OP MAGAZINE 24-25

CURS 2024-25

Disseny: Màrius Núñez Fdez. Fotografies: Escola Octavio Paz

Textos: Escola Octavio Paz

C/Mallorca 657, Barcelona

Tel: 93 349 02 95

mail: a8052165@xtec.cat www.escolaoctaviopaz.cat

Editorial Ana Vicálvaro

DIRECTORA ESCOLA OCTAVIO PAZ

LA BONICA MELODIA DEL CURS 24-25 A L’OP

Amb molta il·lusió, presentem una nova edició de l’OP Magazine. Aquesta bonica eina de documentació que ens ajuda a poder compartir un cop més amb tots vosaltres, a través d’aquestes pàgines, com han sonat les vivències i experiències que la comunitat de l’escola Octavio Paz hem viscut aquest curs.

El SO ens ha acompanyat aquest any a través del projecte de recerca anual i ens ha permès descobrir el meravellós món de la música, la llengua de signes catalana, la ràdio, la sonologia… comptant amb excel·lents professionals i experts d’aquests mons com ara el Palau de la Música Catalana, l’Escola CEE Josep Pla, l’ITAEB, l’ESMUC, la Fàbrica de Creació, famílies de l’escola, etc. Ha estat un gran plaer que aquestes entitats i persones hagin format part de l’escola aquest curs. Us convido a llegir més endavant a l’apartat d’Aliances, al de Parlem amb i a través dels recorreguts dels diferents grups de referèn-

cia com s’han viscut els vincles amb tots ells i les experiències tan gratificants que s’han desenvolupat generant vincles que perduraran de ben segur per als cursos vinents.

Ha estat un curs de traspàs i de renovació de part de l’equip humà en el qual el nostre objectiu com a nou equip directiu i, des de l’estima que sentim cap a l’escola, el seu projecte i la seva comunitat, ha estat en tot moment vetllar per assegurar la sostenibilitat i continuar consolidant el projecte educatiu de l’escola.

Voldria agrair a tothom que ha posat la seva nota especial a aquest curs, infants, famílies, equip humà i personal d’administració i serveis per fer possible aquesta melodia tan maca que ens ha acompanyat al llarg d’aquest curs.

Us deixo amb les pàgines d’aquesta revista que amb molt de gust us hem preparat la comunitat de l’escola Octavio Paz.

Espero que les gaudiu!

OP-INNOV@

PrOPosem

menú de pati

Els infants de l’escola OP, mitjançant les delegades i delegats de cada aula, es reuneixen un cop per quinzena per decidir les activitats per fer al pati. Al llarg del curs han aconseguit transformar el pati en dos espais: d'una banda, un espai de calma, on es fan postures de ioga, jocs de construcció i altres activitats on la relaxació es posa en el centre; de l’altra, l’espai de moviment, on trobem propostes de jocs inclusius i internivell. Es tracta de propostes no competitives i que serveixen per moure's tant com sigui posible, compartint l’espai i fent una autogestió del joc i les normes.

Aquest moment de presa de decisions col·lectives també ha valorat que era necessari mantenir les propostes de bibliopati, jocs de taula i escacs encabint, així, les activitats intel·lectuals d’oci dins del pati.

Agraïm la seva predisposició a trobar els millors recursos per fer que el pati sigui inclusiu, amable i acollidor.

Assemblea i Consell d'infants

Volem posar en valor dos processos democràtics que duem a terme amb els infants de l’OP:

L'assemblea: espai de trobada en cercle que realitzem, diàriament, al matí. Les temàtiques són lliures: podem abordar les activitats del cap de setmana però també poden aflorar preocupacions, necessitats o conflictes que caldria treballar. Aquesta estoneta on seure'ns, mirar-nos i escoltar-nos ens acostuma a exercitar el respecte cap a les opinions, emocions i experiències dels altres i es converteix en una gran font d’unió entre iguals.

El consell d’infants: aquest instrument posa al centre la voluntat de l’alumnat, fent-lo partícip de les transformacions que s’aniran duent a terme. És aquí on els representants de cadascuna de les classes (delegats i delegades) porten les propostes de millora de l’escola i les inquietuds col·lectives. Escoltant les seves idees i propostes seguim construint un espai educatiu inclusiu, més adaptat a necessitats concretes en l’àmbit lúdic, de l’aprenentatge i de la socialització.

Franges de treball globalitzat

CONSTRUIR APRENENTATGES

A TRAVÉS DE LES FRANGES DE TREBALL GLOBALITZAT

El projecte educatiu de l’escola Octavio Paz planteja un canvi de mirada i d’estratègia per afavorir l’aprenentatge competencial dels seus alumnes, amb l’objectiu de respondre de manera eficaç a les necessitats reals dels infants, les famílies i la societat del segle XXI.

Amb el compromís de desaprendre per aprendre de nou, es van abandonar els aprenentatges estructurats en matèries estanques, amb un canvi de focus del treball individual envers el treball en equip, amb l’obertura de l’escola a l’exterior establint aliances de col·laboració amb institucions de prestigi i amb la implicació de les famílies en el funcionament de l’escola.

Les relacions humanes i l’aprenentatge per a la vida són els fonaments que garanteixen l’oportunitat de construir aprenentatges significatius, globalitzats i connectats amb la realitat.

L’estructura organitzativa del centre promou l’ensenyament col·laboratiu, la docència compartida i el treball internivell. A més, les franges de treball globalitzat, com ara els ambients d’aprenentatge, els espais competencials, el projecte de recerca, els laboratoris de llenguatges i les capses de treball globalitzat contribueixen a crear un context d’aprenentatge enriquit, més proper a les inquietuds i interessos dels infants i afavoreixen la construcció del coneixement de manera vivencial, activa i contextualitzada.

Les relacions humanes i l'aprenentatge per a la vida són els fonaments que garanteixen

l'oportunitat de construir aprenentatges significatius, globalitzats i connectats amb la realitat

Comunitat de petits

Dibuix al natural d'un bodegó de fruites a l'ambient

Som artistes.

Joc del batanimo a l’ambient Experimentem.

Confegim el nom a la taula de llum a l’ambient Ens comuniquem.

Observació dels insectes pals amb estris científics.

El taller de costura a l’ambient Ara som.

El banc fuster del Fem i desfem.

AMBIENTS

d'aprenentatge

Quan els infants arriben a l'escola gaudeixen d'una franja de treball globalitzat que els permet triar lliurement on volen anar segons els seus interessos i necessitats individuals.

Els infants troben unes propostes que comparteixen amb altres infants de la comunitat i acompanyats/des d'un adult referent d'aquell ambient d'aprenentatge. Un cop a l'ambient (Fem i desfem, Ens comuniquem, Som artistes, Ara som, Ens emocionem i Experimentem) es presenten les propostes abans d'iniciar l'estona de joc lliure i al tancament es comparteixen les descobertes i els aprenentatges realitzats abans de tornar al grup de referència. I és així com comença el dia a la comunitat de petits!

Infants construint amb els blocs de melis al laboratori Sensorial.

Al laboratori de Cuina es fan receptes saludables.

Representació de diferents escenes de contes coneguts al laboratori de Contes en acció.

Col·laboració a la cuina entre petits i grans.

Experimentant la flotabilitat al laboratori STEAM

laboratoris

de llenguatges

A la comunitat de petits realitzem els laboratoris de llenguatges, en els quals treballem mitjançant grups estables formats per infants dels tres nivells d’educació infantil (I3-I4-I5), barrejats de manera heterogènia. Cada grup participa en tres rondes de sessions que es basen en experiències vivencials, experimentals i significatives, afavorint així l’aprenentatge actiu i compartit.

Els cinc laboratoris que es duen a terme són: Sensorial, STEAM, Cuina, Música i Contes en acció. A cada sessió, els infants exploren, descobreixen i gaudeixen d’activitats pensades per despertar la curiositat, fomentar la creativitat i potenciar el treball en equip.

“M’ha agradat molt ser el personatge d’un dels contes que els pares m’expliquen” (Ézaro, 5 anys)

“Hem fet ritmes tots junts amb diferents instruments” (Elna, 3 anys)

Deixem volar la imaginació creant figures meravelloses

Ens ajudem i col·laborem per aprendre les lletres del nostre nom Seguim instruccions per preparar menús deliciosos

Racons

A petits fem racons de llengua i matemàtiques, espais dins l’aula on els infants exploren, manipulen i aprenen a partir de propostes actives i vivencials. Mitjançant el joc es fomenta l’adquisició del llenguatge oral i escrit, conceptes matemàtics bàsics, psicomotricitat fina, rimes, comptatge i classificació, entre d'altres.

Cada racó ofereix materials atractius i adaptats a les diferents necessitats, afavorint l’autonomia, la cooperació i el respecte pels ritmes individuals. El coneixement sorgeix de l’experimentació i la curiositat i l’adult acompanya des de l’observació i la intervenció respectuosa. Així, els racons permeten un aprenentatge significatiu integrat en la vida quotidiana de l’aula.

"He gaudit jugant a jocs de taula" (Sham, 5 anys)

"M’ha agradat escriure el meu nom i paraules boniques" (Alan, 4 anys)

CAPSES

d'aprenentatge

Capses de treball globalitzat a la comunitat de petits

Són propostes de treball guiat i globalitzat que afavoreixen un aprenentatge significatiu, funcional i transversal a través de reptes i situacions d’aprenentatge.

A partir de propostes i activitats seqüenciades, els infants resolen les capses de manera engrescadora i manipulativa tot aprenent a treballar en equip i a gestionar-se de manera autònoma.

“He conegut les famílies dels meus amics i amigues de l’escola fent la capsa La millor família del món” (Gerard, 5 anys):

A la comunitat de petits, l’interior de les capses amaga propostes i reptes a resoldre, organitzats i planificats al voltant d’un tema concret envers els altres i jo, l’entorn i la comunicació i llenguatges, que els fan avançar cap a aprenentatges de manera global i competencial.

“A la capsa l’Hort de l´OP, m’ha agradat dibuixar hortalisses i fruites. Li diré al meu avi que planti maduixes” (Heura, 5 anys i mig)

En treballar en equip, es facilita que tots els infants puguin participar i es promou l’aprenentatge entre iguals.

Els infants donen resposta als diferents reptes que s’amaguen dins les capses i assoleixen junts els objectius comuns.

A la capsa "Tinc revisió" han conegut i utilitzat diferents estris de mesura com la cinta mètrica, el termòmetre i la bàscula.

Compartim rialles a l’aula de psico

Treball en equip en grans construccions

Desafiant la gravetat a la sessió de psico

A través de la muralla

Representem gràficament la sessió de psico

cos i moviment psicomotricitat

La psicomotricitat és una pràctica que ofereix la possibilitat als infants de madurar en l'àmbit emocional i psicològic a través del moviment del seu cos, per aquest motiu, a l’escola li dediquem una sessió de 90 minuts un cop a la setmana.

Aquesta sessió manté una estructura que ajuda els infants a situar-se ràpidament i passar per diferents estats emocionals: contenció, explosió i joc motriu per acabar amb una estona de relaxació i representació del que ha passat a la sala aquella estona.

Aquest espai és un moment en què els infants gaudeixen molt a través del joc i aprenen sense ser-ne conscients.

“La psico és jugar i destrossar la muralla” (Juna, 3 anys)

“M’agrada fer psico perquè jugo amb les pilotes, les peces d’escuma i m’ho passo bé”

(Nur, 5 anys)

Comunitat de mitjans i grans

CAPSES d'aprenentatge

Les capses d’aprenentatge són un bon exemple de com entenem l’educació a l’OP i han passat a ser un element clau en la nostra identitat.

Podem trobar-hi propostes que promouen aprenentatges basats en competències i vinculats a la vida real. També, fomenten valors com l’autonomia, la col·laboració i la creativitat. Cada capsa planteja afrontar nous reptes i treballar continguts de manera globalitzada.

A tall d’exemple, a la capsa “Com parlen els personatges del còmic” els infants observen models de còmics i acaben creant el seu propi compartint idees i consensuant-les.

A la capsa “Con las manos en las masa” indaguem les parts d’un text instructiu per acabar elaborant a la cuina la recepta escollida.

