revista OP-magazine (curs 2019-20)

CURS 2019-20

La revista de l'escola Octavio Paz www.escolaoctaviopaz.cat

#nĂşm.5

Obertura del projecte MAR.

índex

Info legal

Disseny: Màrius Núñez Fotografies: Mestres Escola Octavio Paz Textos: Escola Octavio Paz C/Mallorca 657, Barcelona Tel: 93 349 02 95 mail: a8052165@xtec.cat

www.escolaoctaviopaz.cat

Editorial........................................................................................................................................................5 OP-INNOV@................................................................................................................................................... 10 Introducció..............................................................................................11 Aliances.................................................................................................. 13 PrOPosem............................................................................................. 20 Fem comunitat.....................................................................................23 Ambients............................................................................................... 25 Espais.................................................................................................... 30 Laboratoris............................................................................................33 Capses................................................................................................... 42 Espai tinkering-Fundació Carulla.................................................... 46 BibliOPteca.......................................................................................... 49 Projecte de recerca.............................................................................. 51 Mapa de recerca................................................................................. 54 Comunitat petits............................................................................. 56 Comunitat mitjans.......................................................................... 66 Comunitat grans............................................................................. 84 Tastets................................................................................................. 104 OP 360º: avaluació........................................................................... 107 Entorns d'aprenentatge................................................................... 112 Obrim mirades...................................................................................................................................115 Parlem amb.........................................................................................................................................127 FEM XARXA............................................................................................................................................133 Cohesió d'equip..................................................................................134 OPetcrida............................................................................................. 136 Espai migdia......................................................................................138 AFA....................................................................................................... 140 Testimonis del canvi.................................................................................................................141 · humà...........................................................................................................................................147 Equip Col laboradors............................................................................................................................152

4

Xavier Lรณpez, director de l' escola Octavio Paz.

5

Editorial Xavier López

DIRECTOR ESCOLA OCTAVIO PAZ

Un curs navegant entre reptes.

Acabem un curs plenament diferent a com ens l’havíem imaginat al mes de setembre. Un curs marcat per un confinament a causa d’una pandèmia mundial, que ha canviat els espais de l’escola i la proximitat per un acompanyament telemàtic. Un curs que passarà a la història i que alhora ens farà reinventar el nostre dia a dia. L’acabem amb interrogants i també amb la confiança de saber veure les necessitats que han sortit a la llum com una oportunitat de creixement i de millora.

El nostre renovat i consolidat projecte educatiu OP-innv@, globalitzat i competencial, ens ha ajudat a adaptar-nos en aquesta realitat tan canviant i efímera que vivim. Hem donat una resposta no estandaritzada a la situació, respectant la personalització de l’aprenentatge i potenciant l’equitat i el respecte a les diverses realitats familiars.

A partir d’ara ens tocarà treballar i il·lusionar-nos en escenaris plens d’incertesa. Com

escola i compromesos amb el quart objectiu dels ODS 2030: una educació de qualitat, continuarem millorant i redissenyant els nostres fulls de ruta per apoderar els nostres infants a ser emocionalment forts, crítics, preparats per ser autònoms en els aprenentatges i amb un esperit d’autosuperació.

Seguirem apostant per una formació de l’equip de mestres específica i reflexionada de forma conjunta per tots els mestres i que respongui a les necessitats detectades, a estrènyer els vincles de cohesió de l’equip i a consolidar les aliances de col·laboració externes per continuar connectant l’escola amb la vida, l’expertesa i la professionalitat. Continuarem garantint aquests tres reptes com els motors de transformació i millora.

Amb paraules de Freire “l'educació no canvia el món, canvia les persones que el canviaran”, és ara quan ens cal ser més valents i valentes, conjuntament amb les famílies i l’entorn, per continuar reinventant els nostres propòsits a partir dels aprenentatges que hem redescobert durant el curs i el confinament.

A tota la comunitat educativa i a les aliances que hem fet al llarg del curs, moltes gràcies per la vostra confiança, saber, estima i fer de l’escola Octavio Paz un MAR de reptes i d’aprenentatges.

6 Visita d'en Carles Martínez a l'escola.

Carles Martínez

SECRETARI DE POLÍTIQUES EDUCATIVES DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

L’escola Octavio Paz denota calidesa, compromís, il·lusió, brillantor als ulls... elements essencials perquè un projecte pugui donar els seus fruits.

A tot això cal afegir l’extraordinari lideratge d’en Xavier i l’Elena que amb la seva empenta i el seu saber fer, fan que el projecte educatiu del centre arribi a bon port.

Escoles com l’Octavio Paz son centres de referència perquè el sistema educatiu del país pugui assolir l’excel·lència, en qualitat i en equitat.

Enhorabona!

7

Khalid Ghali COMISSIONAT DE DIÀLEG INTERCULTURAL I PLURALISME RELIGIÓS DE L 'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Barcelona és una ciutat plural i, alhora, complexa si parlem de diversitat cultural i religiosa. El context educatiu és l’entorn per excel·lència de la redistribució de capitals, sabers i de la justícia social. L’escola és un espai de referència pel barri, per les famílies, per la comunitat educativa i, sobretot, pels alumnes. És alhora la institució a la que es delega una part important de la preparació dels infants i els adolescents per a viure en el món que els envolta.

Aquest fet implica prendre consciència de les potencialitats de l’escola com a eina de transformació social, però també dels seus reptes.

El projecte educatiu de l’escola Octavio Paz és d’aquells que enamoren, que ens permeten somniar i exemplificar el potencial de les escoles. Un projecte educatiu compromès amb el barri, els valors, les competències i el pensament crític. Una escola que ha implicat la comunitat i els alumnes per crear i creure que una escola millor per a tothom és possible.

Compartint la revista de l'escola amb en Khalid.

Els estudiants són el col·lectiu directament afectat per les polítiques educatives, però sovint, per motius d’edat, també són els menys escoltats. En el cas de l’escola Octavio Paz, la impressió és que l’alumnat és el centre de l’escola i que la seva veu i participació és un dels actius més importants. Això ha estat possible principalment per l’esforç del claustre per innovar, millorar, participar i implicar-se en un projecte educatiu innovador.

Gràcies per aquest matí tan esperançador, il·lusionant i motivador. Fins ben aviat!

8

Xavier Martínez - Celorrio ASSESOR DE LA MINISTRA D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL

Quan entres a l’escola Octavio Paz et dona l’agradable sensació d’entrar a una sala moderna d’art contemporani on s’experimenten nous llenguatges i colors. A mida que vas visitant els seus espais i aules obertes te n’adones que es tracta d’un projecte pensat perquè els artistes residents puguin desenvolupar tota la seva creativitat i viure un aprenentatge inspirador i compartit.

La comunitat d’artistes residents és l’alumnat, acompanyat en tot moment per un equip docent cohesionat i motivat. Un equip que va polint i construint el canvi educatiu com a un procés artesanal que sap treballar amb delicadesa els materials sensibles de les relacions humanes, professionals i emocionals que conformen allò que sempre s’ha anomenat docència o ensenyament.

Dues paraules que es queden curtes per traduir tot el que està aconseguint el procés de transformació OP-Innov@: fer de l’escola un espai viu de descobriment i aprenentatge permanent, circular i intens. Una escola que transpira i transmet el plaer d’aprendre i de créixer com a persona i com a petits ciutadans.

Crec que allò més transcendent és l’audàcia d’haver trencar la divisió tradicional del temps i l’espai escolar on els coneixements

queden parcel·lats i separats de la vida i de l’entorn. Avui bona part de la innovació i el canvi educatiu genuí que emprenen els equips docents sense esperar ningú depèn de cóm es transforma el model organitzatiu, curricular i avaluador del centre. En cóm es conceben i s’organitzen les oportunitats d’aprenentatge convertint l’entorn, la ciutat i el propi centre en llibres de text sense paper que estimulen el plaer per aprendre.

Les aliances amb socis i partners de l’entorn fan que l’Octavio Paz sigui una escola oberta i connectada amb una ciutat educadora que té tants recursos i possibilitats com és Barcelona. Perquè la tasca educadora és comunitària i no pot quedar-se enclaustrada en aules tancades.

La vostra escola viatja en una travessia garantida per la solidesa metodològica d’un equip docent que continua aprenent i que rep un munt de visites d’altres equips i escoles pels que sou inspiradors. I el que més em va impactar positivament va ser la vostra senzillesa i honestedat envers els altres, tot demostrant una maduresa professional i un compromís ètic admirable com a equip humà.

Heu fet de l’Octavio Paz el que tota escola ha de ser, un espai d’estimulació cognitiva i emocional on la infància desenvolupi tot el seu potencial de capacitats aprenent què és la llibertat, la convivència i el progrés humà.

Gràcies per tant. Ens teniu a molts darrera vostre. Il·lusionats i convençuts que l’educació pública de qualitat té un gran futur per endavant.

En Xavier descobreix el nostre projecte educatiu .

9

10

OP-INNOV@

11

Introducció Eduard Vallory

PRESIDENT DEL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

L’escola que és vida.

Per explicar el que em fa sentir l’Escola Octavio Paz, recupero el text que va llegir el poeta mexicà quan va rebre el premi Nobel: “Como todos los niños, construí puentes imaginarios y afectivos que me unían al mundo y a los otros. Vivía en un pueblo de las afueras de la ciudad de México, en una vieja casa ruinosa con un jardín selvático y una gran habitación llena de libros. El jardín se convirtió en el centro del mundo y la biblioteca en caverna encantada. Leía y jugaba con mis primos y mis compañeros de escuela. El tiempo era elástico; el espacio, giratorio.

Mejor dicho: todos los tiempos, reales o imaginarios, eran ahora mismo; el espacio, a su vez, se transformaba sin cesar: allá era aquí: todo era aquí: un valle, una montaña, un país lejano, el patio de los vecinos. Los libros de estampas, hojeados con avidez, nos proveían de imágenes: desiertos y selvas, palacios y

cabañas, guerreros y princesas, mendigos y monarcas.

Naufragamos con Simbad y con Robinson, nos batimos con D’Artagnan, tomamos Valencia con el Cid. Cómo me hubiera gustado quedarme para siempre en la isla de Calipso! En verano la higuera mecía todas sus ramas verdes como si fuesen las velas de una carabela o de un barco pirata; desde su alto mástil, batido por el viento, descubrí islas y continentes –tierras que apenas se desvanecían. El mundo era ilimitado y, no obstante, siempre al alcance de la mano”.

No molts infants tenen un jardí selvàtic ni el pis ple de llibres. Però tots tenen la curiositat a flor de pell, el desig de jugar, explorar i aprendre, la creativitat natural, la pulsió vital. I el millor que fa l’Escola Octavio Paz és, justament, possibilitar que tots els infants puguin gaudir d’aquest “mundo ilimitado” i créixer en ell i amb ell. L’escola que és vida.

12

Instal·lació artistica: el MAR que no volem.

13

Aliances

14

Cristina Puig i Ismael Garcia MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

El mar.

Un espai fascinant, inspirador, atractiu, vital, evocador, però que alhora pot ser terrible, perillós, mortal, odiós i odiat. Un àmbit necessari, vital per a les persones, que ha passat de ser un obstacle i una frontera natural, a convertir-se en una via de comunicació i una font de subsistència i de riquesa, gràcies al vaixell.

Aquest enginy ha permès conèixer el planeta Terra en la seva totalitat, i ha estat motor d’avenços tecnològics al llarg de la història de la humanitat.

El vaixell i la mar són els protagonistes principals del Museu Marítim de Barcelona. Al mateix temps que esdevenen un centre d’interès que aborda una temàtica absolutament globalitzadora, que per se poden esdevenir l’eix educatiu de qualsevol escola del món. Amb aquesta concepció, el juliol de 2019, l’escola Octavio Paz va trucar a la porta del Museu.

El seu equip directiu, capitanejat pel Xavier López, havia decidit triar el mar, la mar, com a tema central per desenvolupar el seu projecte educatiu per al curs 2019-2020.

La seva tripulació duia a les bodegues tones d’optimisme i empenta, i estava disposada a iniciar aquesta singladura aprofitant l’energia derivada del seu model d’aprenentatge i d’escola. Un model on la força principal rau

en l’alumnat que la tripulació guia durant tot el viatge.

Des del Museu Marítim ens vam posar a la seva disposició per escriure, conjuntament, el quadern de bitàcola que ha marcat el rumb d’aquesta aliança al llarg del curs 2019-2020, amb destinació cap a l’excel·lència educativa.

El MMB ens obre el seu cor.

Compartim i aprenem amb l'Ismael.

