Laura Quetglas, paddle surfista

NEUS FERNÁNDEZ QUETGLAS

Entrevista amb

Laura Quetglas, paddle surfista «EN MALLORCA TIENES PARA PRACTICAR TODAS LAS DISCIPLINAS. TIENES OLAS, LO TIENES TODO…»

Laura Quetglas García (Palma, 1983), té estudis de batxillerat i és entrenadora nacional de diversos esports. Durant 15 anys va treballar a l’hoteleria com a directora d’esdeveniments i com a maître, i organitzadora d’esdeveniments, com ara noces. Després va provar l’stand up paddle (SUP), que és anar dreta damunt una taula de surf i remar. Volia dedicar-se a l’esport. Té un palmarès prou llarg, tant en competicions autonòmiques com estatals i internacionals. Assegura que les fites que s’havia marcat a la vida ja les ha aconseguides, que és superfeliç i afortunada. S’aixeca cada matí sense maldecaps i se’n va a fer feina a Mar Balear, diu que no pot demanar res més. I de les fites esportives, diu que s’aniran acomplint. Resident del municipi, viu ara al Toro i s’ha comprat fa poc una casa a Santa Ponça, que li donaran d’aquí a dos anys.

Per què vos vàreu iniciar en el món de la competició de la planxa de rem (paddle surf)? Havíeu pensat mai que estaríeu tant de temps dreta i tan a prop de la mar?

Empecé a remar y todo iba bien, iba evolucionando. Nos juntamos un grupo de gente, entrenábamos en el agua y luego también en tierra, físico, pero a pasarlo bien como el que se va a hacer crossfit (ejercicios variados ejecutados a alta intensidad). Hicieron un campeonato de

2017

Campiona de Balears 2017 1r lloc Cervera de Buitrago, Madrid. Copa d’Espanya 1r lloc Port Adriano Sup race Mallorca. Copa d’Espanya Campiona d’Espanya llarga distància. Galícia Campiona d’Espanya Beach Race. Galícia

2016

1r lloc SUPatló Palma 1r lloc 12’6 elit, NOJA SUP extrem 1r lloc SETUBAL (PORTUGAL) Prova de l’Eurotur Campiona d’Espanya de Flat Water 2016 Campiona d’Espanya Open Water 2016 Subcampiona d’Espanya. Cursa tècnica 2016 3r lloc llarga distància ISA World Fiji 2016 3r lloc a Port Adriano SUP Race (Mallorca). Prova de l’Eurotour 3r lloc a Bilbao World SUP Challenge. Prova de l’Eurotour

Baleares, el primero, y con el grupo y el entrenador, quedé primera y fuimos al de España. Todo empezó a funcionar, todo era muy nuevo, quedé segunda. A partir de eso, todo fue solo. Sabes qué pasa, siempre he buscado el mar, desde pequeñita mi padre me dio mucho mar, playa, barca, íbamos mucho a Sant Elm, Can Barbarà y veraneábamos en sa Rápita.

Em podeu relatar la primera cursa a les Malgrat?

Antes salíamos a entrenar desde Peguera, y veíamos las Malgrat como inalcanzables. En la Vuelta en las fiestas del Rei En Jaume fuimos, y yo decía ¿cómo voy a llegar desde Santa Ponça? Es una carrera popular preciosa, es un paraíso.

Laura Quetglas en competició.

Soy afortunada como deportista, estoy contenta porque soy mujer y recibo mil ayudas, no he tenido problemas

Què és el més difícil de la planxa de rem?

La cabeza es lo más importante, en un larga distancia, es un deporte muy duro, no se valora cómo se tendría que valorar, te exige muchísimo. Si tienes una buena pretemporada a nivel físico, ya sabes a lo que vas, pero la mente juega mucho porque exiges mucho al cuerpo. Me he encontrado alguna situación dura, en esos días que hay un viento de 20km/h u olas, y te sacan al agua igual, vale que remes, pero influyen otros factores.

Com veis el futur d’aquesta disciplina esportiva?

