Issuu on Google+


Irian Jaya, Papua, viatge a la prehistòria Havíem deixat enrere la turística i encantadora Bali i ens dirigíem en un atrotinat avió on anàvem plegats una dotzena de viatgers amb l’equipatge i nombrosos embalums de proveïment a l’illa de Papua, una de les regions més salvatges i inexplorades de la Terra, era la guinda del viatge a Indonèsia. El vol va durar unes 4 hores, estava impacient per arribar-hi. Seria veritat tot el que havia llegit i vist sobre els primitius indígenes i la seva semblança amb els aborígens australians? M’havia portat a aquesta illa la meva gran curiositat cap a les diferents cultures que hi ha al nostre món, que encara que visquin ancorades en el passat sempre tenen moltes coses que ensenyar-nos. El meu amic Joan i jo arribam a l’aeroport de Jayapura, aquí ens esperava qui havia de ser el nostre guia que amb un tot terreny ens va dur a la vall de Baliem. Ens vàrem fer amb un cuiner i quatre portadors i ens vàrem proposar endinsar-nos a la selva a la recerca de l’ètnia Dani. Record que el primer impacte va ser quan després de caminar unes hores vàrem aturar-nos per menjar unes cuixes de pollastre que havíem comprat a Wamena. En tirar els ossos, aquells portadors es van llançar sobre ells per xuclar el poc que havíem deixat. En Joan i jo ens miram amb sorpresa i ja començam a adonar-nos d’on érem. Després comprovam que aquesta gent treballava a canvi del menjar que li donava el guia els dies que duràs l’expedició, arròs blanc i res pus cada dia, i ells feliços. El terreny era molt muntanyenc, de tant en tant creuàvem plantacions de moniatos, la principal i gairebé única font d’aliment del Dani, d’ells en mengen fins i tot les fulles. El primer dia ja arribam a un llogaret on passam la nit a una barraca-escola de missioners. La gent segueix vivint com antany. La majoria dels homes continuen portant com a única vestimenta una carabassa, anomenada “koteca”, que els cobreix el penis. Aquesta carabassa no només serveix com a protecció contra l’entrada d’esperits

malignes, sinó que la seva grandària i forma distingeix unes tribus d’altres; a més, té altres aplicacions perquè és el millor lloc per guardar-hi tot tipus de coses, sobretot el benvolgut tabac, al qual són molt aficionats, o el betel que en mastegar-lo de manera contínua els produeix un intens color vermellós a la boca. Els costums d’aquests pobles són innombrables i donen per a diversos llibres. Malgrat les trobades amb viatgers (que no turistes), segueixen guardant la seva manera de vida d’una forma sorprenent, alguns vesteixen roba occidental que els han deixat aquests estranys homes blancs que s’endinsen en la seva selva per curiositat. Feia calor a bastament, rentàvem la nostra roba als nombrosos rius que hi ha a la zona. El nostre cuiner, que també era dani, era un fenomen, amb una simple llauna de tonyina i unes herbes que recollia feia un plat exquisit. La caça d’ocells i micos per menjar han fet que moltes espècies gairebé desapareguessin. Ara l’aborigen menja gairebé exclusivament moniatos, la qual cosa li produeix una evident falta de proteïnes, el que comporta problemes de salut abundants. Trobem diversos llogarets, més primitius com més a l’interior, gent molt amable i cordial, moltes vegades segueixen tenint enfrontaments amb altres ètnies de l’illa, encara que el problema major actual és amb una, cada vegada més gran, zona minera controlada per la companyia americana Freeport McMoran. En aquests enfrontaments han mort molts indígenes, i per descomptat, el govern indonesi fa el sord i mira cap a una altra banda.


Fa vint-i-cinc anys

MAIG/JUNY 2013

Núm. 154 Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Col·laboradors Antoni Barceló Catalina Binimelis Antoni Caldentey Margalida Rigo Jaume Serra Joan Grimalt Pere Artigues Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Josep Grimalt Margalida Obrador Maria Josep Coll Tomeu Roig Lucia Pietrelli Foto Bordoy Foto Monserrat Foto Maimó Margalida Fuster Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix. Imprimeix: Tirrena S.A. Tel.: 971 55 52 12 C/ Pintor Joan Gris nº 2 Manacor

Fa vint-i-cinc anys que un emprenedor il•lusionat i il·lusionador, en Jaume de na Blanca, em va embarcar en una tasca apassionant: iniciar una nova revista per al poble de Calonge. Fou sensacional perquè era la gran forma de contribuir a la difusió de la nostra cultura, i a trobar un mitjà perquè “els dies i les coses” de Calonge no caiguessin en el malaurat oblit de les coses fugisseres, sinó que restassin per a sempre, almenys gràficament, en la memòria col·lectiva del nostre poble. I d’aquesta manera vaig iniciar una sèrie de col·laboracions que, a hores d’ara, em semblen molt limitades i poc substancioses, però que foren una gran oportunitat per a encetar una nova dimensió de la meva vida que, com veureu més endavant, s’ha desenvolupat fins a límits imprevisibles en aquells anys: la de comunicar-me i obrir-me als altres. I és que per a mi l’any 1988, quan s’inicià l’aventura de la nostra novella revista, també fou l’any que vaig donar la passa més decisiva en la meva vida: la d’entrar al Seminari diocesà de Mallorca per a esdevenir prevere. Com veis, un any ple de reptes, que vist amb la perspectiva que dóna el quart de segle que ha passat des de llavors, m’ha resultat molt ric d’experiències, coneixences, obertura a allò desconegut i comunicació amb tanta i tanta gent que hom arriba a conèixer i tractar. Però sense mai perdre el contacte amb l’estimada revista que va néixer, com he comentat abans, en un dels anys més transcendentals de la meva existència. M’enorgullesc de tenir tots els números, degudament enquadernats, i que per a mi són punt de referència ineludible de les meves recerques genealògiques i curiositats locals, que s’han vistes superades amb escreix d’ençà que la revista es va obrir a informar de les novetats dels termes de Santanyí i Felanitx. També exerceix un rol immillorable per estar al dia de la gent que vaig conèixer en la meva infantesa i joventut, amb molts dels quals hauria perdut tot tipus de contacte si no fos perquè, prest o tard, surten reflectits en la nostra premsa. A nivell eclesial, a vint-i-cinc anys vista s’han produït molts de canvis. D’ençà de la publicació del primer número de la revista l’Església ha conegut tres papes i tres bisbes mallorquins. Aquest any vivim amb il·lusió, a nivell universal, tot el que ha significat de novetat inèdita la renúncia del gran papa Benet XVI, durant el pontificat del qual vaig poder gaudir del seu magisteri, ensenyança i guiatge en la meva estància a Roma, entre els anys 2008-2011; i l’elecció del nou papa Francesc, que ha omplert d’aire fresc i engrescador l’Església sempre en canvi constant i esperançador. A nivell local, la vinguda del nou bisbe Javier Salinas Viñals també ens anima a redescobrir la il·lusió d’ésser cristià en el s. XXI i de formar part, amb orgull, de la nostra Església que peregrina a Mallorca. Als vint-i-cinc anys d’història de la revista, tant creient com no creients, estam d’enhorabona. Molts d’anys! Josep Adrover i Vallbona, en “Pep des Camp d’en Ventura” Portada de Miquel Rigo. Els santanyiners canten sales. A la vila de Santanyí enguany han tornat a cantar sales. L’associació cultural Lausa ha tornat el cant de les sales als carrers i les cases de Santanyí el dia de Pasqua. Un esbart de més de vint salers varen fer la capta de la panada entre cançó i cancó. La capta va esser per a les Germanetes del Pobres. I així con toca, el diumenge que va venir davant feren el ball dels salers.

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

Amb el suport de:


Calonge

La gent gran de Calonge va de viatge Una bona partida d’homes i dones de l’Associació d’Amics de la Tercera Edat de Calonge, el passat mes de març varen anar de viatge per terres de Castella Lleó. Varen estar sis dies a Mogarraz, el cor de la Sierra de Francia, de la província de Salamanca. Durant aquesta estada, varen visitar les poblacions més característiques de la terra salmantina: Ciudad Rodrigo, La Alberca,

Per M. Vallbona

Miranda del Castañar, a més de la capital, Salamanca. El punt que més va impressionar va ser la muntanya de la Peña de Francia, que aleshores estava coberta de neu, on hi ha un santuari marià i des d’on hi ha unes vistes espectaculars. Tot i que el temps no va acompanyar gaire, el viatge va anar d’allò més bé, i segur que ja estan pensant en la propera sortida.

Bateig i primeres comunions

Defunció

Bartomeu Capó Barceló, va morir el diumenge 7 d’abril, a l’edat de 88 anys. Al cel sia. 4

El diumenge 14 d’abril a l’església de Calonge se celebraren dues primeres comunions i un bateig. Els nins que celebraren la primera comunió són en Sebastià Miquel Matas Adrover i na Maria Isabel Almodóvar Herrero. El nin batejat és en Marc Adrover Ferragut fill d’en Francesc i n’Aina. La missa i els sagraments foren oficiats per Mn. Baltasar Amengual, que va ser titular de la parròquia molts d’anys, i que recordà que ell mateix ja havia batiat el pare del petit Marc.


Calonge

CEIP CA LONGE

Jornades Culturals

Els dies 25, 26 i 27 de març s’han celebrat les jornades culturals al nostre centre. Dilluns es varen realitzar dos tallers; ball de bot i una rondalla mallorquina, dimarts les banderes i plats típics de les Illes Balears i dimecres les banderes dels alumnes i/o pares del centre.

Dia del Llibre

Dimarts 23 d’abril vàrem celebrar el Dia del Llibre a l’escola. Enguany es va organitzar una paradeta d’intercanvi de llibres, on els alumnes podien portar els llibres que tenien per casa, i mirar si en trobaven cap del seu gust entre tots els que s’havien depositat. Més tard uns alumnes de 3r cicle ens contaren a tots la llegenda de Sant Jordi.

English Day Per Esteve Bauzà El passat 18 de març tingué lloc una trobada entre el CEIP Calonge i el col·legi Sant Bonaventura d’Artà, els dos immersos dins el Pla Pilot Plurilingüe. Els alumnes del segon cicle del CC Sant Bonaventura participaren en la jornada coneguda com a “English Day”, organitzada pels seus companys calongins. La principal intenció fou crear una jornada lúdicofestiva on la llengua anglesa esdevingués la principal eina de comunicació entre els participants. Així, la major rellevància curricular adquirida per aquesta llengua en els esmentats centres trobà aquí un reflectiment en el seu caire més lúdic i com a eina d’interacció entre nins i nines. Les activitats constaren de quatre estacions on els vuit grups mixtos rotaven i competien en coneguts jocs lingüístics, com el Scattergories o el Pictionary. Finalment s’organitzà un Super Quiz on els distints grups responien a preguntes d’actualitat o de coneixement general. La valoració de la jornada fou molt possitiva tant per part dels docents com per part de l’alumnat, i el nins calongins tornaran la visita al llarg d’aquest mes de maig en el que esdevindran les segones jornades del “ English Day”. 5


Cala d’Or

Naixement

Dia 5 d’abril va néixer n’Álvaro, fill d’en Luis Miguel González i de na Carmen Pilar Solana. Enhorabona!

Baptisme

El passat diumenge dia 28 d’abril, a l’esglesia parroquial de Sant Miquel de Calonge, Albert Yuste Vich va rebre el sagrament del baptisme. Fill de Kiko Yuste i Magdalena Vich. Els padrins de fonts foren: Josep Lluis Yuste i Maria del Mar Miquel. Felicitats

6

La Tenassa del Caladorer Em deixar les Tenasses IV

(...) Cala d’Or és preciós. La idea de’n Pep Costa sobre l’arquitectònica està remant amb ell, llevat de la blancor eivissenca de les cases. En faltar hi van aflorar els cocodrils. El centre amb botigues, botigues, botigues obertes o en venda amb carrers per a vianants. Bars i restaurants on no cal parlar en mallorquí. A les cales hi ha hotels que, al meu parer, són tan lletjos per manca d’arquitecte. A la costa els solars grans s’han dividit com si la classe mitja minvara. Fora del centre antic hi ha habitacles per a abelles, adosats pels quatre costats. Cases sense ànima, amb parets ja sordes a força de no entendre les veus. El poble amb tranquil·litat és Calonge. A Cala d’Or n’hi vénen sols buscant festa, alcohol, botelló i droga. Cosa que no critique perquè crec que ja no sóc ni pusil·lànime ni purità. Si irreflexivament, lluitara per l’ordre perfecte, seria el primer que cauria en l’anarquia. Fan falta més turistes, aquest és el quid de la qüestió. Cada quinze dies cal enviar, tot l’any, cent avions a Alemanya per dur gent. Aquesta idea queda patentada. Quan era un al·lot, els caps de setmana, venien els calongins pescadors a Cala Llonga. Els carros familiars triaven entre es Caló de ses Dones o Cala Gran. En acabar el dia de solaç se’n tornaven a casa. Els de s’Horta triaven entre Cala d’Or i Cala Ferrera. Fins i tot, venien persones de Felanitx i de Cas Concos entre d’altres. També vull dir que a Cala Llonga, referent al llim o verdet que sol fer-se enfront de les portasses de les barques, no calia donar consells als turistes. Les culades eren garantides i les rialles amagades per les nafres en canviar un dia de plaer en dolor. Jo agafava pops i rebia una forta i noble competència. Fins comprendre que el mar és de tots, amb l’egoisme de la infància, jo duia una espineta clavada. Calia buscar una estratègia avantatjosa que, en prosperar, ambdues parts vam perdre la guerra. Sense adonar-se’n, Cala Llonga ja era dels rics. Recorde que per la jonquera hi havia una font natural d’aigua dolça on milers d’ocells anaven a beure i xarrupejar i jo els anava a veure a dotzenes. El progrés no els va dedicar ni una mica de sentiment. En voler parlar d’aquestes coses, una persona carregada de raó em va dir: “Tu estàs boig”. Vaig respondre amb un sí esmorteït. S’ha acabat el viatge. I les idees. És el dia vinti-cinc. Puc dir que tot el temps vaig estar com una porcellana xinesa enmig d’un tràmpol de gregal. Sentiments encontrats es pot dir. Per acabar afegiré dues coses sense saber el que dic. Els dos pobles, amb mar estranya, semblen sobrevolats per gavines blaves i engalanats per roses descolorides. També vull dir que, més o menys, la paraula on, sempre sobrepassa la paraula qui. Una abraçada, família. Alacant, 20 gener 2012 E.E.E.


Cala d’Or

Accions per ajudar el petit Miguel Llorente

Per M. Fuster La família de Miquel Llorente de Cala d’Or ja pot comprar la cadira terapèutica gràcies a la solidaritat veïnal La solidaritat veïnal que ha demostrat el nucli de població de Cala d’Or, que va iniciar les passes i el municipi de Santanyí en general, ha contribuït a què la família de Miquel Llorente, un nin de 7 anys que pateix paràlisi cerebral quadriplegia, pugui comprar la cadira de rodes terapèutica que era el que més falta li feia a l’infant. El diumenge, 10 de març, es va celebrar durant l’horabaixa, una jornada d’activitats en benefici de Miquel Llorente, a la plaça Pinar de Cala d’Or, sota el lema “Camina con Miguel”. Amb l’organització d’aquesta jornada van participar distintes associacions i entitats del municipi: Escola de ball de bot de Cala d’Or, exhibició del club de lluita Agelai, ball en línia i actuació del col•lectiu Es Majoral. També es va muntar un mercadet d’objectes i articles que la gent va donar i una rifa. A més hi va haver xocolata calenta, coca dolça i altres menjars, a part d’un taller de maquillatge de fantasia adreçat als infants. A través de la rifa, el mercadet i donatius, es va aconseguir recopilar un total de 1.147 euros, però encara manca saber què és el que va recaptar l’Associació de veïns. La mare de Miguel, Rosi Garrones, es va mostrar molt emocionada davant la gran acollida que va tenir la jornada benèfica i ha manifestat que: “ja tenim els doblers per poder comprar la cadira terapèutica que té un cost de 5.400 euros, i això ens fa molta falta”. Ara, un altre objectiu és aconseguir doblers per adaptar la cambra del bany a les necessitats de l’infant. Garrones ha expressat que: “s’ha de tirar baix i tornar-ho fer de bellnou perquè ens trobam amb molts problemes a l’hora de banyar el nin. De cada cop, així com el nin va creixent, es fa més difícil. Refer la cambra del bany ens costa 4.000 euros, per això, els doblers que puguem aconseguir els aniré guardant per poder fer aquesta obra”. Les ajudes han traspassat les “fronteres” del municipi de Santanyí, ja que s’hi han afegit altres pobles com Campos, Porreres i Llucmajor, entre d’altres. D’altra banda, el nin es sotmet periòdicament a distintes intervencions quirúrgiques per pal·liar, dintre de les possibilitats, les deficiències físiques que pateix.

Espectacular interpretació del grup Teatre Cala d’Or a la Mostra de Teatre Amateur El grup Teatre Cala d’Or, sota la direcció d’Oliver Romero, va realitzar una espectacular interpretació de l’obra: “Miedo tengo Miedo” al Teatre Principal de Santanyí, el passat dissabte, 16 de març, inclosa dintre de la Mostra de Teatre Amateur. La representació tenia un doble objectiu: formar part de la Mostra i, la més important, que la meitat de la recaptació ha anat a la causa de la ONG Camina con Miguel, per ajudar a Miguel Llorente, un nin de 7 anys, de Cala d’Or, que pateix una malaltia molt greu, coneguda amb el nom de paràlisi cerebral quadriplegia. La mare del nin, Rosi Garrones, formà part també de la representació de l’obra, que juntament amb les demés actrius i un actor, oferiren un espectacle d’humor, tractant els diferents tipus de por i fòbies, de manera còmica i subliminal. El Teatre Principal de Santanyí estava ple, es varen vendre la totalitat de les entrades, i gràcies a això, un total de 430 euros, que suposa la meitat de la recaptació total, s’han donat a la família de Miguel Llorente, perquè ho pugui disposar per fer obres a la casa i adaptar-la a la situació del nin. El públic va quedar molt content amb l’actuació. Durant l’obra la gent va riure i aplaudir efusivament moltes de les escenes. L’obra es va tornar a representar el 12 d’abril al saló parroquial de Calonge, que va servir també per recaptar fons en benefici de Camina con Miguel.

7


s’Alqueria Blanca

Via Crucis

El passat 29 de març, Divendres Sant, es va representar a s’Era de Can Barres, a s’Alqueria Blanca i per sisè any consecutiu, el Via Crucis. Igual que en els dos anys anteriors, la versió dels catorze quadres corresponents a les catorze estacions, fou la del sacerdot de s’Alqueria Jaume Serra Adrover. Es varen fer càrrec de les lectures, amb alternància abans de cada estació, Joan Rosselló i Pere Pons. Baix la direcció de Pere Terrasa, hi intervingueren una bona partida d’actors curiablanquers. Una representació de les bandes de música de Santanyí i Cala d’Or, formada per gran quantitat de músics de s’Alqueria va actuar entre estació i estació i moltes altres persones ajudaren en tramoia, disseny, roba, cartells, il·luminació i fotografia. Tots plegats feren possible aquesta magistral representació teatral.

Nous ornaments en els altars El dia de Pasqua s’estrenaren aquestes dues estovalles per ornamentar els altars de la parròquia de s’Alqueria. Són obra de Margalida Mayans de Can Pau Cosme i Margalida Ripoll de Can Gori Ferrereta. A les fotografies es pot observar la gran habilitat de les dues curiablanqueres per deixar aquestes obres tan ben acabades. Obra realitzada per Margalida Mayans.

Defuncions

A l’edat de 87 anys, dia 17 de març moria Antònia Rigo Rigo de Sa Canova. Dia 24 de març va morir als 89 anys Bartomeu Vallbona Ferrer de Can Marimon. Que els vegem en el cel !!

Torrent de Pareis

Obra realitzada per Margalida Ripoll.

8

Dia 23 de juny Per anar-hi, posa't en contacte amb na Maria de s’Alzina


s’Alqueria Blanca

Noces d’or

Toni Vallbona Rigo de sa Farinera i Maria Bonet Caldentey es casaren a s’Alqueria Blanca el dissabte 20 d’abril de 1963. El dia exacte que es complien 50 anys de les noces, el passat 20 d’abril, que també queia en dissabte, volgueren celebrar les seves noces d’Or a la mateixa parròquia de Sant Josep on es casaren. Hi va haver una missa molt emotiva a les 12 hores amb participació directa dels seus descendents i a continuació la celebració va continuar amb un dinar amb els familiars i multitud d’amics i coneguts. Enhorabona a Toni i Maria !!! Toni Vallbona i Maria Bonet el dia de les seves noces, dia 20 d’abril de 1963

Salers

Naixement

L’Associació Cultural s’Heura enguany va oferir per tercer any consecutiu la tradició del cant de ses Sales a s’Alqueria Blanca. Vos oferim una fotografia dels protagonistes d’aquest cant que es va dur a terme a la sortida de l’ofici el dia de Pasqua, el diumenge 31 de març.