15

16

Ángeles Schjaer OPEN ARMS

Empecé a colaborar con Open Arms hace ya más de tres años como voluntaria. Hace un año y medio empecé como trabajadora siendo la asesora pedagógica de la ong. Desde que iniciamos el proyecto como ONG vimos la importancia de transmitir y denunciar públicamente lo que estaba sucediendo en el mar.

Cómo voluntarios/as tenemos la responsabilidad de contar de primera mano lo que ha sucedido durante las misiones y como los derechos de las personas rescatadas han sido vulnerados una y otra vez. Intentando llegar a los más pequeños decidimos crear una metodología que hablara de empatía, derechos humanos y fomentara el pensamiento crítico.

Y así nació el proyecto ‘Educación para la libertad’. Un proyecto donde además de hablar de nuestra misión, en el Mediterráneo y Senegal, ponemos en contexto a alumnos y alumnas hablando de la Declaración Universal de Derechos Humanos, de la situación geopolítica actual y de por qué algunas personas que emigran lo tienen que hacer de esta manera.

Desde Open Arms soñamos con un mundo en el que los niños y niñas sean capaces de pensar por sí mismos y no tengan un discurso aprendido, sean además capaces de cuidar y proteger tanto a éste planeta como a todos sus habitantes, vengan de donde vengan.

Ellos y ellas son el futuro.

Con el Octavio Paz, hemos sentido que estábamos jugando en casa desde el primer

momento ya que la acogida de nuestro proyecto fue inmediata y el trabajo que ha hecho todo el equipo que forma la escuela ha sido de admirar. Han trabajado antes, durante y después de nuestro paso y han creado con todo el alumnado un proyecto precioso alrededor de nuestro mar. Ojalá todas las escuelas tuvieran ese nivel de implicación y cariño a la hora de guiar a sus alumnos y alumnas.

Gracias Xavi por abrirnos las puertas y dejarnos trabajar, ha sido precioso estar a vuestro lado!

El título de nuestra metodología se lo debemos a Miguel Hernández y a mi abuela que me leía sus poemas antes de dormir...gracias a ambos por abrirme los ojos y el corazón.

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo Para la libertad, mis ojos y mis manos Como un árbol carnal, generoso y cautivo Doy a los cirujanos Para la libertad siento más corazones Que arenas en mi pecho: dan espumas Mis venas Y entro en los hospitales, y entro en Los algodones Como en las azucenas Porque donde unas cuencas vacías Amanezcan Ella pondrá dos piedras de futura mirada Y hará que nuevos brazos y nuevas Piernas crezcan En la carne talada Retoñarán aladas de savia sin otoño Reliquias de mi cuerpo que pierdo en Cada herida Porque soy como el árbol talado Que retoño

Amb l'equip d'OPEN ARMS aprenem que el mar no ens separa.

17

18

Montse Romaní

E S C O L A M A S SA N A C E N T R E D ’A R T I D I S S E N Y

El curs 2019-2020 ha estat l’inici d’un conveni de col·laboració entre l’Escola Massana.

Centre d'Arts i Disseny de Barcelona i l’Escola Octavio Paz d’educació infantil i primària.

L’objectiu consistia en assessorar i dinamitzar el laboratori de llenguatges artístics. Judit Cuadros i David Mateo, dos ex-alumnes de l’Escola Massana, que escriuen la seva experiència en aquestes pàgines, han estat els primers que han contribuït a fer possible aquest col·laboració.

Sens dubte una col·laboració d’aquestes característiques no es baladí en un període que ha vist un augment important de les ofertes educatives per part d'entitats culturals i museus d’art. A través de la figura de l’artista, aquests programes han contribuït a promoure una experiència educativa de les arts visuals dins l’estructura escolar, que ha afavorit un nou marc de treball entre institucions, escoles i professionals de l’art. No hem d’oblidar tampoc la falta de protagonisme que han patit els ensenyaments artístics en el currículum de l'educació formal per part de les polítiques públiques, i les conseqüències que ha tingut en el procés de formació i adquisició de codis expressius, estètics i comunicatius de l’alumnat en l’etapa primerenca.

Per tot plegat, la col·laboració de l’Escola Massana a l’escola Octavio Paz ens sembla fonamental, doncs ja no es tracta d’aportar des de fora una experiència significativa o inusual a l’escola sinó de reforçar i compartir pràctiques, recursos i metodologies, que ens permetin conjuntament explorar i transitar pels vincles “entre” l’art i l’educació, “entre” l’ensenyança, la recerca i l’aprenentatge.

Esperem que aquesta col·laboració tingui un ampli recorregut i esdevingui un una eina útil d’experiències futures amb les arts a l’escola.

Moments de creació.

19

20

Proposem

21

Assemblea i consell d'infants L'assemblea és una trobada d'un mateix grup classe o comunitat per començar el dia compartint les sensacions i emocions amb que arribem tots a l’escola.

A l'assemblea es fan intervencions i propostes de millora, s’escolta i s’aconsella.

El mestre/la mestra que intervé en l'assemblea ha de facilitar la creació d'un espai del diàleg entre els infants. La seva intervenció ajuda al desenvolupament integral de l´infant i a la seva capacitat de decisió individual per tal que pugui assolir uns valors i unes actituds que l´ajudin a implicar-se en la societat i l'escola.

L´infant té veu dins del grup.

Intervenció del mestre en l´assemblea.

L'assemblea i el Consell dels Infants dona veu i vot als infants. Permet concretar propostes de millora amb consens col·lectiu, mitjançant les quals els infants podran actuar de manera autònoma i conscientment en la presa de decisions. Els infants tracten regularment temes que els interessen amb els seus companys d'aula, i després els posen en comú amb la resta de consellers de l'escola.

22

23

Fem comunitat

24

Fem comunitat Una petita societat a l’espai de referència rica en valors.

"Coneixem altres companys/es i noves maneres de ser i de pensar"

Una aula d’edats barrejades és un ambient més natural i realista que l’aula convencional, en que tots, exceptuant els mestres, tenen la mateixa edat.

Per què agrupar per any de naixement, si en el nostre dia a dia estem envoltats de persones de diferents edats?

La barreja d’edats no només fomenta que es desenvolupi la intel·ligència interpersonal i intrapersonal dels infants, sinó que també fa possible destruir comportaments i etiquetes tant a nivell personal com grupal.

Quan barregem no desfem o trenquem, sinó que potenciem la interrelació, l’intercanvi i l’enriquiment personal.

Quan comença el curs, la mestra dels petits compta amb dos terços dels infants que ja saben desenvolupar-se en l’ambient de manera independent i sense ajuda, i pot centrar-se més en els de tres anys els primers dies, si bé aquests no triguen en adaptar-se seguint i observant als seus companys més grans, perquè aquests es converteixen en models a seguir i a imitar.

Amb la barreja d'edats garantim grups d'aprenentatge amb inquetuds i necessitats diferents.

25

Ambients

26

27 Les il·lustracions ens ajuden a crear mini mons.

El meu propi menú.

Barreges amb farina, aigua, sucre i oli.

"Els infants experimentem lliurement amb els materials"

ambients d'aprenentatge Són espais creats per tal d’oferir a les nenes i els nens ocasions per explorar, posar a prova i desenvolupar les seves capacitats, mitjançant les diferents propostes que es presenten. Els infants experimenten lliurement amb els materials que troben a l’ambient, adquirint així autonomia, seguretat i sent conscients de les seves pròpies experiències.

Aquests es troben presents en el dia a dia de l’escola, potenciant l’autogestió, la organit-

zació i el funcionament, amb la col·laboració de les famílies de l’escola, les quals són acompanyants dels infants en el procés d’elecció.

A través de l’acompanyament de la persona adulta referent a cada ambient d’aprenentatge, els nens i les nenes van prenent consciència dels propis aprenentatges i van adquirint-ne de nous. L’aprenentatge entre iguals és un altre factor que esdevé un element positiu en aquests espais, on mitjançant la cooperació i col·laboració, els infants esdevenen éssers socials i s’inicien en la resolució de conflictes per tal d’arribar a acords necessaris.

A l’escola intentem potenciar els diferents àmbits a partir dels ambients que trobem: ara som, som artistes, ens comuniquem, ens emocionem, fem i desfem i experimentem.

28

29

"Presents en el dia a dia de l'escola, adquirint autonomia, seguretat i consciència de les seves experiències"

"Els infants esdevenen éssers socials i s'inicien en la resolució de conflictes" Experimentació amb els colors.

L'autoretrat amb miralls.

Som artistes.

Fabriquem bosses aromàtiques.

El mini món dels dinosaures.

Fem i desfem.

30

Espais

31 Moments d'aprenentatge competencial.

ESPAIS COMPETENCIALS Trobades de lletres, nombres i imaginació.

En els espais aprenem de forma competencial, tot prenent decisions, experimentant i obtenint resultats d’una manera atractiva.

Els infants de la comunitat de mitjans i els de la comunitat de grans, s’expressen amb les seves idees, les comparteixen barrejant la comunicació catalana, castellana i anglesa; les lletres, els nombres, la mesura i la geometria fent que tota aquesta unió sigui un aprenentatge real, amb unes activitats que fan millorar les accions quotidianes i la capacitat d´aprendre.

32

33

Laboratoris

34

Teatre Amunt el teló.

Posem en pràctica totes les habilitats i les estratègies personals, de memòria, d’expressivitat i de creativitat, així com, també, d’autoestima de l’infant.

El teatre ens permet descobrir, entre d’altres coses, com és el nostre cos, de quina manera es pot moure i com a través d’ell podem expressar i comunicar infinitat de coses. De la mateixa manera, explorem i juguem amb les nostres emocions; les identifiquem i les posem al servei d’allò que volem expressar.

Amb tota aquesta feina i sessió rere sessió, aconseguim, en major o menor mesura, prendre consciència, confiança i seguretat en nosaltres mateixos.

Tota aquesta recerca de les capacitats individuals es reforça en el treball en grup que culmina en el veritable treball cooperatiu on l’esforç d’un és el de tots.

Juguem i aprenem amb el teatre.

35

36

cant coral L’art de cantar.

Cantar en grup té una importància fonamental en l’educació dels infants.

En el laboratori de cant coral aprenem a conèixer la nostra veu cantada, a respirar correctament i augmentar la capacitat pulmonar. Desenvolupem la sensibilitat, la consciència del propi cos i un major control del nostre sistema nerviós. Millorem l’escolta i la concentració, fomentant l’integració en un grup i desenvolupant actituds positives. A més ens ajuda a conèixer la pròpia cultura i la d’altres països.

Durant les sessions fem diversos jocs d’escalfament de la veu parlada i cantada i també aprenem moltes cançons (tradicionals, actuals i d’arreu del món), juguem amb elles i sovint en fem la nostra versió.

Un cor és un espai d’aprenentatge, creació, germanor i diversió on tothom posa el seu granet de sorra per construir i crear un ambient ideal amb la finalitat d’aprendre a cantar conjuntament.

Cantem i piquem de mans.

Fent bombolletes .

37

Robòtica La robòtica com a eina educativa i pedagògica.

Treballar la robòtica educativa a l’escola és una oportunitat per desenvolupar les capacitats creatives i d’organització dels infants, per fomentar el treball en grup, promoure l’interès per experimentar i investigar i pel descobriment de noves habilitats. Però alhora també ens permet fer especial èmfasi en aspectes com: aprendre a partir de l’error, aquest forma part del procés d’aprenentatge i en conseqüència, s’adonen que equivocar-se és una gran oportunitat per aprendre.

"El pensament computacional és una gran oportunitat per aprendre"

L’autonomia i presa de decisions. Els infants tenen la llibertat d’idear, provar, analitzar, corregir, millorar, comprovar i innovar a l’hora d’iniciar un repte nou.

A l’escola treballem la Robòtica a totes les comunitats ja que, com a novetat d’aquest curs hem introduït la Robòtica a la comunitat de petits (3, 4 i 5 anys). S’utilitzen materials diversos (Blue-bot, Lego Wedo, Code.org, Scratch, Makey Makey...) segons el desenvolupament maduratiu dels infants.

Sistema per comptar persones amb Makey Makey.

Recreació aument del nivell del Mar. Lego Wedo.

38

39

story telling

El teatre d'ombres ens fa creatius.

Amb els ulls tapats hem d'augmentar l'atenció auditiva per trobar la persona que busquem de peu.

Tirem a la bústia la nostra carta.

Del silenci a l’escolta i la comunicació.