Va solo, vamos a más, ahora lo bueno que tenemos es que ahora hay mucha base, en Mar Balear somos uno de los pioneros del deporte base. Los chicos de aquí tienen una suerte increíble, ya que el puerto nos ayuda muchísimo. Son unos 40, y algunos están aquí desde los 7 años. Hay más chicas que chicos, en proporción 60-40 o incluso 70-30.

He vist a fotos que de vegades us fan córrer sobre l’arena. Per què?

Sí, tenemos varias modalidades. Están las de larga distancia, entre varios puntos. Luego las carreras técnicas, con unas boyas en las rompientes de las olas, subes a un desmarque, e intentas bajar surfeando de pie encima de la tabla, carrera en playa y vuelves. Te pone el corazón a cien, me gusta mucho porque la gente lo ve desde la playa, es muy emocionante. Se juntan todos los bañistas, y como deportistas nos gusta tener público.

Quant de temps fa que feis feina a Mar Balear? Es la séptima temporada, decidí dejar el trabajo que tenía en hostelería y con mis socios llevamos los de stand up paddle y kayaks, entrenamos todo el año, y hay usuarios de 7 años a 50.

Què és el que més es demana a una escola com Mar Balear, pionera en alguns ensenyaments de la mar?

Stand up paddle es lo que más se solicita, llega el verano y la gente quiere remar, a todo el mundo le gusta. En inverno es una maravilla, en Port Adriano remamos todo el año, nos gusta el downwind (a sotaviento) a favor de ola y a favor de viento. Nos movemos por todo, con remolque.

L’stand up paddle és elitista?

Elitista… cualquiera no se lo puede permitir. Hay material de segunda mano, y no es fácil que todos los chavales tengan tabla, ha sido complicado, cosa de años. A mí una marca me da cada año tabla, y yo las cedo al club, no hago reventa de material, si no, no tendrían tablas para competir. Es difícil decir a un padre, tu hijo va a hacer stand up paddle y le dices que tiene que gastar 4.000 € para una pala y un remo, y te dicen: cómo? Cuando crecen 17 y 19 años intentamos encontrar material de segunda mano. Tenemos apoyo de la administración, pero la ayuda es pequeña porque es un deporte caro.

Què s’ha de treballar per al triomf?

A ver, tu físico, hay que entrenar todo, también la mente, a estar delante, atrás, y humildad, y que esto es un sueño que viven pocos, que hay que disfrutar y vivir al máximo. Hay que exprimirlo, todo pasa, y no hay que verlo como una lamentación.

«Esfuérzate al máximo una y otra vez. No cedas ni un centímetro hasta que no suene la bocina final». La cultura de l’esforç funciona?

Sí, funciona la cultura del esfuerzo. Hay que trabajar la precompetición, el estar ahí, visualizar la carrera, todo, colocarte mentalmente ahí adelante, es lo único que te va ayudar. No por ser mujer supone un esfuerzo extra. Participé en PalmaDona 2018, fue una buena experiencia porque vi que soy afortunada como deportista, estoy contenta porque soy mujer y recibo mil ayudas, no he tenido problemas. Lo he tenido que buscar, estoy con Iberostar y gracias a ellos estoy cumpliendo mis sueños y cada año uno más.

Com s’aconsegueix aquesta actitud?

Siempre he intentado ser resolutiva para mí, y a veces busco ayuda para los chavales, hay que moverse. Eso de no podemos, de no hay presupuesto…, no. A mí me han inculcado esta actitud en casa, es lo que he visto.

Quin és el principal ensenyament que hem d’aprendre de la mar?

Estamos en un momento en que la gente no lo cuida, y menos en verano. Tenemos que concienciar más a la gente que alquila chárters (alquiler de embarcaciones con o sin patrón). Yo que cada día salgo con la barca, encontramos una cantidad de basura que es ¡alucinante! Todos queremos aguas cristalinas y si no lo cuidamos… El otro día entraba toda la basura en el puerto. Tendría que haber campañas entre los turistas de la Bahía de Palma, y es que más de uno vacía donde no toca, y el uno por el otro…

Laura Quetglas aprop de l’illa del Toro.

