entendre les causes i les conseqüències cal escoltar i comprendre aquells que ho han viscut en primera persona. És gràcies al seu testimoni que podem donar resposta i construir un present i un futur on cap persona hagi de dormir al carrer. És en aquest marc que l’escola ens va convidar per explicar aquesta realitat que afecta a més de 1.200 persones a Barcelona, i a generar un espai d’intercanvi i reflexió amb l’alumnat del centre.

“Va ser una experiència molt maca. Em va agradar moltíssim poder parlar amb nens i nenes tant petits. És molt important compartir aquesta realitat des de ben aviat”. El Manel va viure deu anys al carrer i ara col·labora amb Arrels fent xerrades a centres educatius per fer sensibilització a través del seu testimoni. Ell explica situacions amb les quals s’havia trobat mentre vivia al carrer, i respon les preguntes de l’alumnat de manera sincera i propera. En aquest cas, la feina a l’escola la va complementar la Maite, voluntària d’Arre-

La rebuda dels alumnes de l’Octavio Paz va ser espectacular. Des d’Arrels treballem sempre per fer efectiu un canvi de mirada que ens permeti a tots i totes trencar mites i prejudicis. I sense cap mena de dubte els infants els van trencar amb nosaltres, preguntant, escoltant i comprenent la realitat del sensellarisme de la mà del Manel.

Gràcies per convidar-nos i fer visible l’invisible. Per donar eines als més joves perquè aprenguin a denunciar la injustícia. Per dotar d’arguments que els permetin aportar solucions. Gràcies per cridar ben fort amb nosaltres #ningúdormintalcarrer.

Visiten l’escola els tècnics d’Arrels Fundació

15

16

Maria Alcover Anna Guarro Vanesa Rojas

S E R V E I S E D U C AT I U S M U S E U P I C A S S O D E B A R C E LO N A

Al Museu Picasso vam rebre al molta il·lusió l’email de l’Escola Octavio Paz proposant-nos una col·laboració amb ells.

Dins de la nostra tasca formadora i com a part del compromís del Museu de formar part activa i aportar innovació a la comunitat educativa, des de fa anys el Departament d’Educació ofereix cursos a mestres i sessions de formació a claustres, on a partir de la metodologia de les VTS, experimentem amb diversos referents artístics per utilitzar les arts visuals com una eina d’aprenentatge.

L’Escola Octavio Paz ens proposava de participar en el seu projecte no només com a formadors, si no també ajudant-los a construir-lo i fent un seguiment durant tot el curs.

Ens va entusiasmar la idea.

Que volguessin celebrar l’inici de curs amb nosaltres ja era un repte i una alegria. Un repte per què coneixíem la trajectòria de l’escola i sabíem que teníem davant un claustre coneixedor, curiós i compromès: i una alegria per què treballar amb mestres tan motivades amb l’aprenentatge i el benestar propi i dels seus alumnes, sempre ens aporta un retorn.

Ens permet aprendre a nosaltres, fent-nos revisar les nostres pràctiques a partir de la seva experiència.

Fem formació al museu Picasso

A més, ens proposaven de fer diverses sessions de treball conjunt durant la resta del curs, tant amb el claustre com amb l’alumnat, que ens han estat visitant durant tot el curs. Aquestes col·laboracions a llarg termini permeten consolidar les formacions i aprofundir en els coneixements i en els retorns; i entrar en el dia a dia de l’escola, compartir dinàmiques i metodologies i treballar-les a peu d’aula.

El tema que l’escola treballava aquest any el carrer- ens va agradar de seguida, ja que el carrer ha sigut i és una gran font d’inspiració per molts artistes. Al mateix Picasso li encantava, quan sortia de l’escola, dibuixar el que veia pels carrers de Barcelona. Era l’espai lliure on podia practicar traços diferents i espontanis i tot el que passava per Ciutat Vella era susceptible d’acabar en un dels seus quadernets.

A les sessions de formació vam treballar amb els referents de diversos artistes actuals, que tot i plasmar-ho de manera diferent, fan el mateix que feia Picasso: crear a partir d’allò que els crida l’atenció al carrer.

Les sessions amb els alumnes al museu han estat també sessions vibrants, on uns nens i nenes desperts i engrescats amb el seu aprenentatge han mirat les obres del Museu amb curiositat i capacitat de reflexió. Davant les obres, escollides especialment per aquests grups, ens han demostrat la seva capacitat d’anàlisi i la riquesa de referents de què disposen i, sobretot, les seves ganes d’aprendre a aprendre.

Com a resum de l’experiència dels infants amb nosaltres, citem la carta que la Mariama, de 6è, ens va escriure: “la manera de veure els quadres que ens vau ensenyar m’ha fet mirar tot de forma diferent”.

I nosaltres agraïm a l’Escola Octavio Paz, al seu claustre i als seus alumnes, que també ens hagin ensenyat a veure l’escola d’una manera diferent.

17

18

19

Sandra Bestraten

PRESIDENTA BARCELONA - COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

Quan l’escola Octavio Paz ens va venir a buscar per a orientar-los amb el projecte transversal de centre EL CARRER, ens va fer molta il·lusió, ja que des del juliol del 2017 que es va aprovar la Llei d'Arquitectura a Catalunya el Col·legi d'Arquitectes hem iniciat el projecte educatiu ArquiEScola. L'objectiu d'aquest programa és difondre l’arquitectura als infants de les escoles i joves d'Instituts per incentivar la creativitat i el coneixement dels nostres entorns habitats.

L’Escola Octavio Paz ha estat un pilotatge d’ ArquiEscola i una oportunitat increïble per aprendre plegats del treball conjunt. En aquesta aliança hem proposat una sèrie de tallers relacionats amb el carrer, com: les ombres i façanes; construcció de maquetes d’una ciutat; muntar una cúpula gegant de Leonardo da Vinci (arquitecte Santi Estopà del Museu de Matemàtiques) crear la casa dels teus somnis i reflexionar sobre com hem viscut el confinament (Construint a la Sala) o el de conèixer la ciutat a través de l’arqueologia o les capes que cada època ha anat deixant a la metròpoli (arquitecta Mariona Genís), entre molts altres. Tots aquests tallers han estat molt ben rebuts per part de l'alumnat i en alguns casos fins i tot ens heu demanat una segona part per continuar amb el que estaven aprenent. Per part dels arquitectes també ha estat una gran oportunitat per transmetre la feina que ens apassiona i poder escoltar la mirada dels més joves.

L'ArquiEscola, com a programa educatiu d'arquitectura del COAC, és un projecte curricular i transversal a totes les matèries per apropar l'arquitectura a partir de les noves estratègiques pedagògiques d'ensenyament significatiu i treball per projectes. Compta amb el suport del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. S'estructura en cinc conceptes bàsics —dimensió, llum, forma, materials i ús—; tres fases articulades en —observar, pensar i fer— i quatre conceptes transversals —perspectiva de gènere, diversitat funcional i cultural, sostenibilitat i identitats. Amb aquest projecte, adreçat als centres de primària i secundària, el COAC vol afavorir la construcció participada dels entorns urbans dels més joves, estimular el seu criteri per decidir sobre els espais que habitem i crear consciència sobre la influència de l’arquitectura en la nostra salut, entre d’altres.

Fins ara hem dut a terme diverses accions per a desplegar el programa, des de la col·laboració amb el projecte MAGNET impulsat per la Fundació Jaume Bofill on som institució referent de dos centres educatius, passant pels Pilotatges amb centres educatius de Catalunya. Però de forma més puntual però més extensiva, estem impulsant conjuntament COAC i Ajuntament de Barcelona, Fundació Mies, Construmat i FAD la Setmana d'Arquitectura. Durant la segona setmana de maig, l’arquitectura arriba a més de 250 aules de la mà de més de 100 arquitectes que ofereixen tallers a centres educatius i permeten durant una estona estimular el treball creatiu, la descoberta de l'entorn o la millora dels espais d'aprenentatge.

L’arquitecte Ruben Pineda a l’escola Visita al COAC

20

Carmina Borbonet

S E R V E I S E D U C AT I U S M U S E U D I S S E N Y D E B A R C E LO N A

El carrer.

Quan el passat mes de juliol l’escola Octavio Paz va contactar amb el Museu del Disseny ens va fer molta il·lusió. Enmig d’aquella situació tan complicada pel món escolar i també pels museus que estàvem tancats, veure que hi havia un grup de mestres entusiastes encapçalats per Xavier López que es plantejaven seguir treballant FER, ens va reconfortar i engrescar.

Van venir per explicar-nos que el projecte d’escola pel curs 2020-2021 seria “El carrer” i de seguida vam veure la possibilitat de col·laboració. Però teníem un repte perquè el més probable era que durant el curs 2020-21 no es poguessin fer activitats presencials al museu amb els nens i les nenes. De seguida però vam trobar la manera de col·laborar. Un dels valors dels projectes educatius que fan a l’escola Octavio Paz és la formació per a a tots els mestres del claustre i en aquest cas l’aliança amb el Museu del Disseny, i, “El carrer” com a tema transversal, ens va obrir un món de possibilitats.

El carrer ha estat el gran enyorat per totes i tots després dels mesos de confinament. En clau de disseny és un tema que ens permet analitzar, reflexionar, repensar i imaginar un espai en el que hi ha objectes com ara bancs, contenidors, semàfors, parades d’autobús, fanals, papereres, bústies.. i també senyals de trànsit, anuncis, rètols de botigues i de carrers etc.. També trobem cotxes, motos, bicicletes, patinets... i és un espai on ens relacionem, caminem, passegem, juguem... Així doncs és un espai que compartim i de ben segur que el podem millorar i el disseny és una eina que ens pot ajudar a resoldre problemes.

Des del museu, amb les educadores Berta Fontboté, Joana Mora i Mar Perelló, vam preparar una formació per tal de que els mestres poguessin conduir els interessos, preguntes, dubtes i anhels que un tema com el carrer els podia plantejar.

La metodologia del Design Thinking va ser una bona manera de començar. Després calia preguntar-nos si els nostres carrers i entorn urbà estan ben dissenyats, si s’adeqüen a les nostres necessitats, si són sostenibles, accessibles... Finalment vam acabar amb una reflexió a propòsit de com el disseny és una eina de transformació social.

Per sort la COVID 19 ens ha donat un respir i els nens i nenes han pogut venir al museu i conèixer què és el disseny i per a què serveix.

Estem contentes d’haver-vos acompanyat en els vostres reptes en aquesta aliança que ha estat també un aprenentatge per a nosaltres.

21

De formació al Museu del Disseny

22

Proposem

23

Assemblea i consell d'infants

"Els motors indiscutibles del consell d'infants i de les assembles són la participació i el diàleg, els elements definitoris de l'educació democràtica"

La nostra missió és desenvolupar competències per a la vida, formant persones respectuoses, participatives, cíviques, crítiques i amb autonomia personal. Els escenaris idonis per desenvolupar aquests valors democràtics i morals són les assemblees i el consell d’infants. Les estones diàries d’assemblea en els grups de referència són temps de trobada, d’escolta activa, de diàleg, de compartir, de reflexionar, de crear vincles i complicitats, eines que acompanyaran els infants tota la vida i els ajudaran en contextos molt diversos.

Així mateix, el Consell d’Infants ofereix l’oportunitat als nens i a les nenes de posicionar-se com a agents actius de la comunitat educativa, de prendre la paraula, d’implicar-se en la presa de decisions i comprometre’s en la millora de la vida col·lectiva. Els infants tenen molt a dir-nos, per això se’ls ofereix espais de conversa per saber la seva opinió en aspectes de la seva vida i de la seva educació, fent un pas més en la seva coresponsabilitat educativa i implicació social.

Assemblea comunitat de petits Consell d'infants compartint opinions

Uns espais d’aprenentatge i de cohesió de grup per practicar actituds democràtiques i implicar-se en la vida escolar, que gaudeixen des dels més petits fins als més grans de l’escola.

24

"L'assemblea d'aula i el consell d'infants són el temps i l'espai ideal per escoltar i reflexionar sobre el que tenen a dir els protagonistes de l'escola i l'educació, els infants"

Consell d'Infants dialogant sobre les propostes del pati Assemblea comunitat de petits Assemblea comunitat de mitjans

25

Fem comunitat

26

27

barreja d'edats En una aula d’edats barrejades, els infants aprenen compartint, comprenen els altres i construeixen coneixement junts.

Al fer possible aquesta agrupació, els infants descobreixen nous companys i companyes de joc i d’aprenentatge segons els seus interessos i afinitats. És una manera d’organitzar-nos més natural i més enriquidora, ja que podem aprendre els uns dels altres.

