amb el vostre prestec i amb les vostres promeses en Francesc Adrover sigui alliberat d’aquesta captivitat. Qualsevol de nosaltres li prometem a vos Joan en Mesquida en sous...” (20/6/1568) Aquest document ens mostra com la dona, el sogre, son pare, i el seu germà Francesc, i Miquel Carrió que suposam era conco seu germà de sa mare, demanen socorr a Joan Mesquida de Felanitx. Així mateix cinc anys després sa dona na Francina amb sos pares i ses germanes fa una venda per pagar el rescat: “Miquel Ramon i Francina la seva muller, Antonina, Caterina i Francina filles dels esmentats cònjugues i jo dita Francina de voluntat de Francesc Adrover marit meu per pagar el rescat de l’esmentat Francesc qui va esser captivat de mans dels sarracens venem a vos Miquel Joan...” (28/12/1573) Pensam que aquell mateix any, 1573 degué aconseguir la llibertat, retornà a Mallorca i son pare, el personatge central d’aquest article, en Miquel Jaume, formalitzà una promesa feta a Francesc per mor del seu matrimoni. Li donà la finca que ha aparegut en un documents anterior: “Miquel Adrover major de dies àlies Fransoy dit de Calonge de la parròquia de Santanyí en contemplació de matrimoni de vos Francesc Adrover fill meu i Francina filla de Miquel Ramon li promete una sort de terra amb cases en el lloc del Puig verd de Felanitx. La posseix com hereu universal de Francesc Adrover ja difunt, mon pare, qui la va comprar a Jaume Serra...afronten dites cases amb via pública, amb cases i corral dels hereus de Pere Adrover dit de Calonge, amb sort de terra de Pere Adrover àlies hereu i amb cases i corral de Joan Adrover àlies Lluca.” 11/8/1573. I també li donà la casa que tenia a la vila de Felanitx al carrer del Call. El primogènit de Miquel Jaume “Françoi” finalment va poder viure amb la seva estimada i varen arribar a tenir vuit fills. Però que en Francesc va quedar a Felanitx, lluny dels perills de la costa.
Miquel Jaume declara en un plet
Era el 22 de juliol de 1575, a la vila Felanitx. No reproduïm tot el plet, només el testimoni de Miquel Adrover. Aquest document fa referència al segrest del seu cosí Pere Josep i de Jaume Mesquida del Babot i de la mort d’un dels fills de Jaume Mesquida i sa família, víctimes de la pesta. És un bon retrat d’aquella època: “Miguel Adrover àlies Fransoi de la parròquia de Santanyí del lloc dit Calonge testimoni citat jura dir tota la veritat que sàpiga sobre el primer interrogatori dels interrogatoris per part d’ell dit Pere Cantallops fabricant sobre el qual diu no saber altra cosa sinó que es sentí dir a en Jordi que soterrava els que moren en temps de morbo que el senyor en Joan Mesquida àlies Jaquet fill de Pere Mesquida quondam dit del Bobot morí de morbo en el lloc dit Portocolom a on era fugit i habitava per por del dit morbo juntament amb sa muller i infants davall un garrover, els quals, el dit Jordi soterrador deia llançà dins una sitja del dit lloc i d’allí després se’n portaren els ossos. [...] També fou interrogat el dit Miquel Adrover sobre el quart interrogatori i diu el dit testimoni sobre aquell recordar-se que aproximadament vint-icinc fins a trenta anys enrera que el dit Jaume Mesquida Jaquet pare dels dos dits G. i Joan Mesquida en companyia de Pere Adrover dit de Calonge fou pres per moros i encaptivat i portat a Alger i aquell després fou rescatat per un mercader de Maó que es deia (?) Blanquer amb paraula d’Antoni Mesquida Corcat i després l’hagueren rescatat i fou a Mallorques dit Jaume Mesquida a ell es constituí fermança per dit rescat Miquel Mesquida son germà i després aproximadament un any després fou tornat
32
Fa cent anys a Terres de Marina Façana de ca na Miquela Caminer. Una de les cases que formen part de sa Talaiassa. a Mallorques vingueren el dit Antoni Mesquida i altres amb ell i aplegaren totes les ovelles que tenia el dit Miquel Mesquida en la dita possessió del Bobot i se n’emportaren aquelles i veneren en la vila de Felanitx i aquelles comprà G. Tauler de dita vila quondam i així diu el dit testimoni saber perquè ell fou en tot i per tot a plegar el dit bestiar i triar-lo d’altri era entre allò dit de les quals no sap se n’hagi haguda mai raó ninguna.”