Com pensau que es podrien corregir aquestes diferències de valoració entre la competició femenina i la d’al·lots?

Este año ha habido un paso muy, muy grande, se ha avanzado algo en el stand up paddle del tour europeo, en Carolina del Norte y en Hawai. Se han igualado el importe económico de los premios. Los 3 primeros y las 3 primeras ganan lo mismo. Es verdad que se premia a los 6 primeros hombres y a las 3 primeras mujeres, pero eso va a cambiar el año que viene, seguro. Nosotras tenemos en nuestro deporte una pelea porque salimos un minuto o dos después que ellos y tenemos el problema que estamos en la cola de ellos, que los pillamos en las boyas. El año que viene creo que se va a hacer diferente. Hay conciencia y hay apoyo, hay cambios, se busca mejorar para nosotras, todo está cambiando y lleva un buen ritmo.

Aconsellau a les al·lotes que remin?

Me gustaría que hubiera más chicas, fuera ya del resultadismo y todo eso, que se animasen a competir, que estuviéramos en la línea de salida. El paddle lo puedes hacer todo el año, para estar en forma es espectacular, se implica todo el cuerpo. Más chicas en el agua, en el deporte, y en la competición, que también educa mucho. Es un deporte que te da paz, sales a remar y te olvidas de todo, solos tú y el mar, es perfecto.

Per què falta lideratge femení als esports?

Excepto en gimnasia rítmica y sincronizada, pues es lo que hay, los hombres en estas disciplinas dirán lo mismo, ahí ven lo que se ve en el deporte femenino. Es un buen tema para debatir. Siempre a nosotras en el paddle a nivel nacional y local nos dan visibilidad, aunque nos podrían dar un poco más. En 2016 en el mundial de Fidji gané medalla de bronce en larga distancia y costó que se reconociera un poco. Les cuesta un poco a las administraciones, claro, el fútbol, el basket, el tenis…

És un mite que les dones són més col·laboratives i menys jerarquitzades? També a la mar?

Podría ser, pero todo eso está cambiando. Las mujeres quieren estar en la línea de salida.

Quin és el vostre somni esportiu?

Mira, casi lo he cumplido este verano pero no ha podido ser por un tema de logística, que es cruzar la isla hawaiana de Molokai hacia Oahu, que son 50 km, pero me ha fallado el barco. El año que viene iré, me prepararé, todo pasa por algo. Otro de mis sueños es poder compartir con alguno de los chicos del club a nivel internacional en equipo, pero que se den prisa, que el tiempo pasa. Mi sueño siempre ha sido poder vivir de lo que me gusta, y si cambia mi sueño que tenga la misma sensación, que es levantarme con ganas.

L’edat és un impediment per aconseguir els vostres objectius?

No impedimento, pero no te voy a negar que cuesta más recuperar entrenos a medida que cumplimos años al día siguiente. Yo entreno con chavales de 14 a 18 años, a su ritmo y a su nivel, ellos están como rosas al día siguiente y yo tengo un uy! o un ay!, solo ese aspecto. También es saber dónde estás y hasta donde te puedes exigir. Este año voy a cumplir 35 y me gustaría seguir compitiendo un par de años más. Puedo y debo.

Si tuviera que quedarme con algún sitio, me quedo con Mallorca, es muy privilegiado y no lo valoramos

El títol més complet de dones i la mar es subtitula «Capitanas, corsarias, esposas y rameras». Quina opinió se teniu?

(Rialles). Bueno, todos tenemos que estar peleando para ir cumpliendo sueños y ser deportistas. No es fácil si tienes una familia, cualquier persona que tenga una responsabilidad… a mi me gustaría no tener que cumplir laboralmente, todo sería más fácil.

Les dones hauríem de dirigir el canvi?

Claro que sí, cualquiera, además las mujeres tenemos buena planta de lideresas.

Quina part de la costa mallorquina vos agrada més i per què?

