LA PRESÈNCIA PUNICOEBUSITANA A MENORCA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ.
Octavio Pons Machado Museu de Menorca
Ara ja fa dotze anys de la publicació de la revista Fonaments nº12, la qual pretenia fer un estat de la qüestió sobre la presència fenici-púnica al llevant i nord-est peninsular, així com a les Illes. En aquesta revista va tenir cabuda un article dedicat a Menorca, en el que es feia un repàs del que havien estat les investigacions sobre la presència ebusitana a l’illa, i, sobretot, quins coneixements ens havien reportat. En el dit treball, l’autora reflecteix les dificultats que va tenir per poder confegir el seu escrit donada la manca de publicacions que tractaven adequadament la qüestió, ja que els investigadors havien centrat els seus esforços en estudiar els materials més antics de la prehistòria menorquina i havien deixat de banda els objectes més recents, que abastarien del segle IV a.n.e al 123 a.n.e, i que són els que ens proporcionen la informació sobre aquest punt (Castrillo, 2005). Afortunadament, aquesta darrera dècada, han augmentat, tant el nombre d’equips científics multidisciplinaris que realitzen les seves tasques d’investigació a diferents poblats de l’illa, com el nombre de publicacions i articles que paren especial atenció als contactes i influències comercials i religioses de les comunitats illenques amb els púnics d’Eivissa entre els segles IV i II a.n.e. La proposta que ens va fer el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera per aquestes jornades d’arqueologia ebusitana va ser la confecció d’un estat de la qüestió sobre la presència púnica, en definitiva, donar un repàs, a totes aquestes petites aportacions disperses per un seguit de publicacions per tal d’intentar donar una visió més amplia i més ajustada dels coneixements que actualment disposem i que ens ajudaran a explicar el que va significar per Menorca i la seva gent el fet d’entrar en contacte amb el món púnic d’Ebusus. –89–
