2 minute read
Tres torres s’encengueren a Calvià pels drets humans dels refugiats
TRES TORRES COSTANERES DE CALVIÀ ES TORNAREN A ENCENDRE PELS DRETS HUMANS DELS REFUGIATS
L
Advertisement
es torres varen recobrar la vida després de segles d’inactivitat i va ser per transformar la seva funció. Es tornaren a encendre aprofitant les darreres calmes de gener, no ja per alertar de l’arribada de corsaris, com antany, sinó per reivindicar els drets humans dels refugiats quan la situació de les persones que volen creuar la Mediterrània és cada vegada més desesperant. L’encesa de les torres i talaies es va dur a terme el 13 de gener, a les 13 hores i a les 18.15 hores, i es va iniciar per la torre de na Pòpia, a sa Dragonera, i va acabar a Calvià. El fum va recórrer el perímetre calvianer de les torres del cap Andritxol, Rafalbetx i cala Figuera, en el que va ser la segona encesa de «Torres de defensa pels drets humans». A cadascuna de les enceses es va fer la lectura d’un manifest per reivindicar la restauració del patrimoni arquitectònic i per denunciar les «condicions d’esclavatge» a les quals són sotmesos els refugiats, així com els incompliments dels estats europeus en la seva acollida. En aquest marc, alguns calvianers s’aplegaren per reclamar l’atenció sobre les condicions inhumanes i de privació de drets a què es veuen sotmesos milers d’éssers humans en la crisi dels refugiats, desesperats per trobar una vida digna i que tenen com a meta les nostres costes. L’Estat espanyol, durant molts de mesos, va tenir una posició immobilista i va fer tot el possible per no acollir la quota que pertocava a Espanya.
Els impulsors d’aquest projecte reivindicatiu d’encesa de les antigues torres són el professorat de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques, amb el suport d’Amnistia Internacional (AI) i del Fons Mallorquí de Solidaritat del Consell de Mallorca. Amb aquest acte, AI exigia al Govern d’Espanya l’acompliment de forma immediata dels compromisos adquirits en matèria de reubicació i reassentament de les persones refugiades. L’objectiu va ser la denúncia del drama que pateixen els refugiats a la Mediterrània. No coneixem amb exactitud la xifra de les víctimes mortals, dels ofegats a les aigües de la mar Mediterrània, però sí sabem que als refugiats que aconsegueixen arribar a les costes europees, malgrat tots els entrebancs que han de superar, se’ls priva de llibertat i se’ls destina a centres d’internament.
Així mateix, amb aquesta acció s’instava les autoritats a augmentar les places d’acollida, especialment per a dones, infants i persones d’especial vulnerabilitat. AI demanava que es garantissin unes condicions d’acollida dignes, que s’impulsassin mesures que assegurassin el dret d’asil i que s’establissin rutes legals i segures perquè ningú no hagi d’arriscar la vida a la recerca d’un refugi.