A través d´escoltar el nostre silenci, els sons de l’escola i del nostre entorn, els sons que podem fer amb el nostre cos o les melodies que ens regala el fons marí, ens hem endinsat en el món de la consciència fonològica, eina essencial per desenvolupar de manera conscient la comunicació oral i escrita: catalana i anglesa.

Aquesta comunicació ens porta al món de la imaginació de les petites històries i dels contes.

En el laboratori ho hem pogut treballar de manera lúdica amb jocs i cançons, imaginant petites històries i contes, buscant paraules semblants, recitant poemes i trobant les rimes, gaudint del plaer de saber escoltar , endevinant, esbrinant, observant, formulant hipòtesis, explicant, narrant i escenificant ombres xineses.

La intenció d’aquestes sessions és que els infants se n’adonin de la importància de la paraula en el nostre dia a dia, dialogant i inventant nous relats per millorar la competència comunicativa oral i escrita.

"Treballem l'art de parlar i escoltar activament"

40 Creant i pensant amb les mans a l'espai Tinkering-Fundació Carulla.

art

créixer les idees a partir dels punts de vista dels altres. S’ha fomentat sempre el treball col·laboratiu, com una forma de fer més rics els projectes.

L’art de l’experimentació.

L’espai de tinkering ha estat un punt molt important dins d’aquesta experiència col·lectiva.

Treballar l’art dins l’escola ens fa ser crítics i qüestionar com expressem i comuniquem les nostres idees. Activa una mirada atenta i analítica, que observa tot allò que ens envolta d’una manera diferent, més rica. Ens fa ser creatius a l’hora de resoldre problemàtiques.

El dibuix té un paper molt important com a element comunicatiu, és per això que l’entenem com un terme expandit, que surt del paper i el llapis i engloba molts més suports i eines. Dibuixar és pensar i forma part de la base del nostre viatge creatiu.

Al laboratori d’art hem treballat amb diferents materials i formats, buscant sempre fomentar la creativitat i donar via lliure a la imaginació. Hem posat especial atenció a la part més processual del treball artístic. Considerem que és en aquest procés on es posa en marxa tot el mecanisme de pensament, a mesura que provem, experimentem i ens equivoquem.

En aquest espai d’art, hem compartit els processos amb la resta del grup, per tal de fer

A partir del material base que els infants tenien a l’abast, han trobat sistemes i mètodes per resoldre les seves inquietuds, creant des de circuits fins a sistemes per exposar el seus dibuixos o fins i tot escultures, integrant les dos vessants que es proposaven des del laboratori.

Collage, costura, gravat, còmic, tinkering, escultura, al laboratori d’art conviuen diferents disciplines per tal d’enriquir la manera en què ens expressem artísticament. És bo plantejar-se per què fem servir, per exemple, un pinzell de la manera en què ho fem, en comptes d’assumir que és la manera idònia per pintar.

Durant aquest curs, hem explorat diferents formes de representació, amb objectes que mai haguéssim pensat que podrien formar part de la pràctica artística. L’exploració de materials i procediments pot portar-nos a resultats que ens ajudin a expressar les nostres idees d’una manera molt més viva i expressiva.

41

42

Capses

43

CAPSES DE TREBALL GLOBALITZAT Conèixer les 3 erres “Reduir, Reciclar i Reutilitzar”. aprendre sobre Sorolla o representar una paraula bonica de manera artística són algunes de les noves propostes que els infants han descobert al llarg d’aquest curs.

Les capses cada cop estan més presents a l’escola. A primària, els infants mostren dia rere dia més autonomia i creativitat, una millor presa de decisions i més compromís i esforç a l’hora de realitzar-les. A més, els més petits de l’escola també s’han endinsat en aquest món tan engrescador, respectant el ritme i els interessos de cada infant amb propostes com tinc revisió, l’hort de l’OP o missatges viatgers.

“Amb les capses aprenc sobre coses que m’interessen o vull aprendre amb els companys que també ho volen fer ”, “M’agrada compartir amb altres companys” o “Poder escollir em permet treballar la capsa amb la qual em sento més identificat en aquell moment” són algunes de les afirmacions amb les quals coincideixen els infants.

44

"La comunitat de petits tambĂŠ s'endinsa en el mĂłn de les capses de treball globalitzat"

Descobrint els reptes que ens amaguen les capses de treball globalitzat.

45

Infants d'educaciĂł infantil i primĂ ria ens fem preguntes amb les capses de treball globalitzat.

46

Espai tinkering Fundaciรณ Carulla

47

"PROJECTE GUANYADOR PREMI BALDIRI REIXAC 2019"

ESPAI TINKERING Atelier OP-ARTS. Aquest curs, hem posat en marxa l’espai Tinkering de l’Atelier OP-Arts, projecte guanyador del Premi Baldiri Estímul 2019 de la Fundació Carulla.

Amb aquest espai, emmarcat dins el moviment Design Thinking, hem volgut obrir les portes a la creativitat, l’experimentació i la concepció de l’espai. I ho hem fet acompanyats de l’expertesa i professionalitat del David Mateo i la Judit Cuadros, artistes de l’Escola Massana.

El Tinkering fomenta l’adquisició de competències i està vinculat a la metodologia STEAM (integració de la ciència, la tecnologia, la enginyeria, l’art i les matemàtiques).

Cada setmana, els infants han tingut l’oportunitat de pensar amb les mans de forma col·laborativa per construir significat i comprensió.

A l’espai Tinkering hem celebrat l’error, l’hem analitzat, i l’hem utilitzat per fomentar la resolució creativa de problemes, millorar les nostres creacions i superar així els obstacles trobats.

48

"CELEBRem ELS ERRORS PER FOMENTAR LA RESOLUCIร CREATIVA DE PROBLEMES"

Pensant amb les mans.

Creant estructures tinkering.

Formaciรณ tinkering docents al CosmoCaixa.

Resoluciรณ de problemes.

49

Bibliopteca

50 Trobada de treball amb les famílies voluntaríes.

Famílies endreçant la bibliOPteca.

La BibliOPteca és teva !

“Hi ha més tresors en els llibres que en tot el botí de l’Illa del Tresor”. Walt Disney Si tenim en compte que els llibres de per sí són un tresor, entendrem la importància de posar a l’abast dels infants la possibilitat de viatjar, pensar, aprendre, viure aventures, emocionar-se, imaginar, crear, créixer... L’escola, com la família, ha de ser capaç d’acompanyar l’infant i encuriosir-lo per la lectura. És per això que a Octavio Paz donem tant de valor a la BibliOPteca, l’estimem i la cuidem.

Fa 2 anys la vam obrir als nostres infants, fugint de la idea de les quatre parets i passant a ser part de l’espai i dels seus aprenentatges diaris. Això va fer que repenséssim la manera d’organitzar-la i mantenir-la endreçada, amb l’objectiu de donar-li valor i facilitar-ne l’accés. La dedicació emprada comença a donar els seus fruits i per això enguany hem fet un pas més, obrint la BibliOPteca a les famílies en el marc del projecte de famílies col·laboradores, que participen activament d’aquestes tasques i ajuden a enriquir-la.

51

Projecte de recerca

52

mar

Projecte de recerca 2019/20 Quan un infant mostra interès per un tema i al mateix temps té la oportunitat de poder treballar-ho, el seu aprenentatge es converteix en una porta oberta al saber a través de l’experimentació per tal de respondre a les seves necessitats i inquietuds. Parlem de la metodologia globalitzada i es centra en el procés d’aprenentatge de l’infant des d’un inici amb preguntes i la necessitat de saber fins arribar a resoldre el repte proposat. Tot això, partint del que sap i aprofundint a través de la investigació, recerca i experimentació. La clau està en compartir les vivències de cada infant i que sigui ell mateix qui porti la iniciativa.

Durant aquest curs estem navegant tots junts en un vaixell ple de preguntes per tal de arribar a tots els reptes proposats pel nostre projecte: MAR. El recorregut que els infants fan queda enregistrat al quadern de bitàcola, un recull de les seves vivències.

Festa d'inauguració del projecte MAR a la platja del Bogatell.

Navegant amb Vela Barcelona.

53

54

Mapa de recerca Grups de recerca

55

comunitat petits El MAR s’ho empassa tot?

Com ens comuniquem al MAR? Per què ens piquen els ulls amb l’aigua del MAR?

comunitat mitjans Viatge del mar Mediterrani al Pol Nord Els misteris de les profunditats del fons del mar OP-Rescat: Salvem els éssers vius del mar La contaminació al mar abans i ara Fem una expedició per arribar al Triangle de les Bermudes

comunitat grans Les profunditats del mar Mediterrani ContaMitologia marina Espècies marines / Anatomia i adaptació al medi Desastres marins / Fenòmens naturals i humans / Naufragis Llegendes sobre el mar

56

Comunitat petits "Al mar hi succeeixen moltes més coses de les que pensàvem"

El MAR s'ho empassa tot Un mar millor per un món millor.

Els animals marins van ser les primeres paraules que ens van venir al cap quan vam començar a parlar del mar, i amb la visita a CRAM vam poder ser conscients de com la contaminació d’aquest afecta als éssers vius que hi conviuen. Poc a poc ens vam adonar que al mar hi succeeixen moltes més coses de les que pensem.

Vam esbrinar, mitjançant diferents fotografies, que hi ha diversitat de vaixells al mar i que també s’hi produeixen desigualtats entre les persones dins d’aquest, amb el suport de l’associació Open Arms. A més a més, el planeta Terra alberga molta més aigua que

terra, i així ens vam plantejar la pregunta si tota l’aigua que hi havia al nostre voltant eren mars. D’aquesta manera, vam descobrir que aquesta aigua també estava compresa d’oceans, rius i llacs, on va esdevenir l’aparició del cicle de l’aigua.

Així doncs, després d’adonar-nos de com l’aigua que ens envolta torna al mar i de la quantitat de deixalles que trobem dins i fora, volem saber quins són els principals contaminants del mar i quins possibles efectes o conseqüències té tot aquest impacte envers el mar. Amb diverses accions, entre totes i tots volem aconseguir un mar millor, per un món millor. Per poder investigar tot això ens hem fet una pregunta: el mar s’ho empassa tot?

57

58

"Volem aconseguir un mar millor, per un mรณn millor"

Continents, mars i oceans.

El cicle de l'aigua.

Visitem el Cram.

59

"Quins són els principals contaminants del mar" "Quins possibles efectes o conseqüències té tot aquest impacte envers el mar"

Recollim deixalles de la platja.

Sura o s’enfonsa.

Observem diferents tipus de vaixells.

60

"Què podem fer quan les persones o els animals es perden al mar?"

Com ens comuniquem al MAR? Llenguatge marí.

Anar a la platja i banyar-nos al mar és un hàbit recurrent quan fa calor; ens refresquem, construïm edificis amb la sorra, fem esports...

Però potser no som conscients de l’impacte que les persones provoquem en el mar, totes les accions diàries que fem com a costum que el perjudiquen.

Dels vaixells també en vam parlar, tant dels que transporten mercaderies, dels que surten a pescar o dels que transporten persones; però no a totes les persones les transporten igual...

Amb l’ajuda d’una sirena vam descobrir que els animals marins estan indefensos davant tots els residus que les persones llencem al mar, es queden atrapats i moren, però al CRAM ens van mostrar el que podíem fer per salvar-los. Des de casa i l’escola també es pot ajudar! Vam preparar unes capses per reciclar tota la brossa que generàvem al nostre espai, així els animals podrien nedar sense por.

Ni el passaport et servia per fugir del vaixell perillós; no ho enteníem ni ho entendrem mai. Sort que les persones d’OPEN ARMS estan ajudant a tota la gent que està a la deriva, però: com saben on trobar-los? Quins aparells utilitzen per endevinar el lloc exacte?

Com es comuniquen les persones i els animals al mar?.

Ningú volia pujar a un vaixell perillós!

61

62 Desesperació dels passatgers del vaixell perillós, necessiten ajuda urgent perquè el vaixell s'enfonsa!.

Observem com és un vaixell de rems al Museu Marítim.

Vivint la feina d'OPEN ARMS posant-nos al seu lloc. Preparats pel rescat!.

Socors! El vaixell s_enfonsa i no sabem nedar! Ajudeu-nos!.

Obrint la carta de la Pirata Ocean on ens convidava a anar al Museu Marítim.

Olorant una navalla. També vam tocar eriçons, crancs i petxines.

"No et servia ni el passaport"

63

Per què ens piquen els ulls amb l’aigua del MAR?

"Entendre l'aigua com un viatge a la natura a traves de diferents experiments".

El mar ens necessita.

