Culturae 024 by Culturae

Rire, c'est dire…

#24 2020

Humor? seriosament!

preu/prix 3€

+ agenda y todas las actividades culturales destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Disseny Branding Il·lustració 3D Publicacions Packaging Senyalèctica

Xevi Forroy xevi@dots.cat M. 616 078 662  dots.graphics

RIURE. VIURE.

RIRE. VIVRE.

REÍR. VIVIR.

No són temps fàcils. Pocs moments de la història ho han estat. I, no obstant ai-xò, aquí continuem. Perquè al final descobrim que el nostre esperit s’enfronta a l’adversitat i la combat amb totes les seves armes. Una d’elles és l’humor, el riure que ens calma de tot el dolor mundà.

Ce ne sont pas des moments faciles. Il y en a eu peu dans l’histoire. Et pourtant nous sommes encore là. Car finalement nous découvrons que notre esprit fait face à l’adversité et la combat avec toutes ses armes. L’une d’elles est l’humour, le sourire qui nous calme de toutes les douleurs du monde.

No son tiempos fáciles. Pocas veces en la historia lo han sido. Y, sin embargo, aquí seguimos. Porque al final descubrimos que nuestro espíritu se pone de frente contra la adversidad y la combate con todas sus armas. Una de ellas es el humor, la risa que nos calma de todo dolor mundano.

Recordeu aquella vegada que no podíeu parar de riure. Recordeu el perquè. I en aquest moment torneu a estar rient. És inevitable. És possible recordar un gust, encara que no el puguis tastar. Tanmateix, recuperes un instant de riallada inten-sa i rius. És la medecina del cos. És la píndola de sucre que fa que tot passi mi-llor.

Souvenez-vous de la fois où vous n’avez pas pu arrêter de rire. Souvenez-vous de la raison. Et vous en riez encore. C’est inévitable. Il est possible de se sou-venir d’une saveur, mais pas de savourer. En revanche on peut retrouver un ins-tant d’éclat de rire et rire. C’est la médecine du corps. C’est la pilule magique qui fait tout mieux passer.

En aquestes pàgines us la receptem, això sí, a través dels metges de l’humor, els professionals que ens han servit de salvavides on agafar-nos durant aquests me-sos. Llegiu i descobrireu que al lloc menys esperat hi ha espai per riure. Us farà sentir bé. Són temps difícils, però no impossibles de curar per la ciència de l’humor.

Recuerden esa vez en la que no pararon de reír. Recuerden el porqué. Y en este momento están riendo de nuevo. Es inevitable. Es posible recordar un sabor, pero no lo saboreas. Sin embargo, recuperas un instante de carcajada intensa y ríes. Es la medicina del cuerpo. Es esa píldora de azúcar para que todo pase me-jor. En estas páginas se la recetamos, eso sí, a través de los médicos del humor, esos profesionales que nos han servido un salvavidas al que agarrarnos estos meses. Lean y descubrirán que en el lugar menos pensado hay un espacio para la risa. Les hará sentir bien. Son tiempos difíciles, pero no imposibles de curar para la ciencia del humor.

Nous la prescrivons dans ces pages, grâce aux médecins de l’humour, ces professionnels qui nous ont offert une bouée de sauvetage pour tenir tous ces mois. Lisez et vous découvrirez que même là où on s’y attend le moins il y a de la place pour le rire. Cela vous fera du bien. Ce sont des périodes difficiles mais dont il est possible de guérir grâce à la science de l’humour.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| editorial · édito · editorial |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

34 LECTURA LECTURE LECTURA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

36 AGERMANATS JUMELÉES HERMANADOS

REPORTATGE REPORTAGE REPORTAJE

40 IDEA DE SORTIDA IDEE DE SORTIE IDEA DE SALIDA

FESTIVALS FESTIVALS FESTIVALES

INSTANTÀNIES INSTANTANÉES INSTANTANEAS

MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

#24 · 2020

ENTREVISTA INTERVIEW ENTREVISTA

CulturaeMag

@CulturaeMag

@culturaemag

| destacats · l'essentiel · destacados |

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Pascale Oriot

Photo © Laetitia Lazizi

CAT

#24 · 2020

LA LÍNIA VERMELLA

El traçat es compon de no menys que de tres estructures artístiques (Agit’Hé, de Perpinyà, el festival Inund’Art, de Girona, i 3C Calce), i cadascuna compta amb un col·lectiu d’artistes. Una línia vermella particular, ja que l’art n’és l’agent conductor, un agent transformador que esborra la frontera i proposa un espai comú en què l’imaginari de l’un enriqueix el de l’altre. Una línia vermella de vida, itinerant, passarel·la entre les persones, les de Girona, les de Perpinyà, les de la ciutat i les del camp, les muntanyes, el mar... Totes juntes... Aquest projecte, un «mosaic d’obres originals amb un format i un tema comuns», començat el 2017, presenta cada any diferents escenografies originals. «S’imagina i es desenvolupa com una oportunitat d’experimentació plàstica pura, com un laboratori artístic col·lectiu». Després de la seva cinquena escala a la Casa de Cultura de Girona del 3 de setembre al 5 d’octubre del 2020, aquest col·lectiu treballarà en una gran instal·lació a l’aire lliure que es presentarà al proper festival Inund’Art el juny del 2021.

Pour son tracé, pas moins de trois structures artistiques (Agit’Hé de Perpignan, le Festival Inund’Art de Gérone et 3C Calce), chacune comptant un collectif d’artistes. Une ligne rouge particulière puisque l’art est son agent conducteur, un agent transformateur qui efface la frontière et propose un espace commun où l’imaginaire de l’un enrichit celui de l’autre. Une ligne rouge de vie, itinérante, passerelle entre les hommes, ceux de Gérone, ceux de Perpignan, ceux de la ville et ceux de la campagne, montagne, mer… ensemble… Ce projet, «mosaïque d'œuvres originales ayant un format et un thème communs», initié en 2017, affiche chaque année différentes scénographies originales. Il est «imaginé et développé comme une opportunité d'expérimentation plastique pure, comme un laboratoire artistique collectif». Après sa 5ème escale à la Casa de Cultura à Gérone du 3 septembre au 5 octobre 2020, ce collectif travaillera sur une installation extérieure majeure qu’il révèlera lors du prochain Festival Inund'Art en juin 2021.

La ligne rouge ES

LA LÍNEA ROJA El trazado se compone de no menos de tres estructuras artísticas (Agit’Hé de Perpiñán, el Festival Inund’Art de Gerona y 3C de Calce), cada una cuenta con un colectivo de artistas. Una línea roja particular puesto que el arte es su agente conductor, un agente transformador que borra la frontera y propone un espacio común done el imaginario de uno enriquece el del otro. Una línea roja de vida, itinerante, pasarela entre los hombres, los de Gerona, los de Perpiñán, los de la ciudad y los del campo, montaña, mar…Todas juntas… Este proyecto, mosaico de obras originales con un formato y un tema en común”, iniciado en 2017, presenta cada año diferentes escenografías originales. “Se imagina y se desarrolla como una oportunidad de experimentación plástica pura, como un laboratorio artístico colectivo”. Después de su 5ª escala en la Casa de Cultura de Gerona del 3 al 5 de octubre, este colectivo trabajará en una gran instalación al aire libre que se presentará en Inund´Art en junio 2021.

SARRIART: més enllà d’una escola de música

Laura Masó

SARRIART: MÁS ALLÁ DE UNA ESCUELA DE MÚSICA No importa la edad ni el nivel musical que tengas. En la Escuela de Música Sarriart, la expresión musical se entiende como necesidad básica. Este centro de enseñanza musical no oficial, situado en el municipio de Sarrià de Ter, presenta diferentes ofertas formativas para atender las necesidades de un alumnado con perfiles bien diversos durante todo el año.

No importa l’edat ni el nivell musical que tinguis. A l’Escola de Música Sarriart, l’expressió musical s’entén com a necessitat bàsica. I és que aquest centre d’ensenyament musical no oficial, situat al municipi de Sarrià de Ter, presenta diferents ofertes formatives per atendre les necessitats d’un alumnat amb perfils ben diversos durant tot l’any. Pots escollir l’instrument que prefereixis, des dels clàssics com la guitarra o el baix als tradicionals catalans com la gralla o el sac de gemecs i, fins i tot, alguns de poc convencionals com l’ukelele. També hi trobem diferents maneres d’aprendre segons la dedicació i l’interès de cadascú, amb un programa lliure que inclou no només llenguatge musical sinó combos o pràctiques per instruments . Sarriart creu en l’educació musical com a eina pel benestar de les persones i mostra un compromís social amb el territori, que la porta a participar en nombrosos actes municipals i associatius.

SARRIART: BIEN PLUS QU’UNE ÉCOLE DE MUSIQUE Peu importe votre âge et votre niveau de solfège. À l’École de musique Sarriart, l’expression musicale est considérée comme une nécessité. Ce centre d’enseignement musical privé, situé à Sarrià de Ter, offre plusieurs types de cours tout au long de l’année pour répondre aux besoins d’un large éventail de personnes aux profils divers.

Puedes escoger el instrumento que prefieras, desde los clásicos como la guitarra o el bajo a los tradicionales catalanes como la gralla o el sac de gemecs y, hasta algunos poco convencionales como el ukelele. También encontramos diferentes maneras de aprender según la dedicación y el interés de cada uno, con un programa libre que incluye no solo lenguaje musical sino combos o prácticas por instrumentos. Sarriart cree en la educación musical como una herramienta para el bienestar de las personas y muestra un compromiso social con el territorio, que la lleva a participar en numerosos actos municipales y asociativos.

Il vous suffit de choisir l’instrument qui vous plaît le plus, des grands classiques comme la guitare ou la basse aux instruments catalans traditionnels comme la gralla et le sac de gemecs, en passant par d’autres plus exotiques comme l’ukulélé. L’école propose plusieurs modalités d’apprentissage, en fonction du temps et des intérêts de chacun, avec un programme libre qui comprend non seulement des cours de langage musical mais aussi des combos et des séances pratiques avec des instruments. Pour Sarriart, l’éducation musicale est un outil au service du bien-être des personnes. L’école entretient par ailleurs un lien social fort avec le territoire et participe à de nombreux événements organisés par la commune et des associations.

#24 · 2020

CAT

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| destacats · l'essentiel · destacados |

www.sarriart.com

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| notícies · actualités · noticias |

La Fabrica Productions

“Territori": una mirada a casa

Nom nou per a l’impuls nou de La Fabrica d’Illa, coneguda per la difusió i la creació de nombrosos espectacles. Des del 15 de setembre, La Fabrica és un centre de formació multidisciplinària. El programa inclou cant, dansa, teatre; sota la direcció de Chantal Daney, Romain Canard i Pierre-André de Vera. Una formació de tres anys que es construeix a l’entorn del projecte de l’alumne per acompanyar-lo a la realització i a la producció. Nouveau nom parce que nouvel élan pour La Fabrica d’Ille sur Tet ; bien connue pour la diffusion et création de nombreux spectacles. Depuis le 15 septembre, La Fabrica est centre de formation pluridisciplinaire. Au programme : chant, danse, théâtre sous la direction de Chantal Daney, Romain Canard et Pierre-André de Vera. Une formation de 3 ans qui se construit autour du projet de l’élève afin de l’emmener à sa réalisation et à de la production.

Projet ConnECT: le meilleur transport transfrontalier Consumir cultura entre territoris transfrontereres aviat serà més fàcil. A partir de finals de 2020 es preveu ampliar i millorar el servei d’autobús entre Catalunya i França: noves rutes i una ampliació d’horaris i freqüències entre municipis d’ambdues bandes de la frontera, en el marc del projecte POCTEFA ConnECT de la Unió Europea per millorar la connectivitat transfronterera.

Samuel Aranda presenta l’exposició “Territori” al Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Un recorregut fotogràfic que ens apropa als espais quotidians d’aquest fotoperiodista internacional que torna a casa i, passant per Santa Coloma de Farners, Barcelona i l’Empordà, ens permet reflexionar sobre les realitat socials i polítiques de Catalunya. Hi ha temps fins el 22 de novembre.

La culture des deux territoires transfrontaliers sera bientôt plus facilement accessible. À compter de la fin 2020, le service de bus reliant la Catalogne et la France devrait être étendu et amélioré, avec la mise en place de nouvelles lignes, une extension des horaires et un renforcement des fréquences entre les communes situées de chaque côté de la frontière, dans le cadre du projet POCTEFA ConnECT de l’Union européenne, destiné à améliorer la connectivité transfrontalière.

#24 · 2020

Samuel Aranda présente son exposition «Territori» au musée Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Il s’agit d’une série de photos montrant les lieux quotidiens de ce photojournaliste qui rentre au pays après des missions à l’étranger. En passant par Santa Coloma de Farners, Barcelone et l’Ampurdan, il lance une réflexion sur la situation sociale et politique de la Catalogne. Une exposition à visiter jusqu’au 22 novembre. Nombre nuevo para el nuevo impulso de La Fabrica de Ille sur Tet, conocida por la difusión y creación de numerosos espectáculos. Desde el 15 de septiembre, La Fabrica es un centro de formación pluridisciplinar. El programa incluye canto, danza, teatro bajo la dirección de Chantal Daney, Romain Canard y PierreAndré de Vera. Una formación de 3 años que se construye alrededor del proyecto del alumno con el fin de acompañarlo en la realización y producción. lafabrica@wanadoo.fr T. 0668955026 / 0646859052

Samuel Aranda presenta la exposición “Territorio” en el Museo Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Un recorrido fotográfico que nos acerca a los espacios cotidianos de este fotoperiodista internacional que vuelve a casa y, pasando por Santa Coloma de Farners, Barcelona y el Ampurdán, nos permite reflexionar sobre las realidades sociales y políticas de Cataluña. Tenéis tiempo hasta el 22 de noviembre.

Consumir cultura entre territorios transfronterizas pronto será más fácil. A partir de finales del 2020 se prevé ampliar y mejorar el servicio de autobuses entre Cataluña y Francia: nuevas rutas y una ampliación de horarios y frecuencias entre municipios de ambos lados de la frontera, en el marco del proyecto POCTEFA ConnECT de la UE para mejorar la conectividad transfronteriza.

Les falles de Pirineu, reconegudes com a patrimoni immaterial de la humanitat, prenen un nou format. Sota el nom de Prometheus Museu s’ha creat un Museu Virtual, un espai participatiu amb exposicions i explicacions, lectures i mapes, que permetrà mantenir vives les Festes del Foc dels Solsticis al Pirineu més enllà de la pandèmia. Una visita virtual que es preveu en ple rendiment a finals de 2021.

Les fêtes du feu des Pyrénées, classées patrimoine culturel immatériel de l’humanité, prennent une nouvelle forme avec l’arrivée d’un musée virtuel, baptisé Prometheus Museu. Celui-ci est conçu comme un espace participatif offrant des expositions et des explications, du matériel de lecture et des cartes, qui permettront de maintenir bien vivante la tradition des fêtes du feu lors des solstices dans les Pyrénées, même par temps de pandémie. Une visite virtuelle qui devrait fonctionner à plein rendement d’ici fin 2021. Las fallas del Pirineo, reconocidas como patrimonio inmaterial de la humanidad, toman un nuevo formato. Bajo el nombre de Prometheus Museu se ha creado un Museo Virtual, un espacio participativo con exposiciones y explicaciones, lecturas y mapas, que permitirá mantener vivas las Fiestas del Fuego de los Solsticios en el Pirineo más allá de la pandemia. Una visita virtual que se prevé a pleno rendimiento a finales de 2021.

