Dies i Coses 155

Cinc dies en el Transsiberià

Som molts aquells que després de llegir a Tolstoi, Dostoievski o “Doctor Zhivago” de Pasternak, ens sentim atrets per les terres i les neus de Rússia i més concretament per Sibèria, i qui diu Sibèria tot d’una li ve al cap el mític tren Transsiberià. Aquest era un viatge que feia anys que tenia dins el cap, fins que un estiu vaig proposar-me seriosament estudiar la possibilitat de fer-ho.

Vaig llegir molt sobre el tema, alguns llibres i principalment diaris d’altres viatgers, que al final sempre és el que més m’ajuda a aclarir dubtes, fins que al final i entre diverses opcions, amb el meu amic i viatger en Sebastià, vàrem decidir que sortiríem des de Pequín fins a Mongòlia, on passaríem una setmana, Irkutsk, la capital de Sibèria central situada prop del llac Baikal, i després amb el tren Transsiberià fins a Moscou. No estava gens malament, tot això en un mes de viatge i pel desembre.

Arribant al Transmongolià cap a Rússia, des de Mongòlia -ja vos vaig explicar la setmana a Mongòlia-, ens trobam amb la duana més estricta amb què mai m’he topat. Ens vàrem haver de baixar tots amb els respectius equipatges, obrirlos i gairebé agenollar-nos perquè ens deixassin passar. La policia va entrar al tren i ho revisà absolutament tot, i no de molt bones maneres.

A la fi passam, arribam a Irkutsk, famosa per ser on varen ser desterrats els “desembristes” de la revolució, una ciutat preciosa amb les seves cases de fusta espectaculars. D’aquí ens dirigim uns dies a Listvianka a la vora del gelat llac Baikal, des d’on tornem a Irkutsk per ja prendre el Transsiberià fins Moscou.

Era desembre, estàvem entre -20 i -30ºC. El tren era bastant confortable, això sí, no és l’Orient exprés. Cada vagó duia la seva caldera de carbó per a la calefacció i per mantenir sempre calent el típic samovar, on sempre hi havia aigua calenta per fer un te o un cafè de sobre, tot vigilat per la ben uniformada provonitza (hostessa) que també tenia cura de treure l’excés de gel que s’acumulava a les rodes del tren.

Una de les coses que més ens cridà l’atenció va ser que els passatgers, tots russos, -nosaltres érem els únics estrangers-, arribaven molt ben vestits amb els seus vistosos abrics de pell i en pujar al tren els canviaven per senzills xandalls. Hi havia un restaurant on corria el vodka que donava gust, caviar, carn i va ser on vaig descobrir una exquisida sopa russa, la solianka, ja l’he provada de fer qualque vegada i m’ha anat ben bé.

Molt curiós va esser quan, prop de Iekaterinburg, vàrem veure el monòlit que separa Àsia d’Europa, simplement diu Àsia i Europa amb les respectives fletxes. La parada més llarga és de 20 minuts, el que només et dóna opció de baixar a estirar una mica les cames i res pus. A cada parada s’acostaven al tren dones que intentaven vendre’ns menjar i cigarrets.

Des d’Irkutsk a Moscou varen esser 5 dies, 5.185 km, i tres canvis de zona horària, el que et du a perdre la noció del temps. Arribam a l’hotel moscovita i durant uns dies quan anàvem a dormir encara podíem sentir el sotragueig del tren. Sens dubte l’experiència va valer la pena.

El meu poble i jo Salvador Espriu

(Sta. Coloma de Farners)

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo.

Juliol/Agost 2013

Núm. 155 Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Col·laboradors Antoni Barceló Catalina Binimelis Antoni Caldentey Margalida Rigo Jaume Serra Joan Grimalt Pere Artigues Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Josep Grimalt Margalida Obrador Maria Josep Coll Tomeu Roig Lucia Pietrelli Foto Bordoy Foto Monserrat Foto Maimó Margalida Fuster Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix.

Imprimeix: Tirrena S.A. Tel.: 971 55 52 12 C/ Pintor Joan Gris nº 2 Manacor

Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo.

Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo.

La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables el meu poble i jo.

Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.

Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.

A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo.

Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.

(1968)

Terra Natal Marià Villangómez (Eïvissa) Arrelar, com un arbre, dins la terra: no ser núvol endut d’un poc de vent.

Sobre els camps coneguts de cada dia, veure un cel favorable i diferent.

Mirau com cau, quotidià, el crepuscle, cada cop renovant-me el sentiment.

Damunt la terra nostra i estimada, del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura, i ha de fer bo, aques sol, als ossos vells.

Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de molt antic als llavis de la gent.

El meu amor, la ferma companyia, vull somiar-hi, entre la mar i el vent.

A Mallorca, durant la Guerra Civil Bartomeu Rosselló-Porcel (Palma) Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

Portada de Pep Estelrich: Trescapuig fa el Torrent de Pareis. Era el diumenge 23 de juny. S’ha de dir que el cap d’aquest grup excursionista, en Jaume de Marselleta, en una mesada ha passat per aquest torrent quatre vegades i prepara la cinquena. La majoria dels que hi anaren aquest dia varen trobar que ja els bastava bé un pic.

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

Amb el suport de:

Calonge

Setze al·lots es confirmen

Per Jaume Vallbona El vespre del 22 de juny, a l’església parroquial de Calonge es varen confirmar setze al·lots, sis nines i nou nins. La missa fou oficiada pel rector de s’Horta mn.

Baltasar Amengual i mn. Rafel Umbert, Vicari Episcopal que havia vengut a aquesta parròquia per a l’ocasió. Mn. Toni Cano, que es recupera d’una malaltia, va fer un esforç per acudir a aquesta festa de la seva parròquia.

El vicari episcopal mostra la satisfacció de veure un grup tan nombrós d’al·lots que rebien aquest sagrament i explicà el seu significat. La confirmació és allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l’Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni

de l’evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal fent-se forts en la fe i amb Jesús.

Els confirmats varen ser: na Maria Sirer Adrover, na Maria Antònia Adrover Bonet, en Joan Vadell Martínez, en Francesc Vadell Martínez, en Joan Andreu Bonet Adrover, na Joana Adrover Vidal, en Jaume Francesc Rigo Grimalt, en Sergi Estelrich Adrover, en Miquel Angel Roig Maimó, na Margalida Antònia Vallcaneras Adrover, n’Adrià Ballester Ledesma, en Bartomeu Adrover Puig, na Maria Francisca Adrover Adrover, n’Àngel Cerezo Aranda i n’Antònia Maria Matas Adrover. En Toni Matas havia estat el catequista que els havia preparat.

Naixement El passat 13 de maig va néixer Francesc Maimó Valverde a Calonge. Els seus pares Rafel i Maria del Mar van voler juntar els dos germans a la fotografia. Na Margalida aguanta aquest homonet que va pesar més de tres quilos. Els seus padrins són en Miquel Joan Maimó i na Maria Angustias Larrosa.

4

Primeres comunions

El 21 d’abril va tenir lloc a l’església de Sant Alfons de Felanitx la primera comunió dels dos germans Alicia i Miquel Joan Maimó. Després ho celebraren tots junts al restaurant Son Colom.

Calonge

Dia 21 de maig de 1963, es varen casar a l’església parroquial de Sant Miquel de Calonge en Jaume Estelrich Adrover, Marinons, i na Ventura Vadell Adrover de can Gustí.

Ja han passat cinquanta anys, i per celebrar les noces d’or, juntament amb la familia, varen anar a Lluc a veure la Mare de Déu per agraïr-li tots aquests anys de convivència. Després varen dinar tots junts a un restaurant devora la capella de Sant Pere d’Escorca.

CEIP CA LONGE

Es va celebrar una festa de comiat per a la seva auxiliar de conversa Per Esteve Bauza El passat dia 29 de maig es va celebrar una festa de comiat al CEIP Calonge. Acabava el curs Hannah Hall, qui ha estat auxiliar de conversa del centre al llarg del passat curs 2012-13.

Mestres i alumnes la trobarem a faltar molt, sobretot el seu bon humor i simpatia; i per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, els alumnes de 3r cicle preparàrem uns balls, moderns i tradicionals mallorquins (ajudats per les mestres Antònia Gual i Xisca Vidal).

Tambè li vam fer entrega d'una fotografia emmarcada de tots els alumnes i mestres de l'escola, i finalment berenàrem tots plegats.

Moltes gràcies per tot i fins aviat!

Defuncions Magdalena Vadell Amengual.

Va morir l’1 de juny, a l’edat de 98 anys.

Al cel sia.

Primera comunió

En Gabriel Zuzama García va fer la pimera comunió el diumenge 16 de juny.

Miquela Rigo Bonet Va morir el 22 de juny als 94 anys.

Al cel sia.

5

Cala d’Or

Contracoberta Processó a Cala d’Or, agost 1956

Aquesta fotografia pertany a l’arxiu familiar de la senyora Rosa Munera. L’AC Es Majoral agraeix que ens ha deixat copiar els seus albuns de fotos de dos esdeveniments singulars de la nostra història local: la primera processó marinera de Cala d’Or i la col·locació de primera pedra del temple d’aquesta localitat Aquesta fotografia correspon a la primera processó.

Era l’any 1956 . La va organitzar Don Ignasi Rotger i es va fer en motiu de la benedicció de la imatge donada per Don Pep Costa. No podem precisar quin dia va ser, en tot cas saben que no era el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu d’Agost, com es fa ara. En aquesta imatge veim

la gent que va cap a Cala Llonga, possiblent per un camí que hi havia on ara hi ha el carrer d’en Rito.

A primer cop d’ull endevinam a l g u n s personatges, altres no són tan segurs i alguns ens són inidentificables. Quants en coneixeu? Podeu ajudar-nos a identificar-los? Pensam fer una exposició amb les fotografies que la Senyora Rosa Munera ens ha deixat copiar.

A.C. Es Majoral que, en aquesta edició, ha tingut com a tema principal les Rondalles Mallorquines.

Dintre del programa d’activitats hi han participat els quatre cicles: Educació infantil, primer, segon i tercer cicle de primària.

Per als més petits hi ha hagut tallers de cuina, Titelles i Teatre. Els de primer cicle de primària han estudiat la llegenda de Sant Jordi i els personatges de les rondalles.

També han realitzat distints tallers com ara: pintar les camisetes de les jornades esportives, paper reciclat, teatre i teatre negre. Els de segon cicle han realitzat la lectura de rondalles i han realitzat tallers de punt de lectura, de reciclatge de roba, de costura i de rosa de Sant Jordi. Finalment, el tercer cicle ha realitzat taller d’impressió amb fang, auca , rosa de paper, fisonomia facial combinada i l’elaboració de trencaclosques, a més del taller de teatre.

D’altra banda, tots els cursos han pogut gaudir i conèixer els balls dels gegants de Santanyí: Bernat Cinclaus i Maria Ramis, ja que durant aquests dos dies, la colla gegantera ha col·laborat amb la seva assistència.

El col·legi també ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Mossèn Alcover.

Els treballs dels alumnes han estat exposats als passadissos del col·legi a la vista de qualsevol visitant, així com els escolars dels distints cursos que han pogut contemplar allò que han fet els seus companys del centre.

L’immoble educatiu s’ha convertit en una gran sala d’exposicions on hi hagut gairebé de tot i on els alumnes de cada curs han pogut presumir de les seves obres.

El CEIP Santa Maria del Mar celebra la setmana cultural dedicada a les Rondalles

Per Margalida Fuster El col·legi públic Santa Maria del Mar de Cala d’Or ha celebrat durant els dies 22 i 23 d’abril, dues jornades d’intensa activitat per celebrar la seva Setmana Cultural,

Defuncions Laurentino Lazaro Solana Salado Va morir el 2 de juny, a l’edat de 82 anys.

Jaume Castellví Sentís Va mosir el 3 de juny als 82 anys.

María Ángeles Sanchís Núñes Va morir el 21 de juny als 60 anys Torcuato Hernàndez Egea Va morir el 3 de juliol.

Al cel sien 6

Cala d’Or Per Margalida Fuster

Cala d’Or ha celebrat amb èxit la 17èna edició del Festival de Jazz Internacional

Els concerts han tingut lloc a diferents indrets de Cala d’Or i Cala Egos del 28 al 4 de juny La zona turística de Cala d’Or ha acollit amb èxit el Festival de Jazz Internacional que enguany ha complert la seva 17èna edició.

L’esdeveniment, organitzat per la delegació de Turisme de l’Ajuntament de Santanyí, que lidera la regidora Bàrbara Xamena, ha tingut lloc del 28 de maig al 4 de juny i ha tingut com escenaris les terrasses i locals dels distints establiments turístics de la zona costanera de Cala d’Or i Cala Egos.

La regidora Xamena, ha expressat que: “es tracta d’un esdeveniment molt important que atreu un gran nombre de turistes. Els visitants estan molt satisfets perquè es mouen dins un ambient musical, amb grups de Jazz que són internacionalment coneguts, fet que aporta a la zona de Cala d’Or un gran prestigi, tant a nivell cultural com a turístic”.

De la mateixa manera s’ha pronunciat el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, que ha comentat: “durant vuit dies, s’ha pogut escoltar el Jazz a diferents escenaris, la zona turística de Cala d’Or s’ha convertit

Primeres comunions

La joveneta Eva Roig va fer la primera comunió aquesta primavera. És la néta d’Andreu Roig.

Aquí la veim vestida per a l’ocasió acompanyada dels seus cosins.

en una manifestació musical, cada cop, més coneguda i arrelada, ja que són molts els turistes que aprofiten de venir durant els dies que se celebra el festival”.

Galmés i Xamena, coincideixen en dir que: “El Festival de Jazz, és un fet consolidat que ha aconseguit arribar a la 17èna edició de manera consecutiva, any rera any”.

Ambdós edils, consideren que: “Es tracta d’un atractiu més per a que els visitants que no han vengut mai, es decideixin per Cala d’Or com a destí turístic. Al mateix temps, aconseguim que turistes que ja coneixen la nostra zona, vulguin repetir l’experiència i ens tornin escollir un any més per passar les seves vacances”.

Loewe comercialitza un perfum amb el nom Cala d’Or

Aquest perfum és enunciat amb aquestestes paraules: “Loewe convida a descobrir el segon lliurament de la Col·lecció Tresors de Mar. Una col·lecció iniciada amb Aigua de Loewe Mediterrani, que transporta amb les seves aromes als mars que alberguen els tresors de la naturalesa. El segon tresor d'aquest univers arriba en forma de racons, sensacions, sentiments, expressions... Una invitació a experimentar el concret, definint l'impacte que produeixen en l'ésser humà certs moments i contextos. Comença així un viatge únic per les albades a Cala d'Or... Un clarejar en tota la seva esplendor: una explosió d'emocions olfactòries inèdites que inunden aquest paisatge i contagien alegria i optimisme.

Cala d'Or. Situada a la part suroriental de la illa, Cala d'Or rep aquest nom pel daurat de la seva sorra i els reflexos del sol en les seves aigües cristal·lines. Una nova trobada olfactòria que no podia denominar-se d'una altra manera: Aigua de Loewe Cala d'Or. Una fragància fresca, lluminosa, relaxada. Un centelleig de llum sobre la pell... Un reflex del mar en el somriure...

Una bufada de frescor enlluernadora.

7

s’Alqueria Blanca

II trobada de sonadors de pagès

Per redacció

La II trobada de sonadors de pagès congregà aquest any més de quaranta sonadors de l’àmbit geogràfic comprès entre s’Alqueria Blanca i Sant Llorenç. Aquesta trobada, que va tenir lloc dia 26 de maig, té per finalitat mantenir aquests sons i tonades tan particulars de cada sonador, ja que amb el temps, degut a la seva avançada edat, molts deixen de sonar, i de passada difondre i mostrar aquests mateixos sons a les generacions més novelles. Damunt el cadafal poguérem veure sonadors d’edat compreses entre els sis i vuitanta-set anys.

L’associació cultural Es Revetlers com a organització està molt satisfeta de la participació i assistència de públic, així com també de les nombroses jotes i mateixes que es varen poder enregistrar aquest dia amb un ball de

pagès com els d’antany i que durà des de les deu i mitja del dematí fins a les cinc de l’horabaixa.

Salut i que l’any que ve no en falti cap.

Defuncions

El passat 16 de juny ens va deixar, a l’edat de 92 anys, Catalina Vadell Adrover, viuda de Toni de sa Punta.

Que la vegem en el cel !!!

Assemblea de l’Associació de la 3ª Edat de s’Alqueria Blanca i Portopetro

El dissabte 15 de juny va tenir lloc a la Residència de s’Alqueria l’assemblea anual de l’Associació de la 3a Edat de s’Alqueria Blanca i Portopetro. Es repassaren els diferents punts de l’ordre del dia i a continuació tots els socis dinaren junts a Son Sant Martí.

I Fira des Segar i es Batre Per redacció El poble de s’Alqueria Blanca va celebrar per primera vegada en la seva història una fira, i va ésser una fira autèntica, una fira com Déu mana: la I Fira des Segar i es Batre, els dies 29 i 30 de juny, una demostració de com se feien les feines a l’era de mig segle abans cap enrere.

Els actes començaren el dissabte horabaixa, dia de Sant Pere, amb un passacarrers dels xeremiers. El vespre s’inauguraren les exposicions s’Era des Pujol (fotografies), Mostra d’Espigues de Can Ferrereta i Llaurar, sembrar i segar. Més tard es projectà l’audiovisual Ses Messes i a continuació tengué lloc, baix la presentació de Pere Pons, la Nit de tonades des segar i es batre, amb intervencions de Tomeu Covetes, Catalina de ses Pruneres, Llorenç de ses Esparigueres, Miquela Corralera, Pere Orpí, Andreu des Pins, Simó Paulo, Pilar Ferrereta, Neus de can Blai i també gent dels pobles veïns: Joan Mestre de Santanyí i Margalida Butilla de Manacor.

8

Dia 16 de juny varen segar.

El plat fort s’havia deixat pel diumenge 30, dia de Sant Marçal. A primeres hores del matí arribaren els carros carregats de les garbes que s’havien de batre a s’era del Passeig de ses Palmeres preparada per l’ocasió.

Mentre les bísties voltaven a s’era per fer la batuda, les

s’Alqueria Blanca mestresses, membres de la 3ª Edat i els forners feren demostracions de com fer pa, ensaïmades, coca amb verdura, fideus i burballes. A l’horabaixa a la mateixa era es va ventar l’ordi, es va ererar, ensacar i després hi hagué una demostració de moldre blat. S’Heura va interpretar el contacontes Ous de Somera i els actes varen concloure amb ballada popular mentre actuaven Es Revetllers.

Els carros carregats de garbes.

Ererar.

Exposició d’eines antigues.

Batre.

Ventar.

Alguns dels que cantaren tonades: Pere Orpí, Llorenç de ses Esparigueres, Catalina de ses Pruneres, Miquela Corralera i Tomeu Covetes 9

Cas Concos Per redacció

Primeres Comunions a Cas Concos el dia del Corpus

Enguany un bon grup de nins de Cas Concos han fet la primera comunió el mateix dia del Corpus. Aquests són na Catalina del Mar Ballester Perelló, en Thai John Brock Barquero, na Cristina Margalida Obrador Obrador, na Francisca Maria Pasqual Obrador, na Martina Ramis Julià, en Miquel Rosselló Adrover, na Miquela Soler Adrover i en Llorenç Soler Adrover. Després de rebre el sagrament participaren en la processó pels carrers del poble. Vuit concarrins reberen Enhorabona a tots ells !!! la primera comunió.