El Mar, un gran conegut per tots, però alhora un món molt diferent del nostre amb tant per descobrir!

Aquest curs ens hem tret el flotador per endinsar-nos en les seves profunditats i descobrir els seus misteris. Hem navegat per molts temes, com els tipus de vaixells i les professions marítimes, també hem diferenciat els mars dels oceans i hem conegut els que hi ha al món, hem après sobre animals marins i la xerrada d’Open Arms i la visita al CRAM va deixar petjada en els més petits. El nostre timó ens ha dirigit cap a un mar de consciència, a debatre idees i a treballar molts valors com la solidaritat, l’empatia i la responsabilitat.

També ens ha dirigit a investigar per què ens

piquen els ulls amb l’aigua del mar, és a dir, com arriba la sal al mar. Entendre com l’aigua viatge a la natura a través de diferents experiments sobre el cicle de l’aigua i com els rius porten la sal, però també les deixalles al mar.

Aquest projecte ha sigut un mar de reptes i d’aprenentatges, però sobretot ens ha ajudat a prendre consciència que si cadascú aporta el seu granet de sorra, podem ajudar que aquest món sigui una miqueta millor. Remem tots junts en la mateixa direcció per aconseguir-ho?.

64

65 El repte d'en Josep.

Descobrint que ens amaga el MAR.

"El nostre timรณ ens ha dirigit cap a un mar de CONSCIร NCIA".

66

Comunitat mitjans Viatge del mar Mediterrani al Pol Nord El mar Mediterrani a l´oceà Glacial Àrtic.

Ens endinsem en l´aventura del nostre projecte, navegant per un mar ple d´interrogants que anirem descobrint al llarg del curs.

La nostra motivació comença olorant el mar i escoltant el soroll de les onades, anant tots junts en un vaixell, primer imaginari, i després real, fent el bateig de vela.

Els infants aprenen que hi ha mars i oceans i que en llocs molt llunyans, el mar es glaça, i es pregunten: Els peixos que viuen en el mar Mediterrani són els mateixos que els que viuen en el Pol Nord?. Com poden aguantar el fred?. Perquè cada vegada hi ha menys gel en el Pol Nord?.

Què passa?.

Comencem de nou la nostra navegació, descobrint els nous reptes, en forma d´experiment, de mural artístic, de llibret, d´exposició oral i com no! Tot allò que aprenem i descobrim ho plasmem en el quadern de Bitàcola, EL NOSTRE GRAN TRESOR.

Exposem les nostres feines.

Dins d´un peix el nostre autoretrat.

Investiguem flotabilitat.

67

68

Els misteris de les profunditats del fons del mar Els misteris del fons del mar.

Hem començat aquest nou curs descobrint el mar, el seu entorn i una gran quantitat d’animals marins. Fins i tot, hem experimentant amb la navegació i després de totes aquestes experiències va sorgir una curiositat al grup dels misteris del fons del mar: De quin color és l’aigua del mar? Si pintem el fons del mar de quin color el pintem, blau claret o fosc?

Per això vam decidir que ens volíem endinsar a les profunditats per saber què hi podem trobar i quines diferències hi ha amb la superfície. Ens hem fet preguntes sobre els animals marins, el seu entorn, la profunditat, els submarins... i després de molta investigació ens hem adonat que hi ha grans diferències.

Els animals de les profunditats són molt diferents als de la superfície, s’han adaptat al seu medi i n’hi han que produeixen la seva pròpia llum.

Ens hem convertit en submarinistes per investigar les profunditats del mar.

Tot i la intensa foscor, fred glacial i la pressió de l’aigua, algunes sorprenents i estranyes criatures s’han adaptat a les profunditats de la mar.

69

70

Afegint contingut al nostre llibre de bitĂ cola.

Ens convertim en submarinistes preparant els Tastets.

Infants que han fet recerca sobre el repte compartint informaciĂł.

71

Organitzem la informació i el que hem après en mapes conceptuals.

Un dels primer dies de projecte, desprĂŠs de dibuixar un element del mar.

Fem barreges amb pintura per trobar diferents tonalitats de color blau per pintar el fons del mar.

72

"Si fem una vida sostenible, estem salvant el mar"

OP-Rescat: Salvem els éssers vius del mar Per què cada cop hi ha menys éssers vius al mar?

La biodiversitat marina és essencial per mantenir l’equilibri de la vida a la Terra. Moltes , espècies animals i vegetals marines estan en perill. Als infants del nostre grup, ens agraden molt els animals marins : veure saltar dofins, observar les tortugues bussejant , mirar com els taurons neden, sentir respirar les balenes, somriure amb els cavallets de mar, admirar el color dels coralls…

Però tot aquest món dins del mar està amenaçat Per coses “imprescindibles” : el petroli dels cotxes, dels vaixells, dels avions; els plàtics de les bosses i dels tuppers ; la sobrepesca que omple congeladors; els fums dels aires acondicionats i de les fàbriques que escalfen l’aire, la pesca que talla les aletes dels taurons i porta dofins, orques i tortugues als aquaris.

Per això hem ideat una expedició científica online amb l’objectiu de saber més sobre els éssers vius amenaçats i pensar idees per evitar la seva desaparició. Volem ser els primers a entrar en acció per salvar el mar.

73

74 Experimentant amb sons del mar i emocions després la pel·lícula “La canción del mar”.

Creació de vaixells amb materials reciclats i proves de flotabilitat.

Els vaixells han de ser respectuosos amb els éssers vius que viuen al mar.

"La nostra terra és el mar"

75 Hem navegat amb la força del vent.

Els models robotitzats d’éssers vius marins poden ser una bona alternativa a la captura d’espècies marines per aquaris i zoològics.

"Que el mar sigui una llar i un lloc segur"

76

"Be a part of the solution, not part of the pollution"

La contaminació al mar abans i ara La contaminació del mar als segles passats i ara.

La contaminació del mar ens envolta per tot arreu i cada cop en som més conscients. Plàstics, microfibres, deixalles… una situació desagradable pel nostre planeta.

Des de l’inici del projecte fins ara, hem navegat, explorat la flotabilitat i una de les activitats que més ens ha fet pensar són els vaixells de segles passats que vam visitar al Museu Marítim i que alguns d’ells s’utilitzaven per les guerres. Després de pensar-hi, parlar del fons marí, elaborar diferents mapes conceptuals, ens hem preguntat.. com era la contaminació fa segles, comparada amb la contaminació d’avui en dia?

A través de recerca d’informació i vídeos relacionats amb la nostra pregunta, comencem la nostra aventura!

77

78

Com es feien servir els vaixells de guerra al mar?.

Els mapes conceptuals ens ajuden a visionar i explicar les nostres idees.

Imaginant i creant el nostre cartell pels tastets. Qui vol ser pirata?.

Experimentant la flotabilitat del paper.

79 Què va passar amb el Mar d’Aral?.

Ens imaginem el fons del mar.

"LA CONTAMINACIÓ ALS OCEANS ABANS I ARA"

80

Fem una expedició per arribar al Triangle de les Bermudes El triangle de les Bermudes.

Aquest nou curs, ens hem submergit en el món marí i hem descobert molts aspectes relacionats amb aquest entorn, com la diversitat d’animals marins que habiten, la tasca de salvació d’Open Arms amb els refugiats que el creuen i diferents oficis i esports relacionats, com la conservació i investigació marina al CRAM I L’Escola del Mar de Badalona, la navegació que viscut en primera persona practicant la vela.

Aquestes experiències ens han generat moltes preguntes que volíem saber la resposta.

I en aquesta recerca d’informació hem topat amb un misteri que avui en dia, no se sap del tot cert la resposta: EL TRIANGLE DE LES BERMUDES.

Hem descobert que està situat molt lluny de Barcelona, entre Florida, Puerto Rico i les Illes de Bermuda. I que al llarg de la història, molts vaixells i avions han desaparegut quan intentaven creuar aquest espai. Així que ens hem proposat un gran repte: realitzar una expedició a aquest indret de la Terra per descobrir que s’amaga en ell.

En aquesta aventura, hem descobert que en aquest lloc hi ha una sèrie de perills naturals que a tenir en compte: Boires elèctriques que fan parar els aparells elèctrics de vaixells i avions; tempestes amb vents molt forts i onades de 30 metres; bosses de gas en el fons marí que generen explosions que engoleixen els vaixells.

Hi ha altres hipòtesis més difícils de comprovar, com que hi ha portals màgics i extraterrestres.

Et vols sumar a la nostra expedició al Triangle de les Bermudes?

81

82

Descobriments.

Compartim el que aprenem.

83

Què estem aprenent?.

Els valents expedicionaris!.

No hi ha barreres per sentir-nos junts.

84

Comunitat grans Les profunditats del mar Mediterrani Com són les profunditats del mar mediterrani?

Què hi trobem al fons del mar mediterrani?

El nostre projecte s’inicia amb un primer contacte amb el mar a la platja del Bogatell, de Barcelona. Els companys/es van perfilar els seus interessos sobre tipus de sorres, i els colors de l’aigua de mar.

En la sortida a l’escola de Vela, navegant pel mar Mediterrani se’ls van obrir l’horitzó a la investigació: la nostra primera hipòtesis va ser què troben dins del mar i què ens porta el mar?

Les seves xerrades i les col·laboracions amb d’OP ARMS. Van prendre consciència de la profunditat del mar i dels seus perills. Els companys/s’han cercat diversa informació: Llibres de consulta, internet, reportatges documentals de YouTube, articles de premsa, experiències pròpies compartides en les converses.

La informació cercada per grups de treballs, va ser registrada i documentada amb dibuixos i fotografies pels companys en el nostre quadern de Bitàcola. El diàleg i el contrast d’opinions amb companys. En les sessions es va anar creant el mapa conceptual. Aquest els va ajudar a formular les hipòtesis del repte.

85

86

Observaciรณ a l'Escola del Mar de Badalona.

Recollim residus al platja del Bogatell.

87 Elaborem el nostre mapa conceptual.

Compartim el quadern de bitacora.

88

ContaMitologia marina Contaminació, mitologia i fenomens naturals.

Hem aconseguit navegar a través del temps fins arribar a les aigües que banyaven les costes de les antigues civilitzacions. Hem après que fa segles, i mitjançant les mitologies, els antics pobladors de la Terra feien hipòtesis per explicar i donar resposta a fenòmens naturals que no acabaven de comprendre.

Avui, els podem entendre gràcies a la ciència però, tristament, hem comprovat com des d’aquells dies fins al present, els mars i oceans han experimentat una davallada ambiental per culpa de l’acció humana.

Nosaltres ens vam marcar com a repte investigar per què cada cop hi ha més desastres naturals i si la contaminació hi té res a veure.

Què pensaria algú del passat si aparegués de sobte al segle XXI? Doncs probablement, que els humans som la pandèmia del planeta. Tots hem de treballar plegats per solucionar-lo!.

"L'escalfament global provoca l'augment del nivell del mar. Si l'aigua continua pujant, milions de persones correran perill i hauran d'abandonar les seves llars"

89

90 Primer dia de projecte.

El mar en una paraula.

Quadern de BitĂ cola.

Cartell per als Tastets.

91

"CONTAMITOLOGIA és una combinació de les paraules contaminació i mitologia amb la qual hem volgut investigar la influència de l'acció humana en els desastres naturals marins"

Representació dels Tastets.

Treball en equip.

Grup de Projecte.

92 Al quadern de bitàcola il·lustrem i relatem el nostre procés de recerca.

Hem après que existeixen diversos nivells de profunditat als oceans. Un dels més profunds és la zona abissal.

Dissenyem i elaborem el nostre pòster per a la jornada de tastets.

Fem servir diverses fonts per trobar la informació que necessitem.

Espècies marines/ Anatomía i adaptació medi Tot va començar al mar.

Les criatures marines ens van captivar des del primer moment, tan diverses i diferents dels éssers terrestres. Vam descobrir alguns animals d’aspecte tan sorprenent que bé podrien haver sortit d’una història fantàstica.

A les profunditats de l’oceà, la coneguda com a zona abissal, es poden trobar algunes de les espècies d’aparença més estranya. Per què són així? Vam averiguar que la seva peculiar anatomia està relacionada amb les condicions de l’entorn on viuen.

Els éssers vius s’adapten al medi. Però, com ho fan? Arrel d’aquesta pregunta, i al llarg de moltes converses i recerca, vam parlar de conceptes com: espècie, cadena alimentària, depredador, presa, hàbitat, adaptació i, finalment, evolució. Algú va llençar una hipòtesi sorprenent: “Tots els animals van evolucionar a partir d’un sol ésser microscòpic”.