"En una aula d'edats barrejades es fomenta la interacció social i el descobriment compartit. Aprendre els uns dels altres, és un factor d'enriquiment i aprenentatge"

Dins aquest espai afavorim un entorn que respecta els diferents moments maduratius i que promou l’autonomia, la responsabilitat i la curiositat, fent que l’infant pugui créixer sent protagonista del procés d’aprenentatge.

Compartim les nostres inquietuds i ens enriquim descobrint les necessitats i motivacions dels altres.

Els més petits arriben al grup de referència i se senten acompanyats pels companys i companyes més grans. Els infants més grans esperen amb il·lusió i responsabilitat el fet d’ajudar a la resta de companys i companyes.

El fet d’estar barrejats per edats, ajuda a desenvolupar habilitats i valors que predominen en el treball grupal. Es cuiden, s’admiren i s’engresquen compartint moments de descoberta. La cooperació substitueix la competició, els infants aprenen junts i aprenen els uns dels altres.

Aconseguim resoldre els reptes en equip Compartim moments d’aprenentatge

28

Ambients

29 Paraules amagades Lletres a l'aigua!

Ens comuniquem Experimentem

"L'INFANT NO JUGA PER APRENDRE, PERÒ APRÈN PERQUÈ JUGA" Jean Piaget

ambients d'aprenentatge Els ambients d’aprenentatge són espais temàtics dissenyats perquè l’infant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge participant d’una manera activa, creativa i lliure. Els nens i les nenes es relacionen i es comuniquen amb companys de diferents edats, a partir de diferents propostes dissenyades per l’equip de mestres i redissenyades per ells i elles mateixes.

La persona adulta acompanya als infants perquè aquests actuïn, observin, imaginin,

experimentin, s’emocionin, construeixin, comparteixin, interactuïn... seguint els seus propis interessos i necessitats.

A cada ambient s’ofereix un ventall de propostes d’aprenentatge amb diferents materials potenciant una diversitat de respostes i d’accions per part de l’infant respectant la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge.

Els ambients d’aprenentatge es troben presents en el dia a dia de la comunitat de petits, potenciant l’autonomia, la autogestió i la autoorganització amb la col·laboració de la família i dels mestres.

Els diferents ambients dels que gaudeixen els nostres infants són: Fem i desfem, Ens comuniquem, Som artistes, Ara som, Ens emocionem i Experimentem.

30

31

32

"Els ambients d'aprenentatge respecten els ritmes i els interessos de cada un dels infants"

El túnel de la foscor sense por Centrifugadora de pintura El banc fuster Els mini móns Què veiem pel microscopi?

Fem cupcakes

33

Espais

34 Mesurar la longitud del peu per fer una compra simulada Manipulant el material en Base 10 fem operacions Pop Up of 3D shapes Resolent problemes comprenent el que llegim Massa i pes fent servir les balances

ESPAIS COMPETENCIALS Què passa quan els infants treballen el llenguatge musical, la llengua catalana, castellana i anglesa a través de les matemàtiques?

L’aprenentatge es transforma en competencial i real a través d’activitats que permeten als infants observar, experimentar i aprendre de manera conjunta i no com a un únic bloc per matèries.

Les matemàtiques i la capacitat de comunicació són el centre dels espais competencials.

Mesurem, calculem, treballem la geometria i resolem problemes a través dels diferents llenguatges.

35

36

Laboratoris

37

expressió corporal Amb els petits de l’escola, al laboratori d’Expressió Corporal i fonològic mitjançant rimes i jocs de dits, cançons teatralitzades, contes musicats, danses cooperatives i jocs d’expressió corporal i teatre hem treballat la consciència corporal i fonològica dels infants.

També hem descobert algunes de les qualitats del so a través del propi cos, a través de jocs d’expressió corporal i les hem identificat amb l’audició de peces musicals.

Tot això ho hem anat treballant d’una manera lúdica i vivencial, experimentant-ho tot a través del propi cos i, fomentant l’escolta, l’expressió, la improvisació i el gaudir en equip per tal que desenvolupin un aprenentatge ple.

"Treballem el cos per a desenvolupar una consciència corporal pròpia i en relació amb l'entorn" Parlem amb el cos

38 Juguem i aprenem amb el teatre

"EL COS COM A EINA COMUNICATIVA"

teatre Amb la comunitat de grans, en la primera part del laboratori de teatre, hem estat treballant aquest curs el cos com a eina comunicativa. Hem descobert els codis del cinema mut i hem pogut veure com l’acció és un motor expressiu. Aprofitant el seu centenari i, com a referent del cinema mut, hem agafat una escena de la pel·lícula ‘El nen’ de Charlie Chaplin i hem escollit diferents accions. Alterant la seva dimensió i el seu ritme hem jugat a estilitzar-les i a través de la intenció les hem omplert d’emoció.

I, en la segona part, hem conegut el teatre de carrer que es feia a la Itàlia del Renaixement a principis del segle XVI: La Comèdia de l’Art. Hem pogut explorar els arquetips de personatge que la formen i com a través d’un teatre de màscares s’articula el moviment en el cos i en l’espai.

39

ESTIMULACIó MUSICAl L'aprenentatge de la música en la edat primerenca ens aporta millores en la concentració, en les nostres habilitats socials i en la coordinació.

Per això des de ben petits comencem el laboratori d'estimulació musical on aprenem cançons i danses, explorem el so amb diferents instruments de petita percussió i escoltem música de diferents estils, buscant sempre la interacció i la col·laboració entre infants.

En el laboratori de cant coral juguem amb la nostra veu, aprenent a conèixer totes les seves possibilitats. Cantar ens permet desenvolupar la nostra sensibilitat, mitjançant la pràctica de cançons de la pròpia cultura i la d'altres països. També ens ajuda a millorar la parla, la memòria i l'escolta crítica i a enriquir el nostre llenguatge, amb l'objectiu final de construir una bona afinació i una bona cohesió de grup.

Els petits toquem el glockenspie Cant coral a la comunitat de mitjans

40

ioga El ritme accelerat de la nostra societat canviant implica que sovint ens costi dedicar temps a nosaltres per parar i desconnectar de tot el que succeeix al nostre voltant. El ioga ens ajuda a adquirir un domini, tant físic com mental, i pot ser un element clau per afrontar situacions quotidianes com conflictes, estrés o falta de concentració. A partir de l’associació del treball corporal i mental, els infants coneixen postures noves i poc a poc van adquirint una millor coneixença del seu cos, per tal de saber on estan les seves limitacions i proposar-se noves fites.

En definitiva, a través del ioga els infants habiliten un seguit de beneficis: disminució de l’estrés infantil, millora de la flexibilitat de les articulacions, de l’autoestima, dels hàbits posturals de la columna vertebral, dels hàbits de respiració i del desenvolupament de l’atenció, la concentració i la memòria, entre d’altres.

Postura del gos Postura del camell Mirem les cartes per aprendre noves asanes Seguim una serie amb diferents postures

41

42

steam El Laboratori STEAM, integra de manera globalitzada activitats de ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. En aquest laboratori, els infants descobreixen les habilitats i capacitats relacionades amb aquests àmbits, a través de reptes que afavoreixen el gust per l’experimentació, la capacitat d’investigació, la creativitat i el pensament crític.

Experimenten i s’inicien en el llenguatge de la programació a través de la robòtica amb l’ús dels Bee bots, creant i programant amb Lego Wedom, Code.org i descobrint les possibilitats del Scratch i la placa Makey-Makey per crear maquetes interactives.

Es fomenta el treball en grup, la capacitat d’organització i les possibilitats del mètode científic a partir de l’assaig-error, amb la formulació i comprovació d’hipòtesi.

A més, el laboratori STEAM es realitza a totes les comunitats en anglès per tal de familiaritzar-se amb la llengua anglesa d’una manera significativa, lúdica i vivencial.

"Amb les propostes STEAM els infants exploren, construeixen i comparteixen la seva comprensió pel món que els envolta" Programem amb blue-bots Maquetes interactives amb plaques Makey-Makey Creant amb Lego Wedo

43

44

LLENGUATGE MUSICAL L’ukelele facilita l’ensenyament musical de manera propera i completa, és l’instrument ideal per a començar la pràctica instrumental de manera atractiva i dinàmica.

Durant el laboratori d’ukelele, l’infant experimenta amb l’instrument, coneix les seves parts i descobreix la part més harmònica de la música. És capaç d’interpretar peces musicals senzilles a partir de partitures, improvisar i crear les seves pròpies produccions i expressar emocions en un treball que requereix de la concentració individual i la coordinació amb el grup. És una oportunitat amb la qual desenvolupar el gust musical i despertar en els infants la curiositat per la pràctica instrumental.

Interpretem cançons en grup Descobrim la sonoritat de l’instrument i creem melodies L’afinador ens ajuda a afinar les cordes de l’ukelele

45

46 Construïm en equip Expressem amb la pintura Explorant materials

"l'art de l'experimentació"

llenguatges artístics Aquest curs hem continuat l’experiència artística de l’espai Tinkering de l’Atelier OPArts. Un espai vinculat a la metodologia STEAM (integració de la ciència, la tecnologia, la enginyeria, l’art i les matemàtiques).

Acompanyats del mestre referent David Mateo, artista multidisciplinar i exalumne de l’Escola Massana.

Durant tot el curs els i les alumnes han pogut utilitzar aquest espai per donar via lliure a la seva imaginació. En aquest atelier han experimentat diferents disciplines artístiques, han utilitzat diferents materials, formats i formes de representació, tot buscant sempre el millor llenguatge i suport per expressar-se artísticament i comunicar les seves idees.

Al laboratori hem explorat el camí i el procés que hi ha des del naixement d’una idea fins aconseguir el nostre objectiu, analitzant els problemes i superant els obstacles amb el treball col·laboratiu i sempre gaudint del viatge creatiu.

47

48

Capses

49

CAPSES DE TREBALL GLOBALITZAT Un curs més les capses de treball globalitzat són una de les franges en les quals els infants, des de petits fins a grans, s’emocionen en descobrir els materials i les propostes que amaguen aquestes. Ells juguen un paper actiu a l’hora d’escollir àmbit i capsa, així com en tot el procés de planificació i realització de la proposta, incrementant la seva motivació, l’interès i implicació davant l’aprenentatge.

Gràcies al desenvolupament d’aquestes propostes significatives en petits equips de treball cada grup autogestiona el seu temps, s’organitza i treballa per arribar al repte final i després compartir-lo amb la resta del grup.

Algunes de les novetats d’aquest curs en aquesta franja són: més presència de competència digital tant en el desenvolupament de les capses com amb noves propostes amb contingut digital i el nou racó de costura en el que poder desenvolupar la seva creativitat.

50

"Hem estrenat un nou racó de costura en el que podem ser creatius a les capses d'aprenentatge"

“Descobrim els planetes”, una capsa de la comunitat de mitjans Nou racó de costura. Capsa “Vetes i fils” “Obrim olors”, una capsa de la comunitat de petits

51

Espai Tinkering

52

ESPAI TINKERING L’espai tinkering és una metodologia que va més enllà de l’espai físic. La metodologia steam està integrada en moltes de les franges de treball. Preguntes, hipòtesis, necessitats experimentació per trobar solucions i donar resposta als reptes que ens planteja el dia a dia i el món canviant on vivim.

El treball en grup, el diàleg, la col·laboració són les eines per pensar amb les mans, trobar solucions creatives i aplicar estratègies de design tinking. L’aliança amb el Museu del Disseny de Barcelona ens ha permès aprofundir en aquesta forma de pensament i ens ha proporcionat estratègies per analitzar la sostenibilitat de les creacions dels infants. És un estímul per seguir indagant i fent-nos preguntes, trencar amb els clixés, redefinir problemes i crear solucions que puguin ser una millora. Empatitzar, definir, idear, crear un prototip i provar és un full de ruta al servei de les persones i de la millora de les seves condicions de vida.

Creant estructures tinkering

53

54

Competència digital

55 OPíndoles Tallers digitals Accedim a una classe virtual

competència digital

"INCORPOREM NOVES ESTRATÈGIES I RECURSOS TALLERS DIGITALS I OPÍNDOLES PER ENCETAR EL CURS"

La situació extraordinària que hem viscut amb la pandèmia i els confinaments ens ha portat a accelerar i seguir avançant en la transformació digital del nostre centre, promovent actuacions encaminades a millorar la competència digital de l’alumnat i equip docent.

Després de recollir i valorar la informació rebuda per part de tota la comunitat educativa es va dissenyar un pla digital que de seguida vam posar en marxa amb la incorporació de noves estratègies i recursos per poder afrontar amb garanties el curs actual.