ANUNCIA'T A DIES I COSES

En Tomeu Barceló Rigo, fill d’en Tià Barceló (Guingaia) i na Margalida Rigo (de s’Era), va néixer dia 12 de març. Enhorabona!

Posa't en contacte amb nosaltres i t'informarem diesicoses@gmail.com / 971.16.70.47 9


s’Alqueria Blanca

Final de temporada de les Mestresses de Casa

El divendres 26 d’abril va tenir lloc a Binicomprat el sopar de final de temporada de l’Associació de Mestresses de Casa de s’Alqueria Blanca i Portopetro, amb l’assistència de més de 80 sòcies. Durant els darreres mesos l’associació ha duit a terme activitats de les més

variades: dia 17 de març hi va haver una torrada a Mondragó i dia 23 del mateix mes una conferència a càrrec de la neurofisiòloga Sebastiana Artigues Mas sobre els transtorns de la son. El diumenge 7 d’abril hi va haver una excursió al Salt des Freu, prop de Santa Maria, els dies 20 i 21 d’abril un viatge a Menorca, per acabar amb el sopar de final de curs del passat 26 d’abril.

Dinar a Mondragó

Sopar a Binicomprat.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or 10

tel. 971 643 740


Un dinar de cosins

Es Carritxó

Per M. Adrover El passat 28 d’abril es va celebrar un dinar dels cosins de la família Maimó, descendents des Carritxó. El dinar es va celebrar al restaurant Ses Torres i tots varen quedar convidats per tornar-lo a fer l’any que ve. Una de les cosines va dedicar una glosa al seu home que ha passat una greu malaltia: A Sant Salvador vaig anar un dia de romeria, Cristo Rei em va cridar per fer-te a tu companyia. No sé si n’estàs content o si ho canviaries però sempre té present que més estimat no series. A Sant Valentí vares donar un 14 de febrer més poc avui que demà jo sempre t’estimaré.

I el seu home li contestà: M’hauries d’haver avisat no em facis fer mals papers hi estic enamorat i cada any hi estic més. I ara que ja hem dinat una cançó vos diré que si tornam l’any que ve si Déu vol no en falti cap que jo he estat encantat i crec que voltros també.

Es patró d’enamorats jo ho estic i tu, ja ho sé que visquem molts d’anys plegats si ho trobes i Déu també.

RECORD A SA TIA MIQUELA resau-li una oració Per Rafel Roig

Dels deu germans des Carritxó si un dia pensau en ella. na Miquela ha tancat sa porta Hi ha majors que a lo darrer se n'ha anada a fer una volta per estar amb Déu nostre Senyor. han de passar una penada ella va ser molt sortada i a més ben cuidada Noranta-sis anys tenia per la filla amb Déu casada viuda d’en Toni Galerí fill nora i néts que té. que fa anys que va morir de dolenta malaltia No hem de plorar ni fer espants i ella fins a aquest dia se n'anà ben preparada va aguantar i resistir. Sant Pere l'haurà acompanyada a sa mateixa bancalada Els bons germans han deixat on hi ha els seus nou germans. en el món molta de gent escampats per tots els vents Essent bona gent i aguda i tots en els seus moments me pareix es veure-los companya han cercat. abraçats de dos en dos dient amb to amorós I així tots els cosins Miqueleta benvinguda. per no perdre s'amistat a Ses Torres s'han ajuntat No vull fer llarga sa història i un dinar han celebrat només vos vull recordar tant es casat com es fadrins. ella Déu la té a la glòria i els qui vàrem quedar No és que sa tia fos vella la tendrem a sa memòria. era persona major i si teniu ocasió 11


s’Horta

Brodadora sortarrina a Astúries

Naixement

Redacció

En Pau Gomila Ferrer va néixer dia 4 de març i és fill d’en Rafel Gomila i na Neus Ferrer. Enhorabona!

Baptisme Bateig de Caterina Rigo Caldentey, Va néixer dia 17 d'agost, i fou batiada a l'església de s’Horta dia 17 de febrer. Els seus pares, Marc Rigo Bonet i Isabel Caldentey Martorell. Padrins joves, Neus i Gaspar.

Defunció A l’edat de 92 anys, dia 12 de març moria Andreu Binimelis Oliver de can Vetla. El vegem en el cel !

La nostra amiga Magdalena Mestressa ens fa arribar un diari asturià on surten una colla de mallorquines amb ella mateixa. Unes mil brodadores i brodadors es trobaren a Mieres (Astúries) el passat 6 d’abril, tots ells feien randa de macetes o de puntes de coixí. L’associació que a la nostra illa agrupa el seguidors d’aquesta artesania hi era convidada i va exposar les seves obres. Traduïm el text que fa referència a les nostres brodadores: “L’exposició central de treballs de la trobada va ser encapçalada per les labors de punt mallorquí de l’associació balear de brodadores i randa de macetes. La presidenta de l’entitat, Cati Torres, va explicar que aquest col·lectiu ‘té una gran tradició’ i les sòcies fan labors de tota casta i corren per tot Espanya per estar al corrent de l’actualitat. Na Magdalena Taverner és una de les brodadores mallorquines més veteranes. Va començar a fer randa de macetes i “frivolité” de jove, quan va estar de baixa laboral per mor del vertigen. Va acudir a Mieres amb el cap cobert amb un rebosillo, un mocador tradicional de Mallorca, elaborat amb Frivolité ‘No faig servir patrons, allò que faig està dins el meu cap i ho faig amb les meves mans’ explicà la mallorquina.”

Madò Maria de can Costurer fa noranta anys Per J. Vallbona Els quatre germans de can Costurer varen celebrar l’aniversari de la germana Maria. L’onze de març va fer noranta anys i per això s’ajuntaren els parents, prop d’un centenar, el diumenge que va venir davant al restaurant Son Colom de Felanitx. A la fotografia podem veure, d’esquerra a dreta, en Francisco, que viu a Son Ferriol i que amb els seus 96 anys i mig és el major; na Maria, la festejada, al centre; la germana petita, madò Bel de cas Corraler; el germà Toni de can Costurer i l’amo en Miquel Corraler, l’home de manò Bel i cunyat dels altres germans. Enhorabona a madò Maria i a tota la família!

Desaparegut a Cala Ferrera El matí del 24 d’abril a Cala Serena va tenir lloc un desgraciat succés. Un grup de joves baixà a una cova ran de mar però el temporal els envestí i un d’ells, de 12

nacionalitat argentina, va desaparèixer. La resta del grup es pogué salvar. El Serveis de Salvament Marítim i de la Guàrdia Civil iniciaren la recerca del desaparegut en tenir-ne notícia, però l’estat de la mar feu molt difícil les tasques de recerca i nosabem que l’hagin trobat.


s’Horta

Nascuts el 47

Per jubilats Fa mig segle, a l’any 1947, naixíem a s’Horta, llavors llogaret diminut i dispers. Al registre parroquial consta que els naixements de l’any 1947 foren els següents: Apol·lònia Adrover Julià anà a viure a Porreres Damià Roig Cerdà de ses Coves Sebastià Adrover Maimó des Saquer Miq. Binimelis Amengual de can Pauma de sa Vorera Francesc Antich Adrover en Xabec o de ses Aigües Rafel Gálvez Castilla fill d’algun militar? Mateu Binimelis Oliver des Forn (difunt) Antoni Oliver Caldentey de cas Saliner (difunt) Antònia Alou Adrover de can Bassol o Mungí (dif.) Catalina Barceló Manresa de can Barceló (difunta) Rafel Rojas Arenas fill des sargent Rojas (difunt) Bartomeu Bennàssar Adrover de can Tomeu Roca Josep Company Rotger en Pep des Cup (difunt) Jaume Rigo Adrover des Serral o Corraler Antònia Binimelis Grimalt de ses Tanquetes Mag. Bennàssar Mesquida de can Toni Roca

Nou restaurant a la plaça de s’Horta Per C. Vallbona El capvespre de dia 24 de març es va inaugurar un restaurant a s’Horta, amb un nom ben significatiu pel poble, ES BABOT. Els nombrosos assistents varen poder gaudir de la música que oferí el grup 3 de Swing, al temps que prenien una copa. Les especialitats d’aquest restaurant són les ensalades, els entrants i les hamburgueses gurmet, tant de carn com vegetals. N’Albert, un dels dos nous sortarrins que duen aquest negoci ens explica el perquè del nom i com entenen que

Altres naixements d’aquest mateix any, de pares sortarrins i circumstancialment a fora poble o de gent molt relacionada amb s’Horta foren: Bonaventura Grimalt Roig de can Marines Agnès Dalmau Maimó de can Rabeu Margalida Alou Adrover de can Mel Antoni Barceló Maimó es mecànic de Calonge Som conscients que en el caminar de la vida dia a dia anam perdent alguns dels nostres “quintos“ però mentre hi ha vida hi ha esperança. Just acabat l’any de la nostra jubilació, ens hem volgut reunir per celebrar que hi som i que encara tenim ganes de bauxa.

ha de ser el seu local: “Vam saber que es Babot havia estat un dels noms que havia tingut el poble i que a la zona dels horts de s’Horta, anomenada Clot des Pou, hi havia un pou que durant la sequera de 1913 va donar aigua a Calonge, s’Alqueria Blanca, es Carritxó, Cas Concos i s’Horta. Lamentablement el 1989 hi ha haver una torrentada i va destruir-lo. Aquest pou s’anomenava “es pou des Babot”. El nom ens va agradar des del primer moment i teníem clar que el restaurant es diria així. A més, entrava dins la filosofia “de proximitat” del restaurant, o sigui aprofitar i recuperar tot el que ens ofereix la zona: productes, artesans, pagesos... i, fins i tot, el nom.” Desitjam molta sort als creadors d’aquest projecte que dóna vida a la plaça sortarrina.

La vesprada del 24 de març la plaça de s’Horta cobrà vida. 13


Felanitx

Premis Cavall Verd a Felanitx

Es Puput Cultural

Per Nekrowaisser Aquesta primavera passada s’ha fundat a Felanitx una associació cultural. Sense ànim de lucre, un grup de gent diversa s’ha organitzat per dinamitzar projectes: musicals, teatrals, pictòrics, fotogràfics, literaris, etc. Ofereixen: 1.- Organització activitats relacionades amb la cultura en general. 2.- Organització, participació o divulgació d’activitats culturals. 3.- Foment de la cultura en diversitat de totes les persones interessades. 4.- Suport burocràtic a fi de facilitar a qualsevol persona o grup poder organitzar un esdeveniment cultural. 5.- Inclusió dels grups/bandes a la borsa de l’associació a fi de promoure i difondre la seva activitat musical. 6.- Valoració i suport de/a totes les propostes rebudes dels seus socis.

Activitats programades El Son Negre Rock es fara el 1er de juny a la barriada de Son Negre a Felanitx. Dinar de torrada a parti de les 13.30h. Competició de truc a les 15.30. Concerts comencen a les 17:30 Cartellera de grups: Per força, Fonoi, Akari, (grup per confirmar), Mallorcanochentas (publicitat del cd recopilatori amb proyecció de fotografies i altres), Los Fletchers, Siberian Escape. 187, Sistema i La Hoguera. Torrada d’hamburgeses per sopar. El Rock’n’ Matxin Festival es realitzarà dia 29 de juny a Portocolom, davant la plaça del Corso., començarà a les 16:00. Grups per confirmar.

Enguany el poeta homenejat en la XXX edició del premis Cavall Verd, que concedeix l’AELC, va ser Miquel Bauçà i per això Felanitx, el seu poble natal fou seu d’aquesta edició. La primera part de l’homenatge va consistir en una taula rodona on es van tractar diferents aspectes sobre la vida, obra i personalitat d’aquest fill il·lustre de Felanitx. Posteriorment, els poetes Nora Albert, Joan Manresa, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Toni Caldentey i Pere Joan Martorell, presentats per Aina Ferrer, van llegir poemes de Bauçà i algun de seu. A la cita hi acudiren escriptors de tot el país, entre ells Nuria Cadenes, que quan tenia només 18 anys fou víctima del terrorisme d’estat i va ser segrestada durant cinc anys a la presó. A la nit, el restaurant HPC de Portocolom va acollir el lliurament dels premis. El Josep Maria Llompart al millor recull poètic va ser per Txema Martínez i el Rafel Jaume a la millor traducció poètica per Gemma Gorga. La vetlada finalitzà amb una actuació musical del grup Llunàtiques.

Resum meteorològic: Març i Abril 2013

Març Temperatura: mínima dia 16 0º

Per Redacció

- màxima dia 30 24,5º

Humitat mínima dia 30 31% - màxima dia 1 Vent Dia 13 ponent /llebeig Dia 14 ponent /mestral Dia 30 ponent

86%

68 km/h 63 km/h 64 km/h

Abril

Temperatura: mínima dia 6 - 10º - màxima dia 18 26,5º

Pluja

Març dia l/m2 Abril 1..........................6,0 5..........................2,0 13..........................2,0 14..........................1,0 17..........................1,0 18..........................4,0 31..........................1,0 TOTAL...............17,0

dia l/m2 1..........................2,5 6........................10,0 25........................12,0 26..........................2,5 27..........................2,5 28........................15,0 29........................11,0 TOTAL...............55,5

Humitat mínima dia 18 24% - màxima dia 28 88% Vent Dia 9 ponent Dia 13 tramuntana 14

58 km/h 55 km/h

(Dades obtingudes i facilitades per Gregori Suau a Can Jordi)


Portocolom Per Nekrowaisser

Una empresa de Llucmajor ha obtingut tots els permisos per a la instal·lació de cultius marins a Portocolom.

La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori atorga el vistiplau per a l’emplaçament de cinc/sis gàbies per a l’engreix d’orada i llobarro. La instal·lació serà efectiva un cop acabada la temporada turística, quan les aigües siguin més fredes, a unes 2-3 milles davant la zona de la cala de s’Algar a Portocolom. Pescadors i organitzacions ecologistes destaquen l’impacte negatiu sobre les activitats nauticopesqueres i la preservació de l’ecosistema. Mites i tòpics de la maricultura:

La mar tot s’ho menja

Davall les gàbies s’acumulen sediments de pinso no consumit, excrements i rebuig. La sedimentació d’aquestes partícules redueix l’oxigen i provoca l’augment de bacteris productors de sulfurs, amoni i metà. Provoquen la mort de les comunitats bentòniques (corall, alga...) i la desaparició d’animals especialitzats en aquest medi (pops, sípies, estels de mar, eriçons...) A més a més, les petites partícules en suspensió són arrossegades per les corrents quilòmetres lluny de les gàbies, i alteren l’equilibri de les comunitats de plàncton animal i vegetal. Per l’estructura de les corrents del litoral, Santanyí i Felanitx serien les més afectades.

Les gàbies duen peix

És veritat que les gàbies atreuen peixos silvestres i de les gàbies n’escapen peixos. Aquests peixos de fora de les gàbies són altament reproductius i en poc temps alteren els estocs de peixos silvestres. Un exemple és el llop.

El que sí que duen les gàbies són malalties de peixos i desequilibri ecològic.

Tot peix és bo per menjar

Els peixos analitzats denoten alts índexs de metalls. No són recomanables per a la salut.

Sembrant bivalves “escopinyes” sota les gàbies, aquestes filtren i netegen el fons

Mentida. No funciona. Els bivalves no absorbeixen la matèria orgànica de sota les gàbies. Notes: 1· Alguns dels peixos estudiats han estat: boga, tuta, sard, mújol, musclo mediterrani, salpa, orada, tonyina vermella. 2· Notes de l’estudi del Dr. Fco. Navarrete-Mier. Universitat de Múrcia 09/2012.

15


Santanyí Per Laura

El col·legi Bisbe Verger va d’excursió a les Fonts Ufanes

Tot el primer cicle del Col·legi Bisbe Verger de Santanyí han anat d'excursió a les fonts Ufanes. Allà, els nins i nines han pogut conèixer com i quan brollen les fonts i, aprofitant aquests agradables dies primaverals, han aprofitat per jugar dins el bosc i descobrir de primera mà elements tan típics de l'illa com el forn de calç, la casa de carboner i una vegetació si més no diferent amb la que estan avesats a conviure els infants de Santanyí.

Camargo obre un nou estudi a Cala Figuera El passat 27 de març Jesús Camargo va inaugurar un nou local a Cala Figuera per aquesta temporada turística. L’autor va estar l’any passat a l’Església Vella de Calonge i engany tendrà el seu taller prop de la zona de restauració de la població costanera. A la vetllada d’inauguració assistí nombrós públic i pogueren veure una retrospectiva de l’obra, així com els nous projectes. Hem de recordar que actualment Jesús Camargo és un dels pintors més actius del terme de Santanyí i aquest any feu una gira a les diferents illes de la mà de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Setmana cultural poeta Blai Bonet Per J. Vallbona

Els tres dies lectius de setmana santa foren aprofitats pel Col·legi Blai Bonet per recordar l’obra i la figura de qui dóna nom al seu centre. Aquests tres dies, 25, 26 i 27 de març, les aules i patis del centre, des d’infantil al 3r cicle de primària, es convertiren en tallers - acadèmies on a través de la memòria que es feia del poeta que va ser alumne d’aquest centre, es feren tallers de paraules, escultura, lectura de poemes, escriptura creativa, decoració, pintura, murals, cal·ligrames, cançó, dramatització, fotografia, ceràmica, una gimcana... A més dels mestres del claustre es comptà amb la participació d’Antònia Rosselló (pintura), Catalina Obrador i Paola Della Maggiora (escultura-ceràmica) en els tallers. El tercer dia fou dedicat a veure el fruit dels tallers dels dos dies anteriors i es feu un acte col·lectiu obert als pares que comptà amb la participació de dos especialistes en l’obra de Blai: Antoni Vidal Ferrando i Pau Vadell. 16

Imatges de les activitats entorn a Blai Bonet


És un plaer informar-te de la propera campanya de donació de sang a:

CALONGE

Centre de Salut

Divendres, 24 de maig de 2013 de 18.00 a 21.30 h

CALA D’OR

Punt Jove d’Informació

Dissabte, 25 de maig de 2013 de 16.30 a 20.00 h

Consulta els requisits per a donar sang: http:// www.donasang.org/puc-donar/es_index.html

Tancada als instituts Per redacció

El 25 d’abril més de 120 centres educatius de Mallorca es tancaren contra la política antieducativa i ultranacionalista del ministre Wert i del presidentBauzá, entre ells els institus de Felanitx i de Santanyí. A l’institut de Felanitx s’hi afegiren les escoles públiques del terme: CEIP Inspector Joan Capó, CEIP Reina Sofia, CEIP s’Algar i CEIP Migjorn. A l’institut de Santanyí s’hi afegiren les escoles CEIP Calonge i el CEIP Mare de Déu de Consolació de s’Alqueria Blanca. Mestres d’altres centres del terme de Santanyí s’afegiren a la tancada i participaren de les activitats, reunions informatives i festa qui hi va haver.

Tenir entre 18 i 65 anys. Pesar més de 50 quilos. Tenir bona salut. No anar en dejú. Has d’haver fet la digestió

Ajudan’s a difondre aquest missatge. Una donació, 3 vides.

Es Llombards Es Llombards celebrà la tradicional Festa des Tondre el primer diumenge de maig Per Redacció Es Llombards celebra un any més la tradicional Festa des Tondre al més pur estil antic. L’acte tingué lloc el diumenge 5 de maig, a partir de les 09.00 del matí, al camp de futbol Can Martina. Aquest petit nucli del municipi de Santanyí, s’ha donat a conèixer arreu de Mallorca per haver mostrat a les generacions actuals, un antic ofici, memòria del qual: “no s’ha de perdre ja que és testimoni d’una professió que forma part de la història de la pagesia mallorquina”, ha comentat el batle pedani des Llombards, Miquel Contestí, que a més és regidor d’Agricultura i Pesca i Medi Ambient de l’Ajuntament de Santanyí i coneixedor de tot el que envolta la pagesia i ramaderia de Mallorca. La Festa des Tondre comptà també amb l’actuació dels xeremiers que a primera hora del matí feren una cercavila pel poble. La tosa amb tisores començà a partir de les 10 hores i hi participaren una trentena de tonedors. Després a partir de les 12 hores hi va haver música en directe a la Plaça des Pou, amb l’actuació de la xaranga

Els Valencians. Finalment, a partir de les 13.30 hores, com cada any, devers 500 persones gaudiren del tradicional dinar de paella. I per acabar es donà als participants de la tosa un petit obsequi commemoratiu de la festa.