App Road Trip El projecte CCI PirineusMed, impulsat per les Cambres de Comerç d’Andorra, Girona, Lleida, Occitanie PyrénéesMéditerranée i Pyrénées Orientales, ha llançat l’App Road Trip. per potenciar activitats de comerç, turisme, cultura del territori transfronterer, aprofitant les sinèrgies. Aquesta App dinàmica i interactiva ajudarà a trobar tota la informació cultural, gastronòmica, oci de l´espai transfronterer. Le CCI PirineusMed, projet encouragé par les Chambres de Commerce d'Andorre, de Gérone, de Lleida, d’Occitanie Pyrénées-Méditarranée et des Pyrénées Orientales, a mis en place l'App Road Trip pour mettre en valeur les activités de commerce, tourisme, culture du territoire transfrontalier en profitant les synergies. Cette App dynamique et interactive aidera trouver ces informations culturelles, gastronomiques et ces activités de loisir de l´espace transfrontalier. El proyecto CCI PirineusMed, impulsado por las Cámaras de Comercio de Andorra, Gerona, Lérida, Occitanie PyrénéesMéditerranée y Pyrénées Orientales, ha lanzado la App Road Trip, para potenciar las actividades de comercio, turismo, cultura del territorio transfronterizo, aprovechando las sinergias. Esta App dinámica e interactiva ayudará a encontrar toda la información cultural, gastronómica, de ocio del espacio transfronterizo.

Festival Art i Gavarres: l'entorn convertit en art

Les antigues pedreres i terreres de les Gavarres es transformaran de forma efímera en obres d'art. A partir de setembre comença el Festival Internacional d’art i paisatge a les Gavarres, un esdeveniment en el qual artistes procedents de diferents disciplines creen les seves obres in situ amb els elements de l’entorn. Una oportunitat per posar en valor el territori i convidar-nos a reflexionar sobre l’empremta de l’espècie humana en els ecosistemes de forma artística. Les anciennes carrières et glaisières du massif des Gavarres sont appelées à devenir des œuvres d’art éphémères. À partir du mois de septembre, cette région accueille le Festival international art et paysage des Gavarres, un événement au cours duquel des artistes issus de plusieurs disciplines créent des œuvres sur place à partir d’éléments dénichés dans les environs. Voilà une belle occasion de mettre en valeur le territoire et de réfléchir à l’empreinte de l’espèce humaine sur les écosystèmes sous forme d’art. Las antiguas canteras y terruños de las Gavarras se transformarán de forma efímera en obras de arte. A partir de septiembre comienza el Festival Internacional de arte y paisaje en las Gavarras, un evento en el cual artistas procedentes de diferentes disciplinas crean sus obras in situ con los elementos del entorno. Una oportunidad para poner en valor el territorio e invitarnos a reflexionar sobra la huella de la especie humana en los ecosistemas de forma artística.

#24 · 2020

Prometheus Museu: les falles virtuals

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| notícies · actualités · noticias |

| reportatge · reportage · reportaje |

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Pascale Oriot

RIRE, C’EST DIRE … RIURE, ÉS A DIR... REÍR, ES DECIR...

| reportatge · reportage · reportaje | ES

DU ROUGE AU VERT

DEL ROJO AL VERDE

Soyons sérieux, la vie n’est qu’un «Je» à la conquête d’un monde. D’ailleurs, la perception de celui-ci diffère sans cesse, selon l’époque, le pays, l’individu; certains le décriront douleurs, d’autres rigueurs, quelques-uns aventures… une poignée ose en rire. Rire sollicite plus de quatre cent muscles dans le corps, du visage jusqu'aux membres. Riez une heure durant et ce sont 500 calories de perdues! Un sport à pratiquer sans modération.

Seamos serios, la vida no es más que un “yo” a la conquista de un mundo. Además, su percepción varía constantemente, según la época, el país, el individuo; algunos la describirán como dolor, otros como dureza, otros como aventuras… algunos se atreverían a reírse. Reír implica más de cuatrocientos músculos del cuerpo, de la cara hasta las extremidades. Reid una hora y perderéis 500 calorías. Un deporte para practicar sin moderación.

Non, «le rire n’est pas le propre de l’homme», comme le prétendait Rabelais, nombre d’animaux réagissent aussi aux chatouilles. Ce qui appartient vraiment à l’homme et le distingue peut-être aussi, c’est l’humour. Rire face à une situation, un mot, une action, même si tous ne s’y adonnent pas. Cela ne va pas sans rappeler les fameux «Tristus» et les «Rigolus», ces petits personnages créés en 1969 par Jean Cézard pour la BD de Pif Gadget. Lorsqu’un Rigolus parvenait à faire rire un Tristus, celui-ci changeait aussitôt de couleur pour arborer leur beau rouge vif, vibration de vie. En revanche, tous Rigolus touchés par la déprime, la peur ou la colère viraient au vert.

No, “la risa no es propio del hombre”, como lo pretendía Rabelais, muchos animales también reaccionan a las cosquillas. Lo que pertenece verdaderamente al hombre, y que quizá también le distingue, es el humor. Reír delante de una situación, una palabra, una acción, incluso si no todos lo hacen. Esto nos recuerda los famosos “Tristus” y “Rigolus”, esos pequeños personajes creados en 1969 por Jean Cézard para el cómic de Pif Gadget. Cuando un Rigolus hacía reír un Tristus, este cambiaba inmediatamente de color para mostrar su bonito rojo vivo. En cambio, cuando los Rigolus se veían afectados por la depresión, el miedo o la rabia se volvían verdes.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

CAT

DEL VERMELL AL VERD

No, «el riure no és propi de l’home», com deia Rabelais; molts animals també reaccionen a les pessigolles. El que sí que és propi de l’home de debò i que potser també el distingeix és l’humor. Riure davant d’una situació, d’una paraula, d’una acció, encara que no tothom ho faci. Això recorda els famosos «Tristus» i «Rigolus», aquells petits personatges creats el 1969 per Jean Cézard per al còmic de Pif Gadget. Quan un Rigolus feia riure un Tristus, aquest canviava immediatament de color per mostrar el seu bonic vermell viu, vibrant de vida. En canvi, quan els Rigolus es veien afectats per la depressió, la por o la ira, es tornaven verds.

#24 · 2020

Siguem seriosos: la vida no és res més que un «jo» a la conquesta d’un món. A més, la seva percepció varia constantment, segons l’època, el país, l’individu; alguns la descriurien com a dolor, altres com a duresa, altres com una aventura... I, fins i tot, alguns s’atrevirien a riure-se’n. Riure implica més de quatre-cents músculs del cos, des de la cara fins a les extremitats. Rieu una hora i haureu perdut cinc-centes calories! Un esport que es pot practicar sense moderació.

| reportatge · reportage · reportaje |

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

FACE À UNE ACTU TRISTUS, DES RIGOLUS:

CAT

DAVANT DE NOTÍCIES TRISTUS, UNA MICA DE RIGOLUS: Segons Françoise Royés, «Els atacs de riure del públic són una gran alegria, són la vertadera recompensa per a qualsevol humorista». Que ningú s’equivoqui: no la té tothom, la capacitat de despertar aquest estat de gràcia en els altres. «És una història de ritme», explica Françoise Royés, que escriu nombroses obres i sketches per als actors de La boite à rire, a Perpinyà; «és un mecanisme molt precís, i si te n’apartes una mica, acaba caient en picat». Molt abans de convertir-se en la gerent d’aquesta sala d’espectacles, havia estat actriu. Amb el temps i l’experiència, l’escriptura es va sumar als seus altres talents. Royés riu mentre les paraules, línia rere línia, estableixen l’ambient, l’escenari i els personatges. La inspiració flueix d’una manera bastant lliure i fluïda. «Soc una gran observadora; les idees germinen i el pas següent en deriva per si sol. Hi torno poc després, i sovint això és un primer intent. El fet d'escriure per al mateix equip em dona certes llibertats, ja que sé fins on poden arribar. És un avantatge».

Pour Françoise Royés, «Les éclats de rire du public sont un réel bonheur, ils sont la vraie récompense de tout humoriste». Que personne ne s’y trompe, il n’est pas donné à tout le monde d’éveiller cet état de grâce chez les autres. «C’est une histoire de rythme», explique Françoise Royés qui écrit de nombreuses pièces et sketchs pour les comédiens de «La Boite à rire» à Perpignan; «c’est une mécanique très précise et si l’on se trouve un peu à côté, cela tombe à plat». Bien avant d’être gérante de cette salle de spectacles, elle était d’abord comédienne. Avec le temps et l’expérience, l’écriture est venue s’ajouter à ses autres talents. Elle rit lorsque les mots, ligne après ligne, plante le décor, la scène et les personnages. L’inspiration s’écoule de manière plutôt libre et fluide. «Je suis une grande observatrice ; les idées germent et la suite en découle d’elle-même. J’y reviens très peu après, c’est souvent un premier jet. Le fait d’écrire pour la même équipe m’offre certaines libertés car je sais jusqu’où ils peuvent aller. C’est un avantage». Les jeux de scènes, eux, se règlent en fonction des réactions des spectateurs, là se situe l’art du spectacle vivant. «Tout évolue avec le public, chaque pièce se met vraiment en place avec lui ; cela exige de savoir rebondir et improviser d’autant que les personnes en face ne sont jamais les mêmes. Et puis, sur scène, nous aimons aussi nous surprendre entre nous. C’est un métier de passion où l’on s’investit à 100%».

| reportatge · reportage · reportaje |

Françoise Royés

CAT

Els jocs escènics, tots i cada un d’ells, es regeixen en funció de les reaccions dels espectadors, aquí rau l’art dels espectacles en viu. «Tot evoluciona amb el públic, cada peça realment té lloc amb el públic; això requereix saber com ressorgir i improvisar, especialment perquè les persones que tens davant no són mai les mateixes. I després, a l’escenari, també ens agrada sorprendre’ns entre nosaltres. És una feina apassionant en què invertim el 100% de nosaltres». Riure és una emoció que neix d’un intercanvi, d’una complicitat, d’una sorpresa. Riure també és una manera de fer un pas enrere, d’enfocar una situació d’una manera més tranquil·la, més oberta. L’humor permet transmetre els missatges d’una manera menys frontal però igual d’eficaç. Temes tabú? «No», respon somrient la Françoise. «L’escenari és un dels últims espais de llibertat d'expressió que queden; no hi ha censura, es pot riure de tot, sense crueltat, sempre que tinguis un marge suficient de distància».

Rire, cette émotion nait d’un échange, d’une complicité, d’une surprise. Rire est aussi une manière de prendre du recul, d’appréhender une situation de manière plus douce, plus ouverte. L’humour permet de passer des messages de manière moins frontale mais tout aussi efficace. Des sujets tabous? «Non, répond en souriant Françoise, la scène est l’un des derniers espace de liberté d’expression existant, pas de censure donc, on peut rire de tout, sans méchanceté pour peu que l’on ait suffisamment de recul».

Para Françoise Royés, “Las carcajadas de risa del público son una gran alegría, son la verdadera recompensa de cualquier humorista”. Que nadie se confunda, no la tiene todo el mundo, la capacidad de despertar este estado de gracia en los otros. “Es una historia de ritmo”, explica Françoise Royés quien escribe numerosas obras y sketches para los comediantes de “La Boite à rire” en Perpiñán; “es un mecanismo muy preciso y si te desvías un poco, acaba cayendo en picado”. Mucho antes de convertirse en gerente de esta sala de espectáculos, había sido actriz. Con el tiempo y la experiencia, la escritura se sumó a sus otros talentos. Royés rie mientras las palabras, línea tras línea, preparan el escenario, la escena y los personajes. La inspiración fluye de una manera libre y fluida. “Soy muy observadora; las ideas brotan y el paso siguiente surge por sí solo. Vuelvo poco después, a menudo es un primer esbozo. El hecho de escribir para el mismo equipo ofrece ciertas libertades porque sé hasta dónde pueden llegar. Es una ventaja”. Los juegos escénicos, cada uno de ellos, se rigen en función de las reacciones de los espectadores, aquí es dónde radica el arte de los espectáculos en vivo. “Todo evoluciona con el público, cada obra se coloca en su sitio según el público; esto exige saber rehacerse e improvisar, especialmente porque las personas que tienes delante no son nunca las mismas. Y después, en escena, nos gusta sorprendernos entre nosotros. Es una profesión apasionante en la que nos implicamos al 100%”. Reír es una emoción que nace de un intercambio, de una complicidad, de una sorpresa. Reír también es una manera de dar un paso atrás, de enfocar una situación de manera más tranquila, más abierta. El humor permite transmitir mensajes de una manera menos frontal pero igual de eficaz. ¿Temas tabú? “No”, responde sonriendo Françoise. “El escenario es uno de los últimos espacios de libertad de expresión que quedan, no hay censura, se puede reír de todo, sin malicia siempre que tengas suficiente margen de perspectiva”.

#24 · 2020

FRENTE A UNA NOTICIA TRISTUS, UN POCO DE RIGOLUS:

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

PROU DE RIURE! Amb Stephen King, la imatge del pallasso ha adquirit un altre significat. En la seva novel·la Allò (títol original: It), els lectors descobreixen Pennywise, un pallasso malèfic que ataca i aterreix els infants. Aquest best-seller, que es va convertir en la novel·la més venuda als Estats Units l’any de la seva publicació, va obtenir el premi British Fantasy el 1987. La seva adaptació cinematogràfica va generar 630 milions de dòlars, amb Bill Skarsgård en el paper del terrorífic pallasso.

FINI DE RIRE!

¡PARA DE REÍR!

Avec Stephen King, l’image du clown a pris une autre teneur. Dans son roman «Ça», les lecteurs découvrent «Grippe-Sou» un clown maléfique qui attaque et terrifie les enfants. Ce Best-seller le plus vendu cette annéelà aux Etats Unis, s’est vu attribué en 1987 le «British Fantasy». Son adaptation cinématographique a remporté 630 millions de dollars. Bill Skarsgård incarnait le rôle de ce clown terrifiant.

Con Stephen King, la imagen del payaso ha tomado otro significado. En su novela “It”, los lectores descubren Pennywise un payaso maléfico que ataca y aterroriza los niños. Este best-seller el más vendido este año en los Estados Unidos, obtuvo en 1987 el “British Fantasy”. Su adaptación cinematográfica generó 630 millones de dólares. Bill Skarsgård encarnó el papel de este payaso terrorífico.