A principis de juliol es presentava el nou pla a les famílies i, paral·lelament , l’equip docent rebia formació específica orientada a l’entorn Google Classroom i els portafolis digitals.

Encetàvem el curs implementant aquesta formació mitjançant tallers digitals i OPíndoles virtuals per guiar infants i famílies en a una competència digital que s’ha anat consolidant al llarg del curs.

56

57

Bibliopteca

58

La BibliOPteca La biblioteca escolar ha estat sovint concebuda com a un espai complementari, sobretot lligat a les àrees de llengua i literatura, que es limitava a oferir una col·lecció de llibres de lectura i prou. Aquesta concepció ha portat a una realitat en què, en molts centres, la biblioteca queda reduïda a un espai secundari, apartat de la realitat escolar del dia a dia i les aules (Varela, 2013).

A l'Octavio Paz vam fer un canvi de rumb acostant la biblioteca a tota la comunitat educativa, de manera que aquesta esdevingués un recurs integrat en el centre i a l’abast de tots.

La BibliOPteca ja no és doncs un espai físic de préstec, sinó un nou espai d’aprenentatge que té com a objectius el foment de la lectura, ser centre de recursos per a l’ensenyament i aprenentatge i eix dinamitzador del projecte de centre.

Espai de lectura

59

Cos i moviment

60

"L'eix central de l'aprenentatge de l'infant és la consciència del seu propi cos i les seves possibilitats de moviment"

cos i moviment En aquesta franja de treball globalitzat, els infants, a través de la metodologia de la Psicomotricitat i de l’Educació Física, exploren el seu cos en relació amb ell mateix, els materials, els altres, l’espai i el temps per afavorir-los el seu desenvolupament global.

En les diferents sessions, viuen activitats, les quals els promouen la presa de consciència del seu esquema corporal, la millora de les seves habilitats motrius bàsiques (desplaçaments, salts, girs, llançaments, recepcions) i específiques de diferents esports, la connexió amb la seva expressió corporal i el plaer del joc motriu.

Es busca que l’infant vagi millorant la confiança i seguretat en ell mateix, i que tingui desig, en tot moment, per seguir explorant i millorant les seves capacitats i competències.

Vivint el plaer de l’exploració sensoriomotriu La satisfacció per la conquesta del repte Buscant el límit de les possibilitats del nostre cos

61

Projecte de recerca

62

63

CARRER

Projecte de recerca 2020/21 La petita “gran” investigació que fan els infants mitjançant una metodologia globalitzadora, incentiva el procés d'investigació i cerca el processament de la informació.

L'interès per un conjunt de propostes de caire vivencial i competencial de descoberta, fa que els infants siguin els protagonistes del seu aprenentatge. Aquest fomenta la capacitat dels nens i les nenes a fer-se preguntes i a saber esbrinar respostes del seu repte. A l'hora potencia el treball cooperatiu , facilita la comunicació i el diàleg en el treball significatiu, proper i motivador.

L'objectiu final de la gran investigació és que els infants aprenguin a aprendre.

Instal·lació del projecte CARRER

Aquest curs caminem pels carrers cercant respostes dels nostres reptes del projecte: el carrer, tot plasmant els nostres aprenentatges en les diferents activitats, els tastets, el quadern de Bitàcola , el pòster artístic i el pòster científic.

64

Mapa de recerca Grups de recerca

65

comunitat petits Com ha canviat el carrer amb el coronavirus?

Com podem fer art al carrer?

Com seria el parc més xulo del món?

comunitat mitjans Com s'han transformat els carrers de Barcelona al llarg dels anys?

Com seran els carrers en els quals viurem en un futur?

Com hauria de ser el carrer on tothom desitjaria viure?

Per què els carrers són com són?

comunitat grans Grafittis, art o vandalisme?

Com han nascut els noms i plaques dels carrers de Barcelona?

Com són els panots arreu del món?

Volem saber que signifiquen! Senyals de trànsit, quan i per què van crear-les?

66

Comunitat petits

"Les mascaretes han ajudat a parar el coronavirus però s'han perdut altres coses, com els somriures"

1P

COM HA CANVIAT EL CARRER AMB EL CORONAVIRUS? La Fundació Arrels ens va obrir els ulls per adonar-nos que el carrer no és només un lloc de pas, sinó que és casa seva. Això va fer que ens preguntéssim, com havia canviat el carrer amb el coronavirus, hi ha coses diferents al carrer després de la pandèmia? Els oficis segueixen sent els mateixos? I la gent que viu al carrer, viu igual amb el coronavirus?

Primer de tot, vam sortir al carrer per investigar si la vida de la gent i els oficis havien canviat o no, i vam trobar respostes de tot tipus.

Alguns ens van explicar que havia disminuït la seva feina, els horaris també s’havien reduït i ens va donar peu a informar-nos sobre les mesures, arribant a la conclusió que existeix un confinament nocturn i ens va encaminar a comprendre els rellotges, les hores i els minuts.

A més a més, ens vam adonar que el carrer ha patit altres canvis, com l’ampliació de voreres o de les terrasses dels bars i restaurants, habilitant més espais exteriors i per evitar les aglomeracions.

Per últim, el canvi més evident i que ha canviat moltes coses de la nostra vida han estat les mascaretes. Per tal de comprendre quin és el benefici de portar-les, vam convidar a la Silvia i la Lourdes, expertes en costura, i ens van poder explicar quins són els materials necessaris perquè una mascareta sigui homologada i, fins i tot, vam poder crear i cosir les nostres pròpies mascaretes!

67

68 Confeccionem postals de Nadal per la Fundació Arrels Entreguem les postals a la Fundació Arrels Cosim mascaretes amb la Silvia Preguntem al carter com ha canviat el carrer amb el coronavirus Dissenyem patrons per elaborar mascaretes Sortim al carrer a fer preguntes

"L'ampliació de voreres, la incorporació de les mascaretes i els horaris establerts són els canvis més significatius"

69

"El carrer ens parla de moltes formes i una d'elles és amb l'art"

2P COM PODEM FER ART AL CARRER? El carrer és un espai viu que ens explica moltes coses, només cal dedicar-li un temps per parar-se a observar, a escoltar, a sentir. I així ho hem fet. Hem descobert que el carrer ens parla amb els seus colors i les seves formes, amb els sons, amb les olors, amb els noms, amb les rajoles i amb les persones.

Concretament, ens va sorprendre com les persones s’expressen al carrer i, és per això, que hem focalitzat la mirada en l’art. Coneixíem la pintura i els graffitis, dels quals ens hem fet uns experts, però volíem donar un pas més enllà i descobrir altres tipus d’art al carrer.

L’hem entès com una forma d’expressió que genera emocions en un mateix i en els altres i que pot estar present en qualsevol lloc, interior o exterior. Descobrint, per la nostra sorpresa, que hi ha moltes formes diferents de fer Art al carrer, com fer riure i regalar alegria a les altres persones com fan els clowns, fer música amb els sons que ens envolten, escriure missatges bonics o aportant el nostre granet de sorra decorant amb pintures de paisatges al natural, a l’estil Picasso, un Equipament Integral de persones sense llar del barri. I és que l’art ens emociona i ens fa vibrar, com ho fa també el carrer.

70

71 Ens convertim en clowns per alegrar la gent del carrer Taller de percussió corporal amb el Santi Serratosa Escoltem els sons del carrer Música amb elements del carrer Pintures al natural per l’Equipament Integral de la Meridiana Taller de clown amb la Marisol

"L'Art ens emociona i ens fa vibrar, com també ho fa el carrer"

72

3P COM SERIA EL PARC MÉS XULO DEL MÓN? Aquest curs ens endinsem en una nova aventura per trepitjar el carrer i veure’l des d’una altra perspectiva. Sota aquesta mirada d’investigadors i investigadores hem observat i descobert el disseny de les rajoles del terra de Barcelona, com el carrer ens parla a través de les senyals, hem gaudit de l’art al carrer ballant breakdance i fent graffitis, hem conegut els oficis de les persones que hi treballen i l’experiència d’una persona sense sostre amb la fundació Arrels.

Després d’aquesta primera fase de motivació, ens vam preguntar que és allò que més ens agrada del carrer i ens vam proposar continuar el projecte amb un nou repte: Com seria el parc més xulo del món?

"Els parcs els dissenyen nens i nenes? Com saben què és el que més ens agrada?"

Després de visitar diferents parcs i el Museu del Disseny, hem experimentat què és allò que més ens agrada i alguns elements que ens han generat dubtes... No podem beure aigua de les fonts perquè no hi arribem, per què no hi ha lavabos als parcs? Per què no fem un parc on els adults també gaudeixin? Amb la mirada dels infants hem descobert noves idees i propostes! Així que ens hem proposat fer una maqueta per tal de dissenyar el millor parc del món!

73

74 Fem fotografies al parc de les Glòries Setmana dels Tastets Què necessita un parc per ser el millor del món?

Ens emportem els passaparcs a casa

"Creem els nostres Passaparcs per enregistrar tots els parcs que hem visitat !"

75

Comunitat mitjans

1m COM S´HAN TRANSFORMAT ELS CARRERS DE BARCELONA AL LLARG DELS ANYS? Comencem el nostre viatge per un laberint de carrers que ens portaran a descobrir la sortida: El nostre gran REPTE. Posem en marxa els nostres sentits, olorem, escoltem, mirem i toquem, tot trepitjant els carrers de Barcelona.

Els infants aprenen que el carrer és vida, que hi passen un munt de coses que van canviant al llarg del temps. De sobte ens preguntem:Com eren abans els carrers de la nostra ciutat? ara?, com han canviat?, què ha passat?.

Seguim caminant pel laberint, ple de revolts: Materials?, electricitat?, guerra?, vehicles?, cases?, tecnologia?, ciència?, que ens han de conduir a descobrir allò que ha passat.

Aquests ens donen impuls per poder avançar.

Anem deixant petjades en forma d'experiments, de construccions,de visites al museus, d’exposicions i tallers, que ens ajudaran a trobar la nostra SORTIDA.

76 Visitem el MUHBA Dissenyem carrers imaginaris Trepitgem el plànol del barri del Born Passegem per la Barcelona medieval

77

2m COM SERAN ELS CARRERS EN ELS QUALS VIUREM EN EL FUTUR? Dissenyem els carrers del futur.

Iniciem el nostre camí per la Barcelona romana de la mà del MUHBA, descobrint com eren els carrers del passat per més endavant convertir-nos en experts en investigar i conèixer com són els carrers en l’actualitat.

Llavors, va sorgir una curiositat: Sabem com eren els carrers i les ciutats en el passat, també com són en el present, però com seran en el futur? Al llarg de la nostra recerca, hem detectat alguns problemes en els carrers actuals, com ara, la falta d’espais verds, molta gent vivint al carrer, contaminació, difícil accessibilitat, gent que no respecta els semàfors, etc. Però gràcies al Museu del Disseny hem seguit els passos per dissenyar i hem transformat o creat nous elements per la ciutat del futur.

Hem descobert que les ciutats estan en constant canvi i transformació i que per això ciutats com Barcelona conté elements tant del passat com del present.

78

"Desitgem que Barcelona sigui una ciutat caminable, amb un espai públic de qualitat i a on la gent sigui l'element principal de la ciutat"

Sortim a descobrir els elements del carrer Analitzem les nostres fotografies del carrer Fem recerca i recollim la informació rellevant Fem la maqueta d’una façana

79

3m COM ÉS EL CARRER ON TOTHOM DESITJARIA VIURE? Els carrers formen part de la nostra vida.

Cada dia hi caminem, els veiem des de la finestra, els observem… Investigant els carrers a prop de l’escola, vam detectar un munt de problemes que voldríem solucionar: els sorolls, les motos aparcades a la vorera, els edificis avorrits, poc espai per jugar, la contaminació.

Vam sentir parlar de les superilles i les vam visitar. Ens van sorprendre i ens van agradar molt. Així que vam decidir crear una maqueta amb carrers i espais sostenibles. On hi haurà llocs per relaxar-se, jocs i espais per jugar, àrees verdes per frenar el canvi climàtic. Tindrem un carrer lliure de cotxes, on tothom voldrà viure perquè serà un carrer còmode, amable, tranquil, pacífic i solidari, respectuós amb la natura i amb les persones. Serà un carrer per viure i per conviure, per escoltar i ser escoltat.