“A mitjans ens deixen escollir els grups i van canviant. M’ha agradat molt la capsa de “El còmic” perquè hem après a fer un còmic i també les parts del còmic” (Adrià, 6 anys)

"És divertit aprendre esforçant-se per aconseguir el resultat. De les capses que he pogut descobrir la que més m’ha agradat és “Com fer una colònia?” on experimentaves amb diferents essències. Al principi no coneixia a gaire gent, però amb les capses et dona l’oportunitat de fer-te amic amb persones d’altres edats" (Jared, 9 anys)

A l'àmbit de Ens Comuniquen treballem la recepta cuinant pancakes.

La capsa “Vetes i fils” ens permet crear a través de la costura.

Ens mesurem a través de la capsa “Fem de metges”.

"M’agrada molt aconseguir el repte així podem saber que podem aconseguir tota la planificació que ens proposem. Una de les capses que més em va agradar és la del “Paisatge de maqueta” perquè pots aprendre molt sobre la natura manipulant materials" (Laia, 8 anys)

"Les capses d’aprenentatge són fenomenals! Et permeten aprendre amb els amics. La que més m’agrada és la de “Crear videojocs com un geni" (Juan, 12 anys)

Creem una ciutat a Geometry de 5è i 6è.

Fem operacions en base 10 a Numeració de 3r i 4t.

Treballem el pes a Mesura de 1r i 2n.

espais competencials

Al llarg del seu pas per les comunitats de mitjans i grans, els infants participen en quatre sessions setmanals d’espais competencials. Aquesta franja de treball globalitzat se centra a garantir el desenvolupament de les competències més directament relacionades amb les àrees de llengua i matemàtiques. Els infants s’enfronten a la resolució de reptes que augmenten progressivament la seva complexitat, fomentant la curiositat i el desenvolupament de l’autonomia.

Els grups reduïts faciliten la possibilitat de dur a terme propostes vivencials que impliquen l’experimentació, l’observació directa i la reflexió. De la mateixa manera, permeten als docents oferir a l’alumnat un acompanyament més personalitzat al llarg del procés d’aprenentatge.

"Els espais van variant, fem coses diferents, no m’avorreixo mai i aprenem moltes coses relacionades amb les matemàtiques" (Valentina, 11 anys)

"Fem matemàtiques de maneres diferents. També fem converses i donem la nostra opinió." (Ainhoa, 12 anys)

Estona de lectura. Propostes de llengua a la comunitat de mitjans.

la llengua a l'escola

Els sons de les llengües presents a l’escola ens recorden la importància de la convivència de totes les llengües, el respecte a la interculturalitat i la transcendència de reconèixer-les per apropar-nos a les diferents històries de vida lingüística. Les assemblees amb què comencem el nostre dia i acabem les setmanes són només un dels moments en què teixir converses ens ajuda a crear nous lligams.

A primera hora del matí, ja s’escolten converses a l’Ara Som de petits i ens apropen per primer cop a una nova llengua estrangera a través del joc simbòlic. Als racons de petits, ens apropem també a la descoberta de les lletres i la consciència fonològica. A mitjans, la llengua escrita pren més protagonisme amb el treball sistemàtic i en les franges d’Ara Escric, on fem volar la nostra imaginació per escriure textos literaris. A grans, com a mitjans, seguim amb l'aprenentatge de l'anglès a Oral Communication, on en grups reduïts podem treballar de manera significativa l'anglès.

“Ens agrada llegir a l'estona de lectura perquè estem tranquils i a gust perquè triem llibres o en portem de casa alguns que ens agraden i ens interessen”

(Ender i Martí, 10 anys)

“M’agrada l’anglès que fem a l'escola perquè fem activitats molt divertides” (Noa, 11 anys)

“M’agrada aprendre català per conèixer nous amics a l'escola i estic aprenent a poc a poc”

(Jared, 9 anys)

“A Ara Escric m'agrada escriure i escoltar contes” (Galatea, 6 anys)

laboratoris de llenguatges

La neurociència sosté que la sorpresa desperta la curiositat, que al seu torn activa l'atenció i d'aquesta manera es desenvolupa la motivació intrínseca. Totes elles són emocions, reaccions i funcions executives necessàries perquè l'aprenentatge es desenvolupi amb èxit.

També sosté que com més positives siguin les emocions que sent l'infant durant el procés d'aprenentatge, més èxit tindrà en la consecució del seu objectiu. I que, com més protagonista sigui l'infant del seu propi procés d'aprenentatge, més significatiu i competencial serà el resultat aconseguit.

I això és precisament el que es busca amb els Laboratoris d'Aprenentatge: fomentar i consolidar tant l'adquisició de coneixements com el desenvolupament competencial mitjançant activitats dinàmiques i divertides. Aquestes activitats que parteixen dels interessos dels infants i els permeten desenvolupar el pensament crític, la creativitat i les habilitats socials entre altres competències.

“A STEAM fem robots i experimentem amb robòtica. M’agrada perquè parlem en anglès i així també aprenem anglès. El que més em va agradar és quan vam fer balancing sculptures” (Tian,9 anys )

“A cuina fem receptes, aprenem el nom d’alguns estris de cuina, també a cuinar millor i a saber els diferents ingredients que utilitzem.

M’agrada aquest laboratori perquè m’agrada cuinar i embrutar-me les mans, també perquè ho fem en grup i ens ajudem entre tots”. (Emma, 7 anys)

“A teatre fem jocs ajudar-nos amb la improvisació, a entendre les nostres emocions, fem obres a l'escenari amb unes cartes i quan actuem els companys ens fan crítiques constructives. Aprenc molt i m’agrada molt teatre perquè és molt divertit” (Martina, 9 anys )

“A Art fem escultures, fang, dibuixem i de vegades fem construccions conjuntes com un riu. Aprenem nous materials i experimentem amb ells” (Adrià, 6 anys )

“A Musical aprenem a tocar instrument com l’ukelele, la caixa xinesa, el triangle i el tambor. M’agrada perquè tocar els instruments m’ajuda a relaxar-me. També cantem i ballem" (Amaia 8 anys )

Creem breus obres teatralitzades a partir de diferents elements.

Hem treballat amb retalls de fusta, cola blanca i pasta de paper per construir un riu modular entre tots.

Preparem raviolis de pasta fresca farcits de bolets i formatge.

cos i moviment

A la nostra escola, el treball del moviment i l’activitat física es distribueix en diferents franges: a Primària amb la proposta de Cos i Moviment. Aquestes sessions no només ajuden a desenvolupar les habilitats motrius dels infants, sinó que també integren altres àrees d’aprenentatge, contribuint al seu creixement global i adaptant-se sempre a les seves necessitats individuals.

Un dels objectius principals és inculcar la importància d’un estil de vida actiu i saludable, promovent l’activitat física com a part de la rutina diària dels nens i nenes. A més, es treballa l’esquema corporal per afavorir l’autoestima i la seguretat personal, ajudant-los a sentir-se còmodes i confiats amb el seu propi cos.

Al llarg de les sessions, també es fomenta la cooperació i el treball en equip, així com la comunicació i la capacitat de trobar solucions

Mitjans jugant a jocs d'arreu del món. La comunitat de grans jugant a la diana i a la guerra de castells.

de manera autònoma. Tot plegat es complementa amb el desenvolupament de capacitats físiques com la coordinació, l’equilibri, la resistència i la flexibilitat, sempre des d’un enfocament lúdic i adaptat a cada edat.

A la comunitat de mitjans hem treballat la cursa d’orientació, i hem treballat molts de jocs d’arreu del món.

“M'ho he passat aquest any jugant a la diana amb els meus amics” (Guille i Martí, 9 anys) “M'ha encantat el joc de futbol xinès quan fem els jocs del món” (Rio, 6 anys)

A la comunitat de grans ens hem centrat en tots aquells esports tradicionals i que tant ens agraden, alternant també jocs alternatius.

“M’ha agradat molt fer l’activitat d’acroesport, i el joc de bàsquet que es diu ko” (Miranda, 9 anys)

“L'hoquei ha sigut molt entrentingut per jugar a Cos i Moviment” (Kiara, 10 anys)

Projecte de recerca

Aliances

Gemma Canadell

DIRECTORA DEL SERVEI EDUCATIU DEL PALAU DE LA MÚSICA

Com a responsable del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana ha estat un plaer compartir amb l’Escola Octavio Paz el Projecte El so, gràcies a l’aliança educativa que s’ha establert aquest curs i que m’agradaria que es mantingui. Crec que si volem que l’escola potenciï aprenentatges significatius, els agents educatius, culturals i socials hem d’implicar-nos activament per col·laborar en projectes propis i sumar-hi la nostra expertesa.

El Palau de la Música té com a missió dissenyar i crear experiències musicals que ajudin a tota la societat a escoltar millor, és a dir, a escoltar amb més consciència i profunditat, per d’aquesta manera poder gaudir amb més intensitat del so, de la música, de la natura i de la vida.

El so, és un element físic fonamental en la vida de tots els éssers vius. Malgrat que no el podem tocar ni el podem veure, sabem que afecta profundament i per això cal que en tinguem cura. Durant aquest curs l’hem estudiat, l’hem experimentat i, sobretot, l’hem gaudit de forma comunitària escoltant música a l’escola, fent banys sonors, assistint a un concert-espectacle al Palau de la Música Catalana, creant noves músiques electròniques, caçant sons al Jardí Botànic de Barcelona, dissenyant paisatges sonors, aprenent a fer silenci ... i gràcies a totes aquestes experiències vivencials hem pres més consciència de la importància de viure en entorns acústicament saludables.

Espero i desitjo que a partir d’aquest projecte i de forma comunitària aconseguim millorar l’entorn sonor de l’escola, del barri i ciutat i que d’aquesta manera tots puguem gaudir amb més profunditat de la música i dels sons de la natura.

Moltes gràcies per la vostra vocació educadora i transformadora.

Inauguració de la ràdio de la mà d’en Roger Granel. Mestre a l’ITAEB i creador de pòdcast a Betevé

ITAEB

PROJECTE DE RÀDIO PÒDCAST

Hi ha projectes que neixen del requeriment d’una necessitat tècnica, però creixen gràcies a l'emoció i al compromís de l’aprenentatge compartit. El projecte de ràdio entre l'Institut de Tècniques Audiovisuals i de l'Espectacle de Barcelona (ITAEB) i l'Escola Octavio Paz és un d'aquests.

Des de l’ITAEB hem tingut l’oportunitat de contagiar als infants de l’Octavio Paz la nostra passió i coneixements tècnics sobre la ràdio i la seva transformació en pòdcast. Els professors Roger Granel i Òscar Fernàndez s’han implicat en la gran estrena del nou espai de ràdio del Octavio Paz, i els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Video Discjòquei i So de l'ITAEB han posat el seu talent al servei dels més petits, ajudant-los a descobrir la màgia de comunicar, a donar forma i veu a les seves idees.

Entre tots, hem aconseguit que la ràdio, en aquest projecte, es converteixi en molt més que un mitjà d'expressió: ha estat un pont entre generacions, una eina per aprendre a escoltar, a compartir, a imaginar junts. Gràcies a aquesta col·laboració, els infants de l'Octavio Paz han après que les seves parau-

les tenen força, que les seves històries importen, i que les poden fer sentir des d’un espai propi i compartit, que ja han fet seu.

Els alumnes de l'ITAEB, al seu torn, han viscut una experiència real i transformadora: no només han aplicat els seus coneixements, sinó que han après a guiar, a inspirar i a créixer a través dels infants de l'OP.

Aquest projecte ens recorda que educar és, sobretot, creure en la capacitat de cadascú per crear, per expressar-se i per transformar el seu entorn. Per això, impulsar aquesta iniciativa és sembrar futur: un futur amb veus valentes, creatives i lliures.

ESMUC

ACOMPANYAMENT I ASSESSORAMENT

Aquest curs, l’Escola Octavio Paz ha treballat "el so" com a eix d’un projecte interdisciplinar que ha involucrat mestres i alumnes de diverses àrees. Des de l’ESMUC, hem tingut l’oportunitat d’acompanyar aquest procés oferint assessorament i compartint coneixement sobre aquest fenomen tan ric i complex.

