PER QUÈ NO FAN SOROLL ELS

La pregunta ens sorprèn i alhora desconcerta. En aquest moment no sabem què contestar-li i pensem que ho podem compartir en un altre moment a la rotllana. En parlem de nou i ens adonem que ho desconeixem, però que ens podem imaginar de quin color podrien ser alguns sons.

Amb la pregunta del Gaizka ben present, els incitem a imaginar quins colors i formes podrien tenir els sons que van sentir al vídeo de Chantada.

És una proposta molt especial, així que, en preparem tots els detalls: l’espai, el so de l’obra i fins i tot el què porten posat. Vestits amb una samarreta blanca i uns pantalons foscos per tal que els colors de la roba no interfereixin i puguin impregnar-se del que va passant més enllà de la mà.

Per començar a viure i a interpretar Chantada des de la seva mirada, els proposem fer servir carbonets, un material nou per ells que de seguida els crida l’atenció. Es retroben amb els sons de l’obra i veiem com cadascú s’hi endinsa amb el seu propi fer.

Alguns d’ells primer escolten i després comencen a dibuixar. D’altres, acompanyen espontàniament cada so d’un gest i una línia, talment com si, amb el moviment de la mà els poguessin atrapar.

A cada traç van descobrint com se’ls embruten les mans i com el paper va prenent vida.

- MIRA, MIRA LES MANS!

- UN MARTELL

- VOLEM PINTAR

Uns dies més tard, continuem el nostre camí en la descoberta de Chantada. Preparem de nou l’escena i damunt del paper encara en blanc, els animem a conèixer millor els sons, alguns fins i tot es tapen els ulls per sentir-los millor. Amb les mans van marcant el ritme i la intensitat tot donant cops o movent els dits. En aquesta ocasió tenen pintura de diferents colors per poder representar i expressar-se.

El so i el color s’entrellacen amb els moviments de la mà, però també de tot el cos, formant un tot. Gaudeixen deixant-se portar pels sons, agafant la pintura primer amb els dits, més tard amb la mà i acaben escampant-ne grapats. Cadascú al seu ritme, intercanviant mirades i rialles.

Els

Finalment, es submergeixen per últim cop en Chantada hi descobreixen nous sons, petits detalls que els havien passat desapercebuts les altres vegades. Ens fixem en què n’hi ha de forts que ens inspiren moviments ràpids i secs i d’altres de més suaus que acompanyen amb gestos arrodonits. Partim d’una de les làmines d’aquarel·la que ja havíem pintat per