"Cuidant els carrers, cuidem la nostra salut"

80 A la superilla hi ha més espai per a les persones Quins elements necessitarem la maqueta Façanes 1:100 Mesurant les dimensions de l’illa i les façanes Naturalitzar els carrers és un dels objectius

"Els carrers són la casa de tothom"

81

82

"EL CARRER ÉS UNA FONT DE PREGUNTES I RESPOSTES"

4m PER QUÈ ELS CARRERS SÓN COM SÓN? Tot GAMBEJANT pels nostres carrers ens hem adonat de moltes coses que sovint ens passen desapercebudes.

Pels carrers caminem, correm, passegem, berenem, xerrem, hi trobem botigues... però malgrat són part de la nostra vida diària, Què poc els coneixem!

Hem experimentat, hem aixecat la nostra mirada, observat els terres, buscat detalls en els colors, les formes, les informacions, les mesures...

Fase de motivació, taller de rajoles Al MUHBA Oliva Artés observem la maqueta de Barcelona Instal·lació el CARRER a l’escola

I en això estem! conversant amb experts per investigar sobre les plaques del carrer i resoldre moltes preguntes: el per què de l’alçada, els pocs noms femenins, el material... també cercant respostes sobre els panots i coneixent com es pot millorar la mobilitat de les persones invidents pels carrers de la ciutat.

El nostre repte és actualitzar mitjançant la tecnologia les plaques del carrer i així fer que la ciutat a on vivim sigui més inclusiva!

83

84

85

Comunitat grans

1g

EL MÓN DEL GRAFFITI... ART URBÀ O VANDALISME? Durant el darrer any, després del confinament, hem aprés a valorar molt més sortir a fer un passeig, compartir moments amb la gent que estimem i inclús, hem trobat a faltar veure els carrers amb vida. És per això, que les primeres petjades d’aquest curs les vam voler fer sortint als carrers per observar, fotografiar i escoltar els elements urbans... quines sensacions ens inspira el carrer?

Durant aquesta primera sortida i analitzant les fotos que vam fer durant el recorregut, ens vam adonar de la gran quantitat de pintades que vesteixen les parets d’edificis, persianes de locals i murs. El carrer està ple de graffitis i hi ha estils molt diferents, però...

Què volen dir aquests graffitis? Porten un missatge? Són art urbà o vandalisme?

Volem saber quina és la diferència i ens hem volgut endinsar en aquest món, a vegades artístic i a vegades no tant, per informar-nos bé de com funciona.

86 Es poden pintar graffitis en llocs públics de manera legal?

La resposta és que sí!

Mural tastets. Definim el nostre repte Ens expressem artísticament, aprenent a fer graffitis en una paret reservada per nosaltres

"multitud d'estils de graffitis vesteixen les parets dels carrers de barcelona.

L'art urbà representa l'estat de la societat"

87

2g COM HAN NASCUT LES PLAQUES I ELS NOMS DELS CARRERS DE BARCELONA? Cada dia, quan sortim al carrer, ens acompanyen al doblar qualsevol cantonada, però mai no ens havíem aturat a observar-les detingudament.

Vam trobar que les plaques de Barcelona eren avorrides i exemptes de tecnologia. Vam posar-nos a investigar per esbrinar si això també passava a altres indrets i vam descobrir un munt de respostes que ens van sorprendre i ens van ajudar a pensar com es podrien millorar. I és que les plaques porten als nostres carrers gairebé uns 300 anys, però amb pocs canvis.

També ens hem adonat que no són accessibles per a tothom, sobretot per a les persones invidents. Tampoc mostren una gran igualtat de gènere. Dels 4581 carrers que té Barcelona, menys de 10% estan dedicats a dones. Amb la nostra recerca presentarem una proposta de millora a les administracions per modificar les plaques i els noms de la ciutat.

"Dels 4581 carrers que té Barcelona, menys de 10% estan dedicats a dones"

Anàlisi d’una placa de carrer Quadern de bitàcola Elaborant el mural per als Tastets Visita de l’arxivera Laura Fortuny

88

89

"Les plaques de Barcelona són avorrides, exemptes de tecnologia i no porten llenguatge Braille"

90 L’observació directa va ser el punt de partida Descobrim el carrer de les mosques, el més estret de Barcelona

"El carrer que trepitgem ens parla d'art, ciència, històtia i tecnologia"

3g

COM SÓN ELS PANOTS ARREU DEL MÓN? El panot Flor de Barcelona és un símbol indiscutible de la nostra ciutat. Quan vam sortir a explorar els nostres carrers vam parar atenció a aquest i altres dissenys de panots, tan presents en el nostre dia a dia.

Volíem saber més sobre les seves característiques, el seu procés de fabricació i la seva utilitat. Vam descobrir dissenys nous que mai havíem vist. Alguns amaguen històries ben interessants. Ens vam proposar saber quants dissenys diferents podríem trobar sense sortir del municipi. Descobrir aquesta varietat ens va fer plantejar-nos una altra qüestió: i a la resta del món, quants dissenys deuen existir?

Però... els panots que a nosaltres ens són tan familiars, existeixen també fora de Barcelona? Vam aprendre el que vol dir pavimentar, i que hi ha diferents maneres de fer-ho. Com es pavimenta a altres ciutats i països? Els panots estan tan presents com a Barcelona?

S’hi assemblen? Arreu del món, trepitgem el mateix carrer?

91

92

Qualsevol disseny és vàlid per crear un panot Què fa que un disseny funcioni

93

4g

VOLEM SABER QUÈ SIGNIFIQUEN ELS SENYALS DEL CARRER Quan i per què van crear-les?

Tot comença mirant el carrer des de la finestra de la nostra aula.

Veiem arbres que donen oxigen a la nostra ciutat, per contrarestar la contaminació. I al observar l’edifici de davant l’escola, ens adonem de les diferències entre dibuixar la façana i el plànol, i fer una maqueta.

El viatge al passat al MUHBA, ens permet caminar pels carrers de la Barcelona antiga i al Museu Picasso, descobrim la mirada pròpia d’aquest artista.

Al passejar pels actuals carrers, ens adonem d’un element que ens crida l’atenció. Observem que n’hi ha de molts tipus, amb diferents formes, colors i dibuixos, i poden estar situats en diferents llocs.

Sí, són els senyals i volem saber els seus significats i en quin moment van aparèixer i amb quina finalitat. Ens adonem que hi ha unes formes geomètriques i uns colors que es repeteixen; que els podem trobar al terra dibuixats; i que són diferents segons el país.

Les ganes de saber més, ens genera curiositat i ens endinsem en la recerca!

94

Ens endinsem en els carrers de la Barcelona antiga (MUHBA) Descobrim la diferència entre dibuixar una façana i un plànol Concretem el nostre repte i elaborem el mural dels Tastets

95

Tastets

jornades pedagògiques

96 Creant elements per al muntatge dels cartells artístics Procés col·laboratiu de creació

JORNADES D’APRENENTATGE Els Tastets són emoció, il·lusió, nervis, cooperació, esforç, superació, implicació. Hi ha tantes paraules que els defineixen! És un moment de trobada d’infants, de famílies, de mestres per a compartir i mostrar tot el camí recorregut en la fase de motivació del projecte. I així, fer-vos partícips de la bona pregunta que a cada grup guiarà en la següent fase: la de la investigació.

Aquest any, els Tastets han estat diferents.

Enlloc de trobar-nos presencialment tota la Comunitat Educativa a l’escola i mostrar-vos tant els pòsters com les diferents posades en escena dels grups de projecte. Us hem fet arribar els vídeos i les imatges dels cartells artístics de manera telemàtica. En aquests, cada grup us ha presentat mitjançant diferents recursos creatius i audiovisuals el seu trajecte fins a arribar a la seva hipòtesi la qual és el punt de partida de la seva recerca.

-Tastets: aprenem els uns dels altres -Tastets: una posada en comú -Tastets: cap a on anirem

97 Work in progress!

98

OP 360º: avaluació

99 Reflexió sobre el treball de la lectoescriptura a l’OP Reflexió sobre competència digital de mestres i infants

OP 360º PROFESSIONAL A L’OP, com cada mes de febrer, es duu a terme l’avaluació interna de centre. Aquest any els àmbits sobre els quals hem reflexionat tot el Claustre han estat: La lecto-escriptura, l’atenció a la diversitat, la competència digital i la digitalització de l’escola.

Aquest procés col·lectiu de reflexió, posada en comú i dinamització interna ens permet reconèixer quins aspectes es poden i s’haurien de millorar i en quins cal avançar. D’aquesta manera, tots junts prenem decisions per a fer realitat aquestes millores.

L’avaluació professional es va definir de la següent manera: ens vam dividir en grups de 4 o 5 mestres de diferents comunitats . Cada grup va escollir un àmbit dels anteriors esmentats, va pensar i planificar una dinàmica per tal de generar en la resta de mestres la reflexió, les propostes de millora i tenir present els aspectes que funcionen.

100 Reflexió sobre l’atenció a la diversitat Preparant dinàmiques

"L'avaluació professional ens permet obtenir informació concreta de les fortaleses i de les febleses dels àmbits que s'avaluen"

101

PLA PERSONAL Les persones anem desenvolupant el nostre autoconcepte al llarg de la vida. Aquest és el conjunt de creences que cadascú té de les seves pròpies característiques, tant a nivell físic, psicològic, social, intel·lectual i afectiu.

L’elaboració del pla personal permet que l’infant, amb l’acompanyament del mestre, pugui reflexionar i millorar des del seu autoconcepte i, d’aquesta manera, analitzar i pensar sobre els aspectes que influeixen en la manera d’aprendre i relacionar-se en el món que l’envolta.

Així doncs, amb el pla personal, els infants es proposen uns objectius de canvi, millora i/o superació en diferents aspectes de la seva vida com són el personal, familiar, d’aprenentatge i de relació amb els iguals. Aquests objectius que es planteja el propi infant es van revisant en diferents moments al llarg del curs. D’aquesta manera, es genera un procés de coneixement i desenvolupament personal.

Considerem la importància que els infants siguin protagonistes i conscients del seu propi procés d’aprenentatge integral i el pla personal és una eina clau per reflexionar-hi.

Dialoguem i reflexionem sobre les nostres fortaleses i aspectes a millorar Portem a terme un procés de coneixement i desenvolupament personal

102 L’autoavaluació permet a l’infant fer una reflexió sobre els seus propis aprenentatges

"L'objectiu és que esdevingui un recurs que ajudi a comprendre com està vivint l'infant la seva experiència a l'escola des dels diferents àmbits" INFORMES PERSONALITZATS Des de l’Escola Octavio Paz, entenem l’informe com una eina de comunicació entre els diferents membres de la comunitat educativa que té per finalitat compartir el treball realitzat, les evidències d’aprenentatge i els processos de cada infant.

En la seva elaboració participen els propis infants, les seves famílies i els diferents mestres que han intervingut, aportant cadascú la seva visió sobre el procés personal i d’aprenentatge viscut al llarg del quadrimestre.

Per tal d’afavorir aquesta comunicació, el redactat de l’informe es realitza de forma qualitativa i personalitzat, ja que l’objectiu és que esdevingui un recurs que ajudi a comprendre com està vivint l’infant la seva experiència a l’escola des dels diferents àmbits.

La informació compartida és considera molt important, ja que serà de gran valor per elaborar les propostes de millora que ajudin l’infant en el seu procés de desenvolupament integral: cognitiu, emocional, social i motriu.

103

Entorns d'aprenentatge

104

ENTORNS D’APRENENTATGE Loris Malaguzzi diu que els espais han d’estar pensats i organitzats per permetre que totes les intel·ligències s’impliquin, activant connexions entre l’experiència i el pensament.

Els espais, han de cobrir les necessitats dels infants, han de ser dinàmics i flexibles, i han d’oferir possibilitats de transformació o intervenció, tant per part de l’equip docent com dels mateixos infants. Aquests condicionen la manera d’acompanyar als nostres infants, donant oportunitats de joc i provocant descobertes, i en definitiva, han de ser veritables generadors d’aprenentatges significatius.

Per això, a l’escola Octavio Paz es redissenyen els entorns d’aprenentatge constantment per tal de personalitzar els aprenentatges, afavorint la comunicació, les relacions socials i la llibertat d’exploració. Els passadissos i els espais exteriors han estat claus per aquest canvi de mirada i per situar l’infant en el centre de l’aprenentatge. Així doncs, aposta per crear entorns d’aprenentatge interiors i exteriors variats amb un clima afavoridor potenciant l’autonomia dels infants.

105 Cuidem la calidesa de l'entorn Entorn d'aprenentatge exterior

106

Obrim mirades

107

ALtar 2020 Carlota Benet

FILÒLOGA I ESCRIPTORA

El meu pare, el Josep Maria Benet i Jornet àlies Papitu, venia d’una família molt humil del barri de Sant Antoni de Barcelona i el clima gris de l’època durant la qual va ser nen -els anys quaranta de la postguerra— i els problemes econòmics de la seva família el van marcar per tota la vida. L’escola a la qual va anar tampoc el va ajudar gaire. Els capellans li repetien constantment que no valia pels estudis i sovint el feien estar castigat a un extrem de la classe amb unes orelles de burro al cap.

