L’article salat Per C. Vallbona Els articles salats són unes paraules característiques del parlar de les Illes Balears, i potser és el que més clarament ens fa reconèixer si algú que sentim parlar per primer cop és d’aquí o no. Es tracta de les paraules es, sa, ets, ses, s’, i també so i sos. El nom d’article salat no té res a veure amb la sal, sinó que es diu així per comparació amb l’article estàndard o literari: el, la, els, les, u (a Pollença), l’, i també lo i los. Després també tenim els articles que acompanyen un nom de persona, en, na, i n’ (en Pep, n’Antònia). Ens referim a unes paraules que podríem dir que són de segona categoria, ja que acompanyen sempre una paraula principal, el nom o substantiu: sa revista, es camí, ses coses... Gramaticalment, pertanyen a la categoria d’articles definits o determinats, el que significa que acompanyen un nom comú que els interlocutors tenen identificat (no és el mateix tenc llibres, tenc un llibre o tenc es llibre). Article salat
Masculí
Femení
Article literari
Singular
Plural
Singular
es
es ets
el u l’ lo la l’
s’ so sa s’
sos ses
Plural
els los les
Article personal
en
Article salat
n’
es as des pes cas
na n’
Com s’utilitza L’article salat s’utilitza ben igual que l’article literari. És a dir, en masculí o femení, singular o plural depenent del nom al qual acompanyen (es, sa, es, ses). A Mallorca i a Menorca la forma masculina plural canvia a ets quan va seguit de vocal, per exemple ets ases (el diccionari normatiu no admet aquesta forma, però sí el Diccionari Alcover-Moll). Pel que fa a les formes so i sos, només s’empren a Mallorca i Pitiüses després de la paraula amb: amb so ca, amb sos peus, tot i que va caient en desús. Respecte a lo i los, són formes antigues de l’article masculí que a Balears només empram –correctamenten algunes expressions com tot lo món o tot lo dia. També igual que amb l’article literari, els dubtes vénen quan s’uneixen a altres paraules, mitjançant l’apostrofació (‘) o la contracció (unió directa). A més, com que l’article salat no s’utilitza gaire en textos, les normes ortogràfiques no estan desenvolupades en alguns casos. La forma apostrofada és només pel singular, i s’utilitza quan la paraula següent comença amb vocal o H, com per exemple: s’ase, s’home, s’aigua, s’Alqueria, 28
s’Horta. Però hi ha excepcions: la que provoca més errades és quan la paraula següent és femenina i comença en i o u àtones, en aquests casos no s’apostrofa (sa idea, sa història, sa universitat, sa humanitat). La resta d’excepcions són bastant intuïtives perquè el propi parlar ja ens diu quan toca escriure les paraules juntes o separades (per exemple, deim es iogurt i no s’iogurt). Les contraccions també generen dubtes quan s’han d’escriure. Només tenen lloc amb l’article masculí (es, ets, el, els), quan va precedit de les preposicions a, de o per o de ca (casa de). Així es formen les següents paraules, que no duen apòstrof:
a de per ca
ets ats dets pets cats
Article literari
el al del pel cal
els als dels pels cals
Article personal
en a en d’en per en can
Per exemple: he passat pes Carritxó i per Cas Concos des Cavaller, etc. La forma as és poc habitual a Mallorca, ja que quan parlam no solem dir vaig as poble sinó vaig en es poble (la forma a n’es poble no està acceptada). Com ja hem dit, ets no surt al diccionari, i per tant tampoc hi apareixen les formes contretes ats, dets, pets i cats, tot i que les utilitzam en el llenguatge parlat: això és dets amos, menjar pets animals. Fixau-vos que l’article personal en només es contreu amb ca: can Pau. Aquestes contraccions no tenen lloc si l’article ha d’anar apostrofat amb la paraula següent. Per exemple, Cas Concos, però ca s’Ermità; i un altre exemple: des port, però de s’aeroport. Quan s’utilitza Tradicionalment, al català de les Balears l’article salat s’utilitza en contextos informals, i es deixa l’article literari o estàndard per a usos més formals. Generalitzant molt, podríem dir que l’article salat s’emprarà en les converses i escrits informals, i l’article estàndard en els usos més formals (escrits en general, mitjans de comunicació, conferències...).