#24 · 2020

CAT

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

CAT

Valérie Allié també ha adoptat el color vermell dels Rigolus, vermell com el nas de pallasso que porta des de fa vint anys, als peus de la torre Eiffel, als carrers, a França o a l’estranger, tant en escenaris com en hospitals. En aquell moment, cercant-se a si mateixa, va decidir fer classes de teatre. No s’imaginava pas que aquelles classes la portarien a fer de pallassa, ni tan sols sabia que existien escoles que es dedicaven a això; com podia imaginar-se que acabaria anant a una d’aquestes escoles per ferse amb un d’aquells nassos vermells tan grossos? «Vaig aprendre el que significava “anar més enllà d’un mateix”, aconseguir l’essencial. Vaig retrobar la simplicitat dels nens, l’amor, l’intercanvi, la pau. Va ser impressionant». Redescobrir aquesta part d’un mateix, meravellat i tolerant, que estima la vida, que riu i que parla amb les estrelles... Quan va desaparèixer? «Fer de pallassa em permet trobar-me amb mi mateixa. El món és molt dur i hem de fer veure que ens comportem i que reaccionem d’una certa manera. El pallasso, ignorant en tots els sentits de la paraula, aporta una mirada naïf a tot i a cada esdeveniment. La menor de les seves accions requereix un acte de reflexió. És poruc, desconfiat i, abans d’atrevir-se a posar la mà sobre un globus, ho intentarà moltes vegades, cosa que farà riure el públic». I si el riure no fos altra cosa que el mirall d’un mateix? Riure implica reconèixer-se en algun lloc, encara que sigui d’una manera ínfima, en les paraules, en les actituds, en les ganyotes, en les emocions... Igual que el bufó del rei, que entretenia la cort imitant sa majestat

Valérie Allié, aussi, a adopté la couleur rouge des Rigolus, rouge comme ce nez de clown qu’elle arbore depuis plus de 20 ans, aux pieds de la tour Effeil, dans les rues, en France ou à l’étranger, sur scène comme dans les hôpitaux. A l’époque, en recherche d’elle-même, elle avait opté pour des cours de théâtre. Elle n’imaginait pas qu’ils la conduiraient à faire le clown, elle ignorait même l’existence d’écoles alors comment s’imaginer qu’elle fréquenterait ses bancs-là, à la conquête d’un gros nez rouge. «J’ai appris ce que signifie « aller au-delà de soi», atteindre l’essentiel. J’ai retrouvé la simplicité de l’enfant, l’amour, l’échange, la paix; c’était impressionnant». Retrouver cette part de soi, émerveillée et tolérante, celle qui aime la vie, celle qui rit et parle aux étoiles… Quand a-t-elle disparu ? « Faire le clown me permet de me retrouver. Le monde est très dur et on doit faire semblant de se tenir et réagir d’une certaine manière. Le clown, lui, ignorant dans tous les sens du terme, porte un regard naïf sur tout et chaque évènement. La moindre de ses actions nécessite une réflexion. Il est peureux, méfiant et avant qu’il n’ose poser sa main sur un ballon, il y aura de multiples essais qui prêteront à rire».

Valérie Allié también ha adoptado el color rojo de los Rigolus, rojo como esa nariz de payaso que luce desde hace 20 años, a los pies de la torre Eiffel, en las calles, en Francia o en el extranjero, tanto en escenarios como en hospitales. En ese momento, buscándose a sí misma, ella decidió hacer clases de teatro. No se imaginaba que éstas la conducirían a hacer de payaso, ni siquiera sabía que existían escuelas; ¿cómo podría imaginarse que acabaría yendo a una de estas escuelas para hacerse con una de aquellas narices rojas tan grandes? “Aprendí lo que significaba “ir más allá de uno mismo”, conseguir lo esencial. Encontré la sencillez del niño, el amor, el intercambio, la paz. Fue impresionante”. Encontrar esta parte de uno mismo, asombrada y tolerante, que ama la vida, la que ríe y habla a las estrellas… ¿Cuándo desapareció? “Hacer de payaso me permite reencontrarme. El mundo es muy duro y debemos hacer ver que nos comportamos y reaccionamos de una cierta manera. El payaso, ignorante en todos los sentidos de la palabra, aporta una mirada naif a todo y a cada acontecimiento.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

Valerie Allié

i el seu entorn, el pallasso és un gran observador, a la descoberta perpètua de la vida, dels altres i d’ell mateix. Aquest és el camí que Valérie Allié emprèn feliçment. «El pallasso està en interacció constant amb els altres i amb el món, és un còmplice del moment present. Totes les àrees que la gent es pren massa seriosament requereixen la intervenció d’un pallasso», afirma maliciosament. «L’important per a un pallasso no rau en el que fa, sinó en la manera que té de fer-ho. Hi ha un ritme, un equilibri; organitza el desordre».

Et si le rire n’était qu’un miroir de soi ? Rire implique de se reconnaitre quelque part, même de manière infime, dans les mots, attitudes, grimaces, émotions… A l’image du fou du roi qui amusait la cour en imitant sa majesté et son entourage, le clown est un grand observateur, en perpétuelle découverte de la vie, de l’autre et de lui-même. C’est ce chemin qu’emprunte allègrement Valérie Allié. « Le clown est en constante interaction avec les autres et le monde, c’est un complice de l’instant présent. Tous domaines où les gens se prennent trop au sérieux nécessitent l’intervention d’un clown » affirme-t-elle avec malice. «L’important pour un clown n’est pas dans ce qu’il fait mais dans sa façon de le faire. Il y a un rythme, un équilibre, il organise le désordre».

La menor de sus acciones necesita una reflexión. Es miedoso, desconfiado y antes de atreverse a poner su mano en un globo, lo intentará muchas veces, cosa que hará reír al público”. ¿Y si la risa no es más que el reflejo de uno mismo? Reír implica reconocerse en alguna parte, incluso de manera ínfima, en las palabras, actitudes, gestos, emociones… Igual que el bufón del rey, que entretenía a la corte imitando a su majestad y su entorno, el payaso es un gran observador, en permanente búsqueda de la vida, del otro y de sí mismo. Este es el camino que Valérie Allié toma alegremente. “El payaso está en constante interacción con los otros y con el mundo, es un cómplice del momento presente. Todas las áreas que la gente se lo toma demasiado en serio requieren la intervención de un payaso” afirma con malicia. “Lo importante para un payaso no es lo que hace sino la manera de hacerlo. Hay un ritmo, un equilibrio, organiza el desorden”.

#24 · 2020

CAT

| reportatge · reportage · reportaje |

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

CAT

Rigolus, Tristus... Observem que el vermell, en la nostra codificació, representa el que està prohibit, el perill (semàfor vermell); al contrari del verd, que autoritza. Ara bé, en la natura, el verd indica que un fruit és immadur i amarg, en contrast amb el vermell, que assenyala la dolçor i la maduresa. Vermell, verd, Rigolus, Tristus... I si nosaltres també poséssim ordre als nostres desordres?

Rigolus, Tritus… Notons que le rouge, dans notre codification, représente l’interdit, le danger (feu rouge); à l’opposé, le vert autorise. Or, dans la nature, le vert indique un fruit immature et amer, au contraire du rouge, sucré et bien mûr. Rouge, Vert, Rigolus, Tristus… Et si, nous aussi, nous remettions de l’ordre dans nos désordres ?

Rigolus, Tritus… Observamos que el rojo, en nuestra codificación, representa lo prohibido, el peligro (semáforo rojo); al contrario, el verde autoriza. Ahora bien, en la naturaleza, el verde indica un fruto inmaduro y amargo, en contraste con el rojo, que señala lo dulce, la madurez. Rojo, verde, Rigolus, Tristus… ¿Y si nosotros también ponemos orden a nuestros desórdenes?



LA BOITE À RIRE:  06 60 27 40 36  Avenue du Palais des Expositions, 66000 Perpignan VA-L-É-RI:  06 82 60 18 65  ahdisdont@gmail.com

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

#24 Âˇ 2020

octubre a gener | octobre Ă janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

HUMOR, SERIOSAMENT! DE L’HUMOUR, DU VRAI! HUMOR, ¡EN SERIO!

CAT

Com deia Winston Churchill, l’humor és cosa seria. Només cal mirar la nostra història, el nostre llegat cultural i llengua; està replet de frases fetes, dites i referències sobre l’art de fer riure. I ja no parlem dels acudits. L’humor parla i riu de nosaltres i per als altres. Científicament, és la tècnica que utilitza el nostre cervell per disminuir la tensió i l’estrès davant de determinades situacions. Però, com en molts altres casos, el nostre centre de control acostuma a recórrer a allò que li és més fàcil i que sap que funciona. I més si fa sentir bé. Estalvi d’energia, se’n diu.

DE L’HUMOUR, DU VRAI!

HUMOR, ¡EN SERIO!

Comme le disait Winston Churchill: l’humour, c’est sérieux. Il suffit de passer en revue notre histoire, notre héritage culturel et notre langue; ils regorgent de phrases toutes faites, de dictons et de références à l’art de faire rire. Pour ne pas parler des blagues. L’humour parle de nous et se moque de nous, pour les autres. D’un point de vue scientifique, c’est le moyen utilisé par notre cerveau pour relâcher la tension et réduire le stress face à certaines situations. Comme dans beaucoup d’autres cas, notre centre de contrôle a pour habitude de recourir à ce qui est le plus facile pour lui, à ce qui marche à coup sûr. D’autant plus que ça nous aide à nous sentir bien. Question d’économie d’énergie, en quelque sorte.

Como decía Winston Churchill, el humor es cosa seria. Sólo hay que mirar nuestra historia, nuestro legado cultural y lengua; está repleto de frases hechas, dichos y referencias sobre el arte de hacer reír. Y ya no hablemos de los chistes. El humor habla y ríe de nosotros y para los demás. Científicamente, es la técnica que utiliza el cerebro para disminuir la tensión y el estrés ante determinadas situaciones. Pero, como en muchos otros casos, nuestro centro de control suele recurrir a lo que le es más fácil y sabe que funciona. Y más si le hace sentir bien. Ahorro de energía, se llama.

Científicament i psicològicament està estudiant que la manca de riure genera alteracions anímiques i que es tracta d’un element bàsic per una bona socialització i estabilitat emocional.

Il est scientifiquement et psychologiquement prouvé que le rire est essentiel pour une socialisation réussie et une bonne stabilité émotionnelle, tandis que son absence entraîne des perturbations psychiques.

Científicamente y psicológicamente está estudiado que la falta de risa genera alteraciones anímicas y que se trata de una expresión básica para una buena socialización y estabilidad emocional así como disponer de oportunidades para reír.

#24 · 2020

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Nerea Guisasola

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje | Tot i que a grans trets no s’ha detectat un repunt de casos clínics pel que fa a patologies psiquiàtriques, el que sí que s’observa és un estat més ampli de preocupació, malestar i molèstia per la situació actual així com un major nombre de persones amb sensacions d’inseguretat i falta de confiança davant la pandèmia i la crisi de la COVID-19.

CAT

RIURES NATURALS I DE MENTIDA... I és que, què hi ha millor que riure? Fa sentir bé, alliberes endorfines, és gratuït i, a més, s’encomana en positiu. “El dia que deixem de riure estarem morts com a societat i cada cop estem més morts. El canvi climàtic, les pandèmies, estem governats per gent molt mediocre... sembla que l’únic que compta en aquest món és tenir diners. Tot això fa que, com a societat, cada cop anem emmalaltint més i, per tant, cada cop necessitarem més l’humor. Ens ha de salvar, si no, malament rai”, reflexiona Faixedas. Tant ell, com en Toti Toronell, en Marcel González o l’Aleix Freire coincideixen en un element: cada dia intenten o riuen tant com poden. De riures, però, no tots valen per igual.

Sur le plan psychologique, rire est une émotion qui est biologiquement inscrite dans notre répertoire. Elle nous est innée. Elle est entièrement associée à celle de la surprise, comme l’affirmait déjà Aristote il y a plus de 2 000 ans. C’est une manière de relativiser les choses, de les adoucir, de les interpréter sous d’autres angles, en les rendant plus faciles à digérer. «Cela nous protège et nous immunise face aux traumatismes et aux mauvaises passes. Rire, c’est l’antidote au malheur», explique Jordi Barris, coordinateur de psychologie clinique chez Heia Psicologia, un cabinet spécialisé dans les ateliers de thérapie du rire. En même temps, même si cela semble parfois difficile, c’est aussi un bon moyen de défense contre la peur et les moments de tension comme ceux que nous vivons actuellement.

Bien qu’on n’assiste pas, dans les grandes lignes, à une recrudescence de cas de pathologies psychiatriques, on perçoit un sentiment croissant d’inquiétude, de mécontentement et de malaise vis-à-vis de la situation actuelle. De plus en plus de personnes ressentent de l’insécurité et une perte de confiance en raison de la crise et de la pandémie de Covid-19. Aunque a grandes rasgos no se ha detectado un repunte de casos clínicos de patologías psiquiátricas, lo que sí se observa es un estado más amplio de preocupación, malestar y molestia por la situación actual así como un mayor número de personas con sensaciones de inseguridad y falta de confianza ante la pandemia y la crisis de la COVID-19.

Existeix el riure genuí, el natural i vinculat a elements que fan gràcia, sense més voluntat que passar una bona estona. A l’altra banda trobaríem el riure d’escarni, maliciós o vexatori. Aquests no entren dintre la descripció de riure genuí, ja que són respostes de superioritat, maldat o vinculades a emocions negatives que no generen els mateixos beneficis psicològics ni bioquímics.

#24 · 2020

Desde la vertiente psicológica, la risa es una emoción biológicamente instalada dentro de nuestro repertorio. Nacemos con ella y está totalmente ligada a la sorpresa, tal como avanzaba Aristóteles hace más de 2.000 años. Es una forma de relativizar, suavizar, interpretar las cosas desde otra perspectiva, haciéndolas más digeribles. “Nos protege e inmuniza ante los traumas y los malos momentos. Reír es el antídoto total contra la desgracia”, detalla Jordi Barris, Coordinador de Psicología Clínica de Heia Psicología; especializados en talleres de risoterapia. Asimismo, aunque a veces puede parecer difícil, también es un recurso defensivo para combatir el miedo y momentos de tensión como los actuales y vividos.

Nuestro perfil psicológico, nuestra personalidad, aspectos sociológicos y nuestro entorno educativo y sociocultural son algunos de los elementos que determinan qué nos hace gracia.

CAT

Des de la vessant psicològica, riure és una emoció biològicament instal·lada dins del nostre repertori. Naixem amb ella i està totalment lligada a la sorpresa, tal com avançava Aristòtil fa més de 2.000 anys. És una forma de relativitzar, suavitzar, interpretar les coses des d’altres perspectives, fent-les més digeribles. “Ens protegeix i immunitza davant els traumes i els mals moments. Riure és l’antídot total contra la desgràcia”, detalla Jordi Barris, Coordinador de Psicologia Clínica d’Heia Psicologia; especialitzats en tallers de risoteràpia. Alhora, tot i que a vegades pot semblar difícil, també és un recurs defensiu per combatre la por i moments de tensió com els actuals.

RIRE POUR DE VRAI, RIRE POUR DE FAUX...

RISAS NATURALES Y DE MENTIRA...

Quoi de mieux qu’un fou rire? On se sent bien, ça libère des endorphines, c’est gratuit et, en plus, c’est contagieux pour le plus grand bien de tous. «Le jour où on cessera de rire, on sera morts en tant que société. Et on est de plus en plus morts. Le changement climatique, les pandémies, la médiocrité des politiciens qui nous gouvernent... On dirait que la seule chose qui compte dans ce monde, c’est avoir de l’argent. Tout cela fait que notre société soit de plus en plus mal en point. C’est pourquoi nous avons de plus en plus besoin d’humour. C’est notre planche de salut, sans quoi on est fichus», déclare Fel Faixedas. Ce dernier, Toti Toronell, Marcel González et Aleix Freire sont tous d’accord sur un point: tous les jours, ils essaient de rire le plus possible. Cependant, tous les rires ne se valent pas.