La seva manera d’escapar de la realitat que l’envoltava, doncs, era a través de les pel·lícules que podia anar a veure al cinema, els llibres que podia aconseguir i també gràcies als còmics que s’inventava i que van ser la llavor de les obres de teatre que va arribar a escriure de gran.

Va ser gràcies a la seva tossuderia i a la seva passió que va aconseguir convertir-se en es-

criptor però el nen tímid, poruc i insegur que va ser no el va abandonar mai i potser per això connectava tant amb els més joves. I perquè recordava tan bé la seva pròpia infància i tenia tan present el seu nen interior hauria quedat meravellat amb l’escola Octavio Paz. La vostra manera de guiar els vostres alumnes perquè desenvolupin les seves capacitat l’hauria emocionat. Però també saber que es convertiria en l’objecte d’estudi dels vostres alumnes, des de tots els angles de la seva persona, des del seu color preferit, al menjar que li agradava, passant pel seu teatre i acabat amb la seva feina a la tel·levisió. L’hauria fet feliç saber que el seu llegat continua viu.

Com a filla seva el vostre projecte m’ha emocionat i m’ha sabut molt greu que a causa de que visc una mica lluny de Barcelona, i també degut al remaleït virus, no em fos possible veure en directe aquest fabulós Altar de la dramatúrgia que li vau dedicar. Sí que va ser molt bonic, però, mantenir una conversa amb el professorat i poder-vos explicar alguns dels aspectes personals del meu pare pels que sentíeu curiositat. Encara que a distància, doncs, m’ha fet molt feliç que el féssiu reviure en les ments dels nens i joves d’aquesta meravellosa escola.

Continueu amb la bona feina!

108

109

Altar 2020 Carlota Benet explicant anècdotes del seu pare Altar de la dramatúrgia dedicat a Josep Mª Benet i Jornet

110

ERASMUS+ "La col·laboració, en aquest cas internacional, és una clau per l'èxit"

Ara fa dos anys posàvem en marxa el nostre primer projecte d’intercanvi europeu Erasmus + . Portava per títol “Not one less” i ens obria les portes a col·laborar, al llarg de dos cursos, amb les escoles italianes A. Manzoni i San Giovanni Bosco.

Durant aquest temps, infants i mestres hem tingut l’oportunitat d’intercanviar pràctiques, de conèixer altres realitats i de crear vincles.

En un lloc especial de la nostra memòria queda la visita dels companys italians al maig del 2019. Junts vam participar en una setmana d’activitats emmarcades en els eixos vertebradors del projecte: robòtica, programació i Tinkering per un aprenentatge inclusiu i per la igualtat d’oportunitats.

La necessitat d’adaptar-nos a les circumstàncies actuals ens ha portat a modificar el format del projecte i a dur a terme les activitats de l’etapa final de manera telemàtica.

Al mes de febrer, alumnes de la comunitat de grans van treballar amb molta il·lusió i esforç en la fabricació i programació d’un robot. Ho van fer de manera simultànea amb els infants italians. El contacte virtual va permetre intercanviar instruccions, dubtes, coneixements, impressions, consells… al llarg del procés. Una vegada més queda de manifest que la col·laboració, en aquest cas internacional, és una clau per l’èxit.

Construcció i programació conjunta, amb els companys italians, d’un robot

111

112

turisme pedagògic Isabel Moreno

DIRECTORA DEL CEIP PORT DE XÀBIA

Mire el Port de Xàbia hui, plena d’emoció efervescent, i recorde la primera sensació que vaig tenir mentre Xavi i Elena ens anaven obrint de bat a bat la seua escola, l’OP. Un cor bategant darrere d’unes portes que no permeten endevinar els tresors que amaguen, tret que, com nosaltres, et coles a tafanejar entre tastets i capses plenes d’art.

Vam conèixer a Xavier López a unes jornades de l’Associació de directores i directors del País Valencià, i el seu entusiasme ens va encisar. No podíem imaginar que en aquell moment s’estava gestant la visita a l’Octavio Paz, i amb ella, un dels detonants de la transformació de la nostra escola. Naixia silenciós i sense adonar-se el nostre projecte PORT: Projecte Obert de Reestructuració i Transformació.

El dimarts 16 de juny de 2020, amb un permís de mobilitat de la Conselleria d’Educació a la butxaca, vam oblidar la Covid, el confinament i el tancament perimetral. Així vam poder veure com l’OP esclatava davant els nostres ulls com el germà major de la transformació que sempre havíem volgut per a la nostra escola.

Teníem les ferramentes a les nostres mans: equip directiu engrescat, claustre motivat, incansable i format, famílies amb una confiança plena amb l’objectiu compartit, i sobretot xiquetes i xiquets àvids de viure i aprendre.

I ens vam llençar...

La visita a l’OP ha canviat el rumb del Port de Xàbia, i no puc evitar pensar que no és casualitat que el seu projecte de recerca fóra “MAR”, ja que hui al Port naveguem il·lusionades i agraïdes.

Visita al CEIP Port de Xàbia

113

Montse Alós

CAP D’ESTUDIS D’ED. PRIMÀRIA D'ESCOLA MDP BAILÉN DE BARCELONA

La nostra escola es troba immersa en un procés de transformació profund i és per això que cerquem referents que ens ajudin a trobar el nostre propi camí i l’OP és un d’ells. Gràcies a la nostra participació al Programa de Lideratge per l’Aprenentatge d’EduCaixa vam poder conèixer en Xavier López i d’aquesta manera se’ns va obrir una porta per descobrir des de dins els secrets de la seva proposta.

Vam concertar una visita a l’OP amb un grup de mestres de la nostra escola amb la idea que ens presentessin un dels seus projectes més coneguts, les caixes d’aprenentatge.

Però només travessant les seves portes ens vam adonar que aquesta escola no és tan sols un referent pels seus projectes i pels seus espais. Es tracta d’una gran comunitat formada per mestres, famílies, alumnes i aliances externes que viuen l’educació en primera persona, partint de la descoberta, de la implicació de cadascun d’ells, posant en el centre a l’alumnat en tot moment, generant propostes noves i vives cada any, amb projectes que interpelen als nens i nenes, potenciant la seva autonomia, el seu esperit crític, generant preguntes i l’inquietud per cercar les respostes junts. Cada racó de l’escola és viu, té sentit, ofereix una experiència als alumnes. I aquesta manera de fer parteix del treball d’un grup de mestres que dia a dia es formen, compar-

teixen, s’escolten, proposen i dediquen moltes hores a crear i afavorir un entorn d’aprenentatge ric i divers.

Espais, laboratoris, caixes d’aprenentatge, projectes de recerca… una nova manera de viure l’escola i l’educació que ens va remoure a totes i ens va generar més preguntes que respostes, arribant a la nostra escola amb molta feina per fer i molts somnis per fer realitat.

Compartint amb l’Escola MDP Bailén

114

Mercè Garreta

DIRECTORA DEL CEIP MANUEL FOGUET DE VINARÒS La relació Octavio Paz - Manuel Foguet de Vinaròs va començar el maig del 2019, a partir d'aquí diferents membres del nostre claustre vam visitar la vostra escola, on vam poder gaudir de la vostra hospitalitat i ens vam sentir acollits en tot moment.

La sensació que ens vam emportar és que és una escola plena de vida on es posa en evidència que cada raconet està dissenyat amb molta cura i tenint en compte les necessitats reals de la infància. L'infant sempre està en el centre i, mitjançant el descobriment esdevé el protagonista del seu aprenentatge, sense deixar de banda l'acompanyament docent que l'ajuda a traçar el seu camí.

Aquestes visites ens van deixar tan bon sabor de boca que necessitàvem saber-ne més, per això vam seguir en contacte i aquest cop vau ser vosaltres els que ens vau visitar per acompanyar-nos en el nostre procés de transformació.

Creant i reflexionant al CEIP Manuel Foguet de Vinarós

D'aquestes experiències viscudes al vostre costat només tenim paraules d'agraïment, ens heu sabut transmetre el vostre respecte cap a la infància i tot l'esforç i dedicació que hi poseu cada dia perquè l'escola Octavio Paz continuï creixent.

115

Parlem amb...

116

salvador rueda DIRECTOR DE L'AGÈNCIA D'ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA Què t’agradava del carrer quan eres petit?

Quan era un nen vivia a Lleida que era una ciutat amb molt pocs cotxes i aleshores passàvem moltes hores jugant al bell mig del carrer. Jugàvem a la pilota, als encantats, a la baldufa amb els altres nens. Ara vosaltres al carrer no podeu jugar perquè hi ha molts cotxes i és molt perillós.

Però ara amb les superilles farem què els carrers s’hi torni a poder jugar a tot. ... nosaltres ara al carrer, dos divendres al mes fem una manifestació de mitja hora i com no hi ha cotxes, juguem.

Us manifesteu perquè hi hagi més espai per les persones.

A la teva escola sortieu a investigar al carrer?

Això no ho vàrem fer. A l’escola hi havia quatre edats diferents a cada classe i només sortíem en dies molt especials. Un dia que recordo molt bé, vam sortir a recollir flors per una festa. Quan vaig ser professor sí que els meus alumnes sortien a investigar al carrer, com per exemple, els arbres.

Com era el carrer de la teva infància?

Es deia carrer la Pau i era costerut. Era un carrer del centre històric de Lleida. La casa on vaig néixer ara ja no existeix. Era un carrer on ens aplegàvem nens de totes les edats i vam aprendre molt uns dels altres. Vam aprendre

a organitzar-nos molt bé. Alguns van estudiar i d’altres, no. Era un barri molt popular i els qui vam poder estudiar vam ser molt poquets.

Quin carrer dels que has viscut t’ha agradat més i per què?

Tots m’han agradat i n’he viscut a molts. A Lleida vaig viure al carrer de la Pau. A Barcelona, he viscut al carrer Provença, a l’avinguda Gaudí,.. de fet era estudiant i cada any canviava de lloc. També vaig viure a Horta, al carrer Bailèn i després al carrer Enric Granados, un carrer sense cotxes.

Què és el més important per triar un carrer per a viure?

El més important és que el carrer sigui un lloc on puguis fer tot allò que la ciutat et deixa.

Quan tens la ciutat plena de cotxes és gairebé impossible fer tot el que vols. És un carrer on no hi ha d’haver cotxes. Cal buscar un carrer que tingui molts arbres. Això vol dir que a l’estiu gaudirem de l’ombra. El canvi climàtic fa que les temperatures puguin ser una incomoditat i un perill per a la salut. Els arbres i els terres no haurien de ser ni de ciment ni d’asfalt. També hauria de ser un lloc on es pugui jugar. Quan el meu fill tenia 6 anys, la mestra li va dir que preguntés als pares en què treballaven. Després d’una bona estona d’explicació, ell va escriure: “ el meu pare treballa perquè els ciutadans de Barcelona visquin millor. Canvia els carrers i els converteix

117 en places.” Sabeu què és una plaça, no? és un indret on, sense perill i sense por, es pot estar i es pot jugar. Doncs així hauria de ser un carrer per viure.

Per què treballes en temes d’ecologia? És una història molt llarga. Vaig començar a estudiar alhora biologia i psicologia. Volia saber com funcionaven els éssers vius i com es comportaven les persones humanes i perquè volia investigar sobre el cervell. Quan estava a punt d’entrar en un centre de recerca a fer d’investigador, el meu germà que era director d’una escola, em va demanar com un favor que fes una substitució d’un mestre de ciències i matemàtiques. I sabeu? Ja no hi vaig tornar. Vaig fer de mestre un temps i després interessat com estava en la ciutat vam crear un grup ecologista, el primer d’Espanya en dedicar-se a la ecologia urbana.

Vam aconseguir que la Rambla Prim enlloc d’una autopista fos un passeig amb arbres.

Aneu a visitar-la. Paga la pena. Vam arribar a enterrar un 600. No es veu però ara hi faran un monument. La idea era que d’aquell cotxe enterrat hi poguessin créixer arbres. El vam posar cobert de terra amb moltes llavors a dintre. També vam fer una placa solar per tenir aigua calenta al laboratori.

Què cal canviar de la ciutat per tenir bona salut?

Si féssim les superilles a Barcelona... Evitaríem la mort de 700 persones cada any. La contaminació atmosfèrica ataca la salut. Per això hem de omplir Barcelona d’arbres, treure els cotxes...