Tot va començar amb una reunió entre l’Equip Directiu de l’escola i la Direcció de l’ESMUC, acompanyats dels caps dels departaments implicats. En aquella trobada, l’escola ens va presentar el seu projecte i les línies generals del treball que volien fer amb l’alumnat. A partir d’aquí, vam explorar conjuntament diferents formes de col·laboració.

Un dels primers passos va ser organitzar una visita al nostre centre, perquè l’equip docent pogués conèixer de prop l’ESMUC i els espais i recursos amb què treballem. Aquesta trobada va ser també l’ocasió per fer una sessió formativa específica amb professorat del departament de Sonologia, que va oferir una introducció pràctica i teòrica sobre el so, pensada especialment per a mestres de primària. Parlar del so no només com a fenomen físic, sinó també com a experiència, com a eina pedagògica i com a matèria d’exploració artística, va obrir moltes portes a la creativitat i a la reflexió didàctica.

del correu electrònic, preguntant sobre aspectes relacionats amb el seu projecte, i hem intentat donar resposta en la mesura del possible. Aquest intercanvi ha estat una manera molt bonica de connectar nivells educatius diferents a través d’una mateixa inquietud: entendre millor el món sonor que ens envolta.

Des de l’ESMUC valorem molt positivament aquesta experiència. Ens ha permès connectar amb la realitat d’una escola viva, creativa i compromesa amb l’aprenentatge significatiu. I esperem que sigui només el principi de futures col·laboracions, que continuïn trenant ponts entre la música, la pedagogia i l’escola.

A partir d’aquí, la col·laboració ha continuat de manera més flexible. Alguns alumnes de l’escola han fet consultes concretes a través

CEE JOSEP PLA

CONVIVÈNCIA ENTRE DUES LLENGÜES

Aquest repte que pretenia facilitar i fomentar sobretot la comunicació entre nosaltres, però no només ha estat aquesta, la fita assolida, la convivència entre dues llengües, el català i la Llengua de Signes Catalana (LSC), sinó també hem aconseguit promoure escenaris, on el nostre alumnat, el protagonista principal, ha creat espais de trobada, on han compartit les seves diferents realitats. Realitat compartida a través de múltiples canals de comunicació i múltiples estils comunicatius. La diversitat i les característiques extra-ordinàries ens defineixen.

Com bé sabem, la comunicació crea ponts entre els éssers humans, ens enriqueix de les idees, els coneixements i les iniciatives de la resta. Hem creat un lloc de trobada entre les llengües, hem obert una finestra al món per explorar les nostres diferents autenticitats, amb l'objectiu de conèixer-nos millor i nodrir-nos mútuament.

Coneixement que hem assolit gràcies a les múltiples activitats organitzades en tots dos centres. Dos dels nostres grups han gaudit de

l’acompanyament de l’alumnat de la Comunitat de Grans, que els ha permès descobrir el vostre espai multisensorial de manera continuada al llarg de tot un trimestre. La Comunitat de Mitjans va conviure un dia amb alumnat del nostre centre a la vostra escola, un petit tast de Llengua de Signes Catalana i van divertir-se plegats organitzant jocs compartits a l’hora d’esbarjo. Finalment, vam rebre dues visites de dos grups de la Comunitat de Grans, on hem compartit cartes, entrevistes i, és clar, també un petit taller d’aprenentatge de la LSC.

Per tant, podem dir que hem superat el nostre repte amb escreix ja que ens ha permès enfortir els llaços d’unió entre nosaltres.

Tal com diu el Humphrey Bogart a Casablanca “intuïm que aquest és el començament d'una bonica amistat” Ben segur, el futur ens portarà a continuar construint ponts entre ambdues comunitats.

A reveure!

CEE JOSEP PLA

CÀTEDRA DE NEUROEDUCACIÓ

APRENENTATGE A TRAVÉS DE LA MÚSICA

Enguany la Càtedra de Neuroeducació- UB

Edu1st amb l’OP hem estat treballant com activar l’atenció (executiva) i per tant l’aprenentatge a través de la música .

Com podem utilitzar la música al nostre favor a l’aula?

a) Capta l’atenció

b) Explica històries

c) Provoca estats emocionals

d) Ens empeny a moure’ns

A. CAPTA L’ATENCIÓ

Michael Posner (1990) diferencia tres sistemes o xarxes atencionals

● La xarxa d´alerta ens ajuda a mantenir l´estat de vigilància i activació i ens indica quan parar atenció i adapta el nostre nivell de vigilància.

● La xarxa d'orientació permet que orientem la nostra ment. L'orientació de l'atenció mostra a què cal parar atenció, amplificant allò que està al focus.

● La xarxa d'atenció executiva està relacionada amb tots els processos que ens ajuden a regular la nostra conducta i cognició. És l’atenció voluntària

B. EXPLICA HISTÒRIES

Posa’t una cançó i escolta la lletra, segur que

imagines una història. Ara posa’t una música (sense lletra), tanca els ulls, escolta-la i què passa amb la ment? T’explica també una història? La música inspira, provoca, pot ser un disparador d’un acte creatiu.

C. PROVOCA ESTATS EMOCIONALS

Continuem amb l’exercici anterior. Les històries provoquen emocions. Podem utilitzar la música amb els nois i noies per identificar les seves pròpies emocions? I poder expressar-les?

D. ENS EMPENY A MOURE’NS

Una de les activitats que permet regular l’estrès i aporta beneficis per a l’aprenentatge és l’exercici físic. Ballar, és exercici físic. Quantes vegades sona la música i ens empeny a ballar? Podria ser un bon iniciador per a l’exercici físic?

E. LA LECTURA EN VEU ALTA

No podem deixar de parlar de la lectura en veu alta que participa del so i té molts beneficis:

Compartir lectures en veu alta enforteix els vincles afectius entre els qui hi participen. També genera una connexió emocional amb els textos, així l’experiència lectora és més significativa. Llegir en veu alta inspira i facilita una relació positiva amb la lectura.

Aquest hàbit fomenta l'enriquiment del vocabulari, la complexitat sintàctica i la capacitat de processar el llenguatge. A més, reforça les habilitats auditives en associar la lectura amb sensacions de benestar i plaer. La lectu-

ra en veu alta també ajuda a madurar funcions executives com ara la planificació i la presa de decisions .

David Bueno, Anna Forès, Antonio Ruiz Bueno. (2023) La lectura en voz alta: sus beneficiós. Octaedro.

Posner, M. I., & Petersen, S. E. (1990). The attention system of the human brain. Annual Review of Neuroscience, 13, 25–42

Noemí Tomàs

Mercè Jarque

PROGRAMACIÓ PÚBLICA I SOCIAL

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

El so com a eina per mirar

Aquest curs, per quart any consecutiu, la Fundació Joan Miró hem col·laborat amb l’Escola Octavio Paz, establint una aliança que posa l’art en diàleg amb els processos d’aprenentatge. Aquesta col·laboració no només transforma les dinàmiques a l’aula, sinó que reforça els vincles entre l’escola i la comunitat, tot creant un teixit d’aprenentatge enriquidor.

En el marc del projecte de recerca de l’escola, centrat en el so, hem acompanyat l’equip docent amb una formació que ens ha permès explorar la integració del so en el currículum. Des de la Fundació, creiem que l’art activa

noves formes de percepció, expressió i connexió amb el món, i les pràctiques sonores són fonamentals per afavorir l’escolta activa i el pensament creatiu.

La formació ha tingut lloc a la Fundació, en un ambient distès i amb un clima de confiança. Hem assajat propostes inusuals, com ara jugar amb les possibilitats expressives del so més enllà de la música. L’espai s’ha transformat en un escenari d’experimentació, on la curiositat i l’entusiasme han afavorit noves formes de connexió a través de dues pràctiques col·lectives. Aquestes pràctiques han estat dissenyades per activar el so com a eina pedagògica i creativa des d’una perspectiva transversal i sensorial.

Una de les dinàmiques s’ha inspirat en l’obra Stripsody, de la compositora Cathy Berberian, una peça vocal composta exclusivament per onomatopeies i sons extrets del còmic.

La dinàmica ha descartat la paraula com a mitjà d’expressió, convidant les docents a

imaginar, representar i interpretar històries a través de la veu, el so, el gest i el dibuix. En petits grups, han creat partitures visual amb xofs, cracks, miaus, uffs i altres expressions que tot seguit han interpretat amb el cos i amb la veu. Durant l’activitat, el soroll ha constituït el llenguatge comunicatiu d’una història potencial, obrint el camí a una escolta més oberta i menys literal. Els altres grups han mirat d’endevinar la trama representada.

La dinàmica "Com sonen les obres?" ha portat els grups a les sales de la col·lecció, on han escollit una obra de Miró per traduir-la en sons, ritmes i moviments. Així, hem explorat noves formes de mediació, enfocades ara en la connexió intuïtiva i sensorial. A partir de les formes, les textures i els colors de les obres hem creat composicions visuals amb veus, sons no verbals, onomatopeies, gestos i moviments corporals que han interpretat les docents. L’espai expositiu s’ha transformat per un moment en un escenari viu. I, per un moment, les obres han sonat.

Festa d'inauguració el So

FESTA D'INAUGURACIÓ: EL SO

RITMES I COLORS D’ÀFRICA

Enguany, vam celebrar plegats al pati de l’escola la festa d’inauguració. Ens esperaven ritmes i colors d’un grup de música de l’Àfrica oriental.

En breus instants, vam ser transportats a terres llunyanes on vam gaudir d’una experiència única amb cançons, sons i ritmes que convidaven a ballar i participar acompanyats del so del dum dum, el djembe i el balàfon, entre d’altres.

Amb aquesta oportunitat de gaudi, l’alumnat va experimentar com la música és una poderosa eina per connectar i expressar emocions i com aquesta pot esdevenir el motor que desvetllarà la curiositat i l'interès que conduirà al desplegament d’un munt d’activitats, relacionades amb el so, fruit de les seves preguntes, interessos i motivacions.

Concert d'hivern

Concert d'hivern

EUFONIA

L’eufòria de trobar l’harmonia en la combinació dels sons que t’envolten

Aquest curs, el concert d'Hivern, titulat Eufonia, va ser una proposta artística i educativa amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància dels sons que ens envolten i aprendre a apreciar aquells que ens transmeten calma i harmonia. L’espectacle combinava música i narració, amb cançons que anaven des del rock clàssic català, com "La meva terra és el mar" de Lax’n Busto, fins a temes més actuals, com "Xalalà" del grup Figa Flawas.

La història segueix tres germans —l’Iu, la Martina i el seu germà petit— que, de sobte, viatgen a un món imaginari on tots els sons han desaparegut o es troben desordenats. Amb l’ajuda d’un ocell anomenat Piula, recuperen les peces d’un trencaclosques màgic.

Quan aconsegueixen reunir-les totes, el món recupera la seva sonoritat. Finalment, tot resulta haver estat un somni ple de significat i sensibilitat.

Ràdio OP

Ràdio OP

El nostre projecte de ràdio escolar: RÀDIO OP!

Parlem, gravem i ens escoltem!

Aquest curs, hem iniciat un projecte molt emocionant: la ràdio escolar! Aquest és un espai on els alumnat han pogut experimentar i escoltar la seva veu: expressar-se, col·laborar i practicar el català en l’àmbit escrit i oral.

El procés ha començat amb una pluja d’idees sobre què ens agradaria explicar: notícies de l’escola, entrevistes, recomanacions de llibres, curiositats, jocs i fins i tot una mica de música! Hem après com es fa un guió radiofònic, com es preparen les preguntes per entrevistar algú i com es parla davant d’un micròfon.

L’alumnat de l’aula d’acollida vam anar a fer un taller a l’ITAEB (Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona) i vam gravar els guions que havíem preparat. Així va néixer el primer capítol de la ràdio OP.

Després, vam fet gravacions amb micròfons i la taula so que tenim a l’escola. Estem preparant més programes per al pròxim curs!

Escoltar els nostres àudios ens ha ajudat per veure com podíem millorar els aspectes del nostre discurs oral en aquest mitjà de comunicació. A la ràdio hi han participat alumnes de diferents cursos de l’alumnat de l’aula d’acollida, que ha pogut practicar el català d’una manera divertida i real. Ha estat un procés creatiu i molt motivador, on no només treballem la competència lingüística i digital, sinó també la cooperació, la creativitat i la confiança en nosaltres mateixos. I el millor de tot: ens ho hem passat molt bé!