Processó del Corpus amb els nins que acabaven de fer la primera comunió.

Naixement

Dia 30 d'abril, a Cas Concos, va néixer en Jordi Rigo Barceló, fill d’en Miquel de Can Corraler (s’Horta) i na Maria des Camp d’en Ventura (Calonge). Enhorabona!

LA PREGUNTA AMB PREMI Pere Artigues ens ha deixat. Des de l’any 2000 havia col·laborat amb DiC; però, quina havia estat la seva professió?

Si sabeu la resposta, ens la podeu enviar abans de dia 20 d’agost de 2013, i entre els encertants sortejarem un d’aquests dos llibres: - Carnatge, de Pau Vadell i Vallbona, 2012.

- Converses amb la nostra gent II, de la col·lecció Pagofigo.

Dies i Coses – Es Majoral, 2007.

Per participar podeu deixar la resposta al contestador del telèfon 971.16.70.47, o per correu electrònic a diesicoses@ gmail.com.

10

Indicau el vostre nom, el vostre telèfon i el llibre que voleu.

La resposta a la pregunta anterior “Quin és el gratacels de Calonge?” era “el fasser de Can Taconer”.

Es Llombards

Iniciades les obres per construir un camp de futbol 7 i dues pistes de pàdel

Per Margalida Fuster

sala multiusos per realitzar exposicions, obres de teatre, entre altres esdeveniments culturals i socials i un bar restaurant on actualment es realitzen celebracions de diversa indole com ara aniversaris, festes... etcètera.

El nucli de població d’es Llombards, comptarà amb un camp de futbol 7 i dues pistes de pàdel. Les instal·lacions esportives estan ubicades vora el Centre Cívic i es preveu també, en un futur no molt llunyà, realitzar algunes millores en els vestidors del Camp de Futbol Can Martina, que connecta amb les noves dependències.

Les obres es varen iniciar fa unes setmanes i es pretén acabar la primera fase que consisteix en adequar el terreny per després construir les pistes i el camp de futbol 7.

El batle pedani d’es Llombards, Miquel Contestí, va explicar que: “el camp de futbol 7 tindrà una extensió de 20 per 40 metres, es posarà gespa artificial i serà un lloc de reunió pels joves que tenen aquesta afició”.

De fet, Contestí va comentar que: “es tracta d’una demanda social que varem introduir dintre del nostre programa electoral i estic molt content perquè complirem amb una de les promeses que varem fer”.

El desig de Contestí és poder inaugurar les instal·lacions per a les festes patronals de Sant Domènec, el mes d’agost, “però això dependrà de la partida pressupostària que puguem designar un cop comprovat el superàvit de l’exercici econòmic de 2012”, va expressar, Llorenç Galmés, primer tinent de batle i regidor d’Economia, que va acompanyar al representant d’es Llombards, a veure les obres.

L’entorn del Centre Cívic d’es Llombards és un espai polivalent on la gent d’aquest nucli de població podrà realitzar un munt d’activitats. Actualment, l’edifici alberga el despatx del batle pedani, una escoleta infantil de zero a tres anys que es troba en ple rendiment, una Miguel Contestí, batle des Llombards i Llorens Galmés, primer tinent batle de Santanyí

Resum meteorològic: Maig i Juny 2013 Maig Temperatura: mínima dia 1 13º

Maig dia

l/m2 Juny 17..........................5,0 18..........................6,0 80% 21..........................2,5 22..........................2,0 31..........................1,5

- màxima dia 7 27º

Humitat mínima dia 31 33% - màxima dia 28

Juny

Pluja

Temperatura: mínima dia 2 - 16º - màxima dia 15 i 17 32º Humitat mínima dia 27 19% - màxima dia 11 76%

dia

l/m2 8........................1,5 TOTAL............1,5

TOTAL...............17,0

(Dades obtingudes i facilitades per Gregori Suau a Can Jordi)

11

s’Horta

Presentació de la Fundació GIOR

La gent escoltà atentament les explicacions dels ponents.

En Tomeu parla a l’auditori.

Per D. Almerge El 15 de maig, es va presentar a S'Horta la Fundació GIOR, liderada pel nostre col·laborador en Tomeu Roig L’esdevaniment va tenir lloc al saló parroquial.

GIOR pensa actuar en un ample ventall de sectors, es va fer una tria per la presentació d'uns sis ponents que van xerrar de les principals línies de treball de la fundació: així una ponent de nom Carolina va parlar de permacultura técnica, una altra anomenada Adriana de permacultura pràctica, n'Antonia Gornals va fer-nos cinc cèntims d'alimentació saludable, i en Toni Alomar es va centrar en la salut natural, després d'un recés i un tast de plats ecològics, n'Eduardo Ramos va fer una brillant presentació pràctica sobre les avantatges de la bioconstrucció, i finalment, es va fer la cloenda de l’acte de la mà d'en Miquel de l'associació APAEMA. Tots els ponents van fer una exposició dels seus punts de vista i, dels projectes amb els quals treballen per fer conèixer alternatives ecològiques del món proper que habitam.

Aquest intens congrés de vida alternativa va ser acompanyat per dos músics; un amb flauta travessera i l'altre amb Hang drum, els quals varen alegrar amb música les pauses. Els assitents pogueren tastar unes tapes vegetarianes que havien prepar n'Antonia Gornals, la Raduu i na Margalida Adrover, Aquest tast va sorprendre a tothom, per la seva creativitat i exquisitesa.

Com explicà Tomeu Roig fa uns números en aquestes pàgines les finalitats de la Fundació GIOR són promoure tots els moviments sostenibles, ecològics, saludables, i alternatius per una societat mancada de masses de coses, sobre tot, d'informació en els camps de la nutrició, la salut i l'economia ètica sostenible.

12

Per les persones interessades en conèixer la nostra fundació, o a col·laborar amb algun dels nostres projectes, us podeu adreçar a:

Rafael Roig assumeix la presidència de la FEBT Per Alberto Ruiz Després de 6 anys de mandat, Miquel Florit va lliurar el passat dia 31 una carta de renúncia a la junta directiva d’aquesta federació, situació contemplada en els estatuts de l’organització i que situa l’Rafael Roig, vicepresident primer, com a nou president de la Federació Empresarial Balear de Transports.

A l’equador del seu segon mandat, Miquel Florit Morro ha renunciat al càrrec de president de la FEBT per motius personals, després d’una intensa tasca en benefici del sector del transport professional.

Rafael Roig Grimalt, conseller de Roig Bus, president de l’Agrupació Empresarial del Servei Discrecional de Viatgers i fins ara vicepresident primer de la FEBT ha assumit la presidència per donar continuïtat a la tasca de Miquel Florit en un sector estratègic per a Balears com és el transport de viatgers i de mercaderies .

La Federació Empresarial Balear de Transports, fundada l’any 1977 a l’empara de la Llei 19/1977, d’1 d’abril que regula el dret d’associació sindical, engloba 16 agrupacions de transport, entre viatgers (autocars, taxis i lloguer de vehicles amb conductor) i mercaderies.

El transport de viatgers agrupa serveis de transport regular, discrecional, turístic, privat complementari i sanitari.

Així, més de 2.000 empreses, 5.000 treballadors i 10.000 vehicles conformen l’entitat amb més àmplia representativitat en el sector del transport a les Balears.

Cala Ferrera

Inauguració del bio-restaurant vegetarià TREFF

Per D. Almerge

El bar Treff de Cala Ferrera conegut com n’“Es Pamboli” ubicat davant l’hotel Ponent i, amb més de trenta anys d’història, ara ha esdevingut un nou restaurant ecològic i vegetarià. En Tomeu Roig, el seu propietari, ha duit a terme aquest canvi gràcies a la col·laboració d’algunes persones, experimentades en l’alimentació vegetariana, i amb coneixements sobre la salut natural.

En Tomeu Roig, impulsor de la fundació GIOR predica amb l’exemple i ens diu: “Les raons d’aquest canvi són de tota casta, ... pens que la majoria dels problemes que patim, entre ells l’obesitat, el càncer, les malalties coronàries, les virals, i les al·lèrgies, etc... són fruit de la mala alimentació que duim en el dia a dia. Pensam que podem menjar de tot el que volem i, això és un greu error, que ens duu a patir tota casta de malalties perquè mengem massa carn a diari i, aliments tractats amb químics tòxics, que ens perjudica la nostra salut i alhora la nostra economia; els costos de la producció de la carn són molt més elevats que els de la producció de verdures, fruites i llegums. Si estimen de veres la nostra salut ens cal començar aprendre consumir els aliments sans que nosaltres mateixos puguem produir a prop de ca nostra.”

Al nou TREFF hi trobareu més de 70 plats vegetarians elaborats amb els millors productes naturals i ecològics, tapes

Naixement

Antònia Portela Dalmau, va néixer dia 18 d’abril amb un peu a s’Horta i s’altre a Sa Punta Grossa.

Els seus pares Antònia i Xavier tingueren un regal de pre- Sant Jordi de 2,67 Kg. Enhorabona i benvinguda!

casolanes, amanides fresques, receptes tradicionals de Mallorca, plats combinats i hamburgueses vegetarianes. Tots aquests plats molt adients pels clients crudivegans, vegans, vegetarians, gent que necessita dietes sense gluten... i tota la gent que vulgui gaudir d’una alimentació sana i equilibrada. Tot això, -assegura en Tomeu- ho fan amb molt d’amor i amb productes ecològics, preferentment de Mallorca.

13

Felanitx COSSO 2011, Cas Arxivat.

Per Nekrowaisser Aquest mes passat s’arxivà la causa judicial. I al cap de dues setmanes s’arxivà la causa administrativa que imposava una multa de 55.150 euros.

Però què ha costat aquesta tramoia als felanitxers? Sabem que els encausats han hagut de posar 1.000 euros per hom de la seva butxaca per pagar al misser, en total 11.000 euros més IVA. A aquesta suma cal afegir-hi una indefinida xifra mala de comptar referida a la despesa de telefonades, benzina, comunicats de premsa, subhastes, rètols i campanyes per captar diners, pastilles per dormir, etc.

El que ha demanat el CDFPF (Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx) és saber què ha costat als felanitxers en sous de jutjes, fiscals, declaracions de policies i polítics, benzina de cotxes, telèfons oficials, segones declaracions i desdites providències, reunions, jornals de policies i polítics que en lloc de fer la seva feina maquinaven com sortir d’una actuació policial poc professional i escalfada per una persecució ideològica.

Portocolom Defunció Marc Adrover Julià, en Marc de s’Estanc de Portocolom o Marc Fuster, va morir el dimarts 28 de maig a l’edat de 67 anys. Al cel sia.

14

Moixrooms guanya la semifinal de València Per Jaume Vallbona Al núm 153 DiC donà notícia dels Moixrooms, grup de joves músics de l’IES Felanitx que en el concurs de Musicaula havia passat a les semifinals i que havia d’anar a València a disputar-les. Això els obligà a ampliar el reu repertori, només temien una cançó: Beyond the horizon line. En lleure en creen dues més i en versionen una d’Amy Winehouse.

I així, entre assajos a Felanitx, Montuïri i Calonge s’acosta el dia de partir cap a València. Necessiten un assaig amb públic i troben un local a Binissalem on els divendres a la nit fan jam sessions i els deixen tocar.

Així la nit del 3 de maig, sense fer-ne gens de publicitat, es planten a Binissalem i es posen a prova en públic. Aquest públic, en haver tocat les quatre cançons, en demana més, ells confessen que no en tenen pus però en repeteix una en la que han troba algunes errades; i és que fan un assaig.

Moixrooms són: Joan Vallbona, guitarra solista; Bàrbara Adrover, teclats i veus; Sergi Tomàs, bateria; Mar Grimalt, cantant; Ada Caldentey, baix i veus; Tomeu Caldentey, guitarra rímica i trompeta.

Els sis s’embarquen el dijous carregats d’intruments i vuit hores després arriben a València. Hi tenen un apartament llogat. L’endemà a la vesprada són a la Ciutat de les Arts i de les Ciencies, fan les proves de so, ells senten tots els grups, prenen més confiança en ells mateixos, són els darrers a fer la prova i cap dels altres grups queda a sentir-los.

A les set comencen les audicions, són els primers en actuar, encara fa sol que. Fan les seves tres cançons i la versió. Davallen de l’escenari satisfets. Un membre de l’organització fa una confidència:‘heu sorprés molt al president del jurat’. Però han d’esperar el 3 de juliol a saber la decisió del jurat, una vegada s’hagin fetes totes les semifinals.

Al llarg de l’espera hi ha temporada d’exàmens finals. Del 10 de maig al 3 de juliol passa molt de temps, ells no poden paralitzar la seva vida esperant un resultat d’un jurat. I si guanyam, i si no guanyam?

Tots a l’expectativa però cadascu fa el seu camí. Na Mar l’1 de juliol comença un curs d’Anglès i un altre de cant a Nova York. Imaginen la situació en de passar a la final però no es volen fer il·lusions. Arriba dia tres i el jurat diu que els guanyador de la zona E són els Moixrooms. Ho saben el vespre, ja està anunciat, tres dies després toquen a El Bolao, un poble a 50 Km de Madrid, a la final del concurs.

Planifiquen el reagrupament del Moixrooms a Madrid i uns assajos sense la cantant però topem amb uns inconvenients inesperats, sortir i tornar entrar als Estas Units no és tan facil i el 4 de juliol allà és festa nacional i no es pot tramitar res, les diferències d’horàries tampoc ajuden. No hi ha temps! El desencís s’apodera dels al·lots i no els queda més remei que cedir al seu lloc una altra banda. Però ells saben una cosa, son triomfadors; ho han fet bé, molt bé.

Santanyí

Gabriel Lladó “València” un santanyiner que compleix 100 anys envoltat de la seva la família i amics

Per Margalida Fuster

Gabriel Lladó, més conegut dins Santanyí com en “València”, va celebrar el diumenge, 19 de maig, el 100 aniversari de la seva vida, acompanyat pels seus familiars i amics més íntims, en una festa celebrada al local de sa Residència on hi assistiren una cinquantena de persones.

Fou una festa amb protocol a càrrec d’Armando Pomar (Radio Nacional, Rotary) , amic de la família, que li va donar un aire de solemnitat. El primer tinent de batle, Llorenç Galmés i la regidora de Gent Gran, Maria Pons, en representació de l’Ajuntament de Santanyí, varen obsequiar al nou centenari amb una placa commemorativa. La presidenta de la Tercera Edat de Santanyí, Francesca Adrover, també hi va assistir i va regalar una placa i una flor per a la seva dona.

La festa fou molt emotiva i va tenir grans moments, com el de bufar el número 100 de la tarta i la projecció d’un vídeo sobre la vida de Gabriel Lladó. També foren especials, el repàs de la vida del centenari, escrit pel seu fill Jeroni i recitat per Armando Pomar. La intervenció dels seus nets, començant pel més jove, Guillem, seguit pel més gran Biel i acabant amb Joana Maria, que li desitjaren els “molts d’anys”. Un dels seus amics li va oferir una glosa, mentre que un altre amic i la seva cunyada li varen dedicar una cançó.

La vida de Gabriel Lladó “València” ha estat molt intensa, es va casar amb Joana Maria Verger, de Ca´n Busquets, amb qui du 70 anys de vida en conjunt. Fruit del matrimoni, va néixer el seu fill Jeroni, que un cop casat amb Antònia Bergas, li han regalat tres nets: Gabriel, Joana Maria i Guillem. De l’esposa del net gran, ve en camí, un renét que tindrà de nom: Marc.

La professió principal de Gabriel Lladó ha estat el de picapedrer i mestre d’obres. Només a Palma, on es

va traslladar fa 65 anys, ha construït vuit finques ben importants. Durant 7 anys de la seva joventut la va passar fent el servei militar, una part d’aquest en plena Guerra civil, on es va especialitzar en telecomunicacions, de fet, un cop acabada “la mili”, Telefònica li va oferir un càrrec important dintre de la seva companyia, càrrec que va rebutjar per realitzar la seva professió de constructor.

Fou molt aficionat al futbol, sobretot del Santanyí, també va provar el ciclisme, que ho va haver de deixar a causa d’un accident. La seva altra gran passió ha estat la pesca amb llaüt o vaixell. Enamorat de Cala Figuera, des de la seva jubilació, ha viscut en una caseta del Caló den Boira. Amb els amics, és un bon jugador de Truc.

Una curiositat de la seva vida: es va treure el carnet de conduir als 65 anys i ha anat per tot amb el cotxe fins complir els 96 anys. La seva jubilació ha estat com una segona joventut, gràcies a la seva salut, aquesta època ha constituït com una de les millors de la seva vida.

Trobada d’associacions sota el lema: “Santanyí es mou” Per Margalida Fuster El pavelló esportiu de Santanyí va acollir, durant l’horabaixa del passat diumenge 16 de juny, la primera trobada d’associacions del terme municipal, sota el lema: “Santanyí es mou”. L’esdeveniment es va convertir en tota una manifestació social, cultural i d’oci, a la qual, prop d’una vintena d’entitats varen exposar una part dels treballs que duen a terme durant tot l’any a través de les seves activitats.

L’acte fou organitzat per la regidoria de Participació Ciutadana a càrrec d’Antoni Matas, qui va donar la benvinguda a totes les associacions. Després, el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, va dedicar unes

paraules als assistents. La iniciativa d’ajuntar totes les associacions en un sol dia, va comptar amb una gran acceptació i la festa va constituir tot un èxit, tant per part de la resposta participativa dels col•lectius, com de públic. A part de les exposicions, també hi va haver exhibicions de gimnàstica, balls de bot, moderns i en línia, gimnàstica rítmica, patinatge artístic i el ball dels Gegants de Santanyí. Fou una festa molt amena, dintre d’un ambient molt agradable i participatiu.

En acabar la festa, el regidor Antoni Matas va agrair la participació de totes les entitats i va animar a que aquest esdeveniment, que constitueix: “una manera de fer poble”, es repeteixi l’any vinent.

15

Ràdios locals ...

Per Nekrowaisser

El video no ha mort la ràdio; de ràdios en neixen i moren adesiara. Tres projectes de ràdio ben pròxims: Ràdio Felanitx, Santanyí Ràdio i Ona Mediterrània. La primera està preparada per emetre i Joan Soler , un dels seus responsables ens en parla.

De Santanyí Ràdio no arriben bones notícies i no hem pogut parlar amb els responsables. I l’ambiciós projecte d’Ona Mediterrrània, emissora d‘abast illenc, necessita doblers per fer-se realitat, i aquests no arriben.

Ràdio Felanitx.

94,7 FM. Una ràdio que neix.

Entrevista a Joan Soler.

-Quan va començar?

La idea va ser la proposta guanyadora de l’Agenda Local 21.

Després es va crear una associació sense ànim de lucre dedicada a fer realitat aquesta idea, l’Associació de Ràdio Felanitx, que es va constituir dia 8 de juny de l’any 2010. Des de llavors ençà hem fet feina i col·laborat amb l’Ajuntament per dur el projecte endavant.

-Quina fou la inversió inicial per engegar la ràdio?

Fou una partida de 60.000€ destinat a l’Agenda Local 21. Amb aquests diners l’Ajuntament havia de comprar els equipaments de ràdio: micròfons, taules de so, ordinadors, antenes emissores, adequar l’estudi, i pagar els projectes d’enginyeria necessaris.

L’Associació a partir d’ara sols té el suport econòmic de les aportacions dels socis. Per cert, si voleu participar, ser socis costarà 12 € cada any, així ajudareu a fer posible la ràdio dels felanitxers.

-De quins equipaments disposau actualment?

