Xavier Pastor, activista

NEUS FERNÁNDEZ QUETGLAS

Entrevista amb

Xavier Pastor, activista «CAL AMPLIAR LES RESERVES MARINES DE CALVIÀ. LA DEL TORO ÉS LA MILLOR DE TOTA LA MEDITERRÀNIA»

Xavier Pastor Gràcia (El Terreno, Palma, 1950), biòleg marí. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i va fer feina per a l’Institut Espanyol d’Oceanografia, a Greenpeace, a MarVia a l’Amèrica Central i a OCEANA. Fins on ha arribat a l’arbre genealògic, des del seu rebesavi, els homes de la família han estat lligats a la mar, a la marina militar. Diu que ell ha sortit marí de pau, tot i que és una accepció discutible.

Viu a Cas Català, al carrer que fa partió amb Palma, es va casar fa dos anys amb una dona, no té fills. Un moment clau de la seva vida va ser quan el 1982-83 va deixar la feina de funcionari i va passar ser activista a Greenpeace per fer-hi feina professional: «Ho vaig fer perquè necessitava il·lusió, volia impactar en la política pesquera. Ara la política és fins i tot de perseguir els mateixos pirates espanyols». Ara, ja jubilat, tenia ganes de llevar-se les responsabilitats de damunt, i gaudeix d’una vida més tranquil·la entre Mallorca i Montana (EUA). Tot i així, continua lligat als temes marins de les Balears, amb el GOB (Grup d’Ornitologia Balear), amb Greenpeace o amb Terra Ferida. «D’allò que n’estic més orgullós és que he tengut molta sort de crear grans, bons i eficients equips als llocs on he fet feina».

Sabem el paper que ha tengut la mar en la vostra vida professional, i en la vida personal?

Està tan mesclat que és difícil. He resistit tota la vida aquesta tendència mallorquina que quan t’agrada la mar et compres una barqueta. Ni parlar-ne! Les complicacions de manteniment, etc., no m’ho podia permetre. No som un tio que pensi a fer una volta amb la barqueta. Gairebé no naveg des que no ho faig per temes professionals. Encara, això sí, som sensible als recursos pesquers, a la sostenibilitat des d’un punt científic.

Quin valor patrimonial té la mar?

Qualsevol zona del planeta que alberga una gran biodiversitat és fonamental tant per al planeta com per a l’espècie humana, que és una busca. Tota la biodiversitat ajuda que el planeta funcioni i que es produeixin un processos normals de substitució d’espècies o de captures entre les espècies. L’absorció del CO2 que actualment fan els oceans està frenant el canvi climàtic, però té una capacitat limitada. La mar s’està acidificant, CO2 i aigua fan àcid carbònic, i la mar de manera ràpida s’està convertint amb àcida, el que significa que els animals que necessiten carbonat càlcic (els de closca interna i externa, i coralls) s’està notant que estan fent les closques no tan gruixades com cal.

Hi ha molts de fronts oberts en relació amb el medi ambient, per què la mar?

Jo vaig començar a estudiar biologia arrossegat per Rodríguez de la Fuente, era animaler i tenia també admiració per Jordi Sabater Pi, el qual va descobrir en Floquet de

Neu i que coneixia Dian Fossey (en qui es va basar la pel·lícula Goril·les en la boira i que va ser assassinada a Rwanda) i Jane Goodall (primatòloga experta en ximpanzés). A mi m’interessava l’etologia, la branca de la zoologia que estudia el comportament dels animals, i era el que volia fer, però vaig venir a Mallorca i, com que també m’agradava en Cousteau, i vaig veure la possibilitat d’una beca, bé ser «alumne lliure», que era fer unes pràctiques a l’oceanogràfic, on hi havia en Miquel Massutí, en Miquel Duran... No era exactament etologia, però era actiu...: sortir amb els vaixells, prendre mostres..., feina de camp.

Quines esperances teniu dipositades en el Museu de la Mar a Mallorca?