"M’ha agradat parlar a una ràdio professional. Vam practicar llengua i va ser molt divertit" (Daniel, 11 anys)

"Quan vaig escoltar la meva veu al primer capítol em venien ganes de riure"

(Verònika, 10 anys)

"Vam fer una sortida a l’ITAEB. Em va encantar la producció i com funcionaven els micròfons gravant i escoltant la nostra veu"

(Axel, 11 anys)

"A mi em va encantar gravar a la ràdio perquè no ho havia fet mai!"

(Abdullah, 11 anys)

Els infants de l'Aula d'acollida fent gravacions a l'ITAEB i a la Ràdio-OP.

Mapa de recerca

Grups de recerca

comunitat petits

Com podem fer música?

Com ens comuniquem els éssers vius?

Com neix una cançó?

comunitat mitjans

Com perceben el so els animals?

Com la música ens ajuda a entendre altres cultures?

Quina relació tenen la música i la ciència?

comunitat grans

Per què ens comuniquem de diferents maneres?

Com seria la vida sense so?

Com es produeix i es propaga el so?

1P Comunitat petits

COM PODEM FER MÚSICA?

Després de molt barrinar i de fer-nos moltes preguntes el grup d’infants de l’aula 1P hem decidit que volem investigar com podem fer música.

Per donar resposta al nostre repte hem hagut d’obrir diferents vies d’investigació, ja que en un inici teníem la idea que només podíem fer música amb instruments. Gràcies a la visita d’algunes famílies, algun taller a l’escola i algunes sortides hem acabat descobrint que podem fer música mitjançant diferents estris, però que el més important és aconseguir fer ritmes que ens conduiran a aconseguir sons més harmònics i agradables a l'oïda.

Algunes de les conclusions a les quals hem arribat és que podem fer música amb instruments convencionals, amb diferents estris de casa i especialment de la cuina, amb el nostre cos i amb aparells electrònics.

Un cop feta la nostra investigació ens hem adonat que al pati tenim una paret amb estris que poden servir per fer música, però està una mica malmesa i volem fer una proposta de millora, a veure si ens l’accepten!

Coneixem diferents instruments i la manera com es toquen. Descobrim que poder fer música amb estris de la cuina. Toquem instruments poc convencionals com una carbassa.

"Podem fer música amb estris que no són instruments convencionals"

"Fem ritmes perquè soni bé la música" (Nur, 5 anys)

"Podem fer música amb coses de casa" (Kai, 4 anys)

"Per poder fer música és imprescindible que hi hagi ritme"

Aprenem que per poder fer música cal que hi hagi ritme.

Busquem instruments a diferents indrets, per exemple al bosc.

"Hem après el nostre nom en llengua de signes catalana (LSC)"

COM ENS COMUNIQUEM

ELS ÉSSERS VIUS?

El grup taronja ha donat resposta a la seva pregunta repte a partir d’interaccions amb experts, aprofitant sinèrgies amb altres grups de l’escola, fent partícips a les famílies i amb el contacte amb l’entorn.

Es va iniciar la recerca amb la categorització dels éssers vius, per acabar centrant-se en els éssers humans. Els infants van descobrir que es poden comunicar a través de diferents llenguatges: corporal, verbal, artístic i escrit. I la llengua de signes catalana (LSC), la veu, l’aparell fonador i la seva cura, la fotografia i la interculturalitat i diversitat de llengües han estat molt presents.

Al Museu d’Història de Catalunya es van endinsar en la comunicació al passat i han descobert que la ràdio ja va ser un mitjà de comunicació molt important per als avis/es i besavis/es i enguany tenim l’oportunitat a la ràdio-OP de compartir les descobertes.

"Hem plantat llavors per veure com creixen les plantes i què necessiten" (Janna, 6 anys)

"M’ha agradat molt anar d’excursió al Museu i veure aparells sonors de fa molt temps" (Lorenzo, 5 anys).

Ens endinsem en la comunicació del passat tot visitant el Museu d’Història de Catalunya.

Treballem conjuntament amb altres infants de l’escola per aprendre més sobre la LSC.

"La ràdio va ser un mitjà de comunicació que va permetre transmetre informació a moltes persones al mateix temps"

Dissenyem amb il·lusió el Bitàcola per poder mostrar a les famílies tot el que estem aprenent. Infants d’altres comunitats ens expliquen com funciona la veu, l’aparell fonador i la importància de tenir-ne cura.

3P

COM NEIX UNA CANÇÓ?

Què sona a la nostra escola?

A partir de la pregunta repte Com neix una cançó? els infants de la classe groga han buscat respostes i investigat a través de la seva cançó preferida, de pràctiques rítmiques i música en directe, elaborant un instrument amb material reciclat, coneixent diferents elements musicals que formen una cançó com la lletra, la melodia o el ritme, amb la visita de familiars i experts... i alhora, els ha ajudat a apreciar les cançons com a expressió de sentiments, sensacions i emocions.

"Al taller La Cuina dels Ritmes, vaig picar carabasses amb aigua i em va agradar el so que feien" (Pau, 6 anys).

"Hem escoltat la nostra cançó preferida i la que a mi m’agradava també li agradava a altres nens i nenes" (Bet, 4 anys)

Com a grup volien fer una cançó que formés part del seu entorn i que els caracteritzés i els unís. Aprofitant que a l’escola hi ha un fil musical a les entrades amb cançons diverses, tenien clar que volien fer una cançó i fer extensiu el resultat del seu treball creatiu a tota la Comunitat Educativa. Per donar sentit a la seva feina i experimentar més intensament la faceta fonamental de la música com a eina de comunicació, aquesta experiència d’aprenentatge servei dins de la mateixa escola és un exemple de com la música s’aprèn fent música.

Al quadern de Bitàcola fem el recull d’ evidències del procés de recerca del projecte, com quan vam crear endevinalles sobre instruments musicals. Amb col·laboració de les famílies, els infants com a repte, elaboren un instrument amb material reciclat.

Apreciem les cançons com a expressió de sentiments, sensacions i emocions

Fem servir la música com a eina de comunicació

Fem percussió amb les nostres sabates al ritme de Letkiss.

Comunitat mitjans

1m

COM PERCEBEN EL SO ELS ANIMALS?

L'interès pels éssers vius ens ha dut a investigar sobre la capacitat auditiva dels animals.

Vam iniciar la investigació al Museu de Ciències Naturals on vam dibuixar animals amb diferents tipus d’orelles i vam descobrir que els animals poden escoltar diferents freqüències de so.

Tot veient que els animals viuen en diferents medis, vam experimentar com el so es transmet més ràpid a l’aigua que a l’aire i vam assistir a una xerrada del CRAM sobre l'ecolocalització dels dofins i l’oïda de les tortugues. Cal protegir el medi marí de la contaminació acústica que afecta la capacitat dels animals per orientar-se i relacionar-se.

Per acabar, el Javi, ornitòleg de Reclam Natura, ens va fer un taller sobre el cant dels ocells i ens va ensenyar cranis de mussol per entendre com funcionava el seu sistema auditiu.

L'aprenentatge-servei ens ha portat a crear una campanya de sensibilització sobre l’ús dels petards que tirem per Sant Joan i com afecta el soroll als animals que viuen a la ciutat.

"Quan va venir el Cram vaig aprendre que hi ha molt soroll al mar, dels vaixells i els submarins" (Mia, 6 anys).

“Els animals marins poden escoltar molt com per exemple el dofí, l'orca o la balena" (Nordi, 7 anys).

"Al projecte hem investigat com es transmet el so en els animals aeris i he après com fan servir el so per poder caçar. Els ratpenats transmeten un so per no xocar" (Martina, 7 anys)

Els mussols tenen un crani adaptat per escoltar sons de manera acurada

Cal protegir el medi marí de la contaminació acústica que afecta els animals

Hem investigat el concepte de freqüència de so aplicada a la capacitat auditiva dels animals

El CRAM ens ha fet una xerrada sobre l’ecolocalització dels dofins

Al Museu de Ciències Naturals hem pogut observar animals amb diferents tipus d’orelles

2m

COM LA MÚSICA ENS AJUDA A ENTENDRE ALTRES CULTURES?

Aquest any, ens hem centrat en una pregunta: Com la música ens ajuda a entendre altres cultures?

Vam començar investigant els països d’origen de l'alumnat de la classe i escoltant la seva música tradicional fins a arribar a la música actual. Ens vam adonar que la música forma part de molts aspectes culturals i que, tot i parlar llengües diferents, ens ajuda a sentir-nos més a prop els uns dels altres. Aquesta experiència ha afavorit el desenvolupament de competències com la recerca, la comunicació i la consciència cultural.

"Encara que siguem molt lluny, amb la música ens podem comunicar" (Gerard, 7 anys)

La visita al Museu de la Música, on van interactuar amb instruments com el gamelan de Bali, va enriquir l’experiència vivencial i significativa.

"El gamelan no era un sol instrument, eren molts instruments que es tocaven junts" (Paula, 6 anys)

A més, van identificar semblances entre instruments d’arreu del món, promovent el pensament crític i el respecte per la diversitat.

Així, mitjançant la música com a recurs pedagògic, els infants han descobert que, tot i les diferències, comparteixen emocions i valors comuns, i han entès que la música pot esdevenir un pont entre cultures.

"Les cultures del món són diferents, però algunes s’assemblen, amb noms diferents i músiques diferents" (Berta, 8 anys)

Observem i toquem diferents instruments.

La música ens ajuda a sentir-nos més a prop els uns dels altres independentment

de la nostra cultura

A partir del passaport, recopilem els aspectes que més ens agraden de cada país treballat.

Observem les diferències entre el so-gum i una flauta travessera.

Aprenem a tocar el gamelan propi de l’illa de Bali.

QUINA RELACIÓ TENEN LA MÚSICA I LA CIÈNCIA?

Investiguem, aprenem, i compartim

El projecte d'enguany del 3M, un cop superada la fase de tastets, va partir d’una pregunta repte: Quina relació tenen la música i la ciència?

A partir d’aquí, vam iniciar una investigació per entendre què és el so, com es transmet i com, gràcies a la ciència i la tecnologia, ha estat possible crear, interpretar, produir i enregistrar música al llarg del temps.

Per fer-ho, vam anar a diferents museus, com el Cosmocaixa o el de la Música. Hem descobert que darrere de cada nota i cada cançó hi ha conceptes científics que ho fan possible. A més, hem après que els avenços tecnològics aplicats a la música han permès fer-la més accessible i diversa, arribant a persones d’arreu del món. Això fa que la música esdevingui un llenguatge universal, capaç de connectar cultures, emocions i generacions.

"Aquest any el projecte m’està agradant molt, ja que estem fent moltes manualitats i experiments científics molt interessants" (Mia, 9 anys)

"Hem fet sortides a llocs molt interessants que ens han ajudat a investigar coses sobre el so" (Teym, 9 anys)

Darrere de cada nota i cada cançó hi ha conceptes científics que

ho

fan possible

Fent experiments al taller “Caixó de sons” al Cosmocaixa, vam comprovar que les vibracions del so poden arribar a moure objectes. Compartint experiments i aprenentatges entre comunitats.

Comunitat grans

PER QUÈ ENS COMUNIQUEM DE DIFERENTS MANERES? 1g

Com aprenem a parlar? Com sabem que ho hem de fer? Com és que ens expressem en diferents idiomes? En néixer tenim més capacitat per aprendre una llengua que una altra? Com s'ho fan les persones sordes per comunicar-se en el seu dia a dia?

Algunes d’aquestes preguntes han portat a l’1G a indagar l’origen del so i la seva absència en la comunicació entre les persones gràcies a experts com els alumnes de l’escola Josep Pla, la mestra d’atenció a la diversitat, la logopeda del centre o la visita a museus.

Hem explorat la diversitat lingüística superant prejudicis sobre la discapacitat auditiva, aprenent llengua de signes i analitzant com ha evolucionat la comunicació, des dels primers sons fins a les tecnologies actuals, per entendre què ens motiva a expressar-nos des de petits i desenvolupar constantment la llengua.