A mí la parte de la costa que más me gusta es la zona del Delta, que es donde he pasado más tiempo con mi familia, la recuerdo con un montón de nostalgia, y eso que aún no la he remado, tengo que hacerlo. Pero, a mí, todo Calvià me tiene enamorada, cuando venimos de travesía desde Sant Elm o desde Portals Vells… es precioso esto.

El lloc més increïble en el qual heu navegat? Per què?

Fidji, es un paraíso, y Hawai, tienen la fama que se merecen. Pero, si tuviera que quedarme con cualquier sitio me quedo con Mallorca, es muy privilegiado, y no lo valoramos. En Mallorca tienes para practicar todas las disciplinas. Tienes olas, lo tienes todo…

El mar o la mar?

La mar es femenina, porque tiene cuerpo propio. Yo le digo a los chicos: «No le tengáis miedo, pero todo el respeto del mundo, porque es autónoma, está y hace lo que quiere». Hay que saber que puede haber un día duro en la mar y que las condiciones pueden cambiar en cualquier momento, la mar tiene nervio.

LA POSIDÒNIA GARANTEIX EL VALOR ECOLÒGIC I SOCIAL DE LA COSTA

Per conèixer-la una mica més...

• És una planta, no una alga. • És endèmica de la mar Mediterrània (només viu aquí!). • Té flors que solen florir a la tardor. Les famoses «olives de mar» que arriben a la riba són els seus fruits. • Té una multitud de papers essencials per a la salut dels ecosistemes. Per exemple, com a «guarderia» d’individus juvenils de moltes espècies de peixos.

E

l nostre litoral atreu milions de turistes d’arreu que troben a Calvià bon clima, diversitat de paisatges, riquesa cultural i qualitat en els serveis. L’impuls d’aquest turisme ha afavorit l’economia. No obstant això, hi ha hagut un deteriorament ambiental que es va palesar a mitjan anys setanta i que va propiciar la creació del Pla d’Acció per a la Mediterrània (MAP), a fi de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la conservació de la nostra mar. A les darreres dècades, l’ús intensiu i sovint desordenat i desequilibrat, s’ha intensificat en l’entorn costaner, ha fet malbé l’estat ecològic i n’ha minvat la vàlua. A més a més, un dels problemes que ha motivat l’estacionalitat turística és l’excessiva afluència d’embarcacions que fondegen a les zones costaneres en temporada alta, un dels impactes més grans en els ecosistemes i hàbitats marins. Un repte important ara és el manteniment del sistema natural que garanteixi el valor ecològic i social.

L’objectiu general del projecte que engega l’Ajuntament de Calvià és contribuir a la gestió sostenible de la pressió de fondejos sobre les praderies de Posidònia oceànica al nostre municipi. Específicament, es tracta de dur

La submarinista Maria Arcos en un indret de la costa calvianera amb la troballa d’unes restes de l’època romana. Foto de www.tomasmasia.com

a terme un recompte d’embarcacions fondejades durant la temporada alta als Ametlers, Son Maties, Portals Vells, cala Figuera, Santa Ponça i a cala Fornells. També cal recaptar informació sobre la quantitat, qualitat i densitat de la posidònia, com també de la presència d’espècies invasores a Santa Ponça i a Portals Vells.

Altres punts d’estudi són la investigació documental per a la recopilació d’informació prèvia de les cales d’estudi, i dur a terme una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) per avaluar la problemàtica posidònia - pressió de fondeig. Així, caldrà fer propostes alternatives d’actuació, gestió i vigilància, sobre la base d’aquesta anàlisi, i proposar un pla d’acció a les alternatives de gestió.

L’inventari ambiental s’escindeix en tres subapartats: medi físic, biològic i socioeconòmic. • Al medi físic es recapten dades climatològiques, geofísiques, d’onatge i dinàmica litoral del municipi de Calvià, posant especial èmfasi a les zones de Santa Ponça i de Portals Vells. • Al medi biològic s’exposen en línies generals la biodiversitat marina, la d’hàbitats i d’ecosistemes presents, per concretar el model d’hàbitat de més importància a la costa calvianera, com ara les praderies de posidònia oceànica. • Al medi socioeconòmic s’analitza l’evolució de la població, nuclis urbans, ocupació i activitat econòmica, on s’emfatitza l’activitat del sector nàutic.