El arxius ens donen més informació de Miquel Jaume i sa família Sabem que el 1576 dos fills seus fan entre ells una compravenda: Joan Batista ven una vinya al seu germà Francesc. El 4 d’abril de 1581 sa dona, n’Antònia Carrrió signà un testament. El dia 11 d’abril de 1588 en Miquel Jaume declara a l’Escrivania de Cartes Reials tenir i posseir una possessió anomenada Calonge, una tercera part. Afronta amb Portocolom, possessió del Pujol, lo Comptès, hereus den..., altra part de la possessió de Calonge. Havia recuperat tot el domini del que havia heretat de son pare?
Descendència de Miquel Jaume i Antònia
En Miquel Jaume “Françoi” i n’Antònia varen viure plegats molts anys, varen tocar quasi totes les dècades de la centúria. Dels deu fills que varen tenir no tenim notícia que n’haguessin hagut d’enterrar cap. Hem pogut comptar fins a quaranta néts d’en En Miquel Jaume i n’Antònia. En Francesc va tenir vuit fills i es va casar dues vegades, amb Francina Ramon i amb Margalida Suau; tots els fills varen ser amb la primera dona. En Joan Baptista va tenir tretze fills amb na Joana Marimón, porrerenca; “Porrerenca, no se vincla ni se trenca” . En Miquel se casà amb una germana de sa cunyada porrerenca, Francina, i varen tenir tres fills. N’Antoni es casà dues vegades i amb la primera dona, na Margalida, va tenir tres fills i amb la segona dona, na Marian, en va tenir set. N’Apol·lònia es va casar amb Bartomeu Nieres, de Santanyí i va tenir quatre fills. Na Bonaventura es casà amb en Marc Barceló, de s’Alqueria Blanca, i varen tenir cinc fills. No sabem de cap matrimoni ni de cap fill de Miquela, Joan, Apol·lònia ni de Joana. Hem pogut comptar fins a 43 néts d’aquesta parella calongina i bona part d’ells varen néixer en vida seva. El 21 de juliol de l’any 1593 en Miquel Jaume va signar un testament i el 4 d’agost va morir. Va ser portat a la vila de Santanyí al fossar de devora el Roser i enterrat dins la vila que aleshores ja era emmurallada. El 2 de setembre d’aquell mateix any morí a Felanitx Francina, nora seva i esposa del fill major. N’Antònia va viure prop de tres anys més i el 19 de gener de 1596, va seguir les passes del seu marit i fou enterrada a Santanyí.
La natalitat a la Parròquia de s’Horta durant l’any 1914(1) Per Francesc Antich Adrover Com ja és contum a les nostres col·laboracions sobre la demografia hortarrina, us oferim anualment relació dels matrimonis, defuncions i naixements. En el número de Dies i Coses 158, corresponent a gener febrer de 2014, detallàrem les dades corresponents a defuncions i matrimonis. Ara volem acabar el cicle de l’any 1914 oferintvos les dades dels naixements del citat any 1914. NOM I LLINATGES
Manresa Adrover, Francisca Binimelis Oliver, Francesc Roig Vadell, Guillem Adrover Caldentey, Sebas.na Adrover Palmer, Francisca Capó Adrover, Antoni Manresa Taverner, Catalina Adrover Grimalt, Antònia Bennasar Gomila, Bartomeu Obrador Amengual, Elisabet Roig Roig, Jaume Mingorance Fuentes, Julia Oliver Vadell, Miquel Hernandez Vadillo, Juan Julià Adrover, Sebastià Palmer Prohens, Gabriel Rigo Prohens, Apol·lònia Company Obrador, Antoni Grimalt Barceló, Rafel Oliver Pascual, Miquela Adrover Soler, Rosa Amengual Vadell, Joana Ana Rigo Gimalt, Andreu Company Oliver, Micaela Salom Barceló, Antònia Adrover Barceló, Gabriel
D. NAIX. LLOC