17


PROGRAMA PROVISIONAL. FESTES DE S’HORTA 2013 Dissabte 4 de maig 20:30 Al centre Cívic. Col·loqui de Felanitx Esportiu presentat per Pere Ferrer. Diumenge 5 de Maig 10:00 A la plaça, tercera cursa atlètica popular i de Marxa Nòrdica. Dissabte 11 de maig 10:00 Partit prebenjamins S’Horta - Cala d’Or. 11:00 Partit benjamins S’Horta atlètic - Barracar “A”. 18:30 Al camp de futbol. Partit de futbol, Fadrins contra casats. 19:30 Al Centre Cívic, inauguració de l’exposició de miralls i altres obres de l’artista sortarrí Tomeu Palou. 19:45 Al Centre Cívic, inauguració de l’exposició de pintura a càrrec de Francesco del Prette. 20:00 Al Centre Cívic, inauguració de l’exposició del concurs de fotografia. 20:00 a 23:30 II “GastroS’Horta”. Ruta de tapes pels diferents bars i restaurants del poble. 20:30 Al centre Cívic, dotzè pregó per Maria Rigo. 23:30 A la plaça, gran festa s’Horta Jove. Diumenge 12 de maig 09:45 Partit infantils S’Horta atlètic- Son Ferrer 10:30 Marxa cicloturística pels voltants del poble fins a Cala Sa Nau. 11:30 Partit infantils S’Horta- Serverense 12:00 Al saló parroquial, demostració de plats dolços que es consumiran després de la paella. 12:30 Batucada dels nins i nines de l’escola. 13:00 Gran paella local, als carrers: Talaiot, Rectoria i Plaça Sant Isidre. 15:30 Darrere l’església, concentració de Vespinos i Mobilettes. 17:00 GIMCANA POPULAR S’HORTA 2013. 21:00 Al Centre Cívic, segon tast de cerveses gratuït, impartit pel sumiller Julio Torres. Dimarts 14 de maig 20:00 Al saló parroquial, presentació de la Fundació GIOR. Dimecres 15 de maig. SANT ISIDRE. 12:00 A la Parròquia, missa de Sant Isidre, predicarà mossèn Jaume Serra Adrover. 13:00 Al saló parroquial, refresc per a tothom fins que s’acabi. 16:00 Al saló parroquial fins a les 18:00, festa de padrins i néts. 18:00 A la plaça, actuació d’un grup de pallassos. 19:30 Al saló parroquial, demostració de Gimnàstica Rítmica. 20:00 Al saló parroquial, obra de teatre oferida pels components del taller de teatre del col·legi.

Ajuntament

18

Divendres 17 de maig 19:00 Partit alevins F7 S’Horta atlètic - Cala d’Or 21:30 A la plaça, pamboliada. Dissabte 18 de maig 10:00 A l’escola, inici del torneig local de futbolet. 11:30 Partit Benjamí S’Horta- Manacor 12:00 Al bar de la tercera edat, inici del Torneig de “Truc express” . Organitza: l’Associació de Veïns. (Programes a part.) 17:00 A les pistes de tennis, final del torneig S’Horta 2012. 17:00 Partit cadets S’Horta- Son Sardina 19:00 Partit femení S’Horta- Platges de Calvià 20:30 A la plaça. ball i festa dels Caparrots. 22:00 Amollada de coets. 22:30 A la plaça de Sant Isidre, Gran Verbena. Diumenge 19 de maig Gran Fira. 09:30 Cercavila amb els Xeremiers de Sencelles. 10:00 A la parròquia Ofici Solemne. 11:30 A l’escalinata de l’església, Batucada. 12:00 A la plaça. Festa MOVE AND DANCE. 17:00 DARRER Partit Preferent S’Horta - Platges de Calvià. 19:00 Festa infantil amb Flip-Flop . Acte seguit, degustació de pizzes oferides per la pizzeria Neptuno de Cala d’Or. 21:00 A la plaça, ballada popular amb el grup Revetlers. Dilluns 20 de maig 10:00 Missa pels difunts 17:30 Al col·legi, Olimpíada Rural per als nins. 21:00 A la plaça, GRAN NIT DE SOMNI, BALL, MÀGIA, MUSICA, HUMOR AMB MADÒ PERETA i ALTRES SORPRESES. 23:00 Copa de cava i traca final. Divendres 24 de maig 19:30 Partit alevins S’horta At. – Barracar “B” 20:00 Darrer partit pre benjamí S’Horta – Cardassar “A” Dissabte 25 de maig 10:30 Partit benjamí s’Horta At. – Escolar 11:30 Partit alevins s’Horta – Calvià 19:00 Partit juvenils s’Horta – S.P. Sant Marçal 20:30 Al Centre Cívic. Conferència: Per què serveixen els telèfons mòbils? A càrrec de Toni Miquel Llull. Dissabte 1 de juny 18:00 Darrer partit cadets s’Horta - Cardassar Diumenge 2 de juny 07:00 Diada de pesca, fins a les 12. A continuació dinar. 10:30 Darrer partit infantils s’Horta At. – At. Platges Calvià Dissabte 8 i diumenge 9 de juny 09:00 En es Sementer Blanc, tirada de recorregut de caça puntuable per al Campionat de Balears. Ho organitza la societat de caçadors. 19:00 Darrer partit juvenils s’Horta – Soledad At.


Invertits prop de 800.000 € a Cala d’Or

La zona turística de Cala d’Or ha estat, durant els darrers sis mesos, objecte d’una inversió de prop de 800.000 euros en millores del nucli per donar una bona imatge als visitants Ajuntament i una major qualitat de vida pels de Santanyí residents. Entre les obres més importants destaquen la construcció d’una nova oficina d’informació turística i la remodelació de la Plaça Eivissa. Aquesta nova oficina de la Plaça Eivissa, actuarà com a suport de la ja implantada des de fa molts d’anys. Una altra obra important, és la construcció d’un pàrquing als voltants de l’edifici multifuncional on actualment està ubicada l’Escola de Música, l’Escoleta municipal i la Unitat bàsica de Salut. Entre altres obres dignes de fer menció estan la baixada d’accés a Cala Petita, que s’ha fet de bellnou amb la construcció de nous escalons. L’avinguda Calonge que ja és objecte d’una important remodelació i comptarà amb jardineres y voravies noves. D’altra banda, s’han substituït les escalonades que connectaven els carrers Boulevard i Tagomago per unes rampes, amb la finalitat d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificultaven el pas per a persones amb discapacitat física. El carrer de Sant Antoni i la Plaça Figuera s’han asfaltat de bell nou millorant el seu aspecte.

S’incorporen 15 projectes nous a desenvolupar en el Pla d’acció anual 2013 de l’Agenda local 21

Aquests projectes cerquen, per una banda, afavorir directament el desenvolupament sostenible del municipi i per l’altra, estan més enfocats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i a la gestió municipal quotidiana. Del document, destaquen algunes actuacions, com ara: desenvolupar campanyes de conscienciació envers la gestió dels residus i la neteja viària promovent el reciclatge; adherir-se a la Setmana Europea de la Mobilitat; consolidar un manteniment adient dels parcs infantils; habilitar un tanatori al cementiri de s'Alqueria Blanca i Calonge o dur a terme actuacions per a la millora del paisatge urbà a Cala d'Or, entre d’altres. Es consolida, així, el procés d’Agenda Local 21 amb l’elaboració del Pla d’Acció Anual 2013, document que correspon a la fase de seguiment i on es reflecteixen els objectius i pautes a seguir dins el procés al llarg del present any. Val a dir que aquests projectes sorgeixen tant de propostes de la mateixa ciutadania, formulades a través del Fòrum Ciutadà, com també del propi consistori santanyiner.

poder començar les obres en el menor temps possible, essent 48 hores, el termini màxim per concedir el permís. S’han de tenir en compte una sèrie de condicions a l’hora de poder acollir-se a la concessió de llicències simplificades, com que el pressupost de les obres no pot excedir els 10.000 €. A part, s’ha de presentar tota la documentació requerida per l’Ajuntament, que un cop acceptada, en 48 hores s’entrega el cartell d’obra i s’entén concedit el permís. El tipus d’obres considerades menors i que entren dins aquest paquet de condicions per obtenir la llicència d’obra simplificada són: reparació de façanes, cobertes, portes, vidrieres, canals, parts no estructurals de ses cobertes, eliminació d’humitats, reparació de piscines i cisternes, enlluïts, lliscats, arrebossats, pintar edificis, substitucions sanitàries i cuines, reparació de clavegueram, pavimentació de voraries del vial, entre d’altres.

Santanyí, Felanitx, Campos i ses Salines, convenis per reforçar la policia

Els ajuntaments dels municipis de Santanyí, Felanitx, Campos i ses Salines, han firmat convenis de col·laboració interpolicial que té com a objectiu millorar de forma constant la prestació de serveis en situacions d’emergència o demanda de seguretat pública. La realitat socioeconòmica i demogràfica i el valor de la seguretat suposa un constant increment de prestació de servei de policia local per part dels ciutadans que així ho sol·liciten. Els serveis programables o de caràcter urgent, segons les seves característiques o el moment que es produeix, demanden garantir la disponibilitat d’efectius suficients per fer front a les situacions sorgides amb total seguretat. Segons ha explicat el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, la firma dels convenis de col·laboració amb els municipis veïns, impulsada des de l’àrea de Seguretat i Policia Local de l’Ajuntament de Santanyí, suposa una millora en la prestació de serveis en situacions d’emergència o demanda de seguretat pública a més de garantir un augment en l’operativitat i la coordinació dels quatre cossos de Policia local i assegurar la contraprestació recíproca dels recursos humans i tècnics de la Policia local que són necessaris per fer front a esdeveniments, possibles sobrecàrregues dels efectius en determinades èpoques de l’any o situacions d'emergències que poguessin tenir lloc i afectassin un mateix municipi o tots dos.

Aprovada una ordenança per concedir llicències d’obra menor en 48 hores

Obtenir una llicència d’obra menor en un termini de 48 hores ja és possible a l’Ajuntament de Santanyí. El consistori en ple, celebrat el 15 d’abril, va aprovar per unanimitat de tots els grups, la nova ordenança per la qual es regeix la concessió de llicències d’obra menor simplificat que té com a objectiu agilitar els tràmits per 19


L’Associació Cultural es Majoral visita el Parc natural de Llevant Redacció Ara que la secció Trescapuig de l’Associació Cultural es Majoral s’ha tornat a engrescar, creguérem adient que un dels actes per celebrar el 25 aniversari de l'Associació fos una una sortida. Així doncs, el passat dia 21 d’abril un grup de més de 25 persones partírem de ben matí cap al Parc natural de la península de Llevant (Artà). Arribats al Parc fórem rebuts per la directora d’aquest, la calongina Catalina Vallbona, que ens va El grup des Majoral al cim des puig des Porrassar acompanyar durant tota la sortida a la vegada que ens va il·lustrar amb les seves explicacions. Acabada la sortida, dinàrem de pa teleca a l’àrea recreativa que hi ha vora l’aparcament del Parc i després tots els assistents compartírem distintes varietats d’ensaïmada.

Detall d’un grup durant l’ascensió al puig

La directora del Parc de Llevant donant informació.

Visita a la tafona del Parc. 20

Observant els límits del parc des del cim del puig des Porrassar


Petites altures

03 Es Puig des Porrassar al Parc de Llevant (Artà)

Per Jaume Maimó i la col·laboració d’en Xabec Es puig des Porrassar, al Parc natural de la península de Llevant (Artà) Duració: unes 2 hores de caminar. Amb aturades, 4 hores (uns 7 km). És convenient aturar-se al centre d’informació, a les cases de s’Alqueria Vella de Baix(1), on a més de donar-nos informació, podrem disposar de materials i cartografia. S’ha de tenir en consideració que la caminada transcorr per dins el Parc natural de Llevant, lloc amb molts d’indrets prou interessants. Dins l’itinerari proposat tenim: s’Aqueria Vella de Dalt, es Campament dels Soldats(2), es puig des Porrassar i es Verger. La caminada es pot complementar amb altres visites i activitats del Parc: visita a la tafona, observació de la flora i fauna etc. Itinerari: Partida del centre d’informació del Parc, a uns 230 m sobre el nivell de la mar. Agafarem el camí dels Presos, costa amunt, seguint el torrent des Cocons que ens queda a l’esquerra i anirem deixant el puig des Corb a la dreta. Una mica més amunt, és convenient seguir un caminoi ben senyalitzat, a la part dreta, i així tendrem la possibilitat d’acusar el camí esmentat fins arribar al Campament dels Soldats. Al fons de la vall divisam l’Alqueria Vella de Dalt, i poc després ja arribam al Campament dels Soldats. Feim una aturada per observar l’indret. Ara ja veurem el puig des Porrassar de ben a prop. Deixarem el camí que es dirigeix cap a sa Talaia Moreia i travessat una barrera seguirem per un caminoi poc trescat que es va empinant de manera gradual. Una vegada arribats al cim des Porrassar (491m) podrem gaudir d’unes vistes immillorables, de quasi tota la façana del llevant mallorquí i bona part del Pla. De tornada refarem el camí de pujada fins tornar de bell nou al Campament dels Soldats, el creuarem deixant el puig des Corb a la dreta. A la sortida del campament, podrem veure restes d’un rentador i un dipòsit d’aigua. Seguirem uns 500 m fins trobar una forta baixada per una garriga on abunden les gatoves, les argelagues, el garballó, i el càrritx. Des de dalt divisarem bona part de la vall i les cases des Verger habitades fins els anys 80, però avui deshabitades i en mal estat de conservació. Arribant a la possessió, prop de les cases trobarem la font del mateix nom, i terres amb surgències d’aigua, petits safareigs i horts mig abandonats. Agafarem el camí costa empinada cap amunt, i arribats

Excursionistes cap al puig des Porrassar al fons de la imatge.

al coll, el paisatge, ara tot de secà, amb camps de cultius on hi apareixen les oliveres, ametlers, garrovers, etc, i ovelles, cabres i vaques molt disperses. La història del camí des Presos i el Campament dels Soldats. A principis de la dècada dels anys 40, just després d’acabar la Guerra Civil espanyola es va decidir construir un camí que arribàs a sa Talaia Moreia, on es pretenia aixecar un fortí emprant com a mà d’obra un batalló de soldats vençuts i altres presoners que havien de redimir la seva condemna. Primerament crearen unes instal·lacions amb material molt deficient per albergar els mal anomenats soldats. Pareix que degut a les deficiències sanitàries i les conseqüents malalties, es planificaren uns locals d’obra que són les restes de l’anomenat el Campament dels Soldats. Possiblement fou a l’any 1943 que degut a la prohibició dels treballs forçats es va abandonar la carretera inacabada i el campament. Les instal·lacions del Parc. El Parc té les següents instal·lacions que es poden emprar prèvia reserva: Refugi de s’Arenalet (capacitat de 22 places: 4 quàdruples i 3 dobles), refugi dels Oguers (capacitat de 10 places: 1 quàdruple i 3 dobles), refugi de s’Alzina (capacitat de 10 places: 5 dobles), zona d’acampada de s’Arenalet, amb capacitat per 30 persones. Recomanacions En sortir a gaudir del paisatge, teniu cura de deixar les barreres tal com les heu trobades, i en cas de trobar-les tancades, passar la consigna “el darrer que tanqui”. Teniu en compte que el bestiar es pot dispersar. NOTES (1) S’Alqueria Vella es troba a uns 5 quilòmetres d’Artà. Ben senyalitzat com a Parc de Llevant. (2) Hom creu que el topònim més adient seria “El Campament dels Presos”. N’hi havia uns nou-cents, i en alguns documents són anomenats “soldats treballadors”. 21


LAUSA i ses Talaies de Can Jordi, cultura arqueològica a Santanyí Per Domènec Almerge Per què Lausa? Si cerquem aquest mot al diccionari de mossèn Alcover, hi trobarem que és un mot llatí que vol dir llosa: i com ja se sap, a Santanyí s’anomena amb el mot llova. Però, si fem servir el cercador google, llavors, ens trobarem de morros amb el web de Lausa, Associació Cultural: http://www.lausa.cat Aquí hi podreu llegir que Lausa  és una associació destinada a promoure la cultura, sense ànim de lucre, amb seu a Santanyí, que pretén la protecció, estudi i difusió del patrimoni, arqueològic, arquitectònic, etnològic, toponímic, literari i musical, principalment del terme. Per saber-ne una mica més d’aquesta associació cultural, tenim la sort de poder xerrar amb alguns dels seus fundadors, n’Antoni Mestres, en Biel Noguera, na Maria Eulàlia Bonet i en Cosme Aguiló: -Ens podríeu fer cinc cèntims als lectors de Dies i Coses sobre la història i el perquè de Lausa a Santanyí? Lausa va néixer a partir d'un fet, i és que un dels propietaris de can Jordi tenia unes pedres de la murada que havien tombat; i feia anys que en demanava que allò es redrecés, i es tornés les pedres a la seva posició original. Arran d'aquest fet, va ser que vàrem pensar que seria una bona feina redreçar aquestes pedres. Però això va resultar que era més complicat d'allò que inicialment vàrem creure, perquè hi havia molt de trull, i ens calia buidar una part de la muralla, i això és una cosa que no Els voluntaris de Can Jordi en plena feina de despedregat.

22

és senzilla però que fèiem comptes de fer-la una mica més endavant... I d'aquesta història primitiva, d'aixecar una llova, naixeria un temps més tard l'associació de Lausa. Després d'anys de parlar-ne, i gràcies a l'impuls de Cristòfol Salom (arqueòleg que viu a Tarragona, de procedència santanyinera), juntament amb ell, vam fundar l'entitat el setembre de 2011. -Quins són els objectius i les activitats que vol desenvolupar la vostra associació cultural pels propers anys, i en concret per aquest 2013? Ara tenim un parell de projectes engegats; un d'ells és el de Can Jordi que va per llarg perquè hi haurà molta feina a desenvolupar: aquest projecte és de llarg termini perquè s'ha de presentar un pla director del jaciment, que és el que ens demana l’administració per fer intervencions arqueològiques; i com a màxim ens durà una feina de 5 anys, i fins i tot, es podrà perllongar, si cal un any més fins els 6 anys. L'objectiu és, bàsicament restaurar; a l'hora de fer les tasques d’excavació i investigació que també són necessàries per a aquesta restauració. És a dir, aquestes feines que hem fet fins ara tenen a veure amb fer possible, altre cop, la visualització de l’estructura original de Can Jordi, que fins ara estava oculta sota els matolls al poble. Això vol dir, en resum, fer net de vegetació i fer visible tot el conjunt. I un cop fet això, creiem que es podran


Ortofotografia (IDEIB) on s’aprecien els trams de murada i el talaiot que es conserven.

dur a terme tasques de promoció i difusió del conjunt talaiòtic santanyiner. La feina es desenvolupa, en aquests moments, en 6 de les 7 parcel·les on tenim permís; la parcel·la on és el talaiot, de moment no hem arribat a cap acord amb el propietari. Fins ara, s'ha fet neteja d'aquestes 6 tanques, i en aquests moments estem en una fase de despedregat. -Per què vau triar el poblat talaiòtic de Can Jordi, de tots els jaciments que hi ha en el terme de Santanyí per fer-hi aquest treball de neteja, i d’estudis arqueològics? Ens podríeu situar i descriure el jaciment de Can Jordi en un parell de mots? Això és bo de fer; vàrem triar Can Jordi perquè reuneix unes condicions que no tenen altres jaciments: Primera no està dins de cap gran propietat inaccessible; està en un lloc prou accessible, arran d'un camí i fàcilment visitable. I a més a més, hem tingut la sort de la predisposició de la immensa majoria dels propietaris. Segona, ha estat un factor important la monumentalitat de la murada, i un altre atractiu seu, és el fet de ser un lloc arqueològicament molt fèrtil: sense anar més lluny, es varen trobar en els anys 70 dues espases de gran valor. Tercera, ens trobam en un poblat de grans dimensions; calculam que la seva extensió és d'uns dotze mil metres quadrats, que el converteixen en un dels poblats talaiòtics més grans de Mallorca. Quarta, no conserva tot el seu perímetre de murada,

però conserva elements suficients com per fer-se una idea de quina era la seva planta total. Cinquena, hi ha una sèrie d'edificis preexistents com són: un talaiot que encara hi és, i dos talaiots que han desaparegut, un dels quals ha estat conegut en èpoques històriques, és a dir, hi ha gent que l'ha arribat a veure, i l'altra, que malgrat no tenir-ne testimonis vius, s'intueix el lloc on estava per les restes trobades. Una murada que va tancant aquests talaiots, un possible santuari i un altre edifici, que encara no en sabem quina funció jugava; sabem que en el seu interior té unes estructures que ara estan tapades de terra, i ens cal investigar-ho millor en un futur.  -De l'estudi de les estructures del poblat de Can Jordi, ens permet una comparació amb el conjunt d'altres monuments talaiòtics illencs, dins els paràmetres constructius que us heu trobat? Hi ha poblats semblants que tenen murades destacables i semblants, hi podem citar: ses Païsses d'Artà, Rossells de Felanitx, i a Santanyí sa Talaia Grossa... I paral·lel a aquest i, respecte al seu possible santuari (com un edifici quadrangular lligat al poblat talaiòtic) hi podem trobar el de s'Hospitalet Vell. En aquest poblat de ses Talaies ens trobem amb una cosa peculiar, quasi única, potser n’hi ha un altre, no ho sabem ben bé, i és el corredor en zigazaga del talaiot de Can Jordi. 23


Excursió al poblat talaiòtic de Sa Punta des Bauç. Talaiot quadrat.