Salvador Rueda parlant de les superilles

Creus que serà possible una ciutat sense cotxes?

118 El problema de Barcelona és que el cotxe en el seu moment es va decidir que passés per tots els carrers de tota la ciutat. Els cotxes els necessitem per temes de logística i mobilitat. Els cotxes no són dolents però cal fer servir-los menys i amb més sentit. Tenim autobusos, bicicletes, podem anar a peu i cal aconseguir que el nombre de cotxes baixi molt perquè estem buscant que la ciutat sigui un lloc per viure bé.

Qui necessiti el cotxe l’ha de poder fer servir.

Necessitem alguns carrers per circular però la gran majoria de carrers hauran de ser per viure. El carrer Mallorca fins a la Meridiana segurament podria ser peatonal.

Com se’t va acudir fer les superilles?

La idea té ja 30 anys perquè en aquells moments jo era el director tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Vàrem estudiar el que passava al carrer i vam veure que el pas dels cotxes feia que el nivell de soroll superés el màxim permès per la normativa de la ciutat. Aleshores vam veure que la creació de les superilles ens permetien crear espais per a poder parlar sense tenir que cridar.

Quins experts treballen en una superilla?

A l’Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona hi havia un equip de 50 treballadors, amb 15 professions diferents: biòlegs, enginyers, arquitectes, geògrafs, químics, ambientòlegs, ...un munt d’experts perquè en un carrer hi ha necessitat de tenir molt coneixements.

Vam fer el pla de recollida de residus de tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i també el pla de mobilitat, de cobertes verdes, per tal que el coneixement especialitzat de cadascú d’ells es pogués posar en comú en benefici de la millora dels carrers i de la ciutat.

Quina va ser la primera superilla?

La primera va ser al Born a l’any 1993, és una superilla de 400 m2, la segona i la tercera a Gràcia, les següents la del Poblenou i la de Sant Antoni però si ens poséssim a treballar una miqueta en tindríem llestes 31 superilles amb molt poc temps. Ara n’hi ha 6 i algunes altres que són parcials i que encara no s’han pogut completar.

Quantes superilles es faran en total?

Se’n faran 500 però depèn de la gent. Ara mateix també estic treballant a altres ciutats del món: a Bogotà, Asunción, Buenos Aires, Quito, Córdoba, Madrid, La Corunya, San Sebastián, Málaga. A Vitòria-Gasteiz es farà l’operació més gran fins ara amb la posada en marxa amb un conjunt de superilles d’uns 200 carrers. ... serà una mega-superilla? sí Perquè les superilles estan formades per nou illes?

Aquestes són les típiques i es van fer així perquè donant la volta en cotxe a tota la superilla a uns 30 km per hora trigaries uns cinc minuts i a peu seria un temps similar. Si fos més gran, seria una incomoditat per als ciutadans i veïns. Estem “urbanitzant el cotxe”, que és un artefacte que és necessari si s’utilitza bé però a la ciutat de Barcelona no és necessari.

Jo sempre utilitzo bicicleta.

Si mirem un plànol de Barcelona, veureu que un 85% dels carrers són pels cotxes. Tots els carrers estan plens de cotxes i són d’asfalt.

Amb la creació de les superilles, es treuen el 70 % dels cotxes i vehicles a motor de Barcelona.

Nosaltres el que fem és mirar cap al futur perquè els barcelonins visquin millor.

A les persones que tenen resistència, quin missatge els donaria?

Doncs que tinguin paciència. És necessita acostumar-se a un canvi d’hàbits. D’entrada les persones acostumades a passar sempre amb el cotxe per un carrer s’enfaden molt, fins que s’adonen que els seus fills poden jugar al carrer, que la gent gran pot estar xerrant sense molèsties pel soroll, que si pot fer esport, que s’hi pot fer cinema i se’ls ha de donar un o dos anys perquè s’acostumin.

La xarxa ortogonal d’autobusos esta pensada per a poder atendre la mobilitat entre les superilles. El temps d’espera a les parades d’aquestes autobusos serà de 4 minuts i així els usuaris tindran la sensació de no esperar.

El vehicle més important per al futur seran les bicicletes elèctriques perquè son un medi de transport saludable i eficient.

Amb les superilles baixaria la contaminació, el nivell de soroll, els accidents de trànsit i la temperatura. Les superilles aporten biodiversitat fent una catifa verda al terra i també als terrats per fer baixar “la febre” de la ciutat. Evitaríem atacs d’asma i bronquitis.

Les superilles son un projecte que ho resol tot sense trencar res. Per fer les 500 superilles a Barcelona només cal reduir un 15% dels cotxes. Una ciutat on els qui manen seran els ciutadans que van a peu, on al carrer tothom se senti com a casa.

La casa de tots és el carrer.

119

DANI GRANADOS ARQUITECTE. ARQUITECTE TÈCNIC Quina és la teva feina? Què es fa al teu taller?

La meva feina era doble. Jo tenia un taller amb uns treballadors i feiem maquetes per arquitectes, per ajuntaments, per institucions, per alguna escola… També permetia que gent de la universitat vingués a aprendre. Jo els ensenyava, com artesania. Penseu que en les maquetes tu estas barrejant tot el coneixement tècnic amb l’artesania. A les maquetes sempre hi ha objectes o persones, que són els que donen l’escala. L’escala és el que et permet saber quina mesura real fa. Les maquetes són una eina que s’utilitza molt en el món de l’arquitectura per explicar el que estàs dissenyant. Permeten explicar com quedarà abans de construir.

Com vas arribar a fabricar el prototip del panot Diagonal? Quan es va fer?

Es va fer al juliol del 2013. Jo era molt amic del Robert Terrades . Em va dir que no teniem molt temps per fer la mostra, i jo la podia fer més ràpid. Les mostres normalment les fan les marques que fan els panots i aleshores requereixen molts més pasos. Jo, si faig una peça, que us n’he portat quatre, representa menys feina, perquè no és una cadena de producció. És el que es diu un prototip. Fas un per després fer molts.

Quant va trigar el dissenyador del panot a dissenyar-lo? Va presentar un disseny o més?

El Robert tenia molt clar que el disseny era

aquell i ell sempre ho va defensar. Jo no treballava amb ell al seu estudi però que jo sàpiga no hi va haver cap altre disseny. Ell va persistir molt en aquest disseny que és el de la fulla.

Va ser difícil fer el prototip del panot?

No, molt difícil no. La dificultat va ser que realment servís i que realment l’arquitecte, que era el Robert Terrades, acabés content amb el que li entregàvem.

Perquè entengueu com es fa un motllo: tu parteixes d’una forma que és el positiu. De la forma es treu el motllo, que és el negatiu.

Després torna a sortir el positiu. Aleshores tens una còpia.

El primer el vas fer de fusta o d’un altre material?

L’has d’esculpir. Normalment ho fas amb material amorf, que és un material que no te forma, i que es pugui modelar. S’utilitza guix, o fins i tot podriem fer-ho amb plastilina. Normalment es fa el que es diu “colades”. Aboques un líquid que després s’endureix.

El primer es va fer amb poliestiré, que és un tipus de plàstic. Com has de fer un motllo, si és material porós la silicona entra pels poros.

Per exemple la fusta. Els poros de la fusta són molt petits, però la silicona entra i després no ho pots desenganxar. Aleshores el que necessites són materials que tinguin molt poc poro.

El plàstic no té poro, si li tireu una gota d’ai-

120 gua veieu que la got queda allà. Si ho fessis amb fusta, l’hauries d’ernvernissar. Així tapes el poro i aleshores si que pots treure el motllo.

El panot Diagonal és antilliscant?

Si. Aquest no, perquè és el prototip i és de guix, però penseu que Escofet, que és la marca que els fabrica, els sotmet a assajos. Els sotmet a proves en un laboratori abans de posar-los, per comprovar si resisteix, si s’erosiona… Són proves equivalents a que les persones el trepitgin tot el dia. També s’ha de garantir que la gent no s’entrabanqui. El relleu d’aquest panot puja només 2 mm. Si pugés més, tothom s’entrabancaria.

I el panot 4B? Les lletres si que surten cap a fora.

Però si et fixes, hi ha molta superfície a dalt i poca abaix. Aleshores, tu trepitges a dalt. El problema és si tens poca a dalt i molta a baix. És quan pots entrabancar-te.

Nosatres vam tenir la idea de dissenyar un nou panot per pavimentar la vorera de l’escola, però vam pensar que potser no és tan fàcil. Com es fa per aconseguir que s’utilitzi una proposta de panot per pavimentar el carrer?

Calen permisos? S’ha de demanar a l’ajuntament? Com es decideix quin disseny de panot s’utilitzarà?

No és tan fàcil. En principi no es poden demanar panots nous a l’ajuntament. A veure, vosaltres si ho demaneu potser si perquè vosaltres sou un grup molt simpàtic, però per lo general no es poden demanar. No pots fer panots nous perquè el panot pertany a la via pública, que la fa l’ajuntament i és qui decideix quins panots posar. El cas de la Diagonal és un cas excepcional, perquè és la Diagonal, només hi ha una a Barcelona. És molt gran,

hi cap molta gent, es fa molta activitat i estava molt antiga. Encara hi ha trossos que s’estan arreglant. Portem molts anys construint la Diagonal. Aleshores si que, diguessim que per conmemorar el moment, l’alcalde d’aquell moment va considerar que era una bona situació per posar un paviment nou. El panot Diagonal és l’últim que s’ha fet i jo crec que es trigarà bastant encara a fer-ne un de nou. En el fons, cadascun dels panots de Barcelona correspon també al moment social i de transformació de la ciutat. Costa molt transformar les ciutats perquè és molt car.

No sempre es pot fer.

Hi ha alguns models de panot que en queden molt pocs. L’ajuntament ja els intenta protegir, com si fos una runa romana. Fins i tot hi ha guies que t’indiquen on estan els panots.

Perquè el panot té aquestes mesures?

Fa 20x20 cm. i és la mida que fan els altres panots. Es fa així perquè no és molt gran i el pot agafar una persona. Així són més fàcils de col·locar. Si fossin més grans potser caldrien tres operaris per col·locar-ne un.

Nosaltres ens preguntàvem com són els panots arreu del món i vam fer una petita investigació a través de Google Maps. La majoria dels que hem trobat no s’assemblen molt als de Barcelona. Gairebé no hem trobat panots de la mida dels de Barcelona i amb els dibuixos en relleu. Hem vist que és un tret molt característic de la nostra ciutat.

A Berlín hi ha uns panots, que no tenim aquí, molt característics. Són pedres. Tenen forma cúbica, com un dau. Són petits. Els utilitzen perquè són fàcils de desmontar. Quan hi ha, per exemple, una fuita d’aigua, s’ha d’aixecar el paviment. Aquestes pedres es poden

treure, es repara l’avaria i es tornen a posar.

Aquí a Barcelona quan es fa una reparació el primer que es fa és trencar-los. A Berlín, d’aquesta manera, poden reutilitzar el mateix paviment. A més, són de dos colors diferents i poden fer dibuixos.

A alguns països no hi ha paviment.

Es que també depèn molt de si plou. Penseu que abans, a Barcelona, quan plovia s’enfangava tot el terra. El panot el que fa és que quan plou no deixa entrar l’aigua dins del terreny, sinó que la fa córrer per la superfície. És el que es diuen aigües superficials. Com que a sota tens el metro, túnels… impedeixes que l’aigua baixi, per a que no s’inundin les coses. L’aigua es recull superficialment i va a les clavegueres. Però no tots els països tenen la mateixa climatologia. No plou igual a tots els països. També hi ha el tema dels diners, perquè pavimentar el carrer costa molts diners.

Les coses sempre depenen de molts factors.

Dani Granados resolent dubtes dels panots

121

FEM XARXA

122 Taller de clownching Marisol Casas, clown Taller de clown a la comunitat de petits

Cohesió d'equip Clowncoaching, formació en pedagogia sistèmica o ioga, son algunes de les activitats que com a equip hem desenvolupat aquest curs. Descobrir el nostre personatge interior sense complexes, adonar-nos que al claustre hi ha un nombre semblant dels que son més foc, aire, terra o aigua, o mitjançant els mantres aprendre a relaxar-nos, ajuden a fer escola.

Implicar-se en la construcció d’un projecte comú amb els i les altres, trobar un camí comú i, sentir-se a gust amb els companys i amb la feina, trobar sentit a la feina que estàs fent, son els propòsits de cada curs per la cohesió de l’equip.