"M’han agradat molt les sortides que hem fet, com ara la xerrada que ens va venir a fer l’Ainhoa sobre la diversitat i la discapacitat i

tenir l’oportunitat d’anar a l’escola Josep Pla on vam conèixer alguns alumnes i aprendre llengua de signes" (Bruno, 12 anys)

"Em va sorprendre aprendre sobre la sordesa, no sabia que podien comunicar-se portant un implant coclear. Pensava que quan naixies sord no hi havia cap aparell que et pogués ajudar. Tampoc sabia que hi havia diverses causes per quedar-se sord i que hi ha més gent de la qual pensem"

(Gabi, 9 anys)

"Em va encantar preparar i compartir amb els més petits un teatre sobre els orígens de la comunicació" (Gia, 11 anys)

Creem en equip un mapa conceptual per entendre millor la sordesa.

"Comencem a parlar: sons, llengües i evolució"

"Comunicar-se sense so: descobrim la llengua de signes"

Preparant l’attrezzo del teatre que representarem sobre la història de la comunicació

Compartim els aprenentatges de la llengua de signes amb els infants del 2P

Entrevistem una mestra amb sordesa de l’escola Josep Pla, rebem un signe propi i aprenem llengua de signes. Experimentem com sona la nostra veu amb diferents ressonadors gràcies a la logopeda.

COM SERIA LA VIDA SENSE SO?

La vida absenta de so

Amb so o sense so

Gràcies a les diverses visites de l’escola Josep Pla, on els alumnes són sords, vam voler entendre millor el seu dia a dia, aspecte que ens va inspirar a crear la nostra pregunta. Això ens va portar a investigar la vida sense so i, gràcies a aquestes trobades, aprofundir en la seva realitat, convertint la llengua de signes en un aspecte clau del projecte.

"Tots hauríem de viure aquesta experiència, perquè t'adones que també les persones no oïdores tenen els mateixos drets" (Victòria, 11 anys)

Tota aquesta curiositat ens va portar a preguntar-nos si realment podríem viure sense el so i si hi ha llocs on el so no pugui viatjar. Així, vam descobrir que a l’espai no hi ha so. Amb aquesta pregunta en ment, vam tenir l’oportunitat de rebre la visita d’un cosmòleg, que ens va explicar moltes coses fascinants sobre l’univers i l’absència de so en el buit espacial, el qual a part de tot això ens va donar moltes idees per imaginar un món sense so, fet que ens va fer valorar la importància que té en el nostre dia a dia.

"Al projecte hem viscut experiències molt motivadores i interessants, com per exemple quan vam anar al Josep Pla" (Elsa, 10 anys)

Realitzant el taller de llengua de signes amb els alumnes de Josep Pla.

Valorem la importància del so en el nostre dia a dia

Descobrint com seria una vida sense so, en aquest cas a l’espai.

COM ES PRODUEIX I ES PROPAGA EL SO?

El so és molt present a les nostres vides, però no podem veure’l. Aquest fet va activar la nostra imaginació i ens va omplir de dubtes. Com surt…, d’on surt…, com es crea…, com viatja…? Les nostres inquietuds havien pres un caire científic i calia ser precisos amb les paraules.

Després d’analitzar el significat de diversos mots, vam formular la pregunta: Com es produeix i es propaga el so? I una hipòtesi: Hi ha ones que no veiem i que empenyen el so.

Necessitàvem ajuda i vam escriure al departament de sonologia de l’ESMUC. En Gerard ens va confirmar el que sospitàvem. El so és un fenomen fascinant, però complex. També ens va proporcionar noves preguntes que guiarien la nostra investigació: Què és el so? Un fenomen físic o una percepció dels sentits? Té sentit dir que el so pot ser “empès”?

A partir d’aquí vam continuar avançant en una recerca que ens portaria a comprendre cada vegada millor què passa dins i fora de nosaltres quan es produeix un so.

"Hem après el nom d’algunes parts de l’aparell auditiu, com la còclea i també la cadena d’ossets, que són uns ossos molt petits, minúsculs" (Williams i Joan, 11 anys)

"El so és dues coses a la vegada: fenomen físic i percepció dels sentits"

"Els ossets fan que les ones arribin a la còclea i també al nervi auditiu i al cervell"

(Bruno, 9 anys)

"Les ones no empenyen el so, no té sentit, perquè el so són ones, i el so no es pot empènyer a si mateix" (Elna, 9 anys)

"A mi m’agrada el projecte perquè és complicat, no és tan fàcil d’entendre i es descobreixen moltes coses" (Cata, 10 anys)

Durant la recerca fem ús de fonts d’informació diverses.

L’experimentació ha estat imprescindible per comprendre el funcionament de les ones sonores, un fenomen complex invisible als ulls.

"Té sentit dir que el so pot ser "empès"? Per contestar aquesta pregunta necessitàvem comprendre què és i com funciona una ona"

El Jardí Botànic ens va proporcionar l’entorn necessari per parar la màxima atenció als sons de la natura.

Les nostres famílies ens acompanyen en la investigació aportant els seus coneixements en la matèria.

Compartim els nostres coneixements amb un grup de mitjans que ha sol·licitat la nostra ajuda.

Les sortides i els coneixements dels experts enriqueixen la nostra recerca.

Tastets jornades pedagògiques

QUADERN DE BITÀCOLA I TASTETS

Durant la jornada pedagògica dels Tastets, celebrem el final de la fase de motivació del projecte, que comprèn des del setembre fins a finals de gener. En aquesta primera fase, s’obre el camí per conèixer temes relacionats amb el projecte i motivar als infants per escollir la pregunta repte per a la següent fase de recerca i investigació.

La tarda de la jornada de Tastets, convidem les famílies a gaudir de les activitats, presentacions i pòsters artístics que han preparat cadascun dels grups de referència. Els infants fan una presentació de tot el recorregut que han fet durant aquesta primera fase i finalment es mostra el pòster artístic amb la pregunta repte que es planteja el grup-classe. Així mateix, animem les famílies a participar en les diferents propostes preparades per l’alumnat.

"Tastets ens va agradar molt. Vam explicar les coses del pòster de “Com neix una cançó” i vam fer jocs amb els papes i les mames" (Omar, 4 anys i Gerard, 5 anys)

"Em vaig posar nerviosa. Em va agradar que vam preparar moltes coses per les famílies com experiments, la bitàcola, el plafó i els nens explicàvem a les famílies què hem investigat. Va venir la mama i vaig estar molt contenta" (Ayesha, 8 anys)

"En el quadern de bitàcola documentem el procés que seguim en el projecte de recerca. És una gran eina que permet als infants ser conscients i protagonistes del seu procés d'aprenentatge"

"A

la jornada de tastets, compartim amb les famílies el camí traçat i els aprenentatges fets durant la fase de motivació i presentem la pregunta repte que ens servirà per aprofundir i investigar seguint el mètode científic" Moments compartits amb famílies a la jornada pedagògica dels Tastets 2025

Colònies guardiola

de berguedà

COLÒNIES

SONS A LA NATURA

“Hi ha un llibre obert sempre per tots els ulls: la natura” (Jean Jacques Rousseau)

Els dies 9, 10 i 11 d’abril hem gaudit d’una estada al mig de la natura. La casa de colònies Jou Nature situada a Guardiola de Berguedà ha estat el lloc triat per viure uns dies d’activitats i convivència.

Tot i que va ploure en algun moment això no va ser impediment per poder desenvolupar totes les propostes i poder conscienciar-nos dels sons de la natura de manera directa: del cant dels ocells, del so de les fulles que es mouen pel vent, de la pluja …

Les comunitats hem compartit els mateixos espais i instal·lacions sent respectuosos i tolerants. Al llarg dels tres dies, hem pogut experimentar sensacions, aventures i diversió envoltades dels nostres companys i companyes d’escola. Una experiència que ha promogut apropar-nos més a diferents persones.

Entre les activitats que l’empresa Eix Estels ens va preparar hi havia escalada, bicis voladores, pèndol, paleontologia, jocs de nit i discoteca, entre d’altres.

Ha estat una nova oportunitat de cohesió entre totes les comunitats fomentant els valors, l’autonomia i el respecte per la natura enmig d’un paisatge increïble.

Alumnes fent activitat paleontologia. Alumnes fent activitat tirolines.

Hem

experimentat sensacions, aventures i diversió envoltades dels nostres companys i de la natura

Foto de totes les comunitats juntes. Alumnes dinant el primer dia.

OP 360º : avaluació

OP 360º

UNA MIRADA 360º AMB UNA VISIÓ INTEGRAL DE L’INFANT

L’OP360º amplia el concepte d’avaluació com a element de millora personal i pedagògica.

Aquest pla de seguiment i d’avaluació més qualitatiu i holístic ajuda a l’infant a conèixer i millorar el seu procés de creixement personal i d’aprenentatge mitjançant la reflexió, el diàleg, l’anàlisi de l’error... a partir d’un treball polièdric on participen l’escola, l’infant i la família.

Forma part d’aquesta avaluació, l’elaboració dels informes de seguiment i d’assoliment dels procesos personals dels aprenentatges dels infants a través de l’avaluació polièdrica Infant-família-escola, la tutoria individual i de seguiment mitjançant el pla personal i el diari d’aprenentatge com a eina de documentació del procés d’aprenentatge i de reflexió sobre el propi aprenentatge per arribar a un nivell de metacognició més elevat.

Entorns d'aprenentatge

ENTORNS D’APRENENTATGE

SENTIT

El redisseny dels entorns d’aprenentatge de l’escola Octavio Paz, les aules, els passadissos i els espais comuns, l’espai exterior i els espais singulars, són espais que s’adapten i s’adeqüen al projecte educatiu fent-lo encara més propi i singular.

Cada espai dels diferents grups de referència consta d’una estructura ben definida a través del seu mobiliari que es manté estable entre les diferents comunitats generant una bona línia d’escola amb quatre espais ben diferenciats. L’espai de creativitat i pensament, l’espai de lectura, el de recerca i el d’assemblea i conversa.

Els espais estan cuidats i pensats per tal de despertar actituds curioses i emprenedores, potenciar el desenvolupament dels sentits i la creativitat, provocar experiències pràctiques i vivencials que interpel·len les emocions, donar propòsit i sentit a l’aprenentatge diari de l’infant.També es treballen els valors del respecte, la responsabilitat, la gratitud i la humilitat i es consoliden les competències d’iniciativa col·lectiva, resolució de problemes, comunicació eficaç, assertivitat i treball en equip.

L’escola disposa d’espais singulars, com ara:

La Cuina Pedagògica: un espai de pràctiques culinàries reals i d'investigació constant sobre la transformació dels aliments, el consum just i saludable, i la cuina d’aprofitament. A la Cuina Pedagògica, l’infant coneix el producte, el viu, el gaudeix, l’estima i el transforma.

L’Espai Tinkering: un espai que convida a dissenyar oportunitats creatives d'aprenentatge per pensar amb les mans i construir significat i comprensió. En aquest espai, l’infant aprèn fent: manipula, experimenta, crea i aprofita l’error com a eina de millora.

La Sala Multisensorial: un espai que ofereix experiències sensorials mitjançant l’estimulació dels sentits primaris i la gestió de les pròpies emocions. A l’espai d’estimulació multisensorial Snoezelen, l’infant se submergeix en una atmosfera de confiança i relaxació.

Els espais estan cuidats i pensats per tal de potenciar el desenvolupament de l'infant i generar situacions d'aprenentatge per a la vida

Obrim mirades

ALtar 2025

ELENA GUILLEN PÉREZ

TERESA GIMPERA

L’altar, una tradició mexicana amb cor català

A l’escola Octavio Paz, cada any, a finals del mes d’octubre, l’entrada s’omple de colors vius, perfums de cera i flors, i l’aire es carrega d’emoció. Celebrem l’Altar de Morts, una festa tradicional mexicana que, tot i la seva aparent solemnitat, és una explosió de vida, records i cultura.

A diferència de la visió més trista o fosca que sovint tenim de la mort, aquesta festa ens ensenya a honrar la memòria dels éssers estimats amb alegria i amor.