Actualment disposam d’un estudi de ràdio situat a l’estació enològica, allà on es poden fer gravacions, programes en directe de fins a 4 convidats, conexions per telèfon amb l’estudi.. Tenim un estudi de ràdio professional. Comptam amb una emissora que emet, en proves, al dial 94,7 FM. Encara no hem fet la inauguració oficial del local, manquen petits detalls, però ja l’empram per gravar programes pilot.

-Quins equipaments consideres que encara us manquen?

Ens manquen un parell d’equips per cobrir esdeveniments en directe, com fires, esdeveniments esportius, festes, etc. Ara la nostra prioritat és acabar l’estudi.

16

-Teniu algun tipus de programació definida?

Informació del municipi, un poc de tot, programes d’entrevistes, programes musicals, etc.

Un dels objectius de l’associació és que Felanitx disposi d’una ràdio oberta a la ciutadania, participativa, allà on tothom pugui fer un programa, però clar, hi ha uns procés de selecció i uns mínims de qualitat. Comptam amb l’ajuda de periodistes professionals que ajuden la gent que vol fer un programa a preparar el projecte, els guions, la vocalització, el maneig del equipaments, etc...

La nostra il·lusió és tenir un informatiu diari, però això requereix molta dedicació.

-Quantes persones col·laboren a l’emissora?

Durant aquests 3 anys que portem en marxa molta gent ens ha ajudat. Pel camí hem deixat gent, perquè les circumstàcies personals de cadascú canvien. La feina de papers no és gens divertida, però també hi ha hagut noves incorporacions fins arribar a l’equip actual. Vull agrair el temps dedicat a totes les persones que han participat dins la Junta Directiva, a l’Ajuntament de Felanitx, a tots els partits polítics haver aprovat per unanimitat el projecte i especialment a Maria Roig i al batle Biel Tauler.

-Què ens costarà anualment la ràdio, als felanitxers?

Zero euros, la ràdio ha d’ésser autosuficient, no té partida de l’Ajuntament. Es mantindrà mitjançant ingressos de publicitat i les aportacions dels socis.

Tampoc rebem cap subvenció.

-Quants de treballadors en sou té?

De moment no tenim cap treballador a la ràdio, els que hi feim feina no cobram res.

-Quin abast geogràfic té el dial 94.7 FM? Volem que es pugui sentir dins tot el terme municipal de Felanitx. I que tant els felanitxers que estan a l’estranger, com qualsevol persona la pugui sentir via internet des de qualsevol lloc del món, de fet ja hem fet proves pilot des de Barcelona i Londres.

Està tot preparat per emetre per internet.

Ràdio Santanyí 107.3 FM. Una ràdio que mor?

Santanyí Ràdio és una emissora que va començar les transmissions el 2002. Aquesta és la seva oferta tal com la podem consultar a la pàgina web de l’ajuntament de Santanyí: • Magazine “Ronda de Migjorn”, un programa d’informació general i notícies de caire genèric.

• Una secció de consultes a l’oïent sobre banca, economia, assessoria laboral i fiscal, jardineria, bricolatge, salut, divulgació científica, internet i consum.

• Seccions destinades a la gastronomia, el turisme, fenòmens paranormals, vida artística del municipi, el camp i la mar.

• Secció “canal” per a la difusió d’associacions culturals i organitzacions no governamentals.

• Secció activitat esportiva i seguiment exhaustiu de l’actualitat.

• La resta de les vint-i-quatre hores del dia programació musical, (clàssics i música d’actualitat).

Fa uns mesos el repetidor de Consolació va ser tancat arran d’una queixa d’Argèlia perquè li produia interferències. Per altra banda, els assessors de l’àrea de comunicació que hi havia a l’ajuntament, amb el canvi de batle, han estat substituits per una presona de la confinaça del nou batle. Se’n farà càrrec?

DiC ha pogut constatar per audició directe que cap

dels espais de la programació s’està oferint als oïents de la nostra ràdio municipal. La oferta és de vint-i-quatre hores de música i, en la nostra llengua quasi mai no sentim cap cançó.

La baixada qualitativa de l’oferta de Ràdio de Santanyí i la negativa de cap responsable a voler donar explicacions flairen certa incertesa o acomodació del futur de Ràdio de Santanyí.

Ona Mediterrània. 90.8 Una ràdio com un nounat albat?

Aquesta ràdio sorgeix el gener del 2013 davant el tancament de Som Ràdio el 2003 i d’Ona Mallorca el 2012, com a resposta a l’abrumadora emissió radiofònica en llengua castellana i a la submissió, manca de crítica i connivència amb Espanya que denoten els continguts de les ràdios municipals i autonòmiques.

Unes ràdios que incompleixen l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Unes ràdios que emeten música estrangera, ens allunyen de la nostra cultura o que pretenen reduir nostra cultura al folclorisme i al provincianisme.

Proposa la unió de la societat civil per fer una ràdio col·lectiva contra la ràdio institucional que per inèrcia escoltam al cotxe o les cafereries.

Una ràdio mallorquina, capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a casa sense intermediaris ni censures i que posi música en català.

Rere la direcció d’aquesta empresa hi ha l’Obra Cultural Balear i l’Associació Voltor.

Les decisions sobre el caràcter i desenvolupament de l’emissora les prendrà un consell rector format per una quinzena de persones del món de la cultura, la docència, l’art i la judicatura.

Per tal de mantenir la independència del mitjà s’ha proposat no anar a cercar recursos a entitats de crèdit, institucions públiques ni inversors privats.

S’ha proposat la fórmula de l’accionariat popular i s’han posat a la venda accions a persones, empreses i institucions.

El valor d’una acció és de 100 euros cadascuna. Es precisen 500.000 euros. A hores d’ara s’han aconseguit 150.000 euros. La data límit de presentació dels avals al Ministeri és el juliol 2013.

Si no s’aconsegueix la xifra a final de juliol, els microavals seran retornats als seus fiadors i s’escriurà el final de la ràdio Ona Mediterrània.

17

Ajuntament de Felanitx

REGIDORIA DE FIRES I MERCATS L’Ajuntament informa que durant els mesos de juliol i agost hi haurà mercat artesà a la plaça d’Es Corso de Portocolom, cada dissabte vespre, de les 20 a les 24 h.

Així mateix, també hi haurà un mercat nocturn tots els divendres horabaixa a partir de les 18’00 i fins a les 23’00 a Cala Ferrera, a l’Avinguda Felanitx, davant l’hotel Barceló Ponent Playa.

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT ANTICIPA’T: Protegir el bosc és protegir-te a tu.

Recordam que durant l’època de perill moltes activitats relacionades amb l’ús del foc estan prohibides o necessiten autorització especial dels serveis forestals.

No es pot fer foc des de’1 de maig fins el 15 d’octubre, ambdós inclosos. Si es dóna el cas que a l’octubre no plogui, el termini s’allargarà fins el 31 d’octubre.

REGIDORIA DE TRÀNSIT I CIRCULACIÓ BAIXA GRATUÏTA DE VEHICLES Qualsevol ciutadà que vulgui donar de baixa el seu vehicle per a la seva descontaminació i correcta gestió ambiental, pot telefonar a l’empresa Estelcard tel. 971 12 10 23 ó 971 66 22 67 la qual per conveni amb l’Ajuntament se’n fa càrrec gratuïtament d’aquesta gestió.

BONIFICACIONS SOBRE L’IMPOST DE CONSTRUCCIONS Comunicam que estan en vigor les bonificacions aplicades sobre l’impost de construccions.

1. El 75% de l’import per aquelles obres que s’han de dur a terme en edificis ubicats al cas antic de Felanitx.

2. El 50% de l’import per a qualsevol projecte d’obra o d’instal·lació necessari per a l’obertura d’un negoci.

3. El 50% de l’import per a la reforma de qualsevol façana del municipi. (Excepte les ubicades al centre històric-artístic que gaudeixen d’una bonificació del 75%) A la zona declarada com a Bé d’Interès Cultural es poden autoritzar tot tipus d’obra, fins i tot de nova planta, sempre que s’apliqui la normativa de la zona i que les noves edificacions no superin el volum de l’edificació existent inicialment.

HORARI D’ESTIU DE LES BIBLIOTEQUES Portocolom: JULIOL i AGOST de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Felanitx: JULIOL tancat per feines de manteniment a l’edifici.

AGOST de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

HORARI DELS SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DE FELANITX Portocolom: dilluns i dimecres de 10’30 h. a 12’30 h. A la Ronda Nadal Batle, baix la biblioteca. 971 82 52 39.

18

Felanitx: dimarts i dijous de 10’30 h. a 14 h. al Passeig Ramon Llull, 19; antiga Estació Etnològica. 971 58 26 29.

S’Horta: divendres de 10 h. a 11 h. al Centre Cívic.

Cas Concos: divendres de 11’30 h. a 12’30 h. al local de la 3ª Edat.

REGIDORIA DE CULTURA ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES I LÚDIQUES ESTIU 2013 A partir de l’1 de juliol fins al 31 d’agost Cursos de natació d’estiu per a embarassades, de manteniment, de natació terapèutica i aquasalut. Lloc: a les piscines cobertes municipals; els horabaixes.

Cursos de vela lleugera, natació i piragua Vela lleugera: matins, de 9.30h a 13.00h horabaixes, de 16.00h a 19.30h Natació: només matins, a partir de les 9.00h Piragüisme: dimarts i dijous horabaixes.

Subjecte a grup mínim.

Lloc: Club Nàutic Portocolom Diumenge, 14 de juliol Mulla’t per l’Esclerosi: s’Arenal de Portocolom, d’11h a 14h.

Exhibició de hip-hop amb ball Move and Dance a les 20’00 plaça d’es Corso. A les 19’30 es farà un taller de ball amb el públic present.

A les 22’00 al Centre Cívic de Portocolom, Concert clàssic de l’orquestra Els Valldemossa: Horabaixa post el son.

Dimarts, 16 de juliol – MARE DE DÉU DEL CARME. Portocolom: FIRA MARINERA a la plaça de Sant Jaume. Inauguració a les 18’00.

A les 19’00h Missa solemne a la parròquia del Carme de Portocolom. Presidirà i predicarà pare Toni Cañelles Borràs, c.o. A continuació, processó de les barques, portant la imatge de la Mare de Déu del Carme. En acabar, a la parròquia, cant de la Salve.

A les 22’00h, al mollet d’en Pereió: NIT D’HAVANERES. Divendres, 19 de Juliol A les 19’00 Cercavila pels carrers de Felanitx amb els cavallets, dimonis i caparrots. La sortida i el primer ball es farà de la Casa de Cultura, Can Prohens i continuarà el recorregut cap a l’Ajuntament.

Dissabte, 20 de juliol SANTA MARGALIDA. A les 20’00 Missa solemne, presidirà i predicarà el misioner de Burundi, Bartomeu Barceló Nadal, hi assistirà la corporació municipal. Cantarà la Coral de Felanitx. A la sortida i damunt el replà, actuació dels Cavallets i ball del gegant d’es Maculí i na Maria Enganxa. A continuació mostra amb el grup Abeniara en el seu 10è aniversari i després ballada popular, a la plaça de sa Font de Santa Margalida.

A les 23’00, al Poliesportiu Toni Peña de Portocolom: Portocolom electronic open air.

Dijous, 25 de juliol FESTA DE SANT JAUME A les 11’00, a la parròquia del Carme de Portocolom: Missa solemne. Presidirà i predicarà fra Lluís Arrom Albéniz, caputxí.

A les 17’30, al moll de la Duana de Portocolom: Pal ensabonat, i a les 18’00 al moll comercial, IX Milla Urbana.

Miquel Vidal presideix el seu últim ple com a Batle Ajuntament de Santanyí

Informació: T. Obrador Diario de Mallorca 15/06/13

El batle de Santanyí, Miquel Vidal (PP), va presidir el 14 de juny, el seu últim ple ordinari de l’ajuntament.

La preservació d’un pinar de Cala Figuera va marcar la sessió. Posseïdor de la vara des de fa 14 anys, té previst renunciar al càrrec “entre el 8 i 9 de juliol” i donar pas al seu relleu, en Llorenç Galmés, “el 12 de juliol”.

Abans, el 28 d’aquest juny, contempla una altra cita per a ell “molt emotiva”. Amb fons de les arques del consistori convidarà a dinar “a un màxim de 180 persones, funcionaris, personal laboral i polítics actuals i de passades legislatures”. Serà en el Centre Cívic d’és Llombards i calcula que el preu del menú “no superarà els 15 euros, per la qual cosa en total costarà menys de 2.700 euros a l’ajuntament”. Miquel Vidal es defensa de les crítiques que ha tengut aquest acte pagat amb fons públics: “És un reconeixement molt especial, per passar una hora junts els que hem conviscut laboralment aquests 14 anys en els quals he estat alcalde”.

Tal com es preveia, en aquesta plenària l’equip de govern del PP va aprovar, amb els vots favorables també del PSOE, en l’oposició, dos convenis per a l’adquisició de dues parcel·les del Caló d´en Boira (Cala Figuera), propietat dels popularment coneguts Ferreretes i en risc de ser urbanitzades arran de la previsió de les noves normes urbanístiques del municipi. Esquerra i Convergència van votar en contra i van llançar dures crítiques, encara que amb arguments ben diferents.

Cal explicar que cada parcel·la costa 347.328 euros (més els interessos). L’ajuntament contempla que amb aquesta compra passin de ser urbanes a espai lliure públic-zona verda municipal, “amb possibilitats d’un equipament que s’adeqüi”. Vidal es va mostrar satisfet per la salvació de la pineda: “Els propietaris dels terrenys han accedit a un acord per a la seva adquisició a un preu raonable molt per devall del valor real.

Si s’hagués triat el camí de l’expropiació l’ajuntament no hagués pogut assumir el seu cost”.

Per la seva banda, Juli Fuster, líder del PSOE, va emetre un comunicat en el qual va ressaltar: “La mesura aprovada suposa preservar el nostre entorn i evitar repetir errors del passat. La compra s’ha fet en unes condicions justes i favorables tant per al consistori com per

als propietaris, per la qual cosa guanya Santanyí, els santanyiners d’avui i properes generacions”.

En contrast, Esquerra (que al costat del GOB va al·legar contra la previsió que aquestes parcel·les es poguessin edificar) va rebutjar les formes de l’ajuntament.

El regidor republicà, Jaume Amengual, va exposar: “Esquerra es desmarca dels mercadeig amb particulars realitzats pel PP i lamenta que el PSOE no ho faci”.

En aquesta línia va recriminar al PP: “Si volia salvar la pineda sense pagar 700.000 euros era possible, la qual cosa passa és que no ha volgut preservar-ho quan les normes ho van posar en perill, quan les normes aprovades per ells mateixos ho fan edificable”.

Així mateix, Esquerra també va discutir al PP un altre punt del ple sobre una modificació puntual de les normes per al nou aparcament i tanatori al costat del cementiri de s´Alqueria Blanca i Calonge. Amengual va qüestionar un informe elaborat sobre planejament urbanístic per ser posterior a l’inici de les obres i no estar signat per l’arquitecte titular. El PP no va aclarir aquest assumpte.

Tornant a la controvertida adquisició de les parcel·les dels Ferreretes, Convergència, dirigida per Biel Vidal, la va qualificar de “capritx del batle”, sospitant que hi hagi “estranys interessos”. Biel Vidal, que encara manté la causa oberta per l’ensorrament d’un tram de carretera d’accés al santuari de Consolació al costat de la ja clausurada pedrera de propietat familiar, i que veu com la Justícia està reduint les elevades multes que va fixar l’ajuntament a més de donar-li la raó en altres varis aspectes, va reivindicar que “aquests prop de 800.000 euros que costaran aquestes dues parcel·les s’haguessin pogut destinar a una baixada dels impostos”. Va revelar que els acords amb els amos “encara no estan tancats i hi ha hagut noves exigiencias d’aquests”. Al seu torn, Biel Vidal va apuntar que els Ferreretes “duen més de 25 anys pagant contribució urbana i mai havien presentat ni una sol·licitud de permís d’obres”. “Si aquí es pretén salvar ara uns 40 pins, a una altra zona de Cala Figuera, entre el carrer Germans Pinzón i el bar Pura Vida, les normes preveuen obertures de carrers, nous solars i construccions. Uns 300 pins menys”, va avisar.

Imatge de la darrera plenària presidida per Miquel Vidal. Foto Diario de Mallorca

19

Activitats del mes de juny El dia 16 de juny mes de mitja dotzena de membres del nostre grup pujaren a Sant Salvador per participar a la festa de Sant Bernat

En Marc i na Catalina tocant amenitzant la festa de Sant Bernat

Mossèn Pere Orpí oficiant la missa sol sortint, a Crist Rei

de Menthon, patró dels excursionistes, i per tancar aquesta temporada el diumenge dia 30 un grup de 29 persones, férem la baixada del Torrent de Pareis.

Acabàrem la diada, prou calorosa, amb un bany refrescant a sa Calobra i completàrem la jornada amb un merescut dinar d’arròs sec.

En Joan Marines, el més vell de l’expedició, a la Fosca

Un grapat d’excursionistes prop del pas dels Grassos

28 dels 29 participants a la baixada del Torrent de Pareis, hi fanta en Pep Marinons, autor de la fotograf ia.

20

Petites altures

04 Puig de Sant Martí i Cova de Sant Martí (Alcúdia)

Per Jaume Maimó i la col·laboració d’en Xabec

Puig de Sant Martí i Cova de Sant Martí i l’alternativa cultural d’Alcúdia Duració: Unes 3 hores i mitja. Amb aturades 4 hores sense comptar amb la visita a la cova de Sant Martí. (uns 4 ò 5 km).

Puig d’uns 266 metres d’alçada amb dos cims Itinerari: Entrant per l’antiga carretera de can Picafort a Alcúdia que a l’actualitat sembla una avinguda urbana, una mica passat el pont dels anglesos en trobar una rotonda amb un gran am de pescar al centre, hem d’agafar la carretera que va cap a sa Pobla. Just després sortint de la zona urbana hem de seguir per la nova via de cintura que que passa prop de la central eléctrica des Murterar. Una mica més enllà de la central des Murterar hem d’anar en compta i a la dreta trobarem la senyalització de la cova de Sant Martí on uns metres més enllà podrem deixar el cotxe.

Just al mateix indret d’on hem deixat la carretera, a la part esquerra, arranca un camí de terra que segueix per la part baixa del pinar. Hem de seguir durant uns 20 minuts un camí de terra fins arribar a una casa (Poble Nou)(1) que queda a mà esquerra. Ara, a la dreta arranca un camí ben asfaltat que puja al cim de la muntanya.

Poc abans d’arribar al d’alt per la carretera asfaltada veurem que la muntanya acaba en dos cims diferenciats, el cim situat cap a tramuntana, s’hi troben antenes i diverses instalacions de telecomunicacions al qual hi arriba el camí asfaltat i l’altra cim queda situat cap a migdia.

Malgrat els elements tècnològics que fan malbé el paissatge, del primer cim podrem gaudir d’unes magnifiques vistes sobre la peninsula que separa les badies d’Alcúdia i Pollença, la ciutat d’Alcúdia i el port i bona part del llevant de Mallorca.

El darrer cim esmentat no té carretera n’hi caminoi senyalitzat, però s’hi pot accedir seguint, amb una certa precaució, unes roques llises amb poca vegetació que hi cap a ponent. (Per accedir-hi es recomana una certa experiència i prudència sobretot en cas d’humitat).

La baixada és pot fer seguint directament per una forta pendent amb moltes roques i poca vegetació.

En cas de voler baixar de manera més segura és recomana segir el mateix camí de pujada.