-Si cerquem en el recull de terminologia muntanyenca d'en Benigne Palos, ens trobarem que el concepte de Talaiot s'expressa amb els termes de: Construcció megalítica prehistòrica, de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca. A Lausa com definiríeu las construccions talaiòtiques de Can Jordi,   i quina tipologia de monument és el talaiot que hi ha? Ens trobem amb un talaiot circular, amb una columna mediterrània, com tots els talaiots, més estreta de baix que de dalt. Amb una sèrie d’habitacions radials al talaiot amb unes funcions que caldrà estudiar. -Si parlem del Talaiot de Can Jordi, i el seu projecte de restauració amb latahonacultural; que creieu que volen fer els propietaris del talaiot? 

El poc que sabem és que hi va haver una iniciativa d’un particular on de moment nosaltres no hi podem actuar, malgrat el pla director que estem desenvolupant de tot el conjunt monumental. -Quines són les vostres fonts financeres per dur a terme aquestes feines al jaciment de Can Jordi? Bona pregunta: la principal font econòmica nostra són les quotes dels socis, però volem destacar, i agrair des d'aquí la iniciativa, d'una tómbola a benefici de Can Jordi que va organitzar l'hotel Santanyí, de la plaça Constitució, i després va cedir els doblers a l’associació Lausa. Tant de bo que altres empreses del municipi segueixin l'exemple d'aquesta noble iniciativa que, sens dubte, redundarà en benefici d'un endret espectacular de la prehistòria de Mallorca. I tenim pendent demanar una subvenció, quan toqui, al Consell. I també ens cal destacar el suport tècnic i d'infraestructura que ens fa arribar l’Ajuntament de Santanyí. -Què diríeu als lectors santanyiners per fer-los ganes a participar i col·laborar en els vostres projectes culturals i arqueològics? El terme de Santanyí som tots i tot el que facin redundarà en benefici de la col·lectivitat. I feines com aquest projecte engresquen a la gent que sent amor pel seu país. Per acabar, volem comentar que tenim en marxa un projecte per intentar fer qualque cosa amb l'arxiu audiovisual de Bartomeu Vidal, el qual disposa de milers d'hores d'enregistraments de cintes de vídeo sobre esdeveniments de tot tipus, actes diversos, festes,

24


Uns moments de descans a la murada de Can Jordi.

etc., del terme de Santanyí. Des d'aquí volem agrair-li la bona predisposició i la voluntat de col·laborar amb l'associació. El fet d'havernos obert de pinte en ample les portes de casa seva, per tal de catalogar tot l'arxiu ha estat per a nosaltres estimulant. Ara, que tot està inventariat, tenim la intenció, d'acord amb l'autor, que les imatges més representatives d'aquest llegat formin part d'un futur Arxiu Audiovisual del Municipi de Santanyí. Alhora, es farà una publicació parcial dels materials, que reculli tot allò que pot ser més interessant per als habitants del nostre terme municipal. El projecte segueix endavant i, ja ha començat el procés de digitalització de les cintes, que es fa gràcies a l'aportació econòmica de l'Ajuntament i de la col·laboració per part de l'Arxiu de la imatge i el so del Consell Insular. Per més informació, contacte, col·laboració o per afegirvos a la protecció de Can Jordi, cerqueu-nos a la pàgina web de:

25


República de llibres Secció a cura de Domènec Almerge

Lucia Pietrelli s’endinsa en l’esquelet L’autora calongina acaba de treure un nou llibre de poemes, Esquelet, i la propera tardor publicarà la seva primera novel·la en català a l’Editorial Moll. Per Tina Portes Aquest mes de març i abril l’autora calongina Lucia Pietrelli ha presentat el poemari Esquelet. Es tracta del quart volum que veu la llum. El precedeixen Fúria (2010), Violacions, que va obtenir el premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí (2011), Verticale (2011) i finalment Esquelet, que també fou guardonat amb el premi Recvll de Blanes (2013). Lucia Pietrelli va néixer a Candelara (Itàlia) el 1984. Ha viscut tres anys a Barcelona i actualment fa gairebé un any que és calongina. Compagina la traducció de nombrosos autors italians al català amb tasques literàries. També forma part del Col·lectiu Pèl capell i col·labora amb la revista Poetari, Caràcters i SèrieAlfa, entre d’altres. Esquelet, publicat a l’Editorial Pagès de Lleica, es compon d’una quinzena de poemes llargs titulats tots ells “anatomies”. Allà indaga en el cos a través de la comparativa del cos humà, el seu, i el d’una escultura. La imperfecció, les percepcions, els estats de la matèria i les presències temporals vehiculen un viatge vertiginós on el cos, sotmès als malmanament de l’ànima, acaba com el ferro de l’escultura; rovellat; o la fusta tota forat de corc. És doncs un poemari de descontrol del desig, de la gestió erràtica del temps encaixat en la natura i del qual no podem defugir. L’esquelet és l’estructura essencial que ens aguanta tota la carn, tota la pell, tots els òrgans i tota la sang, amb les seves hemorràgies incloses. És un continent, un contenidor de sensacions i vivències que malden per subsistir i assemblar-se cada dia més a l’estoïcisme del metall. Un llibre, que combat la peresa i té versos contundents i furiosos, no destinats a ningú, sinó a ella mateixa, víctima de les seves pròpies paraules: “és que la sang se suïcida / dins la vena /és que el cor es mata / a si mateix”. Però també es tomben ferint: “No hi ha mort / Per a qui s’esvaneix / Amb les alenades d’un altre”. Busca la identitat a través de “la paraula verge / escrita en / llengua morta”. Tot un exemple de penetració del llenguatge i d’un estil aclaparador. Lucia Pietrelli ha aconseguit paralitzar al lector i fer-lo reflexionar i estremir-se d’una manera salvatge. 26

La vida en Rosa de Bernat Vidal i Tomàs Aquests dies, de la primavera d’abril, hem tingut la gran sort d’assistir a la presentació de l’obra “La vida en rosa” de Bernat Vidal i Tomàs que va tenir lloc el divendres 19 d’abril, al Teatre Principal de Santanyí. L’acte fou presidit pel batle de Santanyí, Miquel Vidal; el vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell, Joan Rotger; l’escriptora i directora de la col·lecció L’in6, Antònia Vicens; el professor i literari Carles Cabrera; i la professora de llengua i literatura catalana, i filla de l’il·lustre escriptor, Isabel Vidal. La presentació del recull de contes, volgudament i premeditadament optimistes, va anar a càrrec d’Antònia Vicens, qui va lloar l’obra de Bernat Vidal i Tomàs, així com la implicació de l’autor per a la lluita a favor de la nostra cultura. Aquí teniu un fragment del seu parlament: “Hem de reconèixer que els mallorquins no tenim gaire la disposició de viure la cultura pròpia. I encara menys de preservar-la. (...) Bernat Vidal i Tomàs, es pot dir que va salvar les paraules a moltes persones i a molts d’escriptors de la meva generació. Escriu en català, em va dir quan jo, molt joveneta, vaig anar a contar-li el meu somni de ser escriptora. No en sé, a l’escola no me n’han ensenyat, li vaig contestar. Escriu en català encara que facis faltes d’ortografia, ja n’aprendràs, reblà ell. Bernat Vidal i Tomàs era un home que tenia molt clar que allò que fa gran, que fa fort un poble, una comunitat, un país és la seva llengua. D’ell em va quedar aquesta certesa, aquesta fe. Quasi bíblica per la nostra llengua. Recordem aquell passatge de l’antic testament, quan els babilònics decideixen construir una torre, perquè volen tocar el cel, és a dir quan comencen a pensar per ells mateixos i es rebel•len, exigeixen justícia, igualtat, idò Déu, o qui té el poder diu: vet ací un poble en que tots tenen el mateix llenguatge, baixem a confondre’ls, de manera que parlin diferent, que uns no entenguin els altres... Contra aquesta mena de confusió, aquesta trampa lluitava Bernat Vida i Tomàs, des de la rebotiga de la seva apotecaria. Les tertúlies entorn de la camilla, el seu mestratge havien transcendit més enllà de la mar. No oblidem que el 1939 la llengua catalana va ser eliminada de l’activitat pública, i la dècada dels 40 qualsevol mostra de cultura catalana quedava reduïda a l’àmbit casolà, al folkore. I ho dic perquè ara mateix vivim un moment igual de lleig, igual de perillós. Cada dia surten lleis noves que rebaixen el català en àmbits educatius i administratius. Què en diria Bernat Vidal i Tomàs, pens moltes vegades. Quina mena de rebel•lió pacífica ens aconsellaria? El veig pujant la plaça de Santanyí, amb un missal a la mà. El caminar recollit, l’expressió concentrada, i aquelles celles tofudes davall de les quals, uns ulls escrutadors feien un forat allà a on es posaven. ...I pens: Bernat Vidal i Tomàs encara caminaria. Igual de preocupat. I guiant els joves aspirants a escriptors a expressarse en la llengua de Ramon Llull, En la llengua de Costa i Llobera, en la llengua de Blai Bonet. En la llengua dels nostres padrins. I a estimar i ser fidels als noms de les nostres coses: Perquè només en la llengua pròpia, que és la de l’ànima, s’arriba al veritable sentiment. A la veritable llibertat.


Esper, desig que passeu gust uns rellegint, altres llegint per primera vegada “La vida en rosa”. Aquesta mirada irònica de Bernat Vidal i Tomàs sobre la vida.” Per la seva banda, la professora Isabel Vidal, va fer un repàs sobre la vida del seu pare, les seves aficions i l’estima que tenia Bernat Vidal i Tomàs a la seva llengua i també a la seva història. “La vida en rosa” representa “la seva plenitud de la vida”, explicà Vidal, qui va comentar: “Eren aquests, els anys difícils de postguerra. Els drets democràtics individuals i col•lectius proscrits, la nostra llengua catalana prohibida en els àmbits públics i oficials i ... En aquest ambient, l’any 1953, Bernat Vidal publica Memòries d’una estàtua , una novel•leta que com molt de vosaltres recordareu literaturitza la història de Santanyí, a partir de l’estàtua que representa el doctor Pau Figuera, contrafigura del carismàtic “metge de les barbes”. L’obra va agradar tant a Llorenç Villalonga, que l’envià a Salvador Espriu. I aquest en la seva carta de resposta li parlava de l’admiració que sentia per l’home i per l’obra de Bernat Vidal, alguns versos del qual sabia de memòria... ...I l’any 1957, ja amb tres fills, publica el recull de contes La vida en rosa. Evidentment, jo no me’n record de quan mon pare el va escriure, només tenia quatre anys. Quan el veig a les fotografies familiars jove i ple de vida, sempre pens que eren els anys feliços de La vida en rosa... Josep M. Llompart en el Cap d’any de 1958, escrivia que “Bernat Vidal amb La vida en rosa havia assenyalat una veritable fita en l’evolució de la prosa mallorquina”. He consultat els diaris de l’època i la correspondència per veure’n la recepció. L’obra va tenir una molt bona acollida. Se’n van fer ressò tota la premsa mallorquina, amb articles molt interessants de Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Gabriel Cortès, Baltasar Porcel, que aleshores signava Odín, Gaspar Sabater...entre d’altres , i també La Vanguardia de Barcelona i la revista Destino, amb una ressenya de Miquel Dolç. Les crítiques destaquen la profunda coneixença de la literatura i de la llengua que demostra l’autor; la qualitat de la seva prosa; el lirisme, la humanitat i la ironia que embolcallen les narracions; el realisme i l’ actualitat, en el sentit de modernitat, dels temes tractats. Baltasar Porcel remarcava que el que menys interessa de l’obra són les trames, i el que més el situar-se cara a la vida de l’autor, la humana interrogació. I Llorenç Villalonga, en un article aparegut posteriorment a Serra d’Or, en aquesta mateixa línia escrivia: “constitueixen dos documents humans, de primera força, profunds, irònics, exactes i amables, retrats de la vida quotidiana vists a través d’un temperament agudíssim i culte. Literatura feliç, douceur de vivre, presidida per una gran intel. ligència que mai no farà que La vida en rosa caigui dins la

novel.la rosa”. El títol manllevat a la cançó d’Edit Piaff, molt de moda per aquells anys, ens remet a la música i al color. El rosa que tenyeix una part de l’obra, perquè una altra part és ombrejada pel gris, com ja es veu, a la primera narració, en la confrontació dels dos microcosmos que presenta, es podria entendre “en aquell objectiu sentit en el qual és rosa una època de Picasso”, com escrivia Blai Bonet en una carta d’agraïment pel llibre a Bernat Vidal... El 1971 mon pare va morir, als cinquanta-dos anys, en la plenitud de la vida. Ha passat molt de temps. Ara, en uns moments difícils i preocupants pel futur de la nostra llengua, m’agrada rememorar la seva actitud i la de tota aquella gent, que tant va fer per la seva pervivència i normalització. La llengua és un dels nostres patrimonis més importants. Que la nostra administració no la posi en perill, tot el contrari, cal que la fomenti perquè continuï sent el nexe d’unió i el senyal d’identitat del nostre poble...” I per acabar només ens cal dir-vos estimats lectors amb paraules de Manuel Sanchis Guarner, que ens fem nostres: “Enceteu, lectors amics, La vida en rosa, i segurament, com jo, hi passereu gust.”

“Angle de deriva” de na Maria Montserrat Butxaca, obra guanyadora del XXVIII Premi Bernat Vidal i Tomàs Per Margalida Fuster “Angle de deriva” de Maria Montserrat Butxaca fou l’obra guanyadora del XXVIII Certamen de Poesia Bernat Vidal i Tomàs. El poemari, sota el pseudònim Àngel Groc, fou considerat el millor treball dels presentats a convocatòria. El jurat format pels escriptors i poetes Antoni Vidal Ferrando, Gabriel Janer Manila i Lucia Pietrelli, així ho va deliberar. L’acte presentat per l’assessor de Cultura, Damià Rigo, va comptar amb les intervencions d’Antoni Vidal Ferrando, en representació del jurat, la regidora d’Educació i Cultura, Francesca Vidal, la guanyadora del certamen, Maria Montserrat Butxaca i el primer tinent de batle, Llorenç Galmés. En el seu parlament, l’escriptor Vidal Ferrando, va comentar alguns aspectes del poemari guanyador, qualificant l’obra d’exquisida i d’una gran qualitat literària, on es barregen sentiments d’alegria i decepció, essent l’amor l’element protagonista. El poeta santanyiner va reconèixer que la deliberació per elegir la millor obra: “no ha estat gens difícil” perquè: “tots els membres del jurat vàrem coincidir amb la mateixa”. La regidora Vidal, va destacar els: “28 anys que, sense interrupció, se celebra el certamen 27


poètic que rememora la figura d’un santanyiner il·lustre i que al mateix temps, guardona un escriptor, i, per arrodonir-ho, publica el recull de poemes premiat”. També va incidir en “l’alta qualitat dels participants, gaudeix d’un prestigi ja ben consolidat, i és tot un referent dins l’ampli món de les lletres catalanes”. Seguidament es va donar el premi a la guardonada consistent en un xec de 2.400 € i un ram de flors. La guanyadora va expressar “la gran alegria” que va sentir quan la regidora Vidal la va telefonar per anunciar que ella havia estat l’elegida. Va comentar també alguns aspectes del seu poemari, recalcant que la “decepció d’una història d’amor que no arriba a bon port” especificat per Vidal Ferrando, reflectia: “el sentiment de dolor i sofriment que pateix una persona quan perd un ser estimat”. El llibre “Angle de deriva” de Maria Montserrat Butxaca, serà presentat per les festes de Sant Jaume i formarà part de la col·lecció La Balanguera que edita l’editorial Moll.

Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula Va ser el dissabte 27 d’abril a la Casa de cultura ses Cases Noves. Els que tingueu salivera després de llegar els mots del nostre lletraferit Cosme, podeu entrar i gaudir a la web del llibre en digital: http://jvstudio.com/portfolio/santanyi/) El mestre Cosme, en resum ens va dir ”És obra, aquest llibre, de dos autors que s’han –ens hem– partit la feina. Com que l’altre pare de la criatura prefereix no parlar, un servidor ho farà per tots dos, sense problemes. Cal que digui, de bell antuvi, que ha estat un goig immens treballar amb Javier Viguera, pel fet que és un autèntic professional de la imatge. Sap desenvolupar la tècnica adequada en cada situació i el resultat és sempre espectacular. Fa el treball de camp amb la rapidesa d’un guepard, però després, a casa seva, s’hi asseu, deixa reposar el producte en elaboració fins que assoleix, després i a força de llambroixar-hi, el nivell desitjat. Sempre fa mirera i un no es cansa de passar-hi i repassar-hi la vista, com aquell qui llaura un sementer de per llarg i de través, sense concessions les antanes, ni a les llobades. I és de tota justícia esmentar la pulcritud del treball de Nélida Domínguez, la seva dona, que es la responsable del disseny i sap fer la tasca amb la delicadesa d’una brodadora i amb l’elegància del vol de l’alosa. Què hi trobareu? Moltes coses i, si ens ho permeteu, en parlarem una mica. Hi ha una especial atenció a l’aigua, que és allò que no tenim, o que tenim poc. Ens sentim atrets pels punts de permanència d’aigua del terme, pels cocons i les basses. Santanyí era una població d’aigua de bassa. 28

Cada lloc que la manté esdevé un oasi en miniatura que de vegades dóna cobri a espècies vegetals i animals que escassegen per la resta del territori. Els llocs de captació, transport i emmagatzematge artificial del preuat líquid hi són presents de manera un tant obsessiva, amb pous, canals, aljubs i cisternes. Ens agraden també les obres de defensa, l’elegància i la supèrbia de les torres que guarden i esguarden la costa i les possessions. Hem posat les forques en el poblament d’abans de la història, en les deixes de l’home antic, en els talaiots i les coves artificials d’enterrament. L’atractiu de les coves naturals és innegable. Aglutinen els misteris de les coses poc conegudes. Segons les creences de home del passat, eren caus de monstres horribles, tal com ho delaten els noms que tenen. Ens ha seduït el senyoriu i els bucs sòlids de les possessions, els arcs que en separen els aiguavessos, els magatzems de cereals. Sentim el gust per les pedreres, els “secrets” de tabac, els norais de la costa, els molins de vent i de sang, les barraques de roters, les cases urbanes, les cuines, els forns, els rellotges de sol, els anagrames de Jesucrist i de la Verge, les estacions dels passos, els escrits amb almangra, els cavalcadors, les fortificacions urbanes, les parets d’espina de peix, les clavegueres, els avencs, els llocs sagrats amb les seves pertinences, l’anyell del municipi, els cavalls petris de Son Morlà, els paisatges de Portopetro, s’Almunia, la Penya Bosca, s’Estret des Temps, el Camp d’en Torrella i els elements simbòlics, com es Pontàs i la pedra de Santanyí en general, que és com si fos la nostra ànima, allò que identifica geològicament la població, allò que batega sota els peus a l’espera d’albirar la llum diürna per convertir-se en coses com les que Javier Viguera ha vist a través del seu magnífic ull artificial. Tot això i més coses ens deixa la voluntat del batle en el seu comiat, que, com adverteix a la presentació, no és un adéu en sentit estricte. M’hauria agradat poder fer perdre el vertigen a Javier i davallar amb ell a l’Avenc des Matar, perquè retratàs l’ull ciclopi de la volta, però pos al batle Miquel per testimoni de la dificultat del descens i, sobretot, de l’ascens, des del fons d’aquest engolidor fosc de les entranyes de sa Vallet. No s’esgota, ni d’un bon tros, l’atractiu del terme amb aquesta publicació. De llibres com aquest, se’n podrien fer mil i no sempre sobre la base dels béns culturals immobles. Es podrien publicar llibres dels oficis antics, de la flora del país, dels nostres literats i poetes amb fotografies dels referents de les seves obres. Tenim la certesa que la comunitat lingüística celebraria de bon grat un volum monogràfic que reflectís tota mena d’imatges del Santanyí de l’obra de Blai Bonet...” Cosme Aguiló, en nom també de Javier Viguera.