Enguany, aquest altar ha tingut una dedicatòria molt especial: l’hem dedicat a la Teresa Gimpera, una dona emprenedora, valenta i revolucionària en la seva època, que va obrir camins en el món de la moda, la publicitat i la comunicació. La seva figura ens inspira per la seva força i per haver trencat motlles en un moment en què no era gens fàcil fer-ho. Per

això, l’escola li ha volgut dedicar l’Altar de la publicitat, la imatge i l’empoderament, com a reconeixement a la seva trajectòria i al seu llegat.

Aquest projecte es treballa de forma globalitzadora, com tot el que es fa a l’escola, i permet aprofundir en la cultura mexicana tot fomentant la reflexió sobre la vida, la mort i els vincles que ens uneixen. Al llarg de la setmana, els infants aprenen cançons tradicionals, participen en activitats col·laboratives i coneixen a la persona homenatjada de manera més profunda.

És una experiència rica i transformadora, que connecta a tota la comunitat educativa amb una altra manera d’entendre la mort, molt més arrelada a la memòria i la celebració de la vida viscuda.

A l’Escola Octavio Paz, el Dia de Morts s’ha convertit en una tradició molt estimada que, any rere any, ens fa present que recordar és estimar, i que les arrels culturals poden florir en qualsevol lloc del món, si es reguen amb respecte i il·lusió.

Obrim mirada a la inclusió

“Aquest és el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls” (Antoine de Sanint-Exupery: El petit príncep)

Aquest curs els alumnes de sisè han estat amfitrions de l’aula sensorial. Dos grups d’alumnes de l’escola d’Educació Especial Josep Pla sords amb diversitat funcional han visitat setmanalment l’aula sensorial. Una experiència enriquidora per totes dues escoles. Poder conèixer de prop la diversitat funcional i poder gaudir de manera conjunta comunicant-nos amb la llengua de signes ha estat part fonamental per a l'enriquiment personal dels nostres alumnes.

Els nois i noies de sisè han estat de forma voluntària preparant propostes i ajudant a l’estimulació d’aquests nous amics i amigues que ja s’han quedat per formar part de la nostra família educativa.

Molts de nosaltres ens hem adonat que hi ha una altra realitat a la qual no hem de donar l’esquena. Hem canviat la nostra mirada i hem buscat diferents maneres per fer-nos entendre.

Alguns dels nostres nois i noies, fent la reflexió de la trobada deien “ha estat una de les meves millors experiències”, “al principi em feia por, però després he après què em deien”. Però una de les frases que més han repetit ha estat “quan tornen?”, “quan em toca a mi?”

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES LES QUE HEU FET AQUESTA VIVÈNCIA POSSIBLE

Acompanyament

Artur Vidal

ASSESSOR LIC

Quan el mes de maig de l’any passat, l’Elena Guillén va demanar-nos que volien fer un curs d’activitats d’escriptura ens va plaure d’allò més. No sabíem que passaria el relleu al nou equip directiu jove liderat per l’Ana Vicálvaro.

D’uns anys ençà la línia pedagògica Octavio Paz és coneguda per innovadora, equitativa, democràtica i a la recerca de la igualtat d’oportunitats. Tot un repte! Casualment, a l’Open Day del 13 de juny de 2024 vaig poder ser-hi i veure una estona com els alumnes d’Infantil i de Cicle Inicial explicaven oralment els aprenentatges sobre el projecte sobre espais naturals de l’any passat.

Em vaig quedar bocabadat de veure com eren capaços des d’I3 fins a I5 d’explicar què i com havien après, i sobretot com sabien transferir-ho en altres àrees acadèmiques, però sobretot a la seva vida fora de l’escola. Un bon exemple de com l’oralitat és el primer pas de transformar els pensaments en paraules per poder expressar tot allò que pensem, sentim o ens inquieta a nivell emocional (Sebastià Serrano diu que no hi ha aprenentatge si no hi ha emoció).

El projecte 2024/25 se centra en el so. El repte de l’escriptura amb l’equip docent del centre era tenir un discurs compartit entre tots sobre què entenem per escriure a partir dels gèneres discursius (entrevista, exposició oral, article d’opinió, etcètera) en contextos reals més enllà d’encàrrecs dels i els mestres a dins de l’aula com a una activitat més.

de treball amb l’acompanyament de l’Artur

La bona feina feta amb l’oralitat de la rot-

llana, de l’assemblea, de diverses estratègies, rutines i metodologies, permetia que entre tot l’alumnat es pogués decidir sobre què s’escriuria i com, però per sobre de tot, a qui i si ens entendria perquè n’esperàvem la resposta per poder fer un pas més en la investigació. Volíem defugir que l’emissor fos un/a sol/a alumne/a i que el receptor del missatge només una sola persona docent.

Havíem de demanar ajuda per conèixer el complicat món del so a partir d’algun membre de les famílies, d’algú de l’entorn més immediat de la comunitat educativa, per exemple, de l’ESMUC, o de l’entitat que fos, o del món de la recerca que ens pogués ajudar a indagar, investigar i sobretot conèixer per aprendre. I així ho vam fer.

La clau rau en el docent com a model de com mostrar com s'apliquen estratègies d'escrip-

tura a partir de models com, per exemple, correus electrònics o de descripcions de processos, per a després, en acabat, en grup per arribar a fer-los de forma individual en altres àrees de coneixement que no siguin les lingüístiques.

De les moltes evidències internes de centre, vam recollir alguns vídeos en què els alumnes explicaven què havien après, com s’havien sentit i per a què els servia i en vull recalcar els d'infantil que, una vegada, amb la seva espontaneïtat i creativitat, van dir i aportar tot de preguntes per les comunitats de petits, mitjans i grans que ens diuen que escriure és pensar. I que pensar implica dedicar-hi un temps sovintejat a partir de la conversa. La línia d’escriptura OP té futur perquè han sabut travar-la amb l’oralitat, la lectura i amb l’exigència cognitiva de cadascuna de les àrees. Enhorabona

Sessió

Vidal.

Guillermo Bautista Pérez

PROFESSOR I INVESTIGADOR DE LA UOC

SOCI FUNDADOR DE SMART CLASSROOM PROJECT

Espai educatiu, benestar i aprenentatge.

Cada vegada hi ha més evidència científica que demostra que l’espai on aprenem té un paper fonamental en la manera com ho fem. No n’hi ha prou amb decorar una aula segons un gust o una moda concreta: cal repensar els espais escolars com a part activa del procés educatiu, com a entorns que inspiren, que cuiden i que conviden a aprendre.

Aquesta mirada és la que guia el treball del Smart Classroom Project (www.smartclassroomproject.com), un projecte de recerca i assessorament a centres educatius i ajuntaments que explora com els espais poden influir positivament en l’aprenentatge, posant èmfasi en la dimensió pedagògica i en el benestar de les persones. El seu plantejament és tan senzill com poderós: un bon espai educatiu és aquell que pot adaptar-se a diferents metodologies i que posa al centre les necessitats de les persones que hi conviuen.

L’Escola Octavio Paz de Barcelona fa temps

que treballa des d’aquesta visió. Només cal entrar al centre per adonar-se que tenen cura de l’ambient que ofereixen a l’alumnat, perquè entenen que l’entorn no és un decorat, sinó una eina pedagògica. Cada curs, l’escola rep la visita dels estudiants del Postgrau en Disseny d’Espais d’Aprenentatge de la Universitat de Barcelona (https://www.ub.edu/ dea/es/), en el marc d’unes trobades que serveixen per compartir experiències, reflexions i propostes per continuar millorant els espais escolars des d’una mirada pedagògica i comunitària.

La recerca actual confirma allò que moltes escoles, com l’Octavio Paz, ja intuïen des de fa temps: quan es té cura de l’espai físic, millora la motivació de l’alumnat i el clima de l’aula, augmenta la participació, les interaccions positives i els resultats d’aprenentatge són més positius. Un espai ben dissenyat pot afavorir la concentració, la creativitat, el treball col·laboratiu i fins i tot la gestió emocional. I el benestar del professorat també se’n veu beneficiat: treballar en un ambient agradable i funcional afavoreix la innovació i la qualitat educativa.

El repte d’imaginar espais que eduquen no és només estètic o d’harmonia organitzativa i visual de l’espai: és un repte pedagògic i comunitari. Pensar els espais escolars és pensar en les relacions, els ritmes i els valors que volem transmetre. Per això, transformar els espais és també transformar l’educació. Una mirada que l’Escola Octavio Paz ja fa temps que ha incorporat, convençuda que l’espai és també una manera de cuidar les persones i d’imaginar una escola més humana, més viva i més connectada amb les necessitats del present i del futur.

Arnoldo Cisternas

Mora del Fresno

NUEVA EDUCACIÓN EN CHILE

Escuela Octavio Paz: un centro que sigue siendo faro de la Nueva Educación en Chile

Desde la Fundación Nueva Educación trabajamos para acompañar a las escuelas de Chile que están impulsando procesos de mejora y transformación, con el propósito de construir experiencias educativas más pertinentes, desafiantes y conectadas con el desarrollo integral de cada estudiante. En este camino, creemos firmemente en la colaboración entre escuelas, en el aprendizaje entre pares y en la posibilidad de construir red.

La relación que hemos consolidado con la escuela Octavio Paz en estos últimos años ha sido clave en este proceso. Su trabajo sostenido, coherente y generoso nos ha permitido constatar que otra manera de entender y vivir la escuela no solo es posible, sino que ya está en marcha. Octavio Paz se ha convertido en un referente estable y valioso para nuestro trabajo, un ejemplo concreto de lo que ocurre cuando se ponen en el centro las condiciones para enseñar y aprender mejor. Durante el curso 2024-2025, organizamos

tres nuevas visitas a la escuela con grupos de profesores de diferentes regiones de Chile. Hasta el momento, más de 100 docentes han tenido la oportunidad de conocer de primera mano cómo trabaja esta comunidad educativa. El viaje desde el otro lado del mundo es largo, pero resulta absolutamente necesario y valioso cuando se llega a escuelas como esta. Porque estar allí, observar el día a día de una escuela que ha tomado decisiones profundas para poner al estudiante en el centro, transforma la forma en que pensamos y ejercemos la docencia.

Uno de los primeros aspectos que llama la atención es la organización en comunidades —pequeños, medianos y grandes—, que permite un acompañamiento más ajustado a las necesidades evolutivas de cada etapa. Esta estructura favorece vínculos cercanos y adecuados a cada momento del desarrollo, y se refleja en la convivencia cotidiana y en la propuesta pedagógica. En Chile, este tipo de agrupamientos no es habitual, y por eso nos invita a pensar que existen otras formas posibles de organizar la convivencia escolar.

También se valora mucho el diseño de los es-

pacios de aprendizaje: ambientes cuidados, pensados para favorecer la autonomía, la toma de decisiones y el movimiento libre, incluso desde edades muy tempranas. El aprovechamiento de cada rincón de la escuela para que se convierta en un espacio de aprendizaje nos impresionó, y nos hizo reflexionar sobre el potencial de nuestros propios entornos escolares —a menudo más abiertos— para ser utilizados con mayor intencionalidad.

Los docentes chilenos destacan con especial interés la personalización del aprendizaje. Los planes personales, los diarios de aprendizaje y otras estrategias de seguimiento permiten acompañar los procesos individuales de cada niño y niña con atención, sensibilidad y coherencia. Se trata de prácticas que no se quedan en el discurso, sino que se sostienen con consistencia en el día a día.

Otro elemento que impacta es la presencia activa de las familias, tanto en la vida diaria de la escuela como en los productos visibles del aprendizaje. Nos ha encantado ver cómo se las representa en los pasillos, por ejemplo, en el marco del proyecto anual sobre el sonido.

Compartim propostes d'aprenentatge durant l'estada de les companyes de Xile

Parlem amb...

CEE josep Pla

Joshua:

— Quina és la història d’aquesta escola?

Intèrpret:

— Bona pregunta! Doncs mireu, aquesta escola es va crear l’any 1990. Abans hi havia tres escoles per a nens i nenes sords aquí a Barcelona, però les van tancar. Aleshores van obrir aquesta, que es diu Josep Pla. Al principi no era com ara... van trigar fins al 1995 a començar el projecte bilingüe, que vol dir que aquí es treballa tant en llengua de signes com en llengua escrita.