Una altra alternativa pot ser deixar el cotxe, a Alcúdia, prop dels restes de la ciutat romana de Pollentia i des d’allà seguir la carretera que condueix a Palma. Poc després de passar la rotonda, a mà esquerra, trobarem un camí que ens condueix a Poble Nou(1), on agafarem el camí descrit més amunt.

En aquest darrer cas tendriem moltes més possibilitats de completar la sortida amb altres visites de caire cultural: el casc antic d’Alcúdia, les murades, les excavacions de la ciutat romana de Pollentia, etc.

Natura: El Puig de Sant Martí és una muntanyola abrupta i escarpada prop de L’Albufera, de formació majoritariament calcària de gran pendent. Els 266 metros d’altura la converteixen en un magnífic mirador.

Dins els restes d’un antic bosc d’alzines poden trobar una garriga on predominen les mates, ullastres, argelagues, garballons, etc., i als indrets d’incendis recents el càrritx és quasi l’únic vegetal existent.

Les petites aus també hi són presents en quantitat d’espècies i individuus.

Història: La sortida, relativament curta, la podem completar amb una visita a la cova de Sant Martí que es troba molt prop d’on hem deixat els cotxes, a una cinquantena de metres de la carretera, lloc ben senyalitzat.

La cova ara roman tancada per perill de caiguda de materials. Des de la part exterior podrem veure una escalera que baixa fins a uns dotze metres de profunditat, i dins ella l’edificació d’una petita esglèsia en la qual hi resten un pou i dos altars medievals dedicats a Sant Martí i Sant Jordí. Les capelles estan cobertes per una bòveda de creueria i áltar mes modern datat a l’any 1632.

Hi ha autors que creuen que els cristians de la ciutat romana de Pollentia, ara Alcúdia, utilitzaven aquest indret per fer-hi celebracions religioses.

NOTES (1) Instalacions de Fundació Maria Ferret (Escoltisme i Guiatge de Mallorca) constituida com a Fundació privada el 20 de setembre de 1993.

21

La Cuina conscient i creativa de n’Antònia Gornals

Per Domènec Almerge

- Quins són els productes principals que féu servir en aquest taller de cuina, i per què?

Ara és un bon moment per prendre consciència del que empram per alimentar-nos; record un anunci publicitari que m’aconsella tenir moltes plantes d’àloe vera per poder-les cuinar, -hi ha qui diu que és la planta de la longevitat... haha!-. Emperò la publicitat no mos fa lliures, ni mos deixa triar, sinó que constantment mos està dient el que hem de consumir, i com que hi ha tants de productes, això fa que no mos quedi més espai per un nispro, una pruna, un albercoc, una ametla o una figa de s’hort des padrí. I per aquesta raó em pregunt si realment mos creim que és millor consumir tot el que mos anuncien, que les verdures i fruites des nostre fora vila.

- Crec que ensenyeu a fer una llet digestiva d’ametlla, i d’altres cerereals també. Ens pots dir com ho féu això?

Sa recepta és de sa padrina, de llet d’ametla; malgrat que avui en dia tenim molta més varietat d’aliments i alhora electrodomèstics que mos ajuden, pot ser divertidíssim i apassionant provar nous sabors. Sa llet d’ametla la feim amb moltes versions, més concentrada, més clareta, amb més o menys mel, canyella, clovella de llimona o vainilla. I una recepta que ha agradat molt als qui ja l’han provada és la llet d’ametla amb dàtils.

Per aquesta recepta necessitarem uns 750 ml d’aigua, 150 g de dàtils naturals (cal llevar-los els pinyols), i 100 g d’ametles. Primer de tot, se posen els dàtils amb les ametles i un poc d’aigua, després se comença a triturar amb el minipimer (batedor de braç), i quan està molt picat se va afegint aigua, a poc a poc fins que ja quedi sa llet al gust. Se pot afegir més aigua que els 750 ml, si se vol més clara, o també llevar-ne si se vol més espessa, i

Des de fa més de dos mesos, s’organitza a s’Horta un taller de cuina interactiu, on una de les seves ànimes principals d’aquest engrescador projecte és n’Antònia Gornals, de Portopetro, a qui hem anat ha cercar perquè ens faci cinc cèntims d’aquesta tasca culinària tan saludable pel nostre estómac.

-Antònia, per què has posat aquest nom, “cuina conscient i creativa”, al teu taller de cuina, és a dir, què vols dir amb els mots conscient i creativa?

En Tomeu Roig me va demanar sa meva col·laboració per participar als tallers de cuina, donat que és una fundació que cerca la sostenibilitat, li vaig proposar aquest nom pels tallers, perquè la sostenibilitat té molt a veure amb la consciència. I la creativitat té a veure amb tot allò en què puguem aprendre de crear un nou plat amb el que ja tenim a casa; és a dir, simplement poder donar una volta pel corral i, mirar un poc per sa gelera i es rebost i preparar un bon dinar nutritiu i equilibrat.

22

Amb tot allò que podem trobar als nostres hortets, i un poc de consciència i cretivitat podem preparar una gran varietat de plats per satisfer les nostres necessitats i els paladars.

afegir-hi altres condiments com la clovella de llimona, o la canyella, si us agrada experimentar nous gustos.

- És cert que ensenyeu que les receptes de tota la vida, dels nostres padrins, es poden fer d’una manera més saludable? Com és això?

Per jo el món vegetal és tan i tan abundant, que és suficient per alimentarnos a tots plegats, i a més a més, alhora ens pot millorar la salut; únicament, quan fa un cert temps que heu deixat de menjar determinats aliments i llavors els torneu a incorporar, podeu reconèixer l’efecte bo o no tan bo d’aquests aliments; per exemple, el frit mallorquí, que és boníssim i molt més digestiu quan l’elaboram només amb vegetals i bolets dels nostres camps.

- Ens podries donar una recepta típica mallorquina pels nostres lectors de Dies i Coses?

Sí, molt senzill. Tots sabem fer la nostra salsa de tumbet. Idò, vos vull animar a provar de fer-lo sense les patates, i alhora espessir-lo amb unes cullerades de flocs de civada bullida, i després posar-li pel damunt uns ciurons bullits. Us ben assegur que us quedarà boníssim... per llepar-vos els dits!

Bon profit i bona sort, i ànims a tots i totes que voleu millorar la vostra alimentació. Si s’escau, en una propera xerrada m’agradaria parlar-vos de les qualitats màgiques de l’aigua de mar per cuinar i beure...

“Que la medicina sigui el teu aliment i el teu aliment sigui la teva medicina”, va dir n’Hipòcrates 400 anys abans de Crist.

El taller s’organitza cada dissabte d’11 a 15 h a s’Horta.

Amb ametles capolades pastades amb pebre bord i pebre coent, segons el nostre gust tenim un paté que és talment sobrassada, però sense col·lesterol. Aquí en podeu veure damunt unes llesques de pa.

La creativitat no té limits per fer plats atractius al gust i a la vista amb els aliments que el nostre camp ens dona.

23

Pregó de les festes de s’Horta 2013 Per Maria Rigo Bon vespre a tots.

Ara fa un parell de mesos que em varen demanar per fer el pregó de les festes del poble, aquest poble que tant estimam i del qual me sent tan orgullosa.

Me vaig sentir molt honrada i me va fer molta d’il·lusió i vaig dir que sí.

Però la meva primera expressió va ser “ara que dic jo?”, i així com anava passant el temps me venien al cap coses que havia fet o viscut i les anava posant damunt paper.

Tots em coneixeu, som na Maria Corralera, filla d’en Toni Corraler i n’Apol·lònia Puput, al cel sien.

Vaig néixer a Calonge però me varen batiar aquí, a s’Horta, i devers l’edat de 2 anys vàrem passar a viure amb els padrins Miquel i Maria a Can Corraler, en es Clot des Pou.

Des Clot des Pou moltes de coses puc dir, i de l’emblema que era per a tots el Pou des Babot, que va desaparèixer l’any 1989 a aquella torrentada. Mossèn Llorenç Riber va deixar escrites unes poesies que daten de l’any 1906: “Envoltat de piques de pedra viva, mig gastades pel rosec de cordes i cadenes, el pou reposa enmig d’un comellar, la gran mata del pou comú no té alfabegueres plenes d’olor, ni moraduix d’aroma sua, ni herba sana verda, ni romaní, però té un encant, el pou té una ànima, ànima verge, que singlota dins la gerra en omplir-se, que somriu entre pedra i pedra en forma d’herba que penja”.

La meva infància, quan m’atur a pensar-ho, veig que va ser molt instructiva i també única, perquè segurament som de les darreres generacions que hem vist fer coses i feines al camp que ara mateix sols es veuen en retrats que

Som filla d’en Toni Corraler i n’Apol·lònia Puput (ballant una jota), al cel sien

Els padrins Miquel i Maria a Can Corraler 24

il·lustren alguns llibres. Aquesta és l’herència dels nostres avantpassats i l’hem de guardar enc que sigui només a la memòria. Tal vegada havia d’haver posar més atenció a allò que me contaven els padrins.

Quan era l’hora es preparaven els camps, es llauraven amb les arades, amb rodes o amb orelles, després se sembraven les faves, ordi, blat o civada. Ara es fa tot amb maquinària, però abans es feia amb bísties.

L’emblema que era per a tots el Pou des Babot, que va desaparèixer l’any 1989 a aquella torrentada.

Totes aquestes feines eren per arreplegar menjar tant per als animals com per a nosaltres

A ca nostra sempre vàrem tenir mul, egua o somera.

Mon pare junyia l’animal al carro, posava l’arada o sembradora a dins, i cap a feinejar s’ha dit, tot lo dia.

Abans de l’estiu de ple, anàvem a segar faves, m’han contat que a ma mare segant faves amb sa falç n’hi havia pocs que li anassen davant.

Després també se segava amb la segadora i la bístia, fèiem gavelles com he dit abans de faves, ordi o blat, llavors les garbes i després es traginaven cap a l’era per batre. S’estenia a damunt i quan s’havia assolellat un poc es posaven els carretons de batre, a la bístia li tapaven els ulls amb les cucales i es posaven a fer voltes.

drets. Sembràvem mongetes, prebes, tomàtigues, un poc de tot. Venia una dona de Montuïri amb un camió, na Catalina sa montuïrenca, a cercar l’hortalissa que fèiem, més mongetes que altra cosa, i més tard mon pare se’n duia el que fèiem a l’hort a vendre a la plaça del poble. A jo el que m’agradava més era regar, sempre tenia els peus en remull dins el solc.

A la casa hi havia per menjar, però quan mancava alguna cosa, no anàvem a la botiga tan sovint ni teníem mitjans per anar-hi. Venia un home cada setmana o cada quinze dies amb una D.K.W. de color gris, li deien en Mamella, i dins aquella furgoneta, quan s’ obrien les portes de darrere, hi havia de tot.

No podem deixar de recordar la matança del porc, de la qual no cont res, perquè és una de les coses que a hores d’ara perdura i es fan més o manco com abans. Cal dir només que es feia un gran fogueró, que així com s’anava consumint a lo darrer el botàvem i cantàvem cançons.

Llavors hi havia ball. Record una vegada abans d’encendre el fogueró, el padrí ens va dur a tots els al· lots, cosins i cosines, l’horabaixa de tot, a caçar gambusins. Només hi anàrem una vegada, es veu que ens va fugir la cacera.

També quan havíem acabat d’arreplegar i espolsar ametles a l’estiu, els vespres els veïnats ens reuníem i ens ajudàvem a pelar-les. Després menjàvem meló i síndria que refredàvem dins la cisterna.

Va ser hora d’anar a l’escola i ma mare me duia a

Mon pare junyia l’animal al carro

Mon pare sempre cantava cançons a damunt l’era, la tonada des batre i d’altres, i l’amo en Toni Paulo de dins el seu hort a prop de ca nostra, un poc més amunt del torrent, li contestava amb una altra tonada.

Totes aquestes feines eren per arreplegar menjar tant per als animals com per a nosaltres. Així també anàvem a collir figues per engreixar el porc o albercocs per dur a vendre als sequers, on els nins i nines anàvem a xaparlos. Guanyàvem unes pessetes, però el més bo no eren els doblers, sinó el bany que anàvem a prendre a Cala Sanau, el darrer dia quan havíem acabat les messes.

També a ca nostra fèiem hortalissa; era un gust veure aquells horts tots verds o plens de color i amb aquells solcs

També a ca nostra fèiem hortalissa; era un gust veure aquells horts tots verds o plens de color i amb aquells solcs drets 25

Na magdalena Jusepa? i na Llucia Rabeu triant bassó a can Company. Foto de Baltasar Samper (1926?) Feta a s’Horta durant de recerca de Cançoner popular de Catalunya

costura petita, amb la bicicleta asseguda a davant amb una cadireta. Vaig fer fins a vuitè a ca les monges. Record que abans d’entrar a costura ens feien formar al pati com soldats i cantàvem cançons.

Però jo tenia més ganes d’estudiar (no em devia agradar gaire anar a collir mongetes, feia mal d’esquena), i amb un estiu juntament amb dos o tres més del poble, vàrem preparar unes proves d’accés a batxiller. Vàrem fer ingrés, primer i segon curs tot amb una vegada, per agafar als altres que ja havien de fer el tercer curs. Vàrem anar a examinar-nos a l’institut vell, el Joan Capó, de Felanitx.

Vaig ser de les primeres nines que estudià a l’escola, que més tard va ser mixta. Llavors les nines anàvem a la rectoria nova amb les “señoritas”.

Don Joan Bover va ser el nostre mestre. Érem vuit els qui estudiàvem tercer de batxiller i després férem quart, però Don Joan a més dels que fèiem batxiller, també tenia tots els altres al·lots de bàsica.

El nostre curs, a les 7,30 del matí ja érem a l’escola a damunt cal mestre, a la plaça. Ens deia el que havíem d’estudiar durant el dia i ens enviava a una altra banda: la cuina de ca seva, la Sagristia, que era el menjador, el Saló Parroquial o bé a ca la mestra. Érem també els darrers que ens n’anàvem, perquè abans d’acabar havíem de passar pel mestre, per veure el que havíem fet durant el dia.

En dos anys que vàrem estudiar plegats, vàrem fer coses molt divertides, ens ho vàrem passar molt bé, però quan era hora d’estudiar, hi vàrem posar els colzes.

Totes les assignatures les fèiem amb Don Joan, tret de llatí, que anàvem a Calonge amb Mn. Nadal Palmer.

Després a l’hora de examinar-nos havíem d’anar per lliure a l’institut nou de Felanitx. Estava acabat de fer i en menys d’una setmana, o sigui, en quatre dies, ens examinàvem de tot el curs que havíem estudiat durant tot l’any.

També en aquest temps fèiem un intercanvi amb altres col·legis i jugàvem a un concurs que hi havia a la televisió, es deia “Cesta y Puntos’; era de preguntes i molt instructiu.

26

Per divertir-nos, en es puig de Ca na Pau, jugàvem a indis i vaqueres; i hi havia un poc de rivalitat entre els del poble i els des Clot des Pou. Deguérem agafar les batalles massa seriosament perquè en Bover va haver de posar un poc d’ordre.

Devers els anys 70, vaig descobrir una de les meves grans aficions, la MÚSICA. Ja cantava amb el cor a l’església, però va ser quan va venir l’amo en Llorenç Siquier que de veres em vaig endinsar en aquest món.

Va organitzar un concert, els joves i al·lots del poble havíem de cantar l’Al·leluia d’en Haendel, a quatre veus, tenint en compte que la majoria no teníem nocions de música, i la vàrem cantar juntament amb la Banda de Música de Felanitx. Ens va dur molta de feina, només la cantàrem dues vegades, una a s’Horta i l’altra a l’església des Convent de la Vila.

Arran d’això vaig estudiar solfeig amb en Josep Prohens, actual director del Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears, i guitarra amb Tolo Artigues, fill del que era director de la banda. Amb la guitarra vàrem anar una vegada a tocar a l’església de Santa Catalina de Sena a Palma.

També vàrem formar un grup musical juvenil, es deia Novell Grup i érem na Margarita Binimelis, na Cati Roca, na Margarita Sabatera i jo. Hi col·laboraren també una vegada na Margarita del Carme Bover i en Miquel Manresa.

Una vegada a les berbenes, per les festes del poble, que es feien al carrer Mossèn Antoni Pizà, vàrem ser teloners dels Javaloyas, o sigui que després de nosaltres varen cantar ells. També actuàrem a Portopetro al Club Méditerranéen.

Recordem que a les berbenes era quan ens reuníem els joves de s’Horta i dels altres pobles de veïnat.

També els diumenges horabaixa amb aquells passejos pel carrer principal fins a sa Farinera amb els “discos dedicados”.

Ja de més gran vàrem formar un grup de ball mallorquí que es deia Aires de Marina. Érem en Toni de sa Farinera, en Miquel Mongí, na Margarita Binimelis, na Maria

... els joves i al·lots del poble havíem de cantar l’Al·leluia d’en Haendel, a quatre veus, tenint en compte que la majoria no teníem nocions de música,

Francisca Vadell, n’Antònia Xisquet, na Maria Ferrera i jo.

Més tard s’hi va anar afegint més gent. Fèiem feina a Cala d’Or i al vespre quan havíem acabat, ens canviàvem la roba dins el cotxe, ens vestíem de pageses i anàvem una vegada per setmana a la Ponderosa. Allà ens donaven sopar i llavors ballàvem jotes i boleros amb un casset que dúiem.

Cal dir també que durant tot aquest temps no he deixat de cantar amb el Cor Parroquial del poble, a les funcions de l’església, festes i noces o comunions, i quan hem de despedir qualque veïnat del poble que ens deixa.

Fins i tot com a cor i amb l’ajuda d’un grup de cantaires de Felanitx hem enregistrat un CD d’una missa que va deixar escrita per nosaltres, el nostre organista Miquel Pauma.

Actualment cant a la coral Units com Brins de Felanitx, a la qual don les gràcies per deixar-me formar part d’aquesta gran família.

Quaranta anys després continu al món de la música però: Es cul mos ha revengut, no cabem dins sa mudada, sa guitarra hem penjada i ja no feim es batut, però lo que no hem perdut i això és lo que conhorta, lo que tenc i molt importa és orgull de ser d’aquí.

Per això ben fort vull dir sortarrins que visqui s’Horta.

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

27

Conversa amb ...

Miquel Vidal des Rossells Per Jaume Rigo Miquel Vidal Artigues des Rossells és actualment la persona major de les que habiten a s’Alqueria Blanca.

Caterina Bonet Bonet, sa Mestra Marranxa, nascuda a s’Alqueria, va complir el passat 5 de juliol els 99 anys i supera en longevitat al nostre entrevistat, però fa uns anys que resideix a Santanyí.

L’amo en Miquel aquests dies ha complit els 97 anys de vida. Conserva una ment lúcida que li permet fer memòria per repassar nou dècades cap enrere i unes cames falagueres que no necessiten gaiato per desplaçarse, no de bades fa uns mesos encara va pujar les escales de Consolació per visitar el santuari. És l’horabaixa del dia de Sant Joan quan a ca seva i en presència del seu nét Miquel encetam la conversa:

Miquel Vidal Artigues, retratat a Felanitx pel Mut Maceta en els anys 30 del passat segle.

28

Presentació i infantesa.