Fa cent anys a Terres de Marina

La vinya a les Marines (I) Per Francesc Antich Adrover De manera, una mica superficial, hom pot afirmar que la història del vi és tan antiga com la mateixa civilització. L’alcohol procedent de la fermentació del sucres del raïm consumit en quantitats moderades provoca en els consumidors l’expressió sincera dels sentiments per la qual cosa sempre ha acompanyat els àpats de la majoria de societats. Hi ha proves del seu consum més de 5 mil anys aC i a la nostra illa ja hi ha utensilis pel seu consum al segle VII aC, si bé no és fins al segle I aC quan trobam escrits de l’historiador romà Plini que compara els vins baleàrics amb els millors d’Itàlia. Hi ha noticies que durant l’ocupació àrab, malgrat la seva prohibició, continua el cultiu, i a partir de la conquesta a l’any 1229 s’alliberaria el seu cultiu. A 1862, la plaga de la fil·loxera acabà amb les vinyes franceses i provocà un valor en alça del vins mallorquins, i Portocolom, juntament amb altres ports mallorquins, fou testimoni del pas de milers de bocois que s’embarcaven camí de França. A més, de Felanitx a Cas Concos, i altres entre s’Alqueria Blanca i Calonge, estaven sembrades de vinya i aquest producte estava molt a l’alça com podem veure en el següent document que recuperam de “Les comunicacions a Marina: Un tren que no arribà”. Dies i Coses 82. ... A una xerrada que vaig fer, no fa molt, amb en Toni Polla, va sorgir el tema. Me contava que la fil·loxera va matar totes les vinyes franceses i per aquí la vinya anava molt bé. A Felanitx tot era vinya i per aquí de Calonge cap a Santanyí també. Recorda que l’amo en Tomeu des Molí, també conegut amb el malnom «des Garballó», li contava que per aquestes dates volien posar un tren que arribàs a Portocolom i que la via venia de la part de s’Alqueria Blanca, potser de Santanyí o Felanitx, no sap molt bé per on anava. Una cosa que recordava amb nitidesa era que a una terra que li diuen la Tanca nova, prop de sa Conca, terra que llavors era de madò Polla, i ara és d’en Pep Ferrer, durant molt de temps hi hagué una creu que assenyalava per on havia de passar la via. [...] A més inclou un mapa de comunicacions, [...] en el qual ja es pot veure la via que havia d’unir Felanitx i Portocolom, passant pel Pujol i sa Conca.

Però la terrible plaga que havia deixat el continent

europeu sense vinyes, trenta anys més tard, l’any 1891, també arribà a Mallorca i acabà l’esplendor vinícola de la zona, fins que amb els peus americans trobaren la solució al problema i es posaren els fonaments fins aconseguir el ressorgiment actual dels vins de qualitat. La situació de la vinya a la possessió de s’Horta. Dins les marines la possessió de s’Horta no era una excepció i també tenia una part de les terres dedicades al cultiu de la vinya. Després de l’adquisició de s’Horta per la família Prohens no tenim cap referència de la vinya, a s’Horta, fins a l’any 1687, a una nota de Ramon Rosselló que diu: 1687/09/09. Pere Ignasi Prohens, ... ... de l’Horta Nova es reserva el celler i bótes, la païssa i la vinya. ROSSELLÓ, Ramon: Cronicó Felanitxer. Font: Arxiu Regne de Mallorca, Joan Bibiloni, f. 104.

Posteriorment a l’any 1862 a les Memòries d’un Majoral referides al calongí Miquel Jaume Adrover, personatge que ens ha ajudat a conèixer infinitat de detalls de la possessió que ell dirigí, recollim el següent text:

1862. I estant per majoral seguia en so mando de cuidarme les coses des senyor qui amb aquest temps hi havia molt que cuidar perquè feia moltes millores com són figueres i ametlers. Passaven les 800 figueres que vaig sembrar i 3.000 ametlers i después de sembrats hi havia moltes feines per la conservació, com era cavar i cultivar perquè es animals no los dañassen. Lo any 1862, vàrem començar a fer una vinya i va costar molt i después rodar-la de paret... SERRA, Jaume (ed.) (1986): Memòries d’un Majoral. Miquel Jaume Adrover Bennàssar. 1815-1896, p.25.

En aportacions que anirem fent, a partir dels documents on es Majoral va anotar tota casta de detalls de la feina que es feia, posarem a la vostra disposició detalls de com es feren aleshores les gavetes, com sembraven la vinya, noms dels jornalers que hi treballaren, preus dels jornals, i molts d’altres detalls. 29


Assemblea general ordinària Homenatge a l’extresorera Maria Galmés L’Associació de Premsa Forana de Mallorca celebrà el dia 20 d’abril l’assemblea ordinària a la seu de Sant Joan, amb l’assistència de 15 publicacions i 35 persones. Primer de tot s’aprovà l’acta anterior, i tot seguit el president Rafel Oliver llegí l’informe de presidència, on explicà l’actualitat de les gestions de Premsa Forana. Els punts més importants foren: els ajuts i subvencions, les gestions amb Govern i Consell, el procés de digitalització, un editorial conjunt a publicar, col·laboracions amb la UIB i l’ACPG (Associació Catalana de la Premsa Gratuïta) i els diaris i revistes digitals. Seguidament el tresorer Magí Ferriol donà lectura de l’informe de tresoreria, donant compte de tots els conceptes d’actius i passius de l’entitat.

L’actual Junta Directiva de Premsa Forana de Mallorca

En l’apartat de precs i suggeriments, es feu un debat en torn a la difícil situació actual de la Premsa Forana a Mallorca, amb deutes pendents de les institucions, retirada de tots els ajuts i subvencions, etc. En dit debat els associats decidiren reunir-se cada tres mesos en torn a un tema específic com: edició, impremta i maquetació; publicitat; publicacions digitals, etc. La sessió acabà amb un merescut homenatge a l’extresorera Maria Galmés qui ha format part de l’associació durant uns 25 anys. Magí Ferriol feu de padrí en dit homenatge i la junta actual li entregà com a obsequi unes litografies emmarcades d’un artista local. Maria Galmés feu un discurs final, tot repassant la seva trajectòria a Premsa Forana, contant algunes anècdotes, i agraint el detall de pensar en ella per part de l’associació. Finalment s’entregaren els premis periodístics del curs 2011-2012, amb la presència d’un dels membres del jurat, Antoni Gomila (periodista) qui feu entrega dels guardons. Els premis han estat patrocinats per l’Institut d’Estudis Baleàrics. Els cinc premis han consistit en un diploma acreditatiu i 250 euros per categoria. 30

Magí Ferriol dedicà unes parales a Maria Galmès “M’han comanat, com a més vell de la junta, que digués unes paraules i amb molt de gust ho faig. ... Les paraules encomanades són per a una joveneta que fins fa poc ha format part d’aquesta junta directiva i que des del primer moment sempre ha duit els comptes. El seu inici en aquests quefers, si no m’equivoc, fou abans del Nadal del 1989 en que formà part per primera vegada de la junta directiva ... Foren uns anys molt importants per a l’associació ja que amb la direcció d’aquesta junta directiva s’adquirí i enllestí aquesta seu on estam ara. Durant aquests anys ha tengut com a presidents el ja esmentat Carles Costa de la revista Sant Joan, en Miquel Company de la revista Mel i Sucre, també de Sant Joan, i en Gabriel Mercè de la revista Sa Veu de Sóller. ... Durant aquests anys ha viscut el moment de les vaques grasses de les subvencions amb alguns petits entrebancs, depenent de la valoració i les intencions dels polítics de torn: escampar merda o cultura. També ha estat implicada políticament dins la vida del seu poble. Aquesta dedicació i la que ha desenvolupat dins l’associació i dins la revista del seu poble demostren el seu caràcter constructiu i de servei cap als demés. A nivell personal, ja que tenc la paraula, vull dir que tots aquests anys que hem treballat junts han estat molt positius: hem compartit xerrades, fred, torrades, vins, visites dins i fora de Mallorca,... sempre tenint dins el cap com poder ajudar a tota la família que formam l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Per tot això i per aquests vint-i-tres anys dedicats a l’associació, Maria Galmés, acosta’t a la taula que et volem fer un obsequi.”

L ‘homenajada, al centre, voltada dels directius de Premsa Forana.


XIV Premis periodístics Premsa Forana de Mallorca 2011-2012 Presentats 43 treballs de 14 publicacions diferents. El jurat compost per: Antoni Planas (director adjunt de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i Antoni Gomila (periodista i secretari general del sindicat de periodistes de les Illes Balears), es reuní dia 11 d’abril de 2013, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: Reportatge: Guanyador: DIES I COSES. “Lene Schneider, una dels fundadors de Cala d’Or”. De: Wolfgang Kliegel. Número 150, set/oct de 2012. Primer Finalista: COANEGRA. “Una tradició santamariera: per Nadal, llet d’ametlla”. De: MariaAntònia Ferrer i Vidal. Número 304, desembre de 2011. Segon Finalista: ARRÒS AMB SALSETA. “Binissalem, campió de la Copa Federació Nacional”. Número 178, abril de 2012.

Fotografia: Guanyador: DÍNGOLA. “Portada: Becut vermell”. De: Guillem Mayol. Número 5, gener de 2012. Primer Finalista: BELLPUIG. “Portada: La visita privada d’en Bauzà”. Número 875, juny de 2012. Segon Finalista: DIES I COSES. “Portada: El dimoni i els arcàngels de Calonge”. De: Pep Estelrich. Número 145, nov/des de 2012. En Pep Estelrich, autor d’”El dimoni i els Arcàngels de Calonge”

El guardonats al disseny a la millor pàgina.

En Jaume Va l l b o n a satisfet amb el premi.

Entrevista: Guanyador: N’ALÍ. “Juan Carlos Gutiérrez Pérez. Pompes Fúnebres”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 136, octubre de 2012. Primer Finalista: DIES I COSES. “Antònia Vicens, el poder de la paraula”. De: Pau Vadell i Vallbona. Número 146, gen/feb de 2012. Segon Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “Miquel Sbert, 40 anys dedicats a l’ensenyament”. De: Maties Garcias. Número 344, juny de 2012.

Disseny a la millor pàgina: Guanyador: COANEGRA. “Portada”. De: Rafel Pisà. Número 307, març de 2012. Primer Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “Portada”. Número 337, novembre de 2011. Segon Finalista: BONA PAU. “Portada i Contraportada. 60è aniversari”. De: Mateu Moll. Número 707, gener de 2012.

Els guardonats al millor article d’opinió.

En Martí Estelrich, el més jove de l’assemblea, posa al lloc de Dies i Coses.

Opinió: Guanyador: COANEGRA. “La llengua i els mitjans de comunicació”. De: Equip de Redacció. Número 304, desembre de 2011. Primer Finalista: TALAIA. “Els excessos de la banca espanyola”. De: Elisabeth Sánchez. Número 51, juliol de 2012. Segon Finalista: BONA PAU. “Paisatges i paraules”. De: Lluís Sitjar. Número 709, març de 2012.

Totels les publicacions guradonades amb un primer premi i el periodista Antoni Gomila, menbre del jurat, al centre. 31


Una postal ha tornat al seu origen Per Jaume Vallbona Quan madò Francisca de na Burguera ens va deixar la fotografia dels calongins a Cas Senyor, en Miquel, el seu fill va adjuntar a l’antiga fotografia una targeta postal de l’hotel Cala d’Or: va pensar que podria interesar-nos. El primer moment no li vàrem donar gaire importància, d’imatges antigues de l’Hotel en tenim a voler. Però després ens fixàrem en la història particular d’aquesta targeta i hem intentat recostruir-la a partir d’allò que és evident i allò que podem deduir sense gaire possibilitats d’errar-nos. L’emisor de la postal -signa “Oli”, possible diminutiu “Oliver”- escriu la data de 19 d’agost de 1952, que aquell any era dimarts. El missatge i l’adreça del destinatari estan escrits amb tintes –estilogràfiques- distintes i pensàvem que per mans diferents però el misssatge s’escriu en primera persona singular i així no s’afirma que sigui enviat per més d’una persona. Aquest missatge diu: A 19 d’agost del 52 El 2 dia (?) i després d’aquestes 6 meravelloses setmanes  de vacances me’n vaig amb avió a Barcelona i després aniré a Düsseldorf Adéu, el seu amic Oli

L’hotel Cala d’Or vist des de les escales que devallen al caló de ses Dones, entre can Costa a l’esquerra i ca n’Adrover a la dreta.

Poc degué imaginar qui va enviar aquesta postal que seixanta anys més envant aquesta fotografia amb aquest missatge intranscendent faria el camé de tornada al lloc de partida. 32


Davant el dubte de si es tractava d’una sola persona o més tractarem l’emissor de la postal en singular, n’Oli, tot i el que hem dit de les dues cal·ligrafies i tintes distintes en què està redactada. Podem assegurar que aquest va fer estada a l’hotel del qual n’envia la imatge. Si va ser així durant aquestes sis setmanes que diu que passà a Cala d’Or va rebre el tracte amable d’en Paco Riera i tota la gent que treballaba amb ell a les ordres de Don Ignasi Rotger. Hem repassat la història de Cala d’Or i hem vist que aquells mateixos dies d’aquell estiu de 1952 a la casa de l’altra banda de la cala, a can Costa hi va estar hostejada Cèlia Viñas, la poetessa. El nostre turista i Cèlia Viñas gaudiren del mateix paisatge, la mateixa cala ... L’aigua és tan clar i tan clar! de tendresa em fa plorar, al sorral hi ha assutzenes, i al cor, un clavell de mar. ...va escriure ella. Hem de suposar que l’autor va deixar la targeta a la recepció de l’hotel, i llavors va seguir el seu curs normal mesclada entre tantes altres cartes i postals. El carter, en Jaume de na Blanca, la va recollir, la va pujar cap a ca seva amb bicicleta, ja de nit, passades les nou per aquell camí sense asfaltar. Ca seva feia d’ofina de correus d’aquesta part de Mallorca: Calonge i Cala d’Or;

i junt a totes les cartes i postals que aquell dia se’ls va passar pel mata-segells. Podem veure un ‘22’ al segell d’una pesseta. Solia passar els mata-segells devers les onze de la nit, després de sopar. Tap, tap. Tap, ... així segell rera segell, els de la casa i la casa de veinat, Can Verro, sentien aquells cops damunt la taula -i damunt en Franco- que deixaven constància del dia i del lloc d’on partia aquell missatge. L’endemà a les set del matí el correu ja era al casino de l’amo en Toni i en Ferrer l’esperava per partir. Degué partir l’endemà dissabte. No hi havia caps de setmanes ni festes de guardar per al servei de correus, ni per a l’exclussiva que se’n feia càrrec. El correu la se’n va dur cap a Ciutat. Va volar cap al seu destí, Dusseldorf, Alemanya. Suposam que en arribar al seu destí, fou guardada pel receptor, la senyora Clare Shiefberg. Un dia aquesta targeta, ben conservada, es posà a la venda per internet. Més de mig segle després un col·leccionista de postals de Calonge, en Miquel Adrover de Can Verro, nét d’aquell veinat del carter que cada nit sentia els cops de mata-segells, trobà per internet una imatge antiga de l’hotel emblemàtic del seu poble. Ara distingim entre Calonge i Cala d’Or, però fins no fa gaire era tot el mateix com podem veure en aquesta postal. En Miquel comprà la postal. i aquesta va tornar cap al lloc d’on havia sortit.

Hem marcat la darrera data que hi ha registrada al matasegells que utilitzava el carter en Jaume de na Blanca i aquesta és el 13 d’agost de 1955, segurament el darrer dia en què el nom de Calonge era encunyat sobre els segells que en partien. L’endemà es degué estrenar el que deia Cala d’Or.

33


Contrainfo.cat Per Nekrowaisser

Projecte contrainformatiu autogestionat de Mallorca presentà l’anuari a la seu d’Indignats Portocolom. Aquest 2012 ha estat any del sorgiment del moviments socials. Moltíssimes protestes han acabat en repressió, detencions i multes. CONTRAinfo.cat és una pàgina web independent que ofereix des de fa dos anys via web la darrera actualitat i les convocatòries dels moviments socials de les Illes Balears, a més de reportatges i articles d’opinió. Ara han editat en paper un anuari de la repressió a Mallorca el 2012. Detencions * / Multes 1: Protesta antimilitarista Sóller 4* / 8: Bauzá a Bunyola 1: Jubilats per Mallorca Alaró per repartir octavetes 2: Acampada 15M Palma 1*/ 4: Desallotjament Centre Social Sa Foneta Palma 4: Premis Ciutat de Palma 1* / 4: Vaga general 14N 1* / 1: Hospital Son Espases pel no pagament del pàrquing 1* / 1: Biniali guàrdia civil vs persona per parlar català 1* / 1: Raper Valtònic per les lletres de les cançons. Sineu 6* / 48: Estudiants a la Conselleria d’Educació 8* /10: Proactivistes Saharauis al consolat de Marroc 3: Professorat Plataforma CRIDA 15: Desallotjament hort popular Palma 2* / 1: Col·lectiu Arran a la marxa: 29M 9: GOB 3: Bauzá Pollença 7: Antitaurins Alcúdia 2: Bombers Bauzá Dijous Bo Inca 12: St. Agustí Cosso Felanitx 30: Cadena hunama “Salvem es Trenc” Sa Ràpita 2* / 2: Bauzá Manacor 300: No vull pagar el tren de Sóller 1* / 1: Jove a Biniali per parlar català a la benemèrita. Detencions 32 Persones multades 452 amb un total de 165.320 €. 34

website: contrainfo.cat

L’anuari conté una partida d’articles i iniciatives de moviments socials que llistam: Col·lectiu Albaina. Sóller. Col·lectiu Escola Lliure Mallorca. Sa Llavor. Mancor de la Vall. Escola Waldorf. Binissalem. Escola Activa de Mallorca. Marratxí. Centre d’aprentatge S’Aigo Universitat Lliure PAH. Persones Afectades per les Hipoteques. Felanitx en Moviment Radio 77 Col·lectiu Arrels Ecoxarxa Mallorca Grupo Avería Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats Jubilats per Mallorca


Correllengua 2013 Un any més santanyiners de tot el terme participàrem en el Correllengua organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua. La Porta Murada fou lloc d’inici de la columna que el dissabte 27 d’abril va córrer part de l’illa. “El segon cap de setmana del Correllengua 2013 ha començat avui, dissabte 27 d’abril, en dues columnes diferents. El més destacat de tot ha estat el temps, que avui no ha acompanyat la flama, però així i tot, participants de tots els pobles l’han portat, fent possible que malgrat la pluja, no s’aturés. La primera columna, amb el nom de Pau Casals, ha començat a Santanyí. Aquí el temps encara era bo, i tota la gent del poble ha sortit al carrer, on un grup de totes les edats ha llegit el manifest i han partit cap a Ses Salines. Els relleus han estat molt nombrosos, i l’arribada a Ses Salines ha vengut acompanyada per les xeremies i el dimoni, que també ha agafat la flama. Encara que ja amb pluja, s’ha llegit el manifest i un grup de corredors han dut la flama fins a Campos. A Campos han tornat a tocar els xeremiers, i tota la gent del poble, tant grans com petits s’han passat la flama de mà en mà i s’ha llegit el manifest. La pluja no aturava, però la gent seguia portant la flama de poble en poble, aquesta vegada fins a Felanitx, on un grup d’excursionistes l’han dut fins al Casal de Felanitx. La pròxima aturada, ja l’horabaixa, ha estat la de Porreres, on molta gent esperava impacient la Flama i, després de llegir el manifest uns quants representants de diferents col·lectius, sobretot del món de l’educació, han fet un recorregut pel poble, acompanyats de la batucada. A la sortida de Porreres i fins a Vilafranca, la Flama ha estat duta per diferents relleus, tant a peu, en bicicleta, i fins i tot en cavall. L’entrada i la sortida de Vilafranca ha estat acompanyada per la batucada. S’ha arribat a Sant Joan, on els infants de l’esplai l’han portat fins a la plaça, on s’ha llegit el manifest i s’ha cantat la Balanguera. La darrera aturada ha estat la de Sineu, on la Flama ha estat rebuda per la batucada i els xeremiers, acabant amb el Correbars organitzat pel Pla de Mallorca En Marxa.” Pagina web de Joves de Mallorca per la Llengua