ANTECEDENTS

A les Balears el coneixement de l’estat de conservació dels fons marins del litoral és escàs, ja que mai no hi ha hagut una cartografia completa de tota l’àrea marina de la nostra comunitat autònoma. La informació cartogràfica disponible es limita a determinades àrees costaneres i ha estat obtinguda en anys diferents, per la qual cosa una de las primeres coses que cal destacar és l’existència de mancances informatives. Les zones que han estat cartografiades són Lloc d’Importància Comunitària (LIC), i han estat cartografiades gràcies al projecte Life-Posidonia.

Al municipi de Calvià hi ha minsos antecedents quant a estudis marins. En el projecte actual, per a l’avaluació de l’estat de les praderies de posidònia s’han escollit les zones de Santa Ponça i Portals Vells, ja que només s’ha trobat informació prèvia de Santa Ponça, a través de Red Eléctrica España, i del Pla Integral del Litoral de Calvià, que varen estudiar la badia de manera exhaustiva. En el cas de Portals Vells no en tenim cap tipus d’informació, però es considera una zona de gran rellevància de valor ecològic per la proximitat amb cala Figuera.

Pel que fa als estudis d’avaluació de pressió de fondeig a la costa, concretament del d’embarcacions al litoral de Calvià, tampoc hi ha cap control ni seguiment de l’evolució en aquest sector.

Santa Ponça.

Portals Vells.

MATERIAL I MÈTODES

Per a l’avaluació de la pressió de fondeig s’ha recomptat el nombre d’embarcacions, l’hora i l’eslora. El recompte s’ha fet dos dies per setmana, un de feiner i l’altre en cap de setmana. En l’avaluació in situ a Santa Ponça i a Portals Vells, s’hi han assignat nou estacions a cada emplaçament, on s’han mesurat la quantitat, qualitat i densitat de les praderies de posidònia. A més de les dades dels descriptors de la praderia de posidònia, també s’ha avaluat si hi ha presència d’algues invasores i de residus a les zones properes on es fan els mesuraments.

DIAGNOSI

En referència a la pressió de fondeig, s’han analitzat i avaluat els valors recopilats. Segons aquesta anàlisi, el nombre més gran d’embarcacions fondejades correspon als mesos de juny, juliol i agost. Les embarcacions de menys de 8 metres d’eslora són el 59 % de les identificades a les cales de la mostra, el 29 % són embarcacions entre 8-14 metres i un 12 % tenen més de 14 metres d’eslora.

A les estacions de manco profunditat de Santa Ponça s’ha determinat que l’estat de la posidònia té una conservació desfavorable-inadequada i desfavorable-dolenta, i que a totes les estacions avaluades a Portals Vells hi ha un estat de conservació de les praderies desfavorable-dolenta en relació amb els valors de densitat global obtinguts en comparació amb els de referència segons fondària. D’altra banda, s’ha determinat la presència d’hàbitat de mata morta de posidònia a la zona central-oest de la cala de Portals Vells, la qual cosa corrobora que hi ha un desequilibri en el sistema litoral-costaner.

Segons els estudis realitzats, es desprèn que no hi ha una única mesura, acció o programa que elimini la dicotomia «posidònia oceànica - fondeig d’embarcacions» sinó que calen diverses iniciatives de lluita des de les perspectives política, biològica, d’enginyeria, social, econòmica i territorial. Totes han de tenir una fita comuna, que és la preservació de l’espècie.