Vaig néixer dia 4 de juliol de 1916 a una casa a fora vila des Pinar de Son Dimoni, una casa de Can Sull, devers Cas Concos. Mon pare era Miquel Vidal Contestí de Can Beu, de la Costa, eren tres cases aferrades que se deien Can Beu -per això abans a mi me deien en Miquel Beu- i mumare Miquela Artigues Valens de Can Sull. Jo tenia una germana major, Catalina, després vaig venir jo i després de jo es meus germans Tomeu, Andreu i Julio, s’únic que queda en vida a part de jo, i que en realitat no nom Julio sinó Joan. Mumare va fer de dida a una nina d’un senyor de Sóller i quan nasqué es meu germà petit aquest senyor, de nom Julio, tenia interès que aquest nin fos anomenat així. A part, tres germanes més moriren molt petites, una de tres dies i ses altres un poc més grandetes. Vaig conèixer tots es padrins i padrines, però tenc poca memòria d’ells ja que moriren que jo era bastant petit. Record millor es padrins de Can Sull, de Cas Concos, principalment de quan hi anàvem a matances.

Vaig anar a escola sempre a ca Don Mateu Menut, a Cas Concos, una casa a sa sortida des poble cap es cementeri. Record que jo anant a escola no vaig aprendre gaire, a pesar que així mateix hi vaig anar fins a dotze o tretze anys; sí que és vera que de vegades vaig rebre qualque clotellada; no era gaire aprenent. Un des millors amics era en Miquel des Figueral, que encara és viu, i també era molt amic d’en Jaume Gató, es gendre de l’amo Andreu Bet. Una monja cega, que li deien Sor

A l’etapa del Servei Militar, que va complir a Intendència.

Bonaventura, se’n cuidava de mostrar-nos ses oracions, anàvem a doctrina i mos preparàvem per sa Primera Comunió.

Els primers anys de feina.

Com era normal en aquell temps, tot d’una que vaig haver acabat s’escola ja vaig trobar feina a ca nostra: plegar figues, plegar ametles i totes ses feines des camp que podia fer un jovençà. A part de fer de pagès, també vaig fer de fuster a Can Granot a Cas Concos i de barber a Can Puça, també a Cas Concos.

El servei militar.

Puc dir que vaig dur sort ja que no me va tocar anar a sa guerra. Es temps de sa Guerra Civil jo vaig fer es servici forçós a Palma, per sorteig me va tocar a Intendència en es carrer dels Socorrs, on sempre vaig estar des de sa instrucció fins que me vaig llicenciar cinc anys després. En es principi hi anava amb bicicleta, però llavors vaig comprar una mota d’estraperlo retirada, que no tenia papers i que anava amb corretja, no amb cadena. M’avisaven que si sa Guàrdia Civil m’agafava podia tenir problemes; només hi vaig anar tres vegades amb mota a Palma, s’encalantia molt i m’havia d’aturar pes camí i acostar brots de mata en es bloc. Sa qüestió és

que un jove la me va demanar i li vaig vendre, ell la volia per ses rodes ja que havia de fer un cabriol. Amb sos doblers vaig anar en es taller Can Maimó a Ciutat perquè me fessin una bicicleta nova i vaig pagar per avançat ja que no volia dur es doblers en es quarter. Me vaig poder llicenciar perquè érem tres germans que ja fèiem es servici, jo i es dos més petits, en Tomeu i n’Andreu, era lo que se deia llicenciar-se per tres germans. Si no hagués estat per això encara hagués hagut de complir un parell d’anys més.

Noces i vida en Es Rossells.

Sa que va ser sa meva dona, al cel cia, Francisca Vidal Barceló des Rossells, jo ja la coneixia de petit, de quan anava a costura i també de quan vaig anar a fer de fusteret per Cas Concos. Anava a festejar amb bicicleta i es cap d’un temps mos va casar es capellà Gallet a Cas Concos l’any 1944; vàrem fer es refresc en es Cafè Nou, hi va haver ensaïmada i xocolata i poca cosa més.

Sa senyora des Rossells tenia una casa a Palma, mos va donar sa clau i després de ses noces vàrem disposar d’aquesta casa uns dies, era en s’estiu. Vaig posar una fusteria aquí a s’Alqueria Blanca i vaig fer de fuster devers un any en aquesta mateixa casa que he viscut fins ara. Es meu sogre estava en es Rossells i mos va dir per anar a estar amb ells i fer feina allà. Vàrem decidir anar a es Rossells ja que aquí a s’Alqueria no teníem gaire feina.

Allà, en es Rossells, que és una finca de 360 quarterades que està dins es termes de Campos i Felanitx, feia totes se feines de pagès que es presentaven dins sa possessió: llaurar, sembrar, segar, batre. De collir ses ametles mai mos ne vàrem cuidar, sa senyora cercava altra gent.

També tenien porcs, vaques, bous, egües i altres animals.

Es meu sogre primer va ser es majoral i llavors s’amitger.

Sa meva dona era filla única i per aquest motiu també mos tocava un poc anar a estar en es Rossells ja que es meu sogre no tenia ningú més. A partir d’aquests anys jo ja no era en Miquel Beu, tothom me coneixia com en

Equip de futbol del Cas Concos, any 1936. Acotat, darrera la primera línia, Miquel Vidal “Beu”.

29

Miquel des Rossells i encara ara. Vaig estar dotze anys en es Rossells. S’únic fill que vaig tenir, en Miquel, va néixer estant allà, l’any 1945.

De Cas Concos a s’Alqueria.

Després d’estar dotze anys en es Rossells, es meus sogres i noltros tres venguérem tots cap a s’Alqueria a viure a aquesta mateixa casa on hem estat fins ara. Aquí a s’Alqueria vaig seguir fent de pagès per fer totes ses feines des camp; també teníem tres vaques i qualque porc. Sempre vaig tenir més interès per ses vaques que per altres animals. Sobretot sempre m’han agradat molt ses bísties: muls, mules, egües, cavalls i tot això. Per exemple, mai me n’he cuidat d’ovelles ni he estat cap entès amb ovelles. En es Rossells sempre hi havia hagut un pastor i ell era s’encarregat.

Vaig comprar aquests anys una altra mota, una Peugeot com sa de ca l’amo en Llorenç. Es meu germà me va aconsellar comprar abans una Peugeot que una Ossa; per fer tirades llargues s’encalentia molt i la vaig vendre a en Toni Marimon i ell també aviat se’n va desfer. Es primer cotxe que vaig tenir va ser un Ford. Vaig adquirir es carnet amb una peça de formatge. Coneixíem un senyor de Palma i es meu sogre li va dir que havíem de comprar un cotxe i es carnet, ses dues coses, ja que Fotografia de noces de Miquel Vidal i Francisca Barceló, any 1944.

El dia de la 1a Comunió del seu fill, Miquel Vidal Barceló.

30

jo no havia estudiat gaire i no sabia sa teòrica. Aquest senyor va avisar s’examinador, me va fer dues preguntes senzilles, les vaig sebre i ja vaig tenir es carnet. Després d’una partida d’anys vaig vendre es cotxe en es sogre des Molls de Cas Concos, en Sarraller de Campos. Més tard vaig tenir un Seat 600 i vaig menar cotxe fins fa devers quinze anys.

El futbol.

Sempre, ja de nin, me va agradar molt es futbol.

Més tard, quan feia es servici, que venia de Ciutat, es diumenges abans d’arribar a ca nostra m’aturava a pegar coces en es camp de futbol de Cas Concos, que estava venint de sa banda de Campos un quilòmetre abans d’arribar en es poble. Amb el Cas Concos vaig jugar bastants de partits i aquí a s’Alqueria també vaig venir a jugar un parell de vegades, en es camp de ses Teuleres, darrera Can Xorret; sempre solia jugar de defensa dret.

Record que de vegades va fer d’àrbit en Taconer.

Eren ets anys que el Gimnàstica de Felanitx tenia un des millors equips de Mallorca i vaig anar de vegades en Es Torrentó a veure’l jugar; record un porter del Gimnàstica que li deien Moragues. No he estat mai cap fanàtic dets equips de sa península però sempre he tengut simpaties pel Barcelona.

Aquí a s’Alqueria sempre m’ha agradat molt anar en

En el camp de futbol de sa Teulera, el mes de gener de 2012.

es futbol i fins ara aquest darrer any no havia fallat mai a sa Teulera. Darrerament es que me duien amb so cotxe ja no hi poden anar i per això jo ho he deixat un poc.

També hi vaig anar bastantes vegades amb en Toni des Pujol, que va morir.

Vida actual, salut i aficions.

Es meu entreteniment és encara anar per sa bovera i culejar amb una cosa o s’altra. Si he d’agafar uns gavilans per cavar un poc, o fer una feina o s’altra no em fa vessa.

Sempre m’ha agradat molt perdre temps amb sos arbres que fan fruita, hi he dedicat moltes hores i ara encara ho faig. Ara tenc esment a un parell de parres i hi perd temps per d’aquí uns mesos poder menjar raïm.

Sempre he estat molt caçador, ja d’al·lot: parar beurades, amb so ca i altres modalitats. Una temporada que no tenia ca, l’amo Andreu Bet tenia una cussa i una vegada la me va deixar. Aquesta cussa venia amb jo a caçar un pic sa setmana, es dissabtes, i va arribar un moment que ella tota sola, cada dissabte s’entregava

a ca nostra per anar a caçar, no importava anar-la a cercar.

Es caçar i sa terra ha estat lo meu, lo contrari que la mar ja que mai he estat pescador. Així mateix sé nedar i ho trob estrany ja que la mar mai me va estirar. Per ventura es darrers pics que vaig nedar va ser dins es safareig de na Martina.

Puc donar gràcies a Déu de no haver tengut mai malalties, ni un grip, ni una rompuda de cap òs, ni operacions, exceptuant una de catarates fa uns anys. Per llegir sí que he de menester ulleres, però per mirar enfora sempre m’ha anat bé sense ulleres. En es meus 97 anys de vida, mai he hagut d’emplear gaiato, supòs que a l’instant serà hora.

Una vegada vaig tenir una petita topada però no va ésser res; anàvem amb bicicleta amb en Joan Marranxa a ses beneïdes de Sant Antoni des Carritxó, venia un cotxe de Felanitx, un cavall d’aquells se va fer por, va envestir i noltros vàrem rebotir damunt es cotxe.

En Joan va haver d’anar en es metge però a jo no me va passar res.

Actualment, me solec aixecar a les vuit. Si fa bon dia me’n vaig fins a Son Rossinyol a caminar un poc. Es dimarts, dijous i diumenges vaig una estona en es bar.

Vaig un parell de vegades a sa bovera, dón aigua en es cans i faig altres coses. Fa cosa de dos mesos, en Joan Marimon me deia que ell anava a Consolació a peu. Jo ho vaig voler provar i hi vaig arribar, vaig pujar pets escalons. .........................

I amb aquestes paraules donàrem per acabada l’entrevista. Li agraïm l’amabilitat amb què ens va atendre per contar totes aquestes històries, a la vegada que li desitjam salut i molts anys de vida.

31

República de llibres

Can Blai i en Rosselló-Pòrcel. Cosa de poetes

Secció a cura de Domènec Almerge

Fet històric i reivindicatiu en l’obertura oficial del nou Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet.

El passat divendres, 10 de maig, va tenir lloc la inauguració del Centre poètic dedicat al nostre lletraferit santanyiner, Blai Bonet. Aquest centre està ubicat al segon pis de la casa de cultura, “ses Cases Noves”.

I després el 4 de juny vam tenir un acte molt emotiu amb el recital de poesia que va tenir lloc en aquest centre, amb motiu de la inauguració del XV FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA , presentat pel poeta Biel Mesquida, i ha comptat amb un recital dels 13 poetes participants que provenen de diversos països. Aquesta nova edició del festival està dedicada el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, del qual enguany es commemora el primer centenari el seu naixement.

qui era BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Els poetes del Festival de la Mediterrània pogueren conèixer l’obra de Blai Bonet i la importància del seu llegat en una visita llampec a la Vila.

Per Pau Vadell Molts haureu sentit parlar de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i potser no us heu detingut gens a veure qui ha estat? Fou un professor i escriptor mallorquí que va nèixer a Palma el 1913 i morí molt jove al Brull del Montseny, prop de Vic, l'any 1938 als 24 anys.

Tot i així pogué escriure un parell de llibres de poemes —Nou Poemes, Quadern de Sonets i Imitació del foc— que avui són considerats dels més bells que s'han escrit mai des de Mallorca. Principalment es coneix el poema “A Mallorca durant la Guerra Civil” on, sense entrar en detalls escabrossos, ens parla de la realitat de por i violència descrivit-nos el paisatge.

Fou un estudiant brillant —deixeble de Carles Riba i Joan Coromines— que clavava les paraules exactes on calgués, feia traduccions perfectes i evocava imatges enlluernadores i torbadores. La seu mèrit estètic és mereixedor d'el·logis, sobretot pel que fa a la recuperació de lèxic i expressions líriques de caire barroc en un moment difícil lingüísticament a causa de la guerra. Recentment l'Editorial Moll n'ha fet una nova edició de l'obra poètica completa; Maria del Mar Bonet ha fet un recopilatori en CD dels poemes que ella ha cantat i el novel·lista Sebastià Alzamora n'ha fet un relat on exposa la relació d'amistat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb el també homenetjat —eren quintos— Salvador Espriu, de qui tant se'n parla. Engany però, hi ha moltes celebracions i no hem d'oblidar el poeta M.Villangòmez, poeta d'Eivissa, de qui també Viena acaba de publicar la seva poesia completa. Bon vent i barca nova!

32

No ens volem acomiadar dels nostres lectors sense abans recomanar-vos una lectura de mini contes d’una autora barcelonina, que fa temps que roman a Santanyí, i aquesta primavera es va estrenar amb la publicació del seu primer llibre, Fisuras en el aire .

El qual va ser presentat a la nostra vila el passat 4 de maig, de la mà de J.Jesús Camargo i Miquel Sbert, aquests donaren la seva visió sobre el llibre i l’estil d’Araceli que lloaren positivament.

Fisuras en el aire és un conjunt de 102 microrrelats on Araceli Esteves intenta representar els cruis pels quals es connecten les distintes realitats. Per a l’autora, la frontera entre la realitat i la fantasia, entre la vigília i el somni, entre la vida i la mort, entre la dimensió coneguda i les desconegudes és molt prima…

Aquests contes els podreu trobar en llengua castellana a la nostra biblioteca de Santanyí.

En Miquel Manresa presenta els Vins de son Alegre Per J. Rigo i J. Vallbona

En Miquel Manresa Vadell, de can Taconer, presentà el passat diumenge 23 de juny en el bar Sa Picada de Santanyí la varietat de vins que produeix a la finca Son Alegre. A partir de les 18 hores d’aquest diumenge una multitud de gent: amics, parents i afeccionats al vi, va poder assaborir la col·lecció de vins que presentava.

Un complet bufet de productes elaborats a set forns del terme de Santanyí, i formatge des Llombards va servir per acompanyar el tast d’aquests vins. En Miquel és un ferm defensor del producte local.

En Miquel ha volgut que el noms d‘aquests vins sigui un homenatge als que ens han precedit en la Mallorca que ara vivim. D’aquesta manera té un negre merlot de la collita del 2010 que du per nom Son Alegre, la finca de la vinya. Llavors té un altre negre petit verdot, també del 2010, que té per nom Padrí Toni, en record dels seus dos avis que compartien aquest mateix nom, així com tots als nostres avantpassats per la feina feta als nostres camps que per subsistir en varen fer un jardí. Ses Puntetes, un rosat coupage de cabernet sauvignon i sirà de 2012, que és un homentage a l’antic nom de la costa calongina, avui Cala d’Or. I el blanc, de malvasia chardonnay 2012, que té per nom Es Pontàs l’emblemàtica roca foradada de Santanyí. La seva idea és cada any posar noms diferent a

En Miquel explica les varietas i particularitats dels seus vins.

cada vi i collita per homenejar la nostra avior. Els negres rebran noms de l’interior del terme i els blancs i rosats de la costa santanyiera. Na Laura Doval va fer els dibuixos de les atiquetes de cada vi.

La presentació va significar un gratificant èxit per en Miquel Taconer; li hagués agradat convidar més gent però l’espai i les botelles tenen uns límits. Així mateix està molt content per l’ajuda rebuda per la propietària del bar Sa Picada i a Gori Suau, membre del grup de tastadors de vins de Santanyí, Gourmets.

Aficionats del vi i amics gaudiren d’un horabaixa alegre amb els vi d’en Miquel Taconer.

33

Lene Schneider, Josep Costa i Francesc Macià Per J. Vallbona Al número 150 Wolfgang Kliegel ens oferí un magnífic reportatge sobre Lene Schneider. En Wolfgang va fer una exhaustiva recerca sobre aquesta artista que en Pep Costa presentava com una de les sòcies fundadores de Cala d’Or. Aquest reportatge fou presentat a la XIV edició dels premis periodístics Premsa Forana de Mallorca i obtingué el primer premi. Dies i Coses està doblement agraït a aquest químic alemany esdevingut periodista català, per una banda, per publicar per a nosaltres aquest magnífic reportatge, i per altra banda, pel premi que això ens ha suposat.

En aquest reportatge ell deia: “La pintora, escortada per l’escriptor i company de viatge, Bernhard Kellermann, també va visitar el llavors president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, el qual va retratar, com ella mateixa contava en una entrevista.” Posteriorment ens ha aconseguit informació gràfica d’aquest esdeveniment i aquí la vos mostram. Aquesta fotografia va aparèixer a “El Día Gráfico” de Barcelona el 20/10/1932. Al peu diu “En el Pati dels Tarongers de la Generalitat,el President, en Francesc Macià, amb la pintora

Wolfgang Kliegel ens ha descobert un personatge de la història de Cala d’Or.

austríaca la senyora Schneider-Kainer i el novel·lista alemany el senyor Bernhard, durant la visita que aquests dos li feren per complimentar-lo. (fot.

Domínguez)” Francesc Macià és un dels personatges més determinats del nostre país, de la magnitud de Mossèn Antoni Maria Alcover, tot i que la seva activitat, política, se centrà al Principat de Catalunya, a diferència del manacorí que en llur activitat, cultural, no deixà un pam de terra de la nostra nació. La historiografia nacionalista espanyola

La imatge que W. Kliegel ha recuperat de l’hemeroteca de ”El Dia Gráfico” de Barcelona, amb Lene Schneider, i Francesc Macià.

34

Portada de l’Esquella de la Torratxa (1923) on Picarol mostra el seu suport a Acció Catalana de Rovira i Virgili.

l’amagà durant el franquisme i l’ha menystingut o ha tergiversat la seva figura des de les seves trones mediàtiques. Però el temps posa cadascú al seu lloc, com podem veure aquests dies, la idea de Macià, al manco al Principat, és més viva que mai.

En una visita que vaig fer a Eivissa fa més de deu anys em vaig topar amb Bernat Joan, qui posteriorment fou eurodiputat per Esquerra Republicana i parlant de Cala d’Or i del seu coterrani, en Josep Costà, m’explicà que aquest en la seva època de dibuixant a Barcelona havia estat un home pròxim a Esquera Republicana de Catalunya.

El 2001 na Sonya Torres Planells publicà la biografia sobre Don Pep Costa, “Josep Costa Ferrer Picarol (1876-1971) Un dibuixant eivissenc i el seu temps”.

En aquesta biografia ben documentada i il·lustrada Sonya Torres explica la història de la trajectòria de Costa com a dibuixant i la crítica política que fa, així com mostra les seves simpaties. Costa no amagà el seu suport a la causa catalanista i d’esquerres.