Manifest del Correllengua 2013 Avui Santanyí rep la flama de la Llengua que aquests dies visita tots els racons de la nostra illa. La força del Correllengua, que passa per les ciutats i els barris, els pobles i els llogarets demostra la vitalitat del nostre parlar, a través de la participació de gent de totes les edats, orígens i condició social. D'aquesta manera, la societat es mobilitza una altra vegada per reivindicar el nostre dret a fer servir sempre i arreu la nostra llengua, arraconada i marginada de cada dia més pels governants d’aquesta illa. La societat mallorquina ha omplert els carrers amb un clar objectiu, la plena recuperació de la nostra llengua. Com sempre, la història es repeteix i són una vegada més els governants qui reneguen de les seves arrels històriques i volen destruir la cultura pròpia. El govern de la incultura ha promogut amb tots els seus mitjans un menyspreu ferotge cap als mallorquins. El seu discurs és ple d’atacs que no estam disposats a suportar: no permetrem que facin retrocedir la nostra llengua a l’administració, no permetrem que els nostres fills i néts no puguin gaudir d’una educació en català i no permetrem que la nostra llengua sigui una anècdota als mitjans de comunicació. Hem plantat cara amb una admirable determinació que hem de mantenir ferma. Cal que continuem dia a dia defensant i promovent l’ús quotidià de la llengua catalana a més d’exigir als governants el respecte que es mereix el nostre parlar. És per això que amb el Correllengua, amb la visita de la flama a tots els racons de l’illa, volem recuperar la nostra dignitat. El Correllengua, passa a passa, ens enforteix i ens encomana la tasca de mantenir i transmetre el llegat que els nostres padrins ens deixaren. És des de la implicació activa de tothom a favor de l'idioma, fent-lo servir en el nostre dia a dia, amb la família i amb els amics, a la feina i als carrers que ens sentim orgullosos de fer perdurar la nostra llengua. Demanam també als ciutadans de les Illes que es continuïn mobilitzant a favor del català. Cal que els mallorquins ens sentim orgullosos i no ens amaguem d’emprar la nostra llengua sempre. I cal també que denunciem amb contundència totes les accions que n'impedeixen l'ús. (...) 35


IN FREGANTI ! Per P. Artigues

Flops, espècimen maldestre i malgirbat, s’estava arrufat a un racó, ran de les cortines de vellut verd. Semblava una estàtua clàssica. De cop teatralment es revoltà fins quedar mirant fit a fit els presents. Mostrava un semblant adust, desafiant i rebec. Sabia que era el centre d’atenció de les vuit persones que l’estaven observant de reüll, com si així poguessin passar desapercebuts. Realment a ningú dels presents li hauria pogut beneficiar gaire fer front a Flops de manera palesa: era millor no fer-ho. Flops es recargolà les puntes del bigoti gegantí fent que senyalessin el cel ras on s’hi escampava el fum de la cigarreta. Flops, fumador empedreït, tenia fama de ser un detectiu implacable més eficaç que la pesta bubònica. A petició de Mr. John Mac Guffi senyor de Great Disaster feia tres dies que estava instal·lat a la residència. Naturalment s’hi havia mudat amb l’aquiescència de la senyora Mildred, esposa del senyor comte. L’havien acomodat a l’habitació de convidats de l’ala nord de la casa. -Després de llarga reflexió - digué - els he reunit aquí avui vespre perquè estic en condicions de descobrir l’autor del fet bondadós. Es produí un silenci feixuc. Els presents sentiren com una inquietud punyent els sadollava el pit. Qualsevol dels presents podia ser el culpable, tots eren sospitosos. Ningú però, excepte Flops, tenia res clar. La senyora Mildret llençà un gemec quasi imperceptible. Flops, però, ho detectà de cop i digué -Vostè mateixa, senyora Mildret, podria semblar la menys sospitosa, si més no perquè el dia dels fets no era per aquí. Sense fer el fluix jo mateix podria descartar que hi estés implicada. 36

-Certament, -digué la dona- tots vostès saben que jo havia anat a Londres a recollir uns vestits. -Ejem, ejem -digué Flops- Sí, vostè era a Londres. Però resulta que Spints, el pintor, la va veure travessant el jardí cinc minuts abans que algú executés el fet bondadós. La senyora empal·lidí. Mr. John Mac Guffi se la mirà amb cara de dubte. El senyor comte estava esglaiat. La seva dona culpable d’haver fet el bé?. Quina vergonya! - Spints diu que vostè mentre passava pel jardí duia un objecte sospitós a les mans. Diu que caminava de pressa mirant a tort i a dret, com si tingués por de ser descoberta. - Però si jo ... - No es preocupí. Vostè era allà però també hi era Spints, el pintor. Si Spints no haguera estat al mateix lloc no l’hauria descoberta a vostè caminat per les bardisses. Spints s’estremí. Flops estava acusant-lo. - Si vostè descobrí la senyora Mildret no tenim més remei que concloure que també vostè era al lloc dels fets al moment precís. O no Spints ? L’al·ludit digué: - Bé, si. Certament jo .. - Vostès deuen pensar - continuà Flops, després de xuclar la cigarreta - que si algun dels presents està fora de sospita deu ser el major Wagt. També podríem excloure Miss Terry. Els dos mencionats respiraren a fons. Es sentiren alleugits al veure que no estaven sota la sospita de Flops. El detectiu es bellugà nerviós rodant sobre si. Es col·locà just al centre de l’estança. Es cargolà el bigoti i donà una llarga calada a la cigarreta. Mentre les volutes del fum del tabac egipci pujaven feu un gest teatral i digué: - Resulta que Peggy, la cambrera, estava embolicada en un voluptuós episodi de lesbianisme amb la seva amiga Flossy, la cuinera. Les dues noies al veure’s descobertes tremolaren. Comprenien que Flops havia mencionat els seus noms per qualque cosa i que no devia ser únicament per destapar aquella inclinació morbosa. - Elles veren a Miss Terry i al major Wagt. fent manetes. M’imagino les serventes fent-se un tip mentre


el major s’estava excitant. - Però ni jo ni Miss Terry férem res reprovable. -digué el major enrogint. - Qui sap. El cert és que també hi eren per allà. I tots els presents tenien un bon mòbil. I tots, aparentment, tenien coartada. Ejem. Flops es compongué el mostatxo i llevà el capoll de cigarret de la cigarrera i la guardà a l’estoig. Començà a fer voltes pel centre de l’habitació mentre els presents es posaven cada cop més nerviosos. -Finalment, -digué- crec que només hi ha una persona que, a més d’estar al lloc precís en el moment adequat, tenia realment un mòbil per cometre el fet bondadós. Els vuit sospitosos es miraren fit a fit amb la intenció de descobrir algun signe acusador a la mirada. Res. El dissimul era general. Flops es cargolà el bigoti i amb un mirar sorneguer digué senyalant Spints: -Vosté, vosté va ser qui va cometre el fet bondadós. Spints, agafat per la sorpresa no articulà paraula. -Vostè va ser vist in freganti quan oferia la botella d’aigua mineral al mesquí que quasi es moria de set a la cantonada. Flops, teatralment, ficà una cigarreta a la cigarrera i li calà foc. La mà dreta s’alçà fins al mostatxo i en perfilà la punta, -Només em queda puntualitzar una cosa. Si ho faig només serà per estalviar als present tot tipus d’enveja. No val la pena que vostès es posin gelosos de Spints. Spints cometé el fet bondadós però no en traurà profit. La legislació actual diu que la bonda prescriu a les vuit hores i ara ja n’han passat catorze.

LA PREGUNTA AMB PREMI Si sou bons lectors de DiC sabreu contestar aquesta pregunta: Quin és el gratacels de Calonge?

Minuts, segons.... Per Jaume Serra

A Fuimicina, el boeing ja encalenteix motors Mesquinet de mi, pobret. Una augustadat en braços tendres, calents, suaus, em tenia i m’estrenyia i ja, ara ... Me’n desfaig amb mes mans. I ningú no em dirà mai: “Al·lot, per què te’n vas?” No vull girar-me darrere. La mar és plena de capblaus. Jaume Serra Roma, 13 de juny de 1988. diu horabaixa a València?” era “vesprada”. La guanyadora ha estat na Catalina Bonet Sitjar de Santanyí. Enhorabona!.

Si sabeu la resposta, ens la podeu enviar abans de dia 15 de juliol de 2013, i entre els encertants sortejarem un d’aquests dos llibres: - De terres de marina a la parròquia de s’Horta, de Francesc Antich Adrover, de la col·lecció Pagofigo, Dies i Coses - es Majoral. - Planter de paraules, l’obra escrita d’Antoni Maria Alcover, de Pere Orpí Ferrer, 2012. Per participar podeu deixar la resposta al contestador del telèfon 971.16.70.47, o per correu electrònic a diesicoses@gmail.com. Indicau el vostre nom, el vostre telèfon i el llibre que voleu. La resposta a la pregunta anterior “Com es 37


Recordau:

16 de juny de 1715 Per J. Vallbona Dies i Coses ha recordat al llarg dels anys (DiC n.7 , DiC n. 50) la fatídica batalla de Calonge d’aquesta data. En Bartomeu Mestre es lamenta del poc que sabem d’aquell fet els seus conciutadans els avantpassats dels quals hi jugaren un paper que honra tota la nació. “Hi ha una ignorància general dels felanitxers que moriren en enfrontar-se a les tropes de Felip V que havien desembarcat aquell dia. El 16 de juny de 1715, un improvisat exèrcit popular d’uns sis-cents felanitxers plantaren cara a l’Horta, al costat de Calonge, a les tropes borbòniques, ben armades i vint vegades superiors. El desigual combat va durar poc. Moriren sis felanitxers i foren detinguts, entre d’altres, el prevere Antoni Obrador, l’escultor Pere Joan Codonyer, Joan Obrador Conco, Joan Vadell i Bernat Bordoy Albons. Dia 17, les tropes felipistes acamparen a Felanitx, just al costat del Convent i, des d’aleshores, aquell indret es va dir el camp de la traïció i, fins a finals del s. XIX, el carrer del Puig Verd s’anomenava el de la traïció. L’exèrcit invasor només va fer estada al poble dos dies. En partir, deixaren abandonat un canó que avui encara es pot veure, estalonat davant la façana del Convent (3). De Felanitx les tropes borbòniques anaren fins a Alcúdia on també hi va haver una tímida resistència i, després, cap a Palma. Dia 2 de juliol, Mallorca capitulava, amb un ambigu manteniment dels drets “a voluntat del rei”, i dia 9 D’Asfeld entrava a la ciutat.” I de llavors ençà ...

38

Es fasser de can Taconer Quan un no sap que ha de fer i al servell sent un rebunbori pels que ens precediren a la glòria terra, infern o purgatori aquí va aquest repertori per rememorar la història des fasser de can Taconer. Els avis dels repadrins o fins i tot més enllà ja l’anaven a pedregar per els seus fruits debaixar d’aquel gust tan peculiar que ha assaborit tot paladar de calongines i calongins. Jo no me’n patx de raons no vull moure cap debat el seu fruit tan apreciat pels paladars ha passat de vuit o deu generacions. Vos he de fer avinent que he gastat molta energia intentant si trobaria cap dada o document per posar-me al corrent de sa data de naixament al menys l’any, si no el dia. A penes hauré de debatre per ell cap llum s’és encès de segles n’ha coneguts tres o tal volta puguin ser quatre. Perquè m’han fet avinent i vos diré el que passa amb això no vaig de guasa ja que molt probablement se perdé en aquell moment que un incendi molt violent cremà arxius i paperasssa de Santanyí s’ajuntament. Sa pell jo no hi vaig deixar lo únic que pretenia si cap data trobaria disgustat com ja sabia que a s’ajuntament cap n’hi ha tots esforços foren en va decepcions sols rebia aposta vos demanaria si oralment es trasmetia de tot cor agrairia m’ho poguessiu enviar ja que el que està ben clar llavors no hi havia capellà no pot ser a sa vicaria

pens si res se conseguia seria cosa espectacular fins i tot per propossar ja que de bon gust aceptaria que pel poble fos aquell dia tota festa de guardar. Aposta es calongins en deute hauran d’estar ja que els toca ignorar si és que el varen batiar i si això no va passar el seu destí sabem serà al final dels temps als Limbs. Per tot Calonge és un honor gaudir d’aquesta palmera ja ho diu na Taconera que el seu despertador senti la seva remor que domina tot l’horitzó des de gregal Maó o al llebeig Cabrera ho dic sense fer voltera i carregat de raó pot donar una lliçó o també ridiculitzlar-lo i deixar terrals d’arrera a n’el gran Costa Llobera i el seu pi de Formentor. Oh palmera estimada damunt tu molt s’ha esccrit has aguantat dia i nit tormenta, basca, gelada calabruix, també ventada enterrossall, gemec i crit al revolt de can Mijanit consolant més d’un ferit de gent que ha envestit i dins el corral s’ha empotrada. Has estat i ets s’alegria de tots noltros calongins mos contaren es padrins a noltros quan erem nins el seus goigs dels dematins de veure’t per donar-te el bon dia. Tenc records que de ninet en sortir de sa doctrina tota s’al·lotea calongina tant si fes calor com fred mos aturavem al fasseret per tomar un datilet jo amb els de na Barret abans d’anar a ca sa padrina. Quan te veig per força em toca sa meva infància recordar ja molt de temps vaig pensar


a cas padrins atsullà que sa distància és poca me cuidava deixar sa moca per un datilet tomar no sé quan vaig començar a n’es fasser apedrgar encara deia mamà es mac no degué arribar a un metre de sa soca. Molt alta te vull sa nota aquest fasser tan famós a totes parts té seguidors i Calonge se sent orgullós ja que és la seva mascota. Calonge poble petit però no ets es darrer pots pregonar des fasser que tens a can Taconer que arribà a l’infinit just darrera can Mitjanit en què avui tengui moqueta gent de llinatge Adrover el seu mal nom no s’ha abolit. Oh estimada palmera tot Calonge et té present vares ser tu segurament qui inspirares Cara al Vent a n’en Raimon anys enrera tens altura que supera els noranta, tal volta els cent tocant quasi el firmament gran pardala i reguitzera conten que na Taconera hi ha vist fer horeta a Sant Pere en haver colgat la seva gent De sempre es sap lo primer que solem fer els calongins quan s’aixequen els dematins és invocar el fasser de davant can Taconer que cada any de s’estranger sabem que visites té de milions de pelegrins. A Calonge trobam gent noble i un fasser fort d’arrel com a mascota i model seria com tocar el cel que l’honrassin per Sant Miquel com fill ilustre des poble. Descalç o amb esperdenyes d’alt sa barca el mariner a l’horitzó sols aigua té molt abans de veure penyes ses seves primeres senyes són es fasser de can Taconer.

Haver de dar una opinió sempre és una mica complicat me sentia obligat no podia dir que no ja que no puc negar-ho ja que és molta s’emoció que davall ell he passat és molt el que l’he estimat em sent orgullós de dir-ho ja no se sent sa remor de lo amunt que s’ha enfilat ja que es diu que ha superat en altura el cami traçat per volar un reactor i aixó no és el pitjor vaig sentir pel televisor que la NASA ha publicat que hi ha la possibilitat que es ramatge hagui estat de sa causa des forat de sa capa d’ozo. De dins la nostra contrada ets lo més apreciat està vist i comprovat ja que mos has demostrat que amb tu no hi pot s’escaravat tormenta ni calabruixada ets segura i ben arrelada degut a sa teva alçada tens tot el poble controlat per alt a tu no t’ha passat cap eixida n’hi putada jo he pensat tal vegada que lo més apropiat seria tenir gravat com escut el teu retrat a sa bandera niquelada ja aquesta temporada a cada cara o morada per honrar-te en intimitat En fama has superat a lo Pi de Formentor n’has vistes de tot color i me pots donar la raó del present i del pasat de ple al poble s’ha implicat i a dins la intimitat deu tenir segur guardat més d’n secret de confessió.

com sabem una bona anyada que d’origen catalogada per la seva gran qualitat. Ses fites Calonge té estre xaloc i migjorn però vet aquí d’on sa catagoria ja li ve de per tot l’estranger d’admiradores del fasser de davant can Taconer el més alt i vell del món. Poder sucar aquesta taronja per mi ha estat un plaer com admirar aquest fasser de davant can Taconer es gratacel de Calonge. Sé que es fàcil travelar quan un tema no domines si voleu peix sense espines comprau sípia o calamar per bejanades escoltar aquí en poreu trobar del que acaba de firmar un seguidor, en Joan Marines.

Sa planta més valorada que a Calonge els ulls ha badat i l’arbre més estimat que trobareu a sa contrada forta i ben arrelada degut a la seva alçada té tot el poble controlat a pesar de la seva edat a la menopàusia no ha arribat ja que cada any ha donat 39


Placeta de la Canal

Tríptic d’avinenteses Per Miquel Pons Yo y mi circunstancia. J.O.G. Tres circumstàncies m’acompanyen el matí de l’Àngel, com un pancaritat, a una ermita de l’intel·lecte. Les tres avinenteses em produeixen una espècie de calfred més pròpia de Gólgota que de la setmana de la tomba nova balmada, els salts de goig de la Mare de Déu a l’encontre amb el fusteret de Natzaret, a mig vestir per ser puntual a l’abraçada, enlairant la bandera, d’idèntic color – i símbol – dels salers, cançó, instruments musicals, veus pròpies de l’entonació de l’edat, per places i carrers. Evocació de la Mare de Déu de la panada, recent invocació, i salera major al ball de les sales, endolcit pel collar de rollets. Tot plegat és la trilogia que em deixa l’alenar pesat a causa del llastimós Rèquiem d’Amadeus Mozart que em deixa tens els cinc sentits. Arrebatat a l’espatllera de la cadira d’en Pau, una tela, datada el 1957, de s’Alqueria Blanca, aimia!, amb uns edificis vetusts i altres nous, a la denominada placeta de la República, mai escrita en pedra. En primer terme, a l’esquerra el mur des Cup, un habitacle que amb antelació a l’enderroc municipal, recavava 1840. A la part dreta, l’antiga rectoria, amb la cambra del predicador, els pals pelats d’on penjava la parra de calops vermells, la canal de teula, la murada lligada a Ca s’Escolà, la queixalera herba de capseta, i la humanitat del paisatge per dues nines, donant-se la mà. Tanca la placeta un edifici blanc, amb portals cegats, un terrat, com un balcó alt on pujàvem els escolars per destriar la frescura d’uns vaixells a la ribera entre blaus, com si retornassin les hostes de Bayo a recollir les despulles dels enterrats a la síquia de les tombes a les platges o a terra marina. Dominants i alterosos els dos campanars. Un dotat de campanes, na Josepa i na Concepció, tantes centúries anunci de l’ésser del poblet. L’altre campanar orfe de campanes fins que entre molta d’expectació i mitjançant una grua fou alçada i electrificat el tocar (2005), batejada amb el nom de Carme, tot recordant el novell temple portopetrer dedicat a Madona Maria del Carme, que, per segles de segles, cisellà i regalà l’escultor Enric Monjo, de nissaga catalana. Al triangle, on romania la finestra rodona, bon seient per gaudir la virginal vorera de mar, ignorat on Jorn 40