Per corroborar-ho, vàrem consultar algunes fonts i, quina sorpresa quan la investigació ens va tornar a portar al punt de partida!

Sabeu on van aparèixer els primers éssers vius, fa milions d’anys? La vida va començar al fons del mar.

"La zona abissal, una de les més profundes dels oceans, és l'hàbitat d'éssers ben peculiars que van captar la nostra atenció"

93

94

95

"Hem descobert que els primers éssers vius eren microscòpics i van aparèixer al mar, fa milions d'anys"

Visualitzem material didàctic sobre la història del nostre planeta i l'aparició de la vida.

Volem saber què és l'evolució.

96

Desastres marins/ Feòmens naturals i humans / Naufragis El món marí és un lloc molt misteriós que ens desperta molta curiositat.

Vam començar aquest camí compartint les nostres sensacions sobre el mar, des de la tranquil·litat fins a la tempestat i el respecte per la desconeixença i el gran poder que poden arribar a tenir els fenòmens naturals, i en el nostre cas, els fenòmens marins.

Des del començament del projecte ens vàrem plantejar preguntes sobre quins són aquests fenòmens marins, i cóm es produeixen? I perquè alguns d’ells causen desastres naturals?

Tsunamis, remolins, ciclons, tifons, icebergs...

Aquests fenòmens marins havien provocat el naufragi de molts vaixells, uns de molt coneguts històricament cóm pot ser el cas del “Titànic” i d’altres que mai sabrem.

Aquesta curiositat ens ha portat a investigar sobre què hauríem de fer en cas de tsunami, però a on hi ha més probabilitats de què hi hagi un tsunami? Amb una mica de sort no l’haurem de viure mai, però d’aquesta manera hem descobert què és el cinturó de foc del pacífic i quina és la seva ubicació.

"EL 90% DE L'ACTIVITAT SÍSMICA DEL PLANETA ES PRODUEIX AL CINTURÓ DE FOC DEL PACÍFIC"

97

98

"NOMÉS ES VEU PER SOBRE DE L'AIGUA 1/8 DEL VOLUM D'UN ICEBERG"

Representem diferents desastres marins.

Comencem a construir el nostre mural.

Investigant i aprenent.

99 Contents de veure la nostra creativitat reflectida.

Construcciรณ del vaixell.

100

Llegendes sobre el mar Per què s’han creat tantes llegendes sobre el mar?

Doncs encara no ho sabem!! Tenim moltes teories pròpies, explicacions, idees ... Potser tenen alguna relació les espècies estranyes marines i les llegendes? Potser les llegendes són l’explicació de fenòmens marins? Pot ser que les llegendes, rumors, històries provoquessin l’èxode de ciutadans d’un país a un altre ...

I en això estem! Investigant, cercant i compartint informació i evidències per tal d’arribar a conclusions per donar resposta a la nostra hipòtesi.

Hem arribat fins aquí després d’una fase de motivació molt intensa i profitosa, gràcies a la quantitat d’activitats que hem pogut realitzar tant a l’escola com a fora d’ella relacionades amb el tema del projecte d’aquest any: El Mar. A les xarxes socials us les hem anat mostrant.

A partir de la formulació de la pregunta ens hem endinsat en la fase d’investigació. Un cop arribem a conclusions us les explicarem i també us mostrarem el nostre quadern de bord: el quadern de Bitàcola.

101

102

Grup de recerca.

BrĂşixola vikinga.

Tipus de sorra.

103

Un trosset de mar.

Quadern bitĂ cola.

104

Tastets

jornades pedagògiques

105 Representem el salvament d'OPEN ARMS al mar Mediterrani.

Presentadors de TASTETS.

ONADES D’APRENENTATGE Tastets que ens inspiren.

Seguint les onades marines del projecte de recerca, comencem navegant per tal de trobar la corrent d’aigua que ens portarà al nostre destí.

Amb molt d’esforç, els nervis a flor de pell i tota la il·lusió posada en escena, els infants i mestres hem compartit representat artísticament a través de la dansa, el teatre i la cançó al davant de les famílies i la comunitat educativa, quin és el repte que els crida l’atenció investigar sobre el projecte del mar.

La novetat aquest curs ha estat en la barreja entre grups de projecte entre comunitats, la qual cosa ha resultat un aprenentatge per tots. Finalment, els “Tastets” d’aquest curs han estat molt creatius i és que el mar fa que els nostres infants cada dia siguin més “salats”.

106 Un públic molt atent.

Contamitologia amb el vaixell OP-Rescat.

Desastres marins troba tresor.

Defensem una terra neta.

Cantem una versió de la cançó "Madre tierra".

107

op 360ยบ: avaluaciรณ

108

op 360º PROFESSIONAL L’avaluació professional vol promoure un procés col·lectiu de reflexió i dinamització interna del centre a partir de conèixer i reconèixer en quins aspectes es pot millorar i en quins caldria avançar.

Però què vol dir avaluar? Avaluar és recollir i analitzar de forma sistemàtica informació que ens permet valorar, formular judicis i prendre decisions.

Partint d’aquestes premisses a l’OP, durant el mes de febrer, vam dur a terme l’avaluació interna de centre sobre quatre aspectes: Les capses d’aprenentatge, l’espai de Tinkering, Els Laboratoris i l’agrupament per Comunitats en les franges de projecte.

Aquest procés es va concretar de la següent manera: ens vam dividir en grups de 4 mestres de comunitats diferents, se’ns va assignar un tema dels anteriors esmentats i vam preparar una dinàmica per tal de provocar en la resta de mestres la reflexió, les propostes de millora i també fer palès aquells aspectes que funcionen.

109 Dinàmiques d'avaluació professional.

"L'avaluació professional ens permet posar en comú idees, propostes de millora i compartir aspectes que funcionen"

110

PLA PERSONAL El Pla Personal és un espai pròxim i de confiança entre el mestre i l’infant, en el qual es realitzen trobades puntuals, per tal d’afavorir que l’infant pugui compartir el seu punt de vista sobre diferents aspectes de la seva vida.

En una primera part, es busca que es descrigui com es veu a nivell de personalitat, caràcter, aficions, relacions amb els seus amics...

A nivell acadèmic, se li pregunta què l’ajuda a aprendre millor i se li posen exemples, per ajudar-lo: explicacions dels mestres, llegir pel seu compte, fer activitats sobre la temàtica, veure vídeos...

També se li dona l’oportunitat que pugui compartir la relació a nivell familiar, preguntant-li quines activitats solen fer, com es sent, si hi ha algun aspecte que vulgui canviar...

Per acabar, es pacta amb l’infant uns objectius i tasques per a millorar aquells punts tractats que es valora que s’han de millorar i que en una propera trobada es revisaran.

Acompanyament personalitzat dels mestres.

111

INFORMES PERSONALITZATS

"entenem l'avaluació com una oportunitat per aprendre i és per això que prioritzem el procés i no el resultat"

"Els informes recullen de forma acurada i detallada la mirada de l'infant, la família i els mestres que l'acompanyen en el seu camí"

Inspirats en la catedràtica i professora Neus Sanmartí, a l’escola Octavio Paz entenem l’avaluació com una oportunitat per aprendre i és per això que donem major protagonisme i visibilitat a tot el procés i no tant al resultat.

Per aquest motiu i, seguint la línia d’escola amb l’objectiu de personalitzar els aprenentatges, els informes quadrimestrals s’elaboren de forma qualitativa a mida de cada infant, tenint en compte el seu bagatge personal i el seu ritme maduratiu i d’aprenentatge.

Així, els informes recullen de forma acurada i detallada la mirada de l’infant, de la seva família i de tots els mestres que l’acompanyen en el seu camí, considerant aquests com un moment important per compartir i reflexionar el moment en què es troba l’infant, un moment que no és estàtic, que està en marxà i anirà evolucionant.

Els informes recullen les evidències dels aprenentatges i els processos de cada infant, destacant la seva evolució i les seves fortaleses com també les dificultats per tal de que sigui un procés que enriqueixi el seu creixement, promogui la millora i la motivació per autosuperar-se.

112

Entorns d'aprenentatge

113

Guillermo Bautista

EQUIP DE RECERCA SMART CLASSROOM PROJECT

Sensibilitat per l’espai d’aprenentatge.

Després d’uns anys dedicant-nos a la recerca sobre la relació dels espais i l’aprenentatge, els investigadors i les investigadores de l’equip de recerca Smart Classroom Project (www.smartclassroomproject.com) apreciem enormement els centres escolars on es respira una sensibilitat especial pels entorns educatius.

Aquest és el cas de l’escola Octavio Paz de Barcelona. El dissabte 29 de febrer un grup de mestres, juntament amb investigadors del grup, vam visitar l’escola tenint com a amfitrió el seu director, en Xavier López. La visita es va fer en el marc del Postgrau de Disseny d’Espais d’Aprenentatge de la Universitat de Barcelona. Aquesta visita va emmarcar el mòdul relacionat amb el disseny del conjunt de l’escola, els diferents espais que la conformen i per analitzar una rúbrica d’avaluació d’espais que els estudiants havien realitzat en grups.

Els espais de l’escola Octavio Paz desprenen sensibilitat pedagógica. Les tres dimensions (pedagògica, ambiental i digital) des de les quals el nostre projecte de recerca treballa i analitza els espais d’aprenentatge conflueixen en les diferents decisions preses durant els últims anys en que el centre ha desenvolupat una gran transformació pedagògica. L’articulació de les dimensions es pot percebre en molts dels racons que conformen

l’escola (l’entrada, el pati, els passadissos, les aules, etc). La presa de decisions progressiva que s’ha fet en aquest centre respecte els espais ha estat condicionada, sens dubte, per allò que buscava el seu projecte pedagògic, amb una clara intencionalitat educativa. Moltes d’aquestes decisions representen realment un diàleg necessari entre pedagogia i espai. El nostre projecte de recerca es fonamenta també en uns elements bàsics que han de sostenir el disseny de l’espai d’aprenentatge. Per exemple, el benestar de les persones que l’habiten, la millora de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat, el disseny centrat en les persones, l’escola-llar, la flexibilitat i l’adaptació a les metodologies pedagògiques del centre, etc. En definitiva, un espai que tingui cura especialmente dels nens i de les nenes, però que també ensenyi (d’acord amb el concepte de tercer professor rescatat de la proposta d’escoles de Reggio Emilia). De fet, en la nostra recerca i en d’altres a nivell internacional com poden ser la de Peter Barrett al Regne Unit o la de Terry Byers a Austràlia es demostra que l’espai, per si mateix, tot i no ser determinant, ajuda al propi professorat a replantejar-se la seva pedagogia. Calen més Octavio Paz com a centres referents pel canvi de l’espai i la transformació educativa i també com a exemple que un altre entorn d’aprenentatge a l’escola és possible.

114 Entorns d'aprenetatge OP. Sessiรณ de treball amb Smart Classroom Project..

115

Obrim mirades

116 Visita de l'escriptora Carme Martí.

ALtar 2019 Carme Martí

riència commovedora i enriquidora. I quina il·lusió els seus treballs, dibuixos, escrits, catrines... L’aprenentatge des de l’experiència i l’emoció.

Canta y no llores.

També vaig poder assistir a l’assaig de l’obra de teatre. Va ser molt interessant perquè en un assaig pots copsar encara més la dimensió de l’esforç. La Neus era molt aficionada al teatre, que es representi la seva vida és memorable. Que sigui amb la participació d’alumnes, docents i familiars ho fa encara més extraordinari.

ESCRIPTORA

Corria el 7 d’agost de 2019. El director de l’escola, Xavier López, s’havia posat en contacte amb mi perquè dedicaven l’Altar de la Memòria a Neus Català i treballarien la seva història i de les seves companyes amb tots els nivells i activitats molt diverses al llarg d’una setmana. Quedar per fer un cafè amb un grup de docents al mes d’agost ja és motiu de celebració. Vaig donar-los referències i idees en una vetllada que va ser un regal i que van poder continuar als Guiamets amb la Margarita Català.

He parlat sobre Neus Català en instituts, la seva història és un cant a la vida, però ple de moments terribles. Transmetre-ho en una escola és un repte gran, que han assolit amb escreix.

La sensació que vaig tenir a l’escola a l’octubre és difícil de descriure, cada espai respira educació, art i tendresa. Entrar en les diverses aules, tan diferents de les que he vist, i trobar alumnes treballant la història de Neus Català, escoltar el seu nom en veu de criatures tan petites... Emoció a flor de pell.