123

marisol casas ACTRIU, CLOWN I ESPECIALISTA EN TEATRE TERAPÈUTIC Clownching per mestres de l'escola Octavio Paz. Vaig tenir el privilegi de fer classes de Clownching a l’equip humà de l’escola Octavio Paz. El ClownChing és un aprenentatge universal: aprenem mirant nos els uns als altres, més aviat sentint-nos els uns als altres, a base d’exercicis de Clown. Per fer-ho, hem d’intentar estar desprotegits d’hàbits que adquirim a la societat, com el quedar bé, les estratègies que adoptem, l’engany -i l’autoenganyconscient o inconscient, la pressa constant, la competitivitat...

En definitiva, es tracta de fer reviure l’infant que tenim dins nostre mentre seguim essent adults.

Dins de l’equip humà de la escola Octavio Paz vaig poder observar que, com en cada grup amb que he treballat des de fa uns 25 anys, al principi hi havia algunes resistències, però també que en general les persones estaven

amb les finestres prou obertes com per poder ventilar aquests vicis que hem adquirit de la societat.

A la segona sessió, ja vaig poder comprovar que les seves mirades brillaven més, començava a aparèixer l’infant gràcies a les disfresses que cadascú va triar de posar-se.

El que em va emocionar més va ser que cada persona del grup semblava tenir el seu propi Clown, ja a la segona sessió. I tenir el teu propi Clown, què vol dir? Ser capaç de ser un mateix/a sense tants complexes, mirar a les altres persones als ulls, mostrar la pròpia vulnerabilitat i jugar amb ella, jugar amb les nostres vergonyes i amb els suposats “defectes” que creiem que tenim.

Cap a les sessions del final, tot ja anava sol!

Va ser com una metamorfosi Clownica!

Va ser com descobrir-nos de nou! Als mestres que van participar a les sessions de ClownChing els hi agraeixo la confiança que van depositar en mi i en ells mateixos “S´hauria de deixar que la criatura, sigui allà a on sigui, pugui satisfer sincerament els seus desitjos”. Francesc Ferrer i Guàrdia.

124

Carles Parellada MESTRE I TERAPEUTA DE PEDADOGIA SISTÈMICA

Al llarg d’aquest curs he tingut la oportunitat de compartir amb l’Equip Educatiu de l’Escola unes sessions de formació al voltant de la Pedagogia Sistèmica, enfocades especialment vers el treball en equip, la comprensió de les dinàmiques emocionals en els espais de relació, i la millora de la comunicació en la intervenció educativa. Per a mi ha sigut una experiència molt agradable i profitosa, i agraeixo a l’equip la seva disponibilitat i participació. Un gran Equip!

Espero que estigueu molt bé, encarant el darrer tram del curs. Molts records per a tot l'equip, i una abraçada!

En Carles Parellada a l’escola

125

Mari Carmen Murillo PROFESSORA DE KUNDALINI IOGA I PROFESSORA DE FILOSOFIA “Ioga a l’escola”… i a tots se’ns presenta a la ment la mateixa imatge: un grupet de nens practicant ioga. Però aquesta vegada no és precisament aquesta la imatge que, com a professora de ioga, recullo cada dijous a la tarda a l’Octavio Paz. La meva imatge és la d’un grup d’adults que normalment estan a l’altra banda de l’ensenyança: els mestres. A l’Octavio Paz van decidir que el benestar d’un col·lectiu tan important com és el d’aquells que acompanyen al nen cada dia en el seu creixement, havia de cuidar-se de la millor manera possible, i escolliren una tècnica mil·lenària per treballar cos, ment i esperit, els tres vessants de l’univers humà.

El primer dijous, va ser un dia d’expectació per a tot el grupet, per a mi també. Des del primer moment vaig veure mestres i educadors que venien a participar amb ganes i il·lusió. Aquesta tècnica, el kundalini ioga, comporta, entre altres coses, un alt grau de relaxació, millorant la claredat mental i emocional, optimitzant així els propis recursos com a persona.

Després d’uns mesos de pràctica, he vist una evolució en el grup, i no solament pel que fa al treball físic, sinó de tot allò que acompanya a la pràctica del Kundalini: mantres, pranayames, meditació… pràctiques que als Occidentals ens costa encaixar en el nostre univers racional.

Cada dijous, cansades després d’una jornada laboral, ahí estan les mestres i treballadores de l’Octavio Paz. Cada dijous marxe una miqueta més feliç de compartir aquesta experiència, de poder compartir quelcom en el que crec.

La transformació cap a un món millor passa per l’acompanyament que se li dóna avui al nen, i ahí estan en primera fila els mestres.

El ioga, com a eina transformadora, ha d’estar present a l’escola. Així ho crec. L’Octavio Paz, un referent en l’educació dels nens, també.

Sessió de ioga

126

Espai migdia ESPAI MIGDIA OP, MÉS ENLLÀ DEL MENÚ ESCOLAR Enguany, l’Espai Migdia OP també ha hagut d’arrencar un curs amb limitacions sobrevingudes. No obstant, i malgrat els canvis, no hem deixat mai de banda l’objectiu principal de l’equip educatiu. Fer de l’espai migdia un espai on tots els infants puguin sentir-se’n part essencial i acompanyar-los en el seu desenvolupament i aprenentatge.

Aquest curs, i per tal d’adaptar-nos als canvis, hem treballat per a que l’esbarjo esdevingui el més dinàmic possible tot i els espais de cada grup. Han estat els propis infants els que han creat i generat gran part dels jocs que s’utilitzaran en cada racó i que facilitaran tant les dinàmiques grupals com la convivència i sinèrgia dels espais del pati. Convençuts que l’infant és l’eix del projecte i que l’espai migdia és més que un espai on dinar.

127

Un racó de conversa i calma Jugant durant l’estona de lleure

128

AFA CURS NOU, AFA NOVA S’inicia un curs nou, un curs especial, ple de restriccions, de mesures de seguretat sanitàries, de mascaretes… però també un curs ple d’il·lusions, d’esperança, d’emocions per veure que ens depararà.

El 23 de setembre de 2020, l’AMPA de l’OP va convocar una assemblea extraordinària i de benvinguda a famílies noves i veteranes per, presencialment, mirar-nos als ulls i fer un repàs de la trajectòria el curs anterior, i també per demanar voluntaris/es per a realitzar un canvi de Junta. En aquesta reunió ja es va respirar un ambient de cohesió, de grup. La Yolanda, amb el seu caràcter divertit i afable, va fer la demanda per crear una nova AMPA, i recordem com no ens va costar gaire a tots els que avui dia formem part de l’equip, engrescar-nos i aixecar la mà.

De mica en mica van anar sortint voluntaris: la Leo, presidenta que capitaneja el grup però que va deixar clar des de l’inici que no hi havia jerarquies, que l’AFA (aquest ha estat un dels nostres reptes, canviar a Associació de Famílies d’Alumnes), som tots; la Susana, segona a bord; el Dani, a qui sempre rendim comptes; l’Anna, que tot ens ho anota i deixa recollit al Drive; i la Rasha, la Mariela, el Javi, la Glòria, la Cris, la Inés, la Meriu i la Suria, que, com formiguetes, hi anem dient la nostra, junt amb tots els col·laboradors/es de l’AFA, que sense tothom no hauria estat possible tot el que hem fet.

Els inicis van ser força intensos, amb molta feina: el canvi de junta, organitzar-nos per atendre presencialment famílies, creació i revisió de socis, aprendre a gestionar extraescolars i coordinar-nos amb l’escola... Tot això i, a més, conèixer-nos entre nosaltres, fer reunions telemàtiques, veure els punts forts de cada un dels integrants del grup i començar a treballar en comissions.

Un cop aquí, hem organitzat diverses xerrades per a famílies; hem elaborat contes telemàtics per a les festes de Nadal; hem col·laborat amb l’escola en diferents festes com l’Altar de Muertos, Sant Jordi o fi de curs; hem engegat una extraescolar d’anglès i supervisat la resta d’activitats, hem participat en la xarxa de la #Revoltaescolar amb altres AFAs i hem estat organitzant els talls de

carrers quinzenals per aconseguir un entorn escolar segur.

A més a més, seguim buscant reptes en què poder posar el nostre gra de sorra i d’aquesta manera contribuir a la millora de l’educació dels nostres infants com a integrants que som de la comunitat educativa.

Ara, un cop arribem al final del curs, mirem enrere, veiem tota la feina feta i, amb molta satisfacció, posem un somriure sota la mascareta i esperem expectants, què ens depararà el nou curs i quines famílies s’animaran a unir-se a l’AFA en aquesta aventura tan gratificant que és formar part de l’escola dels nostres fills i filles. Us hi esperem!

La junta de l'AFA sempre present a l'escola

129

Testimonis del canvi

130

marta esteve

Directora de la Fundació Carulla Fundació Carulla i Escola Octavio Paz / Escola Octavio Paz i Fundació Carulla. Ànimes bessones, tàndem, binomi...? Com que el nom no fa la cosa, tan se val la paraula que triem.

Totes funcionen per expressar la idea que la part educativa de la fundació no es pot explicar sense l’escola i que els últims anys de l’escola no s’entendrien sense la fundació.

Nosaltres estem convençuts que la cultura transforma. Que el poder que tenen les arts per fer avançar, millorar, solucionar necessitats i problemes de persones, comunitats senceres i territoris és infinit. I aquesta poderosa capacitat, quan s’aplica a l’educació, el resultat és sistèmic.

A la fundació estem convençuts que la cultura transforma l’educació, l’educació transforma les persones i les persones transformem el món. I un clar exemple d’aquesta capacitat transformadora és l’Octavio Paz. El centre dona sentit al nostre convenciment i a la nostra oferta educativa. És una espècie de banc de proves amb uns resultats excel·lents i alhora un referent.

Encapçalat pel Xavier López, l’equip de l’Octavio Paz no només educa emocionant des de l’art al seu alumnat, sinó que és una font d’inspiració inesgotable per millorar els Baldiri i adaptar-los a la situació excepcional de pandèmia que estem patint, per compartir

aprenentatges a l’hora de crear el nou programa d’innovació educativa de la fundació, el Connexions, o per inspirar els lectors de la publicació La Nadala, aquest any que l’hem dedicada a com la cultura transforma l’educació.

La nostra és una connexió que ens porta a imaginar un món millor, amb infants més creatius, lliures, crítics, sensibles, resilients...

Un somni emocionant que vaig tenir el privilegi de compartir durant la presentació del llibre del Xavier, Mestres d’un mestre.

Gràcies Xavier i equip de l’Octavio Paz pel vostre mestratge i per compartir-lo generosament amb la Fundació Carulla.

Potenciant la diversitat de llenguatges Instal·lació col·laborativa amb les comunitats de veïns per Nadal

131

132

Laia Bou

Inspectora d’Educació Vallés Occidental Ara ja fa quatre cursos que la Desi* de 2n d’ESO m’esperava a la porta de l’aula, fet estrany, per dir-me tota contenta: “Hoy he venido a l’instituto porque toca proyectos”. Em vaig quedar molt parada. La vaig convidar a passar a dins amb un somriure.

Al cap d’unes setmanes, la Carmen, també de 2n d’ESO, va deixar de venir al centre, va passar una setmana, dues i fins a tres setmanes. La situació no pintava bé, temíem en què pugués caure en un absentisme cronificat.

La vam trucar i ens va explicar que se sentia molt petita a l’aula, que li costava molt fer les tasques, que no servia per a res… Terrible, oi?

Li vam oferir el dia del protagonista a l’aula: va explicar com es sentia als seus companys, van acabar tots abraçats. No no va tornar a faltar. A 4t va graduar.

Quin sentit té l’escola?

Té sentit si ofereix sempre la possibilitat que l’alumnat sigui feliç, que se senti acompanyat i que per tant, pugui anar dibuixant el seu projecte de vida. Per això cal que es pugui oferir a tots els infants i joves les millors oportunitats educatives centrades en el desenvolupament de competències. L’adquisició d’eines per viure i conviure en societat, per canviar presents i projectar nous futurs, noves il·lusions. Perquè tot infant té dret a una educació de qualitat.

Quan parlo d’innovació és perquè entenc que ens permet transformar i, sobretot, ens permet canviar realitats, com la de la Desi i la

Carmen. Realitats molt complexes arreu de centres de Catalunya de gran complexitat i no tanta compleixtat, perquè la necessitat d’oferir possibilitats de millorar el present dels nostres alumnes o de canviar-lo ha de ser una de les nostres fites.

Hauria de ser un objectiu comú? crec que sí.

Els models de transformació de centre haurien de partir de la visió que es té de l’alumnat, a curt i a llarg termini, sempre pensant en el seu benestar. Això implica compartir amb el claustre, amb la comunitat, un propòsit educatiu centrat en el desenvolupament de competències, en el aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a conèixer i aprendre a conviu-

re, on només un equilibri treballat d’aquests aspectes oferirà una educació de qualitat als infants i adolescents.