Mon pare, en Javier Pastor, era practicant de la Marina i va plantejar un museu marítim. En els seus darrers anys de vida deia «Yo ya no me creo nada». Em sap molt de greu perquè se’n va anar a la tomba sense veure-ho i sense cap esperança. Ell, des de molt jove, embarcat al Juan Sebastián Elcano, era modelista naval, feia reproduccions d’embarcacions en miniatura. Va ser extraordinari des del punt de vista de fer reproduccions de vaixells històrics, era un gran perfeccionista. Aquí, quan es va muntar el Consell General Interinsular, es va desmuntar el Museu Marítim que hi havia al Consolat de la Mar, i se’n va fer un inventari. Als anys vuitanta semblava que ho cedirien a Ses Voltes, un lloc ideal, ja que hi ha sales on hi cabrien barques en sec i al Parc de la Mar hi podria haver vaixells flotants. Contínuament es comentaven llocs on es faria: a l’antiga Comandància de Marina, a la Transmediterrània, la torre de Peraires, al far de Portopí..., en fi. Jo continuu en contacte amb l’Associació d’Amics del Museu Marítim i ells continuen amb molta de força. Sembla que ara pot tornar a Ses Voltes. Ja ho veurem! Com diria ell, «yo ya no me creo nada». Mon pare va lluitar i treballar amb els Amics del Museu Marítim per poder tornar a muntar-lo. Jo crec que l’actual director de l’Associació, Manolo Gómez, coneix bé el tema, i hi està al darrera, és com el delfí de mon pare.

L’amor a la mar es practica sense respecte?

No m’agrada generalitzar, però el maltractament a la mar va en paral·lel al de la terra, i el litoral és el que més rep, i a Calvià més encara. Culturalment no hi ha un sentiment d’amor a la terra i a la mar. Hi ha grups i moviments des dels anys setanta organitzats, com la Societat d’Història Natural o artistes, que han tengut sensibilitat científica i ecologista. Jo som net de Titto Cittadini, de l’escola de Pollença, que als anys cinquanta ja es desesperava per la destrucció del paisatge. Hi ha hagut intel·lectuals, però com a poble en general, els mallorquins i els eivissencs –els menorquins no tant– hem cercat el benefici immediat. Hem estat unes illes pobres, però ja no ho som.

L’atracció de viure devora el mar, de navegar, és incompatible amb la seva preservació? Res és més ecologista que ser pobre?

Si es massifica sí, el problema que passa en aquestes illes des de fa trenta anys és la massificació. Quin mal fa la meva barqueta, un volantí, pescar quatre serrans i tirar l’àncora? Quin mal fa un cotxe aparcat sobre una duna? Però si són milers, sí fan mal. Si ets pobre, l’impacte que pots causar és menor. El pobre no fa més impacte perquè no pot, potser sense consciència. Som unes illes amb enveges, misèries pròpies de les illes de la Mediterrània, a excepció de Còrsega, probablement perquè tenen un grup terrorista.

Els membres de Greenpeace actius estàvem molt disposats a ser agafats, empresonats, jutjats..., hi havia molta d’implicació personal, sentíem un suport de la població molt gran que avui dia no existeix

En la vostra etapa de Greenpeace, com us organitzàveu per poder assaltar grans vaixells i per atreure l’atenció mediàtica?

No hi havia telèfons mòbils, un dels primers a tenir-ne varen ser a Greenpeace, un trasto en bandolera que valia mig milió de pessetes i hi podies parlar amb periodistes. Érem molt avançats tecnològicament, empràvem el tèlex via satèl·lit, eren missatges molt curts. Teníem molts de mitjans, sobretot des de l’enfonsament del Rainbow Warrior i la mort de Fernando Pereira, que va projectar Greenpeace a tot el món. També vàrem veure néixer el fax, estàvem molt organitzats en la metodologia, després la gent a l’àmbit individual era més hippy. Llavors érem nosaltres, hi havia WWF, i poc més. Ara hi ha milers d’entitats. Nosaltres teníem 5 milions de socis que pagaven uns equivalents a 50 €/any, i teníem set barques i podíem adquirir tecnologia amb certa facilitat. Els membres de Greenpeace actius estàvem molt disposats a ser agafats, empresonats, jutjats..., hi havia molta d’implicació personal, sentíem un suport de la població molt gran que avui dia no existeix.

S’està duent una bona política de gestió mediambiental respecte a la mar?

En algunes coses sí que hem millorat. Al principi, Greenpeace anava a Cartagena, Huelva, Tarragona..., i mostràvem canonades d’empresa que abocaven a la mar. Les tapàvem i rebentaven, i així es veien obligats a reduir la producció. Amb aquelles fotos, la gent es va adonar del que passava i la comunitat internacional va començar a posar en efecte les convencions internacionals i resolucions, com la balenera. Són fites importants, en els quals el periodisme també ha contribuït. Ara, amb tanta massificació, encara que avancem amb normativa, sempre quedes endarrere. Pots aconseguir que un cotxe emeti menys CO2, però ja no és un cotxe, són 20 cotxes.