L’Àgora compartida amb els diversos grups, l’atenció i les intervencions, va ser una expe-

I va arribar el dia de la representació teatral amb les famílies, aplaudiments llargs i sentits, el cant de Marina Rosell, parlaments institucionals des de l’emoció i el reconeixement a la gran tasca de la Neus i de l’equip docent.

Tot seguit es va inaugurar un altar impressionant. El primer cant dels mariachis, Canta y no llores, lliga tant amb l’esperit de la Neus!

Quina manera més preciosa de continuar amb la lluita per la memòria, tan necessària en els temps que corren, amb l’augment del feixisme i amb el lamentable tracte que estan rebent milers de refugiats sirians per part de la Unió Europea, que sembla que ha perdut la memòria.

Moltes felicitats per continuar amb la lluita per la memòria d’una manera tan brillant!

Molt agraïda per haver compartit amb vosaltres aquesta gran experiència pedagògica. Hi ha dies que queden per sempre.

117

Trobada amb Margarita CatalĂ a Els Guiamets.

Altar de la Memòria 2019.

118

119

Mariàngela Vilallonga CONSELLERA DE CULTURA

A l’Escola Octavio Paz, aquest 31 d’octubre de 2019, després de participar en l’Altar de la Memòria dedicat enguany a Neus Català.

Us vull donar les gràcies per la feina que porteu a terme a l’escola, per transmetre de generació en generació els valors que dignifiquen la condició humana. Per tot això us felicito. I també per la representació d’avui.

Moltes gràcies per convidar-m’hi.

Visita de la consellera Vilallonga a l'escola.

120 Actuació de la Marina Rossell.

Moments d'hometatge a Neus Català.

Marina Rossell CANTAUTORA

Per vosaltres escola Octavio Paz, i per tu Xavi López i tots i totes que formen aquest equip ple de força i il·lusió. Aquí estic, cantaré per vosaltres i per la inoblidable Neus Català.

121

"l'única mort que em preocupa és la de la memòria" neus català

122

"L'eix vertebrador del projecte europeu és l'aprenentatge de programació, robòtica i Tinkering"

ERASMUS+ Per segon any del programa d’intercanvi europeu Erasmus +, hem continuat col·laborant estretament amb les nostres dues escoles sòcies italianes del projecte “Not one less”: Scuola San Giovanni Bosco i ICS Manzoni, ubicades a les localitats de Foggia i Bovisio Masciago respectivament. Desafortunadament, i degut a l’atípica situació que hem viscut enguany, no hem pogut celebrar l’activitat de mobilitat prevista per aquest maig al sud d’Itàlia.

Malgrat i això, seguim treballant de forma telemàtica amb les nostres companyes italianes, guardant gratament a la memòria l’inesborrable record de la visita que els infants italians van realitzar a la nostra escola a finals del curs passat.

Al llarg d’una setmana única, plena d’aprenentatge i convivència, es van establir molts lligams i van néixer molts acords que han permès fer créixer el programa de robòtica, programació i Tinkering de l’Octavio Paz.

Logotip creat i votat pels infants.

Videoconferència.

Compartint evidències d'aprenentatge.

Coding.

Delegació italiana.

Squishy circuits.

L'hora dels adéus.

Comiat.

123

124

125 Jornada de treball a Castellvell del Camp.

Reflexionem amb l'IE Daniel Mangrané.

Acollim escoles del Tarragonès.

Acompanyem a l'escola Martí Poch.

turisme pedagògic Esther Ferré

CRP DEL TARRAGONÈS

Octavio Paz, una escola amb voluntat de compartir.

Vaig sentir a parlar de l’Escola Octavio Paz a través d’un article de l’Ara Criatures i, el dilluns següent, a l’arribar al CRP, un company de l’equip també l’havia llegit. Vam coincidir de seguida, ens havien encuriosit i volíem conèixer aquella colla de professionals de l’educació enamorats de la seva feina. Vam trucar i a l’altra banda del telèfon una veu amable i acollidora ens va dir que les portes de l’escola eren obertes a tothom que els volgués conèixer. Era en Xavier López, el director. I aquest va ser el principi d’una gran amistat entre el CRP del Tarragonès i l’Escola Octavio Paz. A partir d’aquell dia, hi hem anat 3 cops amb uns 90 mestres del nostre territori i, en contra dels que pensen que aquestes visites són

“turisme pedagògic”, en el sentit més superficial del concepte, nosaltres podem dir que aquestes trobades han representat la pedra de toc de la transformació de més d’una de les nostres escoles perquè quan ets acollit a l’Escola Octavio Paz, t’adones que el canvi és possible i que les persones que el lideren no són pas superherois i heroïnes de l’educació sinó mestres convençuts de la seva missió pedagògica, que resumeixen ells mateixos en la seva raó de ser: activa, pluralista, inclusiva, innovadora, oberta i participativa.

Quan es visita l’Escola Octavio Paz es fan evidents tots els seus trets d’identitat però, sobretot, els mestres entenen què vol dir que una escola és oberta i participativa i el valor que té treballar plegats i compartir tot el que som, sabem i aprenem cada dia quan estem enamorats de la feina que fem i entenem quin valor té per a la nostra societat.

126

127

Parlem amb...

128

òscar camps FUNDADOR D'OPEN ARMS

-D’on va sortir el nom d’OPEN ARMS i a qui se li va ocórrer?

Quan un company meu i jo vam anar a Grècia vam veure que havia molta feina i que molta cosa no podríem fer tots dos sols. Havíem de portar a més companys i que ens ajudessin, necessitàvem estar organitzats.

Un amic ens va proposar que el nom de l’associació havia de representar el que fèiem.

Nosaltres estàvem a la platja i aixecàvem els braços per guiar les pasteres lluny de les roques, anàvem amb armilles grogues. Va ser per això, OPEN ARMS, braços aixecats o oberts i en anglès perquè tothom ens entengués.

Pro-activa ho vam posar davant perquè al principi era la meva empresa la que portava el material però després es va començar a fer tantes que coses que ara tothom ens coneix per Open Arms.

-Quina matèria seria necessària ensenyar a l’escola?

A mi m’agradaria que tothom sàpigues nave-

gació perquè vivim en una península, estem envoltats d’aigua per totes les bandes menys per una i tenim 5.000 km de costa, i platges.

bar a bon port dependrà de que cada un faci bé la seva feina, hi ha companyerisme, solidaritat, sacrifici, esforç…

D’igual manera que tots hauríem de saber nedar, jo penso que de l’escola hauríeu de sortir amb el títol de patró de vaixell. Hi ha països que ho fan. Totes les matèries estan incloses, les matemàtiques amb els rumbs, la física amb les veles i la força del vent, anglès per la comunicació, naturals, socials, meteorologia, i moltes més que podrien tenir referencia amb la navegació.Es molt important perquè si esteu al mig del mar us adoneu de la responsabilitat que teniu com equip i lo important que sou cada un de vosaltres. En un vaixell heu d’estar ben avinguts perquè arri-

-Quan veus un nen en perill i quan el rescates després, com et sents?

Hi ha una llei del mar que diu “las mujeres y los niños primero” quan s’ha d’evacuar un vaixell, perquè son les persones mes vulnerables en el sentit que la mare porta el nen en braços i els té ocupats, no pot moure’s ni agafar -se a res i té la responsabilitat de portar el nen. Quan anem a rescatar ens angoixa moltíssim veure una mare amb un petit que no sap treure el cap de l’aigua per si sol. Es el primer que fem, intentar ajudar les mares

129

Escoltant amb antenció a l'Òscar Camps.

que tenen els nens, després els nens i després la resta de persones.

Quan estàs rescatant no t’adones del que està passant, hi ha molt soroll, hi ha crits i estàs ajudant tothom que pots i no t’adones ni sents que salves, sents que ajudes.

-Quanta gent sou a l’equip d’Open Arms?

A Open Arms som centenars de milers de persones, només nens hi ha més de 90.000, més de 1000 escoles que ens recolzen i ens animen, 300 o 400 voluntaris que han vingut a les 76 missions que hem fet als vaixells, 60 o 70.000 persones que donen diners, i després simpatitzant que els agrada el que fem.

Moltíssima gent, gairebé tot el país està amb

nosaltres.

-Teniu suficient amb els diners que recolliu?

Amb el que ens donen fem, si ens donen per 5 fem per 5 si ens donen per 10 fem per 10. Si ens donessin per 1000 faríem per 1000.L’Administració és la que hauria de fer la feina que fem nosaltres. Volem que els polítics facin la feina que els toca. Estem al mig del mar perquè no hi ha ningú o molt pocs que fan el que nosaltres.

Ens aniria molt bé tenir mes diners ara mateix per comprar un vaixell nou perquè el nostre està molt vell, l’estem arreglant i val molt diners.

-Quina és l’edat mínima per embarcar en una

missió d’Open Arms? Nosaltres podríem embarcar?

Com a nàufrags sí podríeu embarcar però fins els 18 anys no podríeu embarcar-vos en una missió i tenir la responsabilitat de rescatar altres vides. El que sí podríeu és ajudar fent multitud de coses quan arribem a port que s’han d’equipar i preparar els vaixells amb mantes, roba, aigua, barretes energètiques, bolquers, medicaments... també s’ha de pintar, netejar... Les coses que feu des de l’escola també ens serveixen, curses solidàries, mercadillos, concerts, qualsevol cosa que penseu per recollir diners i donar a conèixer el que es fa ja es feina de voluntari.

-Quina vegada és la que heu estat més temps al mar?

130 Gairebé un mes amb més de 150 persones a bord. En un espai que era dues vegades i mitja aquest de l’àgora. Amb dos lavabos, imagineu-vos. 21 dies dormint a terra i menjant arròs bullit i aigua.

-Quant temps us dura el menjar que pugeu al vaixell i si algun cop us heu quedat sense?

Normalment les missions duren 15 dies i el cuiner, el cap de missió i el capità son els responsables de la logística, de fer la llista de coses que necessitem. En principi serem 20 persones d’Open Arms que estaran 15 dies embarcats, però potser després arribarem a ser 300 i no sabem quants dies hi estarem.

300 persones que menjaran tres cops al dia, 900 menjars, aigua, roba seca, mantes.

Nosaltres posem el que podem, sempre pensant que no seran més de 10 dies que estarem embarcats. No entenem que no ens deixin desembarcar quan estem a dos dies de la costa i ens tinguin esperant a donar-nos permís per desembarcar. El que fem es planificar el que tenim i racionem l’aigua i el menjar i l’estirem tot el que podem.

-On es deixen les persones que heu rescatat?

La llei i els convenis internacionals diuen que els nàufrags s’han de desembarcar en port segur més proper. Normalment es Itàlia o Malta, algun cop també hem desembarcat a Espanya. Perquè els altres ports més propers com Libia no son ports segurs perquè estan en guerra i no respecten els drets humans.

Tunisia, també molt a la vora, no va signar el conveni de l’estatut de refugiats, allà totes les persones que volen sol·licitar auxili o refugi, se’ls tornarà al país d’on fugen. I aquestes

persones fugen del seu país perquè allà se’ls persegueix, estan en perill i per tant no poden tornar.

Tots tenim dret a sol·licitar refugi o asil a un país si la nostra vida corre perill en una altra terra. Aquest es un dret humà.

-Com et sents quan poses en perill la teva vida per una altra persona?

No t’adones quan arrisques la teva vida. A vegada vas nedant i no saps els perills que tens.

Un cop vaig caure d’una barca i no sabia què em podria passar. Pots caure per les escales del vaixell, pots donar-te un cop, pots tenir un tall de digestió, en una maniobra pots enganxar-te a l’hèlix...

Compartim amb l'Òscar els quaderns de bitàcola.

131 Mai saps quan estas en perill i quan estas treballant no penses en que estas en perill, penses que l’altra persona està en perill, tu no. Tu saps nedar, tens aletes, tens un traje de neopreno, portes guants, casc, estas protegit, saps el que has de fer, tu no tens la sensació de que estas en perill.

-Com podeu saber on està la gent en embarcacions a la deriva?

No ho sabem mai, ens avisen. Els guardacostes reben un avis d’un avió o un vaixell mercant i s’activa el protocol d’emergència avisant per ràdio i per Imersat a totes les embarcacions que estiguin al mar: “Se ha avistado una embarcacion a la deriva a tal hora i en tal posición, todas las embarcacions que esten cerca vayan a rescatar” Una vegada ens vam trobar 5000 persones al mig del mar i estàvem sols. Vam haver d’esperar un dia i mig a que arribes ajut de guardacostes i altres vaixells, no teníem aigua ni menjar ni armilles per tots. Hi havia moltes barques.