Diverses il·lustracions demostren com el fundador de Cala d’Or no amaga aquesta simpatia a l’antic coronel de l’exèrcit espanyol esdevingut líder d’independència català. És interessant constatar la relació directa o indirecta que aquests dos fundadors de Cala d’Or varen tenir amb Francesc Macià, líder del catalanisme independentista del Principat de Catalunya. I no costa gaire pensar que el que avui passa no és simplement per una crisi econòmica, que hi és, sinó també que això ha covat més d’un segle.

Portada de l’Esquella de la Torratxa (1931) on Picarol dibuixa Francesc Macià amb batuta i posat de director d’orquestra amb un peu que diu. El bon director.

35

Gràcies, Pere Per Jaume Vallbona Quan vaig veure que la teva col·laboració no havia arribat mitjan mes de juny ja vaig tenir mig mal pressentiment. Telefon a ca teva i no hi ha resposta, i tu no et movies gaire. “Xisco, això no m’agrada” li vaig dir a en Xabec. La darrera conversa que havíem tengut quan et vaig dur la DiC 154, havia estat interrompuda i suspesa per un atac d’ofegor que no et deixava alenar, em pregares, amb senyes, que me n’anàs, i jo un poc regirat ho vaig fer. Mitja horeta després de la cridada sense resposta, em trob amb en Xisco Sirer, el teu parent calongí, a la coral per cantar a les confirmacions i li deman si sap res de tu. “No està gens bé, és a l’hospital; mon pare ha anat a veure’l”. Dilluns en tornar de la feina na Maria Josep em diu amb cara trista “En Xisco Sirer ha telefonat ...” i vaig endevinar allò que havia dit en Xisco.

No explic tots els pensaments i sentiments que em vengueren al cap. Però hi ha unes quantes coses que sí vull dir. Quan érem companys de claustre, en arribar a l’escola, el primer que havia de fer era venir al teu despatx, allà on et vaig fer aquesta foto que han encapçalat tantes de les teves històries, no sé si per dir-te bondia o perquè em donassis un bon començament de jornada. Sempre sabies veure el caire còmic a la tragèdia quotidiana que és viure en un món plagat d’egoisme, falsedat i justícia ben torta. Sí, segur, era una visita interessada, jo venia a cercar la rialla i el bon humor que tu podies donarme amb les teves observacions i interpretacions de les darreres noves. “I si no podem riure un poc, que mos queda?” en digueres en més d’una ocasió. En sortir del despatx, després d’aquell alè que era aquella breu conversa, ja podia envestir al jornal.

Un dia d’aquell any rodó, el 2000, t’oferires per col·laborar amb aquesta publicació i fins el número anterior. Ara omplim les teves pàgines amb aquest recordatori, havies començat qualque cosa per aquest número? Ben segur que sí. Al llarg d’aquests anys havies fet una colla de seguidors dels teus escrits, tu només en coneixes uns quants, que cercaven en els teus textos, sempre acompanyats del seu dibuix, aquella alenada que ens permetia riure’ns de les nostres misèries humanes.

El teu humor sa, irònic, felanitxer, caricaturitzava les nostres pardalaries humanes, i era una manera de tractar aquelles coses que, normalment quan en parlam, ens emprenyen i ens indignen. El teu punt de vista li treia ira als fets però no la indignació. Sempre encoratjares aquesta publicació, “No ho deixeu al·lots!”. I ara tu ens has deixat. Ara amb en Jaume Rosselló deveu tornar fer de les vostres. Però, Pere, moltes gràcies per haver-nos alegrat tantes vegades amb el teu humor i amor. Moltes gràcies, Pere.

36

En Pere a la secretaria del CEIP Joan Capó un matí qualsevol.

Les històries que en Pere ha publicat a DiC En Pere va publicar el primer conte a DiC en el número 77 que corresponia al juliol-agost de l’any 2000. De llavors ençà només una vegada no apareix la seva història, el núm. 95 del juliol- agost del 2003. Aquí teniu la relació dels seus 77 contes, el seu títol i el corresponent número on aparegueren.

77 – Sessió benèfica 78 – Els ordinadors lleven molta feina 79 – La sopa hostil 80 – Currículum mortis 81 – El clam popular 82 – Què volen aquesta gent...?

83 – Faves comptades 84 – En Perkins dels orgues 85 – Can Centella 86 – L’home del peduncle esgarrifós 87 – Simplement, marquèting 88 – Savoir fer 89 – Telepencos 90 – Sempre ens quedarà París 91 – Per una grapadeta de prunes 92 – Repàs 93 – Anestèsia local 94 – El cas del ‘senisero’ 96 – Els signes del temps 97 – Pregó (amb banda senyora i prepaganda) 98 – O comandes o pagues 99 – La intenció era bona

100 – Desllorigament 101 – Totes les maces fan mal 102 – Assossegadors professionals 103 – Un consol de bístia 104 – Cucs de sedes 105 – En Ladino i la pellarofa meravellosa 106 – Cerqueu i trobareu 107 – El carrer 37 oest 30 108 – Ha vingut molt just 109 - Bullidures de rave 110 – No us deixeu tocar els barbs 111 – Defecte de forma 112 - El catàleg 113 – Psicomotricitat 114 – Enguany toca aquí 115 – l’estudi de la poquedat 116 - Interès compost 117 – Olis pesats 118 – Recompte 119 – S’arreglarà 120 - Encara hauré duit sort 121 – La complexitat de la transmissió del moviment 122 – Diguem-ho sense paraules 123 – Catàleg de glecs-glecs 124 – La més rotunda rotonda 125 – Un llumeret blau, ja hi arribarem si ha deu plau 126 – Grescos frescos 127 – Consulta professional 128 – Empiular-se 129 – L’alternativa 130 – Infaust fantasma 131– S’ase s’ha mort de rialles 132– Poc a poc i bona lletra - No lleu (premi accèssit Bellver) 133 – Don Key Carril 134 – Digital terrestre 135 – Perquè qui no en té en cerca 136 – Ngongo –Ngongo 137 – A ca una puta n’Albons 138 – Duplicat a can Brou 139 – El final de la cova de la Fi 140 – Carta del rei Gaspar a son pare dels Reis 141 – Segona fase d’una recerca subtil - M’enerva (dedicat a l’estrella mostrejada Tomeu Pou) 142 – Upercut & Addenedum 143 – Panxada orba 144 – Jópe amb en Jo Nas 145 – A vegades és millor fracassar 146 – De com feien figa els grecs 147 – Big banc 148 – Qui mono que és aquest nonou 149 – Silicossi 150 – El món i la bolla 151 – El menovell de l’Ibex 152 – Capicua 153 – Capacalalaparé

Minuts, segons....

Per Jaume Serra POBLE MALLORQUÍ, ON ETS? FINS QUAN COMPORTARÀS? Comportaràs, què? Doncs que, uns quants mallorquins nadius, altres, vinguts de fora i, benvinguts siguin i pel que em pens saber, benvinguts són. Ara, partint del principi universal de drets i ... deures de tots quants volen viure a una societat civilitzada, unida a la qual tothom s’hi senti bé, i, a una terra, lloc, país concret que té des de fa segles una cultura pròpia, una llengua materna, per exemple, per a nosaltres, no fa el mateix sò, dir “Te quiero” o dir “T’estim”. Els mallorquins hem de respectar i estimar els que vénen de fora i no tenen la mateixa llengua que nosaltres, sigui la castellana, l’anglesa, alemanya i cap espanyol s’hauria de negar a acceptar que el basc i gallec, com també el català que és la nostra la pròpia d’aquí són llengües espanyoles. Sinó, digau-me, vosaltres, els no sé quants milions d’espanyols que no tenim per materna la llegua castellana, digau-me si no som espanyols igual? ESPAÑA LA MADRE PATRIA?!

Fa segles que “La Madre Patria” ha perseguit les filles no castellanes, de llengua s’entén, ha fet tot el possible per a matar-les, (i ho dic sense rencor). Suposem que Espanya perdés les llengües perseguides, i encara ara menystigudes, no seria això empobrir el país culturalment i en drets?

I ara diré una blasfèmia cultural i científica: les llengües no existeixen. Són les persones que generen, les canten, les resen, les embelleixen i les PARLEN, LES CONVERSEN. La llengua és inseparable de la persona. Matar una llengua és matar un POBLE. Quin poder té dret a fer aquet genocidi?!

Teniu-ho present els “espanyolistes”, fonamentalistes. Llegiu el que diu el DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA publicat per la Real Academia Española, del valencià, baleà (quina pena!), i de la Franja de Ponent (Quin monstre, culturalment, científicament i socialment considerat). Si hi ha governants que, governant així, es pensen que els podem aprovar, que hi van d’errats. Què vol aquesta gent? Què cerquen? És això governar pel congrés cultural i el respecte entre les persones diferents?

37

En defensa des nostro caminer Per Joan Marines No m’agrada esser crític però avui ho seré i de pas ho firmaré cosa que no ha sabut fer sabent que proves no té i vol embrutar es caminer en nom d’un partit polític.

En Pere està emprenyat aposta arrissa ses celles qui li ha mogut ses abelles li vull dir que està errat.

Si està tan informat falta mostrar es retrat que mostri que ha passejat dins sa furgoneta ovelles.

Aposta ho he de dir que me sembla un delicte que ho sàpiga qui ho ha escrit que això no ha sortit de boca d’un sortarrí.

Aquest escrit des diari mos ha caigut molt endins jo voldria sabre quins deuen ser aquests sortarrins que han fet aquest comentari.

Però si duen sa cara neta els ho dirà es mirall en Pere és un tipo “guay” en sa vida no ha duit mai ovelles dins sa furgoneta.

No estic per moure guerres ni a ningú tirar es mac vos poden posar dins un sac tant ses dretes com esquerres.

Vos daré una opinió que està molt arrelada me sembla una pardalada ja que de cada vegada mirau qui ho pot fer pitjor.

38

Aquest escrit de s’altre dia mos arribà molt endins que es caminer en es sortarrins emprenyats a tots tenia.

Que de sa furgoneta se servia per passejar ovelles cada dia aposta li demanaria si té collons qui ho escrivia mos sabés dir-mos quins.

Hauríeu d’anar poc a poc i tornar sa paraula enrere tot es poble a la carrera per sa honorabilitat d’en Pere posarà la mà en es foc.

Pens no vos varen votar perquè venguéssiu a posar ronya si voleu tirar una conya no la vos vendré a frenar però vos heu d’identificar ja sé que vos costarà ja que en política no hi ha es sentit de sa vergonya.

En Pere ho passà fatal quan llegí aquest escrit sense proves l’han ferit tota sa vida ha complit amb qualsevol partit li donava ben igual.

Aposta li afegiria que pens que heu fet pardal ja que ell se sent fatal essent s’empleat municipal que més sua sa camia.

En Pere diu no em sent bé tenc por me pegui un atac en tots es politics me cag des primer en es darrer sa política és un merder tant PSOE com PP els pos dins es mateix sac.

Agostar conyes i dois sabem que és mal de coure de tant en tant no en puc moure barrinats tenc es genolls flastoma, sua, pantaixa sempre d’hora és en es tall emperò en Pere mai ha volgut tenir sa baixa.

En Pere vol demostrar que s’honra és sa millor eina si fora d’horari fa feina si és pes poble no cobrarà.

Pens que persona més noble com ell no en podeu trobar ja que sempre a punt està a s’hora de col·laborar en benefici des poble.

Fa temps ell ha de combatre amb problemes de genolls el que vos dic no són dois fa feina com tres o quatre.

Pere has d’estar segur que tothom t’obrirà sa porta no ha dat mai passa torta i tota sa gent de s’Horta sé ben cert està amb tu.

A posta demanaria a n’aquesta puta gent que de tu parla malament demostràs que és tant valent de dar sa cara qualque dia.

Si sabíeu dar sa cara i vos sabéssiu disculpar se podria oblidar aquí sabem perdonar a s’Horta no hi ha gent rara.

Deixau es “traque” de gala i es fet de prepotents en politics no hi creim gens tots ja semblau ferits d’ala barallau-vos dins la Sala no maltracteu innocents.

Que es barallin es partits a mi m’importa molt poc en que no treguin cap enlloc no poseu dins aquest foc els innocents o petits.

Jo no estic per debatre els insults que vos tirau ningú sap a on anau cap problema arreglau l’únic que demostrau que lo vostre es diu teatre.

No és or tot el que lluu diu un ditxo popular si voleu denunciar s’anonimat no servirà proves heu de demostrar si no n’hi ha ho teniu cruu.

Denunciar és delicat si sa consciència no és neta no es pot anar fent s’aleta si no s’ha identificat en Pere se sent maltractat i per demostrar que és honrat a sa justícia ha proposat fer s’ADN a sa furgoneta.

No vaig en pla de bravetgera a s’Horta hi ha bo i dolent com per tot no és diferent emperò per bona gent no en trobareu com en Pere.

Tir sa capa a n’es bou i vos diré el que sent s’ha guanyat un monument mirant lo servicient que és el nostre Pere Alou

Un devot de Consolació Joan Vallbona Jo partia de s’Alqueria amb tota sa il·lusió d’anar a Consolació cada dia, cada dia.

Passava pes Pou del Rei ‘gafava es Camí des Marge, perquè hi ha un poc d’avantatge si puges pes Camí Vell.

A sa Creu, en arribar, hi ha una mata a sa vorera, i un gaiato que m’espera per tenir més bon pujar.

Quan jo puj per s’escalera no m’atur a descansar, així tenc més bon comptar tots es escalons que hi ha: dos-cents trenta-dos n’hi ha de dalt fins a sa gravera.

Quan ja som a dins sa clastra més escalons encara hi ha; a l’església he d’entrar amb so capell amb sa mà perquè vull ‘nar a visitar la nostra Mare estimada.

Verge santa del Roser, hermosa com la Rosa Mística, vos encoman la meva vista: ja fa temps que no hi veig bé.

Vós sou la Porta del Cel, vós sou sa claror del dia, vós sou Mare de s’Alqueria, vós sou la nostra alegria, sou més dolça que la mel.

Voldria, Mare de Déu, poder venir cada dia: un poc de jardí vos faria, molts de rosers sembraria i també molts de clavells, regaria tots es ramells i sa clastra agranaria.

Una pica posaria amb aigua pes aucellets, recordant aquells ninets que moren de set cada dia.

En es govern li diria que els doni aigua i menjar, que Déu el pot castigar, si fos jo sí que ho faria.

Amb cadenes el fermaria que no pogués escapar; sense beure ni menjar jo tot sol el deixaria, de fam i set moriria; pentura s’acabaria tanta pobresa que hi ha.

Primavera 2013

I Vet aquí sa darrera i preguem pel sendemà tot s’Horta amb tu està ses gràcies te volen dar per sempre poder comptar del fantàstic caminer Pere el teu amic que t’espera en el setze Cala Ferrera si mai m’has de necessitar.

39

Placeta de la Canal

De bell antuvi, “La vida en rosa” a la mà Per Miquel Pons

Se ret el silenci, el vent de tardor senyora del port la melancolia. B.V.T. Difícilment m’adon dels actes culturals que anuncia el tríptic oficial. Si no tingués un interès desmesurat per qualsevol manifestació en defensa de la condició de poble, la seva història, la seva llengua, l’obra dels humans ja sia sobre la pedra, el fang, el paper, el llenç esdevingut art sense diferències, els llibres: de narrativa, de poesia, da música, d’història... seria algú essencialment diferent del que som.

En aquest cas concret arribà a la posada una tarja, per doble vincle, anunciant la presentació de la segona edició de La vida en rosa, (1956) de Bernat Vidal i Tomàs, mon mestre, de qui he escrit alguna pàgina sobre la vida i sobre l’obra. Però encara estic en deute amb un dels meus mestres de la vida de viure i de la vida, d’aquella, de menudències, d’intimismes, i d’aquella que pogués romandre entre les tevelles de l’existència.

A partir de la participació es feien llargaruts els dies, les nits per tornar al Teatre Principal – el vell teatret, com l’antiga plaça, espais que es lliguen al nostre mig segle enrera, indrets vinculats al temps de ser joves, un poc continuació de les roses de la vida amb la mar i els portals, com a testimonis. Quina implicació existencial tornar a “La vida en rosa”. Tornar, retornar als dies de collir les roses d’aquells rosers que creixien dins la clastra i els pètals, entre els fulls de les cartes, de na Francisca, revivien a les meves mans, perduda la color però guanyada l’essència de la comunicació.

Emparades les veus pel vellut verd de l’escenari, i la companyia de les hortènsies, escoltava les paraules curulles de la sensibilitats, cultes, reflex del magisteri de Bernat Vidal a Antònia Vicens, reflex de la filiació, admiració que Isabel Vidal proferia a son pare. Paraules i manifest venien dels extrems de la taula de treball de la vetlada. Un jove professor, Carles Cabrera, amb bona voluntat, ens acompanyà pels camins petjats pel viure i escriure de Bernat Vidal i Tomàs. Com de costum les 40

autoritats obriren i clausuraren l’acte carregat de mèrits per aquest santanyiner, que un servidor som el primer en reconèixer, avaluat per la còpia d’escrits i transmissió, mitjançant els dictats, de tot el bagatge sense diferència temàtica, depositats a les entranyes del record, amb la impossibilitat del servei de la mà.

Ni una copa de cava hagués pogut girar el meu estat d’ànim, en desequilibri. La nit d’abril era quasi tancada.

Entre niguls obscurs com l’asfalt, guaitava la lluna, sols un grell de llimona de la lluna minvant. La família i els amics de Bernat Vidal anaven abandonant el Teatre Principal amb els colors del gaudi als rostres i la fermetat a les parpelles, motivats per l’entendriment a l’entorn de La vida en rosa, que com una almoina alleujava les dolences remogudes i difícil d’ocultar. Declin per no fer comentaris. El silenci m’acompanya al vehicle i el CD m’oferta la veu d’Edith Piaf que m’emociona, com emocionà a Jean Cocteau, amb el poder de tornar arrera en el temps, en aquella nostra Cala Figuera, esdevinguda Cala Fonollar, la cala de Santa Maria de la Vinya, amb els primers estiuejants prou coneguts, presents, identificats, recordats, com el senyor Torrandell, nom d’un músic mallorquí, que amaga altre músic, el cafè dels mariners, l’Hostal dels Artistes, actualització dels Pensionats del Paular, les senyores Maria, Clareta, els

carrabiners armats, com aquells de les nits a Can Cano, de Mondragó, els picadors, els aventurers de les roques o de l’obscuritat del torrent, les contades veles llatines, l’anar a esperar els llampuguers, els pintors, els olorosos lliriets de s’Amarador. Les intimitats de la jove parisina Jacqueline i Lusico, escarabutats en certa manera, pel poderós senyor de la Rellotgeria Guamalteca, Hermínea d’en Paco, mestre Nadal. Tot deliciosament fet d’història dels estius a la Cala Fonollar, pel cronista de la Vila, senyor Planes i Planes, historiador de la història que és, i de la història imaginada amb caires de veracitat contemplada des de “la indonet terrassa”, de la “Casa del Pintor”, on el cronista i el senyor Torrandell jugaven a dominó, amb aquell silenciós de tocar-se les fitxes, com la lenta besada de les ones nocturnes, com les carícies dels joves enamorats, capítol d’un relat romàntic.