Y es que, ¿qué hay mejor que reír? Hace sentir bien, libera endorfinas, es gratuito y, además, se contagia en positivo. “El día que dejemos de reír estaremos muertos como sociedad y, realmente, cada vez estamos más muertos. El cambio climático, las pandemias, estamos gobernados por gente muy mediocre... parece que lo único que cuenta en este mundo es tener dinero. Todo esto hace que, como sociedad, cada vez enfermemos más y, por tanto, cada vez necesitaremos más del humor. Nos debe salvar, si no, mal vamos”, reflexiona en este sentido Faixedas. Tanto él, como Toti Toronell, Marcel González o Aleix Freire coinciden en un elemento: cada día intentan o ríen tanto como pueden. De risas, sin embargo, no todas valen por igual.

Il y a le rire authentique, naturel, associé à des choses drôles, qui revient simplement à passer un bon moment. À l’opposé, il y a le rire de dérision, le rire mauvais ou vexant. Ceux-là ne se retrouvent pas dans la description du rire authentique, étant donné que ce sont des réactions de supériorité, de méchanceté ou liées à des émotions négatives, qui ne génèrent pas les mêmes bienfaits sur le plan psychologique ni biochimique.

Existe la risa genuina, natural y vinculada a elementos que hacen gracia, sin más intenciones que pasar un buen rato. En el lado opuesto encontraríamos la risa de escarnio, maliciosa o vejatoria. Estas no entran dentro la descripción de risa, ya que son respuestas de superioridad, maldad o vinculadas a emociones negativas que no generan los mismos beneficios psicológicos ni bioquímicos.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Notre profil psychologique, notre personnalité, notre milieu éducatif et socioculturel ainsi que certains aspects sociologiques sont des facteurs qui déterminent ce qui nous faire rire

#24 · 2020

El nostre perfil psicològic, la nostra personalitat, aspectes sociològics i el nostre entorn educatiu i sociocultural són alguns dels elements que determinen què ens fa gràcia.

octubre a gener | octobre Ă janvier | octubre a enero

| reportatge Âˇ reportage Âˇ reportaje |

Formas de verlo, disfrutarlo y sentirlo hay infinitas. Tantas como individuos, culturas, pasiones u onomatopeyas a la hora de expresarlo. Y ya no contamos los emoticonos o siglas al mĂĄs puro teenager, LOL . TambiĂŠn, hay quien ha hecho del humor su forma de vivir. â&#x20AC;&#x153;A mĂ me hacen gracia aquellas situaciones y cosas cotidianas, a lo que no le damos importancia y que tiene su parte cĂłmica", asegura Fel Faixedas, uno de los mĂĄximos exponentes gerundenses del mundo cĂłmic.

đ&#x;¤Ł

CAT

De formes de veureâ&#x20AC;&#x2122;l, gaudir-lo i sentirlo nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha infinites. Tantes com individus, cultures, passions o onomatopeies a lâ&#x20AC;&#x2122;hora dâ&#x20AC;&#x2122;expressar-lo. I ja no comptem les emoticones o sigles al mĂŠs pur estil teenager, LOL .TambĂŠ, nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha qui ha fet de lâ&#x20AC;&#x2122;humor la seva forma de viure. â&#x20AC;&#x153;Em fa grĂ cia aquelles situacions i coses quotidianes, allĂ˛ que no li donem importĂ ncia i que tĂŠ la seva part cĂ˛micaâ&#x20AC;?, assegura Fel Faixedas, un dels mĂ xims exponents gironins del mĂłn humorĂstic.

Il y a une multitude de faĂ§ons de le voir, dâ&#x20AC;&#x2122;en profiter et de le sentir. Autant que dâ&#x20AC;&#x2122;individus, de cultures, de passions ou dâ&#x20AC;&#x2122;onomatopĂŠes pour lâ&#x20AC;&#x2122;exprimer. Et on ne compte plus les ĂŠmoticĂ´nes ou sigles faĂ§on teenager, LOL . Il y a aussi des gens qui ont fait de lâ&#x20AC;&#x2122;humour un mode de vie. ÂŤJe mâ&#x20AC;&#x2122;amuse des situations cocasses et des petites choses du quotidien, auxquelles on ne donne aucune importance mais qui ont un cĂ´tĂŠ drĂ´leÂť, affirme Fel Faixedas, un des grands noms de la scĂ¨ne humoristique de GĂŠrone.

En el seu cas, ho portava des de petit, quan li agradava fer riure a la colla i, un dia, va decidir professionalitzar-ho. I, tal com li recomanava la seva mare, sâ&#x20AC;&#x2122;ho va agafar seriosament. â&#x20AC;&#x153;Durant la meva vida he tingut com una mena dâ&#x20AC;&#x2122;obsessiĂł amb el fet que la gent del meu voltant sâ&#x20AC;&#x2122;ho passi bĂŠ i dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ que sempre pensi i escrigui textos perquĂ¨ la gent pugui passar-sâ&#x20AC;&#x2122;ho bĂŠ, si mĂŠs no aixĂ˛â&#x20AC;?, assegura.

Dans son cas, il a Ă§a dans le sang. Enfant, il aimait dĂŠjĂ faire rire les autres. Un jour, il a choisi dâ&#x20AC;&#x2122;en faire son mĂŠtier. Et, en suivant les conseils de sa mĂ¨re, il sâ&#x20AC;&#x2122;y est pris sĂŠrieusement. ÂŤDepuis toujours, jâ&#x20AC;&#x2122;ai la manie de vouloir que les gens de mon entourage sâ&#x20AC;&#x2122;amusent absolument. Câ&#x20AC;&#x2122;est pour Ă§a que je conĂ§ois et que jâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠcris des textes pour que les gens puissent sâ&#x20AC;&#x2122;amuser. Câ&#x20AC;&#x2122;est toujours Ă§a de prisÂť, explique-t-il.

#24 Âˇ 2020

đ&#x;¤Ł

En su caso, lo lleva desde pequeĂąo, cuando le gustaba hacer reĂr a la pandilla y, un dĂa, decidiĂł profesionalizarse. Y, tal como le recomendaba su madre, se lo tomĂł en serio. "Durante mi vida he tenido como una especie de obsesiĂłn con que la gente de mi alrededor lo pasara bien y de ahĂ que siempre piense y escriba textos para que la gente pueda pasarlo bien, al menos esoâ&#x20AC;?, asegura.

â&#x20AC;&#x153;En el mĂłn del cĂ˛mic les tendĂ¨ncies asiĂ tiques continuen guanyant adeptesâ&#x20AC;? assegura Marcel des de darrere el taulell de la Llibreria 22. DerriĂ¨re le comptoir de sa librairie, la ÂŤLlibreria 22Âť, il affirme que ÂŤle genre asiatique rallie de plus en plus de fidĂ¨les dans lâ&#x20AC;&#x2122;univers de la bande dessinĂŠeÂť. â&#x20AC;&#x153;En el mundo del cĂłmic las tendencias asiĂĄticas continĂşan ganando adeptosâ&#x20AC;?, asegura Marcel, desde detrĂĄs del mostrador de la LibrerĂa 22.

| reportatge · reportage · reportaje | CAT

Tal com en Toti li agrada autoanomenarse, no es tracta de ser còmics o humoristes sinó “creadors”. I és que, com tot a la vida, hi ha gent més dotada a l’hora de fer gràcia però, per sort, tots i cadascú de nosaltres disposem del sentit de l’humor.

“Detectem que cada cop costa més que el jovent llegeixi i això és molt perillós; anem cap a una societat estressada, ansiosa i plena de superficialitats”, comenta en Marcel.

Nous observons que de moins en moins de jeunes sont enclins à la lecture, ce qui est très dangereux; nous nous dirigeons tout droit vers une société stressée, anxiogène et très superficielle», conclut Marcel.

Un autre grand maître de cet art, Toti Toronell, a la même façon de voir les choses. «C’est le chemin le plus direct vers les émotions, le moyen le plus simple d’établir un lien avec une personne. L’humour, c’est une philosophie de la vie». Son terrain à lui, c’est l’humour blanc, le surréalisme, l’absurde et les jeux de mots. Aussi bien pour faire rire une fois sur scène que dans toutes ses autres facettes artistiques. «Pour moi, rire, c’est une nécessité de base, comme manger. C’est un moyen de subsistance, c’est la nourriture de l’âme», ajoute-t-il. Comme Toti aime à se désigner lui-même, il ne s’agit pas d’être un «comédien» ni un «humoriste», mais bien un «créateur». Comme pour tout dans la vie, certaines personnes sont plus douées que d’autres pour provoquer le rire. En tout cas, ce qui est clair, c’est que chacun d’entre nous a le sens de l’humour.

“Detectamos que cada vez cuesta más que la juventud lea y eso es muy peligroso porque vamos de cabeza a una sociedad estresada, ansiosa y llena de superficialidades", comenta Marcel.

Algo similar explica otro maestro de este arte, Toti Toronell: “Es el camino más directo a las emociones, es la forma más directa de conectar con alguna persona. El humor es una filosofía de vida”. En su caso, el humor blanco, el surrealismo, el absurdo y los juegos de palabras lo inspiran. Tanto para hacer gracia sobre un escenario como en todas las otras facetas artísticas que realiza. "Para mí la risa es una necesidad; como la comida. Es un medio de subsistencia, el alimento del alma", añade. Tal como Toti le gusta llamarse, no se trata de ser cómico o humorista sino “creadores”. Y es que, como todo en la vida, hay gente más dotada a la hora de hacer gracia, pero, por suerte, todos y cada uno de nosotros disponemos del sentido del humor.

Festival de Cançons de tradició oral Cassà de la Selva, del 20 al 22 de novembre de 2020 www.cantut.cat

Gestió integral:

#24 · 2020

Una cosa similar explica un altre mestre d’aquest art, en Toti Toronell: “És el camí més directe a les emocions, és la forma més directe de connectar amb alguna persona. L’humor és una filosofia de vida”. En el seu cas, l’humor blanc, el surrealisme, l’absurd i els jocs de paraules l’inspiren. Tant per fer gràcia damunt d’un escenari com en totes les altres facetes artístiques que realitza. “Per mi riure és una necessitat bàsica com el menjar. És un mitjà de subsistència, és l’aliment de l’ànima”, afegeix.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Amb el suport:

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

GIROCÒMIC I FESTIMAMS

GIROCÒMIC ET FESTIMAMS

Aquesta tardor, la pandèmia de la COVID-19 ens ha deixat sense un dels festivals gironins humorístics més destacats: la Fira del Còmic de Girona, el Girocòmic, que tenia previst saltar al Palau Firal en una edició repleta de novetats i que, degut al coronavirus, s’ha posposat fins al 2021, com en tants altres casos.

Cet automne, l’un des grands salons de l’humour de Gérone a malheureusement été annulé à cause de la pandémie de COVID-19. Il s’agissait du Girocòmic, le salon de la BD, du manga et du divertissement de Gérone, qui aurait dû se tenir au Palais des expositions avec tout un lot de nouveautés prévues cette année. À cause du coronavirus, il a été reporté en 2021, comme tant d’autres événements.

Al capdavant de l’organització hi ha l’Aleix Freire, coordinador del certamen: “Hi ha un grandíssim talent a comarques gironines. Cada any hem vist anàvem creixent i evolucionant fins a convertir-nos en una trobada clau dins d’aquest àmbit, creixent amb projecció i visibilitat en un sector que cada cop aglutina més persones i que, al mateix temps, toca àmbits molt diferents des de l’anime, el cosplay, la il·lustració, el dibuix, el guionatge o disseny”, assegura.

#24 · 2020

I és que el còmic ha aconseguit trencar amb els estereotips del passat. Així ho destaca en Marcel González, llibreter i expert en el món del còmic que assessora la fira en aquest àmbit. “El còmic ha hagut de lluitar durant molts anys contra molts perjudicis i ara, amb la influència de les tendències asiàtiques, s’ha anat consolidant com una forma d’explicar històries, germana cosina de la literatura i el cinema. Avui dia, la gran majoria del públic lector de còmics són adults”, ressalta.

Pel que fa a una altra de les cites gironines humorístiques i gastronòmiques, el Festimams que es va poder dur a terme el passat febrer del 2019, està a l’expectativa de cara a la pròxima edició. “Les sensacions és que serà molt complicat posar 250 persones en un menjador però, a hores d’ara, no sabem si el mourem de dates o si variarem el format”, assegura Fel Faixedas, director artístic de l’esdeveniment.

À la tête de l’organisation de ce salon se trouve son coordinateur, Aleix Freire: «La province de Gérone est une source inépuisable de grands talents comiques. Au fil du temps, le festival s’est développé et a évolué au point de devenir un rendez-vous incontournable dans ce domaine. Sa réputation s’est étendue et affirmée dans un secteur qui réunit de plus en plus de monde et qui, dans le même temps, couvre des genres de plus en plus variés, allant de l’animé au cosplay en passant par l’illustration, le dessin, l’écriture de scripts et le design», déclare-t-il. Le fait est que la bande dessinée a réussi à rompre avec les stéréotypes du passé. C’est ce qu’explique Marcel González, un libraire spécialisé dans l’univers de la BD, qui prodigue ses conseils dans ce domaine aux organisateurs du salon. «Pendant longtemps, le monde de la BD a dû se battre pour surmonter de nombreux préjugés. Aujourd’hui, avec l’influence des tendances asiatiques, la BD s’est affirmée comme un moyen de raconter des histoires, comme une cousine de la littérature et du cinéma. De nos jours, la grande majorité des lecteurs de BD sont des adultes», souligne-t-il. En ce qui concerne le Festimams, autre grand rendez-vous de l’humour et de la gastronomie à Gérone, dont la dernière édition remonte à février 2019, on ignore encore s’il pourra se tenir comme prévu. «On pense que ça risque d’être compliqué de réunir 250 personnes dans un espace de restauration. À ce stade, on ne sait pas encore si on va changer les dates ou plutôt le format», explique Fel Faixedas, directeur artistique de cet événement.

“El còmic té un llenguatge característic i peculiar. Cada mitjà té el seu; el que es tracta en tots els casos és d’explicar una històrica”, destaca en Marcel. «La bande dessinée se distingue par un langage qui est lui est propre. Chaque forme d’expression a son langage. Ce qui compte, dans tous les cas, c’est de raconter une histoire», confie Marcel. “El cómic tiene un lenguaje característico y peculiar. Cada medio tiene su lenguaje; lo que se trata en todos los casos es de contar una historia”, destaca Marcel.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero Ce dernier estime également que le circuit doit s’élargir afin de permettre aux jeunes promesses d’arriver aux premiers rangs de la scène humoristique: «nous sommes toujours les mêmes depuis trop longtemps». Según Faixedas, es necesario crear un circuito más amplio que permita que más jóvenes y nuevas promesas puedan llegar a la primera fila en el mundo humorístico. “Hace muchos años que somos los mismos”, señala.

GIROCÒMIC Y FESTIMAMS Este otoño, la pandemia de la Covid-19 nos ha dejado sin uno de los festivales gerundenses humorísticos más destacados: la Feria del Cómic de Girona, el Girocòmic, que tenía previsto saltar al Palau Firal de Girona en una edición repleta de novedades que, debido al coronavirus, se ha pospuesto hasta el 2021, como en tantos otros casos. Al frente de la organización está Aleix Freire, coordinador del certamen: “Hay un grandísimo talento en la provincia de Girona y, cada año hemos visto cómo hemos ido evolucionando hasta convertirnos en un encuentro clave dentro de este ámbito, creciendo con proyección y visibilidad en un sector que cada vez aglutina más personas y que, al mismo tiempo, toca ámbitos muy diferentes, desde el anime, el cosplay, la ilustración, el dibujo, el guionaje o el diseño”, asegura.