OBJECTIUS GENERALS: • Actuar en la preservació i protecció de les praderies mitjançant una ordenació o regulació de les zones de fondeig. • Reduir l’impacte i la pressió dels fondejos lliures, permanents o no, sobre les praderies de posidònia

PROPOSTES I PLA D’ACCIÓ

• Delimitació del perímetre, mitjançant boies d’abalisament, d’àrees de fondeig lliure sobre els fons d’arenes no vegetades i d’arenes mitjanes perquè les embarcacions de fins a 5 m d’eslora puguin fondejar de manera lliure amb els mitjans propis i sense emprar cap tipus de fondeig permanent, sempre segons calat. • Implantació d’un camp de boies ecològiques sobre les praderies de posidònia oceànica on les embarcacions, per a eslores entre 5 i 26 m, i segons la profunditat de la cala, s’amarrin a les boies superficials i tenguin prohibició total del fondeig de qualsevol altra manera. • Prohibició, a tota la cala de Santa Ponça, del fondeig d’embarcacions fora de qualsevol de les zones delimitades i habilitades. Per mor de les característiques geogràfiques i de la presència de mata morta, a la zona sud de la cala de Portals Vells, es planteja una àrea marina de protecció (AP) que no només protegeixi aquesta zona sinó que es faci extensiva a la totalitat de la cala. • Amb motiu del plantejament d’una zona marina d’exclusió de fondeig i amb l’objectiu d’afavorir una regeneració de les praderies de posidònia oceànica, se suggereix que l’àrea pugui restar englobada en la figura de protecció de l’Àrea Marina del cap de cala Figuera (Lloc d’Interès Comunitari, LIC). • Prohibició del fondeig d’embarcacions de qualsevol tipus, lliure, permanent o amb boia a tot cala Portals Vells. Això no afecta els amarraments interns del port de Portals Vells ni tampoc la navegació de les embarcacions que hi vulguin accedir.

PLA DE SENSIBILITZACIÓ

Des del servei de Medi Natural i Urbà de l’Ajuntament de Calvià es duen a terme programes de sensibilització del medi ambient mitjançant educació ambiental. Com per exemple, programes i tallers d’activitats a la costa, com el programa «Acosta’t a la costa» o «Cuida la platja». També es duen a terme jornades de neteja i educació ambiental, emmarcades dins la campanya Let’s Clean Up Europe. També es va dur a terme un concurs de fotografia submarina «Caçasubfoto en apnea».

CONCLUSIONS

Santa Ponça i Portals Vells són les zones amb una freqüència més gran d’embarcacions fondejades i on s’ha corroborat la incipient pressió de les embarcacions.

Mitjançant el Servei de Medi Natural i Urbà, i amb la col·laboració de Creu Roja Illes Balears, cada estiu a Calvià es duu a terme una campanya a diverses platges. A l’estiu del 2018 el pla ha estat de 26 actuacions d’informació i ‘vigilància’ ambiental dos dies per setmana a la platja de Portals Vells, de 17 a 19 h. L’objectiu és conscienciar i informar sobre la normativa d’espais naturals i espècies protegides, amb especial esment a la posidònia oceànica, i s’ofereixen recomanacions a les embarcacions que són a prop de la costa perquè duguin a terme fondejos responsables. Les persones voluntàries de Creu Roja que participen en aquesta campanya empren caiacs, i fan tasques de neteja de la costa i reparteixen material informatiu. Una altra de les actuacions que es realitzen són els tallers d’educació ambiental. Concretament, a la platja Palmira (Peguera), al Toro, a Santa Ponça, a Son Maties, as Carregador (Palmanova) i a s’Oratori (Portals Nous). En aquests tallers es poden descobrir amb jocs les distintes espècies que hi ha a la costa mediterrània, com també els residus i els efectes que tenen en la natura i la fauna, com afecta les espècies més vulnerables o en perill d’extinció, i a de la pesca.

En l’estudi desenvolupat sobre l’avaluació de l’estat de la posidònia a Santa Ponça i a Portals Vells s’ha comPortals Vells. provat, mitjançant el descriptor de densitat global, que a les estacions amb menys fondària de Santa Ponça estan conservades de manera desfavorable-inadequada i desfavorable-dolenta, i que a totes les estacions avaluades a Portals Vells presenten un estat de conservació de les praderies desfavorable-dolenta. Mitjançant el descriptor de cobertura, en el cas de Portals Vells, s’ha determinat la presència d’hàbitat de mata morta de posidònia a la zona central-oest de la cala, la qual cosa confirma que hi ha un desequilibri al sistema litoral-costaner. De l’anàlisi tècnica es conclou, primer de tot, la necessitat urgent d’un marc que reguli el fondeig lliure d’embarcacions, concretament i exclusiva sobre la posidònia oceànica, una espècie protegida inclosa a la Directiva d’Hàbitats. En segon lloc, la implantació de mesures estructurals de reducció de la pressió sobre els fons mitjançant la utilització d’ancoratges ecològics. Així doncs, la protecció i preservació de l’espècie passa per la implantació de mesures de les administracions competents, en les matèries en qüestió, a través d’acords i plans d’acció conjunts.