No és difícil imaginar que l’encant de la veu d’Edith Piaf, una vegada a Cala Figuera, ni la relíquia que conserv de Cala Fonollar, m’encaminés a l’estant de llibres i autors de Santanyí, per trobar, ulls clucs, la primera edició de La vida en rosa on es troba l’autèntic hortet de roses, de roses les collides al poemari de l’amic Miquel Forteza, i les altres roses, roses olorades a l’hortet del mai mustiar-se els pètals d’una vida ja sia més breu o

més allargassada, deduccions de la meva lectura, a la nit, quan els llençols amortallen el cor de ser. Tantes coses, tantes roses, devia pensar en Bernat quan encapçalà la pàgina blanca de l’edició de Raixa, uns mesos de l’inici de la nostra entrada en el Roser. Uns mots que semblen manllevats al “Cantar dels cantars”: A Francisca Bonet, que prest serà de Pons i Bonet. A tots dos fent vots per a que visquin de bon de veres “la vida en rosa”.

Bernat Maig de 57 Novament agraint tot el que fou Bernat per a nosaltres, refrescant les roses de la memòria, depositades en les seves mans. Com un exvot, per recordar la convivència a Cala Fonollar, avui, espill trencat de Cala Figuera, amb tota la significació incorpor el “sonet”: Final d’estiu, que es troba en “El viatger”.

Les notes precedents foren escrites aquest abril d’inconformisme, quan la mar, era una rebel·lió d’ones, atacant sense control la realitat ferma del roquissar, dels penya-segats, de les platges, sometent la seva realitat ancestral, quelcom semblable al temporalàs que esmicola la llengua nodrida pel pit de Roma, i encarà amb més precisió pel Mare Nostrum, que enamora.

Quina inquietud, quina ràbia, d’aquella mar nostra, encabritada fins embolcallar amb l’abraçada Des Pontàs, més semblant a una barqueta de suro, que l’arc de la història virada dels segles.

Cala Figuera 2013 Sant Joan i els clavallers de set colors

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740 41

Tot so l’any a s’Alqueria Blanca.

JUNY Per Miquel Pons

Resta vençut mig any, estam a l’equador de 2013. Dit d’una faiçó planera s’ha dedicat al mes de maig a Maria Santíssima i dedicaren el mes de juny a Jesucrist amb tota solemnitat recordant les solemnitats d’antany del Corpus Christi i Cor de Jesús.

Estimat lector, molt enfora roman la meva dèria de fer història, la història de s’Alqueria Blanca. Amb això no vull dir que no suri alguna nota de caràcter històric, o festiu, o costumista o relacionat amb les cançons del camp, feines feixugues del camp i pel mateix motiu un servidor escolt de tant en tant el CD, recull de la cançó de tot so l’any i com a testament de la vida que era definitivament cantada, per la veu dels nostres amics, que si ens llegaren la munió de sons, molt lluny de la declaració repetida que els nostres vells, llavors joves i amb veu estil no havien volgut que “les robassin sa veu”. Si és cert o mentida, l’herència de les seves veus i la riquesa de les seves cançons i tonades les servaren els seus néts per entendrir-nos en vida de les nostres vides.

He dit que no em manifestava com a historiador i és una raó a mitges perquè la història és vida, i la nostra història recopilada entre els arxius i els parlars dels meus familiars i vells amics, la trobareu a les publicacions de Sant Roc, ensems del 26 o del 16 d’agost, dels anys del Senyor, a les notes històriques de l’ésser com era la nostre, la meva, s’Alqueria Blanca.

A vegades el silenci parla.

Pertany a la història del temps, la dita “pel maig, a segar vaig”, o “pel juny, la falç al puny” i aquelles renoueres màquines de segar, que entorpien l’assistència a l’escola al pis de Can Marranxa, lloc escolar que alternava amb l’altra escola, perquè la futura escola nova, anys i panys, sols era uns murs 42

de formigó dels terrenys de ca m’àvia “camàvia”.

La contemplació de tot so l’any a s’Alqueria Blanca, s’ha vist desplaçada per una introducció, tal volta necessària i urgent, no he deixat arraconades les festes de juny. Per llei oficial i política, ha perdut el seu caràcter la solemne celebració, la dualitat religiosa-social, deixant una enyorança, un record, l’obligat servei a la moda de vestir, d’enterrar certs costums ancestrals. És el moment d’esmenar una equivocació, el mes de Maria no s’iniciava per l’Ascensió. Tot al contrari, finia el dia de l’Ascensió, un dels dijous que faria ombra al sol “lucía más que el sol”.

El fet de pujar al Pare etern, el fill humà del fuster Josep i madona Maria, té poques representacions dins les arts: alguna pintura, com el retaule de la capella de Son Catlar, alguna escena present a la Passió d’Oleza, algun gravat del Déu humanitzat, embolcallat per un núvol que amagava la transformació de l’home en la segona persona de la Trinitat. A una classe d’Història de l’Art, em preguntaren si quan s’alçà deixant la terra s’havien guarit els forats dels claus a mans i peus i cicatritzada la ferida de la llança, fontinyol de sang.

Tornem al Corpus - està mal dit el Corpos - a s’Alqueria. La festa es troba senyalitzada, especialment des de l’església de 1850. No obstant això, el 1803 es posà la simbòlica pedra del primer horatori. La durada festiva del dijous lluminós fins el trasllat al diumenge següent, amb alternances en temps de l’alçament militar del general Franco.

Algunes apuntacions aportaran la realitat de la festa del Cor de Crist. Sols algunes per deixar constància de la relació i vinculació amb la festa des de l’església de 1805, amb la clerecia que la regí, fins i tot amb la presència del Dr. Jaume Riera, fins a Mn. Gabriel Mora, primer vicari i adès mossens responsables en el temps i a la circumstància. D’antuvi cal precisar que Sant Josep és abundantment anomenat Bernard Geroni diu que a s’Alqueira Blanca “ni tiene iglésia.”A l’entorn del Roser de Santanyí i el seu santoral anomena una molt petirta Mare de Déu del Roser, un altar de la Puríssima, De s’Alqueria Blanca. Sant Josep és nomenat seriat: compra, pintura, teles, quadres, corona... Tenc curiositat per una Mare de Déu,

amb el Minyó, aquest ben conservat a la rectoria.

La figura de Maria, mal repintada, presidí des del presbiteri el Mes de Maria, l’any 1958. La joia representativa del Corpus és la custòdia, elaborada per Antoni Pomar amb certa semblança, encara que molt més humil que la de Pollença. Per la diada del Corpus, la custòdia enlluernava des de l’ostensori

que s’obria i tancava lentament. Al presbiteri els domassos vermells li donaven un to calent, amb l’adreç bo de canelobres i cirials. A la bacina de la festa de l’Obra, 1864, es recolliren 63 lliures, 1 sou i 6 diners que foren destinats a l’adquisició de la custòdia sobredaurada i argentada per Antoni Pomar, per 250 lliures. El mateix argenter cuidà d’alguns adobs de la custòdia. Es podrien apuntar més elements decoratius per a les grans solemnitats com el pal·lis que es col·locava davant l’altar. I entre altres particularitats és tota una proesa el contracte amb l’orguener Julià Munar, 1820, per enllestir un orgue, nota aclaridora amb destí a un temple d’un poble de pocs habitants, però integrants a una comunitat conscient d’aidar econòmicament a Mn. Gabriel Mora per dotar d’un esplendor a la personalíssima església, deteriorat la tarda del Corpus de 1872, per ser víctima de les flames de l’incendi de la tenda real, adquirida el 1871, a l’inici del cant de vespres, causant algun desperfecte a la imatge de Sant Josep i engir de l’altar major. Sortí la processó amb el recorregut llarg, plaça de Sant Josep, carrer Major, després dedicat a Ramon Llull, el mestre de la poesia i de la paraula, seguir pel camí de fora vila ara carrer des Molins, tornar a la plaça de Sant Josep, mentre la parella de campanes sonoritzaven tota al contrada fins tornar entrar al temple amb el cant del Tedèum. * * * Impossible completar tot el mes de juny amb la festa del Cor de Jesús que apartaré per una nova avinentesa si plau a “Dies i Coses”.

Cala Figuera, diumenge de la Pentecosta de 2013

43

Plana de caça i natura

Gran èxit de la III Copa de Balears Benèfica de recorregut de caça a s’Horta Per Toni Barceló La Societat de Caçadors de s’Horta en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Felanitx, la Federació Balear de Caça i més d’un centenar d’empreses i particulars, va organitzar els dies 6, 7 i 8 de juny de 2013 la III Copa de Balears de Recorregut de Caça en favor de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i l’Associació d’Ajuda als Malalts de Càncer i a les seves Famílies de la Comarca de Llevant (APROP).

La prova, convertida ja en un referent en el calendari de tir esportiu de les Illes Balears, va comptar amb un

Un moment de la competició.

esquema de tir innovador i es va realitzar amb plats ecològics.

En conjunt, més de 120 tiradors i tiradores d’arreu de les Illes van participar a la competició i l’organització va aconseguir recaptar un total de 1.600 euros, que van ser repartits a parts iguals entre l’AECC i APROP. El guanyador absolut de la prova va ser Jaume Vicens amb 46 plats sobre 50.

El lliurament de trofeus va comptar amb la presència de Joan Escalas, director insular de Caça del Consell de Mallorca; Pedro Bestard, cap de Programes de la institució insular; Jaume Ripoll i Miquel Cladera, president i vicepresident de la Federació Balear de Caça, respectivament; Rafel Roig, tinent de batle de l’Ajuntament de Felanitx; Miquel Estade, president del Safari Club – Balearean Chapter; Isabel Got, coordinadora de juntes locals de l’AECC; Maria Adrover i Martina Ramis, presidenta 44

i secretària de la directiva de la junta local de l’AECC de s’Horta-Porto Colom, respectivament; Perfecto Acosta, president d’APROP; Joan Esteve, president de l’Associació Hotelera de Porto Colom així com Tomeu Ramis, president de la Societat de Caça de Horta, i tota la junta directiva.

Des de l’organització es vol destacar el suport ofert per la Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Catalina Soler, pel director insular de Caça, Joan Escalas, pel Cap de Programes, Pedro Bestard, pel tinent de batle de l’Ajuntament de Felanitx, Rafel Roig, pel batle de s’Horta, Antoni Grimalt, per la propietat de la finca Es Sementer Blanc i pel seu gestor, Antoni Adrover, i per totes i cada una de les persones que fan possible amb el seu esforç, participació i ajut que any rera any es pugui celebrar una tirada solidària d’aquestes característiques.

MOLTES GRÀCIES!

Lliurament de premis i parlament de les autoritats.

“Tota llegenda té un començament” El santanyiner Jaume Antoni fitxa per la marca sud-coreana Kia Per Redacció El tennista Rafel Nadal i el base José Manuel Calderón són els protagonistes de la campanya de Kia ‘Una aposta pel talent’, on apareixen acompanyats per dues joves promeses com el tennista de 16 anys Jaume Antoni Munar i l’aler del Lagun Aro Dani Díez, el jugador més jove amb més minuts disputats de la Lliga Endesa, tots dos recents fitxatges de la marca sud-coreana.

A l’acte de presentació de la campanya, els primers dies de maig, els quatre esportistes van estar acompanyats pel director de comunicació de Kia, Emilio Herrera, qui va definir la nova campanya com “una aposta per la qualitat i el talent”, fent referència a l’arribada de Jaume Antoni Munar i de Dani Díez, dues de les promeses “més importants” al món del tennis i del bàsquet.

Així mateix, Herrera va explicar que tant Rafa Nadal com José Calderón són dos dels esportistes que “millor personifiquen els valors de la marca”. “Passió, perseverança, qualitat i humilitat són bàsics tant en el nostre treball com al seu, i ells dos ho representen millor que ningú”, va comentar. Nadal i Calderón són realitat i present, però a Kia també apostem pel futur, per això presentem a dos nous ambaixadors: Jaume Antoni Munar i Dani Díez.

El facebook de Kia presenta el fidei d’aquesta campanya així: “Com ja vam fer al seu moment amb Rafa Nadal i José Manuel Calderón, des de Kia volem seguir apostant per joves promeses de l’esport que representen millor que ningú els valors de la nostra marca: l’afany de superació, la humilitat i la recerca constant de l’excel·lència. És per això que acaben d’incorporar-se al nostre equip dues promeses amb un gran futur esportiu, el tennista Jaume Munar i el jugador de bàsquet Dani Díez. Perquè tota llegenda té un començament, us deixem amb aquest vídeo on us els presentem a tots dos!” https://www.youtube.com/watch?feature=player_ embedded&v=i_lyHYESr10#!

Jaume Antoni Munar, Rafel Nadal, José Manuel Calderón i Dani Díez 45

CE Alqueria Per Jaume Rigo L’Alqueria va concloure la lliga de I Regional el dimecres 29 de maig en es Porrassar d’Algaida perdent per 3-2, amb gols de dos curiablanquers: Joan Rigo i Joan Baptista. Abans, en el camp de sa Teulera, l’Alqueria va perdre en el temps afegit per 2-3

Regularitat 2012-13 I Regional

Dos dies després d’ésser elegida, la nova directiva es reunia dia 27 de maig per començar a fer feina.

JUGADOR Minuts 1. Melcior Vadell........ 3240 2. Toni Monserrat... ....3060 3. Carlos Trenado........2605 4. Bernat Ginard..........2582 5. Antonio Villanueva.2552 6. Baltasar Rigo............2400 7. Joan Rigo Lladó..... ..2252 8. Agustí Servera......... 1936 9. Marcos Tejero......... .1810 10.Adrià Pineda.......... 1665 11.Sliman Azouagh.... 1663 12.Joan Toni López.... 1565 13.Joan Carles Bujosa 1487 14.Joan Garcies............1312 15.Raúl Degea............. 1258 16.M.Ángel López...... 1227 17.J.Baptista Maimó....1045 18.Fco.José Hidalgo...... 700 19.Pere Lluís Cabrera... 593 20.M.Ángel Gallardo.... 350 21.Kamal el Hoummani....303 22.J.Carlos Sedeño......... 210 23.Xavier Ballester..........180 24.Carles Ramon........... 170 25.Joan Andreu Rigo..... 103 26.Miquel Roig............... 102 27.Bernat Artigues.......... 55 28.Miquel Rigo Rigo........ 43 29.Josep Barceló............... 25

46

Partits

36 34 32 33 33 32 29 30 26 28 28 26 18 21 16 19 27 9 12 9 11 10 3 3 3 8 2 3 1

contra el Sineu el dimecres 8 de maig (gols de Bujosa i Trenado) i va donar una gran alegria als seus seguidors el diumenge 19 de maig en el darrer partit a casa contra el segon classificat Port de Sóller, a qui va derrotar per 3-2, amb gols de Bujosa, Joan Baptista i Villa. El partit previst per dia 2 de juny AlqueriaCan Picafort es donava per guanyat 3-0 als verd-i-blancs per retirada de competició de l’equip del nucli turístic.

A fora camp, el líder Binissalem B patí molt per derrotar l’equip d’Andreu Uribe, marcant el solitari gol de penal en el darrer tram de partit. En el poliesportiu de Santa Mònica, els verd-i-blancs remuntaren un 2-0 en contra per acabar guanyant 3-4, a un partit on es reivindicaren els jugadors veterans. Bernat Ginard, amb dos minuts inspirats, marcava dos gols de falta directa, un amb cada cama.

Toni Monserrat establia l’empat a tres i el pitxitxi Bujosa, de cap, marcava el 3-4 definitiu. Era la primera victòria a fora camp que permetia a l’Alqueria mantenir la tradició de guanyar com a mínim un partit com a visitant, cosa que ha succeït a les 37 lligues disputades, des de 1976.Els curiablanquers finalitzaren la lliga

2012-13 a la penúltima posició, amb 19 punts (5 a la 1a volta i 14 a la 2a, 15 aconseguits a s’Alqueria i 4 a fora camp). Es varen marcar 41 gols (14 a la 1a volta i 27 a la 2a, 21 a sa Teulera i 20 a fora) i se n’encaixaren 97 (51 a la 1a volta i 46 a la 2a; 40 jugant de local i 57 de visitant). Com a visitant es va aconseguir una victòria: 3-4 a Santa Mònica.

El jugador campaner Sion Vadell fou el que més minuts va disputar, mentre que el davanter també campaner Joan Carles Bujosa va ésser el màxim golejador, amb 9 gols marcats.

El divendres 14 de juny va tenir lloc en el segon pis de la Residència de s’Alqueria Blanca el tradicional sopar de final de temporada que va reunir a unes 130 persones vinculades al club de sa Teulera, entre elles el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Santanyí, Miquel Vidal i el nou batle Llorenç Galmés.

FUTBOL-BASE Els cadets acabaren la lliga a la setena posició del grup A de II Regional, just per davant el s’Horta i el Felanitx, els dos rivals de la nostra zona. El defensa Miquel Ortuño fou el que més minuts va disputar a la lliga, mentre que en Salva, amb 20 gols, va ésser el màxim realitzador.

informava Miquel Rigo, president de la gestora, part de l’antiga directiva acceptava continuar i en conseqüència dia 25 de maig Pere Rigo Cabot era proclamat president del CE Alqueria pels propers 4 anys, fins dia 30 de juny de 2017.

El sopar de final de temporada va tenir lloc dia 14 de juny.

L’equip dels Infantils de F-7 va quedar al final tercer a la classificació del grup A, per darrere Son Macià i Petra. L’equip verd-i-blanc destacà per la gran capacitat golejadora,

Golejadors 2012-13 I Regional

JUGADOR Gols 1. Joan Carles Bujosa................. 9 2. Antonio Villanueva.............. 5 3. Baltasar Rigo......................... 5 4. Toni Monserrat....................... 3 5. Bernat Ginard......................... 3 6. Joan Toni López..................... 2 7. Marcos Tejero......................... 2 8. Carlos Trenado........................ 2 9. Joan Baptista Maimó............... 2 10.Raúl Degea.............................. 1 11.Adrián Pineda........................ 1 12.Miguel Ángel López............... 1 13.Joan Garcies............................ 1 14.Joan Rigo Lladó....................... 1 Retirada adversari de competic. 3 Total gols............................ 41

anotant 222 gols, una xifra mai aconseguida per cap equip del club. Micki, Ibra, Abdil i Alejandro disputaren els 30 partits de lliga. El propi Alejandro, amb 64 gols, fou el màxim golejador de l’equip.

Pel que fal als Alevins-F-7, varen acabar a la penúltima posició del grup C de II Regional, per davant el Manacorins B. Ignasi Rigo va ésser l’únic jugador que va intervenir en els 30 partits de lliga, mentre que Jesús Fabeiro fou el principal golejador amb 28 gols.

ASSEMBLEA DE SOCIS L’assemblea anual de socis se celebrava el divendres 10 de maig, la qual va congregar a 12 socis per repassar els diferents punts de l’ordre del dia, referents a la temporada anterior i també a la propera lliga 2013-14, per la qual es va aprovar un pressupost de 38.000 €.

El principal punt de l’ordre del dia era la dimissió de la junta directiva degut a que es complia el termini de 4 anys de legislatura.

Es formava una junta gestora per dirigir el club fins dia 25 de maig, data límit per la presentació de candidatures. Transcorregut el termini corresponent i en vistes que no sortiren nous candidats, tal com

TORNEIG DE SANT ROC El CE Alqueria organitzarà el IX Torneig de Futbol Sant Roc’13, a disputar a sa Teulera els dies 11 i 17 d’agost de 2013, amb la participació del Santanyí i el Campos, de III Divisió, el Serverense de Preferent i l’Alqueria. El diumenge 11 d’agost es disputaran les dues semifinals i el dissabte dia 17 hi haurà el partit pel 3r i 4t lloc i a continuació la final.

L’entrenador Andreu Uribe, que continuarà a la lliga 2013-14, va tancar la ronda d’intervencions el dia del sopar de final de temporada.

