PER QUÈ NO FAN SOROLL ELS COLORS?_CARGOLS

2 anys

Per descobrir quines emocions i sensacions els provoca el primer contacte amb Chantada, els proposem sentir d’entrada només el so de l’obra, sense veure cap imatge. Expectants, amb els ulls ben oberts talment com si així poguessin captar millor els sons, de seguida necessiten compartir i explicar què senten, n’identifiquen alguns, d’altres no i s’imaginen què poden ser:

- OI! QUIN SOROLL!

- NO M’AGRADA, QUÈ SERÀ?

- AI! QUÈ SENTO!

- JA S’HA PARAT.

- PIQUEN! AIXÍ AL TERRA, AMB UN MARTELL.

- POTSER UNA PALA.

- HE SENTIT UN OCELLET QUE VOLA “OE,OE”.

- HE SENTIT UN SOROLL AMB ALES.

- NO FAN SOROLL.

- “PIU, PIU, PIU”.

- UN OCELLET S’HA ENFONSAT A L’AIGUA.

- “XIP, XIP, XAP”.

- QUÈ SÓN? SÓN UNS SOROLLS.

- ÉS UN OCELL DESPRÉS!

- ERA AIGUA.

- UN OCELLET, UN OCELL!

Els sons de l’obra, alguns de rítmics i forts, d’altres de subtils i fugissers els desconcerten i alhora els atrauen. Els connecten amb el què coneixen i comencen a donar-los sentit i significat.

Tot seguit, els proposem mirar el vídeo però aquesta vegada amb la imatge i el so alhora. De nou, es deixen sorprendre:

- UNS PAPES QUE VENEN AQUÍ DALT

- UN PAPA, UNA MAMA, UNA NENA QUE PUJA LES ESCALES

- A L’AIGUA, XAF

- UN OCELLET QUE ES TIRA A L’AIGUA, AIXÍ XAF

- HE SENTIT PAM, PAM, PAM, LES PERSONES

- UN ARBRE, TIRA FORT, SÍ

Tot i la presència de les imatges, els sons prenen força i els impressionen, capten la seva atenció més enllà del que veuen.

Després d’aquesta primera experiència, reprenem el nostre dia a dia amb el propòsit de parlar-ne en un altre moment, a la rotllana, a l’expectativa de veure què els haurà arribat i com ens podem fer nostre aquest projecte.

Uns dies més tard, els proposem pintar un mural amb pintura i pinzells. Impacients, tenen ganes de començar i de seguida es posen a fer traços al paper, tot canviant de colors. L’activitat els captiva, estan tranquils, immersos en cada pinzellada.

De sobte, aturant una estona de silenci, el Gaizka fa brollar aquesta pregunta:

PER QUÈ NO FAN SOROLL ELS

La pregunta ens sorprèn i alhora desconcerta. En aquest moment no sabem què contestar-li i pensem que ho podem compartir en un altre moment a la rotllana. En parlem de nou i ens adonem que ho desconeixem, però que ens podem imaginar de quin color podrien ser alguns sons.

Amb la pregunta del Gaizka ben present, els incitem a imaginar quins colors i formes podrien tenir els sons que van sentir al vídeo de Chantada.

És una proposta molt especial, així que, en preparem tots els detalls: l’espai, el so de l’obra i fins i tot el què porten posat. Vestits amb una samarreta blanca i uns pantalons foscos per tal que els colors de la roba no interfereixin i puguin impregnar-se del que va passant més enllà de la mà.

Per començar a viure i a interpretar Chantada des de la seva mirada, els proposem fer servir carbonets, un material nou per ells que de seguida els crida l’atenció. Es retroben amb els sons de l’obra i veiem com cadascú s’hi endinsa amb el seu propi fer.

Alguns d’ells primer escolten i després comencen a dibuixar. D’altres, acompanyen espontàniament cada so d’un gest i una línia, talment com si, amb el moviment de la mà els poguessin atrapar.

A cada traç van descobrint com se’ls embruten les mans i com el paper va prenent vida.

- MIRA, MIRA LES MANS!

- UN MARTELL

- VOLEM PINTAR

Uns dies més tard, continuem el nostre camí en la descoberta de Chantada. Preparem de nou l’escena i damunt del paper encara en blanc, els animem a conèixer millor els sons, alguns fins i tot es tapen els ulls per sentir-los millor. Amb les mans van marcant el ritme i la intensitat tot donant cops o movent els dits. En aquesta ocasió tenen pintura de diferents colors per poder representar i expressar-se.

El so i el color s’entrellacen amb els moviments de la mà, però també de tot el cos, formant un tot. Gaudeixen deixant-se portar pels sons, agafant la pintura primer amb els dits, més tard amb la mà i acaben escampant-ne grapats. Cadascú al seu ritme, intercanviant mirades i rialles.

Els

sons i els colors els captiven, els aviven els sentits i els remouen per dins.

Finalment, es submergeixen per últim cop en Chantada hi descobreixen nous sons, petits detalls que els havien passat desapercebuts les altres vegades. Ens fixem en què n’hi ha de forts que ens inspiren moviments ràpids i secs i d’altres de més suaus que acompanyen amb gestos arrodonits. Partim d’una de les làmines d’aquarel·la que ja havíem pintat per

L’experiència viscuda ens ha obert una finestra al món dels sons i els colors que de ben segur seguirà creixent.