Resavem perquè no triguessin molt a arribar i que el temps no canvies i hi hagués mala mar.

-Hem sentit que el vaixell d’Open Arms està espatllat. Teniu prou diners per arreglar-lo o per comprar un altre?

Intentem tenir els diners per comprar un vaixell, hi ha persones que tenen molt diners i molt bon cor i estem parlant amb ells perquè ens ajudin. Crec que l’afegirem a la flota.

L’Open Arms encara que sigui un vaixell vell creiem que l’hem d’arreglar.

-Què passa amb les persones que rescateu un cop a terra?

Hem de pensar que aquestes persones tenien una llar i una família i una habitació i fins i tot una bicicleta, i per la rao que sigui han hagut de sortir del seu país. Han hagut de treballar per aconseguir els diners per fer el seu viatge. No porten res, gairebé ni roba ni sabates.

Intentem ajudar-los com podem, els donem roba i sabates i els desembarquem a un port segur. Allà altres organitzacions més grans se’n faran càrrec d’ells en aquell moment però no el suficient. No tenen casa i molts d’ells es queden al carrer. Ells sol·liciten per escrit asil o la residència al país i poder quedar-se, però el país triga dos anys o tres en dir si sí o no li dona la residència. En aquest temps estàs al carrer sense res perquè sense permís no es pot treballar. Ara per ara es molt injusta la normativa i la llei.

Justament ahir es va publicar un decret que deia que els menors majors de setze anys podran treballar, a veure si així va canviant la cosa.

-Com creus que podem ajudar-vos des de l’escola?

Al mig del mar, el que hi ha, son persones, son nàufrags, son vides, no son immigrants, ni refugiats. Open Arms no rescata immigrants, perquè estem a aigües internacionals, i això fa ningú es estranger a l’aigua, ningú es irregular a les aigües internacionals perquè son de tots els països.

Rescatem persones, vides en perill al mig del mar i un cop les tenim, les portem a un port segur i les desembarquem com du la llei. Un cop arribin a aquest país ja es trobaran en una situació administrativa, la que toqui, regular o irregular.

132 Hem de saber el que passa, conèixer el que passa i recolzar als que estan fent coses, a totes les organitzacions que estan ajudant per solidaritat, pels drets humans, per protegir a les persones, hem de ser solidaris.

Hem d’empatitzar amb ells. Quan parleu amb ells us adoneu que son com vosaltres, tenen els mateixos gustos i els agrada les mateixes coses que vosaltres i tenen les mateixes ganes que vosaltres d’aprendre i no poden per una situació política que hem de canviar.

Quan sigueu grans canvieu-la. De vosaltres dependrà que això canviï i es solucioni dintre de vint anys, d’aqui sortirà un representat que serà un bon polític o estadista que prendrà decisions no només amb el cap sinó també amb el cor perquè ens falten polítics amb humanitat, pensen en diners i no pensen en les persones.

Nosaltres som privilegiats, som el 30% de la població mundial que vivim molt bé, sou els rics malgrat no ho pensem. La resta, el 70% viu per sota del grau de la pobresa. Quan sentiu a les notícies que es parla de l’economia mundial, no és veritat, es l’economia del 30%.

Som molt privilegiats i per tant ens toca ajudar. Vol dir que qui pugui posar diners els posa i el que no pot hauria de dedicar temps a fer accions humanitàries, socials i ajudar als que no tenen. Això es una responsabilitat i un deure que hauríeu de tenir present sempre.

-Quan heu tingut molts problemes has pensat alguna vegada en deixar-ho tot?

Quan m’enrabio molt m’esforço més. Totes les persones de la nostra ONG treballen molt i molt bé, molta dedicació, mes que si treba-

llessin en una altra empresa perquè es molt important el que fem i ajudem a molta gent, i això ens anima a seguir.

L'Òscar fotografiant els seus dibuixos.

L'equip amb l'Òscar.

Moltes gràcies Òscar.

"no rescatem immigrants ni refugiats, sinó persones"

133

FEM XARXA

134

Cohesió d'equip O’PÈLS, PERRUQUERIA DE SENYORES

"sempre sigues tu mateix"

16 persones, 16 motius. La companyia de teatre de l’escola i el seu públic fidel formen una comunitat d’allò més variada i amb les motivacions més diverses. Hi ha qui ho fa perquè li agrada ballar, per riure una estona, per a poder trepitjar un escenari, per posar-se plomes i guarnir lluentons, per fer volar la imaginació, per ser allò que mai seran, per atreviment, per no ser menys que ningú, per sentir-se jove, per deixar constància de la facilitat de paraula, per superar-se, per amistat…

Al començament de cada curs i ja en van cinc, sorgeix la gran pregunta, el gran moment on aixecar la mà i ser valent: T’agradaria sortir en una obra de teatre? Qui ja ha contestat la pregunta més d’una vegada, es mira de reüll al company novell. Sense voler pressionar, creuem els dits perquè la resposta sigui aquella que fa que la experiència tingui sentit: sortir de la zona de confort, fer equip, servir a la nostra comunitat i enviar el missatge que en l’educació i en la vida cal il·lusió i un objectiu clar.

Més de 400 espectadors han vist enguany l’obra de teatre.

El text ens ha recordat la importància de ser un mateix.

Escenes de la comèdia O'Pèls.

135

136 Instal·lació col·laborativa Les deixalles del MAR. Instal·lació artística Homenatge a les dones de l'escola.

"Establim vincles per escoltar la veu de les famílies"

Opetcrida CAFÈ AMB FAMÍLIES S’obren les portes de l’àgora, un espai acollidor i que en aquestes trobades fa oloreta de cafè. Sí, com a casa, com qui convida als amics i a les amigues a passar una bona estona.

Així és el cafè amb famílies, un espai que permet establir vincles i crear la confiança necessària entre famílies i docents per participar conjuntament en aquesta tasca tan preuada que és l’educació dels infants.

Els dubtes i les inquietuds es resolen i els interessos i motivacions creixen gràcies a la implicació i compromís de tota la comunitat educativa. Al llarg de l’any, la temàtica de les trobades varia segons les necessitats que sorgeixen.

En definitiva, moments rics de relació i de comunicació on la tertúlia pedagògica és un bon motor per generar idees i avançar en l’art d’acompanyar als més petits.

137

138

Espai migdia L’ESPAI MIGDIA ALIMENTA COS I ÀNIMA Considerem l’espai migdia un espai educatiu per als nostres infants, desenvolupat en una franja horària de caràcter no lectiu i diferenciat en dos espais pedagògics: L’estona de l’àpat i l’estona de lleure, que en el cas dels més petits també contempla l’estona del descans. L’equip educatiu vetlla per donar resposta a totes les necessitats dels infants i famílies en les dues estones per igual.

Cal remarcar, però, l’estona de l’àpat com una oportunitat educativa essencial que ens brinda l’oportunitat de treballar hàbits alimentaris i de vida saludable, d’higiene personal i de l’espai, de comportament i socialització, motrius i d’autonomia.

Alhora fomentar també hàbits saludables i de medi ambient, el consum sostenible i valors com la convivència, el respecte i la igualtat, des del reforç positiu, emocional i des de les pròpies capacitats dels infants. Així doncs, l’espai migdia és un moment privilegiat per continuar la tasca educativa i per alimentar cos i ànima.

139

Jugant durant l'estona de lleure.

Dues alumnes de 6è expliquen un conte abans d'anar a descansar.

Alumnes de 6è fan una obra per als més petits.

140

AFA NAVEGUEM PLEGATS A l’escola Octavio Paz entenem la família com un element principal en l’educació dels infants i, per tant, la família forma part de la vida del dia a dia a l’escola.

Dins del vaixell que és l’escola formant part de la tripulació estem l’Associació de Famílies recolzant i acompanyant les iniciatives pedagògiques i lúdiques que ajuden a desenvolupar el projecte educatiu.

Promou les activitats extraescolars, l’acolliment matinal i l’organització de festes perquè tant infants com famílies puguin gaudir-ne i aprendre al màxim.

Tots sentim que hi tenim un lloc, que tenim veu i, per tant, que contribuïm a fer-la ser el que és, l’escola dels nostres fills i filles: la nostra escola.

La junta de l'AFA sempre present a l'escola.

141

Testimonis del canvi

142

pilar gargallo

Presidenta Federació MRP de Catalunya Per molts anys de transformació educativa! Perquè sigueu essent referents en com adequar l’educació als nous temps.

Gràcies per tenir la valentia i l’energia de fer-ho i el millor de tot… per contagiar-la! Enhorabona!

coral regí

Directora Escola Virolai Compartir estones de formació amb el Claustre de l’Octavio Paz és un gran regal que em carrega d’esperança i confiança en que una altra educació és possible.

A l’OP és plasma això en la realitat del seu quefer, en la seva cultura de centre. Tan sols entrar per la porta es copsa la complicitat d’alumnes, famílies i PAS i es vivencia el gran projecte que es l’Octavio Paz, un projecte compartit i de gran qualitat. I molts cops penso que els hi puc aportar? I no es tant el que jo els hi puc aportar sinó la seva actitud de valoració i millora continua, d’aprendre, d’avaluar el que es fa per avançar com a equip.

Això és el que fa que el Projecte OP sigui un projecte que enamora perquè vol ser i és millor cada dia, amb un lideratge que no té límits i una comunitat consolidada i que fa equip. Per molts anys més!!

143

Jacob Elhden

Esbjerg Kommune (Denmark) Thank you for showing us your great school!

We were inspired and will go home with a lot of great ideas to show our colleagues in Esbjerg. Hope we can start a relation with you and our schools/teachers from Esbjerg/ Denmark. We think they would love to come visit you.

Iñigo Gil

CEIP Ramiro de Maeztu (Oion, Àlava) El día 24 de enero, una parte del profesorado de Ramiro de Maeztu de Oion, fuimos a visitar el colegio Octavio Paz. Las expectativas estaban altas, pero nunca pensamos en encontrarnos lo que allí vimos y vivimos. Nada más cruzar la entrada supimos que estábamos en un “escuela” diferente. “Escuela”, sí, porque no parece una escuela, sino un lugar agradable donde se pueden vivir experiencias muy diferentes, que ayudan al desarrollo integral del alumnado.

El cuidado de todos los detalles y la estética es espectacular. La luminosidad y como están aprovechados todos los espacios es increíble. Donde en cualquier otra escuela un rincón está inutilizado, aquí lo exprimen a fondo.

Se ve un gran compromiso por parte del profesorado y el gran interés por seguir formándose y ofreciendo lo mejor a todo el alumnado.

En Octavio Paz tienen las ideas muy claras de lo que quieren y hacia dónde van: dejar a un lado las asignaturas tradicionales, nada de exámenes, nada de repeticiones, nada de tareas tradicionales y sobre todo la importancia de la PERSONA. En conclusión, Octavio Paz es una escuela que demuestra que otro tipo de educación es posible y es un lugar agradable donde podrías quedarte indefinidamente aprendiendo unos de los otros.

144

Raül Manzano

Centre de Recursos Pedagògics del Segrià Guix, elements d’acció educativa Les organitzacions les fem les persones i sempre hi ha algú que ens hi acosta. El vincle amb l’Octavio Paz comença ja fa uns anys quan el Xavier era cap d’estudis a una altra escola.

L’interès dels seus projectes artístics ens va portar a publicar-los. Vam descobrir un vincle, Vimbodí i Poblet.

En conèixer la trajectòria de transformació de l’escola des del Servei Educatiu del Segrià, vam pensar encertadament, que podria ser una veu inspiradora en les nostres “Converses per al canvi educatiu”. En aquest espai es van remoure coses.

En va sortir el suport de l’Octavio Paz a l’Escola de Pràctiques I de Lleida i, l’interès per fer una visita de les escoles i instituts de Lleida d’EDESPAI, aprendre compartint. Es va fer el passat febrer. Va ser un matí d’aprenentatge, de reflexió, de conversa, de satisfacció personal i professional dels que deixen petjada.

Jaume Cela

Mestre jubilat i escriptor

Visito l’escola Octavio Paz, tinc ganes de conèixer de primera mà la feina que fan i em reben amb els braços -i la ment- oberts. I somriuen.

Quan surto de la reunió i del passeig per l’escola em dic: mira, ja t’hi hauries quedat. Descobreixes una comunitat que navega en la mateixa direcció -i dic comunitat que és alguna cosa més que un claustre.