Y es que el cómic ha logrado romper con los estereotipos del pasado. Así lo destaca Marcel González, librero y experto en el mundo del cómic que asesora a la feria en este ámbito. “El cómic ha tenido que luchar durante muchos años contra muchos prejuicios y ahora, con la influencia de las tendencias asiáticas, se ha ido consolidando como una forma de contar historias, prima hermana de la literatura y el cine. Hoy día, la gran mayoría del público lector de cómics son adultos”, resalta. En cuanto a otra de las citas de Girona humorísticas y gastronómicas, el Festimams se pudo llevar a cabo el pasado febrero de 2019 y, hoy en día, está a la expectativa de cara a la próxima edición. “Las sensaciones que tenemos son que será muy complicado poner 250 personas en un comedor pero, a estas alturas, no sabemos si nos moveremos de fechas o si variaremos el formato", asegura Fel Faixedas, director artístico del evento.

#24 · 2020

Segons Faixedas, és necessari crear un circuit més ampli que permeti que més joves i noves promeses puguin arribar a la primera fila del sector humorístic. “Fa massa anys que som els mateixos”, assenyala.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

JIJI, JEJE, JAJA, HAHAHA....

HÉ, HA HA HA.... Toti Toronell

Toti Toronell “Segurament totes les situacions còmiques, quan les he viscut, o no m’ho han semblat gens divertides o únicament des de fora eren còmiques. Una d’elles, per exemple, és quan em vaig emportar una bona nata xocant contra el vidre d’una porta. I encara es pensaven que ho havia fet expressament!”, comenta Toronell. Dins del seu cap té molt clar alguns dels acudits que més somriures li desperten, ara i sempre: Molta gent se sent confosa quan una frase no acaba com ell salsitxa. No suporto la gent que fa servir paraules que no saben què signifiquen per fer-se sentir més fotosíntesis.

«Il est certain que, de toutes les situations comiques que j’ai vécues, soit elles ne m’ont pas paru drôles du tout sur le moment, soit elles n’étaient amusantes que vues de l’extérieur». C’est ce que j’ai ressenti un jour, je me souviens, lorsque je me suis pris une porte en verre en pleine figure. Quand je pense que certains croyaient que je l’avais fait exprès… !», raconte Toti Toronell. Il a toujours sur le bout de la langue des jeux de mots qui le font particulièrement sourire, depuis toujours: Beaucoup de gens se sentent perdus quand une phrase ne se termine pas comme ils le soufflettent. Je ne supporte pas les gens qui utilisent des mots dont ils ignorent la signification pour se rendre plus symptomatiques.

Toti Toronell “Seguramente todas las situaciones cómicas, cuando las he vivido o no me han parecido nada cómicas o únicamente desde fuera eran muy divertidas. Una de ellas, por ejemplo, es cuando me llevé un buen golpe chocando contra el cristal de una puerta. ¡Y aún creían que lo había hecho expresamente!”, comenta Toronell. Dentro de su cabeza tiene muy claro algunos de los chistes que más sonrisas le despiertan ahora y siempre: “Mucha gente se siente confundida cuando una frase no acaba como él salchicha. No soporto la gente que utiliza palabras que no saben qué significan para hacerse sentir más fotosíntesis.”

Arquitectura Espais efímers Interiors Paisatge

#24 · 2020

Acte de lliurament de premis Divendres 27.11.2020 a les 19.30 h Segueix la presentació virtual a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat

Organitza

Col·laboradors

Amb el suport de

Patrocinador principal

Patrocinadors

Mitjans oficials

Productes oficials

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero Amb 14 anys, el món del circ va cridar a en Toti Toronell el qual, a partir de llavors, ha anat creant una trajectòria polifacètica i multidisciplinària practicant teatre, dibuix i il·lustració, entre altres camps artístics.

Con 14 años, el mundo del circo llamó a Toti Toronell, quien, a partir de entonces, ha ido creando una trayectoria polifacética y multidisciplinar practicando teatro, dibujo o la ilustración, entre otros campos artísticos.

#24 · 2020

Après avoir rejoint le monde du cirque à l’âge de 14 ans, Toti Toronell a suivi un parcours artistique éclectique et multidisciplinaire, marqué notamment par le théâtre, le dessin et l’illustration.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| reportatge · reportage · reportaje |

HÉ, HA HA HA.... Marcel González «Pour moi, l’humour est éminemment nécessaire, et on pourrait le définir comme un signe d’intelligence», déclare Marcel. Un bon mot pour définir la situation actuelle? Voici le dessin qu’il considère le plus approprié:

CAT

JIJI, JEJE, JAJA, HAHAHA.... Marcel González “Para mí el humor es increíblemente necesario y lo podría definir como un signo de inteligencia”, comenta Marcel. ¿Para definir la situación actual? Aquí la viñeta que considera más representativa:

JIJI, JEJE, JAJA, HAHAHA.... Marcel González “Per mi l’humor és increïblement necessari i ho podria definir com un signe d’intel·ligència”, comenta en Marcel. Per definir la situació actual? Aquí la vinyeta que considera més representativa:

CAT

Fel Faixedas “Hi ha tantíssimes situacions còmiques viscudes que destacar-ne una és impossible. Una cosa, però, sí que tinc clar i que pot valdre com a lema general -tant en aquests moments difícils davant la Covid-19 o a la vida en general- humor i amor i, a partir d’aquí, que cadascú se salvi!”

#24 · 2020

Faixedas i Toronell defugen de classificacions, etiquetes i generalitzacions: “No existeixen els humors català, gironí o anglès. Tot és humor, tal qual”.

Fel Faixedas et Toti Toronell rejettent les étiquettes et les généralités: «on ne peut pas parler d’humour catalan, géronais ou anglais en tant que tel. Tout est humour, un point c’est tout». Faixedas y Toronell huyen de clasificaciones, etiquetas y generalizaciones: “No existe el humor catalán, gerundense o inglés. ¡Todo es humor, en general!”.

Fel Faixedas «Il y a tellement de situations comiques réellement vécues qu’il est impossible de n’en citer qu’une. Cependant, il y a deux choses qui sont claires et qui peuvent servir de mots d’ordre, aussi bien en cette période difficile à cause du Covid-19 que dans la vie en général, à savoir l’humour et l’amour. À partir de là, advienne que pourra!».

Fel Faixedas “Hay tantísimas situaciones cómicas vividas que destacar una es imposible. Pero si algo tengo claro y puede valer como lema general, tanto en estos momentos difíciles ante la COVID-19 o en la vida en general, es lo siguiente: humor y amor y, a partir de ahí, ¡que cada uno se salve!”

DIVENDRES 02 D’OCTUBRE

DIUMENGE 04 D’OCTUBRE

20:30h / Teatre La Gorga (solo)

17:00h / TEATRE LA GORGA

CIA.COLLECTIF OROBANCHES

PRODUCCIÓ PROPIA DEL SERVEI EDUCATIU DEL PALAU MÚSICA CATALANA

DIVENDRES 09 D’OCTUBRe

DISSABTE 10 D’OCTUBRe

HOMENAJE CIA.EN DICIEMBRE

DOT

DIUMENGE 11 D’OCTUBRe

DISSABTE 17 D’OCTUBRe

18:00h / TEATRE LA GORGA

20:30h / Plaça CatalunyA

2020

6è CONCURS DE JOVES INTÈRPRETS DE DANSA CONTEMPORÀNIA

HIPPOS

DISSABTE 17 D’OCTUBRe

DIVENDRES 30 D’OCTUBRe

18:30h / Arbreda Municipal

COBOSMIKA COMPANY 20 ANYS EN MOVIMENT

COBOSMIKA COMPANY

DISSABTE 14 DE NOVEMBRe 12:00h / 18:00h / Biblioteca

(TALLER + ESPECTACLE)

COL·LECTIU LA SÚBITA DIVENDRES 27 DE NOVEMBRe 19:00h / TEATRE LA GORGA

LA PIEL DE LA CIUDAD

(PROJECTE COMUNITARI) COLECTIVO TAC-TIQ DISSABTE 05 DE DESEMBRe 20:30h / TEATRE LA GORGA

www.lagorga.cat

APP PALAMÓS

HO ORGANITZEN:

CIA.ZUM ZUM TEATRE 20:30h / Teatre La Gorga

[KÓRPS] CIA.MIQUEL BARCELONA DIUMENGE 15 DE NOVEMBRe

18:00h / Teatre La Gorga

FABOO

L’ENCANT DE LA MAGINACIÓ

CIA.FABOOSHOW

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE 20:30h / TEATRE LA GORGA

#BMIND# COLECTIVO TAC-TIQ

DIVENDRES 18 DE DESEMBRe 20:30h / TEATRE LA GORGA

TRIPLE ESTRENA COBOSMIKA

#onadance

@onadance

18:00h / ARBREDA MUNICIPAL

OLOR DE MENTA

@TeatreLaGorga

FESTIvAL DE DANSA DE TARDOR DE PALAMÓS OCTUBRE/desembre

CIA.MADUIXA

18:00h / TEATRE LA GORGA

ONA DANCE

TWINKLE TWINKLE BABY’S STAR

EH MAN HÉ CIA.ZERO EN CONDUCTA AMB EL SUPORT DE:

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

(SOLO)

SEED’S YELLOW BLUE & RED

#24 · 2020

IN THE SAME SHIP

COBOSMIKA COMPANY

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| festivals · festivals · festivales |

Temporada Alta: reinventar-se per la cultura CAT

Rere el hashtag #culturasegura s’etiqueten aquells esdeveniments que es segueixen programant malgrat la pandèmia. El festival gironí Temporada Alta no n’ha volgut quedar al marge, buscant noves fórmules per fer accessibles al públic la cultura i la creació. Aquest any, la programació presencial habitual, amb un aforament més reduït respecte els altres anys, es combinarà amb una programació a distància, una opció que es vol consolidar en futures edicions.

#24 · 2020

Les entrades ja s’han posat a la venda i els espectacles es podran veure des del 7 d’octubre al 8 de desembre en diversos espais de la ciutat de Girona i rodalies. El tret de sortida el donarà l’obra de Julio Manrique amb l’estrena de Bouvetøya, en una programació que aquest 2020 aposta per la producció i la creació catalana. Les propostes internacionals també hi son presents i, a més, s’impulsen les coproduccions. Temporada Alta, que forma part del projecte Pyrenart, presenta diversos muntatges amb socis europeus, en aquesta iniciativa per donar visibilitat i afavorir la circulació d’espectacles entre territoris.

Laura Masó

TEMPORADA ALTA: SE RÉINVENTER POUR LA CULTURE Les événements qui continuent à l’affiche en dépit de la pandémie sont labélisés avec le hashtag #culturasegura (#culturesûre). Le festival Temporada Alta, à Gérone, n’est pas en reste. Il a cherché de nouvelles formules pour que le public puisse continuer d’avoir accès à la culture et aux arts créatifs. Cette année, les activités sur place auront une capacité d’accueil plus réduite que d’habitude, mais seront couplées d’autres événements en ligne. Un format que les organisateurs aimeraient reprendre à l’avenir. Les billets sont déjà en vente. Les spectacles se dérouleront entre le 7 octobre et le 8 décembre en plusieurs points de la ville de Gérone et ses environs. Le coup d’envoi sera donné par la première représentation de Bouvetøya, une pièce de Julio Manrique. Pour cette édition 2020, le programme met à l’honneur la production et la création catalanes, sans oublier toutefois les propositions internationales, tout en promouvant les coproductions. Temporada Alta, qui fait partie du projet Pyrenart, présente plusieurs montages réalisés avec des partenaires européens. Cette initiative vise à donner davantage de visibilité à ces spectacles et à les faire circuler d’une région à l’autre.

TEMPORADA ALTA: REINVENTAR-SE PER LA CULTURA Detrás del hashtag #culturasegura se etiquetan aquellos eventos que se siguen programando a pesar de la pandemia. El festival gerundense Temporada Alta no ha querido quedar al margen, buscando nuevas fórmulas para hacer accesibles al público la cultura y la creación. Este año, la programación presencial habitual, con un aforo más reducido respecto a otros años, se combinará con una programación a distancia, una opción que se quiere consolidar en futuras ediciones. Las entradas ya se han puesto a la venta y los espectáculos se podrán ver desde el 7 de octubre al 8 de diciembre en diversos espacios de la ciudad de Gerona y alrededores. Con la obra de Julio Manrique con el estreno de Bouvetøya dará comienzo una programación que en este 2020 apuesta por la producción y la creación catalana. Las propuestas internacionales también estarán presentes y, además, se impulsan las coproducciones. Temporada Alta, que forma parte del proyecto Pyrenart, presenta diversos montajes, con socios europeos, en esta iniciativa para dar visibilidad y favorecer la circulación de espectáculos entre territorios.

Les échappées culturelles ESCAPADES CULTURALS Els esdeveniments culturals es veuen greument afectats per les nombroses restriccions sanitàries. Les cancel·lacions s’encadenen les unes amb les altres. Ara bé, hi ha dos festivals que se n’han pogut escapar: el Festival de Música Sacra i el FILAF. El Festival de Música Sacra, previst per a l’abril passat, es va haver de reprogramar, i tindrà lloc del 24 al 31 d’octubre gràcies a un gran treball en equip que tenia com a objectiu establir les «condicions sanitàries de rebuda» adequades per a un «context tranquil·litzador». La programació estarà disponible a partir del 25 de setembre a l’oficina de turisme de Perpinyà, i la taquilla per als concerts de pagament s’obrirà aquesta mateixa data. El Festival Internacional del Llibre d’Art i del Film (FILAF), cancel·lat al juny, anuncia la seva desena edició, que es durà a terme des del 26 d’octubre fins a l’1 de novembre. Cada espai ha estat configurat per proporcionar una rebuda segura, ja sigui a la galeria del FILAF, al cinema Le Castillet, a la llibreria Torcatis o al Centro Espagnol. Aquest esdeveniment proposa exposicions, projeccions, presentacions de llibres, trobades amb autors, artistes i directors, i entrega de premis.

Les manifestations culturelles subissent de plein fouet les nombreuses contraintes sanitaires. Les annulations se succèdent. Pourtant, deux festivals y échappent: le festival de Musique Sacrée et le FILAF. Le Festival de Musique Sacrée prévu en avril dernier a été reprogrammé du 24 au 31 octobre grâce à un vrai travail d’équipe visant à mettre en place des «conditions sanitaires d’accueil» dans «un cadre rassurant». Sa programmation sera disponible à partir du 25 septembre à l’Office de tourisme de Perpignan, la billeterie pour les concerts payants s’ouvrira à cette même date. Le Festival International du Livre d'Art et du Film (FILAF), déprogrammé en juin, annonce sa dixième édition du 26 octobre au 1er novembre. Chaque lieu a été étudié pour un accueil sécurisant que ce soit à la galerie du FILAF, au cinéma le Castillet, à la librairie Torcatis ou au Centro Espagnol. Cet évènement propose expos, projections, présentations de livres, rencontres avec les auteurs, artistes et réalisateurs et remise de Prix.