EL NOU DECRET BALEAR DE CONSERVACIÓ DE LA POSIDÒNIA

Al final de juliol es va aprovar el decret sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears. La Comunitat Autònoma es converteix així en pionera a Europa pel fet de garantir la conservació d’aquesta planta, tenint en compte que és la que disposa de més superfície de praderies de tot l’Estat, concretament el 50 % del total inventariat. La posidònia, en l’àmbit europeu i estatal, ja està protegida, i la conservació, a través del Decret, es basa en la importància biològica i ecològica, ja que és un dels hàbitats marins més importants; atès que produeix arena i disminueix l’erosió de les platges, i mitigadora del canvi climàtic, ja que capta CO2. El Decret prohibeix, sobre posidònia, la pesca d’arrossegament, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat. Així mateix, s’inclouen dins aquest règim les instal·lacions d’aqüicultura noves, els emissaris submarins nous i obres noves en aquells casos en què la tramitació ambiental corresponent determini que puguin tenir efectes negatius sobre la posidònia. També es regula l’ús que s’ha de fer de les restes de posidònia. Es prohibeix la retirada, la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta a les platges naturals sense serveis, amb l’excepció de les pràctiques destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals. En canvi, es pot autoritzar, a les platges naturals amb serveis determinant-ne el mètode i les zones d’extracció d’acord amb les característiques ambientals i geomorfològiques del lloc. Pel que fa a les platges urbanes, i per raons socioeconòmiques, se’n permet la retirada seguint el manual de bones pràctiques que recull el mateix Decret. El Decret estableix que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha de cartografiar les praderies de posidònia existents en l’àmbit de les Illes Balears, d’acord amb la millor informació tècnica i científica disponible. Les delimitacions cartogràfiques i la seva catalogació han de ser incorporades a sistemes d’informació accessibles als navegants i al públic en general, i a les cartes nàutiques. El règim sancionador s’estableix per mitjà de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de la biodiversitat. En el primer cas, les sancions poden ser de 100 euros a 450.000, mentre que la normativa estatal recull multes de 100 a 2 milions d’euros. D’altra banda, el Decret també preveu la creació del Fons Posidònia, que es nodrirà de les aportacions que hi facin la Comunitat Autònoma, altres administracions, empreses, associacions, etc., i de les mesures compensatòries d’actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie.

JORNADES DE NETEJA DEL FONS MARÍ

El programa de neteja de fons marins i platges de l’Ajuntament de Calvià es duu a terme a diversos punts de la costa a fi d’eliminar residus. Normalment aquestes tasques es desenvolupen amb la col·laboració de voluntaris de diverses entitats com Ondine, Creu Roja, Conselleria de Medi Ambient, associacions de busseig. Així també, l’avituallament depèn de l’Associació Hotelera de cada zona, com d’hotels i el servei de transport de Calvià 2000 en la recollida de residus. La Fundació per al Foment del Desenvolupament i la Integració (FDI), en col·laboració amb el Servei de Medi Natural i Urbà de l’Ajuntament de Calvià, també duen a terme jornades de sensibilització i conscienciació de la problemàtica dels residus i els microplàstics en l’entorn natural, una forma d’entendre millor el funcionament del litoral i les conseqüències de no respectar el medi. Bona part dels residus són rebuig, plàstic i vidre.

Sortosament s’incrementa el nombre d’actuacions de neteja a la costa calvianera i al fons marí, que malauradament augmenta el volum de material de rebuig, plàstic i vidre que es retira.