Xavier Pastor contempla a la reserva marina del Toro. Proposta d’Oceana d’ampliació de l’àrea de reserves marines.

Quins avanços de cost zero es podrien dur a terme i quins són urgents?

Cal ampliar les reserves marines de Calvià, perquè la del Toro és la millor de tota la Mediterrània, per raons de corrents i perquè està ben gestionada. Té un gran èxit biològic. Hi ha una decisió de l’Ajuntament de Calvià d’unir les dues reserves marines amb Cala Figuera, multiplicaria per 10 la mida i seria la part marina de la protecció terrestre de Rafalbetx. Fins i tot té el suport de l’Associació d’hotelers! Només afectaria els pescadors esportius, i clar, quan prens una decisió de protecció sempre afecta algú. Però s’està acabant la legislatura i res... Aquesta decisió està traslladada al Govern de les Illes Balears. En tenen constància el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, i el cap de servei de recursos marins, Antoni Grau. M’agradaria que es fes, va ser una de les darreres iniciatives que vaig fer amb OCEANA, i seria una reserva fantàstica.

Què opinau de posar límits al nombre de creuers que arriben a les nostres costes com demana el GOB?

Em sembla molt bé, el normal seria que demanassin que no arribassin creuers. A Alaska, per exemple, estava prohibida l’entrada de creuers que no complissin certa normativa mediambiental. Ports de les Balears també ho podria exigir. A OCEANA, hi havia una campanya que no anava sobre saturació de ports, sinó sobre el tractament de residus i les emissions de CO2. La companyia Royal Caribbean, que era la més grossa, va garantir per escrit que tots els nous bucs es farien amb criteris mediambientals i que els bucs que ja funcionaven, quan passassin per les drassanes, els actualitzarien. En tot cas, per molt que contaminin menys, no és suficient si s’augmenta el nombre de creuers que arriben.

L’activisme serveix per a alguna cosa?

Allò que ha fet el GOB, que ha fet Greenpeace, OCEANA..., hi va haver 1015 anys de feina inicial que crec que si no l’haguéssim fet Mallorca seria una illa completament diferent d’allò que som. Molts de salvem, salvem, salvem,... varen crear una atmosfera de protecció que ha fet caure governs, l’activisme ha servit i serveix.

Heu pensat mai ficar-vos activament en política?

Hi va haver un moment confós, quan hi va haver el PSOE que va agafar en Garzón, a mi em varen festejar un poquet per a la política nacional. No em va interessar gens. Crec que la independència és important, som d’esquerres, però mai he estat content amb el 100 % de les esquerres. Crec que no sobreviuria en la política. Jo he estat molt lliure, ha estat una de les benediccions de la meva feina. Potser perquè era cap, però sempre he fet el que he volgut.

Quina part de Calvià us agrada més?

A mi m’agrada la part de Malgrat i el Toro, perquè són àrees marines protegides i sobretot si s’allarga a Rafalbetx, que gràcies als militars s’ha preservat prou bé i no es va urbanitzar. Té molt de valor ecològic i paisatgístic. Des del punt de vista personal, tenc molta d’estimació a la platja de la Buguenvíl·lia, una petita platja urbana, m’agrada el xibiu i anar-hi a menjar qualque cosa, a saludar na Lisa, una dona danesa que fa feina allà.

És possible compensar el mal que hem fet a la Mediterrània?

Quan deixes en pau una zona marina, es recupera bastant bé, sempre que no l’hagis deixat arrasada. Hi ha exemples com el Toro, Cabrera..., la recuperació és ràpida, a partir de 5 anys en la biodiversitat i en l’estoc de peixos. El tema dels plàstics a la mar també s’ha de combatre. Estaria bé que es prohibissin els plats i tassons d’un sol ús tal com es preveu en el Pla de Residus, i que hi hagués aquest tipus de màquines que hi ha a Escandinàvia per quan recicles vidre, que se’t compensa d’alguna manera, amb monedes per exemple.

Molts de salvem, salvem, salvem,... varen crear una atmosfera de protecció que ha fet caure governs, l’activisme ha servit i serveix

Diuen que la mar és traïdora, però..., pot tenir sentit de l’humor?

Crec que la mar fa forat i tapa. Alguns animals, els cetacis, tenen juguera, però la mar..., poques bromes. Ella no traeix, ets tu qui et fiques a la mar. Traïdora no és. La mar paga la pena.