LAS ESCAPADAS CULTURALES Las manifestaciones culturales sufren duramente las numerosas restricciones sanitarias. Las cancelaciones se suceden. Sin embargo, dos festivales se escapan: el Festival de Música Sacra y el FILAF. El Festival de Música Sacra previsto para el pasado mes de abril, ha sido reprogramado del 24 al 31 de octubre gracias a un verdadero trabajo de equipo centrándose en crear condiciones sanitarias de acogida en un marco tranquilizador. Su programación ha estado disponible desde el 25 de septiembre en la Oficina de Turismo de Perpiñán, así como las entradas para los conciertos. El Festival Internacional del Libro de Arte y del Cine (FILAF), desprogramado de junio, anuncia su décima edición del 26 de octubre al 1 de noviembre. Cada lugar ha sido estudiado para tener una acogida segura ya sea en la galería del FILAF, en los cines el Castillet, en la librería Torcatis o en el Centro Espagnol. Este evento organiza exposiciones, proyecciones, presentaciones de libros, encuentros con autores, artistas y realizadores y entrega de Premios.

#24 · 2020

CAT

Pascale Oriot

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| festivals · festivals · festivales |

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

«Un nuage passe», Cavale jazze CAT

UN NUAGE PASSE, CAVALE JAZZE El tercer àlbum de Cavale, aquest grup atípic que desvia les músiques tradicionals, sovint derivades del folklore europeu, i les reescriu en altres compassos, amb ritmes compostos i grans pistes d’improvisació. Composicions de Prêle Abelanet, històries sense paraules amb tocs de jazz, llangor poètica i suggeriments cinematogràfics. Després de Partir i Cimes, arriba Un nuage passe, un àlbum de set cançons de quaranta-cinc minuts sortit directament dels meandres del confinament i, com sempre amb Cavale, amb els convidats Vicent Mascart al saxo sop, Lucie Chillon a la veu i Valentin Estel a la guitarra. Per títols: «Autopsie d’une feuille morte», «Mars», «Les chevaux, «Opotamip», «Flânerie n° 2», «Un nuage passe», «Adéu»; suficient per despertar la curiositat fins i tot del públic habitual. Trobem, a l’acordió, Prêle Abelanet; al saxòfon, Alexis Lenoir; a la trompeta, Arne Wernink; a la bateria, Pierre Baradel; al contrabaix Vopche, Olivier Chevoppe.

#24 · 2020

L’àlbum està disponible a Bandcamp: https://cavale-prele-abelanet.bandcamp. com/album/un-nuage-passe

3ème album pour «Cavale», ce groupe atypique qui détourne des musiques traditionnelles, souvent issues du folklore européen, les réécrivent sur d’autres mesures avec des temps composés et de grandes plages d’impro. Des compositions de Prêle Abelanet, des histoires sans paroles avec des touches jazz, des langueurs poétiques et des suggestions cinématographiques. Après «Partir» et «Cimes», voici «Un nuage passe», un album 7 titres de 45 mn sorti tout droit des méandres du confirment avec, comme de coutume avec Cavale, des invités Vincent Mascart au sax sop, Lucie Chillon à la voix et Valentin Estel à la guitare. Pour titres: Autopsie d’une feuille morte, mars, les chevaux, Opotamip, Flânerie n° 2, un nuage passe, Adéu; de quoi piquer la curiosité y compris celle des habitués. On retrouve à l’accordéon: Prêle Abelanet / sax: Alexis Lenoir / trompette: Arne Wernink / batterie: Pierre Baradel / contrebasse Vopche: Olivier Chevoppe. L'album est disponible sur bandcamp: https://cavale-prele-abelanet.bandcamp. com/album/un-nuage-passe

Pascale Oriot

«UN NUAGE PASSE», CAVALE JAZZE Tercer album de Cavale, este grupo atípico que desvía las músicas tradicionales, a menudo salidas del folklore europeo, las reescriben en otros compases, con ritmos compuestos y de grandes pistas de improvisación. Composiciones de Prêle Abelanet, historias sin palabras con toques de jazz, de languidez poética y de referencias cinematográficas. Después de “Partir » y de « Cimes », llega «Un nuage passe», un álbum de 7 títulos de 45 minutos salido directamente de los meandros del confinamiento y, como es costumbre con Cavale, con invitados como Vicent Mascart al sax sop, Lucie Chillon a la voz y Valentin Estel a la guitarra. Por títulos: “Autopsia de una hoja muerta”, “Mars”, “Les chevaux”, “Opotamip”, “Flânerie nª2, “Un nuage passe”, “Adéu”; suficiente para despertar la curiosidad incluso del público habitual. Encontramos, al acordeón, a Prêle Abelanet; al saxo, Alexis Lenoir; a la trompeta, Arne Wernink; a la batería, Pierre Baradel; al contrabajo Vopche, Olivier Chevoppe. L'album est disponible sur bandcamp: https://cavale-prele-abelanet.bandcamp. com/album/un-nuage-passe

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Rodney Homar: virtuosisme cubà a l’Empordà

Un cop a terres catalanes, Rodney Homar va continuar la seva carrera, combinant la creació musical, la pràctica de la guitarra i les actuacions. El seu singular estil, fusió de clàssics amb jazz, blues i rumba afrocubana, ha omplert la Jamboree de Barcelona o La Fugitiva de Madrid. La seva passió també l’ha portat a fer gires per països europeus, produir músiques per pel·lícules o implicar-se en iniciatives locals. A l’Empordà té els seus seguidors i, fins i tot, a l’altra banda del Pirineu, sobretot després de tocar en festivals francesos com el Handycam de Marsella. Si teniu oportunitat, aneu a veure’l. Repetireu.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Rodney Homar tenia la vida solucionada quan deixar Cuba per instal·lar-se a Palamós amb només una guitarra sota el braç. Graduat al Conservatori Esteban Salas, a Santiago de Cuba, havia tocat en contextos diversos, des d’hotels plens de turistes com en salons privats de personatges coneguts, entre ells, el de la pròpia família Castro. Fins que la seva carrera musical va arribar a dalt de tot i el seu país ja no li va oferir més oportunitats per créixer com a artista.

RODNEY HOMAR: UN VIRTUOSE CUBAIN À L’AMPURDAN Quand Rodney Homar a quitté Cuba pour s’installer à Palamós avec sa guitare sous le bras, il était à l’apogée de sa carrière. Diplômé du Conservatoire Esteban Salas de Santiago de Cuba, il s’était produit dans les circonstances les plus diverses, que ce soient dans des hôtels bondés de touristes ou dans les salons privés de grandes personnalités, dont la famille Castro. Alors qu’il était au sommet de la gloire, il s’est rendu compte qu’il serait difficile pour lui de s’épanouir davantage en tant qu’artiste dans son pays. Une fois arrivé en Catalogne, Rodney Homar a poursuivi sa carrière musicale, en combinant la composition, la pratique de la guitare et les concerts. Avec un style bien à lui, une fusion de classique, de jazz, de blues et de rumba afro-cubaine, il a rempli la Jamboree de Barcelone et La Fugitiva de Madrid. Sa passion l’a poussé à partir en tournée dans plusieurs pays européens, à produire des musiques de film et à s’impliquer dans des initiatives locales. On ne compte plus ses fans dans l’Ampurdan, mais aussi de l’autre côté des Pyrénées, surtout depuis qu’il s’est produit dans des festivals français comme le Handycam de Marseille. Si vous avez l’occasion d’aller l’écouter, n’hésitez pas! Vous ne le regretterez pas.

 @rodneyhomarvaz ES

RODNEY HOMAR: VIRTUOSISMO CUBANO EN EL AMPURDÁN Rodney Homar tenía la vida solucionada cuando dejó Cuba para instalarse en Palamós con sólo una guitarra bajo el brazo. Graduado por el Conservatorio Esteban Salas, en Santiago de Cuba, había tocado en contextos diversos, desde hoteles llenos de turistas como en salones privados de personajes conocidos, entre ellos, el de la propia familia Castro. Hasta que su carrera musical llegó a lo más alto y su país ya no le ofrecía más oportunidades para crecer como artista. Una vez en tierras catalanas, Rodney Homar continuó su carrera, combinando la creación musical, la práctica de la guerra y las actuaciones. Su singular estilo, fusión de clásicos con jazz, blues y rumba afrocubana, ha llenado la Jamboree de Barcelona o La Fugitiva de Madrid. Su pasión también le ha llevado a hacer giras por países europeos, producir músicas para películas o implicarse en iniciativas locales. En el Ampurdán tiene sus seguidores y hasta en el otro lado del Pirineo, sobre todo después de tocar en festivales franceses como el Handycam de Marsella. Si tenéis oportunidad, id a verlo. Repetiréis.

#24 · 2020

CAT

Laura Masó

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

Paraula de jueu Martí Gironell Columna Edicions CAT

El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.

Llibreria 22 C/ de les Hortes, 22 GIRONA T. +34 972 21 23 95

Una aventura medieval i vital que protagonitzen en Kim i l’Ester, una noia cristiana que treballa entre l’hospital de l’Almoina de Barcelona i el call jueu. A través d’ells veurem com jueus i cristians viuen la seva complexa realitat mentre ens capbussem en els costums del segle xiv. El poder de les paraules, la força de les conviccions, l’amor i el respecte com a ingredients bàsics per aixecar un pont d’entesa entre les dues religions. Una empresa que no serà gens fàcil perquè trobaran persones d’un costat i de l’altre que estan disposades a impedir-ho.

Chicas Salvajes Rory Power Editorial Hidra

La Bookman C/ Sant Llàtzer, 17 FIGUERES T. 872 503 661

#24 · 2020

Novela para adolescentes con historias adictivas y evocadoras que despiertan (todavía más si es posible) sus sentidos y, sobre todo, la afición por la lectura. Una lectura feminista y sorprendente a medio camino entre "El señor de las moscas" y "Aniquilación".

En una extraña academia ubicada en una isla, un grupo de amigas tienen que descubrir por qué una de ellas ha desaparecido mientras el centro está en cuarentena. Los horrores que aguardan más allá de la academia son algo que jamás habrían podido imaginar...

Chavirer Lola Lafon Édition Actes Sud

Librairie Papeterie Cajelice 10-12 Rue du Docteur Pous Perpignan T. +33 468 51 74 58

Dans les années 80 on parlait peu de pédophilie. Du haut de ses 13 ans, Cléo ne trouve pas les mots pour dénoncer l'innommable.

Diputació de Girona / Oﬁcina de Difusió

#24 · 2020

Elle qui rêvait d'une grande carrière de danseuse succombe facilement aux rêves prometteurs de la directrice d'une prestigieuse fondation parisienne. Là-bas tout est beau, élégant malgré les vieux messieurs qui vous tripotent. En plus il ne faudrait pas décevoir ses parents si fiers du succès de leur enfant

et des cadeaux qu'elle reçoit. Des années plus tard des photos retrouvées sur internet lui renverront ce passé douloureux à la figure. Un roman qui met parfois mal à l'aise par son terrible réalisme. Lola Lafon se met à la hauteur de son héroïne pour mieux appréhender toutes ses complexités.

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

Noves guies de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»

| agermanats · jumelées · hermanados | octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Laura Masó

El paradigma dels agermanaments: Maçanet de Cabrenys i Reiners CAT

Anem des del municipi de Maçanet de Cabrenys fins a Reiners seguint la Ruta de Germanor, un camí històric testimoni de la unió entre aquests territoris agermanats. Si un grup de caça en va ser el detonant, ara ja fa més de trenta anys que les activitats lúdic culturals conjuntes perduren. El secret? El Comitè d’Agermanament, una associació formada per membres dels dos costats del Pirineu que vetlla perquè aquests dos pobles segueixin units.

#24 · 2020

UNA RELACIÓ HISTÒRICA

Hem de remuntar al segle XIV per entendre els lligams entre Maçanet de Cabrenys i Reynès, quan es va formar la baronia de Cabrenys i la família Rocabertí es convertí en la nissaga que controlava el territori feudal muntanyenc que incloïa ambdós municipis. A banda de la història, les relacions de parentiu i la proximitat geogràfica han propiciat una relació molt estreta al llarg del temps, fins que l’any 1988 es consolida com a agermanament.

Casc antic Maçanet de Cabrenys

Le paradigme des jumelages: Maçanet de Cabrenys et Reynès

El paradigma de los hermanamientos: Maçanet de Cabrenys y Reyners

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| agermanats · jumelées · hermanados |

Nous nous rendons de la commune de Maçanet de Cabrenys à celle de Reynès par la Ruta de Germanor, un chemin historique qui témoigne de l’union de ces deux territoires jumelés. Promu à l’origine par un groupe de chasseurs il y a plus de trente ans, ce jumelage a depuis donné lieu à maintes activités ludiques et culturelles conjointes. Son secret? Le comité de jumelage, une association dont les membres vivent des deux côtés des Pyrénées et veillent à entretenir les liens qui unissent ces villages.

UNE RELATION HISTORIQUE Pour comprendre la relation entre Maçanet de Cabrenys et Reyners, il faut remonter au XIVe siècle, à l’époque de la création de la baronnie de Cabrenys. Dès lors, la famille Rocabertí contrôlerait le territoire féodal montagnard qui comprenait les deux communes. Outre ce rapport historique, les liens de parenté et la proximité géographique ont favorisé une relation très étroite entre les villageois au fil du temps, jusqu’à l’établissement du jumelage en 1988.

UNA RELACIÓN HISTÓRICA Nos hemos de remontar al siglo XIV para entender los lazos entre Maçanet de Cabrenys y Reynès, cuando se formó la baronía de Cabrenys y la familia Rocabertí se convirtió en el linaje que controlaba el territorio feudal montañés que incluía ambos municipios. A parte de la historia, las relaciones de parentesco y la proximidad geográfica han propiciado una relación muy estrecha a lo largo del tiempo, hasta que en 1988 se consolida como hermanamiento.

#24 · 2020

Village de Reynes

Nos dirigimos desde el municipio de Maçanet de Cabrenys hasta Reynès siguiendo la Ruta de Germanor, un camino histórico testimonio de la unión entre estos territorios hermanados. Si un grupo de caza fue el detonante, hace ya más de treinta años que las actividades lúdico-culturales conjuntas perduran. ¿El secreto? El Comité de Hermanamiento, una asociación formada por miembros de los dos lados del Pirineo que vela por que estos dos pueblos sigan unidos.

| agermanats · jumelées · hermanados | octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Castell de Cabrera

#24 · 2020

CAT

EL COMITÈ D’AGERMANAMENT

LE COMITÉ DE JUMELAGE

Les visites de descoberta dels territoris respectius i els intercanvis entre escoles han estat activitats destacades al llarg de tots aquests anys. Tot i així, l’existència d’un Comitè d’Agermanament, amb la seva respectiva junta, ha estat clau per la pervivència d’aquest l’agermanament. Magali Mas-Ferrari, presidenta des de l’any 2003, afirma que és una forma de conèixer millor els dos pobles ja que, malgrat estar a prop, tenen una manera diferent de viure, de funcionar i de comunicar-se.

Au nombre des activités réalisées au cours de toutes ces années, les visites de découverte des deux villages et les échanges scolaires figurent en bonne place. Il faut souligner que l’existence d’un comité de jumelage a joué un rôle clé dans le maintien des initiatives conjointes. Magali Mas-Ferrari, présidente du comité depuis 2003, affirme que c’est une manière de mieux connaître les deux communes qui, en dépit de leur proximité, ont des manières de vivre, de fonctionner et de communiquer différentes.

ASSEGURANT ELS VINCLES

RESSERRER LES LIENS

Actualment, s’està acabant de preparar els llibrets i les audioguies de la ruta “De Castell a Castell”, un camí que va de Reiners a Maçanet de Cabrenys, i que forma part d’un projecte de cooperació transfronterer. A banda, queda pendent la trobada anual d’alcaldes, aquest any Guy Gatounes i Mercé Bosch. En definitiva, accions que asseguren un futur conjunt per aquests municipis agermanats.