Crec que l’escola pot transformar vides, i que com deia Paulo Freire, canviar a persones que canviaran el món.

Ara més que mai, en el present canviant i complex que vivim, ens urgeix repensar l’educació cap un model educatiu que garanteixi la sostenibilitat del món a través d’una educació de qualitat per a tothom. *Tots els noms son ficticis per preservar l’anonimat de l’alumnat.

133

lara gimenez

Educadora especializada en el desenvolupament de les capacitats màtematiques La matemàtica que s’aprèn tocant a l’Octavio Paz.

Descobriment, experimentació i aprenentatge Sessió de formació en matemàtiques manipulatives

Quan una escola t'expressa el seu desig d'obrir-te les portes perquè entris amb tots els teus materials, propostes i et converteixis en inspiració i reflexió conjunta per a tot el claustre, entomes aquesta invitació amb gran gratitud i respecte.

Sé que cada escola porta la seva traça de

camí en didàctica de les matemàtiques, dibuixada per les petjades de totes i tots els seus mestres, i que el meu encreuament puntual en aquesta desitja aportar canvi, alegria i grans dosis de cura en el desplegar de les habilitats matemàtiques. Assumir aquest repte dins de l'Octavio Paz on tot l'espai respira tanta sensibilitat i reflexió profunda m'ha impressionat des del primer dia de formació.

Han estat quatre dies on els materials i les propostes sortien de les meves bosses per omplir de matemàtiques cada un dels Cicles.

Arrelada als continguts del currículum procuro nodrir els infants amb vivències sensibles que els ajudin a desplegar les seves habilitats i mirada matemàtica àmplia i així ho transmeto als mestres.

L'escolta atenta de totes les meves reflexions, les preguntes dubtoses junt amb les preguntes curioses, la mirada interessada sobre tota proposta, la presencia real i virtual (tinc la imatge dins del cercle de mestres d'un espai buit reservat a la càmera d'un ordinador perquè una de les mestres hi pogués ser des de casa seva) i l'acolliment càlid rebut en tot moment, no em deixa espai pel dubte. Si miro des del punt del camí on ens hem creuat la vostra traça sé que el meu ressò hi serà present i això em fa feliç.

134

fos una nena més, els fils de conversa provocadores de més preguntes de les rotllanes, les propostes d’activitats per aprendre fent i l’acompanyament emocional, de manera propera a cada infant.

coral regí

Directora escola Virolai

Observació entre iguals

Fa uns quants anys que comparteixo vivències i experiències amb els amics de l’Octavio Paz i cada any tinc la sort de poder apropar-me a una escola viva, a una escola que podia encantar-se amb tot el reconeixement que ha assolit i que, molt al contrari, es reinventa i millora cada dia.

I el que més emociona és que es reinventa i millora cada dia pensant en els infants.

Aquest any he tingut la sort de més enllà de les visites i la formació, de poder compartir estones quotidianes... he pogut viure com si

Més enllà de les distàncies i de les mascaretes a l’Octavio Paz, es respira, es viu proximitat, estimació, es percep el vincle invisible però molt fort i intens entre tota la Comunitat. I el fet de poder observar les seves aules sent invisible, m’ha permès descobrir el tresor més gran de l’Octavio Paz, la coherència de tot l’equip d’educadors. A l’Octavio Paz, es fa realitat l’essència del lideratge transformador d’en Xavier Lopez, que aconsegueix que el projecte no sigui ja compartit per tot el Claustre, sinó que anem més enllà.

I llavors veiem que el projecte s’enriqueix i creix en cadascun dels seus espais per la vivència i l’empenta de l’equip d’educadors i en l’empoderament dels infants, veritables protagonistes del dia a dia de l’Octavio Paz. I aquest any a l’entorn del projecte del Carrer, de la ciutat, els alumnes estan aprenent a veure la seva ciutat d’una manera creativa, vivencial, vinculada als seus interessos: Són protagonistes!! Veuen el carrer com el seu carrer, Barcelona com la seva ciutat. Estem educant veritables ciutadans capaços de comprometre’s per millorar la ciutat amb una aposta creativa i sostenible. A l’Octavio Paz estan posant en joc tot el poder transformador de l’educació. Gràcies OP!!

135

Equip humà

136

Equip humà 2020-2021

137

petits mitjans grans 1P: Jemily Abreu, Eidan Calle, Sira Conesa, Hera Macias, Roberto Pérez, Gerard Villanova, Jana Yep, Martí Bayés, Ainara Campos, Guillermo Da Costa, Alex Gasa, Laia Mendoza, Alexander Pérez, Nil Ramírez, Noa Rivas, León Beadle, Adam Ben Massaoud, Albert Canario, Biel Carapuig , Elna Castell, Amely Castro, Bruno González, Elsa Kamdom, Tian Rodríguez i Aya Taki.

2P: Martina Alba, Leo Calleja, Ona Farrés, Júlia Galera, Noa Milà, Berta Minaya, Khloe Rabasco, Nicolas Vich, Eric Yago, Jeremy Abreu, Miotisoa González, Amaia Izquierdo, Jennifer Juanazo, Adrian Núñez, Albert Romero, Angela Valenciano, Izan Varea, Teym Vinyals, Tommaso Amabili, Marwa Bourguiba, Josep García, Daniyal Munir, Marina Rubio, Biel Villalta i Jordi Villanova.

3P: Nordi Abdel-lah, Yassin Ben Massaoud, Leona Chacón, Andy Xinyue Chen, Dafne Redó, Valeria Morillo, Emma Quinto, Marc Serrano, Victor Yago, Maikel Aarón Díaz, Lamine Corel Sane, León Diego, Berta Flores, Martí López, Lluc Mendoza, Ian Montero, Adam Mounim, Clara Turégano, Irina Bedoya, Yeray Belmonte, Roc Cañabate, Martina López, Melany Solarte, Camila Vélez, Gabriel Vich i Biel Witemburg.

1M: Emely Canario, Junior Candé, Lluna García, Harold Medina, Daniela Uriol, Bruno Balista, Eric Jaldin, Valentina Olaya, Nerea Valcarcel, Omar Carrión, Bruna Leporati, Anna López, Dylan Meza, Samer Ruiz i Sofia Andrade.

2M: Edine Gaset, Mia Grünig, Violetta Godoy, Catalina Ramos, Jorge Barahona, Ainhoa Campos, Laia González, Joshua Belarmino, Nasim Sakane, Pep Domingo, Juan Manuel Ramírez, Ona Andreu, Yulenny Cuevas, Rida Khouyyar, Vael Milla, Jose Luis Nvumba, Giselle Solarte i Rita Turégano.

3M: Nicole Encarnación, Ender Macias, Gianna Medina, Armaandeep Singh, Yiting Ye, Oriol Coy, Lorena González, Shany Lee, Maryam Maryam, Ainhoa Pérez, Damian Vélez, Erick Almanzar, Roc Castell, Tasnim El Fki, Enqi Liu i Juan José Rodríguez.

4M: Guadalupe Díaz, Yamilet Escobar, Kyla Magnan, Angel Gabriel Sandoval, Marc Vila, Joan Abreu, Biel Cañabate, Gurnoor Kaur, Alisson Pineda, Ana Sumareh, Sara Alcaraz, Mathias Amaya, Lyaa Morjane, Wen Ru Yu, Carles Domingo i Samuel Gutiérrez.

1G: Rhaiza Belarmino, Yudenny Jiménez, Zin Den Saddakia, Aris Vila, Aitana Villalta, Shahzaib Ashraf, Filippa Cañas, Cristina Falcón, Karla Martínez, Margarita Mkrtchyan, Fabiano Seas, Arnau Andreu, Gabriel Araujo, Jenson Benalcázar, Jose David Munguía, Keixin Qiu i Biel Terricabras.

2G: Aisha Díaz, Hans Müller, Aaron Nemkul, Dariel Sacon, Bairon Valencia, Damián Soliz, Yajie Li, Milena Mkrtchyan, Laia Ruiz, Adam Saddakia, Laura Silva, Ana Fernanda Castellanos, Nicole Alegria, Hugo Benito, Kenny Duran, Muhammad Masab, Yerko Orellana i Joan Zegarra.

3G: Louaye Alaoui, Ronald Díaz, Hongyan Chen, Laura Vargas, Julio Abreu, Charmin Almonte, Alessandra Bastida, Amina Boualleli, Lily Johns, Victoria Rubio, Jie Wang, Jordi Díaz, Daniela Laines, Oliver Jaldin, Pau Martínez, Mariana Puentes, Adam Torras i Feiner Herrera.

4G: Elisabeth Barahona, Petro Herman, Hui Liu, Tatiana Müller, Adrià Pérez, Zoe Rabasco, Dorian Castro, Lusia Cochior, Abdellah Khouyyar, Daniel Mantea, Raquel Oliva, Samanta Rosero, Matias Alvarado, Erik Avila, Mariama Candé, Lluc Terricabras i Hao Zhang.

138

op-team MESTRES: Patricia Alguacil, Rosa Calderero, Ana Camacho, Carolina Chacón, Míriam De Pedro, Xavi Forcadell, Alícia Godes, Elena Guillén, Paula Llull, Xavier López, Fani Mas, Fàtima Mohadr, Gemma Pariente, Mercè Ponsa, Carme Rodríguez, Laura Sánchez, Lorena Torrijos, Elías Vera, Ana Vicálvaro i Isabel Vila.

Granados, Carles Casamor, Paco Belmonte, Fabiana Valdoski, Suria Boumenjel, Anna Carreras, Susana Mendoza i Carolina Hernández.

VETLLADORA: Txell Garcia.

MARES I PARES DELEGATS I FAMÍLIES.

TEEI: Marina Montilla.

FEINERES: Maria José Juárez, Maria Olivares, Mari Angeles Fernández i Esther Hernández.

TIS: Raquel Farràs.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta Traveria i Eduard Morón.

MESTRES VOLUNTARIS: Antonio Extraña.

ALUMNES EN PRÀCTIQUES: TEI: Maria González, Sandra Gegúndez. MESTRES: Alba Jalencas, Aleix Arqué, Ferran Cervelló, Laura Celeiro. PEDAGOGIA: Clàudia Abad.

EQUIP DE MIGDIA: Txell Garcia, Trini Martos, Àngels Elvira, Nana Chitishvili, Angi Mallen, Judith Bonjorn, Regina Merino, Georgina Boixet, Guille Sanchís i Maria Palet.

COL.LABORADORS: Joaquín Pérez, Santi Serratosa, Mariona Genís, Rubèn Pineda, Salvador Rueda, Dani

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ

FACILITADORS: Coral Regí, Carles Parellada, Lara Gimenez, Marc Alabart, Desiree Hortigon, Anna Guarro, Maria Alcover, Vanessa Rojas, Joana Mora, Berta Fontboté, Mar Perelló, Teresa Macià, Mònica Blasco, M. Carmen Murillo, Marisol Casas i Xavier Palomino.

EXPERTS: Xavier Palomino, Edoardo Piras i David Mateo.

ALIANCES: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Museu d’Història de Barcelona, Museu Picasso, Museu del Disseny, Fundació Arrels, Fundació Carulla, Centre d’Art i Disseny Escola Massana i Fòrum Futurs de l’Educació.

INSPECCIÓ D’EDUCACIÓ: Delmiro Antas.

COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: M. Jesús Sanz.

SERVEIS EDUCATIUS: M. Àngels Escuder, Alicia Tudela, Anna Garcia i Gemma Bartolomé.

AGRAÏMENTS: Maria Truño, Carlota Benet, Toni Casares, Coral Regí, Imma López, Eduard Vallory, Elisabet Pedrosa, Sara Cañete, Columna edicions, Associació de Mestres Rosa Sensat, Fundació Carulla, Sala Beckett, Teatre Nacional de Catalunya, Fundació Bofill, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Catalunya Ràdio, TV3, La Xarxa, Diari Ara, La Vanguardia, El Periódico, Cadena SER, Diari de l’Educació, Consolat de Carrera de Mèxic a Barcelona, Escola La nostra Comarcal (Picassent), Escola El Puig (Esparraguera), Escola Virolai (Barcelona).

A totes les ESCOLES, INSTITUTS, CRPs, EBM, LLARS D’INFANTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat per aprendre i compartir junts.

A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a fer d’aquest curs 2020-2021, un curs en el carrer.

139

Instal·lació artística el CARRER

140

col·laboradors

141

142

www.escolaoctaviopaz.cat