Tenen un projecte i dubten i s’arrisquen i s’interroguen, busquen, fan i refan perquè fent i desfent es fa l’aprenent. Res els és donat de manera gratuïta, tot demana esforç i compromís i la gent de l’Octavio Paz mostra aquestes dues qualitats amb escreix. I passió i sentit d’escola, d’una escola al servei de tots i de cadascuna de les criatures a qui han d’ajudar a construir-se com a persones, sobretot bones persones.

Fan seus els versos d’Octavio Paz: “...hay que dormir con los ojos abiertos, hay que soñar con las manos... hay que cantar hasta que el canto eche raíces, troncos, ramas, pájaros, astros...”

Gràcies.

145

Anton Costas

President Fundació Cercle d’Economia A la Escola Octavio Paz con mi admiración por la extraordinaria tarea pedagógica que llevan a cabo. Muchos éxitos y muchas gracias.

Carlos González CEIP Lope de Vega (León)

He tenido la fortuna el presente curso por mi licencia de estudios y los viajes en cuanto a formación de visitar muchos centros educativos de todo el país. Y puedo decir que entre todos ellos que “Escola Octavio Paz” en Barcelona, sin duda alguna, son de las que más me sorprendió y recordaré. ¿Por qué?

Pues en primer lugar y más importante por su ambiente familiar, tanto a la hora de organizar la visita con su director Xavi, como durante el transcurso de la visita ,tanto él como otros miembros del claustro y personal me ofrecieron un trato excepcional, y entre ellos se apreciaba también un clima de un gran compañerismo, denotando que son un verdadero equipo, y pienso que así lo refleja la obra teatral que realizan todos los años, ojalá algún curso pueda verles.

Y en cuanto a la faceta profesional se nota que no son principiantes, ya están en su fase final de transformación educativa y cuando

“entras a sus aulas”, te das cuenta de que en el centro tiene cabida muchas metodologías, salvo la tradicional, clases transversales, multidisciplinares y abiertas, donde el respeto por el ritmo de aprendizaje y el trabajo por proyectos como por ejemplo en sus cajas de aprendizaje es la nota fundamental.

No existe el concepto propio de aula, ya que cualquier lugar es propicio para las clases sin horarios por áreas, además más que un colegio parece una casa, por la calidez que desprende su mobiliario y decoración, así como su estupendo patio, cualquiera diría que está en un colegio de una gran ciudad...

Y como postre quiero indicar que todo ello aún tiene más mérito por su tipo de titularidad, ya que al ser un centro educativo público puede esta escuela estar orgullosa de que todo lo que ha obtenido es fruto de su esfuerzo, dedicación y PASIÓN. En definitiva, una escuela de todos, para TODOS.

146

Glòria Arbonès Grup IREF

Afortunadament, l’equip de l’Escola Octavio Paz m’han tornat a convocar enguany per fer una formació.

Eines pel diàleg va ser la demanda: com estimular-lo, com guiar-lo i de quina manera aquestes eines poden ajudar al treball autònom dels infants que tan bé desenvolupa l’escola.

L’equip docent va ser convidat a pensar -des de la pràctica i la vivència-, sobre el silenci, les habilitats de pensament, les preguntes i les diferències entre conversa, discussió, debat i diàleg. Amb dinàmiques que intenten equilibrar la teoria i la pràctica, i que també donen idees concretes per portar a les aules.

Per mi és un plaer col·laborar amb l’Escola OP. Els colors, els espais, la calidesa, la innovació amb criteri t’acullen només entrar. Després, veure el compromís vital del claustre amb el Xavier López al capdavant reforça la creença personal que l’educació pública és l’eina més poderosa que posa en evidència que l’origen no és el destí.

Ana Merino La tiza de Ana

Este febrero tuve la maravillosa suerte de aprender disfrutando en el colegio Octavio Paz. Fue un viaje pedagógico, breve, Málaga - Barcelona, en el que en tan solo una mañana ves la calidad, la reflexión y la apuesta por tener una escuela mejor para las niñas y los niños del presente, porque la infancia importa ahora.

Octavio Paz es una escuela empoderada, con identidad propia, que mira a la infancia desde el respeto, y con un pilar muy sólido, el vínculo con la comunidad. Como dice un proverbio africano: “para educar a un niño hace falta la tribu entera”, y de eso te das cuenta desde antes de atravesar el hall. Todas las personas que forman la comunidad están presentes, creando así experiencias educativas en las que nadie se queda al margen.

Es una escuela amable que educa desde la calma y la curiosidad de las y los estudiantes, y cuida cada rincón, los pasillos son entornos de aprendizaje, por ejemplo, me sorprendió gratamente encontrar la biblioteca en unos de los pasillos, pero esa ausencia de paredes o puertas acercaba más los libros a las criaturas.

Sin duda, muy agradecida por abrirme las puertas de vuestra casa.

147

Equip humà

148

Equip humà 2019-2020.

149

petits mitjans grans LLUNA: Maikel A. Díaz, Miotisa González, Amaia Izquierdo, Jennifer Juanazo, V. Adrian Núñez, Albert Romero, Angela Valenciano, Izan Varea, Teym Viñals, Tommaso Amabili, Marwa Bourguia, Josep Garcia, Daniyal Munir, Marina Rubio, Biel Villalta, Jordi Villanova, Salma Boiazzaoui, Emely Canario, Rodrigo Enes, Kyla Magnan, Angello Pantoja, Jessica Prat, Angel Sandoval, Daniela Uriol ESTRELLES: Jeremy Abreu, Lamine Corel, Leon Diego, Berta Flores, Martí López, Ian Mauricio, Lluc Mendoza, Adam Mounir, Clara Turégano, Irina Bedoya, Yeray Belmonte, Roc Cañabate, Martina López, Melany Solarte, Camila Vélez, Gabriel Vich, Biel Witemburg, Guadalupe Diaz, Lluna Garcia, Edine Gaset, Gianna Medina, Nicole Encarnación, Antonella Pantoja, Junior S. Candé, Armaandeep Singh, Yiting Ye. SOL: Martí Bayés, Ainara Campos, Guillermo Dacosta, Àlex Gasa, Laia Mendoza, Alexander Pérez, Nil Ramírez, Noa Rivas, León Beadle, Adam Ben Massaoud, Albert Canario, Elna Castell, Amely Castro, Bruno González, Elsa Kamdom, Tian Rodriguez, Aya Taki, Yahya El Imrany, Afonso Enes, Yamilet Escobar, Violetta Godoy, Mia Grunig, Ender Macias, Harold Medina, Catalina Ramos, Marc Vila.

1R: Joan Abreu, Bruno Balista, Jorge Barahona, Ainhoa Campos, Biel Cañabate, Oriol Coy, Lorena González, Nicole Gaitan, Laia Gonzalez, Joshua Hernández, Liam Huaman, Eric Jaldin, Gurnoor Kaur, Shany Lee, Edwin Luo, Maryam Maryam, Valentina Olaya, Ainhoa Perez, Alisson Pineda, Nasim Sakane, Ana Sumareh, Nerea Valcarcel, Damian Vélez, Xin Yao Wang.

2N: Sara Alcaraz, Erick J. Almanzar, Mathias Amaya, Ona Andreu, Omar Carrión, Roc Castell, Claudia Cuadrado, Yulenny Cuevas, Tasnim El Fki, Unai Fanlo, Priscilla Heredia, Rida Khouyyar, Bruna Leporati, Enqi Liu, Anna López, Abril Martínez, Dylan Meza, Vael Milla, Lyaa Morjane, José Luis Nvumba, Juan José Rodríguez, Samer Ruiz, Giselle Solarte, Rita Turégano WenRu Yu. 3R: Louaye Alaoui, Elizabeth Barahona, Malak Bouazzaoui, Hongyan Chen, Aisha Díaz, Ronald Díaz, Izan Fanlo, Petro Herman, Rhaiza Hernández, Liu Hui, Yudenny Jiménez, Yan Hans Muller, Alanis Tatiana Muller, Aaron Nemkul, Adrià Pérez, Zoe Rabasco, Dariel Sacon, Zin Den Saddakia, Damián Soliz, Lilah Tarragó, Laura Vargas, Aris Vila, Aitana Villalta.

4T: Julio Abreu, Charmin Almonte, Zaib Ashraf, Alessandra Bastida, Amina Boualleli, Filippa Cañas, Dorian Castro, Lusia Cochior, Cristina Falcón, Lily Johns, Abdellah Khouyyar, Yajie Li, Carlos Luo, Daniel Mantea, Karla Martínez, Margarita Mkrtchyan, Milena Mkrtchyan, Raquel Oliva, Samanta Rosero, Victoria Rubio, Laia Ruiz, Adam Saddakia, Fabiano Seas, Laura Silva, Jie Wang.

5È: Nicole Alegria, Matias Alvarado, Arnau Andreu, Gabriel Araujo, Erik Ávila, Marieli Bautista, Jenson Benalcázar, Hugo Benito, Mariama Candé, Jordi Díaz, Kenny Durán, Oliver Jaldin, Daniela Laines, Pau Martínez, Jose David Munguia, Yerko Orellana, K. Mariana Puentes, Kexin Qiu, Biel Terricabras, Lluc Terricabras, Adam Torras, Joan Zegarra, Hao Zhang 6È: Julia Abreu, Naidelin Bautista, Victor David Benítez, Alana Bustillos, Lourdes Caro, Ignasi Carrafiello, Júlia Castro, Firdaous El Alaoui, Alejandro Garcia, Lua Grünig, Mariam Guennoune, Noelia Hernández, Ana Maria Lechuga, Lena Leporati, Frankeuri Martínez, Yasmin Mbarki, Santiago Otalora, Miguel Ángel Palma, Marilin Rojas, Jaouad Saddakia, Adam Taki, Ronald Urquiaga, Ayrton Vieira, Qi Wang, Sami Zulfiqa.

150

op-equip

MESTRES: Marga Araguas, Rosa Calderero, Miriam De Pedro, Xavi Forcadell, Greta Garcia, Alicia Godés, Elena Guillén, Xavier López, Clara Margalef, Fani Mas, Fàtima Mohadr, Mercè Ponsa, Marta Porta, Carme Rodríguez, Laura Sánchez, Elias Vera, Ana Vicálvaro i Isabel Vila.

Paco Belmonte, Fabiana Valdoski, Suria Boumenjel, Anna Carreras, Susana Mendoza i Carolina Hernández.

VETLLADORA: Txell Garcia.

MARES I PARES DELEGATS I FAMÍLIES.

TEI: Marina Montilla.

FEINERES: M. José Juárez, Sílvia Ibáñez, Maria Olivares.

AUXILIAR DE CONVERSA: Catherine Bouvet.

FACILITADORS: Coral Regí, Glòria Arbonés i Oriol Ripoll.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta Traveria i Eduard Morón.

EXPERTS: Xavier Palomino, Edoardo Piras, Judit Cuadros i David Mateo.

MESTRES VOLUNTARIS: Carme de Miguel i Antonio Extraña.

ALIANCES: Museu Marítim de Barcelona, Open Arms, Escola del Mar de Badalona, Fundació CRAM, Vela Barcelona, Centre d’Art i Disseny Escola Massana, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona.

ALUMNES EN PRÀCTIQUES: Júlia Colomina, Clara Pujol, Maria Mena i Joana Dobon.

EQUIP DE MIGDIA: Txell Garcia, Regina Merino, Àngels Elvira, Trini Martos, Mònica Esteban, Nana Chitishvili, Judith Bonjorn i Angi Mallen.

COL.LABORADORS: Joaquín Pérez, Cristina Caparrós,

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ

INSPECCIÓ D’EDUCACIÓ: Empar Garcia.

COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: M. Jesús Sanz.

SERVEIS EDUCATIUS: M. Àngels Escuder, Alicia Tudela,

Laura López, Mireia Maté i Lluís Vallvé.

AGRAÏMENTS: Ismael Garcia, Cristina Puig, Eduard Vallory, Marta Angerri, Anna Jolonch, Iacma Monterde, Carina Farreras, Héctor Gardó, Carme Martí, Cristina Esteve, Mireia Pi, Nati Cortés, Angeles Schjaer, Jordi Serarols, IE Daniel Mangrané, Escola Virolai, Fundació Carulla, Fundació Jaume Bofill, Diputació de Barcelona, EduCaixa, Diari de l’Educació i Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

A totes les ESCOLES, INSTITUTS, CRPs, EBM, LLARS D’INFANTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat per aprendre i compartir junts.

A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a fer d’aquest curs 2019-20 un MAR d'il·lusions.

151

Instal·lació artística El MAR a l'OP.

152

¡ Col laboradors

www.escolaoctaviopaz.cat