1914/01/07 Molí d’en Pauma 1914/01/22 Can Vetla 1914/01/31 Can Pau 1914/02/01 S’Hort d’en F(1). 1914/02/15 Es P. de sa F(2). 1914/03/07 Molí d’en Capó 1914/03/14 Ca sa Mestresa 1914/03/24 Can Bassol 1914/04/24 Ca sa Mestra 1914/05/27 Can Fred 1914/06/02 Can Marines 1914/05/25 Portocolom 1914/06/04 Ca na Pau C(5). 1914/06/11 Portocolom 1914/06/20 Can Rito 1914/07/17 Can Nadal(6) 1914/08/01 Can Corraler, 86 1914/08/03 Can Company(7) 1914/08/13 Can Xesquet 1914/09/01 Cas Carboner(8) 1914/09/08(9) Cas Batlet 1914/09/20 Can Marsal, 221 1914/09/24 Cas Caçador 1914/09/07 Can Company 1914/09/09 Can Jordí 1914/12/03 Cas Coronell11)
A partir de l’anàlisi del llistat anterior tenim : Naixements a s’Horta l’any 1914 Nins 13 Nines 13 Total 26 Si comparam els naixements de s’Horta de 1914 amb els de l’any anterior, 1913, hi ha una minva de cinc infants, i fent una anàlisi pormenoritzada d’altres detalls podem afegir el següent: • El capellà que va oficiar els bateigs fou en tots els casos el manacorí mossèn Guillem Femenies Pasqual (vicari de s’Horta des de 12/01/1911 fins l’any 1916), manco dos (Miquela Oliver Pascual i Antoni Company Obrador) que els batià el prevere Macià Adrover Valens (aleshores sacerdot adscrit a la parròquia de s’Horta), de ses Aigües, conegut també pel senyor Macià. • Els pares i padrines de la majoria dels relacionats són nascuts a s’Horta, amb algunes excepcions que detallam a continuació:
NOM PARE
Manresa Adrover, Jaume Binimelis Alou, Andreu Roig Bennasar, Miquel Caldentey Andreu, Joan Adrover Maimó, Rafel Capó Rosselló, Antoni Manresa Grimalt, Joan Adrover Rosselló, Nicolau Bennasar Adrover, Jaume Obrador Barceló, Sebastià Roig Alou, Miquel Mingorance Moreno, F(3). Oliver Antich, Guillem Hernandez Roig, Matias Julia Vadell, Guillem Palmer Vadell, Nadal Rigo Capó, Gabriel Company Pujol, Josep Grimalt Roig, Bartomeu Oliver Amrngual, Sebastià Adrover Adrover, Sebastià Amengual Binimelis, M(10) Rigo Binimelis, Sebastià Company Pujol, Antoni Salom Oliver, Gabriel Adrover Julià, Antoni
NOM MARE
Adrover Adrover, Sebastiana Oliver Manresa, Sebastiana Vadell Adrover, Antònia Aina Adrover Adrover, Maria Palmer Adrover, Bonaventura Adrover Bordoy, Bonaventura Taberner Matilde, Catalina Grimalt Vadell, Francisca Gomila Mayol, Miquela Amengual Binimelis, Joana Maria Roig Obrador, Antònia Aina Fuentes Gonzalez, M. de los D(4). Vadell Adrover, Maria Adillo Pavo, Maria Adrover Mestre, Maria Prohens Joan, Joana Aina Prohens Juan, Maria Obrador Adrover, Maria Barceló Manresa, Maria Pascual Vadell, Maria Aina Soler Manresa, Rosa Vadell -----, Antònia Aina Grimalt Manresa, Francisca Oliver Manresa, Miquela Barceló Vidal, Antònia Barceló Adrover, Antònia Aina
1. Miquela Oliver Pascual de cas Carboner de s’Horta els pares de la qual són de Bunyola. 2. Júlia Mingorance Fuentes i Juan Hernandez Vadillo, possiblement fills de carabiners de Portocolom són de Cartagena i Alburquenque Badajoz. 3. Tots els llinatges són els de la contrada manco dos FONT:
Arxiu Diocesà de Mallorca.
NOTES: (1) S’Hort den Ferrereta. (2) Es Puig de sa Figuera. (3) Mingorance Moreno, Francisco. (4) Fuentes Gonzalez, Maria de los Dolores. (5) Ca na Pau Corralera. (6) Can Nadal de Son Reus. (7) Can Company des Cup. (8) Cas Carboner de s’Horta (9) Al registre, Rosa Adrover Soler té la data de naixement molt confusa. (10) Amengual Binimelis, Mateu (11) Cas Coronell Sales 33