À l’heure actuelle, la touche finale est apportée aux brochures et aux audioguides du chemin de randonnée «De château en château», qui va de Reynès à Maçanet de Cabrenys et s’inscrit dans un projet de coopération transfrontalière. Par ailleurs, la rencontre annuelle des maires, qui réunira cette année Guy Gatounes et Mercé Bosch, devrait se tenir prochainement. Ce genre d’initiatives sont celles qui garantissent l’avenir commun de ces villages jumelés.

| agermanats · jumelées · hermanados |

Village de Reynes

Las visitas de descubrimiento de los territorios respectivos y los intercambios entre escuelas han sido actividades destacadas a lo largo de todos estos años. A pesar de todo, la existencia de un Comité de Hermanamiento, con su respectiva junta, ha sido clave para la pervivencia de este hermanamiento. Magali Mas-Ferrari, presidenta desde el año 2003, afirma que es una forma de conocer mejor los dos pueblos ya que, a pesar de estar muy cerca, tienen una manera diferente de vivir, de funcionar y de comunicarse.

ASEGURANDO LOS VÍNCULOS Actualmente, se está acabando de preparar los libros y las audioguías de la ruta “De Castillo en Castillo”, un camino que va de Reynès a Maçanet de Cabrenys, y que forma parte de un proyecto de cooperación transfronterizo. A parte, queda pendiente el encuentro anual de alcaldes, este año Guy Gatounes y Mercé Bosch. En definitiva, acciones que aseguran un futuro conjunto para estos municipios hermanados.

#24 · 2020

EL COMITÉ DE HERMANAMIENTO

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| idea de sortida · idee de sortie · idea de salida |

Le Muscat de Noël, un nectar catalan très festif CAT

EL MUSCAT DE NOËL, UN NÈCTAR CATALÀ MOLT FESTIU Fruit d’un savoir-faire ancestral, el Muscat de Noël és un moscat de Ribesaltes molt especial. Embotellat al final de la verema, es degusta a partir del tercer dijous de novembre a tot el país català. D’un color subtilment daurat amb reflexos nacrats, aquest vi dolç és un veritable nèctar, present a les taules catalanes durant les festes de finals d’any. En trobem com a regal sota l’arbre de Nadal i en gaudim tradicionalment des de l’aperitiu fins a les postres des de Nadal fins a l’Epifania. Es tracta del company ideal de la bûche i de la galette des Rois. Per treure el màxim profit de les aromes, cal servir-lo entre 8 i 10 °C. Si teniu l’oportunitat de ser al país català a finals d’aquest any, veniu-lo a tastar! En trobareu a tots els mercats de Nadal, botigues i bons restaurants. Aprofiteu per comprar-ne unes quantes ampolles: seran un regal elegant i original!

Né d’un savoir-faire ancestral, le Muscat de Noël est un Muscat de Rivesaltes très spécial. Embouteillé dès la fin des vendanges, il se déguste dès le 3ème jeudi de novembre dans tout le Pays Catalan. Robe subtilement dorée aux reflets nacrés pour ce vin doux naturel, véritable nectar présent sur les tables catalane pour les festivités de fin d’année. On le trouve en cadeau sous le sapin, on le déguste traditionnellement de l’apéritif au dessert lors des fêtes de Noël jusqu’à l’Épiphanie. C’est le compagnon idéal de la bûche et de la galette des Rois. Pour profiter pleinement de ses arômes, il doit être servi entre 8 et 10°C. Si vous avez la chance d’être en Pays Catalan en fin de cette année, venez le déguster ! Vous en trouverez sur tous les marchés de Noël, les boutiques et les bonnes tables. Profitezen pour en acheter quelques bouteilles, elles feront un cadeau classe et original! En 2020, il se fêtera à partir du 19 novembre! À vos agendas!

#24 · 2020

El 2020, se celebrarà a partir del 19 de novembre. Apunteu-vos-ho al calendari!

En col.laboració Avec la collaboration Con la colaboración

www.irouicome.com   IrOuiCome

EL MUSCAT DE NAVIDAD, UN NÉCTAR CATALÁN MUY FESTIVO Fruto de un «savoir-faire» ancestral, el Muscat de Navidad es un Muscat de Rivesaltes muy especial. Embotellado al final de la vendimia, se degusta a partir del tercer jueves de noviembre en la región del Pays Catalan. De un color sutilmente dorado con reflejos nacarados, este vino dulce natural es un verdadero néctar, presente en las mesas catalanas para las fiestas de fin de año. Lo encontramos bajo el árbol de Navidad como regalo, lo degustamos tradicionalmente desde el aperitivo hasta el postre desde Navidad hasta el día de Reyes. Se trata del compañero ideal de la bûche y del roscón de Reyes. Para disfrutar plenamente de sus aromas, debe ser servido entre 8 y 10°C. Si tenéis la suerte de estar por la región del Pays Catalan a finales de este año, ¡venga a degustarlo! Lo encontraréis en todos los mercados de navidad, en tiendas y en buenos restaurantes. Aprovechad para comprar algunas botellas: ¡serán un regalo elegante y original! En 2020, ¡se celebrará a partir del 19 noviembre! ¡Apuntadlo en vuestras agendas!

| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |

CAT

Aquest any, no hi ha viatge, ni avió, ni sorra calenta i encara molt menys palmeres. El món està aturat i jo també. Tant se val, decideixo portar la platja i l’estiu a dins del meu piset i em poso un banyador, un de dues peces. Fins que l’Emma, la meva neboda de 4 anys, s’exclama al veure’m estesa al terra: "Tieta, això és la bomba!". Clar que sí bonica, és perquè porto un biquini! La seva mirada deixava clar que no entenia què tenia que veure una cosa amb l’altra. La veritat és que molt! Hem de remuntar-nos a l’any 1932, quan Jacques Heim va dissenyar el primer banyador de dues peces. Considerant-lo molt petit per als estàndards de l'època, el va batejar "l'àtom". A l’any 1946, Louis Réard, un enginyer mecànic, posat en el negoci de llenceria de la seva mare, va inventar un model encara més diminut que deixava el melic descobert. En aquesta època, els nord-americans acabaven de realitzar diverses proves nuclears a les Illes Marshall, a l’atol de Bikini. Réard va recuperar la idea de l'àtom i va llançar la seva escandalosa novetat amb l'eslògan "El bikini, la primera bomba anatòmica". I va ser una revolució. Però aquesta és una altra història...

Cette année, pas de voyage, pas d’avion, pas de sable chaud. Le monde est à l’arrêt et je fais de même. Qu’à cela ne tienne, j’ai décidé de recréer la plage et l’été dans mon studio et je me suis mis en maillot de bain, en deux-pièces. Jusqu’à ce que Emma, ma petite nièce de 4 ans, s’exclame en me voyant ainsi accoutrée dans le salon: «C’est la bombe, ça, Tatie». Et oui ma chérie, c’est parce que je porte un bikini! Ses yeux ronds me firent bien comprendre qu’elle n’y voyait aucun rapport. Et pourtant… Il faut repartir à l’année 1932, lorsque Jacques Heim dessina le premier maillot de bain deux pièces. Le considérant tout petit pour les standards de l’époque, il le baptisa «l’atome». En 1946, Louis Réard, ingénieur en mécanique et dont la mère tenait un magasin de lingerie, inventa un modèle encore plus minuscule qui laissait, ô scandale, le nombril au découvert. A cette époque, les Américains venaient juste d’effectuer plusieurs essais nucléaires dans les îles Marshall, dans l’Atoll de Bikini. Réard reprit l’idée de l’atome et lança son produit avec la slogan suivant «Le bikini, la première bombe anatomique». Et ce fut une révolution. Mais ça c’est une autre histoire…

Este año, no hay viaje, ni avión, ni arena caliente y aún menos palmeras. El mundo está paralizado y yo también. No importa, ponerme un bañador de dos piezas es el primer paso para convertir mi mini-piso en playa... Hasta que Emma, mi sobrina de 4 años, grita al verme así tirada en el suelo: “¡Tita, eres la bomba! ". Claro cariño, llevo un bikini. Vi en su mirada que no entendía qué tenía que ver una cosa con la otra. Y sin embargo ... Debemos remontarnos al año 1932, cuando Jacques Heim diseñó el primer traje de baño de dos piezas. Considerándolo muy pequeño para los estándares de la época, lo bautizó "el átomo". En 1946, Louis Réard, ingeniero en mecánica y cuya madre era dueña de una tienda de lencería, inventó un modelo aún más diminuto, dejando el ombligo al descubierto. En esa época, los estadounidenses acababan de llevar a cabo pruebas nucleares en las Islas Marshall, en el atolón Bikini. Réard retomó la idea del átomo y lanzó al mercado su escandalosa novedad bajo el lema “El bikini, la primera bomba anatómica”. Y fue una revolución. Pero eso es otra historia...

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

@instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

#24 · 2020

Bikini

Céline Xicola – Historienne – Historiadora

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| entrevista · interview · entrevista |

Riem del mateix, catalans i francesos? CAT

Miquel Casals (Girona) i Blachette (Perpinyà) són dos il·lustradors que saben com fer riure els catalans i els francesos. L’humor és transfronterer? EL QUE MÉS FA RIURE ALS CATALANS ÉS.. MC: La política, el país i nosaltres mateixos. EL QUE MÉS FA RIURE ALS FRANCESOS ÉS.. B: les escenes quotidianes. PER FER RIURE UN CATALÀ HAS DE … MC: guanyar-te la seva confiança. PER FER RIURE UN FRANCÈS... B: parlar d’una situació divertida en la que s’hi reconeguin. LA INSPIRACIÓ VE DE SITUACIONS REALS O FICTÍCIES? MC: La realitat sempre és la primera font d'inspiració indubtablement. B: Reals RIEM MÉS DEL FUTBOL O DE LA POLÍTICA? MC: Darrerament les dues coses fan més pena que riure. B: Política IL·LUSTRACIÓ AMB TEXT O MUDA? MC: Una il·lustració amb tota la intenció del món, independentment del format del missatge. B: Tots dos

#24 · 2020

PÚBLIC GENERAL O COL·LECTIUS ESPECÍFICS? MC: M'agrada arribar a quanta més gent millor, però que cert col·lectius apreciïn el teu missatge és molt plaent. B: Públic general

MC: Qualsevol personatge que em pugui ser divertit i agradable de dibuixar en infinites situacions.

UNA SITUACIÓ GRACIOSA.

B: Qualsevol dona que vulgui marcar la diferència

MC: Qualsevol situació còmica que em sigui inesperada. B: Les escenes quotidianes.

UN PERSONATGE A QUI DEDICARIES UNA SÈRIE CÒMICA.

UN ACUDIT SOBRE ACTUALITAT MC: Parla amb el meu guionista quan torni de vacances. B: Estem en un joc de Jumanji!

Laura Masó

A-t-on le même sens de l’humour en Catalogne qu’en France ? VOUS INSPIREZ-VOUS DE SITUATIONS RÉELLES OU IMAGINAIRES? MC: La réalité est toujours la première source d'inspiration, ça ne fait aucun doute. B: Réelles. ON RIT PLUS SOUVENT DU FOOT OU DE LA POLITIQUE? MC: Dernièrement, les deux font plus de peine qu’autre chose…

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

| entrevista · interview · entrevista |

B: De la politique. LES ILLUSTRATIONS, AVEC OU SANS TEXTE? MC: Une illustration qui véhicule un message intentionnel, peu importe le format. B: Les deux. POUR LE GRAND PUBLIC OU DES COLLECTIFS PARTICULIERS? MC: J’aime toucher le plus grand monde possible, mais c’est vrai que ça fait plaisir quand certains groupes donnés apprécient ton message. B: Le grand public.

Blachette (Perpignan) et Miquel Casals (Gérone) sont deux illustrateurs qui savent faire rire les Catalans et les Français. L’humour serait-il transfrontalier? CE QUI FAIT LE PLUS RIRE LES CATALANS, C’EST… MC: la politique, le pays et nous-mêmes. CE QUI FAIT LE PLUS RIRE LES FRANÇAIS, C’EST…

UNE SITUATION AMUSANTE. MC: N’importe quelle situation comique inattendue. B: Les scènes du quotidien. UN PERSONNAGE À QUI VOUS POURRIEZ CONSACRER UNE SÉRIE COMIQUE. MC: N’importe quel personnage que je trouverais amusant et agréable à dessiner dans une foule de situations.

B: les scènes de la vie courante.

B: N’importe quelle femme qui voudrait faire la différence.

POUR FAIRE RIRE UN CATALAN, IL FAUT…

UNE BOUTADE AU SUJET DE L’ACTUALITÉ

MC: gagner sa confiance.

MC: Parlez avec mon scénariste quand il rentrera de vacances.

POUR FAIRE RIRE UN FRANÇAIS, IL FAUT...

B: On se croirait en plein jeu de Jumanji!

B: évoquer une situation cocasse dans laquelle il peut s’identifier.

#24 · 2020

| entrevista · interview · entrevista | octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Miquel Casals (Gerona) y Blachette (Perpiñán) son dos ilustradores que saben como hacer reír a los catalanes y los franceses. ¿El humor es transfronterizo? LO QUE HACE REÍR MÁS A LOS CATALANES ES… MC: La política, el país y nosotros mismos.

¿REÍMOS MÁS DEL FUTBOL O DE LA POLÍTICA?

LO QUE HACE REÍR MÁS A LOS FRANCESES ES…

MC: Últimamente las dos cosas dan más pena que risa.

B: las escenas cotidianas.

B: La política

PARA HACER REÍR UN CATALÁN HAS DE …

¿ILUSTRACIÓN CON TEXTO O MUDA?

UN PERSONAJE A QUIEN DEDICARLES UNA SERIE CÓMICA.

MC: Una ilustración con toda la intención del mundo, no importa el formato del mensaje.

MC: Cualquier personaje que me sea divertido y agradable de dibujar en infinitas situaciones.

B: Los dos

B: Cualquier mujer que quiera marcar la diferencia

MC: ganarte su confianza. PARA HACER REÍR UN FRANCÉS… B: hablar de una situación divertida en la se reconozca. ¿LA INSPIRACIÓN VIENE DE SITUACIONES REALES O FICTICIAS? MC: La realidad siempre es la primera fuente de inspiración, sin duda.

#24 · 2020

B: Situaciones reales

¿Reímos de lo mismo, catalanes y franceses?

¿PÚBLICO GENERAL O COLECTIVOS ESPECÍFICOS? MC: Me gusta llegar a cuanta más gente mejor, pero que ciertos colectivos aprecien tu mensaje es muy placentero. B: Público general

UNA SITUACIÓN GRACIOSA. MC: Cualquier situación cómica que me sea inesperada. B: Las escenas cotidianas.

UN CHISTE SOBRE ACTUALIDAD MC: Habla con mi guionista cuando vuelva de vacaciones. B: ¡Estamos en un juego de Jumanji!

26.09.2020 07.02.2021 FALSOS VERDADERS, L’ART DE L’ENGANY Comissaris Joan Bosch i Francesc Miralpeix 01/07-08/11/2020 Museu d’Art. Pujada de la Catedral, 12. Girona. Tlf. +34 972 20 38 34

LA PIA ALMOINA DE GIRONA Història de l'edifici seu del COAC 11/07-31/12/2020 Sala “La Cova” Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Pl. Catedral, 8. Girona.