Can Lis, de Jorn Utzon Utzon bastiria el primer i original estatge, Can Lis, cant al marès, per a l’avenir allunyar-se del mar i arrelar-se peu dels horts i de Santueri Can Felis. La finestra rodona s’arrodonia encara més pels cercles de fum dels nostres cigarrets. El 1958 fou ofuscada per un rellotge connectat amb la campana grossa, per recordar les hores de vida, de festa i també els trets “senyal” de mort. Com si fos la còfia d’un capell de teules al cim. Quantes vegades per un passadís molt estret i perillós, trèiem les matraques, també dites maçoles, assentades al campanar - campaner, durant la Setmana Santa? Índex silenciós, quasi sord a l’espera del primaveral repicar de la Pasqua florida a trenc d’alba. Aquesta segona església de 1850, fou erigida sobre la de 1805, hereva de Consolació. No vull deixar de repetir que aquest solar central, ocupat pels dos temples successius, em tempta la idea de si seria el lloc de la mesquita a honra d’Alà. Em manquen proves, utensilis, paraules dels historiadors per negar o reafirmar la meva obsessió. El conjunt de la meva pintura de 1957, es corona per un ram de niguls blanquíssims, testimoni d’El somni de la terra, miraller somiejant que ni els trinxets obrin freus per on degoteja la ruixada d’aigua damunt l’aigua estèril per el somni de la terra. Amadeus Mozart intensifica música i paraula. El cel no és plover, així mateix resisteixen els llevantons de la Setmana Santa. La persistent sequera manté el vol negre de les mèrleres, fins a la piqueta dels aucells, deixalla de l’antiga sínia, bocinada per sojornar a sol i serena, quan jo la volia amoixar. A voltes, es prefereix la mort a la promesa d’estima perenne. A la barrera – barrela a Felanitx – s’ha enganxat un plànol – mapa turístic – Santanyí-Cala d’Or. Les forces de la natura saben de la meva constant afició a la bibliografia de “Santanyí e son terme” (mantenc la e per testimoni de mon mestre Bernat Vidal i Tomàs). No m’ha estat difícil conjugar la música de Mozart i


la munió de topònims, senyalitzat terra, roca, mar, calons, camins, barraques, tanques, basses, pous, coves, pesqueres, camins, caminois, parets... ben lligats a les memòries de la memòria, antany terra i mar obertes a la superfície del terral atàvic. No puc determinar si Mozart ha superat, m’ha superat, a l’atzucac de la passió de l’existència sense bardisses. Noms i noms útils a la planificació turística, noms-topònims ignorats, nous d’encuny, a la vora de noms topònims que fan boca tan lligada a mi, com diu l’admirat Salvador Espriu, hoste de Sinera, compartida amb Bartomeu Rosselló Pòrcel. No estic segur si la meva memòria arreplegadora de l’ahir dins l’avui pot retenir els topònims ignorats, de nova i voluntariosa titulació, autoria dels mateixos, motius per silenciar, vora els motius de creació. Consider molt seriós donar, o canviar, el nom d’un espai. No donaré el meu parer en relació als noms novells, el canvi o retorn de vells noms als carrers i places, o avingudes o carrerons. Som conscient de la meva ignorància i com el nin que espera els màgics, cosa similar em passa amb la tesi de Cosme Aguiló, que aplanaria la meva desconeixença una vegada assequible com a llibre. Intent no caure en la nostàlgia. Em limitaré a recordar els llocs marítims i terrals, que integraren el patrimoni del padrí Miquel i que, per sort o per desgràcia, passaren als fills i a nétes, no a néts, que no hi fórem a temps, pel fet fortuït d’un turisme de primera hora. “El que és estat, sia estat”. De nin record quan es treballà el camí a continuació de sa Cova de s’Alga fins a sa Cova Figuera – tota una història, amb granja d’aviram, un propietari que es casà in articulo mortis, la cova pròpiament dita, tupida de cabells de Venus, com una pana vegetal i humida. El Caló des Macs, molt estret, mancat d’arena, poca aigua per l’inici d’aprendre a nadar, els tentacles de les estrelles roges i els corns de tenassa. La punta des Port, encara amb vestigis de la cadena que tancava el port fins a sa Torre, amb deixalles que hi romanen i unes reformes que no consten a la panoràmica de s’Arxiduc. Té bibliografia sa Torre, o altrament dita, es Castell, amb castellans devots, canó que un dia, ja inservible, passà per s’Alqueria Blanca. El record d’una petita Immaculada, era centre del Mes de Maria, dels torrers i família. Es Caló des Llamp, no és caló, al fons els talls d’unes pedreres. Lloc propici pel nostre nadar, com petits Adams, abans de la serpent i de la poma. Sa Torre era un excel·lent punt de mira per la moreria, pels pirates, fins que el capità Antoni, els deixà fora del camp de tir i dels desembarcaments amb captius i morts. Una de les meves primeres pintures plasmava sa Torre, uns pins en primer terme i al fons es Caló de sa Torre. Si de més nins el nostre habitacle era sa barraca a sa Punta, vora l’era, amb cisterna amb aigua de bassa, amb un terrat d’on vérem caure bombes a Portopetro, quan

a la Guerra Civil. La barraca, replena de palla, un dia es calà foc. Des del poble es dominaven les flames. Mai he sabut si el foc fou intencionat. Després de les partions familiars, a mon pare li tocà la part de sa Guàrdia Vella, nom antic històric, amb un pinar i un turó, on els nacionalistes aixecaren un mirador que dominava la mar gran, i també una caserna amb cisterna, que una vegada abandonada, els grafits i els dibuixos de carbó, amb contingut libidinós, cobriren les parets. En temps del 600 PM, els anys cinquanta amb na Francisca hi tornàrem, empesos pel dolor de l’enyor i el plaer d’una tarda després llegida la primera lliçó, a l’Institut Laboral de Felanitx, de l’estona clarivident de Rubén Darío, i a estones etílica, a Valldemossa. No obstant les súpliques de l’àngel Pilar Montaner, pintora amb biografia cabal. Som conscient de tot allò que significa sa Punta, així l’anomenàvem, i Portopetro, els anys d’infància, d’adolescència, de joventut... amb tots els punts i comes, com el meu plorar a llàgrima viva, per la llepada verinosa d’una medusa, l’esperar al Pou de sa Platja el carro que venia de sa Teulera, l’assolellar pinyons per les caderneres agradades de verdolaga humida pel cap-rec de l’aigua de les sínies, els banys al Caló des Pou, el collir figues a sa tanca de sa Vinya, el cercar fonoll marí, sal de cocó, la beurada del padrí Miquel vora la bassa de les mates mosqueres, com un immens bonsai, les calcigues morades, els cards blaus... i la mar, la mar que els poetes diuen que és la mort on desemboca el riu de la vida. Em plau la permanència de l’antic Caló dels Homes Morts en el plànol, tal com es troba al meu arxiu minso, i a les signatures de la clerecia de Sant Nicolau, de Palma del mil set-cents i busques, sobreviuen en les memòries de la memòria pel que atany a sa Punta, a Portopetro... Cala Figuera Sant Josep d’Oriol, 23-III-2013 Miquel Pons

41


Tot so l’any a s’Alqueria Blanca. MAIG Per Miquel Pons

A vegades sentia els avis: “els camps tan florits semblen un Mes de Maria.” Sens dubte era entre els equinoccis d’hivern a primavera: les figueres eren un canelobre de mil braços, apagades les flames, com a les vinyes les sarments ne ploraven llàgrimes lletoses. A les cunetes creixia la borratxa amb floretetes entre morat i blau, les rapes i els lliriets eren com a llumets d’oli. Els insecticides han abolit l’herba en flor. Amb el setmanal andarejar per les carreteres d’asfalt, són menys els camps incendiats de roselles vermelles, sedoses i encara menys les morades i els coltells. En canvi són immensos, tupits, els camps grocs de ravenisses grogues, les sardonaies i la supervivent vinagrella fosforescent. Em dol veure les palmeres amb les varietats en estat de coma, descolorides de mort, per la perforació maligna del picut roig que proporciona material apte per encalentir la llar, quan ha encès els sentiments i la impotència davant les plagues, de la permanent processionària. Tot contraris a la bellesa de la natura, conjunció aliada a certes aptituds de l’home. Tanta erosió, propagada per la premsa diària, em transporta als anys de nin de poble, quan la continuació de les retxes, fites en la plagueta mental, m’afavoreixen per reviure les memòries de la memòria. Assegur que no és l’inici de ser “A un principi era...” Sí, era un temps d’un nin que no havia vist l’aldarull del món ni pel forat de la clau, de la porta, amb el ferroporta posat. Quelcom del petit, i sempre lloat poble, esdevenia amb la devoció anual del Mes de Maria, amb la particularitat de la intel·ligència d’avançar la celebració devocional per l’Ascensió, motivada per esquivar la coincidència del Mes de Maria amb les tasques de segar, un temps durant el mes de maig, tan lluminós com la mitja lluna de la falç. Al primer moment faré referència al Mes de Maria, de la parròquia, dedicat a la Immaculada, delicada imatge amb certa semblança a les talles de l’Adrià, dreta sobre l’esfera del món, en el meu temps, amb més angelets que avui testimonien l’absència, els foradets. Tot el retaule pertany a l’església de 1850, amb els símbols marians: la font, l’hort, l’estel de l’alba i el conjunt de les pintures d’una gran qualitat. A cada costat de la fornícula abans les imatges de sant Francesc d’Assís, el nou papa ha triat 42

nom, Francesc I, i sant Antoni de Pàdua. Els dos sants franciscans, des de 1950 s’integraren a la capella del Carme i de la Mare de Déu Morta, dins el Roser. Altra innovació del retaule de la Puríssima fou la dotació elèctrica a la part superior del retaule, prop de sant Bernat. També fou electrificat tot el voltant de la fornícula, que no puc datar quan fou suprimit. Les quatre setmanes marianes tenien cura de la decoració del retaule diferents grups: les monges, família des Pins, família de Can Bonjesús, i el grup de la rectoria. Hi havia rivalitat entre els grups per l’ornamentació?No tenc crèdit per asserir-ho, les flors eren dels hortets casolans: roses pageses, vellutades, de cent cinquanta fulles, palomines de variada coloració, alguns clavells, cossiols de begònies de tantes castes, com tenia ma mare, canyes en flor, fulles de saló... El darrer grup aportava gavelles de lliris dels coneguts de sant Antoni de Pàdua. Mn. Jaume Serra té el record que amb Mn. Joan Sastre, anaren al cementeri -comunitari de s’Alqueria Blanca i Calonge- s’hauria de tenir present a les esqueles dels difunts – i oblidades les claus, es Pujolí, en Jaume, fou obligat a saltar l’alta tàpia per tallar els lliris blanquíssims que embelliren les darreries del Mes de Maria, mai menyspreant les precedents, ¿de quin “coro” fou la idea de copiar un celatge blanc i blau, amb paper de seda, que com a niguls s’enfilava pel retaule, deixant Maria, hermosa com la lluna, invocació de la “Coroneta de les dotze estrelles”? No hi mancaven els ciris d’emparellades altures. Se seguia el ritual del Mes de Maria de Quadrado, amb

L’Anunciació, xilografia de Xam


l’Oració Final. Durant la Guerra es cantaven tres Ave Maries per la pau d’Espanya. Els càntics més repetits: “Oh, Maria...”, “Estrella del Mar”, “Venid y vamos todos”, “Al veure-us bella com lliri en poncella...” de B. Julià, i altres de J. M. Thomàs, de Ll. Millet... El darrer diumenge del Mes de Maria tenia un acomiadament solemne. La funció era el vespre i l’església romania aromatitzada per les roses, per tantes roses a la mà de cada fidel. A una canastra de vímet s’alçava un pujolet de roses, collides als hortets casolans. No eren roses tan primoroses, amb pètals de mil colors com aquelles que ens encorten a la Rambla, de Palma, o a la floristeria dels pobles. Abundaven els pomells de roses de guirnalda, les roses de tot l’any que transformaven la calor, aquelles rosetes, avui poncelles i demà com les roses caduques de Pierre Ronsard. La senyora Fargues, mare del metge Jaume Garau, un any ofrenà una vara de lliri de Sant Antoni. Amb el cant de cobles finia el Mes de Maria a s’Alqueria Blanca. No em resistesc a fer memòria de la devoció infantil a les cases. A Son Pons, dedicàvem un altaret a una Mare de Déu, que era tinguda com una rèplica de Nostra Dona de Consolació. Sols record aquest exemplar, amb certa semblança a la consolacionera, esmicolada pel dany del temps i l’acaronament dels nins i nines de casa. Més en la membrança i durador fou el Mes de Maria any darrera any que la padrina Maria Escolana entendria damunt el bufet, on havia servit per escriure les cartes als seus fills a la guerra d’Àfrica, i a la guerra d’Espanya. Uns pams alt, un quadre elaborat amb paper picat, a la costura de sor Ludovica i quina meravella, quina paciència! Tanta devoció, tanta ancestral devoció emmarcada a l’entorn de la Verge Maria, al bell mig d’àngels, de serafins, de sants, entre columnes de diferents estils, floreres amb flors que mantenien la frescor secular, la darrera vegada que vaig contemplar aquell joiell. Em vaig copiar uns detalls. Estovalles a l’altar, canelobres amb ciris de cera verja. Uns candelers amb una M i una B, de blau, de Maria Barceló, autora de

La Immaculada, xilografia de Xam

l’afiligranat presbiteri que els meus ulls no es cansaven de mirar, quan la padrina llegia el “Petit Mes de Maria”, de Pere d’Alcàntara Penya, amb la història, o llegenda, de les Mare de Déu de Mallorca, corresponent a cada dia de maig de tot so l’any, incorporat amb mi malgrat l’absència. Cala Figuera, diumenge de l’Àngel – abril 2013 Nota: Les fotografies de “Tot so l’any a s’Alqueria Blanca. ABRIL”, número 153, són originals de Mn. Gabriel Rosselló. El dibuix del mateix article és de Miquel Pons.

43


El Consell Insular de Caça es va reunir per debatre la proposta de resolució anual de vedes de la propera temporada Plana de caça i natura Per Toni Barceló

El Consell Insular de Caça es va reunir a mitjan mes d’abril per debatre la proposta de resolució anual de vedes per a la temporada 2013/2014. Aquest òrgan de caràcter consultiu, format per representants de les institucions de les illes, associacions i entitats de caça, així com grups ecologistes, entre d’altres, té com a funció aconsellar i opinar sobre els aspectes relacionats amb l’ordre Reunió del Consell Insular de Caça de vedes, que marca el calendari cinegètic i regula diversos aspectes de les modalitats de caça. La reunió va ser presidida per la consellera de Medi Ambient, Catalina Soler, i també va comptar amb l’assistència del director insular de Caça, Joan Escalas, i del cap de Programes del departament, Pedro Bestard. Igualment hi van ser presents els representants de les entitats i institucions membres (Govern balear, Federació Balear de Caça, associacions de caça -del tord amb filats, de conill amb ca eivissenc, de perdiu amb reclam, de cabres amb llaç, falconeria-, comarques cinegètiques, Seprona i GOB). Entre les novetats cal destacar l’inici de la temporada de caça menor que s’obrirà el 12 d’octubre per a totes les espècies i finalitzarà el 2 de febrer, excepte la caça de tords amb filats que finalitzarà el 9 de febrer. 44


Tirada a s’Horta La Societat de Caçadors de s’Horta en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, la Federació Balear de Caça, l’Ajuntament de Felanitx, amb el patrocini de BERETTA, MAXAM i cartutxos RIO i el suport desinteressat de nombroses cases comercials organitza la III Copa de Balears de recorregut de caça. La recaptació d’aquesta prova es destinarà benèficament a la Junta de Balears de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i a l’Associació d’ajuda als malalts de càncer i a les seves famílies de la comarca de Llevant (APROP). Es pretén que aquesta tirada sigui un referent dins el calendari de tir de l’àmbit balear i esperam una important participació i assistència de tiradors i tiradores. Des de l’organització, vos animam a venir a aquesta tirada de s’Horta acompanyats pels vostres amics i familiars, tant per gaudir d’un esquema de tir novedós i original com per conèixer els valors naturals i culturals de la contrada. Només un tirador o tiradora guanyarà la III Copa de Balears de Recorregut de Caça, però al cap i a la fi hi guanyarem tots perquè haurem col·laborat per una bona causa i haurem reforçat l’esperit social de la caça. Vos hi esperam!

Camps de Tir a Mallorca Sa Marina. Ctra. Son Carrió-Son Servera km.3. tel. 606.804102 Cala Figuera. Ctra. de Cala Figuera s/n. Calvià. Tel. 971.714212

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

Informació i inscripcions La data límit d’inscripció és dia 5 de juny de 2013. Vos podeu inscriure al telèfon (617.86.34.43 / 610.96.56.72) o enviant un e-mail a cacerashorta@yahoo.es indicant el nom, cognoms, adreça, data de naixement, telèfon, adreça electrònica i categoria. La inscripció serà efectiva quan s’hagi fet l’ingrés corresponent al c/c: 0075 6862 61 0600285702 (Banc de Crèdit Balear). Al concepte de l’ingrés heu d’indicar el nom i cognoms. Inscripcions: sèniors 35€; júniors, dames, veterans i superveterans 25 €. A l’hora de la inscripció, indicau l’hora aproximada en què voleu tirar. En cas contrari, es sortejaran els torns de tir. Dia 6 de juny es publicaran les esquadres i a la pàgina web de la FBC (http://www.balcaza.com) es podrà consultar l’hora de tir. També ho podeu consultar telefonant al 971.70.67.98 (FBC). Cal ésser al camp de tir 30 minuts abans de l’hora assignada. Es tirarà a 50 plats en tres línies de tir. El lliurament de trofeus tindrà lloc en finalitzar la tirada.

Període d’alt risc d’incendi forestal. Prohibit fumar dins les canxes de tir. No llenceu llosques. Normes:

Les de la Federació Espanyola de Caça pel que fa a organització de Recorreguts de Caça. Es desempatarà pel primer lloc de cada categoria, la resta per ordre d’inscripció. La participació en aquesta tirada està condicionada a la inscripció prèvia. En cas de no assistència no es retornarà la inscripció sinó és per causes justificades. L’organització es reserva el dret d’adoptar les mesures necessàries pel bon desenvolupament de la prova. És obligatori l’ús d’ulleres, protectors auditius i fundes per al transport de les armes.

tel. 971 643 740 45


CE Alqueria Per Jaume Rigo

La lliga de I Regional ja es troba a la recta final. Els resultats no han acompanyat a l’Alqueria en aquest darrer tram de competició. Analitzarem la dinàmica de l’equip en aquests dos últims mesos: En els partits disputats a Sa Teulera, el Consell se’n duia un punt després d’avançarse en el marcador en jugada d’estratègia a treta de córner. Els verd-i-blancs empataven amb un gol de Baltasar Rigo enrevoltat de polèmica, ja que abans de la rematada definitiva l’àrbitre havia xiulat unes mans del defensor arlequinat. El Ses Salines decantava al seu favor el derbie de Sa Teulera del Diumenge de l’Àngel, després d’imposar-se 1-3 a un partit amb bastant de públic i moltes ocasions de gols pels dos equips, només resoltes pels saliners. A fora camp, l’equip d’Andreu Uribe estava a punt d’aconseguir la primera victòria a domicili en el Port de Pollença, dia 23 de març, però un gol en el temps afegit de l’equip local deixava el resultat final en empat a dos gols. Bujosa i Villa anotaren pels verd-i-blancs. A Son Oliva, en el primer tram de partit l’Alqueria veia com li anul·laven un gol legal, que hagués pogut canviar el desenllaç; finalment els verd-i-blancs eren derrotats per 3-0. En el camp de Son Serra de Bunyola, l’Alqueria ja perdia en el descans

Equip cadet de l’Alqueria que va guanyar per 1-5 en el camp del Portocristo.

per 3-0, però una gran remuntada dels homes d’Uribe, amb gols d’Adrià, Villa i Bernat Ginard, va estar a punt de donar els seus fruits a un partit on els verd-iblancs eren derrotats per 4-3. Després de 33 jornades l’Alqueria marxava a la penúltima posició de I Regional amb 10 punts i amb cap possibilitat matemàtica de salvar la categoria. El jugador amb més minuts jugats era el porter campaner Melcior Vadell. Amb les mateixes jornades, J.Carles Bujosa, màxim realitzador, duia sis gols marcats. Després de la visita a Binissalem de dia 11 de maig, l’Alqueria rebrà el Port de Sóller dia 19 de maig a les 18:30 hores i visitarà el poliesportiu de Santa Mònica dia 26 de maig. El darrer partit de lliga es juga en Es Porrassar d’Algaida dia 9 de juny a les 18 hores. Futbol-Base L’equip dels Alevins de Domingo Aznar ocuparà al final de lliga i si no hi ha sorpreses la penúltima posició de la classificació. Els dos darrers partits dels verd-i-blancs seran derbies de rivalitat: el divendres 24 de maig a les 19 hores a Cala d’Or i a Sa Teulera el partit que tanca la lliga contra el s’Horta Atl. el divendres 31 de maig a les 20 hores. L’equip dels Infantils-F-7, dirigit per Felip Fernández, ha realitzat una gran temporada, destacant principalment per la seva gran capacitat golejadora, a una mitjana de set gols per partit. En el derbie Equip de I Regional del l’Alqueria que va jugar municipal del passat 3 de maig, l’Alqueria guanyava 2-4 dins el camp del Santanyí. Si l’equip verd-i-blanc dia 7 d’octubre contra el Ses Salines.

46


és capaç de resoldre favorablement els tres darrers partits de lliga: a Santa Maria, a sa Teulera contra el Maria de la Salut i a Manacor enfront del Barracar, té pràcticament assegurada la tercera plaça final a la classificació. Als cadets els manquen només dos partits per finalitzar la lliga: a casa contra l’Esporles, antepenúltim classificat, i a Ses Pesqueres d’Artà a la darrera jornada de lliga, el dissabte 1 de juny a les 18 hores, on l’equip de Joan Rigo necessitarà puntuar si vol conservar la setena plaça de la classificació.

