EL RELAT DE LA CONQUESTA DE MALLORCA DES DE LA CRÒNICA ÀRAB
L’any 1915 el militar Rafel de Ysasi Ransome, en preparar la defensa costanera de l’illa de Mallorca, registrà a través de la seva càmera lúcida el paisatge que es podia contemplar des del puig d’en Saragossa, indret essencial on es va lliurar la gran batalla.
assa sovint la història la conten els vencedors i quan ho fan els vençuts és el relat del victimisme. Hi ha, però, excel·lents excepcions, en què rigor i sentiment permeten confrontar el que s’ha difós de la història. El punt de vista d’Ibn ‘Amira Al-Mahzumi de la sobtada aparició de la flota de Jaume I per conquerir Mallorca i el seu desembarcament n’és un clar exemple.
M
Inicialment les tropes catalanes tenien previst desembarcar a Pollença, però per raons meteorològiques varen adreçar-se a la costa sud-oest. Els jornalers de la costa calvianera informaren el valí Abu Yahya al-Tinmalli del que passava i asseguraren haver vist amb els seus propis ulls com remolcaven els seus regiments militars i marítims, i que havien comptat fins a 150 veles, les quals gaudien de bon vent a favor i que la singladura per la costa calvianera era ràpida, que s’acostaven al port de Santa Ponça. «És veritat que l’estol enemic ha fet acte d’aparició». S’hi envià un grup de gent per interceptar l’avanç cristià i aturar-ne el desembarcament al port calvianer. Pernoctaren a l’ancoratge, però les línies catalanes eren
La gran batalla a la serra de Portopí, on l’enfrontament entre cristians i musulmans mallorquins acabà amb la vida dels Montcada, queda ben reflectida a les imatges del casal dels Caldes, fidel reflex de les narracions tant de la Crònica com del Kitáb Tãrïh.
tan atapeïdes i nombroses que la negror del conjunt impedia veure l’obscuritat de la nit. Es complaïen amb begudes embriagants, s’emborratxaven, malgrat es trobassin a punt d’entrar en combat. El paisatge que es podia contemplar des del puig d’en Saragossa era el del camí de sa Porrassa, Rafalbetx, ses Penyes Roges, el puig de sa Morisca, sa Caleta, el morro d’en Grosser, ses Rotes Velles, el cap Andritxol... El primer combat amb els musulmans va ser a Santa Ponça, i després un altre a sa Porrassa i l’anomenada batalla de Portopí, llavors a cinc quilòmetres de Madina Mayurqa. No hi va haver més sortida que combatre la ciutat amb tots els efectius i ofegar-los «com un eixam de llagosts disseminats i papallones desbaratades, perquè quan arribàs l’hora de la resurrecció s’agrupassin i es moguessin empenyent-se els uns amb els altres i acaramullant-se els uns sobre els altres com si fossin ones de la mar». Conta el relat que la gent estava atemorida, que els influents estaven embriacs de paüra perquè els caien a sobre les fatalitats, la saliva s’assecava dins la boca, l’exuberància de la vida s’esvaïa.
No veia igual Jaume I el Conqueridor la costa calvianera des del mar que els residents a la costa que veien venir les embarcacions des de terra. La crònica àrab de la Conquesta de Mallorca descriu amb minuciositat l’ambient tibant entre les autoritats almohades, els andalusins de Mayurqa, la rancúnia dels exiliats almohades, la preocupació dels pagesos per defensar la ciutat assetjada, l’ambigüitat dels mallorquins, la traïdoria. Tanmateix, foren assetjats i, finalment, vençuts. Segons la crònica àrab, el valí de Ciutat, Abu Yahya al-Tinmalli, fou sorprès amb un petit grup fora del castell i se l’empresonà a l’interior d’una de les cases. Segons la versió cristiana, el valí fou encerclat a l’interior de l’alcàsser, el rei En Jaume li va enviar una delegació per negociar la pau i posteriorment feren Abu Yahya presoner. És a dir, dues cròniques diferents per als mateixos fets. DE: AL-MAHZUMI, Ibn’Amira. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca (Kitab Ta’rih Mayurqa). Edició de Muhammad ben Ma’Mar, Universitat de les Illes Balears, Palma, 2009.
Entorn de Calvià 121