47

Futbol Balear (lliga 2012-13)

Rotlet i Atl. Rafal estrenaran la III Divisió

Per Jaume Rigo Fotos: www.futbolbalear.es Dos equips històrics del panorama futbolístic mallorquí, tots dos del municipi de Palma, el Rotlet des Molinar i l’Atl. Rafal de la barriada del mateix nom, jugaran per primera vegada a III Divisió a la lliga 2013-14. A part d’aquesta categoria analitzarem el desenllaç de les diferents categories mallorquines que varen concloure el passat mes de juny.

III Divisió: temporada històrica del Formentera i l’Alcúdia La primera referència a aquesta categoria és per la Penya Esportiva Santa Eulàlia, campiona per tercera vegada en la seva història de III Divisió. L’equip dirigit per Mario Ormaetxea queia eliminat a l’eliminatòria per l’ascens dins Lorca contra La Hoya en el temps de descompte a una jugada desgraciada. A la primera eliminatòria de repesca l’Arandina eliminava als eivissencs.

L’Alcúdia i el Formentera es classificaren per primera vegada en la història per les eliminatòries d’ascens a II

El Poblense va superar dues eliminatòries d’ascens a II Divisió B.

participació consecutiva a la categoria, només superat per Poblense (1989-90), Ferriolense (1990-91) i Montuïri (2000-01).

El Campos acabava cinquè de III Divisió, quedant a només un punt de les posicions per ascendir de categoria i obtenint la seva millor classificació històrica, superant la sisena posició de la lliga 1997-98, mentre que el Felanitx, després d’una gran temporada, quedava 15è classificat, eludia el descens i complirà la quarta lliga consecutiva a III Divisió.

Varen perdre la categoria Atl. Isleño, Espanya, Andratx, Sóller i Son Ferrer.

I Preferent: Rotlet i Atl. Rafal pugen a III Divisió.

El Rotlet es va proclamar campió de Preferent i jugarà per primera vegada en la seva història a III Divisió. Ha estat el tercer ascens consecutiu de l’equip des Molinar, un equip que a la lliga 2008-09 encara va jugar a III Regional.

El Campos va aconseguir la millor classificació històrica.

Divisió B. Els mallorquins de Pep Barceló eren eliminats per l’equip murcià del Cieza, mentre que els pitiüsos dirigits per Elcacho queien a l’eliminatòria contra el Tropezón de Cantàbria.

L’equip que va quedar a les portes de la II-B va ésser el Poblense, que no va poder superar l’eliminatòria en el partit decisiu disputat a sa Pobla contra el Conquense el passat dissabte 29 de juny. Els blaugranes havien eliminat abans el Leioa i el Coria.

El Santanyí va ocupar al final la posició 14 de la classificació i complirà a la lliga 2013-14 la tretzena 48

El Santanyí va salvar la III Divisió.

L’Alcúdia mai havia disputat una eliminatòria d’ascens a II-B.

Un altre conjunt històric del municipi de Palma, l’At. Rafal, es desfeia a l’eliminatòria decisiva per l’ascens del Serverense i serà també equip de III Divisió per primera vegada en la seva història. L’equip de la barriada des Rafal va tenir l’oportunitat de jugar a la màxima categoria balear l’any 1989 després de quedar campió de forma brillant de la lligueta d’ascens, però en aquella ocasió va renunciar a la III Divisió. L’any 1994 l’equip va desaparèixer per tornar a competir a partir de l’any 2001. El Platges de Calvià, un habitual de la III Divisió a les dues darreres dècades, acompanya en l’ascens als dos equips ciutadans després d’eliminar al Gènova en el partit decisiu.

El s’Horta acabava vuitè de Preferent, només una

tercer classificat, han ascendit a Preferent, una categoria on mai havien jugat. Els acompanya en l’ascens l’equip subcampió, el Port de Sóller, que recupera la Preferent perduda l’any 2000.

El Ses Salines va fer una gran remuntada en el darrer tram de competició i va acabar a la novena posició, mentre que l’Alqueria, penúltim classificat, perd la I Regional després de jugar-hi set temporades consecutives.

II Regional: el Futbol Base Santanyí va salvar la categoria.

Atl. Santa Eugènia i Soledat Atl., dos clubs creats els darrers anys que no tenen res a veure amb els històrics Santa Eugènia i Soledat, han aconseguit gràcies a una brillant temporada l’ascens a I Regional, categoria que estrenaran igual que l’Inter Manacor, que va quedar subcampió i que des de la seva creació du una trajectòria totalment guanyadora.

El s’Horta, l’equip més antic de Preferent.

Per la seva banda, l’equip del Futbol-Base Santanyí, després d’una fluixa segona volta, va aconseguir en els darrers partits de lliga els punts suficients per salvar la categoria.

III Regional: l’històric Vilafranca puja de categoria.

Com és habitual els darrers anys, el Felanitx va salvar la categoria.

posició per davall dels equips que disputaren lligueta d’ascens, gràcies a una gran remuntada en el darrer tram de competició. El s’Horta, equip més antic de Preferent, disputarà a la lliga 2013-14 la quinzena temporada consecutiva a aquesta categoria. Perden la Preferent per descens Pla de na Tesa, Xilvar, Sp. Sant Marçal i Pollença.

I Regional: l’Alqueria va perdre la categoria.

Binissalem B, campió de I Regional, i Son Cladera,

El Rotlet, campió de Preferent.

49

L’At. Rafal debutarà a III Divisió la propera lliga.

El Son Cladera jugarà per primera vegada a Preferent.

L’equip del Pina, fundat el 2006, fou el campió de III Regional, categoria on ha jugat set temmporades des de la seva fundació i que ara abandona per donar el bot a II Regional. Dos equips històrics l’acompanyen en l’ascens: el Son Sardina, que va jugar a III Divisió la lliga 198687, havia jugat les darrers 14 temporades consecutives a III Regional –cap equip de Mallorca ho havia fet- i el subcampionat li dóna dret a l’ascens. L’altre històric que ascendeix és el Vilafranca, tercer classificat, que fa deu anys es va proclamar campió de III Divisió.

Els equips que han quedat a les portes de l’ascens esperen la seva oportunitat.

Els equips que han estat a punt de pujar, com és el cas del Rtiu. La Victòria, quart classificat de I Regional; Santa Ponça i Sp.Valldemossa, quart i cinquè de II Regional i equips ben classificats de III Regional, com s’Hostalot, Maria de la Salut, Sóller B, Campanet B i Cala Millor poden tenir les seves opcions d’ascens si hi ha retirades de categories superiors. De fet, el Calvià que havia baixat a II Regional ha retirat el seu equip, un equip que competia ininterrompudament des de la lliga 1971-72, amb un passat esplendorós, ja que va arribar a militar deu temporades a la III Divisió Balear.

La seva plaça serà ocupada per l’equip de s’Hostalot.

Festa fi de temporada del Club Deportiu s’Horta Redacció El passat dia 29 de juny, al camp de sa Lleona, el CD s’Horta va celebrar el tradicional sopar per despedir la

Sebastià Oliver durant un moment de la presentació de la vetllada

Els jugadors del s’Hosta, cosins d’Andrés Iniesta 50

temporada 2012/2013.

L’acte multitudinari fou encapçalat per la presidenta del club, Maria Antònia Gayà, acompanyada per distintes autoritats.

Com es costum, acabat el sopar, Sebastià Oliver feu la presentació de l’acte om s’entregaren distints obsequis a cadascun dels equips i col·laboradors de l’entitat.

Penya Barcelonista els Tamarells Nova junta directiva El passat dimecres dia 12 a la seu del Cercle Recreatiu de Felanitx va tenir lloc l’assemblea extraordinària de socis, on es va proclamar la nova junta directiva.

En el primer punt va dimitir la junta gestora, presidida per Maria Monserrat, i integrada per Joan Xamena (secretari), Lluís Vaquer (tresorer), i Miquel Vadell i Jaume Julià (vocals).

Donat que només es presentà una candidatura, quedà aquesta automàticament proclamada. La nova junta directiva s’estructura en àrees de feina i són les següents: - Àrea institucional i de comunicació: Sebastià Oliver Bennàsar (president), Maria dels Àngels Obrador Gamundí (secretària), Carme Pino Obrador (vicesecretària), Margalida Burguera Burguera i Oscar Escoda Trobat.

- Àrea d’esdeveniments i de màrqueting: Marc Lladonet Salom (vicepresident), José Manuel Noguera Puerta (vicepresident), Maria Monserrat Adrover i Francesc Sola Matavacas.

- Àrea social i de desplaçaments: David Garrido Calzado (vicepresident), Jaume Vidal Pons (vicepresident), Antoni Prohens Manresa (vicepresident) i Biel Nigorra Vich.

- Àrea econòmica: Llorenç Pons Quetglas (tresorer), Antoni Riera Ginard (vicetresorer), Catalina Mas Jiménez i Guillem Pascual Oliver.

- Àrea esportiva: Pep González López (vicepresident), Mely Nicolau Martín, Jaume Mas Obrador i Sebastià Amor Monserrat.

- Grup de col·laboradors de la junta directiva: Joan Xamena Galmés, Paul Aponte Builkcer, Lluís Vaquer Vadell, Jaume Julià Andreu, Gaspar Noguera Hernández, Miquel Vadell Bonet, Miquel Escales Bordoy, Lluís Palenzuela Planas, Guillem Monserrat Ballester, Salvador Binimelis Prohens, Damià Nicolau Rigo, Claudio Garcia Marqueño, Mari Paz Cerdà Cerdà, Margalida Lladonet Obrador i Miquel S. Tur Capó.

Resta pendent la incorporació a la nova junta de dos directius representants dels socis de Santanyí. El mandat d’aquesta junta directiva és fins al mes de juny del 2018.

En el darrer punt de l’ordre del dia s’aprovà el pressupost per a la temporada 2013-2014 que puja a 30.175 €, destacant que la penya assumeix el cost del nou carnet del penyista (la PB Els Tamarells supera ja els 780 socis), i que en la propera temporada seran vuit els viatges, amb entrada, que es sortejaran entre els socis quan el FC Barcelona jugui Lliga o Champions en el Camp Nou, és a dir, quan acabi la temporada seran un total de 200 socis que hauran viatjat i vist el Barça de franc.

La idea de la nova junta és mantenir la valuosa massa social de què disposa la penya, augmentant les prestacions cap als socis.

51

Atletisme (VI Cursa Popular Festes de Sant Joan)

Joan Puigserver, guanyador a Portopetro Per Jaume Rigo

Organitzada per l’Associació de Veïnats i Amics de Portopetro, amb el patrocini de l’Ajuntament de Santanyí i la col·laboració de BlauPortopetro, Iberostar, Reial Club Nàutic de Portopetro, Santanyí-Ràdio, Intersport Kenia, Federació d’Atletisme de les Illes Balears, a part dels restaurants Varadero, Can Martina, Es Bergant, La Caracola, Antichi Sapori, Piscis, Portopetro, Can Xina, Marítimo, Rafael y Flora, Suremar i La Aventura, es va disputar la VI Cursa Popular Festes de Sant Joan de Portopetro amb la participació rècord de 143 atletes.

A les 9,30 del matí del diumenge 23 de juny, a la plaça des Cup de s’Alqueria Blanca es va donar la sortida als participants que es varen inscriure a la prova. La distància a cobrir eren 8.200 metres, amb un itinerari idèntic al dels darrers anys, que inicialment recorria els carrers de s’Alqueria, Jaume I, passeig de ses Palmeres i s’Arrabassat per continuar pel camí des Pinar en direcció al caló des Borgit, sa Barca Trencada i aturada final al passeig des Port de Portopetro on hi havia instal·lada la meta.

Un grup de tres atletes, format pel montuïrer Esteve Barceló, el jove de Campos Jaume Bauçà i l’atleta de Sant Jordi d’ascendència campanera Joan Puigserver,

Joan Puigserver (dorsal 53), Jaume Bauçà (dorsal 30) i Esteve Barceló marxen destacatas a l’alçada del Pi Gros. A la meta foren els tres primers.

Toni Martí, Ángel Martínez i Jesús Ramos, pòdium Veterans A

Joan Puigserver entra victoriós a la meta de Portopetro.

Els millors juvenils. D’esquerra a dreta, M.Àngel Estelrich, Jaume Bauçà i Antoni Canyelles.

52

imposaren un fort ritme i ja des de l’inici lideraren la cursa. A l’alçada del Pi Gros, marxaven destacats d’un grup conduït per Toni Martí, que intentava reduir distàncies.

Joan Puigserver aconseguia en el darrer tram de la cursa distanciar a Esteve Barceló i entrava com a brillant vencedor a la meta de Portopetro amb un registre de 26’56” –enfora del rècord de la prova que ostenta Manolo Picó amb 26’03” des de l’any 2010 - seguit del montuïrer que marcava 26’59” i de la gran promesa de Campos en edat juvenil, l’atleta Jaume Bauçà (27’20”). A continuació es classificaren Toni Martí (27’23”), Miquel Obrador (27’35”), Lucas Pérez (28’02”), Andrés Covacho (28’07”), Juanjo Alabern (28’22”), Pere Marimon (29’05”) i Joan Toni Fullana (29’22”), desè classificat.

En categoria Veterà A masculina (de 40 a 55 anys), a part de Toni Martí, quart atleta absolut, els millors classificats foren Ángel Martínez (29’24”), Jesús Ramos (29’40”), Francisco Manzano (29’42”), Jaime Núnez (29’55”) i David Méndez (30’59”). A la categoria Veterà B masculina (majors de 56 anys) s’imposava Monserrat Galmés (31’24”), seguit de Biel Roca (31’36”) i Paco

El pòdium femení: Bel Ramis, Carme Caro i Juana Chaves.

Algaba (32’50”).

En categoria juvenil (de 15 a 17 anys), a part del tercer classificat abosolut, Jaume Bauçà, els millors en arribar a meta foren el saliner d’ascendència curiablanquera Miquel Àngel Estelrich Roig, dotzè absolut (29’36”) i Antoni Canyelles (40’36”). Àlex Ferreiro era el millor

Pesca

Pòdium de Veterans B: Monserrat Galmés, Biel Roca i Paco Algaba.

cadet (35’13”).

Bel Ramis va ésser la guanyadora femenina, amb un registre de 31’25”, superant Maria del Carme Caro (33’35”). En categoria femenina de veteranes A el triomf era per Marisol Martín (35’32”).

Joan Baptista Maimó, subcampió d’Espanya

D’esquerra a dreta, els quatre curiablanquers: Toni Rigo, Xisco Pep Barceló, Joan Baptista Maimó i Josep Barceló.

Per Jaume Rigo El curiablanquer Joan Baptista Maimó Vallbona es proclamà subcampió d’Espanya de pesca d’embarcació fondejada, una competició disputada a Benicarló (Castelló) els dies 8 i 9 de juny passats, formant part del Club de Pesca de s’Alqueria Blanca, club que havia guanyat per equips en el campionat de Balears d’enguany, un equip format a part d’en Joan Baptista, per Xisco Pep Barceló, Toni Rigo i Josep Barceló.

Aquest subcampionat permet al de s’Alqueria entrar a formar part del grup d’uns 25 pescadors d’Alta Competició, on hi solen entrar els cinc primers del campionat d’Espanya, un grup on també s’hi troba inclòs en Josep Barceló de ca s’Ermità pels èxits dels anys anteriors. Tant un com l’altre tendran l’oportunitat de participar a la prova anual que enguany es fa el mes de setembre a San Vicente de la Barquera (Cantàbria), la qual determinarà cinc posicions per poder disputar els mundials de Pesca de l’any 2014.

En Joan Baptista vol fer un agraïment especial a tots els socis del Club de Pesca de s’Alqueria Banca, indispensables per a que tots aquests pescadors puguin defensar el nom del Club de Pesca per tot allà on van, i també a l’Ajuntament de Santanyí per l’ajuda i el suport que en tot moment els dóna.

53

Cursa s’Horta 2013 Per Jaume Caldentey Martorell Diumenge 5 de maig es va celebrar la 3a edició de la cursa popular de s’Horta emmarcada dins les festes de Cinquagesma.

Amb un total de 247 participants, i amb un recorregut de 8.400 m, s’ha convertit ja en un referent per als aficionants d’aquest esport tant dins el mateix municipi com arreu de l’illa.

Cal destacar que en aquesta edició s’incorporà la modalitat de nordic walking, disciplina que es comença a estendre per les nostres illes.

Les favorables condicions meteorològiques propiciaren un ambient festiu amb gran afluència de públic que no s’aturà d’animar els esportistes durant la cursa.

Per categories, els guanyadors d’aquesta edició foren:

Pre-iniciació femenina:

Maria Ventura Mascaró, Catalina Manresa Albons, Glòria Soler Mas. Maria Binimelis Gallardo primera local.

Pre-iniciació masculina:

Miquel Àngel Molina Garcias, Joan Miquel Vicens Dalmau, Sebastián Daino Vega. Francesc Grimalt Roig primer local.

Iniciació femenina:

Blanca Lladó Forteza, Regina Gómez Tauler, Caterina Sastre Sunyer. Xesca Caldentey Sànchez primera local.

Iniciació masculina:

Kevin Rodríguez Solís, Pau Mestre Caldentey, Sergio Díaz Piña. Miquel Moragues Adrover primer local.

Benjamí femení:

Maria Roser Garcia Vidal, Andrea Peregrina García, Paula Adrover Crucera. Coral Guerra Guasp primera local.

Benjamí masculí:

Miquel Bauzà Miró, Víctor Sánchez Sánchez, Marc

54

Hernàndez Sagrera. Guillem Obrador Manresa primer local.

Aleví femení:

Paula Uguet Llaneras, Laura Granado Palmer, Nuria Garrido Adrover. Andrea Paraíso Rigo primera local.

Aleví masculí:

Álex Justin Durán Boeckler, Joan Miquel Mascaró, Luis Juliá Maimo. Tomeu Puig Binimelis primer atleta local.

Infantil femení:

Marina Hernàndez Sagrera i Margalida Monserrat Capó.

Infantil masculí:

José Rodríguez Solís, Xisco López Obrador, Ángel Cerezo Aranda i Francesc Binimelis Ramon com a primer classificat local.

Sènior femení:

Maria Ramis Esteva, María del Carmen Caro Ribot, Carolina Llompart Martínez. Cristina Bosch Genestre com a primera classificada local.

Sènior masculí:

Joan Puigserver Barceló, Esteve Heise Binimelis, Víctor Aceituno. Miquel Manresa Binimelis primer atleta local.

Màster 35 Femení:

Rosa Bauzà Ferrer, Damiana Moll Servera, Margalida Capó Adrover.

Màster 35 masculí:

Manuel Hidalgo Gálvez, Miquel Obrador Oliver, Miquel Font Balaguer i Xisco Grimalt Binimelis com a primer classificat local.

Veterans femení:

Andrea Bardsley.

Veterans masculí:

Juan Barceló Prohens, Francisco Páramo Olivares, Gregorio Aceituno. Jaume Manresa Adrover primer local.

Nordic walking:

Toni Bustos Acosta, Cati Vallbona Manresa i Jaume Tauler Valens.

Des de l’organització volem fer arribar l’enhorabona, no només als guanyadors sinó també a tots els participants que un any més col.laboraren en què aquest esdeveniment esportiu fos un èxit.

Nin (Tòfol Obrador), Joan de na Beva, Rafel Gomila, Joan Comte, Joan Barraixet i Andreu Beu.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Miquel Parrulla, Jaume Tauler Gran, Toni Crics, Jaume Prim, Tomeu Roig, Joan des Baus,

Equip de futbol de Cas Concos (any 1968)

PROCESSÓ A CA LA D’OR AGOST

1956