CIGARRILLOS PARÍS I LA PUBLICITAT MODERNA Coprod. Museu Garrotxa i Fundació Vila Casas

MUME. C/Major, 43-47. La Jonquera. Tfl: +34 972 556 533

“RECONSTRUCCIÓN DE LA IGLESIA DE SANT PERE DESPUÉS DE LA GUERRA CIVIL” 24/09/20-10/01/2021 Delegació Alt Empordà. COAC. Subida de la iglésia, 6. Figueres

DONES ARTISTES A L’ALT EMPORDÀ (1830-1939) Pintar, crear, viure 03/10/202010/01/2021 Museu de l’EmpordàRambla, Figueres+34 972 50 23 05

POÈTIQUES DE L´EMOCIÓ Art i creació

05/09/202010/01/2021

20/10/2020-14/03/2021

Sala Oberta. Museu de la Garrotxa. C/Hospici, 8. Olot

CaixaFòrum Girona. C/ des Ciutadans,19. Tlf. +34 972 20 98 36

IMMERSIÓ: HOMENATGE A NARCÍS MONTURIOL

MEDITERRÀNIA VOLUTES DE FUM EN BRONZE

Empordoneses

Òscar Estruga

19/09/2020-17/01/2021

09/10- 11/12/2020

Museu de l’EmpordàRambla, Figueres+34 972 50 23 05

Les Bernardes. Sala L´Església. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95

IL.LUSTRAMONS Wäwä. Il.lustració per a joves

SÍLVIA PÉREZ CRUZ & FARSA CIRCUS BAND Farsa (gènere impossible)

06/10-28/11/2020

14/11-16/11/2020

Casa de Cultura de Girona. Pl de l’Hospital, 6. Girona. Tlf. +34 972 20 20 13

Auditori de Girona. 20h30.

CERÀMICA DAURADA DE LA COL.LECCIÓ MASCORT Peces seleccionades

MÚSICA PER A TOTHOM. CICLE NOVES PROPOSTES MUSICALS Jeroni Vilà (cantautor popindie d’Olot)

13/08-31/12/2020

17/11/20

Terracotta Museu. Espai “El Forn”. C/Sis d’Octubre, 99. La Bisbal d’Empordà. T+34 972 642 067

Centre Cívic Pla de Palau. 20h. GIRONA

PIRATES AL CASTELL

CICLE TROBADES MUSICALSPEDAGÒGIQUES

Visita guiada familiar. Festival Som Cultura

Marcel Torres. “La guitarra i/ en la Mediterrànea”

15/11/2020

1/12/20

Castell de la Trinitat. 12h. Roses

Centre Cívic Pla de Palau. 20h. GIRONA

ILLES D´ARENA Azahara Cerezo 02/10/20-31/01/2021 Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Pou Rodó 7-9 Girona

CONCERT MADAMME MUSTACHE. Neurones 13/12/20 Teatre Municipal 18h. C/ Tarragona, 81. Roses. Tlf +34 972 15 25 32

CONCERT MARC MEZQUIDA BLAUMUT Presentació nou disc 14/11/20 Sala La Mirona. C/ Amnistia Internacional, s/n.Salt. T. +34 972 23 23 75

Talismán 18/12/20

#24 · 2020

#STOLENMEMORY (LA MEMÒRIA ROBADA)

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Agenda Girona

Salta El Torín. 22h. C/ Roser, 13. Olot. Tlf +34

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Agenda Girona CONCERT CESC 30/1/21 Sala La Mirona. 22h C/ Amnistia Internacional, s/n.Salt. Tlf. +34 972 23 23 75

JAURÍA

GIRONA FILM FESTIVAL

Cia La Bleda. Espectacle familiar

A partir de la transcripció del judici a La Manada

Festival de cine 32 edició. www.gironafilmfestival.com

06/12/2020

31/01/2021

03-7/11/2020

Sala La Planeta. 12h Pg José Canalejas, 3. Girona Tl:+34 972 20 77 54

Teatre El Jardí. 19h Plaça Josep Pla, Figueres. Tlf +34 972 50 19 11

Girona

FLAMENGI

ACRÓBATA Y ARLEQUÍN 53 DIUMENGES Cesc Gay- Pere Arquillué 26-29/11/2020 Teatre Municipal. 20h30. Plaça del Vi, 1. Girona Tlf +34

ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC Joan Arqué - Anna Ma Ricart 27/11/2020 Teatre Salt. 20h30 C/ Sant Jaume, 6-8. Salt Tlf: +34 972 40 20 04

MAGIA I TEATRE GESTUAL. TEATRE INFANTIL D’OPTIMIST: THE POSTMAN Cia. Txema Muñoz 06/12/2020 Teatre Municipal 12h. C/ Tarragona, 81. Roses. Tlf +34 972 15 25 32 #24 · 2020

MON PETIT SOUVENIR

LA LLUM DEL FANALET Cia País de Xauxa

Festival de Flamenco. www. flamengifestival.com

La Maquiné. Estreno 08/12/2020

SISMÒGRAF

14/11/2020

Teatre Municipal. 12h. Plaça del Vi, 1. Girona Tlf +34

Festival que detecta el moviment. Www.sismograf. cat

Centre Cultural La Mercè. Pujada de la Mercè, 12. Girona

JUANA Amb Aitana Sánchez Gijón. Cia Losdedae 11/12/2020 Teatre Lloret de Mar. 21h. Pl. Germinal Ros, Lloret de Mar Tel.: +34 972 34 74 00

ESTAT D´EMERGÈNCIA

19/09-28/11/2020 Olot

FESTIVAL LLUERNIA Festival del Foc i de la Llum. www.lluernia.cat

Teatre El Jardí. 19h. Plaça Josep Pla, Figueres. Tlf +34 972 50 19 11

SEED’S / YELLOW / BLUE & RED TRIPLE ESTRENA COBOSMIKA COMPANY

Olot

TEMPORADA ALTA www.temporada-alta.com 07/10-08/12/2020

Girona

CÀNTUT Festival de Cançons de tradició oral. www.cantut. cat 20-22/11/2020 Cassà de la Selva

FESTIVAL ELMINI FESTIVAL SOM CULTURA Activitats familiars. www. somcultura.costabrava.org 01-30/11/2020

Teatre La Gorga. 20h30. Teatre Blanes. 17h30. Ample, 26. Blanes Tel.: +34 972 355 114

28/11-7/12/2020

Girona

18/12/2020

06/12/2020

Festival cinema fantàstic i de terror. www.acocollonat. wixsite.com

17/10-28/11/2020

Producció Nacional de Circ 13/12/2020

ACOCOLLONA’T

Girona

Festival de música de butxaca. www.elmini.net 04-06/12/2020 Olot

GRENAT DE PERPIGNAN Art et Histoire d´un bijou catalan 18/12/2019-01/01/2022 Palais des Rois de Majorque. Perpignan.

PORTRAITS DE REINES DE FRANCE En partenariat avec le musée de Versailles 01/09/2020-30/03/2021 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud. 21, Rue Mailly. Perpignan Tél +33 4 68 66 19 83

“SI C´EST POUR LES GENS, ÇA DOIT ÊTRE BEAU”, DIT-ELLE Jeremiah Day 03/10/20-10/01/2021 Centre d’art Le Lait. Albi

LA GRANDE TRAVERSÉE

Francesca Caruana

Espaces des arts. Rue des Ecoles au Boulou. Tél +33 4 68 83 36 32

Oeuvres Serge Vollin, Textes Fatima Besnaci

01/11/2020-30/03/2021

30/06/20-31/01/2021

Musée d’Art Hyacinthe Rigaud. 21, Rue Mailly. Perpignan Tél +33 4 68 66 19 83

Mémorial Rivesaltes. Av Christian Bourquin. Salses le Château

LA VIE VÉRITABLE EST RENCONTRE (MARTIN BUBER) Albert Woda et Pat Rowland 09/10-15/11/2020 Galerie des Hospices. Av de Sainte-marie. Canet-en-Roussillon. Tél. +33 4 68 86 72 60

BRIGITTE MENVIELLE, AE2 (ANTHONY COMBET ET EMILIE CATINAUD) ET YEZ Peinture

CALI Cavale 10/11/20 Théâtre de l´Archipel. Salle Grenat. 20h30. Av Général Leclerc. Perpignan

BAILAR PIAZZOLA Concert Musique Tango. Quinteto EMEDEA 6/12/20 Salle La Union. 17H30. Céret

Galerie Des Hospices. Av. St Marie. Canet en Roussillon Tél +33 4 68 86 72 60

Jo WINTER 27/10-18/12/2020

TREIZE CHIBANIS HARKIS

JOURNÉE MONDIALE DE L’EAU Visite Guidée

Maison de l’Eau et de la Méditérranée. Le Boulou

ANGÉLIQUE KIDJO Une Odyssée Africaine 10/12/20 Théâtre de l´Archipel. Salle Grenat. 20h30. Av Général Leclerc. Perpignan

NOËL À TRAVERS LE MONDE

DES JOURNÉES ENTIÈRES DANS LES ARBRES PEINTURE. CLARA CLAUS, HÉLÈNE PEYTAVI ET ANNE SLACI Au fil des salles, les œuvres du musée dialoguent avec les travaux récents de peintres jardiniers et nous racontent la fascination des artistes qui, de souche ou récemment acclimatés, ont découvert ce jardin des merveilles. Du 12 septembre 2020 au 03 janvier 2021 De 10 h à 12 h et de 14 h à 18 h. Fermé le mardi d’octobre à mai Musée Art Moderne de Collioure 4 Route De Port-Vendres. Collioure Tlf +33 (04) 30 44 05 46

#24 · 2020

A L’ÉCART DE…, HOMMAGE À MICHEL BUTOR

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Agenda Roussillon

Les intinérants 13/12/20 Église de St Jacques. Canet en Roussillon

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Agenda Roussillon CONCERTS GRANDES ANTIENNES DU TEMPS DE L´AVENT Carillon de la Cathédral

INTARSI. NOËL AU THÉÂTRE

Comédie Musicale.

Cie “eia”. BCN.

23/11/20

18/12/20

Théâtre de l’Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. St-Estève. T. +33 (0) 4 68 38 34 95

Théâtre des Aspres. 20h30 Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 84 67 87

17-24/12/2020 Lieu d’écoute conseillé: Parvis de l’église Saint-Jean-leVieux: Tél. +33 4 68 66 30 30

RETOURS DES CHANTS Delf, Bess, Gérard Jacquet, Patrick Felices

À FLEUR DE PEAU: ASIAN CONNECTION

6/3/21

FRÉDÉRIC LÉGLISE Des artistes féminines qui ont grandi en Chine, en Corée ou au Japon mais qui vivent en France, sont invitées par Frédéric Léglise montrer leur travail que bouscule nos codes culturels. Artistes invitées: Sujin CHO, Ayako DAVID-KAWAUCHI, KANARIA, Dahye LEE, Mengpei LIU, Inhee MA, Sujin Stella, Jojo WANG

Théâtre des Aspres. 20h30 Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 84 67 87

Du mardi au dimanche (lundi fermé) : Hiver: de 14h à 18h Centre d’Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde 3, avenue de Grande Bretagne - Perpignan Tél: +33 (0) 4 68 34 14 35

LE CV DE DIEU Avec Jean-François Balmer et Didier Bénureau 5/12/20 Théâtre Jean Piat. 20h30. Rue Joseph Lafon. Canet en Roussillon. T. +33 468 86 72 60

LILALUNE

LES PLANCHES Rencontres de Théâtre Amateur 12-15/11/2020

du 03 Octobre au 20 Décembre 2020

#24 · 2020

LES INDIENS SONT À L’OUEST

Salle La Union. 17h30. Céret

Cie Paolo Maureso. Temps Fort Danse

Cie Maduixa (València). Jeune Public 22/11/20 Théâtre des Aspres. 16h Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 84 67 87

23/1/21 Théâtre des Aspres. 20h30 Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 84 67 87

AUTOMNE MUSICAL EN VALLESPIR www.amuvall.org 19/09-08/11/2020

Théâtre des Aspres. 16h. Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 84 67 87

Le Perthus > Reynès > Vivès > L’albere > Taillet, > Les Cluses > St Jean Pla De Corts, > Le Boulou > Maureillas > Céret

FOLIA

05-06/12/2020 Théâtre de l’Archipel. 20h30 / 18h00. Le Grenat. Av. Gral Leclerc. Perpignan. Tél. +33 (0)4 68 62 62 00

FESTIVAL DE MUSIQUE SACRÉE Mélodie de la Nature. www. mairie-perpignan.fr/fr/ culture/festival-musiquesacree 24-31/10/2020

HOTEL Cirque Éloize 15-17/12/2020

Les Moutons Noirs- Paris

6/12/20

Musique Baroque. Danse

LÙ

CYRANO(S)

Théâtre de l’Archipel. Le Grenat. Av. Gral Leclerc. Perpignan. Tél. +33 (0)4 68 62 62 00

Perpignan

www.filaf.com 26/10-01/11/2020

BLACK MUSIC FESTIVAL NOVA ONA REPORTÉ au primtemps 2021 Théâtre Jean Piat. 19h. Rue Joseph Lafon. Canet en Roussillon. Tél.: +33 468 86 72 60

Perpignan

FESTIVAL SWING’IN CANET REPORTÉ au primtemps 2021 Théâtre Jean Piat. Rue Joseph Lafon. Canet en Roussillon. Tél.: +33 468 86 72 60

Subscripció d'un any a la revista, 15€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email: info@culturaemagazine. com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

Abonnement annuel au magazine, 15 € Abonnez-vous et vous ne manquerez plus aucune information culturelle, que ce soit pour la province de Girona ou la région du Roussillon. Contactez-nous par email: info@culturaemagazine. com en indiquant vos coordonnées et téléphone.

Suscripción de un año a la revista, 15 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@culturaemagazine. com indicando su nombre, dirección y teléfono.

FESTIVAL AUJOURD´HUI MUSIQUES Création sonore et visuel. www.theatredelarchipel. org/aujourdhui-musiques 13-22/11/2020 Théâtre de l´Archipel. Av Général Leclerc. Perpignan

FESTIVAL DU LIVRE FRANCOPHONE DE VOYAGE AUTRES RIVES

FESTIVAL GAROSNOW Festival itinérant de musiques électroniques. www.garosnow.com

27-28-29/11/2020

8-9/01/2021

Clap Cine de Canet. Avenue Guy Drut. Canet-en-Roussillon. Tél. +33 4 68 92 07 92

Espace Angléo. Les Angles

FESTIVAL CINEMA. LES TOILES Les RDV de St Estève 10-12/12/2020 Théâtre de l’Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. St-Estève. Tél. +33 (0) 4 68 38 34 95

FESTIVAL DE L’AVENTURE Cinéma 16-21/01/2021 Salle Angléo. Les Angles

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot.

L’envie de sortir dans la province de Gérone et le département des P.O. vous taraude? Vous souhaitez valoriser votre événement dans notre Agenda? Contactez notre service commercial.

comercial@culturaemagazine.com

#24 · 2020

FESTIVAL INTERNATIONAL DU LIVRE D’ART ET DU FILM (FILAF)

octubre a gener | octobre à janvier | octubre a enero

Agenda Roussillon

| Agenda Roussillon |

Magazine cultural Girona - Roussillon

ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,

Costa, Interior.

• Punts d'entrega determinada: centres

culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....

VOUS NOUS TROUVEREZ:

PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)

Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)

• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...

CulturaeMag @CulturaeMag @culturaemag