Obituari

Damià Barceló Bet

El passat 6 d’abril moria als 54 anys Damià Barceló Pons Bet, jugador de l’Alqueria de III Regional entre els anys 1976 i 1978. De pares curiablanquers, havia nascut a Ciutat dia 5 de febrer de 1959, on va residir fins a la seva mort. El mateix any de creació del club, fitxava juntament amb el seu cunyat Pep Lluís Ballester amb l’Alqueria per disputar la lliga de III Regional 1976-77. Com que el club no disposava d’equip juvenil, i degut a una normativa de l’època, ell i altres jugadors d’edat juvenil: Guillem Pruneres, Llorenç Blanca i Jaume de sa Punta, no pogueren iniciar la competició fins que es duien jugades algunes jornades. Debutava amb 17 anys dia 21 de novembre de 1976, dins el camp de l’Atl. Campos, de titular i com a lateral esquerr, posició habitual ja que manejava millor la cama esquerra, un partit que acabava amb empat a dos gols. Dotat d’una gran velocitat, herència de la família de Can Bet, havia destacat de nin a les corregudes de joies de les festes de Sant Roc, on no tenia rival, tal com ja havia fet a finals dels anys 20 del passat segle un avantpassat seu, es Mestre Bet, gran dominador a la correguda del pollastre. Però si hi ha un fet pel qual és especialment recordat l’ex-jugador, aquest té relació amb el que va succeir a l’antic camp de Sa Font de Muro, el diumenge 30 de gener de 1977. En el període de descans –al qual s’arribà amb avantatge per 1-0 del Murense Atl.- i en el vestidor verd-i-blanc s’ordenà un canvi tàctic novedós aquella temporada: l’extrem Pep Pons i el lateral Damià Barceló haurien d’intercanviar les seves posicions per afrontar el segon temps, tot això amb absència de l’entrenador Bernat Sans que per motius obvis aquest dia no era a Muro. A pocs minuts d’iniciar-se el segon temps, el lateral acabat de convertir en extrem, recollia

una pilota fora de l’àrea, prop de la línia de banda, i engaltava un xut ras i potent amb la cama esquerra introduint la pilota vora el pal de la porteria rival per l’esquerra del porter local Toni Perelló, davant el deliri de jugadors i seguidors verd-i-blancs. Quedava encara més de mitja hora de partit i l’equip local, que juntament amb Mariense i Caimari lluitava pel campionat, es llançà a un atac desesperat. El conjunt verd-i-blanc, que no era capaç de sortir del seu propi camp, va sofrir el setge més intens, cruel i agònic que es recorda en tota la història del club, aconseguint mantenir fins el final aquest empat històric i èpic. Com era habitual en aquesta primera lliga, una gran multitud de seguidors verd-i-blancs eren a Muro per acompanyar el seu equip. Fruit de les discussions i petites bregues amb els seguidors locals al final del partit, els pares dels jugadors Muñoz i Domingo, hagueren de passar a declarar pel quarter de la Guàrdia Civil. Molts dels vells aficionats de l’Alqueria encara recorden aquest partit i als anomenats Herois de Muro, amb els quals hi ha inclòs el principal protagonista finat de forma prematura, i autor d’aquest gol històric –l’únic gol oficial que va marcar en els 33 partits oficials que va disputar amb l’Alqueria, 27 de lliga i 6 de Copa-. Aquests foren els 11 jugadors: Jaume Ermità, Sebastià Picapedrer, Miquel Gornals, Damià Bet, Manolo Muñoz, Llorenç Picapedrer, Pep Pons, Domingo Moya, Pep Lluís Ballester, Andreu Sabater i Guillem Pruneres. Damià Barceló va disputar els seus darrer minuts com a jugador de l’Alqueria dia 1 d’octubre de 1978 en el camp del Seminari, un partit que l’equip de Bernat Sans acabaria perdent per 2-1 contra l’Atl. Vivero. Va jugar els darrers 40 minuts en substitució del seu cunyat Pep Lluís Ballester. Abans del partit de I Regional Alqueria-Ses Salines, del passat 7 d’abril, es guardava un minut de silenci a la seva memòria. Descansi en pau !! 47


Futbol Base comarcal

Els juvenils del s’Horta poden ser campions

Per Jaume Rigo

Equip juvenil del s’Horta que aspira a ésser campió de lliga.

El Santanyí-Juvenil, entrenat per Damià Barceló, ha realitzat una gran campanya.

A manca de només quatre jornades per a que finalitzi la competició del grup B de II Regional, el s’Horta depèn d’ell mateix per proclamar-se campió de grup i obtenir plaça d’ascens directe a la lliga juvenil de I Regional. El partit del dissabte 25 de maig contra el tercer classificat Sant Marçal pot decidir la sort de l’equip de Miquel Barceló. A part de la brillant campanya de l’equip juvenil sortarrí, analitzarem els equips del Santanyí, club on ha destacat el seu equip Aleví-A, que marxa entre els primers, i també els equips dels clubs de Cala d’Or i s’Alqueria Blanca, on els seus equips infantils acabaran la lliga entre els primers. JUVENILS A la categoria de 1ª Regional, grup B, l’equip del Santanyí, dirigit per Damià Barceló, ha anat tota la temporada a les posicions capdavanteres, destacant per

la gran capacitat golejadora. A falta de quatre jornades, té encara una mínima possibilitat matemàtica d’obtenir la segona plaça que permet promocionar per l’ascens. Les dues darreres jornades dels dies 1 i 8 de juny contra dos rivals directes per l’ascens: Escolar i Son Ferrer, decidiran les darreres opcions dels santanyiners. En el grup A de 2ª Regional, el Cala d’Or entrenat per Richi Palau, marxa situat emmig de la classificació. Al conjunt caladorer només li manquen dos partits per finalitzar la competició, donat que a la darrera jornada del 8 de juny tendrà descans per la retirada de la competició del seu rival, el Petra B. En el grup B de la mateixa categoria, el s’Horta de Miquel Barceló té un partit clau el proper dissabte 25 de maig a Sa Lleona contra el Sant Marçal, equip que també lluita pel campionat. En cas de victòria, els sortarrins tendrien moltes opcions de

Equip juvenil del Cala d’Or de II Regional.

Equip infantil del s’Horta que ha baixat de categoria.

48


Equip infantil del Santanyí dirigit per Biel Salom.

quedar primers, ja que la darrera jornada del 8 de juny contra el Soledat Atl, penúltim classificat, podria ésser festiva per celebrar el títol. CADETS En el grup A de 2ª Regional hi prenen part Alqueria i s’Horta, dos equips amb trajectòries molt similars i que ocupen la zona mitjana de la classificació. L’equip de l’Alqueria, entrenat per Joan Rigo, juga el proper dissabte 18 de maig el darrer partit a casa contra l’Esporles, antepenúltim classificat i tanca la lliga dins Artà, segon classificat dia 1 de juny. El s’Horta dirigit per Bussi jugarà el derbie municipal en Es Torrentó contra el Felanitx dia 25 de maig i acabarà la lliga una setmana més tard a Sa Lleona enfront del Cardassar. INFANTILS A la categoria de I Regional, grup B, el s’Horta ja ha perdut la categoria a falta de només un partit, el que juga a Es Secar de la Real contra la Unión dia 19 de maig. Un equip molt jove dirigit per Manolo no ha pogut evitar el descens i necessita puntuar a la darrera jornada si no vol acabar cuer de grup. En el grup B de II Regional, el Cala d’Or entrenat per Cebrián, té encara possibilitats d’acabar tercer classificat. A la proper jornada del 19 de maig té un partit molt complicat en el camp de Son Fuster contra el

Els infantils del Cala d’Or han anat tota la lliga entre els primers.

Els infantils de l’Alqueria han destacat per la gran capacitat golejadora.

líder Sant Francesc, després rebrà al penúltim classificat Santa Mònica i tanca la lliga el diumenge 2 de juny en el difícil camp del Margaritense. En el grup D de la mateixa categoria el s’Horta Atl. ha ocupat tota la temporada la part baixa de la classificació. L’equip de Rafel Torres té moltes possibilitats de deixar cinc equips per darrera a la classificació si no baixa el pistó en el darrer tram de competició. A la categoria d’Infantils F-7, grup A, hi han pres part Santanyí i Alqueria. L’equip santanyiner dirigit per Biel Salom té un calendari molt complicat a les tres darreres jornades i acabarà la lliga molt probablement a mitjan classificació, mentre que l’Alqueria de Felip Fernández aspira encara a la tercera posició amb un calendari més benèvol que els santanyiners. ALEVINS A I Regional, grup B, el s’Horta dirigit per Toni i Nene, té un final de lliga molt complicat que segurament li impedirà salvar la categoria.

Equip aleví de l’Alqueria de II Regional, grup C. 49


Els prebenjamins del Cala d’Or, dirigits per Óscar López. Equip benjamí del s’Horta, situat a la part alta de la classificació.

En el grup C de II Regional hi han pres part Santanyí A, s’Horta Atl., Cala d’Or i Alqueria. El Santanyí A entrenat per Miquel Coll és el millor classificat dels quatre i té possibilitats de quedar sub-campió a una lliga dominada pel Cardassar, rival dels santanyiners a la darrera jornada. El s’Horta Atl. de Macià Vadell té pràcticament la cinquena plaça assegurada a manca de tres jornades, amb dos derbies inclosos: a Sa Lleona contra el Cala d’Or dia 18 de maig i a Sa Teulera el divendres 31 de maig en el partit que tanca la lliga. Just per darrera el sortarrins marxa l’equip del Cala d’Or, dirigit per Dámaso Almodóvar, equip que rep l’Alqueria a la penúltima jornada i tanca la lliga a Na Capellera contra el cuer Manacorins B. L’Alqueria de Domingo Aznar acabarà la lliga si no hi ha sorpreses a la penúltima posició, amb un calendari bastant complicat a les tres darreres jornades contra rivals difícils: Serverense B, Cala d’Or i s’Horta Atl. Em el grup D d’aquesta mateixa categoria el Santanyí B preparat per Toni Segura ha anat tota la lliga entre els darrers classificats. L’equip santanyiner, que acaba la lliga el divendres 31 de maig, pot deixar al final tres equips per darrera a la classificació.

50

BENJAMINS S’Horta i Cala d’Or estan enquadrats dins el grup C de II Regional. El s’Horta de Joaquín Alonso pot culminar una gran temporada ja que té a l’abast la tercera posició, a pesar de tenir un calendari complicat en el darrer tram de lliga, ja que visita al veïnat Cala d’Or dia 11 de maig, una setmana després rep al líder invicte Manacor i acaba la lliga el dissabte 25 de maig amb el derbie municipal d’Es Torrentó Felanitx-S’Horta. Just per darrera al s’Horta, el Cala d’Or entrenat per Pedro Campos ha ocupat la quarta plaça durant bona part del campionat. Els del nucli turístic reben a la penúltima jornada al cuer Atl. Escolar i tanquen la lliga a Na Capellera dia 25 de maig per jugar contra el líder Manacor. En el grup D, el s’Horta Atl. entrenat per Xesc, si no hi ha sorpreses de darrera hora deixarà sis equips per darrera a la classificació quan acabi la lliga, mentre que el Santanyí de Bernat Picó aspira encara a quedar entre els cinc millors equips de la lliga. Aquest dos equips tenen difícils rivals a la darrera jornada de lliga del proper dissabte 25 de maig. Els blanc-i-vermells visiten l’Aquarius de Campos, un equip que pot ésser campió de grup, mentre que els sortarrins reben l’Escolar de Capdepera, un dels millors equips de tot el grup.


PRE-BENJAMINS En el grup C hi han pres part s’Horta, Cala d’Or i Santanyí. L’equip que ha destacat més dels tres és el s’Horta, dirigit pel tàndem Sebastià Capó-Miquel Àngel Caldentey, un equip amb moltes possibilitats d’acabar la

lliga entre els tres primers classificats. A la zona mitja de la classificació hi trobam el Santanyí, entrenat per Toni Vallbona, i el Cala d’Or d’Óscar López, equip que tanca la lliga a casa el proper divendres 24 de maig contra el líder imbatut Manacor.

Mariona Caldentey, futbolista internacional L’equip del Collerense de Primera Divisió Femenina, dirigit per Vicenç Acuñas, ha aconseguit un any més la permanència a aquesta exigent categoria, la màxima a nivell estatal. Una de les jugadores d’aquest equip és la jove felanitxera de 17 anys Maria Francesca Caldentey Oliver, més coneguda per Mariona, qui es va iniciar jugant a futbol amb els equips masculins del Felanitx fins a categoria aleví per passar més tard al Cide femení on hi va jugar dues lligues a categoria infantil. Amb el Collerense de súper lliga compleix la seva tercera temporada. Si en aquesta mateixa secció havien aparegut a anys anteriors destacats futbolistes masculins de la nostra comarca que havien triomfat amb la selecció balear, enguany podem parlar d’un nivell encara superior quan ens referim a la jugadora que entrevistam, titular de la selecció espanyola sub-17 i autora del gol de penal dins Lyon que va significar l’empat contra França i que possibilitava l’accés al campionat europeu de Nyon (Suïssa) del proper mes de juny. Just abans de concloure la lliga, això era els que ens contestava la jugadora, nascuda dia 19 de març de 1996, que a part del futbol va triomfar també fa uns anys dins el mon de l’atletisme, dos esports on va destacar igualment el seu pare, Miquel Àngel Caldentey Morete, a finals dels 70 i principis dels 80 de la centúria passada. - Quina valoració fas de la temporada amb el Collerense? - Per ventura abans d’iniciar el campionat aspiràvem a quedar a una posició més alta, però vistes les circumstàncies i l’enorme nivell i potencial d’aquesta lliga ens hem de donar per satisfetes amb la permanència deixant dos equips per darrera a la classificació. A nivell personal, el balanç és altament positiu. Pràcticament he jugat tota la temporada de titular a la posició de mig-centre organitzadora i només m’he perdut un parell de partits per lesió, a part de tenir el premi d’anar convocada amb les seleccions. - Parla’ns de la teva experiència amb les seleccions... - Des que tenia 13 anys he jugat regularment amb la selecció balear femenina, que enguany ha entrenat en Llorenç Enrich. Ens hem classificat entre les quatre millors seleccions autonòmiques espanyoles, que disputarem a Catalunya el campionat entre el 30 de maig i l’1 de juny. Si superam a Andalusia a la semifinal tendrem opció de ser campiones si derrotam a l’altra finalista que sortirà del partit Catalunya-País Basc. El que sí ha estat novetat i del que estic molt satisfeta

Na Mariona amb el número 8, amb la selecció espanyola

ha estat poder debutar amb la selecció espanyola sub-17, després de no poder fer-ho ara fa un any per culpa d’una lesió. L’entrenador Jorge Vilda em va donar l’oportunitat de jugar els tres partits de la primera fase i després tres més a la segona fase on vaig tenir la sort de marcar el gol decisiu contra França que ens classificava per poder disputar el campionat d’Europa a Suïssa a finals de juny. - Quines jugadores mallorquines i quins equips destacaries de la 1ª Divisió Femenina? - Na Melissa Nicolau, central del Barça, na Vírginia també del Barça i na Maytane del Collerense me pareixen grans jugadores. He vist un equip superior a la resta i aquest ha estat l’Ath. de Bilbao, a pesar que ha quedat sub-campió darrera el Barça. - Com han estat els entrenaments? - Pràcticament durant tota la temporada he assistit des de Felanitx tres dies per setmana als entrenaments al Coll d’en Rabassa més un quart per anar als entrenaments amb la selecció balear, a part del partit del dissabte o el diumenge. Els dies que hem anat al Coll, per acompanyar-nos han fet torns la meva família i la de na Caty, una jugadora salinera. Me queda poc temps lliure per dedicar als estudis i he hagut de descartar completament l’atletisme, un esport que m’anava bastant bé. - Quines aspiracions tens? - Ara estudii 1r de batxiller a l’Institut de Felanitx. Si tot va bé d’aquí poc més d’un any m’agradaria començar INEF a Barcelona. Si puc aprofitar per poder fitxar amb qualque equip de futbol femení de primera línia de Catalunya, hi jugaré encantada. 51


La novena edició de les Jornades de Jocs per a Escolars reuneix 770 alumnes d’Educació Primària a Santanyí Per M. Fuster Un total de 770 alumnes i mestres especialistes en educació física dels distints col·legis públics i concertats del municipi de Santanyí, participen a la novena edició de les Jornades de Jocs per a Escolars que cada any organitza la direcció dels centres educatius conjuntament amb la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Santanyí. Com a novetat, enguany també s’ha comptat amb l’ajuda de la Policia Local que ha muntat un circuit d’habilitat. Els centres participants són: CEIP Blai Bonet, CEIP Mare de Déu de la Consolació, CEIP Calonge, CEIP Sant Domingo, CEIP Santa Maria del Mar, CC Bisbe Verger i la col·laboració de l’IES Santanyí. Les jornades es duen a terme a les instal·lacions del Poliesportiu municipal de Santanyí. Es divideixen en tres dies i els alumnes s’agrupen en tres categories: primer cicle d’Educació Primària corresponent al primer i segon curs; segon cicle: al tercer i quart; i tercer cicle: cinquè i sisè curs. El dimarts, 30 d’abril, es va celebrar la primera de les jornades, amb els cursos del segon cicle. El regidor d’Esports, Miquel Vidal i l’assessor municipal d’esports, Lluc Verger, hi varen assistir per fer una visita a les instal·lacions, intercanviar impressions amb el professorat i comprovar que les activitats es realitzaven amb total normalitat. Les altres jornades tindran lloc el 23 de maig amb la participació dels alumnes del primer cicle i el 24 de maig, amb els del tercer cicle que clouran aquestes jornades. Aquesta iniciativa, que s’ha consolidat al llarg dels darrers nou anys, va sorgir dels mestres d’Educació Física que pensaren que ajuntant els alumnes de distints col·legis es potenciava la comunicació i l’amistat entre ells. Durant aquestes jornades els alumnes aprenen distints jocs esportius originaris de diversos països del món. El gran objectiu, és proposar que l’alumnat i el professorat, realitzin una activitat conjunta, en la que tots els alumnes, del terme municipal de Santanyí, es reuneixin per compartir un dia d’activitats, realitzin jocs, gaudeixin amb ells, facin amistats, comparteixin

52

experiències... Cada any, una de les escoles és la que coordina les jornades, i els alumnes són els que dissenyen el dibuix de les camisetes. L’Ajuntament col·labora amb la confecció de les samarretes, la cessió de les instal·lacions esportives i el transport dels alumnes que es traslladen des dels distints nuclis de població del municipi a Santanyí. Els jocs que es duen a terme es practiquen a les classes d’educació física, i quan arriba el dia de la trobada, tots els nins saben què i com ho han de fer. Són jocs tradicionals, o inventats pels mateixos mestres.


www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

53


Portopetro és escenari de la segona competició del Campionat d’Espanya de Kayak de Mar

Per M. Fuster

El Reial Club Nàutic de Palma es proclama equip guanyador, seguit del RCN de Portopetro i CN de Sant Antoni. Les aigües de Portopetro foren escenari de la segona competició de la XII Copa d’Espanya de Kayak de Mar i la XIV Travessia Portopetro - Es Pontàs - Portopetro. Les proves es varen disputar durant el dissabte, 27 d’abril, amb la participació de 100 aspirants, 30 dels quals pertanyen a clubs de les distintes comunitats autònomes de la Península, i els restants de les Illes Balears. En total

Els campions damunt el podi

54

hi varen participar 13 clubs. Aquest dissabte, el temps no fou gaire bo, era un dia molt ennuvolat i plujós, però les aigües estaven més tranquil·les que en altres ocasions. La de Portopetro és una de les proves clàssiques de la Lliga Espanyola més dures de l’Estat, però al mateix temps, és una de les més divertides i les persones que estan ben entrenades, prefereixen aquest tipus de proves. Per equips, els clubs guanyadors foren en primer lloc: el RCN de Palma, el segon fou per el RCN de Portopetro, i el tercer va recaure en el CN de Sant Antoni. A l’acte del lliurament de premis varen assistir el regidor de Joventut, Esports i Treball de l’Ajuntament de Santanyí, Miquel Vidal Bauçà; el president del RCN de Portopetro, Jaume Fuster; el vocal de piragüisme del RCNP, Miquel Bordoy; el vicepresident del club: Jaume Rigo; el secretari del Club, Pere Pons i l’assessor municipal d’esports, Lluc Verger.


ALQUERIA 3 – COLÒNIA 0 (09-04-1978). D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Jaume Barceló, Damià Barceló, Jaume Salom, Simó Bonet, Pep Pons, Jaume Rigo, Miquel Gornals, Pep Barceló, Pep Lluís Ballester, Llorenç Rigo Roig, Guillem Rosselló, Andreu Rigo i Lorenç Rigo Bonet.

En memòria de Damià Barceló Bet (┼ 06-04-2013)


Sortarrins nascuts el 1947


Dies i Coses 154