Oriol:

— Qui va fundar aquesta escola?

Intèrpret:

— L’home que va ajudar a crear l’escola es deia Josep Pla, com el nom del col·le. Era una persona sorda, amb molta experiència, i havia tingut una altra escola abans. Com que tenia tantes idees, va decidir continuar amb aquest projecte. També hi havia la Josefina, una educadora molt important que va ajudar molt des del principi.

Eric:

— Feu les mateixes assignatures que les escoles ordinàries? Són difícils d’aprendre?

Intèrpret:

— Aquí aprenem les mateixes assignatures que als col·legis ordinaris: mates, llengua, ciències… Però algunes coses les fem una mica diferents. Algunes assignatures són iguals, però en llengua, per exemple, canviem una mica el vocabulari, perquè les persones sordes no escolten les paraules igual, i aprendre a escriure-les costa més.

A vegades hem d’adaptar els llibres. Per exemple, a mates no sempre fem servir el llibre igual, perquè hi ha paraules o explicacions que són llargues i difícils. Les persones oients, com vosaltres, si veuen la paraula “casa” ja l’han sentit abans. Però les per-

sones sordes l’han d’aprendre d’una altra manera, més visual.

Gurnoor:

— Hi ha alguna assignatura especial o única?

Intèrpret:

— Aquí no estudiem anglès o francès com altres col·legis. En canvi, aprenem llengua de signes catalana, que és una assignatura com qualsevol altra, però en aquest cas és especial, ja que a les escoles ordinàries no es fa.

Shany:

— Organitzeu l’escola per cursos d’edat o per nivell de dificultat (o aprenentatge de la llengua de signes)?

Intèrpret:

— Agrupem els alumnes segons la seva edat i també pel que han après. Per exemple, aquest grup està a l’ESO, però no tots estan al mateix curs. Hi ha nois de primer, segon i tercer. Com que aquí som pocs —només uns 40 alumnes en tota l’escola—, els grups són molt variats. Si tinguéssim més nens, podríem fer els grups per curs com als col·legis grans. Però com que som pocs, els fem segons el que necessita cadascú.

Victòria:

— Heu creat algun joc per vosaltres a l’escola? Ens el pots explicar?

Intèrpret:

— Doncs sí, per exemple, a la classe de llengua de signes a vegades juguem al “telèfon”, però adaptat. Sabeu com és el joc del telèfon? Un diu una cosa i l’últim repeteix el que ha entès. Doncs aquí ho fem igual, però en llengua de signes. Ens posem en fila, un explica una cosa amb signes i l’últim ha de dir què ha entès. A vegades el missatge canvia molt i ens en riem molt!

I una cosa important: en llengua de signes no només es parla amb les mans. També fem servir l’expressió de la cara. Això ajuda a entendre si estàs content, enfadat o sorprès.

Zharick:

— I com us comuniqueu amb persones que no sa-

ben llengua de signes?

Intèrpret:

— Bona pregunta! Quan anem a l’institut, per exemple, a vegades escrivim en paper si algú no sap signes. Jo, com a profe, acompanyo el grup a la classe de Física i Química. Si algú necessita ajuda, ho fem amb gestos, amb paper o amb el que calgui. Cal buscar maneres d’entendre’ns.

Per exemple, alguns alumnes havien estat abans en instituts on no hi havia llengua de signes. Un d’ells va estar a Sevilla i feia servir gestos i escriptura. També parlem, perquè alguns nens sords saben parlar.

Miranda:

— I porten audiòfons tots els alumnes?

Intèrpret:

— Sí, molts en porten. Però no tots. Alguns els tenen a la motxilla, altres se’ls obliden a casa. I altres, com l’Esme, també en porten però no sempre els fan servir. Depèn de cada persona.

Sebastian Gonzalez

He tingut l'oportunitat de poder involucrar-me en dues dels dos projectes de la comunitat dels petits: “Com podem fer música” i “Com neix una cançó”.

En el primer cas, estaven en una fase d'anàlisi de la relació entre la música i els instruments musicals. Vaig poder complementar el seu estudi amb l'oportunitat d'experimental amb instruments moderns o no convencionals de producció musical, com a sintetitzador, sampler i giradiscos, ràpidament van arribar a la conclusió que no és necessari un instrument musical per a fer música i que a més tocar un instrument musical no implica fer música. Va ser increïble comprovar com en edats tan primerenques aborden el concepte de condició necessària i suficient, així com les implicacions derivades d'ampliació de l'abast del seu estudi incloent noves variables com el ritme, l'harmonia…

En el segon cas, la meva involucració es va produir en un estadi més avançat del projecte i amb un abast ja molt delimitat, que requeria implementar un enfocament teòric acompanyat d'exemples i experimentació. Tenia dubtes de si era un enfocament massa optimista per a la comunitat els petits, però com sempre faig amb la meva filla, vaig decidir no subestimar i davant el dubte pecar per excés i no per defecte. Una vegada més em van sorprendre ampliant l'abast i l'exigència, amb preguntes que incloïen variables addicionals i de major complexitat, com per exemple com podria influir el tipus d'audiència i edat a l'hora de realitzar una cançó.

El valor de totes dues experiències ha anat més enllà del propi valor que té el fet de compartir una experiència amb la meva filla i la seva comunitat des de dins. Recomano a qualsevol membre de la comunitat que ofereixi la seva participació en la mesura que pugui aportar. Tal i com fan les ones en el so podem convertir-nos en mitjans de propagació de coneixements per als qui ens succeeixen

FAMÍLIA DEL GRUP 1P

Victor Castell

En el marc del projecte del so, vaig tenir l’oportunitat de visitar la classe de 3G per oferir als infants una mirada diferent sobre aquest fenomen. Com a aficionat a l’àudio professional i als instruments de música electrònica, vaig voler apropar-los a la manera com els sintetitzadors creen sons, tant reals com imaginaris, emprant generadors d’ones bàsiques.

Durant l’activitat, vam explorar com es generen i modifiquen aquestes ones, i com poden combinar-se per produir sons nous. Amb l’ajuda d’un oscil·loscopi, els infants van poder visualitzar el comportament de les ones en temps real mentre escoltaven com canviava el so. Aquesta experiència multimodal va permetre entendre millor conceptes com la freqüència, l’amplitud i la forma d’ona, tot facilitant la comprensió a través de l’experimentació directa.

Per tal d’assegurar que l’activitat estigués ben vinculada amb els continguts que s’havien treballat anteriorment a l’aula, vaig coordinar-me prèviament amb l’Alícia, la docent del grup. Això em va permetre adaptar les explicacions i exemples per reforçar els aprenentatges previs i garantir una sessió coherent amb el projecte educatiu.

L’interès i la curiositat que van mostrar els infants van ser realment inspiradors. Va ser molt gratificant veure com connectaven amb allò que se’ls presentava, fent preguntes, compartint idees i gaudint de l’experiència.

Aquest tipus d’activitats no només reforcen els coneixements escolars, sinó que estimulen la creativitat, el pensament científic i l’esperit de descoberta.

En definitiva, va ser una experiència molt enriquidora, tant per al grup com per a mi a nivell personal. Recomano a qualsevol adult amb coneixements o inquietuds relacionades amb el coneixement científic, tecnològic, artístic o cultural que consideri compartir-les amb els infants a l’escola. L’impacte que pot tenir una activitat així és molt positiu i crea vincles entre l’aprenentatge i la vida real que són claus per a un ensenyament significatiu.

FAMÍLIA DEL GRUP 3G

Susana Mendoza

FAMÍLIA DEL GRUP 2M I 3M

Som en un món hiperdigitalitzat, on les IA ja son capaces de reproduir qualsevol so i de parlar com els humans. Va ser enriquidor poder mostrar als infants que els humans formem part d’aquesta natura sonora des dels temps més primitius. Quan venim al món, el primer so és la nostra veu. Quan vam poder fer sons amb instruments va ser un pas més enllà en l’evolució.

Una simple flauta coreana va despertar la curiositat envers una cultura llunyana, la seva cançó més popular, l’alfabet que utilitzen per escriure la seva llengua. Un fil conductor perfecte, ja que també vam parlar d’altres flautes de diferents cultures i continents, però que tenen el mateix funcionament: fer passar aire dins un tub amb forats per fer melodies.

Les flautes, com els humans, tan diferentes però tan iguals en la seva essència. Un simbolisme subtil però poderós.

Haver compartit aquesta estona amb el grup del 2M, contar-los històries de viatges i aventures, obrir els ulls al món i a la diversitat, fer música i cantar... va ser com plantar una llavor que després pugui germinar per fer que tinguin sempre aquesta curiositat per la recerca, fer-se preguntes, pel coneixement i per anar més enllà.

El meu agraïment a l’equip docent per donar-me l’oportunitat d’haver participat en el projecte, d’obrir-me les portes de l’aula i d’apropar les famílies a l’educació dels nostres infants.

al cinema utilitzem la tecnologia per adaptar el so a les necestitats dramàtiques de la imatge

Arnau Bataller

FAMÍLIA DEL GRUP 2M I 3M

He tingut la sort de poder compartir amb els nens i nenes del 3M una part essencial de la meva feina com a compositor de música per a cinema: com utilitzem la tecnologia avui en dia per treballar el so i adaptar-lo a les necessitats dramàtiques de la imatge.

En aquest sentit primer els he ensenyat les eines bàsiques que faig servir: un ordinador, un teclat, un micròfon i diversos programes que serveixen per enregistrar la nostra interpretació i convertir-la en informació MIDI que després podem modificar.

Els he mostrat els diversos sons d’instruments que conformen l’orquestra virtual amb la qual treballo. Hem estat provant sons aguts, greus, suaus, distorsionats, percussius,

amb ritme, etc… i han pogut veure com cadascun serveix per transmetre una sensació determinada. Els he demanat que relacionin el timbre del so amb sensacions com la por, la tranquilitat, el nerviosisme, l’optimisme, etc....

Després hem enregistrat un so a la classe i hem fet una peça animada a partir d’aquest so, afegint-hi instruments de percussió. Hem après a gravar i editar els sons pintant els ritmes i les altures de la música.

Al final els infants han experimentat com la tecnologia ens permet desenvolupar una relació molt directa i intuitiva amb el so ja que mitjançant elelments de elements de programari i maquinari podem modificar en temps real les característiques tímbriques d’aquest i així adequar-les a les necessitats dramàtiques de qualsevol narració. I sobretot, hem gaudit molt d’aprendre sobre música mentre jugàvem!

federic Sesé

FAMÍLIA DEL 2P

La presentació musical que farem el 6 de juny porta per títol LES VEUS HUMANES i és un resum de l'espectacle del mateix nom que hem fet per escoles durant més de quaranta anys. Per a aquesta ocasió l'hem adaptat i en destaquem les següents parts:

- Sensibilització sobre l'Entorn sonor, sobre els sons que ens envolten, des del soroll del trànsit urbà a les onades a la platja.

- Explicació dels tres paràmetres del so: Temps Altura i intensitat, o sigui Curt-Llarg / Agut-Greu i Fort-Fluix.

- Exposició de les veus humanes (Soprano, Contralt, Tenor i Baix).

- Interpretació cantada en directe d'exemples de combinació de dues veus, com ara "homofonia" (cantar a la vegada amb la mateixa lletra), melodia acompanyada (on una veu clarament fa la melodia i l'altra l'acompanya) i cànon (on les dues veus fan el mateix, però en decalatge).

- El final consistirà en la interpretació de tres o quatre cançons més, a cada una de les quals el protagonista és un animal. Aquestes cançons estan extretes de la Cantata "Animalada de Cançons".

LES VEUS HUMANES, un espectacle de més de quaranta anys

Andrea Extraña Guillermo Ródenas

FAMÍLIA DEL GRUP 1P

Vam presentar el conte de l’Ada i els instruments a la Classe Vermella. No només es mostraven els infants atents i entusiasmats, sinó que participaven amb coneixença de les preguntes que es feia l’Ada i que giraven entorn de la seva pròpia pregunta d’investigació: com podem fer música?

Amb ells vam parlar d’instruments, de les famílies en les quals s’organitzaven, vam crear instruments casolans i vam debatre com en faríem de nous a partir del que ells tenien a casa. Vam cantar junts, vam fer ritmes corporals i vam arribar a la conclusió que l’ingredient essencial per a fer música era la intenció de fer-la.

Finalment, vam poder compartir amb ells una gran quantitat d’instruments provinents d’arreu del món, i van poder fer-los sonar, així com participar conjuntament d’una cançó coneguda: Do, re, mi, al jardí. L’experiència va ser tan satisfactòria que ens vam quedar amb ganes de tornar-hi!

Daniele Bonafé

FAMÍLIA DEL GRUP 3P

Un dia Zena me pidió que tocara en clase con sus amigos y profesores, como siempre lo hemos hecho en casa. La música y los instrumentos siempre han sido muy importantes en nuestra familia así que acepté de inmediato.

Sé lo mucho que la guitarra puede acompañarnos y cómo puede convertirse en una compañera de vida. Así que Zena y yo nos preparamos para este día, probamos algunas canciones juntos y las presentamos al numeroso público de infantil de la Octavio Paz.

Tocamos "Poquitito Loco" de Coco de Disney, una canción que siempre cantamos en familia"Per la vita che verrà" de Jovanotti,  y unas cuantas más que los niños nos iban pidiendo, como la del Esquirol, Feliz Navidad y lo pasamos genial! Zena repartió hojas para colorear con la temática de Coco y hablamos con los niños de las diferentes partes que componen una guitarra:  las cuerdas, el teclado...

Los niños parteciparon alegres, cantando y aplaudiendo al ritmo de la música. Me alegra mucho que el colegio esté prestando tanta atención este año al tema del sonido y la música y agradezco a la Octavio Paz por involucrarme a mí y a todos los padres en este maravilloso proyecto. Zena y yo esperamos volver de gira muy pronto.

FEM XARXA

Xarxa de Competències Bàsiques

Un curs més, l’equip de mestres de l’Escola Octavio Paz participa a la Xarxa de Competències Bàsiques. Aquestes jornades de formació docent es basen en la reflexió pedagògica compartida, així com en l’aprenentatge entre iguals, i compten amb professionals que aporten la seva expertesa en temes específics. Aquesta feina en xarxa té com a objectiu proporcionar eines i recursos per a l’enriquiment de la pràctica docent i la millora dels aprenentatges de tots els infants.

Enguany, hem tingut l’oportunitat de reflexionar i compartir experiències sobre temes com la implicació dels infants en la seva pròpia avaluació, l’autoregulació dels aprenentatges i el feedback de qualitat.

De manera més específica, al llarg de les sessions, ens hem focalitzat en les diferents àrees del currículum, creant moments de diàleg i reflexió sobre les necessitats formatives de la ciutadania en relació amb la llengua, les matemàtiques i l’art. De la mà d’expertes com la Carme Hoyas, la Caterina Canyelles i la Núria Sàrria, hem compartit estratègies des de totes les àrees i matèries.

Continuem formant part d’aquesta plataforma de col·laboració entre mestres, orientada a la innovació pedagògica, l’intercanvi de bones pràctiques i el desenvolupament professional continu.

Trobada de la Xarxa de Competències Bàsiques. Creació d'evidències en petit grup.

Espai migdia

Des d’Espai Migdia, aquest curs, ens volem presentar la Noa, que ha entrat a fer reforç d’infantil; l’Alba, que és la nova referent de l’1P; la Judit i l’Oscar, els referents del 2 i el 3M; l’Adrià Gea, que ha entrat com a referent de l’1G; i jo, l’Adri, el nou coordinador. Ens unim a les ja conegudes cares de la Patri i l’Àngels de les comunitats de petits; el Sergio, referent de l’1M; i la Nana i la Marina, de les comunitats de grans. He estat parlant ara amb les noves incorporacions i ens plau immensament comunicar-vos i fer-vos saber que estem molt còmodes a l’Octavio Paz. Ens ha estat molt fàcil adaptar-nos a les dinàmiques de l’escola i ja ens sentim com a casa.

Per nosaltres, l’espai migdia i el lleure són l’espai on podem observar els infants en la seva màxima naturalitat. Això fa del menjador un espai d’una intensitat emocional elevada, cosa que els referents, educadors i educadores, fem servir per treballar la resolució de conflictes i les dinàmiques que desenvolupen els infants a l’hora d’expressar emocions, límits, frustracions, desitjos... lluny de ser un espai on els infants mengen i prou, intentem que l’espai migdia sigui un espai on els infants gaudeixen d’un espai tranquil i lliure, sense deixar d’acompanyar-los en allò que els inquieta i els motiva. Tot això en constant comunicació amb l’equip docent i directiu, per tal de donar continuïtat al projecte educatiu de l’escola, buscant que l’espai migdia no quedi al marge de les dinàmiques educatives del centre.

Acomiadar-nos expressant les ganes que tenim de continuar treballant en aquest projecte, que creix dia a dia i que ens ensenya que el procés d’aprendre i aprehendre, és un procés bidireccional on infant i educadora aprenen al mateix temps.

Cafè amb famílies

Es un espai de trobada i participació obert a totes les famílies de l’escola i que aquest any s’ha centrat en treballar les habilitats parentals. Les mateixes famílies han decidit quins temes tractar al llarg de les sessions. Els professionals del centre han estat els facilitadors d'un marc teòric per poder impulsar debats on exposar les pròpies experiències. Entre totes i tots intenten treure les que han estat positives. D’aquesta manera hem acordat unes idees claus per poder dur a terme. Les famílies han coincidit com a important desenvolupar:

- Les rutines, treballar els seus beneficis en els infants, així com poder dur-les a terme evitant el conflicte.

- La comunicació família-infant, fites per a construir de forma positiva les relacions família-infants, potenciar la capacitat de comunicació i la confiança entre els membres.

Gràcies a totes les famílies per acompanyar-nos en aquestes estones de reflexió i debat!!!

"Un espai necessari per poder compartir neguits i experiències" (Anna)

"Un moment per a la reflexió pausada, molt necessari enfront la rapidesa del dia a dia" (Aina)

"Una proposta que permet aturar-se i reflexionar sobre la parentalitat. Molt recomanable per compartir entre iguals i potenciar el vincle escola-famílies" (Josep)

Moments de trobada en el cafè amb famílies

AFA

Vet aquí una escola, catalana, mexicana i de tot arreu. Plena de criatures, mestres i famílies que entre setembre i juny teixeixen juntes una xarxa de fil acolorit i resistent.

Aquest curs vam gaudir de l'altar de muertos en homenatge a la Teresa Gimpera, emotiu i significatiu per a l'escola, la nostra ciutat i la germanor amb Mèxic.

Vàrem inaugurar la Festa d'hivern amb una participació plena de caliu e il·lusió, per continuar amb les tradicionals festes de carnestoltes, 8M i Sant Jordi.

Amb la col·laboració de l’escola, 7 d’Aventures i aprofitant el meravellós projecte EL SO, l’AFA portarà a terme la iniciativa de gaudir de fil musical a les extraescolars, amb un repertori de música clàssica que ben segur agradarà a les nostres criatures en aquesta estona i compartirem amb les famílies per tal que també ho gaudeixin a casa.

Un any més, l’AFA és possible gràcies a totes les famílies que hi col·laboren.

“No es pot separar la música de la vida.” Pau Casals

Equip humà

petits mitjans grans

1P: Juna B., Minerva C., Dídac C., Roc G., Alaya K., Àlex M., Arlet S., Marcel V., Axel C., Ivan D., Marwan G., Emma R., Danae S., Monytevi T., Kai Y., Vito C., Oliver D., Nur F., Aina G., Edurne M., Noelia R., Trijoy S.

2P: Elna F., María José G., Garbiñe I., Ares L., Pavlo L., Kai P., Alan K., Pol A., Emma G., Olav I., Sabrina M., Quel Q., Gina Q., Èlia S., Lorenzo Z., Darick de la T., Janna F., Ézaro H., Sofia L., Gabriel R., Luni J., Sham V.

3P: Tino C., Amat G., Mèlia M., Bet R., Leo R., Sofia S., Alara P., Martín B., Zena B., Miguel L., Gerard M., Omar M., Rafay S., Guiomar S., Marc T., Yael de la T., Pau F., Ona F., Jannat G., Anna M., Mía P., Heura R.

1M: Mia C., Elma C., Queralt F., Rio I., Juna M., Ask N., Mai R., Yichen Zhao., Nordi A., Martina A., Sira C., Noa M., Roberto P., Khloe R., Nico V., Ainara C., Guillermo D., Berta F., Àlex G., Amaia I., Martí L., Jared R., Erick S., Eva T., Angela V.

2M: Adrià B., Noe B., Paula G., Joan L., Evans O., Juno R., Hadi S., Eidan C., Anna E.,Jonas G., Hera M., Berta M., Dafne R., Gerard V., Victor Y., Jeremy A., León D., Jennifer J., Mi Ya Lin, Laia M., Adam M., Nil R., Clara T., Izan V., Brahian Z.

3M: Unai B., Mateo B., Abril D., Galatea F., Xan L., Èric M., Giana R., Aitana R., Alma V., Jemily A., Chahd A., Júlia G., Valeria M., Emma Q., Noor U., Marc S., Eric Y., Jana Y., Maikel A., Mioti G., Lluc M., Noa R., Ayesha N., Mia V., Teym V.

1G: León B., Martina L., Jared R., Tian R., Gabriel V., Biel V., Biel W., Emely C., Lupe D., Mia G., Natalia L., Ender M., Gia M., Ubaid M., Adrián P., Armaandeep S., Bruno B., Ainhoa C., Biel C., Yahya C., Abdullah K., Jacob O., Valentina O., Juan Manuel R.

2G: Gabriel A., Albert C., Amely C., Fahad M., Miranda G., Karolyn G., Elsa K., Aya T., Jordi V., Junior C., Yamilet E., Giorgi N., Emily O., Angel S., Martí T., Kiara Z., Veronika Z., Zharick B., Joshua B., Axel C., Oriol C., Eric J., Gurnoor K., Shany L., Alisson P., Victoria S.

3G: Yeray B., Marwa B., Roc C., Biel C., Elna C., Bruno G., Liam M., David O., Cristian V., Williams C., Nabil E., Nicol E., Harold M., Mariana S., Catalina R., Daniela U., Yiting Y., Joan A., Youmna A., Pep D., Valentina G., Lorena G., Maryam M., Noa N., Ainhoa P., Shi Yin.

MESTRES: Abigaïl, Ainhoa, Albert, Alicia, Ana, Ariadna, Beatriz, Daniela, Edu, Elena, Eva, Fani, Gemma, Helena, Júlia, Kevin, Laia, Laura, Lourdes, Maria T., Maria L., Ramón.

VETLLADORS: Adrià, Maria, Marina

TEEI: Ana.

TIS: David.

LOGOPEDA: Marta.

EXPERTS: Martí.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta, Eduard, Merche.

MESTRES VOLUNTARIS: Antonio.

ALUMNES EN PRÀCTIQUES: Ainhoa, Idoia, Maria, Mar, Paula, Josep, Omar.

op-team

EQUIP DE MIGDIA: Adirà O, Adrià G, Àngels, Alba, Carla, Judit, Marina, Nana, Noa, Òscar, Patricia, Sedrah, Sergio, Sara

FACILITADORS: Artur, Mercè, Noemí.

COL·LABORADORS: Paco.

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ.

MARES I PARES DELEGATS I FAMÍLIES.

FEINERES: Mari Ángeles i Virginia.

ALIANCES: Càtedra de NEUROEDUCACIÓ Universitat de Barcelona-EDU1st, Escola Massana, Fundació Miró, ITAEB, ESMUC, Palau de la Música Catalana, Fàbrica de creació, CEE Josep Pla

COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: Yolanda.

SERVEIS EDUCATIUS: Anna, Artur i Mamen.

AGRAÏMENTS: Associació de mestres Rosa Sensat, Carme Trinidad, Consolat de Mèxic a Barcelona, Coral Regí, Fundació Joan Miró, Nueva Educación Chile, SE Baix Llobregat 5, SE St Andreu, UOC

A totes les ESCOLES, INSTITUTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat o us hem visitat per aprendre i compartir junts.

A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a fer millor el món que ens envolta el curs 2024-2025

col·laboradors